de cèrbol, també dit cervo, i de d'aina. En els últims anys, el senglar, el porc senglar o porc fer, és la presa més habitual entre els caçadors catalans a causa de la seva expansió per gairebé tot el territori. La caça menor és la que té com a objectiu la captura d'animals salvetges de vida petita d'unes dimensions inferiors a la d'una guinau, rabosa o guilla comuna.
Si ve els trofeus més habituals són els aus, la caça menor també persegueix mamífers terrestres, com ara el conill o la llebre. La caça, com a activitat tradicional, sovint segueix regles i normes de comportament ancestrals, tal com recorda la dita. La llebre és de qui l'alça, la perdiu de qui la mata.
Sector Primàrit ofereix cada setmana un recull del vocabulari i les expressions típiques dels professionals que s'hi dediquen. Pescadors, ramaders, viticultors... A cada capítol, una nova entrega del diccionari i també tota l'actualitat del sector. Segueix-nos a la teva televisió local.
La Ruta del Genet és el primer àlbum antològic del cantautor lleidatà Xavier Baró, un disc que han registrat en directe dins de l'edició 2013 del Festival Barna Sant. Sóc el cantant secret que arriba de nit com una barca al port quan no hi ha ningú.
La xarxa de comunicació local...
Són les 10. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. Els pagesos del Camp de Tarragona tornen a fer patrulles nocturnes per combatre els robatoris a masies i finques agrícoles. Preveuen que l'acció sigui temporal. El Parlament aprovarà avui la requalificació del sol del Parc de les Basses del Picat i desencallarà la construcció d'un parc familiar en aquest municipi de Lleida.
Segrestats a Síria, dos periodistes. Un d'ells és un fotògraf freelance de Sant Cugat del Vallès. Treballa el diari El Mundo. Esports anant vol a dos quarts de nou del vespre. El Barça s'enfronta al Villa d'Aranda. Partit dels vuitens a final de la Copa del Rei. Una eliminatòria que és a partit únic.
Els pagesos del camp de Tarragona tornaran a fer patrulles nocturnes per combatre els robatoris a les masies i a les finques agrícoles. Tot i que hi ha el compromís del Departament d'Interior d'incrementar els efectius policials, els furs en aquestes comarques no s'han reduït.
Unió de Pagesos està fent una llista de voluntaris per començar a patrullar els pròxims dies i preveuen fer-ho de forma temporal. Així ho va decidir ahir en assemblea el sindicat. En declaracions a la xarxa, el responsable territorial d'Unió de Pagesos, Josep Ferrer, ha dit que se senten impotents davant els robatoris.
perquè es diu que els Mossos fan la feina, el conseller diu que es fan detencions, que es fan inspeccions, i tenim un problema de reincidència. Els relatoris no se baixen, més aviat se mantenen o pugen...
Unió de Pagesos també reclama la implicació dels alcaldes per exigir que s'endureixi el Codi Penal per als Furs. El Parlament aprovarà avui la requalificació del sol del Parc de les Basses del Picat i desencallarà la construcció d'un parc familiar i comercial en aquesta petita població dels afores de Lleida. El projecte fa anys que està bloquejat.
La inversió prevista és de 40 milions d'euros i el futur centre d'oci comercial podria generar fins a 120 llocs de treball directes i un centenar més d'indirectes. L'espai comercial previst inicialment pel govern era de 2.500 metres quadrats, però la paeria vol que en siguin 6.000.
D'aquesta manera comença a desbloquejar-se un conflicte que ha enfrontat l'Ajuntament de Lleida amb la Generalitat als tribunals. El grup municipal de Convergència i Unió diu ara que el parc està ben encaminat. Joan Ramon Zavallos és el cap de l'oposició a la Paèria.
El projecte de parc que tenim és un parc que tindrà incidència, que podria anar a tot el territori de Lleida. A diferenciar-se clarament de l'oferta turística i de parcs que hi ha a Tarragona i que hi ha a Barcelona i que hi ha a Girona. Per tant, un parc diferent i que, a més, s'hi puguis sentir representat, a part de Lleida, evidentment, però també s'hi puguis representar al Pirineu, per entendre'ns, i tota la província de Lleida. El futur parc familiar de les bases tindrà, segons el projecte, una zona d'oci de pagament i un altre de lliure accés.
El fotògraf Sant Cugatenc Freelance, Ricard Garcia Vilanova, i el periodista malagany Javier Espinosa estan segrestats a Síria. Ho ha fet públic aquesta nit al diari El Mundo, rotatiu pel qual treballen. Porten segrestats des del 16 de setembre. Els captors tot apunta que són membres de l'estat islàmic de l'Iraq i Síria, que és una facció vinculada a Al-Qaeda. Cugat.cat, Marc Salah.
García Vilanova i el periodista Javier Espinosa van ser segrestats a la regió de Raqqa, a prop de Turquia, quan volien deixar Síria després de cobrir informativament durant dues setmanes el conflicte. Els segrestadors serien membres de l'estat islàmic de l'Iraq i Síria, un grup vinculat al Qaeda.
Canviem de qüestió, obrim ara un capítol de mobilitat. El RAC no veu amb bons ulls implantar un examen teòric per renovar el permís de conduir i aposta per la formació. El gerent de programes de la Fundació RAC, Xavier Roester, reconeix que calen mesures urgents per reduir la sinistralitat entre els conductors veterans, però aposta per iniciatives pràctiques. Són declaracions a la xarxa. Probablement no fer un examen nou, sinó que, en certa manera, forçar que hi hagi un reciclatge, que hi hagi una formació...
per conèixer bé aquestes tecnologies i saber adaptar-se a una conducció, a unes certes limitacions físiques, segurament. D'altra banda, el RAC considera urgent endurir els reconeixements mèdics i assegura que hi ha un elevat percentatge de població que condueix amb problemes de visió i també d'audició. Hi ha problemes a aquesta hora de Rodalies Renfa i a retards d'un quart d'hora a la línia R1 i de retruca d'altres.
Hi ha dos motius, les obres que s'estan fent a l'estació de l'Hospitalet i també una incidència a Arenys de Mar al Maresme. De retruc, com dèiem, també acumulen retards alguns trens de la R3 i R4. Els retards han començat cap a un quart de nou del matí i, segons Renfa, els retards de la R1 afecten sobretot els trens que surten de Barcelona cap a Calella, Blanes i Massanet de la Selva. Notícies en xarxa
Just a la Fusta Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 10 de desembre.
Un programa amb moltes coses. Començarem, però, com sempre, posant-nos al dia de l'actualitat Sant Justenca, amb l'Andrea Bueno. També amb l'Andrea farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa d'avui dimarts. I, a més a més, també parlem del temps amb el Carles i l'Enany de Rius per saber què ens espera si continuem amb aquest anticicló els propers dies.
Més coses també en aquesta primera hora, cap a 3 quarts d'onze, parlarem amb Bulaguer Ferraz, d'Alt Núz Ecologistes de Catalunya, perquè aquest dijous faran una xerrada de debat sobre una reconversió ecològica de l'economia. Es farà també un debat conjunt amb procés constituent. Tot això serà dijous a les 7 de la tarda al Centre Cívic Salut d'Espriu i en parlarem en aquesta primera hora.
A les 11 i 10 parlarem amb Josep Maria Mata, que és el conferenciant del cicle de les CES d'aquest divendres, aquest cicle que ara està fent sobre mineria aquí a Catalunya. Serà això cap a les 11 i 10, després farem Teratúlia, habitual dels dimarts, en Jaume Cambracios, Jordi Farràs i Pep Quintana.
I a la tercera ara tindrem el Pep Quintana amb l'almanac del Cordill i avui tindrem l'Oriol Rigat, que ahir no el vam tenir, que ens parlarà de Marc. I també de l'observació d'aquest cap de setmana i a més a més tindrem el Francesc Corbella que a l'associació de coaching avui ens parlarà de com ens prenem la vida una mica ara que arriben les festes de Nadal.
Tot això des d'ara i fins la una del migdia i com dèiem comencem amb les notícies. Bon dia Andrea. Hola bon dia Carme. Què tal? Molt bé i tu?
A punt per sentir les notícies d'avui dimarts. Per on comencem? Molt bé, doncs quan se'm parlen d'urbanisme, i és que demà dimecres començarà l'enderrocament dels edificis del carrer Creu, amb el carrer Ateneu. En concret, estirarà terra l'antic edifici de Correus. Això a partir de demà. El gener es demoliran l'antiga escola i el gimnàs. D'aquesta manera, l'Ajuntament segueix el projecte de remodelació del barri Centre, que recordem que preveu crear un espai públic obert, una plaça, i que ja compta amb la posada en marxa de l'equipament de les escoles el passat mes d'abril.
El mes de maig es va ajornar aquest enderrocament d'edificis perquè no hi havia el finançament necessari per fer-ho, tot i que el projecte sí que estava aprovat. Ara, finalment, ja s'han establert les dates de demolició d'aquests edificis del carrer Creus, ja s'està informant el veïnat. Demà, per tant, es tirarà a terra l'antic edifici de Correus i es prevé que els treballs s'acaben divendres. I ja del 8 al 13 de gener s'enderrocarien el gimnàs i l'escola, aquesta segona fase de l'enderrocament.
Mentre durin aquests treballs, hi haurà talls intermitents al carrer Ateneu i, a més, la zona quedarà protegida amb una tanc estable fins que es pugui urbanitzar i, per seguretat, l'Ajuntament també restringeix la circulació i l'estacionament de vehicles al carrer Ateneu, però queden garantits, això sí, l'accés als guals i la circulació alternativa d'accés al carrer Creu a través del carrer Verge del Pilar. Molt bé, doncs això a partir de demà. Serem el cas de tot plegat i, si passeu per allà, suposo que ja anireu veient en aquesta preparació.
Més qüestions? Doncs ara parlem de cultura. El dia 21 de desembre, d'aquí a poquet, ja es farà la ballada poètica d'hivern, que preparan cada any des del Centre d'Estudis Sant Justens, un acte que aquest any inclourà poemes no només de temàtica nadalenca, com sempre, i que llegiran una quinzena de veus femenines i masculines de Sant Just, en concret 7 homes i 7 dones.
Els poetes escollits aquest cop seran Josep Carné, Salvador Espriu, Joan Brillas i Joan Alcobé, entre d'altres. I, de fet, la vicepresidenta del Centre d'Estudis, Maria Quintana, ressaltava que, sobretot, es volien destacar els poemes d'aquests dos últims autors, de Joan Brillas i Joan Alcobé.
Com dèiem, recitaran set homes i set dones i aquest any es vol instaurar una novetat, que és tancar l'acte amb el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. L'acte, com dèiem, serà dissabte 21 de desembre a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari de l'Ateneu i un cop s'acabi l'acte, com sempre fan, s'oferiran rastolines per a tothom, per a tots els assistents.
Molt bé, doncs una bona manera d'entrar cap al Nadal, d'aquí ara 10 dies, no falta gaire, no falta gaire. Hauríem de començar a posar, de fet, indicatius nadalencs, no? Sí, és veritat. I és època, ja que posem la campanya de Nadal. Anar creant una mica de la via. Mira, vaig a buscar-los mentre ens expliques la següent notícia. Molt bé, doncs l'has avançat tu quan has començat el programa. El Centre Cívic Salvador Espriu acollirà dijous al vespre una xerrada de debat sobre la reconversió ecològica de l'economia.
És una activitat que organitzen el NOSEP Ecologistes de Catalunya conjuntament amb Procés Constituent i la idea és plantejar alternatives al capitalisme i alhora mantenir la societat del benestar. L'Ula Gueferràs, que és membre d'ALNOS, parlarà àmpliament del capitalisme neoliberal que impera a tot el món.
i després la idea és iniciar un debat amb l'Assemblea Local del procés constituent, que recordem que proposa un dels 10 que tenen un manifest de 10 punts, i aquest dijous parlaran d'un d'aquests 10 punts, que és la reconversió de l'economia. La xerrada de debat serà dijous de 7 a 9, aproximadament, al Centre Cívic Salvador Espriu, i és oberta a tothom.
Molt bé, doncs una manera interessant de conèixer també aquestes alternatives i com dèiem en parlarem d'aquí a mitja hora llarga aproximadament. Molt bé.
I ara, com sempre, abans de passar, repassar l'actualitat general del dia, també a tall d'actualitat el que fem sempre és posar una mica de música a tot plegat. I avui, espera, estic acabant de debatre sobre quin tema fem, però mire, ens sembla que farem... Sí, és que tenia uns concerts, però veig que gairebé tots es feien ahir, els que tenia pensats. Per tant, anem directament a una novetat. Coneixes un grup que es diu Trast?
Però trust, eh? No són els trustes plugues. Bueno, trust, no? S'ha de pronunciar? Trust. Trust. Són els anglesos, exacte. Doncs els coneixes? No, els coneixia els trustes d'aquí. Els d'aquí, sí. És una altra història, sí, és veritat que et sonen igual, però van treure un disc l'any passat, el 2012, de fet,
I ara no ens queda que treuran el seu segon disc de cara ja al març, em sembla que és. Ah, molt bé. I espera que això no és la música. Ara sí que la podran sentir.
Jo et dic que és una mica aquest plan, eh? Comencem forts el dimarts. També, sí, sí. És un dels llançaments previstos pels primers mesos del 2014, ho llegim a Indispot, i serà, doncs, després que el seu debut complirà dos anys de vida, no?, això a principis de març, doncs és quan s'obtraran aquest segon disc. I bé, en tot cas, el que podem fer mentrestant és, si volem descobrir-los, poder escoltar
el seu primer àlbum, que es deia TRST, és a dir, com si diguéssim el seu nom, i aquesta cançó es diu Dressed for Space. Endavant.
Just a la fusta.
Les millors carbs a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carbs a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
5 minuts, passant 5 minuts d'un quart d'11, Andrea, ja és Nadal, a Ràdio d'Esvern, ja hem encetat el primer indicatiu de Nadal, avui a 10 de desembre, a les 10 i 20 del matí. En tot cas, tot plegat per començar aquest repàs de premsa. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Comencem rebassant el tema principal del dia, avui segons les portades dels diaris, Andrea, què tenim? Doncs avui ens parlant d'espionatge, a La Vanguardia llegim Carpetada de la Justícia a la gravació a la líder del Partit Popular. El jutge arxiva el cas perquè Sánchez Camacho va perdonar l'agència de detectius Mètode 3 i el pacte impedeix saber qui va ordenar espiar la dirigent i l'exparella d'un fill de Pujol. Mhm.
Aquesta és la notícia principal a La Vanguardia. El periòdico també ens diu espionatge impuna. L'audiència tanca el cas perquè Camacho i l'ex de Pujol Ferrusola van perdonar Mètode 3. Diu que la fiscalia havia demanat seguir investigant malgrat el pacte de la líder del PP i els detectius i diu també que la justícia no aclarirà les escoltes de la camarga.
I el diari ara, aprofundeixen una mica més en portada, ens diu Mètode 3, mai se sabrà tot. Camacho aconsegueix que l'audiència archivi un cas ple d'interrogants i es plantejen algunes incògnites. La primera, qui va encarregar la gravació de la camarga? La segona, qui va posar en contacte a Victoria Álvarez, l'ex del fill de Pujol, i Camacho? La tercera, quin paper hi van jugar José Zaragoza i el PSC? I la quarta, va pressionar el CNI perquè el PP no en sortís esquitxat?
Són aquestes les incògnites que el diari ara es fa al voltant d'aquesta trama d'espionatge que, com dèiem, sembla ser que s'ha arxivat. I avui no tenim el punt avui, per tant, només repassarem aquestes tres portades. Molt bé, doncs més qüestions. Sectoritzem la informació a través dels digitals. Avui ens trobem realment que la notícia, com em deies ara abans d'entrar, és Mandela, no?
L'última Déu, o si més no, just després de la seva mort. El món diu adéu a Medibes, com titula el 324.cat. Milers de persones omplen ja l'estadi de futbol de Soweto als a forats de Johannesburg, on aquest matí es farà la primera cerimònia oficial. De fet, és la primera, no l'última, doncs.
Per acomiadar l'expresident sud-àfricà i Premi Nobel de la Pau, Nelson Mandela, un centenar de dirigents han confirmat la seva assistència i, de fet, també des d'aquest portal es pot seguir en directe aquest homenatge a Mandela. També és la notícia principal de l'Ara.cat, que ens diu que milers de persones a l'estadi de Soweto apunt per l'èpic funeral de Mandela i a lavanguardia.com, també podem veure un directe amb el funeral de Nelson Mandela a Soweto minut a minut,
i el titular és el món acomiada Mandela. El príncep Rajoy Obama o Lan O'Camero, destaca la vanguardia, que participen en un dels funerals més multitudinaris de la història. Més coses. Llegim que estan segrestats a Síria els periodistes Javier Espinosa i Ricard García. Espinosa treballa pel diari El Mundo i García, de Sant Cugat del Vallès, és fotògraf freelance. Van ser capturats el 16 de setembre a prop de la frontera amb Turquia per un grup vinculat a Al-Qaeda.
Carme Forcadell ha dit aquest matí als Matins de TV3 que a nosaltres no ens serveix que la pregunta digui estat propi perquè no vol dir res.
El Mar Roig ressuscitarà el Mar Mort. Israel, Jordània i l'autoritat palestina han firmat un acord per salvar el Mar Mort de la dessecació total. El projecte hídric consisteix en la construcció d'una canonada per transvassar aigua del veí Mar Roig. I també el 324.cat s'assega com un estadi cobert per 105.000 espectadors. Aquesta decisió que la directiva del Barça ha ajornat sobre quin ha de ser el futur del Camp Nou i ho ha ajornat per la primera quinzena de gener.
Aquestes són, doncs, algunes de les principals notícies d'aquest matí de dimarts. Ens n'anem a fixar-nos ara en més qüestions. Per exemple, què és el que tenim a les portades en clau fotogràfica, ara? Doncs, només tenim tres diaris i dos d'ells coincideixen. Ha de destacar aquesta capa de contaminació que estem tenint a Barcelona aquests dies i veiem, tant a La Vanguardia com al diari ara,
Algunes panoràmiques de la ciutat, fotografies fetes des d'alguns punts alts a la ciutat de Barcelona i aquesta boira que cobreix la ciutat, l'avantguàrdia diu alerta per contaminació, el govern demana que s'agafi menys el cotxe per l'episodi de pol·lució a Barcelona i el diari ara diu contaminats, el govern vol encarir la zona blava quan hi hagi tanta pol·lució com ara. I veiem doncs perfectament aquesta boira que es deixa notar.
I al periòdico, la notícia que destaquen és la imatge del tema del dia al diari, al Camp Nou. Una imatge del Camp Nou des de lluny. El titular diu cobert i per a 105.000. La Junta del Barça es debat entre reconstruir el Camp Nou o mudar-se a terrenys a la Diagonal.
