I és una qüestió també clara que la Unió Europea té entre els seus objectius reduir les emissions de diòxid de carboni en un 20% d'aquí al 2020.
És una mesura que entra dintre de la lògica de la política ambiental de la Unió Europea i, per una altra banda, està la qüestió que els impostos que es poguessin recaptar per aquest concepte es podrien dedicar al foment d'altres mesures que protegissin el medi ambient i creiessin llocs de treball. La valoració meva és positiva.
Marzo alerta, però, que si s'aprovés l'impost, les companyies aèries repercutirien l'impacte en el preu dels viatges. I al trànsit, a aquesta hora hi ha problemes. Racroge Serra, bon dia. Hola, bon dia. En general, ha millorat molt el trànsit en aquesta xarxa viària. De problemes en tenim, però, en aquesta autopista AP7. És a causa d'un accident a la zona de Mollet del Vallès. De fet, hi ha dos carrils tallats en sentit nord, en sentit Girona. Hi ha aturades, aquí sí, importants de més de 3 quilòmetres,
Aproximadament entre Santa Perpètua, Mollet... Això, com et deia, a l'autopista P7, a causa d'un accident i en sentit nord, en sentit Girona. A banda d'aquesta incidència i del tall diari de la Nacional 2 a Bàsquer, que en principi continua en totes dues direccions, a banda d'aquests dos punts, en principi, a la resta de vies, ha millorat moltíssim la circulació. És tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui el Sant Andreu celebra la consecució de la Copa Federació. Aquest vespre la plantilla quadribarrada oferirà a l'afició el seu primer títol estatal en final de festa a la plaça Orfila a dos quarts de nou. El conjunt entrenat per Piti Belmonte va derrotar a la olla de Llorca per 1-0 fent vol 0-3 del partit d'anada. En bascet al Barça es complica l'accés a la final a quatre de l'Eurolliga. Els de Xavi i Pasqual van perdre el segon partit de quarts de final contra el Panatinaicós per 65-66.
Ara els blauranes tenen l'obligació de guanyar com a mínim un dels dos pròxims partits Atenes si volen arribar a la final a 4 de Londres. En futbol, avui el Barça coneixerà el rival de les semifinals de la Lliga de Campions. El sorteig començarà a les 12 del migdia a Nió i el conjunt blaurana podria quedar emparellat amb el Real Madrid, el Bayern de Múnich o el Borussia de Dortmund. Notícies en xarxa
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10, comencen a gastar el Just a la Fusta de 8 divendres 12 d'abril.
Un divendres en què ens hem llevat amb un sol esplèndid. En parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius perquè sembla que també aquest bon temps aguantarà durant tot el cap de setmana. I abans, però com sempre, ens posarem el dia de l'actualitat Sant Justenca. Ho farem amb l'Andrea Bueno, que ens explicarà les notícies més destacades de Sant Just.
També amb ella farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa, notícies de la portada, contraportades, farem un repàs a l'hemeroteca i destacarem notícies culturals i esportives també. A partir de les 11.10 ens registrem a Carme Miró, que avui impartirà una conferència del cicle històric de les CEES, parlarà del món romà urbà.
I parlarem amb ella cap a les 11 i 10 per saber una mica més què s'explicarà aquest vespre en aquesta conferència i també a la segona hora tindrem temps per la cuina amb la Carme Madó i per l'economia amb el Manel Ripoll que avui ens descobrirà la corba de l'oferta.
A la tercera hora parlarem del documental del mes que ha arribat dilluns que ve a l'Ateneu de Sant Just. Ens en parlarà Laia Âubia, de la productora Paral·lel 40, i també tindrem els seves alies amb qui farem un repàs per l'actualitat política de la setmana. Ens fixarem en notícies internacionals, també d'aquí a prop. Per tant, parlarem de la mort de Margaret Thatcher i el seu llegat, també de l'Scratch, ens explicarà ben bé què és, i d'aquest cop del Tribunal Judicial de nou al català de l'escola.
Tot plegat a partir d'ara mateix i acompanyem-vos com sempre amb bona música. Just a la fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just like that. La de da.
Bona nit.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen 11 minuts de les 10, saludem l'Andrea. Bueno, molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé, i tu? Bé, bé, bé, a mi se fa molt bon dia avui, és divendres, per tant, doncs, és un bon dia. I tant que sí.
Parlem de les notícies de Sant Just perquè justament aquesta setmana també hi ha coses. De fet, aquest vespre es presenta un llibre molt interessant. Sí, i avui també tindrem més coses, ara ho comentem. D'entrada comencem parlant d'aquest llibre que deies, que es titula La guerra aèrea a Catalunya, 1936-1939. Es presenta avui a les 7 a Can Ginestà i és un llibre que han fet el Sant Justenc David Iñiguez i en David Jessalí. Serà un acte que es farà a les golfes de Can Ginestà
i que organitzen el Centre d'Estudis Sant Justens i d'Esbernaccions. Íñiguez i Gesalí, els dos autors, van decidir començar a investigar sobre els bombardejos de Catalunya durant la Guerra Civil fa uns 12 anys, després de comprovar que hi havia poca informació al respecte, tot i que també havien comprovat que, per contra, hi havia molta informació sobre la Guerra Civil, però no tant sobre aquests bombardejos de Catalunya. I això és el que explicava precisament ahir el David Íñiguez. Creiem que faltava a la historiografia o en els llibres sobre...
A la Guerra Civil ens faltava explicar el fenomen de la guerra ària des d'un punt de vista global, és a dir, explicar els bombardejos i els fenòmens dels episodis de la guerra ària al camp de batalla, però també explicar conjuntament el tema dels bombardejos contra les poblacions civils i el setgeri que va estar sotmès a Catalunya a la seva rereguarda, als atacs sobre Mallorca.
Doncs el llibre es basa en explicar aquests conflictes aèris contra la població civil catalana, però des del punt de vista dels seus protagonistes. Per això, al llarg d'aquest temps, han fet un munt d'entrevistes a aviadors republicans, també als seus familiars i també han investigat en col·leccions fotogràfiques privades i en arxius militars espanyols i italians. La idea era no només explicar què va passar, sinó també per què va passar.
Doncs si esteu interessats en aquest tema i voleu assistir a la presentació del llibre de David Iñiguez i David Jessalí, que sapigueu que serà avui a les 7 de la tarda a la sala de les golfes de Can Ginastà. Perfecte, Andrea. Doncs això d'una banda i també avui hi ha més coses, ens deies. Sí, un tas literari que està preparant el celler de Can Mata, deu-n'hi-do el mes d'abril que tindran, el mes d'abril que tenen per davant.
El celler ha preparat per aquesta tarda un tast de vi maridat amb la poesia de Rosmarí Torrents, que presentarà el seu recent poemari Cuando el arco está tensado. Serà un tast de vi poètic o un recital amb vi. I no només hi haurà vi literatura, sinó també música de violí a càrrec d'Estel Villaronga. El vi escollit serà un vi italià, ja que la poeta té reals italianes,
i serà un vi que es diu Telo Silbianco 2012, que és un xardoner de la regió del Veneto i que no té sulfurós afegit. I segons va explicar l'Strit Goldstein ahir del celler, doncs és un vi molt fresc. L'activitat es farà avui a la sala Piquet de la Taneu a les 7 de la tarda i és gratuïta. I d'altra banda, demà el celler aprofitarà el bon temps que es preveu per fer un tas d'avències al carrer. Serà al matí a les portes del celler, al carrer Raval número 28,
I en aquest cas serà un tast d'un vi de Clos Figueres, el Priorat, i comptarà demà amb la presència de l'enòloga i propietària dels vins Clos Figueres en Canen. Aquest tast també serà gratuït i es farà a partir de dos quarts del matí davant del celler. Perfecte. Això també pel que fa a les activitats vinculades amb el vi d'aquest cop de setmana i acabem amb un últim apunt.
relacionat amb el món de l'espectacle en general, perquè demà tornarà el cabaret artístic a Sant Just, encara podeu fer inscripcions per participar-hi, i recordem que s'accepten actuacions de tot tipus, ja sigui música, ball, recitals, malabars, explicar acudits, fer màgia, fer el que vulgueu, vaja, damunt de l'escenari. Si voleu apuntar-vos-hi, encara ho podeu fer a través del correu electrònic cabaretartísticssantjust.com
I si encara us ho esteu pensant i no us acabeu de decidir, doncs demà, si us inspireu allà, doncs estant de públic, doncs sempre podeu comentar-li a algú de l'organització que també voleu participar-hi. El cabaret serà demà, començarà puntualment a les 11 de la nit, però des de l'organització es demana que la gent vagi arribant a partir de dos quarts d'11 de la nit a la sala Utopia del Casal. I el preu de l'entrada serà de dos euros, preu que inclou també una consumició. Una bona proposta per demà de nit. I tant, un cap de setmana intens també a Sant Just. Sí, molt.
Molt bé, Andrea, doncs gràcies i fins ara mateix. Fins ara. Si estem de seguida amb l'actualitat general del dia ho fem després d'escoltar aquesta versió del Don't Look Back in Angers.
Sleep inside the eye of your mind Don't you know you might find A better place to play You say that you've never been But all the things that you've seen You slowly fade away So is that a revolution from my bed
Bona nit.
And so I can't wait She knows it's too late As she's walking on by My soul slides away I don't look back in anger I heard you say
Take me to the place where you go Where nobody knows If it's night out there Please don't put your life in the hands Of a rock and roll band Throw it all away I'm gonna start a revolution from my bed
Bona nit.
Fins demà!
She knows it's too late as we're walking on by. Her soul flies away. I don't look back in anger, I heard you say. Her soul, Sally can't wait. She knows it's too late as she's walking on by.
But don't look back in anger I heard you say
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Nits d'electrònica ara és Bits. Bits.
molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat.
El quios que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Sis minuts i arribem a dos quarts d'onze. Salutem ara l'Andrea. Bueno, de nou, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, la notícia més destacada o una de les més destacades d'avui, quina és? Doncs la que destaca en tots els diaris en portada té a veure amb desnonaments que es van fer l'any passat. A La Vanguardia, per exemple, ens diu 39.000 famílies van perdre la casa hipotecada el 2012. La banca espanyola va tramitar durant l'any passat més de 65.000 execucions de crèdits hipotecaris
i les d'accions en pagament van sumar 14.229 casos al 36% de les adjudicacions. Aquest és el titular i també hi ha una infografia que diu execucions al 2012, comunitats amb més de 1.000 habitatges adjudicats per execució d'hipoteca. És el que trobem a l'avantguàrdia emportada i al periòdico, bàsicament també el mateix. La banca va desnonar 30.000 famílies l'any passat, les entitats financeres van acceptar 11.000 d'accions en pagament...
Això ho trobem a coses de la vida, l'apartat coses de la vida. I en fotografia de portada veiem el dispositiu que es va muntar ahir en un d'aquests escratges que es va fer contra una diputada del Partit Popular a Madrid. I el diari Ara i el Punt Avui destaquen aquesta notícia en un format més breu. L'Ara diu que 5.700 famílies van perdre a casa seva el 2012. La xifra puja fins a 30.000 a tot l'estat.
I el Punt Avui fa un altre titular que diu que la banca va pactar més de 14.000 d'accions en pagament, més de 30.000 famílies van perdre l'habitatge, diu el 2013, el Punt Avui, però m'imagino que ha estat un error perquè es refereixen al 2012. I és aquesta la notícia més destacada a totes les portades, la que totes destaquen, vaja. Molt bé, doncs això és el que tenim al diari d'empaperts, i que fem ara en els digitals, que ens expliquen que els preus pugen al març
però la infecció interanual baixa fins al 3% a Catalunya, és el que ens diu el 3-24.at. El conjunt de l'Estat, la taxa interanual està a 6 dècimes per sota en el 2,4%, que és la més baixa des del juliol passat. D'altra banda, també se'ns diu que el Barça coneixerà avui el seu rival. Aquest migdia hi ha aquest sorteig de Lliga de Campions, en finals i la final. I després també tenim que el Casitv revela presumptes comissions irregulars vinculades a
a la dona d'Oriol Pujol. El sumari pel cas, el qual ha tingut accés Catalunya a Informació, posa al descobert cobraments de comissions suposadament irregulars per part d'una empresa de la dona de Pujol i un altre empresari imputats en aquest cas. Déu-n'hi-do tot plegat, aquest tema que no s'acaba, i també diu que el frau s'hauria produït a la compra d'una planta de soni per part de l'empresa Ficosa.
Europa calerta de l'alt grau de conflictivitat social a Espanya. La Comissió Europea identifica Espanya, Grècia i Portugal com els països on s'han celebrat més manifestacions, protestes i vagues contra les retallades i reformes per avaliar la crisi i insta als governs a revitalitzar el diàleg social.
I a l'Ara.cat se'ns destaca també que a tardar sobre l'expulsió del Congrés, diu a Catalunya Ràdio, nosaltres anem amb fones, l'adversari va amb tancs. El diputat d'Esquerra diu que l'objectiu era fer pedagogia ahir al Congrés per demostrar l'absorbitat de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I bàsicament aquestes són les novetats d'avui de moment als digitals. Passem ara...
A fixar-nos en altres apunts de les portades. I què teniu, Andrea? Doncs el punt avui, la notícia més destacada, és que Catalunya prepara el terreny, es refereixen al Consell per la Transició Nacional que s'ha constituït i que ara estudia la consulta. I en portada veiem els membres d'aquest Consell per la Transició Nacional...
posant per la fotografia el Palau de la Generalitat amb el president Artur Mas i veiem alguns consellers entre aquests membres, Francesc Oms, per exemple, Joan Ortega, també Pilar Rahola, i ens diu que el Consell fixarà el tras de l'estat propi, l'organisme elaborarà una vintena d'informes sobre com ha de ser l'estructura d'una Catalunya independent i diu que abans de l'estiu tindrà llest l'estudi sobre la consulta.
És com ho tracta el Punt Avui, aquesta notícia que també recullen altres diaris. A La Vanguardia, per exemple, tenim també una notícia que diu que la comunitat educativa catalana defensa l'actual convivència lingüística. Sánchez Camacho sosté que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha malinterpretat i el govern invoca l'Estatut i la Llei d'Educació per recórrer-la. És també una de les notícies més destacades a La Vanguardia. D'altra banda, el diari ara...
ens diu dur avís del G8 a Corea del Nord, protestes a Corea del Sud, veiem una d'aquestes protestes en fotografia en portada de l'Ara, i condemna Pyongyang dels països del G8 als Estats Units, al Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, al Canadà, al Japó i Rússia. I el periòdico, el tema del dia, avui té a veure amb el turisme, i ens diu que els barcelonins s'aferren al turisme.
nord-americans i russos són els millors clients. Ens diu el periódico que la crisi fa que el 97% dels ciutadans creguin que és beneficiosa l'arribada massiva de visitants i el sector afirma que la taxa turística ha estat un èxit i que cap viatger s'ha queixat. Doncs és alguns dels temes que també són els més destacats aquest divendres. Ens fixem ara en què es deia, què passava, què sortia a les portades d'ara fa uns quants anys, per això obrim la Maroteca de la Vanguardia i fa 20 anys, el 12 d'abril del 93, era un dilluns,
I se'ns deia que diferents ministres pressionaven a Felipe González per avançar les eleccions al mes de juny. La visita del papa a Espanya podria obligar a dissoldre d'immediat les corts per celebrar els comissos els primers dies de juny. També se'ns deia que el Madrid guanyava el Barça a la Lliga, o almenys aconseguia avançar-lo, i que la policia recuperava les teles robades del cercle artístic. Una trucada anònima va indicar el lloc on es trobaven aquests quadres.
