Ràdio Tosbem Durant 8.1 The Hill of the Leaves Every Afternoon From 5 to 7 A Ràdio Tosbem Però què? M'ha dit el que fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, xins com internacional No, jo no l'he dit això No volia donar-li Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaves Hill, muntanya
Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi. Just a la fusta.
Molt bon dia a tothom, benvinguts i benvingudes al Just a la Fusta, a les 10 i 5 minuts. Avui és divendres, dia 11 de maig, i avui us acompanyaré jo, l'Enric, una salutació de qui us parla. Hem patit... Vaja, no hem patit res, no és un problema, però simplement un dels nostres companys no hi és, i hem fet un moviment de peces per poder estar amb tots vosaltres i abarcar tota la informació del municipi. Així doncs, des d'ara mateix i fins a la 1, un servidor que us parla us acompanyarà
Des d'aquest micròfon d'aquesta casa, que és Ràdio d'Esvern, emetent a través del 98.1 de la freqüència modulada, emetent des d'internet. I estic content de dir-ho perquè, carai, a mi no m'havia tocat encara. Recordeu que tenim el podcast de la ràdio, on hi ha tots els programes penjats que es van emetent cada dia, que els podeu escoltar.
en tots els formats, en streaming, baixant-te'ls, una meravella, una meravella, sí senyor! Perquè, carai, quan es fan les coses bé en aquesta casa, també ho hem de dir. Aviam, al llarg del programa d'avui estarà amb nosaltres la Carme Bardoi. La Carme ens explicarà, entre altres coses, tota l'actualitat del dia. També ens acompanyarà avui...
El Carles Hernández, en la previsió meteorològica, molt pendents del temps. Tenim Festa de la Pau, és un tema destacat. Sembla que el cap de setmana hi haurà temperatures altes, entre cometes, és a dir, no de ple estiu, però sí altes. En parlarem amb el Carles d'aquí uns 20 minutets. També avui parlarem amb la gent de Pallassos Sense Fronteres, que tenen muntat per aquest dissabte, inclòs en la marc de la Festa de la Pau, una exposició que parlaran del tema dels refugiats, cosa que és prou...
prou destacat i prou interessant perquè en parlem aquí, el Just a la Fusta. També concerts de la setmana, amb l'Adrià Calvo, les estrenes cinematogràfiques del dia, amb la Georgina Llongueras, la receta de cuina amb la Carme Amador i les notícies curioses amb en Jaume Socarrat. Tot això, com sempre, des d'aquesta casa, des del 98.1 de la freqüència modulada en un dia en què ens hem llevat
amb un cel clar i net, amb temperatures altes. No tinc el cardàs aquí a mà i no us puc dir quan estem. Estic mirant però no s'entés. Bé, és igual. Podria aventurar dir que estem a uns 20 i pocs, però tampoc no n'estic segur. Comencem programa.
I ho fem amb música, la música que ens acompanya també, com sempre, des del Just a la Fusta. Amb propostes musicals, són les 10 i 8 minuts. Benvinguts a la ràdio, benvinguts a l'emissora municipal i benvingudes de Sant Lluís d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
98.1, a la Ràdio Tastell, 98.1. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Dos minuts i un quart d'onze del matí. Saludem la Carme Berdoi. Carme, bon dia i bona hora.
Carme, bon dia. Bon dia. Pensava que et negaves a parlar des d'aquest cantó. Des d'aquesta banda del vidre. Carme, avui hem canviat una mica els papers. Sí, sí, sí. Però tant a tant està bé. Fa gràcia també, perquè a més ho havíem fet algunes vegades així. Sí, sí, sí. No és res que sigui...
No és nou. Inèdit, però vaja, sí que és innovador respecte als últims dies. Carme, a més a més m'anirà molt bé per reciclar-me una mica i perquè m'expliqueu què és el que passa a Sant Just d'Esbert, tot i que, vaja, ho segueixo des de fora atentament cada dia. Doncs passen força coses aquest cap de setmana a nivell de gent de Sant Justenca. Per començar, avui divendres, el corresponsal de TV3, Lluís Caelles, presenta a l'Ateneu el seu llibre Fukushima, crònica d'un desastre nuclear,
una obra que ha escrit conjuntament amb Sergi Vicente, també corresponsal de TV3, de les experiències que van viure arran del desastre nuclear que va trasbalsar al Japó i de retruc també al món sencer. Van cobrir aquests esdeveniments i llavors han recollit tot plegat en aquest llibre. Parlaran també del tema de com es cobreix una notícia d'aquesta magnitud i justament avui fa quatre dies que es va tancar el darrer reactor japonès, passant a ser per tant Japó
un país no nuclear i el gran dubte que sobra ara també saber si canviaran a la moda energètica o tornaran a obrir centrals nuclears. El que és curiós és que són aquestes grans veritats absolutes que les dona com per fetes. Per exemple, que un país que tenia una pendència energètica total de les nuclears ho tanca tot i la vida continua, no? Sí, sí. I no sembla que Japó hagi tingut una crisi molt més profunda que la que puguem tenir a altres llocs.
Tu sempre ho has donat com una veritat absoluta. Està molt bé l'energia eòlica, l'energia solar, l'energia tèrmica, però ara mateix és impossible. Jo no sé si la compren d'un altre lloc, l'energia i la porten d'un altre lloc. El que està clar és que està tancat de moment. I que la vida continua. I que ja continua amunt, més o menys. Per això et dic, et fa pensar que tot plegat a vegades, no saps ben bé on comença la veritat i on comença la mentida.
Està clar, i suposo que a partir d'aquí se n'anirà parlant de diferents qüestions. Serà dos quarts de nou del vespre avui a la sala Piquet de l'Ateneu. Més que interessant, eh? Més que interessant. Jo us ho recomano perquè, vaja, l'altre dia que xerrau amb ell semblava que la cosa pot anar molt bé. Més coses? Doncs parlem d'activitats ara ja del cap de setmana. Demà dissabte se celebrarà a Sant Just la Festa de la Pau.
i participa en diverses entitats i activitats durant tot el dia. Començarà tot plegat a partir de les 12 del migdia, a la plaça de la Pau, que és on es concentren aquests actes, i s'allargarà fins a les 10 de la nit. Hi haurà espectacle infantil, xocolatada, també hi haurà una actuació de ballada de sardanes per la Pau, gegants, una altra actuació de la Casa Regional d'Extremadura, i en principi al vespre, si la pluja no ho espatlla, després el Carles suposo que ho confirmarà o ho desmentirà. En principi jo crec que no plourà. Carles, creu que sí. Ah, creu que sí?
Però portem tota la setmana que porta dient que el vespre, el moment del drac rifenyo i tot plegat. Ahir vaig veure el temps i ahir van dir que no, però vaja, potser em vaig equivocar, no vaig estar prou atent. Doncs no sé, el Carles potser ens deixa la incògnita per avui. Confio cegament en el Carles, per tant, si ell em diu que paraura, encara que foti un sol espectacular, i sortiré amb... Seria només el vespre, per això, és a dir, seria l'hora del rifenyo, que ho espatllaria una mica.
I també una cosa molt interessant que forma part d'aquesta festa de la pau és la recollida d'aliments que organitza l'esplai ara mateix. Durant el matí es farà al mateix local de l'esplai i de 4 a 6 de la tarda, dins l'activitat de l'agrupació, els nens i nenes passaran per les cases fent com una mena de gincama, cases prèviament també avisades, a recollir aquest menjar, aquests aliments. Què més, Carme? Llavors, per diumenge...
Destaquem les tres activitats que hi ha, que són força diferents i per públics diferents, però totes tres igual d'interessants. D'una banda, les seves organitzen la tradicional marxa de regularitat Fulgens i Baños, una competició per parelles on no es valora la ràpida dels participants, sinó que s'ajustin a la velocitat de pas per cada trama en concret. I tampoc es diu mai ben bé a quin itinerari concret és, sí que se sap per això quina comarca és aquest any.
serà el Bages i sortirà a dos quarts de vuit del matí des del parador. Què passa que ara mateix amb els GPS, mòbils, tot això ha de ser més senzill, no? Sembla que sí, el que passa és que... Però tu li pots anar marcant els trams i no ho sé. Que depèn de cada tram, has d'agafar uns blusitets diferents. Suposo que, a més a més, el que està clar és que si portes molts anys fent-ho, sí que més o menys pots anar ajustant i saber a quin ritme has d'anar en cada cas. I en guany hi participen 30 parelles en aquesta marxa de la regularitat.
També a nivell esportiu, la setena volta dels Turons es fa aquest diumenge i és una excursió adreçada directament als amants del ciclisme, vull dir que ni tu ni jo podríem participar-hi. Perdona, no em donis per fet, que jo no soc un amant del ciclisme. No, però no crec que vagis amb bicicleta cada diumenge. M'estàs prejutjant. Sí, no, perquè et conec una mica i jo tampoc hi podria anar. I ens ha comentat això, que és una mica... Jo tinc una bicicleta on tinc aparcat el cotxe, al pàrquing, tinc una bicicleta que té més pols que el metall, ara mateix.
Sí, on tenia una així i al final va desaparèixer. Nivell... Jo estic esperant que algun faci un favor i se l'enduqui. Nivell de l'excursió és mitjà alt, o sigui que és per gent que està acostumada, són 32,7 quilòmetres i un desnivell que arriba als 1.550 metres és una mica més complicat que l'any passat. I la cursa comença al camp de futbol municipal a les 9 del matí, es poden fer inscripcions a través d'internet a www.acesanjus.com o fins a 5 minuts abans que comenci.
I molt ràpidament també destaquem que diumenge hi ha la festa de l'escola Canigó, la festa de primavera d'aquest centre escolar, on els grans protagonistes sobretot són els alumnes de sisè i hi haurà activitats de tota mena, no hi hagi cama per nens, inflables, un passatge pel terror, també una tòmbola i diverses actuacions a partir de les 10 del matí a l'escola Canigó. Doncs aquestes són algunes de les activitats, se'ls nota que arriba el bon temps i és època de fer coses a l'aire lliure, la veritat.
La veritat sigui d'editat. Doncs bé, el que fem de seguida és escoltar una miqueta de música. Carme, no marxis massa lluny perquè de seguida farem un repàs a les portades dels diaris d'avui. Fins ara. Fins ara mateix. Un quart i cinc d'onze del matí, la música de la formació anglesa White Snake.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs recuperant la música d'aquesta banda amèrica que va néixer l'any 1976. Avui potser canviar una mica l'estil de la música, no ho sé. És qüestió, és qüestió d'edat. Just a la fusta. Essència.
El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de S'Àngels d'Esvern.
o al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat.
El quiosque t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat. Doncs pràcticament dos quarts, queden res, tres minutets per arribar, dos quarts d'11 al matí el que fem és explicar-vos què podem llegir a la premsa del dia i comencem amb el que ens explica el punt avui, Carme. Doncs el punt avui ens obre parlant d'economia, ens diu Descarrilats, és el titular, i diu 2.151 milions d'euros...
economia vinculada amb infraestructures. Foment reitera que l'Eix Mediterrani és prioritari, però només emprèn obres per 128 milions. I llavors són paraules, llavors ens diu Fets, el projecte del tren d'alta velocitat entre Madrid i Galícia i destina 2.151 milions, aquesta xifra que dèiem, i en canvi els 128 milions són referits al corredor mediterrani. Doncs ens posa aquesta xifra sobre la taula i és el tema principal de la portada. Però tu saps l'impuls econòmic que donarà a l'AVE aquest, que menys...
Podran anar a menjar marisc des de Madrid, a Galícia, ràpidament, i a buscar el que... En tot el respecte, cap a les terres gallegues, als quals m'hi uneix una forta simpatia, és a dir, tenen tot el dret a tenir l'AVE, perquè si té AVE poblacions com Turolesa de Avilés, amb l'estació, però clar, potser no és moment. És que són més de 2.000 milions que el corredor mediterrani, el que s'hi destina.
Per això et dic que és un corredor que teòricament ha d'impulsar l'economia, però és igual, és que tampoc cal anar massa lluny, només cal veure aquesta macro terminal del port de Barcelona que s'ha fet amb el compromís que el govern espanyol hi faria a la sortida amb tren d'ample europeu i de moment la macro terminal que han fet els xinesos en capital privat xinès està acabada.
un macroterminal de contenidors, i la sortida és una carretareta que sembla l'entrada al pàrquing de Camp Pedroseta, i no estic fent broma. Pot fer gràcia, però és tristíssim. És a dir, tens la terminal de contenidors més forta del sud d'Europa, que pot canviar l'hàbit de les mercaderies que venen d'Àsia, que normalment acaben donant la volta i aparquen el port de Rotterdam. D'aquesta manera es guanyen quatre dies, per això es fa aquesta macroterminal,
Però, clar, sembla que és clau el fet de poder sortir d'aquí ràpid. Exacte. Doncs, senyors, com diria el gran filòsof Bert Schuster, no ha de ser falta decidir-ne de més. No, no, està clar, per si sols les xifres. També se'ns parla ara sí d'economia, els escenaris de Bankia, per tant, doncs se'ns torna a parlar del fracàs, de com ha anat tota aquesta fusió... M'hauré de mossegar la llengua tot el programa avui, perquè és que si no faré un programa avui ja no me'n deixareu fer mai més cap.
Se'ns parla també una notícia així d'un altre caire. Diu que el delfinari sortirà del recinte del zoològic. Amb aquesta, doncs, no hi ha tanta polèmica. Bé, ja va dir l'alcalde de Barcelona, el senyor Trias, que es farà amb capital privat i se l'espera que algú vulgui invertir en això. Per tant, ja ho haurem quan s'acaba fent. I finalment, un reportatge sobre un any d'indignants. El punt avui analitzar l'impacte d'aquest moviment. Per tant, hi ha aquest recull
un any després i, per tant, el dia en què avui, al principi, tornen a plaça Catalunya els indignats. Continuem repassant la premsa del dia i llegim l'edició estatal del diari El País. Sagnan ha tentat Adamas que arruïna el pla de pau per Síria. A l'abitor de Bankia va alertar sobre un altre forat de 2.500 milions. La nacionalització provoca la desconfiança de la Unió Europea a la banca espanyola. El PP culpa a Ordóñez
Del que ha succeït a l'entitat, jo recordo, fa no pas massa temps, el president del govern espanyol, el senyor Rodríguez Zapatero, que fa bé de no treure el cap gaire sovint, presumia de la fortalesa de la banca estatal i fins i tot presumia que el que estava passant a altres llocs aquí no podia passar. Sí, sí. Semblava que era impossible, no? Aquesta idea d'Espanya no passarà, és massa gran per ser rescatada. Però no només això, sinó que deien que el sistema financer espanyol era el més solvent i, de fet, que el sistema financer dels bancs
era potser dels millors d'Europa. Ens ho havíem cregut, al final. Sí que ens ho havíem cregut, sí. El senyor Zapatero continua cobrant per això contra el Consell d'Estat. Bé, deixem-ho estar aquí, sí, sí, exacte. L'obra social paga els plats trencats. Set caixes es queden sense recursos per les seves reputades activitats assistencials. S'han de pagar incentius a directius. El president del Suprem va passar despeses de 20 viatges a Port Benús
Sí, en aquest cas està imputat. Resulta que el president del Suprem l'ha entrat a aquestes esferes en hotels de luxe, no em sembla? Sí, i sempre coincidien de dijous a dilluns. De cap de setmana, llarg. Curiós. Anava allà... S'ha quedat sol defensant-ho per això, eh? Vull dir que ningú de dintre seu ha intentat encobrir-lo. Costa, no, de defensar? Sí, però a vegades s'encobreix igual, no? Coses així. Sí, sí, és veritat. Brussel·la retalla fins al 90% les tarifes de la Unió Europea a internet mòbil. Això està bé.
