Sintonitzes la ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just.
Just a la Fusta. Molt bon dia, són les 10 i 9 minuts i ara comencem aquest Just a la Fusta especial Sant Jordi. Des d'un lloc molt especial, com ja fa uns anys que fem per Sant Jordi, venim a l'Institut de Sant Just. És un programa molt especial perquè, a més a més, compta amb la participació d'alumnes de tots els cursos d'aquí a l'Institut i també amb representació de totes les escoles d'aquí a Sant Just. Per tant, hi ha moltes, moltes coses preparades
En revistes, reportatges, també parlarem de solidaritat, de Joan Petit, del projecte Comenius, de moltes coses. Us convidem, per tant, a acompanyar-nos des d'ara i fins la una del migdia en aquestes tres hores de ràdio molt especials. Com dèiem, ara en aquesta primera hora sentirem el pregó de Sant Jordi de l'Institut, que ja tenim aquí el PAUB de preparat. També els nens i nenes de l'Escola Madre Sagramento faran la llegenda de Sant Jordi.
Fins demà!
I el que fem, per tant, primer de tot, és saludar el Pau Oveda. Molt bon dia, Pau, què tal? Bé, bastant bé. Que és qui ens farà, qui ens llegirà aquest pregó de Sant Jordi, no? Un pregó que heu fet des de següent de batxillerat. Sí, exacte. Doncs, endavant, quan vulguis. D'acord.
Avui estan tots reunits aquí per commemorar tots els temps que hem passat junts els de segon de batxillerat a l'Institut Sant Just d'Esvern. Estigueu ben atents perquè aquest pregó mira més per la persona que pels deures que ha de fer cadascú quan és estudiant, i crec que val la pena escoltar-lo. Enguany ha estat un curs mogut, amb els típics alts i baixos, que si treball de recerca, que si professors nous, ja m'enteneu, que si falten ganes...
Però ja ha anat malament o bé, el que tothom ha patit és un canvi, ja sigui pel fet de passar d'adolescent a adult, l'aprenentatge dels errors o males experiències, o pel més important, el tarannà evolutiu d'anar encarant la vida amb buis de valentia, autoestima, satisfacció, orgull i moral.
No oblidem que també ha estat ben mogut per temes polítics. Les retallades en educació han provocat problemes rere problemes, dels quals qui es veuen més afectats són els estudiants, a part dels professors. És per això que cal donar importància al futur d'un mateix i ser conscients de tota acció dirigida a l'organització d'aquest a fi de guanyar benestar i felicitat.
Tots sabem que un cop acabat l'institut, cadascú tria el seu camí i, conseqüentment, es pot arribar a perdre el contacte amb persones d'interès. Davant d'això, cal recordar que un mai perdrà el que li interessa si lluita per aconseguir-ho, però ha de lluitar si no ja s'ha perdut. Una de les altres coses que us voldria parlar és de les capacitats de cadascú. L'institut, a part de valdre per adquirir una base com a persona, també acaba servint per trobar-nos a nosaltres mateixos.
tots tenim alguna virtut que sobressurt més i ens fa únics respecte als altres. Quan ens n'adonem, cal esforçar-nos per a desenvolupar-la sense recórrer a mètodes insalubres i tramposos, perquè encara que aconseguissis arribar al final, mai quedaràs del tot satisfet i t'esmicularan progressivament la vida. I ara, sense deixar-me res del que volia parlar, anem al punt final i permeteu-me ser objectiu i subjectiu a l'hora.
L'INSEN Just és un institut que destaca. Amb professors de tots colors i caràcters, fa que els dies lectius no es facin pesats. Com que cada professor té una tècnica diferent de treballar, el dinamisme que es cultiva dins d'aquest institut és d'un grau molt elevat. Per a deixar anar part al tema acadèmic, les relacions que s'estableixen entre els alumnes també varien en el temps.
Des d'un punt de vista extern, es pot crear una panoràmica dels grups d'amics que s'hi formen, però des de l'intern, se sap que a tots ens relaciona una actitud comuna que fa que, per exemple, quan ens trobem pel carrer, ens saludem. I encara que no es noti, això ve força influenciat pel lloc on s'estudia. I aquest institut no és un clar exemple. I ja com a conclusió, vull acabar dient que tots i cadascun de nosaltres naixem lliures i cal conservar la llibertat que tenim.
L'experiència d'estar en un institut com aquest ens ha ajudat a tots a saber construir la nostra persona per tal d'encarar la vida de manera que el profit que entreguem sigui el màxim possible i desitjat. És per això que no hem de disfressar l'ànima i guardar-la en un altre lloc al qual l'objectiu vital, la felicitat, mai arribarà plenament.
Hem de parar a pensar en nosaltres, en el nostre passat, present i futur, i començar a actuar amb voluntat per anar més enllà, més enllà de qualsevol mur, més enllà de la felicitat que creiem que podem aconseguir. Molt bé, Pau, doncs després d'aquest programa crec que podem donar per inaugurat aquest programa, també. No sé si hi ha regalat alguna rosa per aquest Sant Jordi. No, encara no. Ho tens a punt per això? Sí, segurament sí. No te n'oblidis. Gràcies i de seguida sentirem els alumnes de l'Escola Madre Sagravento.
Fins demà!
Little darling, it's been a long, cold, lonely winter. Little darling, it feels like years since it's been here. Here comes the sun, here comes the sun, and I say it's alright.
Little darling, the smile's returning to the faces. Little darling, it seems like your sense has been here. Here comes the sun, here comes the sun, and I say it's all right.
Sun sun sun here it comes Sun sun sun here it comes Sun sun sun here it comes
Little darling, I feel that ice is slowly melting. Little darling, it seems like you've since it's been clear. Here comes the sun. Here comes the sun. And I say it's all right.
Here comes the sun, here comes the sun and I say it's alright.
Doncs continuem aquí, ara ja, com dèiem, amb els alumnes de l'Escola Madre de Sacramento ben preparats, ben a punt. Tenim aquí el Ramon, l'Anna, el David, la Míriam, l'Àlex i el Pedro. Molt bon dia. Bon dia. Que ens fareu la llegenda de Sant Jordi, per tant, doncs ens fareu aquí una representació d'aquesta llegenda. No sé si teniu algun, quin és el vostre personatge preferit d'aquesta llegenda?
Sant Jordi i els vilatans també? Molt bé. I a ningú li agrada el drac com a personatge preferit? A veure, sempre hi ha algú que prefereix el drac. Doncs de seguida ens representareu aquesta llegenda de Sant Jordi.
La llegenda de Sant Jordi
Diu la llegenda que a l'època medieval els habitants d'una comarca estaven molt espantats perquè un horrible monstre, un drac feroig i terrible vivia molt a prop de la població. El temible drac es crespia ramats sencers.
Destrossava collites, cremava boscos i devorava totes les persones que aixampava despistades enmig del bosc o pels camins. Els habitants d'aquella contrada vivien constantment atemorits. Tant era així que un dia el rei va rumiar molt i molt i va trobar-hi una solució.
Veniu, si us plau, veniu, acosteu-vos, estimats bilatants. L'única manera que el drac ens deixi tranquils és que cada dia tingui menjar, així que cada matí li portarem una persona. No pot ser, és impossible.
De segur que si el monstre s'atipa a l'hora d'esmorzar, podrem estar tranquils la resta del dia. Molt bona idea! Molt bona idea! Que rei tan intel·ligent! Que n'és d'espavilat! El nostre rei és un gran pensador! Molt bé! Molt bé! Visca el rei! Visca el nostre rei! Començarem demà mateix a veure algun voluntari? Aaaaaah!
Algun voluntari? Molt bé, veient la predisposició, ho farem per sorteig. Aquest sorteig es va fer posant tots els noms dels habitants del poble dins d'una capsa i el rei agafava sense mirar. Cada dia un vilatà marxava cap al cau del drac, però un dia li va tocar la filla al rei, la princesa.
La princesa? No és possible. Segur que no s'ha fet trampa. Necessito un heroi per matar el drac. No puc enviar la meva filla. Pip, pip, pip, pip, pip. En aquest moment en Superman està disponible. Deixa el seu missatge. Quina llàstima! En Superman no hi és. Trucaré a l'Hèrcules.
Hèrcules? Sí, el més fort Podries matar un drac? Jo no treballo passant dracs James Bond? Bond? James Bond? Podries matar un drac? És un espia aquest drac? No Té contactes russos? No Quina llàstima, no m'interessa No tinc cap heroll a mà Hauré d'enviar la nena
Reina, reina, vull dir princesa. Què vols, pare meu? T'has de notificar que t'ha tocat anar al cau del drac. Però jo sóc la teva filla, no hi puc anar. Però ets vilatana i entres en el sorteig. Uaaah, uaaah, uaaah, ai pare, quina por. I la princesa, atemorida, va anar caminant cap al bosc on vivia el drac.
Va, ve d'aquí un esmorzar. Ai, ai, quina por! No corris, que ja t'enxamparé. Ai, ai, quina por! Quina gana em fas venir. Ai, ai, quina por! En aquell moment apareix el cavaller Sant Jordi. Jo sóc aquí! Ui!
Ja sóc aquí, princesa estimada, per salvar-te de la bèstia afamada. I qui ets tu? Sóc Sant Jordi el vent nascut, que m'espasa i m'ho nascut de l'Orient lluny. Ara vinc on hem matat de moros 25. Quina por em fas!
Ah, sí? Fera maligna, prepara't a morir, que pels teus crims t'has fet digne que et clavi mon bisturí. En guàrdia lleig dragó, no et tinc por, perquè sé que ets un tigre de cartró. Sant Jordi mata drac i de la ferida surt una rosa.
Visca Sant Jordi, visca! Sant Jordi li dona la flor a la princesa.
Trobadors rapsodes i juglars espavilats explicaven arreu l'amor del drac. Per la terra s'escampa el gran succès i ja ningú l'oblida mai més. Un munt de llibres es van escriure explicant el relat i com a signe d'amor des d'aleshores s'han regalat. I aquí s'acaba aquesta història. Guardeu-la tots a la memòria perquè Sant Jordi Calascut Empunya és el patró de Catalunya! Fins!
Doncs un aplaudiment, no? Perquè és la gent de Sant Jordi molt ben interpretada. Moltes gràcies als alumnes de l'Escola Madre Sacramento per haver vingut avui a fer una mica de ràdio. Avíeu fet algun cop ràdio? No. Doncs sé la que tenim futur per davant dels micros. Que vagi molt bé i que passeu un bon dia de Sant Jordi. Gràcies. I ara de seguida continuem amb l'Escola Montserrat, els representants de l'Escola Montserrat que de seguida també
s'incorporaran aquí a aquesta taula especial de Sant Jordi.
Fins demà!
I d'aquí cinc minuts arribem a dos quarts d'onze del matí. Continuem en aquesta primera hora del Just a la Fusta Especial Sant Jordi. Ara, amb alguns alumnes de l'Escola Montserrat, tenim aquí set alumnes. Molt bon dia, què tal? Bon dia. Que ens parlareu d'un projecte de castells i també d'Anna Joana Raspall, no? Sí. Doncs, endavant, quan vulgueu. Aquest curs, a l'Escola Montserrat, estem fent el projecte en temps de castells.
Tothom està treballant i buscant informació sobre com vivien en aquella època. De fet, si veniu a l'escola veureu que sembla que entreu en un castell. Tenim un punt llabadís, cada hora és una estança del castell. No ens falta la sala del tron i com tot castell tenim el nostre propi escut. És xulíssim. Ens hem vingut a explicar contes de l'època medieval. Hem vist un castell per dins de l'acte de motivació
Ens vam visitar el rei i la reina del Comtat de l'Escola Montserrat. Ens hem menjat un castell boníssim fet de donuts i pa de pessic. Ha vingut el rifenyo i fins i tot aquesta setmana anirem al Museu d'Història a fer un taller a l'època medieval. En fi, estem rodint de tot allò que fem. Per cert, la cloenda del projecte serà el divendres 26. Ja estem una mica nerviosos perquè ens traslladarem en el temps. Anirem cap al passat, intentant vivenciar i reviure el que feien trobadors, juglars,
ens vindran a fer teatre, un espectacle de diversió que ens permetrà disfrutar juntament amb les nostres famílies l'acabament d'aquest projecte. Doncs ja està, ja heu acabat amb el projecte dels castells, no? Que a més a més també és una cosa molt de Sant Jordi, perquè a Sant Jordi també hi ha una princesa, un drac, no? Per tant, molt adequat pel dia d'avui i ara, em sembla que ens voleu parlar d'una altra història. Molt bé.
Cada any dediquem el nostre certamen literari a un escriptor o escriptora que per algun motiu sigui especial en aquell moment. Aquest any es celebra el centenari de la poatesa catalana Joana Raspall i Joanola. Neix el 1913 a la Barceloneta. Al cap de tres anys, la família està desllada a Sant Feliu de Llobregat, on decideixen construir una torre, la casa on Joana Raspall ha residit sempre.
A part dels estudis de bibliotecària, també estudia comptabilitat, però la seva passió és la llengua catalana, per la qual sempre veia, sobretot quan el seu país n'està privat. El seu amor per la poesia i els infants l'aporta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La seva poesia infantil clàssica i molt afia la sensibilitat dels petits lectors destina senzillesa en estat pur.
El proper de juliol la Joana en farà cent anys. Ha dedicat gran part de la seva obra a escriure poemes per a nens. Perquè com ella mateixa diu, escriure per a nens no és ni més fàcil ni menys important que escriure per a adults. A continuació recitarem tres poemes de la Joana Raspall. La bicicleta. Jo tinc una bici pintada de nou. Quan vull ser estar quieta i com vull es mou. Avui no vol córrer i no sé per què. L'he deixat de molt i d'un cetri sencer.
Amb drops de camussa tot ha de xugat. I ja un cop olida, així ha rondinat. M'ha dit, estic prima, no em tractes prou bé. Si tu ets la més ferma de tot el carrer, mira quines rodes té aquella d'allà. Parles d'una moto, no et pots comparar. Bombolles. Vine a fer bombolles, que tinc un tassó ple d'aigua i sabó. Mira com voleien i brillen el sol, tot fent tornar sol. Si la més bonica proves d'agafar, se't fon a la mà. I et quedes en dubte de si l'has bufat o ho has somiat.
Llibres. Cada llibre té un secret, disfressat de blanc i negre. Tot allò que et diu a tu, un altre no us pot entendre. Tot allò que et donarà no ocupa lloc ni pesa. T'obrigarà contra el fred, d'ignorància i de tristesa. Amb els llibres per àmics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia. Doncs un aplaudiment per aquests poemes que ens han llegit els alumnes de l'Escola Montserrat de la Tona Raspall i també perquè ens heu explicat avui aquest projecte de castells que esteu fent...
Des de l'escola. Ara suposo que torneu cap a l'escola? Sí. No sé si ja us han regalat algun llibre, alguna rosa... No? Potser el llarg d'aquest dia, no? A la tarda o en algun moment. Doncs que acabi d'anar molt bé el Sant Jordi i gràcies per participar aquí al programa avui. Gràcies. Adeu, bon dia. Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Doncs ara passant tres minuts de dos quarts d'onze i continuem en aquest just a la posta especial Sant Jordi. Ara amb la Paula, la Carla, l'Estefanía, l'Aina i la Paula, em sembla que sou vosaltres, no? Hola, bon dia, què tal? Que ens parlareu dels vídeos virals, que és una cosa que jo no sabia què era. He descobert que per tant estic una mica al nivell de la gent gran.