Doncs són les fotografies dels diaris d'aquest matí. Ara sí que ens fixem en què passa en clau internacional, que com dèiem avui el tema principal tornarà a ser Mandela. No sé si els diaris també ens en parlen. Els diaris en parlen, però evidentment com el funeral d'estat és avui, suposo que al llarg del dia anirem coneixent més dades i demà sobretot tindrem més informació als diaris.
Possiblement demà la foto de portada. Segurament. M'arriscaria dir que molts dels diaris triaran. Coincidiran. Exacte, amb l'estadi de Soweto. Exacte. Però com ja anirem parlant també al llarg del dia, ja anirem coneixent coses i demà segurament també en parlarem.
Parlem d'altres qüestions en clau internacional, si et sembla, perquè segueixen les protestes a Ucraïna. Al diari ara trobem resistència sota la neu dels opositors ucraïnesos. Ahir a la nit expirava l'últim àtum del govern ucraïnès els opositors que ocupaven seus governamentals. Forces antiavalots van desallotjar-los, però la plaça de la independència seguia plena. De fet, no va haver-hi resistència perquè els activistes eren poc nombrosos. Després d'un dia sencer sota la neu, a una temperatura de 5 graus sota zero...
I els seus ocupants van dirigir-se a la plaça de la Independència, després d'aquest desallotjament, que ahir a la nit seguia plena de gent i era el centre neuràlgic de les protestes. I poc després de desmantellar les seus governamentals, les forces especials, les Bercut, van entrar a l'arceu del partit Bachir Xina, la formació de l'exprimer ministre Iulia Timochenko, que està empresonada, i armats i amb la cara coberta, les forces de seguretat van escorcollar els locals i se van emportar grans quantitats de material informàtic.
Això pel que fa a Ucraïna. Els diaris també acompanyen aquesta notícia amb algunes imatges de la nevada ahir al país i de la resistència sota la neu, com és el cas de Lara. I a Lara també trobem una notícia sobre el futur govern alemany, sí absolut de la CDU de Merkel a la Gran Coalició.
La Unió Democrata Cristiana d'Angela Merkel va aprovar ahir per una immensa majoria aquesta gran coalició. Reunida en petit congrés ahir a Berlín, la seva Unió Democrata Cristiana va beneir la formació d'un govern de gran coalició amb els germans socialcristians bavaresos de la CSU i els socialdemòcrates de l'SPD sense cap vot en contra i només dues abstencions.
Doncs és el que ens expliquen. Interessen avui bastants temes, eh? En clau internacional, avui als diaris. Per tant, a la Terra, si volem saber una mica més què passa més enllà de casa nostra, fer-hi un cop d'ullit.
I ara ens n'anem a mirar enrere, que també de vegades convé mirar què passava fa uns quants anys per entendre potser una mica millor. On som? Fa 20 anys, per exemple, 10 de desembre del 93, era un divendres, i Air Europa faria la competència a Ibèria, al pont aèri, era el titular principal.
de fa 20 anys, acord entre la companyia i aviació civil per establir un servei de 18 vols diaris Madrid-Barcelona. Després també se'ns parlava d'Israel, que deia Pérez garantia a Arafat, la retirada d'Israel al ministre d'Assumptes Exteriors d'Israel, Ximón Pérez, donava garantia a ser Arafat, és la imatge més a més d'aquesta portada,
de l'OLP sobre la intenció del govern de respectar els terminis establerts a l'acord de pau firmat a Washington amb els palestins i d'intentar iniciar la retirada de la França de Gaza i de Jericó a partir del proper dilluns. Això fa 20 anys i diguem que n'hem anat endavant i endarrere però tampoc s'ha acabat de clarir del tot.
Fa 15 anys, 10 de desembre del 98, llum verda el procés d'extradició de Pinotxet. Londres obria la via per entregar Espanya a l'exdictador mentre Xilé trucava al seu ambaixador i convocava el seu Consell de Seguretat.
Gil deia que ja havia alertat la policia sobre els assassins del seguidor de la Real, les pistes sobre l'agressor del jove apunyalat conduient a grupuscles d'ultradreta. Això té relació amb el futbol, eh? Gil, de fet. És veritat, era el president en aquell moment de l'Atlètic de Madrid, Jesús Gil...
havia dit en al·lusió a la mort del jugador hòstia Raitor Zabaleta que havia rebut una apunyalada al cor juntament a prop del Vicente Calderón i el Crut va denunciar la infiltració d'ultradratistes al Frente Atlético. La policia seguia la pista de grupuscles ultras. Em sona aquesta notícia, crec que encara la recordo, que sí que va ser bastant sonat toplegat.
I després la imatge diu, sorgeix la nova estrella de l'evolució humana, un homínid d'1,20 metres que havia caigut al fons d'un pou, feia 3,6 milions d'anys, era la nova estrella de l'evolució humana. Les restes d'aquell australopithecus africanus van ser presentats el dia abans a Johannesburg per Roncler, que era com l'esquelet més antic que mai s'havia trobat.
Fa deu anys continuem amb el tema política catalana. Atenció al titular. Carot tindria poders de primer ministre. Esquerra aconseguia cinc conselleries i rang de primer nivell pel seu líder. PSC i Esquerra ratificaven el pacte que convertiria president a Maragall. Carot justificava l'acord en què evitaria la divisió entre els catalans i Siu es llançava a criticar la traïció d'Esquerra.
És interessant veure aquest moment polític que va suposar un canvi molt important i la fotografia es diu suporto unànima en aquell moment. Carot rebia els aplaudiments de l'executiva d'Esquerra i veiem en primera línia Puigcercós, per exemple. També veiem Josep Vergalló després de ratificar per unanimitat aquest moment.
acord tancat entre PSC i iniciativa per donar suport a Pasqual Maragall com a president. També veiem Ernest Banach i bé, en tot cas, 10 anys que han passat i que es noten també en aquesta fotografia. I també se'ns deia que la policia francesa escapçava l'aparell militar d'ETA.
Fa cinc anys, molts temes a la portada de la Vanguardia. El primer, però, era que el veto català, els pressupostos del Senat, incomodava el PSC, PP i tots els grups catalans s'assumaven a l'esmena total d'Esquerra, els comptes que Solves admetia desfassats i els socialistes catalans haurien de decidir al Congrés si donaven suport al projecte tot i no tenir finançament.
Se'ns deia també que Montilla donava suport a la flexibilitat laboral perquè Nissan fos viable. El Madrid que feia fora Schuster i ho fiava tot a Juande abans del Clàssic. Això fa exactament 5 anys, el desembre del 2008. Després una entrevista a José Saramago que deia que la injustícia era un dels motors de la seva obra.
I la imatge era l'atenció d'Atenes, funeral d'alta tensió a Atenes. La policia d'Atenes havia tingut desenes de joves als carrers de la capital arran del funeral d'aquesta jove en mans de la policia. I després de fer aquesta retrospectiva i mirar que van rere, tornem als diaris d'avui, ens tornem a centrar en l'actualitat i ara ens passem a destacar les contraportades.
Comencem per la del diari ara on llegim qui respon també pregunta. Doncs Salvador Cardús avui fa referència amb aquest titular a aquella cançó d'en Raimon de l'any 76 en plena transició. Qui pregunta ja respon, qui respon també pregunta. Avui Cardús parla...
De la pregunta, òbviament, de la consulta. I diu, la pregunta que la majoria de catalans volen respondre és una de ben clara. Vol que Catalunya sigui un estat independent perquè que ningú no s'enganyi, tot el procés en què estem embarcats és el resultat primer d'una resposta al carrer que posteriorment...
La política ha de convertir en pregunta. Diu Beto aquí, som així, de democràticament ben educats. Al capdavall són aquests canvis en l'ordre lògic de les coses els que solen capgirar també el curs de la història. I acaba dient, és l'hora d'exigir als dirigents polítics molta agosadia. La pregunta no ha de servir per incorporar terceres vies.
Molt bé, doncs ho tenim avui amb aquest article de Salvador Cardús al diari Ara. A la Vanguardia llegim que tot apunta que l'any que ve creixerem de debò. De què ens parlen, Andrea? Doncs, en principi, de l'economia tan espanyola com californiana. Ara ens expliquem. Avui a la Contra entrevistant a Lynn Rieser, que és directora del Consell Econòmic de l'Estat de Califòrnia,
i que està fent una dissertació a Barcelona sobre la biomimètica. Diu que per aconseguir creixement sostenible pot subvencionar empreses perquè no contaminin, però quan arriben a les vaques magres necessiten beneficis urgents, com tots, l'estat també, i tornen a contaminar.
Diu que l'alternativa és la biomimètica. Per no malmetre la natura, el millor és copiar-la, diu, produir regenerant com ella. De fet, ja fa 3.800 milions d'anys que la natura experimenta només calimitar-la. Parla de Califòrnia, fa una comparació Califòrnia-Espanya. Diu, Califòrnia té dèficit, però com a Espanya, però ja hem aconseguit ingressar més del que gastem, com vostès.
Diu que el 70% dels ingressos de l'Estat són impostos sobre les rendes personals i quan millora el cicle, com ara, els bons sous d'empreses com Apple o Google fan créixer la recaptació i així equilibrem els pressupostos. Diu que tenim una bombolla de l'habitatge a San Diego del 20% i a més, com que els diners són tan fàcils d'obtenir a un interès baixíssim, els fan servir en inversions financeres amb risc en comptes de crear ocupació.
i diu que la pregunta és per què no s'està invertint en ocupació i ella diu perquè quan hi ha tant crèdit sembla més fàcil guanyar diners als mercats financers que a les empreses aquests diners es mouen molt però generen poca ocupació
Doncs interessant aquesta contraportada avui a La Vanguardia. Acabem amb la del periòdico que ens diu La meva realització és ser a l'estrada i amb el martell. I avui cal avisar que el periòdico La Contra realment és un full de publicitat. Per tant, hem de tornar a obrir una altra pàgina i trobem l'entrevista que avui fan a Àngel de Torres, que és subestador i parla de com ha canviat el sector, explica els seus viatges per Sud-amèrica i com són les subestades allà.
Diu que ell està en aquest món pel seu pare, però ell mai s'hi va dedicar. Ell va ser comprador i venedor d'art. D'ell en vaig aprendre moltes coses. Va viatjar l'any 69 a l'Argentina i en un sol viatge va tornar amb 40 obres d'art. Diu, vaig estar 10 anys per fer el mateix.
Diu que la gent no té ni idea de totes les coses nostres que hi ha allà, que hi ha a l'Argentina, diu pintura catalana, espanyola, l'immigrant se n'anava a les Amèriques a fer fortuna i quan l'aconseguies volia envoltar de coses seves. Per això hi ha molt de quadro folclòric, molt de tema de paisatge, diu que és bàsicament per la nostàlgia.
Diu, parla de la seva passió per les subhastes, diu, sempre m'han subjugat, em sedueix, aquella forma transparent de vendre. Diu, perquè que quedi clar, diu, i així ho veig jo, si es té en compte que tant comprador com venedor saben la comissió que em quedaré, més que un negoci és un servei. És l'opinió de l'Àngel de Terres. Descobrim també una mica el seu ofici avui a través d'aquesta contraportada. Recordem el periòdic, després de l'anunci, us obri una pàgina més i allà tindreu la contraportada.
I acabem aquest repàs avui amb les notícies en clau cultural. Us expliquem, per exemple, atenció, que podria ser també una notícia curiosa, fins i tot, perquè personalitats del món cultural protagonitzen un pessebre vinent per promocionar la lectura. I, per exemple, hi hauria l'actriu Àngels Bassas, el poeta Josep Pedrals, o l'escriptor Jordi Nobca, que són Maria, Josep i Jesús.
En aquest Passebre Vivent, que muntat el Departament de Cultura per promocionar la lectura i les biblioteques aquest Nadal. Una imatge que s'ha fet al Born Centre Cultural. També hem participat, per exemple, Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, que fa de Caganer, o la cuinera Ada Parellada, que fa d'Àngel Anunciador. Hi ha una fotografia en què tots els personatges apareixen amb un llibre a les mans i es distribuirà a la xarxa de biblioteques públiques en forma de cartell i de punts de llibre interactius. Molt bé.
Sí, curiós. I mira, és una manera que també se'n parli de tot plegat. Després, alguns apunts més. Per exemple, llegim que, no sé si tu, Ondraia, havies vist Sonrises i Llàgrimes. Doncs mira... No? No, no l'he vist. Jo me la sé gairebé de memòria, crec, aquesta pel·lícula. És aquella mítica que, mira, mai no he vist. La tinc molt pendent. Llavors... Tipo Ben Ur i aquestes coses. Jo també l'he vist. Pel·lícules que tothom ha vist menys jo.
No et sabreu llavors saber que l'actriu nord-americana Eleanor Parker, que és la baronessa gelosa de sons lliures i llàgrimes, de fer la imatge que et posen és aquesta, és a dir, una partícula de fa 50 anys, que ha mort als 91 anys. Els germans Roca portaran al seu restaurant de gira per l'Amèrica Llatina,
I Sara Vares inaugurarà la nova temporada de la llotja de Lleida l'1 de febril. El Palau de Congressos acollirà 16 espectacles el primer semestre del 2014, que són dos més que els primers sis mesos del 2013. I també acabem amb un últim apunt en clau literària, que és que el Jordi Llavina ha publicat Contrada un llibre de poemes format per 40 sonets.
I aquestes són les notícies en clau cultural. Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. I que vagi molt bé. Bon dia. Fins ara, bon dia. I acabem aquest repàs amb les portades en clau esportiva, els diaris esportius. Avui, per exemple, el Munt Ràdio Esportivo ens parla de Déu lo feu.
I titula Bum, Déu l'ho feu. El davanter Salita Leverton explota a la Premier amb el gol de la jornada. Amb la seva exhibició davant de l'Arsenal va demostrar qualitat i caràcter per jugar al Barça.
També se'ns parla de la pilota d'or. Diu que pel cinquè Messi finalista juntament amb Cristiano i Ribery, Leo i Ney opten el millor davanter i el brasilè el millor gol. Justament també és aquest el tema del nou esportiu que diuen en caben quatre punts suspensius i ens ensenya Messi amb les seves quatre pilotes d'or. Diu i si la torna a guanyar? Messi es troba entre els tres finalistes d'aquesta pilota d'or que podria guanyar per cinquena vegada consecutiva. La pressió perquè Cristiano guanyi el trofeu és i ha estat molt gran des del Madrid.
I també l'esport titular, de fet, finalistes sense sorpresa. Ens ensenya també a Ribery, Cristiano i Messi. La FIFA ha de descobrir els tres candidats i el guanyador es coneixerà el 13 de gener. Aquests són els temes de les portades esportives dels diaris d'avui. De seguida acabem d'actualitzar aquesta informació del dia amb el temps.
Just a la fusta.
Quatre minuts i tres quarts d'onze, saludem ara el Carles, Helena de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vos? Bé, també, a punt per saber què ens espera. A punt pel Nadal. Sí, abans ja hem portat un indicatiu, eh, nadalenc? Ja, ja podem començar, no? Lloita.
Sí, perquè després duren molt poc. Sí, duren poquets, són els que menys duren. Bueno, el de la festa major tampoc, no. Com que està el mes d'agost i en vam fer uns quants, però dius, hosti, costa també de col·locar-los, perquè si al mes d'agost hi ha poca ràdio, doncs només és una setmaneta. El Nadal la podem estirar una mica més, però avui ja crec que... Jo crec que sí, que es pot començar, no? 10 de desembre, una mica, ja és hora. Sí, pensa que... Jo he comprat la planta de Nadal, també...
Ja has comprat la poncètia? Sí. Hi ha tot un debat amb les poncèties aquest any. Sí? Què passa? Sí, perquè hi ha unes poncèties que es diuen poncèties princesa, que són més resistents que la pròpia poncètia, que són de color rosa. Ah, sí. I aquest any es veu que n'ha fet algú, i ha fet unes varietats taronges, i en funció del color que domini la casa, doncs pots tenir diferents colors de poncètia, no? Molt bé. Recordem que ja parlem de poncèties, que la gent que li aguanta d'un any per l'altre...
i no li surten les fulles vermelles l'any següent, recordar que la puncedia el que vol per sortir la fulla vermella és foscor. O sigui, si la poses entre l'octubre i el novembre, la poses en un lloc que sigui bastant fosc, que no tingui massa llum, la fulla et sortirà vermella. Si el poses al sol i li toca molta claror, la fulla surt verda. Ho dic perquè així, si algú vol reciclar i aprofitar la planta, a mi m'ha durat tot l'any. O sigui, ara està florint...
Tinc algunes vermelles i algunes verdes. Com ho has fet? Em portava moltes, se'm quedaven pelades i només quedava el tronc i el mes d'agost a setembre la llançava. Però aquesta ha aguantat, ha florit i està traient alguna vermella, molt tímida. Tampoc no l'he tingut amb una evidació tancada perquè és complicat tenir una planta en un lloc que sigui completament fosc. Però bé, aquí ho tenim. També l'he comprat, la Ponsetia, parlant de tot. Molt bé.
Doncs llavors ja ho tendria a fer les naves nadalenques. Sí, a més, els americans, allò del Dia d'Acció de Gràcia, del Thanksgiving aquest, és l'últim dijous de novembre, i ja quan veus imatges de pel·lícules del Dia d'Acció de Gràcia, aquests que foten els americans, ja està tot guarnit de Nadal, tot està ambientat, o sigui que és una gent que s'apunta a la festa nadalenca bastant abans que nosaltres. Tot i que nosaltres ho tenim una mica més llarg, perquè arriba fins a Reis, que, per cert, els mapes continuen indicant pluja per Reis, i ja fa bastant temps quan hem mirat... Es falta molt, Carles. Jo aquestes coses les segueixo,
Però no es pot saber, encara. No, és fer volar ploms, però... O sigui, si et dic que farà també, no sé, per carnes faltes, ho pots saber, ja? No, això encara no, això encara no, però fins a Reis... Nadal sí. Fins a Reis arriba. I què farà? Nadal estarà núvol, que també és el que toca, fred i núvol. Però per Sant Esteve sortirà el solet, és molt semblant a la previsió de l'any passat. O sigui, si fa o no fa va ser el mateix. I cap d'any? I cap d'any marcava pluja el...
Acostuma de fred la nit, no? Sí, home, és que són nits molt fumudes. Avui, per cert, ja que parles de nit i de freds, avui el sol es pon un segon més tard que ahir. Ja comença la marxa cada dia a veure? Sí, però no... Sí, ja anem disparats. Som a l'hivern, encara. Però no és que el dia comenci a recuperar sobre la nit, perquè encara estarem uns quants dies, bastants, que el sol cada cop surt més tard.
I amb aquest retrocés matinal, encara que a la tarda comenci a guanyar terreny de claror, continua escurçant-se el dia fins que no arribem ben bé a fer les paus cap al solstici d'hivern, que ja falta poquet, falten 11 dies només, falta molt poquet.
Doncs bé, per què parlem de tantes coses de Ponsetges? Doncs perquè el temps és tremendament avorrit, el temps és anticiclònic total. Fins i tot ahir apuntava una situació de dir encara tindrem un estiuet en ple mes de desembre perquè l'anticicló, si se'ns aprima pels costats per l'est i per l'oest i es mou una miqueta cap a Catalunya, enviaria...
