Del duet de Cornellà de Llobregat, les entrates estan exhaurides. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça prepara avui el retorn a la Lliga, demà al Camp del Granada. Jocan Cruyff va assenyalar ahir la directiva del club com a culpable de la situació actual. A la Champions avui es fa els sortets de les semifinals, també de la Lliga Europa amb València i Sevilla.
A l'Eurolliga de bàsquet, el Barça tanca el top 16 amb derrota contra el Baskònia, 86 a 97. Avui coneixerà el seu rival als quarts. A la Lliga d'Embola, el Barça serà avui campió si guanya l'Aragó. I a la Champions femenina de Baterpolo, avui Sabadell-Catània, una de les semifinals.
Pel que fa el temps, el dia ha començat amb ruixats aïllats a Ponent i el Terç Nord. A la tarda hi haurà més precipitacions en forma de ruixats que podran arribar a molts indrets de l'interior amb el pas d'aleshores. Les temperatures màximes, entre 21 i 27 graus. Repassem ara algunes temperatures. 16 graus a Barcelona, 13 a Girona, 14 a Trem i 15 a Tarragona.
Just a la justa.
Molt bon dia. Passen 3 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui divendres 11 d'abril. Un programa que comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buena. També amb ella farem un repàs a l'actualitat general del dia a través dels diaris, dels digitals, entrevistes, esports, cultura i una mica de tot.
I també parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius, de cara també a aquest cap de setmana i a la setmana que ve, que per alguns ja comencen a disfrutar de la Setmana Santa. A les 11 i 10 entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, per parlar d'actualitat municipal. I cada quarta 12 tindrem també les notícies curioses de la Roser Sort.
I a la tercera hora repassarem els concerts de la setmana, parlarem de cinema amb el Xavi Roldán i a més a més també vindrà la Lea a presentar-nos el món de l'absurd avui i els invents més curiosos de la història. Tot plegat des d'ara i fins la una al migdia, us acompanyem durant aquest matí.
I comencem parlant de les notícies amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitat, a més a més avui hem de parlar de diferents qüestions, però una fa especial il·lusió, bé, no sé, ara veig que canvia els fulls, no sé, no sé, ho dic perquè el campionat de ponis, no?, aquest campionat europeu, no perquè vagi en poni, sinó perquè és com un esdeveniment així important, no?, i comença avui, s'inaugura avui.
Home, és una cosa, la primera vegada que es fa a l'estat espanyol i a sobre l'organitza, de fet és un dels impulsors importants, el Club i Pic Sol Solet de Sant Just. Aquesta tarda, com deies, arrenca a Barcelona la Copa d'Europa de Clubs Piterdal de Pony Mounted Games, una primera fase que organitza el Club i Pic Sol Solet. De fet s'organitza a la ciutat gràcies a la petició del Club Sant Justen, que va preparar la candidatura durant mesos, una petició que finalment es va acceptar.
La Copa Piterdal consisteix en cinc fases que es faran fins al setembre arreu del continent. Aquest dissabte i diumenge es farà la primera màniga a les instal·lacions del Real Club d'Apolo de Barcelona. Serà, per tant, una d'aquestes cinc mànigues que es faran en el marc de la Copa d'Europa de Clubs.
A més, és el primer cop que es fa a l'estat espanyol i participaran més de 300 genets provinents de França, Itàlia, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Alemanya i Espanya. Les categories són la sub-12, sub-14, sub-17 i Open. Aquesta última oberta a joves a partir de 17 anys. I a més a més, hi participen 10 equips espanyols, dels quals 9 són catalans. Per tant, molt bona presentació també.
Les competicions de demà i diumenge es faran a partir de dos quarts de nou del matí al Real Club d'Apolo fins al vespre i l'entrada és gratuïta i es pot accedir al recinte amb les invitacions per a quatre persones que es poden descarregar des del web piterdalbarcelona.org. A banda d'aquestes proves oficials, avui a dos quarts de set arrencarà la cerimònia inaugural que comptarà, a més a més, amb representació de botigues de Sant Just.
La primera prova es fa aquest cap de setmana a Barcelona, la segona serà el cap de setmana següent a Istres, a França, la tercera el 10 i 11 de matja a Cluny, a França, la quarta el juny a Ginebra, Suïssa, i la cinquena i última el setembre, el 20 i 21 de setembre, a Turia, a Itàlia, que és considerada la fase final.
Molt bé. Doncs estarem al cas també de veure com va aquest cap de setmana, aquest vespre, com dèiem, aquesta inauguració i també una bona oportunitat per poder-hi anar, no? I tant, sí, sí. Des del web Peter Dalpus. Ja aniràs, Andrea? No puc. Bé, crec que no... Potser diumenge tinc una estona lliure, potser podria acostar-m'hi si fa bon temps i... Bé, m'ho plantejaré. Tu sí? No descartis, jo tampoc. També ho tinc complicat, aquest cap de setmana. Bé, però segurament que baixaran al pavelló ben alt.
Segur que sí. Més coses tenim aquests dies. Parlem ara d'una activitat que tindrà lloc aquest vespre a Sant Just. És la nova conferència de la CEA sobre la mineria a Catalunya. I en aquest cas, la mineria com a font d'energia serà el tema principal de la xerrada d'avui. Serà de l'ama de l'historiador i divulgador científic Sergi Falguera.
que parlarà dels recursos miners energètics més importants de Catalunya. Per Falguera, el recurs més destacat o un dels més destacats és l'aigua, un element no gaire reconegut com a recurs geològic, però que en realitat al llarg de la història ha mogut moltíssimes indústries a Catalunya i arreu del territori.
Falguera també parlarà del carbó, dels recursos dels quals estem més coneixement a nivell general, i també del petroli. Si voleu assistir-hi, la conferència serà avui a les 8 del vespre, local de la CEAS de la Taneu, i és oberta a tothom. I com dèiem, som marcant el cicle de xerrades i sortides de l'entitat sobre la mineria a Catalunya, passat, present i futur.
Molt bé, doncs una bona proposta per avui divendres. Acabem parlant d'aquests joves belgues que estan passant aquests dies per aquí a Sant Jús, no? Sí, i ahir vam passar per la penya del morro i ens van explicar moltes coses. Molta gent, eh? Bé, eren 20 persones, però aquí 20 persones a la ràdio fa efecte. Home, sí tant, i a més hi ha una foto que us vau fer molt xula, no?, també, que podrem veure avui al web.
Són una vintena de joves belgues que visiten el municipi aquesta setmana en intercanvi amb el grup de teatre social del Casal de Joves i aquesta tarda representaran una obra de teatre social que estan treballant conjuntament. Són 18 joves d'entre 14 i 19 anys de Bèlgica, els que conviuen aquests dies amb una dotzena de santjustens i santjustenques d'entre 12 i 17 anys.
i es comuniquen en anglès. Dormen a l'escola Montseny, al centre neuràlgic de les activitats. És el casal de joves, tot i que també estan coneixent a fons Sant Just i Barcelona, on també han fet diferents activitats. I precisament alguns d'ells ja hi explicaven a la penya del morro tot el que estan aprenent aquests dies en base a totes les activitats que estan fent a Sant Just i a Barcelona.
We learn to work together with people from different cultures and I think that's very important because our cultures are on many levels different but it's very important that we learn to work together also for the future of the world. It's important to be working together in groups of different cultures and towards the future.
En Jordi traduïnt. Totalment. És reducció ràpida, eh? Perquè clar, si no vas fer el moment és complicat, t'has de fer un resum. Doncs això és el que van explicar i demà a la nit avui faran, com dèiem, aquesta obra i demà a la nit faran la festa de comiat al casal perquè marxen diumenge al matí a Bèlgica. L'estiu que ve els joves del grup de teatre social de Sant Jus viatjaran a Bèlgica, són els convidats d'una trobada internacional de teatre que es farà allà i d'aquesta manera es completarà l'intercanvi entre els dos grups.
Molt bé, doncs també esperem que els hi vagi tot molt bé també aquesta obra d'avui, el sopar de demà i la tornada cap a Bèlgica. Acabem parlant d'aquest primer bloc de música. Com sempre, recomanació musical, avui no parlo de concerts, Andrea. Ahir vam dir que l'obre s'havien tocat tres dies, hem sentit abans que s'ha tocat tres dies i no he trobat massa cosa que m'agradés. I no he trobat massa cosa que m'agradés.
Per tant, parlem d'una novetat, és aquesta noia, es diu Licky Lee, publicara el nou disc el dia 5 de maig, es diu I Never Learn, justament, i el seu primer avançament es deia Love Me Like I'm Not Made Of Stone, es veu que estava molt bé, i ara presenta aquest segon single, que sona molt i molt bé,
Es diu No Rest for the Wicked i és un nou relat també dirigit en format videoclip que està molt bé, ella també surt i aquestes coses i bé, és una noia que és de Suècia i sona bé, eh? Sí, sí. If one walk and another
Once you go on a little longer Don't let them get away Oh, I'm so old now There'll be no rain for the wicked There's no song for the fire
Fins demà!
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb l'aigua de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Fins demà!
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Saludem de nou a l'Andrea, bon dia. Andrea, què tal? Hola, bon dia. Per parlar ara d'actualitat, ens fixem, per tant, en les portades dels diaris i en el tema principal d'aquest matí, aquest divendres, quin és? Doncs avui tenen nom propi, Luis Bárcenas, a tots els diaris en parlen, des de diferents perspectives. L'Ara, per exemple, ens diu, Bárcenas escampa l'ataca. Els líders ho sabien, l'extresorera assenyala Álvarez Cascos i assegura que Rajoy i Aznar coneixien la caixa B...
Campanyes en negre explica que el PP recollia partides de diner negre per a les despeses electorals a totes les províncies. És el bloc amb el que obre el diari ara a la seva portada avui, el bloc que es diu Corrupció. Ja és bastant habitual que agafessi aquestes coses en portada.
A l'avantguàrdia, llegim, Bárcenas diu que el PP pagava amb la Caixa B les campanyes. L'extresorer assegura que va ser Cascos, qui li va ordenar l'any 90, d'una comptabilitat paral·lela, i Rosalia Iglesias, esposa de l'imputat de Luis Bárcenas, es lamenta d'estar vivint amb 300 euros al mes.
És la notícia destacada a la Vanguardia també en portada i al periòdico també ho recullen. Bárcenas implica davant el jutge la cúpula del PP. L'extresorer diu que els secretaris generals controlaven la Caixa B i els presidents ho sabien i els fons recaptats servien per pagar despeses electorals des de les seus regionals. És aquest el tema principal a les portades dels diaris d'avui.
Doncs actualitzem la informació ara amb altres qüestions destacades d'aquest matí. El 3.24 ens obre parlant-nos d'economia, els preus pugen una dècima l'últim mes, l'últim any, perdó, a Catalunya, a Espanya. En canvi, la inflació torna a taxes negatives després de quatre mesos en positiu. És el tema més destacat, tot i que també s'explica que Hillary Clinton esquiva una sabata. Detenen una dona per haver tirat l'objecte a l'exsecretari d'Estat nord-americana durant una conferència...
A les Beques és un dels temes que apareix ben amunt i també se'ns diu que Joan Pere compleix mig segle de l'escenari. A mi em va parar també amb la Maica Duinyas. D'altra banda, més avall, se'ns diu que mai es veu les plebiscitàries com l'opció més probable, tema que apareix destacat tant a l'Ara.cat com a La Vanguardia.
Lara destaca el que diu Ale Figueroa, transformar les eleccions catalanes en referèndum. El president de la Generalitat insisteix als mitjans francesos que farà tot el possible perquè els catalans puguin decidir a les urnes. Espanya no està acostumada a aquests desafiaments democràtics, però ha arribat l'hora, és el que ha dit també a France Info, a una cadena de ràdio.
I La Vanguardia, que també obre amb aquesta declaració d'Artur Mas, que diu que transformarà les accions catalanes en un referèndum. El jutge acusà de quatre delictes a les assaltants de Blanquerna. La resolució manté la imputació dels 15 dels 19 detinguts per la Sala de la Lliberia de Madrid durant els actes de la Generalitat per la diada del 2013.
I després Cruyff que diu que el Barça des de fa 4 anys no decideix el tècnic i per tant afegeix més llenya al foc tot el tema Barça. Més coses, ens n'anem a les fotografies d'avui, Andrea, que passen per diferents temes, de fet el periòdico sí que ens parla del Barça, no? Justament també...
Sí, de fet, avui tots els diaris excepte... No, tots els diaris sí que en parlen del Barça i a més al periòdic fan el tema del dia. En aquest cas, la fotografia que han triat és Josep Maria Bartomeu, el Tata Martino i Pau Tasso baixant de l'avió de tornada de Madrid. Acompanyat del titular Renovar-se o morir, el Barça assumeix la necessitat de canvis però imposa una treva per optar a la Lliga i la Copa.
D'altra banda, a La Vanguardia també han triat dues personalitats baixant d'un avió, a les escales d'un avió, en aquest cas Barack Obama i la seva dona, Michelle Obama. El teu de foto ens diu que Obama ajuda a controlar la seva dona a la faldilla amb baixada de l'Air Force One. Ara parlarem àmpliament d'aquesta notícia. Quan es dirigien l'aniversari dels 50 anys dels drets civils als Estats Units,
També veiem la imatge d'un dels trens del primer metro de Barcelona, perquè ahir es veu que es van celebrar... Ahir es va fer un viatge als anys 20 amb el metro de la ciutat. Un dels trens al primer metro de Barcelona, que feia el trajecte Catalunya a les Ceps l'any 24, va tornar a transportar viatgers ahir entre la Pau i Sagrada Família. I unes 300 persones van recrear el bell metro per celebrar que ha fet 90 anys. I veiem fins i tot persones vestides com als anys 20, com es vestia als anys 20 a la ciutat.
I, per últim, al diari hi ha tres protagonistes. D'una banda, Jaume Matas. Ens diu, ara el Tribunal Suprem també suposa l'indult de Rajoy i l'exministre Jaume Matas. També veiem a Pere Navarro amb una entrevista que li va fer ahir a Antoni Bassas. I diu, la proposta de Durant és una de les possibilitats de discutir. I, per últim, una fotografia del Tata Martino, cap cot, acompanyat del titular, les cinc claus, perquè s'ha anat desvirtuant l'estil Barça. La poca renovació del vestidor i la confusió sobre la idea de joc fan trontollar l'equip.
Doncs notícies que recullen animatges també als diaris d'avui. Obrim pàgina internacional i ens ho deies ara. Ens anem cap als Estats Units, Andrea. Sí, perquè se celebren 50 anys els drets civils i quatre presidents han reivindicat un acte que es va fer ahir a Austin, Texas al llegat reformista del successor de Kennedy als Estats Units.
que redescobreixen Lyndon Johnson. Johnson és un president que va combatre, diu, la pobresa i va il·legalitzar la discriminació racial. Barack Obama va ser un dels convidats a aquesta celebració, un dels actes de commemoració de la Llei dels Drets Civils de l'any 64, i va reivindicar Johnson com un president que va transformar els Estats Units, com pocs, i que va crear les condicions
perquè un dia un polític d'origen africà com Obama arribés a la Casa Blanca. Exactament va dir, és per tot això que jo soc aquí avui, per aquells esforços, per aquell llegat. El president va parlar a Austin, a Texas, on ahir es van acabar les commemoracions d'aquesta aprovació de les lleis en defensa dels drets civils.
També hi havia presidents com Jimmy Carter, Bill Clinton i George Bush fill, que han participat també en les jornades, fent un esforç per rehabilitar el llegat de Johnson, tacat sobretot per la guerra del Vietnam. És una de les notícies en clau internacional avui, i dels Estats Units ens n'anem cap a Rússia, perquè Vladimir Putin, el president rus, ha tornat a fer...
Una de les seves tradicionals amenaces, podríem dir, l'Ara avui ens diu que Putin amenaça Europa amb el gas, el president rus tallarà el subministrament a Ucraïna i la resta del continent si ningú paga el deute. Ja ho ha fet l'any 2009 i sembla disposat a tornar-hi. Està utilitzant Vladimir Putin una de les armes més poderoses de Rússia.
El gas va advertir ahir que podria tallar el subministrament a Ucraïna i això implícitament també representa una amenaça per als països europeus que reben gas rus a través dels gasoductes que travessen el territori ucrainès. En una carta dirigida a 16 dirigents europeus, Putin va argumentar que aquesta mesura respon al gran deute que Kiev ha acumulat al llarg dels últims anys, un impagament que, segons la companyia gasística russa Gazprom, s'eleva a 2.200 milions de dòlars, que serien uns 1.600 milions d'euros.
El president rus, en aquest sentit, va demanar també una consulta immediata a tres bandes entre Europa, Rússia i Ucraïna per mirar de trobar una solució al problema. L'argument de tot plegat, com dèiem, és que Moscou no pot, diu, sostenir tot sol la càrrega de l'economia ucraïnesa.
Doncs són els temes internacionals, algun dels més destacats d'aquest matí. Ens anem enrere, ara fem una mica de nostàlgics per mirar la Maroteca. Què passava un altre 11 d'abril de fa més anys?
Per exemple, 11 d'abril de 1994, se'ns continuava parlant d'aquest relleu d'UGT, que ens queda molt estrany. Mendes succeïa a Redondo, UGT, un tema que ara ja queda molt lluny i era el tema principal del dia, tot i que la fotografia anava per un altre cantó. A veure...
Una imatge d'un cel d'aquests així com taronges i vermells que quan la veus, com si diguéssim, quan veies la portada t'hi acostaves perquè cridava l'atenció i ara llegim el titular que acompanyava aquesta fotografia.
perquè no era una imatge justament de bellesa, sinó que era justament aquest vent que provocava una plega de focs forestals, i és l'any 94, és aquell any que hi havia molts incendis a l'estiu, doncs sembla que a l'abril ja n'hi havia, s'havien gramat 4.000 hectàrees al garraf, per tant, teníem una imatge de lluny que no era la que es corresponia. I també es parla del Godó, que Caragissec guanyava el trofeu Godó 94, el recordes, Andrea? Jo no, per això. No sé si va ser només una cosa d'aquell dia.
Després, més portades de fa altres 11 d'abril. 99, fa 15 anys.
L'OTAN creia que la defensa aèria sèrbia estava diezmada, tot i el balanç optimista. Després de 17 dies atacs, els aliats no aconseguien frenar la neteja ètnica. Era el tema més destacat, la crisi dels Balcans. També s'explicava, però, que Rajoy anunciava que passar a la selectivitat donaria accés a la carrera escollida i el comissionat, atenció, Andrea, era el comissionat per a universitats, Andreu Mascolell, declarava que el prioritari era augmentar l'eficàcia docent.
Això fa 15 anys. Aznar i Vler apostaven per la reforma laboral, això també fa 15 anys, i després Barça superlíder a la imatge de Rivaldo i Kluivert.
