Per l'Arnau Maimó, l'Esport de base català veu amenaçat al seu futur per les inspeccions de treball. El Ministeri pretén que els clubs regularitzin la situació dels seus tècnics i monitors donant l'ús d'alta a la seguretat social. I això implica qualsevol col·laborador que rebi una compensació econòmica a canvi de la seva feina. Les quantitats exigides posen en risc la continuïtat dels clubs que dirigits des del voluntariat els són inassumibles. El president de la Federació Catalana de Bàsquet, Joan Fa, no descarta la convocatòria d'una vaga. Són declaracions a la xarxa de comunicació local. Ho hem d'evitar-ho de totes totes, però, evidentment,
Si no es troba cap mena de solució, o sigui que en aquest cas el Ministeri de Seguretat Social no es fa sensible a aquest problema, com a últim recurs, no descartem que es pugui produir una vaga general del bàsquet a l'arreu del país.
En futbol al·lucinant d'Andorra, empatatadors contra l'Streymour de les Illes, fer-ho en l'anada de la primera eliminatòria de la Lliga de Campions que s'ha jugat a l'Estade Comunal. La tornada serà el pròxim dimarts al camp de l'Streymour i també en futbol victòria de Messi sobre Neymar. En un partit amistor, jugat aquesta matinada al combinat de Messi i els seus amics, s'han imposat per 8 gols a 5 a una selecció encapçalada pel brasilé. Notícies en xarxa.
Ràdio d'Esper, 48.1. Ràdio d'Esper, 48.1.
Què tal? Molt bon dia i benvinguts a una nova edició del programa just a l'estiu. Avui, tercer dia, 3 de juliol del 2012. Recordar-vos que us acompanyem al llarg d'aquest mes de juliol amb aquesta programació refrescant amb un repàs.
d'alguns dels espais més destacats del Just a la Fusta al llarg de la temporada, això amanit amb moltíssima música i amb una primera hora que, com és habitual, ens fa un repàs a l'actualitat del dia. Ho farem a partir d'aquí uns minuts amb l'Andrea Bueno. Per una banda, farem un repàs a l'actualitat del nostre municipi, de Sant Just d'Esvern, i després farem també una mica de recull de les notícies més destacades
de la premsa que s'edita al nostre país. També al llarg d'aquesta primera hora parlarem del temps, de la previsió del temps de cara a un cap de setmana que es mostra calorós i xafugós. I també al llarg del programa d'avui tenim temes força destacats. Per una banda, cap a les 11, cap a un quart de dotze del matí, entrevistarem Jordi Gironès, membre de les seves expresidents d'aquesta entitat,
que ens farà cinc cèntims d'aquest concurs que convoca aquesta entitat, un concurs de fotografia, i avui ens en farà cinc cèntims de tot el que hem de saber per poder participar d'aquest concurs, que és obert a tothom, no només als membres de l'entitat de les SES. Això serà a partir d'un quart de dotze del matí. També al llarg d'aquest matí escoltarem espais habituals, com és la cuina de Carme Amador, avui ens parlarà de llegums. També tindrem amb nosaltres l'Alea Ardenui, ens farà referència a un invent
necessari per a la vida dels nostres dies, com és avui el biquini. I també amb la Irene Pujadas ens n'anirem fins a Dublín. Irene Pujadas fa al llarg d'aquests dies estiuencs un repàs a diferents llocs on puguis anar i puguis visitar aquest estiu. Avui ens aturem a la capital d'Irlanda, Dublín.
I un altre dels espais habituals d'aquest mes de juliol és aquest espai d'astronomia que ens ofereix l'Oriol Rigat i que avui també formarà part d'aquest Just a l'Estiu. Tot això sempre ben amenit amb música. Música que, per començar avui, us hem triat una cançó d'uns que estan tenint molt d'èxit. Són Macklemore i Ryan Lewis. El nou senzill es diu Ken Holders. Benvinguts i molt bon dia al Just a l'Estiu, a Ràdio Desvern, els 98.1 de l'EFM.
Let's go! All right, all right, okay. All right, okay, all right, okay. Return to the mac, get up what it is, what it does, what it is, what it isn't. Looking for a better way to get up out of bed instead of getting on the internet and checking a new hit. Get up, first shot, come straight walking. A little bit of humble, a little bit of cautious. Somewhere between like rock and gospel, it's what a game. No, no, we all can't copy a bad moonwalking. And this here is our party, my posse's party.
I shed my skin and put my bones into everything I record to it, and yet I'm on. Let that stage light go and shine on down. Got that Bob Barker suit game and Plinko in my style. Money stay on my crap and stick around for those pounds. But I do that to pass the torch and put on for my town. Trust me, on my I-N-D-E-P-E-N-D-E-N-T. Trust me, chasing dreams since I was 14 with the four track.
No, no.
Like the ceiling can't hold us When we go back, this is the moment
I'm so damn grateful. I grew up really wanting gold fronts, but that's what you get when Wu-Tang raised you. Y'all can't stop me. Go hard like I got an inner wear that my heart beat. And I'm meeting at the beat like you gave a little speed to a great white shark on shark reed wall. Time to go off, girl.
Uuuh!
So we put our hands up like the ceiling can't hold us. Like the ceiling can't hold us. We go back, this is the moment. Tonight is the night. We'll fight till it's over. So we put our hands up like the ceiling can't hold us. Like the ceiling can't hold us. So we put our hands up.
I know my people say, na, na, na, na, na, na, na, na. I know my people say, na, na, na, na, na, na, na. When we go back, this is the moment, tonight is the night.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
I com és habitual, tenim notícies i tenim Sant Just encara força actiu, tot i trobar-nos el mes de juliol. I com és habitual, per repassar l'actualitat del nostre municipi tenim amb nosaltres una noia que no ha marxat de vacances, que és aquí cada dia, al peu del canoi que es diu Andrea Bueno, molt bon dia. Hola, què tal, bon dia. Si tingués els aplaudiments de la Penyal Mor, us posaria ara. Es pots fer tu, si vols.
Gràcies. Molt bé. Doncs, fora bromes, ara parlem de coses molt serioses, com és l'actualitat del nostre municipi. Però on comencem? Doncs comencem parlant de política, perquè aquest vespre es presentarà l'edifici de les escoles, a la sala polivalent, al procés constituent. Ah, pensava que dius ara presentarem les escoles un altre cop? No, aquesta candidatura.
És, com deia, una candidatura unitària al Parlament, Procés Constituent, que vol promoure el procés que permeti als catalans i catalanes poder decidir de forma democràtica i de forma pacífica, doncs, el model d'estat i de país que volen. És una iniciativa impulsada per a Arcadi i Oliveras i per a Tres Aforcades, i es presentarà avui a Sant Just en una trobada que s'adreça als ciutadans de Sant Just i des Plugues. El Procés Constituent va redactar un manifest quan es va formar
que vol promoure una nova plataforma unitària formada per diferents col·lectius i organitzacions a favor d'un canvi de model social. La trobada d'aquest vespre la conduirà Andreu Coll, que és membre del grup promotor central del procés constituent i serà, avui al 7 de la tarda, a la sala polivalent de l'edifici de les escoles del carrer Montserrat. Això no ho tenia controlat jo.
Jo em vaig entrar pel Twitter de la Penya del Morro. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, molt bé. I és aquest vespre, a partir de les 7, ja es preveu que duri unes dues hores. Bé, a les de veniment han posat que durarà unes dues hores. Comença a la 7 de la tarda. Comença a fer coses després, sí. Ah, molt bé, o sigui, et programen l'inici i el final perquè dius mira, a partir de les 9... Sí, però m'imagino que és orientatiu, aquestes coses a vegades no es poden... Precs i preguntes, poden ser 5 minuts com poden ser 50. Això mateix. Això avui. Doncs molt bé, me n'alegro que hi hagi aquesta activitat i que es presenti al poble de Sant Just. Tothom està convocat
No ho crec, potser per demà perquè ens expliquin com ha anat la trobada. I això tenim d'una banda.
De l'altre, passa que són tres bandes, perquè en tenim tres de notícies. Deixem la política, llavors... I parlem d'economia, però també vinculada a la política, exactament. És com aquella persona que et trobes pel carrer i diu, jo soc a política, és impossible. No pot ser. Només a l'hora de triar l'arròs que has de menjar i dir ja fas estar fent política. Sempre que es pren una decisió, tot està polititzat.
Sí, i a tur, parlem de les dades de tur, que es van donar a conèixer ahir, i podem dir que l'atur ha baixat amb 32 persones al mes de juny a Sant Just. El que és molt divertit, perdona aquest tall, és que cada cop que el senyor Rajoy surt eufòricament a dir, tenim-vos una dada bona, que això ja no ho fa amb pantalla, això ho fa i present, presencialment, sembla ser que no va la cosa així.
Saps què em vull dir? O sigui que cada cop que surt ella eufòric dient, què? Contrastada a aquesta dada, si puc sortir, sí, surt i digue-ho, i disfruta i gaudeixo, perquè clar, ser política en aquesta època és complicat, perquè només saps què dir amb les notícies, no? Però surt, ho diu, i llavors comença a sortir tot un ventall de reacis que diuen, bé, sí, hi ha menys gent inscrita a les oficines de l'atur, però potser s'han cansat d'esperar i ja no estan inscrites, perquè ara, home, què diràs? També s'hauria de saber una miqueta
quants contractes s'han fet. Redueix lector, amb 25.000 persones gairebé, però quants contractes s'han fet? En serà que s'han fet 6.000, a Catalunya. Llavors dius, bueno, o treballem amb negre o alguna cosa no rutlla. És tot el que hi ha darrere, d'aquestes xifres. Són les xifres que es donen a conèixer a nivell general, però, evidentment, també hi ha gent que ja no està rebent cap prestació, per tant, no figura en aquestes llistes... Això ho volia dir. És com, jo què sé, el partit de l'altre dia d'Espanya, amb el Brasil, que tu vagis i diguis,
Acaba el partit, sabem el resultat i el titular és Espanya va jugar la final de la Copa Confederació. Com deia, aquestes dades ens diuen que l'atur ha baixat en 32 persones al juny a Sant Just. El mes passat va tancar amb 742 persones apuntades a les llistes d'ocupació segons les dades publicades ahir pel Ministeri de Treball. És el quart mes consecutiu de descens de l'atur a Sant Just. El maig hi havia 774 aturats
I la dada d'aquest juny contrasta notablement amb la d'aturats el mateix mes de l'any passat, quan només van trobar feina 4 persones i hi havia un total de 796 aturats a Sant Just. La tendència a la baixa, com deies, ha estat general arreu del país. El bas llobregat, més de 2.400 persones han trobat feina i el juny va acabar amb 68.849 desocupats, quan al maig la xifra superava les 71.200 persones.
I una dada d'afegir aquí també, que contrasta una miqueta amb aquest positivisme, és que els dos territoris que han disminuït l'atur són dos territoris tremendament vinculats als serveis i al turisme, com és Catalunya i les Illes Balears, que això també dius. Sempre passa, a temporades d'estiu, que amb aquestes contractacions de temporada, doncs és un dels motius que explica aquest clar ascens de l'atur meu. Però vaja, el que feia referència a tu, si l'any passat a la mateixa època també hi havia turisme, també hi havia serveis,
i aquest any ha baixat més, doncs ja té la seva petita part positiva. Sí, això sí. I bé, doncs és el que... les dades de l'atur d'aquest mes passat, del mes de juny. Sí, podeu omplir aquesta notícia a radiodesband.com, que és una de les notícies destacades del dia d'avui. I l'altra banda...
Activitats d'estiu del Casal de Joves. Divertir-se, home, que és el que toca. Perquè aquest estiu estan... Si jo que m'acaba la selectivitat ara i que podem gaudir de moltes altres activitats, doncs carai, què menys. Sí, aquest divendres podríem anar al Tibidabo, és una de les opcions que tenim. Vaig estar dissabte. Vaig estar gaudint del Tibidabo. Repetir potser no toca. Podria repetir. Bé, la setmana que ve vam anar a jugar al Bowling Pedralbes. Saps que no he anat mai? En sèrio? És una de les creus que tinc, gairebé tothom ha anat. Sempre que pregunto algú diu si jo he anat, jo no.
No m'ho crec. Però el bowling o jugar bitlles? Jugar bitlles? Ah, jugar bitlles, mai? Mai. No ho he fet mai, només ho he vist per la tele i en pel·lícules. Gran Lebowski. Si no estàs acostumat, després potser tens agulletes. A mi em passa sempre. En sèrio? Sí, sí, contractures arreu del braç. Però, bé.
Això és que llences malament la pilota. Segurament. No m'ho he fet mai. Mira que de jove recordo molts amics, això no importa gaire la gent, no? Però recordo els amics que anaven a jugar a Ville, però jo no podia coincidir que mai podia jo. No és una cosa que li tinc por. Vaja, doncs mira, tens una opció ara, la setmana que ve. Perquè la petanca no és ben bé el mateix, no? No, però també fan un campionat de petanca, sí, però d'aquí uns dies. No t'interrompiré més. Mira, jo t'explico que de moment les sortides d'estiu del Casal de Joves són les activitats més populars d'aquest juliol entre el jovent,
Aquest divendres, com deia, s'espera que vagin el parc d'atraccions del Tibidabo, una trentena de nois i noies, juntament amb els quatre treballadors del casal, i per la setmana passada fins i tot es van haver d'ampliar inscripcions per anar jugant la Zertac durant tot un matí, fins arribar a les 31 persones allà jugant. La sortida que es fa al Tibidabo aquest divendres té un preu de 10 euros, s'adreça sobretot a joves de 12 a 18 anys,
i la trobada serà a les 10 del matí al casal. I la setmana que ve la idea és anar a la bolera, al Bowling Pedralbes, una sortida que també costarà 10 euros. Això com funciona? Pregunta tonta. Tu et pots inscriure només als casals de sortides? Sí, tu pots fer una sortida si vols. No pots inscriure cap casal del casal de joves i si et ve de gust anar a una sortida, va, t'inscrius i ja està. No has d'estar preinscrit abans de començar. T'has d'inscriure prèviament a les sortides aquestes.
i de fet encara que accepten alguna inscripció per la sortida del Tibidabo i m'imagino que parlar de la Volera doncs també. També si vols participar dels cursets que estan oferint doncs sí que t'has d'inscriure prèviament i el cas és que per aquestes sortides el Casal feia un preu especial d'alguna manera perquè havia programat tres, la de la Zertac, la setmana passada, la del Tibidabo aquest divendres i la de la setmana que ve a la Volera.
I si t'inscrivies a les 3, amb el pack de 3, costava 25 euros. Però si t'inscrius per separat, costava 10 euros cadascuna. Per tant, t'estalviaries 5 euros si participeixes a les 3. És que a la laser tag ja no pots participar. Per què? Perquè ja és la setmana passada. I el que em comentaves, a banda d'aquests cursos també hi haurà activitats puntuals, ja anirem parlant, com la galada cloenda del casal d'estiu, que es farà divendres de la setmana que ve, dia 12. Això també se'n fa estrany. Ah, no, ja m'ho vas explicar.