Vents del sud, a més bastant marcats, que ja sabem que aquests vents del sud, quan arriben amb molta intensitat a Catalunya, arriben rescalfadíssims i podria fer pujar els termòmetres, però hem mirat altres previsions i totes no són iguals, o sigui que avui ens ho reservarem a aquest apunt que potser de cara al cap de setmana les temperatures podrien remuntar. De moment el que tenim és...
Una situació de contaminació marcada, amb aquest avís de diferents serveis de protecció civil d'intentar no fer activitats a l'aire lliure, d'intentar agafar el transport públic a contaminar menys, però tot i així avui podies escoltar a les 7 del matí qualsevol altra emissora o la xarxa mateixa i les retencions que hi havia per entrar a la ciutat de Barcelona. Ningú ha fet gaire cas. Nosaltres tampoc hem fet cas, Carles.
No, el que passa és que va en funció, aviam, si tu vas a treballar i després no has de fer res i tornes a casa, sí que pots fer-t'ho així. Ara, si tu tens el temps per viure aquelles coses que fem tu i jo, que és aquell petit estiu que tenen els migdies, que tens tot cronometrat i a les 4 de la tarda has de tornar a treballar, doncs o ho fas amb un vehicle o amb una certa velocitat o se't desmunta el migdia d'aquestes petites vacances, no?
i jo convido la gent, jo et prometo que el dia que no vagi al gimnàs al migdia aniré caminant a la ràdio. Jo demà anirem transpar públic. Però si vaig cada dia al gimnàs és complicat, perquè si no no tinc temps de fotre res. Tindrem alguns núvols més baixos, sobretot a partir d'aquest migdia, aquesta tarda, potser se'n generen alguns núvols baixos a prop de la costa, o sigui que tot i el sol d'ara i aquesta presència de tanta tranquil·litat, potser alguns núvols baixos fan acte de presència...
a casa nostra d'aquest migdia, aquesta tarda. Demà, dimecres també. Això el que fa és frenar una mica les temperatures. El tanto perquè la sensació de fred és molt marcada. Avui hem baixat fins als 4,6 aquest matí. Ha sigut la primera hora. Sí, a les nits i a la matí es nota, eh? I la humitat és molt elevada. Ahir quan vam treure el nas a la set de la tarda que sortíem de la ràdio, que expliquem la nostra vida en aquest espai,
Les motos estaven xopes, els coixes estaven xops, el terra estava molt mullat, la humitat és molt elevada, aquest anticicló provoca que aquesta humitat sigui elevada i clar, en aquestes zones tan properes al mar el que fem és per molt que ens fotem capes i ens abriguem, la humitat ens cala fins als ossos i tenim una sensació de fred molt marcada. Aquest matí tornava a fer molt de fred a Sant Jús, la sensació era de fred acusada per culpa de la humitat.
I seguirem així amb aquesta situació. Demà, el que dèiem, demà, dimecres i dijous, alguns núvols més a prop del litoral. Si aquests núvols fan la guitza al migdia, la temperatura pot quedar una mica més curta. Si no, ens quedarem amb aquests valors habituals de 13-14. Molta diferència, perquè 13-14 i 4 de mínima són 10 graus de diferència entre les màximes i les mínimes, però això és el que tindrem de cara als propers dies. Divendres seguiríem parlant de sol, amb temperatures que no es mouen i anticiclo que tampoc es mou, i sembla que al cap de setmana podríem tenir una miqueta més de núvols.
Si tot va bé, entre dijous i divendres podria entrar vent del nord-nord-oest, una mica, una mica, i aquest vent del nord-nord-oest podria escombrar una miqueta aquesta contaminació. Ja ho veurem. També recordar que els avisos aquests de Protecció Civil estan fins dijous, la previsió és fins dijous, o sigui que potser s'agafen molt aquests mapes que hem vist que marcaven aquesta possibilitat d'entrada una miqueta, no entre la Gran Tramuntana i el Gran Mastral,
però sí que aquest vent del nord, nord-oest, podria netejar una mica l'ambient i donar una mica més de bona visibilitat. Ja ho veurem i això és el que anirem a seguir. Però, clar, la gran notícia és el vent del nord, alguns núvols baixos a prop de la costa... Esteu aburrits, eh? Bé, doncs estarem al cas del plegat, a veure si hi ha algun canvi. Pot canviar o no?
Sí, podria canviar de cara a la setmana vinent, però... Falta molt. Ja us he parlat d'unes començades a les puges del dia de rei. És veritat, imagina't com està. Falta molt encara per la setmana vinent. En fi, Carles, doncs moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia. Molt bon dia.
Les millors carbs a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carbs a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'swood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dijous es fa una xerrada sobre una reconversió ecològica de l'economia. És un debat conjunt que també es farà en processos constituent i que organitza CEPA el Nus Ecologistes de Catalunya. Serà a les 7 de la tarda al Centre Cívic Sabato Espriu i ara en parlem amb Bolagués Ferraz, membre de CEPA el Nus Ecologistes de Catalunya. Molt bon dia. Hola, bon dia. Una xerrada que, com dèiem, té aquest títol, cap a una reconversió ecològica de l'economia, que suposo que vol dir que l'economia actual, el sistema actual, no us convéns.
Bé, és que està demostrat que no funciona, que ens està duent amb aquesta crisi cada vegada i no hi ha una sortida, per molt que diguin els governants que la veuen d'aquí uns quants anys. Aleshores, l'única possibilitat és canviar perquè està demostrat que el capitalisme no funciona.
Què és el que creieu que funciona pitjor o el que s'ha demostrat que, sigui com sigui, no canviarà encara que s'intenti fer alguna millora? Bé, partim de diverses qüestions o fins i tot paradoxes. El capitalisme diu que el creixement és necessari i sense creixement no hi ha progrés. Estem en un planeta finit, amb uns recursos limitats i aquest creixement de cap manera pot ser...
creixent sempre, perquè s'acaben els recursos i no podrem reciclar tot. Evidentment hem de canviar d'estratègia. També es parla que el creixement és l'única sortida, hem de consumir més, ens diuen que treballem més hores també, i cada vegada hi ha més atur, hi ha més pobresa,
O sigui, són coses que són incompatibles. Per tant, la cosa s'ha de canviar i la proposta que fem nosaltres és canviar-ho des de... Bueno, obrir el debat, no? No proposem res en concret, sinó que veiem que aquest sistema no funciona i una sortida és fer-ho en harmonia amb el planeta, no?
De fet, aquest canvi que proposeu va lligat amb aquesta reconversió, o directament, que és el títol de la xerrada ecològica, i que és normalment la matèria que tracteu, sobretot en aquest sentit, cap on creieu que caldria començar a treballar? Bé, doncs sobretot des de la responsabilitat, marcant la... A veure, com diria...
Tenim aquests recursos que deia, que són limitats i, per tant, els hem de mirar d'aprofitar al màxim. Actualment, amb el nostre sistema econòmic, estem malbaratant. Entre altres coses, per exemple, l'energia. Tenim pautat això. Està claríssim que amb les dades actuals de les fonts energètiques d'energies fòssils, amb 50 anys s'esgoten.
el nivell de creixement que estem portant planetari. O si estem malbaratant el petroli, fabricant coses o transportant coses d'aquí cap allà, amb aquest món global que no porten enlloc. És a dir, esgotarem un recurs supervaluós com és el petroli i d'aquí 50 anys ens trobarem...
No sé si haurem trobat una altra solució, sempre estem a l'espera que els científics trobin solucions alternatives, però no s'estan posant ja. I els polítics actuals no estan parlant d'aquestes coses, no estan parlant de canviar el model de societat. Continuen volent el creixement, i això és una cosa que ha de canviar, perquè és que a 50 anys vista no hi veiem res més.
Per tant, d'alguna manera, és a dir, que el que implica també tot l'esgotament del petroli implica un canvi d'hàbits important i s'està treballant molt poc també en aquest sentit, no? No hi ha aquesta consciència. Exacte, perquè pels nostres polítics, els nostres governants, bàsicament, doncs continuen demanant el caixement com a única sortida i això és absolutament inviable i ens n'hem d'adonar tots. No només és el petroli,
S'acabarà el gas, s'acabarà el carbó, s'acabarà l'urani. Tot això a 50 anys vista. O sigui, només podrem anar cap a les energies renovables. I això no s'està fent passos endavant ja, no s'estan potenciant realment aquestes energies. Cada vegada s'hi està posant més pedres a la roda.
De fet, justament, algunes vegades hem parlat també que potser en moments que no hi havia, o fa abans de cinc anys, com si diguéssim, es va parlar més d'ecologia i quan va arribar o va esclatar d'una manera aquesta gran crisi global, aquest tema ha quedat com un tema menor i secundari, és a dir, com si fos una cosa que no té totes aquestes conseqüències directes. Es va anar parlant de desenvolupament sostenible, de sostenibilitat durant molts anys,
I això és una cosa que els governants actuals d'alguna manera han assumit, o sigui, han utilitzat aquest llenguatge però sense posar-ho en pràctica. I clar, vull dir, tampoc és la sostenibilitat, ara potser tampoc és la sortida, perquè estem deixant passar tant el temps que una de les possibles sortides més raonables és el decreixement.
O sigui, no el que ens està passant ara, que tenim un creixement negatiu de l'economia, sinó plantejar-nos un sistema econòmic que cada vegada consumim menys i aprofitem, siguem més eficients, o sigui, aprofitem millor els recursos. De fet, justament, en aquest acte que organitzeu per dijous, heu convidat també a l'Assemblea Local del procés constituent. Sí, sí.
És una cosa que d'alguna manera fem conjuntament perquè ells també ho tenen en un dels seus punts del manifest, la transformació a l'economia, en economia ecològica, i és una cosa que ells també estan debatent.
D'alguna manera suposo que, encara que no és directament un partit polític, però és un grup que posa en primera línia algun d'aquests arguments, cosa que potser no passa amb altres partits que tenen representació actualment. Exacte. De fet, jo també soc integrant d'aquest procés constituent. Som un moviment...
un moviment social, però que la base és un canvi polític, el que pretenem és forçar els governs, forçar els polítics a que construeixin alternatives diferents.
Doncs serà un acte que es fa demà, un acte obert a la ciutadania. A les 7 de la tarda, aquesta xerrada de debat sobre cap a una reconversió ecològica de l'economia, al Centre Cívic Sabados Prió. Avui n'hem parlat amb l'Oleguer Ferraz, membre del No Sep Ecologistes de Catalunya i també representant també o integrant també d'aquest procés constituent. Moltes gràcies, Oleguer. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. Adéu.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els pagesos del camp de Tarragona tornaran a fer patrulles nocturnes per combatre els robatoris a les masies i a les finques agrícoles. Proveuen que aquesta acció sigui temporal. El Parlament aprovarà avui la requalificació del sol del Parc de les Basses del Picat. Desencallarà la construcció d'un parc familiar i comercial en aquesta població dels afores de Lleida. Una empresa de Sant Antoni de Vilamajor exporta planters de tòfona a països europeus i d'arreu del món, com ara Mèxic o Nova Zelanda. És coneguda com la reina dels bolets.
Esports, avui es disputa el gruix de la desena jornada de l'Hockey Lliga entre aquests partits Barça-Lleida-Liceo-Noia. Com dèiem, els pagesos del Camp de Tarragona tornaran a fer patrulles nocturnes per combatre els robatoris a les masies i als terrenys i a les finques agrícoles, tot i al compromís del Departament d'Interior d'incrementar els efectius policials als furs. En aquesta demarcació no s'han reduït reus digitals, Joan Marc Salvat.
El sindicatge prepara una llista de voluntaris per fer patrulles en els pròxims dies i dissuadir així els robatoris en finques agrícoles. Unió de Pagesos vol fer evident que el problema no és rural, sinó social i exigeixen un enduriment de la reforma penal envers els lladres. Josep Ferrer, portaveu territorial del sindicat, s'ha fet ressò de la frustració que viu el sector. La impotència que es diu que els nostres fan la feina, el conseller diu que es fan detencions, que es fan inspeccions i tenim un problema de reincidència. Els robatoris no s'abaixen i més aviat se mantenen
Unió de Pagesos també ha assenyalat alguns mercats amb volants, com el de Bonavista a Tarragona, on sospiten que s'estaria venent el material sostret. El Parlament de Catalunya aprovarà avui la requalificació del sol del Parc de les Basses del Picat. Desencallarà d'aquesta manera la construcció d'un parc familiar i comercial en aquesta petita població dels afores de la capital del Segrià. El projecte fa anys que està bloquejat.
La inversió prevista és de 40 milions d'euros i el futur centre d'oci comercial podria generar fins a 120 llocs de treball directes i un centenar més d'indirectes. L'espai comercial previst inicialment pel govern era de 2.500 metres quadrats, però la paeria vol que en siguin 6.000. D'aquesta manera comença a desbloquejar-se, almenys es proveu que es comenci a desbloquejar a partir d'avui,
Un conflicte que com ha enfrontat l'Ajuntament de Lleida amb la Generalitat als tribunals. El grup municipal a Lleida de Convergència i Unió diu ara que el parc està ben encaminat. Joan Ramon Zavallos és el cap de l'oposició a la Paeria. El projecte de parc que tenim és un parc que tindrà incidència que podria anar a tot el territori de Lleida.
a diferenciar-se clarament de l'oferta turística i de parcs que hi ha a Tarragona i que hi ha a Barcelona i que hi ha a Girona. Per tant, un parc diferent i que, a més, s'hi puguis sentir representat, a part de Lleida, evidentment, però també s'hi puguis representar el Pirineu, per entendre'ns, i tota la província de Lleida. El futur parc familiar de les bases tindrà, segons el projecte, una zona d'oci de lliure excés.
El RAC avisa que l'única solució vàlida a llarg termini per reduir la contaminació atmosfèrica passa pel transport públic. El gerent de programes de la Fundació RAC està convençut que d'aquí uns anys Barcelona s'haurà de plantejar la restricció dels vehicles contaminants a determinades zones de la ciutat, una mesura que ja s'aplica a Londres. Xavier Roestes ha apostat fortament pel transport públic en declaracions a la xarxa. I s'ha d'intentar que hi hagi menys mobilitat en transport privat. Estem d'acord, probablement amb menys velocitat...
i la possibilitat que la gent pugui utilitzar més el transport públic. Fins ara no és suficient i és un dels dèficits que té Barcelona i Catalunya i, per tant, en aquest sentit cal millorar. Abans la proposta de la possibilitat de tindre un tren de Vilafranca a Barcelona és una molt bona idea. Justament hi ha una elevada contaminació aquests dies a Barcelona i 15 municipis més de l'àrea metropolitana i Protecció Civil recomana utilitzar el transport públic i no fer activitat física a l'aire lliure.
Una empresa catalana exporta llavors de tòfona a països com Xile, Mèxic o Nova Zelanda. Té laboratori a Vilanova i a Geltrú i al banc de proves a Sant Antoni de Vilamajor al Vallès Oriental. Ràdio i Televisió Cardadeu, Norma Lebrero, bon dia.
Bon dia. Des de l'hivernacle que tenen a Sant Antoni de Vilamajor, preparen planters de pielzina i es trasplanten a explotacions forestals de grans hectàrees d'arreu del món. Agafen llavors de tòfona, la sembren en planters d'arbre i quan ja tenen dos o tres mesos, es trasplanten al camp. A cap de deu anys ja es poden recollir les primeres tòfones. Explica l'experiència que han tingut a Nova Zelanda el responsable de l'empresa de micologia forestal aplicada, Marcos Morcillo.
Per exemple, a Nova Zelanda hem estat llicenciant aquestes tecnologies en empreses forestals que tenen 40.000 hectàrees de PIB que el planten per la fusta, bàsicament, de manera que un o dos anys després comencen a fructificar els bolets, els ceps o els roballons, i d'aquesta manera aquesta empresa privada obté un rendiment en base a bolets durant 20 anys abans no talli el bosc. Per aquest motiu, la major part dels clients d'aquesta empresa de recerca en el cultiu de bolets són estrangers.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Dama dimecres comença l'enderrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Ateneu. En concret es tirarà a terra l'antic edifici de Correus. Al gener es demuniraran l'antiga escola i els gimnars. Segueix així el projecte de remodelació del barri centre que preveu crear un espai públic obert i que ja compta amb la posada en marxa de l'equipament de les escoles.
Com dèiem, demà es començarà a tirar a terra aquest edifici del carrer Creu amb Ateneu. Es preveu que els treballs s'acabin divendres i ja del 8 al 13 de gener s'enderrocarien els gimnàs i l'escola. Mentre durin els treballs d'enderrocament hi haurà talls intermitents al carrer Ateneu...
I a més, la zona quedarà protegida amb una tanca estable fins que es pugui urbanitzar. Per seguretat, l'Ajuntament restringeix la circulació i l'estacionament de vehicles al carrer Ateneu. També queden garantits l'accés als guals i la circulació alternativa d'accés al carrer Creu a través de Verge del Pilar.
Més qüestions. Sant Jus segueix sota el protocol de contaminació atmosfèrica activat a Barcelona. És un dels municipis de l'àrea metropolitana dins la zona de protecció especial per l'episodi de contaminació que afecta aquests dies a la ciutat. La Direcció General de Qualitat Ambiental avisa de l'elevada concentració de diòxid de nitrogen en l'aire i de la seva dificultat per dispersar-se, degut a la baixa capacitat atmosfèrica d'aquests dies. Per tant, des de Protecció Civil reactiven aquest pla i recomanen mesures d'autoprotecció.
Es recomana deixar el transport privat i utilitzar el públic i, si s'ha d'utilitzar el vehicle privat, reduir la velocitat per evitar l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera. També es recomana no realitzar activitats físiques a l'aire lliure i tenir cura de les persones més vulnerables als efectes de la contaminació atmosfèrica.
I acabem recordant que la secció local d'Iniciativa tractarà avui en una conferència quins efectes tindrà a Catalunya la LOMSE, l'anomenada llei verd. Serà en Miquel-Àngel Lesomba, professor de pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador general de la xarxa Sirius.
Segons els ecossocialistes, el panorama actual de l'educació prefigura un futur preocupant pel model d'escola pública, laica i catalana. A Sombra en parlarà ampliament avui a la sala regidor cònsul de Can Ginestar a les 7, en un acte on també intervindrà el regidor d'educació i portaveu d'iniciativa al consistori, Lluís Monfort.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Jus Notícies edició migdia amb la informació més ampliada. Però mentrestant, si voleu seguir informats, podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. I hurt myself today.
I focus on the pain The only thing that's real The needle tears a hole The old familiar sting Try to kill it all away
Fins demà!
I will let you down. I will make you hurt. You stay the hell away from me, you hear?
Bona nit
My sweetest friend.
I will let you down. I will make you hurt.