El 12 d'abril del 98 era un diumenge, en aquest cas, i se'ns feia ressò encara de la pacificació d'Irlanda del Nord. Diu que els unionistes ratificaven el pla de pau de l'Ulster i la imatge eren Tony Blair, el primer ministre britànic en aquell moment, i José María Aznar, president espanyol també en aquell moment, que havien comprat juntament amb les seves respectives famílies en una jornada de descans a Doñana.
I també el PNB, mentrestant, emplaçava Herriotasuna i el govern a prendre nota de l'exemple irlandès. Mentrestant, se'ns parlava també de futbol. El Barça vencía el Mèrida i deixava la Lliga al voltant del KO. També del KO, també se'ns diu que la imatge apareixia en Luis Figó, vestit en cara de barcelonista. D'això fa 15 anys. Ja en fa 10, l'abril del 2003. La guerra d'Irak, com dèiem, ocupa totes les portades de cada dia i se'ns deia avui que
queixos i caos a les ciutats d'Irak el Cercle d'Economia demanava a Espanya que no donés l'esquena a Europa ens ensenyava imatges d'un dolor que no s'acabava membres d'una família iraquí plorant desconsolats quan sabien que s'havien mort familiars seus una imatge molt bèstia i d'altra banda que Castro fusilava tres segrestadors els executats van prendre a part la força un ferri a l'Havana sense causar víctimes una notícia que arribava des de Cuba
Un euro valia el diari ara fa 10 anys. Un euro. No ha pujat tant, no, doncs? No, clar, perquè... Ara val un euro 20. O 30, no, un euro 30. Un euro 30, ja, és veritat. Sí, un euro 30. Potser sí. Bé, però fa 10 anys ja podia haver pujat més. Tenir en compte com han pujat altres coses... Sí, bueno, és curiós que fa 5 anys valia un euro, també. O sigui, potser llavors és més com s'ha enfilat en els últims 5 anys, perquè durant 5 anys no canvia...
El 2008 se'ns deia que Zapatero, al centre, diu que el president anunciava la recerca de pactes estables i prediscibles, això fa cinc anys exactament. L'executiu era paritari i tindria dos nous ministeris d'Innovació i Igualtat i ministres catalans, Chacona, Defensa, Corbatxo a Treball. I d'altra banda, també se'ns deia que l'extensió del trasbassament de l'Ebre a Barcelona costaria...
I ens fixem ara en les contraportades dels diaris d'avui. Comencem destacant el que ens diu el diari ara, el doble article setmanal de Xavier Bosch, diu el no com a estratègia i en el nom del pare.
El nom com a estratègia fa referència a Artur Mas i al Consell de la Transició Nacional i ens diu que l'objectiu immediat, m'asseguren, és omplir el serró de molts nos per tenir excusa per poder fer el següent pas que els amics del Consell de la Transició Nacional o els del Pacte, Ciudad Esquerra, ja deuen saber quin és.
Diu que la tàctica potser no és gaire civilina, però en l'era del qui dia passa en empeny, és d'agrair que algú pensi dues vegades més enllà dels seus peus. Per tant, quan Artur Mas se'n va a Madrid en cotxe a veure en Rajoy, hem d'estar contents perquè el president espanyol li hagi dit que es negocia tot menys el dret a decidir. I d'altra banda, el nom del pare ens parla de la Margaret Thatcher, i més aviat de la Margaret Thatcher, del seu fill, Mark Thatcher, diu que ha tornat als diaris perquè l'enterrament de la dama de ferro
Ha tornat el seu fill Marc a les pàgines dels mitjans, ara, però, no es parla ni de la venda d'armes al Pròxim Orient ni de cap detenció per finançar un intent de cop d'estat a Guinea Equatorial. La notícia és que els fills de la Thatcher, que heretaran uns 10 milions d'euros, només pagaran una part minsa del funeral. Per més soldats i avions tonejats de la Guerra de les Malvines que hi desfilin, la factura de 12 milions per acomiadar la Magui sembla una exageració.
Doncs és el que tenim aquest article de Xavier Bosch. Ens fixem ara en l'avantguàrdia, la contraportada, l'entrevista, ens llegim el següent titular. La meva amistat amb un gran taureau blanc va durar 20 anys. Ho diu Scott Cassell, militar antiterrorista i defensor dels taurons, òbviament. Diu que des de petit va començar a durar el mar, quan tenia uns 15 anys més o menys.
Diu que a casa seva va tenir una situació molt complicada, els seus pares eren alcohòlics i van haver-hi molts abusos a casa seva i que diu que l'OCEA li va salvar d'una vida terrible. També va començar a treballar en un cos d'elit antiterrorista, és la seva feina remunerada, però no en pot parlar ni tan sols amb la seva parella i ha fundat dues ONGs, amb totes per salvar i per denunciar la caça furtiva de taurons. Diu que...
S'estima tant els taurons perquè nosaltres fa un milió d'anys que som aquí i els taurons fa 450 milions, han sobreviscut a tres extincions i ara en una generació s'estan extingint. Diu que Espanya és un dels països del món més involucrats en la caça i venda deletes per l'exportació i els dos grans consumidors són la Xina i el Singapur. També fa referència a les morts humanes que produeixen a vegades els taurons. Diu que l'any passat van matar 15 persones, el pitjor any en l'últim quart de segle, però és que els humans maten 250.000 taurons
Diu que els estem extingint. I també parla de les Pots, que era un gran tauro blanc, que és la seva amiga, vaja. Diu que hem protagonitzat milers de reportatges i la nostra amistat va durar 20 anys fins que la van matar per tallar-li l'aleta. Doncs curiosa aquesta entrevista avui a la Contra la Vanguardia. Fixem-la en el periòdico on tenim que la societat et diu que només és digna qui treballa.
Entrevista en Javier López Menacho, que té carrera i un màster i que s'ha vist forçat a encadenar treballs escombraries que narra el llibre Jo precario. Ha perdut el compte, diu, de quantes feines precàries ha tingut, 30 o 40, potser, que donarien per escriure 3 o 4 llibres i explicar les feines que serveixen per reflectir com els JASP, els joves que encara que àmpliament preparats, així es diuen, es mengen els mocs en treballs miserables,
Diu que s'ha vist abocat encadenar aquestes feines precàries perquè l'empresa d'animació que va muntar a València després d'acabar turisme va fracassar perquè els ajuntaments amb la crisi van començar a ajornar els pagaments. I a partir d'aquí va decidir mudar-se a Barcelona, però va sortir com a escriptor i el lloguer no espera i la dignitat no el permetia seguir demanant diners als seus pares.
Doncs ho tenim al periòdic. Avui llegim, en canvi, no suporto que em cridin, valoro molt l'educació. A veure qui... D'on vénen aquestes paraules? De l'actor, director teatral i estrella televisiva Àngel Llàcer, que ara s'ha pres un any sabàtic, diu, per ordenar idees i plasmar-les de manera molt personal en un text d'auto-autoajuda.
que es diu Parece difícil, pero no lo es. El publica ara. Diu que no és un manual d'autoajuda. Diu que a les llibreries és a la secció d'empreses, ja que en el fons la meva empresa soc jo. Diu que per no embogir es va inventar un reality show en què ell era la víctima i el joc consistia en posar a prova la seva paciència i parlar una miqueta de...
de la sinceritat i de l'educació i diu, crec que en la sinceritat a la gent que és sincera no li poden anar malament les coses. Diu, jo dic el que penso, soc coarent i això em dona credibilitat però mai no vull fer mal ni ser impertinent. Clar, aleshores suposo que també ve una mica al cap aquelles escenes de quan cridava molt i de fet crida molt a la tele aquest home
Diu que quan crida tampoc. Diu, els crits van amb el meu personatge televisiu però mai he cridat amb la llet. A Operació Triunfo ho feia d'una manera apassionada perquè ho sentia així i volia transmetre-ho als altres. De fet, no suporto que em cridin, valoro molt l'educació i tampoc suporta que s'arrivi tard i que es vagi brut. Doncs són les manies d'enjallàcer que avui les explica en aquesta entrevista al diari i al punt avui.
Més coses, parlem ara de notícies curioses i ens fa parlar tot plegat d'Star Trek, Andrea. Oh sí, per què? A veure. Es veu que la pistola láser d'Star Trek, gairebé mig segle després d'haver disparat per primera vegada, doncs continua agradant bastant i aquesta sofisticada arma...
s'ha subestat. S'ha venut, de fet, en una subhasta per més de 177.000 euros. Als Estats Units. Sí, es va vendre. I s'ha passat a la casa de subhastes de Los Ángeles. Va ser el principal reclam, però no l'únic producte que va aconseguir bona sortida, perquè també van destacar l'Alien Surbibagi, que va anar a bord del nostre homo a la pel·lícula Alien. Es va vendre per 8.000 euros. Un uniforme de la pel·lícula Stargate per 12.000 euros.
Una capa que Claudette Colbert portava a la pel·lícula Cleopatra es va vendre per 4.300 euros. I, per exemple, també un barret de Munchkins que va aparèixer al Magic 2, Mago de Oz, va recaptar 11.000 euros. I el vestit que Christopher Reeve lluïa a Superman 4 va superar els 19.000.
Marilyn Monroe Bames continua tenint molt ganxo a les subhastes. Per exemple, en les seves camines de dormir va recaptar 11.500 euros, un sostenidor es va vendre per 21.500 i una sèrie de vestits per més de 19.000. De tota manera, trobo que és molt desmesurat, perquè aquests preus em semblen cars, però voregen els 20.000. I després dels 20.000 passem als 177.000 d'aquesta pistola láser d'Star Trek.
177.000. És exagerat. Jo no sé si s'han equivocat amb el número, però... No, jo crec que hi ha gent que... No ho sé, la veritat, que és tan fan i tan cinèfila que aquestes coses li agraden. Però per una camisa adormida a la Marilyn, que no ha sortit potser ni a cap pel·lícula. No, segur que no. No ho sé, mira, hi ha gent... No ho sabem entendre. Aquestes coses se m'escapen. Exacte. Vendria, gràcies. I que vagi bé. Que vagi bé, Carme.
Cic minuts i tres quarts del matí. Obrim ara diaris i destaquem diferents articles i reportatges que trobem avui a la premsa del dia. I comencem parlant avui del diari Ara, un article d'anàlisi que fa Toni Soler arran de la proposta de Forcades i Oliveres
i ens parla sobretot d'alguna manera d'ella. El títol a l'hàbit no fa la monja i diu Toni Soler que el procés constituent acaba amb la coartada de legislació sense suc ni bruc. Comença dient en aquest article que costa ser crítica a la iniciativa de Teresa Forcades i Arcadi Liberes fins i tot des de la distància ideològica. Ficar-se en política avui dia és un esport de risc, per tant, abans de res, uns aplaudiments sincer pels valents. D'altra banda, seria absurd deslegitimar aquesta aventura
després d'haver denunciat per activa i per passiva que el taló d'aquiles del moviment indignat era l'absència de propostes concretes d'articulació i capacitat d'incidència institucional. Doncs bé, el pas endavant de dos referents mediàtics de l'esquerra alternativa pot acabar amb la quartada de legislació sense suc ni bruc ni amb la mitja rialleta dels escèptics acomodats. Ens diu també que la rerupció de la CUP va anticipar l'èxit de la nova política. Aquest anomenat procés constituent neix, doncs, sobre terreny adobat.
Però ens hem atipat de falsos profetes i grus. És fàcil ridiculitzar la monja Xerraira i el pacifista Barbut, però no dubtin que aquest parell tenen garantida una quota de pantalla força superior als líders polítics tradicionals. I encara que el gruix de l'electorat, el socialisme, el llibertari, la CAFI i el repel, no hem de subestimar el pes d'una desafecció que cada cop és més promiscua. I acaba dient Toni Soler que hi ha un factor important, si tenen èxit, potser decisiu i tot, i és que el programa que proposen Teresa Forcades i Arcadi Oliveres
té un marcat caràcter sobiranista, per aquest motiu cal esperar que a l'hora de la veritat la seva proposta sumi i no divideixi. Ara saltem cap a l'avantguardi i ens fixem avui en l'article setmanal de Quim Monzó.
Ens diu No ve d'un pam o de dos. Aquest és el títol d'aquest article de Quim Monzó, que diu que l'altre dia, arran de la mort de Margaret Thatcher, José María Guàrdia va fer un retuit que explicava que quan la notícia va arribar a la redacció d'un mitjà, un becari va preguntar si era una actriu. No m'estranya gens, ni mica, perquè quan fa 11 anys moria Adolfo Marcillac, a la redacció de Catalunya Ràdio, un altre becari va preguntar qui era. No n'havia sentit a parlar mai. Per tot això,
No em sorprèn la notícia que a l'Àsia dues cadenes de televisió han difós imatges d'altres persones com si fossin l'exprimera ministra britànica, una cadena de Taiwan i una de Tailàndia. I ara han desplegat parlar d'altres exemples que han passat. Per exemple, que el 2007 la revista Spanish Real Estate va publicar una foto d'Antoni Castells, que aleshores era conseller d'Economia,
però no era l'autèntic castell, sinó l'imitador de Polònia. I a l'estiu de fa dos anys hi va haver dos casos, un a l'avui, on per il·lustrar un article sobre Robert Mardo, qui hi van posar una foto de Warren Buffett, i l'altre cas va ser a The Telegraph, que per il·lustrar una notícia sobre Josep Rita Barbera, directora d'una presó siciliana, hi van posar Rita Barbera, l'alcaldessa de València. Fa pocs dies va passar el mateix a La Razón, que per parlar de Colau van posar la imatge de l'actriu que fa el seu personatge a Polònia.
Diu que tot plegat ja no hi és ignorància ni falta de rigor, sinó mala fe en un cas final en què ens parla de Truman Capote. L'escripto Capote ja no comptava, l'únic que comptava és el rèdit econòmic de fer-lo passar pel protagonista d'una pèl. Costat això, caïn no sents els becàris que no saben qui van ser Thatcher o Marcillac. És el que ens explica avui Quim Monzó el seu article setmanal a La Vanguardia. Article diari a La Vanguardia.
I parlem ara de turisme, fer turisme en català. Ens ho expliquen al Punt Avui, ho explica Dani Triador des de Nova York. Diu que l'Associació de Guies Catalans del Món ofereix rutes personalitzades i en la seva llengua els turistes de Catalunya. El projecte vol normalitzar l'idioma i reforçar la cultura del país. Un dels exemples principals és Nova York, on també és una cita que fascina molts catalans i a part d'aquí també es fa en altres ciutats del món.
I acabem parlant d'Èrica Vidal, el protagonista de l'endemà, ens diu el diari El Periódico, ens parla del francès que lamenta que el govern de Rajoy continuï retallant les ajudes a la sanitat i especialment als transplantaments.
A Vidal, que espera que no el facin fora del Barça, diu que per complir la seva il·lusió d'acabar els seus dies futbolístics a la capital catalana, on també està encantat amb la seva dona i les seves filles, a tots els agrada, i diu que el jugador va tornar a defensar que s'ha convertit en un símbol sense voler, però que si això serveix per ajudar els que ho necessiten, li sembla fantàstic. Doncs un article de tota una pàgina que li dedica avui al periòdico a Erika Vidal.
