La collita de l'arròs no serà tant dolenta com s'esperava. Per tant el preu de l'arròs podria estar a voltants dels 290 euros la tona. Escoltem el president de la cambra rossera. En principi l'expectativa que hi ha o la sensació que hi ha?
És que, de moment, el tema ha anirat pel voltant de l'any passat, potser una miqueta menys, 290 cèntims d'euro, que això són sobre unes 49,7 quilos. Està previst que el Delta es conree en 120 milions de quilos d'arròs, dels quals 40.000 seran comercialitzats per la cambra arrossera del Montsia. Més de 20.000 professionals es reuneixen des d'avui a la ciutat de Barcelona o fan en el principal congrés europeu sobre la diabetes.
A Catalunya, aquesta malaltia afecta a prop d'un milió de persones. A la trobada, que s'allargarà fins divendres, s'hi presentaran els últims avenços a la investigació de la diabetes com, per exemple, l'ús de teràpies cel·lulars. El Navi Laboral, comitè d'empresa de l'empresa Roca, es reuneix avui amb els alcaldes afectats per l'expedient de regulació de la planta de Santa Margarida i els monjos a la comarca de Valpenedès.
Pot deixar sense feina 125 treballadors, és a dir, el 75% de la plantilla de la fàbrica. Els representants sindicals es trobaran també dimecres amb els grups amb representació al Parlament de Catalunya. La direcció planteja traslladar la producció de roca a una altra planta que té castellà. Això mentre avui a Tarragona es viu dia gran de festa major, avui és Santatecla.
L'actuació castellera amb la participació de les quatre colles locals és un dels actes destacats del matí. A la tarda, torn per la concorreguda processó del Bras de Santa Tecla. Els pilars caminant des de les escales de la catedral fins al balcó de l'Ajuntament de Tarragona. Notícies en xarxa.
Justa la Fusta. Molt bon dia passant 5 minuts de les 10 i aquesta recomança el Justa la Fusta d'avui dilluns 23 de setembre.
Comencem el programa, us acompanyarem des d'ara i fins a la una del migdia, en aquest dilluns que la gent que treballa a Barcelona és aquest dilluns una mica estrany, alguns fan pont, alguns treballen però va més festa. Aquí s'enjust no hi ha festa, el que passa és que molta gent que treballa a la capital catalana doncs és aquest dia en què potser pel carrer es nota una mica diferent en tot cas.
El que farem aquí és fer programa normal des d'ara fins a la una, com us dèiem, i començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just, i per això tenim a punt ja l'Andrea. Bé, bon dia, Andrea, què tal? Hola, Carme, molt bé. No sé si has notat tu ja aquest ambient diferent quan venies cap aquí a la ràdio aquest matí. La veritat és que d'entrada vaig sortir de casa, tothom dormia i jo he hagut de venir a treballar. Sempre hi ha alguna cosa que es nota. Sí, sempre quan coincidim amb la Mercè sempre passa igual. La meva família treballa fora, treballa a Barcelona, jo treballo aquí a Sant Just, però bé.
El dia de l'any serà el revés. A tothom li passa un dia com avui. Parlem de les notícies de Sant Just.
Més qüestions a partir de les 11 i 10 parlarem amb la regidora d'Isenda de l'Ajuntament de Sant Just a Torrella. A més a més també farem tertúlia amb la Carme Amador, el Josep Coderc, el Jaume Aja la Bert i el Vicenç Riera a partir de dos quarts de dotze. Tertúlia d'actualitat. Just a la fusta.
I a l'última hora del programa parlarem del centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. A més a més també tindrem la secció d'economia amb el Manel Ripoll, que avui ens plantejarà què passaria amb les pensions en una hipotètica Catalunya independent. És el bloc amb què ha començat aquesta temporada. Tindrem també l'Oriol Rigat, que ens parlarà d'astronomia. I a més a més estrenem, atenció, la secció de cuina. A partir d'ara, a partir d'aquesta setmana, si més no, cada dia d'aquesta setmana tindrem una recepta
que ens arribarà directament des del restaurant El Niú. Per tant, doncs, bones recomanacions. Aquests dies principi la idea és que cada setmana hi hagi diferents restaurants de Sant Just que ens expliquin i ens revelin alguns dels secrets dels seus plats. Tot això a partir d'ara mateix i com sempre comencem, com dèiem, per les notícies de Sant Just. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
I per on comencem, Andrea?
fins a l'11 d'octubre. Fins ara hi havia una vintena d'orbs i ara el terreny es dividirà en 33 per adequar-los a espais de consum familiars, són de 75 metres, i d'altra banda l'oferta s'amplia a més col·lectius. 12 d'aquests orbs seran per persones aturades, 9 per persones de més de 65 anys, 3 per entitats, 2 per espai comunitari de joves, 2 més per persones entre 18 i 30 anys i 2 per persones entre 31 i 64. I l'Ajuntament d'altra banda reserva 3 orbs per projectes socials.
El preu és de 165 euros l'any i per més informació podeu consultar la seu electrònica del SantJos.cat, allà trobareu el pleg de condicions de la convocatòria. Així doncs, recordeu que les instàncies per optar a un horturbà s'hauran de presentar entre aquest divendres 27 de setembre i l'11 d'octubre. Perfecte, doncs hem d'estar al cas. Més qüestions, parlem ara del CAU. Sí, perquè l'agrupament Escolta Martin Luther King té aquest curs per buscar un nou local.
Fins ara feien servir els locals de l'església però ja no els renovarà més la sessió de l'espai i l'Ajuntament ha ofert algunes possibilitats al CAU per continuar amb la seva activitat però de moment no els han convençut tot i que tampoc han descartat cap proposta. Actualment el CAU compta amb prop d'un centenar de nens i nenes. Una de les possibilitats que tenen és anar a l'Ateneu que els ha ofert una part de l'edifici però el CAU encara no ha decidit res
perquè tot plegat depèn sobretot de les sales que podrien disposar. De fet, al juliol l'Ajuntament també els va oferir diverses alternatives i les explicava la cap de la agrupació, l'Helena Conesa, divendres a la Penya del Morro. Amb l'Ajuntament vam fer una ruta amb tots els caps per veure locals que estarien disponibles. Pel cau es podria fer alguna cosa o invertir alguns diners perquè poguéssim anar-hi, però no ens van agradar del tot.
Cap d'aquests llocs els va acabar de convèncer, com sentíem, perquè una de les condicions que en principi volen posar és que l'oblicació sigui al barri centre i, com ja hem dit, ara tenen el marge aquest curs per prendre una decisió. Doncs veurem com ha resolt el plegat o estarem seguint també des d'aquí, des de la Fusta i des de la Ràdio en general. I acabem parlant ara de les jornades europees de patrimoni. Sí que se celebra en aquest cap de setmana Sant Just i les masies de Sant Just seran les protagonistes d'aquestes jornades.
Les organitzen al centre d'estudi Sant Justencs, l'arxiu municipal i l'Ajuntament. Divendres, a 27, tindrà lloc un itinerari per la història de Can Gynestà amb Coral Torra, autora de l'article sobre la masdia que apareix a la 18a missalanya. Torra explicarà els orígens de Can Gynestà a través d'un petit recorregut que acabarà a la sala del CIM amb una presentació, una mostra d'imatges de l'edifici en temps del estudor, que és una de les famílies que va utilitzar Can Gynestà com a torre d'estiuet.
A Torre serà la guia en aquest recorregut per la masia de Can Gynastà i per les famílies durant Tudor i Modulell, tot plegat aquest divendres a partir de les 7 de la tarda, però dissabte, dissabte, dos quarts d'11 del matí, també es visitaran les masies de Can Mèlic i Can Cuscoll. Se sortirà des de Can Gynastà i des d'allà es farà una passejada per visitar les dues masies situades a la riva dreta de l'arriera de Sant Just, amb explicacions a càrrec de membres del centre d'Estudis Sant Justencs.
Molt bé. Una proposta de primeres interessant, no? Descobrint una mica més del patrimoni sempre és interessant. I mira, doncs si es pot fer directament des de casa i amb algú que en sap molt, doncs encara més. En parlarem segurament a partir de les 12. I de seguida parlem d'actualitat. Ara però, com sempre, posem música aquest matí. Avui, com dèiem, és la Mercè encara, per tant estem
En mig d'aquests concerts, Andreia, em sembla que has anat a veure alguna cosa que ha acabat de setmana, no? Sí, el fòrum, Super Submarina, Dorian també ja havia festes a Esplugues, o sigui que també m'he quedat molt per allà, però bé, avui i demà suposo que hi haurà més moviment també per Barcelona. Sí, esclar, Esplugues ja no ho tenim aquests dies, en tot cas Barcelona continua, si més no, demà hi haurà moltes coses més de dia, m'imagino, i avui encara doncs ja és un dia d'aquests en què a la nit encara hi ha algun concert que altre. Sí, el fòrum, crec. I també dins del centre, com se digués, és a dir, per la zona de...
A plaça dels Àngels, a plaça Reial també hi ha coses. Per exemple, un grup que es diu Sistema Solar, no sé si el coneixes. No. Jo tampoc el coneixia, però en principi he vist que és una de les recomanacions d'aquest BAM 2013. La plaça dels Àngels primer actua a batida, que tampoc els conec, després actua Sistema Solar i després un altre grup per tancar-ho tot, que seria cap a dos quarts d'una que es diu Lucy Love. I sembla que no està malament. Per tant, en tot cas, és un dels grups que podríem trobar i ara de seguida sentim
una cançó seva. Perfecte! Gràcies Andrea i fins ara!
Ella se viste sin feina, parece una reina, pero ni la mira. Un mundo artificial requiere cegado, no quiere vida. En el amor no hay reglas y mucho menos clase social. A ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver,
Just a la fusta, al magazine del matí.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697-70-3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esbern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu?
Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros. El Neu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa.
Informa't del nostre menú especial de celebracions al web restaurantalnews.com o al telèfon 93 473 40 58. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat.
El quiosca t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esveral, darrere el mercat. Passen quatre minuts d'un quart d'ons, és moment de posar-nos al dia de l'actualitat i per això tornem a saludar l'Andrea Bueno. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia.
Comencem parlant de la notícia principal. Com ens ho expliquen els diaris d'avui? Doncs avui són adjectius que acompanyen el nom d'Angela Merkel. Les eleccions a Alemanya han deixat una clara victòria pels seus partits i avui, per exemple, el diari ara diu Super Merkel. La veiem a ella amb un primer pla molt contenta, després de guanyar les eleccions, amb un ram de flors.
i ens diu que la CDU obté el millor resultat des de l'any 90 i frega la majoria absoluta. I també ens diu que l'SPD rebutja un tripartit i els liberals no seran el Bundestag. En portada també ens ofereixen algunes dades d'aquestes eleccions que la Vanguardia ens amplia. El titular és Merkel arrasa. La cancellera rep el 42% dels vots, el millor resultat de la CDU des de la reunificació, limitat abans dels socialdemòcrates, que passen del 23% al 25,5% dels sufragis,
i la caiguda liberal pot dur a una coalició amb l'SPD o amb vals verds. En fotografia de portada de la Bahia Maella, amb cara de felicitat, aquest és el peu de foto. El punt avui ens diu Merkel, contundent, fortalesa, la cancellera alemanya aboreja la majoria absoluta però la desfeta liberal la deixa sense socis. I austeritat, els resultats permet inaugurar pocs canvis en les receptes de Berlín contra la crisi. I el periòdico ha fet un titular més bonic, Europa als seus peus, Alemanya recolza la cancellera,
i la veiem a ella amb un ram de flors després que li van llançar la seu del seu partit i la veiem com mirant el cel, com agraïda. Diu Merkel aconsegueix el tercer mandat amb una majoria acabat rècords en la història del seu partit i és la supervivent de la crisi que ha tombat Sarkozy, Zapatero, Monti, Sócrates i Berlusconi. Doncs també aquest titular, Merkel la rasa i frega la majoria absoluta, és el principal encara del 324.cat.
És el tema principal d'aquest portal digital que també ens explica que Breaking Bad i Modern Family han triomfat als Emmy. Aquesta sèrie Breaking Bad s'ha endut per primer cop al premi al millor drama i Modern Family s'ha imposat com a millor comèdia per quart any consecutiu. També ens explica que mor als 90 anys l'escriptor Álvaro Mutis, amic íntim de Gabriel García Márquez i guanyador del premi Cervantes l'any 2001.
L'escriptor colombià ha mort per un problema cardiorespiratori en un hospital de ciutat de Mèxic. Mentrestant, a Nairobi un portaveu del Shabat amenaça a demanar de matar els hostatges retinguts. Noves explosions i trutejos s'han tornat a sentir aquest matí, després d'una nit de calma aparent. Recordem que l'últim balanç de víctimes en aquest atac terrorista és de 68 morts i 175 ferits.
L'Ara.cat ens parla en clau de política catalana. En declaracions de Junqueras, al matí de Catalunya Ràdio, diu que si Duran tingués una alternativa a la independència no ens l'amagaria. També ha dit que no acceptarà si una pregunta amb resposta múltiple per la consulta. I Duran es proposa ajudar els que no volen la secessió perquè tinguin altres opcions a la consulta. Ho diu en un article a l'Avanguardia. El líder d'unió referma el seu suport al dret a decidir,
la postura del seu partit de cara a la consulta. Aquests són els principals temes d'avui. Acabem amb una qüestió més que encara se'n ressalta, en aquest cas de l'Hara.cat. Sabatero, que veu inviable a la consulta i defensa la reforma de la Constitució per reconèixer els fets diferencials. Ho defensa en un article al diari El Mundo. Diu que no serveix de res mirar el passat, excepte per aprendre de l'experiència.
Més qüestions en clau internacional, Andrea? Doncs a l'avantguàrdia tenim més dades sobre... actualitzades, evidentment, no? Ara estan els diaris digitals que comentaves tu ara, però sobre l'atemptat de Nairobi. Ens diu que l'exèrcit allibera la majoria d'ostatges de la capital. Les víctimes ja són 68, però n'hi haurà més, diu el govern.
I també voldria destacar una notícia a banda d'aquesta, que també va tenir lloc al Pakistan. Dos suicides maten 78 cristians en una església al país. La minoria cristiana del Pakistan va patir ahir l'atac més gran de la seva història. Dos suicides van provocar la mort d'almenys 78 persones, entre elles 34 dones i 7 nens, i ferides amb més d'un centenar, segons fons policials.
El doble atemptat gairebé simultàniament es va produir poc abans del migdia a la sortida del servei dominical de l'Església de Tots Sants a la ciutat de Peixaguà, al nord-est del Pakistan. Atemptat ahir al Pakistan i també seguint també de prop el que està passant a Nairobi. I un punt més en clau internacional relacionat amb la Xina, en aquest cas. La Xina castiga l'ambiciós ex líder Bo Xilai amb cadena perpètua. El jutge el declara culpable de corrupció, abus de poder i suborn i la vanguardia acompanya aquesta
Notícia amb una foto de Bo Xilai custodiat per la policia ahir en el moment en què se li comunicava la sentència condemnatòria del tribunal. I diu que serà reclòs en una presó especial paral·lelítica política del país, l'única que està sota control directe del Ministeri de Seguretat Pública. Sembla ser que és una presó de luxe assessorada per la Unió República Socialista Soviètica. Doncs bé, convé també saber què és el que passa arreu del món, per això intentem fer també aquests apunts cada dia internacionals. D'aquí ens n'anem, però,
Ara, no arreu del món, sinó mirant una mica el passat, ara llegíem que Zapatero deia que només servia a veure els errors, doncs veurem si ens serveix en aquest cas d'alguna cosa i ens anem a repassar què passava tal dia com avui, 23 de setembre, ara fa, per exemple, 20 anys.
i començant doncs rebassant una qüestió internacional, justament el suport de l'exèrcit i d'Occident reforçava a Yeltsin. És el tema principal que ocupava doncs bona part de la portada, deia que el líder rus mantenia el control de la situació, descartava l'ús de la força per doblegar la resistència del Parlament, estem parlant del setembre
del 93, hi ha una imatge d'aquesta situació. D'altra banda, el Fons Monetari Internacional predeia una moderada reactivació l'any 94. Més qüestions, ara ens en anem una mica més a prop. Ara fa 15 anys, el 23 de setembre de 1998, ens fixem també
en què és el que ens deia la portada d'aquest diari de la Vanguardia a través de la seva moroteca, parlava de política. El Congrés rebutjava ampliar la llei de l'avortament per un sol vot. Hi havia hagut tància i enfrontaments verbals entre grups de manifestants rivals, entre ells també hi havia el dirigent d'Ultra-Dreta Saenz de Inestrilles i hi ha una imatge gràfica de com quedaven les votacions del sí i del no.