Però, en tot cas, avui descobrireu què són aquests vídeos virals i, per tant, doncs teniu una bona secció preparada. Quan vulgueu. Un vídeo viral és una gravació que de la nit al dia s'ha difós a través de les xarxes socials. Són humorístics i poden ser una imitació d'algun programa de televisió o de vídeos. Nosaltres hem sortit al carrer i hem preguntat a persones de totes les edats si saben el que era un vídeo viral. A la primera pregunta, si coneixien els vídeos virals,
La gran majoria de gent gran del poble de Sant Jurs ens van contestar que no sabien el que era, tot i que els ensenyàvem els dos exemples més clars de vídeos virals, Harlem Shake i Gangnam Style. Però els més joves sí que sabien del que els hi parlàvem. Com a segona pregunta, els demanàvem si veien molt freqüentment vídeos a YouTube. La gent major de 50 anys ens van dir que molt de tant en tant, els entre 30 i 50, el 65% l'utilitzava freqüentment i els que vam consultar de 10 a 30 anys l'utilitzaven casi diari.
Entre els que utilitzàvem van preguntar si tenien compte a YouTube. Ens va sorprendre tant com la gent gran, com més petits no en tenien. En canvi els de 20 a 35 anys tenien quasi tots. Els van preguntar si penjaven vídeos i com ja esperàvem els de més de 50 no en penjaven cap. De grup de 10 a 30 anys majoritàriament els que utilitzaven aquesta opció tenien entre 18 i 30 anys. I els d'edat de 30 a 50 no en penjaven quasi mai.
I també ens va sorprendre que els entrevistats no tinguessin informació que en donar-se del tant un compte de gmail ja disposat en un canal de YouTube. Avui tenim amb nosaltres en Lluís Monfort, regidor de Joventut de l'Ajuntament. Senyor Monfort, què em pensa del vídeo viral? Troba que se'l pot denominar cultura? Hola, bon dia. Primer de tot, depèn del que entenguem per cultura. Jo crec que la cultura no deixa de ser el reflex de com els humans ens estem organitzant entre nosaltres.
Per tant, si pensem que això és una cultura, claríssimament un vídeo viral és cultura perquè està mostrant com els uns amb els altres ens relacionem i com aquest vídeo va corrent a través d'unes xarxes socials. Anem a la segona pregunta. Troba que pot ser perillós a la nostra edat gravar un vídeo i penjar-lo al YouTube? Home, la veritat és que sí. Jo crec que sí.
Crec que cada vegada que pengeu alguna cosa a la xarxa social, pengeu alguna foto, algun vídeo, heu de pensar que en perdeu el control. I com a tal, hauria de ser una cosa suficientment innocua, suficientment sense cap mena de risc per a vosaltres, perquè ningú pugui agafar-ho i pugui utilitzar-ho d'una manera que encara no coneixeu. Vostè és tecnic de la universitat. Creu que si no m'ha llevat més que mil paraules, un vídeo pot ser una gran eina d'ensenyament o d'aprenentatge? Bé,
No estic gaire segur que una imatge valgui més que mil paraules. Jo crec que una imatge serveix per una cosa i les paraules serveixen per alguna altra i complementades són molt i molt potents. Sí que ens estem donant compte que quan volem accedir a un públic de la vostra edat, per exemple, tenen una facilitat molt gran per utilitzar aquest llenguatge multimèdia, aquest llenguatge audiovisual. Per tant, si us volem transmetre alguna cosa, si volem explicar alguna cosa, és molt més fàcil que ho entengueu utilitzant la barreja d'imatges i paraules.
Un vídeo pot arribar a substituir un treball o un examen? Jo crec que sí. Per què no? Si tu vols saber si aquella persona ha tingut uns coneixements suficients d'alguna matèria, tu ho pots saber de moltes maneres i el vídeo pot arribar a ser una manera. Me'n recordo d'una pregunta d'examen quan estava a la universitat que ens van posar una diapositiva que hi havia un porc i hi havia una guardiola.
Hi havia d'intuir la pregunta i contestar-la. Per tant, em sembla que els mitjans audiovisuals i els vídeos són una manera de fer un examen i de contestar-lo. Perquè creu que la gent gran té poder gravar-se, pensar un vídeo a YouTube i la gent jove no?
Jo crec que la gent més gran que vosaltres és més conscient d'una sèrie de riscos que hi ha a la xarxa que vosaltres segurament encara no heu pogut arribar a experimentar. De la mateixa manera que com més jove ets, menys potents de segons quines coses o amb més facilitat i més espontaneïtat parles, és normal que utilitzeu la xarxa d'aquesta manera. El que passa és que heu de tenir molt clar que la xarxa té un component permanent
i que perdeu el control, que d'alguna manera la vostra relació social del dia a dia amb els vostres companys no teniu per tenir tanta cura. Jo crec que som més conscients del que pot arribar a passar. Ara anem a l'última pregunta. Ha vist vídeos com el de catalonofòbia gravat per una noia que publica un vídeo diàriament, sigui de la temàtica que sigui? Què n'opina d'aquesta pràctica?
Sí, sí que l'he vist. L'he vist perquè m'ha arribat inputs que aquest vídeo existia i hi ha molta gent que té ganes d'explicar el seu criteri o la seva postura davant d'un fet i és prou hàbil com per fer-ho d'una manera que sigui molt atractiva i que generi comentaris i a més a més situar-lo en alguns canals que sap que la gent ho veurà. Jo crec que això ha permès a molta gent que d'alguna manera no tindria veu en els mitjans tradicionals poder accedir a un públic.
De totes maneres també veureu que moltes dels vídeos que es fan d'aquest tema ja estan fets expressament per obtenir visites. Mai saps si és una cosa espontània que arriba a molta gent perquè el missatge és potent o és un missatge preparat de manera molt premeditada perquè pugui arribar a molta gent i generar moltes visites. Mai saps quina és la finalitat.
l'atractiu i el perill de la xarxa al mateix temps. Doncs hem parlat de vídeos, no sé si vosaltres en pengeu molts de vídeos al YouTube. No, no gaire. I heu fet algun cop, algun Harlem Shake? Heu participat? Hem fet un intent. Sí? Doncs en tot cas hem parlat, hem descobert una mica més tot aquest món dels vídeos, també hem parlat amb el regidor de joventut, Lluís, moltes gràcies.
I a vosaltres, que no sé si és massa d'hora o ja teniu algun arròs, algun llibre, si en teniu algun per regalar, com ho tenim? Encara res? Doncs esperem que després sí que tingueu temps per les roses i pels llibres i per acabar de disfrutar el Sant Jordi. Gràcies. Gràcies. Adéu, molt bon dia. I surt el sol i ja bagalla i es pateguen els balcons de flors i sona un vals a les valls adormides mentre trafico el meu amor que és polissó de valls i viles.
Els ulls, mal temps i fred, que l'he somiat amb tu.
Algú ja riu i surt el sol i ja badalla i es pateguen els balcons de flors i sona un vals a les valls adormides mentre trafico el meu amor que és polissó de valls i viles. Caduc els ulls mal temps i fred que ve somiat amb tu. Un viatge llarg he robat a un circ.
Fins demà!
I no hi ha sol que s'ha gastat tantes vegades per morir com néixer del mar. I jo em vull viu i tornaré a buscar-te, que tinc un món entre les mans aquesta nit per regalar-te.
Fins demà!
Tinc tot el que tu, que dins el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit i tu tens tota la màgia. D'on l'has tret? Quin és el secret? Torna'm-la quan no llest la trobo a faltar. On estan els 40 lladres? Tinc tot el que tinc, tot el que tu, que dins el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit i tu tens tota la màgia.
D'on l'has tret? Quin és el secret? Torna'm-la quan no hi ets, la trobo a faltar. On estan? O no? Els 40 lladres. Vine, soy un de la ciutat, tots els contes que sé.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Gràcies.
Doncs de seguida arribem al punt de les 11. Estem en aquesta recta final de la primera hora del Just a la Fusta. Ara parlarem del centre pilot. Són unes gravacions que ens presentaran ara el Pol, el Javi, el Pau i l'Oriol. Molt bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Esteu nerviosos? Una mica. Havíeu parlat algun cop per la ràdio? No, jo no. Doncs mira, a veure, ara és tot vostre per presentar-nos aquestes gravacions que tenim per explicar-nos de quina manera participen
als alumnes del Centre Pilot. Hola, tot seguit els aportem una aportació de sisè de primària al Centre Pilot a l'any Espriu. L'alumnet del Centre Pilot no pot estar amb nosaltres perquè també tenen les seves activitats de la diada, però han volgut contribuir al programa amb una gravació que han fet a classe amb la Maria José, la seva professora. Ens recitaran unes poesies i ens cantaran una cançó d'un poema d'Espriu, musicada per Raimon. La Carme no va poder assistir
però li dediquem la gravació del seu grup. Avui és el dia de Sant Jordi. Com que aquest any es celebra el centenari de Salvador Espriu, què us sembla si parlem una mica d'aquest gran poeta? Salvador Espriu va néixer a Satacoles Farnès i va viure a dins de Barcelona on va estudiar Història i Dècnia. Salvador Espriu
Ser l'opim era un visita, no? Tenia abril de escaras, l'amor de sang, que era un naral. Salvador Estil, más escriba la seva primera novela, de Seyais, más escriba narrativa, teatro y poesía. Esta considera como el poeta nacional de Cataluña.
La poesia de Salvador Espriu parla de temes com Història i llengua de Catalunya, la guerra civil i el franquisme. Aquests fets van afectar molt la pèrdua de persones estimades, el dolor, l'amor, l'ignorància del temps perdut. També va escriure de la seva família, sobretot de la seva tieta i padrina Maria Castelló. També a la seva vida és molt important el segon cognom Castelló
per la seva mare i la seva tieta padrina Maria Castelló. I les seves poesies porten amagats missatges, força, complexos. El cantautor Raimon va adhesionar moltes. Ara, la Lil Martínez us recitarà una de les seves poesies. Quan al centre del món no ets ben bé tu, per més que tinguis la il·lusió, no vulguis preguntar-te per què lleus, se'ls veia ben en mig de la nit. Distreu-te de segon llum del llit.
i esteu desrossegant llum del llit. Quan el centre del món queda tan lluny de tu, tu honestament comences a saber que no ets ningú. Para't per un moment, i vente el primer nas per un cop de punt. I vente el primer nas per un cop de punt. Salvador Espriu. I ara, la meva dia, el 7 de la poema de senyori. En el dia de Sant Jordi, vull que em facis un regal, que comptis les estrelles i les aigües a la mar,
També vull que construeixis una casa de cristall amb catifes a la porta i palmeres al davant. Però el que més m'agradaria, si m'estimessis de debò, és un collaret de llunes amb reflexos platejats, unes sabatetes blanques amb puntetes de coral i que emportis a liceu amb un cotxe de cavalls. El dia de Sant Jordi no és un dia qualsevol, pels nois i per les noies és el dia de l'amor. Però no posis cara llarga,
Estàs espantada de debò? Si en regales una rosa ben contenta estaré ahí. José Manuel Pagán. La Judi de Ruiz ens cantarà un trosset d'una poesia de Salvador Espriu, que també canta el Raimon. La Ginesta floreix, allò està amb ja vermell de roselles.
Amb nova fals, comencem a cegar, el blat madur i amb ell les males herbes. Ah, jo des ja he vist els claçosos després de la foscor, si sabeu com l'alba ens ha trigat, no és llarg d'esperar.
conecament de llum en la tenebra. Hem viscut salvant-nos els mots per retornar-nos el nom de cada cosa. Sigui siguin el dret de camí de ser el ple domini de la terra.
per mirar ben al lluny del desert. Tavellàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdeven encit, putxar esglaons de lentes hores. Digueu. Nosaltres escomptem les veus del vent.
Per l'alta mar d'espigues. Ara digueu. Ho mantindrem fideus per sempre més. Al servei d'aquest poble. Ara digueu. Ho mantindrem fideus per sempre més.
A servei d'aquest poble, ara digueu, que els antitrens vireu fer sempre més. A servei d'aquest poble, ara digueu, ara digueu, ara digueu, ara digueu. Hem recitat tres poesies, una de José Manuel Pagán i dos de l'Espriu. Quina us sembla més fàcil?
Jo penso que és més fàcil. Manuel Pagán. Per què? Per l'acabari. Per l'estructura. El ritme. El sentiment. La melodia. I ara, per acabar, jo, Adrià, us recitaré un petit poema sobre un llibre. Un llibre obert és un cervell que parla. Tancat
un amic que espera, oblidat, un ànima que perdona, destruït, un cor que plora. Vuit minuts i arribem a les onze. Encara ens queden coses per explicar-vos abans de connectar amb les notícies. I per això ara el que fem és saludar la Sofia, la Maria i la Júlia. Molt bon dia. Bon dia.
Què tal, com va el Sant Jordi? Bé. De quin curs sou? De segon de batxillerat. Per tant, ja és l'últim any aquí a l'Institut, molts Sant Jordis acumulats, suposo que ja haureu parlat alguna altra vegada també aquí en aquest programa especial. Sí, algun cop. Llavors ja ho teniu tot per la mà. I avui el que ens explicareu, el que ens parlareu és d'Antígona, que justament...
Aquest dissabte es representa aquí a Sant Just i ens sembla que una de vosaltres hi apareixerà, no?, en aquesta obra. Sí, bé, fem aquest dissabte a la Sala Gran de la Taneu l'Ora d'Antígona, que serà, diguéssim, com un homenatge a Salvador Espriu amb aquesta obra, que és com de les més importants que ha fet.
I vosaltres l'heu llegirat, no? Sí, perquè en modalitat de literatura, aquest any una lectura obligatòria era Antígona i l'hem estat treballant aquest trimestre i perquè ens surt també la selectivitat. Sí, sí, bueno, més o menys, sí que, bueno, és una obra que té molta relació, es pot relacionar amb la guerra civil, una guerra fratricida entre dos germans i també es pot aplicar així una mica a l'Espanya, el que va passar.
Us ha agradat, encara que sigui una lectura obligatòria, que de vegades sembla que hagi de costar més? Us heu passat bé llegint-la? Sí, perquè realment podem apropar Antigona avui en dia, perquè la Guerra Civil tampoc està tan lluny de nosaltres i els nostres avis mateixos l'han passat. Per tant, sí que aquesta lluita entre germans la tenim més present. És com molt actual, o sigui, la gestió si no et dona la sensació que es va fer fa...
no sé, X anys, saps? Sí, sembla molt proper a nosaltres. Molt interessant, per tant. I, Sofia, què ens diries per convèncer-nos per venir aquest dissabte a veure-vos a la Taneu? Bueno, dir que realment, bueno, l'obra no està ambientada en un locatori de ràdio dels anys 60. Ah, sí? Mira. Sí, bueno, que és com una ràdionovella i que no es farà... no està representada, però com que està molt... els personatges estan molt ben buscats i és molt...
