logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Just a la posta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10.
Comencem una nova edició del Just a la Fusta. Des d'ara i fins a l'una del migdia us acompanyarem parlant-vos de tot el que passa és injust i de diferents qüestions que marquen també l'actualitat. Avui començarem, com sempre, parlant de les notícies del municipi. Amb el Sergi Pont, també amb ell, farem un repàs dels principals diaris, de les portades, de com tracten...
els temes que més ocupen la gent d'aquests dies. També farem un cop d'ull de l'última hora a través dels diaris digitals i després, encara en aquesta primera hora, parlarem del temps amb el Carles i el René Di Rius.
A la segona hora entrevistarem a Toni Enjuanes, que és el conferenciant del cicle de l'aigua que fa cada mes les CES. Aquest divendres serà el torn de Toni Enjuanes. En parlarem amb ell de tot el que es tractarà aquest divendres. I com que de dijous, tertúlia a partir de dos quarts de dotze.
I també, com és habitual als dijous, parlarem de teatre en la tercera hora del programa amb la Maica Dueñas. Parlem, doncs, de l'actualitat de la cartellera teatral per saber, doncs, què és el que hem d'anar a veure els propers dies. I, a més a més, també, com cada dia, les notícies curioses amb el Jaume Socarratz.
I tot plegat acompanyat també de bona música. Avui comencem amb els Dirty Projectors. Aquesta cançó que es titula Caníbal ressurs.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Ara passen 11 minuts de les 10, un moment de fer un cop d'ull a l'actualitat Sant Justenca. Per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Per on comencem avui? Comencem amb un acte que es fa aquest vespre. La dietista Pilar Sant Pau presenta Sant Just al seu darrer llibre, Dieta Catalana i Salut. L'acte serà a les golfes de Can Ginestar, com deia, aquest vespre a dos quarts de vuit.
Tal com ha explicat l'autora, menjar és un de les principals responsables del nostre estat de salut i el llibre el que pretén és donar a conèixer els nombrosos beneficis de la dieta catalana. D'altra banda, també vol recuperar una mica l'estima pels plats que han quedat oblidats. Sant Pau considera que la gastronomia és un dels trets distintius d'un país i que, per tant, també ho ha de ser per Catalunya. Tothom que vagi a aquest acte tindrà l'oportunitat, a més a més, de parlar amb l'autora i de preguntar-li quins són aquells aliments...
que poden convenir més a la seva dieta segons les necessitats que tingui cadascú. Doncs és una bona oportunitat per fer-ho. Serà avui a dos quarts de vuit del vespre. Així és. I tenim més coses d'àmbit més general? Doncs sí, perquè hi haurà retallades, noves retallades a les escoles bressol, o si més no, això és el que ha proposat el Departament d'Ensenyament. El curs vigent ja s'ha reduït en un 22% les subvencions de la Generalitat per les escoles bressol,
i de cada curs vinent es podria reduir fins a un 40% les subvencions. Per tant, d'aquesta manera, l'aportació passaria de 1.800 euros per nen a 1.000 euros per nen. Recordem que aquest canvi de model de finançament podria fer que les famílies hagin de pagar més, lògicament, per l'escola bressol, i per evitar-ho, des de l'equip de govern municipal treballen per trobar alternatives perquè les famílies no hagin de pagar aquesta diferència. Una possibilitat seria augmentar la ràtio d'alumnes, per exemple...
o incrementant les places per aula a l'escola Bressol. Exacte. Veurem com acaba evolucionant tot aquest tema. També ho anirem seguint i acabem parlant d'activitats, però de cara a la setmana que ve. Doncs sí, la setmana que ve és la setmana de l'activitat física i l'ambulatori de Sant Josep ha organitzat diverses activitats per commemorar-ho.
el seu serà del 16 al 20 d'abril, per tant de dilluns a divendres de la setmana que ve dimarts a les 6 de la tarda hi haurà infermers i un fisioterapeuta al parc que hi ha davant de l'ambulatori per ensenyar a la gent com es fan servir les màquines per fer exercici que estan ubicades en el parc que hi ha a l'altra banda del carrer Indústria a l'ambulatori altres actes que es faran també serà una caminada popular serà el dimecres a les 10 del matí
I per acabar també es faran tallers durant tota la setmana, a les 12 a la 1 del migdia, a les 5, a les 6 i a les 7 de la tarda, per gent gran, per ensenyar com caure i tornar-se a assecar. Un problema que a vegades té la gent gran si viuen sols. Doncs és interessant que puguin acostar-se a aquests tallers. I tant. Doncs això serà la setmana que ve. També ja ho anirem recordant i de moment aquestes són les notícies més destacades d'avui. Gràcies, Sergi. I fins ara. Fins ara.
Un minut i un quart d'onze del matí, escoltem ara els Mishima. Amb el camí més llarg. Un quart d'onze del matí, escoltem ara els Mishima.
Dels meus, ara vingui dels meus, ara torno. Se m'ha fet tant, així com tant de sobte. De quan he vist geló de quera, he saltat, correga dins d'un taxi. No trobava la tercera i agota, agota, torna enrere.
Estava farta de mi. Ha semblat que estava molt farta de mi. I d'aquesta idea de la vida és el secret del cop que robes el pas del temps. Només és la fugida. Ja sap.
En el camí de casa, qualsevol obstacle en meravella. Les dies d'una promesa i és tan bonic com una estrella. Llunyana i lluent, sobirana i silenci.
Diu que en el camí de casa sempre em trobo amb belles amigues amb qui havíem fet de mi i el compartir. Una nevera a la noia cobertura i jo vaig perdre tot el crèdit que em dic el següent gintònic sempre és la millor de les graceres. Està fins als collons de mi. Està fins als collons de mi.
Potser sí, potser sí, que n'està fins als collons de mi. Sempre agafes el que tingués cas per tu a la casa. Sempre agafes el que tingués cas per tu a la casa. Sempre agafes el que tingués cas per tu a la casa.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un moment, doncs, de fer un cop d'ull a la premsa del dia. Per això tornem a saludar el Sergi Pont. Bon dia de nou, Sergi. Hola, bon dia. I comencem, com sempre, les portades pel punt avui. Doncs sí, comencem amb el punt que titula Por del Naufragi. Mas demana austeritat o acabarem com el Concòrdia. Per tant, té por de... Aquestes metàfores marítimes que tant agraden sembla de cop a la classe política catalana, no? Sí, sí. Entre el Concòrdia i el Titanic sembla que tenim referències de sobres
per parlar d'aquest naufragi. Diu, defensa el concert per salvar l'estat del benestar, tal com pinten els pressupostos de l'estat, sembla que Mas considera que és l'única manera de salvar l'estat del benestar de Catalunya, i aposta de l'oposició per fer un acord social. L'oposició a Mas aposta per fer...
un acord social. D'altra banda, el punt també destaca en cultura, el petit Palais de París obre les portes a una gran mostra del pintor Josep Maria Cert, pintor català. D'altra banda, Notícies de Catalunya Nord, diu el Canigó, deixa de dir-se Canigú i recupera el nom català. És a dir, la muntanya del Canigó tenia un nom francesat, francès, i veu que ara els cartells de les carreteres tornen a recuperar...
El nom català. Curiós, doncs. Altres notícies que destaca. El Fons Monetari Internacional recomana que es retardi la jubilació i s'abagin les pensions per mantenir l'estat del benestar. Que s'equilibrin l'esperança de vida de cada país, es veu. Per tant, haurem de treballar molts anys encara. I es revifa la violència entre bandes llatines. Els Mossos d'Esquadra han detingut una vintena de membres dels Nyetes i els Latin Kings en tres setmanes. Recordem que fa uns dies també
van matar un noi per una mena de ritual d'iniciació d'aquestes bandes llatines. Sí, d'aquí prop, a més a més. Sí, sí. És un problema que existeix a Catalunya i, per tant, s'hauria de mirar de... I, per acabar, l'alcalde Rasquera reitera que marxa, però no diu quan. És a dir, si no traia un 75% dels vots positius a la plantació de marihuana, ell va dir que marxava, o de cannabis, perdó. Ell va dir que marxava...
Però no va dir quan, ell va dir també ahir que sempre ha complert tot allò que ha dit, doncs veurem si marxarà o no i quan ho farà. Suposo que vol créixer aquesta expectativa mediàtica, no hi ha ara? Sí, es veu que el debat a Resquera gairebé s'ha traspassat del debat al cannabis al debat sobre l'alcalde. Gairebé ha passat d'una banda a l'altra el debat. Doncs veurem com acaba. De moment passem al diari El País, que ens diu que Rajoy planta cara als líders de la Unió Europea que airegen la crisi espanyola
demana prudència a Monti i a Sarkozy, diu, nosaltres no anem en contra de ningú. Tot això també declaracions de l'expresident Felipe González, que diu, no hi haurà rescat, si no, s'acaba l'euro i s'ha de rescatar a tota Europa. Això és l'opinió d'aquest expresident socialista. El suport del Banc Central Europeu i d'Alemanya... Perdó, sempre amb l'Andrea ens passava, que hi ha una paraula del país que sempre se'ns encalla.
Dones, es concede, que sempre tenen paraules molt ben trobades. Perquè no puguis traduir-les al català. Exacte, que trobes la traducció, que està bé que això que ho facin, però que busquis la paraula exacta i concreta, però que llavors la traducció, podem dir, dona a Espanya un respir en els mercats. Però sempre ells tenen... En alguna paraula és la paraula justa. Cosa que, exacte, està bé, en realitat. Més coses. L'alarma de Tsunami...
s'acceja de nou a Indonèsia i una fotografia il·lustrant aquest caos en un centre hospitalari i arran d'aquest alarmisme provocat per aquest possible tsunami. Més coses. El bàser oriental de les cèl·lules mare, diu un centenar de clínicas xineses, ofereix costoses teràpies de dubtosa eficàcia. És un tema que planteja avui també el diari El País. I més a punts de política, el president rebutja el pacte que li proposa Rubalcaba, el secretari general del PSOE
Ha tingut dues reunions a la Moncloa i se'ns diu també que Isenda prohibeix els pagaments a metàl·lic de més de 2.500 euros. I més coses que es destaquen a la portada del país és un article de Gunter Grass dins d'aquest rotatiu, diu el mateix que abans, ara, és la seva resposta a decisions recents. És a dir, que aquest premi Nobel alemany lamenta des de la tristez i la nostàlgia
en un text que publica avui el país, les decisions del govern d'Israel. Per tant, un tema internacional que també se'ns destaca aquest matí al país. I dos apunts més, un de cultural i un d'esportiu, en cultura, creació i reivindicació del teatre real...
Tres punts de vista de l'estrena de Vida i Muerte de Marina Abramovich. I, finalment, un triplet de Cristiano Ronaldo resol el derbi madrileny, que va quedar, finalment, per 1 a 4. Bé, doncs seguim amb més diaris i, si vols, fem un joc. Va, jo et dic una de les notícies i tu endivines quin diari és. Vinga. A Coses de la vida, a la secció Coses de la vida, titulan El periòdico guanya un 40% de lectors a través de la xarxa.
Doncs això no sé si vol dir que en paper no han guanyat caires. Segurament és buscar el punt positiu. Bé, en qualsevol cas aquesta només és una de les notícies, tampoc la més important. La més destacada és Madura contra el pagament en negre. Diu que el govern prohibirà abonar en efectiu més de 2.500 euros a empreses i professionals. La mesura pretén compensar
L'amnistia fiscal que elimina les multes, doncs... Però que es contraposen l'una amb l'altra, no? Vull dir, en principi s'haurien d'eliminar l'una amb l'altra. Sí. No, ja sé que no, però vull dir que és una mica allò... Va, no us queixeu que fem això. Sí, exacte. Per calmar una mica els ànims. Altres notícies. Diu, el Banc Central Europeu exilia el deute espanyol. I hi ha també un article d'opinió que diu un fantasma recorre Espanya per Josep Oliver.
I una de les notícies més destacades també del periòdico, amb una fotografia ben gran, diu, sexe prehistòric. El zoo de Barcelona va ser ahir escenari de la trobada sexual entre dos dragons de Komodo, uns rèptils en què la reproducció en captivitat és molt difícil. Diu, els científics temien una trobada violenta, però l'aparellament va ser molt plàcid. Molt bé, però per què prehistòric? No entenc... O sigui, perquè fa molts anys que es fa, o pel tipus de... A veure...
M'ha sorprès, no sabia si era un descobriment i veig que finalment... Podem ampliar la informació aquí dintre. Diu... El zoo de Barcelona arriba a l'èxtasi amb la seva primera i inusualment afectuosa còpola entre una parella de dragons de Comodo. I diu, l'aparellament és tota una lliçó de sexe prehistòric perquè m'imagino que devuen ser dos rèptils d'ascendència molt llunyana. Diu, el que Spielberg no diu.
Molt bé, doncs aquest titular atractiu o, si més no, morbós, per atrapar una mica el que vagi al quiosqui i trobi els diaris, digui, va, compraré aquest diari per aquesta notícia. I finalment un últim apunt, diu, mas, no veu possible limitar les retallades sense el pacte fiscal, que també apuntava al punt avui. Doncs enllaçant amb tot plegat, passem al 3-24, que ens continua actualitzant, en aquest cas continua avui aquest ple sobre les retallades,
al Parlament i se'ns diu austeritat o Catalunya s'enfonsa. En aquest ple monogràfic, com comentaves, el president defensa que no hi ha alternativa a l'austeritat i torna a fer referència al Costa Concòrdia, per exemple, acabarem amb l'anàlisi de ser rescatats. L'oposició l'acusa d'haver agreujat la crisi, com dèiem. Avui continua aquest ple del Parlament. També se'ns diu que un terratrèmol de 3,4 graus sorprèn habitants del Maresme.
Aquest matí, per exemple, de Sant Bol de Mar també l'han notat una mica i sembla que ha afectat aquesta zona, Arenys de Mar, també aquest terratrèmol de 3,4 graus. També se'ns destaquen les declaracions de la dona de Vidal, que diu que de moment tot va bé. I més qüestions d'aquest matí de dijous. La llei d'estabilitat pressupostària es vota avui al Congrés. Aquesta llei desenvolupa la modificació de la Constitució que el PSOE i el PP van pactar
a la tardor i que va suposar introduir el principi d'estabilitat pressupostària en la carta magna. UPN i UPID hi votaran a favor i els socialistes en contra. I el govern el que està negociant és el suport de Ciu. I més coses d'aquest matí, més qüestions pendents. Una missió de la Comissió Europea arriba avui a Madrid per supervisar les mesures de Rajoy. L'executiu comunitari emmarca aquesta visita dins del procés normal del procediment per desequilibris macroeconòmics
que també s'està fent a 11 països comunitaris més. I encara més qüestions aquest matí. Tres detinguts, dos d'ells menors per una agració irracista a un jove equatorià. Els fets van passar en una plaça del districte d'Horta Guinardó, on tres joves d'estètica skin van increpar i agredir brutalment la víctima i van fugir del lloc cridant consignes racistes. La víctima va perdre coneixement i va ser hospitalitzat amb diverses contusions al cap.