També se'ns parlava que Barcelona es consolidava com un destí turístic. Catalunya havia registrat fins a l'agost un nou record de turistes i mentrestant també la imatge del costat era el mural de Txellida al Macba. Hi ha la imatge de l'escultor també dient que és exactament el que ell volia i hi ha aquesta obra situada justament al lateral esquerre de la façana del Macba.
Tirem una mica més a prop i el 23 de setembre del 98 ens parlava també d'un atemptat, un nou atemptat suicida contra l'ONU a Bagdad. Era també el tema que ocupava la majoria d'aquesta portada del dimarts 23 de setembre de l'any 2003.
I també se'ns deia que Quic tenia una identitat de gran bretanya on havia atacat a cinc dones, per tant doncs un dia molt de successos, tot i que també se'ns parlava de Mas i Maragall, que deia que ja buscaven el vot casa per casa, això fa deu anys.
en fa cinc més Unió contra Eta, el tema principal, i, d'altra banda, la Reserva Federal dels Estats Units, que liquidava la banca d'inversió, que es deia el 23 de setembre del 2008, que també ens explicava en un punt més que la Càmera de Comerç rebaixava a la meitat la seva exigència en finançament, i en canvi, doncs que ja hem notat al llarg d'aquests últims cinc anys.
Són aquests alguns dels titulars d'ara fa 5, 10, 15 i 20 anys. Tornem ara però als diaris d'avui i ens fixem ara en les contraportades. Comencem a parlar de l'Ieriara, l'article de setmana del d'Antoni Bassas, que detitula avui la llibertat que s'encomana. Avui ens parla del papa Francesc i de les declaracions que segueix fent i que segueixen trasbancant alguns sectors de l'Església.
Diu que el titular és la llibertat que s'encomana. Diu que queda clar que el papa francès, que està canviant el to i l'enfocament, no la doctrina. Diu que quan diu que o canvia l'enfocament o l'edifici moral de l'església s'ensorrarà com un castell de cartes, està fent una admissió insolentment sincera en una institució acostumada a legitimar-se més en el recordatori que té 2.000 anys d'història que no pas en l'evangeli. Diu que ahir, en una visita a Sardenya, francès va insistir. Perdoneu si aquestes paraules són una mica fortes, però dic la veritat, on no hi ha feina, no hi ha dignitat.
El que ens diu en Toni Bassas avui. Doncs interessant de llegir avui al diari. Ara ens en anem al punt avui on tenim el següent titular, Les revolucions no són sostenibles en el temps. Ho diu Sandra González Bailón, que és sociòloga i experta en xarxes socials, mitjans digitals i participació política. És de Vilanova i La Geltrú, es va llicenciar per la Universitat de Barcelona, ha treballat deu anys a Oxford on va completar el seu doctorat
i va ser investigadora de l'Oxford Internet Institute, i des de fa poc és professora de la Universitat de Pensilvània. Diu que les xerxes socials faciliten que la gent s'organitzi sense una organització central, jeràrquica i tradicional, i diu que això permet muntar mogudes en menys temps. La contrapartida és que la mobilització no té continuïtat en el temps. Diu que la protesta és més efímera i una de les raons per les quals crec que costa més que aquestes iniciatives ciutadanes s'estabilitzin en el temps
és que no hi ha una autoselecció. Diu que d'entrada no hi ha un filtre com en les organitzacions tradicionals, que més són grups amb la mateixa visió, i així es fa difícil materialitzar-ho. I sentència dient que l'activitat de la via catalana a la xarxa es va correspondre amb la mobilització al carrer. Doncs és el que tenim avui al punt avui. Ens n'anem ara a acabar de contra de l'avantguàrdia on ja tenim fàrmacs per prevenir l'envelliment.
Entrevisten avui a Amalia Lafuente, farmacòloga, investigadora i novel·lista, va fer ara pública teràpia de risc, on combina la intriga amb les reflexions d'un expert en antiemvelliment i s'endinsa en l'ambició dels investigadors, l'obsessió per mantenir-nos joves a qualsevol preu, i alcultar el cos. Diu que les seves investigacions versen sobre l'antiemvelliment i la genètica de malalties mentals. Diu que l'antiemvelliment s'investiga moltíssim
Diu que en els últims 15 anys s'han duplicat totes les intervencions quirúrgiques estètiques i s'ha multiplicat per 8 la medicina estètica. Diu que aquesta medicina estètica consisteix a rejuvenir sense visturir, tots aquests farcits de cit i alurònic de greix autòleg diu que és el que t'extreuen de l'abdomen per injectar-te a les arrugues de la cara i diu que està molt de moda entre les celebrities perquè no només fa de farcit aquest greix sinó que com que és molt rica en cèl·lules mare diu que regenera el teu propi teixit.
Déu-n'hi-do, doncs ens ho expliquen avui a l'avantguàrdia. Acabem amb el periòdico, tenim que llegim, et toca fer el que et toca fer i punt. Entrevisten avui a Pepe Iino, que és un matrimoni transplantat. Ella va donar un dels seus ronyons al marit i encara diu que no fa dos mesos de l'operació. Són, segons els defineix l'Olga Merino, una parella normal de classe mitjana amb 44 anys de convivència. I diu que feien una tranquil·la vida de jubilats fins que la malaltia els va trucar a la porta.
El PP explica que fa uns 6 mesos, en un control rutinari, la nefròloga diu que el va detectar una insuficiència renal a causa del sucre i la tensió alta. Diu que van posar un tractament però res, no avançava i a última hora els ronyons ja només en treballaven al 8%. Diu que van dir que només tenia 3 vies, la diàlisi a l'hospital 3 vegades per setmana, la diàlisi amb uns aparells a casa 3 vegades al dia o veia el transplantament. Diu que amb això va caure el món a sobre. I la Hino diu que gairebé no estava escoltant, només pensava que li havia de donar un ronyó.
Ja és la història d'aquest matrimoni. Està interessant de llegir avui també el periòdico. I ara passem a l'apunt curiós del dia. Vull passar per gats. No sé si tens gats, Andrea. No, no en tinc. Resulta que han obert a París un cafè de gats, directament. Es diu, de fet, cafè de gats i obrirà les portes
Aquesta setmana al centre de París, un lloc de relax on els clients prenen te, mengen alguna pasta o el que sigui acariciant un dels nou gats domèstics que viuen en aquest lloc. Pensava que seria només un bar per gats. Podria semblar això però no. Sembla que hi ha gent que es fan dels gats, que potser no el treuen al seu passejar perquè no és com un gos. Sembla que a algú hi ha gent que li agrada això, prendre te i menjar un pastís mentre s'acaricia
Un gat. I diu que tot el gat està inspirat en els Neko Cafè japonesos. Neko vol dir gat al Japó. I per obrir doncs aquest primer cafè de gats a França. Sembla que l'efecte positiu d'un gat quan miola, doncs també ha quedat demostrat científicament. I diu que és positiu i que és relaxant i que aquí els clients poden acariciar els animals, jugar amb ells...
una bona manera de distreure's en aquest local, que també té sillons, sofàs confortables, i aquests gats que es passegen entre les taules, uns altres dormen en algunes cistelles... Bé, diguem que és curiós. Tot molt higiènic, m'imagino, també. Suposo que sí, en principi, però bé, la imatge és així com d'un lloc no de luxe, però una mica fix, saps?
No, no, els amants dels gats estaran contents. No, això segur. Però com deies, potser és un lloc on poden anar-hi els gats. Si tens un gat mira per què passa una cosa diferent. Suposo que potser pots portar el teu gat. El que passa que no sé si els gats que tampoc són tan amics de fer mics, si funcionaria gaire així la primera vegada que fem. No sé com aniria. Curiós. Sí, més no exacte, sí. Gràcies Andrea. Que vagi bé. Fins demà, bon dia.
No, no, no, no.
Passant 5 minuts, obrim diaris i ens fixem ara en alguns articles on val la pena aturar-nos avui si tenim una mica de temps. Comencem pel periódico que avui ofereix un retrat directe d'Angela Merkel, el fan des de Berlín.
El corresponsal de Berlín, Josep Maria Frau del Periódico, el titula l'article pragmàtica abans carrers i comença dient que el 1990 en què la Merkel era una dona dins de la trentena, d'especte juvenil, cabells curts, despentinats, que solia vestir peces de roba balderes, apareixia sovint a prop dels periodistes i de les càmeres perquè va ser nomenada el portaveu del primer govern democràtic a l'antiga Alemanya de l'est, la RDA. Sempre recorda que procedeix de l'est per ressaltar els valors que suposen la llibertat d'opinió, la llibertat de moviment o de religió,
de les quals no va poder disfrutar fins a la caiguda del mur. També diu que quan era molt jove es va casar amb Ulrich Merkel, de qui conserva el cognom. El matrimoni va durar a poc quatre anys i es va tornar a casar amb el seu actual marit, Joachim Sauer. No té fills, però a Alemanya, on el 70% de la població es declara satisfeta amb la seva tasca al català del govern, se li diu efectuosament Muti, que és el dimunitiu de Mutter Mare.
diu que la jove Merkel va aprofitar les oportunitats que el seu partit polític li brindava i va continuar escalant posicions gràcies sobretot a una intensa dedicació a la feina, que en aquells anys era especialment necessari. El seu següent pas va ser al Ministeri de Medi Ambient, una responsabilitat de molt més pes. El va dirigir fins al 98, l'any de la caiguda del seu cap a conseqüència de l'escàndol de finançament irregular del seu partit, la Unió Cristiana Democràtica,
i tot plegat també la barrogassa a ressegar. Merkel es va obstinar en una tasca complicada, per la qual va demostrar un lideratge especial que la majoria de la cúpula del partit, formada per homes, no li atribuïa. També se'ns diu que va publicar un històric article al Frankfurt-Allem-Mecknen que defensava la necessitat de despenyares de Helmut Kohl, una idea que va defensar també
de viva veu en les reunions que en aquelles circumstàncies de crisi interna i de moviments no sempre nets, celebrava en certa freqüència la CDU. Per fil d'Angela Merkel, avui sembla que torna a sortir reforçada pels ciutadans alemanys.
Canviem de tema i ara passem al iari El Pun avui, un article que ens parla de l'autisme. L'escriu Virtu d'Espera i es titula Corre per l'autisme. Ens parla d'Albert Navarro, que és pare de dos nens amb autisme que participarà a la Marató de Chicago per recollir fons perquè els infants amb aquesta discapacitat puguin fer un esport inclusiu. Té el suport de l'associació Aprenem, que treballa per la millora de la qualitat de vida dels nens amb aquest tipus de transsodorn i les seves famílies.
S'ha dit que és la pitjor època per tenir un nen amb discapacitat, que la generalitat no està a l'altura. Diu que els deuen 4.000 euros per nen d'endarreriment per la llei de l'alpendència, que no acaben d'arribar mai.
I parla d'aquest projecte de l'Albert que entronca perfectament amb aquest repte a través del blog almebradesorra.org barra Albert Navarro 1. Està recollint diners, ja n'ha superat els 3.000 perquè els seus fills i altres nens de l'associació puguin practicar un esport inclusiu, és a dir, compartir l'actitud esportiva amb nens que no tinguin cap discapacitat.
I destaquem també l'entrevista que avui fan al diari Ara. Joan Antoni Pons la fa a Bernardo Atxaga. On diu que la situació és cada dia millorat però la societat està molt tocada. Diu també que els catalans hauran de pensar què es pot fer quan el contrincant no vol jugar.
i que els novis culturals de Madrid esperen que hi hagi un basc que sigui com ells volen i quan veuen que no ho és, se'n desencanten. També diu que el BB prefereix que el rival es cansi i que el debat es podreixi i que durant molts anys li han penjat a Bernardo Atsaga el mort que jo era aquí distant.
I acabem amb l'article que avui publica Sergi Pàmias a l'avantguàrdia parlant del Barça, el titular Impressió Legítima Diagnòstic Prematur i diu que per un equip que es vanta de ser el millor del món, guanyar 0-4 a Vallecas no és garantia de res. Instalada en l'abundància dels èxits i la sofisticació del joc, una part de la seva clientela exigeix preservar els seus privilegis des d'una autostima ferismení per trofiada, menys té el resultadisme amb una mà mentre que amb l'altra agafa els 15 punts obtinguts fins ara a la Lliga.
Diu que el protagonisme dels jugadors com Xavi Iniesta s'està revisant i que els canvis introduïts no sap si justifiquen el debat. Diu que el pro de la militància això inclou la possibilitat d'adoptar, amoïnar-se i discrepar d'allò que es veu sense que això qüestioni la solidesa dels efectes i la fidelitat dels colors. Els futbolfòrums de després els partits són una parralla a banda de l'experiència del futbol, encara que això exciti la bitlis dels directius més sectaris i paranoics.
I diu també que seria bo tenir en compte que els partits de competició que avui estem disputant, el de Vallecas em va semblar un bon partit de lliga jugat fora de casa, són entrenaments d'una part temporada que per circumstàncies accidentals i negligències pròpies no vam poder fer quan tocava. És el que diu avui Sergi Pàmies, l'avantguàrdia i així enllaçem també amb l'actualitat esportiva, el cop d'ull que fem sempre a les portades de la Premi Esportiva.
El nou esportiu ens parla de números. Els números canten. Diu que el Barça combina el debat que genera el seu joc amb malaltia i uns resultats i registres d'allò més positius en aquest inici de temporada. El Mundo Esportivo parla de jugadors 15 en ratxa i ens parla de Neymar, Valdés, Messi, Pedro i Cesc.
Parlar d'aquesta bona arrancada i d'aquest repòquer títol de luxe. I atenció perquè l'esport diu que el Manchester United temta a Iniesta, després de treure Tiago i Cesc, que el Manchester busca ara el fitxatge d'Andrés Iniesta. El xiti també segueix molt de prop les negociacions del jugador amb el Barça.
Més a punts culturals, que d'aquí celebra el seu primer festival del surrealisme per recordar Dalí. I es estrenarà també a Sant Sebastià les Bruques de Zugarramurdi amb Mario Casas i Hugo Silva al festival de Sant Sebastià dirigits per Àlex de la Iglesia.
El Museu d'Orser de París repassa el seu nú masculí des del 1800 fins a l'actualitat amb obres pictòriques, escultures i fotografies. I parlem també d'un concert de més de mil músics contra les retallades músics d'orquestres sinfòniques que tocaran demà i alhora a 20 ciutats espanyoles. Aquests són doncs alguns dels apunts d'avui, dilluns 23 de setembre.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Amigues, amics, Ràdio des Verus ofereix al programa l'audició amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardànec, la música de cobla o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a la ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit, de 9 a 10, aquí a la ràdio, Juguem a casa.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiu.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Just a la Fusta, el magazine del matí.
9 minuts i arribem a les 11. Un moment per parlar del temps amb el Carles Hernández de Ríos. Bon dia Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Bé. Estem a la tardor ja, no? Estem a la tardor i la nit vam entrar a aquesta nova estació que de moment comença molt tranquil·la però que ho hem estat buscant i realment ha tret fum els ordinadors per buscar els mapes a llarg termini i realment els tenen molt amagats perquè costa moltíssim de veure.
A part, he trobat més ganes de trobar previsions a llarg termini, no de tardor, però a l'àmbit de l'estat espanyol, que no pas a Catalunya. A Catalunya costa moltíssim de trobar i és diferent, com en tantes coses som diferents amb l'altre cantó. O sigui, les previsions que he trobat a l'estat espanyol de cara a la tardor són diferents a les que marquen
El temps de TV3 no parla en cap moment de tardor.
Però sí que hi ha alguns blocs dels aficionats a la metrologia, d'Esplugas, d'Alprat, d'Osona, d'altres llocs que sí que han trobat els mapes que jo no he trobat i han fet una mica de previsió de cara a aquesta tardor, a aquesta estació que ens arriba, que va arribar ahir a la nit, i que en àmbits generals ens portarà un parell d'històries interessants. Una és del 18 al 19 d'octubre, que hi haurà una eclipsi de lluna que doncs aquí...
