incidències. S'han complert en normalitat fins a les 9 del matí, quan s'ha acabat la primera de les aturades, segons han confirmat fons de renfa a la xarxa. Les següents aturades seran de 3 a 5 de la tarda i d'11 de la nit a la 1 de la matinada. En aquestes estones circularà un de cada 3 trens de Rodalies i 7 de cada 10 trens AB.
A partir de dilluns, al municipi de l'Amella de Mar, al Baix d'Ebre, es reemprendran les obres de canalització de gas natural. Després d'uns mesos d'aturada, per no afectar la campanya d'estiu, els treballs s'iniciaran amb dos equips de treball per reduir el màxim possible el temps d'aquestes obres. La Cala Ràdio, Olga Tomàs, bon dia.
Bon dia. La setmana vinent Gas Natural reiniciarà els treballs de canalització a la Mella de Mar. Així s'encetarà la segona fase, tenint ja el 50% de les obres del projecte. Andreu Martí és l'alcalde de la Mella de Mar. S'ha decidit també amb l'empresa de Gas Natural que hi haguin com a, diríem, dos equips de treball.
per accelerar totes aquestes obres i que el temps de realització de les mateixes sigui el més curt possible. A més, cal recordar que les obres es reinicien després d'uns mesos d'aturada tècnica acordada per l'empresa gasista, l'Ajuntament i el teixit comercial del municipi per tal de no produir molèsties ni als ciutadans ni visitants en plena època turística.
Els comerciants confien que la nova llei d'horaris comercials estigui enllestida d'aquí un mes. Així ho ha reconegut a la xarxa de comunicació local el secretari general de la Confederació del Comerç a Catalunya. Miquel Àngel Fraile diu que no té cap sentit que des de Madrid es vulguin imposar els horaris de Catalunya.
S'està tramitant al Parlament i esperem que en un mes la tinguem aprovada i tindrem el marc que teníem perquè el que no s'entenia és que des de Madrid es pugui regular els horaris comercials. Així ho diu molta sentència del Constitucional i el nostre estatut i, a més, és que no té gaire sentit que des de Madrid o des de Brussel·les es diguin quins són els horaris comercials que han de fer o a Catalunya o a Andalusia o al País Basc.
Fraile també ha criticat el mercat d'estocs Rec.0, que ha començat aquest dimecres a Igualada i ha qualificat els venedors que hi participen d'especuladors. Notícies en xarxa. Ràdio Taspers 98.1 En Doema Ràdio Taspers
Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts a les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, divendres, dia 8 de novembre. I començant el programa d'avui saludant, com sempre, l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Perquè parlarem de seguida de les notícies de Sant Just. A més a més, també en aquesta primera hora repassarem l'actualitat general del dia. Sentirem també la previsió del temps de cara a aquest cap de setmana. Avui ens entro retallava un dia de sol...
No fa la sensació que faci molt de fred i, per tant, d'alguna manera sabrem si això s'allarga perquè ens sembla que ahir el Carles comentava que dissabte no faria tan bon temps.
A tres quarts d'onze parlarem amb Josep Poll de la generació del 48 d'aquí Sant Just per parlar de l'acte que fan aquest diumenge que inauguren un monolit, una escultura a la plaça que Moab va recordar la seva generació. I a les 11 i 10 entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Urbinyà, per parlar d'actualitat, d'ordenances, de pressupostos, del cadastre i una mica de tot aquest divendres, avui, com dèiem, a les 11 i 10.
A més a més atenció perquè avui estrenarem secció a partir d'ara cada divendres connectarem amb l'institut perquè hi ha un grup d'alumnes que està fent un taller de ràdio i faran doncs una secció de 10 minuts un quart d'hora explicant-nos diferents qüestions des de l'institut avui però com que és el primer dia el que faran és venir directament a la ràdio per saludar-nos I ja han preparat contingut és a dir que ja a partir de les 3 quarts de 12 un dos quarts i mig de 12 parlem amb aquests alumnes de l'institut
just a la fusta i més coses perquè com sempre com que és divendres tindrem també la Clàudia Barberà que ens parlarà de videoclips avui a més a més ens parla de Michelle Gondry les estrenes de la setmana amb el Xavi Roldán i també farem tertúlia com cada dos divendres amb la Marcia i la Cristina
Tot això des d'ara i fins a la una del migdia i com sempre el que fem és començar parlant de les notícies de Sant Just. Per on comencem, Andrea, avui?
Comencem parlant d'una presentació d'un llibre que tindrà lloc avui, en parlàvem ahir al programa, amb la Pila Sant Pau, la dietista que presentarà aquest vespre que engin està el seu nou llibre Menjar bé, una qüestió d'intel·ligència. És un acte que s'emmarca en la tercera edició del novembre literari. En aquest llibre Sant Pau pretén fer entendre els lectors que cal menjar correctament i consumir els sis grups d'aliments necessaris cada dia, però a més a més explica per què, no que únicament s'han de consumir aquests aliments.
De fet, la dietista considera que tothom sap que s'han de consumir aquests sis grups, però que no tothom sap per què, i ella va decidir escriure el llibre arrel, sobretot, de la seva experiència com a dietista i de la problemàtica que molts pacients li presentaven. Es trobaven malament, tot i tenir correctes els resultats de les seves anàlisis. La clau, doncs, segons Sant Pau, estan a explicar per què s'han de consumir els sis grups d'aliments i en quines condicions. I, de fet, ahir la Pilar Sant Pau va posar alguns exemples al just a la fusta.
s'ha de menjar cereals, perquè ens aporten energia de llarga durada. Si li afegim el pa formatge o pernil, què passarà? O és que aquesta energia encara ens durarà més temps. És el mateix prendre dos fruites de cop i separades a lo llarg del dia? No, perquè la vitamina C dura unes tres horetes, o si prenem per un matí un suc de taronja i a la tarda una poma, tindrem més vitamina C disponible que si fem tota la fruita de cop.
Has esmorzat cereals, Andrea, o pa? No. Molt malament. Molt malament. No has esmorzat... No tens energia a la llar-rebrada. No, no tinc... No, però abans sí que esmorzava, però avui no m'he llevat amb poca gana. Aquest llibre aporta exemples i consells i coses que no s'han de fer com el que jo he fet aquest matí, no esmorzar cereals, sobre quins són els aliments que no poden faltar en una dieta. Un dels imprescindibles, s'explicava ahir, és el peix blau d'aigua freda, tipus sardines, tonyina...
La presentació d'aquest llibre de Pilar Sant Pau menja bé una qüestió d'intel·ligència. Serà avui a les 7 de la tarda a la sala Isidore Consult de Can Ginestà. És oberta a tothom i, com dèiem, s'emmarca en el cicle novembre literari.
Perfecte, doncs això d'una banda i també tenim més activitats per aquest vespre. Sí, l'arqueòleg Manuel Edo parlarà avui de la mineria prehistòrica i antiga a la Sala Piquet de l'Ateneu. És la nova conferència de les CEES en el marc del seu cicle La mineria a Catalunya, passat, present i futur. Manuel Edo tractarà el desenvolupament de la mineria a Catalunya des dels seus orígens fins al descobriment de la mineria subterrània, és a dir, el període que va des que es va començar a captar matèria primària no vegetal ni animal fins al neolític.
Segons l'arqueòleg, el Neolític al Bas Llobregat va tenir molta importància i com a referències més properes tenim les mines de Can Tinturer de Gabà i el Massís d'Algarra, fins i tot. Si voleu conèixer més coses de la mineria prehistòrica i antiga, recordeu que l'arqueòleg Manuel Edo farà avui a les 8 del vespre aquesta conferència a la Sala Piquet de la Taneu, també oberta a tothom.
Doncs també una bona proposta avui per fer a Sant Just, és a dir, dues conferències aquest vespre, divendres cultural, parlarem també al llarg del matí, l'Andrea has explicat també diferents notícies, com sempre els punts horaris, i de seguida parlem d'actualitat a nivell general. Però com sempre és moment d'escoltar una mica de música, és la cançó musical del dia, la tinc preparada.
però no tinc un problema d'internet llavors mirarem de resoldre'l de seguida perquè volíem escoltar els de Dodos que actuen avui a la sala Bicul de Barcelona avui ens sembla que és cap a cap a cap a les 11 de la nit i a la sala Bicul que saps on està Andrea? Sí, està per sobre de la Diagonal el que era abans a l'antic Music Box exacte, l'antic Music Box doncs actuaran allà, els coneixes aquest club?
No, de dos. També crec que t'agradarien, eh? Si s'escriu D com si fos en anglès i de dos, doncs D-O-D-O-S. Com els volquers. Doncs passem a la publicitat i de seguida mirem de recuperar-los. Molt bé, fins ara. Fins ara.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Uf!
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Bona nit.
And you will forget and I will remember. And everything changes because you don't know I exist. Words that I said, did they really need them? Someone give them to me now. Words that I could say, but you never need them. Someone standing by the door. A common man wouldn't give up his throne.
Fins demà! Fins demà!
Gràcies.
Passen tres minuts d'un quart d'onze del matí.
És moment per parlar d'actualitat, per això saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, de nou. Hola, bon dia, Carme. I parlem de què és el que ens diuen les portades d'avui. Doncs tots els diaris coincideixen en destacar com a notícia principal una xifra, 0,25%, és el mínim històric del preu del diner, aquest és el titular que ens porta avui al diari Ara.
Crisi, la fragilitat econòmica porta el Banc Central Europeu a rebaixar els tipus d'interès i reaccions. L'anunci de Mario Draghi, el president del BCE, es vera a Alemanya però alegra el fons monetari internacional. És la notícia que han triat al diari ara com a més destacada a la portada. A l'avantguàrdia igual, mínim històric, aquest és el titular. El Banc Central Europeu abaixa els tipus d'interès al 0,25 davant el risc de davallada general de preus. Draghi admet que la recuperació de la zona euro és dèbil i fràgil.
i veiem l'evolució dels tipus d'interès del Banc Central Europeu amb un gràfic que ens acosten en portada i realment és una passada. El 2008 el tipus d'interès estava al 4,25% el 2008 i 5 anys després ha baixat, ha caigut en picat, ja de fet en un any ja va caure en picat fins l'1% el 2009 i ara en aquest 2013 el 0,25%.
I al periòdico, és l'últim diari que comentarem perquè avui no tenim el punt avui, el titular és Empenta. El banc central europeu esgrimeix el perill de deflació per abaixar els tipus a un històric 0,25% i la mesura diu que pot servir per animar la recuperació del consum a l'eurozona. I ens diu també que Alemanya recela de la decisió de Mario Draghi. És el tema del dia avui al periòdico i a la resta de diaris en paper.
Doncs passem ara a actualitzar la informació perquè sembla que ja han deixat una mica davant d'aquest tema i, per exemple, el 324.cat ens haurà parlant-nos del supertifó Ayan que colpeja les Filipines. Al centre del país el subministrament elèctric no funciona igual que les tendències telefòniques i el transport marítim i aèri està tallat.
La Policia Nacional rectifica la transcripció telefònica del cas Raval. Continua, per tant, obert tot aquest cas que es va embolicant cada dia més. La Policia Espanyola ha admès un error humà a l'hora de reproduir la conversa i afegeix que coses com aquesta poden passar, tot i que el cas ha agafat molta transcendència. Reclamen 100 milions de dòlars pel Machu Picchu. Una família peruana assegura ser la legítima propietària dels terrenys on hi ha la llegenda Ciutadella Inca.
I a l'Ala.cat ens destaquen que Esquerra es posa en alerta pels últims sotracs del govern. La topada per TV3 corona una setmana plena de tensions pels Mossos i la concuració de la consulta. També es fa ressò d'aquest supertifó que colpeja el centre de les Filipines, que de moment n'ha deixat almenys 3 morts i milers d'evacuats.
I bàsicament aquestes són les novetats d'aquest matí. Passem ara a fixar-nos en clau internacional, que és el que ens diuen els diaris. Doncs a La Vanguardia, per exemple, trobem una notícia que es titula Els espies donen la cara. És la primera aparició en públic dels caps de la intel·ligència britànica.
Diu a La Vanguardia que als Estats Units és habitual que els responsables de la CIA i de l'Agència Nacional de Seguretat compareguin en sessions públiques al Congrés. Diu però a la Gran Bretanya els serveis secrets es prenien fins fa poc el seu nom al peu de la lletra i operaven enmig de les tenebres més absolutes. De fet, els noms dels titulars ni es facilitaven al públic ni a la premsa. I per tot plegat, diu que el Parlament de Westminster es va convertir ahir en un circ de debò.
o en la cerimònia dels Oscars, diu, amb els caps dels tres serveis d'intel·ligència britanics com a estrelles convidades. I és que ahir van fer la seva primera aparició pública, amb cara i amb nom, els caps de l'MI-5, que és el servei d'intel·ligència interior, de l'MI-6, intel·ligència exterior, i del GCHQ, que és la intel·ligència electrònica. Diu que no han tingut més remei que donar la cara. I algunes de les conclusions...
D'aquesta compareixença van ser que l'any de l'agència britànica no va veure venir ni l'11S ni els atemptats de Londres i asseguren que han avortat 34 grans atemptats terroristes des de l'any 2005.
Doncs, Déu-n'hi-do. Aquest tema que també continua fa dies que n'anem parlant, eh? És a dir, que no s'acaba. Sí, ja no només als Estats Units, sinó també les conseqüències arreu del món, vaja. Sí. I, d'altra banda, trobem una altra notícia que ens diu que la policia desallotja la seu de la televisió pública grega. Alguns empleats continuaven amatent des que va tancar el juny i la policia anti-avalots va irrompre ahir de matinada la seu central de la ERT, de la televisió pública grega, Atenes,
i va desallotjar una cinquantena de persones que continuaven treballant els estudis des que va ser clausurada l'11 de juny. La força policial va cordonar prèviament l'edifici i va entrar companya d'un fiscal. Tot plegat, aquest desallotjament va tenir lloc sense violència, però centenars de persones van anar poc després a protestar a les portes de l'edifici i sí que van ser dispersades amb casos lacrimògens.
El govern cedirà adiu l'edifici a un nou canal públic i tilla de pirateria l'emissió de l'ERT per internet.
Doncs és el que tenim avui en clau internacional. Ens fixem també en la foto del dia avui als diaris. Doncs amb la foto, tot i que la notícia més destacada parla d'aquest 0,25% del mínim històric dels tipus d'interès, la foto més destacada és les protestes que van tenir lloc ahir arreu de Catalunya, sobretot a Barcelona, són les fotos que han triat els farmacèutics, que recordem que tancaven ahir per...
d'alguna manera demanar que la Generalitat els pagués els 416 milions d'euros que els deu. El diari ara, per exemple, han triat un moment en què els farmacèutics protestaven a Barcelona i ens diu que els farmacèutics desconfien de Montoro. Veiem alguns farmacèutics amb pancartes i és una imatge molt similar a la del...
a la del periòdicó de Catalunya. En aquest cas, veiem a membres d'aquest col·lectiu protestant davant la delegació del govern de Barcelona i això sí, el diari ara sí que ha triat una imatge de Mario Draghi, res a veure amb aquesta notícia, la compareixença on va anunciar que els tipus d'interès es baixaven fins al 0,25%. Doncs passem ara a fixar-nos en altres qüestions, que és el que passava un 8 de novembre de fa uns quants anys, per exemple, fa 5 anys, 8 de novembre del 2008.
L'audiència ordenava que no s'obrissin les fosses, les exhumacions autoritzades per Garzón quedaven paralitzades i la decisió feia preveure que apartaria el jutge de la causa. És el tema principal de fa cinc anys que també indicava que Espanya aniria a la cimera dels Estats Units gràcies a Sarkozy. Tapatero, amb el suport de la Unió Europea, ocuparia la cadira de França en la cita contra la crisi. Aquestes cimeres que es feien contra la crisi de fa cinc anys.
Fa deu anys el diari valia un euro, encara, i, bueno, m'ho dic perquè ara m'he fixat que ara val un vint, no? Un cinquanta, perdó. No, un vint, no?
Depèn del diari. El diari ara us 50, l'avantguàrdia avui us 30 i el periódico us 30. M'imagino que si el diari ara val un mes... Nota que me'l llegeixo a la ràdio i realment no el vaig a comprar cada dia i el cap de setmana que canvia una mica el preu. Doncs mira, el dissabte de fa 10 anys valia un euro i se'ns deia que Mas arribava a Maragall segons l'enquesta dels 6. Vull dir que aquesta enquesta allà alcança i no em surt com la traducció més directa en català.
S'apropava, però no... És el que ha dit, sí, sí, és estrany, no? Sí. Assoleix? No, assoleix. És que és com... El mateix aquest és difícil de trobar, no? Bé, en tot cas, quasi costava. Convergència i Unió aconseguiria el 16N un escó més que els socialistes i el PSC guanyaria com el 99 en vots, però no aprofitava la retirada de Jordi Pujol, és el que deia La Vanguardia. S'avançava, per tant, a unes eleccions que encara faltaven
i se'ns deia que Mas però arriscava i que Maragall defensava en el debat televisat de les catalanes. El candidat de Siu es va créixer davant del foc creuat dels seus adversaris, la passivitat de l'aspirant socialista realçava les opcions de Carot i Saura i Piqué elogiava l'obra d'Aznar i el que s'havia aconseguit amb el seu pacte amb Pujol.
És fort perquè el 2003, és a dir, fa 10 anys, encara no havien arribat a governar els socialistes, és a dir, encara hi havia Pujol, no? És el primer triomf de Maragall, és aquest, i han passat moltíssimes coses, no? En tot cas, la fotografia era justament dels líders polítics en aquell moment, que eren Pasqual Maragall,
Carot Rovira, Artur Mas, Joan Saura i Josep Piqué també ha canviat una mica tot plegat. Fa 15 anys Clinton amenaçava a Irak amb atacs ràpids i potents. L'ONU retirava de Bagdad un grup d'experts, entre ells l'equip d'inspecció balística. I també notícies sobre el Discovery que havia aterrat sense problemes Glenn i Duque culminaven amb èxit la seva missió.
Pedro Duque, no? Pedro Duque. No sé d'on deu ser ara, eh? Ja no se'n parla. No, estarà preparant coses grans, suposo. I fa 20 anys la notícia principal era que s'havien mort 15 joves en 3 accidents a matinada. Vaja. Accidents a Sabadell, Múrcia i Bilbao entre les 3 i les 8 del matí del dissabte a la nit que evidenciaven, per tant, una tràgica realitat. Era el tema que triava la Vanguardia per obrir la portada del dilluns.
