Si continuem produint-se
com sembla que és la tendència, més descuelgues de convenis correctius i se passa a convenis d'empresa, és d'esperar que si se continuïn produint, que jo entenc que sí que se continuaran produint, desafortunadament crec que aquesta serà la línia d'aquest any 2014
El sou mitjà d'un treballador a Catalunya se situa ara en els 22.500 euros bruts anuals. Per sectors, el comerç i el turisme lideren els salaris més baixos. El cap de llista d'Iniciativa per Catalunya Verge al Parlament Europeu, Ernest Hortasson, valora la carta del president Artur Masa. Les institucions europees demanen el suport a la consulta, però li retreu falta de sensibilitat social.
En declaracions fa només uns minuts a la xarxa, Ernest Hurtasson reconeix que Catalunya necessita buscar suports a Europa i reclamar el referèndum, però alhora ha fet la següent crítica a la carta del president de la Generalitat.
Evidentment, aquí, a totes les eleccions europees, a cada país hi ha una clau interna de les eleccions, i aquest cop hi haurà una clau interna més important que d'altres, perquè hi ha tot el debat sobre el futur de Catalunya i la consulta. Però si només les plantegem en clau interna, jo crec que la imatge que donem cap a l'exterior no és positiva, perquè la percepció que tindrem des de Brussel·les és que només es plantegen les eleccions europees per la qüestió del seu referèndum, del seu futur i tal, però els grans debats europeus no els volen fer. Jo crec que seria negatiu per la imatge de Catalunya a Europa, això.
Pel que fa a una possible candidatura unitària de les forces polítiques favorables al dret a decidir, Hurtasun ha reiterat que és impossible que Iniciativa faci una llista amb Convergència i Unió.
La Guàrdia Civil ha desarticulat una drama delictiva que oferia contractes de feina ficticis a canvi de diners. Estava estesa per tot l'Estat. La Guàrdia Civil ha detingut més de 400 persones a tot Espanya, algunes d'elles a Barcelona i a Girona i a una desena de ciutats més. Les persones que pagaven per obtenir un contracte fictici de feina buscaven poder cobrar així la prestació de l'atur, obtenir el permís de residència o bé accedir a beneficis penitenciaris. Ja han passat a disposició judicial 422 arrestats.
L'Ajuntament de Figueres a l'Alt Empordà podria aprovar avui una moció per multar els bancs que tinguin pisos buits. És un text que ha fet arribar la plataforma d'afectats per la hipoteca als consistoris catalans i els demana que segueixi l'exemple del primer que ja ho ha fet, que és l'Ajuntament de Terrassa. El ple de l'Ajuntament de Girona va aprovar ahir a la nit el text amb els vots a favor de partits de l'oposició, però amb l'abstenció de l'equip de govern, les sancions a les entitats bancàries amb pisos buits poden arribar a Girona als 900.000 euros.
I un punt més en clau política, avui hi ha reunió del grup parlamentari del PSC per abordar la votació en el ple d'aquest dijous que demanarà el traspàs a Catalunya de la competència per convocar referèndums. L'executiva dels socialistes ha mantingut la seva posició en el no, però el sector crític continua apostant per una abstenció. Juli Fernández, primer secretari del PSC a Girona, ha dit a la xarxa que hi ha marge de negociació. Marge sí que n'hi ha, però és obvi que el partit ha de trobar l'encaix, sobretot per garantir la unitat d'acció.
És obvi que en aquell moment l'executiva nacional majoritàriament es va ratificar amb l'acord que es va aprovar per una gran majoria del coixent nacional, que és el màxim òrgan de congressos, hem de votar que no, però sobretot jo crec que nosaltres el partit ha de ser capaç d'entendre que aquesta pluralitat que tenim s'ha de gestionar i sobretot s'ha de normalitzar. Fernández pensa que no s'hauria d'expulsar cap diputat si finalment algun membre del partit opta per abstenir-se.
Just a la posta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 14 de juny.
Comencem tres hores de programa amb moltes coses. Com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. A més a més, també en aquesta primera hora repassarem l'actualitat general del dia a través de la premsa i tindrem també espai per parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius després del dia plujós i gris d'ahir que avui ens han llevat amb un cel completament clar i amb les temperatures baixes.
A les 11 i 10 parlarem amb Silvia, corresponsable del banc de sang i teixits que avui s'instal·la a Sant Just. A més a més, un dia en què les reserves de sang estan força baixes i pendents també d'aquesta marató de sang que comença aquest divendres. En parlarem també de tot plegat a les 11 i 10. A dos quarts de dotze, tertúlia d'actualitat política amb Joan Malagarriga, Maria Camps i Costi Rubio.
I a la tercera hora tindrem el Pep Quintana, que ens parlarà de l'almanac del Cordill, el Francesc Orbella, que avui aprofitarà que ahir van donar la pilota d'or a Cristiano Ronaldo i ens vol parlar del treball en equip, també de l'egoisme, si totes dues coses són compatibles. Tot això cap al dos quarts de dotze. I acabarem el programa fent tertúlia amb la Mercè i la Cristina. Avui arran del cas François Solan ens parlarem de Batrem sobre l'eròtica del poder.
Tot això des d'ara i fins la una, comencem.
I comencem, com dèiem, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Parlem d'aquesta dunes i de sang que es fa avui, aquesta tarda, no, Andrea? Exacte. No la tenia, no volies començar per aquí, no, em sembla? Sí, sí, no, és que no tenia les notícies ordenades. És aquest el tema i, a més, després parlarem amb una de les responsables del Banc de Sant i Teixits.
Us volem recordar que avui aquesta tarda torna el banc de sang aquí a Sant Just. Per tant, avui entre dos quarts de cinc de la tarda i dos quarts de nou podreu donar sang al casal de joves. Pot donar sang, recordem-ho, qui tingui entre 18 i 65 anys i pes i més de 50 quilos.
Com us dèiem, si voleu donar sang avui a Sant Jocs ho podreu fer a partir de dos quarts de cinc allà al Casal de Joves. I aquesta campanya coincideix amb la setmana que arrencarà la primera marató de donants 2.0 de Catalunya. Començarà divendres i s'acabarà divendres de la setmana que ve. És una marató perquè durarà unes setmanes sencera i és 2.0 perquè la intenció del Banc de Sang i Teixits és que el missatge arribi al màxim nombre de persones possibles a través d'internet i de les xarxes socials.
Si voleu participar de la Marató, heu de demanar cita per fer-ho i ho heu de fer al web maratódonants.cat. Aquesta campanya, la d'avui i aquesta Marató, arriba en un moment en què a nivell global a Catalunya les reserves de sang es troben en un nivell baix, perquè només hi ha sang per a cinc dies. Per tant, és molt important que tothom qui pugui que s'acosti tant avui al Casal de Joves com a la Marató que es farà a Barcelona per poder donar sang.
Doncs exacte, avui a partir de dos quarts de cinc i recordeu que d'aquí una hora en parlarem també amb una de les responsables del banc de sang i teixits.
Més coses? Doncs seguim parlant de solidaritat perquè el Sant Just ha recollit més de dues tones d'aliments i productes higiènics en el marc de la campanya solidària de Nadal. Més de dues tones. El rebost de Càritas és l'entitat beneficiari d'aquests productes que s'han recollit gràcies als centres educatius de primària i secundària, a la parròquia i a un munt de comerços de Sant Just. En total s'han recaptat 2.130 quilos d'aliments i de productes d'higiene i neteja. D'aquests, la major part, el 92%, són aliments...
I aquest any una de les novetats era la petició de donar aliments específics per a persones que tenen problemes alimentaris, amb tipus colesterol o diabetis, i s'han obtingut 54 quilos. Com dèiem, les escoles, la parròquia i alguns comerços eren els punts on s'havien de lliurar els aliments i els productes, però de la campanya hi han participat molt activament 18 persones voluntàries de l'equip de Càritas, joves de quart d'esso de l'Institut i altres nois i noies, a banda també de l'Ajuntament.
I com dèiem, aquestes més de dues tones d'aliments i de productes higiènics i de neteja van aparar el rebost de Càritas, que s'encarregarà de distribuir-los entre la gent que més ho necessita del poble. Molt bé, doncs una bona notícia exactament clau de solidaritat. Acabem parlant d'educació, Andrea. Sí, perquè torna al projecte d'Aprenem Plegats a Sant Just, aquesta nova edició. És un espai de reflexió adreçat a famílies amb nens i nenes, joves i adolescents,
que té com a objectiu compartir experiències sobre la criança i educació dels fills i filles. Ja es poden fer les inscripcions per participar-hi. Són dos cicles de tallers i xerrades. Un s'adreça a famílies amb nens de 6 a 12 anys i l'altre a famílies amb joves de 12 a 16. La idea és que els pares i mares puguin compartir i preguntar dubtes sobre la criança dels fills i també sobre el pas de la infància a l'edat adulta.
A l'espai Aprendent Plegats participa tota la família. Les sessions estan coordinades per professionals que orientaran tots els seus integrants i respondran als dubtes que vagin sorgint. Els dinamitzadors són els pedagogs Xavi Jimeno i Arnau Quareta, que són professors de la Universitat
autònoma i, com dèiem, ja estava obert el període per apuntar-s'hi. Si voleu participar-hi, heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça xarxa06santjust arroba gmail.com abans del dia 25, perquè el dia 28 començarà, serà la primera sessió que s'adreçarà bàsicament a les famílies que participen per primer cop. Molt bé, doncs una bona proposta, una nova proposta també per començar aquest any 2014.
La reconeixes, Andrea? Serà la Russian Red. És la... Però sona diferent. Sí, sí, sí. Ha canviat, eh? Sembla que hagi canviat el plegat. És la cançó que ha presentat, es diu Casper, i és la primera cançó que surt del nou disc que traurà, que es titularà Agent Cooper.
i que sortirà el 25 de febrer i sembla que tot plegat l'ha canviat una mica, no? que està molt més marxosa i que hi ha més guitarres he notat també la veu una mica diferent, no sé doncs mira, sembla que és la proposta una mica diferent del que havia fet fins ara dels últims disc i la portada també és curiosa d'aquest nou disc a Jim Cooper de Russian Red sortirà el 25 de febrer i aquesta cançó es diu Casper
Bona nit.
Fins demà!
Nobody, nobody, nobody ever fight. You shoot me like nothing. Fool me like nobody, nobody, nobody ever fight. You shoot me.
Fins demà!
There was one, and there were two. And then I probably lost a count. Smart Beats
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Connecta't al català.
el Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Ara passant 5 minuts d'un quart d'onze, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, el tema del dia segons els diaris d'avui...
Doncs avui passa per la trobada Mariano Rajoy i Barack Obama a la Casa Blanca. Tots els diaris ho recullen en portada, a més, amb el titular destacat i en fotografia. Lara, per exemple, diu a Rajoy Obama, Catalunya no serà independent. El president espanyol critica el procés català, la Casa Blanca, i el líder dels Estats Units llora els esforços d'Espanya per sortir de la crisi.
És la notícia destacada al diari Ara. El periòdico, també parlant d'aquest tema, i a més vinculat a la qüestió catalana, ens diu que Rajoy descarta davant Obama la independència catalana. El mandatari espanyol, la capital nord-americana, el president garanteix en la seva visita a la Casa Blanca que la cessació no es produirà i el líder dels Estats Units avala les reformes impopulars del govern i exigeix més compromís a Angela Merkel.
És el tema del dia al periòdico. I per últim, a l'avantguàrdia, avui no tenim el punt avui, llegim que Obama avala la política de Rajoy per sortir de la crisi. El president espanyol assegura a la Casa Blanca que no es produirà la cessació de Catalunya. És el tema del dia, aquesta trobada Obama-Rajoy, i a més els dos temes, l'aval d'Obama, les mesures per sortir de la crisi que té el govern espanyol, i el tema de la qüestió catalana i les declaracions que va fer ahir Mariano Rajoy.
Doncs encara es portarà també als digitals, al 324.cat, destacant que Rajoy diu a la Casa Blanca que la independència de Catalunya no es produirà, també és el que destaquen directament a l'Ara.cat, a la versió en digital, i l'Avanguardia.com destaca aquesta altra qüestió, que Obama avala la política econòmica de Rajoy i assenyala l'atur com a repte. Són els temes que encara ara estan en primer pla d'aquests digitals, plegat en sota negra que es va produir,
a última hora de la nit a Catalunya. Per tant, doncs, encara suposo que no ha passat res prou important com perquè desbanqui aquest titular. Tot i que també es diu, una altra qüestió futbolística, que Cristiano Ronaldo va guanyar la pilota d'or, un prèmi que es va lliure també ahir al vespre, i que Rafa Nadal està debutant a aquesta hora davant de Bernard Tomic a l'Open d'Austràlia. Això ho llegim a la Vanguardia.
Més qüestions. Feiner, el president de la Caixa, demana un gran acord en el debat sobiranista de Catalunya. El president de la Caixa impulsa una solució que sigui de benefici per tots de cara a afavorir l'economia catalana i espanyola.
Rajoy serà entrevistat dilluns que ve a Antena 3, ho explica l'ara també en portada, la cap d'informatius de la cadena, Glòria Lomana, conversarà amb el president del govern espanyol a partir de les 9 del vespre. I al 3.24 llegim dues qüestions més, que Egipte vota avui una nova constitució que dona més poder a l'exèrcit i també aquí a Girona, aquí a casa Catalunya, l'Ajuntament de Girona sancionarà els bancs que tinguin pisos buits.
Passem ara a la imatge del dia, que és justament aquesta fotografia, no, Andrea, entre Obama i Rajoy, tot i que cada diari és curiós perquè no tria la mateixa, eh? Exacte, el periòdico són, si més no, bé, els protagonistes són ells, ells dos, Mariano Rajoy i Barack Obama, al periòdico els veiem asseguts al despatxobal saludant-se, donant-se la mà, els veiem a Mariano Rajoy somrient i a Obama, doncs una mica més seriós,
El diari ara és una imatge molt similar, però els veiem de peu, els dos presidents reunint-se a la Casa Blanca. I a la Vanguardia han triat una imatge on veiem a tots dos molt somrients, una conversa o una imatge molt distesa, i el peu de foto diu com podem guanyar el Mundial. Sembla ser que Barack Obama, per trencar el gel, va demanar a conseller Rajoy perquè els Estats Units guanyin el Mundial del Brasil. El president espanyol va respondre al nord-americà que n'hi donaria de gust, però només perquè fossin segons.
És la imatge del dia al periòdico. Una altra imatge del dia és en Cristiano Ronaldo recollint ahir la pilota d'or. Sembla ser que es va emocionar recollint aquest guardó i tots els diaris han coincidit en mostrar Cristiano Ronaldo emocionat. I més coses destacades en fotografia a les portades dels diaris. A l'avantguàrdia veiem tres actors que van lluir molt a la gala dels Globus d'Or, Amy Adams, Bradley Cooper i Jennifer Lawrence.
I per últim una imatge d'un oli que s'ha presentat, un oli que va fer Dalí i que es va presentar ahir, que és carretó fantasma, un quadre de petit format de l'època surrealista i diu que el preu no ha transcendit. Doncs són les imatges d'aquest matí dels diaris d'avui, ara ens fixem en les notícies internacionals.
Per on comencem, Andrea? Comencem per la Vanguardia i parlant de Londres, d'Inglaterra. A la Vanguardia llegim, Londres assumeix el compte. El tresor britànic garanteix tots els deutes, incluent-hi els d'Escòcia, pel que fa, i sobretot en vistes al referèndum escocès,
Londres ha començat a fer els preparatius per a una eventual dissolució de la Unió amb Escòcia. Ja ha informat els mercats financers, sempre susceptibles, que pagarà fins l'últim panic i en qualsevol circumstància els deutes en què incorri el Regne Unit fins al moment mateix que es consumi la independència d'Escòcia. Ja porta algunes dades.
El deute britànic arribarà a 1,9 bilions d'euros el 2016, any de la independència si guanya el sí, dels quals el govern escocès calcula que li corresponen 120 milions, és a dir, el 6%. És una de les notícies en clau internacional que trobem avui als diaris. I una mica més endavant, al diari Ara, també llegim notícia relacionada amb l'última déu Ariel Sharon. Israel acomiada Sharon amb pompa i la generació del 1948 s'apaga.
El polític militar israelià preparava un pla de pau segons fons dels Estats Units. L'11 cap de govern d'Israel va tornar ahir per última vegada a la seva finca del desert del Negev, el lloc que més s'estimava. I diu també que, de fet, l'històric líder general polític i pagès israelià va morir dues vegades. La primera va ser el 4 de gener del 2006, quan va tenir aquest segon vessament cerebral. I acompanya aquesta notícia una imatge dels seus nets davant de la tomba d'Ariel Sharon,
que està situada just al costat de la seva dona, al desert del Negev. Doncs són les notícies internacionals d'aquest matí de dimarts. Tenim més coses en aquest repàs, per exemple, un fer un cop d'ull a la hemoroteca i fixar-nos en què passava als 3-14 de gener, com ara el del 1994.
en què es parlava en primer lloc de Clinton, que prometia ajuda per la modernització de Rússia. El cim donava garantia sobre la continuïtat del procés de reformes. Després, tots els gravats de Goya reunits en una gran exposició, també un tema que es destacava en portada a la vanguardia. I d'altra banda, en clau política, s'explicava que Donant assegurava estabilitat de siu, però defensava el dret del seu partit.
a la diversitat. El líder d'Unió ratificava el seu suport de Jordi Pujol en les seves negociacions amb el govern central i apareix una imatge de Durant i Lleida, amb 20 anys menys que ara, evidentment, i amb aquest rostre que no ha canviat tant, perquè és una persona que és cald, però la part de cabell que té sí que és negra, és a dir, es veu també al pas del temps, d'alguna manera, tot i que en alguns més que altres, Durant encara crec que es conserva prou bé.
