La C-58 complica la situació del trànsit. Equip viari de Catalunya, Ràdio Cèlia Quintana. Bon dia. Vé, doncs, 6 quilòmetres de cua compacta. La C-58 de Cerdanyola, Torre Baró, sentit Barcelona, a causa d'un accident que talla dos carrils. Precisament, per allogerir la cua, s'ha obert el carril busbau a tots els vehicles.
A més a més, també s'està donant pas alternatiu a l'N340 a l'ampolla per una topada de dos camions, encara aturats a trams de totes dues rondes, direcció Llobregat, afectant la pota nord. Consequència de la neu, destacar que hi ha tallada la C-28 al port de la Buena Aigua, tallada per camions, la collada de Toses...
I tallada per camions articulats al túnel de Viella, a banda ja calen cadenes a 8 carreteres del Perineu, i segons informa Renfa, aquesta hora hi ha 20 minuts de retard de sortida de Barcelona als trens de la línia R1, R4 i R3, conseqüència d'una varia d'un tren a Barcelona-Sants. Celia Quintana, Catalunya Ràdio, Centre d'Informació Viària.
Es reprenen els vuitens de final de la Lliga de Campions aquest vespre a tres quarts de nou amb els partits Juventus de Turí, Borussia Dortmund i Manchester City Barça. Toreia ja serà baix als locals per sanció. El Barça pot presentar el seu equip de gala i el tècnic Luis Enrique explica com preveu el partit. Tienen esa capacidad de discutirnos el balón, tienen la capacidad por calidad individual de poder hacerlo y...
Si és un partit que es presenta d'aquesta manera, serà molt interessant, perquè nosaltres tenim el mateix objectiu. La transmissió de Catalunya Ràdio a tres quarts d'avui. En basc que d'aquest matí, Roberto Íñiguez farà el primer entrenament amb l'Uni Girona femení. Ha entrenat el Ros Casares de València i el Fenerbahçe, i supleix Ramon Jordana, que va dimitir. En embola aquest migdia, sorteix de vuitens de final de la Champions, al Barça li poden tocar, o al Montpaller, o al Naturhaus Rioja, o l'Alborg de Dinamarca.
Fins aquí, les notícies. Ràdio Tosfeld 98.1 Ràdio Tosfeld 98.1 Just a la pusta.
Molt bon dia, passant 6 minuts de les 10.
Comença en aquesta hora el Just a la Fusta d'avui dimarts 24 de febrer. Arrenquem de seguida aquest programa amb les notícies de Sant Just. També repassarem altres notícies a nivell més general. Farem aquest cop de l'actualitat amb l'Andrea Bueno i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles R. Nedi Rius en què avui el vent és protagonista i per tant també la sensació de fred és més alta que els últims dies.
A les 11 i 10 parlarem amb Lluís Ramban de la segona projecció de vídeos i imatges de Sant Just de tots els temps, dels últims 40 anys. Unes projeccions que es fan al mil·lenari, parlarem de com van a la primera i què és el que es veurà aquesta tarda. A dos quarts de 12, Tartuli d'actualitat amb Jordi Farràs i Pep Quintana.
I a la tercera hora tindrem la història de Sant Just amb el Pep Quintana. També parlem d'un projecte que es fa aquest dijous a l'espai de lliure creació Carme Malaret, un workshop amb Joan González sobre com fer un bon documental.
I acabarem parlant d'osteopatia. Avui amb l'osteòpata Sergi Sena ens fixarem en els problemes respiratoris i com l'osteopatia pot ajudar a combatre'l. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem de seguit.
Salutem aquesta hora l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitat a Sant Justenca, avui comencem parlant del ple municipal que es fa aquest dijous, Andrea. Sí, el ple del mes de febrer que aprovarà una moció de suport a les entitats de Sant Just davant la llei sobre l'impost de societats.
Es tracta d'un document de suport davant d'aquest canvi legislatiu impulsat pel govern espanyol en matèria fiscal i de transparència. I és que des de l'1 de gener de 2015 totes les entitats, sense excepció, han de tributar una part dels seus beneficis anuals. Fins ara, les entitats que quedaven exemptes eren les que no superaven els 100.000 euros d'ingressos anuals i les que no superaven els 2.000 euros anuals de retenció.
Ara s'hi veuen implicades també associacions de pares i mares, associacions de veïns, Ateneus, entre d'altres. De fet, el secretari de l'Ateneu de Sant Just, una de les entitats implicades també en aquesta qüestió, Jaume Campreciós, explicava fa uns dies aquí al programa, el Just a la Fustà, la base d'aquesta problemàtica.
Andrea, sentirem de seguir aquest ple, no el teníem del tot preparat. Seguim parlant del ple, si et sembla. Sí, exacte, si vols, parlem d'altres punts que es tractaran. Sí, perquè serà un ple que té uns 13 punts previstos a l'ordre del dia. A banda d'aquesta moció de suport a les entitats santjustenques davant d'aquest canvi legislatiu, el ple tractarà l'aprovació del Pla de Prevenció de Drogodependències de Sant Just per als anys 2015-2019 i
I també s'aprovarà de forma definitiva el reglament de funcionament intern del complex esportiu municipal La Bonaigua i, de forma inicial, en aquest cas, una modificació al reglament de participació en les paradetes de Sant Just al carrer, emmarcat en les festes de tardor. I després de tractar aquests punts i altres qüestions, s'obrirà un torn de pregs i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent. Ara sí que volem sentir, ja home, que en precis parlen d'aquest tema, aquests canvis amb l'impost de societats. És unes contes que estan adaptades a l'ESPIMI,
Per tant, no cotisa tot, sinó algunes coses, els beneficis de sobres quines coses pagues, però en el fons tens de portar, això t'obliga a portar una contabilitat oficial en el pla comptable estatal. Ara no, ara és una contabilitat que costa, és complexa, no la pots fer qualsevol persona, i tens de presentar una sèrie de papers, i això et complica moltíssim l'existència. Doncs el ple de febrer tindrà lloc demà passat, se celebrarà dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Jòstia.
Més qüestions, parlem ara de la Tarda Solidària, Andrea. Sí, es farà avui el Casal de Joves amb alumnes de l'Institut de Sant Jost organitzen una jornada que té com a objectiu determinar el paper de les ONGs davant de problemàtiques com ara la pobresa, la família i la injustícia. Durant tota la tarda d'avui es faran entrevistes a diferents ONGs, debats, també un brenat solidari.
entre moltes altres propostes. Hi participaran entitats com Sancho Solidari, Justícia i Pau, El Rebós de Càritas, Mans Unides, Solidança i Creu Roja. L'objectiu és acostar el paper d'aquestes organitzacions a la població. S'hi han implicat una dotzena d'alumnes de segon i quart d'ESO i de segon de batxillerat de l'Institut.
I a banda de les entrevistes hi haurà un brenat solidari de germano amb tots els membres de l'organització. La Tarda Solidària es farà avui a la Sala Ovidi del Casal de Joves a partir de dos quarts de set de la tarda i és obertat a tothom, no només als nois i noies de Sant Just.
Molt bé, i acabem parlant de llibres, Andrea, amb una notícia destacada de cara a Sant Jordi. Sí, ja podem avançar que l'escriptor Joan Carreras presentarà i signarà la seva última novel·la a Sant Just per Sant Jordi. El Premi Sant Jordi 2014 presentarà al municipi la seva darrera novel·la, l'Aguila Negra, el dia que se celebrarà la Diada de Sant Jordi al poble, el 19 d'abril, diumenge 19 d'abril.
La novel·la L'Àguila Negra ha estat guardonada amb el Premi Sant Jordi 2014 i es va posar a la venda a les llibreries catalanes justament dijous passat. I el seu autor, Joan Carreras, la presentarà aquí a Sant Just el dia que se celebri la diada, amb les típiques perdetes a Can Ginesta, i també signarà exemplars del llibre. És una novel·la que parla d'un home de 70 anys que se'n va viure a un poble nudista i que allà s'ha d'afrontar moments del seu passat.
Doncs a tot plegat, Joan Carrera es presentarà aquesta novel·la, l'Aguila Negra, aquí a Sant Just per Sant Jordi. És, per cert, un convidat d'Òmnium Cultural Sant Just. Doncs un convidat de luxe de cara a Sant Jordi. Ja anirem parlant a mesura que s'acosti. Encara queda, tot i que sembla que ha faltit molt, però en realitat la primavera està aquí a prop. Un maset per la primavera. Ja no queda res.
Pel que encara queda, l'Andreas per l'estiu, eh? Tot i que el nucli comença la seva reunió, sí que encara falta, ho dic perquè ja hi ha festivals que van programant la seva programació i un d'ells és el Vida Festival, aquest certament que es va començar a fer l'any passat a Vilanova i la Geltrú, que fa quatre dies va anunciar alguns dels noms, més noms, ja n'hi havia alguns confirmats, en vam anar parlant, doncs un dels noms nous que s'incorpora a aquesta llista, aquesta llista, és aquest que s'entén de fons, és Nil Halstedt, que sona així...
que tocarà per això en un escenari que és més petitet. És un nom que... És un tim. Exacte. A la tarda i aquestes coses, mentre es ponen al sol. Ho llegim a Indispot, que diu que ell, era gairebé un nen quan estava al capdavant de Slow Dive...
Amb els àlbums potser més representatius, diu, del Showcase britànic a principis dels 90, i després ha reciclat el seu llenguatge musical en el projecte Mojave 3, i després va decidir apostar per aquesta personalitat folg que sentim ara.
Doncs bé, és un dels que estaran a aquest festival, però n'hi haurà més, eh? Ja hi ha a la venda alguns els abonaments, doncs a un preu suposo que anirà creixent, i es poden comprar ja sabent molts dels noms que passaran per aquest festival. Per exemple, altres noms són The War on Drugs, que són aquests, que sentirem a continuació. Sí.
Aquests dos segons de retard, Andrea, fan molt de mal, eh? Ja estava pensant, ja portem setmanes que anem coneixent noms, no? D'aquest festival? Sí. Pot ser. És que no sé, hi ha tants festivals que potser... Sí, jo crec que d'aquest feia temps que no en parlàvem aquí, en Just a la Fusta. En tot cas, també hi ha Andreu Bert, Benjamin Clementine, Boots, Friars, Nacho Vegas, Grupo d'Experto Solinieve, Joan Miquel Oliver...
Són alguns dels noms que han sorgit. Són alguns no, són tots els noms que han sorgit aquests, alguns dels que hi seran. No havien confirmat per aquest festival o era per un altre festival? Doncs jo diria que no. Potser m'estic inventant, eh? No, no, no, és el Cruville, diria.
No, el Cruïlla, no, no, no. Ja tindria l'abonament. Sí? Sí, sí, tant. Florents en anirà així en 2015. A veure... El Cruïlla, Damien Marley, For Monsters and Men... Sí, és veritat. Però no, Florents no. Potser... Potser venen a l'abonament, eh? No estaríem a... A veure... Això no ho sé, mira. Anem a comprovar-ho? No sé per què em sonava que Florents venia aquí a l'Albida.
El FIP. De moment trobo el FIP. A Barcelona no els trobo, però sí que passen pel FIP el 16 de juliol. Faren una ruta per diferents festivals. En tot cas, parlem del vida, però que ho volíem fer justament perquè avui hi ha una festa de presentació d'aquest festival que es farà el juliol a Vilanova i aquesta festa es fa a l'antiga fàbrica d'Estrella d'Am i l'artista principal que hi haurà en aquesta festa...
No es deu a un drac que sentim de fons, sinó que és un altre personatge que ara sentirem a continuació, una veu femenina, és aquesta. Que també actuarà al vida? No, fan aquesta sancela que en principi no. Són aquestes festes que, bé, en principi són com pares que el fan autors, però diria que no és un dels noms confirmats, almenys segons hem llegit en aquest tema.
És la Cantar Madrid, l'any Cristina Rosenvingue, que presenta Lo Nuestro, un nou disc tret aquest 2015, acabat de treure, que apareixerà amb el segell del Primavera i que ha produït Refri. La luna se ha puesto roja, hay llamas en el altar. Los obispos es antigua, me dan la excomulcar.
Y todo por este beso, que es la única verdad, iría hasta el mismo infierno.
També actuarà Jacobo Serra amb el seu folk melòdic i intimista i amb l'abonament del festival, si ja l'has comprat, doncs es pot accedir a la festa de forma gratuïta fins que es completi l'abonament. Sí, avui a partir de les 7 de la tarda a l'antiga fàbrica d'Estrella Dan. Ah, tu poca és mi perdició. És que no me creus. Ah, ah.
T'agrada, Andrea, Cristina Rosenbinger? Què et sembla? No, no gaire. No t'agrada o no t'agrada aquesta cançó? No m'agrada aquesta cançó i tampoc no conec gaire de Cristina Rosenbinger, però diria que no m'acaba de convèncer. No, cantant una cançó en Betusta Morla, eh? Sí? Sí. M'has arresganada, potser.
És aquesta veu així de noia. Però, per exemple, una noia que m'agrada molt és na Joan Imri, que també és així una mica desganada, però és un altre estil, m'agrada molt més. Una altra història. Em cau bé, eh? La Cristina no m'ha fet res, però és el seu estil. No és una qüestió personal, bé. En tot cas, ara a veure si sentim aquest altre tema que es diu Chicago, que és amb el que marxarem.
que és aquest tema que canten amb Beto Stamorle, i els que sí que us agradi la podeu veure avui a les 7 de la tarda. Molt bé. Si teniu l'entrada pel videofestival, l'entrada és gratuïta. Alexis a la fàbrica Estrella d'Am. Molt bé. I fell in love again. All things go. All things go. Drove to Chicago.
All things known, all things known, we saw our clouds to the sea. I don't mind, I don't mind, I made a lot of mistakes in my mind.
Fins demà!
I don't mind. I don't mind. I was in love with the place. In my mind. In my mind. I made a lot of mistakes. In my mind. In my mind. You came to take high.
Fins demà!
I am in the van with my friend It was for freedom from myself and from the land
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Cinc minuts i dos quarts d'onze. Molt bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Ara per parlar d'actualitat, primer de tot tema principal a les portades d'avui, tota aquesta compareixència de la família Pujol ahir al Parlament. Sí, el periòdic que llegim Pujol Junior es destapa i el titular de La Vanguardia també va una mica en aquesta línia, ja ho veurem.