és molt maca l'obra, doncs jo aniria a veure-la. Tu quin personatge interpretes? Lauride C, la reina. Suposo que ara també amb assajos, acabant de preparar-ho tot. Molt bé, doncs deixes anar aquest dissabte a l'Ateneu, per tant, tothom qui vulgui pot anar a veure aquesta antígona que representa la companyia Just Teatre. Doncs avui ens ho heu presentat, moltes gràcies a la de totes tres, Sofía, Maria i Júlia,
Ho pregunto a tothom i de moment ningú m'ha dit que li hagin regalat cap rosa. A vosaltres tampoc? No, encara no. Falta molt dia. Regalareu algun llibre? Sí, ja n'he regalat un. Quin llibre? Les aventures del petit Nicolàs, crec que es diu. Molt bé, molt bé. Doncs que vagi molt bé, que acabi d'anar i que et ve el dia i que tinguem alguna rosa o algun llibre. Gràcies, bon dia.
I ara ens queden pocs minuts, queden 5 minuts per arribar a les 11 del matí, a la segona hora, ara connectarem amb les notícies, a la segona hora ens parlaran de l'associació Joan Petit, també tindrem la cura de poemes de l'escola Canigó, un concurs de mans unides, ens el presentaran, una entrevista a l'alcalde, no us la perdeu, que faran també alumnes d'aquí de l'institut amb preguntes molt interessants.
i les notícies de l'Escola Montseny. Tot això a la segona hora. Abans de marxar, però us deixem també amb una altra gravació del Centre Pilot, com aquesta que hem sentit fa una estona. Ara un altre grup del Centre Pilot ens explicarà per què avui celebrem el Dia del Llibre i la Rosa, el Sant Jordi. Ha llegado Sant Jordi el Dia de la Rosa.
Y el libro. Y desde el centro a Proced de Sant Jordi de Ber. Os queremos recordar porque en Sant Jordi se regalan rosas y libros. Dicen la leyenda...
que cuando el caballero Sanyori había conseguido matar al dragón de la sangre de Ramara, creció una rosa roja y Sanyori le recogió y se la regaló a la princesa. Es el día del libro. Comenzó hace 70 años.
Un escritor valenciano llamado Vicenç Clavel pensó que sería una buena manera de difundir los libros y la lectura, creando un día para ello, pero debía de elegir un día y después de mucho pensar decidió que un buen día sería el nacimiento de una gran escritora.
como Miguel de Cervantes y decidió realizar la diada el día de su nacimiento, el día 7 de octubre. Pero los primeros años no tuvo mucho éxito. Así que siguió pensando qué día podía poner y al final decidió que sería el día de la muerte de Miguel de Cervantes.
que casualmente fue tal día como hoy, un 23 de abril. En esta ocasión, los tres servidores del Centro Desayuno de B, Centro Ocupacional, Centro de Día y Centro P2, hemos trabajado todo el mes de abril, realizando Centro de Día.
Una rosa las hemos hecho con filtro, que es una especial de tela. Y otros cientos de rosas las hemos hecho con mucha imaginación. Utilizar el material deshidratado.
Queremos agradecer la colaboración al PCC de San Dú de Ver y a Lampa y Escola Madre de la Soledad. Os queremos desear que disfrutéis el día de San Jordi, paseando por todas las paradas de libros y gozas.
y tengáis la suerte que os regalen muchas gozas y libros.
Són les 11
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, anima els ciutadans a passejar i comprar llibres. Aquesta diada de Sant Jordi, en declaracions a la xarxa de comunicació local, el conseller acaba d'explicar que cal consolidar la lectura i reforçar d'aquesta manera la cultura catalana. Convindries que després, durant tota la resta de l'any, tothom tingués clar que consolidar la lectura és consolidar...
Les eines que les persones necessitem per poder tenir judici sobre les coses, per tant, es vol llegir, i alhora consolidem una indústria, l'editorial, que és molt important per la cultura del nostre país. Durant aquesta entrevista feta l'estudi mòbil que la xarxa té muntat al centre de Barcelona, a la Rambla, el conseller Ferran Mascarella ha rebut les protestes d'una plataforma que defensa una rebaixa de l'IVA pels productes culturals. En aquest sentit, el conseller...
Ha destacat que aquesta pujada d'impostos prové del govern central i ha assegurat que l'autogovern de Catalunya permetria assegurar un percentatge molt més baix d'IVA per als productes culturals. El Gremi de Llibraters de Catalunya confia a vendre durant la diada d'avui el mateix volum de llibres que l'any passat, ingressar per tant un mínim de 18 milions d'euros.
Tot i això, a conseqüència justament de l'augment de l'IVA i de la crisi, els venedors intueixen que enguany vendran més llibres de butxaca i edicions més senzilles, per tant, més econòmiques. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local el portaveu i membre de la Junta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Pere Fàbregas. Jo crec que farem com cada any. O sigui, la gent estan tan atrapats per tot arreu...
que per 10, 12, 15, 20 euros, gaudiran d'un dia. I, home, això passaran bé, a bon preu. Vull dir, és evident que vendrem més llibre barat.
Pel que fa al nivell de lectura que hi ha actualment a Catalunya, Fabregas assegura que cada any... Es deixa en fotografia parlar de les seves obres. Tots els autors consultats per la xarxa de comunicació local han coincidit que aquest és el Sant Jordi de les retallades, de la crisi, però més enllà del volum definitiu de vendes, en l'últim planeta, Lorenzo Silva feia una reflexió global. S'han de trobar noves maneres d'explicar històries i s'han de trobar també noves vies de distribució per part de la indústria.
Este es un día para que aquellos que realmente amamos esto lo mantengamos, porque los que no lo aman no lo van a mantener. Esto sobrevivirá si quien realmente siente una pasión por el libro y por lo que contiene, que lo que contiene no solo es la última novela de moda, el libro también contiene la filosofía griega y también contiene la historia y la memoria del hombre en todas las etapas.
i els autors més professionals, autors vinculats als mitjans de comunicació catalans, els autors mediàtics i també periodistes, periodistes que com ara ha fet un relat dels renonaments de les execucions hipotecàries i ha reclamat també durant aquest esmorzar un nou periodisme molt més compromès amb la vida quotidiana i la crisi.
Les activitats de la diada s'escampen per totes les ciutats i municipis de Catalunya. En el cas d'en Posta, la capital del Montsià, la celebració es concentra a la zona del castell a la vora del riu Ebre, a les restes d'un castell de l'horda de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. En Posta, Ràdio Manel Ramon, bon dia.
Hola, bon dia des del Castell d'Amposta, on es celebra aquesta jornada del llibre i de la Rosa. El Castell d'Amposta, que avui acull un seguit d'activitats, ens destaquen els concerts de les bandes juvenils de la lira i de la fila, i també una magnífica exposició que es pot visitar a l'Escola d'Art i Disseny, que està situada a la mateixa zona del Castell. Durant la jornada, en diferents activitats, es farà entrega també del tercer Premi Literari Ciutat d'Amposta, aquesta tarda a la Biblioteca Sebastià Joan.
Comencen a l'Alianz Arena les semifinals de la Lliga de Campions. Bayern de Múnich i Barça busquen a partir d'avui un bitllet per a la final de Wembley. Leo Messi encara sense l'Alta Mèdica apunta a l'11 titular. Tito Vilanova no podrà comptar amb Adriano sancionat, ni Puyol i Mascherano lesionats. I en embola avui a partir de les 9 el Barça es pot proclamar campió de la Lliga si guanya a la pista de la de Marta Lleó. Els balones líders invictes de la Sobal només necessiten una victòria per aconseguir el títol, ja que a falta de 3 jornades superarien per 7 punts l'Electri de Madrid, que és segona a la classificació.
Notícies en xarxa.
D'altra banda hi haurà compte a comptes sobre la llegenda de Sant Jordi a partir de les 11 del matí. I recordem també que demà dimecres la sala a les golfes de Can Ginestà passarà a dir-se oficialment sala Isidor Cònsul. D'aquesta manera Sant Just homenatjarà l'editor i escriptor que va ser veí del nostre municipi durant molts anys. L'homenatge serà demà a les 7 de la tarda a la sala que portarà el seu nom i després a quarts de vuit del vespre es farà el primer acte en aquesta sala ja com a nova sala Isidor Cònsul.
L'escriptora Carme Riera presentarà el seu llibre, Temps d'innocència, i comptarà amb la col·laboració de Pilar Beltran, editora d'edicions 62. I això és tot de moment. Recordem que la informació local tornarà en menys d'una hora al proper bollet i horari, també a partir de la 1. A l'escoltes, pràdio d'esperc, sintonitzes, pràdio d'esperc.
Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio T
els alumnes de l'institut, sobretot perquè som avui a l'institut per fer aquest especial de Sant Jordi, com cada any, i a més a més també hi ha representació de totes les escoles que ens vénen a explicar alguna cosa. De fet, en aquesta segona hora, que som a punt de començar, vindran alguns dels alumnes de l'escola Canigó que ens llegiran poemes, també tindrem els de l'escola Montseny amb les notícies, hi haurà una entrevista a l'alcalde i se'ns parlarà de l'associació Joan Petit i d'un concurs de mans unides. Per tant, tenim moltes coses
i començarem tot seguit saludant les alumnes de l'escola Canigó, de sisè de l'escola Canigó, que són la Laura, la Berta, la Laura i la Georgina. Molt bon dia a totes quatre, què tal? Bé, molt bon dia. Que sou aquí perquè ens llegireu uns quants poemes que em sembla que heu guanyat algun premi, no? Sí. Com ha anat això? Bé, doncs venim de l'Ateneu i acabem de celebrar els Jocs Florals i, com ja has dit, som les guanyadores de sisè
i us venim a llegir els nostres poemes. Doncs quan vulgueu podeu començar. Qui comença? Jo. Molt, ens enraven. Ara llegiré el meu poema que es titula La vida. Naixem, vivim, morim. Així de senzill. Riem, plorem, somiem. No té més remei. Obstacles tenim, moments sentim i somnis màgics vivim. Simplement la vida és una carrera. Comencem a la sortida i a poc a poc es desfà la vida.
Moments passen i el temps s'acaba. Mai valorem el que tenim. Només necessitgem el que no posseïm. La via no és com els contes de fades. Vivim en un món ple de por i dolor. La vida és una por. Tots temem el pitjor. En qualsevol segon pot arribar la mort. Dies, hores, minuts. Tot depèn d'això. Naixem, vivim, morim. Tot s'acaba així. Molt bé. Doncs després d'aquest continuem amb el següent. Com es diu? Hola, es diu...
Què faria sense tu? Hi ha vegades que noto que no puc, que el món se'm ve a sobre, que no ho podré aconseguir. Llavors apareixes tu, la meva amiga, la persona amb la que compta, la que em pot ajudar, que sempre està al meu costat, la que em fa riure i plorar, la que mai em deixa plegar. Ara sí que tinc clar que mai te'n pots anar, perquè sense tu mai puc arribar. Molt bé, doncs un altre dels poemes d'aquests guanyadors i continuem amb el següent.
El meu es titula què pensaran de mi? Què pensaran de mi? Com em veuen? No sé si em veuran bé o malament. Què seré per ells? Hauria de descobrir si em consideren una de més o una de menys. Per ells seré avorrida o molt divertida. Pensaran que sóc optimista o pessimista. Jo em veig agradable. Per ells seré desagradable? No ho sé. Però jo sé que no a tothom li agradaré i per això no em preocuparé.
Hi ha un dit que diu així, ningú és perfecte, però qui vol ser perfecte? I acabem amb l'últim poema. El meu poema es titula De la vida a la mort. De la vida a la mort, de la llum a la foscor, això és un cicle i no has de tenir por. Un dia neixes, un dia morts, un dia comences i un altre et fons. El dia que neixes hi ha molts plors, però d'alegria, de què si no? El dia que morts també n'hi ha, però de melancolia no t'ha d'extranyar.
Les llàgrimes llisquen per les galtes vermelles. Aquestes perles brillants són un grapat d'emocions velles. La vida has d'aprofitar, doncs un cop perduda no la podràs recuperar. Te l'has d'estimar. Els sentiments s'han d'expressar. D'una manera o altra, a la gent que estimes els has d'ensenyar, els has de mostrar. La vida t'ensenya diferents lliçons. L'efecte cap a les persones envia amor en totes direccions. La pena no és dolenta, les llàgrimes tampoc. Són demostracions de les teves emocions.
No t'havergonyes de plorar, no ho facis, tampoc te'n pot riure, ho has de respectar. De la vida a la mort, de la llum a la foscor, això és un cicle i no has de tenir por. Doncs els fem un fort aplaudiment a totes quatre per aquests poemes que ens han llegit. A més a més, uns poemes molt reflexius, us felicitem des d'aquí. A més a més, em sembla que us han fet algun regal, no? Veig aquí davant, com us han premiat? Ens han regalat un diploma cadascuna.
I també un llibre. Molt bé. I quin llibre és o cadascú té un llibre diferent? En tenim diferents. Molt bé. Així us els podeu canviar i podeu llegir-ne més, no? Us agrada escriure? Sí. Molt bé. I llegir? Sí. Us regalaran algun altre llibre, creieu aquest Sant Jordi? Sí. O alguna rosa? Sí. De tot, no? Sí. Molt bé. Doncs moltes gràcies a totes quatre. A més a més, abans de marxar, també des de l'escola Canigó, a banda d'aquests poemes que ens heu llegit,
ens heu fet arribar a la falca de la festa de la primavera i és el que escoltarem a continuació. Gràcies i molt bon dia, molt bon Sant Jordi. Gràcies. Bona tarda, connectem aquí amb les notícies del vespre per informar-los dels més importants esdeveniments del dia d'avui. Per motius de trànsit hi ha hagut un greu accident a la rotondada.
Interrompim aquest programa per informar-los de la major festa que s'hagi celebrat mai a l'Escola Canigó, la festa de la primavera. Què estàs esperant? Vine aquí a l'Escola Canigó el diumenge al 12 de maig a les 9 i gaudeix de tot el que et proposem. Nosaltres t'oferem tot el que tu vulguis i a més ens ajudes a nosaltres, als nostres sisers, a poder realitzar el nostre viatge a final de tur.
On vola, tonel de terror, barri en cama i molt més. I tot en un mateix lloc i un mateix dia. Ja està la primavera. El millor dels teus somnis t'espera. A què esperes? Vine ja! I després... I després d'aquesta lectura de poemes i d'aquesta falca de la primavera de l'Escola Canigó, continuem amb més coses. Ara parlarem de l'associació Joan Petit
I en parlarem amb uns quants nois que ja els tenim aquí a la taula d'aquest programa especial del Just a la Fusta. I si no m'equivoco ens sembla que tenim el Miquel, el Ricard, el Sergi, el Nil i el Víctor. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Que de quin curs sou vosaltres? De Tercer d'ESO. De Tercer d'ESO. I heu participat alguna vegada ja al programa de la ràdio l'any passat o alguna altra vegada? No. O sigui, no havíeu parlat mai per la ràdio? No. Tu sí. Ah, bueno, llavors ja tens una mica més d'experiència, no?
I el que ens explicareu és que ens presentareu d'alguna manera l'associació Joan Petit. Doncs endavant ens podeu explicar què és aquesta associació. La Fundació Joan Petit és una fundació que neix amb motiu que en Joan, un nen aficionat al hockey, va amb malaltia de càncer. A partir d'aquest fet es va decidir crear una associació per lluitar contra aquesta malaltia. Així...
