Fons de la plantilla de Panrico indiquen que a la planta catalana hi treballen unes 400 persones i que els empleats que volen anar a treballar formen part del 40% que pertany a l'administració. Els treballadors no han acceptat l'acord amb l'empresa que passava pel pagament esglaonat de les nòmines.
Ja són a la presó tres presumptes membres d'una banda especialitzada a robar les autopistes. Els Mossos d'Esquadra els atribueixen 115 robatoris comesos des de principis d'any. Els delinqüents sempre actuaven de la mateixa manera. Triaven un vehicle amb matrícula estrangera que circulés per la P7, la P2 o la C33. Li llançaven un objecte contra la part del darrere i quan la víctima s'aturava el voral de l'autopista per veure què havia passat, els delinqüents paraven darrere seu i li deien que volien ajudar-lo.
Un dels lladres s'acostava jupit al cotxe i obria les portes per robar els objectes de valor de l'interior i tot seguit fugien. Tot i que ja han ingressat a la presó 3 detinguts, va haver-hi un quart arrestat en aquesta operació. Els Mossos donen el grup per desmantellat però no descarten més detencions. I avui comença la campanya de vacunació de la grip. El Departament de Salut ha previst distribuir 1.200.000 dosis per donar cobertura als grups que es consideren prioritaris.
Són els malalts crònics, les dones embarassades, els majors de 60 anys i les persones amb obesitat mòrbida. La grip té una gran incidència en el rendiment professional. Durant la temporada gripal de l'any passat es van registrar a Catalunya 195.000 jornades, prop de 200.000 jornades de baixa laboral. Notícies en xarxa
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5.10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui, dilluns 14 d'octubre.
Us acompanyarem des d'ara fins a la una del migdia, com cada matí, per explicar-vos tot el que passà a Sant Just. I per això, com sempre, saludem l'Andrea Bueno, que ja tenim a punt per explicar-nos les notícies del dia. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme, molt bé. Com ha anat aquesta setmana? Molt bé, molt bé. Distret, podríem dir. Doncs és un bon adjectiu. De seguida parlem de les notícies. També en aquesta primera hora parlarem de diferents informacions relatives a l'actualitat d'avui, dilluns, 14 d'octubre.
I del temps, que va a tres quarts d'onze, aproximadament, el Carles Bernal de Rius ens explicarà què ens espera de cara la propera setmana, després d'aquest cap de setmana, que va començar molt plujós i amb molt de fred i que ha anat canviant tot plegat.
Més coses. Avui, a les 11 i 10, entrevistarem a Judit Covenya. Aquest divendres es impartiran a conferència a l'Ateneu, vinculada amb la figura de Daniel Cardona. En parlarem amb ella d'aquesta figura, també d'aquesta conferència que es farà aquest divendres, com dèiem, a la segona hora de programa. També a la segona hora tindrem un moment per la tertúlia d'actualitat amb la Carme Amador, el Jaume Jalabert, el Vicenç Riera i en Josep Poderts.
I a la tercera hora tindrem la cuina. Aquesta demana farem les receptes amb el tast del Sandro. I parlarem d'economia amb el Manel Ripoll i del Centre d'Estudis, amb la Maria Quintana. Tot plegat, com dèiem, a partir d'ara i fins la una del migdia. Comencem amb les notícies.
I per on comencem, Andrea? Comencem parlant de les festes de tardor. Aquesta setmana és una parada d'activitats perquè aquest dimecres, demà passat, per tant comencen les festes a Sant Just. Seran 12 dies d'activitats per a tothom arreu del municipi. Es farà, per exemple, aquesta setmana una nova edició del Correllengua, concerts, teatres, espectacles infantils i conferències i la setmana que ve tindrem...
a un dels plats forts de la festa, al Sant Just al carrer. Aquesta setmana, per exemple, tenim dijous una exposició de pintura, s'inaugura una mostra de pintura de Teresa Faneca i Mari Àngels González a Can Ginestà, que es podrà veure fins al 17 de novembre al Celler de Can Ginestà.
D'altra banda, divendres, com deies, a les 7 de la tarda, Judit Covenya, membre del Centre d'Estudis, farà aquesta conferència sobre Daniel Cardona i Sigit pel 70è aniversari de la seva mort. I a les 8 del vespre, local de la CEAS, a l'Ateneu, hi haurà una altra conferència, en aquest cas, sobre minerals i roques, la genesi dels jaciments minerals amb Lluís Soler.
que és la primera conferència del cicle de xerrades que organitza les CES cada curs. I una altra activitat que m'agradaria destacar de Festes de Tardor és un concert que es farà el mateix divendres a les 10 del vespre a la sala municipal de l'Ateneu. És un espectacle de teatre musical que es diu Moret 1213 Càtars amb el Cor País Meu. El preu de l'entrada...
És de 7,65, però si teniu menys de 25 anys o més anys de 60, doncs el preu és reduït a 4,40. Hi ha cartells pel poble, pinta bé, pinta bé. Això pel que fan les festes de tardor, però com una activitat derivada d'alguna manera de les festes de tardor és el correllengua, que ho comentàvem ara.
que l'organitza cada any la coordinadora d'associacions per la llengua i que aquest cap de setmana també preparan moltes coses. Divendres, per exemple, a dos quarts de nou a l'Ateneu, Josep Maria Terricabres impartirà una conferència sota el títol Diguem el nom sense cap por. Hi haurà una copa d'acabar al final.
I dissabte ja sí que serà el dia gros del Correllengua, com cada any hi haurà un dinar i activitats per la llengua a l'Esplanada del Casal de Joves dissabte a partir de les 12 hi haurà aquest dinar per la llengua i si voleu assistir-hi podeu comprar els tiquets per 10 euros a l'antiga granja a Carbonell.
També es farà la tradicional lectura del manifest del Correllengua d'aquest any. I a les 4 de la tarda una nova edició del Calvern, allò que es diu possiblement el millor joc del món, amb jocs de llengua i cultura entre entitats del poble. I tot plegat es farà un homenatge a Miquel, Martí i Pol.
I més després del calvern, amb el mar del correllengua, hi haurà una festa infantil i familiar amb el drac, amb dimonis i capgrossos. I al vespre, ja per sopar, potser a la botifarrada popular, a partir de dos quarts de nou, de deu, perdó, a la plaça Verdaguer, amb garrotins i un concert amb el grup Every Night. Pinta bé, pinta bé també.
Moltes coses, doncs, realment ens esperen aquests dies aquí a Sant Jus, per tant, doncs, tocarà repartir-se, perquè també hi ha moltes activitats concentrates en els mateixos dies. Perquè aquestes activitats només són d'aquesta setmana, de la que ve ja anirem parlant, o sigui que... Perfecte, Andrea, doncs anirem parlant un punt més.
Sí, sí, el que fa, també és en el marc de les festes de tardor, però l'organitza l'Associació de Veïns, i crec que val la pena, és que aquest dissabte tornaran a fer la seva marxa reivindicativa per Sant Just. Aquest any el lema és la campanya a favor de la renda mínima garantida. L'entitat veïnal, recordem, ho va contribuir a la recollida de signatures per la ILP, on eren 50.000 que defensava aquesta renda mínima, i ara ho fa amb el marxa, camina i manifestat per Sant Just.
El punt de sortida serà dissabte a dos quarts d'onze del matí des del Parc Maragall i passaran pel carrer Verge del Pilar, Creu, Raval, Bona Vista, la Rambla de Sant Just, Salvador Espriu i s'acabarà la plaça Camoapa. El llars repartirà l'esmorzar i, si voleu assistir-hi, les inscripcions es podran fer el mateix dissabte abans que comenci el Parc Maragall.
Doncs, què t'ha dit també? Gràcies, Andrea. I de seguida parlem de l'actualitat general del dia, després de l'apunt musical, que avui passarà per una versió que fa un personatge que es diu, o es fa dir fosforescent, que jo no el coneixia. Jo tampoc. Es veu que és nord-americà, es diu Matthew Hook,
i llavors doncs bé és un bon músic però ara doncs ha fet una versió d'una cançó de Vampire Weekend del seu últim disc que es diu Yahey i que sona bastant bé sembla doncs que seran una d'aquestes versions que acabarà agradant a molta gent i mirarem doncs de sentir-la ara molt bé
Fins demà!
Gràcies.
Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen tres minuts d'un quart d'onze, sortem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar de l'actualitat general del dia, començem parlant del tema principal. Segons les portades dels diaris, quin és? Doncs tots coincideixen avui. L'acte religiós que va tenir lloc ahir a Tarragona, aquesta beatificació massiva.
Tots els diaris, excepte el punt avui, ho tracten des del mateix punt de vista, tot i que el punt avui també en fa menció, i és que es va evitar, d'alguna manera, els morts a la guerra civil. El diari ara, per exemple, diu que l'Església evita la guerra civil en les beatificacions. El cardenal Amato parla de víctimes de la persecució religiosa i no ofereix cap gest de reconciliació. I també ens diu que el papa, en un missatge gravat, tampoc fa cap referència al suport eclesiàstic a la dictadura de Franco. En portada veiem un moment de...
D'aquesta cerimònia que va tenir lloc ahir i veiem una imatge de la pantalla des d'on el papa va fer aquest missatge gravat on també al seu costat, al costat de la pantalla veiem la moreneta. Diu que aquest discurs va ser pronunciat íntegrament en castellà.
Com obre avui el diari Ara, el periòdico també va en aquesta línia. Ens diu que l'Església oblida les altres víctimes al beatificar els seus màrtirs i ens diu també que 20.000 persones assisteixen a l'exaltació de 522 morts en la Guerra Civil sense referències als represaliats del franquisme.
En fotografia de portada veiem assistents, alguns dels assistents a la cerimònia. A la Vanguardia, el Papa aludeix la guerra civil en l'acte de beatificació. La fotografia també és d'una imatge del Papa des d'aquesta pantalla, en el missatge gravat. L'Església proclama nous veats 522 catòlics assassinats durant els anys de la Comtesa i el Sant Pare diu que evita les ferides del passat en la seva primera intervenció per a Espanya.
I per últim acabem amb el punt avui que només ens diu el titular beatificació massiva. L'Església parla de reconciliació però no demana perdó a les víctimes del franquisme. En portada també han escollit una imatge dels assistents a aquesta cerimònia i a Tarragona.
Doncs és el que ens expliquen els diaris, el tema d'avui, però almenys pel que feia els dígits passa per una altra història, que és que ha mort als 75 anys Max Caner, entre el 80 i el 84, vam sentir la bollatí, va ser el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la primera Generalitat de Catalunya, restaure-te després de la dictadura, i com a tal va posar les bases de la xarxa de museus i biblioteques del país. Va ser fundador de Convergència i un dels grans impulsors de la cultura catalana.
De fet, l'Ara.cat també ens diu que va ser una figura clau en la recuperació de la cultura catalana i que OMS i Mascarell remarquen el seu paper. Madrid exigeix un nou finançament en tres mesos. En un article al país, el president de la Comunitat de Madrid, el popular Ignacio González, s'afegeix a Sánchez Camacho i reclama una reforma que acabi amb les injustícies i les incoherències del model actual.
I més qüestions. Uns dics intenten salvar Venècia de les inundacions. També ho llegim al 324.cat. En aquest cas se'ns diu que una obra faraònica intenta salvar Venècia de les inundacions, que són cada cop més freqüents en els últims anys. S'han posat aquestes desenes de barriques submergides que s'aixecaran quan hi hagi risc de pujada de nivell del mar.
I Madrid, que reclama un nou finançament ja en un article publicat avui al país, Ignacio González reclama que s'abordi ara la reforma del sistema de finançament i, per tant, posa sobre la taula l'altre cop aquest tema controvertit perquè diu que també hi hagi un nou model l'1 de gener del 2014 i assegura que Madrid és la comunitat més perjudicada per l'actual sistema que, segons denuncia, va ser imposat per Zapatero de manera unilateral per afavorir els seus principals febs electorals, que eren Andalusia,
I Catalunya és el que diu avui Ignacio González en un article al diari El País.
Més coses, ara en clau internacional, Andrea, què ens expliques? Doncs ens centrem a l'avantguàrdia, que avui en internacional ens explica que Itàlia triplica el rescat al mar, és el drama de la immigració a Europa. Ens diu l'avantguàrdia que Enric Oleta anuncia un gran desplegament, era un aval per socorrer immigrants. Ens explica també que 364 cadàvers han estat recuperats del naufragi del 3 d'octubre a Lampedusa
I d'aquestes noves imatges que han sortit de diferents naufragis de pasteres, per exemple, la Vanguardia ens ofereix algunes fotos on, per exemple, veiem un noi d'un drama diari, es diu així al peu de foto, és una imatge obtinguda d'un vídeo que es va difondre ahir per la Marina de Guerra Italiana en què es veu com el vaixell militar libre intercepta una pastera plena d'immigrants africans davant les costes de Lampedusa dissabte passat. I veiem com membres de la policia estan...
comprovant que aquest noi estigui bé. I més qüestions que ens diu, ja no té res a veure amb el rescat de l'empedusa, però ens parla de la immigració també en aquest cas a Síria, de refugiats sirians, ens diu refugiats sirians fugen d'un centre d'acolliment a Sicília.
És l'avantguarda que va fer en aquest seguiment d'aquesta qüestió de la immigració a Europa. I ara ens centrem en el periòdico perquè el seu tema del dia passa per als Estats Units i ens diu que el país mira d'evitar la suspensió de pagaments. El titular és límit quatre dies. Dijous véns el termini perquè Obama i els republicans pactin elevar el sostre del deute. La ruptura, diu, crearia una situació inèdita que amenaçaria la feble recuperació mundial.
La possible suspensió de pagaments amenaça, com dèiem, l'economia mundial i ens diu també que una possible suspensió de pagaments posaria fi a la recuperació. Almenys això diu Ben Bernanke, que és president de la Reserva Federal dels Estats Units. Molt bé, doncs ho llegim avui aquests dos diaris, l'avantguarda i el periòdic d'aquests temes. Ara ens n'anem a mirar una mica enrere i saber què passava un 14 d'octubre de fa uns quants anys.
I comencem pel 93, 14 d'octubre del 93, la porta de la Vanguardia ens deia que Pujol anunciava el suport de si als pressupostos, el president els qualificava d'acceptables perquè afavorien l'economia productiva i reflectien una reducció del dèficit públic. I també se'ns parlava del moderat augment de preus al setembre per la frenada del consum. I també se'ns parlava del moderat augment de preus al setembre per la frenada del consum.
