és massa cosa, bàsicament encara alguns problemes per entrar a Barcelona per la C17 entre Moncada i Barcelona on hi ha hagut un accident fa una estoneta, ara ja ha retirat però aquest últim tram entre Moncada i Barcelona encara va ple en aquesta C17. Queden alguns punts d'intensitat i pèl de lentitud. En el cas del cinturó del litoral la zona de Cornellà en sentit zona franca. És tot des del RAC, bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Aquesta tarda Carles Puyol signarà el nou contracte amb el Barça. El Capità Blauran amplia en 3 anys el seu acord amb el club i firma fins al 30 de juny del 2016. En clau esportiva, l'equip s'entrenarà d'aquí a una hora per seguir preparant el decisiu partit de tornada de quarts de final de la Copa dijous a Màlaga. Villa i Cuenca, que ahir van rebre l'alta mèdica, s'exercitaran amb els seus companys. Parlem de l'Espanyol, que ja prepara el pròxim partit de Lliga dissabte a Saragossa. L'equip s'entrenarà d'aquí a mitja hora.
Mentrestant, molta feina als despatxos. El club segueix buscant la solució per liquidar el deute que té Misenda i en clau esportiva està intentant tancar la incorporació del davanter colúmbià d'Orlan Pabón. Per cert, aquest dilluns s'ha tancat la vintena jornada de primera amb el Betis 1, Atlètic de Bilbao 1. Amb aquest empat, l'Espanyol baixa una posició a la classificació, però es manté 3 punts per sobre del descens.
I en envoldemà es disputaran els quarts de final del Mundial, on la selecció espanyola es va classificar ahir després de derrotar amb solvència Sèrbia per 20 a 31. Els de Valero-Rivera s'enfrontaran demà a Alemanya. Els altres partits de l'eliminatòria seran el França-Croàcia, el Dinamarca-Hongria i el Rússia-Eslovènia. Notícies en xarxa
Just a la posta. Molt bon dia, passen 5 minuts a les 10 i comencem ara el Just a la posta d'avui dimarts 22 de gener.
Un programa on començarem parlen, com sempre, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, que ens posi al dia de l'actualitat de què és el que passa que el municipi aquests dies. També amb l'Andrea farem un cop d'ull més general a l'actualitat del dia. Farem el recull de premsa habitual, repàs de les portades, contraportades, entrevistes i articles interessants i tot el que cal saber per estar al dia de l'actualitat d'avui dimarts.
I més coses, també parlem del temps amb el Carles Hernández Rius, que ens expliqui si continuarem amb aquests dies de fred i fins quan s'allargaran. I després, més tard, també el que farem com cada dos dimarts és fer tertúlia d'actualitat amb el Pep Quintana, el Jaume Campreciós i en Jordi Farràs. I avui, com aquest dimarts, també toca parlar de llibres amb el Diego Marcos de la Lleberia Resenya, de televisió amb l'Alba Conesa i d'Història de Sant Just.
Amb en Pep Quintana avui ens tornarem a situar als anys 40. A més a més també mirarem d'entrevistar també alguna persona vinculada amb l'actualitat sinjustenca a la segona hora, a partir de les 11 i 10, com sempre. Tot plegat des d'ara i fins a la 1 al migdia. Us acompanyarem aquí en Just a la Fusta també a través de la música. Avui comencem.
Començarem escoltant la Nora Jones i aquest tema seu tan conegut, un dels seus temes més coneguts, que és el Sunrise. Sunrise, sunrise Looks like morning in your eyes But the clock's held 9.15 for hours Sunrise, sunrise
Fins demà!
Surprise, surprise, couldn't find it in your eyes, but I'm sure it's written all over my face. Surprise, surprise, never something I could hide, when I see we've made it
Now the night will throw its cover down It won't be again And if I'm right It's the only way
Just a la fusta Tot seguit, les notícies de Sant Just
Un moment, ara parla l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea Bueno, molt bon dia Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé i tu?
Molt bé, a punt per saber què és el que es cou per Sant Just. I comencem destacant, si et sembla, una activitat que hem conegut avui. És una activitat que es fa aquest dissabte i es tracta d'una esmorzar tertúlia amb el diputat Pere Aragonès d'Esquerra Republicana, un acte que organitza la secció local del partit, Albert de la Taneu, aquest dissabte al matí. Aragonès també és negociador dels acords de govern i explicarà el pacte per la llibertat d'estabilitat parlamentària entre Esquerra i Convergència per la propera legislatura.
Un dels objectius d'aquesta trobada és obrir la secció local d'Esquerra a les persones del poble que no tenen cap mena de relació orgànica amb el partit, però, evidentment, és oberta a tots els militants i simpatitzants que vulguin assistir-hi. Aquest esmorzar de tertúlia començarà a dos quarts d'onze del matí, es farà, com dèiem, al bar de la Taneu, i heu de confirmar assistència trucant al telèfon 678 40 65 60 o bé enviant un correu electrònic a l'adreça santjustdesvern arroba esquerra punt org.
Molt bé, doncs ja ho sabeu, serà aquest dissabte, per tant, una tertulia en plena actualitat, suposo que per a tots els que els interessi, evidentment, conèixer tot plegat i formin part també d'Esquerra, que jo m'imagino que és a qui més va dirigit, doncs pot ser un moment interessant per saber com ha anat tot plegat aquell procés. Passem ara a altres qüestions i parlem de la comarca, Andrea, de la Llobregat. Parlem d'una iniciativa comarcal que impulsa el Consorci de Turisme del Barç Llobregat, Atenou,
Són els cupons d'escompte per visitar els principals punts turístics de la comarca. Són descomptes que s'adrecen a famílies i aquest any compten amb un punt d'interès nou, que és l'itinerari Jujol a Sant Joan d'Espí. Completant aquesta promoció, la Colònia Güell i la Cripta de Gaudí, el Canal Olímpic, els espais naturals del Delta de Llobregat, el Museu de Sant Boi, el Parc Arqueològic Mines de Gabà, les coves de Salnitra de Collbató, Catalunya en miniatura, els museus d'Esplugues i el Museu Bar de les Aigües de Cornellà.
Podeu demanar més informació sobre com aconseguir aquests cupons d'escompte per visitar tots aquests indrets per a famílies, recordem-ho, adreçant-vos al Consorci de Turisme del Ves Llobregat al web www.turismabesllobregat.com barra cupons. I anireu directament i allà trobareu tota la informació. Molt bé, i acabem parlant de patinatge artístic. Sí, una bona notícia pel grup sènior del patinatge artístic Sant Just, que ha quedat en tercer lloc al campionat de grups de patinatge de Barcelona.
En aquesta modalitat hi competien 16 equips. Aquest torneig es va fer a Barcelona i era una classificació prèvia pel campionat de Catalunya. El Club Sant Justenqui participava en dues categories, la de sènior, que estava formada per 12 patinadores, i el juvenil, format per una dotzena més. El juvenil va quedar en setena posició en una categoria de nivell on hi havia nou grups competint. El campionat es va fer a Vilanova i la Geltrú i el pavelló va exaurir les entrades per veure la competició amb unes 1.200 persones de públic.
Des del patinatge artístic han fet una valoració positiva dels resultats perquè la competició en aquests campionats cada cop és més dura a nivell. I la propera cita és el 9 o 10 de febrer, encara no se sap, ho han de confirmar avui mateix, a Girona serà el campionat de Catalunya i participarà el grup sènior del Club Sant Justenc. Bones notícies pel patinatge artístic. Doncs sí, a més a més sempre teniu bons resultats, per tant val la pena que n'anem parlant i ara estiguem pendents també d'aquest campionat que es farà el febrer. Gràcies Andrea i fins ara. Fins ara Carme.
Un moment ara per la música. Escoltarem el Zitcap Forcati i aquest lloratorist.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels ripenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener.
Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'afortunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933-7236-61 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Tot seguit repassem les portades dels diaris d'avui
amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbem, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts del matí. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Per repassar l'actualitat del dia, comencem.
Repassant la notícia més destacada dels diaris que avui passa de nou per als Estats Units. Sí, de fet, totes les portades ho destaquen amb la seva imatge principal. Per exemple, ens centrem en la Vanguardia, que veiem una imatge del president Barack Obama saludant a les multituds en el seu discurs. Diu que Obama va recuperar ahir l'èpica en el discurs inaugural del seu segon mandat, al·ludint en tot moment el bloqueig que pateix per part dels republicans
El president va reivindicar que la solidaritat, la igualtat d'oportunitats i la redistribució de la riquesa són a l'arrel de la tradició política als Estats Units. En aquest sentit, llegim Obama convida als Estats Units al canvi. Això ho trobem al punt avui amb una imatge de la gran multitud impressionant que es va concentrar ahir per veure...
aquest acte de possessió del segon mandat de Barack Obama. A l'Ara trobem no ens cal una guerra perpètua, ho diu ell, clar. Obama obre el segon mandat comprometent-se amb la pau al món, el moviment gai, la lluita contra el canvi climàtic i el benestar de les classes populars i, per últim, el periòdico... És ambiciós, eh? Sí, molt. Els objectius. I el periòdico, per últim, diu que Obama ha buscat la unitat en el seu segon mandat i han triat una fotografia d'ell, revelar felicitació de la cantant Beyoncé.
Molt bé, doncs és el que ens expliquen avui els diaris, es referen a la notícia més destacada del dia, que ja ha canviat, almenys pel que fa als portals digitals, que ja se centren en Catalunya. El 324.cat ens diu que el PSC presentarà una esmena perquè el dret a decidir sigui legal i acordat, o anunciat al portaveu dels socialistes catalans del Parlament, que és Jaume Collboni, al matí de Catalunya Ràdio, poca estona abans que expiri el termini, perquè els partits puguin presentar a la cambra catalana les seves propostes sobre la declaració de sobirania que aquest dimecres
s'ha de votar. A l'ara.cat se'ns diu que també aquesta informació, també arran del que ha dit Jaume Collboni i Pere Navarro que ha assegurat a RACU també que esgotarien el temps de negociació. Per tant, aquest és el tema més destacat de tots dos digitals. En el cas de l'ara també se'ns diu que la Club CUP m'ha dit expressar un sí crític amb dues abstencions i un vot afirmatiu i que el secretariat de la formació no decidirà definitivament fins aquesta nit quin serà el sentit dels seus vots.
Més qüestions. Noua sala amb violència en una casa a Balaguer. Diverses persones hi van entrar armades i van amenaçar els propietaris. Se'n van endur joies i diners. Es podria tractar d'una banda procedent de l'Europa de l'Est. I també un altre dels temes més destacats del 324 és que és un dimarts de temps insegur amb neus de cota baixa. És un dels temes que està a dalt de tot del portal de notícies. Sí, que en parlem també més tard amb el Carles Hernández i Rius. L'últim apunt
El que fem és que Convergència de Barcelona aprova una resolució de rebuig a Durán el Lleida. La reunió del Consell de la Federació del Partit de Barcelona evidencia, per tant, l'atenció creixent amb el líder d'Unioc i tribueixen en part el declivi del 25-en. I ens n'anem ara a fixar-nos en altres apunts que trobem a les portades, Andrea. I ens centrem en el diari Ara, que han triat una fotografia de mig cos de Mariano Rajoy i el titular és El partit que governa Espanya sota sospita.
Rajoy ordena una investigació interna dels comptes del PP i ajorna l'auditoria externa i ens diu també que el president espanyol ofereix ara a la resta de forces un gran pacte contra la corrupció. És el tema més destacat al diari ara. De fet, al periòdico també destaca aquesta qüestió amb el titular Rajoy Saudita, però també llegim un altre titular que diu els comptes del cap de l'estat es refereixen al rei i al príncep que diu al periòdico recuperen una paga extra.
La Casa Reial els reposa el sou del 2011 i ajusta l'assignació a la reina i a les infantes, aquest sou que tenien abans, les tallades del 2012. Són els títols més destacats en aquests dos diaris. En política catalana, el punt avui trobem el PSC no s'acaba de decidir si o Esquerra i Iniciativa pacten la declaració a l'espera de la CUP i diu no reiterat dels socialistes a declarar sobirà al poble català.
és també una de les notícies destacades al punt avui. I per últim, a l'avantguàrdia, també trobem una notícia que comentaves tu ara, inquietut a l'Empordà per l'una edat de salts. En un mes s'han produït a les zones sis atacs amb violència enxalets, l'última Pals, diumenge. I en fotografia veiem aquesta família de Pals que va ser atacada diumenge passat. Doncs són els temes que trobem a les portades dels diaris d'avui. Destaquem ara el més llegit dels digitals. En el cas de l'Ara és que el PP farà una auditoria externa i Rajoy ofereix un gran pacte contra la corrupció.
El segon és que si o Esquerra iniciativa pacten una resolució conjunta sense el PSC i el tercer que tanquen el bloc en el catedràtic d'una universitat d'Alemanya defensava el dret dels catalans a la independència. El més llegit del 324 és que el rei i el príncep recuperen la paga extra que es va enrere del 2012. El segon, la sala amb violència a pals i el tercer que entra en vigor el nou model d'examen de conduir amb bona acceptació per part dels alumnes.
I d'aquí passem ara cap a les contraportades dels diaris d'avui. Comencem, Andrea, per quin vols que comencem? On tenim el titular d'avui? És davant, al costat o darrere del país? És l'article setmanal de Salvador Cardús a la seva secció Cantos Firmus i parla de la declaració sobiranista que s'hauria d'aprovar demà al Parlament.
Diu, ara, davant d'aquesta declaració, el nostre Parlament es troba en una situació semblant a aquella, es refereix a la Comissió d'Estudis sobre la Política d'Immigració a Catalunya, que es va fer l'any 2001. Diu que aquesta declaració, el nostre Parlament es troba en una situació semblant, com deia aquella, en què les raons partidistes violenten tant la raó de la voluntat popular democràtica com la lògica racional més elemental.
i diu que la conveniència de trobar un consens a 5, com tant i Unió Democràtica serien 5,5, per arribar al suport de 107 diputats, obliga a fer veritables piruetes. En aquest cas és l'actitud del PSC el que falta, i diu que en l'actitud del PSC el màxim deliri és el de la diputada Carme Chacón. I en fotografia veiem una imatge de Carme Chacón en segon pla, i en primer pla trobem una imatge en primeríssim pla,
de Pere Navarro, així una mica burrós, molt somrient. Una imatge curiosa. Doncs és l'article de Salvador Cardús a l'ara. D'aquí ens n'anem a la contraportada de La Vanguardia, on tenim una entrevista de la que se'ns destaca el titular següent, que és la seu és casa meva i la secretària jo mateix. De qui parlen? O qui ho explica? Ho explica Pedro Frutos, que és creador i director de Canou, que és una ONG per al rescat i al salvament amb gossos. Diu que té 52 anys i que va néixer a Sant Boi i que viu a Creixell.
Diu gent amb oficis modestos que, malgrat la crisi, no deixa de banda la tasca de rescat. Es tracta de 38 voluntaris i 38 gossos que reparteixen per les delegacions que aquesta ONG té arreu del món, Argentina, Brasil, Xila, Portugal i subseus a Espanya. Aquesta ONG que es diu, com deia, Canou, són responsables de 756 cerces a Espanya i han participat en 12 terratremus del món.
Diu que no estan subpensionats, no reben honors a Catalunya, però fora d'aquí els reben presidents, fins i tot. Diu que Pedro Frutos i el seu gos Aitor, amb el que el veiem en portada, els acaben de concedir el premi Fundació Affinity, que ha invertit en un gos nou. I diu que l'Aima Sanchís li demana un correu perquè vulgui ajudar i em dona el seu telèfon mòbil, que el trobem a l'avantguàrdia, i diu, conclusió, són gent fantàstica.