Doncs aquests són els temes més destacats d'aquest matí del 3.24, el portal de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio. Doncs si et sembla passem al diari Ara, que titula, en primer lloc, Rajoy no aflusa i diu Pla R més R, que no té res a veure en recerca ni desenvolupament, sinó retallar i recentralitzar.
els dos objectius de Rajoy, segons el diari Ara, diu que el president espanyol assumeix que l'ajust i el control autonòmic faran que Convergència i Unió no doni suport als pressupostos. I, a més a més, és una portada molt negra, tota ella, el fons en negre i les lletres en blanc. Per tant, com bastant apocalíptiques aquesta portada de l'Ara. Un altre tema que destaca també els 100 anys de l'enfonsament del Titanic, diu que els miratges van sabotejar el rescat del Titanic.
No sé exactament a què es refereix amb això. Bé, suposo que n'anirem sentint a parlar d'aquí fins al dia 16, que és el centenari, em sembla que oficialment és el dia 16, el dia que es va enfonsar. Anirem tenint diferents anècdotes relacionades. El dia, precisament, que es va fundar el Santos, també, un club brasileu on va jugar a Pelé. Ah, sí? El 16 d'abril? Sí, una notícia curiosa, el mateix dia que es va enfonsar el Titanic. Curiós. I, bé, per acabar, el jutge busca també a Luxemburg els diners desviats per Ordangarín.
Per tant, és aquesta trama d'Urdangarín i això que ara el jutge ha d'anar fins a Luxemburg per veure si Urdangarín li va desviar diners cap allà. Cap on anaven. Doncs suposo que anirem també... Últimament estava més mort aquest tema del cas Urdangarín i que aniran apareixent més qüestions. Passem ara a la vessió digital del diari Ara, que ens diu que els inspectors de Brussel·les, com dèiem, supervisen les reformes de Rajoy si estarà fins demà, aquesta Comissió Europea.
L'Estat va suspendre en 6 dels 10 indicadors macroeconòmics comunitaris i procèl·les per 10 sancions pels qui no apliquin les mesures d'austeritat. Més coses. Se'ns diu que Mascarell, declaracions de Mascarell d'aquell matí als matins de TV3, diu que tenim un 61% de lectors, però hauríem d'arribar a la mitjana europea, que és del 70%. Per tant, el Consell de Cultura presenta aquest pla nacional de lectura que confia en millorar l'índex de lectors en els propers
3 o 4 anys. Més coses, un sisma de 7,1 s'excege al nord-oest de Mèxic, no hi ha constàncies de víctimes, i l'epicentre del terratrèmol s'ha situat a uns 150 quilòmetres de la costa. A pensar que anaves a dir al Maresme. Ah, és un altre. Sí, també se'm diu que el del Maresme ha estat de 2,9 graus. Això va seguir la nit a les 11, i aquest matí a les 6 i a les 7 hi ha hagut una rèplica de 2,1 graus. Per tant, una mica més lleu, força més lleu que el de Mèxic. A veure si arribarà a Sant Just, això.
Ens haurà d'explicar el Carles. Em sembla que, no sé si l'ho vull preguntar, però no em sembla que hi hagi cap constància que ha arribat mai aquí. No, Sant Jus no és una aterradera sísmica, em sembla. Exacte. I, finalment, m'ha cridat l'atenció, també destaca en alguna de les portades dels diaris del dia, la seva vers digital, i destaca en la de l'ABC, en què apareix tot portada monogràfica, pràcticament, Sarkozy.
amb negre, i ens diu, Sarkozy no ajuda. És el titular de l'ABC referent a aquesta mirada europea cap a les mesures que estan prenent l'actual govern espanyol. I d'aquí ens n'anem a l'avantguàrdia. Doncs sí, l'avantguàrdia, que destaca l'avantguàrdia, l'únic dels grans diaris que creix. El rotatiu del grup Godón, 850.000 lectors de mitjana, s'aferma com la tercera capçalera d'Espanya i recufa miques rècords de la ràdio a Catalunya en obtenir
708.000 oients segons l'estudi general de Mitjans. Aquesta és una de les notícies que destaca la Vanguardia, naturalment, com tots els diaris que han extret alguna cosa positiva d'aquest estudi. Entenc que l'Ara no ha tret res de bo, no? No, no ha tret res de bo, o han fet un exercici de periodisme honest i entre les notícies realment importants del dia, però bé, no ho sé.
Una altra notícia també destacada, simpatit, l'últim sopar a bord del Titanic. És com una mena de carta amb un menú d'un sopar al Titanic. I el gran titular, Rajoy, descarta que Espanya cori el risc de ser rescatada. El president alerta que si hi ha intervenció s'acaba a Europa i perilla l'euro. I el Banc Central Europeu espanta els especuladors i calma el deute i la borsa. Doncs...
Encara hi ha alguna notícia més destacada. França es replanteix a la política europea. I per acabar, també una notícia curiosa. No sé si tu vas anar a la universitat. A quina universitat vas anar? Sí, a la Pompeu Fabra. A la Pompeu Fabra. Llavors pots estar tranquil·la. La UAB, demandada per drets de llibres i articles. Ah, sí?
Tu sí que vas anar a cada autònoma, no? Sí, sí, sí. Sí, es veu que és una pràctica molt habitual aquesta d'agafar els llibres de la biblioteca, anar al servei de reprografia, demanar que et facin una fotocòpia de les 200 pàgines del llibre, després passar-li a un col·lega que et faci una altra fotocòpia i així anar passant i és el que finalment els... Han dit prou. Si la societat que mira pels escriptors actuarà contra 70 universitaris que han dut a terme aquestes pràctiques. Mhm.
o potser també professors, perquè en alguns casos jo no vaig anar d'autònoma, però també rebia força fotocòpies de segons quins llibres. Bé, en tot cas, passem ara a l'actualitat esportiva. El diari Esport ens diu que encara queden sis finals, referent als partits que queden de Lliga, entenc que tenen cada sis jornades de Lliga, i fa referència a aquests que finalment el Madrid va guanyar ahir a l'Atlètic.
per 1 a 4, i Cristiano Ronaldo diu, va enfonsar cops de cañonazos, directament, i el Barça continua, per tant, a 4 punts de l'equip blanc a la Lliga. Això és el que ens diu el diari Esport, i el Mundial Deportivo ens diu Superbarça, directament passa del Madrid, i se'ns ensenyen imatges dels jugadors del Barça, però de les diferents categories, és a dir, surt Messi, surt Navarro, i surten 3 jugadors destacats
D'envol, de patins i de futbol sala, exactament. I ens diu que totes aquestes seccions tenen serioses opcions de ser campions. Els 5 tècnics que dirigeixen les seccions són homes de la casa i ja està. I no diu res del partit d'ahir, tampoc. Diu que el club aspira 5 copes d'Europa i, de fet, hi ha 3 titulars petits. Un és futbol abans que dinés, no hi haurà gira i sí partits interessants.
que el Barça no anirà a Àsia, com ha fet els últims anys, sinó que farà una gira per Europa, aquest any que hi ha molts compromisos internacionals. Doncs això és el que se'ns destaca, i que Vidal i el seu donant, Gerard, evolucionen favorablement. I sí, hi ha una ratlleta final en què ens diu el resultat d'ahir de 1 a 4, diu Cristiano resol un derbi davant d'un atlètic perdut, com sempre. Ai, m'ha sorprès, també. No diu res de l'avantguàrdia i recu... No, no diu res. No, no, no, no. No en siguen els seus ganivets i això, però...
Suposo que de nivell japonesos del Barça. Això, els iratruites, és d'un altre diari, no? Sí, ensenem que és de l'esport, que també ens denuncia a la seva portada. I el diari As ens diu que aquesta lliga és de Cristiano. Falta una mica, però el títol està més a prop, són declaracions que se'ns destaquen, i diu que va firmar el seu 15e hat-trick, Déu-n'hi-do, eh? I arriba ja als 40 gols.
I ja està, és el que se'ns destaca més d'aquest resultat d'ell. Cifres increïbles d'aquest Ronaldo. Després, les seves celebracions dels gols, no sé si desmereixen una mica les actuacions, però... Va, la seva línia, segurament, no? El diari Marc ha fet molt riure la fotografia que han triat. El titular és la bomba, directament, i la fotografia és Cristiano Ronaldo celebrant un gol...
però amb la pilota dins seu, directament. Saps com si allò que fa alguna vegada... Com si estigués embarassat. Sí, llavors és la bomba i fan aquest joc habitual amb el diari Marca. I ens diu 40 gols, bla, bla, bla, el resultat, etcètera. Aquests sí que ens destacan els seus lectors diaris de l'EGM, etcètera, etcètera. I que el futbol es bolca en el suport de Vidal. Aquests són els titulars més destacats del diari Marca i així tanquem aquest rebast per les portades del dia d'avui dijous.
12 d'abril. Molt bé. Per tant, tanquem aquest repàs per l'actualitat. Gràcies, Sergi. Fins després. Fins després. Adéu.
Camí de les 11, escoltem ara els lesbians amb aquest club de fans de John Boy a l'espera del nou disc d'aquest grup.
Todos los raros fuimos al concierto del gran telepata de Dublín. Media hora antes que invadimos el metro, yo iba obligado en buen éxtasis. Y tanto estaba 8,80 a los fanáticos de John Boy.
Frente al estadio ya cantabais sus temas Primeras filas vuestra obsesión Decíais que John Boy era moreal Algo ambiguo y de infancia gris Sinceramente yo lo detestaba hasta morir La luz se desmayó ¿Con cuál va a empezar?
A ti te daba igual, dijiste acertar. ¿Cómo es posible que haya estado en tus infiernos? Es imposible, ¿no? Misterio, que tuvieras un don. Sería posible conocerte más por dentro. No lo conseguiré saber más de ti.
Fins demà!
De aquellas masas era el gran insecto, tiene poderes llegaste a decir, creo que lleva media vida huyendo, quizás le pasa lo mismo que a mí. Había expandido su emisión global desde Lima hasta Reykjavik.
sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir el mirado universal de alcance personal me hipnotizó por fin con su verso letal
Es imposible o no, misterio, ni que tuvieras un don Sería posible conocerte más por dentro, no lo conseguiré Nunca sabré si yo no tengo asuntos
i ara ja, ja la sóc i ara ja la sóc i ara ja la sóc i ara ja la sóc i ara ja la sóc
La immobiliària Centuri 21, a la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vinga a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge.
Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar.
per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic.
Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7.
Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
Dos minuts i tres quarts d'onze del matí. És moment de parlar de la previsió meteorològica. Per això saludem el Carles Aranedi Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Un altre dia gris. Un altre dia gris. Si no, ja tenim un abril així... Un altre dia no perquè hi feia sol, és veritat. Bon dia, avui un dia tonto. Llavors, dius... Sense pluja, vull dir, no?
Està ploent. Ah, sí? No, estic veient. La planta em tapa. És que tens aquí un plantot. Jo havia pensat de canviar-ho de cantó, però quan tenim la màquina de la calefacció, barra, aire acondicionat, es fa molt bé. Posar-la aquí darrere, però hauríem de moure-la, perquè si no, tu no tens visió de res. Exacte. Ho apunto, eh? Per fer aquest moviment. Demanarem permís als jardiners del poble. A veure què ens diuen.
Doncs, si no, ja cauen gotetes. Ho esperàvem una miqueta més tard, però serà un dia una mica tonto. O sigui, avui... Ara, en aquests moments, només plou el litoral central. També hi ha algunes precipitacions cap a l'interior de les comarques del Delta de l'Ebre. I al llarg de les properes hores això s'ha d'anar a complicar i la posa pot anar una miqueta més. És el que dèiem, que dijous a la tarda vespre i, sobretot, la nit de dijous a divendres és quan podem tenir més activitat, més precipitació. Són pluges en general febles a hores d'ara, però que podrien anar guanyant terreny a mida que avanci el dia.
Ahir vam tenir un dia completament diferent, amb sol, amb una pressió que anava baixant, havia gent que tenia mal de cap, anava baixant i es va confirmant avui. També d'altra banda teníem aquest vent del nord-oest que ens deixava una molt bona visibilitat, amb un cel molt serè, i avui de cop i volta els núvols han anat arribant aquest matí i ara tenim força tapat l'ambient. Continuarem amb els núvols, potser alguna ulladeta de sol, però les precipitacions han d'anar més i han de ser més destacades, sobretot cap a l'interior, comarques de muntanya, del Pirineu, Prepirineu, però també poden arribar a la costa.
El gruix d'aquesta precipitació a Sant Just podria arribar una miqueta més tard. O sigui, si comença a precipitar a partir d'aquest migdia comarques de l'interior en forma de tempesta i ruixats una mica més destacats, no tan febles com ara, creiem que Sant Just podria arribar més a última hora, o sigui, més cap al vespre que pogués ja haver precipitacions al litoral central i al gironí, que seran els dos, segons els mapes, que podríem veure més afectats per aquesta inestabilitat. I serà una inestabilitat que marxarà, però marxarà de dia i de tarda, doncs ens anirà venint. O sigui que el que ens ve
de cara als propers dies, és una mica enganyós, perquè al matí ens aixecarem, sortirem al carrer amb un dia espaterrant, amb sol, amb bona visibilitat, una mica més fresquet, però ràpidament al migdia creixeran núvols i a la tarda ens poden caure tempestes. I això ho podem aplicar a divendres...
i a dissabte. O sigui, els dos propers dies, les properes 48 hores, estaran marcades per molta variabilitat. Matins amb sol, temperatures fins i tot agradables, perquè el sol apreta i té ganes de lluir, com ahir, que vam arribar als 18 graus un altre cop, i de cara al migdia, agraixement de nubulades, i a la tarda, precipitacions. Molts números perquè capellegin també precipitacions a Sant Jus. Tant divendres a la tarda com dissabte, a partir del migdia, a tarda, doncs podria haver precipitacions. O sigui, parillem una miqueta amb aquesta gustada que estem preparant interna la gent d'aquí de la ràdio,
però bé, són aquestes tempestes de mitja tarda que són... Que pot passar, no? Costa de dir caurà aquí, no caurà allà recordem que el dimarts a la tarda va passar per sobre Sant Jus una tempesta que va descarregar molta violència a moltes zones d'Alpes Llobregat Nord i a Sant Jus uns van caure quatre gotes en forma d'ensaïmada gairebé però que no van arribar més
Llavors, de cara al diumenge es complica més la situació. I avui parlaríem d'un diumenge una mica lleig, gris durant el dia, amb alguna precipitació al migdia, i es podria animar una mica de cara al vespre. O sigui que el diumenge seria el dia més lleig. Si hem d'anar, segons avui dijous, si hem d'aprofitar el cap de setmana, jo faria aprofitar el matí de dissabte. Doncs anirem. Llavors, ho anirem seguint, anirem confirmant-ho, perquè això de les tempestes de mitja tarda és complicadíssim i és molt difícil de precisar. Avui sí, avui és el dia que queda una miqueta més clar que hi hauria precipitació.
però de cara a divendres i dissabte és més complicat i diumenge sembla ser que seria més fàcil. Abans parlàvem amb el Sergi, no sé si ha sentit, que parlàvem del terratrèmol que ha afectat el Maresme. A Sant Just no passa mai això, no? No acostuma a passar, però terratrèmols de dos, tres, sí. Fa molt, doncs. Jo no tinc constància.