Durant tota la setmana es fa el taller i el divendres es fa el final del taller. No s'acaben els casals la setmana que ve. No s'acaben exactament, però des de la setmana passada estan fent per exemple el taller de cinema. És el dia de la Cluenda. Es fa la gala. Es fa la gala, es fa el curmatratge. És que porta confusió perquè és la gala final dels tallers. Però encara segueixen els cursos.
I també hi haurà, que això t'interessarà molt, una setmana de campionats esportius del 15 al 18 de juliol i hi haurà torneig individual de petanca, de badminton, de bòlei i de golf. Això el mateix casal de joves a l'exterior? Ah, sí. Això serà del 15 al 18 de juliol i també hi ha activitats gratuites. S'ho munten bé, aquest casal de joves. S'ho munten molt bé. Més de 100 inscrits aquest estiu per totes les activitats.
I de moment és això el que tenim d'actualitat. D'acord. I així solen molts comptadors anaves a dir gairebé eh? Sí. Molt bé. Doncs Andrea, moltíssimes gràcies. Philip Bally. Molt bé, no? No? No sé qui, no. Phil Collins. Ah, sí, clar. Doncs tots dos vam fer l'any 1985, és un any que aquí sovint sona, a l'any verí també va sonar un aurismic d'aquest any, amb una cançó que es deia Easy Lover, és molt bonica. Ah, molt bé. Sí? La coneixes? De p'altitud no, potser ara l'escolto i... Doncs te la presento. Andrea Easy Lover, Easy Lover Andrea.
Hold on, you believe it Like no other Before you know it you'll be on your knees She's an easy lover She'll take your heart but you won't feel it She's like no other And I'm just trying to make you see She's the kind of girl you dream of
Leave you. Leave you and they save you. Better forget it. Oh, you'll regret it. No real moon ever changes, so leave it, leave it. Get out quick, I see it, it's believing in the only way.
She'll get a hold on you, believe it Like no other Before you know it, you'll be on your knees She's an easy diver She'll take your heart but you won't feel it She's like no other And I'm just trying to make you laugh
No, never get it.
You're not the only one can see in this believe it The only way you'll ever know She's an easy lover You get a hold of her you don't believe it She's like no other Before you know it you'll be on your knees
I'll take your heart but you won't feel it. She's like no other and I'm just trying to make you see. Trying to make you see, yeah. She's an easy lover, you better hold on you. You better hold on you. And like no other before you.
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses de llocs més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta.
Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del Trambaix. T'hi esperem. Museu Ágbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema. Ens agradaràs tant tu.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. I ja tenim amb nosaltres preparada l'Andrea Bueno per parlar de les portades del més destacat dels diaris d'aquest 3 de juliol del 2013, un 3 de juliol que ve marcat per...
La TUR, les dades de TUR. Moltes gràcies, fins una altra. Vinga, que vagi bé, adeu, bon dia. La TUR és una dada que ja destacava amb la informació local, perquè feia referència a les dades del nostre municipi de Sant Just, però ara, en termes generals, avui els diaris es fan ressò, suposo que de diferent manera, d'aquesta notícia. I a nivell més general, perquè la tendència a la baixa ha estat generalitzada, a la Vanguardia, per exemple, llegim que la TUR registrada a l'Estat cau en més de 127.000 persones,
La reducció és la més alta des que hi ha dades oficials, tot i que encara no es crea ocupació, i diu que a Catalunya en cap serà el descens, amb prop de 25.000 desampleats menys. El periòdico diu menys atur, més precarietat, llums i ombres en el mercat laboral, segurament és el que comentàvem abans. L'INEM registra 127.000 desocupats menys al juny, amb llocs de treball de baixa qualitat, i el govern central proclama la fi de la recessió, però els experts subratllen l'efecte desànim.
D'altra banda, el punt avui l'atur es conté, la desocupació a Catalunya cau per quart més consecutiu i se situa en 617.288 persones, i diu també paradoxa, malgrat la davallada hi ha més atur que fa un any i s'han fet pocs contractes nous. Aquesta és una altra dada que recordàvem quan fèiem la notícia i fèiem referència a Sant Just també, saber quin tipus de contractes estan fent, perquè si contractes de 6 mesos o contractes indefinits. Bàsicament és això.
I per últim, el diari ara ens diu que Catalunya i Balears acabaran la creació de llocs de treball. També destaquen les xifres, 127.000 aturats menys a l'estat, reducció rècord a l'aturat estatal gràcies al turisme i la contractació estable cau a mínims i es redueix la protecció. I amb fotografia de portada.
Han triat una imatge relacionada amb el turisme on veiem un cambrer fent allà al vespre una foto a uns turistes a les Rambles de Barcelona. Estan asseguts en una taula, foto molt romàntica i el cambrer doncs fent una foto a aquests turistes. Que ens podria fer una foto en l'idioma que sigui? El cambrer diu oi és.
Aquesta és una mica el repàs d'aquesta notícia principal que avui s'han fet reso a pràcticament totes les portades dels diaris. I et sembla passem ara a parlar una estoneta del que diuen les portades, no de diaris, però sí dels canals informatius a través d'internet, perquè es parlen d'altres històries, sobretot una d'última hora, que és el fet d'aquest incident que hi ha hagut amb Evo Morales,
Un president bolivià que avui ha anat una mica d'escorcoll per Europa perquè semblava o tot apuntava, és una mica allò de pel·lícula d'esties, perquè tot apuntava que l'avió de Morales que estava a Moscou, a Rússia, viatjava cap al seu país.
Es va començar a especular amb la possibilitat que dins de l'avió de Evo Morales hi fos el senyor Snowden. Llavors, quan es va especular això, van començar a haver petits daltabaixos. Per exemple, no van deixar circular aquest avió per l'espai aéric francès. Llavors aquest home va haver d'anar i em sembla que va aterrar a Suïssa.
a Suïssa ha tingut que parar un moment, ha tornat a aixecar-se i ara li han donat permís per poder repostar a les Canàries. O sigui, la notícia d'última hora sembla ser que a Espanya ha autoritzat l'avió Debo Morales a fer servir el seu espai aeri i a fer una escala tècnica a les Palmes per poder repostar i creuar l'Atlàntic. O sigui, hi ha una mica d'enrenou perquè des de Bolívia, des dels mitjans de comunicació d'aquell país, han dit literalment que el seu president ha estat segrestat
per al colonialisme i l'imperialisme d'Europa i aquestes coses, no? I hi ha una miqueta d'enrenou i els diaris informàtics, a través d'internet, sobretot al Canal 324, fan molta referència a aquesta notícia. Sembla ser que, jo he dit França, però és que França, Portugal i Itàlia han denegat l'aterratge de l'avió de Morales per la sospita que hi viatjava el senyor Snowden. D'altra banda... Es poden comprovar aquestes coses?
No ho sé, però aquí hi ha una febre una mica estranya. També fan referència a notícies d'última hora. Sembla que el president d'Egipte, Mursi Sanroka, i l'exèrcit respond que morirà abans de veure Egipte amenaçat.
La cosa s'està escalfant i les declaracions estan pujant de to. I també recordar-vos, i avui fa referència al 324, que hi ha una cimera a Berlín per decidir l'ús dels fons contra l'atur juvenil, que, una altra d'aquelles notícies espectaculars, Espanya és líder amb l'atur juvenil arreu d'Europa. Això és pel que fa el canal 324. Alhora, en la seva versió digital, també destaca en portada que...
que ha fet una aturada a Viena.
i que l'ex-tècnic de la CIA hi anava a bord. També fa una miqueta de referència, potser el 324 està més actualitzat, però també l'Ara, en la seva portada, destaca aquesta notícia, deixant de banda pel que fa al paper amb la notícia de l'atur, de la baixada de l'atur. Les portes del món es tanquen per Edward Snowden, una desena de països rebuig amb la petició desit del fugitiu que té poques opcions. Una d'elles és quedar-se a Rossiano, perquè em sembla que poca cosa pot fer més.
I també destaca una notícia que el portaveu de la Generalitat, el Francesc Oms, reclama l'estat 8.576 milions d'euros. És el que el govern espanyol ha deixat de pagar els últims mesos a la Generalitat sense tenir en compte el deute acumulat. El conseller de la Presidència denuncia a Catalunya Ràdio l'ofec econòmic que estan patint per part d'Espanya. És una altra de les notícies destacades en política que avui destaca el diari Ara.
Si voleu, ara el que farem és tornar un altre cop al paper. Ens estan dient coses. Tornem un altre cop al paper i a part de la notícia de l'atur, altres titulars també destacen aquestes portades, no? Sí, perquè hi ha temes molt variats. El periódico, per exemple, en portada, un dels temes principals, a banda del tema del dia que és l'atur, ens parlar d'Egipte. El titular és Preparats per al cop. Partidaris del president d'Egipte, Mohamed Mursi, es dirigeixen amb precaris escuts, cascos i porres a defensar el Palau.
mentre l'exèrcit manté la menaça de suspendre la Constitució. En fotografia de portada veiem aquests partidaris de Mursi a Egipte, amb aquests cascos i aquestes porres, aquests pals, per defensar-se d'alguna manera. És la fotografia destacada del periòdico avui emportada, com deia un dels temes de la Jornada pel diari. Al diari Ara, avui trobem que el govern explica el procés de les multinacionals. Fàlip Puig participa en un acte a la cambra de comerç d'Àustria.
D'altra banda, a l'avantguàrdia, un altre tema del dia, l'exministra del PSOE Magdalena Álvarez imputada, una més. La jutgessa l'acusa de donar l'ordre que va permetre irregularitats al zero quan era consellera de la Junta i l'exdirigent andalusa és vicepresidenta del Banco Europeu d'Inversions on cobra 20.000 euros al mes. I en fotografia de portada veiem una imatge seva on la veiem amb dues bosses de mà.
i diu al peu de foto pas qualitatiu. Amb aquesta expressió t'escriu la jutgessa la decisió d'imputar Álvarez. Hi ha una festa avui, eh? Hi ha una festa. És una para. I per últim... Bé, avui la Rafaó és un dels dies més alegres i més cofois de la seva vida. Home, m'imagino, no? És festiu avui. Clar. I per últim, el punt avui recorda que l'any que ve és l'any del Tricentenari i ahir doncs es va presentar
oficialment d'alguna manera a Barcelona. Al punt avui trobem una imatge de l'alcalde Xavier Trias presentant els actes que es faran al Tricentenari, l'aposta capital de la ciutat de Barcelona. Recordem que el punt pel Tricentenari de l'any 1701
14, el programa de l'Ajuntament conté més de 80 activitats per commemorar l'aniversari del 16, i Barcelona ens diu que inverteix dos milions i mig d'euros en la programació que s'inicia precisament aquest setembre. Tot plegat és el que es va presentar ahir.
Estimats uients, ara prepareu-vos per un atac frontal a tot el que siguin celebracions, aniversaris, defeates històriques, perquè ara resulta que no serveixen per res, que ara el més important és la crisi, que tot això ens ho podem estalviar i que l'únic que fotem a Catalunya és gastar-nos els calés recordant derrotes, victòries i coses històriques. Ara sí, ara és el quan toca. Ara, per al 500 centenari,
El que calgui. Però amb aquesta sí que ens hem de tirar de la moto i dir, estem en crisi i no ens podem permetre aquests luxes. Això sí, el 2020, Madrid-Olimpiades, perquè estem que ens assurtim. Bueno, són coses que passen a la vida. I finalment, ja posats d'estar calentons, me n'he anat a un any curiós. És un any que està molt vinculat amb mi, perquè va ser l'any que vaig néixer fa 44 anys.
La vanguardia, i ja estem fent una miqueta de femerides, en la seva portada no oferia masses titulars. El que ens oferia eren imatges. Jo, clar, jo he al·lucinat. No dius, hòstia, què fot tanta gent caminant pel mig d'un carrer així molt ampli? I estava al·lucinant una miqueta. I llavors, deixa-m'ho mirar bé, dijous 3 de juliol del 1969, en aquella època encara teníem el del mostatxo, no, l'Snar, el Franco,
i l'avantguàrdia es deia l'avantguàrdia espanyola, recordem-ho. I hi ha un petit titular en tres fotografies i diu, ja tenemos autopistas. Ara faré una miqueta així d'aquesta ja, Requin Cló. Diu, he aquí unas notas gráficas de la ceremonia inaugural de las autopistas de Barcelona Molins de Rei y Barcelona Mataró, celebradas a primera hora de la noche de ayer. Bajo la presidencia de los ministros de Obras Públicas y Comisaria del Plan de Desarrollo, arriba, no en posa espanyol, arriba en la foto los señores
Silva Muñoz i López Rodó, no calen els noms, acompanyats per el governador civil Don Tomás Caricano, caminen por la autopista de Molins de Rey y en la Plaza de las Glorias, tras inaugurar el acceso a la autopista de Mataró. Los ministros aparecen sobre una de las genopebas de nuestra ciudad, allí concentradas en su doble significación de nostalgia del pasado y de testimonio de la esplendorosa realidad del presente. Abajo los ministros abren el paso del peaje
en l'autopista de Mataró. Quin llenguatge, eh, s'utilitzava? Sí, s'utilitzava un llenguatge bastant curiós, però el més destacat d'aquesta notícia és que avui fa 40 anys s'inaugrava el PH de l'autopista de Mataró. Sí, sí, amb els ministros. Cufois i feliços. O sigui, una... és que aviam, o sigui, la vanguardia espanyola dels sants pebrots, no t'ensenyant-se, bueno, sants pebrots o perquè suposo que estaven obligats,
ensenyar el que els deien, no? Però t'ensenyen els ministres caminant per l'asfalt, per la notícia, la imatge més destacada, són tres fotos que ocupen tota la portada, és els ministres mirant-se un aparell per pagar. Sí. Eren uns antics, que jo recordo de petitó, que anaves amb les monedes i feies bàsquet, perquè era com una cistella, allà tiraves les monedes, clinc, clinc, clinc, i allà vas feia cloc, cloc, cloc, cloc, i et deia, has pagado bien. Si fallaves i callant a terra, es muntava la cua perquè tenies que sortir del cotxe, agafar la moneda i tornar-la a tirar.
Doncs aquí tenim una màquina d'aquestes de recollir calés que fa 40 anys ja funcionaven i avui s'acelera aquesta gran efemerida que hem volgut compartir amb l'audiència. L'altre dia feia referència a això, me'n vaig anar aquí al costat, 50 quilòmetres en una platja i em va costar 6 euros per poder-hi accedir. Està molt bé. Les coses han canviat, no? I tant que han canviat, i tant, seguim pagant. Sí, sí, sí, això, mira.
