Els pagesos de les Garrigues i del Baix Segre fan balança els danys de la pedregada que va caure ahir amb unes pedres de la mida d'entre un cigró i una nou temen que podria haver afectat en un 80% la producció de fruita dolça i vinya. L'Aràbia Saudita desplega 30.000 soldats a la frontera amb l'Iraq per protegir el regne de potencials amenaces terroristes. El canal de televisió Al Arabia informa i afirma tenir imatges que mostren uns 2.500 soldats iraquians desplegats prop de la frontera.
Comença l'agropació d'ovelles al Pirineu per evitar els atacs de l'os brut durant l'època de pastures. Concentren prop de 3.000 caps de bestia en zones controlades i vigilades per pastors les 24 hores. Intercanvi de denúncies entre un regidor de la CUP de l'Ajuntament de Reus, el Baix Camp i la Guàrdia Urbana. El regidor David Vidal ha acusat dos agents per agressions i amenaces, mentre que la policia l'ha denunciat per atemptat a l'autoritat.
Desmantellada una plantació de marihuana en dues naus de caçada a la selva, el gironès s'hi accedia a través d'un suposat taller de serralleria per un armari camuflat i ja preparaven ampliar-la amb dues naus més. Catalunya Ràdio és l'emissora a Catalunya que més oients guanya segons la segona onada de l'estudi general de mitjans d'aquest 2014. Catalunya Informació aconsegueix 149.000 oients, un 26% més que l'onada anterior i un 30% més que l'onada de l'any passat.
Avui s'estrenen al Festival Grec dues històries de perdedors. Crum, un text capdalt del teatre israeli, protagonitzat per Pere Arquilloé, i el monòleg El bo lladre, de l'irlandès Conor McPherson. Catalunya Informació. Els esports. El Barça i el Liverpool negocien per Luis Suárez a Londres. Ahir van tenir una primera reunió qualificada de productiva pels anglesos. El fitxatge estaria força avançat a l'espera de decidir quin paper jugar Alexis Sánchez en l'operació.
El Barça anuncia que Víctor Sada no continuarà l'equip la pròxima temporada. Joan Creus, el secretari tècnic, diu al diari Esport que la seva etapa al club s'ha acabat i que es mereix una gran sortida. Tampoc es renovarà a Pullen. El Barça espera tancar els fijatges de Dolman i Satoranski.
Pel que fa el temps, avui es repetiren els roixats i les tempestes amb calamar-se o pedra al tracó, més intenses a les Terres de l'Ebre i a partir del migdia també a la Maitat Oest. També vent entre Gregal i Llevant, que ens portarà a Malamar a la costa central i costa daurada. Temperatures a ratlla, les més altes, prop dels 30 graus. A aquesta hora, 23 graus a Barcelona, 22 a Tarragona, 19 a Girona i 17 a Lleida.
Bona nit. Bona nit.
Molt bon dia, passant 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença just a la fusta d'avui, dijous 3 de juliol.
Un programa, comencem parlant de seguida de les notícies de Sant Just, amb Andrea Bueno, també fem un repàs de l'actualitat del dia amb ella i amb la Marta Molins i parlarem també dels kits de l'estiu amb la Laia Vidal i l'Estela Roda, com cada dia d'aquest juliol.
A partir de les 11 i 10 parlarem amb un dels alumnes de Sant Jus que ha tret més bona nota a la selectivitat per saber com s'ho ha fet i a més a més també tindrem les notícies curioses de la Roser Sort i una nova secció d'estiu. El Dani i el Joan ens portaran cada dijous un àpat estiuenca. Ens explicaran per tant receptes d'un primer, un segon i unes postres estiuenques.
I a la tercera hora, com cada dijous, tindrem la Meca Duenyes, que ens parlarà de les novetats de la cartellera teatral. I avui, a la secció de Cultura, la Marta Molins parlarà de museus. Tot plegat des d'ara i fins la 1 al migdia. Comencem.
I el que fem aquesta hora és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenc, avui per on comencem, Andrea? Doncs comencem parlant de les dades de l'atur a Sant Just del mes de juny. L'atur registrat s'ha reduït el mes passat en 17 persones a Sant Just. Ara n'hi ha 725 d'apuntades a les llistes d'ocupació.
Són les dades publicades pel Ministeri de Treball i de la Seguretat Social que també descequen una tendència a la baixar a tot el territori. A Sant Jogos la llista d'aturats registrats a les oficines d'ocupació disminueix des de fa mesos, tot i que aquest mes la baixada no està tan marcada com els darrers mesos. Per exemple, al maig l'atur va baixant 44 persones i al març en 36 i ara al juny en 17 persones. Al Baix Llobregat també s'ha reduït l'atur, ara hi ha 62.900 persones sense feina, quan al mes anterior n'hi havia 65.300 persones.
A Catalunya la tendència ha estat similar i 22.000 persones han trobat feina el mes de juny. Ara el juny ha tancat amb més de 570.000 desocupats i pel que fa a l'Estat l'atur ha baixat en prop de 122.700 persones, deixant un total de 4.449.000 aturats. Cal destacar però que les dades d'atur registrat que publica el Ministeri cada mes no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi d'atur.
Doncs dades d'atur tenim prou més qüestions a Sant Just, Andrea. Sí, avui estem de celebració d'alguna manera i demà seguirem de celebració perquè el complex del mil·lenari celebra avui 10 anys i per celebrar-ho, per commemorar-ho, avui es farà un dinar col·lectiu amb els llogaters dels habitatges amb serveis adreçats a la gent gran de Sant Just.
El nostre va ser un municipi pioner en tirar endavant un projecte d'aquesta mena ara farà 10 anys, tot i que els inicis no van ser gaire fàcils, fins i tot va arribar a ser un servei deficitari. Tot i la remuntada del servei al llarg d'aquesta dècada, la crisi l'ha tocat directament fa poc i l'Ajuntament va haver de tancar l'any passat el servei de bar-restaurant del mil·lenari. Era un servei que gestionaven directament des de Promunça
i l'Ajuntament va buscar una alternativa, una solució per als llogaters del Mil·lenari que ara dinen a restaurants de Sant Just a preus reduïts o finançats en part pel consistori. Per celebrar aquest desè aniversari, com dèiem, del complex del Mil·lenari, avui faran un dinar col·lectiu, els seus llogaters, els usuaris del centre, i demà divendres, el Just a l'estiu, es traslladarà allà mateix, al complex, per fer el programa des d'allà, en directe.
Exacte, allà estarem. Andrea, tu també passaràs una estona, segurament. Una bona manera de celebrar.
I acabem amb un últim tema. Parlem d'agenda? Sí, de la CEAS, que tanca avui el primer cicle d'audiovisuals de muntanya. Al març, l'entitat va engegar aquesta iniciativa, que consisteix en un cicle de projeccions de vídeos i de documentals sobre alpinisme i muntanya. Avui es clou el cicle amb una selecció d'audiovisuals de muntanya. Serà les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu. I, com sempre, l'entrada és gratuïta.
Segons explicava, l'entitat fa un mes, en la darrera projecció, la intenció és fer un segon cicle d'audiovisuals, perquè aquesta ha tingut una molt bona acollida. I a l'Ateneu s'han projectat documentals com ara del 8B als 8.000 metres, d'alpinista Ferran Latorre, que també hi va assistir.
També Pau Escalet, Go to Paradise, en honor a l'alpinista Pau Escalet, que va morir en un accident a la muntanya. També el tour 2014 del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. I el juny es va projectar a travessa dels Pirineus, primera catalana per Daniel Cardona, que repassa com Cardona i uns companys van travessar els Pirineus de punta a punta als anys 70. I avui, doncs, és l'última projecció d'aquest primer cicle d'audiovisuals de la CEAS.
Doncs esperem que vagi bé, en parlarem també al llarg d'aquest matí, d'aquí una estona per saber com es presenta i també si tot plegat continuarà l'any que ve aquestes coses.
Acabem com cada matí aquesta hora parlant de música, Andrea. Avui dijous, 3 de juliol, fa un dia poc estiuenc, molt poc estiuenc. Totalment. Però bé, en tot cas, se suposa que som a l'estiu, no? Sí, a veure si hi ha cap de setmana... A dins del juliol. Sí, a veure. Sí, esperem que tot plegat canviï una mica a partir de demà, no? Almenys. Sí, no? Hi ha divendres per engegar.
Els cap de setmanes d'estiu, encara que es treballin, normalment es prenen amb una mica d'esperit de vacances. I a més en clau musical, si hi ha festivals i tal, sempre s'agraeix que no plogui. Potser la pluja és necessària ara, però per festivals potser pot fer una turadeta. A veure si funciona. Volíem parlar d'algun dels consells que es fan aquest vespre a Barcelona, perquè hi ha una actuació bastant destacada. El que passa és que tenim aquests programes que ens passen de vegades, Andrea. Aquesta remana crec que te'ls dic cada dia, eh? Te'ls dic cada dia, crec.
Sí, que no tinc excusa. Ahir no va arribar a sonar ni cançons. No, avui sí que sonarà. Parlem d'un concert que es fa aquesta nit al Poble Sec. Diria que és del Poble Espanyol. Sí, el Poble Espanyol, el barri del Poble Sec. I que forma part del cartell del Festival de Jazz i aquestes coses, però en tot cas és com els festivals de guitarra que porten molta i molta gent. I avui serà Jamie Cullum. Molt bé.
Sí, torna aquest estiu a Barcelona, per tant, per actuar aquest recinte, per fer gaudir també amb la seva posada en escena, que els qui l'han vist diuen que és molt espectacular, i bé, presentarà Momentum, el seu últim àlbum, que va publicar l'any passat, el 2013, en el qual grava per primera vegada amb la seva banda de directe, escriu la major part de les cançons,
i torna a demostrar que continua sent una de les ments que millor ha assimilat al significat de llibertat en el món del jazz. Les entrades encara n'hi ha, em sembla, i costen entre 38 i, atenció, 149 euros. Suposo que allò és tribuna i tribuna. Jo crec que a pista són 38 i no està malament veure Jimmy Colón. Però per 130 euros jo crec que ja tens passa a dir i tot. Segurament, el pots conèixer i aquestes coses...
I just can't refuse it Like the way you do this Keep on rocking to it
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smurf Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Hola, sóc una gota d'aigua i em dic mullet. I el dia 13 de juliol em mullaré per l'esclerosi múltiple a més de 600 piscines de Catalunya. Jo em dic l'oli i sóc una gota d'oli. Durant tot el mes de juliol trobaràs l'oli del mullet a més de 1.000 supermercats. Informa't a www.fem.es Mullet!
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Hola, sóc una gota d'aigua i em dic mullet. I el dia 13 de juliol em mullaré per l'esclerosi múltiple a més de 600 piscines de Catalunya. Jo em dic l'oli i sóc una gota d'oli. Durant tot el mes de juliol trobaràs l'oli del mullet a més de 1.000 supermercats. Informa't a www.fem.es Mullet! Estem escoltant just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Passant quatre minuts d'un quart, doncs, aquesta hora saludem l'Andrea Bueno, bon dia de nou, Andrea. Bon dia. I també a la Marta Molins, bon dia, Marta. Bon dia. Per parlar de la notícia, parlar d'actualitat, de fet, i de fer un repàs, doncs, al recull de Vremsa que tenim aquí a la ràdio. I primer de tot repassem la notícia més destacada d'avui a les portades, Marta. Doncs avui, com no podria ser d'una altra manera, ja us comentava des que van sortir les xifres, l'atur és la protagonista avui
tant a l'Ara com al periòdic o com a La Vanguardia. L'Ara, a més a més, ho situa amb un titular destacat a portada, diu Atur, 12 mesos de treva. L'inici de l'estiu rodoneix un any de caiguda dels desocupats, un 7,6% menys que el juny del 2013.
que està molt bé el periòdico diu sobre l'atur cau el juny però amb una ocupació de baixa qualitat també destacant aquesta ocupació temporal donada a l'estiu com diu l'avantguàrdia l'estiu empeny l'ocupació i les afiliacions l'atur registrat baixa el juny en 123.000 persones i la seguretat social incorpora 57.000 nous cotitzadors
Per tant, aquesta seria la notícia de destacar als tres mitjans. És com ens expliquen aquest tema als diferents diaris. Actualitzem ara la informació a través dels digitals amb altres qüestions. El 324 ens obre amb les declaracions de Sarkozy ahir al vespre. No he comès mai cap pacte contrari a l'estat de dret en la primera entrevista després de ser imputat per corrupció i tràfic d'influències.
denuncia que l'han volgut humiliar i que la justícia està polititzada, que assumirà totes les conseqüències si es demostra que ha incomplert la llei.
A l'Ara.cat ens destaquen, en canvi, declaracions del portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs. El govern no té tot previst, però no donaran cap pista al nostre adversari. En una entrevista a RAC1, el conseller de la Presidència reclama seriositat en el procés i es desmarca de l'informe sobre l'exèrcit català de l'ANC.
També notícies de l'estudi general de mitjans. RACU tanca temporada com a líder i amb rècord històric de la Ràdio Catalunya amb 769.000 oients. El món RACU es manté com el programa més escoltat amb 542.000 seguidors però el matí de Catalunya Ràdio creix notablement i n'obté 473.000.
I a l'avantguàrdia ens obre amb un tema polític. El PP donaria control absolut dels alcaldes amb més del 40% del vot. El debat al PP porta els primers matisos o divergències perquè Posada i Fejo donen suport a la segona volta, com ara el PSOE. I Rubalcaba, que rebutja canviar la llei electoral en uns mesos.
I a punt final també destaquen declaracions de Francesc Oms aquest matí al Món Arracú. Oms preveu una tardor extraordinària davant de l'ofegament recentralitzador del govern. El govern posa com a exemple d'aquesta pressió la decisió de confiscar els beneficis del port que considera psicodèlica i d'inspiració estalinista.
Tornem de nou cap als diaris. Ara parlem de les imatges que ens porten avui en portada els diferents diaris. Marta, quines són aquestes imatges? Doncs l'Ara destaca el centenari de Vinyoli i bé, doncs dona una imatge del poeta en portada dient Vinyoli el poeta retrobat. Hi ha de fet un especial i diuen que sortirà un diccionari sobre el poeta per commemorar l'aniversari del seu naixement.
La Vanguardia, imatge de Mateo Renzi que diu sense creixement Europa no té futur.
També imatge de Sarkozy, que se sent víctima d'una conspiració, diuen. I en el periòdico destaca la imatge dels alumnes de l'ESO que faran serveis per la comunitat. A la imatge es veuen dues noies de tercer o quart d'ESO davant d'un grup d'ancianes explicant-los alguna cosa. Un exemple, per tant, del que potser faran el curs que ve.
També destaca una petita imatge de Sarkozy on diu que es defensa carregant contra els jutges a la televisió francesa. Molt bé, doncs és el que tenim avui en Claudi Matges. D'aquí saltem a la informació internacional d'aquest matí.
I Andrea, cap on els portes? Cap a quin país viatgem primer? Doncs primer de tot ens n'anem cap a França i parlem de Nicolas Sarkozy, que ara es defensa atacant la magistratura, així ens ho diu el diari Ara. L'expresident francès nega els càrrecs que l'imputen i diu que el volen humiliar. Després de declarar durant més de 15 hores, la seva declaració va acabar a les dues de la matinada, doncs ha concedit una entrevista a la ràdio i a la televisió i a través de la qual ha donat
La seva resposta, aquesta resposta contundent, recordem que se l'imputa per corrupció, tràfic d'influències i violació del secret d'instrucció i l'exmandatari entra amb una imatge molt tocada en una espiral judicial que podria allargar-se en més d'un any i que li complica el calendari de cara a les presidencials del 2017.
En aquesta entrevista va fer ballançar preguntes a l'aire com és normal que em detinguin durant 15 hores, que m'acompanyin 5 policies, denunciava una politització d'una part de la justícia i acusava de fer també les dues magistrades instructores de tenir un viatge ideològic. Dimarts recordem que ja van ser imputats el seu advocat i l'alt magistrat del Suprem, Gilbert Asibert.
Nicolás Sarkozy que es defensa d'alguna manera després d'aquestes imputacions i després d'aquesta declaració durant més de 15 hores al jutjat. I ara parlem d'Egipte perquè justament avui es compleix un any del cop d'estat en què es va derrocar de posar l'antic president Mohamed Mursi. L'Ara ens diu que cada dia que passa és més evident que el nou president d'Egipte, Abdel Fatal Sisi, pretén restaurar l'antic règim de Hosni Mubarak...
Si bé ho farà amb alguns retocs cosmètics. La contrarrevolució es va iniciar poc després de la dimissió forçada de l'últim faraó, així l'anomenen, però no va triomfar fins fa tot just un any, el 3 de juliol del 2013, amb el cop d'estat militar que va deposar Mursi, el primer president egipci elegit democràticament.
Des de llavors, les autoritats han intensificat la seva campanya repressiva amb l'objectiu de domesticar una societat en estat d'efervescència revolucionària. Ara, la coalició de partits pro-Mursi, que recordem que lidera l'històric moviment islamista dels germans musulmans,
ha fet una crida a la població perquè participi en les protestes organitzades avui per commemorar aquest cop d'estat, una jornada que defineix com l'inici de la fi del cop. I Lara també fa un balanç de totes les víctimes d'aquest any després del cop d'estat. Més de 2.000 persones han mort en mans de la policia i hi ha 20.000 detinguts. Doncs són algunes de les notícies més destacades a les accions d'internacionals. Doncs anem tot seguit als apunts culturals del dia...
I comencem parlant de Bob Dylan perquè descobreixen 149 gravacions inèdites del primer Bob Dylan. Déu-n'hi-do, 149 no és poc. Ell sabia que les tenia. Clar, clar, a més a més, no estem parlant que ell estigui mort tampoc. Per tant, diu que han descobert a Nova York dues caixes del músic amb coses descartades, assajos i demos també dels anys 60 i principis dels 70, és a dir, realment de la primera època totalment del blow in the wind i tot plegat.