Fa 15 anys Miló se viccedia a la pressió de l'OTAN i la Fiscalia Anticorrupció registrava l'Ajuntament de Marbella i el Calderón.
I fa 10 anys el tema principal era que les dones tenien pitjor salut que els homes. La població femenina tenia més malalties i consumia més fàrmacs que la masculina. Un alt percentatge d'espanyols s'automedica segons l'enquesta de salut que publicaven fa 10 anys.
I més coses, Bush feia concessions a l'ONU per frenar el seu deteriorament d'imatge per a Irak i la imatge de la portada d'aquest dia era la revolta popular a Bolívia. El govern bolivià de Gonzalo Sánchez de Lozada està embelejant per greus disturbis que s'havien saldat amb uns 60 manifestants morts.
I acabem amb la portada de fa 5 anys. Ingenció d'optimisme, se'ns parlava d'economia. Els països europeus aportaven gairebé 2 bilions per evitar el col·lapse del sistema. Les bolsos rebien el pla amb entusiasme i l'eurívol descendia. I l'Ibics, que mentrestant vivia la millor pujada de tota la seva història. Havia crescut un 10%.
Són els temes principals d'un 14 d'octubre de fa uns quants anys. Tornem ara als diaris d'avui, ara per centrar-nos en les contraportades.
I comencem, Andrea, per la del diari. Ara, on tenim l'article setmanal d'Antoni Bassas, que avui es titula Quan els companys et fan millor. I parla de l'entrevista que li va fer fa uns dies a Johan Cruyff, ara a TV, i ell, doncs, extreu algunes de les seves conclusions d'aquella entrevista. Diu, per si puc ser d'alguna ajuda a les deduccions a l'entrevista, en tant que autor, només puc dir que va ser pensada a partir dels 40 anys del seu debut oficial.
que s'escauran d'aquí 15 dies i concebuda com una conversa amb un futbolista únic que ha marcat per bé i llargament la història del futbol i del Barça. I una de les conclusions més importants és que la vida és massa curta i el periodisme massa influent per desaprofitar l'ocasió de posar el focus sobre el que fa més gran un club i més serena la convivència. I acompanya aquest article amb una imatge, òbviament, de Johan Cruyff al plató d'Ara TV durant l'entrevista.
Molt bé, doncs ho tenim avui a l'ara. Al periòdico llegim el següent titular, si tens força interior, pots fer el que vulguis. És Laura Raia Camps, executiva d'una gran empresa, fa dos anys que viu a Alemanya. Diu que a l'entrevista té lloc per telèfon perquè ella està vivint...
a Alemanya a Múnich on treballa com a coordinadora de negocis internacionals per una empresa de begudes energètiques Laura és una d'aquestes noies que fa 35 anys aquest mes en concret els va fer el dia 9 d'octubre diu que per circumstàncies de la vida els meus pares van deixar d'estar junts i ens va canviar radicalment la història a mi i els meus germans
Diu que van passar de tenir-ho tot i viure en una gran casa a anar molt justos en un pis de 50 metres quadrats. Diu, vaig haver d'espavilar-me als 16 anys i em guanava els meus calerons, com podia, portant els comptes d'un taller, i quan vaig acabar a cou vaig veure que no hi havia res que em motivés i diu que va marxar a Cambridge, a Anglaterra. Va treballar en un pizzajat i vingar-me'n de plats, diu, fins que vaig començar a entendre'ls una mica. També ha estat vivint a Alemanya, ara viu a Alemanya, de fet,
i també ha viscut a Dubai, i ara, després d'aquests inicis una mica complicats, podríem dir així, té una bona feina a Múnich, per d'aquí. Molt bé, doncs, mira, interessant de llegir també aquest testimoni. Ens n'anem a la Vanguardia, on podem llegir el següent. Avui se'ns diu, en aquesta contra, que recordo l'esforç dels meus pares per mantenir-me viu. De quins parla, Andrea? D'Stanley Plotkin, pare de la vacuna de la Rubeola. Té 81 anys i porta tota la seva vida amb aquesta especialitat...
De fet, diu que quan estava fent l'especialitat, em van assignar a una secció de salut pública. En aquella època, l'armada dels Estats Units investigava amb armes biològiques, en concret l'àntrax, volien una vacuna que protegís els soldats. Des d'aleshores, ha anat provant medicaments, diu que ha descobert moltes vacunes,
I també parlen de les proves que a vegades es fan al tercer món amb aquestes vacunes. Diu que no s'haurien de fer test sense consentiment, però de vegades cal fer-ne en països en desenvolupament perquè la gent afectada per la malaltia necessita aquest medicament o, en el seu cas, una vacuna.
També parla del més important de la seva vida, diu, fa dos apunts, diu, el més important que m'ha passat és conèixer la meva dona i descobrir la vacuna de la robeola als anys 60, quan en tenia 30. Diu que la malaltia causava degeneracions amb fetus de dones embarassades i hi va haver una epidèmia a Europa i als Estats Units. De fet, puntualitza, la robeola havia afectat un 1% dels embarassos a Filadèlfia, on ell vivia.
Déu-n'hi-do, doncs avui llegim aquest testimoni també a l'avantguarda i acabem amb l'entrevista del punt avui, que ens deixa el següent titular, que és que les dones no sabem quines històries volem. A veure, Andrea, explica'm-ho. És la Sara Martín, coordinadora de Grau d'Estudis Anglesos de la Universitat Autònoma. Es dedica a fer recerca en camps com el nacionalisme entre Catalunya i Escòcia a partir de la literatura, la ciència-ficció i les sèries. I actualment forma part d'un grup de recerca entre universitats fent estudis sobre models alternatius de masculinitat.
Va fer un llibre que es diu Expediente X, en què per primer cop canalitzava la passió de fan des d'un punt de vista academicista. Ella diu que volia fer un model per ajudar la gent que es posa davant d'una sèrie de televisió, ara que també està tan de moda veure sèries.
Diu, però el món dels fans té unes regles i el dels acadèmics unes altres. El llibre Expediente X diu, acadèmicament m'ha tret molt respecte i prestigi perquè el troben massa populista, però considero que moltes de les anàlisis que es fan des del món acadèmic no pensen gens en el consumidor de les sèries. Diu, part de la nostra feina hauria de fer alta divulgació. I acaba dient que és cert que hi ha perfils femenins fascinants a les sèries, però diu també que hi ha un gran retrocés.
Doncs bé, podem llegir aquestes opinions avui al punt avui. I quan passen dos minuts de dos quarts d'onze, és moment, Andrea, de fer la notícia del dia. No sé si recordaràs que aquest estiu va aparèixer el Crono, també el Dosan, recordes? Feren uns postres bastant curiosos.
Ah, sí, allò que era barreja de croissant i donut. Doncs ara ha aparegut un cròduf.
també ve de Londres. Ara ho expliquem, resulta que això arriba de l'est de Londres, però l'inventor és el xef francès establert a Nova York, és Dominic Ancel, però a Londres aquest tipus de pastís ha guanyat molta força. I gràcies a Jennifer Rinkoff, que és la quarta generació d'una família de pastissers a l'est de Londres, que assegura que va ser la primera a importar el donut croissant a Gran Bretanya,
Va treballar durant tres dies en la centenària recepta familiar de la massa per arribar al cròdu, que seria com el nom crònut, és el que està registrat als Estats Units. Llavors, és per fer-ho diferent. Està fet de massa laminada, allisada i plegada en diferents capes, es fregeix i s'omple d'esfarceix de crema pastissera, marmelada de mores,
o cruixent de poma i també pot ser dulce de leche, que ara no em surt en català. I bé, doncs sembla que aquest tipus de postres es va convertint en un fenomen per internet, que en va començar fent uns pocs, i ara en ven 200 al dia, eh? És a dir, que en aquest veloz món gastronòmic de Londres l'invent ja ha passat de les pastisseries de barri i els restaurants cars, que també incorporen aquestes postres i
S'assembla una mica a un croissant i bé, tot plegat. Cròdus. Per confirmar que sí, el món dels postres no té límits. No, ja veig. Si aneu a Londres, ja sabeu. Després aniran les fulles de Tardou. El cròdus venen les fulles de Tardou. Segur que sí, vendria. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia.
Un moment ara per obrir diaris i aturar-nos en diferents pàgines. Per exemple, avui comencem per l'avantguàrdia amb un article bastant curiós... ...que vincula la pell amb el cicle de la son, també. ...
I el titular La pell sap quan és de nit, el signe Josep Corbella, i diu que l'activitat de les cèl·lules maracutànies oscil·la en un cicle de 24 hores. Pertorbar el cicle diari de la pell, accelera l'envelliment i redueix la protecció davant del càncer.
I ens parla de Salvador Aznar Benita, que ha fitxat per aquest centre de regulació genòmica i ara fitxat per l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. El científic hauria hagut de marxar el 2016 a l'Hospital del Mar i ara tenim ofertes de Cambridge, també de Berlín, de Toronto i Stanford, però l'ha preferit.
Creuar en Barcelona i anar a investigar des del costat del Camp Nou, on també s'han incorporat 8 investigadors en aquest equip. És un dels investigadors d'aquest estudi que ens diu que l'activitat de les cèl·lules maracotanies oscil·la amb el sigla de 24 hores.
I avui el periòdic ens parla que creixen els municipis sense atenció bancària per la reestructuració del sector. I ens posa exemples de llocs on no hi ha ni caixers ni caixes, per exemple. I ens parla d'aquesta exclusió financera a Vilafant, diu que és una població de 5.500 habitants sense caixer. O bé l'alcalde d'Olesa de Mones Valls, que diu que han oblidat la prestació social. També protesta l'alcaldessa de Collbató, diu que no els han fet cap cas...
que l'Ajuntament ha parlat a moltes entitats perquè s'obri una oficina al poble o algun caixer, però no han aconseguit millorar la situació actual. Tenen un dispensador de Catalunya Caixa, però, bé, en tot cas, sembla que és una població de 4.300 habitants i em sembla que és complicat que puguin arribar més oficines bancàries.
Destaquem també l'entrevista que fa avui, al Punt Avui, molt interessant, Andreu Claret, en les pàgines de la secció d'Internacional d'aquest diari. És president de la Fundació Annalim i diu que el conflicte sirià ens porta a imatges de la Guerra Freda, que els russos diu que han estat hàbils, recuperant una posició estratègica al Mediterrani que feia molts anys que no tenien i que la situació pot empitjorar radicalitzant-se més si no hi ha una via política.
També diu que si no hi ha negociació seriosa amb l'Iran no hi haurà una sortida per la guerra de Síria.
I sobre la pregunta de cap a on va el conflicte serià, diu que són molts conflictes alhora. És un conflicte intern, una guerra civil devastadora. Són dades i xifres semblants a les de la guerra de l'Iraq o del Vietnam. 150 periodistes morts també en dos anys i mig, indica el grau de violència que hi ha allà. Una guerra civil que es radicalitza i que finalment dirigeixen els que tenen armes. A més a més d'un conflicte latent entre xiites i sunites, al darrere hi ha l'Iran i l'Aràbia Saudita. Una guerra, diu...
que afecta les potències de la regió. Turquia està molt implicada amb el suport que han donat els rebels contra l'Assad i Israel també està molt afectat. Val la pena llegir aquesta entrevista per entendre una mica millor tot aquest conflicte sirià.
I acabem aquest repàs de premsa amb el diari Ara. Avui ens parla del Living Apart Together, viure asseverats per mantenir la passió. Persones que han decidit poder seguir enamorats d'aquesta manera, se'ls anomena així, amb aquestes sigles, amb LAT, Living Apart Together, i defensen que de ser parella no vol dir perdre independència personal.
A Catalunya, el 16,4% de les parelles viuen separades per sentir-se més lliures. Ens parla d'altres exemples, com l'Emil i l'Elise, de 59 anys, que han optat per viure separats ara per salvar el seu matrimoni, o d'exemples de celebrities, com ara Frederic Chopin i George Sand, que vivien a Mallorca junts, després van decidir viure per separat a París.
O Elena Bonham Carter i Tim Burton que comparteixen dues cases aparellades a Londres. I Woody Allen i Mia Farrow que del 80 al 92 van mantenir una relació sentimental i mai no es van arribar a casar. Vivien també en cases separades a Manhattan. I el cas més recent, tot i que s'acaba de separar, és el de Mónica Bellucci i Vicent Cassell, casats de l'Ital 99, la parella d'actors, però vivien en apartaments separats a París per evitar la rotina.
per evitar la rutina. Moment per repassar les portades esportives dels diaris d'avui. Comencem pel diari Esport, que ens parla de Ter Stegen, un possible porter pel Barça.
Es pregunten per què és el preferit de Zubi, diu que s'ha de aguantar la pressió, que té reflexos i és hàbil en els peus i que també és bo en l'1 contra 1.
I és el mateix que diu al diari Esport. Diu que Ter Stegen es deixa estimar, és el titular que trien en aquest cas, i ell diu que vol que el seu fitxatge pel Barça es faci pas a pas. Mentrestant, Valdés sembla que podria optar pel Mònaco. Ell diu que seria una única opció tornar a jugar amb Abidal. I Cesc, que desvela la seva reunió secreta amb el Tata, només arribar, va demanar que no en guardés res, que fos el de l'Arsenal.
I el nou esportiu avui entrevistar Gerard López, que és el nou seleccionador català de futbol, que diu que l'11S va ser la via, el 30D serà el futbol. I diu també que la selecció és una responsabilitat.
En clau cultural, a banda de la mort de Max Caner, us expliquem que més de 250 seguidors de Joc de Trons reben a Charles Dance com una estrella del rock al Festival de Sitges. I un parell de morts, mor amb 77 anys, l'artista Blaneng Esteve de Bal, que va triomfar com a cantant a Alemanya durant la dècada dels 60.
I també mor a Barcelona Miquel Tàpies, el fill petit d'en Toni Tàpies. Aquestes són algunes de les notícies d'avui dilluns 14 d'octubre. De seguida parlem del temps amb el Carles Hernaneri Rius perquè ens expliqui què ens espera de cara a les properes hores d'aquest cap de setmana tan variat.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat.
Un minut i tres quarts d'onze, moment de parlar del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, què tal? Bé. Sí? Sí. Rius. Sí, sí, sí, perquè és que aquest matí veia molta... Escoltava per ràdio molta gent revolucionada amb aquest temps i feia com una mica de gràcia. Avui hi havia algunes emissores que deien no pot ser perquè la gent està a la platja, divendres feia fred, jo ja ho he canviat tot. Però què? Però és que... És així la vida? Sí.
