Són excepcionals. N'hi ha per sucar i pa. Correcte.
L'esteu?
Noves víctimes mortals en els violents enfrontaments que s'han desfarmat aquest matí a la plaça de la independència de Kiev a Ucraïna. Segons els testimonis, la policia està disparant contra els opositors i s'han instal·lat clíniques improvisades als edificis del voltant, inclosos als hotels. Aquest matí han d'arribar Kiev als ministres d'exteriors de França, l'Emany i Polònia per avaluar la situació.
El govern de la Generalitat presenta avui Tributs Catalunya, l'embrió de la futura hisenda pròpia. Tributs Catalunya és una xarxa d'oficines d'atenció al contribuent desplegat de tot el territori català que oferirà un servei de finestreta única. Dues persones detingudes en els incidents que hi ha hagut aquesta nit després de la manifestació contra el desallotjament de l'edifici ocupat de la Carboneria a Barcelona. Els joves, segons els Mossos d'Esquadra, haurien participat en els actes bandàlics que hi va haver al barri de Sant Antoni.
Desarticulada al Camp de Tarragona, una xarxa que es dedicava a explotar sexualment dones provenients de l'Europa de l'Est. De moment s'han detingut tres persones, de les quals dues s'han ingressat a presó. I n'hi ha una altra d'imputada. La xarxa social Facebook compra l'aplicació de missatgeria WhatsApp per més de 13.800 milions d'euros. WhatsApp té actualment 400 milions d'usuals en actiu. Segons el fundador de Facebook, les dues plataformes es complementaran però operaran de manera independent.
Catalunya Informació. Esports, el Barça de bàsquet vol seguir el seu camí triomfant el top 16 de l'Euroliga. Aquest vespre vitòria a dos quarts de nou els de Xavi i Pasqual tenen 6 victòries en 6 partits i juguen contra un bascònic amb urgències. Representants del Barça i del Madrid de la seva banda decidiren avui data i seu de la final de la Copa del Rei. Probablement el partit es disputarà divendres el dia 18 d'abril a la ciutat de València.
I pel que fa el temps sol, amb algunes loires matinals, temperatures més baixes avui, sobretot a les comarques de Girona, força, contrast tèrmic entre el matí i la tarda màximes que tornaran a acostar-se als 20 graus. Ara mateix.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen dos minuts de les deu. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 20 de febrer.
I comença un programa que de seguida ens centrarem en Sant Just, parlarem de les notícies del municipi amb l'Andrea Bueno, que també amb ella ens farà un repàs a l'actualitat general del dia, ens fixarem en les portades dels diaris, en els temes principals d'aquest matí, també en entrevistes interessants, cultures, esports i una mica de tot.
També sabrem quina és la previsió del temps de cara als propers dies amb el Carles Hernández de Rius, molt pendents també de dissabte, que és quan se celebra el Carnestoltes aquí a Sant Just. I cap a tres quarts d'onze entrevistarem a Roger Cazorla, que és un dels impulsors del projecte Time Market, una iniciativa semblant a una mena de banc de temps. En parlarem, ens ho descobrirà ell mateix cap a tres quarts d'onze.
A les 11 i 10 parlarem de Cap Meli, que amb l'Oriol Vega hi farem tertulia d'actualitat cap a dos quarts de dotze amb la Joan Algarra, la Montse Larrea, el Jordi Agulló, la Lina Santa Bàrbara i el Pere Oliver.
I a la tercera hora tindrem l'Andreu Segura, que és metge epidemiòleg, que demà participa ara de la tertúlia de la secció de cultura de l'Ateneu per parlar de les retallades de la sanitat. Això serà cap a les 12 i 10. Avui parlarem amb ell per telèfon. I després, cap a l'última hora del programa, tindrem l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata, que ens parlarà de vins. També li preguntarem com va anar el tas que es va fer ahir de Rieslings al cas del de Joves.
Tot plegat a partir d'ara i fins la una del migdia. Comencem amb les notícies. Just a la posta.
Ara passant 5 minuts de les 10, saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea.
Ah, és que és l'altre micròfon, ja està. Ara sí, què tal? Bon dia. Ara sí, bon dia. Bé, comencem... Sí que és veritat, aquest matí la taula aquesta... Estava desordenada, no? Molt desordenada, entre els auriculars, que no hi havia auriculars pràcticament endullats, ni els micròfons no tocava... Les veus de la parroquia... No, 60 i més, no? Van ser els últims a venir. Ai, ai... Què va passar ahir? Doncs farien alguna festa, si foseu alguna cosa aquí. Bé, ja els veurem després, a la Joana i al Pep, que vénen també, justament a la tertúlia.
Comencem parlant de medi ambient avui a les notícies de Sant Just, no? Parlem, de fet, d'energia, Andrea. Sí, perquè les instal·lacions solars fotovoltaiques de Sant Just han incrementat la seva producció durant el 2013. En concret, les 8 instal·lacions han generat més de 300.000 quilowatts d'energia solar, el que representa un augment d'un 7% en relació al 2012, és un 6,8%.
Aquests més de 300.000 quilowatts d'energia solar produïts representen també un 5% del consum que generen el conjunt d'instal·lacions municipals pel que fa a llum, a gas, entre d'altres. De fet, ho explicava ahir el regidor de Medi Ambient Pere Orriols al Just a la Fusta.
que representa aproximadament un 5% del consum del conjunt d'instal·lacions municipals, incluit l'enllumenat i incluit el gas, que a més aporta uns ingressos, en aquest cas a Promunsa, que és l'empresa que ho gestiona, de prop de 80.000 euros, que bàsicament es destinen en gran mesura a amortitzar els deutes per la construcció d'aquestes instal·lacions i encara hi ha un benefici.
Doncs aquesta xifra, aquests 300.000 quilowatts d'energia, representa un augment d'energia de prop d'un 7% respecte al 2012 i d'un 60% respecte a la que es produïa ara fa 3 anys. Per tant, un salt considerable. Tot i això, Pere Orriol s'assegura que el municipi ara està estancat també pel que fa a la producció d'energia per les polítiques del govern de la Generalitat. I un apunt per destacar que la instal·lació fotovoltaica de l'escola Canigó és l'única que no gestiona l'empresa municipal Promunça.
Més coses, parlem ara d'una activitat per aquesta setmana, una activitat política, no, Andrea? Sí, una activitat que organitza Convergència Democràtica de Catalunya. És bastant habitual que facin aquests caminabarris, que consisteixen a fer passejades per diferents barris de Sant Just o per diferents zones per tractar problemàtiques que es produeixin i mirar de solucionar-les. En aquest cas, aquest dissabte, Convergència Democràtica farà un nou caminabarris per les masies de la vall.
Una passejada que es farà per tal d'identificar les seves necessitats, les seves mancances i analitzar possibles projectes de millora d'aquestes masies, entre d'altres. És una activitat oberta a tothom, no només a militants de Convergència Democràtica de Catalunya. Per tant, tothom podrà portar coses a dir, tindrà coses a dir sobre aquestes masies. El punt de trobada serà dissabte a 3.15 del matí a Can Ristol, al carrer Alsines número 1. Per tant, nova activitat de Convergència Democràtica, un nou camí a barris.
Perfecte, doncs també queda dit. I acabem parlant del Casal de Joves, André, d'una activitat, no? Sí, perquè la setmana que ve organitza una activitat interessant. De fet, el Servei de Promoció Econòmica, conjuntament amb el Casal, organitzen dimecres que ve un seminari per aprendre a fer el currículum vitae en anglès. És una sessió adreçada a persones que vulguin buscar feina fora de l'Estat o millorar les seves possibilitats de mobilitat internacional.
Una sessió que es fa en el marc del programa de mobilitat internacional de Sant Jus, que recordem orienta els joves del municipi a l'hora d'iniciar un projecte de mobilitat fora del país, ja sigui per estudiar o per buscar feina. Aquest seminari, per aprendre a fer el currículum en anglès, serà dimecres, vinent, dia 26, de 6 a 8 del vespre, al Casal de Joves, i cal portar un currículum a la sessió, ja sigui en català, en castellà o en anglès. I també important, s'ha de fer inscripció previa per participar-hi a una adreça de correu electrònic, que és una mica complicada,
però té el seu sentit. És micalefam arroba santjus.cat, lletrejo, M-I-C-A-L-L-E-F-A-M arroba santjus.cat. Si tenim algun dubte sempre podeu trucar al Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament al 9348048000.
I un últim apunt per la setmana que ve, perquè el Casal també farà una activitat la setmana que ve i a la qual cal fer inscripció prèvia per participar-hi, és un curs d'or turbà. Arrencarà dijous 27 i s'acabarà dijous 20 de març. Per tant, seran quatre sessions que es faran de 5 a 7 de la tarda, un curs d'or turbà teòrico-pràctic que tindrà lloc a l'Or Municipal de Sant Just i el preu de l'inscripció és de 20 euros. Per tant, si voleu participar i us heu d'afanyar perquè les places són limitades.
Doncs també què t'ha dit, moltes iniciatives per tant també des del casal, les anirem parlant també a mesura que s'apropin els dies. Ara és moment de posar música al matí, de seguida parlem de l'actualitat general del dia, més enllà de Sant Just d'Esvern. Però ara posem música i a més a més avui és dijous i mira he pensat que m'he de gust anar a concert. Sí, parlem de Fanfarlo, sona molt així però no us espanteu perquè ja sé que aquesta setmana estic posant músiques potser...
que s'allunyen de la meva línia però aquesta noia veus que de seguida ha fet aquest amago però sí som fan farlo i és molt recomanable de fet jo he sabut aquesta demana que actuaven però si no mira potser encara sóc a temps he de anar-hi però és una bona proposta ai sona molt bé
jo crec que són molt bons els vaig descobrir fa uns quants anys i de fet doncs els vaig oblidar per dir-ho d'alguna manera algú que et diu escolta aquest grup i després me n'he oblidat i ara quan he vist que tocaven he vist que tenen per exemple el nou disc d'aquest 2014 és a dir l'acaben de treure que es diu Let's Go Extinct i avui doncs el presenten aquí a Barcelona ara estic mirant la sala perquè a veure avui és dijous 20 de febrer
A la Sala Bars actuen avui a les 9 del vespre. Paral·lel. Exacte, l'antiga artèria paral·lel, no? Són aquests fanfarlos a banda de Londres i obren, de fet, aquest festival de guitarra, que és un festival molt estrany perquè comença avui i dura fins al maig o al juny, i el que fa és acumular concerts diferents. Ells presenten aquest Let's Go Extinct, que és un àlbum que gira al voltant, de fet, de l'evolució humana i de possibles futurs alternatius.
Aquesta cançó justament es diu We Are The Future i bé, ells expliquen que totes les cançons que han escrit de manera directa o indirecta pregunten doncs on som i on anem. És a dir, que s'han posat filosòfics amb aquest Let's Go Extinct. Avui a les 9. Molt bé, a la Vars. Gràcies, Andrea. Fins ara.
Yeah, I count on us to lead the way
Fins demà!
Fins demà!
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduria el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduria. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Passen 3 minuts d'un quart d'onze, és moment per repassar l'actualitat general del dia i ho fem com sempre a través de la premsa.
I com sempre el que fem primer de tot és fixar-nos en les portades d'avui. Andrea, bon dia de nou. Hola, bon dia. Que bé, sobretot parlen d'Ucraïna, no? També a través de les imatges, però és un tema que de cop i volta, o hi ha fides que en parlaven, també n'hem anat parlant aquí, però ha esclatat perquè la violència també s'ha fet més grossa, no?
Sí, de fet, aquest mateix ja s'estaven produint el Darulls al centre de la ciutat. I, de fet, és la notícia més destacada a tots els diaris, perquè recullen imatges dels conflictes que va viure ahir la ciutat, la capital, Kiev. De fet, avui, com a punt, deixa'm destacar que tots els diaris coincideixen en destacar quatre notícies. Ah, sí? Sí. Parlen d'Ucraïna, de Facebook, del procés nacional i també del cas Neymar, del Barça. Però bé, destacarem...
Ucraïna, la notícia més destacada, sens dubte, als diaris. Avui tenim només l'Ara, l'Avantguàrdia i el periòdico. A l'Ara llegim, Ucraïna al límit, causa Kiev. El govern i l'oposició pacten una treva després de 26 morts a la capital. Brussel·les i Washington amenacen amb sancions si no s'atura la violència. És com ho veu el diari Ara, el periòdico. També trobem aquesta notícia com a tema del dia i també parlen del rebuig internacional.
La Unió Europea titubeja a Ucraïna. Merkel i Hollande condemnen la repressió però estan dividits sobre les sancions. També ens diu que el president Viktor Yanukovych ofereix una treva després de la mort de 26 persones. Per últim, a La Vanguardia llegim que Yanukovych anuncia una treva però reforça l'exèrcit. Tensió als carrers de Kiev arran de la mort de 17 opositors i 9 policies, per tant 26 persones. I Obama culpa el líder ucrainès i anuncia conseqüències si s'accedeix.
És com tracten avui els diaris aquest tema d'Ucraïna, que ara després també comentarem amb imatges. Doncs, de fet, encara és el tema del dia, també els digitals, nous enfrontaments, trenquen la dèbil treba a Kiev, és el que viu el 3-24 aquest matí, recordem, però que també estan de vaga i, per tant, no actualitzaran tan ràpidament aquesta informació a través del 3-24. Ens fixem també en els altres digitals.
I l'Ara ens parla també dels dos detinguts en la manifestació contra el desallotjament de la carboneria a rendons dels altarulls que es van produir ahir al vespre. Després també ens parlen encara d'aquesta compra de WhatsApp per part de Facebook. I a la Vanguardia, que també es parla de Kiev, diverses explosions, xocs i trets trenquen la treva. Kiev ja s'han comptabilitzat 28 morts i hi ha desenes de ferits als voltants de la plaça Maidan, de la capital ucraniana.
i 10 cossos geuen a la plaça de l'independència de Kiev imatges esgarrifoses realment els vídeos o les imatges que arriben des de Kiev posen la pell de gallina i després també el gran tema és aquest de Facebook aquesta compra per 19.000 milions de dòlars com que més es va produir el vespre o a la nit doncs encara està ben amunt del digital sí, ja sembla fixem en les fotos també
I com comentàvem, les fotografies de la jornada, els diaris, passen per Ucraïna. Una de les més impactants és la que recull el periòdico en portada, on veiem les forces antiabalots formant un cordó espectacular al centre de la ciutat, a la plaça Maidan, convertint en un cap de batalla. De fet, veiem la plaça completament destruïda, plena de fum i amb edificis destruïts, plena de runes també. És la imatge destacada del periòdico, que com dèiem tracta el tema d'Ucraïna com a tema del dia...
A l'Ara veiem també alguns manifestants protestant intentant defensar-se contra la policia amb voltats de barricades plenes de foc. És aquesta la imatge del diari. I a la Vanguardia veiem un opositor atacant amb un tirador la policia a Kiev. A banda d'aquest tema, Neymar, també fotografies petites de Neymar, les trobem a totes les portades, tant al periòdico com a l'Ara i a la Vanguardia.
I a La Vanguardia, també la imatge destacada passa per la notícia que comentaves també de partits i entitats es mobilitzen perquè es faci la consulta i veiem en aquest cas la segona trobada que va tenir lloc ahir pel Pacte Nacional. Veiem Artur Mas entre Rigol, que és el coordinador del pacte i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, en finalitzar aquest acte.
I un altre dels protagonistes de les portades, dos dels protagonistes de les portades, d'una banda és Marc Zuckerberg, el propietari de Facebook, el fundador de Facebook, que ha comprat WhatsApp. I també a l'avantguàrdia veiem una imatge d'una notícia que han fet sobre el papa Francesc, diu el vent i l'esclavina de Francesc. I sembla ser que el vent va agitar i una mica l'esclavina del papa a l'audiència setmanal a la Ressa de Sant Pere i veiem una mica com que si estigués volant aquesta esclavina per culpa del vent.
Doncs són les imatges d'aquest matí, fixem-nos ara en les notícies internacionals, com deien avui, principalment passen per Ucraïna, Andrea. Sí, però com hem comentat ja bastantes coses... Parlem d'altres coses, no? Sí, perquè veig que també els digitals estan actualitzant les informacions constantment i els diaris avui fan reportatges molt extensos també sobre Ucraïna i a La Vanguardia un reportatge molt, molt complet sobre aquest tema.
Per entendre-ho una mica millor, més enllà de les dades i aquestes imatges que estem veient. Exacte, però al món també estan passant altres coses, per exemple a Venezuela les protestes que s'estan fent arran de l'entrega a la policia del líder opositor venezolà Leopoldo López, que no ha servit com calia preveure per rebaixar l'alta tensió que viu aquest país, que està dividit en dos blocs cada vegada més irreconciliables.
Les protestes antichavistes continuen per tot el país i moltes vegades acaben en enfrontaments amb la policia o entre partidaris dels dos bàndols. En especial, ahir es va saber que Genesis Carmona, una ex-miss i estudiant, va morir ahir després de rebre un tret al cap a València, a Venezuela, en una d'aquestes protestes. La mort d'aquesta noia va commocionar especialment els venezolans en saber que havia guanyat aquest certamen de bellesa.
és un dels exemples de com s'està vivint aquestes protestes antixavistes a Venezuela. Els aldarulls es van reproduir ahir a diverses localitats, però el focus principal d'atenció va ser el Palau de Justícia de Caracas, a les portes del qual desenes d'opositors es van concentrar per donar suport a López, a Leopoldo López, com dèiem, el líder opositor venezolà.