Ho han descobert, per tant, a Nova York. I bé, en tot cas, serà que la trobada ha passat al 124 oest del carrer Houston, que és un petit estudi a prop de la casa de Dylan, d'aleshores. I hi ha aquestes coses, aquests assajos i demostracions que serien els seus discos com Nashville Skyline, Self-Portrait New Morning i també unes versions de cançons de Johnny Cash, des de Ring of Fire a Folsom Prison Blues.
Diu que les maquetes es van trobar al fons d'un armari pel germà de la dona que vivia allà, o sigui, la dona que vivia, que és la que li llogava a la casa, al cantautor, que és qui havia agradat el pis, aquest germà. Llavors, doncs, has de posar en contacte amb el col·leccionista Jeff Gold, que, a més a més de confirmar que eren autèntiques, ha comprat el lot, és a dir, no trucau a Dylan, sinó que va directament al col·leccionista espavilat.
diu que Jeff Gold ha reconegut que aquestes gravacions no van ser creades per escoltar-les i que de fet van ser realitzades amb fràgils discos, per tant tot això sí que és una trobada sense precedents, perquè la qualitat del so diu que és increïblement bona, també va explicar que en aquella època el modus operandi de...
de Dylan era que Dylan gravava la cançó, l'enviava i la tornava en una barreja dels discos. Això és el que diu el productor, volíem dir. Per tant, confirma que això és veritat, que el funcionament anava d'aquesta manera.
I llavors diu també que, a més del material audible, els discos que s'han trobat inclouen alguna anotació a les fundes. Algunes de Dylan i altres del mateix productor. Jeff Gold assegura que es planteja a vendre algunes de les peces més rares per preus de fins a 7.000 dòlars i ha cedit algunes als managers de Dylan, tot i que la seva intenció és quedar-se amb la major part d'aquestes gravacions.
Clar, clar, ell les va abandonar. I a més han passat 40 anys, no? Vull dir que... Clar, és que és això. La pregunta que em feia... Clar, la pregunta que jo em feia era... Quan canvies de pis, quan et mudes, no... No penses que t'estàs deixant matar el teu cavall i que encara no ets una estrella ni res, però no sé, és matar el teu. Clar, també curiós que... Sí, o llences, no? Perquè ningú el trobi. O la dona mateix que potser fa neteja, no? Quan hi va a viure o quan, no sé, el torna a llogar. Però quina sorpresa, no? Mira, un tresor. Sí, sí, sí. Mai se sap.
I després expliquem també que Paco Ibañé inaugura el Festival Poesia i més a Caldes d'Estrac, un festival que aposta per recitals gratuïts i concerts d'Adrià Puntís, Paritzat, Tot i Soler i Sant Josecs.
I la cadena HBO confirma que recrearà Andalusia la Dorne de Joc de Trons. La sèrie tria, entre altres, a l'Alcázar de Sevilla o a la localitat d'Osuna per donar vida al cinquè regnat. No serà Sant Josep Ver, finalment, però bé, en tot cas, no queda tan lluny.
Arribem a dos quarts d'onze amb les contraportades dels diaris d'avui. Andrea, comencem per la del diari ara, la contraportada que signa Viviana Vallecada dijous i que avui té un titular.
Bé, la seva línia, no? Con absurd, no sé. Creatiu, podríem dir, també, fins i tot. Vaja, avui la Viviana entrevista Rafa Soto i titula l'entrevista No hi ha pong sense ping. Rafa, és una entrevista a Rafa Soto, com dèiem, dissenyada per l'agència Erraif Soto & Co, amb l'aplicació NodeGraphy.
Rafa Soto té 44 anys, inventor de coses, així el defineix la Viviana, i ferm defensor de la bellesa. Es defineix com a redactor, perdedor de temps i rendit a tot allò que és bonic i optimista. Apassionat a la tecnologia del disseny, director creatiu i soci fundador de l'agència Air Ride Soto & Co., una de les més premiades d'Espanya. Ha treballat per a clients com Ikea, Casio, Nintendo o BMW i ha format part del jurat dels principals festivals internacionals.
Per ell, la relació que haurien de tenir les marques amb els consumidors és la que manté un grup de rock amb els seus fans i diu que construeix fans for brands, fans per marques. Diu que a Rafa Sotó li agrada la creativitat i és l'únic que m'emportaria a una illa deserta. També li agrada la paraula preciós, perquè és impossible pronunciar-la sense emocionar-se. També les bones idees i la cervesa a pressió, encara que una cosa no estigui necessàriament relacionada amb l'altra. I l'energia, també, la bona, la que es genera quan algú somriu.
També explica que li agrada el badminton, l'habitat i tot allò que encara no he fet i tres coses més. Li agraden moltes més coses, però vaja, resumirem explicant que també li agrada la tecnologia perquè des del primer pinzell sempre ha creat les millors eines per a l'expressió artística. També li agrada el futur perquè podem inventar-lo i l'impossible perquè és com l'home del sac. Una mentida perquè ningú intenti fer res dolent.
Molt bé, doncs és el que ens explica avui la BNV en aquesta contraportada. Ara ens anem a la de la Vanguardia, on llegim que els estats ja no tenen el poder de decidir el que importa, Marta. Doncs això ens ho diu Alessandro Ferrara, que és professor de Filosofia Política Pública. I bé, és una entrevista que és bastant avançadora perquè diu que Europa, com a Unió Europea, s'està encara formant
La tenim com a ideal però s'ha de treballar per arribar a aquesta Europa que diu que porta moltes coses positives com per exemple l'educació i la sanitat blindades, cosa que fa que puguem funcionar bé.
També ho compara amb polítiques d'Ucraïna o els Estats Units i explica que Roosevelt en el seu moment va poder resoldre en el seu país la crisi del 29 amb les seves pròpies armes, ja que havia sigut una crisi que havia començat al seu país i per tant s'havia de solucionar amb lleis i normes al seu propi país, cosa que ara potser Obama no podria fer tant de gust.
ja que, segons Alessandro Ferrara, qui governa ara a Europa i a la resta de països són els bancs centrals de cada país i de cada regió. També comenta que l'interessant és com actuen els governs nacionalistes i els governs centrals de cada país. Sembla ser que manen molt, però realment no manen res.
Perquè qui mana realment són els bancs. Per tant, fa una mica aquesta crítica. I també diu que el ciutadà, per ser europeu, ha de complir aquests requisits. Atenció. A veure. Rebutjar la pena de mort, que és cosa que d'altres països no es fa,
i blindar l'educació, la sanitat i la investigació biomèdica de qualitat per a tots els europeus serà el somni que haurem de complir. Per tant, deixa aquesta esperança a un futur més promovetador cap a la Unió Europea. Això ens explica Alessandro Ferrara a la contra de la vanguardia.
Molt bé, acabem amb aquest repàs amb la del periòdico, on llegim que aprens que ajudaràs més la teva filla si estàs bé. Què ens explica avui, Marta? Doncs avui Catalina Gallà, entrevista Rosa Calvet, que va contactar el 1999 amb l'Associació contra l'anorèxia i la bulímia.
Es veu que aquesta dona tenia una filla amb aquesta malaltia i, per tant, va contactar amb aquesta associació i va començar-hi a col·laborar. Diu que l'associació és diferent ja que aquí la persona ha de buscar els mitjans mèdics per curar-se i no l'associació per curar-se. L'associació l'únic que fa és donar suport tant al malalt com a les famílies, sobretot més a les famílies, perquè entenguin
que el seu fill o filla o la persona que sigui en aquest cas es troba en un estat de malaltia mental i que se l'ha d'intentar entendre des del seu propi pensament. Ja se sap que evidentment els malalts han de menjar, sobretot en aquest cas de bulímies i anorèxies, però sí que és veritat que s'ha d'entendre que aquesta persona té un trastorn, no és conscient de la veritable massa corporal que té i s'ha de fer
intentar ajudar aquesta persona des de dins, no des de fora, que potser l'espantarem més. Això ens explica Rosa Calvert. Molt bé, doncs interessant aquest testimoni avui al periòdico.
I acabem aquest repàs avui amb la notícia curiosa del dia, que passa per l'Acadèmia de Cinema dels Estats Units. El tema Oscars se celebra a març. No, encara no parlem dels que venen ni dels que han passat, sinó d'una demanda que ha fet l'Acadèmia de Cinema dels Estats Units, que cada any, evidentment, com sabeu, entrega cada any els Oscars. Ha demanat la família d'un oscaritzat director per, suposadament, haver incomplert el contracte, que se suposa que firmes un contracte quan t'entreguen l'Oscar, no ho sabia,
perquè va subestat aquesta estatueta d'aurada, és a dir, l'Òscar, el premi en si. L'ha subestat. Sí, sembla que ho ha fet això la família del director artístic Joseph Wright, que va guanyar l'Òscar el 1942 per mi xica favorita.
no crec que el conegueu, o no sé que sigueu molt cinèfiles, molt cinèfiles, molt cinèfiles, va subastar aquest trofeu el mes passat per 79.200 dòlars. Segons el contracte que tots els guanyadors dels Oscars firmen amb l'acadèmia, la prestigiosa institució té la primera opció de comprar qualsevol estatueta a un preu estipulat de 10 dòlars i diu que l'acadèmia mai ha volgut que l'Oscar sigui tractat com un article negociat, per això diuen que l'han demandat.
i la casa de subhastes no va respondre d'immediat quan se li va sol·licitar la reacció sobre aquesta demanda, però bé, en tot cas, no va respondre d'immediat, però va respondre perquè ha funcionat. No és el primer cop que l'acadèmia pren accions legals contra la venda de la seva estatueta d'aurada, perquè, de fet, el febrer del 2012 ja havia intentat, sense aconseguir-ho, però bloquejar la subhasta de 15 trofeus per uns 3 milions de dòlars. Entre aquells hi havia l'Òscar, el millor guió que havia rebut Herman Mankiewicz, el 41 per Ciutadano Kane. Vull dir que poca broma, eh?
Però clar, no sé. I aquests comptes no prescriuen, allò que parlàvem abans. No veig que no, perquè demanen la família ara, eh? Però clar. Però bueno, suposo que tothom vol un Òscar, no? Llavors la cosa és, no faig cine, no faig... La manera d'aconseguir-ho és subastar-ho. I suposo que si no hi hagués gent interessada, els Òscars no se subastaria. Bueno, i és que ara cap als altres et surt a compte, no? També, si realment no t'interessa o dius, ja ho he vist prou, això no cal...
Ara, també és trist, no?, perquè és un record familiar potser bonic. Home, sí. Si el teu besàvia guanyes un Òscar, també sap greu. No cal que els ho bastis. En fi, cores curioses que passen pel món. Sí, mira. Gràcies, Andrea i Marta. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Ràdio d'Esvern. Ens agrada estar amb tu. Just a l'estiu. Ara, passant 9 minuts de dos quarts d'onze, aquesta hora parlem dels hits de l'estiu.
Fins demà!
La Roda i la Laia Vidal, molt bon dia a totes dues, què tal? Bon dia. Elles ens presenten cada setmana, cada dia de fet, de la setmana d'aquestes setmanes, una cançó cada dia, una cançó de les que està sonant actualment a les llistes d'èxits i també en altres països. Avui comencem amb aquesta estela, que és de Lili Allen, es diu Herbalun, i de les que m'heu portat de moment és de les que més m'està agradant, em sembla?
Què ens en pots dir d'aquesta cançó? Bé, la cançó es va estrenar a la BBC a la Ràdio 1 el 13 de gener del 2014. I la van posar el 2 de març del 2014 com la segona cançó del tercer àlbum seu. Per tant, ja fa uns quants mesos que està sonant, no? Arriba l'estiu ja que la gent ja se la sap per entendre'ns. Sí.
I ella va escriure la cançó en col·laboració amb el mariner, que també ha treballat per Abril Lavin, Taylor Swift i One Direction. Molt bé, per tant, ja eren contactes de nivell, per entendre'ns. T'agrada aquest tema, aquest airballon o què et sembla? Sí, sí. Te l'escoltaries o te l'escoltes normalment? Sí.
A tu, Laia, t'agrada aquest tema, també? Sí, no està mal. De tota manera, tu ens en portes una altra, eh? Per si a algú no li acaba d'agradar, tu ens portes un dia més cap a una altra llista d'èxits. Avui cap a quin país anem? Avui ens dirigim a Nova Zelanda. Déu-n'hi-do, ens anem una mica lluny, eh? Per escoltar això.
La cançó es diu Am I Wrong, que significa estic equivocat. S'ho pregunta, eh? Sí, sí. L'intèrpret, o en aquest cas grup de música, és el duo noruec Nico & Vince.
que va ser format el 2009 i està compost per Nico Sereva i Vincent Derry. Per això el grup es diu Nico & Vin, perquè combina els noms. Tots dos noms, molt bé. El que passa és que abans es deia Envy, el grup de música, que vol dir enveja. Però es van canviar el nom per evitar ser confosos amb altres grups musicals que tinguessin un nom semblant. Clar.
L'estil del grup i de la cançó és el pop, com ja ho podeu notar, i és una cançó una mica antiga. A veure què vol dir antiga, eh? Antiga, respecte a les dues anteriors. I que no va sortir fa un mes, no? Va ser llançada el 12 d'abril del 2013. Per tant, ja té un any, eh? Un anyet. I com a descàrrega digital. O sigui, no una cançó pròpiament dita, sinó per descarregar-la.
El primer país on va sortir va ser Noruega. Clar, el grup és noruec. Té sentit, sí, sí. Però no és el país on ha triomfat com a número 1 a les llistes, sinó que és número 1 a Nova Zelanda, com ja hem dit. Però també a Holanda, Polònia, Eslovàquia i als Estats Units. Doncs mira, bastant diferents, eh? Uns i altres. Sí. Mira.
I ens parles també del videoclip, no? Sí, el videoclip és particular també perquè va sortir dos mesos després que la cançó, o sigui, poc més de dos mesos, perquè no som dos mesos del tot. El 20 de juny del 2013 també té temps. I què hi passa en aquest videoclip?
El que passa és que el duo camina per diversos intrets d'Àfrica amb una televisió cadascú i tracten de trobar senyal. Molt bé. Tracten d'això. Doncs és la història que il·lustra aquesta cançó que es diu Am I Wrong, que és la que sentim de fons.
Doncs són les dues cançons del dia, aquests dos hits, tenim l'Air Balloon de Lily Allen i després aquest Am I Wrong de Nicole and Vince. I després el que fem ara també és seguir una mica en la línia del que ja vam començar ahir, aquestes llistes que ens prepareu aquí just a l'estiu. I avui parlàvem de coses curioses que caien del cel, avui Estela ens parles de les millors pel·lícules basades en fets reals. Sí. A veure, què ens portes? Quines són aquestes pel·lícules?
Alguna és Siempre atolado, que va ser dirigida el 1987 per Shihiro Koyama. A la pel·li és un professor d'universitat que recull a l'estació un gos vagabund i el cria. I li posa nom Hachiko. L'has vista tu? Sí, està molt bonica. Jo no l'he vista, crec. És molt bonica. Doncs no la identifico, no la recordo almenys.
Sí, bueno, és el professor que el gos sempre l'espera a l'estació fins que ell arriba a treballar, però un dia el professor es mor, però el gos continua anant a l'estació i l'espera allà. A buscar-lo. Sí. És molt bonica. Una història trista, no, llavors? Sí. Aquesta és una mica una de les millors pel·lícules, no? En aquestes basades en els feits reals. Després tenim, atenció, una altra mítica, no, també? Sí, sí, Titanic. És que tothom coneix aquesta pel·lícula.
Jo crec que si només senti aquestes 3 segons de cançó i ja tothom identifica Titana, identifica la pel·lícula. Clar, clar, basada en fets reals, també. L'heu vist, aquesta? Sí, clar, moltes vegades. I en tot es plorem. Sí? És molt llarga, per això, de veure. Vull dir que jo em sembla que només l'he vist dos cops a la vida. Perquè és tan llarga que mai trobava com el moment de trobar les 3 hores per tornar-la a veure.
Més pel·lícules, quina altra ens has preparat? La Ola, que parla que un professor va fer un experiment amb els seus alumnes i va fer que es posessin en contra, que aquesta classe és millor que la resta.
Sí, que se sentissin superiors que els altres. Però no va sortir bé i al final de la pel·li un dels alumnes es suïcida. Déu-n'hi-do. Per tant, doncs, una pel·lícula suposo que d'aquestes contundents, no?, també, que s'ha de veure sabent el que es va veure. Sí, sí.
De quan és aquesta pel·lícula? Ho saps? Bueno, no sé de quan és, però es suposa que va passar el 1967. Vale, per tant, estic iconista que també basada en fet reals de finals dels 60. Sí. I acabem amb una última proposta de pel·lícula, millors pel·lícules basades en fet reals, que és 127 hores. Sí.
que està basada en Aaron Ralston, que és un muntanyer que és conegut el maig del 2003 durant una escalada per als canons d'Euta. Què li va passar? Va patir una caiguda i el seu braç va quedar atrapat per una roca dins d'una profunda esquerda.
Déu-n'hi-do. I després de diversos dies estava immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa i havia de prendre una dramàtica decisió.
Per tant, és la pel·lícula que explica aquesta història, són algunes de les pel·lícules que apareixen o que ens has portat avui en aquest rànquing de millors pel·lícules basades en fet reals. Molt bé, doncs moltes gràcies a totes dues. Tornem després més tard, no marxeu gaire lluny, que abans de la una, com sempre a quart d'una, repassem també altres qüestions, els trending topics i també notícies que heu trobat pels diaris. Gràcies a totes dues i que vagi bé. Fins ara. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
8 minuts i arribem a les 11. Aquesta hora és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vos? Bé, avui ens hem mullat, hem vist que no fa fred. No, tampoc no ha estat la gran... Que no fa fred?
No fa calor, vull dir, jo m'he caminat, o sigui, he sortit de casa, he sortit al balcó, vam sortir de casa, ara explicaré la meva vida, per veure més o menys com pintava i dic ui, en canvi, m'he trobat el vestit, m'he posat pantalons llargs, allò com si fos primavera i tot plegat, i un cop estic a baix ja sortint, ha començat a pleure i he tornat a fer un canvi en la vestimenta, perquè, bueno, no parava de pleure, molt poc, molt poc. No ens passem, eh?, perquè no has arribat xopa, tampoc. No, he agafat la moto, però vull dir, plogui, eh?