Però si no t'ha exagerat, no? Ha exagerat, un dia. El canvi, l'ullendres a diumenge. O sigui, a vegades estàs durant el mes de maig, de cop i volta estàs amb 14, 15 graus, 16, 17, 18, i de cop i volta un dia tens 25 graus. Dius, ui, mira, que arriba l'estiu. I després torna a recular, segueixes igual. Doncs aquestes petites... Sí, a l'abril va passar aquest any. Aquestes petites fuetades
que fan les estacions, que és un procés de l'estiu cap a l'hivern, doncs a vegades tens dies puntuals on fa realment fred, on es tapa el cel, coincideixen una sèrie d'ingredients que et provoquen que et faci molt de fred, com tindrem una sèrie d'ingredients que dimecres provocaran que alguns llocs de Catalunya faci calor o fins i tot hagin d'anar pràcticament amb sandàlies, allò que tu havies dit de deixar en un recolle.
i és la cosa més normal del món, o sigui, en funció de com es mou l'atmòsfera, a poc a poc hi ha una cosa que és clara i evident, ens estem distanciant del Sol, l'eix d'inclinació de la Terra ens porta cap a un punt que és el més allunyat del Sol, això provoca que a les temperatures hi hagi un petit diferencial en termes globals entre l'hivern i l'estiu, i el que provoca és que hi hagi les quatre estacions marcades que hi ha en el clima mediterrani, amb dos que són una mica semblants, que és la primavera i la tardor, que són un procés
d'un fred cap a un calor. Què ha passat aquest cap de setmana? Jo és que crec que el que ha passat és que anàvem excessivament abrigats. O sigui, no ha fet calor aquest cap de setmana. Dissabte i diumenge. Home, si no. Es podria anar de manera curta. Bueno, doncs mirem els termòmetres i aviam quin termòmetre a Catalunya ha superat els 25 graus aquest cap de setmana. No, calor no. Home, estàvem parlant de calor. Ahir una mica sí, no? Bueno, a Sant Just no vam arribar als 22 graus.
O sigui, si estàs al sol com un llarg endaig, sense moure't gens ni mica, en un lloc on estàs sense cap tipus d'influència de vent, potser sí que si t'estàs molta estona el sol et crema, perquè recordem que és un sol del mes d'octubre. No, no, i al vespre més, quan s'anava el sol, és veritat que t'has d'abrigar i tot plegat. I les temperatures ja al món baixen en funció. Si arribéssim als 30 graus, la baixada del vespre seria 25-26 i passaríem calorament. El divendres feia molt fred.
Divendres va ser un dia en què va coincidir el vent del nord, va coincidir un front que ens arribava pel nord i que arribava amb prou entitat a Catalunya, i això va provocar, doncs, entre el vent del nord, l'aire fred en alçada i la precipitació, que les temperatures no passessin dels 13 graus, que és un dia com d'hivern, és una petita foetada, igual que tenim petits estiuets.
durant la tardor que ens fan la guitza perquè ja has canviat l'armari, doncs ara resulta que podem trobar dies puntuals que ens estan dient que anem cap allà, i això és una manera d'avisar la natura que els arbres han de començar a tirar la fulla per terra, començar a preparar-se per dormir, les bèsties les preparen per marxar cap a llocs més càlids, els que acostumen a fotre el camp quan ve més fred, i els que dormen tot l'hivern ja van preparant-se l'estómac, i són aquests petits avisos que té la primavera de que arriba un canvi.
Ara, de cop i volta, sembla que això sigui una modernitat del 2013 i que aquest mes d'octubre sigui de bojos, quan ha passat sempre. És evident i és bastant clar que la memòria meteorològica és un desastre. Sí. O sigui, els humans ens movem a base de fuetades i de bufetades meteorològiques. O sigui, vas a maniga curta un dia, ve una fredurada, t'avisen, abans no avisaven, agafaves l'encostipat i vas en funció, en retard, del que passen les coses, no? O sigui, en comptes de dir, ui, mira...
Divendres, dia 11, va haver un cop de fred. Si no tinguéssim tots els mitjans que tenim, doncs el tanto, perquè alguna cosa està canviant. Potser que ja comencem a anar una mica més abricats al matí, veiem que el sol, doncs, llueix menys, i això ens porta cap a aquesta situació. Aquesta setmana serà un altre cop de contrast, i encara empiparà més aquests que diuen, però sí,
i ara vull fer canvis d'armari, perquè el món ha d'evolucionar en funció dels armaris de la gent i de la roba que es posen. És igual, és una mica de broma que fèiem, perquè aquesta situació és complicada, s'entén que emprenyi una mica, perquè hi ha dies que t'abrigues, hi ha dies que et sobra tot, hi ha dies que tries una roba que al migdia està suant com un pollastre, i aquestes coses passaran i continuaran passant, perquè aquesta setmana es presenta força càlida pel que fa a les màximes i fins i tot les mínimes, i ho explicarem una mica ràpid. A veure...
Aviam, demà... La situació que tenim és frons atlàntics que entren a la península ibèrica, però no entren des de massa al nord, sinó que entren, com si diguéssim, des de Lisboa, pel centre de Portugal, i això provoca que, si ens imaginem el gir d'una depressió en el sentit contrari de les agulles del rellotge, a Catalunya ens escombra sempre aquestes depressions en funció de sud. O sigui, sud-oest, sud o sud-est. I aquesta influència de vents del sud, tu ja saps que sempre ens arriben una mica rescalfats a casa nostra.
I això el que provoca és que les temperatures s'enfirin per sobre del que és normal. I aquests vents del sud serà la marca pràcticament durant tota la setmana. Això provocarà que aquells 13 graus de màxima del divendres o aquestes mínimes de 10 graus la nit de divendres a dissabte a Sant Jús o de 12 graus la nit de dissabte a diumenge desapareixin momentàniament i durant aquesta setmana tornaríem a parlar de principis de setembre. Que la gent no s'espanti però tornarem a tenir una miqueta de caloretes aquesta lluita entre el fred i la calor que comentàvem abans.
Demà arriba un front, és un front perponent, que arriba a Catalunya completament desfet, amb una influència de vents aponentats, que arriben rescalfats, els vientos d'Espanya, que li diuen a la Vall d'Aran, i aquests vents provocaran que les temperatures continuïn pujant una miqueta. Avui arribarem a uns 22 de màxima, per alguns molta calor, per altres la típica temperatura d'un mes d'octubre, i a la nit tornaríem a jugar amb aquests valors d'entre 15 i 16 graus. La nit tornarà a ser fresca i al matí també, o sigui, anem al tanto pels encostipats.
Demà, el que dèiem, seguim amb aquesta situació amb alguns núvols per arribar d'aquest front, les temperatures s'enfilen fins als 23, 24, perquè, tot i la presència d'aquests núvols alts, tindrem aquests vents que ens faran pujar el termòmetre i a la nit ja notarem que no farà tanta fresca ni a la nit ni al matí, perquè els valors estaran al voltant dels 17-18, farà una mica, però si fas alguna activitat a les 8 del matí tindràs calor.
De cara al dimecres, seguim amb aquest augment, potser el dimecres serà el dia més càlid perquè tenim un cel net però amb una influència de béns del sud-oest que escalfarà molt l'ambient a Catalunya, es podria arribar a superar els 25 graus en alguns punts del delta de l'Ebre i a la resta al voltant d'entre els 20 i els 25, o sigui que si en just podíem arribar a 24 al migdia amb aquest ventet escalfat farà calor.
Dijous i divendres sembla ser que s'ennubula una miqueta més el temps, tindrem un temps més tapat, el front que arriba té una miqueta més d'entitat, és una circulació de fronts que ens arriben per l'Atlàntic cap a la Mediterrània. Aquest no és plujós, no és excessivament inestable, però sí que portarà molts núvols i això farà que el cel quedi una mica més tapat. Les temperatures no variaran, al tanto, perquè si parlem...
de 24 a gairebé 25 graus dimecres, amb la humitat i amb els núvols que ens vindran dijous i divendres, la sensació d'aixafogor pujarà i tot i tenir un termòmetre normal, tindrem una sensació d'aixafogor, de mal rotllo que dona aquestes temperatures quan ja havíem entrat a l'hivern pràcticament el cap de setmana passat.
I el cap de setmana sembla, i ara ho indiquen els mapes, que es mostra tranquil. Després d'aquest dijous i divendres una mica més tapadot, amb algunes gotes, potser dijous, i amb temperatures xafogoses, el cap de setmana serà càlid. O sigui, el cap de setmana serà de 24 a 25 graus, amb temps agradable, amb la presència del sol, i amb mínimes que no seran excessivament fredes. Estan previstes uns 17-18 graus, que no és fred. Ni a la nit, ni al... Aviam, que si a les 3 de la matinada vas a màniga curta... No és com aquest dia, sí, sí. Però no serà com aquest cap de setmana, o les nits d'aquest cap de setmana. O sigui que...
setmaneta molt tranquil·la, la que encetem, així ho indiquen els mapes avui, ho anirem seguint per si alguna cosa canvia, però sembla ser que no. Molt bé, Carles, perfecte. Gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Vuit minuts i les onze, posem una mica més de música en aquest matí de dilluns, ara amb els Clems Night, i aquesta cançó es titula The Sound of German Hip Hop.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Mig minut i arribem a punt a les 11 del matí. Connectarem tot seguit amb la xarxa per actualitzar-nos, saber què passa arreu del país i de seguida també tindrem el butllet informatiu del Sant Jus Notícies. Tornarem després entrevistant a Judit Covenya sobre la figura de Daniel Cardona que parlarà divendres també en una conferència a l'Ateneu i també tertúlia d'actualitats.
Són les 11. Notícies en xarxa.
A 76 anys va ser membre del primer govern de Jordi Pujol. I el PP a l'Ajuntament de Barcelona demana al govern que aclareixi on construirà les presons de la capital catalana. Un cop tanqui la model, la reclamació l'ha fet Alberto Fernández Vía des de la xarxa. Esports, el tècnic de l'hospitalet Martín Poce dimiteix pel mal inici de temporada de l'equip.
La Generalitat està pressionant l'Estat perquè prohibeixi també el pas de camions a dos punts negres de la xarxa viària. Són la Nacional 340 a les comarques de Tarragona i la 240 a Lleida. Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, el govern ja ha traslladat aquesta petició al Ministeri de Foment per treure els camions mentre no es desdoblin aquestes vies. Seria una mesura com la que ja s'ha pres amb la Nacional 2 a les comarques de Girona. Els alcaldes d'aquestes zones, Nacional 340,
però reclamen la gratuïtat de les autopistes que hi ha, i no només per als camions, sinó per als veïns que hi passen diàriament. L'alcalde de Torra d'en Barra és Daniel Massaguer i ho ha explicat a la xarxa. Tot el que sigui una mica descongestionar els nostres pobles és una bona notícia. Si això va en aquesta línia, bé, va passar-nos l'ament als camions, si no pertenem que teníem.
En el cas de Lleida i de la Nacional 240, els alcaldes reclamen que se llibri de peatge a l'AP2. Es multipliquen les reaccions ja a aquesta hora per la mort de Max Canar, qui va ser primer conseller de Cultura de la Generalitat entre els anys 1980 i 1984. Max Canar mor aquesta matinada als 76 anys. Des del govern, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat...
a Catalunya després del franquisme. El Consell de Cultura ha recordat Càner com una persona imprescindible en l'àmbit polític, però també en el social. Ferran Mascarell ha destacat el paper que Max Càner va jugar durant la transició amb la direcció de Serra d'Or, amb la fundació d'edicions 62 i amb la promoció de realitats tan importants com la Gran Institut Aller Catalana i el Congrés de Cultura Catalana. Mascarell ha anunciat que demà es condaturarà Max Càner amb la medalla d'Or de la Generalitat.
I a Santa Perpétua de Mogoda continua una jornada de vaga dels treballadors de l'empresa Panrico. Uns 200 empleats bloquegen de fet els accessos de les instal·lacions. Els Mossos d'Esquadra hi han desplaçat quatre furgonetes i han fet una càrrega per intentar obrir el pas dels empleats que volien anar a la feina, tot i que només han aconseguit fer recular uns metres les persones que bloquejaven l'accés. Els treballadors no han aconseguit...
El grup municipal del Partit Popular, l'Ajuntament de Barcelona, exigit a la Generalitat i també al Consistori, al govern del Consistori, que anunciï immediatament on vol construir les noves presons que hauran de substituir la presó model. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el president del Partit Popular a Barcelona, Alberto Fernández Villar, ha dit que no confia en la data del 2015 que va donar el conseller de Justícia, Germán Gordo.
que abans del 2017 i 2018 la model no estarà tancada i això si no hi ha nous retards. Però va afegir una cosa que em va sorprendre, va dir, i no farem la presó de la zona franca, i afegeix, però a Barcelona hi haurà dues noves presons, una de preventius i una d'oberts, i totes dues al terme municipal de Barcelona. I quan diuen, a on? Diuen, això ja ho anunciarem l'Ajuntament de Barcelona. Han passat ja 10 dies, i encara ho sabem, quan aniran les presons.
Gràcies.
L'economista Arcadi Oliveres també ha explicat que les pensions es podrien apujar un 80% si es lluités contra el trau fiscal. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Cuina Miracle i el Centre Cívic Joan Maragall, per exemple, organitzen dimecres conjuntament un taller teòrico-pràctic per fer panellets. Serà el Centre Cívic i s'han de fer inscripcions prèviament a l'equipament. Dijous al vespre s'inaugurarà una exposició de Teresa Faneca i Maria Àngels González al celler de Can Ginestar, sota el títol Sol i Sorra. I divendres hi haurà dues conferències a Sant Just. Una d'elles la impartirà Judit Covenya sobre Daniel Cardona i Civit.
En el 70è aniversari de la seva mort serà la sala Isidore Cònsul de Can Ginestar i l'altra xerrada anirà a càrrec de Lluís Soler, que parlarà de minerals i roques, la gènesi dels jaciments minerals. És la primera xerrada de la CEA sobre la mineria a Catalunya. Es farà a les 8 del vespre al local de l'entitat a la Taneu.
També en el marc de les festes de tardor, aquest dissabte, l'Associació de Veïns farà una nova marxa reivindicativa per Sant Just. Aquest any el lema és la campanya a favor de la renda mínima garantida. L'entitat veïnal va contribuir a la recollida de signatures per la ILP que defensava aquesta renda mínima i ara ho fa amb el marxa Camina i Manifestat per Sant Just.
