L'eutanàsia es va donar a conèixer pel cas de Ramon Sanpedre, el tetaplègic, gallec, que va morir l'any 98 després d'ingerir Cianur, ajudat per la seva amiga Ramona Maneiro. La fira del llibre a Brenc, amb el suport de diversos filòlegs del territori, demanarà a l'Institut d'Estudis Catalans que inclogui al seu diccionari precisament aquesta paraula, a Brenc. Tortosa, Eulàlia Ferrer. Bon dia.
És una paraula molt utilitzada aquí per referir-se al territori i als seus habitants. És tan recent, però, que encara no està inclòs el Diccionari de la Llengua Catalana. Albert Pujol és el director de la Fira del Llibre Brenc. La tradició del nom Terres de l'Ebre és molt recent. És una tradició principalment marcada després del 2000 i poc, evidentment a través del Palai Hidroelògic Nacional,
La proposta es farà des del territori. L'Acadèmia Catalana tindrà l'última paraula. Eulàlia Ferrer, Catalunya Ràdio Tortosa.
Ja estan definits els 8 equips que jugaran als quarts de final de la Champions. Barça, Madrid, Atlètic, Mònaco, PSG, Porto, Juventus i Bayern. Demà al migdia es fa el sorteig a Suïssa. Els blaugran es van classificar després de tornar a guanyar el Manchester City 1-0. El més destacat del partit va ser Leo Messi. Jo me encuentro bien y estoy disfrutando como estoy disfrutando todo.
Todo el equipo, pero vuelvo a repetir. Estamos con tranquilidad porque sabemos que queda mucho camino todavía. Rakitic va marcar el gol de la victòria, Ter Stegen va aturar un penal. En basquet, avui a un quart de 8 Eurolliga, Estrella Roja-Barça. Els Blaugrana busquen una victòria que certifiqui el seu accés a quart de final. Partit que serà ofert per Esport 3. Aquest migdia, a les 12, l'AUFEC organitza un acte a Barcelona per reivindicar l'esport català contra els greuges del govern espanyol.
vol imposar obligacions als clubs modestos i de base com si fossin empreses amb ànim de lucre. Fins aquí les notícies.
Just a la prosta.
Molt ben dia passant aquesta hora, 7 minuts de les 10. Arrenquem ara el Just a la Fusta d'avui dijous 19 de març.
Un programa que començarem parlant, com sempre, de les notícies destacades d'avui. Primer de tot de Sant Just, fem cop d'ull a l'actualitat municipal. Després parlem també del recull de premsa i actualitzem la informació a través dels digitals. I tenim també cultura, esports i una mica de tot en aquesta primera hora. Acabarem parlant del temps amb el Carles Hernández de Rius.
A les 11.10 entrevistarem Maloi Falguera, el director de l'Obre de Teatre 25 de gener, que es podrà veure aquest diumenge a l'Ateneu de Sant Just, en el marc del cicle Espaià. A dos quarts o dotze, Tartulia amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló.
I a la tercera hora parlem de teatre amb la Maica Dueñas i també d'una xerrada que es fa demà divendres a l'Ateneu, organitzada per la secció de Cultura, sobre la xarxa social. Serà amb Alba Carreras. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Comencem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui què ens fixem primer de tot? Doncs avui comencem parlant d'urbanisme i us expliquem que aquest matí, aquest migdia, s'assigna l'acord per la remodelació de la B23 i la seva connexió amb l'Avinguda Diagonal de Barcelona. Els alcaldes de Sant Just, Barcelona, Sant Joan d'Espillas, Pluges, signaran aquest acord d'àmbit metropolità per tirar endavant aquest projecte. En parlàvem fa uns mesos aquí al programa.
L'àrea metropolitana de Barcelona encapçala aquesta urbanització que pretén que l'autopista tingui un caràcter més similar a la diagonal, que permetria urbanitzar l'espai i el trànsit de vianants, bicicletes i transport públic. Els estudis que està portant a terme l'AMB apunten que s'allargaria la diagonal amb 5 nous quilòmetres, que s'assumirien als 10,5 existents,
i que permetrien anar pràcticament des del Besòs fins al Llobregat. Així es posarien en contacte diversos punts rellevants al territori, com són aquests dos rius, i també el parc natural de Collserola, a través, bàsicament, de l'ampliació del parc Cervantes de Barcelona cap al terme municipal d'Esplugues. Les actuacions que es volen fer a la B23 consisteixen en la creació d'unes vies laterals que permetrien als municipis, que actualment estan dividits,
per la B23, com és el cas de Sant Jus, crea noves zones residencials amb serveis, autocàdul, autopista i, a més, aquestes vies acollirien tots els mitjans de transport i també l'accés de vianants i de bicicletes. Per tant, aquest matí s'assigna l'acord per tirar endavant la remodelació de la B23 per connectar-la amb l'Avinguda Diagonal. Doncs n'estarem pendents. En tot cas, primera notícia d'aquest matí. Tenim més coses.
Sí, parlem d'educació perquè ja coneixem els resultats de les preinscripcions aquí a Sant Just i podem explicar-vos que s'han presentat al municipi 128 sol·licituds per P3 pel curs que ve. En concret, s'han recollit 23 sol·licituds a l'escola Montserrat i 30 a l'escola Montseny, que recordem comptaran amb dues, amb una línia cadascuna, 23 a l'escola concertada Madre Sacramento, que també tindrà una línia, i 52 a l'escola Canigó, l'únic centre del poble amb dues línies.
Pel que fa primer d'ESO, a Sant Just s'han sol·licitat 86 preinscripcions en total. A l'institut han sol·licitat plaça 81 alumnes provenents de sisè de primària de centres públics del poble, 39 estudiants venen de Canigó, 23 de Montseny i 19 de Montserrat. I a l'Escola Madre Sacramento, que també ofereix educació secundària obligatòria, s'han presentat 5 preinscripcions per al primer curs.
Recordem que les llistes de sol·licituds amb la puntuació provisional es publicaran dimarts que ve, dimarts 24 de març, i el sorteig per ordenar les sol·licituds a P3 es farà el dia 7 d'abril. Les llistes definitives d'alumnes admesos es faran públiques el 12 de maig i el procés de matrícula serà ja el mes de juny, en concret del 8 al 12 de juny.
I acabem amb un últim apunt, Andrea. Sí, parlem del Dia Mundial de la Poesia, que celebrarem demà divendres aquí a Sant Just i que protagonitzaran el poema Illa Escrita, de Jaume Pont i també el cantautor Ovidí Montlló.
Nombroses entitats enjustenques s'assumaran demà a la celebració d'aquesta jornada, que es comemora realment el dia 21 de març amb un acte a l'Ateneu. La institució de les Lletres Catalanes, com cada any, dedica el Dia de la Poesia a un poema concret i aquest any ho fa amb el poema Illa Escrita, del poeta lleidatà Jaume Pont, que a més assistirà a l'acte de l'Ateneu demà divendres. Per tant, luxe!
Aquest poema s'ha traduït a tot Catalunya a una vintena d'idiomes i a Sant Just, amb col·laboració del Servei Local de Català i dels seus alumnes, s'ha traduït a prop d'una desenada de llengües, com ara rus, alemany, àrab i gallec, entre d'altres. I demà es llegirà aquest poema en tots aquests idiomes. A més, cada any, el Dia Mundial de la Poesia es dedica a una efemèride literària destacada i en guany a Sant Just es recordarà el poeta i cantautor Uvidi Munlló en l'any que es comemora el 20è aniversari de la seva mort.
Així doncs, el Dia de la Poesia se celebra demà a Sant Just a les 7 de la tarda la sala del 50 anari i l'organitzen, entre d'altres, l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, el Centre d'Estudis, Òmnium, l'Ateneu, la Biblioteca Joan Margarit i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament.
Doncs una bona proposta per demà, el dia de la poesia. A més a més, també demà arriba la primavera. La nit, eh? 3 quarts de 12 de la nit, demà. Ai, molt bé. Demà divendres. Pensava que era el dia 21. No, la primavera sempre és el 20. És allò que canvia més o menys. És els vols del 21, totes les estacions, ponia unes que són el 22. Sí, demà a la nit. A 3 quarts? 3 quarts de 12. Ah, que bé. Molt bé. Sí, sí, sí. Mira, ja farà sol, no, demà a la nit?
Exacte, el sol de mitjanit, segurament. Parlarem amb el Carles també aviat de quina és la previsió com vint aquesta primavera i aquestes coses que fem. Sí, Andrea, et recomano que sentis la secció del temps aquests dies. Ha de fer un resum de l'hivern i també la predicció de la primavera. No vam dir data, vam dir pels vols d'aquesta setmana i és dijous, però bé, si no, ho podríem deixar per dilluns amb les...
Bueno, estarem atents. Això sí, que arribem 1 de la primavera. En Findrea, tornem de seguida parlant d'actualitat abans, però posem música aquest matí. I ho fem amb un tema nou d'Of Monsters and Men. Molt bé.
Van publicar el seu àlbum de debut l'any 2011, la seva Islàndia Natal. L'any següent es va editar a nivell internacional i, de fet, fins l'altre any, fins al 2013, el seu hit, Liraltals, és quan va transcendir el gran públic. De fet, diuen que també el tema que sortís en un 6 de tele va ajudar tot plegat. Sí, segurament.
ara presenten, anuncien el llançament del seu segon àlbum, que es dirà Bennett's Skin, arribarà el dia 8 de juny, i de moment hi ha un primer avançament, és aquest que sentim de fons, aquesta cançó diu Crystals, i promet. I venen al juliol a la mesa Barcelona. Venen al juliol a Barcelona, exacte, al Cruïlla, passaran també pel Bilbao o BB Calip, és a dir, que la gent que els agradi té oportunitats per veure'ls. Sona bé? Molt bé.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cover your crystal eyes And let your colors bleed And blend with mine But I'm okay here See-through skin I forgive what is sweet
Cos'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n.
Just a la fusta.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, aquesta hora saludem l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea. Bon dia. Per parlar ara de les portades dels diaris, primer de tot. La notícia, evidentment, més destacada avui en tots els diaris és aquesta tragèdia d'ahir a Tunísia. Sí, veiem, llegim el diari ara Massacre Jihadista, un titular.
contundent directe, un matrimoni de jubilats catalans entre els 17 turistes assassinats. L'atac terrorista a la zona del Parlament acaba en carnisseria. En fotografia de portada veiem un grup de turistes mentre eren evacuats ahir enmig del caos del Popular Museu del Bardo a Tunís, que és on va tenir lloc aquest assalt. També veiem i llegim el diari ara en portada que l'editorial va en aquesta línia, parla d'aquesta qüestió i es titula Cop a la primavera àrab.
És la notícia destacada avui, sens dubte, a tots els diaris, així ens ho explicava l'ara en portada. Al periòdico llegim Iara Tunísia, assassinats a trets 17 turistes, dos d'ells catalans, al Museu del Bardo. La policia abat dos terroristes, en té un altre, i no aclareix a quin grup obeeixen. I també des del periòdico han parlat amb l'alcalde de Vallmoll, un poble català,
que era present, estava present allà en aquests atacs, estava de vacances allà, i llegim He vist morir una dona de Vanmeu, és el testimoni de l'alcalde de Vallmoll. En fotografia han triat la imatge d'una víctima tret en llitera per alguns infermers i policies del museu en què es va produir aquesta matança.
I per últim, a l'avantguàrdia, llegim la bogeria jihadista atempta contra turistes a Tunísia. Dos terroristes amb fusells Kalashnikov maten 19 persones, 17 de les quals eren creuaristes estrangers, i els atacants, que van disparar a un autocar i van irrompre el Museu del Bardó, van ser abatuts. En fotografia veiem també com uns visitants d'aquest museu es posaven a cobert dels trets, protegits per les forces delit tunisianes.
I també llegim que una parella de jubilats de Barcelona estan entre les víctimes, Antonio Sirera i Dolores Sánchez, que viatjaven en un creuer que va fer escalar el país. És la notícia destacada, sens dubte, avui. Doncs són les notícies en portada. Evidentment, encara continuen informacions vinculades amb tot aquest tema als digitals. La Vanguardia obre dient que continuen desapareguts a Tunísia. Dos espanyols, després de l'atemptat, l'ambaixador busca entre morts i ferits dos turistes que no es van presentar quan va salpar el seu vaixell.
De fet, Costa Crucero es rebaixa ara a 13 els passatgers que no van tornar justament en aquest vaixell que estava fent aquest creu i havia passat ahir per Tunísia. També parlen d'aquests dos catalans entre els 21 morts entre l'atac de Tunísia i les agències que no temen, en tot cas, que hi hagi un munt de viatges cancel·lats al Magreb. La patronat lamenta que Tunísia, després de la baixada de la primera àrab, recuperava, això sí, la seva indústria turística.
Bé, en tot cas és un tema que queda també esquitxada per aquesta altra notícia, però evidentment avui les notícies encara van per tots aquests fets. El 3-24 també destaca les declaracions que ens comentaves ara d'aquest alcalde català, Estic viu de miracle...
Les desenes de persones que s'ha manifestat a Tunísia per rebutjar l'atac i, en tot cas, el govern espanyol també va parlar d'indignació davant d'aquest atac covard, el ventilla de covard de Tunísia. Més notícies del 324. Almenys dos morts i vuit ferits en un triteig a Göteborg i almenys cinc morts i els vols suspesos pels combats en un aeroport al sud del Yemen.
Són notícies d'aquest matí. N'hi ha més. Mascolell fixa el dèficit del 2014 en el 2,13%. És el doble del fixat per Madrid. Mascolell afirma que l'Estat asfixia les finances autonòmiques i avança que es va tancar el 2014 amb un dèficit per sobre del que fixa el govern espanyol.
I més notícies després del partit del Barça d'ahir. Messi en Lloberna i Hart salven l'honor del City. Els de Luis Enrique van derrotar els citizens en el Camp Nou i passen als quarts de la Champions. I Guardiola, que va passar pel Camp Nou, ahir va anar a veure aquest partit, es va mostrar content per tornar a l'estadi, que el va veure aixecar 14 títols com a tècnic i va dir que és un luxe veure Messi.
Fins demà!
I ara llegim també declaracions d'Alex Salmon. Catalunya ha de trobar un procés pactat per decidir el seu futur. Ho llegim a l'ara.cat. És l'entrevista, és el resum de l'entrevista que ha fet Jordi Basté des de RAC1 a Alex Salmon.
I acabem aquest repàs... No, ja està. Ja tenim prou informacions perquè no hem donat moltes. Per tant, ens anarem ara ja a parlar de cultura, Andrea, si et sembla. Sí, i tant.
I comencem parlant d'un tema que ha aixecat força polèmica. Sí, i que llegim avui a tots els diaris. Ens centrem en el periòdico de Catalunya. Polèmica al MACBA, el Centre d'Art Contemporani de Barcelona, per aquesta censura a una exposició. Bartomeu Marí, que és el director del MACBA, ha suspès la mostra La bèstia i el sobirà per considerar una obra sobre el rei Joan Carles inapropiada.
Llegim censura per uns i responsabilitat per altres. Així defensaven ahir les seves posicions les dues parts enfrontades per aquesta decisió de suspendre l'exposició La bèstia i el sobirà. Per Bartomeu Maria, el director del centre, no es tracta de censura, sinó més aviat de responsabilitat i de discrepància amb l'equip curatorial. Mentre que per Hans de Christ, un dels comissaris de l'exposició, la institució que produeix la mostra juntament amb el MACBA, sí que és un cas de censura.
apreciació que comparteixen tots els comissaris i tots els artistes. Diu el periódico, censura o responsabilitat, el cas és que la bèstia i el Sobirà s'havia d'inaugurar ahir a la tarda i haver-se presentat a la premsa al matí. Després es va posar aquesta convocatòria i els dos actes es van cancel·lar finalment per decisió exclusiva de Mari, tot provocant una situació que el seu pare era trista, inaudita i lamentable.