I qualifica el que cobraven les companyies. Fins ara, literalment, fa servir la paraula estafa. És allò que et succeïa, que si tu te n'anaves a França i pel que fos se t'havia oblidat de connectar la itinerància de dades, és a dir, el mòbil se't connectava a internet, tornaves aquí amb la sorpresa que pagaves un autèntic dineral. Doncs bé, han obligat a rebaixar la quota un 90%. I qualifiquen les tarifes internacionals, tant de trucades com d'internet,
D'estafa. Bé, una bona notícia, sí, sí. Alguns alcaldes busquen la manera que l'Església pagui impostos. És que és bestial perquè l'Església com a institució està exenta per un acord de fa mig segle de pagar tributs que paguem la resta de mortals.
Sí, i no crec que canviï això. No ho sé. No fa l'efecte que s'hagi plantejat. Home, no ho sé, Carme. Va, tira, periòdico. Periòdico. No em punxis. Bueno, continuem amb més notícies econòmiques entre dos focs. Referent a la crisi de banca que percibita la reforma financera. De fet, avui, aquest migdia, sortiran en principi noves mesures. Rajoy obliga els bancs a fer florar les pèrdues immobiliàries. La banca espanyola, la patronal, pressiona el govern per quedar a les exigències.
Si l'operació es fa en un any només salvarien 5 entitats del total. I als països de l'euro, Brussel·les exigeix una solució definitiva pel sector bancari, mentre que l'Eurogrup posa en dubte la valoració dels actius tòxics. Per tant, debat obert referent a la reforma financera i a la banca. Barcelona no pacifica els skaters. Ens diu el periòdico que les multes no acaben amb els patinadors i el parc de tries no agrada. En clau internacional que Obama juga la carta dels casaments gais.
I també fa un any que Llorca encara no supera el terratrèmol. I la notícia, la fotografia que il·lustra la portada al periòdico és Fernando Alonso, Diego Montmelò, espera el ressorgiment de Ferrari, el circuit català. Ha marcat gairebé sempre el cotxe guanyador del Mundial. Bé, el que fem ara és repassar la premsa digital, el que ens diu el portal 324.cat.
Primer de tot, diu, llum, gas i aigua fan augmentar els preus. L'IPC recupera el camí al cista després de sis mesos consecutius de baixades. L'abril es situa al 2,4 a Catalunya, 1,4 dècimes més que al març. Els culpables, l'encariment dels serveis de l'habitatge com l'electricitat i el gas. Aquest mateix sembla que els serveis mínims de ferrocarrils de la Generalitat s'han complert amb normalitat, cosa que ahir no va succeir.
Europa acaba amb l'estafa del roaming. La Unió obliga a les companyies telefòniques a rebaixar un 90% les tarifes d'itinerància de dades a l'estranger. La comissària europea s'ha referit al roaming com una estafa. També dèiem que s'inclou la rebaixa en trucades. El portaveu del govern i vice-secretari general de Convergència diu estar tranquil davant de les informacions que apunten un finançament irregular del seu partit
a través de diners desviats per Fèlix Millet i Jordi Montull, aquests dos galifardeus que... Encara ballen. Sí, van fent, van fent. Diu que el Fèlix Millet se'l veu d'entenar-te'n a un restaurant de Barcelona dinant tranquil·lament i va fent vida. Farà dos anys, en aquest estiu. O tres, dos. O tres, tranquil·lament. Ara jo no parlo de memòria, però o tres. Sí? Sí, a les apostes es paga bé el fet de pensar que Fèlix Millet es quedarà algun dia a la presó.
Bé, no es podrà acampar perquè places i ciutats no són càmpings, però jo m'imagino que, aviam, quan dius càmping fas referència a vacances. En tot cas, les places i les ciutats sí que poden ser llocs on es facin actes de protesta pacífica, no? És a dir, no estan allà de vacances en principi. Després, el que va derivar a les acampades del 15M, sincerament,
tal com va acabar a mi, tampoc em va agradar. Però el moviment en si... Bé, no el desqualifiquem de bones a primeres. Les temperatures tocaran sostres. Després ho parlem amb el Carles. I llegeixo l'Ara directament, Carme? És a dir, són les dues... Com ho fas tu? Fem separat, normalment. Doncs llavors... Passem primer a la versió en paper. Molt bé. Que ens parla d'aquest tema que els agrada tant als de l'Ara, que és l'Eurovegas. Diu, la partida final. El govern viatjarà la setmana que ve a Las Vegas per convèncer Adelson de la candidatura de Barcelona. I, de fet, li dediquen la fotografia d'aquest senyor Adelson...
més de la meitat de la portada. Per tant, aposten per aquest tema. Potser la setmana que ve sabrem alguna cosa del cert. Què opines tu? Sobre què, no? Primer crec que no tocarà Barcelona. Això és el que tenim bastant clar tots. Ens sorprendria molt que triïm Barcelona. I a mi no m'agrada l'Eurovegas. Ja sé que tu ets més partidari.
No, no, jo soc partidari d'escoltar i de no carregar-m'ho de bones a primeres. És a dir, el que no entenia jo és que, sense conèixer el projecte mínimament, la gent digués fora, fora, fora. És a dir, el país no està tampoc per rebutjar les coses de bones a primeres. Jo el que deia, s'escolta, se li posen unes condicions... Jo el que no soc partidari és de posar-li una catifa vermella i que es pugui saltar totes les normatives del país. Això no, ni ell ni ningú. Ara, carregar-m'ho de bones a primeres, no. Tampoc crec que... Les xifres que es parlaven de llocs de treball, tampoc me les crec, està.
que era una barbaritat. També havia de venir molta gent de fora, en principi, havien de canviar... Bé, s'ha de veure quin model de negoci vol fer aquest home, si és capaç d'adaptar-se... Clar, jo no faria un Macau o un Nova Jersey a la costa catalana allà al costat, això ho tinc claríssim. Ara tampoc soc partidari de carregar-me les coses sense analitzar-les.
Però bé, veurem com acaba. De totes maneres, crec... No, no. Es farà Madrid. Es farà Madrid, punt. És claríssim. Jo crec que això és claríssim. Vaja, no ho sé. Sí, sí. Em sorprendria molt que no. Bankia posa Espanya en el punt de mira, els socis de l'euro i del BCE volen una auditoria de la banca espanyola. I també se'ns diu, molt més breument, dos apunts, el Sol i els planetes es mouen a menys velocitat del que es creia.
i que en esports el segon de Tito Vilanova serà Sergio Loberta, tècnic del Ceuta. Ahir estava escoltant Ona Catalana al vespre, en una d'aquestes tertúlies que fan amb gent extremament informada.
Hi havia en Quique Guaix i en Carafo, no sé com es diu de nom, són dos periodistes d'aquests esportius que es dediquen a passejar-se per les ràdios, a opinar i a, entre cometes, fer veure que tenen bons contactes i estan ben informats. I ahir va dir al senyor Quique Guaix 99,9% que el segon de Tito Vilanova és Jordi Roure. A veure, passa res. A més a més, allò amb un to de... Ho sé del cert, no?
Però com que no passa res, tothom pot dir que els hi ha gana. Igual que les portades dels esportius, vull dir que tampoc ningú esportiu ens ha equivocat. Esportius i fins i tot ara ja... Generals. Les empreses generalistes s'estan convertint una mica... L'estil és una mica premsa esportiva. La premsa espanyola està arribant a extrems, eh? La premsa espanyola no vull dir el país, sinó la razón, directament. La razón, directament. Les últimes portades dels diaris, jo que cada dia els veig aquí al quiosc,
I més val no parlar-ne, segurament. Sí, però hi ha gent que la referència és la razón, la referència de premsa és la razón, la referència de ràdio és Es Ràdio, amb Jiménez Los Santos, i la referència televisiva és Intereconomia. Llavors, esclar, estàs sembrant odi, perquè directament la paraula és odi. Ara després ho explicarem.
De fet, m'ho he saltat, era una notícia que sortia a l'edició digital del 324, de fet el 324 només té edició digital, però vaja, que s'ha autoritzat una manifestació d'ultradreta el dia de la final de la Copa del Rei. Sí, sí. El dia de la final de la Copa del Rei hi haurà una manifestació d'ultradreta a Madrid, per l'orgull de no sé què, som una bandera. És a dir, el que autoritza això aquell dia...
Què vol? Què busca? Què busca? Què busca? Home, directament... Què busca la confrontació, no? És a dir, què busca? Busca poder dir que algú ha criticat la bandera, no? Però què vol? Que hi hagi bufetades? És a dir, per poder dir alguna cosa? Per crispar més l'ambient? Això és el que necessita en aquest país? No sé, a més a més, és el divendres mateix, no? La manifestació? Sí, sí, sí. És a dir, quin és l'objectiu d'aquesta manifestació?
No, directament és aquest, no? Bueno, és que no se m'acudeix cap altre. Bueno, deixem-ho estar. Veiem avui a l'edició digital de l'Ara una d'aquelles fotografies tan famoses que Torsales de Madrid crea un símbol de la nova economia adrileña de la bànquia. Diu, Rajoy aprova avui la segona reforma financera en tres mesos. L'estat obligarà els bancs... És brutal, i no culpo en aquest cas a Rajoy, perquè van perduts els governs. És a dir, van perduts...
És a dir, no saben cap on tirar? Anem a decisió diferent per setmana? Cada divendres el Consell de Ministres és una sorpresa el que passarà? I no sé, suposo que deuen tenir 40.000 assessors i 1.000 ulls mirant-no tot, però potser tot i així no aconsegueixen convèncer tampoc. No, no, no. Bé, això vol dir que la situació de fons no deu ser senzilla. Rajoy aprova avui la segona reforma financera, com dèiem, en 3 mesos.
L'auditoria alerta d'un altre forat de 2.500 milions a Bànquia. Avui a la portada d'ara hi ha una portada de la Razón. Mira, una altra. És a dir, ens sobreimpressionen una portada de la Razón. De fet, jo diria que surten... No, no, estan totes, eh? Estan totes.
Diu un fracàs de sobresaliente. És un aplicatiu que pots anar mirant les portades dels altres diaris. La razón no sé per què és la primera. Viatge decisiu del govern per portar Eurovigas a Catalunya. Bé, i de fet no hi ha moltes més novetats, o sigui que... Sí, un matí més tranquil. Sí, no comentaré massa cosa més. Bé, diu declaracions de García Albiol. Els diners no es poden allargar com un xiclet. Atendre els immigrants és una injustícia social.
Bé, llavors ara, quan tinguem aquí immigrants que tinguin tuberculosi o molts que estan contagis de la sida, si no se'ls tracta, què passarà? Hi ha vist des d'un punt de vista sanitari. Ells diuen que els tractin les ONGs, no? Les ONGs que es dediquen a això, sí. És molt bo, això. O podrien fer com es feia al segle I, no? És a dir, es feien unes coves, es posaven unes coves i s'enviaven allà tots els que tenien tuberculosi. I no se'ls deixava sortir d'allà, no? Sí.
I era la zona dels que tenien aquesta malaltia. Els laprosos, perdona, no tuberculosi, no els laprosos. Les coves dels laprosos. Bé, més notícies, Carme. La Vanguardia ens diu que Rajoy colla la banca amb més provisions, una mica el que hem anat comentant. D'altra banda, se'ns diu que a Catalunya s'autoimposa reduir el dèficit abans que a Espanya. Fotografia d'Andreu Mascolell, defensant, al moment de defensar ahir al Parlament, la llei d'estabilitat pressupostària, que de fet va aprovar juntament amb el PP,
i fixa un 0,14% pel 2018 i un 0% pel 2020. Falten 8 anys, m'imagino que d'aquí al 2020 hauran passat moltes coses. Sí, però si no saben què faran la setmana que ve, tot això són declaracions... Són lleis pensades per intentar tranquil·litzar els mercats, que són els que governen el món ara mateix. Els piquets deixen ferrocarrils sense serveis mínims portada a la vanguardia. La companyia assegura que la vaga de trens de la Generalitat costa cada dia 200.000 euros.
Vull dir portada perquè m'ha estranyat que estigui tan destacada aquesta notícia. El Zoo de Barcelona renova pel 2020, també com dèiem, i Obama i les bodes gais o com motivar l'elector progressista. Se'ns planteja també si és una aposta segura, diu que no, que el president pot perdre també suports en les comunitats negre i hispana arran d'aquesta decisió de donar suport a les bodes gais.
Prensa esportiva? Sí. Vinga, comencem amb els diaris estatals, els diaris espanyols, avui centrats en la victòria de l'Atlètico de Madrid, bé més que en la victòria en la celebració. Es veu un dels jugadors posant-li una bandera a la fotografia del Déu Naptú, que és el punt de trobada dels seguidors matalassers. Diu, hola, otra vez por aquí. Bé, no té més. I segons anuncia marca en clau Barça...
diu que el Barça ha arribat a un acord amb el defensa del Tottenham, Gareth Bale, per 40 milions. Allí ho deia també, el món deportiu. El diari diu que el jugador fitxaria per 5 anys, que només falta que els dos clubs es posin d'acord, és a dir, que el propietari dels drets federatius del jugador accepti vendre. Per tant, paper mullat, no? Però vaja...
Ho van dir a Marca TV. En tot cas, què queda dit? És època de vendre fum. El diari és també Orgullo rojiblanco, fotografia portada. Diu Llenazo para la fiesta de la Liron. Es veu que el Madrid farà una festa al Bernabéu per celebrar la victòria. Sembla que encara no han començat les obres, que han d'impedir jugar la final de la Copa del Rei.
I sembla que els acabaran molt ràpid, perquè just una setmana després de la Copa del Rei hi ha un partit amistós, el Bernabéu de veterans, que també sembla que s'omplirà. Sí, sí. Res a dir. Res a dir. I també m'agradaria repassar la portada de l'esport. Avui, mitja econòmica, mitja... Parla de CS. I és que, precisament, ahir va sortir un... Recordem que el president de CS és el senyor Florentino Pérez. Doncs bé, el New York Times va denunciar
que l'empresa ACS té un deute de 9.000 milions d'euros, que és el doble del seu valor en borsa. Parla també de la nacionalització de banca que pot provocar que tots els espanyols acabin pagant el crèdit que va donar Caja Madrid per Cristiano Ronaldo. I bé, i ens explica d'alguna manera la forma d'actuar de Florentino, que de fet ha estat l'habitual en els empresaris espanyols,
que és mitjançant el que li diuen al sistema de palanca, és a dir, tu demanes un crèdit per la totalitat d'una inversió que vas a fer. És a dir, tu te'n vas a un banc i dius, miri, deixi'm mil milions d'euros, i amb aquests mil milions d'euros compro accions d'hibertrola. I això durant molt de temps ha estat molt ben vist, perquè ha fet que grans empreses multipliquessin els seus actius d'una forma molt ràpida, però clar, no ho sé, és una cosa que a mi, com a persona de carrer, se m'escapa. També parla de la feina al fort, sembla que Navarro jugaria, no sabem en quines condicions...
i que el Ferrari presenta 8 novetats, i que ahir Nadal va perdre, cosa que no és habitual, el Masters 1000 de Madrid, i que va dir que si jugaven amb aquest tipus de terra batuda, l'Olava ja no hi tornava. Que era un invent publicitari, però que no. Ah, sí? Sí, sí, que es veu que es rellisca molt. Bé, l'han posat blava perquè em sembla que el patrocinador és, no sé si Endesa o Movistar, no, potser és Movistar, no ho sé. No ho sé. I al Mundo Deportiu avui ens ensenyen cartes de suport que se li han enviat a Vidal, no sé si dels seus companys, perquè com que ho tinc en petit,
Diu, Mundo Deportivo ha tenido acceso a un libro de la televisión francesa que recoge dedicatores a sus compañeros. Sí. I diu, dilema Neymar, el Barça valora avançar el seu fitxatge per la propera temporada. Mundo Deportivo, Bé, Vidal rebrà aquest regal que s'exposarà durant els Jocs Olímpics de Londres a totes les mostres de suport. I el Barça per la tercera Eurolliga. Recordem, avui comença la Final for Estambul. El Barça juga contra l'Olimpiaco aquest vespre a partir de les 8. Ens queda alguna coseta?
Ja ho tenim tot. Doncs ja ho tenim tot fet. El que fem ara és escoltar una miqueta de música i de seguida entra a l'estudi de Ràdio Desert, poca broma, poca broma, el senyor Carles Hernández de Rius, que ens parlarà del temps i ens confirmarà, o desmentirà, que aquest dissabte podria arribar a ploure a la Festa de la Pau. Gràcies, Carme. Per res, Clara. When I wake up
Fins demà!