El punt de sortida serà dissabte, dia 20, a dos quarts d'11 del matí, des del parc de Joan Maragall. El recorregut passarà pel carrer Verge del Pilar, Creu, Raval, Bona Vista, Badó, entre d'altres, fins a arribar a la plaça Camoapa, on es repartirà l'esmorzar. Les inscripcions s'hauran de fer el mateix dissabte al parc de Joan Maragall.
I acabem destacant que a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just obre un nou taller d'escriptura creativa per a joves. El curs s'adreça joves fins a 18 anys i seran grups reduïts. Seran un total de 9 sessions que s'impartiran a les escoles a partir de dilluns que ve dia 21 i a diferents horaris. Els dilluns des de les 4 fins a dos quarts de 6 o els dimarts de 6 a dos quarts de 8 del vespre. Les inscripcions es tancen divendres i s'han de fer a la Secretaria de l'Ateneu de 5 a 9 del vespre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
An old man turned 98. He won the lottery and died the next day. It's a black fly in your Chardonnay. It's a death row pardon two minutes too late. And isn't it ironic?
Fins demà!
Bona nit.
And then meeting his beautiful wife. And isn't it ironic? Don't you think?
Bona nit.
Fins demà!
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Passa minut d'un quart de dotze, aquesta hora parlem d'una conferència que es fa Sant Just aquest divendres i que impartirà de Judit Covenya sobre Daniel Cardona i Civit en el 70è aniversari de la seva mort. Es farà a la sala Isidro Consol de Can Genestà a les 7 de la tarda i organitza el Centre d'Estudis Sant Justencs i avui parlem amb la Judit Covenya. Molt bon dia, Judit. Hola, bon dia.
que de fet ja va escriure fa temps un article justament pel Centre d'Estudis parlant de la figura de Daniel Cardona. Fa temps parlant amb en Jordi Cardona, amb el fill d'en Daniel, em va demanar fer una mica de recull i endreçar una mica les memòries, tot allò que ell entenia, i bé, vaig intentar de fer-ho. De fet va sortir un article on es recordava i es feia memòria de tota la trajectòria política i humana
jo vaig agafar més la vessant humana, perquè no soc historiadora ni ho pretenc, i bé, vaig fer tot un enfilall de tot allò que se'm va explicar, més de tot allò que vaig llegir, i que en aquests moments estic rellegint per poder dir alguna cosa el dia 18 aquí a Sant Just. Què és el més destacat d'aquesta faceta humana, que potser és la més desconeguda, o el que més et va sorprendre? Coneguent la família Cardona no em va sorprendre gaire.
Però de la faceta humana jo penso que un home que va morir amb 52 anys, que ara és un home jove, seria un home encara jove, jo diria que de la faceta humana era la curiositat i la capacitat d'interpretar el món i el moment en què vivia.
També un punt d'intransigència, d'intransigència del perfeccionista, del que ho vol fer tot bé i a vegades massa. I això a vegades va a la contra d'un mateix i fins i tot d'allò que proposa. I després a mi em va xocar i em torna a xocar ara l'honestedat d'en Daniel Cardona.
rellegint els escrits d'ell rellegint el que n'opinen d'altres veient la biografia ben escrita d'en Rovira Alta i molt ben documentada el que sura constantment és que té molt clares les línies vermelles que no s'han de travessar mai i una és aquesta l'honestedat ser clar
que per fer política, ni aleshores ni ara, probablement és el millor actiu. Segurament no han canviat tantes coses, no?, en aquest sentit. No. En aquest sentit, la veritat és que estic una mica a la xerrada, anirà o intentaré posar uns quants interrogants que jo m'he fet i que se'm presenten perquè hi veig
Un paral·lelisme absolut en el moment que estem vivint, ara mateix. Rellegint els seus escrits, intentant reescriure ara, al mateix temps que llegeixo els diaris o escolto la ràdio o miro la televisió, avui mateix, de cop i volta, és com el dia de la marmota. Hi ha coses que segueixen donant voltes a una sínia de la mateixa manera o molt semblants,
ha canviat la floritura del llenguatge. Fem servir algunes, no totes, eh?, algunes paraules diferents. Però hi ha una manera de fer i d'avançar que són molt, molt, molt, molt semblants. I estem en un moment polític, econòmic i social molt similar en aquell moment amb una diferència substancial i important, que és que en aquests moments penso que, per sort,
el nivell de violència que es podria generar al carrer, d'enfrontament armat, a totes bandes i des de tots els àmbits, està com més controlat i en aquest punt està més civilitzat. Però vaja, la violència verbal, l'escalada de mentida, la manipulació dels discursos de la gent...
La descol·locació dels partits, d'allò que se'n deia dretes i esquerres, i que ara en algun moment també... És molt i molt similar. Jo tinc al davant un escrit ara mateix d'ell, una cosa curteta, que si no sabessis que l'ha escrit en Daniel Cardona, segurament el podria signar gent d'avui mateix, no? Déu-n'hi-do. Algú que et diu, un estat no pot en realitat interpretar cap ample sentiment de llibertat política...
mentre a l'interior seu romanguin nacionalitats sotmeses al seu domini i sobirania. Cap partit d'un poble sotmes a un estat plurinacional no pot lògicament titular-se nacionalista si no representa una acció insurgent que suposi el domini i sobirania d'aquell estat. No hi ha federalisme sense una hegemonia, no hi pot haver autonomia sense un centralisme estatal,
Per això no som autonomistes ni federalistes. Jo penso que en aquests moments també hi ha gent que podria subscriure això sense massa problemes. De fet, de quant data aquest text? Doncs això és dels anys 30. Això és encara... Mira, això està per la pàtria i per la llibertat. Ara fallaré perquè no tinc la data exacta.
Però això és a finals dels anys 30. Déu-n'hi-do. De fet, per tant, tot aquest moment que et situes, que seria equivalent, aquest paral·lelisme, seria de just abans de la Guerra Civil, no entenc? Abans de la Guerra Civil, sí, però després de la Guerra Civil també hi ha un munt d'escrits. Perquè en el Daniel Cardona, per desgràcia, se'l situa molt abans de la Guerra Civil, però durant la Guerra Civil va tenir paper...
I després de la Guerra Civil va tenir molt de paper. Va morir el 43, o sigui, molt poc després de la Guerra Civil. Però va ser algú que no va parar. Es va passar mitja vida a l'exili, però des de l'exili va seguir treballant i treballant molt fort pel país i pel poble. Va ser un alcalde que fins i tot està absent i a l'exili forçat en el període del Vianinegre.
la gent que es va quedar al front de l'Ajuntament, que eren els seus opositors, directament ideològics, i de fet es va posar al davant i hi havia en modulell, però van estar-se cartejant i van seguir el programa que en Daniel Cardón havia proposat, perquè era un programa de progrés que ens va fer tenir clavegaram en condicions, que va fer posar fons a tot arreu, que es van ordenar un seguit de coses, que es va crear l'Escola de la Taneu,
És una figura d'aquestes que, per tant, més enllà de tota la vessant política, també té aquesta part que ens comentaves al principi, no humana, i que la gent, d'alguna manera, és una figura que recorda... Hi ha gent que la recorda, hi ha gent que l'ha mitificat, i penso que és una figura molt silenciada al mateix temps, és a dir, la recordem de tant en tant, ara fas tant anys que es va morir, ara en parlem i en parlem a casa, a Sant Just,
és incòmoda creus? molt molt és molt incòmoda perquè era molt clar en els seus plantejaments era molt directe no tenia embuts no li feia por parlar de lluita armada quan parlava de processos nacionals i d'insurrecció perquè ell parlava en aquests termes que també s'han de contextualitzar i posar-se en el moment en el que eren
Clar, de fet, justament tota aquesta faceta que ens comentes ara és la que està, doncs, possiblement per això és el que l'ha apartat, si més no, d'aquests grans noms que recordem més sovint, no? Sí, però és que aquest senyor va estar al costat del senyor Macià i era una figura del mateix nivell. I d'això no ens sentim a parlar. Se'ns han explicat més o menys, perquè jo penso que la nostra història i la nostra gent la coneixem molt poc,
Justament perquè estem a dins d'aquesta cosa que es diu estat espanyol, no? I allò que diu el senyor Bert no és pas un invent del senyor Bert. Fa més de tres segles que dura. Sí. Doncs aquest senyor en un moment donat que sí que va donar moltes claus i va estar al costat del senyor Macià amb moltes de les seves accions i se'n va desencantar i després va ser un crític absolut
d'una manera de fer que pensava que era massa cosa de cara a la galeria i massa poc preparat tot el que eren els mecanismes de funcionament que havien de donar suport en aquell aparador i em sembla que la història dona més raó en Cardona que per desgràcia en aquests termes si no estem preparats per administrar un
canvi de poders real, a fons, amb la implicació de tothom. No arribarem enlloc. Arribarem de nou a la frustració. Donarem les nostres energies en va. Tot i així, si cal anar-hi, hi anirem. I això és el que va fent Cardona. Una vegada, i una altra, i una altra. Equivocat en algunes coses o no? Ves a saber. Segur que hi ha
Opinions per tots els gustos. Doncs penso que s'hauria de conèixer. És a dir, igual que es coneixen alguns dels discursos fets per en Companys, per en Macià, s'haurien de conèixer alguns dels textos d'en Cardona i s'haurien de llegir també a les escoles. Doncs valdria la pena, suposo que formar part d'aquest procés de recuperació de la memòria històrica que de vegades és difícil, no? Sembla que és molt més difícil del que hauria de ser.
Sí, és difícil perquè ens fa posicionar. Ni més ni menys. I això incomoda. Perquè vol dir que estaràs d'acord amb gent i estaràs en desacord amb d'altres, amb qui potser tens afinitats en altres àmbits, no en el polític. Però bé, anar creixent i anar fent-nos madurs en...
Jo diria que en cultura democràtica i política és això, és no tenir por de ningú, del discurs de ningú, és poder-se mirar tot el que s'ha dit i el que s'ha fet amb una certa distància, però també aprofundint-la mínimament, desmuntant els mites per tornar a la posició de persona, de carn i ossos, com tu i com jo, amb una mica més d'empenta, per segons quines coses, i segur que em va deixar d'altres a fer...
com fem tots una mica resituar-ho i sí fer veure els paral·lelismes i després una altra cosa que sí que hi vull posar l'accent que és que si recordem en Cardona de tant en tant que això no sigui només una excusa per dir des de llavors no s'ha fet res i ara de cop i volta ha sorgit el moviment de l'Assemblea Nacional quan sorgit el CUP
han sorgit altres fórmules o el procés constituent, altres fórmules d'organitzar-nos. Tot això no sorgeix com un bolet. Des d'aquell moment, des d'abans d'ells i des d'aquell moment, hi ha hagut gent que ha seguit fent les coses, com en Cardona suggeria o proposava de fer. Hi ha hagut molta gent que ha estat incòmode, que segueix sent incòmode, que ha estat silenciada. Avui no ha mort un, que no va ser...
Va ser visitat conseller, però després, fins avui que s'ha mort, no en tornem a parlar, no? És veritat. Però de dretes i d'esquerres, de centres de tots nivells. En Xirinacs era una altra incòmode. Entre en Cardona i nosaltres, entre aquelles accions i les d'avui en dia, hi ha un fil conductor que hauríem de poder llegir. Poder llegir-lo bé, una, per no repetir els errors que es van cometre i no repetir-los ara, sinó...
fer-ho una mica més bé i si realment tirem cap a voler un estat propi. Està clar, segurament aquestes figures incòmodes possiblement són sovint molt més necessàries del que ens pensem, no? Penso que sí, és la meva opinió i pot estar en desacord amb la de molta altra gent, però sí. Tot allò que ens crea incomoditat ens està parlant d'alguna cosa que també té a veure amb nosaltres, per tant ens ho hem de revisar.
Si més no, ens hem de tornar a mirar, veure per què ens incomoda tant i posicionar-nos de nou. Senzillament això. Doncs aquest divendres hi haurà aquesta conferència molt interessant a les 7 de la tarda a la sala Isidro Cònsul de Can Gén està per parlar de Daniel Cardoni Civit. Recordem, en aquest 70è aniversari de la seva mort l'hem partit la Judit Covenya i avui hem volgut parlar amb ella. Moltes gràcies, Judit. Gràcies a vosaltres. I fins aviat. Molt bon dia. Fins divendres.
Fins demà!
Two old mates sitting in the sand. One was she, the other were a man, salty proud.
Bona nit
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze i és moment de fer tertúlia. I per això saludem, com sempre els dilluns, la Vicenç Riera, la Carme Amador, el Josep Poderc i el Jaume Jalabert. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia a tothom.
Per parlar d'actualitat, avui abans d'entrar, la Carme m'ha dit que està molt enfadada amb el món. Sí, però llavors ja poden marxar que començo jo sola. No amb el món, estem vivint tots una contradicció contínua.
És cansat, no? Segons què? És cansat i és pesat. Aquest matí estava escoltant la tortuga que fan els dilluns. Baixem això una miqueta, gràcies. És que ho fas expressament, eh? A RAC1, que saps que els dilluns al dematí està tot a l'atroper del Sardà, la Rahola i tots aquests, i és que et tornen boja, ja, de veritat, perquè ara...
Ara ja comencen a cantar-nos una miqueta que tots som espanyols i catalans, on fa 15 dies deien que catalans i la independència. Llavors, depèn del calor que fa i de la llum que s'encén. Jo llavors dic, mira, escolta, m'avorreix molt perquè no entenc res. Patres, enteneu alguna cosa? No, ja estàs dient, no. No, quan comencen a... De veritat...
Jo sempre dic ho mateix i repeteixo 40 vegades, que no va dirigit a la gent que vivim, els que consumim i els que sobrevivim. Va dirigit a ells, a la cúpula. Jo el que veig malament és que hi ha massa barreja.
Cosa barrejada, no farem res. És que ara... No, és que és això. Tu perquè ets molt jove, però no teniu la sensació que es parlen... Però també ho pateix, encara que ets molt jove. Però elles poden fer millor una criba, menys jo, a la meva edat ja, ja no em don per fer tantes bifurcacions al meu coco.
és que a mi m'agrada anar, ja un dia d'aquests diré que m'agrada estar quan parla el Jiménez Los Santos un dia d'aquests, perquè almenys és un tio que és un destroyer, però ojo, que és un culturet de mucho cuidado, eh? No, el que vinga dir, no me, poso això d'exemple com a extremisme, perquè hi ha un dia que també em semblarà bé, ja, el que diu el Jiménez Los Santos, ja diré, ah, doncs mira, té raó, és que hem arribat a aquest punt de tonteria que hi ha, sí, sí,
o no ho veieu així? el nostre país està molt dividit ja no et dic posant aquest perquè aquest és un sant hauries de veure el nen de 13 televisió
Que es veu que a la Vanguardia l'he posat una crella i tot. És de la Copi. No, a més de la Copi, però més. Però és de la Copi. La inter-economia s'acaba. S'acaba, sí, però és igual, i canviant és no sé què. Els mismos perros que els diferents collars. Ah, no ho sé, no ho sé. L'he canviat el nom, em sembla, no ho sé. No ho sé, potser s'ho quedarà un altre. L'he vist a la 13 de televisió a la nit, encara que siguin dos minuts, allò és ja...