I en fa 10, l'onada de Segrestos agreujava el caos d'Iraq, era el tema principal, tot i que també es parlava d'una victòria rècord del Barça, fa 10 anys, 11 d'abril del 2004, per primer cop en una lliga els blaurena encadenaven 6 triomfs a casa. Per tant, aquest rècord que jo crec que ja s'ha superat en els últims anys.
I acabem amb la portada d'ara fa 5 anys, que era, no el tenim l'11 d'abril, doncs no sé, ahir tampoc el teníem en principi, perquè era el festiu. 11 d'abril del 2009 sí que hi hauria de ser, no?, perquè era un dia normal. Era dissabte sant, però com si diguéssim, si el divendres no el teníem, és el que no acabo d'entendre.
Ah, sí, sí que el tenim. Ah, molt bé. Ja el tenim. L'OCDE veu signes de millora en l'economia. Tot i la recessió, es detectava certa recuperació a França, Itàlia i altres països. I Zapatero accelerava la inversió en infraestructures. Era, suposo, els anys del planer. Que hi ha un cap de l'aparell logístic d'ETA i després també es parlava de Voteflika, que es perpetuava a Argèlia amb el 90% dels vots.
Tornem als diaris d'avui, les contraportades, moment per agafar el diari del revés i aturar-nos a llegir els diferents articles o entrevistes. El diari ara, el doble article de Xavier Bosch, titulat Torna al Born i, na més, li desitjo una cosa.
Sí, avui a Torna al Born ens parla de Barcelona, però ho vincula amb les dues personalitats, Manuel Valls, barceloní i Anna Hidalgo, la capitana que ara és alcaldessa de París, tot plegat ho relaciona amb aquest article. Diu, de cop i volta, hola-la, França té un primer ministre de Barcelona i París té una alcaldessa de San Fernando.
Diu Manuel Valls, sembla però que hagi optat per tallar el cordó umbilical d'alguna manera, dissimula el seu barcelonisme, defuig les qüestions sobre Catalunya i encara més refusa parlar català en públic quan té un micròfon a la vora. La gaditana Anna Hidalgo, des que la família va migrar a Lió, és a més a més la primera alcaldessa de París. La mateixa nit electoral, quan va celebrar que havia guanyat,
va sorprendre que digués que París havia de recuperar l'atractiu i la vida que ara tenien ciutats com Berlín o Barcelona. I ell, el Xavier Bosque, es pregunta, perdó? Tota la vida aquí, emmirellant-nos en París, amb la seva gastronomia i els seus olabars, i ara resulta que nosaltres som exemple i model per a ells, com a ciutat vibrant. Això sí, aprofita per explicar que dimecres va visitar el renovat Born, diu, la recuperació i la manera d'ensenyar les restes un deu, tothom vol venir i no m'estranya. L'Alícia, en canvi, se'n vol anar.
I ara parla del segon article, parla d'Alicia Sánchez Camacho, i d'una de les coses que sembla ser incorrectament en català, només en lloc de... Només diu que després que Rajoy sobre la campana decidís enviar a Europa al ministrari Escañete, avui hi haurà remodelació de govern de la Moncloa.
I bé, doncs fa una reflexió al voltant d'aquesta decisió de l'Alícia Sánchez Camacho.
Doncs és l'opinió de Xavier Bosch, ens anem ara cap a l'avantguàrdia. La contra d'avui, el titular és... Avui Víctor Omel entrevista Ashwin Batish, que és virtuós del Citar. Asegura que els que entenen de músiques del món em diuen que Batish és un dels grans, un virtuós del Citar, en la línia de Nanda Shankar, nebot de Ravi Shankar, fusiona els acords de la tradició índia.
I els actualitza i personalitza. És teòric i pràctic alhora. Electrifica la música tradicional índia i l'acosta al gran públic i a la música ballable. Parla àmpliament del Citar i de la seva vinculació amb ell des de petit. Diu, el Citar existeix des de temps immemorial i jo el sento des que vaig néixer a casa. Ha tocat pel pare. Vostè des que el van tocar als Beatles.
L'any 65, en la canció Norwegian Boot de l'àlbum Rubber Soul, sonava un citar per primer cop en una cançó occidental. Tocava George Harrison. El meu pare li va ensenyar. De vegades, diu jo, li agafava el telèfon a George Harrison. Plantegeva un dubte, tocava el citar i jo li deia, sona bé o no està afinat. Per tant, de nen, quan tenia 11 anys ja feia això.
Diu la música hindú que sona a la pel·lícula Help, la interpreta el meu pare, que en comptes de cançons de bressol, em cantava cançons tradicionals índies, cançbèdics, que tenen 5.000 anys, que expliquen gestes i epopeies dels herois i deus hindús de l'antiguitat. I assegura que el Samavedra és un llitre que instrueix sobre com entonar i sobre com cantar.
Molt bé, doncs és l'opinió curiosa, no? Estava gustant aquesta cançó, però clar, he recordat que no els tenim, crec, els Beatles, no? A Spotify encara. Ostres, doncs no ho sé. Hi ha com diferents versions, sí, crec que no. Llavors, sí, la cançó sí que hi és, però clar, igual, és una cosa... No, però a nivell que amb uns anys estiguis tu donant lliçons a George Harrison. És fort, clar, no sé si hi sentirem aquí al... Norwegian Booth, no sé si... Sí, sí, la cançó hi és, el que passa que clar, com que crec que ells a l'oficial no hi són, exacte, que això és The Beatles Revival Band.
Que es busqueu els discos dels vídeos que tingueu a casa i allà ho trobareu. Seguim amb més contraportada. Doncs anem ara amb la del periòdico. El que està en auge de moda és córrer. Sí, ho havíem descobert ja fa uns dies. Sí, sí, està molt de moda. Avui entrevista Anna Josep Maria Salvador, que és un fuster de Premià de Dalt, que s'ha posat a organitzar carreres, diu Un Món.
Diu que hi ha moltes carreres, diu, és veritat, el calendari n'està saturat, cada cap de setmana se celebren 4 o 5 carreres com a mínim, i diu que per posar les seves, on posar les seves, diu, és un dels mals de caps d'això, potser el que més feina dona, perquè de forats no n'hi ha, això és així, per això el que fem és reunir-nos un dia els socis i mirar la Runèdia, la Runèdia és una pàgina a explicar on surt tot el calendari de carreres d'Espanya. Diu, amb la Runèdia decidim on posar les nostres carreres, aquest cap de setmana n'hi ha moltes, aquest s'encorre una d'important,
I diu que a la zona del Maresme n'hi ha unes 11 o 12, perquè ens fem una idea de tota la competència que hi ha d'organitzacions que celebren curses d'aquest tipus. Moltes són de creació recent, s'ha d'admetre que són bastants els que ens hem enfilat al carro aquests últims dos anys. És un carro que diu assegurar estar en auge, el que és moda és córrer. La gent sempre ha corregut i sempre correrà, però ara el pic...
Està dalt de tot. De moment explica que han fet tres carreres, van començar l'any passat, i diu que busquem una modalitat que no estigui gaire explotada. I llavors van fer una aquatló, que consisteix en córrer, nedar, córrer. Va ser el primer que van fer, el juliol. Després de setembre van organitzar un trail i fa poc diumenge passat una duatló. I per aquest any ja tenen programades set curses més.
Déu-n'hi-do, doncs, no? Sí, sí, nivell. Doncs és el que tenim a la contraportada avui del periòdico, més a més aquest diumenge també hi ha la cursa de bombers, parlant de curses, no? Hi ha febre. Sí, sí, sí. Tu també la tens una mica, no? Ara no tant. L'any passat sí que la tenia més. I aquest any el que ho hauríem de preguntar, sabem alguna cosa de la cursa de Sant Just?
És veritat. Mira, hauríem d'investigar-ho. L'any passat es va fer el 2 de juny amb la Sansi i aquest any també estaria bé saber-ho, no?, perquè va tenir molt d'èxit. Sí, sí, sí. No ens esperem el cas. Ja, mira, podem investigar-ho.
I posem aquesta cançó per parlar avui de la notícia curiosa del dia, perquè avui passa... De fet, és una notícia que està, si mires, a la portada de la Vanguardia Digital aquest matí, la tens allà a la dreta com a seriosa, eh? Però hem pensat que era interessant destacar-la aquí, que és que, tant sí, perquè França, que em parlaves una estona amb Xavier Bosch, prohibeix els mails de feina a partir de les 6 de la tarda.
Dóna Barfet diu que el govern francès vol evitar la intromissió de la vida laboral a la vida privada facilitada pels smartphones. I diu que això, que a França és més tard a les 6 de l'etat està prohibit, això és el que recolliran les noves lleis laborals. Suposo que després, evidentment, seguint en els grups de WhatsApp, etc. Diu que és per protegir els professionals de l'àmbit de la informàtica i digital i el sector de les consultories.
L'arribada dels smartphones a tothom li ha suportat un canvi positiu en molts aspectes, però també permet aquesta intromissió a la nostra vida privada, de la nostra vida laboral, cosa que les autoritats sembla que volen intentar evitar d'alguna manera. El que sí que tindran els treballadors, si més no, és el dret d'ignorar els correus electrònics de feina que s'enviïn fora d'hores d'oficina i les empreses hauran d'obligar-se a assegurar que aquesta mesura es compleixi.
Jo fa un parell de mesos em vaig treure els correus del mòbil. O sigui, crec que si jo puc anar-lo i mirar-lo, però no em surt un sobret que m'avisa i que diu que l'he rebut. Ben fet. Jo encara no ho he fet, però vaig pensar que el cap d'endemà m'ho tornaré a tenir com quan et treguis al Facebook, però no ho he trobat a faltar. Després l'obres i és com quan antigament no trobes 10 mails i aquestes coses. Sí, és veritat.
Bé, que mentre no arribi la saturació de mails, jo encara no m'ho he desactivat, però vaja, tampoc no tinc una... Mails excessivament, no, no em saturan excessivament. Ben fet. Per cert, un apunt, el Carles m'ha dit que la cursa de Sant Just es farà el dia 21 de juny. Ah, molt bé. Sí, ja tenim data per la cursa. 21 de juny, un pont de Sant Joan, eh? Molt bé. Ai, és bé. Com cau? El 23 és dilluns. No passa res. O sigui, dissabte. Bé.
Sí, sí, és un dissabte que està bé, però penso que és un cap de setmana que convida, no? Però no passa res, és igual, no he dit res. És una festa, és una festa. Ningú ho sap. No hi ha pont. Que vagi bé, Andrea. Bon dia.
Fins demà!
Moment ara per obrir diaris i tornar-nos a diferents informacions que ens semblen importants. Per exemple, avui a La Vanguardia, a les pàgines Salmó, interessant reportatge sobre els jardins de Barcelona.
Jardins desconeguts, jardins particulars, perquè els veïns de Barcelona amplien les àrees verdes amb patis i terrasses, terrats i balcons. Per exemple, explica present de la Casa de la Flora, que és una veïna del carrer Avió Plus Ultra, que defensa la varietat de colors...
Parla també amb un exemple de pati amb idees, que és aquest que dèiem el de flora Miseracs, o la torre de Nacho Amat d'Uquessa d'Orleans, que són un jardí que s'obre camí tot sol i que s'hi apliquen tècniques biodinàmiques. La casa de Joan Carulla està situada al barri del Clot i des d'allà, que veiem com també es veu des del seu terrat al carrer, té un hort en aquest terrat, diu que hi va arribar a recollir un raïm d'1,8 quilos.
També presenta la naturalesa que envaeix la nau de Palo Alto al Poble Nou. La Taca Verda espera que se li reconegui el planejament oficial. I després un petit oasi al vell mig de l'Eixamble, que és l'hotel Alma, un jardí d'hotel on hi ha un ambient relaxat, també elegant en un lloc visitable, per tant, pel públic, aquest jardí d'hotel. Ho recull àmpliament avui l'avantguàrdia a les pàgines Salmó.
Ens n'anem al periòdico, avui és divendres, per tant s'estrenen pel·lícules i el que fa al periòdico és entrevistar el director de 9 meses de condena, Albert Dupontel, que diu que els cineastes francesos no saben utilitzar la càmera. També diu que Terry Gilliam en va dir que un fracàs en anglès és més avantatjós que un èxit en francès. I diu que té raó.
Definiria la seva pel·lícula, diu, com un drama còmic. A França el tema comèdia ha adquirit connotacions pejoratives, sol considerar-se com una cosa benigna, familiar, i la meva pel·lícula no ho és. Un jutge que descobreix que un criminal l'ha deixat embarassada no és divertit. Diu que el punt d'avertida de les seves pel·lícules no és mai divertit i creu que 9 meses de Conteira no és còmica, sinó molt avutiva. Jo vaig plorar en escriure el que diu aquest director. Després, cap a Cors d'Una, en parlarem amb el Xavier Roldan de les estrenes d'aquest divendres.
I enllacem aquest repàs amb l'actorietat esportiva perquè al diari Ara ens aturem a l'article de Toni Padilla, cap d'esports d'aquest diari, que el titula Pep, ens vas mal acostumant.
I comença dient, normalment m'importa molt poc el que puguin dir en roda de premsa els jugadors. Piqué ho va explicar a la perfecció en la xerrada que va fer amb Joan Maria Pou. Tal com va al periodisme, si surts i dius el que penses, et trobaràs atrapat en un remolí de merda que et tacarà. És millor sortir i no dir gaire cosa. Conscient que formo part del cic periodístic, no demanaré mai a un futbolista que sigui valent en una roda de premsa. Si ho és millor per ells, n'espero que juguin bé i actitud.
I continua dient, si jo fos futbolista segurament mentiria o diria tòpics. Per això m'importa molt poc si Xavi diu que el Barça va donar la cara al Calderón quan el barcelonisme pensa al contrari. De Xavi n'espero compromís i això és indubtable jugui bé o jugui malament. En el fons també m'importa poc el que va dir Martino encara que admeto que em va sorprendre el que va argumentar sobre Messi.
Curiosament, l'única cosa que m'interessa del que va dir el Calderón la va dir Iniesta. Li van preguntar si l'havien sorprès ser substituït i va dir que sí. Quina manera tan senzilla, diu, d'evidenciar el malestar intern d'un grup en què ningú posa la feina fàcil a un tècnic que tampoc s'ha atrevit a ser valent.
Diu que el Barça parla amb fets, parla de diferents qüestions que estan passant avui en dia, també de les rodes de primestat de directius, etcètera, etcètera. I diu que potser ens va molt acostumar a Guardiola, que parlava molt bé, que parlava de l'estil, i ara el barcelonisme sembla el poble d'Israel fugint d'Egipte, deixant-se guiar per aquest estil, sense tenir clar si l'estil és un conjunt de manaments o un batell d'or.
Diu també que si fos per les paraules dels jugadors, el Barça encara seria el millor. Puc entendre que a alguns els faci més mal que al mateix dia el Bayern guanyés, però jo me n'alegro pel Pep i el seu cos tècnic. I mira que ens vam mal acostumar, tant pel que deia com pel que feia, per la seva manera d'entendre l'estil, per la seva manera de no relaxar-se, de no tenir-ne mai prou.
És el que signa avui Toni Padilla i enllacem això amb les portades d'aquest matí dels diaris esportius. L'esportiu titula el racó de pensar i la imatge hi ha Tata Martino. Diu que el Barça encara té en joc dos títols en set partits i cal aclarir el futur de Tata Martino i l'altre és que la renovació de l'equip és imprescindible.
Són els deures que posa l'esportiu al Barça. L'esport, en canvi, titula amb un confidencial. Dic que la plantilla es conspira per guanyar. Morirem pel doblet, és el titular del diari. Que també destaca que Cristiano Ronaldo no jugarà a la Copa. I també el mundo deportivo titula. En queden dos per parlar dels títols i Cristiano trencat.
El Marc també ha dit una sense final, l'ensenyant a Cristiano Ronaldo i en canvi la es prefereix parlar de Messi, diu Cris i Messi, només Pinto va córrer menys que ell parlant del partit encara de fa un parell de dies i diu que Cristiano està a l'escartó de la final però ho diu molt més petit que aquesta altra informació.
I acabem aquest repàs amb els apunts culturals d'aquest matí. I us expliquem, ja que parlàvem de Guardiola, justament que torna a Barcelona en format teatre. Que neix i kiosk.cat, el primer diosk digital de premsa en català.
El Saló del Còmic es desmarca d'un anunci sexista per contractar hostesses. Les condicions de l'oferta especificaven que les aspirants havien de ser morenes, d'altura superior a 1,70 i una mida mínima de pit de 95. Les lletres catalanes viuen un moment dolç a la Fira del Llibre de Londres. Aquest any es traduiran almenys 10 obres catalanes a l'anglès, entre altres Jo confesso, de Jaume Cabré, Vida privada, de Josep Maria de Sagarra i el Marc, de Blai Bonet.
El retorn de Milankundero, autó de la insuportable lleugeresa de l'ésser, arriba amb un nou llibre després de 14 anys de silenci titulat La festa de la insignificància. I a La Vanguardia, les pàgines de Cultura també ens expliquen que González Machos presenta a la reelecció com a president de l'Academa del Cinema. El productor n'ha volgut donar més dades sobre les persones que l'acompanyen a la candidatura.
La rumba catalana compta amb un nou local a Barcelona titulat La Rombeta i ubicat a la Rambla, que oferiran música en directe i productes típics catalans que acompanyaran també les begudes en porró. Xéleg, que actuarà al Primavera Saun i també visitarà València, Madrid, Bilbao i Gijón. I un altre punt musical, que és que Portiixquet actuarà per primer cop a Madrid el 18 de juliol i, en canvi, no passarà per Barcelona.
De seguida parlem del temps.
Passen 3 minuts de 3 quarts d'11. Saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vostè? Bé, també, sí, sí. Home, divendres, no? Divendres, fa bon dia. Posem el peu a terra, va, vinga, que és divendres, no? Exacte, sí. I, bueno, fa bon dia.
Sí, fa molt bon dia. Però es pot espatllar. T'explico que ja avui al diari Ara, per exemple, perquè abans ho he vist, ja fa una pàgina, parla del temps, sencera, que diu, inici primaveral d'una setmana santa que acabarà amb fred. El sol dominarà la primera part de la setmana, tot i alguns xàfecs de tarda. I després, pels festius, més petitet, diu, un corrent d'avents del nord farà el temps més variable i insegur els últims dies, possibles camis, per tant, a partir de dijous.
Sí. Ho desmenteixes? No, no ho desmenteixo. El que passa és que és molt agosarat fer previsions molt llarg termini. Suposo que t'obliguen, potser, no? T'obliguen perquè la gent ha de fer previsions, però aviam, jo el que li recomano a la gent, que aviam que és igual l'estat del cert, ja sé que emprenya... Que visqui el dia, no? Clar, bueno, no, a part de viure el dia...