Serà parcial. A Catalunya només el veurem parcial. I doncs es veurà la lluna una mica més enfosquida però no es veurà aquest eclipsi que es veurà en altres zones del món. I també el 3 de novembre, també dins de la tardor, hi haurà un eclipsi parcial de sol. Tampoc no és el lloc idònic per veure-ho, però aquesta parcialitat del sol
sí que es podria veure al sud d'Europa, o sigui que veurem un sol una mica més enfosquit i si ens hi posem veuríem en algun lateral aquesta ombra provocada per algun planeta que s'interposa entre el sol i la Terra. Anem a parlar, durarà 89 dies, és una estació normalment plujosa, recordem que de mitjana a Catalunya un terç de la precipitació cau a la tardor de tot l'any,
i parlem d'aquesta previsió. Pel que fa a les previsions d'EMET, que és l'Agència Estatal de Metrologia, la que marca... Per exemple, el mediocat també està dins de l'EMET aquest, és dins de la xarxa...
de l'Agència Estatal de Metrologia, la EMET ens diu que serà un hivern fred. Agafa com a referència que sembla i indiquen molts mapes a llarg termini que l'anticicló, que justament aquesta setmana el tenim amb nosaltres i està molt a prop de Catalunya, que fa de barrera a tots els fronts que ens arriben des de l'Atlàntica en el seu recorregut natural, s'ubicarà més al nord. Això ja va passar també una mica a l'hivern.
i això pot provocar que a l'estat espanyol es velluguin les coses una mica estranyes, podríem dir. Diríem que tot el que és al sud-oest, la zona de Cadis, Córdoba, Sevilla, Extremadura, en aquesta zona del sud serà una tardor molt plujosa perquè tots els fronts que intenten passar
i que fan el seu recorregut natural pel nord d'Europa, baixaran de latitud i entraran una miqueta pel sud. Això podria provocar, per una banda, que Catalunya es veiés afectada per uns vents marítims que pogués donar precipitació, o sigui que es mostraria una tardor que potser estaria per sobre de la mitjana, o sigui que podríem parlar de molta precipitació. Això podria passar en aquesta tardor, o sigui que podria estar per sobre d'aquesta mitjana, que diem que ja és una estació bastant plujosa a Catalunya.
I d'altra banda, amb aquest anticicló situat en aquesta zona, de les Illes Britàniques, al nord de França, al sud de Bèlgica, també cap als països escandinaus, això provocarà que bastant d'aire fred, que es troba a centre Europa, que ja tenen una tardor, que és bastant semblant al nostre hivern, puguin entrar i tinguin un passadís lliure a través dels Alps per entrar i afectar tot el que és al nord, des de Catalunya, en un ambient una mica més fred.
s'aventuren fins i tot a dir que aquesta tardor estaria entre 4 i 5 graus per sota, el que és normal, o sigui que faria un fred una miqueta... De midó, no? Sí. A més, fan molta referència als monietos i a les castanyes, que serien realment el que tocaria de monietos i castanyes de quan érem joves. O sigui, no anirem ni amb ània curta ni res. No, que sembla ser que l'escalfor de les castanyeres anirà bé fins i tot, no? Això és el que indiquen alguns mapes, i sobretot el que he comentat, Emmet, pel que fa en termes generals a aquesta tardor.
A cinc dies vista, i això ho diem, a cinc dies vista és complicat encertar la previsió. Complicat. Ara parlarem de la previsió de cara als propers dies i ja podem parlar que de cara al cap de setmana canvia el temps. Ja veurem això si a divendres ho acabem confirmant. De moment no. Però fer previsió a 89 dies vista és una mica animal. I després hem mirat alguns blogs d'aficionats i de meteoròlegs catalans que parlen dels mapes que han interpretat tant alemanys com americans i sembla que serà una tardor normal.
O sigui, a Emet ens diu que serà més freda i més plujosa, i pel que fa als diferents blogs que hem trobat, en general es parla, potser hi ha alguns els i baixos en algunes pàgines, no? Però en general ens parlen d'una normalitat absoluta, que la tardor serà plujosa, com és habitual, i amb unes temperatures normals per a l'època. O sigui que tampoc... Normals per a l'època vol dir que no farà calor per a tots saps, eh? O sigui, volem dir que estarem al voltant dels 20 graus per a tots saps... I anirem amb el Jercè i aquestes coses, ja. Sí, aviam, la tardor...
Podem tenir referències d'anar abrigats fins les orelles quan hi ha la castanyada, però de mitjana, la temperatura mitjana a l'1 de novembre a Sant Just és de 18 graus. O sigui, la castanyera pot anar abrigada fins les orelles, però al migdia li sobra una miqueta de roba perquè 18 graus està molt bé.
Ara comencem, que també és una de les característiques de la tardor que volíem comentar, ara, a partir d'avui, comencen cada dia a excursar la llum solar 3 minuts. És una hora molt, ara. Les 8 i es fosc, no, ara em sembla? Sí, se'n va una miqueta abans de dos quarts de 8 i a les 8 i es fosc. Ara comencem amb una carrera, un recorregut que va molt accelerat fins al 21 de desembre, que és
El que hem de fer és perdre moltes hores de dia per guanyar-la la nit.
Què ha passat aquesta setmana? I ara ja tornem a la previsió normal aquesta setmana. Tenim molta tranquil·litat, tenim un anticicló a sobre. Això provoca que les temperatures màximes s'enfilin. No fa una calor extrema, però sí que arribem als 26 graus, com va passar ahir a Sant Just, que al migdia s'estava realment molt bé amb 26 graus. Doncs això ho podríem continuar tenint aquesta setmana. Fins i tot entre dimecres i dijous podria pujar als 27 a Sant Just. O sigui que farà calor al migdia.
Les nits no, les nits es mantindran i seguirem amb aquest 16-17 de mínima. És una amplitud de temperatura bastant extrema i això pot provocar els encostipats, aquests tant típics de tardor, perquè les nits cada cop són més llargues, a primera hora del matí fa molt de fred, a última hora refresca ràpidament, les temperatures cauen en picat a partir de les 7-7 de la tarda,
de les 26 graus que podem estar a les 4 o les 5 de la tarda, que ho han picat i ens trobem que les 12 la nit potser estem a 19 graus ja, o sigui que les temperatures baixen molt ràpid i això pot provocar encustipats. Molt al tanto amb la roba que portem al migdia i la que portem a la nit, perquè des d'aquelles èpoques que s'han de portar les capes, allò que es diu, d'anar posant capes perquè el matí fa fred i a la nit i durant el dia fa caloreta. Tot això
Sembla ser que és molt estable, anticicló és molt potent, està molt a sobre de Catalunya, o sigui que no només avui dilluns, sinó que demà dimarts per la Mercè, dimecres, dijous, divendres tindrem estabilitat en el temps. I a partir de dissabte aquest anticicló retira cap al nord d'Europa, que comentaven algunes previsions, i sembla que els fronts tindran més opció d'entrar. Dissabte encara els salvarien, però diumenge seria més variable.
Ho anirem comentant durant la setmana, és una setmana molt tranquil·la pel que fa a la previsió. I si anem trobant més mapes de previsió per la tardor ho aportarem. No anirem parlant. Perquè realment hi ha molt poca teca a dir. Perfecte, Carles. Moltes gràcies per aquests deures. Molt bé. Vinga. I que vagi bé. Bon dia. Fins demà. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador, el secretari d'Infraestructures confirma a la xarxa que el govern revisarà el preu dels peatges aquesta tardor. Catalunya torna a ser líder en turisme el mes d'agost. Espanya ha rebut més de 2.200.000 visitants. Els Mossos desarticulen un grup de lladres que desballestaven vehicles a Esparreguer, el Baix Llobregat, portaven les peces cap al Marroc i un cop allà els tornaven a muntar.
A Esports, avui a les 10 de la nit, l'Espanyol rep la visita de l'Atlètic Club de Bilbao al partit que tanca la cinquena jornada de primera. I a la segona divisió, el Girona ha perdut el primer partit de la temporada amb un televisió a dos contra les Palmes.
El govern de la Generalitat revisarà el preu dels peatges de les carreteres que gestiona el secretari d'Infraestructures, Ricard Font, ho ha reconegut aquest matí en declaracions a la xarxa de comunicació local. Ha reconegut que el govern treballa per dissenyar un nou model de calcul dels peatges. A més, la previsió és que estigui allestit abans de la tardor.
Es tracta d'un model que busca fer més homogènies les tarifes de les autopistes i unificar criteris. Això permetria, per exemple, abaratir els peatges de les C32, el Garraf i el Penedès, una de les autopistes més cares del país i de tota Europa. Ricard Font assegura que en cap cas es concedirà la gratuïtat dels peatges, però sí que en alguns casos es poden abaratir.
Creiem que hem d'avançar cap a una homogenització del preu del quilòmetre de cada quilòmetre de viatge i aquí hem d'avançar d'una manera que, en aquest sentit, hi hagi una certa homogenització en el sistema. Sempre tinguin en compte que mai pagarem el mateix per un túnel que per una carretera, diguéssim, plana. Aquí hi ha uns túnels que tenen uns costos de manteniment, uns costos de construcció, etcètera, i uns àmbits en els quals no hi ha túnels, i per tant, una plana, i per tant, diguéssim, té unes característiques de construcció diferents.
El secretari d'Infraestructura reconeix que la xarxa de Rodalies de Catalunya és pare democràtica i que no s'hi han fet inversions adequades per millorar-la. En declaracions fa uns minuts a la xarxa de comunicació local el director de l'entitat de Catalunya, Francesc Mateu, alerta que si es continua amb aquestes polítiques un terç de la població catalana serà pobre l'any 2025.
A més compara les polítiques que s'apliquen actualment a Europa amb les de l'Amèrica Llatina dels anys 80. Si això continua igual, si no prenem les mesures que van prendre aquests països, o mesures semblants, arribarem aquí. Però no és tant de pensar que volem arribar aquí, sinó que no esperem tot el que van haver d'esperar aquells països per prendre les mesures, sinó que les prenguem abans. L'austeritat i les polítiques desestructurals han estat una trampa que estan portant a una part molt important de la població,
a passar per sota els índex de pobresa i a patir moltíssim. Des d'Intermònocs Fam aposten per reconstruir les polítiques sense retallar en despeses socials. Catalunya torna a ser el principal destí turístic elegit al mes d'agost al conjunt d'Espanya.
Catalunya ha rebut 2.200.000 visitants a l'agost, una xifra que significa un augment del 12% per comparació del mateix mes de l'estiu passat. Segons l'enquesta que ha fet públic aquest matí al Ministeri d'Indústria i Turisme, han vingut a Catalunya el 27% dels turistes arribats al conjunt de l'Estat.
Els països que més han contribuït al creixement dels turistes a Catalunya són França i Rússia. El nombre de turistes que trien Catalunya ha crescut des de principis d'any. Des de gener han triat Catalunya més d'11 milions d'estrangers. Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup de lladres que es dedicaven a robar i desballestar vehicles per enviar-los al Marroc.
Els detinguts feien passar les peces dels vehicles desmuntats per Ferratlla i un cop al Marroc. Els tornaven a muntar. Robaven cotxes i motos a Barcelona i l'àrea metropolitana, però també bicicletes. Utilitzaven una nau d'esparreguera al Baix Llobregat com a taller i magatzem. Hi ha hagut tres detinguts acusats de formar el nucli del grup criminal i els altres dos se sospiten que eren col·laboradors. Tots cinc acumulen una trentena d'antecedents policials
i els detinguts van passar la setmana passada a disposició del jutge. L'Hospital de l'Alpanadès continuarà atenent parts i dones embarassades. El Servei Català de la Salut ho ha confirmat a la xarxa de comunicació local. Confirma que el Servei d'Obstatrícia del centre no tancarà, al contrari del que havien anunciat diverses associacions a la comarca de l'Alpanadès. Ho ha confirmat a la xarxa de comunicació local la directora del Servei Sanitari, el Panadès i el Garraf, Núria Puig. A mi no em consta, no em consta ni conec jo,
cap estudi ni cap informe del departament amb aquestes xifres. No el conec. No existeix cap topall, almenys en cap document, dels que jo hagi tingut al meu abast. L'associació Ampert havia dit que temia que el servei d'obstatrícia es traslladés a la comarca veïna del Garraf perquè l'Hospital de l'Alpanadès no arriba al miler de parts anuals. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 us parla Andrea. Sant Just s'assuma la setmana de la mobilitat sostenible i segura sota el lema Aire Net fes el pas. Al municipi s'afegeix aquesta iniciativa amb diferents activitats per impulsar noves formes de mobilitat i perquè es faci servir menys el cotxe particular.
Dijous Sant Just tornarà a participar a la cursa de transports interurbanat de la Regió Metropolitana de Barcelona. L'objectiu és intentar demostrar els avantatges econòmics i energètics del transport públic i reivindicar-lo per Sant Just. D'altra banda, el parc ciclista dissabte es farà un taller per aprendre'n amb bicicleta i diumenge, com a acció conjunta amb sis municipis més de la comarca, es farà una nova edició de la passejada amb bicicleta. Les inscripcions es podran fer de forma gratuïta el mateix dia de la passejada en els punts de sortida.
La sortida des de Sant Just es farà dos quarts del matí des del Parc del Parador i la bicicletada s'acabarà al Parc de Torreblanca. Parlem d'urbanisme perquè aquest dimecres començaran les obres de millora de la vinguda del doctor Rivalta. Els treballs han de millorar la recollida d'aigües, la pavimentació de la via i de l'esplanada del costat de l'edifici de la carretera on parquen els veïns i es connectarà pels vianants amb el passatge de Santa Gertrudis.
També s'intrudiran millores pel que fa a l'eficiència energètica perquè es posarà un enllumenat tipus LED de molt baix consum amb telegestió per controlar el nivell lumini que optimitzarà despesa. I un últim punt per recordar-vos que el Barri Sud farà aquest dissabte un sopar amb ball per celebrar el seu 53è aniversari. L'associació Amics del Barri Sud ha organitzat aquest sopar popular pel cap de setmana per celebrar amb els veïns del barri aquest aniversari, com fan des de fa 3 anys. A banda del sopar i del ball,
La festa d'aquest dissabte comptarà amb un pregó, a càrrec d'una persona que de moment es manté en secret. Això sí, el discurs es dedicarà a les dones. Els tiquets per assistir als sopars poden comprar el quiosc Salvador Espriu per 10 euros als adults i 5 als nens i nenes. Els sopars farà la sala utòpia del Casal de Joves a les 9 del vespre.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Josep Notícies edició migdia a partir de la una. Per conèixer més detalls també us recordem que podeu seguir l'actualitat del nostre municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
To see if I still feel I focus on the pain The only thing that's real The needle tears a hole The old familiar sting Try to kill it
All away, but I remember everything. What have I become? My sweetest friend. Everyone I know goes away in the end.
You stay the hell away from me, you hear?
I wear this crown of thorns Upon my liar's chair Full of broken thoughts I cannot repair Beneath the stains of time The feelings
You are someone else. I am still right here. What have I become? My sweetest friend.
Everyone I know goes away in the end And you could have it all My empire of dirt I will let you down I will make you well
I could start again A million miles away I would keep myself I would find a way
Els millors plats de Sant Just els tastaràs al restaurant El Niu.
Tenim una gran varietat de plats tradicionals innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12,50 euros, i si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16,50 euros, i els caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20,50 euros.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, Saint Patrick's Preschool.
A Saint Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa tant al telèfon 697 70 3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio.
2 minuts i un quart de dotze.
que la Generalitat pagaria el deute pendent amb els ajuntaments abans de finals d'any.
I ens has comentat que és un procés una mica llarg d'explicar. Cal una mica de context. Sí, de fet cal entendre una mica què vol dir això que ara la Generalitat pagarà de cop i abans no pagava.
Evidentment, sabem que estem en un moment en què ja tenim problemes de transbarreria a tots els nivells, ha estat a la comúndia autonòmica i municipal i per tant, i les empreses també. El que està fent Madrid i el que va fer aprovant un decret, un real decret, el 8-2013, el 28 de juny, de mesures urgentes contra la immunositat, va aplicar una sèrie de normatives perquè totes les administracions es posin al dia amb pagament a proveïdors.