Bueno, em sembla que al Basté li ha posat una... Al Basté, em sembla, una querella, o la Vanguardia, com a mitjà. Perquè ell va dir que al Basté cada matí, quan obria la ràdio, deia, abrim, bueno, bon dia a tothom i tal, i pels de fora de... Com va ser?
no sé, una cosa que no ens entenien és el tema que es van dir mentides sense impunitat pot agradar o no pot agradar però mai a la vida diria una bestiesa així com a professional ni com a persona totes aquestes bogeries
que tothom té raó, tothom el se sent parlar i tothom té raó tothom té la seva raó té la seva raó per això quan dic que estic enfadada amb el món és que agafes el diari nena i se't trenca mira jo sóc de l'opinió jo tinc la meva idea i la tinc la meva idea des de gairebé que tenia ús de raó
A mi, si hi ha algú que coincideix amb la meva idea, m'agrada. Si no coincideix amb la meva idea, no me l'escolto i endavant. Però està més acomodant, tu. Perquè llavors, esclar, ho vaig fer amb mi o... A veure, mira, jo m'intento formar a mi mateix. Ja, ja, ja. No hi ha ningú que m'hagi de formar a mi. No, perquè ja hem arribat a un punt de la nostra vida que no ens tenen que fer. A mi ningú m'ha de formar. És a dir, a mi quan parla...
i reconec que parla molt bé, l'Oriol Junqueras parla molt bé, però no és ell qui m'ha de formar, sóc jo qui em formo. Sóc jo qui m'agrada tenir el coneixement de la història de Catalunya i no que ell m'expliqui la història de Catalunya. Vull dir, i potser coincidim molt, potser coincidim molt. Amb els altres em passa el mateix.
algunes coses del PP potser hi ha alguna cosa que té raó. I jo ho accepto, llavors. És com estàs dient també una miqueta el que t'ha dit jo. Depèn de qui parla, se l'està obert. Em formo jo, no els necessito amb ells perquè em formin. Però tothom no té la capacitat que pots tindre tu intel·lectualment, Josep. Molt bé, és clar. Això és una de les coses que la gent ha de tenir present.
Si no tinc la formació intel·lectual suficient, no me n'escolto a cap i vaig a la meva. No, però el mal d'això és que hi ha gent que no té la teva formació i se l'escolten i no entén res. I té el mateix dret que tu a votar.
Jo me n'analitzo altres coses. Per exemple, la lluita que ara hi ha entre els 30.000 de la plaça Catalunya, o els 60.000, o els 105.000. No, agafeu el televisor, mireu.
la plaça de Catalunya i mireu l'acte de beatificació i veureu si hi ha gaire diferència entre l'un i l'altre. Veureu que no hi ha gaire diferència, per tant, la beatificació n'eren 20.000, n'eren 20.000 perquè estan numerats, aquí porto la invitació, estan numerats, eren 20.000 comptats, per tant, a la plaça de Catalunya no n'hi havia més de 30.000. No ho veig ara, no ho veig ara.
per comparar una cosa amb l'altra. Visualment ja es veu, no? Visualment ja es veu. És que l'espai no don, la plaça Catalunya, perquè hi hagi tanta gent. Aquí teniu problemes amb els auriculars? Sí, és que m'estic quedant sorda, que ja seria el colmo.
No, el que tens ara no funciona, eh, Carme? Vull dir, jo soc molt partidari Ara entra el Carles i ja mirarà de resoldre-ho I està Solucionem Tornem, doncs, a aquesta guerra de xifres Que deia el Josep No, no, jo hi ha una roda de xifres Ja la tinc aviat pronosticada 30.000 i punto Clar, clar
Perquè si agafes... Però ja ho sabien ells, també, que no serien tant. La quantitat està feta que tu tens una invitació. Vol dir que els que hi ha d'invitats... Sí, sí. Mira, jo tinc la invitació. Número. 685. És a dir, cada un tenia una cadira. No hi havia ningú dret.
A més a més d'això, això estàs comptabilitzat abans. Això estàs comptabilitzat ja abans. I allà està ben col·locats. El que estava ja ben col·locat, a la plaça que dormia, estava... Clar, vull dir, aquesta és la qüestió, que allà està ben col·locats, els veies tots col·locats, i si compares les fotografies de l'un amb l'altre, dius, escolta,
no n'hi ha més de 30.000 a la plaça de Catalunya marxant del centre quan feien la imatge l'ampliaven i la feien ah, bueno, clar, si et poses dintre d'un grup no, no, no, en reflexo queda més via al centre ah, només al centre? el trànsit circulava igual igual es veu que no va ser tant com s'esperaven ara, jo també dic jo crec que en aquest moment els organitzadors dels Somos
Som Catalunya, som els d'Espanya han d'estar molt cremats amb el PP i amb Ciutadans perquè aquests dos han volgut fer-ho seu això i no volien tenir partits polítics ells
Ells no volien tenir partits polítics. Que hi anés el que se sentís espanyol i català i punto, encara que fos d'esquerres o que fos de PP o que fos de socialista, el que fos. Que hi anés qui volgués que se sentís. I aquests ho han polititzat. Jo crec que ara el Somos Espanya i Somos Catalans...
Jo crec que estan molt cremats en aquest moment. Perquè els hi van rebentar l'acte. Hi van rebentar. Materialment. Els va treure l'altre dia el Conill, sembla. Si va fer una entrevista. Tot i així encara, inclús ells, es compren cap a casa. La minoria callada. Clar, van voler-ho fer seu. Com ho saben ells, que són la minoria callada els que van votar? Van voler-ho fer seu. I jo crec que hi va haver gent que es va estindre d'anar-hi precisament per això. Prou.
Sí, per no ficar-te dintre... És a dir, de socialista no n'hi va anar cap, segons diuen. No hi va anar-hi el partit, però de socialista segur que n'hi van anar. Segur? Segur que n'hi van anar. I va fer bé el partit socialista de no anar-hi, com va fer bé l'Unió Democràtica de no anar-hi, perquè cadascú faci el que vulgui.
Si això ja ho polititzo malament... Clar, és el que passa moltes vegades, no? També amb altres temes. Polititzar les coses. Clar, polititzar... Avui en dia tot és política. Però és el que no pot ser, eh? No pot ser això. Jo no soc dos...
Som els... Som els catalans, som els d'Espanya. No, no ho sóc. Però... Jo trobo això de barrejar i la minoria silenciosa. La minoria silenciosa no va anar-hi, ni l'altre dia. Exacte, vull dir, no. O sigui que no. Amb això només hi ha una solució. Que deixin votar i sabran qui és minoria silenciosa i qui no és. Sí, sí.
Ah, que no anem a votar? Que anem a votar. Quan vagi a votar se sabrà si vols votar o no votar. Primer s'ha de votar això. Si es vol, no es vol votar. És que ells ja no deixen votar precisament perquè tenen la por de que sortirà que sí.
ara m'he perdut parlen de la consulta estàs a canji no està el tema de la consulta sí que deixaran sí que deixaran fer la consulta sí que deixaran la por que tenen
si no la deixi es farà es farà potser serà una sorpresa per uns i pels altres és que no anem a votar si volem votar jo crec que sí que es farà si no seria un fallo tècnic per part dels de Madrid i un fallo tècnic per aquí no deixa'ns fer això és que no tenen si voleu jugar jugueu
És que no en tenen cap de fallos de Madrid. No, no, però és que n'hem tingut tots, eh? Per això, en aquest cas... No crec que siguin tan tontos com per dir no es pot fer la consulta, eh? Així, bueno, així per què no ho fan? Ara ja es fan al 14? Jo el que no trobo bé és això, que es diu Madrid. No, Madrid no és...
El règim que hi ha a Madrid, però els madranys, que hi ha tant sants com a tot arreu. Jo és que almenys el que jo conec, eh? Jo mateix, jo també, jo també. No solia dir Madrid, solia dir el govern que hi ha a Madrid, en tot cas. Sempre sí, perquè a Madrid jo tinc amics, gent que ha treballat amb mig i tinc contacte, i mai a l'havia tingut cap problema. Que també hi ha majories i les joves allà. També, també, també. Clar.
Bueno, deixem estar això i ataquem una altra cosa més normal. A mi em va agradar més l'altre dia, que vam parlar més de Sant Lluís. Avui ja deixem perquè a mi això ja em supera. Com que ja he dit que estic armada amb el món i això ja està. Xerra, xerra. El tema del mil·lenari. Ara ja n'hi ha dos afectats. Sí.
on viviu vosaltres i millor algun dia anirem a parar, no ho sé, bueno. Dos i mig. Dos i mig. Ja sabeu que han tancat el restaurant, no? Sí. Perquè es veu que no donava massa de sí i tot el rotllo, molt bé. Però és que han tancat també el bar. Sí. I la gent que està allà, i no em diguis això de la maquineta, eh? No vaig per un altre cantó ara. Home. Llavors, la gent que va allà...
Vosaltres creieu que els ajuntaments esteu escoltant que tanquin els dissabtes i els diumenges? Quan hi ha molta gent que anar a jugar a la porra allà i a jugar a l'ajedret els hi don la vida? Home, és que s'ha de dir una mica de sensibilitat. No em miris perquè tu tot ho trobes.
No, jo no ho trobo bé. Hi ha molta gent que està sola a casa i anar al mil·lenari quan s'hi representava, sortir de casa i passar allà a la tarda jugant a cartes? No. No esteu d'acord amb mi? No, juguen a cartes. A què juguen? Al dòmino. Dòmino. Dòmino. Dòmino només. A veure com ets? O sigui, el dòmino. Si juguen a cartes és una altra cosa. No, no juguen a cartes. Bueno, però juguen al dòmino o al parxís? Ni parxís. Bueno, doncs van a fer mitja, les senyores? Tampoc. Tampoc. Van a xerrar. Van a jugar al bingo. Bueno, doncs que vagin a jugar al bingo. I què? Quin mal hi ha?
A cap. Perquè els hi tenen que tancar aquell espai. No, no tancen, l'espai hi és. No, el dissabte, els diumenges tancen, i el diumenge a la tarda també s'ha tancat. Però això ja fa més temps, eh? Home, tu per què? Perquè vius a casa teva. Clar, i vi que no m'hi ha d'anar. Ja, bueno, vale, però...
Jo no soc usuari del mil·linari perquè tinc la sort de viure en una planta baixa i no necessito els serveis. Si ho hagués necessitat també hi viuria, però reconec que un centre per a gent gran no pot estar tancat un dissabte i un diumenge.
Ho trobo bé, vosaltres? No, després ja et donen la meva opinió tot plegat. Tu tens el teu ordenador, que tu tens el teu món, tens el teu nivell, el teu nivell, pots vigir, pots fer moltes coses, perquè ets una persona amb un nivell intel·lectual. El Vicenç té la seva vida, els seus problemes, els seus nets... Però ell no viu allà. Vols callar? No viu allà.
Ah, i tal, però millor aniria... Però, ojo, hi ha molta gent que no viu allà que vaig veure el dòmino. Clar. Jo no soc dels que vaig veure el dòmino, jo a casa m'hi trobo molt bé. Exacte, però... I m'ho passo molt bé. I tu et trobes bé a casa? Jo et trobo bé a casa. Amb la feina que tinc i tot plegat. Però hi ha gent gran que jo els veia des de casa meva, que a migdia els veies passar el feix del braç tal tal, el senyor i la senyora que se'n anava a anar cap al mil·lenari.
senyals i senyores juntes no i van igual però em sembla que tanta crisi hi ha per treure això no sé és que jo el tema de la crisi també és una paraula que hi ha jo no ho sé però jo no voldria dir-te que em sembla que no és assumpte de crisi de què és assumpte? hi ha lleis que diuen que no es poden perdre diners
De tota manera, l'altre dia deien que la idea és que es pugui tornar a obrir aquest bar-restaurant del Milano. Però ara estem separant dues coses. Jo no estic parlant del restaurant, estic parlant del centre cívic. Jo estic parlant del centre cívic. Al centre cívic, els jugadors que van allà gasten menys que tassan en corbates. És que no tenen per què gastar res. Van a passar la tarda. No, perquè això és el bar, està tancat. Però ells van a jugar a carta i està allà, no tenen per què gastar res.
Però això ho poden seguir fent, no? No, està tancat. No, l'única cosa és que el gasto sí que hi és. El gasto hi ha calefacció... Hi ha neteja, hi ha neteja, hi ha un senyor que agirla... El gasto hi és. Ara, si s'ha pot mantenir o no es pot mantenir, ja és una altra cosa. A mi, no sé... Bueno, no sé què dir-te, no sé què dir-te, perquè tu te'n vas als plugues, te'n vas als entresiguts... Els plugues són tres vegades més que aquí Sant Just. Comencem per aquí.
Però suposo que centres n'hi ha tres vegades més que aquí, llavors també, eh? Clar, és que... Tot va proporcionar, eh? Que estic parlant d'una cosa que a mi personalment no m'ha afecta. També ho estic dient. Però crec que un centre cívic ha d'estar per la gent que vol disfrutar d'això. I s'ha acabat. Ja no dic res més. També van tancar el Sant Jordi, no? Sí, clar, també van tancar el Sant Jordi. I era un banc.
També van tancar el Sant Jordi i també donaven unes prestacions que la gent anava allà a passar la tarda, feien la seva gimnàcia, feien les seves coses i també el van tancar. Ningú va dir bé. Tenien un billar, tenien una coral.