Enllacem, mentrestant, amb la informació esportiva, les portades dels diaris esportius d'avui divendres. Comencem pel diari Esport, que ens parla de Messi, que no es jugarà fins a les semis, diu que hi va passar revisió i la lesió no ha anat a més, però descansarà davant del Saragossa i del Llamant. També ens diu que es vol el Dortmund pel sorteig d'aquest migdia.
I el nou esportiu aposta per parlar directament de la Champions. No hi ha cap imatge de cap jugador ni cap futbolista, sinó directament de la Copa de la Champions League. Diu que el Barça s'assebrà aquest migdia. Quin és l'últim escull per arribar a la final de Wembley? També el diari Mundo Sportivo ens parla de Messi, que diu que jugarà.
Déu passarà revisió, no hi serà diumenge, però sí que serà a la Champions, el que crec que es mostra optimista. I en canvi els diaris esportius de Madrid. Ens diuen tots dos que el Madrid vol al Barça per les semifinals. En clau cultural us expliquem que la Xina retira dels cinemes Django desencatenat el dia que s'estrena.
L'única empresa que importa pel·lícules estrangeres cancela l'emissió del film que ja havia estat retallat i adaptat per superar la censura del país. Jordi Soler retrata un sant esperpèndic a Restos Humanos, una novel·la que és la història d'un personatge excèntric que s'enfronta amb resignació a la corrupció que l'envolta. Girona estrena Estrenes, un festival dedicat a les primícies musicals de la temporada.
I Paul McCartney és el músic britànic més ric amb una fortuna de 800 milions. El segueixen de prop Andrew Lloyd Webber i també U2. I Adele és l'intèrpret jove més ric amb 35 milions d'euros. Déu-n'hi-do.
I acabem amb la notícia musical. Avui és divendres, un dia en què l'agenda musical acostuma a ser completa a Barcelona. I us parlem d'un dels concerts que podeu veure aquest vespre. És el cas d'Hidrogenès. Per exemple, podrem sentir algunes de les cançons seves més habituals, com ara el seu noi nada más triste. Què?
No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo. Hay miles de cosas en el mundo que son mucho peor. No me digas que no hay nada más triste. Una tienda de animales es mucho más triste. Con los perros en sus jaulas dando vueltas
No hay nada más triste que una tienda de animales. No hay nada más triste. No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo. Hay miles de cosas en el mundo que son mucho peor.
Fins demà!
No hay nada más triste. No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo. Hay miles de cosas en el mundo que son mucho. Veo que lo tuyo no me digas.
de cosas en el mundo que son mucho peor no me digas que no hay nada más triste los caballitos pon y eso es mucho más triste los caballitos pon
No hay nada más triste que los caballitos ponis. No hay nada más triste.
No hay nada más triste. No hay nada más triste.
No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo.
I ara és moment per parlar del temps, per això saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia.
Ens hem llevat amb sol, no?, aquest vent que ha fet fora els núvols, la pluja d'ahir al vespre. A més a més, és un dia completament diferent, o sigui, ahir teníem un dia gris marcat per la pluja. A part, precipitació destacada, però també sorprès una miqueta el fet de la variabilitat amb les quantitats. A Sant Jus vam rebre 20 litres per metre quadrat ahir durant aquest episodi de pluja. Sí, perquè va ser molt curt, o sigui, tampoc no es va allargar molt amb les hores i és bastant intensitat de pluja.
Però, per exemple, el barri del Raval a Barcelona ha arribat als 44 litres, o sigui, hi ha molta irregularitat, hi havia moments de molta intensitat i depèn d'on t'enganxava, doncs t'enganxava amb certes forces, allò que dèiem que a vegades hi havia fins i tot tempestes que podien donar molta precipitació. També han sorprès una mica les nevades cap al moyanès, cap a l'interior, perquè, clar, o sigui, Sant Just,
Vam començar al matí amb gairebé 11 graus, a mesura que avançava al matí vam baixar fins als 6 o 7 graus i després de cop i volta vam tenir uns valors de 3-4 graus, la mínima va ser al migdia, just a les dues del migdia vam tenir la mínima ahir. Clar, hi havia un moment on es podia apuntar a aquesta possibilitat. Fins i tot per la tele s'han vist alguns flocs de neus que no van arribar a agafar el terra cap al Tibidabo, 500-400 metres, també en alguns punts.
Passen 5 minuts de les 11, evidentment falten 5 minuts per les 11. Aquesta informació que sentíem no era la correcta. Hem vist que teníem una gravació equivocada. Avui tenim aquest arxiu del temps, sempre el fem en rigorós directe, avui no el tenim en directe i ens hem confós d'arxiu i se'ns estava parlant de neu. Per tant, recuperarem aquesta informació en un altre moment.
I el que farem serà parlar del temps a la segona hora. Ara ens n'anem tot seguit després de la publicitat a fer la recepta del dia. Avui postres amb la Carme Amador. La informació més propera al Just a la Fusta. És molt.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Just a la fusta. I és moment ara per parlar de cuina. Com cada dia la Carme ens explica una recepta i els divendres el que fem és parlar de postres. Bon dia Carme, què tal? Hola, bon dia.
Avui què ens portes? Doncs mira, avui un company de la tertúlia dels dilluns, el Vicenç Riera, m'ha recomanat un postre. A veure, doncs. Jo li dic que ho faria. I m'ha dit que funciona moltíssim. Jo no ho havia provat mai, eh? Amb l'ingredient que ell m'ha dit. Agafeu fresons, que ara n'hi ha. Com ara és l'època, no? Ara és l'època ideal, estan bé de preu, els poseu en un bol de vidre. Sí. El bol de vidre és important no posar-ho perquè la fruita no es pot posar amb alumini. Ah, no ho sabia, això. Per què? Se oxida. Ah, sí.
I la frita s'utsida enseguida. Per exemple, les pomes, si no hi poses una miqueta de llimones, tornen negres. Saps? Són tonteries que dius... Ai, però si és veritat, si teniu un bol de vidre, millor. Jo sóc una fanàtica de la porcelana i del vidre, també t'ho dic, eh? No m'agrada el ferro. O sigui...
Agafeu els fresons, els talleu ben finets, un quilo, depèn dels que sigueu, però un quilo no passa res, això es menja en res. Llavors el cobriu ben bé de sucre, però que no es vegi cap fresor, sucre en quantitat. Clar, aviam, això és un plat per un dia, aquí les persones que tinguin problema amb el sucre em diran...
Carme, el que ens estàs dient. Però tampoc passa res, eh? Perquè ahir van explicar un programa, ahir, la setmana passada, un programa de televisió que el tema del sucre se n'està fent un... Un gran massa, eh? Sí. No vas veure el programa Salvados l'altre dia? No el vaig veure sense. Doncs aquí parla el que és el...
el tema aquest, que no va tenir res a veure amb el programa que estem fent. Però que la gent tampoc s'ha vist tan obsessionada amb el tema del sucre. Un dia no passa res. No, això passa amb gairebé tots els aliments. Agafem els fresons, els cobrim, repeteixo, molt de sucre, molt. Agafem dos limones...
I l'exprimer al suc. I aquest suc l'afegim en el sucre i en els fresons. I ho deixem una oreta. Molt bé, perquè ho absorbeixi del tot, no? Sí, però es veu que és el tema llimona. Jo ho havia provat amb vinagre. Sí, jo també. Però amb llimona i diu que és algo... No ho havia sentit mai. Jo tampoc. Doncs jo ho provaré aquesta setmana. I quan ja hagi passat mitja horeta, tres quarts d'hora... Maduixes. Bé, ho remenes amb una cullera de fusta. Sí, eh?
perquè acabi d'estar ben barrejat ben barrejat i diu que és et quedaràs amb el poble amb llimona jo ho diré el divendres aquí està la recepta doncs queda dit, gràcies a Vicenç també i ja ho provarem fresons amb sucre i llimona perfecte Carme, moltes gràcies no s'ho socorregi a posar crema perquè si no s'ho estallarà aviso navegantes exacte, bon cap de setmana adé, bon dia
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Un vaixell ha patit un accident aquest matí al port de Barcelona, però cap persona ha resultat ferida. Es tracta d'un vaixell de mercaderies de Grimaldi Lines que sortia del port de la capital catalana amb destinació a Livorno, a Itàlia, quan ha xocat contra una protecció del moll i tot a punta que ha estat per una fallada de les màquines. Així ho han confirmat fons de l'autoritat portuària a la xarxa de comunicació local.
A conseqüència de la topada s'ha fet un forat a proa a la part del davant de l'embarcació, però segons fons de l'autoritat portuària en cap moment s'ha vist compromesa la seguretat de les persones que van a bord d'aquest vaixell. En el Buc hi viatjant la tripulació i els professionals que s'encarreguen de transportar uns camions. El vaixell s'anomena...
Eurocargo, Genova i l'estan portant en aquests moments cap a la terminal d'Acciona per reparar-lo i desallotjar-lo. Els bancs dels aliments de Catalunya han exhaurit en només 5 mesos les 2.300 zones de menjar recollides en la campanya del Gran Recapte. El president del Banc dels Aliments de Barcelona, Antoni Sant Salvador, ha explicat a la xarxa de comunicació local que la situació és crítica perquè també s'ha retardat l'arribada d'un pla d'ajuts europeu. Normalment cap a aquesta època
Atrevíem uns aliments, unes partides, el programa europeu d'ajuda a les necessitats, que és un programa que destina uns milions a la compra d'aliments que fa cada país. Aquest any aquest programa s'ha anat redreçant per raons diverses, perquè primer hi va haver l'oposició d'Alemanya, Holanda i els països d'aquell sector, després perquè hi ha hagut el concurs entre els fabricants per veure qui podia ofertar a preu més interessant. El resum és que fins a primers de juny no començarem a tenir aquests aliments.
Sant Salvador ha fet aquestes declaracions en el marc del XVIII Congrés de la Federació d'Espanya dels Bancs dels Animents que ha començat aquest matí a Barcelona. El secretari general d'Iniciativa per Catalunya Verde, Joan Herrera, confia que la reforma de governs locals que prepara el govern català serveixi per aturar...
la reforma espanyola en aquest àmbit. En declaracions a la xarxa, Herrera ha qualificat la reforma de l'executiu de Mariano Rajoy de barbaritat. Jo el que espero en primer lloc és que la reforma que faci el govern català serveixi per als peus a la reforma de la llei de bases de règim local de l'Estat, que és una barbaritat, perquè es carrega els serveis de proximitat dels municipis que donen resposta a la gent.
Herrera ha defensat el paper de les diputacions i la creació immediata de les begueries a Catalunya. Els aliments i sobretot els carburants han fet baixar l'IPC al mes de març 3 dècimes a Catalunya. Els aliments i les begudes no alcohòliques no s'han apujat ni s'han averatit, s'han mantingut igual i els transports sí que s'han abaixat.
sis dècimes, segons l'Institut Nacional d'Estadística. En canvi, les partides que més s'han encarit al mar són la roba i el calçat, han pujat un 3,5%, i l'oci i la cultura, que s'han incrementat d'un 1,4%. Els hotels, els cafès i els restaurants també s'han ressentit per la pujada de l'IVA, amb un encariment del 0,4%,
I la inflació dels darrers 12 mesos queda situada així a Catalunya en el 3%. Ha ingressat a la presó un home acusat de robar 3 domicilis d'emposta a la capital del Montsí. Els delictes es van cometre entre el 31 de març i l'1 d'abril i en tots els casos es va forçar algun excés dels habitatges.
Els Mossos d'Esquadra van detenir-lo el passat 2 d'abril. Aquest veí d'en post acusat de treure robatoris va sostreure presumptament aparells electrònics i joies. La proximitat entre els domicilis afectats i la coincidència de la franja horària en què es van fer els robatoris van fer pensar la policia que podia tractar-se del mateix lladre.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. D'aquí una hora el Barça coneixerà el rival per a les semifinals de la Lliga de Campions. A les 12 anions fa el sorteig amb el Barça, el Real Madrid, el Bayern de Munic i el Borussia de Dortmund. El partit d'anada d'aquestes semifinals es jugarà el 23 o 24 d'abril. Encara en futbol, avui el Sant Andreu celebrarà la consecució de la Copa Federació. Aquest vespre la plantilla quadribarrada oferirà a l'afició el seu primer títol estatal.
en final de festa a la plaça Orfila, a dos quarts de nou de la nit. El conjunt entrenat per Piti Belmonte va derrotar a la Ulla de Llorca per 1-0, fent vol 0-3 del partit d'anada. En bascet, el Barça s'ha complicat l'accés a la final a quatre de l'Eurolliga. Els de Xavi i Pasqual van perdre aquest dijous el segon partit de quarts de final contra el Panathinaikos per 65-66. Ara els blauranes tenen l'obligació de guanyar, com a mínim, un dels dos pròxims partits atenes si volen arribar a la final a quatre de Londres.
En hockey patins, avui es disputen dos partits de la jornada 23 de l'Hockey Lliga. A partir de les 9, derbi entre el Vilanova i el Lleida. I a dos quarts de 10 de la nit, el Reus rep la visita del líder, el Liceo. I a la Lliga Leport, de bàsquet, avui els dos equips catalans tenen partits complicats. El força Lleida visita el líder al River Andorra, mentre que el Barça Bé s'enfronta a casa contra el Burgos, segon classificat. Tots dos partits comencen a les 9 de la nit. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Bueno, el Sant Justenc, David Iñiguez i David Gessalí presenten avui a Can Ginestà el seu llibre La guerra aèria a Catalunya, 1936-1939. Seran un acte que es farà a la sala de les golfes de Can Ginestà i que organitzen el Centre d'Estudis Sant Justenc i d'Esbernaccions.
David Íñiguez i David Gessalí van decidir començar a investigar sobre els bombardejos de Catalunya fa uns 12 anys, després de comprovar que hi havia poca informació al respecte. El llibre es basa en explicar aquests conflictes aèris contra la població civil catalana durant la Guerra Civil, però des del punt de vista dels seus protagonistes. Per això, Íñiguez i Gessalí han fet un munt d'entrevistes als aviadors republicans i als seus familiars, també han investigat en col·leccions fotogràfiques privades i en arxius militars espanyols i italians.
La idea era no només explicar què va passar, sinó també per què va passar. La presentació del llibre La guerra aèria a Catalunya, de David Diñiguez i David Gesalí, serà avui a les 7 a la sala de les golfes de Can Ginestar. Més qüestions. El celler de Can Mata i l'escola d'escriptura de l'Ateneu es tornen a unir avui en un tast de vi literari. Es tracta d'una degustació d'un vi italià meridat amb la poesia de Rosmari Torrents, que presentarà el seu recent poemari, Cuando el arco está tensado.
I no només hi haurà vi i literatura, sinó també música de violia, càrrec d'Ester Villaronga. El vi escollit, com dèiem, serà un vi italià, ja que la poeta té reels italianes. L'activitat es farà avui a les 7 a la Sala Piquet de l'Ateneu i és gratuïta. I el celler de Can Mat aprofitarà que ja arriba el bon temps per fer tastos al carrer. El primer serà demà al matí a partir de dos quarts d'onze a les portes del celler. L'acte comptarà amb la presència d'Anne Cannon, anòloga i propietària dels vins Clos Figueres, que elaboren a Gratallops el priorat.
