al voltant del 165% i amb olivera un 100%, amb fruita dolça, que també n'hi ha bastanta aquí a la Terra Alta, entre un 55% i un 75%.
Els actes de protestes faran davant les delegacions del govern a les quatre capitals catalanes. Pel que fa al trànsit, la situació ha millorat després d'un matí amb les rondes de la ciutat de Barcelona força carregades. Enrac Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia, així és. Ja millora el trànsit en aquesta xarxa viària, també a les rondes. De fet, de les rondes ja només destaquem aquesta ronda litoral. Trànsit lent, aturades intermitents, sense sentit lloregat entre Prim i la Barceloneta.
A l'extrem sud de Barcelona, el cinturó del litoral o autovia A2, el tram de Sant Feliu, hi ha hagut una topada, un accident. De fet, hi ha un carril tallat sortint de Barcelona amb aturades puntuals que no superen el quilòmetre en aquest punt de l'autovia A2, Sant Feliu, sortint de Barcelona. I també queden aturades puntuals a la B23, a la zona de Sant Feliu, però accedint a la ciutat comptal. És tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Millmó. Aquest matí arrenca el Gran Premi de Catalunya del Mundial de Motociclisme. Aquesta hora comencen a Montmeló els primers entrenaments lliures de MotoGP. A la categoria de Moto3 el més ràpid ha estat el mallorquí Luis Salom, seguit pel Figuerenc Maverick Vinyales i pel portuguès Oliveira. Cap a les 11 serà el torn dels pilots de Moto2 que faran les primeres proves del sisè Gran Premi de la temporada.
Parlem de bàsquet perquè avui Barça i Madrid juguen el tercer partit de la final de la Lliga ACB. Serà a partir de les 10 de la nit al Palau Blaurana i amb l'eliminatori empatada 1. Els de Xavi Pasqual s'entenciaran el títol a casa si guanyen avui i diumenge. El Blaurana era Erasem Lorbe, que és dubte aquesta nit a causa del fort cop al cap que va rebre dimarts a Madrid. També amb bàsquet aquesta matinada a Miami ha igualat a 2 la final de la NBA després del triomf sobre Sant Antonio per 93 a 109.
I en futbol, gran expectació per veure en directe a Montilivi la tornada de la primera eliminatòria d'ascens a primera divisió. Només queden unes 1.300 entrades per al Girona al Corcon. Cari Micràs van empatar un a Madrid. El club gironista estudien la possibilitat d'instal·lar una grada suplatòria que permet incrementar la capacitat en unes 1.000 persones. Notícies en xarxa
Bon dia. Just a la fusta. Molt bon dia. Passen 5 minuts de les 10 i aquesta hora comença amb el Just a la Fusta d'avui divendres 14 de juny.
Un programa on parlarem de les notícies de Sant Just. Primer de tot amb l'Andrea Bueno en aquesta primera hora i també amb ella farem un cop d'ull a la premsa del dia. A través de les portades dels diaris destacarem els titulars més importants d'avui. També ens fixarem en els digitals, en portades d'altres anys, en cultura, esports i una mica de tot per estar al dia de l'actualitat d'avui divendres, 14 de juny.
També en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que continuem amb aquest sol com a protagonista, que ha estat el protagonista al llarg de tota la setmana, temperatures cada cop més altes, ens explicarà qui ens espera, també pensant ja, en el cap de setmana. A les 11 i 10 entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Arpinyà, per parlar d'actualitat sinjustenca i també, sobretot, per fer balanç d'aquests dos anys de mandat municipal. Aquesta remana hem parlat cada dia
amb els diferents portaveus dels partits polítics amb representació al ple i avui toca parlar amb l'alcalde. A 3.12 entrevistarem a Gemma Izquierdo, que és la directora d'una nova escola de bressol que hi haurà el curs que ve aquí a Sant Just, una escola de bressol que té com a característica que es fa tot en anglès.
I a la tercera hora tindrem la cuina amb la Carme Amador, també el Seves Alies, que ens farà una anàlisi de l'actualitat política de la setmana a diferents nivells, i a més a més el Manel Ripoll, que ens portarà a la secció d'Economia, avui ens explicarà què són les participacions preferents. Just a la posta.
Tot això a partir de la mateixa i, com sempre, acompanyant-vos amb bona música. Avui comencem amb la banda municipal del Polo Norte i aquesta cançó que es titula Todos hemos tenido 20 años. Todos hemos tenido 20 años
Todos íbamos a triunfar. Y mírame, mírate, míranos la penita que damos. Y yo
Llevaba una espada encendida en una mano y un lirio blanco en la otra. Y un poquito de coca no era un plan, plan, plan remeditado, sino una evidencia que saltaba a la vista
Teníamos tanta energía Y le dábamos tan poca importancia al tiempo Todos hemos tenido veinte años
Y un plan inminente para conquistar el mundo. Y ya lo ves, veinte años después, el tiempo ha pasado como una apisonadora amarilla. Y la espada debí dejarla una noche olvidada
En un vagón de metro. O en el privé de una disco. O en una fiesta aburrida. A las que iba con Juan Peña.
Y he ido desarrollando una alergia asesina al polen y prefiero que me violen a llevar una flor en la mano y a veces me pregunto si soy yo.
Este que alguna vez tuvo veinte años Todos hemos tenido veinte años Todos íbamos a triunfar
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen 12 minuts de les 10, saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Per parlar d'actualitat se'n justenquen. Espera un moment, que et perdo ara. Sí, hi ha un problema, em sembla, amb els connectors. Jo, almenys a la tarda, quan vaig veure aquests auriculars, crec, vaig tenir un problema semblant. I ara que ho dius, fa poc parlar amb algú que també els tenia i també feia cares estranyes. Bé, només és aquest problema, les meves cares. Ara t'he perdut, ja et sento.
Doncs parlem de Sant Just. Sí, i l'actualitat, aquests dies tenim moltes coses, però m'agradaria començar parlant d'un sopar que es farà el mes de juliol, d'aquí menys d'un mes. És un sopar solidari que tindrà lloc el dia 9 de juliol per recaptar fons per la investigació de les cèl·lules tumorals al moll de l'os, pel projecte Joan Petit. És un acte que tancarà d'alguna manera les activitats que s'han programat a Sant Just en tornar a traixen a Festa Torneig a Joan Petit Nens amb Càncer.
de la qual han participat activament moltes entitats i voluntaris que compten també amb l'apadrinament del veí futbolista Érica Vidal. És un acte que s'adreça a tothom, un sopar al qual pot assistir tothom, però especialment s'adreça a empresaris. Intervindrà en Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma, que parlarà de la situació econòmica, d'on venim, on som i on anem. I també assistirà José Sánchez de Toledo, que és doctor, un col·leg, coordinador del projecte d'investigació que finançarà el projecte Joan Petit,
i que fa poc ha rebut el Premi Català de l'any 2012. El sopar serà el dia 9 de juliol a l'hotel Sant Justa Esperia. El preu del cobert és de 45 euros i s'ha de fer l'ingrés al compte corrent de la Fundació Amic Joan Petit, nens amb càncer, abans del dia 1 de juliol. El trobareu al web joanpetit.net. Les reserves han de fer també trucant a l'Ajuntament, al 9-3-480-4800. I si voleu col·laborar però no podeu anar al sopar, podeu participar a través de la taula 0,
o amb la taula patrocinadora, que són 600 euros. Doncs ho tenim, podem fer-ho a través d'aquest compte corrent, referent a aquest sopa que es fa el dia 9 de juliol. Més qüestions? Suposo que m'has donat pas. Sí, no en sents? Ara sí. Canviat dels auriculars. Però no és dels auriculars, sinó el lloc on s'enganxen. Sí? Sí, sí, sí. És que ahir vam tenir una situació bastant semblant.
A la primera hora de la tarda jo també està al teu lloc fent les notícies i... Certes. I oi que sí? Sí, m'he canviat els auriculars. És el lloc on s'enganxen els auriculars. Ja ve el Salvador. Doncs dèiem que abans de parlar d'aquest sopar del dia nou, tenim més qüestions, per exemple, qüestions de matrícula. Sí, avui és l'últim dia per fer les matriculacions pel primer i segon cicle d'educació infantil, primària i primer d'ESO. Les matrículas pel proper curs s'han de formalitzar als centres educatius.
A segon, tercer i quart, la matrícula s'haurà de fer del 25 al 28 de juny i pel batxillerat el període de matriculació serà de l'1 al 9 de juliol. Recordem que a l'Escola Bersol Municipal Marrex hi ha 60 places vacants, entre lactants, el grup d'un any i el de dos anys. A les escoles públiques i a Madre Sacramento, a tots els centres hi haurà una línia i dues a Canigó. Per tant, tots els infants de 3 anys que hagin sol·licitat plaça en una escola pública de Sant Jus la tindran assegurada. I pel que fa a l'institut,
A primer d'ESO hi haurà quatre línies i podran entrar-hi tots els alumnes que vinguin de sisè de les escoles públiques. Per tant, recordem que avui és l'últim dia per fer la matriculació per primer i segon cicle educació infantil, primària i primer d'ESO. Molt bé, i acabem parlant d'una activitat que hi ha per festa major per les parelles que fa 50 anys que viuen juntes. Sí, cada any es fa aquest acte. La festa homenatgerà les parelles de Sant Just que celebren aquest any les noces d'or de casament o de convivència.
i les parelles que vulguin que se'ls reconegui aquests anys de vida en comú en un acte d'homenatge es poden apuntar fins al 19 de juliol a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament. Cal estar empatronats al poble i portar el llibre de família. L'acte d'homenatge es farà el 4 d'agost durant la festa de Brenar i Vall per les persones grans que s'inclou en la programació de la festa major. Molt bé, doncs això serà, com dèiem, de cara ja, pensant en la festa major, però suposo que cal aquesta previsió, doncs tothom qui tingui interès en que se l'homenatgi,
És moment, 50 anys, eh? Són molts, Andrea. Sí, molts anys. És més d'una vida. Bé, més d'una vida. Més de la meitat d'una vida, segurament. Segurament, exacte. Fins el 19 de juliol tenir temps. Molt bé, doncs gràcies, Andrea. I fins ara. Fins ara.
I would say I'm sorry
If I thought that it would change your mind, I know that this time I've said too much into one kind. I tried to laugh about it, cover it all up with lies. I tried to laugh about it, hiding the tears in my eyes.
Cause boys don't cry. Boys don't cry. I would break down at your feet and back forgiveness and plead with you.
Fins demà! Fins demà!
Don't cry, by stern cry. Don't cry.
Fins demà!
I took you for granted. I thought that you needed me more. No, I would do most anything to get you back to my side. I just keep on laughing, hiding the tears in my eyes.
Bites don't cry Bites don't cry Bites don't cry Bites don't cry
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les segons d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i a gent de conces al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també.
Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
5 minuts i dos quarts d'11. Salutem l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, comencem parlant del tema principal del dia, segons les portades, que avui passa com acostuma a passar molts dilluns, que sembla que no hi ha tant quòrum a l'hora d'obrir. Sí, i mira que crec que seria fàcil avui, perquè hi ha temes destacats, però avui el tema que recullen tots els diaris en portada té a veure amb el Barça i amb el president del Barça, almenys...
La fotografia més comuna als diaris avui parlen de Sandro Rosell. El periòdico, per exemple, el fa tema del dia. Diu guerra a l'espionatge. El Barça registra un superàvit de 30 milions. Rosell exigeix aclarir qui del club va encarregar el dossier sobre els seus negocis desvelat per el periòdico. També parla de les claus de la cadilla contra Messi. I bé, imagino que com el periòdico va destapar d'alguna manera tot plegat, doncs l'aprofita i avui fa d'aquest tema el seu tema del dia.
D'altra banda, la Vanguardia diu declaracions de Sandro Rossell ahir, no tinc cap dubte de la innocència de Leo Messi, després de conèixer que presumptament hauria estafat Vicenda. T'imagines que diu el contrari? Estic convençut que Messi ha estafat. Poso en dubte. Ja. És el que recull la Vanguardia, que per cert avui la tenim en castellà. I per últim, el diari ara diu Rossell fa costat a Messi i ja posa data al nou estadi.
Cada diari aporta coses diferents, però molt centrades en les declaracions d'Aida Sandro Rossell, del president del Barça. Exacte, doncs ara passem a actualitzar-ho a través dels webs digitals, el 324.cat i també ens fixem en l'ara.cat. L'ara, de fet, continua amb el seu tema que va destapar ahir, que és el tema del Barcelona World i aquest soci, Stanley Howe, que en aquest cas avui ens diu que participa en el 19,5% del casino.
del Barcelona Wall i el conseller d'Economia Andreu Mascolell defensa l'empresa perquè cotitza a la borsa dels Estats Units. Més qüestions, també se'ns parla de... en el cas del 324.cat ens parla de la llei verd.
Verde, declaracions de Verde, que diu que l'OMCE és la primera llei de l'Estat que reconeix la immersió. El ministre d'Educació nega que es vulgui carregar el sistema d'immersió lingüística, diu que en absolut, i reconeix que la PAO no és una llengua diferent del català però fuig d'entrar en qualsevol polèmica. Ho ha dit al matí de Catalunya Ràdio. Per on també ha passat, donant en Lleida, que diu que creu que l'actual situació aconsella a ajornar la consulta.
I l'altre tema destacat del 324.cat és el Sòner. Diu que els Pet Shop Boys enlluernen 14.000 espectadors en aquest festival. El duo britànic farà una rèplica d'aquest concert dissabte, hores abans en la inauguració del Festival de Música Electrònica i Avançada al nou recinte del Sòner de Dia. Montjuïc va passar aquesta prova.
I un altre dels temes de l'Ara.cat, que també passa pel que ha dit Bert, que és que no ens volem carregar la immersió, sinó tot el contrari. Vendria. Doncs seguim amb més qüestions, ara amb més temes que tenim a les portades d'avui. A la Vanguardia trobem en clau política la notícia del dia. Diu que el PSC agita el debat sobre la insolidaritat del cupo basc. Navarro aboga per suprimir els privilegis que preveu la Constitució
I diu que la proposta indigna la direcció del PSOE i Euskadi i Navarra. En aquest sentit, en clau política però també econòmica, de fet la Vanguardia recull en l'apartat Economia, diu que l'Estat deu a Catalunya 4.000 milions en inversió segons la cambra. És la notícia destacada del dia de la Vanguardia. Al punt avui trobem un titular que diu Spain is different.
A contrast, García Margallo s'escuda en la Constitució per menystenir el dret a decidir que defensa David Cameron arrel de les declaracions que va fer el primer ministre britànic sobre la necessitat d'escoltar el que vol el poble català. I diu també que el ministre d'Exteriors torna a agitar el fantasma de la por i d'una Catalunya fora de la Unió Europea. És també l'altra qüestió que destaca el diari El Punt Avui. Avui, al periòdico, ens parlen de societat
I diu, aposta per xiringuitos de qualitat. En fotografia de portada veiem una imatge d'un dels xiringuitos que trobem a la platja de la Barceloneta de Barcelona. Diu que la ciutat fa una prova en dos punts de platja amb gastronomia més atractiva però assequible. I diu també que les enquestes suspenien en qualitat preu els 19 locals que hi ha a platja on carreguen contra els canvis. I també trobem, m'ha fet gràcia, una infografia a dins.
dels preus als siringuitos, preus mínims en euros. Hi trobem, per exemple, que una ampolla d'aigua pot costar 2 euros, un refresc 3 euros, una amanida 9 euros, canyes de cervesa 3,30... Amanida 9 euros cada cop a més restaurants, eh? Aquest està afany. Suposo que la gent volgui, tothom vol menjar amanida i llavors deuen pensar, doncs aprofitem-ho i apujem els preus, perquè hi ha dies que em sorprenc. Deu-n'hi-do, són preus de nit, no? Com si diguéssim...
És a dir, canya 2.30 seria el d'un bar nocturn. Si aneu a un xiringuito de la platja, us trobareu aquests preus de mitjana. I per últim, ens centrem a la portada del diari Ara, tu deies Ara. La notícia més destacada és que la Generalitat abaixa impostos als casinos, però la fotografia avui l'ha dedicat al Sònar. El titular és Eufòria, el territori Sònar, el bon temps i l'amplitud de la seva nova seu diurna, que ara és a Montjuïc.
Van marcar ahir l'inici del Festival de Música Electrònica, un inici en què els Pet Shop Boys van oferir un primer tast del seu concert en una actuació restringida. On és el sonar ara? S'ha repartit en diferents escenaris. Per Montjuïc? Per tot Montjuïc? Em sembla que... No sé si tot per Montjuïc. Ara ho miraré, eh? Ara fas dubtar. Però alguna de les fotos que vaig veure ahir era curiós, no? Perquè és allà, just on hi ha... Diria que en alguns altres països habituals que hem vist, doncs que... O poble espanyol, alguna cosa així...
No ho sé. Més Montjuïc que poble espanyol. Sí, perquè veient la fotografia no sé localitzar l'entorn. Veig allà la gent molt animada, de festa... Hi ha una part també al CDSB, eh? A prop del centre. El que es feia era també fer aquest espai. Diria que el sonar de dia és allà baix. Molt bé. La fira de Montjuïc. La primera jornada va treure molta empòrica. La part de nit, no? Bé, curiós. Sí, sí. Va a Barcelona aquests dies suposo que hi haurà música electrònica si us hi passegeu. Totalment.
Més coses que es deia fa uns quants anys, fa 20 anys, que és justament quan es va fer la primera edició del Sònar, no per així en portada, no sé si queia justament en aquest cap de setmana, però en tot cas el que deia La Vanguardia el dilluns 14 de juny del 93 no era precisament de música electrònica.
sinó que ens parlava d'una banda d'Indurane que guanyava el giro per segon any consecutiu i una imatge d'aquest ciclista ben jove, perquè evidentment fa 20 anys de tot plegat. També ens deia una altra notícia, una notícia tràgica, matant-se en un hospital de Gorazde, mig centenar d'interns podien haver mort després de l'atac d'artilleria a Sèrbia, Sarajevo, Déu-n'hi-do com estava tota aquesta situació.
I Espanya denunciaria Croàcia davant de l'ONU per la mort del tinent Aguilar. García Barques parlava d'una possible retirada dels cascos blaus, era el ministre de Defensa del moment. I el papa animava a afrontar els reptes de l'Espanya actual, perquè es veu que Joan Pau II havia passat per Sevilla, i hi ha una imatge d'aquesta ciutat plena de gom a gom per rebre el papa. L'any 98 els salaris creixien mig punt més per sobre de l'IPC.
Bueno, dic ric perquè queda lluny, no?, tots aquests temps. Això era el 14 de juny de l'any 98, era el tema principal d'aquesta portada, era un diumenge. El 14 de juny també ens deia que el PP Astorià iniciava el procés d'expulsió del president Marquès, perquè diu que havia fet propaganda personal excessiva. I, d'altra banda, el Globus Espanyol es desinfla i ens parlava de la selecció espanyola amb Clemente al capdavant.