I què, estàvem malament? No, jo dic que no. Ah, no, no, no, a mi em sembla molt bé. Sembla que t'aran rius, però esclar, també es va trobar a faltar en el seu moment, perquè molta gent es va quedar despenjada. Pensi que a tothom li agrada estar sol, passejar i mirar les estrelles i llegir, no? Hi ha molta gent que necessita estar en comunitat, com a...
manades, no? i xerrar de fútbol i xerrar de política que els ha sentit de cada cosa que dius, mare, adéu, allò que passes pel costat que dius, bé, cadascú però necessiten aquest desfogament i l'Ajuntament no pot pagar això és que hi ha gent que no s'hi roba a casa exacte, exacte i si hi ha un centre cívic, bueno, escolta no tothom som ja amb el Parc Nacional està ple de de moltes fieres, per dir-ho d'alguna manera i no totes són iguals
Però jo és un discurs que faig ara a favor de la gent que disfrutava d'això. A veure, jo no el faig servir. Ja callo, eh? Jo no el faig servir al centre cívic. Al centre cívic no el faig servir, a pesar de que visquen allà. Ara bé, sempre hi he pensat que hi ha una cosa, i tu abans ho havies trucat, que hi ha una cosa que a mi em repugnava. Que és, si necessiteu alguna cosa, truqueu al botó.
Això no és forma de tenir un bar. Això no és forma de tenir un bar. El bar, el senyor que té, o la senyora que té un bar, quan veu que un senyor se senta en una taula, s'aixeca i pregunta, prendran alguna cosa? Sí, però no és un bar això, és un centre cívic. No, és un centre cívic. Però ells es queixen també perquè el bar no donava res. Ah, perquè havien de donar. Ah, el bar no donava res. Home, és clar, si no donava res perquè només hi ha un botó.
Si tu, el que estàs arredo del bar, no t'aixeques i vas a preguntar si vols alguna cosa,
Tot el mes d'agost ha estat tancat i agarrat el centre cívic, eh? Ah, mira, sí, porta'm una cervesa. Porta'm un cafè. O porta'm això altre. Que no poden fer vacances. Un centre cívic no té que tancar un mes d'agost. Tothom no se'n va de vacances, eh? Tot el mes d'agost de l'1 al 31, tancada. Ara, encara més greu que això, encara més greu que això, trobo el tancament del restaurant. Ja, ja.
Això és greu, perquè jo vaig fer un contracte en què hi havia el servei de restaurant. I perquè hi havia el servei de restaurant, jo no accepto la substitució per una altra cosa, que Promuntza incompleix. És a dir, per a mi Promuntza està incomplent. Jo no estic conforme amb la solució de Promuntza.
I, per tant, no accepto el carnet. No l'accepto. Si va o no va, és una cosa. Però hi ha un contracte i què contracte? És a dir, jo, segons el meu contracte, resulta que Promunce està incomplint amb mi. I prefereixo que continuï incomplint amb mi a acceptar el carnet.
Això és la meva posició. Espero que ens estiguin escoltant les persones a la ràdio. No sé si l'Ajuntament escolta la ràdio. No, no, és que jo no vull ser un estómac agraït a l'Ajuntament. No vull ser-ho. No, no.
Vull que consti que m'estan incomplint el contracte. I l'Ajuntament té que donar una solució al tema aquest. El que diu la Carme, que si es té la intenció de tornar-lo a obrir... És el que ha dit el regidor, és el que va dir, que la idea era poder-lo tornar a obrir més endavant.
depèn quan és el debat esperarem que l'obrin l'ideem el 2030 està aquí o tomba la cantonada no però jo de veritat el restaurant ja ho deixo estar però el mes d'agost va estar tancat i barrat és que no es podia anar jugant a cartes encara que juguin al domino
No, és clar que sí. Tot el mes d'agost. I la piscina? Bueno, aquí de la piscina ja ho deixo estar. Ah, la piscina també. No, és que jo dic que per fer vacances a la gent que està treballant té un dret a tindre vacances. Potser els torrus. Ai, de veritat, és home, de veritat. Jo vaig cada tarda amb la residència i no tanca un torn any, eh? La gent sempre allà.
És molt diferent, eh? No, és diferent. Quan no voleu, sembla, a vegades? No, sí. L'any que veia atacaré una altra vegada perquè l'alcalde em sembla que ja estava una miqueta tip de sentir aquest tema. Que puc continuar amb el tema de la piscina, eh?
No, esclar, si està malament, està malament. El que passa és que ja ho he deixat estar perquè no hi ha res a fer. Però que una piscina gran no tanquin des del juny fins a setembre és que això clama el cel.
Ni juliol ni agost? No, no, deixen fora la rentapeusa aquella, que entro jo i hem d'evacuar els crius. Perquè és més petita. No tiris la mà. No, no, allà entrem tres persones grans i els crius ja van fora de la piscina directament. Perquè és una piscina per crius, de un metro.
I tanquen la de dintre, que la gent que vol fer esport la tanquen a l'estiu perquè diu que la buida. Quina piscina es buida avui en dia?
Si n'hi ha cap piscina al món que es buidi amb els aparatos que hi ha. Però jo porto anys amb aquesta història, eh? Jo porto anys. El meu fill té una... Però bueno... I vaig trucar... I vaig trucar una vegada... Vaig trucar a Catalunya Ràdio, que encara em sembla que hi havia... No sé si hi havia el Cuní, o l'altre, aquest que se'n va anar als Estats Units, que ha tornat al... El Basses. Val.
No pot ser senyora, però pot ser. Em van demanar el nom, no van donar per antena ni molt menys, i van enviar una unitat de TV3, perquè és que em va dir, això que ens està dient, dic home, escolti'm per favor, tal tal, al carrer tal tal, i comprovin quan vulguin. Tu creus que hem de tancar una piscina al mes d'agost?
Passa en més municipis, eh? No dic que estigui bé, però sí que és veritat que això ho he vist en molts llocs. Sí, sí, però a mi això no. No, no, però dic que és una... De fet, realment em vaig donar de baixa de la piscina. De reclamacions n'hi ha sempre, eh? I podem continuar amb el tema de les escombraries, eh? Anem a un mil·lenari, està a un mil·lenari, vull, home. Sí, doncs a un mil·lenari, que qualsevol que em sentis pensarà que jo tinc algú a veure.
Però sí que tinc a veure com a persona. A mi em va sentir molt de greu el mes d'agost tancat i bernet. Allà al mes d'anà hi ha gent necessitada que moltes vegades no podien baixar al restaurant. I els hi pujava al menjar. Ara no sé com s'ho agrada. Hi ha gent que no cuina a casa seva perquè són molt bellets i no saps... I tenim cuina, clar que tenim cuina. Vull dir que l'excusa pot ser que tenim cuina, però hi ha gent que no pot...
no ho sé un mal malent per la gent que viola s'ha de preguntar a la gent aquesta que no pot què fa clar, s'han de buscar la vida no estaran allà abans de prendre una decisió de tancar o no tancar primer s'ha de buscar la solució
la primera solució no ara pensem obrir-ho una altra vegada no, no, era abans que s'havia de fer la primera solució i ara ho farem així en vez de així però no deixeu penjat com s'ha quedat això m'heu de donar minament la raó
No, no, jo, aquesta qüestió... Que no va ser ben projectat des del principi, això ja es veu. A veure... No es pot mantenir, perquè no va estar ben pensat des del principi, per això no es pot mantenir. Exacte. Vull dir, la cuina que té, jo la vaig veure, la cuina, jo vaig ser dels primers que vaig entrar en el mil·lenari, dels primers. No sé si el primer o el segon.
Entro en un milanari, encara qui se n'encarregava abans? No, la Bòria. La Bòria se n'encarregava, m'ha ensenyat la cuina. Aquella cuina.
l'envejaria el millor dels cuiners que hi ha a Espanya. És una cuina magnífica, amb congeladors, amb una extensió de focs enorme, amb possibilitat de fer a la brasa. És que és una cuina que... El primer que vaig pensar vaig dir...
digui, aquesta cuina se li quedarà algú que faci càterings. Mira, és el primer que vaig pensar. Això se li quedarà algú que faci càterings. Volem com ha resolt el plegat. T'ho dic perquè sé que ens acaba el temps. Ens queda una mica més d'un minut. La setmana que ve continuem parlant de Sant Just. Sí, sí, em sembla molt bé. Doncs hi tornem dilluns que ve. Moltes gràcies a tots quatre. Vicenç, Carme, Josep i Jaume, que vagi molt bé i bon dia. Adéu.
I connectem tot seguit també amb el bolletí de la xarxa, ara a les 12, per actualitzar-nos, saber què passa a la raó del país. I tornem després amb més coses. Encara ens queda parlar del Centre Estudiar Sant Justencs, també d'Economia amb el Manet Ripoll i de Cuina, avui amb la Sandra Txiribes del Tast del Sandro.
Són les dotze. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller Santi Vila reconeix que la Generalitat estudia implantar el model de la Nacional 2 a carreteres com la 240 o la 340. Es vol prohibir el pas de camions fins que les vies no estiguin desdoblades. La Generalitat concedirà demà la medalla d'hora Max Canner, mort aquesta matinada als 76 anys. Va ser el primer Consell de Cultura dels governs de Jordi Pujol. Detingut un home acusat de 64 robatoris de cable de coure a Barcelona. Actuava l'allumenat elèctric de la ciutat i havia provocat apagades.
Esports han bascat la Bruixa d'Or, ha guanyat el Fiat Joventut per 90 a 78. I en futbol, el tècnic de l'Hospitalet Martín Posé ha dimitit.
Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, la Generalitat està pressionant l'Estat per prohibir el pas de camions a dos punts negres de la xarxa viària. Són la Nacional 340 a Tarragona i la 240 a Lleida. Seria una mesura com la que ja s'ha pres amb la Nacional 2 a les comarques de Girona i fins que no es desdoblin aquestes carreteres es demana la gratuïtat del peatge pels veïns de la zona. El conseller de Territori, Santi Vila, ha avançat que aquesta possibilitat està sobre la taula.
és evident que el que hem fet a la Nacional 2 inspira totes les solucions que estem fent en el territori, perquè en definitiva l'alliberament de camions permet augmentar els fluxos a les vies d'altres prestacions que transcorren paral·lelament o just d'una forma immediata, i amb això treballem.
A Girona, i després d'anys de protestes, l'executiu ha prohibit el pas de camions de gran tonatge entre Massanet de la Selva i la Junquera a l'Alt Empordà. Generalitat i Govern Central van pactar les bonificacions perquè els camioners passessin per l'autopista. Continuen les mostres de dol i de reconeixement a la figura de Max Cànner, mort avui als 76 anys. Cànner va ser conseller de Cultura del primer govern de Jordi Pujol.
En declaracions a la xarxa de comunicació local, l'expresident del Parlament, Joan Rigol, ha recordat la figura de Càner. Rigol va succeir l'any 1984 a Max Càner, al capdavant de la Conselleria de Cultura, i ha explicat la feina feta pel seu antecessor. Va ser un home que va crear, diguem-ne, la línia de la política cultural de la Generalitat de Catalunya. Jo el vaig succeir l'any 84.
i em vaig trobar amb un departament, amb un molt bon equip, amb uns plantejaments sectorials potents de la cultura, tant la cultura popular com el teatre i la música, etcètera, totes elles, les biblioteques, tot això, ell ho va, diguem-ne, estructurar per crear un departament potent en aquest sentit.
Des del govern, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat avui la figura de Càner a través d'un comunicat. Mascarell ha recordat que va ser una persona imprescindible en l'àmbit polític, però també en el social.
Els Mossos d'Esquadra han detingut el presumpte autor de 64 robatoris de cable de coure de l'allumenat públic de la ciutat de Barcelona. L'individu ha provocat apagades en alguns carrers durant l'estiu i pèrdues valorades en 45.000 euros. Anava vestit de treballador del servei de la neteja de l'Ajuntament de Barcelona quan manipulava els fanals o les caixes d'electricitat i per això ningú no sospitava d'ell. Però dilluns passat, un agent fora de servei es va adonar que obria els fanals i n'arrencava els cables. Ha quedat en llibertat amb càrrec.
Ja són a la presó tres presumptes membres d'una banda especialitzada a robar a les autopistes. Els Mossos d'Esquadra els atribueixen 115 robatoris comesos des de principis d'any. Els delinqüents triaven un vehicle amb matrícula estrangera que circulés per l'AP-7, l'AP-2 o la C-33. Li llançaven un objecte i quan la víctima s'aturava al volal de l'autopista, els delinqüents paraven darrere seu i li deien que volien ajudar-lo, però amb aquesta excusa li robaven els objectes de valor.
I al municipi de Cunit, al Baix Penedès, ha pujat l'atur en els darrers sis mesos després d'haver baixat de forma progressiva. Tot i les tasques que desenvolupa el consistori ja fa mesos, ha estat inevitable l'afectació de l'atur en els serveis. Ràdio Cunit, Xavier Martínez, bon dia.
Ara mateix són 1.162 persones les aturades al municipi, 586 homes i 576 dones, en total un 6% més que en el mes anterior. Pel que fa a la franja d'edat més afectada són els majors de 45 anys, amb 542 persones a l'atur.
I pel que fa al sector més afectat és el dels serveis, amb 773 aturats. L'única dada que no varia res al mes anterior és el sector de la construcció, que es manté en 228 aturats. El regidor d'Ocupació de l'Ajuntament de Cunit, Jaume Casanyes, ha explicat quines són les accions que s'estan duent a terme des del consistori per intentar frenar aquestes xifres vermelles. Sobretot de la formació. Molta gent treballava en el sector de la construcció. El que ha fet és que molta gent abandonava els estudis
I és que Conit, amb gairebé 13.000 persones que hi viuen tot l'any, és un municipi que a l'estiu arriba a quadruplicar el nombre d'habitants i, conseqüentment, el nombre de treballadors en el sector serveis. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5 per l'Andrea Bueno. Avui comença la campanya de vacunació contra la grip a tot Catalunya. El Departament de Salut distribuirà 1.200.000 dosis de vacunes per tal d'immunitzar els col·lectius prioritaris. Aquests són persones amb malalties cròniques, majors de 60 anys, interns en institucions tancades, embarassades i persones amb obesitat mòrbida.
També es recomana que el personal sanitari i el que realitza serveis per a la comunitat es vacuni. Si voleu demanar cita per vacunar-vos contra la grip al CAP de Sant Just, ho podeu fer trucant al telèfon 935790999. Al CAP l'any passat es van subministrar al voltant d'un miler de vacunes.
Més qüestions. Dama, passat, dimecres, comencen les festes de tardor i amb les festes de tardor cada any també arriba el Correllengua. L'organitza, l'acalt, la coordinadora d'Associacions per la Llengua i Enguany serà en homenatge el poeta i escriptor Miquel Martí i Pol. L'edició d'aquest any comptarà amb una ponència a càrrec de Josep Maria Terricabres. Sota el títol, diguem el nom sense cap por, divendres a quarts de nou del vespre a la Taneu i dissabte serà la jornada gran del Correllengua. Durant tot el dia hi haurà activitats a l'Esplanada del Casal de Joves.