La família desfila al Parlament, el primogènit justifica la seva fortuna per la seva feina com a dinamitzador econòmic, això va dir, i es declara amic del president Mas, però el desvincula dels seus negocis. D'altra banda, pel que fa a la compareixença de Jordi Pujol Soleil, Jordi Pujol Pare, el patriarca aludeix les preguntes amb un diuen, diuen, diuen, diuen, i la seva dona Marta Farrosola deia, la dona diu que Catalunya no es mereix aquesta comissió.
també al periódico llegim que trobarem diferents articles d'alguns periodistes comentant la compareixença d'ahir. A La Vanguardia, com dèiem, llegim un desafiador Pujol Júnior es vanta de les seves influències, el primogènit es presenta com un dinamitzador econòmic d'èxit i Mas és molt amic meu, quan el necessiti es posarà el telèfon, això va dir, també deia el Ferrari el vaig comprar a algú que passava un molt moment, no em feia il·lusió, això és
que va dir. També veiem algunes de les declaracions de Jordi Pujol, el pare. Diuen, diuen, diuen, això no és seriós, l'estil de vida del meu fill no és el meu. I la seva dona, Marta Ferrosola, deia no tenim ni cinc. Els meus fills van amb una mal davant i l'altra al darrere.
Són dues les declaracions que van fer ahir el Jordi Pujol, Pare i Marta Ferrusola. I per últim, el diari Ara, aquesta notícia ocupa tota la portada, és l'única notícia destacada en portada de l'Ara. Llegim, toquen fons, els Pujol al Parlament, declaracions de Ferrusola, no en tenim ni cinc, els fills van amb un amb el davant i l'altre al darrere.
Aquest diàleg em fa pena, Catalunya no es mereix això. Jordi Pujol Soleil deia, això no és seriós si ens basem en el diuen, diuen, diuen. Hi ha hagut una època en què s'han guanyat diners per vies correctes. Ja veiem que són les mateixes frases que es repeteixen a tots els diaris. I per últim, el fill gran, llegim, fa gala dels seus negocis i es nega a donar detalls sobre la fortuna oculta familiar. D'on són les declaracions estacades d'aquesta compareixença d'ahir? Anem a més informacions a aquesta hora.
A través dels digitals, tot i que el 324 encara ens obre amb declaracions de Pujol Ferrossola i aquest jo no ho ha operat mai des de paradisos fiscals. També explica que la Comissió Europea rep la llista oficial de reformes de Grècia que veu prou completa i que hi ha hagut quatre detinguts a Catalunya i Melilla en una operació contra el reclutament jihadista.
La Vanguardia amplia aquesta informació. Diu que s'han efectuat quatre detencions, dos a Catalunya, Sant Vicenç dels Horts i a Sant Feliu de Guixols.
Londres demana col·laboració per evitar més fugues de menors per unir-se a l'estat islàmic. Les tres noies entre 15 i 16 anys havien aprofitat les vacances escolars per viatjar a Turquia i creuar la frontera. Una informació que també publica en portada aquest matí La Vanguarda i en clau de successos parlen d'una persona, d'un home amb problemes mentals, que va incendiar el seu pis i es va llançar al buit fugint de la policia.
On hem fet un succès que ha passat a Arenys de Mars.
Són els temes principals d'aquest matí. El diari Ara, a banda del que hem comentat, també llegim que l'excap de premsa de Pujol ha dit aquest matí que no descartaria que algun fill dels Pujol fes negoci gràcies a les gestions de Ferrosola. Ha dit a Catalunya Ràdio que la complicitat solidària que hi havia entre la família Pujol i consellers com Antoni Sobirà i Felip Puig ha fet notar aquesta complicitat.
I mentrestant David Hernández, que troba que la compareixença de Pujol va ser un epitafi, confés haver sentit vergonya aliena. Ho ha dit en declaracions de RAC1. També ha dit que Camacho haurà d'explicar el cinisme hipòcrita del poder per no denunciar abans els negocis de Pujol.
En punt dos quarts d'ons, Andrea, moment per fixar-nos, fer un cop d'ull a l'actualitat cultural del dia. Per on comencem avui? Doncs avui parlem de cultura i història, perquè ahir es va presentar a Barcelona l'any Montaner, al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, el 1265, que ens diu Lara.
Ara fa 750 anys, naixia per a l'Ada Ramon Montaner, l'autor d'una de les quatre grans cròniques medievals, va narrar les grans fites de l'expansió catalana-aragonesa entre els segles XIII i XIV, les conquestes de Mallorca, el 1229, i València, el 1238, sota el regnat de Jaume I, la conquesta de Sicília, dut a terme per Pere III el Gran, el 1282, i les conquestes del nord del regne de Múrcia i Sardenya per Jaume II el Just.
Militar, administrador i polític, va descriure les gestes però també les escenes cortesanes amb un gran detallisme. I com dèiem, fa uns dies es va fer la presentació de l'any muntaner a Paralada, el seu lloc de naixement, i ahir justament al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona.
Per comemorar aquest any, la Universitat de Girona, l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes i l'Ajuntament de Paralada organitzaran unes jornades internacionals. Se li dedicaran també exposicions al Museu del Castell de Paralada i al Museu d'Història de Catalunya i concerts dins del cicle del claustre de Sant Domènec. I en el camp editorial també es presentarà una nova reedició de la crònica el 15 de maig, que és el dia que Montaner va començar a escriure la seva obra, en concret el 15 de maig del 1325. Doncs el 15 de maig es reeditarà aquesta obra.
D'altra banda, parlem d'art, perquè el Teatre Museu de Lí renova la sala de les Loguis i l'obra amb Velázquez. La sala de les Loguis al Teatre Museu de Lí torna a obrir avui les seves portes amb l'exposició temporal Que hi ha de nou a Velázquez, després de quatre mesos d'obres que han permès ampliar l'espai expositiu, millorar-ne la circulació...
i fer-hi entrar més llum natural. L'objectiu ha sigut, segons la directora del Centre d'Estudis Alineans, la Montse Aguer, ennoblir l'espai on se solen exposar les obres tardanes de Salvador Dalí. La mostra inclou 11 pintures i un bust realitzat entre el 1960 i el 1982, la majoria dels quals estaven a les reserves, que reflecteixen la fascinació que l'artista empordanès sentia per l'autor de Les Menines, de Velázquez.
I un apunt més en clau cultural, si et sembla, per parlar de música. Parlaves abans del Festival Vida, doncs ara parlem d'un altre festival, si et sembla, del Canet Rock. També ahir es va fer la presentació d'aquest concert que tindrà lloc el juliol, el dia 4 de juliol.
Segurament sentirem això i també aquests crits de fons que tenim el 4 de juliol. Els mateixos dies que el Dida, per cert, Andrea. Els mateixos dies? Sí, bueno, el Dida són 3 dies, però és el mateix cap de setmana. Ja va passar l'any passat. No, això era el 4, no? Sí, sí, sí. I el Dida també? Ja pensava que era l'any passat. Ja va passar l'any passat, van coincidir.
Són públics diferents, segurament. Mira, haurem de triar, no? Segurament, com a vegades passen amb aquests concerts i aquests festivals d'estiu. Ahir es va fer la presentació del Canet Rock a l'antiga fàbrica Damm. De fet, Josep Maria Mainat, que es va definir com a director espiritual del festival, va fer la presentació d'aquest quartell, d'aquest concert. La singularitat de l'edició diu que se celebrarà novament el pla dansal el 4 de juliol,
Es concreta sobretot amb dues cites, amb la nostàlgia, un espectacle de la companyia elèctrica d'arma, amb comedians que commemorarà el 40è aniversari del primer Canet Rock, i un concert de La Banda Impossible, una formació que homenatgerà el rock català dels anys 90.
uns membres d'aquesta banda tremendos, ho explicava el guitarrista dels Gossos, Oriol Ferrer, i director d'aquesta banda Impossible, una banda que completen el bateria, Joan Reig, dels Pets, el guitarrista Temi Rubirosa, de l'Exampusto, el baixista Roger Ferrer, de Gossos, i el teclista Eduard Font, de Glaux. No estan
Ells seran la base instrumental d'un grup que tindrà com a convidats, entre altres, Lluís Gavaldà dels Pets, Quim Mandado de Sancreït, Cris Joanico, ja t'ho diré, Jofre Verdagí de Glaux i Pemi Fortuny, que tornarà a pujar a un escenari nou anys després de deixar els lacs en bosta. Per tant, el cantant anirà canviant.
M'imagino que sí, i a més hi haurà convidats d'aquests que a vegades s'afegeixen a les bandes. A més, també tindrà un caràcter especial el concert de San Josecs, perquè plegarà amics del músic bisbalent com ara Kiko Pi de la Serra, Guillemino, Jaume Pla d'Amazoni, Viquimel i Carles Velda. I completen el cartell els amics de les arts, que repeteixen, xerango, la iaia, l'exambustó, Casgrasses, Viquimel, Cris Juanico, Joana Serrat, Projectamut, Els Catarres, La Pegatina i el guanyador d'un concurs de bandes novells.
4 de juliol, una nova DC del Canet Rock. Cop d'ara la informació esportiva. Avui, nou partit de Champions, és el torn del Barça contra la Manchester City. Que torni la màgia, és el que arregla el diari Esport. En portada, l'equip se sent amb confiança per fer un cop d'efecte a la Champions. El Trident vol demostrar a Europa que són els reis del gol.
L'esportiu diu propòsit d'Esmena. El Barça necessita avui un bon resultat contra el Manchester City per fer un pas decisiu cap als quarts de la Champions i superar l'ensopegada contra el Màlaga.
Duel de killers, és el que ens diu el mundo deportivo, la batalla entre citizens i blaugrana carregada de pólvora. Messi porta 8 gols en aquesta Champions i el Kun Agüero en porta 5.
És com ens explica en aquesta prèvia els diaris catalans i, evidentment, a Madrid parlen d'altres coses. El Marc avui, el protagonista és Torres, diu que només hi ha una manera de treure's l'esquina de Lisboa, està llest per estrenar-se a la Champions amb l'Atlètic, en aquest cas, però això em sembla que ells juguen demà.
I és una de les declaracions que destaca aquest diari de Fernando Torres. I l'Esparla Disco, que també va sortir aclamat a ells, és el millor moment de la meva carrera, és el que diu el jugador del Madrid, que s'ha guanyat en Xeloti, unint la capacitat de sacrificar el seu talent.
Cot d'ullar a les contres, porta des d'avui dimarts. Comencem per la del diari Ara, que ens diu Reconnectar, l'article de Salvador Cardús, Andrea. Sí, diu, s'ha de ser molt talós per voler convertir un acte institucional de cooperació entre dos estats en una advertència en contra del procés sobiranista català. Ben al contrari, la connexió de la mate entre França i Espanya, presidida pel primer ministre francès Manel Valls,
I el president espanyol, Mariano Rajoy, va ser un bon exemple de com es poden relacionar els estats. I no tan sols no havent de renunciar a les respectives sobiranies, sinó aprofitant la connexió per reafirmar-les amb tota la seva esplendor. Diu, Cardús, no m'acarnissaré ara amb el fet que avalls arribés 5 minuts abans del previst, mentre que Rajoy va arribar mitja hora tard.
Potser també formava part de la voluntat de remarcar al costat de la bandera la idiosincràcia espanyola. Però és obvi que la pretensió del president espanyol de desqualificar el procés sobiranista era del tot antinòmica amb els fets que l'acte posava en relleu. Rajoy va dir, poques instal·lacions com aquesta, com la MAT, representen més bé l'ideal europeu de fer caure fronteres artificials o naturals en lloc de lavar-les, de sumar en comptes de segregar.
donien comptes de desunir, de cooperar en lloc d'enfrontar, de connectar i no de desconnectar. Cardús, doncs, es pregunta. I bé, és que la mat és el primer pas per eliminar les fronteres entre Espanya i França? És que hi ha un procés d'unificació secret entre els dos estats amb la corresponent refosa de les dues constitucions? Ja la permetria Alemanya l'aparició d'un nou estat dins de la Unió Europea de 113 milions d'habitants i un PIB de 4,2 bilions de dòlars davant els seus 80 milions d'habitants i un PIB de 3,7 bilions de dòlars?
Pregunta que deixa en l'aire, Salvador Cardús. Ens anarem ara cap a l'avantguàrdia, on llegim aquest titular, ara als 84 anys, és el moment més feliç de la meva vida. Ho diu Yoshiko Kajimoto, supervivent de la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima l'any 45. Diu, jo era la gran de tres germans i la preferida del meu pare, l'únic home que acompanyava la seva filla a l'escola.
Sempre vam estar molt units i això em feia feliç. Diu que la guerra ho va canviar tot, primer la gana i quatre anys després el terror de la bomba atòmica. Jo tenia 14 anys, tots els estudiants treballàvem a la maquinària de guerra, jo en una fàbrica de peces d'avions a dos quilòmetres de la capital.
Diu, d'aquell dia recordo una llum blava que ho va envahir tot. Em vaig ficar sota la taula, l'edifici es va desplomar i vaig perdre la consciència. Em van despertar els crits de la gent. Diu, jo estava empresonada, plena de cendres, no podia respirar, però una amiga que ja hi ha al meu costat va veure llum. Arrossegant-nos vam aconseguir sortir, la ciutat ja no existia, era un dia d'agost però el sol havia desaparegut. Tot era fosc i en silenci, feia pudor de peix podrit.
Diu, van sortir sis persones de la fàbrica, monstres de sang i cendra. A mi se'n veia l'os del Brasil a cama. Vam apartar Runa per rescatar els supervivents. Eren com ninots de drap, amb les cames i els braços al revés. Diu, hi havia mares totes cremades amb els nadons morts als braços que cridaven coses sense sentit. Diu, tots estaven ferits.
però havíem d'ajudar. També hi havia nens plens de vidres clavats a explicar a Kajimoto que aquell dia 8.200 estudiants estaven treballant als carrers, en van morir 6.300, i d'aquell horror ha vingut a parlar a Barcelona, ha vingut a explicar-nos-ho gràcies a la iniciativa
dels ajuntaments de Barcelona i Granollers i la Casa Àsia. I l'Aima Sanchís, que és qui l'entrevista, diu vostè és una heroïna. Ella es pregunta per haver sobreviscut i ella, Sanchís, respon per la seva capacitat d'estimar. I Kajimoto dona una lliçó dient he patit de càncer d'estómac però crec que encara puc ser útil a la gent i em sento agraïda perquè m'escolten.
Una molt bona entrevista avui a La Vanguardia, al periòdic on tenim un altre, que ens diu que soc una missionera de l'ARPA i m'encanta ser-ho. Qui és? És la Berta Puigdemassa, que la defineixen com il·lusió i missió, donen sentit als quilòmetres que aquesta lleidatana de 27 anys fa en la seva furgoneta per donar a conèixer l'ARPA.