Últimàtum del PP, els socialistes de Madrid. Continuava aquest col·laborat a la ciutat de Madrid, això el 14 de juny del 2003. Arran de tot el cas Simanques, diu que Esperanza Aguirre intentaria governar si no hi havia eleccions. Hi havia crítiques al secretari d'organització del PSOE i Aznar forçava la renúncia del fill de Suárez. Estats Units matava un centenar de resistents iraquians. Un 67% dels israelians volia afrontar els atacs selectius
a líders palestins i la imatge era de les víctimes de Balat. I l'últim tema de la portada de fa 10 anys era el banc d'Espanya que alertava de l'endeutament familiar. El governador recomanava un canvi de model basat en la inversió i les exportacions, que és on es continua insistint avui, perquè d'aquesta notícia no fa 5 anys sinó que en fa 10 d'aquest endeutament familiar. I en fa 5 ens parlava de la Unió Europea a la portada de La Vanguardia
que lluitaria pel Tractat de Lisboa, tot i el no irlandès. Irlanda rebutjava el document comunitari amb una majoria del 53% i una abstenció de gairebé el 47%. Curiós també que justament Lisboa, capital de Portugal i Irlanda, ara són països rescatats, i França i Alemanya anunciaven conjuntament la seva intenció de continuar amb el procés de ratificació.
Rocco anava al Vaticà en ple debat sobre la Cope, reunió a Roma amb el cardenal Bertone, curiós, perquè l'avantguarda té tradició vinculada amb tot el tema de religió catòlica, però apareixia aquest tema a la portada, i parlant d'una altra cadena de comunicació, i finalment, nou caos de transport, Barcelona vivia a un altre calvari per la vaga de taxis i els errors a Rodalies, hi ha imatges d'una andana a rebussar
al passeig de Gràcia i de Cua a l'aeroport esperant un taxi. Eren temes que apareixien un 14 de juny de fa uns quants anys. Anem ara cap a les contraportades d'avui divendres 14 de juny.
Comencem pel diari ara, el doble article setmanal de Xavier Bosch, que ens parla del silenci de l'heroi i del traïdor que volen silenciar. El silenci de l'heroi comença dient que a Catalunya sembla que l'hem descobert tard i tot alhora. Ha calgut que el Faguara, amb estratègia calculada, hagi anat publicant la traducció dels llibres de Gaita, l'ESSE, perquè aquí descobrim l'autor que el mateix Tom Wolff va designar com el pioner del nou periodisme. I al llarg d'aquest article, doncs, parla de les obres d'aquest autor...
D'altra banda, el traïdor que volen silenciar, el protagonista és Snowden, aquell noi que ha desvetllat els espionatges presumptes als Estats Units. I comença dient que Jay Leno, el franc tirador del Tonight Show als Estats Units, va dedicar-se un monòleg als escàndols que setgen Barack Obama. Va començar dient, quina ironia, oi? Volíem un president dels Estats Units que escoltés tots els americans. Doncs bé, ja el tenim.
M'ha fet molta gràcia. Està bé, doncs, aquesta història que ens explica avui Bosca L'Ara. La Vanguardia. Llegim el següent titular. Em sembla gruller comprar sense el noble art del regateig. Ho diu Juan Pérez Simón, que és col·leccionista d'art i soci de Carlos Slim, que és l'home més ric del món i la seva fortuna, faci públic o no, és com un elefant a l'habitació. Diu que va néixer a Espanya però va créixer a Mèxic
Diu que ara Espanya està vivint moments interessants en els quals les grans fortunes canvien de mans i a Mèxic s'han fet coses bé i anem a millor. Diu que de crisis han tingut unes quantes, sempre són conseqüència de borratxeres i bombolles. A Espanya les vaig veure fa uns anys quan vaig fer aquí unes quantes inversions. Diu que va veure que els ajuntaments van començar a concedir volumetries d'edificació més grans i de seguida em van oferir per les meves propietats
Xifres increïbles si les comparava amb les dels Estats Units o amb la resta d'Europa. Diu, el que va fer va ser vendre, esclar. Diu, jo mai he venut una sola obra d'art de la meva col·lecció, però només eren negocis. Doncs ho podem descobrir avui a La Vanguardia. El punt avui llegim que als esportistes catalans no els agrada gaire la fama.
Ho diu Àlex Ochoa, que és periodista esportiu i juntament amb el seu col·lega Lluís Carles Pérez han escrit un llibre que es diu Més enllà de l'èxit, on recollen les experiències, les vides de 12 catalans de primera línia retratats per Vizcarra. Diu que n'hi ha de totes les edats i esports. Diu que fent aquest llibre han après petites lliçons de la vida, t'acostes a la part més humana i empatitzes amb els esportistes. Al final conclous que ningú no arriba a campió si no té esperit de superació.
Diu, tots passen per moltes proves personals i professionals. David Barrofet va tenir, per exemple, una embòlia pulmonar i, malgrat això, va tornar a l'esport. Diu, és el primer cop que en parla en aquest llibre. També parla de Manel Estiarte, que també ha viscut algun drama en la seva vida. Parla en aquest llibre del suïcidi de la seva germana, que el va tocar de molt de prop. Diu, en el fons, aquest llibre no deixa de ser un retrat de 12 receptes per ser un campió, amb un enfocament sempre en positiu.
És una molt bona entrevista. Molt bé, doncs ho podem llegir avui. Avui acabem amb el periòdic on tenim que les gasolineres demano permís per endollar la moto. Albert Artés és propietari d'una de les poques motos elèctriques que es veuen a Barcelona. Diu que la seva moto elèctrica causa sensació pels carrers de la ciutat i el segueixen fins i tot per fer-li preguntes. És un missatger ecològic que es dedica a repartir missatges amb la seva moto.
Diu que hi ha gent que m'ha perseguit per demanar-me informació, ja els veig a venir, de reull. Es posen al costat i comencen així, s'inclinen, miren. Diu, és que la moto crida l'atenció perquè hi ha una bateria on hi hauria d'haver el motor. I et pregunten el més típic, autonomia, velocitat màxima, preu, vida de la bateria. Diu que l'autonomia va ser el que més el va cridar l'atenció, 100 quilòmetres en carretera i 180 en ciutat. Diu, jo soc missatger i cada dia faig recorreguts mixtos, així que tinc al voltant de 140 quilòmetres d'autonomia.
En un any ha fet 20.000 quilòmetres i diu, i sap quan va ser el consum elèctric, 290 euros. Molt bé, doncs avui podem descobrir com són les motos elèctriques, no?, a través d'aquesta enrevista, el periòdico. I d'aquí passem a l'actualitat, bé, a la notícia curiosa, no tant d'actualitat potser, que passa avui per Winnie the Pooh i la Xina. A veure... Han censurat una imatge...
d'aquest dibuix animat, aquest uset, perquè es veu que s'assembla al president. La de Xina. Sí, diu que la imatge on apareix acompanyat del seu amic Tiger ha estat utilitzada per bloggers i internautes per llibres de Xi Jinping i el seu últim passeig amb el president. Mira, podeu buscar la imatge per on hauria de ensenyar les dues imatges, és a dir, una on hi ha el Winnie the Pooh amb el seu amic Tigre i al costat, la del president de la Xina, al costat d'Obama,
I es veu que, com que la gent ha aprofitat per riure-se'n, que la setmana passada el president Obama es va reunir amb Xi Jinping per parlar d'espionatge, doncs sembla que aquesta fotografia que ha donat la volta al món per la cooperació amb aquest cèl·lebre dibuix animat de Winnie the Pooh. Quina ha sigut la resposta de la Xina? Fàcil, no? Doncs censurar aquesta imatge. Exacte, ja hem prohibit el dibuix i el fotomontatge que retratarà aquesta amistat.
Mira, és la manera de fer que hi ha. Sí, sí, totalment. Una mica moure la vida. Exacte, sí, sí, no estaria malament. Gràcies, Andrea, i que vagi bé. Bon dia. Bon dia. 4 minuts i 3 quarts d'11. Ens aturem ara dins dels diaris. Ens fixem en articles, en revistes i històries que val la pena llegir avui.
I comencem avui per l'article diari de Quim Monzó a La Vanguardia. Avui el titular, Quim Monzó, on està l'error? Quim Monzó
I parla del mes de setembre, en què a l'aeroport de Palma una parella va arribar a la porta d'embarcament d'un vol de Ryanair en direcció Reus, cadascú portava una maleta, de les que es diuen de cabina, un bolso de mà i un paquet d'enseimades. Qui hagi viatjat amb aquest tipus d'aerolínies ja sap que quan puges l'avió només pots portar un bolso o una maleta. Com és lògic, per tant, la safata els va dir que no ho podien.
que només podien portar una maleta cadascú i pocs dies després ho va explicar el Mundo. Ràpidament es van decidir a introduir els bolsos de mà dins de les maletes, però clar, l'ensaïmada no podia acabar. I tots dos van accedir als últims de l'avió amb cara de pocs amics després d'haver pagat 100 euros pels dos paquets d'ensaïmades. En passa gairebé 9 mesos i ara Ryanair ha fixat que des d'ara fins endavant tothom qui pugi a un dels seus avions amb aquest tipus de records gastronòmics haurà de pagar 8 euros per peça embarcada.
Per exemple, també passa amb les tartes de Santiago. Diu que l'altra opció que deixa l'empresa irlander és que els clients posin aquests productes a les seves maletes. Els usuaris entrevistats han mostrat la seva indignació i crítiques contra Ryanair. I, en canvi, Quim Monzo diu que ell li sembla bé. Diu que si tornes en una aerolínia escombraries és perquè saps les condicions i les acceptes. Si no, no hi pugis i vola amb una altra companyia. Que el bitllet és més car? Sí, però si tot el que et passa de tornada d'un viatge a Mallorca és portar la teva família i els teus amics una ensaïmada, t'ho mereixes. Diu que quan un servidor...
era jove i de vegades viatjava a Mallorca, el façenava sempre a veure, en el vol de tornada, un munt de passatgers carregats amb ensaïmades comprades a l'últim moment a l'aeroport. Era una imatge que es repetia cada vegada i ell va adoptar el següent costum, que era que sempre que viatjava a Palma, abans d'embarcar comprava a l'aeroport barcelonès unes ensaïmades mallorquines i pujava a l'avió amb aquestes ensaïmades ben visibles.
Interessant, doncs, aquest article irònic, com sempre, avui d'aquí, Montseo a l'avantguària. Parlem ara d'altres qüestions més serioses i ens fixem en l'article d'Anna Vallbona al diari El Punt Avui, el titula directament Taxim, i diu que avui toca parlar d'una altra època, d'un temps en què les aerolínies, precisament també catalanes, inauguraven destins i convidaven els periodistes a comprovar com de bé funcionava la nova ruta.
L'aeroport del Prat perseguia a l'Arat convertir-se en un hub internacional i l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, feia d'ambaixador espanyol a Turquia. Quines coincidències es busca la història? Diu que sembla molt lluny, però d'això tot just fa tres anys. Aleshores s'obria una nova ruta de Barcelona cap a l'aeroport asiàtic d'Istanbul. Vam estrenar la ruta i vam conèixer la ciutat conduïts per una guia que ens explicava detalls privilegiats que ara amb les protestes contra el president Erdogan a la plaça Taksim m'han tornat al cap.
Diu que la guia els va revelar el seu neguit davant la política del president Erdogan, entestat a donar més espai a l'islamisme, tolerat pels interessos occidentals a tenir-lo content, i avui pau i demaglòria. La guia tenia uns 40 anys i es declarava atea i feminista d'una generació totalment occidentalitzada. Per això s'usorroritzava davant d'estampes que llavors li resultaven noves i estranyes, nenes que a l'escola...
Anaven amb el cap cobert i deien a les mares per què no es tapaven. Diu, tinc por que ens convertim en un altre Iran. És el que confessava aquesta guia ara fa tres anys. Diu que, en canvi, l'envaixador espanyol ens havia parlat que hi havia dos països dins d'aquell país, que la modernitat palpable a Istanbul i els crims de sang encara hi havia ensorrorals pobres i recòndites. L'hotel era a prop de la plaça Taksim, un bullici on un vespre els aficionats dels besictes celebraven amb barri la descontrolada
Un títol de futbol, tot de coses que ara, només tres anys després, sembla que s'aixequin plenes de sentit d'un sentit que no li vam saber llegir. No li vam saber llegir a Taksim. Molt interessant, doncs, aquest article. L'he llegit gairebé sencera. Podeu llegir complet al Diari.avui.
I parlem encara en clau internacional, ara parlem d'Iran, perquè podem llegir un article de Kim Amor, que està corresponsal a diferents països de l'Est durant temps, al periòdico, i ens parla d'Iran. Justament els candidats més durs de l'Iran arriben amb força a les eleccions, que avui hi ha eleccions a l'Iran, i com titula l'article Kim Amor és el final d'una esperança. Diu que el moviment verd ha sucumbit a la brutal repressió dels durs del règim. En els últims quatre anys de presidència,
de Mahmoud a Medineyat, que expiren avui, igual que el seu mandat, han servit, entre altres coses, per donar el cop de gràcia al moviment verd. Les multitudinàries manifestacions de protesta que van engegar fa ara, quatre anys després de saber-se els resultats oficials de les eleccions presidencials del 2009, que van permetre que Medineyat renovés el seu mandat i que l'oposició, llavors liderada pel candidat reformista, va qualificar de frau massiu.
Diu que l'únic en poder per fer aquest girera i segueix sent el guia suprem, l'aiatola Ali Khamenei, el verdader home fort del règim. Però aquest religiós, molt poc amic d'Occident, continua aferrat a un model que no fa més caillar el país, castiga la dissidència i fa batir la població els efectes de l'embargament imposat per la part de la comunitat internacional inquieta pel problema nuclear. És l'anàlisi que fa avui Quim Amor al periòdico molt interessant davant d'aquestes eleccions a Iran.
I acabem amb un apunt musical. Llegim una entrevista avui al diari Ara a Ramon Mirabet, cantant i músic, on diu que les portes se l'ha obert ell, no la fam afirmar a França. Tres anys després de cada tercer novel·les tard, la versió francesa d'Operación Triunfo, Ramon Mirabet publica el seu primer àlbum, Happy Days, que se l'ha apagat ell sol després d'anys tocant el carrer.
Parlar de com va viure tota aquella experiència, de com ho viu ara i de com ha finançat aquest disc que acaba de treure aquest Happy Days i que presentarà aviat el Cruïlla de Barcelona. Aquests són doncs alguns dels articles que destaquem de la premsa d'avui divendres 14 de juny.
I enllaçem ara amb l'actualitat esportiva, ens fixem en els titulars destacats dels diferents diaris esportius, que ens parlen de Rossell, que hi va fer aquest balanç de temporada. Cadascú, però, titula com vol, el Mundo Esportivo diu repàs de Rossell, Tito està molt bé, cap metge m'ha dit que no pugui ser entrenador, i també parla de Cristiano, contundent, totes les notícies sobre la meva renovació són falses.
El nou esportiu titula Tito, sens dubte, la imatge provés del president Sandro Rossell i ofereix diferents frases també referents al que va dir ahir en aquest balanç. I l'esport, en canvi, aposta per Valdés. Diu, Valdés seguirà, Rossell confirma que hi haurà un o dos fitxatges més.
En Culturós expliquem que el Sònar Més Déu, un festival tecnològic dins del festival, mostra la creativitat de 1.400 empreses i, per exemple, proposa nous sons per les ambulàncies. Els grups de diferents digeris podran escoltar i descarregar per un euro. Nova ofensiva del govern d'Aragó per l'art sacra reclamarà pintures murals al MNAC. L'Orde de Sant Joan de Jerusalem cedeix al govern d'Aragó els drets per reclamar a Catalunya les pintures murals del monestir de Sexena.
I els versos d'Espriu pugen a l'escenari i es barregen amb la música, el teatre i el circ. El concert del centenari del Poeta es farà el 10 de juliol, l'Arenys de Mar i recrearà el món de cinera. Aquestes són les notícies en clau cultural. Ara acabem aquest repàs per l'actualitat del dia i de seguida parlem del temps.
Fins demà!
9 minuts i les 11. Selevem, per tant, el Carles Hernanetti Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia. Bé, bé, bé. Patint la calor? Sí, jo la pateixo. No cal que sigui massa alta per haver-la de patir, però jo les calors no soc massa amic. Ahir vam tenir un dia on la temperatura es va disparar molt, molt més del que teníem previst.
Ja hem fet rècord de l'any, tampoc no... Ahir va salir a més caloros d'any? Sí, 28,7, gairebé 29 graus, una temperatura molt alta. Fins i tot és tan alta que el front que va passar, que és tremendament esquifit i que va deixar algunes precipitacions cap al Pirineu, quan es va trobar amb aquest ambient tan càlid i dalt encara es va reactivar, es va animar i va portar algunes precipitacions. I fins i tot aquest matí estaven caient algunes gotes, no parlem de pluges importants,
però cap a la Noia quellen algunes precipitacions que estaven bé i algunes gotetes també quellen cap al Baix Obregat, pràcticament al delta del Baix Obregat, cap a Castelldefels. O sigui que hi havia algunes restes d'inestabilitat. Aquest matí ho us puc provar, s'han vist alguns núvolets, poc importants, però eren aquests núvols i fins i tot ara cap al nord del Baix Obregat també hi havia alguna goteta, alguna precipitació. Tot això d'anar menys, perquè el front ja ha passat, ha deixat les més destacades, que tampoc no són molt importants, però les més destacades han deixat el Pirineu,
Però clar, ens fa dubtar una miqueta amb el següent front, que és de demà dissabte, que també arriba molt descafeinat a Catalunya, que només ha d'afectar el Pirineu, però clar, com que la previsió ens marca aquestes temperatures tan elevades, potser aquest front, al trobar-se amb aquest ambient tan càlid, reacciona una mica i potser el dissabte a la tarda tenim unes quantes tempestes més de les que avui preveiem, perquè probablement sigui una cosa només i puntualment del Pirineu i prepirineu.
Llavors, avui les temperatures creiem que baixaran una mica, tot i que ara, si fa o no fa, tenim la mateixa temperatura que ahir. Estem al voltant dels 24 graus, o sigui que a Sant Just els valors són molt elevats. La nit també se'ns ha tapat una mica i ha provocat que no baixés dels 18 graus. Hem estat a 18 i mig, o sigui que és un valor també molt elevat.
Però creiem que avui les màximes quedarien una miqueta més curtes, una mica, eh? Potser parlem de 26 o 27, perquè si estem a 24 ara ja podria pujar una miqueta més la temperatura. Però, clar, el problema el tenim amb el cap de setmana, que tornen a enfilar-se un altre cop els termòmetres. Dissabte la previsió és d'uns 28 i diumenge i dilluns podríem arribar a 29. És una fuetada, és un cop de calor. Sí? O sigui, estem parlant... Estaríem parlant d'onada de calor, ja, doncs. Sí, és una onada de calor perquè després tornarem un altre cop a la primavera, o sigui, tornarem un altre cop enrere, o sigui que...