Tot i que la fotografia passava per esports i hi ha una imatge també de Cruyff, Reixac, Wigelstein i Zubizarreta, tots ells amb 20 anys menys, i se'ns deia que Cruyff castigava Zubizarreta davant del Racing i s'havia quedat a la banqueta.
Eren les notícies de fa uns quants anys, un 8 de novembre. Tornem als diaris d'avui, ara, amb les contraportades. Comencem per la del diari ara, el doble article setmanal de Xavier Bosch, on llegim Darrere d'un gran home i A quin segle som? Darrere d'un gran home, Xavier Bosch parla de...
Shirley MacLaine, no sé si ho estic dient bé, que és la dona del Bill de Blasio, que és la cara coneguda ara mateix de Nova York, el que serà nou alcalde de Nova York. Doncs, en lloc de parlar de Bill de Blasio, que recorda que ha guanyat les eleccions amb una pallissa, el 73% dels vots, avui li dedica el seu article a la seva dona. Diu perquè Shirley MacLaine, que és 6 anys més gran que ell i 30 centímetres més baixeta, diu
ha estat clau a l'hora d'escriure-li els discursos de campanya i d'entrenar-lo per a les entrevistes i als debats. I diu que la seva vida sembla un guió d'una heroïna de pel·lícula. Només recorda, farem un breu apunt, el moment que ella i la seva família se'n van anar a viure a Longmeadow, que és una ciutat de blancs, a Massachusetts. Ella és negra. De fet, els McCray van ser la segona família negra a arribar a la població i van haver de suportar tota mena de vexacions que retenien que se n'atipessin i marxessin.
Repassa la vida de la Shirley MacLay en aquest article. I d'altra banda, l'article 15 segles som, que és com la part negativa, explica un titular del diari Ara Ahir, diu un capellà expulsar una monitora per ser lesbiana. Diu així, titulàvem ahir en portada el fet que el vicari de la parròquia de Sant Pere d'Octaviar de Sant Cugat, amb el vistiplau del rector, havia expulsat una monitora de 28 anys per ser lesbiana, la noia que mai no havia fet bandera de la seva condició i que duia 15 anys vinculada a la parròquia
Va haver de plegar de monitora i en un gest que els honora els seus companys també se'n van anar a casa per solidaritat. I en Xavier Bosch reflexiona sobre tot plegat i sobre quin paper jugar a l'església en tot plegat i de fet en fotografia ha triat una imatge del papa Francesc que el veiem cap cot i diu si escarrassa però no li fan cas.
Doncs ho llegim avui a la contra de l'ara. A l'avantguàrdia tenim que les races humanes no existeixen. Avui entrevisten a Guido Barbugiani, que és genetista, antropòleg bioevolucionista, és difícil de dir això, després de segles d'esclavisme i genocidis, Frank Livingstone ha citat per Barbugiani al CCCB, al centre de...
de cultura contemporània de Barcelona, va demostrar que les races són una quimera interessada. Diu que no hi ha categories racials perquè les exigències adaptatives del medi tampoc no són categòriques, sinó graduals. Livingstone va aplicar els seus coneixements d'antropologia, biologia evolutiva i lingüística a l'estudi de l'extensió de la malària a l'ibèria.
i fa una reflexió al voltant de tot plegat. Diu que ara ell ha divulgat la demostració que les races no existeixen i diu que aquesta evidència científica que no hi ha races humanes ha de seguir la constatació que els humans no som iguals. De fet, cada home és diferent de la resta, però d'una manera també diferent. Diu que, per exemple, hi ha grups que tenen una genètica que els fa digerir més bé la lactosa de llets, entre d'altres exemples.
I al periódico llegim que... I li vaig recitar el poema a la infermera que em va atendre. Eugeni Anguera, té 85 anys, ha publicat un llibre de poemes i sempre que pot va recitar-los a Barcelona. Parla d'aquesta infermera que el va atendre, és la Numància, que li va... La Numància és aquesta infermera que li va posar el sobrenom...
o el títol de «El poeta de la Vila de Gràcia». I ell diu, és la noia de la Casa de los Cuentos que es va inventar aquestes coses. Li va fer un poema que recita a la Contra del Periódico. Diu, «Las noches de Numancia son noches muy queridas. Las noches de Numancia son siempre divertidas».
Diu, és un rodolí, és un pareado que es diu en castellà, un rodolí que li va escriure a ella especialment. Diu, en faig molts. També recita altres poemes a la contra del periòdico. I diu, jo fa 40 anys que faig gimnàstica sempre abans d'anar a dormir. Faig tots els moviments possibles que un pot fer a gegut al llit. Em dic gimnàstica B, B baixa, bàsica i virtual. Diu, i l'he introduït a la Casa de los Cuentos, que és on va recitar poemes i on escolta també altres recitals.
Molt bé, doncs són les contraportades d'avui divendres, 8 de novembre. Parlem ara de la notícia curiosa del dia, que de fet és en clau científica i la trobareu directament normal al 3-24. El que passa que m'ha fet gràcia com a titular, que és un estudi publicat a Plus One, conclou que els cargols, els animals, es bloquegen i perden la memòria quan s'estressen molt. Ai, pobres...
Investigadors del Regne Unit i Canadà han descobert que un elevat nivell d'estrès pot bloquejar els processos de memòria dels cargols, una conclusió on han arribat després d'haver sotmes els cargols a múltiples situacions d'estrès i veure que no podien recordar el que havien après. De fet, un sol fet estressant
ja provoca alteracions a la seva memòria. Aquesta investigació que es publica a la revista científica Plus One revela, per tant, que experimentar múltiples esdeveniments estressants tenen un efecte negatiu, acumulatiu, sobre la memòria. M'imagino que la idea és que es pugui traslladar també a altres espècies i que els comportaments relacionats amb la memòria es poden observar fàcilment en el cargol d'estany, que a més és una espècie que respon a situacions d'estrès d'una manera similar als mamífers.
I bé, la gran conclusió està molt detallat i tot plegat, però és aquesta, que els cargols van reduir la seva capacitat de formar records a llarg termini, tot i que podien formar-ne a curt i mig termini, de minuts a hores, però quan van experimentar els dos factors d'estrès alhora, tots els processos d'aprenentatge i memòria es van bloquejar. És a dir, en compte amb l'estrès. Mira, i podien haver anat els cargols a la conferència del Jordi Blanc. Exacte, sobre com prevenir-ho. Bé, Andrea, gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia.
Cop d'ullar a la premsa cultural, les notícies en Amicultural, llegim que Fernando Arrabal està hospitalitzat a París per un accident cerebrovascular a París. L'escriptor de 81 anys havia de recollir un premi aquest divendres a Nova York. Stacey Ken obre un nou cicle musical al Coliseum o Carmen Calvo guanya el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.
Són algunes de les notícies culturals d'avui divendres. Passem ara a fixar-nos en les portades esportives. On llegim, segons el Mundo Deportivo, Ídol Busis per la buit de Busquets. Música
Han decidit per tant dedicar la portada a aquest jugador, diu que és el millor mig centre del món, que va rebre l'homenatge del Camp Nou, que per primer cop va acorejar el seu nom amant de la privacitat. Triomfa la massa social sense utilitzar ni Facebook ni Twitter.
El nou esportiu titular sal endavant i parla de Messi, que diu que no es discuteix, diu que hi ha futbolistes que eviten gols i hi ha els que els creen i hi ha els que en fan, perquè aquests últims, aquests que compten gairebé els seus partits, doncs ens parla de Messi i de l'evolució que es va veure a l'últim partit d'aquesta setmana.
I acabem aquest repàs per l'actualitat del dia amb la portada de l'esport que parla del porter de Ter Stegen, diu, així és el nou Valdés, a Alemanya el comparen amb el mític Oliver Kahn per la seva qualitat i mentalitat guanyadora. I diu que és el porter que va parar un penal a Messi.
I així capem amb el repàs de l'actualitat d'avui divendres, a seguida parlem del temps.
Dos quarts i mig d'onze, saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, Carme, com estem? Vens amb papers. O te'ls has trobat? Estaven aquí, segur. Puc parlar de còmics, de música... Però no, no són els meus papers. Estan a Salamanca els meus papers. Què tal?
Cap de setmana. Seguim amb aquesta tertúlia, amb aquest tema que és la meteorologia, que sembla que estiguem més a prop d'arribar l'estiu que no pas d'arribar l'hivern, que seguim amb temperatures que estan molt per sobre i ara de cop i volta ens trobem amb aquella situació d'anar a buscar altres mesos de novembre de la nostra vida
per constatar que el mes de novembre no és un mes fred a Barcelona i a Sant Just. Llavors, suposo que hi ha moltes ganes. I també deu anar molt lligat el fet que el mes de setembre va ser càlid i molt maco i que el mes d'octubre també s'ha comportat excessivament càlid. Llavors, més que culpabilitzar el novembre de ser càlid, és més...
que estem una mica cansats, no?, de dir, és que hem tingut dos mesos que no han anat de cap avall, no hem tingut dos mesos de tardor, sinó que han estat dos mesos encara de manteniment d'estiu, i sembla que el novembre ho hagi de solucionar tot, i en canvi el novembre a vegades, a vegades, es mostra més càlid que no pas el mes d'octubre, el mes d'octubre és més d'enrenou, de tempestes, de llevantades, de canvis d'aire, i a vegades tens una miqueta més de fred, i el mes de novembre, en canvi, es comporta,
o així ho diuen les estadístiques generalment, amb un anticicló molt potent, que estem bastants dies de tranquil·litat, és un mes que no plou massa, és un mes que és molt tranquil, i aquests dies tan llarg d'anticicló sí que porta una miqueta més de fred a les valls i a l'interior de Catalunya, però el litoral s'està prou bé i el mar encara no està fred del tot. O sigui que és un mes d'impàs per la garrotada del mes de desembre. Aquest matí ens hem aixecat ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, no per escoltar el Campanar del Poble al costat, sinó per mirar mapes a molt llarg termini i realment més decebedor.
O sigui, jo que diguis fred. Com podríem qualificar el fred? Temperatures per sota dels 15 graus, no? Sí. Hi ha molt pocs dies, eh? Ens hauríem d'esperar la saura una quinzena de desembre. Sí, home. Trobar dies que estéssim per sota dels 15 graus. Acumular uns quants dies. Saps jo de dir, trec la jaqueta però me la poso una setmana.
Perquè hi ha molts altres i baixos amb la temperatura. Falten molts dies, pot canviar molt la situació, fins i tot mirem mapes a llarg termini perquè ens fa il·lusió, però no tenim massa clar què passarà demà dissabte, o sigui que la meteorologia és així de punyatera. Molts mapes ens indiquen, ja que parlem de demà dissabte, que serà un dia estable amb sol i temperatures més fresques, però hi ha altres mapes que fins i tot apunten a la possibilitat d'algun ruixat o alguna goteta amb un dia gris. O sigui que si no està clar el dissabte, mirar molt llarg termini és una mica agosarat.
A veure, avui divendres és un dia on les temperatures tenen tendència a baixar un palet més. Ahir vam arribar a 22 de màxima, recordem que dimarts i dimecres vam arribar a 24 gairebé, ahir 22 de màxima. Avui la mínima, com que ha bufat una miqueta de vent que no l'esperàvem, realment esperàvem una mínima més baixa, doncs s'ha mantingut bastant alta, la mínima ha estat de 16 graus, esperàvem que baixés força més.
però el tanto perquè demà dissabte és un dia de fuetada, de fuetada de tardor, perquè serà un dia bastant més fred, les màximes, ho indiquen tots els mapes, no passaran dels 16 graus, i les mínimes estaran al voltant dels 10 o 11, o sigui que la nit de dissabte o dimensió serà freda. Serà, bueno, refrescarà, si ens anem cap a l'interior farà fred, i aquí a la costa, doncs, 10 graus, 11, doncs fa fred, si depèn de quina hora de la matinada estiguis movent-te pel món, a màniga curta patiràs.
He vist molta gent avui, he vist una persona que m'ha sobtat, anava amb una samarreta de tirans i prou, una senyora, amb el seu cotxet. Home, és estrany, això. Bueno, anava amb un cotxet amb una criatura molt petita, suposo que deu tenir fogots perquè li deu pujar la llet, però vull dir, l'he vist amb màniga curta i dic, agosarada, però bé. Home, sí. Sí, ens estem passant una mica. I a la nit, per exemple, ahir, que vaig estar una hora al carrer, hi ha molta humitat, vull dir que es nota molt, i de seguida, exacte, et cala ràpid. Sí, sí.
Doncs demà serà un dia més fresquet i en canvi diumenge tornarem a recuperar una miqueta els valors d'avui o una miqueta més baixos. Però diumenge ha de ser un dia de sol amb una màxima al voltant dels 19 graus, que és el que toca, i una mínima entre els 11 i els 12. O sigui, seguirem amb aquesta situació. I de cara a la setmana vinent seguim amb aquesta situació que pràcticament no passa res. Dilluns, dimarts... Alguns agosarats avui hem sentit que tornaven a pujar les temperatures...
No es veu els mapes que tornem a arribar a 24 grans, es veu que estarem per sota dels 20, però sí que seran dies molt tranquils i avorrits. Per vosaltres, vull dir, els meteoròlegs. Potser la segona meitat de la setmana pugui remenar-se una mica el temps i puguin baixar les temperatures. La gent ja ho vol, eh?
Clar, és l'editorial que hem fet al principi d'aquest espai. És allò de dir la gent ho necessita, ho vol, els botiguers ho necessiten de mala manera, jo ho entenc, ho entenc. O menjar calent, o no haver d'anar amb menys... I el fort és que us ho reclamem, també, d'alguna manera. Clar, sí, sí. Ho reclamen els meteoròlegs, meteoròlegs de Sant Pere, i així anem. Si l'esforç de mirar el mapa, però clar, si ens dius que fins la segona quinzena de desembre...
Ah, els mapes d'avui. No ho veiem. També he puntualitzat, i no vull que surti el Twitter això, també he puntualitzat que no tenim massa clar del que passarà demà. O sigui, que també és... La metrologia és el clima mediterrani i a sobre és la tardor. L'any passat? Tenim tots els ingredients, sí.
Va arribar tard el fred, te'n recordes? Jo no. El que passa és que va haver una patacada bastant important. Entre el 20 d'octubre i el 10 de novembre va haver bastant de fred i bastant de renou i bastant de pluja. I això ens va a tots mentalitzar, ja hem passat un període una mica llarg de fred, després es va tornar a aixecar una mica el novembre. Ah, va fer aquell fred, per festes de tardor, va fer aquell vent. Sí, sí, sí. Llavors va haver bastant dies amb fred. La gent ja va canviar el vestuari. Mentalment ja està situat.
I després si t'arriben 10, 12 dies, allò, que tinguis 19, 20 graus... L'estiuet de Sant Martí, no? Sí. Llavors et venen aquests estiuets del mes de novembre i dius, bueno, és d'agrair perquè ja hem passat fred i també ve de gust. Però clar, com que no n'hem passat cap de fotada important, doncs per això la gent necessita una mica aquest canvi de temps i per això es parla tant als ascensors. Doncs l'esperarem de moment, no? Sí. Demà una mica. Demà una mica de fred, eh? Demà hi tenim un tast i diumenge tornarem una altra cop a la primavera. Perfecte, Carles. Doncs moltes gràcies i que vagi bé. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana.
Tres quarts del matí de seguida parlem d'actualitat Sant Justenca. Aquest diumenge hi ha un acte de la generació del 48. Ho fem després de sentir la publicitat. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Fits. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
I aquesta hora parlem d'un acte que es fa aquest diumenge perquè el grup de la generació del 48 d'Aquí Sant Just fa aquest any 65 anys i per celebrar-ho aquest diumenge organitzen un acte a la plaça Camoapa. A les 12 del migdia s'inaugurarà una escultura de Montserrat Sastre, testimoni d'aquestes persones nascudes l'any 48. I ara en parlem amb en Josep Poll, un dels membres d'aquest grup. Molt bon dia. Bon dia.
I el que fem primer de tot és reumuntar-nos una mica a l'origen de tot plegat, a aquest grup de generació del 48, que segurament a molts enjustencs ja no hauran sentit a parlar i el sona d'alguna vegada o altra, perquè ja fa temps que funcioneu, que feu d'alguna manera que us heu trobat. Doncs sí, mira, l'any 1998, quan vam complir 50 anys, ens vam unir amb un grup que vam batejar amb el nom de generació del 48.
I llavors, a partir d'aquí, suposo que va ser com una manera de trobar-se amb gent de Sant Just que havien nascut el mateix any.
Sí, efectivament, vull dir, ens vam trobar a una colla de gent de Sant Just que havíem nascut aquell any, concretament amb la primera trobada vam ser 66 persones. Déu-n'hi-do. Sí, 66 persones. Ereu gent que ja us coneixíeu d'abans o hi havia gent que havia arribat més tard? Bé, la majoria de gent d'aquesta llista era gent de Sant Just, eh? És que en aquell any, vull dir, van néixer moltes persones, eh?
I, vaja, havíem anat a l'escola junts, havíem fet la comunió junts, en fi, havíem fet activitats al poble junts, i vull dir, sí, sí, la majoria de gent eren d'aquí, hi havia nou vinguts també, hi havia gent vinguda de fora i tal, però, evidentment, la majoria era gent de Sant Just.
I durant tot aquest temps, és a dir, fins a l'any 98, fins que vau fer 50 anys, us havíeu perdut una mica la pista o en general? És a dir, va servir també per retrobar-vos? Sí, molta gent de Sant Just, la veritat és que sí, es retrobaven, formaven part de la CEA, d'altres us i tal, i altres, doncs, no, ens havien perdut una miqueta i tal, i que ens va fer molta il·lusió quan es vam tornar a trobar, doncs clar, hi havia moltes ganes de fer coses, i així es va iniciar la cosa.
I llavors la idea, a part de trobar-vos, teníeu alguns objectius, ja en aquell mateix moment, el 98? Sí, en aquell moment els objectius eren objectius que generacions anteriors ja havien fet, que era de trobar-se, organitzar actes, sopar, sortides i tal...