That work I just take time
No!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
Vuit minutets de re i les onze del matí entra a l'estúdio de Ràdio d'Esberna el Carles Hernández, que no ha perdut l'acostum de fer-se pregar, de dir-li, Carles, va, vine a l'estúdio. Vine a l'estúdio, va. Va, home, va. Això ho fa per provocar-me. Ara no ho heu vist vosaltres, però com que va tard ha entrat i el que fa és pujar la cortina. En comptes de seure a taula i fer el que ha de fer, després em dirà que no té temps, després em dirà que no té temps, però vaja, m'és igual. I el que hem de fer és parlar del temps...
I avui és divendres i, per tant, hauríem d'analitzar la jornada esportiva. No, no, no, és broma, és broma. No, que fa tant de dies que no xerrem podem començar la jornada 1, la primera divisió. Es va anul·lar, es va anul·lar per maga de futbolistes. Analitzem-ho amb profunditat, aviam. Molt poc temps, eh? La Carme gairebé posa dues cançons després de mi, imagina't. És que feia tants dies que no... Hi ha tanta gent esperant aquest espai des de fa tanta estona...
Mira, feia tants dies que em teníeu amb el morri oposat que avui que m'heu deixat xerrar una estona... No he tret ni un 10% del que porto a dins. I segur que has opinat gairebé totes les notícies. Mira, tinc sang a la llengua. T'has fet mal. Tinc sang a la llengua. És normal perquè amb la merda que surten a les portades filles per fer-se mal a la boca i a altres llocs. I això que no hem llegit les de Madrid. Què passa, que són diferents?
A tot arreu hi ha el mateix, no? És un altre món. Tu t'imagines com va... És que l'altre dia parlava el president Mas... Últimament no els escolto molt, els polítics, jo, perquè... Prou feines tenen a parlar. Sí, sí. Però vaig sentir una cosa que la diu el president Mas, que deia... Tu t'imagines que en comptes de banc i barra caja a Madrid s'hagués nacionalitzat la Caixa? Tots a la presó. Què hauria passat al país? Hi haurien manifestacions dient que caiguen.
Sí. ¿Por qué con dinero español tenemos que...? Clar, és una hipòtesi, és una hipòtesi. Potser no passaria i ens dirien... Com diu la manifestació del dia 25, tots som... Todos estamos debajo la misma bandera i haguéssim vingut com volsos a rescatar-nos, eh? Sí. Segurament, oi? Bé, Carles, perdem el temps perquè hi ha la festa de la pau. Volem pau i tranquil·litat per aquest cap de setmana. Sí, i puc tranquil·litzar una mica l'audiència. Molt bé, molt bé. Sí, perquè acabo d'enviar un correu al Departament de Cultura d'aquest ajuntament tan bonic que tenim aquí al costat.
I del 60 ha baixat un 20% de possibilitats de ruixats. A la nit. Vespre-nit. L'hora del foc. Sí.
Del foc, de la botifarra... La botifarra és més a la tarda, no? És un sopar. És que, clar, depèn de la programació. Organitzadors, et diuen que és allò a mitja tarda vespre, o sigui, un entrepà de botifarra a mitja tarda tampoc no és que entri ningú i no entra en cap lògica. Perdona, jo l'any passat... L'any passat et vam frenar. Sort que... No, no, vaig comprar tants tíquets que se'ls van esgotar, els tíquets, i sort em va tenir la teva família que vaig poder fer algun dels meus que em sobrava. Sí, sí, perquè se te'n va anar una mica el...
Bueno, estava allà a la cua i hi havia molta cua i vaig pensar, calla, compren 4 o 5 i en si en donaràs per la gent. I a mesura que anava avançant la cua, al final va tornar mitja dotzena aquí el tio de botifarra, no sabia on fotre-les. No, doncs el fet és que normalment i habitualment quan es fa una festa durant tot el dia i cap a la tarda vespre està prevista una botifarrada, no és de tarda, no és un berenar una botifarrada, normalment faran el foc a les 6 i el que va passar l'any passat, que cap a 7-8 es fa la botifarra abans que faci l'actuació d'això, però és un presopar, podríem dir, no és un berenar, o sigui, no fotrien xocolatada.
Però bueno, és igual, els organitzadors diuen que allò és més de sopar... Escolta, no ens perdem, no ens perdem. Farà bon temps, caloreta. Sí, sí, no tanta com avui, avui arribem al màxim, avui vam arribar a 24 i mig, és una temperatura massa elevada, massa per un mes de maig. Jo tinc una pregunta clau, és a dir, que crec que... A més és el tema que... Estic segur que... Estic sorprès, eh? Perquè no has desviat la vista des que hem començat l'espai, abans és que ni em miraves.
Haig d'estar tènera, no és com abans que tot anava sol. Digui, digui, pregunta. Doncs la gran pregunta, i segurament el que vol sentir tot Sant Jús, podrem anar amb pantalons curts a la festa? Sí. Sí, no? Sí, sí, no, aviam, encara que baixin... O sigui, els dies abans d'aquesta pujada important de temperatures, al migdia, si fa sol, s'està prou bé com per anar amb pantalons curts. Jo recordo agosarats al mes d'abril, amb temperatures que no arribaven als 17 graus sense samarreta i amb xancleta general. Això, hi ha de tot, però vull dir, amb certa lògica. Però sí, sí, es podran anar amb pantalons curts dissabte. Diumenge ja no tant...
perquè hem de dir que aquest cap de setmana també és l'inici. Com que avui parlàvem que avui és el divendres, és el dia màxim de temperatures, aquestes temperatures s'han de normalitzar. A Sant Jús, com que tampoc ha sigut molt espectacular, la pujada es normalitzaran 4 o 5 graus. Però hi ha zones de l'interior, com és comarques de la Sagarra, de la Noguera, que han arribat a superar tranquil·lament els 30 graus, 31, 32... Ben, nosaltres sempre tenim el mar com a efecte temperador, una mica, tant per dalt com per baix, no? És de les poques vegades durant l'any que coincidim molt amb temperatures d'alta muntanya.
O sigui, les màximes que es poden donar al Pirineu o al Prepirineu, fins i tot en zones elevades, són més o menys les mateixes temperatures que podem trobar aquí, per exemple. I també xoca, eh? A vegades dius, hòstia, normalment fa més calor el centre de la ciutat o el litoral que no pas a l'Observatori Pompeu Fabra, que està elevat, està a 400 i escaig metres, i allà la temperatura és una mica més fresca sempre. Doncs ahir, per exemple...
a l'Observatori Fabra es van superar gairebé els 25 graus, i a primera línia de mar, on s'ha perdut aquell submarí, doncs marcava 21... Al migdia marcava 19, van arribar als 21, o sigui, una diferència de 4 o 5 graus de muntanya a primera línia de la costa.
I si fem referència a aquestes temperatures de primera línia, de 21-22 graus, són les mateixes que, per exemple, hi havia Capdella, que es troba al Pallars Sovira, i que és una població elevada. De cara a diumenge, que també hi ha molta activitat, és a dir, baixa un puntet, doncs, no? És a dir, festa, primavera, Canigó, activitats que hi ha previstes al municipi... El diumenge és un dia complicat. Teòricament, el matí ha de fer sol, però a partir de la tarda les nublades poden créixer, i els mapes durant tota la setmana han confirmat
que dissabte hi hauria un petit tast de tempestes que ha afluixat amb la previsió, però el tast de tempestes que pràcticament està assegurat de cara al diumenge a la tarda no s'ha primat. La festa de la primavera acaba al migdia del Canigó. Sí, et quedes allà a menjar uns bocats per dinar, que fan els pares normalment, està molt bé, però vaja. Jo crec que el que faran és accelerar una mica la recollida pels nubolots que es veuran, però crec que diumenge sí que tenim bastants números i toca que hi hagi precipitació, senjus,
I aquestes seran una mica els responsables que les temperatures baixin clarament a tot arreu. O sigui que diumenge, després de les tempestes, ens tornarem a posar pantalons llargs, no abrics, però sí que serem moderats i tornarem a la primavera.
Què fots, ara, amb això? Home, perquè sé que ahir m'enviaves whatsapps que gaudies de la tuna, que veiem un espectacle de tuna a l'equip. No em foto a les mans d'aquells quatre metges amb guitarra. Espera, aquests són de la facultat de farmàcia, no trobades de medicina. Aquest concert de tuna que veu Gaudí barra patir a l'auditori de l'equipament de la plaça de la Pau.
antigament coneguda com equipament La Bonaigua. Doncs bé, veu gaudir, no? Vinga, va, tots dos, eh? Amb aquelles capes que si les portes a Madrid el dia 25 i fas així, no passa res, perquè tot és una mateixa bandera, saps? Diu que el presentador de l'acta havia dinat bé. Sí, sí, sí, es va fer una...
I tots allà... Jo no sé per què, però me la sé. És a dir, no he anat mai a una tona i me la sé. No vas estar a la universitat, tu, de Tonero? Sí, i tant. A les bodes, els típics que canten com a bojos. Jo tinc una imatge de petit. A l'escola Núria, no sé si va ser P3 o P4, ens vam vestir de toneros amb un carnastoltes, tota la classe. Anàvem molt guapos. Carles, notícies en Com Ràdio. Adéu.
Con Radio. Noticias.
Bon dia, són les 11. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 36 anys acusat de matar una dona de 57 que treballava amb ell al municipi de Sant Joan d'Espí, al Baix Llobregat. Els fets van passar a finals del mes de març al domicili de la víctima, tot i que no s'han conegut fins avui. Els Mossos descarten que es tracti d'un nou cas de violència masclista perquè la víctima i el presumpte agressor no havien mantingut cap relació sentimental. El detingut ja ha ingressat a la presó.
Està en marxa la segona jornada de vaga als ferrocarrils de la Generalitat. No circula cap tren fins a les 4 de la tarda, quan tornaran els serveis mínims. Aquesta hora la seu de la companyia ja s'ha acabat. Una trobada que han mantingut el comitè i la direcció de l'empresa per intentar pactar un calendari de reunions. Barcelona, Helena Puigdueta, bon dia.
Bon dia. Els membres del comitè han entregat la carta i l'han llegit als treballadors concentrats. Els han deixat clar també que en la reunió improvisada amb el president de Ferrocarrils avui no s'ha acordat res. La situació respecte a la recuperació del 3% del sou continua, diuen enraucada a la Conselleria d'Economia, tot i que la companyia no descarta que dimecres de la setmana vinent els triïn a la mesa de negociació.
Davant el panorama, doncs, i després que s'hagin començat ja a identificar alguns dels piquets, el comitè ha decidit no fer cap actuació aquesta tarda, extrem que no ha agradat a alguns dels treballadors concentrats que proposaven continuar mobilitzant-se. Això ha derivat en una assemblea que encara dura davant mateix de les oficines de Via Augusta. Els membres del comitè apunten que es tracta d'un conflicte llarg i que convé mesurar-se d'entrada, doncs, es manté al calendari de dies de vaga i s'ha proposat fer una manifestació el 24 de maig.
Com ràdio, Barcelona. Els preus han pujat a Catalunya l'1,4% durant el mes d'abril. Així ho assegura la dada que aquest matí ha fet públic a l'Institut Nacional d'Estadística. L'augment de preus respecte al mes de març s'explica per l'increment en serveis bàsics com la llum, l'aigua o el gas, però també l'encariment de la benzina, la roba o el calçat. Amb aquest nou augment, la taxa d'inflació interanual es situa el 2,4% a Catalunya, tres dècimes més que el conjunt d'Espanya. La pujada de preus de l'abril trenca amb sis mesos de descensos.
I al Palau de la Moncloa, a Madrid, ja ha començat la reunió del Consell de Ministres. Avui l'executiu ha d'aprovar una nova reforma per al sistema financer. Segons ha transcendit en els darrers dies, la intenció del govern de Mariano Rajoy és demanar al sector bancari més provisions per compensar els deutes que bancs i caixes tenen del sector immobiliari. La quantitat d'aquesta nova provisió pot arribar als 40.000 milions d'euros.
El portaveu ajunt de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats, Pere Macias, ha negat aquest matí les acusacions que relacionen Convergència amb el cas Palau de la Música. Macias diu que aquestes informacions només pretenen desgastar el govern català. Ho ha dit en declaracions a Com Ràdio. Fa pensar que més que una cosa judicial és una cosa que surt, que interessa en aquests moments que surt, i segurament perquè hi ha una posició molt ferma del president de la Generalitat amb el tema del pacte fiscal,
i potser cal debilitar-lo, no? I una manera de debilitar-lo és fent treure coses que al final es veurà que jo crec, honest i sincerament, que aquí no hi ha res. Macías ha defensat també el pacte fiscal i ha assegurat que el govern central tracta Catalunya com si es tractés d'una colònia. A partir d'avui i fins al dia 1 de juny, els artesans de quatre barris de Barcelona obren els seus tallers al públic perquè puguin veure la seva feina. Es tracta d'una iniciativa del FAT, el Foment de les Arts Decoratives, que vol apropar l'art i l'artesania als ciutadans.
Aquest any no només hi participen artesans, pintors, escultors i artistes de les arts plàstiques, sinó que també hi ha música, ho ha explicat la presidenta del FAT, Magda Polo. Ens trobem cada vegada més que els artistes, surten del seu llenguatge habitual i participen amb altres artistes. Per tant, hi ha moltes mixtures, hi ha molta barreja, i això és bo, això és ric.
amb la incorporació d'un llenguatge artístic que fins ara havia estat bastant oblidat dins l'àmbit de l'art i l'artesania, que és la música. Cada vegada són més els artistes que estan treballant en música i que no només estan treballant amb les arts plàstiques, sinó amb l'activitat performativa. Estan creant espectacles. Des d'avui i fins diumenge es poden visitar els tallers dels artesans del Poble Sec. Com Ràdio Esports.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça-Rigal inicia el camí en la sala al seu tercer títol a l'Eurolliga de bàsquet. Als Blauranes amb Juan Carlos Navarro i Bonifaz Endong amb molèsties físiques s'enfronten a l'Olimpiakos grec en les semifinals de la final a 4 d'Istanbul.
a partir de les 8 del vespre. I el CSKA de Moscou, l'equip a priori més potent a la cita de Turquia, s'enfronta al vigent campió europeu, el Panathinaikos, en la primera semifinal, serà a les 5 de la tarda. En aquests moments s'estan disputant els primers entrenaments lliures del Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1, que se celebra aquest cap de setmana al circuit de Catalunya a Montmeló. I en futbol, a segona divisió A, el Nàstic de Tarragona, juga avui a les 9 de la nit al Camp del Còrdoba.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5.
El corresponsal de TV3, Lluís Caelles, presenta aquest vespre a l'Ateneu el seu llibre Fukushima, crònica d'un desastre nuclear. L'obra és un recull de les experiències viscudes per Caelles i Sergi Vicente, també corresponsal de TV3. El desastre nuclear va trasbalsar al Japó ara fa una mica més d'un any i de retruc també al món sencer, una experiència que era inèdita a Occident perquè només s'havia viscut a Txernòbil. En aquest sentit, Lluís Caelles considera que la imatge que es va donar des dels mitjans de comunicació no sempre se dèiem la realitat,
però creu que la política comunicativa del govern japonès no era tan dolenta com s'ha criticat. Avui fa tres dies que es va tancar el darrer reactor japonès, passant a ser un país no nuclear al Japó, i el gran dubte ara és saber si canviaran el model energètic o si tornaran a obrir centrals nuclears. A tot plegat, se'n parlarà avui a la presentació de la Fukushima, crònica d'un tsunami nuclear, a partir de dos quarts de nou del vespre a la Sala Piquet de la Taneu, un acte que organitza l'Escola d'Escriptura de la Taneu.