Això, de fet, a l'Ajuntament de Sant Just, el que és nosaltres pagar proveïdors no ens ha afectat perquè nosaltres sí que estem al dia, paguem a 30 dies i tenim totes les pendents liquidats, però, per tant, igual com nosaltres hem fet aquesta relació de factures pendents de pagar proveïdors, si n'hi haguessin hagut, les hauríem hagut de liquidar, la Generalitat ha fet aquest mateix procés. Aquest procés vol dir que, senzillament, el que fa el Ministeri, a veure, administració autonòmica, en aquest cas, digue'm quines són les relacions de factures que tens pendents de pagar.
la Generalitat en aquest procés entre una relació que el calendari era que fins al 19 de juliol la comunitat autonòmica enviava al Ministeri la relació de factures que per a ells els consta que deuen. El 24 de juliol el Ministeri comprova aquesta llista i diu si hi ha alguna esmena a detectar. I del 25 de juliol al 6 de setembre tots els municipis podem consultar aquesta llista i veure si estem inclosos. La nostra sorpresa va ser
que no estàvem en aquesta llista. Sant Just no hi era, doncs. Sant Just no hi era, i evidentment tenim comptabilitzats uns reconeguts de la Generalitat que no hi eren. Quin deute és el que es té comptabilitzat? De fet, són 950.000 els que ara hem reclamat. Hem reclamat com? El que deia aquest calendari és que els proveïdors poden consultar la relació i acceptar, i aquells proveïdors que no estiguin inclosos en aquesta relació poden sol·licitar a la comunitat un certificat individual de reconeixement de l'existència d'obligacions pendents de pagament.
Què passa? Que en un procés administratiu hi ha diferents fases i nosaltres tenim un dret reconegut, que la Generalitat ens deu aquests diners, però pot ser que la Generalitat part d'aquest dret reconegut el tingui encara en una fase que no és la pròpia última fase de pagament. De tant, pot ser que estigui la relació amb un departament que no ha arribat a tres horeties o el que sigui. Llavors, per tant, el que fem és nosaltres dir, escolta, nosaltres el tenim reconegut aquest dret, anem a reclamar aquest certificat perquè ens diguin si realment ells els hi consta, com a comptabilitat.
Per tant, ara estem dintre d'aquest termini en el que fins al 20 de setembre l'interventor de la Comunitat Autònoma ha de notificar al Ministeri si ha inclòs més relacions d'aquests certificats que no havia inclòs en la primera llista. I d'això no en tenim cap pista. És a dir, no sabeu què pot dir o no heu parlat amb la Generalitat? No, de fet, l'interventor avui m'ha dit que ara enviaria un mail a la Generalitat per confirmar si aquests certificats l'han amès, si ens entenen realment a la Generalitat.
Si ens afegeixen a la llista, i llavors evidentment, un cop sapiguem que estem ja acceptats a la llista, tenim aquests 950.000 euros que a la tresoria de la Juntament ens aniran de fable, evidentment. Per a aquests diners, et fien referència a una partida en concret?
Sí, i aquests diners són del PUSC, que és el Pla d'Obres i Serveis, que de fet són diners de finançament afectat, que vol dir que nosaltres fem una obra, bàsicament va ser tota la rehabilitació de l'antiga Escola Montserrat, que ara són les escoles. Aquestes obres es fan amb finançament afectat, vol dir que jo decideixo tirar una obra endavant sempre quan tinc el suport que alguna entitat superior, com és en aquest cas la Generalitat, ens finançava aquesta obra.
Però clar, vol dir que hem pagat i hem gestionat tota aquesta obra amb diners amb recursos propis. No hem cobrat encara el retorn del que és la subvenció de la Generalitat. Evidentment que ens afectarà perquè quan tu fas una previsió de fer obres o de fer serveis al municipi amb uns diners que saps que t'han d'arribar, tothom ja sap que si no cobres el que t'han de pagar, per finançar allò vas més escurat. Si no arriben, què passa?
És a dir, si surt que no consta, suposo que es pot tornar a reclamar, no? Perquè si són uns drets que existeixen... En principi no hauria de sortir, això? No hauria de sortir. El que probablement és que s'hagi quedat a la Generalitat, ja et dic, pot passar tot arreu. Alguna experiència que quedi en un departament que encara no hagi fet el pas o que no hagi arribat a l'àrea de tresoreria. Però el deute hi és segur i està reconegut. Tenim el conveni signat amb la Generalitat i, per tant, ha de sortir per algun lloc.
Us esperàveu que arribés ara aquest pagament d'aquest deute? Bueno, la veritat és que és del 2011, aquesta subvenció. Imagina't, estem al 2013, encara no n'hem cobrada. Tenim altres deutes de la Generalitat que no són pròpiament de la Generalitat, sinó d'empreses públiques, com per exemple la TEI i l'Aiguasquart Llobregat ens deu uns diners que també han tret en suspensió de pagaments i no ens ha pagat encara. Quants diners? Són uns 400.000 euros. Déu-n'hi-do.
Sí. De fet, quan vaig començar el mandat l'octubre del 2011, ens devien 800.000, van dir que no podíem pagar, vam fer una refinanciació a dos o tres anys,
i anaven pagant regularment, però al principi d'aquest any van tornar. Han de ser per tant la meitat encara pendent de pagar. La Generalitat és moltes coses. També hi ha aquesta empresa pública que no entrarà dins d'aquesta llista de deutes, però tot va sumant. I què passa quan la Generalitat no paga alguna cosa? No paga el que deu, per exemple, o alguna agència pública?
doncs passa com ens passa a tots a casa nostra, que si no cobres una feina que has fet o si no cobres una mina, tu també has de deixar de pagar coses o t'has d'escurar la butxaca i veure d'on treus els diners per pagar-ho.
Esperem que això amb poc temps o amb aquesta crisi comenci a vimbar una mica i que la liquidesa dels diners comenci a fluir més, perquè si no això ens estan ofegant a tots. I és un peix que es mossega la cua. Evidentment. És una roda que cada vegada la fem més grossa i jo no pago perquè no hi he cobrat, jo no pago i cada vegada fa més difícil per sort.
Sant Just sempre hem dit que és un Ajuntament que està escenejat, que teníem recursos suficients i aquest coixí que teníem és el que ens està fent aguantar relativament bé. Però no ens enganyem, com no cobrem totes les deutes que tenim atrasades, doncs ens va fent la pilota grossa. Té molt deute l'Ajuntament de Sant Just? No, Sant Just té un endeutament d'un 30% del pressupost dels ingressos i és un endeutament molt baix. Pensa que el màxim que posen d'aquells que estiguin dintre de normativa és un 75%.
I és molt, no? I és molt. I hi ha ajuntaments que estan endotats al 150%. D'aquells que surten que diuen que deuen tot un poli deportiu, perquè si eren uns recursos agents, doncs igual, no? Però bueno, just en aquest sentit, per això estem aguantant. Els dubtes que la Generalitat pugui pagar el que deu o altres administracions hagin de pagar una cosa o altra també condicionen a l'hora de programar
inversions o pensant en com es distribueixen les partides del municipi.
Sí, clar, evidentment. Jo crec que sempre hem de pensar l'estratègia de com fas un pressupost o com penses treballar és el mateix que ens passa a cadascú casa nostra. Jo faig un pressupost anual i en funció de les disponibilitats del que pot venir i del que no pot venir, comptes amb avançar més o avançar menys. Evidentment, les inversions en aquest moment estan absolutament limitadíssimes. Per què? Perquè no ens arriba en financiació d'aquest tipus.
amb els ingressos corrents que estem fent, prioritzant els serveis bàsics, seguretat, tot el tema social, tot el tema d'educació, i llavors arriba un moment en què has de buscar finançació, on sigui, però ens limita moltíssim, sapiguem que no ens paguen en el moment i que no tenim la tresoreria adequada, això és clar.
I per exemple ara que suposo que s'està pensant ja en el pressupost de cara a l'any que ve, m'imagino que és una de les condicions o aquesta prudència que també la teniu al cap, no suposo? Exacte. Estem tot just començant a plantejar pressupost. Primer estem treballant les ordenances i evidentment les ordenances el que ens fa és treballar quin nivell d'ingressos tenim.
tots sabem que en funció dels ingressos decidirem quines despeses podem fer i per tant ara estem treballant en aquest nivell primer analitzant cap a on van les taxes i impostos locals que és més del 50% del pressupost són tots els tributs i per tant en funció d'aquests ingressos anirem treballant les despeses però està clar que el tema d'inversions sempre és el que deixem per finalitzar fins a on podem arribar, quines subvencions hi han
i s'han reduït pertot arreu. I ara, canvis pel que fa a les ordenances? No, de fet, estem treballant amb la mateixa línia que l'any passat. Estem treballant, evidentment, amb subvencionar aquelles coses de gent que pugui tenir problemes per fer front als tributs i que tinguin menys recursos. Les subvencions de l'any passat es mantindran. Recordeu que, de fet, l'any passat vam fer unes subvencions per l'IVI per majors de 65 anys amb uns recursos limitats que visquessin sols i també per famílies monoparentals.
La subvenció va sortir el mes de juny i la veritat és que es van presentar molt poques famílies. Em sembla que se'n van presentar 15, 15 sol·licituds i dues potser no complien, tot i que ara la memòria, no sé, segur. Però que sapigueu que per l'any 2014 aquestes subvencions es mantindran.
i per tant, que es faci més extensiu i que la gent ho sàpiga, que aquells que tinguin problemes per pagar l'atributació local, estem amb aquests fons per fer frena a tota aquesta gent. L'any passat el pressupost va augmentar, no sé si aquest any també ho farà o encara és d'hora? Encara és d'hora, la veritat és que ara tot just començant tenim un calendari apretadet, tenim molta feina, tenim molta feina de totes aquestes obligacions que es fa al Ministeri de Fer llistes i proveïdors, que portem dues setmanes a l'interventor amb dues persones d'administració,
Fent, netejant factures, a veure, gent que reclamava factures que deia no senyors, aquesta factura no està presentada, aquesta no... Però clar, són llistes que t'envien de factures, vinc a repassar obligacions formals a l'ambient d'informació d'això, i que tot el dia estan treballant, i he dit que quasi bé estem treballant pel Ministeri de l'Interior més que per nosaltres mateixos. Estem parlant amb la regidora de l'Interior de l'Ajuntament de Sant Just. Com és aquest procés de preparació del pressupost? Perquè nosaltres ens trobem ja quan es presenta el ple, quan es debat, però suposo que...
Evidentment hi ha moltes reunions internes, imagino també amb altres potser, no sé si amb l'oposició es parla o com funciona tot plegat.
De fet, sempre aquests últims anys, sobretot en la crisi, treballem molt amb un pressupost en base a les necessitats reals que hem tingut. Analitzem quines ha sigut les necessitats que hem treballat més aquest any. Evidentment, com hem dit sempre, les polítiques socials i d'educació. I en base a aquests criteris, veiem cada àrea de l'Ajuntament.
analitza quant s'ha executat del pressupost del que havia pressupostat l'any passat i analitzem cap a on volem que vagi aquest any següent. El que està clar és que hi ha una sèrie de partides que ja anuals podem obviar ni deixar de banda, que són contractes que tenim que són via anuals o trianuals, aquests per tant es fixen ja d'entrada perquè s'han de posar perquè estan ja previstos, i un cop ja fixats tots els que estan claríssims que han de seguir en el pressupost perquè són contractes anuals,
o bianals, llavors es va analitzant quines altres partides podem ampliar o reduir.
per part normativa que va sortint cada vegada, que si la llei d'estabilitat pressupostària tens uns límits que no pots superar la despesa més d'un 1,7% i bueno, hi ha una sèrie d'obligacions tan importants que acabes malejadíssim perquè dius, bueno, jo no puc decidir massa coses, perquè al final des de Madrid ens han decidit moltes que no podem obviar. Però bueno, anem treballant i anem sempre prioritzant aquestes polítiques.
No anirem parlant en llarg de sobres mesos perquè avui hem parlat d'aquest deute de la Generalitat que recordem que encara no estan a la llista. Esperem que en breu surti de la llista i ja us ho direm que ja estem a la llista, en aquest cas no negra, sinó fantàstica, que ens reconeixen el deute.
Evidentment, el deute hi és. Es paga, no? En tot cas, o se salta aquest deute. Home, sí, esperem que sí. I l'important de la notícia és que un cop reconegut el deute ens el paguin abans de final d'any. Evidentment, la tresoreria s'agrairà. Doncs n'estarem pendents i també d'aquest pressupost, com dèiem, es comença a treballar també tot just ara de cara al 2014. Avui n'hem parlat amb la regidoria Isenda Ana Torrella. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi bé, bon dia. Gràcies, adeu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. You're always in my heart
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardànec, la música de cobla o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a la ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada a la primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo.
Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso, i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Amigues, amics, Ràdio des Verus ofereix al programa l'audició amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardànec, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Bona tarda!
Passen dos minuts de dos quarts de dotze, és un moment de fet artúlia com cada dilluns amb Vicenç Riera, la Carme Madó, el Josep Coderc i el Jaume Gelaber. Bon dia, què tal? Bon dia. Un dilluns així que és vosaltres perquè ja no treballeu però és un d'aquests dilluns estranys que el 24 de setembre demà és festa a Barcelona, aquests dies hi ha un moviment diferent. Avui no haguessis hagut de venir, no, Jaume? Això que no treballem jo protesto.
No cotitzeu la seguretat social, per entendre. Què ha passat aquí? Què ha passat aquí?
Ara ve el Carles a veure què ha passat. Sí, em sembla que ja està. Ha estat una cosa estranya, no sé, hi ha hagut una interferència. Potser l'has tocat o... Em sembla que ja funciona. Tot en ordre, ens hem espantat un moment, però sembla que era una falsa alarma.
Bé, en tot cas sí, era una manera sovint de dir-ho, però és un d'aquests dilluns que... Bé, és més tranquil, la gent que treballa cada demà a Barcelona té festa, i llavors... No, noia, pensem, però de quan és pont ara? Exacte, exacte. A més a més, aquest any cau una mica... Aquest any no hi és pont. La Mercè és demà. Clar, pont. Sí. Un moment, Jaume, perquè veig que el teu micròfon tampoc funciona. És aquest el problema.
Ara a veure si... un segon, ara li torna a venir el Carles, perquè crec que... Sí, a mi sí, però el que no et sentim bé de tu. O sigui que... Sí, aquest no funciona. Per tant, ara de seguida ho canviem. Sí, si no fos per ell.
Se sent bé? Ara sí, ara ho tenim tot a punt, però una qüestió del micròfon. Ja funcionem, ja comencem la tertúlia, a banda de tot plegat, no sé si teniu algun tema concret que us interessa parlar, perquè a vegades jo començo a parlar i llavors després de mencing em dieu que volíem parlar d'això. Potser una cosa que ens toca a tots és la gran avantatge que agafa la Merkel. Sí, és el que us volia comentar, a veure si... Bo o dolent això? Us ha sorprès? Bo.
Per mi és bo. Bo que tingui majoria. Perquè es veu que allà a Alemanya ja començaven els neo nassis a pujar i a fer barbaritats. Diu que hi ha una més austeritat. Bé, doncs si ens hem d'apretar el cinturó, més del que ens apretem nosaltres. Jo me l'apreto tant que no sé si m'he enganxat o no. Exacte.
És que passa així. Jo vaig quedar parat quan em van dir que els funcionaris de Madrid cobraven el sou. Igual, igual. I els d'aquí són els que han rebut. I això és per què? Perquè són d'aquí, són catalans. Ah, esclar, perquè nosaltres som Alix. Alix és el servei català de salut, va a part de l'altre.
La veu de la senyora Merkel que és una dona que com a dona en cau a part de la seva política que la millor és tan suavement dura i tan suavement germànica que la millor en un moment determinat ens pot semblar però em sembla molt bé que una dona com una dona per ser dona al segle
el segle que estem vivint, sigui la mestressa del món. Passat per davant de l'Obama, mai passat per davant de tothom, ella és la que mana el món ara, la senyora Merkel. Aquí ja teníem la dama de Hierro. No, no, però aquesta, la dama de Hierro era... Home, una mica funcionen... Tenim coses semblants, no, l'Unelia? Posant-hi una mica de l'home. A mi, com a home, no m'agrada la Merkel com a dona.
La de Madriarro és sorollant. No, és molt quadrada i tal. Jo crec que m'agrada més aquesta dona, potser perquè se la veu una miqueta més moderna, perquè no és una dona tan gran. Quants anys té la Mèrguing? Més o menys. En canvi la de Madriarro ja era una senyora que venia d'una segona guerra mundial i venia amb els altres.