Soprenent, doncs, el que trobem avui a la Contra de la Vanguard i d'aquí ens n'anem cap al punt avui. Tiana, també en tenim d'Històries Negres. I ho diu la seva alcaldessa, l'Ester Pujol, però ens expliquem perquè diu que és lectora empadraïda i que ha posat Tiana al mapa de la literatura catalana organitzant el Tiana Negre, que és el primer festival de novel·la negra en català i diu que la cita és imminent divendres i dissabte que ve.
explica a Esther Pujol, l'alcaldessa de Tiana, com se li va acudir muntar aquest festival de novel·la negra. Diu que ell estava a la desapareguda llibreria Catalonia en un fòrum de novel·la negra organitzat per l'editorial Meteora, de dos tianencs, quan alguns autors catalans van lamentar que al país no hi hagués un espai de debat i d'estudi de novel·la negra catalana. I diu que a partir d'aquí va començar a pensar què podríem fer i que l'escriptor Sebastià Benassà, un dels participants en aquell fòrum i expert en novel·la negra catalana,
Li va presentar un projecte, els va agradar, van posar-se a treballar i ja està tot a punt pel que se celebri. Molt bé, doncs una bona iniciativa d'aquestes de caire local. Acabem amb el periòdico on avui llegim que un museu dels ducs de Hazard...
Ah, i un sospir, no? Sí, un sospir. I m'ha costat saber de què anava, me l'estan llegint, i he arribat a la conclusió que es tracta d'una sèrie de televisió que feien quan l'Àngel Soria, que és l'entrevistat a gent corrent, feia a la tele quan era petit, diu, així és la vida quan gira al voltant de la fixació en una sèrie de televisió. Viatges, cotxes, sons, estranyes obstinacions. Es veu que és un fan, fanàtic, tan fanàtic,
que té tota una habitació dedicada a objectes de col·lecció d'aquesta sèrie, que es diu Els Ducs de Hazard, que em perdoni l'audiència, no sé de quina sèrie estem parlant, però es veu que té fins i tot cotxes d'aquella sèrie a escala 1.18, diu que en té 38, entre ells hi ha 4 banyats a nord, diu que l'any passat va estar en una convenció a Milà sobre aquesta sèrie,
i sembla que un grup d'italians vindran fins on viu, fins a Cambrils, només per veure aquests cotxes. Ah, molt bé. I té fins i tot tatuatges per tot el seu cos d'aquesta sèrie, quadres... I es veu que a la seva filla també li ha inculcat una miqueta aquesta passió per aquesta sèrie. Doncs és la contraportada d'avui del periòdico. Que també podria ser considerada potser la notícia curiosa del dia, fins i tot, pel que hem explicat. Però bé, en tot cas, avui volíem parlar de Facebook...
un article que apareix que explica com eliminar amics a Facebook sense quedar malament. No sé si algun cop t'has pantejat, Andrea. Sí, home. Però, doncs això, cada cop acumules potser més amistats de Facebook, perquè fa més anys que en tens, i per tant, doncs, el que recomana el guru tecnològic Shelley Palmer és, o sigui, diu que és una necessitat, no?, i que s'ha d'hauria de fer un cop l'any, que permet, doncs, per tant, fer un ús més racional de Facebook i, per tant, doncs, també evitar la pèrdua de temps, etcètera, etcètera,
diu que això, que si per exemple en tens 600 amics, no sé si és un cas ja més extrem, però diu que segurament en tindràs 400 que no els volen, perquè no et pot interessar tanta gent. I llavors diu que la idea és que, si et plantegem això, diu que als usuaris quan se'ls diu que no poden tenir tants amics s'espanten una mica i que el que s'ha de fer, o sigui, que una raó és intentar fer-ho d'una manera racional. Diu que normalment has posat el contacte amb els teus amics de l'escola i el fet que et trobessin a Facebook
no vol dir que tinguis res en comú i doncs vas trobar un dia, et va fer gràcia i potser ara ja no t'interessa. Per tant, diu que el que has de fer és publicar a la xarxa social un missatge a tots els teus seguidors en què adverteixis que es farà un sanejament d'amistats
i que només es conservaran aquests que facin m'agrada o facin un comentari en aquesta entrada. I un cop fas aquest filtre, clar, jo trobo que et pot passar que potser et posa que li agrada o et fa un comentari a algú que no t'interessa gens i en canvi al revés. Però bé, doncs aquesta és la seva primera idea. I l'altra segona és bastant bàsica, que és que obris un altre perfil de Facebook,
i esfegeixis la gent de nou, o sigui, et canvies alguna cosa de cognom, sí, sí, sí. Són els consells d'aquest senyor i també planteja mètodes de desintoxicació d'amics per tots els gustos, etcètera, etcètera. Això és que soc més radical. Presenta un llibre que es diu Digital Witsom, no, ja l'ha presentat a Las Vegas, que es podrà comprar a partir del 5 de febrer. Potser, no sé. Relaciona't amb això. Més històries.
Entre altres coses, sí, sí. Bé, no ho sé. Depèn, si alguna persona no t'importa, doncs no t'importarà a borrar-la. Depèn, no. No, no hi ha cap problema. No cal que el bloqueigis, potser, però vaja, em sembla un tant absurd el que està explicant. Però bé, és el gurú. Exacte, no posis en dubte les seves paraules. No, no, no, per favor. Doncs gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé, bon dia.
Un moment ara per obrir diaris i ens fixem en alguns dels temes que trobem avui a la premsa.
I comencem per La Vanguardia, on ens parla avui d'una nova pràctica que ahir justament a la penya del morro d'aquí a la ràdio es va parlar, que és el tema de l'Informer. El títol d'aquest article és Xafarderies de campus a través de Facebook. Les tres criadores de la pàgina d'Informer de l'Autònoma, amb 11.500 seguidors en només unes setmanes, confessen desbordades. Són pàgines que s'han creat des de les diferents universitats catalanes, tot i que després també han aparegut, doncs,
com dèiem ahir, també de Sant Just, Sant Feliu, etcètera, etcètera. És una història que a partir d'aquest informe també altres universitats, la primera va ser l'autònoma, s'han llançat a seguir-ho i en general els diàlegs que predominen en aquest mur on la gent pot publicar comentaris de manera anònima van amb la idea d'insinuacions sexuals o cites romàntiques. El mecanisme és senzill, s'envia un e-mail a l'adreça que facilita l'informe i aquest informe s'encarrega
de filtrar-ho, de publicar-los sense el nom de l'autor. Per tant, la pàgina és plena de missatges anònims que volen trobar algun noi guapo de la biblioteca, la noia de la cafeteria o fer propostes de tota mena. A més a més, fins i tot en algunes universitats hi s'aparen macrofestes de l'Informer. Una idea que segurament el fet que sigui un mur anònim és el que l'ha fet triomfar.
És el que se'ns explica avui àmpliament a La Vanguardia, l'origen de Tot plegat, i d'aquí ens en anem a una altra història i parlem de teatre. Ho fem amb l'entrevista que fa en el diari ara a Guillem Clua, que és dramaturg, guionista i periodista, i el seu titular més destacat és últimament el més interessant que s'està fent al teatre.
es fa a les sales petites. És nascut a Barcelona l'any 73, sempre s'ha volgut dedicar al teatre, però va triar el periodisme perquè a casa seva no veia clar que es pogués guanyar la vida escrivint obres amb els anys, però s'ha acabat imposant la seva vocació i Guillem Clou és considerat una de les veus més innovadores de l'escena catalana. De fet, és l'autor d'èxits teatrals de la temporada, com ara Smiley, que l'han anat posposant, i finalment també és guionista del cor de la ciutat, ara col·labora en La Riera,
i les seves obres també traspassen Catalunya i ara aviat estrenarà Invasión a Madrid. Quan se li pregunta Baras Miley, diu que és una història que s'allunya dels tòpics, que generalment les obres amb personatges homosexuals se centren en sortides de l'armari dramàtiques o tenien un discurs polític contra la discriminació o la repressió. Diu que si són comèdies acostumen a ser peces molt de l'estil de les sessions golfes de la discoteca Sala Metro i per això pretén sorprendre l'espectador.
També se li pregunta per la feina de guionista en sèries com El Cor de la Ciutat. Diu que la gent es queixa moltes vegades de com pateixen els personatges de les trenovel·les, però diu que si es fes una sèrie setmana en què tothom fos feliç no se les miraria ningú. Pel que fa a la seva generació, diu que és una generació occidental, no és cap escola ni dogma, sinó que hi ha estils radicalment diferents dels nascuts, dramaturts nascuts al 70,
que els agrada parlar de l'ara, del que passa al carrer. I s'experimenta també de manera formal, sense por, i es deixen contaminats pel cine, la tele, els còmics i internet. I encara parlant de teatre, perquè avui seleccionem el punt avui, l'article de Bernat de Déu, que ens parla d'aquesta iniciativa que comentàvem ahir, una protesta que havien començat alguns treballadors del Teatre Nacional de Catalunya, que creien que l'espanyol
Era l'idioma ideal per protestar contra les retallades, és com comença l'article de Bernat de Déu que es titula Teatre Nacional de Catalunya, amb beña castellana. Diu que els pancaires de la casa han rebut una severa amenaça de la Generalitat acomiadar part del personal a causa del tancament de la sala tallers. La protesta diu que li sembla oportuna perquè mostra la plena integració dels treballadors en la política cultural del país, només volen parlar català si els ho paguen. Diu que aquests membres escollits de la plantilla accepten així que la llengua laboral del país sigui l'espanyol, mentre
allò que els cursis anomenen llengua pròpia es cobri com a extra. A partir d'ara, diu, ja ho sabeu, pagarem el català a part, i si no tenim pasta, farem allò considerat normal, que és parlar en espanyol. És l'article irònic de Bernadetteu que acaba dient que aquesta cultura de la subvenció aliena a tot incentiu és el que ha produït les criatures que s'indignen i pretenen provocar-nos parlant espanyol al Teatre Nacional. Sou vosaltres, agents culturals, els que heu creat el monstre
d'una cultura que canvia de jaqueta. No us feu els sorpresos, doncs, quan les telefonistes us donin la benvinguda al Teatre Nacional de Catalunya. És l'opinió que ens donen avui de Bernat de Déu al Pont Avui. I acabem parlant del nou carren de conduir. Hem dit que ahir es va estrenar aquesta nova modalitat amb les modificacions de les proves de conducció i el periòdico
Ha anat a parlar amb alumnes i professors que reben bé aquests canvis. Per exemple, alguns dels comentaris que deien els que ahir es van examinar és que els primers minuts que tens pel teu compte et relaxen. També hi ha qui diu que els canvis no són tan significatius perquè simplement la gent s'ha preparat més. Un noi que comentava que estava molt nerviós però que havia provat i que abans de pujar al cotxe li havien fet comprovar
el nivell de l'oli i mesurar la pressió dels pneumàtics. També hi ha qui diu que requereix més concentració i també un professor d'autoscola que avisa que els canvis no són tan rellevants i que de camada mecànica són només dues tonteries. Són algunes de les respostes de la gent, professors i alumnes que ahir van viure de primera mà els nous canvis en aquest examen de conduir.
Dos minuts i tres quarts del matí passem ara cap a l'actualitat esportiva. Tenim avui la portada del Mundo Deportivo que diu que tenen preu DG, Reina, Guaita, Courtois i a més a més hi ha els 20, 15, 12 i 20 milions que tenen el preu d'aquests porters. El Barça ja sap que el que li costaria
l'eventual relleu de Valdés. Niesta dona suport al seu amic. Diu que la decisió no els afectarà i el porter blaugrana no té previst fer declaracions. També se'ns diu que Puyol firma avui la seva renovació i que Piqué i Shakira seran pares avui. També el tema dels porters és el que tria el nou esportiu, tot i que sense cap fotografia de cap altre porter a la portada, només la porteria i una pilota entrant. Diu que la Barça fa temps que segueix diversos porters i que Guaita és qui més agrada per substituir Valdés. Tres pals...
I un destí és el titular del nou esportiu que també destaca les paraules d'Iniesta en què diu serà molt difícil substituir Víctor. I acabem amb l'esport que va més enllà i intenta indagar en les raons per les quals se'n va Valdés. Diu...
Per què se'n va? Aquestes són les seves raons. No s'ha sentit valorat per la junta directiva i la seva relació no és fluïda. Això són les raons personals. Professionals considera que no ha tingut el reconeixement que es mereix com a carac i econòmiques creu que hauria de cobrar el mateix que la resta de les estrelles, excepte Messi.
Són les portades esportives d'avui, d'aquí ens n'anem, passem a parlar de cultura. I tenim, d'una banda, una mala notícia. Fa una setmana es parlàvem del tancament de la llibreria Catalònia i ja es parlava que n'hi hauria altres que perillaven i, de fet, tanca la llibreria Pro Espais de Barcelona. Enciclopèdia Catalana anuncia que tancarà aviat aquesta llibreria després de vuit anys al carrer Rosselló a prop de la Rambla Catalunya de Barcelona.
En les últimes setmanes, de fet, els seus proprietaris buscaven un local alternatiu amb un lloguer més baix per compensar la caiguda de la facturació, però finalment això ha quedat desestimat. També els grans magatzems Virgin France i la britànica HMV a punt de tancament. El que proposen són Iguerno Music i Universal Music, que és abaixar els preus dels CDs i DVDs que té aquesta cadena HMV, que té
223 botigues a Anglaterra per fer-lo més competent. I una altra notícia que vincula cultura i economia, que és que el Caixa Fòrum de Barcelona i Madrid cobrarà entrada per les exposicions temporals. Les entrades costaran 4 euros, però no afectarà els clients de l'entitat, que continuaran entrant gratuïtament. És el que acaba, doncs, de...
economitzar tot aquest punt cultural o fer-ho, doncs, vincular-ho directament amb les entitats bancàries que són, de fet, les qui financen aquests espais.
I acabem amb la notícia musical del dia que avui passa pels New Order perquè publican Los Sirens el seu últim disc amb la participació de Cook. És aquesta històrica banda britànica que sentim de fons, aquesta banda de pop electrònic que ha publicat el seu novet disc d'estudi titulat Los Sirens.
i sentim ara aquesta que sentíem era una de les seves cançons mítiques, ara el que fem és escoltar aquest nou tema que es diu I'll Stay With You. Són vuit cançons les que inclou aquest nou disc, però no són noves, sinó que estan extretes, de fet, de les sessions d'enregistrament del seu disc anterior, que era Waiting for Siren's Call, de l'any 2005.
Després de la dissolució de Joy Division per la mort del seu cantant, la resta de membres van crear New Order i el llegat de la seva banda anterior servia de base per endinsar-se en els sintetitzadors i els ritmes ballables. Llegim doblegat al 324.cat, que també ens diu que una de les claus del 7 New Order era el baixista Peter Cook, que va deixar el grup ara fa 5 anys. Tot i això, ara treuen aquest nou senzill.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta.
Vull dir, avui no és una sensació, sinó una realitat. Sí, no és com ahir, més o menys tenim aquests 8 graus, el que passa és que avui bufa una miqueta més de vent i potser cal una miqueta, però bé, sí que realment està fent força fred aquests dies i que és una setmana...
Tot i que avui s'acaba la setmana aquella dels barbuts, la més freda, avui Sant Vicenç, si no recordo malament, i amb aquest sant, aquest sant barbut, doncs s'acaba la setmana més freda, podríem dir, de l'any. Però sembla ser que no, que la cosa s'allarga. O sigui, que no serà precisament una setmana curda, sinó que tota aquesta setmana, tot i que hagi acabat els sants barbuts, doncs continuarem amb bastant de fred, perquè s'imposa a casa nostra el fred i el que tindrem...
doncs serà un ambient, doncs, de ple hivern, que és el que toca en aquestes èpoques de l'any. Què tenim per avui? Doncs avui tenim un dia serè amb vent del nord que bufa tot el país i un front que a poc a poc es va aproximant. Aquest front hauria d'aquesta tarda portar alguna sorpresa. Ho comentàvem ahir una mica i fèiem referència, doncs, a que hi ha moltes zones de Catalunya, doncs, on les temperatures han baixat i molt. Avui, per exemple, aquest matí...