Cada dia hi ha petits terratrèmols. Cada dia la qualitat sísmica d'un, dos... A la Terra sempre ens està viva. Però no es nota, no? Es nota molt poc. Quan són valors tan baixos ho trobem amb edificis una miqueta més alts. Potser si ens anéssim al símbol potser sí que haguéssim notat alguna cosa avui o amb edificis molt alts. A Sant Just tenim la sort de no tenir... El Walden. Però vull dir que no tenim edificis gegants i potser des de dalt de tot del Walden avui han notat alguna coseta
L'epicentre estava al mar, enfront de la costa de Canet, i ha anat en funció entre els 2,9 i els 3,3. O sigui, marcaven això, cada un ha dit el que ha volgut, suposo que hi ha la lectura de la Guàrdia Civil i la lectura dels organitzadors, i per això varia una miqueta en funció de qui ho diu. Aquest band de xifres habitual. I llavors, però bé, són habituals, aquests terratremors al voltant de 2, 3, i sobretot si en algun altre punt de la Terra hi ha hagut una certa activitat, per desgràcia, com ha passat a Mèxic, doncs potser
de rebot d'alguna cosa s'ha d'encaixar bé, pensem que és com un escalet. Sí, té a veure. Normalment sempre hi ha algunes rèpliques que t'afecten en altres punts del país. Quan hi ha algun de gros o hi ha alguna activitat sísmica important, doncs en algun altre punt del país sempre hi ha algun rutet, que diríem, que tampoc no és tan important, però que sí que fa referència una miqueta a aquest moviment. O sigui, són plaques, una es mou una mica més i les altres es reestructuren amb menys intensitat, per sort. Som un país de...
d'una certa activitat sísmica. També hem de recordar que al cor de Catalunya en el seu moment hi van haver volcans i no hi ha un sol massa estable. I això provoca que al Pirineu hi hagi hagut activitat sísmica des de temps enrere i fins i tot es valorava. Un cop vaig llegir el fet que gran part de la riquesa romànica del Pirineu se'n va anar res amb un terratrèmol força important que va passar per
per la Garrotxa, em sembla, si no recordo malament, i que va fotre en l'aire algunes poblacions senceres, o sigui, que va ser bastant bèstia. Es calculava entre 6 i 7 a l'escala de Rister, o sigui, que va ser bastant bèstia, va ser al Pirineu, i moltes d'aquestes eslícies romàniques, que la de mitjana ja començaven a tenir els seus anys, doncs algunes van patir les destrosses. A Sant Jus, ja et dic, si terratrem molts petitons, a vegades sents alguna tronada, alguna cosa que...
ho dones per suposat, és com si amb algun camí se li hagués caigut la càrrega, o que... Llavors dius, vai, alguna cosa ha tronat, algú ha passat a algun lloc, li dones poca importància, però potser ha sigut un petit terratrèmol, i aquest soroll no ho vincules, o sigui, sort que no tenim l'acostum que els sorolls ens vinculin a moviments sísmics de la Terra, llavors a vegades tens alguna petita tronada que dius, hòstia, que ha sigut això...
i potser ha sigut un terratrèmol, però està anar a peu de terra, no l'has notat. D'acord, doncs, exactament. Sí, sí, esperem que sí. A veure si quanta. Sí que veig que plou, la gent va amb paraigües i tot, eh? Sí, sí, sí. Bueno, plou poquet, eh, per això, però... Mullo una mica. Si has sortit de perruqueria, doncs, normalment has de tapar. Molt bé, Carles, doncs, gràcies i tornaré a parlar demà. Que vagi bé, bon dia. Adéu.
Estem escoltant just a la fusta. 9 minuts i les 11, escoltem ara un tema de The Talisman No Nerd, l'home més alt de la Terra, és com es diu aquest conjunt, i aquesta cançó que es titula The Gardener, el jardiner.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
So now we're dancing through the garden And what a garden I have made And now that death will grow my jasmine I find it soothing I'm afraid Now there is no need for suspicion There ain't no
In your eyes, babe In your eyes, babe In your eyes, babe
Just a la fusta. 5 minuts i les 11 del matí. Fem ara un parell de punts culturals perquè un rombut assegura que els Rolling Stones tornen a l'estudi. Ho diu el guitarrista d'aquest grup que en els últims anys s'ha dedicat a la pintura. Recordem, a més, que aquest mític grup no publica cap disc des de fa 7 anys, des del 2005.
I ara el guitarrista assegura que els Rolling Stones ha tornat o tornaran a l'estudi. Ho va dir en la inauguració de l'exposició Faces Time and Places a Nova York i ha votat més que els seus companys de grup i ell volen tornar a gravar, que ara s'estan reunint per assajar i per veure una mica què passa i en quin punt es troben.
L'últim àlbum recordem que era A Bigger Band, que és del 2005, i que aquest any els estons han publicat dos àlbums en directe, com són Hampton Coliseum, un directe del 81, i LA Friday, que és un directe de l'any 75.
I ara una notícia que llegim a través del diari Ara, que és que un grup de periodistes italians viatja a Barcelona per conèixer Jaume Cabré, una iniciativa que compta amb el suport de l'Institut Ramon Llull, que organitza l'expedició dues setmanes abans que, jo confesso, sigui publicada en italià a través del segell Rizzoli. És una edició que sortirà publicada el proper 2 de maig, i per això aquests dies...
ja organitzada aquesta visita d'un grup de periodistes de diaris com El Jornal, Joia, El Manifiesto o De la Rai 2. I la visita serà aquesta setmana, diumenge i dilluns, inclourà una trobada amb Jaume Cabrén, un sopar de presentació i també un seguit d'entrevistes de l'autor a l'Ateneu barcelonès amb aquests mateixos periodistes. L'objectiu és que es publiquin ressenyes i entrevistes coincidint amb la publicació de l'obra d'Ateneu.
que hem comentat d'aquest Jo Confesso, un viatge que, com dèiem, compta amb el suport de l'Institut Ramon Llull en els seus ajuts de promoció internacional de la literatura catalana. Aquest Jo Confesso que sortirà en italià el proper 2 de maig.
I ara encara un últim apunt abans d'arribar cap a les 11. Un apunt cinematogràfic perquè Quique Maillo, premi del Festival de Cinema Fantàstic, ha rebut el Premi del Festival de Cinema Fantàstic de Bilbao. És el director d'Eva, que rebarà el guardó Fanrobi al certamen basc, que es reconeix com una figura emergent dins del gènere del cinema fantàstic. Aquest premi s'afegeix a altres de reconeixement que ha rebut Quique Maillo per la seva òpera Prima.
Un drama de ciència-ficció que ja va guanyar també tres premis Goya importants en l'última edició. Per cert, que parlant de cinema i de directors emergents, la setmana que ve, dilluns, tindrem la Marc Coll, que va guanyar el Goya a la millor direcció novell ara fa un parell d'anys. Estarà gravant una escena de la seva segona pel·lícula, Aquí s'enjusta a l'església del municipi, una pel·lícula que es titula Geni. Aviat ens en parlarà també a Rallot d'Esvern.
I així que arribem al punt horari de les 11, connectem amb les notícies, també amb el butllet informatiu del Sant Just Notícies i tornem després de les 11 fins ara mateix.
El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis.
Com Ràdio. Notícies.
Bon dia, són les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. La comunitat educativa catalana es manifestarà contra les retallades el pròxim 21 d'abril a Barcelona. La protesta està convocada pels sindicats USTEC, Comissions Obreres, UGT, la Federació de Pares i Mares de Catalunya, tres sindicats d'estudiants i altres organitzacions educatives. Amb aquesta acció volen mostrar el seu malestar...
per les retallades aplicades pel govern català, però també per les que ja ha anunciat l'executiu de Mariano Rajoy. La manifestació té el suport de l'associació de mestres Rosa Sensat i de la Federació de Pares i Mares
de l'ensenyament secundari. També s'espera l'adhesió de treballadors i docents de les guarderies municipals de Catalunya que veuen perillar els seus llocs de treball per les retallades de les subvencions de la Generalitat. Els grups de l'oposició al Parlament insten el govern català a refer els pressupostos de la Generalitat amb les retallades contemplades pels pressupostos generals de l'Estat. Així consta en una proposta conjunta que es votarà aquesta tarda en la darrera sessió del ple extraordinari que s'està fent sobre l'impacte dels ajustos. Parlament de Catalunya, Albert Garcia, bon dia.
Bon dia a tots els grups de l'oposició, incluent-hi el PP, forçaran Convergència i Unió al Govern a presentar un programa d'adequació dels pressupostos catalans i a sotmetre'l a l'aprovació del Parlament en un ple que s'haurà de celebrar abans de l'estiu. Aquest programa haurà de contenir una nova previsió d'ingressos i despeses a partir de les noves previsions que s'han derivat dels pressupostos de l'Estat.
Segons el text presentat, aquest pronunciament del Parlament ha de servir perquè la modificació pressupostària tingui el màxim suport de les forces polítiques i legitimitat davant la ciutadania. A banda d'aquest text conjunt, tots els grups, menys ciu, han presentat les seves pròpies propostes de resolució pel que fa al pacte fiscal...
PSC i Esquerra planteja la celebració d'un ple monogràfic abans de l'estiu a partir de les conclusions de la comissió parlamentària. Ara bé, els socialistes al mateix temps proposen l'actualització de l'actual model de finançament de les comunitats de règim comú. Com rediu el Parlament de Catalunya. La monja Maria Gómez, coneguda com a Sor Maria, s'ha nedat a declarar aquest matí al jutjat de Madrid on havia estat citada com a imputada pel cas dels nens robats. La religiós està imputada per un delicte de detenció il·legal
i falsedat documental per la desaparició d'una nena a la Clínica Santa Cristina de Madrid l'any 1982. És la primera acusada, en aquest cas, que investiga el robatori de nens en el moment de néixer entre els anys 40 i els anys 90. Un grup de pagesos del Baix Llobregat ha començat a fer patrulles pels seus camps aquesta nit per evitar robatoris. Els agricultors denuncien també l'atac d'animals a la zona del delta del Llobregat. Viladecans, Maricarma Gallego, bon dia.
Bon dia, les patrulles s'han començat avui a la zona de Viladacans i durant els pròxims dies s'ampliran a la resta de camps del Delta del Llobregat. Els pagèssos denuncien robatoris de collites i també de material. Mauri Bosch és portaveu dels afectats. No volem fer la policia i creiem que ho tenien que fer, però això no és que no és la ració. Fa la por, és que ja hi ha algun pagès que va molt salent perquè reiteradament n'han robat i que ha tingut algun enfocat.
Els pagèssos han demanat més protecció als camps i recorden que encara representen el 2% de l'economia de la comarca. La música d'Entre Guerres és la protagonista del nou espectacle de La Seca Espai Brossa de Barcelona, que s'estrena aquesta mateixa nit. L'equip de la Maternitat d'Elna torna als escenaris amb un recital
que aplega cançons des de la Primera a la Segona Guerra Mundial. El director Josep Galindo explica l'objectiu d'aquesta proposta. Transmetre i comunicar quina és la pulsió musical d'aquests 31 anys, d'alguna manera. 31 anys de música, des del 1914, que és quan comença la Primera Guerra Mundial, fins al 1945, que acaba la Segona. La veu de l'actriu Rosa Galindo i la música del pianista Franco Piccino són els únics protagonistes d'aquest espectacle.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Quan manquen sis jornades per finalitzar la Lliga de Primera Divisió, el Real Madrid s'ha tornat a situar quatre punts per davant del FC Barcelona en la lluita pel títol. Gràcies a la victòria per un gol a quatre el Vicente Calderón davant l'Atlètic de Madrid. Cristiano Ronaldo va marcar tres gols, l'altre el va fer Callejón.
Recordem que Cristiano s'ha col·locat per davant de Leo Messi com a Pichichi amb 40 gols. Queden 6 jornades per al final de la Lliga. El Real Madrid redissat a l'Sporting de Gijón de Javier Clemente a les 8 del vespre i dues hores més tard a les 10 el Barça juga al camp del Llevant.
El Futbol Club Barcelona ha anunciat fa uns minuts que el número de tall de les entrades per al partit contra el Chelsea a Stamford Bridge de la setmana que ve de la Lliga de Campions és el 2629. 2629. El Club Blaurana disposa de 2.026 entrades i s'havien fet gairebé 7.000 peticions. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit.
les notícies de Sant Just. Bon dia, és la 1 i 5 minuts, us parla Sergi Pont.
La dietista Pilar Senpau presenta avui a Sant Jús el seu darrer llibre, Dieta Catalana i Salut. L'acte tindrà lloc a la sala de les golfes de Can Ginaestà a dos quarts de vuit del vespre. Tal com ha explicat l'autora, el menjar és un dels principals responsables del nostre estat de salut. El llibre pretén donar a conèixer els nombrosos beneficis de la dieta autòctona. També vol recuperar l'estima per plats que han quedat oblidats. Senpau considera que la gastronomia és un dels trets distintius d'un país i també ho ha de ser a Catalunya.
Per cert, que les persones assistents a la presentació del llibre Dieta Catalana i Salut tindran l'oportunitat de fer preguntes a l'autora. Pilar Senpau vol aprofitar l'ocasió per aconsellar personalment sobre els aliments més necessaris per a cada persona.
El Departament d'Ensenyament proposa una nova retallada de la subvenció per a les escoles Bressol. El curs vigent ja s'ha reduït en 40.000 euros l'aportació de la Generalitat, el que suposa un 22% menys. De cara al curs que ve, la Conselleria proposa una reducció del 40% de les subvencions. D'aquesta manera, l'aportació passaria de 1.800 euros per nen a només 1.000. Aquest canvi de model de finançament de la Generalitat podria fer que les famílies haguessin de pagar més diners per a l'escola Bressol.
Per evitar-ho, des de l'equip de govern municipal treballen per trobar alternatives perquè les famílies no hagin de pagar aquesta diferència. Una possibilitat és, per exemple, augmentar la ràtio d'alumnes incrementant una plaça les classes de l'escola Bressol.
El corropom de flor sortirà al carrer aquest cap de setmana per fer la clàssica cantada de caramelles, un dels costums més antics i arrelats a Sant Just. Els camps de Pasqua anuncien la bona nova de la ressurrecció, en clara referència al rebrot de la naturalesa. En el seu origen, als caramellaires se'ls obsequiava mous, botifarres i carmels, cosa que indicava la fi de la quaresma. Tot i que els caramellaires segueixen passant el platet com part de la litúrgia, les tradicions s'han anat perdent progressivament. De fet, en els darrers anys hi ha hagut un canvi de data.
Enguany el Corlo Pomp de Flor sortirà dissabte i diumenge al matí entre dos quarts d'onze i dos quarts de dues del migdia. El dissabte recorreran els principals carrers del municipi, mentre que diumenge visitaran les institucions més destacades com l'Ajuntament o l'Ateneu.
Doncs això és tot de moment. Nosaltres tornem amb més informació d'aquí una hora, amb més butlletins raris i a la una i cinc amb el Sant Just Notícies Edició Migdia. Mentrestant podeu seguir informant-vos a través del web www.radiodesvern.com o del lloc web www.informatiucomarcal.com. Que passin un molt bon dia.