El motiu de la polèmica és l'escultura de paper maixer, Not Dressed for Conquering, de l'artista austríaca Inés Dujac, que mostra un pastor alemany sudomitzant la líder obrera i feminista boliviana Domitila Barrios de Txungara, i aquesta, al seu torn, fa el mateix amb el rei Joan Carles.
que apareix a quatre potes escopint un ram de blabet sobre una alfombra de cascus nazis. Aquesta peça forma part d'un treball d'investigació iniciat per la creadora l'any 2010 que indaga en les complexes i asimètriques relacions entre Europa i l'Amèrica Llatina.
Aquesta mostra finalment no s'exposarà al MACBA, però avui podem veure aquesta exposició, aquesta obra com a mínim a tots els diaris. El periòdic la veiem, també la trobem al diari ara. I això pel que fa a l'àmbit cultural, aquesta exposició que finalment no es podrà veure al Centre Cultural de Barcelona.
Parlem ara, si et sembla, del cantant Vinicio Caposella, que publica un nou llibre i també està preparant nou disc. El cantant publica Tefteri, un llibre en què realça l'herència cultural del país balcànic. Vinicio Caposella, el rabètic, el gènere popular grec, el va conquistar la primera vegada que va entrar a una taverna d'Atenes. Reflexiona en aquest llibre, Tefteri, sobre l'ànima grega en el turbulent context de la crisi.
Es titula Tefteri, el libro de las cuentas pendientes, un assaig i llibre de viatges que avui precisament el porta a Cosmópolis, al CSSB de Barcelona, a dos quarts de deu de la nit, on conversarà i a més actuarà acompanyat del guitarrista grec Dimitri Mistaquidis. El rebeti que el va treure per la via de l'emoció i després diu va conèixer la seva història de gènere portuari.
sorgit als anys 20 a les comunitats de grecs que van haver de tornar al país després de perdre la guerra amb Turquia. I per últim, el periòdico ens explica que ell ja té a punt dos projectes més, una altra novel·la, Il paese d'Eiko Poloni, que sortirà a Itàlia l'1 d'abril, i el disc Canzoni de la Cupa, que sortirà a l'octubre.
I acabem parlant de música. Avui tenim concert al Festival de Jazz de Barcelona amb el guitarrista de Wilco, Nels Klein, que actua a Terrassa amb la seva banda. Diu que el periòdico que molt abans de convertir-se en guitarrista solista d'aquesta banda de rock d'èxit, Wilco, ell ja era un nom de culte en els cercles de la música improvisada i avui actua al Festival de Jazz de Terrassa, la nova Jazz Cava, a les 10 de la nit.
presenta Macroscope, el nou àlbum del seu propi grup de Nels Klein Singers. Fins fa poc, Klein assegurava que en el fons tots els seus discos eren iguals, i en té molts, amb aquest ja suma 16 àlbums al seu nom i una llista infinita de col·laboracions. Diu, però, des del seu disc anterior fins i tot ell admet que hi ha un cert canvi de to. I un apunt més, diu també que els seus plans immediats passen per un disc de balades amb arranjaments orquestrals.
Molt bé, aquesta forma part de l'àlbum que es diu Room, que és del 2014, és el que presentaria avui, on toca en aquest disc amb Julian Leig. Molt bé, doncs sona així. Avui a Terrassa.
Passen dos minuts de dos quarts d'onze. Ens fixem ara en la premsa esportiva d'avui al Diari Esport, que diu que el somni comença avui, arrenca la setmana decisiva del Barça de Champions i a la Lliga. L'equip Laurana busca aquesta... No pot ser. Exacte, aquesta portada ja anava a dir. El titular em sona, però no, no, no. És la portada d'ahir. És a dir, no està actualitzada la del Diari Esport. Per tant, ens fixem en la del Mundo Deportivo, que diu Bàrbar, parlant d'aquest partit d'ahir,
1 a 0 i parlen de Messi, que és qui posa en portada, tot i que comparteix protagonista amb Hart, que ahir va ser també protagonista d'aquest partit. Va fer un recital Messi amb canyos, eslàloms i assistències i després juguen una mica, tot i que no el titular, però sí el subtítol, i posen Brave Hart. Només reequip i que el va batre 10 parades decisives.
L'esportiu també parla d'exhibició generosa. Diu que el Barça passa als quarts de la Champions derrotant el City per la mínima i amb una actuació magistral de Leo Messi. Els blaugnana perdonen un munt d'ocasions i Ter Stegen natura un penal.
I el Marc ha de ser titular avui Espanya, és com titulen. Diu tres equips espanyols entre els vuit millors d'Europa per tercer cop consecutiu. I en aquest cas també fa la comparació per països. De Baclenk anglesa, no hi ha cap club. Dos francesos, un portuguès, un italià i un alemany són els que hi són. I també es fixen en un altre detall. És curiós també la lectura que fa avui el diari Marc en votada. Perquè també diu tres entrenadors espanyols, Luis Enrique, Guardiola i Lopetegui.
És la visió del diari Amarca de Totplegat. Acabem amb l'As, que parla del Madrid. Enxelotti va convidar a Mariscada. És el que titula aquest diari de Madrid. El Madrid fa grup amb vistes al Clàssic. La imatge, doncs, siguin els jugadors del primer equip, doncs, celebrant una mica l'esperit de grup, suposo. I bé, en tot cas, diuen que el Barça és favorit en les apostes per diumenge i també per la Lliga.
Saltem ara cap a les entrevistes destacades d'avui a la Contra de la Vanguardia. Llegim que Sant Romero ajuda els pobres de l'Amèrica Llatina, Andrea. Doncs avui Víctor Amela entrevista a Martin Myers, jesuïta, teòleg de l'alliberament i biògraf de Monsenyor Òscar Romero. Víctor Amela li pregunta per què Déu permet injustícies? Aquesta és la primera pregunta de l'entrevista. I ell respon, un misteri amb resposta. Me la va regalar un camperol salvadorenc.
Li va dir, Déu ens va crear lliures, amb cap per pensar, cor per estimar i mans per actuar, per construir la justícia. Això em va dir. Diu jo al Salvador l'any 89 i vaig anar per escriure la meva tesi sobre la teologia de l'alliberament, perquè allà vivien John Sobrino i Ignacio Ollacuria, dos dels teòrics, i allà ja havia viscut Òscar Romero, que la va dur a la pràctica fins que el van assassinar, el van tirotejar mentre celebrava la Santa Missa el 24 de març.
Del 80, diu, i soc feliç perquè l'Església ha aprovat per fi la seva beatificació el proper 23 de maig. Romero, diu, va conferir dignitat als pobres de l'Amèrica llatina. Això els ajuda cada dia. Per la gent és un sant, Sant Romero d'Amèrica, com bé ha dit Pere Casaldàliga. Diu, Romero havia estat un bisbe molt conservador, opusdeïsta, que considerava marxistes els jesuïtes del Salvador amic de rics.
No esperaven que nomenat aquest arcabisbe de Sant Salvador optés pels pobres. La seva mort com a màrtir diu que em va fer sacerdot. Jo era un jove alemany de 20 anys, catòlic, i aquell crim em va impactar tant i resulta que 9 anys després gairebé acabo igual. Diu, en arribar al Salvador em vaig instal·lar en una caseta de la Universitat Centroamericana, a 40 metres de la caseta d'Ignacio Llacuria, que com dèiem era un dels teòrics, amb qui parlava cada dia per a la meva tesi. I la nit del 14 de novembre el van matar, el van assassinar.
I explica tot plegat i explica també la història de Monsenyor Óscar Romero, el llibre que publica Mi Óscar Romero, mística i lucha por la justicia. Una bona entrevista avui a La Vanguardia. Saltem ara cap al periòdic on llegim una altra qüestió. Posem el focus en les capacitats i la salut.
Avui entrevista en Carmen Soler, que promou empreses saludables amb persones més felices i optimistes i és impulsora del Premi Hospital Optimista. És una dona que va néixer a Múrcia, es va especialitzar en prevenció de riscos laborals, tot plegat arran d'un accident laboral que va tenir el seu pare l'any 98.
I ara es va formar com a tècnica en això, en tècnica de riscos laborals. Parla d'aquestes mesures, d'aquests impulsos que està fent ella des de la seva companyia a l'hora de promoure la felicitat entre els treballadors de l'any.
Diu que la conciliació està entre les mesures de més impacte en el benestar del treballador i, conseqüentment, aquest generarà relacions més sanes amb el seu entorn i amb la comunitat. Nosaltres proposem adaptar el lloc de treball a cada persona i no al revés. Salut i gestió del personal haurien d'anar sempre junts. També proposem l'ergonomia participativa. Consisteix que els mateixos treballadors diuen què podria millorar.
Qui coneix millor el seu treball és qui el fa i més que per la formació apostem per l'aprenentatge, procurant-li al treballador eines perquè busqui i apliqui aprenentatge continu. Avui diu tot està a les xarxes, però per això el treballador ha d'abandonar la seva zona de confort. Diu que ho aconseguim conscienciant-lo, conscienciant el treballador, que tot el que rep a l'empresa s'ho emporta a casa, des de l'harmonia ambiental i al benefici de les sanes relacions personals fins a l'aprenentatge.
i acaba dient un terç de la vida la passem a l'entorn laboral. No val la pena ser-hi feliços i aquesta entrevista avui la fan i us recorden a l'entrevista que demà es comemora el Dia Internacional de la Felicitat. És veritat, tindríem d'estar pendents de quina cançó surt. Te'n recordes? A veure què hi ha. Votat? No, no, no, no, explica proposta.
Tu que ho tens tan clàssica, podries fer-ho. Sí. Has participat? No, encara no. No, però tenia fins a mà, no? Sí, sí, sí. Ens hem deixat una entrevista, Carme, diria. Com? Ens hem deixat una entrevista, diria. Ai, és veritat. Sí. Ens en queda una, tens raó, tens raó. És divertida, aquesta. Sí, parlem de braves. Sí. Perquè avui al diari ara en revisten el propietari d'Albert Tomàs, no? Sí. Del Sarrià.
Sí, és Toni Betors, que diu, si ve un fons de comerç, li venc la fórmula de les braves d'Albert Tomàs. En algun moment diu, i assegura que va ser espontani, a l'imaginari col·lectiu barceloní va quedar fixat que les millors braves eren les d'Albert Tomàs.
Ha treballat amb una única fita durant 30 anys. S'aconseguia que cada etapa sigui sempre idèntica a l'anterior. Diu, Joan era conscient que la gent deia que eren les millors braves de Barcelona, les d'Albert Tomàs. Diu, va ser gradualment. Des d'aquí al darrere de la barra, un no s'adona d'aquestes coses. Crec que en són més conscients els clients i els mitjans, que hi heu donat molta bola, més que no pas vosaltres.
És cert que aquí han vingut molts estudiants i gent famosa, com periodistes, polítics o presentadors, i això ha ajudat, esclar. Diu, la recepta és de l'antic propietari, però la vaig perfeccionar. Ell va agafar el bar l'any 86 i el Tomàs farà 100 anys, el 2019. Diu, jo vaig a redonir-ne alguns detalls i també alguna faceta logística per tenir-les sempre acabades de fregir i que no se'ns bullin massa. Diu, és cert que ha sigut amb mi al capdavant que la fama ha esclatat, però no és una campanya de laboratori com qui llança un iPhone, ha sigut un boca-orella que ha anat increixent-ho.
Diu que de cap manera ha retocat la recepta en aquests últims 30 anys. Diu que seria absurd tocar el que funciona i acaba dient, en referència al titular, que si ve un fons de comerç li venc la fórmula de les braves del Tomàs. Estic esperant que vingui una imatge generosa. Diu que ho faria, de debò, però hauríem d'estudiar el preu. L'altre dia havia de venir el número 2 de la Coca-Cola als Estats Units, que és un català, però no vam arribar a trobar-nos, diu, però si ve algú, per què no?
Molt bé, doncs mira, jo crec que està animant a la gent que vingui a comprar-li. I a més, una dada curiosa, sembla ser que aquest home no es deixa fotografiar mai. Es veu que va arribar fins i tot a refusar posar per al Wall Street Journal i avui al diari Ara, veiem la seva cara, s'ha deixat fotografiar pel diari Ara. Una de les poques fotografies, diu l'ara, que veurà el lector de Tony Burton.
Doncs mira, afortunat. Si voleu saber com és aquest senyor del bar Tomàs, avui... A més cuinant, eh? Exacte, exacte. Podeu anar al bar directament, però si voleu veure-lo en fotografia, vull tenir l'oportunitat al diari Ara. Música
I acabem amb la notícia curiosa del dia. Andrea, avui parlem d'un iPhone, d'un iPhone 5, perquè ha generat una bonica amistat, però bastant curiosa. A veure, expliquem la història d'amistat entre Mats Topera, que és de Nova York, i Li Hongjun, que és de la Xina. Sí.
Doncs bé, en tot cas, parlem una mica de l'origen de Tot plegat, perquè sembla que aquest noi, en Matos Topera, ell és periodista que es prepara per la revista BuzzFeed, va perdre el seu mòbil i quan el va perdre va decidir escriure un article per la revista per la qual treballava, on deia vaig cometre un error de llibre, vaig deixar el telèfon a la taula i mentre m'emborratxava em vaig oblidar d'ell.
Sí, diu que més endavant, quan ja s'havia comprat un altre iPhone, van començar a vereixer el seu alumn de fotos d'eCloud, aquesta aplicació que la tens al núvol, tot plegat, imatges que ell no havia fet. Diu que en les fotos es veia que els paisatges eren de la Xina, perquè hi havia escenes de típiques ciutats del país i sobretot un xinès concret, un xinès que posava fent selfies al costat d'un arbre fruité.
Diu que quan se'n va donar, Estopera el que va fer va ser consultar el problema en una botiga oficial d'Apple on li van explicar que el nou propietari del seu mòbil havia acabat a la Xina i que havia oblidat desconnectar el servei d'emmagatzematge automàtic al núvol d'Apple i per això...
les seves fotos es barrejaven amb les del seu nou propietari. El seu cas va enfadar molt, l'estòpera va decidir inutilitzar per control remot el seu telèfon robat perquè el seu nou propietari no pogués seguir disfrutant del telèfon, cosa que podia haver fet des del principi, perquè al principi de vegades quan et troben el mòbil és el que fas. I a més no li omplís l'àlbum de fotos. Quan va arribar a casa...
va compartir amb els seus seguidors un altre article sobre la seva desafortunada història sense sospitar que algú llegiria aquesta història a algú que no es podia imaginar a ell. És a dir, això vol dir que algú traduiria l'article i el publicaria a Weibo, que és el Twitter asiàtic. I en només unes hores la curiosa anècdota d'aquest robatori va ser llegida per més de 20 milions de persones.
Sembla que els usuaris de Weibo es van llançar a la recerca del germà del tronger, és com li deien a Lee Hongjun, pels seus selfies, i que al cap de poc van descobrir on parava aquest home. Estòpera, quan se'n va assabentar, va obrir un compte a Weibo, on ja té més de 180.000 seguidors, per cert. I bé, en tot cas, Lee va reconèixer que tenia el seu mòbil, va decidir convidar-lo a sopar al seu restaurant, tot i que estava a 13 quilòmetres de casa seva,
i els internautes, clar, entusiats per aquesta trobada van animar a Estoper a viatjar a la Xina on s'han trobat on es van trobar ahir a l'aeroport, això ho explica avui la Vanguardia sí, sí, amb fotos i tot l'arribada es veu que va ser bastant surrealista tots dos s'han convertit en celebritats una multitud de fans contemplava la seva trobada a l'aeroport amb càmeres fotògrafs, és molt fort és molt forta la repercussió perquè diu fins i tot que hi havia cotxes que anaven adornats amb el cartell de fotos de això, no el que deien, Germà del Tronger
Per favor. No, no, a favor de l'altre. I diu que finalment han decidit plantar un tronger justament per commemorar la seva recent estrenada amistat i llavors ell això ha penjat també al seu Twitter imatges de la gent fent-li fotos, de tot aquest seguiment que hi ha hagut. És brutal, és una història, mira...