Aquesta situació és puntual d'aquest cap de setmana, potser dilluns encara amb una miqueta més de calor, però a partir del dimarts torna un altre cop aquesta variabilitat típica de la primavera, de sol al matí, més tempestes a la tarda, tempestes que són difícils de precisar però que faran acte de presència...
al país, i això provocarà que a poc a poc aquestes temperatures tan elevades, que ara estem molt per sobre del que tocaria, tornin a la seva normalitat. I probablement al llarg de la setmana que ve aquestes temperatures tornarien a ser les normals per l'època. Estem parlant de pràcticament estiu, perquè la setmana que ve ja entrarem, estem parlant de valors de 24, 25,26, però aquesta fuetada, aquest clatellot que ens donarà aquest cap de setmana les temperatures de 28, 29, és just per fins dilluns i prou.
Molt bé, llavors ja tornem a la normalitat, tot i això en principi no hauríem de tornar la setmana passada. No hauríem de tornar? No, no, no, tornem a la primavera normal. Jo crec que això d'estar per sota de la primavera ja s'ha acabat.
que potser entrem a l'estiu i estem per sota del que tu paris. Que d'aquí una setmana exacta, no? És el 21, no? Sí, sí, o sigui, les temperatures normals de la setmana que ve, de primers de juliol, sempre són de 26-27 i potser estarem una mica per sota, 30 dies puntuals. Profit d'aquestes tempestes de mitja tarda. Encara no es pot precisar si aquestes tempestes afectaran el Sant Joan, ni tampoc podem precisar... No sabem ni si afectaran demà.
No, demà perquè és un front, però hi ha més activitat de cara a la setmana que ve. Demà és un front que arriba molt descafeïnat, es pot trobar molta calor, es pot trobar una bomba d'oxigen. Però de cara a la setmana que ve ja són les normals, són les que creixen aquestes d'evolució. Ens hauríem de posar protecció, suposo, aquest cap de setmana. Moltíssima. Entre protecció i barret. Estaríem amb aquestes dues opcions. Molt bé, perfecte, Carles. Doncs amb aquest consell tanquem aquest repàs. Sí, senyora. I tornem dilluns. Que vagi bé o bon cap de setmana. Igualment, bon dia.
De seguida arribarem a punt a les 11 del matí i connectarem amb la xarxa per saber què passa arreu del país. També sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornarem després amb la segona hora del Just a la Fusta.
Abans de tot, però, ens acostarem a aquest punt horari, a ritme de Jarvis Cocker i aquest Tonight. It all starts tonight Tonight, tonight, I guess So let's go take some drugs
And let's go have some sex The first time it's alright The future starts tonight And you cannot make everything alright But you could stop being wrong
Fins demà!
Bona nit.
Oh, well, the past devours the future The world is changing soon And someone's getting a piercing done for goodness sake Tonight Tonight
Bona nit.
Tonight. Tonight. Tonight. Tonight.
Són les 11 Notícies en xarxa
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Joan Callau, actual regidor d'Urbanisme, serà el nou alcalde de Sant Adrià de Besòs. Substituirà a Josep Maria Canga, que renuncia com a alcalde per motius personals després de 17 anys al capdavant del consistori. La decisió de Canga de deixar l'alcaldia a mitjans de mandat ha portat divisions internes al grup municipal socialista, on s'ha vist una lluita per la successió.
L'han disputat Joan Callau, que és el candidat que finalment tindrà el suport de la direcció del partit, Isabel Marcuello, la primera tinenta d'alcalde. En declaracions a la xarxa, l'actual alcalde, Jesús Maria Canga, ha defensat per què Callau és el millor candidat a substituir-lo. El repte que tenim ara a Sant Adrià és un repte purament de transformació urbanística.
de fer la consulta, d'intentar arribar a un acord amb la ciutadania d'una certa transformació de tot el marge esquerre del municipi. Tenim pendent la final de la transformació del barri de la Mina i jo penso que per aquesta etapa que comença ara i que durarà dos anys de legislatura, la persona més potent que podem tenir en aquest aspecte
és el Joan Callau. A les 7 d'aquesta tarda es farà el ple de renúncia de l'actual alcalde i la setmana vinent Joan Callau ja prendrà el relleu a l'alcaldia. El conductor d'una motocicleta ha mort aquest matí després de xocar amb un turisme al terme municipal de Bagú, al Baix Empordà. Segons el Servei Català de Trànsit, l'accident ha passat poc abans d'un quart de deu del matí en una carretera local de la zona en sentit Palafrugell. El conductor del turisme ha resultat ferit lleu i ha estat traslladat al cap de Bagú.
Fins a la zona s'hi han traslladat quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra, dues dotacions dels bombers de la Generalitat, un helicòpter i una ambulància del sistema d'emergències mèdiques. Un expedient informatiu aclarirà com s'han pogut cometre errors en els textos d'examen de la selectivitat d'aquest any. Ho ha confirmat a la xarxa de comunicació local el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Elgina, que ha dit però que els estudiants han exagerat sobre les fallades en els denunciats.
Dels sis errors que s'allanen els alumnes, el Zina n'ha reconegut tres. Estudiar no pot haver dit, però a mi no em consta en absolut moltes d'aquestes coses que s'estan dient, etcètera. Sí, jo diria que s'ha exigerat una mica, perquè a mi em consta una A, un 4 i una X, aquests temes que s'han discutit de la clara de matemàtiques, etcètera.
Claudi, el GIN assegura però que els errors que contenien els exàmens de selectivitat no influiran en cap cas en les notes dels alumnes. La ciutat d'en Posta tindrà a partir del proper curs una escola de teatre i de circ. Començarà a funcionar l'octubre i impartirà cursos tant a joves com a adults. Estarà ubicada a l'edifici de la Unió Filarmònica. En Posta Ràdio, Manel Ramon, bon dia.
L'objectiu principal de l'escola és ser un espai de formació en teatre i tècniques de circ, de qualitat i de creixement, així com d'apropament i col·laboració amb d'altres escoles i xarxes del sector a Catalunya. Així ho explicava el seu responsable Jordi Príncep. L'escola neix per a donar cabuda a tota aquella inquietud de la societat d'en Postina i de la comarga del Montsià que vulgui aprendre a fer teatre.
L'escola ompli un buit a nivell formatiu quant als arts escèniques, concretament teatre i circ, a la ciutat d'Amposta, una ciutat molt rica culturalment, amb bandes de música, escoles de dansa, escola d'art i disseny.
però que objectivament feia falta omplir també aquesta oferta donant eines per a tota aquella gent que es vulgui plantejar aprendre a fer teatre i aprendre a comunicar. Amb l'inici del curs, acadèmics oferiran cursos de primer nivell de teatre amb un grup per a joves de 12 a 16 anys i un altre per a adults a partir dels 17 anys. Tot i amb això, el projecte té l'ambició de convertir-se en un espai obert a tota la població i es preveu que a mitjà termini es puguin impartir classes de tècniques teatrals a partir dels 3 anys i anar incluent també tècniques de circ.
Esports en xarxa.
A aquesta hora comencen els primers entrenaments lliures de Moto2. Parlem de bàsquet perquè avui Barça i Madrid juguen el tercer partit de la final de la Lliga CB. Serà a partir de les 10 de la nit al Palau Blaurana i amb l'eliminatori empatada 1. Els de Xavi Pasqual sentenciaran el títol a casa si guanyen avui i diumenge. El Blaurana era Zem Lorbe, que es dubta aquesta nit a causa del fort cop al cap que va rebre dimarts a Madrid. I en atletisme, Sergio Ruiz anirà al Mundial de Moscou. El jove atleta de Sabadell ha batut a Salamanca el rècord d'Espanya dels 200 metres amb un registre de 20 segons i 51 centèsimes.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Últim dia avui per fer les matriculacions pel primer i segon cicle d'educació infantil primària i primer d'ESO.
Les matrícules pel proper curs s'han de formalitzar als centres educatius. A segon, tercer i quart d'ESO la matrícula s'haurà de fer del 25 al 28 de juny. Pel batxillerat el període de matriculació serà de l'1 al 9 de juliol. Recordem que a l'Escola Presol Municipal Marrex hi ha 60 places vacants. A les escoles públiques hi ha Madre Sacramento. A tots els centres hi haurà una línia i dues a Canigó, a P3. I pel que fa a l'institut, a primer d'ESO hi haurà quatre línies i podran entrar-hi tots els alumnes que vinguin de sisè de les escoles públiques.
Més qüestions. El dia 9 de juliol es farà un sopar solidari per recaptar fons per la investigació de les cèl·lules tumorals al moll de l'os, pel projecte Joan Petit. És un acte que tancarà les activitats programades entorn de la tretzena Festa Torneig Joan Petit Nens amb Càncer. S'adreça a tothom, però especialment a empresaris. I intervindran Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma, que parlarà de la situació econòmica, d'on venim, on som i on anem. I també hi assistirà José Sánchez de Toledo, un còleg
i coordinador del projecte d'investigació que finançarà el projecte Joan Petit. El sopar serà el dia 9 de juliol a dos quarts de 9 del vespre a l'hotel Sant Just Espèria. El preu del cobert és de 45 euros i s'ha de fer l'ingrés al compte corrent de la Fundació abans de l'1 de juliol. El trobareu al web joanpetit.net. I acabem recordant que l'agrupació sardanista Sant Just participarà aquest diumenge de la pleg sardanista d'anglès. També hi participaran les cobles Ciutat de Girona, la Bisbal Jove i Ciutat de Mataró.
Si voleu assistir-hi, encara us hi podeu apuntar, teniu temps fins demà dissabte. El preu de l'autocar pels socis de l'entitat serà de 14 euros i per als que no ho siguin, de 15. Se sortirà des del parador diumenge a les 9 del matí. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també als Sant Just Notícies, edició migdia a la 1 i 5. Informació més ampliada i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari.
I aquesta hora parlem de política municipal. Aquesta setmana hem anat a entrevista amb els diferents portaveus dels partits polítics de l'Ajuntament de Sant Just per parlar del balanç d'aquests dos anys de l'actual mandat municipal. Avui, com que d'aquí 15 dies, parlem amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, també parlem d'altres qüestions, però una d'elles serà també aquest balanç. Molt bon dia, Josep Perpinyà. Bon dia, què tal, com estem?
Han passat dos anys ja, no només des de les eleccions, sinó també de la Constitució de l'actual govern municipal, i per tant estem just en aquest Equador. Quina és la valoració que es fa en termes globals d'aquests dos anys? Bé, hem de dir que per part nostra, diguem-ne, positiu, no?, perquè, doncs, déu-n'hi-do com està la situació, quines inquietuds hi ha, i per tant estem mantenint, diguem-ne, les característiques generals del municipi, no?,
tant d'aquest model de municipi que hem cuidat tant es pot anar mantenint, aquest Ajuntament sanejat que permet continuar amb la garantia de bona part dels serveis públics i després atendre, que això ha estat així perquè precisament aquesta crisi és dura, aquelles necessitats més bàsiques que la població en aquests moments necessita o part de la població necessita, a conseqüència, insisteixo, de la crisi, no?
Tot i així, és evident que hem anat fent activitats o accions concretes que han millorat directament els serveis públics. Voldria destacar, entre altres, la posta en marxa del nou equipament de les escoles, per exemple, l'ampliació de la sala alternatori, que és una cosa que ha estat agraïda per les persones que utilitzem moltes vegades, perquè...
és evident que les defuncions són... N'hi ha forces com a tot arreu, però quan anem allà era un servei que notàvem tots plegats que era una mica just. Hem fet un impuls important a la creació de nou habitatge social en totes les seves vessants. Jo crec que s'han augmentat, com deia abans, potser tristament, les prestacions socials d'una manera molt substancial, gairebé duplicant el pressupost de serveis socials.
S'han impulsat molts plans d'ocupació, tant de llarga durada i altres conjuntament amb el sector empresarial. Amb el cap també que han desenvolupat de forma prou interessant la xarxa 06. S'han modificat bastant els criteris de subvencions de les entitats perquè hi hagi més justícia i vagi més encaminades a un àmbit concret que volíem estimular. Ara estem a punt de posar en marxa aquesta nova gestió de l'enllumenat empresarial
on hi ha un estalvi important, hi haurà un estalvi important econòmic, el que passa que també és un concepte d'energia. Hem aplicat bastantes mesures d'estalvi energètic en els equipaments de la via pública. Iniciem d'aquí pocs dies les obres de Doctor Rivalta, també tenim el projecte Coriem de la Riera...
Un tema de seguretat també en ve el cap important, que és la implantació de la xarxa Rescat, coordinació dels Mossos d'Esquadra, renovació del sistema web, també en temes de comunicació. Hem donat un impuls, encara que sigui amb el sector privat, d'un tema que ens inquietava molt, com podia ser l'organització dels carrers del Mas Lluí, que n'hem parlat moltes vegades. En aquests moments, ahir estaven al barri del Mas Lluí,
La realitat és que està molt avançat això, no em preguntis quan acaba, però està molt avançat. I també em ve al cap un impuls molt important en temes comercials, en diferents fires i activitats del carrer, per donar ajuda conjuntament amb la Unió Botiguers i també col·lectius del comerç, fer activitats d'aquest estil per estimular la presència, recordar que hi ha un comerç molt professional i molt important a Sant Just,
I hem també fet un lligam molt estret, més que mai, amb el sector empresarial. I això, doncs, personalment, no paro d'alguna manera, permeto-m'ho que ho digui així. I ahir, per exemple, una família m'ho deia al carrer, també. Diu, escolta'm, aquest servei que esteu fent de promoció econòmica, doncs una empresa m'ha trucat, no?, i ha col·locat a la meva filla, no? Doncs aquest contacte molt més lligam, que són coses que no són de parador, no són de titular en el bollatí o a la ràdio, no?,
perquè és el dia a dia, parlar i dir, escolta, aviam si això, escolta, si tens alguna possibilitat de contractar algú, doncs som-hi, no? Però jo diria que els grans trets que caracteritzen aquests dos anys és aquesta situació dura econòmica, però que en trets generals estem mantenint la situació on volíem, que no s'escapés i que no hi haguéssim més problemes i inquietuds dels que hi ha,
i els trets es mantenen. La configuració urbanística, el creixement, és un tema molt important, la convivència, és un tema molt important, i per l'altra banda, insisteixo, l'Ajuntament continua amb uns números, amb una situació econòmica
bastant estable, bastant favorable, perquè si no hagués estat així es hauria pogut posar en qüestió una part important dels serveis públics. Ens hem d'acostumar, i acabo, que no hi haurà grans titulars de grans obres, o grans equipaments, o grans carrers, això ha canviat substancialment, que abans, moltes vegades, quan em fèieu aquesta pregunta, dient, mira, hem inaugurat això, farem això, coses grans. És molt més important, en aquests moments, el manteniment, la reparació, l'estalvi...
les coses que van directament a les persones, als col·lectius, coses molt més, diguem-ne, de valors, humanes, de tu a tu, i no hem construït dos carrers nos, o hem fet una altra escola, hem fet no sé què, això és diferent. Per tant, hi ha un gir, no?, en aquest sentit, a l'hora de gestionar. Hi ha un canvi de prioritats. Quan et dic que el pressupost de serveis socials ha augmentat gairebé el doble, doncs entendrem per què, eh?
Entendrem perquè, i ara molt aviat tornem a fer el pressupost de l'any vinent, del 14, i està clar que les prioritats seran, precisament, augmentar els recursos en serveis socials, en totes aquestes prestacions que van directament a aquesta població que pateix, i, per l'altra banda, intentar fer el màxim plans d'ocupació, estimular la implantació de les empreses,
parlar amb les empreses i aquest contacte que ens dona poquet a poquet unes dades que van resolent una part de les inquietuds que hi ha. Sempre dic el mateix, quan parlo amb aquests termes no podem arribar a tothom, costa molt arribar a tothom, l'Ajuntament és el que és, no és una gran administració, no té la solució a tots aquests problemes, però estem obligats a treballar en aquesta línia.
Aquests dies, parlant també amb els diferents portaveus, és evident que la crisi és un dels temes que ha marcat ja fa temps, però que aquests dos anys ha marcat més del compte. I no sé si creu que hi ha més crisi de la que ens pensàvem fa dos anys. És a dir, que la situació ha anat a pitjor i que tot plegat feia pensar que potser s'aniria arreglant i que ara, en canvi, el panorama és una mica diferent. Bé, sabíem que era una crisi complicada. Si ara sentiu-vos el gener del 2008 o als finals del 2007,
Preveies això? Doncs, home, segurament pensàvem que podia ser més lleugera, però sabíem que teníem una situació complicada. De qualsevol manera, ja ho he dit més d'una vegada, i l'altre dia estava en una de les entitats bancàries més importants del país, signant una documentació i coincidíem i em deia, escolta'm, alcalde, no em diguis que potser creus que el primer trimestre de l'any vinent l'economia es morà a 0,4, 0,5, 0,3...
i per tant comencem a moure'ns en positiu, no ho pensis, les nostres dades són així, són dades bastant fiables i que per tant es donen una sèrie de circumstàncies que et puc assegurar que l'economia es mourà. I quan l'economia es mou, aleshores comença a treballar això, mil persones, mil més, mil més, perquè començarem així. Ningú es pensi que de cop i volta hi haurà un dia que treballaran 200.000 persones de cop.