If I could start again A million miles away I would keep myself I would find a way
Les millors carbs a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carbs a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbulari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar. Ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. La informació més propera al Just a la Fusta.
Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem de la conferència que es fa aquest divendres, la conferència que organitza la CES sobre patrimoni miner i geològic de Catalunya. Serà amb el doctor en geologia Josep Maria Mata, amb qui avui podem parlar. El tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Bon dia.
És aquest cicle de xerrades que s'està fent, que cada any organitza les CES, en relació aquest any amb la mineria. I aquest divendres, com dèiem el títol, és aquest patrimoni miner geològic, que suposo que és més important del que ens pensem, aquest patrimoni miner geològic a Catalunya? Sí, sí, és molt important. De fet, a tot arreu és desconegut. No només a Catalunya. A Catalunya és important.
És desconegut el de Catalunya o en general? En general. És a dir, és una branca potser poc estimada, com si diguéssim pel gran públic. De fet, nosaltres ja portem 10 o 12 anys estudiant el de Catalunya, el d'Aragó, el del País Valencià, però a partir d'aquí es va crear una societat internacional per a la defensa del patrimoni geològic i minè. I estem avançant molt en països com a Sudamèrica i altres llocs. Però el de Catalunya en concret és...
N'hi ha molt. És poc conegut, tot i que hi ha moltes mines museu. Per exemple, quines són les més destacades o algunes de les més destacades més importants aquí a Catalunya? Bueno, les més conegudes a Catalunya són les de la que està situada a Cardona. Sí, aquesta sí que la coneixem tots una mica, no? Almenys. Sí, aquesta té uns 80.000 visitants l'any. Han acabat ja la de Cercs, que és una altra mina museu, que té uns 40.000 visitants l'any.
la de Bellmunt del Priorat, que s'ha preparat els 10-15.000, i han acabat amb un altre context, les d'acabar. Aquestes les tenim a prop de Sant Jus, justament. Exacte, sí, i a més el Bens de Bregat. I quines són, o per què són importants aquestes mines, per exemple? Perquè aquí s'ha aconseguit rescatar el patrimoni i fer-lo atractiu per la gent. I clar, la gent entre les mines, el museu, veu com s'ha fet les explotacions,
I gaudeix de l'interior del minar. O sigui, que està ben explicat, com si diguéssim, no? Sí. Per tant, és la manera, segurament, d'acostar-s'hi, no? Que de vegades ens fa una mica de... o potser ens fa un respecte o una por absurda, segurament, creada per tots plegats, que pensem que són aquests temes que desconeixem i que no sabem com acostar-nos-hi i aquests llocs han fet una feina justament per fer aquesta pedagogia general, m'imagino. Sí, perquè el fonamental és la seguretat dintre dels minars.
Clar, a Catalunya s'aplica una normativa que no s'aplica a cap lloc de l'Estat, que és que per fer visitar programes ha de tindre una entrada i una sortida. Per seguretat, entenc, no? Sí, per seguretat. Per exemple, amb altres mines que estan fora de Catalunya, a la d'Escutxa, que està a la província de Teruel, tenen una entrada i al costat la mateixa sortida, però bé...
Si hi ha una emergència, per on sortirà la gent. A Catalunya està jovent, segur i bé, i no hi ha problema. Per tant, suposo que justament estan habilitades en aquest sentit per poder fer que sigui més fàcil, no? Sí, sí. No, no, i per complir la reglamentació minera. Perquè és que encara que sigui una mina museu, s'ha de regular per la gaire minera. A Catalunya es fa això, però fora no.
O sigui, fora de Catalunya, a l'estat, no? Sí. I a Europa? A Europa hi ha països que sí, països que no. Però fa temps que estem treballant per una normativa, però no s'acaba d'avançar en aquest sentit. Normativa a nivell estatal? Sí, a nivell estatal, i que després es pugui aplicar a la Comunitat Econòmica Europea, també. O sigui, que sigui com una normativa global, no? Sí, sí, exacte. Què més explicaran aquesta xerrada d'aquest divendres?
Bueno, explicarà la geologia de Catalunya i el seu patrimoni, que també és un patrimoni molt ric i bastant conegut, però bueno, no s'ha entrat tot el benefici encara. Fa anys, des del Departament de Medi Ambient, es va fer un estudi dels llocs d'interès geològic de Catalunya, però no s'ha avançat des que va sortir el 2003. Déu-n'hi-do, fa deu anys ja, no? Sí, tot i que està molt avançat el que hi ha, perquè es va avançar molt en el seu moment.
però falta com acabar-ho de rematar, m'imagino, no? Llocs d'interès geològic, per exemple, quins serien alguns llocs d'aquests destacats? Per exemple, si hi ha llocs del Baix Llobregat, parlaríem dels passages situats al Papiola, les Escletxes, que són molt coneguts, altres llocs situats a Martorell, per exemple, el Congost de Llobregat, hi ha altres llocs, el Toró del Telègraf, també de Martorell,
molt a prop del Baix de Bregat i els paratges també estan de Ribes Blaves i de Roques Blaves a Olesa i Esparraguera. La cova de Collubató, la cova del Salmitre a Collubató, aquests són punts d'interès i llocs d'interès geològic de Catalunya, però situats al Baix de Bregat. En aquest cas passa una mica com amb el tema de les mines, que també són llocs que estan poc descoberts, com si diguéssim.
Bueno, els coneixen molt els cursionistes, però caldria fer un treball de forma que es posa en marxa el turisme científic, portant la gent a aquests llocs i fent recorreguts per aquests llocs. La seria una bona manera, no?, així com reivindiquen de vegades fets culturals, que és més fàcil, potser promocionar el turisme cultural, i això que també és cultura, potser com que no està a la gran ciutat és més difícil de vegades. Sí, sí, però s'ha de fer.
Hi ha molts llocs que es fa. També s'ha de fer amb seguretat. O sigui, no fent anar la gent que va veure aquests llocs per llocs difícils i complicats que es puguin fer mal. On es treballa...
Potser no es treballa força, és a nivell d'escola, no? A nivell escolar sí que es acostumen a fer aquest tipus de visites, per exemple. És a dir, que ara caldria traslladar aquesta feina que s'ha fet amb el cas de les escoles, aquesta pedagogia, per a un gran públic més general, no? Exacte, sí. Nosaltres ho estem fent una mica més amunt del Baix de Obregat, el Baix Des. El Baix Des hem creat el primer geoparc que hi ha a Catalunya, que és el geoparc de la Catalunya Central.
i aquí s'han posat de manifest una sèrie de punts. Es va autoritzar per l'ONESCO el seu parc fa un any i mig, i amb aquest any i mig s'ha avançat moltíssim. I què s'hi pot veure, per exemple? A la muntanya de Cardona, a la muntanya de la Salda de Cardona, als plecs de Súria, per exemple, encara que no sigui del Baixens, però sí de la Catalunya Central, hi ha Montserrat i Collbató,
que és el del Baix Obregat, hi ha la cova de Moyà, i ja hem solucionat uns 40 llocs.
Clar, home, realment, pensant ara, així ara comentava Montserrat o aquestes coves de collo a tot, etcètera, realment Catalunya és molt interessant, no?, en tot aquest sentit, suposo que a qualsevol territori, però pensant en el que tenim a prop de casa i que de vegades potser de tant veure-lo, de tant sentir-lo, com que ja ens hi hem habituat, doncs potser no li donem tanta importància, però caldria, no?, fer aquesta feina de ressaltar-ho. Clar, per exemple, anant més en un trim, el Pedraforca, que això és una meravella que hi ha a tot Catalunya, però en molts llocs, eh?,
infinitats de llocs a Catalunya que valen la pena. Els ports del Montsià o del Vallebre. A tot arreu trobaríem llocs interessantíssims. I és un territori molt ric, no? Vull dir que és molt divers, també. Sí, sí, exacte. Només hi ha dues comunitats, com la de Catalunya, que tenen una varietat tan grossa. Una és Catalunya i l'altra és Arregó. És a dir, també ben a la vora, no? Exacte.
O sigui, caldria, potser, creieu que aquí a Catalunya rebeu poc suport de les institucions a nivell geològic, com si diguéssim? Bueno, s'ha estat rebent, però és que ara en aquest moment inclús s'ha qüestionat a l'Institut Geològic de Catalunya. Per retallades, entenc. Sí, que ara s'ajuntarà amb l'Institut Cartogràfic i sembla que des de Madrid el volen retallar també.
Que aniria retallat igual que el Meteocat i tot plegat, no? Entenc que forma part d'aquest paquet. Però el cervell de la Generalitat Catalunya ha estat en molts aspectes un dels més avançats del món. I ara acabar amb aquesta tasca que s'ha fet durant molts anys també seria una llàstima. Clar, i a més a més és el que dèiem, que potser s'han fet molta feina i molt important, i si ara ens comenta que és un dels més avançats del món, i que potser la gent ho coneix poc, no? Sí, sí, es coneix molt poc. Per exemple...
Aquí s'ha treballat molt amb riscos, s'ha treballat molt amb allaus, s'ha treballat per molts llocs de Catalunya, i en aquest camp és on s'és més avançat. Jo, per exemple, en una missió que em va encarregar l'UNESCO fa dos anys, a Bolívia, un dels tècnics que vam encomanar aquí més era un de l'Institut Geològic de Catalunya. En funció de
de la capacitat de treball que tenen i de la feina que s'ha fet. Home, doncs déu-n'hi-do, no? Suposo que és com aquesta feina que es fa discretament, potser, o que es va treballant molt però potser no és tant de cara a la galeria, com si diguéssim, i llavors la gent no n'és prou conscient i no sap que existeix tot aquest mecanisme. Sí, sí, exacte. I ara que es vulgui retallar, és gravíssim això. Perquè, clar, si retallés,
I el servei espanyol fes la fenya com aquest, doncs bé, però és que no la fa. Fa un altre tipus de fenya, és que estan bé. Funciona diferent, entenc. Sí, ja no és el mateix, sí. És a dir, que si s'eliminés, és a dir, en aquest supòsit que esperem que no arribi, què implicaria per Catalunya? Què es perdria? Es perdria tot un magatge d'estudi dels riscos, de la seguretat geològica i d'altres aspectes.
Per tant, seria una retallada molt greu, no?, perquè formaria part d'una retallada d'una història del patrimoni, no?, com comentàvem al principi. Igual que si retalla el Meteocat, jo crec que el Meteocat està molt avançadíssim.
Sí, el que passa és que potser és el que comentàvem, que potser el meteocat, com que tots el tenim més al cap, i potser directament hem dit, ostres, el meteocat, no?, perquè n'hem sentit de parlar més, perquè evidentment els mitjans es parla del temps cada dia, i llavors ho sentim a dir, però potser en aquest altre cas és més desconegut i val la pena també remarcar-ho, no?, possiblement. Sí, no, és que s'ha avançat molt els últims anys en molts aspectes, entre tots, entre tot el tipus de governs, no cal fer política, però s'ha avançat moltíssim.
I, per tant, ara seria greu retallar-ho. Està clar. Doncs aquest divendres recordem que hi ha una oportunitat per descobrir més qüestions sobre el patrimoni minil geològic de Catalunya amb el doctor en geologia Josep Maria Mata. Avui hem pogut parlar amb ell. Moltes gràcies. Molt bé. I que vagi molt bé. Molta sort. Molt bé. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Música
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Les millors carbs a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carbs a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just. Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt 2, quart de 12, és un moment de fer tertúlia, com cada 15 dies, amb en Pep Quintana, en Jaume Camposaciós i en Jordi Farràs. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia. Entrem ja una mica amb les festes nadalenques, no? Oh, i tant. Ja m'he preguntat si 24 hi seríem i tot plegat, i per tant... És que jo penso en els Reis.
Per Reis encara falta. El Carles ha dit per això que potser que plogui, Pep. Ja ens ha fet la previsió del temps d'en Reis. Per Reis? Però ja sap ara d'aquí. Aquest noi d'aquí a Reis sap si plourà. O que es podria dir a veure si aquesta contaminació sortirà aviat o no. Ostres, i tant. No, això encara no. Per això, perquè no hi havia massa cosa a dir. De moment està massatius i encara no arriba tant. No es veu tant com a Barcelona. Quan hi estàs a dintre no es veu. Però de fora.
Si vas a la pell al mor, ho veus tot tapat. I d'aquí cap a Sant Boi, veus ben tapat. Hi ha una boira negra, més o menys foscota. Això feia molts anys que hi era. Abans era quasi cada dia. Ara, quan véns per l'autopista, està restringida la velocitat d'acord amb aquesta qüestió atmosfèrica. Jo recordo que algú que ara porta tràfic, quan va entrar, va dir que el que havien fet el anterior govern...
Era una gran tonteria, això de... Però recorda... Per contaminar, si ara ho estan explicant, si ho parlant de no. No, recorda que quan van fer el canvi, va coincidir amb aquelles coses que passen, no?, de les casualitats o l'atzar de la vida, que és que la primera setmana que ho van tirar endavant va passar una situació semblant aquesta i van haver de dir, bueno, doncs ara... Ho farem més tard. No, no, fem això que han fet ara, no?, que és aquestes restriccions temporals, que és el que els ha passat just quan ho van estrenar. Tens tota la raó.
O sigui, que ja ho van fer, ja ho van fer. No, però vull dir que són... Sí, però un tema malhistòric a vegades. Per desgració, per sort. No, no. Sí, sí.
L'altre dia venint, dic, per què? Ara marca aquí 60 i marca 50, no sé què. Llavors, un altre panell d'aquells deia raons atmosfèriques. I es veia com uns nubolets d'un cotxe que sortia uns nubolets. Que recomanen que anem, a més a més, amb transport públic. O que no, no sé si vosaltres feu footing pel carrer, però no es pot córrer aquests dies. Però jo agraçut sempre, vull dir, a Barcelona, i tots hem baixat tant el tubús Barcelona en moltes èpoques, quan agafaves el...
Aquella època, SJ, t'hi passaves per Sant Joan de Déu, o Finestrella, veies tot Barcelona un núvol. Un núvol. I veus, hòstia, Sant Just és diferent, no en tenim tant. No, perquè quan ets dins, també no ho veus tant. No, però aquí la muntanya també canvia una mica. No queda enclotat com està Barcelona. No, Barcelona està enclotat. Barcelona sí que la veus sempre enclotada. Sempre, sempre.
Aquí només que puja al final de la diagonal ja canvia una miqueta, també. Ara, jo felicito en aquests previsors de pluges que diuen que per res plourà, perquè deuen tenir una bola. Jo suposo que els materials que tenim a Sant Juls són molt seriosos.
Això sí. Hi ha el Servei Nacional de Meteorologia aquí. Exacte, bueno, prenem nota i a veure què fa el dia 5. Jo, en prenem nota el dia 5 i el programa posterior ja veurem si es té de convidar algú al senyor del temps.
Jo me'n recordo una vegada que va nevar. Ens està fent senyal. Fa temps, no? Algunes nevades. Corria tothom a les carrosses, als reis... El 86 o el 86? El 86. Sí? Mira, l'any que vaig néixer. El 86 encara... Per reis encara no havia nascut.
I a 86 no havies nascut tu? Vaig néixer a 86 Mare de Déu, però hi estem jugant els quartos d'aquí Però per reis encara no havia nascut, per tant aquesta nevada no... No l'havia vist Però fa molt de 86 ja Fa gairebé 30 anys de 86 Ja? 27 27 anys de 86 Bé, dit això Bé, en tot cas hem començat parlant d'aquest tel que es veu una mica, s'endevina
que en principi ens acompanyarà tota la setmana i m'heu dit abans d'entrar que volíeu tenir també un record perquè fa 15 dies justament vam tenir una setmana negra ja ho pots dir, que va ser una setmana fatídica perquè una bona part dels difunts d'aquella setmana eren amics nostres, col·laboradors d'aquí a la ràdio, col·laboradors amb tantes altres coses persones molt actives, no? ho he conviscut amb ells en moltes ocasions, està clar
Jo crec que sí que havíem dit de fer un petit record i un petit homenatge a aquesta gent. Naturalment, s'ho mereixen. Perquè s'ho mereixen. Sobretot tenim tres persones molt vinculades a les entitats del poble i jo crec que a tots ens va afectar molt aquesta setmana. Això mateix. Aquí, començant els dilluns, venia cada dilluns i venia el Jaume Jalabert.
que doncs ja va ser precisament quan jo vaig viure pràcticament la mort en minuts de diferència de quan ell ja havia mort llavors vaig trucar aquí i dic no vinc perquè doncs en aquest moment acaba de morir sí, érem dimarts acaba de morir en Jaume i està clar va ser un cop
Però no has parat d'aquells que sempre et sorprenen, sempre, tard o d'hora. Les persones poden fer grans, etc. Saps que un moment o altre... Ell era molt més jove, evidentment, però les malalties que tenien ja el pronosticaven que hi havia perills. I aquests perills es van realitzar. Això sí.
Va ser un dels que dèiem, i els altres, doncs mira, en Jordi Figueres, per exemple, en Josep Maria Delgado, i d'ells en podem anar dient algunes coses. Jo crec que el Josep Maria, el Joselito, que li diem, molta gent no el coneixia.
Però ha sigut una persona molt integrada a Sant Just des que va arribar. Absolutament. I jo crec que tant en l'esport com a l'ataneu i com a tot el que s'ha pogut fer al poble, sobretot en els geganters quan va entrar també, és una persona que ha sigut molt amirable, molt carinyosa, molt agradable i em sembla que tots ho hem conegut.
Crec que d'aquestes tres persones que estem parlant tots els tres tenen en comú el món de l'esport, inicial. El món de l'esport? Sí, tant. El Jaume, el bàsquet. El món del bàsquet, el Joey Figuero del handball, i el José María Delgado, jo recordava com delegat de hockey, però ja venia del futbol. Sempre havia anat lligat a una mica la vida del senyor Fernando. Sí, a través també del Camp Preciós, que doncs eren els responsables del hockey. Després, tots a l'Ateneu,
En diferents èpoques, en diferents càrrecs. Sí, i tant. El Jaume Cantaire d'Orfeó, per exemple, de tota la vida. El Josep Maria Delgado va ser tramolla, però secretari de la Junta de l'Ateneu. I Josep Figueres va ser president de l'Ateneu. President de l'Ateneu, Figueres. I president del coro i cantant del coro molts anys. Vull dir que, per tant, ens ho tenen.
persones... Aquelles del poble. Són gent que era activa en el poble. Molt activa. Està clar. Perquè es pot viure a Sant Just i viure només a Sant Just. Són gent que es trobaran a faltar perquè s'han integrat molt i han fet moltes coses pel nostre poble. En difens àmbit...
han coincidit d'alguna manera i després amb l'esport també han coincidit o sigui que de fet l'Ajuntament l'Ajuntament també el Jaume Jalabert com a regidor el Figueres com a regidor també ara treballava Icenta per dir-ho d'alguna manera de la Diputació el Josep Maria Delgado en aquest sentit no però sí lligat després dels últims anys a la Fundació de la Conotació també
ja hi ha hagut un fiu conductor d'activitats de Sant Just però des de molts joves sí, molts joves tots, tots, tots, tots es pot dir que el que va venir i es va integrar, que els altres ja eren de Sant Just ja havien nascut de Sant Just era el Joan Maria Delgado que va venir de Sevilla
La venida de Sevilla va ser una persona de les que podem dir i entendre que es va integrar completament. Un Sant Justenc més, com si fos de tota la vida, com si hagués nascut. Jo el vaig conèixer quan jo tenia uns 10 anys, el hockey, i la sensació... Sé que deien el sevillano.