Sí, que hi ha unes gotetes. Aviam, hem tingut tota la setmana previsions de pluja pel dijous. Ahir se'ns va trencar aquesta previsió, es va començar a desfer, i com ja hem patit bastantes tongades d'inestabilitat, que podria ploure a Sant Jús i sempre posàvem el condicional, i quan arribava el moment, vèiem les tempestes de lluny, doncs també ens constava que els mapes ahir tornaven a indicar que no passaria massa cosa, i si passava, passaven a altres punts de Catalunya i no a Sant Jús. Però a veure si que hem tingut una tongadeta...
molt petita, o sigui, si hem de parlar de quantitats de precipitació són dos dècimes de litre, és el mínim que registra l'estació meteorològica, menys de dos dècimes ja no les comptabilitza, com si diguéssim, però bé, sempre va bé, sempre és interessant que es mulli una miqueta el terra i si s'ha mullat Collserola, doncs tot això que tenim la mar de bé. A hores d'ara sí que hi ha precipitacions bastant més destacades, hi han hagut pluges més destacades en altres punts, no ens mirem al malic, sinó que Sant Just ha estat un dels llocs on menys ha plogut, però sí que hi ha altres zones on està precipitant i molt.
I aquestes pluges estan caient ara tot el que són les comarques interiors de Tarragona, comarques interiors de Lleida i també cap a la zona de les comarques del nord de Barcelona i de Girona també en aquests moments hi ha una certa precipitació. És cert que en general són de caràcter feble, però en algun punt poden fins i tot ser una mica moderades, o sigui que no està gens malament.
Hi ha una inestabilitat molt marcada a la península ibèrica. Cada tarda tenim precipitacions, tenim tempestes. Només cal pensar en el fet que ahir a la tarda es podien veure imatges cap a la tarda vespre de zones properes a la meseta on hi havia precipitacions en forma de calamarsa que havien deixat tres pams de calamarsa al terra.
O sigui, són realment tempestes molt violentes, molt, i que van haver de treure els cotxes, els llevaneus. Faig un moment un canvi, perquè tenim una cadira que no està fina i que no para de fer soroll, i és empipador que és massa.
Ja està? Còmode? Sí. No, còmode no, no. Si és el soroll, que se sent crec crec tota l'estona, pobreta. Doncs el fet és aquest, que ahir passaven els llevaneus per alguns carrers de la meseta traient realment dos o tres pams de calamars. Això són tempestes tremendament violentes. I aquesta tarda encara ho poden ser més. O sigui, hi ha avisos i diversos del Servei Meteorològic de l'ENET, del Servei Meteorològic d'Espanya.
perquè aquesta tarda tot el que és la zona oest de l'Aragó també enganxaria amb la zona de la Rioja, el País Basc, tota aquesta zona així, fins i tot et podria arribar a Madrid, però la més violenta està en aquesta zona així del que és Aragós, Aragosa, País Basc, Navarra, la Rioja. En aquestes zones es poden avui viure unes tempestes molt violentes, s'ha d'anar molt al tanto perquè la precipitació pot ser molt intensa i anar acompanyades de pedra.
Nosaltres de Retruca i la Tarda també vam rebre una bona patacada, i a més jo com més emprenya a rebre aquestes patacades, que és on tenim els cultius, que és cap a la plana de Lleida i la patacada. Que sempre passa cap allà, a més a més, no? És una terra de patacades. Sí, perquè és una zona on s'escalfa molt el terra, hi ha molta temperatura, les temperatures a les que el sol pica una miqueta acaben...
fotent una mica la gitza i a la tarda aquest rebombori pot fer bastant de mal. És una zona molt vinculada al que és la fruita i a molts cultius i també està vinculada a les pedregades. Ahir la tarda va a pedregar, o sigui, ja s'estan fent, s'estan comptabilitzant els danys que van patir ahir molts pagesos amb les seves collites, sobretot el que fa la fruita, que està en el seu moment àlgid i ara s'està recollint molta i durant aquestes èpoques en tenim molta. És el moment, de fet. Normalment, a més, tampoc hi ha
No és habitual el juliol que hi hagi pedregades, no? No ho és massa. Abans ho comentàvem amb un veí d'aquí de la ràdio i fèiem referència que habitualment els mesos de juliol i agost, els ruixats de mitja tarda... Sembla que hi ha algú que vol entrar i no pot. Els ruixats de mitja tarda... No, l'Andrea la tenim lluny. Sí, per això que no podrà entrar.
Els ruixats de mitja tarda són ruixats habituals, el mes de juliol i el mes d'agost, les tempestes del Pirineu, el Prepirineu, doncs són força habituals. I potser sí que s'ha perdut una mica aquesta tònica que els mesos de... surto jo o què?
No, em sembla que ara... És que clar, tot això més es veu a través de la cama. És divertit, ja està. Doncs bé, el fet és que tenim aquesta situació de tempestes de mitja tarda que sembla que anys enrere, i m'ho comentava un veí, era molt habitual. El ruixat de mitja tarda sempre en zones del Pirineu, Prepirineu, sempre era habitual. I potser s'ha frenat una miqueta aquesta situació, però el mes de juliol ja és un mes que en zones de muntanya del Pirineu ja és habitual que hi hagi aquesta situació. Sí que és cert que no tenim el gran anticicló,
que abarca tota la península ibèrica i que genera aquestes tempestes de mitja tarda i ho fa quan li surt de la fava però hi tenim un episodi que l'anticicló el tenim lluny i que continuarem així perquè ja ho comentàvem el mes de juny que no es veia un juliol allò de ple anticicloide que no passa res, al revés hi ha encara diferents fronts que van circulant això sí que no és massa habitual i que van descarregant, es troben en temperatures molt altes i la festa en forma de tempesta és important com va passar ahir
Avui podem tornar un altre cop a repetir aquesta situació, de cara a aquesta tarda es poden tornar a reproduir aquestes tempestes, poden arribar a trucar aquestes altres tempestes a la porta de la franja de Ponent, o sigui que estàvem comentant abans la zona més perjudicada per aquesta situació, però la franja de Ponent també toca, perquè tot el que és l'Aragost, Aragost-Aterol, allà tindran precipitacions i probablement a la franja, al Matarranya, i entrarà cap a dins, cap al Segrià, doncs probablement tornem a patir aquestes tempestes d'aquesta propera tarda.
Ja ho diem, ara està plovent, aquesta tarda es poden afegir les tempestes, i aquí és en just el que tindrem.
És una situació de bastants núvols, alguna ullada de sol, ara no hi ha precipitacions, a les properes hores no se n'espera, però es pot tornar a reproduir aquesta tarda, aquesta variabilitat en el temps. La nit quedarà tapada i demà al matí els mapes, que van bojos, ens indiquen que podria encara haver alguna precipitació. Ens llevarem així encara. Potser tindrem un dia o un matí així amb alguna precipitació feble o potser una miqueta més intensa, és molt difícil de precisar perquè ara està precipitant el Baix Penedès i no ho està fent a Sant Just i fins i tot a Sant Just està sortint el sol, o sigui que és complicat de preveure.
però demà al matí encara podria passar això. El que sí que està una mica clar és que de cara al divendres a la tarda i al cap de setmana la cosa s'arregla bastant. Fins ben bé la nit de diumenge s'arregla bastant. O sigui que tindrem un cap de setmana amb les tempestes on toca, en zones de muntanya del Pirineu de Lleida, i a la resta el sol serà el protagonista. Com que tindrem més sol i ara estem a 23 graus, probablement entre divendres i al cap de setmana les temperatures s'enfilin. Arribarem a 26 o 27, que són màximes habituals del mes de juliol. O sigui que al cap de setmana està assegurada la calor,
habitual per l'època, les nits agradables, podríem dir, i les tempestes típiques del Pirineu. I sembla, i tot indica, que la cosa no s'acaba, perquè diumenge a la tarda aquestes tempestes guanyaran terreny i podrien abarcar més zones, no arribaran a tocar Sant Just, però sí que podrien abarcar més zones, i dilluns tenim una nova tongada de tempestes que podria ser important a tot Catalunya. Falten molts dies, estem parlant de la previsió de demà al matí, que no la tenim clara, però... No, no, però això no canvia, tampoc, de moment, la previsió. Sí, el que és la tònica aquesta d'anar passant i anar creuant front, sembla ser que això es dirà mantenint.
Molt bé, Carles, doncs n'estarem al cas de tot plegat. Gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia. Vinga, bon dia. Catalunya Informació
Bon dia, són les 11.
Els Mossos d'Esquadra han detingut els dos suposats autors de l'atracament en un supermercat al barri de la Verneda de Barcelona. Dilluns, un mosso jubilat va quedar ferit d'arma quan intentava evitar aquest robatori. Els dos detinguts, amb nombrosos antecedents penals, també se'ls investiga per determinar si estan relacionats amb altres atracaments amb violència.
Grans afectacions per la tempesta en la collita de fruit a les comarques del Sagrià i les Garrigues. És la desena d'aquest any i també la pitjor. El sindicat Agrari Assaja calcula que els danys poden superar el 70%. Avui començarà la valoració de les hectàrees danyades.
Avui fa 8 anys de l'accident del metro de València que va costar la vida a 43 persones. Durant el dia es faran diferents actes de record a les víctimes, la investigació dels fets encara està oberta i cap responsable tècnic ni polític no assumeix responsabilitats en aquest cas.
L'Aràbia Saudita desplega 30.000 soldats a la frontera amb l'Iraq per protegir el regne de potencials amenaces terroristes. El canal de televisió Al Arabiya afirma tenir imatges que mostren uns 2.500 soldats iraquians desplegats prop de la frontera. Més del 80% dels immigrants que viuen a les comarques de Lleida s'envolen anar. La majoria a altres països europeus són dades d'un estudi fet per la Universitat de Lleida.
Catalunya Ràdio és l'emissora a Catalunya que guanya més oients, segons l'última onada de l'estudi de mitjans. Catalunya Informació arriba als 149.000 oients, un 26% més que els primers mesos de l'any. Avui s'estrena al Festival Grec dues històries de perdedors. Crum, un text capdalt del teatre israelià protagonitzat per Pere Arquilloé i el monòleg El bo lladre, de l'irlandès Connor Macpherson.
Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça i el Liverpool negocien per Luis Suárez a Londres. Ahir van tenir una primera reunió qualificada de productiva pels anglesos. El fitxatge estaria força avançat a l'espera de decidir quin paper juga Alexis Sánchez a l'operació.
El Barça anuncia que Víctor Sada no continuarà l'equip la pròxima temporada. Joan Creus, el secretari tècnic, diu al diari Esport que la seva etapa al club s'ha acabat i que es mereix una gran sortida. Tampoc es renovarà a Pulen. El Barça espera tancar els fijatges de Dolman i Saturanski.
Pel que fa el temps, fins al migdia els ruixes afectaran la meitat oest del país. Durant la tarda i vespa poden formar-se tempestes severes amb abundància aigua, pedra i fortes ratxes de vent a les comarques de Tarragona i Lleida. Però en especial, sobretot, el límit entre l'Aragó i la Franja de Ponent. Atenció també a les platges i el fort onatge. Molta precaució, per tant, sobretot de cara a aquesta tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'atur registrat es redueix al juny en 17 persones a Sant Just. Ara n'hi ha 625 d'apuntades a les llistes d'ocupació. Són les dades publicades pel Ministeri de Treball i de la Seguretat Social que també destaquen una tendència a la baixa a tot el territori.
A Sant Jus, la llista d'aturats registrats a les oficines d'ocupació disminueix des de fa mesos, tot i que aquest mes la baixada no ha estat tan marcada com els darrers mesos. Per exemple, el maig l'atur va baixar en 44 persones i el març en 36. Al Valls Llobregat també s'ha reduït l'atur. Ara hi ha 62.900 persones sense feina, quan el mes anterior n'hi havia 65.300. Cal destacar, però, que les dades d'atur registrat que publica el Ministeri cada mes no comptabilitzan les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi.
Ateneu i Ajuntament treballen per definir, abans d'acabar el juliol, com ho farà l'entitat per acollir el cau. El president de l'Ateneu, Albert Macià, assegura que aquest mes s'ha de tancar aquesta qüestió per determinar com l'Ateneu acollirà l'agrupament Escolta Martin Luther King. En aquest sentit, des del consistori, Lluís Monfort assegura que no es vol fer cap pas en fals en l'adjudicació d'uns locals pel cau, però entén la preocupació de l'entitat.
L'agrupament Escolta podrà quedar-se amb més temps als locals que ocupa actualment, els de l'església, però ara només els permet utilitzar un espai més reduït. És la solució provisional pel cau, mentre l'Ateneu presenta el seu projecte per acollir l'entitat. Com dèiem, el president de l'Ateneu, Albert Macià, ha explicat que l'Ateneu i l'Ajuntament treballen per tancar aquesta qüestió aquest mes de juliol.
I acabem el bolletí parlant de música. Els grups Jazz Nou Quintet, Riu i 4 de Franca actuaran a Sant Just aquest juliol en el marc de les nits d'estiu. De fet, la primera nit d'estiu tindrà lloc aquest vespre amb el grup Jazz Nou Quintet. Serà a les 9 el claustrat de l'equipament de les escoles. Dijous de la setmana que ve, dia 10, hi actuarà el grup Riu i dijous 17 de juliol un altre grup, els 4 de Franca. L'última nit d'estiu serà el dia 24 amb una jam-session.
La nit d'estiu d'avui amb el grup Ja Snow Quintet serà a les 9, s'allargarà fins la mitja nit aproximadament i es farà el claustrat de les escoles. L'entrada costa 3 euros i haurà servei de bar. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Jus Noticiers, edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a l'estil. Just a l'estil.
Ara passen 9 minuts de les 11, aquesta hora parlem d'educació, perquè la setmana passada vam conèixer les notes de la selectivitat d'aquest any. I a Sant Just la Clara Montaner de l'Institut de Sant Just ha tret un 9,4 i l'Edgar Fernández de la institució La Miranda ha tret un 8,75 a la selectivitat, a més a més amb la nota mitjana sumada a la del batxillerat. El resultat és un 9,5 i avui el tenim aquí el Just de la Fusta. Molt bon dia, Edgar, què tal?
Bon dia. Primer de tot, enhorabona i felicitats per aquestes notes brillants. Moltíssimes gràcies. Aquest 8,75 a la selectivitat, més aquest 9,5 de mitjana, que és resultat, per tant, d'un 10, no?, de batxillerat. Això és. Un 10, eh?, es diu aviat. Són notes, per tant, molt altes. I una mica la primera pregunta és si et va sorprendre quan vas saber que tenies aquest 8,75, d'alguna manera, la selectivitat.
No, bueno, de fet ja m'ho esperava. M'havia anat bé i, bueno, el déu no es pot aconseguir, és molt difícil, però clar, amb un déu de batxillerat ja m'esperava més o menys al voltant del nou.
alguna cosa. Està bé, a més a més, que sigui sincer, perquè justament de vegades, quan sentim aquestes preguntes, tots ens passa que algú vol ser més políticament correcte o no, i que és veritat que un 10, en general, crec que aquest any s'ha donat en un estudiant, però que crec que era el primer cop o molt poques vegades s'ha produït, si més no feia molt de temps. Per tant, una mica ja t'ho esperaves, llavors la sensació, quan vas veure o quan vas saber que hi havia aquest 875, què vas sentir, d'alguna manera? Perquè suposo que també portes molt de temps treballant-hi,
doncs estava molt content i el primer que vaig fer va ser calcular-me la nota a veure si arribava el que jo necessitava per aconseguir la beca i si vaig arribar i molt content, molt, molt. Clar, per tant, d'alguna manera la nota et permetia entrar on volies o això ja sabies que et permetia entrar però alhora també facilitava justament que poguessis arribar a tenir una beca per fer aquest estudi. Sí, això era el principal, era el que estava buscant.
Perquè tu ara que estudiaràs, on et permetia arribar aquesta nota o quina beca et permetia accedir? Sí, jo faré biotecnologia a l'Institut Químic de Sarrià i llavors, clar, al ser privada necessites un 5 per entrar, diguéssim, però jo volia arribar a la beca que et concedeixen arribant al 12 i vaig arribar al 12,2, diguéssim, amb la nota ja ponderada i, clar, això és el que em va permetre, doncs, accedir.
Aquest 12,2 que forma per una prova específica, perquè ja fa uns quants anys que les proves de selectivitat funcionen una mica diferent, sempre van canviant, però vull dir que en tot cas hi ha aquesta diferència del 10 i del 14, perquè hi ha una fase específica que no és obligatòria, però que en tot cas permet millorar les notes.
Per això de vegades quan sentim aquest 12,2 que dius que et queda la nota específica forma part de tot plegat, no? Així. I un 14 ja és el màxim, màxim, màxim. El 14 seria el 10 de batxillerat i 10 a la selectivitat, però clar. Pràcticament impossible, no? Segurament. Com t'has preparat? Perquè tot això, un 875 de selectivitat o un 10 de batxillerat no és poca cosa, no? Suposo que darrere hi ha un treball important també.
el que més es necessita constància el batxillerat si vols bona nota és estar estudiant dia a dia i els exàmens no portar-los del dia abans perquè se't fa impossible cada dia una mica és molt difícil treure bona nota i a la selectivitat arribes un moment que ja no pots tornar-te a estudiar tot llavors el que fas és repassar-t'ho però el secret està en portar un bon batxillerat llavors la cel·la ja surt rodada
Per tant, algú que hagi anat fent amb les dues últimes setmanes, per dir-ho d'alguna manera, encara que estudi 6 hores cada dia, no li servirà, no? Pot aprovar, a veure, per la selecció és fàcil d'aprovar, però no aconseguirà bona nota.
O sigui que el secret és la constància durant aquests dos anys de batxillerat, no? Sí, sí. D'alguna manera, per tant, és un dia a dia que implica hores d'estudi. No sé si tenies més o menys calculat, però quantes hores dedicaves a fer coses relacionades amb el batxillerat a casa? Bé, depèn. Jo arribava i el que havia fet, si hi havia coses que no m'havien acabat d'entrar, doncs les repassava, però una hora, una hora i mitja diària, més o menys.