I una miqueta això és el que vam fer, no? Però dintre d'aquests objectius, la nostra generació es va plantejar alguna de les coses que van ser, per exemple, crear alguna... O sigui, deixar alguna empremta com a símbol del nostre pas pel...
Està bé, aquí Sant Just, no? Que hi hagués alguna cosa que us puguis representar, com si diguéssim. Exactament. Ja et dic, aquell mateix any ens vam adreçar precisament a l'Ajuntament, presidit aleshores pel senyor Ramon López, per dar-la a comunicar-li alguna de les activitats que volíem realitzar, no?
I, per exemple, quina activitat va ser o quina va ser una de les principals en aquell moment? Bé, una de les principals activitats en aquell moment, entre altres, va ser que amb motiu de la plantada de l'arbre, que era la festa de l'arbre i tal, vam plantar 50 verns a la baixada del Mas, que van ser un per cada any de la nostra vida.
Està bé, és bonica la idea. Què passa? Que no sé si encara hi són tots, per això, aquests verns. Bé, els verns, alguna vegada jo he passat per allà i concretament em sembla que el que vaig plantar jo s'ha mort. I algun altre. Però vaja, va ser una cosa en aquest moment. Un acte simbòlic. I des de llavors, en realitat, han passat 15 anys, no? Suposo que en aquell moment, per això, això va ser l'any 98, m'imagino que...
L'any principal o l'any en què us creeu és quan es fan més coses, però encara veu bastant temps també fent diferents activitats, no? Doncs sí, degut que estàvem molt engrescats, teníem moltes ganes de fer coses, ens sentíem joves...
Doncs sí, vam decidir fer una associació i ens vam convertir en una associació. Això va ser l'any 99.
I aquesta associació va estar activa, participant en moltes coses aquí al poble, i anar fent el que havíem fet habitualment, sortides, conferències, xerrades... I això va durar fins al 2009, que va ser quan la vam dissolre. O sigui, durant aquests 10 anys va ser una associació prou activa.
I llavors, ara que torneu a fer 65 anys, és a dir, que torna a ser un moment d'aquests importants, us heu tornat a trobar? No, de fet, no ens hem deixat de trobar. Es va dissoldre l'associació, però nosaltres ens hem seguit trobant. O sigui, nosaltres, un dimarts de cada mes...
un grup, no et dic que els 66, però un grup reduït del que havíem estat, ens trobem o bé aquí a Can Ginestar o al Bar del Parador i fem les nostres xerrades, intercanviem coses, fem sortides, anem al teatre, cal sortades, vull dir, ara al fer els 65 anys també s'ha fet un creuer, igual que es va fer quan es van fer els 60, vull dir que activitats en fem.
I llavors el que sí que es feu de cara a aquest cap de setmana, aquest diumenge, és, més enllà de fer aquestes activitats, d'alguna manera tornar amb aquesta idea que dèiem abans de l'empremta, de poder tenir algun lloc aquí a Sant Just que ho recordi. Sí, doncs ja tal com t'he dit, el 1998 ens vam proposar una sèrie de coses i una d'elles era precisament la de deixar empremta. Llavors, clar, ja han passat 15 anys
Des d'aquell moment, i aquest any, al complar els 65 anys d'edat, vam decidir que era un motiu prou important com per deixar constància de la nostra existència com a col·lectivitat. I això ens va portar a demanar a l'Ajuntament, presidit pel senyor Josep Perpinyà, poder disposar d'un espai públic per deixar empremta en forma de monolit.
que és el que es podrà veure a partir d'aquest diumenge, no? Sí, precisament és això el que inaugurem aquest diumenge dia 10 i per la qual cosa també agraïm a l'Ajuntament la seva col·laboració.
Un acte que es fa a les 12 del migdia, que suposo que més o menys és obert, és a dir, que qui passi per allà també pot aturar-se i a veure aquest monolit, no? Sí, sí, vull dir, és un acte obert, és un acte obert al poble, i, bueno, esperem que hi assistegi molta gent, esteu tots invitats, i, bueno, esperem que sigui una cosa que es recordi durant molt de temps.
Home, com que hi haurà una cosa... Normalment, quan hi ha un objecte, a vegades, és veritat que ens és més fàcil que ens vingui a la memòria totes les coses. És a dir, que segurament tindrà aquest sentit, possiblement. Bé, nosaltres, entre nosaltres, jo personalment, els dic als companys, dic, bueno, dic això, dic que és la plaça de Camuapa. Dic, però a partir d'ara la coneixerem com la plaça de la generació del 48. Dic, almenys això per nosaltres. Sí, sí, tindrà aquest doble sentit. Quan diguem de trobar-se, diguem, escolta, de trobem-se...
a la plaça de la generació del 48. A la nostra plaça. Perquè vosaltres ara esteu plantejant alguna altra activitat, teniu algun altre objectiu pendent, o en principi és anar-vos trobant i una mica, doncs, ara tenint en compte que ja aquest diumenge podeu inaugurar aquest monolit, tindríeu també els deures fets, com se diguéssim. Sí, i nosaltres ara el més proper que tenim és el sopar de Germanó que fem cada any pels vols de Nadal,
en un principi, si no hi ha res en contra i depèn de la gent que siguem, també perquè, clar, hem mirat algun restaurant i tal, però pel tipus d'aforament, doncs, a millor amb algun que hem planejat no pot ser perquè som massa gent i tal, aquest...
Aquest sopar, en un principi, si no hi ha res en contra, tenim previst fer-lo el dia 14 de desembre. I això és el més immediat, eh? Però, vull dir, es van fent coses. Després vindrà la cal soltada i som-hi. Hi ha moviment, no? Hi ha moviment. Sí, sí, no parem, vull dir...
Home, molta gent, dèiem al principi, que va néixer l'any 48 aquí a Sant Just, vull dir que realment si deu 65 ja en aquest moment és un d'aquests anys que va ser important per Sant Just, pel que fa a naixements, si més no. Doncs sí, perquè jo aquí t'hi he apuntat 66 persones...
Però conto que érem molts més, eh? Nosaltres, els actes que acostumàvem a fer, has de pensar que reuníem, vaja, més de 150 persones. Has de pensar que, clar, aquí estem parlant de 66 persones, però tots estem casats o...
Clar, clar. Has de pensar que el doble ja veus per on anem. O sigui que en un principi havíem arribat a ser hasta 200 persones. Déu-n'hi-do. I quan fèiem sortides per allò de Calcolferó i teníem que agafar algun autocar, has de pensar que en un autocar no en teníem prou. Clar. Vull dir que hi ha hagut un moviment, hi ha hagut un moviment.
I a banda de trobar-vos, d'haver viscut sobretot la infantesa junts en alguns casos, ja creieu que hi ha alguna cosa que per fet de ser d'aquesta generació del 48 us diferenci d'algunes altres? És a dir, heu viscut o teniu un punt de vista marcat d'alguna manera o altra o...?
No, en un principi no té per què haver cap diferència entre generacions, vull dir, cada generació fa el que creu que té que fer, vull dir, jo no sé les altres generacions el que fan, suposo que el que s'hi fan és el sopar aquest de germanor, hi deuen fer alguna trobada més, o no sé les activitats que deuen fer, o que així nosaltres en aquell moment vam marcar una miqueta...
una pauta, perquè, clar, la nostra intenció en un principi, també quan vam fer-ho de l'associació, havíem pensat que si una fundació, una associació, per deixar, o sigui, un relleu, o sigui, per anar deixant, obrint camí per les properes generacions, o sigui, les generacions que ens precedissin, no? Però bé, vull dir, això va quedar així, vull dir, m'imagino que tots deuen fer...
Alguna cosa o altra, en aquest sentit. En tot cas, recordem que aquest diumenge a les 12 del migdia hi ha l'inauguració d'aquesta escultura de Montserrat Sastre, que justament també és una de les membres d'aquest col·lectiu, nascuda l'any 48 també. Sí, sí, i li volem agrair molt especialment perquè quan nosaltres vam decidir que volíem deixar alguna empremta aquí al poble, vam pensar en fer diverses coses i tal, i en un moment donat vam dir, home,
Però si nosaltres tenim en el nostre col·lectiu una escultora... Tenim fàcil, no? Tenim fàcil, al principi. Li vam comentar i la veritat és que es va oferir desinteressadament i està molt animada i ja la veureu. I serà, no?, aquest diumenge, també? Sí, sí, per suposat. I serà, ja la veureu, molt animada i vull dir...
Doncs seran aquest acte a les 12 del migdia, com dèiem, a la plaça Camoapa. Avui n'hem parlat amb Josep Poll, membre del col·lectiu de la Generació del 48. Moltes gràcies i que vagi molt bé per molts anys. Gràcies a vosaltres i us esperem el diumenge, dia 10, a les 12 del migdia. Exacte. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Un minut i mig i arribem a punt a les 11 del matí, moment en què ens actualitzem. Ens posem al dia amb el bolletí de la xarxa, sentim també el bolletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. No us ho perdeu perquè a les 11 entrevistarem l'alcalde de Sant Just per parlar d'actualitat Sant Justenca.
I a més a més, també cap a dos quarts i mig de dotze tindrem una nova secció amb un grup d'alumnes de l'Institut de Sant Just que ens portaran la presentació d'aquest nou espai que a partir d'ara farem cada divendres, connectarem amb l'Institut. Avui ells ens vénen a visitar aquí a la ràdio per presentar-nos a aquest nou espai. També aniran acompanyats de l'Àngels Mostienes, que és la professora responsable d'aquest taller i avui també passarà per aquí la ràdio amb ells el director de l'Institut, que és el Jesús Margarit. Tot plegat, com dèiem,
a partir de dos quarts i mig de dotze, després de parlar amb l'alcalde de Sant Just. A l'escoltes, ràdio d'Esbert Sintonitzes, ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra busquen els dos assaltants que van robar i lligar un home ahir al vespre en una masia del Baix Empordà. La víctima té 76 anys. L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú demana al govern que no anunciï més dates de pagament del deute si no està del tot segur que les complirà. La Generalitat es va fer enrere de la promesa de liquidar el deute amb els municipis abans de finals d'any.
Direcció i sindicats de l'empresa paperera de Mediona, a l'Alp Penedès es reuniran aquest migdia per buscar una solució al conflicte laboral que afecta aquesta empresa. Esports a la una del migdia, sorteig dels setzents de final de la Copa del Rei. I avui arrenca la sisena jornada de la Lliga Leport.
Els Mossos d'Esquadra, com dèiem, busquen els dos assaltants que ahir al vespre van robar en una masia del Baix d'Empordà. Segons fons policials, els dos lladres anaven amb la cara tapada i van lligar un home de 76 anys que era a l'interior d'aquest habitatge al municipi de Palau Sató. Fem girona, Sònia Tobert. Bon dia.
Bon dia. Segons han confirmat fons dels Mossos d'Esquadra, la sal va passar i cap a les 8 del vespre, quan dos homes encaputxats van entrar a un mas aïllat del petit municipi de Palau Setó, al Baix Emporda. A la casa hi havia només un home de 76 anys i els assaltants, que segons la policia portaven una pistola que probablement era simulada, li van exigir que els obrís la caixa forta. L'home ho va fer i els lladres van agafar els diners en metàl·lic que hi havia i també joies.
Després van lligar l'home i van fugir de la casa. L'anciat no va patir ferides. El darrer assalt violent a les comarques gironines va ser fa tres setmanes. També el vaix a Empordà, en concret a Calonja. En aquella ocasió, tres encaputxats van entrar a una casa aïllada, es van barallar amb l'home que hi vivia de 69 anys, el van amordeçar i lligar i van fugir robant només una furgoneta que van deixar abandonada a prop de la casa.
L'alcaldessa del municipi de Vilanova i la Geltrú, el Garraf, ha demanat aquest matí des de la xarxa de comunicació local al govern que no anunciï més dates de pagament del deute amb els ajuntaments si no està al 100% segur que podrà complir amb els terminis. En declaracions a la xarxa, Neus Lloberes ha dit que és conscient que si la Generalitat no paga és per culpa del govern central, però demana més prudència a l'hora de posar damunt la taula nous calendaris.
El que demanem és que, en aquest sentit, quan se'ns donin dates, siguin certes, perquè el que jo considero molt negatiu és que els ajuntaments se'ns asseguri que a tal data tindrem els pagaments i que després no es pugui realitzar. En aquest cas, sabem quin és el motiu. Hi ha hagut un incompliment per part d'una altra banda, però al final, que som els ajuntaments i som els que hem de fer l'atenció última, són els que tenim el problema. Potser algú hauria estat més prudent abans de dir-ho.
La Generalitat deu més d'un milió d'euros a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la capital del Garrac. Està en marxa una nova jornada de vaga a Renfe. Recordem que els serveis mínims s'estan complint. La primera aturada s'ha acabat a les 9 del matí. Les següents seran de 3 a 5 de la tarda i de 11 a 1 de la matinada.
Aquest migdia, direcció i sindicats de l'empresa paperera de Mediona a l'Alpenedès es reuniran per mirar a trobar una solució al conflicte laboral que afecta aquesta empresa. Ahir al vespre, el ple de l'Ajuntament va aprovar una moció de suport als treballadors.
La planta preveu acomiadar 150 persones perquè aleguen que no és rendible. En canvi, l'alcalde del municipi, Servant Casas, ho nega i assegura que l'any passat va tenir uns beneficis de 16 milions d'euros i que per aquest 2013 n'espera uns 14. L'argumentació aquesta amaga una reducció de costos i una deslocalització directa. O sigui, és una decisió escèptica d'empresa que l'empresa noruega, oblidant-se que aquí hi ha una sèrie de persones que han apostat des de l'any 91 per aquesta empresa i per aquest futur d'aquest poble.
La moció rebutja la decisió de l'empresa, es posa a disposició dels treballadors i es compromet a fer difusió del cas allà on calgui. L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha posat en marxa un nou servei reclamat pels veïns i que recull la poda que es fan als jardins privats porta a porta. De moment ha començat a fer-se en un barri com a prova pilot.
De fet, és aquesta una antiga demanda veïnal, donat que, segons admet el propi Francesc Rosa, el servei de recollida de poda a Oasis era insuficient. Ara s'han donat als veïns grans saques per recollir les restes de poda i un cop les tenen plenes, aquests han de trucar a l'Ajuntament per organitzar que se'ls vagi a recollir al seu propi domicili.
Llavors, de la col·laboració amb l'associació de veïns, va sortir la proposta d'intentar fer aquest sistema porta a porta, que al final consisteix en fer-se'n, diguem-ne, a través de l'Ajuntament, de l'associació, proveir d'unes saques, d'uns big bags, perquè puguin ficar aquestes restes, i quan ja la tingui ple, doncs truca a l'Ajuntament. També ens reba aquesta trucada i fixa uns certs dies, diguem, concentrats durant la setmana per recollir, si pot ser, més d'una vivenda, i directament retirar aquesta esporga.
De moment, aquesta recollida porta a porta a oasis és una prova pilot que, si funciona correctament, es pot aplicar a altres barris més allunyats del nucli urbà, com pot ser, per exemple, el barri de Ribes Blaves. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. La dietista Pilar Sampau presentarà aquest vespre a Can Ginestà el seu nou llibre, Menjar bé, una qüestió d'intel·ligència. En aquest llibre, Sampau pretén fer entendre als lectors que cal menjar correctament i consumir els sis grups d'aliments necessaris cada dia, però més explica per què.
Pilar Sampau va decidir escriure aquest llibre arrel de la seva experiència com a dietista i de la problemàtica que molts pacients li presentaven perquè es trobaven malament, tot i tenir correctes els resultats de les seves anàlisis. La clau, segons Sampau, és tan explicat per què s'han de consumir els sis grups d'aliments i en quines condicions. La presentació del llibre de Pilar Sampau, Menjar bé una qüestió d'intel·ligència, serà avui a les 7 de la tarda a la sala Egidor Consult de Can Ginestà.
Més qüestions? L'arqueòleg Manuel Edo parlarà de la mineria prehistòrica i antiga aquest vespre a la Sala Piquet de l'Ateneu. És la nova conferència de les CEAS en el marc del seu cicle La mineria a Catalunya, passat, present i futur. Manuel Edo tractarà el desenvolupament de la mineria a Catalunya des dels seus orígens fins al descobriment de la mineria subterrània, és a dir, del període que va, des que es va començar a captar matèria primària, no vegetal ni animal, fins al neolític.
Segons l'arqueòleg, el Neolític Albas Llobregat va tenir molta importància i com a referència tenim les mines de Can Tintorer de Gabà i el massís del Garraf. La conferència serà avui a les 8 del vespre a la Sala Piquet de la Taneu.
I acabem amb una punt d'agenda de cara demà dissabte, perquè l'escola Montseny organitzarà un mercat de segona mà i artesania a la porta principal de l'escola. Tothom qui vulgui pot fer la seva paradeta i vendre joguines, roba, DVDs o altres objectes. A més, l'organització muntarà una paradeta de pastissos casolans. El mercat serà durant tot el matí i per participar-hi amb una paradeta cal fer inscripció prèvia a l'adreça de correu electrònic mercatsegonamamontseny.com
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Resumiendo por ahí, no me quedo indiferente, no me quedo en mi país. Reina de espectros ausentes, sequito de maniquí.
Bona nit.
Mis bombas serán palabras La metralla de escribir
Ya no respeto tu feba, ni me quedo en la frontera, ni me canso de escribir.
Fins demà!
Tres minuts i un quart de dotze, aquesta hora parlem d'actualitat Sant Justenca amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, per parlar de diferents qüestions, ordenances fiscals, el cadastre, el pressupost i més qüestions vinculades també amb el municipi. Per tant, saludem l'alcalde, molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Bé, perquè ara sabem que quedi lluny, però la setmana passada va tenir lloc aquest ple municipal d'octubre que va ser molt llarg, molt intens. Sí, anys que no fèiem un ple tan llarg, sí.
I que va comptar també amb la presència, ho hem anat explicant aquests dies, de molts veïns, especialment de Vells Soleig, per parlar de tot el tema del cadastre. De fet, es va avançar en l'ordre del dia la moció que presentava Siu, que era en contra d'aquest augment del cadastre, o d'aquesta actualització del cadastre, i que li han recollit 1.600 signatures, i per això es va avançar perquè pogués intervenir també el públic, el que passa que va ser un punt que va durar fins a 3 hores, si no m'equivoco.