A les dues ciutats importants de l'interior de Catalunya, com és Girona i Lleida, la temperatura era de zero graus, cosa que feia dies que no passava, tot i no haver boira. I el que ha de passar és que aquestes temperatures evolucionin molt poc, perquè serà un dia bastant fred, i de cara a aquest migdia ja començaran a arribar molts núvols per les comarques de Ponent. Núvols que seran compactius, que porten humitat a sobre seu i que tenen ganes de donar precipitació.
Això serà a partir d'aquest migdia, sobretot a lo que són... S'han avanti d'ara, eh? Sí, sí, sí, sí. Estem a les portes, com que estem molt ventilats, doncs sembla que no, però d'arribar aquesta inestabilitat arribarà... Nosaltres ho notarem així amb alguns núvols més de cara aquesta tarda, no esperem precipitacions a Sant Just, però sí que els núvols seran prou desenvolupats perquè en tot el que és la meitat oest de Catalunya...
puguin parlar de precipitacions de cara a aquesta tarda. Com que el termòmetre el tenim força baix, no cal dir que el que podríem esperar és una situació de nevades a cotes baixes. En un primer moment podríem estar entre els 500 i 600 metres, però en algun altre punt, doncs ja una mica avançada la tarda, podríem tenir precipitacions per sota dels 400 metres. Catalunya interior començaran per les comarques de Ponent, avançarà cap a la Catalunya interior, cap al baix es podrien rebre nevades en aquestes alçades, o sigui que
Podríem parlar d'una miqueta d'inestabilitat i d'alguna nevada puntual en aquestes zones i ja veurem com evoluciona tot perquè també podria afectar les comarques de l'interior de Girona. Aquest front anirà passant. És difícil que afecti les comarques litorals perquè aquí en aquestes zones els valors són una miqueta més elevats.
La mínima ha estat de 7 graus a Sant Just. No ha acabat de baixar el termòmetre tot el que dèiem ahir, però esperem que al llarg dels propers dies aquestes mínimes es vagin consolidant. La màxima ahir va ser de gairebé 13 graus. Es mou molt poc el termòmetre, però clar, tenim uns valors que és difícil que si arriba alguna precipitació sigui en forma sòlida. O sigui que continuem parlant d'aquest fren, continuem parlant d'aquesta situació, d'una nova entrada, d'un nou front que podria donar una mica d'inestabilitat.
I ja de cara a dimecres, doncs, amb encara restes d'alguns núvols, encara en circularan pel cel, es tornarà a reforçar un altre cop el vent del nord després de pas d'aquest frontet i el que dèiem, un cop hagi passat aquest front tenim aquesta influència de vents del nord i després sembla que s'imposa un anticicló. I sembla que aquest anticicló ens pot respectar
el que queda de setmana pel que fa estabilitat fred però amb estabilitat i això sempre seria d'agrair típic de gener, no? sí, sí no és molt, molt, molt potent però sí que sembla que com a mínim la segona meitat d'aquesta setmana la respectarà amb sol i amb bon temps ja veurem la setmana que ve el que acaba de passar però no és aquells anticiclons que dius ui, ui, ui, que arriba això i estarà 20 dies com va passar a mitjans de desembre sinó que és uns quants dies de tranquil·litat que després del que hem tingut i totes aquestes històries doncs estaria bé
Aquest vent del nord, recordar que estem parlant de la previsió de Sant Just, però aquest vent del nord que parlem d'avui, que es reforçarà demà i que potser dijous encara continuarà sent present, també podria anar engreixant gruixos cap a la zona del Pirineu. Ja veurem si el cap de setmana, tot i nosaltres el gaudir d'anticicló, si aquests vents del nord continuen donant precipitació per la gent que se'n va esquiar i que vol marxar. Abans parlàvem amb col·laboradors d'aquesta casa que volien marxar de cara al cap de setmana cap a Centre Europa. Recordar que a Londres
ha nevat aquests últims dies, que les temperatures són molt baixes, tenen una bossa d'aire fred que arriba fins gairebé al nord de França, i totes aquelles zones del nord d'Europa estan sota la influència de fronts que viatgen amb molta precipitació, que estan recollint nevades en llocs com a Londres, que portaven tres dies nevant, ara no fa massa, i que es pot intensificar aquesta nevada de cara al cap de setmana. O sigui que tota aquella gent que vulgui viatjar cap a Europa, que s'ho miri abans, sobretot de França cap amunt,
perquè realment és una situació complicada. Molt bé, Carles, doncs n'anem parlant aquesta setmana i si hi ha més coses ja les explicarem. D'acord. Que vagi bé, gràcies, bon dia. Dos minuts i mig i arribem a les 11. Ens hi acostem a l'hora de connectar amb les notícies amb la nana Grisoli, aquest cinisme.
Fins demà!
And later my friend said good to see you again This is a home to me So I wrote a song And I called it the love of my life Said don't be gone long It now sings me to sleep every night
I never learned a lesson looking at my own reflection, but sometimes it seems useful. So I loosen my heartstrings and high hopes of starting to find something truthful. Cynicism isn't wisdom. It's a lazy way to say that you've been burned.
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El PSC demana una pròrroga per seguir negociant la declaració conjunta de sobirania. Els socialistes catalans han presentat finalment aquest matí un esmen al registre del Parlament en què proposen que la consulta d'autodeterminació es faci propactada amb l'Estat.
A banda, Convergència, Unió i Esquerra i Iniciativa han presentat també aquest matí un nou text conjunt. La votació, recordem, us ha de fer demà durant el primer ple d'aquesta legislatura. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. El partit dels socialistes ha demanat una pròrroga per continuar negociant fins demà mateix, fins al dia del ple, una proposta de declaració conjunta amb Ciu, Esquerra, Iniciativa i la CUP. Els socialistes han presentat aquest matí una esmena a la totalitat a la proposta inicial de Ciu i Esquerra,
a la qual es reconeix que el poble de Catalunya és subjecte polític, però es diu que l'exercici del dret a decidir s'ha de fer de forma acurrada entre els governs català i espanyol. Paral·lelament, el Partit Popular ha presentat una altra esmena de substitució a les quatre propostes de declaració sobiranista presentades, a la qual reclama que la prioritat de l'acció de govern sigui la lluita contra la crisi. L'activitat parlamentària no acaba aquí perquè Siu Esquerra i Iniciativa han registrat una nova proposta a tres. La proposta incorpora algunes demandes d'iniciativa, com ara
destacar el paper principal del Parlament en el procés i la promoció de la participació del món local. També hi ha referències a l'itinerari històric compartit amb altres territoris on un intent de sumar també la CUP. Aquesta formació vol incorporar el concepte de països catalans a la declaració de sobirania. Aquesta hora continua reunida a la mesa per decidir si accepta o no la nova pròrroga demanada pel grup socialista.
Els Mossos d'Esquadra busquen el grup de delinqüents que van assaltar un xalet de Balaguer a la comarca de la Noguera la matinada de dilluns. Almenys quatre individus van entrar a la casa a les tres de la matinada amb armes de foc. Es tracta d'un habitatge ubicat al centre de Balaguer i van amenaçar la varella que hi viu i els van emmordaçar. Es tracta d'un advocat i la seva dona. Se sospita que el robatori el va cometre una banda de lladres de l'Europa de l'Est.
Els sindicats Comissions Obreres i l'UGT han presentat una proposta a la direcció de Nissan que passa per garantir el lloc de feina dels treballadors de la planta de Barcelona i que no els puguin acomiadar d'aquí a un any per contractar altres persones que cobrin menys. Els sindicats accepten, doncs, la doble escala salarial i l'ampliació de la jornada a canvi de formació. Barcelona, Maricar Magallego, bon dia. Bon dia. Els sindicats creuen que si s'aprova la doble escala salarial, l'empresa podria acomiadar els treballadors actuals i contractar
nous que cobrarien un 20% menys. El portaveu de Comissions Obreres, Raül Hernández, assegura que volen un acord, però amb un mínim de garanties. A veure, vamos a ver, la gente quiere un acuerdo, pero un acuerdo a todos los costes. La gente quiere un acuerdo que vaya mirando a ambas partes. Creo que estamos peleando los indicadores de clase, ni más ni menos.
Els sindicats han fet arribar la proposta a la direcció de Nissan i ara esperen una resposta. En cas de tenir-la, dissabte convocaran una assemblea perquè la votin els treballadors.
L'alcalde de la Roca del Vallès, Rafael Ros, està satisfet que s'hagi de tornar a tramitar de nou el tram del quart cinturó entre el seu municipi Terrassa al Vallès Occidental. La tramitació ha caducat i ara la gestió ha de començar de zero. Un fet que permetrà, segons l'alcalde, poder liderar el procés i plantejar un projecte menys agressiu per al territori a escala mediambiental. Són declaracions a la xarxa.
dibuixat fins ara no era satisfactòria, jo crec que gairebé per cap municipi. Hi havia un desancís total i unes veus unànims en contra d'aquesta implantació. El que es pot fer és liderar el procés, liderar quin és el model de mobilitat, liderar quina és la traça d'implantació i liderar realment quina és la forma no agressiva de passar pel territori.
Tot i això, l'alcalde de la Roca del Vallès diu que aquest tram del quart cinturó és molt necessari i reclama al govern central que el consideri una obra prioritària.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Aquesta tarda Carles Puyol signarà el nou contracte amb el Barça. El capità Blaurana amplia en tres anys el seu acord amb el club i firma fins al 30 de juny del 2016. El descobridor i primer tècnic de Puyol al conjunt Blaurana, Joan Martínez Vilaseca, assegura que pot arribar a jugar fins als 40 anys. Són declaracions a la xarxa. Jo penso que pot arribar fins que ell vegi que està bé físicament.
el que no farà és arrastrar-se pel camp. Ell, jo penso que les condicions que té, com es cuida, com entrena, pot arribar als 40, com ha pogut arribar el Maldini al Milán, no? En clau esportiva, l'equip s'entrena per seguir preparant el decisiu partit de tornada de la quarta final de la Copa. Dijous a Màlaga, Villa i Cuenca, que hi van rebre l'alta mèdica, s'exercitaran amb els seus companys. I en envol, la selecció espanyola amb destacada presència catalana ja és als quarts de final del Mundial.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Demà la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per la Independència, convoca una concentració per donar suport a la declaració de sobirania que demà ha de debatre al Parlament de Catalunya. Serà dos quarts de vuit del vespre davant de l'Ajuntament, on també es farà la lectura d'un manifest. Les seccions de l'ANC han convocat aquestes concentracions als diferents municipis del país on l'Assemblea hi és present. L'objectiu principal és expressar el suport a aquest text, que s'espera que s'aprovi al Parlament demà,
i donar el tret de sortida a la campanya pel sí a la consulta. Per tant, serà un acte de suport a aquesta declaració de sobirania i es llegirà a la lectura d'aquest manifest, en cas s'instaurarà la societat a treballar per la independència. Per tant, serà una forma de començar aquesta campanya pel sí a la futura consulta. La convocatòria, com dèiem, serà dos quarts de vuit del vespre a les portes del Consistori.
Més qüestions. El 5 de febrer arrencarà un taller d'escriptura i compte a l'Ateneu. L'organitza l'escola d'escriptura de l'Ateneu i seran d'un total de 12 sessions. L'horari de les classes serà els dimarts de 8 del vespre a dos quarts de 10. Si voleu més informació sobre el curs i les inscripcions, podeu enviar un correu electrònic als mails clubataneu arroba gmail.com o a ataneudesberna arroba gmail.com o bé trucar a la secretaria de l'Ateneu al 9-3-371-3115 de 5 a 9 del vespre.
I no ens movem de l'Ateneu perquè aquesta setmana el jazz serà el protagonista de dos concerts que es faran a l'equipament. Divendres al vespre tornarà el cicle de jazz, com cada últim divendres de mes. Aquest cop serà amb Marian Barahona Quintet a les 10 de la nit a la sala del cinquantenari. L'entrada costarà 10 euros pels socis i sòcies de l'Ateneu i 12 pels qui no ho són. I diumenge el grup vocal Setzania oferirà un recital d'agost pel i jazz també a la sala del cinquantenari. Les entrades anticipades ja s'han posat a la venda, la secretaria de l'Ateneu només pels socis per un preu de 8 euros,
I a partir de demà dimecres, per al públic en general, per 10 euros. El concert amb el grup vocal Satsanya serà diumenge a les 7 de la tarda. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També als Sant Jós Notícies, edició migdia, a partir de l'1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener.
Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'aportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933-7236-61 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Just a la fusta
Sant Jus en directe.
Amb un dels organitzadors d'aquesta exposició, Jordi Gironès de la CEES, molt bon dia. Hola, bon dia. Des del 34, Déu-n'hi-do, són gairebé 80 anys, no? Sí, sí, 80. Bé, a veure, 9 i 4, sí, 80 anys, exacte. 80 anys serà l'any que ve, efectivament.
Com és que s'ha decidit fer ara aquesta exposició? Sí, de fet, buscàvem un motiu i l'hem trobat. De fet, ja ha fet temps que teníem ganes de fer alguna cosa d'aquestes, alguna exposició sobre el butlletí, i el motiu va ser la publicació del número 300. L'any passat vam publicar el número 300 i vam dir, ostres, és un número molt rodó, dintre de poc farem 80 anys del butlletí, i ara és un moment en el qual podem fer algun canvi. I també un dels motius és presentar el nou butlletí.
Però primer parlem de l'altre. De fet, l'exposició ha sorgit, és l'excusa, l'excusa per fer un homenatge a totes aquelles persones que han estat col·laborant amb l'Ajuntament, que han estat col·laborant amb el bolletí. I aquestes persones són tant els que han fet dibuixos durant molts anys com les persones que han posat part de la seva feina i del seu temps per treballar amb el bolletí. Aquest és el motiu principal. Mhm.
Aquest bolletí cada quant s'edita? Aquest s'edita cada dos mesos. És vi mensual i llavors vi mestral, vaja, i aleshores es fa això, cada dos mesos el traiem un bolletí.
I el que trobem a banda d'aquestes il·lustracions és, suposo que hi ha tota la informació referent a l'entitat, etcètera, no? Exacte, sí, el bolletí de fet és un portaveu molt important, jo diria que més enllà de la pròpia secció, perquè si es recull una mica la història dels bolletins, que d'això en parlarem, a l'exposició aquesta farem uns parlaments i un d'ells serà una breu síntesi, però breu,
però esperem que amena, de la història d'aquest bolletí. És una història molt lligada al poble de Sant Just. Pensa que aquest bolletí ha col·laborat moltíssima gent, s'han tocat temes molt diversos, temes de juventut, que en el seu moment, temes que eren conflictius, que eren temps, diguem-ne, de canvi, i als anys 60 i als anys 70, i aleshores el bolletí va servir perquè fos un mitjà per expressar el que pensava la juventut en aquell temps.