Doncs bé, si us sembla bé ara ja per acabar, que avui ens estem així, fem molts espais barrejats, però ens estem allargant una miqueta, farem una miqueta de repàs ràpid de les contraportades dels diaris, un d'aquells espais que li agraden a l'Andrea de per si i que no ens ho deixarem perdre mai. Sí, i avui tenim, avui tenim en contra, en contraportada del diari Ara un article de Josep Ramoneda, que som bastant fans aquí a la ràdio, si a més no jo, i avui es titula Llibertats i serviturs sobre la llibertat.
Diu que si la llibertat és autonomia, és capacitat d'actuar, és autorealització, és raó crítica, és coneixement, ironia, resistència a l'abús de poder, és política, on és avui la llibertat? Diu que la publicitació del privat redueix l'autonomia de l'individu, les condicions de desigualtat resten capacitat i dificulten l'autorealització, la negació d'alternatives legítimes a l'abús de poder, etc. On queda aquesta llibertat? D'altra banda, a l'article titulat Sobre els partits,
Ens diu que, certament, almenys mentre no es trobi un instrument millor, els partits són indispensables per a la democràcia. I diu, quins partits? Diu, els partits polítics han de donar respostes als ciutadans, no només als còmodes adversaris. I, per últim, ens fa un avís. Parla del celebrat concert reivindicatiu de la independència del Camp Nou del cap de setmana passat. I diu, ens ha deixat algun senyal que no es pot menys tenir. Els principals referents musicals de la gent jove no hi eren.
és un mal símptoma per dues raons, perquè un país que vol mirar endavant i fer un pas de gegant no pot limitar el seu imaginari a la melancònia dels antics combatents, i també perquè obre dubtes sobre els riscos que s'està disposat a córrer per avançar en aquest procés. I és el que trobem avui a la Contra del Diari Ara amb en Josep Ramoneda. Molt rebé, doncs passem a altres diaris, per exemple a La Vanguardia. Sí, avui una entrevista
Alfonso Guerra, mític diputat, vicepresident del govern entre els anys 82 i 91 té... Ara qui és? Senador, no? Deu ser aquest home? Sí, és diputat. Ah, estan congrès encara. Sí, això sembla. Curiós. Sí, sí, sí. Ens diu que Aznar va donar una empenta a Esquerra Republicana i Mas diu, ni dona una altra. Diu Guerra, creu, enmig d'Espanya, que l'estat ha d'equilibrar el que la història i la geografia van donar de vantatge a Catalunya sobre la resta?
podrien haver apostat per potenciar-la perquè tothom es beneficiés de la seva empenta però van desconfiat de les seves elits i es va optar per rebaixar-la. Diu que la migració del sud aportava a Catalunya les plus values que Madrid recollia amb impostos i la fórmula ha anat funcionant mentre la migració ha continuat sentint-se espanyola encara que hi hagués esclats de catalanisme. Diu que deixarà de funcionar si aquests emigrants comencen a sentir-se més catalans que espanyols. És aquest milió de vots que poden, diu o no, que canvia la història. I és l'entrevista que tenim avui
a la contra de la vanguardia, com deia mam, Alfonso Guerra. Alfonso Guerra sap que Esquerra Republicana és socialista? En els seus estatuts? Per què? Per titular, ho dius o...? No, perquè fot empentes d'esquerra. Sí, Aznar va donar l'esquerra a una empenta. A l'empenta aquesta va donar-li ales o va fotre escales avall? Jo crec que és... bueno, és igual. No ho sé, no ho sabia dir. Doncs ens veurem al punt avui, a la seva contraportada, també entrevista avui?
El punt avui sempre és entrevista, avui a Patricio Herrera que és coach especialista en PNL i hipnosi diu que PNL explica directament que és l'abreviació de programació neurolingüística que és un mètode creat per Richard Butler i John Grinder a partir de l'estudi de persones que tenien molt d'èxit en diferents camps
I d'aquí va sortir estratègies i modelatges per poder ensenyar aquests comportaments i actituds per millorar el rendiment, tenir èxit o donar un afocament diferent a la vida. Diu que aquest mètode, la PNL, és molt eficient per treballar amb fòbies, actituds i hàbits i per això durant molts anys se l'ha associat a la teràpia, però també té a veure amb la comunicació i el comportament humà. I diu també que amb la hipnosi no es perd control, s'enguanya i també que no pots modificar el passat però sí com et sents respecte a aquest passat.
i és el que tenim avui a la Contra del Punavui. Doncs acabarem amb el periódico de Catalunya que la seva contraportada ens diu... Doncs ens diu que cap dona hauria de morir sense tenir un orgasme. És una entrevista que fa... A l'abat de Montserrat, no? És una noia que té 26 anys que es diu Carles Trapat Casanovas i diu que és una Lilith contemporània. Des de la seva pròpia experiència ha trencat a gust sobre la sexualitat i el cos de la dona. Ha publicat el seu primer llibre que es titula
el seu primer llibre il·lustrat, El Tresor de la Lilith, un conte sobre la sexualitat, el plaer i el cicle menstrual per filles, mares i àvies. Diu que no havia escrit mai, que tampoc no havia dibuixat mai, però ja ha venut 2.000 exemplars d'aquest primer llibre. I com es diu aquest llibre? El Tresor de la Lilith. Ah, doncs s'ha inspirat en la genesi. Tanta afició ha creat això, cap dona hauria de morir sense tenir com a mínim un... Això sembla, sí, perquè... Simular donar, tenir-lo. Tenir-lo, sí.
Sembla ser que una frase de la seva àvia quan la noia la Carla era més jove diu que li va sobtar molt. La seva àvia diu que un dia va deixar anar de banda tota la família. Jo n'he tingut mai un orgasme. Estic molt enfadada. I això em va semblar molt trist. L'àvia era viu encara? No ho sé. Ella mateixa deia que estic molt enfadada. L'àvia.
Diu que abans tot era repressió i ara tot és cap a fora. Però fer de tot no és tenir llibertat sexual. Diu que s'han d'educar les nenes perquè coneguin el seu úter. I diu que a vegades no ens atrevim a parlar d'això amb les nostres filles per vergonya, per por que es tornin supersexuals, perquè no volem transmetre'ls als nostres tabús. I així va passant el temps.
i bé, doncs, evidentment, ha recomanat el seu llibre, que es diu El tresor de la Lilith, i que ja està tenint molt d'èxit entre el públic. Mira, avui has fet recomanació literària, veus que bé? Sí, ja no cal... Ja no cal que aviat el Diego estigui amb nosaltres, aviat l'has fet a tu. Andrea, moltíssimes gràcies, seguirem escoltant la teva meravellosa veu, a les hores en punt, després de les notícies de la xarxa, amb els diferents bulletins horaris. Ara ens n'anem amb els Blaumut, si et sembla bé, i veure cançó que es diu Bicicletes, que ens apropa una miqueta a les 11 del matí, abans, però farem el temps abans d'arribar a aquest punt horari.
Vinga, fins ara. Fins ara, Carles.
Un camí fet d'herba, els teus llavis són de vidre congelat. Vaig descalç i penso imatges cegues de les platges que només podria veure sota el llit. Deixa't de paraules, ara penja des d'un arbre aquesta llum de contra i verd.
Només digues què penses lluny.
Un dilluns perfecte bicicleta sense mans. Tinc un pas de zebra nou recent pintat. Bols gelat de menta, les finestres semblen de paper mullat. Tan soroll que falta l'aire, he perdut la brúixola i el nord que he d'haver guardat per aquí.
Deixa't de paraules, ara pensa des d'un arbre aquesta llum. De contra i verd, més digues què penses tu.
Nena, nena, nena...
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, SEM Patrick's Preschool.
A Saint Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Ens agradaràs tant tu.
Seguim amb tots vosaltres. 9 minuts i arribem al punt de les 11 del matí. Temperatura 24 graus en just esvern. I hem de parlar una mica de la previsió del temps. Per això hem començat dient la temperatura, perquè així ja anem introduint una miqueta aquesta previsió del temps, que ahir tornava a portar algunes tempestes cap a zones del Pirineu i del Prepirineu.
però que la resta ens vam trobar amb un dia bastant tranquil. No es va arribar als 26 graus, ja vam dir que hi arribaríem o gairebé hi arribaríem, i finalment ens vam quedar amb 25,8, no hem arribat als 26, però bé, aquesta temperatura continuarà evolucionant d'aquesta manera. Aquest matí ha estat una miqueta més fresquet, xafugós, perquè la humitat era elevada, però el matí se'ns ha tornat a aixecar el dia força tapat amb aquests núvols baixos de primera hora, però que ràpidament, a mida que el sol va agafant protagonisme, es van diluint i van quedant amunt no res i el cel
Avui és un dia molt clar i tranquil.
i de cara a aquesta tarda creixement d'alguna anul·lada, sobretot cap a les comarques del Pirineu, que podrien deixar anar algun ruixat, feble. També podrien créixer algunes tempestes cap a les comarques de Ponent. Aquestes tempestes són més difícils de precisar, però sí que hi ha aquesta possibilitat. Però a partir d'avui dimecres estalla. Aquest ambient, aquest aire una miqueta més fred que teníem en alçada, i que provocava aquest creixement d'anul·lades i aquesta possibilitat de tempestes, sembla que...
que vol marxar una mica i la tendència és que ja de cara al dijous, divendres i sobretot al cap de setmana tinguem un temps una miqueta més estable o força més estable sense aquestes tempestes de mitja tarda. I d'altra banda també el que és important destacar és que les temperatures màximes i mínimes també tindran tendència a anar pujant de cara als propers dies fins arribar a un cap de setmana on el sol serà el protagonista però fins i tot serà xafogós o serà un cap de setmana on les màximes
Creiem que superaran tranquil·lament els 27 o 28 graus aquí a Sant Just d'Esberna i les mínimes ja no baixaran dels 20 graus. Vull recordar que hem tornat a tenir una mínima de 18,6. Són unes temperatures que fins i tot fan conciliar força bé el son i que encara no estem patint aquella calor rigulosa, tot i estar a 3 de juliol. Sembla i la tendència és que entre divendres i diumenge les nits siguin una miqueta més càlides i ja siguin aquelles nits amb pipa d'hora sobretot a prop del litoral, amb humidats molt elevades i amb temperatures que baixen poc,
que costa una mica més conciliar aquest son. Però la tendència és que diumenge a la tarda, doncs, torni a augmentar una mica les possibilitats d'inestabilitat de mitja tarda, podrien caure tempestes a l'interior de Catalunya, comarques de ponent, zones de muntanya, Pirineu, Prepirineu, fins i tot el Vallès també es pot recollir alguna tempesta, normalment cap a l'oriental i a la zona del Montseny,
i això doncs podria fer refrescar una miqueta l'ambient cap a l'interior. A la costa difícilment arribaran aquestes tempestes, parlem de diumenge, i seguiríem amb una situació una mica càlida. També tot s'ha de dir, i els mapes així ho indiquen i apunten,
de cara a la setmana vinent reculen una mica aquestes temperatures, o sigui que anem increixendo el que queda d'aquesta setmana amb un màxim que podria estar enmarcat entre dissabte i diumenge. Dilluns encara aguanten les temperatures força càlides amb un ambient suau i estable i de cara al dimarts i al dimecres tornarien a recular i tornaríem a valors molt semblants als d'avui, de màximes entre els 25 i els 26.
i mínimes al voltant dels 18 graus. O sigui que tornarem a normalitzar. Tenim un pic de calor que no es vol quedar amb nosaltres, sinó que a partir de dimarts sobretot, dimecres, doncs tornaria a baixar i ens portaria una miqueta més de tempestes de mitja tarda, de temperatures... un temps bastant semblant al que hem tingut aquest principi de setmana, des del dilluns fins avui a dimecres.
temps estable, temps estiuenc, amb un pic de calor que coincidirà amb el cap de setmana, i després la setmana vinent seguirem parlant d'estabilitat, no es veuen gaire canvis destacats a la vista, i amb temperatures més normals per l'època. Recordeu que per un dia d'avui, de mitjana, la temperatura màxima hauria de ser entre els 26 i els 27 graus. Doncs ja és això, estem en aquests valors normals, o sigui que les temperatures ara per ara són les normals per l'època.
Doncs bé, fins aquí aquesta previsió del temps. Seguirem atents a tota aquesta previsió. Recordeu que teniu actualitzada la previsió del temps del nostre municipi de Sant Just d'Esvern a radiodesvern.com, que també podeu consultar santjust.cat, Barra Mete o totes les dades meteorològiques del nostre municipi, i que a la una, a l'edició migdia dels Sant Just Notícies, tornarem a fer previsió meteorològica. Arribem a poc a poc a aquest punt horari, que és el de les 11 del matí.
i ho fem amb una bonica cançó dels Imagine Dragons, però amb una versió especial, una versió que porta per títol Love Life Remix. És el gran èxit d'aquest grup que es diu It's Time. So this is what you meant When you said that you were spent
No ho sé.
No, no.
No ho sé.
No.
No, no.
Sí, sí.
Som les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. El consell interior Ramon Espadaler defensa l'actuació i la resposta del govern català davant les inundacions que va patir l'Alpirineu ara fa dues setmanes.
Coincideixen avui que també hem sabut que els danys provocats per l'aigua freguen els 100 milions d'euros en desperfectes a la Vall d'Aran. Parlament Albert García, bon dia. Bon dia, el diputat del Partit Socialista Xavier Sabater ha assegurat que el govern no va actuar correctament en la fase de prevenció i que la reacció posterior
Ha arribat tard i ha estat escassa. Sabater ha retret el president Artur Mas que no hagi visitat la zona afectada, quan sí que ho han fet el president francès i la reina d'Espanya, a més del primer secretari del PSC Pere Navarro. El conseller d'Interior Ramon Espadaler ha admès que hi ha aspectes millorable, però ha destacat l'absència de víctimes mortals i ha acusat els socialistes de voler treure rèdit polític d'aquest episodi. I en aquest sentit cal agrair d'una manera molt explícita quina ha estat l'actitud per una part de tots els cossos, sense excepció, des del cos de Mossos d'Esquadra, dels pompiers,
des dels bombers, des dels CEM, des dels agents rurals, des de Creu Roja i de tota la gent que hi va dedicar molts esforços, com perquè vostè ara vingui aquí a treure rèdit polític d'un episodi que va ser un edisord, certament, però que es va gestionar correctament entre institucions i que el resultat final ha sigut d'aquells d'anys que afortunadament
amb temps i diners podrem resoldre. Espadaler s'ha mostrat disposat a compareixer al Parlament per donar més explicacions sobre l'actuació del govern a les últimes riuades. Per cert que l'Institut Català de Finances ha activat una línia de finançament de crèdit de 10 milions d'euros i adreçada al sector turístic i agrícola de la zona que també s'ha vist afectat per aquests aiguats de l'Alpirineu. Els empresaris hotelers podran demanar préstecs d'entre 30.000 i 300.000 euros per resoldre els desperfectes provocats per l'aigua. La línia de crèdit també s'adreça, però, als pagesos.
que han patit les pedregades d'aquesta primavera. El president del grup municipal del PSC a Barcelona, Jordi Martí, no veu lògic que el partit estigui a la comissió pel dret a decidir i, en canvi, no doni suport al pacte nacional. Ho ha dit en declaracions la xarxa de comunicació local. Sembla lògic imaginar que si un decideix estar a la comissió parlamentària hagi d'estar també en aquest espai de contrast, de debat, on segurament
Els representants polítics tenen la possibilitat d'escoltar opinions encara amb metisos més diferents i fora de la retòrica de la pica baralla parlamentària.