Tindrà lloc a les dues el dinar per la llengua i, si voleu assistir-hi, heu de comprar els tiquets a l'antiga granja Carbonell. A les 4 de la tarda començarà el Calvern, un concurs de jocs de llengua i cultura entre entitats santjustenques, i a les 6 de la tarda festa infantil i familiar amb l'actuació del rifenyo i els imonis de Sant Just. La jornada s'acabarà la nit a la plaça Verdaguer a partir de quarts de 10 amb una botifarrada, garrotins, gloses i corrandes i el concert amb el grup Every Night.
I acabem amb una altra activitat, en aquest cas, una activitat que tindrà lloc dimecres a les 7 de la tarda. El celler de Can Mata farà una degustació de vins al Casal de Joves. En aquest cas, s'estaran vins per acompanyar els panellets, ara que s'acosta la temporada. El tas de vins, mariat amb panellets, serà dimecres a les 7 al Casal de Joves i cal fer inscripció prèvia a l'equipament. Ho ve a través del seu web, casaldejoves.com.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la una. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de Radio d'Esvern, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Passen 11 minuts de les 12 i saludem ara la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens. Bon dia, Maria, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar d'actualitat de l'entitat, que a més a més ara ja molt concentrada en les festes de tardor, dues setmanes i intenses, no? Molt intenses, molt intenses. Ja comencem el divendres amb la xerrada o conferència de la Judit Covenya sobre en Daniel Cardona a les 7 de la tarda a l'espai de l'Isidor Cònsul, les antigues golfes de Can Ginestar,
I fem aquest acte de reconeixement a un personatge importantíssim a la nostra història, ja no solament de Barcelona i Sant Just, sinó de Catalunya. I això ens ho explicarà molt bé la Judit.
I això ho tenim aquesta setmana. Després tenim el Calvern, que nosaltres també hi participem, perquè les preguntes del concurs que es fan sobre notícies de Catalunya, de Sant Just i del món sencer, anem a dir...
Les de Sant Just, doncs, normalment les fem al centre d'estudis. Doncs és la nostra col·laboració fora d'ajudar a muntar cap taules també que es poden fer, no? I vull dir, però ja fa molts anys que ho fem amb molt de gust i amb molta il·lusió.
I després ja tenim el de les galetes, i això va endavant, i ja tinc les persones que es cuidaran que els nens aprenguin a fer galetes, ja les tinc, i això en parlarem dilluns que ve, perquè encara també està tot bastant endavant, però encara no... Hi ha alguns matisos, no? Encara bastants matisos, encara per acabar de lligar, però bé, que ja...
Ja està endavant això, ja hi som, com aquest qui diu, i ara el que hem de fer aquesta setmana és concentrar-nos en aquests dos actes, amb la conferència de la Judit i amb la nostra participació en el concurs del Cavern. Això és el que farem. Home, és divertit. A fora de les coses que fem sempre. El concurs aquest també s'ha convertit ja com una tradició. Sí, sí, és molt divertit, sí. Qui participarà del centre? Encara no el sabem. Ah, no, del centre no, perquè fem les preguntes. Val.
Bueno, si necessiten algú... A veure, nosaltres, si podem, no ho fem, perquè, home, sembla que és part implicada i tal. I ja ho seré la resposta, segur. Home, alguna sí, els assenyos segur, perquè... Però vull dir que, si fes falta, sí. Però, com que les entitats ja responen, i esperem que aquest any també, ja sé que n'hi ha bastantes d'apuntades, no sé, al final, perquè sempre a última hora en surten.
surten aquells, ai, no ho sé, ai, no sé què farem, i al final cataclan i són. I esperem, doncs, que sigui una cosa ben divertida i, a més a més, doncs, de coneixement, tant els de Sant Lluís com les de... a nivell de Catalunya i les generals, no? Vull dir...
I amb això estem, i tirar endavant, i anar fent les feines que hem de fer. Perfecte, Maria. Doncs la setmana que ve acabem de parlar també d'aquestes fulles de tardor, del Sant Just al carrer, i de com han anat els actes d'aquest cap de setmana. I millora't la veueta. Sí, ho intentarem, ho intentarem. Una abraçada. Gràcies, Maria, que vagi bé. Bon dia.
Un minut i un quart d'una del migdia. De seguida parlem de cuina. Com dèiem, hem dit al llarg del matí. Aquesta demana ho farem amb la Sandra del tas del Sandro, que ens portarà cada dia cap a aquesta. Ara més o menys una recepta diferent. Abans, però, posarem una mica més de música, ara amb el Roger Mas i la caseta del lloc.
Són les set del matí, lluna d'abril, diumenge de Rams, i a la caseta d'enlloc, brossa d'ahir, ja hi hem embarcats. La vella del fons del poc, cent mil diumenges que dorm, i amb un esqueix de cançons,
Ensurt el sol. Ensurt el sol.
Estan a punt d'arribar àligues negres, amics i parents. Petita festa que fem, perquè volem amb les veles el vent. Hi ha l'home aquell del carrer i el vell sorrot bandoler. De mica en mica avui sí.
Que ens surt el sol. Que ens surt el sol. Que ens surt el sol.
Fins demà!
Cal la nit a la festa, milers de campanyetes, una corrua de fades, carrer vent a punter.
No sé l'estampat d'estrelles, la gran xera s'enfimera. Un fort de branques d'alzina, xalegues dins un avió.
Arnes, dragons i curianes, des dels balcons n'os aguaiten. Forfes, moniacs i cabrotes, cap dins del bosc us atrauen.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
I a aquesta hora parlem de cuina. El que fem aquests dies és parlar cada setmana amb un restaurant diferent de Sant Just, perquè ens expliquin, doncs, algunes receptes. I avui saludem la Sandra Chiribas, del Tars del Sandra. Molt bon dia, Sandra. Hola, bon dia. Tindrem tota aquesta demana perquè ens recomanis diferents receptes. Molt bé. Però on començarem, avui? A veure, començarem fàcils.
Perfecte. Jo començaria per una crema d'espàrrecs amb cruixent de pernell. Molt bé. Fa bona pinta. Sí, fa bona pinta. A part, jo l'explicaré amb espàrrecs verds perquè ara és temporada i es poden trobar, però bé, després només canviant la verdura es pot fer del que es vulgui. I és una manera molt bona que un nen mengi verdura perquè no la veu. Això és molt senzilleta.
La base, com sempre, una ceba ventalladeta, poses oli a la paella i poses la ceba i quan la ceba comença a agafar color ja tens preparat l'espàrrec. L'espàrrec potser es treure-li la part de darrere perquè és la més dura i encara que després l'haguem de triturar potser es treure-li.
I llavors directament els tallem i els posem, no? Efectivament. Vull dir, tot el altre es pot aprofitar. Efectivament. No fa falta ni que el tallis molt ni res, perquè després, com l'hem de triturar, només les ha de ficar amb la ceba, que la ceba sigui una mica feta, però no del tot cremada, perquè si no, destrosses el plat, el remenes una mica, i el segon que has de tenir preparat és patata. La patata és el que li donarà l'espai a la crema. Clar.
La patata ben peladeta, tallada com vulguis, tampoc fa falta que la tallis de cap manera especial, i li poses la patata. I tot això ho remenes que agafi una mica de color, que és el que fa que agafi el sabor. Li tires una mica de sal, no gaire, i una vegada ja ho tens tot així, li poses aigua.
li poses aigua i després ve l'aigua l'has de posar a la paella perquè agafi el sabor perquè si li poses només l'aigua s'acaben coent i no li treus el profit i el sabor realment que és el que busquem de l'espàrrec
El deixes amb l'aigua, normalment l'aigua ha d'estar posada dintre de la paella o de l'olla o del que vulguis perquè no fa falta ni que canviïs de trast o ni res ni pots aprofitar-ho directament i que comenci a veure si veus la patata d'estar ben cuida.
Aleshores, la punxes amb el que tinguis a mà, un ganivet o el que hagis utilitzat, i que estigui ben cuida. Si no, li pots posar una mica més d'aigua i ja està. Així podem saber exactament si ja està o no. És la manera, perquè realment la ceba i l'espàrrec no pateix, si està cuint. Però la patata sí que és veritat que està ben cuita, perquè si no, no queda bé. Una vegada ja ho tenim fet, que normalment l'aigua és reduït, jo hi poso un tarret de crema de llet, i tot això...
Comences a triturar-lo amb l'atúrmics. Tritures amb l'atúrmics, tot ben triturat. L'avantatge que té? Si has d'anar molt ràpid, en comptes de posar-li patata normal, que és el que més triga, tires a pura de patata.
Directament, no? Directament. O sigui, li dones una cuïdeta ràpida a l'espàrrec i la ceba, i en comptes d'esperar-te perquè tens més pressa i la patata triga una mica de pressa, una vegada ja l'has posat tot, tritura, sabeu què tens allà, li poses la crema de llet i aleshores li poses per espassar el puré de patata. Clar.
Un truc també, no? I després, que el veus que s'ha quedat molt espès, doncs li vas posant o una mica... Si no vols que engreixi gaire, li vas posant aigua, si vols que t'engreixi una mica més, li poses llet. Això és l'avantatge. És per jugar, no? Una mica amb una cosa o l'altra. Efectivament, pots jugar amb una cosa o l'altra i després el vas provant de sabor. Jo no soc gaire amant de posar-hi des del principi la sal.
Jo penso que és preferible anar posant sal, rectificant de sal. Perquè si una cosa des del principi està salada, és molt difícil tornar a ficar a puesto. Per no passar-nos, no? Efectivament. Jo penso que el millor, i a part, cada persona tolera la sal d'una manera o d'una altra. O sigui, que realment aquí jugues tu. Està clar.
Després jo el que li poso és el cruixent de pernil, que hi ha dues formes de fer-lo. La forma més ràpida és que agafes un tros de pernil que ara o el pots comprar allà talladet a cada us, que és molt fàcil, el passes una mica per la paella perquè és quan agafa el sabor i li tires per sobre. Una vegada el tens al plat presentat i tot. I si no, una altra forma de fer-lo, que ara és molt de moda i es posa tot arreu,
Si agafes paper d'aquest vegetal que és pel forn, fiques a la part de baix un tros, el que seria el pernil tallat, una llesca de pernil, li tornes a portar un altre paper a sobre i li poses algú a sobre que li faci pes. Jo normalment poso una safata d'aquestes de pírex, que són de vidre, li poses a sobre perquè estigui ben pla. Al forn el trens precuit, a 180 graus, i el fiques al forn.
amb una safata, el fiques al forn i el deixes de 15 a 20 minuts. El treus, li treus aquesta safata, li treus el paper i se t'ha quedat dur.
Clar. I et serveix, no?, per fer... Aleshores, pots fer-ho de diferents maneres. El pots posar, trencar-lo directament amb la mà i posar-lo maco dintre del plat, o fer-ho trossets molt petits i tornar-lo a posar. Aquí és a gust de consumidor. El que passa és que sí que és veritat que és molt, molt, molt fashion ara posar-lo en gran i posar-lo allà amb el plat que quedi mono.
Doncs mira, és una manera de sorprendre, no? Segurament també per ja que fem una crema que tingui el toc. I bé, ja et dic, o sigui, realment canviant la verdura pots fer de tot. Pots fer de xampinyons, pots fer de pèsols, que també és molt bona, de carbasa, o sigui, pots aprofitar les verdures que hi hagi al mercat i només canviant la verdura, o sigui, la base és la mateixa,
I ja et dic, si no és patata normal, pots tirar por de patata, que en 10 minuts la tens feta, i la verdura, la que a tu t'agradi, o la que agradi a casa teva, perquè, clar, no a tothom li agraden els espàrrecs. Exacte. Doncs anirem provant. De moment, avui hem fet aquesta crema d'espàrrecs amb la Sandra d'Altes del Sandra. Moltes gràcies, Sandra. Moltes gràcies a tu. I tornem demà. Que vagi bé. Bon dia. Adé, bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I can't see anyone else smiling. Are you sure? You want to live like common people You want to see whatever common people see Want to sleep with common people You want to sleep with common people like me But she didn't understand She just smiled and held my hand
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segons d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Passant 5 minuts de desquart d'una, és moment de parlar d'economia, com que dilluns amb el Manel Ripoll. Bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia.
Avui per parlar de l'atur, ens vols explicar què és la taxa d'atur, com es calcula una mica aquestes xifres que anem coneixent cada X temps i que de vegades algú es planteja una mica d'on surt tot plegat. Normalment la gent sí que quan diuen el nombre d'aturats es fa una idea, però és interessant amb aquests conceptes d'economia que anem donant veure una mica com es calcula tot plegat
i veure si sempre, de la manera que es calcula d'una manera o de l'altra, dona el mateix resultat o dona resultats diferents. Llavors, primer de tot, això és el que l'agència que normalment té al cap i sap el que és, que la taxa d'atur és el percentatge de treballadors que busca feina i no en troba. Això és un concepte que, més o menys, tothom el té clar. És a dir, que busca feina, aquest és el concepte important. Exacte, que està activament buscant feina i no en troba.
Llavors, això es pot calcular de dues maneres. De fet, aquí a Espanya com a Catalunya es calcula d'aquestes dues maneres. La primera és a través de fer una enquesta que es coneix com l'EPA, que són les sigles d'Enquesta de Població Activa i que la fa l'Institut Nacional d'Estadística.
I això s'ho fa fent de forma aleatòria una pregunta a la gent que els pregunta si tenen feina o si per contra estan buscant feina. Llavors, a través del resultat d'aquesta enquesta, es calcula aquest percentatge de gent que diu que busca feina però no en troba. Aquesta és la primera manera de...
de calcular-ho, però clar, una cosa és el que et diu la gent que està fent i l'altra és el que realment la gent fa
Llavors, per veure el que realment la gent fa i intentar calcular aquesta dada d'una altra manera que no sigui a través d'aquesta enquesta, existeix el que es coneix com l'atur registrat. D'acord, que és el que sentim cada mes, no? Tant una com l'altra van donant periòdicament. Depèn de com donem les dades, diuen, segons l'enquesta de població activa, l'atur és tal. Segons l'atur registrat o la gent que està inscrita oficialment a...
a les oficines de l'INEM o aquí a Catalunya a les oficines del SOC, l'atur és una altra xifra. I això és el que es calcula d'aquesta segona manera, que és realment la gent que a les llistes de l'INEM a tot Espanya o a les llistes del SOC a Catalunya estan realment registrades com a demandants de feina, com a persones que realment
estan registrades i que estan buscant aquesta feina. Llavors, això és aquest percentatge sobre la gent que està registrada sobre el total de treballadors que existeixen. El curiós de tot això, d'aquestes dues maneres de calcular l'atur, és que amb els dos mètodes s'obtenen sempre resultats diferents.