I acabem amb un apunt d'agenda però que ara la setmana que ve i és que dilluns torna el documental del mes a l'Ateneu. La productora Paral·lel 40 ens acosta a l'abril al documental No soc una estrella del rock, un reportatge que presenta la història de la jove pianista canadenca Marika Burnaki. Des que tenia 12 anys fins ara, que en té més de 20, aquesta noia, considerada nena prodigi, ha estat immersa en un món ple de concerts i competicions i ha estat el focus d'atenció dels mitjans de comunicació. No soc una estrella del rock presenta el món de la música clàssica i fa una reflexió
sobre la complexitat d'iniciar una carrera professional des de la infantesa. El documental del mes es projectarà dilluns a dos quarts de nou del vespre a l'Ateneu. El preu de l'entrada és de 5 euros pel públic en general i de 3 euros pels socis i sòcies de l'entitat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també als Sancions Notícies, edició migdia, a partir de l'1.05. També us recordem que al llarg d'aquest matí també podeu consultar la informació local al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bajan las bolas
Tres minuts i un quart de dotze del matí, parlem ara d'una conferència que es farà aquest vespre a les vuit. La CEES organitza de nou aquestes conferències sobre història, sobre aquest cicle històric, i avui se'ns parlarà del món romà urbà. La ponent serà l'arqueòloga i historiadora Carme Miró i es farà el local de l'entitat. Ara la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Carme. Molt bon dia. Per parlar, en aquest cicle portem parlant des de la prehistòria, ara arribem ja al món romà,
I en aquest cas també es concentrarà en tota la faceta urbana, suposo que perquè les ciutats són un dels elements més característics de tot el món romà. Sí, realment, explicar el món romà és complex, ja que és la nostra base actual, tant a nivell polític, de llengua, d'organitzacions, ve d'aquest món romà. Però un dels elements que el defineix més és la creació de la ciutat. No podem parlar de ciutat fins a l'arribada de l'imperi.
Són ciutats que, a més a més, també tenen trets que s'assemblen als de l'actualitat o això sí que ha anat evolucionant més? Bé, això ha canviat, però ha canviat més que res per les innovacions tecnològiques. Però les coses bàsiques realment són els romans qui les defineixen i qui les fan. Per exemple, una de les coses que a mi m'agrada explicar és que els romans tenien aigua corrent a casa, que això molta gent no ho sap. O sigui, els que tenen clar...
que abans de fer una ciutat han de buscar un lloc on hi ha aigua potable per poder-la portar a la ciutat i que els ciutadans tinguin aigua, són els romans. I això és un dels fets que actualment també defineix la ciutat, el fet aquest de poder tenir l'aigua. Déu-n'hi-do, sí, sí, perquè a més a més vull dir que és una cosa segurament innovadora també en aquell temps. Molt, molt. I quins altres trets són característics de la ciutat romana encara que ara ja no els tinguem? Bé, a veure, n'hi ha alguns que segueixen. Sempre tenen una plaça pública, que és el fòrum, on hi ha...
el poder polític, financer i religiós. En el cas, per exemple, de Barcelona, això encara es compleix, perquè l'antic fòrum és una part de la plaça Sant Jaume, on tenim la Generalitat, l'Ajuntament, i no gaire lluny tenim la catedral, i molt proper tenim el temple romà. A Tarragona, també, l'actual catedral, que és el nucli del centre religiós, i és la para alta de la ciutat vella, on també és l'important nucli comercial...
era on hi havia el temple romà i era on hi havia el forum provincial, perquè Tarragona era la capital de la província i era la ciutat important. Per tant, si anem pensant, Badalona, l'antiga plaça pública també estava per l'entorn de l'església Santa Maria, o sigui que tot coincideix. Els carrers, uns traçats rectes, amb cantonades rectes, això a Barcelona també ho tenim amb l'Eixample, no? Sardà agafa la idea aquesta...
que ja ve de l'urbanisme grec, però hi ha moltes ciutats, sobretot d'origen medieval, que els carrers són tortuosos i que no tens aquesta orientació tan fàcil que podem tenir un Barcelona de mar, muntanya, Llobregat. Sí, sí, suposo que d'alguna manera o altra, sense saber-ho, sense ser-ne conscients ara, ells van sentar moltes bases, no van posar moltes bases, i suposo que encara n'han anat bé, les hem anat fent servir d'alguna manera o altra, adaptant-les també.
a les necessitats de cada temps. Sí, sí, sí. I el món romà urbà, com dèiem, molt basat en les ciutats. No sé si també hi ha altres característiques que també valgui la pena destacada de la civilització romana en aquest sentit. Sí, bé, enfocarem una mica explicant una mica l'origen aquest del món urbà i després els diferents elements que trobes en una ciutat romana. Ja hem parlat del fòrum, també hem parlat de l'aigua corrent i no hem dit que hi ha uns edificis que són les termes romanes
que actualment els podríem comparar amb els centres cívics, també, per dir una manera, perquè les termes eren més un lloc on anar-te a prendre un bany. També hi havia els edificis d'espectacles, anfiteatres, cirfs i teatres, que actualment també totes les ciutats intentem buscar aquests edificis d'espectacles, auditoris, teatres, per gaudir de les nostres hores de lleure. I també, per acabar, parlarem també de les cases, de com vivien aquests romans dintre la ciutat,
i també de les ciutats dels morts, de les necròpolis, perquè no podem parlar de la ciutat dels vius sense parlar de les ciutats dels morts. Per què era tan important aquesta part de la ciutat dels morts? A veure, pels romans, donar-li vida eterna als seus avantpassats era important. I també teníem molt clar el concepte d'higiene de tenir els morts fora de les ciutats. I era el costat, normalment, des d'època antiga, va ser els costats dels camins que s'anaven posant...
les diferents tombes, tant d'inhumació com d'incineració. I posaven els noms de les persones enterrades perquè ells creien que el caminant, quan passava pel camí, anava lleixint els noms de les persones i els deia que era una manera que aquestes persones no desapareixessin mai. Tenien la idea aquesta d'anar repetint el nom per mantenir l'essència. I això penso que és molt bonic, ja que és ciutat dels morts, però ciutat dels vius. Curiós també la manera de...
de viure-ho, no?, d'alguna manera o altra. Vull dir que això, segurament, el tema de la mort sí que ara, per exemple, el tenim molt més apartat. Sí, i a més, nosaltres vivim... La nostra societat viu d'esquenes a la mort. La mort s'amaga. En època romana, la mort no s'amagava, al contrari, era important. Se li donava un gran protagonisme dintre de la vida. I això queda també reflectit a les necròpolis i als enterraments. Mm-hm.
Clar, clar, m'imagino que també tots els elements, d'alguna manera o altra, ens expliquen com vivien, no?, els romans en general, tot el que trobem a la ciutat són indicadors en aquest sentit. Clar, a veure, parlem de ciutats, però hem de parlar de qui vivien en aquestes ciutats i el que feien, perquè això és el que ens importa. A mi m'agrada dir una frase que és d'un arqueòleg anglès, el Sir Mortimer Guller, que ell sempre deia que no desenterrem coses, sinó persones, no?, perquè els arqueòlegs tenen fama, tipus Indiana Jones, anar a buscar altres sorts, no. Nosaltres el que volem és reconstruir el passat,
I aquest passat ens interessa per veure, entendre el present i per mirar cap al futur. I especialment com vivia la gent del passat, no? Què feien? Perquè no deixen de ser els nostres o bons passats. Clar, clar, i segurament tot plegat són els orígens, no? Vull dir que és necessari. I com vivia, doncs, la gent? A veure, a l'època romana hi havia classes socials, si això està clar, hi havia esclaus i hi havia llivers. Els llivers són els esclaus alliberats pels seus amos.
de qual cosa vol dir que hi havia una bona relació, que no és l'esclavisme que hem vist a vegades en algunes pel·lícules, tot i que també devia haver de tot. Sobretot, per exemple, en el cas de Barcelona hi ha molts llivers, de qual cosa es veu que realment les elites benestants de Barcelona tendien, en el moment de morir, tornem a estar amb la mort, d'al·legar cap als seus esclaus i alliberar-los, i que això fomentava uns vincles familiars i de relació molt importants.
Aleshores, les elits vivien en grans cases, a les domus, que els diem, decorades amb mosaics, algunes podien tenir fins i tot unes termes dintre de la casa, tant dins la ciutat com a fora. A la propera conferència ja us parlaran del món rural i parlaran d'aquestes grans viles. I després, els que no eren tan rics vivien amb el que li deia a Mínsoles, que eren edificis de pisos similars als nostres, on realment el bany era compartit, on eren estances d'una...
o dues habitacions. Les insules són poc conegudes perquè no se'ns han conservat com se'ns han conservat les domus, ja que si eren de pisos, normalment el que trobem és la planta baixa. Les coneixem sobretot per les intervencions a Hòstia Antica o a Pompeia i Herculà. Clar, clar, suposo que és exacte. Tenim alguns referents més concrets, però... I aquí, casa nostra? Aquí sabem més com vivien els rics. Normalment la història...
que es conserva més la dels rics i les classes benestants que la dels pobres, i el que sabem és això, que tenien grans cases, que tenien un espai que li deien triclini per menjar, que tenien les habitacions de les dones i dels homes separats, el dòminus de la casa tenia el seu despatx on rebia les seves sales de recepció per fer els negocis, la senyora hi havia les sales on teixien, el seu tocador on es maquillaven...
hi havia la cuina i, com us deia, hi havia aquestes termes, aquests banys, on normalment hi havia també les latrines al costat. Definint així com seria una casa romana. Exacte, sí, sí. I les ciutats més importants aquí a Catalunya? A veure, està claríssim que hi ha la gran ciutat, la capital que és Tàrraco, que arriba a ser capital de tota la província tarraconensa, que té bé el nom de la capital de Tàrraco,
I, a part d'aquesta ciutat, les altres són ciutats ja més petites. Podríem diferenciar entre les ciutats de costa i les d'interior. A la costa també trobem l'actual Mataró, l'actual Badalona, després també tenim Girona i Lleida, com ciutats ja més mitjanetes, i les ciutats ja al Pirineu, s'estan trobant nucli romans, i sobretot, per exemple, a la Segarra,
tenim Uquera i ESO, i el Pirineu, a Aissona, a prop de Trem, hi havia ESO, que són ciutats també de certa importància. I després tenim Barquino, que ara és molt important perquè és Barcelona, però en època romana era una ciutat molt petita i va ser de les darreres en ser fundada. I després hi ha a finals de l'imperi, cap al segle IV-V, que és quan Barquino despega, pren importància fins a ser la capital de Catalunya.
Clar. Doncs, Déu-n'hi-do, suposo que ens comentes això del Pirineu. M'imagino que encara ara s'han de fer... s'estan descobrint més coses, no? Vull dir que no és una cosa tancada, sinó que pot estar en constant recerca. Sí, sí, al Pirineu els darrers anys s'han fet moltes recerques. Hi ha un grup de gent que està treballant dirigit pel doctor Josep Maria Palet i per l'hector Orengo de l'Institut Català de la Cruixa Clàssica.
que han fet totes unes intervencions a la Serra del Cadí i han anat trobant més restes romanes de les que en un principi es preveia que hi havia. A part d'aquesta ciutat, la ciutat d'Isona, que realment fa anys que s'està treballant des del Museu d'Isona i Conca de Dallà, i que es van trobant cada cop més dades d'aquesta ciutat. S'han trobat muralles, s'han trobat cases, s'han trobat carrers, i a veure, esperem que en surti algun altre.
Doncs interessant serà tot el que es parlarà aquest vespre avui en aquesta conferència que organitza les CEES un cop al mes. Aquest del Mont Romà Urba serà amb l'arqueòloga i estudiadora Carme Miró. Avui hem pogut parlar amb ella per fer un testet del que s'explicarà avui a les 8 del vespre al local de les CEES. Gràcies, Carme. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. Adeu.
La informació més propera al Just a la Fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Estem escoltant just a la fusta.
Fins demà!
Bona nit.
I wonder about the tears in children's eyes And I wonder about the soldier that dies I wonder will this hatred ever end I wonder and worry my friend
I wonder how many times you've been having, I wonder.
Bona nit.
Nits Electrònica ara és... Bits. Bits. Molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessos al cinema.
Un moment ara per parlar del temps, per això saludem el Carles Hernández de Rius. Molt bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Bon dia esplèndid avui. Sí, realment molt maco. A més a més, com que venim de temperatures molt altes aquesta nit, també comença el dia tot i la presència del sol amb uns valors molt agradables. Hi veus un parell de persones quan hem sortit de casa?
A quarts de 10 així, amb manera curta, per això m'ha semblat excessiu. Aviam, estem tenint una influència de béns del sud que abans d'ahir ens va afectar directament a nosaltres, vam arribar a una màxima de 22. Aquests béns del sud ahir van afectar més les comarques gironines.
I, clar, aquests vents, amb aquest recorregut tan càlid, quan arriben a la costa gironina, en fila temperatures, ahir, per exemple, era bo veure la previsió del temps de TV3 amb en Tomàs Molina, que a les dos quarts de deu de la nit, potser són gairebé les deu de la nit, i ho farien imatges a la web com aquesta de rosa, tenien 19 graus, o sigui, és una temperatura que la pots trobar tranquil·lament a finals de juny o a primers de juliol com a mínima d'una nit.
i aquestes temperatures tan elevades són fruits d'aquests vents del sud. Avui canvia una mica la truita perquè ens creua un front, és un front que arriba completament descafeinat, però farà girar els vents més a nord-oest. Clar, ja no serà aquesta influència de sud i això farà que tard o d'hora, tot i que hàgim començat el dia amb unes temperatures molt agradables, puguin baixar una mica.
El fet de baixar una mica tampoc no desturota ningú, perquè si passem dels 22 de màxima que vam arribar ahir, que ahir vam fer rècord del que portem de l'any, i això ja serà un sumall segueix de cara als propers dies, però vam fer rècord ahir, probablement al llarg del dia d'avui les temperatures no es puguin enfilar tant, ara tenim 15 graus, però difícilment arribarem als 22. Jo crec que avui ens quedarem amb els 18, 19, i aquesta propera nit, la de divendres i dissabte, serà una mica més fresqueta. No arribarem a aquestes mínimes de 13, 14, que són tan agradables...
i que envalenten a la gent i el que dius tu, que provoquen que la gent ja comenci a sortir en màniga curta, perquè ahir al matí feia caloreta, i llavors, clar, dius, com que hi ha molta cosa que s'obre, quan arribi l'estona fresca de la nit i estaré a casa, doncs no cal que m'abrigui massa. Hi hem d'anar perquè la primavera és traïdora en aquest sentit, i tot i que estem passant per un episodi de molta abonança pel que fa a les temperatures,
hem de vigilar perquè tard o d'hora aquestes temperatures poden canviar. Tot i que falten molts dies perquè hi podia haver un canvi important, que després en parlarem, però continua... La tendència de sol i tranquil·litat. La tendència que un cop hagi passat el Sant Jordi de Sant Jús, que el Sant Jordi de Sant Jús cau en cap de setmana, s'ha acabat la festivitat d'aquesta temps estable i començarà la inestabilitat. Aviam, el que dèiem, creua un front avui, és un front que ens portarà alguns núvols aquesta tarda, són núvols alts, mitjancs, tornarem a tenir aquelles imatges tan boniques de la posta de sol,
Posta de sol tardana, però bé, els núvols et fan uns dibuixos... Es pon igual, sí. Sí, els núvols fan uns dibuixos molt bonics i podrem veure diferents tipus de núvols quan avui marxi el sol, molt tard, cap a les 8 o a quina hora se'n va el sol. Quarts de 9, eh? Quarts de 9, mare de Déu. En fi, el fet és que després de tenir aquests núvolets, el cap de setmana entra l'anticicló, ens afecta d'una manera bastant més directa, retira totes aquestes coetes de front que porten aquests núvolets bonics, els retira més que encara cap al nord,
i amb aquesta influència de l'anticicló el que tindrem serà un cap de setmana completament estable. Sol esplèndid. Sí, tant dissabte com diumenge, no esperem núvols. L'únic que pot fer una mica la gitza, ja avisem ara, és el fet que com que tenim temperatures tan agradables, durant el dia el sol és tan esplèndid, i la temperatura de l'aigua del mar fa el que pot, a poc a poc va pujant, però encara no està amb el que necessitaria, perquè en superfície tenim temperatures molt altes,
pot provocar aquells fenòmens típics de la primavera, que són aquestes boires baixes enganxades al mateix litoral. O sigui que podríem estar a la platja de Castelldefels aquest cap de setmana, amb núvols baixos i completament tapat, i llavors tens aquella humitat freda que encara té el mar el mes d'abril, però en canvi ens n'anem una mica cap endins i viatgem fins a Sant Boi, potser, i a Sant Boi fonsol espaterrana amb calor. Podrien passar aquesta situació, sobretot Costa Daurada, la costa central, i potser dilluns també abarcaríem la costa Brava.