Del alba el rosa, del drácula lo rojo, domingo la pici, domingo el reposo, del viento la brisa, tu cara tu sonrisa, despido tras la siesta tenderé la ropa, la ropa se seca, regaré las plantas, cortaré las hojas o las dejaré largas, me gañas en los ojos, entejas en remojo, me miras el trasero y lo meneo.
Fins demà!
Fins demà!
Hecho lo he hecho y te hecho lo he dicho, prepararé la cena, porque estaba escrito, porque estaba escrito, porque estaba escrito, verdurita buena, sí. En un dos por tres o en un tres por cuatro, tu cara, tu retrato en mi corazón, guardado entre sedas como las estrellas, brillo a tu son, dale que así es natural, es bueno, y si es bueno, es natural que sí.
Fins demà!
La immobiliària Centuri 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge.
Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar.
per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida.
Passant 12 minuts de les 11, d'aquí a pocs moments parlarem amb el subdirector general d'Infraestructura Rural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, Toni Injuanes, que demà impartirà una conferència al local de la CEES, una conferència que forma part del cicle de l'entitat sobre l'aigua i que tractarà dels grans canals i els projectes de regadiu. Parlem d'aquí una estona amb el conferenciant d'aquesta ponència,
I ho farem després d'escoltar una mica més de música. Ara el que farem serà sentir aquest grup que es titula, que es fa dir The National, i aquesta cançó que es titula Sorrow, que forma part del seu últim àlbum, el High Violet, que el van treure ara fa dos anys, el 2010.
Sorrow found me when I was young Sorrow waited, sorrow won Sorrow they put me on the pill It's in my honey, it's in my milk
I don't want to get over you. I don't want to get over you. I don't want to get over you.
Bona nit. Bona nit.
I don't want to get over you
I don't want to get over you I don't want to get over you
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? El metge senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no l'he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi...
El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis.
Just a la fusta. Anunciant fa una estona l'entrevista amb el Toni Enjuanes, que impartirà la conferència demà per les Sees. La farem d'aquí a uns 5 minuts, aproximadament, abans, però us expliquem que el cantautor Jaume Sisa encapçala una nova candidatura per presidir l'Esgae. Jaume Sisa...
Joan Albert Amargós, Joan Vives, Xavi Capelles, Ramon Rodó i Maria Ripoll són els representants catalans de la candidatura Autores Más que Nunca, que aspira a la presidència de la Societat General d'Autors i Editors, que és l'Esgai. La llista la componen 31 membres del sector de la música, del cinema i el teatre, que aspiren a una societat de gestió viva, honesta, transparent i autocrítica en prou de la creativitat i que torni...
aquest temps, aquest organisme, el seu origen fundacional, que és la defensa dels drets d'autor i, per tant, doncs, netejar una mica la imatge que havia quedat desquitxada en els últims anys en diferents qüestions. Els membres d'autorismes que nunca es van presentar ahir van explicar en roda de premsa que volen fundar una nova candidatura després d'haver observat propostes poc assenyades i amb poc coneixement de la casa entre les llistes que s'havien presentat fins ara. I, per tant, doncs,
volen fer un programa viu que incorpori altres propostes per encaminar el futur de la societat.
I encara en clau cultural, Barcelona, Vilafranca i Vic seran les capitals de la cultura catalana entre el 2014 i el 2016. En els propers anys, aquestes tres ciutats seran les capitals que seran escollides com capital de la cultura catalana.
El president de l'organització de la capital de la cultura catalana, Xavier Tudela, va anunciar aquestes tres ciutats que agafaran el relleu de Tarragona i Ripoll com a capitals de la cultura catalana. Tarragona és la que té la capitalitat aquest any i el 2013, l'any que ve, la tindrà Ripoll. D'aquí dos anys serà el torn de Barcelona, que es coordinarà amb altres iniciatives que es commemoraran també l'any 2014.
aprofitarà aquest títol per promocionar la cultura del sector del vi i del cava, també el món casteller i, sobretot, la festa major de la ciutat. I Vic, que és la que serà més tardana, és per l'any 2016, aprofitarà aquesta capitalitat, segons va anunciar ahir el seu alcalde, per projectar sectors com el del teatre, les hores plàstiques o la música.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. I acabem aquest rapes cultural explicant Buscat Love of Lesbian, La Casa Azul i altres grups com menys coneguts, com Bauer Birds o The Montgolfier Brothers, són els caps de cartell del festival Faraday,
per sota prop de noms com Joyce Rose i The Long Vacation. Aquests són els noms que es van anunciar ahir. Va ser aquesta presentació d'aquest cartell que es farà un festival que es farà entre el 28 de juny i l'1 de juliol. Hi ha molts artistes també de casa nostra. Entre els noms més destacats hi ha l'estrella de David, Mates Mates, Senyoria Cor Brutal o Fase Nuova, entre altres. A més a més, el Farada, i recordem que no repeteix mai noms que ja hagin passat per aquest festival...
El que sí que potser es fa és a la festival, el germà petit d'aquest festival, que és el Farada i Major, una mena de festa major vinculada amb el Farada i que es fa el 21 de juliol com a aperitiu justament de la festa major de Vilanova, que és on se celebren aquests festivals. En aquest cas hi tocaran els amics de les arts, Mishima, Oliva Trencada i Bits Bits. Per tant, doncs, es consolida aquest festival que vol no repetir cap grup i que continua gustant pels grups d'aquí, de casa nostra,
que mereixen, doncs, una oportunitat. Un festival que coincidiran de tastar bé amb el pop art i que també aposta per noms catalans.
6 minuts i dos quarts de 12 del matí, escoltem ara aquest Helpness Blues, la cançó que també dóna títol a aquest àlbum dels Fleet Foxes, l'últim àlbum. I was raised up believing I was somehow unique Like a snowflake Distinct among snowflakes Unique in each way you can see
Fins demà!
What's my name? What's my station? Oh, just tell me what I should do I don't need to be kind to the army's
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Someday I'll be like the man on the screen. I'll do the smell of beautiful, beautiful.
Just a la fusta, el magazín del matí. Un minut i dos corts de dotze. Anunciam aquesta entrevista amb el conferenciant de la ponència...
sobre l'aigua de demà divendres en les CES. Finalment, doncs, no la podem fer aquesta hora. Mirem de recuperar-la per la tercera hora i el que toca fer ara, doncs, és tertúlia i per això saludem la Lina, el Pea i la Joana. Molt bon dia a tots tres. Molt bon dia, Carme. Com esteu? Molt bé. Estem, et sembla poc. No, no, bé, bé.
Aquesta asseveració del Pere és magnífica. Quan preguntes com estàs, diu, estem. I més avui que l'Alina ve amb ganes d'explicar-nos com saber caure i com saber aixecar-se. Això. No maco, eh? Estic molt interessant. No, no, no, és que, si em permets, Carme, no, més que res, és per dir a tots vostès que del dia 16 al 20 d'abril, doncs, és la Setmana Mundial de l'Activitat Física. I aquí a Sant Just, que tenim unes infermeres i...
i gent que li agrada molt que hi hagi molta activitat física, doncs fan un mini-taller, que és, com ha dit molt bé el Pere, saber caure i aixecar-se. I això ho fan el dia 16, 17, 18, 19 i 20 d'abril, a diversos horaris i a l'ambulatori. I hem rigut i tot, i bueno, així t'aixeques, t' tires... Ai, home, jo sí que caig com un sac i no sé aixecar-me. Hi ha horari que aquí no consta en aquest paper que vostès veurant, però és a les 12, a la 1...
a les 4 de la tarda i a les 5 de la tarda, és a dir, que poden anar a diferents hores. Hi ha molta oferta, no? Després tenim una altra activitat, que ara el Pere ens la diu. Activitat a l'aire lliure? Sí. La caminada popular, vols dir? Sí, sí. No, la caminada popular és a baix, només que aquesta. Ah, l'activitat a l'aire lliure és el dia 18 d'abril a les 6 de la tarda al Parc de l'Avinguda Indústria. I la Joana, que també té que dir, dirà la última de dues activitats. Sí, la caminada popular, sí.
serà el dia 19 d'abril a les 10 del matí, des de l'ambulatori faran un recorregut. Jo us ho puc dir que l'any passat vaig participar. És des de l'ambulatori, pujant a l'Ajuntament, fins al Milenari, el Milenari, plaça Maragall, plaça Maragall, por el River, com se diu allò, aquella càrrec baixa.
que va fins a la carretera. A l'avinguda? L'avinguda de... De la indústria? No, no, no. Des del parc, des de la plaça Maragall, aquell tros de... Ah, sí, sí. Per aquell carrer una miqueta i decidir anar a trobar a la carretera. I de la carretera ja... Clar, allà a l'ambulatori. I, si és com l'any passat, ens van donar una poma saludable, no? Molt bé, molt bé. I una botella d'aigua, que això ja ens se la donen només a sortir. I un pastís de la trilla, no? No, no, res. No, sí, no, perquè aquesta caminada...
No, no, no convé... Per treure calories, no per posar-ne. No, per posar-ne. Molt bé, molt bé. A mi el que em té intrigat, això del saber caure, és que si a la primera no l'encertes, t'ensenyen a caure. No caus bé, per exemple, la meva dona que cada vegada que cau es trenca algun os de la cama o del nas. D'allà on sigui, pobre. La persona que tenim la mala sombra de no saber caure bé, si ara...
T'entrenes a saber caure i tornes a caure malament... Llavors què? Et dones suspens al final de curs. I tant, i tant. I te'n vas tot emocionant. Jo cada cop que he caigut, un dia em vaig escardar la cassoleta del genoll, un altre dia per aixecar-me, que no hi havia manera on agafar-me. Un pobre nano em va fer un esquins aquí al braç, i bueno, coses d'aquestes. Yo hubiera solamente sido el peroné y un poquito, una una de res, no?
Un germà del meu gènere és especialista de cinema i va diàriament a classes d'aquestes. Els especialistes, si no, es matarien a cada filmació. I tot i així... Es fan mal. Es fan mal. Tots porten de tant en tant una fractura. Tenen una assegurança important, no?
Sí, sí, però... No és una garantia que sempre causen això. No, penso que es diu així, Estudman, que són aquests que són els que doblen amb els... Sí, sí, els especialistes. Que, per exemple, tenim aquell, el Guaperes, aquell petitet, com se diu aquell que es va casar amb la Kidman, i després es va, com se diu... Ah, sí, Tom Cruise. Sí, doncs aquest no vol mai ser... No vol tenir dobles, no? I mira que fa pel·lícules d'acció. O i tant, perquè en les missions, una, dos, tres, em sembla que quatre...
Imposibles, misiones imposibles. Imposibles, imposibles.
Bueno, senyors, doncs, ja la Palmen ja ho farà, ja els hi tornarà a dir, però qui vulguin és agradable fer de tot això. Home, sempre és important, no?, intentar tenir una setmana, no és que s'hagi de fer només aquesta setmana, sinó intentar recordar-ho una mica més durant una setmana. Nosaltres ja, en el nostre programa que fem el dimecres, el Pere i jo, normalment, ja quotidianament, recomanem una mica, una petita secció de... recomanem la...
Sí, que la gent es mogui, que faci gimnàstica, que vagi a nedar i que camini. Sempre, sempre els animem a... A moure's. A moure's, a caminar i a nedar. Aquí tenim el complex esportiu La Bonaigua, on es practiquen tota mena d'esports. O sigui, no teniu més que apuntar-vos a La Bonaigua o a Can Meli. La Bonaigua és encara de preus molt més populars i assequibles.
I allà es fan tota mena d'esports, i a més amb monitors, amb monitores, o sigui que us ensenyen també a caure bé, us ensenyen a no caure, o sigui que és important. Aquí a la taula, a la taula de los séniors, tenim un esportista 100%, que és un gran nedador i que també practica coses. Sí, sí, ell practica cada dia, si pot. La Joana i jo som una mica més... Més sedentàries. Sí, més sedentàries, eh? Jo acabi anar, que m'agradava molt, doncs ara em canso molt i a vegades tampoc no ho vuc fer-ho, me canso. I a més aquí quan ens venia allò bregat televisió a filmar la ràdio o la tele...
Ara, des que no sortim per la tele, a la gent els costa més venir. Ens venien nedadors i ens venien ciclistes i ens venia gent de tots els esports que es fan a Sant Just a parlar i explicar com havíem de fer també la gent gran. Ara és més difícil perquè, clar... No surten a la tele. Això de la tele és una mica d'un seria, no? És que fa gràcia, molta gràcia, quan estàs veient algun reportatge que fan alguna cosa.
I veus de seguida la gent com s'agrupa allà darrere del que està transmetint i fent manetes... Fent coses perquè es veu en el monitor. Exacte. Sí, i a vegades quan no té res a veure la persona...
que vol sortir a la tele amb el que estan entrevistant i per fer el camarús treu la mà per allà darrere. Sí, per això el que tinc, clar, la gent sembla que tinc com un atractiu especial a sortir per la tele. Sí, al·laga la nostra benitat. Això mateix. I a la gent sortir per la tele, doncs el fa gràcia. Ah, que sigui benitós, el que no mira. Sí. No, hi ha algunes persones que no, eh? Mira el...
Aquí tenim un company ben a prop, el Marc Pere Arnau, que es resisteixi no a sortir solament en imatges, sinó a prestar-les. Mira que la té maca, eh? Sí, sí, però no vol. La meva dona tampoc no vol sortir mai en cap mitjà televisiu ni radiofònic. En cas és això, que va també segons a gustos, no? Ah, a gustos.
Espera que tens el davant a la portada del diari ara. Sí, Rajoy o Fucha. Aquest titular és molt representatiu. No sé si volies destacar algun titular en concret. Sí, volia dir això que el president espanyol assumeix que l'ajust i el control autonòmic faran que Convergència i Unió no doni suport als pressupostos. Sembla que aquest no és definitiu, no ara? No, està entre Pinto i Valdemoro, estan pensant-s'ho.
I sembla que en principi, a no ser que canviïn molt les coses, sí que seria un no definitiu això, però que bé, diguem que per altres temes continuaran amb aquests pactes, que no és que trenquin relacions ni almenys. A la tabana també ens han cridat molt l'atenció les declaracions d'ahir del senyor Ruiz Gallardón.
que a vegades sembla que sigui tan conservador i, en canvi, ahir va tenir tota mena d'elogis per Catalunya, dient que l'autonomia de Catalunya és inamovible i que ha de tirar endavant. I que Espanya ha d'aprendre de la solidaritat del govern català. Home, jo això no he sentit, tu. No, no, el diari ho hem vist aquí, el diari, el periòdico. Ah, bueno, jo encara no he pogut llegir-lo.
Sí, sí, que la senyora Doña Espe... Ah, la Espe és otra cosa. Amb les seves declaracions. Bueno, la Espe sempre ha sigut, ja sabem... Hablamos de las redes, perdona, Pere. Afortunadament no la ha respaldat ningú, a Doña Espe, quan ha volgut tornar a la España de las regiones, absurdosamente no la ha respaldat ningú.
En el plan de ferroviària va fer fer una parada en el poble en la que ella és, no sé si la duquesa, la marquesa o la dueñesa. O sigui, que es va desviar una de les cercanies perquè tinguessin una parada. Suposo que en aquest cas va intentar deixar en aquestes declaracions, va intentar centralitzar-ho tot, però que ni els mateixos companys de partit li han donat suport a aquesta idea.