Amb la col·laboració d'equip d'Huquei Patins de Catalunya, anualment s'organitza una sèrie d'activitats per tal de recaptar diners i ajudar en la difícil lluita contra el càncer. Us parlem d'aquest tema perquè aquest any l'equip de Sant Just Esvern d'Huquei Patins ha agafat el testimoni d'aquest esdeveniment i ha estat apadrinat pel jugador professional del Futbol Club Barcelona, Erika Vidal, resident a Sant Just, i també pel jugador de l'Huquei Patins del Futbol Club Barcelona, Marc Torra. Enguany també.
El nostre institut vol sumar-se i ha organitzat per avui una activitat anomenada Penja la teva cullera. Tothom havia de portar la seva pròpia cullera de plàstic per fer un mural al pati. I per què una cullera? Us preguntaré. Doncs segons ens han dit, quan en Joan estava ingressat a l'hospital i no podia jugar al seu esport preferit, va agafar la cullera de plàstic i la feia servir en forma d'estic i amb dos gots formava una porteria improvisada per poder jugar a l'or gay.
La primera festa dels amics de Joan Petit es va fer a les instal·lacions del Palau Braulana, a Barcelona, ara ja fa 12 anys. Des de llavors, ha rebut la col·laboració de voluntaris, entitats i empreses que aporten esforços per tirar endavant els objectius que es marca aquesta fundació. Qualsevol aportació és bona. El recorregut pels equips d'hoquei català del testimoni des del 2001 ha passat per Barcelona, Vic, Reus, Girona, Mollerusa, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú,
Lloret de Mar, Sant Sedoní de Noia, Olot, Sant Cugat del Vallès i la Seu d'Ugell, l'any passat, que és l'equip que ens va passar el testimoni. Volíem tenir avui entre nosaltres a Joan Torné, president d'aquesta fundació, però darrera hora ha estat impossible. Per aquesta raó vam decidir anar a parlar amb ell ahir a la tarda en la presentació que es va dur a terme a la Bonaigua. Aquí teniu el resultat.
Seguint el dia a dia amb la fundació de Joan Petit. Mira, quan vam iniciar el projecte de fer-ne una festa del càncer infantil, jo diria que el més important era que en féssim del càncer una cosa festiva, una cosa alegre, una cosa que es pogués parlar del càncer dels nens amb tota normalitat i fer-ho des del que sabem nosaltres, és a dir, des de fora a l'hospital, des de l'esport, que l'esport ajuda molt en els que s'hi troben quan tu has de jugar un partit,
Quan has de jugar a una competició, moltes vegades jugues contra algun rival que igual és molt superior a tu. I el que t'ensenya l'esport és que, tot i que a vegades el rival sigui més superior, l'hem de mirar de guanyar. Amb el càncer ens passa una mica el mateix, que sabem curar molts de tumors, però n'hi ha alguns que encara no els sabem curar. És a dir, hi ha alguns partits que encara no els hem guanyat. Llavors, el que hem de fer els esportistes és mirar d'ajudar en aquests equips d'oncologia que estan lluitant i estan buscant i estan investigant
perquè la recerca d'aquestes cèl·lules tumorals que són les que fan la punyeta en el creixement i que maten les cèl·lules bones, que els puguem vèncer. Aquesta petita idea i la idea que als nens els agrada molt jugar ens va donar la idea de fer-ne una festa i de fer un torneig i que els beneficis que es pugui distribuir de tot això servissin precisament per ajudar en el càncer infantil. Aquesta és la idea de la festa del Joan Petit i aquesta és la festa que hem anat fent
Cada any en un lloc diferent i que el poble i les entitats i les persones que malauradament a cada família ens diuen que una de cada tres persones a la vida pot patir un càncer, doncs és una estadística que ens ha de fer obrir els ulls que els que podem puguem ajudar els metges en els equips d'oncologia. I per altra banda, què li ha semblat com el poble de Sant Jus ha rebut aquest esdeveniment?
Com heu vist, la presentació ha sigut molt maco perquè s'han implicat totes les entitats esportives. No només la festa que fem pels nens del hockey, les nens de hockey que comencen a patinar, que comencen a aprendre a jugar a hockey, sinó també totes les altres entitats que han vist era coparticipada, és a dir, que intervenien tots. Per nosaltres, per la Fundació Hockey,
per als metges que han estat aquí avui, per a la gent que organitza això, és un suport molt gran que no només les entitats esportives, m'he deixat també tot el poble i tot el comerç que col·laborin amb la Fundació. Jo diria que el més maco d'això és que tothom està visquent molt bé l'esperit de la festa, d'estar content, tot i al càncer, d'estar content. I això hem de tenir sempre aquesta il·lusió, que quan ens hi trobem, i això moltes vegades...
baixaríem el cap, ens desanimaríem i tal, perquè moltes famílies malauradament ho passen. En canvi, nosaltres hem de tindre tot i això l'esperit optimista de què el podem guanyar, aquest partit. Doncs hem sentit ara Joan Torné, per tant, president d'aquesta fundació de Joan Petit, que avui ens han presentat aquests nens de tercer d'ESO d'aquí a l'Institut de Sant Just. Moltes gràcies a tots cinc. He vist també que ara comença...
augmentar també el moviment per aquí, vist uns quants nens hi ha amb algunes roses, gent que entra, gent que surt, per tant, doncs, diguem que la festa de Sant Jordi s'està vivint ja del tot. No sé si vosaltres heu regalat ja alguna rosa. No. No? Encara no. Encara no. Per tant, teniu previst fer-ho? Sí. Sí? Tots? El Ricard. No. Hi ha algú que no... No et convenç, doncs. La nostra tutora. Ah, sí? Li regalareu tots la vostra tutora? Sí. Pilar Sabater. Pilar Sabater.
Molt bé, doncs home, és tot un detall. Doncs moltes gràcies a tots cinc, que vagi molt bé i que disfruteu el Sant Jordi. Gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, passiu bé.
Today is gonna be the day that they're gonna throw it back to you. By now you should have somehow realized what you gotta do. I don't believe that anybody feels the way I do about you now. Backbeat, the word is on the street that the fire in your heart is out.
Fins demà!
The one that saves me And after all You're my wonder wall Today was gonna be the day But they'll never throw it back to you
Fins demà!
Fins demà!
5 minuts i dos quarts de 12 del matí continuem en aquest Just a la Fusta Especial Sant Jordi que estem fent des d'aquí, des de l'Institut. Hem començat a les 10, encara ens queda molta estona de programa, moltes coses, fins la 1 al migdia us acompanyarem i ara saludarem la Blanca, la Carla i la Clara. Molt bon dia a totes tres. Bon dia. Alumnes de Tercer Desso d'aquí de l'Institut i també tenim l'alcalde de Sant Just, Juret Perpinyà. Molt bon dia. Bon dia, què tal?
Que em sembla que vosaltres tres li heu preparat unes quantes preguntes, no? Heu preparat una entrevista per l'alcalde. Sí. Doncs, endavant, tot vostre. Vinga, va, dispareu. Bé, bon dia, senyor Perpinyà. Bon dia. Agraïm que estigui aquí entre nosaltres com cada any. Està preparat? I tant, i tant. Com que ja sabem moltes coses de vostè, perquè des que vam començar aquesta activitat ens ha deixat entrevistar-lo, aquest any anirem una mica més enllà.
Entre tots els alumnes de l'institut hem estat pensant quines són les preguntes que podríem formular-li. Un tema que sabem ben poc i que surt constantment arreu és la corrupció, tant política com econòmica. Li farem la següent pregunta. Potser és una mica incòmoda. Bé, comencem. En la seva carrera com a alcalde ha viscut algun cas de corrupció des de ben a prop? No és incòmoda. No és incòmoda perquè t'he de dir que no. Al meu entorn no hi ha hagut.
i penso que això és un tema que s'ha d'acabar com sigui, perquè hi ha uns quants, o a vegades potser uns quants més, no?,
i han fet de la política en general un desprestigi. Però hi ha molta gent que ens dediquem a la política per vocació. T'asseguro que conec molts companys, regidors i alcaldes de municipis de tot Catalunya que opinen com jo. Però és veritat que quan hi ha casos d'aquests són molt llamatius i la justícia ha d'actuar ràpidament perquè si no estem tots dins el sac. A mi em preocupa
que ens diguin això, que tots som iguals, no és veritat, no és veritat de cap de les maneres, no? I trec la bandera, diguem-ne, a favor de la quantitat de gent que fa política de forma honrada, modesta absolutament, i aquí Sant Lluís ha estat històricament així. Bé, després també voldríem preguntar si a l'hora de prendre decisions importants pel poble s'ha sentit pressionat alguna vegada, ja sigui pel mateix poble o per la resta dels seus companys polítics.
Aquí, aviam, diré alguna cosa, és a dir, quan hi ha grans decisions a prendre de municipi és veritat que hi ha pressions, és veritat, a tot arreu hi ha lobbies, ja és veritat, però és veritat que has de tenir les idees molt clares i és veritat que quan prens una decisió doncs la prens pel bé del municipi, no per uns quants, però tampoc vull exagerar, això alguna vegada ha passat i són coses que no em fan gràcia perquè s'han de prendre les decisions
perquè el municipi tiri endavant independentment que un, tres o cinc, que normalment van lligats a sectors econòmics, és evident, puguin dir la seva. Aquest és un municipi que l'hem cuidat molt, fixat que ha crescut molt poc, hi havia gent que volia créixer, que Sant Jus creixés moltíssim. En un moment determinat, això era una riquesa molt gran, per alguns, no per l'Ajuntament, o no per Sant Jus. Per tant, nosaltres hem sigut un...
dels passius amb això i això va lligat també a una bona convivència diria que en general no passa molt però sí que algunes vegades hi ha alguns sectors o alguna persona que ho veu d'una altra manera i pressiona però a mi s'equivoquen amb aquest tema de totes totes és una manera que no és la meva de fer Bé
Ara canviem de tema i parlem del poble. Parlem del poble, va. Hem fet un sondeig i la gent se'ns queixa que hi ha carrers amb una il·luminació deficient i fa que quan la gent torna a casa es trobi llocs poc il·luminats i això els causa inseguretat. Té solució o és que simplement estem en temps de crisi i serà així per sempre més? És cert el que esteu dient i és cert que la resposta és la que tu mateix has dit, és a dir,
Nosaltres no estem fent grans retallades com aquesta paraula famosa de les administracions, l'Ajuntament i per tant el municipi aguanta bastant bé, però hem hagut de fer 7, 8 o 10 coses concretes i algunes d'elles és, per exemple, baixar la intensitat de la il·luminació en unes hores determinades. L'Ajuntament té una despesa de l'entorn de 800.000 euros en llum. 800.000 euros en llum a l'any. Per tant, el que hem fet és reduir l'entorn d'un 20%.
i amb aquest 20%, que pot ser uns 160.000 euros, si no ho haguéssim fet, per exemple, hauríem d'haver pujat l'IBI 3 punts. Perquè us feu una idea, un punt més de contribució són 70.000 euros. Hem ajustat unes quantes coses i aquesta és una. També per concepte d'energia, cal estalviar una mica. Però tens raó, el que no farem és posar el municipi
diguem-ne, en un estat d'inseguretat i en aquells llocs que realment estem veient, doncs que potser ens hem passat, ho estem millorant, perquè si no, malament. També t'he de dir que els indicadors de seguretat són bastant alts, hi ha bastanta seguretat al municipi, però la resposta és que sí, segurament aquí l'estalvi econòmic té alguna cosa a dir. Marell.
M'ho esteu posant molt fàcil avui, l'any passat se'ns sembla que era més complicat encara. En aquests moments de crisi l'Ajuntament té molts problemes, ja que no hi ha diners. Aquests problemes ens acabaran afectant a nosaltres, la gent jove, en un futur més del que ens pugui estar afectant ara. Mira, és veritat, jo et diré una part, no dic positiva, però...
En general, permeteu-me que parli en general, perquè és evident que hi ha famílies que ho estan passant molt malament, empreses que tanquen, però en general Sant Just és un municipi que està aguantant aquesta crisi. A mi em preocupa molt el que estàs dient, és a dir, una determinada generació que costarà, que costarà tirar endavant amb els paràmetres que hem viscut en els darrers anys, no?
i per tant hem de continuar prioritzant aquests esforços perquè gent com vosaltres ho tingueu una mica més fàcil, tingueu uns habitatges que pagueu menys que en el sector privat, que fem formació constant ajudant a la formació arreglada,
portant noves empreses que passen just 7 o 8 o 10 coses que pot ser que en un futur estiguem en una línia molt més positiva però és veritat que hi ha generacions que les coses costaran molt més però per això estem per intentar canviar-ho aquesta crisi l'han provocat 30 o 40 en tot el món 40 en tot el món i els que estem aquí no en tenim cap culpa, ni una
I en canvi som els que ho estem patint molt. I d'aquests 30 o 40 que han muntat tot això, la meitat s'estan enriquint molt més encara. Per tant, quan aquest capital es mou fora del sistema democràtic, doncs això és molt perillós i el que està passant. El diner està descontrolat, ningú el controla.
i si convé invertir en un lloc s'inverteix i si se'n convé arruïnar amb algú s'arruïna i això és la gran preocupació que fa uns anys no passava per tant inquiet ara també jo li dic una cosa al meu fill que encara no l'he vist però està per aquí
Dic, escolta, potser és millor que la vostra edat passi ara a la crisi i d'aquí uns quants anys, quan sigueu vorants, les coses siguin molt diferents en positiu, perquè clar que teniu preocupacions, però potser d'aquí uns X anys això segurament serà bastant diferent. Va, qui més? Li fem arribar unes propostes que hem recollit al carrer. Aviam, digues, va. Sap vostè que han robat la llum del camp d'esport?
I tant, i sé que ha costat 20.000 euros. Pensa intervenir o fer alguna cosa al respecte o creu que en aquest moment hi ha coses més importants per solucionar? No, ja està solucionat, està en marxa. És a dir, es va passar a les 5 de la matinada d'un dissabte que ens van robar els cables de llum que van de terra fins als focus del camp de futbol fins al de tot.
Això ha tingut un cost per l'Ajuntament de 20.000 euros. Hi ha altres conseqüències que tenim ara també d'aquestes reixes que posem als arbres perquè la gent no caigui, que tapem els forats dels arbres.
que són de ferro forjat, hi ha uns quants que se les emporten. O també estem perdent molt, a l'entorn del 20%, dels contenidors de recollida selectiva, és a dir, s'emporten molt cartó, molts plàstics i tal. Estem patint aquesta crisi amb gent que realment fins i tot no pot fer res més que això. Molt preocupats, evidentment, però insisteixo, moltes vegades parlo amb alcaldes de poblacions de l'entorn
i m'expliquen coses que si realment passessin aquí a Sant Lluís serien molt més inquietants i aquí no ens passen. Tenim una molt bona població i en general, com us deia, per exemple, l'atur de Sant Lluís és el 9% quan la comarca està el 16 o el 17, i en alguns pobles el 20. Em toca a mi. A mi segur que no em toca.