És un dels temes de la jornada també en clau internacional que recullen els diaris i també parlen de Tony Blair. Ens diu l'escàndol de les escoltes telefòniques al Regne Unit esquitxa Tony Blair, ho trobem a l'ara, l'exprimer ministre britànic que es va oferir com a assessor extraoficial de Rupert Murdoch i dues de les seves persones de confiança al Regne Unit, Rebecca Brooks i el seu fill James Murdoch, que va ser el moment més àlgid de l'escàndol per les escoltes il·legals de News of the World.
L'assessorament de Blair va ser revelat en el judici per les escoltes massives a famosos polítics i membres de la Casa Reial entre el 2000 i el 2006, un cas que es va destapar fa uns anys, quan el fiscal va llegir un e-mail amb data de l'11 de juliol del 2011 que Brooks va enviar a James Murdoch. En aquell judici, Brooks i Andy Coulson, que és exdirectora del Domenical i excap de comunicació de David Cameron i cinc directius i editors més del Domenical, doncs asseuen ara al banc dels acusats per aquesta causa.
Doncs són les notícies internacionals, algunes de les notícies internacionals d'aquest matí de dijous. Repassem ara què passava un altre 20 de febrer. Ja estem a dia 20, Andrea. Això passa molt ràpid. D'aquí res l'estiu. El febrer normalment vola. Sí. Home, l'estiu encara falta. No, però ara ho comentàvem... Hola, ara, ara.
Ara ho comentava amb el Carles que estem tenint un hivern molt atípic. Per tant, jo crec que potser arribarem a l'estiu amb un hivern una mica retardat. No estic d'acord, tampoc. Segurament jo crec que potser sí que s'allarga. L'hivern, sí. Sí, home, però l'any passat recordo que també va trigar molt en arribar l'estiu. El juny per Sant Joan me'n recordo que...
Era increïble que, sí, vull dir, em vaig canviar abans de sortir de casa, vaig dir, és igual, és que no et posis vestit, et posis uns pantalons, és que, vull dir que igual, el Carles també sap la meva teoria que tot va una mica més tard i que potser tindrem un març més fred del que, no ho sé, és igual. Potser celebrem el Nadal que ve amb un vestit curt. Sí, també aquest any va arribar, potser no tan fred, però va arribar el fred més d'hora del compte, al novembre ja teníem un fred normalet, però un fred. Però sí 20 de febrera.
Exacte, això sí, això sí, Carnaval avançat aquest disserta. Doncs què passava en el 20 de febrer, però de fa més anys? Per exemple, el 20 de febrer de 1994, ara fa 20 anys, Clinton exigia la retirada total d'artilleria a l'Aràbia Saudita.
Per tant, tot plegat també recorda una mica situacions que es puguin repetir ara. La imatge era futbolística, el Barça que reacciona amb golejada davant de l'Osasuna per 8 a 1, i la imatge era de Romàrio,
que havia estat el gran golejador de la nit el dia abans. Això era un diumenge, el 20 de febril del 94. I finalment, entrevista a Macià Alavedra, conseller d'Economia de la Generalitat en aquell moment, que deia que m'agradaria lluitar per l'alcaldia de Barcelona si Pujol m'ho demana.
Més qüestions 20 de febrer del 99. Ara fa 15 anys el Vaticà demanava a Londres clemència per Pinochet. El portaveu del papa Navarro Valls confirmava que s'havia remès una carta al Foreign Office a instàncies del govern xilè. S'entrevistava l'exprimer ministre de França, Raymond Berg, que deia que el Banc Central Europeu hauria de baixar tipus en els propers mesos.
Hi havia propostes per dos abocadors de residus a Sant Cugat i al Papiol. També era un dels temes principals del dia d'ara fa 15 anys.
20 de febrer del 2004, de nou la notícia principal és en clau política, el tripartit. Es parlava de Maragall, que sortejava la crisi amb un altre consellent cap d'Esquerra, que ara el renunciava al govern, però deia que seria el candidat d'Esquerra a la Generalitat i Maragall demanava garanties a Esquerra abans de designar Josep Bergalló. Zapatero donava per bona la solució i recalcava que ETA no marcava la seva agenda i Mas assegurava que la crisi continuava oberta i tornava a oferir suport a Maragall.
i Adnarca qualificava de vergonya la solució del govern. Després es parlava del primer accident greu que hi havia hagut a l'entrambaix. Un alumne d'autoscola havia resultat greument ferida a l'hospitalet després de xocar el seu cotxe amb el trambaix en fase de proves. Quatre persones més també havien resultat ferides. Encara no teníem un trambaix, ja fa deu anys, Andrea. Sembla mentida, també. Va ser el 2004...
Però el 2004 era la part, és a dir, encara no era la part que arribava aquí al Baix Llobregat, eh? Ah, d'acord. Encara estaven en període de proves. Barcelona, només? Sí, jo tenia que va arribar el 2006, aquí. Sí? Ho dic de memòria, eh? Però més o menys, 2006-2007. Sembla que haguem viscut tota la vida amb el Tremia. Sí, sí. I després, portada de fa 5 anys, Camps acusava Garzón...
d'obrir un judici contra el PP. Els populars donaven suport a Líder Valencià, que negava qualsevol vincle en la trama corrupta, i el jutge continuava amb el cas, tot i que la fiscalia li havia demanat que s'inhibís.
I després, atenció, entrevista Magdalena Alvarez, ministra de Foment, això és el 20 de febrer del 2009, que deia em va saber greu no inaugurar l'AVE a Barcelona perquè el vaig portar jo. La ministra defensava un any després la seva gestió perquè es va trobar un desastre autèntic i l'adol·lar de Foment advocava per reduir el temps del viatge i no tant els preus.
I la imatge és d'ella al seu despatx, però posant amb tot de fotos que té, per exemple, amb els Reis, amb Leticia, amb Zapatero, Felipe González, tot de gent i viatges d'obres. I han volgut destacar aquestes fotografies que tenia la ministra en aquell moment al seu despatx.
Més coses, ara agirem al diari i ens fixem en les contraportades. Tenim, per exemple, a La Vanguardia el següent titular. La tecnologia més avançada prové dels insectes. Ho diu Pietro Laureano, arquitecte i urbanista i consultor de l'UNESCO. És expert en regions àrides i tècniques tradicionals d'urbanisme. És un arquitecte, diu que no és cap teòric, i que ha restaurat oasis a Algèria.
Va estar vivint molt de temps amb els tuarecs, va viure amb ells 8 anys i diu el saharà algerià, aprenent com es podien crear oasis al desert, on els seus antics pobladors van crear terra fèrtil per conrear. Tot va començar domesticant les palmeres fa 4.000 anys. Diu les palmeres, una palmera es va domesticar, a cop ja de tallar-los els fulls es van convertir en arbres, la palmera va permetre l'ombra i amb ella van arribar els insectes i l'humus.
Caçaven tunnels subterranis, horitzontals, combinats amb eixos verticals que capten la humitat de l'atmosfera. El tunnel condensa l'aigua i la condueix cap a l'oasi. Això, combinat amb el cicle de la vegetació, permet tenir aigua que no s'acaba mai. Una manera de construir un oasi.
i diu que a l'era industrial va ser quan ens vam equivocar, els humans, amb les tècniques invasives. Canviar el curs dels rius i construir grans preses està canviant l'ecosistema del planeta. La nostra tecnologia actual va contra la naturalesa i això ens porta a les catàstrofes cada vegada més freqüents.
El periódico, el que passa a la universitat és molt greu. Qui ho explica i qui ho afirma? Doncs Andrés Antebi, que fa classes i investiga, de fet és antropòleg, membre de GRECS i coordinador de l'Observatori de la Vida Quotidiana. GRECS és el grup de recerca sobre exclusió i control social i des d'allà investiga les principals línies sobre els processos contemporanis d'exclusió social que tenen a veure amb la gentrificació i la pobresa.
Gentrificació vol dir ennobliment de l'elitització de determinades zones d'una ciutat que es venen cada vegada més com a mercaderies orientades al turisme. També parla de la pobresa, diu que és el paradigma de l'exclusió social, el procés de depauperació d'amplis sectors socials i la criminalització de la pobresa. Diu, una de les perles dels últims 10 anys és l'ordenança contra l'incivisme, que ara en tot l'estat anirà més enllà amb la llei mordassa, la llei de seguretat ciutadana. També parla del control social,
i explica que Ciutat Vella és el lloc on millor es veuen aquest tipus de dinàmiques a Barcelona. També el que està passant al CIE, als Centres d'Internament d'Estrangers, que explica quines lògiques fan funcionar una societat. Al CIE no deixen de ser una readició contemporània dels camps de concentració.
Déu-n'hi-do, doncs avui és el que tenim al periòdic. Acabem amb l'entrevista de l'Ara. Avui és Diviana Ballbé, qui fa d'entrevistadora. El titular que ens deixa és Déu és un programador. Avui molta gent de tecnologia tenim en aquestes contraportades. De fet, parlar amb un programador, doncs cal.
diu aquesta frase, deu és un programador, és el Rock Erms, que també és fotoperidista digital i que escola el món virtual i documenta tot el que passa al joc PlayStation Home a cop de fotografia i entrevista i a més és fotògraf de publicitat en el món real.
Diu que des que el 2008 es va colant al món digital, documenta a cop de foto tot el que fan els ciberaborígens. Ella pregunta, quan vas entrar en aquesta realitat paral·lela? Diu, el 31 de desembre del 2008. Vaig entrar a PlayStation Home i vaig descobrir com centenars de persones hi celebraven al cap d'any reproduint contactes socials pròpies del món físic. Va ser llavors que vaig decidir documentar-ho tot.
en revista i fotografiu als habitants del món digital, i explica que la virtualitat ens permet dissenyar a consciència un entorn per existir, només limitat pels coneixements tècnics i la imaginació dels primers déus que realment existeixen, els programadors. I acaba parlant de les diferències entre les relacions virtuals i les físiques i diu que si ens fixem en la parla o l'escriptura, les relacions són igual d'intenses.
I diu que és evident que a la virtual encara li falta la part del sexe. Diu que l'aparença condiciona les relacions molt, però no sempre de manera positiva. Acaba dient que relacionar-nos sense el nostre cos físic pel mig pot eliminar molts prejudicis predefinits. Bé, doncs interessant també el que explica avui aquesta... Com es diu? La... Rock Herms. Rock Herms. Rock Herms. L'entrevista al revés. El diari d'ara.
I quan passen 6 minuts de les 10, de dos quarts d'onze, a les 10 no, hi ha festona, que han passat a les 10, és moment de fer la notícia curiosa d'aquest matí. No sé si, Andrea, tu ets usuària o havies estat usuària de videoclubs.
Jo directament no, però... Llavors no tindries aquest problema perquè sembla que una noia dels Estats Units que es va oblidar de tornar a una pel·lícula llogada a un videoclub el 2005 va ser detinguda i va pagar el corresponent càstig en una nit de presó.
Sí, sí, a Carolina del Sud. Sí, sí, es veu que aquesta setmana, eh? És un home ja de més de 27 anys. Diu que el seu nom, per així, ha registrat a les bases de dades amb ordres de rest dictaminats per un jutge el setembre del 2005. Diu que el propietari d'un videoclub, que ja no existeix, havia sol·licitat feia 9 anys la detenció de la jove per no tornar a la pel·lícula que es deia Monster in Low,
que protagonitzava en Jennifer López i en fonda, és la Kayla Finley i que dijous passat va a una comissaria de la policia per arreglar un problema familiar, o sigui per una altra qüestió, i va haver de passar la nit de presó perquè fins al divendres no va poder presentar davant d'un jutge per sol·licitar la fiança, valorada en 2.000 dòlars.
Mare meva. Es veu que la jove, citada per la seva pàgina de Facebook en els mitjans locals, explicava que s'havia mudat de casa, això Carolina del Sud hem dit, i havia oblidat tornar a la pel·lícula i no havia rebut, per tant, les cartes d'avís. Ostres, mare meva. Però què han passat? Set anys? Doncs nou anys, sí, sí, des del 2005, nou anys. Ah, 2005, mare, vale. Ostres, doncs, que tenia 18 anys, la noia, pobra. Mira si ens va oblidar. Ja ho trobo una mica exagerat, de tot plegat.
Bé, mira, i la multa la va arribar a pagar o què? O només complir la... Va pagar els 2.000 euros de fiança per sortir de la presó. Si no, es podia haver estat més temps. Suposo que sí, no? Per favor, mare meva. En fi. Una mica, una mica. Només una mica. En Pindria, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Ara ens fixem en els apunts culturals d'aquest matí. Per exemple, us expliquem que el Rubian és poeta crític i comediant. Apareix en un llibre inèdit. Al revés, publica el recull després de Despedir-me. El Caixa Fórum de Lleida acull una exposició d'obres mestres del Prado. Per exemple, hi haurà quadres de Goya, de Rubens, del Greco, Sorolla, Jordano o Zurbaran.
Arctic Monkeys i David Bowie, els nens triomfadors dels Brit, Kate Moss va ser l'encarregada de recollir el premi en absència del músic i va llegir el seu missatge on animava els escocesos a votar no a la independència.
I atenció perquè els Backstreet Boys arriben a Barcelona. TMB habilitarà a partir d'avui un servei especial de bus entre el Palau Sant Jordi i la plaça d'Espanya. A partir d'avui no, només avui perquè és avui aquest concert.
I acabem repassant també els titulars esportius d'aquest matí. Instinct bàsic és el que diu el nou esportiu sobre Messi. Ens va ensenyar en fotografia. Diu que Messi continua demostrant partit a partit que encara té fam i corda per estona i Alex Stadium contra el City va tornar a silenciar les veus crítiques que ho posaven en dubte.
El triomf del Tata és el que diu el diari Esport i ens ensenya el Tata Martino dins de l'avió de tornada després d'aquest partit. El tècnic es consagra amb la gran victòria del Manchester i el rendiment que li treu a l'equip.
I el Mundial Deportivo diu aquest és el camí, ho destaca entre cometes i en fotografia ensenya a Cesc, Messi, Iniesta i Xavi el vestuari. Diu que van demostrar tots quatre a Manchester que els petits són grans.
És el que tenim en esports aquest matí. De seguida parlem del temps. La informació més propera al Just a la Fusta.
Tres minuts i tres quarts, doncs saludem ara el Carles Hernanedi-Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Bé, i tu? Jo bé. Bé, sobrevint aquest hivern tan cru que estem vivint en algun punt del món. Hi ha molts punts del món on l'hivern realment s'està mostrant com un dels més forts i més animals pel que fa a casos extrems dels últims anys, però hi ha altres punts del món, com és casa nostra,
que tot i que al Pirineu hi ha un bon tou de neu, que hi ha unes bones nevades, que aquests fronts atlàntics en la cara nord del Pirineu, sobretot al Pirineu de Lleida, estan donant una quantitat de neu que després tot això es traduirà en aigua als embassaments i en pocs problemes de sequera si no fem l'animal als humans.
Tot i així està sent un hivern sense massa casos extrems, sense un fred rigorós, sense cap entrada polar, sense cap entrada siberiana, allò d'aquells dies que no passem de 2 o 3 graus de màxima. Dius, home, encara falta. Quan ha sigut la mínima? La mínima 4. Però quin dia? I més. Hi va haver uns dies a primers de febrer i un altre em sembla que estava a mitjans de gener.
Després em sembla que a principis de gener també hi va haver algun dia puntual on es va baixar els 5 o els 6 graus, que aquesta ja es trobaríem una miqueta més, però dels 4 a 3, 4 graus no hem baixat cap dia. També hem de pensar que l'estació meteorològica està a una alçada bastant important i a vegades hem pogut escoltar com per exemple Sant Joan d'Espí a TV3, el termòmetre, doncs ens deien que el que està a l'entrada de la televisió
ens deien que el termòmetre estava a dos graus quan aquí a Sant Just pràcticament estava amb els quatre, no? Però vull dir que, clar, quan a vegades a l'aire fred s'hi està completament enganxat al terra, una estació meteorològica hauria d'estar, per estar bé, a un metre i mig del terra, o com a mínim a partir d'aquí és quan es poden començar a muntar estacions, i potser sí que tenim una mica de variabilitat pel que fa a les temperatures mínimes pel fet aquest. Però vaja, que estem parlant d'un o dos graus, que tampoc no és allò de dir, no? És que a terra hi ha cinc graus sota zero i a dalt al terrat de Can Ginestant hi ha deu, no? No és això.
Llavors, bueno, estaves a l'hivern, ja ens sembla que avui és dia 20 de febrer, ens queda un mes, aproximadament, un dia avall per arribar a la primavera, i realment l'hivern s'ha comportat a la perfecció, o sigui, ha estat un hivern que de moment, no sé que canviï molt la tita. Però ha plogut, per exemple, això ha estat estrany, no?
Sí, clar, perquè és una situació molt estranya. Ha passat coses diferents. Sí, sí, sí. No diferents, sinó que sí que és una situació que a vegades passa l'hivern, però no tan marcada. O sigui, portem més d'un mes en aquesta situació i això és un palet avorrit, tot i que hi ha aquestes parts positives que comentàvem, la neu i aquestes coses i la pluja.
De cara als propers dies, doncs, seguim igual. Avui és un dia de pausa, ahir ens va creuar un front, avui tenim aquesta estoneta de sol, un sol que a mesura que avanci el dia tindrà alguns núvols alts, i a l'espera d'un altre front que ens arribaria demà divendres. Aquest front, a mesura que ha anat avançant la setmana, ha anat perdent fuetada, fuetada, com es diu?