14 de gener del 99, fa 15 anys, Brasil devaluava i provocava una tempesta financera amb unes pèrdues del 6,8%. La borsa espanyola encapçalava la caiguda dels mercats internacionals. Era el tema econòmic principal de fa exactament 15 anys. I també es deia que Barcelona era la ciutat més cara ja fa 15 anys en habitatge nou. Valia, està qualificada en pessetes...
271.800 pessetes al metre quadrat. Era la més cara. Per darrere hi havia Sant Sebastián i en tercer lloc se situava Madrid. Fa 10 anys el tema més destacat era la mort de Joan Reventós, la mort d'aquest líder històric del PSC. Als 76 anys, 3 dels 3 últims malalts, sacsejava la política catalana.
Brussel·les denunciava els ministres d'Economia pel Pacte d'Estabilitat, la Comissió Europea portava l'Ecofin al Tribunal per anonar les sancions contra Alemanya i França i la decisió obria el conflicte institucional més greu de la història de la Unió Europea. A més, Berlusconi perdia la batalla de la immunitat.
I acabem amb la portada de fa 5 anys, 14 de gener del 2009. Alcaldes del PSC pressionaven el govern pels 80 km per hora. Barcelona, Badalona, Sant Adrià, Gabà, Cornellà o Sant Feliu demanaven flexibilitat. Saura negava que hi hagués debat intern a l'executiu per elevar el límit.
I tornaven les cues de l'atur, perquè la imatge és de desenes de persones en una oficina, tot plegat també per il·lustrar que Solves admitia que el dèficit superava també el límit del 3% fixat per la Unió Europea. Eren els temes que apareixien a la Vanguardia a la portada de la fa 5 anys, 14 de gener del 2009.
Tornem a l'actualitat d'avui per fixar-nos en les contraportades. Comencem per la contraportada de l'Iari Ara on llegim aquest article setmanal de Salvador Cardús. Que avui es titula Boig conegut o savi per conèixer. Diu, m'ha arribat a les mans un interessantíssim article acadèmic antic dels professors Samuelson i Zechzauser que, si més no, quan el van publicar l'any 88 treballaven a les universitats de Boston i Harvard.
Aquest article estudia la força conservadora que té allò a què estem acostumats a l'hora de prendre decisions que ho podrien canviar. Diu que l'article estudia científicament la versemblança del vell refrany més valboig conegut que se vi per conèixer. I aplica aquest article a la qüestió catalana. Diu que l'actualitat de l'article em sembla òbvia. Ara que som a l'espera de prendre grans decisions que poden canviar radicalment l'estat ocúo polític de Catalunya...
Cal comptar amb el fet que davant del risc i la incertesa que comportarà el nou horitzó, la temptació de renunciar-hi per conformar-se amb allò que ja es coneix, per dolent que sigui, pesarà més del que esperàvem. Diu ja el perill que al costat de les grans dosis d'entusiasme que empenyen alguns ciutadans a desitjar el canvi, assumint tots els riscos que hi comporta, hi pugui haver un cert arronçament a darrere hora. I és aquest l'article que ens acosta avui Salvador Cardós.
Molt bé, doncs al periòdic avui ens parlen d'utopies. Sí, i és el Quim Boix Lluc, és enginyer industrial i activista sindical i està preparant ara el primer congrés mundial de pensionistes i jubilats sindicalistes. I ens diu, l'utopia és necessària per enderrocar injustícies. És un barceloní que té 68 anys, es va jubilar l'any 2010 i déu-n'hi-do la trajectòria sindicalista que té. Era enginyer a l'Ajuntament de Moncada,
I abans, la seva activitat sindicalista, que no ha deixat mai, havia motivat la seva expulsió de 8 empreses, 6 de privades i 2 de públiques, va ser atingut 11 vegades per la seva lluita antifranquista, 3 vegades torturat i condemnat a dues penes de 6 mesos. És membre del Consell Presidencial de la Federació Sindical Mundial.
I ara, com dèiem, està organitzant aquest primer congrés internacional de pensionistes i jubilats sindicalistes a Barcelona, que es farà els dies 5 i 6 de febrer. Asegura que esperen rebre un centenar de delegats dels cinc continents. Ja han confirmat països com Austràlia, Colòmbia, la República Democràtica del Congo, Índia, Nepal...
I assegura que la principal lluita que tindrà aquest congrés és aconseguir que tots els països del món es reconegui i apliqui el dret a una pensió pública suficient per viure dignament a partir dels 60 anys o abans, independentment de si s'ha pogut treballar o no. I acaba dient que tants joves avui dia no puguin treballar no és culpa seva.
Doncs és l'entrevista que tenim avui al periódico La Vanguardia. Ens parlen de l'altruisme. Sí, és l'Ivan Caballero, que és emprenedor social i ha creat una moneda que es diu The Social Coin. Diu, hem aconseguit propagar una epidèmia d'altruista. Diu, The Social Coin és una associació sense anim de lucre que es dedica a promoure cadenes de favors i accions desinteressades.
Diu que mitjançant una moneda biodegradable, que conté una llavor de roser que dones a la persona que has fet el favor, doncs crees aquesta cadena de favors. Diu que la moneda és símbol d'una acció desinteressada i va corrent de mà en mà. El seu rastre i les històries que ha generat es poden seguir per internet. Diu que al cap de tres mesos totes les persones que han continuat la cadena reben la convocatòria d'on es plantarà aquesta llavor que té la moneda. I diu que tot i que moltes monedes canvien de país, és reconfortant veure el que pot desencadenar un simple favor.
Avui un dels contres molt interessants. Sí, sí, és veritat, i molt així com, no sé, amb històries molt sorprenents. Reivindicatives també, vull dir-ho així. Interessants. Doncs ho tenim avui a l'última pàgina dels diaris, aquella que de vegades també es mira més fins i tot cada portada, segons com.
I la notícia curiosa d'avui passa pel papa francès, perquè la seva Carly Davidson surt a subhasta. No sé si Andrea sabies que tia Ania Carly, però jo també m'he sorprès, però no és tan estrany. És a dir, un cop t'ho expliquen, dius, ho entens tot, que és que una empresa li va regalar al papa una Carly Davidson.
No sé, no en tinc massa com és que li van regalar... No, sí, per comemorar el 100è aniversari de la marca de motocicletes, però bé, igualment ho trobo curiós, no? El model Dina Superglide i s'assubastarà a París el 6 de febrer. El Puntífix Argentí l'ha donat, els beneficis d'aquesta venda seran per l'organització de beneficència Càritas Roma i bé, doncs sembla que tothom està content.
diu que la mateixa empresa de motocicletes també diu que estan contents de poder vendre aquest article per Caritas Roma i la subhasta, com dèiem, es farà el 6 de febril del 2014 al Gran Paler de París com part de la venda de grans marques del món.
No es fa malament. No, mira, la presidenta de l'Argentina li regala mate i les empreses que volin, doncs, motos. Està molt bé. Cadascú, exacte. Sí, no, també és per una bona causa, o sigui que, molt bé. En Findria, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia.
Passen 5 minuts de les quarts d'onze, cop d'ullarà els diaris, ens fixem en diferents qüestions, per exemple, obrim el diari ara i ens aturem a l'entrevista que fan a Òscar Cadillac, alpinista, li fa Martín Molina, i Òscar Cadillac, que diu que ser més còmode a la muntanya que a la ciutat, és alpinista, es va donar a conèixer l'estiu del 85, quan juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès es van convertir
en els primers alpinistes catalans que feien el cim de l'Everest. Aquest guia de muntanya manté la passió per les altures i ara es marca el repte de ser el primer català que puja a tots els cims de 8.000 metres del planeta. N'hi queda un, que és el Broad Peak, de 8.047 metres, que intentarà a finals d'aquesta primavera.
Ell diu que quan tornes d'un cim aprecies més les coses del dia a dia i que qui vulgui saber què se sent a la muntanya ho ha de provar i no cal anar a l'Himalaya, pot fer un cim a Catalunya. També diu que no volem córrer cap risc amb la via làctia, si no podem tirar endavant amb garanties no la farem. És un recorregut que ell ha imaginat entre dos cims a l'Himalaya que va donar a conèixer a finals de l'any passat i que intentarà completar el proper estiu.
Al periòdic ens aturem les pàgines principals del diari, on repassa el tema del dia, que és aquesta trobada entre el president de l'estat espanyol i el dels Estats Units, i ens aturem el repàs que es fa de les fotografies d'altres trobades entre aquests homòlegs d'altres èpoques, per exemple...
El 77 entre Carter i Suárez, el 83 entre Reagan i González, el 89 Bush i González, o el 93, fa més de 20 anys, la trobada entre Clinton i González, el 97 Clinton i Aznar i el 2001 Bush i Aznar. Apareix també la imatge del 2009 entre Obama i Zapatero. Són les imatges que repassen d'alguna manera també aquests 35 anys d'història.
I a l'avantguàrdia, a tendències, parlen dels canvis de la nova llei d'educació que implica, per exemple, que la filosofia es mercantilitza. Els alumnes aprendran a crear empreses en aquestes signatures segons el nou currículum de la LOMCE. El ministeri repeteix els mateixos continguts en els quatre cursos d'ESO i els filòsofs estan indignats. Diuen que volen introduir la ideologia econòmica neoliberal més grullera.
Segons l'OMFE, la filosofia, el batxillerat, ha d'ensenyar la veritat, la teoria del coneixement, racionalitat teòrica i pràctica, també l'explicació metafísica de la realitat, les cosmovisions científiques sobre l'univers de la filosofia de la naturalesa, també l'ètica, l'estètica filosòfica, la lògica, retòrica i argumentació, i segons els professors, s'ha de parlar d'uns continguts mínims, el racional i l'irracional, el naixement de la filosofia,
també la definició d'actituds possibles davant del problema de la veritat i que tots els temes han de treballar amb el suport de fregaments representatius de diferents filòsofs. Però és desitjable més que els alumnes llegeixin alguns llibres bàsics que puguin introduir-los a la lectura filosòfica.
I en aquesta doble pàgina també trobeu un article de Josep Maria Ruiz que titula Esclava de l'Emprenedoria on diu que la cultura de l'empresa està enviant altres dominis escolars i universitaris. L'emprenedoria és la cultura expansiva d'un sistema que vol disciplinar els subjectes.
Són algunes de les pàgines on ens aturem aquest matí. Passem ara a repassar l'actualitat esportiva, l'endemà que es lliureix la pilota d'or.
El nou esportiu titula directament Globus en lletres ben grans i després, amb més petit, posa d'or. El portuguès s'endú la seva segona pilota d'or per molt poc i amb la polèmica respecte a les votacions encara viva. La imatge és directament de Cristiano Ronaldo ensenyant aquesta pilota i amb més petit apareix Messi.
I atenció a la resta, per exemple, el Mundial Deportivo titula Cristiano guanya, el portugués trenca a plorar d'emoció quan rep la pilota d'or i Messi avisa no penso en el que vaig fer, penso en el que vindrà. I una doble imatge, Messi amb la seva dona i Cristiano Ronaldo en el moment en què es va emocionar ahir.
El diarià es fa una doble pàgina, una portada doble amb un pòster, com si diguéssim, de Cristiano Ronaldo i destaca declaracions de futbolista del Madrid i el marca titular Lloró. Jugant, evidentment, amb aquest oro, com si fos destacant-lo, l'or, la tirada d'or, oro, lloró.
I atenció a l'esport que titula directament. Aquest cop no va guanyar el millor. Cristiano va aconseguir la seva segona pilota d'or, però l'hegemonia continua sent de Messi amb quatre. I la imatge que trien és el moment en què tots dos es van donar la mà, ahir, en aquesta cerimònia.
En cultura, el documental de Robert Capa sobre l'èxit de la Guerra Civil es preestrena a Tarragona, o el nou disc de Bruce Springsteen, que és High Hope, surt a la venda amb crítiques contraposades. Shakira anuncia que publicarà nou disc el 25 de març.
I encara una última qüestió, en clau literària, que és que Andrea Camilleri serà l'estrella del Barcelona Negre. La trobada de la novel·la d'intriga s'allarga tres dies i estrena noves activitats. Aquests són els temes principals d'aquest matí. De seguida parlem de l'actualitat meteorològica.
Un minut i tres quarts d'onze. Salutem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé. Bueno, millor que els auriculars. Sí? Estan complicats. No hem passat mala nit. Sí, sí, hem passat mala nit. Digue'm. Bé, fa fred, fa sol... Bueno, ara no fa sol. Bueno, tenim...
Sí, soleta, amb alguns núvols, però sí, avui podríem dir que és un dia una mica tranquil, d'impàs, perquè sembla que a les capes altes la cosa comença a canviar una mica, que es vol moure una mica la meteorologia, i potser parlem de canvis de cara als propers dies, canvis que podrien ser una miqueta destacats.
Pel que fa a la dalt de tot del cel, podem veure que sembla, i tot indica que hi ha una baixa d'aire fred, molt fred en alçada, que té la tendència de despenjar-se. El recorregut habitual, com sempre diem, és un recorregut atlàntic, viatja pel nord d'Europa i se'n va cap a Rússia, com si diguéssim aquest és el recorregut atlàntic d'oest cap a est dels fronts i de les depressions, però n'hi ha una
entre dijous i divendres, que es vol despenjar d'Islàndia, un anticicló deu apretar des del nord, i baixarà fins al Golf de Cádiz. És una bossa d'aire fred, aquestes bosses d'aire fred en aquesta època de l'any compliquen una mica la situació, perquè el fred es fa notar, és la primera, i ja veurem com va evolucionant, però ens porta uns quants dies bastant entretinguts pel que fa al tema de la meteorologia. De moment, avui dimarts, tenim les escorrialles del front que va passar ahir, poca precipitació...
3-4 litres per metre quadrat, no massa més a Sant Jús. Les temperatures, un cop va passar i es baixaran a la nit, també amb vent que ha bufat una mica del nord-oest, doncs ha permès que baixéssim fins als 6 graus de mínim a Sant Jús. Ara en tenim 9. Seguim recordant que l'estació meteorològica funciona, encara que no la puguem consultar a través d'internet i a través de les aplicacions, però ho acabarem arreglant al llarg del dia d'avui, espero.
i estem a l'espera d'un nou front. Demà dimecres començarem amb sol encara, però el front que passa avui, aquesta tarda, és molt descafeïnat. Tindrem alguns núvolets alts més de cara a la tarda, però arriba molt trencat. No plaurà, doncs. No, avui tindrem alguns núvols més a la tarda, però no hem d'esperar massa cosa, perquè amb aquest vent del nord-oest els núvols que arriben es desfan i el vent no els permet que mantinguin l'activitat.
De cara demà a dimecres començarem amb sol amb alguns núvols i a mesura que vagi avançant el dimecres es anirà tapant el cel. Un cel que quedarà completament tapat a la nit i dijous serà un dia bastant variable. No esperem grans precipitacions, però dijous podria ser un dia tapat amb el pas d'aquest front i potser de cara a la tarda podria caure alguna goteta. Seguim parlant d'aquestes situacions que pot estar tot el dia a núvol i caure alguna gota en algun moment donat del dia
que el paraigua, doncs, potser sí, però fins i tot ahir, amb les precipitacions que teníem febles, es podia anar molt un llavall, o sigui, sí que cau en quatre gotetes, en algun moment de més intensitat. Ahir, per exemple, entre les sis i les set de la tarda va haver un moment d'una miqueta més d'intensitat pel que fa a la precipitació, però durant tot el dia va caure res, molt poca cosa, o sigui, perquè va fent durant tot el dia i acabes recollint dos, com a molt, tres litres per metre quadrat, que és molt poca cosa, no?
Doncs dijous serà un dia gris i esperem que a la tarda puguin caure algunes gotetes. Sembla que el divendres tindríem un procés de pausa i el dissabte podríem tornar a parlar de precipitacions que es podrien mantenir diumenge. El que sembla que...
Aquesta bosseta d'aire fred que comentàvem al principi, que baixa fins al golf de Càdiz, podria provocar tant dissabte com diumenge, o com a mínim és una miqueta més segura la previsió, de precipitacions cap al País Valencià i al sud de les Illes Balears. En aquelles zones sí que hi podria haver inestabilitat durant el cap de setmana. Hi ha una funció d'aquesta bossa d'aire fred que es despenja, i penseu que quan una bossa d'aire fred es despenja del seu recorregut habitual i va petar cap a l'Atlàntic sud, com si diguéssim, o bueno, cap a Càdiz, com si diguéssim, cap al sud de la península ibèrica,
i després es comença a moure d'una manera molt aleatòria i fa una miqueta el que vol. Llavors les previsions és complicat. Aquesta bossa es podria apropar i viatjar cap al Mediterrani, amb el Mediterrani encara es veuria alimentada per una miqueta d'un ambient una mica càlid i això podria provocar precipitacions importants. No ho podem precisar encara, sí que sembla que hagi de ploure cap al País Valencià i les Balears, però Catalunya podria quedar en marxa però amb núvols, quedaria força tapat.