Clar, que en el fons potser no és tant, però que si la vas sumant cada dia, doncs és el que et permet aquest ritme, no? I els caps de setmana també. I suposo que en època d'exàmens llavors encara més, no? En època d'exàmens era no sortir de casa, sí, sí.
Per tant, el teu dia durant l'any, a banda d'aquestes hores d'estudi, incluïa també... fas alguna activitat extraescolar, pràctiques alguna altra història o com ho combinaves? Sí, durant aquest any m'he tret l'Advanced, el certificat d'anglès. Llavors, una hora i mitja cada dia, durant dos dies a la setmana, feia anglès i, a part, m'he estat traient el carnet de conduir.
Déu-n'hi-do. Home, doncs llavors, suposo que són moltes hores, perquè a més també són hores d'estudiar coses, no? Sí, sí, aquest any ha sigut duret. Per tant, suposo que també, ara no sé si et planteges llavors l'estiu, no?, estem a 3 de juliol, suposo que el curs deu començar al setembre, a octubre, i en tot cas, no sé si te'l planteges per això, amb més estudi, amb relax, si tens plans, si saps què faràs...
De moment, descansar. Descansar i, bueno, si surt algun treball a l'estiu l'agafaré, però de moment descansar. Clar, clar, agafa forces una mica també, perquè suposo que, no sé, ja has dit que agafaries biotecnologia, no? Sí. M'imagino que fàcil, fàcil, no deu ser, no? Vull dir que també deu voler implicar força feina. Sí, bueno, he parlat amb amics que l'estan fent i m'han dit, a veure, t'agradarà molt però s'ha de treballar, s'ha de treballar, i bueno.
L'avantatge és que sí que seran, en principi, quan tries la carrera, més o menys, evidentment no tot, però sí que hi ha coses que... o és una aposta personal, per tant, la gran majoria de temes t'interessen. En el cas de batxillerat, quina era l'assignatura que més ràbia et feia? Més ràbia... potser la química. La química m'agradava, però tenia que dedicar-li més hores, potser. I amb la que tu passaves millor...
La biologia, perquè el meu professor em motivava molt i m'agradava molt. Això sempre és important, segurament, suposo que el fet de tenir algun professor o altre. Ets alumne, per tant, has fet el batxillerat tecnològic o no sé com es deu dir ara? Bé, jo el científic. I en tot cas, suposo que la part de lletres, per això, és evident que si has tret això t'ha anat bé, però et molestava o et costava més fer la part d'història, llengua, literatura, com ho vivies?
Història, no m'ho esperava, però de les assignatures que més m'ha agradat. I després, català i castellà, doncs, no m'agraden, però clar, són obligatòries i les feia, però bé. Les anaves fent tranquil·lament, no? Sí, mig mig. En tot cas, ara el futur passa per aquest setembre o octubre, quan comencis aquesta carrera. Vosaltres sou alumnes que, per tant, ara tens 18 anys, m'imagino, 17 o 18 anys. 18, sí.
I per tant els últims 5 anys, que són els últims anys en què no parem de sentir tot el tema de la crisi, és tota la teva etapa de l'institut. Des del teu punt de vista o des del punt de vista d'algú en què ho ha viscut des de l'adolescència, com la viviu aquesta crisi? És una cosa que la noteu en el dia a dia? A l'hora de plantejar-vos els estudis es nota més que abans? Com us afecta?
Sí, sí que es nota. Tu veus companys, sobretot, que voldrien anar a la universitat, per exemple, i no han pogut, o, bueno, han tingut que marxar de l'escola, per exemple, en el cas que és privada, i, bueno, sí, es va notant. Sí, sí.
I a l'hora de triar una carrera també potser predomina també la idea que sigui alguna cosa que evidentment hi hagi més possibilitats, entre cometes, perquè ara està més complicat el tema dels llocs de feina, o encara es tria diferent. Dic perquè de vegades també a l'hora de triar aquests criteris potser es tenen més en compte altres factors.
Sí, bueno, hi ha de tot, però cada cop hi ha més gent que busca això, tenir treball assegurat quan surti o, si més no, buscar un treball que et puguis guanyar la vida bé. Cada cop més, i això, bueno... No és fàcil, suposo, no? Sí, sí. En el cas de la biotecnologia, per això sí que és un sector que està en auge, no? Sí. Que sí que, en principi, oportunitats o coses per fer n'hi haurà, no?
Sí, sí, he parlat amb professors i gent i m'ha dit que és una carrera que en els últims anys està molt sol·licitada i bé, està bastant bé. Doncs esperem que vagi molt i molt bé. Moltes gràcies, Edgar Fernández. Recordem que avui hem parlat amb ell perquè és un dels alumnes dels centres de Sant Jus que ha tret més bona nota, un 875 a la selectivitat i li queda una mitjana d'un 9,5. Moltes gràcies per passar per aquí just a la fusta i explicar-nos una mica el teu testimoni i que vagi molt bé, molta sort.
Moltes gràcies a vosaltres. Adeu, bon dia. Just a l'estiu Just a l'estiu
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Hola, sóc una gota d'aigua i em dic Mollet. I el dia 13 de juliol em Molleré per l'esclerosi múltiple, a més de 600 piscines de Catalunya.
Jo em dic l'oli i sóc una gota d'oli. Durant tot el mes de juliol trobaràs l'oli del mullet a més de mil supermercats. Informa't a www.fem.es Mullet! Als 98.1 de l'AFM tens tota la informació local amb bolletins horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber que passes enlloc. Ràdio d'Esverns. Ens agrada estar amb tu.
Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrades tant tu. Just a l'estiu a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Un quart i mig de dotze, aquesta hora tornem a sobre de la Marta Molins. Bon dia, Marta, què tal? Bon dia. Ara, per parlar, com cada dia, d'alguna qüestió cultural diferent, avui ens vols parlar de museus, eh? Estem dijous, crec que és un bon dia, a més a més, per parlar de museus, tenint en compte el dia aquest gris, una mica fred que fa, no? Potser l'estiu ens costa una mica més de decidir-nos, a no ser que sigui per buscar l'aire condicionat, no?
Avui ens diràs altres motius, motius interessants, més enllà de les qüestions pràctiques, però, en tot cas, faig aquesta presentació tan llarga que ja era ben perdut per dir que crec que és un bon dia, Bernada, museus. I el que fas avui és comentar-nos, recomanar-nos museus curiosos.
A la ciutat de Barcelona, a part dels museus comuns que tots coneixem, també n'hi ha de curiosos. Ara us en porto 8 i us diré on estan i més o menys el que hi ha. I ja sabeu que es pot passar un bon dia de museu. A més a més, em sembla que la gran majoria d'ells o són molt barats o són gratuïts. Per tant, és una bona opció. Perfecte. Doncs comencem pel Teatre Museu, el rei de la màgia.
Doncs sí, aquest museu es troba al carrer Junqueras XV de Barcelona i diu que Barcelona i l'il·lusionisme sempre n'ha anat de la mà i per tant es pot repassar la relació de la ciutat amb l'art de les il·lusions. El museu es va fundar el 1881 i és un dels establiments més antics del món dedicats a l'ensenyança i a la fabricació i venda d'articles de màgia, o sigui que si us agrada la màgia
Doncs aquest és el vostre museu. Home, ara és una bona oportunitat perquè també és un dels moments en què va, sembla que vagi a l'alça tot el tema de la màgia i un lloc així, que a més a més fa tant temps que s'hi dedica, pot ser un bon lloc per descobrir.
Un altre que tenim és el Museu del Perfum, i aquest sí que no n'havia sentit a parlar mai, eh, jo, Marta? Doncs sí, t'agraden els perfums i aquestes coses, sobretot per les dones, que sempre som les que més... Anem a les botigues i comencem a olorar perfums. Doncs, en comptes d'anar a una botiga, podeu anar al Museu del Perfum, que està a Passeig de Gràcia 39, amb travessera de l'Eixample Dret,
i bé, doncs hi ha 5.000 peces entre flascons antics i moderns miniatures, catàlegs, etiquetes i material publicitari antic de perfums la col·lecció es divideix en dues parts la primera secció tota classe d'ampolles i flascons d'essències en ordre cronològic d'aparició i també doncs hi ha tubs de maquillatge pels ulls egipcis i pulvoritzadors i una bossa de flascons que va pertany a Maria Antonieta o sigui que aquest museu
Té moltes coses. La segona secció no està ordenada cronològicament, sinó per marques. Pots trobar flascons de Dior, de Guerlain, així com edicions especials que es van dissenyar artistes com Dalí. Perfums dissenyats per Dalí. Jo això no ho havia sentit mai.
Després tenim també el Museu de l'Eròtica. Aquest està a la Rambla, eh? Aquest sona una mica més. Sí, sí, aquest està a la Rambla. De fet, fan un petit espectacle on algú caracteritzat de Marilyn Monroe surt al balcó i saluda els passatjants de la Rambla. És una cosa que jo veig els turistes aquests japonesos parats traient fotos a la Rambla. És molt interessant.
Doncs bé, aquest museu, dintre del museu podeu trobar tota la col·lecció eròtica de la història, des de col·leccions privades fins a objectes públics, entre els quals hi ha vídeos, quadres, joguines sexuals, etcètera, tot relacionat amb l'eròtica i el sexe.
Doncs un museu que segurament d'aquests és dels que tampoc tanca, eh? Aquests es mantenen al llarg del temps, en general. I després, atenció a aquest museu, eh? Un museu de carrosses fúnebres. Hi ha gent que va a museus així. Sí, jo no el trepitjaria més que res perquè tot aquest tema no m'interessa particularment.
Però si algú està interessat en el tema de la mort i les carrosses fúnebres, que sàpiga que el carrer Sancho de Ávila té aquest museu, que hi ha carrosses fúnebres des de l'any 1970, formada per 19 peces, 13 carrosses funeràries, 6 cotxes d'acompanyants i 3 cotxes a motor. I és l'única connexió d'aquest tipus que hi ha a Europa, o sigui, que de manera...
que, a part de la morbositat d'alguns que pugui sentir interès per aquest tema, és un patrimoni artístic, cultural i antropològic molt valuós. Sí, sí, això sí. I després el Museu de Sera, aquest sí que és un dels mítics, no? Sí, aquest és un dels mítics, no és el Madame Tussots, potser que el podem trobar a Londres o Nova York, però es troba al peatge de la banca número 7 i, bé, doncs, és una bona idea per passar una tarda de pluja i tal com avui, no?, que està una mica així,
Doncs podeu anar-hi i trobareu des de submarins, també hi ha personatges històrics, jo per exemple hi vaig anar fa relativament poc, vaig trobar-me figures de Joan Adar i aquesta gent, i després personatges més famosos com poden ser els Reis d'Espanya o personatges ja més coneguts de l'àmbit polític i famoso jo, etc. Per tant, doncs...
Molt bé. Després tenim la moja de la moto de Barcelona, també doncs un d'aquests vehicles que també és un dels més utilitzats a la ciutat. Sí, jo aquest quan l'he vist he pensat en el meu pare, que és molt aficionat a les motos, potser el porto un dia d'aquests, es troba al carrer de la palla número 10 i bé, doncs ja està al centre antic del convent de Sant Felip Neri,
i ja fa poc més d'un any que està en actiu i exposa part de la col·lecció que va pertany al restaurador Mario Soler i parlen ja les motos Montesa, les Botaco, les Osa, les Derbi o motos com la Villalbi que ja són més modernetes.
Perfecte. I encara ens queden dos museus més. El Museu dels Autòmats. Aquest també és un dels típics. Aquest sí que el coneixem. Aquest es troba situat al parc d'atraccions del Tibidabo i ja sabeu, si porteu els nens al parc d'atraccions, també podeu passar per aquest museu on podeu disfrutar d'exemples de finals del segle XIX i començaments del segle XX i les recents adquisicions.
ninos provenents de Japó, concretament d'Aichi, i bé, també ninots que funcionen amb monedes i que es podien veure a fires de tota Europa, o jocs i joguines mecànics amb els que es divertien els infants de segles passats. Molt bé, i acabem parlant, ara sí, de la musea de la xocolata, que aquest es troba al carrer Comerç.
al carrer Comerç número 36 tenim el Museu de la Xocolata que jo hi vaig estar també, em van portar i, bueno, vaig estar a punt de robar la font de xocolata que hi ha. Està bé, val la pena anar-hi, doncs, no? Sí, sí, vaig estar a punt de robar la font de xocolata, més que ara, perquè, clar...
Vas entrant, jo soc molt xocolatera, vas entrant i clar, vas veient que tot és de xocolata i dius, no em puc, que em porto alguna cosa, no em puc robar res, no. Doncs figures molt impressionants, jo vaig arribar a veure la pietat feta de xocolata, però brutal, o sigui, camps del Barça, ninots i personatges Disney i de tots...
documents audiovisuals que parlen sobre com es fa l'extracció del cacau fins a convertir-la en xocolata. De veritat és que també és recomanable, diu aquí, que reserveu a mentalació si voleu fer un dels cursos per aprendre a fer figures de xocolata i postres deliciosos, o sigui, que a part te n'ensenyen.
Molt bé, jo a mi no hi ha anat mai, veus el Museu de la Xocolata de Barcelona, he anat a alguna altra ciutat i el de Barcelona no, o sigui que és un dels que m'hauria d'apuntar, no? Sí. D'aquests curiosos, potser és el que, dels que m'has portat, potser és el que més em convençaria, eh? Així de primeres, perquè el del tema funerari, el de la moto, també fa una mica de mandra, però bé, en tot cas, perquè veieu que l'oferta és variada i que no hi ha excusa per anar anar de museus. Gràcies, Marta. Gràcies. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia.
Estàs escoltant just a l'estil. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smurf Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Hola, sóc una gota d'aigua i em dic Mollet. I el dia 13 de juliol em mullaré per l'esclerosi múltiple a més de 600 piscines de Catalunya. Jo em dic Loli i sóc una gota d'oli. Durant tot el mes de juliol trobaràs l'oli del Mollet a més de 1.000 supermercats. Informa't a www.fem.es Mollet!
Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrades tant tu. Just a l'estiu a Ràdio d'Esvern.
Avui hem tocat a València i jo em trobava fatal he oblidat d'alguns versos però d'allà m'és igual demà a Castelló segur que anirà millor però la gent no té un dolor i saps que crec que t'enyoro el teu som del ridícul que em posi tan trist però si ho veig tot tan fràgil
Si veiessis les cares que em posa la gent quan toquem un salvatge. Crec que els nois també se senten així com sigut tan feliços aquests dos últims dies que si la gira dures 100.000 vides o més no poguessin tornar a casa mai a nens. No sé què faríem.
Hi ha un corretor que rediga totes les cançons. Al nord del sud o al sud del nord, sempre tens el mar al cristal. I quan fa sol, ens esperen a taula i parlen al colló. I tenim el camp que em buirà pel concert de la nit anterior. Et podria ajudar, que no he estat mai no ser més a prop.
De vegades quan entenc que tot penja a ton fill, te'n privilegi el miracle que em seguiu fent costar. Us ho voldria agrair amb una cançó, però per no fer tant el pilot de l'ella, no m'ha anat el corredor.
que riga totes les cançons, com el que surt del sud o del nord, sempre tens el mar al costat. I quan fa sol, t'espera una taula parada en algun lloc, i tenim el cap tan boire, per l'alcohol de la nit anterior, et podria jurar que no he estat mai del cel més a prop.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Hola, sóc una gota d'aigua i em dic Mollet. I el dia 13 de juliol em mullaré per l'esclerosi múltiple a més de 600 piscines de Catalunya. Jo em dic Loli i sóc una gota d'oli. Durant tot el mes de juliol trobaràs Loli del Mollet a més de mil supermercats. Informa't a www.fem.es Mollet!
Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern, 98.1 de la FM. Ens agrada estar amb tu. Estàs escoltant just a l'estil.
Fins demà!
Dos quarts i mig de dotze, aquesta hora és moment de repassar notícies curioses de la setmana, amb la Roser Sort. Bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme. T'han canviat d'horari, horari de just a l'estiu, perquè tot és una mica diferent ara aquí el programa. Just a l'estiu a Ràdio d'Esvern. Just a l'estiu a Ràdio d'Esvern. Però, en tot cas, el que sí que no deixarem de fer serà de parlar de notícies curioses, perquè l'estiu potser fins i tot n'hi ha més, no? Bueno, aquesta setmana n'he durat molt més poques...
Ha quedat fatal, el meu d'anar a pas, eh, llavors? A veure, però en tot cas, alguna cosa o altra passa, no? N'anirem parlant a partir d'ara els dijous, en aquesta segona hora del programa. Per on comencem, Roser? A veure, comencem per... Espera, espera, que té un problema. Estem ponent els documents, eh, avui anem allò al límit. Al límit.
Doncs avui parlem que un nen de 12 anys ha creat un sistema per no oblidar-se els bebès a dintre del cotxe. Home, molt bé, eh? No, no, a veure, és un sistema molt senzill. Sí, sí, sí. No sé si ho has rebut. Ara ho he rebut, ara estic obrint el document. Ara sí, ara sí.
Doncs això, a veure, és un sistema molt casolà, però és veritat que funciona, perquè aquesta època de l'any sí que és veritat que sembla que la gent va més... Es mou més, no? Es mou més, aquí, allà va a la platja, se n'oblida, surt a comprar alguna cosa, bueno, lo típic, i que s'obliden molts nens a dintre del cotxe, i amb la calor és veritat que...