Diu, soc concertista i toco l'ARPA en espais convencionals i en altres amb més alternatius, però paral·lelament a aquesta activitat tinc la missió de donar a conèixer l'ARPA, un instrument molt poc conegut. Soc una missionera de l'ARPA i m'encanta ser-ho d'aquí a titular. Tot en la vida és més fàcil si tens una missió. Jo, a molt de gust, vaig pertot arreu amb la meva. Vaig a guarderies, col·legis de primària i secundària, centres penitenciaris i centres d'educació especial i a escoles de música en les quals l'ARPA encara no té el seu lloc.
Diu, a Catalunya, i en general a tota Espanya, hi ha molt pocs professors d'arpa, i sense professor els alumnes no poden escollir aquest instrument. Si el descobreixen, els desperta les ganes de tocar-ho i el demanen. Potser això farà que les escoles posin un professor d'arpa. Ella explica, de fet, la seva experiència. Jo des de molt petita vaig voler tocar l'arpa perquè em van portar a un concert i m'hi vaig fixar. Els 7 anys els vaig dir als meus pares que volia tocar l'arpa, però a Lleida, on vivíem, no hi havia professors. Em van apuntar piano i la meva mare, sense dir-me res,
va investigar i vam aconseguir un conveni entre el Conservatori de Lleida i el de Barcelona perquè un cop el mes anés a Barcelona a classe d'arpa. I aquí va començar la passió de la Berta Puigdemasa.
Així que vam, doncs, aquest repàs per les contraportades. Ens queda encara parlar de la notícia curiosa del dia. Andrea, avui parlem de rellotges, perquè n'han creat dos que es desajusten cada 16.000 milions d'anys. Molt pràctic. Sí, són uns investigadors japonesos que han anunciat la creació d'aquests dos rellotges d'una precisió tal que només es desajustaran com a molt això un segon cada 16.000 milions d'anys, que és un temps superior a la pròpia existència del planeta Terra.
Són instruments que es diuen criogènics de xarxes òptiques, que són bastant poc estètics, són més aviat un macroordinador d'oficina que un rellotge tradicional, però que tenen una precisió tan exagerada que no pot ser mesurada ni pels rellotges atòmics actuals, que defineixen la duració d'un segon. Aquests nous rellotges superaran, a més, també la precisió, com dèiem, del rellotge atòmic que s'ha presentat a l'agost del 2013, que perdia un segon cada 13.800 milions d'any.
I el sistema que han explicat els investigadors japonesos és tan delicat que ha de funcionar en un entorn extremadament fred, d'uns menys 180 graus, per reduir l'impacte d'unes electromagnètiques al voltant i mantenir així el nivell de precisió. I a veure, per què pot servir tot això? Perquè t'hi diré molt bé. Doncs en principi pot tenir aquest avançament implicacions importants en la localització per satèl·lit amb el GPS, basada en la diferència temporal i en la quantificació de la temperatura i forces com la de la gravetat o el camp magnètic.
Molt bé. Sí, sí. No s'ha posat a la venda. No ho crec, no ho crec. No crec que estigues tampoc a la base de gaires persones, si fos així. En fin, Andrea. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Que vagi bé. Bon dia.
Fins demà!
I el diari ara, avui ens aturem, en aquest moment en què repassem altres informacions destacades, ens aturem a la crònica que signa Toni Vall, a la contracrònica una mica del que va passar ahir al Parlament. Ell diu que és aquest títol, aquesta és la trista història d'un vell Ferrari desvallestat.
Tristesa comença dient-se i profunda tristesa i una sensació de devastació emocional també és l'estat d'ànim que surt en l'ambient quan finalitza la intervenció de Marta Ferrusola a la sala de grups del Parlament. L'esposa de Jordi Pujol ha sigut durant l'hora escassa que està davant dels diputats fidel al que s'espera d'ella. Caràcter fort i no els estira a vots per engruixir encara més les sucroses biografies que ja en van plenes.
Diu també que per ella amb prou feines es tractava d'un Ferrari desvallestat, el que explica del seu fill que es va preocupar d'arreglar. Senyalem aquesta colossal anècdota com la metàfora més poderosa i diàfana de tot el que rau a l'ombra de la història familiar d'un clan fet a ell mateix i atapeït de ressonàncies filosòfiques.
Quedem-nos, diu Toni Vall, amb una de les impressionants aportacions de Ferrosola. Si no vols que la polsa aixequi més, val callar. Això és per la classe, senyora. I tant se val si la polsaguera prové de les derrapades d'un vell Ferrari, que va ser Ferraria.
Més coses, ara ens n'anem amb una altra informació que tenim avui al periòdic, ens parlen d'educació i parlàvem també dels canvis que hi ha en la carrera de mestres i avui parlem d'un tema relasmat amb els deures.
Escoles obertes per deures, ajuntaments i ampes habiliten biblioteques i organitzen tallers perquè els estudiants sense recursos puguin fer les seves tasques escolars. Les iniciatives funcionen amb voluntaris. No són classes particulars, sinó que s'incentiva que els alumnes sàpiguen organitzar. L'objectiu és evitar que la bretxa entre estudiants pobres i rics es faci encara més àmplia.
I parlant d'algun exemple concret, com la biblioteca que buscava monitors, que és la de l'escola pública Coves d'Encimany, al barri del Carmel de Barcelona, i és una de les set que l'Ajuntament de la ciutat obre al públic fora de l'horari lectiu perquè hi puguin anar els estudiants que vulguin llegir abans de treballs de l'escola o fer els deures. I l'objectiu és que en aquells barris on aquest servei no està cobert per entitats veïnals o NGs es puguin utilitzar equipaments escolars públics.
I acabem aquest repàs a les pàgines de Cultura de la Vanguardia, l'article de Carlos Marqués Marcet, director de 10 quilòmetres, sobre els Òscars del diumenge. El títol és i el temps les jutjarà.
Diu que les gales dels Òscars en realitat tenen molt més a veure amb una retransmissió d'algun esdeveniment esportiu que amb el cinema, com veure les competicions de natació durant les Olimpiades, amb la diferència que en els Òscars l'estrany és que guanyi el millor.
El temps, diu Carlos Marqués Mercè, serà l'únic jutge que ens podrà dir si la pel·lícula continua generant noves mirades, interrogant-nos i apel·lant alguna cosa dins nostres i, per contra, apagant el seu foc interior i no val la pena revisitar-la.
Segons Marquès Mercè, Bertman no serà la que deixarà empremta en el temps, sinó la gran menystinguda de la nit, Boyhood. Curiosament, totes dues pel·lícules despleguen propostes innovadores i atrevides quan la seva relació amb el temps i com el temps es relaciona amb la manera de narrar les històries.
Diu que Bertman pren com a premissa formal la intenció de crear un contínu espai material a través d'un pla seqüència que dura la pel·lícula sencera, sense en aparència fer cap tall. No hi ha dubte que han aconseguit una autèntica proesa a l'hora d'enarrer aquestes relacions, sense elaborar cap pla contra pla d'inscriure la subjectivitat d'aquests personatges sense ni tan sols poder entrar completament en el seu punt de vista. La pel·lícula construeix un temps que aparentment acosta el temps de la pel·lícula a la nostra experiència personal de veure una pel·lícula.
I Boycott, en canvi, opta per una manera de subvertir la relació amb el temps. No es tracta simplement de veure créixer un noi durant 12 anys de la seva vida i filmar-lo amb intervals, de manera que al cinema registra els canvis. Això, de fet, ja ho havia fet la meravellosa sèrie Up Series, un documental, no sèrie, amb diversos lliurements, on com a espectador veus perfectament aquesta miracle del pas del temps sobre les cares de la gent.
Però Boyhood diu que és més que això, la grandesa de Linklater és jugar amb això en la pròxima relació de la parella com una cosa estructural en la relació. Normalment en les pel·lícules s'utilitza el temps per fer avançar la trama, però en el cas de Boyhood és al revés. El pas del temps és el que estructura la narració. Boyhood aconsegueix sortir aquest vertigen del pas del temps que mai no s'atura.
És la lectura que fa d'aquesta gala dels Oscars i d'aquestes dues pel·lícules Birdman i Boycott. Carlos Marqués Marcet avui en un article d'opinió a les pàgines de Cultura, La Vanguardia. Ens porta aquesta opinió al final d'aquest repàs informatiu. Ens queda només ara, abans d'arribar a les 11, a parlar del temps.
Vuit minuts i les onze, saludem el Carles Hernani de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps i del vent avui, eh? Sí, el vent és protagonista. Tenim un dia on el vent està fent... Bé, de les seves. Aquí tenim un vent que ens porta molta estabilitat, molt bona visibilitat, temperatures...
No són extremadament fredes, però el vent combinat a l'hivern sempre dona aquesta sensació de fred. Avui estàvem gairebé 9 graus aquest matí, però la sensació era de 4, perquè el vent bufa molta intensitat. Però en altres punts de Catalunya aquest vent està provocant altres situacions, com és la neu. És una situació bastant habitual, quan bufa nord-nortest, tots els núvols s'acumulen, el que és la cara nord del Pirineu, aquests núvols no poden circular cap avall.
i a l'acumular-se les muntanyes porten precipitació i deixen anar nevades. O sigui que hi ha un temps molt diferent depenent d'on anem del territori català. Hem de parlar de la notícia destacada per del vent d'avui, de la notícia d'ahir, 18,8 graus a les 4 de la tarda a Sant Just. Ens va girar un vent així una miqueta terrani.
Un vent que va fer disparar la temperatura. Recordeu que ahir parlàvem al matí d'una temperatura mínima de 4,5. De 4,5 a 18. Són 14 graus de diferència entre les 8 del matí i les 4 de la tarda. O sigui que és molt poca estona i una revifada de temperatura espectacular. Ahir podies escoltar molta gent que ja parlava al migdia que la primavera ja la tenim aquí, que ja està a tocar, ja podem anar amb mànica curta. Bé, que...
Clar, perquè el dia s'estira també, llavors tot plegat. S'estira una mica el dia, sí, però és que, aviam, encara estem al mes de febrer, ja sé que hi ha moltes ganes que... Queda un maset, eh? Queda un maset, eh? No, d'agost no, primavera. Tampoc? Primavera. I bé, suposo que la gent ja comença a tenir moltes ganes d'això, no? I, per exemple, hi havia la tertúlia esportiva, que sempre arriben de nit, i ahí arribaven... Clar, de dia. I això s'està començant... En aquest moment, sí. S'està començant a notar força.
Doncs bé, continuem amb aquesta situació de temperatures no extremadament fredes, avui hem tingut 8 graus de mínima, són unes temperatures que no... 6, perdó, 6 graus de mínima, no poden baixar massa, però sí que la sensació ens ha baixat fins als 2,5 i ara, en aquests moments a Sant Jus, estem amb una sensació de 4,6. És un valor molt baix, però clar, li hem de responsabilitzar.
aquests 20, 30, gairebé 40 km per hora que està bufant el vent. Hem tingut ja avui una ratxa màxima de 56 km per hora, que és un cop bastant fort. Recordem que diumenge vam arribar al 74, però serà un dia marcat per aquest vent. I aquest vent portarà això que dèiem. No només avui, sinó també demà dijous. Continuem amb aquesta situació. És un vent que no és molt exagerat aquí a casa nostra, bufa, però només hem de pensar que si a Sant Just ens està bufant vent del nord-oest...
Els dos extrems del país i el Pirineu ha de ser horrorós intentar avui pujar a fer algun cim a la muntanya, entre la precipitació que hi pot haver, entre el torb, la mala visibilitat perquè la neu s'aixeca. No és un dia massa aconsellable per anar a fer muntanya, però vaja, segur que hi ha algun sonat que ensenyarà algun vídeo avui per TV3 dient, mira, hem estat al pic de tal i allà ens havíem d'agafar la creueta de dalt de tot del pic perquè si no sortíem volant.
Continuant amb aquesta situació de tranquil·litat, podríem dir entre cometes, ahir vam tenir dos intents de precipitació que no han arribat ni a registrar, o sigui, a la nit va donar una mica de precipitació, entre les 9 i les 10 de la nit van caure 4 gotes de Sant Just.
També ahir aquesta matinada també hem intentat caure quatre gotetes. Tot plegat és molt poca cosa. Esperàvem una miqueta més d'aquest front que passava tan ràpid ahir i que darrere seu ens ha deixat aquest vent. De cara als propers dies, continuem amb aquesta situació que sembla i tot indica que de cara al divendres podríem parlar d'un front una miqueta més actiu. La resta de dies, tant avui dimarts, demà dimecres i bona part de demà dijous seran dies...
que aniran circulant núvols pel cel, anirem tenint unes sortides de sol i unes postes de sol precioses, rogenques, molt boniques, amb molt bona visibilitat, i hem d'anar una miqueta al tanto. No creiem que avui arribem als 18 graus perquè la influència del nord-oest és molt marcada. Ahir va haver un moment que se'ns va girar cap a sud-oest i va ser el que va provocar aquesta pujada de temperatura, però creiem que avui es mantindrà aquesta tendència entre el nord i l'oest
I això farà que les temperatures avui, tot i que puguin pujar fins als 13 o 14 graus, com que hi ha aquesta continuïtat d'entre 20 i 30 km per hora, la sensació és una mica empipadora. Si estàs arrascerat i estàs al solet, doncs estàs bé, però si el vent et castiga, doncs la sensació és de fred.
Demà dimecres i també dijous la mateixa situació. El vent anirà afluixant al llarg dels propers dies i de cara al dijous probablement els núvols, a mesura que vagi avançant el dia, vagin en augment. És un front que també passarà a molta velocitat perquè dissabte ja serà història, però és un front que podria ser una miqueta més... Ja hi confiem molt poc, perquè portem des de la setmana passada parlant de frontets que passen pel país, però és que al cap de setmana han sigut quatre dècimes. Ahir no va arribar res. Però vaig sentir la pluja jo. Sí.
Però no marca res el pluviòmetre. Són les quatre gotetes, va mullar una mica el cotxe, semblava humitat, però vaja, que molt poca cosa i no han arribat a registrar ni... La mínima que tenim nosaltres per registrar, la mesura mínima, són dos dècimes de litre i no han arribat a aquestes dos dècimes com per mesurar.