Tot i que no sé si és també una postura, eh? Per contentar tothom. Aquestes són tot postures polítiques. Perquè l'altre dia parlava a la tertúlia del 8TB i parlava un economista i no sé què li preguntava el d'això, el Conill. Diu, no, no, però és que aquesta frase és de tipus polític.
Perquè a l'hora de la veritat, econòmicament, si no ens ajudem els uns als altres, acabarem molt malament, eh? Faríem com aquí, això sí que vegin de l'ambulatori, he vist una cosa de la Marie Le Pen, la filla del Le Pen. Ah, sí. Bueno, sí, la Marie Le Pen. Que se les trae, que diu que no, que ells tenen que deixar l'euro i tornar el franc. Sí, que aquest tipus de partit també és el que volen dir-la. El cas és cara, eh?
ha aconseguit més adeptes que no el pare, eh? El pare havia anat perdent popularitat perquè era molt extrem i ara resulta que ella l'ha tornat a recobrar. Que també és extrema, extremista, però segurament com que dissimula una mica la imatge, no? Té més estratègia, segurament. Sí, és més jove i, clar, ja saps que les dones som una mica...
anem pels vericuetos. O sigui, no anem tan directes. Segueix sent igual d'extremisme o d'extremista, però gasta un llenguatge una miqueta més diplomàtic. És més perillós, segons com. I cala més i no te n'adones. I segurament, exacte, algú que potser li sembli que amb alguna idea d'aquestes populistes
podria estar-hi d'acord, després potser acaba rebent, no?, per un altre cantó, per la mateixa persona, a qui ha votat. Totalment, totalment. Això molt agradament ja està passant aquí amb moltes persones que es penedeixen d'aquí han votat, no?, que han votat amb aquella alegria que aquests ens ho arreglaran i després quan veuen que no ho arreglen diuen, però, ¿a quién he votado, cielos? És clar, perquè hi ha coses que és molt fàcil de dir que s'arreglaran, però... Sí, sí, sí. Suposo que també...
Tenint en compte el context actual, m'imagino que hagués sortit qui hagués sortit, segons quins temes és difícil de gestionar. Sí, sí, sí. I tant difícil. El panorama està tan malament que no ho hauria pogut arreglar ningú. Està difícil per tothom. El que passa és que sí que hi ha maneres de gestionar o de fer segons quines coses. Per exemple, aquest cas, l'últim anunci de retallades del govern espanyol, que són aquests 10.000 milions d'euros que
s'ha fet sense ni reda de premsa ni dret que els periodistes puguin pregure un interès. Si no, envia una nota i no concreta, que és el que porta una mica també a aquesta incertesa general. Bé, ara ha dit que els serveis no es tocaran. Us centren força en reunir amb tota la despesa de medicaments i màquines en un sol lloc
i poder controlar d'allà, o sigui, la despesa. Per estolviar gastes. Sí, sí, la despesa. No, i després, una cosa que has dit és que l'estada a l'hospital, que seran 10 euros per diari. Bueno, això ha sigut aquí. I també hi ha el menjar que a vegades se'ls donava el familiar, que també ho considero que era on despilfar-lo. Sí, sí, sí. Doncs també tindran que vigilar. És a dir, si l'administració central, que és dificilíssim,
en comptes d'haver-se gastat les coses olímpicament, perquè, clar, com no era el teu diner que tu en aquell moment gotissaves a la persona que està dirigint, doncs, ah, sí, sí, podem fer això, podem fer allò, podem fer allò altre. Fos amb un concepte de mestressa de casa que s'ha administrat, no haguéssim arribat a aquestes barbaritats. Però també fa molta ràbia que els estrangers, els dels altres països, tant França com Alemanya... Sí, el turisme sanitari. No, no, no, vulguin, vulguin també...
posar aquestes cortepisses, si és que es pot dir aquesta paraula, a l'economia d'un altre país. Tindríem que mirar com va l'assumpte. Més que res, saps què passa, també? És que aquí falla el que és... Es volia fer un estat europeu.
Però, esclar, no existeix l'estat europeu, perquè tothom tira cap a ell. I, esclar, tothom mira els seus interessos. A Alemanya li interessa molt vendre els seus productes perquè és comerç, no és res més que comerç.
I, esclar, escolta'm... També, segons com, han apretat més en altres aspectes i ara estan veient com creixen més que els altres i suposo que demanen o que els altres facin el mateix o que no hagin de... Sí, perquè van començar abans a arreglar l'assumptocrisi. La vam veure abans. I, a més, aquí tenim el greuge afegit...
que se'ns demana retallar quan aquí ja s'havia retallat. Aquí ja s'han fet els deures. Ara aquí tenim, per exemple, que l'alcalde de Barcelona, Trias, denuncia l'emarginació de Barcelona davant Madrid. Diu que els comptes inclouen greuges en transport i cultura.
En això té tota la raó del món. Transport i cultura l'han apujat aquí, hi ha molt més que a Madrid, és molt més difícil. La qüestió de la cultura han fet unes retallades tremendes. Us sabeu que ara moltes companyies de teatre ja van amb cortines negres i dues cadires, no?, entornant al teatre pobre, com es deia antigament, no hi ha pressupost per decorats, i no diguem transport públic, que a Madrid...
després de 4 anys pagant només 1 euro, els hi van pujar 1,50, i ja la gent es protestava a tothom, però és que mentre a ells els hi posaven el metro i l'autobús a 1,50 euro, aquí ens el posaven a 2 euros. O sigui, a ells els hi van pujar... No, no, sempre... Econòmicament sempre ha sigut més fàcil viure a Madrid que no pas aquí.
És curiós que ho notes estant una setmana o 15 dies a Madrid, com jo hi vaig cada any pel Saló del Comi, i noto que quan vaig a Madrid em surten les coses més bé de preu, que si vaig a València o que si vaig a Alacant. Fins i tot el que viu allà, hi ha barris que són extremadament econòmics.
I un barri decent i maco. Hi ha nostals moltes equiples de preu, hi ha bars, molts llocs que per 8 i 9 euros no fan uns menors plèndits. Pots anar a xopar perfectament. El que sí que està clar és que Barcelona, com a ciutat, cada cop és més cara. Perquè quan surts a l'estranger alguna capital europea que és cara i dius, bueno, tampoc és tan car, però no és tan car per tant el que tens aquí. Però el nivell de vida d'allà és molt més alt. O sigui, els sous de qualsevol altra... La majoria de ciutats europees potser són més alt que els sous mitjans de Barcelona...
I, en canvi, el que trobes com a oferta d'oci acostuma a ser bastant semblant de preus, no? Un menú o tot plegat. Sí, a més, els teatres nacionals, les companyies de teatre públic a Madrid són de preus més equibles, també, que els d'aquí. Sí, sí. La Compañía Nacional de Teatro Clássico, el Teatre Pavón, a la base d'Ali, té un preu molt assequible. Musicals, no. Els musicals són iguals. Però el teatre, per exemple...
de companyies estables i el teatre públic és molt més assequible. Un punt així que ara s'arregla tot. L'optimisme, sí. Que vinguin tota aquesta gentada, carretades d'ucranians que diu que vindran a la costa. Després, no sé si a la costa russa...
després no sé quina altra aglopada també de gent de la nostra edat, que cada vegada són més, que també vindran. Home, algunes divises entraran, no? No, jo crec que sí. Sí, el Salou Fest. El Salou Fest, aquests que portin la Coca-Cola. Quanta sèntims cada un, no? Perquè no, perquè no els hi han espantat. Mira, el Salou Fest, aquest any us ha sentit parlar gaire de desordenes, eh?
No, aquest any s'han comportat, no. Però els han prohibit terminalment que es llencin des del balcó, que passin de balcó... Home, és que ja no faltaria... Això del balcó n'hi ha, escolta, malament rai. Els han prohibit anar despullats pel carrer, els han prohibit diverses coses que l'any passat... Alguna denúncia hi ha hagut, però no. La primera tendada...
s'ha comportat entre que ha plogut i tot. Ah, bueno, també. Però podíem prendre la dutxa, eh? Però a més ja els van recomanar des del seu lloc d'origen que no s'emborratxessin, que no es passeguin amb droga i alcohol. Donen un mal exemple de... O sigui, de la nacionalitat. Clar, clar, clar. Amb el turisme segurament és un dels grans sectors que almenys al principi o els anys que venen ara serà dels que ajudaran segurament a rebefar una mica l'economia. Com sempre, eh? Realment, sempre.
Aquí el sol l'hem venut força bé. I mira, s'ha salvat moltes èpoques. Si això de rasquera tira endavant, hi ha més pobles que es animen a plantar Maria al balcó. A veure, ara me la diria a la teva opinió, tu que ets jove. No, no perquè tu fumis, Maria. Però vull dir, la teva opinió. Però jo no l'he d'adonar, perquè jo sé clar que condueix a la tertulia. Jo m'agradaria l'opinió d'una jove. D'un jove, clar. Però a veure, Joana...
Què? Sobre aquesta plantació? No, no em sembla adient. No, per un costat, sembla que s'hi paguen
i estan controlats, però ja... Com els controlen? Aquí està, aquí està. És que s'han de posar al dia, Joana. S'han de posar al dia perquè... Amb l'excusa que és per us propi i en plan medicinal i tot això. Sí, sí, perquè moltes persones operades de càncer estalvien molts dolors darrere d'això, però darrere d'això... Sí, està controlat medicament, aleshores. Sí, però darrere d'això moltes persones...
Després pateixen addicció, eh? Espera, espera, a veure què. No, jo dic que sí. A més, anirem posant al dia, perquè així quan hi hagi els casinos, aquests macrocasinos que han de muntar, al arribar una mica fumats ja hi haurà més predisposició. Ja estaran, el cos estarà acostumat, no? Ja estaran penjats i aniran allà directament a les tragaperres i passarem a la ludopatia directament, noi.
Bé, jo com a pacient de càncer, que no vaig prendre mai, i que el metge em va dir si et traves molt malament, em va regalar una planteta, que em va fer molta gràcia. Jo sí que ho vaig prendre. No, no, perquè ja voleu, sí, però bueno, al tanto. No s'ha de fumar.
O sigui, ho dic perquè si algú es pensa que fumar no, es pren, a més, amb una solució aceitosa. És a dir, que l'únic que es pot fer és agafar fulletes, posar-les amb una mica d'oli... I fer com una infusió. I no, aleshores, un cop estan allà, les treus i fas una truiteta o fas un pastís. Això és el que et donen a l'hospital. Mare de mi. Però, esclar, jo m'estava imaginant que la planta en si, la planta de marihuana, és preciosa, eh? És molt bonica, és molt bonica. És preciosa, preciosa, com aquell que tenia una al passeig de Sant Joan...
davant de casa seva amb un arbre d'aquells, s'havia plantat una i era una cosa i tothom la mirava. Tothom, sí. Va estar que un guàrdia... Es va donar a compte. Hola, Maria! No sé si es va a veure. Però, bueno, a part d'això és... Què pot atraure, aquí, aquesta plantació? Com es vigila? Què es posa amb una... És un lloc particular. És un lloc particular. Sí, bueno, però escolta, aquí en el prat s'enduen les escarxofes.
i no diu que no es divulguin la planta. Aquí Sant Just, l'incivisme de dos o tres, perquè normalment la gent d'aquí és bastant cívica, acaba de plantar l'Ajuntament...
petúnies o plantetes, alguna cosa, i et trobes que han tret tot el que és el pa. No, no, ja amb el pa de terra. El pa de terra, que l'han tret i l'ha quedat al corat. Doncs imagina que plantessin plantetes de marí. Clar, però en principi, suposo que no compten amb l'incivisme, no?, a l'hora de... No, no, però jo crec que tindria que estar...
si la fan no, no, l'encerclaran i tot el que vulgui no es tirar endavant en principi no, jo crec que no, però tenint en compte una altra cosa, tampoc si hi està un lloc llogat particular en cas que s'escapés de l'ordre de la policia la policia no pot entrar en un lloc que és particular
pot actuar davant d'enfora és una mica complicat és perillós inclús per la gent del poble jo crec que potser perillós no tant perillós una sentida d'altercats de coses que poden produir un malestar o sí que a algú li interessa entrar en aquesta plantació o que vinguin amb una d'allò i armats i tot no crec que arribés a aquest extrem però segurament el que creem és debat o dubtes o que fa por és que justament
és una qüestió que no està legalitzada i, per tant, directament no forma part, no hi ha cap llei que pugui regular-ho directament perquè no entra dins del marc legal actual. I llavors això és el que segurament també espanta una mica, no?, gent del poble, que a més va quedar molt evident aquesta divisió, de fet vaig veure també opinions d'uns i altres, però va ser bastant diversos. Va guanyar el sí, eh? Per molt poca diferència. 57% de sí, 43% que no.
Per tant, doncs suposo que també... Bueno, recordeu aquella pel·lícula tan divertida del Jardín de l'Alegria? Sí, o sí, que no sabíem què, però plantaven plantes d'aquestes, sí. I resulta que agafaven unes borratxeres i la gent reia. Sí, i la pel·lícula Maria Llenares de Gràcia també. Bueno, el Jardín de l'Alegria és la que jo he vist i et fas un tipus de riure perquè tothom, ja des del primer algutsil fins a l'alcalde,
no saben què és, dir, oh, mira, sí, anem a fer... Fan infusions, i t'ho diràs, allà, viva la Pepa, i s'ho passa amb pipa. Sí, però avui dia en recordeu, eh?, si teniu això, no es fan infusions com el tema. No, ja, ja. Ara deixem bams amb producte d'oli, eh?, tenen que ser... Segurament, en els propers anys, en els propers temps, aniran sortint propostes diferents, no dic aquesta, sinó que la gent haurà d'inventar-se alternatives per intentar, ja sigui, vull dir, no té res a veure, però una cosa és l'Eurovegas...
o aquesta plantació de marihuana, però que són coses que fins fa un any o dos ens haguessin estranyat molt i que en canvi ara ja són alternatives per intentar sortir. Recordem que respecte a la Maria, als anys 70 ja van haver-hi cultius i a més va sortir fins i tot una revista especialitzada que es deia El Globo.
que a més jo la maquetava, o sigui, estava molt al corrent del que s'hi explicava i el que es comentava, fins que al final la van suprimir, o sigui, van obligar... I a més perquè es van portar textos...
analitzats per metges i especialistes, on deien, parlaven dels efectes positius i també dels negatius de la marihuana. O sigui que dóna eufòria, activa la memòria, però en canvi la memòria d'endarrere, de temps endarrere, la té molt fresca, però et bloqueja la memòria immediata. I aleshores et fa una mica... O sigui, la gent la fumava, dient, ara estic més espitós per escriure i tal, però quan havien d'escriure de coses... O sigui, de coses de memòria antiga, molt bé, però quan havien d'escriure més amb una redacció, que la gent fumava la redacció, que havien de
escriure sobre el present, se'ls hi bloquejava i aleshores no sortia. Tenint en compte, en aquella època també es va debatre, a nivell de govern, d'almenys les drogues toves poder-les legalitzar. Sí, l'any 78. Jo el que dic és que l'experiència meva d'haver fregit un dia tres fulletes de marihuana
i després fer-me una trita, encara em va produir més nàusies. És a dir, no la vaig prendre. A mi no em va fer efecte. No, el millor és que psicològicament tu ja la vas rebutjar. No, no, no, jo soc oberta de ment i vull dir, si em diuen, mira, pren-te això. Ara, bueno, potser sí. Depèn de cada cas, etc. Sí, però no, no, i vull dir, noia, la planteta es va pensar, pobreta. No la vas estimar. Si l'haguessis estimat, hagués viscut bé. Pobreta.