Bé, clar, és que molta gent, clar, jo veuré-ho, ho penso, però ha hagut una notícia, ha sortit, no sé si ho has sentit mai, d'allò de nen ofegat perquè... Sí, sí, però vull que no és una cosa tampoc molt habitual. No és habitual, evidentment, no és habitual. Doncs sí, ha creat un sistema que es diu Baby Saver.
i és que és un petit sistema que és una corda que va lligada de porta a porta de la part de darrere amb un sistema que també va lligat a la porta de davant justament a la del conductor de manera que quan obre la porta fa com un tiba i vol dir que te n'has de recordar que tens el nen a darrere
evidentment que no crec que a molts pares els hi passi això, perquè el que diuen no és una cosa habitual, però és veritat que en aquesta època de l'any, doncs potser la gent amb el trafic de vacances damunt i avall i això, doncs que, bueno, ha volgut fer una mica així, sembla que... De moviment, molt bé. Home, invents curiosos, eh? S'han passat el tema del cafè a l'espai, que li vam comentar ahir a l'Oriol Rigat, eh?, el membre del grup astronòmic d'Esvern,
i ell va dir que no li semblava que ell creia que sí que es podia prendre cafè a l'espai i abans l'únic que era en format cafetera o sigui que potser el tipus de cafè que es bevia no era el més bo del món però en tot cas li va fer gràcia o sigui que no tenim secció d'invents infantils o si no també li comentaríem aquí sempre podem comentar milions d'invents que anem traient perquè la gent no s'acaba atenció aquest que és un gos que detecta el càncer de la seva mestressa abans que el metge aquest és impressionant eh
Sí, com bé sabem, jo crec que és així, i s'han vist altres notícies només d'aquest tipus, que els animals a vegades tenen un sentit que nosaltres no podem percebre i és veritat que no parlen, però és veritat que a vegades et sorprenen algunes reaccions que veuen el perill potser abans que un home, inclús quan utilitzen...
Els policies o d'allò utilitzen un animal per detectar segons tipus de si porten droga o no. A veure, evidentment que són animals especials que els adiestren, però igualment, vull dir que són com que tenen a vegades un sentit especial. Sí, és una noia de 24 anys que té una malaltia.
I és que el gos diu que no s'ho esperava quan el va adoptar, perquè justament es veu que aquest gos era adoptat, vull dir que no el va comprar, el va treure d'una gossera, i no s'esperava que realment aquest gos li fes tant de falta a la seva vida. I és que es veu que, bueno, diu que quan les coses van malament, aquest gos diu que fa una mena de gestos que ella ja percep que alguna cosa va malament. No he explicat exemples, però jo he explicat que en algun altre cas li havia passat allò d'un... Ja veia per on anava. Si s'avança el que passa.
Sí, i resulta que aquest gos, diu, un dia se li va començar a acostar molt al pit, al pit, al pit, i li va començar a llapar per aquí davant. I ell ja va veure que allò era estrany. Es va fer anar a una prova als metges i li van trobar càncer de mama. Vull dir que gràcies a aquest gos... S'ha pogut detectar amb temps i tot, no? Sí, sí, no, no, vull dir que són coses de...
de la vida que dius, mira, gràcies a un animal, per no dir de tantes proves i tantes coses que ens n'arribem a fer, doncs et pugui ajudar tant. Déu-n'hi-do. Doncs una bona notícia.
Més coses, ara parlem d'aerolínies, també tema estiueng, perquè Suís s'ha convertit en la primera aerolínia en ser certificada com amigable pels al·lèrgics. Per tant, doncs, una bona notícia, també avui trobo que totes són així... Positives, no? Positives, doncs sí, com bé sabem, a l'època d'estiu sembla que tots els al·lèrgics sortin a la...
a l'atac. És veritat, això, eh? I, doncs, bueno, ja només suposo que l'adèrgia dels estius, sinó també explica que aquesta línia ha creat tot un sistema per al·lèrgics, però inclús al·lèrgics a la lactosa, als celíacs, a tot aquest tipus de problemes que sembla que ara estan creixent. Sí, sí, sí. Sí, perquè sembla que a tothom li surten coses. És veritat, eh? No sé si és un mateix que se'l crea, perquè jo quan treballava... Ah, no, sempre...
Quan treballava... Veig que ets poc crèdula, eh, Roser? No, sí, sincerament, en aquest sentit sí que m'he tornat bastant incrèdula perquè el tema aquest de les al·lèrgies a mi em molesta bastant. Jo personalment, tu que en fusta no sóc al·lèrgica a res, però en el lloc on treballava, abans que tothom entrava cada dos per tres a preguntar si tenien llet de soja... Però clar, això és una cosa diferent.
És una cosa diferent. Ja, vull dir, o sense lactosa, o celíac, i això. I és veritat que cada vegada més ens entra més gent a preguntar per aquest tipus de productes. I abans això no passava, sincerament. Jo, bueno, la meva àvia, per exemple, m'explica i diu que aquestes tonteries no passaven abans. La gent també tenia uns mals de panxa que no sabien a què els atribuïen. Sí, no, evidentment que no podem generalitzar tot. Entre prop i massa.
Però tinc allò típic que parles amb algú, parles amb l'altre, els fills ja sembla que els neixin ja directament amb problemes. Vull dir, també els pares creen una mena de... Et veig escèptica, eh, Roser? No, no, sincerament. No, no, perquè a més, vull dir, la gent allò... I si no tenen llet de l'altre, no, és que em senta molt malament la llet. Però una cosa és que et senti malament i l'altra és... Clar, és al·lèrgic. I et diuen, no, si no és llet de soja, no en tinc. I dic, no en tinc, bueno, posa'm de l'altre. Llavors, és clar, és anar buscant una mica altres peus al gat.
En fi, en tot cas, parlem d'aquesta companyia, no?, que sí que s'oprenen seriosament. Sí, que s'oprenen seriosament i, com que diem, que hi ha tanta gent, doncs suposo que tota aquesta gent podrà confiar en aquesta companyia que tenen tot tipus de coses per a tots aquells al·lèrgics a qualsevol cosa. Inclús tenen uns, m'ha fet molta gracia, uns coixins antial·lèrgics a allò de la tos o allò que et pica el nas o qualsevol cosa, que, bueno, m'ha fet gracia. Curiós. No, no, i tant.
I després tenim l'última notícia d'avui. Déu-n'hi-do, eh? Una exprostituta que assegura que se n'ha anat al llit amb més de 10.000 homes. Aquesta notícia fa dies que corre. De fet, ahir o abans d'ahir la van treure i no para de sortir a tot arreu, allò que busco per internet, coses i tal. I no parava de sortir i dic, és que aquesta la tinc que dir perquè...
Em sembla que si fas el càlcul... I no, i a més aquesta noia que diem, no és que sigui molt gran, sinó que té 36 anys sense anar més lluny, vull dir, jo no sé quants homes per dia li toquen, perquè clar, no crec que el néixer ja directament, o sigui, a partir d'una edat va començar, és que a veure, clar...
Déu-n'hi-do, no, no? Jo crec que també potser és una cosa com de promoció, pot ser? Bé, no sé si s'ha volgut fer una mica com famosa dintre del que cap, perquè a més, és el que et dic, ha sortit molt renom moltes fotografies d'aquesta noia que explica, que assegura que s'ha anat al llit amb...
amb més de 10.000 homes i justament ella va arribar a un punt i ara justament ho explica i és el que dius tu, que ara és el que he llegit abans, que una mica promoció perquè ella va començar a escriure un llibre, bueno, un llibre, va començar a fer com una mica de...
de relats, de biografia, personals, per escriure realment el que li passava dia a dia. I es va convertir en una biografia i ha tret un llibre ara explicant tot el que li ha passat a la seva vida. Vull dir que sí que ha fet una mica de promoció amb el tema de que...
més de 10.000 homes són molts si realment són així perquè clar, no sé si els ha arribat a comptar perquè són molts vull dir, en pots comptar 15, 20, 30 segons com vagi la teva vida però clar, 10.000 són molts i per anar comptant allò, anar fent palets amb una llibreta no sé, de 8 a la 8 a la 8 a la 8 i realment no sabem si ha arribat fins al final o han sigut petons o no això també és que s'ha de veure i diu que ara ha tret un llibre per explicar la seva història suposo que deu venir tot molt relacionat
Déu-n'hi-do. Amfi, Roser, doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Tornem la setmana que ve. Ens veiem la setmana que ve. Bon dia. Bon dia. Estàs escoltant Just a l'estiu.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Hola, sóc una gota d'aigua i em dic mullet. I el dia 13 de juliol em mullaré per l'esclerosi múltiple a més de 600 piscines de Catalunya. Jo em dic l'oli i sóc una gota d'oli. Durant tot el mes de juliol trobaràs l'oli del mullet a més de 1.000 supermercats. Informa't a www.fem.es
Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrada estar amb tu. Just a l'estiu a Ràdio d'Esvern
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
10 minuts i arribem a les 12 del migdia. A aquesta hora estrenem una secció estiuenca, per això saludem el Dani Martínez i el Joan Xirivella, més coneguts també com els Gunis de Sant Just, no? Bon dia, què tal? Bon dia, molt bon dia. No és el primer cop que passeu pel Just de la Fusta, perquè amb alguna cosa relacionada a l'institut ja havíeu passat per aquí, vull dir que estàveu habituats i en tot cas els oients habituals de la Rallada d'Esvern estaran acostumats a sentir-vos a les tardes, no? A la penya del morro. Correcte.
Ara a l'Avenya del Morro no es fa l'estiu i heu decidit que voleu continuar a la ràdio igualment. I amb tu, sobretot. Sobretot, sobretot. Exacte. A veure, el que fareu cada dijous serà explicar-nos un àpat d'estiu, no? Ens portareu diferents receptes. Sí.
I avui què ens porteu? Avui portem un menú summertime per a totes les edats. Summertime, m'agrada això, eh? Mola, eh? Estilo cortinglés. Un menú bo amb proteïnes, vitamines i diversió. O sigui, que en principi amb tot el que ens porteu podria ser un menú complet, no? Un dinar, per entendre'ns, o un sopar. Agafeu llapis i boli o els tecnològics, agafeu iPads o tablets i apunteu al següent menú.
Molt bé, perquè comencem amb un primer plat, no? Correcte, avui farem tabuler libanès, hummus, gelat de vainilla i si ens dona temps i si sou ben ensucrats farem creps. Déu-n'hi-do, doncs moltes coses, eh? A veure, doncs per on comencem? Pel primer, no? Sí, pel tabuler libanès. Ingredients per 4 persones. Dos grapats de búlgur. Es pot aconseguir en grans superfícies. De búlgur? Sí. Què és búlgur?
és com una pasta de blat. Ah, d'acord. O sigui, en realitat és la matèria que forma el tabuler, no? És a dir, el tipus de blat que hi trobem.
Es pot aconseguir en grans superfícies o en botigues de dietètica. Vale. Sis tomàquets grans, dues cebes tendres, un manat de julivert, menta fresca, llimona, oli d'oliva i sal. Per tant, tot això fàcil de trobar. Sí. No val el cuscús, eh? No sé si ho ha dit el Joan, però... Jo l'havia menjat amb cuscús, crec, el tabuler. No és el mateix, no? No, perquè el cuscús és una cosa i el tabuler, com he dit abans, és pasta de blat. Són coses diferents. Perfecte. Doncs queda clar.
Abans de començar hem de deixar el búlgur en un bol, amb el calent fins que estigui tendre. Renta i prepara les cebes picant-les molt fines. Fes el mateix amb els tomàquets i disposa els ingredients en un bol. Renta i asseca el julivert i pica el fi. És important que hi hagi molt de julivert junt amb el búlgur. És la base d'aquesta amanida. Renta i pica també unes quantes fulles de menta i afegeix-les.
Barrege-ho tot en un bol. Posa-hi el suc de llimona, una mica de sal i oli d'oliva. Doncs és fàcil, no? Sí, molt fàcil. Un cop has trobat el búlgur, que jo ara tinc curiositat i crec que l'aniré a buscar, perquè no sabia que s'havia de fer específicament així, però... Grans superfícies i tot això. Molt bé. O llocs de dietètica també ho pots aconseguir. Per tant, tindríem un bon primer plat, no? Correcte. I després també ens porteu un plat que no sé si el qualificaríeu de primer, d'entrant... De pica-pica. Entrant. Una mica exacte, no? Sí.
que seria l'humus l'humus, el famosíssim humus us hem portat un avui en tenim aquí a la ràdio i està molt bo l'hem tastat abans d'entrar i realment queda dit, per tant apunteu bé la recepta perquè us surti com el que ens hem portat aquí el Joan i el Dani, a veure
Doncs mira, l'ingredient de 5 o 6 persones és 300 grams de cigrons cuits, un gra d'all, dues cullerades de suc de llimona, una cullerada de taïn. Si no teniu taïn, és recomanable posar-li nou moscada. Sí, nou moscada.
Que és el que has fet tu avui, no? El teïn és molt específic també, no? Exacte, o una mica de pebre, tampoc us passeu, i suc de llimona, com bé he dit, dues cullerades, dues cullerades d'oli d'oliva i pebre vermell dolç.
Això recordeu que són els ingredients per fer un pica-pica, no per menjar allà... Clar, clar, és a dir, per posar en torreretes, una mica de tot. Perquè això empatxa molt, més que res. I llavors què hem de fer amb tots aquests ingredients? Doncs mira, primer pas, posar tots els ingredients, excepte el pebre vermell, en un recipient i passar per la batedora o la forquilla fins que quedi un purè espès, ni massa dents ni massa líquid.
Per servir, posa l'hummus en un plat i serveix amb un raig d'oli d'oliva i una mica de pebre vermell dolç pel damunt per decorar. Opcionalment, perquè quedi bonic, pots posar-hi alguns grans de magrana també per sobre. I per menjar es pot fer a saco amb una cullera o amb torradetes o amb pastanaga.
És veritat, això també ho heu vist així, amb les verdures, que llavors encara és més sal plat, perquè tens el tema dels llegums, més les verdures, doncs molt bé l'humus, una recepta que ja ho heu vist bastant fàcil i que l'hem tastat aquí a la ràdio i ja podem dir que és molt bona.
A part d'això, per tant, tindríem una mica d'entrant, avui tindríem també aquest tabuler, que el podríem fer potser de plat d'un dia d'estiu, i llavors ens arribarien les postres, que és un l'indispensable a l'estiu, no? Gelat de vainilla. I tant. I no el comprem, sinó que ens expliqueu com es fa un gelat de vainilla. És molt senzill, eh? Sí? A veure, si no n'he fet mai de gelat. Necessitem un llitre de llet, dos veïnes de vainilla, 350 grams de sucre, 12 robells d'ous i 250 grams de nata líquida. Vale.
Primer pas, portar a embolició la llet, la meitat de sucre i la vainilla. El sucre també el bullim, eh? Sí. Quan bulli, apartar-la al foc i deixar infusionar uns minuts. D'acord. Blanquegem els robells amb l'altra meitat de sucre, batent-los. Només els robells, eh? Això és important. Sí, la clara no.
Tornar a escalfar la llet, tirar una mica de la llet els robells i bata-ho, i posar la barreja dels robells al cassó de llet, sense que arribi a una ebullició. Déu-n'hi-do, eh? Ho veig, això és una mica més específic que el tabulei, que l'humus, eh? Sí, però tampoc té molta... És més complicat, això, si hi ha una mà adulta, millor, eh?
Molt bé. I finalment, apartarem de la calor i afegim de cop la nata líquida freda. Col·loquem i deixem refredar tapat amb paper de film. Quan sigui fred, ho posem a la geladora durant una mitja hora. Sí, al congelador, no? Sí. No, a la geladora és la màquina que fa... No, és que amb el congelador... Ah, no serveix. No, crec que no, perquè la geladora el que fa és et va batent una mica també... Clar, si no es converteix en gel, no? Exacte. Seria un polo. Sí. Per tant, cal aquesta màquina específica. Sí.
Si volem incorporar-hi galetes, fruits secs o altres coses, ho hem de fer quan ho posem en la geladora.
Per tant, és una manera de fer gelats casolants, però cal tenir aquesta màquina i jo crec que a mi, per exemple, les altres sí que me les apunto, aquesta em costaria més crema. Aquesta és més complicada, però si tens algun amic que tingui geladora... En tot cas, si no podem fer gelats casolants, sí que podem fer creps, no? Sí. Això sí que està a l'edat de tots, no? No té gaire complicació. Això és que s'ho menja un tant de dinar com de postre... Esmorzar, també, no?
sopar, es pot menjar de totes les maneres perquè li pots ficar el que vulguis. Jo he vist creps que porten de tot. Sí, sí, dolces, salades, no? Exagerat. Home, clar, hi ha restaurants que són creparies, no? Sí, però és que fins i tot, plats, dins d'un plat, saps? Macarrons. Dins d'una crep, macarrons? Sí, coses d'aquestes he vist, eh? Molts dies. I verdures, i coses que dius, mare meva.
Bueno, verdures encara, però amb verdures dins d'una crep em costa de creure. A mi també. En fi, expliquem per això la base de la crep, no? Correcte. És tan senzill com un llitre de llet, 600 grams de farina, 120 grams de mantega fosa, és a dir, la passem una mica o la deixem en temperatura ambient,
12 ous sencers, una cullera de sopera de sucre i un pessic de sal. Per l'agra que et pots portar alguns d'aquests ingredients, el sucre els llegeix. Correcte. Barrejar tots els ingredients i passar-los pel túrmix o la batedora.
Fins que quedi una massa ben fina, líquida. Deixar-la reposar a la nevera una estona. Escalfar una paella antiadherent el més gran possible i untar-hi una mica de mantega. Quan sigui calenta, abocar-hi la massa de crep fins que ocupi tota la paella. Tot estès, eh? Tot ben estès. Exacte.
ha de quedar una crep molt fina. Quan s'hagi fet, per una banda, donar-li la volta. Quan estigui cuit, farcir-lo amb el que vingui més de gust. És a dir, si voleu sucre, mel o xocolata, formatge, pernil, malmelada que la pots fer tu a casera o de supermercat, li pots posar tot el que vulguis. Si pot ser un plat, hi ha creperies que realment
t'ho posa com a plat del dia. Aquesta sí que no hi excusa, realment és molt fàcil de fer les creps i ho hauríem de fer més sovint, segurament. I no val perquè hi ha molta gent que em diu jo faig creps i li pregunto com? I em diu si venen uns bots que si li poses la llet fas així. No val. Hem de provar de fer-les a casa tant com el tabuler, l'hummus i el gelat de vainilla els més valents i llavors explicar, si algú vol explicar com li ha anat la recepta ja sabeu que podeu fer-ho aquí al Just a la Fusta.