Demà dissabte se libra Sant Jús la Festa de la Pau. Com cada any diverses entitats participaran d'una festa que va néixer a l'Esplai ara mateix. Enguany els actes es concentraran a la plaça de la Pau, començaran a les 12 del migdia i s'allargaran fins les 10 de la nit. A partir de les 12 hi haurà un espetacle infantil acompanyat de xocolatada i a partir de dos quarts de sis de la tarda hi haurà una ballada de sardanes per la Pau
seguida d'una actuació dels gegants i una altra de la Casa Regional d'Extremadura. A mitja tarda es llegirà el manifest i s'aixecaran les banderes dels desitjos. El vespre hi haurà nauti ferrada popular, seguida d'un espectacle de Banda Anderà i del drac Rifenyo. I a més de 4 a 6 de la tarda els nens i nenes de l'Esplai passaran per les cases a buscar menjar en el mar d'una gincama que uneix diversió, servei i aprenentatge. A més, la recollida d'aliments serà activa durant tot el matí al local de l'Esplai, ara mateix a l'equipament de la plaça de la Pau.
I acabem amb aquest butllet i explicant-vos que la CEA es organitza diumenge a la tradicional marxa de regularitat Fulgens i Baños. La marxa és una competició per parelles on no es valora la rapidesa dels participants, sinó que s'ajustin a la velocitat de pas. Per participar-hi no cal una gran preparació física. De fet, sobretot, l'important és el bon ambient que es genera, malgrat aquesta vessant competitiva. El recorregut de la marxa és secret i només s'informa de la comarca, que enguanxarà el Bages. Les arribades lloraran els premis
al pati del reure de l'Ateneus. Sortirà diumenge a dos quarts de vuit de matí des del Parador. Les inscripcions, però, ja estan tancades i enguany hi participen 30 parelles. I això és tot de moment. Més informació d'aquí una hora, al butlletí de les dotze i també a la una i cinc, als Senyos Notícies, edició migdia.
Penso tornar a veure'm mai més, i així quan siguem vells recordarem el dia d'avui com la meva última ressecada.
No penso tornar mai més a aquell bar on sembla que la festa no s'acaba. Fins que l'idiote que escolteu ja no recorda el que viscava. T'ho juro com ja som, millor t'ho juro per la lluna. Encara no he begut mi go.
No penso tornar a veure'n mai més. He vist que ja n'hiropec dels papers i sempre em quedo sol amb tu al mirall. El sant d'última copa. T'ho juro com hi ha sol. Millor t'ho juro per la lluna. Encara no he begut ni d'onda. Ja passen dos quarts d'ombre.
Ja passen dos quarts de una.
Doncs evidentment la Festa de la Pau d'aquest cap de setmana és la gran protagonista del dia, sens dubte. I una de les activitats concretes que es viuran en aquesta Festa de la Pau
És la possibilitat de viure l'experiència de ser un refugiat, l'activitat que compta amb l'actuació de Pallassos Sense Fronteres. Amb la presència de l'ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, podrem viure l'experiència, entre cometes, de ser un refugiat durant unes hores. Per parlar d'aquesta activitat, hem convidat al programa el Joan Reventós,
director del Comitè Català de l'ACNUR, com dèiem, l'Agència de l'ONU per als Refugiats. Joan, bon dia, bona hora, com estem? Bon dia, com estem? La idea és que la gent sàpiga, conegui, què és la vida d'un refugiat i les dificultats que es troba, no? Sí, sobretot el que volem és donar a conèixer la vida d'aquells refugiats que estan en una situació més vulnerable, que són aquells que, fruit de desplaçaments massius...
malauradament s'han d'instal·lar en camps de refugiats. Dic malauradament perquè la nostra organització no té per objectiu muntar camps de refugiats, tot el contrari, el que vol és buscar solucions per ells, és a dir, que puguin tornar a casa seva o instal·lar-se en un altre país d'una forma digna, però moltes vegades no hi ha altra solució que muntar els camps i tot això implica una logística, implica tota una sèrie d'elements d'ajuda humanitària en col·laboració amb moltes altres organismes, ONGs, etcètera,
I una mica és el que pretén ser refugiat, explicar aquesta feina concreta de treball amb els refugiats que es desplaçan massivament. Una condició, la de refugiat i uns camps que, per definició, en principi, hauria de ser una situació transitòria i que en la majoria dels casos s'allarga en el temps, fins i tot en alguns casos s'arriba a perpetuar, no?
Sí, lamentablement és un dels grans dilemes que tenim com a Agència de Nacions Unides. És a dir, un camp de refugiats hauria de ser un emplaçament temporal, com tu havies dit. Nosaltres no som una organització de muntatge de camps de refugiats, som una organització per resoldre problemes vinculats al refugi, l'asil, etc. I trobem casos molt paradigmàtics com els dels saharauis, que porten 35 anys, quasi 40 anys, a la mateixa situació, a la mateixa zona,
i que no acaba de desbloquejar-se perquè s'han de buscar solucions polítiques que van més enllà del mandat de l'ACNUR, o com el mal anomenat camp de refugiats més gran del món, que és el de l'ADAP a Quènia, que és del 95% de somalís que va instal·lar-se l'any 92 i que segueix vigent i actualment té 465.000 persones dintre seu. M'imagino que cada camp, cada situació és diferent, no? Però com és la vida d'un refugiat en un camp
d'aquests que heu d'acabar muntant, coordinant vosaltres. És a dir, què és el que intenteu? Suposo que les necessitats més bàsiques no faltin, però, per exemple, els nens poden anar a l'escola a nivell sanitari. Com està més o menys organitzat? Com funciona tot plegat? Sí, a veure, el que fa l'ACNUR i la comunitat internacional és establir com una petita ciutat, o gran ciutat en alguns casos,
on hi ha tota una sèrie de serveis bàsics que són els que marquen una sèrie d'estàndards internacionals, com l'accés a l'aigua potable, accés a serveis sanitaris primaris bàsics, en cas de necessitats sanitàries més importants, hospitalització, etcètera, convenis amb els hospitals que hi hagi al redor d'aquest camp o al més proper...
La vida en un camp de refugiats és una vida complicada, és una vida que és de privacions, perquè en el fons, tot i que estan en un entorn molt més segur del camp fugit, no deixen estar fora del seu país. Són persones que tenen drets, deures, però al mateix temps es veuen coartats de la seva llibertat de moure's. És a dir, és una situació bastant ambivalent per a les persones que ho han viscut.
Jo, quan he visitat camps de refugiats, de vegades em faig creus de la capacitat d'innovació que tenen les persones, he vist camps de refugiats del xat, doncs, perruqueries... Clar, jo és que m'imagino que si es va a dilatar en el temps, arriba un punt que s'han de convertir en petites ciutats, és a dir, són petites societats que han d'estar mínimament organitzades i que necessiten també el seu servei, i que, clar, que deuen crear els seus propis mercats, els seus fluxos econòmics, deuen estar funcionant d'alguna manera, encara que siguin
poc organitzats, no? Sí, és que es converteixen en pols d'atracció econòmica, és a dir, fins i tot jo he vist casos paradigmàtics com en determinades zones que ja s'han instal·lat, que ja són molt pobres de per si, on s'han instal·lat camps de refugiats, els habitants de les comunitats locals d'acollida s'han anat apropant als camps perquè han sigut una font d'ingressos per ells, perquè els refugiats estan allà i necessiten llenya per vendre llenya o per diferents serveis o perquè instalen petits mercats on venen fruites, verdures, etcètera, no?
És una vida, doncs, no és la més desitjable per cap persona humana. Sí que s'ha arribat a un nivell d'estabilitat, un nivell de seguretat, un nivell de provisió de serveis bàsics molt, molt, molt adequat, amb la col·laboració amb moltes organitzacions, però, com dèiem al principi, són establiments temporals, haurien de ser així, haurien de durar el temps mínim necessari,
i és la millor de les pitjors solucions en aquests casos. I més enllà d'aquesta situació temporal, per on passa la solució per dissoldre, per desfer un camp de refugiats? Ens parlaves de l'exemple del de Kènia. Jo entenc que, clar, a un país com Kènia li és molt difícil de cop i volta absorbir un flux migratori tan potent que, a més a més, t'arriba de...
de cop, és a dir, hauria de ser la comunitat internacional, hauria de ser el país veí, ho hauríem de fer entre tots i ser un pelge més generosos. Per on passa la possible solució d'un camp de refugiats a dir, senyors, ens distribuïm de tal manera i ho arreglem diferent? Mira, hi ha tres, hi posaré alguns exemples, hi ha tres grans solucions, que en diem solucions duradores. Una és la més important, la que sempre busquem i la que els propis refugiats sempre desitgen, és la repatriació voluntària.
És a dir, poder tornar a la seva zona d'origen i d'on t'ha fugit. Què passa? Que moltes vegades les condicions de seguretat no són les apropiades i l'ACNUR no accepta determinades repatriacions perquè saben que si tornen, en el cas dels somalís que estan a Quènia d'edat, si tornen a les seues zones d'origen, al cap de poc temps segurament hauran de tornar a fer el trànsit de sortida. Quan es donen les condicions per fer repatriacions voluntàries, com en el cas que en aquests moments està succeint...
a la República Democràtica del Congo, de persones que han fugit als països veïns i que la situació a l'interior del país s'ha aconseguit estabilitzar dintre de la normalitat i de les dificultats que té aquell país, estan començant a haver-hi repatriacions massives. Una altra solució és la integració local, és a dir, en el moment que han sortit les persones d'un país determinat i han anat a parar a un altre, aquell altre país, el primer país d'asil,
accepta que s'integrin localment, és a dir, que en lloc d'estar en un camp de refugiats, puguin viure entre la comunitat. A priori, aquesta sembla una bona solució, no? Una bona solució, però no sempre acceptada per tots els països, no? Perquè quan hi ha hagut una fugida massiva, estem parlant de 200, 300, 400 mil persones, si el país és molt pobre, és molt empobrit, clar, això genera tensions greus en els recursos bàsics d'aquella zona. I acostuma a passar, és a dir...
i malgratament passa molt sovint, però tenim casos paradigmàtics com el Duganda, que ha acceptat de diferents països integrar localment aquestes persones i a més ha sigut un pol de desenvolupament cultural, econòmic, etc. Les dificultats, podríem discutir-ho molt perquè hi ha dificultats. Després hi ha la tercera i última solució, que és una solució molt més
per col·lectius molt determinats que són molt vulnerables, tenen algun tipus de dificultat especial, que és el reassentament. És a dir, que un altre país, que no és el país inicial d'asil, accepta reassentar un cupo determinat de persones. Avui mateix s'ha publicat que hi ha un camp, després de la crisi de Líbia de l'any passat,
En aquests moments hi ha un camp de refugiats a Xousa, que és la frontera amb Túnez, on hi ha 3.500 persones varades, i diferents països han acceptat 1.300 persones d'aquest camp per reassentar-lo. Són Austràlia, són Brasil, Canadà... Normalment són països amb una gran extensió territorial i que no tenen problemes per acceptar més immigrants, no? O no tenen unes polítiques migratòries molt més clares i definides, no?
I aquesta és una solució molt interessant, però que només pot beneficiar a cupos petits de persones. Clar, és a dir, quan tens un camp com el que tu comentaves de Keny, aquesta solució sembla complicada, no? És complicada, però clar, pensa que dintre d'aquestes 465.000 persones que hi ha d'edat, n'hi ha algunes que estan en una situació molt vulnerable, tenen dificultats especials, estem parlant de persones que potser necessiten assistència permanent, etcètera, i que aquesta solució és la vida.
Està clar, està clar. Quants refugiats està més o menys quantificat? Quants refugiats poden haver-hi arreu del món? Sí, arreu del món hi ha 43 milions de refugiats. Dintre de la categoria de refugiats incluem el que se'n diu el refugiat pròpiament, aquell que ha fugit i ha creuat una frontera. En aquell moment es converteix i demana l'asil, que es converteix en refugiats, que són aproximadament uns 15 milions de persones.
Després hi ha el que se'n diuen els desplaçats interns, que és un col·lectiu encara més complex de treballar-hi, perquè són persones que han fugit de la seva zona d'origen, però es troben dintre del propi país, que a vegades pot ser el mateix agent persecutor. Això ho complica encara més tot? Sobretot que, clar, la diferència entre el refugiat i el desplaçat intern és que el desplaçat intern no està subjecte a una legislació internacional. La Convenció de l'Estatut dels Refugiats, aprovada al 51 i ratificada per 150 estats gairebé,
és un requisit legal internacional, és a dir, és un dret internacional, mentre que el desplaçat intern estarà subjecte a les lleis d'aquell país, que, com dic, a vegades, no sempre, pot ser un agent persecutor, el que fa encara més difícil la feina. Després tenim els sol·licitants d'asil, normalment són un millor de persones cada any que està intentant buscar asil en un altre país,
i tenim tota una sèrie d'altres tipologies, els reassentats, els repatriats, els reintegrats, que sumen fins als 43 milions. Després hi ha una altra categoria que no està dintre d'aquests 43, que són els apàtrides, que no hi ha xifres parcials de quants apàtrides hi ha al món, es calcula que hi ha uns 12 milions, dels quals 6,6 milions sí que estan registrats i catalogats com a tals. Però què vol dir? Gent que no té cap nacionalitat, que no sap d'on són?
Són gent que viuen sense tenir passaports, sense tenir cap mena de nacionalitat, què vol dir? Que no són subjectes de dret. No estan registrats enlloc, és com si no hi fossin, des del punt de vista estadístic. No tenen accés a cap mena de servei, i és una problemàtica que va en augment i que, a més, amb el canvi climàtic s'espera que vagi més en augment, especialment en determinades zones, països que són illes, tipus Maldives, etcètera,
I es calcula que potser a 100 anys vista totes aquestes persones hagin de fugir del seu país i anar a parar amb un altre sense nacionalitat perquè el seu país haurà desaparegut. Déu-n'hi-do. I m'imagino que la situació de crisi en els països occidentals, en el món occidental no ajuda, no? Perquè on s'acostuma a retallar més ràpid és en l'ajuda al desenvolupament. Sí, sí. Malauradament estem passant una època molt difícil. Tots els actors que treballem amb la cooperació, amb l'ajut humanitari...
Esperem que sigui una situació temporal. Val a dir que altres països que estan patint la crisi, potser no amb la mateixa intensitat que l'està patint el nostre país, no han fet retallades com les hem fet aquí. És a dir, fins i tot alguns països amb crisi han augmentat els seus pressupostos de cooperació, esotumanitari... Aquí he estat de les primeres partides que s'han retallat, no? No sé si de les primeres, però...
Sí, sigut la primera partida perquè s'ha considerat sempre com una política accessòria i no estratègica, mentre que altres països ho veuen dintre de la seva part d'assumptes exteriors com una política estratègica, perquè és d'una de les millors maneres i tampoc ara és un punt de vista utilitarista de fer diplomàcia. Estem parlant amb en Joan Rabantós, ell és director del Comitè Català de l'ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats. Bàsicament,
perquè aquest dissabte, en el marc de la festa de la Pau, a la plaça de la Pau de Sant Just, hi haurà una exposició, ser refugiat. Què és el que trobarem quan ens apropem a aquesta exposició que heu muntat? Suposo que ha explicat d'una manera gràfica tot el que anàvem comentant aquí, no? Sí, el que trobareu és una tenda de campanya, igual que les que utilitzem quan hem de, malauradament, com deia abans, instal·lar un camp de refugiats. Al redó d'aquesta tenda hi ha tota una sèrie de panells expositius que expliquen, doncs,
des dels moviments migratoris i per què es produeixen les migracions forçades, etc., fins a aspectes insòlits, de persones refugiades molt conegudes tant d'aquí a Catalunya com de fora del país, que expliquen que això ha afectat persones de molta tipologia.