Llavors el divendres serà un dia força tapat, sembla ser que hi haurà precipitació, sembla ser que podríem recollir 3, 4 o 5 litres per metre quadrat, serà un dia bastant gris, bastant empipador, i a mesura que vagi avançant el divendres aquesta precipitació que va d'oest cap a est quedaran reduïdes cap a les comarques litorals de Girona,
Ja de cara al dissabte parlarem d'estabilitat. Se'ns mig instal·la un anticiclo sempre amb una certa influència amb la porta oberta al nord, però se'ns instal·la un mig anticiclo que donarà molta estabilitat dissabte i potser diumenge a última hora es podria tornar a nublar per un altre front. Però vaja, que no estem parlant de situacions de pluja ni dies que estigui tot el dia plovent. Divendres serà un dia més gris, més fredot...
amb aquesta possibilitat de pluja durant tot el dia, però vaja, no esperem... Bueno, anirem seguint. En principi... La frustració ens porta a tenir poca esperança, com si diguéssim. Ja ho veig, eh? Veig que, en principi, exacte. Normalment, per poc que ho vegis, us ho anuncies i veig que vull poca cosa, eh? No hi confiem massa, perquè darrere seu hi va molt de vent, hi ha aire fred, en alçada i tot el que tu vulguis, però aviam com es comporta. Molt bé, Carles. Doncs bé, en tot cas, ho anirem seguint cada dia a aquesta hora. Gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la Ràdio, Just a la Fusta. Un minut i arribem a les 11, tornem després de les notícies amb la segona hora del Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esgut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual...
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
El president de l'Eurogrup, Jerón Dijsselblum, valora la bona voluntat del govern grec a l'hora de presentar el llistat de reformes que vol tirar endavant. I diu que es pren seriosament aquesta situació a Brussel·les. Jaume Masdeu. Hola, molt bon dia, Neus. Efectivament, Jerón Dijsselblum, president de l'Eurogrup, ha confirmat, a més que la llista de les reformes, va arribar a temps justet, però abans de la mitjanit.
Es va demanar a Grècia que presentés la llista de reformes dilluns i va arribar a un quart de 12 el meu mail. Per tant, no hi va haver retard. Deixeu-m'ho esperant encara la valoració de la Comissió Europea, el Banc Central i l'FMI abans de convocar l'Eurogrup. Decisiu aquesta tarda previsiblement via telefònica. De tota manera, sí que ha valorat com a molt seriosos els esforços del nou govern grec per aplicar les reformes demanades. Gemma Masdeu, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
Notícies breus, David Badia. Detingudes dues persones a Catalunya, dues més a Melilla, en una operació contra una xarxa de captació de llihadistes per l'estat islàmic. Les detencions s'han fet a Sant Feliu de Guixos, al Baix Empordà, i també a Sant Vicent dels Horts, al Baix de Obregat, on aquest matí la Guàrdia Civil està fent diversos escorcolls.
La pensió de jubilació a Catalunya se situa aquest febrer en 1.028 euros al mes de mitjana. Això suposa un 2,1% més que el mateix mes que el 2014. Segons les dades del Ministeri de Treball, la quantitat mitjana de tots els tipus de pensions, com les de viudatat i orfandat, és de 912 euros al mes. El nombre total de pensions a Catalunya s'ha situat al febrer més d'un milió i mig, amb un increment interanual de l'1,2%.
Detingut un home de 27 anys per la mort a ganivetades de la seva mare, Martorell, al Baix Llobregat. Segons els Mossos d'Esquadra, tenia un ordre d'allunyament de la mare per maltractaments.
D'aquí a una hora arrencarà el Congrés el debat de política general. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, reivindicarà la seva gestió i anunciarà noves mesures econòmiques i socials pel que queda de legislatura. Madrid, Albert Calatrava. Bon dia. El president del govern espanyol, com és habitual, obrirà al matí el debat amb una intervenció on farà balanç dels últims quatre anys, insistirà l'Espanya que es va trobar...
en comparació amb l'actual, amb el missatge que la recuperació econòmica és una realitat. S'esperen anuncis, sobretot socials, d'ajudes a les famílies i també en matèria econòmica. A la tarda serà el torn de l'oposició, s'estenen cares noves, Pedro Sánchez o Alberto Garzón d'Esquerra Unida, que retauran a Rajoy les desigualtats.
per retallar els drets i les precarietats com lleis, com la reforma laboral. Albert Clatarba, Catalunya, Ràdio Madrid. Jihadistes de l'estat islàmic han segrestat almenys una norentena de cristians assallis a dues poblacions cristianes sota control de les fosses kurdes al nord-est de Síria, denuncia de l'Observatori Síria pels Drets Humans.
Encara no s'han solventat els problemes de trànsit provocats per l'accident que hi ha hagut aquest matí a la C58. Situació a aquesta hora, equip viari de Catalunya, Ràdio Cèlia Quintana. Bon dia. Bé, doncs, es mantenen 7 quilòmetres de retencions intermitents a la C58 de Ripolleta-Torrorós, sentit Barcelona, frit d'una col·lisió múltiple que ha passat al voltant de les 9 del matí, però no han acabat de retirar els vehicles fins fa pocs minuts i, per tant, ara sí que ja s'han obert tots els carrils i començarà a millorar la cua.
Recordem que fa més d'una hora que havia quedat obert el carrer Busbau a tots els vehicles per alleugerir la circulació.
El Barça busca aquest vespre el camp del Manchester City a encarrilar l'accés als quals de final de la Lliga de Campions de Futbol. Luis Enrique pot disposar de tots els millors jugadors. Els anglesos estan sense Torella i ha sancionat. El seu tècnic Manuel Pellegrini té estudiades totes les opcions del marcador. Puede ganar el partido, tratar de no conceder goles en casa y si no puedes ganar y empatas, tratar de empatar a cero antes que con un gol en casa recibido. Pero vamos a salir a buscar el partido para ganarlo.
El partit començarà a tres quarts de nou la transmissió de Catalunya Ràdio una hora abans. També avui juguen Borussia de Dortmund i Juventus en terreny italià. En basca de la Lliga Femenina s'ha confirmat que Roberto Inigue des del nou tècnic del Uni Girona. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 5 minuts us parla Andrea Bueno. El ple municipal de febrer aprovarà dijous una moció de suport a les entitats de Sant Joc davant la llei sobre l'impost de societats. Es tracta d'un document de suport davant d'aquest canvi legislatiu impulsat pel govern espanyol en matèria fiscal i de transparència.
i és que des de l'1 de gener de 2015 totes les entitats, sense excepció, han de tributar una part dels seus beneficis anuals. A banda d'aquesta moció, el ple tractarà també l'aprovació del Pla de Prevenció de Drogo Dependències de Sant Just per als anys 2015-2019. També s'aprovarà de forma definitiva el reglament de funcionament intern de la bona aigua i, de forma inicial, el reglament de participació en les paradetes del Sant Just al carrer. El ple començarà dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més coses. Aquesta tarda hi haurà una tarda solidària al Casal de Joves. Alumnes de l'Institut de Sant Just organitzen una jornada que té com a objectiu determinar el paper de les ONGs davant de problemàtiques com ara la pobresa, la fam i la injustícia. Durant tota la tarda es faran entrevistes a diferents ONGs, debats...
Un berenar solidari, entre moltes altres propostes. Hi participaran entitats com Sant Jus Solidari, Justícia i Pau, el rebost de Càritas, Mans Unides, Solidança i Creu Roja. L'objectiu és acostar el paper d'aquestes organitzacions a la població. La tarda solidària començarà a dos quarts de set de la tarda a la sala Ovidi del Casal de Joves.
I un apunt més per destacar que el nucli comença a preparar la festa major d'aquest any. Encara queda mitjany per la festa gran de Sant Jus, però la Comissió de Festes del Poble ja vol començar a treballar per preparar totes les activitats amb la implicació i col·laboració de la ciutadania. Demà tindrà lloc la primera reunió del nucli per començar a determinar activitats i propostes. La reunió serà demà a dos quarts de vuit del vespre a les sales i d'or cònsul de Can Ginestà.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
En la edad en que el deseo era más fuerte que los remorimientos, la culpa y la verdad saltaba sobre mí con mi promesa. Los periódicos hablaban
Bona nit. Bona nit.
El deseo no dejaba más opciones O estás conmigo o te vas de aquí No quiero perdedores en mi equipo
Fins demà!
Lo que penséis es de ahí. Hoy en día pienso poco en ello. Las cosas van mejor de lo que fueron jamás. Lo importante es que no quede nada dentro.
No quedaron atrapados los deseos. No, no pienso claudicar. Nunca voy a pedirte una disculpa. Lo hecho está porque era lo que había.
Los secretos. Más que a la justicia o la verdad. No quería que acabara con mi vida. Pero nunca con ella sigo aquí.
Ara passen 11 minuts de les 11. Aquesta hora el que fem és parlar de les projeccions que es faran aquesta setmana, aquest dimecres al Centre Social Milenari. Es tornaran a projectar filmacions de Lluís Ramban, en aquest cas sobre les festes de Sant Just, també les festes de tardor de l'any 1978. En tot cas, ara ens ho explica en Lluís Ramban. Molt bon dia. Molt bon dia.
Es va fer una primera sessió ara fa unes setmanes, en vam parlar una mica de com anirien aquestes sessions, i aquest dimecres n'arriba un altre, com dèiem... Perdó, el dijous. És dijous? Dijous. Digue malament, doncs dijous a les 6, això sí. Sí, sí.
Doncs aquest dijous, al Milenari, a les 6 hi ha aquesta projecció. Es veuran diferents vídeos diferents, perquè hi ha una part de les festes de tardor, una altra part de la crònica de 1977. Explica'ns una mica, si vols, què és el que es pot veure.
Bé, la crònica, doncs, són diferents festes que es van realitzar durant el 77. La Diada Sant Jordi, una història dels xiveques, del grup xiveques, sobre el polígon, un taller de guinyol...
un Sant Jusol carrer i una festa de l'associació de veïns. Això en quant al 77. Llavors, les festes de tardor del 78 són diferents actes, que no els tinc ara aquí, i que són de l'any 78. I aleshores, aquesta vegada, per fer-ho una mica més diferent, primer passarem un reportatge de l'any 92...
O sigui, més a prop, eh? Sí, que és la darrera fornada del forn Milà
del dia de Sant Pere, de la nit de Sant Pere, de 1992. Que es va gravar, aquesta última... Sí, això ho vam fer a les 5 de la matinada, vaig anar amb dos companys, vam anar allà a fer la realització d'aquest vídeo, que va ser l'última vegada que van obrir el Formilar. I per tant, doncs, queda... Que després es va convertir en un súper, no? I bé, és això. Llavors, això són, el Formilar és en format vídeo...
i les Crònica i les Festes de Tardor són telecines de Super 8 i tot es passa en format DVD i es nota molt la diferència entre Super 8 i vídeo bé, són dos conceptes diferents a veure
El principi dels vídeos era bastant dolent, sobretot no professional, sinó el que era assequible a la gent, als pares de família, per dir-ho, no? I era bastant dolent tot. I Super 8 no? El Super 8 té molta qualitat i es manté molta qualitat.
El que passa és que llavors la gràcia està al passar-ho a vídeo fer un telecine que tingui qualitat. Jo vaig lograr-ho a base de fer moltes experiments, me'ls feia jo als telecines, i vaig lograr-ho amb un sistema molt casual, doncs em queda... Si la pel·lícula està ben feta i té bona llum i està bé, doncs queda molt bé, no? I ja està. I aquesta és la qüestió. El que passa és que avui en dia els vídeos s'han evolucionat tant que superen el Super 8.
Clar, clar, és a dir, que no treus a veure el 92 que ara, que el 2015. Perquè moltes de les pel·lícules que es fan comercials ja es graven en vídeo d'alta resolució i llavors, clar, donen unes qualitats i a l'hora de treballar és molt més fàcil. Perquè ja fa uns 15 o 20 anys que es feien les pel·lícules, es passaven a vídeo i llavors els muntatges es feien en vídeo.
I llavors aquest muntatge es portava als laboratoris i el laboratori t'ho muntava en pel·lícula. Tot uns sistemes que han anat evolucionant. Exacte, i suposo que, per tant, no es percep la diferència en la gent que ho vegi aquest dia. A les persones que hi entenen una mica sí. Sí, clar, perquè amb el cine surt una sèrie de ratlles que a vegades hi ha interferències, bueno, no interferències, hi ha
No sé, una mica de pols que s'hi posi es nota. Però, esclar, s'ha de saber què vindres, no? Exacte. Del que es veurà aquest dijous, que més o menys serà una hora, no? Suposo, la projecció? Sí, una hora, sí. Suposo que la part de Fistes de Tardó, m'imagino, que la gent podrà tornar a reconèixer-se o veure diferents espectacles, no? Evidentment, sí. Evidentment, hi ha molta gent que, esclar, aquesta ja porten... Com les altres, ja porten molts anys, no? I la gent es reconeix, esclar. Els que surten, sí, esclar.
Per tant, hi ha aquesta part més de reconeixes i després la part més de divulgació, que seria la del forn, no?, per exemple. Sí, bé, el forn, clar, era un reportatge que... A veure, jo la idea que tinc cada mes, i segurament canviarem el dia, que això ho vaig acabar de parlar, perquè el dia, el darrer dijous del mes no va bé per una sèrie de persones, i segurament ho canviarem el penúltim. Val. O sigui, la setmana, la tercera setmana. Bé, això està per parlar.
De tota manera, no sé què anava a dir. Sí, anava a dir que la idea de cada projecció tenia com un... Sí, exacte, jo cada projecció vull fer coses dels anys 70, però vull introduir alguna cosa més de vídeo més moderna. Per exemple, quan hi havia la Sant Justenca televisiva, jo vaig col·laborar fent el muntatge de dos o tres reportatges, un sobre el mercat,
un altre sobre la Vall d'Avers, i això ho tinc jo, els màsters, que va desaparèixer a la televisió, però jo tinc els màsters, perquè els vaig muntar jo i me'ls vaig quedar. I això ho vull anar passant. Un tresor, no? Exacte, evidentment, és la història total de San Jose, no?, d'aquelles èpoques. No me'n recordo ara, no tinc present a l'Ange, però bé. I cada mes vull posar un curt de davant del que sigui més antic, no?,
però a veure, no sé, fer-ho més diferent d'alguna manera. Que en aquest cas, per tant, es comença aquest cop amb aquest forn milà, no?, que és més curta la projecció durament, no?, per la resta. Vuit minuts, sí, sí. Per tant, per entrar una mica amb la idó. A més, està molt bé perquè tenien un forn de llenya i es veu, no? Així ja no sabem què és, molts, no? Es veu a l'obrador com treballen, com preparen les coques, era la barbena de Sant Pere, preparaven les copes, en fi, vull dir, tot el...
Home, serà bastant especial, segurament. A més, molta de la gent que potser ho ve a veure també hi havia tingut relació amb aquest forn. Era un dels forns de Sant Just, era de tota la vida. Per tant, faran una mica de memòria per situar-se en aquest 1992. Com va anar de públic la primera projecció? A veure, el públic... Primer, la sala aquella del mil·lenari, els que la coneixen, és molt petita.