Doncs és una d'aquestes iniciatives curioses i que ha acabat despertant, a més, molta expectativa de mediàtica. Veiem fotos l'altre dia, un poble de 800 habitants, que està ple de... Però i si Arrasquera funciona, hi haurà altres pobles que s'ha fet a l'experiència. Suposo que això també és el que fa tirar enrere a segons qui, no? Pensar que Catalunya es pugui convertir, doncs, en una zona de cultió.
Sí, sí, sí. Los hijos de María, tú. Los hijos de la María. De la María. De la María, tú. És, doncs, una d'aquestes noves iniciatives que van sorgint en aquests temps i que també, doncs,
trenquen una mica la sol·licitat de l'actualitat, no? I que també, doncs, ajuda que sigui tota una mica més vistès. Mira, comentar-ho i que sí, que sí, que no, que no, ja veurem. De totes maneres, sembrarà una incorrecció el que diré, però si les drogues, les drogues estigués legalitzat amb totes els aïs i ulls i tot el que tingui que ser, tot el tràfic potser s'acabaria, eh? S'anirien orris. Jo ara estava pensant que el tabac està legalitzat
i és una de les causes estudiades de càncer que no vol dir que la persona que hagi fumat
Tinc, perquè jo he tingut i no he fumat mai a la vida. No? No. Però el... La nicotina... La nicotina, que no, però que se meva ningú ha fumat. Bueno, però jo, quan treballava, era terrible, perquè tots els meus companys, i a més, puros d'aquells caliquenys i toscanos... Però potser el millor que ells, els caliquenys i els toscanos, eren més fulla de tabaco que no aquestes... d'aditius que et fiquen amb els cigarrers. Que no provoca el càncer només al tabac, sinó moltíssimes coses que respirem, que ingerim... I tant. I que porten...
Diuen les nuclears, les nuclears. Les nuclears tenen com els avions, uns controls de seguretat que si peta patem tots, però molta seguretat. Una fàbrica de tins que tu tinguis al costat de casa teva et produeix una intoxicació i unes seqüències, bueno, unes conseqüències. Sí, sí, sí. O una serradora de fusta, volgues que no, aquell pulseguim també fa malbé als pulmons.
N'hi ha dies, no sé si heu observat, que n'hi ha dies que dius, no sé, n'hi ha alguna cosa aquí a l'atmosfera. Alguna d'hi ha dies enrere. Que costa, que costa de respirar. A vegades la contaminació és molt alta. Aquí tenim alguna cosa, però en el poble. Jo per mi que n'hi ha alguna fàbrica, de quan en quan deixa...
Sortir algun vapor o deixar sortir alguna cosa? O el vent que ens la porti, d'algun lloc. Però aquí som un moment que han estat protegits. El vent ho pot portar, però el vent ho depèn que bufi de llevant o de pument. Sí, d'allà a un lloc que tinguin. Segons d'on bufa el vent, per protegit que estiguis i muntanyes que tinguis al davant, també és com quan els de Vilanova diuen, oh, aquí estem molt protegits perquè tenim el garraf, sí, però hi ha vents que se salten al garraf i se salten tots. I al Pirineu. I al Pirineu. I tant.
Els vents van per damunt de les muntanyes i van a parar l'altra banda. No, però dèiem que aquí a Sant Jús n'hi ha més humitat que, per exemple, a Sant Feliu, degut a la penya del Moro. Això està estudiat per uns que feien pernil.
Per uns carnissers... Sí, aquí s'estoba de seguida. I aleshores el pernil li quedava humit, perquè a la marinada que ve d'aquí queda tancada, a Camí Sant Feliu n'hi ha més corredits. Allà a Sant Feliu té també... No té el riu, però no té tant. No té tant com aquí. Això està estudiat, eh? I el centre d'estudis en Justencs ens ho té tot estudiadíssim. Ah, sí? Clar, el centre d'estudis està a la guanya tot. Ja li direm al Jordi. Sí, sí, sí.
Doncs d'aquesta manera tanquem aquesta tertúlia d'avui dijous, 12 d'abril. Moltes gràcies a tots tres, l'Inna, Pere i Joana. Torneu a parlar la setmana que ve amb més temes d'actualitat. Gràcies a tu, Carme. Que vagi molt bé, bon dia. A reveure, bon dia. Adéu, guapa. Un parell de minuts i arribarem a les 12 en punt del migdia. Connectarem amb ComRàdio per sentir què és el que passa arreu del país. Tot seguit també sentirem el butllet informatiu del Sant Just Notícies
I tornarem a la tercera hora del Just a la Fusta amb moltes coses. Començarem parlant ara sí amb Toni Injuanes en relació a la conferència de demà de la C sobre el cicle de l'aigua. També parlarem de les notícies curioses amb el Jaume Sucarrats i parlarem de teatre com cada dijous amb la Maica Duenyes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
98.1 FM Ràdio Tosbem 98.1 Just a la fusta, el magazín del matí.
Com Radio. Noticias.
Bon dia, són les 12. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra investiguen l'aparició d'un cadàver al municipi de Roda de Baral, Tarragonès, en avançat estat de descomposició. La troballa la van fer uns veïns d'aquest municipi dilluns, però no s'ha sabut fins avui. El cos estava en un paratge anomenat el pis solitari, a prop del Vendrell, al Baix Penedès. En principi, el cadàver és d'una persona gran i no presenta signes de violència. Segons els Mossos, ja feia temps que aquesta persona estava morta.
S'investiga l'origen de la morja que a la zona no hi consta cap denúncia per desaparició. L'alcalde de Talarni i el president del Consell Comarcal del Pallars, Jossà, es reuniran d'aquí una hora amb el president de la Generalitat per analitzar la situació de l'acadèmia militar d'aquest municipi.
La trobada arriba després que el Ministeri de Defensa anunciés que estudia tancar de forma temporal el centre. L'alcalde de Talarn, Lluís Oliva, ha dit a com ràdio que això seria un daltabaix per a l'economia de la comarca. Algú se n'ha donat compte del que representen? És que quan parlem de militars, no parlem de militars, parlem d'una acadèmia. Parlem d'una acadèmia. Algú podria pensar si a lleu de ciutat un bon dia li treuen la universitat? És que estem parlant d'aquest nivell.
El tancament temporal de l'Acadèmia de Suboficials de Talarn, el Pallars Jussà, faria perdre uns 800 llocs de treball. A la borsa s'accentua les pèrdues de l'Ibex 35. L'indicador de referència al parquet espanyol per més d'un 2% a aquesta hora i torna a cotitzar per sota dels 7.500 punts. La prima de risc també torna a pujar. L'indicador que mesura la confiança dels inversors a l'economia d'un país es troba ara mateix, en el cas d'Espanya.
els 417 punts de diferència amb el bo d'Alemanya. 3.500 contribuents catalans ja han cobrat els diners d'Hisenda després de confirmar l'esborrany. L'agència tributària assegura que ha millorat la connexió a internet després que dimarts el sistema es bloquegés. Barcelona, Unitat Mòbil, Ivana Rojas i Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia. En dos dies ja s'han fet més de 90.000 sol·licituds d'esborrany a Catalunya i 85.000 contribuents ja han vist les seves dades telemàticament.
En menys de 48 hores s'han demanat més de 26.000 devolucions per un import de 27 milions d'euros. El delegat especial de l'Agència Tributària Catalunya, Gonzalo David García de Castro, ha assegurat que ja s'han ingressat els diners de 3.500 contribuents catalans. Realmente en estos momentos ya tenemos a nivel nacional visualizados 1.634.000 borradores, es decir, 1.634.000 ciudadanos han visualizado su borrador en nuestra página web aproximadamente
Superats els problemes de col·lapse del sistema informàtic els primers dies, que va rebre més de 8.000 entrades per segon,
García de Castro ha explicat que en menys d'un minut el contribuent rep al seu mòbil la clau per accedir a l'esborrany i ha afegit que el termini de devolució és de 4 o 5 dies, període que no varia pel fet de modificar el document. Com Ràdio Barcelona. Els ajuntaments catalans amb forta presència d'immigrants reclamen centres de culte multiconfessionals per optimitzar recursos i espais. Una demanda que han fet en un debat sobre la nova llei de cultes. Helena Puigdueta, bon dia.
Bon dia al director general de Fes Religiosos de la Generalitat, Xavier Puigdollers. Creu que aquesta pot ser una proposta perfectament viable que, a més, serviria per resoldre dos aspectes actualment incòmodes pels consistoris, el de l'espai i, sobretot, l'econòmic en moments de crisi.
Realment és una possibilitat, el que sigui molt confessional, sempre que tinguin un espai que s'adapte a les necessitats i ja està. Això han de ser els propis usuaris, els propis confessions que ho acceptin. Alguna vegada se'ls ha fet la proposta.
perquè això resoldria el tema d'espais, moltes vegades, i fins a tot l'economia. Puig Jollers admet, però, que quan aquesta proposta s'ha llançat des de la Generalitat les pròpies confessions, sovint han estat reàcies a l'acceptació, alegant, precisament, incompatibilitats horàries, o alegant, també, que les pràctiques entre un i altre culte són molt diferents. Com Ràdio Barcelona. Com Ràdio Esports.
Bon dia, us parla Joan Barberà. L'Espanyol s'entrena en aquests moments per preparar el partit del cap de setmana contra el València i, hores d'ara, pendents de l'estat físic del davanter Sergio García. Queden sis jornades per al final de Lliga, primera divisió. El Barça torna a tenir quatre punts de desavantatge respecte al Real Madrid, que ahir la nit va guanyar per 1-4 el Calderón davant l'Atlètic de Madrid.
El Madrid rep dissabte l'esporting de Gijón a les 8 del vespre i a les 10 el Barça juga contra l'equip revelació de la temporada, el Llevant. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, és les 12 i 5, us parla Sergi Pont.
El Departament d'Ensenyament proposa una nova retallada de la subvenció per a les escoles Bressol. El curs vigent ja s'ha reduït en 40.000 euros l'aportació de la Generalitat, el que suposa un 22% menys. De cara al curs que ve, la Conselleria proposa una reducció del 40% de les subvencions. D'aquesta manera, l'aportació passaria de 1.800 euros per nen
A mil. Els diners que reben els ajuntaments de la Generalitat per mantenir les places d'escola Bressol són únicament per les places que ja existeixen. Això vol dir que no es destinarà ni un euro a les places públiques noves, la qual cosa dificultarà la creació de la nova escola Bressol a Maslluí, que vol fer aquest mandat l'equip de govern.
El Corlo Pom de Flors sortirà al carrer aquest cap de setmana per fer la clàssica cantada de caramelles, un dels costums més antics i arrelats a Sant Just. En el seu origen, els caramellaires se'ls obsequiava amb ous, botifarres i carmels, cosa que indicava la fi de la quaresma. Els cantaires segueixen passant el platet com a part de la litúrgia, tot i que les tradicions s'han anat perdent progressivament. El Corlo Pom de Flors està profundament arrelat a Sant Just, però necessita un relleu generacional. L'alcalde Josep Perpinyà confia que la tradició es mantindrà per molts anys
però en Gresca els joves a apuntar-s'hi. El Corlo Pom de Flors sortirà dissabte i diumenge al matí entre dos quarts d'onze i dos quarts de dues del migdia. El dissabte recorreran els principals carrers del municipi, mentre que diumenge visitaran les institucions més destacades com l'Ajuntament o l'Ateneu.
La dietista Pilar Sant Pau presenta avui a Sant Jús el seu darrer llibre, Dieta Catalana i Salut. L'acte tindrà lloc a la sala Les Golfes de Can Gina està a dos quarts de vuit del vespre. Tal com ha explicat l'autora, el menger és un dels principals responsables del nostre estat de salut. El llibre pretén donar a conèixer els nombrosos beneficis de la dieta autòctona. El llibre també vol recuperar l'estima per plats que han quedat oblidats. Sant Pau considera que la gastronomia és un dels trets distintius d'un país...
i també ho ha de ser per Catalunya. Per cert, que les persones assistents tindran l'oportunitat de parlar amb l'autora i saber quins són aquells aliments que són més necessaris per la seva dieta.
Doncs això és tot de moment. Nosaltres seguim amb més informació a partir de l'1 i 5 amb el Sant Just Notícies Edició Migdia. També podeu seguir informats a través del web www.radiodesvern.com i a través del portal www.informatiucomarcal.com. Que passin un molt bon dia.
ja tuve que ir obligado a misa, ja toqué en el piano para Elisa, ja aprendí a falsear mi sonrisa, ja caminé por la cornisa, ja cambié de lugar mi cama, ja hice comedia, ja hice drama, fui concreto y me fui por la rama, ja me hice el bueno y tuve mala fama. Ja fui ético y fui errático, ja fui escéptico y fui fanático, ja fui abulico y fui metódico,
Fui púdico, fui caótico. Ya leí a Artur Conan Doyle. Ya me pasé de nafta a gasoil. Ya leí a Breton y a Mollier. Ya dormí en colchón y en somier. Ya me cambié el pelo de color. Ya estuve en contra y estuve a favor. Lo que me daba placer ahora me da dolor. Ya estuve al otro lado del mostrador.
Bona nit.
Bona nit.
Ya probé, ya fumé, ya comé, ya dejé, ya firmé, ya viajé, ya pegué, ya sufrí, ya eludí, ya huí, ya sumí, ya me fui, ya volví, ya fijí, ya mentí. Y entre tanta falsedad y muchas de mis mentiras ya son verdades. Hice fácil adversidades y me compliquen las niñas.
A ver...
Bona nit.
Ya me empaché con pollo, les pido. Ya fui al psicólogo, fui al teólogo, fui al astrólogo, fui al enólogo. Ya fui alcohólico y fui la peta. Ya fui anónimo y ya hice dieta. Ya lancé piedras y escupitajos al lugar donde ahora trabajo. Y mi legajo cuenta destajo que me porté bien y que ahora me relajo. Y oigo una voz que dice sin razón vos siempre cambiando.
Fins demà!
Ara passant 12 minuts de les 12, aquest divendres a les 8 del vespre, a les 8 del vespre, la CEA es continua amb el seu cicle sobre l'aigua i es farà una conferència sobre els grans canals i els projectes de regadius. La invertirà
Antoni Enjuanes, que és subdirector general d'Infraestructures Rurals del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, i avui el tenim al telèfon. Molt bon dia. Bon dia. Un tema que serà en concret, és aquest cicle que s'ha anat fent de manera mensual, es tracten diferents qüestions vinculades amb el tema de l'aigua. Aquest cop toca parlar dels grans canals i projectes de regadiu.