Jo crec que són dades que ja no només ho diuen uns quants, sinó que, per exemple, també dins de l'Ajuntament de Sant Lluís veus una sèrie de dades i veus una sèrie d'accions i de propostes damunt de la taula que no les veies fa uns mesos ni un any. Aquesta pot ser una notícia, no? Això està canviant, això comença a estar canviant i que a poc a poc desitjo que no ens equivoquem
i que comencin a treballar. Fixa't una cosa, i no m'agrada parlar de construcció, perquè fixa't el que ha passat també en els darrers anys, però en aquests moments hi ha... No ho dic des de... Perquè torni allò, eh? No, no. Dic des del punt de vista de l'activitat econòmica. És a dir, hi ha voluntat de començar uns habitatges a la carretera real. Hem hagut un enderroc molt important, que era la fàbrica antiga de corxeres catalanes. Hi ha una voluntat, també, el que va ser a la zona de Cam Roig,
el que tenia el banc de Santander, el que era el Tamira, la promotora del Tamira, i ara és Corp, de tirar endavant la construcció d'aquests habitatges. I, per altra banda, també hi ha la voluntat que tenen les licències al carrer Raval. És a dir, si em dius això podia ser fa un any, home, podia ser, però si aquesta gent té les licències i es mou, vol dir, insisteixo, no vull tornar al sector abans amb l'etapa immobiliària, però això vol dir que hi haurà gent treballant.
que hi haurà necessitats, que hi haurà no només el ram de paleta, sinó també tots els de l'alumini, els dels fusters, etcètera. Això és feina. Està clar. Per tant, de cara als propers dos anys, suposo que tenint en compte que potser anirem ja millorant, com deia ara amb aquests indicis, potser es podria fer notar, i m'imagino que també tenint en compte aquestes prioritats que comentàvem abans, també aquests dies parlant,
amb els portaveus dels partits que són el govern, ja sigui PSC, Iniciativa com Esquerra, tots deien que tots els temes socials són els que està clar que ara són els més prioritaris. I suposo que a l'espera que es puguin fer aquests canvis que també hem anat parlant al llarg d'aquest any. Nosaltres ens hem de desplegar des del punt de vista que estem encongits per afrontar
en primer lloc, doncs, aquestes prioritats socials que hi ha damunt de la taula, que ha de ser el concepte número 1. Però l'Ajuntament té una gran potencialitat. L'Ajuntament, des del punt de vista, doncs, la seva funció és prestar serveis públics, però també és una gran empresa, si m'ho permets dir-ho, si és el punt de vista econòmic, no? Però nosaltres ens hem de desplegar en els propers temps, perquè havíem arribat a fer plans d'inversió de 18 milions d'euros, i en aquests moments són de 3,5. I, en canvi, doncs, hi ha una potencialitat
Ara, fer una patinada i no fer valer l'experiència que podem tenir és un gran risc. Per tant, cal ser prudents, però també cal pensar d'insisteixo, fer front a aquestes necessitats, però estic convençut que ben aviat ens podem desplegar d'una manera important. Ahir estava parlant amb el president de l'Ateneu i coincidíem parlant dels projectes aquells que van quedar sobre la taula, per on deia, quan creus que això pot començar a moure's, no?,
dic, home, jo crec que en aquests moments ara toca això, el que dèiem, les prioritats socials a primera instància, però l'Ajuntament si continua sent prudent, i això no vol dir aturat, sent prudent i no fent un error, doncs jo crec que ben aviat ens podem desplegar perquè els indicadors nostres comencen a dir que el futur pot ser molt millor que ara. I quan dic desplegar-se vol dir que evidentment tens tants projectes amunt de la taula que segurament
estem obligats a col·laborar amb aquest tarannà que deia abans que les coses es mouen però què m'inquieta? M'inquieta un pas en fals o una cosa que diguis fem-ho amb els peus a terra sempre dic que ara tampoc es tracta d'endeutar-se perquè això seria una errada l'Ajuntament no té deute pràcticament
però té molts projectes damunt de la taula i estic convençut que al final de mandat serem capaços de fer plans d'inversions molt més importants. Dins d'aquest actual mandat? Sí, jo crec que sí, que al final de mandat podríem dir que podem començar a impulsar projectes importants perquè... no és perquè toqui, sinó que ara toca fer això, que estem fent ser prudents, afrontar aquestes necessitats, però l'Ajuntament, com no m'atreveixo, que sigui una de les empreses més...
No m'agrada parlar en termes econòmics o empresarials, però és evident que aquests 25-30 milions d'euros que té l'Ajuntament en el pressupost, doncs això mou coses. Recordo que l'any 2006-2007 el pressupost de l'Ajuntament en les empreses públiques, tots plegats, tots junts, eren 46-47 milions d'euros i ara estem a aquests 28-29. Ho he dit bé, eh? De 45-46 a 28-29, no?
I això vol dir que, evidentment, s'ha encongit i es tracta de la mínima possibilitat, que la veig, desplegar-se i col·laborar i ajudar que aquesta economia es mogui perquè no té una altra solució. Aquestes retallades, aquesta austeritat, aquesta por, això que ve de fora i hem de complir, està dient que estem equivocats, estem absolutament equivocats.
I la gent de Sant Just, és a dir, parlant amb gent que es pugui trobar o pel carrer o en diferents actes, en aquests dos anys l'ànim general continua impregnat de tota aquesta crisi. Quina sensació tenen respecte a Sant Just, també, que potser és diferent. Home, Sant Just és una mica diferent. Que la que poden tenir en general. És evident que és una mica diferent. Ara et diré que...
que evidentment hi ha una sèrie de famílies o un número important de famílies que estan patint molt. Quan dic que tenim el 9% d'atur, 9,5, això vol dir 700 i escaig de persones que no tenen feina i que normalment eren 300 i 350. Per tant, hem doblat de forma important el patiment i les inquietuds, no? Això està clar. Per tant, a aquestes famílies ja li pots explicar això, que el que volen és treballar urgentment i que no troben feina, no?
Per l'altra banda, et diré que en positiu comentar que, com deies, no paro d'estar pel carrer d'una volta i la gent t'atura i t'explica coses i et pregunta, és molt comprensiva i exigeix molt menys que abans i és conscient.
També hem fet aquest canvi de xip que dèiem, no? Sí, abans no parava. Les persones diuen, escolta, això, l'altre, què et sembla? Això, perquè no es millora? Per què no feu això? La gent és conscient i, en canvi, estan valorant molt això cada dos per tres, aquest missatge que l'Ajuntament ho ha dit moltes vegades i és així que estem sanejats i que no devem diners. I això molta gent diu, escolta, això que estàs dient, continueu així. Jo els dic, això és una obsessió meva, personal i de col·lectiva, però...
És una obsessió, no? Continueu així, perquè la gent ho entén, això, no? I quan els dic, quan estiguin els diners, farem, no? Quan tinguem aquests diners, farem, no? Perquè tothom sap que endeutar-se, o aquella administració que està tan endeutada, és incapaç de resoldre les primeres necessitats, no? Per tant, això ho entenen, la gent que no té feina, doncs, evidentment pateix, però els indicadors, diguem-ne, de Sant Just, per tant, no sé, per exemple, també el CAP, els ingressos d'activitat econòmica li ha, eh?, doncs són estables...
els ingressos dels impostos municipals la gent els paga. És a dir, molt poca amorositat. No ha canviat substancialment aquesta amorositat. Per tant, la gent de Sant Just és capaç de pagar els seus impostos, les seves obligacions, amb l'Ajuntament parlo, és el que conec. L'activitat econòmica ingressa el que ingressava abans de la crisi i això vol dir, l'any passat hi havia 52 empreses noves i això es nota. Segurament hi ha municipis que la crisi és molt més dura
i per tant l'ànim és molt més dolent, més negatiu, però en general deixen dir que són comentaris positius, a vegades encoratxadors, i això va bé. Jo soc una persona normal i corrent, i quan vas pel carrer i algú et diu, ostres, alcalde, ànim, doncs això anima. I se'n troba també gent així. Se'n trobo, me'n trobo, me'n trobo.
Tenint en compte que la classe política actualment està bastant desprestigiada, suposo que també és d'agrair. Sempre dic el mateix. No confonem, sobretot, l'àmbit local, els ajuntaments, els pobles. Això queda lluny. Quan parlem d'alta política, la veritat és que està bé reflexionar, però sempre dic que és una altra cosa. Hi ha centenars i centenars de regidors i alcaldes de pobles petits que...
que treballen moltíssimes vegades per aquesta vocació, per aquesta il·lusió de transformar el seu municipi i la societat. Té ganes de continuar, per tant, de tornar-se a presentar com a alcalde? Això ni siquiera, ho he pensat, ni siquiera estar damunt de la taula. El que sé és que hi ha moltes coses a fer. Quan surti d'aquí tinc que anar... És d'hora encara.
Sí, no, la veritat és que no... Em sobte que em preguntis això perquè és que ni se n'ha passat pel cap. Justament l'altre dia parlant tu, Llorenç Rey va dir que ell tenia clar que no es volia presentar. Sí, ja he sentit que... Vaig estar amb ell també ahir i ja feia dies que m'ho comentava. Aquesta notícia personalment ja la sabia però no la podia jo explicar ni em pertoca explicar-la i vaig sentir que us va dir això en directe i bé, és un posicionament personal. També he estat intentant, doncs,
assumir aquesta alcaldia i no ha pogut, d'alguna manera. Ell té, doncs, una... té feina i, doncs, no sé, a part, hi ha una privada, i també ho entenc, no?, ho entenc. Jo crec que, malgrat, podria dir, no faig una valoració en aquests moments del Llorent Rey, no?, però ja la faré al final de mandat, no?, però, bueno, ha col·laborat en moltes coses, algunes, doncs, li podria qüestionar,
i discutíem sobre el cadastre els dos, la cosa sobre el cadastre, i em reconeixia, escolta, si tens raó, però hauríem de fer-ho així i tal. Jo crec que ha estat una persona, de moment, ha estat una persona que ha estat. Doncs estem parlant d'aquest balanç d'aquests dos primers anys de mandat, enllacant ja amb altres qüestions un altre dels temes que hi haurà sobre la taula de cara.
aquests propers dos anys o molt més aviat també és tot aquest projecte de la reforma de l'administració local que, diguem que d'alguna manera, és el repte pendent o, si més no, un tema que s'haurà de veure com s'aplica i com s'hi afronta. Bé, l'altre dia parlàvem amb l'equip de guarda que això ho hem d'explicar a la població ràpidament i urgentment perquè ens afecta molt aquesta llei de l'Estat,
del govern d'Espanya, perquè si això s'aprova... I també, fins i tot, aquest avantprojecte del govern de la Generalitat. No enviem només les queixes i les crítiques a Madrid. És tan dur, per això, el de la Generalitat? Bé, doncs ara hi ha un decret en marxa d'habitatge, on hi ha alegacions, que és el del govern de Catalunya. Per tant, no disparem cap a fora, perquè també a vegades encanta veure com disparem cap a fora i aquí fem coses...
on ja assumeix això dels 20.000 habitants, menys de 20.000 habitants. Hi ha un decret que ara és de fer alegacions, que és el nou pla de l'habitatge. Diu, escolti, tots els que són menys de 20.000 habitants no poden tenir oficina d'habitatge. Això ho diu el govern de Catalunya, no és el govern de Madrid, absolutament. I això podia canviar-se ja. Per tant, hi ha un tarannà de retallar o de perdre aquesta proximitat i aquestes competències
principalment per Madrid, però m'inquieta també que el meu govern continuï amb aquesta línia, aquest avantprojecte de la Generalitat. Encara cal estudiar-lo més i suposo que hi haurà aportacions i al·legacions i els grups parlamentaris diran la seva. Però vam quedar l'equip d'UER a explicar-ho a la població perquè, si no, després ens arrepentirem. Jo crec que hi ha un desconeixement per part dels veïns de Sant Just, d'aquestes 17.000 persones que som,
perquè no tenen per què saber-ho, és evident, ningú té per què llegir aquests avantprojectes quan ni sí que n'estan aprovats, però acaba d'explicar-ho perquè l'impacte en els serveis públics serà molt important. I si ens mobilitzem per coses importants en aquests moments, com pot ser la transició nacional, com pot ser per l'educació, pot ser per la sanitat, doncs ens hem de mobilitzar també, i primer hem d'informar,
que molts serveis públics d'aquest Ajuntament, del nostre territori, no es podran fer de la manera que s'estan fent. I ens arrepentirem si no es mobilitzem i no ens queixem i no apretem. Perquè em temo, o això diria que quasi estic segur, que no hi ha aquesta consciència. Hi ha una sèrie de temes o aspectes o competències que la llei diu que no les pots fer...
que te les valora amb uns indicadors econòmics que els qüestiono de dalt a baix perquè què vol dir el dèficit en serveis públics, què vol dir el dèficit en educació, què vol dir el dèficit en aquesta casa, Ràdio d'Esbert, o què vol dir el dèficit o que no pot fer plans d'ocupació. Aquests indicadors els qüestiono i em preocupen. I en aquests moments em consta que a l'última reunió amb la Federació de Municipis d'Espanya es va trencar totes les negociacions i el ministre Montoro va dir prou, això ho aprovem perquè tenim majoria absoluta.
Això va acabar així. Aquesta reunió va acabar així. Bé, doncs inquiet. Per l'altra banda, estic totalment d'acord de simplificar les administracions, de mancomunar serveis, de que fins i tot renyin amb aquells ajuntaments o administracions que les coses no s'han fet bé. Jo crec que el diner públic s'ha de gestionar bé. Ha d'haver-hi al front d'aquestes administracions gent capacitada, en el món polític però també en el món directiu, gent capacitada,
L'Ajuntament, en aquest cas per l'administració local, amb les autonòmiques també, és una cosa molt sèria. Qualsevol no pot estar al front d'una administració i qualsevol no pot estar al front si no té el criteri de la responsabilitat del sentit comú i de pensar que això no és o no estàs a la política una temporada i tan vas i deixes el que deixes, sinó que
al que ens dediquem a la política hem de pensar que d'aquí 5 o 10 anys els que estiguin trobin les coses ben fetes perquè en alguns casos és evident que s'han fet coses equivocadament no entendré mai un ajuntament que pot tenir un pressupost de 30 milions d'euros i ara ve al cap algun ajuntament, no molt lluny d'aquí 40 milions d'euros i en deu 90 és a dir
el deute d'un ajuntament no es fa en un any, no es fa en mig any, no es fa en tres anys, no es fa en cinc anys. Un ajuntament que té un pressupost de 40 milions i en deu 90, l'Ajuntament de Sant Just té un pressupost de 22 i en deu 3, en deu 4. Per tant, qui ha fet aquestes coses, jo diria que com a mínim que se li apliquin mesures.
Ara, els que han fet bé les coses o estan fent bé les coses, que és una gran majoria d'ajuntaments de Catalunya, perquè és una gran majoria que han fet bé les coses, no ens facin passar per la mateixa porta i no ens facin dir que hi ha serveis que vostè no els pot fer perquè, com que algú els ha fet malament, jo ara li suprimeixo.
i amb uns indicadors de valoració econòmica molt discutibles. Jo crec que el que està fent aquestes normes ha gestionat ben poc un Ajuntament o no ha anat mai un Ajuntament. Així de clar ho dic perquè...
Insisteixo, a mi que l'Escola Bressol em diguin de Sant Just que l'ha de gestionar la Diputació de Barcelona no es garantia de res que se gestioni millor. Absolutament de res. I entre altres coses dubto que els pares i les mares vagin a la Diputació de Barcelona a fer una proposta, una queixa, no sé què. Per tant, serem nosaltres que continuarem donant la cara i hi haurem d'incidir.
que ens diguin que no podem tenir empreses públiques i que s'ha acabat les empreses públiques doncs home, no sé què vols que et digui perquè per tenir menys de 20.000 habitants ja no podem seguir fent habitatge públic en totes les seves tipologies i de lloguer què vol dir això?
Si nosaltres hem estat el tercer municipi de Catalunya fent habitatge després de Barcelona i Hospitalet, ara perquè tenim menys de 20.000 habitants no podem seguir fent habitatge públic? Si no el podem fer serà per altres coses, però no tenim recursos a crèdit, etc. Però hi ha una sèrie de conseqüències. Explicarem això.
crec que s'aprovarà amb molt poques modificacions i patirem. I llavors es tirarà endavant? És a dir, si s'aprova, evident, d'aquí dos mesos, es tirarà endavant immediatament? Bé, bé, jo crec que sí, que dos mesos no m'atreveixo a dir-ho, però també hi haurà aquestes disposicions transitòries, que sempre la llei et diu, no?
Hi ha altres aspectes que crec que s'hauran de posar en marxa de forma molt lenta, s'hauran d'analitzar i veurem quin és l'impacte. I també dir-li a la població de Sant Just que tenen un alcalde una mica cabezón, d'aquest punt de vista. Per tant, hi ha coses que, si les veiem que les hem de continuar fent, lluitarem per fer-les d'una manera o altra, absolutament. Perquè, per exemple, el tema dels serveis socials, hi ha una gran transformació en el tema dels serveis socials, no?
Hi ha coses que estan molt bé i no estic dient que ens assaltarem la llei, no estic dient que farem coses estranyes, però si no ens deixen fer una cosa, doncs em trobaran com un lluitador per intentar buscar altres mecanismes per fer-les, no? Perquè, insisteixo, aquest talentprojecte l'he llegit 30 o 40 vegades i segueixo sense entendre algunes coses concretes. Home, sí, les entenc perquè diuen, escolta, no, no, fora, no? Dic que no.
De fet, fa pocs dies també hi va haver una reivindicació dels alcaldes de la unitat de la comarca del Baix Llobregat. Bé, aquí tenim un problema, que seria la comarca del Baix Llobregat, tenim un problema perquè quan es va crear l'àrea metropolitana es va dir, escolta, es crea l'àrea metropolitana, el govern metropolità, i per tant on hi hagi govern metropolità no hi haurà concils comarcals. Bé, fins aquí podríem estar d'acord, per no duplicar, doncs administracions. El que passa és que ens pot passar una cosa...
I el que nosaltres estem dient, sí, escolta, hem de simplificar les coses, això està clar, i no ens trobareu dient que mantenim més administracions. Però la comarca del Baix Llobregat té una realitat unitària, és a dir, és una comarca, de les poques que hi ha al país, que té unes característiques molt similars a tots els municipis d'aquesta comarca del Baix Llobregat. Tots anem a una, té una realitat territorial, social i econòmica que està tot molt unit, amb moltes característiques...
i amb una filosofia molt clara. Què passa amb això? Passa que hi ha uns municipis que no estan dintre d'aquest govern metropolità, d'arària metropolitana, que hi ha despenjats, de la part nord de la comarca. La part nord de la comarca, aleshores, els està dient la Generalitat, miri, vostè pot pertanyar al Penedès o a la Noia, i això trencaria absolutament el que és la comarca del Baix i Baragat. Per tant, hem de...
Parlar com a comarca, com a comarca amb la Generalitat, que reflexioni amb això i veure quina és la solució perquè la comarca del Baix d'Obrad continuï. I no estic dient el Consell Comarcal, que és molt diferent, eh? O sigui, la comarca del Baix d'Obrad que continuï amb una unitat potent i que li puguis dir a Olesa, Brera, Esparreguera, etcètera, a tots aquests municipis que estan enfocats cap a, diguem-ne, l'àrea metropolitana i no al revés, no cap a la Noia o cap al Penedès. I ara parlo de Vallirana, que sembla un poble apart, ara, no?
amb aquesta nova proposta d'organització territorial. I tot això ha de reflexionar la Generalitat, perquè si no aquí farem un llap, un llap important. D'acord amb simplificar l'administració, només faltaria simplificar i eliminar, però tenim un problema, que és aquesta unitat territorial que s'ha de veure com es concreta. Doncs anirem parlant també, parlem ara d'altres qüestions, un altre indicador econòmic, com són les dades de l'atur, que aquest mes de maig
ha baixat en 773 persones, ha baixat en 26 persones i, de fet, és una dada significativa tenint en compte que portàvem uns mesos bastant complicats també aquí a Sant Just. Bé, crec que és també el tarannà que ha passat al país en general, a Catalunya i a Espanya, a algunes zones no, però aquí ha passat. Doncs és unes dades molt positives del mes de maig. És cert que tothom diu la segona frase que ara diré jo.