Per tant, té una història darrere important. Després, a partir d'aquí, també el tema muntanyany ha sigut un tema estrella, evidentment, perquè és un bolletí d'un centre excursionista, però repassar la història del bolletí és repassar una mica la història de nosaltres, de tots nosaltres i del poble de Sant Just. Repareix el 34, no? Vull dir que realment s'hi deuen veure d'una manera o altra reflectits tots aquests anys o tots els canvis que hi hagi pogut haver, com deies. És que, de fet, hi ha hagut dues èpoques importants de destacar. L'època del 34 és l'època...
en la qual només hi va haver pocs boletins va donar dos anys perquè va esclatar la guerra i la CEAS va desaparèixer i després a partir de l'any 64 amb el Baños va tornar a sorgir la CEAS de nou va tornar a sorgir i amb ella el boletí i el boletí des de l'any 65 de fet el 66 és el número 1 però va haver-hi unes proves abans a partir del 66 no s'interromput mai el boletí sempre ha estat fidel a la seva publicació
I cada dos mesos vull dir que no és poca cosa, segurament. No, no, és feina. Trobar els escrits, fer-ho, està bé. Es titula l'exposició que veurem a partir d'aquest dijous, Paisatge i tras, suposo que perquè els dibuixos van molt vinculats a tot el tema lligat a...
a l'excursionisme, a la muntanya i al paisatge? Sí, exacte. Són dibuixos que també tenen un motiu, els dibuixos, és important que la gent ho sàpiga. Per què els dibuixos? Perquè els dibuixos, en els temps en els quals publicar una publicació com el bolletí no era fàcil, perquè els mitjans de reproducció no eren bons,
Les imatges fotogràfiques no sortien bé, les imatges no sortien bé. Llavors, com que no sortien bé, es va optar per fer el dibuix manual. I llavors es agafaven text sobre el text, es agafava la imatge que representava el text, que podia ser una fotografia, i sobretot es feia un dibuix. I això permetia que la qualitat de la publicació fos més bona, que no passi publicaves una foto que quedava lletja, que quedava fatal.
I aquest és un dels motius que la gent va estar fent dibuixos, i dibuixos, jo diria que extraordinaris, jo ja la tenim penjada...
l'exposició, i us asseguro que és molt guapa. Hi ha dibuixos molt bons, eh? I també hi ha dibuixos dels últims anys o, sobretot, se centren en aquesta època, justament? No, mira, se centren en aquesta època per aquesta raó que he dit. Perquè és quan no hi havia encara les imatges, no? Exacte. Ara ja la publicació es fa amb impremta i llavors les imatges surten molt bé. I com que surten molt bé, els dibuixos gairebé han desaparegut del tot. Això no vol dir que d'entrada tant n'hi hagi algun, però han desaparegut. Clar, té una altra funció, segurament, no? Exacte, sí.
Es podrà veure la sala Piquet de la Taneu aquest dijous i a més a més no només aquest dijous sinó que totes les tardes fins al dia 9 de febrer. Exacte. Són més o menys 3 setmanes o 2 setmanes o 3 en què es pugui veure allà. I aquest dijous es farà una inauguració oficial, una presentació.
on també hi haurà, en principi, els protagonistes, els autors dels dibuixos, no?, d'aquests dibuixos. Sí, sí, els hi fem un homenatge. Ells, d'alguna manera, representaran tots aquells altres anònims que han estat treballant pel bolletí, però que anomenar-los seria una cosa llarguíssima. És com un símbol, no?, també. Exacte, aquests n'agafem aquests, perquè són els que han publicat aquests dibuixos, que els reproduïm allà, el dibuix...
A més, el dibuix autèntic, és a dir, l'original, hem aconseguit els originals. I aleshores aquests, d'alguna manera, representaran a tots els altres que han col·laborat. Però també anem més enllà, perquè les col·laboracions per nosaltres no solament són aquestes persones que han treballat altruistament,
aquests que han fet dibuixos al turistament, sinó també les empreses que ens han publicat, que ens han fet d'impressors, que ens han ajudat molt amb els seus temps, els que econòmicament han col·laborat, com és el cas de l'Ajuntament, com és el cas de particulars que econòmicament han donat suport al bullet. I tot això serà un paquet al qual allà els hi farem aquesta mena d'homenatge en públic.
Aquesta és la idea. Això aquest dijous, al vespre, a les 8 del vespre. A més a més ens comentaves que tot plegat sorgeix de quan es va fer el número 300 d'aquest botlletí i que un número que fa pensar que hi hagi possibles canvis en aquest botlletí. Totalment. Què passarà a partir d'ara? Exacte. També aprofitem l'acte per donar-li allò una mica més d'empaque a l'acte. El que farem serà presentar el nou disseny del botlletí. És a dir...
El mateix format petit, això segur, és evident que serà igual, però li canvien totalment la cara, és a dir, d'entra en tant pensem que és bo fer un canvi que representi que hi ha un pas endavant, per si també l'editorial es diu un pas endavant.
a l'editorial del pròxim bolletí. Llavors, allà el presentarem i, a més a més, el repartirem als socis que hi vagin. Per tant, ja serà... O sigui, que realment aquest dijous és com una mena d'homenatge i a l'hora també de presentació oficial, no? Segurament serveix per fer una mica de tot plegat. I, per tant, a partir d'ara la publicació que tindrem serà ja amb aquest disseny renovat. Exacte. Doncs es podrà veure tot plegat aquest dijous. A més a més, aquest acte d'inauguració, aquest homenatge...
i l'exposició que estarà a la sala Piquet de la Taneu, que això no ho havíem dit, fins al dia 9 de febrer. De 5 a 9 del vespre, aquesta exposició, Païsatge i Tràs, que recull els dibuixos publicats en els butlletins de les Cees des del seu naixement. Avui n'hem parlat amb un dels organitzadors d'aquesta mostra, Jordi Gionanès. Moltes gràcies. Molt bé, a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat. Fins aviat. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta. La informació més propera al Just a la Fusta.
amb la mateixa pobresa on primats enrem d'una llosca i mos pensam que menjam de sa fruita madura sa carn olorosa i és igual si ja no mos tenen pessetes perquè robam es paper higiènic de sa biblioteta de sense dentíssim ajuntament de lloseta
i amb la mateixa higua clara, tots l'homor s'arrenten sa cara, recupera amb la puresa les dies de crisi que mos arruïnaren, i amb la mateixa mirada
Sous-titrage ST' 501
Fins demà!
I amb la mateixa paresa d'un home o d'esterra i un piano, inventaríem les estrelles del cel i coveies que mouen pistatxos. I amb la mateixa pobresa, un clímet se'n rende una llosta, i mos pensam que menjam de sa fruita madura sa tan olorosa. I és igual, si ja no mos queden passats,
Viure't sobreviure empresonat dins un rellotge d'arena. Viure d'ins noïn
amb l'atletisme d'imbècil i equilibrisme del poli. Viure't sobreviure empresonat dins un rellotge d'arena. Viure dins un infinit arenal. Viure de morir-te de fang. Viure de morir-te
de morir-te de pau. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc.
I tampoc costa res tornar a caminar a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels ripenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sortets del divendres 25 de gener.
Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'aportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933-7236-61 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició...
Us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
En punt dos quarts de dotze del matí, com cada dos dimarts, és moment de fer tertúlia d'actualitat amb el Pep Quintana.
en Jaume Campreciós i en Jordi Ferraz. Molt bon dia a tots quatre. Bon dia a tothom. Escolta... M'he equivocat? No ho sé. Jo en veig tres. De què? Tots quatre. Ah, tots quatre. No, perquè és contra ella. No, no, no, perquè normalment són quatre i ho he dit sense avançar. No, però és que ella és contra. Aquí conta, eh, també, en certa manera. Encara que hi ha molt que volem. No em donaria...
La benvinguda a mi mateixa, juntament. Nosaltres diem el que volem i ja està. Oi, Carles? No, no, m'he equivocat. Ah, molt bé, molt. A la febre. Disculpe. Sí, a la febre. Sortiràs a la febre de ràdio. Doncs... Sí, no, no, aquí hi ha un programa que ho fa, eh, això. Recull les pífies. Què dius ara? Sí, sí, sí, els dijous. Així sortim a tot arreu, nosaltres no? El que passa és que, com que no tenen temps d'escoltar-ho tot, normalment surten pífies d'informatius o coses així, però... Home, ja et sap greu, eh? Si algú li xiva, normalment troba en aquests moments. Veus?
ara sortirà ella com que està tot gravat, imagina ara sortirà la Carme, tu segurament, segurament doncs en tot cas, suposo que no sé si us fa mandra o esteu cansats un plegats però avui, home, el tema estrella d'alguna manera és la declaració de sobirania que fa dos dies que n'està sentint a parlar tant i amb tots aquells nomades adeu, ens n'anem perquè ja tenim una edat home, però de primeres alguna cosa us he de preguntar d'aquest tema sí, esclar, esclar
Pregunta. Què us sembla? Malament. Per què? Aviam, primer perquè som un país tan petit i tan maldestre que per una qüestió de semàntica ens hem de brellar sempre. I quan hauríem de tenir més força que mai i davant de l'exterior especialment ens dediquem a buscar la paraula que no diu allò però hauria de dir i per tant ens estem encallant una vegada més amb un problema que després el pagarem. Perquè se'ns en foten.
Després se'ns en foten amb raó. Per tant, és una qüestió seriosa.
molt seriosa. Jo crec que és un tarannà que sempre han tingut els catalans, que no sé per què, però sempre han sigut així. Tots volem tenir la raó, no? No ho sé, som quatre i malvinguts. També suposo que el que passa és que ningú es vol despenjar del carro i no volen dir el seva posicionament i per això busquen la semàntica que tu dius, perquè realment sembla que hi hagi dos boles molt clars i n'hi ha un que està moviment la part d'un cap a un cantó i cap a l'altre, però que és el que, tu diies fa un moment, que és el tema de semàntica. Els altres poden ser
alguns mateixos, com aquell que demana... Ideologia, també. Ideologia, com la CUP que demana als països catalans, i s'ha buscat una paraula similar, però n'hi ha altres que estan en el cos del tema, que és qui té la sobirania, això, poble de Catalunya...
o no perquè aquí està el kit de la qüestió i estan fent ferigranes per putar que no al final avui estava llegint en el diari un article que deia que han traslladat la puta i la Ramoneta a un altre costat a un altre partit o sigui que no ens en sortim bé tampoc d'això però vaja jo crec que hi ha d'arribar un moment que hi ha d'haver una certa com si diríem pensar que és un país no un partit que està en joc
I que això se n'haurien de donar aviat tots plegats. Vull dir, tothom ha de cedir en una qüestió d'aquestes. Sempre hi ha sessions, perquè si no no hi hauria un conveni. Però fins a un cert punt no ha dit, no, no, tot és per la meva aigua, el meu molí. Tota l'aigua pel meu molí, no, això no pot ser. Hi ha d'haver un cert repartiment equitatiu i, a més, és just.
Just, també, clar. El que passa és que sabem clars que n'hi ha uns quants que això de País no s'ho creuen i nosaltres estem a la mateixa temàtica. Tampoc hi juguen molt en aquest tema de País. Una diputada d'aquest partit que estem dient sense dir-ho, resulta que estava dient que, aviam si es posaven les piles en un tuit,
i que fessin el favor d'estar per la sobirania, no per tonteries. Molt bé, però si això passa dins de casa seva, imagina com surt a fora. Clar, però esclar, vull dir, ens aclarim... I aquesta diputada, potser, era de... De Girona. De Girona, sí, va. Era de Girona. Sí, sí, podem agafar-la avui i amb un dels tuits... Ai, l'ara, vull dir, i un dels tuits... Si no, també la portaveu de què m'ha t'experdita l'Ajuntament de Girona. Clar, vull dir, aviam, és seriós?
Jo crec que és seriós, la pregunta que ens ha fet la Carme al començament ens ha posat ja la pistola al pit, amb el sentit que això no és cap broma, que des del meu punt de vista, i ja tinc una edat, doncs que ja n'hi ha prou, que ja n'hi ha prou, bé, més o menys, però jo sé més gran que vosaltres, és igual, i que ja n'hi ha prou.
I que, per tant, doncs, el que passa és que la societat sempre va endavant del que són els partits polítics, que, doncs, aquesta partitocràcia, etcètera, gent que viu d'això, etcètera, i en canvi els altres no hi vivim, i veiem les coses diferents, tu, si, bueno, n'hi ha que sí que viuen del partit, però bé, n'hi ha que sí, n'hi ha encara, però ho dic amb el sentit.
que és allò de la ciència que sempre va per endavant de la religió i coses pel estil en aquest cas la societat va per endavant de la política i per tant cal que realment es posin les piles o que apleguin o que canviïn de manera de fer és el modus vivent
que aquí, mentre es vagi cobrant, ells faran el que poden. Perquè nosaltres, saps, es va fer una manifestació i hi ha molta feina. El que cobra protesta. No, no, no. Més que cobrar, mirem-te un partit que tu que és clar i notori en aquests temes i tines amb el protegement personal i de no d'ara, sinó de fa molts anys. Però jo crec que és veritat el que dius i nosaltres ens movem dins d'un ambient que ho veiem molt clar i no des d'ara, sinó
des de fa molts anys, però hi ha un grup de partit que han jugat molts anys a fer la putera de la remoleta, com tu deies en aquest tema. I ara, com estem definit, no saben què.
Vull dir, han jugat, han parlat, tenies de mirar les hemoroteques de quan es va fundar, que deien que sí a l'autodeterminació, en un congrés ho van fer desaparèixer, ara torna a jugar que sí, que no, com des molt bé, ja segons quins sectors que diuen que sí, sense un senyor que està a Madrid de... què és allò? De senador que diu que no...
Per tant, vull dir... És un senador Sant Justenc. Per tant, jo crec que és una mica... Avui la Carme... I veritat, érem un millor al carrer, un millor i mig...
després de dos minuts però també hi ha un sector que sembla que no i crec que la feina el que s'ha de fer és aconseguir jo crec que això s'ha de votar tal com està previst i si algú no s'hi ha apuntat al carro que no s'hi ha apuntat i per tant a vegades a mi el que em fa gràcia és que diuen
Poden tancar el país. I si som el 51% que diuen que sí, l'altre 49% no tancar el país de nosaltres? Evident. Per tant, vull dir que això, a vegades, aquesta frase és que hi haurà... Una fractura social. Una fractura social, perdó. Si som 51 contra 49, també la tancaríem nosaltres. O tenim de baixar el cap. No, de cap manera. Aquí el que s'ha de fer és poder dir sí o no. Això és bàsic.
O sigui, em fa molta gràcia, i em sembla que l'altre dia ja ho comentava, de la por aquesta de la consulta, digue-li el nom que vulguis de la consulta. És que és una consulta que... Pots dir sí o no, i no forçament ha de sortir sí. I la por és que estan preveient, no, no, és que sortirà... No, no, si no deixem preguntar primer, no ho sabrem. Jo crec que hi ha molta gent que té el dret de votar no.
i per tant ha de votar el que cregui oportun i sortirà el resultat que sigui i llavors primer s'ha de saber si o no, preguntar-ho perquè si no podem estar especulant fins al dia del judici final jo crec que el que s'està fent ara tot són conjuntures perquè estem buscant una cosa i tot ara és per fer una consulta per fer una consulta, com sabem com sortirà sí, però en el fons també hi ha el substrat aquest de què, qui és el subjecte que pot decidir, Catalunya o l'estat espanyol
I és aquí on hi ha... No, aquí hi ha una qüestió, que és que hi ha un redactat, sui generis, que diu que no es poden fer consultes. No és l'estat espanyol, vull dir, no és la Constitució aquesta, no? Sí, sí. Que diu, no es poden fer consultes. Doncs, miri, per què no canviaríem? Sí que es poden fer consultes pel que convingui. Està actuant que les utilitzen el Govern Central. Se'n poden fer, a referèndums.
Que si ho diu el central, sí. Per tant, és aquí on... Passa per sobre de la Constitució, en aquest cas. Per tant, jo crec que és aquí on hi ha la disfunció. Jo, personalment, i crec que convertim en aquesta taula, que nosaltres, el poble de Catalunya és sobirà per decidir el seu futur. Jo crec que sí, clar. I aquí està la disputa.
La que altres han hagut de dir si jo vull menjar macarrons, per exemple. No, perquè m'agrada menjar. Ara, això és la potestat. Ara, a vegades, jo, quan vas en cotxe, vas tenir aquestes converses i vas pensant sol, si volen que hi hagi un referèndum a tot l'estat espanyol, qui sigui, i seria molt divertit que...