Molts joves creiem que a Sant Just es fan poques activitats, tant per nens com per joves o adults. I aquesta és una manera de fer poble. Què creu que podríem fer per canviar-ho? Acceptaríem propostes de joves per fer activitats? Quins canals tenim per fer-les arribar? Mira, jo soc del pare que es fan moltes coses a Sant Just, moltes. I darrerament s'han creat moltes entitats on a la joventut es pot apuntar, no?
Fa dos dies, per exemple, el Correfoc s'ha sortit principalment de gent potser una miqueta més gran que vosaltres, però gent jove ha sortit tot això. Per tant, el Casal de Joves i l'Ajuntament i especialment la Regió de Joventut està per escoltar i per impulsar aquelles coses que vulgueu fer. Perquè estic d'acord amb vosaltres que més que mai ara, en aquesta situació complicada de crisi, cal fer coses, cal engrescar la població...
i animar perquè convé i els que teniu més idees fresques jo crec que són la vostra generació feu-me cas no és que pregunteu esteu obligats a proposar coses jo quan tenia 16 o 17 anys on vivia no parava i em deien que emprenyava i que sempre estava proposant coses feu això
Moltes vegades potser no es podran fer, però la gran majoria que surti de vosaltres és excel·lent. Per tant, les vies, casal de joves, regidoria de joventut, consell municipal, etcètera. Ja sabeu on estem, o qualsevol entitat que ja estigui constituïda, però feu coses. Hi ha alguna pregunta més, no em sembla encara? Sí. A nosaltres sempre ens ha fet molta il·lusió la foguera de Sant Joan, que ara n'està permesa. Exacte, sí, sí.
Com ho tenim aquest any? Es podrà fer o es pot revocar aquesta normativa? A veure, efectivament, ara m'has dit una cosa que jo la recordo que quan era petit la feia en tots els carrers i tots els barris. Això pregunto al revés, per què creus que s'ha prohibit? Perquè va haver-hi en un indeterminat
si em permeteu la paraula desmadre, i aquesta paraula a vegades paguen justos por pecadores. Per tant, si això es proposa en un lloc que hi ha gent controlant, que està ben regulat, que hi ha les mesures oportunes i es pot reaccionar a temps si passa alguna cosa, estem més a prop,
de pensar-ho positivament que negativament, però és cert que en aquests moments no es pot fer, perquè teníem bastants sustos. Si ja costa controlar-ne 3 o 4, que ara en fem una, va haver-hi un moment que en un municipi podia tenir 30 o 40, i això era molt complicat, era excessiu.
Però si hi ha una cosa molt puntual amb una gent a darrere, una entitat, un col·lectiu, amb totes les mesures de seguretat, etcètera, és un tema que podríem estar oberts a pensar-ho. Ara, obrir-ho definitivament a que qualsevol cruïlla del municipi pugui fer això és un problema. Bé, doncs fins aquí és tot. Agraïm molt la seva presència i la paciència que ha tingut aquí amb nosaltres com cada any.
I també dir que no ens ha fallat mai des que ha començat el programa Ajustar la Fusta en directe des del centre.
i nosaltres pensant que aquest any les preguntes les volíem fer més dures o difícils de contestar però abans ja ens ha dit que no millor ens en alegrem i doncs fins l'any vinent senyor Perpinyà moltes gràcies molt bé a vosaltres i em preocupa una cosa perquè ell mirava el meu Facebook i veia la fotografia de l'any passat i dic ja ha passat un any ha passat un any escolteu que s'ho passeu bé que continuem amb aquesta línia i gràcies a vosaltres per convidar-me moltes gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
Són dos quarts i mig de dotze i continuem aquí en aquest programa especial de Sant Jordi, que és just a la fusta especial de Sant Jordi, ara saludant alumnes de primer d'ESO, l'Aina, la Marina i la Sandra, molt bon dia. Que ens presentareu, fareu una entrevista de fet també a Daniel Ortiz, bon dia. Hola, bon dia.
que és el cap de comunicació de l'ONG Mans Unides. Ens voleu parlar d'un concurs al punt de vista que pot canviar el món. Si ens voleu explicar una mica com és aquest projecte tot plegat, endavant. Hola, som la Marina Martín, la Sandra Hortado i l'Eina de Regola de Primer d'ESO. El dimarts 16 d'abril vam anar al Caixa Fòrum, on es va fer l'acte de cloenda del concurs Pobresa Zero, organitzat per l'ONG Mans Unides, en el que hem participat des de la matèria de competència digital.
Aquest concurs consistia a presentar un vídeo d'un minut on es tractés el tema de la pobresa en el món. Vam rebre una menció per haver estat un dels centres que vam presentar més vídeos. Avui tenim amb nosaltres a Daniel Ortiz, cap de comunicació de Mans Unides. Li donem les gràcies per haver-nos donat la possibilitat d'enrevistar-lo. Voldríem que ens parlés de la ONG Mans Unides.
Primer de tot, gràcies a vosaltres i sobretot per participar, la vostra participació tan important al concurs de climatratges. Bé, Mans Unides és una ONG de voluntaris que està treballada des del 1960 per lluitar contra la fam i la pobresa del món. És una ONG catòlica de voluntaris i potser una de les característiques que té
és que està formada essencialment per voluntàries, per dones. Com totes les ONGs de desenvolupament, la nostra tasca centra sobretot
en finançar projectes de desenvolupament a països del sud, als països més pobres, i en el que és la sensibilització, l'educació per al desenvolupament, que és sensibilitzar, conscienciar aquí a casa nostra sobre la realitat del sud. I en aquest sentit, aquest projecte del concurs de climatratges precisament respon a aquesta tasca de conscienciació a través, en aquest cas, de l'audiovisual i de les noves tecnologies.
Qui gestiona una organització tan gran? Qui gestiona?
Bé, en aquest cas és una associació de voluntaris. Això té uns òrgans de govern, bàsicament hi ha 71 delegacions regionals a tot Espanya, cadascuna d'aquestes delegacions té una presidenta delegada i es fan unes assemblees i d'aquestes assemblees s'escull la presidenta nacional.
Hem vist que tenen molts projectes en actiu per tot el món. Quines són les raons que els han portat a organitzar aquest concurs per quart any consecutiu?
Bé, la part dels projectes, si fem en torn de 600 projectes de desenvolupament cada any, les àrees d'actuació principals en quant a suport financer a projectes del sud són bàsicament l'educació, la sanitat, l'agricultura, els projectes socials i els projectes directament de promoció de la dona.
El concurs de climatratges respon a aquesta part d'educació per al desenvolupament, de sensibilització, i és un projecte que realment estem molt engrescats, ja és la quarta edició, això va començar l'any 2007, i ha agafat molta volada i sobretot hi ha molta participació per part de les escoles, d'escoles com la vostra, per exemple.
A nosaltres ens agrada molt perquè és un canvi important respecte a altres campanyes de sensibilització de les ONGs que el normal és que sigui el model de comunicació més tradicional que és el que nosaltres expliquem a la ciutadania o als alumnes, a les escoles, la realitat del món, el que està passant, etc.
Aquí, en aquesta campanya, seria una campanya 2.0, en el sentit que és més participativa. En aquest cas, el nom ja ho diu, el teu punt de vista pot canviar el món, significa que nosaltres no volem explicar-vos quina és la realitat, sinó que volem conèixer el vostre punt de vista, com veieu vosaltres aquesta realitat. I ho heu fet a través d'aquests vídeos d'un minut, que nosaltres li diem clip matratges,
que és un format que considerem que és exigent per una banda perquè en un minut s'ha d'explicar moltes coses, per una altra banda té l'avantatge que és un format que és fàcil de compartir en internet, que és bastant àgil per compartir i que arribi a molta gent. Quines altres activitats s'organitzen per sensibilitzar la societat en els problemes del tercer món? Quines altres activitats? Perdona que no t'entens bé.
Quines altres activitats organitzen per sensibilitzar la societat en els problemes del tercer món? Bé, el que és l'àrea d'educació per al desenvolupament, generem també molts materials educatius, vídeos, etcètera, que també podeu treballar a l'escola i després participem en altres campanyes de sensibilització...
com ara per exemple d'aquí el 8 de maig començarà una que fem conjuntament les principals ONGs de tot l'estat que es diu la campanya Somos no sé si la recordeu de l'any passat que va engegar això l'any passat i que és una campanya que vol arribar al màxim de gent possible i fer com un homenatge a totes les persones que col·laboren amb les ONGs en aquest cas el símbol que hem escollit
és posar-se el dia 24 de maig, que és el dia Somos, una prende al revés. Perquè la gent digui, home, què està passant? Aquí passa una cosa estranya. I és el concepte també de donar-li la volta al món, no? De canviar el món, donar-li la volta a les coses que són molt injustes i que realment no funcionen.
En el Caixa Fòrum, Arcadó Oliveras, president de Justícia i Pau, ens ha donat una classe magistral sobre les diferències entre els països pobres i els països rics. Ens va sorprendre que mentre als Estats Units gasten 500 litres d'aigua per persona i dia, en Catalunya gastem 100 litres i a Àfrica només 8. Aquesta diferència pot arribar a equilibrar-se algun dia? La pregunta última, sisplau, és aquesta diferència? Aquesta diferència pot arribar a equilibrar-se algun dia?
Bé, sí, va ser una conferència com totes les de l'Arcadi Oliveres que realment val la pena perquè té l'habilitat d'explicar amb molt rigor però també de forma molt amena i molt entenedora la realitat de les causes de la pobresa en aquest cas i a més a més ens canvia en aquest sentit molt
la idea preconcebuda que tenim, perquè en general pensem que la pobresa és com una mena de... alguna cosa com inevitable, no? I que les causes...
que són com molt llunyanes a nosaltres, però quan escarbes una mica, quan analitzes una mica, t'adones que les causes en realitat estan en els països rics que imposen unes regles del joc en el comerç internacional, en el deute extern, en les relacions nord-sud en general, que són terribles pels països del sud i que per tant generen la pobresa.
en el cas concret aquest de l'aigua, de la diferència de l'aigua, és un bon exemple d'aquesta diferència frapant, que nosaltres aquí a l'aigua la tenim molt fàcil, a l'abast aigua potable, cobrim l'aixeta i aquí la tenim, i en canvi a l'Àfrica, per exemple,
d'entrada per aconseguir l'aigua igual has de caminar hores fins la font i portar-la normalment és una tasca també que està reservada a les nenes en aquests casos moltes vegades els impedeix tenir una educació perquè han dedicat també moltes hores a aquestes tasques que també són molt importants allà perquè sense aigua no es viu clar
I el que és més important que això, que té una solució fàcil i relativament barata.
ho va dir molt clarament l'Arcadi. És una... amb molt pocs diners relativament es pot portar aigua a tots els poblats africans. I els països rics van dir que no hi havia diners i pocs mesos després, ho va explicar molt bé l'Arcadi, van donar 90 vegades més diners o més als bancs per salvar-los de la crisi.
són aquestes contradiccions que tenim en aquest món d'unes relacions nord-sud realment injustes i en aquest sentit és molt important aquesta tasca també de sensibilització de les ONGs que no es queda només en donar suport a projectes concrets en el sud que sí que canvien a nivell local les condicions de vida d'aquestes persones però que realment per poder fer un canvi més profund cal canviar les estructures aquí
perquè també recordo ara una dada que va donar l'Arcadi que era molt interessant, és que el bombeig de riquesa va dels pobres als rics, no dels rics als pobres. Nosaltres pensem que estem ajudant els països pobres d'Àfrica, però Àfrica paga sis vegades més pel deute extern que el que nosaltres li donem per cooperació al desenvolupament. I això és molt bèstia, de fet.
No són massa insignificants per ajudar a erradicar la fam al món? Si no són massa insignificants, dius? Per canviar el món? Sí. És que no t'he entès bé la pregunta, perdona. Si no són massa insignificants per ajudar a erradicar la fam al món? No, evidentment que no. Primer que cada gra de sorra és important. I al final, ho hem parlat abans...
com les causes de la fama al món són un canvi d'actitud dels governs dels països rics, i nosaltres estem en un país ric, malgrat la crisi, doncs ens toca pressionar perquè canviïn aquestes polítiques injustes. En el fons, a veure, és que ni tan sols som ben conscients del que significa la fama al món.
Clar, la fam al món són prop de mil milions de persones. Bé, les últimes dades són uns 900 milions de persones que pateixen fam. Són uns 35 milions de persones que moren cada any per la fam, directament. Directament per la fam. 35 milions de persones, pensem, per exemple, en algunes dades històriques que ens sonaran. En holocaust, per exemple, a la Segona Guerra Mundial, 6 milions en 6 anys, eh?
La Segona Guerra Mundial, que ha estat la guerra més cruenta de la història de la humanitat, van morir 55 milions de persones. Si només en un any moren 35 milions de persones, significa que la fam mata molt més que la Segona Guerra Mundial. Hauríem d'estar molt més espantats
que el que estem, perquè sembla que no passi res el Major Zaragoza per exemple, ja havia estat director general de l'UNESCO diu que hi ha una autèntica guerra del nord contra el sud i que està matant a moltes persones cada dia i bàsicament són per polítiques que es generen aquí al nord que es podrien evitar i una de les polítiques que també s'hauria d'alertar és que l'especulació alimentària juga un paper molt important
haureu sentit tot el tema de la crisi va portar a tota l'especulació de la subprime que després s'ha extès en una crisi terrible a tot el món doncs quan aquests especuladors que són al final unes poques persones són desenes de persones que es mouen allà per Wall Street i que realment són els amus del món
van dir que ja no hi havia negoci a la borsa, ja no hi havia negoci en el sector immobiliari, van dir que ens anem a especular amb les matèries primeres. I a les matèries primeres, quan s'especula, significa que el blat, que el blat de moro, que l'arròs puja el preu.
Bàsicament, acaparen la producció, esperen a que pugi el preu i guanyen molts diners. Això implica directament que tots els pobres no poden comprar menjar i es moren de fam, directament. No és que no hi hagi fam a aquests països que s'estan morint de fam, és que els pobres no poden comprar els aliments, perquè són massa cars, i són massa cars perquè hi ha una sèrie de gent que vol guanyar molts diners amb això.
Això s'ha de saber, i per això s'ha de denunciar, i per això el que tu deies és molt important que sí que podem fer, perquè cadascú de nosaltres que faci veure, que ajudi, que això es conegui, està ajudant a arreglar això. Ens queden tres minuts i encara tenim ja una última pregunta, per tant, una mica més breu segurament. Quina és l'última pregunta? A l'Helena, senyor Begunyar...