Sí, sí, no, i mira, a més el fenomen fan que s'ha generat també una mica arreu d'aquests dos homes. Sí, sí, està bé, eh? Sí, al final s'han fet amics. Es veu que sí, o almenys, si més no, home, accepta la invitació d'anar aquests 30.000 quilòmetres al seu restaurant i s'han trobat, sí, sí. No sé, suposo que es quedarà el mòbil l'anterior, no? No li tornarà.
Creus? I en té una altra, ell. Espero que ens vagi... Clar, en té una altra, però clar, la que ha liat pel seu anterior mòbil. Sí. També. Que està molt bé que vulguis saber qui te l'ha... No ha robat, perquè potser te'l vas descuidar. Exacte, ell mateix ho admetia. Estava perdut, el mòbil. Però, bueno, no sé, si són amics potser li regala. Potser sí, potser sí. En fi, Andrea. Ho seguirem, no? Exacte, a veure si estem pendents d'això. Molt bé. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia. Bon dia.
En punt tres quarts d'onze, un moment ara per parlar de música. Avui us hem presentat la nova cançó de Of Monsters and Men. També hem parlat del concert que fa avui el guitarrista de Wilco a Barcelona, Nels Klein. Però tenim també altres qüestions a explicar-vos. Per exemple, una nova cançó que ha presentat James Mulfi.
És la segona cançó original nova per la banda sonora de la pel·lícula While We Were Young, ho presenten avui a IndieSpot. És l'ex-líder de LCD Sound System i ara ha estrenat una altra d'aquestes composicions originals per aquesta pel·lícula. La cançó es diu We Used To Dance. I està pensada directament amb aquest tall electrònic provar la pel·lícula expressament per aquesta pel·lícula.
En principi amb aquestes dues cançons, amb aquesta i l'altra que ja s'havia publicat, que era Only the Stars Above Welcome Me Home, es completaria l'aportació d'Eliott Murphy a la banda de James Murphy, volíem dir, a la banda sonora d'aquesta pel·lícula, tot i que encara queda per escoltar la seva versió de Golden Years de David Bowie, que obrirà aquesta banda sonora, que sortirà la setmana que ve, l'ia 24 de març.
Més notícies musicals. Parlem ara d'un concert que hi ha avui dijous. Bon dia per anar de concerts. Parlem de seguida de quines propostes tenim. Per exemple, avui Roger Mas actua en el cicle Born de Cançons. Està convertit ja en el representant de la nova real catalana.
i l'autor de les cançons telúriques avui farà un recorregut per la seva discografia per reviure algunes de les peces del seu repertori i també segurament alguna cançó nova. Serà el Born Centre Cultural. A partir de les 8 del vespre les entrades costen entre 10 i 15 euros.
mig segle fa cap al món, d'ai camina que camina, per escabrós viarany, vora el gran riu de la vida. Veig anar i veig venir les on és rodoladices, les que venen duent flors i alguna fulla amercida.
Més les zones que se'n van, totes s'enduen ruïnes. De les que em venen damunt, quina vindrà per les mires? Més les zones que se'n van, totes s'enduen ruïnes. De les que em venen damunt, quina vindrà per les mires?
Una barca va pel riu, d'un arriba a l'altre riu. Aquest tema és camiant i forma part de les cançons telúriques de Roger Mas. La barquera que la guia, qui es deixa embarcar, mai més torna la terra, ne diu, i es desperta l'altre món.
I parlem també d'un altre concert que hi ha aquesta nit. De la fe i les flores azules actuarà a la sala Apolo amb aquests sodons que es basa
amb la música pop i el hip-hop. Per tant, Òscar Danielo i Helena Miquel tornen a oferir una oportunitat per descobrir aquestes cançons seves avui, a partir d'un quart de nou del vespre, a la sala Apollo de Barcelona. Les entrades van dels 12 als 15 euros i sonaran temes segurament com alguns dels seus més coneguts, la primavera, justament demà que arriba la primavera, Espíritu Santo o altres temes que hem sentit també
Diverses vegades aquí al Just a la Fustara. Mira, hem de sentir una de les seves últimes cançons. Sembla que tenim algun problema amb la connexió i, per tant, el que farem serà recordar com eren alguns dels seus primers hits, per exemple, aquest Des de l'Estè.
Es la luna.
Més notícies musicals. Parlem d'una novetat que arribarà relativament aviat, perquè Leonard Cohen publicarà disc en directe el mes de maig. Can't Forget, de Souvenir of the Grand Tour, comptarà amb dues cançons noves, a més a més...
El disc sortirà el dia 12 de maig i conté 10 temes. Hi ha dues cançons noves, es diuen Got a Little Secret i Never Give Nobody Trouble. Hi ha un munt de rareses gravades durant la seva recent i celebrada gira, la Ideas World Tour. De les rareses que presenta hi ha, per exemple, una versió de la cançó d'amor del Quebec, la Manic, interpretada davant d'un públic entregat.
a la mateixa ciutat de Quebec i també una emotiva versió de Quaises, en tribut el seu compositor. Això arribarà al mes de maig, com dèiem, són algunes de les notícies musicals destacades que us expliquem. Ara ens entra una mica tard aquesta melodia de Leonard Cohen.
I stumbled out of bed. I got ready for the struggle. Amb Leonard Cohen arribem cap a les 11. Queden només 8 minuts per arribar i ens queda encara per això parlar del temps, la previsió meteorològica. I got... I said this can't be me. Must be my double...
I can't forget I can't forget I can't forget I can't forget but I don't remember what
I'm burning up the road I'm heading down to Phoenix I got this old address Of someone that I knew It was high, fine, free I should have seen her
And I can't forget. I can't forget. I can't forget. I can't forget, but I don't remember. I'll be there today with the big cave cactus. I got this rig that runs on memoir.
I loved you all my life And that's how I want to end it Summer's almost gone
Fins demà!
6 minuts i les 11. Saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Per parlar del temps. Avui sol, no? Menys fred que ahir, de moment. Sí. No, no, no. I aquests dos dies seran dos dies tan disols com divendres, seran dos dies molt macos, molt agradables, de dir, ai, mira, la primavera avançada ja, no? Perquè...
Hem tingut una mínima de 12. Ho comentàvem el dilluns, no és per fer de bruixot així que l'encerta sempre, però dilluns dèiem ja veureu el dijous com hi haurà molta diferència a les mínimes. Avui mínima de 12, dilluns al matí mínima de 2. Són 10 graus de diferència, es nota moltíssim. Però hem d'estar atents a que aquesta situació de 2 graus tampoc està tan lluny i que tampoc ens agafem a que aquesta situació de 12 sigui ja una cosa que es quedi estable
de cara als propers dies, perquè arriba la primavera i ja no tindrem més fred. La primavera són dies que a vegades ens recorden més a l'hivern i hi ha dies que ens recorden a l'estiu. I això sempre ho volem deixar molt clar perquè és un procés, però dins d'aquest procés hi ha els baixos. La primavera arriba demà a tres quarts de dotze de la nit. Demà al matí, a aquesta hora, també tenim un altre efecte important. A part de l'equinoxi tenim l'eclipsi, que avui ho parlava amb el meu fill i confunia equinoxi i eclipsi.
i realment aquest eclipse serà molt bufó de veure, molt probable... Hi haurà núvols per això? Sí, serà molt semblant avui. Tenim aquests núvols alts... L'Oriol deia que l'Oriol Rigat t'explicava que la sensació potser seria com si s'ennuvola una mica el cel. Sí, saps que aquells moments que tens la claror del sol però un núvol just es posa sobre del sol i et deixa aquella sensació...
No serà un dia tremendament clar ni net, sinó que hi haurà aquests núvols als com avui, perquè en aquests moments estem en terra de ningú, el que dèiem. Tenim una mica de situació de vent d'agregal, però es va configurar en aquesta situació de bossa d'aire fred que es despenja de centre Europa i que vol passar per sobre de Catalunya el cap de setmana. És així de punyetera.
Ho portem dient des del dilluns, avui ja estem a dijous, són quatre dies que les previsions continuen marcant un cap de setmana variable, inestable, no vol dir que no faci sol al cap de setmana, també en farà, però serà un dissabte i un diumenge, un dissabte molt semblant al dissabte passat, o sigui que és un dia amb variabilitat, amb estones de sol, amb núvols, tempestes, roixats, i fins i tot podem sentir alguna tornada, o una petita calamarsa com va passar justament dissabte passat a Sant Jus d'Esvern cap al migdia.
Però de moment tenim aquest dia d'avui, que poden arribar amb uns valors de 16 o 17 graus. Ja ho dèiem, que avui el vent és d'agregal, és un vent que arriba de mar cap a terra, però amb l'escalfor del sol es pot alimentar una miqueta i podem tenir aquesta sensació benestant. Demà divendres, perdó, la mateixa situació, tindrem un dia...
on el sol dominarà, amb alguns núvols alts, amb aquesta variabilitat, i a partir de la tarda veurem com cada cop aquests núvols agafen com més empenta i comencen a créixer, perquè la bossa d'aire fred no és que arribi a un front, sinó que és una bossa d'aire fred que es tira a sobre, l'aire fred en alçada i temperatures agradables en superfície, arribarem als 17 o 18, tant avui com demà,
Això provocarà que hi hagi tots els ingredients per formar tempestes. A partir de demà a la tarda, divendres tarda, ja podrien començar-se a formar algunes d'elles. No vol dir que demà a la tarda ja caigui algun ruixat a Sant Jús, però sí que els mapes indiquen aquesta situació de possibilitat de tempestes que és habitual, que creixen durant el dia i que a la tarda ens donen aquestes precipitacions. Durant la matinada ja el cel serà força tapat, les temperatures baixaran una mica perquè amb l'entrada d'aquesta bossa d'aerafred quan descarrega l'aigua també arrossega
Aquest aire fred en alçada i les temperatures tornaran a baixar i tornarem a tenir una sensació, tot i ser el primer dia de primavera, el dissabte, tornarem a tenir sensació d'hivern. Aquests ruixats i tempestes poden continuar durant el matí, no han de ser gaire intensos, però de cara a la tarda sí que es poden activar i ser força intensos.
La previsió de tots els mapes que hem comentat, per cert, que avui ja comencen a apuntar-se aquesta previsió també al Servei Meteorològic de Catalunya. Sí, que això t'anava preguntant canviat, eh, també, ja? Sí, ja el dissabte li donen sol, núvol i algun ruixat. Nosaltres, la icona que hem posat a la web de radiodesvern.com també té aquest sol, aquest núvol i aquests ruixats, perquè el dissabte hi haurà una miqueta de tot. Temperatures clarament més baixes, tot i ser el que dèiem, el primer dia de primavera, doncs probablement no passem dels 12 o 13 graus, la sensació serà fred...
A la tarda aquestes tempestes també poden abarcar molt terreny i diumenge continuarem amb la mateixa situació. Potser al matí amb un temps una miqueta més variable, però ja a la tarda un altre cop els núvols s'hauran desenvolupat i podem tornar a tenir opcions de tempestes i ruixats.
I no acaba aquí la cosa, no acaba amb el diusmenys ni amb el cap de setmana, perquè molts dels mapes consultats, per no dir que cap tira enrere, parla de dilluns, dimarts, dimecres, dijous, dies amb sol i tempestes de tarda. O sigui que comencem amb molta xitxa, les temperatures no seran tan baixes com el cap de setmana, probablement dilluns ja pugem als 15 o 16 graus, i seran uns valors que continuaran durant la setmana, però sí que queda aquesta inestabilitat que ben bé fins dijous de la setmana vinent, cada dia...
allò tindrem un ruixat, sembrarà més del maig que no pas de finals de març. Doncs n'estarem pendents, Carles, moltes gràcies. Molt bé. I ens has de fer la previsió i el resum de l'hivern, eh? Sí, no me n'oblidaré mai. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
Ja són 20 els morts per l'atac yihadista d'ahir a Tunísia després de la mort d'un dels ferits. Els dos terroristes han estat identificats. El govern tunisià n'ha revelat els noms. Tots dos són tunisians i cap d'ells estaven fitxats, de manera que se suposa que van ser reclutats fa poc, segons el ministre d'Afers Estrangers tunisià. L'Urdès Vidal, la cap de l'àrea del món àrab de l'Institut Europeu de la Mediterrània, ha remarcat al matí de Catalunya Ràdio que és difícil aventurar quines connexions poden tenir els terroristes.
És molt complicat, encara d'avançar els aveniments, tenir en compte la pressió que repa en aquests moments Tunísia, amb els jihadistes, possiblement grups molt radicals procedents de Líbia, i després la pressió que hi ha del caer del Magreb islàmic des de la zona del Sahel. Lourdes Vidal també ha explicat que un dels objectius dels jihadistes és fer mal a l'economia de Tunísia i impedir el seu progrés econòmic.
Notícies breus, David Badia. Catalunya ha tancat el 2014 amb un dèficit del 2,13% del PIB, quan l'objectiu fixat pel govern espanyol és de l'1%. Ho ha pensat el Matí de Catalunya Ràdio el conseller d'Economia, Andreu Mascolell, que ha destacat que la Generalitat no ha gastat més del previst. El conseller atribueix l'incompliment al fet que els ingressos de la Generalitat s'han quedat curts de 1.900 milions i acusa ara el govern espanyol de voler tancar el model de finançament a correcuita just abans de les eleccions.
Els oftalmòlegs alerten que mirar demà l'eclipsi parcial de sol sense protecció pot provocar danys irreversibles a la retina. Ho ha explicat a Catalunya Informació el doctor Josep Lamarca del Centre Oftalmològic Barraquer. Per això es recomanen comprar unes ulleres amb filtres especials que es venen en associacions astronòmiques o òptiques o directament seguir l'eclipsi per internet.
El govern andorrà estudia a contrarrellotge opcions per trobar una sortida definitiva a la banca privada d'Andorra. Tot i que no es descarta una liquidació de l'entitat, es treballa amb l'opció menys traumàtica d'una reestructuració.
L'estat islàmic ha comès un genocidi a l'Iraq, ho diu l'Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides, en un informe que ha fet després d'entrevistar un centenar de víctimes i testimonis. L'ONU considera que els jihadistes de l'estat islàmic han comès genocidi, crims de guerra i també crims contra la humanitat en civils de diverses minories com els yazidites o bé els cristians.
Més de 42.000 estudiants de primària, secundària i batxillerat catalans fan aquest matí la prova de matemàtiques anomenada Cangurc. Aquest any arriba la vintena edició. La prova es fa simultàniament a 53 països. Barcelona, Montse Poblet...
Bon dia. La prova consta de 30 problemes diferents segons el curs de l'alumnat. Han de calcular, per exemple, quantes voltes complertes fa la roda d'una bicicleta en 5 segons o quants nombres entès hi ha entre el 100 i el 999 que compleixin una determinada condició. Abans d'entrar, els alumnes ens explicaven per què s'hi presenten. És que a mi m'agrada molt la lògica i és tot molt diferent a les classes normals. Llavors és una mica sortir de la rutina diària.
Perquè m'agraden molt les matemàtiques perquè disfruto fent problemes i això per posar-me a prova. Montse Poblet, Catalunya Ràdio Barcelona.
Esports, Josep Antonaisa. Ara a les 11 el Barça torna als entrenaments. Ara a les 11, com dèiem, un cop assegurada la seva classificació pels quarts de final de la Champions. Demà sabrà quin és el seu rival. Al Bombo hi haurà el Madrid, l'Atlètic, el Porto, la Juve, el Bayern, el Mónaco i el PSG. Diumenges Blaugrana han d'afrontar el segon gran compromís de la setmana davant del Madrid.