Aquesta senyora, la Merkel, ha entrat al segle XX. I era de la zona oriental.
Com que sabia el que passava a la zona oriental... Segurament li ha marcat el caràcter. És una dona amb molt de caràcter i no la veus mai fora de to. Ara, jo crec que anem malament a tota Europa. Amb la Merkel o a banda de la Merkel? Cuidado, no atribueixo les culpes a la Merkel. Però sí que ens hem de començar a fer càrrec
que anirà desapareixent la societat del benestar. Això ens n'hem d'anar fent càrrec. Per què? Perquè hi vindran majors impostos, vindran majors situacions econòmiques i llavors vindrà més el dir, espavileu-vos amb el vostre sou. Si voleu tenir un seguro per la vida, contracteu un seguro vosaltres mateixos. És a dir, jo crec que pot passar que s'augmentin els sous
però correlativament que vagi desapareixent la societat de benestar. És a dir, anar més a un sistema americà. Jo crec que això ho pot passar també amb la Merkel, perquè aquests sous es combraria, que ja hi ha a Alemanya, que només és treballar mitja jornada i cobrar... A gent es pensa que anar a Alemanya és anar a descobrir... Ah, vull dir, cuidado, que a Alemanya també hi ha una restricció
I llavors hem de posar, perquè tothom treballi, hem de posar aquestes sous que és mitja jornada. I llavors aquests ja els restem, els restem de la gent parada. No pinta tan bé tota Alemanya, no. Ara, el que ha de començar és senyora que, acceptant, jo crec que sigui acceptant, comenci pel jugador del burro.
Però els jugadors de futbol. Que comenci per aquí. Això és intocable, jo crec. I com a mínim que no ho posin al mitjà públic. Amb la quantitat de gent que hi ha que passa a casa, no hi ha dret. És com si jo me'n vaig a jugar
a córrer amb els cotxes, al tenis, amb l'estimat Nadal, que guanya un pastón increïble... Un jornal bàsic pels jugadors, el que hagin de jugar. No el bàsic de tothom, eh, destinat als jugadors. Si hagués de pagar jo, ja va bé, però això...
És com si jo em dedico ara a la petanca i sóc la campiona mundial de la petanca. I em paguen 4.000 euros. Però imagina tu, amb el que estàs guanyant, la quantitat de gent que hi ha que passa gana. Això, Jaume, és veritat. Passa sempre. No, és la màgoixa. Com ho veus tu, Carme?
Potser no s'ha de fer públic. El tema del futbol és una mica complicat, jo crec. Sí, però no s'ha de fer públic per no scandalitzar la gent. Dels esports en general. Ja sé que és complicat perquè això... Per què li paguen? Perquè porten molt de guanyar també. Ja ho sé, però... Però sí que és desmesurat, jo crec que és desmesurat. Però a menys no fer-ho públic, mira. Sí, és el que diu Vicent. Però llavors seria pitjor, no? Sí, llavors seria enganyar-se. La gent no entenem, però jo no és que ho entenguin, semblava immoral. Llavors els equips de futbol, amb la gent de casa,
A guanyar el que hagin de guanyar i s'ha acabat. La gent no hi estaria d'acord. Quants li han de donar a un metge que està 8 hores operant? Per què no ens fiquem amb el metge que té la seva consulta privada i amb aquests no ens fiquem?
Hi ha diferències. Jaume, hem de mirar molt les coses més. Això que diu el Jaume és molt veritat. És un senyor que allà que salva vides i compara els ous. I se salva la vida amb els ous socials. Que ja ho sé. Però després, paral·lelament, no pots ficar-se aquest mateix senyor. Per mi un metge és 10.
El metge ja d'entrada per a mi és 10. L'apifien o no l'apifien? Perquè a vegades també faltaria, no? També, també. Llavors els diuen que no ho són, 10. Però el que viga a dir, mana, no. Els diuen que no són 10. Bé, no, però tens que tenir el màxim a fer. Més que... Sí, home, i tant. Més que en 10, jo tinc que fer amb el metge que portes, saps? És el màxim, el màxim. Així m'entens. Puc creure en 10, tal, però a mi el metge... Això no és una visita particular. Però llavors aquest mateix senyor que està salvant la vida.
Potser hi ha la renta eh. No hem de ser tan així perquè el mateix senyor també et salvarà la vida amb una privada. I amb això no ens fiquem. És que hauria de ser que el metge de la Generalitat social només visqués i ells podria reivindicar un jornal molt equitatiu per aquesta persona. Però és el primer que diem.
però després a casa seva té la consulta. Ja no ens fa tanta pena. Ja ho veiem tot clar o no? No tan clar no està però mira. Mira parlar d'aquestes coses és fer una mica d'amagògia. Ja ho sé que no hi ha res a fer. El que diu el Josep Coder que té tota la raó que passarem que nosaltres ja no ho veurem. Ja t'ho dic, els 4 babies que estem aquí ja això no ho veurem.
La societat aquesta del benestar, més o menys, serà... No. Sí, es anirà limitant. Es anirà limitant. No es pot fer de cop, això. Això ha de passar. Aquestes coses no venen de cop. Si fa de cop és un doble baix. Aquestes coses no venen de cop. Han dit que no reduïn la pensió, però s'han reduït les pensions. Estan reduint.
Vull dir, quin és el destí de les pensions? Jo em veig a venir... jo no soc pensionista, vull dir, jo m'ho miro des de fora, tot això. De venir de les pensions serà la pensió única. Serà la pensió única. Que en definitiva, avui en dia és molt injusta la pensió. Perquè està en funció del sol que tenia. És a dir, que el director del banc, que ha pogut fer un racó, que ha pogut...
A més a més, tenir quartos... I la gran pensió. I, a més, la gran pensió, en funció del que he cobrat. En canvi, el pobre Conserja, que no ha pogut fer racó, s'ha de contentar amb una pensioneta. Això és injust. D'acord. Això és injust. No, jo sí, jo sí. Són coses que s'han d'arreglar, no pot ser. La persona que ja té uns ingressos suficients, la lògica és que li vagin rebaixant la pensió que ara té.
i que arribi a un moment en què potser hi hagi la pensió única. Però quan rebaixen, rebaixen tothom. Aquest és el mal, aquest és el mal. Tu mires a distància, jo m'ho miro a distància, perquè no en tinc de pensió. Però penso, quina injustícia, quina injustícia. És a dir, si jo hagués sigut el director d'un banc, resulta que jo cobraria
Tanta i quanta, perquè, com que el meu sou era d'un milió d'euros al mes, doncs es cobraria tanta i quanta. I en canvi, la meva secretària, que faria d'acord... Ho feia tot. Ho feia tot. Vull dir, escolta...
Hi ha coses que són injustes. La secretària que vagi de director. Fins ara hem anat campant en aquest sistema. Sí, hem anat campant, perquè hi ha hagut la gran falàcia d'aquesta estructura com si fos un seguro privat. I això és la gran falàcia. No, perquè no és un seguro privat, és un seguro que si ho analitzes bé, es manté. Sí, hi havia un fondo de pensions i tot plegat, però si ho mires bé,
és a base dels impostos que carreguen també sobre les empreses. Jo pagava l'IRPF contra la GABA. D'acord, d'acord. No, no, no. D'acord, sí, jo també t'ho dic això. Tothom, tothom. Tothom pagava, però també pagava aquest... I tu pagaves l'IRPF del teu sou, que el teu sou es mantenia del que l'empresa venia. No, no. I per tant el comprador pagava.
És tot una cadena. A més a l'empresa on jo treballava ens van fer una enquesta si volíem que ens descomptessin un 21 per tindre la pensió més alta.
Posem una guardiola, saps? És que Espanya... I ens vam creure. És que Espanya... Aviam, però ara això ja no és així. Avui ja no és així. Ja ningú treballa 40 anys en una empresa com he treballat jo. Mare de Déu... Ja ningú treballarà. A més que no ho recomano tampoc, eh. No, tot està canviant. Tu vas a una empresa estrangera i els hi dius que has treballat 20 anys en una empresa i no t'agafen.
No t'agafen perquè tens els vicis d'aquella empresa. No s'ha evolucionat això. És així. Els americans, si enganxen a una empresa, diuen el siguiente.
Perquè si treballes un any o dos, tens mobilitat, tens experiència amb altres coses. El món funciona així ara. Per mi va ser treballar tota la meva vida, mitja vida, a la mateixa empresa, amb un seguro de vida. Però abans... Abans, no? En recordo que abans entrava un a treballar en un banc i deien...
Quina tranquil·litat tu! Tota la vida estarà aquí. I els funcionaris, que també haurien de canviar el sistema, perquè amb tot el respecte als funcionaris que tenen la plaça no es d'enxufar. Però això també s'hauria d'allogar.
No ho sé, Orient, no ho sé. Tot això ve molt al caig, tot això és molt al caig. Si s'ha guanyat la plaça aquest senyor, pot ser tot el dret. Si toquem aquestes coses, que farà canviar la senyora Merkel, segurament, si continua. Jo crec que molta gent, molts països, se n'arrepengen que ja pagarà Alemanya. Però ara jo crec que ja no. Això potser podia passar fa uns quants anys. Sí, però... Has tornat a sentir parlar de Grècia?
Se'n va parlant, no? Surt una notícia de tant en tant, i allà estan passant més ganes. Però la comunitat europea està mantenint-los, eh. Oh, quin dret me'n toques, si no hi ha una guerra. Si no hi ha una guerra. Però tampoc saben on van parar les peles, a Grècia. Això vaig sentir l'altre dia, jo, en una ràdio... Tampoc sabem on van parar des d'aquí. És difícil de poder-ho... Supervisar. No, no, que es difuminen molt...
sense grans explicacions. Ara han hagut de fotre una altra injecció. I ara les noves països que volen entrar a la comunitat europea, això encara, per cara a quant som a la comunitat europea? De països? Sí, 25. Ara volen entrar dos o tres més de tot el que és a l'est. Com els mantenim aquesta gent? Bueno, ells ja portaran també, igual que mantenim Espanya. Però entren, Carme, amb un dèficit ja d'entrada.
Clar, és que hem de mentalitzar-nos que la Unió Europea és... Per què serveix, llavors, la Unió Europea? Per què? No només per pagar... és difícil. Suposo que és una de les qüestions que potser s'hauria de definir millor. Ara estem parlant des de la pura ignorància total. Però imagina't tu, si a més dius que hi ha corrupció.
Bueno, que no se saben els diners de quan te van a parar o... Que no saben on els inverteixen, home, això no m'ho invento jo. O desapareixen. Com una taula d'aquestes periodistes. Bueno, això és el primer que tenen que mirar, que tothom sàpiga on te van a parar els diners.
No, perquè vull dir que, com que tenen tantes coses per arreglar, que... Bé, no, però si... Si només no hi pots posar cinc... Quan cobres la pensió, que te'n vas a cobrar... Volem fer-ho més senzill. Cobres la pensió el dia 25, no, nosaltres? Llum, gas, aigua, telèfon... L'hipoteca, el que tingui hipoteca, si no el lloguer, si no la darrera de la casa. I llavors diu, hòstia...
Però és que això ho has de tenir previst tu. Ho has de tenir previst que si no si vas tirant de beta mira. Que ja ho sé però vull dir que el tema de Grècia deu passar això que comencen a tapar i de tant en tant els tenen que fotre una tradició. Per això a més que estiguin calladets. Per això no se'ls sent gaire.
No s'ho sent gaire perquè ningú els posa amb bòrbita. No ho pensis. A Europa és tot molt complicat. Hi ha molts països que estan a la misèria total i que se'ls té que ajudar i tot no pot sortir del mateix sistema. Què hem de fer? No, no, però és que Alemanya surt el primer que sempre té de pagar. I això és també Alemanya, no? Jo això d'Alemanya, cuidar-lo.
Qui va ajudar Alemanya a la reunificació?
que va costar diners, i això va costar diners a Europa. Però ells pagaven un impost per la reunificació, que són els únics que ho podrien fer. Però no van fer-hi el fons, eh? No, si tant, els alemanys tenien un impost per la reunificació. Això és un error, però que allà la major part dels costos els va pagar el resto d'Europa.
Ells sols no podien fer-ho. El xapó, eh, quan van fer l'anificació. Sí, home, encara deuen estar allà. I estan tots vivint en pau i tranquil·litat. Hi ha molta gent que li agradaria tornar a atracant tot, també t'ho dic. Perquè van ser dues generacions que... El que vivia del Puento... No, perquè van ser dues generacions que estaven a l'est.
Ja tenia la seva... No pensis que a tothom li agrada. És el problema del Papaestat. És a dir, a l'Europa oriental, a l'Alemanya oriental, hi va haver molta gent que es va acostumar al Papaestat.
l'Estat ho provaria tot, cobraven poc ells personalment, però tenien l'escola gratuïta, tenien la medicina gratuïta, tot l'Estat ho pagava, doncs ja estaven bé. Per això encara hi ha un partit comunista bastant fort a Alemanya. Clar, clar. Us penseu que tots els de Alemanya de l'est estan encantadíssims d'haver vingut a Alemanya. No, perquè una o dues generacions i mitja, perquè quan va ser que van fer el Murols el 59?
Sí, no ho sé, exacte. Havia de ser per aquestes dates. El 59 és quan el van tirar a terra. No, el 59 va ser quan el van fer. Ella parla de quan van fer el mur. I llavors, és que han crescut allà, torno a repetir dues generacions i mitja, que ja estaven acostumats a viure amb allò. I el millor ara, anar a la... Ara, els anys que porten de viure una Alemanya occidentalitzada i tal,
Tampoc sabien ni comportar-se. Tu recordes quan van tirar el mur els cotxes que portaven a Alemanya? Que recordes? Que no podien fer marxa enrere ni tirar a la dreta. I vivien així i els tios amb els seus cotxes volien portar. A les 15 dies em van adonar que Alemanya és un gran país. Però ells també tenen que veure els grans avantatges que han tingut. Això és el teu prisma.
No tots són avantatges eh. No, no tots són avantatges, però segur que tenia més avantatges que quan estaven a la manera de viure. És que no se sap la manera de viure. Tu has vist el pànic que es diu by Lenin? Sí. No l'has vist? Sí, sí. I allà t'ho demostra, vull dir, aquella pobra dona, ella vol continuar a viure i li munten tot el cidral abans de morir-se perquè no sàpiga que ja són occidentals.
Però tots els altres ja ho són. Perquè són gent jove i perquè no poden fer res més. Però muntar-li tot el tingla de la mare per fer-li entendre que encara era de l'est,
Estava tan campante, no? Però la mare estava molt ben apaixada, eh. Només estava allà al llit i asseguda a la butaca. Si no vols entendre el que han decidit, ja és una altra història. Ja, ja, ja, ja. Però esclar. A tots ens sembla que vivim, eh, que nosaltres som el paraís i hi ha gent que ja li està bé a altres coses. Ho estàvem dient fa un moment que hi ha molta gent que passa gana.
Ja ho sé, però sempre hi ha hagut gent que ha passat gana. I ara potser està més presentat, potser ara se'n parla molt més. Home, ara n'hi ha més. O almenys n'hi ha més en comparació amb els últims anys. Ara fan un anunci per a la tele que a mi em sembla que és passar-se quatre pobles. Perquè crec que això, una mare que li dona al seu fill un tros de pa.
I a dintre no hi ha res. Si ja tens un tros de pa ja vale no? Però tens imaginació. No tens imaginació. T'han de posar per estar bé un tros de pernil de jabugo. Home, que ens hem tret totos. Mentre una cosa i altra no? No, però escolta, nena, però em sembla molt demagògic. Però molt eh, però molt eh. No, no, escolta. I don mitja barra de pa d'aquesta d'una bagueta.
Jo també si vull menjar un entrepà i no hi ha res a dintre potser em sorprèn. Aquestes coses em sembla tant d'anar a l'altre extrem.
Ara fa dues o tres setmanes deien que a Barcelona hi ha 400.000 nens morts de gana. No, això és mentida. No van dir això. La pell de gallina. No van dir això tampoc. No, perquè el mateix és diferent. Va parlar la sanitària i va dir malnutrits, que no és el mateix. Que no és el mateix perquè veus els nanos quan surten de col·legi a la tarda, menos un bocata de pa amb tomàquet, quan se vol que expliquin les coses.