I a part, qui s'hi apropi, podrà ser registrat com a refugiat, tenir una polsera, li controlarem si està desnutrit o no. Amb tots aquells sistemes podrà veure quants litros d'aigua els estàndards internacionals assignen una persona a dia. Tota una sèrie d'elements que permeten conèixer una miqueta d'una forma, com deies tu al principi, entre cometes, l'experiència que viu un refugiat quan arriba a un camp de refugio.
una activitat que feu conjuntament amb Pallassos Sense Fronteres i que a la tarda ens portarà a poder gaudir d'un espectacle d'aquesta ONG a partir de 3 quarts de 6 de la tarda, aquest és l'horari, amb els artistes Mac Món i Tona, que el que provaran és de fer-nos riure en aquesta feina que també és molt interessant, que fan aquesta gent de Pallassos Sense Fronteres, que van a aquestes zones i en aquests nanos que dèiem que tenen difícil accés, ja no diguem a l'educació, sinó fins i tot a l'aigua potable, doncs mira, que duran una estoneta
Com a mínim s'ho passen bé, veien els pallassos, que deuen al·lucinar, m'imagino. Sí, la veritat és que la col·laboració de Pallassos sense fronteres a Magnor ja fa quasi 20 anys que s'inicia. És una col·laboració molt important per nosaltres. Penseu que Pallassos fa tot això de forma absolutament voluntària, és a dir, totes les companyies són professionals, arriben fins als camps assumint tots els costos, tots els costos logístics, etcètera. Nosaltres els proporcionem la seguretat òbvia en les zones conflictives.
I el que fan és, en un entorn de privacions, com és el d'un camp de refugiats, aportar una espurna d'esperança. A part d'altres coses, com tallers de sensibilització, etcètera, però sobretot fan actuacions, que normalment són seguides massivament per aquestes persones, que els donen un punt d'esperança, un punt d'il·lusió.
i que nosaltres valorem de forma molt positiva i per això volem replicar una mica amb aquesta experiència de ser refugiat també aquesta part d'una ONG catalana que treballa cons al cons amb nosaltres, la part que ells fan en els camps. Llavors l'actuació que faran és calcada a les que fan normalment els camps i simplement per...
Per donar-li un punt de divertimento que també, dintre dels camps de refugiats, no cal dir-ho, la gent riu, intenta passar-s'ho bé, intenta fer una vida més digna i ho aconsegueixen moltes vegades, sorprenentment. Doncs, Joan Rabantós, director del Comitè Català de l'ACNUR, moltíssimes gràcies per haver-nos atès i que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Adéu, vagi bé.
Tot just 30 segons i arribem a dos quarts en punt de 12 del matí. Continuem i ho fem amb la música de l'Albert Pla.
Fa tres dies que no dormo, quatre, si no me'n recordo, em vaig trobar el Quimeta i sona. Véns a fer una copa que me'n vull anar a dormir d'hora. La seva xicota em van aneu a tirar la vessura dintre el Covell de la plaça, però el Quimeta agafa el cotxe, rumbo poble de segur, i vuit o nou, deu cubetes o un garí. Tu feia al centre quan ja estaven mig borratxos, mos ben vina, m'ha fet
Ja que estaven tot tallats, vam anar a sort a comprar. Loteria calabruja, portuguesa i a juerga fins Nadal. I després cap a Puigcerdà i allà dalt de la muntanya vam parar com una pixada. Però vam veure com florien bolets a les cagades. Això són bolets d'aquells que no fan girar el cervell. Ens en vam menjar uns 200. Puja al cotxe i a Cerdanya, torneu-ne'n cap a la seu d'Urgell.
Bona nit, molt bona nit, me'n vaig al llit, estic borratxo, sóc feliç. Bona nit, molt bona nit, me'n vaig al llit, estic borratxo, sóc feliç. Si no es fan gaires barreges els bolets, no pugen gaire però amb uns porros i amb cuates, i un parell o tres arratlles pugen, que és una passada. I en com des de tornar a casa vam xupar-nos la collada de tosses d'una tirada. I no sé com vam petar a verga i vam conèixer dues nenes.
A Poquetx ens vam fer un whisky i després vam pillar uns exercis per fer-nos elestitis. Una treballava al súper, l'altra tenia molt bici. I un polvet vora del riu, i la lluna que ens somriu. Jo sóc un gran fan del sexe, això és perfecte. Ties, buenas, mucha droga, la de fuerte. Que parís, que buen la puta, i aquest cop hi ha estat de suerte. Que res sàvia és la natura, que ens cria i també ens ajunta l'un per l'altre. Això m'hi pares, no!
Bona nit, molt bona nit, me'n vaig a dir que estic borratxo, sóc feliç. Bona nit, molt bona nit, me'n vaig a dir que estic borratxo, sóc feliç. Adiós, m'hoigüines amb milletes, marxant cap a bit per feina i al casino fons covates. Vaig bonit a la façana de la casa Terradelles. Ja tornavem des de Vic i a la rotonda d'Usterric ens va parar la policia. Puto contra el del colèmia, merges, santa, quina angonia. Però qui met treu la pistola i tirant tiros als pituts?
Jo me cago en els controls i avisos mosols d'esquadra que no me toquin més els ous. Collons, quines, que fort que vas. T'has carregat tres policies, doncs sembla que t'has passat. I l'abans, cagan hòsties cap a Breda. Parar al padri l'empezina i una mica d'heroïna. No hi ha res com el cavall per tirar el susto cap avall. Hi ha una mixta més calmats. Vem robar per si de cas. Un altre cotxe per fugir. Vem canviar el golf GTI per un Mercedes. Jolete.
Reconec que vam fer voltes per arribar a Barcelona, que uniques són les platges de Girona, des de Blanis, fins a Tosa i Cadaqués, i un vell pes que doncs digué que ens vam veure per a Lloret, però si us he de ser sincer, no me'n recordo de res, o sigui que va estar molt bé, de Sant Pol fins a la mig.
I encara no és secret que et porta directe cap a l'Alberia. De les Rambles al Kentucky passa a la plaça del Trip i vés al Harlem i al Glaciar. Després cau pel Cidecar, pel Jamborí i el Luz de Gas. No és gran cosa de ciutat, cada cop estàs més sosa. I aquest cony de Barcelona a mi em sembla més cada cop com un poble de Malam. Bona nit, molt bona nit, me'n vaig a dir que estic borratxo, sóc feliç. Bona nit, molt bona nit, me'n vaig a dir que estic borratxo, sóc feliç. Bona nit, molt bona nit, me'n vaig a dir
que estic borratxo, sóc ferit. Nens han de la capital, anem un nen, un mat que es fa tard, putem corbes pel garrap, amb les motres que hem robat.
Un Martini a Vilafranca, visc a Barça i Vilanova, de Reus cap a Torraona, sense cap a Catalunya, anem unem cap a Torrotosa. Que bonic és quan el sol, rere de la somenella, de la nuclear d'escó. Jo sóc un racó del món, que la puta és de tothom, i estic part de veure el món. Me va dir un Quimet, tot moix, Catalunya ha crescut molt, és el país més gran de tot, i el meu poble és el millor. Vull tornar-me amb els meus porcs, arribar el moment solemne, jo em sincero i és sincera.
No som res quinet de veres pa, tornem cap a caset. Bona nit, bona nit, me'n vaig a dir que estic borratxos o feliç. Bona nit, bona nit, me'n vaig a dir que estic borratxos o feliç.
Sempre hi ha un moment d'aquària que un es mira i després pensa el per què de l'existència. Va, ha deixat de tantes bàsties, vas passant de cocaïna. Anem tornant cap a l'entrar a la piscina fent cubata i esmorzar la panadella i per frenar la ressaca dels gintònics a Igualada. Tothom sap que Montserrat és on viu la moreneta. No sents a l'escolania, els vas queixant amb fandilles i els confons amb una tia. I del seu que portàvem ja quasi que ens els pollàvem. Menys mal, gràcies al bisbe, no tocava una cria a tu.
que és un nen, no és una tia. Cap un Déu, cap un albisbe que ens està aixafant la festa a Catalunya. Quina merda, Cervera, que érem una artesa i per fi vam arribar a Isona. Vam anar a tirar la basura al covell que hi ha a la plaça i a rastres vam tornar a casa. No ha estat mal qui met la juerga? Aquesta juerga català.
Adria Calvo, bon dia. Hola, bon dia. Estic una mica rovellat encara. Això feia temps que no em deixaven tocar la taula de so i la cosa no acaba de funcionar. Ben retrobat. Sí, igualment. Temps per parlar de música, de concerts, d'activitats culturals de cap de setmana...
I comencem amb una proposta molt interessant que podrem escoltar avui mateix al Palau de la Música Catalana, la veu de Marlango. Sí, i tant. De fet, és l'única proposta en què ens haurem de gastar diners perquè avui ens hem centrat a propostes gratuïtes. Ja que hi ha coses gratuïtes, doncs parlem-ne. Però aquesta sí que valia la pena destacar-la, tot i que val des de 21 a 49 euros i encara que era alguna entrada sola per alguna de les graderies del Palau de la Música... Si ets d'aquelles persones que va sola pel món, encara trobaràs.
o que seien separats i ja ens trobarem a la sortida, coses d'aquestes. Exacte, sí, sí, que ningú planés aquesta primera fila en aquest concert de Marlango, el Palau de la Musica, que serà molt especial perquè presenten el seu últim disc, un àlbum que es diu Un Die Extraordinario, és el primer que treuen en castellà, tot el que havien fet fins llavors era en anglès, i escolta, fan una mica el de sempre, un grup que té molts detractors i molts fans, els detractors diuen que és un grup avorridíssim,
que sempre fan cançons molt suaues i molt difícils d'escoltar, que al final t'acabes adormint, i en canvi hi ha gent que els estima moltíssim i creu que la barreja que fan entre pop i jazz és una meravella. Tu on estàs? En quin punt estàs? Estava entre els primers, entre els que s'avorrien, però aquest canvi en castellà m'ha agradat, perquè, mira, vulguis o no, se'n tenen més les lletres i té un altre rotllo diferent. A més se'ls veu bastant còmodes amb ells, o sigui, és una proposta que sí més no,
val la pena tornar a revisionar o a reescoltar si ja els coneixíem i donar-los una nova oportunitat a Marlanga. Quan va començar aquest grup amb la veu de Leonor Watling, em semblava que era com aquella fricada que d'an tant en tant fan els actors o la gent de qualsevol àmbit que ha tingut èxit i s'agorregi, però va una altra cosa que era com a diversió. Jo, la veritat és que no donàvem duro per ells i s'han anat consolidant, no? Sí, sí, sí, i de fet ja tenen moltíssim públic i s'han fet un raconet, no? Entren una mica que és això que
que costa una mica d'encasellar-los, i això ja és bo, perquè estan fent pop, però, clar, amb molts tocs de jazz i una cosa molt suau. I, de fet, la Leonor Walling té unes qualitats vocals que destaquen cada cop més a cada disc que treu, i Alejandro Pelayo i Òscar Ibarra, que són trompetista i pianista que l'acompanyen, també són grans compositors i fan grans actuacions sobre l'escenari.
I aquesta, de fet, és l'única, com deia, actuació de pagament que l'Adrià ens proposa per aquest cap de setmana. Entrades que van dels 21 als 49 euros, pràcticament esgotades, però si rebusqueu encara en podreu trobar alguna. I ara parlem d'un festival, el festival La Plaça de l'Odissea, amb diversos grups que participaran, entre ells Manos de Topo. Explica'ns aquest festival com és exactament.
I qui participarà? Festival gratuït, amb un gran patrocini d'Estrella d'Am i amb molts diners de Mare Magnum, que ahir ja va fer, doncs, va ser el primer dia, van actuar Antonia Font en un concert que va sonar molt, molt bé, o sigui, no és allò d'una mica de xafar-ranxo, de portar aquí uns quants grups i a veure com toquen. Realment hi ha un gran escenari amb una bona il·luminació, o sigui, fan uns concerts que en seu gratuït s'omplen de molta gent, són, quasi bé, concerts com d'estadi, podríem dir.
i porten grups que no són de primera línia del panorama, però sí que són interessants i més si són gratuïts per conèixer. Per exemple, comencem per Manos de Topo, que és un grup d'aquí, un grup molt particular, que al principi va començar com una broma, perquè el seu cantant el que fa és trencar la veu i cantar quasi bé plorant. Era una broma que es va fer un lloc dins del panorama indi,
i ara la gent el pren més seriosament, perquè de fet ja han tret 3 discos i han fet gires per Amèrica Llatina. L'últim, es diu, escapar con el anticiclón. Doncs una broma, com moltes coses, que comences d'una manera que no t'esperes res i acaben tenint èxit. I una altra de les propostes que també hi ha en aquest festival de la plaça Odissea és l'FM Belfast. D'on venen aquesta gent?
Aquesta gent, tot i el nom Venendara Reykjavik, va ser un projecte del duo que lidera la banda per un festival que se celebrava a Islàndia el 2006. Com sempre, els va anar bé la cosa, també va començar amb una mena així de bromet, una cosa petita, i van afegir components per fer una formació de pop electrònic bastant minimalista.
i una mica també ballable fins i tot, sobretot en el seu últim disc que es diu Don't Want to Sleep. És un grup que és el típic, el que fan els CD és molt exportable en concerts i sonarà segurament molt bé en directe. No sé si fan gaire cosa molt original, però sí que en directe d'on teu val la pena de sentir.
Doncs una proposta musical que arriba d'Islàndia i que no és Björk, que per cert ha anunciat que no gira per un problema de salut, no? Sí, exacte. Actuar el Primavera Sound d'aquí dues setmanes i per uns nòduls a la boca ha hagut de suspendre actuació. Més propostes que estan incloses dins d'aquest festival, un grup que es fan anomenar Nodo zurdo.
Qui són aquesta gent? Són una formació de Barcelona, si no m'equivoco. És a dir, són d'aquí. El 2008 van treure un primer disc, que es deia Sintètica. Va passar desapercebut, però els crítics van dir que era un gran disc que s'havien de menjar al món. I ells encara ho esperen, però bé. A partir de llavors... Hi ha tants projectes que pretenen menjar-se al món i que finalment... Però bé, escolta, s'ha d'intentar. Va ser com un punt i a part dels crítics. Van dir, ostres, aquest grup canviarà el panorama musical espanyol. I no s'ha donat massa a conèixer, tampoc, i no ha sigut així.
Però bé, no s'han quedat només en aquest sintètic del 2008, sinó que han anat traient discos, dos més, l'últim es diu Tara Motor Embra, que seran el que presentaran. Fan un pop que recorda una mica de los planetes, però el més interessant de tot és la instrumentació, que així una mica com de colplayer, una cosa així d'estadi, bé, és interessant la proposta.
I l'última de les propostes que ens presentes inclosa dins d'aquest festival, la plaça d'Odissea, és de les dandis. Sí, és una de les propostes segurament més interessants d'aquest festival. Tenen un so que val molt la pena, una mica surfer, una mica californià, una cosa semblant a Arctic Monkeys, Destrocks fins i tot, una mica de Libertins i una mica de Britpop també dels 90, o sigui, és un grup que segurament
de dissabte, perquè seguim ara parlant del festival d'avui divendres. El festival no és només avui, sinó que dissabte també tenim actuacions. Exacte, sí, sí. Aquestes estem parlant de divendres. Doncs és de les propostes de divendres un dels grups més interessants. És a dir, tots aquests concerts que hem comentat comencen a... De fet, el primer comença a les 7 i van un darrere a l'altre. Això s'acabarà tard. Sí, sí, sí, home, comencen a les 7. Jo crec que cap a les 12 encara estarà a sonar música i tot gratuït, o sigui, val molt la pena.
I com molt deia l'Adrià, aquest festival no s'acaba divendres, sinó que el dissabte continua amb més concerts també gratuïts. I el primer que us presentem és el de Màximo Park. Aquest so ja, sense gairebé saber res de grup, ens faríem devinar d'on venen, no?
Exacte, sí, són d'Anglaterra. Per cert, no ens queden amb la copla, perquè he dit Anglaterra, hem dit que ven gent de Reiki a Vic, tot això pagat per Estrella d'Am i el Mare Magnum. Déu-n'hi-do. Més un grup, Màximo Park, que va néixer el 2000, diuen que fan post-punk, jo no diria això, però sí que més s'aproxima a altres influències que diuen que tenen, com per exemple Palt i Franz Ferdinand, és així un rock una mica ballable, una mica més agressiu, potser el que havíem escoltat fins ara, però post-punk tampoc no seria la idea.