Si no, la setmana que ve ens portareu altres receptes, no? Sí, molt bé. Doncs moltes gràcies, Dani i Joan, que vagi bé. I bon profit. I fins dijous que ve, bon profit. Adéu, bon dia. Arribem ja a les 12 i connectem amb les notícies. Tornem després amb la tercera hora de Just a la Fusta. Catalunya Informació
Es migdia.
La pedregada d'ahir va afectar de forma desigual unes 3.500 hectàrees de fruita dolça, majoritàriament de municipis del sud del Segrià. Són les primeres dades facilitades pel Departament d'Agricultura. Això mentre Protecció Civil manté activat en fase de prealerta el Pla Inuncat per previsió de pluges fortes, tempestes i pedra aquesta tarda, sobretot a les comarques de Ponent, les Terres de l'Ebre i el Pirineu. El subdirector del servei, Sergio Delgado, diu a Catalunya Informació...
que els centres de colònies estan alertats i que adaptaran les activitats a la situació. Els Mossos d'Esquadra han detingut els dos suposats autors de l'atracament d'un supermercat al barri de la Verneda de Barcelona dilluns, durant el qual un mosso jubilat va quedar ferit quan intentava evitar el robatori.
Avui fa 8 anys de l'accident de metro de València que va costar la vida 43 persones. Durant el dia es faran diferents actes de record per les víctimes. L'investigació dels fets encara està oberta i cap responsable tècnic ni polític no ha assumit responsabilitats en aquest cas. Més del 80% dels immigrants que viuen a les comarques de Lleida s'envolen anar, la majoria a altres països europeus, dades d'un estudi de la Universitat de Lleida.
Brussel·les considera que les ajudes públiques del govern valencià als estudis cinematogràfics de la ciutat de la llum són il·legals. Segons la justícia europea, no hi havia cap objectiu cultural darrere de la inversió i, per tant, s'ha de recuperar.
Catalunya Ràdio és l'emissora que guanya més oients, segons l'última onada de l'estudi general de mitjans. Té 578.000 seguidors, 47.000 més que l'onada anterior. I al matí de Catalunya Ràdio arriba als 473.000, 63.000 més que l'últim EGM.
Catalunya Informació. Els esports. El Barça i el Liverpool intensifiquen les negociacions per Luis Suárez. Ahir hi va haver una primera reunió i s'esperen més trobades en els pròxims dies. La incorporació de l'uruguayà estaria força avançada a l'espera de les noves reunions i acabarà de perfilar el paper que hi jo en l'operació Alexis Sánchez. En bàsquet no seguiran el Barça ni Víctor Sada ni Jacob Pullen. El club blaugrana treballa ara per tancar els fitxatges de Dualman i Satoranski.
En segona divisió el Girona presenta el director esportiu Quique Carcel i el Sabadell el mig campista Miguel Ángel Riau. I en Wimbledon es disputen 8 les semifinals femenines.
Pel que fa el temps, fins al migdia els ruixats afectaran la meitat oest. Durant la tarda i vespre poden formar-se tempestes severes amb abundància d'aigua pedra i fortes ratxes de vent a comarques de Tarragona i Lleida, però n'es pacient al límit amb l'Aragó i la franja de Ponent. Atenció a les platges i al fort unatge. Molta precaució. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'hotel Esperia Sant Jus donarà el seu accident de menjar a l'ONG Nutrició Sense Fronteres. És una iniciativa que han llegat el mes de juny i que forma part del programa Barcelona Comparteix el Menjar. L'ONG repartirà els aliments donats entre diverses entitats socials de la ciutat.
El projecte té com a objectiu reduir la pobresa a la capital catalana prevenint el malbaratament d'aliments. Ara l'hotel Esperi a Sant Jus s'assuma al projecte de l'ONG, un pla que compta amb la participació d'altres grans hotels a la ciutat i és un gest que possibilita el repartiment de més de 140 àpats al dia entre les entitats socials beneficiàries.
El 19 de juliol tancarà el concurs popular que forma part del cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. A diferents equipaments municipals podeu trobar les butlletes per participar-hi on hi apareixen en petit format les 40 imatges que participen del certamen i que podeu veure al carrer Bonavista.
S'han de marcar les tres que més us agradin i les butlletes que coincideixin amb la fotografia més votada entraran al sorteig d'un cap de setmana a un parador nacional. Les butlletes participants han de depositar una urna del mercat municipal, com dèiem, fins el 19 de juliol.
I un apunt més per recordar-vos que Sant Lluís participarà del quart congrés de les dones del Bas Llobregat. Tindrà lloc els dies 14 i 15 de novembre amb una activitat que girarà al voltant de la recuperació de la memòria històrica i el saber de les dones. Diferents municipis organitzen activitats al voltant del congrés. Sant Lluís n'és un exemple i el 25 d'octubre farà una jornada a l'Espai Mas Lluí on, entre altres propostes, es presentaran les exposicions Mas Lluí, un barri en clau de gènere,
i dones de la primera meitat del segle XX que deixen impremta. Aquesta última, per cert, és un treball en paral·lel a la miscel·lània de les dones que s'està elaborant actualment. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies a edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrada estar amb tu. Això és espectacle.
Fins demà!
Això és espectacle, amb Maica Duenyes. Passa 11 minuts de les 12, és moment de parlar de teatre amb la Maica Duenyes. Molt bon dia, Maica, què tal? Hola, bon dia. Per parlar de moltes coses, no? Perquè el juliol no és un més d'aquests de vacances, per entendre'ns, pel món del teatre. No, ni molt menys. A l'agost, tampoc ara, perquè abans a l'agost no es feia absolutament res, però ara cada vegada les programacions acaben a finals de l'agost per començar al setembre ja la nova temporada, vull dir que
Estem en un moment complicat i s'ha d'aprofitar tots els dies. Si et sembla bé, podríem parlar avui de dos festivals que es fan a prop de casa nostra i que, a més a més,
tenen una altra virtut, a part que es fan a casa nostra, a prop de casa nostra, i és que són gratuïts pràcticament tots els espectacles. Podeu passar un bon cap de setmana si aneu cap a l'Hospitalet, que està aquí al costat, inclús es pot anar caminant si ets bon caminador. A l'Hospitalet fa deu anys que fan un festival
de cap de setmana només, que es diu Amor a l'art, aquest art amb anac. Llavors fa 10 anys tenen gran entusiasme, ho preparen molt bé i comença avui concretament al carrer, perquè són dos escenaris més o menys els que fan servir gairebé sempre, eh?
Comença aquesta tarda a les 7 de la tarda, a la Rambla de la Marina, i és amb la participació de Lali Aiguader. Jo no sé si et sona aquest nom. Em sé que en sona una mica. És una ballarina que va estar més de 8 anys formant part de la companyia londinenca Akranrakan, que és una gran companyia de dansa.
Per tant, el començament no pot ser millor. Un espectacle de dansa amb la Làlia Iguadé a les set de la tarda a la Rambla de la Marina. Després hi haurà circ, també. Després de la Làlia Iguadé hi haurà circ en un espectacle que es diu Hotel Locandi. Bé, i després també hi haurà música de disjòquei.
O sigui que teniu, des de les 7 de la tarda, teniu tarda-nit complerta per passar-ho bé. Home, sí, possibilitats de tota mena. Sí, a més a més és molt variat, no? Sí, sí. Demà, demà divendres, per amor a l'art, també s'instal·la aquests dos escenaris que he dit i n'hi ha també mitja dotxena d'actuacions.
En aquest dia, demà divendres, podrem veure un artista que és de l'Hospitalet, el Joan Català, que fa un espectacle que fusiona una mica, barreja la dansa, el teatre i el circ. Per tant, també interessant. Una mica diferent, a més a més. Sí, l'espectacle es diu Palat. I després d'ell, de Joan Català,
doncs podrem veure una companyia de circ de França, que es diu Les Desus de Bàrbara. No sé què vol dir Les Desus, però... I també fa un xou, com no podia ser d'una altra manera, una companyia de circ,
I també demà, divendres, podreu gaudir, si teniu nens també, perquè és important, de scenografies inflables i batalles de breakdance. Per tant, molt bé, eh? Realment un tipus de programació perquè hi pugui anar tothom. Sí, la veritat és que està molt ben pensada. I bé, després, al cartell de dissabte també hi ha destacant les acrobàcies aèries...
la dansa contemporània, de la companyia La Intrusa, en fi, hi ha molta cosa, l'actuació de Ramones, que presentarà l'espectacle Era, i tanca dissabte a les 10 de la nit, a la Rambla de la Marina també, amb el seu ja clàssic, perquè això ho fan cada any, jo ho vaig veure ja fa molts anys, el tancament d'aquest espectacle, o sigui, d'aquesta...
d'aquest cicle que fan, però sempre suposo que està bé, perquè tanquen el dissabte a les 10 de la nit amb un clàssic, ja és de cabaret de circ. És un xou, en aquest cas, que presentarà
i que hi ha una mica de tot, perquè també és circ. N'hi ha acrobàcia, n'hi ha una miqueta també de jugar amb el públic, amb el text, i per acabar acabaran amb...
la banda municipal de los circonautas. O sigui que tenim un cap de setmana atapeït de coses aquí al costat. A prop de casa. A prop de casa i, sobretot, de gratis. Exacte, important. Això és molt important. Tu pots passar superbé sense gastar-te ni un euro. Ens agrada, ens agrada.
Bé, he dit que hi havia dues propostes d'aquestes de cap de setmana i d'aquestes de teatre al carrer, d'espectacle al carrer. L'altra està una miqueta més lluny, però molt miqueta, eh? Perquè és a Viladecans. Es pot fer també, eh? I tant, i tant. Amb 20 minuts arribes a Viladecans. Si abans dèiem que l'Hospitalet fa 10 anys que fan aquest cicle de Per Amor a l'Art, a Viladecans fa...
Aquest any 25 anys que porten fent aquest festival Déu-n'hi-do Sí, sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do 25 anys Jo també he anat algun any a veure algunes coses I la veritat és que està bé N'hi ha espectacles més bons i hi ha espectacles menys Però vaja
Es fa no només al carrer sinó que també hi ha una xarxa d'entitats que d'alguna manera posen els seus locals també perquè passin els espectacles i n'hi ha tants espectacles, tants que no podríem dir...
un o dos o tres, com hem fet a l'Hospitalet, perquè aquí n'hi ha molt. Jo, per exemple, perquè som molt famosos, també diria que es podrà veure la companyia de Marc Gómez, que és dansa. També es podrà veure Pepa Plana, que és una pallasa fantàstica i que a mi m'agrada moltíssim. Després també n'hi ha... Sobretot, m'ha fet molta gràcia perquè suposo que és per al 25 aniversari...
Però hi ha companyies de tot arreu, de tot arreu. Han vingut companyies d'Espanya, de la comunitat valenciana, per exemple, fan el jardí de Violeta. Han vingut companyies de Suècia, que està molt lluny, eh, Suècia? Sí, sí, es diu aviat. De França, de les Illes Balears, d'Aragó...
de Múrcia, vull dir que n'hi ha companyies, del País Basc també, n'hi ha companyies de tot arreu, i serà també tot un cap de setmana que podreu veure, doncs, si voleu mirar ben bé el programa, a la web de l'Ajuntament de Viladecans, ho podreu veure perquè està tot ben posadet, amb els dies, l'hora, inclús on es faran els espectacles. Perfecte.
N'hi ha a la plaça de la Vila que fan espectacles, a la Torre Baró que fan espectacles, a la plaça de l'Església també, vull dir que n'hi ha molts jocs per anar a veure espectacles. Jo he escollit, podria parlar d'un espectacle que es diu Papers, que és d'una companyia valenciana, i que parla una mica, una mica, eh?
de la gent, de les frustracions, dels fracassos i de tots els sentiments que les persones que estem vivint avui dia tenim. Evidentment, és un teatre de carrer i fet a una plaça, vull dir que tampoc és per... No és un drama, eh?
Exacte, ja explica una mica per on poden anar els trets. Exacte, no és un drama, perquè clar, quan he dit que parla una mica dels fracassos, de les frustracions i tal, però hi ha esperança, hi ha esperança. Després n'hi ha una companyia, que aquesta sí que és d'aquí, i que segurament aniré, perquè ja saps que a mi m'agraden molt els focs d'artifici, m'encanten, i aquesta companyia fa un espectacle que es diu Ple de foc,
Ah, molt bé. I agafen tots els estris que es poden fer servir per fer focs artificials per fer un espectacle. És un projecte molt interessant, sobre el paper, molt interessant. Es farà evidentment al carrer.
I és un disseny d'elements mecanitzats que s'han fet manualment i que aquests elements que han fet manualment tenen la gràcia que d'alguna manera els focs d'artifici es fan servir amb aquests elements.
Jo penso que estarà força bé. Jo aniré aquesta, jo ja ho he decidit, perquè a mi m'encanten els focs d'artifici. I després també hi ha una companyia que ve del País Basc que farà també un espectacle que es diu Carbon Club.
I que és un espectacle de cabaret, d'un cabaret, segons em diuen, molt especial. No és un cabaret a l'ús. I que penso que també podríem donar-li un cop de vista, no? Home, i tant. Un cop d'ull a aquesta companyia que ve del País Basc.
De totes maneres, torno a repetir, si voleu veure de què van tots els espectacles, hi ha una pàgina web que està tot explicadet i, a més a més, posa on es fa, l'hora i tot això, perquè n'hi ha molta cosa. Aquí estaríem tot el dia per parlar d'això. Hi ha més coses, no?, també? Home, per això dic que n'hi ha més coses. Llavors, mira, tinc un problema. Avui s'estrenen tantes coses que no sé on aniré.
Perquè a més a més es fa la festa del cinema català, la festa que fan cada estiu, i clar, és complicat, és complicat, molt complicat. Però bé, parlem una mica d'una cosa que s'estrena avui...
i que ja vam dir l'altre dia, vam parlar una mica l'altre dia. Paraules encadenades, del Jordi Galceran. El Jordi Galceran va escriure això l'any 1994, o sigui, fa 20 anys. En aquella ocasió la van interpretar el Jordi Buixaderes i l'Emma Vilarassau. És un tema que en teatre no s'estila molt de fer-lo servir, que és el thriller.
És veritat, és més difícil, no? Sí, és una obra de suspens que no saps ben bé com acabarà i que no direm com acaba perquè si no ja trenquem-la. Però aquí el que m'agradaria una mica parlar és de per què s'ha tornat a posar en escena aquesta obra.
No és perquè el Jordi Galcerán digués que vinga, va, vaig a fer-la una altra vegada i tal, no. És perquè l'interpre principal, l'actor principal, que es diu Christian Kanner, va acabar, a l'Institut del Teatre va acabar la seva carrera.
I llavors, a la Tassina, que és el projecte final de carrera, Christian Canet va voler fer aquesta obra, aquesta obra que és molt, molt, molt difícil. Ja t'ho dic jo perquè l'he llegit moltes vegades i la vaig veure en el seu dia per al Borxaderas i la Vila Rassau i és una obra molt difícil. Va fer aquest projecte de Tassina final de carrera, la va presentar a Palamós
I va tenir tant d'èxit, tant d'èxit... Li van donar un nou i mig als seus professors, o sigui, gairebé la perfecció. I llavors, una mica perquè va tenir molt bona acollida...
i una altra mica perquè la seva tutora, que era la Montse Alcanyiz, va encoratjar a tots dos perquè ho posessin en vida en un altre teatre, doncs això és el que s'ha fet i per això justament
Es pot veure a partir d'avui que es l'estrena al Teatre Regina, que ja sabeu que el Regina abans es dedicava únicament a fer espectacles infantils, però ara ha obert una mica la porta a espectacles per gent gran. Clar, clar.
Per tant, és interessant, penso jo que és molt interessant aquesta Paraules Encadenades. També aniré a veure, el que passa és que està molt pocs dies i espero que tindré ocasió d'anar-hi i poder parlar d'ella.
Molt bé, doncs tindrem el cas, eh? Recordem el títol, Maica? Paraules encadenades, del Jordi Casalant. De fet, jo crec que aquesta obra li va donar ja l'empenta final per ser un gran autor teatral, perquè havia fet també Dakota, que també va tenir molt d'èxit,
Però en paraules encadenades penso jo que va ser el moment on el Jordi Galcerán va créixer com a autor i va consolidar. Sí, sí, totalment. Una altra cosa que s'estrena avui és El bon lladre, de Conor McPherson. Està dins del festival grec, evidentment. Està dirigida per Xico Massó i interpretada per Josep Julien.
Aquesta obra està ambientada en la Irlanda dels anys 80, quan Lira estava en el seu punt més àlcit, i el noi, el protagonista de la història,
Sembla que està absolutament al marge d'aquesta ideologia de l'ira, però per coses que passen durant l'obra es converteix en l'amic públic número 1 de la gent d'Irlanda. És un monòleg que ja dic està interpretat per el Julien,
I el cono de MacPherson, us recordo, per la gent que li agrada el teatre, que s'han fet unes quantes coses d'aquest autor aquí a Barcelona. És conegut, no? Sí, és conegut. Per exemple, La pressa. La pressa és una obra que s'ha vist unes quantes vegades a Barcelona, un parell de vegades. Una que la va dirigir el Manel Dueso al Teatre Romea ja fa molts anys...
i un altre que es va fer a la Biblioteca de Catalunya fa un parell de temporades i que va tenir un gran èxit. Doncs el Conor McPherson és l'autor d'aquesta peça, d'aquest monòleg, perquè és un monòleg, i estarà molt pocs dies, com sempre al grec, és molt trist això, eh?
Perquè estarà el 3, que és avui, que és l'estrena, el 4, el 5 i el 6. O sigui, 4 dies al grec per veure una cosa, quan avui s'estrenen 40 coses a la vegada. Jo no ho puc entendre. El Chico Massó també havia ja dirigit alguna cosa del Conor Mark Persson, que és el director.
I li agrada molt aquest home, i per tant, doncs, bueno, és el que s'ha fet. Molt bé. Més propostes. Sí, una altra cosa que també s'estrena avui. És molt trist, eh? Quin idó, eh? Quina manera de començar el juliol. Sí, la veritat, és trist. No, no, està bé, en realitat.