Fuellada. Fuellada està bé, no? Bueno, anar perdent força i en castellà diuen folle, no? Allò d'anar perdent la molla i la força aquesta. Bé, el fet és que aquest front va perdent una miqueta la força a mirar que la previsió va arribant el divendres i avui els mapes ens indiquen que serà un front que puntualment entre demà al migdia i la tarda podria deixar algun ruixat o alguna precipitació fins i tot al vespre o a la nit podria caure alguna goteta però ja del nit ja marxarà cap a Girona pràcticament, o sigui que la
Els núvols no, els núvols encara seran presents de nit, però la precipitació marxaria cap a les comarques gironines, Barcelona ja quedaria pràcticament sense pluja, i durant la nit aquest front acabaria de marxar. Així doncs, el canvi en una previsió de dies anteriors és aquest el fet que...
que de cara al dissabte ja esperem sol al matí, o així ho indiquen els mapes avui. Potser hi ha restes de núvols a l'Empordà, però a la resta de Catalunya el sol seria el protagonista. També dissabte al matí entra una miqueta de vent del nord, la tramuntana, el mestral es faran notar al país, i un altre dels ingredients principals de gran diferència entre avui i divendres i dissabte són les temperatures. Avui podem arribar a 16 o 17 graus de màxima, és un valor molt agradable, molt agradable per un mes de febrer, però també estem acostumats, perquè ja fa molts dies que
aquestes màximes, doncs, s'ho vintegen, no és que cada dia sigui així, però s'ho vintegen, i demà hi haurà el canvi radical de dir tornar a la normalitat, no?, en cas extrem de fred i rigorós, a la normalitat. Llavors, dels 16 o 17 que passarem avui als 11 o 12 que tindrem demà amb els núvols, doncs clar, la gent dirà, ui, que torna l'hivern, no?, llavors hi haurà una mica més de fred demà, tot i que les mínimes no baixin massa. I dissabte, tot i la presència del sol, les mínimes seran una miqueta més baixes i les màximes quedaran curtes, tot i el sol, o sigui que serà un dia molt semblant al d'avui dissabte, però...
l'ambient serà una miqueta més fresquet. Parlem d'una màxima dissabte de 12 graus, a l'hora de la rua al voltant dels 8-9 graus, i de nit podríem baixar els 5 o els 6 graus perquè quedarà una nit serena. Parlem de dissabte i diumenge de sol, o sigui que és un cap de setmana realment molt bo, és un cap de setmana estable, i l'únic és això, que potser dissabte fa una miqueta més de fresqueta, però diumenge les temperatures màximes es recuperaran.
Molt bé, doncs està bé, no està malament. Per viure està molt bé. Per viure i sobreviure, sí. Gràcies, Carles. Molt bé, bon dia. Que vagi bé, bon dia.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del Vestre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduria el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduria, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Smooth Jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estem escoltant just a la fusta.
9 minuts i les 11. A aquesta hora saludem Roger Cazorla, perquè fa temps, recordeu que vam parlar del Banc del Temps, que es va tirar endavant a Sant Just per aconseguir un intercanvi de serveis sense fer servir els diners. Doncs avui el que fem és parlar d'una iniciativa semblant, que és el Time Market, i per això tenim, com dèiem, l'impulsor d'aquest projecte, Roger Cazorla, l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Roger. Hola, bon dia, Carme. Què és ben bé, aquesta iniciativa? Com funciona? Perquè té alguns punts en comú, no?, el Banc del Temps, però no és el mateix.
Sí, el Time Market, que és aquesta iniciativa, es va originar amb el Banc del Temps i és un pas més enllà. Consisteix en un nou mèrquet de treball a través d'internet i seria una comunitat d'usuaris, com pot ser Facebook, LinkedIn, etc. O sigui, és com una xarxa social, no? Sí. Aleshores, la diferència que té és que tots els usuaris es registren i
després es poden oferir una llista de tots els serveis que s'ofereixen i les persones seleccionen el servei i ho poden sol·licitar a la persona i rebre el servei i després oferir a altres a canvi. Hi ha un saldo virtual que en funció del que s'ofereix a les demandes com si fos el saldo d'una conta bancària. En base del que tu vas demanant i oferim, doncs et va pujant i baixant. És a dir, sí que funciona amb diners, no?, d'alguna manera? Seria una moneda virtual, és més conceptual, és una unitat de canvi.
Llavors nosaltres li diem la moneda T, de Time Market. Que no existeix, llavors. Sí, existeix, però no pot servir per anar a mercat, per entendre'ns, no? No, seria per utilitzar dins de la comunitat. I els tipus de serveis que es poden oferir, perdona que et talli, són qüestions... És a dir, algú pot vendre tomàquets per entendre'ns o ha de ser una cosa que vagi més enllà d'això? Són serveis personalitzats, tot el que és utilitzant el teu temps.
Des de, per exemple, ajudar a preparar algun manteniment a casa, serveis més professionals com pot ser assessorament jurídic, classes d'idiomes, temes gastronòmics, preparar o ensenyar a preparar algun menjar, tot el que no siguin productes.
Per tant, seria coses exactes, no?, una mica relacionades amb el que ja passava amb el banc de temps, no?, el mateix tipus de serveis. És igual, la diferència que nosaltres fem és que al banc del temps tots els serveis valen el mateix. I el que havíem dit és quan vam estar al banc del temps i estudiant com funcionava,
és que moltes persones a la llarga, com no veien reconeixement de la dificultat o la tasca, acaben marxant al mercat de treball. I depèn de quins serveis més professionals, moltes vegades no estaven en el banc del temps. Aquí, al fer una diferenciació, això permet que es puguin oferir diferents serveis de molts tipus. Des d'assessorament jurídic, potser un taller mecànic,
que potser com té molta feina anirà més a treballar al mercat que li sortirà més a compte. Aquesta és la diferència. La idea és que això pugui funcionar a través de la xarxa, per tant es pot estendre gent de tot arreu, per entendre'ns, no? Sí, hem començat a Barcelona i províncies, tot Catalunya, l'únic que es vol fer és tot el territori espanyol. Ara estem en un prototip,
I arrel d'això hem començat una campanya de crowdfunding, hem començat aquesta setmana, que és per aconseguir tirar-ho endavant i fer-ho possible. Vale, per tant, és a dir, ara esteu engegant aquest projecte, no? És a dir, que perquè la infraestructura, per entendre'ns, encara que sigui virtual, costa uns diners, no?
Sí, ara, pels usuaris és gratuït, l'únic que, bueno, el que estem fent és aconseguir posar-lo, l'hem implementat, l'únic que s'ha tastejat que tot funcioni, i que per fer-ho més agradable, molt més fàcil per l'usuari, ara el que estem fent, doncs, és aquesta segona fase de posar en funcionament. Sí, d'acord. Per tant, doncs, és el moment d'implementar-se. Algú que us vulgui trobar, no?, que li interessa la idea, com ho pot descobrir tot plegat? Tenia, em sembla, algun vídeo promocional, no?,
Sí, i a la pàgina web, a la direcció www.timemarket.org barra info, allà hi ha la campanya crowdfunding en la que apareix un vídeo d'un minut o 90 segons on s'explica i després tota la informació detallada com funciona. I l'avantatge d'aquesta plataforma és que a part de la comunitat d'usuaris
que permet oferir i demanar serveis, això, ja que comporta, adquirir experiència i contactes, que pot ser molt interessant per joves o persones que estiguin a l'atur o fins i tot emprenedors, genera unes referències perquè es valoren tots els serveis que després dona informació a les empreses perquè puguin contactar candidats. Perquè hi ha dues parts, una part de la comunitat d'usuaris, que són intercanvis, i una segona part que és un portal de feina, com pot ser InfoJocs.
I alhora les empreses, quants més intercanvis es facin, això dona més informació i dir, ostres, a una empresa dic, caram, aquest usuari m'interessa, perquè fa aquesta feina, la gent el valora d'aquesta manera, m'agrada, és interessant, i bueno, vaig a contactar amb ell. És un valor afegit que es dona. Clar. I per tant, d'alguna manera, té aquesta doble funció, llavors, no? Vull dir que l'usuari té aquest benefici, també. Sí, la intenció és que les persones puguin oferir...
puguen obtenir recursos, adquirir experiència i generar contactes, i dins de la comunitat, a canvi d'uns altres serveis, i després els diners que puguin tenir o que necessitin siguin menors perquè d'aquesta manera en un temps poden reduir les necessitats. I després, per altra banda, la possibilitat de buscar feina, de forma activa, de dir, ostres, mentre estic fent, encara que no trobi feina, estic de forma activa, coneixent gent, treballant, demostrant que faig aquestes coses i com les faig,
i donar-me visibilitat perquè les empreses em puguin contractar. Deies que aquesta demana ha començat aquest crowdfunding, és a dir, per aconseguir aquest finançament. Com està anant? La veritat és que vam començar molt fort. Estem ara en un 14%. El que s'ha sol·licitat per engegar-ho són 10.000 euros i ara hem començat a contractar medis. La veritat és que inicialment
la campanya de la precampanya de màrqueting en xarxa social no s'havia fet, va amb molta antel·lació i estem començant amb això i estem rodent molt bones notícies. Clar, fins... Perdona, digues.
I és fins al 28 de març. Així que no va dir, fins quan tenim temps, no? Són 40 dies, sí. Per tant, encara hi ha temps, no?, més d'un mes per aconseguir tot aquest total, el total per poder fer realitat aquest projecte. I, per tant, d'alguna manera, ja suposo que també deu haver-hi diferents preus, no?, per participar-hi. Sí, vas d'estar als 20 euros a empreses que són fins als 400 euros. Bé, és...
És l'empresa de 600-400 euros i s'ofereix per un curs formatiu d'una empresa que ajuda a millorar la productivitat dels treballadors, el paper de la salut, saludable i integral, que ofereix cursos basats en nutrició, activitat esportiva i psicologia, que pugui millorar el rendiment de les persones i el benestar dins de l'empresa. Llavors, sempre es dona una recompensa a canvi que tingui valor amb...
que tingui relació amb Time Market, que a més a més aporti un valor a la persona. Molt bé, doncs és molt interessant aquesta iniciativa, aquest Time Market. Ja sabeu que hi podeu col·laborar també a través d'aquest projecte de micromecenatge. Avui l'hem descobert amb en Roger Cazorla. Moltes gràcies, Roger. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat, molta sort. Gràcies. Adéu, bon dia.
Un minut i arribem a les 11 en punt. Per tant, connectarem amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació i tornarem després amb més coses. Parlarem, per exemple, de Can Meliq i també d'actualitat en la tertúlia dels dijous. Tot plegat, com dèiem, després de les notícies. La informació més propera al Just a la Fusta.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, amb un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessos al cinema. Ufff!
Som els 11.
Almenys una dotzena de morts segons testimonis presencials en els violents enfrontaments aquest matí a la plaça de la independència de Kiev. La policia està disparant contra els opositors i s'han hagut d'improvisar clíniques al voltant de la plaça. Una delegació de ministres d'Afers Estrangers Europeus ha pogut reunir finalment aquest matí amb Víctor Yanukovych, el president ucranès, segons fons de la presidència. L'objectiu és avaluar la situació abans que els 28 decideixin imposar sancions.
La hisenda catalana pren forma pel president de la Generalitat, Artur Mas. És una aposta per una Catalunya millor i no pas un pols a l'Estat. Tributs Catalunya serà una hisenda pròpia, catalana, moderna i que millorarà el servei als ciutadans.
45.000 euros és el cost, segons l'Ajuntament de Barcelona, de la quarantena de contenidors cremats durant els incidents de la manifestació de protesta aquesta nit contra el desallotjament de l'edifici de la Carboneria. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos joves com a responsables d'actes violents i destrosses.
El primer dia d'obertura de la fira d'art contemporani Arco de Madrid mostra una certa recuperació de vendes segons les impressions d'ahir. La inauguració oficial tindrà lloc aquest migdia a càrrec dels prínceps d'Astúries i del ministre verd. La xarxa social Facebook compra l'aplicació de missatgeria WhatsApp per més de 13.800 milions d'euros. WhatsApp, que té 400 milions d'usuaris en actiu, s'unirà amb Facebook i les dues plataformes es complementaran, però operaran de manera independent.
Esports al Barça de Bàsquet buscarà avui a dos quarts de nou una setena victòria en set partits al top 16 de l'Eurolliga a la pista del Bascònia. I en futbol, representants del Barça i el Madrid es reuneixen a la Federació Espanyola per escollir data i escenari de la final de la Copa del Rei. Pel que fa el temps, els núvols augmentaran aquest migdia i tarda per a les comarques de Poneni del Nord. Al final del dia plourà poc a la Vall d'Aran o nevarà uns 1.900 metres. Demà baixaran les temperatures i nevarà el nord del Pirineu.
Ara mateix, a les 11 i dos minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. La recollida selectiva s'estanca a Sant Jous. L'any passat es van separar només un 56% dels residus generats al municipi, una xifra que inclou els contenidors i la deixalleria. Pere Orriols, regidor de Mediambient, considera que el municipi està estancat des de fa uns quants anys pel que fa al nivell de recollida selectiva, que a més ha disminuït un 3% de mitjana el 2013. Aquest lleuger de 100...
Pel que fa a la recollida selectiva, és comú tant pel que fa a la recollida de pepe i cartró, de matèria orgànica i de vidre, i en canvi s'incrementa lleugerament la d'envasos. Per matèries concretes ha baixat un 4,5% la recollida de cartró, el de vidre pràcticament no ha variat, només ha baixat un 0,5% i el d'envasos ha crescut un 1%. Pel que fa a la quantitat de residus, el contenidor de rebuig ha augmentat un 2,5%. Pel regidor de medi ambient, el repte segueix sent millorar la recollida de la matèria orgànica.
Més qüestions. Els alumnes de quart d'ESO de Sant Just acaben avui les proves de competències bàsiques. El primer dia de les proves va ser ahir, uns exàmens que es fan a tots els centres de Catalunya que imparteixen educació secundària obligatòria. En concret, a Sant Just són 105 nois i noies, 86 a l'Institut i 19 de Madre Sacramento.
Les proves es fan per tercer any consecutiu per avaluar les competències bàsiques al final de l'etapa d'educació obligatòria en llengua catalana, castellana, estrangera i matemàtiques. Ahir es van fer les proves de llengua catalana i matemàtiques i avui les altres dues. Les proves es tindran en compte per avaluar si s'han assolit les competències bàsiques i objectius de l'ESO però no marquen la superació del curs. Els resultats es podran saber a partir del 24 de març.
I acabem recordant que el cicle cultural Espai A torna aquest diumenge a Sant Just. L'Espai A és un circuit d'arts escèniques amateurs que porta una cinquantena d'actuacions per una quinzena de teneus catalans, entre ells el de Sant Just. Espectacles de teatre, dansa, cancoral i música formen part d'aquest cicle, tots protagonitzats per companyies amateurs del país. Aquest diumenge l'Espai A torna a Sant Just amb una obra de teatre antígona a Nova York amb la companyia figarenca T4.
L'obra de teatre es podrà veure diumenge a les 7 de la tarda a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. Les entrades costen 8 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 10 per la resta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Ara passen 11 minuts de les 11 i aquesta hora parlem de Camelic Club per parlar de diferents iniciatives que tiraran endavant en aquest trimestre i per això tenim el coordinador esportiu Oriol Vega, l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Oriol. Molt bon dia. Heu començat l'any amb bastanta força, no? Efectivament, tenim moltes activitats previstes però ja el darrer cap de setmana vam poder organitzar el campionat de Catalunya d'esquais de segona categoria.
amb una participació àmplia de jugadors d'arreu, tant en masculí com en femení. Va ser el tret de sortida de totes les competicions que, sobretot, durant el mes d'abril, maig, juny, hi haurà aquí a la instal·lació de Camp Mèl·lic. És a dir, que és una mena de prèvia, no?, per entendre'ns del que passarà després. Efectivament. Tenim, posteriorment, els tres esports de raqueta, com en diem nosaltres, que són el cas del tenis, el pàdel i l'esquash. Hi haurà una sèrie de tornetjos, que ara, si voleu, us ho explicaré en detall.
però que donen tota l'activitat d'aquest trimestre, que serà abans de les activitats d'estiu pròpiament. Clar, aquest campionat que heu fet com ha anat, aquest que ens comentaves ara? Bé, ha sigut un bon torneig, el nivell realment ha estat molt bo, eren jugadors que en el rànquing català estaven a partir del número 11, els 10 primers no podien jugar perquè eren de primera categoria, però entre l'11 i el 200 del rànquing català hi ha hagut partits fantàstics i van jugar durant el divendres, durant tota la tarda i tot dissabte, van acabar dissabte tarda,
i els resultats van ser molt bons de participació i sobretot de nivell, molt bon nivell en tots els partits. I llavors el proper que teniu a punt, la propera iniciativa que tenim així més a la vora, quina és? Mira, començant amb el tenis, explicarem que durant el mes d'abril fem un campionat juvenil de categories Benjamí, Lavi, Infantil fins a categoria Júnior, on participaran els caps de setmana, dissabtes i diumenges, nens de la zona del Barcelonès, de la zona de l'àmbit nostre, Baix Llobregat,
amb aquest campionat juvenil de tenis. Aquest serà el mes d'abril. Pel mes de maig en tenim previs un durant una setmana a nivell de sèniors, a nivell també estatal, i el mes de juny tenim un campionat ITF internacional, aquests dos ja els vam fer l'any passat, ITF de tenis de veterans, on participen jugadors d'aquí del club i jugadors d'arreu, en aquest cas d'arreu del món. L'any passat van venir jugadors d'Egipte, de França, jugadors d'Alemània, Suècia, va estar molt, molt interessant.