Ja veurem com va, però sembla que s'engresca una mica el temps de cara al cap de setmana. És el que ja avançaves ahir una mica. Que podien haver canvis destacats i ja veurem com va aquesta situació. S'ha de seguir cada dia. Encara pot canviar, no? Encara podem mantenir l'esperança. De que puguis treure el nas al sol al cap de setmana, sí. Molt bé, Carles. Doncs gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessor cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
9 minuts i les 11, que es farà parlem d'una xerrada talletera i copràctica que es fa demà dimecres sobre la cuina d'hivern amb cuina Miracle. En parlem amb la Miracle Serra. Molt bon dia, Miracle. Hola, hola, molt bon dia, Carme, què tal? Que és una altra d'aquestes xerrades tallers en vam parlar abans de Nadal, no?, que hi han tingut tant d'èxit. Sí, la de Nadal va ser una passada. El propòsit era fer un dia i al final vam fer gairebé fins al dia 24. Vull dir, el dia 18 vam fer l'última...
i encara va quedar gent a fora. Vam fer tres i s'havia una, era el propòsit, i al final es va haver de fer tres dies. En aquest cas encara hi ha places? De moment no. De moment estan tots els dies plens.
Però, bueno, no ho sé, van allà i parlen amb la Laura. Mai se sap, no? Exacte. Una persona més també la podem agafar. Ho hem de provar perquè es fan a la cuina Miracle, no? Sí, es fan a la cuina i, a més que res, perquè ja totes les instal·lacions són les adequades i jo ja tinc allà també tots els productes, és més fàcil i per això ho fem allà. De fet, organitza el centre cívic Maragall i Llevantes. De fet, és de l'Ajuntament, no?
Llavors això també comporta que té un preu molt reduït, molt econòmic. Això és important perquè la gent tampoc no està en aquests moments per gastar molt. Ho fa més accessible, sí. És sobre la cuina d'hivern. Quines són les característiques d'aquesta cuina d'hivern? És més aviat una cuina calentona, que et vingui de gust.
Vam fer molts plats, molts plats. Podríem fer més plats tisats en aquest dia. Demà, diguéssim, farem trinxat de la Cerdanya i farem un conill a motifarra. Molt bé. Són dos plats que fan molt bé per ara a l'hivern. Bé, són plats molt catalans i, bé, ens feia gràcia fer això. Però, de fet, n'hi ha molts de plats, però, bé, vam decidir de triar aquests.
Clar, suposo que de vegades se'ns passa que potser ens sembla que a l'hivern tot plegat és una mica plats més potents, que a l'estiu potser són cores més lleugeretes. Bé, és que és així, a l'estiu jo veig uns altres en el restaurant, vull dir, nosaltres a l'estiu ens fem un tipus de femenides diferents i variades,
Encara que siguin amb llegums, però tot és amb amanides. En fem moltíssimes. I ara l'hivern l'hivern... No surt gaire, no? Surt boquet, perquè la gent vol coses calentones. Bé, és natural, és llògic. Clar. I, de tota manera, suposo que un dels consells sempre és que sigui variat i una suggerència, com la del trinxat de la Cerdanya, que implica verdura, doncs també és important tenir-la en compte, la verdura de l'hivern, ja que no mengem tantes amanides. Exacte.
Exacte, exacte. Vull dir, llavors es fa més verdura. Jo he fet moltes coses en verdura ara a l'hivern, eh? Però, bueno, això vam pensar que era un plat ideal perquè és un plat molt nostre, molt d'aquí, i hi ha molta gent que no ho sap fer-ho. Jo a casa ja menjava jo quan era petita la meva mare. Quan més ho tringis és molt bo. Quan més ho tringis... De veritat, és veritat, és molt bo. El que passa és que aquí és molt, molt difícil de trobar la col de la Cerdanya autèntica. La col de la Cerdanya és una fulla llarga, alta...
Està una mica més cremada pel fred, és molt verda. Aquí és dificilíssim. Vull dir, jo realment ho faig amb cols normals, no amb la col blanca al repollo, que diuen, no. És un o l'altre col, amb la més verda, però a pesar de tot és col normal, perquè de la Cerdanya aquí no en trobes.
Clar, no hi ha tant d'excés, no? No, és que no es cria, i al no criar-ne no en trobes, no n'hi ha. Clar, de tota manera la recepta s'ha de donar igual, segurament, no? És boníssima, boníssima, t'ho prometo que és boníssima. Sí, sí, és molt bona. I després hi ha el conill, que sembla que ara torna a estar una mica més de moda, no? S'està recuperant, potser? Bé, saps què passa amb el conill? És una carn que a vegades és perquè, mira, no ho sé, agafen també, és el que tu dius, agafen com moda o es deixen de fer o...
Jo amb el conill hi tinc molta... fem el tema que és una carn molt sana, molt sana, vull dir, té unes peculiaritats, té molts minerals, no té greixos, vull dir, la gent que té colesterol, vull dir, és una carn molt sana. I, bueno, en aquest cas perquè la farem rostit i ficarem motifarra, vull dir que és més un menjar més normal per tothom, no? Però que si algú fa un règim i tant, la carn de conill és fantàstica. És molt sana, realment no té aci túric, vull dir,
Bé, és una carn ideal per a règins, per a cuidar-se, per a persones que no tenen l'aciturical o la pressió alta. Vull dir, és molt aconsellable. És com el gall d'indi, que és una carn també molt sana i molt aconsellable. I llavors això es cuida el mateix dia? Com funciona aquest tanque? Exacte, sí, sí. Això ens reunim allà, sobre les 6 i quart,
i durar dues hores o dues hores i mitja. El de Nadal, per descomptat, que va tenir que durar tres hores o tres i mitja, ja ni me'n recordo, però va durar més. Aquests no duren tant, perquè són dos plats. El que passa és que llavors cuinem en directe, en aquell moment, per tot el grup. I tot el que és cuina, després cadascú s'emporta. S'emporta dels dos plats, s'emporta la seva part. Cadascú s'endú una ració a casa, no? Una ració de tot, i així ho poden provar a casa, tranquil·lament...
Han vist com es fa, que és més interessant i, bueno, la gent ho passa estupendament. És un curs que jo trobo que la gent surten tan contents que dóna gust fer-ho, no? Només per això ja et sents ben pagat amb el gust que se'n va la gent, contenta. Es farà demà dels quarts de set, com dèiem en principi, les inspeccions estan tancades, però en teniu més de previstos per aquest trimestre? Sí, sí, sí. Mira, aquest trimestre tenim l'altre pròxim, que serà el 12 de febrer,
que farem pastisseria, casolana, perquè nosaltres no ho som pastissers, però hem de fer pastissos cada dia, perquè ho fiquem al menú. De postres, no? Exactament. Llavors, bé, ho sabem, però no és una pastisseria. Llavors, el fem més aviat com el faria jo per casa, com ho he fet jo sempre. Llavors, farem un pastel austríac, que és el pastís de xocolata a la Sarker, i després en volem fer un altre de formatge. Farem un pastel de xocolata i un de formatge. Molt bé.
Aquest és el proper, que és el 12 de febrer. I després, el 12 de març, n'hi ha un altre. Aquest serà de mi molt xulo, perquè aquest és cuinar amb fruita. Vull dir, des d'un primer plat, hasta un postre, amb aquella fruita. Jo els ensenyaré amb una, però també, de vegades, els expliquem moltes coses. Perquè, ara jo us ho faré tot amb poma, per exemple, perquè aquest ben posant cuina amb poma. Però, és perquè m'entengueu, o que veieu, que podeu cuinar amb fruita altres menjars.
Hi ha bastanta tradició de totes formes a Catalunya, eh?, de cuinar, perquè la meva mare sempre feia anar a camperes, fèiem coses amb prunes i pinyons, fèiem el bacall amb panses, vull dir, hi ha costum. Però, bueno, a mi m'agrada molt aquest tema, m'encanta, m'encanta cuinar amb fruita. Vull dir, llavors, doncs, bueno, jo oferia la possibilitat d'aquesta i llavors farem un primer plat, un segon i un postre, perquè en aquest cas farem tres plats,
perquè vegin les possibilitats que té la poma i n'hi dona moltíssimes més però mentre anem parlant allà amb el curs ja els hi anem dient els hi anem explicant i amb això també podeu fer i és clar, la gent marxa que no fa molts consells que llavors els hi donem molta informació vull dir que poden és com una finestra que et toqui una mica d'aire fresc i diguis doncs els poden fer moltes coses
I amb això estem. Exacte, molt interessant. Miracle, recordem que demà hi ha aquest curs de dos quarts de set. Si algú li interessa, pot passar pel Centre Civil Jo Maragall i informar-se. I en tot cas, pregunta també per aquests propers cursos, que són de postres i de fruita, que també prometen. Moltes gràcies, Miracle Serra, de Cuina Miracle. Moltes gràcies. I fins aviat, que vagi molt bé. Molt bé, Maca, moltes gràcies. Bon dia. Adéu, bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Mig minut i arribem a punt a les 11. Per tant, connectarem amb el butllet informatiu de la xarxa i després tornarem a fer l'entrevista que hem comentat, que parlarem amb la Sílvia Arcos del Banc de Sang i Teixits i també farem tertúlia amb els tertulians habituals dels dimarts.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dius per la Maite Polo i Oriol Pujador. El poder adquisitiu dels catalans cau un 9% des de l'inici de la crisi. Us revela un estudi que es presenta avui, el qual ha tingut accés la xarxa de comunicació local. Al cap de llista d'Iniciativa per Catalunya, el Parlament Europeu denuncia pressions del govern espanyol a Brussel·les per impedir que el referèndum sobiranista tingui el vistiplau de la Unió Hurtas, on ho ha dit a la xarxa. Ja s'ha reobert el trànsit la carretera de l'estació d'esquí de Port Aïnè. Les obres per assegurar els talusos propers a la via han durat quatre dies menys del previst.
Esports a les 9 de la nit es juga la 14a jornada de l'Hockey Lliga amb el Vendrell Barça com a partit més destacat. El poder adquisitiu dels catalans ha caigut pràcticament un 9% des de l'inici de la crisi. Així ho posa de manifest el primer estudi que avalua l'evolució dels salaris fins a l'any 2013 i que avui pot avançar la xarxa de comunicació local.
L'informe es presenta a aquesta hora a l'Escola de Negocis EADA de Barcelona i demostra que cada vegada hi ha una diferència més gran dels salaris dels directius i dels treballadors. Segons l'estudi, els directius van incrementar gairebé un 7% el seu salari durant el 2013 i, en canvi, els assalariats van perdre mig punt més en el darrer any. Ernest Pobeda, un dels autors de l'estudi, ho ha explicat a la xarxa.
Si fins a l'any 2012 totes les categories, directius, mandos, intermitjos i empleats, havien anat per debaix en poder adquisitiu respecte de la inflació, ara en aquest moment només ha hagut un grup, un grup que és el de directius que ha pujat per damunt en el que és retribucions per damunt de la infracció. De fet que els mandos, intermitjos i els empleats
són els que més han sofert aquesta depreciació retriutiva. El sector de la banca és on millor es guanyen la vida als assalariats. El cap de llista d'Iniciativa per Catalunya Vers al Parlament Europeu denuncia aparacions del govern espanyol a Brussel·les per impedir que el referèndum sobiranista tingui el vistiplau de la Unió Europea. Són declaracions avui a la xarxa de comunicació local d'Ernest Hortasson.
El govern del PP actua a l'exterior per impedir que Catalunya tingui suports i és una cosa que hem d'haurem de denunciar encara a la campanya i al Parlament Europeu i a tot arreu. Tenim un estat governat per un popular que no entén que una qüestió tan democràtica que és el poder exercir el dret a decidir es pugui realitzar. Afortunadament, doncs...
El Regne Unit, Escòcia, tenen la sort que hi ha un senyor que es diu David Cameron que ha accedit a pactar aquesta consulta i que, per tant, no posa traves. Pel que fa a una possible candidatura unitària de les forces favorables al dret a decidir a les eleccions a Europa, Hurtas no ha reiterat que és impossible que iniciativa faci una llista amb Convergència i Unió.
La Generalitat ha accedit a les peticions de l'Ajuntament d'Arenys de Mar sobre la zona d'aparcament de pagament propera al port d'aquest municipi del Maresme. Segons el consistori, ports de la Generalitat acceptat reduir les hores en què s'ha de pagar. Ràdio Arenys, Emma Roig, bon dia.
Bon dia. Les dues parts porten temps sense posar-se d'acord sobre les places d'aparcament, els seus preus i horaris. El govern sempre ha volgut igualar la zona blava del port amb la Riera, però l'organisme de la Generalitat s'hi negava encara que al principi s'hi mostrava d'acord. Finalment, Ricard Font ha comunicat que Ports ha accedit a les peticions de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. A partir d'ara, la zona blava del port, un cop signem aquest conveni, seria de la mateixa hora...
De la mateixa manera, la policia local podrà accedir a la zona del port per posar multes i retirar vehicles mal estacionats. Tot plegat quedarà reflectit en l'esperat conveni que han de firmar l'Ajuntament i Ports de la Generalitat que de moment encara no té data.
Aquest matí s'ha reobert el trànsit la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Portainer. Ho han confirmat fons de l'Ajuntament de Rialp a la xarxa. La via ja està normalitzada després de sis dies de fer-s'hi obres arran de diverses esllavissades que hi va haver per les pluges. Els treballs s'han fet per assegurar uns talusos i s'han acabat quatre dies abans del previst. L'estació d'esquí del Pallars subirà, per tant, podrà tornar aquesta setmana a l'activitat habitual.
I de l'actualitat judicial destaquem que l'home detingut acusat de ser el presumpte autor de l'apunyalament en una sabateria al municipi de Viladecans ja ingressat a la presó. Té 44 anys, els Mossos el van detenir per apunyalar el fill de la propietària de la botiga que va entrar a l'establiment quan va veure que estaven atracant la seva mare. El presumpte delinqüent li imputen un delicte d'homicidi en grau de temptativa i li atribueixen a més quatre robatoris amb violència i intimidació comesos al mateix municipi, a Viladecans, al Baix Llobregat.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Bueno, avui es podrà donar sang a Sant Justal, Banc de Seny i Teixits, tornarà aquesta tarda al municipi per tal de fer una nova campanya de donació de dos quarts de cinc de la tarda a dos quarts de nou al Casal de Joves. Es pot donar sang qui tingui entre 18 i 65 anys i pes i més de 50 quilos. La campanya coincideix amb la setmana que es farà la primera marató de donants 2.0 de Catalunya. Començarà divendres i s'acabarà divendres de la setmana que ve.
És una marató perquè dura una setmana sencera i és 2.0 perquè la intenció del Banc de Sang i Teixits és compartir el missatge a través de les xarxes socials per tal de fer-ho arribar al màxim nombre de persones possible.
Més coses, més de dues tones d'aliments i productes higiènics s'han aconseguit durant la campanya solidària de Nadal. El rebost de Càritas és l'entitat beneficiària d'aquests productes que s'han recollit gràcies als centres educatius de primària i secundària, a la parròquia i a un munt de comerços de Sant Just. En total s'han recaptat 2.130 quilos d'aliments i de productes d'higiene i neteja. D'aquests, el 92% eren aliments. Aquest any una de les novetats era la petició de donar aliments específics
per a persones amb problemes alimentaris, com ara intolerància a la lactosa, colesterol o diabetes. I s'han aconseguit 54 quilos.
Nova edició del projecte Aprenem plegats a Sant Just. És un espai de reflexió adreçat a famílies amb nens i nenes, joves i adolescents, que té com a objectiu compartir experiències de la criança i educació dels fills i filles. Ja es poden fer les inscripcions per participar-hi.
Es tracta de dos cicles de tallers i xerrades. Un s'adreça a famílies amb nens de 6 a 12 anys i l'altre a famílies amb joves de 12 a 16. La idea és que els pares i mares puguin compartir i preguntar dubtes sobre la criança dels seus fills i filles. Si voleu participar-hi heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça xarxa06santjust arroba gmail.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern, ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia.
I feel so much better today
I'm so glad I turned the corner, man, cos I was sick of feeling rough. I was getting paranoid about the silliest of stuff. I was on my weak tail, I was pointing my head, I just about had enough. And all I needed was just a hug and that little bit of love. I feel so much better today. I chased the bad things away.
Fins demà!
Fins demà!
And yeah, I really do feel better. And it almost don't feel right. So I'm going to store this port away for a bit. Because I'm saying it's going to be harder times. Because it's always your favourite toffee blimp. But think, man, it could have been your skin. And I think that we might just be okay. But what does it matter either way? She's the one that's always there. Yeah, she's the one that always cares. Yeah, she's the one that's always there. You're sure the one that always cares. I love you. And I've got to play.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta.
Dos minuts i un quart de dotze. Avui es podrà donar sang a Sant Just. El Banc de Sang i Teixits torna al municipi per fer una nova campanya de donació de dos quarts de cinc de la tarda fins a dos quarts de nou del vespre al Casal de Joves. Es pot donar sang qui tingui entre 18 i 65 anys i pes i més de 50 quilos. La campanya coincideix amb la setmana que es farà també la primera marató de donants 2.0 de Catalunya. I ara en parlem amb Sílvia Arco, responsable del Banc de Sang i Teixits. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
És aquesta tarda, cada tres mesos aproximadament, passeu per Sant Just, una campanya que es fa al Casal de Joves i que acostuma a anar prou bé, dieu, no? Aquí a Sant Just, acostuma a venir gent. Sí, sí, molt bé. Aquest any hem fet també la fira, al desembre, vam venir també i ens vam posar amb la unitat mòbil a la fira d'entitats que vau fer aquí a Sant Just, però ara tornem a fer la normalitat que fem cada quatre mesos al Casal de Joves. A més, a més, em sembla que les reserves estan més baixes que mai.