Quan es parli, que parlem amb cordura. Perquè la gent ens agafem sempre un negatiu. Ens agafem sempre el pitjor. A Barcelona no pots anar pel carrer si no parles català i si parles castellà t'esculpeixen. Perdona, jo parlo en castellà pel carrer amb català i ningú m'esculpi mai. Parlo amb gent.
Tinc amics que són del Partit Popular, bellíssimes persones que no són il·luminats. De fet, la meva millor amiga de tot el món mundial és del Pepe. Jo, quan vaig a casa seva, li treu la foto d'aquest tio. Ell li treu la foto d'aquest tio. I parlem de mil coses. I em diuen que em pot ser amiga d'ella, perquè és una persona que sé quin joc juguem els dos.
I pot ser amiga d'una persona del PP. De quin mal pateix. Bueno, pots no parlar d'alguna cosa, suposo. Ja està. Però per què t'haig de ser una mala persona perquè sigui del PP? És que no ho he entès mai, això tampoc. I a mi que em diguin, si vas pel carrer i parles...
Si no parles català no pots anar a cap restaurant. Aquestes coses, a mi... Aquestes que diuen això són les doentes. Sí, són les doentes. El problema és que parlen català. Tu agafa l'autobús al just metro a la tarda i veuràs quants nanos parlen català.
Ja veuràs. Allò són aquests extremismes i que els nens... La gent... Bueno, vaig un dia a una cadena, ja ho he dit alguna vegada, però és que s'ha de veure que a més estic molt emprenyada amb la caixa. Sí, bueno, ja ho dic directament, perquè patrocina a la 13a televisió. Ah, de la copy. No sé si anar a tancar la llibre. De la copy. Bueno, però és que és més de la copy que ella. I si no l'heu vist mai, us la recomano, eh.
Vols dir que ens la recomanes? Jo no recomanaria eh. No, no, recomanar no. Però encara que siguin 10 minuts per veure el tio aquell de la corbata aquell amb panes que no sap.
I ara veig que l'anuncia a la caixa. Home, el que em faltava ja. Vinga, ja estaré. Un dia d'aquests li enviaré una carta al de la caixa, al feiner, per dir-li si és el feiner. Abans d'acabar voldria dir alguna cosa. No, senzillament, molt senzill, voldria saber quin dia s'obre la frontera amb el Lluís.
És d'aquesta setmana. Perquè s'ha acabat tot, s'ha acabat tot. Amb els llumins encestos tota la nit i tot esfaltat i bé. No, no, no tinc el dia exacte, però sé que l'últim dia que va passar per aquí l'alcalde et va dir que anirà a finals de mes segur i va entrevistar-lo el Jordi Domènech aquell dia i li va dir, però quin dia, i deia, si no és el 29 és el 30 i si no l'1, però és una cosa de... Jo crec que anirà a finals de setmana. I si no, l'any que ve, perquè és clar, això ja era l'extrem dia de l'any estiu eh. No, no, no, va dir setembre eh.
Què passa que estic a setembre entre l'ull al 30 i en 30 dies i sí que és veritat que jo també l'altre dia passava per allà i pensava que ja està tot a punt. Jo passo dos cops al setembre i fot pena. Jo crec que dilluns que ve, que és 30, esperem que sí que ja arribarà l'L10. L'L10 allargarà el recorregut. No sé a partir de quan, però sé que ja està parlat. Això és un altre plaç. L'L10 ja és un altre plaç. No crec que sigui a partir del 30 encara, perquè primer he d'estabilitzar aquest camí.
Aquesta demana volem parlar també amb els veïns. El just metro estaria molt bé. Pujar a dalt, baixar, se'n va al lluit i torna a venir cap aquí. És costós posar un parell de cotxes més o un, potser amb un niuri. El just metro és el cotxe ideal per passar per allà. Jo soc una fan del just metro. És ideal perquè des d'allà, més lluny et porta tot arreu. Jo crec que és el cotxe ideal.
perquè quan surt del Vall Solets baixa, que la indústria se'n va a Vall Solets, torna la nit, i escolta és que us t'he de posar un o dos cotxes més, que en faig un bon llibre. No, llarga l'horari, a més que passi cada quart d'hora.
No, però tampoc té més trac que això. Se'ns acaba el temps per això. A veure si la setmana que ve a aquesta hora podem dir que ja està oberta aquest pas. La setmana que ve, com que no puc vindre perquè he d'anar a altres coses, us deixaré parlar. Gràcies a tots quatre. Carme, Vicenç, Josep i Jaume. Fins la setmana que ve. Bon dia. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El govern rebaixarà els peatges d'algunes autopistes per reduir desigualtats, ho ha confirmat a la xarxa de comunicació local el secretari d'Infraestructures, Ricard Font. El conseller d'Empresa, Felip Puig, considera que la crisi s'ha acabat i ha anunciat el pla industrial de Catalunya que es farà sense subvencions. Catalunya torna a ser líder en turisme al mes d'agost al conjunt d'Espanya. Ha rebut 2.200.000 visitants. Esports amb futbol, aquesta nit. L'Espanyol, invicta aquesta temporada, rep l'Atlètic Club de Bilbao.
i a la segona divisió el Girona ha perdut el primer partit de la temporada Montilivi 0-2 contra el Las Palmas.
Com dèiem, el govern de la Generalitat revisarà el preu dels peatges de les carreteres que gestiona. El secretari d'Infraestructures, Ricard Font, ho ha reconegut aquest matí en declaracions a la xarxa de comunicació local. Asegura que l'executiu treballa per dissenyar un nou model de càlcul dels peatges. A més, la previsió és que estigui allestit abans que s'acabi aquesta tardor.
El model busca fer més homogènies les tarifes de les autopistes i unificar criteris. Això permetria, per exemple, abaratir el preu dels peatges de les C32, el Garraf i el Penedès, una de les autopistes més cares del país i de tota Europa. Ricard Font ha assegurat a la xarxa que en cap cas es concedirà la gratuïtat dels peatges, però sí que en alguns casos es poden abaratir.
Creiem que hem d'avançar cap a una homogenització del preu del quilòmetre de cada quilòmetre de viatge, i aquí hem d'avançar d'una manera que, en aquest sentit, hi hagi una certa homogenització en el sistema. Sempre tinguin en compte que mai pagarem el mateix per un túnel que per una carretera, diguéssim, plana. És a dir, aquí hi ha uns túnels que tenen uns costos de manteniment, uns costos de construcció, etcètera, i uns àmbits en els quals no hi ha túnels, i per tant, té unes característiques de construcció diferents.
El secretari d'Infraestructura reconeix que la xarxa de rodalies a Catalunya és pre-democràtica i que no s'han fet inversions adequades per millorar-la. El conseller d'Empresa i Occupació, Felip Puig, creu que la crisi s'ha acabat i que ara cal actuar en conseqüència. El conseller diu que el món ha canviat però que la crisi ja forma part del passat. Puig ha presentat aquest matí el Pla Estratègic Industrial de Catalunya, un pla que, per cert, el conseller ha anunciat que es farà sense subvencions.
que des d'una perspectiva, si em permeten més, de visió personal i política, crec molt sincerament que fora bo que ens anéssim ja adaptant al concepte que la crisi s'ha acabat, que la crisi ja és el passat i que el que ens toca ara és
intentar endreçar i redreçar la nostra economia amb l'escenari en el que ens trobem. El conseller Puig també ha afirmat que per primera vegada en els últims anys el pressupost del Departament d'Empresa i Occupació no patirà una reducció i quedarà estabilitzat en relació als comptes del 2013.
Tots els alumnes de Burgonyà a la comarca d'Osona han pogut utilitzar aquest matí el transport escolar, tant si els seus pares han pagat el servei per avançat com si no ho han fet. El Consell Comarcal d'Osona va advertir la setmana passada a les famílies que si no pagaven per avançat avui no podrien agafar l'autocar. Com diem, això avui no ha passat.
Bon dia. Els nens i nenes de Burgonya han pogut agafar aquest matí el transport escolar gratuït, tot i que la setmana passada el Consell Comarcal d'Osona va comunicar a les famílies que si no havien pagat la quota trimestral per avançar abans d'avui, no els deixarien pujar a l'autocar. D'aquesta manera, tant els que havien pagat prèviament com els que no, han tingut una plaça, segons explica Montser Carons, una de les mares afectades. Tot i haver rebut la carta la setmana passada del Consell Comarcal,
Dient-nos que avui no tindríem accés a l'autobús, aquest dematí a dos quarts de nou l'autobús ha arribat a la parada de Burgonyà, el mateix autobús que ve d'Horís que para a Burgonyà.
i la monitora que dona accés als nens seguia portant la mateixa llista. Les famílies van rebre divendres una carta de la Generalitat on se'ls informa que la gestió del transport escolar va a càrrec del Consell Comarcal i que l'Ens Comarcal rep els diners per donar aquest servei.
Els pares es queixen que segueixen sense tenir cap tipus de resposta als dubtes que els havien plantejat. Els càmpings de Tarragona i les Terres de l'Ebre han tingut una ocupació del 62%. Aquest estiu representa un punt més que l'any passat.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Parla Andrea Bueno, la Generalitat deu 950.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just. Són uns diners que el Consistori va avançar dels seus fons propis per la construcció de l'edifici de les escoles i que el govern català havia de cobrir. Ara la vicepresidenta del govern, Joan Ortega, ha anunciat que la Generalitat pagarà els ajuntaments a qui els degui diners abans d'acabar l'any però l'Ajuntament de Sant Just no figura en aquesta llista. Per aquest motiu el Consistori ha fet un toc a la Generalitat, reclamant un certificat que acredita que el govern deu aquests diners a l'Ajuntament.
Ara, l'equip de govern municipal està a l'espera que l'interventor els confirmi que, efectivament, Sant Just és un dels municipis a qui la Generalitat els deu aquests diners. I a banda de la Generalitat, una empresa pública, Aiguaster Llobrega, també deu diners a l'Ajuntament de Sant Just des de fa anys, al voltant de 400.000 euros.
Més qüestions? Parlem d'urbanisme. Dimecres comencen les obres de millora de la vinguda doctor Rivalda. Els treballs han de millorar la recollida d'aigües, la pavimentació de la via i de l'esplanada del costat de l'edifici de la carretera on aparquen els veïns i es connectarà pels vianants amb el passatge de Sant Jertrudis. També s'introduran millores pel que fa a l'eficiència energètica perquè es posarà un allumenat tipus LED de molt baix consum amb telegestió per controlar el nivell lumínic i optimitzar la despesa. L'Ajuntament de Sant Just preveu que els treballs s'acabin el mes de gener.
I un punt més en clau cultural, el Casal de Joves inicia el curs amb l'objectiu de potenciar molt més el servei d'informació juvenil. En aquest punt s'informa d'ofertes de feina per al jovent, de cursos de formació ocupacional i d'altres temes que poden interessar els joves de Sant Just. D'altra banda, l'equipament ha obert el període de matrícula pels tallers d'aquest trimestre. La majoria començarà la segona setmana d'octubre, excepte el de hip-hop que està a punt d'arrencar. Hi ha una oferta molt variada de cursos per als menors d'edat i a tallers de dibuix, teatre social, deseny de moda, hip-hop, cuina,
També hi ha altres tallers per a totes les edats com el de guitarra, sensualdents, dansar del ventre, trapesi i fotografia. Aquest trimestre també s'ha programat un curs que es va fer l'estiu i que va tenir molt bona acollida al de creació d'instruments electrònics. També es tornaran a repetir les sessions de degustació que organitza el celler de Can Mata i els joves també podran ballar, dansar Bollywood.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora a partir de la una al Sant Just Notícies d'Edició migdia. I us recordem també que mentrestant podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Buffalo soldier Dreadlock rasta It was a buffalo soldier In the heart of America Stolen from Africa Brought to America Fighting an arrival Fighting for survival
If you know your history Then you would know where you're coming from Then you wouldn't have to ask me Who did you think I am? Just a buffalo soldier In the heart of America Stolen from Africa Brought to America
Said he was fighting on arrival Fighting for survival Said he was a buffalo soldier In the war for America
Tere, waioio, waioioio, waioioio, yo, yo, yo, yo, yo, yo. Waioio, waioio, waioio, yo, yo, yo, yo, yo. Follow soldier, tried into the land. Tere gonna run and make him hold a hand. Tried into the land.
He-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-he-
Justa la fusta.
Passant 11 minuts de les 12, és moment de saludar la Maria Quintana, vicepresidenta del centre d'Estudis Sant Justencs. Bon dia, Maria. Hola, molt bon dia. Em sents molt lluny, veig. Sí. I a veure, jo, en principi, el senyal que tinc és el de sempre, no sé si tu pots ajustar amb la rodeta que tens o tampoc. És que ja estic en màxim. Sí, si vols canviar de cascos perquè hi ha algun problema amb aquests auriculars, serà més fàcil. En tot cas, si fem aquest canvi, perquè avui sembla que tenim alguns problemes
amb la tècnica. Ara millor. Hi ha diferència, hi ha diferència. A tu també em sents millor ara, no? Jo et sentia bé. Era una cosa més de com t'arribava a tu el senyal. Doncs ja està. En tot cas, avui parlem d'aquesta setmana. Exacte, perquè hi ha les jornades europees de patrimoni. Sí, i se'ns ha girat més feina encara. Però comencem del començament. El dia 27 de setembre a les 7 de la tarda, o del vespre, vaja, a l'inici a la plaça dels estudis vells. Hi hauran recorregut
per explicar la història de Can Ginestà. Això ho farà la Coral Torra, que és la persona que ha escrit, a més a més, en l'última missalanya, la història de Can Ginestà, i a més a més farà el recorregut, anirà explicant les diferents curiositats i punts de referència d'aquesta casa, i creiem que pot ser molt interessant i val la pena que tots hi siguem. Doncs mireu, això començarà a dos quarts de set
A la set, a la plaça dels estudis, mirem decidir puntuals, els que ens faci gràcia i il·lusió d'anar-hi, i allà ens farà aquest recorregut. Després, el 28, el 28 que tenim, la passejada dins de les jornades del Patrimoni Europeu, tenim la visita a dues mesies, a Camp Mèlix i a Camp Cuscoll.
Això a les deu trobar-se aquí a Can Ginestà el dissabte per dos quarts d'ons a començar ja la ruta cap a aquests llocs. També haig d'afegir que gent que normalment fem aquesta ruta o que anem, doncs no hi serem. Per què no hi serem? Doncs mireu, perquè el Memorial Democràtic fa un acte aquest dia 28, el dissabte, a la Faterella, a la Terra Alta.
i fan un reconeixement en els morts de la batalla de l'Ebre, i nosaltres hi tenim cinc Sant Justencs. I com que nosaltres hem fet a la Comissió i a la Junta del Centre d'Estudis
Han fet un exhaustiu treball per trobar els morts i desapareguts s'enjustencs durant la guerra. És un treball que ha endut durant més de 3 o 4 anys. Aquest dia nosaltres serem a la Fateria.
per retre homenatge a aquests Sant Justencs que van morir per la nostra llibertat. Hi anirem gent de la junta, gent de la comissió i alguns familiars que encara hi són, crec, perquè no sé exactament quants en vindran, però serem un bon grupet de Sant Justencs que anirem allà. Que sàpiga la gent que aquest cap de setmana el centre d'estudis estarà repartit per tres llocs diferents, el divendres, el dissabte dos i el divendres un.
Si algú vol participar d'alguna d'aquestes sortides d'ivendres i dissabte, s'ha d'apuntar d'alguna manera o simplement s'ha d'acostar aquest dia? No, les sortides d'aquí s'han just. És fàcil, no? I si no, doncs les altres em sembla que s'ha fet més pels familiars i per l'agència. Clar, clar. En el cas del memorial... No, perquè això el tanquem ja demà segur. És més pel memorial, no? Jo suposo que algú... Doncs ja hem enviat, nosaltres hem fet, els nostres socis ja els hi hem enviat
aquestes notificacions, vull dir que si s'ha apuntat la gent és perquè ja ho ha rebut. I espero que en algun cas em truqui o que truqui no Vicenç o que truqui no Pere i ja està. Però fins demà seria. Perfecte Maria, doncs moltes gràcies. Ja us explicarem dilluns que ve com ha anat. I tant, ja ho veus, no parem. Està clar, la tardor és intensa. Les coses que programem i les coses que ens programen.