Aquests dos torneixos es juguen perquè també el club ha participat i participa aquest any en campionats de Catalunya veterans. Sense anar més lluny, fa 15 dies el club es va proclamar campió de Catalunya més 45 en categoria urgent de veterans i ha assolit l'ascens d'or. La primera vegada que participava en un campionat de Catalunya ha assolit aquest títol. Hi ha molta activitat, estem molt contents fent veterans i hi ha molta participació.
I aquests tres tornejos venen a cobrir una mica l'etapa tant de sèniors, però també dels juvenils, la base que puguin fer també el seu torneig a partir de principi del mes d'abril. Seria en quant a tenis. Si voleu, us comento una mica també el padel i l'esquash. Perquè també teniu un torneig solidari, no? Per exemple, de padel? Exactament. De padel, el torneig estrella serà del dia 7 a l'11 d'abril. És un torneig solidari de padel, que es fa per primera vegada. Tots els fons aniran destinats a la Fundació Touret, que és una...
Fundació amb aquesta síndrome, amb aquesta malaltia molt desconeguda. Hi haurà molta participació de jugadors de pàdel de la zona i es podrà jugar durant aquella setmana del 7 al 11, just abans de Setmana Santa. Hi ha molta participació i sobretot moltes ganes que el torneig sigui un èxit. Posteriorment, al mes de juny, farem un Open Amateur de pàdel que el fem també just abans d'estiu, on participen jugadors també de club,
i jugadors d'arreu amb una finalitat també més competitiva, no solament de participació. I per acabar, en l'apartat d'esquash i soft racket, tenim dues activitats al mes de maig, una que és un campionat juvenil d'esquash, per nens també entre els 10 i els 16 anys, que jugarà els dies 16, 17 i 18 de maig, i un campionat de soft racket, que és una varietat de l'esquash, amb una pilota més gran i amb una pala més curta, amb una raqueta més curta,
Dels 16 al 29 de maig en campionat absolut i de veterans de South Racket. Això és el calendari que tenim durant aquests tres mesos. La gent participa activament, la gent del club, aquests tornejos? S'ho prenen com una cosa donciva per entendre'ns? Depenent del nivell, per exemple, aquests de pàdel, et puc dir que tant el benèfic solidari de Fundació Toret com el que hi haurà de Pàdel Amateur per descomptat, hi ha més d'un 50% de participants del club. El que són els campionats de tenis també, però no amb aquest percentatge, perquè hi ha gent de molts clubs de Barcelona i molts clubs d'aquí de la zona nostra...
I a l'esquais sí, però també hi ha molta participació de fora perquè són campionats federats. Al ser campionat federat venen clubs de tota la zona catalana.
Val. I en el cas de... ens has parlat de tenis, d'esquatch, de pàdel... I algun d'aquests esports té més tirada que alguns altres? Per exemple, potser el pàdel ara comença a estar més de moda o és una percepció meva, eh? Tradicionalment a Can Mèric tenia molta tradició amb l'esquatch, evidentment, que ha sigut campió d'Espanya, de Catalunya, d'Espanya, d'Europa, amb diferents modalitats en algun moment. En aquest moment el pàdel ha pujat molt aquests darrers dos anys...
i el tenis, que era un esport que es practicava força al club però que no estava federat, des d'aquest darrer any que es va federar a la instal·lació, participa ja en campionats organitzats per federació. Jo diria que l'esquaj l'aposta és el mantenir-ho, el pàdel està en creixement, i el tenis està en inici en quant a participació federada, però també amb molta inquietud de portar molts tornetjos i molta activitat al club.
i el tipus de públic que tenim és a dir, hi ha més moviment jove hi ha més adults, en general quina és la mitjana? en aquest moment el club ara es troba en un moment el 2014 que tota aquesta temporada hi ha molta participació tant de sèniors és a dir, nivell familiar, també juvenil però vull dir, tenim totes les edats el ser un club on la participació dels joves poden ser socis, evidentment sense quota, que hi ha una promoció fins als 14 anys que ells no han de pagar, participen molt
però sobretot hi ha molta gent, tant pares, és a dir, famílies, com també tota una generació de pares d'aquests pares, és a dir, avis, gent que porta temps al club, que també tenen una participació molt activa, tant a nivell fitness, activitats dirigides, tot el que és esport-salut, aquesta part també és molt important. I si tot va bé, l'1 d'octubre es podrà fer una posada en marxa a les noves instal·lacions, que estan ja en una fase molt avançada de construcció,
i el club plantejarà tota la propera temporada a partir d'octubre a les noves instal·lacions que estaran preparades i posades al dia amb les últimes tecnologies i novetats. Però això ja serà després de l'estiu, no? Exactament, a partir de l'octubre. Creieu que... Quanta gent forma ara del part del club? Quants sou? Ara són 1.200 socis. Déu-n'hi-do, no està malament, no? Exacte, i la tendència és que amb la instal·lació nova puguin venir molts socis també nous, més famílies...
més activitats deportives i, sobretot, més pràctica amb totes les instal·lacions noves que hi haurà en el club. No sé si heu notat la crisi, d'alguna manera, pel que fa al nombre de gent que s'apunta o es desapunta. Em refereixo en aquest sentit. Bé, aquí el club, al ser, és un club, evidentment, familiar, en el sentit que són famílies. Evidentment, la crisi es pot notar més en què són els usos d'activitats pròpiament al club. La continuïtat d'aquests darrers dos anys, el col·lectiu de socis s'ha mantingut.
El que passa és que potser la participació en cursos, o amb més campionats, o amb més activitats pròpies més internes del club, com pugui ser també restauració, etcètera, evidentment es nota com a tot arreu. El que passa és que, de partir de l'octubre, com que la instal·lació tindrà uns altres acabats, tindrà una instal·lació posada al dia, en el sentit de futur es preveu una entrada de socis important.
Per tant, d'alguna manera, és un moment de creixement, no?, en aquest sentit, també? Exactament, sí. De fet, la notícia més important d'enguany de Camp Mèl·lic és que el mes de juny, el 13 de juny, Camp Mèl·lic compleix 50 anys. És una edat històrica que va inaugurar-se l'any 64. Això vol dir que, per alguna forma, tanca o tancarà les seves instal·lacions històriques, però, per contra, tindrà en marxa un altre espai, l'espai nou, el nou Camp Mèl·lic, per projectar aquest club, que ben segur que els propers 50 anys podrà estar...
el capdavanter com ha estat sempre, no?, amb esport. Es faran uns actes concrets, ho anirem anunciant, però el que serà important és que la continuïtat no solament de la instal·lació sinó de les activitats i de poder inaugurar una instal·lació avui en dia en un 2014 és una cosa, com a notícia, molt, molt interessant, no?, en aquests moments. També és veritat que l'esport està augmentant entre les prioritats de la gent, no?, això suposo que també us fa un favor, no sé si ho noteu o... Sí, sí, és curiós, aquí casualment jo he estat a diverses instal·lacions, hi ha una pràctica esportiva molt elevada aquí al club
Aquí és una zona que estem també al costat de Collserola, hi ha una participació alta de gent que també corre, que va amb bicicleta, això... Tot ajuda, no? Però que, evidentment, ha de venir a l'espai per poder jugar a tenis, a pàdel, a escoach, a venir al gimnàs... Però jo diria que molta gent que ha tret moltes altres coses, el que ha deixat de treure és la continuïtat en un club esportiu. Primer per l'element físic i de salut, però sobretot per l'element social, l'element de socialitzar-se, de fer amics, de participar en grups, efectivitats... Això, moltes coses s'han perdut, però que està.
ja diria que està inclús en augment, casualment, que sembla el contrari. Molt bé, doncs anirem parlant de tot plegat, perquè ja hem dit que hi ha també moltes iniciatives en marxa i molts tornejos. Avui ho hem volgut descobrir una mica amb l'Oriol Vega, coordinador esportiu de Camp Meli Club. Moltes gràcies. Perfecte, us esperem aquí, qualsevol d'aquestes activitats, per si voleu participar-hi també. Perfecte, doncs que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Gràcies, bon dia.
Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Música
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, i es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Cinc minuts i dos quarts de dotze, avui una mica abans de l'horari habitual, cinc minuts abans, us regalo cinc minuts més avui de Tertúlia, i saludem per tant la Montse Larrea, la Joan Algarra, el Pere Oliver...
L'Alina Santa Bàrbara i en Jordi Agulló. Molt bon dia a tots cinc. Gràcies, gràcies. Home, gràcies perquè es dones un minut més a cada una. Exacte. Un regal, que et regalin un minut a la nostra edat. És tot un luxe, això dels dies que us faig entrar tard. Escolta, l'altre dia una professora de demografia
va dir que ara podia... Sí, que és una autoritat, que anàvem guanyant, no sé si, 10 minuts cada dia de vida. Ah, sí? Sí. Veus? Veus que bé. Sí, ara la Carmen ja s'ha posat el dia i diu, us regalo 5. Bueno, gràcies. Hem de viure el dia. Mira, ara que dius això de viure el dia, m'ha fet molta gràcia aquest matí, a primeríssima hora de connectar l'ordinador, que el programa d'ahir, a través de Facebook, ens van veure uns senyors
des de l'avenc de Tabertet. I com que ahir vam parlar de l'avenc de Tabertet, ens donen les gràcies per haver-ne parlat aquí i haver-ne parlat també. O sigui que els mitjans de comunicació, la xarxa, la gent avui està enganxada, no enganxada, però connectada a la xarxa. Enganxada, enganxada. Jo pots dir-ho bé.
N'hi ha alguns que estan enganxats i altres que simplement es connecten per qüestió de feina. Hi ha altres que estan desenganxats del tot. O per qüestió de necessitat, exacte. Avui mateix hi ha una notícia que Facebook sorprèn amb la compra del WhatsApp i l'operació té un preu global de 19.000 milions de dòlars. Tants diners que se m'escapa entendre quants diners són. A mi també.
A més, he vist que crec que també hi hauria una recompensa, que és que els treballadors de WhatsApp, arran d'aquesta compra, si el 2016 encara estan a l'empresa, és a dir, és una manera d'atrapar-los, els pagaran un plus també bestial de diners, exacte.
I una cosa ja descarada, que aquí sí que es veu al món els fa quartos, aquesta gent, és que ens tenen fitxadíssims a tots els que estem a Facebook i ens envien un beneniu d'anuncis. Sí, sí, ara ja tenen el nostre telèfon, la nostra data, la nostra data, la nostra data, ho tenen tot. I a més ens envien una quantitat d'anuncis però fins a l'extrem de que ahir, per intentar connectar-me amb la poesia, perquè en el programa 60 i més fem un poema cada dia al final del programa.
Cada poema que connectava ahir de Ramon de Campomor m'entrava abans un anunci. D'hamburgueses, de cotxes... Molt poc adequat a Ramon de Campomor. Això és igual. És simplement que cada vegada que tu polses, com que et tenen fitxadíssim, bam, t'entren un anunci. Llavors tu piques un botonet i et fas desaparèixer. No et demanen permís per tot aquest jaleu?
Què coi t'han de demanar per mi? Se suposa que ja ho has firmat. Ho has firmat ja a l'entrada a Facebook. Se suposa que tu ho acceptes. Perquè diu que la teva intimitat, si vols, la pots tenir... Queda l'aire, no? No, solventada, si no vols... De tota manera, els nostres correus electrònics estan a la xarxa, també.
Jo estic al correu electrònic i estic a la Palabrados, o sigui, també surto. Clar, clar, en el fons suposo que és el que hem intentat posar alguns límits, però que això encara anirà més. Clar, però ¿quién li pot portar-se al campo? Jo que no veig tele, senyores i senyores, n'hi ha una sèrie, que a vegades sí que la veig, perquè em fa una certa gràcia, i es diu Vigilados, que són al mestre...
No sé si l'heu vist, és bastant interessant, però n'hi ha una màquina, que van inventar una màquina, i aleshores inclús surt i es dispara, quan algú té problemes, i aleshores van...
dues persones, com si diguéssim, resolutives, i aquests són els que solucionen el problema. Si estem en el correu electrònic, estem per tot arreu. Bueno, per això, això és ara, però fa ja 10 o 15 anys teníem una tertúlia a la muntanya, que anàvem a esmorzar amb el meu marit, que jo no podia moure'm gaire,
I llavors anaven cap allà i hi havia tota una penya de persones que eren força intel·ligents, i entre elles un senyor que era un gran evanista que havia fet tot el que era la borsa de Barcelona antiga. I deien, miri, escolti'm, és que estem vigilats a tot arreu, eh? No es pensi vostè, jo me'l mirau una mica així, dic aquest senyor està una mica papant de mosques perquè era molt més gran.
I realment, a mesura que m'he fet gran jo, també m'he adonat que és veritat. Juanita, confirmamos... Fa 10 o 15 anys ja teníem les xarxes. Juanita acaba de dir una cosa, però en 1921, George Orwell va fer una novel·la que es deia 1984. Allà estava tota la població, es tracta d'això, vigilat per The Big Brother, el gran hermana. El gran hermana.
O sigui que això ja ve de... De d'antí. Sí, potser ell més o menys, o l'havia llegit, o bé, realment, en la seva experiència... En la seva experiència, sí, jo la tinc. La seva experiència era aquesta, diu, no es pot dir ni una mica així. Diu, perquè les nostres actituds tot, tothom sap tot de tothom.
Vosaltres sabeu el que és la cacofonia, no? Diu que, esclar, la veu es transmeteix per ondes. I aquestes ondes van anant, van anant i van per l'espai. I alguna vegada se senten converses i se senten coses perquè les ondes se l'han... Però si n'hi ha misteri, no ho sabem. Joana, això es diu psicofonia.
El que acabes de dir és psicofonia. Perdona, cacofonia. Cacofonia està definit com una paraula on hi ha una repetició de síl·labes dintre d'una mateixa frase. Molt bé, molt bé, Pere, gràcies. Gràcies per la corregió. Bé, seguim en aquest tema. Aquests dies que soc un aficionat a fer poema, un aficionat. L'últim que vas fer es diria l'ésser humà mòbilius. I és perquè em va arribar en Facebook una foto d'una estació on hi havia 15 persones,
amb el mòbil i el titer i un que observava tots i jo deia que deu ser estat terrestre i llavors se me va córrer i vas dir que estem en l'era de l'ésser humà, jo no el dic a l'home l'home el considera masclisme el llenguatge masclista
Ja som les contradiccions en el llenguatge i dic ésser humà. I dic, estem a l'era de l'ésser humà mòbilius. Va haver l'era del simi humanoide que va baixar de l'arbre, el baixar de l'arbre necessitava fer-se erècter, va haver l'erècter, després va haver l'homo sapiens perquè tenien que lluitar contra el mig,
després de les societats que es compliquen i va haver el sapiens sapiens, que és el que va estar a l'actualitat, i ara ve l'era de l'home mòbilius. Jordi, i has dit una cosa al començament, que m'he quedat amb ella, i que ets convidat a venir a llegir un dels teus poemes, el programa 60 i més, sempre l'acomiadem amb un poema de l'autor que ha nascut aquell dia.
no fa falta que tu hagis nascut el dia que vulguis venir. És absolutament igual. A base que nosaltres no podem convidar en persona a Ramon de Campamor, que va néixer... O tu invoca'l, invoca'l. O com ahir, André Breton. Però cada dia el poeta que ha nascut aquell dia, que coincideix amb la data que...
El 18 d'abril, que és el d'estai, cau en el divendres Sant Cau. Però és igual, el dia que vulguis, vens a dir-nos un poema. Sempre acomiadem al final del programa un poema. Hi ha autors d'aquí de Sant Lluís. Tots els dimecres de 8 a 9 del vespre.
Hi ha alguna vegada, poques, que ho fem en diferit per qüestions de... El 18 d'abril... A més el pots deixar gravat. Aquests tècnics que són meravellosos ens el posen al moment. Una de les maneres... Mireu-li la cara.
Una de les maneres que ho celebrarà és que el 18 d'abril és el partit del final de la Copa del Rei. No, però si no, sembla que l'altra edat. Ho volen canviar, eh? Ah, sí? El 25. Em sembla que l'altra edat el 25. Ah, mira, ja t'ho saps gran. No, el 23. El 23. Ja era hora, eh? Això ho ha llegit fa 3 o 4 dies en el país.
I és hora que es decidissin, eh? Coincideix en divendresat, no? Sí, el divendresat. Sí, tinc un problema amb les dades, que totes estan ocupades, que no hi ha manera de col·locar res. Tot i que avui el futbol està tan mitificat que ja el poden santificar qualsevol dia.
L'altre dia feia curiós, no?, veure TV3, que estaven en vaga, i veure el futbol sense... Sense ve. El meu fill diu, és com si anessis al camp, que ningú no t'explica res. Ho has de veure per tu? Bueno, jo, de totes maneres, la ràdio em molesta molt el soroll, eh? I sempre em posa tant el mínim que ni se sent. Així que a més, igual... Ara començo jo, també, si estic lluny, i el se sento que estan... Dic, oi!
I criden, i criden, i criden. I mira que baixen la veu, baixis i encara ho continua escoltant. A més el fillet que no li agrada el futbol, diu que es veia la mar de bé sense sentir-lo. Sí, sí, sí, perquè a més a més van intercalant comentaris segons les emissores, que sembla que els protagonistes siguin ells i no els que estan jugant.