Portem des de... L'altre dia estava intentant recuperar una festivitat que fos aliena a un festiu puntual, ja sigui Reis, Nadal, Sant Esteve, la Puríssima que ens va caure amb diumenge el dia 8 de desembre. Vas recolant i no sé, jo no recordo ara potser l'1 de novembre va ser un dia que vam poder fer algun pont o alguna cosa. Però Nadal, no? Però Nadal no compta, vols dir? Clar, és que Nadal tampoc. I el 6 en què queien dilluns, clar. És que no...
Clar, Nadal no compta, per tant, seria la Puríssima, has dit. Sí, però la Puríssima el diumenge va ser dia 8. O sigui que era un divendres-diumenge. Va ser un divendres festiu. La Puríssima va coincidir amb això. Hem tingut alguns dies, però han estat molt puntuals. I l'1 era un divendres, també. Clar. Llavors, dius, no hem pogut estirar una miqueta el tema. I si algú el pot estirar...
Dic el fet de quatre dies, de tenir el divendres s'estiu i el divendres s'estiu. Són unes petites vacances de cada dia. I dius, com que fa tant de temps que no d'això, és que no ho espatlli el temps. Intenteu gaudir, disfrutar i fer la vostra Setmana Santa aprofitant aquests petits dies de festa que ens dona el calendari cristià, tot i l'ateïsme que pugui haver en aquest país. Hi ha cristians i hi ha ateus.
Doncs bé, el fet és que ara ja s'estigui parlant de la setmana que ve, jo suposo que és més un fet de ganes, del que estem comentant, que fa molt de temps que no estem... Té alguns privilegiats tants dies de festa, o alguns que no tenen feina, en tenen molts de dies de festa, que també, per desgràcia, passen a aquest país. Però bé, si venen quatre dies la setmana que ve, i normalment...
Quan la Setmana Santa és tardana ja ens enganxa a aquestes situacions de variabilitat en el temps, és normal que podem parlar de previsions que es puguin complicar molt. Però falten molts dies, ara ho comentarem, falten molts dies i ja veurem què acabarà passant. De moment, el que tenim avui és el que dius...
Tu, o que comentem sempre que la primavera ens deixa, no? Tenim un dia espaterrantment de sol i a la tarda es pot complicar amb creixement de nubulades i tempestes. Ahir va ser espectacular perquè el cap del cumulonimbus de la tempesta que estava descarregant entre el nord del Berguedà i el sud del Ripollès es veia des de Sant Jús. Tu miraves cap al horitzó, a més estava just a sobre de la penya del Moro, ja podem situar-nos que si mirem recte cap a la penya del Moro, a dalt de tot hi trobem...
el Berguedà i el Ripollès, a vegades de dir on està? Me'n vaig cap a Berga. I dius, a Berga està allà? Doncs si assenyalem recte cap allà, ho podrem veure, perquè el radar veiem la tempesta gegant a Sant Boi de Lluçanès. En moltes zones del Berguedà i del Ripollès hi van haver precipitacions marcades. Va ser una tempesta bastant important, que després es va fer una miqueta de recorregut, però va acabar-se desfent.
Altres tempestes ahir a la tarda viatjaven des del sistema ibèric cap a tot el que és l'interior de València, de Castelló i també fins i tot a alguns punts de les comarques de Ponent de Tarragona.
Ahir tenia una miqueta d'ingredients perquè pogués passar això i va passar el que va passar. Però és que avui n'hi ha molts d'ingredients. I aquestes tempestes no només seran exclusives del Berguedà o del Ripollès o de la Garrotxa, sinó que a altres punts de Catalunya també poden créixer amb certa facilitat aquests núvols, aquests núvols compactius, i poden passar per qualsevol punt. Clar, la tempesta d'ahir era un trosset del nord del Berguedà i un trosset del sud del Ripollès.
pot ser que caigui una gran precipitació a Sabadell i potser a Sant Cugat o a Sant Jús ja no ens plou. O sigui que avui és un dia d'aquells on les tempestes fan el seu recorregut i si passa per sobre et pot fotre una mica la guita, ho diem perquè aquest vespre hi ha un sopar no popular, però és un sopar de benvinguda pels participants d'aquest campionat del Pony Club,
Sol Solet, que organitza i es fa a Barcelona, però el sopar es fa a la pista exterior del complex esportiu. I potser coincidint amb el sopar aquesta tarda, podem sentir llamps, trons i un bon ruixat. Haurem d'esperar com evoluciona la tarda, però avui hi ha molts ingredients, hi ha moltes possibilitats que les precipitacions aquesta tarda en forma de tempesta afectin Sant Just. En canvi, demà dissabte, que també hi són,
baixen una miqueta aquestes possibilitats. O sigui, demà és un altre dia on ens aixecarem amb aquest sol tan bonic. Les temperatures s'ha de dir que avui ja baixaran una miqueta més. Recordeu que ahir aquells 19 graus es van quedar clavats? Des de les 11 del matí ho comentàvem a l'informatiu migdia, a les 11 del matí mentàvem 19,4 graus, a la una del migdia estàvem amb 19,4 i es va arribar a 19,8 graus.
cap a les 3-4 de la tarda. Tot i així, entrava la gent a la ràdio, que aquí no tenim aire acondicionat, perquè són estalviadors, hem estalviat un 22% respecte al 2013, no, perdó, respecte al 2012 al 2013. I el fet és que la gent que entrava del carrer fossin transportistes o qui entrava, diu que ja feia molta calor, que feia molta calor. Però bé, la temperatura no és tan càlida, el que passa que el sol ja escalfa...
Però el fet és que les temperatures no són extremadament altes. Ahir no vam arribar als 20 graus i la humitat era d'un 60%. Però bé, aquesta situació... Però aquell matí es notava, per exemple, eh? El sol ja escalfava. El sol escalfa. El sol està fotent canya i és un sol molt semblant al mes d'agost. El que passa que, clar... Això sempre ho dieu, és veritat, no? Hem de posar crema...
Clar, home, això sí, o sigui, quanta gent estàs veient que aporten uns processos gambils bastant importants a la pell, o sigui... Tu mateix. Jo el dilluns vaig venir rostidet, rostidet, el que passa, mira, que si tenim la pell una miqueta més fosca ho podem solucionar una mica perquè ens enfosquim, però, per exemple, ahir els pobres alumnes belgues, els flamencs que ens han vingut a visitar aquests dies a Sant Just, anaven tots dient, ah, si això és l'estiu aquí, quin solar o no sé què, però no us poseu crema, no? Clar, i s'has pensat, el mes d'abril...
doncs tampoc no farà tanta calor i els pobres anaven d'un to rosadet, ell sí, que determina una miqueta que aquest sol escalfa i pica igual i si hem de tenir la consciència de posar-nos crema el mes d'agost o si anem a alguna activitat a l'aire lliure i hem d'estar moltes estones al sol o al barret...
o la crema solar, doncs ara, al mes d'abril, també és una gran ocasió, perquè, a més a més, els primers cops de sol que tenim l'any, que la pell no la tens massa acostumada, fruit de l'hivern, que tampoc no agafes massa bruns, i el sol tampoc no escalfa tant, doncs és un d'aquells moments importants. I l'altra història, ja parlant de la pell, és que la pell té memòria, i cada cop que fotem una escalfada d'aquestes, la pell va fent una creueta, i amb moltes creuetes podem portar-nos un ensurt quan siguem vellets. Bé, dit això...
que ens hem de protegir amb crema. Demà dissabte, tant avui divendres com demà dissabte, recularan una mica les temperatures. Però on? Cap a l'interior. A l'interior, aquí a Sant Jus, ens vam quedar amb els 20 graus aquests, que encara no els tocàvem, però a l'interior sí que s'han enfilat a 23, 24, 25, fins i tot a alguns llocs 26 o 27. I això, associat amb les tempestes d'ahir, amb les que tindrem avui i les de demà dissabte, a l'interior de Catalunya aquestes temperatures tindran tendència a baixar. No farà tanta calor a l'interior, però en canvi a la costa,
Com que no se'ns han enfilat massa els termòmetres, doncs mantindrem aquestes temperatures una miqueta més baixes. O sigui, no hi haurà variació de temperatura a punts del litoral o amb influència marítima, però sí que hi haurà a l'interior de Catalunya. Demà dissabte el que dèiem, tornem un altre cop amb el sol i a la tarda un altre creixement de nubulades. Però creiem que demà dissabte quedarà més reduïdes a la meitat nord de Catalunya. Sant Just es mantindria una miqueta al marge.
i tot i que puguem veure alguns comulonimbus importants, o fins i tot algun d'aquests que ens pugui arribar a tapar la posta de sol demà dissabte, ho faig pensant amb els amics de l'astronomia de Sant Just, potser hi ha bona part del cel que sí que es pot observar estrelles, i depenent de la zona, doncs algun comulonimbus pot fer una mica la gitza a aquesta observació de demà a la nit des del Centre Social Milenari, no és? Fan això? Sí, allà dalt de l'observatori aquest.
Doncs el fet és que el dissabte tindrem aquesta variabilitat, però en canvi diumenge ja no hi ha els ingredients, no hi ha l'aire fred en alçada per poder precipitar, per poder donar tempestes de mitja tarda. Si n'hi ha alguna serà despistada al Pirineu, que ja és molt més habitual, però la resta de Catalunya parlarem d'un diumenge tranquil, amb sol, i les temperatures, tot el que s'ha perdut a l'interior, es recuperarà diumenge. O sigui que les temperatures de diumenge, Sant Just, variarà molt poc, però sí que a l'interior podrien enfilar-se una miqueta més amb més solet. Potser algun nuvolet també, però vaja, que tampoc...
no ha de ser un diumenge massa complicat. I ara ens anarem una miqueta més enllà, tot i que és agosarat dir les coses, sembla que la primera meitat de la setmana que ve, que ja és festiu per molta gent, que hi ha molta gent que per nassos s'ha d'agafar vacances, perquè si no, on col·loques els fills i si no hi ha calerons no els pots fotre a fer cursets, ja m'estic aquí fotent amb l'economia familiar, però és que és així, llavors és més fàcil agafar-te vacances o dies que et deuen que no et pensen pagar, doncs te'ls agafes...
de festa, i dilluns hi ha molta gent que ja té els nens a casa i que s'han de buscar la vida. Pel que fa al cel, el que tindran és un dilluns, un dimarts, un dimecres molt tranquils, molt semblants a diumenge, amb el sol com a protagonista, hi ha una petita falca anticiclònica que ens abraça i ens mantindrà un temps força estable, amb temperatures que fins i tot podrien pujar una miqueta, o sigui que la primera meitat dels dies, no festius per la resta mortals, aquests dies bé...
Dijous encara salvarien bona part del dia, però a la tarda, dijous, ja podrien començar a créixer nubulades. És mala sort, és mala llet, però en tot l'hivern no hem vist una bossa d'aire fred tan ben parida...
que vulgui visitar Catalunya. I aquesta bossa d'aire fred se'ns tira a sobre el divendres sant. Això és el que diuen avui els mapes, i fa dos o tres dies que ho diuen, i per això diaris, mitjans de comunicació, comencen a parlar que la segona meitat de la setmana que ve pot ser una mica lleig i complicada. Si els mapes tenen raó avui, dijous a la tarda podrien créixer tempestes, podria baixar una mica la temperatura a tot el país, i aquestes tempestes serien més normals cap a Ponent, i la meitat nord de Catalunya arribant al litoral també.
també, o sigui que aquí se'n vagi cap als empordars, com és el cas d'un servidor, doncs també podria haver-hi tempestes i ruixats, i en el moment que hi ha la tempesta i el ruixat, la temperatura acaba en picat, o sigui que faria fins i tot fresquet el vespre del dijous sant. Pel que fa d'hiverns, tenim el dia central de l'activitat tempestiva i d'inestabilitat. Serà el pitjor.
Sí, els mapes indicen que al matí hi haurà una certa inestabilitat i precipitació, com més el nord més important, i sembla que al final de festa podria ser molt destacada a les comarques de Barcelona i Girona, la tarda de divendres amb precipitacions arreu i fortes. O sigui que podríem tenir una situació realment complicada.
Els mapes ens diuen que divendres, això és que és ciència-ficció, perquè falten molts dies, divendres la màxima Sant Just estaria al voltant dels 13 graus. O sigui que qui tingui previst anar-se'n lluny o anar-se'n cap a la muntanya de cara a la Setmana Santa podria veure nevar a cotes baixes amb precipitacions destacades. O sigui que la nevada podria ser important en alguns punts i ens hauríem de brigar, per suposat, perquè estem parlant que si hi ha 13 graus a 200 metres d'alçada o 100 metres d'alçada com Sant Just...
Aproximadament els 1.000, 1.000 i alguna cosa, ja podríem estar parlant de valors negatius la nit de divendres a dissabte. Dissabte quedaria una certa variabilitat, però el sol començaria a guanyar terreny i sembla que diumenge i dilluns tindríem un temps més estable. Però el que deies tu, després d'aquesta bossa d'aire fred, entrarà vent del nord, l'ambient serà més fresquet, les màximes estan al voltant de 15, 16, 17 graus a Sant Jus, i aquest vent del nord donarà més sensació de fred. O sigui que no tindrem una Setmana Santa de 25 graus i sol espaterrant, o com a mínim així ho diuen. Però dissabte sí que es calma.
dissabte calma, el que passa és que després del front entra el vent del nord. Llavors, clar, farà solet i anirem recuperant el sol progressivament entre dissabte i dilluns i el sol seria protagonista aquests tres dies, però el vent del nord i les temperatures més baixes donaran aquella sensació de dir, ai, no em foto l'aigua perquè quan sortim en constipo. Però falten molts dies, eh? Tot això pot no passar. Ho anirem confirmant els propers dies, no? Ai, són les 11!
Som-hi.
El president Artur Mas defensa que abans de negociar el futur de Catalunya amb el govern espanyol cal saber què volen els catalans i per això considera que és clau la consulta convocada pel novembre. Ho asseguren diversos mitjans francesos on també reconeix que transformar les eleccions catalanes en unes plebiscitàries és l'escenari més probable.
La delegada del govern espanyol no actuarà en l'onada de vandalisme contra les estelades en una desena de municipis catalans durant la matinada de dijous. Maria de los Llanos, de l'una defensa que no és competència seva, sinó dels Mossos d'Esquadra.
El partit nacionalista escocès del primer ministre Alex Salmond celebra avui demà el seu últim congrés abans del referèndum sobre la independència del 18 de setembre. L'optimisme plana entre els independentistes escocesos per la tendència favorable al sí a la independència que mostren les enquestes. Els preus han pujat a Catalunya una dècima l'últim any. El conjunt de l'estat, en canvi, la inflació ha tornat a taxes negatives. El març s'ha situat almenys 0,1% després de quatre mesos en positiu.
El Parlament de Crimea aprova la nova Constitució on s'estipula que la península és ara part de Rússia. Avui expira l'ultimàtum de Kiev als soblevats prorussos de l'est perquè desallotgin els edificis oficials que ocupen abans de fer ús de la força.
I èxit de la primera actuació dels Estopa a la Sala Bars de Barcelona, el primer dels quatre concerts en format acústic del duet de Cornellà de Llobregat. Les entrades estan exaurides per totes les sessions. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. El Barça prepara avui el retorn a la Lliga, demà al Camp del Granada. Jogan Cruyff va assenyalar ahir la directiva del club com a culpable de la situació actual. A la Champions avui es fa el sorteig a les semifinals, també de la Lliga Europa amb València i Sevilla.
A la Lliga de Bàsquet, el Barça tanca el top 16 amb derrota contra el Bascònia, 86-97. Avui coneixerà el seu rival als quarts. A la Lliga d'envol, el Barça serà avui campió si guanya l'Aragó. I a la Champions femenina de Baterpolo, avui Sabadell, Catania, una de les semifinals.
I el temps. El dia ha començat amb alguns ruixats a Illetze, Ponent i el Terç Nord. A la tarda hi haurà més precipitacions en forma de ruixats que podran arribar a molts indrets de l'interior amb el pas de les hores. Les temperatures màximes se situaran entre els 21 i els 27 graus. Ara mateix ja tenim 16 graus a Lleida i Girona, 18 a Tarragona i 19 graus a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Fins dilluns es pot consultar el cens electoral per a les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig. Durant una setmana, el cens s'exposa als ciutadans i ciutadanes per tal que el consultin i facin les reclamacions pertinents a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament de Sant Just.
El dia de les eleccions s'establiran 11 col·legis electorals del municipi i la novetat més destacada és que les persones que fins ara votaven a l'escola d'adults ho hauran de fer a l'equipament de les escoles. Els altres col·legis seran les escoles Montseny, Montserrat, Canigó, l'Institut i l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró, el Centre Cívic Salvador Espriu i Joan Maragall, el Centre Pilot Can Ginestar i l'Espai Mas Lluí. A més, la Junta Electoral ha decidit que al Centre Cívic Salvador Espriu hi hagi únicament una mesa electoral, quan fins ara n'hi havia dues.
Aquesta tarda arrenca a Barcelona la Copa d'Europa de Clubs Peter Dal de Pony Mounted Games, una primera fase que organitza el club hípic Sol Solet. De fet, s'organitza a la ciutat gràcies a la petició del club Sant Justenc, que va preparar la candidatura durant mesos, una petició que finalment va acceptar el comitè oficial de la Peter Dal Cup l'octubre passat.
La Copa consisteix en cinc fases que es faran fins al setembre arreu del continent. Aquest esdeveniment tindrà lloc dissabte i diumenge a les instal·lacions al Reial Club d'Apolo de Barcelona i és el primer cop que es fa a l'estat espanyol. Hi participaran més de 300 genets provinents de França, Itàlia, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Alemanya i Espanya. Les categories són la sub-12, sub-14, sub-17 i Open.
Les competicions es faran a partir de dos quarts de nou del matí al Reial Club d'Apolo i l'entrada és gratuïta i es pot accedir al recinte amb les invitacions per a quatre persones que es poden descarregar des del web piterdalbarcelona.org.
I acabem recordant que la mineria com a font d'energia és el tema principal de la propera conferència de la CEA. Serà avui de la mà de l'historiador i divulgador científic Sergi Falguera, que parlarà dels recursos miners energètics més importants. Per Falguera, el recurs més destacat, un dels més destacats, és l'aigua, un element no gaire reconegut com a recurs geològic, però que en realitat, al llarg de la història, ha mogut un món d'indústries a Catalunya i arreu del territori.