L'hora és fatal. A les 6 de la tarda? A les 6 de la tarda. És massa d'hora? O massa tard? Sí, massa d'hora. Però és que tampoc hi ha possibilitats de fer-ho a una altra hora, perquè allà a les 8 tanquen. I llavors, no ho sé, ho veig una mica difícil. A veure, ho vam omplir. Bé, ja és molt. Perquè la Coral Harmonia havia ensajat abans i el Joan Flits els va fer anar tots a veure la sessió. I llavors ho vam omplir, no? Però...
Home, i si els va agradar, pot ser que tornin a repetir, per tant, aquesta setmana. Sí, no? Llavors, bé, a veure, molts amics que podien, que estan jubilats com jo, doncs sí, van... Clar, clar. Van venir, evidentment. Molts perquè surten, a més a més. I si no, els familiars, no? Volen trobar-se. Clar, llavors...
I llavors es vol canviar a la setmana, no?, per facilitar-ho una mica, que no sigui l'última setmana de mes. Sí, per una sèrie de persones que en els últims dijous de mes tenen unes activitats que no poden canviar-les, doncs...
Intentarem canviar. No, que és igual. El darrer dijous el vam posar amb el... Va ser, mira, diem aquest dia, va posar aquest dia. No era... De la setmana és el dijous el millor dia. Això està clar. Ara, és igual fer-ho la primera dijous que l'últim. Això és...
Podem fer el que vulguem. I un cop es va acabar la projecció, la gent et comenta coses, es fa una mica de conversa... No, en aquest cas ho vam presentar al principi i aleshores doncs no, es va acabar i tothom va marxar. No hi va haver la xerameca posterior.
Doncs aquest dijous una nova oportunitat a les 6 de la tarda al Milenari per veure una mica d'història en vídeo de Sant Just a càrrec de Lluís Rambant. Hi haurà una explicació prèvia al principi o serà directament? Bé, sí, suposo que sí. Una mica d'introducció. Quasi segur, com l'altra vegada. El mes passat ho vaig fer i ja està. No costa res. Perfecte. Doncs serà aquest dijous a les 6 de la tarda. Avui no hem volgut parlar amb en Lluís Rambant. Moltes gràcies, Lluís. Que vagi bé i fins aviat. Bon dia.
Molt bé, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
5 minuts i dos quarts de 12, és moment de fer tertúlia avui amb Pep Quintana i en Jordi Farràs, com cada 15 dies ens trobem en aquesta taula. Molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Hola, bon dia. Sí, espera, ara ho hem d'ajustar?
M'he quedat una mica sordo. Sí. M'assemblava a aquests cantants que els hi posen això, que no tenen veu, els hi xufen tant. Exacte, no, ja està, ja està. Avui el Jaume no el tenim aquí tampoc, està fora, eh? Han anat a buscar un nen a París. No sé què he anat a buscar, però sí que en principi ens han dit que està a París, per tant, doncs... Bon viatge, Jaume, bon viatge. Tertulian nosaltres, no sé si veu veure ahir la compareixència de Jordi Pujol, si heu seguit... Tot, tot, tot. Jo no la vaig veure, però... Totes, totes?
Doncs déu-n'hi-do, no? Van estar tota la tarda i la nit era bé. Sí, sí, sí, però fins que van tallar... T'has preparat la tertúlia. No, fins que van tallar, perquè van tallar. Sí. Per tant, jo no vaig veure... El moment que van tallar jo ja vaig canviar, vaig preparar el sopar, vaig sopar... Fins a les 9, no? Devien tallar a l'hora del TN, no? No, parlo de les 11. Sí? Sí.
No sabia fins a quina hora havia acabat exactament. Com a mínim, no, no, jo no sé a quina hora es va acabar tampoc. Jo he sentit els resums aquest mateix, això sí, eh? Jo no sé quan es va acabar. I Déu-n'hi-do, he pensat, ostres, l'hauria d'haver vist perquè veig que va donar molt de sí de tot plegat. Molt de sí de tot plegat amb uns alts i baixos importantíssims, vull dir, amb uns contrastos en aquest sentit. Del que tu vas veure, doncs, Pep, com un resumiries. O amb què et quedes?
No, em quedo que estem com abans, en general, perquè les dades principals no van sortir mai.
El fet de les quantitats i de la realitat d'aquest llegat, diguem-ne, no se n'ha parlat, per més preguntes que hi havia, sempre hi havia esquivades, per un costat per un altre. Després contrastos molt importants entre el que va dir el pare, que va dir més del que volia dir. La mare, que va sortir en algun moment per mi per petaneres, ho dic d'una manera que em va sorprendre bastant, no? Jo que si les pistoles, que si el tank, que si no sé què, que després que anaven amb una mà al davant i l'altra al darrere.
Vull dir, coses una mica que avui remarquen els diaris. De fet, la gran majoria coincideix amb els titulars que destaquen. I després el contrast amb el Fill, que es va estar crec que 5 hores sense parar de parlar. 8 hores va durar, veig, la compareixença, em sembla. De tot plegat. És possible, però ja parlo de la del Fill. I, esclar, el que va aprofitar, jo diria que va fer una jugada molt bona,
que és que va donar una quantitat immensa d'informació, però que naturalment no es podia contrastar per enlloc, però en canvi va aprofitar parlar pels descosits. Parla bé, eh? Sí. Avui sentia que l'associaven a Joan Laporta i és veritat que el que he sentit té aquest estil, no? Sí, una mica desenfadat, una mica reuixat en algun moment, deixant anar una petita paraulota.
Que també va deixar anar, però vaja. Llentre d'un llenguatge col·loquial, podíem dir, no? Ell es va excusar al començament, diu, jo no tinc un llenguatge tècnic ni jurídic per parlar aquí amb vostès i parlaré a la meva manera. En el teu cas, Pep, que ho dic perquè la vas mirar tota, Jordi, evidentment, si vols intervenir també, però... Si vols que digui la veritat, és que me'n vaig enterar. Ah, que no vaig veure res? No vaig veure res. Jo ho he sentit quasi tot aquest matí, també, perquè m'enganxava una hora en què no podia estar pendent de tot plegat. Jo em vaig a posar allò de TV3 a la
carta a internet i vaig veure algú del Pujol, però no... Jo m'hi vaig escarar aquí perquè tenia la tarda... No, no, i devia enganxar, segurament. Tenia la tarda lliure, per dir-ho d'alguna manera, tot i que vaig aprofitar per fer feina a casa, amb l'ordinador, però, de totes maneres, anava molt bé, vull dir, seguir i també tenia... La cama em feia... El jornal em feia mal i em va anar molt bé per fer una mena de recuperació. Però el que deia abans, no?,
aquest contrast entre els tres que van intervenir. Volia preguntar-te també, Pep, ja que ho vas veure, perquè aquest matí sentia diferents analistes, tertulians, alguns no són analistes, que explicaven o que es queixaven del tema que molts diputats no estaven prou preparats a l'hora de preguntar, que no s'havien llegit tot. A tu quina inversió et va donar els diputats a l'hora d'intervenir i d'interpel·lar els Pujol?
Jo ja havia vist pràcticament tot, com deia abans, i les preguntes que tenien allà d'aquesta comissió jo diria que eren les preguntes de la comissió, no eren d'un jutjat. No, no, clar. No era un judici. Per tant, no podien fer el mateix tipus de preguntes que farà un jutge en el moment, o el fiscal, o qui sigui, no?
Per tant, doncs, potser Convergència es va aprofitar una mica de dir que allà es feia una mica de barrila, per dir-ho d'una manera, amb les preguntes, no? Naturalment, les dues intervencions, o les tres intervencions, jo vaig sentir dues, la pare i la mare, eh? Però a part de Convergència, doncs, naturalment, al costat de...
dels encausats, pràcticament. Vaja, denotava una pàtina que no es van posar en contra de cap manera. Van dir que havien estat molt sorpresos i dolguts per tot el que havia passat i prou. El president de la Comissió sobre la Fàbrica, el que és David Fernández, d'aquest matí ha qualificat aquesta compareixença d'epitaci
I admès que va sentir vergonya lient en alguns moments. Considera que l'expresident ha desconnectat del país i que amb les seves explicacions no va ajudar a dignificar el Parlament de Catalunya. I estaríeu d'acord, Jordi, si s'han dit alguna cosa aquest matí? Jo no sé, aquest matí l'únic que estava mirant els matins, el que havia fet i estava mirant algunes coses i clar...
pel que han estat allà explicant una mica, tots han dit que al final cap era una cosa que no ha transcendit més del que hauria de transcendir. No anava més enllà, per tant. Hem fet una cosa que sí que és una cosa molt important. De cara al poble sí que ens interessa que surti pública algunes coses, encara que no transcendeixi tot, però de cara al poble sí que val la pena que hagi sortit. Però clar, aquí tothom diu la seva. Però la veritat, la veritat no la sabrem.
No la sabrem, eh, creieu? Jo tinc un tertulià que jo he sentit, que llavors ell li deia, si compareu el que ha passat ara aquí amb la família Pujol, si hagués passat amb la senyora Anna Botella de Madrid que li fessin això, retraient-li tot el que li estan traient a ells a veure si seria possible.
Això ja depenia de la comissió, en tot cas. Les preguntes que li faria la comissió. Comparacions sempre vanes, perquè si no hi ha la realitat, què vas a comparar, què faran o què deixaran de fer, si no ho saps. El que jo refereixo és que ja ho vaig dir l'altra vegada, que aquí estan fent una comissió de seguiment sobre uns polítics nostres, però el regidor d'Estat fes el mateix també convindria. Però cadascú que s'espegui amb els seus. Ja sabem que és un altre país. Clar.
A més, vull dir, aviam, aviam, aviam. L'Anna Botella no ha sortit dient que té diners a l'estranger fa 20 anys, o 30 o 50. No, perquè aquestes comparacions les trobo absurdes, perquè no hi ha manera de comparar. Comparar és que passi el mateix. I llavors tu pots dir... Podria passar, podria passar.
Clar, el que s'està sentint aquests dies, que segurament, però fins i tot fa més ràbia, és dir, això està sortint ara perquè a algú li interessava treure-ho ara, que ho tenien guardat, però clar, una cosa no treu l'altra, no? No, no, evidentment, una cosa no treu l'altra, que passa que sabem, i hem dit sempre tantes vegades, que les carpetes es guarden, que els arxius es guarden, i quan toca, surten. Per tant, en aquest cas va tocar sortir.
que existeix tot això per part de tanta i tantíssima gent. Després de veure tots els papers d'en Bártenas, com pot dir segons una sèrie de persones del govern que no han rebut mai ni un euro començant pel mateix president? Com ho poden dir? Si estan apuntats en una llista que està reconeguda com a real.
Esclar, i llavors ja paga i vam o no es quedaria en castellà, no? El que deien aquest dematiu són les majories absolutes. Quan tens una majoria absoluta, que és el cas que va ser el Pujol, són les coses que passen amb el PP. A mi el que diguéssim, una part...
positiva i lamentable, però una banda és que un president hagi de sortir a declarar amb una comissió. Perquè vol dir que les coses no han funcionat correctament i que, per tant, per una altra banda, la positiva és que tant és que siguis un diputat normal com l'exantic president del país. Això, doncs, és positiu. Que, en aquest cas, podríem dir allò de la justícia és igual per tots, coses per l'estil, no? Però vull dir que, a més, a mi el que em va saber greu és...
Aquesta manca d'informació, que evidentment jo la reservo, si més no, de cara als judicis, perquè tots es van defensar amb el mateix, ja ho direm el dia que ens toqui i ens ho pregunti un jutge, no vostè aquí, tot i que les preguntes es podien fer i no contestar com va passar. Per una altra banda...
Es veu que vaig sentir també aquest matí que l'advocat de Sugell Ferrusola li anava indicant a Marta Ferrusola perquè primer va començar molt més amb la voluntat de no contestar gaire i que s'anava animant i que es veu que l'advocat li anava fent el símbol amb els dos dir-tons cop perquè tallés, saps? Perquè no allargués, es veu que s'endica un període que ho explicava. És que això m'agrada...
Per el que he mirat, ella se'n marxava una mica. Home, sí, ella per això deia que havia... Bueno, van aconseguir parlant els diputats el que volien, que era fer-la parlar quan no ho veia, segurament. Sí, fer-la com enfadar, per dir-ho d'una manera, però amb una defensa que sí, anaven amb una mà al davant i l'altra al darrere.
Home, tenint 8 milions, per exemple, com té el fill, declarats en el banc, en el BBVA, que la propaganda més i més va ser per tots els bancs, si més no aquest, doncs està clar, i quan li increpen que anava amb els Mossos d'Esquadra a Andorra,
que podien passar amb arma perquè la Guàrdia Civil feia el tractat a Mandorra i podien entrar armats. Llavors ella va sortir amb aquell escarafall del tank i de les escopetes i de les pistoles, una mica fora de test. I per tant això treia també credibilitat a tot el conjunt.
Aquest matí ha parlat també algú que va rebre ahir, que és l'excap de premsa de Jordi Pujol, Ramon Pedrós, doncs ha parlat a la ràdio i ha mantingut, ha dit que la dona de l'expresident, Marta Ferrossola, podia exercir pressió al govern de manera indirecta, ha afirmat que a ningú el sorprenia veure-la diàriament al Palau de la Generalitat o a la Casa dels Canonges.
I també ha dit que ella es va aprofitar de la Generalitat per afavorir l'activitat econòmica dels seus fills, però que no té cap prova que ho demostri. També s'ha referit a l'estil Pujol. Ha dit si hagués vist directament algun acte delictiu del qual pogués tenir proves, segurament ho hauria denunciat. Tampoc ha dit aquest home, en Ramon Pedrós, en vull fer l'heroi o el valent, el que ja són indicis, d'una manera de fer o d'actuar. Suposo que ara entrarà també aquesta mena de guerra interna entre uns i altres. No sabem qui.
Quins interessos hi ha al darrere? Hi ha interessos, jo suposo que els interessos han estat a nivell general, tant en el Pujol que en l'altre partit, com a tots els partits. Tothom tenia els interessos. La Ferrosola, sabem el que era. Era una persona que s'havia ajuntat amb una sòcia i tenia una floristeria. Això ho diu el Jaume perquè...
La coneixia o no, personalment? L'havia vist alguna vegada comprant al mercat però poques vegades però per això m'enrefreixo que ella tenia això Sí que l'havia vist però m'enrefreixo que a part que tenia una cosa que era una botigueta en principi petita i fins que li van donar la concessió de la gesta del Camp del Barça també que va ser un desastre El fet de tenir el botigueta petita no vol dir res No ve perquè sigui una floristeria sinó per alguna cosa deu ser
o sigui, totes són coses que si és això que és el mínim però i que no hi érem
No, no, clar. Es va saber. Es va saber com es va saber. I et diran, diuen, diuen, diuen, doncs porta els papers. I sempre estarem igual, eh?, amb això. No, no. Fins que no, una cosa tu ho pots opinar, jo. I creure, i creure que és així tal com tu ho dius, eh? I en el fons també ho puc creure jo, eh? El que passa és que, esclar, ho podem pensar. I només pensar. I...