El rest d'estat espanyol s'ho diguis que no. La independència i Catalunya s'ho diguis que sí. Quina pregunta seria aquesta de tot l'estat espanyol? Catalunya es pot independència d'Espanya? Podria ser aquesta. I Catalunya diria sí. I la resta és que se no pesa el no. Un 70% contra un 30%. Al final tenim el que volíem demostrar. Potser sempre.
Potser realment si es preguntés a molta gent més enllà de segons quins dirigents polítics d'Espanya potser els seria igual fins i tot el que acabi passant Si recordes les declaracions del president d'Estemadura de fa una setmana que així diu
que si canvien el tracte fiscal per estimadora perdria 500 milions anuals. No està malament. Hi ha mesos que nosaltres no els guanyem. Tenen superàvit en algun moment. No són els que no han pujat. Els anem abocant en una certa manera aquesta solidaritat magnífica i llavors es poden permetre coses curiosíssimes.
No, a més a més que... Amb els diners que disposen, esclar. Exacte. Vull dir que són seus, eh, perquè els han donat. Que és on hi ha més funcionaris per habitant. Per un metro quadrat. Per habitant.
El percentatge i tot. Per tant, jo crec que, tornant una mica darrere, crec que nosaltres som objecte i nosaltres hem de decidir. I els altres. I tant, que facin la seva vida. I tant, la seva vida. Ningú els hi priva. Però el partit dels socialistes també ha insistit molt en aquest sentit, etcètera, etcètera. No, bueno, ja com a tot arreu. Vull dir, el país...
encara que siguin dos milions, no és un ànim. Hi ha certes veus. Home, evident. I si no, mira, que hi ha dos partits que... Un partit que va en compte, això, que algun dels seus ideòlegs, fins i tot va amenaçar fa uns quants anys al darrere, no, tan poc temps al darrere, i un altre mils anys al darrere, que per la... Diguen que podien anar entre els tancs. És a dir que...
En fi Tancs Sembla que van fer un programa Parlant de tancs Un programa de televisió Que era sobre el que és la recerca científica I deia que només en un avió sol Resolien absolutament tot el problema En 30 minuts Per tant, és que també hi ha coses que clamen al cel Per què necessitem un avió més Per dir-ho d'aquesta manera Per defensar-nos de què?
Si estem a dintre de l'OTAN. A veure, a veure, a veure. Sí, sí, què? Jo, això, també tens de pensar qui fabrica l'avió, qui financia, i on dono la feina. Home, clar, si comencem per aquí ja hem acabat el tema. Hi ha tres fàbriques a Espanya que es dediquen a fer l'armament. No, no, es dediquen a fer l'armament petit.
Però els avions... Fins ara, teòricament, ja no es poden fer, però ningú diu que no es facin, els antipersona. Sí, però són... Els grans avions que es fan als Estats Units i a Alemanya, no? Bueno, sí.
s'explica. Els vindrà d'un avió? Pregunto, eh, de vendre un avió? Els vindrà a vendre un avió? Sí? Home, sí que anem malament, sí que van malament. No, no van malament, però jo no sé quan se'n fan cada any, però si no recordo malament, es va dir que una de les deutes gregues era per haver comprat
armament a Alemanya, finançat pels bancs alemans, que és el que ara volien cobrar la delta. Això, de fet, es deia que no es deixava caure a Grècia, no? Grècia, perquè si no, no cobrarien. No cobrarien de cap manera, no? Per tant, vull dir... Però estàs, si hem d'anar a mirar ara els altres, i tu més, i tu no sé què, malament, ja tornem a ser com els partits, en el sentit que, si realment aquí, per més compromesos polítics i internacionals hi hagi...
amb una quantitat d'aquest tipus, es pogués resoldre una altra qüestió importantíssima per tot el país, no el país, sinó per la humanitat, podríem ja posar-nos així transcendentals. Hi ha molts interessos creats dintre de la indució de les mantalles. Sí, sí, sí, estem d'acord. Si no, es parlaria del debat obertament, però ningú l'obra aquest debat.
No, clar. Tampoc interessa. Tampoc interessa. Però, esclar, vull dir, al final de què hem de viure? Sí, però... D'aquesta gent que no volen obrir el meló. Sí, de tot. A veure, jo estic comentant-ho. Però, recordo que... Hi ha un exemple d'antimilitarisme o aquestes coses. Que és, el seu dia va ser la caserna de la set d'Urgell i després la de Berga.
tots antes militars d'ERG, però quan es va tancar, grans manifestacions perquè no es tanqués. Home, evidentment, i ara també es fa... Atrevem. Atrevem a talar-nos. Per tant, és com tancar una fàbrica. Som una mica fariseus en aquest tema. Sí, però si poses una cosa de recanvi en allà...
o que serveixi d'una altra cosa, doncs ja pot ser. Però, esclar, home, evidentment, això, Fariseus, si tanquen la central nuclear d'Escó, hi ha un dalt a baix com una casa. Perquè quanta gent viu d'allà? Tot Escó i companyia. De fet, n'hi havia molts que ho reclamaven, no? Que no marxés con... No, no, és que... Són llocs de feina. Què diu la nuclear? I ara això, anava a dir, per exemple, que a vegades...
quan són notícies econòmiques sense a tal dreçanes els hi ha adjudicat dos destructors de la marina venezolana no veus que sigui i veus això portarà feina no sé què en canvi estem això és el mateix que deu fer l'estat espanyol quan compra avions que es disputen els alemanys i els americans els francesos no tenen el mirall el mirall home, fantàstic el mirall per tant, vull dir qui compra
Una altra cosa és que després hi hagi algun sobre que vagi a tota la taula. Ah, vols dir? I que apareixi a Suïssa. No m'he dit quina casualitat. Ara resulta que ha sortit els sobres. No, no, no n'hi ha. Has vist l'acudit d'avui de l'Ara que diu fins ara hi havia soroll de sabres. Ara hi ha soroll de sobres. És que està molt bé. El dibuix és molt interessant. Sí, sí, clar, aquest és l'altre gran tema. El que passa és que sembla que cada dia van apareixent noves coses i ningú sap massa ben bé què hi ha de cert, què hi ha de...
De ser res, només els que ho fan, no saben el que fan. Aquest matí la Carme Forcadell, parlant pels matins, l'ha dit, diu, el que és la gent, el que fa la gent amb negre així, o sigui, totes les tafes que s'ha fet, s'ha fet tota la vida i l'únic que es pot aconseguir que ara es coneixen,
i es poden mirar d'on surt, però no s'evitarà perquè la màfia sempre circula molt bé. Parlem de màfia i també parlem d'una factura si la volem en viva o sense. I això també... Una cosa és l'engròs i l'altra és el petit i la suma del petit... Déu-n'hi-do, eh? La suma del petit és importantíssima, eh? Però mira, allò ens estalviem 20 euros i no diem res, al contrari, no, no, no cal, no cal que em facis factura...
I tot això repercuteix després... Però hi ha nivells, no? Vull dir que... No, no, no n'hi ha cap nivell. Sí, però jo crec... O sí o no. D'acord, Josep, però hi ha dues coses molt diferents. Una és que hi hagi aquesta petita... Estafa. Estafa. Desviació. Estafa. Estalvi particular que un diu, mira, 10 euros no ve d'aquí, ni tot. I l'altra és que hi hagi una corrupció estandarditzada per una sèrie de
ja no de no pagar l'IVA, sinó de comissions. Jo crec que són dos temes molt diferents. És veritat que després tot va junt perquè aquest diner negre...
suposo que mica en mica va pujant de nivell i es va produint i arriba un moment que un pot comprar-se un pis abans i anaves al notari Home, i aquí es compra un apartament a Marbella a Marbella, exactament Són unes comissions una mica especials o un sou fantàstic de 20 anys Jo crec que són dues situacions molt diferents perquè una és encara que la força t'ho paguem els ciutadans
i que una cosa és corrupció batida escala si voleu però quan són càrrecs públics no ens enganyem una mica nosaltres mateixos ho estem fent si ven l'ampista o el pintor li dius escolta no facis factura ja hi som i si fots una declaració perquè haurien de pagar més que la part de l'IVA i aquella part de l'IVA i ara anem a transcendir resulta que és per obrir una escola o tancar-la
a nivell de tot l'estat jo en particular és per menjar un dia més o menys el que li ve per menjar no es fa pintar no es fa pintar pinta ell el dissabte i el diumenge agafa la broxa jo no crec que sigui tant això
sinó que és molt més, a veure, molts milions i que surten d'altres lloc vull dir una mica crec que va per a tot això i la meva pregunta que volíem fer a sentir tot això és tots aquests que recapten o que accepten o que són conscients que hi ha aquesta corrupció quan estaven a la seva vida civil vols dir que no estaven a l'altre cantó?
Els que pagaven. M'entens? O que ho sabien. Per tant, per ell ja és una cosa... La feina. Això no ens salva de res. No, no, no.
quan tot és molt bé és la mateixa societat en ser que ja no és tan politana com tindria de ser, vull dir, no som no són luterans quan parlem de la societat som nosaltres som nosaltres, som nosaltres que tots els hem trobat en una situació no tiro pas no sé el que faríem però clar, cadascú és lliure de ser el que és però em sembla que de tots els que estem aquí sempre que hem treballat en fer coses pràcticament no hem mirat de treure algun benefici
Però sí que quan arribes a la política s'està veient que tothom va, a part del seu sou, la majoria, no tots, sempre n'hi ha d'onrats que podem dir, però veus que no. Una cosa són els cobles, són els partits que es financen, i després hi ha qui s'ha aprofitat del càrrec, i això hi ha gust tota la vida. A veure, una teoria d'aquestes tan progressistes...
T'acometes? Sí, sí. N'hi havia una que deia que, com Franco, això no passava, perquè els ministres que venien ja eren ricos. López de Betona, López Bravo... Ja no els calia. Ja no els calia. I els que entren, sí, perquè són pobres. I tu pensaves, a veure...
Tota aquesta gent que moltes fortunes es van fer després de la guerra, com es van fer? Amb estraperros? I si no tens de mirar... Amb els plans que vulguis. Totes les fortunes, sempre s'ha hagut d'estafar. I aquí a Catalunya, bueno, Mallorca té un cas paradigmàtic, en Marc.
Home, i tant. Va jugar molt bé. Va jugar molt bé, va fer de tot, va fer com d'estat i tot, i va estar tota la vida robant. I ara hi ha un banc que es diu Somno, ha sigut propietari... Una fundació magnífica, que promou la cultura a Mallorca. I és un gran prom. Sí, sí. Ara els fills, ja. Però els inicis...
S'ha fet algun reportatge per televisió una vegada? Sí, aquests vaixells que feien el contrabanc... El padrí no està això en Déu. Sí, gairebé. També suposo que quan s'arriba a tants diners, és el que passava l'any passat quan va estar el cas Ortengarín, que al principi era algú que no li havien de faltar els diners, ni molt menys, suposo que ja és una altra història, és com un esport de risc, no?, fins i tot, que ja és impossible d'entendre en un sentit normal de...
què li haurà passat, si és que es vol fer més ric o no, perquè ja estàs parlant de molts diners, en alguns casos... Crida l'atenció, realment, que gent així es posi tant, sobretot estant tan lligat amb una casa com la real, no? També suposo que és la qüestió de creure que mai t'enganxaran, no?,
Però és tot tu el que es creu que mai l'enganxaran. A veure... Perquè quan tu parles amb un altre, aquell ja pot ser un bocamoll. Sí, però tu pots ser un bocamoll... Però, a veure, l'exemple t'endon. Tenim el cas Palau, que encara està... Tota mentida, perquè encara està a les de judici. Però, bueno, vull dir, a més a més, era un prom que tu, com una persona... L'admirava. L'admirava, sortia de terreu, però 10 anys ja havia estat juzgat per la televisió de Catalunya, perquè...
Aquella televisió que es volia muntar a Coixarola, al Tibreau. Sí, sí, sí. No sé com es deia, a Televisió de Catalunya o alguna cosa així. Sí, sí, una cosa així, sí. A les accions... Que no s'havia pogut fer perquè resulta que hi havia tantes interferències electromagnètiques allà que ja no funcionava la televisió. I es va aprovar, es va aprovar. Però també hi havia un problema econòmic que també va desaparèixer a unes quantitats importants. Per tant, vull dir, és tot el procediment. A més és, ara, tot en una edat, hi havia un grup de teatre de Sevilla
La cuadra. Cualquier negocio es una estafa. Una obra no se ha hecha tanta.
Sí, però és clar, és que llavors què, no hi ha un pam de net? No, un pam de net, ara no ho sé, és difícil, a veure, tots coneixem gent que ha treballat tota la vida que ha tingut negocis i que més o menys ha viscut no molt bé, més bé, o no tan bé, però després hi ha les grans fortunes que quan les mires fredament dius com ha pogut aquest senyor en aquest període d'any
fer aquesta gran fortuna. Això ens hauríem de preguntar-ho, o saber-ho, perquè llavors estaríem més tranquils, no? Jo crec que les grans fortunes, més o menys, sempre s'han fet d'una manera o altra, i jo havia dit que sempre fer fortunes treballant és molt difícil. Llavors, d'una manera o altra, les tenen que treure.
ara tenim els russos que aquí venen tots els russos jo no ho entenc jo no sé d'on han sortit els milionaris russos jo no ho entenc, no ho sé és un país amb potència econòmicament molt important sí, sí, però fins ara estaven que no menjaven bueno, perquè també hi ha extrems, no? suposo que justament és d'aquests llocs en què ens tenen molt poc que venen aquests senyors que venen aquí era un lloc que pràcticament no feien res
i ara n'hi ha molts al Passeig de Gràcia viuen dels russos i a més a més penseu que l'estat espanyol va fer una llei que deia que qualsevol persona que comprés un habitatge aquí tenien la nacionalitat per tant venen del país fred i aquí per un petit mòdic preu de 100.000 euros tens una meravellosa i una nacionalitat tu pots invertir i comprar-ne els que vulguis i repartir els carnets aquests amb qui vulguis de la teva família
Tots compren habitatge aquí, ja tenen... Clar, tots tenen aquí nacionalitat i tot això. Però fins ara, això de nacionalitat és més nou. Però que venien russos, però abans ja em venien... Jo conec gent que té botigues a Barcelona de roba bona i els principals clients són russos. Jo un dia voltava a Barcelona. O àrabs. A Barcelona, venia a una persuaderia.
I no da molt mi bé, i tal, passi al principal centre, i la dependenta era russa. Per què? Per parlar amb els clients. Per parlar el dia que venen els clients. Està molt bé el negoci. I una de les recepcions als hotels, també, de la Costa Brava. És que ara s'estan posant, eh? S'estan posant. I ara fa dos anys, un dia... Aprens rus, Jaume. No.
És el primer rus, eh? Rus i xinès rus. El xinès i el rus és el que s'està prenent com a idioma. Doncs ens hem d'espavilar. Jo tinc un francès molt macarnònic, encara. Ja conec un... Bueno, un dia vaig anar per a Costa Brava a fer un camí de ronda, de Sagaró, de tots a cap amunt. I quan entres a Sagaró, el dia que portàvem, el 50% d'aquesta organització ja és dels russos. No és estrany, eh?
si venen a col·locar els diners aquelles grans torres de la nostra burguesia de la nostra burguesia de la nostra burguesia de la nostra burguesia de la nostra burguesia de la nostra burguesia de Sant Jus ja en tenim també Sant Jus és un paradigma també de gent estrangera que viu aquí el que tenim encara de rècord són els alemanys
pel fet de la proximitat també de l'escola alemanya. De fet, és la nacionalitat que més... És la que té més habitants, no?, alemanys. Sí, sí. I després, doncs, també tenim un rànquing, Déu-n'hi-do, de nacionalitats. Potser algun dia començaran a pujar més els russos, però de moment encara els dic, estàs una mica, no? Home, és gent que s'ha casat amb russes...
d'aquí Sant Just. Sí, però això fa molts anys. Fa molts anys, aquesta història. Bé, deixem-ho aquí. No, però tornant el dia avui, també hi ha gent que busquen més el sol encara, busquen encara més la zona de Castelldefels. Bueno, si ens ho veiem, tens aquest aspecte, ens sembla molt bé.
la possibilitat de venir és una altra qüestió la gent que ve aquí, aquests que tots diuen que venen per amor al país aquestes grans fortunes també us ha quedat més la zona de platja i aquí no, tenint els quartos a la butxaca triar un lloc que sigui agradable que la temperatura sigui pràcticament tot l'any la mateixa que puguis moure't l'aire lliure cosa que és impossible segons insectors d'allà on venen, moure's l'aire lliure ja veiem aquests dies les temperatures aquí tenim la sort aquesta, per això venen
Ja, però esclar, el motiu em sembla molt bé. El que passa és per què venen a invertir. Per què poden venir? És una altra qüestió que ens sorprèn una mica, aquesta quantitat de milionaris. L'avantatge d'aquesta gent que diuen que quan van a un altre país no actuen.