Centrat en Catalunya o en què se centrarà? Centraré aquí en Catalunya, sí, en tota la zona de Catalunya, que és el que més conec i on estem treballant. Quins són els grans canals en aquesta zona? Aquí ens trobem amb grans canals ja construïts a finals del segle XIX i principis del segle XX, que estan tots els canals de...
de la part de Lleida, del canal d'Urgell, el canal d'Aragó i Catalunya, tenim canals també al delta de l'Ebre, tenim canals aquí al delta Llobregat. Són grans infraestructures que es van construir ja fa més de 100 anys alguns i en aquests cal actuar en temes de modernització i en gestió de l'aigua perquè la tecnologia que podem utilitzar actualment
ha evolucionat molt. Quan s'hi van construint, eren regadius molt moderns i molt adaptats a la tecnologia disponible en aquell moment i actualment tenim altres tecnologies que us permeten fer més actuacions. I després, en aquest sentit, diguéssim, els canals més moderns i el que s'està construint ara, un canal que tothom ens hem parlat, que és el canal Cegarra Garrigues, ja s'està dissenyant i s'està construint d'alguna manera amb unes tecnologies molt més adequades. O sigui, un CDR que pot
adaptada a la tecnologia existent. Per què són importants els canals, sobretot? Els canals... La meva xerrada, la primera part de la xerrada seria per què els regadius, per què s'ha de regar. D'alguna manera... Si tu mires la configuració de Catalunya en el tema de la pluviometria, a Catalunya tenim una pluviometria d'una distribució molt irregular. Aleshores...
ens trobem que hi ha unes zones on hi ha uns dèficits cídrics molt importants. O sigui, les plantes per funcionar, per produir aliments, perquè bàsicament el regalliu, no ens enganyem més per produir elements, les plantes per produir elements, una matèria prima que necessita és l'aigua. I l'aigua, desgraciadament, no plou suficient per cobrir totes les necessitats cídrics d'escolts reals. Aleshores,
Els humans que han fet des del principi de l'agricultura han procurat que les plantes tinguin l'aigua suficient que poden desenvolupar. I han anat utilitzant les tecnologies disponibles. El que diem, al segle XX van fer grans canals. I al segle XXI estem fent també un canal, aprofitant la tecnologia existent. Quan no hi havia canals, no sé si vosaltres heu vist tota la configuració de l'Escola de Catalunya, que hi ha un munt de marges, tot un munt de marges,
Això no és més que gestió hídrica, eh? O sigui, es tracta de retenir l'aigua de pluja el màxim possible en el terreny. Allí no és possible amb aquest sistema i quan tenim disponibilitat de tecnologia que ens permet transportar l'aigua, com són els canals, doncs està utilitzant per l'agricultura i bàsicament per la producció d'aliments. Clar. Per tant, doncs és clau, no?, aquest sistema de regadiu. El sistema, el re que, bàsicament, utilitzar la tecnologia que tenim...
per portar l'aigua necessària a les plantes. Aigua, clar, sempre que existeix, i respectant la normativa mediambiental i les condicions ambientals. O sigui, cada vegada, tothom, les indústries, tots són més coses en el medi ambient. L'agricultura, de la mateixa manera, totes les actuacions que es fan, utilitzant els recursos naturals existents, però tenint en compte el medi ambient i la...
i de... L'entorn. Desvalors naturals. Exacte. Uns sistemes, per tant, que també han evolucionat en els últims temps, m'imagino, tenint en compte aquests últims factors. Sí, clar. Com a tota la societat. No estem fora de la societat. Exacte. Cada vegada sí que sembla, o com que se'n parla poc, o en sentim parla poc, ens queden tots aquests conceptes agraris, no?, ens queden com lluny o així, diguem que... Des d'aquí la ciutat, eh? Vull dir, parlo des de... Molt allunyats.
però no en compte de la necessitat que tenim de... Vull dir, tot això que hem parlat és perquè tu quan t'aixeques el matí i obres la nevera la puguis tenir plena de menys. Exacte. I si ho tenim en pròxim i tan fàcil, llegirem de l'origen. Exacte, d'on ve, no? És allò que en realitat són sistemes i gestions que segurament són molt més importants que moltes altres que ens semblen més essencials a primera vista. I tot això com es combina amb la sequera?
La sequera, desgraciadament, allà no pots utilitzar el regadiu, no pot ser més que el que hem explicat. Intentar retenir l'aigua al màxim, totes les labors dels pagesos, les labors culturals, quan estan llaurant el camp, tallant l'herba, no sé què, moltes d'aquestes labors són precisament per conservar l'aigua. La sequera es combat...
quan no tens més que la disponibilitat de l'aigua que ve del cel, diguéssim, fent unes tasques culturals els més eficaces possibles per aguantar l'aigua. Hi ha mètodes de sembra directa, mètodes d'utilització de plantes més resistents, les podes, tota una sèrie de llavors culturals que són per això. En el cas del regadiu...
Diguéssim que, afortunadament, diguéssim, en les conques internes en guany els embassaments estan molt plens, i també hem de dir que la major part de la demanda d'aigua en les conques internes de Catalunya té recursos, diguéssim, urbans i industrials. En canvi, la primera part de les conques de l'Ebre sí que hi ha una gran cantidad d'aigua usada per l'agricultura, el que...
El que es fa, d'alguna manera, amb les disponibilitats, com que tu ja tens envasaments que volen l'aigua, d'alguna manera, intentar adequar les disponibilitats d'aigua que tens als cultius que estàs fent. I a vegades, en el regallus també es pateixen restriccions. Però, d'alguna manera, tu pots, el regallet la pots substancar com vols. Aleshores, hi ha tecnologies i hi ha coneixements suficients per fer tècniques de rec, que es diuen rec
deficitat i controlat, que vol dir que a la planta no li dones exactament tota l'aigua que necessitaria, però li restregeixes la quantitat d'aigua d'una manera que l'efecte en la producció sigui mínim. O sigui, hi ha molta tecnologia disponible i molts coneixements que amb les noves instal·lacions de rec se poden aplicar amb les més antigues i més complicades, no? Per això és un tasque important per
que permetin aplicar tots els coneixements que hi ha d'instituts d'aquí, de l'IRTA i de centres d'investigació de les universitats catalanes, que són punteres en els temes de coneixement de com aplicar l'aigua en els conreus, que pugui traslladar al dia a dia de la gestió que fan els pagesos. I això necessites una tasca de... Per quina de les instal·lacions, diguéssim, que ho puguin fer, necessites una tasca de...
de divulgació i de transferència tecnològica, molt important, que també és tan important, diguéssim, tenir l'estalació com s'hauria d'utilitzar. Gestionar-ho, no? Exacte, aplicar-ho després. Jo veig el símil entre el hardware, és un ordinador molt potent, però si el software que tens està antiquat, tampoc no... Exacte, no és compatible. Ha de tenir el hardware i el software. I ha d'anar una mica de la mà tot plegat. Tot plegat.
i necessitem conjuntar les dues coses i els pagesos facilitar el tema perquè ho puguin tenir a l'abast. Doncs de tot plegat, dels grans canals i dels projectes de regadiu, se'n parlarà demà al vespre, a les 8, en aquest cicle de conferències organitzat per les CES, un cicle sobre l'aigua, i demà aquesta conferència l'invertirà Antoni Juanes, Subdirector General d'Infrastructures Rurals del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat. Avui hem volgut parlar amb ell, aquí el Just de la Fusta. Moltes gràcies i que vagi molt bé demà a aquesta conferència, també. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu, molt bon dia. Adéu, adéu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis.
Un quart i mig d'una de la migdia. Avui avancem una mica aquesta secció sobre notícies curioses. Saludem, per tant, el Jaume Socarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. I avui, com sempre, coses bastant sorprenents, però quan queden a prop de casa, de vegades sembla que ens semblin més estranyes que les més estrambòtiques que passin a l'altra punta del món. I en aquest cas, doncs, això passa a...
En un poble d'Àvila, la primera notícia d'aquest matí. Doncs sí, ens en anem fins a Àvila, concretament fins a la localitat de Montbeltran, perquè InterEconomia, el canal de televisió que tots coneixem, tindrà un nom de carrer en aquesta localitat. La cadena de televisió InterEconomia tindrà un nom en aquest petit poble que es diu Montbeltran,
I es veu que l'alcalde del poble ha dit, que l'alcalde es diu Julián Martín Navarro, ha dit que volia recompensar la cadena i donar-li un reconeixement pels seus valors en defensa de la família, pels valors nacionals que sempre ha defensat.
pel seu compromís amb les arrels cristianes i per la independència en la seva línia editorial. Ha estat un reconeixement que li fa aquest poble d'Àvila, a la cadena Inter Economia, i després Inter Economia també li torna una mica el favor, i en programes com El gato a l'agua, el mateix presentador, l'Antonio Jiménez, surt dient Sí, sí, en Montbeltrana hay un castillo muy bonito. I se'ls van tirar amb piropos.
A més a més, una dada curiosa és que en el programa, els tertulians del Gat o l'Agua, feien una mica la paròdia o la broma que la política del poble era d'Esquerra Unida. I era com així una mica de broma, ja que el poble és del Partit Popular i que ha estat un reconeixement que li fan. Una altra dada curiosa, que a mi és el que m'ha fet més gràcia, és que el carrer que es dirà Inter Economia encara, encara no li han canviat el nom, i ara es diu...
Cuando llegue Cayo Lara. És molt curiós, no? Clar, no hi ha una placa amb un carrer que tingui aquest títol. Cuando llegue Cayo Lara. Cuando llegue, què va a passar? No ho sé. Estrany, estrany. Doncs bé, això d'una banda, hem començat amb aquesta notícia ben...
Ben curiosa, i d'aquí passem a la següent d'aquest matí, i en aquest cas ens n'anem cap a la Xina. Sí, una notícia una mica dura, perquè fa referència una mica al tema dels trasplantaments d'òrgans i del mercat d'òrgans il·legal. Un noi, un jove xinès, es ven el seu ronyó per comprar-se un iPhone i un iPad. O sigui, és allò de vendre...
de val un ull de la cara o aquestes coses, realment s'ha deixat de ser una frase feta per ser realitat, no? Sí, sí. I a part, us explico la notícia. Directament de Pekín ens arriba. Cinc persones han estat acusades al sud de Xina per uns danys intencionats en un cas d'un adolescent que es va vendre el ronyó per comprar-se un iPhone i un iPad. Això ens ho ha informat l'agència de notícies oficial Xinhua. Es veu que entre els cinc acusats hi ha
un cirurgià, que és el que va fer l'operació, el noi, el jove, que té 17 anys, i es veu que... Es veu que el noi, després de fer-se l'operació, que se la va fer fa un any, ara està tenint una insuficiència renal, està una mica xungo, perquè això del ronyó és molt xungo. Llavors, es veu que...
Algú va pagar 220.000 yens per fer aquesta operació. Un home, 220.000 yens, perquè ens fem la idea, són uns 26.600 euros. Això li van pagar amb un home per pactar tot el trasplant, o sigui, per moure tota la gent. Llavors, amb en Wang, que és el jove de 17 anys, que és el que es va vendre, només li van donar 22.000 yens. És una misèria, venen a ser uns 1.000-2.000 euros.
Llavors, la resta ho va dividir entre el cirurgià i els altres tres implicats en aquest cas. En aquest tràfic de ronyó. Sí, de ronyó. Una mica, els joves veu que es va comprar un iPhone i un iPad i que ell estava supercontent amb l'iPad i l'iPad, però que no... que, bueno, que està molt malalt a causa d'això. És fort, eh? Vull dir que si hi ha una malaltia... Sí, sí, perquè a més a més...
Vull dir que sembla mentida, però veure que s'arriba a aquests extrems posa una mica la pell de gallina. A més, s'ha de dir que el jove era de la localitat de Anhui, que és una de les províncies més pobres de Xina, que es veu que molts dels habitants marxen d'aquella zona perquè no hi ha feina, que està realment molt malament. L'educació és molt pèssima allà i, clar, la gent... Per exemple, els productes d'àpel són molt populars a la Xina. I què passa? Doncs que la gent s'empapa d'àpel, d'àpel, d'àpel...
Però, clar, els preus que tenen allà no són com els d'aquí. Aquí és car, Apple, però és que allà encara ho és més. 3.988 gens per un iPhone, que venen a ser 481 euros. No sé quant costa per aquí, però diria que no tant, no? Depèn una mica segurament de les companyies, etcètera, etcètera. Sí, jo tampoc ho sé del tot, però déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Per tant, doncs...
Notícia trista, no?, una mica, avui? Notícia tristeta, dels ronyons. Passem pàgina, doncs, perquè ara sí que anem amb una altra curiositat d'aquestes que sí que és una mica més simpàtica, no?, i més agraïda. M'agrada molt que posis aquesta música perquè va directament lligat amb la banda que estem escoltant, perquè roben un lloro que canta cançons de Queen. És molt de gràcia. Jo vull tenir un lloro així, també, eh? És curiós que robin un lloro que canta cançons de Queen, i si és justament per això...
És curiós, eh? És un cas una mica complicat. El lloro es diu Chico, com Chico i Rita, el lloro es diu Chico. I es veu que ha desaparegut. El lloro té 8 anys, és de color vermell i gris. El descric per si algú l'ha vist, eh? I el veuen que canta cançons de cuina. Es veu que els amos, mal com voc...
que són d'Inglaterra, també, va tornar a casa seva, que és el propietari, i va veure que li havien robat a casa seva, entre les coses que li havien robat, hi havia el lloro. L'home diu que està molt espantat perquè li fa molta por...
que els lladres li facin mal al lloro, evidentment, perquè es veu que quan comença a cantar Boeby and Rapsodia, que és la seva preferida, no para i diu que es pot estar tot el dia cantant Boeby and Rapsodia. No ho puc creure. És molt llarga, aquesta cançó. I té molts tons diferents. El lloro disfruta moltíssim amb aquest tema. I, clar, mal com bo, l'amo està dient a tots els mitjans que, sisplau, que tornin al lloro o que, si més no, que tinguin paciència amb ells.
Pobre, em sap greu. Bueno, però està bé, no? Que potenciï bona música. Sí, lloro sí, però em sap greu pel mal, com dic. Sí, fa molta pena. Es veu que estava quasi plorant mentre ho deia, això. Estrany. Fa molta pena, pobrec.
Doncs avui estem de notícies tristes. Passem a una altra cosa que és una mica... Aquesta t'alagrarà, aquesta. Exacte, sí, no? És un invent d'aquests que... És un invent i que ja està... Aquest està al caure, aquest, eh? Sí, a veure. Sí, faltarà que els governs ho permetin. No creiem més expectatives. Es tracta que han creat un cotxe que vola. Per fi, per fi. Tot allò, aquelles paranoies que teníem del futur. Les pel·lícules, no? Que viaria de l'any 2000. Exacte, de cotxes voladors. Doncs ara en tenim un.
Un automóvil que pot volar fins a 506 quilòmetres de distància i a una velocitat de 177 quilòmetres. Ha estat construït als Països Baixos. Es veu que aquesta màquina només necessita un tram de 165 metres, perdó, 165...