Veurem com avança tot plegat, perquè és veritat que segurament no entrarem l'entrellat del tot, però bé, en tot cas, doncs, ahir, si més no, sí que va resultar també sorprenent, sobretot, la part del fill, eh?, de Jordi Pujol Ferrer Sola, l'explicació dels cotxes, etc. Els cotxes. El trosquivistes, que el tio parlava molt bé. Molt. En sap. Parla amb un estil particular, també, eh?, i és una mica, el podríem associar amb... Alguna vegada feia algun gallet que a mi no m'agradava.
És l'estil Albert Rivera, també, és aquest estil de bons oradors, no?, amb un punt també, doncs, de seguretat. Tenia més seguretat amb el que deia, amb els papers a la mà i amb la seva experiència, el propi Pujol, fill, però pas el Rivera, que era un altre, esclar, té un altre discurs. No, no, però em refereixo a un tipus de to. Sí, quan va parlar dels cotxes, doncs va ser, per mi, diguem-ho entre cobetes, molt convincent.
Perquè, esclar, tu pots tenir una quantitat de cotxes... Et va convèncer, tu, Pep, amb el tema dels 13 cotxes? No, però no és que... No és que em convencés, sinó que l'explicació la vaig trobar raonable. Si a tu t'agraden els cotxes antics,
i vas a comprar cotxes antics, pots tenir una colla per un preu, que són diners, els cotxes antics no ens enganyem, valen molts diners, però vull dir que els pots tenir a mesura que a poc a poc els vas comprant, els vas arreglant, inclús te'n pots vendre algun, pots fer un intercanvi, etcètera, és una afició, una afició com una altra, com tenir pintura, com tenir altres matèries o segells o incunables de primeres edicions, o sigui que
Són coses que són entre, diguem-ne d'alguna manera, possibles i normals dintre d'un ambient econòmic també. Per tant, podia tenir els cotxes que vulgués amb aquest estil. Esclar, si tu et diuen que tens un Lamborghini, que tens això, que tens una testa rosa, que tens un l'ànsia... Esclar, ja veus allà que hi ha un despilfarro impressionant. Després, veritat o no, però vull dir, si ell ho explica d'aquesta manera...
No el poden enganxar, o sigui, no el poden acusar de la mateixa manera de tenir aquella quantitat de cotxes. És diferent, el punt de vista. A més a més, això sí que ho he vist aquest dematí, de la manera que ho has explicat això, i la manera que s'ha expressat, vull dir una cosa molt senzilla, de la manera que ho ha dit... Sí, i les motos que tenia, i el que fa servir cada dia, i el cotxe de cada dia, etcètera, etcètera. No, clar...
Però una altra cosa i volia acabar amb això també. La tia, la germana, diguéssim, del Pujol... De fet, el cunyat va intervenir la setmana passada. Sí, això mateix, sí. El que parlava en algun moment va sortir el fet que...
També intervenia la germana amb la deixa, aquesta. I, en canvi, com si en el seu moment, quan es va fer públic, no li haguessin passat el 50% que li correspondia. I això també és un punt que va quedar penjat en l'aire, va quedar en algun moment molt clar, en algun moment molt dissimulat,
però que d'alguna manera hi havia una falta, diguem-ne, inclús de transparència familiar, que en aquell moment no es va passar el 50% d'aquesta deixa a la germana, a l'altra filla de l'avi Pujol.
Segurament és això, que ens hem assabentat de tot això més o menys, o la gran majoria, perquè hi havia qui deia que ja ho sabia per des de l'estiu, no? Això que ja ho sabia... Ui, però ho diu molta gent, eh? Diuen, diuen, diuen, diuen, diuen, que va ser el leitmotiv. Jo crec que se saben les coses o s'intueixen coses perquè avui en dia la gent està més informat i no són tan tontos. Que passa, podem intuir les coses però, clar, primer que no estem capacitats nosaltres per dir això o l'altre o assegurar-ho.
Però sí que més o menys són coses que intueixes, però intueixes des que estem amb la democràcia que sempre s'intueixen coses de dir aquí la cosa no funciona. Si algú s'emporta alguna cosa a l'altra o a l'altra, però com que no ho podem assegurar ni ho podem dir, si no surten, llavors aquí ha sortit el cas Pujol...
I tenim el cas Millet que encara no sabem com va. I altres tants que tenim per aquí. I per això dic que això ens està sortint només aquí a Catalunya. Perquè el resto d'Espanya encara hi ha coses pitjors i de moment no surten. No, no, no, que ho ha dit només aquí a Catalunya. Fora d'aquí, cada dos per tres imputen a algú perquè s'han portat diners d'una trama, d'un ajuntament, d'una concessió d'escomberències, no sé què...
És constant, això, també, a la premsa. És constant. Aquí són coses potser més concretes, però també ha sortit el cas Bustos amb tota la família, que Déu-n'hi-do també els dos germans, un policia que donava informació en els llabres. És fantàstic, això és amb la del Jaimito. La veritat és que hi ha coses que fan una mica de gràcia que el germà d'aquest senyor, que està superimputat i que és policia local...
o municipal, i amb un càrrec, i que va dient als lladres on han d'anar a robar perquè ells no hi aniran, home, això ja és de geimito. En fi. No hi ha quàdromes així. No, però vull dir que això no passa només a Catalunya, està passant a tot arreu. Jo diria inclús, proporcionalment està passant més a fora, sentim més d'aquests problemes fora de Catalunya que de Catalunya.
Si féssim una llista, pesaria més la banda de fora de Catalunya que la de Catalunya, de gent imputada. Ja no parlem del País Valencià, no parlem de Mallorca, no parlem de Galícia, no parlem d'Extremadura i d'Andalusia, que hi ha els dos expresidents imputats, a més a més, amb un llenguatge dels que surten a defensar-los, dient que una imputació no és una imputació...
que llavors, quan analitzes una mica o t'ho expliquen més bé, un imputat és un imputat. No vol dir un acusat, sinó que és imputat per veure què ha fet o què ha pogut fer. Però vull dir, dir que això no és això, sinó que anava passant per allà i dir, mira, ara vindré a declarar perquè em ve de gust, doncs això no és veritat. Un imputat és que el criden i que hi ha d'anar, no que hi va voluntàriament, que és una altra història, eh?
Està clar. Doncs veurem com ha evolucionat tot plegat. Avui també, o avui o demà, ara no tinc clar el dia, però comença també el debat de Política General al Congrés dels Diputats, per tant tenim setmanes també intenses. Sí, tenim setmanes intenses, està clar. Però això va ser d'aquí al mes de maig sortirà tot això. I això anava a dir, justament avui és 24 de febrer, queden 3 mesos exactes per a les eleccions. Amb les eleccions municipals, serà distret. Parlant de municipals, s'han justit per tot un cap de llista.
És veritat, no n'havíem parlat amb vosaltres encara? No ens ho havia coincidit? Va ser llavors, per tant, l'endemà o l'endemà passat. Montserrat Nebrera que va renunciar a encapçalar aquesta llista. En principi aquest dijous, se sabrà, o aquest dimecres hi ha l'Assemblea o alguna cosa així, i hauria de sortir, per tant, una... Per què, vols dir? No, no, no, una nova figura. Ah, un cap de llista.
Hi ha una proposta de l'executiva, que seria l'Aia Flotats, és l'hora de ser l'executiva, però el que passa és que l'Assemblea hauria de... De moment no és candidata perquè ho ha d'aprovar. Això és només una proposta, ho hauria d'aprovar tota l'Assemblea. A mi m'ha sorprès, eh? Jo he sentit opinions de tot aquests dies, eh? Aquí les tertúlies ho han anat preguntant i fins i tot els portaveus d'alguns partits i hi ha qui et diu que ha sorprès.
i qui diu que no, també. El Jordi diu que no, però a veure. Al principi vaig ser dels primers que em va suspendre, perquè vaig dir, què fa aquesta? Incluso vaig comentar amb algú de Convergència, ell també se'm va estranyar. Però, clar, era una persona que jo ho tenia molt clar, si Convergència la busca és perquè volen guanyar l'alcaldia, de buscar una persona que tingui carisma,
perquè la puguin votar. Perquè la gent que voti a Convergència, el que passa és que se va amb ell alterant aquest. Una figura mediàtica, no? Era una aposta arriscada. Era una aposta que podia funcionar. I, en principi, és que hem de ser realistes. Si no agafes una persona amb carisma, aquí Sant Just, estem dient sempre de les poblacions. Una població...
Si hi ha una persona amb carisma o encara hi ha una persona que estimi el poble, que la gent la coneixi, sempre té més possibilitats que una que no coneixi. Llavors, clar, aquesta mediàticament té molta renom. Mediàticament, sí. I amb això que està amb el cunit i tot això... Si el fet mediàtic li pot haver fet més mal que bé. Jo suposo que ella també s'ho deu haver pensat, perquè sí que va començar quan la van proposar, es anava a tots els actes, perquè tothom la veiés i això...
Però a mitjà que ella ha anat copsant a la gent individualment i el que ha anat escoltant i tot això, ella ha de haver pensat que seré segon plat i a l'oposició no s'hi està.
I això jo crec que és una de les coses que pot haver enfolit perquè si no està capdavant a l'oposició una persona així no l'aguanta. Tampoc se sap qui guanyarà, no? Ah, no. Això és una caixa tancada fins que no s'obre l'urna. Demà ja tenim els guanyem, que en principi sembla que es van en sèrio.
La setmana passada van decidir també, justament, presentar-se a les eleccions. Què us sembla, aquesta nova proposta? Un altre partit que tenim. En principi, ara ho estava parlant amb el Carles, m'ha dit un, perquè realment no coneixo...
De moment el que hem parlat és amb Ernesto Pasqual, que ha fet de portaveu fins ara, i hem dit que de moment ara el que hem de fer és treballar en el programa i, evidentment, treballar amb qui hi haurà dins d'aquesta llista, per tant, ho anirem coneixent, però, en tot cas, ens refereixo al fet que hagi aparegut aquesta plataforma aquí Sant Just, ja existeixen altres llocs com Barcelona, guanyem, en aquest cas seria guanyem Sant Just, el fet que hi hagi una agrupació de lectors que és com es voldran presentar aquí Sant Just en aquest estil, per això, què us sembla? Jo crec que és una...
Depèn de com els vegis amb ells que estiguin capacitats de tirar endavant però si s'hi presenten és per voluntat el que jo no veig ni ho veig massa clar és en principi que es vulgui posar iniciativa com a partit a dins perquè pel que tinc entès
Ells no volen que sigui iniciativa dins d'ells com unes cicles, com un partit. De moment el que deien guanyem era que s'haurien d'integrar dins d'aquesta plataforma. Si s'han d'integrar jo crec que s'ho han de pensar una mica iniciativa per tenir les seves cicles.
Jo volia preguntar si sabiu quins partits, per dir-ho d'alguna manera, participaven. En principi, no, exacte, ha sorgit com una iniciativa ciutadana amb membres d'iniciativa que han format perdons de les assemblees, el que passa que el que s'ha decidit ara és que, o almenys el que explicava l'altre dia Ernesto Bescual que s'havia decidit, a veure si podem sentir-lo,
era que s'havia acordat que en principi es presentaven, en principi no, que es presenten a les eleccions municipals d'aquí tres mesos com a agrupació d'electors i que, si iniciativa vol també formar-ne part, hauria d'integrar-se a dins de guanyar-me. I llavors no es podria presentar a iniciativa? Sí que pot, però llavors no haurien d'anar junts, no?
Però junts no, amb el mateix partit. No, no es poden partir una part d'iniciativa dintre de guanyar? No, no, no, clar, la que no es podrien partir. Per això dic que hauria de ser una cosa o l'altra, segurament. O té que ser guanyem, o té que ser iniciativa, o caixi iniciativa a la seva i els altres a la seva. Per això dic que això són coses que ho han de decidir ells. Si ho fan junts no pot presentar-se iniciativa pel seu cost. Mireu, si voleu podem sentir Ernest Abasqual explicant aquesta situació. Sí, el que no desitjaríem és que iniciativa...
copés la llista, sinó que més aviat seria un procés en el qual l'iniciativa es dissol dins de la plataforma, es dissol com a llista, no pas com a partit. Com a partit continuaran fent la seva tasca, però en principi haurien d'estar dintre d'aquesta plataforma a nivell de ciutadans. Per tant, queda clar que... Sí, sí, està clar el que dèiem ara, està clar.
Sí, jo crec que és una llista... I quan diu Ciutadans, Ciutadans es presenta? Sí, Ciutadans vam parlar també fa poc amb el cap de llista que es presentarà, que és... No, no, no, és Guillermo Francés, que vam entrevistar ara fa un mes, potser una miqueta més, ell serà el número 1, Charles Ablett, que fins ara havia estat el portaveu, serà el número 2...
Però, en tot cas, sí que es presenten... Sí, sí, està clar. El que no se sap encara és si es presenta, en principi, a Via Democràtica. En l'última entrevista que vam fer, però em sembla que era abans de Nadal, Pablo Barranco va dir que a Via Democràtica es volia presentar, que encara no sabia qui seria el candidat. A mi m'ha sonat que hi anava el Paco Leao. M'ha sonat por ahí. A Via Democràtica. Sí. No ho estic segur, però...
De moment el número 1, en principi almenys, si més no, com a candidat oficial no se sap o no sabem nosaltres on no està comunicat. Amb Ciutadans sí que vam sentir... vam parlar amb ells i si voleu, ja que hi som avui, sentim Guillermo Francés parlant de pactes en aquest cas. El partit no pactarà cap partit polític que vulgui trencar amb la unitat d'Espanya. Això sí que ho tenim claríssim. I nosaltres, a l'hora de poder pactar amb un partit polític o amb un altre...
No mirarem tant el poder tindre la dedicació al govern o no, sinó que el nostre programa es pugui portar a terme. Nosaltres creiem que el millor per Catalunya i per Espanya es continua junts. Si pensem que potser estem oberts a modificar la Constitució, estem oberts a modificar la llei de financiació,
Bé, en tot cas, qui parlava de... S'havia preguntat sobre la possibilitat de si voldríem pactar o no pactar amb algú. Precisament que el problema que tenen ara ciutadans, les velles estatals, que són catalans. Curiós, això, eh? És curiós, sí. No poc s'ho pensaven, segurament, que el retret seria aquest. No, els hi ha sortit el tret per la colata. Però és que encara em sorprèn que això també sigui un retret, eh?