De què manera podem col·laborar els nens de la nostra edat? Hola, Natasha. Com heu fet per participar al concurs, la millor manera que teniu és informar-vos i ser conscients de la sort que teniu d'haver nascut a una societat com la nostra, com la catalana, on tenim de tot. Podem anar a l'escola, podem tenir una llar, podem menjar per dinar cada dia i que som realment molt afortunats.
i això per aconseguir aquesta consciència de la sort que tenim, és el que us deia, estar informats i podeu vosaltres, els nois i noies de la vostra edat, participar en activitats que fan moltes ONGs, com la nostra, com Mans Unides, per exemple, el concurs de climatratges, o també ara engeguem un concurs de relats i de cartells, molt xulo també per les escoles, que podeu participar...
jugant al joc perillós que és un joc solidari tipus trivial que és jugar per internet bueno participant en tot aquest tipus d'activitats i novament ser conscients de la sort que tenim tots aquí doncs moltes gràcies Daniel l'Helena també i a vosaltres a l'Aina, a la Marina, a la Sandra i la Natasha que ens heu fet aquestes preguntes i ens heu presentat tota aquesta problemàtica de la fam moltes gràcies
i que vagi molt bé, molt bon Sant Jordi. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. I queden només dos minuts per arribar a les 12 del migdia, per tant, em sembla que els nens i nenes de l'escola Montseny, que ja els teníem aquí preparats i ben a punt per explicar-nos les notícies, ho farem després de les notícies de les 12 ajustaments. Serà el primer que sentirem i després encara ens queda tota una hora, una hora sencera d'ajustar la fusta,
on tindrem també una entrevista a la Marta Domínguez, ens parlarà d'energies renovables, d'adopció internacional i també diferents entrevistes, a Júlio Cho, a David Bea, moltes, moltes coses en aquesta última hora. Fins ara mateix.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Puigdador. La Diada de Sant Jordi ja ha tret aquesta hora al carrer, milers de ciutadans, pobles i ciutats d'arreu de Catalunya. El temps acompanya, i en el cas de Barcelona, el centre s'ha omplert de compradors de roses, de llibres, venedors i també escriptors que comencen a signar les primeres obres. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, una màgia la de les signatures que permet aplegar en una mateixa taula, un al costat de l'altre, escriptors, periodistes i polítics, mediàtics o no, i tan diferents com Jaume Barberà, Alicia Jiménez Barlet, Josep Lluís Carot Rovira o Ildefonso Falcones, l'autor de La Reina Descalça, afronta el Sant Jordi disposat a ser un dels reis de vendes i la cua de fans davant seu a la Rambla de Catalunya ho corrobora en aquests moments. Entre signature i signature, Falcones ha parlat per la xarxa de comunicació local.
Albert Espinosa o Sánchez Pinyol són altres dels escriptors que figuren a totes les travesses dels més venuts. La Rambla de Catalunya, però també la Rambla, el Passeig de Gràcia o la Plaça de Catalunya són ja plenes de gent, comprant, venent o, si més no, passejant.
A Vic, la capital d'Osona, aquest any coincideix la celebració de Sant Jordi amb el mercat setmanal, que és molt concorregut a la plaça major de la ciutat. La suma dels dos factors fa que la plaça estigui a aquesta hora plena a vessar. Ràdio Vic, Montsemir, bon dia.
Bon dia, doncs, si tens raó, aquí a la ciutat de Vic, aquest Sant Jordi, podem dir que fem clara competència a les Rambles de Barcelona. Com bé deies, avui la diada ha coincidit amb el mercat semanal i a aquesta hora la plasmació pràcticament no hi cap ningú més. Les parades habituals comparteixen per tant espai, amb les de llibres i roses, i cal remarcar que aquest any les entitats, grups i col·lectius que venen aquestes roses s'han adaptat a les circumstàncies i han abaixat preus. Si l'any passat el preu mig era de 5 euros, aquest any la majoria de parades les venen per 3 o 4 euros.
Pel que fa als llibres, de moment els més venuts d'aquesta hora són el Victus en català i Plans de futur de Màrius Serra. Però tot això només és el preludi de les activitats que es fan aquesta tarda, amb tallers de roses, dracs, etcètera, oberts a tota la Mainava, i evidentment la representació de la llegenda de Sant Jordi que es fa a la plaça Major de Vic, i que aquest any per primera vegada es farà complerta des del principi fins al final.
I en el cas de Girona, la Rambla també s'ha omplert ja des de primera hora de llibres roses i durant el matí molts nens i nenes que voltaven amb els seus professors buscant lectures per l'escola. Albert Sánchez Pinyol amb victus, els autors gironins i els llibres de temàtica política han estat fins ara alguns dels més buscats. Freqüència Girona, Sònia Tobert, bon dia. Bon dia. El temps assolellat ha fet que els gironins sortissin al carrer ja des de primera hora i la Rambla ha començat ben d'hora a omplir-se de gent.
Entre els més il·lusionats, nombrosos grups d'escolars, molts d'ells triant llibres per la classe.
Tant floristes com llibreters asseguren que, tot i que la crisi econòmica els rebaixarà les vendes, de moment la diada va bé. Joan Matamala, de la llibreria Les Voltes, ha fet la seva travessa dels més venuts. Aquest any n'hi ha uns quants afavorits, no només un. Indubtablement, Victus serà una de les vendes gairebé assegurades. Els autors jornalins, com sempre, aquest any han tret coses...
títols polítics i jo crec que tenen el seu interès i que es vendran a bastament. En l'àmbit institucional, la Generalitat ha organitzat aquest matí un esmorzar amb escriptors, mentre que la plaça del Vis està fent una lectura pública de l'obra de Joaquim Amat Piniella. Esports en xarxa Bon dia, us parla Roger Castelló. Sant Cugat del Vallès serà protagonista d'una pel·lícula sobre la vida de CB Ballesteros. Ens informa des de Cugat.cat el Joan Garcia.
El Club de Gol Sant Quat serà un dels protagonistes en la pel·lícula produïda per l'anglès Stephen Evans sobre la vida de Severiano Ballesteros. El film recollirà imatges del Club Sant Quateng on Sebe va debutar com a professional. El rodatge està previst que s'inicie a l'estiu. L'altre camp que també apareixerà a la pel·lícula serà el got de Pedreña, Santander, lloc on va créixer la llegenda del millor golfista espanyol de la història. El gerent del Club de Gol Sant Quat, Joan Monzó, ha afirmat que Evans ha estat diverses vegades a Sant Quat i que està entusiasmat per començar a gravar.
El futbol també és protagonista de la Diada de Sant Jordi i d'enguany. Aquesta nit, a partir de tres quarts de nou, comencen a l'Alianz Arena les semifinals de la Lliga de Campions. Bayern de Múnich i Barça busquen a partir d'avui un bitllet per a la final de Wembley. Leo Messi, encara sense l'Alta Amèrica, apunta a l'11 titular. Tito Vilanova no podrà comptar amb Adriano sancionant ni Puyol ni Mascherano.
I fem també un apunt d'embol perquè avui, a partir de les 9 de la nit, al Barça es pot proclamar campió de la Lliga si guanya la pista de la de Marta Lleó. Els loranes són líders invictes de la Lliga Soval i només necessiten una victòria per aconseguir el títol, ja que a falta de 3 jornades superarien per 7 punts l'ètic de Madrid segon en aquesta classificació. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, més de 200 persones van omplir ahir les graderies de la pista central de la Bonaigua a la presentació de la tretzena Festa Tornet Joan Petit. Prop d'una vintena d'entitats esportives de Sant Just i de fora de Sant Just van participar-hi. El veí periodista esportiu Lluís Canut, que conduïa l'acte, va explicar què es farà el proper 25 de maig a Sant Just. Una jornada en la qual hi intervindran prop de 1.000 persones, entre esportistes, pares, mares, voluntaris i organitzadors.
També va destacar els objectius de la jornada, que serà una jornada festiva, esportiva i solidària. Els jugadors i esportistes de les entitats de Sant Jus van desfilar ahir per la bona aigua, juntament amb el primer equip d'hoquei del Barça, que han cedit dues samarretes i estics d'hoquei per sortejar-los i recaptar fons. El mateix han fet els primers equips del Futbol Club Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol, que han donat una samarreta signada pels seus jugadors. A més, el carrer blau també sortejarà la figura que han creat els seus alumnes, inspirat en la figura del padrí de la festa, el futbolista Erika Vidal.
Parlem ara de política municipal. El ple del mes d'abril farà un reconeixement institucional el primer alcalde democràtic de Sant Just, Antoni Malaret i Amigó. És un dels temes del ple d'aquest dijous. L'ordre del dia consta d'11 punts i un dels més destacats és l'aprovació de la segona adhesió al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Sant Just i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat per la creació d'un allar d'infants. D'altra banda, hi haurà tres mocions que presenten el grup municipal de Convergència i Unió, també el PSC Iniciativa Junts per Sant Just
i una tercera que presenta el grup municipal de Junts per Sant Just. La sessió serà oberta a la ciutadania i començarà a les 7 de la tarda, com dèiem, dijous, a la sala de plens de l'Ajuntament. I un últim apunt per recordar-vos que el curs que ve l'Escola Bressol Municipal Marrecs oferirà 60 places per nens i nenes entre 0 i 3 anys. En concret són 8 places al grup de lactants, és a dir, nascuts aquest any,
31 places per nens nascuts l'any passat i 21 pels infants nascuts l'any 2011. Les sol·licituds de preinscripció s'hauran de presentar entre el 6 i el 17 de maig. Les llistes baramades es publicaran el dia 27 de maig. El 5 de juny es publicaran les llistes d'alumnatat més i el període de matriculació es farà del 10 al 14 de juny. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies a edició migdia i també us recordem que ens podeu seguir a través del web de ràdio d'Esvern, 3BW.
Ràdio d'Esvern.com, tot seguit. Els deixem amb el Just a la Fusta avui amatent en directe des de l'Institut de Sant Just. Que vagi bé, bon dia. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Ràdio 98.1
Passen 9 minuts de les 12 de migdia, encetem aquesta tercera hora del Just a la Fusta Especial Sant Jordi. Com hem dit abans d'acabar, amb alguns nens i nenes de l'Escola Montseny. Tenim la Júlia, l'Alexia, la Núria, l'Abril, el Nil i el Pol. Molt bon dia. Bon dia. Què és el primer cop que veniu a la ràdio? Sí. Sí? Esteu nerviosos? Sí. Sí? Bé, en tot cas, jo crec que quan ens comencem a explicar de seguida les notícies de l'Escola Montseny, aquests nervis passaran de seguida.
perquè a més ens heu preparat diferents temes. Començarem amb la Júlia, que ens explicarà què feu a l'escola. Hola, sóc la Júlia. Sóc alumna de cinquè de l'escola Montseny. Com ja sabeu la majoria, l'escola és d'una sola anília i som escola verda. Una de les coses que més m'agrada de ser escola verda és que tenim un or, gallines i uns quants arbres que cuidem nosaltres. De les gallines se'n fan càrrec als nens i nenes d'infantil primer i segon.
donar de menjar, netejar i collir els ous, que després es reparteixen a tots els nens de l'escola. Les activitats de l'hort les fan els de quart, amb la Rosa. Fa molts anys que s'hi dedica i en sap un munt. El que més m'agradava fer quan anava a quart era portar la col·lita a casa i explicar tot allò que hi fèiem. A l'hora del pati també ajudem a mantenir l'hort d'aquells alumnes que hi volem.
És una estona divertida i que sense voler aprens un munt de coses. La resta d'alumnes, és a dir, de tercer a sisè, fem la meteorologia amb les mestres Anna i Carme. Cada dia apuntem la temperatura, humitat i la direcció del vent per després treballar-ho a la classe. Molt bé, i després d'haver descobert què feu a l'escola, també l'Alexia ens explicarà algunes de les excursions. Hola, sóc l'Alexia i tinc 10 anys. Vaig a l'escola Montseny
I la veritat és que és molt divertit. Hem fet bastantes excursions i també hem fet algunes activitats a l'escola. El primer trimestre, a Coneixement del Medi Ambient, vam estar estudiant la prehistòria i un dia d'aquells va venir un monitor. Va portar cranis humans prehistòrics amb les seves definicions. Vam fer algun joc i també vam anar al pati i ens va ensenyar com feien el foc i el fum.
Un altre dia vam anar al Cosmo Caixa conjuntament amb els nens i nenes de Sisè. Una noia ens va portar fins a una sala, ens va donar unes fitxes de dinosaure i havíem de formar trencaclosques. I després la nostra mestra, la Marga, ens va deixar anar a visitar per grups tot el museu. El segon trimestre un policia que es deia Guillem va venir una tarda a l'escola i ens va ensenyar les senyals de trànsit. Ens va ensenyar uns vídeos i també...
ens va donar una carpeta petita on hi havia fulls amb exercicis. Al cap d'una setmana, vam anar amb autocar fins a Santa Coloma de Gramenet i vam muntar en cars. Quan vam acabar, vam anar al museu que hi havia al costat de la pista. Vam esmorzar i també ens van ensenyar un vídeo dels animals que hi havia per aquell bosc. Però després ens va ensenyar quins animals d'allà eren verinosos i quins...
i finalment ens van donar un diploma. Molt bé, i també ara la Núria ens descobrirà un projecte de circ. A l'escola Montseny cada any treballem un projecte tots junts, des de P3 fins a 6è. Aquest curs l'hem escollit els alumnes després de fer unes votacions, va sortir al circ. Cada curs va treballar diferents aspectes sobre aquest tema. Els més petits van fer tallers de plàstica
disfresses, música, van veure pel·lícules, jocs de psicomotricitat i van exposar fotos dels treballs realitzats. Els de nivell mitjà i superior van fer tallers, van veure també pel·lícules i van treballar el tema en les diferents àrees, expressions escrites, problemes matemàtics, la història del circ i treballs de plàstica. Vam treballar molt i vam aprendre coses noves i ens ho vam passar molt bé.
Però el millor va ser anar a visitar un circte de bo i poder gaudir de les actuacions en un circ petit i proper. Així, tota l'escola, el dia 22 de març, vam anar a veure el circte de l'Ull. Doncs, molt interessant. I ara l'abril ens explicarà el Carnestoltes i també la visita d'un escriptor. Com cada any, per l'escola va arribar la maleta de comptes i als cinquè ens va visitar l'escriptor Josep Gorri i li vam posar
poder fer unes quantes preguntes. Aquest any, a Carnestoltes, tots els nens i nenes de l'escola es van disfressar de personatges del CIC. Els de sisè van fer una gran actuació i les de cinquè, un bar. I a la Rua del Poble, l'escola va quedar en primera posició. Aquest any, a l'escola hem fet moltes coses divertides. Espero que el proper any continuï així de bé.
Perfecte, i ara el Nil ens explicarà el teatre de Sisè. Hola, sóc el Nil. Com cada curs, els alumnes de Sisè estan preparant amb molta il·lusió una obra de teatre, que es titula Enmig del mar. La representació serà el dia 30 de maig a les 8 del vespre. Us esperem a tots a l'Altaneu de Sant Just d'Esvern. I acabarem amb el Pol, que ens parlarà de la Cantània.
El proper 3 de juny, els alumnes de 5è i 6è anirem a l'Auditori de Barcelona a participar a Cantània. Cantarem unes cançons junt amb altres escoles de Catalunya. Aquestes cançons les hem anat assajant al llarg del curs. Molt bé, doncs esperem que us vagi molt bé. Moltes gràcies avui per haver-nos explicat també
aquí a la ràdio, en aquest programa especial. Gràcies a tots, a la Júlia, a l'Alexia, a la Núria, a l'Abril, al Nil i al Pol, i a més a més també als vostres companys que estan aquí. Fem un aplaudiment, aprofitant que estem tots aquí, perquè hem debut també aquí a la ràdio. Gràcies i que acabi d'anar bé el Sant Jordi. Adéu, bon dia. Gràcies.