Afortunadament, aquesta exaltació que fan servir els votadors de futbol per a transmetre els partits no s'ha encomanat en d'altres coses, perquè si no seria terrible que donessin un programa de literatura, de qualsevol altre tema, o de cinema, fer aquests crits. Això només s'ha encomanat en els programes aquests d'entreteniment. Però la CIS, com a criteri general, crida molt. Està en els parters, els noticieros i tal...
Però fixeu-vos que normalment, normalment un està veient la tele, jo la veig molt poc, però fixeu-vos bé que, pum, quan fan l'anunci, puja el volum. I tant, i tant. Això ho fan expressament. A casa meva, el meu marit està una mica sol. Per cuidar l'atenció. I, bueno, té el, quan fan el que sigui... Puja almenys tres o quatre... Sí, sí, sí. I llavors dic, baixa a la televisió, diu, però si no l'ha tocat. Me l'ha tocat.
Pobre home, li fum un crit i diu si no l'he tocat i és que puja. Jo no em passa a mi sola això. I també a la ràdio. La ràdio també. La tele i la ràdio. Quan fan els anuncis pugen perquè saben que la gent aprofita per anar a fer-se les dents. Perquè ho sentis de tota la casa. Llavors te'n donen el mateix anunci. Jo vaig sentir una vegada que sí que ho reconecien. Que era una manera com de cridar més l'atenció.
I a més, penseu que la televisió s'ha convertit, ja hi ha un llibre que va sortir fa molts anys que es titulava La societat de l'espectacle, i després hi ha un altre també molt interessant que diu El naixement de la televisió Escombraries. Aleshores, quan més criden, doncs sembla que menys reu atenen, però exalten l'espectador. Llavors l'espectador entra dintre del davant. Sí, és més perceptiu. Quan hi ha un tema, que tot i ser duríssim, hauria de ser tractat pràcticament com qui diu en privat,
Però ara, per exemple, el col·legi Val de Luz. Ara, com que aquest matí estava de vaga a TV3, he posat la sexta. Feien un mullader, un debat... O sigui que el tema dels abusananos s'ha convertit ja en un tema... És que s'ha destapat com si hagués sigut una bomba de retard, que va fent explosions. Hi ha abusadors per tot arreu. Van començar amb la qüestió dels capellans i ara són els mestres, els entrenadors esportius...
Perquè a la que surt un cas, tothom es posa en alerta, perquè és un tema que fa tanta por. I llavors, esclar, avui parlaven uns senyors que deien, ara estem en el punt de mira, tots els entredors de càrate, els entredors juvenils, els entredors de futbol, tots els mestres de reu, tots els capellans, o sigui, perquè resulta que això es multiplica, i a la vegada que es multiplica, hi ha també una difusió, el que dèiem abans, una difusió de xarxa absolutament desmesurada, no?
Això és el mateix. És complicat perquè com que és tan difícil de prevenir o de... Molts d'aquests casos es cobreixen molts anys més tard perquè no s'han atrevit a denunciar-ho i llavors... Casos d'un col·legi, però ara parla dintre de la família. O dintre de la família. Bé, també. Però fa moltíssim. Normalment, els abusos...
No, no, normalment els abusos són dintre de la família. Dintre de la família? Sí, sí, sí. Jo era petita, petita, i una veïneta de casa de la tieta, doncs, desgraciadament, la van haver de portar al clínic perquè el seu tieta havia abusat d'ella. Havia abusat d'ella. Una criatura de 4 anys, eh? Està clar, i llavors aquestes criatures que hi ha l'abús dintre de la família, aquestes criatures petites, no saben si allò és real
o li passa a tothom, o només els passa a ells. No tenen. No tenen encara criteri. Però per això és tan important poder-ho detectar i poder-ho detectar. O que la canalla també escoltin i sàpiguen... Que se'ls pugui ajudar, perquè si no... Allà, aquest cas que jo comento, es tenia sospites.
Però, clar, com era el tiet abuelo, que era el germà de l'avi, doncs, esclar, ningú no podia... No pot ser, no pot ser, fins que realment li va fer mal. Va ser un cas dolorosíssim. És increïble, de veritat, el ser humà.
Sí, té unes bondats extraordinàries i té unes maldats. Unes maldats... Però jo penso que... És que maldats, instints. Sí, però tu veus a l'espera. Això una fera no ho fa amb les seves criatures. Bueno, dintre... No, dintre... Doncs prefiero que se lo comen. D'una cosa és l'instint i l'altra actuar amb algú que és indefens, no? Ja veig que has vist la pel·lícula Caníbal. No. La pel·lícula Caníbal, veus...
Hi ha unes víctimes secundàries, que són els que estan al costat de crios, les escoles, les mestres, i sobretot l'home, que es queden absolutament bloquejats de qualsevol mostra de...
de carinyo, efectivitat, que comporta la cotidionalitat humana de la gent, el crio de la gent. Estan totalment esgarrotats, perquè es reinterprete de manera tal. I tots coneixem casos, que jo n'he tingut com a mestre, de denúncies falses.
A més, és pel mimetisme. Que li posen la mà a l'ombra i diuen... I d'adolescents que se n'aprofitin, que cries, per xantagear el mestre o tal, mira, el denunciaré de no sé què en fals.
recentment ha sortit també a les notícies un noi de 15 anys que ha abusat també d'altres menors i provocava també a mestres i professors s'ha sabut més tard s'ha sabut més tard perquè clar, per un professor o professora també és molt violent que un noi o noia de 14 o 15 anys se li insinui, intenti provocar-li i que quan no li faci cas
acusi el mestre no, i si m'agrada que té el telèfon i ho filma la falsa denúncia una vegada surt llavors esmerina i fa mal que alguna cosa queda exacte el contacte dels entrenadors el contacte dels monitors el contacte aquest és un contacte que existeix
no vol dir que sempre que et posin la mà a l'esquena sigui per aprofitar-se a més és que són criatures i quina criatura no et produeix una sensació de tendressa d'efectivitat com que la línia que es traspassa és tan greu això és el que volia dir que el bloqueig absolut absolut eh
de respecte a tot això, és el drama de... No sé si heu vist que treballen en crios professionals. És que sempre hi ha un vincle entre alumne i professor amb un més que un altre, perquè el meu fill petit va agafar una depressió terrible quan era bé bé,
perquè li havia costat molt anar a l'escola, a la guarderia, que encara hi havia l'Ateneu, i quan ja estava acostumat, llavors resulta que se li va casar la professora. Va tenir un trauma horrorós, doncs havia creat un vincle amb aquella persona que la tenia quan plorava perquè no volia estar a l'escola.
Sobre això hi ha una obra que suposo que l'haureu vist algú de vosaltres, que es diu El principi d'Arquímedes, de Josep Maria Miró, que es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya. No, no, no, perdó, m'equivoco. Es va estrenar a la Villarroel, penso. El Nacional de Catalunya va ser la seva segona obra.
I precisament tracta aquest tema que un entrenador de natació és tan immensament carinyós amb els nens, però no passa de ser molt carinyós, que desperta sospites. I aleshores les sospites es multipliquen i neix aquesta paraula tan cruel que és la difamació. Precisament és el principi d'Arquímedes perquè una difamació submergida dins un grup humà es multiplica...
Per tot el buit que deixa... Una bomba en retard que va fer... Sempre, algo queda dins. Algo queda. No és el líquido que deixa l'hoja, sinó que tot un cos de males paraules submergides deixa d'anar tot...
Un vessament d'aigua és un vessament de males paraules. Això, la llengua, és un arma de doble tall. I a més, des de l'interior, i aquí, mirem, perdoneu-me que citi l'Evangeli, però que ho diu molt clarament, que és del fons del ser humà d'on neixen les difamacions i les calúmies i la maledicència. Ara no recordo en quin dels...
Tot, tot, tot. Hi ha un fragment de l'Evangeli que diu que del fons del ser humà neix tota la maledicència i tot el que és dolent. També us volia preguntar, ho dic perquè lliga una mica amb el tema de difamacions i tot plegat, fins i tot, però que és tot el tema de Ceuta, que d'alguna manera, a més a més, aquí també es va demanar la dimissió del ministre d'Interior, van demanar els membres d'Esquerra Plural, i que és un tema que...
és evident que ho anem veient i tot plegat, però com passa amb la rapidesa de les xarxes, que sembla que segons com ens podem oblidar d'aquí dos dies. Avui, en el dia d'avui, les xarxes en va ple sobre la mort dels 15 immigrants en aigües de Ceuta. Hi ha imatges de com aixequen les mans demanant ajuda i que amb les mans estan indicant quan van nedant a l'aigua, traient la mà perquè no els hi tirin gasos lacrimògins. Sembla impossible fins i tot que passi. Hi ha una imatge amb penombra, això sí, un clar oscur, que es veu
una persona disparant bales de goma des de dalt d'un turó cosa que han negat i neguen insistintment el senyor ministre al principi van negar que havien disparat 5 vegades s'han dementit i han canviat la versió
Estem tan farts d'aquesta situació de burla. Això és un tema tan difícil, és molt punyent, perquè realment deien que la Lampedusa i nosaltres són els llocs per on entren. A dintre d'Europa no és la frontera d'Espanya ni la frontera d'Itàlia. És la frontera europea.
Què hem de fer? Aviam, què vol fer Europa respecte a això? L'alcalde de, no sé si era d'aquí, d'on t'ha passat això, que va dir, bueno, diu, si no sabem com fer-ho ni ens ajuden res, diu, aleshores posarem unes safates allà...
Això estàs el president de la Comunitat Autònoma de Melilla. President de la Comunitat Autònoma de Melilla. Però no pot dir això un alcalde. No, no, això és una barbaritat. Bueno, le salió un poco la gran reguza. Va tenir molt poc.
I a més en un moment com aquest. Vull dir que això fins i tot, si es parla en un moment en què no ha passat una cosa així, encara es podria acceptar. I jo encara vaig sentir una altra cosa més grossa. En lloc de fer aquesta mena de... que facin un mur com a gasa, que no el puguin saltar. 10 metres d'alçada. I ben ampla, que no el puguin saltar. Però és que tant a Ceuta com a Melilla ja hi ha un mur.
mur, hi ha una lambrada i a més hi ha unes ganivetes que tallen. Ui, si arriben amb les mans tallatíssimes, però és igual, es veu que la seva desesperació... No, però el mur de gasa no el salten perquè a l'altra banda quan salten és a metrolla. Poca broma. És com un mur de gasa.
Que va caure en nanos la pilota de futbol i la tenia ja a la vista, a 20 metres, des de dos, tres metres, hasta que el va ser la fe de Magotja i se'n va enviar 200 pilotes. Una suggerència, eh? Una suggerència. Perquè un crio que salta a l'altra banda li disparen de les torretes. L'època és broma. Ells volien fer un tipus de... Va ser, no sé qui va ser, de la Unió Europea.
De todas maneras, si volem aprofundir i dir a la gent perquè s'aprofiten d'esta dificultat per dir que s'ha de reprimir, jo he de dir que és fals, és més barat ajudar el desenvolupament en aquests països, impedir que compren armes, que compren armes.
i donar-los models de desenvolupament, potenciar això que fan, en certa manera, l'església més progressista, i van allí, i fan hospitals, i fan cooperatives, i Intermón, i tal, per això multiplicar-lo als estats, multiplicar-lo per 100, vol dir, i per tant, de marxar d'allí solen marxar alguna persona, com marxen els d'aquí també, seria la normal, però si el que estem fent és tot el contrari, si anem al Senegal i li portem els grans barcos de Pescanova...
i arrasen quan la gent vivia allí del peix de cada dia i li arrasen la pesca el maten de gana van a Etiopia i van a aquells es converteixen en pirates i ara els enviem que els costa caríssim
tota la flota militar a vigilar allà i els que guanyen tot això són l'imperi militar que ve anar més allà i que ve anar més aquí i que segueix venant. Si parlem clar, sí que n'hi ha solucions.
Hem de reduir l'armament i hem de desenvolupar aquest països. No li donis peix. Ensenya'l a pescar. I no venguis armes. I no venguis la venda d'armes dels traficants legals i il·legals. Dels estats, de l'Espanyol, de l'Italià i de tots. De legal i dels il·legals. I així que hi ha solució. Perquè la gent les esperen que no, que si no els vendran a milions.
De tal manera que a mi, en l'any 80, en l'any 80 i picó, eh? Un dirigent del PSOE, que li parlàvem d'aquell problema, en l'any 80, eh? Em deia que si feia falta li estiraria un bomber atòmic, si venen a milions. Ara, 30 anys després està passant que venen a milers, no a milions. No venen a milions. I els estan a les contradiccions, però que era un dirigent del PSOE, eh?
i em va dir que si feia falta per frenar els estiràvem bombes atòmiques i el cas concret si em permeteu el cas concret de Ceuta i de Melilla té un agravant i és que aquí a vegades erròniament es diu la comunitat de Melilla o de Ceuta no són comunitats, són ciutats petitíssimes envoltades de valles
Per una banda el mar i per l'altra les valles. I no hi ha terreny perquè es pugui posar allà ni un hospital ni es pugui posar un edifici per allotjar aquesta gent. Hi ha el que hi ha i no hi ha més. No, han de traspassar-los a la península. No es poden estirar més les ciutats perquè ja no hi caben. A més, són ciutats
Totalment de burocràcia. Com diuen ells, a Montonà. Perquè tant a Ceuta com a Melilla viuen tres comunitats, tres religions, tres formes diferents o més, perquè ara són moltes més, o des de fa molts anys allà comparteixen vida hebreus, musulmans i cristians. Tres civilitzacions diferents, barrejades, juntes però no revueltes, com ells diuen, i amb un gran...
Amb un gran potencial militar que els envolta, perquè estan envoltats de quartels, de quartels de Guàrdia Civil, de policia, la Legión, els regulars, els soldats, l'exèrcit professional d'Espanya. O sigui, estan envoltats per gent que els vigila tot el dia, dalt d'uns murs amb armament. Patrulles armades de soldats, de policies, de Guàrdia Civil. O sigui, una ciutat que pràcticament...
viu, sobretot per als que vénen de fora, viuen sitiats. Per contra, aquestes persones que ja s'han decidit a jugar-se la vida, fa molt de temps que estan a les muntanyes que rodeixen, estan allà esperant el moment idoni.
Qui els manté? El gurugú. I el rostre gordo primer i el gurugú després. I el rostre gordo està dins d'Espanya i el gurugú àfrica. Però el més trist de tot això són les màfies. La prèisa diu que els alders, pobres, perquè són marroquís, es donen de menjar perquè no es moren de ganes.
No, bé, però hi ha les màfies que els mantenen. Els que venen, a vegades s'explica que quan van passant i atrapassant de certs o el que sigui, primer, de les noies bussen, els que els porten, han pagat la tira de sèrtims i a vegades se'ls deixen allà i se'n van.
A vegades sí. Sí, sí, el pal més rosa ha de ser les màfies, evidentment. És que són les màfies aquestes, vull dir, ja oblidem-se de tot el que és això. Però llavors busquem el cap de les màfies, o no interessa. És més difícil de poder descobrir qui porta, qui tira dels fills. Anem al cap? No matem els fills petits. Sí, els petits. Perquè això deu representar un gran negoci.
Ja veiem que és quasi més de l'oci que la droga. El trist del cas és que fan comerç amb un ésser humà. De totes maneres, aquí la cosa es va complicant, però el govern no mou cap fil i ningú, per culpa que tingui,
té la cara de presentar-se i dir jo dimiteixo perquè aquest problema jo no el puc solucionar. És problema governamental. I amb una majoria absoluta... D'Europa, com deien. D'Europa, eh? D'Europa que renta les mans i li diuen el toca a tu, el toca a tu trobar la solució. A Itàlia, el toca a tu. Donaríem no sé quants cèntims per fer les fronteres encara més opaques. Més opaques.
Has dit una paraula clau, dimitir. Aquí és una notícia bomba. Si quan algú... Avui ha dimitit una persona, és notícia a tot arreu. El senador Granados deixa a l'escó un cop reconegut que tenia un compte amb diner negre d'un milió i mig...
si ho he sentit així de lluny. Este matí ho he dit. 1.500.000 euros, jo és que ja em perdo amb les quantitats que tenen aquesta gent. 1.500.000 euros o res, eh? No, no, 1.500.000. 1.500.000 euros. Això és una suma ja considerable, perquè parlem amb euros. Aquests senyors, 1.000 euros els donen de propina quan van tan sobrats, no? Al marge que s'imaginen que ho ha tratat de manera irregal,
no ha pagat impostos. Per tant, ja és un delicte. Ja és un fort delicte. El poder que tenen els fa els camins fàcils per poder-ho obrir. Perquè tu no pots obrir-ho, com un ser de pie. Però ells sí que tenen els camins per obrir el que sigui. I no estan penalitzats. Ara s'ha descobert. Un...
300.000 euros de mes. Almenys de 400.000 tenia que pagar d'impostos. Això és delicte. I si em permeteu un instant que veig que ja ens falta poquet i estem arribant gairebé al final del programa o no? Cinc minuts que us he regalat. Bé, doncs deixa'm dir-nos d'aquest regal que algunes sales de cinema, això és una bona notícia, recuperen públic gràcies a les ofertes aquesta que han fet. Dels dimecres, no? Dels dimecres, com que ho fan més barato. Hi ha gent que feia temps i temps que no anava al cine i ara descobreix que hi
bones pel·lícules. I entre ells està el Cine Baix de Sant Feliu, que torna a posar en cartell les pel·lícules premiades en els darrers Gaudí i els darrers Goya, tant les que han donat Gaudís com han donat Goya, les podem tornar a veure. Fins i tot l'altre dia, el dissabte o el diumenge, no recordo quin dia era, perquè jo hi vaig anar dilluns al Cine Baix, justament, i m'ho van explicar des d'allà, que en alguna de les pel·lícules, la que havia guanyat l'últim Goya, la del David Trueva,
que el dia abans havia vingut algú i li havia dit només que de primera fila, cosa que bona notícia i en aquest cas valia l'entrada normal cosa que és més barat perquè funciona i faré
Jo sol anar sovint i m'hi trobo a tota la gent de Sant Just. Al baix, sí. I després el meu collat, que és de Cornellà, també. En Cornellà s'han quedat assassins, també. El Pi se l'ha de tancar tot. I a l'escorp. A l'escorp. A tot el voltant. A tot el voltant.