Jordi Martí ha defensat que ara cal unir esforços per fer que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur. Tot i ser crític amb algunes decisions del seu partit, Martí ha dit que no s'ha plantejat mai marxar del partit dels socialistes. El govern català es planteja la viabilitat del canal Sagarra-Garrigues. Per aquest motiu han carregat un estudi a un grup d'experts per analitzar la viabilitat d'aquest projecte. Ho ha confirmat aquest matí a la xarxa de comunicació local el president de la comunitat d'arregants d'aquest canal, Josep Maria Jové.
que tot i això s'ha mostrat convençut que el resultat de l'informe serà favorable. Jo estic convençut que l'informe que farà aquest comitè assessor serà favorable i donarà el discurs plàvol que el canal continuï endavant amb l'objectiu que s'havia projectat, que era, principalment, transformar aquestes finques de seca de la Bronja de Lleida en regalíu. Jo fa, aproximadament, uns 15 dies, que aquesta comissió, no vaig parlant amb ells, i es va explicar des del meu punt de vista, com era aquest projecte del canal Serrara de Ríguez.
Des que van començar les obres fa 10 anys el canal Sagarra Garrigues només rega 3.000 de les 70.000 hectàrees previstes. A Catalunya en els darrers 4 anys s'ha reduït el consum de les bosses de plàstic en mil milions d'unitats. Són dades que ha fet públices l'Agència de Residus, coincidint avui amb el Dia Internacional Lliure de Bosses. L'Agència destaca, però, que ha augmentat un 16% l'ús de bosses de plàstic en el comerç de proximitat, al contrari a les grans superfícies. S'utilitzen un 80% menys de bosses de plàstic que fa 4 anys.
Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimo. Segons han pogut saber els companys de ràdio Sabaderill, Javi Salamero és el nou entrenador de l'equip Arlaquinat. El tècnic que des de finals de juny ha exercit com a director esportiu del Girona serà presentat avui a dos quarts d'una del migdia en una roda de premsa. Tot això encara sense confirmar-se el nom del nou entrenador del Girona, que tot indica que serà Ricardo Rodríguez, actual tècnic de la selecció sub-17 de l'Aràbia Saudita.
Més qüestions. L'esport de base català veu amenaçat al seu futur per les inspeccions de treball. El Ministeri pretén que els clubs regularitzin la situació dels seus tècnics i monitors, donant-los d'alta a la seguretat. I això implica qualsevol col·laborador que rebi una compensació econòmica. Els esports catalans i els esports exigits es posen en risc. La continuïtat dels esports exigits des del volant a l'adiat els són inassumibles.
En futbol, aquest dimarts, els lucitants d'Andorra han patat a dos contra l'Streymur de les Illes Fèrue, en l'anada de la primera eliminatòria de la Lliga de Campions. La tornada jugarà el pròxim dimarts al camp de l'Streymur. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea. L'atur baixa en 32 persones al mes de juny a Sant Just. El mes passat va tancar amb 742 persones apuntades a les llistes d'ocupació, segons les dades del Ministeri de Treball. És el quart més consecutiu de descens de l'atur a Sant Just. El maig hi havia 774 aturats. La dada d'aquest juny contrasta notablement amb la d'aturats el mateix mes de l'any passat, quan només van trobar feina 4 persones
Hi havia un total de 796 aturats al nostre municipi. Aquest vespre es presentarà a l'edifici de les escoles el procés constituent. És una candidatura unitària al Parlament que vol promoure el procés que permeti als catalans decidir de forma democràtica i pacífica el model d'estat i de país que volen.
És una iniciativa impulsada per Arcadi i Lluiveras i tres aforcades i avui es presentarà a Sant Just en una trobada adreçada als ciutadans de Sant Just i d'Esplogues. El Procés Constituent ha redactat un manifest que vol promoure una nova plataforma unitària formada per diferents col·lectius i organitzacions a favor d'un canvi de model social. La trobada la conduirà Andreu Coll, membre del grup promotor central del Procés Constituent i serà a les 7 de la tarda a la sala polivalent de l'edifici de les escoles al carrer Montserrat.
I acabem recordant que Joan Margarit serà el poeta d'honor del 13è Festival de Poesia de Sant Cugat del Vallès. Segons publica Cugat.cat, l'edició d'enguany d'aquest festival homenatjarà la figura del poeta i veïda Sant Just. La cita literària tindrà lloc del 20 al 27 d'octubre. El Festival de Poesia de Sant Cugat donarà el tret de sortida amb la lectura dramatitzada de La veu d'un saxo en la boira, obra de Margarit. La dirigirà Carles Canut i intervindran, entre d'altres,
Jordi Buixaderas, Joan Pera i Ferran Frauca. El festival també comptarà amb l'espectacular, no era lluny ni difícil, el darrer puamari de l'autor. També hi participarà amb una altra actuació, l'actriu Sancu Gatenka, Emma Villarà. Segueu amb la representació dels meus poetes.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora. També els Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
time and time again. It's alright if I just stay asleep, cos I don't want to leave the comfort of this place. Cos there's a hunger longing to escape from the life I live when I'm awake.
So let's go there. Let's make our escape. Come on, let's go there. Let's ask can we stay? Can you take me higher? To a place where lies lie?
It helps me to appreciate those nights and those dreams. But, my friend, I'd sacrifice all those nights if I could make the earth and my dreams the same. The only difference is to let love replace
So let's go there. Let's make our escape. Come on, let's go there. Let's ask and we stay. Can you take me higher? To a place where life might seem?
So let's go there. Yeah, let's go there. Come on, let's go there.
Bona nit. Bona nit.
So high I'm strong enough To take these dreams and make them mine Can you take me higher? To a place where life might seem
Als 98.1 de l'FM tens tota la informació local, embollatents horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber què passa a Sant Just. Ràdio Desvern. Ens agrades tant tu. Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El Menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esbern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Just a l'estiu.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i llegim de concert o cinema. Ens agradaràs tant tu.
Just a l'estiu. En punt, un quart de dotze del migdia, la SES convoca el concurs fotogràfic 2013. L'edició d'aquest any té com a temes principals
l'excursionisme, la muntanya i la natura, i a més, les bases inclouen un premi especial sobre la temàtica gent a muntanya. Avui, per parlar-ne, per explicar més detalls d'aquest nou concurs fotogràfic de les SES, hem convidat el secretari de l'entitat, Jordi Gironès, bon dia. Hola, bon dia. Com estem? Bé, molt bé. Estem a punt per saber en què consistirà aquest any el concurs fotogràfic de les SES, aquesta nova edició,
Com acostuma a funcionar? Certament té bona resposta per part de la gent? Sí, normalment tenim un públic bastant decidu, o sigui, bastant fidel, i sempre ens movem a l'entorn de 25 a 30 concursants. Alguna vegada hem passat inclús de les xifres al 30, però estem estabilitzats en una xifra, això, entre 25 i 30. I acostumen a presentar tres fotos cadascuna o potser menys?
A veure, el màxim que es pot presentar són tres, però a vegades hi ha algú que n'ha presentat una només. Això es dona en pocs casos. La majoria presenten les tres fotografies pel concurs normal, més la del premi especial, que és una extra. Per tant, són quatre. Ara, després parlarem d'aquestes categories que tenim. Quina edició arriba aquest any al concurs fotogràfic? Doncs mira, vam començar, no he comptat els números, però vam començar el 98.
Tot i que sempre vull recordar que en la segona època de la CEES, que estem parlant de l'any 1947, del 47 al 49, hi van haver-hi concursos. El que passa és que es va estroncar perquè la CEES va acabar desapareixent en aquells moments.
Ara portem seguits des de l'any 98, que l'hem reiniciat. Molt bé. I com va sortir la idea de fer-lo? Hi ha molta tradició fotogràfica entre els socis de les CES? Sí, de fet, jo diria que va molt lligat. És a dir, la persona que li agrada la muntanya que fa excursionisme comporta ja que alguns d'ells portin la càmera. I ara, amb el tema digital, encara més, perquè és molt més fàcil fer fotografies. Llavors va començar l'any 98, que va començar arran de les matinals.
les excursions matinales de la CS que en fem un al mes, van decidir fer un premi de matinals. I aquest premi de fotografies de les matinals va acabar convertint-se en el concurs fotogràfic normal, no solament de matinal, sinó de qualsevol tipus de fotografia. Una cosa porta a l'altra i molt bé.
I ara, si passem a qüestions més pràctiques, quin tipus de fotos s'hi poden presentar? Només de muntanyes, oi? El tema és aquest? Sí, però és ampli, perquè fixa-t'hi que hi ha tres temes. Un és l'excursionisme, que això ja defineix un tipus d'excursió, que hi hagi algun element que és l'excursió.
el tema de muntanya, que encara ho amplia més, de dir escolta qualsevol cosa, i el tema de natura que hi ha és definitiu i que inclou des d'un ocellet fins a qualsevol cosa que tinguin en una natura. És a dir, és un tema ampli, hem anat ampliant-lo abans era més estricte, més muntanya exclusivament, ara l'hem ampliat amb la paraula natura i per tant això dona preu a que hi hagi molts tipus de fotografies diferents, tant d'excursió de gent caminant com de natura en si.
I de fet hi ha una categoria nova, una categoria temàtica gent a muntanya. En què consisteix això? Sí, consisteix en que fa tres anys vam decidir fer un premi especial que cada any canviaríem el lema, o sigui la temàtica. I aleshores doncs cada any busquem un tema i en aquest cas vam dir que fos gent a muntanya. Gent a muntanya, això ja sigui bastant definitiu el que està dient, aviam si la gent ho interpreta com cal, és que ha d'haver-hi gent. És a dir,
Hi ha gent a la muntanya. O un excursionista amb una posició determinada, caminant, contemplant... Però que hi hagi gent dins el marc de la muntanya. Una foto que vulgui optar a aquest premi ha d'adherir a alguna persona.
Això està clar. D'acord, perquè potser era més normal o era més habitual que la gent presentés fotos de paisatges o d'objectes de la natura i potser no sense algú allà humà. Per això estem dirigint aquest premi a això, a que el fotògraf es fixi en la gent que està a la muntanya, perquè surti la foto. Molt bé. I aquesta categoria és una categoria inèdita i després tenim la resta de categories, són quatre més. Una és la millor fotografia. Exacte.
També hi haurà millor col·lecció temàtica, que aquí haurien de presentar-se 3 fotografies. Aquesta si no hi ha 3 fotografies no es pot optar. És igual el tema oi? És igual el tema, simplement que un pot agafar i pot posar un tema que hi hagi una certa...
diguem-ne, temàtica visual igual amb les tres, això en el fons qui ho decidirà serà el jurat. És a dir, el jurat és qui interpretarà si aquell conjunt de tres fotos és un tema. Pot ser que un ho presenti, es pensi que allò per ell és un tema i la diferència entre les fotos fa que el jurat pensi que allò no és un tema, sinó que són tres temes o dos temes i un tema.
També tenim millor fotografia d'excursions organitzades per les Sees. Exacte, això és per premiar una mica el fet de dir la persona de les Sees que també tingui un premi una mica particular de dir si vas a fer una excursió de les Sees, una de les teves fotos que facis és per lligar el fet de promocionar que la gent vagi a caminar amb les Sees amb el tema. I l'última fotografia, l'última categoria volíem dir és la millor fotografia segons votació popular
entre els assistents al sopar de motxilla, que és allà on es decidirà aquesta votació popular. Això sempre ho fem allà, això agrada molt a la gent, la gent que ve al sopar de motxilla, que normalment són moltes persones, estem parlant de 100, sempre hi ha l'entorn de 100 persones al Pati del Rura, el que fem és que a l'exposició no donem a conèixer els guanyadors que ha decidit el jurat uns dies abans, això es guarda amb rigorós secret i a les 6 la gent no ho sap, i llavors la gent quan va a sopar abans
La votació no té res a veure amb el que ha vist el jurat.
És a dir, a vegades són diferents, a vegades sí. A vegades l'ull de la gent que potser no és tan experta com el jurat aquest, en qüestió aquest, que és més expert, òbviament.
doncs els trets són diferents d'alguna manera. I aquesta exposició, per poder votar-les, l'exposició s'inaugurarà quan? Abans del sopar de motxilla, evidentment, però... De fet, l'exposició s'inaugura després del sopar. És a dir, l'inauguració, d'alguna manera, la fem oficial al mateix moment del sopar. Perquè, esclar, llavors la gent ha de veure les fotos per poder votar. Per tant, aquell dia sobra.
i llavors fa la votació, i la votació ja queda tancada aquell dia. Aleshores, això és el dissabte, a partir del dilluns següent, la tenim 15 dies oberta pel públic en general, totes les tardes a l'Ateneu. Això pel que fa a les fotografies, ja hem parlat també de les categories que hi haurà, amb aquesta categoria nova de gent a muntanya.
Teniu ja algunes fotos presentades? La gent s'ha animat ja a presentar algunes o s'espera en l'últim moment? S'espera en l'últim moment. Aprofitant també potser l'estiu, d'alguna manera? Sí, també és molt lògic. La gent necessita una tranquil·litat, buscar inclús una foto que el millor no ha fet i vol fer, o inclús remenar les fotos que tens, perquè això les fotos poden ser de qualsevol any, és a dir, no estan restringides a l'última temporada. Però la gent sempre, realment, espera fer-ho la primera setmana de setembre, que és quan es recollen les fotos. I han de ser inèdites, això sí.
Han de ser inèdites, sí. Es poden fer alguna trampa però si la cacem doncs no voldria. Han de ser inèdites en el sentit que no poden haver estat presentades i ser guanyadores d'un concurs. I el jurat?
Aquest any qui avaluarà les fotografies per decidir quines són? Nosaltres encara ens hem de posar en contacte amb el jurat, que esperem que sí que es reiterin, que diguin que sí que continuen, simplement que fem un canvi. O sigui, diguem-ne, del jurat, normalment hi ha un company de la CS que es diu Toni Rullo,
Busquem gent que tingui a veure amb el món gràfic o amb el món fotogràfic, que tingui una certa relació. I amb la muntanya, també. I amb la muntanya, també, exacte. Llavors hi ha el Toni Rollo, com deia, i el Josep Raquena, que era el que havia estat director d'Anagràfic, ara va pel seu compte, però ell també té criteris.
