Avui s'estrena la controvertida comèdia negra d'intervius sobre un complot per assassinar el líder de Corea del Sud.
Després d'un atac informàtic i diferents amenaces, si s'estrenava d'interviu als Estats Units, la pel·lícula segueix el seu curs. Els protagonistes són James Franco i Seth Rogen, un presentador de televisió i el seu productor, reclutats per la CIA per matar Kim Jong-un. Entre les novetats avui també destaca Fox Katja, un drama psicològic ambientat en el món de la lluita lliure, amb cinc nominacions als Oscars, i Timbuktu, un can a la llibertat que representa Mauritania als famosos premis de Hollywood.
El vicepresident econòmic del Barça, Javier Faust, ha dit al matí de Catalunya Ràdio que potser el club hauria d'haver fet retenció preventida a Hisenda dels 40 milions de prima de fitxatge que va pagar el pare de Neymar i després reclamar la devolució si tocava, però no ho va fer així. Faust no creu que hi hagi una persecució política de la justícia i d'Hisenda cap al Barça.
No hi ha una raó caiguda al cel. No hi ha un senyor, no hi ha un senyor a dalt en algun lloc que digui anem ara per al Barça. Això no existeix. Són decisions que pren el fiscal en el seu moment, la fiscalia de l'Audiència Nacional i que se m'escapen, però no hi ha una voluntat política.
Fins aquí les notícies.
Justa la justa.
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, divendres 6 de febrer. Arrenquem aquesta hora el Just a la Fusta d'avui amb moltes, moltes coses. Començarem, com sempre, parlant de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno.
Amb qui també farem un repàs a l'actualitat general del dia i parlem també d'alguna notícia musical, com sempre, en aquesta primera hora per explicar-vos, per exemple, quins són els concerts que es fan aquest cap de setmana ben a la vora de Sant Just.
Cap a tres quarts d'onze parlarem del temps amb el Carles Hernández Rius, avui que fa molt fred i fa també un cel completament clar, segurament per això les temperatures es noten més fredes del compte. En parlarem cap a tres quarts d'onze, també per saber què és el que ens espera de cara al cap de setmana.
A les 11.10 parlarem d'educació. Entrevistarem el director de l'escola Canigó, Eloi Sala, perquè la setmana que ve obre portes, fa jornades de portes obertes de cara a les preinscripcions escolars pel proper curs. I a dos quarts de dotze connectarem amb l'institut, sentirem el posem l'IDEU, la secció que fan cada divendres. A dos quarts de dotze els alumnes de tallar ràdio del centre.
I a la tercera hora, a la secció de les xarxes 06, avui parlarem de la paternitat. Ho farem amb el Pau, un pare, que vindrà aquí just a la fusta a explicar-nos com és la seva experiència amb el seu primer fill, que ara té dos anys. També tindrem, com cada divendres, la Raquel de Manuel, que ens explicarà un conte avui de Pere Caldés.
I avui, atenció, perquè a partir de dos quarts d'una del migdia parlarem d'un tema important per a les entitats, parlarem de com afecten els canvis en qüestions fiscals. A diferents entitats en parlarem en Jaume Campreciós, en Pep Quintana i en Pere Bosch, i també amb l'Helena Baràmbio, representants de diferents entitats, de l'Ateneu, d'Esvern Accions, de l'Hockey Sant Just o de l'Associació de Veïns de Mas Lluï, alguns representants, per tant, del món associatiu de Sant Just per saber com viuen aquests canvis...
i com poden afectar de cara a la seva programació habitual d'activitats. I el funcionament general d'aquestes associacions serà a partir de dos quarts d'una del migdia, l'última mitja hora del programa. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem, que avui tenim moltes, moltes coses.
Salutem l'Andrea. Molt bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar de les notícies de Sant Just. Avui comencem parlant, a més, de dos projectes que necessiten el suport de la gent, Andrea, per tirar endavant. Parlem de la miscel·lània de les dones de Sant Just i també de la Trail Walker Girona 2015, de la qual participarà un equip de les CES. Anem per parts. De la miscel·lània de les dones podem dir que ja han recaptat més de la meitat dels diners de la campanya d'embecenatge. Només 11 dies del final de la campanya,
ja s'han recaptat 5.920 euros dels 10.000 que s'espera assolir. Una molt bona xifra, tenint en compte que a mitjans de gener no s'arribava als 1.000 euros. Per tant, bon ritme de la col·laboració. De moment, hi han col·laborat 63 mecenes, hi ha quatre modalitats de col·laboració. Dues d'elles són el mecenatge comprador-lector, amb una aportació de 20 euros i que compta amb 6 mecenes, i el mecenatge particular, amb aportacions de 25 euros, que ja té 24 col·laboracions.
D'altra banda, hi ha dos tipus d'un macenatge corporatiu, el de 60 euros, que té 5 macenes, i el de 175 euros, que compta amb 28 macenes. La campanya per col·laborar amb la miscel·lània de les dones és oberta fins al 18 de febrer a la plataforma mecenics.com i podeu accedir-hi directament a través del web sanjus.cat.
I d'altra banda, ho deiem ara, l'equip de les SEAS que s'ha inscrit a la Trail Walker porta recaptats més de 682 euros, això són 100 euros més que la setmana passada, però recordem que l'equip necessita 1.500 euros per participar-hi els dies 18 i 19 d'abril, uns diners que s'estinaran a l'ONG Oxfam Intermond. Teniu temps per col·laborar-hi fins al dia 13 d'abril, ho podeu fer.
A través del web de la Trail Walker, Girona, trailwalker.oxfamintermont.org busquen l'equip de les SEAS, que és l'equip G96.
Doncs queda dit també que ara hi ha temes per fer aquestes col·laboracions en tots dos projectes. Parlem però d'altres temes, un concurs de curts. Sí, i també vinculat amb les dones, perquè el Casal de Joves comemorarà el Dia de la Dona amb un concurs de microcurtmetratges. La convocatòria per participar-hi és oberta, s'ha oberta aquesta setmana, i s'adreça a joves d'entre 12 i 18 anys, residents o estudiants a Sant Just.
Els participants han de fer un curt matratge de 3 minuts com a màxim, incluent-hi els crèdits, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8 de març. El premi per al millor curt és un tiquet regal de 100 euros a l'EFNAC, que s'entregarà el divendres 6 de març a la guanyadora, en el marc de l'acta commemoratiu que tindrà lloc al casal de joves per celebrar el 8 de març. De fet, el veredicte es donarà a conèixer en aquest acte.
Hi ha temps per participar-hi fins al 27 de febrer a les 8 del vespre i al web del Casal de Joves, casaldejoves.com, trobareu les bases completes del concurs i també, important, les indicacions per presentar els microcourtmetratges.
Doncs és una altra de les notícies destacades d'avui. Tenim més temes perquè avui és divendres i per tant, Andrea, tenim propostes aquí a Sant Just. Sí, i aquest cap de setmana les activitats són molt variades al municipi. Parlem d'activitats culturals. Aquesta nit d'entrada recital de jazz a l'Ateneu amb Carles Margarit i Xavier Elgans. Els músics oferiran un concert en el marc del cicle de jazz que organitzen l'Ateneu i Energia Sèries.
Molt bé, Sant Joan serà, a més, el lloc on tots dos han decidit estrenar el seu nou projecte conjunt, que es diu Intimitats. El concert serà avui, a les 10 de nit, a la sala del cinquantanari de l'Ateneu, aquest és amb Carles Margarita, el saxó, i l'entrada amb consumici inclosa costa 10 euros, per als socis i sòcies de l'Ateneu 8 euros i per als menors de 30 anys 6 euros.
Doncs és una de les activitats previstes al cap de setmana. N'hi ha més també, Andrea. Sí, el que passa és que ara parlarem d'una activitat que és aquesta nit també. Començarà a mitja hora després de l'inici del concert de Carles Margarit i Xavier Elgans. I vostè, doncs, eh? De combina. Qui vulgui apostar avui per la música pot anar al recital i qui vulgui apostar pel cinema es pot apostar al casal de joves.
perquè avui faré una pel·lícula molt bona, Boyhood, amb molt bones crítiques. Hi ha moltes nominacions als Oscars d'aquest any. És un nou projecte que engeguen des del Casal de Joves per seguir oferint projeccions de pel·lícules d'actualitat. Serà amb la nova entitat, el nou projecte Cinema Utopia, després que Cine Club Utopia desaparegués el desembre. Seran sessions de cine gratuïtes. La pel·lícula que es podrà veure avui, com dèiem, serà Boyhood, del director Richard Linklater. Una molt bona...
Bona? Bona? No, però no me quedaria bé, no? Molt bona música, que seria una banda sonora molt bona, quedaria millor així, més ben construït, no? És això que es tutem? No l'havia sentit. Bueno, ja és que hi ha cançons com que repassen tots aquests anys d'aquest nen, no? Des dels, no sé si és dels 6, els 18 o alguna cosa així. Són 12 anys, sí. Sí, no ho diuen mai exactament quin any és, però clar, repassant la banda sonora del moment, vull dir que apareix des d'aquest tema que és tu i di, com també Black Keys. Sí, sí.
O aquesta altra que tu també coneixes. I els uients segurament també. Flaming Leaks? Sí.
Molt bé, doncs. Tot això sona la pel·li? Sí, sí, sí. I això... I més... Molt bo. Molt recomanable, sí. Doncs serà avui a dos quarts d'onze a la Saló Tupida del Casal de Joves i, important, l'entrada és gratuïta. Per tant, és una bona proposta per rebre de nit. I tant.
I encara una altra proposta, no, Andrea? Sí, musical, teatral, una mica de tot. Aquest diumenge, en tot cas a l'Ateneu, actuarà el cor Cantabile, finalista del programa de TV3 o Happy Day. El cor de noies interpretarà el seu espectacle Live, estrenat a principis de gener a Sant Andreu, i combinarà cançons, monòlegs i coreografies.
S'ha embarcat la nova programació del Sigla d'Arts Escèniques Amateurs Espai A. Si voleu comprar les entrades, ho podeu fer ja de forma anticipada per 10 euros per al públic en general i 8 per als socis i sòcies de l'Ateneu. Les podeu comprar al web espaiar.cat. L'espectacle live serà diumenge a les 6 de la tarda a l'Ateneu.
Doncs, varietat, realment, aquest de setmana també. Ens avorrirà. Ens poden fer moltes coses. Parlem per això de més propostes musicals, Andrea, perquè avui també... Això, perdó, això que són els Flaming Lips? Sí, sí, sí, és la mateixa cançó. M'agrada aquesta cançó. No l'he deixat... O sigui, que l'hem mantingut i és... Ah, no, no, perdó. L'he canviada, tens raó. Sí, sí, és Deep Blue, Dark and Fire.
És que està molt i molt bé la banda sonora d'aquesta pel·lícula i ara realment m'has fet ganes de tornar-la a veure, eh? Doncs mira, avui és una bona oportunitat, sí. Molt bé. Doncs va, si no voleu anar de concert, si no voleu anar a veure aquesta pel·lícula aquí al Casal de Joves, hi ha més propostes per anar de concert. I si tampoc voleu anar a veure Carles Omarrerit. No, això és veritat. Això que se'm dic de fons és O Soleone, que es pot veure avui...
El City Hall és una banda mallorquina que continua girant amb aquest disc que es diu Mocragora. És el seu treball més recent, un treball segons time-out, fresc, atmosfèric i personal en rassons de psicodèlia. I és un concert, el d'avui, que et servirà per escalfar motors, atenció, per abans de la seva gira pels Estats Units. Don't speak your bad act.
Les entrades costen 10 euros i les portes del City Hall s'obriran avui a dos quarts de nou de vespre. Molt bé. Sona bé, eh? Sí, sí. Aquesta que ens us diu Rebellion.
Fins demà!
But I won't But I won't
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs en llibres i agentes de concert al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Gran rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall.
Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte, 14 de febrer, gran festa de carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Fins demà!
Tres minuts i dos quarts d'onze, saludem aquesta hora l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, comencem, com sempre, fixant-nos en un tema més destacat a les portades dels diaris. Avui ens parlen de l'eurocrisi, així ho titula el diari Ara. El diu Alemanya-Grècia el xoc. Els dos ministres de Finances d'Alemanya i de Grècia s'han reunit.
per parlar de les mesures del nou govern grec, i per això trobem aquesta negativa a les portades dels diaris. Lara ens destaca una declaració del ministre d'Economia alemany, Wolfgang Schöbel, diu que les promeses electorals a costa de tercers no són fiables, i Barufakis, el ministre grec, diu que ni tan sols en el desacord no estem d'acord.
És el que ens diu el diari Ara, el periòdico, han fet un titular bastant original, diu Merkel a Grècia, nine, que vol dir no en alemany, no sé si ho pronuncio bé, però vaja, m'imagino que vol dir això, creix l'atenció a causa de l'austeritat europea, Xipres respon a la fermesa a Alemanya, amb contundència, no acceptarem més ordres. És la notícia destacada també avui al periòdico, i a La Vanguardia ens diu que Grècia demana temps i diners per aguantar fins al maig.
Les borses assumeixen amb tranquil·litat el rebuig que el Banc Central Europeu ha fet del deute grec. I aquesta és una de les notícies més destacades avui als Tres Diaris. Doncs els digitals també ens obren amb coses internacionals. Ofensiva diplomàtica occidental davant l'agreujament de la crisi d'Ucraïna és el que encara destaca el 3-24, tot i que també parla dels grecs compren la plaça Sintagma en contra de més austeritat, com ens deies.
I el 3.24, declaracions de Santiago Vidal i el Puntcat de TV3 estan sancionant la meva conducta com a ciutadà. I la vicepresidenta de SONI deixa el càrrec després del ciberatac.
A l'Ara.cat, diferents temes. En primer lloc, destacen també que Merkel i Holand visiten Putin per presentar-li el pla de pau per Ucraïna. I d'altra banda, també destacen declaracions d'aquest matí de Jaume Roures al Món RQ. Diu, no veig cap manegra contra el Barça.
I afegeix també que el que veig és que les coses no s'han fet prou bé. En relació al contracte de Neymar. Més qüestions, ens anem ara cap a la Vanguardia, que en primer lloc també ens parla de temes internacionals.
No, ja no, ja hem acudit a la portada i ara ja tenim temes de política. En primer lloc, Monedero va regularitzar el seu deute amb Vizenda la setmana passada, és el primer tema, després que un 50%, 50,3%, de fet, dels catalans advocaria per un referèndum després del 27S si guanyen els independentistes. I una altra notícia destacada que publica avui la Vanguardia és que la filla de Winnie Houston, de 21 anys, està amb mort cerebral.
Sí, sembla que és una notícia que es va saber ahir, és l'única filla de la cantant, recordem que va morir també Winnie Houston, i que la jove està en estat de mort cerebral, segons els mitjans d'Estats Units ahir dijous, i sembla que ara la família s'està reunint per donar aquest adeu.
Sembla que la filla de la popular cantant l'haurien trobat boca avall inconscient dins d'una banyera el cap de setmana passat i que presentava un fort cop al cap i li està en coma induït. Són les notícies més destacades dels digitals a aquesta hora del matí d'avui divendres 6 de febrer. Tornem als diaris per parlar de les imatges.
Què tenim de fotos avui en portada, Andrea? Doncs avui podem destacar que les dues protagonistes de les portades, tot i que els temes més destacats parlant de qüestions internacionals, podem destacar que la directora Isabel Coixet i l'actriu Juliette Vinoix són les dues protagonistes. Ahir van presentar...
L'última pel·lícula de Cochet, La Berlinale, amb una gran vinoix, ens diu La Vanguardia, per exemple. Les veiem a totes dues en portada. Al diari ara veiem una fotografia molt gran de les dues abraçades en aquesta presentació. Diu Cochet i Vinoix obren La Berlinale. Una Isabel Cochet, nerviosa i feliç, va inaugurar ahir La Berlinale amb la platòrica Juliette Vinoix, protagonista del seu film Nadie quiere la noche. I al periòdico veiem a Isabel Cochet saludant a la premsa, fent el simul de Victoria.