Està per veure, eh? Són molt punyeteres aquestes boires i es formen on volen, però és que arriben a fer la guitza, o sigui, te'n vas a la platja, baixes allà amb tots els estris, ja preparat per iniciar temporada amb aquella blancota maca
que hi afegeix la crema que et poses per protegir-te del sol, arribes i se't fot aquell núvol que no et deixa ni veure el mar pràcticament, que és una boira baixa que es forma, i és fruit d'aquesta diferència de temperatures de superfície amb el mar, que en aquestes èpoques de l'any i quan hi ha tanta abonança al mes d'abril que no és gaire habitual, doncs es formen i són uns fenòmens força curiosos. Pots tenir alguna muntanya al costat de la platja que pràcticament no la veus, són boires molt baixes i molt denses.
també poden estar al mar, o sigui que anirà en funció dels llocs i és difícil de preveure, però aquest efecte és més probable el diumenge que dissabte, però podria passar que diumenge tinguéssim aquesta situació.
D'altra banda, diumenge també hi ha alguns mapes que indiquen una pujada important de les temperatures. Hem dit que avui teníem una miqueta de nord, que frenem el termòmetre, demà dissabte, si fa o no fa, jugarem amb uns valors molt estables, 20-10, 20 de màxima, 10 de mínima, i diumenge alguns mapes ho indiquen, no està clar encara, però diuen que cap a l'interior es podria arribar als 30 graus, que la ciutat de Barcelona, allò de la Olla, calenta de Barcelona, podria estar als 24 o 25, i a Sant Jus podrien superar als 23, 24 o fins i tot si la cosa s'anima a 25.
O sigui que diumenge podria ser un dia càlid, però tot això ho haureu d'anar seguint al web de radiodesvern.com perquè encara no està massa clar.
Molt bé, i la setmana que ve dius que no hi haurà massa canvis. La setmana que ve la comencem com a mínim amb estabilitat i amb calor. Si continuem amb aquesta previsió, sembla ser que dilluns, dimarts i ben bé fins dimecres seguiríem parlant d'aquests valors de 22, 23, de màximes, que són valors molt càlids. Ja veurem, ja veurem com va tot això, però sembla que... Ho anirem seguint, sí, sí. La setmana que ve tranquil·la i després hi ha la cosa... Ja, per Sant Jordi ens reservem tot l'arsenal de temps variable. Gràcies, Carles, doncs, que vagi bé i bon cap de setmana. Igualment, Carme. Adéu, bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Just one thing makes me forget Red, red wine Stay close to me Don't let me be in love
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Red, red, wine, you make me feel so fine. You keep me rocking all of the time. Red, red, wine, you make me feel so grand. I feel a million dollars when you're just in my hand. Red, red, wine, you make me feel so sad. Anytime I see you go... Estem escoltant Just a la Fusta.
I aquesta hora el que fem és parlar d'economia, aquestes píndoles d'economia que fem cada divendres amb el Manel Ripoll. Molt bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia. Avui deixem una mica de banda l'actualitat i tot el tema de Xile que ens ha ocupat... Ai, de Xile, de Xipre, que ens ha ocupat unes quantes setmanes. I el que fem és recuperar un tema que havíem ensenyat fa unes setmanes. Vam parlar de la llei de la demanda i avui expliquem què és la llei de l'oferta, que van una mica de costat, no? Exacte, sí.
Per aquells oients que ens escolten assiduament i que han vist com aquests dies trencàvem aquestes píndoles d'economia bàsica que estàvem fent des del principi i havíem parlat del tema de Xipres, retornem a les píndoles bàsiques perquè la gent sàpiga una mica com funciona tot això i si fa, crec que ja fa tres setmanes, vam parlar de la llei de la demanda, que resumint-la una mica perquè la gent se'n recordi, ens deia, es resumia en el següent anunciat, a mesura que els preus pugen
La gent compra menys quantitat d'un producte, d'acord? I per tant, quan ho dibuixàvem, en aquella L famosa que havíem fet gran, on hi havia el preu a l'esquerra i la quantitat a baix, era una corba decreixent des de l'extrema esquerra, la part de del cap avall, d'acord? Ara la gent ja està situada com era la demanda. Avui expliquem la seva germana Bessona, per dir-ho d'alguna manera...
que seria la llei de l'oferta i, per tant, aquesta llei ens permet rebuixar una altra corba, una altra recta, que és totalment oposada a la que vam explicar fa tres setmanes. Exacte. A veure, és la llei de l'oferta que què fa? Com funciona? A veure...
Com hem fet amb la demanda i hem fet un petit anunciat, ara farem el petit anunciat de la llei de l'oferta i després desgranarem com es va... Amb exemples i tot plegat. A veure, la definició com seria? Diria, a mesura que el preu d'un producte augmenta, hi ha més gent que està disposada a produir-lo.
D'acord? Quan vau explicar la llei de la demanda, portàvem el barret del consumidor. Sí. Ara que expliquem la llei de l'oferta, portàvem el barret de qui produeix, del productor. D'acord. D'acord? Llavors, és a dir, aquest anunciat que hem dit, el que ens vol fer veure és que la quantitat de producte que s'ofereix, o sigui, que la quantitat de producte que s'ofereix en un mercat, que es produeix en un mercat, en una societat, va augmentant a mesura que el preu d'aquest producte augmenta. O sigui, com més car és aquest producte, més gent està disposada a produir-lo
i, per tant, més quantitat n'hi haurà. D'acord. Això ho veiem o no ho veiem? Jo no ho acabo de veure. No ho acabes de veure. No ho acabes de veure. Fiquem l'exemple. A veure, sí, millor. Com vam parlar de la demanda, era època de carxofes, vam parlar de les carxofes. Ara, tot i que hi ha banda caiguda, continuen d'estar ben bones les carxofes. Encara, sí. D'acord? Llavors, tornem-nos, fiquem les carxofes i agafem aquest exemple.
Tu, sobretot, barret de qui produeix. Si tu ara et diuen que et compraran les carxofes a 0 euros, quantes carxofes produiràs? No en faré cap. No en faràs cap, no? Perquè per treballar gratis no les farà ni tu, ni ningú, ni un xino, ni un pakistaní, ningú les produirà si es venen a 0.
Per què? Això té un motiu que nosaltres hem dit molt ràpid, però això té un motiu intrínsec, que és que produir aquestes carxofes té uns costos. I els costos són els fertilitzants que has de tirar a la terra, l'aigua que has de fer servir per regar-los, el temps que tu hi inverteixes, aquella terra, d'acord? I, per tant, tu has de poder recuperar aquests costos. Ara, imaginem que puja una miqueta el preu i et diuen, vale, no te les compraré a zero, però te les compraré a 10 cèntims. Per 10 cèntims,
Continua sense ficar-te o ja t'hi fiques? Bé, potser algú s'ho pensa, no? Amb 10 cèntims, jo crec que... Tots els costos que hem dit de... Només fertilitzants, d'aigua... 10 cèntims al kilo, estaríem dient. No, 10 cèntims per carxofa. Carxofa. És poc. És poc. És poc. En canvi, si ja anem pujant i arribem a l'euro, potser aquí a Espanya no les produirem, però els xinos, els dos amics xinos, que cada vegada en tenim més... Potser també hi ha algú a Espanya que també... A un euro... Bé, si hi ha algun xino vivint aquí, potser sí que ho fa, però...
Però a un euro, els xinos... I per què dic els xinos? Perquè ells... Sembla que sigui una mica racista. No, no, ni molt menys. Els xinos tenen dues virtuts que nosaltres aquí no hem desenvolupat tant. Una, que treballen, que tenen uns costos molt reduïts, produeixen uns costos molt ajustats, i dos, que estan disposats a cobrar molt poc per treballar.
En comparació amb el que cobrem nosaltres. Llavors no sé si és una virtut. Per un empresari sí, clar. Per un empresari és una virtut que hi hagi gent que sigui molt eficient treballant i a sobre treballi per pocs cadors. Això és una cosa que està passant bastant ara aquí. Per tant, suposo que sense voler... Bé, en tot cas, ens han demanat una mica i en tot cas deies que per un euro...
Els xinos estarien disposats a fer-ho, per això és que diem, perquè som molt aficions... I ara aquí, segurament, tal com estem tots plegats, que també tothom arrebaixa, possiblement també. Depèn de la persona, també. D'acord? Llavors, ara un euro, ja tenim algú que produeix aquest producte. Per què? Perquè un euro és més que zero i és més que 0,10. D'acord, clar. Si pugem a dos euros, a part dels xinos que ja produïen un euro...
tindrem, per exemple, un altre país que també té aquestes dues virtuts, el Paquistà o la Índia, que són aquests països amb vies de desenvolupament que tenen aquestes virtuts i que permeten que a preus baixos, o sigui, guanyant molt poc marge, ells acceptin produir aquest producte. També hem de tenir en compte que un euro... Crec que en altres sectors, potser no en aquest, però en altres sectors, això ja està passant independentment de la nacionalitat. Vull dir que també estan rebaixant molts costos de manera...
important. No és tant per la nacionalitat, sinó pel fet que un euro aquí no és un euro allà. Amb un euro allà... O sigui, hi ha molta gent que diu l'índex de pobresa. L'índex de pobresa és un dòlar al dia. Qui té menys d'un dòlar al dia és pobre. Qui té més d'un dòlar al dia no és pobre. No aquí a Espanya, evidentment. Aquí amb un dòlar al dia no fem res. Però amb un dòlar al dia a l'Àfrica, menys de tota la família. Llavors, són aquests índexs que hem de tenir al cap que l'euro per nosaltres és molt poc, però l'euro...
A la Xina, convertit amb la seva moneda, o al Paquistàn o a l'Índia, és menjar per tota una setmana. Per tant, hem de posar-nos també en aquesta mentalitat. Si no, sembla que treballin per quatre pessetes. Exacte. Però les quatre pessetes d'allà són moltes. Llavors, estaríem ara amb els dos euros. I quan el preu ja arribaria a tres, jo ho trobo una mica cara ja, tres euros, la carxofa. Bueno, sí. Home, jo l'altre dia em vaig... Tres euros al quilo ja em sembla car. L'altre dia que les vam comprar...
Per això t'anava dient que trobo que apuntaves molt alt per parlar de carxofes per peça, no per quilo, eh? Bueno, ho faig més per peça, no per quilo, perquè al moment de fer el gràfic la gent... 5 carxofes 15 euros, eh? A 3 euros. És més que res perquè al fer el gràfic la gent tingui la unitat 1 a 1, perquè si fiquem 1 a 1... No, no, clar, és complicat. Sembla que no estigués d'entendre el gràfic. Sí, sí, és perquè entenguin el...
La idea, 3 euros, doncs, a un euro teníem els xinos, a dos euros teníem els paquistanís o els hindús, i a 3 euros ja hi entraria a Europa a produir, hi entrarien els espanyols, hi entrarien els francesos, tots aquells territoris que poden i tenen les condicions per produir carxafes, ja produien carxafes. Per tant, què ens està dient això? Que com més puja el preu, més quantitat de persones hi ha disposades a produir aquest producte. D'acord, ara sí que ho he entès. Aquesta és la definició, i amb l'exemple...
de les carxofes o qualsevol altre producte, ho podríem explicar. Produir un mòbil molt baratet el produiran molt pocs, però produir iPhones ja dona més marge, produirà més gent. O mòbils semblants als iPhones. Per tant, també és exclusiu a això tan aviat. Mòbils semblants, un iPhone, un Nexus, un Nokia Lumia... Un mercat que s'amplia, no? Exacte. Hi haurà més gent disposada a produir-vos que no el típic mòbil de la gent gran que potser els produeixen
Oranys, Vodafone, Movistar, la mateixa companyia, per tenir contents aquests clients. Perfecte. Llavors, la representació gràfica d'aquesta llei de l'oferta és el que ens comentaves, no?, també, al revés de l'altre dia. Al revés de la que hem dit l'altre dia, exacte. Tornem a agafar per aquella gent que vulgui dibuixar, i tu també, Carme, si vols, un paper. Ara ho faig. Fem una L, d'acord?, que sigui simètrica als dos costats, i llavors tenim a la banda esquerra, que és l'eix vertical, hi escrivim preu, a la banda horitzontal, a la banda dreta, hi escrivim quantitat,
I llavors el que es tracta és traçar una línia que vagi des del vèrtex d'aquestes dues línies que hem fet en aquesta L cap amunt. Llavors aquesta recta o amb corba, en funció de com sigui el producte, que va des del punt 0,0 cap endavant, ens mostra clarament que com més a l'alç el preu, més quantitat de productes produeix. Tot quadra. I això es quadra amb la definició que hem dit al principi, que és a mesura que el preu d'un producte augmenta, hi ha més gent que està disposada a produir-lo.
La setmana que ve, si l'actualitat econòmica ens permet i ens brinda una setmana més de calma, parlarem de què passa quan agafem aquesta llei de la demanda que hem recordat al principi, aquesta llei de l'oferta que hem explicat avui, que generen dues rectes i es creuen.
I ara, per acabar, algú dels oients que ens està escoltant, o la Carme mateixa, o jo, quan estudia Economia, ens podríem preguntar, i d'aquestes dues lleis, la de la demanda i de l'oferta, quina és més important de les dues? Doncs bé, segons Marshall, un dels economistes més famosos del segle XX, va comentar que fer-se aquesta pregunta era tan absurd com preguntar-se quines de les dues fulles de la tisora eren més útils.
Per separat, les dues fulles de tisora no funcionen, però juntes són igual de necessàries, tant la fulla de la corba de l'oferta com la fulla de la corba de la demanda. I això és el que explicarem la setmana que ve. Què passa al creuar-les? Que suposo que és també el que ens fa entendre una mica més el funcionament de tot plegat de totes dues lleis. Correcte, perquè ficarem en una banda els que porten el barret dels consumidors i els que porten el barret dels productors, i què passa quan es troben en el mercat, per exemple, a comprar carxofes que no ha produït. Exacte.
Molt bé, Manel, doncs moltes gràcies. Manel Ripoll, cada divendres que ens porta aquestes píndoles econòmiques. Que vagi molt bé i fins i vendres. Fins i vendres. Adéu, bon dia. Adéu, Carme. Nits Electrònica ara és Bits.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Fins demà!