Després hi ha la Carme Malaret, que ja prou la coneixem des de Sant Just, amb els seus criteris artístics. Després hi ha un casiu Joan Porredón, que aquest és un menys conegut al poble, però és un treballador de TV3 que també està en el món gràfic.
I després, aquest any, anem fent canvis, i aquest any fem un canvi dintre l'agrupació fotogràfica. L'agrupació fotogràfica l'any anterior vam decidir que un dels membres del jurat fos de l'agrupació fotogràfica fent una custèmina entre entitats. I va haver-hi el Josep Pernau. Aquest any volem canviar perquè la idea és anar canviant. Aquest any, però també de l'Associació Fotogràfica, vindrà un altre company que es diu Joan Benassant. Aquests són els cinc membres del jurat. Anirà variant tot, la GAT.
I una altra cosa que no hem comentat és en les categories els diferents premis a banda del goig potser o el reconeixement que la teva fotografia sigui la millor en alguna categoria també hi ha premis en metàl·lic que són al voltant d'uns 150 euros es mouen? Sí, de fet l'únic que destaquem més és el de la millor fotografia que li donem 200 euros i després els segon premi són 150, la col·lecció temàtica 150, la millor fotografia de premis especial 150,
La de la C és 150 i ja està. I el popular també és 150. A 150 tot, excepte la millor foto que li donem 200. Són 200 euros. I encara hi ha temps per presentar aquestes fotos? Aquestes fotos poden presentar qualsevol moment a partir d'ara, però la setmana clau, que la gent ja et diu com sempre fa al final, és la primera setmana de setembre. És a dir, l'últim dia serà l'últim divendres de la primera setmana de setembre.
que és si no tinc mal entès el dia 6. El dia 6, exacte. Esperarem fins a les 9 del vespre per poder recollir fotos aquell dia. D'acord. El local de les EES? Sí. I també es poden presentar a la secretària de la Teneu? Sí, a la secretària de la Teneu es poden presentar quan vulguin. Molt bé. Sempre llegint les bases. És a dir, el que recomanem a la gent, sobretot, que llegir bé les bases perquè s'ha d'adaptar al que diuen el format. El format és molt important perquè a vegades hi ha gent que no ens el porta bé.
i això pot ser motiu per desqualificar-la, perquè nosaltres no podem estar arreglant la foto perquè no l'ha portat bé. Això ho posa a les bases, les bases les teniu tothom al web de l'ACEAS, allà punxant on posa bases, les podeu trobar, però recordant-ho, la idea és que les fotografies no poden passar de 27x37, no poden passar d'aquesta mida, i han d'estar dintre d'una cartolina blanca de 30x40, que poden ser
formant part de la mateixa foto amb un marc de color blanc o la foto i enganxada amb una cartolina blanca en pega de darrere. Qualsevol de dues coses però la cartolina 30x40 i la foto màxim 27x37. Molt important. Important aquests requisits que com dèiem trobareu al web de les CEAS. Avui volíem parlar d'aquest concurs fotogràfic de les CEAS que ja porta molts anys.
convocant-se aquí a Sant Just. Aquest any, recordem, els temes són l'excursionisme, la muntanya i la natura, i encara teniu temps per presentar les vostres imatges, si voleu participar-hi, fins al 6 de setembre. I avui hem convidat just a l'estiu el Jordi Gironès, el secretari de l'entitat, per parlar-ne. Moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres. Molt bé, gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia.
Just a l'estil. Just a l'estil.
So lately you've been wondering Who will be there to take my place When I'm gone you'll need love To light the shadows on your face If I pray to wish I fall
And fall upon us all That between sand and stone Could you make it on your own? If I could, then I would I'll go wherever you will go We'll apply or download I'll go
I'll find out a way to make it back someday. To want you, to guide you through the darkest of your days. If a great wave shall fall and fall upon us.
I'll go wherever you go, we'll fight.
Just quite how my life and love might still go on In your heart, in your mind, I'll stay with you
Doncs amb el decolling i aquesta bonica peça anomenada Wherever you will go, arribem al punt de dos quarts de dotze del matí amb una temperatura de 24 graus a Sant Just però amb xafogor, 74% d'humitat al nostre municipi, o sigui que si has de sortir ara mateix de casa, no t'abriguis massa perquè la xafogor és marcada tot i que el termòmetre només marqui 24 graus. Nosaltres continuem amb tu, amb la música, amb diferents espais, amb una programació refrescant i estiguem que
que us acompanyarà cada dia aquest mes de juliol aquí, als 98.1 de l'FM, a Ràdio Desvern. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caràcter amb els de Segundesso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Ens agrades tant tu.
I aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar de cuina amb la Carme Amador. Bon dia Carme, què tal? Bé, de conèixer una nova recepta. Jo soc anti-istiu. M'agrada l'estiu per la llum. Però la calor et fa mandra de vino, no? Passo fatal. Però bé, és el que toca, no puc canviar res. Avui farem un plat difícil perquè als nanos, no sé per què, no els agrada, que són els llegums.
Ja, és veritat. Tenen mala fama, no? Tenen mala fama. A mi m'agraden molt, en general. I si pot ser freds, cuits ja els deixa refredar, perquè millor amb un plat... Estufat potser és més complicat. Estufat potser és més complicat. Però agafem una bona manida. Agafem escarola... Sí, rúcula, no? Rúcula, carola i ja no en sortia.
Agafem l'escarola, l'enciam, ho tallem bé, ho rentem, això ja per descomptat. Agafem tomàquets d'aquest xherri, que ja sempre dic que fan molt maco però no tenen gust de res, però estan bé, són simpàtics per menjar. Agafeu una llauna de tonyina, l'escorreu a l'oli.
Les conserves d'aquest país en general d'Espanya estan ben fetes. Són les conserves que més prestigi tenen. Això amb un New York Times d'aquests va sortir. És a dir que l'oli de la llauna ens pot servir per amanir. Sí, però si no voleu, allò ja tenim l'amanida rentada, la posem en un bol.
Si no hi voleu posar gaire sal, perquè encara estem amb la tonteria aquesta del biquini de l'estiu, podeu posar, que a mi em donen molt bons resultats, la llimona. Ah, molt bé. Mira. La llimona amb oli. I doncs de veritat que... Doncs pot ser una alternativa. Les persones com jo que hem de mirar una miqueta el tema de la sal, perquè reten líquids, tot aquestes coses, que és veritat, a més. Si no voleu posar sal, podeu compensar-ho amb pebre i oli.
La tonyina, els cigrons, una miqueta de fruit secs, tot el que trobeu, totes les coses que vulgueu posar en una amanida, us remaneu bé la tonyina que es noti. Que sigui generosa. No, que dos llaunetes per quatre persones i està bé. I llavors els cigrons. I quan ja ho teniu tot això a punt, ho tireu dintre de l'amanida. Perquè l'amanida s'oxida en seguida.
Saps el que vull dir? Sí, sí, que s'ha d'actuar el moment, no? Jo la manida, després de netejar-la, encara que sigui per una persona sola, saps el que faig? La deixo un rato amb aigua, amb gel. Ah, sí? Si a vegades tens un enciam a casa que està una miqueta així de tres dies, el poses amb cobitos de gel amb aigua. I es refa en seguida. Llavors en seguida ho treus l'aigua, la talles, l'enciam i la verdura.
i les caroles i totes les verdures fresques, he un consell. S'ha de tallar amb les mans, no amb gabinets, perquè s'oxiden. Això m'ho han dit fa poc, també. Ah, sí? Mira que bé. Allò s'estalla a l'ancià... No sabia, eh? Sí, sí. És que, veiam, són cossos vius, eh? Experiència, exacte. Sí, sí. Llavors, sí, ho poseu en una safata, ben fresqueta a la manida, i tireu tot això. I, sobretot, un bon tros, bon plat de cigrons.
Passats amb aquesta amanida, amb la tonyina i els nanos almenys en la merda gust. Perfecte, molt bé Carme. M'he enroullat una miqueta però és una amanida de cigrons amb tonyina i totes les amanides que trobeu. Doncs moltes gràcies i que vagi bé, bon dia.
When your world is full of strange arrangements And gravity won't pull you through You know you're missing out on something Well, that something depends on you All I'm saying It takes a lot to love you All I'm doing You know it's true All I mean now
When the girl has let you out on the page
Your reason for living is your reason for leaving. Don't ask me what it means. I don't know the answer to that question. If I knew, I would tell you. What's the look? Look for your information. Is this one thing, the one thing that still holds true?
No, no, no.
If you judge a book by the cover Then you judge the look by the lover I hope you'll soon recover Me I go from one extreme to another And all my friends just might ask me They say, Martin, maybe one day you'll find true love And I say, maybe There must be a solution to the one thing, the one thing
Doncs rondava l'any 1982 quan els ABC van fer aquesta història que es deia... Look of Love, una bonica peça que compartíem amb tu des del just a l'estiu.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Els 98.1 de l'FM tens tota la informació local, embollatents horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber què passa a Sant Just. Ràdio d'Esvern. Ens agrades tant tu.
Doncs no marxem dels anys 80, però amb una versió que s'ha fet aquest 2013. Ells es fan dir Jack Holiday i Mike Candice, i ens porten The Riddle Anthem, una cançó originària de Nick Kershaw, i que ara aquest 2013 torna, després d'uns quants anys, a un calaix.
Mere tree by a river there's a hole in the ground Where an old man of Aaron goes around and around And his mind is a beacon in the fate of the night For a strange kind of passion there's a wrong and a right Mere tree by a river there's a hole in the ground
Música. Música.
A dintre ser no n'he pogut puc.
I aquesta hora, com cada dimecres, parlem d'astronomia amb l'Oriol Ricat. Aquí tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Oriol. Hola, molt bon dia. Avui parlem d'astronomia i, de fet, parlem d'un tema que vaig llegir fa pocs dies al 324.cat sobre una esteroide
de 10 metres no registrat pels radars que fregava la Terra i vaig pensar que era un tema curiós i com que de vegades potser el fet de llegir-ho en un lloc no directament específic fa pensar que potser desperta l'interès de més gent o si més no doncs era un tema més tractat pel gran públic i que podies explicar-nos una mica què volia dir ben bé aquest asteroide que implicava.
Aquest és l'esteroide LR6. La sorpresa venia que era un esteroide relativament gran.
És poquet. És molt a prop.
El sistema solar és molt gran. Després que es va formar el sistema solar, encara han quedat molts amahons sense enganxar en cap planeta.
El que és important és que no hi hagi un terratrèmol. Són inestables.
El que tenim és una sèrie d'esteroides que estan estat catalogats, que se'n diuen NEOS, de Near Earth Objects. Són objectes que passen molt a prop de la Terra, tal com diu el nom, i que alguns d'ells podria ser que impactessin amb la Terra.
Això ha passat tota la vida des que el sistema solar es va formar.
Un d'aquests objectes que va caure a Rússia i que va fer unes forces d'explosions, tot i que no va caure a terra, va fer unes ondes expansives que va fer unes tastrosses.
És normal que entrin a la Terra objectes d'aquest tipus. S'ha calculat que cada any poden entrar unes 40.000 tonelades de roques. Això és molt.
Si cauen a la terra, tenim possibilitats que caiguin en un lloc desert.
De totes maneres, el perill hi és. Amb això que volia fer, volia acabar de comentar el tema aquest de la perillositat. Sí, fa 65 milions d'anys, un asteroide va caure i se suposa que va ser el que va originar l'extinció dels dinosaures. Això podria passar avui en dia? Home, podria passar. Tenim asteroides grans. Per tant, si arriba a passar, s'acaba aquesta era, no, també?
Si hi hagués un posem de dos o tres quilòmetres de gran àrea,
Si caigués al mar molt a prop de la costa dels Estats Units
S'han fet estudis. La NASA té un programa per detectar tot aquest tipus d'esteroides que passen a prop de la Terra. Fins d'aquí 200 anys no n'hi ha cap que passi molt a prop.
És un esteròidi de 600 metres. És gran però no tant. Fa una setmana es va passar un que tenia un nom complicat.
El que vam poder detectar amb radars,
Aquest esteroide té una lluna d'uns 600 metres.
Sempre tenim el perill que una roca d'aquesta pugui xocar amb la Terra. El que estaria bé és aquest programa de la NASA, que detecta tots els possibles que puguin impactar. Per tant, tenim-los catalogats. I si algun dia algun d'aquests passa molt a prop i hi ha moltes opcions que toqui la Terra... Què es pot fer? Avui en dia, poca cosa, perquè hi ha una opció... Es pot detectar, però és complicat, no?
No sé si seria millor que la cura.
Si no hi hagués una zona reduïda, s'incrementaria. Si hi hagués una zona reduïda,
Si poséssim motors d'aquests iònics que poden funcionar a poca potència, podria desviar-lo suficient.
Si la gent es vol fer una idea del que passa a prop de la Terra, hi ha un parell de Twitter.
Un tuit que cada vegada que un d'aquests objectes passa a prop de la Terra.
És un esterot que té 65.000 milles de distància.
No és una distància, sinó unes unitats astronòmiques.
La intensitat és alta. No hi ha res més que tenir-ho posat.
L'altre, 64, que és bastant lluny, i l'altre, 25. Sempre n'hi ha algun que passa més a prop de la Terra, et diu com és de gran, quina velocitat relativa porta amb la Terra i, per tant, quina energia... Quina explosió faria, per exemple? N'hi ha un que és molt més gran, però només faria 5 gigatons, en canvi, altres de més petits només farien 800 kilotons. Això seria la força d'una explosió nuclear. Però, bueno...
Si la gent es posa aquest tuit veurà que cada dia tenim visitants i tenim pedres que ens passen per sobre els caps. Curiós, doncs descobrir-ho també i saber què és el que passa a fora de la Terra. Avui ho hem descobert una mica més amb l'Oriol Ricard del Grup Astronòmic d'Esvern. Com cada dimecres parlem de qüestions vinculades amb el món de l'astronomia. Gràcies, Oriol. Molt bé, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia.
Estàs escoltant just a l'estima.
I say, oh, you either got it or you don't. You either stand or you fall. When your will is broken, when it slips from your hands, when there's no time for joking, there's hope.
No, no, no.
I can see you, another bridge, that I made, from my body, I can show you, a place, God knows, he should know.