Aquesta és Javel Coixet, és una de les protagonistes en format fotogràfic. Al periòdico, per exemple, d'altra banda, veiem milers de persones protestant a la plaça Sintagma d'Atenes contra la decisió del Banc Central Europeu. És la fotografia destacada de la jornada. I a la Vanguardia i a l'Ara veiem els dos ministres d'Economia, d'Alemanya i de Grècia.
D'altra banda, amb fotografia del diari Ara, veiem el jutge Santiago Vidal, llegim el jutge Vidal cada cop més a prop de ser expulsat. I per últim, a La Vanguardia, tres imatges més. D'una banda, el president del Barça, que s'ha reunit amb el papa i li ha entregat.
amb una samarreta del Barça on llegim Papa Francesc, Bartomeu busca la benedicció del Papa, també una imatge de Juan Carlos Monedero de Podemos, que ens diu que regularitza el seu deute d'IRPF amb Hisenda, i per últim veiem una fotografia molt maca, el Montseny Enfarinat, que es podia veure ahir amb nitidesa des de Montjuïc, veiem un dels pics de la catedral de Barcelona, també veiem la Torre Agbar i el fons de tot,
Veiem el Montseny. Llegim que la neu es retira, el fred continua, encara que el col·lapse de les nàvades ha quedat enrere, les baixes temperatures es mantenen. Doncs són les imatges del dia i també aquest tema de la neu continua sent un dels més llegits. El 324 el més vist és la nevada des de l'aire. El segon és que reobren el trànsit de camions i caravanes a la Jonquera després de sis hores aturat pel temporal del vent. Això ahir dijous i el tercer les ventades amb ambient d'hiverns.
A l'Ara.cat, el més vist. El monjo que fa 200 anys que és mort o està meditant. Una imatge curiosa que desperta l'interès dels lectors d'aquest digital. Després, l'ingraïble història de l'home que camina 33 quilòmetres diaris per anar a la feina.
I en tercer lloc, el promotor de l'acció disciplinària proposa el Consell General de Política Judicial, expulsa Santiago Vidal de la carrera judicial, un altre tema que també ha estat dels més llegits d'aquest diari, del diari Anna. T'ha sorprès, veig la història d'aquest home, Andrea, dels 33 quilòmetres, doncs sembla que milers de persones han participat en un crowdfunding, és a dir, micromecenatge, per comprar-li un cotxe
James Robertson, que és un treballador de Detroit, en només quatre dies s'han reunit 300.000 dòlars, ell té 56 anys i recorria una distància de gairebé 40 quilòmetres, aquests 33 cada dia, 33 els feia a peu, cada dia, plogués, fes sol, fos de dia...
perquè no hi ha transport públic que cobreixi la seva ruta, no tenia diners per comprar-se un cotxe i sembla que un periodista es va interessar finalment per la seva història, la va publicar en un diari local i ha aconseguit aquesta campanya, aquesta història que sembla de Hollywood. Mare meva, però són moltíssimes hores de caminar. Sí, ell diu que comença a les dues de la tarda el seu torn de feina, però si vol ser puntual ha de sortir de casa a les vuit del matí
perquè triga 6 hores a completar, és a dir, no anar i tornar, no, anar, eh? 6 hores a completar la ruta de 33 quilòmetres a peu, més 4 més en autobús, i clar, després, doncs, torna. En total fa 74 quilòmetres diaris, quan arriba a casa, són les 6 del matí, i per tant dorm dues hores. I surt a les 8. Ai, pobra, per favor. Jo col·laboraria, eh? Sí, doncs, em sembla que ara s'ha publicat aquesta història i van dir, doncs, un estudiant d'informàtica de la Universitat Estatal de Wayne,
va impulsar aquesta campanya a internet amb un objectiu molt concret, reunir 5.000 dòlars per tal de comprar-li aquest cotxe i n'han aconseguit 300.000. Clar, està molt sorprès, no? Com a sí? 300.000 dòlars, no cal que treballi, no? Ja sé que no seran tots per això, però és molt curiosa aquesta notícia. Mira, ens hauria anat bé per fer-la al final del programa, eh, Andrea? Sí, la notícia curiosa. Però no ens hem pogut resistir, exacte.
La Vanguardia, en canvi, el més llegit és una història que diu que admiris els dits per saber si ets promiscu o fidel. I els nois de Salvador per la Campana que reuneixen per sorpresa 23 anys més tard, també interessat molt tot això. Després també una persona que es va operar la cara per assemblar-se a Red School de Capitán Amèrica. Realment moltes notícies curioses entre les més llegides aquest divendres. Tornem ara cap als diaris, ara obrim pàgina internacional.
Cap on anem, Andrea? Doncs ens n'anem cap a Kiev i parlem d'aquesta reunió que va tenir lloc ahir entre la cancellera Alemanya, el president francès, per parlar del projecte de pau, per parlar pau a l'est d'Ucraïna. La diplomàcia europea, llegim a Lara, al màxim nivell, es va activar ahir per mirar de posar fi a la guerra a l'est d'Ucraïna, on la violència ha augmentat considerablement a les últimes setmanes.
La cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès François Hollande es van plantar ahir a la tarda a Kiev en el marc d'una minigira sorpresa que avui els portarà fins a Moscou. Sota el braç hi portaven un nou pla de pau per a Ucraïna que, segons explicava Hollande, respecta la integritat territorial i pot ser acceptable per les dues parts.
Merkel i Holanda es van reunir ahir a la tarda amb el president ucraïnès, Petro Poroshenko, per presentar-li la proposta. En van transcendir poquíssims detalls, però sí que algunes de les parts implicades van fixar les seves línies vermelles. El primer ministre, Arseniy Yatsenyuk, va explicar que el seu govern no acceptaria cap proposta que posés en dubte la sobirania, la independència i el futur europeu del país.
Per la seva banda, el Kremlin va considerar la iniciativa com un pas positiu. Van recordar que l'objectiu ha de ser l'establiment de contactes directes entre els representants de Kiev i els separatistes, prenent en consideració les propostes del president rus Vladimir Putin. També llegim al diari Ara que, en aquest sentit, els Estats Units ja han donat suport a la iniciativa diplomàtica.
Més una de les notícies destacades avui en clau internacional, les trobem al diari Ara. I ara ens anem cap a l'avantguarda i parlem de l'accident d'avió de fa un parell de dies a Taiwan. L'heroi del riu Jilong és el titular d'aquesta notícia. Taiwan aclama la destresa del pilot de Transàsia, que l'accident va evitar xocar amb els edificis. El vídeo es pot veure perfectament.
Taiwan té des d'ahir un nou heroi, és Liao Shenzung, el pilot que amb la seva destresa i sang freda va evitar una catàstrofa més gran dimecres passat. Va conduir el seu avió de TransAsia Airways amb pèrdua de velocitat, de tal manera que va esquivar els edificis de Taipei i el va orientar cap al riu Jilong. No va poder evitar l'accident i la mort de 32 de les 58 persones que anaven a bord, incluent-hi la seva, però va limitar al màxim la pèrdua de vides humanes.
Llegim també que ahir els equips de rescat continuaven buscant els 11 passatgers desapareguts. Tothom a l'illa va tenir ahir paraules de reconeixement per aquest pilot de 41 anys que portava més de 4.900 hores de vol i que va intentar desesperadament evitar que la seva aeronau aixoqués amb els edificis i provoqués centenars de morts. Molts taiwanesos van expressar el seu convenciment que amb la seva ràpida decisió va salvar la vida de nombroses persones. I és que aquest pilot de 41 anys
va fer tot el que va poder per esquivar els immobles i trobar un lloc on estava llar-se el riu Gilong per reduir el nombre de víctimes. En aquest sentit, també avui la Vanguardia aprofita per parlar-nos una mica més d'aquest pilot i ens diu que des de ben petit aquest Liao Chien-sung va somiar i treballar per ser pilot i treure la família de la pobresa. Doncs mira, són les notícies que arriben avui en clau internacional. Passem ara a la informació esportiva.
Avui el nou esportiu li dedica la portada a l'aigua i a més a les dones de l'aigua. Aigües femenins, com titulen aquest tema, diuen que Ona Carbonell i Maica García han estat escollides millors nedadores sincronitzada i millor vaterpolista del 2014 per la Lenn, la nedadora Mireia Belmonte, a més, i la vaterpolista Jennifer Pareja van ocupar la segona posició i l'esporta els dedica al diari esportiu a aquesta portada.
A l'esport i al món deportiu, però ens parlen de futbol, de Barça, i parlen avui tots dos del mateix protagonista, Dani Alves. La renovació quasi impossible de Dani Alves és el que diu el diari Esport. Demana tres anys, Luis Enrique el vol, però el club no accepta les seves condicions, i a Bengal li obre la porta del Manchester United.
I al Mundo Deportivo diuen renovar a Alves. En aquest cas, si no en diu que és impossible, aquests directament el que fan és posar aquest imperatiu. Dani vol continuar, Luis Enrique ho veu bé i l'únic problema pot ser la duració del nou contracte, el rendiment del brasiler i el fet que el Barça no pot inscriure jugadors serien les braces decisives.
Són els temes principals en clau esportiu, els diaris catalans. Ens en anem ara cap a les contraportades d'avui, divendres, per, doncs, també complementar-ho amb entrevistes, articles, no?, una mica de tot. El diari ara el tenim al doble article de Xavier Bosch, titulat avui El bilingüisme mata, i després, Neva, porco, governo.
Diu el bilingüisme mata a l'espera del swing, el poamari pòstum de Francesc Garriga Barata. Un dels últims lliberes que m'he comprat és el bilingüisme mata, la provocació filològica de Pau Vidal, que porta un subtítol ben adequat per aquests dies de fred.
Del canvi climàtic al canvi idiomàtic. Critica sense embutzi documentadament per què el bilingüisme no funciona i trenca el fals mite, a parer seu, que el català no s'està morint per falta de parlants, sinó per falta de català. És a dir, que hem estat tan preocupats recomptant-nos, la dèria de la quantitat de manifestants, la quantitat de parlants, que ens hem oblidat de la qualitat de la llengua que parlem, que construïm i que consumim. Diu, m'agrada la gent valenta, independent, que parla sense profilàctics i no es casa amb ningú.
I d'altra banda, a la segona part de l'article, titulat «Neva, porco governo», diu «A l'hivern fa fred, de tant en tant neva, de vegades els flocs cauen, fins i tot lluny de les muntanyes, en llocs on no acostumar a nevar, cada cinc anys per això, cada cinc anys, però això tampoc no és mai exacte, diu Bosch, hi ha un dia que s'ha de tallar carreteres, que alguns conductors queden atrapats en el tunnel del Bruc, i més enllà de la ràbia de raonable, l'endemà entrem al bucle periodístic de les responsabilitats».
tot plegat, excessiu i desproporcionat. Ja sabem tot el que passarà, i pitjor encara, qui dirà què. I en aquest sentit ens parla del conseller Ramon Espadaler, que deia ahir, en un atac d'humilitat, que no fa per un any amb tantes eleccions, va admetre que no ho havien fet tot bé i el soroll diu es va multiplicar. Doncs és l'opinió de Xavi Bosch avui al diari Ara, a La Vanguardia. Tenim una entrevista que deixa que titular el món no es divideix en bons i dolents.
Avui entrevista Imma Sanxisa Josi Bardi, que és empresari i inversor en alta tecnologia israeliana, fundador de 85 empreses. És un home que té 72 anys, va néixer i viu a Tel Aviv i diu que busca solucions al conflicte israeliano-palestí, transformar Israel en una societat inclusiva i oferir als joves un camí de desenvolupament.
Diu que li toca el torn a la societat civil d'Israel i Palestina a l'hora de trobar una solució dialogada. Diu, això és essencial, sí. Diu, jo presideixo una associació de 200 empresaris israelians i 120 de palestins que pressiona perquè es trobi una solució.
Diu que jo tenia sis anys quan vaig veure néixer l'estat d'Israel, no va ser pas menys que un miracle, hi havia un gran nivell d'idealisme, solidaritat i paciència, virtuts avui en decadència a Israel, amb els quals vam aconseguir superar la falta de recursos i les dificultats.
Diu que ell va estar 12 anys en el govern d'Israel. Sobre el poder va entendre que és il·lusori. Els polítics han d'entendre que el poder no és dins del cap, sinó a la cadira on seuen. I quan tant aixeques, es queda allà. Diu que ell continua sent un jove emprenedor. Diu que als 27 anys vaig crear la meva primera companyia, que es va transformar en la fàbrica de software més gran d'Israel. He fundat 835 empreses tecnològiques, 27 van tancar i 24 les vaig vendre. I de tot plegat, diu que pel camí ha après que les idees estan sobrevalorades.
Ser emprenedor no és una qüestió d'idees, sinó d'execució. T'has d'associar amb gent en qui puguis confiar, responsable, que es comprometi i que no malbarati els recursos.
I acabem amb el periòdic. Avui explica com està el món del billar espanyol. Doncs ho diu David Muñoz, expert en billar. Diu que vaig deixar el billar després de ser campió d'Espanya als 14 anys. Ara hi torna i a més muntà un bloc. Diu que gràcies al seu germà va descobrir aquest món. Diu que jo tenia 8 anys i ella em recollia a casa i em duia a la sala de billar a veure el jugar. Això a Ciutadella, Menorca, on va néixer.
Diu que la seva mare no deia res perquè el seu germà el portés al billar. Diu que la sala estava apartada del bar, no s'hi fumava, no es feia gairebé res més que jugar a billar. I a més estava amb el Quico, amb el seu germà. Diu que als vuit anys va participar al seu primer torneig, al campionat del club. Només recordo que hi havia un munt de gent i que jo jugava contra una noia i la vaig guanyar. O això em pensava. Havia ficat la negra i a la mateixa jugada també la blanca. I jo no sabia que si ficaves la blanca perdies la partida.
Diu, estava eufòric, fins que algú em va dir, escolta, guanya la noia. Diu, això sí, al final del dia em vaig endur el trofeu de guanyador. I és que, tot i que la noia m'havia fet fora, el guanyador no estava a l'entrega de premis i van dir, vinga tu, el que ha ficat la blanca. I diu, com que era el més petit, tenia només 8 anys i havia debutat, doncs es va endur el trofeu, el trofeig de guanyador.
Diu, després d'això, l'únic que volia era jugar. Des dels 10 anys ja m'entrenava amb regularitat, 3-4 vegades a la setmana. Als 14 anys va participar també en un altre campionat, el 2006 en tercera categoria. L'any anterior havia participat en el meu primer campionat d'Espanya, però no vaig fer res, vaig pagar l'aprenentatge. Als 17 anys ho va deixar, va arribar el moment que al Villar i venir a Barcelona a estudiar, a ser periodista, que era el meu somni, i a més el Villar estava estancat a Menorca.
Diu, però no va tornar a jugar fins l'estiu passat, que vaig descobrir un local molt bo a Terrassa, l'Strike Pool. Ara competeixo a nivell de clubs a Catalunya Pool Tour i no em va malament. Diu, he tornat a sentir que tinc camí. La idea és seguir jugant a veure fins en arribo. Doncs mira, una altra curiositat avui a la Contra del Perílico. I aquí passem cap a un altre personatge, un home de vida modesta que deixa milions en donacions.
És la notícia curiosa d'aquest matí, perquè la que ens agradava més era la d'aquell home dels 33 quilòmetres, Andrea, però ja l'hem esgotat perquè també la donaves més llegides. Doncs aquest és un home de Vermont, també ens anem cap als Estats Units, que sembla que de vegades anava amb un abric trencat, tenia el costum fins i tot de tallar la seva pròpia llenya per la calefacció, també tenia un talent ocult de triar accions bursàtils, cosa que has de fer pública, però després de la seva mort, quan va donar 6 milions de dòlars a la biblioteca i a l'hospital locals.
Fins demà!