O sigui, no és el mateix la gent que diu que està buscant feina a través de l'enquesta de població activa que la gent que realment està registrada buscant feina. Clar, perquè aquest registre, en el fons, si se t'acaba el període que tens d'atur, per exemple, els dos anys ja no apareixes, per exemple...
exacte, llavors bàsicament és per això que estem apuntant tu Carme i és perquè no tota la gent que diu que està buscant feina està realment registrada en aquestes oficines de l'INEM o del SOC un cas és el que tu estaves comentant quan se t'acaba la prestació d'atur doncs ja realment
doncs ja perds l'incentiu de tornar a anar a les oficines de l'INEM perquè, tot i que no tinguis prestació d'atur, tu pots estar apuntat i anar renovant la teva sol·licitud. Ah, sí? Perquè consti, com si diguéssim. Perquè consti que tu estàs buscant feina. Però és que, clar, evidentment la gent va allà...
No li serveix de res, llavors, no? Simplement per ser un número. Bueno, en principi... Et poden donar ofertes. Tant el SOC com l'INEM t'hauria d'ajudar a trobar feina i a fer tot el procés d'acompanyament a l'hora de buscar feina. Llavors, a part de només cobrar la prestació d'atur, també t'hauria d'ajudar en tot aquest procés. El que sí que és cert és que hi ha una sèrie de gent que es desanima al cap de molt de temps d'intentar buscar feina i no trobar-ne...
ja deixen d'anar a aquesta oficina de l'INEM o del SOC per registrar-s'hi, per tant, desapareixen d'aquestes dades. Un altre gruix de persones que els passa això, és que quan els pregunten a través de l'enquesta població activa diuen que estan buscant feina, però que en canvi no estan registrats a les oficines de l'INEM i del SOC,
Són els estudiants que han acabat la llicenciatura o actualment el grau i comencen a buscar per primer cop feina. Ells, si els hi pregunten, et diran que sí, que estan buscant feina, perquè han acabat la carrera i estan buscant feina, però clar, com que no han treballat mai, no tenen el mínim de temps requerit per estar donats d'alta i poder cobrar la prestació d'atur. Per tant, no es molesten anar a l'INEM o anar al SOC i donar-se d'alta com a persones que estan buscant feina.
Llavors, això ens permet afirmar, amb el que hem estat comentant avui, que sempre, i si es miren totes les dades estadístiques que es tenen, sempre és així, l'atur registrat acaba sent una mica inferior que el que s'estima a través de l'enquesta de població activa per aquests casos que hem anat comentant avui. Per tant, el que és més fiable, com si diguéssim, seria aquesta enquesta de població activa, perquè és una enquesta real.
El problema és que amb les enquestes sempre has de tenir en compte que és una enquesta que es pregunta, jo no sé la mostra que agafen, però és una enquesta i per tant pot haver-hi un cert viatge que segurament amb la gent que està registrada no hi ha aquest viatge perquè hi ha gent que és segur que estan buscant feina i l'altre és una enquesta que fa una aproximació. Llavors el millor sempre és estar a cavall de les dues xifres per tenir una mica la idea de tot plegat.
No n'hi do, eh? No és fàcil tot aquest mètode. Suposo que és la manera més fiable possible, però és complicat, m'imagino, sobretot quan hi ha problemes, és a dir, quan va més o menys bé i no tant, però quan hi ha més dificultats, sí que aquests números que ballen, no?, amunt o avall, o quan s'intenta dir no, però fixeu-vos, per exemple, el mes passat, no?, que es va dir que havia estat un dels millors setembres de la història, que és complicat, aquestes comparacions.
Sí, és complicat i més la manera de treballar o el tipus de feina que hi ha a Espanya, que és un atur bastant, diria, estacional o estructural. I llavors hi ha unes èpoques de l'any que sempre passa quan comença l'estiu, que baixa i després al setembre, setembre o octubre, que comença a tornar a repuntar perquè aquesta gent que havia trobat feina a principi de l'estiu la perd per aquesta estacionalitat que té la feina, sobretot aquí a Espanya i a Catalunya.
Per tant, suposo que ara que quan surtin les dades del mes d'octubre, que serà d'aquí un mes, principis de novembre, sí que en aquest cas tornarem a veure com l'atur possiblement ha augmentat perquè s'haurà de acabar temporada d'estiu. Segurament, segurament es veurà això, és que ja l'havia acabat setembre, doncs ja tornarà a repuntar perquè el sector serveis ja no necessita tanta gent com la que ha necessitat durant aquest període anterior.
Molt bé, Manel, avui m'ha après una mica millor com funciona tot plegat. I la setmana que ve tornem amb més històries d'economia. Molt bé. Moltes gràcies. Aquí estarem. I que vagi molt bé. Bon dia. Igualment. Adéu. Bon dia.
Ja surt el sol i encara no hem arribat. Ja es pon el dol i un per dalt ens missa l'oral. Pugarem dalt d'un turó per veure't com volen.
Pujarem dalt d'un pi negre per veure com marxa ja se'n va.
Fins demà!
Ja surt el sol i encara n'hem arribat. Ja es pon el dol i un pardal ens ve a saludar. Pugarem dalt d'un turó per veure com...
Fins demà!
Just a la fusta. Passant 3 minuts de 3 quarts d'una del migdia i ara parlem d'un nou bloc sobre Sant Just.
un blog que és santjustdesvern.blogspot.com, S-T i Just Desvern, de fet, per ser més precisos, i que té com a funció, en principi, explicar diferents curiositats relacionades amb Sant Just. És des del punt de vista d'un Sant Justenc, és un blog que és bilingüe, cada article s'escriu en català i en castellà, i, per exemple,
Aquesta setmana ha escrit un article sobre el parador, explicant una mica que és un dels edificis més emblemàtics que hi ha a Sant Just, explicar com és, també com ha canviat al llarg dels anys i una mica fent aquest repàs, aquesta evolució sobre el recorregut d'aquest edifici, d'aquest parador, conegut per la gran majoria de Sant Justencs. En principi, la idea és que cada setmana també anirà fent més articles de diferents punts
significatius del municipi. Tot plegat ho ameneix també de fotografies i pinzellades d'opinió d'aquesta història de Sant Just.
Per tant, també moltes imatges. La imatge de fons també és una vista del municipi. Per tant, des d'aquí us expliquem que hi ha aquest santjustdesvern.blogspot.com si teniu curiositat sobre qüestions santjustenques. La informació més propera al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracà, amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Juguem a casa.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
6 minuts i arribem en punt a la una del migdia.
I tanquem, per tant, aquest Just a la Fusta d'avui, dilluns, 14 d'octubre. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Buen als serveis informatius, el Carles R. Nd. Rius de la Previsió del Temps. Avui hem parlat també amb Judit Covenya, que aquest divendres fa una conferència sobre la figura de Daniel Cardona i Civit en el 70è aniversari de la seva mort. I, a més a més, també hem parlat, hem fet tertúlia amb el Vicenç Riera, la Carme Amador, el Jaume Jalabert i el Josep Cotert, que ara sí.
Hem parlat de cuina amb la Sandra Xirias del Tas del Sandro, també del Centre Estudi Sant Justencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, i hem fet economia amb el Manel Ripoll.
Us ha parlat Carme Berdoi, tornarem demà des de les 10 i fins la 1, com sempre, i us recordem també que podeu consultar aquest programa, sempre que vulgueu, a través del podcast que trobareu fàcilment al web de la ràdio, www.radioresern.com. És molt senzill, només cal apretar la pastanya on indica escoltar-ho a la carta.
Ara, de seguida, no connectem les xarxes, sinó que el que fem és sentir a la una empunjar les notícies de casa nostra amb l'Andrea, l'informatiu migdia. Tornarem demà, com dèiem, marxem amb una mica de música mentre ens acostem a la una en punt del migdia, avui de la mà dels amics de les arts.
Un bon onze inicial, vull guanyar tres punts de glòria, per la porta principal, entrar als anals de la història. I és que en temes de lligar, bé que es pot perdre una lliga, si no està tot estudiat, si la tàctica fa figa. La porter per parar els gols, em posaré una cuirassa, per si d'entren naps i cols, va i m'enduc una carbassa.
Una defensa de quatre, amb centrals ben contundents, la prudència i la paciència imperant en tot moment. Si les coses van mal dades, penso planta l'autobús. Quatre frases maltomtades i que passin els minuts.
Un xou armandú és el millor que hi ha. Ulele.
Fins demà! Fins demà!
Caurà a l'esquerra, viu el raccomparador, fixo la mirada a terra si la cosa va pitjor. De mitja punta fent boia, una cita intertextual, diré m'agrada un polauster, és boníssim tal i qual. I tota l'armilleria la concentraré al davant, a l'esquerra, el Martín Codax, provant de dita a l'orçal.
N'aventura d'Europa em vull classificar.
Ja et deixaré caure, calla Sant Miquel d'Alfai, tinc caseta i calestaure, i als aquàri em queixem guai. I de carril és per banda, somriures d'adolescents tan repetits, tan estudiats, tan entrenats digitalment. Ho veiem la meva gran jugada, quatre notes a un i so, ens faig cometre una falta, dius adoro als cantautors.
Nena, saps que tinc un grup? Toco els amics de les arts. Què? Els amics de les arts. Un grup de què? Música. Ah. De música. És que jo el rock català no... No... No. No, bueno, tampoc és que... Que què?
Que no és ben bé. No saps aquella que diu, ho sento molt. No, res tranquil. Et porto a casa. Ulele, ulala, un xou armantú és el millor que hi ha. Ulele, ulala, demà hi ha la refresca i ho provarem d'arreglar.
La llaga es arregla i ho provarem d'arreglar.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Demà passat comencen les festes de tardor. Seran 12 dies d'activitats com el Correllengua, concerts, teatre, conferències i Sant Just al carrer. Aquesta setmana destaca una xerrada sobre Daniel Cardona, la marxa de l'Associació de Veïns i el Correllengua. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dilluns, 14 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Fins demà!
Comença la campanya de vacunació contra la grip a tot Catalunya. El Departament de Salut distribuirà 1.200.000 dosis de vacunes. Els col·lectius que més els ha de subministrar la vacuna són persones, malalties cròniques, gent gran i embarassades, entre d'altres. El règim de perpetuïtat dels nínxols i tombes del cementiri de Sant Just seguirà sent de 99 anys. Des de finals de 2011, l'Associació de Veïns ha rebut reclamacions de ciutadans que els havien canviat el període de perpetuïtat a 25 anys.
I també parlarem de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, que obre un nou taller d'escriptura creativa. El curs s'adreça joves fins a 18 anys i seran grups reduïts. Seran un total de 9 sessions que s'impartiran a les escoles a partir de dilluns.
Bon dia, demà passat comencen les festes de tardor 2013 a Sant Just. Seran 12 dies d'activitats per a tothom arreu del municipi. Es farà una nova edició del Correllengua, concerts, teatres, espectacles infantils i conferències i tampoc faltarà el Sant Just al carrer. Només aquesta setmana ja hi ha programats d'un munt d'actes, entre ells els del Correllengua. Sant Just Notícies.
Aquest dimecres, a la sala Isidor Consult, a Can Ginestà, es farà una nova sessió de l'hora del conte a dos quarts de sis de la tarda amb Gina Clotet. L'activitat és per nens i nenes d'un a dos anys i s'han de fer inscripcions prèvies a la biblioteca. Ho ha explicat Rosa Maria Vallès, la directora de l'equipament.
I començarem amb la Gina Clotet, que ja ha vingut altres vegades aquí, amb una sessió que es diu Vallmanetes. Les sessions són a dos quarts de sis de la tarda. Hi ha molta gent i a vegades no hi poden entrar tots, sobretot a la dels més petitons. La dels més petitons són amb inscripció, perquè les places són una mica limitades pel tipus de sessió. Llavors, si la gent està interessada, que es posi en contacte en la biblioteca i nosaltres ja els explicarem com han de fer.
I dimecres, Cuina Miracle i el Centre Cívic Joan Baragall organitzen conjuntament un taller teòrico-pràctic per fer panellets. Serà al Centre Cívic i s'han de fer inscripcions prèviament a l'equipament. Podeu trucar al telèfon 93470-0330. Dijous al vespre s'inaugurarà una exposició de Teresa Faneca i Maria Ângels González al celler de Can Ginestar sota el títol Sol i Sorra. La presentació serà a dos quarts de vuit i es podrà veure fins al 24 de novembre. Festes de tardor.
Canviem de jornada i ara parlem de divendres, perquè hi haurà dues conferències al vespre a Sant Just. Una d'elles la impartirà a Judit Covenya sobre Daniel Cardona i Civit en el 70è aniversari de la seva mort. Covenya explicarà la importància que va tenir aquest exalcalde Sant Justenc abans, durant i després de la Guerra Civil. La ponent avançat al Just a la Fusta, les característiques més destacades de Cardona. Jo diria que de la faceta humana era la curiositat.
i la capacitat d'interpretar el món i el moment en què vivia. També un punt d'intransigència del perfeccionista, del que ho vol fer tot bé i em torna a xocar ara, la honestedat d'en Daniel Cardona. Veient la biografia ben escrita d'en Rovira Alta, el que sura constantment és que té molt clares les línies vermelles que no s'han de travessar mai.
Judit Covenya és l'autora de l'article sobre Daniel Cardona, una de les miscel·lànies del centre d'estudis i durant molt de temps ha recopilat informació sobre l'exalcalde del municipi. Asegura que en clau política i social, l'època que va viure Daniel Cardona i la d'ara són molt similars i que no hi ha gaires diferències. Si més no, sí que hi ha un tret diferencial rellevant. S'entén Judit Covenya. Amb una diferència substancial i important, que és que en aquests moments el nivell de violència que es podria generar al carrer...
d'enfrontament armat, està com més controlat i en aquest punt està més civilitzat. Però vaja, la violència verbal, l'escalada de mentida, la manipulació dels discursos de la gent, és molt i molt similar. Judit Covenya ha explicat que la vessant política més activa i coneguda de Daniel Cardona és abans de la guerra, però el cert és que durant la guerra, des de l'exili, també va tenir molta importància per Sant Just.
Va ser una alcalde que fins i tot està absent i a l'exili forçat en el període del Vianinegre. La gent que es va quedar al front de l'Ajuntament, que eren els seus opositors, directament ideològics, però van estar-se cartejant i van seguir el programa...