De mucho respeto. Cuando el Madrid está así es cuando más peligroso es. Tenemos que respetarlo más que nunca porque sabemos que en estos momentos es cuando el Madrid más fuerte se hace.
Aquest és Leo Messi, que ahir va tornar a ser protagonista destacat amb un joc excel·lent. A l'agenda del dia avui tenim el Sevilla-Vilarreal a l'Europa League i l'estrella roja Barça a l'Euroliga de bàsquet. A més, d'aquí una hora a les 12, concentració de l'esport català a l'estació del nord de Barcelona per reivindicar-se davant els greuges del govern espanyol. Vol tractar els clubs modestos com si fossin empreses amb ànim de lucre. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i gairebé 5 minuts per l'Andrea Bueno. Aquest matí s'assigna l'acord per la remodelació de la B23 i la seva connexió amb l'Avinguda Diagonal de Barcelona. Els alcaldes de Sant Just, Barcelona, Sant Joan d'Espí i Esplugues signaran aquest acord d'àmbit metropolità per tirar endavant aquest projecte.
L'àrea metropolitana de Barcelona encapçala aquesta urbanització que pretén que l'autopista tingui un caràcter més similar a la Diagonal, que permetria humanitzar l'espai i el trànsit de vianants, bicicletes i transport públic. Les actuacions que es volen fer a la B23 consisteixen a la creació de vies laterals que permetrien als municipis que actualment estan dividits per la B23 crear noves zones residencials amb serveis a tocar de l'autopista. I, com dèiem, aquestes vies també acollirien tots els mitjans de transport i l'accés als vianants.
128 sol·licituds s'han presentat al procés de preinscripció de P3 pel curs que ve a Sant Just. En concret s'han recollit 23 sol·licituds a l'escola Montserrat i 30 a Montseny, que comptaran amb una línia cadascuna, 23 a l'escola concertada Madre Sacramento, que també tindrà una línia, i 52 a l'escola Canigó, l'únic centre amb dues línies. Pel que fa primer d'ESO a Sant Just, s'han sol·licitat 86 preinscripcions en total. A l'institut han sol·licitat plaça 81 alumnes provenents de sisè de primària de centres públics del poble.
I a l'Escola Madre Sacramento, que també ofereix educació secundària obligatòria, s'han presentat cinc preinscripcions per al primer curs. I un apunt més en clau cultural. La companyia Punt i Seguit Teatre representarà diumenge a Sant Just una obra que narra l'entrada de les tropes franquistes a Terrassa el 25 de gener del 39. És una representació que s'emmarca en el circuit d'arts escèniques amateurs Espaià, que torna diumenge a l'Ateneu amb aquesta obra 25 de gener. Escrita i dirigida...
Per Eloi Falguera, la representació serà diumenge a les 6 de la tarda a la sala del cinquantanari de l'Ateneu i podeu comprar les entrades anticipadament al web de l'Espai A, espai A.cat. L'entrada costa 10 euros, per als socis i sòcies de l'Ateneu costa 8 euros i per als menors de 12 anys 6 euros.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Heading deep down We're sliding with our hopes In our own decline
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces o cinema.
Fluso. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Dos minuts i un quart de dotze. La companyia Puni Seguit Teatre representarà diumenge a Sant Just una obra que narra l'entrada de les tropes franquistes a Terrassa el 25 de gener del 39. És una representació que s'amarca en el circuit d'arts escèniques amateurs a Espaià que torna diumenge a l'Ateneu de Sant Just amb l'obra 25 de gener escrita i dirigida per Eloi Falguera. Ara el tenim a l'altre cantat del telèfon. Molt bon dia, Eloi. Hola, bon dia.
per parlar una mica del que es veurà aquest diumenge, perquè no és la primera vegada que no l'estreneu aquí per un cop, ja ha anat en altres llocs, no, aquesta obra? Sí, sí, portem ja gairebé un parell d'anys de gira, però per aquí no l'havíem fet mai.
Doncs, com dèiem, aquest diumenge es podrà veure aquesta obra a partir de les 6 de la tarda. Explica'm una mica aquesta història, perquè, com dèiem, la situació és l'entrada de les tropes franquistes a Terrassa el 25 de gener del 39, no? Explica una mica, per això, com viu l'ocupació, en aquest cas, un petit grup d'actors. Bé, en veritat, el 25 de gener és el dia abans que entrin. Les tropes entran el 26. I, bé, això que va passar a Terrassa...
va passar a totes les ciutats catalanes, i és una situació prou coneguda. La gent comença a marxar cap a l'exili, els que no es queden amagats, i bé, en aquesta situació convulsa, molt complicada, molt tensa, una companyia de teatre, que ja no està completa, sinó que molts hi han marxat, han estat citats pel seu director en una fàbrica abandonada.
una fàbrica on ja els treballadors també ja han marxat. I bé, els actors el que al principi es pensen és que bé, els pagarà alguna cosa, els donarà alguna peça de plata, en aquells moments ja es pagava d'aquesta manera, però curiosament el director els hi proposa una altra cosa, que és el que els espectadors podran veure diumenge.
Per tant, hi ha aquest element de misteri que vols guardar-te. El que passa és que tampoc la gent no es pensi que serà un drama. És veritat que la història és la que és i s'incereix dins d'aquest clima previ, aquest llim que hi ha, perquè què passarà quan entrin les tropes enemigues? Què passarà? Fins ara, el que valia...
deixa de tenir validesa, totes les creences, tot el que era la república s'esfonza i ve un nou exèrcit que a saber com reaccionarà. Llavors aquest clima tens és present durant tota l'obra, però curiosament aquests actors estaven serveixant una obra còmica, una obra de plauda.
Per tant, es barreja també la comèdia. Exacte, que l'espectador no pensi que vindrà només a veure un drama. El text, com dèiem, és teu, també, i per tant, una mica la pregunta seria com vas decidir ficar-te en una història així de guerra civil i, a més, amb aquesta altra perspectiva, amb aquesta mirada més de no només la història terrorifica, sinó també aportar un punt de comèdia. Sempre em va interessar aquests moments previs quan llegia
en els llibres d'història aquest moment previ què pot pensar una població que sap que d'aquí unes hores tot canviarà d'ordre vindran unes tropes noves unes idees noves i segurament una repressió aquesta gent que opta per quedar-se és molt fort és una situació fortíssima perquè estan desemparats l'exèrcit que els defensava ha marxat
les autoritats han marxat i estan ells sols davant de la clemencia o la inclemència d'aquest nou exèrcit. Això és el que a mi em va impulsar a escriure l'obra. És a dir, més la part humana, tot és humà, és evident, però més la part d'aquests personatges més concrets, una part més quotidiana, potser. Sí, tot és basat en fets reals, això és cert,
Però, curiosament, aquesta obra s'ha representat ja a Barcelona i amb els indrets de Catalunya, fins i tot ha pogut anar a Mallorca, i ens hem trobat moltíssimes vegades que gent ens explica que algun familiar va viure una cosa semblant. Recordo que a Sant Martí ens va venir un home gran i va dir, ostres, el meu pare, curiosament, el dia abans que entressin a Barcelona...
està passejant a una companyia de teatre. És a dir, que jo això el desconeixia, evidentment, però és una cosa que va passar i jo pensava que podia haver passat, però no, va passar. Home, això deu ser especial, no?, també, per tant, el fet d'anar a un lloc i que et vingui algú a dir, mira, estàs explicant una cosa que a mi m'havia arribat, suposo que deu animar-vos a continuar. Bé, vol dir que hem encertat en versitat, no?, que això és molt difícil...
i bé, vol dir que estem fent les coses bé. És una obra, com dèiem, que es pot veure aquest diumenge, aquí en el marc d'aquesta programació del cicle Espaià, per tant, suposo que, ni que sigui dins d'aquest cicle, també heu estat per altres llocs, com ens deies ara, a Barcelona o a Mallorca, i en general, a banda del que ens deies ara, de testimonis que et venen i et diuen, doncs mira, tinc una història semblant, com funciona amb altra gent, amb un públic més jove, per exemple? Quina és la resposta que teniu?
Bé, doncs, la veritat és que està rebent una bona acollida. A alguns els agrada més el que és la part còmica, a d'altres el que és la part històrica, potser perquè la van viure més de prop, però la veritat és que fins i tot a mi m'ha sorprès, perquè una cosa és l'interès personal sobre un tema, però s'ha de reconèixer que és un tema de fa pràcticament 80 anys. Sí, sí. Doncs és curiós que, bé, alguna cosa deu quedar que interessa.
Clar, i alhora tampoc està tan lluny, no? Són 80 anys, però sense voler queda una mica a prop. Sí, però curiosament el tema de la guerra és un tema que si un està atent no paren continuament de sortir o pel·lícules o llibres o estudis. Per tant, és una cosa que va colpir fort aquí, en aquest país, que encara se'n parla i això vol dir que potser es va tancant fals una mica i és necessari remoure des de...
des de tots els àmbits. En el meu cas, jo ho he intentat remoure des del teatre, però continuament s'estan fent estudis, pel·lícules, llibres, de tot. Per tant, la idea una mica també és fer reflexionar sobre tots aquests fets. Sí, i una mica que serveixi una mica de mirall, a veure què els passa a aquests personatges en aquesta obra i què està passant també avui dia a casa nostra.
Potser podem trobar un mirall, i això ja ho deixo a l'espectador. A la interpretació de cadascú, no, segurament? Sí. És 25 de gener, aquesta obra que arriba aquest diumenge amb la companyia Punisseguit Teatre. No sé si també teniu altres projectes ara entre mans, o esteu centrats en el 25 de gener, Eloi? Bé, ja estem preparant alguna cosa nova, una cosa ja diferent, això, però continuem centrats una mica en aquesta gira, perquè de moment no se'ns acaba. Continuarem després d'anjust,
i anirem seguint la gira. Tot i això, som una companyia inquieta que sempre busca projectes nous. Quant sou a la companyia? Doncs bé, aquí trobaran 5 actors, però la companyia és una companyia de petit format que no supera les 20 persones, entre tècnics, directors, actrius i actors. Per tant, petita, però suposo que amb molta empenta i per això continuem amb totes aquestes ganes.
Sí, la gran sort que tenim és que hi ha gent molt activa i que els agraeixo, encara que sigui des d'aquí, el fet que quan arriba una tardor o una primavera, agafem el calendari i els diem, veieu aquests diumenges, doncs d'aquests diumenges en queden lliure ben pocs, ells ho accepten i segueixen amb tota la il·lusió del món. Per a algú que no és professional i que no viu d'això, trobar gent tan compromesa, la veritat és que és molt difícil i jo els agraeixo profundament.
Doncs aquest diumenge una oportunitat per descobrir aquesta obra i aquesta companyia. Aquest 25 de gener es podrà veure a partir de les 6 de la tarda a la sala 50 en real i de l'Ateneu. L'entrada general costa 10 euros pels socis i sòcies de l'Ateneu, 8, i pels menors de 12 anys, 6 euros. Avui n'hem volgut parlar amb el director i també autor del text d'Eloi Falguera. Moltes gràcies, Eloi. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Bon dia.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Sis minuts i arribem al dos quart de dotze, el moment en què farem tertúlia amb en Jordi Agulló, l'Alina Santa Bàrbara, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Ho farem, però després de sentir aquest tema, aquest Hellness Blues, de Fleet Foxes.
Fins demà!
What's my name? What's my station? Oh, just tell me what I should do.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
You would wait tables in some run store.
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, fons i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Ara passa el minut de dos quarts de dotze. Cada dijous aquesta era el que fem és Tertúlia amb en Jordi Agulló, l'Alina Santa Bàrbara, la Montse de la Rea i la Joana Algarra. Molt bon dia a tots quatre. Bon dia. Sempre dubto quan presento el Jordi, perquè em que ho dic així de memòria i de vegades també el Jordi Amigos, sempre... I llavors avui... Dubtaves. És que ho he dit bé, però quan he acabat de dir ho dic, ai, ara no sé si... Sí, ho he dit bé. No l'has batgejar. Hi ha un amic meu que en lloc de Jordi li dic sempre és Jaume. No sé per què.
Passa, amb alguns noms passa, eh? Sí, sí, sí. Bueno, papi, tu estem molt contents que estiguis aquí. Felicitats. No, si t'equivoques, diu Jordi Amigo, diu amic de tots. Amic de tots. Demà el tindrem perquè, mira, aprofito ara, abans de començar amb altres temes, per anunciar-ho, però demà cap a les 12 i 20, més o menys, farem...
Una tertúlia on també hi haurà dues de les aquí presents, la Lina i la Joana, amb la Montserrat Canalda, també amb la Ivon i en Jordi Amigo, justament. És per lo del llibre, per lo del llibre dels 50 dones. Per parlar de la miscel·lània que hi haurà dimarts que ve, doncs farem una mica de tertúlia aquí amb algunes de les protagonistes d'aquest llibre, amb en Jordi i explicar una mica... Molt bé, molt interessant. Un projecte que està molt i molt bé, eh? Jo tinc gelosia perquè ara es posaran una medalla i ja veuràs tu, aquí no podrem parlar
La Montse i jo no podem parlar. No, res. Tu no ens coneixes i dius això. A més a més, una de les qüestions que hem destacat d'aquests temes, justament parlant amb la regidora de polítiques de gènere, la Gina Polo, amb l'alcalde, és que està bé que aquest homenatge es faci, que molts cops es fa títol pòstum, i que moltes de les protagonistes, justament per sort, encara us tinguem aquí. Sí, la gran majoria. 3 o 4 falten, però... Per això, que de vegades són molt antigues.
A vegades es va tard amb aquestes coses i en aquest cas crec que és una sort que es pugui fer aquest homenatge. És una mica burro, però la meva iaia deia el burro muerto se va del rabo. Si et fan l'homenatge quan ja ets mort, escolta'm, per què el vols? Tu no te n'assabentes.
Sempre he sospitat, diu, 50 mujeres que van deixar empremta aquí al cop i no. I jo dic, esclar, amb el pes que tenim, segurament al passar pel camí deixava estar. No, no, però segurament que heu deixat empremta. Mai millor dir. Segurament, clar, clar.
Somos mujeres de peso. A més no. Doncs a mà, ja ho dic, eh? Després, que va un quart d'una una mica més tard, aquesta tertúlia, per tant, fem aquesta cita per demà. Aviam, us agafaré. Aviam què diem. Agafaré i us escoltaré. Molt bé. En fi, parlem d'altres qüestions. Avui ho hem comentat també a primera hora i és difícil també, jo crec que tampoc no podem generar un debat molt gran perquè en tot cas es tracta d'una desgràcia, d'una d'aquestes...
tragèdies que en aquest cas arriba a Tunísia, aquest atemptat on han mort 20 persones ja, perquè un dels ferits ha mort. Déu-n'hi-do, 20 persones. El tema de les xifres de vegades és confús, no? Sí, és possible. De vegades sentim que moren milers de persones o centenars i tampoc no ho és afortunadament el nombre, sí.
I que una cosa no treu l'altra. Minimitzant un cas és horrible. Sí, però en aquest cas, precisament perquè és un atemptat. O sigui, no és una tragèdia natural que hi ha una inundació... Però tampoc no ha estat un atemptat. De matar. De matar ningú.
No ens carreguem aquests, ens carreguem els altres. Exacte. Quin sentit té? Cap ni una per dir que tenim un cert poderiu sobre la bossa. Sembra el terror, no? Sembra el terror. I el que és més fumut, al meu entendre, és aquesta imatge que dona de la gent de l'islam.