Sí, també. La seva mare, però física, però vull dir, se l'ava, que és injust tota la vida, vull dir que no veies cap diferència al tractament amb la gent i la relació que tenia amb el poble. A més, jo sí que els vaig conèixer bastant, en el sentit que quan va arribar aquesta família aquí a Sant Just, van treballar a Can Framis, que eren les cadenes, que en dèiem, no? Ara hi ha el carrer de les cadenes, si ho recordem. El José María es va jubilar ja.
Sí, per això mateix, sí. Allà es va fer una cooperativa, més endavant, com les coses no van anar tan bé econòmicament. I llavors jo recordo que precisament els caps de setmana ell vivia a la torre de les Cinchilles, que en diem també. Sí, hi ha la cantonada, hi ha la caixa i hi ha el cibata. I allà amb el pare, com que hi havia molta relació, el pare veia fet les naus, diguem-ne, de la fàbrica Framis. I llavors hi havia molta relació.
I el cap de setmana ens demanaven que anéssim a anar allà a matar algun conill o algun pollastre, etcètera, perquè el pare havia estat a l'escorxador i tenia una certa habilitat. I llavors hi anàvem i jo l'ajudava amb ell perquè ells no es veien en còrdies i hem de matar el conill. I llavors havia estat a la casa i tenien unes peces magnífiques que havien portat d'Andalusia. Quan vas a dalt de cavall, que posen aquestes proteccions sobre les cames...
que és amb cuir treballat, fantàstiques. I llavors recordo que explicaven anècdotes dels pares, els fills, que hi havia tres noies, dues noies i el Josep Maria. I llavors doncs que l'avi havia sigut alcalde de Sevilla, vull dir que era una família que venia amb una certa cultura d'aquest tipus. I llavors el pare d'ell, el Josep Maria, anava a cavall a pelar la pava,
a la reixa de la mare. O sigui, jo m'imagino... Al cortijo. Sí, però sí, anava al poble i llavors anava des del cortijo, anava amb el cavall fins al poble o fins a la ciutat, més ben dit, i llavors allà anava a festejar, a la reja.
I llavors van venir, després de la guerra, les coses van anar fatalíssimes, a nivell econòmic per ells, i van venir cap a Barcelona, els framis que es coneixien, llavors van tenir la feina aquí a Sant Just d'Esvern. I a partir d'aquí, el Josep Maria i la seva família ja van ser Sant Justencs del tot, pel que dèiem abans, aquesta integració tant amb l'esport com l'Ateneu, etcètera, vull dir que no podíem demanar més d'una persona que...
que va venir a fora i que es va integrar amb nosaltres. Jo crec que record era per això, per aquestes activitats i per aquesta petxada que van deixar dins la vida de Sant Just. Sí, sí, sí, efectivament. El Jaume, una persona més coneguda que el Jaume, em sembla que no hi era, aquí a Sant Just, perquè en tots els àmbits era una persona que... Va més la veu dels cars de coixinets, no? Si no el coneixia, el coneixia per això. Vosaltres no sabeu el que va patir, perquè precisament aquella setmana hi havia les carreres.
i es van suspendre quan ell encara estava a l'hospital volia sortir per anar a fer la veu i resulta que aquella setmana es va suspendre per la pluja
i es va fer la setmana segona i lluny ja no hi va ser ni a temps, no? va arribar bastant vaja, al final ja s'ha vist jo crec que ha sigut una persona molt entranyable totes les malalties que ha tingut i el que ha passat i el veies pel carrer i sempre era una persona que interiorment no sé com estava però exteriorment sempre deia que estava bé jo crec que és que és així, eh?
Però vaja, almenys el seu aspecte i la seva simpatia i els nanos, no cal ni dir-ho, com que el fet que anés amb la cadira de rodes, no sabeu les anècdotes, la quantitat d'anècdotes dels nanos que deia on tens les cames, quan baixaràs...
En fi, tot el que vulgueu. I ell, com que ens ho prenia, ens ho prenia en un pla així, perquè jo també, com a amistat, sempre deia, ves que em trepitjaràs, no en clavis no apuntar de peu, i coses per l'estil, doncs que amb això hi havia molta confiança absoluta. Exteriorment era una persona que les trobarà molt a faltar, perquè sobretot la gent era molt obert.
no teniu mai un no per resposta sempre t'ajudava el que podia i clar, es feia ajudar també era una persona que es feia estimar i es feia ajudar i ens va sentir molt la seva mort i la prova la tenim a l'enterrament va ser espectacular
Està clar, de gent, de la quantitat de gent, d'amics, de gent coneguda... Ja no diem pels ja canters perquè era la seva, però vull dir, jo me refereixo que va ser una cosa molt gran. Home, durant anys i panys, com n'hem dit abans, havia cantat el Burfeó. El Burfeó havia estat. Està clar, vull dir, havíem fet viatges a Itàlia, la relació amb els amics d'Itàlia, etcètera, etcètera, doncs, en fi, és un foracte important. I del Jordi, doncs el Jordi ja sabem també què és, ha sigut un tananà que sobretot li ha agradat molt la música,
a part d'haver sigut regidor de l'Ajuntament jo crec que és una persona que s'estima molt el pom de flors, el coro i el trobarem a faltar Home, vull dir ha estat una persona molt lligada amb aquest aspecte en la part coral com dèiem, com a president del cor i era secretari de la Federació de Cors de Cabell de Catalunya estava la macro coral de Baix Obregat també que cantava tot això a ell li omplia molt
Sí, sí, jo el recordo com el noi de Calguixaire. Sí. En Guixaire. Calguixaire, els seus pares en Guixaire. Els pares en Guixaire, sí. Sí, el noi de Calguixaire, perquè aquí Sant Just encara tenim aquesta pàtina, diem-ne, familiar. Sí, els que quedem encara. Els que quedem. No, sóc de Cal Valentí, encara per alguns, veritat. I gent que també van a venir a Nova també va agafar molts noms. Mals noms? No, molts noms. Gent nova? Sí, sí.
Home, potser sí, que nosaltres ja teníem els nostres. Sí, vull dir, jo crec que això... Hi ha una bona llista. Una bona llista, jo crec que... Es podria fer... Es podria fer... Està feta la llista, sí. Si no recordo malament... Bueno, aquí era normal, no, al contrari. Només era perquè era... Clar, com el Ramon de Calferrer. Sí. Que és el Ramon Aguader, doncs el Ramon de Calferrer, Calferrer... Però si no recordo malament, el Banyos va fer un recull.
N'hi ha un, ni més d'un. En va fer un i què? Que està a l'Arxiu Municipal.
Això ho haurem de buscar un dia. Però em va dir que no volia fer públic, que hi havia molts noms. Els vius. Hi havia alguns noms que eren mal sonants. Potser en l'època, malauradament, en queden pocs. Que tinguessin mals noms, perquè avui dia ja no se'n posen. Els motius de les cases, avui dia, ja els desconeixem. Ara, per exemple, passem al fet d'aquest programa que estan fent ara, del foraster,
que quan va als pobles aquests tan petitons, doncs encara li diuen sí, perquè hi ha la Marieta de Cal no sé què, de Cal Bola. Clar, són pobles molt petits, no? S'ha justat parlar d'aquelles èpoques que tampoc hi ha gent. És molt petit. De la mida d'aquests pobles que va veure aquest xicot. I d'on tenia un nom? Tothom, tothom. Jo d'ara Calçanaia.
per una banda, i calmeixo per una altra. I cal Valentí de les cols per una altra. Les branques familiars també tenien... Jo només coneixia Cal Valentí. Quan jo vaig meixer ja només hi havia Cal Valentí. Si voleu el pes fill, aneu a Cal Valentí. Aquell rodolí, que hi havia amb alguna auca d'aquí Sant Lluís.
No, no, és que jo me'n rogo. No, perquè si anaves a dir feta de la, no havia nascut. Però també surt, no? No ho sé, vull dir... No, però no parla del pes.
Hi ha un auca que jo havia vist que l'havien editat en èpoques de l'alcalde de l'Antonè Molorec. Sí. L'havia editat un auca antiga. Sí, que va sortir en un programa de la Festa Missió. Sí, que no sé on t'havia sortit. Hi havia un auca d'aquestes. Sí, jo les tinc, aquestes auques. Sí, les tinc. I, doncs, són distretes, no? Perquè parlen, d'alguna manera, a part dels mots, d'algun mot, de coses particulars dels Sants Justens, no? Que els feien ressaltar alguna cosa que, evidentment, era una crítica.
el que ressaltaven d'aquell Sant Justenc, perquè això sortia amb una auca, si no, no tenia cap gràcia, no? Llavors, n'hi havia de més encertats i d'altres més punyents. L'última auca que hi va, si mireu, va ser aquella actuació que van fer els Xiveques. Sí. Que sortia la Militresa Cafarò i algun més personatge que aquell que van fer el Pati del Roure.
Fa molts anys. Però també van fer com una representació. Sí, exactament. Que anaven vestits o disfressats amb carotes. Sí, com una uca, vull dir, més com una uca, una espècie d'uca, però ara... Sí, una uca viva. Viva, exactament. Viva, viva, sí, sí. Això ho van fer a unes festes de tardor, també, aquí a la plaça Verdaguer.
i després també es va fer alguna altra vegada a l'Ateneu possiblement al Pati del Roure i llavors l'època del Xivec és per mi una de les èpoques glorioses de l'Ateneu de Sant Just i de Sant Just en general, llàstima
que no van seguir com els comedians, per dir-ho d'alguna manera. Són precedents, gairebé diria, dels comedians, d'alguna manera. Sí, però esclar, era molt local, o sigui, tenien un humor, una manera de fer i una manera d'actuar molt local, que ens arribava molt a nosaltres, lògicament,
I després es va anar desfent. Malauradament algú va morir, i altres, si recordo, Pep Grande, per exemple, no? I, doncs, en general la gent es va anar fent una mica més gran i van agafar altres camins. I llavors aquell nucli que hi havia, que era realment creatiu, eh? Però creatiu, creatiu del tot, eh? Havíem vist coses bones. A l'Ateneu s'ha fet coses molt bones. Ara en pots veure algun dels pastorets.
Alguns surt dels pastorets. I els altres estan posats en el comerç d'ara, que també estan per aquí el comerç, s'han posat a fer el de les dones, això que han fet ara. Explica'm-ho, que jo no ho sé.
Sí, o sigui, aquí hi han fet alguna cosa que ho han fet les dones emprenedores, dones emprenedores de Sant Lluc, i la Marta Malaret, que estava en el Xiveca, fan el jove, per això t'ho dic, hi ha gent d'aquestes que s'ha posat. Sí, una de les actrius més actives també en aquella època, que ens en recordem molt bé. El Santi, que encara queda, els Pastorets. Sí, el Santi i els Pastorets, sí.
Hi havia el Faneques que estava al ras. Sí, estava al ras. Jo crec que hi ha molta gent jove d'aquella època que es va trencar i després ha costat tornar a agafar un ritme d'aquest sistema d'actuació o tot.
Per cert, ara ho veiem molt bé, però també recordo les crítiques d'aquell moment d'alguna junta de l'Ateneu, dient que allò era xaucha i disbausia. Home, ja se sap, lluita de generacions, d'alguna manera, no? Hi ha una part més conservadora que portaven tota l'Ajuntament de l'Ateneu i els joves que estaven en contra...
No diar de la Junta, del món. Però el moment que es movien pitjorament era l'Ateneu, i per tant... És que ja hi havia... Quan va començar, me'n recordo els escrits que es feien al bolletí de la Cies en aquelles èpoques, que era de tot menys de muntanya, perquè era com si fos el bolletí municipal, que va ser la primera que va sortir així, doncs clar, ja hi havia de tot, perquè es parlava contra l'Ajuntament, i llavors era...
Ara què estàs dient, això? Em sembla que era la setmana passada, que vaig anar en un acte que es va fer a la sala de Josep Piquet.
que era la presentació de la digitalització de la Vall d'Averes. Ja he entrat, ja he baixat coses. Jo també, moltes, ja, perquè per sort vaig poder fer col·laborar-hi força i llavors em vaig buscar, saps? Allò típic que busques, aviam si... Vas trobar molts cops? Sí. Durant bastants anys, bastants, vaig fer les contraportades de la Vall d'Averes, no? Un a 140, aproximadament. Déu-n'hi-do. Són 10 anys llargs i més que llargs.
I llavors, doncs, esclar, jo sempre havia pensat que a la Vall d'Avers havia arribat un moment que hi era un referent històric on podies poar coses de la història de Sant Just i que podies anar veient, doncs, algunes coses interessants, no? Ja fa anys d'això, no? I llavors vaig fer uns intents a nivell particular, dels quals naturalment no me'n vaig sortir, que era, doncs, intentar buidar com es va fer els primers cinc anys, que després se'm va fer un llibret molt interessant, quadrat, vermell, que eren els primers cinc anys de la Vall d'Avers.
De l'època nova, de fet, de la Vall de Verge, el buidat, i era interessantíssim perquè allà podies trobar totes les notícies d'aquests 5 anys. I vaig dir, home, això és una llàstima, que no se segueixi, però, com que era una feina a nivell personal, doncs vaig desistir i no vaig fer això.
I així és que vaig veure en la mateixa Vall d'Avers que s'anunciava que s'havien digitalitzats. Vaig dir, Eureka! Saps allò? L'he trobat. I a partir d'aquí vaig fer una entrada i vaig voler assistir allà per saber més coses. Llavors hi havia el delegat aquest de Cultura de la Generalitat que va explicar... Perquè s'ha fet en moltes revistes, no? No només en la Vall d'Obregat. 550 revistes. De Vall d'Obregat, però de tot Catalunya. Busquen el que busqui
des de la Vall 1800 i llavors tenim la sort que la Vall d'Avers i és i doncs ara també lliuraré unes revistes que es va dir revista Taneu que van sortir 5 i llavors l'altre dia vaig dir-li al Juli que s'havia deixat que va fer la història de la Vall d'Avers perquè va saltar del bolletí de la CEAS per dir-ho així a la Vall d'Avers i vaig dir que entre mig hi havia dos números de la Taneu
Sí, també. Sempre van haver cinc números d'aquella col·lecció. I una altra col·lecció a posterior. Bé, la qüestió, doncs, que hi havia aquesta continuïtat, d'alguna manera, de les publicacions de l'Ateneu, no? A través del butlletí, després va haver aquesta revista i va seguir la Vall d'Avers. Però estem parlant de les dues coses que tenen un factor, tant les xiveques com això, un factor comú que era la joventut de la gent que ho portava. I tant, tots érem juveníssims. Tu ho devies...
Alta de les edats. Jo era dels grans, 20 anys. No, la teniu més. No, la revista teniu l'any 61. Si m'equivoco, eh? No, n'hi va haver una després que va ser quan van deixar tots la Junta a Buití de la CEAS.
Van passar tots a fer la Teneu i un dels capos d'aquella época d'això era el Rafael Malaret. Ja, ja, ja. Se'n va fer una revista i després va fer la... El Rafael Petit. El Rafael Petit. Això que deia amb dos noms. Li deia un Rafalet. El Rafael, que és el que va portar els dius quants que van deixar el Joan Faneca, suposo que vivia bé,
i van deixar el 8 de la CEAS per passar a fer aquesta revista ja més a nivell general. I crec que va durar pocs números. La nostra, 5. Com parlo d'aquesta època... Les segones que van sortir de l'entrada ja van sortir amb escara i ulls, però les primeres no. Les primeres eren... La nostra era d'impremta marina? O sigui, recordo allò.
Però era en ocològia. Amb color, la portada. Cada portada va ser en un color diferent. Les primeres que van sortir me'n recordo que totes encara eren així a estil blanc i negre. Sí, però la nostra, aquesta altra època de l'Ateneu, de la revista Ateneu, van sortir 5 i cada una tenia un color diferent a la portada. A dintre... Això és posterior, això és anys 70.
70 pot ser, bueno ja m'ho acabaré de mirar mira tu perquè a veure el 60 i escaig havia nascut no com la conductora del programa que no va néixer avui no li deixem dir res a la Carme jo us escolto avui exacte avui justament no però vull dir vull dir que és una mica estic prenent nota gràcies
Que és l'enveja que ho convenza aquí a la ràdio tota la gent jove, que està tirant endavant nous projectes, nous tecnologies. Exacte, però nosaltres el recolzem. Home, clar, i també comptem amb vosaltres. Però, lègicament, com persones grans, critiquen tot el que fa la joventut. És el que toca, no? Això no canviarà mai. Abans criticàvem nosaltres amb els grans. Clar.
Això no ho hem fet mai nosaltres. I parlant d'antiga, us recordeu com vam fer la televisió de Sant Just? Sí senyor, jo encara tenia una acció. Bueno, una acció, vaig pagar, eh? Em sigut pionés a moltes coses, eh? Em sigut pionés a moltes coses, però no ens han quedat, eh?
No, amb això no. Home, considero que és bastant difícil en una població com a Sant Just portar una televisió. No, però bueno, és que part de la televisió són moltes coses. Teníem que, quan vam fer les feines als catifes de flors, en principi, eren molt millors que les de Sitges i aquí les vam deixar perdre. Això de deixar perdre, aviam, parlem-ne.
La intenció quina era? La de Sitges era absolutament turística. La de Sánchez no. Per tant, no ho vàrem deixar perdre. Va canviar la manera de manifestar-se a l'església pel carrer i no va deixar de tenir sentit seguir fent les catifes de flors. Però a Sitges, com que ja era amb la intenció d'un lloc absolutament turístic, van seguir. Van continuar. Com a altres pobles, com la Gentona.
com algun altre. Jo crec, Jordi, que quan tots els pobles vius les coses comencin i s'acaben i tenen un moment al dit. I tenen proves. Vull dir, ara estem en una emisora de ràdio. No sé que ja fa... Per a 30 anys al març. 30 anys. Però jo encara recordo l'anterior emisora que vam posar a l'Ajuntament que vam posar una antena a fora. I a dalt. Jo encara me'n recordo. Sota Casa Tiba
al carrer de la Creu, que hi havia el sindicat i allà hi havia una emissora que era aquesta Ràdio Juventut que va arribar a ser després dels inicis de Ràdio Juventut exacte, perquè Ràdio Juventut neix a Sant Just d'alguna manera, a través del Sol Roca jo anava diversos allà en aquella emissora sí, era un buf
Tu ja portes tota la vida a l'amunt de les ondes. A les ondes. Com que les ondes... Hi havia aquella teoria que si poguéssim posar a distància una parabòlica immensa recolliria i sentiria amb la veu de Jesús.