Ell treballava en una gasolinera, com netejava, vull dir que era l'home que netejava la benzinera, va morir el juny passat, als 92 anys, i que bé, doncs ell això, era conegut per vestir una jaqueta de frenela, gorra, una típica gorra, vull dir que mai semblava que fos, pas, una persona rica. Diu que, per exemple, doncs, un amic seu, doncs, era, diu que era increïblement frugal, de vegades, doncs, fins i tot, no, era un treballador aquest que ho diu, que aparcava més lluny per no haver de pagar, parquímetre, per exemple.
i doncs bé, un cop va morir va fer una donació de 4,8 milions de dòlars, poca broma, a l'Hospital de Bratelboro, Memorial, i 1 milió 200 mil dòlars a la Biblioteca Brooks Memorial, doncs són les principals beneficiàries d'aquesta fortuna d'aquest senyor, tot i que també va fer després donacions més petites. Les principals van cap aquí, però va fer també, doncs,
altres repartiments, exacte. Sembla que la directa de l'hospital estava molt sorpresa i tant que això no passa gairebé mai i bé, en tot cas es diu també que tenia un fonògraf que el va donar també i dotzenes de tembrous de gravació que va deixar-los a la societat històrica d'Homerson.
Ell va néixer allà mateix, el 1921, va ser el primer de la seva família a graduar-se a la secundària, on, atenció, Andrea, t'ho dic perquè per graduar-se caminava cada dia 13 quilòmetres, no tants, no eren 33, però són molts, 13 quilòmetres, d'anada i tornada des de casa seva, exacte. I quan va tornar de la Segona Guerra Mundial, va tornar a Bratelboro, on va treballar 25 anys en una benzinera i 17 anys netejant en aquesta altra botiga.
Carai, quina vida, eh? Sí, sí, després es va casar l'any 60 amb una dona que va conèixer la bensidera. La seva dona va morir l'any 1970 i el seu fillastre va dir que ell anava a visitar de tant en tant, no sé què, amb la seva més freqüència potser quan la cesta el va començar a empitjorar. I l'únic senyal que Brown per això tenia inversions és que llegia regularment el de Wall Street Journal.
Mira, és una vida molt interessant. Sí, sí, sí, sí. Dona també per una pel·lícula, segurament. Avui tot ens recorda... I quan va morir aquest home? El juny de l'any passat. Sí, el juny. I ara ens ha fet públic aquestes donacions que ha fet i tot plegat. Home, molt bé. Bon record, bon record. En fi, Andrea, que vagi molt bé i bon dia.
I ràpidament fem un repàs a alguns dels apunts culturals d'aquest matí. Per exemple, que Jiménez Barlet contraposa novel·la negra i solemnitat en rebre el premi Pepe Carballo. O declaracions de Juliette Vinoig a la Berlinale. Cal fer una revolució interior i contactar amb el costat femení. És la protagonista de Nadia, Quiere la noche. Isabel Coixat, mentrestant, va dir que fer pel·lícules té poc a veure amb la catifa vermella.
Madonna estrena el videoclip Living for Love. La cantant nord-americana ha presentat el vídeo del primer senzill del disc Rebel Heart a l'aplicació Snapchat.
I una punt final, el cap decapitat de Santa Eulàlia surt de l'oblit. Els dos monuments públics més antics de Barcelona vinculats a la patrona tornaran a mostrar-se en una exposició que narrarà la història de la ciutat en 100 peces. Fins aquí els apunts culturals d'aquest matí. Ens queda encara per això parlar del temps.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Saludem a Carles de René de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Fa molt fred. Sí, sí, sí, fa molt de fred. Aviam, avui ha estat la nit més freda del que portem d'any, i crec que també de l'any passat, perquè vam arribar a l'1,1 i ens sembla que avui ens hem quedat amb 1,2, sí que és una temperatura... A quina hora? Se sap, no. És impossible. A l'1,2...
Jo estava despert, era entre les 6 i les 7 del matí. Sí, més al matí que no... No, no, però no pateixis, ara estem a 3 graus, o sigui que tampoc no és una cosa que hagi de... Però jo crec que la mínima, sí, entre... No, gairebé les 8 eren, gairebé les 8. Entre les 7 i les 8 hem arribat a aquesta temperatura de 1,1, que és la mateixa mínima que vam tenir el 2014...
doncs aquesta nit s'hi ha posat amb nosaltres. El que no sé, perquè no ho recordo tampoc, és quin vent feia el dia que vam arribar l'any passat als 1,1 de graus positius. El que sí que està clar és que la sensació... Però és que era el desembre, a més, Carles, no? Perquè crec que el desembre, quan vam arribar a una temperatura molt baixa, vas dir que era la més baixa de l'any perquè el febrer no havia fet tant de fred. No, no, perquè l'any passat el fred no ens va visitar d'una manera així una mica extraordinària.
I bé, ja no és el fet de mesurar la temperatura mínima, sinó que si això va acompanyat amb vent, com està passant, doncs les temperatures de sensació tèrmica són molt baixes. I si a aquest 1,1 li afegim el vent que bufava en aquells moments, que entre les 7 i les 8, que és el moment que surt el Sol també...
doncs estàvem al voltant d'uns 17 km per hora i el resultat és 4 graus sota 0 de temperatura de sensació. I ara? Ara 2, 2 sota 0. O sigui que realment avui fa molt de fred, la sensació de fred és molt marcada i això que tenim la presència del sol.
Al migdia podem arribar a valors d'avui 9 o fins i tot 10 graus com vam arribar ahir, però clar, amb aquest vent la sensació de fred, si estàs al carrer molta estona, se't queda a sobre i no t'ho acabes de treure. La humitat és molt baixa aquests dies, amb aquest vent tenim humitats molt baixes, és força habitual que en aquestes situacions tinguem aquelles enganxades, aquelles picades que tenim habitualment,
Si ens toquem amb una altra persona, ens donem la mà o toquem alguna cosa de ferro, si us feu una petita enganxada o us passa una mica la corrent, no passa res perquè és el que passa quan tenim aquestes humitats una miqueta més baixes. Tot i que ara ja estem al voltant dels 40-45 d'humitat, que això també afegeix una miqueta aquesta sensació de fred més marcat.
Els mapes no s'equivocaven, ens indicaven que ens venia una aglopada d'aire fred molt important, perquè clar, estem parlant de Sant Jurs, que és una zona influenciada plenament per l'àrea metropolitana, d'un poble que està a 5-6 quilòmetres de Barcelona, que és molt poc, i que teòricament les temperatures no són tan baixes com anys enrere. Però a la que sortim d'aquesta influència de l'àrea metropolitana, de la Gran Urbe, que és Barcelona, les temperatures estan sota zero a tot arreu.
i avui els valors són espectaculars. Només cal anar a buscar algun mapa, mirar els valors mínims que hi han hagut aquesta nit i són de rècord. Un exemple, ahir, que ja havia entrat aquest aire fred al Pirineu, a les 3 del migdia es pot a 2.500 metres d'alçada, havien 16 graus sota zero i bufava un vent espectacular. O sigui que les temperatures de sensació avui són de registres realment molt forts. Una de les recomanacions, sent avui divendres,
és a tota aquella gent que tingui previst anar a alta muntanya a passejar-s'hi, que no hi vagi. O sigui, és un d'aquests avisos que són importants de dir, perquè els cops de vent són superiors als 100 km per hora, estem parlant de temperatures que estan per sota dels 15 sota zero, amb aquests vents sostinguts de tanta velocitat, el torb fa que perdis completament la velocitat, i la temperatura de sensació és espectacularment baixa, o sigui, no es recomana gens ni mica, a no ser que el vent vagi afluixant, això ho podria fer una mica diumenge...
Però la penya del Moro, per exemple? No, parlo Pirineu, jo. Per això dic que sí que podem anar a la muntanya, no? Sí, home, jo estic parlant al Pirineu, 2.500 metres. Alta muntanya, ja, ja, ja. Alta muntanya, amb una passejada pel Coixarola, fins i tot entres amb calor. O sigui, aviam, farà fred, us abrigueu bé, però vull dir que si estàs fent un exercici físic està bé. El que passa que quan puges a esquiar tens arrastres, tens ous, tens cadires...
I clar, o sigui, una cosa és suportar aquí avui a la penya al moro, doncs, què sé, 7 sota 0. Ara, per exemple, si estem allà ventilats allà dalt i hi ha un valor una mica baix i estem al voltant dels 0 graus o un grau positiu a la penya al moro, potser estem a 7 de sensació sota 0. Però és que la muntanya es dispara per 1.000 perquè ja estan 15 sota 0 i només els hi falta el vent, saps? O sigui que és fes fumut i són ganes també d'anar-ho a passar malament.
Bé, no cal dir que serà un cap de setmana fred. Sort que les altes esferes d'aquest poble van decidir fer el carnestoltes el cap de setmana que tocava, perquè si ara ens haguéssim d'imaginar un carnestoltes abans del carnestoltes com fa Senjus en aquest cap de setmana, realment tots aquells abuserats que poguessin anar una mica primets per culpa del seu vestit, doncs les passarien una mica canutes. Sort que és la setmana vinent i probablement la setmana vinent tant en màximes com mínimes estarem al doble d'avui.
Per dir-ho, es partirà coets, però si estem a 3, estarem a 6 o 7, la setmana que ve, el divendres o el dissabte, i les màximes, tot i que sembla que farà sol, estaran al voltant dels 12 o 13 graus, que ja és una cosa que és hivern, que farà fred quan se'n vagi el sol, però ja no és la paracada que tindrem aquesta nit quan se'n vagi el sol, perquè tenim una nit molt serena. Bé, tindrem també una miqueta de núvols, ho hem anat anunciant durant la setmana, que el dissabte al matí serà una mica grisot.
i aquests núvols es començaran a fer veure una mica de cara a aquest vespre, que tindrem alguns núvolets més. Això potser frena una mica la baixada de temperatura, però és que vindrem de molt avall. O sigui, la sensació de fred serà marcada, farà molt de fred, però potser aquesta nit no serà amb temperatures, el mercuri no marcarà tan baix per culpa d'aquests núvols que tindrem a la nit.
No es descarta la possibilitat d'algún ruixat, però serà molt poca cosa, això dissabte a la nit. Després ja dissabte... Poc important. No serà neu, eh? No, no, no. I després ja dissabte els núvols aniran perdent-se i diumenge ja farà sol. Diumenge pujant una mica les temperatures, però farà molt de fred. Doni, do, eh? Aquest hivern no et queixaràs, Carles? No. Quatre dies. Que vagi bé, bon cap de setmana. Bon dia.
Bon dia, us informa Neus Bonet. Diversitat d'opinions entre les famílies de l'escola Santa Isabel de Sant Cugat, on ahir la direcció va explicar que hauran de fer el 25% de classes en castellà a dos grups per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Montse Poblet.
B4 es manté el castellà a l'hora del conte i teatre i s'afegeix a algunes de les activitats de coneixement de l'entorn i d'un mateix. A tercer de primària s'incrementen les hores de matemàtiques a un dels grups i es dona l'opció a les famílies perquè puguin triar. Avui a la porta de l'escola els pares ens deien això. Realment no m'importa que ho facin en català, castellà, anglès, o sigui, contra més idiomes, millor el que no trobo...
Gairebé és el fet de la manera que s'ha portat, que per una família s'ha canviat tot. Jo ara estic molt en m'acord, però és una imposició. No tenim cap problema. Necessitem una miqueta més de nivell a Castella. La directora Maria Reina Montoro també ens comentava la situació.
Com a escola el que més ens preocupa és la formació de l'alumnat i sobretot el bon clima a l'escola. I el que ara estem treballant és aconseguir un bon clima, que no hi hagi tensions, que no hi hagi discriminació per part de ningú. Dilluns el Santa Isabel farà arribar al Tribunal Superior de Justícia aquests canvis. Si el tribunal els veu bé, els començarà a aplicar immediatament. El Departament d'Ensenyament va admetre ahir que hi ha quatre escoles més, una d'elles la Santa Isabel, que han de fer el 25% de classes en castellà per decisió judicial.
Els concursos d'acreditors van caure a Catalunya un 35% l'any passat, se'n van presentar prop de 1.500 i d'aquests 9 de cada 10 van ser d'empreses. Catalunya, Madrid i el País Valencià concentren la meitat dels concursos que es van presentar arreu de l'Estat. Per sectors, la construcció i el comerç són els més afectats per aquests processos. La majoria, 6 de cada 10, els van protagonitzar empreses amb menys de 10 treballadors. Per antiguitat, els negocis amb més de 20 anys són també els que més concursos van presentar.
Siemens eliminarà 7.800 llocs de treball de la companyia a tot el món, 3.300 dels quals a Alemanya. La multinacional Alemanya, dedicada a les telecomunicacions, l'energia i també es dedica a la il·luminació.
A Mèxic han localitzat 61 cadàvers en un crematori abandonat a l'estat de Guerrero. És la mateixa zona on van desaparèixer al setembre 43 estudiants de magisteri atacats per la policia i entregats a un càrtel de la droga. Segons un dels criminals detinguts pel cas, els estudiants els van assassinar i cremar en un abocador proper. Els senyors d'un cossos s'han trobat avui, estan coberts amb calç i no n'hi ha cap de cremat o mutilat.
Més de 17.000 nenes corren el risc de ser víctimes de mutilació genital. A Espanya són dades de la Unió d'Associacions Familiars que han organitzat unes jornades internacionals contra aquesta pràctica. Avui és el Dia Internacional contra la Mutilació Genital Femenina i Amnistia Internacional reclama als governs prevenir i combatre aquesta greu violació dels drets humans. Es tracta d'una pràctica que segueix fent a 29 països del món, de l'Àfrica subsahariana, l'Àsia i el Pròxim Orient. A Catalunya hi ha un protocol pioner per prevenir precisament aquesta pràctica.
Fins demà!
Xavier Bosch ha guanyat el Premi Ramon Llull per la novel·la Algú com tu, Montse Camps. Es tracta d'una obra sobre la força de l'amor a través de l'enamorament clandestí d'una parella situat en pare a París. L'escriptor i periodista ja havia guanyat el 2009 el Premi Sant Jordi per Se Sabrà Tot, que encetava una trilogia protagonitzada pel periodista Dani Santana. També ha publicat recull de contes i la novel·la La màgia dels Reis, entre altres. La novel·la sortirà a la venda el 4 de març. El Ramon Llull, que aquest any arriba a la 35a edició i que torga a l'editorial Planeta, està dotat amb 60.000 euros.
El vicepresident econòmic del Barça, Javier Faust, ha dit al matí de Catalunya Ràdio que no creu que hi hagi una persecució política de la justícia i d'Hisenda cap al club. Faust diu que l'administració vol que el Barça admeti que ha delinquit i el club només admet discrepàncies en criteris emisenda. Per això s'ha complicat tant la qüestió.
A Hisenda el que li encanta és els pactes que es diuen de conformitat. El que volia, a més a més, Hisenda i l'Abogacia de l'Estat i la Fiscalia és que, a més d'això, el senyor Rossell i el Barça acceptessin de conformitat que han comès un delicte. I aquí és quan el Barça diu no.
El Barça i l'Espanyol s'entrenen aquest matí, no jugant fins diumenge, els Blaugrana a Bilbao, l'Espanyol a casa contra el València. Avui jugant a primera Deportivo i Eibar. A l'Eurolliga de bàsquet avui, Alba de Berlín contra Panatina i Cos. Recordem ahir derrota del Barça a Madrid, 97-73. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts per l'Andrea Bueno. L'Ajuntament convoca nous plans d'ocupació per a 17 persones aturades de Sant Just. Ja s'ha obert la convocatòria per optar alguns d'aquests plans que contemplen, entre d'altres, feines d'auxiliar administratiu, consergeria i PO forestal. Els nous plans d'ocupació estan subvencionats per la Diputació de Barcelona. Les persones que s'hi presentin han d'estar inscrites a la Borsa de Treball de Sant Just i al Servei d'Ocupació de la Generalitat.
El contracte és per un període de 9 mesos, de març a novembre d'aquest any, amb un horari de 30 hores setmanals i un sou brut de 875 euros al mes. Podeu tenir més informació, podeu consultar més informació trucant al telèfon de promoció econòmica, al 93 480 48 00.