Let us die young or let us live forever We don't have the power but we never say never Sitting in a sandpit Life is a chakra The music's for the sad man Can you imagine when this race is won Turn our golden faces into the sun Raising our leaders We're getting in tune The music's played by the The mad man
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
4 minuts i arribem de seguida a les 12 en punt del migdia. Connectarem amb la xarxa, també sentirem el butllet informatiu dels Sancions Notícies i tornarem de seguida. Encara ens queden més coses. Pararem amb la Laia Òbia per saber com serà el documental del mes
de dilluns que ve i també tindrem els seves alies amb qui repassarem l'actualitat política general d'aquesta setmana. Ho farem després d'escoltar una mica més de música. I ho farem amb el Rufus Van Raid.
He will then be reborn From 1970s porn Wearing tube socks for style And such an innocent smile Better pray for yourself
Because the game of Sire's coming He will fall from the start Studio 54
Fins demà!
No, I won't be the one that has been caught. What will happen instead? Someone will demand my head. And then I will kneel down again.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El govern espanyol ja ha pactat amb la Comissió Europea una flexibilització d'entre un punt i un punt i mig de l'objectiu de dèficit públic per aquest any 2013. A més, i segons fons de l'Agència Catalana de Notícies, el Ministeri s'ha compromès a compartir aquest marge amb la Generalitat. De moment es desconeix, però, quin serà el marge de més que el Ministeri permetrà a Catalunya. Actualment, recordem, l'objectiu de reducció del dèficit està fixat en el 0,7% i el conseller d'Economia, Andreu Mascolell,
ha demanat que el govern central permeti fins a l'1,5%. Segons aquestes fonts periodístiques, la notícia ha transcendit a Dublín durant la reunió informal dels ministres d'Economia. La Generalitat ha decidit intervenir la mútua previsora de Barcelona per gestió poc diligent. El Departament d'Economia ha instat l'entitat a cancel·lar tots els contractes que tenen els clients sobre plans de prestació per a la bellesa.
unes aportacions mensuals amb l'objectiu de ser recuperades en el moment de la jubilació. A més, la Generalitat ha ordenat substituir la junta directiva de la motua previsora, que té la seu a la plaça Tatuant de Barcelona, i avui el Diari Oficial de la Generalitat publica els noms dels nous gestors.
Tenen un mes per fer un informe sobre la situació real de l'entitat. I també s'ha anomenat una societat com a administradora provisional. La mutua previsora va rebre un advertiment del govern fa uns anys perquè fes les provisions necessàries per al pla de pensions, d'acord amb la llei. Però la Direcció General de Política Financera i Assegurances va detectar deficiències el 2010 i el 2012 en les mesures que havia pres l'entitat per garantir aquestes provisions del pla de pensions.
El Banc dels Aliments fa una crida a empreses i particulars per fer donacions de menjar a l'entitat. Els bancs dels aliments de tot Catalunya han exhaurit en només 5 mesos tots els productes recollits a la campanya del Gran Recap de més de 2.300 tones de menjar. El president del Banc dels Aliments a Barcelona, Antoni Sant Salvador, ha explicat a la xarxa de comunicació local que la situació és crítica perquè, a més, també s'ha retardat l'arribada d'un pla d'ajuts europeu. Normalment, cap a aquesta època,
Trevíem uns aliments, unes partides, el programa europeu d'ajuda a les necessitats, que és un programa que destina uns milions a la compra d'aliments que fa cada país. Aquest any aquest programa s'ha anat redreçant per raons diverses, perquè primer hi va haver l'oposició d'Alemanya, Holanda i els països d'aquell sector,
després perquè hi ha hagut el concurs entre els fabricants per veure qui podia ofertar a preu més. El resum és que fins a primers de juny no començarem a tenir aquests aliments. Els productes que fan més falta són conserves com ara llegums i sardines i aliments infantils.
Tècnics del Port de Barcelona inspeccionen el vaixell que s'ha accidentat aquest matí a les instal·lacions per decidir si pot continuar la marxa amb la mercaderia que transporta, malgrat els danys que ha sofert. A l'embarcació se li ha obert un forat a proa, la part del davant, quan ha xocat lleument amb una mena de barrera de protecció que hi ha al moll on havia atracat. L'embarcació estava començant la maniobra de sortida i es disposava a viatjar fins a Livorno, a Itàlia, quan ha xocat. Tot apunta a una fallada de les màquines.
A dins de l'embarcació, de grans dimensions, hi ha camions amb els conductors corresponents a banda de la tripulació. Es troba en aquests moments el ferri al moll de Ponent. La Guàrdia Civil ha detingut aquest divendres dues persones a la Junquera. A l'Empordaca portaven 10 quilos de xix i 10 grams de cocaïna, més de 1.600 euros en metàl·lic. La major part de les substàncies estava amagada en un doble fons del cotxe en què viatjaven amb matrícula espanyola i en direcció a França. Després d'identificar els detinguts, passada la mitjanit,
Els agents han descobert així, ja en una bossa de mà, i després han trobat la resta de la droga a l'interior del vehicle. Els homes i les substàncies intervingudes ja han estat posats a disposició judicial. Esports en xarxa Bon dia, us parla Jordi Cervantes. Aquesta hora ha de començar el sorteig de les semifinals de la Lliga de Campions. Els possibles rivals del Barça...
Són el Real Madrid, el Bayern de Munic, el Borussia de Dortmund també. El partit d'anada d'aquestes semifinals es jugarà el 23 o 24 d'abril. Encara en futbol, avui al Sant Andreu celebrarà la consecució de la Copa Federació. Aquest vespre, la plantilla quadribarrada oferirà a l'afició
el seu primer títol estatal en final de festa a la plaça Urfila, a dos quarts de nou. El conjunt entrenat per Piti Belmonte va derrotar ahir l'Oia de Llorca per 1-0, fent bo el 0-3 del partit d'anada. I en bàsquet, el Barça s'ha complicat l'accés a la final a quatre de l'Eurolliga. Els de Txell i Pasqual van perdre aquest dijous el segon partit de quarts de final contra el Panathinaikos per 65-66.
ara els blaugranes tenen l'obligació de guanyar com a mínim un dels dos pròxims partits d'Atenes, si volen arribar a la final a 4 de Londres. I a la Lliga Leport de Bàsquet, avui els dos equips catalans tenen partits complicats. El força Lleida visita el líder, el River Andorra, mentre que el Barça bé s'enfronta a casa contra el Burgos, segon classificat. Tots els partits comencen a les 9 de la nit. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. El món romà urbà serà el protagonista avui d'una nova conferència històrica de la SEAS.
L'arqueòloga i historiadora Carme Miró explicarà les característiques del món romà urbà i del que ens ha portat als nostres dies. A banda de tenir aigua corrent a casa, el tren més destacat d'aquell període és l'establiment de les ciutats. El món romà va estantar les bases de la societat, tal com la coneixem ara, com ara en clau política, lingüística i d'organització. Una de les innovacions de l'imperi és que a partir d'aleshores els ciutadans podien disposar d'aigua a casa seva, però la característica més destacada és que amb l'imperi arriben també les ciutats.
Carme Miró parlarà també de les ciutats romanes més importants que trobem avui a Catalunya, com ara Tarracom. De tot plegat, doncs en parlarà avui Carme Miró a partir de les 8 del vespre al local de la CEAS a l'Ateneu. Abans, el Sant Justenc, David Iñiguez i David Gesalí presentaran a Can Ginestar el seu llibre La guerra aèria a Catalunya, 1936-1939. Serà en un acte que es farà a la sala de les golfes i que organitzen el Centre d'Estudis Sant Justencs i d'Esberna Accions.
David Iñiguez i David Gessalí van decidir començar a investigar sobre els bombardejos fa uns 12 anys, després de comprovar que hi havia poca informació al respecte. El llibre es basa en explicar aquests conflictes aèris contra la població civil catalana, però des del punt de vista dels seus protagonistes. La presentació del llibre tindrà lloc avui a les 7, a la sala a les golfes de Can Ginestar.
I acabem destacant que l'Escola Montseny s'assuma a una campanya de recollida de roba, calçat i altres productes tèxtils organitzada per l'ONG Global Humanitària. Es tracta de donar roba usada, sabates, jaquetes, mantes i peces tèxtils de qualsevol tipus per col·laborar amb els projectes de desenvolupament que tenen marxa l'ONG a països on les persones més necessitades manquen d'educació, sanitat i drets fonamentals. Per col·laborar amb la causa, des de l'Escola Montseny s'han repartit unes bosses als alumnes per tal que les famílies donin roba que ja no utilitzin.
D'aquesta manera, Global Humanitària les podrà fer arribar a les persones que més les necessiten. El termini per portar les bosses al centre educatiu és el dia 23 d'abril. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Jost Notícies edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jost al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Regrets collect like old friends. Here to relive your darkest moments. I can see no way, I can see no way. And all of the goods come out to play. And every demon wants his pound of flesh. But I like to keep some things to myself.
Bona nit.
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Un minut i un quart d'hora del migdia. De seguida parlarem del documental del mes, un documental que arriba dilluns a Sant Just, es titula No soc una estrella del rock i representa la història de la jove pianista canadenca Marika Burnaki. Des que tenia 12 anys fins ara que en té més de 20, aquesta noia, considerada una nena prodigi, ha estat immensa en un món ple de concerts i competicions i també ha estat el focus d'atenció
dels mitjans de comunicació. Se'm parlarà, doncs, aquest reportatge parla, doncs, de tot plegat d'aquests conceptes al voltant d'aquesta història i en parlem d'aquí una estona amb la Daia Òbia, responsable de la productora Parallel 40, que ens fa arribar cada mes el documental del mes aquí a Sant Just. Abans, però, ara estarem pendents també d'aquests sorteig de Champions que ha de decidir com seran les semifinals de cara a la Champions League de futbol i, per tant, doncs, a qui li tocarà el Barça, si s'haurà d'enfrontar amb el Madrid, si tindrà el Borussia Dortmund o el Bayern de Múnich.
De fet, si ens fixem en el que prefereix la gent, ho comentàvem a la primera hora d'avui, les portades de Madrid en apostaven per defensar que preferien, en canvi, el Barça. Una opinió no tan generalitzada al món barcelonista que creia que ja s'han enfrontat prou, que al Madrid també li coneix els punts febles al Barça i que potser no és la millor temporada per enfrontar-se a un doble partit i, si de cas, trobar-se el millor, tan per tant, a la final.
Per exemple, l'enquesta que planteja el diari ara, un 70% prefereix el Real Borussia Dortmund, un 23% el Real Madrid i el que menys, un 7%. També és una pregunta que es plantejava des del web del 324.cat.
En aquest cas també és la mateixa línia, un 70% preferia el Borussia Dortmund, un 21,8% una mica menys el Madrid i un 6,20% prefereix el Bayern de Múnich. És de les poques vegades, a més a més, que en lloc d'enllaçar-se, de saber prèviament amb qui li tocaria enllaçar-se, s'ha tornat a fer aquest sorteig de cara a les semifinals.
Com dèiem, un concert que ha començat a les 12, en tot cas, però encara està en marxa i encara no sabem a qui li toca, a qui toca enfrontar-se amb el Barça. Pendents de tu plegat, de seguida que ho sapiguem, també us ho explicarem. Ara també ho recomanem, igual que fem el recull de premsa de primera hora, però és un digital,
un article d'opinió d'Amálsia com es titula La meva generació. Diu, un dels passatems preferits de cada generació consisteix en filosofar sobre la pròpia generació. La meva generació, els nascuts en torn als finals del 70 o principi dels anys 80, no és una excepció a l'hora de practicar aquest passatems benigne. També la meva generació s'aboca a aquesta mena de cofoïsme narcisista que consisteix en definir-se
com una mena de classe elegida, nosaltres salvarem el món, estem preparats, som l'hòstia amb barca, etc. O bé com al contrari, es perfila la foto d'un enfilat de perdadors més o menys demoníacs que portaran al país i al món al desastre. Diu-me el Ciacomes que ni reaccionaris ni revolucionaris hem viscut la mitjana burgesa amb mala consciència i ens hem provat d'enganyar nosaltres mateixos en discursos de Marx o de Jesús. Vam aprendre d'un professor...
d'educació física, que el feixisme era que t'obliguessin a córrer sense tenir-ne ganes, del comunisme en van quedar decebuts després d'experimentar-lo a la pell de la cartera en un pis d'estudiants. Els nostres pares eren o bé centristes que votaven partits radicals per netejar-se la consciència o radicals de saló que votaven després partits de centre perquè amb el pano s'hi juga nena. L'ambivalència està en la nostra llei materna i ara és la ginebra sofisticada del gintònic de les 8. Independència? Bé, sí, però què hi ha per postres?
Són més fills de Hollywood que de Thomas Mann, fills del baby boomers dels 50-60. Aquests són magistrals en presentar-nos tots els problemes siderals però incompetents a l'hora de definir-nos un món realista amb propostes i oportunitats que depenguin de la nostra maduresa. Ho han fet tot per nosaltres, menys el que verdaderament importava. Continua dient Malsió Comas que, si sabem anglès, l'usem més per veure pel·lícules Llogir els totxos de George Martin que no per descobrir les trampes de la societat del benestar.
I som fils de la democràcia, però potser hem entès menys aquesta com a pluralisme i anar fent que no com un invent que ens havia de permetre continuar ampliant els horitzons de la llibertat, com si sempre hi hagués un obstacle del qual emancipar-se. Per la nostra sang hi corre més revés Pierre que Thomas Jefferson, i això és una llàstima, perquè la llibertat és més complicada que els nostres desitjos de no tenir mal de caps. No entendre això ens ha portat a caçar tota mena de fantasmes, sense que l'aire faci força. En sentit contrari, és impossible volar, amic meu. Per això, del Colom de Can...
ho vam entendre un matí de diumenge, quan la ressaca no ens permetia ni posar un peu a terra. Hem pensat massa en la llibertat i massa poc en la responsabilitat o en la formació. No volíem tenir límits i això ens limita a no saber ni la meitat de les nostres tietes. I d'aquí la nostra escasa capacitat d'establir vincles. La nostra polcompromís, la temença, jugar fort i arriscar-nos, no fos que ens perdéssim la tranquil·litat d'esperit o bé la subvenció sota alguna forma de paternalisme que ens destrueix la inventiva.
Preferim fer un acudit a fer una proposta, preferim canviar la conversa que canviar d'actitud. Incapaços de suportar-nos a nosaltres mateixos, nàvils pel perdó i la generositat per transigir i sacrificar-se, ens hem casat i divorciat amb la indiferència de caníbals, convençuts que els déus de l'amor ens poden subornar. Ens costa tenir fills perquè això ens impediria trencar la mecànica del plany o l'adonisme. Sortir de l'ou per escalfar el niu d'un altre és que potser un dia ens demanaria explicacions o tindria capricis d'encars com els nostres. La música pop ens ha fet perillosament sentimentals
i ridículament inocus. Diu-me el Ciu Camas encara en aquest article sobre aquesta generació de finals dels 70, principis dels 80, que som els besnets d'una Europa que no sap què ha de fer amb les seves catedrals, amb els seus camps de concentració i amb les seves fàbriques buides. Som zombis sense ni la metat de sang a les venes que els jovenots irsuts que estiren el seu carro ple de fam i de fe a l'Àsia o a l'Àfrica i que ens passaran la mà per la cara mentre nosaltres seguim refiant-nos del que ens explica TV3, però visca el Barça.