La cosa va així, però el més val així, que no heu fet res. Està clar. Moltes gràcies, Maria Quintana, vicepresidenta del centre Estor i Sant Justencs. Bon dia i fins i lluny que vagi bé. Bona nit. Ai, bona nit, bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta. Amb una quarta o una del migdia, de seguida ens posem cap a la cuina, estrenem una nova secció, en diferents restaurants del municipi ens presentaran les seves receptes,
Avui anirem cap al restaurant al Niu, abans però una mica de publicitat, i com deia, en tornem de seguida, després també on espera l'economia i l'astronomia. Per tant, doncs, un dilluns, un migdia d'alluns ben complet.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concés o cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Ler us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de cobla o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a la ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Just a la Fusta. Sant Jús en directe.
I aquesta ara parlem de cuina. Cada dia voldrem recomanar-vos una recepta de cuina diferent, el que passa és que aquest any hem variat una mica la secció habitual que fèiem fins ara amb les receptes que ens portava la Carnavador, aquí estem molt agraïdes des del Just a la Fusta, el que passa és que aquest any hem decidit fer-ho demanant directament l'opinió als restaurants d'aquí Sant Just. I avui començarem amb el restaurant en el Niu, per això tenim l'Àngels Martínez, la propietària del restaurant. Molt bon dia Àngels, què tal? Bona tarda, molt bé.
A punt per descobrir-nos alguns dels plats que podem menjar de fet moltes vegades al vostre restaurant. Sí, hem fet una petita tria d'una carta molt llarga que tenim i hem pensat començar per una manida.
La manida encara que sigui hivern de vegades hi ha aquest costum que sembla que no es pugui menjar però ja l'estem canviant. Ara no és hivern però m'imagino com que no és a l'estiu i aquí comença a pensar que els plats freds potser no estan a l'època però la manida és bastant universal. I a més la manida xató que és un plat típic d'hivern perquè està feta amb escarola i ara avui en dia sí que hi ha escarola tot l'any però abans l'escarola només es tenia a l'hivern. Què ens caldria per fer aquest plat? Quins són els ingredients?
A veure, nosaltres us comento que les quantitats és una miqueta no només per fer quatre manides, el que és habitual a una família de quatre persones o sis, sinó que us explicaré una mica per tindre un pot de salsa romesco, perquè a la nevera que a part d'aquesta manida ho podeu utilitzar per a diverses coses. Amb aquesta manida serà la salsa que hi posis però ara el pots tindre i pots fer un peix al forn i a sobre posar-li una miqueta de salsa romesco i gratinar.
Pots fer unes verdures a l'abràs acompanyat amb aquesta salsa o els típics calçots o carxofes. Perfecte, és d'aquestes salses que agrada en general.
Jo crec que no és d'aquestes que siguin tan fàcils de fer, o almenys no tots coneixem la recepta, que és el que avui ens descobrireu una mica. Sí que és fàcil, el que passa és que és com tot, necessites un retet de pensar-hi, tindre els ingredients i posar-te a fer-la. Perfecte, doncs si et sembla podem començar a explicar una mica què ens costa. Doncs mira, primer necessitaríem, nosaltres hem comptat per unitats, 30 atmelyes torrades i pelades, 30 atmelyes, perdó, 30 ballanes torrades i pelades,
6 tomàquets escalivats i una cabeza d'alls. Nosaltres al restaurant tenim brasa, però vosaltres podeu fer els tomàquets escalivats i la cabeza d'alls al forn. Això és molt important perquè li donarà un gust que cap altra salsa ho té. Després, dos o tres nyores, una miqueta de vinagre i oli de girassol, perquè si feu servir oli d'oliva queda massa fort. És important tenir aquest de girassol per poder fer... Aleshores, nosaltres ho barregem tot a muntar perquè sigui apte per la batidora,
poses les amelles, poses les avellanes, poses els tomàquets que hi has pelat, poses tots els alls pelats i les nyores les hem de, amb un potet al foc, les has de bullir dos o tres minuts. Llavors, quan les hagis bullit, les deixes a part que se te refredin i amb un ganivet has de raspar la pulpa de dintre i aquesta és la que has d'afegir a dins de la salsa.
Quan tens tot això és qüestió d'anar tirant oli de girassol i anar batint.
fins a l'últim moment que tinguis i li vulguis posar una miqueta de sal i una miqueta de vinagre, només un toque perquè si no el notarem molt fort. Per tant suposo que també hi ha molta pràctica aquí perquè si s'ha d'anar afegint i anant mirant suposo que és una cosa d'aquestes que com més temps l'hem fet m'imagino que ens quedarà millor. Evidentment, això com tot, com més experiència tens les coses no et fan por i vas més ràpid, sempre surt bé i al principi sempre dius ai que no em quedarà bé, ai que no sé què, però és fàcil i la pots fer. Aleshores,
L'amanida xató, a part de tindre la salsa de romesco feta, és una amanida que porta, la base és escarola, que l'escarola, no sé si ho sap la gent, però l'escarola s'ha de netejar, arreglar, deixar en remunt, i per anar bé, centrifugar-la amb l'aparell que hi ha de centrifugar els enciams per les amanides. Un cop la tenim neta i preparada, la poses al plat, tens que tindre també, que no us he dit els ingredients de la amanida, només us he dit els de la salsa.
Tens que tindre bacallà que se li diu esqueixat per fer l'esqueixada que aquest bacallà l'has de posar en remull prèviament i necessitaràs un parell o tres de dies per treure-li la sal. Per tant hem de fer una mica de previsió. Exacte, això has de pensar que tant la salsa com el bacallà ho pots fer abans però el bacallà si no ho fas abans estarà salat. Aquest bacallà el poses en remull, el rentes
i el dia següent el tastes, no estarà, tornes a canviar l'aigua, el poses a la nevera un altre dia, el tornes a tastar, però generalment són tres vegades que hem de, tres dies que necessitaríem per desalar-lo. Perfecte. Llavors tenim el ancià, posem aquest bacallà que ja tenim desalat, l'esqueixem, es posa allà, es posa tonyina, llavors nosaltres hi posem unes anxoves, olives negres del tipus d'aragons,
i posem les quatre culleradetes de salsa per decorar el plat. Tot això es barreja tot amb la salsa i és el típic xató. Perfecte, home, molt bo. M'estava fent venir moltes ganes de menjar-ne. La veritat és que està molt bo. És elaborat però ja és això, no? És aquests plats que val la pena i que es disfruta llavors quan te'l menges. I quan tingueu aquesta salsa ja us dic que no l'acabareu aquestes mides que us he dinat per la manida.
Unes verdures a la brasa, un peix al forn i a sobre hi poseu una miqueta i el gratineu. Unes carxofes que ara comencen a venir, que per fer-les al forn i després sucar a la salsa, sempre l'aprofitareu. I ens pot durar, no? La nevera, suposo? Sí, sí. No té llet, no té productes, llavors aguanta molt bé. Perfecte, Àngels, doncs moltes gràcies. A vosaltres, que disfruteu del xató. Gràcies, que vagi bé.
6 minuts i arribem a dos quarts d'una de la migdia. És moment ara de parlar d'economia. I per això saludem el Manel Ripoll. Bon dia, Manel. Què tal? Hola, bon dia, Carme.
Continuem amb aquest bloc que havíem encetat la setmana passada d'una hipotètica catalun-independent. Avui ens vols parlar de pensions, un tema que preocupa. Sí, són tota una sèrie de temes que anirem tractant durant aquest mes de setembre de diferents coses que es van comentant.
Des d'altres punts d'Espanya, de què passaria si Catalunya fos independent, que ja comencen alguns a fer una mica de campanya dient... Ara se n'està parlant molt del tema de la Unió Europea. Tothom diu la seva, no? Exacte. Sí, en vam parlar la setmana passada del què passaria amb...
a Catalunya si es quedaria o no fora de la Unió Europea i avui mirem una altra d'aquestes coses que també interessen bastant a la gent de peu que serien sobretot què passaria amb les pensions i el que diem amb les pensions en certa manera també pot servir per la gent que està cobrant l'atur tot i que avui s'entren més amb exemples de pensions però són aquestes prestacions que dona el govern
i que en principi venen del govern central, venen des de Madrid, aquests diners. Exacte. Per tant, doncs, què passaria ben bé? S'han fet algunes xerrades, de fet, sobre aquest tema, i algun cop hem sentit gent que ja treu la por una mica, perquè és el problema que passa amb aquestes coses. Sí, el més important és això, sobretot per poder-ho entendre bé i veure si
realment es podrien pagar o no, el més important és tenir en compte com funciona el sistema de pensions espanyol avui dia i funciona o se'l coneix com un sistema de repartiment. Això vol dir que els jubilats d'avui dia no cobren els diners
que ells quan eren joves van estar cotitzant. Molta gent es pensa que mentre tu estàs cotitzant al social, aquests diners, com que es cotitzes tu, te'ls guarden en un sobre o en una caixa. I que el dia de demà, quan tu et jubilis, trauran el sobre, amb tot el que tu has cotitzat aquests anys, llavors t'aniran pagant les pensions.
Això no funciona així, sinó que el que un va cotitzant es fa servir al moment per pagar les pensions del mateix moment. I per tant el que cotitzava la gent que avui dia estan jubilats no eren uns diners que serien per ells en el futur sinó que servien per pagar els pensionistes o els jubilats
d'aquell moment, de la mateixa manera que avui en dia la gent que està treballant i cotitza la sobretat social, aquests diners serveixen per pagar les pensions d'avui en dia. Això és important entendre-ho, perquè amb això es podrà veure si es poden pagar o no les pensions, i fer entendre també una mica com funciona tot això de les pensions. Per tant, si Catalunya, que és el que estem mirant avui, s'independitzés, l'important, segons el que hem comentat ara,
seria veure, per una banda, el nombre de persones de joves catalans que estarien en edat de treballar, d'acord, que aquests serien els que anirien cotitzant a la sortada social i farien el còmpot total d'euros que hi haurien per repartir en pensions, i el nombre total de pensionistes catalans que hi haurien, que serien els que tindrien dret a rebre aquests diners, aquesta pensió.
Seria canviar com funcionaria així el sistema. Qui garantiria si es podrien pagar les pensions no és el govern, ja que no és que siguin uns diners que el govern tingui guardats i els vagi donant.
per pagar les pensions, sinó que qui garantiria que es poguessin pagar les pensions seria el nombre de treballadors que hi hauria en un moment donat, en aquest cas en una hipotètica Catalunya independent. Llavors, Catalunya tindrà prou diners per pagar les seves pensions,
perquè el nombre de persones que estan treballant avui en dia, doncs, permeten sufregar aquesta quantitat de jubilats que hi ha. I per tant, les amenaces d'aquestes que et diuen que el govern espanyol, si Catalunya és independentitzada,
s'enfadaria i tallaria de socarril els diners que envia per pagar les pensions i això... Són amenaces per arrespantar. Exacte, perquè qui permetria que es poguessin pagar aquestes pensions o no és la gent que, mentre es treballa, va cotitzant a la... El que s'ha de tenir és que hi hagi...
treballadors en actiu. Que n'hi hagi suficients perquè a través d'aquestes cotitzacions es pugui pagar una pensió mínimament digna. Tenint entès això, que sí que es podrien pagar les pensions, que era el primer punt del...
Una altra cosa que estava dient ara és veure quina quantitat es pagaria i si es pagarien més diners o menys diners dels que avui en dia es paguen en les pensions que reben els pensionistes.
Aquesta seria el segon punt que comentaríem. Hi ha diferents raons per creure que, inclús en una hipotètica a Catalunya independent, es podria pagar una mica més del que avui en dia cobren els...
cobren els pensionistes. I això bàsicament seria per dos punts. El primer és que de mitjana, agafem les estadístiques, els joves catalans o la gent que està en actiu a Catalunya cobren un salari superior a la mitjana dels salaris que es cobren a la resta d'Espanya.
Això en certs estudis es pot... Només dels joves? És una taxa del que fa els joves, no dels adults, no entenc? Sí, bueno, quan fico joves aquí és la gent que està en edat de treballar. De mitjana, la gent que està en edat de treballar cobra una mica més del que es cobra a la resta d'Espanya i el segon factor és que també si es mira el percentatge de tur, tot i que també és força elevat a Catalunya, no és tan elevat com és a la resta d'Espanya i per tant hi ha més gent
que està treballant de mitjana que la resta de l'estat espanyol. Per tant, si es tinguessin en compte aquests dos factors... No haurien de perillar l'Espància. No haurien de perillar i, inclús, que aquests dos factors són més favorables a Catalunya que la resta de...
de l'estat espanyol es podrien pagar unes pensions millors. També hi ha una sèrie d'estudis que s'han fet i que si es mira el superhàbit de la seguretat social a Catalunya, és a dir els diners que es recapten per seguretat social,
la gent que està treballant, la població activa, i els diners que s'han donat als pensionistes al llarg d'aquests últims 25 anys, més o menys des de l'any 95 fins ara, es veuria que els contribuents catalans, és a dir, la població activa, ha aportat 25.000 milions d'euros més dels que han cobrat als seus pensionistes.
Per tant, en aquests últims 25 anys, si haguessin estat treballant els treballadors catalans i els haguessin refercutit únicament als pensionistes catalans, haguessin cobrat aquests 25.000 milions d'euros més que en el seu moment no es van cobrar perquè es feien servir per repartir-ho a tots els pensionistes a nivell estatal.
En principi hi hauria més poder adquisitiu. Si es fes servir exactament el mateix sistema pot canviar alguna cosa.
que es fa servir avui en dia a Espanya. També és veritat que la sauvetat social a nivell espanyol ha tingut superhàbit durant molts anys i aquests diners en els seus moments es feien servir per fer altres coses i que normalment la sauvetat social a nivell espanyol ha tingut sempre superhàbit. Però, evidentment, sempre s'han d'anar repartint aquests diners i, per tant, sempre, el que comentava aquí, surten més que no pas els que...
els que tornen. Així tenim una mica aquestes dues idees. La primera aquesta d'aquí que no hi hauria problema per pagar les pensions i el segon que inclús podria ser que fossin una mica més elevades del que està encena avui en dia. Molt bé. Doncs una dada interessant de tenir en compte si més no són aquestes coses que a vegades diem que algú
Deixen un bloop, potser, o una afirmació es converteix en un bloop o no, però de vegades amb les dades a la mà t'adones que potser és justament el contrari, que és el que avui hem descobert una mica amb aquesta secció d'economia que fem cada setmana amb el Manel Ripoll. Gràcies, Manel, per aclarir-nos una mica més d'aquesta situació. La setmana que ve, més, encara, d'aquest tema, no? Farem un últim apunt, que algunes vegades també se n'ha parlat, del tema dels...
dels bons i les obligacions de l'estat, a veure quin rating tindria Catalunya si fos independent, si serien millors que els bons espanyols, a quin nivell estarien si es comparéssim amb altres països europeus, i amb això ja tancaríem el mes de setembre i ja tancaríem aquests tres blocs sobre diferents coses
Què passaria si Catalunya fos... Se'n van a emetre més a nivell usuari, no? A nivell particular i famílies de bonds de la Generalitat, no? No fa tant. Sí, se'n van a emetre i en el seu moment no tenien una molt bona qualificació, llavors veuríem què és el que passaria si fos independent i pogués emetre'ls com a estat propi, doncs a veure què passaria amb ells. Molt bé, perfecte. Doncs això serà la setmana que ve. Moltes gràcies, Manel Ribull, que vagi molt bé i fins dilluns que ve. Adeu. Adeu, bona setmana.
La informació més propera al Just a la Fusta. Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a la ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Just a la fusta. Sant Jús en directe.
An old woman in a wig and a mulletine A thick caterpillar on a twig shouldn't glitter Fella hanging from a clock, someone falling from a dot Little ripple showing shock and then we deter
Charlie Kidd, upon a trie, opened up the tie. She nearly lost her water. Heals a haggard soul, reflex to control. Bust your ass and soothe his cancer. Then the tragedy
Gets the audience to grin So you stop to start again But then it's ending Shooting oneself in the foot Catch oneself with a fishing hook Elementary takes volcanic devices
For the common good take a little milk. Who's to say we should or should not give up? Bless the idiot that makes us critical.
Loves is for the fun of all our merry men. An old woman in a wig and a mule eating a fig. Caterpillar on a twig, shouldn't slither. Fell a hanging summer clock.
Someone falling from a dark little ripple showing shock and then eating her. Chubby kid upon a trie, coping up the tide, she nearly lost her water.