Més coses, aquest dissabte demà es reuneix de nou l'Assemblea de Guanyem Sant Just. És una plataforma ciutadana que vol crear noves maneres d'implicar els santjustens i santjustenques en la vida política del poble i establir un diàleg dinàmic amb l'Ajuntament i les institucions per tal d'elaborar conjuntament polítiques públiques. Aquest cop l'Assemblea de Guanyem Sant Just canviarà d'emplaçament. Fins ara s'han reunit al Centre Cívic Salvador Espriu i demà ho faran a la sala 1 del Centre Social al Milenari. L'Assemblea serà a dos quarts de dotze del matí.
I un apunt més per recordar-vos que la miscel·lània de les dones de Sant Just ha recaptat ja més de la meitat dels diners de la campanya de mecenatge. A només 11 dies del final de la campanya ja s'han recaptat 5.920 euros dels 10.000 que s'espera assolir. Una molt bona xifra tenint en compte que a mitjans de gener no s'arribava als 1.000 euros. De moment hi han col·laborat 63 mecenes. Hi ha quatre modalitats de col·laboració.
Dues d'elles són el macenatge comprador-lector i també el macenatge particular. I d'altra banda, hi ha dos tipus de macenatge corporatiu, el de 60 euros i el de 175 euros. La campanya per col·laborar amb la miscel·lània de les dones de Sant Just és oberta fins el 18 de febrer a la plataforma mecenics.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bajan las bolas, brillan y un rayo
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert o cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu? T'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Un minut i un quart de dotze, a aquesta hora parlem d'educació, perquè les preinscripcions escolars comencen el mes de març, però aquest mes de febrer ja es fan visites als centres. El primer que obre portes és l'Escola Canigó, que ho farà dilluns, que ve i dimarts, una visita a la tarda i una altra visita al matí. De fet, no, dilluns que ve, no, dilluns que ve a les quatre de la tarda i després el dotze de febrer a les nou del matí, per tant, dijous. I ara el que fem és parlar-ne amb el director de Canigó, Eloi Sala. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
per parlar una mica d'aquestes visites que recordem que s'explica el projecte del centre i també es visiten les instal·lacions. Es fan totes dues coses. Sí, l'objectiu d'aquestes sessions informatives és explicar als pares i mares el nostre projecte educatiu per tal que puguin escollir aquell que creuen que respon millor el que volen per als seus fills. És una decisió que entenem que és molt important.
pares i mares. Llavors, si vols, t'explico una mica l'esquema de les nostres... Exacte. En què es basa una mica, no?, el projecte de l'Escola Canigó? Què t'interessa primer? L'esquema de les sessions informatives o el projecte educatiu de l'Escola? Doncs parlem primer, si vols, de com funcionen les visites exactes d'aquestes sessions i llavors ja entrarem una mica perquè suposo que és el que també s'explicarà. Però, perfecte, doncs expliquem com funcionen una mica aquestes visites. Doncs molt bé. Intentem que sigui una visita al màxim de complerta i respondent també al màxim el que pensem que són
els interessos i les inquietuds dels pares perquè es puguin fer una visió global d'escola, tot i que el temps que es disposa és complicat, es disposa una hora i mitja aproximadament. L'esquema és, intentem també que els alumnes de 6E participin breument, explicant un dels projectes que han realitzat a l'àrea de Ciències Naturals. Això ho fem a l'inici o després de la reunió informativa.
Tenim preparat uns dossiers informatius en els pares que se'ls lliuren en el moment d'entrar. Se'ls passa inicialment un vídeo amb una durada d'uns 15 minuts que dona una visió global de l'escola. Després dona més sentit, entenem les explicacions que es fan. Per part dels assistents, que és l'equip directiu i algun mestre d'educació infantil, fem una explicació del nostre projecte educatiu
centrat en blocs, en educació infantil, en alguns aspectes pedagògics que entenem que són més rellevants, també en tot l'apartat del nostre projecte, noves tecnologies, l'idioma estranger i les activitats extraculars i complementàries. S'ha de dedicar una atenció també al procés de matriculació, explicar-los als pares
que alguns d'ells és la primera vegada com funciona, tenim un temps per preguntes, després es fa una visita a l'escola acompanyada de l'equip directiu i d'algun professor, és una altra ocasió per aclarir alguns possibles dubtes, i finalment també es dona als pares la possibilitat, si ha quedat algun dubte o alguna cosa que no la tenen prou clara,
hem de demanar una entrevista individual amb el director i llavors intentem aclarir-los aquests possibles dubtes que tinguin. Quanta estona acostumen a durar, per tant, aquestes visites? El que és la reunió informativa, inclouent-hi aquest vídeo, dura una hora i quart aproximadament i després aproximadament una altra hora de visita a les instal·lacions de l'escola.
I per tant suposo que, m'imagino que si algú ha de triar escola és molt adequat fer aquestes visites als diferents centres, suposo que també la gent, no sé si us ho diuen o si ho noteu, que és pràctic per entendre'ns. El que estem notant és que cada vegada hi ha més pares que ja ens truquen amb molta antel·lació, demanant els dies en què es faran les sessions informatives,
L'assistència en aquestes reunions és molt important. Pot haver, en alguna d'elles, 80-100 persones. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, molta gent. Depèn de... potser de vegades n'hi ha més a la reunió de tarda que a la de matí, de les dues que fem. Pensem que és molt més interessant la que es fa amb l'horari lectiu, però això amb alguns pares, per raons laborals, els dificulta més l'assistència. I, per tant, fem una amb horari lectiu que puguin veure l'escola en funcionament i una altra...
que és aquesta de les 4 de la tarda, que quan es finalitza la reunió els nens ja han sortit de l'escola. En canvi, el matí sí que poden veure una mica com es relacionen els nens pel centre, com es mouen. A més, entrem en algunes classes, en classe d'I3, per exemple, entre una classe també del cicle inicial, el cicle mig, en alguna classe del cicle superior,
i intentem de veure que els nens tinguin alguna petita participació. I les preocupacions dels pares en aquestes visites van més pel tema de projecte o van més per altres qüestions? Potser que de vegades quan tens justament l'equip directiu a mà li pots preguntar coses més concretes, de sortides, per exemple, o d'altres tipus d'inquietuds. No pregunten molt. Això vol dir que ho expliqueu tot molt bé al principi, no? Molt bé o molt malament, no sé.
No queda tot clar, segurament, no? És una informació bastant complerta. Moltes informacions estan en el dossier informatiu o s'han explicat durant tota la xerrada. Són qüestions sobre aspectes concrets que no han quedat clares, sobre alguna qüestió del procés de matriculació, si el fet de no ser residents a Sant Just els dificulta o no la possibilitat d'accés a l'escola...
Teniu gent de fora de Sant Jús? Sí, aquí al Canigó hi ha un porcentatge important de no residents, un 20% aproximadament dels alumnes de l'escola no són del municipi.
Déu-n'hi-do. Són de, suposo, municipis de la vora, no? Sí, Desploguer, Sant Feliu, Sant Joan d'Espí, tots aquests municipis dels voltants. Abans comentaves una mica algunes qüestions que s'expliquen en aquesta reunió, la part tecnològica, la part de projectes infantils. En aquest últim curs, heu engegat alguna novetat o heu engegat algun projecte que estigui funcionant bé que també vulgueu destacar?
Sí, aquest any els hi explicarem també els projectes que hem posat en funcionament aquest curs i pensem que són uns programes i projectes potents. Un és el programa TEI, que ara està de molta actualitat, que això vol dir tutoria entre iguals. L'altre dia es va fer un 30 minuts, anava sobre aquest tema, no? Sí, per tot el tema de l'assetjament escolar, no? Sí, això és una estratègia preventiva. Aquí en aquesta zona aquest programa el fem només nosaltres i l'Escola Alemanya,
És una estratègia preventiva de participació i d'intervenció en la convivència del centre educatiu. Està dissenyada com una mesura preventiva contra la violència a l'escola i amb aquest nivell de violència entenem que és l'insultar, no deixar participar un company o company amb els jocs, amagar-li coses. Després, quan s'arriba a secundària, és el que es coneix com a bullying. Sí, sí.
Té un caràcter, el que és molt important, que és institucional, que implica tota la comunitat educativa, professors, alumnes, monitors, pares... I la mecànica és molt simple, és un programa ja molt contrastat. Andrés Contrales el van entrevistar amb els 30 minuts, que és l'autodeterminació. Qui ho impulsa? Els alumnes de cinquè tutoritgen els alumnes de tercer. Molt bé. I com ho viuen els mateixos alumnes? Com ho estan portant?
La valoració que fem fins ara és molt positiva. Pensem que està donant uns resultats ja, tot i que portem només quatre mesos, que està donant uns resultats molt positius. També aquest curs ha començat a aplicar l'OMCE. Si em permets acabar, 6 minuts més. No tenim tant temps amb alguns altres dels programes que fem. També aquest curs ha començat un altre programa del departament
que es diu el grup d'experimentació pel plurilingüisme, això també és un grup de nou escoles del Baix Llobregat, que han entrat aquest curs a formar-hi part, i la finalitat que té és que els alumnes siguin competents, tant en llengua catalana, en llengua castellana, però també garantir l'aprenentatge de la llengua anglesa amb l'ensenyament obligatori. Apostar per l'anglès, per tant. Sí, seguir aprofundint i seguir millorant
en la llengua anglesa. En el cas de la materialització en la nostra escola, en el cas de l'anglès, és que es fa servir com a vehicle de comunicació en àrees no lingüístiques, que en aquest curs és l'educació física del cicle mig i del cicle superior. També ho potenciem posant monitors de parla anglesa en la franja de menjador per als alumnes del cicle mig i del cicle superior. Si pensem que aquesta immersió en llengua anglesa
És molt positiva. Clar, per tant, parlen llavors amb velles en anglès, no?, durant tota aquesta estona? Sí, sí, és l'única, aquestes monitores, de cicle mig i cicle superior, és l'única llengua que fan servir per adreçar-se als alumnes. Sortides per veure teatre en anglès, fer un tractament integrat a les llengües, el castellà-anglès, etcètera, no?, l'avançament de l'anglès a I3, etcètera, no?,
Hi ha també la potenciació de l'anglès extraescolar. Aquí a l'escola tenim dues ofertes d'anglès extraescolar. Una és en una acadèmia del poble, que és la Bristol, l'altra és al Quintzenàs. Tenim més del 50% dels alumnes de l'escola que fan anglès extraescolar. Pensem que tot suma i tot fa que els nostres alumnes acaben amb un nivell molt bo d'anglès. I seguint amb aquests programes, en tenim un altre, aquest és molt específic de l'escola, també amb aquesta línia
de millorar la llengua anglesa, que se'n diu Programa H, que vol dir auxiliar de conversa, per tal de reforçar aquestes habilitats orals i comunicatives dels alumnes. Aquests auxiliars de conversa són estudiants universitaris en anglès, que sembla l'anglès com a seva primera llengua, que desitgen realitzar pràctiques...
El nostre país, per tal d'adquirir experiència, completa la seva formació acadèmica, va començar el mes d'octubre, finalitzant el juny, i l'horari que tenen de dedicació als centres és de 25 hores. Això permet fer racons
de parla anglesa i que acabi beneficiant a tots els alumnes. Per tant, una aposta important per l'anglès, eh? Sí, sí. D'altres vegades, recordo que n'havien parlat també, que ja destacàveu el paper que se li donava, però que veig que en aquests últims projectes encara va més fort. Molt més, encara sí. I, finalment, un altre programa que vam iniciar el curs passat, pensem que també el tema de l'atenció de diversitat s'ha de entendre
de manera àmplia, és la manera de garantir i millorar l'èxit educatiu, és oferir aquestes oportunitats a tots els alumnes i per tant s'ha d'ajustar les respostes educatives a les possibilitats i capacitats de cada un d'ells i amb aquesta línia no només amb els que tenen dificultats d'aprenentatge sinó també els alumnes amb altres capacitats.
I amb aquesta línia hem posat en marxa també tot un programa de detecció d'altres capacitats en col·laboració amb la psicòloga de l'EAP, és a dir, hi ha tot un protocol establert per tal que tots aquests alumnes que s'acaben confirmant que tenen alguna altra capacitat rebien aquesta atenció individualitzada.
Seria, quan dius alta capacitat, seria algú que és superdotat o no cal que sigui tan extrem, sinó que es tracta de potenciar l'excel·lència però en diferents graus? L'objectiu que té, evidentment, és ajustar les respostes educatives a les possibilitats i capacitat de cada un d'ells. Llavors, quan es parla d'altes capacitats, és que es poden destacar en alguna àrea concreta. Però això és tot un protocol que està establert de passar primer al professorat
Si passa un qüestionari, després es fa una part de la psicòloga, es comporta també l'autorització i la conformitat de la família. És tot un protocol que està establert i actualment ja tenim alguns alumnes que estan rebent aquesta atenció individualitzada.
Una altra proposta també interessant que es fa des de l'escola Canigó. Aquesta setmana hem sabut també que es faran més classes de matemàtiques i anglès per llei, per entendre'ns. Com ho rebeu vosaltres aquest canvi? Bé, no ens afecta. Nosaltres des de fa molts anys... Aquesta pleja ara l'aplicació de l'ALOMSE. Aquest curs s'aplica només a primer, tercer, cinquè. El curs vinent ja seria tota la primària.
és que s'ha de fer una hora més d'anglès, és a dir, passar de 3... Perdó, de matemàtiques, eh? Sí, sí. De matemàtiques és passar de 3 a 4, nosaltres ja les estem fent, eh? Cicle mig i cicle superior, el qual simplement és... Ja us havia avançat, eh?, amb aquest tema. Pensem que tot el que són matèries instrumentals s'hi ha de dedicar tot el temps que sigui possible, no? Hi ha una limitació d'horari, però dins d'aquesta limitació prioritzant el que són aquestes àrees instrumentals, no?
Està clar, per tant, un canvi que serà més a nivell general, però que en aquest cas específic de l'escola Canigó ja existia.
Té quatre hores setmanals de matemàtiques. Perfecte. Doncs recordem que la setmana que ve hi ha aquestes dues visites a l'escola Canigó. D'una banda, el dia 9, que és dilluns, a les 4 de la tarda, i després dijous, a les 9 del matí. Són les jornades de portes obertes de cara a la preinscripció que es fa el mes de març. I avui hem volgut parlar una mica del projecte de l'escola Canigó amb el seu director, l'Eloi Sala, per saber una mica què és el que s'explicarà també aquesta setmana. Moltes gràcies, Eloi.
Gràcies a vosaltres, eh? Que vagi molt bé i fins aviat. Gràcies. Bon dia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Here comes again the beautiful warm weather. Beats. Molt més que nits d'electrònica. Beats. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Crowded dance floors winding up to fear.
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall. Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte 14 de febrer, Gran Festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Passa un minut de dos quarts de dotze. El que fem aquesta hora és connectar de seguida a un institut de Sant Just per sentir-lo. Posem-li veu com cada divendres a aquesta hora. És la secció que fan els alumnes del taller de ràdio de l'Institut de Sant Just. Per tant, connectem tot seguit cap al centre.
Bona nit.
Sembla que avui ens està costant una mica més de l'habitual aconseguir aquesta connexió de seguida, per això no us preocupeu que se'm direm a qui et posem-li veu. Música
Bona nit
Fins demà!
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Centjust. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Centjust, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desbern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Gran rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall.
Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte, 14 de febrer, gran festa de carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
I ara sí que sembla que podem connectar amb l'Institut.
Gràcies.
Bon dia, radioviens. Avui us parlarem d'uns temes molt i molt interessants. Per començar, fa una estona hem tingut la visita dels alumnes de sisè de primària de l'Escola Montseny, que ens farà una entrevista molt interessant, que podeu escoltar al nostre programa a continuació. Per continuar, en Rubén i el Pau, a la secció de Jocs i Tecnologia, ens parlaran de l'important que és fer, que és tenir privacitat a internet. I en Pol i en Toni ens explicaran les millors aplicacions per música.
Després, a la secció d'Esports i Salut, ens parlarem de la decisió del Comitè de la Federació Espanyola després que Cristian Ronaldo pagués un rival en mig partit. La secció de Cultura i Moda ens explicarà un tema molt interessant, el maltractament animal a Barcelona. I per acabar la secció de la Cançó de la Setmana ens parlarà de la vida de Madonna. I amb tot això arribarem al final del programa. Doncs bé, esperem que us agrada i comencem amb... Posem-li veu!