Tenen diversos discos. El més interessant és el que ens va donar a conèixer el 2007. Es diu Our Earthly Pleasure. No, no està mal. Estan a punt de llançar un àlbum que es dirà The National Health que sortirà a finals d'aquest mes. I d'Anglaterra ens anem a Cleveland, Ohio, Estats Units, per escoltar Cloud Nothing, una altra de les propostes que tenim per demà dissabte al Marem Magnum.
Doncs qui són aquesta gent? Mira, és una formació que va començar amb només el seu cantant, que es diu el Dylan, que tocava una miqueta de tot i el que feia era gravar uns acords de guitarra, posar-los en play i que es vagin repetint, anar cap a la bateria i tocar un ritme, anar-ho ajuntant i fer cançons ell sol. Això abans en dèiem amb orquestra. Sí, sí. Ara es diu un lopejador, perquè els loops són aquestes repeticions. Clar, això en directe no es pot fer.
Per tant, va haver d'agafar amics seus per formar una formació que es diu Cloud Nothing, que toca amb rock, així més o menys bastant clàssic. Seu últim disc es diu Attack on Memory. Això també ho feia Mike Oldfield, tots els seus discos, ho gravava tot ell. Sí. Tots els instruments, clar, després quan hi havia un concert havia de confiar en algú altre perquè, clar, si no, ja no hi havia manera. Més propostes. Aquesta gent es fan anomenar claus en Kinski, seria això? Sí, exactament.
Clau Zankiski ja tenen... Mira, un ukelele, no? És això? És...
Sí, sí, sí. És un instrument que, com a mínim, a Catalunya ha ressorgit. Fot-li, fot-li l'ucarele a tot arreu, si no has de posar-li, fot-li. No sé si aquesta moda és extrapolable a la resta del món. Bé, la moda de l'ucarele, de fet, ve del folk que es feia als Estats Units, o sigui que ho hem exportat, ho hem importat als Estats Units. Aquests són de Múrcia, no, però? Són de Múrcia, que es veu que tenen una escena musical molt activa que nosaltres no coneixem i que tant en tant destaca algun grup com aquest que es diu Claus Enquins, que dins l'escena així moderneta de Barcelona...
Som molt famosos. Aquesta cançó que sentim va més cap a la banda fol, però en realitat el que fan són pop més electrònic. És un grup una mica més del montón, no crec que facin res especial, però sonen ben directe, m'han aconseguit fans i doncs és una bona proposta també. Hem parlat de grups que ens arriben des dels Estats Units, que ens arriben des d'Anglaterra, que ens arriben des de Múrcia...
I la proposta, malgrat el nom que ens presenta l'Àdrià a continuació, és una proposta catalana, no? I també molt diferent. Sí, sí, sí, és una mescla de totes. Diu Pegasps, espero pronunciar-ho bé. Jo no m'he tratat a dir-ho. Pegasps. Pegasps. Primer he pensat que t'havies equivocat, després he mirat i visc que no. No, no, és així, és així. És un duet de Sergio Pérez i Luciana de la Vida. Som de Barcelona, malgrat que l'última és italiana.
fan cançons de pop una mica retros, però que no abusen de tornades, sinó que en el moment que volen no dubten en experimentar tot el que poden. O sigui, distorsions de guitarra i sintetitzadors...
que acaben agonitzant les cançons, que no em faltin. I ho dic de forma molt positiva, perquè és una mica de cosa pop, cada cop t'ho trenquen i t'has de voler adaptar i voler-lo seguir, o sigui que és un bon grup per seguir. Doncs programa, no diré que amb grans noms, el festival de la plaça Odissea, però sí amb propostes interessants. Moltes, sí, sí. I a més a més, que tal com està tot, que sigui gratuït, doncs no és ni molt menys una mala notícia. I una altra...
No sé si seria un festival, es podria anomenar així, també? Sí, sí, això és com gran. Doncs és el vuitè, Botifarra Son, amb la presència de Cesc Breixas. De fet, en aquest Botifarra Son no només hi ha música, sinó que hi ha altres activitats, de fet, adreçades a tot tipus de públic.
Sí, a dos quarts de sis hi ha un cerca a Vila, a les 18 hi ha un comptador de rondalles i a les un quart de vuit del vespre a la plaça Lluís Companys de Sant Feliu de Llobregat comença l'actuació d'un grup local que es diu Els Navegans i serà a dos quarts de nou quan comenci a actuar Ses Freixes. És aquest cantautor català que va començar el 2004 traient maquetes i s'ha donat força a conèixer.
la història del seu últim disc, que presentarà el 28 de maig i que, per cert, té molt bona pinta, es diu Tocats pel Foc. Doncs la història val molt la pena perquè ja n'havíem parlat, de fet, fa poc. Va iniciar un projecte d'aver camí, és a dir, de crowdfunding, és a dir, de demanar diners per internet i que qui vulgui col·laborar, doncs, col·labori per tal d'arribar als 7.500 euros que necessitava el proper disc. I va arribar i, per tant, ja està compost, hem gravat i surt el 28 de maig.
I un cop finalitzi l'actuació de Cesc Freixas, podrem escoltar un grup de pop que es fan anomenar quart primera.
i que dins de la seva proposta escènica el més destacat és com han decidit distribuir la seva música en directe, no? Sí, almenys per donar-se a conèixer amb el que feien eren prestar els seus serveis a canvi d'un sopar o una mica de conversa, és a dir, feien concerts en pisos de particulars amb una formació reduïda, així mitja acústica, amb poca bateria...
I anaven a les cases que volien a canviar... Sí, perquè segons què et posin, els veïns igual s'emprenyen. Sí, sí, això està clar que s'havia d'avisar. Ja no van pels pisos perquè s'han donat bastant a conèixer, el seu manager s'ha treballat bé per moure's... Però va ser una proposta tan interessant i tan novadosa que els mitjans de comunicació s'hi van abocar i va ser una promoció brutal. Sí, va ser una gran proposta. Va sortir al Telenotícies de TV3, a totes les ràdios, els van entrevistar, és a dir, van fer alguna cosa diferent. Sí, a l'Intralínies els van fer un reportatge sense que també va valdre bastant la pena, si algú vols recuperar.
presenten el seu primer disc, es diu El món en un cafè, de pop suau i fàcil, però molt destacat i molt bo també.
Hi ha algunes propostes més de caire musical que també val la pena destacar, encara que no les escoltem. Quines són? Sí, a 3 quarts de 12 de Mambo Jambo, a la 1 i 25 Micro Guagua, i a un quart de 4 de Papas amb Depopos. I deixa'm dir que fora de tot això, el dimecres actua Judas Price, l'únic que no ens ha donat temps de dir-ho, i dijous actua Bruce Springsteen, però en parlarem divendres que ve, perquè també actua divendres, i és el concert que encara en queden entrades. Mentre els corroms en la nit
També dir un apunt molt ràpid de caire Sant Justenc i és que demà dissabte celebrem la Festa de la Pau amb tot un seguit d'activitats a la plaça Camoapa, al matí també amb una actuació infantil, a la tarda Pallassos, és a dir que, vaja, val molt la pena també de tenir-ho en compte. I com diem sempre, Adrià, no sé si és el mateix mètode que utilitzes amb la Carme,
que jo et deixo triar una cançó de totes les que hem presentat per escoltar. S'ha quedat com dient, quina agafo, no ho tenies previst? Quina vols que escoltem? Marlango, si et sembla, ens quedem. Doncs ens quedem amb Marlango. Bon cap de setmana, que vagi molt bé i fins i vendres. Adeu-siau. Ser la sed que no termina, lo que esconde cada esquina, el rubor de tu mejilla, la que espera en la otra orilla.
Ser la dueña de esa sed Ser la espada y la pared Y ser todas las mujeres metidas en mi piel Ser el eco de tus pasos Lo que buscan tus abrazos Ser tu sombra a mediodía Llenar tu tarde vacío
Ser el viento y el calor Ser el grito y el rumor Y ser todas las mujeres que has tenido y has amado Metidas en mi piel Ay, ay, ay Si pudiera olvidarte Ay, ay, ay
Si yo fuera otra seré el vino que te embriaga la que enturbia tu mirada convertirme en tu guarida seré el importe de tu herida seré el juez y la condena
Y ser todas las mujeres que has tenido y has amado metidas en mi piel Ay, ay, ay Si pudiera olvidarte Ay, ay, ay
Bona nit.
Doncs rapidíssimament marxem en directe cap al casal de joves, perquè a aquesta hora més o menys deu haver-hi com 250 infants i joves de Sant Jús, la sisè de primer d'ESO dels centres Canigó, Montserrat, Montseny, Madre Sacramento i de l'Institut de Sant Jús, en el que s'anomena l'English Day, la cinquena edició de l'English Day. Connectem, com dèiem, amb el casal, allà hi tenim la Marta Nabot, que és professora d'anglès de l'escola Canigó. Marta, bon dia, bona hora. Marta, molt bon dia. Hola, Marta, m'escoltes?
Hola, bon dia. Què tal, com estem? Bé, bé, bé. M'imagino que estar al casal hi ha un bon ambient, no? Molt bon ambient, molt bon ambient. Portem ja dues hores, quasi o més, jugant i tot està... tothom s'ho està passant molt bé. Jugant amb anglès, tot amb anglès, no? Tot amb anglès. Avui el que no parla amb anglès, el que parla amb castellà o en català, el portem to jail. A la presó un ratet i li fem un petit examen oral. Què dius, de debò? Teniu instal·lada una presó...
A més, a més, a part de l'objectiu de parlar, practicar l'anglès, evidentment també és molt maco perquè és interacció entre els alumnes de les diferents escoles, que per un dia no és que hi hagi una gran rivalitat, però vaja, per un dia tots van a una, no?
Perquè a més els equips hi ha 260 alumnes de sisè i primer d'ESO jugant i els equips estan barrejats nens de diferents escoles i de sisè i de primer d'ESO. I aleshores aquí l'important no és qui guanya sinó participar, jugar i practicar l'anglès, que aquest és l'objectiu principal, crear un espai per on practicar l'anglès. A més tenim també els alumnes de quart d'ESO
i de segon de batxillerat de l'IES i de l'Escola Madre Sacramento, que ens estan ajudant, estan fent també d'English Teachers, portant tots els tallers, i, bueno, és la cluenda de tot un any de diferents activitats que fem en la coordinació que fem primària i secundària. Aquesta és la cinquena edició, no, de l'English Day? És la sisena, ja. Sisena, ja. Sí, des del 2007.
Si no he comptat malament... No, no, pot ser, pot ser, pot ser. Sí, sí. Com va sorgir tot plegat això de l'English Day? No sé si ja ets tu des del principi, com va néixer aquesta aventura? Bé, això va ser real a l'escola Canigó, doncs teníem un projecte de llengües estrangeres que ens va donar l'oportunitat d'anar a un congrés on vam veure experiències que es feien a altres municipis i ens vam presentar una experiència que es feia a Santa Coloma de Farnest
I en aquell moment estàvem fent la coordinació primària-secundària entre tots els especialistes d'anglès del poble i ens va semblar una bona idea i ens vam posar a organitzar-la. I així ens va sorgir i l'hem anat intentant millorar cada any amb l'opinió dels nostres alumnes i passem a continuar. Home, i tant, que duri. Amb l'objectiu de practicar anglès, com dèiem, al voltant de 250 noies i noies, els tenim al casal de joves jugant, participant de diverses activitats, de jocs, de tallers...
amb l'objectiu bàsicament de parlar a l'anglès. És a dir, el que salta a la norma se'n va a la presó. M'ha fet molta gràcia això. Si parla català avui, sí, s'ha de ser una estoneta perquè no volem sentir parlar. Doncs a Bensi et portaran a tu a la presó perquè estàs parlant en català i a mi, vaja. Bueno, m'he tancat en un quarto, no em sent ningú. Ben fet, ben fet. I pensen que estic tenint una conversa amb anglès, però quan surti, perquè ara em toca justament fer de speaker, doncs hauré de dir... Change your workshop and let's continue playing...
Marta, que vagi molt bé, moltíssimes gràcies. Thank you very much, eh? I ens veiem en aviat. You're welcome. Adéu-siau. Dos minuts i arribem a les dotze. Continuem aquí a la sintonia del Just a la Fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Com Radio. Notícias.
Bon dia, són les 12, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Espanya no complirà amb les xifres de reducció de dèficit imposades per Brussel·les. La Comissió Europea està fent públiques a aquesta hora les últimes previsions de creixement econòmic i asseguren que Espanya tancarà aquest any i el que ve molt per sobre dels límits comunitaris. Brussel·les, Raquel Correa, bon dia. Bon dia, Espanya no se'n surt i aquest any el govern de Rajoy no complirà els objectius de reducció de dèficit que s'havia marcat.
Així ho ha confirmat avui la Comissió Europea, que alerta que si res no canvia, Espanya tancarà el 2012 amb un dèficit del 6,4% i l'any que ve del 6,3%, una xifra que doble amb escreix el 3% pactat amb Brussel·les. La culpa, diu l'executiu comunitari, és de les autonomies.
Oli Ren és el vicepresident econòmic de la comissió. A Espanya es mantindrà en recessió fins a finals d'aquest any i només començarà a repuntar econòmicament en el primer trimestre de l'any que ve, el 2013. Més males notícies, doncs, per a Espanya. Brussel·les revisa a la baixa les previsions i creu que l'economia de l'Estat caurà un 1,8% aquest any 2012 i tancarà en negatiu encara l'any que ve. L'atur, a més, seguirà pujant
I el 2013 superarà el 25%. Com ràdio Brussel·les. Des del govern central ja han reaccionat a aquesta nova previsió sobre el dèficit espanyol. El secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez La Torre, ha dit que Brussel·les no ha tingut en compte algunes de les mesures preses fa poc per l'executiu de Mariano Rajoy, com per exemple el pla de lluita contra el frau o les mesures d'ajust dels comptes de les comunitats autònomes o dels ajuntaments.
El Palau de la Monclo ha començat la reunió del Consell de Ministres d'avui i l'executiu ha d'aprovar una nova reforma per al sistema financer. Segons ha transcendit en els darrers dies, la intenció del govern de Mariano Rajoy és demanar al sector bancari més provisions per compensar els deutes que bancs i caixes tenen
del sector immobiliari. La quantitat d'aquesta nova provisió pot arribar als 40.000 milions d'euros. El Ministeri de Defensa mantindrà oberta l'Acadèmia Militar de Talarn, el Pallar Jussà. Els militars s'hi podran continuar formant, però es reduirà l'activitat del centre, tot i que Defensa no n'ha concretat els detalls. Fa un mes el Ministeri va anunciar que hi havia la voluntat de tancar aquestes instal·lacions. L'alcalde de Talarn, Lluís Oliva, creu que la pressió del territori ha obligat el Govern Central a canviar de plans. Ho ha dit en declaracions a Com Ràdio.
en aquest cas n'havíem de fer. I jo crec que això ha sigut fruit també d'aquest optimisme, aquest optimisme que ens ha vingut traslladar a la població, que hem pogut explicar a tothom, poder explicar el que representava aquesta acadèmia per la nostra població i per la nostra comarca.
L'Acadèmia Militar de Talarm genera uns 800 llocs de treball directes i indirectes. El delegat del govern a Extremadura ha presentat la seva dimissió aquest matí per incompatibilitat del càrrec amb el fet de ser titular d'una farmàcia. És Alejandro Ramírez del Molino i era delegat del govern a Extremadura des de fa 4 mesos. La d'avui és la segona dimissió en només una setmana d'un al càrrec públic extremeny.
La primera va ser la del conseller de Salut, també per incompatibilitat, en aquest cas pel fet de tenir una consulta privada com a oftalmòleg a Portugal. El sindicat Comissions Obreres demana la negociació urgent d'un conveni digne per als treballadors d'ensenyaments no reglats, com per exemple les acadèmies d'idiomes o de reforç escolar.