Sí, però és normal. És a dir, el ple tenia una hora del dia molt llarg i vaig pensar en posar el primer punt, aquesta moció que va presentar Convergència, facilitar el debat i que els veïns i les veïnes no es paressin fins al final perquè era el darrer punt de l'hora del dia, no?
Per tant, això ens va permetre expressar les opinions que ha del grup polític sobre l'actualització del cadastre i també vaig permetre, perquè crec que ha de ser així, avançar els prèxims preguntes i que els veïns que estaven inquiets o que tenien una altra manera d'entendre-ho o preguntaven, que hi havia gent que també preguntava,
facilitar tot aquest debat. Com el va viure aquest ple? Bé, amb intensitat, és evident. El que passa que l'experiència d'un suposo que ja hem viscut plens amb intensitat, per tant, jo crec que hi ha dues postures, independentment que no comparteixo com s'ha fet per Convergència aquesta campanya, perquè no és correcte, és a dir, faltar la veritat jo crec que és un mal favor per la política i pel mateix tema,
Però l'altre és que hi ha dues postures, això sí que ho entenc perfectament i jo crec que en el ple es va defensar les dues postures sense la demagogia que s'havia fet en aquesta campanya, diguem-ne, feta de recollir signatures, no? Clar, si tu li preguntes a un veí o li demanes la signatura perquè et van a pujar a l'IBI d'una forma espectacular i tots els impostos jo crec que signa tothom, no? Jo mateix signaria.
Quan això no és així, aleshores ho expliques, doncs molta gent ja ho entén. Quina és la diferència entre el govern, diguem-ne, i l'oposició en aquest cas? Nosaltres sabem, i ells també ho saben, el Ministeri d'Economia t'ho diu constantment i el cadastro diu que tenim uns valors cadastrals molt, molt, molt baixos, això és així, ridículs diríem en alguns casos,
que és una revisió feta el 96, jo em vaig negar, l'equip d'OR es va negar a fer la revisió cadastral l'any 2008 perquè entràvem en crisi i ens semblava que no podia ser, a més no teníem instruments per amortiguar els possibles augments, aleshores sí de l'IBI.
I ara els teníem, no? I per tant, però ens recorden encara que això està molt malament, no? Són molt baixos, queda molt poca gent a tot Catalunya que tinguin els valors tan baixos, no? Et donen dues opcions, o fer-ho tu a poquet a poquet amb aquest augment del 10% de valors, no parlo del que paguis, no?
I com que l'Ajuntament pot baixar la quota, doncs pagues el mateix. O que t'ho faci a Madrid. Nosaltres vam optar per agafar aquest instrument, de fer-ho poquet a poquet i tenir controlats els mecanismes i els instruments perquè el veí de Sant Just no pagui més.
Si t'ho fan des de Madrid, de cop, ningú sap com podràs amortiguar aquest cop si tindríem les eines suficients. Això vindrà segur. Jo crec que un veí de Sant Just s'hauria de preocupar si el valor està molt baix i l'Ajuntament no ajuda amb això.
Però és la diferència entre comerciants i que no fem res, esperem i ens ho faran. Aquesta diferència és que ja ens ho faran i ja veurem com ens sortim d'això. Nosaltres diem, escolta, ja sabem que tenim una cosa que s'ha d'arreglar, val més arreglar-la a poc a poc, perquè a més a més els instruments i les llenyes que tens fa que un veí no pagui més. Per tant, jo crec que davant de la incertesa val més treballar. Jo crec que això és governar, ni més ni menys.
Hi havia queixes per algunes desigualtats. Sí, això dono la raó en un tema. És a dir, no parlo tant de les desigualtats. És a dir, aviam, pot ser que hi hagi veïns a Sant Just avui o a l'any que ve que ja estiguin a preu de mercat. Que a casa seva, doncs que a casa seva ja valgui... Que tingui un valor ja més alt, no? Que tingui apropat. Apropat a el que és la justícia. És a dir, escolta, hi poso la gent per clar. És a dir...
Si jo tinc un valor cadastral de casa meva, del meu pis de 50.000 euros, les persones de Sant Jus s'haurien de fer la pregunta. Vendria el meu pis per 100.000 euros? Dius, sí, però és un preu raonable, jo crec que el podria vendre. Té bé el valor cadastral. Tots ens hem fet aquesta pregunta, tots, regidors, regidores, i els mateixos de l'oposició ho saben perquè el tenen, i diuen, escolta, no, jo sé que són sis o set vegades més, no?
Per tant, clar, quan tu ja veus això i dius, no, no, això ho tinc malament, val més que començarà a arreglar a poc a poc, no? Què passa? Passa que el que hem d'aconseguir, jo crec que estem treballant a fons amb els centres de gestió cadastral, que podria ser que hi haguessin un o cinquanta veïns, no?, que ja estiguessin en aquest preu de mercat. És injust perquè aquestes persones continuen amb una actualització permanentment, perquè al final, doncs, clar, seria un preu molt elevat, no?
Això hem d'intentar que surtin d'aquest tren, d'aquesta actualització. Jo crec que això ho aconseguirem, perquè és de sentit comú. I aleshores, oferir-nos amb aquesta inquietud de determinats veïns que poden tenir una part de raó. Com dèiem, hi ha diferents punts de vista i és evident que cadascú defensarà les seves postures, però pel que fa a la convagència que ha fet aquesta campanya, no sé si creu que potser des de l'Ajuntament no se n'ha explicat prou bé.
Bé, nosaltres, en principi, el que et podria dir-te és que no vam preveure que un partit polític fes una campanya, diguem-ne, agressiva d'aquesta manera, perquè ens pensàvem que aquest Taranei es havia enterrat fa molts anys pels partits de l'oposició, sembla ser que no.
que és una manera que a mi m'ha sobtat, és a dir, recordava fa molts anys una manera de fer, jo crec que això s'havia enterrat. Si em dius, preveus que Convergència fes aquesta campanya amb unes expressions que no corresponen a la realitat, doncs home, no. Ara ho estem explicant, hem fet moltes reunions amb senyors de veïns, el butlletí municipal que surt el desembre ho explica molt bé...
etcètera, etcètera, i molta gent ens truca, però no veig una problemàtica en el carrer, ull, no hi és aquesta problemàtica, és a dir, hi ha una gent inquieta, una gent que té una postura de dir, escolta, què passa aquí, ull amb això...
Però si tu no pagues res més i saps que el teu valor està tan, tan baix, només et recordo una cosa i acabo aquí. L'any passat el ministeri ens va dir, escolta, com que vostè té els valors tan baixos, li aplico el 10% de l'IBI d'augment.
O sigui, de cop i volta, por decretazo. Per tant, això pot tornar a passar o podria passar. Aleshores, val més fer la feina lentament amb aquests mecanismes que tu tens que garanteix que no pagarà el veí més. Que ens ho facin des de fora, sense saber on t'estan i s'enjust des veure, a mi em preocupa.
N'han tornat a parlar amb Convergència després del ple de jocs? Sí, sí, ahir mateix. I com està la relació? Bé, si veiem la relació, doncs començant la conversa de lamentar la campanya aquesta, jo crec que cadascú defensa això. Nosaltres farem trobades fins i tot intentant, perquè estic convençut que si l'oposició més l'he dit al Llorenç Rey, és a dir, si governés faria el mateix.
Et poso un exemple, és a dir, els municipis que ho han fet hi ha de tots els colors polítics, tots. Vaig posar l'exemple al ple de Barcelona amb un alcalde en minoria. Vaig posar l'exemple de Badalona on hi ha el Partit Popular, si hi ha afegit. Vaig posar l'exemple de Martorell, l'alcalde que a més a més és president de la Diputació de Barcelona, n'he parlat amb ell, diu, escolta, és que jo ho tinc claríssim, també ho fan.
Per tant, aquesta és la tristesa a vegades de la política, però jo estic convençut que faria el mateix. El que no estic convençut és que si jo estigués a l'oposició, vés fet el que ha fet, perquè jo vés ajudat amb això, perquè quan veus en un problema és d'ajudar, i ara es tracta d'ajudar.
Doncs això pel que fa al cadastre. D'altra banda, també al ple es van aprovar les ordenances de manera provisional, que marquen, per tant, els impostos, taxes i preus públics per l'any que ve, pel 2014, uns impostos que pujaran com a màxim un 3,5%, 2,2% de mitjana, no? De mitjana. Nosaltres hem de parlar de mitjana, si després podem entrar també als impostos concrets, no?
Però una família de Sant Just el que pagarà més, que se suposa que té un habitatge i un cotxe, això és normal. Normal, hi ha gent que té dos cotxes, no en té, però hem de parlar mitjanes perquè si no distorsiones les coses. Estàs en el 2,2. És cert que tenim un IPC que no sabem on estem, és veritat, perquè l'any passat també vam discutir molt sobre això. És menys, no?, una mica. Sí, serà menys, però tu t'has d'avançar un any d'alguna manera, no?,
Per tant, és cert que nosaltres tampoc anàvem a buscar l'IPC, teníem una necessitat social que s'ha triplicat en els últims anys de la crisi, volem continuar augmentant la despesa social i d'educació i de plans d'ocupació, i això ens fa que segurament li estem demanant a la població de Sant Just una mica més d'aquest IPC, que no sabem ben bé quin és. Però, evidentment, estarem parlant de dèzimes o mig punt o una cosa d'aquest tipus.
Per tant, l'impost que puja més seria el 3 i algo, si no recordo malament. L'IAE, que el paga, recordar també que el paguen les empreses que facturen més d'un milió d'euros. Nosaltres tenim ingressos de l'entorn d'un milió d'euros per aquest concepte.
Per tant, no el paga ni comerciants ni autònoms, sinó factures molt. Per tant, ja sabem més o menys qui el paga. Aleshores, en llicències d'obres està per sota de l'IPC, sembla ser. Podríem estar a un i mig, veurem. I a l'IBI està al 2,5. Està damunt de la taula també això, perquè hem discutit també aquest tema. Com tu deies, hi ha ordenances provisionals.
i al final hi ha la definitiva. Alguna vegada hem modificat en el termini aquest algunes dècimes. Veurem com acaba això. De moment nosaltres ens mantenim amb el 2,5 i analitzar una mica què passarà. Hi ha teories de tota mena, ningú sap això.
De fet, justament amb el que fa a l'IBI, que ara puja un 2,5% des de Convergència, dimarts parlant amb el portaveu Llorenç Reiri, retreien, que també es va comentar al ple, que l'increment acumulat dels últims dos anys, arran també d'aquest 10% que es va incrementar directament perquè va venir per decret des de Madrid...
i recriminaven que no haguessin abaixat l'hibit tal com s'havia provat en una moció després de... O sigui, quan es va provar aquest 10%, segons deia el Llorenç Rey, s'havia provat per moció que quan es pogués s'abaixaria o s'intentaria adaptar. Si li sembla, també podem sentir el Llorenç Rey explicant com se sentia endavant de tot plegat, també. Ens sentim enganyats, ens sentim malinformats, ens sentim...
que quan preguntem les coses no se'ns respon i després se'ns contesta que és que no ens ho mirem. Però com ens hem de mirar si no tenim els mitjans? Si qui té de tots els mitjans tècnics intenta, doncs, intencionada o malintencionadament, o per la dinàmica global, però el cert és que no se'ns informa de les coses, però és que quan les demanem tampoc se'ns informa.
que era la reflexió global, però d'alguna manera tot venia donat perquè reclamaven aquesta baixada de l'IBI que no s'estava fent. Bé, jo no faré com el president de Madrid, no? És a dir, jo he dit que quan s'estabilitzi el pressupost, s'estabilitzi la despesa, s'estabilitzi aquesta crisi, podríem començar a parlar, diguem-ne, o d'ajustar impostos i ingressos. Avui dia això és absolutament un suïcidi, perquè és un suïcidi. Per tant, no enganyem a la gent.
No enganyem la gent. Per tant, baixar a l'IBI el que es reclamava del 10%, del 8% o del 6%, això és inviable. Ser un punt d'IBI són 70.000 euros. Recordar que l'any passat l'IBI va quedar a zero. Però perquè s'havia augmentat aquells 13 i mig. Però aleshores l'any següent es va posar zero. Per tant, si comptes els IPCs, aquests ingressos extres que podia tenir l'Ajuntament, només dic una cosa, l'impacte de l'IBI sobre el pressupost municipal...
perquè ha passat a casa teva, al comerç, a qualsevol lloc, al consum, han estat 400.000 euros d'impacte de l'IBA, de l'augment de l'IBA. Un punt d'IBI són 70.000 euros, és a dir, hauríem d'haver pujat molt a l'IBI per poder... Què hem fet? Doncs restar, ajustar més coses.
Només vull dir-te una dada, o a la població dir-li una dada. L'any 2007 teníem un pressupost a l'entorn dels 37 milions d'euros i l'Ajuntament ara els té de 24. L'any que ve serà menys. Per tant, déu-n'hi-do el que hem fet aquest recorregut, com totes les cases i com totes les empreses i tots els comerços. Ajustar-se molt i no hi ha hagut un augment fiscal tan espectacular per aguantar aquesta disminució de la despesa, no?
És cert que a Madrid, pel que he dit abans, com que a vostè no li ha cobrat els impostos durant tants anys als seus veïns i no ha fet aquesta actualització cadastral, ara jo li obligo a pujar el 10%. Tothom vol baixar impostos quan estàs a l'oposició.
No conec, diguem-ne, molt pocs oberts. Per què? Perquè tens una despesa social molt elevada en aquests moments. És constant, no? I perquè tens molta gent a l'atur i intentes fer més plans d'ocupació. I perquè tens una educació que la Generalitat ha baixat les despeses espectacularment. I si a sobre els impostos com l'IVA pugen, o l'aigua o la llum com tothom, absolutament com tothom,
doncs has d'estar alerta de què fas. Jo crec que en el moment que s'estabilitzi d'això podríem començar a pensar d'estabilitzar també o congelar determinades coses, però ara seria un suïcidi fer això.
Per tant, de cara a l'any que ve, possiblement tampoc. Veurem com evoluciona el pressupost. Ara fa poc que em diuen aquesta setmana que l'ATI ha començat a pagar unes obres que ens devia d'un milió d'euros. L'Ajuntament de Sant Just fa pocs mesos li devien més de 8 milions d'euros. Jo ho parlava amb un empresari. Dic, mira, l'Ajuntament té 24 milions d'euros de pressupost i en un moment determinat li deuen 8. I no són veïns, eh?
O sigui, no són veïns, són administracions, juntes de compensació, convenis urbanístics... Clar, aguantar això és horrorós. Per tant, anem aguantant. Que una institució com la nostra... Doncs mira, ara la té i comença a pagar aquest milió d'euros. A terminis i a poc a poc. Molt bé, doncs mira, això millora la tesoreria, però vas acumulant la crisi. I si a sobre et ve això, insisteixo, coses tan quotidianes com la llum, l'aigua que puja dos per tres, doncs nosaltres també les paguem, com tothom, no?
Aleshores, dir que tens més despesa social, més imprevistos, gent que et paga menys coses i baixar els impostos, això, doncs és molt difícil d'equadrar, no? Jo crec que, ho deia ahir amb l'amic Llorenç Rey, que si estigués al nostre lloc estic convençut que el 99% de les coses es faria exactament igual, no? Perquè deu tenir sensibilitat pel que passa al municipi, pels problemes que hi ha i també no li agradaria pujar aquesta fiscalitat. Nosaltres hem estat moderats, no?
Si no hi hagués hagut aquest augment del 10% de Madrid sobre l'IBI, doncs mira't els augments i sempre estem a un IPC, un mig punt més o un punt, depèn. I arran d'aquesta sensació que diu que ara senten enganyats per l'Ajuntament a l'hora de segons quines informacions? Això no ho comparteixo perquè jo tinc una reunió mensual...
en el despatx tancat amb ell, que ens informem mútuament de coses, doncs estan a les comissions informatives, comparteixen o poden compartir el que creïn convenient i no hi ha hagut per part meva ni cap membre del govern que hagi ocultat coses. Jo sempre he dit...
que és el moment d'ajudar, és el moment de col·laborar, i moltes vegades ho he dit públicament, és a dir, si estigués a l'oposició jo ajudaria pel meu poble, perquè en el fons aquí volem que el municipi tiri endavant, no? És veritat que hi ha diferències de governar, és veritat, i això es veu a la Generalitat i es veuen els governs conservadors i progressistes.
Però jo crec que ens uneix un gran valor, que és el municipi, i que en molts casos actuaríem per ajudar i col·laborar. Poso el cas d'aquests ajuntaments i tanco el tema del cadastre. És a dir, hi ha hagut molts ajuntaments que estan fent aquesta actualització i s'ha aprovat per unanimitat, amb les mateixes diferències, amb les mateixes dificultats i tal. Ara és el moment de sumar, no de dividir de cap de les maneres.
La setmana que ve, per cert, es fa un acte aquí a Sant Just, organitzat per l'equip de govern, titulat Sant Just 2014, Balans, reptes i amenaces. Bé, nosaltres vam creure que hauríem d'explicar-li a la població com es troba el municipi, perquè a mi personalment i molts companys del govern, doncs, vas pel carrer o en reunions i tu, però, escolta, com està Sant Just? Et pregunto una frase d'aquestes molt divertida, és una pregunta molt divertida, perquè, home, no sé si sabré respondre al 100%, no?
Però hi ha gent que et diu, escolta, i l'atur, quin és l'atur de Sant Just? I l'activitat econòmica com va? És veritat que ho entem, no ho entem? Com va la despesa pública, els serveis públics? Em pregunta molta gent, com veus el futur? Què passarà d'aquests dos o tres anys? La crisi com afectarà els serveis públics? La renta per càpita com serà? Totes aquestes coses, a part dels projectes municipals i fer un seguiment del pacte,
vam pensar que seria bo fer allò de l'estat de la nació, si em permets dir-ho, amb broma. Fem un acte que vingui qui vulgui i que pregunti qui vulgui i explicarem com veiem el municipi en aquests moments amb les dades que tenim, on modestament hem d'arribar i cap on podem anar.
i després parlar d'això, d'amenaces, d'inquietuds, i també de coses que el pacte de govern deia i que no es poden fer. Jo crec que allò que vas dir que volies fer... Com ara? Tots habitatges de lloguer. És impossible, absolutament. En aquests moments no hi ha subvencions, no hi ha recurs a crèdit, i per molt que hi hagi voluntat política i tinguem una pronúncia que pot fer-ho, doncs no es pot fer. Per tant, jo crec que no es pot fer això. Jo hem d'explicar-ho, com també l'escola Brasol-Masiuí. No es pot fer, no hi ha subvencions, l'Ensenyament de la Generalitat diu que no...
