Llavors ara estem pensant que si es recupera més o menys aquest estiu
podríem arribar a un 60% del que vam tenir l'any 2019, abans de la pandèmia.
I el que rebia el conjunt d'Espanya és al voltant dels 80 milions.
Doncs ell diu que en sobren 20. Per què?
Perquè hauríem d'intentar tenir preus més elevats que aquest país en el seu conjunt
per allò de Catalunya, per allò del conjunt d'Espanya, es valori molt més.
I això passa per elevar els preus.
I els hotelers i tot el món que envolta el turisme
té certa por quan es diu aquest tipus d'arguments
perquè pensen que la majoria del turisme europeu, que és el que rebem,
se sentirà més atret per països com Croàcia, com Turquia, com Grècia.
I la meva pregunta al sector, i aprofito ara també aquest moment,
és dir, de veritat el que prestem tots els serveis que es presta
des del nivell de seguretat que tenim, per exemple, a Catalunya,
al nivell de les nostres platges, dels serveis, de la gastronomia,
de veritat val el que fem al mercat o val molt més?
Jo crec que val molt més.
I aquesta és la reflexió que hem de fer.
a països com França, per exemple Suïssa,
des del servei que es presta en els hotels,
com el que es presta, no sé, en qualsevol altre servei,
és molt més alt.
Estem en el nivell de França, sí?
Estem en el nivell de França,
que és dels millors països del món,
junts amb Estats Units i Espanya,
com a receptors de turisme,
perquè no ho posem molt més en valor.
Rebent 20 milions menys de turistes,
tindríem una pressió mediambiental menor,
podríem tenir un marge de beneficis molt més alt,
això és el que hem de pensar a partir d'ara,
i que, entre cometes, gràcies a la pandèmia,
hauríem de tenir molt més present de cal els propers anys.
El turisme és una de les grans indústries espanyoles,
i si hi ha 20 milions menys de turistes,
s'ha de fer, d'alguna manera,
l'economia que surti per una altra banda.
O sigui que aquesta reforma sembla bastant impossible,
i la que planteja la Marina també,
perquè, en el fons,
la gent que ve a l'estrangera ve a la platja,
perquè una persona de França
ja té bones pistes d'esquí al seu país,
no cal que vingui els Pirineus a esquiar,
però volen venir a la platja
perquè les platges a França no són tan bones,
perquè no tenen tan bon temps.
Els italians venen a la platja a Espanya
perquè a Itàlia s'ha de pagar la platja.
És a dir, que aquest és el model,
però és perquè és el que la gent vol,
i encara que tu facis unes infraestructures
a l'interior de Catalunya,
segurament no tindran sortida,
perquè ningú no voldrà venir.
És a dir, que...
Això no s'aguanten amb pinces, el que dius, però...
Jo crec que sí.
No, no, no s'aguanten amb pinces.
El turisme interior, segur,
però una persona de l'estranger vindrà a la Garrotxa,
encara que sigui molt macuna.
No, el turisme rural està ple, Leo.
Clar, però de nosaltres, de...
No, no, no, turisme estranger...
Sembla que desconeixes una mica el país que trepitges.
El turisme rural...
Conec molt bé la Costa Brava,
et dic que viu...
Però el turisme rural funciona molt bé, eh?
Parlo de l'interior, vull dir, clar,
et deus pensar que la gent va amb plomes i són xeroquis.
Vull dir, jo crec que la riquesa de la diversitat turística
des de fa molts anys a tot Catalunya,
caser rural...
No, no, no, no parlem de pressió.
No parlem de pressió.
A la platja que a l'interior.
Jo no dic que no sigui maco.
No, no, no és maco.
I a més, tu deies una cosa que crec que tens raó,
que no es tracta que aquestes àrees es plenin de persones també.
Evidentment, evidentment.
Aleshores, no sé per què està...
Però deixo-me de posar un exemple que deia el senyor Caballet,
que crec que és molt interessant, Leo,
quan tu deies...
Els hotelers depenen molt dels toroperadors, no?
I els toroperadors britànics que tenen el domini total.
Llavors et venen a un hotel i et diuen
et garantim el 90% de l'ocupació
durant tot el mes d'agost,
perquè et portarem una sèrie de visitants britànics, no?
Molts.
Ara, el preu, te'l poso jo.
I el preu serà aquest.