Falguera també parlarà del carbó, dels recursos dels quals es té més coneixement i també parlarà del petroli. Aquesta conferència tindrà lloc avui a les 8 del vespre al local de les CES a l'Ateneu i és oberta a tothom. S'emmarca en el cicle de xerrades i sortides de l'entitat sobre la mineria a Catalunya, passat, present i futur.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Exponiéndote a la gente Resumiendo por ahí No me quedo indiferente No me quedo en mi país Reina de espectros ausentes
Se quito de maniquí. En palacios de occidente. Con trono en palco de. Pon alertas oficiales. A todos los militares. Que trabajen para ti.
Fins demà!
Fins demà!
No me quedo en la frontera ni me canso de escribir.
Fins demà!
Ja que ara parlem d'actualitat municipal, per això saludem l'alcalde de Sant Jus, Josep Arvinya. Molt bon dia. Bon dia, què tal? Com estem? Bé, avui comencem parlant primer de tot del cadastre. Vam parlar ara fa unes setmanes també. Vam parlar, de fet, amb la Gina Pol, perquè va ser just després del ple i de tot plegat. També vam parlar amb Llorenç Rey fa uns dies, perquè els grups que formen l'equip de govern estan proposant als partits de l'oposició formar una comissió de treball, aquest tema que ja vam anar comentant des del novembre o octubre, quan...
quan va haver-hi tota aquella polèmica i, per tant, d'alguna manera s'està treballant o s'està parlant amb els diferents partits polítics també de l'oposició, no? Sí, també amb les sessions de veïns i nosaltres tenim intenció que aquest ple municipal portarem un acord per deixar clar quina és la posició de l'equip de govern sobre aquesta actualització del cadastre i també per posicionar-los cara al futur, perquè recordo que com que tenim uns valors cadastrals
En termes generals molt baixos, el Ministeri d'Economia ens va dir que el millor que podíem fer és anar fent una actualització progressiva. El Ministeri té intenció en el 2016, és a dir, d'aquí un parell d'anys, de fer una actualització per part seva.
I aleshores això ens inquietava. Per tant, nosaltres aquí deixem el posicionament molt clar, és a dir, aquesta actualització es farà només un any més perquè es podia fer durant 10 anys. Es farà el 2015. Sí, renovarem aquesta actualització un any més. Per tant, aquest any i l'altre. Exacte, efectivament. Perquè si no ens donen eines o instruments com tenim ara, com tenim ara,
perquè en el cas que hi hagi un salt important de pressió fiscal ho puguem amortiguar, és a dir, l'Ajuntament pugui amortiguar aquesta pressió fiscal i que per tant els veïns no paguin ni un euro més. L'objectiu de l'Ajuntament, de l'equip d'or, és que els veïns no paguin ni un euro més per aquesta actualització del cadastre.
Si això no succeeix, l'Ajuntament es retirarà d'aquesta actualització. Per tant, ho manifestem en aquest acord de ple. Esperem i desitgem que els partits de l'oposició s'hi afegeixin, també les associacions de veïns. Hem fet moltes explicacions al respecte. La gran majoria de associacions de veïns estan d'acord
amb aquest acord que presentarem en el ple municipal. També el grup de l'oposició en aquests moments, el Partit Popular, dona recolzament i estem esperant que Convergència s'apunti a aquest posicionament. Però també aquest posicionament de futur. El que ens preocupa més és que el Ministeri no faci algun tipus d'actuació o revisió
que provoqui un augment fiscal als veïns de Sant Just. Això és el que ens preocupa. Per tant, aquí hem d'estar-hi tots, tots els partits i tots els senyors de veïns. És un error si no hi estem tots davant d'aquesta actualització o aquesta, diguem-ne, revisió futura que el Ministeri ens amenaça constantment perquè, efectivament, tenim uns valors baixos a Sant Just i això no podem seguir així. I com que els tenim baixos, doncs ens diu, escolta, vostè no pot seguir així si no fa
aquesta actualització, de la manera que jo li dic, pot tenir un ensurt en un futur. Per tant, deixar clar el nostre posicionament avui, és a dir, aquesta actualització, les condicions que posem nosaltres és que no li costi un euro als veïns de Sant Just més, pagant la contribució, el que és l'IBI, així ho hem demostrat en aquest any anterior,
I, a més a més, fer força conjunta a través també de la Federació de Municipis i a través també de la Comissió Territorial del Cadastre, tot junts, si pot ser, perquè en un futur tampoc hi hagi cap augment de pressió fiscal en tota la ciutadania de Sant Just d'Esvera. Això és el que demano que les senyors de veïns, també els partits de l'oposició, ho entenguin i fem força comú.
Per tant, seria una actualització progressiva, però que no es veuria afectada en l'impost de béns immobles. No, nosaltres el que hem dit sempre és que aquesta actualització, si porta, si comporta un augment d'un euro, o sigui, res, si comporta un augment del rebut del que paguem la gent de Sant Lluís, no seguim.
no seguim de cap de les maneres perquè no està la cosa ara per augmentar la pressió fiscal no volem seguir per molt que ens amenacin escolti que això ho té malament això ho té molt baix tothom sap que els valors cadastral de Sánchez estan molt baixos però nosaltres hem dit com a equip de govern que si realment aquesta actualització no tenim aquestes eines, aquests instruments perquè realment els veïns no paguin res més del que estan pagant doncs no seguirem però a més a més ens surt d'aquí dos anys doncs el ministeri diu escolti
Miri, això s'ha d'actualitzar, eh? I, per tant, no ens fa cap gràcia. Per això demano que hi hagi col·laboració de tots els partits. Però llavors sí que s'apujarà, en tot cas. No, no, no. Bé, ja veurem, ja veurem el que pot passar d'aquí dos anys. Però, clar, si tu tens... Ara faig un exemple, no? Si tu saps perfectament que el valor cadastral de casa teva són 80.000 euros, per dir-ho, eh?
però saps que hauria de ser 300.000, doncs això vol dir que ens pot passar en un futur alguna cosa. Però si fem front comú, doncs expliquem això, que aquest valor cadastral podria pujar, però el que li importa al veí és que no li pugi el rebut. És diferent, eh? És difícil d'entendre a vegades, però el valor cadastral és el que va al casa teva.
El que val, sobre la teoria, el que val. L'altre és el que pagues del rebut. Per tant, si a nosaltres ens diguéssim, miri, escolti, pujarà el valor cadastral, molt bé, però li deixo uns eines, uns instruments, que són els tipus d'interès, els tipus d'un coeficient que té els ajuntaments,
Perquè en el cas que pugi aquests valors castres, vostè baixa el tipus i paga el mateix. Molt bé. És el que tenim ara, eh? Sí. Si això continua així, d'aquesta manera, doncs, home, tampoc passaria gran cosa. Ara, si això no és així, doncs és molt possible...
que estiguem davant d'una pressió fiscal considerable que l'Ajuntament es nega de totes totes que això s'executi en aquests termes i el que s'ha de fer quan pot passar una cosa d'aquestes és que tothom vagi junt per l'benefici del municipi i que no es faci estratègies polítiques o estratègies que no pertoquen quan tens aquesta inquietud ara no la tenim
perquè la prova està que ens hem posat a l'actualització i al veí de Sant Lluís no li ha passat res, malgrat que en un moment determinat un dels partits polítics va dir que sí, que passaria moltes coses, no ha passat res, no ha passat res i per tant si continuem fent les coses bé com les hem fet no ha de passar res, absolutament res i donar un missatge de tranquil·litat i això és el que volem dir en el ple municipal, donar un missatge de tranquil·litat
els veïns i les veïnes, escolti, doncs ens hem apuntat a aquesta actualització, estarem un any més, i si en un futur no ens donen aquestes eines perquè realment els veïns de Sant Lluís no paguin res, doncs no seguirem amb aquesta actualització de cap de les maneres, perquè podria ser el cas que alguna propietat estigués a prop d'aquest valor de mercat i que per tant es dongués una injustícia. Per tant, això no podem permetre cap de les maneres que succeeixi. Confia que sí o s'hi sumarà?
Bé, jo crec que aquí hi ha un tema de responsabilitat. Jo m'hi sumaria si estigués a l'oposició perquè està claríssim. Mira, aquesta actualització que es va fer l'any passat, aquesta petició en el Ministeri, l'ha fet pràcticament tothom.
O sigui, tothom, tots els partits polítics, independentment qui governa, tothom. Hem portat tot el llistat, ho tenen. Aquell que té un valor cadastral, el Ministeri, jo, escolti, vostè no ho té bé. Això s'ha de fer en actualització. Diu, o l'hi faig jo de cop, o ho pot fer poquet a poquet.
sense que afecti el rebut. Per tant, nosaltres ens vam apuntar a fer-ho poquet a poquet sense que afecti el rebut. Per tant, clar, quan veus-ho del llistat i hi ha tots els partits polítics que governa Convergència, el Partit Popular, Esquerra, Iniciativa, doncs el que s'ha de fer és front comú. Jo desitjaria que si apuntés, el que passa és que realment va fer una campanya molt agressiva, jo crec que equivocada, sobretot en les formes,
assustant a la població que s'augmentaria el 70% els valors cadastrals i el rebut i això no es dona de cap de les maneres ja s'ha vist que no s'ha donat i a més a més portem aquest acord de ple per donar aquest missatge de tranquil·litat definitivament a tots els veïns aquest acord de ple només és una reacció al que va fer Convergència fa uns mesos si no hagués fet aquella campanya o posicionament
segurament això ni ho haguéssim fet. Ara, també dic una cosa, jo estic cedisset perquè la gent de Sant Just ens ha donat confiança. És un tema que no hi ha polèmica quan avisa els veïns que no succeeix aquest augment del 70%. I amb la Blana Bençolets? Ens vam reunir ahir la tarda.
ahir mateix a la tarda, i aleshores ho entenen perfectament, han vist perfectament que mai passarà aquest augment del 70%, és impossible materialment, és impossible, i han vist, a més a més, que el rebut de l'IBI del mes de gener d'aquest any, han vist perfectament, que això també se'ls sostava, que pujaria considerablement per aquesta actualització. Han vist que això no ha succeït,
han vist aquest acord que el tenen, que insisteixo, que portem al ple municipal i, per tant, aquest missatge de tranquil·litat i el que s'ha de fer és posicionar-se tots junts per si un futur, com deien, això arriba a imposar-se d'una altra manera, però en aquests moments donar aquest missatge de tranquil·litat a tota la ciutadania
Jo crec que agrair, perquè una vegada més confien que aquest govern que està governant en aquests moments no fa coses molt fetes. No se li correix fer augments d'aquestes pressions fiscals ni cap cosa fora de lloc perquè no ho hem fet mai, senzillament.
Això es tractarà, per tant, del ple municipal d'aquest mes d'abril, que és el 24, si no m'equivoco. D'altra banda, abans d'aquest ple justament, el dia 22, just després de Setmana Santa, i el dia abans de Sant Jordi oficial, però de Setmana de Sant Jordi, és a dir, serà una setmana intensa, també tornem de Setmana Santa, es fa la presentació a l'Ateneu, em sembla, del projecte Barri Centre, no?
Sí, efectivament, és un projecte amb molta il·lusió, perquè ara ja es veu tota aquesta esplanada que és més ampla del que pensàvem, tots plegats, perquè hi havia aquells edificis antics, doncs ara hi ha tota aquesta esplanada, ja hem demat a l'àrea metropolitana que faci el projecte d'aquesta plaça,
El volem presentar el que seria un avantprojecte i, per tant, una proposta per recollir les inquietuds o les aportacions dels veïns, però sabíem que l'Ajuntament ha d'anar amb alguns dibuixos, no posar amb les mans a la butxaca. Per tant, portarem uns dibuixos i a partir d'aquí explicarem el que ens sembla a nosaltres que hauria de ser aquest parc.
amb uns espais molt polivalents que permeti que tots els col·lectius del municipi puguin estar gaudint d'aquest espai molt amable, molt obert, que millora substancialment el que és a l'entorn de l'Ateneu i el carrer de la Creu, que troba...
una amplada molt considerable, que troba uns jardins absolutament oberts, i troba dos coses, dos eixos, que creiem nosaltres que són principals, que és l'accés directe al claustre del Montserrat, per tant, els serveis que es donen a les escoles, i a més a més també l'accés directe, si ho vol, la teniu al Pati del Roure.
Per tant, aquests són els eixos de circulació, de mobilitat d'aquest parc, evidentment amb aquests espais jardins oberts, amb jocs infantils i fins i tot espais per fer algun tipus d'activitat lúdica quan sigui el cas. És una operació, insisteixo, que ens fa molta il·lusió a nosaltres i estic convençut que aquesta il·lusió la transmetrem al barri i al municipi i aquest dia, com deies, és un dia d'informació i també d'informació
incorporar les propostes, com hem fet sempre, dels veïns i les veïnes de Sant Jus. Per tant, de bona manera, és un preprojecte, o sigui, no hi ha un calendari encara de saber quan estarà tot plegat. Bé, nosaltres ens agradaria que aquest projecte comencés a finals d'any, ens agradaria. Però, com sempre he dit, i en aquests moments de crisi econòmica,
Doncs quan estiguin els diners a l'Ajuntament de Sant Just. Així de clar, no estan tots, els tenim pràcticament tots, però la gent això ho ha d'entendre. No anirem al banc a demanar diners perquè s'hi has d'esperar dos o tres mesos. Per tant, aquest projecte es farà, aquest projecte estarà un projecte executiu abans de l'estiu, si els veïns creuen convenient el que anem a proposar.
I si tot va bé, jo crec que a finals d'any això és una obra curta, no és una obra molt llarga, i podríem començar. I explico això d'aquesta manera perquè la gent ho entengui i jo crec que ho entén. No és el moment de fer les coses irracionalment i sense responsabilitat. Les coses es fan així, sempre s'han fet així i ara més que mai. Ara una relliscada de l'Ajuntament en termes econòmics pot ser molt perillós. Per tant, el que hem de fer és tenir coherència, ser responsables, explicar les coses i els veïns ho entenen perfectament.
Falta poc més d'un any, d'altra banda, per les eleccions municipals. Partits com Esquerra ja no sé qui serà el seu candidat. No sé si en el cas del PSC vostè repetirà com a candidat a l'alcaldia, si ho té decidit. Això constantment m'ho pregunten i contesto el mateix per respecte i no estic amagant res. Vaig contestar igual el 2007, exactament el mateix. Per respecte al procés...
per respecte a una assemblea que és qui té la decisió que hi hagi un candidat o un altre, i això el Partit Socialista no ho farà fins després de l'estiu. Per tant, així ho hem parlat amb el primer secretari, i entenc que hi ha tot un procés, i aleshores aquesta notícia ja sortirà, però de veritat la gent treu conclusions de coses, jo soc molt respectuós,
i la notícia la tindreu i serà quan toqui, de cap de les maneres. Efectivament hi ha partits, companys que s'han manifestat, però jo crec que hi ha tot un procés que s'ha de complir. I per molt que jo digui ara, quina és la meva voluntat, aniria en contra d'un procés i de les persones, que són els militants i simpatissants, que tindran en el seu vot, en la seva mà, la capacitat de decidir
quin és el millor candidat-candidata per representar el Partit dels Socialistes de Catalunya i per defensar això precisament que dèiem abans, fer les coses amb coherència, amb proximitat, amb experiència, perquè en aquests moments toca això.
Queda un any per les eleccions i ara et diré una cosa, entre nosaltres no ens podem permetre el luxe d'estar distrets al 25% del temps d'aquesta legislatura. Queda molt, hi ha molta feina a fer, hi ha moltes inquietuds i moltes preocupacions i el meu cap no està pensant en unes eleccions. Sempre he governat i vull governar d'aquesta manera, indiferentment de quan hi hagi eleccions municipals perquè el que treballo i treballem és pel municipi de Sant Just.
I això hauria de ser així, sempre d'aquesta manera. No nosaltres, sinó tots plegats. Les eleccions no tenen sentit quan tu treballes pel municipi i deixes les coses, la teva feina pel teu territori, per la teva gent, per millorar els serveis públics. No em puc permetre el luxe d'estar al 25% del temps de legislatura encara pensant en les eleccions. No ho faré i, per tant, suposo que al setembre i a octubre el Partit Socialista ho decidirà.
Doncs ja n'anirem parlant, en tot cas. D'altra banda, només també un apunt, però d'actualitat, perquè aquest dimarts va tenir lloc el debat al Congrés per sol·licitar des del Parlament de Catalunya les competències per fer una consulta. No sé si va seguir aquest debat o va veure per tot resum. Sí, totalment. Vaig seguir totalment el debat. Què li va semblar? Bé, era d'esperar la resposta, no? Jo crec que una mica de sensualitat del govern de Madrid, doncs això no vés arribat fins aquí...
aquestes dues postures de no diàleg tant del govern de Catalunya i en aquest cas del president Mas i també del president Rajoy i del govern de Madrid ha arribat a un extrem amb postures molt radicals jo estic molt preocupat per la situació com a país de com pot acabar tot això
Sempre hem manifestat igual, penso que la consulta s'hauria de fer i que la gent democràticament expressés la seva opinió sobre el futur del país i per tant això crec que és un error si no es fa.
també ha d'haver-hi molta generositat i molta comprensió per totes les parts, perquè hi ha moltes persones, un gran col·lectiu de ciutadans de Catalunya té una gran il·lusió perquè Catalunya sigui un estat propi, altres no, altres pensem que pot ser la solució d'un estat federal realment federal i no el que hem tingut en els darrers anys, que malgrat ha tingut Catalunya les màxims
màximes, diguem-ne, d'autogovern i les màximes competències i el màxim finançament, per tant, la sensibilitat de Catalunya, del país, doncs no és aquesta, no? I aquí hi ha un problema polític, un problema polític i que realment jo estic convençut que passaran moltes coses en un any. Passaran moltes coses en un any i espero i desitjo que el diàleg s'imposi, no?
però entemo que són situacions en aquests moments molt extremes, i no parlo com en Josep Perpinyà, crec que el país està en una situació complexa, que el que convé és diàleg, parlar i trobar solucions a això, perquè...
posicionaments o declaracions sense pacte i sense reconeixement internacional, des del meu punt de vista, modest punt de vista, basa en una situació no controlada. I avui dia entrar en situacions no controlades pot tenir un risc substancial. És cert, insisteixo, que hi ha una part del país que té una il·lusió en una direcció concreta,
Però és cert que si no tens les coses pactades amb un reconeixent internacional i, per tant, molt inlligades, podem portar el país a una situació complexa. I això no treu, insisteixo, que ho he dit sempre, que Catalunya el seu futur el decideixen els catalans.
malgrat que hi ha la Constitució, és cert, però les lleis jo crec que han d'anar després de les manifestacions i de les postures d'un poble. Les lleis es fan per recollir les propostes d'un poble. La sobirania està en el poble. En aquest cas, els catalans i les catalanes crec que tenim el dret de poder decidir el nostre futur,
però fer-ho d'una manera absolutament amb diàleg, amb tranquil·litat, de forma pacífica. Si això no es dona, doncs estaria molt preocupat. Li hauria agradat per això que potser el PSC s'hagués abstingut en comptes de votar igual que el PSOE? No, bé, doncs l'aposicionament del PSC ja se sap des de fa molt temps, és a dir,
És un posicionament del dret a decidir sí, amb un referèndum pactat i legal, i això com que no es dona, doncs això precisament pot ser una inquietud. La intervenció del Rubalcàvem va semblar positiva.
evidentment ho diu un federalista, per tant, doncs és lògic que es complis cap a casa. M'agradaria que això es concretés i es fes, no que no siguessin paraules, que realment això es fes, perquè si no hi serem, hi serem d'aquí un any o serem de cinc, tornem a estar al mateix lloc, per tant, que ningú pensi que aquesta voluntat del poble de Catalunya s'acabarà en quatre dies, això serà molt llarg.