Però en aquestes coses jo crec que no passa res si ho expliques i expliques quin és el motiu. Ara, si tu poses en un pacte una cosa i no la fas perquè no vols, aleshores jo crec que sí que et castiguen. Però si ho expliques, la gent ho entén, la gent és intel·ligent. La gent, i sobretot a Sant Jus, hi ha un nivell d'inquietud per conèixer les coses.
I les amenaces principals, què no són? Home, sobretot la llei d'administració, de racionalisme a l'administració, que em fa gràcia aquest nom, no? Però que el fet que no tinguem 20.000 habitants, que això sí que és un tema per moure's la població. Jo no veig ningú que es mogui, o pràcticament ningú, no? És curiós.
Com en aquest cas s'ha mogut pel tema del cadastre i no s'ha mogut ni per beques de menjador, ni per llei de dependència, ni per la llei d'administració? Sembla que això ens afectarà i molt, el fet de no tenir 20.000 habitants, molt. Això hauria d'haver manifestacions, no signatures de 1.000 persones, sinó dels 17.000.
perquè si s'aplica el que s'està aprovant a Madrid i a Catalunya no hi ha una rectificació del Parlament o una llei del Parlament, ens ho trobarem. És a dir, ens donem compte de com això pot afectar qualsevol veí, qualsevol entitat, qualsevol col·lectiu de Sant Just. És curiós, aquells que, com nosaltres, hem intentat que el municipi no tingués un creixement desmesurat i que hem anat controlant el creixement, ara resulta que, bé, si hem pogut obrir una mica més l'aixeta, estaríem als 20.000 habitants. Això ens afectarà.
Anirem parlant també a mesura que anem sabent més detalls. D'altra banda, abans d'acabar, també volíem parlar de Maslluir, ara fa un mes aproximadament que funciona ja aquest desperat vial. Tot en ordre, no sé si per Sant Just el que arribem a parlar, que potser es posarien uns bons, perquè hi havia gent que anava massa de pressa. Corren massa, no ho tenim damunt de la taula. Corren massa i això la policia ho està mirant i la comissió de seguretat i els tècnics ho miren perquè corren massa i és cert.
No hi ha hagut més accidents, per això? Bé, per-hi un cop, però jo crec que a tots els carrers de Sant Jus i almenys quan en quan un cop. Però aquella baixada és massa atractiva, no sé si podríem posar els cars allà. Doncs seria un bon lloc, seria un bon lloc. I l'autobús arribarà aviat? El 25. O sigui, abans d'hora. Sí, sí. Parlàvem de l'1 de desembre i ens confirmen des de l'àrea metropolitana que el 25 de novembre a l'LE10
arribarà al Mas Lluí amb aquest recorregut que ja han dissenyat i per tant serà un bé pel barri i també pel rest del municipi perquè evidentment hi ha gent que hi va ja, encara que no siguin veïns. Confirmar que el dia 25 de novembre l'L10 arribarà al Mas Lluí.
Doncs també una bona notícia. I després del Sant Just de Tardó també recordar que són dies d'activitats importants aquí a Sant Just, per exemple, amb el novembre literari i, d'altra banda, també l'altre gran esdeveniment de l'any, també, d'alguna manera, que són els cars de coixinets. Mira, el novembre literari hem toncat Diana.
Jo estic molt content, en parlàvem l'altre dia amb el Sergi Seguí, el regidor de Cultura. Crec que això ha agafat un caire realment cultural. La cultura no només és fer festes, això ho discutim moltes vegades, la cultura és una altra cosa. La regidoria de festes, diguem-ne, però això és cultura. Això és cultura...
Jo crec que aquest grup de persones que ara ja ho ha assumit i que també estava al darrere d'alguna manera, li ha posat la directa. Li ha posat la directa, han tocat Diana, estem molt satisfets de com s'estan desenvolupant aquests actes i realment l'altre dia, fa pocs dies a les escoles, també vam viure un acte molt emotiu, amb un gran contingut cultural i recomanar als veïns i les veïnes que estiguin en aquest novembre literari, que ja és el tercer,
on s'organitza conjuntament entre la Biblioteca, Joan Margarit, l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, i l'Ajuntament. Jo crec que l'Ajuntament ja estem en un segon... És de suport, no? Sí, i que hauríem, no dic desaparèixer, però jo crec que la societat civil ha de fer les coses i nosaltres hem d'estar al costat, o al darrere, en aquest cas. Doncs enhorabona amb aquests col·lectius perquè s'ho han fet seu i ho estan fent molt bé.
I després els cars continuen després de molts, molts anys. Bé, això és una tradició, no? Els cars de Sant Just jo crec que són famosos a tot arreu. Em parlen dels cars perquè realment té una tradició. Aquest any hi ha 115 cars que s'han apuntat. Viurem amb intensitat el que passa el dissabte i sobretot el diumenge al carrer Freixas de Sant Just. I a l'entorn perquè es col·lapsa el municipi per veure com els nois, noies, i no tant nois i noies, baixen en un car, no?
Doncs això serà d'aquí la setmana que ve. Per tant, n'anirem parlant també. Gràcies, alcalde. Joret Perpinyà, no se'n va llegir a lluny perquè em sembla que ara, de través de la webcam, ja estava veient com arriben aquest grup de nois de l'Institut i ara, abans que entrin a fer la seva secció, també ens salutarem. Per tant, de seguida tornem. Molt bé, d'acord, d'acord. Fins ara.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs en llibres i agenda de concert o cinema. Nits d'electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí. Tots els divendres i festes Sant Just es veu. Us hem ribeu. Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins les dotze, des de l'Institut de Sant Just es veu. Us hem ribeu.
Dos quarts i mig de dotze, aquesta hora ho hem anunciat al llarg del matí, estrenem aquesta nova secció amb un grup d'alumnes de l'Institut de Sant Just, que si esteu mirant-nos a través de la webcam ja els veureu, aquí els tenim tots a punt, ara de seguida els anirem saludant. I avui, com que és el primer dia, també aquí a l'estudi és el Jesús Margarit, director de l'Institut. Podeu saludar tots, també. Molt bon dia a tots, què tal? Hola, molt bé.
Bon dia. I també hem aprofitat, doncs, que ja estàvem entrevistant a l'alcalde, Josep Perpinyà, que també pogués fer aquesta salutació d'alguna manera per presentar o donar per presentada, per inaugurada, aquest posem-li veu amb aquesta sintonia que ens ha agradat molt.
Una proposta que, de fet, ens agrada molt. Començarem a partir d'ara cada divendres i que suposo que Jesús, per l'Institut, també és un impuls important, no? Sí, sí, està molt bé que a Tercer d'ESO tinguin aquesta oportunitat i ocasió única de sortir a l'entenda, que sentin que el poble Sant Just, no?, sentin els seus alumnes al mig del matí fent una activitat força interessant i que està molt bé. I vull agrair a l'Àngels, clar, l'idea fantàstica que ha tingut, en genus tienes.
Que la tenim aquí darrere, pots saludar, eh, Àngels? De fet, pots dir alguna cosa? Hola a tothom, a Sant Just. I a tu, Carme, i a la ràdio d'Esbert per donar l'oportunitat a aquesta tan maca als nois de tercer d'ESO. De fet, no sé si vosaltres alguna vegada el programa que hem fet a Sant Jordi en l'Institut heu entrevistat a l'alcalde, perquè algú o altre sí, no sé si algú dels que esteu aquí a l'estudi ho ha fet algun cop.
Aquests potser no? Diria que no, però ja és habitual. Ho farem algun dia, també dins d'aquesta secció. Possiblement encabirem una secció de preguntes a l'alcalde des dels alumnes de l'Institut. Suposo que també una bona notícia per la ràdio, alcalde, i també per demostrar aquest teixit que hi ha a Sant Just. Realment, crec que és una iniciativa molt bona. Veig aquí il·lusionats, els nois i les noies. Alguns li abrien els ulls i tot tenen ganes de parlar. Per tant, encoratxar-los...
a què segueixin i que ens expliquin les seves propostes, inquietuds, el que passa a l'institut, el que volen explicar, com deia el director. I està molt bé que a la ràdio hi hagi gent jove, perquè així sumen realitats del municipi. Doncs moltes gràcies, alcalde. Començarem de seguida amb tot plegat. Jesús, no sé si tu només ens acompanyaràs avui. Normalment no participaràs... No ets tan amant de fer ràdio, em sembla, eh? No sé, no sé problema. Sé que cada vegada m'agrada més. Aquest any em trobo a faltar la entrevista inicial de l'inici de curs, que no m'ho he fet.
Perquè hi ha coses que a vegades potser per la ràdio la gent arriba més llet i a vegades per les que hi ha famílies i pares que comenten coses potser la ràdio pot servir per donar explicacions a vegades més obertes que el dia de l'institut potser queden massa amagades. M'apunto al reclam perquè hem de parlar també de la jornada intensiva. També és un motiu de satisfacció veure't tu aquí, exalumne del centre, veure't aquí cada dia. En fi, és molt content s'estim.
Doncs aviat parlem de l'Institut de Més Qüestions. El que fem ara és acomiadar-vos, doncs, gràcies alcalde i també al Jesús. Bon dia a tots dos. Molt bé, que vagi bé, eh? I el que fem és parlar directament d'aquest programa, que de fet jo tampoc parlaré gaire, perquè em sembla que m'heu deixat aquí un guió on tot està molt preparat i que és cosa vostra. Si us sembla, tornem a posar aquesta sintonia per introduir-nos una mica...
amb tot plegat aquest jingle que de seguida després també parlarem d'on ve tot plegat Tots els divendres i des de Sant Just d'Esbert us enribeu Tots els divendres de dos quarts de dotze fins a les dotze des de l'Institut de Sant Just d'Esbert us enribeu Doncs endavant em sembla que la Daniela el José i l'Albert sou els que presentareu aquest programa
Sí. Bé, hola, bon dia. Avui és un dia molt especial per a tots nosaltres, ja que a partir d'avui, gràcies a Ràdio d'Esvern, cada divendres estarem amb els oients de Sant Just d'Esvern des de l'Institut. Som un grup d'alumnes de tercer d'ESO que a l'hora d'esbarjo intentarem posar-li veu a l'alumnat del centre i ens fa molta il·lusió.
Prepararem un programa de ràdio juvenil on parlarem de temes superdivertits i interessants. També us farem arribar la cançó que ens ha abocat la setmana, farem entrevistes. I atenció, que pots ser tu, oient que ens escoltes. No és una activitat nova, ja que, com sabreu, des de fa quatre anys, el dia de Sant Jordi, aquest programa Just a la Fusta s'ha preparat i, a més, des del nostre centre. Molts alumnes que ja no estan al centre han participat i ara ens toca a nosaltres.
Ho farem possible la Nerea Lamas, l'Ada Crespo, el Marroldan, l'Alberto Mendia, el José Gallardo, la Daniela Fumador, en Jan Soriol, el Pau Joan Pera, el Marcos Miranda, l'Òscar Ribas, l'Éric Pomar, el Raül Páez, el Joan Xirivella i el Daniel Martínez. Les seccions. Al nostre punt de vista, recollirem les opinions sobre els fets importants que s'han publicat durant la setmana.
El tema. Presentarà i analitzarà un tema d'actualitat dins i fora de l'institut. La cançó. Volem trobar una cançó que ens inspiri els fets viscuts durant la setmana. El pensament. Una frase important que ens faci reflexionar. El nostre microprograma l'amatarem des del mateix institut, ja que tenim una emissora de ràdio. L'equip tècnic de sortida el gestionen l'Eric i el Raül.
Escolteu el programa Just a la Fusta i els divendres de 11.35 a 11.50 ens sentireu a... Posem-li veu! Volem donar les gràcies a la Carme Bardoi, antiga alumna de l'Institut, per donar-nos l'oportunitat de posar un programa... No, de posar una veu setmanal a l'Institut. Moltes gràcies, Carme. Us esperem el pròxim divendres amb molts temes superinteressants. Tots els divendres i festes en justes veus
Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins a les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert. Doncs després d'aquesta presentació, d'alguna manera, jo m'han vingut moltes ganes ja de sentir-vos divendres que ve amb totes aquestes seccions. Avui, com hem dit, fem aquest especial, fent aquesta presentació. I tenim més coses encara. Hem dit ja que hem sentit aquesta careta que ens agrada bastant. En tenim una altra també, no? Tots els divendres i festes Sant Just d'Esbert.
Us em li veu Us em li veu Us em li veu Us em li veu D'on surt aquesta careta? Perquè hi ha alguna història aquí al darrere, no? Que ens voleu explicar? Sí, és gràcies al nostre company Ferran Danyetxaga, que és d'Espluga de Francolí, ens ha pogut fer aquesta sintonia en només una hora. I avui el tenim a l'altra banda del telèfon. Ferran, estàs allà? Bones. Hola Ferran, què tal?
Molt bé, et sento molt fluix a tu, eh? Molt fluix? Ara, ara, perfecte. Ara, ara? Sí. Abans de tot, agrair-te eternament la teva col·laboració per haver-nos fet aquesta magnífica música per al nostre petit programa. És un plaer, jo saps que t'ho devia i moltes més.
Bé, primer de tot ens agradaria saber una miqueta com vas començar i el per què amb tot el tema d'això de fer cançons o fer versions. Bé, tot comença perquè un ja se sent músic, des de ben petit ja fent cançons i tocant en grups i així. I jo sempre estava canviant les lletres a les cançons habituals i un dia vaig fer la versió d'Aquí no hi quem viva
El Rack 105 la vaig enviar per el Frecando Matiner i va agradar molt i a partir d'aquí vaig començar a enviar professionalment. I així la primera cançó que vas fer, versió entre cometes, va ser aquesta del Rack 105? Sí, en principi penso que sí. I a part d'aquesta n'has fet moltes més perquè l'altre dia estava mirant per casa i vaig trobar el CD amb totes les que vas fer.
Sí, home, n'he fet moltíssimes. Bueno, totes no, vull dir, algunes que m'anaves passant per mail. I quin és el procés, més o menys, per crear una música així? Per exemple, en el vostre cas, quan em vas comentar això, si et podia fer una sintonia, jo, mira, quan estic a l'estudi no paro de beure aigua, bec igual dos litros en un matí, i això, acció-reacció, fa que vagi al lavabo moltíssim.
i normalment de camí al lavabo és quan se m'acudeixen les sintonies, és una cosa curiosa, però em passa això. Vaig a fer la pixareda, la pixarada, i aleshores, mira, se m'acuta el de jo, i quan torno a l'estudi ja m'hi poso directament. Llavors què fas primer? Et baixes la música o...? O sigui, el primer que faig és gravar-me el que tinc pensat en el cap, ho gravo al mòbil, que és la manera més ràpida per després recordar-ho, perquè si no se te'n va...
i aleshores, un cop tinc més o menys, si jo sabia que ho volia fer amb vosaltres, doncs aleshores normalment començo a construir la bateria i el piano, per exemple, això ho faig tot amb l'ordinador, amb instruments midi, i aleshores a partir d'aquí vaig afegint els altres instruments que necessito. Primer, perdó, he dit el piano, no, faig el baix,
i la bateria, i aleshores ja afegeixo el piano, guitarres i tot el que vingui, i per últim la veu. I sabries més o menys les cançons que has fet? El número? Doncs exactament no, però jo crec que d'un de les mil. Mil cançons? Jo crec que sí, perquè a Catarrax 105 em van fer moltíssimes versions, i entre versions i pròpies, jo crec que això, unes mil. A Catarrax 105 em van fer moltíssimes. A Catalunya Ràdio em fèiem...
feia una cada dia, 40-50 minuts, 50 segons o un minut, i fèiem cada dia una durant dues temporades. Després vaig tornar a fer un altre programa a Catalunya Ràdio, el tenim un punt, després per l'Espluga fer més ràdio, per gent que m'ho demana, o sigui, les mil és possible que les rondi. Sí, sí. No, no, o sigui, quants anys portes fent això? Doncs, professionalment, des de RAC 105 vaig començar el 2006. 2006. Mm-hm.
Moltes gràcies Ferran per haver-nos trobat un forat per fer-te aquestes preguntes i lògicament per haver-nos fet aquesta careta. És un plaer Eric i a més que no sé si la gent sap que tu has sigut col·laborador meu a l'Esplugar FM Ràdio i quan eres molt petit ja feies les teves entradetes allò i...
i segur que t'anirà molt bé a tu i a tots els companys que segur que sou uns professionals. Merci Ferran. Moltes gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé, adeu.
Doncs falten ara 11 minuts per arribar a les 12 en punt del migdia. Hem descobert d'on ve aquesta sintonia, aquesta careta que hem de sentir una altra vegada. Ho hem descobert amb el seu creador i també hem descobert una mica com anirà el programa amb aquest grup d'alumnes de tercer ESO d'aquest taller de ràdio que esteu fent des de l'Institut. Com us heu sentit? Ara que ja ens podem sortir una mica del guió, ens hem relaxat i hem trencat el gel, com ho heu vist?
Súper bé, bé. Clar, perquè de fet portàveu divendres, d'alguna manera o altra, no venint aquí a la ràdio, però sí que practicant una mica, creant tots aquests continguts, no? Sí, bé, els divendres fèiem un document compartit i cadascú ho posava la seva, no? Ens dividíem les seccions i encara que no sortíssim en antena, doncs era per preparar-nos per quan realment estiguessin preparats per fer el programa tots els dies.
Clar, però ja ho havíeu fet com una prova també, és a dir, us havíeu posat davant de micròfons, ho havíeu provat? Sí, ja havíem provat tot el material, si funcionava, com sonava i tot. Per tant, ja això que hem fet avui aquí ja ho teníeu molt per la mà, no? No us heu imposat gaire, segurament. Sembla més de veritat o en realitat és el mateix que fer-ho? Perquè la ràdio també té això, que de vegades, com que en realitat no és com la tele, que tens una càmera tot i que tinguem la webcam, potser no imposa tant.