Una bona teoria, doncs, no? Sí, perquè, esclar, les ones es transmeten i van pel món i encara hi corren i les nostres estan corrent. Si es poguessin recollir d'alguna vez, sentiríem, seria un garbuix impressionant, però sentiríem les veus de les que nosaltres tenim ameses per l'atmosfera aquesta. No, però vull dir que a part anys, Jordi, sempre hi ha hagut, com tot. L'època és una més grandesa i nosaltres, que de bona edat, teníem el món...
i que diguin coses que fan els joves però d'aquí uns quants anys moltes coses es consolidaran i altres quedaran darrere i anirem canviant Home, n'hi ha hagut coses pioneres aquí a Sant Just vull dir, part dels carres de coixinets recordem que també és un fet pràcticament Sant Justenc també vàrem tenir un moment que es volien promocionar un serrenys i es va fer la mort del Just no sé si algú se'n recorda encara vas fer la passió d'Esteve Obert van fer dos anys, em sembla que van ser dos anys que van fer
Aquella representació a la vall del Fiballer. O sigui ara la sortida del túnel de les aigües. No, la sortida de la galeria de serveis. La galeria de serveis potser sí. Jo crec que també moltes coses i podíem parlar dies i dies però... I després, potser nosaltres ara... Dius, oh, és que no es fa res. D'aquí 25 anys, si ho poguéssim veure...
Veuríem moltes coses que ara semblen... Tindrem més perspectiva. Això passa sempre, no? L'altre dia s'exclamava algú amb raó que si poséssim en un calendari comú totes les actes que hi ha no hi hauria tantes duplicitats que de vegades has de córrer d'un local a l'altre...
Perquè resulta que estan fent una conferència, s'acaba i tens una representació al cap de 5 minuts. I has de córrer de l'Ajuntament o de Can Ginestà fins a l'Ateneu, per dir-ho d'alguna manera. Activitats se'n fan moltes, ara. Aquesta setmana hi ha moltes coses. El que passa és que després la meva pregunta és on arribem. De gent? De gent. Vull dir que a vegades...
Allà on te vol la gent, també, perquè si no s'integra no se n'entraran mai, eh? Si no ho pregunten, tot i que fan res aquí a Sant Just, si no ho pregunten, no saps de ser adreç. Com arribes a la gent? Aquest seria un altre debat, eh? El me'l guardo, en tot cas, per d'aquí 15 dies, perquè ens queden pocs segons per arribar als 12, però ja el recuperarem. En nom de tots que volem fer la pregunta, el pòxim problema és el dia 24. Espero que ens portaràs un bon caldo de Nadal o una restaurant.
alguna cosa farem. I ara farem alguna especial. Gràcies. Que vagi bé. Bon dia. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els pagesos del camp de Tarragona tornaran a fer patrulles nocturnes de vigilància. Aseguren que els robatoris a masies i finques han augmentat. Comencen les expropiacions dels terrenys per la línia de molt alta tensió a les comarques de Girona. Les fa Red Elèctrica Espanyola i topen les protestes de la plataforma Anual Amat. Les associacions de municipis de Catalunya i els sindicats convoquen concentracions davant de tots els ajuntaments. Aquest dijous reclamen la retirada del projecte de llei de governs locals que vol tirar endavant el govern del Partit Popular.
Esports, Castelldefels i Cornellà acolliran la Copa Federació de Bàsquet amb els millors equips de la Copa Catalunya 21 i 22 de desembre. Com dèiem, els pagesos del Camp de Tarragona tornaran a fer patrulles de vigilància per frenar els robatoris a les seves propietats. Tot i el compromís del Departament d'Interior d'incrementar els efectius policials en aquestes comarques, a les comarques de Tarragona, els pagesos asseguren que els furs segueixen augmentant.
El sindicat Unió de Pagesos està fent una llista de voluntaris per començar a patrullar de nit els pròxims dies. Així ho va decidir ahir en assemblea aquest sindicat i en declaracions avui a la xarxa. El responsable territorial d'Unió de Pagesos, Josep Ferrer, ha reclamat la implicació dels alcaldes del Camp de Tarragona per exigir que s'endureixi el Codi Penal per als Furs. Entenem que això ja no és solament un problema rural, sinó que cada cop és un problema més social. La inseguretat comença pel món rural, fa anys que l'estem patint...
Però sí que és veritat que ens diuen els pagesos i la gent d'aquelles zones, ens diuen que fins i tot els pobles, cada cop més, es troben amb robatoris de missilis que fins ara no existien. Per això intentem i demanem la implicació dels alcaldes. Unió de pagesos preveu que les patrulles contra els robatoris siguin temporals.
Aquest matí comencen les expropiacions dels terrenys afectats per la línia de molt alta tensió entre Bascanó, el Gironès i Santa Lugalla d'Àlgama, a l'Alt Empordà. La plataforma no a l'amat ha convocat concentracions en contra d'aquesta infraestructura. Fem Girona, Sònia Tubert, bon dia.
Bon dia. Aquest tram de la línia creu a tres comarques diferents, el Gironès, el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, i en total fins dijous Rete Elèctrica signarà a les actes d'expropiació una quinzena de municipis. La Plataforma Anual Amat ha tornat a denunciar que no compleix la normativa mediambiental, i per això ha convocat mobilitzacions en contra. Sergi Nus és un dels seus portaveus. Hi ha una casa que està a uns 20 metres de la línia, hi ha diverses que estan per sota dels 100 metres, i hi ha un nucli de població fallina...
que està a uns 200 metres. I tot això incompleix aquesta sèrie de preceptes que s'havien establert. Per tant, no ens sembla correcte que s'estigui tirant endavant amb expropiacions i amb el projecte. En total hi ha més de 400 propietaris afectats, però ja s'han firmat pactes amb més del 90% d'ells. De manera que en queden una quarantena, que són els que s'aixecaran les actes aquests dies.
Les dues entitats municipalistes de Catalunya i els sindicats convoquen aquest proper dijous una concentració davant dels ajuntaments de tot Catalunya. Ho fan per reclamar la retirada de la reforma de l'administració local que està preparant el govern de Mariano Rajoy.
L'Associació Catalana de Municipis, conjuntament amb la Federació de Municipis de Catalunya i els sindicats UGT i Comissions Obreres han elaborat un manifest per tal de rebutjar la propera aprovació del projecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local que preteni imposar el govern de Mariano Rajoy.
El manifest convoca a tots els alcaldes i les alcaldesses, els grups municipals, a les organitzacions sindicals i els empleats públics, així com a les entitats i els col·lectius implicats en la gestió municipal, a manifestar-se. Des de l'Associació Catalana de Municipis ja han anunciat que, si la reforma finalment s'aprova, intentaran buscar el suport de més de 1.200 municipis de tot Espanya per portar-la al Tribunal Constitucional. Els Mossos d'Esquadra fan un bon balanç de la campanya que estan fent a municipis de l'Almaresme i per evitar els robatoris als pensionistes. Ràdio Pineda, Olga Diegues, bon dia.
Bon dia. Els Mossos d'Esquadra i la policia local de Pineda han fet balanç a la campanya especial de vigilància i prevenció amb motiu del cobrament de la paga doble dels pensionistes. Tant a Pineda com al conjunt de la demarcació policial dels Mossos a l'Almaresme, no hi ha hagut cap cas de robatori i agent gran a la sortida d'una entitat bancària després de cobrar la pensió. El caporal Llorenç, de Mossos d'Esquadra, ha explicat que han aplicat aquest dispositiu especial pels casos que s'havien donat en anys anteriors.
De fet, podem dir que ha estat un èxit a nivell d'àrea bàsica, des d'Arenys de Marc fins a Tordera. No han tingut coneixement de cap cas, per tant, això vol dir que ha estat un èxit total, no han tingut cap cas concret. I això es va treballar també a nivell de tirants bancàries, també dins el que és la sensibilització de directors i treballadors de banca, del fet d'informar també si es localitzava alguna persona sospitosa a les cues dels establiments bancaris...
Aquesta campanya s'ha fet en el cas de Pineda i la resta de municipis de l'Almaresme amb la col·laboració de les policies locals. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, Cepa Alnus, ecologistes de Catalunya, proposarà dijous al vespre una reconversió ecològica del sistema econòmic mundial. Serà en una xerrada de debat que es farà al Centre Cívic Salvador Espriu i que tindrà com a objectiu proposar alternatives al capitalisme.
La idea és plantejar alternatives al sistema econòmic imparant arreu del món i alhora mantenir la societat del benestar. Segons Olga Ferraz, membre d'Alnus, que és qui conduirà l'activitat, el capitalisme no funciona. Considera, per tant, que cal canviar d'estratègia. S'ha de tenir en compte que alguns recursos es gotaran algun dia en uns 50 anys. Segons Ferraz, els governants no fan res per posar-hi remei ni per trobar solucions.
De tot plegat es parlarà dijous al vespre en aquesta xerra de debat sobre la reconversió ecològica de l'economia a les 7 del vespre al Centre Cívic Salvador Espriu i col·labora Procés Constituent.
Més qüestions d'ama dimecres comença l'endarrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Ateneu. En concret, estirarà a terra l'antic edifici de Correus. El gener es demoliran l'antiga escola i el gimnàs. Segueix així el projecte de remodelació del barri centre, que preveu crear un espai públic obert i que ja compta amb la posada en marxa de l'equipament de les escoles el passat mes d'abril.
Mentre durin els treballs en derrocament, hi haurà talls intermitents al carrer Ateneu. A més, la zona quedarà protegida amb una tanca estable fins que es pugui urbanitzar i, per seguretat, l'Ajuntament restringeix la circulació i l'estacionament de vehicles al carrer Ateneu. Queden garantits l'accés als uals i la circulació alternativa d'accés al carrer Creu a través del carrer Verge del Pilar.
I un últim apunt per recordar-vos que el 21 de desembre es farà la vetllada poètica d'hivern, un acte que aquest any inclourà poemes no només de temàtica nadalenca i que llegiran una quinzena de veus femenines i masculines de Sant Just. Els poetes escollits aquest cop seran Josep Carnés, Salvador Espriu, Joan Brillas i Joan Alcubé, entre d'altres. Recitaran 7 homes i 7 dones i aquest any es vol instaurar una novetat, tancar l'acte amb el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
I'm feeling electric tonight Cruising down the coast going about 99 Got my bad baby by my heavenly side I know if I go I'll die happy tonight
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on apreu el marc al client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
En punt, un quart d'una del migdia, a aquesta hora parlem, com cada dimarts d'aquesta hora, de l'almenac del Cordill amb el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom. Vull per repassar, com sempre, les curiositats de... Sí, curiositats que ens enveren i, a més, és una coincidència bastant important que ara en parlarem de seguida.
A veure... Bé, aquesta setmana, que va del 9 al 15 de desembre, comencem pel centural, perquè sempre ens ajuda a recordar, a felicitar amb aquells familiars amics que no hi pensem mai, no? Sants, per exemple, Valèria, Leocàdia i Vilfrid. Dimarts avui, Santa Loreto, Santa Júlia i Santa Eulàlia.
És un altre Eulàlia, però vull dir que també toca. Demà, Santa Ida, Sant Dames i Sant Sabí. Són noms poc habituals, per ara dels que hem dit, home, l'Oreto. Coneixem la mare del Jordi Farràs, que acaba de sortir ara, doncs es deia l'Oreto, precisament.
És veritat, home, la floristeria, no? Sí, senyora. Doncs dijous, per exemple, Xantal i Guadalupe. I divendres, Llúcia... No, Llúcia, perdó. Llúcia, home, clar, Santa Llúcia. Santa Llúcia, home, i tant. Santa Utília, Sant Orestes i Eubert.
I dissabte, Joan de la Creu, Odila i Just, que no és Sant Just d'Esvern, ni aquests germans Just i Pastor. I diumenge, Santa Nina, Santa Sílvia, Sant Teodor i Sant Valerià. O sigui que tenim ja tota una sèrie de noms que podríem pensar si algun d'aquests ens pertoca felicitar. Molt bé, doncs hem fet el repàs del Sants aquesta setmana. Anem a la cuina. Vinga, a veure quina recepta fem. Quan cuineu un plat amb panses,
Recordeu que us quedarà molt bo si abans ableniu les pances en conyac, mosquatell o birranci, per exemple.
O sigui, abans de posar les pances... Perquè tinguin aquest regust, no?, una mica. Sí, ja agafen un cert to, perquè, doncs, si no, les pances són molt aixutes, i, en canvi, d'aquesta manera queden replanides i queden amb aquest gustet bo, no? Sí. Aviam, l'entatxonat és un plat antic de festa. Jo no havia sentit a dir mai l'entatxonat, però bé, crec que era un altre. Consisteix en una peça de carn de bon tamany farcida amb un tros de cansalada.
Abans de posar la carn a coure, se li fa un tall i allí dins s'hi posa la cancel·lada.
tot plegat es cou en una cassola tapada, amb llard, durant unes quantes hores i a foc baix, ben baix. Bé, esclar, té aquell regustet de la cançalada amb la carn, que per descomptat ha de ser bo. Exacte, home. M'ha vingut una mica de salivera. Exacte, és l'hora punta una mica. Allò ens diu, com que ve Santa Llúcia, una brossa tinc a l'ull, si és de terra, no la vull. Santa Llúcia me la traurà amb un mocador a cada mà.
doncs recordem que Santa Llúcia és l'advocada de la vista. És veritat, sí. I aquí, aquella casualitat que deia dels fets, doncs mira, un verset, un rotolins de la Joana Raspall, que la tenim aquesta setmana aquí i sabem que va morir fa pocs dies a Sant Feliu de Llobregat. Fa menys d'una setmana. Al cent anys.
Quan ja havia complert els cent anys i se li havia fet tot l'any d'homenatge, va ser fantàstic. Vull dir, acabar la vida d'aquesta manera amb un gran homenatge en vida, perquè normalment tots els homenatges costumen a ser persones que ja no existeixen. I és molt important el que diu. Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre.
un altre país fora casa teva, i diries sí en una altra llengua. O sigui, repetirem perquè es pugui entendre millor. Si haguessis nascut en una altra terra, podria ser blanc, podria ser negre. Un altre país fora casa teva.
Molt bé. I diries sí en una altra llengua. Està molt bé. No totes som iguals. Exacte, exacte. Jo crec que el missatge es capta molt fàcilment. Em sembla que més clar l'aigua, que podíem dir, no?, en aquest sentit de la Joana Rompany. Sí. I diu, cada senador és savi, però el senat és idiota. Em perdó, això ho va dir Cicero, Cicero.
Mira, doncs no anava gaire desencaminat. Que consti que no és nostre, eh? I deixem-ne les sis afreglages, per fer broma. Saps que fem la frase de la setmana. Sí, home, l'has vist penjada ja o no? T'hi has fixat? Sí, m'hi he fixat, sí. Molt bé. Recorda que la setmana, que ara començarà, diem-ne...
et vaig deixar triar entre dues, que era la Oko Ono, que deia les dones som les negres del món. És la que ens toca penjar ara. Sí, tocarà penjar ara. I n'hi ha una altra, que ja l'avancem, que serà per l'altra setmana, però ja en parlarem, que diu, m'atrau l'impossible perquè tot el que és possible ja s'ha fet i el món no ha canviat. Molt bé. Això ho diu Sun Ra, músic nord-americà de Free Jazz.
Està bé, eh? M'agrada, m'agrada. Sí, és veritat, m'atrau l'impossible perquè tot el que és possible ja s'ha fet i el món no ha canviat. Molt bé. És molt interessant. Sí, sí, sí, exacte, una altra bona frase. Molt bé, Pep, doncs ho deixem aquí, no? Deixem-ho aquí fins la setmana entrant. Exacte, moltes gràcies i que vagi bé. Bona setmana. A vosaltres, adeu a tothom.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Un quart i mig d'una del migdia és moment ara per parlar de coaching.
I per això saludem el Francesc Corbella. Bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bé, bon dia. De fet, ha sentit, suposo, que aquest indicatiu nadalenc, que a més a més avui també ens han portat la planta de Nadal aquí a la ràdio, és a dir, que ja comencem a estar una mica... Ja ho hem vist al carrer també, ja fa dies que tenim els llums encesos, més o menys pel pont aquest de la Puríssima és quan ja tothom comença a pensar...
En Nadals, no? En diners familiars, regals... I és igual, cadascú pot prendre's el Nadal com sigui. En tot cas, ens queden, de fet, avui quan m'has dit que parlaríem d'això, hem pensat molt bé, però ens queden encara dues sessions més d'aquí a Nadal. És a dir, que potser haurem de fer alguna altra...
Alguna altra qüestió nadalenca. Sí, ja en farem, ja en farem. El que passa és que, curiosament, cada vegada sembla que la campanya de Nadal s'activia abans, no? De fet, aquest any l'Ajuntament de Barcelona va començar a posar les llums aquestes que fica pels carrers al mes de novembre, no? Sí. I clar, al mes de novembre, a més a més, aquest any que feia així bastanta calor. No, no feia calor, eh? Feia calor la primera setmana, però va fer molt fred, no?
Va fer fred, però jo recordo, estava veient les llums aquestes de Nadal, que encara no estaven engegades, però ja estaven posades en màniga curta. I vaig pensar... Això és veritat, és veritat que les col·loquen molt d'hora i no sé mai per què. Les col·loquen molt d'hora i les engeguen uns quants dies més tard, m'imagino, per provar que tot funciona. Però vaja, la qüestió és que el Nadal és una cosa que, curiosament, s'activa molt aviat...
Perquè té unes connotacions, no? O sigui, el Nadal... Quan les persones pensem en Nadal, no, Carme? Pensem bàsicament en tres coses. A veure... En regals... Mm-hm.
Pensem en festes, vacances, els que tinguin vacances a la feina sobretot, o els nens de l'escola també. I també està relacionat el Nadal amb l'any nou. També és veritat, balans de l'any... Exacte, són les tres coses que marquen una mica l'època nadalenca, no?
I això com influeix? Algunes vegades hem comentat aquí l'efecte que va ser el mes passat en un dimarts que vam parlar que el cervell humà no estava adequat o adaptat per la vida quotidiana sinó que estava adaptat a la vida a la selva i que el que feia era relacionar
constantment coses que ens pasen avui en dia amb coses que li passaven als nostres avantpassats a la selva, no? Per sobreviure, no? Per sobreviure. Més d'instint i supervivència. Exacte, no? I amb el Nadal passa una cosa similar, curiosament, no? I tot el que passa durant el Nadal, el cervell humà intenta relacionar-ho amb la vida a la selva, no? Què devia passar a la vida a la selva que s'assemblés al Nadal, no?
Me'n costa imaginar-m'ho, eh? Exacte. Ho veig una mica difícil, aquell exemple. Sí, però hi ha algunes coses que sí que es mantenen. Per exemple, els regals.