No està bé, Carme, perquè, mira, abans es feia una estrena a Barcelona i els crítics anaven a aquesta estrena. Ara, si s'estrenen quatre o cinc coses al mateix dia i estan tres o quatre dies, hi haurà moltes coses que els crítics no ho veuran, per manca de temps, no per res més, per manca de temps.
I llavors, clar, les coses que no veuen els crítics... Jo abans no li donava massa importància a la crítica, fa molts anys. Però quan vaig començar a treballar amb el càlix de Vietó, em deia... És que la gent es mira a les crítiques.
I si hi ha una bona crítica, aquell dia puja més la taquilla. Jo no m'ho podia creure, però realment, després de fa molts anys que parlàvem d'això, he comprovat que sí, que és veritat. Per tant, hi ha molts espectacles que els crítics no podran passar avui perquè no dona temps i, per tant, es perdran en la nebulosa d'Oriol.
Bé, una altra cosa que s'estrena avui al Teatre del Raval és una obra que es diu 2050. És de la companyia El Desbam Teatre, dura 55 minuts i és un espectacle en castellà.
Llavors, la sinopsis, la història d'això és que estem a l'any 2050, hi ha un règim polític repressor i va eliminant a totes les persones que se li oponen.
Això no és nou, perquè això està passant avui i ha passat des del principi dels temps. Llavors, és com una mena de dictadura, no? I llavors, en un lloc que es diu Primer Món...
Hi ha una maquinària on intenta una sèrie de gent evolucionar i anar en contra del règim. O sigui, que ho posen al 2050, però això està passant a qualsevol país de Sud-amèrica o d'Estre-Murient, que no és nou. 2050, al Teatre del Raval...
Aquests estaran fins al 13 de juliol. Una mica més de marge. Una miqueta, no massa, però una miqueta més de marge. I després una altra cosa que també s'estrena avui, és una cosa que està escrita i dirigida per el Manuel Dueso, que ja saps que per mi és fantàstic, escriu molt bé, dirigeix millor i com a actor és fantàstic.
Em deia l'altre dia que porta 55 anys damunt de l'escenari. Déu-n'hi-do, eh? Com a actor, eh? El Manel Dueso. Jo no m'ho podia creure. Jo fa més de 30 anys que el coneixo, però 55 anys damunt d'un escenari. Déu-n'hi-do, eh? Bé, doncs en aquesta ocasió no està damunt de l'escenari. Està com a autor i com a director...
I el repartiment és molt bo perquè hi ha Laura Márquez, que és una actriu magnífica, la Carlota Olcina, que la vam veure fa pocs pulmons i que el lliure de Montlluïc la recupera perquè la propera temporada la gent que no va poder veure pulmons ho tornin a veure, poden anar...
El Francesc Orella, que és un dels millors actors que tenim. Sí, m'agrada molt a mi també. I el Boris Ruiz. És una comèdia, però una comèdia amb un punt negre. Hem estat l'altre dia parlant amb el Manel i m'ho va explicar i tampoc es pot explicar massa del que passa. S'ha d'anar a veure. Sí, es diu Màta'm. Màta'm.
Ja avança una mica de claves i intencions. Ja avança una mica, sí. És una comèdia negra, Mata'm. És una obra que ell diu que ha escrit sobre la mort i que és una obra molt vital, molt vitalista.
I es podrà veure a la Villarroel, aquesta sí que està molts dies, i per tant podrem anar segur, segur, si tenim intenció de veure-la, perquè està fins al 3 d'agost. Ah, està bé, tot el juliol, eh? Sí, sí, aquesta, ho prendre en calma. El que passa és que quan t'ho prens en calma, moltes vegades se t'escapa, perquè després n'hi ha coses que estan molt pocs dies, has d'anar-hi, i llavors et perds,
al que realment tenies intenció d'anar. Bé, tot això. I ara, si et sembla bé, tot això està dins del teatre grec, evidentment. I ara, si et sembla bé, m'agradaria parlar... Vaig anar a veure Cels. Sí, molt bé, jo també. Tu també, per això que podem comentar una mica, no? Em fa molta gràcia perquè el repartiment i el programa de mà, inclús,
Està el Xavier Boada, l'Eduard Farelo, la Marcia Sisteró, el Xavier Ricat i l'Ernest Villegas. Està dirigit per l'Oriol Broxi. L'autor és el Wazi Muab.
i no posa a un dels actors més, diguem-ne, importants de l'obra, que és el Carles Martínez, que és el que surt tota l'estona en la gran pantalla que tenen darrere de la satneografia. I em va fer molta gràcia, perquè això...
El cinema es fa amb gent molt famosa, que fa una cosa molt curteta a la pel·lícula, i llavors normalment no posen el nom, no? Com en el Robin Hood, que al final de tota la pel·lícula surt el Sim Connery, no?
Allà penjats sí que estaven tots els noms. Al final de tot jo em vaig fixar en els cartells que apareixien fins i tot les veus. Ah, no, sí, sí. Però el programa de mena ho posa i el repartiment tampoc ho posa. I em va fer molta gràcia.
A tu et va agradar? A mi m'agrada molt. A mi també em va agradar molt. Estava ple de gom a gom. Sí? Molt bé. Sí, sí, estan gairebé exaurides les localitats. Gairebé cada dia em van dir que gairebé cada dia potser quedava una butaca lliure, vull dir que estaven exaurides les localitats.
i realment fan una molt bona feina. Molt intensa. I a més és molt difícil, perquè després vaig estar parlant amb el Xavier, amb el Farelo i tot això, i tots s'incidien en el mateix, que és veritat, que tenen tota la raó. És una obra on hi ha els personatges gairebé sempre a l'escena,
i estan escoltant el que diu un altre personatge i quan li toca el torn de parlar han d'estar com quan es fa cinema al 100% o al 120% perquè, clar, i això és molt difícil estar escoltant i sense dir paraula i després quan comences a parlar posar-te al 120% d'energia això és molt complicat
I això és normalment el que es fa quan es fa una pel·lícula. Estàs en el rodatge 40 hores esperant, ja has hagut parlant a un, a l'altre, a l'altre, i quan et toca fer l'escena t'has de posar el 120% perquè, clar, si no, no funciona. Per tant, és una obra molt difícil d'interpretar i estan tots molt bé. I tant.
I la història és... Difícil d'explicar, també. Molt dura, no? Sí, sí. Molt forta. I em va recomanar...
No l'he llegit, però jo també ho recomano perquè m'ho va recomanar el Farelo, que la gent que d'interessi el tema, que llegeixi la novel·la, perquè això està sortit d'una novel·la. I es diu igual, eh? Cels. Cels. Doncs una molt bona obra més. I ells també estan molt bé, no? Sí, estan fantàstics. I val la pena que abans que marxin, si us interessa el tema, aneu.
Una altra de les coses que marxen i que estan bé, que m'agradaria parlar d'elles, és, per exemple, Ocho veces te dejo. Un altre estil, eh? Sí, això és una comedieta per passar-ho bé, però realment està superbé. Ocho veces te dejo ho estan fent a la seca espaibrosa. Acaba aquest cap de setmana, el 6 de juliol,
i és una comèdia romàntica o sigui, és un estil absolutament diferent del que estàvem parlant abans i parla una mica de la dificultat que té la gent jove d'ara del compromís
la gent d'ara li costa comprometre's no només amb la parella sinó amb moltes més coses i parla una mica d'això però és molt divertida i et fa pensar i realment val la pena d'anar-hi a veure-la abans que acabi una altra cosa
que també és per passar-ho bé, però que realment està molt bé, és un monòleg que es fa al Teatre Poliorama i que es diu Els homes són de Marc i les dones de Venus. També acaba allà.
i està dirigit per Paco Mir i ha fet la versió catalana també al Paco Mir i el Jordi Martínez que ja saps que és un home penso jo que és un molt bon actor perquè pot fer des de la comicitat més comicitat passant per el mim que m'enregistra sí, la veritat és que és molt bo doncs el Jordi Martínez és el que estarà allà al Teatre Poligrama donant la benvinguda al públic
I parla, ja es veu per al títol, de les neures que tenen els homes, de les neures que tenen les dones, que els homes les relacions que tenen sempre les basen sobre la competència i sobre jo soc el millor i tal i qual, que les dones miren més una qualitat de vida al costat d'aquella persona, en fi.
És interessant aquest monòleg i el Jordi Martínez està genial, com sempre. El poliorama, que també s'acaba. I una altra cosa que s'acaba, i que realment és un altre tema, però que val la pena d'anar-hi, vaig estar parlant l'altre dia amb el director, el Pou, el Josep Maria Pou ja pot caminar, malament, però ja pot caminar.
Va molt a poc a poc i justament se n'anava a passar una setmana a un hotel amb un fisioterapeuta perquè li acabés d'arreglar, perquè li van dir quatre mesos i ara porta dos i ja ha començat a parlar, o sigui, a caminar molt a poc a poc. Bé, doncs si parlo de Josep Maria Pou, molts dels nostres oients ja sabran de quina obra estic parlant.
L'obra que es pot veure i que també acaba allà és El zoo de vidre. Exacte. Un tema dur, un tema clàssic. Queden pocs dies, no? Queden pocs dies, ho fan al Teatre Goya Codorniu. Els actors estan fantàstics, fantàstics. Des de la Miriam Iscla, passant per el Dani Faldús, per el Peter Vives... O sigui, estan tots molt, molt bé...
I l'adaptació que ha fet Josep Maria Pou d'aquest so de vidre de Tennessee Williams per mi és magnífica. O sigui que també és una altra recomanació. Tenim molts deures, eh? Sí, sí. No s'acaba. Aquests dies podríem estar una hora parlant de teatre i no acabaríem.
Bé, doncs la Sana, que bé, tenim més coses per parlar i més perquè segurament se'n faran de noves però en tot cas crec que avui hem donat una bona oferta per a tothom I recordem que aquí a prop dos cap de setmana de luxe veiem teatre al carrer teatre, circ, titelles i tot això i gratis Perfecte, Maica Adéu Moltes gràcies per tot, que vagi bé, fins dijous
Estàs escoltant Just a l'estim. Hola, sóc una gota d'aigua i em dic Mollet. I el dia 13 de juliol em mullaré per l'esclerosi múltiple a més de 600 piscines de Catalunya. Jo em dic l'oli i sóc una gota d'oli. Durant tot el mes de juliol trobaràs l'oli del Mollet a més de 1.000 supermercats. Informa't a www.fem.es.
I a aquesta hora parlem de les CES que tanca avui el primer cicle d'audiovisuals de muntanya. Recordem que al mes de març l'entitat va engegar aquesta iniciativa que consisteix en un cicle de projeccions de vídeos sobre alpinisme i muntanya. Avui es tanca el cicle a les 8 del vespre amb una selecció d'audiovisuals de muntanya. Ara en parlem amb en Bernat Macià, coordinador d'aquest cicle. Molt bon dia. Bon dia.
Avui, per tant, és el punt i final, o si més no, el punt i seguit, perquè potser a la tarda tornarà al cicle, però en tot cas, què és el que es veurà aquest vespre, doncs? Aquest vespre, primer tenim una primera pel·lícula, que és a la sessió del mes de maig, que és sobre el Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Les pel·lícules que hi havia eren massa llargues i va haver-hi una que va quedar pendent de veure, que és la més curta de totes, i la veurem la primera de totes aquest vespre.
I a continuació el que fem és una selecció de curtmetratges de muntanya, bàsicament són curtmetratges que es poden trobar per internet, perquè molts a més són anuncis de marca, que són espectaculars i que val la pena veure també. Sí, segurament hi ha molt més material del que ens podríem imaginar, referent a curtmetratges o vídeos especialitzats en aquest tema.
Sí, sí, hi ha molta cosa i tant de gent individual que peta una sortida i penja el vídeo a YouTube, per entendre'ns, com marques que fan anuncis, com llavors hi ha productores que es dediquen a fer vídeos, pel·lícules, que, bueno, ni que sigui penjen els aires gratuïts per poder fer una mostra. Clar, el tema de les marques suposo que és per qüestions de patrocini també i aquestes coses, no? Sí, sí, sí, clar, bé.
Està claríssim que avui en dia les marques manen molt i també en el món de la muntanya apareixen a tot arreu. I quants se'n veuran avui de curs, més o menys? Hi ha uns deu curs, que són més o menys... N'hi ha un d'un minut i mig i el més llarg, que em sembla que són set minuts. O sigui, tots són... Molt bé, o sigui, avui curtet, eh? Molt curt, sí, sí. El que passa és que, bueno, són deu, teníem més o menys una horeta, més o tres quarts d'hora que dura la primera pel·lícula. Una hora de tres quartes, o sigui.
I d'aquests 10, per entendre'ns, són tots de coses bastant diferents entre si o cap a quin àmbit expliquen, per entendre'ns? Sí, hi ha diversos tipus d'activitats, des d'allò, des de només documental de paisatge de muntanya, després llavors curses de muntanya, escalada, escalada amb gel, alpinisme, una mica de tot. Hem intentat
no sentir-nos només en un àmbit en concret, sinó fer-ho una mica més ample. Sí, que sigui avui una mica per tots els públics o per tots els amants de la muntanya, si més no, no? Sí, i a més els llocs on hem intentat que passin els vídeos, tenim vídeos que passen als Alps o que passen als Estats Units o a Canadà, però també hi ha molts vídeos de...
de Montserrat, de Maraglès, de Barcelona, anem una mica de tot. De fet, aquí tenim un territori important i també una tradició bastant activa, no? Sí, tant i tant. Podem, amb el que és el cinema de la muntanya, costa més, sí que hi ha el festival de Torelló, i hi ha molts centres, igual que les seves, que munten petites mostres de cinema de la muntanya, però el que són produccions, bàsicament la majoria, produccions grosses, ens referim,
la majoria venen o de la zona dels Alps o d'Estats Units o Canadà. És veritat que no estem tan acostumats també, així com sí que tots sentim a parlar molt sovint de diferents sortides o en tendències diferents pel que fa a la muntanya, en canvi el cinema de muntanya aquí no és el més habitual, tot i que també hi hagi molta escola de cinema, gent amb afició als curtmetratges. Per tant, suposo que un cicle d'aquest tipus m'imagino que vol ocupar aquest buit d'alguna manera.
Sí, de fet, és el que comentava, hi ha molts centres que des de fa anys fan projeccions d'aquest tipus. Llavors, clar, la idea també és donar a conèixer. Potser no és tant el que seria cinema, sinó explicar les sortides que has fet, un passeig audiovisual, anem a fotografies com si vols montar un petit vídeo.
L'èrie és mostrar les activitats que fem a l'entorn de la muntanya. De fet, el nom del cicle ja va per aquí, és primer cicle d'audiovisuals de muntanya. Correcte, de fet, per exemple, l'última sessió que vam fer amb el Daniel Cardona, de fet, era un...
un recull de fotografies d'una sortida que havien fet ells. És veritat. En tot cas, des del març hi ha hagut unes quantes sessions amb temes diferents també i d'estils diferents. En general, fa un mes aproximadament com parlàvem, ens deu que la valoració és prou positiva, no? Vull dir que hi ha hagut de tot, però que en general ha anat bé, no? Sí. Esteu contents? Sí, sí, i tant. A l'última projecció, per exemple, hi havia més d'un centenar de persones. Déu-n'hi-do. Va anar molt bé.
De fet, avui, quan acabem el cicle, el que farem serà passar una enquesta. Avui diguem a la gent que no hagi pogut venir avui, també la trobarà disponible a la web de l'escas. I és una enquesta, bàsicament, per saber com ho ha vist la gent des de fora. Si li ha agradat, que ens faci propostes, per si volen continuar l'any vinent. I veure una mica la reacció de com ha anat. La idea és continuar, no, Bernat? Sí, en principi sí.
Seria l'idea, si la gent està convençuda, que tiraré allà endavant una segona edició. De cara a la tardor o de cara a l'any que ve, com es digui? No, l'idea més o menys seria fer-ho igual que aquest any. Sí, no? És la que us vas dir. Demà a resul·lió, una cada mes, l'idea seria fer el mateix, però ja de cara al 2015.
és aquest primer cicle audiovisuals de muntanya organitzat per la CES avui es fa aquesta última sessió és a les 8 del vespre i l'entrada és gratuïta com a totes les sessions anteriors correcte, a la Sala Piquet del Treu perfecte, doncs esperem que vagi molt bé també a veure quines propostes us porta la gent i que es pugui tornar a repetir aquest cicle moltes gràcies Bernat Macià que vagi bé, bon dia
Ara passen dos minuts de tres quarts d'una del migdia. Saludem a aquesta hora l'Estela Roda i l'Alaia Vidal. Molt bon dia a les dues, què tal? Bon dia. Us hem sentit de primera hora i ara, de nou, com cada dia, per acabar el programa també torneu per explicar-nos coses que heu trobat avui als diaris. Cadascuna feu la vostra lectura particular.
I ens porteu a diferents temes. No sé qui vol començar avui, que no ho hem parlat abans d'entrar, la Laia. Doncs, Laia, avui ens... De fet, les dues avui ens parleu d'educació. Avui un dia que també justament hem entrevistat l'Edgar Fernández, que és un dels nois que ha tret més bona nota de Sant Just de la selectivitat. Doncs, a l'hora de fer la lectura dels diaris, heu triat temes vinculats amb diferents qüestions educatives. Tu, Laia, has triat un parell de coses relacionades, no? Sí, he triat una carta al lector i després un article d'opinió. I més o menys els dos tracten del mateix.
Molt bé, doncs comencem, si vols, per aquesta carta al lector que t'ha agradat.
Sí, perquè m'ha cridat bastant l'atenció el títol, perquè es titula L'escola com a presó. Llavors, clar, doncs, tenia curiositat per llegir-lo. Parla de l'escola com un sistema educatiu que en els últims anys ha reduït al mínim els aspectes naturals i essencials que té un nen, amb el que viu un nen, com podrien ser la imaginació, el moviment constant, la curiositat i les ganes d'explorar i les ganes de jugar.
i diu que tots aquests valors s'estan perdent per culpa de l'escola. I esteu d'acord amb això?