Ah, no actuen. No, per què? No actuen, diu. Són obres de teatre. Exactament. Companyies teatrals i vites cinematogràfiques i orquestres. Últimament, cada any, t'agafen un o dos mafios italià o francès. Sí, com?
i quan mira la notícia els veïns, encantat però quan un que diu, una persona encantadíssima cada dia anava a jugar a la petanca als veïns m'organitzava jo no tirava trens pel carrer s'integrava bé el barri jugava a la petanca és perfecte, és una cosa tan suau i després com van veure el coro convitai que tenia van quedar una mica parats del paquet que portava darrere
En fi, la vida és aquesta. Sí, exacte, hem passat d'una cosa a les màfies. Som així, eh? No, hem passat una mica... Nosaltres tenim un ventall amplíssim, eh? Hem parlat de...
De la sobirania i de l'economia, com acaba... Exacte, i acaba passant per aquí. Podem decidir que tenim dret a fer el que fem. Demà tenim aquí, com a mínim, l'Ajuntament, demà a les 20. A les 20. A les 20. A les 20. A les 20. A les 20. A les 20. A la manifestació de l'Assemblea. Sí, sí, de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l'Assemblea de l
També hi ha en el mil·lenari una activitat també per parlar de les pensions. I vindrà una persona de l'Assemblea Nacional Catalana a parlar d'això, de les pensions. I, per tant, serà un altre dels temes que, com que ens estan acusant contínuament, que si les trauran totes i que ens morirem d'inanissió, doncs almenys que ens expliquin una mica que potser no és així. El que sigui d'inanissió és per la manca de gent que treballa.
Per l'altra banda, sí. El problema és més aquest. Ara només tenim un minut, però estava llegint una cosa molt interessant l'altre dia, que deia que com que hi ha menys treballadors, per tant, cotitzen menys, perquè n'hi ha menys i hi ha més màquines que treballen, doncs llavors hauria de ser la producció, d'alguna manera, que suplís el que porta el treballador per tal que hi hagi pensions. I el nivell de vida puja més durant més anys. No hi haurà pensions, després, perquè cada vegada hi ha més màquines, més ordinadors, més robots, el que sigui, que no cotitzen aquests. Però això una mica també és...
que també anava a comptar la modernitat perquè acabaria la feina i els talers que també van cremar els talers de la canadenca és igual si ens ha acabat el temps per tant ens hem de deixar les pensions que vagi molt bé, gràcies Bet, Jaume i Jordi, bon dia connectem tots seguit amb la xarxa després la bolletí de les 12 i 5 i continuem amb el Just a la Fusta
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El PSC acaba de justificar la presentació d'una esmena a la declaració sobiranista que es vol aprovar demà al Parlament. Els socialistes catalans asseguren que s'està barrejant el dret a decidir amb la sobirania i plantegen en el seu text una consulta, però pactada amb l'Estat. Per cert, la mesa ha acceptat la petició precisament dels socialistes catalans i la negociació
Per intentar arribar a un acord unitari seguirà aquesta tarda. Parlament, Albert Garcia, bona tarda, bon dia. Bon dia. El Partit dels Socialistes considera que la proposta conjunta de Siu Esquerra i Iniciativa conté un error d'origen gravíssim, ja que proclama de forma unilateral la sobirania del poble català. El portaveu del PSC, Maurici Lucena, creu que aquest punt està fora de l'ordenament jurídic i demana que no es barregi el dret a decidir amb la independència.
Seguim pensant que la declaració que han proposat Esquerra Republicana, Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya, té un problema i un error d'origen gravíssim, que segueix confonent instruments amb objectius. L'objectiu d'aquestes tres formacions, potser iniciativa no n'estan conscient, però amb aquest puny de la sobirania, tal com els he argumentat, sembla que l'objectiu d'aquestes tres formacions, inclosa iniciativa, és la independència.
El partit dels socialistes ha presentat una esmena a la proposta inicial de Ciua Esquerra en què reclama diàleg entre els governs central i català. Lucena demana a la resta de formacions que defensen el dret a decidir un esforç de generositat per continuar buscant un acord fins al ple de demà. De fet, la Mesa ha decidit ampliar el termini de presentació d'esmenes fins dos quarts de set d'aquesta tarda a petició dels socialistes.
L'economia espanyola continuarà en recessió al llarg del 2013 amb una caiguda del producte interior brut del voltant de l'1%. Així ho recull un informe presentat avui per l'escola de negocis ESADE. El professor Josep Comajuncosa assegura que les perspectives tornen a ser dolentes. L'any 2013 no serà un bon any i per tant estarem parlant del sisè any de recessió i o estancament, és a dir, del sisè any
en el qual tindrem un creixement negatiu o positiu molt escàs per sota de l'1%. De fet, la nostra previsió és d'un creixement negatiu del voltant del menys 1%.
L'informe de Sade obre una finestra a la recuperació econòmica, però amb vista a l'any vinent, el 2014, i alhora proposa negociar una relaxació dels objectius de dèficit per evitar que l'ajustament ofegui l'escenari de creixement econòmic. Ha ingressat a presó l'autor de sis atracaments en establiments de Granollers, la capital del Vallès Oriental. El detingut, que utilitzava una navalla per intimidar les víctimes, va arribar a cometre tres robatoris a només mitja hora. Granollers, Maria Llongueras, bon dia.
Bon dia. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home, veí de Granollers, com a presumpt autor de sis robatoris amb intimidació en establiments comercials del centre de Granollers i en una virginera. L'home actuava sol i fugia dels llocs de peu i hauria sostret 1.300 euros amb aquests sis atracaments. Joan Guardados, el sotinspector de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Granollers.
Aquest individu, que és vell de granollers, perpetrava els atracaments amb una arma blanca, seria amb una navalla, anava tapat amb un barret,
El detingut, que no tenia antecedents policials, un cop el van detenir van haver comès cap robatori, però un cop la unitat dels Mossos va entrar a casa seva, se'l va relacionar de manera inequívoca amb la participació dels robatoris, ja que s'hi va trobar la navalla i la roba que portava quan va cometre els fets.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El capità del Barça, Carles Puyol, signarà aquesta tarda el nou contracte amb el club Laurana. L'amplia en tres anys el seu acord i firma fins al 30 de juny del 2016. El descobridor i primer tècnic de Puyol al Barça, Joan Martínez Vilaseca, assegura que gràcies a jugadors com Puyol, Xavi o Iniesta, el Barça ha tingut tants èxits els últims anys. Són declaracions de la xarxa. Passar ell a punt de marxar al Màlaga...
però afortunadament jo en aquell moment estava al primer equip i treballava amb el Bengal, que jo penso que és una persona que se li deu molt d'aquests jugadors que estan al primer equip, que estiguin jugant ara, perquè confiava molt en la juguentut.
En clau esportiva, l'equip s'entrena per seguir preparant el decisiu partit de tornada de quarts de final de Copa de dijous a Màlaga. Destaquem en amb vol la selecció espanyola amb amplia i destacada presència catalana. Ja s'ha classificat per als quarts de final del Mundial. Els homes de Valero Rivera van guanyar Sèrbia amb solvència per 20 a 31. Demà es disputaran els quarts de final on el combinat espanyol s'enfrontarà a Alemanya a les 7 de la tarda al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, dijous inaugura l'exposició Paisatge i Trast que recull.
els dibuixos publicats en els butlletins de les CES des del seu naixement. L'acte inaugural servirà per reconèixer tant els autors dels dibuixos com les persones que han col·laborat en els 79 anys d'ençà del primer butlletí publicat l'any 1934. L'exposició es podrà veure a la sala Piquet de l'Ateneu. L'acte inaugural tindrà lloc dijous a les 8 del vespre. Es preveu que hi assisteixin els autors dels dibuixos protagonistes de l'exposició i una part dels col·laboradors, a més de l'alcalde de Sant Just, el regidor de Cultura i el president de l'Ateneu.
L'exposició Paisatge i Tràs es podrà veure a la Sala Piquet fins al dia 9 de febrer, els dies feiners de 5 a 9 del vespre. Més qüestions. Aquest dissabte, la secció local d'Esquerra Republicana organitza un esmorzar tertúlia amb el diputat Pere Aragonès al Bar de la Taneu. Aragonès també és negociador dels acords del govern. L'objectiu d'aquesta trobada és obrir la secció local a les persones del poble que no tenen cap mena de relació orgànica amb Esquerra, però evidentment
És obert a tots els militants i simpatitzants que vulguin assistir-hi. Pere Aragonès explicarà el pacte per la llibertat d'estabilitat parlamentària entre Esquerra i Convergència i Unió per la propera legislatura. L'esmorzar tertúlia començarà a quarts d'onze del matí i es farà el bar de l'Ateneu. Heu de confirmar assistència trucant al telèfon 678 40 65 60 o bé enviant un correu electrònic a santjustdesvern arroba esquerra.org.
I acabem recordant que el Consorci de Turisme del Bas Llobregat impulsà de nou els cupons d'escompte per visitar els principals punts turístics de la comarca. Són descomptes adreçats a famílies i aquest any compten amb un punt d'interès nou, l'itinerari Jujol a Sant Joan d'Espí. Completen la promoció la Colònia Güell i la Cripta de Gaudí, el Canal Olímpic de Catalunya, els espais naturals del Delta de Llobregat, el Museu de Sant Boi, el Parc Arqueològic Mines de Gabà, les coves de Sanitra de Collbató, Catalunya en miniatura, els museus d'Esplugues i el Museu Eucbar de les Aigües de Cornellà.
Podeu demanar més informació sobre com aconseguir aquests cupons d'escompte per famílies a través del web del Consorci de Turisme del Bas Llobregat, www.turismabasllobregat.com barra cupons. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Even when it's not right Where there is desire There is gonna be a flame Where there is a flame Someone's bound to get burned But just because it burns Doesn't mean you're gonna die You gotta get up and try
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta.
Ha arribat l'hora de posar-nos cap a la cuina, ens undic aquesta sintonia i per tant saludem la Carme Madó. Molt bon dia Carme, què tal? Hola, bon dia, com estàs? Bé, a punt també per endinsar-nos cap a la cuina i a veure amb què ens sorprèn avui. Bé, avui farem una cosa molt fàcil, econòmica entre cometes, perquè econòmica ja depèn de la butxaca de cadascú, no? Això és veritat. Però una cosa molt fàcil i que segur que agrada a tothom. Unes costelletes a la brasa. Molt bé.
És fàcil, no? Fàcil, ja dic econòmic, sí, perquè tampoc fa falta que mengi 6 costelles cadascú, 2 costelles o 3 per persona, a més que... Llavors el consell és que la carn s'ha de fer amb el foc molt fort i sac-sac, i no deixar-la perquè si no es torna... Clar, es passa ràpid, no? Llavors la grasseta aquesta que porta la costella, que no s'ha de treure, però aquesta mateixa grasseta és el que li dona gust,
Mai salar la carn abans de posar-la al foc. Després, sempre. Aleshores, poseu tres costelletes per persona. I, a més, els nanos s'ho mengen molt a gust, perquè, a més, això es pot menjar amb els dits. Sí, home, és aconsellable, no? Res de tonteries, de forquilla de gabinet, perquè no. Això es pot menjar amb els dits i amb diversos plats. Així es pot escurar bé, no? I escurar i, clar, en un restaurant ja no ho demanes perquè ja et prives, no?
Però bé, a casa estem bé. Això ho acompanyarem? Home, l'ideal pels nanos serien patates fregides, que sempre resulta en plat rodó. Però aquí ara eliminarem les patates perquè les costelles ja porten la seva grassa i ho farem acompanyat amb una bona amanida. Molt bé. Si una bona amanida amb tomàquet, amb fruits secs, que ara es poden fer amb ametlles, agafeu pinyons...
una miqueta de tomàcts d'aquests xerris, que són una tonteria, això del xerris, però bueno, fan macos, sí, però no tenen gust a res, ja em perdonaran els senyors. Jo cada cop en menjo menys els xerris. Ja em perdonaran els que fabricen els xerris, però és que... Són més bonics que una altra cosa, segurament. Fan més macos que res, per mi. I llavors, aquí farem un...
Per pair una miqueta aquest plat que sigui complet, menjarem una de postre, que no acostumo a dir postres. Ah, mira, avui també ho farem. Sí, per pair una miqueta el tema de la carn i fer-ho més simpàtic, perquè és un plat una miqueta que no porta gaire acompanyament, amb una bona pinya fresca, que ara està en el millor moment. És l'època, no? I a més a més porta moltes coses bones de pinya, em sembla. Exacte, i llavors serveix per digerir per tot. Bueno, ja he afegit això que no és...
perquè les postres són divendres, però és un consell, perquè ara estan divines. Així és veritat. Perfecte, Carme, doncs ja tenim aquestes costelles amb amanida i amb un toc de pinya per acabar, per completar-ho. Gràcies i fins demà, bon dia.
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial.
Estaven bé i eren distretes, però era difícil treure's del cap o fer volar-me. Per tant, a baix vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores que
Fins demà!
Fins que avorrit d'aquell espectacle va venir a marxar i queda bé.
Deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de mornats, que això és canet, que això el que vol és un bon joc. I senyors, tan bo és insistir, com sabés?
promoverà.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Màgica, lliura, d'acord, d'acord. Però no hi ha tant temps per perdre.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Un quart i mig d'una del migdia, un moment ara, per parlar de la història de Sant Just amb el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep. Hola, bon dia, què tal? Com estem? I ens situem als anys 40. Sí. En concret, no recordo ara quan ens hem quedat. Vam acabar el 43. I en aquest 43 hi havia precisament un detall que a mi no m'acabava de quadrar ben bé, que era la fundació del Club Alpino Ateneu, que venia a ser una manera de continuïtat o precursor de l'actual CEAS.
Llavors, avui, com que hi havia aquí un dels seus ex-presidents, que és una mena d'enciclopèdia també, doncs m'ha confirmat que, evidentment, això no era massa correcte, que possiblement això corresponia a l'any 47, en lloc del 43, doncs un període que la Cés va estar aturada després...
Va durar fins a la guerra. La pausa corresponent i la postguerra, o sigui, en època franquista, tampoc va funcionar fins a l'any 47. Llavors, el nou president de l'Ateneu, que era en Jaume Mir, diu que podríem crear el Club Alpino Ateneu com un nom dissimulat per continuar la feina que havia fet la CEES en el seu moment. I l'any 47, segons sembla, i consultarem també el llibre del 75è aniversari de la CEES,
per veure que això és així. Llavors, per tant, és una altra dada d'aquelles que en el seu dia també haurem d'actualitzar. Però bé, dit això, i si es pot aclarir, fantàstic. I tant, queda dit. Per tant, seguim ara. Ara sí que avancem una mica. Passem a l'any 44. Perfecte. La consegració pel bisbe Gregorio Modrego i el rector mossèn Antoni Nutenes del reconstruït temple parroquial.