Ja, bueno... Imposa una mica, això sí, eh? Sí. Normalment... Digues, digues. Sembla més professional. Sí. De fet, normalment, no vindreu aquí a la ràdio, sinó que farem aquestes connexions. No ens veurem vosaltres i jo, per exemple, sinó que farem la connexió des de l'Institut cap aquí, tot i cap als oients, semblarà com si estiguéssim tots junts, que és la màgia de la ràdio una mica és aquesta, no? Que ens fiquem a casa de la gent sense que ells no se n'adonin i possiblement, doncs, també...
entre vosaltres i des d'aquí, des de l'estudi de la ràdio, serà una mica aquesta sensació. Començareu segurament, o segurament no, començarem ja la setmana que ve amb contingut, el teniu ja tot preparat, us queden coses per preparar o com ho porteu? Sí, sí, ja el tenim més o menys preparat, sí, ja el comencem a preparar.
Jo està oberta l'escaleta. Sí? Ho heu consultat abans, he vist que ja m'heu fet que ja puc tafanejar una mica. O sigui que el dia 15, el divendres que ve, ja començareu. I què us ha semblat? Us semblaria interessant entrevistar un dia l'alcalde, per exemple? Sí. Teniu coses per preguntar-li? No cal que siguin ara, eh? Si ho prepararem, sí. Ja buscarem un tema.
Segur que sí, segur que trobeu coses i que serà interessant també aquesta entrevista o les altres que pugueu fer, també amb les diferents seccions que ens heu presentat, el vostre punt de vista, el tema, la cançó o el pensament. En aquest posem-li veu que a partir d'ara podeu sentir cada divendres aquesta hora i a més a més també després quedarà això arxivat també fàcilment consultable al web de la ràdio. Doncs moltes gràcies a tots. Us heu passat bé? Sí. Doncs divendres i tornem a més coses. Que vagi molt bé i bon dia a tots. Igualment.
Adéu, adéu. Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins a les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert. Cuida'm i veu. Els matins de deu a una, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. És mort.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Say what this means to me I'll do what I can
This is important But I know You're not listening No, I know
You're not listening. This was still new to me. I wouldn't understand. Impossible Germany. Unlike legit.
Bona nit
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú anuncia a la xarxa que avui mateix començaran a netejar la brossa acumulada al carrer. És el quart dia de vaga del servei de recollida d'escombraries a la capital del Garraf. Satisfacció de l'Ajuntament de Camp de Bànol perquè la Generalitat ha destirat més de 200.000 euros a la construcció d'una nova escola en aquest municipi del Ripollès. L'Ajuntament de Pineda de Mar agilitzarà els tràmits per fer obres menors a casa en aquest municipi del Maresme. Esports a la una del migdia, sorteig dels setzents de final de la Copa del Rei.
I avui arrenca la sisena jornada de la Lliga Leport. A les 9 de la nit, La Corunya, Força Lleida i Riberandorra, València. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú retirarà avui mateix les bosses d'escombraria que hi hagi als carrers de la capital del Garraf.
Si avui empresa i treballadors del servei de recollida d'escombraries no arriben a cap acord per suspendre la vaga, el consistori prendrà mesures extraordinàries. Són declaracions a la xarxa de comunicació local de l'alcaldessa Neus Lloberes.
Mesures perquè les escombraries es puguin dipositar en una altra banda, que no estiguin al costat dels contenidors. És a dir, evidentment, com que és una vaga de recollida, el que no podem fer és buidar nosaltres els contenidors, però sí que tot el que està al voltant dels contenidors l'Ajuntament s'encarregarà que no hi sigui i, per tant, d'aquesta manera evitar que hi hagi problemes.
En referència a una altra qüestió, Neus Lloberes ha tornat a reivindicar Vilanova i la Geltrú com la millor ubicació per acollir la facultat de nàutica, perquè ha dit que seria un trasllat molt senzill. Si finalment la facultat es queda a Barcelona, Vilanova demanarà ser-ne subseu. Satisfacció a capdavant per l'anunci de la construcció d'una nova escola en aquest municipi del Ripollès. Els pressupostos de la Generalitat atorgan més de 200.000 euros per tirar endavant aquest projecte. Ràdio i Televisió del Ripollès, Judit Busquets, bon dia.
Bon dia. L'inici de les obres de construcció de la nova escola Pirineu de Can de Bànol serà realitat a finals de l'any vinent o a principis del 2015. La Generalitat ha destinat una partida de 214.000 euros de gisa en els pressupostos per al 2014. Des de l'Ajuntament es mostren molt satisfets per haver aconseguit aquesta obra necessària i prioritària. Joan Manso, alcalde de Can de Bànol.
El moment és complicat per tothom i que es liciten poques escoles, i que aquesta hagi estat una, jo crec que és un mèrit col·lectiu dels partits, principalment que han validat aquests pressupostos, que és Convergència Unida Esquerra Republicana. També vull agrair el compromís de la consellera Irene Riau en aquest projecte i del Departament d'Ensenyament en general per tirar-ho endavant.
Fa uns mesos, el llavors director de centres públics de la Generalitat, Jordi Roig, va avançar aquesta notícia al consistori Camp de Benolenc, però fins aquest dimecres no es va oficialitzar amb la presentació dels pressupostos per part del conseller d'Economia, Andreu Mascolell.
L'Ajuntament de Pineda de Mar agilitzarà els tràmits per fer obres als veïns que ho vulguin a casa seva. El consistori ha aprovat inicialment la nova ordenança.
Al darrer ple, el regidor d'Urbanisme Jordi Masnou va explicar que l'objectiu és facilitar els tràmits als ciutadans per fer obres menors, ja que ara per ara és massa feixoc. El que fem és cataloguem les obres menors de tres tipus segons la complexitat o el grau d'intervenció que es porti a terme en les mateixes. En el segon supòsit, unes obres un tant més complexes...
són els que van per sistema de comunicació, va el Ciutadà amb un seguit de documentació que queda ja perfectament definit, l'entrega a l'Ajuntament i també pot començar immediatament les obres. L'única cosa que hi ha de diferència és que l'Ajuntament durant un mes pot revisar. En la votació final, PSC, SIU, PP i 100% Perpineda van votar a favor i Esquerra Republicana es va abstenir, ja que consideren que hi ha aspectes a millorar i el text ha de ser més aclaridor.
Ja ha començat a Vilafranca del Penedès al Moss Penedès, el Festival Internacional de Cinema del Vi i del Cava. Ahir es van donar els premis de la tercera edició. Ràdio Vilafranca, Goretti Martínez, bon dia.
Bon dia. El lliurament del Premi Most a l'actor Pere Arquilloé i la preestrena de la pel·lícula Un cerdo en gaza servien ahir per donar el tret de sortida a la tercera edició del Most. El Festival de Cinema Internacional del Vi i del Cava, organitzat per Vinceum i Cineclub Vilafranca, porta al Penedès una programació cinematogràfica de luxe, amb audiovisuals relacionats amb el món vitivinícola, curtmetratges, preestrenes de gran format i multitud d'activitats paral·leles. Pere Arquilloé lluava així iniciatives com aquesta.
Tot el que sigui parlar de cultura, parlar de cinema, parlar de teatre, el vi també és cultura, el cava també és cultura. Puguem exportar una idea com és la Vilafranca amb el que representa pel vi i pel cava. Tot això és cultura també per un país. Alguns dels plats forts del Moss són els documentals Pelicans Watch i Red Obsession, la preestrena de la pel·lícula Francesc Ha i els premis Moss de la trajectòria dels actors Sergi López i Candela Peña. Notícies en xarxa
Notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'autobús L10 arribarà el març lluïr el 25 de novembre. L'alcalde ha confirmat que l'autobús connectarà el barri amb el nucli urbà de Sant Just abans del previst, ja que l'edat oficial era l'1 de desembre. Ja s'han instal·lat dues parades d'autobús al barri i començarà a circular el dia 25 de novembre amb una freqüència de pas de 40 minuts.
Més qüestions en clau política. L'exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tracerres, és el convidat de l'esmorzar que a la secció local d'Esquerra Republicana farà aquest dissabte. Serà el verd de la Taneu i servirà per tractar qüestions d'actualitat. Cada any Esquerra convoca algun representant del partit per tractar els temes de més actualitat al país i de fet es parlarà de com encara Esquerra l'any 2014 amb la consulta de la independència com a rerefons.
L'esmorzar amb Joan Manuel Tres Serres començarà a dos quarts de 10 i s'acabarà a dos quarts de 12. Si voleu assistir-hi, us heu de posar en contacte amb la secció local del partit.
I acabem aquest butlletí amb dos apunts d'agenda de cara aquest cap de setmana. D'una banda, avui el mossèn de la parròquia del Sants Just i Pastor, mossèn Joaquim Rius, parlarà del Consell i Vaticà II en el seu 50è aniversari. És una conferència que organitza el grup Nostra Dona avui, com dèiem, a quarts de nou del vespre als locals de la parròquia.
I d'altra banda, també avui a dos quarts d'onze de la nit, nova sessió de Cineclub Utopia amb la projecció de la pel·lícula Stoker, del director Park Chan-wook. Serà a la sala Utopia del Casal de Joves i es podrà veure en versió original subtitulada. L'entrada costa 3 euros. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Ahora dicen que hay muchos más universos infinitos como el nuestro dime si no es para volverse loco no te sientes más pequeño dos espejos frente a frente crearán cien mil caras que observar
Puede que alguno de ellos sea el real Lo tendré que investigar Que empiece el viaje ya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Fins demà!
perdí mi universo y tú no volveré a hacerlo más no he encontrado respuestas y si no regreso jamás y este ruido no cesa mundos que van a estallar si mi vida está opuesta
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
I ara és moment de fer tertúria com cada dues setmanes amb la Mercè i la Cristina. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia, Carme. Hola, buenos dias. Avui per parlar, m'heu comentat que volíeu parlar que ja fa tants dies que anem sentint diferents notícies vinculades amb l'espionatge, no? I heu pensat que era el moment per començar a tractar una mica aquesta qüestió, no? D'alguna manera...
Vam començar a sentir que era una cosa d'alguns països concrets, després es va saber que a Espanya s'havien espiat més de 60.000 trucades i a tot això suposo que cal afegir-hi el correu electrònic i tot de coses, no?
però és que el divertit d'això que Espanya és que ens espiam nosaltres mateixos això que dèiem d'aquests Estats Units espiàvem Alemanya, França i, repartament, aquí nosaltres ens espiam nosaltres mateixos pels americans no, és que aquí nos llevamos espiando todos cada uno en su país no espían entonces, es lo que comentábamos antes hay palabras claves que salten tú dices, ETA
si tu parles per telèfon això ho fan ordenadors no és que sigui una persona que estigui allà però llavors estan de manera que si hi ha unes paraules claus que ja tenen identificades que si surt en alguna conversa aquesta conversa es grava
Lo que otra cosa es que en el filtro de ellos sea interesante o no sea interesante, claro, de todas estas llamas. Pero lo que hace gracia es que no solo nos espíen, sino que encima lo envíen a Estados Unidos. Es que esto ya es el cachondeo. Perquè allà suposo que, bueno, m'imagino que la funció... Bueno, no sé en quina funció deu ser, però en tot cas sí que... Si es demana que es faci des d'aquí, no? Lo que te das cuenta es que estamos en un gran hermano total.
Més del que ens pensem, no? Que normalment ja ho tenim en compte, perquè de fet si vas pel carrer és evident que hi ha moltes càmeres de seguretat, que en realitat si tu fas moviments amb la targeta, doncs també tothom, o qui tingui accés al teu compte banc, o des de qualsevol banc, podrien saber també què compres, que deixes de comprar, etc. A través dels mòbils, els bons que tenen GPS. No, i sin GPS. I sin GPS. I sin GPS. I a localitzadors. I a localitzadors.
tot això ja ho veiem exacte però en el fons suposo que quan passen coses així encara és més evident tot plegat de pensar potser quan estic escrivint un correu fins a quin punt a vegades te piensas que eres tu que dices ui mira jo desde luego debo estar zumbado de pensar en eso pero luego año tras año te das cuenta de que sí que es así que es cierto y que simplemente si no quieres que se sepa algo no envies e-mails ni hables por teléfono como antes las cartas
També es poden obrir les cartes Sí, lo que pasa que las cartas Si te das cuenta las están eliminando Bueno, més que arreu perquè no les fem servir gaire, ¿no? Yo, claro, pero es que vamos a tener que volver con esto El que tenga un secreto Porque vamos a ver Revaria una mica tard el secret llavors Bueno, cuando sea Pero si tú tienes que decir algo importante Envíalo por carta
Clar, però pensa que ara estem acostumats al WhatsApp, a la immediatesa... Però te lo ve todo. Per això mateix, si hem de contestar amb una carta tres dies més tard... Tu imagínate que eres un científico o algo de estos, que algo importante, enviarlo por carta o darlo en mano...
En mano, claro En mano, porque cuidado Aquest és el millor mecanisme, igual tornarem cap aquí Quan apareixen el tema dels xats Que sempre defensem el cara a cara Tu puedes quedar con un amigo en la camarga Para contarle tu descubrimiento Y también te han grabado Es que esto es un Matrix No sabes por donde te pueden venir Y al final piensas Bueno, yo me olvido de todo Como lo que explico Digo, me importa un pito Que se enteren
Pero ya, pero por lo menos sabiendo... Al que ya, ¿no? Lo que hay. Sabiendo lo que hay. Y a partir de ahí, lo que hagas, lo que digas que se pueda decir y que a ti, bueno, hasta cierto punto digas, como total lo que digo tampoco y si les sirve, pues ya ellos sabrán. Yo hay veces que hasta en broma hablaba por teléfono y decía cosas y decía, por si me están escuchando. Porque pensaba... Me hacía cosas raras el teléfono. Sí, tú ya... Yo ya tenías claro que vivía algo espianta, ¿eh? Yo tenía el teléfono
el teléfono mal. Y en mi casa, pero ya hace tiempo, se nota, es como unos pitidos, y me decía, tú es que estás obsesionada con esto. Digo, no, según qué cosas se dicen, el teléfono va raro. Home, jo et dic una cosa, a mi em va passar una cosa molt rara. A mi em van dir que, bueno, així amb gent, un escritor conspiracionista, que dic jo, vull dir que...
que ha tret un llibre, o sigui, sobre això, sobre el gran hermano, veure les conspiracions, com va i tal, el poder en la sombra i tot això. I resulta que em va dir, mira aquesta web. Llavors em va dir, però quan entris, veuràs que et diu que no entris, perquè està ple de virus, no sé què i tal, o sigui, perquè no...
no volen que entris. I els altres diuen, però no passa res, tu, entra-hi. Bé, jo, vull dir, vaig anar a aquella web, evidentment, hi havia la primera pantalla que et deia, no, no entris, pel·ligro, vull dir, virus, no sé quantos, patatim, patatam. Bé, llavors, vaig accedir, i era una web conspiracionista, vull dir, d'aquestes que t'expliquen, vull dir, bueno, vull dir... I los iluminat... Bé, sí, tot el servei de coses.
doncs pots creure que va ser entrar aquí i durant dos dies no podia entrar dintre del meu ordinador. Accedir directament? No podia accedir, era com si ja estigués ocupat. De què era la pàgina per això? De conspiració, sí, directament de... I no vaig poder entrar, no hi havia manera i al cap de dos dies, pum, es va arreglar sol.
Sense haver de demanar... No vaig fer res. Tendríem que fer la prova, entrar a veure què passa. I dius, ostres, aviam, que potser és una tonteria, però em vaig quedar molt sorpresa. No, no, hay muchas, por ejemplo, acuérdate con Rafael López Guerrero, que es simplemente de física cuántica, pues le hackearon y estuvo unos días sin poder enviar cosas. Los de Anonymous, también, es que...
Tot el cas de Snowden, totes les coses que han anat apareixent, que en realitat són figures que han trencat una mica amb totes aquestes normes. I que són perseguides, també. Sí, però vull dir, aquesta gent, aviam, aquesta gent ha sortit, entre cometes, ja són famosos en aquest sentit, però clar, vull dir, a petita escala que estem dient, per exemple, el...
El López Guerrero, que és un científic, és un investigador, sí que he fet que una de les vegades que vaig estar parlant amb ell també em va dir, o sigui, que hi ha una mà negra que està intentant que no surti a la llum el que estem descobrint, perquè no només era ell, sinó que era ell, més altres investigadors, i diu, estan ficant, passa les rodes, però d'una manera escandalosa, una mà negra, clar...
Quan investigadors aquest atall et parlen així, home, doncs ja comença... Te lo vienes a plantear. Clar, clar, t'ho plantejos ja de diferent manera. Claro, hay gente que a lo mejor le viene de nuevo y dicen esto no puede ser, esto hoy se quedan como esto es una gra... Esto ha sido así toda la vida.
Lo que pasa es que la gente no era importante antes. Eran cuatro gatos. No eran importantes. Eran cuatro gatos. Pero ahora, con Internet, hay tanta información. Puedes de un tema saber tanto, si tú quieres, que entonces vamos a controlar a la población entera porque esto se está desmadrando.
Sí, i suposo que també nosaltres també ens trobem desprotegits davant d'això, perquè tampoc sabem com d'alguna manera dir, val, doncs soc conscient que existeix això i que la gent, o que algú em pot espiar, què puc fer? Pues nada que no quieras que se sepa, no lo escribas ni lo digas.
Segurament, és la manera. Segurament els nostres sacrets tampoc s'han sacrets d'estat. Sí, però som la massa. Per exemple, això que has dit tu d'aquesta pàgina web. Se lo dices a otra persona. Esto se lo dice a otra persona. Entonces nos vamos todos igual que antes. Esto lo hubiesen dicho hace 20 años y nos hubiésemos pensado que están todos locos.
Pero esto que... Y hace más de 20 años que se está haciendo. Y más de 30. ¿Y ahora por qué nos lo creemos? Porque empezamos a estar más... Esta noticia no la hubieran dicho. Porque lo estamos... A ver, nos lo están demostrando. O sea, lo que es
Y que no lo vemos tan ciencia ficción porque también avanza en las técnicas. Porque lo estamos viendo porque está saliendo. Que te pudieran seguir con cualquier móvil, la gente hubiese dicho, estamos todos locos. O que tú por teléfono, por decir ETA, saltara y que te pudieran escuchar. Y ahora en cambio la gente dice, no, no, y tanto, que sí, que es posible.