165 metres d'espai, de recorregut a la terra, sobre una superfície, si pot ser o bé asfalt o herba, per poder-se arriar i prendre el vol. Doncs Déu-n'hi-do. Es veu que està considerat com una espècie de girocòpter. Hi ha vídeos per internet, si el busqueu, ho podeu buscar a través de la web de Telegraf, que és com una agència de notícies, i si no, directament a pal-v.
que és com una mica l'empresa que ha portat tot aquest estudi i tot aquest desenvolupament. Les fotos, per descriure una mica el cotxe pels nostres aviants, seria com un helicòpter, l'únic que la part de baix en comptes de tenir aquelles barres, hi té com unes rodes, i a la part de dalt hi té unes hèlises, que quan estàs anant normal amb cotxe per la carretera, es pleguen, i pots conduir un cotxe normal, el que més que un cotxe serveix és com un helicòpter, no?
Però es veu que serà molt pràctic, no? Tu tens un cotxe que vola, t'enganxes cues, et poses a volar... En fi, les mil utilitats que li vulguis donar. L'única cosa, que per poder portar aquest cotxe el podràs conduir a terra si tens el carnet normal de cotxe. Però per volar necessites el carnet privat d'avió. Una mica més complicat. Que venen a ser unes 20-30 hores d'eleccions de volt.
Però bé, després aquí et pots saltar molts de semàfors, moltes coses... No, no, vas més ràbia t'aparcar, potser és més complicat per això. Cotxes que volen... No ho sé, què farem? És una mica més difícil. Bé, en tot cas, almenys en greia aquest cotxe volador. I d'aquí passem a la següent història, en aquest cas la història d'un home que surt d'un coma excepte per la seva dona.
Com s'explica això? Jo no sé si prendrem-la com còmica o com molt dramàtica. Sí, és el que passa amb moltes de les notícies d'aquesta secció, no? És aquest nivell de l'absurd que... Sí, que ho trepitja, no? És la línia aquella que mai sap si està a un costat o a l'altre. Aquesta és una notícia que ha passat a prop de casa. Ignacio Galán, de 53 anys, es veu que portava 15 anys a l'hospital de Móstoles amb coma.
Es va despertar, es veu que l'home va tenir un accident de moto. La seva dona es diu Marta, ha estat 15 anys al seu costat, fent-li costat, cuidant-lo, fent-li mimos, i l'home s'ha recuperat, torna a parlar amb la gent, es veu que fa bromes, mira el futbol, està tornant a activar-se una miqueta. L'únic que li passa...
és que no veu la seva dona, no l'entén quan parla, és com si tingués alguna cosa dintre el seu cos... I només li passa amb ella. No pot interpretar el que diu la seva dona. Diu que és com una cosa que tinc dins del meu organisme. Diu que quan ella pregunta o diu alguna cosa, ell de seguida diu què passa, que ha dit que no se n'entera, no se n'entera de la seva dona. Pobre, em sap molt de greu parlar dona, realment. Perquè no s'havien estat mil anys allà al seu costat i que ara...
Deus sentir-te una mica... Això hem vist en moltes pel·lícules que s'han donat, no? Si probablement acaben bé, no? És allò... Doncs això està passant de veritat. No sé, a veure si tenen sort i... I si millora una mica tot aclarat. Milloren la comunicació entre la parella, perquè... Déu-n'hi-do. Doncs d'aquí acabem amb una notícia així més anecdòtica, amb un punt més simpàtic, no?
Tot i que també es podria alarmar, eh? Sí, és simpàtic fins a un punt, perquè si fos la teva filla no m'agradaria gens. Una jove porta vuit anys només menjant pizzas. Però clar. És molt fort, això, eh? Només pizza. Jo, per exemple, ahir vaig menjar pizza i ja tardaré...
Moltíssima tornant a menjar un altre. Però algú l'ha deixat fer, no? No ben bé, perquè es veu que és una infermetat. La Sophie Ray és una jove de 19 anys que s'alimenta únicament de pizzas des que tenia 11 anys. Tot això és perquè la jove té una curiósia infermetat que es diu Elictive Eating Disorder, coneguda com el SETT.
7 amb D. Això es veu que li crea una fòbia a uns determinats aliments. Es veu que quan era molt petita va agafar una gastronteritis molt forta. I això és una mica el que li va tocar una mica el cap i que li va fer agafar fòbia a aliments. I al principi encara podia anar menjant cosetes, però de mica en mica anava retallant cada cop més el seu ventall. I fins que només es va limitar a dir, només puc menjar pizzas.
Però, clar, les pitxes porten aliments diferents, també. Exacte, aquí està el truco, que una mica gràcies a això que les pitxes n'hi ha de molta varietat, doncs, clar, es pot fer una mica de menú, entre cometes, o dieta, digue-li com vulguis, i no menjar sempre el mateix, sinó que pot anar variant una miqueta. Però, bueno... Sí, sí.
És estranya. Pa amb tomàquet, amb bon embotit, no sé si li faria mal. Potser no el coneix d'on és, hem dit, no ho sabem. Jo crec que és d'Estats Units, perquè em sembla que això és una altra d'aquelles històries que ha sortit del programa aquell M'hi estranya addicció, que altres vegades hem parlat de noies que bevien gasolina, noies que es menjaven esmalt d'ungles, però ara tenim una que només menja pizzas.
Doncs la compadim des d'aquí, esperem a veure si l'animem a menjar alguna altra cosa, a veure si li funciona. Que vingui a provar aquí el menjar de casa. Exacte. Doncs moltes gràcies, Jaume. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
One, two. Hey, baby. Mrs. Cole.
Okay, I get it. Okay, I see.
Hey, baby, what's going on? You lost control and you lost your tongue. You lost me, death in my ear. Nothing you can say is gonna change the way I feel. Okay, I get it.
Okay, I see you affronted because you knew you'd find yourself vulnerable around me. Okay, I get it. Okay, I see I step too close to your boundaries You want a nobody around to see
Hey, baby, what is love? And what's just a game? We're both playing and we can't get enough of. We're both? Let's have a stick club, okay?
5 minuts i 3 quarts en el migdia, aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar de teatre i per això saludem la Maica Dueñas avui però des de l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Maica. Hola, bon dia. Avui hem de fer aquesta secció express, no?, una mica. Sí, avui farem una... Bueno, més que res les coses que s'estrenen perquè la gent vagi tenint en compte el que s'estrena. Què tenim, doncs? De moment comencem per un espectacle infantil.
el tercer i últim espectacle que el Teatre Lliure de Gràcia proposa per als nens i també per la família. Es diu L'Ava. I no es farà justament dins del teatre, sinó que es farà a la plaça Margarida de Xirbo i muntaran allà una carpa i a partir d'allà la història és de tres geòlegs que...
descobreixen coses sota la terra. Això seria un espectacle, està especialment indicat a partir de sis anys. I, vaja, suposo que el tenir una carpa al mig de la plaça Margarida Xirbo, que és la que està entre el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors, doncs també és un atractiu més. Això seria... Una proposta pels nens, no? Sí, pels nens.
Després continuem amb el lliure, però en aquest cas ens n'anem al lliure de Gràcia, perquè s'estrena Els jugadors. Els jugadors és una obra del Pau Miró, és el resultat d'una col·laboració del Teatre Lliure amb el canal, i per tant es va estrenar a temporada alta, al Festival de Tardor de Catalunya, al novembre, justament al Teatre Salt.
I ara, doncs, ve aquí el Lliure de Gràcia, que començarà el dia 19 d'abril. I estarà justament un mes, perquè acaba el dia 20 de maig. És una obra, com ja he dit, escrita i dirigida per Pau Miró. El repartiment és absolutament de luxe, un repartiment increïble. L'Andreu Benito, el Jordi Boixaderes, el Jordi Bosch... Déu-n'hi-do, doncs. O sigui que...
I la veritat és que quan es va estrenar a Girona, a Salt, tant la crítica com el públic va tenir molt bona crítica i el públic sortia encantat de l'espectacle. Per tant, tenim un mes per anar a veure el lliure de gràcia, els jugadors, amb un repartiment que jo només per veure treballar aquesta gent que són tan bons ja... Ja val la pena, no? Ja val la pena. A part que, a veure, el Pau Miró...
ha escrit coses molt, molt interessants, eh? Sí, sí, és un bon referent, no?, del nou teatre també català fet per aquí. Deixem una mica el teatre, encara que parlarem d'un teatre, però arriba d'ahir, va arribar ahir, ahir es va estrenar Rock the Ballet. Sí. Rock the Ballet és un espectacle, com ja ho diu el seu nom, doncs de ballet, no de ballet clàssic,
perquè n'hi ha acrobàcies, n'hi ha rock, n'hi ha brictants, armarcials, o sigui que és una mica de tot. Estarà dues úniques setmanes fins al 29 d'abril. Per tant, la gent que li agradi aquest tipus d'espectacle... És un espectacle que ve amb molt, molt, molt bones referències. Perquè, a més a més, el 2009, aquesta mateixa companyia va venir aquí també...
a fer un altre espectacle i també va tenir molt bones crítiques. Per tant, per la gent que li agradi aquesta mena d'espectacles, aquesta rock, acrobàcia, breakdance, tot això... Sí, pot ser una bona opció, no? Dues setmanes per anar a veure. Ens hem d'espavilar, però... Al Teatre Victoria. Val. I després, per últim, si et sembla bé, doncs acabarem...
recordant que al SAT, al Sant Andreu Teatre, es trena a Bolràs. Bolràs ja saps que és un trio de mims, que un d'ells és fill de Sant Lluç, de Bonfaneca, i que a més l'estimem moltíssim. I en aquesta ocasió és molt curiós perquè l'obra que presenten és Murphy, Tragedia de Hanson House.
És un espectacle ple d'humor que gira entorn a la llei de Murphy, que quan la torrada cau sempre cau del costat de la Pantega. Una llei divertida, sí, exacte. I també està la novel·la aquesta negra d'Agatha Christie, de Tragedia de Hanson House. I es podrà veure durant sis funcions del 20 al 29 d'abril,
al Sant Andreu Teatre de Barcelona. Però la novetat més gran d'això que t'estic dient és que aquest espectacle de Murphy, tragèdia de Hanson House, és una obra teatral. Vull dir, que a Vol Ras, la companyia veterana, doncs es passa per primer cop al diàleg. Mhm.
O sigui que... És un sal important, doncs, no? Sí, sí, sí. Una novetat. Molta novetat. Havíem fet alguns pinitos, eh? Algun pinito havíem fet, però per primer cop a Barcelona, doncs, podem veure la primera comèdia de paraula, no? O sigui, que parlada, eh? I penso que també és interessant d'anar a veure aquest debut, entre cometes, debut de Borràs,
en una comèdia parlada. Al Sant Andreu Teatre de Barcelona estaran sis dies, sis funcions, per tant... També ens hem d'espavilar una mica, no?, si volem anar-hi. Jo intentaré anar-hi, primer perquè estimo molt el Joan i després perquè penso que pot ser molt interessant veure una comèdia... Bé, a veure què passa. Doncs, exacte, en parlem la setmana que ve, segurament. És un misteri. Molt bé.
Doncs gràcies Maica, així acabem avui, no? Aquest repàs per les novetats de la cartellera Tornem a parlar la setmana que ve Moltíssimes gràcies A tu, que vagi molt bé, bon dia
Una parella lingüística, una oportunitat d'enterrar la Fer, Patricia Fer, dissabte emocional. Una estona en cada idioma trenar una conversació. Jo t'ensenyo, tu m'ensenyes.
i ens ensenyem tots dos. Era nascut a Grècia, bressol de grans pensadors, de Parmenides a Sòcrates, d'Aristòtil a Plató. I jo cadascú neixia tots aquells senyors estranys, me'ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans. Vaig provar d'impressionar-la fent un gust
Fins demà!
El potencial del català va dir, Joan, vull que m'ensenyis a millorar el pronunciat. I si haguessis vist com reia intentant dicut o fluix, hagués dit desperta ferro, l'almogàbar caia amb tu.
Amic meu, si mai t'hi trobes, no t'ho pensis ni un segon i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.
I només us veig a vos quan començo amb formalismes.
Deixa molt a desitjar Sovint val més un silenci Sovint val més actuar I entomant aquella màxima Amb el màxim de dignitat Jo vaig collir l'ego de terra I ella es va posar a ballar I com ballava
Mentre pujava amb l'escala, del seu pis va deixar anar. Ara tu tries la trama, tot que ho ets deixat portar. I vaig dir, fem de viure una festa, fem-ho abans de fer-nos grans. Que demà serà impossible, que demà ja serà tard.
Per un cop les paraules, l'exacta combinació, van esdevenir alquimia, van dissoldre la raó. Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat, quan li vaig veure tots els prismes, bé bellesa i veritat. I amb xarpen...
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Vuit minuts i la una del migdia. Repassem ara més informacions d'aquests dies. Referents ara a la comunicació, perquè més d'un milió i mig de catalans resulta que va veure el derbi madrileny que ahir la nit es va retransmetre per TV3, el partit sense que jugués el Barça, que ha estat més vist fins ara,
d'aquesta temporada, vinculat també per l'expectativa de si el Madrid perdia el Barça s'acostava una mica més a guanyar aquesta lliga. És el que va fer que la gent, que més gent es quedés a mirar aquest partit a les 10 de la nit ahir entre l'Atlètic de Madrid i el Real Madrid a través de TV3 i la Sexta, que també la matia. De fet, la transmissió de TV3 va ser l'espai més vist de tot el dia, amb més d'un milió d'espectadors i un 30% de share, mentre que la narració de la Sexta va tenir
615.000 espectadors i un 17,9% de quota que va situar-se en tercer lloc. I entre mig es va col·locar el Telenotícies Migdia, que va arribar ahir a una quota de pantalla del 31,9%, per tant, uns 640.000 espectadors. Tot plegat fa que TV3 ahir fos la cadena més vista de tot el dia, amb un 19,3% de quota de pantalla mitjana,
I Antena 3, amb un 9,5%, va aconseguir el segon lloc només amb una dècima d'avantatge sobre Telecinco i mig punt sobre la U. La sexta, tot i el gran audiència del futbol, no va passar del cinquè lloc amb un 6,9% de xer. Estem escoltant just a la fusta.
I després d'aquest apunt, referent a les audiències d'ahir al vespre, anem tancant aquest just a la fusta d'avui. Donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible, el Sergi Pont i l'Andrea Buen als serveis informatius. També hem parlat amb el Carles Hernández i Rius de la previsió meteorològica i avui hem fet tertúlia, com és habitual els dijous, amb el Pere, l'Alina i la Joana. En aquesta tercera hora hem parlat amb Antoni i en Joan és...
que és el que impartirà la conferència de demà de les CES del cicle sobre l'aigua, també hem fet teatre amb la Maica Duenyes i hem repassat les notícies més curioses del dia amb el Jaume Sucarrats. Us ha parlat la Carme Berdoi i tornarem a partir de demà amb moltes més coses, demà divendres. Ara us deixem amb les notícies, primer de tot el butllet informatiu de Com Ràdio i després sentirem l'informatiu del Sant Just Notícies edició migdia.
Ens n'anem avui escoltant els Fènix, aquest grup francès que es va donar a conèixer, sobretot per aquesta cançó que es titula If I Ever Feel Better. Que vagi molt bé. Fins demà. Bon dia. Fins demà. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Com ràdio. Notícies.