Precisament, esclar, sabem que es va intentar cremar durant tres vegades, van haver-hi tres intents per cremar l'esgrésia, el tercer es va aconseguir. Amb això es va perdre tot el temple porquial i la rectoria que hi havia al costat, etcètera. A més a més, d'aquell material que sempre ens passa més desapercebut, com per ser tot el contingut que hi havia, tant de revestiments com d'imatges, com de quadres, una pinacoteca importantíssima, una biblioteca importantíssima, etcètera, etcètera.
Doncs que fins al final del 44 no es aconsegueix que es refassi una altra vegada tota l'església, la rectoria, etc. I bé el bisbe Gregorio Modrego aconsegrarà. I tenim una pel·lícula d'això que es veu molt bé. Ah, sí? Sí, hi ha una pel·lícula que es veu amb la qualitat de l'època, també hem de dir-ho, però que l'hem projectat alguna vegada i que hem pogut parlar-ne, que va ser una cerimònia que dura quatre hores aquesta, no us creieu? No, perquè, esclar, s'ha d'anar fent tot el ritual que hi ha de consegració d'una església...
I, per tant, porta molta feina, moltíssima feina. I això està plasmat, unes imatges, unes breus imatges, amb una pel·lícula antiga que tenim guardada a molta cura. I, per tant, el 44 passava això. També s'inaugura el local del Perador. El Perador és un local emblemàtic aquí a Sant Just, perquè ens hi ha passat hores... Ara s'ha tornat a obrir fa poc, a mi. Sí, bé, com a bar s'ha tornat a obrir ara, com a establiment de restauració també, perquè fan dinars...
però en reflexo que era el lloc de parada. De trobada, no? De parada. Com a espai, clar. I llavors es trobàvem i Sant Just, que anàvem a treballar a Barcelona o tornavem a treballar, doncs que passàvem una hora o altra pel parador, que diem que sempre, doncs, se'ns fos el rellotge en allà més que no pas les pintures d'Andalí, d'esperar en una època determinada que arribés un autobús que era com impossible, no? Però bé, el 44 s'inaugura, hi ha unes fotografies també molt interessants de la inauguració del parador, que hi ha el tot Sant Just, que està abocat allà a la Rambla,
per veure l'acte d'inauguració. Una obra, doncs, també d'aquelles que havíem comentat alguna vegada, del senyor Josep Maria Modulell, que era un inversor que arrencava coses com el parador, com el xipi, etcètera, etcètera. Doncs era un promotor realment curiós. Ja recordàvem l'altre dia que en el seu casament van convidar tot el poble a l'Ateneu, a Montballo. Que es va casar amb la filla del metge municipal, la Josefina Rivalta.
Bé, llavors què passava més? Durant la festa major s'instal·la per primera vegada una plaça de toros no estable per fer una becerrada benèfica. Aquí també sí que ens hi podíem extendre moltíssima estona, perquè resulta que arrel del que, segons ens expliquen l'arcalde d'aquells moments, el senyor Gasulla, tenia un negoci de fustes.
i amb aquest de taulots, o sigui, venien fustes per les construccions, i llavors amb aquestes fustes es va construir una plaça de toros improvisada, naturalment, mòbil, que es muntava i es desmuntava, però va ser per una ocasió de la festa major. Però amb l'afegitó que llavors hi havia una sèrie de persones que es dedicaven al toreig, hi havia un barber, que li deien el barberillo,
que era un barbé de la carretera que, doncs, torejava. Després hi havia un picador, que era el Rubio, que era picador professional de les places de toros de Barcelona. I eren gent de Sant Jusk que llavors van col·laborar amb aquesta plaça de toros i amb aquesta festa taurina.
Però amb l'afegitó més important encara és que va fer una tempesta impressionant el 6 d'agost, aquí a Sant Just, en plena festa major, de tal manera que la gent es va haver de protegir amb els cartells que hi havia d'anunci dels braus,
Amb una qualitat, podem imaginar l'any 44, de les tintes fatídica, i que tothom va quedar atanyit. Mala sort, no? Per tant, doncs. I es va inventar la minifaldilla. Ah, sí? Sí, perquè els teixits eren una desgràcia, aquests de la postguerra, i amb l'aigua es van escurçar. Va ser una festa que tothom recorda. La gent de l'època n'han parlat moltíssim, d'aquesta corrida de toros, no?
que llavors es va repetir el diumenge següent, perquè va ser impossible realitzar aquell dia de la tempesta que va arribar. Tenim fotografies de la llotja amb les autoritats, etcètera, que presidien amb les manoles, presidien aquesta activitat de la Festa Major. Però, ja dic, la cosa va ser que hi havia una tempesta impressionant i va passar tot això que et deia. Què passava més? Per exemple...
Encara estem en el mateix any, no? El 44, sí. No, és que el 44, com que sabem coses, podríem estar-hi molta estona comentant-les, no? Què passa més? Doncs s'inicia l'escola nocturna gratuïta al Frente de Juventudes. És un any propici, aquest també, al postfranquisme, o sigui, així que s'acaba la guerra, vull dir. I llavors, doncs, al Front de Joventuts organitza tota mena d'activitats per atraure la gent jove. I en aquest cas, doncs, fan una escola nocturna i gratuïta aquí a Sant Just.
Aquest any el poble es queda sense camp de futbol. Suposo que l'Ajuntament no estava per futbols, no ho sabem, però resulta que el camp de futbol desapareix. De manera temporal, clar. Sí, perquè després ja n'hi ha hagut els altres camps de futbol, lògicament. Però el 44, el camp que hi havia, que crec que era a la Rambla, a la Rambla pujant amb esquerra, desapareix. Després sabem que els socis se'n van pagar un allò on hi havia el mosaic romà, que de tot això podíem anar estirant el fil en tota aquesta qüestió, no?
Què passa? Doncs una cosa internacional que passa l'any 44. El 6 de juny té lloc el desembarcament aliat a les platges de Normandia, cosa que provoca, pràcticament diguéssim ja, que s'acabi la guerra d'alguna manera, encara dura un any més, naturalment, però i es crea el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Aquestes dues entitats que encara ens fan ballar una mica, doncs en alguns moments, com si el FIMI, etcètera, etcètera, doncs econòmicament ens fan encara trontollar en algun moment, no?
Vols que parli una mica del 45? Sí, podem fer un any més. Vinga, fem el 45. Doncs mira, una altra cosa, aquestes internacionals també. El dia 6 d'agost del 45, durant la festa major, l'aviació dels Estats Units llença la primera bomba atòmica a Hiroshima. Sí que ja veiem que el 6 d'agost
També, malauradament, tenim un problema... És una edat simbòlica a nivell més general, no? Més enllà de la Festa Major. Sí, clar. Aquí estàvem celebrant la Festa Major i els pobres d'Hiroshima s'estaven rostint, literalment rostint. Una cosa brutal, bestial. Quan veus les imatges, te'n fas creus que després encara en tiressin una altra. Sí. El mes d'octubre és nomenat arcalde Josep Maria Domènech i Roig. O sigui, hi ha
D'alguna manera, aquells personatges més folclòrics, gairebé diria folclòrics, d'alguna manera, tot respectant el senyor Espinàs entremig, i després hi havia l'Irzúrzum, i després hi havia també el senyor Miquel Gasulla, doncs s'imposa, diguéssim, com a arcalde en Josep Maria Domènech i Roig, que va estar d'arcalde molts anys. Comença l'urbanització de la zona de la Miranda. La Miranda, doncs, són uns terrenys d'una persona...
privada, que es va venent per parcel·les, i llavors la gent s'hi comença a construir... Casetes, no? Casetes, allò del dissabte i diumenge. Bé, això de les torres ja és més antic, o de més cap aquí, perquè primer comença la gent fent-se el garatge per poder venir aquí el dissabte i el diumenge, i fer la costellada, etcètera, llavors a sobre comença a fer una mica de mitjatge, etcètera. El començament és una mica dramàtic, també. Sí? Per què? Dramàtic no, no, em refereixo en aquest sentit estètic.
que les construccions no tenen gaire valor de cadascú i, a més a més, amb unes característiques una mica especials. Després, quan l'economia millora, es fan torres més importants, evidentment, i com més cap aquí, encara més. A repost de la imatge del Segre Cor, aviam, en la plaça del Segre Cor hi ha un dipòsit d'aigua, que és el que dona aigua a les cases del vol, almenys en aquell moment era així.
I hi havia dintre una imatge del Sagrat Corc que durant la guerra va fer malbé. I aquest any 45 es reposa la imatge del Sagrat Corc a la plaça del mateix nom, com estem dient, sobre el pou d'aigua que serveix pel subministrament de les cases de la plaça, que estic llegint ara el que diu aquí, que ja ho havia explicat jo, obra de l'escultor local Xavier Modulell. Aquelles cases són urbanització Modulell també. Un dels fills Modulell és escultor.
I fa la imatge que encara tenim avui dia, de la imatge del segon acord allà, en el dipòsit d'aigua. I finalitza la Segona Guerra Mundial, com dèiem abans, l'any 46. Un any d'aquests... Un any, doncs, de forces coses. Exacte, de canvi a nivell internacional. El 46 és molt curt, eh? El 46 diu l'instal·lació de l'Observatori Meteorològic Local anexat a les escoles parroquials Núria. Home, important, no? I adherit al Servei Meteorològic Provincial. O sigui, les escoles parroquials...
Recordem sempre la figura de mossèn Antoni Notenes, que estava avocat també, tot i que era una persona de tarannà, podríem dir conservador, però que en canvi estava molt actiu en moltes activitats. Recordem, em sembla que ho vaig explicar un dia, i si no ho vaig explicar aquí ho explico ara, que va comprar un ventilador en una botiga d'aquí Sant Just, molt coneguda, Electrodomèstics Bosch, del seu moment, i resulta que el va tornar. El va tornar perquè...
O sigui, si mirem com volta un ventilador, arriba un moment que l'efecte òptic ens fa veure que gira al revés.
I pensava que no funcionava. I pensava que no funcionava i el va tornar. Però vaja, per una altra banda... Déu-n'hi-do, sí, sí. Veia que tenia les coses clares. Sí, doncs d'instal·lar aquest observatori meteorològic, jo recordo, com a alumne de les escoles Núria, havent anat a mirar el pluviòmetre, quan havia plogut, la quantitat d'aigua que havíem recollit, etcètera, etcètera, el vent, doncs a la velocitat que havia...
Bufat, etcètera, i estava adherit al servei meteorològic provincial, cosa molt important. I això és tot el que parla de l'any 46. Ens imaginem que van passar bastantes més coses i quan mirem els registres i tot plegat... Falten aquests detalls, no? Com a única dada aquesta de la instal·lació d'aquest servei meteorològic a les escoles Núria.
I això ho podríem dir. El 46 el deixem aquí, si et sembla bé. La setmana que ve tornem-nos cap a finals dels anys 40. Sí, anem tirant cap als 50, que ja vindran coses. Arribarem al final de la actualitat. Al final no hi arribarem mai, al final, perquè cada dia és cada dia. Moltes gràcies, Pep Quintana, per explicar-nos cada dimarts la història de Sant Just. D'acord, bon dia. Fins la setmana que ve, bon dia.
De seguida parlem de televisió, després d'escoltar els Wilson amb aquest Island Indescent.
I can't control my brain Hip, hip Hip, hip
Fins demà!
Fins demà!
We'll run away together We'll spend some time forever We'll never
Fins demà!
Bona nit.
Doncs ha arribat el moment de parlar de televisió, ho fem cada dimarts amb l'Alba Conesa. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme. Bé, a punt, doncs això, per saber més qüestions del món de la televisió. I avui comencem parlant, de fet, de polseres vermelles que va estrenar la segona temporada de TV3 amb un rècord històric. Sí, malgrat la gran competència de la nit dels dilluns, la sèrie va ser líder en la seva franja...
amb una mitjana de 842.000 espectadors i un espectacular 25% de quota de pantalla. A més, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, on TV3 va superar amb 4,1 punts a la segona cadena més vista de dilluns passat, que fou Antena 3. La segona temporada de Pulsores Vermelles ha començat amb una pujada d'audiència considerable respecte a la primera, en què el capítol més seguit
va reunir una mitjana de 656.000 espectadors, per tant, aquests 842.000 que comentem de dilluns passat són forces més, i Polseres Vermelles desperta també interès a Twitter, on el hashtag Polseres Vermelles 2, referent a aquesta segona temporada, va aconseguir dilluns passat ser trending topic a Espanya. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do l'expectació que genera aquesta sèrie, també, vull dir que...
Sí, han començat amb un peu. Està bé, està bé. Des d'aquí, doncs, ho aplaudim, també. Vull dir que val la pena reconèixer quan hi ha una cosa que funciona dins de casa, també. I tant, i tant. D'altra banda, després del descans nadalenc, Divinity reprèn i estrena sèries, Alba. Sí, d'una banda, els capítols inèdits de la segona temporada de Revenge van arribar dijous. A partir d'ara, la cadena utilitzarà l'estratègia Ponte al dia, que consisteix a oferir un capítol d'estrena a dos quarts d'onze de la nit i abans, a dos quarts de deu...
reposar el capítol previ. Això pel que fa a Revenge, una sèrie que ja estaven emetent abans de vacances de Nadal. Una altra que també estaven emetent abans de vacances era Anatomia de Grey i aquesta nit torna a Divinity la novena temporada de la sèrie, els capítols que faltaven. I pel que fa a una nova sèrie parlàvem
d'estrena, bé no nova, sinó que la sisena temporada, la temporada que tocava encara no havia començat amb cap capítol, és Gossip Girl, i serà aquest divendres quan s'estreni la sisena i última temporada del drama adolescent Gossip Girl, que va acabar el passat 17 de desembre definitivament al seu país original, als Estats Units. Molt bé, doncs veurem també com funciona l'estrena d'aquestes sèries. Passem ara també a més sèries, perquè
Antena 3 estrena aquesta ni la tercera temporada de Gran Hotel. Sí, la sèrie releva en la nit dels dimarts la fallida sèrie Fenòmenos, que passa els dimecres, perquè encara té pendents d'emetre tres capítols gravats abans de la seva cancel·lació. I l'objectiu de la cadena, amb aquesta estrena, aquesta mateixa nit de Gran Hotel...
és plantar cara a la sèrie Família de Telecinco, que lidera la nit dels dimarts, encara que sense destacar. Està amb una mitjana ara mateix d'un 14,1% de quota de pantalla. No està malament. No, està força bé, tot i que no són grans audiències, així que potser Gran Hotel, que tenia molts seguidors en la seva segona temporada, pugui realment fer-li competència. Mhm.
D'altra banda, a la 1 de Televisió Espanyola, en la nit dels dimarts, es fa cinema clàssic, que no crec que competeixi amb aquestes dues ofertes. Un cinema més comercial a la sexta, que potser depèn de la pel·lícula sí que pot fer-hi front. I a 4 tenim la sèrie Castle. Doncs veiem com es resol aquesta nova competència a la nit dels dimarts, a partir d'avui, a les cadenes d'àmbit estatal. A veure, i la sexta estrena per aquest dissabte un programa d'informació nocturn.