Perquè l'islam en si també és una religió pacífica. Segons ell malinterpretada. L'altre dia el Marc Margineda, sabeu qui és? Sí, el periodista que va estar retingut. Va estar a Síria, no? Sí, sí.
el mal sentit. Explicava també, en aquest cas feia la comparació, fins i tot, doncs, deies que ell es negava fins i tot a parlar d'estat islàmic com a nom, perquè... No és, no és. I parlava, doncs, que no es podia fer aquesta associació perquè era com parlar del Ku Klux Klan, segons com feia aquesta relació.
amb salvant distàncies en coses. Sí, sí, però sí. El conflicte va més enllà. Però què crea això? L'altre dia jo creuava allò que es veu el xapat amb aquelles vidreres que n'hi ha. Hi havia tres persones amb un aspecte molt moruno. L'aspecte, l'aspecte. Bastits de blanc.
Com si portessin xil·lava o alguna cosa. Sí, com una túnica, una túnica, sí. I al passat jo anava amb les meves filles, que són guapetes, i estaven així, mirant-se'ls així. Jo dic, niñas, a venir con la madre, perquè es rapten. Vull dir, és que ja et crea una mica de... Estàs una mica mentalitzada. No, et crea una mica de sensació i això...
Segurament un dels col·lectius afectats aquí, en el cas de casa nostra, arran de tot plegat, és aquests prejudicis. Aquesta desconfiança i prejudici. Cosa de tots, de cadascú, de l'educació que haurien de tenir.
Sí, però haig de ser molt ample de mires per intentar col·locar-te al seu lloc. I això a vegades... Ho hauríem de fer. Ho hauríem de fer, però a vegades, col·locant-nos tant al seu lloc, ells també s'en aprofiten unes atribucions que no... Però això quan parlaríem de radicalismes, quan parlem de gent que tranquil·lament viu la seva religió...
Però ells aquí fan el que li dona la gana. Ara fora micro, ho comentam, a Lleida van tirar cap enrere. Lo del burca. Lo de les dones amb el burca i tot això en llocs públics. I aleshores, dic jo, jo quan vaig anar a Terra Santa, que vaig anar a les mesquites, vaig haver de deixar les sabates i si vas amb la meva jove que va anar a Alexandria, li van obligar a portar vel
I al Vaticà el posen una bata impermeable. Ara ja no. Sí, perquè nosaltres el grup que vam anar a Itàlia, una noia va intentar entrar al Vaticà i una fandilla molt curta. A mi m'han donat capes. Li van fer posar un mocador d'aquests de coll, li van fer posar lligat a la cintura perquè no portés aquell mini-short.
No, no, clar. Per contra, a Montserrat venen els turistes. Altres anys no ho sé, però en el temps que jo hi he estat, o sigui, que han entrat senyores alemanes altes, gordíssimes, con unos tirantes así, enseñando todos los senos, i a més a menys amb uns minijorts que ensenyaven fins a les vergonyes.
i ningú no els hi ha dit res. A més, els homes, un amb una armilla, o sigui, completament despullat de cos, amb una armilla a sobre. De tota manera, aquest seria un altre tema. Tot acompanya. Jo crec que hi ha d'haver un cert respecte per unes coses...
Que no s'ha de traspassar aquesta línia, no? Perquè si tens un respecte per tot el que existeix, tu no aniràs a una iglesia a visitar-la, encara que sigui visitar, que ja no sigui ni a foie ni a res. Tu no aniràs a aquest aspecte. Jo no hi aniria posada així, amb un short i sense mànigues. Això també és el tema de tot el turisme. Per respecte. Tot i que no fos catòlica, per respecte.
Sí, sí. Perquè amb altres igleses que has anat a l'estranger, també has hagut de respectar les seves coses. Per exemple, amb altres igleses fan pagar per entrar a visitar-les. I tant. A fora d'aquí. I tant. Mira, jo a Pamplona és el primer lloc. Aquí també, eh? Ara ja també, abans a la catedral, no. Però a Pamplona va ser el primer lloc que el meu fill i jo vam pagar 500 pessetes cada un per visitar l'església. L'església i el museu.
Jo crec que cada lloc requereix una vestimenta i s'ha de fer respectar. A mi no em va costar res treure'm les sabates i deixar-les allà. El que em va costar després és trobar-les. Perquè hi havia molts. Entres descalços.
Jordi, tenim també que de moment encara no t'hem sentit. Bé, són temes que hi ha que retar-los amb molta delicadesa perquè estic absolutament en contra de l'aplicació sectària de les religions. Traies l'anquisició que per ser-hi ha acabat. Afortunadament. I afortunadament ha acabat. Llavors no estem lliures de pecat el d'aquí, per dir-ho.
i per tant hi ha que mantindre molta frialtat a l'hora d'analitzar les coses i d'aplicar les lleis. I aprofito per dir que al Tribunal Suprem, per exemple, s'ha saltat les lleis o la proporcionalitat que hem de tenir les lleis al condenant a 8, entre altres, que no ha demostrat quines coses havíem fet,
I els han condenat a 3 anys, això és una bestiesa enorme. Jo en volia parlar també. Jurídicament parlant, una cosa és que demostren els fets i altra cosa és que ho facin com a aplicació per condenar a tots. Si és així, tots els banqueros han d'estar tancats, perquè últimament no fan més que robar-los. Si apliquen que hi ha que condenar per condenar el col·lectiu, doncs que els banqueros estiguin allà en condena per pètua.
I els fatxes de Madrid, per agredir, que van entrar a un saló en perill físic i en un gran perill que va córrer, els han coordonat 500 euros. Si això és proporcional, per tant, aquestes coses, ahir els meus companys del CUP, se'm van sortir al Parlament i van dir que això era una burla. Era una burla de justícia.
multar aquell periodista amb 60.000 euros per dir los cerdos, catalanes i bascos que van venir al partit. En aquest cas, exacte, la multa ha estat més alta. 60.000 euros? Ai, 60.000, què serien? 10 milions.
10 milions de pessetes. En aquest cas, el cas aquest de la condemna del Parlament, que a més en aquest cas sí que hem sentit veus de totes menes, perquè aquí creu que, les veus del govern, però també en cas de tertúlies, qui ha defensat que es rebi aquest càstig, hi ha qui, evidentment, ha parlat d'aquestes... Jo estic parlant de proporció. Els joves que es passen...
Els han d'aplicar la llei als fes que han fet. El que no poden fer és agafar 8 al voleo en nom de tots i aplicar-los 3 anys de presó per fer de voleo. Que tanquen a tots els banquets. Tanquen a tots els banquets que estan robant milions d'euros. Jo vaig tenir companys que són periodistes que no va ser empenta sols. Els van escopir. Els van donar cops de puny. Els van donar cops de puny.
Aquests que ho demostren, aquests qui són els que ho han fet, quins són els que ho han fet i aquells que els apliquen la proporcionalitat que marca el codi penal. No hi ha que carri la xaqueta a la Montserratura. Van fer coses empentes. Estic dient que el tema de la proporcionalitat. I que les condenes són individuals. No són agafar avui tal voleu i aquests es toca. Aquest es toca per tots. Aquest es toca per tots.
Això és el que ha fet un Tribunal Suprem, que alhora, el que és de Madrid, és a posar 500 que posaran en perill de mort, entrar en un lloc, en un saló i agredir. Diu. Perquè l'agressió que ja acaben d'entrar a la Blanquerna va ser molt més greu. Era molt greu. Era un lloc de sal tancat. Millor saltar que podia haver-se provocat. Això, 500 d'euros de multa. Toma, toma ja.
jo no estic pensant que no es condemnen els que han fet el burro que si adonen que estan fent el burro si volen jugar anarquistes però que es jutgen per els fets que fan no que jutgen els companys que no tenen culpa perquè en van agafar uns quants dels que van agafar que n'hi ha una vintena
Bueno, clar, recordem el cas de Ciutat Morta, no?, amb diferències, però que una mica era allò d'anem detingut tres, tot i que sabem que... Sí, que n'hi ha molts més. I que hi ha algú altre que... Si la justícia... Aviam, et quedes molt decebuda perquè no té el mateix reser per tot. I aleshores és injusta. És totalment injusta.
Llavors, en termes generals, tendim a perdre el sentit, com veiem aquestes injustícies, com la de Tunis, els atemptats i tal. Després hi ha atemptats institucionals, com és bombardejar la població civil,
que ha fet Israel contínuament i ha matat 1.042 persones en l'assalt que va fer i no només les persones sinó que va destrossar totes les cases que estan passant l'hivern vivint en tendes hospitals carreteres van destrossar tot això és una genòsi la premsa que està dominada per
pel lobby israelí mundial, les grans premses, però ahir es caien, es caien, o minimitzen, o caien o minimitzen. I aquesta és la realitat que veiem. I ara guanya aquest senyor, que encara té un govern més radical, que pot conduir a la catàstrofe de la humanitat. Perquè té més força ara. Pot conduir a la catàstrofe de la humanitat. Primer, en primer lloc, que ell ja va dir que d'estat palestí ni parlar-ne. No, no, que sigui.
Si ell manava que es despedissin de la nació palestina. I ara resulta que les enquestes li eren nefastes i han dut que ha guanyat. Ha guanyat. Dintre de poc hi haurà enquestes i hi haurà qui guanya. El que dic a les reflexions respecte a això, qui impedirà que els savis àrabs
que ja en tenen, en Pakistan tenen armes atòmiques, no sé si hi ha algun altre lloc que en tenen també, que l'Iran al final en tingui o que les facin brutes clandestines d'estes vegades. No ho impedirà ningú. La violència només porta més violència. Sí, sí.
i si pensen que van a tal i les bombes atòmiques que ells tenen els centres il·legals a la comunitat internacional Israel no servirà de tapadera perquè conforme la gent no se sap que va on va el vent i li afecta Jordania que no té res a veure o els afecta ells si el vent acabaria li cremarà tots els camps de producció en un país tan petit i rodejat com Israel li crema els camps totalment i el cop tothom en cançer
i si es poden menjar és un perill molt greu és que tots en tenen per no utilitzar-la per això es va fer el tractat de no agressió nuclear per això es va fer perquè ells mateixos surten perjudicats al mateix lloc en tenen docentes sense ser legal en la comunitat internacional no són potència nuclear ni estan en el tractat i les que ignorem
i tots els mitjans que ignorem perquè l'altre dia parlaven que del bisbe Romero del Salvador no el va matar perquè li van fumar un tret però va ser una bala d'aquestes que són d'aquelles que com es diu d'aquelles que es fan fragmentàries dintre exploten a dintre llavors si hagués sigut un tret normal no s'hauria mort
Avui en parlen a la Conta de la Vanguardia. Sí, però com va ser fragmentària, doncs el va fragmentar. A dintre l'explota, l'ha rebentat tots els òrgans. El món aquest és el que tenim. I és el que hi ha. En el bé, en el mal, i els sectarismes. Per tant, no poden caure en la trampa dels sectaris.
I com ara ha fet l'alcalde Badaló una altra vegada, parlant de tots els emigrants com lladres. Ostres, tu persegueix els lladres. Persegueix els incívics. Fes complir la llei. Però no acudes ni generalitzes que tots els romanos són lladres. És que és fals. Que tots els gitanos són lladres. És fals. Això ja s'ha menjat molt en els últims 10-20 anys. Menys mal. Però ahí està, que no es pot generalitzar.
Sí, però mira, vas sortir a l'Egit, eh, a Badalona. Tot i que a Badalona semblaria... Juguen això per l'aport de les classes mitges de Badalona que estan a terra i juguen aquests sentiments, els sentiments de ràbia contra els pobres. Perquè embruten, perquè són pobres i perquè no saben ser cívics, juguen els sentiments aquests. Però ell és una persona conscient, ell és un criminal en potència. Quan està predicant això,
Bé, ja l'altra vegada li va fer servei. L'hem portat al judici dues vegades i ara el portarem a la tercera vegada. El portarem per aquestes declaracions també. Aunque el jutge digui que sí, que està mal dit, però que entra dintre del dret a... D'expressió. Això va ser l'última. No va dir que no estava mal el que havia dit.
Només va dir que entrava dintre de la llibertat d'expressió, del polític i tal, ratllant el tema. Està predicant l'odi. No va ser també el representant del govern d'Andalusia que va fer aquella parrafada que va dir els catalans? Contra els catalans, sí, també. Que no volia que fos Andalusia.
Que Catalunya manés a Andalucía. Un catalán. No, que Andalucía fuera regida desde Cataluña. Y que además fuera una persona que se llama el partido Ciutadans y él se llamará Albert. ¿Qué tiene que ver las narices a comer trigo?
l'odi o l'engany. Suposo que això... Això vent. Això entra dintre dels cervells. Vent, vent, vent. Per això no podem caure en... Simplificar. Simplificacions. Hem de tindre el cap fred, ben clar i fred. I no podem justificar tampoc cap de les coses. Perquè tot això va com el temps de l'alerta.
Perquè encara ningú, de moment, tu que tens aquí l'ordinador, potser ho saps millor que nosaltres, però aquest matí encara ningú no havia reivindicat l'acte. Segur que són aquests...
aquests sectaris que les lleis i els serveis secrets legalment haurien d'acabar amb ells ja que no van poder carregar-se al Parlament els han de treure de la història
I la història humana és molt cruda. En el segle XVI, a vegades en Àfrica, unes tribus salvatges anaven avançant fins a 500 quilòmetres menjant-se-ho tot. Animals, persones... I tot el que trobava en caní. Tenia que anar a l'imperi britànic o portugués.
aliat amb altres, a matar aquella gent que ja no tenien ningun sentit. O sigui que la història comença molt crua. Però amb aquesta excusa... No podem perdre els... Amb aquesta excusa, Europa va fer a cops de cartabó totes les fraccions, està per a mi, està per a mi, està per a ti i està per allà. I això és el que no deu ser. No, el que passa és que mireu els elefants que no saben quin estatus és per on passen.
Necessiten aigua. És a dir, que els animals salvatges no tenen estats. No tenen nacionalitat. Tenen terres. Tenen territoris allà on poden viure. I l'humanitat hauria d'aprendre...
a conviure i que la Terra és de tots i tots hauríem d'anar perquè la Terra és salvar la Terra. La pel·lícula que vam fer l'altre dia, el dissabte, no la vau veure? Que és famosíssima, s'ha vist mons de vegades. Adivina qui en viene a cenar esta novel·la? Home, és una de les meves pel·lícules preferides. És preciosa.
Sini Poitier. L'havia vist això de ben petita, la vaig veure, però és d'aquestes que em va quedar... Ara que toques el tema dels negres, en els anys 20, 1920, als Estats Units, em van matar per la Lady Lynch, negres...
Milers, milers i milers. Esta setmana hi ha un article, alguna cosa gravíssima. Això fa cent anys, eh?, a la humanitat, a la Norteamèrica. I ara que s'estan descobrint totes les coses, diuen de tot l'exèrcit americà, que venia a salvar no sé què, les violacions que ha comès...
i tot, perquè també hi ha molta gent dintre de l'exèrcit que són verdaders, ja no patriotes, sinó aventurers i... Mercenaris, mercenaris. Però per què penses que els Estats Units no va signar la d'això de l'AIA, el tractat de l'AIA de...
Del Tribunal Penal Internacional. Home, perquè a partir d'aquí les escenes ben tapades. De totes maneres, i una cosa que podríem dir que la humanitat ha avançat una mica, és que abans totes aquestes coses, que ara ens angoixen molt de sentir-les, que si la gent, l'altre dia ho vaig dir i ho dic, tens aquesta mica de...
De sa momenta i de neguit, i d'una mica de pesadumbre, que t'han tret una mica de l'alegria, és perquè te n'entenes de totes aquestes bestieses i el moment. Excés d'informació, potser. Excés d'informació, però independentment d'això, també segons compten encara més al tanto perquè tot queda reflectit.
Ara sí, ara sí queda més. Si voleu passem a comptar acudits. A mi se m'acorda l'acudit d'aquell. El PP és una ONG, ara, eh? El PP és una ONG, ara. Home, és clar. Sí, senyor, cuida dels seus cartells, arregla les seves seves perquè els pobrets estaven al carrer. Home, per favor. Fa grans mítings.