Sí, ara és una època molt dolenta, venim de festes de Nadal, a més les malalties que la gent agafa a l'hivern, i tot això fa que les reserves estiguin força baixes. Clar, de fet, suposo que passa sempre cada gener, o és una cosa que aquest cop s'ha accentuat, potser? Després de festes sempre patim, tant sigui a l'agost com ara...
a les èpoques després de Nadal sempre es pateix però aquest any especialment s'ha gastat més sang la gent s'ha relaxat una miqueta més i estem patint més que en altres èpoques
Passa amb tots els tipus de sang. Recordem que hi ha cadascú de un tipus diferent i n'hi ha alguns en què és més habitual. Suposo que tot això també depèn del moment o els que són menys habituals sempre és necessari donar-ne. Sí, sempre és necessari donar de tots els grups. Sempre demanem més el zero negatiu perquè és el que li pot donar a tothom i és el que sempre truquem i és el que sempre...
Però tots els grups fan falta, perquè la sang es gasta de tots els grups. Hem de pensar que els hospitals no fan festa mai, que els malalts estan allà sempre i que cada dia necessiten sang. Hi ha moltes malalties com la leucèmia, qualsevol tipus de càncer, que cada dia necessiten sang aquesta gent. I no costa res, no? Justament el gest de donar sang és el que parlem moltes vegades, que el fas i després pots fer la teva vida tranquil·lament.
Sí, sí, és molt senzill. No cal anar en dejun ni res, haver esmorzat, haver dinat tranquil·lament. Som 20 minutets entre tot el procés, omplim el qüestionari, passem amb el metge, fem la donació i després us donem un refrigeri perquè us recupereu. És molt interessant durant tot el dia beure molt de líquid perquè recupera de seguida la part líquida de la sang que hem perdut. I res, vida normal i és molt senzill. Cada donant pot ajudar 3 persones
perquè recuperem les plaquetes, el plasma i els globus vermells i, bueno, això hi ha molta gent que ho agraeix molt perquè ho necessita cada dia. Avui són ells que estan malats i en qualsevol moment, qualsevol de nosaltres també la podem necessitar. Si una persona dona sang o va donar sang al desembre, per exemple, ara no pot donar sang, no? Per això cal que hi hagi un període de temps. Mira, ha de passar dos mesos entre donació i donació, eh?
Les dones poden donar tres vegades a l'any i els som quatre, però si han passat ja dos mesos de l'última donació ja poden tornar a donar. Per tant, per això feu aquestes visites aquí cada quatre mesos, que per tant tothom qui vulgui pot repetir. Exacte, exacte. I a la fira hem fet una repesca també perquè passa diferent gent per allà, és un dia festiu i esperem que avui la gent de sempre també s'acosti a donar.
D'altra banda, veiem que també hi ha aquesta campanya, la primera marató de donants 2.0 a Catalunya, que comença aquest divendres. Sílvia, explica'ns una mica com funciona tot plegat. Sí, sí, és el primer any que organitzem una marató de donació de sang simultàniament a tota Catalunya. Nosaltres portem anys fent-la de marató de Barcelona, però aquesta de tot Catalunya és la primera vegada.
i l'organitzem a aquestes èpoques precisament per això, per les malalties que hi ha, el temps dolent i la baixa d'estocs que estem patint. Aleshores, és una iniciativa molt pionera perquè es fa tota Catalunya conjunta i perquè mobilitzem la ciutadania a través de les xarxes socials.
I llavors, per tant, exactament, això durarà des d'aquest divendres fins l'altra setmana, no? Sí, durarà tota la setmana següent, també, i es podrà donar sang a tots els punts habituals de donació de sang. I un cop es doni sang, es fa com també, es tuiteja, no?, per dir-ho d'alguna manera, o s'explica a la xarxa. Sí, sí, sí, tenim uns envalladors, 2.0, que aleshores van constantment dinamitzant les xarxes socials, eh?,
i a través de tot això s'espera aconseguir unes 5.000 donacions amb aquesta marató a tota Catalunya. La idea és potenciar d'alguna manera la difusió, que jo aquests dies hi ha anat veient bastants missatges a la xarxa que suposo que fan relació, si exacte, es parlen d'aquesta marató de donants 2.0, no? Exacte, exacte. Gràcies a aquests envajadors, tota la xarxa social, per Twitter, per Facebook, per tot arreu, es va dient contínuament
que es farà aquesta marató 2.0. De tota manera, l'any passat es va fer una primera marató, que entenc que llavors no era 2.0, no? Sí, es va fer 2.0, però era per Barcelona només. Ah, val, val. Era la primera marató 2.0, però de Barcelona. I donat a l'èxit, ara s'ha fet per tota Catalunya aquest any.
suposo que no sé si ja que volteu per tot Catalunya si noteu que la gent dona més sang que abans si tot plegat ha canviat una mica si s'ha aconseguit conscienciar en els últims anys com ho veieu? home la gent s'està conscienciant també nosaltres anem als col·les nosaltres fem un aprenentatge i servei sobre la donació de sang als col·legis amb els nens petits i tot això fa que ens conscienciï anem a les universitats vull dir
Cada vegada estem més a prop dels joves perquè des de ben petits es conscienciïm de la necessitat de donar sang, ja que la sang no es pot fabricar i si no hi ha donants no hi ha sang. I aleshores això fa que la gent cada vegada estigui més conscienciada. Tot i això, ens relaxem una miqueta quan no sortim molt els mitjans de comunicació i això, i passa que els estocs van baixant.
Clar, és normal també. Aquí Sant Just es fa el cas del de joves, com dèiem. No sé si això fa que vingui més gent jove o si hi ha una mica de tot. Sí, ajuda, ajuda molt, eh? Perquè són ells els que fan difusió del seu local i tal, i la veritat és que funciona força bé.
Clar, suposo que també, a més, la gent també ja sap que existeix, per tant, encara que no sigui jove, també s'hi acosta, i a més potencia que si algú és jove per allà pugui afegir-s'hi, no? Exacte, i està en un punt molt cèntric i que tothom coneix, i la veritat és que s'acosta gent de tot tipus i de totes les edats.
Doncs una bona proposta. Com dèiem, avui a dos quarts de cinc comença aquesta campanya i també està en marxa o comença aquest divendres la primera marató de donants 2.0 de Catalunya. Avui n'hem parlat amb la Sílvia Arcos del Banc de Sang i Teixits. Moltes gràcies, Sílvia. Moltíssimes gràcies a vosaltres, que és una tasca molt bona. I fins aviat. Que vagi molt bé. Gràcies. Vinga.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. De seguida fem tertúlia d'actualitat en clau política. Abans proposem una mica de música també aquest matí de dimarts amb Mazzoni. I aquesta cançó que es titula Ei que surt al sol, forma part de l'àlbum Euphoria 5 Esperança de 0 del 2009. I em treu en tres punts Pugem a un taxi
I ens vol estafar, però m'és igual. Avui estic de bon humor. Ja som a casa i escoltem the cue la cançó de l'aranya.
Caminem de quatre grapes a les sis del matí, com si el pis fos la sabana i nosaltres gazeles.
Que surt el sol y no voy a dormir. Ey, estírate aquí, que surt el sol.
Fins demà!
Fins demà!
Que asunto al sol.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Connecta't al català.
el Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Passa un minut de dos, quarts de dotze, i a aquesta hora saludem a la Maria Camps i a la Costi Rubio. Molt bon dia a totes dues, què tal? Bon dia i bon any. I bon any, exacte. És el primer programa que fem, primera tretoria que fem aquest any amb vosaltres. I estrenem l'any. Avui abans miràvem les portades amb l'Andrea al matí i dèiem que el gran tema és aquesta trobada entre...
Obama i el president Rajoy no sé si heu pogut veure alguna cosa o si heu sentit alguna de les declaracions però en tot cas també hi ha hagut aquesta polèmica que no van deixar entrar tots els periodistes a cobrir només 15 dels 30 que havien acompanyat el president i bé tota aquesta història que al final ha agafat més ha fet més soroll això que les pròpies paraules que hagin pogut dir tots dos però bé són aquestes coses que en el fons doncs aquestes trobades internacionals amb els grans líders internacionals que sempre doncs
agafen tota aquesta força. Jo he vist la notícia avui aquest matí i una de les coses que deien era que precisament s'havia de fer un sorteig entre els periodistes per saber exactament qui entrava dins. Primer van dir que potser farien els que sempre hi havien anat més vegades, després del sorteig... Exacte, i al final no es va fer res, es veu que va entrar...
Uns quants i ja està, no? Sí, és curiós una mica. A mi d'aquesta trobada el que m'ha cridat l'atenció, ja des del punt de vista potser nacionalista, és el fet que vulguis o no vulguis ha sortit el tema de Catalunya. Vull dir, això jo crec que és important, és important perquè vol dir que està en el tauler de...
del món, diguem-ne, que estem presents, sigui el que sigui el resultat i sigui el que sigui el procés i tot, però que hi som, no? I això per mi ja és important. Vull dir, a part d'això, vull dir, és curiós que fossin els periodistes els que trageixin el tema i és curiós que el Rajoy s'estengués en el tema, perquè amb el temps limitat que hi havia, vull dir, és curiós, no? Si més no, vol dir que està molt present en el seu cap.
Que costi fa la cara de no compartir-ho del tot, eh? No, no, a veure, és que per mi no és el més important de la visita. Primer que per mi tot això són pantomimes de les élites polítiques per dalt. Que ells van a fer la seva i que... Aviam, no... Rajoy no ha anat allà als Estats Units a veure com solucionen els problemes que tenim aquí en el dia a dia. Els catalans, les catalanes, els espanyols i les espanyoles.
ha anat a fer-se la foto a estrellar i a més a més a més a part del tema dels periodistes que si de cas ja parlarem a més a més a mi hi ha una cosa que m'ha sobtat molt i és de qui ha anat acompanyat bueno no m'ha sobtat perdó no m'ha sobtat és la lògica d'aquest viatge per la qual reforça allò que estic dient no?
Quina l'han acompanyat? Telefònica. El de Telefònica. El Brufau. De la Caixa. Qui més? El Idra Falner. Sí. Exactament. Qui ha anat? Això és el que han dit. No he sentit més. Segurament hi ha més al darrere. Però, aviam, no ens enganyem. Jo, amb aquest tema...
des dels interessos del dia a dia de les persones allà, aquí al poble, o aquí, o a l'estat, o a Catalunya. A nosaltres això no ens fa...
No ens afecta. Ens afecta ser malament. Aquí han anat totes aquelles elites a assegurar-se els seus negocis. Gent que sabem que no reparteix, que no crea lloc de treball. No crea lloc de treball.
Elèctrica, gas, telefònica, bancs... És a dir, no creen lloc de treball. Tot el contrari, estan frenant crèdits perquè es pugui... Les elèctriques, el gas, les energies... Ja sabem el que fan. I després, pel que fa al tema de limitar l'entrada a alguns periodistes...
Jo no sé com va això, vull dir, igual la sala no emmet tant periodistes, però clar... Diuen que és molt petita, diu que és molt petita i que tots no hi cabien, això segur. Però si van, bueno, ja d'entrada, d'entrada, doncs, això s'ha de pactar des d'aquí, s'ha d'arreglar, i a més a més, que sigui una mica més plural el repartiment. És que està claríssim el viatge que ha tingut aquest, que són els meus, que són els que me'n recolzen, els que no...
els quedeu fora. A l'Obama, continuant amb l'entrevista, vull dir, és que ara recordo una de les paraules de l'Obama, que a mi m'ha agradat, perquè he pensat que algú li pot fer el prostó una mica, que era el fet que, després de totes les joances que es va fer ahir mateix al Rajoy sobre com anava l'economia espanyola, a l'Obama li va dir, bueno, vostè té molt atur, i vostè hi ha sora que cregui empresa i que...
i que faci que això el redueixi, no? Vull dir, va ser bo que li digués com a mínim, no? Clar, no sé si creieu que realment, és a dir, ell s'ho creu, Rajoy, que tot està anant molt bé, perquè clar, els indicators macroeconòmics, la prima de risc, que tant havia preocupat, ara funciona i tot això, però clar, d'aquí a dir...
estem remuntant directament, és fins i tot, doncs, a part d'arriscat, pot faltar el respecte, no?, a tota la gent, doncs, aquí les coses, doncs, no... Jo no sé què és el que es creu o no es creu. El que té molt clar és el que vol. El que té que dir, a més. I aquí defensa. I aquí dona recursament i la resta li importa un... Poc. Sí, això. No, no, ell va a el que va. A més a més...
d'altres coses, és a obeir cegament a la troika. Sí, sí, sí. I a partir d'aquí, doncs, bueno, ja... I a nosaltres, doncs, mira, no sé, els aturats, bueno, ja s'espavilaran, i si no, que els donin de menjar els seus avis, que per això els donem una pensió, perquè es pensen que en la donen, que no és nostra. En aquestes visites que es fan a l'extrayor,
Hem comentat allò de la caixa i allò de les elèctriques i de tot això. Jo crec que aquesta gent no crea feines i llocs de treball.
Però sí que penso que moltes vegades, a part d'aquests senyors, hi van altres, empresaris, petits empresaris, associacions com les Pimes o com el que sigui, i aquesta gent sí que és molt interessant, crec jo, que vagin en aquests viatges, perquè aquests sí que quan tornen per a crear llocs de treball, però a part d'això, vull dir, les exportacions ens han salvat.
Vull dir, ens han salvat i, per tant, no podem fer escarafalls amb una cosa que la necessitem de moment i la necessitem molt, no? Per tant, jo crec que en aquests viatges que es fan així a l'exterior és bo que hi vagin, potser no els grans, perquè els grans ja per seu compte fan establir els contactes que vulguin, sinó els petits i els empresaris que tenen ganes de promocionar i de...
i d'augmentar la seva producció. Ahir de Guindos va assegurar que la recuperació econòmica, va dir textualment, ja és una realitat. Sí, amb un creixement que diu que això s'hauria de... Això és molt recent i tampoc jo no tinc capacitat per analitzar si és veritat, però un creixement d'un 0,3%.
que s'hauria de comprovar si és veritat, perquè mentides diuen que en punys, vull dir, diuen mentides cada dia, no sé quina manera d'analitzar les dades tenen, no? Llavors, jo trobo que, bueno, que amb 0,3%, amb tot el mal que han fet, amb tot el retall, les retallades que han fet, havíem tanta retallada per això?
El mateix de Guindos diu que de totes maneres la turca dèiem un 25%. Com si fos una dada positiva. Exacte, vull dir que si això et fas content és que ja no ho entenc.
Vull dir, en aquest sentit no... Aquí el problema és que ningú s'ha posat a pensar què és el que s'ha de fer per crear llocs de treball, què és el que realment és el més urgent. Perquè basta de bancs d'aliments i totes aquestes coses, que la gent es guanyi i la gent vol treballar. És a dir, que comencen per aquí, no?
que deixem-nos de caritat. Mira, tot això passa pel crèdit. Clar, va lligat una altra cop amb el tema dels bancs. Tot això passa pel crèdit. És que jo ho veig per les famílies. A vegades diuen que no consumen. Potser sí que necessiten consumir perquè se'ls ha espatllat la rentadora o se'ls ha espatllat alguna cosa. Però si aquí no hi ha una mica de crèdit, la gent està tan ofegada que és impossible que creixi el consum. Que no es pot estalviar i que tampoc es vigilarà molt més sempre. Exacte. I les empreses passen exactament igual. Amb prou feines sobreviuen
si tingués una mica de crèdit segurament que podrien ampliar perquè mercats n'hi ha i és el que dèiem però és que aquí les caixes i els bancs estan fent una mala feina per mi no estan fent una mala feina
Estan fent la seva feina. De beneficis només. Ah, d'aconseguir beneficis. Clar, perquè s'ha pervertit la funció. S'ha pervertit la funció dels bancs i de les caixes. Han arribat amb una quiebra. Per què? Perquè han invertit els diners. Per fer-ne més. Exactament. A veure, la funció dels bancs és guardar els diners i cobrar interessos i fer això. No jugar. No jugar al risc.
anar al casino i és el que han fet i ara clar a part de la gestió i dels personatges que han estat dirigint sobretot les caixes i les cases que són que eren bancs públics públics per almenys eren més social tenien una funció més social i a més a més això a part d'això ara clar ho han gestionat malament
Han estat pèrdues que han fet els gestors i els que s'han quedat. I ara som nosaltres, la ciutadania amb els seus impostos, que els ha de salvar. Cal una auditoria?
Cal veure què és el que realment en aquest país devem perquè hem demanat crèdits per serveis socials i què és el que devem perquè hem demanat diners per salvar en aquest bancs i en aquestes caixes.
Segurament la resposta que et diran, o que ens diran, és que aquests diners per salvar les caixes eren per evitar un altre rescat, no, suposo? És a dir, diran que no tenien alternativa. No, bueno, però aviam, mira, això ho repeteixo. Jo et dic la resposta que et diran, eh? A Latinoamèrica ja van fer això fa anys.
I molts països es van plantar i van dir, paguem el que devem, no paguem ser deute, i mira, aquí estan, com a mínim, s'estan recuperant, allà sí que hi ha molts països que estan iniciant una sortida, no sé fins on arribarà, però com a mínim, a veure, aquí és que ens hem de plantar i hem de dir, fem una auditoria del deute i paguem el que devem.