Bona nit.
Fins demà!
Bon dia, radioviens. Avui els alumnes de l'Escola Montseny ens han vingut a visitar a la ràdio de l'Institut. Ens han preparat unes preguntes. Comencem. Quines branques es poden triar a batxillerat? Hi ha dues branques, la científico-tecnològica i la humanística o social. I l'activitat extraescolar? Sí, hi ha anglès i teatre.
Us ha costat molt adaptar-vos a l'horari de jornada intensiva? Els primers dies sí, sobretot en les últimes hores que es fan més llargues. Però ja ens hem acostumat i és millor així perquè tenim totes les tardes lliures. Què és el que més us agrada de l'Institut? Doncs que ja no ens tracten com els nens petits i que ens donen l'oportunitat de conèixer molta més gent nova.
Al proper curs, la majoria vindrem a fer l'ESO a l'Institut. A tenir les tardes lliures, cal organitzar-se bé per poder fer els deures i estudiar. No deixeu els deures per l'últim moment. Confieu en els vostres tutors tots aquells dubtes que tingueu, sobretot al principi. Quines diferències us vareu trobar en passada la primària a l'ESO? Doncs que els professors ja no estan a sobre nostre i que és un nivell acadèmic molt més alt.
A l'inici de curs ens faran unes proves de nivell. Depèn del departament. Hi ha alguns que fan les proves de nivell els primers dies de classe. A partir de quines... A partir de quantes assignatures t'has fet això?
Fins demà!
I amb això acabem d'entrevista. Moltes gràcies per les vostres preguntes i desitgem que l'any que ve us trobeu molt bé al nostre institut.
Bona nit.
Bona nit.
Bon dia, Sant Just. Som el Pau i el Rubén i avui us parlarem de la importància de la privacitat a internet. La privacitat i la seguretat són dos termes que junts aprenen el camí cap a un bon ús d'internet i les noves tecnologies. Cada vegada més conscients. La societat s'acelera en un nou entorn on tots els objectes quotidians muten en una nova forma gràcies a connectar-se. I com ells, les dades personals viatgen a un sap qui.
La informació té valor i pot utilitzar-se de diverses formes, en molts casos amb fins il·lítics que corrompeixen les dades personal dels usuaris. De la mateixa manera que protegim els nostres béns materials per evitar que aquests siguin robats i utilitzats per terces.
Per quina raó no tenim de fer el mateix amb la nostra informació? La major part de la gent creu que navegar per internet és una activitat anònima i en realitat no ho és. Pràcticament tot el que ens transmet per internet pot arxivar, fins i tot els missatges en fòrums o els arxius que consulten les pàgines que ens visiten. Mitjançant diapositius com cookies, bestioles cibernètiques, en els usos de màrqueting hi ha el correu grossa i els navegadors.
Els providers d'internet i els operadors que tenen la capacitat de recopilar aquesta informació i els pirates o crackers poden accedir a l'ordinador, ja que un gran nombre d'usuaris està connectat a internet.
per mitjà de mòdems de cable i connexió DSL, a base d'una línia telefònica. La vulnerabilitat dels atacs de crackers s'aguditza quan els usuaris utilitzen el servei de broadband, és a dir, que estan sempre connectats.
En 2011 passava un dels pitjors fets en el món dels videojocs, el hacking a PlayStation Network que va acabar afectant milions de comptes i comprometent milions de dades privades d'usuaris. Com a d'acord a una demanda col·lectiva que es va establir contra Sony en aquesta època, l'assignatura oferirà per convencer els efectes jocs i extras digitals per valor de 15 milions de dòlars, encara que de moment no és segur.
Això és un exemple de la importància de la privacitat a internet. Pot ser molt perillós depèn del que feu per internet.
Bon dia, Radio Guients. Som el Toni i el Pol, de Tercer d'ESO, i avui us parlarem de les millors aplicacions de música. Avui començarem amb les millors aplicacions d'Android.
L'aplicació que ens agrada més ha estat Spotify Music. Aquesta aplicació és la millor manera d'escoltar música en el mòbil, en la tablet o en l'ordinador, i a més és totalment gratis. Pots buscar la cançó pel seu nom, pel nom del seu artista o pel nom del seu àlbum. Entre cançó i cançó a vegades hi ha anuncis. Per treure'ls pots comprar-te la versió Premium, però aquesta val diners. L'aplicació també està disponible per iOS.
Una altra aplicació molt utilitzada es diu SoundHound. Aquesta aplicació també et permet reconèixer les cançons. També la reconeixi tu mateix. L'aplicació no consta diners i està disponible també per iOS i per l'ordinador. Pensem que és una gran aplicació. Les millors aplicacions de iOS són...
El Shazam. Aquesta aplicació serveix per quan tu estàs escoltant música i no saps el nom, tu entres en aquesta aplicació i li dones al centre. Llavors el programa escolta la cançó i et diu quina és. Té algun inconvenient, com per exemple que hi ha algunes cançons que no les troba. Aquesta aplicació està compatible amb iOS com Android.
i l'altra és MusicD barra L. Aquesta aplicació serveix per buscar cançons i poder-te-les guardar. El bo que té aquesta aplicació és que per descargar-te-les necessites internet, però quan pots escoltar-ho ho pots fer sense internet. També dintre d'ella pots fer-te llistes de música i moltes més coses. I amb tot això acabem la nostra secció. Esperem que us puguin ser útils aquestes aplicacions i que us la pugueu fer servir. Ara us passem a la secció d'esports. Adeu!
Oh, oh, oh.
Bon dia, Ràdio Llens. Avui, a la secció d'Esports i Salut, us parlarem de la decisió del Comitè de Competeixió de la Federació Espanyola de Futbol i de la sanció impulsada de Cristiano Ronaldo per donar-li una patada en el partit davant del Cordo. Cristiano Ronaldo ha estat sancionat amb dos partits per donar dos cops de punt i una patada sense pilot. També van sancionar l'entrenador de l'Ossesuna per tirar una ampolla d'aigua a terra.
Aquesta decisió del comitè de competició ha portat molta polèmica. Per nosaltres, un pilotador no pot fer aquests actes d'anem patit. La meva opinió és que Cristiano Ronaldo és el meu jugador preferit, però a vegades no fa les coses bé. L'actitud d'anem patit, com per exemple fer un avivit a la gala del pilotador, fer una doble agressió sense moteu, té molta xuleria i això crec que si no canvia la seva carrera s'acabarà d'hora.
té un punt de xularia que no tindria que tenir al terreny de joc, perquè hauria de tenir més respecte als seus companys d'equip i contrincats. Moltes gràcies per la vostra atenció i fins la setmana que ve.
Bona nit. Bona nit.
Bon dia, radioients. Nosaltres som l'Emma i jo, la Mariona, de l'Institut de Sant Just. Avui venim a parlar-vos sobre el maltratament animal a Barcelona i a Galícia. Volem parlar d'aquest tema perquè ens sembla una justícia molt gran i volem, d'alguna manera, conscienciar una mica la gent que aquestes coses passen.
i que no s'ha de fer, que s'han de preocupar més pels animals perquè estiguin en bones condicions, sants i feliços. S'ha descobert fa una setmana que els animals que hi resideixen al zoo de Barcelona estan estressats. El soroll que provoquen les obres d'ampliació de les gàbies i del propi manteniment del zoo dia i nit està causant molt malestar entre els animals. Tan és el malestar que provoquen les obres que el comitè d'empresa va convocar a la direcció del zoo per advertir-los d'aquest problema.
Ha costat la mort de vuit animals en l'últim mes, parts prematurs i atacs entre els propis animals. També volem parlar-vos de com en el poble de la Mezquita, a Galícia, en una festa dels reis, s'ha maltractat a molts gais d'una manera molt brusca. Van ser agullats i després exposats al públic. Els gais després van ser cuinats i menjats. Sembla que una de les tradicions d'aquest poble és aquesta, tot i que a molta gent de fora no els agrada que facin això.
Els habitants de la mesquita creuen i pensen que això que fan amb els gais és una atracció turística. Nosaltres pensem que el maltratament animal s'hauria de prohibir a tot el món, ja que són éssers vius i tenen tots els drets a tenir una bona vida. El fet que els habitants del poble es facin fotografies amb els gais maltractats, em sembla que no està bé, perquè encara que ells els sembri, que és una tradició, a molta gent no els agradarà veure les fotografies.
Em sembla que és un mal exemple per la població de tot el món i que tothom hauria d'estar en contra del maltracte animal ja que tenen tots els drets de viure igual que ho fem nosaltres. Doncs fins aquí la nostra secció. Esperem que us hagi interessat i agradat. Gràcies per escoltar-nos i fins la setmana que ve. Adeu!
Fins demà!
Madonna, Luis Veronica Ciccone, més coneguda com a Madonna, va néixer a Michigan, als Estats Units, el 16 d'agost de 1958. És una cantant, compositora i productora estadounidense de música disco-pop, dents, electrònica principalment. Ha treballat de manera més intermitent com a actriu, dissenyadora de moda, escriptora i últimament ha debutat com a directora cinematogràfica.
Denominada com Queen of Pop, la reina del pop, la cantant és una icona popular internacional de les últimes tres dècades, aspecte que li reconeixen fins i tot els seus destractors. És una estrella de pop coneguda per reinventar la seva imatge i per l'ambició.
innovació i provocació en els seus vídeos musicals i espectacles. També per les polèmiques durant tota la seva vida personal i per l'ús de símbols polítics, religiosos i sexuals al llarg de la seva carrera. Des dels inicis de 1983, amb el llançament del seu primer àlbum, Madonna, fins al seu últim disc, Celebration, manté l'èxit i la fama mundial que ha travessat diferents generacions.
La trajectòria de Madonna és un exemple del triomfador, fet a si mateix, típic de la cultura nord-americana, amb els seus èxits, fracassos i reaparicions. D'un entorn una mica més gris i conservador, Madonna va fugir de Nova York a finals dels 70 per dedicar-se a la música.
Ha aconseguit nombrosos reconeixements, entre els quals es troben 7 premis Grammy, d'un total de 27 nominacions. El seu any de superació com a artista va introduir-la a papers protagonistes de pel·lícules com Evita, paper del qual va guanyar el Globus d'Or a la millor actriu. Però Madonna també ha viscut moments difícils. La seva carrera al cinema ha estat desigual i ha sofert dures crítiques, descents comercials i dificultats personals que ha superat.
I per aquesta setmana les 5 millors cançons són Sun Goes Down, Outside, Black Widow, Jerónimo i Marry Me. I la cançó que hi ha per tot l'equip és Marry Me. Oh yeah.
105 is the number that comes to my head When I think of all the years I want to be with you Wake up every morning with you in my bed That's precisely what I plan to do And you know one of these days When I get my money right Buy you everything and show you All the finer things in life Oh
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
If I lost everything In my heart it means nothing Cause I have you Girl I have you To get right down on bending me Nothing else would ever be Better, better The day when I Will you marry me
Fins demà!
Fins demà!
I amb tot això arribem al final del programa. Esperem que us hagi agradat. Us esperem el divendres que ve en un programa amb moltes coses interessants. Fins la setmana que ve. Adeu.
En menys d'un minut arribem ja a les 12 de la migdia. Per tant, serà moment de connectar amb el botlletí informatiu de Catalunya Ràdio. També ens posarem el dia de l'actualitat en Sant Justenca, amb el dels Sant Just Notícies. I després tenim més qüestions. Recordeu que tenim l'assassor de la xarxa 06. Avui parlarem de la paternitat. També la Raquel de Manuel ens explicarà un compte com cada setmana i farem la tertúlia sobre la fiscalitat, nova fiscalitat per les entitats, que va a dos quarts d'una, tot això, en l'última hora del Just a la Fusta d'aquest divendres. Moltes coses, per tant, no marxeu gaire lluny. Us esperem després de les notícies.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa David Badia. El conseller de Territori Sant i Vila obre el debat sobre si en episodis de nevades, com el de dimecres passat, s'han d'aturar sistemàticament el pas de camions. L'exemple, França i, en el cas de les nevades. Girona, Maria Rovira.
Bon dia. Sant Ivi l'ha dit des de Girona que a Catalunya casos com els de dimecres són més excepcionals i cal plantejar-se si s'hauria pogut actuar diferent. Efectivament, el col·lapse que vam tenir a cinc punts de les nostres xarxes de carreteres tenien vinculats un camión. És cert. Ara bé. Això vol dir que quan hi hagi una previsió de neu com la que vam tenir havíem de parar tots els camions? No ho sé. S'ha de valorar bé. A França ho fan. Sempre. Per definició. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Notícies breus, Montse Garcia. L'Eurogrup ha convocat per dimecres que ve una reunió extraordinària per parlar de la crisi del deute grec. Brussel·les, Jaume Masdeu. Hola, bon dia. Serà la primera reunió formal en què es trobaran el ministre grec amb els seus 18 col·legues de la zona euro. La gran oportunitat de Yanis Varoufakis per presentar les seves propostes sobre el futur de les ajudes europees. Ell demana un acord pont, una pròrroga fins a final de maig per disposar de temps de negociar.
Fins ara la resposta dels seus socis, sobretot en Alemanya, ha estat un no rotund. La pròrroga només la vola en concedir si Grècia es compromet amb el rescat. Ja me les deu a Catalunya Ràdio, Brussel·les. La història d'una il·lusió, així defineix al matí de Catalunya Ràdio, Xavier Bosch, la seva novel·la, Algú com tu és guanyadora del Premi Ramon Llull. L'obra parla d'un enamorament clandestí ambientat, bàsicament, a la capital francesa, París.
és una història d'una il·lusió. Dius, algú com tu, algú com qui, doncs com tu, com jo, tots som especials per algú altre, ho esperem a ser-ne, i una història d'amor, ja et dic, que costa molt d'escriure, però espero que sigui molt fàcil de llegir.
Jordania justifica els atacs contra posicions a l'estat islàmic a Síria després de l'execució d'un soldat jordà. El ministre de Fers Estrangers ha fet una declaració de principis a la CNN. És el principi de la nostra represàlia per l'assassinat horrible i brutal del nostre jove i valent pilot, però no és el principi de la nostra lluita contra el terrorisme i l'extremisme. Som en aquesta ofensiva des de fa poques setmanes, però de fet som en la línia de front contra l'extremisme i el terrorisme des de fa un grapat d'anys. Així que no és el principi i certament tampoc és el final.
El vicepresident Blaugrana, Javier Faust, ha dit a Catalunya Ràdio que creu que el Barça no se l'ha tractat justament, però no pensa en una persecució política de la justícia i disenda cap al club. En motor, aquest matí, tercera jornada d'entrenaments al circuit de Malàisia, en la pretemporada del Mundial de Motos, els 5 millors han rodat per sota del rècord de Cepang, Marquet, el més ràpid, davant Pedrosa, Iannone, Rossi i Lorenzo, respectivament.
La setmana que ve, pretemporada de Moto2 i Moto3 a València. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Comencen les obres d'urbanització de la plaça Antoni Malaret i Amigó. Aquesta setmana han començat els treballs de construcció de l'espai, una obra que costa 619.054 euros i que està finançada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
El projecte contempla facilitar la connexió d'aquest espai amb el claustre de l'equipament de les escoles i amb l'Ateneu i obrir els jardins de la Casa Costa. La setmana que ve, d'altra banda, s'iniciaran les obres de remodelació de la plaça de la Pau, uns treballs que costaran 74.000 euros i que inclou l'actualització del sistema de rec i la substitució de l'erbert actual.
Més coses, Promunt se redueix als preus de l'aparcament del mil·lenari. L'empresa municipal ha aprovat les tarifes per estacionar en aquest espai aquest any i contemplen quatre modalitats establertes pels turismes i un únic preu per a motos. Pel que fa als cotxes, de dilluns a diumenge s'estableix un horari diurn de 8 del matí a 9 del vespre per 38 euros al mes i un horari nocturn de 9 del vespre a 8 del matí per 24 euros.
L'estacionament il·limitat 24 hores costa 58 euros i per a les persones residents del mil·lenari 38. Pel que fa a les motos, hi ha un únic preu de 15 euros mensuals per qualsevol d'aquestes modalitats.