Y llegará un momento que hasta con las tarjetas Visa seguramente también pueden saber dónde estamos. Claro, con todas las tarjetas pueden saber. Pero eso ya hasta en las películas sale. Muchas veces en las películas pensamos que es ciencia ficción y no es ciencia ficción. Y están en la realidad. Exacto. Muchas de las películas norteamericanas están basadas... En hechos reales. En hechos reales, evidentemente. O sea, todo...
O sea, cosas, por ejemplo, que salen como armas, nuevas armas y tal. O sea, que te dicen, uy, esto y tal. Es nuevo. No, no. Es que no es que sea nuevo. Es que para los ministerios de defensa norteamericanos, por ejemplo, eso ya es viejo para ellos. Mira, es más, yo ayer estuve viendo un reportaje que decían, por ejemplo, la capa esta de invisibilidad...
Casi la tienen. ¿Dónde era? ¿Harry Potter o qué sería? Que se pone la capa que ella es invisible. Pues eso casi lo tienen. Pues para tanques... Y piensas, uy, te parece surrealista. Sí, porque juegan con un tipo de focos de luz y tal. Sí, sí, es impresionante. Y entonces, si ya pueden con esto, ¿qué no podrán?
Con lo de las escuchas y todo son ondas y todo... Es en el fondo... És més fàcil del que avancen, segurament. És més fàcil. No és difícil. La ciència ha avançat tant... I de tecnologia, no? Oh, la tecnologia. Molt més del que ens imaginem. Molt de prisa. I moltes coses que no se saben i que veritablement ha sigut descobert com això. Quant temps fa d'això?
¡Hombre! De la capa esta. Imagínate. Mira, el Harry Potter ya. Y antes, ¿cuántas han habido de cosas? Los magos que se ponían la capa. Y luego también los tipos robots que se ponen los...
Los militares se ponen unas... Com una armadura. Exacto. Y entonces pueden levantar piedras de 130 kilos, pueden correr con todo esto y los hacen como si fuesen hombres perfectos. Sí, però ara ja, vull dir, la guerra ja és, vull dir, con mando a distancia. Ah. Amb los drones i tot això, vull dir, i els petits insectes aquests, vull dir, que són robots. Sí, estas otras, sí. Clar, vull dir, és que això, vull dir, entre...
I fins ara ens ho havien ensenyat com si fossin espies. I els petits insectes. Però és que ara ja també poden ser armes letals. És que la garella no cal fer-te a casa o portar gent allà, sinó que ja ara... Jo crec que el que ens llama más la atención no son estos adelantos, sino esta, entre comillas, manía de enterarte de que quieren manipular a la masa.
O sea, que hasta las personas... O no te manipulas, sino apagar. Exacto. Es lo que a mí me llama la atención, porque hasta ahora parecía que sí, que fuese algo de, pues bueno, avances técnicos, tal. No, no, pero ese control a la gente normal de a pie, a mí es lo que me preocupa, porque entonces sí que estas páginas de conspiración o esta gente que cree la conspiración empiezan a creer que tienen toda la razón.
La conspiración empieza manejando a las masas.
I això és el que a mi me preocupa. Me preocupa més que ens espien a nosaltres que a Merkel, que al Rajoy o que a l'Obama. Que ja seria lògic, no? És lògic, vamos. Però que ens espien a nosaltres. Però nosaltres no ens espiaran tant. Segurament és més a altres esferes, tot i que no siguin altres. Les puede servir... A lo millor aquest programa de ràdio i fa clinc... Les puede servir per una manipulació
Hasta para saber qué producto pueden sacar al mercado que le interese a esta gente. Pueden para ver cómo pensamos. Tener información. Pero tú fíjate. Pero tener la información de la masa. Pero tú por ejemplo busca un vuelo en tu ordenador. Vuelo por ejemplo a Amsterdam. Vale.
Tu lo buscas. Queda registrado en tu ordenador. Pues fíjate que luego solo recibes información de sí o los Amsterdams o telesamsterdams. Sí, obriu un correu electrònic al Gmail mateix, és a dir, un cop el tens obert, la publicitat que t'apareix a la dreta de Google, a mi això ja sé que és absurd i que deu ser tot automàtic, però sempre m'impressiona molt perquè trobo que llavors...
si has parlat, encara que sigui un correu, que parli de com tornen les vacances, però a la dreta ja tindràs coses relacionades amb turisme rural, si l'altre correu és una altra cosa, i tot això és com funciona. Exacto, tu has escrit i has saltat. És curiós. No és curiós, és així, Carme. Si ho penses en fred, és curiós. A més, em sembla que inclús ho vaig dir. En teoria tu ho has firmat, que la deus cedir quan t'obres un compte de Google. Entonces, es una manera...
de tener, de que si quieren manipular, tenerlo facilísimo y te das cuenta de que sí, realmente. Es una manipulación. Pero que antes iba a todo el mundo en general. Y ahora están haciendo como grupetes, los grupos de intereses. Y en esos grupos de intereses puede haber lavado de cerebro, venta de lo que tú quieras, pero es manejar. Claro, porque cada vez van...
¿Os acordáis con los mensajes subliminales de la Coca-Cola y que lo prohibieron? Eso era un juego de niños. En fi, suposo que encara ens queden moltes coses per veure en aquest sentit. Avui hem volgut parlar d'aquesta idea d'espionatge. Sí, bueno, portem més o menys el que tenim normalment. És a dir, que podem afegir alguna cosa més però hem d'anar acabant. No, només volia comentar això de què comentava.
Perdoneu, però ara se'm van anar... No, de lo de la manipulació de masas, que és el que ens està preocupant, de quan te das cuenta de que realment és així i de que... A més, no pots fer res, perquè no buscaries un viatge, no llegiries un artícul que t'interessa, no buscaries... No, clar, és com estem acostumats a viure, també, no? O te lo tragas con patatas o te vas a una isla desierta.
5 WIFIs. En fi, moltes gràcies, Mercè i Cristina. Tornem d'aquí 15 dies. Que vagi molt bé i bona setmana. Moltes gràcies, Carme.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
I a aquesta hora parlem de videoclips, com cada setmana tenim la Clàudia Barberà. Molt bon dia, Clàudia, què tal? Hola, bon dia. Avui, a més a més, comencem entrant en un clàssic, eh? Clàssic, clàssic. Clàssic, clàssic.
Like a Rolling Stone. Home, un clàssic. Però no és l'original, sinó que és una versió com fer els Rolling Stones de la cançó del Bob Dylan. Llavors, té la seva gracieta. Però per què la porto avui? Escoltem-la, escoltem-la.
Se'ns falla una mica, eh? No en tinc massa per què. Avui no té el dia la cançó. L'he portat perquè avui el director de cine que parlarem avui i que ha fet videoclips és el Michel Gondry. El francès que ha fet molts, molts, molts, molts videoclips. I que de fet fa poc em sembla que ha estrenat una pel·lícula o alguna cosa així. Sí, però ara no em preguntis quin és el títol perquè no te'l sabré dir.
Però sí. Sortia la... Sortia. O drit a tu. Sí, cert. Cert, cert. La bruma de los últimos días o... Però no em facis molt de cas perquè no ho sé. En tot cas, no parlem de la pel·lícula. No, anem a parlar del Michel Gondry. Doncs realment és un director de videoclips de capçaleta de molts grups musicals com Bjorn, que vam veure el fa unes quantes setmanes, que havíem fet un altre videoclip, l'Spect Jones, o The White Stripes. Però avui porto dos videoclips...
que són molt diferents però que ensenya una mica la línia que ell pren a l'hora de posar en escena imatges i cançons. El primer és el videoclip que va fer per la cançó que estem sentint. És un vídeo. Exacte. El va fer l'any 1995 i és un, podríem dir, a simple vista, si el mirem, que és el típic videoclip amb dues històries paral·leles, per un costat estan els Rolling Stones tocant en un...
normal i per l'altra banda hi ha una noia que representa la història de la cançó que explica i ho van alternant, és el típic sistema de videoclip que tenim per una banda els músics tocant i per l'altra banda tenim la història i
El que passa que aquí el Michel Gondry el que fa és innovar en la manera com ho posa. Perquè tu mires i penses que estàs drogat o que ell ho agrava drogat o que aquí passa alguna cosa estranya o que la pantalla se't va enganxant. Sí? Perquè ell el que fa és fer un efecte que es diu morfing. Quan ho vaig llegir vaig pensar, ostres, tu què és el morfing? El morfing és que es va com enganxant la imatge i sembla que o se t'hagin callat l'ordinador, que en veritat no s'ha tan callat, sinó que es va transformant la imatge molt a poc a poc.
I dona com la sensació d'estar en una altra dimensió a l'hora de mirar-ho. Tal com deia el Gondry quan hi vam preguntar per aquest videoclip de per què el feia,
Deia, per ser honest, aquest tipus de vídeo no és el meu estil. Però el morfing, això d'anar enganxant les imatges, la tècnica i la forma que va prendre el videoclip, això sí que era realment ell. La idea de reduir la banda per a generar una història paral·lela és una cosa que he intentat evitar des que vaig començar a fer videoclips. Però els Rolling Stones volien fer el videoclip d'aquesta manera determinada. Volien el combo, el típic combo de performance del grup i historieta que va passant.
I al final va dir, em vaig comprometre perquè volia fer el seu vídeo, però és la forma en què es va crear i com va aconseguir transformar les imatges que aparentment eren les típiques normals en unes imatges que volguessin dir molt més i que generessin una mena de sensació visual, és el que va fer que ell es fiqui realment en el videoclip. Perquè si una cosa té el Gondry és que juga amb les imatges. Ell la narració és important, però...
Compta molt més la forma, no? Per ell? És la forma en què ho fa. I això ho podem veure molt, molt, molt i és com potser la cúspide dels seus videoclips i el que es pot recordar més en el videoclip d'aquesta cançó que ara escoltem. La que ve a continuació, no? Exacte. A veure. Aquesta no s'enganxa, sembla, eh? No, aquesta no s'enganxa, però...
Últimament... Però si ens hi fixem... Sí, la de Round the World. És del 1997, com hem dit. Si ens hi fixem, és una música molt amb ritme, una música que té diferents instruments i que va marcant molt... Això, va...
Veig que sí, eh? Avui no sé què ens passa. Avui no tenim el di. Si expliquéssim el videoclip aquest, per la gent que no l'hagi vist, compta amb uns robots que caminen en cercles en una plataforma, com si fos un disc de vinil. Hem d'imaginar tot de personatges estrafolaris caminant fent diferents ritmes i moviments mecànics, com per exemple uns atletes alts vestits amb xandals o amb petits caps.
Pujant i baixant escales al rato. Dones vestides com a nedadores de natació sincronitzada. És a dir, noies com burbujes preixenet, quasi, quasi. Pujant i baixant també unes altres escales. Al mig, unes calaveres ballant.
i movent el cap i movent els braços en moviments tots coordinats i sincrònics, i diferents altres tipus de personatges que es mouen en grup i tot el rato a la mateixa vegada. Jo crec que aquest sí que l'he vist, eh? És un en molts colors, tots van vestits molt llampants i criden molt l'atenció. Doncs se suposa que, com diu Gondry, això és la representació visual de la cançó. Per què? Perquè ell diu que cada... Bueno, és com...
posar el so en imatges perquè diu que cada grup de personatges i la manera com es mouen representen un instrument i que aquesta manera robòtica en què es van movent i que van fent és potser la millor manera de representar una cançó no sinó amb la història sinó com aquest so pren vida de cop en colors, imatges i personatges
Realment és bastant espectacular de veure perquè està gravat només en un únic plató, que això ja per si... Ja és estrany, no? Ja és curiós. Sí, tu és en un únic plató. El típic videoclip d'un únic plató és la banda tocant allà al mig i ja està. Però no, ell posa en escena aquí una mica noventero, colors estridents, a més no poder. I, bueno, és una aposta que va fer el 97, que ja fa molts anys, però que des de llavors ha marcat una mica la tendència al que van ser els videoclips del Gondreix.
A més, és curiós també el tipus que ha dirigit videotlips de grups bastant diferents, que també diu bastant de les seves possibilitats. Exacte. Se semblar una mica la manera de dirigir-lo, aprofitant molt el ritme de la música i posant això en imatges, és l'Spect Jones, el que vam veure fa molt temps. Sí, perquè és molt colorista i molt visual.
En canvi, s'allunya totalment del que vam fer fa unes setmanes, del Ballon amb Camela, que era totalment una cosa narrativa, era un videoclip que era un curt. Una altra història. No busca fer un curt, no busca posar una història en una cançó a ell, busca generar un impacte visual, a més, no poder. I això també és el que fan les seves pel·lícules. Jo, la pel·lícula que us voldria...
Avui, bueno, dic que us la recomano, que la podeu mirar i és espectacular, és la d'Olviat i de mi. L'has vist? Sí que l'he vista, fa molt de temps per això. És una pel·lícula que la mires i dius, espera't, espera't, que no sé si l'estic entenent bé, i és d'aquelles pel·lícules que... Tinc ganes de tornar-la a veure, perquè a més no la vaig jugar al cine i és allò que vaig connectar-hi tard, com si diguéssim, i m'agradaria tornar-li a prestar més atenció.
És de les pel·lícules que t'entren dins el cap i comencen a treballar d'una manera... No és la típica història que ens pot passar al dia a dia, sinó és com la ciència-ficció, però no és la ciència-ficció dels robots que ens tenim acostumada o que pensem directament quan pensem en ciència-ficció, sinó que és una ciència-ficció mental, de nivells de capes de la ment i de realitats. Home, la idea...
Ens agradaria molt haver-la tingut a tots, em sembla, eh? Sí, és aquella que dius, fa rabiata que el Kaufman, que és el director, el guionista, va tenir... Home, realment és un home que es inventa guions bastant originals i dius, ostres, ja ho podria haver tingut jo, aquesta idea. I ja l'hem fet, que si no l'hagués tingut jo, segurament. Exacte. Doncs vols marxar justament amb el tràiler d'aquesta pel·lícula, no? Exacte.
que, com hem dit, es diu oblidat de mi, en el títol original era una mica diferent, però us posem el trailer en castellà per entendre-los tots més ràpidament. Gràcies, Clàudia. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Kruchinski no era una mujer feliz y quería empezar de nuevo. Nosotros proporcionamos esa posibilidad. ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué has hecho eso?
Me llamo Joel Parrish y he venido para borrar a Clementine Kruchinski. Por favor, déjeme conservar este recuerdo. Solo este.
Ja no existiràs! Just a la fusta, el magazín del matí.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
I aquesta hora parlem de cinema, com cada divendres amb el Xavi Roldán. Bon dia, Xavi, què tal? Bon dia, què tal? Com anem? Bé, aquí a punt per sentir les novetats cinematogràfiques abans, però... Ai, doncs... Digues, digues. T'he de dir que he anat al cinema després de molt de temps. Oh, molt bé. Jo normalment hi anava més sovint, de fet, pensant-ho... Sí, home, no com tu. I que t'has fet gran i ara ja... No, no, no, però no crec que ha donat la casualitat. Normalment, a veure, no tan sovint com tu, però potser...
Mínim un cop al mes, segur. I últimament ja no... Crec que sempre em passa aquesta època de l'any, eh? Espera't a tenir fills, ja ho veuràs. Crec que sempre em passa realment aquesta època fins a octubre i ara ja agafaré el ritme. A veure, és veritat. Home, si hi ha un bon moment a l'any per no anar al cine és a l'estiu, perquè és tota la cosa que hi ha. Què vas veure? Vaig veure la nova de la Marcoll. Ah, molt bé. I què tal? Bé, molt drama, no?
Bastant Dramon, home, és que el tema que toca... Pensava que tenia un punt més de comèdia, eh? No, jo crec que si se li pot recriminar alguna cosa a aquesta pel·li és que no té gaire comèdia, eh? És que és bastant... Però bueno, està bé, amb la radiografia de la purgesia catalana important, eh? Ho fan molt bé. Sí, home, la Nora Navas està total.
Ben invertit, sí. A veure si aquest cap de setmana també hi vaig i la setmana que ve t'explico també. Vaig més tard, no vaig les estrenes. Bueno, una setmana tard, però no està malament, una setmana o dues tard. Si vas aquest cap de setmana, assegura't que siguin pel·lícules que ja s'hagin estrenant, perquè les estrenes d'aquestes setmanes una mica fluixes. Te'n recordes que l'última vegada que va ser fa dues setmanes, clar, la setmana passada no? Sí, és veritat.
Fa dues setmanes et vaig dir, oh, és una setmana impressionant d'estrena. Sí, sí, que és quan hi havia aquesta i hi havia també... La vida de Abel, exacte. Encara no l'he vista, la tinc apuntada, per això. Vale, doncs faràs bé anant a veure, perquè et deia això, però aquesta setmana torna a ser el panorama una mica desolador. Hi ha alguna cosa tan interessant, no et diré que no, però com aquella setmana, doncs no...
Comencem per la primera, que tenia els trailers aquí preparats, però algú ha entrat en aquest ordinador abans que havia fet molt correctament els deures per no haver de fer aquest moment. Però, en tot cas, si vols, comencem a parlar de la pel·lícula La cabanya en el bosque i de seguida que el tingui t'aviso.
Interrompo. Exacte, jo vaig parlant i tu em diràs, calla't i tires el tràiler. La cabanya no del bosque és, jo diria, la gran estrena de la setmana. És una estrena una mica rara, perquè és una pel·lícula que s'havia d'estrenar ja fa bastants anys, perquè és una pel·lícula, diria que l'any 2010 o així, que a Estats Units, el seu país d'origen, ja va trigar molt a estrenar-se, i aquí, en el moment que havia d'arribar, la distribuïdora va dir, no, no l'estrenem,
perquè es van inventar una excusa de malpagador absolutament lamentable, que era, com que us l'heu baixat de tots d'internet, llavors ja no l'estrenem perquè ja l'heu vist a tots, això van dir, van fer un comunicat oficial dient això, i llavors tothom es va quedar una mica amb un pam d'anàs i els que la volien veure al cine ens vam quedar amb les ganes.