Doncs aquí teníeu aquesta bonica peça de Nelly Fortado des de l'any 2006 i des d'un àlbum anomenat Loose ens portava aquesta cançó que portava per títol, portava, portava, Say It Right. 3 minuts, 2 minuts més exactes i arribem al punt de les 12. Nosaltres després de les notícies tornem amb molta més activitat aquí al Just a l'Estiu. Fins ara mateix. Just a l'Estiu.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcter amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Als 98.1 de l'FM, tens tota la informació local, embolladents horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber què passa a Sant Just. Ràdio d'Esvern. Ens agrada estar amb tu. Smooth Jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Ara escoltes ràdio d'Esfer
Sintonitzes l'àdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just, 48.1. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador, el president de la Generalitat. A carta, Mariano Rajoy amb la petició perquè Catalunya faci una consulta sobiranista abans que s'acabi aquest mes de juliol. Mas acaba de fer l'anunci durant la sessió de control. El president de la Generalitat que s'ha fet fins fa només uns minuts al Parlament de Catalunya, Albert García, bon dia. Bon dia, Artur Mas, ha explicat que abans que acabi l'actual període de sessions, és a dir, abans de final de mes farà arribar la petició, forma la Mariano Rajoy per convocar la consulta sobiranista.
ho ha anunciat en resposta a la diputada d'Esquerra, Marta Rovira. Mas adjuntarà a la carta el primer informe del Consell Assessor sobre la transició nacional, sobre les possibles vies per fer la consulta, un informe que s'ha de fer públic en els dies vinent. Així mateix, també adjuntarà les primeres conclusions del pacte nacional pel dret a decidir. Amb tot això, crec que és el moment d'adreçar-se, d'aquesta manera més formal, al president del govern espanyol. Però fem-ho quan tinguem totes les bateries carregades. I ens falten poques setmanes per tenir-les totes.
Tant jo els demano que s'entengui que aquest mes de juliol és el moment clau per poder fer aquesta petició amb tot aquest bagatge que és el producte i el fruit de la feina que hem estat fent durant sis mesos. Massa de sobrellat que quan es va reunir amb Mariano Rajoy al març ja li va traslladar que calia diàleg i nausessió. Segons el president català estan esperant la resposta del govern central si bé hi ha temes que no es poden explicar.
Ha demanat encara als Mossos d'Esquadra que facin un seguiment al violador de l'Eixample quan surti demà de la presó. El conseller d'Interior, però, ha dit que és molt probable que la Fiscalia ordeni la vigilància d'Alejandro Martínez Singul. Ramon Espedalén no creu que sigui una vigilància invasiva.
En cap cas estaríem parlant de vigilància invasiva, no estaríem parlant d'això per la tipologia, doncs perquè aquesta persona comparteix, insisteixo, la condemna, però sí, aquesta cautela sí que és el cas que se'ns ha indicat i que creiem que això serà fisc, però en qualsevol cas no em pertoquen a mi avançar-me en els apuntejaments.
L'anomenat segon violador de l'Eixample s'ha submès de forma voluntària a una castració química a la presó, però fonts judicials admeten que encara no està rehabilitat i, per tant, podria reincidir. De fet, ja va intentar violar un adolescent, l'any 2009, després de complir una condemna de 16 anys a la presó.
L'alcalde de Biel, Àlex Moga, assegura que les pèrdues provocades pels aiguats a la Vall d'Aran ara fa dues setmanes freguen els 100 milions d'euros. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Moga ha avançat aquesta xifra i ha demanat un pla de xoc per a particulars empreses i també ajuntaments. Les institucions sabeu el finançament local que tenim, sabeu les dificultats que passem davant de tot això, i nosaltres hem de fer fora multitud d'espeses, multitud d'infraestructures locals que no se'n farà càrrec ningú.
El govern català va aprovar ahir ja una primera línia de juts de 5 milions d'euros.
en aquest cas per fer front urgent a les obres a carreteres malmeses per les inundacions. La companyia d'Electricitat Andesa ha reforçat la seguretat de la subestació elèctrica de Castellet i Lagurnal a l'Alpanadès. Aquesta intervenció ajudarà a prevenir els incendis aquest estiu i millorarà el servei a 56.000 abonats. Radiu i La Franca, Anna Ballonesta, bon dia. Bon dia. Els treballs també suposen una prevenció contra els incendis, ja que s'ha recoberta el cablejat amb pintures que el protegeixen del foc
i s'han col·locat portes tallafocs. Aquesta millora beneficia un total de 14 municipis entre l'Al i el Baix Panadès, entre ells Castellet, Vallvell, l'Avisbal, Calafell, Albendrell o Cunit. A banda de prevenir els incendis, la intervenció en la subestació també suposarà una millora en el servei dels clients, ja que s'incrementa la qualitat i la continuïtat. Els treballs d'adequació, que han suposat una inversió de 20.000 euros, els ha portat íntegrament la companyia.
Esports en xarxa. Bon dia, us parlo Arnau Memo. Segons han pogut saber els companys de Ràdio Sabadell, Javi Salamero és el nou entrenador de l'equip Arla Quinat, del qual assumirà totes les responsabilitats esportives. El tècnic que des de finals de juny ha exercit com a director esportiu del Girona serà presentat avui a dos quarts d'una en una roda de premsa. Escoltem a Salamero tot just fa 10 dies.
Per què Girona sí i Sabadell no? Si t'havies reunit amb ell i tenies oferta al cinc de la taula. T'haig de dir que ara mateix hi ha hagut contactes amb diferents entitats, no només Sabadell, però si Girona, Sabadell... Aquestes dues entitats han sigut les que més han manifestat la voluntat que continuïs.
I jo en el seu dia quan me'n vaig a convidar vaig dir que jo mai diria un no al Girona i una prova més que estic aquí i orgullós d'això és que continuo dient-ho. També en futbol explicar-vos que el jugador del Barça, Bojan Kerkic, és cada hora que passa més a prop de fitxar pel Betis. Segons ha pogut saber, la xarxa de comunicació local al davanter de l'Iñola li atrau molt la proposta del Club Andalús perquè el tècnic PPM li garanteix continuïtat.
A més a més a les tres parts els interessa un trasparts per qüestions econòmiques i esportives. A part d'aquesta oferta avui en té sobre la taula les propostes de dos clubs més de la lliga espanyola i de cinc equips europeus. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. L'excursionisme, l'anar a muntanya i la natura són els temes del concurs fotogràfic 2013 de les Seas. L'entitat excursionista convoca de nou aquest cert amant que en guanyi inclou una categoria nova a gent a muntanya. Consisteix en que les fotos aparegui alguna persona o algun grup de persones en un entorn muntanyenc o excursionista. Les imatges s'han d'ajustar estrictament al format que marquen les bases del concurs perquè qualsevol diferència pot suposar la desqualificació de la foto.
Les imatges s'han de lliurar fins al 6 de setembre a local de les Sees, a l'Ataneu, o bé a la Secretariat de l'Ataneu. Durant el sopar de motxilla de l'entitat el 14 de setembre es farà la votació popular i el lliurament de premis a les imatges guanyadores. Més qüestions. Les sortides d'estiu del Casal de Joves són les activitats més populars aquest juliol entre els joves de Sant Just.
Aquest divendres, per exemple, s'espera que vagin al Parc d'Atraccions del Tibidabo una trentena de nois i noies, juntament amb els quatre treballadors del Casal, i per la setmana passada es van haver d'ampliar inscripcions per anar jugant la Zertac durant tot un matí, fins arribar a les 31 persones. Aquest divendres es fa aquesta sortida al Tibidabo per un preu de 10 euros, adreçada sobretot a joves de 12 a 18 anys. I a banda d'aquestes sortides d'estiu fora de l'equipament, el Casal també ha organitzat cursos i tallers a dins, com ara cursos de cuina, de grafitti i de cinema, que són els que més estan triomfant,
I també s'han programat cursos de customització de roba, d'aerís, de creació teatral, de coreografia i de sensual dance. També hi haurà un curs d'introducció a la creació d'instruments electrònics i una altra de reparació de bicicletes. I un últim punt per recordar-vos que aquest vespre es presentarà a l'edifici de les escoles el Procés Constituent.
És una candidatura unitària al Parlament que vol promoure el procés que permeti als catalans i catalanes decidir de forma democràtica i pacífica el model d'estat i de país que volen. És una iniciativa impulsada per Arcadi Oliveras i tres aforcades i avui es presentarà a Sant Just en aquesta trobada adreçada als ciutadans de Sant Just i d'Esplugàs. Tindrà lloc a les 7 de la tarda a la sala polivalent de les escoles al carrer Montserrat i la conduirà Andreu Coll, membre del grup promotor central del procés constituent.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar d'informats. Que vagi bé, molt bon dia.
És màgic. És màgic.
És màgic. Oh, oh, oh. The summer is magic. You have to imagine, imagine. Oh, oh, oh. The summer is magic. The summer is magic. You know the summer is magic. We need to get at it. Your face is so beautiful, beautiful.
No. No.
Doncs aquí teníeu aquesta bonica peça d'aquest 2013, The Summer is Magic, amb la veu de Nietzsche, se l'ha de dir així, i el raper ADM, una història que sona aquest estiu 2013 que volíem compartir amb tots vosaltres que ens escolteu a través dels 98.1 de la freqüència modulada. Aquest estiu torna l'Aludoteca d'Aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits.
Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses de llocs més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelasaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del Trambaix. T'hi esperem!
Museu Àcbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Som dilluns de pas que, com cada any,
per fill gran. No és igual que altres vegades el que vull no serà taula però tothom hi pensa de tant en tant. Tres canalles costen de pujar ningú no perdona i metge el banc
Després de la feina a casa fas neteja a quina escala del bloc contravall al teu educat. I avui, avui torna a ser dissabte t'obriran la porta o la canvà et faràs la porta.
No me n'ho et pregunta perquè encara no hi ha pare. Quan surts i tornes a casa algú se'ls gavis. Si no hi ha fa que no te m'haguis d'estirotar. La vida és bonica però a vegades complicada. Pensa vals
però es tapar. Però com sempre es va deixar enredar. Quan va sentir la condemna, li va caure a una terra que llargs es faran aquests quatre anys. Les passen els dies, ja és Nadal,
els petits esperen el regal. Dels carrers la gent et mira i et saluden amb somriures d'on treus tantes forces per no plorar. I algú li torna a ser dissabte
Tu obriràs la porta o la campanya, et faràs la porta que s'aprima, o un minut preguta perquè encara no hi ha pare.
i tornes a casa, pel gust dels seus llavis. Fins i tot fa que no te m'haguis estimatar. La vida és bonica però a vegades complicada.
i torna a ser dissabte. Tu obriràs la porta, volo canviar, per fer-te soporta, ja soc primà. Volem anul·lar-te, perquè encara no hi ha el pare. Quan surts i tornes a casa,
Trots de cançó dels Pets, des d'un èlbum que es deia Sol, com el que tenim avui a sobre nostre, aquí a casa nostra. La vida és bonica, però a vegades complicada.
I si volem, podem seguir la recomanació d'aquests que ens diuen Happy. Són els Gold Flames. A les coses lletges, a les coses que no són agradables, bona cara. Doncs és una mica el que intenten dir aquests. Aquest 2013 per aquest estiu refrescant que us oferim des de Ràdio Desvern, els 98.1 de la FM.
I m'agradaria veure-la.
Life is better if you smile Don't be sad, it's gonna be alright You gotta be happy, happy Everybody be happy, happy
You gotta be happy, happy. Everybody be happy, happy. You gotta be happy, happy. Everybody be happy, happy.
Fins aquí el vídeo.
Everybody be happy. Everybody be happy. Everybody be happy. Everybody be happy. Everybody be happy. Everybody be happy. Everybody be happy. Everybody be happy. Everybody be happy.
Els 98.1 de l'FM tens tota la informació local, embollatents horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber què passa a Sant Just. Ràdio d'Esvern. Ens agrada estar amb tu.
Un moment doncs per parlar ara com cada quinze dies, en principi, de ciutats o de la volta al món a través de la cultura amb la Irene Pujadas. Bon dia Irene, què tal? Bon dia Carme. Avui ens n'anem a Dublín. Exacte, ens n'anem a Dublín, que bé, si ens vols introduir així una miqueta musicalment, Carme, per posar-nos allò... en context.
As I was going over the far-fake hairy mountains, I met with Captain Farrell and his money he was counting. I first produced me pistol and I then produced me raker. Take, stand and deliver, for you are a bold deceiver. Mush-a-ring-a-doodle-da, why call it a yo?
Encena que estic a dir directament, doncs ens situem en terres irlandeses. Molt folclòric, exacte. Bé, comencem amb les dades aquestes així... Bàsiques, no?, una mica de context directe, per si algú pensa doncs que no sap ben bé on cau Dublín. Que esperem que no passi, però bé. Dublín és la capital d'Islàndia i té una població de mig milió d'habitants, tot i que l'àrea metropolitana compta amb un milió, 120.000 habitants, que vol dir que no és gaire gran, de fet,
que és la ciutat més gran d'Islàndia. La ciutat va ser fundada al 841, ni més ni menys, cap als Vikings, que la van crear com a base militar i centre de comerç dels clavos. No és un origen gaire digne, però bé.
i així com a dades, una mica anades del temps, del 841 passen directament al 1922 en què Dublín va esdevenir la capital de l'estat lliure irlandès i després la República d'Irlanda. És a dir que els britànics van acceptar la independència d'Irlanda i aquesta va començar a existir oficialment com a tal, després de molt temps, de molts problemes i aquestes coses. El nom. El nom de Dublín és un derivat de l'islandès Dublín, així separat, que significa llacuna negra i que es referia
a la llacuna que es formava per l'estancament del riu Pòdol abans de desembocar en el riu Lífip, llacuna que va mantenir-se fins al 1700 i va ser canalitzada després per temes de que la ciutat havia de créixer i totes aquestes mandangues.
Els normants quan estaven per allà van carregar-se la separació, van ajuntar el nom i tenim Devilin o Dublin, que és el que coneixem ara. Molt bé, doncs no sé si es coneix massa l'origen del nom, per tant també ens hem situat del tot en saber l'origen del nom actual de la ciutat.
Aquesta noia que estem sentint és la Kathy Davey, que és una cantant irlandesa. Per canviar una mica la matèria, no només sentir la música tradicional i també introduir-nos a l'actualitat. Sí, sí. Si no, seria una mica injust. Què més ens expliques de Dublin?
Sí, molt ràpid. Alguns dels edificis més coneguts de Dublín són el Trinity College, que és la famosa universitat on ha estudiat molta gent famosa i totes aquestes històries, i el Castelli, que és una mena de cosa immensa, no? Jo quan vaig anar-hi em vaig quedar molt, molt, molt encantada amb l'Irish Film Institute. És un cinema, vull dir. Va ser com la Filmoteca de Catalunya, però a l'irlandès.
Però l'edifici és preciós i era un lloc molt acollidor. Segurament si anàvem a Dublín no aniríeu al cinema, però... Ens l'hauríem d'apuntar. Sí, a mi la veritat és que és el que m'agrada més. La ciutat de Dublín em va agradar, però vaig anar amb unes expectatives molt altes, però bé, és una ciutat bonicota, ben bonicota. Hi ha uns voltants preciosos, l'Anna és... És d'aquestes persones que sempre hi plou, no?