Allà van fer l'opció de fer-ho municipal i es està sortint, suposo que no tenen dèficit. És el mateix que el que explica ara el Jordi, sembla que funciona igual que aquest de... És a dir, la Sant Feliu funciona en format cooperativa, però crec que és una idea... En suport de l'Ajuntament.
Perquè el de Sant Feliu, que és el que es deia Guinart abans? Sí, el Guinart. El Guinart és el baix. Està al mateix lloc. Està al mateix lloc. El carrer Joan Batllori. Té la parada del bus a davant mateix. I si vas en tramvia camines una miqueta. I al costat hi ha el carrer de rectoria i al mig, a la dreta, hi ha un restaurant bar i també per en còper i tal de xicots d'aquí de Sant Just. Està molt bé. Dentre de tres dies tindrem el Texas obert.
us en recordeu? me'n recordo perfectament perquè segueix segueix tenint el mateix look el mateix look fa 50 anys fa més de 20 anys que el van tancar i més el van tancar amb una pel·lícula de Harrison Ford no sé
Jo no me'n recordo, això. Perquè hi vaig anar l'últim dia que estava obert. I què feia? Una pel·lícula de Harrison Ford, però no me'n recordo l'hora d'aquest moment quina era. D'aquí de la carretera? Sí, sí, de la carretera. No havies vingut a aquest poble encara. Jo havia passat. Però feia com el Tex. Quan érem nòvios, el meu marit em venia a buscar. Jo vaig arribar aquí al 73, exiliat, eh?
Jo vaig arribar aquí a la clandestinitat. No a Sant Jus, sinó a l'Hospitalet. I feien programa doble al Texas. Programa doble, nodo i curtmetratge. No, no, i a més a més eren d'estrena, eh? Sí, sí. Jo penso que des d'aquella època ja no he tornat al cine.
Home, ja és hora. Accepta per veure tu. No, no, no, va broma, eh? Fa molts anys, eh? Molts anys. Accepta per veure aquella que m'agrada tant, aquell de l'impassible, Olena Muy Biblia. Ah, de veritat, l'impassible, l'intocable. L'intocable. L'intocable, aquella pel·lícula la recomano a tothom perquè és d'una...
Aquesta i aquella del rei, el discurso del rei. El discurso del rei, també. Totes dues les vam passar a la nostra sala del mil·lenari. Fantàstica, eh? Fantàstica. Jo en recomano Nebrasca, que encara està en cartell i és molt, molt interessant. Nebrasca està molt, molt i molt bé. És un viatge per carretera, com es diu un road movie, que ho dic tu també en anglès, Joana. Sí, és bastant.
d'un fill que mostra una bondat immensa envers el seu pare, la qual cosa és una cosa molt exemplar perquè la gent ho vegi, i encara que l'home es pensi que li ha tocat allà qui sap què, la rifa... O li ha tocat la rifa del fill. Exacte, i aquí està el missatge de la pel·lícula, que no li ha tocat cap premi, però li ha tocat la companyia del fill, que tant si el pare ha estat premiat com si no, l'acompanya fins allà perquè es desenganyi per si mateix i vegi com estava d'equivocat, no?
però que en realitat el que necessitava era tendresa i compartir un viatge amb un altre. Jo recomano un lugar en el mundo, que es de Federico Lupi, l'altra atora i l'altra atora espanyola. Està molt bé. Jo he trobat un lugar en el mundo aquí a Sant Just i per això no em vull anar. Molt bé, molt bé.
Doncs així hem d'acabar. Benvingut en aquest lloc del món. Escolta, jo recomano llibres, com és natural, i llegiu així, si voleu, una cosa plàcida i bonica, una temporada per a Silvar. Aquest llibre és molt maco, no et dona cap mal de cap, al contrari. També queda dit. Moltes gràcies a tots, que vagi bé. Molt bon dia. Bon dia.
Connectem tots aquí amb el Bolletí de Catalunya Informació i després tornem. Ens queda encara parlar amb Andreu Segura i també de vins amb l'Astri Goldstein que avui és dijous. Catalunya Informació Som les 12.
Entre 20 i 30 morts són diversos testimonis presencials en els violents enfrontaments aquest matí a la plaça de la independència de Kiev, la capital d'Ucraïna. La policia està disparant contra els opositors i s'han hagut d'improvisar clíniques al voltant de la plaça. Una delegació de ministres d'afers estrangers europeus. S'ha pogut reunir finalment amb Víctor Yanukovych, president d'Ucraïna. Segons fons de la presidència, l'objectiu de la trobada és avaluar la situació abans que els 28 decideixin imposar sancions.
La hisenda catalana pren forma. El president de la Generalitat, Artur Mas, considera que és una aposta per una Catalunya millor. No passa un desafiament a l'Estat. Tributs Catalunya serà una hisenda pròpia, catalana, moderna, i que millorarà el servei dels ciutadans. El 86% del Congrés de Diputats ha fet costat a la moció de Rosa Díez contra la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya. Els socialistes catalans han votat amb el PSOE i també amb el Partit Popular al costat d'Unión, Progreso y Democracia.
45.000 euros és el cost, segons l'Ajuntament de Barcelona, de la quarantena de contenidors cremats durant els incidents de la manifestació de protesta ahir a la nit contra el desallotjament de l'edifici de la Carboneria. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos joves com a responsables d'actes violents i destrosses. Catalunya Informació. Esports al Barça de Bàsquet buscarà avui a dos quarts de nou una setena victòria en set partits al top 16 de l'Eurolliga a la pista del Bascònia. Mentrestant, en futbol, representants de Barça i Madrid es reuneixen a la Federació Espanyola per escollir data i escenari de la final de la Copa del Rei de Futbol.
I pel que fa el temps, els núvols augmentaran aquest migdia i tarda per les comarques de Punini del Nord. Al final del dia plourà poc que la Vall d'Aran o nevarà uns 1.900 metres. Demà baixaran les temperatures i nevarà el nord del Pirineu. Ara mateix a les 12 i 2 minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 2 minuts. Us parla Andrea. Aumenten les taxes de la deixalleria municipal per a les petites empreses i comerços. És un acord que forma part del conveni d'aquest servei entre l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana de Barcelona i aquest any han apujat els costos que hauran de pagar els petits empresaris que utilitzin la deixalleria. És un servei municipal que ha gestionat des de fa anys l'empresa Solidança.
que tracta qüestions mediambientals al mateix temps que treballa per la inserció laboral de persones en risc d'exclusió. L'Ajuntament ara ha renovat el contracte amb solidància amb aquest augment de les taxes per a les petites empreses i comerços.
Més qüestions. El Servei de Promoció Econòmica i el Casal de Joves organitzen dimecres que ve un seminari per aprendre a fer el currículum vitae en anglès. És una sessió adreçada a persones que vulguin buscar feina fora de l'Estat o millorar les seves possibilitats de mobilitat internacional. És una sessió que es fa en el marc del Programa de Mobilitat Internacional de Sant Just, que orienta els joves a l'hora d'iniciar un projecte de mobilitat fora del país, ja sigui per estudiar o buscar feina. El seminari per aprendre a fer el currículum en anglès serà dimecres vinent, dia 26,
de 6 a 8 del vespre al Casal. Cal portar un currículum a la sessió, ja sigui en català, en castellà o en anglès, i s'ha de fer inscripció prèvia per participar-hi. Si voleu més informació, podeu trucar al telèfon de promoció econòmica al 93 480 48 00.
I un apunt més en clau esportiva. Can Melik prepara un munt de campionats els propers mesos. Un dels més destacats serà un torneig de pàdel solidari que destinarà tots els fons recollits a la Fundació Toret, dedicada a la investigació de la síndrome de Toret. Can Melik bull d'activitat aquests dies amb la participació del club en campionats diferents, a tenis, pàdel i squash i soft racket.
I ara, com dèiem, s'estan preparant per organitzar un torneig de pàdel per recaptar fons per la Fundació Toret, que investiga la síndrome de Toret, un trastorn neurològic que provoca tics motors i vocals crònics a qui el pateix. El campionat serà del 7 a l'11 d'abril a les instal·lacions del club i es preveu que hi participin més del 50% de jugadors i jugadores de Can Mèlic. Tot plegat en l'any que el club celebra el seu 50 aniversari i inaugura les seves noves instal·lacions el mes d'octubre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies afició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Can you read my mind?
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Aquest divendres a les 8 del vespre la secció de cultura de l'Ateneu ha organitzat una tertúlia per debatre sobre les retallades a la sanitat amb Andreu Segura, metge epidemiòleg de l'Administraci Sanitària de Catalunya. I avui parlem amb ell, el Just a la Fusta. Molt bon dia.
En els últims anys la sanitat ha viscut, de fet, un sotrac important a partir d'aquestes retallades que afecten a molts àmbits. Ha estat un cop dur per tothom? Sí, però no de la mateixa manera. Hi ha gent que ho ha patit i ho està patint amb molta més intensitat que d'altres. De fet, una petita part de la població s'ha beneficiat de la crisi. El que ha passat d'una manera molt clara és que s'ha incrementat la desigualtat
el nostre país. I, per tant, les diferències, sobretot la desigualtat de renda, ha crescut moltíssim en aquests anys de crisi. I tot l'estat del benestar que havíem anat construint molt més lentament que d'altres països europeus, doncs, està emprenent precisament per aquesta...
Aquest estat del benestar, o pel que fa a la sanitat pública directament, per exemple, ja no tornarà, tal com el teníem entès, o va ser de treballar per evitar que desaparegui del tot? Jo crec que hi ha dues perspectives. Una és mirar de protegir-lo al màxim possible, tenint en compte que és poc semblant que el mantinguem de la mateixa manera que l'havíem imaginat.
Però també hem de tenir en compte que el nostre estat del gran estat tenia limitacions i alguns efectes que estan bé que es corregeixin. Desgraciadament, el perill més important que té l'estat del gran estat en aquests moments és la falta d'inversió pública per problemes econòmics que té l'economia del país.
Però també hi ha, i aquesta és una situació, aquesta és una circumstància que convé pensar amb tota la calma que es pugui, també és convenient millorar alguns aspectes del estat de bonestar, sobretot en relació a la salut pública, al sistema sanitari públic,
que convé corregir perquè hi ha una part que no és menys preable de les intervencions sanitàries que són poc eficients i que són poc equitatives i aquí tenim una franja d'intervenció per millorar l'eficiència i millorar l'equitat amb la utilització d'aquests recursos sanitaris que crec que serà cap d'alt
per conservar un estat d'anar amb salut que valgui la pena. Quins són aquests aspectes menys eficients? Bé, doncs hi ha un consum sanitari poc apropiat, amb alguns problemes, es medicalitza excessivament la vida quotidiana.
I precisament en relació a la crisi hi ha un exemple molt clar, que és que la situació aquesta de crisi, sobretot amb les persones en què els afecta la deprivació material, s'han quedat sense feina i hi ha moltes persones que tenen un atur de llarga durada, han deixat ja de percebre el subsidi, ja prop de 250.000 persones a Catalunya que viuen amb llars on no entra cap ingrés. I això, aquest és un
molt preocupant, no?, és una situació dramàtica. Doncs, una de les coses que passa és que la gent davant d'aquesta situació, doncs, té problemes de l'estat d'ànim, problemes de salut mental, que, de fet, no són patològics, perquè davant d'una situació com aquesta, el normal és que reaccionis amb neguit, amb preocupació, a vegades amb desesperació, no?, però moltes vegades el que fem davant de situacions com aquesta...
és tractar-les mèdicament. I no és un problema mèdic, i no és un problema que es pugui resoldre mèdicament. El que cal és aconseguir que aquestes persones tinguin accés com a mínim a un subsidi, i si no, encara millor a un treball remunerat, no? I normalment que la societat, tota la comunitat, no els expulsi, no els escogui socialment, no? Perquè aquesta lluna amb la deprivació material, que suposa quedar-te sense recursos econòmics,
aquesta de no servir per res de salt, tiltes clous, que des del punt de vista de la salut mental és més important. Llavors, a vegades intentem resoldre problemes que són socials amb intervencions mèdiques i això és caríssim i a més té efectes adversos i el problema més important és que no resolvem la situació que ens ha portat aquí, no?
S'ha d'anar a l'arrel, no, suposo? Però no és només per la situació de crisi. Un altre exemple, que ho entendrà de seguida, és davant la febre, per exemple. És una de les situacions que ens porta el metge amb més freqüència. I és estrany que un no surti del metge o ell mateix es magiqui davant la febre. I la febre és una reacció fisiològica que, en ocasions, no sempre, però en ocasions...
ens ajuda a solucionar el problema que l'ha originat. És una transposta defensiva de l'organisme, no és una patologia amb ella mateixa. A vegades és molt molesta i com no ens ajuda convé controlar-la, però fer-ho de forma immediata de seguida ens treu molta informació sobre què causa la febre i per tant si val o no val la pena tractar-la.
Tots tenim tendència a fer un ús intensiu dels recursos mèdics, cada vegada ens ajuda a solucionar els problemes de salut, fins i tot. I aquest consum inapropiat, a més, no està accent de reaccions adverses, perquè cada vegada els medicaments i les intervencions mèdiques són més potents, tenen més capacitat d'intervenció, i això vol dir, disoltadament, que també tenen més capacitat de fer mal.
Per tant, cal un canvi a nivell global també de l'actitud dels pacients, és a dir, de tothom? Jo crec que sí, de tots plegats, no? O sigui, crec que hem de saber, hem de recuperar una mica el respecte amb el sentit de la consideració que s'ha de tenir per la medicina. No banalitzar-la, no trivialitzar-la. No s'ha de tenir por a la medicina, però no s'ha de tractar amb lleugeresa, perquè...
la medicina té una capacitat d'intervenir amb la nostra fisiologia molt important i per tant s'ha d'aprendre seriosament perquè ens pot fer mal, ens podem fer mal i a costa de diners, per tant en una situació com aquesta de crisi és absolutament obligat ser encara més restrictius, més prudents, més cautelosos perquè
Quan hi ha menys recursos a distribuir, és una frivolitat malbaratar-los, no? I, per tant, és una situació en què és obligat que tots ens hi posem per aconseguir racionalitzar al màxim possible l'utilització d'aquests recursos, que són més limitats que els que teníem fa 3, 4 o 5 anys, que és de quan hem començat a patir aquesta situació.
D'alguna manera potser entendre això per alguns pacients és difícil, una mica per tots, vull dir que de cop i volta s'ha de fer un canvi. Sí, et costa, clar. A més ens han posat una mica de mel als llavis i just quan comencem a tastar ens la treuen i això sempre és de malentendre. Però crec que si ens ho plantegem obertament i serenor,
Crec que és una situació que podem assumir i, de fet, quan parles directament, cara a cara amb la gent i comentes amb tota claretat, la gent ho entén o ho entenem, no? Crec que és una qüestió que es pot assumir i ens va una mica al futur, també. Aconseguir una utilització més racional i més adequada ens ajudarà
a mantenir un servei públic que tothom, o en general, estem molt contents de tenir-lo fins ara. Clar, d'alguna manera, crec que ara sí que tots el que tenim clar és que, com abans de la crisi, no hi tornarem a estar, però que sí que fa la sensació que potser s'ha retallat massa en àmbits com la sanitat, com passa també en l'educació, eh? Sí, de tota manera, aquí també hi ha coses a dir, perquè des del punt de vista de la salut de la població...
Hi ha moltes altres intervencions que la sanitària que tenen influència. I si s'ha de triar potser és més important l'educació, és més important la política contra l'atur que el propi servei sanitari.
Les autonomies, la part més important del pressupost és de sanitat, és d'allà quan tenen necessitat econòmica, és d'allà on poden escalbiar més, això és veritat. I el que passa és que si es retalla d'una manera assenyada es fa molt menys mal i a vegades pots treure algun benefici i tot que si retalla de forma indiscriminada. Si retallem a tothom igual, doncs ens perdem...
la possibilitat de millorar algunes de les coses i pagant justes per pagadors, desgraciadament. Per tant, caldria impulsar mesures com el copagament? Aquesta és una situació una mica delicada perquè en teoria, conceptualment, el copagament és una mesura que fa de malentendre perquè qui decideix teòricament la prescripció és el metge, no és el pacient.