És a dir, va haver-hi l'estiu, el servei, el turisme, molt bé, però va haver-hi durant la crisi uns mesos de maig que no era així. Per tant, confirma una mica, i si pujava, no tant, en positiu. Jo crec que són molt bones dades, molt bones dades. Ara hem de veure que si aquesta línia, sobretot els propers mesos, setembre i octubre, aviam què passa. Però no caiguem en el pessimisme, és a dir, són molt bones dades.
Ara, si aquestes dades vegin dit, 3.000, 20.000, 25.000, ja ho sabem, però és una xifra molt important. En aquests moments, torna a Catalunya una part important d'empreses del teixit.
que estaven fabricant països asiàtics, països, diguem-ne, amb una mà d'obra que la podríem qüestionar, amb pocs drets socials, tornen a estar aquí, això s'està calculant un 20 o un 25%, venen a fabricar gent del país, eh?,
que havia marxat a fabricar, torna cap aquí. Per tant, això són realitats. Això no se l'inventa l'alcalde de Sant Lluís. Són dades que la Generalitat publica, comenta i diu si hi ha un sector que continua o bé i produirà a Catalunya. Això no són serveis. No són serveis. Per tant, espero i desitjo, com totes les persones que deuen estar escoltant, i els que no escolten, segurament també desitgen que continuem amb aquesta línia. Però, insisteixo,
Anirem així, eh? Anirem amb aquestes hades augmentant. S'anirà baixant. Esperem que sí. I parlem també d'un sopar solidari del Joan Petit. Serà el 9 de juliol. És un sopar que forma part d'aquests actes que, un cop passada la Festa Torreig, es mantenen al llarg d'aquest any. I que comptarà també amb l'assistència de l'economista de la Universitat Autònoma, Josep Oliver, i també el doctor Sánchez de Toledo, que s'encarrega de liderar el projecte que financia Esdeferència Andesa Sant Just,
i que va ser nomenat fa molt poques setmanes català de l'any. Mira, deixa'm dir-te una cosa, molt content que el català de l'any sigui una persona com en Sánchez de Toledo, perquè a vegades veus altres noms bastant mediàtics, però a mi em preocupa alguna vegada, fins i tot aquí li han donat aquest galardón, em preocupa una mica perquè dius, ai Déu meu, cap on anem a vegades? Una cosa és un mediàtic, potser pot fer moltes coses, però aquí estem parlant de gent molt sèria, gent molt sèria,
de la investigació, doncs segurament poquíssima gent sabia qui era aquest senyor, poquíssima gent, la qual cosa que dona a què pensar, i en canvi coneixem altres noms que tothom... Enhorabona perquè la gent del país ha votat això. I per l'altra banda, com tu dius, és un dels darrers actes dintre d'aquesta col·laboració i aquest impuls que han fet amb la Fundació Joan Petit, Nens amb Càncer, i tota una sèrie d'activitats que han fet part que
podem ajudar a continuar aquesta investigació del càncer en el món infantil. Aquest sopar, com deies, és el dia 9 amb diferents empresaris del municipi i on estan convidats aquestes persones, el Josep Bolíver, que en sap bastant d'economia, per tant l'escoltarem i farem un diàleg a veure si del que dic m'ho diu també, i després amb en Sànchez de Toledo. El sopar és solidari perquè l'import que costa va directament? És una mica més, és superior al que costa i per tant aquesta part
extra d'aportació anirà a la Fundació. I d'altra banda, també estem ja a meitats de juny, semblava que no arribava l'estiu, però de cop i volta ens l'hem trobat de sobte, i la setmana que ve tenim ja Sant Joan, que a Sant Just també d'alguna manera o altra se celebra amb algunes rebelles. Doncs a passar-s'ho bé, que participem a les rebelles, la que fa l'Ajuntament, les que fan les entitats i les que facin les comunitats. Passar-s'ho bé, que ja toca, sortir al carrer, compartir...
riure una mica i compartir amb els veïns aquestes festes que, insisteixo, són molt importants ara més que mai. Doncs moltes gràcies, alcalde de Sant Just i Josep Perpinyà. Molt bé, a vosaltres. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. How does it feel?
Tell me how do I feel Tell me now how do I feel
But I'm quite sure that you tell me just how I should feel today.
I thought I told you to leave me While I walk down to
Fins demà!
Fins demà!
I a aquesta hora parlem d'un nou projecte educatiu que comença aquest curs que ve a Sant Just, és l'escola Sant Patrick's Preschool, per tant adreçada a nens i nenes de 0 a 3 anys, i una escola que la característica és que es fa l'ensenyament en anglès. En parlem amb la seva directora, la Gemma Izquierdo. Molt bon dia, Gemma. Bon dia. Una idea, per tant, atrevida, no? Suposo, si més no, original, perquè de primeres no ens sona que hi hagi gaires centres que ofereixin aquesta possibilitat.
No, no, de fet és la primera escola d'educació infantil totalment amb anglès a Barcelona. I com sorgeix la idea de crear un centre d'aquesta mena? Creus que hi havia una necessitat o que era una cosa que pot servir i pot ser útil? Sí, a veure, per començar hi ha diverses escoles angleses a Barcelona i amb una gran població d'alumnes i aquests nens normalment comencen, la majoria de les escoles no totes, però comencen a partir dels 3 anys
Aleshores, què passa? Molts pares dels 0 a 3 anys volen seguir aquesta mateixa metodologia d'una marxa total de l'anglès i no tenen aquesta possibilitat. Aleshores, sí que hi ha una mancança, sí que hi ha una necessitat, però, a més a més, també vull fer referència al tema del multilingüisme des de ben petits. De vegades es dona la importància que aprenguin els nens l'anglès quan són més grans i realment dels 0 a 6 anys és una edat importantíssima per realment
començar a parlar a l'anglès, no només parlar-lo sinó de vegades a començament no parlar d'an, sinó escoltar-lo i tenir comprensió de l'anglès. Clar, de fet és quan segurament de manera potser menys conscient, però és quan vas integrant segurament totes aquestes qualsevol llengua, nens que potser el seu pare tenen un pare que és català o castellà però en canvi la mare és de la seva llengua materna és una altra i a casa l'aprenent de forma natural. Exacte, és la millor edat segurament per aprendre un idioma encara que no ens n'haguem adonat fins ara.
Cada idioma es desenvolupa una part diferent del servei. Amb la qual cosa, el que estem fent és desenvolupar i crear connexions neuronals. Els científics, de fet, li diuen por de neuronal a el que fem en els primers sis anys amb els nens. El que fem és no donar-los suficient, els limitem a tota la possibilitat que realment ells tenen. La idea és donar-los la possibilitat de poder parlar en anglès, de poder estar escoltant l'anglès i fer
fomentar que hi hagi aquestes connexions neuronals. Per tant, la idea és que un cop sortim d'aquesta escola de bressol, ja tinguin integrat, no saben l'altra llengua. Com tu has dit perfectament, un nen que comença a parlar català, castellà o italià o qualsevol idioma a casa perquè un dels membres de la família el parla, tampoc no parlarà supercorrectament l'idioma. Saps fent els verbs, segurament. I no sabrà perquè és un passat o no és un passat, però sabrà parlar-lo i sabrà expressar-se. Per tant, doncs,
D'alguna manera és com un nou concepte de prenentatge des de petits, el que voleu potenciar des de l'escola. Exacte.
només es parlarà anglès, per tant, no? Només es parlarà anglès. Però no hem només volgut apuntar com a idea essencial a l'anglès. L'anglès és la base i el multilingüisme és la base perquè aquests nens tenen català i castellà entre ells en el pati com fora, en la societat, en la família. Però també hem volgut treballar molt el tema de la pedagogia i en aquest centre la pedagogia és molt innovadora. Tenim el mètode automatís, que no sé si n'has sentit a parlar mai,
però els nens es posen uns cascos i escolten música Mozart, que el que fa és desenvolupar el sistema vestibular i desenvolupa part del servei que no es pot desenvolupar de qualsevol altra manera, perquè arriba amb unes freqüències que normalment al dia a dia no sentim. Llavors, tindrem el mètode automatís, tindrem un mètode americà d'aprenentatge de la música que es diu Music Tiqueda,
que està tenint molt èxit allà i de fet ja s'està incorporant a altres països per exemple a Itàlia, a Bologna també té molt ressò aquest programa és una manera de transmetre la música molt vivencial aquest mètode també el tindrem
És que tenim diverses coses que totes aporten el millor que hem pogut trobar. Es tracta de crear una nova escola i que no només sigui l'element de referència és aquest, que l'anglès és la base, però d'altra banda també hi ha aquestes altres qüestions. Exacte, hi ha el Jolly Phonics també, que és un sistema de letrascriptura, que és veritat que els nens no començaran a llegir els dos o tres anys, que són els nens més grans que tindrem, sinó que realment el que farem serà introduir aquest sistema, aquest sistema el que fa és
Per cada so hi ha una cançó i una acció. Llavors els nens jugant comencen a associar el so amb aquella cançó i amb l'acció. Amb la qual cosa els és molt més fàcil recordar-ho. Quan comencen realment l'electroscriptura més endavant als 4-5 anys, tenen una molt bona base que els pot ajudar molt.
Ja comença a funcionar el curs que ve, no?, aquesta escola? Sí, al setembre. És a dir, qui l'interessi o volia apuntar-se... Doncs al setembre comencem el curs escolar. Pot adreçar-se directament al centre algú que l'interessi apuntar-se. Com s'ha de fer tot el tema de les inscripcions? Doncs es poden adreçar mitjans a nosaltres. Tenim web on està explicada tota la pedagogia molt ben explicada. Tenim pàgina Facebook, tenim telèfon que, si vols, el comento. És el 697703505.
Aquí ens poden contactar. Nosaltres ara estem en ple fase obres, però de totes maneres, tot i així, es pot venir a visitar el centre. On esteu situats? Estem situats al carrer Constitució número 2, amb uns locals que tenen unes dimensions importants, són 500 metres quadrats. Jo n'hi do. Sí, sí, hi haurà set classes, i dintre d'aquestes set classes una d'elles és per psicomotricitat, que farem cada dia psicomotricitat,
I allà també podrem fer ioga, que farem una vegada a la setmana ioga. Per tant, diferents elements que també dèiem que són nous, d'alguna manera. També he vist que voleu defensar un tipus d'alimentació concreta, no? T'ho explico una miqueta? Mira, el fet és que cada vegada més donem importància a què mengem exactament i...
I nosaltres creiem que tot el que puguem fer per protegir i cuidar els nostres nanos ho farem. Hi ha tant el tema de l'alimentació com el tema d'ozó, com el tema dels penyals també, que hem tingut en compte. El tema de l'alimentació és que tot el que puguem, al màxim, potser no serà sempre i tot, però ho farem amb menjar que és ecològic. Podem proporcionar això. I per l'altra banda, l'ozó són uns aparells que posem a les classes
que el que fan és regenerar totalment l'aire i purificar-lo. Amb la qual cosa, tots aquests nens i mestres que ens posem malalts
amb les malalties i les infeccions amb les que venen els nens, que és molt normal, que és el que passa quan són petitets, el que estem intentant evitar amb l'usó és regenerar l'aire i que no hi hagi aquestes infeccions que passin d'una a l'altra. Des del principi, no? Des del principi. Fent com aquesta prevenció, d'alguna manera. Sí, sí, és preventiu, és totalment preventiu.
I d'altra banda, també una altra característica que m'ha sorprès, perquè em sembla que almenys en aquestes edats no ho havia sentit, és que hi ha uniforme, no? Sí. Això per què heu decidit? Bé, per diversos motius. Un és que és molt còmode pels pares. Molt còmode, però molt. Tu saps que tens dos o tres sets d'uniforme i allò és el que es posa al nen durant la setmana. I és facilíssim. Tu poses, renta, re-renta, re-renta... És facilíssim, és molt pràctic l'uniforme pels pares.
I després també hi ha un tema econòmic, que encara que no ho sembli, tu pagues una primera quantitat de dos sets, o d'un set o de tres, el que tu creguis que necessites d'uniforme, i realment, si el nen porta uniforme de roba de carrer, necessitarà ben poca, necessitarà dos, tres pantalons per cas de setmana i punto, no necessitarà gaire més. Aleshores, pràctic és amb tots els sentits.
I el fet que tots vagin iguals, encara que nosaltres treballarem, i és una de les nostres premisses, la personalització i que cada nen va al seu ritme i cada nen necessita coses diferents, en quant a el que porten i deixen de portar, sí que és interessant que tots siguin iguals.
que no hi ha diferències. Estem parlant d'aquesta nova escola a Bressol, Sant Patrick's Preschool. És de 0 a 3 o 0 a 6? De 0 a 3. De 0 a 3, no? Perquè és l'edat abans d'entrar a l'escola. I la dirigiràs... Estem parlant de la directora Gemma Izquierdo, que portes anys també en tot aquest món de l'educació. Per què és triat Sant Just?
Bé, Sant Just es va triar... A veure, la idea va ser... Jo sempre he treballat en aquest camp. Porto 20 anys. Vinculat amb l'anglès, no? Vinculat. Sempre he sigut mestra d'anglès en una escola anglesa, com si fos nativa. Aleshores, realment, he après moltíssim i crec que els nens són esponges, però literalment esponges. És increïble. Hi ha alguns que parlen més, hi ha alguns que parlen menys, però són els que parlen menys.
però són esponges. Però realment el que sí que veia és que hi havia aquesta mancança i per això ho vam tirar per aquí. I per què Sant Just? Ben bé Sant Just perquè és una zona on es valora el tema de l'aprenentatge de l'anglès, cada vegada la gent n'és més conscient,
Estem molt a prop localitzats de Barcelona, amb la qual cosa, de les inscripcions que tenim, un parell són pares que viuen a Barcelona, amb la qual cosa no hi ha cap problema. És la primera sortida per l'autopista per la Diagonal. És fàcil, inclús, si tu creus.
que l'escola Brasol pel teu fill li vols oferir, li vols donar aquesta prioritat al teu fill i creus que aquesta és l'escola dient, doncs no estàs tan lluny de Barcelona. Sortint per la Diagonal és que realment, si estàs per Sarrià, són 10 minuts literals. Era una ubicació que tant la població en si pot ser que ho valori, que valori el tema de l'anglès i el tema de la pedagogia tan innovadora internacionalment, com
que està fàcil per gent que visqui a Barcelona. Mm-hm.
Doncs és Sant Patrick's Preschool, aquesta nova escola de bressol que es posa en marxa ja al curs que ve aquí a Sant Just i que es basa en aquest mètode, com dèiem, en posar l'anglès des de ben petits, ben petits, perquè després suposo que llavors ja cadascú pot aprendre pel seu compte, però ja ho té integrat, com dèiem. Exacte. N'hem parlat amb la Gemma Izquierdo, la directora d'aquest projecte. Gràcies, Gemma. Moltes gràcies a tu. I que vagi molt bé, molta sort. Moltes gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Just a la fusta. Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda.
Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. Vine al restaurant del...
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La prostitució a les carreteres de Catalunya ha baixat entre un 40 i un 60%, ho assegura el Departament d'Interior que avui ha fet balanç de l'operació rural. El pla especial ha engegat ara fa tot just un any i que sanciona amb una multa tant als clients com les prostitutes a peu de carretera. Segons les dades del Departament, en aquest primer any s'han imposat més d'un miler de denúncies. Els Mossos només poden multar a clients i prostitutes a les carreteres de titularitat de la Generalitat
És per això que també han aixecat gairebé 300 actes en carreteres de l'Estat. 6 de cada 10 vehicles que circulen per les carreteres catalanes tenen més de 10 anys d'antiguitat i molts no passen la ITB per motius econòmics. Per combatre aquest problema, la companyia d'assegurances MAPFRE ha presentat aquest matí a Barcelona una campanya preventiva de revisió gratuïta d'automòbils i motocicletes. A l'acte hi ha assistit el director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern, i ha remarcat la importància de tenir cura dels vehicles per evitar accidents.
Si la gent no compra vehicles nous, evidentment és perquè no pot mantenir cotxe antic, té un cost superior al que pot mantenir un cotxe modern. Però sí que és veritat el potencial de sinistralitat que té aquest tipus de vehicles, si no estan en condicions òptimes de revisió i de seguretat, doncs és alt, tant en vehicles com sobretot en motocicletes, que estan detectant un increment de la sinistralitat mortal important en els darrers mesos.
El Servei Català de Trànsit no sap el nombre exacte de vehicles que circulen amb la ITV caducada a Catalunya, però el conjunt de l'Estat i la Direcció General de Trànsit n'ha detectat un 6%, és a dir, un de cada 20 vehicles. Aquesta hora ha de començar el judici a la Ciutat de la Justícia pel desallotjament de la nau del carrer Puigcerdà ocupada al barri del Poblenou a la ciutat de Barcelona per més d'un centenar d'immigrants irregulars. Si avui les parts no arriben a un acord, el desallotjament s'haurà de fer efectiu el 19 de juliol. Ciutat de la Justícia, Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia, i per això un dels advocats de les gairebé 200 persones que viuen a la nau del carrer Puigcerdà 127, a Barcelona, Andrés García, acaba de demanar un ajornament del desallotjament previst pel 19 de juliol. Diu que cal donar una sortida humanitària a aquestes persones, la majoria de l'asfalt recullen ferrall a la ciutat, i que no tenen aigua ni llum des de fa dos dies perquè els hi han tallat. L'advocat també ha criticat el pla d'assentament perquè diu que no aporta solucions. El judici comença a aquesta hora i no es preveu massa llarg.
Davant l'edifici de la Ciutat de la Justícia hi ha unes 200 persones en suport als subsaharians, però també hi ha un grup nombrós per uns joves acusats d'aldarulls durant la darrera vaga general. Els castellers de Sants estan a punt d'aixecar un pilar en senyal de suport a aquests joves de la vaga general. Aquest estiu es posarà en marxa un tren turístic entre Figueres i Perbou a l'Alt Empordà. Ràdio Vilafant, Mercè Munt.
Apropar la platja a Figueres i l'oferta cultural als pobles de la costa. Aquest és l'objectiu de Sant Reil. El tren turístic que els caps de setmana entre el 6 de juliol i l'1 de setembre unirà les poblacions de Figueres i Portbou amb parades a Vila Juïga, Llançà i Colera. El projecte impulsat pels alcaldes de Portbou i Llançà ha comptat amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat, que n'assumirà les possibles pèrdues, i també amb la col·laboració de Renfa. El servei comptarà amb dos trens d'anada i tornada els dissabtes i diumenges.