Sí, sí, clar, clar. Però, bueno, llavors també és frondositat. També és frondositat, sí, sí. Exacte, aquestes coses. Aquí no ens plou, però s'acaba, eh. Molt bé, Irene. Doncs hem entrat ja en les dades bàsiques i ara el que fem és entrar directament, no? Ara sí, amb la cultura. Exacte. I ens portes avui en llibre de James Joyce. Sí, perquè vull dir...
Començarem l'apartat literari per parlar d'un dels grans il·lustres dublinesos, que no podia ser menys, que és James Joyce. Joyce va néixer i va créixer a Dublín i va estudiar no al Trinity, sinó a l'University College, que és de la mateixa ciutat. Tot i que va passar la major part de la seva vida fora de Dublín, com a mínim a nivell literari, va tornar molts cops, sobretot en aquest gran recull de comptes superconegut, que és els dublinesos. Es va publicar el 1914, tot i que Joyce l'havia escrit 30.000 anys abans,
És una mena d'història molt llarga, que es veu que va tenir 30.000 problemes per editar-lo. Però en tot cas, l'objectiu de Joyce era retratar una mica l'ambient de Dublín i el caràcter dels dublinesos. Llavors, clar, l'època en què ell va començar a escriure el llibre era just com els anys abans de la independència, i eren anys com de molta pressió, moltes tensions, molts dubtes, llavors... I bé, jo tinc una gran teoria sobre com afecta el clima en les persones.
I allà passava, segurament, vols dir? Sí, crec que tots els contes són així com molt grisos, molt així de coses estranyes que passen, i molt de com es coneixen els personatges a si mateixos, i llavors... Molt d'introspecció d'un dia de pluja. Sí, sí. Llavors, exacte, exacte, total i absolut. I la imatge que jo us oferiré de la classe mitjaner baixa no és com dolça i alegre, sinó més aviat d'una ciutat plujosa i grisa i uns habitants que es comporten tal com la ciutat està, una mica.
però és molt bo, està molt ben escrit, i és famós sobretot per les epifanies, que són una mena de moments en què jo és com retratava com els personatges entenien coses de sobte, allò que s'atapareix la llum, doncs a la majoria de comptes hi ha com aquest moment en què un personatge de sobte ho entén tot i... Veu la llum. Exacte. I, bueno, això està molt ben escrit. És dense, eh?, vull dir que s'hi ha d'entrar també... Jo només me n'he llegit un, així, no puc jutjar gaire, però sé que vaig dir...
Déu-n'hi-do, no són comptes de llegir-te al metro, segurament. No, no, no. Jo vaig cometre el gran error d'intentar-me'l llegir en anglès, perquè vaig dir que anés a llegir en anglès, però no, clar, va ser una gran tonteria, me'l vaig comprar i després a la biblioteca el vaig agafar en català perquè vaig pensar que no faria res de bo. Ja en tindrem prou, exacte. En tot cas, aquest és segurament un dels millors llibres que ha de llegir si es va a Dublín, per allò de la conya de llegir-te coses del lloc, però justament a Dublín, i allà hi tenim molts altres escriptes il·lustres, premis nobles i històries com ara
Oscar Wilde, Beckett, George Bernard Shaw o William Butler Yeats. És una ciutat que a nivell literari té potencial. I amb aquest canvi de to passem ara a l'àmbit cinematogràfic. Sí, passem a l'àmbit cinematogràfic i segurament aquesta banda sonora us sona d'una pel·lícula així molt coneguda, molt maca.
molt d'estàtus agafadets, que és Wands, que passa a Dublín i que en tendreja tothom. I a mi em va agradar molt, però també he pensat que era una pel·lícula molt i molt coneguda. I bé, el que us vull recomanar de fet és un altre, que és Veronica Guerin, que si voleu posar el tràiler. Doncs vinga, així entrem directament per saber de què d'aquesta pel·lícula.
Algunes històries que poden canviar el món, no? És el que llegim, també, a través d'aquesta història, que ja veiem que és intrigant, no?, d'alguna manera, i que se situa, doncs, a Dublín. Sí, sí, sí. No sé si la coneixereu. De fet, va ser un hit bastant gros, de fa uns quants anys,
La pel·lícula està molt bé i il·lustra els problemes amb les drogues que va haver a Dublín durant els últims 30 anys del segle XX. Veronica Guerin era una persona de carniosos, era una senyora de veritat. Tot estava basat en una història real. Ella era una periodista que treballava pel Sunday Independent i que va començar a investigar i escriure sobre el tràfic de drogues a Dublín. Va començar a ficar-se en matèria.
Va començar com escrivint quatre articles tontos, va començar a posar-s'hi bé, a posar-s'hi bé, a posar-s'hi bé, va començar a rebre amenaça i no els va fer gaire cas i tal i qual i finalment va ser assassinada el 26 de juny del 96. Mentre conduïa per una carretera, va passar una moto pel costat i la va matar. I és com una mena de tribut a aquesta dona
De fet, quan vaig veure la pel·lícula no ho sabia, que Dublín no hi hagués tant problemes amb les drogues i tal, però ara tampoc no sé com està actualment el tema, però ni que sigui durant els anys 80 i tal, que va ser quan aquesta dona... Una època dura també de tota Europa i potser... Sí, exacte. De fet, sí. Però en tot cas, la pel·lícula està molt bé per saber qui era aquesta dona i per saber una mica sobre aquest menú. Molt bé, doncs és aquest Verónica Berín.
La podem trobar fàcilment, suposo.
I ara ens està avançant una de les propostes musicals que tens a l'hora de parlar de Dublín. Exacte, això és el que hem sentit al principi, que és així molt folclòric i tradicional, però em faria gràcia parlar-ne perquè em sembla com la personificació de tots els tòpics que nosaltres tenim sobre Dublín i sobre Islànda. Són The Dubliners, com no podia de ser d'altra manera, i és una d'aquestes típiques bandes de folc tradicional que van començar tocant informalment als pubs i han continuat tota la vida tocant informalment els pubs a Dublín.
Es van formar així en sèrio l'any 1962 i van començar dient-se The Ronnie Drew Folk Club i van canviar-se el nom per fer-se publicitat gràcies a la novel·la de Joyce, que dic els tontos també, van veure que s'havia publicat The Dubliners i van dir aquesta és la nostra i van apuntar-s'hi. I bé, el seu èxit, com no podia ser menys, es titula Seven Drunken Nights i totes les seves lletres són així,
les nostres nits al bar i la frondositat d'Irlanda i tot així. Una altra manera de viure-ho, no? Sobretot de viure a Dublín diferent. Sí, sí. Però per fugir una miqueta del tòpic, l'altre... Us volia recomanar un altre grup, així, dublinès, que se'n va una mica d'aquest tòpic de la cervesa i la germanó.
i la música tradicional, no? Sí, perquè tampoc, no sé, hi ha altres coses, no? I us vull reclamar un noi dublinès que s'allunya, doncs, de tot això, aquestes coses, i fa coses com més tranquil·les i modernes. És aquest noi que esteu sentint, es diu David Kidd.
Va néixer al 1975 a Dublín i va començar a fer música a la seva habitació quan anava a la universitat, per dir-ho d'alguna manera, molt en plan casolà. I el seu estil és una mescla de pop i electrònica. Va estudiar música i tecnologia i fa moltes històries de loops. És molt tranquil, però no sé com el vaig descobrir i em va agradar molt.
I bé, això que esteu sentint ara és una versió d'incident de Moonlight que és així més tranquil·leta i més nitleta. Curiós. Però hi ha altres cançons molt maques així que podem acabar amb això, Carme. De fet, no sé si vols marxar amb aquesta o algun altre en particular.
Aquesta ja està bé. És prou bonicota. Ens acomiadem amb aquesta volta al món per les ciutats a través de la cultura amb aquest Dancing in the Moonlight de Dublín. Gràcies, Irene, i fins aquí 15 dies. Que vagi bé, bon dia. Adéu.
I won't get out till Sunday I'll have to say I stayed with friends But it's a habit worth forming If the means justify the end I'm dancing in the moonlight It's got me in a spotlight
It's all right dancing in the moonlight On this long, hard summer night
I'm walking on the last bus is long, long gone. I'm walking on the last bus is long, long gone.
I'm dancing in the moonlight. It's got me in a spotlight. It's all right, dancing in the moonlight. On this long, hot summer night. Smooth jazz.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem.
Ara escoltes ràdio d'Esferm, sintonitzes ràdio d'Esferm, la ràdio de Sant Just,
Sí, sí.
Won't you come to me above me? I'll be your love, dancing you know it baby Tell me your troubles and doubts Giving me everything inside and out And love's strange so we learn to talk
think of the tender things that we were working on slow change may pull us apart when the life gets an end in your heart, baby don't you forget about me don't, don't, don't, don't don't you forget about me
Will you stand above me? Look my way, you'll never love me Rain keeps falling, rain keeps falling Down, down, down Will you recognize me? Call my name or walk on by Rain keeps falling, rain keeps falling
Down, down, down, down. Hey, hey, hey, hey. Uh, uh, uh, uh, uh.
Don't you try and pretend it's my feeling we'll win and I won't harm you or touch your defenses by any insecurity. Don't you forget about me, I'll be alone.
Don't you forget about me Don't, don't, don't, don't
Don't you forget about me As you walk on by Will you call my name? As you walk on by Will you call my name?
I won't call my name Will you call my name?
Des del 1986, els Simple Minds i aquest Don't You Forget About Me. Amb ells arribem a tan sols 20 minuts per l'1 de la tarda a la sintonia de Ràdio Desvern als 9.8.1 de la freqüència modulada. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool.
A Saint Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Just a l'estiu. La màquina del temps. Com cada dimecres, és moment de fer una mica de repàs històric i remuntar-nos cap a un any concret per parlar d'un invent quotidià. Per això tenim a la Lea. Bon dia, Lea. Bon dia, Carme.
Avui cap on anem? Avui com que ja estem al juny i la calor es comença a notar bastant. Hi ha gent que ja va a la platja. Tu t'has banyat ja? Sí, però no a la platja. Jo tampoc, casualment. Tampoc on riu. Ja és època, ja és època per això. Tampoc a una piscina on ens hem banyat.
Aprofitant això que ja fa calor, em va venir la idea d'on va sorgir això que portem. Avui parlarem d'això. A aquesta setmana, l'any... 1946. Per parlar del vestit de bany femení que consta de sostenidors i slip reduït.
Avui parlem del biquini. M'agrada molt l'entonació d'aquest senyor. Aquesta voluntat de borratxos. És l'època. Sí, però bé, en tot cas, explica'ns on ve el biquini.
Sí, el biquini, aquesta peça que ja tots tenim, totes les noies tenim, els homes no, però... Ara torna al banyador per això. Sí, perquè estan fent banyadors una mica més petits, més allò que diuen Palabres o no, però bé, el biquini igualment dura i perdurarà. Tot i que les civilitzacions antigues coneixien i practicaven el bany de mar,
i en ocasions utilitzant vestits apropiats d'aquesta activitat, com testimonien pintures al fresc i museus romans, o sigui, ens n'anem lluny. El model banyador femení de dues peces fou primerament presentat per Jax Haim, un modista de cants que l'estiu de 1946 llançà un model anomenat Atom. O sigui, ara podríem estar parlant d'un Atom en lloc d'un bikini. Decidit a promoure l'invent per tots els mitjans, Haim llogau un avió i feu escriure al cel l'eslògan
L'Atum, el vestit de bany més petit del món. Però Heim no estava de sort, perquè paral·lelament hi ha aquell mateix any. Un enginyer i dissenyador de banyadors de París, Lui Reat, havia desenvolupat la mateixa idea, però molt més agosarada, ja que deixava el melic a la vista.
una gosadia a la qual encara no s'havien atrevit les actrius, ni tampoc els actors de Hollywood. Això d'ensenyar el malic no estava bé. L'altre com era, per sobre el malic? L'altre no, era com una mena de banyador, però un banyador com els d'ara petits, no aquelles peces de bany que eren allò que t'arribava pel genoll allà bé, enorme. Era una cosa, com ara, entallada al tema de l'entrecuix. Però allà va arribar aquest i va dir
Va ser bastant agosarat. Així el 18 de juliol de 1946, dues setmanes després de l'anunci a AER i de l'Atom,
Rear, donar la rèplica amb el mateix procediment, a més a més, digue-li tonto. Aquest cop amb el lema va escriure al cel, el biquini més petit que el vestit de bany més petit del món. Si recordem que l'altre havia posat... Clar, amb l'altre. O sigui, un havia posat el vestit de bany més petit del món, doncs aquest posa el biquini més petit que el vestit de bany més petit del món. O sigui que... Ja va començar fort, aquest home. El verano es azul
Música estiuenca perquè ballem de biquinis i banyadors. I no t'agrada gens educar-me això de l'estiu. La música estiuenca vingui l'estiu, vull dir. No, no. La calor... Ja, és conegut que som bastant fans a l'escenari del temps. Li deixo clar que ha de dir el Carles. Doncs bé, Re-Art prengui el nom de l'Atul de Biquinis, a dir, l'Atul és una zona d'illes, una de les Illes Marshalls situades al Pacífic Sud.
En el 30 de juny d'aquell mateix any, les forces armades americanes havien fet esclatar una bomba atòmica experimental sobre una flota fantasma formada per 95 vaixells, entre els quals el que restava de la Marina de Guerra japonesa. És a dir, van fer que totes aquestes proves allà a la zona de Bikini, aquesta zona de les Illes del Pacífic Sud,
i va tenir molta polèmica, tota aquesta prova. I la paraula biquini, per tant, es va començar a sortir a la premsa d'una manera exagerada, tot el dia. Parlàvem de biquini, de biquini de Mikivi. Home, és que era molt nou, no? No, no, però per això que et dic de la bomba. L'home va pensar tot això. Exacte, t'estic explicant per què, no? Llavors, el fet que comencés amb el prefix també bi, sugiria molt satisfactoriamente el concepte de dues peces, per tant, què va pensar Reart?
Una paraula que s'està sentint tant, que hi ha tanta polèmica que surt a la premsa i tothom la té al cap i a sobre sugereix dos, doncs mira, li podia dir bikini a la meva nova peça. A més, ja et dic, la reiteració de la lletra I, bikini, li conferia un caràcter de cosa mínima i la K hi afegia un toc exòtic. Recordem que amb anglès s'escriuava un K, bikini. Molt ben pensat. Sí, era una... va tenir la ment allò lúcida.
D'aquesta manera, les platges aviat s'ompririen de biquinis i no pas d'àtoms, que és el nom que li ha posat al banyador. T'agrada l'àtom, eh? Hola, quants àtoms portes? Porto un àtom. De quin color és el teu àtom? És molt nou. És divertit, també, sí. Com ja dic, com hagués passat si no s'hagués produït la curiosa coincidència del biquini i l'àtom al mateix any i al mateix moment. Significativament, com ja et dic, tots dos noms eludien l'era tòmica, tot just iniciada el 1945 amb els devastadors atacs d'Irushimai i Nagasaki.