I a partir d'aquí, amb això que no han de pagar, tenim diners, l'Estat té diners per ajudar a que es creguin llocs de treball. I a partir d'aquí la gent treballa, la gent guanya, la gent estalvia...
i fins i tot alguns hi haurà que necessitin crèdits, però hi ha altres que potser no necessiten crèdits. És una altra manera de veure les coses. Jo em referia més aviat al crèdit també a les empreses, a les empreses particulars. Perquè hi ha una cosa claríssima que ens van dir, tots aquests diners...
que hem de demanar perquè no hi hagi un enfonsament del país, és perquè els bancs són sistèmics. Vull dir, entren dintre el sistema i els necessitem per sistema, diguem-ne. Llavors penses, molt bé, ens creiem això, que els bancs, pel tema aquest, necessitem salvar-los. Però un cop salvats o un cop afiançats, aquests bancs han de fer la seva feina, que és el que diem abans.
Si són sistèmics, i és perquè el sistema funcioni, ells han de fer la seva feina. La seva feina és aquesta. Vull dir, és invertir i és donar crèdit a l'empresa perquè puguin funcionar. I aquesta és el que jo crec que ens està fallant perquè és la feina que no estan fent.
La continua tancada, com us diguéssim. La crisi ve d'un problema molt fort i és que encara són sistèmics però en aquest temps d'enrere han fet el que els ha donat la gana. És a dir, han jugat amb els diners nostres. No han fet la funció que tenien els bancs amb el tema de la burbuja i tot això. És a dir, que el problema està aquí.
No en que un banc faci la seva feina. Jo no estic en contra dels bancs per sistema. Estic en contra d'un determinat funcionament del sistema que, a més a més, malauradament, no ha estat només aquí a l'estat espanyol. Ha estat fora. És globalització, és un desastre. El tema aquí de la desregularització del mercat, tot és mercaderia, que aprofita uns quants i els altres ens deixa a la cuneta. I és que és això.
Bueno. No, no, i suposo que de fet és aquest canvi de tendència que tampoc acaba d'arralar del tot, no? Que semblava que sí que es començaven a canviar algunes coses o que es podrien canviar però que tot plegat. Doncs si ja es parla de recuperació i de tornar als nivells d'abans de la crisi vol dir que tampoc no s'ha canviat tant de consciència, no? Sí, això seria greu que continuéssim així, penso jo.
La crisi com a mínim hauria de servir perquè la gent s'ho pensés millor tot, no ho sé. A mi m'angoixa una mica això, de dir, si amb la crisi s'hem resolt o ens hem adonat de totes les coses que hem fet malament, mira, a vegades amb els errors s'aprèn i ja està. Però el pitjor de tot que ens pot passar és que no haguem après la lliçó. Això ho trobo horrorós.
Jo crec, fixa't que jo crec, jo sí que també soc una mica de teu pare, a vegades penso, bueno, això necessita una resposta diferent de la que està fent, però ara cada dia m'estic adonant que hi ha uns, això sí que són brots verds, el que està passant.
No sé, poso dos exemples. Són diferents, però bé, és la plataforma per l'habitatge contra el desausi. Sí, la plataforma de Colau, no? Sí, la que representa a Colau. I després, el moviment que hi ha ara en aquests moments a Burgos per una intervenció municipal en un barri al qual no se li ha consultat i
Jo crec que tota aquesta actuació no se'n va, jo crec que sí, el que passa és que són canvis molt profundos i llavors això necessita un temps, necessita un temps i a més a més...
En un context també en què tot el que és la política, no la política sinó els polítics, diguem-ne els polítics entre cometes, està molt desprestigiat. Perquè la política no, la gent està fent política més que mai. Ara més que mai es fa política, la fa tothom.
Llavors, en aquest context, és possible que en les properes eleccions es trobem en què la gent que realment vol un canvi perquè ho està passant malament es quedi a casa. Algunes per protestar per allò que jo no voto perquè això no em satisfà i altra gent perquè està en una situació tan extrema
Que ja, a veure, el tema d'anar a votar, el tema ja no s'hi entra perquè amb prou feines, paeix... Aviam, llavors pot haver-hi encara algun temps en el que tornin a guanyar, és de sempre.
Això, a veure, ara estem a punt d'unes europees, que són molt importants, les eleccions europees, perquè amb el canvi que s'està produint, doncs és molt important això. Després venen tot un seguit de la sèrie, comencen la sèrie municipals, les autonòmiques, les...
Les generals, doncs jo crec que en aquest temps, a veure, jo crec que estem a temps d'analitzar tot això, de parlar amb la gent, jo crec que en aquest període les coses comencen a canviar. Jo penso que les europees, penso, i tinc la il·lusió que seran més participatives,
Però una raó, jo crec que hi ha moltíssima gent que me'n parla, a vegades pel carrer i així, i que es comencen a adonar que ens estem jugant tota la vida a Europa, per dir-ho d'alguna manera, que tot el que ens ha passat amb la crisi, tot el que ens ha marcat l'Angela Merkel, tot el que ens està passant i des del punt de vista nacionalista també, tot ens ve d'Europa, no?
hi ha molt bona part i per tant que cada vegada és més important i la gent se'n dona compte del que es pot treballar a Europa crec que jo penso i tinc l'esperança aquesta que siguin molt més participatives que érem perquè era ridícul el que hi havia hi ha el dubte no suposo perquè també pot passar el que deia ara l'acost i que igual a la gent li sembli que en lloc de pensar que Europa és important doncs pot quedar com encara més lluny novament i pot ser fins i tot que provoqui aquest efecte invers
No ho sé, jo penso que no, eh? No, a veure, jo dic que això encara, encara, hi ha un sector, seguro que encara passa això, però que també penso que en aquest procés que comença ara, crec que anirà canviant, o sigui, no es canviarà de cop, però jo crec que sí que anirà, i estic en la línia de la Maria, llavors de... Optimistes, eh, doncs, una mica? Sí, sí.
Sí, a més a més, és que la gent s'ha de convèncer que en Europa ens juguem molt i podríem posar exemples del que ha passat. Tant...
per el bo que ha estat d'Europa, algunes vegades ens ha permès, és una altra cosa més oberta, sortim del que és la societat nostra tancada i llavors... Però a més a més també, perquè és que qui manen en aquest moment és Europa, vull dir que en aquest moment si tenim un problema ara és precisament
Perquè Europa està prenent unes decisions econòmiques, allò que es diu l'austericidi, és a dir, que ens està obligant a prendre mesures econòmiques que està obligant els que governen. I també hi ha un altre factor, que a les darreres sentències hi ha hagut un parell de sentències del Tribunal Internacional de l'AIA que ens han ajudat.
Ens han ajudat i és una cosa real, que la gent ho ha vist i ha dit, ostres, era Europa. Té força, no? Exacte, té força. Potser que hi anem més, no? Inclús hi ha gent que es planteja per què no hi vam anar i quan l'Estatut o per què no hi vam anar i quan... Perquè penses, ostres, comences a creure en que de veritat t'ajuden i de veritat et poden ajudar, diguem-ne.
Aquest Nadal també, o aquest Nadal, en el temps que no hem fet tertúlia, també es van conèixer un parell de lleis noves, diria que la de, per exemple, la del govern espanyol, la de manifestacions, crec que es va limitar i no en havíem parlat, i també la de l'avortament, és a dir, lleis que d'alguna manera marquen una línia molt clara i molt dura per part del govern espanyol, cosa que no crec que tampoc els afavoreixi molt, no? Ens tornen, són lleis que ens tornen en una altra època, ens tornen al començament del segle XX, tu...
És que és com recular tot un segle. Per mi són un signe que el que és el cap, el pensament, no ha canviat. No ha canviat res. En el tema de l'avortament, que tornem...
als anys els primers 80 si no més enrere en molts casos i que sigui i que sigui pel que és és a dir una élit catòlica una església catòlica l'élit la cúpula una mica la que està més a prop de la gent de base hi ha molta gent que no comparteix això doncs aquella força
al govern a un govern que prengui unes decisions que van en contra de la ciutadania
sobretot de les dones. És no canviar el concepte que es té de la dona. És a dir, som ciutadanes de segona categoria pel sistema patriarcal masclista, som ciutadanes de segona categoria.
Jo convido a que mireu algunes de les fotografies de les imatges de la feina que s'ha anat fent amb el tema de l'avortament. Recordo veure la comissió aquella d'esperts que diu el Gallardón que assessorava el govern i eren tot, eren així com 20 o 30 homes de més de 50 anys
I aquesta gent decideix el que les dones han de fer en el nostre cos, però qui són ells? A més que no representen, més que a un petit grup. I tot això és perquè encara està instal·lat en el pensament, en l'imaginari,
que les dones hem de fer el que vulguin. Però això és un imaginari també limitat, no? Perquè en el fons el que pensava és que no crec que tota la gent que va votar el PP en les últimes eleccions estigui a favor d'aquesta llei. És el que anava a dir. Vull dir que això és un imaginari limitat. És de la cúpula aquesta que s'ha dit inclús en notícies i tal...
que aquesta llei havia estat escrita des de la cúpula religiosa, diguem-ne, no des del despatx del Gallardón, diguem-ne, no?, que havia estat escrita. Vull dir, perquè en aquesta cúpula segurament que sí que no ha canviat gens. I estem igual que he dit abans al començament del segle XX.
el que passa és que sí que és cert que la resposta de la ciutadania en aquests moments està més forta està més forta i està més forta inclús ja s'ha vist dintre del mateix PP que sí que ha canviat una mica el pensament de la gent jo crec que ha canviat una mica però mira, la realitat és això en la línia que tu dius
qui escriu la llei, qui la porta al govern, el govern la porta al Parlament. Ara hi ha un problema enorme que és el tema de la llibertat de vot. Llavors, Rajoy ha dit que el PP disciplina de vot. Doncs si la gent del PP no es revela,
El PP i el PSC, no? En una altra ordre. Estava parlant ara... Referia al tema de la disciplina de vot que torna, vull dir. Sí, sí, sí. No, no, no, en molts altres temes. Però en el tema que aquest de l'avortament, en aquest tema concret, com que la majoria del PP pot decidir,
Això, el Congrés pot aprovar aquesta llei amb unes petites modificacions que ens farà perquè la gent protesta molt i direm, bueno, vale, aquello del tercer... allò de la... dels problemes d'enalfetos, bueno, això ho retirem i mira, i seguim, però hem tornat enrere, perquè seran ells, no? Llavors, la majoria absoluta d'aquesta gent...
posarà clar que durarà el que durin ells ja està clar però mentrestant hi haurà dones que patiran molt llavors aquí ja entraríem en el tema del PSC és que és això és el canvi és el canvi no val o sigui hauríem d'avançar no també en aquest sentit és a dir el canvi de política que dèiem hauríem d'anar per aquí però clar això s'ha de reflectir en vots però abans aquí entrem en el que ja anava a dir del PSC
A mi em sap molt greu el que està passant amb el PSC i em sap molt greu, no tant pel PSC en sí, que sí que em sap greu perquè és un partit que respecto molt i que penso que va fer una lluita bona en els anys 70 i 80 i marcar-se la diferència amb el PSOE va ser una bona acció que es va fer en aquells moments.
El que passa és que sempre sé, i per tot el que es diu, que el PSOE guanya quan té els vots del PSC de Catalunya. Per tant, aquesta és la meva esperança. Jo penso, ostres, a veure, perquè aquests dos partits són els que es reparteixen a Espanya, vull dir, no hi ha a les minories altra manera de...
d'entrada i diguem-ne, no? I llavors penses, bueno, almenys que escolten que aquesta gent se'n vagi i que guanyi el PSOE, no? Però penses que el PSOE necessites votar a Catalunya. I Catalunya què està fent el PSOE? I aquí... Apropar-se al PSOE? Sí, però la gent de Catalunya... A veure, la... No ho sé, vull dir, és una incògnita que jo tinc a sobre la... que em fa angoixa, vull dir, que és la veritat de les coses que em preocupen, de debò, perquè penso que no hauria de ser així. Hauria de ser d'una altra manera, el PSOE. El que falta és el pluralisme.
pluralisme, res de majories absolutes i fora el bipartidisme. Aquí a Catalunya sí que hi és això al Parlament, no? Clar, i les coses costen més i encara que molt nítidament o sigui, molt discretament
Però hi ha coses que, clar, depèn després en determinades coses. En el tema aquí a Catalunya, en el tema de la consulta del dret a decidir, s'ha arribat a un acord, però per exemple en els pressupostos,
El bloc Convergència, Unió i Esquerra Republicana han aprovat uns pressupostos que cal analitzar-los, perquè seguim com estàvem, seguim retallant, seguim sense destinar diners al servei, seguim privatitzant i seguim... I 572 milions d'euros menys que ens venen d'Espanya. Aquesta és la primera retallada.
Són 72 milions, no comencem a dir que Espanya no es roba. No, no, 572 milions de menys que el pressupost de l'Estat en aquest any dedica a Catalunya. Se'ns acaba el temps, continuarem d'aquí 15 dies aquesta tertúlia. Moltes gràcies, que estimaria, que vagi molt bé i fins aviat. Adéu, bon dia.
Mig minut i arribem en punt a les 12 del migdia. Per tant, connectem amb la xarxa, ens actualitzem, sabem què passa ara del país, també sentim el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornem després amb més coses, l'almanac del Cordill, la secció de coaching i també la tertúlia amb la Mercè i la Cristina. Fins ara mateix.
Són les dotze Notícies en xarxa
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. La compravenda de pisos es redueix més d'un 9% el mes de novembre a Catalunya. La davallada a Girona i Lleida és superior al 25%. El poder adquisitiu dels catalans cau un 9% des de l'inici de la crisi. Us revela un estudi que es presenta avui, el qual ha tingut accés la xarxa de comunicació local. Els Mossos enxampen un conductor a 200 km per hora a Peramola. En aquest tram de carretera només es podia circular 90 km.
A Esports, a les 9 de la nit es jugarà el gruix de la 14a jornada de l'hoquei Lliga amb el Vendrell Barça com a partit més destacat. I avui es disputa la novena etapa al rally de cara amb els catalans Marco Mainena i Roma com a líders.
La compra-venda d'habitatges va caure més d'un 9% a Catalunya i durant el mes de novembre de l'any 2013. A les demarcacions de Girona i Lleida és on més va reduir-se les operacions. El nombre d'habitatges que es van vendre a Catalunya el novembre de l'any passat va ser de més de 3.100, gairebé 3.200.
el que suposa una disminució del 9% segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Per demarcacions, els descensos més destacats es van registrar a les comarques de Lleida i Girona, on amb 173 i 483 transaccions respectivament, les vendes van caure un 27%. En canvi, a les comarques de Tarragona, la davallada va ser del 9% amb 500 operacions de compravenda,
Mentre que a la demarcació de Barcelona la caiguda va ser més petita, va ser de l'1%. A la resta de l'estat el descens de la compra-venda d'habitatges va ser de gairebé el 16%. El poder adquisitiu dels catalans ha caigut pràcticament un 9% des de l'inici de la crisi. Ho posa de manifest el primer estudi que avalua l'evolució dels salaris en els darrers 7 anys i que avui pot avançar la xarxa de comunicació local.
L'informe es presenta aquest matí i posa en relleu que cada cop hi ha més diferència de sou entre directius i treballadors. Segons l'estudi elaborat per l'Escola de Negocis EADA, només els directius van incrementar gairebé el 7% el seu salari el 2013. En canvi, els assalariats van perdre mig punt més en el darrer any. Ernest Pobeda és un dels autors de l'estudi. Ha confirmat a la xarxa que la crisi ha fet augmentar les diferències entre les classes socials.
Si fins a l'any 2012 totes les categories, directius, mandos, intermitjos i empleats, havien anat per debaix en poder adquisitiu respecte de la inflació, ara en aquest moment solament ha hagut un grup, un grup que és el de directius que ha pujat per damunt en el que és retribucions per damunt de la infracció. De fet que els mandos, intermitjos i els empleats...
són els que més han sofert aquesta depreciació retributiva. El sou mitjà d'un treballador a Catalunya se situa ara en els 22.500 euros bruts anuals.
L'antic casal de la gent gran de Caixa Penedès, el Prat de Llobregat, ja té més de 400 persones inscrites i començarà a funcionar el proper mes de febrer. Aquest espai es reobrirà gràcies a la cooperativa Obrera d'Habitatges i l'Ajuntament, que s'encarrega de pagar el lloguer del local. Al Prat Ràdio, Patricia Beyer, bon dia.
Bon dia. De moment, l'espai ubicat a la cruïlla de l'Avinguda Verge de Montserrat amb Frederic Soler del Prat de Llobregat funciona a mig gas, però s'espera que ja estigui a ple rendiment durant el proper mes de febrer. Així ho explica el president de la Cooperativa Obrera de Viviendes, Jaume Porlan, qui ha avançat algunes de les activitats que es posaran en marxa.
Empezaremos el 1 de febrero a dar los cursos diarios, de gimnasia, de bolillos, de actividades manuales, habrá baile de salón, baile en línea, cada semana se hará un baile, antes se hacía cada 15 días un baile de parejas con músicos, y ahora se hará, si como hay demanda, creemos que habrá demanda, pues lo haremos cada semana.
El nou casal és gratuït per als membres de la cooperativa, mentre que la resta han de pagar una taxa anual de 12 euros. L'entitat, a més, està últimant els preparatius de la posada en marxa d'un centre de dia, en aquest cas exclusiu pels socis i sòcies, i que estarà ubicat al carrer primer de maig.