Per tant, si no hi ha una solució, ho tindrem permanentment damunt de la taula perquè hi ha un dubte important d'una gran part del país que aquest encaix amb Espanya el veu diferent. Per tant, ha d'haver-hi alguna cosa que sigui diferent, perquè si estem igual, això anirà pitjor. Anirà pitjor.
i el posament del PSC és aquest, és a dir, com a Escòcia, ni més ni menys, que el govern britànic ha pactat amb Escòcia un referèndum i que, per tant, el que passi el dia següent...
Doncs, ara et poso un exemple. Es faci la consulta, però que sigui una consulta que no sigui reconeguda per l'estat espanyol, que no hi hagi cap pacte i que realment no serveixi per res. Des del punt de vista d'executiu, diguem-ne. Serveix de molt des del punt de vista de saber què volen els catalans. Serveix de molt i això ja és important.
Però si no serveix oficialment, doncs crearà evidentment una angoixa, una exigència per a aquells independentistes que durant molts anys sempre han demanat la independència, sempre l'han demanat i per tant això és molt legítim.
però generarà unes presses, una ejecuta ràpid, fer-ho ràpid, i això no serà possible. Tothom sap que a curt i a bitxa termini això no és possible. Per tant, pot crear una situació complexa. I això vol dir generositat, vol dir reflexió, vol dir acord. Però el Felipe González ho va dir molt clar en una entrevista. És a dir...
Si la consulta no és així, aquells que ho volen, el dia següent ho exigiran, i el dia següent li demanen al president Mas que faci qualsevol cosa perquè això sigui així ja, i per tant és legítim. Però aleshores una consulta ha de ser absolutament un referèndum legal i des del punt de vista no jurídic, no tan jurídic que també, sinó...
que la gent que vagi a votar aquell dia digui, escolta, jo sé el que voto i demà passarà això. Jo quan voto en les eleccions municipals i voto en l'alcalde sé que passarà això. Doncs anar a votar i que no sap jo és el que passi, doncs hi haurà gent que ho exigirà amb raó. Amb raó.
dirà, escolti, el poble de Catalunya es manifesta per aquí, doncs vostè faci això, i ho faci-ho ja. I aquesta és l'angoixa o la inquietud que puc tenir. Insisteixo, és un tema apassionant, i saps que ho sabeu, que m'agrada parlar d'això, però jo crec que aquest camí, els que tenim responsabilitats polítiques i els que tenim l'oportunitat, diguem-ne, a vegades de conduir
la població cap a un lloc perquè t'ho demanen o perquè tu ho creus convenient has de tenir moltes portes obertes perquè si no, si són portes petites o no saps qui te les obre doncs pots tenir una frustració o una angoixa o una inquietud que no saps ben bé com gestionar-la després, no? El cap de setmana és molt maco però el dia on s'ha de gestionar les coses, no?
i esperem que tots li posem sentit comú. El meu sentit comú és aquest, que hi hagi una consulta oficial, que el govern d'Espanya l'accepti, que podem anar a votar tranquil·lament i que també siguin conscients que surti el que surti no es podrà executar en 24 hores.
Doncs, Escòcia ha estat molts anys parlant i parlant i parlant amb el govern britànic. Aquí l'han més ràpid. L'hem respost la carta, per certa, a Joan Ortega? Respondré amb aquests termes. A més, ja ho he dit en el ple passat, n'hem parlat també a l'equip de Guer. La meva resposta a aquesta carta de la Joan Ortega, primer, no l'acabo d'entendre, la veritat. És a dir...
No acabo d'entendre perquè sembla una carta dient, escolti, en el cas que no em deixin fer o no m'atreveixi, què farà els ajuntaments? Això no és un Parlament, això no és un Govern. Els governs fan, prenen decisions i fan. No amaguen o no busquen aliats en un altre lloc. L'administració que ha de convocar aquesta consulta es diu Govern de la Generalitat, es diu Parlament de Catalunya i, repeteixo, si el Parlament de Catalunya, que és el meu Parlament,
Doncs convoca una consulta, l'Ajuntament de Sant Just posarà els mitjans i les eines perquè aquesta consulta es faci. Ara bé, això entenc, si és així, que serà legal. Ara, si aquesta carta vol dir, escolta, és que no m'atreveixo, no sé què passarà, miri, fàgiu vostè, perquè això no pot ser. Imagina que ajuntaments diuen que sí, altres que no. Perdó, quina consulta seria aquesta? Un territori dient que sí, un altre territori dient que no, i quin resultat és aquest?
per tant això el Parlament ha de convocar la consulta amb una base legal i per tant els ajuntaments com no pot ser d'una altra manera com no pot ser d'una altra manera doncs farem cas al nostre Parlament ja està doncs anirem parlant ja per acabar molt ràpidament però recordar que aquest cap de setmana Sol Solet s'organitza aquesta Copa d'Europa de Clubs una competició europea es fan diferents caps de setmana però aquest primer s'ha aconseguit fer a Barcelona gràcies a l'empenta en aquest cas d'aquest club del Club Sol Solet
Sí, aquí també hi ha molta il·lusió perquè el club ha fet una aposta molt forta, que és fer aquest campionat de Pony Games, a més a més ho fa en el Polo de Barcelona, en un lloc també que té una certa màgia de nivell, i deu-n'hi-do la tasca i la feina que estan fent aquests darrers dies, la que sempre han estat fent,
Però organitzar aquest esdeveniment és una feinada espectacular, perquè venen, diguem-ne, participants i ponis de molts indrets del nostre territori i d'Europa. I aleshores, desitjar, i així confio, i estarem allà aquest cap de setmana, ajudant i estan presents, i l'Ajuntament de Sant Jús ha ajudat molt també en aquest campionat, perquè hi ha molta gent de Sant Jús, és una activitat que es fa a Sant Jús,
i desitjo que tot funcioni com ho tenen previst i que sigui un èxit i, a més a més, que la participació dels nois i les noies de Sant Just, deixem escombrar cap a casa que els hi vagi molt bé, perquè molts els conec personalment i sé que aquests dies tenen molta il·lusió aquests nanos per sortir en aquest terreny del polo i fer-ho molt bé. Doncs estarem també al cas. Moltes gràcies, alcalde de Sant Just, Jure Berbinyà, i fins aviat. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Fins demà!
Dos quarts i mig d'una del migdia, aquesta hora saludem l'Alea Ardenoui. Bon dia, Alea, què tal? Bon dia, molt bé. Avui t'hem canviat de dia, a més a més. Ah, sí? Sí, o sigui que només ens sentim els dilluns. Ah, sí, que cert. 15 dies, els dilluns, i en canvi avui has vingut a l'ivendres. Com que, a més a més, la setmana que avui també és una mica estranya i farem diferents canvis, doncs ja tot entra dins del format. De fet, avui, si algú ens escolta habitualment, que sàpiga que a aquesta hora no ho sentirà avui els alumnes de l'institut, ho van avisar la setmana passada, que s'anaven avui al teatre...
Però, per tant, fem una connexió cada divendres a aquesta hora, que avui la canviem i la substituïm per aquest recull de coses que passen absurdes pel món. Algunes, ja m'has dit que no digui que són tan absurdes, són curioses, perquè avui portes un recull d'invents curiosos.
Sí, perquè el titular, que és el que em va fer introduir el tema d'avui, que era això, invents. Jo et vaig dir, per mi no és absurd. Jo el trobo útil. No vol dir que jo l'utilitzés, però per molta gent serà molt útil. Desvelem ja de què es tracta. Sortia la notícia fa uns dies d'un invent creat aquí a Barcelona. Uns barcelonins han dissenyat els mitjons perfectes per dur-los amb xancletes.
És una bona idea, no?, per fer-li guiri. Tenen com un guà, un guà que portes a les mans, els guants, que tenen els dits separats. Doncs en aquest cas és tots els dits petit, bé, diguem-ne, tots els dits menys el gros, tenen una part del mitjó, i el gros està separat amb una altra...
una obertura, si va per lliure. Per tant, et permet introduir per allà la xancleta. Estem parlant de xancletes de les brasileres, que li diuen, o les hawaianes. Sí, les de dit. Et permet posar-te aquest tipus de xancletes. També ho hem vist alguna vegada, allò com les japoneses o com...
que ho pots fer, et pots posar el mitjó allà a pressió i fer-ho, doncs ara no, ara ho tindràs més fàcil, no caldrà que ho facis a pressió, i bé, i per què? Per què ho han fet? Es diuen, bueno, lluitxancles, de fet, en mitjons realment no és molt clamorós, està més associat al turisme,
Sí, no, no, clar, i a veure, per estar per casa alguna vegada, si també hi ha gent que li suen els peus, prefereix posar-se mitjons, però no és una cosa que normalment nosaltres anem així a treballar o per moure'ns. No és massa mola. No, com ja he dit, és un estil més, què li diem, dels guiris, no?, dels turistes, que això sí que ho veiem molt.
Què van fer aquesta marca, la catalana, per a xancles? Doncs vol trencar amb aquesta idea, que no pots portar els mitjons amb les xancletes de dit, i llençar aquesta col·lecció de mitjons pensada exclusivament per portar-la amb les xancletes. Com ja hem dit, amb el tall aquest, el dit gros, doncs tu ho pots posar-te'l. Tenen una col·lecció, s'han creat aquesta col·lecció que es diu Barcelona,
I la col·lecció Barcelona posa a la venda diferents models per 8 euros. Bé de preus, també, els mitjons. És un bon souvenir, realment. Està molt ben pensat en visió de màrqueting per segons quin tipus de turista. Continuo amb els títols de la col·lecció. La col·lecció està formada pels mitjons Icària, els Raval, els Marem Magnum, els Gràcia, els Canaletes o els Pedralbes.
Això, marketing purificat. Sí, sí, directament, segons el tipus d'estil que vulguis, no? Sí, sí, que com ja diuen, per exemple, els Pedralbes tenen una miqueta més d'aristocràcia. Un punt més de clamor, no? Aquest clamor que dèiem que no existia, doncs sí que existeix també amb mitjons i xanclets.
Sí, i tant. Ells es defineixen com una iniciativa cultural i empresarial que uneix l'esperit emprenedor amb l'accés creatiu d'artistes i dissenyadors novells. La veritat és que alguns mitjons són molt macos, l'estampat. Vull dir, jo si no fossin això del dit, que també te'ls pots posar amb les bambes, però... Sí, sí, això és veritat. Tenen uns estampats molt curiosos, molt macos, realment treballats. És allò que diguis, un mitjón lleig sense sentit. No, no, la tela, tot... Està ben treballat, no? Sí, sí. Realment, per mi és un bon invent.
No, no, és una bona iniciativa, exacte. I a més barcelonina. Si ho comença a portar algú que no sigui turista i que tingui un punt així de modernet, exacte, que no es converteixi en una moda. Perquè les xancles de dit abans tampoc no era una cosa molt moderna. I ara es porta així com amb tranquil·litat i com lluïnt, fins i tot. Sí, i tant, i tant. O sigui que podem trobar coses pitjor.
Més coses, eh? Coses pitjor com això. Però ens anem a parlar de coses més flamenques, no? Sí, flamenques. Això sí que té un punt una mica més cal. Bé, podem trobar a partir d'ara la flamenca del WhatsApp a les vostres sabates. Va de sabates, de peus. És veritat.
Moda Operandi ha llançat una col·lecció de calçat i complements amb els, atenció, diuen així, emojis, o sigui, les emoticones, li diuen emojis estampats. Emoticones, emojis, és com els hi diuen ells. Els emojis, les típiques emoticones de WhatsApp, surten de la pantalla del mòbil per convertir-se també en icones de la moda.
La plataforma de comerç online Moda Operandi, amb col·laboració amb la dissenyadora Edi Parker i la firma de calçats Del Toro. Doncs ha llançat això, una col·lecció càpsula de sabates amb les populars icones del WhatsApp, des de la flamenca vestida de vermell, que a tots ens encanta posar i que mai s'ha entès per què està allà. Sí, sí. Els gatets enamorats o els micos tímids. Són algunes de les emoticones que estampen a les sabates que poden comprar-se, atenció, Carme, per més ni menys que 340 dòlars. No ho entenc, el del breu.
246 euros, on van? Perquè no aniran pel carrer amb això. És una cosa més de sabatilles, en format sabatilles. És que és com una sabatilla d'estar per casa. Els oients no podeu veure, però la fotografia era com una sabatilla en castellà amb les pantufles i tota la vida. Les perdenyes d'estar per casa. Bé, doncs si vols gastar 240 euros per portar la flamenca al peu, doncs ja ho saps. A més a més, també pots completar amb una sèrie de bosses de mà a jo que contextualitzen el conjunt amb un hashtag.
Ja és l'últim, això. O sigui, un hashtag, però que només el senyal. Sí, i amb alguna... L'almodilla. Sí. I amb alguna frase, eh? Hi ha de tot. No sé si tindran molt l'èxit, realment. Home, aquest preu, que vols que et digui, jo els mitjons ho veig, veig que pot arribar a 8 euros, està bé, té un sentit, Barcelona, tal, això. Per tenir els gatets enamorats, allà de les sabates. És una mica difícil, eh? Però bueno, mai se sap. Mai se sap.
Més històries, ara un invent que no és apte per tothom, perquè seria... O sigui? Home, és més per homes, no? No t'ha agradat a tu aquest invent? Jo el trobo molt divertit. No he acabat de trobar el ganxo, és veritat. No, m'has dit, no entenc el, eh, ara que és...
Però a veure, seria creient una perruca intel·ligent que dius, bueno, que amaga la calvícia, això tampoc és que sigui intel·ligent, és que és una perruca. Una perruca que amaga la calvícia. I la part de l'intel·ligent és que et situa el mapa, però no he entès massa la cognició. I de pas et situa el mapa. Doncs ho expliquem. A veure, en aquest cas, si tu ets calp o estàs perdut, doncs aleshores t'interessa la Smart Twink. O perruca intel·ligent que l'ha desenvolupat Sony al Japó. Un invent que, malgrat la seva aparença absurda, com jo ja he dit, ofereix moltes prestacions. Està molt bé. Et diré per què.
La barruca intel·ligent està connectada sense cables a un ordinador, que dona instruccions al seu portador per guiar-lo fins a un destí determinat, identificant la seva localització gràcies a un receptor GPS integrat. És a dir, porta uns vibradors situats a diferents punts del cap que s'activen segons la direcció que es prengui. És un GPS? Com amb el mòbil dius, vull anar... Sí, estic aquí a Sant Just, no sé ben bé on està la bona aigua.
Com està a aquell costat, però porta a mi. Podria ser, no? Porta a mi. Escrius al mòbil i vas mirant la pantalla del mòbil i vas anant. En aquest cas la perruca és el mateix, però la perruca envia. Però com li dius? És a dir, si toques el cap, la gent veurà que ets cal i que portes una perruca. És el que no acaba d'entendre, el funcionament.
o li programes des de casa tot va lligat a un ordinador ja et dic, Carme és un món curiós la meva secció ja té això que és una mica tot absurd però a mi el que em faria era que sigui una perruca GPS no, no, no, és un invent curiós no sé quan deu valdre
No ho sé, només de moment està al Japó i ja et dic, un gegant com Sony que ho hagi dissenyat, a més a més, no només serveix per això. No només serveix per això, per amagar la calvícia, també serveix per altres avantatges insospitades. Gràcies als seus sensors pot mesurar la temperatura corporal, la tensió arterial o fins i tot gravar sons i imatges que el seu portador pot tornar a veure després en pantalla. És a dir, tu no ho veus, grava, però després ho descarregues a l'ordinador i allà veus tota la passejada que tu has fet.
Que tu t'has fet. És com una càmera. Tu pots anar a córrer amb una perruca. En comptes de fer una cosa a través del mòbil, que amb el mòbil ho fem tot, seria a través de la perruca. Exacte. Que no sé per què, jo tot el temps m'estic imaginant un home amb una perruca rosa, llarga, de mitja melena. No sé per què, quan pots una perruca curta. Jo tan no, eh? Imaginava més perruquin. Mira, tinc aquesta imaginació. No, no, jo m'imagina en plan, perruca allò, gran, tipus mocho. Bé, Sònica...
I del Japó, ens n'anem cap als Estats Units. Parlem ara d'una pizza que han creat a prova de bactèries i també de caducitat, perquè pot durar fins a 3 anys. Sí, t'imagines una pizza que duri 3 anys? No m'ho sé gaire imaginar. Bé, en aquest cas aquesta pizza creada als Estats Units pot ser comestible durant 3 anys sense refrigeració ni congelació.
I és una iniciativa que busca que les tropes americanes se sentin com a casa. Diguem-ne que allà la pizza és com aquí potser el pa amb tomàquet, és a dir... És el pa de cada dia, no? Mengen molta i els agrada molt. És com un tema ja també nostàlgic, perquè si han fet tota aquesta mandanga, per no dir-ho d'una altra manera...
per aconseguir que puguin menjar pizza a les tropes i sentir-se com a casa, bé, vol dir que realment és important per ells. L'exèrcit dels Estats Units, com dèiem, ha desenvolupat o està acabant de desenvolupar, perquè no està finalitzat això, en un laboratori militar situat a Massachusetts, una pizza que pot ser comestible durant 3 anys sense necessitar, com hem dit, de ser refrigerada o congelada. És a dir, la idea era que, diu l'enginyer, el soldador Natic,
assegura que es podia agafar aquesta pizza, deixar-la empaquetada a la mostra durant 3 anys i encara seria comestible. Té alguns punts negatius. Com ja hem dit, l'únic objectiu és que els subdats al cap de molt de temps puguin menjar pizza. Per tant, s'han trobat amb alguns problemes.
El més gran és el que han hagut d'enfrutar els científics, que és aconseguir que la humitat de la salsa, el formatge o altres ingredients no arribés a la massa de la pizza, perquè si arribava desenvolupava bactèries i mou. Evidentment, la humitat... Per aquest motiu han utilitzat substàncies com el sucre, la sal o xarops, que són capaços de retenir la humitat i impedir que penetri a la massa.