Per aquest motiu ha presentat a la patronal del sector aquest matí més de 1.500 signatures de suport. El personal cobra el mateix salari des de fa 5 anys i està amenaçat amb un increment de jornada. Esteve Rambol és el responsable del sector del sindicat. La patronal quiere introducir una jornada de 40 horas lectivas cada semana. Y esto no es aceptable ni para el trabajador que tiene que realizar las horas ni para los alumnos que la calidad de enseñanza va a sofrir
a causa de tener trabajadores que están estresados y no pueden cumplir con su compromiso que es dar educación de calidad en este sector. El col·lectiu d'ensenyaments no arreglats aplega unes 8.000 persones amb contracte a Catalunya entre docència, administració i altres serveis. Com Ràdio Esports.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça-Rigal juga avui les semifinals de la final a 4 de l'Eurolliga d'Istanbul contra l'Olimpiakos Grec a partir de les 8 del vespre. El conjunt blaurana inicia d'aquesta manera el camí en la sala, el seu tercer títol a la màxima competició del bàsquet continental. Escoltem el base barcelonista Víctor Sada en declaracions a Com Ràdio.
Són equip amb espanolis com a referent clar d'atac, amb americans no molt coneguts anys anteriors, però que sí que aquest any han jugat a un gran nivell i que estan amb molta confiança i un equip que defensivament ens obligarà tàcticament a preparar algunes projectes. L'altre semifinal es jugaran al CSKA de Moscou i al Panathinaikos. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Demà dissabte se celebra Sant Just, la Festa de la Pau, durant tot el dia. Els actes començaran a partir de les 12 del migdia, s'allargaran fins a les 10 de la nit i n'hi haurà per tots els gustos i per totes les edats. A partir de les 12 hi haurà un espectacle infantil, acompanyat d'una xocolatada, i a partir de 2.46 de la tarda hi haurà una ballada de sardanes per la Pau, també una actuació de gegants,
i una altra de la Casa Regional d'Extremadura. També hi haurà botifarrada popular al vespre, seguida d'un espectacle de Bandarà i del drac Rifenyo. A més a més, també hi haurà una exposició a càrrec de l'ACNUR, que explicarà com és ser refugiat, com és viure com a refugiat, que a més a més també comptarà amb una actuació de pallassos sense fronteres. I l'Esplai ara mateix farà una recollida d'aliments durant tot el dia de la Festa de la Pau.
I aquesta hora s'està celebrant al Casal de Joves l'English Day. És la sisena edició d'aquesta activitat que plega prop de 250 infants de sisè i primer d'ESO de les escoles públiques de Sant Just amb l'objectiu de practicar l'anglès a través de diferents propostes. Durant tot el matí es fan jocs i tallers en els quals han treballat durant tot el curs i a més es lliuren premis dels jocs i concursos que els nens i nenes han treballat durant la jornada. D'altra banda, també hi participen alumnes de primer d'ESO de l'Institut de Sant Just i de l'Escola Madre Sacramento.
I acabem aquest bolletí amb una punt d'agenda per aquest vespre. El periodista de TV3, Lluís Caelles, presenta a l'Ateneu el seu llibre Fukushima, crònica d'un desastre nuclear. L'obra és un recull de les experiències viscudes per Caelles i Sergi Vicente, també corresponsal de TV3, que tracten les seves experiències arran del desastre nuclear que va trasbalsar ara fa un any al Japó i de retruc al món sencer.
Avui fa quatre dies que es va tancar el darrer reactor japonès, passant a ser, per tant, un país no nuclear, i el gran dubte ara per ara és saber si canviaran el model energètic o si tornaran a obrir centrals nuclears. De tot plegat, se'n parlarà aquest vespre a la presentació de Fukushima, crònica d'un tsunami nuclear que es farà a dos quarts de nou del vespre a la Sala Piquet de l'Ateneu, una activitat que organitza l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu.
I això és tot de moment. Més informació a partir de la 1 i 5 al Sant Just Notícies, edició migdia.
No, no quiero ir al colegio porque hay gente y no es para mí No, no quiero levantarme porque no me quiero morir
Madre, ¿por qué soy cobarde y mi intención es la de huir? Mamá, yo no quiero crecer y ser adulto y trojar. Madre, mi comprometerme con la vida y serán no amar.
Mamá, mi responsabilidad. Mamá, no me quedo levantada.
No, no quiero.
Fins demà!
Déjame, yo me quedo aquí a dormir. Garantízame, nunca me voy a morir.
Un moment com cada divendres es de parlar de cinema a les estrenes de la setmana i la repassem com sempre amb la Georgina Llongueras. Bon dia, Georgina. Hola, molt bon dia. Comencem avui parlant d'una pel·lícula que es titula Un lugar donde quedarse. Sí, és una pel·lícula que és coproducció entre Itàlia, Francia i Irlanda. De fet, el director és en Paolo Sorrentino, tot i que això es sorprendrà perquè l'actor principal és en Sean Penn.
I això potser descoloco una mica en l'origen de la pel·lícula amb el tipus d'actors que interpreten els papers principals. De fet, en Sean Penn és el paper principal, no sé si l'haureu vist en les diferents balles publicitàries, i és que surt amb una cara i amb una pinta raríssima, tota gòtica,
no sé si has tingut l'ocasió de veure'l, però està amb els cabells tots esbojarrats de color negre, tot pintat tipus gòtic, no? I és que ell és l'actor principal, o el personatge principal, que és en Cheyenne, que és un cinquenton, de fet és una antiga estrella del rock, que encara segueix utilitzant aquesta xica gòtica, i de fet té una vida bastant avorrida, però ell encara segueix amb els ideals que els van portar, doncs, quan va ser un artista del rock, no? Llavors,
El fet que el seu pare estigui a punt de morir fa que es traslladi a Nova York i, a partir d'aquí, comença a investigar tota la vida del pare, amb el que no es portava gaire bé, però en res. De fet, és un tema que hi ha moltes pel·lícules, també, no? El fet que estigui a prop la mort dels pares comença a investigar la vida del pare i, doncs, es trobeix moltíssimes coses. De fet, es tracta d'una road movie, que és aquest viatge que fan els personatges municipals, i...
d'alguna manera el que fa és buscar els trets identitaris del personatge. Segons la crítica, visualment parlant, és molt bona la pel·lícula, està dirigida amb bon gust, amb bona direcció de fotografia, i tot i que el personatge que fa en Sean Penn és molt excèntric, diuen que fa molt bon paper, doncs es torna en una tràgica comèdia bastant especial, però que podríem dir que és una de les destacades aquesta setmana. Doncs sentim el trailer a veure si ens fa venir ganes d'anar cap al cinema.
Jane, mi padre se está muriendo y yo no he cogido un avión en 30 años. El miedo a volar no es tu único problema. Cierto. Es una de las cosas por las que me enamoré de ti.
No he hablado con mi padre en 30 años. No sé nada en absoluto sobre él. Lo único que ha hecho es buscar al que le torturaba en Auschwitz. No le encontró nunca. ¿Sabes qué es el holocausto? En líneas generales. ¿Y a tu padre? ¿Conocías a tu padre? En líneas generales.
¿Quieres matarme, cielo? ¿Y tú qué haces en este agujero perdido? Estoy buscando a un criminal nazi de Auschwitz. ¿Y qué piensas hacer cuando lo encuentres? ¿No es peligroso? Me llaman Don Peligro. Ahora te recuerdo, cantaste una vez con Mick Jagger, ¿a que sí? En realidad Mick Jagger cantó conmigo.
¿Puedes tocar This Must Be the Place de Arcade Fire? This must be the places de Talking Heads. ¿Qué estás haciendo? ¿Entendes encontrarte a ti mismo o algo así? Estoy en Nuevo México, no en la India. This must be having fun.
I després d'aquest trailer ens n'anem cap a la següent estrena, que és Sombres Tenebrosas. Suposo pel·lícula de pop, el títol. Doncs no, és una pel·lícula d'enganyar. Ah, és la que està dalt de la llàcia que en cartell és llàcia quina pel·lícula és. Exacte. Doncs també esperada pels seus fans, no? Exacte. Johnny Depp, Michelle Pfeiffer, Helena Bonham Carter, que són...
El seu noms de sempre. Exacte, del director Tim Burton. És una nova pel·lícula d'aquest director. Per tant, ja sabem quin estil de pel·lícula anirem a veure. És l'adaptació de fet cinematogràfica d'una sèrie de televisió dels anys 60, on hi havia criatures del món del terror, fantasmes, zombis, vampirs, licàntrics i bruixes. Tu parlaves que era una pel·lícula de terror...
Sí que hi ha els personatges d'aquests de terror, però diguem que no és de passar por, diguem-ne. La pel·lícula va sobre la Victòria, que entra a treballar com a institutriu en una menció de principis de la dècada dels 70, i es buca la història de la família que habita la menció, lligada a un passat de llegendes negres i de criatures de l'anís i tal. I això ho va descobrint la pobra després d'entrar a treballar en aquesta menció. De fet, segons la crítica,
Està molt recomanada als habituals de Tim Burton i de Johnny Depp. És la vuitena pel·lícula que fan junts i ja sabem una mica... Sí, que ens trobarem. Té molt bon disseny de producció, bona fotografia i també molt bona banda sonora. En global, la història és molt interessant, tot i que, com sempre, es treca sobretot per l'estètica de Burton. Ja. Bé, doncs pot ser una proposta també que segurament atraurà molts, o un públic concret, si més no. Sí, els seguidors, no? Exacte.
Sentim doncs aquest traller dà sombras tenebrosas. Se avecina tormenta. Pareces expectante. Me adapto bien. ¿Quién eres? Soy el vérfugo de Gotham.
¿Le han matado? No estoy segura. ¿Por qué no me matas de una vez? Tu castigo debe ser más severo. ¿Crees que va a regresar? No.
¿Por qué oías? ¿Por Ben? Deberías temerle tanto como yo. No pienso enterrarse. Ya he enterrado a suficientes miembros de la familia web. Ahora ya no les debes nada en absoluto. Les has dado todo.
I la següent proposta d'aquesta setmana es titula Infiltrados en classe. Sí, podríem dir la comèdia nord-americana d'aquesta de Gambarrisme, que ens torna a arribar a la cartellera. A l'estil American Pie que comentàvem la setmana passada. Exacte, sí, sí. En aquest cas està dirigida per Phil Lord i Christopher Miller, que de fet van ser els directors també de pel·lícula com Lluvia de Albóndiga,
doncs en aquest cas ens porten una adaptació cinematogràfica també d'una popular sèrie de televisió que es diu Jovenes Policies que són uns agents que el que fan és infiltrar-se en un institut per lluitar contra la delinqüència juvenil. Clar, el problema és que ells són joves però no tant i es veu molt el contrast entre gent de 30 i els adolescents que es veu allà un contrast ja de cultura molt diferent i de manera de veure les coses.
És una comèdia d'acció entretinguda, una mica boja, evidentment, per passar una bona estona. És la típica pel·lícula disparatada i gamberra sobre l'absurd. I l'interpreta John Hill, que ja és un dels habituals també d'aquestes pel·lícules, com per exemple Superfumados i aquest tipus de pel·lícula. Atenció perquè han triat diversos cameos, que són aquestes aparicions de gent més o menys famosa en la pel·li,
Entre d'ells el propi Johnny Depp, no? Entre la pel·lícula del Tim Burton, la de la setmana passada de Diarios de Ron, i aquesta, doncs Déu-n'hi-do el que està apareix en aquest actor darrerament a la cartellera. Molt bé, doncs sentim aquest trailer. Mini Eminem. Què passa, tío? No te veía desde el Isti. Què? Pelliz capezón, pelliz capezón. No para. Prepárate para pasarte la vida repartiendo hostias. Ya te digo.
Jo, tío, creía que en este curro habría más persecuciones, explosiones y eso. ¿Qué pasa, jefe? Es nuestro primer malo. ¡Lo he pillado! ¡Bien! ¿No le habéis leído sus derechos? ¿Os sabéis los derechos de un detenido? ¿Tiene derecho a permanecer un abogado? ¿Has dicho tiene derecho a ser un abogado? Uno tiene derecho a ser un abogado, si quiere.
Estamos recuperando un programa de la policía secreta de los años 80. Quedáis oficialmente trasladados. ¿Dónde nos presentamos? En Jump Street, en el 21 de Jump Street. Estáis aquí porque sois como Justin Bieber y Hannah Montana, pero el cutre. Vais a infiltraros como falsos alumnos de instituto. ¡Qué raros son los críos hoy en día! ¿Qué es eso? Tienes buen tono muscular, jovencito. ¿Cuándo pasaste la pubertad? ¿A los 7 o algo así?
Regla número uno. Nada de relaciones sexuales con alumnos o profesores. Déjame que te mire el paquete. Digo que te mire el examen. Voy a corregirte el test. Regla número dos. No le deis a nadie nada de alcohol. Le prometo que seremos súper profesionales. Hay muchas cosas que me molestan de ti. La música que te gusta. Que parezcas un porrero de 40 años.
¿Quieres ir al baile conmigo? A cortar el césped. Mamá, no tenemos tiempo para cortar el césped. Si vives en esta casa, tienes tiempo para cortar el césped. I d'aquí passem a la següent estrena, que és 6 puntos sobre Emma. Què podem dir d'aquesta pel·lícula? Doncs que és la proposta espanyola de la cartellera d'aquesta setmana, dirigida per Roberto Pérez Toledo.
que en aquest cas és un director reconegut de curtmetratges, però es passa al llargmetratge amb aquesta pel·lícula interpretada per Verónica Echegui, Alex García i Fernando Tielbe com els tres màxims protagonistes. La Verónica Echegui, de fet, és la protagonista, la Emma, que té gairebé 30 anys i que és cega.
però sí que té una cosa claríssima, que és que vol ser mare. Llavors, la protagonista el que farà és utilitzar els homes per aconseguir el somni de ser mare, no? És una mica sarcàstica, la pel·lícula, perquè juga amb una persona que té una discapacitat que no té vista, no? Però, bueno, juguem tota aquesta manera que manipula els homes per arribar al somni de ser mare. Una agria comèdia, doncs,
amb bona interpretació segons la crítica per part de la pròpia Veronica Etchegui, que jo, la veritat, en el tràiler et quedes, doncs, molt parat de com interpreta aquesta seguesa. Doncs estrany sentim aquest tràiler, si més no. Mini Eminem. ¿Qué pasa, tío? ¿No te veía desde el insti? ¿Eh? Pelliz capezón, pelliz capezón. No para. Prepárate para pasarte la vida repartiendo hostias. Ya te digo.
Jo, tío, creía que en este curro habría más persecuciones, explosiones y eso. ¿Qué pasa, jefe? Es nuestro primer malo. ¡Lo he pillado! ¡Bien! ¿No le habéis leído sus derechos? ¿Os sabéis los derechos de un detenido? Tiene derecho a permanecer un abogado. ¿Has dicho tiene derecho a ser un abogado? Uno tiene derecho a ser un abogado, si quiere.
Estamos recuperando un programa de la policía secreta de los años 80. Quedáis oficialmente trasladados. ¿Dónde nos presentamos? En Jump Street, en el 21 de Jump Street. Estáis aquí porque sois como Justin Bieber y Hannah Montana, pero el cutre. Vais a infiltraros como falsos alumnos de instituto. Qué raros son los críos hoy en día. ¿Qué es eso? Tienes buen tono muscular, jovencito. ¿Cuándo pasaste la pubertad? ¿A los 7 o algo así?
Regla número uno. Nada de relaciones sexuales con alumnos o profesores. Déjame que te mire el paquete. Digo que te mire el examen. Voy a corregirte el test. Regla número dos. No le deis a nadie nada de alcohol. Le prometo que seremos súper profesionales. Hay muchas cosas que me molestan de ti. La música que te gusta, que parezcas un porrero de 40 años...