Perquè és una pel·lícula que venia molt de revuelo dels Estats Units, venia amb molt de bass, que diuen ells, se n'havia parlat molt, tothom deia que era molt bona, i la gent n'hi ha moltes ganes de veure-la, perquè a més és una pel·lícula que té uns noms associats bastant forts, com ara el Drew Goddard, que és un senyor...
de la cantera G.G. Abrams, de Lost i tot això, i el Josh Wedon, el director és Drew Goddard, i l'escriptor, el guionista Josh Wedon, que és el creador de Bach i Cazovampiros i d'unes quantes sèries així bastant de culto, i a més ha dirigit a Los Vengadores, que va ser el gran hitazo de fa dos estius,
amb la qual cosa era una pel·lícula que tothom tenia moltes ganes de veure-la, no la van estrenar, i ara sembla ser que algú ens hi ha piedadat o de nostres almes, i han dit, doncs, l'estrenarem. Llavors, una altra distribuidora l'ha comprada, i finalment la podem veure en pantalla gran, després que hagués passat per Sitges. L'any passat això sí que ho hem d'agrair, que la vam poder veure a Sitges, i és un autèntic pel·liculón espectacular,
M'està passant que no el trobo en castellà. No, és que a mi em va costar trobar-lo també. Ah, però em vas passar en directe, no? Sí, exacte. És molt difícil. O el tirem en anglès o no el tirem. Sí, el tirem una mica en anglès per sentir una mica la sensació, no?, d'alguna manera o altra, com que tampoc no l'escoltarem tot sencer, sona així.
It doesn't even show up on the GPS. It's unworthy of global positioning. That's the whole point. Get off the grid, right? Hello? I'm thinking this thing doesn't take credit cards.
En tot cas, intuït aquesta presentació de molta eufòria inicial, ho dic perquè també a la realitat tampoc veiem la imatge i potser és estrany, però sí que s'ha donat a entendre que d'alguna manera ara hi ha un conflicte, no? Sí, exacte. A veure, d'entrada la pel·lícula pot semblar una mica petarda, una mica castanya.
I és veritat, eh? Però, creieu-me, insisteixo que és una de les millors pel·lícules d'aquesta setmana, de l'any, de les que s'estrenaran per aquí aquest any. Ah, o sigui, en general. T'ho juro, t'ho prometo, en general. I deixa'm que expliqui una miqueta aquesta pel·lícula, si vols. La resta d'estrenes hi aniré una mica més per sobre, però aquesta val la pena. A veure. A veure, comença com una pel·lícula de terror canònica, fins i tot dolenta, et diria, d'uns xavals que van a una cabanya del bosque, és així com es diu la pel·lícula, la cabanya del bosque.
Una mica Bruja de Blair i tot això o no? Sí, una mica Bruja de Blair, sobretot les pel·lícules clàssiques de terror de 5 adolescents que se'n van a una cabanya del bosc a passar-s'ho bé, a emborratxar-se i a fer sexe tot el cap de setmana i a poc a poc els van liquidant. Un monstre, un assassí, un esperit, el que sigui, arriba i els va liquidant un a un.
Però la pel·lícula va d'això, però no va d'això. Fa un petit gir metacinematogràfic, metalingüístic, i al final es converteix en una cosa totalment diferent, que és una gran conya estranya que està mig camí entre la paròdia, aquesta mena de cine, l'homenatge total i absolut i rendit a aquest tipus de pel·lícules i l'experiment metacinematogràfic ple de girs, ple de sorpreses, ple de coses estranyes que ara les delícies
segur dels aficionats del gènere de terror, els aficionats una mica a la comèdia atrevida, i jo diria que una mica a tothom li pot agradar. Tothom que vagi una mica lliure de prejudicis i amb les mires obertes s'ho pot passar pipa amb aquesta cabanya en el bosque, que ja és una pel·lícula de culte total i un referent del cinema una mica metatodo i festivo. Sí, sí, de veritat, és una pel·lícula que té un culte darrere molt heavy.
Molt bé, doncs ens apuntem al títol perquè segurament també ens sentirem a parlar, no?, d'aquesta cabaña en el bosque. Ojalá, ojalá sigui sí, perquè estaria bé, jo crec que s'ho mereix. Doncs és la primera estrena en la que creus que val més la pena d'aquesta setmana. En tenim més, per exemple, Alfa, espanyola, no? Sí, aquesta és una proposta espanyola, catalana, diria jo, del Joan Cotrina, que és un senyor que explicava l'altre dia que s'ha estat informant durant no sé quants anys, volia fer un documental sobre la vida criminal...
i volia una mica trencar tòpics sobre el crim i sobre les causes que porten a la gent a delinquir en aquest país. I llavors volia fer un documental, però no sé si no el va acabar de fer, però ara ha fet una pel·lícula de ficció, que és aquesta Alfa, que és un drama criminal protagonitzat per Miquel Fernández i per Àlex Barahona, que parla bàsicament de gàngsters i una mica de gàngsters...
Doncs això, més quotidians, més propers a nosaltres, no aquella visió hollywoodiense del gàngster com a cosa gairebé romàntica, sinó com a una cosa més realista.
Canviem de registre i ara parlem de Somos los Miller. Aquest que he vist al tràiler, al cinema, eh? I què? Què et va semblar? Una tonteria, no? Sí. És que és una tonteria, aquesta pel·lícula. Però, bueno, no sé, potser és d'aquestes que... No, no, no, l'estic confonent. No, no, aquesta em va fer molta mandra, no? Sí, és aquella de la furgoneta. És una família, o més ben dit, perdó, és un traficant de droga que ha de passar una quantitat de marihuana per la...
per la frontera de Mèxic als Estats Units, ja es muntà una família falsa per semblar normal. Però és que el trailer ja està. No està mal. El que em pot fer gràcia, com que t'ho expliquen tan bé amb aquests trailers que fan nord-americans... Sí, no deixa molta cosa ja per quan vegis la pel·li, però no està del tot malament. És una comedia absolutament tonta i xorra, que a més va cap avall quan ja portes una hora i mitja de pel·lícula i dius que no em fa cap mena de gràcia tot això. Però dintre de tot això dius, mira...
és entretinguda, si et cauen bé els actors a mi em cauen bé la Jennifer Aniston és una noia que em cau bé i a més encara dona la talla com a estrella femenina i el Jason Sudequis que és el protagonista masculí
Jo crec que està bé, tu. Molt bé. Esperes a l'Olmo, però per passar un rato no està mal. Dins del seu registre. També queda l'últim, Exorcismo 2. Sí, aquesta fugir totalment, directament, d'aquesta pel·lícula. Sí, l'he posat com a destacada perquè potser tira a nivell de taquilla, o potser no, perquè la gent tampoc és tan tonta. I la primera part ja va ser una mica fiasco, era una pel·lícula de terror. Aquesta sí que era una mica la bruja de Blair, en tant que era...
d'aquestes pel·lícules que pretenen ser com reals, que estan fetes amb càmeres domèstiques, i que diuen, estos son imágenes reales que hemos encontrado, no sé què tal, i que no t'ho creus, que, òbviament, són tot actors. Tampoc t'ho creus que han fet una segona part, amb la qual cosa es desmunta ja tot directament. És fluixa, és dolenta, i no, jo crec que no val la pena. Però, escolta, els fans del terror, igual...
Això no se sap mai. Hi ha gent que té moltes tragaderes, eh? I tenim també el juego de Ender, que tenim el trailer a punt. A veure si aquest sí. Mira, el tenim tan a punt que fins i tot tot és aquesta... Exacte. Directament amb aquesta promoció. Conocen nuestras estrategias. Han descubierto nuestras debilidades. Y el ataque alienígena casi nos destruye.
Eso jamás puede volver a ocurrir. Si queremos sobrevivir, necesitamos un nuevo tipo de soldado. Uno que no piense como nosotros. Pero tema lo que tenemos.
A veure... Això que sona tan gran diluqüent, al final queda una mica en res, una mica polvora mojada. El Juego d'Ender és la pel·lícula, diguem, la gran pel·lícula d'aquesta setmana a nivell taquilla, és la gran aposta al blockbuster d'aquesta setmana. Més que l'exorcisme, eh?
Sí, sí, sí, directament, més que l'Exorcismo, perquè és una pel·lícula que, tot i no haver sigut molt cara, té uns efectes especials molt suntuosos i té un look visual molt espectacular, el millor de la pel·lícula, també he de dir, i pretén ser una nova saga de ciència-ficció una mica destinada al públic, el que diuen els americans young adults, aquests joves adolescents que ja estan una mica a mig camí de les dues edats, i, bueno...
Tinc constància que America ha triomfat molt, però jo la veritat és que quan la veia pensava que aquesta pel·lícula no seva com era un colín de taquilla, perquè és una pel·lícula bastant avorrida, en tant que pretén ser una pel·lícula de ciència-ficció molt sèria, molt rigorosa, tot i aquest tràiler ple de naus espacials. Sí, però després queda en res. És que la pel·lícula, no desvetllaré l'argument, que està basat en una novel·la per ser, en una saga d'Ossons Codcart, que és un escriptor de ciència-ficció, l'argument és que no és res. És que veus la pel·lícula i dius, home, però...
Tant per això? De veritat, no vull desvetllar res, però és una mica anecdòtic tot plegat. I la pel·lícula pretén ser tan sèria, pretén fugir tant dels crepusculos, de totes aquestes sagues tan tontes, que al final és massa freda, massa rigorosa, massa sèria. Llavors, vols una mica de xitxa, una mica d'emoció, i no en té, és massa freda. Doncs també l'haurem de descartar.
Sí, ja et dic, Amèrica ha triomfat i potser aquí també triomfarà. Home, el que sé que hi ha és Harrison Ford. Clar, és que surt el Harrison Ford, però també fa un paper una mica raro. Surt el nano d'Hugo, en aquella pel·lícula de l'Escorcese, que és el protagonista de la pel·lícula Slender, és aquest nen. Però ja et dic que tot plegat, bueno, fa una mica tostó. Igual és que m'estic fent gran, eh? Haurem d'anar a veure la cabanya en el bosque. Sí, aquesta és diversió garantida. I acabem parlant de música, com sempre. A més a més, em fa agràcia perquè...
Ja és atall d'anècdota personal, però justament ahir vaig veure, buscant música i això per internet, i a l'Spotify, o grups de llistes de gent que la recomanava, i tot vaig veure el nom d'aquell grup que es diu Spain, i vaig pensar, quin grup més estrany. I em va fer mandra el nom, i no vaig clicar, i no vaig descobrir com sonava. Vaig fer mandra el nom, és que el nom fa mandra, eh? Clar, un grup que es digui Spain, no són espanyols, amb la qual cosa... És com l'Infra en Barcelona, però aquell era més simpàtic.
Exacte, aquella simpàtica, aquest és com més seriós, no? Spain. Però el fet que no siguin espanyols, doncs dius, bueno, vale, perquè un grup espanyol que es diguessin Spain ja seria la monda, ja seria una cosa, però no, no, de fet és el fill del Charlie Hayden, el jazzman tan reputat, el Josh Hayden, que ha fet aquest grup ja fa uns quants anys i no fa jazz com el seu pare, sinó que fa una mena de slowcore, que es diu aquella música dels anys 90 una mica lenta i una mica tristota, que tirava una mica del folk i del rock d'arrels americanes,
i venen a presentar el seu darrer disc, que es diu The Soul of Spain, dimarts que ve en una sèrie de concerts que organitza l'ICAT, el programa que feien a ICAT. Encara el fan, no? Però per internet. Clar, per internet suposo que sí. Que el feia el Puig, diria que encara el fa ell. Organitzen aquesta sèrie de concerts i porten els Spain dimarts a les 9 del vespre a l'antiga fàbrica d'AMP
en un concert que promet, crec, emocions una mica flau de pell d'aquests concerts d'estar assegut i amb les cames així creuades i estar una mica amb cara de somiatruites, doncs penso que pot ser molt xulo perquè a Spain fan discos molt emotius. Doncs una bona europosta, així que veiem aquest trapàs d'avui. Gràcies, Xavi. Molt bé, gràcies. I tornem la setmana que ve. Estupendo. Adéu-ho.
Just a la fusta.
Tres minuts i arribem a punt a la una del migdia. Tanquem, per tant, aquest just a la fusta d'avui, divendres, 8 de novembre. Agraïm la gent que l'ha fet possible. L'Andrea, bueno, els serveis informatius, el Carles Hernanet i Rius, la previsió del temps. Avui hem parlat també amb Josep Poll, de la generació del 48, de l'acte que fan aquest diumenge a Sant Just, a la plaça Camoapa. A més a més, també hem parlat amb l'alcalde de Sant Just, Josep Arvinyà, i hem salutat també els alumnes de Tercer de Sot que fan el taller de ràdio a l'Institut de Sant Just.
Hem començat a fer una secció amb ells i amb l'Àngels Mostienes. També hem parlat amb el Jesús Marrit, el director de l'Institut. I aquesta última hora hem tingut la Mercè i la Cristiana amb la tertúlia de 15 mal dels divendres, també la Clàudia Barberà amb els videoclips i ara mateix el Xavier Roldán amb la cartellera.
Marxem, us deixem amb les notícies de Sant Just, l'informatiu migdia que arriba de la mà de l'Andrea Bueno ara a la 1 en punt i mentre ens hi acostem el que fem és escoltar una mica de música de la mà Bon cap de setmana Ei tu que no s'acaba l'aire que no es perd mai el temps que aquest sempre es guanyi
Ei, noi, la vida no és un pols, és fàcil d'engatar. Oh, oh, les coses més petites, que treuen les pols, i les més immenses, que enxamblen el cor.
Aquestes muntanyes ja eren aquí, quan jo tan sols era un petit brot de pi. Oh, les aigües que baixen pel riu on nadem, eren dins del mar i jo n'era un peix.
Entre tantes coses que n'hem pogut ser, ara som parletes de dins del fenè. Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
L'equip de govern vol que els veïns, amb un habitatge amb valor cadastral equiparat als preus de mercat, quedin fora de l'actualització del cadastre. L'alcalde dona la raó als enjustencs que es queixen per aquesta qüestió i per això assegura que s'estan mirant de deixar-los fora de l'actualització. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 8 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'autobús L10 arribarà el març lluí el 25 de novembre. L'alcalde ha confirmat que el bus connectarà el barri amb el nucli urbà de Sant Just abans del previst, ja que la data oficial era l'1 de desembre. La freqüència de pas serà de 40 minuts. L'equip de govern parlarà dimecres dels reptes i amenaces de l'Ajuntament l'any que ve. L'alcalde i regidors i regidores explicaran en un acte públic quins són els objectius i riscos del municipi l'any que ve i es farà balanç del 2013.
I a l'informatiu també parlarem de les activitats del cap de setmana a Sant Just, com ara de l'acte de celebració del 65è aniversari de la generació del 48, de la presentació del nou llibre de Pilar Sant Pau i de la xerrada sobre mineria de la CEAS.
Bon dia. L'equip de govern vol que els veïns de Sant Just, que tenen un habitatge amb valor cadastral equiparat als preus de mercat, quedin fora de l'actualització del cadastre. L'alcalde ha explicat que hi ha pisos que ja estan equiparats als preus de mercat i que, si s'incloguessin en l'actualització, tindrien un valor més car. L'Ajuntament està estudiant aquesta opció amb l'oficina del cadastre. Sant Just Notícies.
Al darrer ple municipal, recordem-ho, alguns veïns i veïnes del barri de la Plana Vellsoleig protestaven per aquesta desigualtat. L'alcalde ha reconegut que segurament hi ha s'enjustencs que tenen raó en aquest sentit i ha assegurat que l'Ajuntament està treballant per deixar-los fora de l'actualització. Podria ser que hi haguessin un o cinquanta veïns que ja estiguessin en aquest periodisme. És injust perquè aquestes persones continuen amb una actualització permanentment, perquè al final seria un preu molt elevat. Això hem d'intentar que surtin
d'aquest tren, d'aquesta actualització. Jo crec que això ho aconseguirem, perquè és de sentit comú, i aleshores oferir-nos amb aquesta inquietud de determinats veïns que poden tenir una part de raó.
Josep Perpinyà, d'altra banda, ha criticat la manera de fer de Convergència i Unió que ha liderat la campanya de recollida de signatures per evitar l'augment del cadastre. L'alcalde diu que si el Ministeri ofereix l'opció de fer l'actualització dels valors cadastrals progressivament, és millor tirar-la endavant i arreglar la situació a poc a poc. A més, Perpinyà assegura que l'Ajuntament té les eines per fer que els sanjustencs no notin en el rebut de l'IBI aquest augment.
Si t'ho fan des de Madrid, de cop, ningú sap com podràs amortiguar aquest cop, si tindríem les eines suficients. Això vindrà segur. Jo crec que un veí de Sant Just s'hauria de preocupar si el valor està molt baix i l'Ajuntament no ajuda amb això. És la diferència entre comerciants i d'escolta, no fem res, esperem i ens ho faran. I ja veurem com ens sortim d'això. Nosaltres diem, escolta, ja sabem que tenim una cosa que s'ha d'arreglar, val més arreglar-la a poc a poc, perquè a més a més els instruments i les eines que tens fa que un veí no pagui més.
A més, Perpinyà considera que si ho també faria l'actualització dels valors cadastrals si estigues al capdavant del govern. A més l'he dit al Llorenç Rey, és a dir, si ho governés faria el mateix. Et poso un exemple, és a dir, els municipis que ho han fet hi ha de tots els colors polítics, tots. Vaig posar l'exemple al ple de Barcelona amb un alcalde en minoria. L'exemple de Badalona, on hi ha el Partit Popular. Vaig posar l'exemple de Martorell...
L'alcalde, que a més a més és president de la Diputació de Barcelona, n'he parlat amb ell, diu, escolta, és que jo ho tinc claríssim. Per tant, aquesta és la tristesa a vegades de la política. El que no estic convençut és que si jo estigués a l'oposició, vés fet el que ha fet. Es tracta d'ajudar.
El portaveu de Siu, Llorenç Rey, assegurava dimarts al Just a la Fusta que el seu partit se sentia enganyat per l'equip de govern perquè, per exemple, es van comprometre a abaixar el líbi tan aviat com fos possible, sobretot arrel de l'augment de l'impost per part del govern central l'any passat. L'alcalde, però, assegura que tots els partits volen abaixar impostos, però amb la crisi es fa molt difícil, especialment quan hi ha administracions i institucions que deuen uns 8 milions d'euros a l'Ajuntament de Sant Just.
Sant Just Notícies.