Jo us volia preguntar també, ja que estem així, m'ha agradat molt la tertúlia tota la que hem fet, però ja que ens queden aquests sis minuts, per tot el tema de la polèmica amb l'escultura que s'ha de posar el Magba. Ah, sí. L'heu vist? Sí, sé que l'he vist. Por triplicado, cuadruplicado... Ha passat l'efecte del revés, eh? Els poderosos no saben en quin món estan encara, estan idiotes, perquè l'únic que fa això és multiplicar...
La visita. No la visita, el coneixement... La crida. El coneixement del tema, que passa a ser a fer i passa a nivell universal. Si no hagués quedat en una minòria... No, perquè el director del MACBA té... Que no per el parecido.
O sigui, té facultat, té poder per dir que... Per no acceptar l'estàtua, diguéssim. Té prou criteri per saber les coses que són adequades o no. I que la seva manera de veure que s'ha d'ensenyar l'art a la gent, per molt modern que sigui... Però no aquest tipus d'art.
Però aquest no. I com va parlar amb el comissari de l'exposició i va parlar amb l'artista. I l'artista... És que el rei Nassofia l'ha exposat, aquesta estàtua. Ja, ja.
I aleshores va dir que ell en aquell moment va considerar que no era adequat, que ell és responsable, que demana perdó, però que ell va considerar que no era adequat. I aleshores l'escultora va dir, ah, doncs si no em poses aquesta, no et poso cap de les altres. I llavors la resta, clar, ha fumut la gitza a la resta de pintors i d'artistes perquè s'ha clausurat l'exposició. I clar...
El problema és que aquests poderosos no s'enteren que si ho deixen passar, no s'enteren ningú, només que els cercles... No, a mi no, perquè a mi el mapa... I ara és milions, i les desenes de milions que s'han enterat pel tema aquell, és impressionant el salt. Dic que és tonto, és tonto. A mi si em preguntes personalment dic que no li trobo ninguna gràcia i ja està.
No, no, ja està. I n'hi hauria... A més, estèticament... És que no té cap interès. No té cap interès. Però ja està, està en la seva llibertat. De fer el pallasso, doncs que falla el pallasso i apunto. Però és que han perdut... No saben en quin món s'està. Jo, personalment, el MACBA em va decebre molt una vegada que vam fer totes unes columnes dedicats a l'Holocaust amb aquells caixetins que representava que era tota la gent que anaven cremant.
I em vaig angoixar tant que dic, jo el magma no tornaré mai més. I això que a portes obertes, quan el van inaugurar, vaig fer dues hores i mitja de cua. A Berlín el monument d'homenatge a l'Holocaust justament també és aquesta sensació. El que passa que, clar, suposo que el seu aire lliure... No atreu tant.
Home, dos cops que hi ha estat, la sensació és aquesta, que dius, Joana, eh, també, perquè entres allà i entres amb aquesta sensació de... I a més era, entraves per un costat i sorties per l'altre i tot allò, tot aquelles... I penses, pobres criaturetes, pobra persona. Mira... Sos angoixat. Sí, molt, molt.
Tenim llista del PSC, ja s'enjust, de cara a les eleccions municipals, i un dels tertulians, avui no el tenim aquí, ara fa uns dies que no el tenim, però un dels tertulians que tenim aquí està en aquesta llista. No sé en quin lloc, però sé que està. Entre el 10 i el 20, eh? Però li ve, eh?
Ah, i de la llista Ah, vos farà els mítings amb poemes? No, però està molt lluny de la llista Sí, sí, exacte, és més una cosa de suport no estan els primers set números però en tot cas però jo ja em vaig riure amb ella i dir però escolta'm, sí, sí, vas a la llista però vas anar a la presentació de la Laia Frotats, eh? Perquè està el cas de tot el que hi ha es vas anar
Diu, home, és que s'ha enterat. I recordem també que ahir vam parlar amb Lluís Montfort, Guanyem Sant Just no es presenta finalment com a candidatura, el que passa que iniciativa, per tant, es presentaria com una mena de llista oberta o una llista així per aigües que canviaria el nom, és a dir, no seria com a iniciativa, i alguns d'aquesta assemblea s'incorporarien. Una candidatura que encapçalarà Lluís Montfort i Just fos salva.
Bueno, i una cosa que teniu que dir... Dic per no informar-vos de les coses de Sant Just també i de la política. El Jordi li és igual, però a nosaltres tres ens va bé. La primera part del Barça va ser una cosa excepcional. No, i part de la segona també. El Messi va estar sensacional. Jo ja estava veient i m'estava caient per les d'això, per les altres eleccions. Tots els meus cunyats i rius i la gent del COI, de família, no? Tot són culeses.
Sí, no, no, però és que ahir es va superar. La primera part, si la segona part, bueno, independentment va parar el penal. No, no, independentment d'aquest porter ho va parar tot, eh? No, no, però dic que Teres, el del Barça, dic que també... No, no, però jo em refereixo al del... Oh, l'altre ho va parar tot, eh? L'altre ho va parar tot, eh? Un d'esquena va posar el cor. No sé si no la seva vida tornarà a fer un partit com el d'ahir. No, no, el van anar
Felicitats. Va ser un partit de portes, eh, realment. Sí, de portes. Que vas sortir a passejar a l'àrea. També. Que vas sortir amb la pilota a passejar per l'àrea. Marxem. Se'ns acaba el temps. Que vagi molt bé. Molt bé. Adéu. Adéu.
Bon dia, us informa David Badia.
Localitza en sana i estalvia la parella valenciana que havia desaparegut a Tunís després de l'assalt al Museu del Bardo. S'havien amagat després d'un atac que va fer 22 morts, inclosos a dos assaltants. Demà arribarà a Barcelona, el creuer on viatjava la parella de jubilats barcelonins, que va morir en aquest museu. Les utilitats de Tunísia continuen les investigacions per localitzar possibles còmplices dels autors materials de l'atac. I en aquest context d'amenaça terrorista internacional, el director dels Mossos, Albert Batlle, admet la seva preocupació.
Preocupació per la magnitud de l'amenaça, però a vegades també confiança pel grau de coneixement i de capacitació que les nostres policies tenen. Evidentment aquesta és una condició necessària, però no suficient per fer front a l'amenaça terrorista.
Notícies breus, Maite Curto. La PEERI ha debat a aquesta hora en un ple extraordinari les suposades irregularitats investigades a partir de les denúncies de l'ex número 2 Marta Camps, Lleida Noelia Casellas.
Bon dia, el ple ha començat amb una exposició de gairebé tres quarts d'hora de l'alcalde, el socialista Àngel Ros. Ha explicat tota la informació facilitada antifreu i anticorrupció, ha detallat el seu sou i les dietes cobrades des de 2010 fins l'any passat i n'ha assegurat la legalitat. Sobre la concessió de la discoteca, diu que se'ls va rebaixar el deute que tenien perquè no havien pogut utilitzar tot l'espai i que ho van acabar pagant tot. Ara és el torn de l'oposició. Noelia Casellas i Ramon Dalmau, Unitat Mòbil a la Paeria de Lleida.
El Banc Madrid desapareix abocat a la liquidació perquè no serà rescatat. Els seus clients només podran recuperar un màxim de 100.000 euros. A la banca privada d'Andorra tampoc es descarta aquesta opció, tot i que busquen fórmules menys traumàtiques. Andorra la vella, Eloi Barrera. Bon dia. Les autoritats andorranes confien que no calgui arribar a una solució tan dura com la de la seva filial espanyola. Aquí serà clau la multa que pugui arribar dels Estats Units per les operacions de presumpte blanqueig de capital. Vladimir Fernández, auditor i assessor econòmic andorrà, és optimista.
BPA és una entitat solvent, té patrimoni. La multa, bàsicament, haurà de ser proporcionada al tamany del banc. El Col·legi d'Òptics de Catalunya recomana a les escoles que si els nens no tenen ulleres de protecció per mirar l'eclipsi parcial de sol de demà, evitin sortir al pati i és que fer-ho sense protecció pot provocar danys a la retina i a la còrnia.
A aquesta hora estan convocats representants de l'esport català per un acte reivindicatiu Barcelona-Montserraia.
Tot el clam, sortim a guanyar, denuncien que les noves lleis estatals ofeguen la realitat econòmica de les entitats esportives de base que funcionen bàsicament per l'explicació voluntària de les persones. En uns minuts es llegirà el manifest en denúncia dels greuges de l'esport. Treu suport de 7.500 signatures, 45 consells esportius, les 69 federacions esportives catalanes i els 12.500 clubs del país.
Montserrat, Catalunya, Ràdio Espacial, el nord de Barcelona. En bàsquet aquest vespre, un quart de vuit, Eurolliga, Estrella Roja, Barça, a l'Europa League de Futbol, aquest vespre a les 9, Sevilla, Vilareal. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. Bueno, la companyia Punt i Segui Teatre representarà diumenge a Sant Just, una obra que narra el dia previ a l'entrada de les tropes franquistes a Terrassa. El 26 de gener del 39 és una representació que s'emmarca en el circuit d'arts escèniques amateurs, Espaià, que torna diumenge a l'Ateneu, amb l'obra 25 de gener, escrita i dirigida per Eloi Falguera.
Punt i seguit teatre dramatitza aquest dia abans que les tropes nacionals entre siguin a Terrassa, tot plegat barrejant comèdia i drama per fer reflexionar l'espectador sobre la guerra civil. L'obra es podrà veure a la sala del 50 Anari de l'Ateneu diumenge a les 6 de la tarda. Podeu comprar les entrades anticipadament al web de l'Espaià, espaià.cat. L'entrada costa 10 euros, per als socis i sòcies de l'Ateneu costa 8 euros i per als menors de 12 anys 6 euros.
El poema Illa escrita de Jaume Pont i el cantautor Ovidi Montlló seran protagonistes del Dia Mundial de la Poesia a Sant Just. Nombroses entitats santjustenques impulsen demà la celebració d'aquesta jornada que es comemora el 21 de març amb un acte a l'Ateneu. Cada any la Institució de les Lletres Catalanes dedica el Dia de la Poesia a un poema determinat i en guany li dedica el text Illa escrita del poeta lleidatà
Jaume Pont. D'altra banda, el Dia Mundial cada any es dedica a una efemèrida literària destacada i es recordarà en aquest cas. El poeta i cantautor Ovidi Montlló, l'any que es comemora el 20è aniversari de la seva mort. El Dia de la Poesia Sant Just se celebrarà demà divendres a les 7 de la tarda a la sala del cinquantanari.
I acabem recordant-vos que aquest diumenge hi haurà una botifarrada solidària a l'Ateneu per recaptar fons per l'equip Sant Justenc que s'ha inscrit a la Trail Walker Girona 2015. De moment, l'equip de la CEA es porta recaptats més de 742 euros, però necessiten aconseguir-ne 1.500 abans el 13 d'abril per participar d'aquesta ultra-trail solidària amb benefici d'Oxfam Intermont. Per seguir sumant fons, diumenge a partir de les 10 al Pati del Roure se celebrarà aquesta botifarrada solidària oberta a tothom. El preu serà de 6 euros i també es podrà comprar la samarreta de la participació de la CEA a la Trail Walker.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sánchez Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del poble al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
She put it to the test.
Oh, she doesn't know much, but she knows this. Life's too short not to take risks. Oh, she steals herself and she goes for luck. She pulls the trigger and lifts it up. Oh, living up. Oh.
Bona nit.
Oh, she doesn't know much, but she knows this. Life's too short not to take risks. Oh, she steals herself. She doesn't give a fuck. She pulls the trigger and lifts it up. Oh, oh, lift it up. Oh, oh, lift it up. Oh, oh, lift it up. Oh, oh, lift it up. Oh,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
One, two. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonoras, fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema.
Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Això és espectacle.
Dos minuts i un quart d'una del migdia, aquesta hora el que fem és parlar de teatre i, per tant, saludem la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica, ja la tenim gairebé a punt. Acabem de fer aquest desplegament per la taula de l'estudi 1 de Ràdio d'Esvern, com és habitual cada dijous, i preparant les novetats teatrals, recomanacions i altres qüestions vinculades amb el món del teatre.
Avui, a més a més, també parlarem de l'actriu Àngels Poc, que va morir aquesta setmana.
En aquesta secció teatral que fem cada dijous, bon dia, Maica. Bon dia. Avui deia que estàs fent aquest desplegament, el que ens tens acostumats cada dijous, per tota la taula de la ràdio, que per parlar una mica de novetats teatrals, recomanacions, i també avui aquesta notícia trista pel món teatral que hem sabut aquesta setmana. Sí, comencem amb això. A mi em fa molt de pena, però, vaja...
Ha mort una gran actriu, una gran actriu, tot i que mai va fer personatges principals dins d'una obra. Era una actriu de repartiment, com es diu ara, magnífica, i que va començar, doncs, més o menys per als anys 80, l'Àngels Poc. Jo vaig tenir la sort de treballar amb ella un parell de vegades,
La primera ja fa molts anys, l'any 93, que vam fer un dia de la Mercè Rodoreda, i ella era una de les minyones de la casa de l'obra, no?,
Era una minyona especial perquè, bé, era la més important de la casa, la que sabia tots els misteris i tots els secrets dels senyorets, no? I també havia tingut un... Tu ja m'entén, deixa'm... Bé, doncs aquí la vaig conèixer. Era una dona sèria, responsable, treballadora, com mai...
Havia nascut a Terrassa i vivia a Terrassa i continuava vivint a Terrassa fins al dia de la seva mort. Va néixer en el 48, per tant tenia 66 anys, ara quan ha morit. I la veritat és que, tot i que estava malalta perquè tenia un càncer, la vam poder veure el 2013, o sigui, no fa tant de temps, al Teatre Nacional...
on cal dir que el Teatre Nacional ha treballat moltíssimes vegades. Fent de secundària, com deies. Sí, de secundària sempre, sí. Però ha treballat moltes vegades. I l'última etapa de la seva vida estava al Nacional dins de la companyia T6, te'n recordes? Sí, sí. És veritat, ara que ho dius, jo he vist un espectacle d'aquests del T6, ara fa un parell d'anys o tres anys, i és veritat que recordo que hi ha...
És l'última vegada que la vam poder veure a sobre d'un escenari. Evidentment, al llarg de tota la seva carrera, que ha estat llarga i plena, ha treballat sota les ordres de la Cantitat de G. Va començar a Terrassa, va estudiar també interpretació a Terrassa...
I després ja va començar a voltar per Barcelona i ha estat una persona que ha treballat amb el Pau Monterde com a director, amb el Sergi Bellvell, amb el Calix de Vieito, que és quan jo la vaig conèixer.
amb el Lluís Soler, vull dir que és una dona que ha treballat amb tots els millors directors de teatre de Barcelona. Però, curiosament, i a vegades passa això, una persona que ha estat tota la vida treballant al teatre i fent molt bona feina en el teatre, la fama, perquè la gent la coneix, és justament per la televisió, no? És que va fer un paperàs a Estació d'Enllaç.
Allà sí que era protagonista. Sí. Com protagonista, però feia la dona de Joan Maria Pou i era un d'aquests papers. Jo era bastant petita, però la recordo molt, la sèrie i també el seu personatge. Ja he dit que era una gran actriu.
i res ha fet quantitat d'obres i ja dic últimament estava com una mica en el Teatre Nacional estava dins del Teatre Nacional i tots els papers que sortien de la seva edat i de les seves...
emocions i tal, doncs la trucaven a ella per fer-lo. És una llàstima, de veritat, que hagi mort ja tant d'hora perquè li quedava encara molta, molta vida, sobretot perquè era una persona, ja dic, una persona discreta, generosa, intel·ligent i molt, molt, molt treballadora.