Els nostres pares ens repetien més fes el que vulguis que no pas fes bondat i d'aquí que molts dels meus companys de classe ja no hi siguin per comptar-ho. Borratxes, suïcides, excursionismes sense solta ni volta, les drogues i les motos, adeu-siau, amics de l'ànima, la resta, en fer l'Erasmus, practiquen esports de risc, fan meditació i van al psicòleg.
Tinc companys empresaris, però ben pocs s'atreviran a rompre el tabú i començaran a fer-li joc del capital i el diner, els grans mals sobre els quals te mateix ha florit el món més esplendorós des de la Grècia de Sòcrates. Tinc companys fanàtics de l'aigua clara i de l'ecologia puritana que ara senten ofesos quan veuen un tutt d'escapament i que ara han brindat amb cava la mort de la Thatcher. Tinc amics dedicats a tota mena de coses, des dels còmics fins a l'autocompassió, al whisky japonès, a la pornografia o a la política catalana. Dels companys escriptors no val la pena ni parlar-ne perquè són recelosos i etcètera.
D'altres amics fan la viu-viu a l'ombra d'algun departament esperant que arribi el cap de setmana o l'ero que els torni el realisme de Dickens. D'altres se'n van a l'exili americà per no tornar, convençuts que aquest país li ha podrit el cervell a còpia d'analgèsics, una classe política que ha tret impetu a la societat i ara no queda més remei que buscar-se la vida allà on la gent té idees, sang a les venes i una reputació més d'acord amb la veritat. Sortir fora i retrobar el que hauríem pogut ser si Franco no hagués mort al llit mentre els nostres parell llegien en Jean-Paul Sartre en traducció sotamericana.
A la universitat, diu Malsi Comas, que ens van dir que la veritat no existia ni tampoc el bé o la bellesa, que tot això eren estructures de poder manegades per la sort i de classe dominant. Del joc lliure de les interpretacions infinites, alguns n'han tret una plaça de funcionari en el departament de Torno, ve un escó al Parlament i alhora l'escratge, la burocràcia, la lamentació. Però la resta només n'han tret miseria o cinisme, perquè ens és inútil explicar-li tot això a la nòvia o a l'inspector d'Hisenda. Ens costa admetre que dos i dos són quatre i dir, no ho sé, amic meu, ens costa admetre que ha fet i fet
Som com els altres. Com que la nostra via no té WhatsApp, l'hem d'anar a veure al geriàtric. Allà, com Buda, ens encarem a l'espectacle de la decriptut i la mort. I tenim pensaments metafísics que mirem desvair amb els bàlsams de sempre. Demà serà un altre dia. Encara hi som a temps, no passis pena estimada. Posa't així que et tira una foto. Homes i dones, les pors i els desig, una generació semblant a totes les altres. Els hipsters autèntics no hauran aguantat més enllà del segon paràgraf. Han esgotat la bateria de l'iPhone. Convertim fotos al Facebook i bon cap de setmana.
L'article de Marcio Comas que publica avui el singulardigital.cat sobre la nostra generació, la seva generació, el titula La meva generació.
De seguida, com dèiem, parlem del documental del mes. Abans d'arribar-hi, però, escoltarem una mica més de música. Un tema més, que passa ara mateix per De Lilos. De Lilos
Vi ha hatt våre ramler og kramler. Vi har stått på sköyter i sand. Vi har til og med stått på ski. Men jeg blir litt deppa når jeg tenker på de som har gått så jävla fort. Alle de tinga som
vi aldri har fått gjort vi ska ta det igen en dag vi har varit svin på skogen
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit
Tres minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia. Sembla que de moment no podem fer aquesta connexió sobre el documental del mes. Per tant, de seguida, després d'un parell d'anuncis, ens n'anem a repassar l'actualitat política de la setmana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
I ara és hora de parlar de política amb el Seves Alies, com cada setmana. Molt bon dia, Seves, què tal? Hola, bon dia. Per analitzar una mica l'actualitat setmanal, que jo suposo que cada setmana passa igual, però realment des que hem començat aquesta secció, que deu fer un mes, un mes i mig, mig potser, trobo que passen moltes coses, no? Sí, realment. No sé si és l'afector que ens hi hem fixat més, simplement a l'hora de destacar-ne, ni que sigui una setmanal, però realment fa aquesta sensació. Sí, són notícies realment interessants.
Bé, algunes més que altres. Sí, això està clar. Però sí, sí. En tot cas, exacte, comencem avui parlant de la notícia internacional, d'Europa també, no? Perquè parlem de la mort de Margaret Thatcher aquesta setmana. Sí, més com a notícia de Casamors repassarem una mica el seu llegat, no? Exacte. I és que, bé, recordant la mort de la de Malaferro, que se li deia, que era la històrica líder del partit conservador britànic i primera ministra entre el 79 i el 90. Per tant,
11 anys i va morir els 87 anys després d'una llarga malaltia. És la dona que potser ha condicionat més la política britànica dels últims 35 anys i potser també dels pròxims 35 o inclús més. A veure, llavors fem una anàlisi de les polítiques de Thatcher, però primer posem-nos en antecedents perquè com agafa el país la dama de ferro? Bé, ens hem de remuntar...
bastant enrere, fins i tot a partir de la Segona Guerra Mundial. És l'època de postguerra on el govern britànic imposa unes polítiques econòmiques de Thai Keynesiana, de famós polític britànic Keynes, és a dir, una alta participació del govern per fomentar l'ocupació, amb molt poder pels sindicats,
amb una propietat estatal de companyies en sectors clau com el gas, l'electricitat, trens, ferrocarrils i carbó, i un estat del benestar robust gràcies a una assegurança en l'atur i a la cobertura de salut gratuïta. I això com es feia? Doncs amb els impostos que pagaven els contribuyents. Però arriba un punt en què s'arriba la crisi als anys 60 i 70, tot i als Golden Sixties, és als anys 60,
I tot estalla amb la crisi del petroli del 73, l'economia mundial estalla. Des d'una d'altres grans crisis, no? De fet, la d'ara gairebé es diu que l'anterior seria aquesta, no? Sí, sí, és una crisi... Com a mundial, com a cafetat, sí, és l'última. I Gran Bretanya, com totes les economies mundials, té problemes econòmics relacionats amb productivitat, llargues i continuades vagues,
una legislació laboral restrictiva, amb increments de la inflació i amb una falta de creixement del PIB. Per tant, tot això suma que hi hagi una tensió i conflictivitat. Són factors que fins i tot podrien sonar-nos, no ara, vull dir, d'alguna manera o altra. Clar, tot torna. L'economia actualment és cíclica, exacte. I és amb aquesta crisi generalitzada que Tatxer agafa les regnes del país. Exacte, l'any 79...
és a dir, ja arribant als anys 80, i agafa unes mesures, i són les mesures del tatxerisme, no?, se'l coneix, les polítiques fetes pel govern de Thatcher i per aquesta dama de ferro, i entre aquestes s'inclouen, en destacaré quatre,
Són canvis legals per limitar el poder dels sindicats. Per exemple, votar en majoria, anar-se'n a la vaga, entre d'altres. Recordem, abans he dit que amb aquest taic ignacianisme que es va imposar es donava molt poder als sindicats i ara Thatcher es perd a Gran Bretanya als anys 80. En segon punt, privatització d'empreses públiques en els sectors del gas, electricitat, aviació, ferrocarrils i telefonia, un altre punt que havia destacat abans.
i bé, es venen aquest sector clau, es ven el privat per tal d'obtenir liquiditat i que el dèficit sigui menor, però clar, això no compensa en un futur perquè aquest ingrés el deixaràs de tenir. En tercer punt, el control de la inflació es torna a la prioritat econòmica del govern. Per tant, no es vol inflació i això porta a unes conseqüències molt negatives d'altra banda. I en quart lloc, les polítiques de l'estat del benestar...
se li imposen restriccions i mecanismes d'avaluació. Per tant, l'estat mínim, no? Vol un estat mínim. També ens torna a sonar tot plegat, segurament. Poso que en menor mesura, però clar, a més en aquell moment devia ser bastant nou, no? Perquè realment, anys 69 o principis dels anys 80... Clar, és que és el neoliberalisme pur i dur que es va imposar a Gran Bretanya i als Estats Units amb Ronald Reagan. Els anys 80 i tot això torna. És que ha sigut molt influent en tot això i ho estem visquent ara.
I quina està la reacció dels britànics davant de la notícia? Bé, primer de tot, quina era l'avaluació dels britànics del mandat de Thatcher, que recordem va estar 11 anys, és a dir, va ser relegida. Tres vegades. Sí, tres vegades va ser escollida a les urnes, però va tenir un baix nivell d'acceptació ciutadana, més la
la pitjor nota que se li dona a un primer ministre britànic amb un promig al voltant del 40%. Per tant, una acceptació del 40% davant d'un 60% negatiu. I les enquestes recents que s'han fet arran de la mort diuen que el 34% dels habitants britànics diu que no va ser bona pel país davant del 50% que la defen.
Recordem que és una enquesta feta després de la mort que pot influir aquesta mort en veure les coses positives. Però no deixes sorprendre que una majoria sigui qui la defengui. David Cameron de fet va dir que havia salvat el país, no? Vull dir, ja entenem qui és David Cameron i que suposo que tothom s'esperava que dia paraules...
de lluança, però que són paraules molt grans, i que s'ha vat el país. De fet, Cameron el que està fent és fer una altra volta de torca a aquestes polítiques neoliberals.
També tenim que el 70% no perdona Thatcher pel seu intent fallit d'agravar les rentes més baixes amb el Poltax. És una taxa molt recordada pels britanis que va provocar manifestacions massives en tot el país i van causar disturbis a Trafalgar Square l'any 90 i que va provocar la caiguda de Thatcher, que no va arribar a imposar la Poltax. I després tenim un seguit de resultats voltant al 40-50% que no...
que no perdonen a Thatcher en diferents tipus, com retallar el tipus impositiu, la cadena de privatitzacions, donar prioritat a la inflació... És a dir, que un alt nombre de persones no està d'acord amb aquest tipus de polítiques. I en els tres únics capítols en què Thatcher guanya en quant a acceptació és en la decisió de privatitzar vivendes socials amb el seu producte,
el seu pols contra els sindicats i el rearme nuclear. Déu-n'hi-do, doncs es ha llegat d'alguna manera o almenys la manera com ara també arran de la seva mort què n'opinen els britànics i també hem explicat una mica exacte què és el que va fer Margaret Thatcher durant el seu moment de mandat que van ser aquests 11 anys, sobretot els anys 80.
D'aquí ens n'anem cap a Espanya, el govern espanyol, que sancionarà per escratges. Aquests escratges, ara sembla que es pot dir carnis en català, també. També es va plantejar, perquè és una paraula que tampoc no és ni molt castellana, jo no l'havia sentit almenys gaires vegades, que ve de tot el tema, ara en parlarem, de l'Argentina.
però sembla que ara es pot fer servir també escarnis. Sí, la delegació de govern de Madrid, que podríem fer un altre tema a part, perquè hi ha una delegació de govern a Madrid. Bé, en tot cas, té previst sancionar almenys una trentena de persones acusades d'haver participat en diversos escratxes o escarnis, que és acusar vivendes de polítics mentre ells hi són a dins. Sí, per tant, què és ben bé? L'escratxe que fa tants dies que ens sentim a parlar...
I que en un moment o altre, jo crec que tots hem dit a veure un moment, perquè ho estic sentint cada dia i fins que no t'hi has posat, segurament, doncs, cada una i que ha perdut. Sí, he estat a la recerca de què vol dir aquest mot i és una paraula que va començar a utilitzar-se a l'Argentina l'any 95 i servia per definir manifestacions davant de les cases dels que recolzaven la dictadura argentina. El terme scratch va...
començar a usar-se a Espanya el 2013, és a dir, molt recentment, arran de les accions protagonitzades per la plataforma d'afectats de la hipoteca, en les que es van fer manifestacions contra diversos polítics del PP, del Partit Popular, com Esteban González-Pons, Alicia Sánchez Camacho o Alberto Ruiz Gallardon. I el passat divendres va ser el torn de fer un escratge a la vicepresidenta del govern Sáenz de Santa Maria i que va fer una mica... va... va fer...
Que tot això es plantegés, és a dir, que es sancionés... Més seriosament, o van decidir prendre aquestes mesures més greus o més elevades que fins ara, si més no. Sí, de posar una multa o inclús... Castigar. Sí, exacte. Es reclama que es tirin davant una...
Amb aquests escratxes el que es busca és que es tirin davant una llei hipotecària més justa i que tingui més en consideració famílies i no tant els bancs. Sorgeix d'una iniciativa legislativa popular que es va presentar al Congrés dels Diputats i per tant una iniciativa legislativa popular requereix 500.000 signatures, per tant es dota una mica aquí de legitimitat. I quines seran les sancions aplicades?
La mitjana és que la sanció mitjana, pels qui organitzin aquestes concentracions, rondi al voltant dels 1.500 euros. Déu-n'hi-do, eh? Sí, exacte. Mentre que qui simplement siguin acusats de participar en aquestes rebran de la delegació del govern una sanció estimada en 200 euros, tot i que es pot arribar a un màxim de 6.000 euros.
I aquesta llei, si en podem dir llei, ha estat treta d'una... Bé, no se sap ben bé si és...
Si és legítim o no, si és constitucional i s'ha d'analitzar ben bé, s'ha de veure... En el moment és una asa alemànica que s'han volgut treure de seguida i suposo que caldrà mirar si pot ser viable o si pot tenir viabilitat legal o no. Exacte. Legal suposo que ho és perquè és del govern, no? La legitimitat és aquest tema. No, el govern pot no tenir la legalitat
pot ser que estigui aplicant una llei... És clar que el poder legislatiu és independent del poder executiu. Sí, sí. Seria un altre tema, també, no? Exacte, i pot estar aplicant malament una llei. Per tant, els tribunals seran qui decideixin si aquesta llei és... Perquè després tenim la llei de llibertat d'expressió i mentre no es faci amús de violència, que sembla... Seria estrany, exacte. Per tant...
Bé, doncs, en tot cas, seguirem veient què passa amb tot plegat. Ens fixem ara... Ara no ens queda un punt més, tens raó. Quin és el posicionament de la ciutadania davant d'aquest fenomen? A més, també és important saber què en pensa la gent. Sí, tornem a estadística, no? Bé, el 78% dels espanyols, un 68% entre els voltants del PP i un 85% entre els del PSOE, es mostra d'acord sempre i quan l'escratge es porti a terme d'una forma pacífica. Per tant, una ciutadania espanyola que es mostra a favor d'aquest fenomen...
Però es veu amb escepticisme aquest moviment, perquè només un 28% dels espanyols creu que el nou sistema hipotecari serà més just i equilibrat. És a dir, beneficiarà la banca i no anirà a favor de la família. I aquests escratges busquen que es busqui una millor solució. Que vagi una mica més enllà. Exacte, no més pel banc, sinó també pel conjunt de la societat. Pels afectats, està clar.
Déu-n'hi-do també tot aquest tema que ja fa temps que n'hem anat parlant d'una manera o altra i que ara almenys arriba a aquest punt, veurem cap on va tot plegat. Parlem ara de Catalunya perquè ahir va tornar a aparèixer un d'aquests dies en què el protagonisme torna a ser la llengua i l'educació i tot el sistema d'immersió lingüística que hi ha qui posa en dubte perquè ara sembla que hi haurà més castellà a tota la classe si un alumne ho demana.