I ara passen dos minuts d'un quart d'una del migdia. Parlem del projecte Comenius, un projecte d'intercanvi amb altres escoles europees i ens ho explicaran la Bet i l'Òscar. Molt bon dia a tots dos, què tal? Com esteu dient el Sant Jordi? Bé, molt bé. I ara suposo que amb ganes d'explicar-nos ben bé què és aquest projecte, en què consisteix.
és un projecte que consisteix en 5 països diferents que són Turquia, Alemanya, Dinamarca, Noruega i Catalunya i fem uns projectes, fem treballs, expliquem quines són les nostres tradicions i una vegada l'any o dues, 5 alumnes de cada país viatgen cap a un dels 5 països
a trobar-se amb els d'aquell país i a viure la vida que fan ells allà. Molt bé. Llavors, ara passarem a les preguntes en anglès. Here we have two teachers and two students from the Convenious Project. Celine, and she's from Norway. Oliver, he's from Denmark. Piner, he's from Turkey. And Tobias is from Germany.
So, for the teachers, can you tell us what is the Comenius Project about? Well, it's not only about one thing, it's about many things, in fact. The title of the project is The Soul of Who We Are, and under this title we focus on lots of different things like food, dance, music, legends, and like here...
Festivals, lots of different topics are involved in the project. Ok, the second question, have you done any project like this before and what is your experience? Ok, Oscar is going to translate. I haven't been part of a project like this before and
This has been a great experience so far and this is all so exciting. Have you ever been in Barcelona? No, this is my first time in Barcelona and I think it's very cool with all the sun and yeah, it's cool.
La Bet ha preguntat que si havien estat algun cop a Barcelona i l'Oliver ha dit que no, mai havien estat aquí, però que li agrada molt la ciutat. La Bet ha preguntat que si...
Quina ha sigut la seva primera impressió de Catalunya i si era molt més diferent del que havia, o sigui, del que s'esperaven. I ha respost que li agradava, bueno, que diu que són molt hospitalaris i tot i que s'ho està passant molt bé. Do you know any place or food of Catalonia? I don't know if it's from Catalonia, but I'm going to try the Spanish tortilla with the patatas.
And I've heard about the paella and that tastes very good. Thank you. And everybody knows tapas? Yes, tapas is good. And I know a drink called sangria. Yes. People in Turkey advise me to taste that here.
La Beta ha preguntat si coneixien algun menjar d'aquí de Catalunya i la Celina ha dit que coneixia la tortilla de patates i l'Oliver ha dit que coneixia la paella i després la Piner ha dit que coneixia la sangria que ja havien dit que l'havia de provar aquí.
Do you know the existence of Catalan as a language inside Spain? Yeah, I knew that the languages were split, that it's Catalonia and Spanish and, yeah. Yeah, because Catalonia is a different country and we know that it's a separate country. Well, not separate, but it's a country with own traditions and own culture, so we know that, yeah, we've heard of it before.
La Beta ha preguntat si coneixien la tradició que hi havia el català a Espanya i han respost que ja sabien que hi havia una llengua dins d'Espanya i que ja la coneixien. ¿Quién pot dir alguna cosa catalana? Fins demà. Adeu. Bona nit. Sí. ¿Cómo estás?
Good way to start, by the way. And do you know any stereotype about Catalan people? I think they're very proud of their country, very dynamic people, also very stingy sometimes, I was told, but I'm not sure, I haven't found out yet.
I know they speak as loudly as Turks. It's a noisy place, in fact, like my own country. Do you know something about St. George's tradition?
You told us about the giants of St. Trost earlier. That's all I know. So we have a similar tradition maybe but only in Bavaria and in Austria where I come from. So it's with horses as well and they're riding to the churches to commemorate St. George. But it's only in a very special area in the south of Germany. Let me tell you something. As far as I know his father was born in Cappadocia, a place in Turkey. I'm not sure.
La pregunta era si coneixien la tradició, bueno, si coneixien una mica la tradició de Sant Jordi aquí, i el professor alemán, el Tobias, ha dit que sabia una mica, bueno, que sabia que era, que Alemanya tenia una mica el mateix, i després han dit a la Piner de Turquia que no, que ells no tenen res. And the last question, do you have something similar in your country?
I wish we had the football in our country. Okay.
Doncs moltes gràcies, thank you very much a la Bet, a l'Òscar, a la Celine, l'Oliver, la Piner i el Tobias per acompanyar-nos i explicar-nos una mica més com és aquest projecte i amb aquestes entrevistes també ho hem viscut una mica de primera mà. Moltes gràcies i que vagin molt bé. Bon dia, bon Sant Jordi. Gràcies. Tirem ara el Mauri. Tirem el Mauri i així segur que surten.
correctament en el públic el que vols explicar i el que vols que entengui el públic. De petit què volia ser? De petit no tenia clar què volia ser.
És a dir, m'agradaven moltes coses, d'altres no, però tot i que amb 13-14 anys em va començar a agradar força això del temps, la veritat és que no em plantejava fins i tot estudiar estudis de meteorologia. És a dir, no era una feina normal això de la meteorologia, eren feines diguem més normals, doncs no sé, la medicina o l'arquitectura o la química. A quants mitjans de comunicació has treballat o treballes?
He treballat a molts, ara mateix estic a Catalunya Ràdio i a TV3, són aquests dos mitjans, tot i que faig també una petita col·laboració local en un setmanari de Sant Cugat del Vallès des de fa molts anys.
En el passat, als anys 90, com us deia, vaig escriure dos llibres, TV3, Catalunya Ràdio, i durant els anys 80 i 90, doncs mira, vaig passar pel setmanari El Temps, pel diari La Vanguardia, pel grup Flash, Flashback i Flash FM, d'autor de pràcticament, o he impartit unes 500 xerrades en aquests anys,
i a més a més formo part en l'actualitat del Consell Assessor del Servei Meteorològic per un treball informatiu de moltes hores quan la nevada del 8 de març del 2010 ens van donar un premi Ondas a l'equip informatiu de Catalunya Ràdio que vàrem seguir aquesta situació i bé, més o menys això és el meu currículum professional.
Algun cop has tingut vergonya de sortir davant de les càmeres? No, vergonya de sortir davant de les càmeres no. Hi ha algunes intervencions o intervencions davant de la càmera o davant de públic que em poden incomodar una miqueta més perquè no hi estic acostumat. Vergonya no, perquè al final te n'adones que no deixa de ser una feina més, no? I en aquest sentit...
Segurament no li dones la importància que potser des de fora salit. Ara que les coses no van bé i alguns d'aquests ajuntaments o empreses tampoc van bé, doncs resulta que ens estem quedant amb algunes baixes, ens estem trobant amb algunes baixes i ara mateix el procés de noves càmeres i de completar gran part del territori està completament aturat. Com es gestionen les dades que recull el satèl·lit Meteosat?
Les dades estan disponibles a través de qualsevol web o a través de receptors professionals i específics que són els que tenim nosaltres. A partir d'aquí en un distú s'emmagatzemen els 12 canals diferents del Meteosat cada quart d'hora i per tant tens una varietat de fotografies per fer anàlisis diferents del temps molt bona.
Tenim entès que treballeu amb uns programes informàtics de modelització que simulen l'evolució dels fronts en moviment de les masses d'aire. Si un dia feien aquests programes, seríeu capaços de fer una previsió fiable sense ajut de la tecnologia?
Mira, jo diria que les dues coses, és a dir, es poden assemblar molt i de fet s'han d'assemblar molt, però sí que és veritat que arriben noves dades i per tant es llimen algunes coses. A la tarda tens dades més actuals del pronòstic de l'endemà i per tant és lògic que hi hagi algunes petites variacions. De vegades gairebé no hi són, de vegades són més notables.
Però també sempre no podem oblidar que darrere de qualsevol feina hi ha una persona més directament implicada o menys. Hi ha feines que són molt mecanitzades i sembla que no hi hagi persones allà, però sí, en últim terme hi ha alguna persona que controla unes màquines o el que sigui. I en el cas de la informació del temps, per molt que treballem en equip, al final és com un metge.
Segur que si aneu al metge hi ha un doctor o una doctora que us agrada més que un altre. I possiblement aquell doctor o aquella doctora diferents us diran pràcticament el mateix. Però la manera de dir-ho, la manera d'explicar-ho, la manera de fer el seguiment de la teva malaltia, etcètera, fa que les coses les veigis una mica diferents. Què passa quan us equil·liqueu en la previsió? Doncs passa que et sap greu.
I ja està, però has de tirar endavant i has de tirar endavant sobretot per millorar encara més la previsió. I jo que fa bastants anys que em dedico a això, quan vaig començar a Jujus amb 18 anys de forma autodidacta completament, tot i que després vaig estudiar Geografia i em vaig llicenciar, però en un començament amb 18 anys us puc assegurar que els
Els elements que teníem a l'abast eren molt, molt rudimentaris i ara no es pot comparar la fiabilitat d'un pronòstic de fa 20, 25, 30 anys ni molt menys. Hem investigat i hem vist que tens un nou programa, Meteo Mauri. Ens podries explicar una mica de què tracta?
A veure, és un programa que és una mena de magazín, només s'emet per internet, el trobareu a catradio.cat. I és un programa, doncs això, una mena de magazín amb diferents seccions. Dos seccions dedicades al temps i després una secció dedicada al medi ambient, una altra a l'hivern a la neu...
una altra fora de l'època de la neu a les escapades, una altra dedicada, per exemple, a la terra, a la ramaderia, fins i tot a la pesca en algunes ocasions, i una altra secció dedicada a la taula, fogons i vins. I també va ser voluntat meva que aquest programa sempre tingués una òptica 100% catalana. Nosaltres fem meteorologia. Quina és la secció més interessant que creus que podríem fer servir?
A veure, de totes les seccions del programa jo diria que n'hi ha dues que són especialment significatives, o fins i tot tres. Una és quin temps ha fet i quin temps farà. Una miqueta pel seguiment, però sobretot n'hi ha una que se'n diu Meteotemps, dins del programa de Meteo Mauri,
en què cada setmana parlem de temes meteorològics o conversem amb observadors meteorològics de diferents punts de Catalunya que ens expliquen el clima, el funcionament del seu observatori, algunes dades destacables o d'altres temes.
Per tant, jo diria que Meteotemps és una, i una altra és Meteoambient. És una secció que la porta el José Luis Gallego, que és un periodista molt solvent, amb temes de comunicació ambiental, i cada setmana tractem de temes diferents relacionats amb el medi ambient, que jo crec que també estan relacionats i molt amb la meteorologia. Moltes gràcies per haver vingut i aquesta entrevista s'emetrà el dia de Sant Jordi.
No, gràcies a vosaltres per haver-me convidat i haver pogut explicar-vos coses relacionades amb el món de la meteorologia i amb la meva feina. Que vagi molt bé per Sant Jordi. Igualment. Igualment. Gràcies.
amb el meteoròleg Francesc Mauri i ara és moment de fer una altra entrevista serà amb Josep Maria Rodríguez enginyer d'energies alternatives molt bon dia i la faran la Júlia i la Júlia molt bon dia a totes dues com vulgueu podeu començar a què et dediques? sóc enginyer industrial especialitzat en tècniques energètiques i m'he especialitzat últimament en energies renovables com es calcula el preu que val el kWh d'electricitat?
Bé, el preu del quilowatt-hora es calcula, hi ha dues parts, una part és el cost de la pròpia producció, que va ser més o menys un 45%, i llavors la resta és el transport, les pèrdues de la xarxa, el benefici, evidentment, costos d'assegurances, impostos, però bàsicament el 40-45% és el cost del pool, el cost de la pròpia producció. Ens cobren més del que consumim?
Bé, això entenem que no, vull dir amb els comptadors que hi ha entenem que el que cobra és el que consumim. Una altra cosa és quan es cobra. Per exemple, hi ha el tema de les lectures estimades, que a vegades és un abús, que després es recupera, però ells s'estimen que en base en el que s'ha consumit als períodes anteriors es fa una estimació i sobre això s'aplica el futur. Llavors, si el futur és...
canvia l'estiu o l'hivern i es consumeix menys et trobes una factura que tu no has consumit però això es recupera, en deuria en realitat, després a la següent factura se recupera o a la següent factura de lectura real perquè poden encadenar diverses estimades d'aquestes i pots arribar a xifres bastant elevades això és una cosa que està en tràmit de corregir-se però en principi al final s'acaba realment pagant el que s'ha consumit Què és la tarifa nocturna i quins avantatges té?
Bé, la tarifa, en què moment la tarifa elèctrica estem pagant tots més o menys 15 cèntims per quilowatt-hora. En general això és una tarifa plana. Llavors ha sortit un altre sistema, sobretot per consums a la nit. A la nit realment no hi ha consum, hi ha molt poc consum, llavors el preu del quilowatt-hora pot ser més barat a la nit. Llavors hi ha una altra tarifa, són dos, una tarifa nocturna que separa dos trams i una altra que separa tres trams.
Vol dir que quan consumeixes de dia te'n vas a 16 cèntims i quan consumeixes de nit pots quedar-se amb 5-6 cèntims. N'hi ha una altra que encara és més barata que és de nit, d'1 a 7 de la nit, que llavors encara pagues 4 cèntims. Per què serveix? Això serveix sobretot per vehicles elèctrics. El futur sembla que anem...
una mica cap al vehicle elèctric si carreguéssim de dia pràcticament no hi ha diferència o hi ha molt poca diferència entre posar gasolina o posar o càrrega de l'energia elèctrica ara amb la trifa nocturna evidentment és un 25% més barat però poso el comptador de nit i llavors sí que on està el vi és apreciable
A part de vehicles elèctrics, altres consums, rentadora, escalfadors, acumuladors de calor nocturns que poden treure el calor de dia. Tot això que es pot programar i gastar de nit, això pot donar avantatge en aquesta alta tarifa que la pot agafar qualsevol, evidentment. És un tema de contractació amb la companyia elèctrica.
Què és el mix energètic? El mix energètic és el conjunt de tots els diferents generadors que hi ha a Espanya, això forma el mix energètic. En aquest moment el mix energètic que tenim a Espanya ve a ser un 25% nuclear, aquests pràcticament no paran mai, els nuclears, les renovables tot plegat estem en un 32% ja, o sigui eòlica és un 18% i se'n va un 32%, o sigui nuclear i eòlica anem a més del 50% ja.
És més, hi ha moltes vegades, hi ha hores que realment estan funcionant només la nuclear i l'eòlica. A partir d'aquí hi ha segles combinats, que ve a ser un 14 o un 15%, això, ve a ser que funcionen en gas. Hi ha tots els temes, hi ha carbó, el carbó també és una part petita, cada vegada és més petita la part de carbó. Bé, tot això composa el mix energètic de producció de la utilitat a cada país, en aquest cas Espanya.
Ens podries parlar de la incidència actual d'energies renovables en el mix espanyol? Sí, en aquest moment estem parlant d'un 32% sobre capacitat instal·lada.
en cada moment pot variar depèn de si fa vent o si fa sol de dia a nit perquè la fotovoltaica evidentment només funcionaria l'utilització pot variar però realment estem parlant al voltant d'un 30 d'utilització d'eneres renovables o sigui la eòlica com a potència instal·lada és un 22%
la fotovoltaica és un 4, la solar termolèctrica és un 2, la hidràulica, en certa manera, bueno, en certa manera no és renovable també, aquest és un 19 de capacitat instal·lada. Aquests són més o menys els percentatges que composen el mix de renovables d'Espanya. Quin futur hi hauria quan s'acaben les energies fòssils?