Les recompenses, no? Exacte, els regals existien, no? Sobretot, per exemple, en les relacions de parella, doncs n'hi havia regals, no? Inclús els animals, avui en dia, entre ells també es fan regals, no? Es regalen coses. Es premien. O sigui, exacte, i es premien, a més a més, no? I els regals tenen un simbolisme molt fort, no? O sigui, aquesta expectativa que vindran els reis mags a veure què em portaran...
En el fons, el que ens està dient és... O sigui, quin és el missatge pels nens petits? Si et portes bé, els reis et portaran coses, i si no et portes bé, et portaran carbó, no? Sí. Una mica els regals porten això, sempre associat, no? Què em regalarà la meva parella pel meu aniversari? I en el fons el que t'estàs preguntant és com m'estima la meva parella, no? Perquè una mica relaciones el regal que et portaran o el regal que et faran amb la càrrega amorosa que hi hagi, sobretot, a la parella, no?
I una mica en el Nadal passa també això, no? Llavors abans ens trobem amb aquests problemes, que les persones intentem relacionar quan ens estimen amb com de gran o com d'important serà el regal, no? I curiosament els homes i les dones reaccionem diferent quan rebem un regal. Ah, sí? Per sexe es vols dir, no? Sí. A veure... Les dones tendeixen, o tendiu, a fingir que us ha agradat.
Ah, sí? Sí Home, però després normalment també sempre en retraiem alguna cosa, no? Sí, quan hi ha confiança a la parella llavors tot això es treta Mai ens està bé, no? Hi ha aquesta fama Sí, hi ha aquesta fama però vull dir, quan reps un regal en el moment de rebre'l
La reacció natural de la dona és a dir, oi, com m'agrada, que bé, és justament el que necessitava, quin ui que has tingut, no? Tot i que per dintre estiguis pensant, i jo per què vull això? Però mira que amb el que em feien... Això en general potser més amb regals en general, és a dir, potser no tant amb algú de parella o de confiança, o si són els teus pares, sinó quan algú et fa un regal, potser sí que és més aquest símbol de bona educació, no? Sí, però no és tan de bona educació, és més d'instintiu, és més instintiu.
també hi ha una part d'educació, no? Òbviament, si fan un regal, doncs l'agreixes. Però quan hi ha aquesta confiança en la parella, que l'educació, doncs, potser no fa tanta falta, no? Doncs, curiosament, les dones tendiu a dir que us ha agradat més que no pas als homes. Els dones no ho amaguen tant, eh? Si un regal no agrada. Són més transparents, no? Sí, són més, diguéssim, cuidem menys la intenció que l'altra persona estigui satisfeta, no? Dir, ostres, doncs l'he encertat, no?
Als homes això no ens va tant. A les dones sí que teniu aquest instint de dir, no, no, ja m'està bé, ja m'està bé aquest regal, no? I diguéssim que també amb això dels regals, no?, que estàvem parlant, els comerços també se n'aprofiten de tot això, no? Ja hem dit abans que la campanya de Nadal, les llums i tot això, doncs comencen realment molt aviat, no? I això es fa per fomentar això de, clar, si tu tens la sensació que ja estem al Nadal,
Com que el Nadal porta associat els regals, doncs, ostres, hem de comprar, no?, perquè estem al Nadal, toca comprar. De fet, hi ha moltes botigues que ja se sap que la gran campanya de ventes es fa en època de Nadal, no?, sobretot en els, ja no diguem en els torrons i aquestes coses, no?, però fins i tot...
coses més quotidianes, com més roba i aliments, també tenen un percentatge de les ventes molt altes. I una de les coses que, curiosament, fan moltes botigues, per això, per atreure i per donar aquesta sensació de Nadal, és, segur que t'hies fixat, en primer lloc, posar cançons de Nadal a la botiga, les Nadales, i després una altra cosa que és més subliminal, però que també ho fan moltes, és el tema de les olors.
Ah, sí? Això no m'havia fixat mai. Doncs sí, hi ha moltes botigues que perfumen l'ambient de la botiga amb un olor diferent, no? Perquè, d'una manera una mica així inconscient, relaciones el Nadal amb certes coses. No et sabria dir exactament quines són les olors que fan servir, eh? Però sí que és cert que, doncs, potser olors més relacionades amb la natura, no?
Bé, no et sabria dir, però sí que hi ha olors-olors que estan identificades i que són típiques que ens aboquen aquesta sensació del Nadal, no? I quan es combinen aquestes dos, és a dir, la Nadala de so de fons i l'olor típic de Nadal, doncs les persones que entren a la botiga tenen aquesta sensació de dir, vamos, hem de comprar la botiga sencera perquè demà és el gran dia, no? Quan, evidentment, no és així ni de bon tros, no?
També això del Nadal ens fa, a vegades, tornar una miqueta bojos, eh? Sí. Jo no sé si t'has fixat que va sortir aquesta febre, ara fa poquets anys, que tothom es posava un Pare Noel penjant de la finestra de casa. Sembla que va de baixa, no?, per això. Jo no n'he vist, almenys, aquest any. Encara no, potser, no?, però ja vindran, ja. Jo crec que ja vindran. L'any passat n'hi havia moltíssim. Sí, sí, sí.
Realment les persones fem coses molt estranyes, no? Vull dir, qui s'hi ha acut posar un pare de Noël? Home, té sentit, no?, això del context, no? Però també té el seu context això d'adornar la casa. La casa, no? Home, el que dèiem abans, no? Tenim ara aquesta planta, aquesta pontsetia aquí, jo també en tinc una a casa, vull dir que potser és absurd si tu mires des de fora, no?
Sí, mira, des de fora, però jo crec que l'absurditat ve amb la quantitat, no? Hi ha vegades que, aquí no tant, però es veu que als Estats Units n'hi ha gent que té realment una malaltia per adornar-se de llums casa seva, i semblen allò autèntics centres comercials, no? I quin sentit té això d'adornar-se la casa? Realment, psicològicament té un sentit, o sigui, per què ho fa la gent, no? A veure, per què ho fem?
Bàsicament, la gent té la sensació que s'hi adorna molt la casa, el que està fent és obrir-la a l'exterior, no? O sigui, demostra ser una persona molt oberta. Però no ho veurà la gent, no? A no ser que convidis la gent a casa. Sí, o això, o si tens una casa amb jardí, doncs decores el jardí, de manera que la gent que passa per davant ho veu, no? O decores la finestra perquè el balcó de casa teva estigui més...
O sigui, tenim la sensació que si decorem i adornem molt la casa, estem convidant la gent a que hi entri, aquest form i part. Pot ser. Sí, pot ser. Racionalment no té lògica, no? Dius, estic decant la casa però és casa meva i la porta segueix tancada amb pany i clau, no? Però tenim aquesta sensació que ens mostrem com a persones més sociables, com a persones més amigables, no?
És veritat. A més a més, també dèiem abans que, a part dels regals, el Nadal té associat altres coses, per exemple, l'any nou, per exemple, també té relacionades les vacances de Nadal, però...
també té una part negativa al Nadal, no ens enganyem, no? Sí, sí, hi ha gent que no s'ho passa bé, no? Hi ha gent que no s'ho passa bé, i després n'hi ha els agòbios pels sopars, n'hi ha... hem de veure la família, i a la família hi ha gent familiar que a mi no m'acaba de caure gaire bé, no? I a vegades això del Nadal, hi ha gent que ho viu realment molta ansietat, o sigui, hi ha gent que...
que directament diu que no li agrada el Nadal. I és cert que durant l'època del Nadal ens trobem algunes coses que no vivim durant la resta de l'any i que no són precisament positives. Per exemple, les vacances fan que sovint estiguem més en contacte amb la parella del que estaríem durant la resta de l'any. Però això és bo, no? Sí, sí, és bo per una part, però també té la part negativa que aquesta...
major convivència, fa també que apareguin més discrepàncies. I que, ostres, jo decoraré la casa d'aquesta manera... L'any més hi ha aquestes qüestions, no? Dinars familiars, família de l'un, de l'altre... Exacte, que anem a casa de la teva família, a casa de la meva família, oi, és que l'any passat anem a casa de la teva, ara toca la meva, sí, però és que tu em vas dir que... Llavors, aquí entren aquestes... Tot un tema, eh? Aquest també és veritat.
Sí, és un tema molt interessant, no?, perquè a vegades és molt complicat de gestionar, perquè les famílies són molt nombroses i, a més a més, doncs, és el que deia abans, no?, entren també, diguéssim que afloreixen enfrontaments entre la família, no?, perquè, clar, el sopar familiar de cap d'any, doncs,
Evidentment hi ha molta gent amb la qual estàs molt content de veure't, però també hi ha alguns, no?, que, doncs, alguna família, doncs, potser no tan propera que també hi és, i que hi és. I això a vegades fa florir, doncs, conflictes o antigues rivalitats o coses d'herències, no?, i...
I això també, evidentment, durant el sopar no es fa gens agradable i a vegades les persones prefereixen no anar al sopar i no veure'm amb aquesta persona i no haver d'atreure segons quins temes o evitar que tregui segons quins temes
I mira, amb la resta de la família ens veurem durant el dia de Sant Esteve o durant els aniversaris. També una altra cosa que passa molt sovint durant l'època de Nadal, també relacionada amb els regals, és referent als nens. A vegades això també és un conflicte, perquè els nens, diguéssim que el concepte de l'estalvi no el tenen tan interioritzat, sobretot si són petits, no?
I a vegades a les llistes dels reis mags ens trobem amb autèntiques... Però això s'està gestionant, no? En de la crisi s'està fent més. Sí, això es fa més. El que passa és que hi ha gent que té realment problemes. Perquè, clar, com li dius al teu fill que el rei mag, que és rei i és mag, no et portarà tants regals, no? Realment es fa complicat de gestionar. I això fa que hi ha gent que ho visqui com un problema real, no?
Però és una cosa que les famílies s'han d'afrontar, perquè el problema que sorgeix, si no s'afronta i la família es fa càrrec d'una despesa que no hauria... No té sentit, no? Bé, el problema és sobretot el mes de gener següent, com es porta això, no?
Hi ha d'haver alguna cosa, no?, és a dir, no podem eliminar els regals, suposo, però que sí que podem ser conscients, doncs, que no passa res. Exacte. I també, doncs, llavors, suposo, educar-nos tots plegats, no només amb nens, sinó potser nosaltres mateixos, no?, vull dir, perquè si t'has acostumat a tenir sempre molts regals, potser no et fa gràcia aquell any no tenir un superregal. Exacte, i a més a més... I també potser, perdó que et tallo, eh, Francesc, però a l'hora d'explicar-te, no?, tots ens expliquem els regals de Nadal, i que t'han regalat tal, i de vegades sí que és veritat que potser també costa, no?,
Hem de fer com una llista, no? Doncs mira, m'ha reglat això o l'altre. Exacte. Com una competició de competir amb regals més especials o... No ho sé. Ens ho fem tots nosaltres, eh? Són trampes. Sí, això són trampes que ens fem nosaltres. Primer perquè els regals no tenen per què ser materials.
I clar, els nens estan molt acostumats a les coses materials, no? A mi m'han regalat un ordinador, a mi m'han regalat un iPad i un iPad és més petit que un ordinador i aquestes coses... O els acostumem nosaltres. Sí, bàsicament és una qüestió bastant cultural, no? Que ve de la família i ve de l'entorn.
Però el que hem d'entendre, sobretot els pares, és que no estimem més els fills per fet que els regalem més coses. És a dir, les demostracions d'amor, encara que ens ho sembli, els fills no les reben per la quantitat de regals. O sigui, tu pots tenir un fill que li regalis mil coses i que se senti molt estimat, i al mateix cas un nen que arribi moltes coses i que no s'ho senti gens. I després el que deia, els regals poden ser immaterials.
És a dir, pots regalar als teus fills una excursió a Montserrat, per exemple. Això no és compatible amb un regal de Reis Mags. I això segur que un fill ho viuria amb una alegria immensa, no? I econòmicament no té una despesa significativa, o almenys tan significativa com tindria un regal dels que sí que serien problemàtics. És veritat, eh?
I això ens hem d'acostumar i això hi hem de tornar. Abans estaven les generacions antigues dels nostres avis, doncs era més freqüent que els regals no fossin materials, no? Ara sí, ara sembla que si no tens moltes coses no ets ningú, no? I una mica hem de trencar amb aquest tòpic i potser el Nadal és una bona manera de començar amb tot això.
Molt interessant, no sé si tens algun punt més, Francesc, que en principi ho deixem aquí. Jo crec que potser la setmana que ve no, perquè mira, podem trobar alguna altra qüestió, però de cara al 24, que et convido a venir perquè he fet un programa normal, no sé si havies de preparar l'escudella, com em deien abans els tertulians.
Però sí, però és que tarta, però alguna cosa de Nadal o potser de balanç de l'any o alguna cosa també podrem recuperar, no? Sí, farem balanç de l'any. A veure, com l'hem de fer, no? Aquest balanç de l'any, si l'hem de fer, potser no cal fer-lo, de propòsits, no? Una mica... Sí. Ens pot durar uns quants dies, potser els propòsits els podem deixar pel gener, fins i tot. En fi, moltes gràcies, Francesc, i tornem d'aquí... No, d'aquí quins dies? D'aquí una setmana, exacte. Que vagi bé i bon dia. Bon dia.
Just a la fusta. A les portes, l'àdio d'esperc, sintonitzes, l'àdio d'esperc, pel ràdio de Sant Lluís, no haurem tan ben fort.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Fins demà!
Tres minuts i tres quarts d'una del migdia. Aquesta hora parlem d'astronomia amb l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern. Bon dia, Oriol. A veure si et sentim bé, Oriol. Bé, en tot cas mirarem de recuperar de seguida aquesta connexió. Recordem que la fem sempre a través de l'Sky, que parlem amb l'Oriol Rigat, i avui parlarem del planeta Mart.
Fins demà!
Doncs ja ho hem pogut solucionar. Problemes del directe. Oriol, què tal?
Hola, molt bon dia. En tot cas, com dèiem, el que fem és parlar del planeta Mart. Sí, aviam. És notícia una altra vegada, no? Sí, sí, ha sortit al diari, per tant, doncs volem aclarir una mica aquesta notícia que ha sortit al diari, perquè normalment són molt escandaloses. És veritat, perquè tots cliquem la notícia, que si no, no ens la mirem, no? Segurament.
El que passa és que haurien de ser ja una mica més crítics i veure que aquesta notícia es repeteix cada, ja no et dic cada 15 dies, però quasi. Llavors, aviam, tenim un rover, és un robot que va amb rodes i, per tant, es va movent per la superfície, que es diu Curiosity.
Va arribar a la superfície de mar fa més o menys un any, a l'estiu del 2012. Porta un any investigant un cràter molt gran, d'uns 150 quilòmetres de diàmetre, que va ser causat per un impacte d'un gran meteorit, però com que a mar no hi ha paques tectòniques, per tant no hi ha molta erosió, diguem-ne, en principi, a grans nivells de roques, resulta
que s'han fet uns estudis a la revista Science, per tant, els investigadors també corren molt a la que tenen quatre resultats de treure els públics, i un d'aquests és el que ha cridat més atenció, que diu que Mart va ser evitable fa 3.600 milions d'anys. Déu-n'hi-do. Fa molt de temps, doncs. Diguéssim que el que s'ha descobert és que en aquest cràter
va tenir les condicions ideals, en aquest cas, deien que podia haver tingut aigua dolça, bastant tranquil·la, diguéssim com un llac, encara que fos molt gran, i que on hi podien haver viscut un tipus de bactèries molt estrany que s'alimenta de roques i, per tant, doncs, podria haver-hi, doncs, això, un tipus molt primitiu de vida. A la Terra els tenim amb...
el que són les fonts hidrotermals, i també a grans profunditats a la terra. Poden resistir moltes atmosfères de pressió i, per tant, són un tipus d'organismes que poden viure a quasi qualsevol ambient que se li plantegi. En aquest cas, amb una mica d'aigua i amb una mica de bon clima,
Aquestes eren les condicions que hi havia en aquest llac, de forma al cràter Gale, que és on va anar a parar el Curiosity, i aquestes són les conclusions que s'han arribat. No s'ha trobat cap forma de vida ni primitiva ni actual. Senzillament, el que s'ha trobat és que les condicions que hi havia, això ho hem trobat a partir dels minerals que hi ha, per exemple, hem trobat un tipus de mineral...
que és sedimentari, per tant, s'ha de fer amb aigua i, doncs, amb alguns dels components que té, doncs, s'ha deduït això, que havia de ser una aigua no gaire salada i, per tant, ideal perquè hi haguessin, fins i tot, una mica de vida. Aquestes són les conclusions que s'han arribat. Què més podem parlar de Mart? Bueno, aquests dies també n'han tret alguna notícia més. En certa manera...
Alguns estan investigant a partir del tipus de gasos que té l'atmosfera i a partir d'aquests gasos com podia haver evolucionat la possible vida, en aquest cas microbiana, que hi havia a l'atmosfera de mar. I un altre, amb un experiment espanyol, aquest també és el bombo que li donen, estan estudiant la radiació que arriba al planeta per diverses raons. Una, per veure com ha arribat normalment la radiació a la superfície de mar, com ha afectat.
I recordem que no té cap magnètic. Això és un punt en contra poder tenir vida. Per tant, els cants magnètics ens protegeixen de moltes de les radiacions tant del Sol com còsmiques. I en principi també és per avaluar com era la radiació que arribava primitivament i com podia haver afectat els possibles microorganismes.
I la següent, doncs, més poc cop al futur. Quina quantitat de radiació arriba actualment a Mart i com va fer això als astronautes un cop la humanitat estigui preparada per anar a investigar aquest planeta. Bé, són petites investigacions i estudis que s'han d'anar fent per tenir tot previst. Si en un moment, diguem-ne, pel meu gust, no molt llunyà, però tal com estan les coses bastant llunyà, doncs algun dia anem a explorar Mart
tot i que jo sóc més partidari que molta de la feina la poden fer aquests rovers de forma automàtica durant molts anys i amb un estalvi considerablement elevat. Clar, però és menys espectacular, no, llavors? Clar, clar, aquest era el problema, no? Nosaltres vivim molt de la notícia sensacional i de...
I del que pot arribar a fer l'home, tot i que no comptem, doncs el car que vol dir enviar un home a Mart i el rendiment científic en podem treure. Per exemple, tot i que va estar molt bé enviar astronautes a la Lluna, per dir alguna cosa, moltes de les coses que es van fer a la Lluna també les podien fer robots.
Bueno, no estarà espectacular, però bueno, així és el que tenim. És un robot, pot treballar 24 hores al dia sense descans, fins que, bueno, suposo que alguna peça fa figa, però fins llavors el tenim a ple rendiment. I en aquest cas el Curiosity és un robot que és com un cotxe, és bastant gros, i mira, el tenim fent voltes per aquest cràter, que és molt gran, i...
ja es va pensar en anar a aquesta zona per les possibilitats que tenia de trobar aquest tipus de coneixements, en aquest cas de les condicions de vida antigues a Mart. Molt bé, doncs estarem al cas de tot plegat. Recordem que quan surten aquestes notícies no ens hem d'alarmar, no ens hem de creure el primer titular. En tot cas, avui ho hem volgut aclarir una mica. No, perquè a més a més, si la sentim moltes vegades, al final ja no ens hi farem cas. I també moltes vegades, si llegeixes tota la notícia que t'ho acaba explicant,
També és veritat, que és el titular que confon de vegades.