I l'hoteler, com que t'acaba cobrint el 90% de l'ocupació,
et diu que sí.
Aquest és el meu dubte.
Que potser li hauria de dir que no.
Per què?
Perquè has d'acceptar un preu que et doni esmorzar,
sopar i l'allotjament.
I a vegades fins i tot el dinar,
allò que diuen de pensió completa, per dir-ho així, no?
Doncs tu acceptes l'esmorzar i l'allotjament de nit,
però si es volen quedar a l'hotel,
pagues el servei de l'hotel de menjador
i tots els serveis que durant el dia puguis fer servir.
És a dir, és aquest el model que hauríem de canviar.
no acceptar que el domini,
perquè al final qui té la, diguéssim,
qui mana? Mana el turo parador britànic,
que et garanteix l'ocupació.
I com que tu tens una certa por de no omplir-ho tot,
t'acabes lligant de mans a aquest turo parador.
Crec que aquí això és el que ha de canviar
i que d'alguna forma ho podríem dir en unes altres paraules.
A veure, Manel,
l'altre una mica més d'orgull,
mostrar una mica més d'orgull...
Que vingui una persona i que pagui més pel mateix servei.
Això no té sentit.
Clar que sí, clar que sí.
Estàs dient això?
No vindran.
Ah, no vindran?
No vindran perquè hi ha molta competència.
Perquè prefereixen Turquia?
Home, clar.
Igual no.
Igual no.
Pagaràs més per una cosa que has pagat menys tota la vida.
no té cap sentit el que estàs dient.
Igual et costa una transició d'un any o dos anys.
Estem parlant d'una biodiversitat.
O sigui, o de vint anys.
No ho crec.
Hi ha un turisme del vi...
No ho crec.
Hi ha un turisme...
Clar, i és el turisme que s'ha potenciat a Barcelona, evidentment.
No, a Barcelona i a l'Ebre i a tot arreu.
És a dir, hi ha un turisme gastronòmic, d'ornitologia, de senderisme...
Estem parlant d'una...
Ho deia el Manel, jo estic molt d'acord amb el que diu.
Hi ha una biodiversitat.
Tenim una riquesa.
Tenim un país que és un veritable plató cinematogràfic.
Que el gruix de la costa...
Home, ja ho sé, és una obvietat.
Clar, és el que t'estic dient.
Però ja està dient una altra cosa.
El que estem parlant és de repartir la casa.
I aquests vint milions que diu aquest senyor empresari,
jo no sé si són vint milions o no,
però el que estem parlant és que potser no hi hauria d'haver tanta pressió,
hi hauria d'haver una repartició.
I aquesta repartició recauria en els treballadors,
recauria en el país, recauria en la societat
i recauria en tots nosaltres.
Jo crec que les societats...
Hauríem de buscar unes altres àrees econòmiques
on que pugui treballar la gent
i que tinguem unes altres sortides
que no siguin només...
Però fixa't aquesta Barcelona postnuclear de Barcelona.
Això és el que hauríem de fer.
Ah, també.
I les despedides de soltero aquestes que fan a Barcelona,
que és el turisme que tenim...
Les 10 i 6 minuts.
Passem ja pel bolletí d'Oscar Fernández.
Bon dia.
Hola, Laura, bon dia.
A més, amb les dades actualitzades,
s'acaben de publicar dels nous contagis.
A veure, va, per on va la cosa avui.
Sí, segueixen la tònica dels últims dies
perquè el Departament de Salut acaba de notificar
7.866 contagis nous de coronavirus,
4 defuncions.
A més, les hospitalitzacions per Covid
també pugen i força.
Una cinquantena més de persones als hospitals.
Les UCIs creixen una mica.
Ara hi ha 138 ingressats.
Ahir en teníem 133.
El risc de rebrot s'enfila als 1.552 punts.
Això sí, es frena una mica la velocitat de transmissió,
que es manté al 3,3.
I la positivitat puja molt poc.
Està disparada, però, al 15,5%.
Deixa de pujar, però continua en un nivell que és insostenible.
S'han posat, això sí, a les últimes hores,
118.000 dosis de vacuna més.
I això pot fer que hi hagi més restriccions
i més interacció social per plantar cara
a la variant delta del coronavirus.
Aquesta, com a mínim, és la recepta que ha donat
la doctora Bea Mote, responsable de vacunes,
i immunoteràpia i farmacologia
de l'Hospital Germán Trias i Pujol,
que assegura que amb la capacitat de contagi
d'aquesta nova variant,
caldria més d'un 80% de vacunats
per poder arribar a la immunitat de grup.