Els Mossos d'Esquadra han enxampat un home conduint a 200 quilòmetres per hora al municipi de Peramola, a la comarca de l'Alt Urgell. En aquest tram de carretera només es pot circular a 90. Anava, per tant, a més del doble de la velocitat permesa. El van parar diumenge en un control preventiu a la carretera C14 i van immobilitzar-li el vehicle. Té 47 anys, viu a Andorra i els Mossos l'han denunciat per la via penal. L'acusen d'un delicte contra la seguretat del trànsit.
El conductor haurà de compareixer aquest divendres davant del jutjat d'instrucció de Solsona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Nova campanya de donació de sang avui a Sant Just. Aquesta tarda torna al Banc de Sang i Teixits de la Generalitat per fer una nova campanya de donació al Casal de Joves. Arriba en un moment clau per les reserves de sang del Banc, ja que estan sota mínims. Després de vacances, les reserves acostumen a baixar notablement. Per això, la campanya d'aquesta tarda a Sant Just és molt important. Poden donar sang totes aquelles persones que tinguin entre 18 i 65 anys i pesin més de 50 quilos.
La campanya coincideix amb la setmana que arrenca tot Catalunya de forma simultània. La primera marató de donants 2.0 comença divendres i s'acabarà divendres de la setmana que ve.
Més qüestions. Aquest divendres a les 8 del vespre, la secció de cultura de l'Ateneu organitza una tertulia sobre el conflicte amb Espanya de fa 100 anys i l'actual, Semblances i diferències. L'inpartirà el professor d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona, Borja de Riquer.
I acabem amb un altre punt d'agenda relacionats amb aquest cas amb el Centre Cívic Joan Maragall, perquè el Centre Cívic organitza demà dimecres, juntament amb Cuina Miracle, una xerrada taller teòrico-pràctica sobre la cuina d'hivern. Serà a dos quarts de set de la tarda a Cuina Miracle, l'Avinguda Indústria número 1, i el preu per participar-hi és de nou amb 73 euros. De tota manera, no hi ha places per participar-hi, això sí, si voleu més informació us podeu adreçar a Cuina Miracle. I un últim apunt relacionat amb el Centre Cívic Joan Maragall,
és que aquest dissabte organitza un itinerari cultural a la Barcelona de l'Ombra del Vent, basat en la novel·la de Carlos Ruiz Afón. Per més informació i per fer les inscripcions, us podeu adreçar a l'equipament. Participar i costa 11 euros amb 67.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
I don't believe that anybody feels the way I do about you now.
Fins demà!
Just a la fusta.
Tres minuts i un quart d'una hora del migdia, és moment aquesta hora de serà del Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia, què tal? Bon dia a tothom. Per parlar de l'almanac del Cordill. Sí, parlem de l'almanac del Cordill, entre altres petites coses, però el que ens domina en aquest sentit i ens marca una mica la pauta és aquest almanac del Cordill, que ja estem a la setmana del 13 al 19 de gener.
És la setmana dels verbuts, no? Això mateix, sí. Diuen que és la setmana més freda de l'any, en teoria. Aquest any no ho sembla, eh? Bé, ja ho veurem. Potser canviarà el temps d'aquí un parell de dies abans de Sant Antoni. Ja ho veurem. De moment, si parlem dels sants, ja que n'estem parlant, doncs ahir dilluns era Sant Ivet, Sant Hilari, Santa Verònica i Santa Lara. I avui dimarts és Fèlix de Nola, Ot i Macrina.
Macrina. Macrina. Macrina. Estrany, no, aquest nom? Sí, molt. I Ot, ja en diràs, també. O i una T. Jo ara en conec algun d'Ot, eh, de nens? S'està posant. Com que és curt... Clar, exacte. I Ot, però al final acabaran dient... Ara es porten molt els noms curts. Oh, perquè, esclar, tendència a escurçar, en lloc d'O-T, quedarà l'O sola, perquè és més fàcil que l'O-T sola. Exacte.
Aviam, què passarà dimecres? Per exemple, Sant Maur, que també em sembla que és un dels barbuts, Sant Plàcid i Santa Secundina. Ah, Secundina? Secundina, sí. Tants estranys avui, eh? Secundina, jo en coneixia, eh? De Secundina, que a Sant Just n'hi havia. Sempre coneixem noms diferents. Sí, és el mateix.
Aviam, el dijous, Santa Estefanía, Sant Marcel, Santa Priscila i Sant Honorat. I el divendres, que serà, de fet, el dia dels Tres Toms, Santa Toni Abad, Rosalina i Leonila.
De fet, el dia dels Tres Toms és el dia Sant Antoni, però ja sabem que totes les coses van canviant una mica i s'aprofita els diumenges en lloc dels dies laborables per celebrar en els diferents pobles aquesta tradicional festa dels Tres Toms.
ja es va celebrar a Barcelona aquí Sant Just també s'ha celebrat i doncs molts llocs ho van repartint fins al mes de març ho estiguen perquè van passant els carlotges tu hi vas ser aquest cap de setmana Pep?
No, no vaig poder, no estava fi. Tens molts cap de setmana per anar a l'altre poble. Això mateix, bastants. I el dissabte, doncs, hi ha l'Aixetonada a Vilanova del Geltrú. Això és important, eh? Aixetonada és una festa bona. I, doncs, Santa Carola, Santa Margarida d'Hongria i Santa Prisca. I veus que els noms són una mica curiosos. Sí, una mica, eh? Una mica. I després ja tenim el diumenge...
que és la Fira del Fèsol a Santa Pau, que és, doncs, el Fèsol és una mena de mongeta. Santa Pau és molt típica, és un d'aquests productes de la terra, diem-ne, que, doncs, marquen també un punt per anar a fer una visita, doncs, en aquest cas, la Fira del Fèsol de Santa Pau, i serà Santa Diatriu,
Sant Màrius i Santa Germana. Què et sembla? Germana. Germana, sí. Estrany, també. Sí. També germana, o no? Sí, hi ha Germabel, per exemple. Clar. Per dir, esclar, doncs hi ha també germana.
Molt bé, doncs això per què fa els sants. Què més tenim? Després tenim, com que aquí a Sant Jus hi ha molta gent que té jardí, per sort, doncs hi ha molts jardins, eh? Tu puges dalt a la someneia, del Walden, del Teximent Sanson... Hi ha moltes piscines, també. I moltes piscines, sí. I si agafes el Google no cal ni dir-ho, doncs que també ho veus, no? I diu, en aquest temps, d'hivern convé plantar els rosers quan no mostren encara cap activitat vegetativa.
Sembla que estigui una branca morta. És veritat. És el moment que es poden plantar els rosers, eh? I a la cuina. No hem d'usar endolls múltiples i quan fem servir aparells elèctrics hem de procurar fer-ho una mica lluny de l'aigüera. Sobretot, eh? Perquè si és qui, se pot empatar amb, eh? Clar. Pot petar tot. Sí. Diu, el costum de celebrar rituals per protegir els animals és molt antic. I parlarem, doncs, ara de la festa, no?
Els animals han estat durant els segles el motor econòmic de moltes famílies pageses. Sant Antoni és el patró dels animals i la seva festa és la més popular de Mallorca. De Mallorca. O sigui, com a festa important, la festa de Sant Antoni de Mallorca. Hauríem d'anar cap allà, eh? Això mateix. D'allà ve la ràdio organitza unes sortides. Sí, segur que sí. Home, aquest any que és el 30 aniversari, mira. Cada cap de setmana. Diu, d'allà ve aquest barcet, que diu així.
Sant Antoni ha vengut amb un asa amb quatre cames, amb un covo d'enseimades i una botella de suc.
Sempre és la qüestió del mam, eh? Aquí hi va haver els borregos, la coca, el vi, etc. Sí, és veritat. Mira, ara se m'abre la gana, eh, comentant-ho per això. No te'n parlo més, ara, d'això. Vinga, anem cap a una altra història. Diu, el xut és el més petit dels nostres ocells rapinyaires. Xut? Xut, el xut, sí, és un mussol. Ah, molt bé. O sigui, és el mussol, és un sinònim. Sí, els seus ulls rodons li permeten una visió de 110 graus.
Déu-n'hi-do, hi veu molt més que nosaltres, eh? Sí. O sigui, el sud. I diu, no us fieu dels tarambanes ni dels baliga-balagues. Això per descomptat. I ara té una frase que no és que et falti, eh? El màxera. El màxera? El màxera. Ara que has quedat que ara no... Sí. De què parlarem, d'el màxera? No ho sé. Doncs jo tampoc ho sabia. Ah. Perquè sempre s'aprenen coses. Tant. Diu, fem un el màxera pel planter.
L'almàxera és un tros de terra bona a l'hort, protegida com un petit hivernacle, on germinaran les llavors que es converteran en el nostre planter. Preparem un rectangle de terra bona de compost, metre i mig de llarg, per mig de costat, i un pam de fundària. Protegim-la del fred i l'excés d'aigua, amb fustes velles i vidres. Sembrem les llavors i anem regant. O sigui, una almàxera...
És aquest espai de terra on posem la llavor. Clar. Què et sembla? Està bé, home. És curiosa, el Màxera. Ara la faré servir per tirar. Té una pinta d'àrab, eh, aquesta. Sí, amb l'alt aquest, no? Segur que si miréssim l'etimologia del Màxera ens sortiria, doncs, que és provinent de l'àrab. És molt possible, no?
Fem una frase d'aquelles de la setmana. De les que posem a l'entrada, no? Sí, de les que posem a l'entrada de l'emissora. Diu, sense una evolució femenina prèvia no és possible emprendre res que pugui fer desenvolupar un país.
Tanto, eh? Vens molt feminista últimament. Sí, últimament és veritat. No, no, em sembla bé. I repeteixo, sense una evolució femenina prèvia, no és possible emprendre res que pugui fer desenvolupar un país. I això va dir el Burguiba, el primer president de Tunísia, que va ser del 1901 al 2010.
que va viure, vull dir, del 1901 al 2000, en Burguiba. Molt bé. I per acabar, fem una pastilleta d'aquelles... Aviam si parlem una mica més ben català. Vinga, a veure'm. Em passaré per casa vostra cap al vespre.
Seria passaré per casa vostra que volves-me. Em passaré un pinyol, em passaré la saliva. Son noms febles que sempre fan dubtar segons qui, no? En castellà dient, me passaré per tu a casa. Clar, no hem de fer la traducció automàtica. Estem traduint automàticament, que sembla estrany que sapiguem tant espanyol, quan hi ha gent que diu, i no vull dir espanyol, vull dir castellà, que hi ha tanta gent que diu que aquí està perseguit i resulta que traduïm d'un idioma que no és el nostre, directe, no és el matern.
Doncs ens queda molt per aprendre, no, Pep, suposo? Sí, mas, no sé si tindran temps de recuperar-ho. En fi, moltes gràcies. Bon dia. I tornem la setmana que ve. Avui no tenim recepta per això? No, no, no. Teníem els fesols. Hi havia la màxera.
i els fesols i plantar els rosers observar-los, no? observar-los, els rosers observar-los, no plantar-los ara que és quan... ah, doncs hem de desobservar-los no, diu en aquest temps d'hivern convé plantar els rosers quan no mostren encara cap activitat vegetativa val, l'ambient és que els havíem de mirar així no, no, quan no mostren vol dir que no se'ls veu sembla que estiguin morts, amb una paraula es veu un tronc pelat i que no fa res i és el moment de plantar-lo perquè és quan hiverna
I després ja brota. D'acord, doncs perfecte, Pep. Moltes gràcies i que vagi bé. Adéu al màxer. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Un quart i mig d'una, aquesta hora saludem el Francesc Corbella. Bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bon dia, doncs bé. Per fer la sessió de coaching particular que fem cada dimarts. Avui, a més a més, has aprofitat que ahir es va fer lliurement de la pilota d'or. Sí. Se li va enregar a Cristiano Ronaldo i has decidit que tot això t'ha fet pensar en treballar en equip i egoisme, no?, aquestes dues idees. Sí, exacte. Això de l'esport dona molt de sí, no?, ja l'hem fet servir en alguna altra ocasió aquí a la sessió. Sí, i tant.
I a vegades, bueno, és freqüent que es relacioni els grans cracs, no només el Cristiano Ronaldo, però a Madrid també ho diuen molt del Messi o d'altres, que són persones egoistes, no? Això d'un davanter, això se sent molt, no?, que els davanters han de ser egoistes, no?, per marcar molts gols i totes aquestes coses, no?
I bé, crec que aprofitant el que va passar ahir, doncs que podria ser un tema interessant, no?, parlar de l'egoisme, no?, i com interfereix l'egoisme en el treball en equip, no?, si és positiu, si és negatiu... Clar, que de vegades es diu individualisme, no?, per dir maquillar-ho una mica, suposo, però bé ser el mateix. Sí, és molt similar, no?, o sigui, clar, primer jo, l'egoisme hem d'entendre que ve de la parola ego, no?,
L'ego diríem que és on s'ajunten, on una persona es fa conscient de si mateixa. És la consciència que té cadascú de si mateix, de la seva existència. L'ego és allò que et fa entendre que tu estàs en un lloc fent una cosa, relacionant-te amb unes persones. És una mica la imatge que tu tens de tu mateix.
Llavors, clar, aquesta imatge a vegades és una imatge real, a vegades no ho és tant, no? A vegades aquesta imatge es veu influïda per el que pensen els altres de tu i a vegades ens deixem una mica portar, no? Llavors, diguéssim que les coses que ens van passant van fent que el nostre ego sigui una mica més segur de si mateix, que siguem una mica menys segurs o més insegurs...
I totes aquestes coses. I llavors això es va formant la nostra personalitat. I evidentment les persones o jugadors de futbol o els esportistes en general també van formant-se el seu propi ego, la seva personalitat i el seu caràcter.
També alimentat per la premsa, que sovint busquen els grans adjectius pel futbolista, no tant per l'equip. Tot el que hi ha a l'entorn influeix en l'ego de les persones. En el caràcter no només t'influeix el que tu penses de tu mateix i la gent que tu tens més propera, sinó també i sobretot a la gent més jove. Quan parlem d'esportistes hem d'entendre que són nois joves en general.
doncs també el que passa a la premsa, el que passa als mitjans i el que es diu al carrer, doncs també els influeix molt, no? Jo entenc, o sigui, crec que hem d'entendre tots que una persona, o imaginem-nos qualsevol jugador de futbol que ha tingut un mal dia i ha fet un mal partit,
que un estadi com el Camp Nou amb 100.000 espectadors el comenci a xiular, això també li ha d'afectar. És inevitable pensar que això afecti. I això afecta en la seva autoestima, afecta en el seu caràcter i potser el proper partit...
Si el van xiular a l'anterior, se sentirà una mica més pressionat, se sentirà una mica més insegur i possiblement el seu rendiment no sigui el que podria ser. O potser millora, no? Perquè està més motivat, o no? Depèn. No, jo crec que no. La motivació no ve per les vegades que et renyin. O sigui, no hi ha una relació directa entre...
reganyar algú i això el motiva el que motiva les persones és tenir un objectiu i l'objectiu ve més donat acostumant a motivar-se molt més les persones amb ànims que reganyant a les persones
El que passa que una mica la tendència dels seus romans és això, no? Quan algú fa alguna cosa malament, doncs s'ha de reganyar. És una mica la cultura que tenim, no? I, clar, això, evidentment, l'ego l'afecta, no? Afecta l'ego i llavors conforma aquest caràcter, no? Llavors ens trobem amb aquests jugadors
Els grans cracs que no els han xiulat mai, que sempre que van anar a tot arreu els demanen autògrafs i que tothom crida el seu nom. Clar, s'alimenta tot això, no? Exacte, i es va fent una pilota, diguéssim, el caldo va fer un xup-xup i es va fent una pilota que tenim una persona jove de 20-30 anys...
amb un concepte de si mateix possiblement molt magnificat. I aquí a Barcelona, que la majoria de les persones són seguidores del Barça, i per tant, en contra del Madrid, veuen aquesta figura de creure-se una gran persona quan no ho és, el Cristiano Ronaldo. I ahir vam veure un Cristiano Ronaldo que...
Les persones que hagin pogut veure la gala van veure que es va emocionant en algun moment. També em vaig fixar jo, per exemple, en els vídeos que ficaven abans de donar-li el premi, que això que feien els vídeos són les millors jugades dels tres jugadors, doncs
diguéssim, es veien els gestos que tenia el Cristiano Ronaldo quan marcava gols, no?, doncs, tots aquests gestos marquen una personalitat, no?, que podríem definir com bastant egoista, no?, podríem dir que l'egoisme, perquè la gent ens entengui, és el contrari d'altruisme, o sigui, egoisme és creure's, o sigui, posar-se a un mateix per davant dels altres, no?, o sigui, creure's que un és superior o és millor
o que sap fer les coses millor que una altra persona. És simplement això. Diguéssim que en el teu ordre de prioritats tu estàs per davant de la resta. Això és ser egoista, no? Altruista és el contrari, que tu et poses al servei dels altres. O sigui, no penses tant en tu, sinó que penses més en el benestar de les altres persones.
Clar, també és veritat que en segons quin d'àmbits es diu que tots hem de ser una mica més egoistes i cuidar-nos més nosaltres mateixos i tot això. Llavors, suposo que hem de saber-ho diferenciar o no portar-ho a un extrem. Exacte, això és el que hauríem de diferenciar. És a dir, el que passa és que a vegades confonem dos termes. Per una banda, l'egoisme i per una altra banda, l'autoestima.