Però és veritat que el pacient pot influir, pot pressionar el metge perquè prescili d'una determinada manera. I el cas, la veritat, el que passa és que quan hi ha hagut aquest canvi amb el copagament, que per cert és molt antic, es parla ara del copagament com si fos una cosa nova, però des dels anys 60 hi ha copagament amb medicaments al sistema de seguretat social espanyol. Però hi ha el mateix copagament que és molt injust, però que era molt injust. El que hi ha ara també tampoc sembla molt adequat
Però, curiosament, no, el que s'ha vist és que ha tingut una influència molt clara amb la baixada del consum de medicaments, fins almenys, ara potser sembla que es recupera una mica, però ha tingut una baixada molt espectacular, que no forçosament és dolenta, o no sempre és dolenta, el problema és que sigui indiscriminada, perquè resulta que abans de la crisi
Espanya i Catalunya estaven tres països en què es consumien més medicaments i això no és en absolut bo. L'estic parlant, per exemple, d'entre les persones que anaven al metge, de mitjana a Catalunya sortint amb cinc medicaments diferents per més. I això és una cosa que no té molt sentit. Ara hem baixat a tres i mig, quatre, o sigui que ara estem bastant alts. El problema que pot haver aquí per la salut és que
junt amb medicaments que no fan massa bé i que poden fer mal, hi ha medicaments que són necessaris i llavors s'hauria de ser molt selectiu a l'hora de rebaixar aquest problema que de fet ja ho és en general consumint massa medicaments no és una cosa saludable la solució segurament és un consum més racional
i consumir bàsicament allò que ens fa més bé que mal i no allò que ens fa més mal que bé. Clar, aquest consum excessiu que va lligat segurament a tants altres vicis de consum per entendre'ns, no?, dels últims anys...
Sí, és una mica un tret, una característica de la nostra societat de consum, és veritat. Estem acostumats a intentar resoldre les coses d'una manera, els problemes d'una manera molt directa, immediata, i de vegades d'una forma una mica fetichista, no? Sembla que, bueno, davant d'un mal de cap, en lloc de pensar per què tenim el mal de cap, doncs ens prenem un analgèsic, no? I això a vegades va bé perquè pati malestar, no? És bo...
però de vegades una mica ens fa, paradoxalment, ens fa més... Vulnerables. Més vulnerables, exactament. I aquesta és una cosa que també hem de saber una mica portar, no?, perquè si no al final acabem absolutament dependents, absolutament a la mercè que hi hagi un determinat medicament o dos o tres, i es produeixen coses que és com l'efecte
l'efecte cascada, que es diu que prens un medicament per una cosa i et fa un efecte advers i llavors per resoldre en prens un altre i això va multiplicant-se i vas prenent i prenent medicaments.
cada vegada ho compliquen més, això és una cosa que passa, i per tant convé tenir-ho en compte, saber-ho, a vegades el que s'ha de fer és tenir una mica de paciència, depèn de les coses, naturalment no s'ha de ser frívol mai, perquè el patiment és una situació que no s'ha de condemnar a ningú si és possible evitar-ho.
Doncs de tot plegat se'n parlarà aquest divendres a les 8 del vespre aquesta xerrada organitzada per la secció de cultura de l'Ateneu amb Andreu Segura. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i dos quarts d'una del migdia, com cada dijous, avui una mica abans d'hora, però ha arribat l'hora de tastar el gumbi que ens porta a l'Astrid Goldstein.
I aquesta sintonia ens trasllada directament al món del vi i saludem l'Estrit Goldstein del celler de Can Mata. Bon dia, Estrit, què tal? Bon dia. Avui et faig entrar abans d'hora i tot s'ha accelerat una mica. El corrent. Però bé, en tot cas, avui per parlar de Rieslings, perquè m'ha dit que ahir va anar molt bé, no em sembla? Sí.
Era mençant la que 14 persones. I recordem que hi havia aquest tast al casal de joves, organitzat també conjuntament amb el celler, de Rieslings. 14 persones éreu. 14 persones, sí. Està fantàstic. Va agradar el tema del tast? Va agradar, va sorprendre, perquè a part és d'aquelles varietats que sempre sentim a parlar, però moltes vegades...
No sé per què la gent l'associa a un viàcid o un vidol, si és allò que dius... Tenim una mica així de... Costa d'ubicar-lo, no? De fet, estic veient l'ampolla ara, avui no tenim webcam, per tant no es pot veure, és una llàstima, però ja és com una cosa senyorial, no? Fins i tot. Sí, bueno, és l'ampolla típica que li diu a l'ampolla RIN, que ja ens estaria indicant una mica la situació, no?
És la típica ampolla on van els Rieslings, és aquesta ampolla que vindria, suposo que el nom deu de vindre pel riu, Rind. Clar, clar. I acostumen a ser així altes. Doncs és la varietat típica Alemanya on no totes les denominacions seria la predominant. En aquest cas és de la denominació del Mosel, que és un riu...
que t'havia dut un mapa, però com que hem anat tan ràpid perquè et situessis, és un riu que quedaria, no sé si ara agafes, Koblenz, seria la part més oriental, potser la que quedaria un palet més al nord, és la denominació segurament la més fresca,
i la que produeix els Rieslings amb unes certes característiques. És una denominació, ja pel riu Mosel, els romans
Porten la vinya, porten tota la història, tot el cultiu de la vinya, l'introdueixen a Alemanya a través d'aquest riu. Quin nom has dit, perdona, que ara tinc el nombre d'alemanya aquí? El riu Mosel, Mosela. I està a sobre d'à, m'has dit? I queda per sota de Koblenz.
com a ciutat. A prop tindríem Frankfurt. Això volia. Sí, perquè explicant les denominacions és allò que potser tots al cap tenim més la zona de Baden, que queda més al sud, zona més càlida, on predominant fins i tot més les varietats negres. És allò que sorpreu potser una mica. Alemanya, varietats negres... Doncs cada denominació té un clima i unes característiques
En aquest cas és això, anem seguint. És un riu que fa molts meandres, per tant, té unes vessants que són força pronunciades, la climatologia no plou en excés, però sí que és allò que dius, és força fresca. Llavors, el que us deia, els romans introdueixen tot el cultiu de la vinya,
en aquesta zona, o sigui, tradició moltíssima, per característiques de situació de terreny fins i tot d'alçada, l'acidesa. Aquesta seria una, quan estem al vi, del que hauríem de trobar.
Us porto a aquest vi del celler Barzen, que no sé si te'n recordes, l'any passat ja vam fer un tast literari, literatura alemanya amb vins alemanys. Sí que m'hem parlat, és veritat, sí. Al celler. I, bé, li podia haver portat...
infinitat de vins, però aquest és allò que dius, n'hi ha aquesta connexió més personal, l'Àlex Bars en va viure dos anys a Sant Cugat, ha vingut diverses vegades aquí a Sant Just, doncs, bàsicament, he escollit aquest vi.
Perquè quan el tastis, veuràs que té una quantitat important de sucre residual. Ah, sí? Sí. O sigui, dins la categoria dels vins alemanys en podem trobar de molts secs, que l'ampolla ens indicarà sempre la paraula trocken, que seria aquest punt de sec. Podem trobar un halb trocken, que seria un semisec, però en aquest cas aquí a l'ampolla ens posa
Spatlese. Tampoc venim a fer classes d'alemany, però ja que normalment les etiquetes no s'entén res, a part de la varietat de raïm, l'espatlese què significa? Que el raïm l'hem collit ja una mica sobremadurat. O sigui, la brema és tardana,
sempre ho hem dit, no és el mateix collir un raim verd, que tindrem moltes idees a poc de sucre, la classificació dels vins alemanys es basa en la quantitat de sucre en el most. O sigui, quasi bé podríem dir que no és una classificació de vins, és una classificació de mostos.
Llavors, segons la quantitat de sucre que tenim en el most, es classifiquen els vins. Amb espatlese, auslese, berenauslese, o sigui, hi ha tota una categoria. Seria ara molt xulo veure'ls tots i veuríem com el vi cada vegada és més dolç. Sí.
però conserva l'acidesa, que és una de les seves característiques. Si vols, anem ja olorant, com que he vingut així molt ràpid, estava molt fred. M'agrada molt el color àstrit avui també. Sí, 2011, que és allò que dius, ja estem al 14. La forma d'elaborar els vins a la zona del Musella és molt típic de no posar-los en dipòsits d'acere inoxidable.
sinó que fermenten amb grans botes o grans dipòsits de fusta de 1.000 litres, perquè n'hi ha aquell punt d'oxigenació. És allò que moltes vegades hem parlat, que si queda molt fred, molt hermètic, molt tancat, aquests vins, imagineu la quantitat de sucre que tenen,
A part aquest, fermenta amb els seus llevats naturals. No hi ha llevats adicionals que li puguin donar diferents aromes. No, és bàsicament escuresa. I fermenta molt lentament. Per què?
perquè tots aquests sucres es vagin transformant en alcohol. Només són 12 graus i mig. O sigui, imagineu, veurem a Tardana. Podríem tenir aquí una capacitat de produir alcohol igual de 16 a 17 graus per la quantitat de sucre. I en fa molt menys. Per què ho fan, això? Per aconseguir aquest gust. Per aconseguir aquest gust. O sigui, raïm sobre madonat, conservem una part d'aquesta dolça, eh?
Olorem, no? Olorem, el color és això, és... M'agrada molt el color. És maquíssim. Molt bonic. I sorprèn, no? Fa festa, eh, també, aquest color. Estava aramat a mitjans d'octubre, eh? O sigui, és allò que gairebé començarien ja gelades. L'olor m'agrada, eh? Ah...
L'olor és d'aquelles que costa. Té un punt suau, per això, no? Sí, sí, no és gaire fort. És allò que dius, no té una gran intensitat d'olor, però sí que és una olor que és molt... Si t'hagués d'etar fins al Riesling, és això, no? Moltes vegades...
Els Rieslings són molt minerals perquè acostumen a estar en terrenys més minerals. O sigui, seria una mica l'expressió del terreny. Recordem que és pissarra, pissarra fins i tot com la que tenim, sempre ho dic, aquí a Sant Just. I a mi em recorda molt...
A flor blanca, és allò que dius... Sí, és molt subtil, no?, aquesta olor. Vull dir, costa d'entrar-hi perquè saber què el pots distingir. Sí, té tocs així com... Un punt de fruita, potser, però... De fruita, de cítrics... Això, potser és més això. Però tampoc acabem de trobar ben bé quin tipus de cítric és.
són vins que són molt complexes justament per la maduració per la forma d'elaborar i pel tipus de terreny moltes vegades se'ls diu que això, l'expressat en el terreny són vins minerals el que expressa moltes vegades aquests vins són aquests aromes d'hidrocarburs aquestes notes que és això l'expressió del terreny i fins i tot la varietat
Molt bé, doncs què? Fem el tast ja? Podem entrar? Sí
Molt curiós, eh? Molt diferent del que estem acostumats. Molt fresc. És fresc? És lleuger. Té el punt aquest de fruita, exacte. I el dolç? Sí, això t'anava a dir. Recorda't com alguna cosa així com més... Però no arriba a ser dolç. Exacte. No és un vi dolç, però no, si sempre el veuríem entre dino, per exemple, no?
S'hauria de poder fer, però estem molt poc acostumats, com si diguéssim. Jo crec que és perfecte. A veure, té 20 grams de sucre. Quan aquí la majoria dels vins potser van amb zeros, un gram, dos grams de sucre. És molt, doncs, no? És molt. És molt. Però el contrarresta a l'acidesa. L'acidesa també és molt alta. Sembla que són sis amb nau d'acidesa de tartàric. Llavors és allò que dius, què fem aquí? Si tu tens un vi...
Molt dolç. I no tens acidesa, el dolç sembla que se't dupliqui quasi bé. Perquè et dona molta sensació. En el moment que tenim més acidesa, es va contrarrestant i ens el refresca. No ens dona sensació de tan dolç, però el dolç... I és l'únic que, clar, el ser l'acidesa també alta...
O equilibra, no? Exacte. De contrarresta, com si diguéssim. La primera sensació que hauríem de notar, que és la dolça, en aquest cas, jo crec que ens marca molt més això. La sensació fresca que té, l'acidez, i després és quan ets més conscient d'aquest vi és força dolç. És més dolç que la majoria de caves.
Sí, és veritat, exacte. És que potser m'ha fet pensar una mica en aquesta idea de quan obres un cava com de postres. M'ha recordat més aquest estil. Un cava brut té un màxim de 15 grams de sucre. I aquest en té una miqueta més. De fet, les persones diabètiques en principi no haurien d'haver alcohol i el que els recomanen és el cava brut naturi. Exacte, perquè és el més sec, no? Podríem haver portat un vi, un Riesling més sec, sí.
N'hi ha també. Sí, n'hi ha forces. Tot i que el que consideren secs és molt difícil arribar al zero de sucre. Perquè l'acides també es queda massa per sobre. Llavors ens queden excessivament àcids. Clar.
Sempre és aquell punt d'equilibri. Sí, sí, és dolçet, eh? Em fa ganes de tornar-lo a provar, aquest. Això jo crec que és un bici. Va sorprendre moltíssim ahir, perquè és allò que vam jugar amb quatre Rieslings, fins i tot vam portar un de sort.
també. Un de català, és veritat que ho vas comentar. Perquè també n'hi ha. I aquest és allò que diu sorprès moltíssim. Per mi seria allò, un vi per ara. Li cau perfecte. La gent que hi havia n'havia tastat alguna vegada, de Rieslings? Sí, alguns sí. D'altres... Qui més, qui menys havia tastat almenys un Riesling.
I, clar, és allò que vam posar, un de molt sec, de zona més càlida, que hem de zona freda amb el punt de dolç. Clar, els paràmetres de Rieslings eren tan variants... Clar, clar, clar, clar. I, clar, era allò que dèiem, amb poques varietats de raïm tenim tants vins diferents, no? Perquè aquest té 20 grams de sucre, però...
Segons la legislació alemana podem elaborar molts tipus de vi i amb el sucre anar augmentant, o sigui, amb raïm encara molt més sobremadurat, gairebé podrit i fins i tot podrit. Llavors, sempre conserva aquesta acidesa. Per mi la virtut d'aquests vins és que gairebé et garanteixen una vida de 25 anys.
Que és allò que parlàvem d'un vi sobre el medú del 2008. Imagina't aquest vi. És recomanable? Per tant, avui l'hem obert des del 2011. Hauria estat millor obrir-lo d'aquí dos anys? O tres, o quatre, o obrir Rieslings del 2004-2003. També, sempre important...
Com ha estat l'any vinícolament? O sigui, no és el mateix un any molt calorós que un any que hagi estat fred o que hagi estat plujós. Tot això són factors que et poden influenciar que envelleixi més o menys, no? Però...
La capacitat d'envelliment que tenen els Rieslings, bàsicament, te la dona això, el sucre i l'alcohol. Són dos conservants. Clar, clar, clar. Llavors, sí, que amb el pas dels anys es tornen més complexes. És allò que dius, no conservaran aquests anomes tan frescos. Trobaríem més matisos, no? Molt més, molta més complexitat. Però l'acides...
És viva. Llavors, és el que el fa això, sobretot molt gran, no? I poder gaudir de diferents Rieslings, fins i tot en un dinar amb quatre estils diferents de Rieslings, no? Sempre en relació a la quantitat de sucre.
...residual que tingui. Tenen colors diferents, per exemple, també? Sí, com més vell també més. Però són així grugosos. Però sí, grugosos i relativament pàl·lids. N'hi ha també el que se li diu a l'icevine. Icevine? Sí, en zona? El vidagel? El vidagel, però no ho havia sentit mai. Doncs cap al mes de novembre normalment, imagineu, això ja està acollit... ...cap al mes de novembre, cap a l'onze...
Ja vénen les primeres nevades, les primeres gelades. Doncs per fer un icebine no hi és tindre encara el raïm de Riesling a la vinya i que comenci a gelar o a nevar. Llavors el tenim X dies almenys a 7 graus sota 0. El que provoquem seria com una...
maceració, una concentració de l'aigua que queda, de tots els àcids, dels sucres, i aleshores el passat uns quants dies, allò ho prensem i el que et queda és un líquid dolç. Que es desfà, no? D'alguna manera. Es desfà, alhora és fresc. Això és una virtut. És una virtut i...
Amb el canvi climàtic, cada vegada costa més fer aquest tipus de vi, no? Sí, cada cop seran més difícils de trobar i, per tant, cada cop tindran més valor els que estiguin guardats. Els que ho estiguin fent, no? Ells ho valoren moltíssim. Aquí és allò que dius, aquí els vins dolços els valorem d'una forma molt relativa, o sigui, busquem la pança.
Busquem la pança que potser és això, primers d'octubre, arribar a novembre amb aquesta capacitat d'acidesa és descomunal. Ho té la varietat de raïm. És el que ho dona, no? És el que ho dona. Sí, sí. Molt bé. I aquesta bolla, per exemple, a veure, suposo que deu costar més diners. Sí.
Sí. Vull dir, es veu d'un... Ho dic perquè la veig així tota majestuosa fins i tot. Tampoc és una... No. Per exemple, no t'acostumo preguntar així mai en directe, però portem varietat normalment. Sí, intento sempre anar buscant també un punt d'equilibri, no? Allò de vins més o menys per un estil. Però en aquest cas com que veig que hi ha com un més prestigi també pel fet que és de 2011 i tot això que m'ha explicat suposo que és... Aquesta em sembla que està 16,95 o alguna cosa així...
Sempre he acabat, però tampoc és una cosa excessiva. Desolvidades pots fer, com a extra. Sí, sí. N'hi ha Rieslings més cars. Molt més cars. Aquí ja aniríem a buscar els Rieslings, que són d'una vinya concreta. Els Rieslings, allò de pago, on aniria el nom de la vinya concreta. A Catalunya, ahir vau tastar aquest de sort, però n'hi ha poquets. N'hi ha poquet. Somarroca en fa un aquí al Penedès.
El Benlliu de Sort en fa aquest, el viu a Sort. Castell d'Encus el fa Talarn. Molt, molt bo. Aquest del viu de Sort encara és un 80% de Riesling. És allò que encara no tenen prou collita i va amb un 20% de Bionyer. Però poquet a poquet. És la tercera anyada. És un projecte molt, molt jove. El del...