Però, malgrat tot, això no és suficient i, per tant, han hagut de modificar l'acidesa dels ingredients per fer-los més resistents a l'oxidació. O sigui, masses canvis, moltes és, simplement perquè, evidentment, un aliment no pot conservar-se tres mesos. Una pizza potser pots conservar, evidentment, una llauna de mongetes de conserva, però una pizza, doncs no, complicat.
els científics que han pogut provar una de les últimes versions diuen que el seu sabor és com el de qualsevol altra pizza encara que no es pot i a més al final de la notícia dic home, no trobo molt lògic encara que no es pot menjar calent i no està molt cruixent
Però per clar, no es vol menjar calenta? Freda i tova, és allò com un gelador, no? No, clar, no necessita. No necessita això, però vull dir, estarà freda igualment, d'avui. Bueno, sí, més que freda... Temperatura ambient, val, però... Sí, però una pizza a temperatura ambient, però que tampoc és cruixent. Per entendre'ns, és aquest tipus de temperatura estranya. Vull dir, cal, quin exemple, Carme.
Sí, perquè és que és com una cosa... M'he imaginat com quan vas a comprar aquestes coses que potser porten 3 anys. Jo m'he imaginat com un entrepà fred, així com... Entrepà fet d'algú calent, eh? Perquè ho veia més industrial, eh? I penses, a vegades fa molt que no em menjo, però m'agradava com molt, no em podia menjar gairebé mai...
Però era com una cosa que en realitat no era tan bona, el que tenia a veure era la xocolata i l'altre era bastant susot aquell pa. Sí. Però hi havia el cromo... Digue-li pa, digue-li... Aquella cosa de molla. I de vegades té com un gust fred fins i tot. Sí. I està com... Per això, la pizza potser és una mica aquest estil, pizza bollicao.
Exacte, sí, com tova. Tova, poc cruixent i freda. Bé, bueno, si això els fa sentir com a casa... No, no, clar. Potser que no vagin, no? Enlloc, ja s'ha acabat, que es caiguin als Estats Units i ja està. Bé, perden el temps amb aquestes coses, suposo que... Bé, no en saben molt els Estats Units de màrqueting de potenciar el... Com em diuen això? El valor afegit. Sí, no, no, fer-te... Ara em sortirà la paraula, és igual...
motivar o sigui, motivar si fan el de la pizza segurament és perquè saben que això motiva i si motiva hi ha resultats no dediquen aquest temps a fer tot això no són hermanitats de la càrida i també en vendre potser és una merda realment la pizza però s'ho acaben inventant perquè sembla i tal i al final et diuen en realitat ens ha sortit fatal però t'ho pintem com...
Parlem ara d'un últim invent, no? Sí, l'últim invent que tenim. En aquest cas, Carme, pots picar de mans? Molt bé, doncs ara, gràcies a la teva picada de mans, hauries pogut descordar un sostenidor. És l'últim invent d'avui. Tens un poder, eh? Han creat un sostenidor que es descorda només quan es pica de mans. És a dir, atenció perill, eh? Com el portis a un concert...
Clar, clar, això t'anava a preguntar. Pensava que era una cosa més de tet a tet, no? Bé, no se suposa que és per això, però jo ja et dic, que jo ja sempre vaig més enllà. M'imagino perruques roses i m'imagino dones amb aquests sostenidors a concerts. Tot allò, vinga. En fi, és un... existeix un sostenidor que es descorda amb la picada de mans, creat per Randy Sarafan, un artista hacker, atenció, eh? Artista hacker, es defineix així.
Tal com el descriu en SNET, la multinacional nord-americana de multimèdia, el defineix com un artista hacker. I en Randy es va inspirar en els models de roba interior electrònica que va veure als bars siris, els quals a la roba interior portava llums, brillaven a la foscor o es controlaven amb un comandament a distància. És l'homàs a la roba interior. I tant, no com aquí, que portem un home en secret i coses més pim-pam. Cotó. Sí, cotó.
Aquest creador, aquest artista, abans d'aconseguir que es descorderés, gràcies a picar de mans, va haver de fer molts models, molts intents, des d'un mínimotor que aixecava una frontissa... Què dius tu? Portar això a l'esquena, també? O una espurna que cremava els fils... Bé, tot va fracassar, evidentment. Total, de portar una espurna que creem els fils, vull dir, no, jo no em vull cremar ni... Total, per què? Perquè s'obri sol. Vull dir, bé, sí...
Finalment, va... És més per qui t'escorda que a tu mateix, no suposo? Jo no hi trobo més la gràcia d'un joc entre dos, allò, vinga, va, pico de mans. Perquè a tu mateix, bueno, ja estàs acostumat, no? Cada dia ho fas. Vaig a posar-me el pijama. Ja m'he descordat els sostenidors. Al final faràs... Baixant les calces.
En fi, no té sentit realment això. El que va fer el finalment per poder assolir l'èxit, aconseguir que s'escordessin, va ser parlar amb experts en raó interior. Dius, molt bé, potser ho hagués hagut de fer primer. Va parlar amb experts en raó interior femenina que li van acabar donant la clau per aconseguir l'èxit, que és l'electroimant. Gràcies a l'electroimant.
amb el soroll, amb aquestes... Ja fan l'efecte, no? Sí, això que es pot descordar. No té més, és que realment també perdre el temps. Quan deu valdre, deu ser cara, això? No ho diu, no ho diu. No ho ha aconseguit trobar-ho. Jo crec que això encara és un prototip i que no... Per molt que dic creant un sostenidor o tal, bueno, hi ha un sostenidor, no? Vull dir, potser no s'ha...
museu. No és com les xancles i les sabates d'abans i els mitjons que ja està comercialitzat. Això jo crec que és el que han aconseguit l'èxit però que no s'està comercialitzant encara. Ara s'ha de fer en format usuari, no? Exacte, sí. I vinga, tots aplaudir i totes tornar a l'època jipi. Pot ser perillós, pot ser perillós.
Però a mi eres divertit, ho veig més a xoc, com una, fins i tot, de les botigues de joguines eròtiques, no? Sí, exacte. Quadraria una mica més. Sí, sí, sí, molt més, que no pas trobar-nos-ho ara a la secció del Corte Inglés. Sostenidors, que plau de ser joc d'escola. Mai se sap, no, no, s'aprenen coses sempre, amb aquestes curiositats. En fi, Alea, moltes gràcies. A vosaltres. Per aquests invents curiosos avui, tornem aviat amb més històries. Sí, que passeu bona setmana santa. Igualment, que vagi bé, bon dia.
Estem escoltant just a la fusta. Tres minuts i arribem en punt a les dotze del migdia. Connectarem amb el bolletí informatiu de Catalunya Informació. Ens posarem el dia de l'actualitat i també sentirem el bolletí informatiu del Sant Just Notícies. Tornarem després amb més coses. Tenim a la Rosa Sort, també parlarem de concerts i el Xavier Oldan ens portarà les estrenes de cinema d'aquesta setmana. Tot això després de les notícies i arribem a través de la publicitat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Catalunya Informació Són les dotze El president Artur Mas afirma a Le Figaro que l'escenari més probable és convertir les eleccions al Parlament en un referèndum Mas que ha concedit una entrevista a diversos mitjans francesos defensa que abans de negociar el futur de Catalunya amb el govern espanyol cal saber què volen els catalans i per això considera clau fer la consulta
La delegada del govern espanyol no actuarà en l'onada de vandalisme contra les estelades en una desena de municipis catalans durant la matinada de dijous. Maria de los Llanos de Luna defensa que no és competència seva sinó dels Mossos d'Esquadra.
Condemnat a 58 anys i mig de presó a Alejandro Cuartero pel triple crim de la Sagrada Família de Barcelona d'ara fa dos anys. El condemna per tres assassinats, un dels quals amb acarnissament. Les víctimes eren els pares i la neboda de la seva exparella.
Els preus han pujat a Catalunya una dècima l'últim any. El conjunt de l'estat, en canvi, la inflació ha tornat a taxes negatives. El març s'ha situat al menys 0,1% després de quatre mesos en positiu. El Parlament de Crimea aprova la nova Constitució on s'estipula que la península és ara part de Rússia. Avui expira l'ultimàtum de Kiev als soblevats russos de l'ESP perquè desallotgin els edificis oficials que ocupen. Abans de fer força, fer ús de la força.
L'Audiència de Barcelona confirma la condemna d'un any i mig de presó contra un alt funcionari dels Mossos per haver setjat una subordinada seva. La sentència constata que la dona va patir vexacions durant dos anys. Per això el condemnat l'haurà d'indemnitzar amb 25.000 euros.
Catalunya Informació. Ara els esports. Ara que migdia sorteixen les semifinals de la Lliga Campions de Futbol, el Bombo, hi haurà el Vallard de Múnica, el Chelsea, el Real Madrid i l'Atleti de Madrid. També s'han de sortar ja a les semifinals de la Lliga Europa, amb el València, el Sevilla, la Juventus i el Benfica també al Bombo.
El Barça, mentrestant, prepara avui el retorn a la Lliga. Demà al camp del Granada, Johan Cruyff ahir va assenyalar a la directiva del club com a culpable de la situació actual. En embola, el Barça avui serà campió de Lliga. S'hi guanya l'Aragó al Palau Blaugrana i amb ater Polo femení. Avui el Sabadell juga la semifinal de la Lliga de Campiones contra el Catania.
I pel que fa al temps, a la tarda cauran ruixats en zones de muntanya del país que després arribaran a altres punts de l'interior. Els més importants cap al Pirineu i al Prepirineu localment poden ser en forma de tempesta. Les temperatures màximes entre 21 i 27 graus. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Ueno. L'Ajuntament de Sant Jus renovarà l'actualització dels valors cadastrals un any més. Aquest any el consistori s'ha acollit a la proposta d'actualització del Ministeri d'Hisenda i per 2015 farà el mateix, ja que els enjustencs i enjustenques no han patit cap augmenta en el rebut de l'impost de béns immobles.
Tot plegat es debatrà el ple del mes d'abril a través d'aquest acord que els partits del govern estan consensuant amb associacions de veïns i partits d'oposició per fer front comú davant l'actualització del cadastre. El que es farà ara és que els valors cadastrals pugen però es poden baixar els tipus, cosa que fa que la ciutadania s'enjusten que no hagi de pagar més per l'IBI. De fet, l'alcalde ha assegurat que l'actualització ja s'ha començat a fer i que cap veí ha pagat més. Josep Perpinyà ha insistit que si arriba un moment en què s'augmenta el rebut de l'IBI, l'Ajuntament deixarà d'acollir-se a l'actualització.
Més coses. Aquesta tarda arrenca a Barcelona la Copa d'Europa de Clubs Peter Dal de Pony Mounted Games, una primera fase que organitza el club i pic Sol Solet. De fet, s'organitza a la ciutat gràcies a la petició del club Sant Justèn, que va preparar la candidatura durant mesos. La Copa Peter Dal consisteix en cinc fases que es faran fins al setembre arreu del continent.
Hi participaran més de 300 genets, provinents de França, Itàlia, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Alemanya i Espanya. Les categories són les sub-12, sub-14, sub-17 i ou, per aquesta última oberta a joves a partir de 17 anys. Les competicions de demà i diumenge es faran a partir de dos quarts de nou del matí al Reial Club d'Apolo de Barcelona fins al vespre. L'entrada és gratuïta i es pot accedir al recinte amb les invitacions per a quatre persones que es poden descarregar des del web peterdelbarcelona.org.
A banda de les proves, avui tindrà lloc la cerimònia inaugural.
I acabem destacant que a prop d'una vintena de joves belgues visitant Sant Just aquesta setmana en un intercanvi del grup de teatre social del Casal de Joves. Aquesta tarda, de fet, representaran una obra de teatre social que estan treballant conjuntament. Són joves d'entre 14 i 19 anys, de Bèlgica, els que conviuen aquests dies amb una dotzena de Sant Justens i Sant Justenques d'entre 12 i 17 anys, lligats tots pel teatre social.
El centre neuràlgic de les activitats que fan és el casal de joves, tot i que també estan coneixent a fons Sant Just i Barcelona, on també estan fent diferents activitats.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
On another low, another low Oh, my tears have been used all On another low, another low Oh, my tears have been used all On another low, another low Oh, my tears have been used all
Fins demà!
Bona nit.
Estem escoltant just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concerts al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que nits electròniques. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Ara passen 13 minuts de les 12. De seguida repassem més continguts que ens queden en el programa d'avui. Parlarem de notícies curioses amb la Rosi Sorca de seguida vindrà. I també tindrem el Xavi Roldan que ens parlarà avui de les estrenes de cinema d'aquest divendres.
Avui aquí no tenim més la Laura Camps, que ens porta cada divendres l'agenda de concerts. Per tant, el que farem sí que serà repassar-los sense la seva ajuda, però ens fixarem en alguns dels concerts de cara als propers dies. Ja hem parlat avui també de Love of Lesbian, que actua aquest vespre al seu segon concert que fan a la sala Resmates. I a més a més, avui i demà, tots dos dies, amb entrades esgotades. Per tant, els fans d'aquest grup s'hauran d'esperar ja al proper concert.
Tenim també més propostes per aquests dies. Per exemple, un grup que es diu Osoleone, que sona així.
i que actua avui a La Padrera. Yo soy el político neoliberal Me gusta ir a las fiestas del Banco Central
I aquests són els poni bravo que actuen aquesta nit, aquest divendres, a la sala Apolo, acompanyats d'estaroners Persons, amb aquesta proposta.
Una proposta singular. Tenim de més curioses per això. Per exemple, aquests que es van dir pachanga boys que actuen al Nitza. Aquesta nit, també.
Ja veieu que és un altre tipus de concert. Ens quedem, però, amb una proposta que tenim de cara al dissabte, que és Reinaldo i Clara, aquest duet de Lleida, i que ens acosten cançons amb un polfolc, que sonen així, per exemple. Ai, si arribes a venir...
Juro que el cel és oferat al riu. És l'únic d'aquest temps. Amb sandàries no els pot correr tant. Passa per la gespa. Passa per la gespa.
Actuen l'Helio Gava, el Renel Doi Clara, demà dissabte. Pels que vulguisquin un altre tipus de proposta, poden anar a Sillacar, modelo... modelo de respuesta polar, es diuen.
Fins demà!
I després, també el mateix dissabte, al CAT, a Gràcia, actua Àries, que portarà cançons. Sonarà, per exemple, d'aquesta manera, amb cançons del seu últim disc, titulat Mermelada Dorada. Veo visiones cada noche terna.
Actuarán amb Lídia Damunt, com dèiem al Cat de Gràcia, demà dissabte 12 d'abril.
I encara més coses ja de cara a la setmana que ve. Principis de setmana, dilluns, és un bon dia per anar de concerts a City Car, per exemple, i veure Dead Ghost.
Hem sentit aquests dead ghosts que, com dèiem, actuen dilluns a la sala de Cidecart de Barcelona i ara el que fem ja és parlar de notícies curioses, com cada divendres cap a aquesta hora aproximadament. El que fem és posar, primer de tot, aquesta sintonia.
I ara saludem la Roser Sort. Bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme. Feia uns dies que no venia, eh? Sí, és veritat. Estava... Hem tingut una setmana de... Una setmana, només, em sembla, no? Sí, una setmana. L'únic que entre que canviàvem el dia i això se'm feia una mica estrany, ja no venir. Exacte, exacte, és veritat. Uns quants divendres, això sí que és veritat. Sí. Per parlar de notícies curioses, avui ens vols parlar, primer de tot, d'una moda, nova moda, atenció, tallar-se el dit petit per encaixar millor els talons. Molt fort. Molt fort. Perquè segur que...
Ja no és una moda, sinó que molta gent realment s'ho arriba a fer. Ja no és un misticisme que s'ho fa una celebrity o que s'ho han fet un grup de noies i s'ha posat a... No, no, és que en realitat... S'està fent, no? S'està fent. Vull dir, arribar a l'extrem de tallar-te el dit petit perquè és el que es porta a la temporada, perquè això és una moda. Vull dir, qui sap que l'any que ve no es porti un altre tipus de sabates i com que aquesta temporada...
es porta la sabata estreta per davant, es tallen el dit petit per poder ficar millor la sabata. Jo no m'ho faria, més que res perquè, com tots sabem, les modes canvien i ja sabem que l'any que ve vingui a portar sabates grans i et falti aquest dit. Exacte.
I quan et fiquis sandàlies ja no sé com quedarà. Això és l'altre. És el que anava a dir, no? Clar, té molt sentit amb això, però... Què sé, hi ha a la piscina? O a la platja? Clar... Ho trobo molt raro. Se'ns faria estrany, vull dir, veure una persona amb...
Qui té problemes i això, vull dir, i més una moda, vull dir, que talles el dit i ara simplement. Clar, exacte, vull dir que en aquest sentit, és a dir, que si algú busca això, ja cuida molt l'estètica, per això dic que trobo bé, en fi. Bueno, i bé dels Estats Units, com o no. No crec que ho tinguis. De moment aquí a Espanya no ha arribat i al que ha arribat hi ha tot uns, tot una, uns, bueno...
una gent que es dedica a això de podologies i de metges i que ha estat molt discutit aquest tema que realment no es faci això perquè no és bo. Vull dir, has arribat a l'extrem i tot que això fa que portar tants tacons, no sé si tu en portes molts o no,
de que a vegades, a veure, queda potser una mica escarós parlar, però se't resseca molt tot el tema dels peus, se't fan durices, però de portar tacons, vull dir, si realment vas veure un calçat, com deia la meva àvia, mai et passaran aquestes coses, i ha arribat al punt que inclús se't adorma, ja no tens sensibilitat tota la planta del peu per poder portar tacons més alts, i, bueno, unes històries que, bueno, arriba a límits molt... Insospitables. En fi, no crec que sigui el teu cas, no, Roser? Sí.
No, d'un moment no. Vaig amb ambas i jo hi vaig molt cómoda. Molt bé. Més històries. Un altre tipus de moda que estem tots molt enganxats, no? El tema xarxes socials, whatsapp, etcètera, etcètera. Doncs atenció, perquè ara hi ha un reality que es planteja si es pot viure sense xarxes socials i tampoc whatsapp. No, clar. Són coses diferents, eh? Segurament algú et dirà una cosa si l'altra no. Tenim molts radio shows ara, no sé si segueixes els Supervivientes i aquestes coses de Gran Hermanos i aquestes coses que sempre tenim...
el dia ara, que viuen sense WhatsApp i això, i l'únic que com que són programes de cara de famosos i tot això, doncs ho han provat amb gent de 30 anys per veure si poden aguantar durant dues setmanes, com has dit, o inclús fer un reality show sense WhatsApp o sense estar comunicats, a veure com funciona, perquè realment és veritat que n'hem parlat moltes vegades aquí, que l'enganxat que arribem a estar...
les persones ara sense, o sigui, amb el mòbil, vull dir, i abans què fèiem? Molta gent es pregunta, i abans què? Com quedàvem? Abans com ens comunicàvem? I ara ja és la mòbil. D'una altra manera. A mi em passa, no sé si et passa a tu, i això ens ho fem moltes vegades, moltes preguntes, és el fet que quedes a una hora amb algú i en realitat aquella hora mai, mai acabes sent, perquè dius, ostres, m'he retreçat, et falten 5 minuts, bueno, aquí mateix ho faig moltes vegades, i van...