I també ho va dir això el conseller Argimon.
Mote ha fet aquesta reflexió avui al matí
de Catalunya Ràdio.
Entre 80 i 85, que ja són molt alts.
Per tant, no l'assolirem durant l'estiu.
Llavors, estem en una situació
en què no tenim immunitat de grup
i que ho hem mouat tot.
Ho hem mouat tot, ens hem relaxat,
estem tenint moltíssimes interaccions socials.
I, home, sí que és veritat que els altres vulnerables
estan protegits,
però encara hi ha moltes gent vulnerable no protegida.
I gent que pot estar perdent la immunitat
perquè ja fa temps que s'ha vacunat
o perquè, bueno,
per situacions de salut
que fan que la seva immunitat
no sigui igual d'excel·lent.
Mote puntualitza que els casos de reinfecció
o de persones vacunades que s'infecten
són minoritaris.
De la seva banda,
el director d'Estratègia i d'Atenció Primària
i Salut Comunitària, Rafel Ruïd,
ha defensat que encara es permetin fer
grans celebracions i grans esdevaniments
sempre que es compleixin amb els protocols.
En declaracions també al matí de Catalunya Ràdio
ha fet una defensa aferrissada dels testos d'antígens.
I sobretot també és útil
quan la incidència generalitzada,
com és ara,
la incidència de la comunitat és molt alta.
Aquí s'ha vist que l'autoritat,
diguem,
i sobretot el valor predictiu de la prova
és molt potent,
molt positiu.
Per tant,
en un context com el que estem ara,
que realment molta gent s'està fent jove
en casos positius,
creiem que els testos rapid
sí que són una una utilitat.
Més notícies amb Carlos Baraiva.
Aquesta cinquena onada es comença a notar
també a les residències de gent gran.
Hi ha una cinquantena de residències
que tornen a estar infectades.
Deu d'aquestes estan a nivell vermell
perquè acullen brots actius de Covid,
mentre que el 40% restant
són centres amb treballadors contagiats.
La presidenta de la patronal ACRA,
Cinta Pasqual,
ha assegurat el matí de Catalunya Ràdio
que els casos d'usuaris contagiats
continuen sent molt baix
i que els que preocupen,
sobretot,
són els contagis de familiars de treballadors.
18 persones usuàries infectades
de 55.000.
És una dada que no és alarmant
i és un porcentatge realment petit.
És cert que aquests 3 o 4 dies
ha crescut una mica més,
però més de treballadors infectats.
Això provoca tenir les residències
per on ja amb la lupa, no?
És el que s'ha de fer.
Pasqual insisteix que les residències
són segures
i que s'han de mantenir els actuals protocols,
com les visites dels familiars als centres,
però amb més cribratges.
França desaconsella venir de vacances
a la península ibèrica
per la situació de la Covid
i la propagació de la variant Delta.
El secretari d'Estat d'Afers Europeus
del govern francès,
Clement Boen,
ha demanat que
els que encara no han reservat els seus viatges
evitin anar a l'estat espanyol
o a Portugal
com a mesura de prudència.
En una entrevista a la televisió France 2
ho ha justificat pel fet
que les dades epidemiològiques
són molt preocupants
i ha avançat
que s'està estudiant
si s'apliquen mesures restrictives
per a aquests desplaçaments.
Portugal, Espanya,
Catalunya en particular,
on hi van molts francesos de festa,
de vacances,
tingueu atenció,
sigueu prudents.
Els propers dies
prendrem una decisió
i podríem reforçar les mesures.
Els qui encara no hagin reservat les vacances,
eviteu Espanya i Portugal
com a destinació.
Espanya i Portugal
són destinacions
molt preferides
pels francesos.
De fet,
el francès
és el principal mercat
de turistes estrangers
a Catalunya.
I en la plana política
la CUP alerta
que l'acció del govern
no compleix ni de bon tros
les seves expectatives
i que tot això
posa en risc
l'acord
que van arribar amb Esquerra
per donar suport
a la investidura
de Pere Aragonès.
El diputat de la CUP
Carles Riera
concreta
que un dels àmbits
en què discrepen
de com està actuant el govern
és l'hora de treballar
per aconseguir l'amnistia
i l'autodeterminació.
No ha parlat dels matins
de TV3.
No anem bé
i considerem
que el govern
de la Generalitat
i Esquerra Republicana
està tenint un paper