Heals a hacker toll Reflex to control Bust your ass and soothe his cancer Then the tragedy will end
Gets the audience to grin So you stop to start again But then it's ending Shooting oneself in the foot Catch oneself with a fishing hook Alarm and curry picks book comic devices
For the coming good Take a little look Who's to say we should or should not give up? Bless the idiot That makes us with a guide Roses for the
Bona nit!
Just a la fusta. Sant Jús en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool.
A Saint Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
I aquesta hora és moment de parlar d'astronomia. Per això, com sempre, saludem l'Oriol Ricard, membre del grup astronòmic d'Esvern. Bon dia, Oriol. Hola, bon dia. Aquí, amb qui connectem a través de l'Skype, cada dilluns a aquesta hora per saber diferents qüestions vinculades amb el món de l'astronomia. Avui ens vols parlar de la boia G, que ha sortit del sistema solar. A veure, què és ben bé tot això?
Les Voyager són unes naus que es van enviar a finals dels anys 70.
que tenien el nom d'això de Lletgeres, estaven encarregades de visitar una sèrie de planetes, en aquest cas tots els planetes més enllà de Mart, en els quals mai havíem enviat cap sonda. També tenien la particularitat que en aquell moment hi havia una conjunció de planetes que permetia enviar sondes amb poc combustible, diguéssim, amb poca potència,
i que podria visitar tots els planetes que ens faltava visitar.
S'havia d'enviar una sonda a Jupiter amb la trajectòria adequada, amb una assistència gravitatòria que l'enviava a Saturn i quan arribava a Saturn l'enviava a Orà i d'Orà a Natú. És a dir, amb un sol coet i una sola sonda ens permetia, amb tot el temps que trigaria a arribar a cada un dels planetes, enviar una sonda i visitar tot aquest tipus de planetes.
Vam veure una sèrie de projectes.
D'això ja fa més de 30 anys. Què ha passat fins llavors? Vam tenir que la Voyager 1 va ser una nau sacrificada una miqueta. Ara sabrem per què, perquè la vam enviar a Júpiter, però amb la condició que passés a prop de Io. Io és un dels satèl·lits de Júpiter, és un satèl·lit, en aquest cas es va descobrir que era un vulcànic, que és el que està més a prop dels quatre Galileans,
L'altre missió era un cop havia passat per Júpiter.
anar cap a Saturn i passar a prop de Tità. Tità és el satèl·lit més gran que té Saturn, i a més a més és l'únic satèl·lit del sistema solar que té una atmosfera prou densa, com la que podria haver-hi a la Terra. El fet que aquesta sonda passés a prop d'aquests dos satèl·lits feia que s'hi fiqués la seva trajectòria. El que feia era que no podia visitar cap més planeta.
Per això, tot i haver sigut enviada en segona posició, tenia una velocitat més ràpida, i per tant va arribar tant a Júpiter com a Saturn molt abans que a la Voyager 2. Però com que les seves missions van ser satisfactòries, aquesta sonda ja va ser llançada cap a l'espai exterior i la missió de les Voyager 2 es va mantenir intacta i era observar des d'una distància més gran, i per tant no passava a prop d'aquests dos satèl·lits,
però permetent conservar el moment de força perquè pogués visitar els altres dos planetes. En aquest cas era Ura i Neptú. Bé, en aquest cas va ser la Voyager 2, que fins a l'any 1989, és quan va visitar Neptú, i vam rebre aquestes imatges, que per ara són les que tenim més properes, fetes per una sonda tant d'Ura com de Neptú. Un cop vam ja visitar aquests planetes, les dues sondes estaven llançades amb...
en velocitat lliure cap a fora del sistema solar. És a dir, ja no hi havia res que les frenés... Bueno, ja no hi ha, en principi, res de res, si no xoquen amb alguna cosa que es troben inesperada al mig de l'espai, doncs ja... S'han condemnat a viatjar fins a la fi de l'univers, quasi, perquè, en principi, l'espai no trobarà res que les pugui aeroginar prou,
i, per tant, tenen una velocitat uniforme, aniran visitant... no crec que l'univers, o sigui, no crec que sortin d'aquesta galàxia, perquè la veritat que tenen és molt petita. Bé, doncs un cop hem estudiat tots aquests planetes i vam fer fotografies, què esperàvem d'aquestes naus? Doncs, bueno, aquestes naus, el que se'ls esperava és que sortissin del sistema solar. Ah, sí? Per què? Bueno, perquè es dedueix... Per veure més.
No hi ha res a veure.
i, per tant, tenim poc retorn científic, però encara en tenim una mica. I el que volíem tenir és què passa quan les sondes sortin de la influència del sol. El sol emet molta energia i, per tant, hi ha aquest vent solar, unes partícules carregades, normalment, que quan ens arriben a la Terra fan les aurores boreals, la energia que ens escalfa, el camp magnètic... Què passa quan deixem... en quin moment deixem de tenir aquesta influència del sol?
Diguéssim que en aquest moment és quan hem arribat a aquest punt. I com ho hem pogut detectar, això? Perquè, a més a més, els instruments que estaven encarregats de fer-ho fa temps que no funcionen. En canvi, encara n'hi ha algun altre que ens ha perdut indirectament saber-ho. En aquest cas, un dels instruments que té la Voyager 1 és detectar les partícules dels radis còsmics, és a dir, quina radiació rep aquesta sonda.
i va haver-hi un moment que ha deixat de rebre menys rajos que venen del Sol i, en canvi, ha començat a rebre molts rajos còsmics, és a dir, que venen de més enllà del nostre sistema solar. El Sol, amb el seu camp magnet i aquests rajos que acaba enviant,
fa com una mena de bombolla, és a dir, nosaltres estem protegits, diguéssim, pel camp magnètic del Sol. Llavors, fa que molts d'aquests radis còsmics no ens arribin ja dintre del sistema solar, però després, com que tenim el nostre... Com un filtre, no?, com si diguéssim. Sí, i a més a més encara en tenim un altre, que és que la Terra té el seu propi sistema, bueno, camp magnètic,
i ens protegés dels radis més forts que ens podien enviar al sol, o els més forts que venen de l'espai, que no han sigut parats per aquesta bombolla del sol. Doncs aquesta, com que això porta ja quasi més de 30 anys volant, doncs quant trobaria aquest moment? Aviam, finalment la NASA ha fet un comunicat i dona, oficialment, que la sonda ha entrat al sistema interestel·lar, que està en un sistema
Aquest sistema no és del sol, sinó que està entre les estrelles.
per saber exactament quin és el punt que va deixar. No és una frontera, que la gent no s'imagini que és una ratlla un cop l'hem passat. Segurament, tot i que ells hi posen el dia 25, tenim quilòmetres i quilòmetres de distància amb les mateixes condicions. El que hem descobert és això, que la sonda ha deixat ja de rebre majoritàriament energia, bueno, energia, que els arribin rajos del sol i, per tant, hi està rebent molts més rajos còsmics de fora del sistema solar.
Això és a unes 125 vegades la distància entre la Terra i el Sol. És molt lluny, però això també, encara que sembli difícil, no és que hagi sortit del sistema solar. Ha sortit de la influència del Sol, perquè el nostre sistema solar és molt més gran. Va més enllà del Sol, no?
El sol té la seva bombolla, però quan es va crear, encara tenim el núvol de Hort, que és com un cinturó d'asteroides, que tenim molt més lluny, 100.000 vegades més lluny de la distància que hi ha de la Terra del Sol. En aquest cas, la boia gira està a més de 100 vegades per arribar-hi, tota aquesta distància que ha fet en 30 anys.
El sol no és infinit.
És molt important, la gent no s'ho imagina, però és important perquè és com haver travessat una frontera. Ara sabem que aquesta sonda ja no la tenim tan a prop dels sols, sinó que ja la tenim volant en un sistema diferent. No hi ha gaire diferència, en el sentit que hi ha les partícules a l'espai,
Encara hi ha menys coses que el buit que poguessin fer amb una campana de buit en un laboratori. És a dir, traient tot l'aire, tot el que pugui haver-hi dintre d'aquell lloc, a l'espai, encara hi ha menys coses. Doncs la tenim allà volant, encara trigarà més de... més de mil anys arribar a aquest núvol d'hort, encara serà el sistema solar.
i després, fins d'aquí 38.000 anys, si la deixem córrer, córrer, córrer, passarà només a 1,6 anys llum d'una estrella, una petita estrella de la constel·lació de Camaleo Pardis, i d'aquí seguirà volant, seguirà volant, i hi haurà algun dia, si algú la pot trobar, i ja, diguem-ho d'una altra cosa, si algun dia algú la troba, serà d'aquí tant de temps que segurament nosaltres... Ja no podrem parlar, no?
No en podrem parlar. Si res no l'afecta ni passa a prop d'una estrella que se la pugui menjar, esperem que d'aquí milers de milions d'anys, si encara hi ha l'univers, potser una altra raça el pot trobar. Aquí hi havia hagut uns petits mamífers que van arribar a investigar no només el seu planeta, sinó tot el que hi havia al seu voltant.
Molt bé, doncs perfecte Oriol, anirem parlant cada setmana. Deixem-ho com una data aquest. Exacte. Com una data que ja hem investigat una mica més del nostre voltant especial, i a partir d'aquí doncs, bueno, esperem. D'aquí uns anys, la boia Gerdós, que va més lenta, hauria d'arribar-hi. El que passa que això tampoc no és exacte, perquè no va a la mateixa trajectòria, està una mica separada, i, per tant, pot ser que no siguem la mateixa distància ni moment que li tocaria,
l'atmosfera del sol no és rígida, sinó que té fluctuacions, a vegades fa més gran, més petita. Però tenim una altra nau que també ens pot ajudar a anar acotant aquests límits del nostre sistema. Exacte. Doncs gràcies, Oriol, per haver-nos-ho descobert avui, i tornem la setmana que ve amb més coses. Molt bé, fins la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Sí que no ens hi arribem a l'1, en punt del migdia, per tant, tanquem aquest just a la fusta d'avui, dilluns 23 de setembre. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Ebueno, els serveis informatius, a Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui hem parlat amb la Torrella, Regió d'Ardisenda, hem fet tertúlia amb el Josep Coderc, la Carme Madol, Jaume Gelabert i el Vicenç Riera, i a més a més també hem parlat del centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva vicepresidenta,
La Maria Quintana. També hem parlat fa una estona amb Balmanel Ripoll d'Economia. Hem fet la cuina amb l'Àngels del restaurant El Niu. I ara mateix acabem de sentir, com heu pogut comprovar, l'Oriol Rigat parlant-nos d'astronomia. Us parla el Carme Verdó i des de les 10 i fins a la 1 al migdia podeu recuperar qualsevol d'aquests continguts a través del post podcast del programa que trobareu al web de la ràdio.
Com sempre, demà a partir de les 10 i fins a la una del migdia. Ara us deixem amb l'informatiu dels Sant Just Notícies, que comença a la una en punt, just després d'escoltar aquest tema musical per acomiadar aquest just a la fusta d'avui dilluns. Ens n'anem, doncs, de la mà dels Vespres Verts de Mishima. Que vagi bé, bon dia.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, te'n volia robar un altre, concedit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, octrobes, blaus, opets, taronges, despostes, a vida mai nostra. Amb llegadors als vins, que bevem quan fugim de la primera impressió.
Calis, vespre, esvers, grafut, trobes, plau, sopets, ronges, les postes, la vida mai nostra, embriagadors els vins, que bevem quan fugim a la primera. Impressió, on ets el meu amor?
Oh, missa meva amor, oh, missa ficar.
M'agrada molt.
Ara escolta's, ràdio d'esvent, sintonitzes, ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'esvent, 98.1. Ràdio d'esvent, 98.1.
Bon dia, és l'1. Tot seguit, les notícies de Sant Just. La Generalitat deu 950.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just. Són uns diners que el consistori va avançar dels fons propis per la construcció de les escoles. El consistori està a l'espera ara de saber si el govern reconeix que deu aquests diners.
Aquesta notícia obrim el Sant Josep Notícies Edició migdia d'avui dilluns, 23 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Dimecres comencen les obres de millora de l'avinguda Doctor Rivalda. Han de millorar la recollida d'aigües, la pavimentació i es canviaran el llumenat per una altra de més eficient. Es calcula que els treballs s'acabaran el gener. L'agrupament escolta Martin Luther King ha de buscar un nou local a aquest curs. L'Església no els renova la sessió de l'Esfai Actual i de moment no els acaben de convèncer les opcions que els ha ofert l'Ajuntament.
I les masies de Sant Just seran les protagonistes de les Jornades Europees de Patrimoni 2013. Les organitzen el Centre d'Estudis, l'Arxiu i l'Ajuntament. A més, el Centre d'Estudis participarà dissabte d'un acte d'homenatge als morts a la batalla de l'Ebre. Bon dia, la Generalitat deu 950.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just. Són uns diners que el consistori va avançar dels seus fons propis per la construcció de l'edifici de les escoles
i que el govern català havia de cobrir. Ara, la vicepresidenta del govern, Joan Ortega, ha anunciat que la Generalitat pagarà els ajuntaments a qui els degui diners abans d'acabar l'any però l'Ajuntament de Sant Just no figura en aquesta llista. Per aquest motiu, el Consistori ha fet un toc a la Generalitat, reclamant un certificat que acredita que el govern deu aquests diners a l'Ajuntament de Sant Just. Ara, l'equip de govern municipal està a l'espera que l'interventor els confirmi que, efectivament, Sant Just figura com un dels municipis a qui la Generalitat els deu aquests diners.
Ho ha detallat la regidora d'Isenda Anna Torrell al Just a la Fusta. I aquells proveïdors que no estiguin incloses en aquesta relació poden sol·licitar a la comunitat un certificat individual de reconeixement de l'existència d'obligacions pendents de pagament. Què passa? Que en un procés administratiu hi ha diferents fases i nosaltres tenim un dret reconegut que la Generalitat ens deu aquest diners.
però pot ser que la Generalitat par d'aquest dret reconegut el tingui encara en una fase que no és la pròpia última fase de pagament. A nosaltres el tenim reconegut d'aquest dret. Anem a arreglar amb aquest certificat perquè ens diguin si realment a ells els hi consta com a comptabés. Aquests 950.000 euros són els diners que va costar la transformació de l'antiga Escola Montserrat en l'equipament de les escoles al carrer Montserrat.
Fa dos anys que es va formalitzar la sol·licitud de la subvenció. Aquests diners són del PUSC, que és el Pla d'Obres i Serveis. De fet són diners de finançament afectat, que vol dir que nosaltres fem una obra, tota la rehabilitació de l'antiga Escola Montsenrat, que ara són les escoles, i aquestes obres es fan amb finançament afectat. Vol dir que jo decideixo tirar una obra endavant sempre quan tinc el suport que alguna entitat superior, com és en aquest cas la Generalitat, ens finançava aquesta obra. Però clar, vol dir que hem pagat i hem gestionat tota aquesta obra amb diners amb recursos propis. No l'he cobrat encara,
el retorn del que és la subvenció de la Generalitat. A banda de la Generalitat, una empresa pública, Aiguaster Llobregat, també deu diners a l'Ajuntament de Sant Just. Està al voltant de 400.000 euros, s'ho ha explicat Anna Torrilla. Aiguaster Llobregat ens deu uns diners que també han estat en suspensió de pagaments i no ens ha pagat encara. 400.000 euros. Quan vaig començar el mandat l'octubre del 2011, ens devien 800.000, van dir que no podíem pagar, vam fer una refinanciació a dos anys o tres,
i anaven pagant regularment, però al principi d'aquest any van tornar a ser per tant la meitat encara pendent de pagar. Tot plegat dificulta la tasca de l'equip de govern de cara a l'elaboració de les ordenances i del pressupost pel 2014. Tot i així, la regidora Dizenda recorda que els comptes de l'Ajuntament estan sanejats. Només deuen un 30% del pressupost d'ingressos, quan es permet un màxim d'un 75%. Torrell assegura que les prioritats de les partides del 2014 seguiran sent el manteniment dels serveis bàsics, les polítiques socials
i l'educació, i que les ordenances seguiran la mateixa línia que en guany. A més, l'avança que es tornaran a convocar subvencions, com l'ajuda per pagar l'IVI a les persones majors de 65 anys. Les subvencions de l'any passat es mantindran. De fet, l'any passat vam fer una subvenció