¿Quieres ir al baile conmigo? A cortar el césped. Mamá, no tenemos tiempo para cortar el césped. Si vives en esta casa, tienes tiempo para cortar el césped. I acabem amb una proposta força diferent, com és Misbala. Sí, podríem dir que és la proposta alternativa d'aquesta setmana.
dirigida per Gerardo Naranjo, és una pel·lícula que ens arriba de Mèxic i que és una barreja entre drama i thriller. De fet, va ser nominada la millor pel·lícula de Llatinoamericana als Premis Coya, de l'any 2012, i també va ser presentada al Festival de Can. I el que fan és presentar-la com la Gomorra mexicana. La pel·lícula Gomorra, que anava una mica del tema mafiosa a Itàlia, doncs aquí parla dels càrcers de Mèxic. De fet, la protagonista és la Laura, que...
les seves aspiracions és convertir-se en reina de la bellesa, presentar-se en un concurs de bellesa, i de sobte tot se li torna en contra perquè cau en mans d'una banda organitzada, i precisament per això es diu Miss Bala, perquè de tota manera es presenta com a Miss però acaba sent tot el contrari. El que fa aquest director és apropar-nos d'una manera molt sutil a la realitat del seu país, una realitat corrupta, sense llei, i que podrem veure un cop més en aquesta pel·lícula.
Doncs pot ser interessant, sentim com sembla aquest tràiler. Soy Laura Guerrero, tengo 23 años y mi sueño es representar la belleza de la mujer de mi estado.
Señor, perdón. Me equivoqué. Yo te voy a ayudar. Pero también necesito que jales...
I així acabem, doncs, el repàs per les estrenes d'aquesta setmana. Moltes gràcies, Georgina, i tornem a parlar la setmana que ve amb més pel·lícules. Molt bé, fins divendres. Que vagi molt bé, fins divendres. Adéu.
Fins demà!
I don't want to talk About things we've gone through Though it's hurting me Now it's history I've played all my cards And that's what you've done too Nothing more to say
No more ace to play. The winner takes it on. The loser standing small. Beside the victory. That's my destiny. I was in your arms. Thinking I belonged there. I figured it made sense.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Arriba't divendres, per tant, és moment de fer unes postres a la secció de cuina del Just a la Fusta. Saludem la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Avui què farem? Mira, avui us faré un postre que vaig tindre l'ocasió de provar-lo ara que vaig estar fora uns dies. Em va encantar perquè a mi no m'agrada el dolç.
A mi, tot el que sigui fuet i coses d'aquestes, perfecte, però el dolç... No et convenç. No, no, per res. Em passa que no se me correix mai. Ara, si em porten bombons, també ho menjo, eh? Però, bueno, vaig estar fora i em van fer, en el restaurant on estava, un postre per a la gent que no pot menjar sucre o que no vol sucre. Mira, en alguns quants. Sí, vaig... Perquè el sucre també és necessari, eh? Tampoc ara tirem una...
S'ha de procurar perquè hi ha moltes coses que porten sucre i sal. Agafes formatge tendre, el mató que tenim aquí, el passes pel mini primer, però ben passat, i afegeixes un iogurt sencer.
i que quedi compacte llavors ho poses amb un gotet per cada ú si sou tres o quatre poses això dintre d'un gotet llavors agafes un pot de préssec amb almíbar treus el suquet tritures el préssec i allò ho poses per sobre del postre fa bona pinta riquíssim doncs jo ho provaré perquè tinc unes quantes amics diabètics
No beguis l'almiba, eh? A part que visualment deu fer efecte. Sí, o pots fer un pinya, si vols, o pressecs naturals, però si és que ara no hi ha, ara estem en uns mesos que la frita és una miqueta xunguí.
Però si tens pressecs naturals, també ho tritures i tires per sobre. I de veritat que és un postre que absurdament pot menjar tothom. Perfecte. I de cullera, eh? Jo estava així una miqueta i m'han dit, prova-ho. I realment dic, mira, pel meu programa. Doncs gràcies, Carme. Vinga, fins la setmana que ve. Adéu-me, que bon cap de setmana. Bon dia, bon cap de setmana.
La, la, la, la...
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs 18 minutets i arribarem al punt de la una del migdia. Saludem en Jaume Socarrat. Jaume, bon dia. Hola, molt bon dia, Enric.
Com sempre en Jaume fa un repàs, fa una pentinada a l'actualitat, però des d'un altre vessant, des d'un altre punt de vista, buscant el lloc més anecdòtic, més curiós. Exacte, no aquelles notícies que sempre veiem al telediari, sinó aquelles notícies que passen al món que no se'n parlen gaire. Bueno, de Telecinco a vegades sí. Sí, aquesta seria més de Telecinco. Seria més de Peter Pigas, però les que són del vessant successos. Sí, coses rares que passen al món. Curiositats.
I per on comencem avui? Primer ens parlaràs d'una tassa. Una subhasta desproporcionada. Quan estaries disposat a pagar per una tassa? Dos, tres euros. Hi ha gent que ha pagat 75.000 dòlars per una tassa que va fer servir la Lady Gaga una vegada. El que és cert és que, tal com ho planteges...
Semblaria una bogeria, però més aviat jo diria que és una donació solidària. Sí, perquè si mirem més en profunditat la notícia veiem que aquesta subhasta s'ha fet amb uns fins benèfics per ajudar la gent, les víctimes del tsunami del 2011 que va haver-hi al Japó.
Es veu que aquesta tassa té la firma de la Lady Gaga, té, a més a més, marcat el seu pintallavis i va ser utilitzada el juny de l'any passat, quan la Lady Gaga va visitar el Japó amb motiu d'actes benèfics que van fer juntament amb altres personatges famosos com la Nicole Kidman, l'Orlando Bloom o la Witness Patrol per salvar el Japó. Bé, aviam, per això, jo ho equivaldria a una donació i et quedes... Bé, hi ha molt de fetichista pel món, hi ha molt de penjat, és a dir...
gent que ha pagat per cabells de Marilyn Monroe, autèntics dinerals. Sí, aquí hem anat comentant d'històries així, de col·leccionistes que han pagat barbaritats, però, bueno, si han set per aquesta causa, doncs queda com més justificat. Doncs una tassa, Lady Gaga, 75.000 dòlars, que vindrien a ser, deixem que calculi, uns 57.776 euros. Quasi res.
M'ho havia escrit, en Jaume, no ho he calculat. I parlem d'un hotel sup'aquàtic, explica'ns això. Sí, perquè es vol fer el primer hotel sup'aquàtic del món, es dirà Water Discus Hotel, i es vol construir a la ciutat de Dubai, aquesta ciutat que estan fent logeries. Estan fent allà una illa, que no sé si s'acabarà fent...
que té l'escut del Real Madrid, i els hotels tenen la forma del Real Madrid. La va presentar Florentino Pérez fa uns dies, i era l'isla en què tot madridista sueña estar. La Isla Blanca, no, es deu dir? Bé, és aquell lloc on tenen tants calés, per què?
produeixen petroli que se'ls han de gastar d'alguna manera estrambòtica. Doncs ara, a part d'hotels en forma de Madrid, volen fer un hotel del màxim luxe, evidentment, i extravagància, però al fons del mar. Imagina't poder dormir rodejat de coralls, rodejat de taurons, i despertar-te amb vistes directament al fons del mar. És un atractiu, el que passa que...
també s'haurà de pagar, eh? M'imagino, m'imagino. Tens preus? No, encara no hi ha preus, perquè això és només una idea d'un projecte que es vol avançar. Si busqueu per internet Waterdiscos Hotel, que és el nom que se li vol donar, ja hi ha prototips, hi ha fins i tot algunes fotografies de la construcció, però que encara està una mica penjat. Perquè això s'ha de dir que no és la primera vegada que s'anuncia un projecte d'aquestes característiques. Però s'ha acabat fent? El del 2003, que ja es va proposar, no es va acabar fent,
que venia a ser amb el nom de Hidropolis Underwater Atel & Resort, però aquest no es va acabar fent, que era un complex que havia de tenir 220 suïts al fons del mar. Com ho construeixes? Perquè el ciment no s'ha d'arribar a secar mai, no? I a més, no són infraestructures petites. Aquesta podia arribar a fer 260 hectàrees, que va ser l'equivalent al Hyde Park de London. Vull dir que... Tela marinera. Què vols que et digui? Em prefereixo una...
A l'Hotel Sagaró. Si et soc sincer. En vistes el mar des de fora. Des de fora, tranquil·lament, podent beure una cervesa, respirant aire pur, perquè, clar, l'aire no deixa de ser un aire més viciat que... No ho sé. Sí, bueno, deu ser una mica l'ambient de submarí, no? Sí, l'ambient sòrdid. Bé, una professora acusada de castigar amb un protector de gossos els seus alumnes. Com va anar això? Mètodes extravagants. Això, una notícia que ens arriba des de Florida, als Estats Units. Una professora de ciències...
està siguent acusada per castigar els seus alumnes amb un protector de gossos, aquell mític cono que veiem de vegades els gossos perquè no rasquen les orelles. Quan estan malalts, pobrets. Amb allò mateix. I com se n'ha enterat la gent? Es veu que els mateixos alumnes, quan algun d'ells estava castigat, li feien la foto i gràcies al Facebook i Twitter i xarxes d'aquest tipus les fotos s'han anat filtrant fins que els pares dels alumnes han vist el que feia aquesta professora amb els seus fills i han decidit posar-li una denúncia.
Ara, la Laurie Bailey, que és com es diu la professora, que té 47 anys, està acusada i pot ser que l'acomiadin de la seva feina per aquests mètodes... Extrambòtics. Extrambòtics. És bastant probable, no? Bé, escolta, a mi no m'agradaria, no? El que passa és que, no ho sé, és a dir... Bueno, es veu que ell, abans de ser professora, s'havia dedicat a la veterinària. Vull dir que suposo que per algú va lligar tot una miqueta, no?
Escolta'm, ara no sé si anem cap al príncep Carlos o al tema de la Índia. Cap on anem? No sé a quina et fa més por. El tema de la Índia m'ha deixat estupafat. El tema de la Índia és un tema que l'hem trobat molt curiós perquè és una... una tradició centenària. Però, aviam, explica-ho primer i després reflexionem. La Índia llança bebès, per dir-ho d'una manera, al buit per fer-los més forts. Clar, dit així, sona molt estramboti. Però es veu que és com una comunió que fem aquí, doncs...
La Índia es fa com un ritual ceremonial entre bebès de 3 mesos i 2 anys. I el que fan és llençar-los des de 15 metres d'altura.
durant una cerimònia i són recollits amb una manta. Ah, anava a dir alguna cosa a sota. Sí, són recollits per un grup de gent que té com una manta per aturar l'impacte. Si fas l'asfalt, els fas més forts. No, no és aquest l'objectiu. Però, bueno, sí, diuen que fent això es faran més forts i que creixeran més sants. I, a més, diuen que això ho fan només les famílies que realment estimen els nadons. Vull dir que...
Si te l'estimes molt, doncs tira el de 15 metres d'alçada i... Què vols que et digui tu? Jo ara en tinc una de 8 mesos i no la llençaria. Bueno, tens fins als dos anys per pensar-t'ho. Bueno, hi ha moments, eh? No, no, ni en broma, ni en broma. Bé, escolta'm, i el príncep Carlos i la seva esposa Camila Parker-Bolt... Sí, n'han fet una de bona. Sí, de fet, però teòricament no havia de sortir, això. És a dir, no va ser en directe. Ho van veure només els que estaven allà.
Però clar, el fet d'estar a la BBC hi ha càmeres. Hi ha càmeres, i amb una cosa que es diu internet, que es filtra tot, doncs ha sortit a la llum les imatges del príncep Carles i la Camila, que estan fent d'home del temps i de dona del temps la BBC. S'ha de dir que, i nosaltres hem vist el vídeo, que dura uns dos minuts, està a internet amb no sé quants de comentaris, bueno, en fi, ja està siguent una bogeria, i s'ha de dir, però que ho fan bé, eh?, molt posat aquest seriós britànic que tenen ells,
fora d'aquest clima. Que són un estil de Tomàs Molina, Francesc Mauri, Anna Rius... No, el veig més seriós, eh? El veig amb un posat una mica més seriós, eh? No són tan com en Tomàs Molina, que és més així, no? Ells...
El príncep Carles manté molt més sèrio, amb un posat molt, bueno, de príncep. Molt reial, sí. Molt reial. I la Camila sí que s'ha de dir que se la veu una mica collonida, però bueno, també ho fa bastant bé. Veu pensar, què carai, me'n fa fer aquí fer aquest... El motiu d'això, una mica, ha sigut pel cumpleanys l'aniversari de la cadena BBC, que ha complert 60 anys des de la primera emissió. Una mica amb la visita que van fer, doncs, els prínceps...
van fer aquesta brometa, aquest propósit que li havia fet la mateixa BBC els va proposar, i s'han filtrat les imatges ja amb un munt de comentaris i de gags al respecte. I acabem parlant d'una notícia gairebé més esferpèntica que les altres, un dispositiu per comunicar-se amb els morts. Exacte, acabem amb un invent que és el walkie-talkie per parlar amb els difunts, que és que no li agradaria poder parlar amb alguna persona...
que ens ha deixat. Aquest invent existeix, és un invent que l'ha inventat en Gary Galka, que és un enginyer dels Estats Units, de Connecticut. Si és que els noms aquests en anglès encara... Mira que avui és el British Day, no? Sí, l'English Day. L'English Day, sí. Doncs bé, es veu que... Com va sortir l'idea de fer aquest walkie-talkie per parlar amb els difunts? Doncs es veu que el Gary Galka, aquest enginyer, va perdre per mala sort en un accident la seva filla
i des d'aquell dia va començar a tenir presències estranyes a casa seva. Va decidir fer un aparell per intentar captar aquestes presències i va aconseguir escoltar la veu de la seva filla que deia Hello, papi, I love you.
és una notícia una mica de factor quarto milenio te la pots creure o no a partir d'aquell moment ell va posar a la venda aquest artilugi aquesta espècie de walkie talkie i es veu que pot costar des d'uns 79 a uns 350 dòlars suposo que depèn de la potència que tingui i es veu que ja ha fet milers i milers de ventes no em preguntis què faria jo amb aquest home
en Galtes diguem-li en Galtes es veu que és un enginyer però que també és molt catòlic i molt creient i que a més a més a part d'aquest Gualquital que ha fet altres 30 diferents productes per a la investigació de fenòmens paranormals a més a més el comentari bo de la notícia és que un terç dels guanys que fa són donades a institucions benèfics i dos terços a la seva uixaca
per fer més invents d'aquest estil. No ho sé, ho deixem aquí... Què està passant? Hi ha una festa aquí fora. Estivendres, última hora... Deixem-ho aquí, la notícia aquesta, que quedi a l'aire. És el teu mòbil? Sí, crec que sí que era el meu mòbil. No és culpa teva, és culpa... Mira, silenci, escoltem el mòbil del Jaume. S'ha parat, s'ha parat, s'ha parat, s'ha parat.
Diu que qui era? No m'ho facis dir. Es deu ser algú que es queixa de les notícies. Podria ser. Jaume, moltes gràcies. Gràcies. Adéu-siau. Bon dia. All that I have is all that you've given me. Uh-uh.
Bona nit.
Before you go and break my heart Ooh, you better stop Time after time I've tried to walk away But it's not that easy When your soul has turned into
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta.
Carai, quina música més solemne per tancar el programa i per acabar amb la setmana. Dos minuts i la una. Doncs ha estat un plaer acompanyar-vos aquest divendres, la veritat. El fet que el nostre company, el Sergi Pont, no hi sigui, doncs la Carme ha passat a informatius i jo fer el programa. Dilluns tornaré a estar amb vosaltres. O sigui que passeu un bon cap de setmana i, si ho voleu, ens trobareu a la Festa de la Pau aquest dissabte estrema de tot el dia participant i gaudint d'aquesta activitat.
Agrair tota la gent que ha anat desfilant pel programa. Hem tingut en Jaume Socarratz amb les notícies curioses, la Carme Madó amb la recepta de cuina, la Carme Berdoi i la Georgina Llongueres amb el cinema, l'Adrià Calvo amb les activitats culturals del cap de setmana, l'entrevista que fèiem amb en Joan Reventós, director del Comitè Català de l'ACNUR, el Carles Hernández i Rius que ens ha fet la previsió meteorològica i un servidor que us parla, l'Enric, que s'acomiada a tots vostès, tots recordant que hi tornarem dilluns.
Que passeu un molt bon cap de setmana. Un molt, molt bon cap de setmana. Adéu-siau. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents.
Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710.