Ara surto de casa, esperen 5 minuts. I ja no es queda l'hora que realment es deia. Vull dir, abans, com que no hi havia telèfonos, no hi havia cap tipus de comunicació... Llavors ja tirem molt endarrere, eh? Però sí que és veritat que, fins i tot només el WhatsApp, no ho sé, perquè recordo que quan teníem mòbils i dèiem, ai, sense SMS no dèiem que arribàvem tard. Però és que el WhatsApp és tan exagerat que s'ha portat a l'extrem, també. Clar, de dir, bueno, ara surto de casa, tu també surts de casa. No comptàvem, potser amb el fenomen, no tinc bateria. Tampoc, clar.
No tinc bateria, no he pogut connectar-te, bé, el típic. Jo em poso a pensar de com vivia abans sense WhatsApp. I què? Te'n recordes? Què vas a faltar? No saps quan fa que està el WhatsApp? Fa 5 anys, no? Més? Clar, pensa que fa més. Jo vaig començar a tenir un smartphone que és just ara fa 3 anys. És molt poc temps.
és molt poc temps vull dir que estem ja en 3 anys la cosa ha canviat per complet abans tenies el típic Nokia que en dic jo l'Snake en blanc i negre que només podies trucar i fer missatges i va haver uns anys de transició amb mòbil amb color però que no hi havia això no hi havia aquesta novetat i de l'enganxat que arribem a estar i dependem dels mòbils vull dir que a veure si poguéssim aguantar jo hauria de fer l'experiment perquè estic bastant enganxada
En fi, doncs podries apuntar-te, no?, a aquest reality? Sí, l'únic que no sé si podria, no sé si augmentaria massa, crec que la primera sortiria necessitant. Els participants són de 29 anys, a més a més, no? Sí, l'únic que, jo crec que els hem buscat una mica, bueno, grans, grans no de vells, sinó de grans perquè... A veure, Roser, a veure. No de vells, sinó grans, perquè jo crec que la moda aquesta està entre nois joves. No, no, aquesta moda jo crec que és superedats, eh? Sí? I tant.
Clar, és que jo com que ho veig amb nens, per exemple, jo veig la meva germana amb nens que tenen 15 anys que van amb l'iPhone i tot el dia estan amb el mòbil, que només tenen el mòbil a la mà. Seria un altre tipus d'enganxadament, però bueno, en el fons suposo que d'alguna manera o altra... No, segur que amb totes les edats, com bé dius, es pot arribar a dir que estem enganxats. Però clar, a mi em sorprèn l'edat de la meva germana que té 15 anys dels mòbils... Perquè els hi ha viscut com a maçà.
ha nascut amb això amb els mòbils d'última generació més bons que els nostres i que els seus propis pares perquè si no tenen l'iPhone no tenen el no sé què i l'enganxat que arriben a estar inclús a classe els col·les ho han prohibit vull dir que són generacions que potser ja estan desvinculades completament del que era abans doncs a veure ens anem cap a l'última notícia d'aquest matí Rosel
Atenció, és un dentista que vol clonar John Lennon per la seva dent. Clar, vull dir... I què en farà d'aquesta dent? Però vol clonar-lo tot ell. Doncs és un dentista que fa 3 anys va comprar a una subhasta de gent que ho fa i posa amb una caries, una dent amb una caries del John Lennon per un total de 300... Ai, de 300, de 30.000 dòlars.
En principi semblava un fanàtic dels Beatles, vull dir que realment, com molta gent fanàtica de Beatles o d'altres grups de música que compren coses que jo mateixa no entendria, però si ets un fan, doncs ho compres tot, suposo, perquè fins i tot, a saber, mocadors que van utilitzar quatre dies abans.
I des de fa un any diu que va anunciar que el seu desig era plonar la denda al cantant i fent una extracció d'ADN i tal. No sabem per què ho vol fer, suposo que per col·locar-se-la o per vendre-la o per saber què. No sabem encara...
No sé, potser no sap ni ell, no? Ell ho vol fer perquè sí, jo crec que és una cosa que ell ha volgut fer. Jo tinc la dent d'ell. El fanatisme que arriba a un extrem a vegades... Perquè l'ha comprat, tampoc és que sigui... I el compres per 30.000 dòlars i això vol clonar per ficar-se'l i per dir que porta una clonació de la dent del John Lennon o per vendre-la o a saber per què. I a veure com clones una dent.
Bé, no sé. Ja no sé, bé, clar, això ja serà cosa d'ells. Bé, que dents postissa sí, però a veure com la clones igual. Suposo que a més ha de tenir... Bé, no sé, no sé. En fi, Roser, passen coses molt estranyes. Tu cada divendres me les expliques. Moltes gràcies. Molt bé, com cap de setmana a tothom i bona setmana santa. Exacte, que avui és l'últim dia. El divendres sant, tornem de 15 dies, no? Sí, i tant. Perfecte. Molt bé, Carme, que vagi bé. Adéu. Bon dia, Roser.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracà amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema. Uff!
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen tres minuts de dos quarts d'una de la migdia i aquesta hora se la demanem al Xavi Roldán. Bon dia, Xavi, què tal? Bon dia, perdó, ai, perdó. M'hauria hagut d'aclarir la bola abans. Bé, no passa res, no passa res. Parlem de cinema perquè, a més a més, suposo que... Bé, no sé si hi ha estrenes la setmana que ve, però m'imagino que de cada Setmana Santa avui deu haver-hi bastanta cosa, no?
No especialment, no et pensis La setmana que ve, espera't Deuen estrenar-se potser al mig de la setmana Sí, em sembla que hi ha estrenes Hi ha dos dies d'estrenes, em sembla que són dimecres i dijous Sí, sí, de vegades ho fan això, no sé per què No em preguntis per què Quan hi ha festius així una mica complicats Estrenen dos dies separats Potser de vegades fins i tot dimecres i divendres, coses així No ho sé, no acabo d'entendre Però la setmana que ve és festiu, dijous?
Sí, clar, a Espanya dijous, però a molts llocs d'Espanya crec que dijous, i a Catalunya, per exemple, no és fins divendres. Ah, d'acord. Potser passa per això, no ho sé. Exacte, sí, dimecres i dijous són les estrenes de la setmana que ve. Però aquesta setmana arriben divendres, perquè no passa res. I no hi ha molta xitxa, diguem, de...
de grans taquillaços familiars la setmana que ve ja arriba l'Spiderman és ja la setmana que ve sí dijous de la setmana que ve tenim ja l'Spiderman entre nosaltres però de moment la cosa és més discreteta
A veure, per exemple, comencem per 9 meses de condena, la pel·lícula francesa. Sí, la comèdia francesa d'aquesta setmana. Els francesos cada setmana estrenen una comèdia. Bé, cada setmana potser no, però n'estrenen moltes. I totes venen sospitosament avalades per aquella cosa de la comèdia més exitosa de l'any en Francia.
Sempre arriben amb aquesta taula, no? Aquesta faixa, no? Sí, sí, no sé per què. I aquesta, doncs, també arriba amb aquesta cosa, i a més ve avalada per un parell de Premis César, que ja ho havíem dit alguna vegada, que són els Oscars de l'Acadèmia Francesa. Sí, eh?
I, bueno, no està mal. No està mal. És transcendent, és totalment transcendent, però té la seva gràcia. És la història d'una jutgessa, així com molt rígida, molt sobria ella, que queda embarassada. Està soltera i queda embarassada. I llavors és com porta aquesta història i com ho combina amb la resolució d'un cas que es veu molt complicat
i pel qual l'ajuda un criminal que passa per allà, un tio que l'han d'enxampar perquè ha fet una història dolenta, doncs passa les creus per la seva vida i junts intenten resoldre aquest crim. Ja et dic, és una comedia, però té punts negres bastant cafres, fins i tot una mica gores, que la separen una mica de la resta. A veure, és un gore festiu, és divertida, és...
És molt cafre, tu veus la pel·li i dius, hòstia, quina salvatjada, però bueno, com que està tractada així des de l'humor, té la seva gràcia, ja et dic, no és molt transcendent la pel·lícula, però bueno, té el seu què, per què no? Avui he llegit en una revista al periódico, em sembla que és amb el director, i diu que per ell no és una comèdia. Ah, doncs llavors ha fracassat, eh? Diu que va plorar escrivint-ho. Que va plorar escrivint-ho. He pensat que entraré al diari perquè és la primera pregunta, de fet no l'he llegit sencera, eh?
Però diu... Sí, a veure si la tenim digitalment, eh? Però diu alguna cosa així com... Li pregunta, no? Si escriu comèdia, no sé què, o de què va la pel·lícula, allò. Una pregunta com molt bàsica. Sí. Ell es diu Dupontel, no? Sí, Albert Dupontel. I llavors explica això. Diu que, bueno, que la gent sí, li diu que... Sí, sí que la tinc, eh? Que diuen que fa comèdia, però que ell, doncs, tampoc ho veu així, que ell parteix d'un fet concret, que és aquell que s'ha explicat, no? I que...
A veure, la foto també era molt desafiant, eh? Suposo que anava amb un plan així com més d'un punt provocador, però li diu... Això, la primera pregunta és, a la seva pel·lícula els gags se succeeixen, però tot i així vostè diu que no la consideren una comèdia. Llavors diu, jo la definiria com un drama còmic. I diu que a França el terme comèdia ha adquirit connotacions pejoratives. Llavors diu que l'argument no ho és, que tal...
Però això és fantàstic, eh? Aquest senyor condensa la seva pròpia figura, no? La tragèdia de la seva pròpia pel·lícula, també, no? Un senyor que no vol fer una comèdia, però li surt una comèdia, i el tio diu... He plorat escrivint. Exacte, s'esforça per fer-nos entendre que no és una comèdia, però nosaltres riem. És la... La separació entre comèdia i tragèdia es condensa, o el trencament d'aquesta separació es condensa en aquesta persona. És fantàstic, a mi m'encanta.
Doncs, en fi, és la primera proposta. D'avui tenim més coses, per exemple, Anochece en la Índia. Sí, una pel·lícula, malgrat el títol espanyola, dirigida per Xema Rodríguez, que explica la història d'un senyor que està interpretat pel Juan Diego, que va amb caire de rodes i que decideix travessar-se tota Europa i tota Àsia fins a la Índia.
Vull dir, no és que agafi un avió, sinó que va per carretera, acompanyat d'una assistenta, em sembla que és romana, romanesa. Bé, és una pel·lícula, suposo, feel good movie d'aquestes que diuen, que li ha reportat al Juan Diego, que és un grandíssim actor, un premi a Màlaga per la seva interpretació en aquesta pel·lícula, millor actor.
i que promet sentiments i una mica de riures i una mica de llàgrimes. Aquestes coses que a mi em fan una mica de grimilla, sincerament. Aquesta definició de te hace reír i te hace llorar, a mi em fa molta... Seríem un altre cop en aquest edat que diem d'aquest director, entraríem en aquest dubte de les llàgrimes i les vialles. Sí, però en el cas del senyor espanyol, jo no ho diré en aquesta pel·lícula, però en el cas del senyor espanyol, quan es parla de risques i làgrimes,
El problema no és que faci plorar i faci riure, sinó que no fa cap de les dues coses. No sé si m'explico. Digue'm pessimista, eh? Ja, per cert que, aprofitant que parles d'escena espanyol, Ocho Bellos Bascos ha fet èxit de taquilla a la història, no? Està ressant. Està ressant. Estan preparant la seqüela.
Sí, sí, catalana, t'ho vaig... Ah, em sembla que ja m'han parlat, no m'ho has comentat, però és possible. L'altre dia vaig sentir això del taquillazo aquest. Sí, no, no, està trencant d'uns els rècords. No l'he vist encara, però perquè em vaig deixar fiar per tu. Jo crec que és una pel·lícula molt justeta, però escolta, no seré jo tampoc qui... Si està ressent, està ressent, si li està agradant a tothom, què vols que et digui? Vull dir que jo tampoc... Mira, jo tinc la meva opinió.
però fins i tot l'altre dia llegia que Antena 3 està preparant una sèrie que s'assembla sospitosament en aquesta pel·lícula que no té res a veure però que s'assembla molt sospitosament allò que dius que és raro un basc que se'n va a Andalusia i es munta un restaurant basc i té conflictes entre bascos i andalusos una cosa així i una altra curiositat una mica trista que sentia l'altre dia és que els guionistes d'aquesta pel·lícula Borja de Coveaga i Diego San Juan Diego San José perdó no han cobrat royalties
Com és? No, van firmar el contracte i el contracte no cobraven per percentatge d'entrada, diguem, van cobrar el guió acabat, però no han cobrat entrada, o sigui que deuen estar ben contents. Sí, no s'imaginarien, segurament, que tot no. No, no, no, no ho crec. En fi. O chapelles bascos. Exacte. Parlem d'una altra història. Ens anem cap a Amèrica.
I parlem d'un títol que m'ha encuriosit, que és El poder del Tai Chi. És una pel·lícula, eh?, de Kenny Rips, a més a més. És una pel·lícula de Kenny Rips. No és Amèrica, tu has dit, ens n'anem a Amèrica. No, ens n'anem a Hong Kong. El Kenny Rips... Es desplaça. Sí, l'actor de Matrix i dels Kenny Rips de tota la vida. Doncs, com que portava ja una temporada en Hores Baixes com a actor...
ha decidit fer el salt cap a l'altra banda de la càmera i ha dirigit aquesta pel·lícula que es diu El poder del Tai Chi i que, sincerament, la vaig veure i no sé què dir-te, però no me'n recordo gaire. És d'aquelles pel·lícules que no està bé però no està malament. És la història d'un noi que té el poder del Tai Chi dentro de su cuerpo i que hi ha un senyor que està buscant el millor lluitador de Hong Kong, que és el Keanu Reeves,
que té una part fosca, una part dolenta, o sigui, el que no rips fa de dolenta la seva pròpia pel·lícula, i ja està, té una mica d'hòsties, en perdó, té kung fu, té arts marcials, té filosofia oriental de primer DGV, i ja està, ja et dic que és una pel·lícula que és agradable, que a qui li agradi les arts marcials que la vagi a veure, perquè està en aquest nivell, està molt bé, hi ha baralles molt xules, però a mi personalment ni el gènere ni el tom tira, al principi no soc molt d'aquest tipus de pel·lícules, però escolta, no està mal, no és dolenta.
Més pel·lícules, la imatge perdida. Sí. Aquesta què? Doncs aquesta és una grandíssima pel·lícula, però que és complicada perquè és un documental, és un documental molt autoral, a més, molt curiós, està fet d'una manera molt curiosa sobre tot el que va passar durant els anys 70 a Cambotja, tots els assassinats del règim, els gèmeres rojos i tota aquesta història...
dirigida per un senyor que es diu Riti Pan, que ja ha fet alguns documentals sobre aquest tema, és un senyor d'allà, Can Bullà, i ha fet alguns documentals molt bons, i aquest és un d'aquests documentals molt bons que ha fet, però ja et dic, és curiós perquè té una tècnica rara, ell ha optat per fer figuretes de fusta i representar els horrors d'aquelles èpoques en aquestes figuretes de fusta.
És curiós, no, no, s'ha de veure, és un documental necessari, però, bueno, jo no ho recomanaria per divendres de la nit a veure això, perquè... Clar, clar, perquè s'ha de buscar el moment, no?, d'anar-la a veure. Sí, s'ha de buscar el moment perquè, bueno, doncs, no entra fàcilment i, a més, el tema tampoc és lleuger. Però, bueno, és una gran pel·lícula. No, no, doncs queda recomanada, no?, de moment és la que recomanaries més de totes les que hem parlat avui. Sí, amb alguna certa recansa, però sí, gran pel·lícula.
I ara parlem de Mejor Otro Día, no?, que és la pel·lícula potser més destacada a nivell comercial de la setmana. Em fa molta gràcia, perquè sempre dius, potser és la pel·lícula més no sé què, no sé què, quan tu saps les teories... No, sí, que no, que sí, que està bé, que t'ho dic amb carinyo, però que em fa gràcia. Sí, podria ser, la més destacada comercialment. És una pel·lícula protagonitzada per Aaron Paul i per Imogen Puts,
que és la mateixa parella que sortia en una pel·lícula que es deia Needs for Speed, que em sembla que en vam parlar la setmana passada o fa dues setmanes. El noi és el de Breaking Bad, el jovenet de Breaking Bad, i ella és una actriu jove. Fem parella i també feien parella en aquella altra pel·lícula, de manera que tu pots sortir d'una i ficar-te a l'altra i fer un completo de parella Aaron Paul i Mugenputs. En aquest cas, la qüestió és molt diferent perquè és una comèdia dramàtica que es basa en un llibre del Nick Horsby, que és aquest escriptor una mica generacional, l'autor d'Alta Fidelidad i d'aquestes historietes,
I el llibre en qüestió... El llibre en qüestió es deia... En Picado. En Picado. A mi em va encantar. Ah, tu l'has llegit? Vale, doncs... És que m'ha fet molta gràcia, perquè aquest matí he sentit que parlaven d'escenes de cinema i comencen a dir l'argument d'aquesta pel·lícula, de la qual només seria que sortia Tills Brosnan, i dic... S'han copiat, però... Ha tingut indignació. T'escriure una carta directa, no? Però sí, clar, exacte. Si surt l'argument d'En Picado, llavors dius...
Llavors ho ha dit al final de tot de col·legi. Però a mi em va agradar molt i avui he llegit una crítica dient que era horrible la pel·lícula. Sí, les crítiques han sigut molt dolentes. He pensat quina llàstima, no? La vera llibre tampoc és una obra mestra, però és veritat que tracta els suïcidis amb frivolitats, però és el que fa Nick Hornby, no? Tot ho tracta així.
Sí, el Nick Horming té aquest to de lleugeresa transcendent. És un tio que parla de les coses així una mica de manera divertida i entretinguda, però parla de coses profundes. I sempre ho fa, i amb els seus llibres sempre ho ha fet, i els seus llibres han conegut algunes adaptacions molt bones, com la d'Alta Fidelidad, precisament,
o un niño grande que no estava del tot malament tampoc. No me'n recordava de la pel·lícula d'altre fill. Estava molt bé, era com el llibre. La deies i pensaves que era així com no m'ho imaginava. Cosa que no passava mai. Era una gran adaptació però que a més deies no s'ha limitat a copiar el llibre sinó que té la seva pròpia cosa. En aquest cas no. En aquest cas el resultat és una mica fluixet. Doncs res, no la recomanem tampoc. No exactament.