Jo crec que sí, que són massa estrictes. Sí, que s'hauria de deixar campar una mica més, no? S'haurien de centrar més en els aspectes innats d'un nen, no? Que són... Gaudir que ja toca, perquè... Potser quan s'és molt petit, no? També, sobretot, vull dir que una cosa és quan ja tens 12, 13, 14, 15 anys, tot i que potser no, però en el cas de 4 o 5 anys o 6, m'imagino que és més difícil, no? Que es pugui mantenir aquest ritme, doncs, com comenta aquesta carta. Sí. És difícil també canviar-ho, eh, tot això?
Suposo que és el que... Però jo crec que sí que té raó que s'hauria d'estimular més les ganes de jugar i tot, perquè són nens, no són adults. Totalment. Qui l'ha escrit, la carta? En Toni Jiménez. I opina això que un nen no és un adult en miniatura. Que cal tractar-lo com l'infant que és ara i no com l'adult que serà demà. Molt bé.
Doncs és aquesta carta que has trobat a... Quin diari ho llegim, això? A La Vanguardia, avui. I després, també a la mateixa Vanguardia, eh? Trobes un article d'opinió relacionat justament amb tot aquest tema, d'alguna manera, Laia.
Correcte. Es titula Criatura i està escrit per Imma Monzó, que és una escriptora de ficció catalana. Sí, molt bé. I què explica ella en aquest article? Què defensa? Ella explica que com més bé ells ens fem, menys interessats estem en les històries de ficció.
ens centrem més en la realitat, en el món tal i com és i deixem una mica de banda la imaginació i la fantasia. I clar, ella està espantada perquè escriu ficció i no vol que li passi. I per això diu que enveja aquells que amb bona salut mental arriben a la bellesa mantenint viva la criatura que porten dins. Mira, justament el que dèiem abans, no? I per últim,
acaba amb la idea que coincideix amb la carta del lector que hem llegit i és que amb l'arribada de la realitat virtual que ens transporta a molts paral·lels sense necessitat de fer esforç per imaginar-nos-los la capacitat de creativitat i d'inventar dels nens s'està atrofiant cada cop més
Seria com un complement a l'escola. L'escola, la realitat virtual, entre d'altres, són els que avui dia fan que les capacitats innates dels nens es vagin... Que no s'estimulin tant. Doncs Déu-n'hi-do, avui un bon tema de debat. I relacionat justament amb l'educació, Estel has triat el tema del dia del periòdico, no? Sí. Què ens explica? Que els estudiants hauran de fer treball social per treure's l'ESO.
Això a partir del curs que ve, no? Sí. El programa començarà al setembre amb 5.000 alumnes i en 5 anys s'arribarà a la totalitat. Els joves dedicaran unes 20 hores a tasques solidàries a tercer o a quart curs, que són 15 o 16 anys. Està bé, us sembla bé aquesta iniciativa? Com la veieu? Sí, bueno...
No la veieu clara. Ho dic perquè us tocarà vosaltres, no? A nosaltres ja no. No, a nosaltres no. No us hauria agradat que us hagués tocat a vosaltres? Depèn. Depèn del que hem de fer. Suposo que es pot triar una mica, no? Sí, suposo. A veure, només diu que són 10 hores de servir a la comunitat i les altres 10 són hores de classe normals. Relacionades per això amb aquest tema, també, m'imagino, no? Sí.
I això comença a implantar-se a partir del curs que ve, no? Sí. Doncs ho llegim avui al periòdic. I acabem aquest repàs a l'actualitat a través de Twitter. Heu triat dos trending topics d'aquest matí que ens passa cada dia a aquesta hora que encara és...
coeja molt l'actualitat d'ahir al vespre, no? I també, doncs, coses televisives. Per exemple, Estel has triat el trending topic Cisne Negro, no? Sí. Que és, recordem-ho per qui no ho sàpiga, de què va. Bueno, és una pel·lícula on una noia fa ballet. És la de la Natalie Portman, no? Sí. O sigui, es va fer ahir per la tele, entenc. Sí. Vale. I llavors, doncs, suposo que hi ha molts tuits relacionats amb aquesta pel·lícula. Sí. Què ens diuen, per exemple? Bueno, uno...
Tu no tienes razón, diu... Que si algo aprendí del cisne negro es que la obsesión por obtener la perfección puede acabar con nuestros sueños. ¿Qué més tenim? Y un altre de Manuel Carcelén diu... Nunca olvidar que las cosas que salen bien son aquellas que se transpiren con el corazón, la piel y el alma. Molt bé. I encara tenim un altre tuit, ¿no? Sí, de J. Torrenegra. Que diu...
Molt bé. Tu l'has vista, la pel·lícula? No. Però avui la vull veure. Ara, arran de tots aquests tuits, l'haurem de rescatar. Sí.
I una altra cosa que es va poder veure ahir a la tele, que per tant encara arrossega el tema del trending topic, un dels programes que més es comenta també a Twitter, que és Masterchef, Laia. Has fet uns quants tuits, també, de tot plegat? Sí, perquè a mi personalment és un programa que m'agrada molt, el segueixo cada setmana i per això sé del tema. Estàs ficada, no? Sí, sí. Estàs ficada, a veure què ens has triat, doncs.
He triat el tuit de la Cristiana Mebarac, que diu, un poquito de respeto, que somos muchos los antitaurinos. La tortura no es cultura y mucho menos arte. La cocina sí es arte y cultura. Es que al programa van a sobre cuina per tureres.
Llavors, clar, com és un trend ectòpic de Barcelona, aquí a Catalunya, doncs és la polèmica aquesta de la cultura taurina, no? I llavors hi havia tuits en aquest sentit. Hi ha molta polèmica amb aquest tema.
Bé, doncs és un dels temes que va donar de sigui aquest Masterchef. Què més hi ha? Després tenim un altre tuit d'Adrián Huertes Baños, que diu... Sí, està molt clar el que hauria de ser el guanyador, creus?
Jo estic entre dos, que són, no sé, per la gent que vegi el programa, són la Vicky i l'Emil. Creus que són els millors? Sí. Encara queda per arribar al programa final o s'està a punt d'acabar? No, no, està arribant a la semifinal. O sigui que ja ben aviat sabrem quin és el guanyador de veritat. Doncs ja en parlarem també. I finalment un altre tuit. Un altre tuit que és de la Elvisa Yo Mastercard.
que diu, prefiero cocinar para todo un comedor social que podrían, en vez de darle los excedentes, antes que a esos señores. Perquè en el programa, quan cuinen els aspirants, tots els ingredients que agafen però després no fan servir per elaborar els plats, els donen a menjades socials, els excedents. Llavors, clar, diu que en lloc de donar els excedents, alguna vegada, en lloc de cuinar per turès o... Per turès o per...
O per altra gent, podrien cuinar alguna vegada per menjadors socials, que seria una bona obra. Sí, sí, seria una iniciativa interessant, no? Avui veig que no destaques tu que parlin del jurat, no? Que sempre n'hi ha algun o altre que es queixa... Ja, però és que, no sé, aquests temes m'han semblat... No, no, sí, em sembla molt bé, però dic perquè sempre aquests temes...
programes passen, no? Els concursos que sempre hi ha els jurats que hi ha gent que està molt a favor, gent que està en contra. També hi ha piques entre els jurats. Home, és la gràcia, suposo, també una mica, no? Busquen aquest morbo. Sí, és una mica de fer que pugi l'audiència. En fi, doncs moltes gràcies, Estela i Laia, per portar-nos un dia més l'actualitat a través del Twitter i d'alguns articles o entrevistes interessants que tenim reportatges als diaris. Tornem demà. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Tres minuts i arribem ja a la una en punt del migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, dijous 3 de juliol. Agraïm a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Buenol Sabés Informatius i a la producció del programa Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem parlat també amb l'Eduard Fernández, una de les millors notes de la selectivitat de Sant Just. Aquest any també hem repassat els museus més curiosos amb la Marta Molins. Les notícies absurdes de la setmana, amb la sort, hi hem tingut
Les recetes d'estiu amb el Dani i el Joan. I en aquesta última hora hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas del cicle d'audiovisuals de muntanya que s'acaba avui amb el Bernat Macià i finalment, ara també les heu sentit, hem parlat amb l'Estela Rodó i l'Alaia Vidal d'algunes de les notícies més destacades d'aquest matí i també amb els kits del dia i amb els trending topics.
Fins demà!
Des de les 10 us ha parlat Carme Berdoi, tornarem demà amb més coses de 10 a 1, a més a més demà un programa molt especial perquè celebrarem el desè aniversari del mil·lenari, d'aquest espai Sant Justenc, fent el programa, fent el just a la fusta des d'allà, amb entrevistes als protagonistes del dia, també amb alguns dels col·laboradors habituals que també viuen al mil·lenari i amb seccions habituals com serien al cinema o als vins, amb l'Astric Goldstein del celler de Can Matatu plegat, demà de 10 a 1...
El menjador del mil·lenari, programa especial just a la fusta per celebrar aquest desè aniversari. Per part nostra res més, ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea Bueno. Tornem demà a les 10, que vagi molt bé. Bon dijous.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just 98.1.
I'll lose some sales and my boss won't be happy But I can't stop listening to the sound Of two soft voices blended in perfection From the reels of this record that I found
Fins demà!
Fins demà!
So I lose some sales and my boss won't be happy But there's only one thing on my mind Searching boxes underneath the counter On a chance that on a tape I'd find A song for
És la una i dos minuts, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
L'atur registrat es redueix el juny en 17 persones a Sant Just. Ara n'hi ha 625 d'apuntades a les llistes d'ocupació. Són les dades del Ministeri de Treball que també destacen una tendència a la baixa arreu. A Sant Just la llista d'aturats registrats a les oficines d'ocupació disminueix des de fa mesos. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 3 de juliol. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'alumne de la institució, la Miranda Edgar Fernández, treu la nota d'accés més alta del centre a l'assa de l'activitat. Fernández ha tret un nou i mig de nota mitjana, obtinguda gràcies al seu deu de batxillerat i el 875 de la fase general de l'assa de l'activitat. La CEAS tanca avui el primer cicle de audiovisuals de muntanya. Al març, l'entitat va engegar aquesta iniciativa, que consisteix en un cicle de projeccions de vídeos sobre alpinisme i muntanya. La intenció de la CEAS és fer una nova edició l'any que ve.
I en clau cultural també, avui arrenquen les nits d'estiu dels cellers de música i actuaran els grups Just Know Quintent, la setmana que ve el grup Riu i la següent 4 de Franc. Aquestes nits d'estiu es clouran amb una jam session el dia 24.
Bon dia, l'atur registrat es redueix el juny en 17 persones a Sant Just. Ara n'hi ha 725 d'apuntades a les llistes d'ocupació. Són les dades publicades pel Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, que també destacen una tendència a la baixa a tot el territori. A Sant Just, la llista d'aturats registrats a les oficines d'ocupació disminueix des de fa mesos, tot i que aquest mes la baixada no ha estat tan marcada com els darrers mesos. Per exemple, el maig l'atur va baixar en 44 persones i el març en 36.
Sant Just Notícies. Al Baix Llobregat també s'ha reduït l'atur. Ara hi ha 62.900 persones sense feina, quan el mes anterior n'hi havia 65.300. A Catalunya la tendència ha estat similar i 22.000 persones han trobat feina el mes de juny. En total, el juny es va tancar amb més de 570.000 desocupats.
Pel que fa a l'Estat, l'atur ha baixat en prop de 122.700 persones, deixant un total de 4.449.000 aturats. Cal destacar, però, que les dades d'atur registrat que publica el Ministeri cada mes no comptabilitzant les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi. Sant Just Notícies
Ara passant 5 minuts i mig de la una del migdia i parlem d'altres qüestions que hem desagat en titulars. L'alumne de la institució, la Miranda Edgar Fernández, treu la nota d'accés més alta del centre a la selectivitat. Fernández ha tret un 9,5 de nota mitjana, obtinguda gràcies al seu 10 de batxillerat i al seu 8,75 de la fase general de la selectivitat. D'altra banda, la nota més alta de l'Institut de Sant Just ha estat el 9,4 de Clara Montaner. Sant Just Notícies.
Aquest nou i mig de nota d'accés d'Edgar Fernández és una de les millors notes de Sant Just, aconseguida gràcies a l'esforç dels dos anys de batxillerat. Edgar Fernández, de fet, ha admès que la selectivitat no va ser gaire difícil i que tenint en compte que havia acabat el batxillerat amb una mitjana de 10, una nota al voltant del 9 era d'esperar. L'alegria va ser completa quan va veure que la nota final li atorgava una beca per la universitat. N'ha parlat el just a l'estiu.
De fet ja m'ho esperava. M'havia anat bé, el 10 no es pot aconseguir, és molt difícil, però clar, amb un 10 de batxillerat ja m'esperava més o menys al voltant del 9. Doncs estava molt content i el primer que vaig fer va ser calcular-me la nota, a veure si arribava al que jo necessitava per aconseguir la beca i si vaig arribar i molt content, molt, molt.
Per Edgar Fernández, una de les claus dels bons resultats de la selectivitat és la constància, precisament durant el batxillerat. El batxillerat, si vols bona nota, és d'estar estudiant dia a dia i els exàmens no portar-los del dia abans perquè se't fa impossible. Si no, és molt difícil treure bona nota. I a la selectivitat arribes un moment que ja no pots tornar-te a estudiar tot, llavors el que faràs és repassar-t'ho, però el secret està a portar un bon batxillerat. Llavors la cel·la ja surt rodada.
A més, Fernández ha aconseguit aquestes notes al mateix temps que estudiava per aprovar el carnet de conduir i el nivell advanced d'anglès. Al curs que ve, Edgar Fernández, alumne de la Miranda, estudiarà biotecnologia a un institut privat que només requereix un 5 per accedir-hi. Jo faré biotecnologia a l'Institut Químic de Sarrià i llavors, clar, al ser privada necessites un 5 per entrar, diguéssim, però jo volia arribar a la beca que et concedeixen arribant al 12,
I vaig arribar al 12,2, diguéssim, amb la nota ja ponderada. I, clar, això és el que em va permetre accedir.
Segons Fernández, és d'una carrera bastant sol·licitada. De fet, creu que la crisi també es nota entre els nois i noies que fan secundària i també entre els que han de triar una carrera. Sí, sí que es nota. Tu veus companys, sobretot, que voldrien anar a la universitat, per exemple, i no han pogut, o han tingut que marxar de l'escola, per exemple, a l'escola privada.
Hi ha de tot, però cada cop hi ha més gent que busca tenir treball assegurat quan surti o buscar un treball que et puguis guanyar la vida.
Ara Edgar Fernández diu que té la intenció de descansar i també de buscar alguna feina per la temporada d'estiu. Ell ha estat la nota d'accés més alta de la institució La Miranda amb un 9,5 i un 8,5 a les proves d'accés a la universitat. Del seu centre, però, Clàudia Miralles ha estat la nota ponderada més alta. D'altra banda, l'Institut de Sant Jus, Clara Montaner, ha tret la nota més alta de la selectivitat amb un 9,4. Malauradament, des de Ràdio d'Esvern no ens hem pogut posar en contacte amb la Clara Montaner.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. El complex del mil·lenari està d'aniversari. Avui celebra 10 anys. Per commemorar-ho, els llogaters dels habitatges amb serveis adreçats a la gent gran faran avui un dinar col·lectiu. Sant Just Notícies. Sant Just va ser municipi pioner en tirar endavant un projecte d'aquesta mena. Ara farà 10 anys. Ho ha destacat l'alcalde Josep Perpinyà, el Just a la Fusta.
i vam ser pioners en fer veure a l'administració autonòmica que això podia ser un producte, si m'ho deixes dir en aquests termes, molt interessant des del punt de vista social per persones grans que amb determinats serveis viuen amb més tranquil·litat i amb millors condicions que pas en un habitatge normal. Viure 24 hores en una consejeria que està pendent de tu, si hi ha alguna cosa, això dona tranquil·litat a part d'altres serveis, de neteja, etcètera.
Els inicis del mil·lenari, però, no van ser gaire fàcils i fins i tot va arribar a ser un servei deficitari. Els habitatges del mil·lenari durant molts anys han estat deficitaris. És una operació deficitària que l'Ajuntament, que et promulsa, posa diners a sobre. És a dir, algunes persones es pensaven que, escolta, amb el que paguem ja paguem tot això. No, no, al contrari, l'administració hi posa diners perquè ha estat deficitari. I també aquí sí que he de dir que hi ha una ajuda de la Generalitat a les persones que tenen uns criteris concrets socioeconòmics que això ens va molt bé.
Tot i la remuntada del servei, la crisi l'ha tocat directament fa poc i l'Ajuntament va haver de tancar l'any passat el servei de bar-restaurant. Era un servei gestionat per Promunsa i era deficitari. L'Ajuntament, però, va buscar una solució per als llogaters del mil·lenari que ara dinen a restaurants de Sant Just a preus reduïts o finançats, en part pel consistori. Ho avançava la Regidorat de Serveis Socials i Napol l'any passat en ple municipal. A les persones que estan al mil·lenari, els llogaters del mil·lenari, tindran un servei complementari. No serà el mateix, però...
garantirà que aquelles persones puguin dinar en un conjunt d'empreses privades, restaurants privats a través d'un conveni, en el qual l'Ajuntament cobrirà una part de la despesa. Ells pagaran 8 euros allà on vagin, d'acord amb els restaurants conveniats, i una mitjana d'uns 12 euros i mig serà cobert, en aquest cas, per la regidira de serveis socials.
Des de l'1 d'octubre, quan es va fer efectiu el tancament del restaurant i la cafeteria, els usuaris han pogut dinar a altres establiments com la granjeta Just Cafè, la pizzeria Genluca i el bar del centre cívic Joan Maragall. En aquests restaurants, els llogaters del mil·lenari paguen els 8 euros del menú i el consistori s'encarrega de la diferència. Pep Quintana, un dels residents del mil·lenari, explicava a l'octubre com funciona el nou sistema.