Ah, però mentre siguis català, tu fora d'aquí, no pinta res, ets el dolent. De fet, amb això també havia passat quan es parlava de si Carme Atxacón seria la candidata del PSOE, un dels pesos que passava, que algú deia, ah, potser dona, això potser estaria més superat, o aparentment ho estaria superat, i en canvi el problema era més que fos catalana, no cap altra cosa. Sí, sí, sí. I de fet, una mica va perdre la batalla...
Aquí, segurament. Aquí, segurament que sí. I ara, doncs, ciutadans s'hauran de lluitar molt, perquè, esclar, els retreuen que són catalans, tenen matriu catalana. I llavors, per més que es diguin ciudadanos, fora, i inclús que hagin tret de la seva pàgina web l'apartat català, o sigui, ho fan bilingüe, català, castellà, i ho havien tret, tota la part catalana l'havien tret per motius tècnics, no? I que d'aquí uns mesos ho tornen a posar perquè ja sabeu que tècnicament ja ho tindran arreglat.
I llavors, doncs, està clar que els estan retallant herbes sota els peus, però vagi de bé, pel fet que són catalans, que la matriu és catalana. I llavors aquí estem sempre igual. Ho explicava l'altre dia al diari que d'alguna manera és com, diguéssim, va ser el fet Roca quan es va presentar, doncs que era per regenerar Europa, ai, Espanya a través de Catalunya, i aquí és al revés, no?
i que volen regenerar fora Catalunya, els mateixos ciutadans, són més espanyolistes que no pas catalans, però, de totes maneres, no deixen de ser d'aquí, que va néixer a Catalunya i que la seva matriu és catalana. Vaja, també a aquestes alçades també és ben divertit, no? Vol dir que no hem avançat gens. No, però jo sabem que a nivell estatal tot el que tingui a veure amb Catalunya sempre ha tingut entrebancs.
Ah, sí, sí, està clar. Sempre, sempre que algú ha procurat entrar al govern, per exemple, el mateix Cambó ja va ser el general Prim en el seu moment, etcètera, etcètera. Sempre que hi ha hagut el Major Roca, els d'aquí que han intentat formar part, algun ministre hem tingut, el López Rodó, per exemple, algun altre català, però sempre com a figures que no han acabat de decidir ben bé
al seu lloc, n'hi han ocupat el lloc que potser haurien d'haver ocupat. I per tant, doncs, sempre hi ha aquesta trava d'aquests catalans. Pot ser gallec, pot ser andalus, pot ser el que vulguis, perquè últimament tenim gallecs i andalusos que són presidents del govern, però català no en trobaràs cap.
I difícilment... Jo crec que ja hauríem d'anar amb la perspectiva que no caldrà. Que ja no caldrà. Aquesta és la perspectiva que el metge defensaria. Que no cal preocupar-se. Que si les coses van com a entrar, ja no caldrà. Depèn de les eleccions que tinguem ara. Depèn de nosaltres. Sí, però depèn de les municipals. Jo crec que serà un punt de vista...
de cara al 27 de setembre. Creieu que la gent votarà en funció del 27 de setembre, les municipals? Jo crec que no, perquè les municipals per mi no tenen res a veure. És molt local la votació del 24. Vosaltres, per exemple, evidentment no vull que digueu aquí, però votareu aquí Sant Just pensant en el 27 de setembre o no ho tindreu en compte? No, no, no. El que tinc molt clar és que si, per exemple, hi haguessin tots els ajuntaments
que estiguessin amb unes majories o com a mínim amb uns pactes amb partits independentistes sempre té una mica més de força de cara al 27, però a nivell local és molt difícil. A nivell local la gent mira més el tarannà de les persones i del que fa pel poble. Ciutats com Barcelona, que són més importants, però les ciutats petites com Sant Just o pot ser Sant Foriu o llocs així que la gent coneix més la gent i treballa més,
vull dir, jo crec que no, no ho tenen a veure. Jo tampoc. Les plugues, per exemple, ja sabem que sempre surten la mateixa, surten els mateixos. Home, a Sant Just també podria mirar el mateix, que fa temps que surten els mateixos. No sé, però jo veig que els plugues, per exemple, l'arcaldessa dels plugues no està tan ben mirada com l'arcalde que tenim a Sant Just.
Pensareu que canviaran coses per això aquí a Sant Jus? Això hi ha gent que està en contra, vull dir que no opina el mateix, perquè Joan es plugues com la meravella de les meravelles de net, de polit, com vostè Jordi Ferraz. Això sí, això sí. S'ha de reconèixer que ho tenen molt net. Tu trobes que Sant Jus no és net.
Ara no creus. Perquè fa vent i escombra? No, però jo veig que hi ha molta feina a fer. A les plugues potser tenim una altra manera de fer, tenen una altra manera de fer, tenen els parts molt més oberts, poden treballar més en maquinària, aquí s'ha de fer més manual. Llavors una noia més de tardor que ha de fer tot el...
Pràcticament, des de baix al Walden fins al carrer Nord, escombrant fulletes per fulletes una persona sola, no és el mateix que una màquina que vagi allà i ho faci. Clar, llavors tot això, acabes de recollir una banda, l'altra està neta. L'altre dia també, al Parc del Milenari, l'altre dia també ho vaig comentar, no sé què, i ara el vaig veure que el van desembruçar, està net. Això no vol dir que hi vagin a fer el botellón i deixen tota la porqueria per allà. Això s'ha de netejar, clar, això es nota.
però els plugues jo crec que l'avantatge dels plugues és que els parcs són molt grans i és més fàcil de netejar, inclús al parc del Pou d'en Fèlix allà hi ha un vigilant amb bicicleta que va amunt i avall hi ha coses que vull dir perquè no parlem de pressupostos llavors és clar, comencem per aquí
Ho atriplica els habitants de Sant Junts. O quinto plica. Esclar, i llavors què? Que pots permetre... Tenim 16.000 habitants. Nosaltres tenim 16.000 o 15.000 inscrits. Oi que miraves tu l'altre dia, Carme? Crec que... No sé si arribem a 16.000 inscrits. Una mica més. No vam dir 17.000? No, 17.000 parlarem sempre de parlar. No, no, jo diria que sí. Però que inscrits, inscrits, potser no eren...
Ara ho comprovem. El pressupost d'Esplugues és molt més elevat. Molt, però molt. L'orografia d'Esplugues és molt diferent de l'orografia de Sant Just. I això tot suma. Evidentment, clar. Però vaja, que s'estan fent coses... Podem estar orgullosos del poble, ja que tindrem la plaça de l'Antoni Malaret allà al centre. Home, ara s'hi està treballant i és un espai al mig del poble magnífic, eh?
Quan estigui acabat s'hi podran fer coses. Ja us hi veieu més a casa vostra des que han tret els arbres? Bé, els veïts estan més. Tens raó, 16.389. Ara pensava que era més amunt. Ara s'han tret els arbres aquells entre sol...
Sí, esclar, aquest ronsol queda molt net a dins. Més claror. Estic amb els jardins acabats i tot acabat i la casa pintada canviarà molt. Està clar, no canviarà. Donar molta vida, molta valor. Evidentment, jo més que res aquells cipresos, que em sembla que érem copresos màximos, que...
que estaven ja desgraciats, pobrets, amb aquelles alçades, i de la manera que estaven, que privaven la claror moltíssim a casa vostra i totes aquelles cases d'aquell sector. Això es nota, la diferència. Quan la persona aquella estava allà, li van fer pisos. Era casa seva.
i ben maco en fi, sense acabar el temps mig minut i arribem a les 12 del migdia tornem d'aquí 15 dies amb més tertúlia, més coses gràcies Pep i Jordi a reveure, que vagi bé, bon dia
Connectem tot seguit amb les notícies. Bolletí de Catalunya Ràdio, del Sant Just Notícies. Tornem després amb més coses. Parlem d'història de Sant Just, del workshop que fa Joan González sobre documentals aquest dijous i d'osteopatia amb el Sergi Sena sobre problemes respiratoris. Fins ara. Bon dia, els informa David Badia.
Tot a punt el Congrés on ha de començar a aquesta hora l'últim debat de política general d'aquesta legislatura.
Bon dia, passadissos plens, diputats i ministres que a poc a poc comencen a ocupar els seus llocs. Mariano Rajoy encara no ha entrat a l'hemicicle. El president del govern espanyol obrirà el debat amb una primera intervenció amb temps il·limitat on s'esperen anuncis noves mesures econòmiques i socials amb les quals buscarà un cop d'efecte en aquests últims mesos de legislatura i abans de les eleccions espanyoles. Mariano Rajoy que farà balanç dels últims quatre anys amb el missatge que la recuperació econòmica ja es nota. Albert Cladrava, Catalunya, Ràdio Madrid.
Notícies breus, Carme Montero. Sorpresa i malestar a la mesa del Parlament perquè el president de la Comissió d'Investigació sobre el frau i la corrupció, David Fernández, no ha entregat aquest matí a la presidenta de la Cambra, al CD, que Jordi Pujol-Farrussola va lliurar ahir al final de la seva compareixença a Parlament.
Bon dia, el CDE. Segons Pujol Forro Solo, conté una gravació de la conversa gravada al restaurant La Camarga entre la seva exparella Victoria Alvarez i la líder del PP català Alicia Sánchez Camacho. La qüestió haurà de ser tractada a la comissió de matèries reservades al Parlament, però de moment aquest matí el president de la comissió d'investigació de David Fernández no havia lliurat encara aquesta gravació a la presidenta del Parlament, tal com s'esperava. Fet que ha causat cert malestar.
La Guàrdia Civil s'ha endut tota mena de suports informàtics de la vivenda de Sant Vicenç dels Horts al Baix Llobregat del detingut en l'operació contra una xarxa de captació de jihadistes per l'estat islàmic. També s'ha fet una detenció a Sant Feliu de Guísols, en aquest cas al Baix Empordà. Sant Vicenç dels Horts, David Àngela. Bon dia. Cap a quarts d'onze del matí la Guàrdia Civil ha marxat del carrer Llacuna de Sant Vicenç dels Horts al Baix Llobregat. S'han emportat detingut un jove marroquí. Segons el seu germà, els agents han irromput a casa seva a les cinc de la matinada.
Estàvamos en casa y a las cinco de la mañana nos han entrado en la casa. El motivo dice que mi hermano está en un grupo islamista y no es cierto, es todo mentira. Se han llevado mi play. Se han llevado CDs y los CDs eran películas. Se han llevado discos duros. David Àngela, Catalunya Ràdio, Sant Vicenç dels Horts.
Els Mossos alerten d'una nova estafa de falsos segrestos a Catalunya. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio l'inspector Jordi Domènech, el cap de l'àrea central d'investigació de persones. Les estafes es produeixen des de l'estranger, una persona truca amb una persona d'aquí de Catalunya i li diu que el seu fill està segrestat. Moltes vegades per donar-li encara més semblança el que fan és posar la veu d'un nen dient va, que estic segrestat, que estic segrestat, cosa que tot és falsa.
El Barça engega als vuitens de final de la Lliga de Campions aquest vespre al camp del Manchester City. Amb el partit d'anada, Luis Enrique disposa de tots els jugadors, mentre que Manuel Pellegrini no compta amb Torella i ha sancionat. Ha partit a tres quarts de nou, la transmissió de Catalunya Ràdio Nord abans i es pot veure per TV3. També avui hi ha les Champions, a tres quarts de nou, es juga el Juventus Borussia Dortmund.
En basquets segons ha pogut saber Catalunya Ràdio. El Barça negocia amb el Brous basquets alemany pel pivot Trevor Embaque i la renovació de Brat Orlison. I en envol d'aquí mitja hora es fa el sorteig dels vuitens de final de les Champions amb la presència del Barça. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts per l'Andrea. El ple municipal de febrer aprovarà dijous una moció de suport a les entitats de Sant Jus davant la llei sobre l'impost de societats. Es tracta d'un document de suport davant d'aquest canvi legislatiu impulsat pel govern espanyol en matèria fiscal i de transparència, i és que des de l'1 de gener...
Totes les entitats han de tributar una part dels seus beneficis anuals. A banda d'aquesta moció, el ple tractarà l'aprovació del Pla de Prevenció de Drogodependències de Sant Just per als anys 2015-2019 i s'aprovarà de forma definitiva el reglament de funcionament intern de la bona aigua. El ple serà dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més coses dimecres 4 de març arrenquen els cursos de coneixement Sant Justencs. Aquest cop el tema del curs serà la prehistòria i l'antiguitat al curs final del Llobregat. Seran quatre sessions que tindran lloc a Can Ginestà els 4 dimecres de març. Les inscripcions es podran fer avui i dijous de forma presencial a la tarda. L'historiador i arqueòleg Jordi Jiménez impartirà aquest curs d'arqueologia que posa en marxa al març al Centre d'Estudis Sant Justencs. Avui dimarts i dijous es podran fer les inscripcions al local del Centre d'Estudis a Can Ginestà
de 5 a 7 de la tarda. El curs costa 10 euros per als socis i sòcies i 15 per als que no ho són. I un apunt més per destacar que Virrot engega aquest cap de setmana un taller per aprendre a fer serveis artesana. És un taller d'iniciació al procés que requereix per elaborar serveis artesana des de la preparació fins a l'embotellat. Les sessions tindran lloc els dissabtes 28 de febrer, 14 de març i 28 de març al Casal de Joves. La primera jornada serà aquest cap de setmana, dissabte,
d'11 del matí a 6 de la tarda. Les inscripcions s'han de fer a la tasca dels refenyos, a la carretera reial 24. Si no, la podeu fer per correu electrònic a l'adreça info.birrot arroba gmail.com. El preu del curs per als socis de l'entitat és de 30 euros i per als que no són, de 40 euros.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Every time that I look in the mirror All these lies in my face getting clearer The past is gone In that night Like dusty dawn
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Just a la fusta. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Fins demà!
En punt un quart d'una del migdia. Ara és hora de mirar una mica enrere i fixar-nos en la història de Sant Just. Ho fem cada dimarts a aquesta hora amb en Pep Quintana, qui ens repassa alguns dels capítols de la nostra història. Molt bon dia, Pep, de nou. Hola, bon dia a tothom. Què tal?
Bé, avui cap on tirarem? En què ens centrarem? Avui, doncs, mira, com sempre anirem conformant una mica la formació del poble. Molt bé. Per dir-ho d'aquesta manera. Hem de tenir en compte que Sánchez no existia. Exacte. I així no ens fem aquesta idea. Difícilment arribarem avui, no?, al segle XXI. Perquè, doncs, què passa? En un moment determinat hi ha una església en un punt concret...
que és aquí al costat d'on som ara nosaltres, i que els seus redors, gràcies a Pau i Treba, aquella llei que permetia protegir-se dintre de l'església en cas d'atac, doncs es van construint una sèrie de masies. Can Ginestà, Can Modollet Petit, Can Vilà, etcètera, Can Cardona. I llavors és el primer nucli que tenim del poble, el vol de l'església. I a partir d'aquí, allà tant...