Ens anem cap a París, no? Per això ara? Sí. Lluís Rear tenia una botiga de moda a l'Avinguda de l'Òpera de París des d'on provava de promoure el seu invent. No va trobar, però, cap model professional disposada a compareixer davant la premsa amb una indumentària tan breu. No trobava ningú.
Fins i tot models professionals que treballen amb el seu cos. És com si el malic encara fos una part sacralitzada. Sí, totalment. Això d'ensenyar-lo i menys davant de la premsa mundial, no.
No sé si tenia allà els locals o tenia una mica en tenia locals de striptease del casino de París i va trobar una ballarina disposada a fer-ho. Ja feia striptease allà, que més li dona ensenyar el melic. Doncs bé, Michel Bernardini, a acceptar el repte. Així doncs la proposta Reart, que era molt atrevida, fins i tot pels estàndards actuals, es va presentar davant del rotatiu parisenc i aquests mitjans es preguntaven
sortneguerament si es tractava de la indumentària d'una indígena de l'illa de Biquini després de l'explosió nuclear. Només t'ha quedat aquesta roba després d'una explosió. Perquè realment resultava inconcebible que alguna dona estigués disposada a circular en públic amb tants centímetres de pell al descobert. Que curiós, eh? I aquí ho diria ara mateix, no? Que la gent diria aquestes coses. Però bé, el fet és que hi ha una imatge, de fet hi ha la imatge de la Michelle Bernardini, clar, va anar a tota la premsa i es conserva, no fa tants anys.
Molt bé, ara no seria l'estàndard de biquini que tu diries, perquè li arriba gairebé la part de dalt de la calça, diguem-ne, al melic. El sol del melic, ja. Tampoc és molt afavoridor, no, potser? No, i és molt astriangle, és a dir... Uh, molt alt, com es digués, no? Molt alt, com aquests dels anys 80. Ah, exacte. Tot tornarà, eh, per això. Ja. La part de dalt sí que és més com les que coneixem ara, realment, però clar, fa una imatge una mica curiosa. Vull dir que si la podeu trobar, Michel Bernardini, la imatge en... En soropandrà, potser. Sí, sí.
Els primers anys només actrius com la joveníssima Brigitte Bardot, protagonista de la pel·lícula I Déu Crea el Món, aparegueren públicament en biquini. Ja la tenim al cap segurament. Especialment durant les presentacions del Festival de Cinema de Cants, a Piscenta del Moment, Brigitte Bardot va aparèixer allà amb el biquini i va causar una gran sensació. Va ser de les primeres que es va atrevir. I aquest ja era una mica més adaptat als estàndards actuals, amb el cinturó aquell.
No, aquesta és una altra, ara també en parlaré, si no, la Brigit Perdot no. Llavors no tinc la imatge. Exacte, en cinema, com dius tu, en efecte, i dedicar una especial atenció, també va haver-hi una sèrie de comèdies juvenils en què el biquini era el principal protagonista, o sigui, tal qual. L'excusa era parlar del biquini, eren comèdietes juvenils en què es situaven a la platja de vacances i sortia el biquini.
I també va haver-hi, com tu suposo que recordes, les aparicions estelars d'autèntiques icones sexuals femenines com Ursula Andrés o Rachel Wells o Marilyn Monroe. De fet és de la pel·lícula de James Bond on tothom ens ve la imatge de l'actriu Ursula sortint de la platja amb el biquini blanc per primera vegada amb pantalla que porta el cinturó amb una mena de ganivet.
Aquesta imatge és una de les imatges del cinema i del biquini. De fet, la van emular en un altre pel·lícula de James Bond, que sortia a la Hall Berry, que el duia Tronje. Era com un petit homenatge. De les pantalles passen les revistes i després els calendaris, abans d'entrar de ple a les platges d'Europa i Amèrica.
Amèrica no va ser gairebé acceptat en el seu moment, com ja saps som bastant conservadors, però en canvi Europa va ser dubtat fervorosament per una nova generació de dones alliberades dels preceptes morals imperants fins aleshores.
Tant la cançó on situa realment el districte del 69, per tant... Doncs mira, al llarg dels anys 60 i 70, del segle passat, el biquini es devingia geomònic amb platges i piscines i s'anava reduint més i més fins a culminar amb l'aparició del monokini. Què és el monokini? Ara tots direu, ah, és això. Biquini d'una peça també conegut per topless, que literalment topless és res a dalt. El topless, res a dalt.
El dissenyador americà Rudi Gernerchik presentava un model específic de monokini al 1964 però no va tenir èxit. Les clates produïn a Europa, un cop més a les platges franceses.
Pel senzill procediment de prescindir, com he dit, del sostenidor del biquini, pràctica iniciada a la població de Sant Trope a mitjan dels anys 70. Les dones han començat a dir, mira, em cansa ja la veredada, el vull dir, què més dona. I allà no hi havia problemes tant de què diran o... Bé, sabia, com he dit després, el cap de por que es va imposar a finals dels anys 80, com he dit, tot el signe de la emancipació femenina al Tobles,
a gairebé totes les platges de mitja Europa, principalment la costa maïterrània, i precisament en països de tradició catòlica, mentre que en altres contrades, com els Estats Units, aquesta pràctica no ha estat mai autoritzada. És a dir, no es pot fer tot, és veritat. Sí que és veritat que això a Amèrica, no? Però que igualment aquí hi ha platges al nord d'Espanya, per exemple, en segons quines platges, és menys habitual que potser les de la costa Brava, no? Jo he anat a... Cerdanya.
ningú feia tobles. Però ningú vol dir... trobar-me jo a una platja sencera i dir... jo em vaig fer, eh? Però em notava allò... Canvien illes balears, és estrany qui no en fa, no? Exacte. És que fins i tot a les illes balears apareix el que parlarem ara, que és el que va aparèixer inicialment a finals de la dècada del 80, el tanga. O sigui, hi ha gent que ja, per anar amb lo mínim, és que porta quasi allò... Definit pel diccionari com calces o slips que no cobreixen les nalgues. De fet, les calces del primer biquini, com ja t'he dit abans,
En realitat era una mica tanga, però el seu ús no es generalitza entre els joves, especialment com a peça de roba interior, fins als 90. Després de l'aparició dels primers models als revistes de moda. Com li he dit això? Doncs és del tanga dels anys 80, més o menys. Però fins als 90 no va acabar com d'allò... De coallar. De coallar del tot. Com a part del bikini, Brasil ens reivindica l'autoria del tanga. De fet, allà pots anar-hi i veuràs coses espectaculars. Segurament. En fi, molt més modern és el burkini,
Banyador polèmic, un banyador integral que només deixa al descobert la cara, les mans i els peus. Dissenyat per permetre al bany a les dones musulmanes que volen respectar el precepte islàmic. El nom, que és la contracció de la paraula burka i bikini, és una marca registrada per la seva creadora Aeda Zanetti, una australiana d'origen libanès. Des de la seva comercialització l'any 2006, fa re, ha solit un èxit notable, especialment en països tropicals, la majoria musulmana,
per estendre's tot seguit a Europa. L'any 2009 va haver-hi molta polèmica perquè va ser prohibit l'ús del biquini en algunes piscines públiques d'Itàlia i França.
Tot elegant, qüestions higièniques i estètiques i creant una forta controvèrsia. És una mica com un vestit de submarinista, no? És que quasi sembla un neoprè. El que passa és que el neoprè no et cobreix el cap. Si et poses la caputxeta aquella, però aquest directament ja ho incorpora. I no és tan gros com el neoprè que allà et poses allò i vés a la platja, t'agafa alguna cosa. Deshidrates.
El bikini surt també d'això, del bikini, d'aquesta idea de trencar davant, innovar. No se sembla gens el bikini que hem parlat, que ens permet que el sol ens toqui. És una mica la funció totalment oposada d'alguna manera del que va sortir l'any 46. No hem dit, però és una mica evident que el bikini va sorgir també amb la idea que les dones cada cop volien prendre més el sol.
Ara ens hem d'anar a protegir molt i ja no és el mateix que fa uns anys però el banyador tapava tant que deies... No em toca per enlloc. També una mica la idea del toples. Potser per això ara sorgeix més el banyador o té més tirada per gent que es vulgui protegir més. Potser si a la platja no va a modes. No veig les botigues i les revistes però a la platja em costa més veure'ls. Potser més a la piscina. Pot ser.
com sigui, ja saps que sorgeix. I això era un home que no sabia i m'ha interessat molt. Gràcies a Déu i moltes gràcies.
Ràdio d'Esvern. Ens agradaràs tant tu. Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El Menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milenari. De dilluns a divendres de quatre a cinc de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les mood jazz, el funk, el soul,
o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Molt mala. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. A dintre seu n'hi ha d'avui per tu.
There was a time I used to look into my father's eyes. In a happy home I was a king, I had a gold throne. Those days are gone, now the memories on the wall.
Don't you worry, don't you worry, child See heaven's got a plan for you Don't you worry, don't you worry now
Doncs amb aquesta bonica cançó, amb el Don't You Worry Child, nosaltres posem el punt final al programa d'avui. Un munt de gent ha format part d'aquesta història. Alea Ardanui ens parlava del bikini ara fa uns instants. Irene Pujadas ens ha parlat de Dublín, de la capital d'Irlanda. També hem tingut la recepta de cuina amb la Carme Madó. I també hem parlat amb l'Obiol Rigat, amb el seu espai d'astronomia. D'altra banda, avui també hem entrevistat en Jordi Gironès per parlar-nos d'aquest concurs fotogràfic que realitza l'entitat de les SES.
I també hem fet un repàs a l'actualitat del temps a les portades dels diaris amb l'Andrea Bueno i també amb un servidor, en Carles Hernández de Ferrius. És la una de la tarda. Nosaltres tornem demà a partir de les deu. Que vagi molt bé. Molt bon dia. És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem. Ai, té Polo i Oriol Pujador. El Parlament de Catalunya aprovarà d'aquí a només uns minuts l'increment de l'impost de transaccions patrimonials. L'executiu preveu recaptar amb aquest augment 150 milions d'euros l'any. Parlament, Albert García, bon dia. Bon dia. L'impost de transmissions patrimonials passarà del 8 al 10%. I aquesta mesura, si s'aprova, entrarà en vigor l'1 d'agost. El conseller d'Economia, Andreu Mascolella, ha explicat que altres comunitats com Argalícia també han incrementat aquest impost. D'altra banda, el conseller ha lamentat la incertesa que representa
el fet que el govern central eximeixi de l'impost els bancs que tinguin pisos en propietat. És un impost subjecte a altres incerteses. Només el divendres, ja el divendres passat, el govern de l'Estat va establir una norma, eximina el Sareb, o les transaccions del Sareb, de l'impost de transmissions patrimonials.
Un altre autorregalet que es fa al govern central. El partit dels socialistes ha preguntat al govern quan acabarà el degoteig d'impostos que es va modificant. Recordem que encara està pendent una nova reforma de l'impost de successions i que Iniciativa defensarà aquesta tarda una reforma d'aquest impost per a les rendes altes amb la finalitat de recaptar entre 400 i 500 milions.
La Fiscalia ja ha demanat als Mossos d'Esquadra que es faci un seguiment no invasiu del segon violador de l'Eixample, un cop surti demà de la presó. Serà un seguiment no invasiu, com ja ha apuntat aquest matí el conseller d'Interior Ramon Espadaler, i això vol dir que s'establirà la vigilància als llocs per on previsiblement es mourà, transitarà Alejandro Martínez Singul. A més, la Fiscalia també ha demanat protecció per a l'última víctima de Martínez Singul, una adolescent que va intentar violar l'any 2009
després d'haver complert condemna a la presó durant 16 anys per diverses violacions. Martínez Singul té un ordre d'allunyament d'aquesta noia. La Comissió de la Dignitat denuncia que el govern central incompleix la llei i el compromís de tornar a Catalunya les 300 caixes dels papers de Salamanca, que encara són en l'arxiu general de la Guerra Civil. Entre aquesta documentació, que ja hauria de ser a Catalunya segons la llei, hi ha els papers de 13 ajuntaments catalans. Barcelona, Montcarbajal, bon dia.
Bon dia, el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha denunciat que el ministre de Cultura, José Ignacio Berth, incompleix no només la seva paraula, sinó també la llei del 2005. Segons Cruanyes, Berth enyora el franquisme i no té cap motiu per no retornar més de 300 caixes de documentació de particulars, una tercera part del que es va incautar. Amb bon ensenyament i aquesta voluntat que ell deia d'espanyolitzar l'escola catalana, no fa més que enyorar, entenem,
el que va fer el franquisme i que, per sort, no se'n van sortir. El seu model deu ser i sembla el que defensa el model del senyor Franco. A més, també romanen encara Salamanca documents expoliats a 13 ajuntaments catalans com un llibre d'actes de sort, el Pallars Sobirà o documentació d'habitatge i defensa passiva de Barcelona. També igualada a Tarragona, Vic o Vilanova i la Geltrú.
Els deuen els seus documents. Des de fa 10 anys, la Generalitat ha invertit més d'un milió i mig d'euros en digitalitzat documents de l'arxiu de Salamanca. Els danys provocats pels aiguats de fa dues setmanes a la Vall d'Aran i el Pallars Subirà costaran, com a mínim, 96 milions d'euros. És una dada que ha avançat avui l'alcalde de Viella, Àlex Moga, aquest matí, a la xarxa de comunicació local. Esports en xarxa.
Bon dia, us parlo Jordi Cervantes. Javi Salamero està sent presentat com a nou entrenador del Centre d'Esports Sabadell, del qual assumirà totes les responsabilitats esportives. El tècnic, que des de finals de juny ha exercit com a director esportiu del Girona, s'ha mostrat agraït al conjunt Arlaquinat i ha explicat per què marxa del conjunt gironí. Respecte al Girona jo entenc una mica la incertesa, el desconcert. El consell d'administració del Girona tenia coneixement
de quines eren les meves inquietuds, quines eren les meves voluntats, que la meva voluntat, el meu desig, la meva il·lusió és estar avui on vull estar, que és aquí assegut. Abans s'ha presentat el nou i provisional Consell d'Administració del Centre d'Esports, tot i que encara no es coneix el nom del president del conjunt Arlequinat. Hem conegut aquesta notícia sense saber encara el nom del nou entrenador del Girona, tot i que en principi el substitut de Rubí serà Ricardo Rodríguez, actual tècnic,
de la selecció sub-17 de l'Aràbia Saudita. I encara en futbol, aquest dimarts, els visitants d'Andorra han patat a dos contra l'Estreymour de les Illes Feroa, en l'anada de la primera eliminatòria de la Lliga de Campions. La tornada jugarà el pròxim dimarts al camp de l'Estreymour. Notícies en xarxa.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els mitjans.