molt tevi
o molt passiu.
Doncs, obviament,
discrepem molt
de l'acció del govern.
Per tant,
l'acorda
s'està tensant
i la nostra inquietud
i la nostra preocupació
és creixent.
Per tant,
què hem de fer?
Hem d'apretar,
hem de pressionar molt
per tal
que el govern
compleixi aquest acord
de mínims.
Avui surt a subhasta
a la Sala Cristis
de Londres
un dibuix
de Leonardo da Vinci
pel qual,
segons els experts,
es podrien arribar
a pagar 14 milions d'euros.
De fet,
és un dibuix molt petit
de 7 centímetres per 7
i representa el cap d'un os.
El mestre del Renaixement
el va dibuixar
fa més de 500 anys
i durant els últims 150
l'obra ha estat
en mans de particulars.
El dibuix ja està fet
amb una tècnica
que requereix
una alta precisió
i delicadesa,
la punta de plata
i això incrementa
el valor artístic
del traç
i el preu
que en pot arribar
a pagar
el futur comprador.
Els esports
amb Robert Prats.
Anglaterra jugarà
la final de l'Eurocopa
per primer cop a la història.
Un penal a 6 minuts
al final de la pròrroga
va donar la victòria
per 2 a 1
els anglesos
contra Dinamarca.
La final entre Anglaterra
i Itàlia
es disputarà diumenge
a Wembley
a partir de les 9.
El govern japonès
ha confirmat
que establirà
un nou estat d'emergència
sanitària
durant els Jocs Olímpics.
Es preveu
que els Jocs
es puguin acabar disputant
sense espectadors
o amb pocs espectadors.
El president
del Comitè Olímpic Internacional
Thomas Bach
ha arribat avui a Tòquio.
A Wimbledon
avui semifinals femenines,
Barty Kerber
i Pliskova Sabalenca,
mentre Pogatzer
continua com a líder
del tur
tot i que va cedir
un minut i mig
a l'etapa del Mont Ventú.
Ara li treu
5 minuts
a Rigoberto Urán
que és segon
avui a etapa plana
en final a Nimes.
Luis Figo
tornarà a jugar
contra el Barça
en un partit de llegendes
que enfrontarà
el Barça i el Madrid
divars de la setmana que ve
a Israel.
Serà el primer cop
que juga contra el Barça
des que es va retirar
segons va informar
el programa 11
d'Esport 3.
I el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
avala la remodelació
del Camp Nou
i la seva rodalia
ja que considera
que té un interès públic.
Fins aquí
les notícies.
Aquest estiu
sintonitza
el Just a l'estiu
de dilluns a divendres
a Ràdio d'Esvern
al 98.1 FM.
De 10 del matí
a 1 del migdia
us esperem
al magazzin matinal
Just a l'estiu
la versió més fresca
del Just a la Fusta
tots els dies de juliol.
Entrevistes
seccions
notícies
informació
s'enjustenca
d'actualitat
i tertúlies
no te'l perdis.
Aquest estiu
entre piscina i platja
els matins
de Ràdio d'Esvern
són tendència.
Bon dia
Sant Just
ara mateix
són les 10 i 14 minuts
benvinguts
al Just a l'estiu
al magazzin matinal
de Ràdio d'Esvern
del mes de juliol.
Avui som dijous
8 de juliol
del 2021
i com cada dia
us convidem a estar
amb nosaltres
fins la 1 del migdia.
Començarem
amb els titulars
de les notícies
de Sant Just
amb la Lua López
i després farem
passar el Pep
per la lectura
de les portades
de la premsa
i comentar
amb ell també
el Dia Internacional
d'avui
i algunes efemèrides.
Tancarem
la primera part
del programa
a les 10 i 50
amb la predicció
meteorològica
d'en Carles Rius.
A segona hora
avui farem
entrevista
amb Mària Montfort
que és monitora
del Club
d'Esplai
ara mateix
d'aquí de Sant Just
per comentar amb ella
quines són
les activitats
de la festa major
que està preparant
l'entitat
del Lleurell Juvenil
de cara a aquest estiu
i de 12
a una última hora
parlarem
amb la Maica
perquè farem
secció
de teatre
sempre ens recomana
comèdies
monòlegs
teatre infantil
drames
tot això
però serà
de seguida
ara us deixem
amb un tema musical
i comencem
no marxeu
No Celsius
el que ens forms
no marxeu
es
angélica
Ens agrada estar amb tu.
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Gracias!

...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
















...
...
...


...



...




































...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...







































...



...
...