I un apunt més per parlar de dues activitats que tindrem aquesta nit a Sant Jus. D'una banda, el recital de jazz avui a l'Ateneu amb Carles Margarit i Xavier Algans. És un concert que es farà en el marc del cicle de jazz que organitza l'Ateneu i on hi ha sèries en el seu projecte conjunt
Intimitat. Serà avui a les 10 de la nit a la sala del cinquantenari. L'entrada amb consumició inclosa costa 10 euros per als socis i sòcies de l'Ateneu, 8 euros, i per als menors de 30 anys, 6 euros. I d'altra banda, avui també, a dos quarts d'11, en aquest cas, arrenca la programació de cinema de Cinema Utopia, un nou projecte que engeguen des del casal de joves per seguir oferint projeccions de pel·lícules d'actualitat de forma gratuïta. La pel·lícula que es podrà veure avui a dos quarts d'11 serà Boyhood, del director Richard Linklater.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia i a aquesta hora parlem com cada setmana els divendres de la xarxa 06 i ens centrem en diferents aspectes relacionats amb aquesta etapa educativa. En les últimes setmanes hem parlat de moltes qüestions vinculades amb la creativitat però en les dues properes seccions el que farem serà centrar-nos en la maternitat i la paternitat. Avui en concret parlarem justament del paper dels pares i ho fem amb el Sant Justin Pau Hernández, pare de la Teixa que té 21 mesos. Molt bon dia, Pau. Hola, molt bon dia.
I per parlar una mica d'aquest altre paper, també igual d'important, el de la maternitat, perquè de vegades se'n parla menys. Se'n comença a parlar més també però se'n parla potser menys perquè té una altra força diferent i d'alguna manera sembla que hi hagi molta més informació segurament sobre maternitat i com sé mare que potser per l'altra part. No sé si estàs d'acord.
Sí, ha sigut una dinamaca que fins ara sembla que és així, que el protagonisme ho tenen les mares, però també és una cosa que s'ha d'entendre perquè hi ha hagut una inèrcia molt marcada en què la figura de l'home ha sempre estat més vinculada a la feina i la figura de la mare o de la dona més vinculada a la casa, fins fa temps, però...
Ara tot això sembla que està agafant una altra dinàmica i per sort per nosaltres també podem gaudir i disfrutar aquest procés de criança que la veritat és que és molt enriquidor. Tu ets pare, com dèiem, de la Taixa, que encara no té dos anys, té 21 mesos. Exactament. I per tant, com ho portes tot plegat?
Doncs la veritat és que bé, crec que tenim també una tendència a oblidar-nos de les èpoques més intenses o aquests moments més durs, potser al principi, després del naixement i aquests mesos més durs a l'inici,
però jo crec que al final queda el maco, queda tot allò que t'enriqueix, tot allò que es fa gaudir, i crec que en conjunt tant la de Sire, que és la meva companya i la mare de la Taixa com jo, la veritat és que crec que en general ho portem força bé.
El procés de ser pare és molt diferent que el d'una mare, perquè, clar, tota la part de l'embaràs, per dir-ho d'alguna manera, encara que la visquis, però no la sents dins teu. I llavors això suposo que, no sé si en el teu cas, quan realment et sents conscientment pare és quan neix, o si ho pots ja durant tot l'embaràs també ho vas sentir d'aquesta manera, en el teu cas concret, perquè això evidentment és una qüestió molt de cadascú, però...
Sí, òbviament és molt subjectiu, però en el meu cas en particular, la veritat és que des que ens vam assabentar que estàvem esperant una filla, hi ha una intensitat dins teu que intentes fer el màxim possible per estar al costat de la teva companya i intentar facilitar la feina el més possible, no?
Òbviament que és la mare qui ho porta a dins i que pateix o disfruta, segons la persona, d'aquests canvis interns tan forts que m'imagino que són, però en el meu cas intentava estar allà i disfrutar també d'aquest procés, intentar xerrar-li des de fora, intentar cantar-li des de fora, intentar fer tot el possible per estar...
allà propi i que la desire estigués acompanyada com no pot ser d'una altra manera. Ara, com dèiem, té 21 mesos la vostra filla i en el teu cas concret també la teva manera de viure la paternitat també et permet estar força temps amb ella. Us heu pogut combinar també professionalment, no només en aquest cas la mare, sinó també tu com a pare.
Sí, sí, vam, doncs, bé, com va néixer, doncs, vam decidir, també perquè hem tingut la gran sol de poder-ho fer així, no?, de poder prescindir una mica més de la feina i combinar-nos-ho de manera que, doncs, jo estic pels matins amb ella, amb la petita, i la desiré per les tardes. Llavors, això també, doncs, ens permet gaudir molt d'ella, no?
Clar, perquè és tot el dia a dia, no? Tots els moments, no només una estona, sinó clar, tens tot un matí o tota una tarda en el cas de... Tot el matí, tota la tarda per part d'ella, tots els caps de setmana, els que treballo i per les nits, perquè estem fent col·legio, perquè creiem des del nostre punt de vista que és necessari pels petits, des del nostre punt de vista, òbviament això és molt subjectiu, però entenem que a certes edats és necessari que estiguin en contacte el més proper possible a nosaltres.
Està canviant greus també, no només la criança, sinó la part del pare. Aquesta idea de la paternitat està començant a canviar una mica a nivell general, encara que cadascú se l'apliqui de seva manera, però sí que hi ha més la implicació o aquesta consciència que ser pare també m'implica anar més enllà.
Jo crec que sí, que és una cosa que a poc a poc està agafant el seu pes i tampoc sé si és perquè quan la teva companya està embarassada només veus embarassades, però en el cas meu, en aquest sentit, em dona la sensació que veig un protagonisme molt més incipient per part dels pares, amb més ganes de tenir, no per protagonisme, per agafar...
sinó per fumar part de la forma més intensa possible en l'educació, en la criança, en tots els sentits. Clar, d'alguna manera suposo que també aquesta prèvia, en el moment de l'embaràs, en què tothom segurament es dirigeix més a la mare que a una altra cosa.
Sí, sí, però jo crec que això també s'ha d'entendre. I, de fet, també crec que hi ha un punt que també ha de ser així. Si nosaltres, per part del pare, doncs... Toca un altre paper, no?, durant l'embaràs. Toca un altre paper i en aquell punt, realment,
O sigui, realment qui està patint i portant tot el pes de l'embaràs, tot i que les persones satèl·lites que puguem estar al voltant de la mare, doncs fem tot el possible, però qui està portant, en fi, realment tot el procés és ella, no? I en aquest cas sí que no el protagonisme, com deia abans, per importància, sinó perquè ha de ser així, doncs ho té ella. Clar.
En el teu cas, comentaves que has pogut organitzar-te a nivell professional, però has canviat, per entendre'ns... És a dir, ara fas només les tardes, abans entenc que feies més hores del teu eixo. Sí, la veritat... O hi ha hagut un ajustament? Hi ha hagut un ajustament. La veritat és que també estava just en un procés de canvi a nivell laboral i llavors va sortir com tot una mica rodat, no? Òbviament, si pogués comptar pels matins, tindria més feina i tindria més possibilitats de...
d'incrementar les meves hores de treball, però jo això no m'ho perdo. I ho dic per tant bé, tu ho tens claríssim per entendre'ns que és el més important, però l'entorn laboral com ho ha viscut? Perquè potser no és tan habitual, estem més acostumats potser que hi hagi més mares que ho facin, però amb la part del pare potser és una cosa que s'està començant a fer més ara, no?
Sí, sí, sí. Jo la veritat és que intento, doncs, si s'ha d'explicar, doncs s'ha d'explicar. Vull dir, si algú em pregunta si podem tenir una entrevista o si tenim una reunió i pels matins, jo els dic que pels matins el temps és per la meva filla i...
Crec que això s'ha d'entendre i és algú, des del meu punt de vista, primordial. I, vaja, de moment cap persona m'ha posat cap problema per això, no? I s'entén... S'entén més, potser, ara, doncs. Jo crec que sí, jo crec que sí, que hi ha un punt de conscienciació... Està canviant, des del meu punt de vista, ja està canviant tot molt les dinàmiques d'ensenyança, les dinàmiques de paternitat, de maternitat, d'escoltar la personeta que està creixent, no? Jo crec que hi ha un canvi generalitzat
cap a bé, i en fi, jo crec que hi ha una acceptació per part de l'entorn quan estàs en aquests processos molt més agradable, raonable que abans. També a l'entorn social. També a l'entorn social, sí, sí, per suposat que sí. T'imaginaves que seria així, ser pare?
No, no, la veritat és que sí que abans de ser-ho tenies preguntes, però les preguntes només podien estar basades en la teva pròpia experiència que has tingut fins al moment, però com tot això és un món nou, doncs realment el que m'ha marcat moltíssim és tot l'aspecte emocional que comporta això, no?
A mi m'ha suposat una nova forma d'escoltar, una nova forma d'estimar, una nova forma de parar una mica el món extern i intentar entendre tot el procés, tot el moment, tot el que m'està intentant transmetre aquesta personeta que té les seves eines justetes per fer-se entendre. I aquest punt d'escoltar, de parar...
a l'entorn i intentar tenir un procés en conjunt, junt amb la de Sire, perquè siguem tres persones que anem cap endavant, no només el pare i la mare que arrastrem a la filla, sinó que intentem que els tres entendren-nos entre nosaltres dins les eines que tenim. I això, la veritat és que ha sigut molt maco i no m'ho esperava.
Què recomanaries a algú que estigui ara, per exemple, en el procés de l'embaràs, és a dir, a punt, i per tant et vas fent tota aquesta idea que dius tu, vas llegint, vas fent teories, quin consell li podries donar? Que s'escoltin a ells, sens dubte, que s'escoltin a ells i que facin el que sentin que han de fer, és a dir,
punts de vista trobaran pertot arreu, de tots colors i de totes les variants més extremes, des de... bé, des de... idees més antigues fins a idees molt més modernes, però jo crec que el més important és escoltar-se ells mateixos perquè consells en tindran sempre de tota mena i jo crec que realment el punt des d'on es pot ser
és des del fet d'escoltar-se el mateix i fer el que es creu. Massa durament és una bona recomanació perquè és veritat que tothom, m'imagino, que opina en un moment fins i tot d'algú que no té fills o algú que ho viu diferent que l'altre i tothom et diu com ho has de fer i suposo que això deu causar també cert estrès en algun moment perquè...
Tothom, sí, això era un punt que ja ho havíem xerrat amb la meva companya, amb la de Sire, amb tota la gratitud del món i entenent que tothom ho vol fer des de la seva vertent més bona, d'intentar donar-te consells perquè...
perquè creuen que és el millor per la personeta que ve, però clar, si fas cas a tothom, al final faries coses completament diferents. I jo crec que és bo escoltar el que la gent et pot dir, extreure el millor la informació que creguis que et pot anar bé, però bàsicament és fer el que tu sentis que has de fer. I si necessites informació, doncs anar a buscar-la, escoltar diferents opcions, però sempre basant en les teves emocions, en el teu sentiment i en la teva creença, perquè al final ho acabaràs fent bé.
Doncs crec que, a més a més, tal com ho dius, transmet aquesta confiança, també, és a dir, una mica, de vegades també es parla, no?, que potser tothom vol ajudar o vol intentar estar allà quan neix algú i potser el que es necessita és una mica més d'espai, no? Sí, això mateix, això és fonamental i intentar, en la mida del possible, doncs,
anar a una amb la persona que comparteixes la teva vida, intentar xerrar sobre aquells punts que penseu que poden ser bons o que es poden desenvolupar a la cara amb la persona que ve al món i després, si es necessita informació externa, anar a buscar-la, però sense por.
Per tant, queda dit també, és un dels consells que dona en Pau Hernández, a part de la taixa, que encara no té dos anys. Encara no té dos anys. Avui n'hem volgut parlar aquí a la secció de la xarxa de les zones, aquest espai que fem cada setmana per parlar de diferents aspectes d'aquesta etapa educativa, dels 0 als 6 anys. Encara queda fins als 6, suposo que tot això deu anar molt de pressa, però encara queda.
Sí, sí, sí, de totes maneres, quan mirem enrere, la veritat és que ens dona la sensació, molta gent diu que el temps passa volant quan creixen els nens, i entenc una mica aquest punt de vista, però la veritat és que jo miro enrere i em sembla que fa moltíssim... Ja no te'n recordes, no?, d'abans de quan no hi era? No, no, la veritat és que és molt maco, la veritat és que és molt maco, i si pots intentar col·locar-te en el punt de disfrutar aquests moments, el canvi és molt maco.
Doncs moltes gràcies, Pau, que vagin molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. I fins aviat, bon dia. Fins aviat, bon dia.
I aquesta hora el que fem és parlar de contes. Per això saludem la Raquel de Manuel i ara tenim a punt. Bon dia, Raquel, què tal? Hola, bon dia. Perquè ens expliquis un conte avui de Pere Caldés. Avui Pere Caldés, que ja tocava també, perquè aquest home té molts contes escrits. És un dels grans referents de la literatura catalana i també, sobretot, pel que fa als contes. Exacte, exacte. El que sí que a vegades el Pere Caldés, pel que fa a la narració oral, no són fàcils a vegades de narrar a nivell oral els contes. Ja pot ser.
perquè porten molta descripció i costa més llavors avui jo he seleccionat dos que em semblen un és molt visual i va molt bé per la narració l'altre és un conte molt breu i que ens pot servir els dos estan molt connectats també són dos contes del seu llibre d'invasió subtil i altres contes de Pere Caldés un dels seus més coneguts, segurament jo crec que a l'Institut un d'aquests vam llegir sempre estava per allà doncs mira, el primer es diu Tot esperit molt bé
Diu, vaig rebre una impresa a mitjans de setembre i a primers d'octubre em van venir a veure dos inspectors joves, un xicot i una noia. Els va bastar poca conversa per dir-me que jo era un fantasma. Atenció, eh? I que no m'espantés perquè no era pas sol. M'explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d'aquest peculiar estat civil. I jo estava serè, vaporós, em digueren ells, i encara no em senties barat.
I què passa, doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que porto, vaja? No res, són imaginacions vostres, em replicaren. Bé, sí, però... I ells, els meus parents? Se us imaginen a vos? Van respondre'm. Se'ls veien molt segurs i no paraven de repetir-me que, de moment, no hi havia motius de preocupació. Tant m'ho digueren que a l'últim em va venir una suor freda.
La noia inspectora em volia tranquil·litzar una vegada més i em donar uns quants cops amistosos a l'esquena. Van sonar com si algú piqués un núvol amb els artells.
Podeu donar gràcies de no ser un vampir, em digué. Això sí que és un desfici constant i un perill per la família. Veiem cada quadre, vos almenys no feu mal a ningú. I com m'he de comportar, va dir el senyor. Com si tal cosa, amb naturalitat i tot pensant que la fantasmagoria d'ara ja no és com la d'abans. Els vaig acompanyar fins a la porta i pel camí els remarciava per la conformitat que provaven de dur-me.
Però de retorn al menjador vaig comprovar, ficant-me a la mà a la pitrera, que entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travessos de dit. Doncs molt bona història, eh, també, aquesta de Pere Calder, Raquel. Aquesta, sí. Aquesta és molt visual, també. Sí, sí, sí. Vas ficant-ne la història, exacte, i vas veient cada personatge i aquest final, no tan bé. I alerta que no sigui bastant realista, eh, perquè hauríem d'investigar això.
Si hi ha fantasmes entre nosaltres, que sempre són bons. No hem de tenir-ne por dels fantasmes. No, no hem de tenir-ne por. Acceptar-los i ja està. No els neguem perquè si no és pitjor. Hi ha algun vampir per allà. Aquests són pitjors, normalment.
Molt bé, Raquel, doncs és aquest conte de Pere Caldés que recordem que forma part de... Tot esperit. Tot esperit forma part de la invasió subtil, eh? Per si algú vol buscar una mica més de Pere Caldés que sàpia que el trobarà en aquest recull de contes i que val la pena, doncs, també... Sí, perquè a vegades, és curiós, però jo porto el conte, no? I a vegades veus allà un conte antic...