A vegades n'hi ha persones que com que tenen una autoestima molt baixa, que estan passant per un mal moment, que les coses no els estan funcionant, el seu ego es veu mimbat. I al revés també, pot ser que hi hagi persones que estiguin passant per un moment molt bo, que els estan sortint les coses...
que no em refereixo que tinguin sort, sinó que allò que intenten ho estan aconseguint i això ens dona la sensació que els estiguin convertint en persones egoistes. Són coses diferents. Quan parlem del que tu dius que ens hem de cuidar de la salut, que això és una cosa que sí que es diu, el que hem de relacionar a la salut és amb l'autoestima.
És a dir, no val dir que jo em dono els altres i renuncio al meu benestar. O sigui, no va per aquí. No es tracta que tu et sacrifiquis com...
com si fossis un màrtir per la resta de la humanitat. És a dir, es tracta que davant d'un moment de tenir que escollir, no penses ni en tu ni en l'altre, sinó que penses en la millor opció per al conjunt. Això, en el cas del futbol, hi ha un exemple molt clar. Quan es diu que, una frase també molt clàssica, que un davanter ha de ser egoista,
un davanter és un jugador de futbol que ha de marcar gols marcar gols vol dir que si ell està en la millor situació per marcar el gol l'ha de fer ell el gol
Però senyor, un altre jugador que està en millor situació, doncs li ha de passar la pilota. Clar. Perquè l'altre té més opcions, no? És a dir, quan diem que un jugador de futbol, un davanter, ha de marcar gols, el que estem dient no és que ha d'haver de ser egoista, el que diem és que ha de ser valent. Valent vol dir que si es troba davant del porter, doncs ha d'encarar el porter i intentar amb el gol, no passar la pilota a un que ve 40 metres endarrere, no. Clar. Ser egoista és una cosa diferent, és...
Ser egoista seria, en aquest mateix marc, un jugador que no té possibilitats de marcar gol perquè té molts defenses al davant i que no li passa la pilota a un company que està millor perquè vol marcar-hi el gol. Això seria egoista. I no és ser valent, això és ser egoista.
És a dir, un jugador d'equip, en general, l'egoisme no és una qualitat que es tingui en compte. El que es té en compte és que sigui valent o que tingui una bona autoestima. També depèn, per tant, de com ho gestiona un entrenador, no? Totalment. Aquí està la feina, sempre en el treball en equip, o sigui, la feina de l'entrenador és principal.
Hi ha molts jugadors de futbol que tenen coachs personals, perquè a vegades l'entrenador de futbol és una persona que entén molt de futbol però que no hi entén tant d'aquestes relacions, diguéssim, de personals. O sigui, té la seva pròpia experiència però potser no té els coneixements tècnics. Llavors, en aquest aspecte, els coachs és una cosa que treballen molt, quan treballen sobretot amb esportistes d'elit.
que és dir, no es tracta que tu siguis egoista, es tracta que siguis valent, es tracta que sàpigues jugar amb l'equip i que entenguis que el benefici del conjunt t'acaba beneficiant a tu. És a dir, el jugador egoista, al curt termini, podríem dir que potser li poden funcionar bé les coses, perquè pot marcar un gol d'aquests que sortiria a tots els diaris perquè ha triplat a 40 defenses i ha marcat gol,
Però a la llarga no funciona, perquè d'aquests gols en marques un cada mil. És a dir, no és la manera de plantejar-te el treball en equip. I una mica això és el que a vegades es veu en els equips de futbol. Veiem grans estrelles que tenen aquest punt d'egoisme...
però que a vegades els falta una mica més de, diguéssim, de treballar més el concepte d'aquí. Clar, però s'ha premiat, en aquest cas. Sí, a més a més, clar... Si això és perillós, suposo, segons el teu criteri, no? Sí, és la paradoxa, no? De fet, ahir va ser bastant curiós, no? Que, clar, sempre es diu això que la pilota d'or és un premi, doncs...
que no és important, que els importants són els títols. L'important és guanyar la Champions i totes aquestes coses. Però, en canvi, ahir vam veure el Cristiano Ronaldo molt emocionat. Semblava que hagués guanyat la Champions. I també hi ha hagut una mica de debat pel que he estat veient als mitjans. Perquè és el premi també a ell mateix, no només al seu equip. Suposo que per això, si ell valora molt també aquest culte a la personalitat, és el millor que podia rebre.
Exacte, és el que dèiem abans de l'ordre de prioritats, que estàs tu per davant, en les teves prioritats que estàs tu per davant o està l'equip per davant, no? Doncs jo crec que ahir el que va quedar demostrat és que per ell, si mateix, o sigui, demostrar que ell és el millor, doncs està molt, molt amunt, no?
I per això es va emocionar tant, o sigui, les persones ens emocionem quan ens passen coses, doncs, realment importants, no? I ahir, doncs, em sembla que no es va poder estar i va sortir així. És poc habitual per això que els futbolistes plorin a nivell d'emocions, a dir, ploren normalment quan s'acomiaden, no?, quan deixen un equip, això ho hem vist algun cop.
Sí. I a més, doncs, és allò, unes llàgrimes que s'escapen. Sí. I sempre es comenta, en el cas de Cristiano Ronaldo, ja gairebé no sorprèn, però suposo que és positiu, no? També és una cosa positiva d'ell, que pugui plorar. Sí. Tot i que tot el modestar aquí apareixi a les portades que va plorar i tot plegat. Clar. Recordo Pep Guardiola, que també s'ha emocionat. Sí. Aquell dia, aquell acte no marxava, sinó que era el final de tot plegat, no? Quan ho havia guanyat tot. Sí.
Però suposo que això sí que en un món, el del futbol, que de vegades es comenta que, per exemple, no se sap quins futbolistes són homosexuals, que no surten bé a l'armari, doncs que hi hagi aquests gestos i que els humanitzin una mica més, no? Exacte. Clar, en el tema del plor hi ha una cosa molt... hi ha l'estigma d'això que los chicos no lloren, no? Sí, sí, el futbol també lliga una mica a vegades amb aquest esperit, no?
Clar, perquè un jugador de futbol representa que ha de ser molt macho, molt fuerte, molt hombre, i aquestes coses. I clar, en aquest context, en aquest paràmetre, no lliga que un jugador de futbol plori. Com que tampoc lliga a nivell global que sigui homosexual i aquestes coses, perquè la societat en què vivim, malauradament, no està acostumada a veure aquest tipus de coses. I no ho entén, molta gent no entén que això sigui així.
I, clar, hem d'entendre que una persona pot plorar per molts motius, però bàsicament són o per alegria, o per tristesa o per ràbia. Són les tres emocions que poden fer que una persona plori, no? En el cas del Cristiano Ronaldo, ahir, evidentment, per tristesa no era.
Quan un jugador es diu adéu, es retira, sí que és per tristesa que ploren, o sigui, és un plor de tristesa, però en el cas del cristiano d'ahir, no. El cristiano d'ahir podria ser per alegria, jo crec que era una barrejada de l'alegria i la ràbia. La ràbia, pel que li havia costat aconseguir-lo, en aquell moment és quan li va sortir tota aquesta ràbia,
i per una altra banda l'alegria d'haver-lo aconseguit va ser una mica la barreja d'aquestes dues coses el que passa que sí que no és una cosa molt freqüent i segurament ell no es va sentir gens còmode en aquella situació doncs per això que dèiem que veure un home a plorar és una cosa que malauradament repeteixo perquè és un estigma que jo crec que s'hauria de trencar les emocions són igual per tots dos gèneres
però malauradament encara sembla mal vist que un home es posi a plorar per el que sigui. I això és el que li va passar a ell. Molt bé, Francesc, no sé si tens algun apunt més, o en principi ja hauríem acabat aquesta anàlisi una mica sobre aquesta dualitat, el treball en equip i l'individualisme, l'egoisme. Exacte. Doncs moltes gràcies i tornem la setmana que ve. Més coses. Molt bé, fins la setmana que ve. Que vagi bé. Adéu. Bon dia.
Dos quarts i mig d'una, de seguida fem tertúlia amb la Marce i la Cristina avui sobre l'eròtica del poder, després de la publicitat. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
La informació més propera al Just a la Fusta
I a aquesta hora fem tertúlia amb la Marça i la Cristina, com que de 15 dies, molt bon dia a totes dues, què tal? Bon any, també, que és el dia que ens trobem d'aquest 2014. Avui m'heu comentat que voleu parlar d'alguna manera de l'eròtica del poder, una mica arran de tot aquest cas del president francès, Francesc Solan.
que bé, tot aquest cas que ha portat molta cua i que fins i tot ahir era portada de molts diaris catalans, dissabte també, que fins i tot em va sorprès la cobertura que se li està donant des d'aquí, tota aquesta qüestió, o ahir mateix sentia una tertúlia al matí.
I la primera mitjora la van dedicar també a parlar d'aquest tema i, evidentment, no només al tema en qüestió, sinó a tot el que implica, si un president, com és aquest cas, o com sembla que té una man, no sé si ho haurien de dir presumptament o aquestes coses,
Però bé, en tot cas es parlava d'aquestes possibilitats o d'aquestes... de si s'havia d'admetre o no, s'implicava que la gent perdria confiança en aquest president i bé, abans d'entrar directament a la lògica del poder us volia preguntar també què en penseu vosaltres a doblegat. Si creieu que s'està fent un gran massa i si es persegueix massa la vida de polítics, com ho veieu?
Yo lo que veo es que es muy francés esto. Los franceses cuando hay amor por en medio, ¿verdad? Ya va a pasar, ¿no? Exacto. Los franceses y el amor son muy graciosos. Cuando hay algo de amor por en medio, se magnifica. Aquí en España somos distintos, no somos tan pasionales con lo del amor. Dentro de los franceses es que a mí no me sorprende en absoluto.
Porque todo, hasta las películas, todo, todo el amor, la mug, a mí me hace gracia y además me gusta, lo encuentro muy simpático.
El cotillo del amor en Francia, eso, no hay otro... Y ahora deben de estar hablando de todo eso. Però la dona està ingressada. Sí. Per exemple. Dic per fer advocat del diable. Però ¿sabes lo que pasa? Que también es un tipo de mujer extraño, ¿no? Porque yo no sé si están viviendo juntos, me parece que no.
Clar, això és el que jo també m'ho he llegit, tot plegat, però havia anat veient que ara dormien en ales diferents, no? Sí, parece ser que... Però no fa tant, tampoc, vull dir, que va ser... De fet, amb ella el que li va passar també era una mica una cosa semblant, no? Exacto. Le pasa un poco lo mismo. A mí lo que me hace gracia es este hombre con este físico y él...
Tú crees, por un momento... Es muy interesante. Yo no sé... Sarkozy, tampoco era muy atractivo. Pues tenía más una gracia. Pero yo veo este hombre y digo, si no fuese quien es, este tipo de mujer... Exacto, pero además este tipo de mujer así... No sé. Igual sí, pero no deja de sorprenderme y creo que es que realmente el poder tiene mucha erótica.
Porque si no, yo no lo entiendo. Bueno, jo penso que el que aquí s'està parlant una mica és que un president, o sigui, el que ven molt també són principis. I aleshores, no crec que es critiqui tant el fet que tingui un amant, sinó com el fet de si dintre de la seva privacitat és una persona que és capaç de mentir,
de no ser leal, de no ser fidel... O transparente. Exactament. Aquesta és una paraula que m'agrada. Transparent. Aleshores, com ho pot ser en l'exercici del lloc? Clar, l'honestedat, una mica. Tot i que potser altres residents també ho són i no se'ls ha descobert. Sí, però clar, el tema és que quan amagues alguna cosa i se't descobreix és el que té. Això...
Això és així. El que passa és que... Clar, vull dir, és el que... Si tu estàs, vull dir, parlant, defensant, vull dir, que sigui una justícia, que sigui una transparència, que sigui una forma de fer... Clar, vull dir, si després tu, a la teva vida privada, o sigui, demostres que fas al revés, vull dir, que ets capaç de mentir, d'amagar...
Pero en el fondo esto lo que te lleva a pensar es que en cuestiones de amor es lo único que no te puedes esconder. A ver, tú puedes esconder muchas cosas en tu vida, pero a lo mejor algo como lo que le está pasando a él...
Tampoc sabem si és una aventura i prou, no? Home, el que jo crec, o sigui, que, ostres, vull dir, si tu arribes a aquest lloc, ostres, vull dir... Tens una responsabilitat, no? Clar, priva durant quatre anys. Durant quatre anys, com mínim, sigues, vull dir, coherent amb el que estàs dir. Escóndete, però a lo mejor el pobre hombre se está escondiendo y lo ha pillado. Vale, vale, però... No, no, és que ni això no t'has d'amagar, vale? O sigui, no ho facis, vull dir, aguanta durant quatre anys, aguanta, vull dir...
perquè ja saps que quan estàs en un lloc així et vens tot a tu o tot tu t'estàs venent tu per tant has de ser coherent no pots estar jugant i saps que estàs en el punt de mira de tothom
És a dir, que una parella normal, li faci un al salt de l'altre, ja s'ocupa de no anar als llocs perquè l'enganxin. Una personalitat com ell és que a qualsevol lloc el poden enganxar. Però això quiere decir, pobre hombre, que la cosa le tira. I que por otro lado... I que por otro lado... Jo crec que sí, que lo tiene que haber pensado y muy bien. Lo que pasa es que ahora seguramente... Es pensen que no s'enganxarán mai. I ahora, una vez enganxado...
Eso seguramente se habrá roto. Casi seguro. Eso no va ahora a llegar a nada. No quiere decir que dentro de unos años vuelva. Ahora se habrá roto. Pero hasta ahora... Mira, si no se ha roto, entonces dice algo muy bueno de él. Y es que es de verdad.
Me parece mucho peor. Es que no, me parece mucho peor la aventura. No, es que me parece mucho peor. Ah, lo he hecho peor por tener una aventura. Bueno, pues entonces no eres responsable. Déjate las aventuras. A que digas, no, es que realmente ha ocurrido esto. Bueno, de tota manera, si se li pot retreure, si es que... Nosaltres no, perquè no ens estem governant directament, però vull dir que m'imagino que potser la gent de França seria...
és a dir, lligat amb el que dèieu ara que t'hagis de representis una figura pública com un president de tot l'estat francès potser sí que hauria hagut d'anar amb més cura i si és una història d'amor real doncs potser primer deixa la seva dona després tal, no sé suposo que va una mica per aquí i més a França que també vigilen tant o potser és les aparències però una mica aquesta bona educació i tot plegat jo crec que en aquests llocs no basta con ser-lo sinó que hay que parecerlo
com la dona de César jo crec que si estàs en un lloc d'aquesta responsabilitat no hi ha aventures no tindran que entrar
No, clar, vull dir... Ahora, ¿que el hombre se ha enamorado? Pues que lo explique. Bueno, vull dir, però si se ha enamorat es poden fer de moltes maneres, escolta'm, vull dir, primer, si tan clau tens, vull dir, primer arreglar-ho amb la teva dona, vull dir, el que sigui, i després fes el que vulguis. Però és que tampoco sabemos mucho porque...
Si ya duermen separados y todo, tampoco sabemos si lo ha hablado con su mujer. Pero es igual. Es que, claro, se desconoce todo. Pero manté las formas, como si digues. Exacto. A lo mejor él ha hablado con su mujer, le ha dicho, oye, esto está así. No crees que está en el hospital, ¿no? Si está en el hospital, no crees. No, o antes, porque esto no es de ahora. Yo digo si no es una aventura.
Però jo penso, vull dir, que són 4 anys. En 4 anys, vull dir, tu has de saber que aquí has de... Sí, però no és lo mismo 4 años con 20 que con 60. Pues déjalo. Dimite. Uy! Aquí no dimiten por nada. Pues ya está. I por cosas graves. Ya estamos. Porque hay cosas que son muy graves, que nos afectan a la economía, que nos afectan...
Al fin y al cabo, lo que haga con su vida privada le afectará a él. Es grave hasta cierto punto. Sí, pero es lo que estamos diciendo. No es para dimitir. Sí, pero si tú estás promoviendo uns principios... Pero él no promueve ningún principio de decir yo promuevo el principio de que hay que aguantar aunque estés enamorado. Eso no lo promueve. No lo promueve nadie. Pero si es una transparencia.
Però la transparència és a la gent que li importa su vida sentimental. Correcte, però si tu en la teva vida privada no ets capaç de fer el que dius que faràs a nivell públic, aleshores, ja no ets de mena.
en otras culturas pues no sería tan importante es algo cultural també, també és veritat però segurament als Estats Units què passaria si hi ha un escàndol d'aquest? Madre, en Estados Unidos lo cuelgan lo cuelgan, tiene suerte que ha pasado también la que se armó oye, se armó una pues para mí no tiene lógica
Porque hay que separar la vida personal de la... Que sí, que has de dar ejemplo y de que no... Caray, para mí es más importante que den ejemplo con el dinero. Con no tener dinero fuera. Este hombre tenía dinero fuera. En Suiza.
Sin declarar. Me parece más gordo eso. Sí, es que a mí eso me parece más gordo. Que no esté bien con su mujer y que tenga una... Oye, pues mira, eso es... Toma, yo qué sé, pero que tú estés estafando
Eso me parece que donde estás es gordísimo Estàs estafant uns principis Si tu et vens d'una manera Bueno, a aquest home les ha salido rana
Escolta, vull dir que s'aguanti una mica, que se la lligui i ja està. I després, tornant al tema de l'eròtica del poder, creieu que existeix tant per homes com per dones? Una dona amb poder també és més atractiva? Jo també lo creo. Sí. Han canviat els temps. Jo crec que una dona amb poder té molta eròtica. Sí, però també donen més por els homes. Una dona amb poder...