Miel, una altra pel·lícula encara. Aquesta d'on ens arriba? Aquesta és una pel·lícula italiana dirigida per Valeria Golino, que també, com en el cas del Quino Rips, és una actriu que estava en hores baixes, no és que estigués en hores baixes, és que s'havia com retirat, havia fet algunes pel·lícules als anys 90,
i ara feia molts anys que no la vèiem fent papers, i ha tornat, doncs, això, i s'ha posat darrere la càmera, amb una història, a més, bastant delicada i, bueno, bastant potent, que és la història d'una noia que ajuda la gent a morir, una noia que assisteix a eutanàsies. No n'hi do.
Sí, és una història dura, tot i que no està tractada amb una duresa descarnada, ni tampoc parla, diguem, dels dilemes morals de l'eutanàsia, sinó que t'ho presentes, està aquí, és un personatge que fa això, i el que parla és dels seus propis sentiments com a persona que fa això. És una pel·lícula molt ben feta, molt ben interpretada, ben dirigida, o sigui que la Valeria Golino és una bona sorpresa, amb una banda sonora molt xula, i que es veu que és maca de veure't, la veus i la veritat és que està molt ben fotografiada, està guai, és una pel·li a tenir en compte.
Molt bé, doncs a mi tant, trobem cosetes, doncs, eh? Home, i tant, van sortint, eh? I acabem amb l'última, Seguritat no garantitzada, que no sé si també formaria part d'aquest pack recomanable o què? Sí, sí, sí, tant i tant, jo crec que és una pel·li bastant recomanable. És que mai ho sé, dius que veig les meves teories perquè veig nou títols aquí iguals, mai sé si les primeres són les millors o les últimes, normalment estan al mig, ara ja he descobert que estan com al mig.
No, un dia ens vam posar mig d'acord, et vaig dir... Sí, esperant amb negreta, però em desaparegut les negretes. No, directament he eliminat alguna pel·li que s'estrena que em semblava poc, rellevant. Llavors, t'he deixat les més rellevants que... Ja veus, són... Quantes? No ho dius que n'hi ha? Bé, no sé quantes n'hi ha. Més o menys, sí. Bé, doncs aquesta Seguritat no garantitzada, jo sí, la recomanaria sense problema, perquè és una comèdia indie americana.
amb un toque de ciència-ficció i amb un toc de romanticisme. És una comèdia romàntica de ciència-ficció. La història d'un noi que diu que té una màquina del temps i que posa un anunci als classificats, a Craigslist, això que tenen els americans, que és Craigslist, que són anuncis classificats demanant un company perquè necessita un company per fer un viatge en el temps. Diu, tinc una màquina del temps però necessito un company que m'acompanyi...
i respon l'anunci una noia que és periodista, que diu, ui, aquí hi ha un filon periodístic, aquí hi ha una història que puc... I llavors què passa entre el noi i la noia? S'enamoren, no? S'acaben enamorant. És obvi. No és una pel·lícula que et contingui moltes sorpreses, però és una pel·lícula agradable, ben feta, i amb una química molt important entre la seva parella protagonista, que són el Marc Duplass, que és un noi que fa molt cine indi, potser no és molt conegut, però fa molt cine indi americà,
i també és director de Cine Índia Amèrica, i Obri Plaça, que és una noia també, a qui li agradi una mica tot aquest ambient Sundance i tot aquest ambient de cinema alternatiu, la coneixerà segurament, perquè és una còmica americana que està ahir.
El títol no m'acaba de convèncer. És literal, la traducció. Suposo que lliguen amb el tema de la màquina del temps i la mort. Exacte, sí, perquè el tio posa l'anunci. Hacemos un viaje en el tiempo, pero no garantizo que la cosa salva bien. Però bueno, és una pel·lícula bé, divertida. Vale, doncs encara tenim una mica de tot. Són les estrenes d'aquest divendres. Moltes gràcies, Xavi.
Moltes de res. I res més, disfrutar del cinema. La setmana que ve més pel·lícules. Ah, no, la setmana que ve no, l'altra, no? Exacte, la setmana que ve divendres és festa, tot i que les estrenes fan dimecres, però suposo que... Bueno, igual podem recomanar la setmana següent, si hem vist alguna cosa important, ja ho diem. Perfecte, ens trobem d'aquí 15 dies. Que vagi bé, Xavi. Igualment. Bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concerts al cinema. Nits d'electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
10 minuts i la 1 amb 1 del migdia. El que fem ara és parlar encara de música. Avui n'hem parlat força perquè parlem també de Sant Cossex, que es trena a disc també aquesta setmana fora de Barcelona, però presenta el seu últim disc titulat Festival i escoltarem una cançó d'aquest disc que es titula No hi ha mirades per acostar-nos ja cap a la 1 del migdia. Com les d'abans, no hi ha grans festes ni trons ni llans.
No hi ha receptes, no hi ha sopars, no tinc espelmes pels meus altars, pels meus altars. No hi ha esperances com les abans, no hi ha futur sense un gas.
Però jo vull creure, vull somiar, que un futur meravellós arribarà. No hi ha projectes, no hi ha veritats,
No hi ha sorpreses ni convidats. Ni les fugides no, són com abans. No hi ha més terres als oceans, als oceans. No hi ha esperances com les d'abans. No hi ha futur sense un gas.
Però jo vull creure, sí, vull somiar que un futur manau allò s'arribarà. No hi ha esperança com les d'abans, no hi ha futur sense un enganx.
Però quan et busco, t'estàs girant. Quan res no quadra, tot plegat és un engat.
No hi ha mirades que forma part de l'últim disc de Sant Cosec, titulat Festival. I així quedem, aquest just a la fusta d'avui, divendres, 11 d'abril, agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, l'Andrea Bono, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps, també hem parlat avui amb l'alcalde Josep Perpinyà i hem fet també la secció de curiositats i events curiosos avui amb la Lear de Null.
I en aquesta última hora hem parlat de notícies curioses amb la Roser Sort i també de les estrenes de la setmana amb el Xavier Oltan, fa una estona. Us ha parlat Carme Averdó i tornarem dilluns amb més coses, no farem festa, a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia per fer-vos els matins una mica més entretinguts i explicar-vos també tot el que passa a Sant Just.
Recordeu també que podeu recuperar qualsevol dels convinguts del programa d'avui a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu fàcilment al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. I nosaltres tornarem dilluns a les 10. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, a la 1 en punt, que arriba de la mà de l'Andrea. Bueno, res més, que tingueu molt bon cap de setmana.
La informació més propera al Just a la Fusta. És hora de recapitular Las hostis que me ha dado el mundo Hoy que rango y
Mi último adiós. Poco a poco van llegando y yo los recibo. Y unos me llaman chaval y otros me dicen caballero. Alguno no se ha querido pronunciar
un amor, pero sí he de ser sincero. Dije no en el altar y cuando dudo no es no. Fracasé una vez, fracasé diez mil y aún así alzó.
Y el que habita el mundo mira. Las niñas van cantando. Y la muerte se termina.
No es de Dios ni de Dios más No es que yo le rezo a Dios que me prometió Que cuando esto acabe no habrá nada más
Fue bastante ya. Nunca fui nada mejor. Tampoco he sido un gran amante. Más de una lo querrá atestiguar. Pero si algo hay capital, algo de ver es importante. Es que me corrió
He pasado bien y casi conocí en una ocasión a mi chicanero y es bastante más de lo que jamás soñaría y sé mil vidas. Mira, las niñas van cantando.
Este es el final. Es así de cine vais a extrañar.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just renovarà l'actualització dels valors cadastrals un any més. Aquest any alguns historis s'ha acollit a la proposta d'actualització del Ministeri d'Hisenda i per 2015 farà el mateix. Tot plegat es debatrà el ple del mes d'abril a l'Ajuntament. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 11 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
L'alcalde de Sant Just insisteix que la consulta per la independència s'ha de celebrar en un marc legal. Perpinyà assegura que els catalans hem de decidir quin model d'estat volem, però reivindica que imperi el diàleg amb l'estat per fer-la dins de la legalitat.
El Club Ipic Sol Solet impulsa la primera fase de la Copa d'Europa de Clubs de Pony Mounted Games, que se celebra aquest cap de setmana a Barcelona. Hi participaran més de 300 genets a països com Àustria, França o Alemanya. Avui es fa la cerimònia inaugural.
I la mineria com a font d'energia és el tema principal de la propera conferència de la CEA. Serà aquest vespre, de la mà de l'historiador i divulgador científic Sergi Falguera, que parlarà dels recursos miners energètics més importants a Catalunya.
Bon dia. L'Ajuntament de Sant Just renovarà l'actualització dels valors cadastrals un any més. Aquest any el Consistori s'ha acollit a la proposta d'actualització del Ministeri d'Hisenda i per 2015 farà el mateix, ja que els santjustencs i santjustenques no estan patint cap augment en el rebut de l'impost de béns immobles. Tot plegat es debatrà al ple del mes d'abril a l'Ajuntament. Sant Just Notícies.
La sessió plenària d'aquest mes tractarà l'acord que els partits del govern estan consensuant amb associacions de veïns i partits de l'oposició per fer front comú davant de l'actualització del cadastre. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ha recordat al Just a la Fusta el doble objectiu d'aquesta actualització progressiva. Les condicions que posem nosaltres és que no li costi un euro als veïns de Sant Just més pagant la contribució, el que és l'IBI,
I, a més a més, fer força conjunta a través també de la Federació de Municipis i a través també de la Comissió Territorial del Cadastre, tot junts, si pot ser, perquè en un futur tampoc hi hagi cap augment de pressió fiscal en tota la ciutadania de Sant Just d'Esvera. Això és el que demano que les senyors de veïns, també els partits de l'oposició, ho entenguin i fent força comú.
Amb l'actualització els valors cadastrals pugen, però es poden baixar els tipus, cosa que fa que la ciutadania s'enjustenca no hagi de pagar més per l'IBI. De fet, l'alcalde assegura que l'actualització ja s'ha començat a fer i que cap veí ha pagat més. Josep Perpinyà ha insistit que si arriba un moment en què s'augmenta el rebut de l'IBI, l'Ajuntament deixarà d'acollir-se l'actualització. Aquesta actualització, si comporta un augment d'un euro del rebut del que paguem,
la gent de Sant Lluís, no seguim de cap de les maneres, perquè no està la cosa ara per augmentar la pressió fiscal. No volem seguir per molt que ens amenacin, escolti, que això ho té malament, això ho té molt baix, però a més a més ens posicionem cara al futur, perquè al futur d'aquí dos anys el Ministeri diu, escolti, això s'ha d'actualitzar, i per tant no ens fa cap gràcia.
La voluntat de l'equip de govern és que el ple es voti un acord comú de tots els partits. Tenint en compte que Convergència i Unió és reticent a aquesta proposta de l'Ajuntament, l'alcalde afirma que s'ha de fer un front comú i recorda que en altres municipis, independentment de qui governi, l'actualització ha tirat endavant. El que s'ha de fer és front comú. Jo desitjaria que si apuntés, el que passa és que realment va fer una campanya molt agressiva, jo crec que equivocada, sobretot en les formes,
s'assustant a la població que s'augmentaria el 70% els valors cadastrals i el rebut, i això no es dona de cap de les maneres. Ja s'ha vist que no s'ha donat. L'alcalde de Sant Just ha explicat que se sent satisfet perquè la gent li ha donat confiança, fins i tot al veïnat de la Plana Bellxoleig, que va ser molt crítica des del principi amb el tema del cadastre i que entén la proposta de l'equip de govern.
Sant Just Notícies. Més política municipal a la 1 i 5 minuts. L'alcalde de Sant Just insisteix que la consulta per la independència s'ha de celebrar en un marc legal. Josep Perpinyà assegura que els catalans i catalanes han de decidir quin model d'estat i de país volem, però reivindica que imperi el diàleg amb l'estat espanyol per fer el referèndum dins de la legalitat. Sant Just Notícies.
Josep Perpinyà és partidari de celebrar la consulta sempre i quan es faci en un marc legal i de diàleg amb l'Estat. Asegura més que ha d'haver-hi més generositat i comprensió per part dels governs català i espanyol. Ho ha dit el Just a la Fusta. Un gran col·lectiu de ciutadans de Catalunya té una gran il·lusió.
perquè Catalunya sigui un estat propi, altres no, altres pensem que pot ser la solució d'un estat federal realment federal i no el que hem tingut en els darrers anys, que malgrat que ha tingut Catalunya les màximes d'autogovern i les màximes competències i el màxim finançament, per tant la sensibilitat de Catalunya del país no és aquesta. I aquí hi ha un problema polític.
Per tot plegat, l'alcaldà aposta pel diàleg. Però entemo que són situacions en aquests moments molt extremes. Crec que el país està en una situació complexa, que el que convé és diàleg, parlar i trobar solucions a això, perquè...
Posicionaments o declaracions sense pacte i sense reconeixement internacional, des del meu punt de vista, basa en una situació no controlada. I avui dia entrar en situacions no controlades pot tenir un risc substancial.
Josep Perpinyà creu que si aquesta consulta no està reconeguda per l'estat espanyol pot comportar alguns riscos. L'alcalde ha posat un exemple al voltant d'aquesta qüestió referint-se a una entrevista recent a l'expresident espanyol Felipe González. El Felipe González ho va dir molt clar en una entrevista. Si la consulta no és així, aquells que ho volen, el dia següent ho exigiran. I el dia següent li demanen al president Mas que faci qualsevol cosa perquè això sigui així ja. I és legítim.
Però aleshores una consulta ha de ser absolutament un referèndum legal i des del punt de vista no jurídic, no tan jurídic que també, sinó que la gent que vagi a votar aquell dia digui, escolta, jo sé el que voto i demà passarà això. Sant Just Notícies. En aquest sentit, Perpinyà va dir al darrer ple municipal que l'Ajuntament de Sant Just havia rebut una carta de la vicepresidenta del govern de la Generalitat, Joan Ortega.
Era una carta, recordem-ho, adreçada als ajuntaments catalans, demanant la seva col·laboració davant la celebració de la consulta. L'alcalde la interpreta com una recerca d'aliats per part del govern català, però apunta que si el Parlament de consulta es faci. Josep Perpiny afirma que encara no ha respost la carta de Joan Ortega, però que ho farà en aquests mateixos termes.
I parlem ara d'urbanisme. L'avantprojecte del barri Centres presentarà a la ciutadania després de Setmana Santa. Dimarts 22 d'abril, en concret, es farà la presentació pública de la idea del parc que l'Ajuntament de Sant Jus té pensat fer al carrer Creu. El consistori ja ha encarregat a l'àrea metropolitana de Barcelona el projecte executiu, que s'espera que s'aprovi abans de l'estiu si la ciutadania hi està d'acord. Sant Jus Notícies.
Per explicar en què consisteix l'avantprojecte i que els enjustencs facin suggeriments i propostes, dimarts 22 d'abril es farà la presentació pública de la idea a la sala municipal de l'Ateneu d'aquest espai urbà del barri centre. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, defensa que és un espai polivalent que millorarà l'entorn del carrer Creu i el carrer Ateneu. A més, recorda que facilitarà l'accés al claustre de l'equipament de les escoles i al pati del Roure.
Hi troba dos coses, dos eixos, que creiem nosaltres que són principals, que és l'accés directe al claustre del Montserrat, per tant, els serveis que es donen a les escoles, i a més a més també l'accés directe, si ho vol, la teniu al Pati del Roure. Per tant, aquests són els eixos de circulació, de mobilitat d'aquest parc, evidentment, amb aquests espais jardins oberts, amb jocs infantils, i fins i tot espais per fer algun tipus d'activitat lúdica, quan sigui el cas.
L'Ajuntament de Sant Just espera que el projecte executiu s'aprovi abans de l'estiu i que les obres comencin abans d'acabar aquest any. De tota manera, el consistori encara no disposa de la totalitat dels diners necessaris per tirar endavant el projecte. Uns 400.000 euros i, per tant, els treballs de construcció del nou parc començaran quan l'Ajuntament tingui tots els recursos. De moment, recordem que la presentació pública d'aquest avantprojecte tindrà lloc dimarts 22 d'abril a les 8 del vespre a la sala municipal de la Taneu.
I més qüestions. Fins dilluns es pot consultar el cens electoral per a les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig. El cens s'exposa als ciutadans i ciutadanes per tal que el consultin i facin les reclamacions pertinents a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament de Sant Just.
En total s'establiran 11 col·legis electorals al municipi i la novetat més destacada és que les persones que fins ara votaven a l'escola d'adults ho hauran de fer a l'equipament de les escoles. Els altres col·legis seran les escoles Montseny, Montserrat, Canigó, l'Institut i l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró, el Centre Cívic Salvador Espriu i Joan Maragall, el Centre Pilot Can Ginestar i l'Espai Mas Llui. A més, la Junta Electoral ha decidit que al Centre Cívic Salvador Espriu hi hagi únicament una mesa electoral, quan fins ara n'hi havia dues.
Fins dilluns, doncs, teniu temps per consultar el cens electoral i fer les reclamacions que calgui a l'oficina de gestió integrada. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
Ara passen 11 minuts de la una i obrim plena cultural, ho hem dit en titulars. Aquesta tarda arrenca a Barcelona la Copa d'Europa de Clubs Peter Dal de Pony Mounted Games, una primera fase que organitza el club hípic Sol Solet. De fet, s'organitza a la ciutat gràcies a la petició del Club Sant Justenc, una petició que finalment va acceptar el comitè oficial de la Peter Dal Club l'octubre passat. La Copa Peter Dal consisteix en cinc fases que es faran fins al setembre arreu del continent. Sant Just Notícies.
Aquest esdeveniment tindrà lloc demà dissabte i diumenge a les instal·lacions del Reial Club d'Apolo de Barcelona i s'inclourà a la Barcelona Equestrian Challenge. Serà, per tant, una de les cinc mànigues de la Copa d'Europa de Clubs de Pony Mounted Games, Peter Dal. A més, és el primer cop que es fa a l'estat espanyol. Ho ha explicat el just de la fusta Eduard Martín, director general del Comitè d'Organització de Sol Solet. Sí, és el primer cop que es fa a Barcelona, que es fa a Catalunya, que es fa a Espanya. De fet, la disciplina...
Està reconeguda per la Federació Canadana i ara se reconeixerà per la Federació Espanyola. Per tant, tenim tot l'orgull que Sant Just sigui el promotor d'això.