Sí, la veritat és que una mica ha sobtat aquesta nova ubicació d'un programa d'actualitat, perquè... És un dia estrany, no?, per parlar d'actualitat, potser. Sí, majoritàriament els veiem o bé al matí o bé a la tarda. O entre setmana, fins i tot, no? Vull dir que potser sí que entre setmana estem més acostumats a veure alguna informació d'actualitat al vespre. Sí, és veritat. Seria pensant, per exemple, a l'Àgora, no? No sé si tu... Sí, o aquest nou que s'ha estrenat a TV3, el 3.24, perdó.
que fa una setmana, sembla que es diu 23-24 i que també és d'anàlisi i alguna història així. Sí, doncs aquesta és la idea, però com bé dius no entra setmana sinó dissabte. Es titula La sexta noche, aquest nou programa, estarà presentat pel periodista Iñaki López i el que sí potser sorprèn també és la seva durada, seran quatre hores,
en què es tractaran els assumptes més importants de l'actualitat setmanal. Vindria, doncs, encoratjat per l'esperit de programa de debat El Rojo Vivo, de la sexta, que funciona molt bé, en aquest cas, als matins. Sí. Però una mica el format i l'estètica són diferents. Està per veure. Encara no sabem exactament si serà la setmana vinent o una mica més endavant, que s'estrena aquest espai, però, vaja, ja estaria tot una mica preparat, eh? Mhm.
doncs veurem si funciona o no realment, potser ens sorprenen, m'imagino que no deuen apostar cegues tampoc. Exacte, deuen tenir fets els seus estudis. Passem ara per la tensió, perquè ens preparen monogràfics centrats en els actors de La que s'avecina. Sí, serà la cadena Factoria de ficció, que ja s'ha cansat, diguéssim, de metre reposicions d'aquesta sèrie, La que s'avecina, i com que realment sembla que l'audiència no es cansa pas, sinó que al contrari...
segueix aquesta sèrie, tant si són repeticions com capítols nous. Doncs en aquest cas el que ha pensat Factoria de Ficció és preparar uns monogràfics, com deies, centrat en els diferents actors de la ficció i cadascun dels episodis que s'emetran estarà protagonitzat per un actor de la sèrie i es podran veure imatges de les seves millors seqüències a la que s'avecina, també preses falses d'aquestes divertides per riure una estona,
i preguntes que els telespectadors o els internautes hauran enviat a través de la pàgina web oficial de la sèrie. És a dir, apropar encara més els diferents personatges als telespectadors. Molt bé, doncs veurem com va tot plegat. I ara passem a parlar de Telecinco, que ha matat la miniserie L'Aberinto produïda per Ridley i Tony Scott. Finalment, Mediacet Espanya, que tenia els drets d'aquesta sèrie, d'aquesta miniserie,
ha decidit que sigui la cadena gran, la Telecinco, com deies, i no pas 4, que s'havia comentat en un primer moment que es podria quedar amb la minissèrie, qui emeti aquesta ficció històrica sobre dues heroïnes separades per vuit segles, però unides per un secret que s'ha mantingut ocult en el sud de França durant 800 anys, com dèiem, i que té a veure amb la llegenda també del Sant Grial, que és també molt típic de totes les ficcions...
d'aventures, no?, d'algunes d'elles. La sèrie tindrà dos capítols, s'ha rodat en localitzacions de Carcasona i també de Ciutat del Cap, a Sud-Àfrica, i la seva ubicació a la Graella seria probablement la nit dels dijous, després dels partits de la Copa del Rei. Però tampoc, de moment, no tenim data l'estrena d'aquesta minissèrie.
Doncs quan tinguem alguna cosa més concreta ja ho acabarem d'explicar. En tot cas, de moment està previst que es faci i és una aposta important, m'imagino, de la cadena. Per tant, s'agrada vigilar ben bé quan es col·loca. Sí, perquè com que són dos capítols, si no, ens passarà de llarg. Però sí, com bé dius, el fet que sigui produïda per Ridley i Tony Scott...
doncs implica una superproducció, vaja. Sobretot m'imagino que és molt important programar el primer dia, perquè és el dia en què la gent es pot enganxar, no? I llavors ja aniran a buscar el segon, a treure'n el temps d'on sigui. Vull dir que, en canvi, si t'has perdut el primer, costarà més de veure un segon. Sí, sí, sí, està clar. I si, en canvi, amb el primer han aconseguit molta audiència, doncs hi ha més probabilitats de tenir un altre prime time, un altre dia i en hora de màxima audiència assegurat i sense haver-se de preocupar
a veure quina sèrie col·locen, que en aquests moments el dijous de Telecinco no tindrien oferta potent. Ja serà feina això dels programadors. Bé, Alba, en tot cas, gràcies una setmana més per explicar-nos què és el que passa pel món de la televisió i tornem dimarts que ve amb més coses. Molt bé, un plaer. Fins la setmana vinent. Que vagi bé. Bon dia.
Just a la fusta.
Just a la fusta, el magazín del matí.
I a aquesta hora, com cada dimarts, parlem de literatura, ho fem amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. A més, avui canviem una mica, no exageradament, però sí que el format que fèiem fins ara, en què comentàvem tres llibres àmpliament, farem una mica més general, no? En comentarem sobretot d'un i després parlarem d'altres novetats que trobem. Sí, parlarem... A veure, la idea és parlar d'algun llibre que ja està a les llibreries i després de llibres que han d'arribar en la mateixa setmana en què fem el programa.
Exacte, i començarem parlant llavors d'un llibre que ja tenim a les llibreries, que és Moisés Brogi, cirurgia l'any 104 de la seva vida de Rafael Argullol. Sí, és un llibre del que jo diria dos pesos pesants de la vida científica i cultural de Catalunya, com són el Rafael Argullol i el Moisés Brogi. És un llibre d'aquests que jo califico que són...
una perla, una perla d'aquestes de 70 pàgines, d'una asseguda d'un parell d'horetes de lectura, i que quan s'acaba es pot tornar a començar perfectament, perquè hi ha infinitat, infinitat de comentaris que es fan en aquestes converses entre aquestes dues personalitats, que conviden molt a la reflexió.
Aquest llibre, val a dir, no és un tema d'oportunisme, ja estava preparat, malauradament el doctor Brogi ens va deixar fa un parell de setmanes i el llibre va arribar a la llibreria possiblement un parell o tres de dies després que morís el doctor Brogi. Segurament hauria tingut bona resposta igual, vull dir que en principi ja és una figura que és gairebé... Sí, a veure, mira, Carme, jo repassava una mica el que ja ha publicat
del doctor Brogi, i ell, escrit per ell, només hi ha un llibre, que són les memòries d'un cirurgià, que van sortir, igual fa uns 10 anys o així, que va sortir aquell llibre. Sí, perquè em sembla recordar haver vist alguna notícia de quan va fer la presentació ell del llibre i en tenia 94 anys, llavors s'hi ha mort amb 104, vol dir sí, fa 10 anys. És l'únic llibre que va escriure ell, les memòries d'un cirurgià.
Després han anat apareixent llibres de converses, converses amb el seu net, converses també, ara no recordo qui és l'altra persona, i aquest del referal Gullol, i un altre on el doctor Brogi el que fa és parlar, i l'altra persona és l'encarregada, després de redactar el llibre, de posar en ordre totes les converses que tenen, i realment jo tots els que he anat llegint...
Tenen un suc, tenen un suc increïble. Et parlen una mica de tot. Sobretot, a veure, es fa molta menció del tema de la mort, de la desmitificació de la mort. I és que, clar, el doctor Brogia, amb els seus 104 anys, era un tema que tenia, diguem, més que assumit. Collavall, no? Sí, que en algun moment havia d'arribar. I, a més a més, relativitzava molt el tema de la bellesa...
i del deteriorament del cos. Sí. O sigui, un altre tema que ja teníem més que assumit a la seva edat. Clar, clar. I que els valors reals són uns altres, no són valors físics, diguem, sinó que són, podem dir, més metafísics o espirituals. Mhm.
I és una mica, les converses amb el Rafael del Bullol, una mica al voltant del que gira. Bé, parlen de tot, eh? Parlen de música, parlen de literatura, parlen d'això de l'apego o la dependència de les coses materials...
No diria jo menyspreuant-les, però sí relativitzant la importància que té aquest apego al tema material. Fins i tot el propi cos, que ja dona per assumir, o sigui, parlen fins i tot del tema de les reencarnacions i de més, també parlen,
I de com, fins i tot en la cultura budista, on hi ha totes les reencarnacions que un ha de passar per arribar al nirvana, com el nirvana vol dir el fi de tot. Llavors... Déu-n'hi-do, doncs, no? Intensitat trobarem en aquest llibre, encara que siguin 70 pàgines i que es vegi molt primers. Intensitat en 70 pàgines i per això jo els qualifico de perles, si no literàries, si de coneixements i de...
i de motius de reflexiós, perquè són llibres i és això, són 70 pàgines, i en 70 pàgines hi ha infinitat de reflexions a cada una de les pàgines.
Molt bé, doncs és aquest Moisés Brogi cirurgià l'any 104 de la seva vida, que a més a més és justament l'últim any de la seva vida, no? Sí, sí, sí. Em sembla que he comentat que va arribar dos o tres dies després a la llibreria. Doncs és aquest llibre que ja podeu trobar a les llibreries i d'altra banda ara repassem altres novetats que podrem trobar ben aviat, no? Sí, parlem del futur immediat, diguem-ho.
Mira, Editorial Planeta va encetar una recopilació de tots els llibres del Manuel Vázquez Montalbán sobre el Pepe Carballo. I ara apareix una tercera entrega que es diu Carballo, les oïdes, les fugides. És tan castellà perquè Vázquez Montalbán escriuria en castellà, a més no estan traduïts, no?
I és això que quan es compleixen 40 anys de la sortida del primer volum de Pepe Carballo és quan Editorial Planeta ha començat a rellençar tots els seus títols agrupats per ara en 3 volums. Suposo que hi haurà més, no? No cal comentar aquí el que li deu la novel·la negra de l'estat espanyol a Manuel Vázquez Montalbán que va assentar les bases de la novel·la negra en aquest país i també
En algun altre, no oblidem que hi ha el Camilleri a Itàlia, Sicília, que el seu detectiu es diu Montalbano, en homenatge a Manuel Vázquez Montalbán. Van cultivar una amistat durant un temps...
Fins que Manolo, com diu... Ara no me'n recordo. Maruja Torres. Com diu Maruja Torres. Fins que Manolo ens va deixar, van cultivar una certa amistat i una relació amb l'escriptor italià. I a partir d'ahir, en homenatge a l'escriptor català, Camilleri, va posar el seu cognom, diguem, al seu detectiu. Després ens arribarà... Perdona...
No, no, dic que està bé, que és un bon homenatge, no?, i que ara també puguem recuperar l'origen de tots plegats. Sí. També ens arriba aquesta setmana El testigo invisible, que és una nova novel·la de la Carmen Posadas.
Aquí la Carmen Posadas entra dins de la novel·la històrica, però ambientada a Rússia. És desconegut, segurament, pels lectors d'aquí. És un paisatge menys habitual. Sí, el que passa és que aquí de Rússia el que coneixem pràcticament és el tema de la revolució, el 1918. I és que, a veure, en veu del que era un mosso de quadres,
que després va ser ajudant de cuina del Palau Imperial, ens narra com va ser l'entrada de l'exèrcit roig el 17 de juliol de 1918 al Palau Imperial i com va ser, com va viure l'assassinat de tota la família imperial. Així és com ens recrea els últims anys de l'imperi rus i el canvi de règim.
El personatge, això ho narra ja quan és vell. Llavors hi ha una certa també crítica a tot el canvi de règim i l'evolució que va tenir la revolució soviètica. I un tercer llibre que encara no ens ha arribat, però que ha d'entrar també aquesta setmana, és un llibre que m'ha cridat l'atenció també pel tema que tracta.
El títol és Se busca abuelo para compartir piso. Home, ja vol cridar la tància, segurament, no?, amb aquest títol? Sí, sí. L'autor és un tal Vicent Pitjón Berín. Jo suposo que això és una traducció francesa, perquè ens relata la història de sis avis entre 60 i 85 anys que decideixen fer el que no van fer quan tenien 20 anys, que és anar-se'n a viure junts.
Llavors, ells són amants del cabaret. I tota la moguda comença quan hi ha una immobiliària que ha comprat un local on hi ha un cabaret i el volen tirar per fer vivendes. I aquí és quan els avis es mobilitzen i miraran d'evitar que això continuï endavant.
Home, un argument original, no? A més a més, també suposo que pot recordar, si més no pel títol, l'avi que s'escapava, no? I que va tenir tant d'èxit l'any passat. Sí, sí, sí, pot recordar. És casualitat, eh? Però potser l'aprofita una mica aquesta tirada. Bueno, quan arribi li farem una ullada, a veure què tal, perquè jo aquell llibre del que parles, Carme, sí, era hilarant, et provocava el riure,
Però era un llibre totalment absurd, sincerament. Sí, sí, després va tenir... Jo recordo que aquí en vam parlar i més de passada hi va acabar tenint un èxit... Sí, sí, sí. Potser desmesurat, segons com. Sí, bueno, el que passa és que és això que et trobes. El llibre aquest va sortir per la campanya de Sant Jordi i era un llibre divertit, encara que inverosímil, no? Era un llibre divertit i va ser el que va traure moltíssima gent ja pel títol, no?
I, sincerament, va ser el llibre més venut del Sant Jordi de l'any passat. Doncs aquestes són les novetats que també s'esperen, a més a més d'aquest llibre sobre Moïseus i Brògica, que hem comentat, són les que han d'arribar en els propers dies. N'hem parlat, com cada dimarts, amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya, d'Aquí Sant Just, i la setmana que ve en repassarem encara més. Gràcies, Diego. Gràcies, Carme. I un dimarts. Que vagi bé. Bon dia.
Un minut i arribem a la gran punt del migdia, per tant, tanquem aquest just a la fosta d'avui dimarts 22 de gener.
I tornarem a partir de demà amb moltes més coses, des de les 10 i fins a la 1 del migdia. Ara donem les gràcies a la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea, els serveis informatius. També hem tingut el Carles Hernández Virrius. En l'entrevissió del temps hem fet la tertúlia de cada dos dimarts. Amb en Jove Campreciós, en Jordi Farràs i en Pep Quintana. També hem fet la història de Sant Just amb el Pep Quintana. Avui hem entrevistat el Jordi Gironès arran de l'exposició Paisatge i Tràs, que s'hi inaugura aquest dijous.
I en aquesta última hora també hem parlat de televisió amb l'Albaconesa i ara mateix acabem de sentir en Diego Marcos explicant-nos les novetats literàries. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem a partir de demà des de les 10 per explicar-vos què és el que passa a Sant Just. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts. És la una.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Notícia d'última hora. Hi ha hagut un nou assalt en un habitatge del municipi de Dos Rius, a la comarca del Maresme. Si ho han confirmat, fons dels Mossos d'Esquadra a la xarxa. Ha passat aquesta nit i els agents es troben en aquests moments al lloc dels fets. Dins de la casa hi havia una parella en el moment de l'assalt. Els Mossos, de fet, recullen dades i indicis a l'interior d'aquest habitatge per saber què és el que exactament ha passat
i determinar si hi ha hagut violència o intimidació amb els habitants d'aquest domicili. Els agents també investiguen per saber com han accedit els lladres a l'immoble i què és el que exactament han robat. Els Mossos d'Esquadra han detingut una banda de delinqüents per haver assaltat presumptament unes altres tres cases, en aquest cas a la comarca de la Selva. Són habitatges dels municipis de Vilubidunyà, Sant Feliu de Boixelleu i Sils. Freqüència Girona, Sònia Tubert, bon dia.
Bon dia. En aquesta operació s'han detingut tres persones i la policia sospita que eren delinqüents que entraven a les cases durant el dia i quan els propietaris es trobaven al seu interior per aconseguir a través de les amenaces i de la força física que aquests els confessessin on amaguen els diners i algun objecte de valor.
De fet, se'ls acusa d'entrar a una casa aïllada de Vilobidunyà, on van lligar la mestressa de l'habitatge, en una masia de Sant Feliu de Boixelleu, on van colpejar el matrimoni que hi vivia, i també en una casa d'una urbanització de la localitat de Sils, on van amenaçar les víctimes per cobrar uns diners. Els Mossos no descarten que els detinguts, veïns de Girona i Sarrià de Ter, de Nacionalitat Venezolana Ondolenya,
i colombiana puguin estar relacionats amb més robatoris violents, ni tampoc que es practiquin més detencions d'altres membres del mateix grup.