Aquest es veu molt, eh? Sí, és molt antic aquest. I a vegades potser a la biblioteca veus Pere Calders i dius, ai, a mi m'ha passat, oh, quina mandra, què fa això que deu ser. I després obres i trobes perles com aquesta, que no són gens feixugues i són molt fàcils i que et transmeten molta actualitat.
Això és veritat que ens passa, eh? Moltes vegades amb el tema de l'estètica que ens perd, no? Doncs segurament amb els llibres ens passa. O la sensació que, exacte, com més autoclàssic, segurament que ens costarà més i hem de tenir el cap molt ben moblat. I justament potser ho fa més fàcil. Exacte, potser és al revés. Però vull dir que ens entra d'una manera més potent, també. Per tant, recomanem Pere Caldés, eh? Des d'aquí, Raquel. Recomanem, recomanem, perquè està molt actualitzat.
És un home que tenia una presència. Aquest llibre és teu per això. Tu deus tenir molts llibres de contes. En tinc bastant, sí. Però no tants com potser m'agradaria tenir. Pots anar ampliant. Vaig ampliar. Això està molt bé. El tema biblioteca suposo que tots en fem ús. No tinc més espai a casa per posar llibres. He arribat a un punt que està ple de llibres. Si no et sabríem posar més llibres. Hem de trobar altres espais.
Està molt ple. Molt bé, doncs una altra. Un curt, perquè al final del llibre té tot de comptes breus. Perfecte. I aquest es diu La fi del cap. Molt una mica relacionat amb l'altre, que cadascú trigui les seves conclusions. Diu, de fet, entre el meu cap i el meu cos havia existit un divorci des del principi. El cos denotava una vocació per conservar la petitesa i especular-hi, fent que tots els moviments tendissin amb una mena d'avidesa cap a l'arreuliment.
El cap no. El cap era gros, audaç i pensava coses realment engrescadores. Un dia, trobant-me al llit amb una estimada meva, vaig sentir que el cap emmalaltia seriosament mentre el cos mantenia l'equilibri, repartint la salut amb normalitat per tots els llocs que estaven sota la seva vigilància. «Amiga», vaig dir, «em sembla que el cap se'm morirà». Ella es va esbaratant, que vaig sentir imperiosa la necessitat de tranquil·litzar-la.
Mira, no passarà res. Enterrarem el cap dins d'un barret. I veuràs com la plasidesa del món es mantindrà plana, quieta, com és del nostre gust. Cap país no alterarà la seva hora oficial, ni cap invasió no serà detinguda. Demà, milers d'ombreles s'encararan al poder del sol i cada un podrà dir la seva. Es va adormir, sota la protecció dels meus braços, segura que tot aniria tal com jo li havia explicat.
Home, és un conte d'aquests també. Seria ideal per anar a dormir una persona adulta, no? Fins i tot. També, també. Sí, sí. El cap i el cos, eh? Són presents en aquests contes. Està molt bé. La connexió entre el nostre cos i el que sentim. Exacte. I aquest final, doncs, de tranquil·litzador d'alguna manera, no? Perquè, en el fons, el que passa és que va una mica més enllà, segurament. Sí, sí.
Molt bé, Raquel, doncs mira, amb aquests dos contes de Pere Caldés, crec que, exacte, que també ens els recomanes amb ell també de passada, per tant, doncs queda dit. La setmana que ve, més contes, no sé si farem Pere Caldés o canviaràs de personatge. Volem, veurem, encara no està decidit. Surpresa. Aviam què ens inspira. Fem així una agenda molt ràpida. Vinga. I és que, a veure, avui, que és un febrer, tenim aquí també el dissabte 7, Amores y mujeres de nuestra historia, una sessió en castellà també al Harlem,
sobre l'amor, la imaginació, les dones, les passions femenines. I després tenim el Vilar de Bo, també, S. Sissifo, que també fa la Casa dels Contes de Gràcia. Fa una sessió avui divendres, dia 6, demà 7 i diumenge 8.
Teniu l'opció de beure-los tots aquests dies. Té un preu de 12 euros i és a les 8.30, excepte el diumenge a les 6.30. Perfecte. I així podeu veure... Tu coneixes aquest... Molt bo aquest home, molt bo. Li agradava molt el tema mitologia. És un home molt expressiu, ha fet molt teatre i us agradarà, eh? Us agradarà el Vilar de Bo. Us el recomano. Doncs mira, més amb tres oportunitats diferents, no hi ha excusa, eh? Per trobar un momentet aquesta setmana per anar a escoltar contes.
Moltes gràcies, Raquel. Tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon cap de setmana.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit. Gran rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall.
Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte, 14 de febrer, gran festa de carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
Ara passen tres minuts de dos quarts d'una del migdia i a aquesta hora el que fem és parlar de les noves obligacions fiscals de les entitats, alguns canvis que afecten el teixit associatiu de tot arreu, però avui ens volem centrar, evidentment, en el cas de Sant Just. I per això hem convidat el secretari de l'Ateneu, Jaume Campreciós, també el president de Desvern Accions, Pep Quintana, i el tresorer de l'Hockey Club Sant Just, en Pere Bosch, que els tenim a tots tres a l'estudi. Molt bon dia a tots tres, què tal? Molt bon dia.
Per parlar una mica de tota aquesta situació, també mirarem de contactar amb la presidenta de l'Associació de Veïns de Masllui, l'Helena Barambio, telefònicament, per parlar una mica de tota aquesta situació, que a veure hi ha diferents punts sobre la taula, perquè hi ha diferents canvis. Comencem parlant, si us sembla, pel tema del canvi que hi ha en l'impost de societats, un d'aquests canvis que afecta les entitats, perquè en principi, si m'equivoco, corregiu-me,
Sí, m'equivoco, corregiu-me, sí, però en principi, tal com el que planteja la llei, és que totes les entitats hauran de presentar aquest impost, que reté un 25% del benefici que tingui qualsevol entitat, i que era un impost... No, no reté, paga.
Que és molt diferent. Ara tindrà a pagar. I que era un impost que només es declarava abans si s'ingressava més d'una certa quantitat d'euros. Ara això canvia. És així. Ara és el resultat final, el que cotitza. Exacte. El cotitza és un impost que són unes comptes que estan adaptades a les pymes
Per tant, no cotisa tot, sinó algunes coses, els beneficis de sobres quines coses pagues, però en el fons tens d'aportar, això t'obliga a aportar una contabilitat oficial en el pla comptable.
estatal, que ja no és allò famós que sempre es deia del botiguer que penjava el que pago i el que es deuen, amb dos ganxos, ara no, ara és una contabilitat que costa, és complexa, no la pot fer qualsevol persona i tens de presentar els seus papers i això et complica moltíssim l'existència. Qualsevol entitat haurà de presentar aquests seus dies i tot això. Qualsevol entitat, estem parlant d'un...
no sé el Pep us volia dir que són 10 persones no, no, sóc jo en aquest moment sóc jo sol no hi ha 10 persones eren les entitats que passaven de 100.000 euros les que havien de declarar i ara actualment qualsevol entitat es veu obligada a
Canvia molt, eh?, de 100.000 euros, no? O és igual, a zero tampoc. Jo crec que aquí, a veure, també hi ha un problema que s'han anat creant en els últims anys entitats que no tenen molt de cos, i això, ara en aquests moments es començarà a notar el problema que hi ha hagut, que hi haurà, en tot això, però jo crec que, ara tu el dic, era un tema fiscal, jo crec que...
no es pot mirar des del tema fiscal és tots els problemes que arrosseguen les entitats dels últims 10 anys en sa o més o més que els tractaments s'estan convertint en un tractament d'empresa en la qual cosa se'ns està complicant molt l'existència a tots els nivells
Perquè ara estem parlant d'aquest tema, però fa fora en parlàvem. Vull dir, molta gent que ara la gent s'ha assabentat fa més de 10 i 15 anys que existeixen. I això ha sigut així. I s'ignoraven. Però no s'havien de complir, per tant. Sí, però no... Aquí dia passa any en peny. Tampoc exposarem nosaltres. Per això, tampoc. Tampoc.
I llavors aquí és un llat, el problema, no en aquestes lleis, sinó aquestes que han modificat i altres que s'esperen que es modifiquin d'aquí a un temps. Són els que es poden fer mal.
Sí, aviam ara actualment l'impost de societats que ara es presenta, hi haurà impost de societats que segurament donaran a zero, perquè moltes de les quotes que es paguen no tindran IVA, no es tendran que declarar. Però si tu, per exemple, muntes alguna cosa paral·lela a la teva activitat principal, allò ho tindràs que declarar i és on hi ha el gran problema.
però encara que et surti a zero ho tindràs de portar oficialment si no tens una entitat preparada tindràs de buscar un gestor ho tindràs de presentar tot informàticament ja no vol anar a caixeta si no tindràs de portar-ho i això t'incrementarà
Un exemple, una entitat petita... Un 45-40%. Bueno, entrepèn. O una cosa que et posi una quota línia a qualsevol gestor, et costarà al voltant de 1.000 euros l'any. 1.400. Clar, per exemple, una entitat petita com la teva, d'Esbernaccions, què implica per una entitat com la teva que passi això? Doncs implica que, de moment, no es pot portar tota aquesta comptabilitat des d'una gestió particular, per dir-ho d'alguna manera,
és complexa, cal que ho presenti un gestor, cal que t'orienti el gestor amb tots els impresos i tot el que és la comptabilitat oficial. Per poca facturació que puguis fer o rebre, necessites forçosament que hi hagi una persona, ni que sigui una factura a l'any, per dir-ho d'alguna manera. L'infraestructura ha de gestir... Per no equivocar-te, no?
Sí, ha de ser així perquè tu has de presentar les teves liquidacions, per exemple, trimestralment o quan convingui. Per tant, vol dir que aquesta infraestructura tan val per 10 factures, 100 o 50, com per una. I això representa aproximadament, per les notícies que jo tinc, uns 1.400 euros anuals de gestoria. Que són molts per les notícies petites. Bé, és que no els fem en tot l'any.
De cap manera. No tenim ni un soci, per començar. Les actuacions que han fet darrerament han estat deficitàries, han costat més l'intèrpret que no pas les entrades que s'han fet. I al final tu has de tenir aquesta infraestructura que d'alguna manera t'obliga com si haguessis fet una gran actuació, com si haguessis fet unes entrades, etcètera. A part d'això, per exemple...
Si tens un familiar que t'ajuda a cobrar o a obrir la porta o a donar el programa, aquesta persona, com a voluntària, ha d'estar inclús assegurada. Això vol dir també uns diners d'assegurança. Vol dir que una entitat com la que jo represento en aquest moment, d'Esvern Accions, realment ha de tancar.
ha de tancar amb el sentit que si vol portar mínimament bé, que crec que és el que s'ha de fer, naturalment, portar les coses bé. És a dir, no saltar-se la llei. No saltar-se cap llei, fer el que diuen. I, a més a més, tenir tota aquesta infraestructura que dèiem, doncs és impossible de mantenir-ho. I llavors el millor és dir, mira, gràcies a tots els que heu fet fins ara, ens heu ajudat, heu vingut a sentir un concert o heu vingut a una exposició o a la presentació d'un llibre i un altre dia potser les coses aniran millor.
Però crec que la finalitat, el fi d'aquesta entitat és tancar. Per aquestes raons. Home, doncs una notícia que, a més a més, no sé si tirarà endavant o no, però si passa, no només passarà amb desvern accions, sinó que passarà amb moltes entitats petites. No, passarà perquè, a veure, ell plegarà i el Josep ho farà bé i anirà a la Generalitat i es donarà de baixa i tot. Però, a veure, quan tu agafes els... Agafen els 100 entitats de Sant Just, que és públic a la pàgina de la Generalitat,
n'hi ha moltes, que et quedes mirant i dius, l'altre dia vam veure una que era associació de pares i mares de l'escola de l'Ateneu. Encara existeix? De l'estiga escola de l'Ateneu. No s'ha donat de baixa. No s'ha donat de baixa, per tant, si ningú fa aquests tràmits i no s'agilitza, això vol dir que un senyor al mes d'aquí un any... Rebarà alguna notificació. Una notificació que vostè no ha presentat a l'impost de societat. Exacte.
amb qual cosa es pot armar per tant és molt complex jo crec que no és aquesta són una sèrie de lleis com la transparència la de blanqueix de capitals que tot afecta posar un exemple d'aquests de capitals l'altre dia a la Tereu es va fer un acte i ven recollint efectiu més de 1.000 euros i llavors lògicament els portem al banc
La persona que els va portar al banc, quan deixa els 1.000 euros per ingressar, li demanen DNI a compte de qui els portava i de què eren. Per transferència de capitals. Vull dir, al final arriba un moment que aquesta persona que hi va anar a l'Ateneu...
Va donar el DNI i després va vindre a mitja collonida. És perquè d'on te'l havia tret els mil euros. I mil... Segona, però només amb 100 euros ja passarà això, no? No, no. Les donacions a les entitats. Si ara tu, que ets bona persona, i en el soc que conyes aquí important, dius 100 euros a l'Ateneu o el hockey... O el de les reaccions...
T'han de portar un registre, un Excel, en el teu DNI. I fins d'aquí 10 anys no ho podem destruir. De totes les donacions que ens donin. En el cas del hockey, per exemple, com ho esteu vivint tot això? És a dir, què us representarà també per vosaltres? Bé, de moment encara estem al començament. Això tot just ha començat el dia 1 de gener.
I llavors nosaltres el que tenim també és la problemàtica del pagament dels entrenadors de fer-ho o a través d'IRPF normal o a través de voluntarietat. De contractes de voluntarietat. Llavors, doncs clar, és un problema. Com vol dir que s'ha de pagar i s'ha de tributar tot i que sigui voluntariat, no?
tot i que sigui voluntariat suposo que hi ha una tributació però part del que rep els diners voluntaritat és una tributació perquè també tens de fer-li una assegurança un voluntari no pot cobrar res més que dietes de desplaçament i prou i tant només dietes de desplaçament hi ha 0,19 cèntims al quilòmetre
Bueno, depèn de l'empresa. No, no, no. Si passa de 0,19, aleshores ja malament. I ha cotitza. I li pots pagar algun sopar si accidentalment aquell dia tens un partit de Hawking, poso jo, o no t'esport o qualsevol cosa.
10 de la nit i dius, bueno, és que tinc de sopar abans i tot això representa a nosaltres un increment de costos d'un 35% de lo que era fins ara i això és moltíssim i això portant-ho tu
Perquè si ho dones a portar amb una gestoria i tot, aleshores, doncs clar. Es dispara, clar, clar. Es dispara tot. Però donant un 35%, Déu-n'hi-do, també. Déu-n'hi-do, sí. Bueno, fes números. Sí, sí. Donar d'un treballador és el 40% del cost que cobra. Si ho pagaves, li donaves ara una compensació, posa així entre cometes...
Com a amic, si ho fas legalment, és un 40%. Veieu solució? Home, no n'hi ha. No n'hi ha. O poses el dia o tanques. Jo crec que la solució tindria de passar perquè algú, al final, fes una llei que agafés tot aquest món i el posés tot junt. Fes una fusió. Perquè ara són 34 o 5 lleis soltes
Que totes ens afecten. La transparència, no? La transparència. També. O sigui, transparència, blanqueix de capitals, voluntariat, que en aquells moments s'estan redactant dues lleis. Una que està fent el Parlament de Madrid, que l'altre dia va presentar al Consell de Ministres, que la portaven ja a les Corts. I l'altra que s'està fent aquí. I després, ara, hi ha moltes més coses. Vull dir, a veure, hi ha una llei que és de subvencions. I tot que estem aquí recordant que antigament les subvencions que et donaven tenies de justificar al principi
el 50%. No, el que et donaven. Posteriorment va ser el doble del que et donaven. Però és que ara tens de justificar el pressupost sencer. Tot el pressupost. I si no el fas, aquell pressupost... Jo ho vaig renunciar. Ho vam fer així perquè vam gastar un 9,3% del que havíem posat en pressupost
vam tindre de tornar 2.000 euros a mi el que m'hi ha donat que eren 300 i els vaig tornar perquè era impossible justificar el que havien fet durant l'any era més fàcil retornar-los i per tant jo crec que estàvem en una coixada bastant important de la societat civil amb voluntariat i no són aquestes lleis és tot aquests 10 o 15 anys que portem que ens han sortit abans ho comentaven
Si qualsevol de nosaltres vol fer una activitat al carrer com a entitat, tens d'anar a l'Ajuntament en un protocol de papers que la feina esteu a sortir-ne'n. I totes aquestes traves, per tant, venen de l'administració... En general. Qualsevol, eh? És a dir, entenc que n'hi ha unes que depenen de Generalitat, unes que depenen de Govern espanyol... I municipals. Però municipals, aquestes concretes són municipals, no? No, no són municipals, són de llei...