Així ho comentava també l'alcalde de Portbou, Josep Lluís Salas. El tren sortirà de Figueres a les 10 del matí, arribarà aquí a Portbou a les 10.25, tenen 200 metres pel centre de la població per arribar a la platja, poden estar tot el dia a la platja disfrutant del mar i a les 6 de la tarda tenen un altre tren que arriba a Figueres a les 6.25. Per tant, això vol dir automàticament que si vas passar un dia a la platja tranquil, a més el cost, si és d'anar i tornar, són 3 euros...
i si agafes anar i tornar el cap de setmana són 5 euros. El tren turístic Sant Rell neix de l'acord del Pla d'Acció entre Renfe i la Generalitat de Catalunya per reforçar els serveis entre les principals ciutats de l'Alt Empordà durant la temporada estival i d'aquesta manera potenciar de manera combinada l'oferta turística d'aquesta comarca, millorant les connexions entre cultura i platja de les localitats de Figueres-Vila-Juïga, Llançà, Colera i Port Bou.
Bon dia, us parla Roger Castillo. Aquest cap de setmana el circuit de Catalunya acull la sisena prova del Mundial de Motociclisme. Aquest matí s'han fet els primers entrenaments lliures. A MotoGP el més ràpid ha estat Lorenzo, seguit per Dani Pedrosa. En la categoria de Moto3, primera posició per al mallorquí Luis Salom, mentre que el Figarenc Maverick Vinyales ha marcat el segon millor registre. I en Moto2, millor temps per a Pol Espargaró.
En bascatar, el Barça juga a les 10 de la nit el tercer partit de la final de la Lliga ACB contra el Real Madrid. És el primer enfrontament al Palau en una sèrie que està empatada a un. El blaurana i l'esemblor bé que es dubta aquesta nit a causa del fort cop al cap que va rebre dimarts a Madrid. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Josep Perpinyac creu que la reforma de les administracions locals tindrà un impacte negatiu en els ciutadans i ciutadanes. L'alcalde de Sant Jus considera que serà necessari que la societat es mobilitzi per rebutjar aquest bon projecte de llei que es proposa des del govern central i que afectarà els municipis de menys de 20.000 habitants.
Entre altres coses, assegura Perpinyà, els serveis públics que es presten actualment des dels consistoris no es tornaran a oferir igual. L'alcalde creu que aquesta reforma dels ents locals serà un dels elements que marcaran els propers dos anys de mandat a municipis com Sant Just. Perpinyà està d'acord amb algunes de les mesures que proposa la llei, com ara simplificar l'administració pública, mancomunar serveis o donar tocs d'atenció als ajuntaments que no han gestionat bé el seu dia a dia. Tot i això, creu que és injust que els consistoris que ho han fet bé també hagin de pagar pels errors d'altres.
Més qüestions? Parlem ara d'algunes activitats que tindran lloc aquest cap de setmana a Sant Just. Dama dissabte penjaran les 50 fotos finalistes del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. Durant un mes estaran exposades als balcons del carrer Bonavista, per tal que els Sant Justencs i Sant Justencs trin la foto que més els agrada en el marc del concurs popular. Recordem que al concurs internacional de fotografia es van presentar un total de 1.086 fotos i un jurat ha preseleccionat aquestes 50 fotos.
A partir de demà al matí, amb les fotos als balcons, les persones que vulguin podran participar del concurs popular, que consisteix en votar les que més els agradin i entre les persones que hagin apostat per la més votada es farà un sorteig. L'acte inaugural serà demà a les 12 al migdia. I un últim apunt per recordar-vos que la festa major homenatgerà les parelles de Sant Just que enguany celebrin les noces d'or de casament o de convivència. Les parelles que vulguin que se'ls reconegui aquests anys de vida en comú en un acte a homenatge
Es poden apuntar fins al 19 de juliol a l'Oficina de Gestió Integrada de l'Ajuntament, que ha d'estar empadronats al poble i portar el llibre de família. L'acte es farà el 4 d'agost durant la festa de Brenar i Vall per a les persones grans, inclòs en la programació de la festa major. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada al Sant Jòs Notícies, edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant us recordem que podeu seguir actualitzats al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
You're dangerous Cause you're honest You're dangerous You don't know what you want Where you left my heart Empty is a vacant lot For any spirit to heart
I know you're not supposed to When you leave me Just out of reach
Who's gonna drive your wild horses? Who's gonna drive your wild horses? Who's gonna drive your wild horses? Who's gonna drive your wild horses? Who's gonna drive your wild horses? Who's gonna drive your wild horses?
Bona nit.
Who's gonna drown in your blue sea? Who's gonna rob your wild horses?
The hunter was sent me right on the wrist again. Took the drive of the dirt around. To a place where the wind calls your name. On the trees of the river I've been in for me. Hallelujah. Heavens wide rose the doors you opened.
Fins demà!
Who's gonna drown in the blue sea? Who's gonna take your saltwater kisses? Who's gonna take the place of me? Who's gonna ride? Yeah.
I aquesta hora parlem d'economia, per tant saludem, com sempre, la Manel Ripoll. Molt bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme. Bé, anar fent. Avui, a més a més, parlarem d'un tema de rabiosa actualitat, no? Sí. Diu que fa ràbia de com de tòpic és, però bé, en tot cas, són les participacions preferents que aquesta hora n'hem sentit a parlar bastant, no? Sí, perquè molta gent es veu que ara s'hi ha trobat, que no les podia vendre, que tenia alguns problemes per poder accedir a aquests diners que ells havien dipositat de...
de bona fe a diferents entitats bancàries, però molta gent, de fet, inclús la pròpia gent que les té i la gent que no n'ha tingut mai encara més, no saben exactament què és això de les participacions preferents i avui intentarem explicar una mica com estan formades i amb altres tipus d'actius que potser la gent coneix més, doncs comparar-los una mica perquè la gent entengui com a mínim què són això de les participacions preferents.
Exacte. De fet, justament aquesta demana, com que s'ha assegut què passarà amb la gent que tenia participacions preferents a Catalunya Caixa, possiblement fa que coneguem més gent que les tenia amb aquesta entitat que no en banquia, que és la diferència.
o és el que fa que potser se n'hagi parlat més també a Catalunya, en aquest cas. Sí, aquesta setmana sí, per això que comentaves, però ja fa bastant temps que s'han anat parlant de tot plegat. A veure, així fent la definició, que ara a poc a poc anirem desgranant, com acostumem a fer sempre en aquestes càpsules d'economia, les participacions preferents són un actiu híbrid entre accions i bonds.
És a dir, és una barreja d'aquests dos conceptes. I per tant, ara hauríem de saber què són les accions i què són els bons. Correcte. Que tot plegat ens sona una mica, però no sabem massa, potser no sabem diferenciar-ho. Exactament. Els bons són una espècie d'actius, són uns actius a través dels quals tu guanyes diners sí o sí. Per exemple, tu imagina't que compres un bot de l'empresa X i aquest bot costa 100 euros. Tu li dones 100 euros a l'empresa, a canvi que al cap fiquem d'un any...
Ells et remuneraran el 5%, és a dir, al cap d'un any et tornaran els teus 100 més aquests 5 euros. Passi el que passi a l'empresa, tingui l'empresa beneficis, tingui l'empresa pèrdues. Aquest 5% l'han pactat amb tu d'abans i, per tant, al final d'aquest any et tornaran el teu capital, els 100 euros, i aquest percentatge...
que s'hagi fixat a final de l'any. Per entendre'ls ràpidament, són els bons de la Generalitat. Exactament. Perquè segurament es van vendre a petits inversors, com es deia, per tant, segurament a algú altre li pot sonar facilment. Exacte, tots els bons de la Generalitat. Hi ha moltes empreses, Telefónica, bastants bancs, moltes empreses emeten bons perquè és una manera d'autofinançar-se i rebre diners a part dels diners que reben dels accionistes.
Per contra, les accions són una mica diferents perquè les accions tenen un rendiment variable. A part que l'acció pugui pujar o baixar a la borsa, que això ja quan tu compres una acció ja saps que tu la compres per 100 i l'endemà pot valdre 120 o pot valdre 80. És el risc que corres, no? De fet, justament, és part de la gràcia, com si diguéssim. Que és el rendiment variable de la gràcia o de la desgràcia, depèn de si puja o de si baixa.
Però, a part d'això, la majoria d'accions reparteixen el que se'n diuen dividends. Els dividends d'una acció seria com aquest percentatge fix que teníem abans. Abans sabíem que al final d'any ens donarien aquest 5%, en aquest cas que havíem dit. Amb les accions, el dividend és variable. O sigui, si l'empresa a final d'any...
presenta beneficis, doncs aquests beneficis els repartirà entre els seus accionistes i, per tant, el dividend serà més o menys alt en funció d'aquests beneficis. Per contra, si l'empresa aquell any ha tingut pèrdues, no tindrà beneficis que repartim als seus accionistes i aquell any no hi haurà dividend.
Llavors, aquest rendiment extra que generen les accions no és sempre fix, com en el cas dels bons. Depèn del bé que ho hagi fet l'empresa aquell any, es podrà repartir més o menys i si ha tingut pèrdues no es podrà repartir res. I accions també demet una gran empresa, no? Per exemple, el que ens deies ara, podem comprar bons o accions en una gran empresa.
acostumen a oferir les dues coses acostumen a oferir les dues coses la diferència que tenen també és que amb els bons tu només deixes els diners i a canvi tu guanyes alguna cosa més de diners amb les accions un petit inverso no però gent que compra grans paquets accionarials quan vas a la junta d'accionistes doncs pots influir en aquella empresa pots
Ets accionista. De fet, qualsevol accionista, encara que tinguis només una acció, t'arribarà a casa la carta de la Junta d'Accionistes i et diran l'ordre del dia, et diran voti a favor o en contra o abstenir-se. Tens aquest dret a poder decidir el que passa a l'empresa. Amb els bons això no passa, no tens aquest dret, no hi és.
Els bancs tenen tan bons com accions? Els bancs tenen tan bons com accions. Telefónica, per exemple, una empresa que no és un banc té bons i té accions. Iberdrola tindria bons, tindria accions. Totes les grans empreses tenen les dues formes de finançar-se. Coneixem més les accions perquè és un mercat més líquid que es poden comprar i vendre en qualsevol moment, però els bons també en tenen. Tu mateix has dit, la Generalitat els va emetre en el seu moment.
però no té accions la generalitat és una cosa que faria ser accionista és una diferència que es pot entendre clarament es poden emetre bons però no pot tenir un accionista que paga i decideixi el que els bons també és el que tenen les letres del tesoro a nivell de l'estat són bons l'únic que li fiquen aquest altre nom perquè hi ha lletres bons i obligacions que van en funció dels anys quan sentim de tant en tant que abans no es deia tant en la premsa més general si en l'especialitzada
Ara hi ha alguns dies que s'ha aconseguit col·locar tantes lletres o el tresor, tal qual. És això, no? Són aquests bons del govern espanyol. Exactament, que et donen un percentatge fix ja d'entrada, i al cap de, si vols ficar-te a 18 mesos amb una lletra del tresor, a 3 anys amb un bo, o a 5 o a 10 en obligacions, o a 30, al cap de 30 anys et tornen els teus diners, més els interessos que ha generat allò durant aquests 30 anys. Qui els compra?
Aquests bons, és molt diferent? No, no, qui vulgui, o sigui, normalment això es fan servir molt els bons, per exemple, en els plans de pensions, d'acord? Els plans de pensions simplement són participacions en diferents actius que generen un rendiment i llavors et pugen o et baixen. Si tu vols un pla de pensions que sigui més segur, doncs estarà basat en bons, perquè en els bons ells saben que compren i al cap d'aquí anys reben tants diners. Per tant, et poden dir, el teu bol de pensions creixerà tant.
si tu vols un pla de pensions més arriscat estarà format amb accions que pot passar el que hem dit que cobris més, cobris menys, puji i baixi llavors, normalment ho fa servir això la gent ara bé, tu pots anar a la teva entitat financera i dir, mira, he vist a la televisió que hi haurà, d'aquí a poc emetran bons de l'estat a 10 anys i ara ja no tant, però abans es va arribar a pagar el 7, el 8, pagàvem bastant vull comprar-ne llavors el banc s'ho apunta i va en nom teu a la subhasta per comprar-los a aquell preu
Dit això, que ens ha quedat bastant clar, em sembla ara sí que són les accions i que són els bons, us ho explica molt bé Manel, entrem ja en les participacions preferents. Exacte, perquè com hem comentat, és un híbrid de les dues i és un híbrid, una barreja dels dos conceptes perquè les participacions preferents són renta fixa, és a dir, et donen un tipus d'interès fix, d'acord? O sigui, ells et diuen que aquesta participació preferent
cobraràs un 2,5, cobraràs un 5, cobraràs un 7, cobraràs un 10, això t'ho diuen d'inici, per tant s'assemblen els bons, però només cobres si el banc o l'entitat bancarera en aquell any ha tingut beneficis. Per tant s'assembla ara una acció, perquè hem quedat que els dividends només els cobres, si hi ha beneficis, si hi ha pèrdues, no es cobra. Ara bé, això sempre t'havien dit, i fins fa poc era veritat,
com aquesta caixa o com aquest banc ha de tenir pèrdues. Exacte, es donava per fet. Per tant, es donava per fet que sempre ho cobraries perquè, tot i que hi hagués aquesta clàusula, era impensable que la caixa no tingués beneficis a final d'any. I, per tant, aquests beneficis que tenia els repartia...
No entre els seus accionistes, en aquest cas, sinó entre la gent aquesta que tenia aquestes participacions preferents. Una altra manera per veure que és com un híbrid és perquè no et donen dret a influir, per tant, s'assemblarien en aquest cas...
més els bons de decisió. Però veiem que té una mica de cada un. És una barreja dels bons i de les accions. I per què es diuen preferents? Això és una mica, diríem, enganyós el nom, perquè, a veure, ara imaginem-nos que una empresa qualsevol
que podria ser un banc perfectament a una caixa d'estalvis, es dissol i, per tant, quan es dissol perquè ha fet fallida, ha de tornar els diners a tothom qui li deu diners. Llavors, en la legalitat existeix un escalafó que està...
ha explicat qui és el primer en cobrar, qui és el sobren en cobrar, qui és el tercer en cobrar i qui és l'últim en cobrar. El primer en cobrar, evidentment, sempre són els treballadors que els hi deuen el seu sou. Després vindran els creditors, per exemple, a la gent a qui tu li compres el material, que li deus diners, perquè tu avançat o el que sigui, doncs li hauràs de donar aquesta gent.
Després vindran ja el que serien els que tenen participacions preferents, d'acord? I els últims de tots són els accionistes, d'acord? Llavors, es diu que són participacions preferents perquè tens preferència sobre l'accionista. Però només tens preferència sobre l'accionista. Tots els altres passen per davant teu. És a dir, que si l'empresa o el banc o la caixa d'estalvis ha pagat els treballadors, ha pagat els creditors i ja no queden diners, no veus un duro.
Dels diners que t'havies ficat, com l'accionista que tampoc vol... Això és important tenir-ho en compte. És a dir, ets un accionista però no tens dret a opinar, no? Exacte. Per simplificar-ho moltíssim, evidentment. Però la idea és aquesta, que se li deien preferents perquè tenies aquesta preferència enfront l'accionista, d'acord? Llavors, per això tens les idees així.
Però entre tots els creditors, com hem dit, que no són propietaris, els que tenen participacions preferents són els menys preferents. Dit això, que una mica, jo crec que hem aclarit força què vol dir, jo crec que està molt bé, has donat les bases de manera per entendre una mica, el que passa amb les participacions preferents, possiblement, és la manera com es van comercialitzar, no? Tot el que ha passat, doncs, que hi ha hagut molta confusió, perquè no és que hi hagi un cas, dos, o coses minoritàries que diguis, és que no s'ho ha llegit bé, tal...
sinó que possiblement alguna cosa mal feta es deu haver fet. Sí, és... Jo sé que ets una mica defensor dels bancs, eh? Per això dic que... Qui és defensor dels bancs? De vegades et poses del cantor dels bancs, per això dic que... Bueno, perquè ja he treballat algun temps... Per això dic que suposo que també saps de què parlem, però vull dir que... No, no, és que... Què ha passat aquí? Depèn de com es miri i depèn de com es faci. És a dir...
Hi ha moltes entitats financeres, no direm noms, però us podríem dir, d'acord, que les han venut malament i les venien a l'avi o a l'àvia, o inclús a gent jove, dient-li, firma aquí que esto es como plazo fijo, no hace falta ni que te lo leas, o no fa falta ni que tu llegegis, que això és com el pla fix que has tingut tu de tota la vida, però et donarà una mica més.
Això ja hem vist ara que no és així, perquè una participació preferida és una barreja... I això per què es deia? Perquè hi havia pressions, realment? Perquè calia que hi hagués aquestes inversions? Bé, es deia perquè, en el fons, o sigui, simplificant-ho molt i perquè la gent ho entengués, perquè no cal explicar-li que és una barreja entre un bo i una acció i no sé què i no sé quantos, és veritat que, igual que un pla fix té un interès fix a final de l'any... Per la persona que ho venia, m'imagino que sabia que hi havia aquest risc.
I que potser no el ressaltava tant, no?, quan el venia. Sí, però sempre et deien, i jo ho vaig agafar molt al final, això ja, però sí que ho vaig agafar abans que hi hagués el canvi. Jo, com a l'entitat on treballava, jo recordo que els havíem explicat que això els era molt semblant a un pla fixa, d'acord?,
que si ho havia de vendre, ho podia vendre, i era veritat, en el moment en què ho explicaven fins que el Banc d'Espanya va canviar les normes a meitat de partit, això era veritat. O sigui, tu en un pla fixa hi fiques 1.000 euros i les necessites d'avui per demà, en el pla fixa d'avui per demà tu ho cancel·les i tens els diners, d'acord? No tens els interessos, però tens els 1.000 euros que tu havies ficat. Es pot recuperar. Amb les participacions preferents fins que van canviar les normes de joc,
no era tan immediat, o sigui, no era d'avui per demà, això jo recordo veure-ho ressaltat molt a la gent, dir-li, miri, aquests 1.000 euros que ficarà pot ser que d'aquí, que si vostè es necessita, no es recuperem d'avui per demà perquè hem de trobar una altra persona que els compri, perquè existia un mercat secundari
entre els diferents clients de l'entitat que tu ficaves a la venda i un altre ho comprava. Per tant, podies trigar un dia, una setmana, un mes, sis mesos, un any, però es trobava un comprador, d'acord? I en funció de la necessitat... Un any és temps, ja. Però tu ja li explicaves que en funció de com estigués al mercat, normalment ho trobaves ràpid perquè, com que donaven un tipus d'interès bastant atractiu, perquè un pla fix et podien donar, què sé, m'invento, un 4 i això et donaven un 8, sempre hi havia gent que ho comprava perquè tu no necessitava aquells diners per res
I sabia que el dia que els necessités ho ficaria a la venda i que li trigarien més o menys, però aquest mercat secundari existia. I va haver un moment que aquest mercat secundari, el Banc d'Espanya el va prohibir, va dir que això no es podia fer, que això no era legal. Això va ser agarrant de tota la crisi del deute, no? Si no m'equivoco, també era perquè se suposa que hi havia tot aquell... Es deia almenys que hi havia com uns especuladors que el que feien era rebentar tota...