Segons què homes? Sí, no, no, no, evidentment, evidentment, és a dir, pots trobar les dues coses. ¿Sabes lo que te digo? Un hombre muy seguro de sí mismo no le dará... Perquè jo ara pregunto, si això passés amb la Merkel, què passaria? Uy, la Merkel, pues cachondeo. Se la tendrían en serio? Ya estaría injusto. I cachondeo habría...
Nos lo tomaríamos... Bueno, saldrían en todos los sitios en cachondeo. Y este hombre tampoco es un adonis. Este hombre, vamos a ver, también se podría hacer cachondeo con él. No, es muy atractivo. Y no hay cachondeo. Objectivamente. No lo hay.
Y además, no te lo pierdas, siempre son jóvenes, las esto, guapísimas. O sea, tú imagínate la Merkel con un pimpollo.
Con un yogurit. Bueno, iría todo lleno de bromas, risas. Sería interesante. Y a més a més políticament no se la prendría en serio. Exactamente. No se la prendría en serio. Con los hombres parece que está como entre comillas normalizado. Esta pobre mujer lo hace y te aseguro que el cachondeo al final es lo que dices tú. Dura dos días porque ya no es válida. ¿Por qué no serveix? ¿Por qué no serviría? ¿Por qué no serviría?
Clar, el fet de quan Sarkozy arribava amb Carla Bruni com a primera dama, que aparentment es pot xocar fins i tot, perquè ella també la tenia molt vista del món de la música i tot plegat, però tots ho vam acabar acceptant, fins i tot a nivell social. Tu imagina't Sarkozy con un Derech. ¿Os acordáis del Derech ese que era tan guapo alemán?
Que era un rubio así jovencito. Pues imagínate. Que era rubio y que había salido con Ana Obregó. Imagínate algo así. Porque viene a ser algo así. Uy, se ha enamorado. Pues el cachondo.
Llavors l'hauríem de defensar, eh? Quan passi en aquesta tertúlia... Evidentment, evidentment. Però no serà... Defensarem el fet de com es tracta un i com es tracta l'altre. Clar, clar, en aquest sentit. Si existeix igualment l'engany, evidentment, també estaríem parlant de si és honest o no. Correcte, correcte. Devíem ser un mundo muy machista.
Sobretot és per ser en aquest món més de poder, també. Sí. Que s'han fet moltes millores més. Más que nunca, perquè el primer que dices és, claro, esta chica se ha juntado a él, pues como este hombre no vale nada, esto, lo otro, por el poder. Claro, es ella la que se ha juntado. Y él es por amor. No, o por amor o por él, pues no. Yo no quiero decir la palabrota, pero de los hombres lo tienen muy bien diciendo, bueno, pues no he enamorado, pero se ha ofuscado. Sí.
Se ha ofuscado. Y ella con sus armas de mujer lo ha liado. Tendemos a eso. Y en cambio, si el poder es de Merkel y el otro, es decir, o es que, claro, Merkel se ha enamorado, porque nadie pensaría que Merkel ha tenido una aventura. Y esa mujer, ¿por qué no puede tener una aventura si quiere? Ah, no.
Es que sería todo distinto. Que se ha afuscado. Y él es un gigolo. Él es un gigolo y quiere... Sí, però també podríem sentir aquesta frase amb ells dos. Jo crec que ha molat ni aquesta noia. En aquest cas concret, fins i tot, perquè també hi ha aquests 20 anys de diferència, em sembla, i tot això. I és mona, eh? És moníssima. En fi, m'ha acabat parlant directament d'aquest tema per parlar també de l'eròtica del poder i diran, no sé...
Suposo que s'allargarà tot plegat. I tant. Ui, això que portarà molta cua. I aquest vespre hi ha també una roda de premsa aquesta tarda de Francesc Holand, evidentment no per aquest tema, però que... I le preguntaran igual. Exacte, i en moment se n'hi ha molts periodistes que hi seran, és a dir que no s'acaba tot plegat. A veure com se sap este hombre.
Home, vull dir, perquè una de les coses que també es comenta és que, vull dir, per exemple, oi que va ser a Miterran, que va tenir també la seva amant, va tenir una feina amb la amant i no sé què. No ho recordo. I que, a més a més, o sigui, que li va pagar un pis en una zona caríssima i tot això ha pagat, vull dir, per diners públics.
aleshores també es parla d'això que si l'Holanda ara té una manera qui està pagant tot això perquè quan ell surt o qualsevol cosa tot el que és el sistema de protecció de seguretat i tot això es fica en marxa tot això no deixen de ser diners públics se paga l'aventura d'ellos
Clar, aleshores, vull dir, això també d'alguna manera és el que se li pot retreure, que hi ha veus que també diuen, escolta, perquè hem d'estar pagant, vull dir... Vés a veure la sucaça. Clar, vull dir, tota una sèrie de coses, vull dir, per molt que ell vagi amb moto, amb casco i no sé què, eh? El risc que vagi amb moto... Clar, tota una sèrie de coses, vull dir... Clar, aleshores, o sigui...
Aquí hi ha molt tema per parlar, i és el que deia abans. Fins a quin punt es pot permetre això? No permetre a nosaltres, sinó ell mateix. Però tot això jo crec que...
un toque a la gente de hablar de otras cosas. Bueno, también es la prensa rosa. Claro, os acordáis cuando Obama estuvo en el entierro de... Sí, bueno, para que haya fotografías... Bueno, fotografías... La veías a los dos, esto es la otra enfadada que me pongo en medio. Eso trajo tela.
Sí, però perquè inclús el mateix periodista o el mateix fotògraf que va fer la fotografia ho va dir. Diu, és una instantània d'un moment que no té res a veure. Ho diem la realitat. Però jo el que creo és que en realidad lo que a la gente les gusta bajarlos del poder y ponerlos a nivel del pueblo.
és una manera d'humanitzar és de humanitzar i de dir eres como yo, como aquel y como el otro y con los mismos exactamente en fi, se'ns acaba el temps avui sembla que portem poca estona però no és dels dies que hem estat més estona és a dir que moltes gràcies Marçà i Cristina tornem ben aviat que vagi molt bé
I així capem aquest Just a la Fusta d'avui dimarts 14 de gener. Araïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, la previsió del temps, la Miracle Serra per parlar del taller que es fa demà de Cuina Miracle. Més a més també hem entrevistat a Sílvia Arcos del Danc de Sanguita Xits que avui s'instal·la de nou a Sant Just aquesta tarda al Casal de Joves.
Hem fet tertúlia amb la Maria Camps i la Costi Rubio. A més a més, també ara n'hem fet una altra amb la Marcela Cristina. Hem parlat de la Manac del Cordill amb en Pep Quintana i també hem fet coaching, com cada dimarts, amb el Francesc Corbella.
Us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses, com sempre, a partir de les 10 del matí. Si voleu recuperar qualsevol dels continguts, ja sabeu també que podeu fer-ho a través del podcast d'aquest programa, que trobareu fàcilment al web de la ràdio, radiodesvern.com.
Marchem avui amb el She and Him, una cançó que forma part del seu últim àlbum, el volum 3, i és una cançó que es titula London. Que vagi bé que passeu un bon dimarts. Oh, London Where the clouds never go away I keep my coat on From September till May When the tulips
Bona nit. Bona nit.
Oh London, I'll leave you, but the sky will always fall.
Oh, London, where the daffodos grow Each one like a fireball at the end of the meadow And I'll always forget there I could have felt so low Oh, London, I'll forget you So I'll never have to go
Bon dia, és la una. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Nova campanya de donació de sang avui a Sant Just. Aquesta tarda torna al banc de sang i teixits per fer una nova campanya de donació al casal de joves. Arriba en un moment clau per les reserves ja que estan sota mínims. A més, divendres arrenca la primera marató de donants 2.0 de Catalunya. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 14 de gener. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'Ajuntament de Sant Just estudia com ha d'aplicar la reforma de l'administració local. Confia que en tres mesos es podrà explicar a la ciutadania quin marge de gestió té i a quins serveis afecta la norma que el govern espanyol va aprovar el desembre. L'Ajuntament està alerta de l'existència d'una empresa que ofereix serveis terapèutics en nom del consistori. És una empresa de telemarketing que truca a les llars oferint serveis com ara massatges gratuïts. L'Ajuntament assegura que no hi té res a veure.
Nova edició del projecte Aprenem Plegats a Sant Just. És un espai de reflexió adreçat a famílies amb nens i nenes i adolescents que té com a objectiu compartir experiències de l'educació. Ja es poden fer les inscripcions per participar-hi.
Bon dia. Nova campanya de donació de sang avui a Sant Just. Aquesta tarda torna al Banc de Sang i Teixits de la Generalitat per fer una nova campanya de donació al Casal de Joves. Arriba en un moment clau per les reserves de sang del banc, ja que estan sota mínims. A més, aquesta setmana arrenca la primera marató de donants 2.0 de Catalunya. Sant Just Notícies.
Després de vacances, les reserves de sang acostumen a baixar notablement. Per això, la campanya d'aquesta tarda a Sant Just és molt important. A nivell global, les reserves es troben en un nivell baix perquè només hi ha sang per a 5 dies. Hi ha tipus de sang dels quals hi ha molt estoc, com el B positiu o la B positiu. Per contra, estan en un nivell baix o molt baix els tipus A negatiu, el 0 positiu i negatiu, que és l'universal, i el B negatiu. Sílvia Arcos, responsable de la zona del Barç Llobregat del Banc de Sang i Teixits, ha donat més detalls al Just a la Fusta.
Després de festa sempre patim, tant sigui a l'agost com després de Nadal. Però aquest any especialment s'ha gastat més sang, la gent s'ha relaxat una miqueta més, la sang es gasta de tots els grups. Hem de pensar que els hospitals no fan festa mai i que cada dia necessiten sang. Hi ha moltes malalties com la leucèmia, qualsevol tipus de càncer, que cada dia necessiten sang.
El procés de donació és molt senzill, només durarà 20 minuts i cada donant ajudarà amb el seu gest un total de 3 persones. No cal anar endajunt ni res, són 20 minutets entre tot el procés, omplim el qüestionari, passem amb el metge, fem la donació i després us donem un refrigeri perquè us recupereu. És molt interessant durant tot el dia beure molt de líquid perquè recupera de seguida la part líquida de la sang que hem perdut. És molt senzill, cada donant pot ajudar 3 persones.
Poden donar sang totes aquelles persones que tinguin entre 18 i 65 anys i pesin més de 50 quilos. Entre donació i donació han de passar dos mesos com a mínim. Els homes poden donar sang quatre cops l'any i les dones tres. La campanya de donació d'aquesta tarda es farà al casal de joves entre dos quarts de cinc i dos quarts de nou del vespre. Sant Just Notícies.
La campanya de Sant Jus coincideix amb la setmana que arrenca tot Catalunya de forma simultània la primera marató de donants 2.0. Comença divendres i s'acabarà divendres de la setmana que ve. És una marató perquè dura una setmana sencera i és 2.0 perquè la intenció del Banc de Sant i Teixits és aconseguir el màxim nombre de donacions possible gràcies a la difusió de la campanya a través de les xarxes socials. Ho ha explicat Sílvia Arcos, del Banc de Sant i Teixits.
I l'organitzem en aquestes èpoques precisament per això, per les malalties que hi ha, el temps dolent i la baixa dels tocs que estem patint. Aleshores, és una iniciativa molt pionera perquè es fa tota Catalunya conjunta i perquè mobilitzem la ciutadania a través de les xarxes socials.
Aquesta primera Marató de Donants 2.0 es farà tot Catalunya després de l'èxit de les maratons similars que s'han fet a Barcelona. S'espera aconseguir al voltant de 5.000 donacions de sang. Si voleu participar-hi heu de demanar cita i trobareu més informació al web de la Marató, www.maratotonants.cat. Sant Just Notícies.
Ara passen 5 minuts de la 1 del migdia i parlem de política municipal, perquè l'Ajuntament de Sant Just està estudiant quin marge té per gestionar amb la llei de reforma de l'administració local. La norma es va aprovar a finals de desembre i ja ha sortit publicada al BOE. El portaveu del PSC al municipi, Joan Bassaganyes, confia que com a molt en 3 mesos podran explicar a Sant Just com afecta aquesta llei. Ho ha dit el Just de la Fusta.
Els primers tres mesos seran per veure quina és exactament l'aplicació que se'n fa, a curt termini i a mig termini, perquè sembla que la norma no és tan taxativa com d'entrada es preveia, deixa un marge de maniobra i a partir de, jo entenc que al mes d'abril, jo crec que ja totes les administracions sabrem què ens toca i què no ens toca fer i a partir d'aquí ens haurem de reformular, no?
La Federació de Municipis i l'Associació Catalana de Municipis estan informant-se de com afecta la normativa a cada població i a cada àrea en concret. Un cop es tingui el diagnòstic, s'explicarà quin impacte tindrà la ciutadania de Sant Just, especialment a partir de 2015. Per aquest any, l'Ajuntament encara tindrà competències en serveis socials, però no està clar què passarà amb l'habitatge o amb l'empresa municipal. Sant Just Notícies.
Des de la secció local del PSC també han fet autocrítica i lamenten que els partits polítics no s'hagin sabut posar d'acord per fer pressió al Congrés. D'altra banda, Joan Bassagany es diu que han trobat a faltar la pressió per part de la Federació Espanyola de Municipis. Com que fruit dels resultats electorals que va haver-hi ara fa dos anys i mig aquesta federació de municipis, la que hauria d'exercir de lobby de defensa dels municipis està totalment consumada per al Partit Popular,
doncs el Partit Popular no ha exercit de lobby, vull dir, ha donat el vistiplau a la normativa que ha elaborat el govern central.
Més enllà d'aquesta llei, l'Ajuntament es prepara per encarar la recta final de l'actual mandat i, segons Joan Bassaganyes, el llegat més important serà deixar una administració sanejada. Són temps molt complicats per la societat, però també per les administracions. I ara nosaltres hi anem fent una mica, preparant el que serà el relat final d'aquesta legislatura,
Serà una legislatura molt poc lluïda, però en canvi jo crec que serà un mandat en el qual l'Ajuntament, entri qui entri, d'aquí un any i mig, podrà treballar en condicions molt acceptables.
Tot i això, Bassaganyes no és gaire optimista pel que fa a la valoració de la ciutadania davant d'aquest aspecte, tenint en compte que a Barcelona, amb un dels ajuntaments més anejats, el PSC va perdre vots i, en canvi, ciutats com Madrid i València, amb els ajuntaments més endeutats de l'Estat, la ciutadania no va castigar els governs del Partit Popular.
I el portaveu del PSC a Sant Jus, seguint en clau política, creu que l'abstenció seria el vot més lògic al ple sobre la consulta que es farà aquest dijous al Parlament. Joan Bassaganyes confia que no se parti ningú en cas que algun diputat trenqui la disciplina de vot del partit, però també ha afirmat que no entén el motiu per què se celebra aquest ple. Sant Jus Notícies.
El portaveu socialista qüestiona les raons del ple sobre la consulta que se celebra aquest dijous al Parlament. Diu que no entén que estiri endavant perquè Madrid ja ha dit que la consulta no es farà. Jo espero que si hi ha dissidències no es prenguin mesures contra els dissidents, ho espero. El que passa és que a mi el que em sembla més preocupant és que aquest pas que dona el Parlament és perquè es pugui fer el referèndum realment o és per retratar un grup polític?
Farem el referèndum o no? Es farà? Tothom sap que no es farà. Si tothom sap que no es farà, perquè el govern central no el deixarà fer, per què portem a votació aquest punt? Tot i això, Bassaganyes creu que l'abstenció seria la posició més adequada pel PSC, tenint en compte que no defensa el mateix que Partit Popular i Ciutadans. Ho ha dit el Just a la Fusta.
segurament seria el més adequat, perquè tampoc entenc que no es pugui visualitzar la diferència entre el que defensem nosaltres, que és que reconeixem que hi ha un problema, que reconeixem que algun dia el poble català ha de poder votar amb la posició dels ciutadans del Partit Popular que diuen que aquí no hi ha cap problema i que mai i enlloc el poble català podrà votar un referèndum d'autodeterminació. Jo entenc que les postures
són diferents i per tant estaria bé que es pogués visualitzar
Basta Ganyes reitera que és partidari d'un procés com el d'Escòcia o el Quebec i que des de Catalunya es vol anar amb massa de pressa. D'altra banda, considera que el president de la Generalitat hauria d'aclarir fins on està disposat a arribar. Crec que quan inicies un procés d'aquest tipus a la ciutadania li has de dir on estàs disposat a arribar i on vols que la ciutadania estigui disposada a arribar. Començar un procés sense saber on vas, a mi em sembla, i més un procés d'aquesta envergadura, d'una gran frivolitat.
Tot i que també admet que el PSOE tampoc admet la consulta, el portaveu del PSC de Sant Just creu que caldria donar marge per poder negociar més endavant amb un govern espanyol que no estigués format per una majoria espanyola del Partit Popular.
Ara passant 11 minuts de la una, us ho hem destacat en titulars, l'Ajuntament de Sant Just alerta de l'existència d'una empresa que ofereix serveis terapèutics en nom del consistori. És una empresa de telemarketing que truca a les llars del municipi oferint serveis com ara massatges gratuïts amb radiofreqüències i la venda de lliteres.
L'Ajuntament assegura que no té res a veure amb aquesta empresa i que no ha facilitat cap telèfon des del consistori. Per tant, recorden que cal vigilar a l'hora de deixar entrades coneguts a casa i estar alerta en cas de rebre aquest tipus de trucades.