L'Ecam, del castell d'Ancus, de Talarn, una meravella. Molt, molt bo. Vinyes del Vero i Enate, a Huesca, van ser dels primers, perquè és allò que dius allò, ja quasi ves Pirineu. Per la zona, no? Sí, li agrada el clima fred.
Més que fred, seria llarg. O sigui, que des que comença a brotar fins que el collim, que passi molt de temps. Si nosaltres aquí, per climatologia mediterrània, hem de collir cap a setembre...
El seu cicle vegetatiu és molt més curt. Llavors és allò que dius... No. L'alçada pot ser important perquè tenim una temperatura més fresca, però sobretot el que volem és això, un cicle llarg, que és el que ens dona aquesta varietat de raïm, que sigui un cicle vegetatiu llarg. Així com hi ha que són curtes i vinga, ràpid anem a baramar perquè ens sigui de madura, en aquest cas no, donem-li temps.
El necessita, no? És el que té, no? A mi em té enamorada, això tot pel... Sí, sí, jo no ho coneixia, desconeixia i m'agrada, a més, m'agrada molt com sona el nom, ara ja arriba Riesling i que lliga amb aquest color que té, no? Fins i tot de... Sí, tan brillant. Exacte, que és com de dringar, no? Dringar Riesling i estic fent tot el joc de...
Penseu que a Alemanya fa uns quants anys no s'associava gaire al menjar i al beure conjuntament, sinó que els vins s'elaboraven pel sol fet de beure sols. Això és veritat, que va una mica a hàbits i costums i que aquí ara potser es comença a fer també amb aquesta cultura de tastos i tot plegat.
Però que normalment era una cosa com més de vida a taula, no? I potser allà no tant, no? Jo el trobo genial. Ahir els hi vaig estar fent també suggerències, acompanyen, imagineu, amb els diferents graus de dolçó, diferents tipus de formatge. Els vaig provocar una mica que pensessin en el sushi.
Ah, molt bé. Tots aquesta cuina asiàtica que a vegades tenen aquests tocs picants, les salses, agredolces... Penseu que la cuina alemanya també juga molt amb l'agredolz. Li queda perfecte. Clar, clar. Per tant, lligaria també amb aquest tipus de...
De menjar menys, és a dir, un plat de cullera, no? Que és el que dèiem al concepte de fa unes setmanes que parlàvem una mica del cofido i aquestes coses. Exacte, aquell vi de Madrid de la setmana passada. Aquest, al ser així subtil, doncs imagina't, no? Unes forradetes en foie acompanyat d'alguns fruits vermells, o sigui, podem jugar molt amb dolços, amb àcids...
amb espècies, amb burris... Perquè agaudirem més, segurament. Sí, i a mi el que m'agrada molt acompanyar-ho de vostre és amb unes avellanes. Ah, sí? Sí. O sigui, avellanes i el Riesling. Unes avellanes i el Riesling, sí. Aquest Riesling amb aquest puntet dolcet. Mira, crec que és una cosa fantàstica.
Ja ho haurem de provar, eh? Ho haurem de provar perquè... Sí, és un atreviment. Bé, moltes vegades és això, no? Allò de tinc aquest Riesling en què puc picar i vaig trobar unes avellanes i dius... Ostres, per mi és sorprenent, no? Has imaginat poder jugar amb un gelat d'avellanes. Aquest, amb aquesta quantitat de sucre, fins i tot...
A part d'estar dinant, que potser, per exemple, per una paella ens costaria una mica, però li podem trobar altres plans. Doncs arribar amb un postre amb una miqueta de pasta follada, amb una miqueta de crema, amb els fruits vermells. I és allò que dius, tenen aquest gran joc. I sol, sol. Sol directament també entraria. De fet, ara... No és que, clar, és perillós, el sucre.
Sí, pots demanar una copa, no? També, per exemple, o pots demanar... Si tens l'embolla a casa, pots fer-te una copa, no? Sí, sí. Aquí tenim el tap de suro, però amb vins alemanys és molt corrent trobar taps de rosca. Per poder tancar, no? Després, per poder-lo durar més dies. Imagineu, tenim un vi amb tap de rosca, això sí que és el més perillós que n'hi ha, perquè...
Per obrir el tap necessites enllevar taps, necessites allò, fer aquella operació que a vegades potser fa mandra, no? Un tap de rosca, obres, serveixes, tanques i el tornes a guardar. És allò que dius, per mi és una de les autèntiques... També es comença a veure, potser no, potser ja fa més temps, però gent que a l'hora d'anar a prendre alguna cosa, tipus 8 del vespre, en comptes de demanar...
Una cervesa, no?, que seria més habitual, doncs demanar una copa de vi. Una copa de vi, sí. Vull dir que suposo que no et cal demanar una embolla per fer-ho diferent, demanes una copa per disfrutar del propi vi. Sí. Cada vegada més. I països centroeuropeus, molt més. Per exemple, Bèlgica, tant que es parla de l'exportació i així, Bèlgica és dels països on es consumeix més vi...
I no és elaborador. Ah, que curiós també això. És allò que és un país que tradicionalment és d'elaborar cerveses, però el consum del vi, i sobretot així amb gent jove i a l'hora de sortir i d'anar a sopar, és altíssim.
És veritat, doncs això són aquests canvis que segurament també va a modes, eh? Sí, sí. Però que m'ha semblat que ho havia vist més, no? Ha detectat més gent, doncs, que mirem la copa de vin com detecten la cervesa. Ara he imaginat aquest vi, potser sense aquesta quantitat de sucre, que sigui molt més sec per acompanyar unes ostres.
Ara seria l'ideal, voltant la una del migdia, de fer un aperitiu a mostres i una copeta de Riesling. Doncs molt bé, Astrid, m'ha agradat aquest descobriment. Em sorprendries, no? Sí, perquè a més és això, com que sempre...
És normal, no? Venim amb vins molt més secs. Crec que era prou interessant de tastar un vi que, dius, té molta quantitat de sucre i com l'acides el contrarresta i ens el deixa que, dius, que t'és agradable i et crida a beure més. Doncs ho apuntem també de cara a cap de setmana. A més a més, ja fa unes quantes setmanes, eh? Però que ara aquesta recció es remet els diumenges molt d'hora, molt d'hora, eh? A quarts de vuit. Però mira, si algú està sentint ara... És l'hora del peratàpies, quasi bé.
De cada migdia ja hi pots pensar. Sí, perquè moltes vegades és allò de què fem, no? I potser també és quan escoltes la ràdio moltes vegades també més relaxat, no? Exacte. Perquè ara a aquesta hora molta gent m'ho diu no arribo a temps per escoltar. Doncs mira, diumenges a la quarta a vuit més o menys serà una altra... És l'hora de fer gana. L'hora de llevar-se. Sí. En fi, gràcies Astrid. A vosaltres. I que vagi bé, tornem la setmana que ve amb més coses. Exacte. Adeu, bon dia. Adeu, bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
I és moment també d'acomiadar-nos, tancar aquest Just a la Fusta d'avui, dijous 20 de febrer. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Buen als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Roger Cazorla del projecte Time Market. Hem parlat també amb Artúlia, Oliendim, Lina Santa Bárbara, Pere Oliver, Joan Algarra, Montse Larrea i Jordi Agulló. I hem entrevistat Oriol Vega, coordinador esportiu de Camp Mèl·lic, per parlar de les noves iniciatives d'aquest club esportiu de Sant Just.
I a aquesta última hora hem tingut temps per descobrir com serà la xerrada de demà amb la tertúlia organitzada per la secció de cultura de l'Ateneu amb l'Andreu Segura i també per descobrir els reislings amb l'Estric Goldstein.
Us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses des de les 10 i fins a la 1 del migdia, com sempre. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea Bueno, a la 1 en punt, i mentre ens hi arribem el que fem és posar una mica més de música aquest matí.
I avui ho fem amb un tema de Flitzboxes, el Ragdbut, que forma part d'aquest tema del seu primer àlbum, que es deia justament Com el mateix grup. Per tant, Flitzboxes, tornem a la seva època principal, als seus orígens, amb aquesta cançó. Per desitjar-vos també que tingueu un molt bon dijous, que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Jonathan and Evelyn get tired
Bona nit.
Fins demà!
A l'escoltes, ràdio desvent. Sintonitzes, ràdio desvent. La ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio desvent, 98.1. Ràdio desvent.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Aumenten les taxes de la deixalleria municipal per a les petites empreses i comerços. És un acord que forma part del conveni d'aquest servei entre l'Ajuntament i l'àrea metropolitana. A més, en clau mediambiental, les instal·lacions solars fotovoltaiques de Sant Just incrementen la seva producció. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 20 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Les retallades en sanitat s'entraran una tertúlia demà a l'Ateneu. Andreu Segura, metge epidemiòleg, conduirà la xerrada sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les retallades que aplica la classe política. A l'informatiu també parlarem del casal de joves, que farà dues activitats interessants la setmana que ve. D'una banda, amb el servei de promoció econòmica, preparant una sessió per aprendre a fer un currículum en anglès. De l'altra, un curs d'or turbà.
I en clau esportiva, Can Mèl·lic prepara un munt de campionats els propers mesos. Un dels més destacats serà un torneig de pàdels solidari que destinarà tots els fons recollits a la Fundació Toret, dedicada a la investigació de la síndrome de Toret.
Bon dia. Aumenten les taxes de la deixalleria municipal per a les petites empreses i comerços. És un acord que forma part del conveni d'aquest servei entre l'Ajuntament i l'àrea metropolitana de Barcelona i aquest any han apujat els costos que hauran de pagar els petits empresaris que utilitzin la deixalleria. Sant Just Notícies.
La de Selleria és un servei municipal que gestiona des de fa anys l'empresa social Solidança, que tracta qüestions mediambientals al mateix temps que treballa per la inserció laboral de persones en risc d'exclusió. L'Ajuntament de Sant Just ha renovat el contracte amb Solidança, amb aquest augment de les taxes, per a les petites empreses i comerços. Ho ha explicat el Just a la Fusta, el regidor de Medi Ambient, Pere Oriolz. Els usuaris que han de pagar, que són els industrials i els comerciants,
Ja hem notat la diferència, que és que els preus s'han augmentat molt. No és una cosa nostra, és una cosa de l'àrea metropolitana. S'ha decidit traslladar els costos en part als usuaris. Hi ha hagut un increment de preus. Avui, la mesa de contratació ha decidit otorgar un altre cop a Solidança la gestió de la xalleria durant un o dos anys més. Solidança ens ajuda molt. L'objectiu és ajudar també, no només que allà recullin les coses que no van als circuits habituals, sinó que se separin i que se reutilitzin
Els ajuntaments presten el servei de decelleria a través d'un conveni amb l'AMB, juntament amb el detectament dels materials que s'hi aporten. És un servei públic gratuït per a les persones que fan servei el seu vehicle privat per portar-hi residus, però té un cost per als comerciants i petits industrials que paguen una taxa depenent dels tipus de residus. El rebuig és la fracció més cara. Ara, com dèiem, s'apuja aquesta taxa per a les petites empreses i comerços.
I no deixem de banda el medi ambient perquè les instal·lacions solars fotovoltaiques de Sant Just incrementen la seva producció durant el 2013. En concret, les 8 instal·lacions han generat més de 300.000 quilowatts d'energia solar, el que representa un augment d'un 7% en relació al 2012. Aquests més de 300.000 quilowatts d'energia solar produïts representen també un 5% del consum que es genera en el conjunt d'instal·lacions municipals. Ho ha explicat Pere Orriols, regidor de Medi Ambient al Just a la Fusta.
que representa aproximadament un 5% del consum del conjunt d'instal·lacions municipals, incluït l'enllumenat i incluït el gas, que a més aporta uns ingressos, en aquest cas a Promunsa, que és l'empresa que gestiona, de prop de 80.000 euros, que bàsicament es destinen en gran mesura a amortitzar els deutes per la construcció d'aquestes instal·lacions, i encara hi ha un benefici.
Aquesta xifra representa un augment d'energia de prop d'un 7% respecte al 2012 i d'un 60% respecte a la que es produïa ara fa 3 anys. Tot i això, Pere Urriols assegura que el municipi ara està estancat pel que fa a la producció d'energia per les polítiques del govern de la Generalitat.
El govern ha fet un canvi radical en la política energètica del país, no sé si ha fet un canvi, s'ha marejat bàsicament el govern perquè ha fet coses molt rares. La qüestió és que ara no hi ha possibilitats de tirar endavant d'inmediat instal·lacions noves d'energies renovables, no és viable econòmicament ara mateix, i per això ara estem estancats.
Per cert, que la instal·lació fotovoltaica de l'escola Canigó és l'única que no gestiona Promunça. Tota la informació local a Sant Jús Notícies. I un apunt més en clau mediambiental. La recollida selectiva s'estanca a Sant Jús. L'any passat es van separar només un 56% dels residus generats al municipi, una xifra que inclou els contenidors i la deixalleria. Segons el regidor de Mediambient, amb el sistema porta a porta aquest percentatge milloraria.
Pere Oriols considera que el municipi està estancat des de fa uns quants anys pel que fa al nivell de recollida selectiva, que a més ha disminuït un 3% de mitjana el 2013. Ho ha dit el Just a la Fusta. Per mi el més efectiu és l'estancament. No aconseguim incrementar, fins i tot hem reduït un 3%.
Però hem de tenir en compte que això inclou la deixaderia. La deixaderia és ben bé més de la meitat d'això. La deixaderia és una recollida selectiva, és cert, però no cal deixar de veure les diferències que hi ha de la recollida de la deixaderia a la recollida que fem en els contenidors. El regidor de Medi Ambient assegura que els municipis que apliquen el sistema de recollida porta a porta augmenta la recollida selectiva fins a un 80 o 90%. La idea d'aplicar-lo a Sant Jus, però, segons Pere Orriols, és políticament inviable perquè Convergència i Unió no hi està d'acord.
políticament no és viable. Tot i que havíem fet un procés en el qual tothom estava d'acord, hi havia consens, Convergència de cop i volta va girar-se, va dir que no, tot i que la persona que ara és directora de l'Agència de Residors de Catalunya, que en aquells moments era el president de l'Associació de Municipis de Recollida Porta a Porta i que és de Convergència, tot i que aquesta persona va voler, inclús va venir aquí a Sant Just i ells no van voler parlar amb ella, la cosa ha quedat així...
El plantejament d'instaurar el sistema de recollida porta a porta, per tant, es descarta de moment perquè l'equip de govern vol que sigui una decisió consensuada amb tots els partits, ja que implicaria un canvi d'hàbits important pels santjustencs. Sant Just Notícies. El lleuger descens de la recollida selectiva és comú tant pel que fa a la recollida de paper i cartró, de matèria orgànica i de vidre, i en canvi s'incrementa lleugerament la d'envasos.
Pel que fa a la quantitat de residus, el contenidor de rebuig ha augmentat un 2,5% i pel regidor de Medi Ambient el repte segueix sent millorar la recollida de la matèria orgànica. Sentim de nou Pere Orriols. L'orgànica és un obstacle molt gran. L'orgànica barrejada amb el rebuig fa que el rebuig sigui molt més difícil de separar, de tractar i no s'aprofita l'orgànica d'una forma correcta. Aquest és el repte principal.
D'altra banda, el regidor creu que el volum de generació de residus ha baixat per culpa de la crisi i reivindica que es faci alguna llei d'envasos que reguli la seva generació. La dada positiva és que creix l'ús de la deixalleria i s'han recollit un 9% més de residus, incluent també la deixalleria mòbil, que s'acosta un cop al mes als barris de Sant Just.
També cal destacar el fort augment de la recollida d'oli vegetal domèstic, que s'ha disparat un 50%. D'altra banda, el punt net del mercat setmanal, que també gestiona solidança, ha atès prop de 1.700 persones recollint roba, oli vegetal i petits aparells elèctrics. Sant Just Notícies
Ara passen vuit minuts de la una del migdia. Les retallades en sanitat s'entraran en una tertúlia demà a la Taneu. Andreu Segura, metge epidemiòleg de l'Administració Sanitària de Catalunya, conduirà aquesta tertúlia sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les retallades que aplica la classe política. Sant Just Notícies.
La crisi ha fet augmentar les desigualtats socials i de renda al país. Per això, segons Andreu Segura, l'estat del benestar que s'ha anat construint durant dècades ara està en perill. Tot i això, Segura apunta que aquest estat del benestar té alguns defectes que s'han de corregir i la crisi pot servir per fer-ho.
Tal com explica Andreu Segura, al llarg dels darrers anys s'ha fet un consum sanitari poc apropiat i la vida quotidiana s'ha medicalitzat excessivament. Això vol dir que en molts casos les persones acudien amb massa facilitat als medicaments per resoldre els seus problemes. Amb la crisi i amb l'increment de persones amb pocs recursos o sense recursos, aquesta situació s'ha greujat. Sentim-lo just a la fusta. Una de les coses que passa és que la gent davant d'aquesta situació té problemes de l'estat d'ànim, problemes de salut mental, que de fet
No són patològics perquè el normal és que reaccionis amb neguit, amb preocupació, a vegades amb desesperació. Però moltes vegades el que fem davant de situacions com aquesta és tractar-les medicament i no és un problema mèdic i no és un problema que es pugui resoldre medicament.
Per Andreu Segura, aquestes persones amb problemes d'ansietat o de nervis derivats de la crisi necessiten recursos per tirar endavant i no ser exclosos de la societat més que medicaments. Asegura que a vegades intentem resoldre problemes socials amb intervencions mèdiques i això es tradueix en crisi. Per tant, segons Andreu Segura, cal un canvi de manera.