En fi, tenim una ratxa ja, eh? Sí, Déu-n'hi-do. Tenim una ratxa, eh? Perquè cada setmana obrim o tanquem amb una notícia d'aquestes, eh? És veritat. O sigui que esperem que canviïn els temps perquè s'estan anant actrius...
De les millors que hi ha. Per cert, parlant d'això, m'he recordat de l'Analizaran, i aquest any es donarà un premi, que es diu Premi Anita, que serà en memòria de l'Analizaran. Ja en parlarem quan sigui el moment de donar-lo. Doncs parlem ara d'altres qüestions. Parlem de teatre, de novetats, de recomanacions. Què ens expliques, Marc?
Doncs mira, parlem per als més petits, que n'hi ha dues cosetes que poden ser interessants. Per als més petits, petits, petits de la casa, o sigui, des que tenen mesos fins als 5 anys, més o menys, 4 o 5 anys...
Torna un espectacle magnífic, jo el vaig veure la temporada passada, i és el concert per nadons. El concert per nadons torna amb un nou repertori, vull dir que si van portar el nen en sis mesos el poden tornar a portar perquè és un nou repertori diferent, el que faran ara...
I la veritat és que en aquesta segona temporada, el concert per nadons ja està tenint molt d'èxit. És una bona proposta. Les entrades ja s'estan venent, però molt. És important per als nens, molt important diria jo, perquè la primera música que escolten...
i això és veritat, és la del batec del cor. Clar, clar. La del batec del cor de la mare. I a partir d'aquest moment que escolten aquesta música i aquest ritme, ja comencen a sentir la música dins del seu cos. I per això estan fent aquest espectacle de concerts per nadons.
Està produït per la temporada alta, el Canal, el Centre d'Arts Escèniques de Salt Girona, en fi, i hi ha moltíssima gent darrere d'aquest espectacle. No us penseu que és una persona allà tocant un flautí, eh?
No, no, és veritat. Estan la Laura Codina, el Jordi Santanar, el Jomanel Coixinyo, Fallo de Gràcia, Keral Prats... Va, un llarg repartiment. Molt bé. Que fan les delícies i els somriures dels nens petits. Està recomanat, ja dic, fins més o menys als cinc anys, eh? Però val la pena d'anar-hi. Molt bé. I després un altre que...
que també és molt, molt recomanable, és també una reposició, però val la pena, que és la Pipi Calzas Largues. Tu te'n recordes de la Pipi Calzas Largues? Sí. L'has vist? No he sigut mai gaire fan per això, eh? No era un personatge que m'agradés massa. L'he vist, l'he vist, l'he vist. Però de petita l'havies vist, no? Sí, sí, sí, però mira, és d'aquests que no em feia... Però sí, sí que la tinc vista i tant. Bé, doncs la Pipi Calzas Largues torna al teatre...
el Teatre Regina, que ja saps que és especialitzat per teatre per a nens, encara que ara han començat a fer també teatre per a adults, no? I fa 10 anys que la companyia Lississat fa aquest espectacle de la Pipi Casasargas. Jo el vaig veure fa, no sé, un parell o tres temporades, em va agradar molt, és molt, molt simpàtic, i evidentment el que expliquen és...
Doncs el mateix, una mica, que veien a la tele, les trepalleries que feia aquesta nena, pèl roja, no? I tota picadeta, no? És realment molt recomanable per als nens. Aquí sí que són una miqueta més grans, no com el concert per nadons. Jo penso que a partir dels 4-5 anys, cap endavant, pot anar bé aquest espectacle. I el millor d'això...
és que estarà, com que ara ja ve Setmana Santa, doncs comencen aquest dissabte les representacions i estarà al llarg de tota la Setmana Santa, cada dia, dies dies feiners, normals, que els pares tenen els nens i no saben què fer o els avis tenen els nens i no saben què fer amb ells. Una bona proposta. Doncs a les 6 de la tarda al Teatre Regina es pot anar a veure la Pipi Calzas Largues. Està molt bé. Jo crec que és una bona proposta per als nens.
I ara ja, si et sembla, parlem una mica de teatre per gent gran. A veure, què tenim? Mira, per celebrar el Dia Mundial del Teatre, que és el dia 24 de març, el dimarts que ve, exacte.
Es fan moltes coses, moltes, dins del Dia Mundial del Teatre. Però jo he escollit una, perquè si no n'hi ha moltes. Una proposta. Sí, una proposta que fa la Fundació Romea. La Fundació Romea ja saps que els dilluns fa gairebé una vegada o dos al mes o lectures dramatitzades o taules rodones i tal. Doncs en aquesta ocasió, en com a vibració del Dia Mundial del Teatre, serà Xavier Albertí,
que és director de teatre, actor, gestor teatral, compositor també ho és, i a més a més és el director del Teatre Nacional de Catalunya, ara mateix, ens parlarà en una conferència de temps i teatre. Això serà al Teatre Romea, evidentment, el dimarts 24, a partir de les 8 de la nit. Això és una de les propostes del Dia del Teatre. Una altra proposta...
és la de la Sala Beckett, que el dia 24 també, a partir de dos quarts de deu, o sigui a les nou i mitja, a Gràcia, a la Sala Beckett de Gràcia, faran una lectura dramatitzada d'escenes que han sorgit del curs que va donar Esteve Soler. Ja saps que a la Beckett fan molts seminaris d'escriptura, no? Exacte.
Doncs en aquest cas, l'Esteve Soler va donar un curset d'aquests d'escriptura dramàtica i ara es farà una lectura dramatitzada de les escenes que els alumnes han fet durant aquest curset. La direcció d'aquesta lectura és de la Glòria Balanyà...
I els autors són justament els nois i noies que van intervenir en el curset i els que fan la lectura són gent també molt, molt jove que està una mica lligada a la sala B. Això serà dimarts 24...
A dos quarts de deu, a la Sala Bequet de Gràcia. Però és que el dia abans, també, a la Sala Bequet, es podrà veure una altra lectura molt i molt interessant perquè és del Manel Dueso. Sí. Manel Dueso ja saps que és actor, director, autor... Toca moltes, moltes tecles, no?, el Manel. Doncs, l'obra es diu Jambo Buana,
I aquesta lectura estarà interpretada per la Montse Germán, la Miriam Iscla i l'Ària Márquez. Són tres actrius de lo millor que tenim. I hi ha una petita col·laboració del Babushan, que també és un home que coneixem molt dins del teatre del nostre país. Això també serà a dos quarts de deu.
Però el dilluns 23, un dia abans del Dia Mundial del Teatre. Jo penso que totes dues lectures són molt interessants. A mi m'encantaria anar-hi a veure el del Manel Dueso, perquè m'agrada molt com escriu, i a més m'agraden molt les tres actrius que surten, que són magnífiques, però no podré anar-hi perquè estaré assajant. Bé, llavors també estaràs celebrant el Dia del Teatre.
Ah, sí, sí, estaré celebrent el Dia del Teatre, però treballant, diguem-ne. Què més? A veure, s'acaba l'espectacle que estàvem fent al Teatre Acadèmia de La Burgessa, s'acaba ja...
La gent que no hagi anat, que recordi que és un musical, musical de dues persones, de dos personatges, i la veritat és que està molt bé. És molt blanc, però és molt divertit i molt... De veritat, val la pena.
I també s'acaba en el Teatre Acadèmia la veu humana. Això és un text de Jean Cocteau, que li han posat música al Francis Paulenc. I llavors hi ha la Uma Isamat, que és la soprano,
i està acompanyada del pianista d'Emili Brugaya el text de la veu humana si no el coneixeu val la pena d'anar-hi a la biblioteca i llegir-lo perquè és fantàstic i aquest espectacle per la gent que li agradi l'òpera la veritat és que està superbé
Jo el que veig difícil és que el Teatre Acadèmia l'ha programat a les 6 de la tarda. Llavors, clar, cada dia a les 6 de la tarda normalment la gent està treballant, no? Qui té feina, clar, evidentment. Bé, estaran fins al 29 de març. Aquestes dues obres, el Teatre Acadèmia, la Burgessa i la Veu Humana.
També hem de parlar d'alguns estrenes, perquè n'hi ha també d'estrenes. I tant. Bé, doncs... A veure, què ens arriba? Mira, ens arriba una estrena que a l'autor s'estrena també com a director. Molt bé. Com a director teatral. Director teatral, perquè director ho és, però és de director de cinema. Val. I llavors ara s'estrena com a autor i director teatral. Estem parlant del Sesgai,
M'agrada molt el SESGAI. Sí, i a més ha fet moltíssimes sèries de televisió que han tingut molt, molt d'èxit, no? Doncs, a partir d'ahir...
perdona, a partir d'avui, avui estem a 19, exacte. A partir d'avui, fins al 17 de maig, es podrà veure al Teatre Romea Els veïns de dalt. Els veïns de dalt és una comèdieta, una comèdia, sí, jo diria que és una comèdia, que està interpretada també per un repartiment molt bo. És el Pere Arquilloé, l'Àgata Roca, que és la dona del Sesgai, la Nora Navas i el Jordi Rico. Són quatre actors magnífics
I els veïns de dalt reflexiona sobre la vida en parella, la sexualitat, i són dues parelles que viuen al mateix edifici. I en un moment donat, els veïns nous, que són els de dalt, s'instal·len a viure allà,
I els de baix comencen a sentir uns sorolls... Alguna cosa estranya. Sí, uns sorolls una mica raros. I bé, a poc a poc es van descobrir les tendències sexuals que té la parella de dalt i que al final la parella de sota també agraeix. Per tant, és una comèdia...
I estarà nou setmanes a Barcelona, ja he dit, des d'avui, 19 de març, fins al dia 17 de maig. I després té prevista ja, abans de començar, ja té prevista una gira per tota Catalunya. Això és difícil avui dia. I tant. Però bueno...
Què més tenim? Mira, tenim un altre musical. S'estan posant de moda els musicals, eh? Sí, sí, ho hem anat comentant algunes setmanes i no s'atura, eh? No, no, no. Mira, ara estem parlant d'un musical que es podrà veure al Goya i que es diu Guapos i pobres.
Guapos i pobres està inspirat en un llibre que és de l'Alfredo Ruiz que és una crònica el llibre està fet a partir d'entrevistes amb gent de Barcelona i la veritat és que toca un tema difícil i complicat però amb tot humor perquè parla de la gent que sí té feina però que és pobra
Que cada vegada hi ha més... La precarietat, no? Exacte. Cada vegada hi ha més gent que treballa, però que viu al voltant de la misèria. És un musical que explica la història de vuit amics, que de ben petits els van prometre que si s'esforçaven i estudiaven, que tindrien una vida millor, que tindrien...
que tindrien una bona feina, tot això que nosaltres hem inculcat als nostres fills. I, bé, doncs quan arriba l'edat de posar-se a treballar i de fer servir els seus coneixements i els seus estudis i tot això... El panorama és diferent. Exacte, la realitat és una altra.
Bé, és una generació que va des dels 20 anys fins als 45, no?, perquè hi ha molta gent en aquest moment així. El repartiment, doncs, és gent, evidentment, com que és un musical, són gent que són importants dins del món del musical, com l'Ivan Lavanda, l'Elena Gadel, la Mariona Castillo, la Montse Rius...
el Frank Atdet, el Xavi Duc, Jorge Velasco i Gracia Fernández. I l'autor és el Xavi Torres, un home que ha fet quantitat d'adaptacions musicals, de dirigir musicals també, molt jove, a més a més, i és un geni. Jo penso del Xavi Torres que és un geni, un petit geni.
I el llibret, el text de l'obra aquesta, és del Toni Martín. El Toni Martín ha fet moltes coses. Ha fet d'ajuda de direcció en obres del Teatre Nacional, del lliure... Ha fet moltes coses, però potser, si et sona el nom, potser et sona més dels Premis Butaca.
Pot ser, pot ser. Perquè és un dels impulsors dels Premis Butaca. I jo penso que estarà molt bé aquest musical. Sobretot, ja dic, perquè el Xavi Torres és un geni, o sigui que jo crec que estarà superbé. Després també podríem parlar...
d'una cosa que s'ha estrenat a la Montaner. Perfecte. Que és un dramón. Sí. Dramón, dramón, dramón. Sí, d'aquests que s'ha d'anar i saben el que hi ha, eh? Sí, sí, és un dramón, dramón. Es diu Jo maté mi hija. És una història real. La història real de Hildegard. Uh-huh.
I és una dona que concebeix, o sigui, vol ser mare i és mare, es queda aprenyada perquè vol que la seva filla, de gran, pugui treballar a favor de les dones. I que sigui una...
una defensora i una icona per al món de les dones. Quan la nena creix, resulta que no és el que la mare volia i el que la mare esperava. I basant-se la mare en que aquesta nena ha nascut precisament per això, com que no ho fa, ja no cal que estigui en aquest món.
O sigui, que és una mica truculenta, eh, l'obra? Sí, sí, Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. És una mica com el que jo dic sempre, no?, dels torus de Lídia, no? O sigui, si s'acaba la festa del Toreo, aquesta raça de torus, ja no tenen raó per existir, no?
Home, se li pot buscar una altra raó, home, justament, no? Sí, no, però vull dir, que és una mica això, com que la filla no farà... El que estava destinada a fer. Exacte, doncs la mare la mata. No n'hi do, no n'hi do. La Teresa Vallicrosa, que també és una dona bastant, bastant... Un actriu que es dedica molt als musicals, però que és una magnífica actriu, fa de mare...
La Neus Pàmia es fa de filla i estan dirigits per el Pep Molina. És una història molt truculenta, però, curiosament, és de la vida real, eh? O sigui que sempre la realitat...
supera la ficció. Això sí, exacte, dóna per moltes coses. I després, si et sembla bé, per acabar, tenim molta cosa, però... Fem un últim apunt. Sí, un últim apunt. S'està fent... Te'n recordes que a la Villarroel vam parlar l'altre dia que feien dues propostes? Que feien dues obres, una més tard i una altra més d'hora? Doncs s'està fent la Pols, que és una obra del Jatzes García,
I que realment està tenint molt, molt, molt d'èxit. Molt d'èxit. Està agradant moltíssim a la gent. L'autor, o sigui, el protagonista... I a més la Bella Roel poden allargar, no? Vull dir que si funciona suposo que poden allargar la temporada.
Ara, gairebé totes les sales ho fan, i les que no poden, perquè ja tenen compromisos, el que fan, i si és possible, clar, és que ho tornen a fer la temporada vinent. De moment, podem anar a veure la Pols a la Villarroel. És un noi que, bé, està matant el temps, passant l'estona, i, bé,
i resulta que el seu pare ha mort i la seva germana no li ha dit res. I a partir d'aquí comença tota una sèrie de comentaris i de coses que d'alguna manera veus els problemes familiars que tenen aquesta família a partir dels dos germans.
I la veritat és que està tenint molt d'èxit. Es va poder veure a la sala Flyhert. I va tenir molt d'èxit en aquell moment. I ara és una nova troballa per la gent de Barcelona, perquè està a la Villarroel.
És la segona part, però no té res a veure, eh? Si no heu vist la primera, no passa res, eh? Però diguem-ne que és la segona peça d'una trilogia sobre la família que el Jatzer García, l'autor, ha intentat, doncs, fer, no?
La primera es va anomenar La Terra Oblidada i aquesta és la segona, que és la Pols, i ja està treballant, l'Àngel Jatzer García ja està treballant en la tercera que tancarà la trilogia, diguem-ne.
Doncs, si et sembla, ho deixem aquí. Perfecte. Molt bé, Maica. Tornem dijous que ve amb més recomanacions i ens explicaràs com ha anat també aquest dia del teatre i tot plegat. Que el gaudeixis tu també, encara que no vagis a aquestes celebracions. Moltes gràcies. Però que el gaudeixis fent teatre. Gràcies. En fi, que vagi bé. Bon dia.