Sí, sí, però de vegades tampoc no són molt amenes aquestes notícies. Vull dir, jo, per exemple, he llegit amb dos mitjans diferents i n'hi ha hagut una que, home, diu, vas dir, sí, està ben explicat, però és una mica espès. En canvi, n'hi ha hagut una altra que ho ha explicat ja més directa. Desvetllant el gran misteri, en canvi l'altre encara te'l feien anar una mica més enllà. És a dir, siguem una mica crítics i, bueno, busquem aquestes informacions i intentem, doncs, conèixer una mica més Mart.
Molt bé, Oriol, abans d'acabar també volia recordar que aquest dissabte em sembla que hi ha observació. Sí, tenim observació. I sembla que no plaurà, o sigui que podrem fer-la. Quina sort, esperem que no plogui. I, bueno, en principi s'hauria de poder veure, si no és molt tard, hauríem de poder veure Venus i si ja ens estem fins tard, doncs potser Júpiter. Però, bueno, després de tant de temps crec que veure una mica d'estrelles des de l'observatori estarà bé ja només.
Puguem obrir l'observatori que portem uns dies de... A l'octubre tampoc es va fer? A l'octubre es va fer, el que passa que es va ennubular de seguida, és que portem uns... Mala sort, realment, sí, sí. Mala sort últimament, que diu, sí, comencem, però també quan hi ha el canvi tèrmic de dia a nit, on surten més núvols, depèn de quin sigui l'ambient, doncs, persisteixen més, i llavors, clar, la gent ja no queda fins tan tard, perquè també fa més fred i és més incòmode per petits i gent gran que vengui. Clar.
Bé, doncs, moltes gràcies, Oriol Rigat, com sempre, per aquesta informació sobre astronomia. Tornem la setmana que ve amb més coses. Molt bé, fins la setmana que ve i esteu convidats a venir a l'observació el dissabte. Queda clar, doncs, a les 7, oi? Ens sembla que és? Sí, sí, a les 7, a Canxinastà, no, al Milenari. Doncs ens apuntem també. Gràcies, Oriol, que vagi bé, bona setmana. Adeu. Just a la fusta, el magazín del matí.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta, el magazín del matí.
I a aquesta hora, a punt d'arribar a la una del migdia, encara parlem d'una xerrada que es fa aquest vespre, l'organitza la secció local d'iniciativa per parlar dels efectes que tindrà Catalunya la LOMSE, l'anomenada Llei Verde, i en parlem ara amb el conferenciant, que és Miquel Àngeles Somba, professor de pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador general de la xarxa Sirius. Molt bon dia. Hola, bon dia. Una llei que suposo que aquests efectes que comentareu, aquestes conseqüències, cap de bona, m'imagino, que són les que explicareu, no?
Home, l'única cosa bona que tindrà és que hi ha un amplíssim consens. La veritat és que el gran consens que el ministre Bert ha aconseguit fer amb aquesta llei és posar tothom d'acord que aquesta llei no s'aplicarà. I per tant, diguem-ne, la qüestió ja no és tant el tema de fer una reflexió sobre el seu procediment, perquè ja està definitivament aprovada la setmana passada, i tampoc de si hem de tenir un gran risc que es pugui reaplicar
perquè aquesta és una llei que hi ha un, com dic, un prècim consens que té les hores comptades, si no els dies. L'única cosa que sí que és important és veure de quin punt tenim capacitat, tenim possibilitat d'aprofitar i mirar què passarà després de l'11. I aquest sí que és un debat que encara està obert perquè els camins són diversos i no està clar que aquí sí que hi hagi un consens.
Hi ha un consens que no s'aplicarà l'11, però no hi ha un consens sobre què cal fer. Si el que cal és tornar a la llei orgànica d'educació exterior, l'ALOE, que fins fa una setmana era vigent, o si el que cal és aprofitar l'ocasió, l'eminentesa i explorar noves llocs de treball cap a altres dimensions. Vosaltres quina opció defensaríeu? La segona, per descomptat. Des de la perspectiva d'un retorn a l'ALOE, hem de contemplar que l'ALOE va ser un esforç, un intent precisament de pacte educatiu,
entre tot el que eren les grans polítiques majoritàries en el conjunt de l'Estat. Això no va ser possible i té, doncs, nombroses eficiències a l'hora de parlar, per exemple, de l'alumnat amb atenció a la diversitat, des de la perspectiva del finançament, des de la perspectiva del que representa l'autonomia dels centres, la lògica d'esquerres, i tot això creiem que ara és una oportunitat molt bona de poder-ho qüestionar i fer un gir a l'esquerra en política educativa que al nostre país entenem que li fa molta falta.
Està clar. Per tant, doncs caldria, d'alguna manera, arran d'aquesta llei que està aprovada ja, intentar treballar per proposar una alternativa, no? Entenc. Sí, la veritat és que el tema és aquest. No ens podem quedar, diguem-ne, en què després que aquesta llei sigui derogada hem de tenir molt clar què és el que volem i ho hem de començar a treballar des d'ara mateix. La veritat és que des de l'Iniciativa per Catalunya Avers tenim l'experiència que
d'haver fet aquesta xerrada que avui tenim a Sant Just amb diverses poblacions. Estic pensant, per exemple, a Granollers, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Jotru, el barri de Gràcia, el districte de Gràcia Barcelona, Igualada, i el resultat, Tarragona, també. El resultat sempre és similar. Quan la comunitat educativa s'asseu i comença a pensar gent de l'àmbit sindical, persones dels moviments dels mestres, famílies, què és el que volem que sigui el nostre sistema educatiu,
apareixen idees creatives, originals, potents, que en el supòsit que aquesta llei no tirarà endavant podrien ser la base d'un nou pacte educatiu. Creieu que no tirarà endavant realment? Certament, depèn de la lògica i l'aritmètica parlamentària. És evident que si el Partit Popular continua amb una majoria absoluta és una llei que s'aplicarà, però és que és l'única condició possible i viable
que realment pugui tirar endavant aquesta llei, que el Partit Poblar tingui majoria absoluta. Si no té, és molt difícil que aquesta llei es pugui mantenir i, per tant, hem de pensar en 9 anys. Tot i que encara ens queden dos anys, per això, encara amb l'actual legislatura. Bé, nosaltres no tenim tendència a fer política de ficció, però evidentment fas un càlcul de legislatura electoral,
però el que sí que és important també és contemplar, observar que en aquests moments la correlació de forces és la que és i que per tant, diguem-ne, el que hem de treballar a partir d'ara, per una nova majoria social d'esquerres. I per tant, com que tenim confiança i feg en que això es pugui produir, doncs treballem també amb aquesta perspectiva.
Doncs aquesta tarda, a les 7, com dèiem, es fa aquesta xerrada a la sala Isidore Cònsul de Can Genestà per parlar d'aquests efectes que tindrà Catalunya la llei verd. Serà, com dèiem, en Miquel Àngela Somba amb qui hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bon dia. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. La informació més propera al Just a la Fusta.
I també marxem perquè arribem en menys d'un minut a la una en punt del migdia. Per tant, tanquem ja aquest just a la fusta d'avui i agraïm la gent que l'ha fet possible. L'Andrea Bono, els serveis informatius, el Carles R. Nedi Rius, la previsió del temps, l'Oreguer Ferraz del NOSEP, ecologistes de Catalunya. També hem parlat avui amb Josep Maria Mata d'una altra de les conferències que es fa aquesta setmana. Hem fet tertúlia amb en Jaume Campreciós, en Jordi Ferraz i en Pep Quintana. En Pep Quintana ens ha portat la Manat del Cordill, en Josep Corbella...
L'Oriol Rigat i ara també hem sentit el Miguel Àngeles Somba. Hem arribat al final del programa. Us ha parat Carme Verdó i tornem demà a les 10 en punt. Que vagi molt bé. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
A l'escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert.
És la una i un minut, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. CEPA Alnús Ecologistes de Catalunya proposarà dijous una reconversió ecològica del sistema econòmic mundial. Serà en una xerrada de debat que es farà al Centre Cívic Salvador Espriu i que tindrà com a objectiu proposar alternatives al capitalisme i col·labora procés constituent.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 10 de desembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Demà comença l'endarrocament dels edificis del carrer Creu amb Bataneu. En concret estirarà a terra l'antic edifici de Correus. El gener es demoliran l'antiga escola i el gimnàs. Aquestes accions formen part de la remodelació del barri centre. El Patrimoni Miner i Geològic de Catalunya centrarà la conferència de les CES aquest divendres. El doctor en Geologia Josep Maria Mata parlarà de la importància de la conservació dels jaciments miners al país.
I també parlarem de la nova edició de la vetllada poètica d'hivern del Centre d'Estudis. Es farà el dia 21 de desembre a l'Ateneu. Una quinzena de Sant Justencs llegiran poemes de diversos temes i de poetes com Joan Brillas i Joan Alcuber.
Bon dia. CEPA Alnus, ecologistes de Catalunya, proposarà dijous al vespre una reconversió ecològica del sistema econòmic mundial. Serà en una xerrada de debat que es farà al centre cívic Salvador Espriu i que tindrà com a objectiu proposar alternatives al capitalisme i col·labora procés constituent. Sant Just Notícies.
La idea de l'acte és plantejar alternatives al sistema econòmic imparant arreu del món, al capitalisme, i alhora mantenir la societat del benestar. Segons Olaguer Ferras, membre d'ALNUS, que és qui conduirà l'activitat, el capitalisme no funciona. Ha explicat per què el just a la fusta. El capitalisme diu que el creixement és necessari i sense creixement no hi ha progrés.
Estem en un planeta finit, amb uns recursos limitats i aquest creixement de cap manera pot ser creixent sempre perquè s'acaben els recursos i no podrem reciclar tot. També es parla que el creixement és l'única sortida, hem de consumir més, ens diuen que treballem més hores i cada vegada hi ha més atur, hi ha més pobresa.
Per tant, Ferraz considera que cal canviar d'estratègia. S'ha de tenir en compte que alguns recursos s'esgotaran algun dia en uns 50 anys. Segons Ferraz, els governants no fan res per posar-hi remei ni per trobar solucions. Els nostres polítics, els nostres governants, continuen demanant el caixement com a única sortida. I això és absolutament inviable i ens n'hem d'endudar a donar tots. No només és el petroli, s'acabarà el gas, s'acabarà el carbó, s'acabarà l'urani. Tot això a 50 anys vista.
Només podrem anar cap a les energies renovables. I això no s'està fent passos endavant ja, no s'estan potenciant realment aquestes energies. Segons Olaguer Ferras, una sortida seria plantejar un sistema econòmic on consumim menys i siguem més eficients a l'hora d'aprofitar els recursos. La xerrada de debat sobre la reconversió ecològica de l'economia tindrà lloc dijous a les 7 del vespre al Centre Cívic Salvador Espriu.
Sant Just Notícies. Ara passen cinc minuts de la una del migdia. Dama dimecres comença l'enderrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Ateneu. En concret es tirarà a terra l'antic edifici de Correus. El gener es demoliran l'antiga escola i el gimnàs. D'aquesta manera segueix el projecte de remodelació del barri centre que preveu crear un espai públic obert i que ja compta amb la posada en marxa de l'equipament de les escoles el passat mes d'abril. Sant Just Notícies.
El mes de maig es va ajornar l'enderrocament d'aquests edificis perquè no hi havia el finançament necessari per fer-ho, tot i que el projecte estava aprovat. Ara, finalment, ja s'han establert les dates de demolició d'aquests edificis del carrer Creu. Demà dimecres, per tant, es procedirà a tirar a terra l'antic edifici de Correus. Es preveu que els treballs s'acabin divendres i del 8 al 13 de gener s'enderrogaran els gimnes i l'escola.
Abans de l'estiu recordem que un grup de Sant Justenc es va posicionar en contra de la demolició d'aquests edificis perquè reivindicaven el seu valor històric. Tot i això, segons el catàleg de l'Ajuntament, editat a principis dels 80, l'edifici no té prou valor històric per conservar-se. Per això es va prendre la decisió de tirar-lo a terra per poder fer un parc o una plaça pública. Manel Ripoll, col·laborador de l'Arxiu Municipal, n'ha parlat al Just a la Fusta. Com a mínim, el que nosaltres havíem reclamat sempre, que era...
L'edifici dels tres, el que fa cantonada, que tenia unes cenefes i era el que estava més ben conservat dels tres, que s'hagués pogut conservar allà, perquè en el fons el que faran allà és una plaça, llavors hauria pogut quedar com un tros elevat en la plaça que faran.
I l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyera, també es va posicionar al respecte fa uns mesos a la Penya del Morro. El carrer Creu, el carrer Ateneu, necessita un espai obert, una plaça potent, que s'urbanitzi d'una riemplada i que hi hagi una gran zona verda, perquè estem allà molt apretats.
donar-li entrada al Pati del Roure, conservar, evidentment, el claustre, i el que es volia fer és enderrocar, atès, primer, que no està en el catàleg, dos, que tampoc té, i no se'n fa dir ningú, un valor, diguem-ne, extraordinari, que en té, sí, però extraordinari, diguem-ne, per conservar-ho perquè t'hipoteca molt, no?
Des del centre d'estudis, d'altra banda, van decidir no posicionar-se al respecte i no entrar a valorar si calia o no tirar a terra aquests edificis. Maria Quintana n'és la vicepresidenta. Nosaltres en vam parlar un dia de junta, van dir que nosaltres no faríem cap acció, que nosaltres no hi entràvem, que no.
Finalment, els antics edificis es tiraran a terra. Tot i això, l'alcalde ha adquirit el compromís de documentar en detall aquesta construcció. Escoltem de nou Manel Ripoll. Al final, amb l'alcalde vam quedar més o menys que intentarien, si bé no es podia conservar, pel que has comentat, fer algun tipus d'arxiu o algun tipus de codi QR o algun...
alguna bibliografia que quedés pel dia de demà que recordés que allà hi havia hagut aquest edifici en qüestió. Mentre durin els treballs enderrocament, hi haurà talls intermitents al carrer Ateneu. A més, la zona quedarà protegida amb una tanca estable fins que es pugui urbanitzar. Per seguretat, l'Ajuntament restringeix la circulació i l'estacionament de vehicles al carrer Ateneu. També queden garantits l'accés als uals i la circulació alternativa d'accés al carrer Creu a través del carrer Verge del Pilar.
Més qüestions. Sant Just segueix sota el protocol de contaminació atmosfèrica activat a Barcelona. És un dels municipis de l'àrea metropolitana dins la zona de protecció especial per l'episodi de contaminació que afecta aquests dies a la ciutat. La Direcció General de Qualitat Ambiental avisa de l'elevada concentració de diòxid de nitrogen en l'aire i de la seva dificultat per dispersar-se. De fet, aquesta situació es va iniciar la setmana passada i es va desactivar el protocol divendres davant la previsió que s'acabaria.
Ara, però, des de Protecció Civil han reactivat el pla i recomanen algunes mesures d'autoprotecció en els municipis més afectats.
De fet, les localitats que han de tenir una cura especial són, a més de Sant Just, Cornellà, Espluga, Sant Feliu, El Prat, Sant Joan d'Espí, l'Hospitalet i Barcelona, entre d'altres. Es recomana, per tant, deixar el transport privat i utilitzar el públic i, si s'ha d'utilitzar el vehicle privat, reduir la velocitat per evitar l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera. També es recomana no realitzar activitats físiques a l'aire lliure i tenir cura de les persones més vulnerables als efectes de la contaminació atmosfèrica.
Protecció Civil no ha establert data de finalització d'aquest episodi, però no es preveu que sigui abans de dijous.
Fem un apunt en clau política. La secció local d'Iniciativa tractarà avui, en una conferència, quins efectes tindrà Catalunya l'ALOMSE, l'anomenada Lleibert. Serà Miquel-Àngel Somba, professor de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador general de la xarxa Sirius de Polítiques Europees sobre Immigració i Educació. Sant Just Notícies.
Iniciativa preveu un canvi de l'educació pública amb l'entrada en vigor de la llei que proposa el Ministeri d'Educació. Segons els ecossocialistes, el panorama actual de l'educació prefigura un futur preocupant pel model d'escola pública, laica i catalana. A Sombra en parlarà àmpliament avui a la sala Isidore Consulta Can Ginestà, en un acte on també intervindrà el regidor d'Educació i portaveu d'Iniciativa al Consistori Lluís Monfort. Serà a les 7 de la tarda.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen 11 minuts de la una, recuperem un tema amb el qual obriam aquest informatiu. El Patrimoni Miner i Geològic de Catalunya centrarà la conferència de les CEES d'aquest divendres. El doctor en geologia Josep Maria Mata parlarà de la importància de la conservació dels jaciments miners al país. Segons Mata, a Catalunya hi ha molts punts d'interès geològic, però són poc coneguts. Sant Just Notícies.
En la nova xerrada de les Cees del cicle La Mineria a Catalunya, passat, present i futur, Josep Maria Mata parlarà de la riquesa del país en matèria geològica i de les mines i jaciments més destacats. N'ha parlat el Just a la Fusta. De Catalunya en concret n'hi ha molt. És poc conegut, tot i que hi ha moltes mines museu. Les més conegudes a Catalunya són les de la que està situada a Cardona. Aquesta té uns 80.000 visitants l'any. Han acabat ja la de Xercs, 40.000 visitants l'any. La de Bellmunt, del periodat,
i ha acabat amb un altre context des d'acabar. Segons Josep Maria Mata, a Catalunya s'ha aconseguit rescatar i conservar el patrimoni geològic i miner i, a més a més, fer-lo atractiu al públic. Una de les claus per aconseguir-ho ha estat la normativa de seguretat pel que fa a l'accés a les mines, que únicament s'aplica a Catalunya. Sentim de nou el doctor en geologia, Josep Maria Mata. Aquí s'ha aconseguit rescatar el patrimoni i fer-lo atractiu per la gent. La gent entra a les mines, el museu, veu com s'ha fet les explotacions...
i gaudeix de l'interior de la mina. El fonamental és la seguretat dintre de les mines. A Catalunya s'aplica una normativa que no s'aplica a cap lloc de l'estat, que és que per fer visitar per una mina ha de tindre una entrada i una sortida. La nova xerrada de les CES, Patrimoni Miner i Geològic de Catalunya, amb Josep Maria Amata, serà divendres a les 8 del vespre al local de l'entitat, a l'Ateneu.
I parlem ara del Nadal, perquè aquest cap de setmana torna la Fira d'Artesans i Artistes de Sant Just al Parador. La fira es podrà visitar durant els propers tres càmeres.