Sí, sí, sí. Va ser les d'operacions en curt, no? Va ser aquesta prohibició? Sí, van prohibir diverses coses i entre elles van prohibir aquestes perquè també els participaments preferents, però això ja ens és una mica de tema i no toca tant a la gent de peu. Fins fa un temps et servien per...
capitalitzar el banc o l'empresa, d'acord, i per tant es col·locaven en un lloc i et feien tenir més múscul financer, el que se'n diu, per fer més forts, però hi va un moment que es va dir que aquests actius no podien estar allà i que passaven a tenir un nivell inferior. Llavors, clar, moltes participacions preferents que s'havien generat
per fer més forta l'entitat, van deixar de tenir aquesta força, i se les va degradar. El degradar-les i veure que no era un actiu tan bo, el Banc d'Espanya va dir, aquest mercat secundari que esteu fent és il·legal, no es pot fer més, l'aturem. Què vol dir això? Que tu vols recuperar aquells diners? No pots. Perquè no els pots vendre, perquè les participacions preferents, una altra cosa que no es diu, n'hi ha de diferents tipus, n'hi ha que eren a 5 anys, i al cap de 5 anys et tornaven els diners, aquest és cap problema, n'hi ha que són a 10 anys, d'aquí 10 anys, quan han passat aquests 10 anys, et tornaran el teu capital...
Però n'hi havia que eren perpètues, és a dir, que eren per tota la vida. O sigui, no tornarien mai els teus diners, a no ser que tu agafessis i ho venguessis a un altre, i llavors et tornaven els diners, que era la forma fàcil. Tant d'hauria les compraves per això, se suposa. Sí.
perquè et donaven aquest interès i, com que tu no n'estaves, t'era igual que fossin a 10 anys, a 20 anys, perpètues, era igual, perquè ja existia aquest mercat secundari. Però, clar, el desapareixer aquest mercat secundari, això ja no ho pots fer. I aquí és on han vingut tots els problemes, sobretot amb les entitats nacionalitzades, les altres no, però totes ho han hagut de fer. Banquia, Catalunya Caixa...
Però els primers que van arreglar aquest tema va ser la Caixa, el BBVA, el Santander, els bancs que estaven sanejats i no el banc Saladín. Una persona que tingui preferents de la Caixa, per exemple, o desigual, la del Santander, o de algun d'aquests altres bancs, en principi no li passa res. No li passa res perquè les van convertir en accions o les van convertir en bons
convertibles en accions. És a dir... Ja no té preferents, sinó que ara té... Ja no té preferents, ara té accions o té bons del banc. I no ha perdut diners. Exacte. No van perdre diners o els hi van fer aquesta conversió, però per la mateixa quantitat de diners. Tu tenies 10.000 euros en preferents, ara tens 10.000 euros en accions. Tot i això... Vigili perquè aquests 10.000 euros en accions al cap d'un dia poden haver baixat o poden haver pujat. I segurament potser havien comprat preferents també sense saber de què anava tota la història, no? Segurament. El que passa és que el banc on els tenien no ha tingut pèrdues.
exacte, llavors aquells dins de la gravetat no s'hi ha sortit tan afectats ara bé, en Bankia o en Catalunya Caixa què han hagut de fer? Aquests 10.000 euros han fet una quita ho han rebaixat i han dit, dels 10.000 euros que tenia una quitança ara vostè en té 6.000, ara en té 8.000 d'acord? Els hi han pres, no? Sí, han perdut valor sí, sí, han perdut aquest valor i els hi han transformat en un altre tipus d'actiu que sí que podran transformar en líquid però és que era això o dir-li no té res
Llavors han fet aquesta equitança i en el cas de banc ja ho han convertit en accions, el qual va passar que el dia que van sortir totes aquestes accions a la borsa, clar, tota la gent gran que volia i tota la gent que feia... Recuperar-ho, clar. Clar, volia vendre el moment que va passar. Van donar l'ordre de venda, quan dones molta ordre de venda, baixa el preu i, doncs, encara, d'aquells 8.000 euros que els havien donat, doncs, encara el vendre es van quedar, doncs, ficant números rodons amb 7.000 o amb 6.000 perquè, quan va baixar el preu de l'acció, es van quedar amb menys diners.
Quants fa que es venien preferents? Tota la vida. S'ha venut això de tota la vida, perquè era un producte que no tenia problema, per això era realment com un pla fix, perquè et donava uns interessos que tu sabies d'avançar. Com un risc no s'explicava prou bé, potser. No, perquè com que ho podies vendre a una altra persona i que et podien trigar dues setmanes, tres mesos, un mes, no hi havia problema. El problema és quan et prohibeixen
fer aquest mercat secundari. Segons el teu criteri, en el teu punt de vista, el problema és aquesta prohibició. No hi ha una part, també, potser, que per part dels bancs s'hauria d'haver explicat millor que ells? Sí, el que no haurien hagut de fer mai és dir-los, que els deia la gent, firme aquí que esto es como plazo fijo, perquè aquí, quan t'han dit això, aquí, quan estaven dient això, llavors, és clar, és clar que tu pots anar, i el que estan fent ara d'anar a judici, és que a mi no em van dir en cap moment que podria passar això. Evidentment, la persona que estava venent això,
Mai s'hagués imaginat o mai ni li havien explicat que aquest mercat secundari podia desaparèixer, perquè aquest mercat secundari estava establert i funcionava bé. El moment que aquest mercat secundari es bloqueja és quan li dius, és que ara no li podem vendre perquè aquest mercat secundari no existeix. O és que això no m'ho va dir abans, és que no ens hagués imaginat mai que això hagués pogut passar. Tu li deies, això ho posarem a la venda i ho comprarà una altra persona, però mai t'hagués imaginat que aquest canal que tu li explicaves que podia existir, deixaria d'existir.
Ara, una altra cosa és que tu mai li haguessis dit que ho hauries de vendre d'aquesta manera i firme aquí que és tu el Plazo Fipo i no se'n preocupi vostè. També hi havia moltes pressions des de dalt perquè això es vengués...
Perquè donava beneficis, suposo, ràpid. Sí, perquè per mateix això que he dit jo de fer que el banc o la caixa tingués més múscul financer, fos més forta, això que m'ha explicat abans, perquè anava parant una part del capital de l'entitat i, per tant, hi havia pressions des de dalt perquè això es vangués perquè l'entitat fos més robusta, l'entitat fos més forta, l'entitat fos més solvent.
Suposo que la gent que està afectada, ja que no li poden tornar els seus diners, el que vol és que hi hagi potser algun responsable de tot plegat. Creus que pot passar això? Hi haurà algun responsable financer? Sembla que sí, perquè de moment ja han començat a imputar el president del que abans era Caja Madrid,
Aquest home ja està imputat, com ell haurien d'imputar-ne tants altres que van fer això sense cap mena de dubtes. I suposo que amb el temps acabaran anant-hi també el que havia estat en el seu moment governador d'Espanya i el president de la Comissió Nacional de Mercats de Valors perquè ells van acceptar unes regles del joc i de la nit al dia les van anul·lar provocant tot aquest merder.
Fernando Dorodóñez? Sí, aquest era el davant. Seria aquest el que volies dir? Sí, aquest de l'expresident del Banc d'Espanya i el de la Comissió Nacional de Mercat de Valors, que no sé com es diu, però aquests dos personatges també suposo que és qüestió de temps que els acabin imputant en aquests casos de les participacions preferents perquè en última instància qui van permetre que això es pogués vendre van ser ells,
i després qui van permetre prohibir aquest mercat secundari i provocar el que ha provocat, també van ser ells. Altra cosa és que hagis d'imputar, com ha passat en algun cas, en algun director d'oficina, perquè, d'acord, no ho va explicar bé, però si era un producte que estava allà a la venda, i era perquè algun gent superior o superiors d'ell li havien dit que allò sabia vendre i que no es preocupés.
Delicat tot plegat, suposo. És delicat perquè tothom et dirà, oh, jo no ho sabia, jo no ho sabia, però en el fons si t'havies llegit el producte, sabies de què anava. I depèn de com ho haguessin venut. La gent gran ho dirà. Diu, havia dit que era un prazo fijo. Però si li van dir això, és mentida que aquest senyor ha de pagar per haver dit una cosa que no era perquè ha fet perdre-li tots els diners. Déu-n'hi-do. En aquest cas també hauria d'estar imputat, evidentment.
Doncs moltes gràcies, Manel Ripoll, avui per explicar-nos ben bé qui són les participacions preferents, un tema que hem sentit força a aquesta demana. Gràcies, Manel. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia. Adéu, bon divendres.
És divendres i avui aquesta sintonia ens indica que hem de parlar de cuina, però hem de parlar de postres amb la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia, Maca, què tal? Quines postres farem avui? Bueno, aviam, ja... Els has portat. Els postres, els postres, aviam. Agafarem tota la fruita que tenim per casa, que, aviam, ens hem tornat tots una miqueta, aviam, selectius amb aquestes coses, que hi ha una cosa que ja està tova...
Em fa més mandra, no? I va quedar arraconada a la nevera. Va quedar arraconada en el rebost de la fruita. Grave error la mania de la gent de posar la fruita a la nevera. La fruita no s'ha de posar a la nevera. La fruita s'ha de posar fora de la nevera i que vagi fent el seu procés. Perquè si no, no té gust absolutament a res. Però bé, com que hi ha aquesta modernitat que tot es posa a la nevera fins als sous, que tampoc ho entenc,
Perquè la senyora dels sous no els té a la nevera, eh? Però bé, això s'ha de posar tot a la nevera. I jo soc la primera que els tinc a la nevera, eh? Sí, també. Llavors agafem totes aquestes fruites, les palem, les tallem. Penseu que la fruita, perdoneu l'incís, s'excita enseguida, eh? O sigui, no és que feu aquest plat ara al vespre, ara i per la nit. Sí que el podeu fer si afegiu, per exemple, un suc de taronja...
que llavors ja queda com una compota, una miqueta de... Un iogurt, no? Un iogurt o alguna cosa, però la frita així recintellada... No ens agradarà. ...és posada i menjar. Llavors, perquè no s'oxidi, com es diu, la frita, poseu un suc de taronja amb una miqueta de llimona, i per si no ho podeu menjar al moment, perquè la frita sola és el problema que té, sobretot la poma, sobretot els préssecs, els plàtans, els plàtans...
que tenen molta mania la gent a menjar un plàtan, però s'ha de menjar menys dels plàtanos a la setmana. Ah, sí? Perquè porta molt de potassi, és l'única fruita que porta potassi. No s'odia, això, a veure, a mi m'agraden molt els plàtans. Doncs, si a tu no t'engreixen, la cosa aquesta que l'engreixen... És la que l'engreixen a tothom, eh? Bé, però no, és una... És la fruita que més engreixen, no? Em sembla. Bé, però tampoc menjaràs un mànec de plàtanos, si menges un plàtanos... Llavors agafem plàtanos i tota la fruita que tinguem, ara les cireres també, i podem donar un toc de qualitat ara, perquè estan bones, eh?
Ara les que hi ha estan bones. Llavors, aquestes miquetes de fruita, repeteixo, aquestes miquetes de fruita que ha sobrat al cap de setmana i afegim unes quantes cireres, traiem el rave, si voleu, però diuen que no, que també va molt bé per la memòria. Són coses de menjar raves de... Ah, no, que no, les de pansa. Ah, sí, ara m'hi confos de raves. Mira, què hauria de menjar jo? Cues de pansa o de les cireres? No ho sé. Bé, ja està. Feu una macedònia...
Feu una bona Macedònia amb tota la fruita, que ara hi ha fruita. I una mica de suc de taronja, no? I suc de taronja, sí. Agafeu les taronxes d'aquestes, no de les de taula, que són més cares, sinó per fer suc. Aquestes que hi ha espacis per fer suc. I cobriu bé i teniu un bon postre. Molt bé, Carme, perfecte. Doncs us farem una Macedònia tota la setmana. Que vagi bé, bon dia. Adéu.
Fins demà!
I aquesta sintonia ens indica que és un moment de parlar de política amb el Sebas Elies. Bon dia, Sebas, què tal? Hola, bon dia. Em sento una mica lluny, a veure, hola, bon dia. Hola, bon dia. Ara sí. De fet, és una setmana en què la política ha estat bastant protagonista del programa, també, perquè com que coincideix amb aquesta meitat del mandat, amb aquest ecuador del mandat del govern municipal, cada dia hem fet aquestes entrevistes als portaveus municipals, també ho comentarem al final d'aquesta anàlisi,
Però comencem, com sempre, mirant més enllà, en clau internacional, i parlem encara de Turquia. Vam començar a parlar la setmana passada i avui en parlem perquè Erdogan ofereix un referèndum sobre el parc de Ghesi. Sí, vam parlar la setmana passada sobre aquest problema que hi ha a Turquia, que és que...
Hi ha queixes pel comportament de la policia i per la privatització. Home, hem vist algunes imatges aquesta setmana bastant impactants, no? Sí, es tracta de repressió bastant forta per part de la policia. Hi ha cinc morts, més de centenars de ferits, que ara en parlarem. I bé, és que el primer ministre de Turquia, Erdogan, que la setmana passada es trobava de viatge institucional per Àfrica mentre es feien aquestes queixes i estava fora, no?
Aquest dimecres es va oferir un referèndum sobre el parc de Gesi a Istanbul, recordem que és el parc on es vol construir un centre comercial i ha sigut l'epicentre a les protestes des de fa dues setmanes i tenen el país en suspens. La moneda a pagar per celebrar la consulta és que els ocupants del parc l'abandonin, és a dir, es celebra aquest referèndum però a canvi els manifestants se n'han d'anar d'aquesta ocupació de la plaça.
Això és el que deia Dímicres, però ahir el propi Erdogan va donar un ultimàtum als manifestants ocupants. Sí, va dir a Erdogan que la nostra paciència arriba d'un final. Faig aquesta advertència per última vegada. Insto a les mares i als pares que agafin els seus fills de la mà i els treguin del parc.
una invitació als pares i a les mases que treguin els seus fills revoltats. Aquesta manera de dir-ho és com que encara el converteix en aquesta sensació paternalista, no? Sí, no? Amb una idea que no hi hagi llibertat, fins i tot, sinó que gent que encara no és adulta i no pot decidir, sinó que els seus pares, que en principi no haurien de decidir sobre una persona adulta, els hagin d'anar a treure, a més a més, directament. És el que diu molt, no? I més enllà d'això és la falta de respecte d'aquest moviment, que no vol la privatització d'aquest
d'aquest centre, és a dir, fan una reclamació, aquests ocupants estan allà per alguna cosa, a més per la repressió de la policia, no volen que la policia tingui una repressió tan brutal contra ells, per tant, hi ha voluntats darrere, es va reunir Erdogan amb aquests manifestants, però el respecte és mínim, ho veiem amb aquestes manifestacions que fa.
I la Unió Europea ha criticat durament el comportament del govern turc. Sí, sobretot per les enormes quantitats de gas lacrimògen usades i l'ús de la violència per part de la policia. Hi ha almenys 5 persones que han mort i al voltant de 5.000, no centenars, sinó 5.000 persones han resultat ferides per aquestes protestes, també pels canons d'aigua que ara...
que ara potser a Catalunya ens ho trobem. A més, que s'ha decidit posar-ho justament la setmana en què anem sentit de parlar també, arran de Turquia, vull dir que sembla... Sí, ben muntat o molt mal muntat. Bé, és una altra manera. Poc estratègic, si vol causar simpaties, no? Sí, mal buscat. Perquè de primeres, sé que fa dues setmanes aquí també amb uns tertulians comentant, potser amb aigua seria millor que fer pilotes de goma, perquè és una cosa més light,
Clar, veient com s'està fent servir a Turquia. Sí, potser quan faci caloreta i amb el banyador potser fa una mica més gràcia que la pilota. Però, si més no, ha causat molts ferits, aquests rajos d'aigua, pressió, fa mal.
I tot això ha preocupat els països de la Unió Europea, a la qual Turquia en algun moment vol entrar. Des del 2005, de fet, estan com a candidats. Diu Guido Westerberg, que és el ministre d'Exteriors Alemanys, que esperen que el primer ministre Erdogan redueixi la intensitat de la situació, que creguin en l'esperit dels valors europeus, que ara mateix no s'estan complint, i busqui un intercanvi constructiu i un diàleg pacífic. Bé, això dels valors europeus
doncs també hem vist aquí molta repressió per part de la policia, per tant... No tanta, potser. No tanta, clar, bé, sí, exacte. En una línia molt semblant va parlar el ministre francès per assumptes de la Unió Europea, Thierry Repentin, que diu que ninguna democràcia es pot construir sobre la repressió de la gent que intenta expressar-se al carrer. El dret a protestar o posar-se al govern ha de ser respectat, és un dret.
a la manifestació Erdogan per la seva part un altre cop mostrant-se una mica per faltar el respecte diu que no reconeix ninguna decisió que el Parlament Europeu pugui prendre sobre Turquia per tant que ella és l'amo de Turquia la Unió Europea no té res a fer només com a observador
perquè Turquia en principi és un candidat... No crec que entri a la Unió Europea, no? No, a curt termini no, però no per això, sinó per altres aspectes, sí. Doncs deixem Turquia de banda i ara ens anem cap a Espanya perquè és una notícia que ha estat notícia fa un parell de dies. PP i PSOE pacten pel Consell Europeu de finals de juny. A veure, expliquen seves. Sí, Espanya i Europa és un pacte...
Pacte del PP i PSOE que han registrat amb la firma és una proposició no de llei sobre la posició que el Parlament espanyol demana al govern que porti a la reunió europea de l'última setmana del mes de juny. Hem de destacar la importància del Consell Europeu, que és la reunió de caps d'estats i o govern, i que sol ser cada dos cops a l'any ordinàriament, tot i que molts cops es reuneixen extraordinàriament, i l'últim cop va ser a finals de maig.
però aquest és de vital importància perquè es marquen una mica les pautes a seguir fins a finals d'any. No hi ha cap acte vinculant, però és on es pacten les polítiques domèstiques, i és que són tots els presidents de govern junts. Aquestes fotos típiques, no? Sí, les fotos típiques de 27. I bé, allà es manega tot. On es fa, la reunió? No ho sé. Bé...