Ara passen 9 minuts de dos quarts d'una del migdia. De seguida parlem amb Alba Carreras, periodista que aquest divendres fa una xerrada a la TN de Sant Just sobre xarxes socials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta.
Tres minuts i tres quarts del migdia que es troba parlem d'una xerrada que es fa aquest divendres a la sala Piquet de la Taneu a partir de les vuit del vespre sobre xarxes socials. Serà amb la periodista Alba Carreras, que actualment treballa al Fricando Matiner de RAC 105, també forma part de diferents iniciatives en el món digital i imparteix conferències i xerrades de formació en comunicació, qui parlarà d'alguna manera d'aquestes xarxes socials, si són beneficioses, si són un perill. Ara la tenim a l'altre cantó del telèfon, a l'Alba, molt bon dia.
Per parlar una mica o perquè ens facis una mica d'avançament del que s'explicarà en aquesta xerrada, que parteix també d'aquesta primera pregunta sobre si són un benefici o un perill, perquè en pocs anys han revolucionat la manera de relacionar-nos, no només la gent, sinó també les empreses i la manera de viure, fins i tot, no?
mitjans de comunicació. Abans mitjans de comunicació érem els més transmissors d'aquesta informació. Ara periodistes ho som tots. Jo crec que aquesta és una bona afirmació. Podríem començar així la xerrada. Periodistes ho som tots. Per què? Perquè rebem aquesta informació, però també som els que la transmetem i els que la fem viral. Parlarem d'això, de què és la viralitat
i també parlarem de moltíssimes altres coses. En primer lloc, de què són les xarxes socials? Perquè entenem com les xarxes socials, doncs, un seguit de, per exemple, el Facebook, el Twitter, Instagram, però les xarxes socials van més enllà, són altres coses, no és només les xarxes que coneixem o les que utilitzen els nostres fills, els nostres companys, les que utilitzem també la feina, com el LinkedIn, com altres xarxes d'ús professionals, xarxes socials,
Per tant, és un món que segurament hi ha moltes parts que no les coneixem o que no sabem com aprofitar-les, potser també. Exacte, i a part d'això, és que moltíssimes gent es pensa que són perilloses. Però són perilloses en quin sentit? En el sentit que nosaltres, aquesta eina, ens creï una addicció. Això sí que és un perill, no el fet de l'eina en si, que seria un mitjà.
Seria aprendre a gestionar segurament aquesta eina que és tan positiva, per exemple, en el món que deies ara de la comunicació o del món periodístic, però saber-li trobar o també saber-la analitzar. És a dir, tot el que apareix a les xarxes no té per què tenir la mateixa rellevància, tot i que això suposo que és el que costa més també, perquè és un fenomen nou i de vegades tots podem confondre'ns o poden haver-hi molts errors també en aquest sentit.
De fet, a la xerrada poso jo un exemple, i és que la meva àvia, quan era joveneta, el meu avi li expidia unes cartes, unes cartes d'amor que encara té guardades. Doncs la generació d'avui en dia, els nostres fills, inclús a nosaltres mateixos, ens haurà passat que ens hauran tirat la canya o s'hauran relacionat amb els altres.
a través de les xarxes socials, no? Serien com aquella carta d'amor que enviaven els nostres avis, doncs ara és el WhatsApp, o ara és el Facebook, o anys enrere era el Messenger, clarament. Sí, és veritat. Doncs poso una mica aquest símil, no? També poso un altre símil, i és que amb el que parlàvem abans, que tots som periodistes, que anys enrere els comunicants oficials, per exemple, dels temes futbolístics, es feien mitjançant una nota de premsa, que enviaven els mitjans de comunicació, i eren els mateixos mitjans els que disponien aquesta informació.
Ara són els mateixos actors de la informació, són els mateixos futbolistes, són les mateixes Shakira, o jo què sé, altres famoses, les que envien aquest comunicat a través de les seves xarxes socials, a través del seu Instagram, del Twitter, o a través del...
Clar, això també ha revolucionat o ha aixafat tot el fenomen de les exclusives, en el cas, per exemple, ara que poses l'exemple de Shakira o de Gerard Piqué, perquè són ells mateixos els que van dosificant, segurament, moltes de les informacions que volen donar. En lloc de vendre-ho en una revista o abans que ho destapingo altra, ells mateixos ja donen fotografies, etcètera, etcètera. Però sempre hi ha filtracions, que aquí és on t'ajuguen els efectes mitjans de comunicació. Sempre hi ha aquestes filtracions que s'estaven i que es publiquen...
Feies la comparació aquesta amb les cartes dels avis, amb aquesta manera de comunicar-se a través de xarxes d'ara, tot i que segurament també hi ha aquesta part que algú et diria, però ara aquesta exposició és pública, i hi ha gent que aquesta exposició pública, penso potser en pares que els preocupi pels seus fills, suposo que és el que també espanta la gent que no hi ha estat tan habituada. És una de les parts negatives que tenen les xarxes socials. Ara, això sí, amb una bona educació...
a les escoles inclús, de què són les xarxes socials, com a mitjà també de comunicació, perquè no oblidem que són un mitjà de comunicació. Doncs si ens formem des de ben petits a utilitzar-les, ben segur que serà una eina positiva, però de ben segur, eh? També canvia a les xarxes socials el concepte de privacitat, segurament, no? Exacte, i això ja és el que s'està fent en moltíssims col·legis. Nosaltres mateixos també anem a moltes escoles...
ensenyar què és la privacitat a les xarxes socials, ensenyar també el que es pot fer i el que no, perquè ens hem trobat amb molts adolescents que utilitzen eines com Snapchat. Snapchat és una aplicació de telèfon mòbil, entre els quals utilitzen moltes adolescents, però també de totes les edats, que s'envien fotografies que s'autodestrueixen. Són una sèrie de fotografies que tu et fes a foto i al cap de 5 segons o d'un segon programat aquesta fotografia ja no existeix més.
Què passa? Doncs que això es pot utilitzar de manera positiva o de manera negativa, i el que s'està utilitzant moltes vegades és de manera molt perillosa, sobretot per a aquests joves i adolescents que queden exposats a fotografies que realment ens farien creus, eh?
Sí, no, no, clar. A més a més, tota aquesta generació que hi ha nascut amb les xarxes, és evident que no és conscient o no té aquesta sensació de dir a veure quins perills hi ha, perquè ja ho viuen com a algo natural, no? Que això és la diferència, segurament, al salt generacional que hi haurà també d'aquí uns anys. Exacte, i és per això que des d'adolescents.cat, jo l'any passat hi treballava més activament que no aquest any, no?, però s'ha creat també un consultori online
on els joves poden preguntar a experts, a psicòlegs, a sexòlegs, tots aquests dubtes. És a dir, que les artes es poden convertir en una eina totalment positiva, en una eina d'apropament. És com una mica, ho comparo amb els monitors de lleure, que són més propers que els pares, però a la vegada posen aquest punt de senya als joves i als adolescents.
És a dir, que les xarxes socials es poden convertir en una eina molt positiva, en tant que nosaltres les podem fer servir també per... No m'agrada dir aquesta caraula, però sí que hi ha una mica fe de guia a aquest jove de adolescents que no saben com utilitzar-les, o que a vegades les utilitzen de forma errònia. Creus que es parla massa més dels perills que no pas dels beneficis de les xarxes socials? Jo crec que sí, que tots els pares, si més que menys, doncs sempre han putat el crit al cel, no?, de...
No els deixem entrar a Facebook o no els deixem, o per exemple molts instituts tenen cap a Facebook, inclús moltes oficines tenen cap a YouTube. I en canvi YouTube és una eina que és molt positiva, t'assabentes el que està passant en cada moment, de quins són els vídeos virals en aquell moment, de què interessa també, quins són els gustos. I això no només a una empresa de publicitat o a qualsevol empresa els interessa quins són els gustos dels consumidors.
Vull dir que crec que hauríem de començar-ho a deixar veure com un perill i a veure com un avantatge. És a dir, convertir allò que molts creuen negatiu en una cosa positiva. El principal avantatge per tu, quin és aquest fenomen de les xarxes socials? La immediatesa. Bàsicament que pots arribar allà on siguis, arreu del món,
a tothom. Tu pots parlar amb Shakira directament a través del seu Twitter i això és una cosa que molt poc a gent s'imaginava, aquest contacte tan directe, tan humà, no només amb els famosos, sinó també amb persones que et puguin interessar, que et puguin aconsellar. Per exemple, els xats d'autoajuda, no cal pagar perquè t'aconsellin. Entres a internet, a qualsevol lloc de Google, poses el lloc que vols trobar i ho trobes, no?
I la prova està en que els temes fòrums estan cada vegada a l'alça, perquè la gent s'aconsella entre ells. Abans era simplement un emissor, un periodista, un prescriptor, el que recomanava els receptors. Ara és tothom que produeix aquesta informació.
ens parlaves al principi també d'una de les coses negatives que seria aquest tema de les addiccions això no només passa amb adolescents sinó que segurament molts adults també estan enganxats a la xarxa social suposo que això és complicat també exacte, que fins i tot adonar-se'n m'imagino que costa perquè evidentment hi ha diferents graus d'addicció però que és una qüestió que suposo que amb els anys o amb el que vingui ara anirà passant cada cop més també haurem d'aprendre a gestionar els temps o la relació amb les xarxes socials
Doncs sí, de vegades veus parelles al restaurant que ni es parlen, que es comuniquen a través de WhatsApp. A mi m'agradaria fer una reflexió. I és que en el moment que no pots tenir el telèfon allà, és a dir, en el moment que pots prescindir del WhatsApp no tens cap addicció. Però en el moment que has d'estar tota l'estona amb el telèfon mòbil a la mà, aleshores aquí sí que ens hem de plantejar, aquí sí que hi ha un problema. En el moment que no pots dir-li alguna cosa a la teva parella...
en persona aquí hi ha el problema. No només a la teva parella, sinó també als teus fills. No et pots comunicar sense aquesta eina, sense aquest mitjà, sense aquest suport. Aleshores, aquí hi hauria el problema. Un altre dels problemes de les xarxes socials, que també parlarem a la xerrada, seria el ciberbullying. També tenim xerrades especialitzades a instituts sobre ciberbullying, sobre assajament a través de les xarxes, però jo sempre dic que les xarxes socials
És l'eina, és un mitjanç, un suport. És a dir, no és el perill en si. El perill és la manera que nosaltres utilitzem aquest suport. Com passa amb tantes altres coses, no? Segurament, quan apareixen normalment nous projectes o nous invents, és evident que té coses negatives, però que si se'n fa un bon ús, doncs es pot redireccionar tot plegat. Exacte. Aquella dita de totes les masses piquen, doncs seria una mica això.
Doncs aquest divendres hi ha aquesta xerrada a les 8 del vespre, l'està a la Piquet de la Taneu, sobre xarxes socials, amb l'Alba Carreras. Moltes gràcies, Alba. De res, a vosaltres. Que vagi bé. Exacte, i fins aviat. Bon dia. Bon dia, que vagi bé.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, amb un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Just a la Fusta. Sant Just en directe. Set minuts i arribem en punt a la una del migdia. És moment de tancar el Just a la Fusta d'avui dijous 19 de març i ho fem agraint a la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea Bono al servei informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps. Avui hem enrevistat l'autor i director de l'obra que es veurà aquest diumenge a l'Ateneu amb el marc de l'Espaillà, 25 de gener, és l'Eloi Falguera.
Hem fet tertulia amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló. Hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas i també ho heu sentit, hem entrevistat la periodista Alba Carreras. Aquest divendres fan una xerrada sobre xarxes socials a la Taneu de Sant Just. Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses. Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb tota l'actualitat Sant Justenca, com sempre a partir de la 1. Que vagi bé, que passeu en dijous.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
Quan el meu natural és trist i sé que tot s'estima entre somnis i confusions. Digue'm diluvis de sorra i de meteons. Quan vull precipitacions i sé que el món és ple de carrers i de carrerons. Són problemes puntuals.
Són defectes naturals. Digue'm els whiskeys amb cola que m'he begut. Ja se'm gira un ull cap a l'inferm i no vull cometre cap més ideal. Digue'm les meravelloses instal·lacions.
Quina ruïna, quin final. Quin exemple, més escans.
Diguem-nos totes alegres, tots matins...
Quan el món natural és trist, sé que tot s'estima entre somnis i confusions. Diem dilumis de sorra i de meteors, com molt precipitacions, i sé que el món és ple d'espaguetis de canalonja. Diem els
Fins demà! Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'entrada de les tropes franquistes a Terrassa és el fil conductor de l'obra 25 de gener, que es representarà diumenge a Sant Just. El muntatge és obra de l'Oi Falguera i de la companyia Punt i Seguit Teatre i s'emmarca en les activitats de l'Espaià.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dijous 19 de març. En titulars estaquem altres qüestions a la jornada.
Sant Just, Barcelona, Sant Joan d'Espí i Esplugues acorden la remodelació de la B23 i la seva connexió amb la Diagonal. Aquesta urbanització pretén que l'autopista tingui un caràcter més similar a la Diagonal, humanitzar l'espai i permetre el trànsit de vianants, bicicletes i transport públic. El poema Illa escrita de Jaume Pont i el cantautor Ovidi Montlló seran protagonistes del Dia Mundial de la Poesia. Nombroses entitats santjustenques impulsen demà la celebració d'aquesta jornada que es comemora el 21 de març.
Ipotíferrada solidària a l'Ateneu diumenge per recaptar fons per l'equip Sant Justin que s'ha inscrit a la Trail Walker Girona 2015. De moment, l'equip de la SEA es porta recaptats més de 742 euros i necessiten aconseguir-ne 1.500 abans del 13 d'abril.
Bon dia, la companyia Punt i Seguit Teatre representarà diumenge a Sant Just una obra que narra el dia prèvia a l'entrada de les tropes franquistes a Terrassa, el 26 de gener del 39. És una representació que s'emmarca en el circuit d'arts escèniques amateurs Espaià, que torna diumenge a l'Ateneu de Sant Just amb l'obra 25 de gener, escrita i dirigida per Eloi Falguera. Sant Just Notícies.
Punt i seguit teatre dramatitza el dia abans que les tropes nacionals entressin a Terrassa. L'obra, 25 de gener, narra com viu l'ocupació un petit grup d'actors que es troba en una fàbrica abandonada on els ha citat el director de la companyia. Eloi Falguera, autor i director del muntatge, ha explicat l'argument al Just a la Fustam. La gent comença a marxar cap a l'exili.
Els que no es queden amagats i bé, en aquesta situació convulsa, molt complicada, molt tensa, una companyia de teatre que ja no està completa, sinó que molts hi han marxat, han estat citats pel seu director en una fàbrica abandonada. I bé, els actors el que al principi es pensen és que bé, els pagarà alguna cosa, però curiosament el director els hi proposa una altra cosa.
25 de gener, Deloi Falguera barreja comèdia i drama per fer reflexionar l'espectador sobre la Guerra Civil. La història és la que és, s'incereix dins d'aquest clima, aquest llim que hi ha, perquè què passarà quan entrin les tropes enemigues?
Fins ara el que valia deixa de tenir validesa, les creences, tot el que era la república s'esfonza i ve un nou exèrcit que a saber com reaccionarà. Llavors aquest clima tens és present durant tota l'obra, però curiosament aquests actors estaven serveixant una obra còmica.
Eloi Falguera va escriure aquesta obra de teatre mogut per l'interès que li ha despertat sempre la incertesa que es viu en les hores prèvies a una inversió. Sentim de nou el director del muntatge. Què pot pensar una població que sap que d'aquí unes hores tot canviarà d'ordre? Vindran unes tropes noves, unes idees noves i segurament una repressió. Aquesta gent que opta per quedar-se és molt fort, és una situació fortíssima perquè estan desemparats. L'exèrcit que els defensava ha marxat, les autoritats han marxat i estan ells