Bé, aquí això és un tema una mica complicat jo diria, jo sempre explico en aquest tema que és més social que és un tema de cost o sigui, realment les energies costarà que s'esgotin perquè tristament el que veurem és un cariment de l'energia i ens podem trobar amb situacions que a veure qui socialment té dret a totalitzar una energia o qui no jo recordo
Dins la meva vida jo he arribat a pagar un cèntim d'euro per litre i ara estem a un euro i mig, hem viscut un increment fort i realment això podem veure d'aquí a la vida vostra, podem veure que passi a ser 100 euros al litre, llavors qui paga 100 euros al litre? Aquest és una mica el problema. De fet, com més...
Car és l'energia, més facilitat s'hi ha de trobar energia més profundament, en comptes de buscar 500 metres sota terra, buscar un quilòmetre, dos, tres quilòmetres, però això són costos cars. Vull dir que si és més car no vol dir que hi hagi més benefici, sinó que també costarà més de treure. Però al final tot això amb renovables, que pràcticament és una alternativa viable, i a més a més amb altres fonts que poden aparèixer en el futur, entenem que...
que es té a solventar, perquè és una font important de vida pel planeta, l'anésia. Doncs moltes gràcies, Josep, per haver vingut. Gràcies a vosaltres per escoltar-me. Exacte, i moltes gràcies també a vosaltres dues, Júlies. Que vagi bé, bon dia, bon Sant Jordi. Bon Sant Jordi. Ara falten només dos minuts per arribar a tres quarts d'una hora del migdia, per tant estem a punt d'acabar també aquest just a la fusta, que és l'última hora, i el que fem és passar directament a parlar
de l'Associació de Famílies amb Adopcions de Nens del Marroc. Per això saludem el Jordi, el Carlos i el Bruno. Bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Que em sembla que teniu, a més a més, un convidat, no? Fareu una entrevista. Hola, bon dia. Som el Jordi, el Bruno i el Carlos i ara farem una petita entrevista al president d'IMA, una associació de famílies amb adopcions dels nens del Marroc.
A què es dedica aquesta associació? L'associació es dedica bàsicament a promoure l'adopció de nens del Marroc i fer activitats relacionades amb això, ja sigui l'ajuda als orfenats que hi ha al Marroc i després l'activitat de trobades i promoció de les famílies i recolzament a les famílies que han fet alguna adopció ara al Marroc.
Com s'organitza i quines persones la componen? A nosaltres ens agrada sempre explicar que els que formem part de l'associació són totes les famílies que han fet alguna adopció al Marroc en els últims anys, que són aproximadament unes mil i pico famílies arreu d'Espanya.
D'aquestes, unes 150 estem associades a IMA, som membres oficials, i després hi ha una junta directiva, de la qual jo soc el president, que som els que organitzem una mica tot. Quines activitats es duen a terme?
Bàsicament hi ha activitats en tres direccions. Una és la promoció de l'adopció. El que fem és explicar a les famílies que volen fer adopcions al Marroc quins passos s'han de seguir, ja que ho fan independentment cadascuna de les famílies. No hi ha cap...
cap organització que recolzi oficialment en aquestes famílies. Nosaltres, com a famílies que abans hem passat per aquests passos, els expliquem. La segona direcció d'actuació seria tot el que és la col·laboració amb els orfenats del Marroc. Hi ha molts nens que viuen en aquests orfenats fent projectes de col·laboració
intentant que la vida d'aquests nens sigui el millor possible i que els orfenats tinguin tots els mitjans que necessiten.
I la tercera via seria tota una sèrie d'actuacions a nivell social, organitzar robades de les famílies, organitzar xerrades, organitzar recolzament a les famílies en el tema psicològic, problemes que poden haver de postadopció d'aquests nens, i bàsicament aquestes serien les tres línies.
D'on es troben els cèntims per viatge al Marroc? Doncs, bueno, es tracta de trobar cèntims no només per viatjar al Marroc, sinó també d'ajuda en els surfarinats, doncs de pagar cuidadores en aquests surfarinats, de mitjans materials, ja sigui de roba, de menjar, de sabó, doncs perquè els hi arribin. Tenim també, doncs, òbviament un local...
i una secretària, o sigui, hi ha altres despeses. Bàsicament, antigament, la Generalitat ens subvencionava part d'aquestes despeses, actualment ja n'és així, i la majoria d'aquestes despeses es paguen a través de la quota de les famílies, de les 150 famílies que actualment estem associades. Hi ha altres associacions com aquesta per adopcions d'altres països?
Doncs en altres països Marroc no té signat el conveni d'adopció internacional de l'AIA i per tant no té el que diem en el món de l'adopció ecais que remitin aquestes adopcions per tant les famílies ho han de fer de forma independent en el cas d'altres països sí que hi ha aquestes ecais que fan el procés d'adopció, el procés legal
i hi ha altres associacions de famílies que serien els que farien el paper de recolzament de postadopció i d'organitzar robades i d'organitzar una mica la vida col·lectiva. En el cas del Marroc, aquestes dues coses estan fusionades. Les associacions més fortes que hi ha en altres països són la de la Xina, que com sabeu és el país on més adopcions es fan, la de Rússia, que és el segon país on més adopcions també es fan,
la del Nepal, la d'Etiopia... Bueno, hi ha quasi de tots els països, no? Moltes gràcies per estar amb nosaltres. Bon Sant Jordi. Gràcies a vosaltres. Adeu. Bon Sant Jordi a tots quatre, que vagi molt bé, gràcies. I ara, seguitament, perquè ens queda molt poc temps, també saludem dues alumnes de tercer d'ESO, com us dieu? Carolina, Cristina. Que ens llegireu un text, no?
Endavant. Bon dia, som unes alumnes de tercer d'ESO de l'Institut de Sant Just d'Esbert i en aquest matí, ple de roses i llibres, ens agradaria parlar-vos d'un tema, concretament d'una nena i el seu lluitador pare, d'una història que des de fa uns mesos ens he impressionat. Una història que creiem que tothom hauria de conèixer. Es tracta d'en Rafa i de la seva petita filla, l'Alba, de quasi cinc anys, malalta de càncer des dels cinc mesos de vida.
A vegades ens preguntem com pot ser que una nena que encara no sap ni caminar ni parlar hagi de sotmetre's a una lluita constant dins d'un hospital, en una vida on només hi ha lloc per radiografies, quiròfans, quimioteràpies i radioteràpies. I sobretot, una pregunta que quasi tothom es fa. D'on treu la força suficient una nena de cinc mesos per lluitar contra una malaltia com el càncer? Són dues preguntes sense resposta, preguntes que d'alguna manera fan pensar-ho.
L'Alba porta 4 anys vitant i mai perd el somriure. Crec que molts podríem aprendre molt d'ella perquè és petita però està plena de força i valentia. En Rafa, el seu pare, va crear una associació el 15 de març del 2012 i va posar el nom d'Associació Donalba Pérez Lutxa contra el Càncer Infantil i la podeu trobar a la pàgina del Facebook o a internet. La va crear amb el propòsit d'aconseguir fons per a l'investigació del càncer infantil. Avui dia té 35.526 seguidors del Facebook.
La pretensió d'aquesta associació és que la gent faci teaming amb l'aportació d'un euro al mes via online a un compte bancari i aconseguir el màxim de teamers possibles cada dia. Cada euro diari va destinat a la investigació del càncer infantil i d'aquesta manera no només ajudar que l'alba es pugui curar sinó a milers de nens malalts com ella.
A més, amb aquests 35.526 seguidors al Facebook, han conscienciat molta gent per fer fires solidàries i altres events per recaudar fons per la mateixa causa. Doncs un projecte molt interessant. Ens agraïm que avui també ens l'havieu presentat aquí en aquest programa especial. Gràcies i adeu en Sant Jordi. Adéu.
Queden només deu minuts per arribar a la una del migdia, el punt i final d'aquest just a la costa d'avui, dimarts 23 d'abril, aquest dia de Sant Jordi tan especial. Allà ara tot el matí hem parlat amb diferents alumnes de l'Institut, de diferents escoles de Sant Just i ara saludem també uns quants alumnes d'aquí de l'Institut. Molt bon dia. Hola, bon dia. Com us dieu? Jo em dic Paul. Jo em dic Paul.
i el que fareu és parlar-nos d'algunes publicacions que s'han editat fa poc, i fareu una entrevista, em sembla. Sí. Doncs endavant, com vulgueu. Aquests són els llibres que s'han publicat recentment a Sant Just. Primer tenim la Guerra Aèria a Catalunya, que parla sobre la Guerra Civil a Catalunya, sobre les batalles de pilots catalans que tenen avions precaris,
que lluitàvem contra la millor aviació bèlica italiana i alemanya. És un llibre escrit per David Iniguez. Després tenim Miscel·lània d'Estudis Sant Justencs, número 18. És una obra col·lectiva que està formada per quatre articles relacionats amb Sant Just i la seva història.
El primer article tracta sobre els estocadors Campreciós. Parla sobre el treball que poca gent sap fer, acabats de cases, ja que s'ha de saber com combina la tècnica i l'art. Aquest article està escrit per Ramon Campreciós i Pujades. El segon article parla sobre els rellotges de sol a Sant Just i la seva recent recerca. És un article escrit per Jordi Cúnties i Miquel Almela.
El tercer article tracta sobre la història dels Tudor, que eren una família, els antics propietaris de la masia de Can Ginestà. I van ser propietaris d'aquesta masia en èpoques tan terribles com per exemple la Guerra dels Segadors. Aquest article està escrit per Coral, Torra i Panón. El quart article és un article dedicat al 75è aniversari del bombardeig a Sant Just.
es va presentar el 19 d'abril a la sala del cinquantenari de la Taneu i aquest últim article està escrit per Julio Txoa a qui tenim avui per entrevistar-lo La primera pregunta serà quants anys portes treballant a l'institut? Bé, doncs soc funcionari de la Generalitat des de ja fa un bon grapat d'anys però concretament aquí a l'institut estic des de fa sis cursos
vaig venir coincidint amb la meva filla que va entrar a fer primer d'ESO i jo em vaig estar també d'administratiu aquí i fins ara. Bé, la segona pregunta serà has escrit algun altre llibre a part de la miscel·lània d'estudi Sant Justens número 18? Sí, n'he escrit uns quants tots de temàtica similar que és la
al que ja m'hi dedico, el tema de la història i cultura local i comarcal. I publicat llibres a través dels centres d'estudis comarcals del Batllobregat i dels centres d'estudis Sant Justenc, ja que sóc soci d'AMDOS. Qualsevol investigació en aquests temes tinc a través d'aquestes dues entitats plataforma per anar publicant aquests escrits. A què és degut al teu gran interès per la història de Sant Just? Visc a Sant Just des de fa 61 anys...
Me'l conec, la seva evolució recent i me l'estimo. M'interessa cada un dels seus racons, m'interessa tot el que passa i ha passat i com és. I de la mateixa manera que a mi m'interessa conèixer-ho, m'agrada transmetre-ho. Per això estic ficat en això. Què es fa del Centre d'Estudis Sant Justens? El Centre d'Estudis Sant Justens som una entitat que ens vam fundar fa uns 18-19 anys
o podria més, m'han fet 18 edicions, i ens dediquem a l'estudi de tot el que té a veure amb Sant Just, sigui des del punt de vista geogràfic, històric, etnològic, conèixer el màxim possible la realitat del nostre poble i donar-la a conèixer. És això al que ens dediquem.
Doncs em sembla que aquestes són totes les preguntes que teníeu preparades pel Juli Ochoa. Moltes gràcies a tots quatre i també al Juli i que acabeu de passar una bona diada de Sant Jordi. Gràcies a vosaltres. Queden només cinc minuts per arribar a la una de migdia i em sembla que encara tenim temps de fer una entrevista més ara a David Bea, president de l'Associació Fotogràfica de Sant Just.
A l'any 2010, l'amic Víctor Murillo va ingrescar uns amics tots amb la mateixa ficció i d'aquí va sorgir l'agrupació fotogràfica Setllús. Quants membres hi ha? En aquest moment estem tocant els 50 membres. Teniu cap joc quan us reuniu?
La nostra seu està a l'escola de formació professional Antoni Algueró, al carrer Parlament Català número 1, al barri de les bases de Sant Pere. Normalment ens reunim els dilluns. Hem engegat el quart concurs internacional, que actualment està en marxa fins al dia 20 de maig d'enguany. Amb aquest concurs, aquest any, hi ha tres temes. Lliure monocrom, lliure color i esports.
que les fotografies s'han d'haver pres en el transcurs d'alguna activitat esportiva de qualsevol tipus. Hem de dir que aquest concurs puntua per a la Federació Catalana de Fotografia, per a la Confederació Espanyola de Fotografia i per a la FIA, que és la Federació Internacional d'Art Fotogràfic. Quina participació va tenir aquest concurs? A l'últim concurs internacional van participar 512 fotògrafs i fotògrafes
de 24 països, amb un resultat final de més de 1.500 fotografies. Quins arquitectes necessita per formar part de l'agrupació fotogràfica? Pot formar part qualsevol persona amb afecció a la fotografia. Quins projectes teniu en marxa actualment? Aquest any en lleguem al mes fotogràfic, que serà el mes de juny, amb exposicions a botigues, comerços i equipaments del poble.
El projecte coral d'aquest any és Avis i Nets, que farem una exposició als llardins de Can Llinestar. Per tu és un hobby o una professió? Per mi, més que un hobby, prefereixo dir que és una passió, passió per la fotografia. Moltes gràcies per la seva col·lecció, David. El projecte coral d'aquest any
Queden tres minuts per arribar a la una a la migdia, per tant, tanquem ja aquest just a la fusta especial Sant Jordi que fem cada any des d'aquí, des de l'Institut de Sant Just, un programa on hem parlat de molts, molts temes, hem fet entrevistes, reportatges, tot plegat en la participació d'alumnes de totes les escoles de Sant Just, l'escola Montseny, l'escola Canigó, l'escola Montserrat, l'escola Madre Sacramento, el centre pilot i també, sobretot, de l'Institut de Sant Just que han participat fent totes aquestes entrevistes i aquests reportatges, agraïnt també
la logística de tot l'institut i especialment també la coordinació de l'Àngels Mostienes. Recordeu que aquest programa també el podeu recuperar a través del web de Ràdio d'Esvern i ens acomiadem, per tant, perquè queden només dos minuts, connectarem de seguida amb el botlletí de la xarxa, també ho deixarem amb l'informatiu del Sant Just Notícies i també recordem que demà al matí, el programa de demà, que tornarem a la normalitat, el Just Telefusta amb el seu format habitual i podrem sentir també una entrevista
Marta Domingo, Sant Justenca, actriu i professora de teatre a la Universitat de Pompeu Fabra i de l'Institut del Teatre, també antiga alumna de l'Institut, que avui no l'hem pogut sentir, doncs demà al matí cap a quart de dotze podrem sentir-la també a través de la ràdio. Moltes gràcies a tothom, us ha parlat Carme Verdó i que vagi molt bé, que acabeu de passar un molt bon dia i que tingueu un molt bon Sant Jordi.