Sí, és que una nova interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia a Catalunya afirma que no és suficient amb l'atenció individualitzada de l'estudiant que ho reclama, tal com pretenir ensenyament, i la conselleria ja dic que no aplicarà la resolució. Per tant, recordem que tot ve que famílies demanen l'escolarització en castellà. 17 famílies? 17. Ara són 17. I el que fan és fer un recurs al tribunal...
I el tribunal el que els diu és això, que no es busca l'atenció individualitzada sinó en el conjunt del grup. Anteriorment, el Tribunal Suprem va sentenciar que el sistema educatiu en el seu conjunt no havia de canviar, però que calia donar resposta a la petició de les famílies que demanin l'escolarització en castellà. El Departament d'Ensenyament va oferir una resposta en forma d'atenció individualitzada a l'alumne.
Però aquesta s'ha tombat amb aquesta nova resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també ha de dir que és una resolució molt abstracta i que es poden fer moltes interpretacions. És a dir, ha estat escrita d'una manera que potser la consellera d'Educació ho interpreta d'una manera, però algú altre ho pot interpretar d'altra manera. I és molt comú en textos jurídics que la interpretació...
La faci cadascú com vol i no és gens clar. Perquè la resposta des d'ensenyament és la que ens comentaves al principi, no? Sí, Irene Rigau ja ha anunciat que no aplicarà les pretensions del tribunal. I ha sortit alguna veu favorable a aquesta nova sentència que ens arriba ahir, abans d'ahir? Sí, PP i Ciutadans es van mostrar força a favor d'aquesta aplicació de la llei
En concret, Alicia Sánchez Camacho, la presidenta del PP català, va assegurar que s'està fent una interpretació malintencional del text. Suposo que veient també que si realment demanava això, potser hi hauria gent fins i tot dins del Partit Popular que no hi estaria d'acord, no? Exacte, es pot no estar d'acord. És més pro aquesta línia ciutadans, potser, en aquest cas de llengua, no?
que no segons quins sectors del PP. Ella també el que diu és que el que fa la resolució és atendre la sentència del Tribunal Suprem a l'hora de desplegar un model de bilingüisme integrador. I va afegir que el que vol és la proporcionalitat de les llengües a la classe. No és que es vulgui un castellanisme a l'aula, sinó una proporcionalitat. Llavors...
Ella el que defensa és que no s'està entenent bé aquesta resolució i no és que tot es faci en castellà, sinó una proporcionalitat, si més no, és el que ella defensa. És el que ella interpreta, no?, en principi, sembla. Sí, clar. És que, ja et dic, és molt interpretable aquesta norma, com moltes dins de l'ordenament jurídic. Sí, sí. I va assegurar, a més, Alicia Sánchez Camacho, que ella mateixa no està d'acord amb que cap llengua s'imposi per sobre d'una altra.
i com ja he dit, el bilingüisme, el bilingüisme integrador, que jo crec que ja s'està portant a terme amb aquest model d'escola. Que segurament, exacte, que en qualsevol classe pots ensenyar les dues llengües tranquil·lament i que ja és una mica el que garantia.
I fins ara sembla que si 17 famílies de totes les que han passat per l'ensenyament de Catalunya durant aquests 30 anys, només són 17 les que es queixen, potser tampoc tenen tanta raó. Clar, però aquí hi ha el tema polític també, és un tema més polític que no... Exactament.
Exactament, doncs déu-n'hi-do, també no sé com acabarà també tot plegat, suposo que també és un tema d'aquests molt delicats i en què els partits aquí sí que acostumen a propinya. Hi haurà recursos, hi haurà... Bé, això no s'acaba aquí. Jo crec que si passa això, exactament, no crec que s'apliqués tampoc a les escoles. Vull dir que tot el que va aparèixer en la llei verd, que també es deia, és que no em sabia imaginar, no ho sé, una escola...
no sé que vinguessin altres professors diferents en què es decidís acatar aquest sí o sí. Clar, l'objectiu de Bert va dir era espanyolitzar els nens catalans, no? Però suposo que això, no sé, hi ha el model lingüístic d'aquesta manera. Porta la insubmissió des d'aquest punt de vista que no s'acatin les lleis. En fi, anirem seguint també perquè segur que, com deies, no s'acaba aquí. Acabem, però, parlant d'aquí, de Sant Just.
I parlem d'una notícia que d'alguna manera o altra s'ha concretat aquesta setmana, n'havíem parlat fa un parell de mesos, que és que l'Ajuntament tirarà a terra l'edifici on hi havia ubicada l'escola d'adults fins fa un parell de setmanes, perquè han anat cap a les escoles, i també l'edifici que hi ha més avall, a prop del carrer Sabadospriu, on hi havia fins ara també els tallers de músics que es tiraran a terra. Sí, són actuacions que formen part del projecte urbanístic de les escoles, com has dit,
I amb la posada en marxa del nou equipament del barri centre hi ha altres edificis que han quedat inutilitzats perquè les entitats que hi treballaven s'han traslladat a les escoles. Per tant, aquesta inutilització d'altra banda d'edificis més aviat històrics no és que siguin nous i l'ús que se li donarà, si no tinc mal entès, és un pàrquing i un parc. I un parc obert, en principi, per comunicar i per deixar, alliberar, com si diguéssim, tota la zona.
Tot plegat també ha generat, a banda del que hem comentat també aquests dies, el que va passar per la penya del morro, un veí que va publicar una carta a la Vall d'Avers, demanant que no es tiri terra, o almenys no es tiri tot aquest edifici, en aquest cas el del carrer Ateneu o el Terra, carrer de la Creu, perdó, i també arran de la publicació d'aquesta notícia al Facebook també hi ha hagut moltes veus,
opinaven una cosa i altra, perquè també hi havia qui deia que no tot el que era antic calia conservar-ho, altra gent que discrepava potser de la funció que se li volia donar.
Sí, el fet és que es portarà a terme a partir d'aquest estiu. Per tant, d'aquí un parell de mesos començarà l'enderrocament i crec que per molts és la primera notícia que tenim. Per tant, aquí hi ha hagut, des del meu punt de vista, una falta de transparència perquè enderrocar edificis per fer parcs o... Crec que es pot discutir, no? Si més no, si es busca la transparència des d'un cert govern, que crec que és l'objectiu de l'actual...
Creus que s'hauria d'haver explicat més? Jo crec que sí. No sé si s'ha explicat del tot. A mi no m'ha arribat la informació. Doncs veurem com continua a doblegat. A més, en cena cada dilluns, el programa de la penya del morro també se'n tornarà a parlar. Ja vam dir que feien un especial i que convidaria l'alcalde de Sant Just perquè expliqués per què es fa d'aquesta manera o per què no. Això em sembla millor, que l'alcalde doni la seva paraula
I és que també estem parlant que és una despesa que comporta tirar edificis a terra i fer noves actuacions amb un pressupost que s'ha de retallar, no? Si més no, s'ha de seguir amb l'actuació de... De contenció. Exacte. Molt bé, Sebas, doncs aquestes són les notícies més destacades d'aquesta setmana, una mica a nivell general. Hem fet aquest anàlisi i aquest repàs que fem cada divendres. Gràcies i que vagi molt bé fins vendres que ve. Per cert, divendres que ve aquest... Què passa? Aquest
cap de setmana a Sud-amèrica, eleccions, Venezuela... Estic fatal, Sebas, m'has fet deixar molt. Home, amb la mort d'Ogachades aquest cap de setmana... Tens raó que vaig sentir que ha començat la campanya però no sabia que ja era aquest diumenge. Aquest cap de setmana ja en parlarem, en parlarem. Doncs ens posaràs el dia que ens convindrà. De notícia sempre. Perfecte, Sebas, que vagi molt bé, gràcies. Adéu, bon dia.
Just a la Fusta. Recte final del Just a la Fusta d'avui, divendres, 12 d'abril. Parlem ara, però, d'una informació de cara a dilluns, perquè torna el documental del mes a l'Ateneu. La productora Paral·lel 40 ens acosta aquest mes d'abril. El documental No soc una estrella del rock, un reportatge que presenta la història de la jove pianista canadenca Marika Burnaki. I en parlem aquesta hora amb la Laia Auvia, responsable
de la productora Paral·lel 40. Molt bon dia, Laia. Hola, bon dia. Una noia bastant especial, aquesta jove pianista. Sí, la Marika Portnacki es coneix com a nena prodigi, tot i que després parles amb la gent de la música i et diuen que no volem parlar mai de nens prodigi. Però la Marika és una nena que des dels 5 anys entra en un huracà de concerts, d'audicions, de concursos, tot encaminat perquè arribi a ser una pianista mundialment reconeguda.
I aquesta pel·lícula ens ensenya l'etapa dels 12 anys fins als 20. Ara en deu tenir uns 22 o 23. I aquests 8 anys de la seva vida, que és el moment també de canvi, d'adolescència, de passar de nena a dona i de tota una sèrie de complicacions ja importants de per si, com quan hi ha una carrera musical començada a edats tan petites, doncs la cosa pot arribar a explosionar, no?
Clar, de fet, a més a més, és una altra faceta que tampoc des de fora, la gent que no ha conegut una mica de prop el món de la música clàssica, possiblement no s'imaginen les pressions que hi arriben a haver i que també és un tema potser menys tractat, no? Sí, exacte. És a dir, en aquest cas, el de l'America, hi ha un pare que és mànager també d'ella i que, a més a més, és músic amb una carrera que segurament es veurà frustrada o almenys amb unes expectatives no complertes que projecten la seva filla, no? I la pressió que rep l'America
per fer tot allò que el seu pare no va poder fer, doncs arribar a punts de la pel·lícula que es fa insostenible, absolutament. I fins i tot en un tema com és la música clàssica, vull dir que en altres fins i tot tipus de gèneres, encara que hi hagi aquestes pressions, potser hi ha una mica més de sensació que pots gaudir de l'èxit, encara que sigui de manera molt esporàdica o ni que sigui en bona nit o alguna cosa així, a vegades...
amb la música clàssica, és tanta la pressió i l'afany de perfecció que és més difícil, possiblement. Sí, mira, és que ho dius fantàsticament perquè, de fet, et parlàvem ahir amb en Joan Chamorro, que és el director de Sant Andreu i Esbà, en dones com a Andrea Motis i companyia, i ens deia, ostres, el nostre món no té res a veure amb el que ensenya aquesta pel·lícula de l'America, sobretot també perquè hi ha un factor del tipus de música, no? La música jazz permet una llibertat i permet una relaxació que no permet segurament la música clàssica...
El fet que sigui solista també l'aïlla molt més i li posa molt més pressió, és a dir, no toca en un grup on es comparteixin tant els èxits com els fracassos, sinó que recau tot en la seva sola persona. I també hi ha un tema que jo crec que és molt important en aquesta pel·lícula, que sempre pensem en la pressió de les famílies sobre els nens, però també hi ha un tema molt important en aquesta família que és com tenir un nen prodigi a la família afecta a la família.
Clar, clar, també és un altre tema, doncs, que aquest tema dels nens prodigis sempre dona molt joc, no?, perquè és una qüestió, doncs, que encara també ens costa, suposo, d'adaptar-nos-hi. M'imagino, doncs, que, mira, una qüestió familiar encara també té... Sí, no?, com quina amenaça de trencar la família pot tenir, no?, un nen que té tota l'atenció, no només de fora, sinó també de dins, no?, i quan hi ha altres germans que no tenen aquest talent...
que té, doncs, un d'ells, no? La dirigeix Bobby Joe Hart, que és canadenca i veig que, a més a més, la directora i productora és moltes coses més, no? Sí, ella fa anys que es dedica al tema del documental i, de fet, aquest projecte sorgeix de l'anterior documental que havia fet, era un documental sobre les tenistes femenines, o sigui, del nivell, i què hi ha darrere de la pista de tenis, és a dir, com, bueno, és el mateix, no?, quines pressions viuen...
com s'han d'enfrontar a tot un entorn que està marcant un futur i un destí molt bèstia. I arran d'aquella experiència amb noies ja una mica més grans, la directora es va fixar en la història d'America, que començava en una edat molt més jove i que li donava l'afegit de poder veure això. No només un procés de canvi o de maduració musical, sinó de maduració personal. És aquesta edat tan complicada de tots els 20. Exacte.
No sé si aquest documental ha passat per algun festival, ha hagut algun tipus de reconeixement de moment. Sí, de fet es va presentar no fa gaire l'inèdit Bifiter de Barcelona, que és un festival de documental musical, i ha donat bastantes voltes a Canadà, ha tingut molt bona acollida, i ha sigut seleccionat per la secció oficial de moltíssims festivals, el de Saloniki, que és a Grècia, el de Vancouver, el de Ciutat de Mèxic, és a dir, que porta una bona trajectòria darrere.
Per tant, tot això que també l'avala. El tindrem, com dèiem, aquest dilluns a Sant Just, en aquest documental del mes que arriba cada dilluns al vespre, amb 5 euros d'entrada pel públic en general i 3 euros pels socis de l'entitat. I avui n'hem volgut parlar amb la Laia Òbia, de la productora Paral·lel 40. Moltes gràcies, Laia. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Un abraçat. Un abraçat.
I ara sí que arribem al punt i final del just a la fusta d'avui. Falten sis minuts per la una del migdia i, per tant, tanquem ja aquest programa. Agraïm la gent que l'ha fet possible. Per tant, l'Andrea Buen als serveis informatius, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps. També avui hem parlat amb la Carme Miró, que farà una conferència aquest vespre a Sant Just sobre el món romà urbà, una conferència que organitza la CEAS.
Hem parlat de cuina amb la Carme Badó, d'Economia amb el Manel Ripoll i també en aquesta última hora hem parlat d'actualitat política. Hem fet un repàs que fem cada divendres amb el Seves Alies i ara mateix també acabo de sentir a la laia òbvia de la productora Parallel 40 sobre el documental del mes que arriba dilluns que ve a Sant Just.
I recordeu que...
I tornem dilluns, que em dèiem. Us deixem mentre arribem cap al punt horari de les notícies amb una mica més de música amb Jarvis Cocker i aquest Tonight.
So let's go take some drugs And let's go have some sex The first time it's alright The future starts tonight And you cannot make everything alright But you could stop being wrong
And someone's getting bored And someone's getting killed Somebody falls in love Somebody falls from a windowsill But, Jamie, you just sit tight
Fins demà!
Oh, well, the past devours the future. The world is changing, see. And someone's getting a piercing done for goodness sake. Tonight. Tonight.
Fins demà!
Fins demà!
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, valora positivament que la Comissió Europea i el Govern Central hagin pactat augmentar entre un 1 i un 1,5% els objectius de dèficit per aquest any. Tot i això, el conseller assegura que ara cal esperar per conèixer quin serà el marge que l'executiu de Mariano Rajoy permetrà a les autonomies. Barcelona, Montsidalgo, bon dia.
Bon dia. El conseller Mascolell ha dit que aquestes informacions vinculades al Ministeri d'Economia formen part d'un procés més llarg del que els agradaria. Segons Mascolell, com més aviat decideixi Europa, millor per a tots. I ha recordat que la reivindicació de Catalunya és el repartiment d'una tercera part del dèficit fixat per al conjunt de l'estat espanyol. Pensem que el que correspon a les autonomies és un terç del total, això vull enfatitzar-ho, eh?,