El Consell Europeu, alguna capital europeu, ho hauria de repassar, però ara no ho tinc al cap. No, a tal d'anar, simplement. I abans que continuïs, també, explica'ns això que has dit ara. Què vol dir fer una proposició no de llei? Clar, a sobte una mica, no? Una proposició no de llei. Doncs bé, són iniciatives, és un tipus d'iniciativa espanyola que sorgeixen a les Corts, o bé al Congrés o bé al Senat, i la seva finalitat és l'aprovació de textos o resolucions que no tinguin caràcter de llei.
Aquests textos i resolucions estan dirigides en general a demanar o a instar al govern a algun dels seus membres que realitzi una acció concreta i això és el que s'intenta perquè el govern, quan vagi a aquesta reunió europea del Consell Europeu, faci unes determinades accions. I llavors, si parlem del Parlament, com és que aquesta proposició només la presenten populars i socialistes? Doncs bé, perquè tenen majoria, no? És una proposta que ha de sorgir d'una majoria. L'ideal seria que fos una majoria
total, almenys un 80-90%. Doncs bé, aquí el PP ja té la majoria absoluta, no li cal, per tant, que tot el Parlament li segueixi la proposta. Doncs bé, amb el PSOE ja en tenen suficient, però tothom coincideix en que es necessiten més suports. L'oposició s'ha sentit exclosa en aquest sentit de l'acord i, per tant, presentaran el que estimin un porter per les vies reglamentàries a través d'esmenes del text.
Passem a veure què diu el text, que es fonamenta en sis pilars. Sí, molt ràpidament, sis pilars. El primer i el més important, sobre les taxes d'atur, en particular el juvenil. L'Espanya és on hi ha més atur juvenil a Europa. No sé si és el primer o el segon, també a Eslovènia hi ha molt atur juvenil. En segon lloc, restablir el flux de finançament a l'economia real, i en concret a les pimes, petites i mitjanes empreses que són, en definitiva, les que sustenten
el teixit social europeu, que és on s'ocupen dos de cada tres persones del sector privat de la Unió Europea. En tercer lloc, resulta imprescindible aconseguir progressos en la consolidació del mercat interior, en particular l'aplicació efectiva d'una directiva de serveis. En quart lloc, es precisa que el pròxim Consell Europeu impulsi l'acord amb el Parlament Europeu sobre un altre element clau en l'estratègia de creixement, que és el marc financer plurianal 2014-2020. És un pla que
de sis anys sobre el mercat financer. En cinquè lloc, la Unió adopta mesures eficaces per combatre el frau fiscal i l'evasió. Igualment, s'han d'accelerar els treballs per la ràpida adopció de la tassa de transaccions financeres o la taxa Tobin, que està molt en voga últimament. I en sisè lloc, finalment, han de prendre atenció aquest conseller europeu, s'ha d'instal·lar el conseller europeu,
que es prengui atenció a la important contribució de l'estratègia de creixement que pot derivar-se d'avanços en l'agenda comercial de la Unió Europea d'Espanya. És a dir, que es prenguin en consideració aquestes estratègies comercials.
I ara falta que s'aprovi el text del Congrés dels Diputats, però, clar, no serà difícil amb aquesta majoria tan amplia que disposen populars i socialistes, no? Sí, de fet, el que es busca és més majoria, com t'he dit abans. Però bé, que pactin PP i PSOE ja és significatiu. Si més no, per ells és significatiu pel PSOE, més que pel PP. El pròxim dia 25 de juny, quan es debateixi la proposició no de llei, ja es vota, és a dir, el 25 de juny. Es dona per segur que hi haurà més vots...
que no només els del PP i del PSOE, és a dir, que altres formacions sí que hi sumaran, però bé, no hi ha res segur, com en principi s'havien de sumar més en aquests dies, però no ha sigut així. Així ho espera el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que ressalta la importància d'aquesta reunió europea que es celebrarà a finals de juny, per veure si es consolida el gir que la dreta ha començat a donar cap a polítiques d'estímul al creixement econòmic, un gir que el socialdemòcrat es diu porten temps defensant.
Doncs això ho veurem també de cara a quin juny més intens que ens espera, no? Quin final de juny, perquè... Sí, abans de vacances a treballar una mica. I mentrestant també Mas presenta el seu pla de govern. Sí, sis mesos després de formar govern, sembla ser que el pressupost no és l'únic que es retrasa, per tant un pla de govern que ha arribat una mica tard. Sorprèn també que sigui un text bastant indefinit i les diferències que hi ha entre l'últim full de ruta del 2010 i l'actual.
Sí, perquè més va arribar a la Generalitat el 2010, fa dos anys, amb aquelles eleccions que va guanyar per més majoria que amb l'actual, amb tres banderes electorals. Primer, el pacte fiscal, segon la reducció de la taxa d'atur a la meitat i, en tercer lloc, una baixada similar en el fracàs escolar. El primer objectiu, el 2012, va ser substituït per una agenda superiorista que hauria de concloure amb un referèndum d'independència i això és el que més s'ha parlat amb aquestes eleccions.
Els altres dos objectius, taxa d'atur i fracàs escolar, han caigut en la incongreció en aquesta segona legislatura sota l'argument que la reducció de l'atur i del fracàs escolar depenen d'Europa de les transferències econòmiques del govern, no la Generalitat. Per tant, el que diríem tirar pilotes fora. També hem parlat de la indefinició d'altres temes, no només es giren en aquests tres temes, sinó en altres. I també hi ha una clara indefinició. Podem afegir que dins d'aquesta indefinició...
És sobre el fracàs escolar. Bé, ja hem dit que seguirà aplicant el mateix pla que hi havia el 2010. Per tant, res de nou. En referència al terreny econòmic, si fa dos anys la Generalitat es comprometia a assegurar la liquidesa de la Generalitat pel seu bon funcionament, episodis com l'impagament sistemàtic a farmàcies i entitats del tercer sector han recomanat al·ludir aquest compromís ara. Per tant, millor no dir coses que prometen i després no les podem prometre. Per tant, indefinicions...
I bé... Almenys, per tant, no diuen coses que després són incapaços de complir. Exacte, això és la banda positiva, que després no els podem reclamar deutes que ens puguin deixar. I del procés independentista, què n'ha dit, Sebas? Sí, doncs Artur Mas aspira a celebrar la consulta sobre l'autodeterminació l'any 2014, una mica a prop, segons el que es deia CIO,
tal com estableix, per tant, el pacte d'estabilitat firmat amb Esquerra Republicana. No es deia la data, però s'intueix que serà aquesta. I confia que aquesta celebració no impliqui el final de la legislatura, que si no recordo malament sí que va dir que quan es celebreix el referèndum ell se n'apartaria. Quan acabi el procés, no? Sí, bé, clar. Una mica indefinit.
Exacte, indefinicions a tot arreu, no? El cap de govern de la Generalitat de Catalunya, que és el senyor Artur Mas, també ha defensat la necessitat de formar un govern d'ampli espectre. Per tant, ha instat altres formacions que assumin el pacte de govern, com pot ser Esquerra Republicana o el PSC. Bé, per declarar la galeria, no? El PSC ja dic que no en vol saber res, Esquerra s'ha desmantat el marge, en PP s'intueix que no es pactarà i bé, no. No.
Perquè el govern actualment està molt sol i, clar, s'ha de fer una mica de postura d'apropament per... Suposo que per horaris professionals no el devies veure, el discurs que va fer Artur Masa aquest dimarts. Jo vaig veure un tros, llarguet, que va ser llarg, que va començar a semblar a quarts de dues o així i va durant-se'n a més d'una hora. Vaig veure trossos sencerament el que vaig veure i potser sí que és veritat que sí, així com al setembre...
quan va començar a fer tots aquests discursos arran d'aquesta reunió amb Rajoy a mitjans de setembre a Madrid i tot, doncs tenia aquella força, encara que no compartissis tot el que deia, però sí que transmetia aquesta força o aquesta empenta, el que ja un cop passades les eleccions ja es deia que hi havia aquest esgotament,
Crec que aquest dimarts també es transmetia una mica aquesta incongreció que ens deies ara, que ens resumies i aquesta sensació que potser és la solitud, eh? Justament, doncs, el que fa que estigui així, que potser no és que no te'l creguis menys, sinó que potser... Ho transmet, a més. Ell ho transmet i jo crec que es deu a dos factors. Primer, les eleccions, que van anar molt malament, sobretot pel líder, per l'Artur Mas, que era la campanya del líder, la força d'un poble i el líder. I va anar molt malament. Van perdre els cons, tot i que...
van seguir en majoria, i el segon cop ha sigut fa una setmana que deia que Esquerra podia superar, sí o que això, no m'ho crec, perquè hi ha molts temes a tractar, hi ha molta gent que no diu el que votarà, i al final són enquestes. Són enquestes, exacte. S'han de saber que hi hagi bé les enquestes. Però, clar, això és que està sol ell en el Parlament i també en el seu partit, està molt sol en el seu partit,
I això ho transmet, perquè ho transmet i se li veu, se li veu.
Doncs bé, seguirem també el cas tot plegat. Hem destacat també aquest fet de la política catalana, que ha sigut una setmana intensa també, en clau política, a casa nostra, i com dèiem, també aquí Sant Just, i tots els municipis de Catalunya, han complert dos anys, és a dir, just l'Equador dels mandats dels governs municipals. I han parlat, no? Sí, els hem preguntat coses. En general, de fet, sobretot tots coincideixen en destacar, suposo que és evident, però que la crisi ha estat més grossa del que es preveia fa dos anys,
i, en tot cas, arran d'això, d'aquest panorama, tant uns com altres, des dels partits de govern defensen que la veritat és positiva i que tot i això s'ha fet bona feina i que cal incidir en qüestions socials, i, en canvi, des dels partits de l'oposició es critica justament la gestió que s'ha fet d'aquesta crisi. Si més no, els municipis han sabut respondre més a la crisi, es van començar a preparar abans, perquè jo recordo que el 2009-2010 ja hi havia municipis molt endeutats,
Però ara es limita més, no? No hi ha una percepció tan gran de crisi en els municipis, almenys no tan gran com pot ser la Unió Europea, pot ser l'Estat espanyol, pot ser la Generalitat. Per tant, bé, no ho sé què han dit, però jo faig una bona valoració, no?,
dels municipis en general, també de Sant Just, crec. Exacte, diferent. Suposo que també tot depèn del marge que hi hagi, que també em sembla que potser de cara als propers anys es vol limitar per part del govern espanyol, però en tot cas, d'alguna manera o altra, suposo que...
encara en aquest mandat, m'imagino que encara tindrà una mica més de marge d'autonomia en aquest sentit i que si s'aplica aquesta nova llei, bé, potser sí, clar, es pot aplicar de cara a l'any que ve, no? Sí, sí, ja s'ha dit que no, i inclús després de, a partir del setembre, clar, aquesta llei pot tirar endavant i es veurà, no? Jo no crec que Sant Just pugui arribar a 20.000 habitants i... Home, no crec, no? Que de cop i volta creixi o que hi hagi 3.000 persones no inscrites al patró i de cop i volta canviïn.
No, no, és totalment inviable i veurem si aquesta llei realment tira endavant, tal com està escrita, i serà fàcil pel PP tirar-la endavant, perquè amb la majoria absoluta que tenen... I des d'aquí Sant Just, el Partit Popular, per exemple, també la defensa, que a vegades dèiem que hi havia alcaldes del proper partit que no la defensen, però aquí l'altre dia, des d'aquí la ràdio, també s'havia dit en una moció, però el president del Partit Popular, Sant Just,
va defensar, doncs, la viabilitat d'aquest projecte. Deia, doncs, que no s'ha provat, doncs, que algunes competències l'estirin davant d'una altra administració i, per tant, doncs, va defensar aquest projecte de llei que presenta el seu mateix partit en àmbit estatal. Clar, potser no afecta tant en el seu partit perquè, clar, no hi ha competències adquirides per part del PP aquí Sant Just. Bé, no ho sé, clar, és donar poder a les diputacions i, per tant, allunyar el servei...
que va amb la proximitat, no?, segurament. Exacte, i retallar molts serveis que, en principi, funcionen, en principi. Clar que requereix, evidentment, una reestructuració pel que fa...
a serveis i personal, etc. No ho sé quins, però ja m'agradaria. Però està clar que hi ha coses a canviar i s'han de reestructurar i no es pot seguir amb aquest immobilisme, però fins a cert punt, no? Vegem com acaba tot plegat. En tot cas, com dèiem, estem a la meitat del mandat. Trobo que ha passat ràpid, també, perquè ja fa dos anys...
de les anteriors eleccions, sembla molt recent, i és d'aquí que d'aquí res, possiblement estarem també pensant ja en les properes. Ara ja estem més a prop de les properes que de les últimes. Sí, ara... Per dos dies, eh, segurament. L'any que ve ja entrarem en l'últim any i sí, sí, ja estan aquí, no?
Doncs veurem com afecta tot plegat, la crisi, també aquest projecte de reforma de llei, el moviment també sobiranista, que també d'alguna manera o altra n'hem parlat aquests dies, com afectarà també en la casa de senyors. Gràcies, Sebas. I tornem la setmana que ve amb més anàlisi de l'actualitat política. Que vagi molt bé, bon dia. Just a la fusta.
I així quedem, aquest just a la fusta d'avui, divendres 14 de juny. Agraïm a la gent que ha fet possible aquest programa, l'Andrea Bono als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. També avui hem pogut parlar amb l'alcalde de Sant Jús, Josep Perpinyà, i amb la directora d'una nova escola a Bressol a Sant Jús, Sant Patrick Espresco, una escola a Bressol que oferirà els seus serveis només en anglès. I en aquesta última hora hem parlat d'economia amb el Manel Ripoll, de cuina, amb la Carme Amador i de política ara mateix.
Ara escoltes Radio d'Esvern
Fins demà!
Bona nit.
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El 85% dels alumnes catalans acaben sisè de primària assolint les competències bàsiques en català, castellà, matemàtiques i llengua estrangera. Així ho revelen els resultats dels exàmens que aquests alumnes van fer ara fa tot just un mes i que aquesta hora presenta la consellera d'Educació Irene Rigao. Barcelona, Sandra Valent, bon dia.
Bon dia, la consellera d'Ensenyament, Irene Arrigau, ha explicat que la majoria d'alumnes ha separat el 70% de mitjana en competències bàsiques com llengua catalana, castellana, matemàtiques i anglès. Tot i haver elevat el nivell de complexitat de les preguntes, de les proves que s'han fet,
als alumnes de sisè de primària. Encara hi ha, però, un 15% d'alumnes que sostenen i acaben el curs sense haver assolit les competències bàsiques. La prostitució a les carreteres catalanes s'ha reduït a la meitat en l'últim any. Ho assegura el Departament d'Interior que avui ja ha fet balanç de l'operació rural. El pla especial, engegat ara fa un any, que sanciona amb multes, clients i prostitutes. Segons les dades del Departament, en aquest primer any s'han fet més d'un miler de denúncies...
Els Mossos d'Esquadra només poden multar clients i prostatutes a les carreteres de titularitat de la Generalitat. És per això que també han aixecat gairebé 300 actes en carreteres de l'Estat. Ja fa més de dos mesos que un grup de ciutadans passa la nit a l'ambulatori de Caldes de Montbui al Vallès Oriental per protestar contra el tancament de les urgències. Aquesta mesura afecta també l'altra població d'aquesta mateixa comarca, Sant Feliu de Codines, i una tercera gallifa al Vallès Occidental. Ràdio Caldes de Maris Moreno.
Després de gairebé 80 nits dormint al centre de salut, Caldes en Lluita vol fer arribar la seva reivindicació al síndic de Greuges i convidar-lo a participar a una assemblea. Aquest és el proper pas després d'haver entregat més de 6.000 firmes al Parlament de Catalunya i haver-se reunit amb la Comissió de Salut. A nivell municipal han aconseguit que el ple aprovés una moció per exigir la reobertura de les urgències.
Des del tancament i segons dades de l'Institut Català de la Salut s'han fet quatre intervencions domiciliàries a Caldes. Una de les principals preocupacions és que aquests desplaçaments puguin superar els 30 minuts al màxim marcat per la Generalitat. Jordi Soler, alcalde de Caldes. El temps de resposta mai ha accedit al que està establert en els reglaments. Si obtenim aquesta resposta i podem saber realment
si estem dintre del que està marcat per la normativa o no, aleshores, doncs evidentment podrem emprendre alguna actuació més.
Ara tenen pendent una reunió a tres bandes amb representants de la plataforma, l'Ajuntament i l'Institut Català de la Salut. L'expresident de la COE, Gerardo Díaz Ferran, i els hereus del seu antic soci hauran de cobrir el dèficit de viatges marsans. El jutjat mercantil que instrueix el Casamadrit el considera culpable del concurs de crèditors que va haver de fer l'empresa i condemna Díaz Ferran també a 15 anys d'inhabilitació per representar o administrar béns aliens o persones.
El forat econòmic que va deixar el grup turístic és de 373 milions d'euros. Díaz Ferran compleix presó preventiva al centre de Soto del Real des del desembre passat. Avui és el segon dia del Sònar. Aquest migdia s'han reprès ja les activitats del Festival de Dia a la Fira de Montjuïc, un nou espai. Estan en marxa els escenaris.
del Sonar Village i el Sonar Dome a la nit. Actuacions destacades avui de Kraftwer i de Nicolas Hart. Els britànics Pet Shop Boys van inaugurar ahir la vintena edició d'aquest festival en un concert amb més de 18.000 persones. Esports en xarxa
Bon dia us parla Jordi Cervantes. En bàsquet el Barça juga a les 10 de la nit el tercer partit de la final de la Lliga CBE contra el Real Madrid. Primer enfrontament al Palau en una sèrie empatada a 1. El tècnic Chey Pasqual assegura que el resultat d'avui marcarà la final.
Si aconseguíssim guanyant divendres, ja ens plantejaríem com ho veiem de cara a diumenge, però divendres és un partit clau, un partit que ens donaria dues possibilitats per guanyar el títol i crec que és el partit clau d'aquesta sèrie, divendres. El blaugrana Aérez amb l'Orbeca es dubta aquesta nit a causa del fort cop al CAP que va rebre dimarts a Madrid. En futbol, Joan Verdú és de Grècia negociant amb l'Olimpiakos.
després que ahir anuncies que no continua a l'Espanyol. El migcampista ja ha passat la revisió mèdica, però el fitxatge pel conjunt grec encara no està tancat. I aquest cap de setmana el circuit de Catalunya acull la sisena prova del Mundial del Motociclisme. En sis minuts començarà la segona sessió d'entrenaments lliures. Aquest matí s'han fet els primers a MotoGP. El més ràpid ha estat Lorenzo, seguit per Dani Pedrosa. Marc Marquez ha fet el nové millor temps.
A la categoria de Moto3, la primera posició per al mallorquí Lluís Saló, mentre que el Figuerenc Maverick Vinyalés ha marcat el segon millor temps. I en Moto2, millor temps per a Pol Espargaró. Bon dia, és la una i cinc minuts.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. L'alcalde de Sant Just creu que la reforma de les administracions locales