De llei de l'espectacle del Parlament de Catalunya. Però l'ha de complir a través del local, o sigui, de l'ens local. A través de l'ens local de l'Ajuntament, en aquest cas. Sí, però el que fa la llei, el que demana tots els temes... El que tu demanes, sí. El que fa la llei Marc, no l'Ajuntament. Ja, d'acord.
I tot això, per tant, implicarà que es facin menys activitats, també, no?, perquè moltes activitats que existeixen és perquè les promouen les entitats. El 90% diria jo que... Em refereixo a la gent que digui com m'afectarà perquè no tinc una entitat, no?, pot sentir aquesta tertúlia, però, en canvi, segurament, doncs potser va a un concert, va a un taller de no sé què, o va a practicar qualsevol esport, tot això ho mouen entitats, no? Sí, sí.
Fets ara d'una manera, jo diria, bastant voluntariosa, tot i saltant-se coses que sabem que s'han saltat, però vull dir una manera de promoure la cultura en general a Catalunya. Ha estat com una manera de fer aquest voluntarisme que després ha permès fer quantitat de coses. Quan es van normalitzant...
Quan dic normalitzant, m'ho dic amb aquestes lleis que et van marcant unes pautes, jo crec que sí que hi haurà una quantitat bastant important d'entitats que no podran seguir per diferents raons. Crec que sí. I és una manera també d'escapsar una mica, no dic amb raó sencer, però d'escapsar la vida cultural de Catalunya.
almenys ho veig així no es pot seguir tot és que jo crec que es tindria que intentar és que si tu per exemple contractes a una persona jove per fer un determinat treball i li tens de pagar 100 o 200 euros que es tingués de ser a través d'unes quotes per exemple una persona de 200 euros pagar 50 euros i que ja incloigués IRPF, assegurança i tot
fes com una espècie de taxa concreta però és que això és el més complicat a veure com està perquè si ara tu vols agafar un noi jove
que cobra, li pots pagar 200 euros al mes, i el dones d'alta, tot això implica en el tema que pugui demanar alguna subvenció, que pugui demanar alguna beca, i tot això es complica a la burocràcia. Però en aquesta persona se'n complica. Sí, se'n complica perquè tu... Perquè té un ingrés. Exactament, tu ara agafes una persona que estigui a l'atur.
I dius, pobre, no té res. I dius, bueno, que vingui a enganxar cartells. Li vols pagar 50 euros i tens donada d'alta? Automàticament per l'atur.
Per això et dic de fer una espècie de quota que fos a part d'això. Jo, a veure, aquí... Una llei completament a part de l'esportiva i de la cultura, completament diferent. Jo crec que tindria... Jo personalment crec que hi ha d'haver un replantejament de totes les lleis que et deia abans, que miri aquest món cultural. També hi ha una cosa que en això podries acabar del Pep una mica, que és que jo crec que...
Aquests microentitats que s'han creat els últims temps són les que patiran. Vull dir, les que més o menys tinguin cos, també patiran. Igual, però patiran menys. Perquè moltes coses d'aquestes ja està... És diferent el que teniu, perquè sembla que no pas... Això t'ho dic. Això és el problema que...
una de les possibles solucions és que les entitats gafin cos. Però llavors això no es pot fer amb fusions. O cooperatives. O cooperatives, o... Fusions, sí. O que sigui. És l'única solució que veig per alguns temes. Per l'altre, com deia el Pere, que és el tema econòmic, que això ja és un món laboral, que en els últims anys hi ha hagut un món...
d'estudis, que ha donat moltes sortides d'aquests temes, d'entrenadors, de professionals, i que al final, el que volen és una sortida digna a uns estudis que han fet.
I aquí també es barregen les dues... Les dues... Però jo deia, en aquests casos, que són 100, 200 euros. Però els que passen d'això, a la vora, sí, tindrà, doncs, ja pagar i arrepiar i fer el mínim. Sí, vols dir que està professionalitzada, aquestes tasques. A veure, i la cultura igual. Vull dir, a veure, tots venim de molts anys d'aquest tema i fa molts anys tot era voluntarià. I ara, a veure, tens de veure que aquí Sant Just...
quants casals hi ha en els centres cívics gestionats per empreses i que la meitat d'aquestes empreses provenen del món associatiu que eren gent jove que ha estudiat sociologia o que sigui gestió cultural per exemple s'han posat en aquest món i s'han constituït com a empresa com a empresa
Per tant, hi ha un canvi també de dinàmica. Això ho pots trobar també amb agrupaments d'escoltes, tot el que són els responsables i guies i tot plegat, els casals d'estiu, etcètera, que tota aquesta gent cada vegada també els llegeixen una responsabilitat i que allò que la persona que era una mica més espavilada o llesta portava endavant, ara haurà de tenir tota una sèrie de papers en regla. Si tu per portar gent d'un esplai, abans ho portaves, com aquell que diu, que aprenies de...
dels més grans i anaves pujant i anaves fent ara necessites fer un curset d'un any i si t'hies estat durant un any cada setmana cada setmana a treballar i després aquest carnet et donen per estar onant pel menjador doncs acabes dient i el dia que haig d'excursió
Que passin per taquilla. Ja, ja. En fi, és aquesta situació que ens porta... Jo crec que alguna reunió que s'ha fet aquí a l'Ajuntament amb Entitats, i recordo que l'empresa que va venir, bàsicament sempre parlava i se li escapava al noi aquell de la costa esportiva. O sigui, com que era un especialista en el tema esportiu, i en canvi ens hi trobem implicats tots, absolutament tots,
recordo que el seu llenguatge sempre anava demanant perdó. Perdó no, és que no volia dir només això, sinó que som tots, etc. Però potser el que ha aixecat una mica més la llebre és aquesta, perquè hi ha molts monitors, hi ha molta gent, molts entrenadors, etc. S'han de moure molts diners en aquest sentit, i llavors de retruc hi entra tothom al mateix sac. Jo crec que aquí, a veure, el tema d'esport que va sorgir en aquest esport amateur
que eren els equips de futbol de segona B, tercera... Que ha començat així. I el rugby, que són gent que... Els clubs van anar malament, molts vivien del constructor del Pau, la que pagava, aquest es va arruïnar, no pagava, els jugadors els havien promès que els li pagarien 2.000 euros al mes, i van acabar la magistratura. I la magistratura ha dit, bueno, papers. I llavors, salien tot això. Però llavors, després ja l'altre nivell, el tema...
una que és molt laboral, que a l'esport no s'ha corregit, però en canvi altres entitats culturals ja es va corregir fa molts anys, com escoles de música i altres temes, i es va corregir fa molts anys. I per l'altre cantor hi ha això. I després hi ha tot l'última fiscal que ha sigut el que ha portat més en renou
a tota la societat. Ara tenen un col·lectiu específic a l'esport, però això ha sigut a tota la societat. Tot el teixit associatiu, no? Pocant per les ampes. Exacte, que no n'hem parlat, però... Continuant per la comunitat de veïns, que això no s'ha dit, però també tenen de presentar imposts de societats. Sí. I parlant per... Comunitat de veïns, la té a l'escala. A veure, té a presentar... Totes dues. Té a presentar
a impost de societat qualsevol persona que tingui un NIF per tant si tu en compte d'escalar tens un NIF ja està ja entres aquí m'entens? per tant vull dir és tothom vull dir i s'ha explicat prou tot això?
No crec. Jo crec que... És a dir, no només a nivell de mitjans, sinó a nivell de... Si totes les entitats o comunitats de veïns, per entendre'ns ara, si tothom és conscient d'aquest canvi. No, jo crec que no. Vaja, això ara em sona novetat. A mi, personalment. A veure, ell deia una cosa d'esports, bé, aquest tema aquí Sant Just.
No, no, no, però aquí Sant Just el que va posar més va ser, va començar pel tema d'esports, com deia el Pere, pel tema econòmic dels jugadors si eren voluntaris o si cobraven. Aquesta possible taxa, doncs que poguessis pagar una cosa limitada. Junts en aquest tema, com ja tenia l'Ajuntament preparada més o menys aquestes reunions, però que jo sé, va surgir el tema dels impostos.
de societats, i van fer un match mix, però la inició d'això d'esports, per això la gent que venia era més especialista, per això els hi anava el tema d'esports. Sí, i l'empresa aquesta tirava per aquí. Però, clara, en el món associatiu s'ha fet moltes coses, perquè totes les federacions, tant d'Ateneus, han fet moltes reunions. També s'ha de dir que per mi hi ha un grup de...
les gestories, els assessors econòmics que s'estan oferint als ajuntaments per veure què poden pescar. És normal. És normal. I per tant, ho estan fent a nivell... Per tant, està sorgint molta cosa, però des d'aquests àmbits. Però jo crec que... I després, sobre el que els seus veïns, les altres cales, els gestors diran, ara tindrem de portar la comitat oficial i en comptes de cobrar-los vostè 100 euros o més, els cobraré 150. I tant.
M'entens? I no notarà. Els imports que s'estan parlant... No, no, clar, també depèn molt de cada cas concret, és evident que també això després cada tipus d'associació faltarà d'una manera o altra, però el que sí que està clar és que hi ha un canvi important, en tots els sentits. Hem sentit aquest exemple concret avui. Tard o d'hores anirà normalitzant, per dir-ho d'alguna manera, i esclar, vull dir... Ho sentiu amb poc suport, per això? Per part d'aquí.
Per part de... No, jo, per exemple, sí que agraeixo que l'Ajuntament hagués fet aquestes convocatòries. És a dir, en aquest cas l'administració seria algú que pot donar un suport, ni que sigui, no? Sí, sí, i l'està donant. M'han ofert hores, i vine a aquesta hora, i parla amb el gestor, explica-li com està la qüestió, i això jo he fet. Vull dir, hi ha anat aquesta convocatòria. Per tant, doncs, ja...
Això no vol dir que tinguem el problema. Però ja és un pas que sí que és veritat que hem fet l'administració. Jo crec que sí que s'han fet coses i llavors quan has anat a aquestes reunions i has parlat amb ells personalment i tot, encara t'han sortit més problemes dels que tenies inicialment previstos. Esclar, perquè expliquen tot. Perquè quan tens un test a tu, dius, no, els voluntaris, què s'ha de fer? I tu ho expliquen. No, tens...
A veure, un voluntari, aquell senyor que et ve a posar les cadires, tens de fer un voluntari. I aquell senyor que la teniu assegurat, el coro, que és el senyor que arriba dues hores abans i prepara les partitures, també té d'estar. I al final arriba un moment que dius, bueno, però és que...
Se'ns acaba el temps també aquí. També? Sí, també, també. Ens queda només dos minuts per arribar a l'una de migdia, per tant, ho hem de deixar aquí. Us agraïm molt que hagueu vingut avui al Jaume Camperací, secretari de l'Ateneu, al Pep Quintana, president de Desverna Accions, i també al Pere Bosch, presor de la Cone Club Sant Just, per posar-nos una mica sobre la taula quina és la situació de les entitats i quin és també l'ànim o el desànim que hi ha amb tu plegats. Jo crec que les entitats i la gent que s'animi, que participi, perquè és un mal que es pot curar, aquest.
Per això, no anirem parlant. Moltes gràcies a tots tres, que vagin molt bé. Per acabar com que encara tenim mig minut, eh? No gaire, que jo he d'acomiadar el programa general. No, no, no. Dic que, per exemple, la Federació Catalana d'Entitats Corals té 500 entitats i cada una està en el mateix cas. Vull dir que hi haurà feina. Imagina't amb el tema de l'hoquei, per exemple. Feina, feina, feina. L'ànim és l'últim que es perda, ja. Doncs gràcies a tots i molts ànims. Que vagi bé. Gràcies. Bon dia. Adéu.
I també marxem, acabem aquest just a la fusta d'avui, divendres 6 de febre. Ho fem agrair a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Bon als serveis informatius i a la producció del programa, a la previsió del temps. Avui hem entrevistat l'Eloi Sala, director de l'Escola Canigó. Hem fet també la connexió amb l'Institut. Hem parlat de paternitat avui a la xarxa Les Ones amb el Pau Hernández.
Hem sentit un conte de la Raquel de Manuel i ara que hem de parlar ho heu sentit amb en Pere Bosch, en Jaume Camprecious i en Pep Quintana de les entitats. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem de Mano, que és dissabte, però dilluns sí, amb moltes més coses, com cada dia, de 10 a una del migdia. Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb els Sanjos Notícies, edició migdia. Que vagi molt bé, que passeu un bon divendres i que tingueu bon cap de setmana.
Sintonitzes l'àdio d'esperc a l'àdio de Sant Just.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonoras o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Uf!
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Senjust escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'anglès, les noves tecnologies i la prevenció de la violència a l'escola són tres de les prioritats de l'escola Canigó. El centre és el primer centre públic de Sant Just que obre les seves portes als pares i mares per explicar-los el seu projecte de cara a les preinscripcions. Ho farà dilluns i dijous. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 6 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
La Bonaigua regala la matrícula a les persones que s'hi apuntin a través d'una nova plataforma online. Recentment s'ha posat en marxa una nova eina a internet que permetrà donar-se d'alta el complex i de retruc gaudir de matrícula gratuïta. La miscel·lània de les dones de Sant Jus ja ha recaptat més de la meitat dels diners que demana la campanya de mecenatge. En concret està a punt d'arribar als 6.000 euros i ja compta amb més d'una seixantena de mecenes.
I també parlarem de les activitats del cap de setmana. Aquesta nit recita el dèges a l'Ateneu amb Carles Margarit i Xavier Algans i projecció de la pel·lícula Boyhood al casal de joves i diumenge. El cor de noies Cantabile portarà l'espectacle Live a l'Ateneu.
Bon dia. L'escola Canigó explicarà dilluns i dijous el seu projecte educatiu als pares i mares. El centre serà el primer centre públic de Sant Just en obrir les seves portes per tal d'explicar la seva metodologia i mostrar les seves instal·lacions als pares de cara al procés de preinscripció del curs 2015-2016. Cada centre ha programat una visita en horari de matí i un altre en horari de tarda. Sant Just Notícies.
L'escola Canigó explicarà als pares i mares quins són els seus projectes més destacats i les seves prioritats de cara al proper curs. El centre atorga més importància a les noves tecnologies i també a l'aprenentatge de l'anglès. És per això que aquest curs l'escola s'ha sumat al grup d'experimentació pel plurilingüisme, impulsat pel Departament d'Ensenyament i que pretén que els alumnes siguin competents en català i castellà i, a més, garantir l'aprenentatge de l'anglès en ensenyament obligatori.
Per això, l'escola Canigó impulsa una sèrie d'activitats i pràctiques quotidianes que tenen l'anglès com a fil conductor. N'ha parlat el just a la fusta el seu director, Eloi Sala. La materialització en la nostra escola, en el cas de l'anglès, és que es fa servir com a vehicle de comunicació en àrees no lingüístiques, que en aquest curs és l'educació física del cicle mig i del cicle superior. També ho potenciem posant monitors de parla anglesa
la franja de menjador. Pensem que aquesta immersió en llengua anglesa és molt positiva. Aquestes monitores de cicle mig i cicle superior és l'única llengua que fan servir per adreçar-se als alumnes. A més, aquest curs també s'ha posat en marxa el programa TEI, Tutorià entre iguals, una estratègia preventiva contra la violència a l'escola. El director n'ha fet una valoració positiva. Està dissenyada com una mesura preventiva contra la violència a l'escola i amb