I tots els serveis eren allà. I veurem després que el cementiri també eren allà mateix. I que, etcètera, etcètera, que es va conformant. Després es van fent més cases de pagès. Tenim totes les de la Riera, que Déu-n'hi-do, les que hi ha, que encara hi són, la majoria. I després es comença a obrir algun carrer allà on hi havia camps. La pòpia Rambla, el carrer de la Creu, el carrer Major, etcètera. Tot eren ametllers. Camps de blat, camps de...
verdures en general, carxofes, motgetes, etcètera, tovaqueres, i tot això va desapareixent, i de mica en mica... Progressivament, eh? Sí, progressivament, i van sortint, en el seu lloc, s'hi van construint cases, un cop s'ha urbanitzat, s'ha obert un carrer, doncs allà s'hi van fent cases, tant al carrer Bonavista, al Raval... Recordem també que com que passava la via Augusta per aquí...
Quan venia des d'Esplugues, dels casalots, que en dèiem, entrava per on hi havia el Raval de la Creu. I allà hi havia l'hostal. I l'hostal, que ja el veurem més endavant, el 1600, doncs allà feien parada les diligències que venien de Barcelona o entraven cap a Barcelona. Ara ens sembla que aquelles coses estan curiosíssimes, no? Sí. I allà també es va, diem-ne, edificant un nucli
de serveis i veurem ara també arrel d'aquesta narració d'aquest seguiment més ben dit com es van formant serveis allà però de fet és que ja fins a l'església i totes les cases que hi havia al vol no hi havia res més
Per tant, estem parlant de camps i de la formació que ens vindrà del poble. És com comença a surgir tot plegat. Això mateix. El 1302. O sigui, parlem ja... Al principi del 1302, què diu? Se sap que a Sant Just hi havia un beneficiat de la capella anomenada primerament de Santa Maria i després de Nostra Senyora del Roser. Hi havia un beneficiat que vol dir que hi havia una persona que es cuidava d'això, a l'església, en aquest cas. El 1302.
Per tant, és la primera persona que tenim una referència que fa un servei a Sant Just, el que serà Sant Just. El 1434, ja parlem de cent anys i escaig després, es troba que hi ha vicari. O sigui, vicari és la persona que també es cuida de l'església i que, de fet, ajuda el rector. Però en aquest cas veiem que només hi ha un vicari, perquè no ens parla del rector aquí, si més no.
I el 1590, fixa't tu quin salt en fent més gran, diu aquest any i següents es troben com a habitants de Sant Just amb nombre bastant important, i entre ells un vicari, que eren del regne de França, gairebé tots ells del bisbat de Comenges. I aquest benefici, o sigui aquest beneficiari que hi havia aquí, es veu que els deixaven estar aquí, es va extingir el 6 de maig del 1694.
Sí que teníem que aquí Sánchez havia una colònia bastant important de gent francesa, que estaven amb el seu vicari, inclús, i que venien del regne de França. Com, per exemple, ara ens podíem trobar en una època moderna, a dalt d'Empúries, a Castelló d'Empúries, que hi ha Empúria Brava, hi ha una colònia importantíssima a Alemanya, i tenen el capellà.
Sí, sí. Per tant, en la catedral de l'Empordà, a Castelló d'Empúries, cada diumenge al migdia, hi ha una missa amb alemany perquè tots els alemanys van a aquesta missa. Els catòlics alemanys van a aquesta missa. Per tant, també es porten, de fet, d'alguna manera...
Jo recordo que aquí feien broma quan van venir molta gent de Cabeza de la Vaca, aquí a Sant Jús, que n'hi ha molts, que són procedents de Cabeza de la Vaca, que em sembla que l'únic que no es va emportar va ser el rector. És veritat, però és que era així. Allò, tirem més endavant, 1617. Vinga. Imagina't tu. Ja hi ha carnisseria.
Fins llavors suposo que la gent es matava el porc, el xai, el conill i la gallina per l'ús diari. I el 1617 tenim una carnisseria, vol dir que es pot anar a comprar aquest producte en un lloc ja concret. El 1626 ja hi ha mestre en el nostre poble.
1626, eh? 1626. Home, fa temps, doncs, que hi ha mestres al Sant Just. Ja tenim mestre, no? Llavors, diu, el 1628, va saltant així, no? El 1628 hi ha un paleta. Ja tenen un paleta. Sant Just, precisament, ha estat un centre... Abans de la mestra cal paleta, eh? Per això...
Primer el mestre, després un paleta. Almenys ho refereix d'aquesta manera, no? Somos que hi havia qui feia les cases, però que no era fixa. No se'l considerava tan exacte. No se'l considerava el paleta. No tenia tan lucíssim. Que podies anar a buscar perquè et fes un embà o una tanca d'una finca, no? Per tant, el 1636 es parla del nunci que hi ha al poble.
ja devia ser molt important, d'alguna manera que tinguéssim nunci. Aquell típic, se hace saber por donde ten el señor alcalde, que hoy tendremos tal cosa. Doncs això ja ve de fa més de 400 anys. Per tant, el nunci ens ve del 1636, que ja teníem un nunci, i diu que el 1659 el nostre poble ja té un sastre,
Fins a llavors els senyors devien estar cosint i fent mitja i fent el que fos per vestir-se. I ara hi ha algú que té una botiga que tu pots anar allà i li encarregues uns pantalons, per dir-ho d'alguna manera. Per tant, aviam, el 1672 la carnisseria que ja teníem també és botiga de roba.
Ja tenim botiga de roba, a part del sastre, però tenim botiga de roba a la carnisseria. I aquí, aquests establiments, normalment, és el que comentava abans, es van formant el bol d'ossats en el que era l'hostal. Allò taperaven les diligències. Clar, quan la gent s'aturaven allà, doncs tenia una sèrie de serveis. I, per tant, no els podien aprofitar, no? Què més, per exemple...
El 1736, imagina't tu, trobem que hi ha un cirurgià a Sant Just. Devia arrencar queixals o devia posar sangoneres o algunes coses per l'estil, però tenim un cirurgià el 1736. Déu-n'hi-do. I el 1769 hi ha un fuster.
Clar, també hem de tenir en compte que la gent no es feia les coses de fuster a casa, però que hi hagués una fusteria, que tu poguessis anar a encarregar una cadira o un marc per una porta o el que fos, ja tenim que el 1769 hi ha un fuster aquí. I el 1862, diu l'Ajuntament, i veïns acorden construir el nou cementiri.
parlàvem abans, que hi havia un cementiri, ara en parlarem, i deixa d'utilitzar-se el que hi havia on ara hi ha el que se'n diu placeta de l'Església. Quan nosaltres pugem al replà de l'Església, abans d'entrar a l'Església, hi ha un enllussat, que és la placeta de l'Església. I aquesta placeta era el cementiri municipal. Molt bé. Per tant, vol dir que tots els sants justencs, fins al 1862, que ja és dir, s'enterraven aquí. Però què passava? No volem donar masses de talls.
Però tinguem en compte que no estava enllosat, sinó que era de terra, que plovia sovint, que les terres es movien, que a més a més passava bestiar per sobre, que anava cap al que avui dia en podíem dir la rectoria.
que trepitjaven per allà, etcètera, etcètera, i descalçaven una bona part d'aquest cementiri fins que va arribar el moment que m'han dit prou, s'ha acabat, hem d'anar a construir un lloc que puguem dignificar d'alguna manera. I per tant, doncs, el 1911, que ja ho vàrem celebrar, fa 100 anys, es construeix l'escala de pedra de l'Església.
O sigui que tenim que l'esqueleta... La que tenim encara ara, la mateixa. Ara, està perfecta, en perfecte estat. Sí, sí, tant. Vam utilitzar una pedra magnífica i ho vam fer molt bé perquè encara funciona. El 1912 hi ha un metge a Sant Just. Aquest any ja tenim metge, teníem una puta cara, ja ho teníem, un corandero pràcticament. El 1916, pensa que ja és en plena Guerra Mundial.
és estrenada la primera línia d'autobusos que es substituï l'anterior i comunica amb la capital per la carretera de Sants fins a arribar a la plaça d'Espanya. Parlem d'unes coses molt diferents, però són la manera que es va conformant el poble, tant amb aquests serveis que hi ha com el propi servei d'autobusos. I el 918, el mes de juny d'aquest any queda instal·lat el telèfon públic. Sí, sí.
Telèfon públic, per tant, fa menys de 100 anys, eh? Sí, el 1918. Val. Doncs el mes de estudiol va ser fundat també l'Ateneu-Sant-Justem. O sigui, aquell any hi ha un telèfon públic, tenim l'Ateneu... L'Ateneu es manté. L'Ateneu es manté. L'Ateneu es manté. Telèfon públic, les cadines telefòniques han anat perdent, eh? Però sí, perquè tenim els mòbils a la butxaca, això per descomptat. I els telèfons a casa. Però si tu necessites anar pel carrer, trobes cabines telefòniques. Molt poques, ja. Sí, és cert.
No sé on hi ha, Sant Just, ara ara les tinc situades. Davant del mercat, per exemple, allà a Camp Ballard, allà, jo la veig, per dir-ho així visualment, no? Em sembla que sigues allà. El 1920, al cap d'un parell d'anys, es posa el primer apotecari en el nostre poble. Vol dir farmàcia, d'alguna manera. Teníem abans aquella mena de corandero, després tenim un metge i ara tenim farmàcia.
I el 22 el Teneu passa a ocupar l'estatge social de la seva propietat, construït expressament entre els seus socis. Tenim en compte que primer, el 18, el que es fa són les escoles per tal que els fills dels socis de l'entitat puguin anar a escola. És un dels serveis que la majoria de Teneu sempre han començat per aquí, fent escola pels fills dels socis.
Llavors es fan les escoles, primer amb uns pisos, i després es fan les escoles que actualment són les escoles. Jo tenia l'escola Montserrat i ara se'n diu les escoles. I llavors l'edifici de l'Ateneu es construeix el 20. Per tant, és quan està allà del 25. Van ser beneïts els nous locals de les escoles del govern, perquè també hi ha escoles municipals.
I el 1932, el 30, comencem, neix una nova línia d'autobusos que anava directament a la plaça de Catalunya, des d'aquí Sant Just. I el 32, formen eïdes i inaugurades les escoles parroquials anomenades Escoles Núria, que ara ja no existeixen. Exacte, però molta força també aquí a Sant Just. I tant, molts de la meva quinta hi van amenar, en aquesta escola. El 34, l'edifici de la Teneu fóu comprat per l'Ajuntament
que va posar-hi un grup escolar municipal. L'Ajuntament no podia mantenir econòmicament tota la despesa que significava tenir escola. I l'Ajuntament, com que era del mateix terrenar polític, doncs va comprar l'edifici i va seguir fent escola. Allà, no?
El 36, ja malauradament fou destruït en gran part el nostre temple parroquial per l'incendi revolucionari, que per tercera vegada s'intentava i es va aconseguir. I el 40, un cop reconstruït el temple parroquial després dels incendis del 36, s'inaugura oficialment i es beneieix, l'any 40. Aquella, mira, vaig néixer jo.
Mira. I també el 40. Diu, la creu de pedra que havia estat posada i beneïda el 2 de febrer del 1919 i que fó aterrada per revolucionaris el 1939 fó reposada al cim del Pedró amb una nova creu de ferro forjat. Per això en diem la creu del Pedró, d'aquell sentit. Clar, clar. Doncs Déu-n'hi-do. No, no, avui estem fent un repàs molt ampli, eh, Pep, per això? Sí, i ara acabem ja amb dues dades. Vinga, a veure. Criu.
El 43, després de ser cremada a la casa de la rectoria per l'incendi del 36, la seva reconstrucció fóu acabada a finals de setembre d'aquell any, del 43. I el 44, el temple perruquial de Sant Just, és solemnament consagrat en aquesta data, el dia 14 de maig de 1944. Molt bé. I fins aquí tenim ja, diguéssim, un altre vertent...
del que és la formació del poble, no? Tenim tota aquesta sèrie de serveis que es van instal·lant a Sant Just i després també el servei inclús d'autobusos, el servei telefònic, el servei social com una entitat, etcètera, etcètera, que es va conformant i cada setmana anirem veient una mica perquè som el que som avui dia, no?
I tant. Perfecte, Pep, doncs gràcies. Tenim ara unes frases... Ah, sí, la frase de la setmana, exacte. Ràvidament, per això, que avui tenim força coses. Doncs mira, si tens moltes coses per posar-hi, el dia és ple de butxaques. Està bé, m'agrada. Això ho diu el Nietzsche. Diu, tots els règims dictatorials o no van sempre cap a la seva fi i s'hi acosten una mica més cada dia.
Això ho diu l'Eugeni Chamar. També està bé. Després diu, els homes no són mai tan a prop de l'estupidesa com quan es creuen savis. M'agrada, m'agrada també. Consultar el diccionari, ja se sap, sempre fa més mandra que no destinar la pròpia ignorància a raig.
Clar, de vegades veiem, home, hi ha un diccionari, ja pots consultar això, veure aquests bunyols que has arribat a fer. I a la darrera diu, entre les coses horripilants a l'èxit hi ha la descoberta que generes una gran hostilitat sense saber per què.
Si tu triomfos, des que tindràs enemics. No cal ni dir-ho, no? Ets famós en alguna cosa, doncs ja tens algun problema, alguna desorientació d'algun tipus, que sigui, tu no pots ser conegut o famós o màxim. Per això, doncs, no sé quina és... No sé, n'hi ha unes quantes que m'agraden. Tu tens alguna preferència avui, Pep? No, preferències no, jo pensava...
N'hi ha una, per exemple... Va, deixo triar avui. No, hem parlat de la primera, diu, si tens moltes coses per posar-hi, el dia és ple de butxaques. Va, doncs fem aquesta? Pensem-la bé, perfecte. Molt bé. Doncs és la frase que penjarem també a la relació de la ràdio. Tornem dimarts que ve amb més història i més frases. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
L'espai de Lliure Creació, Carme Malaret invertirà aquest dijous un taller per a vendre fent documental. Serà un workshop que durarà uns 90 minuts i anirà a càrrec del vaill de Sant Just Joan González, director i fundador de Paral·lel 40 i Docs Barcelona, també un dels fundadors del programa 30 Minuts de TV3. Ja el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Per mirar d'explicar una mica què és el que es farà aquest dijous, com dèiem, en una hora i mitja s'intentarem donar les claus que ha de tenir un documental, no?, per arribar a ser un bon documental. Sí, sí, sí, obrirem la caixa dels secrets per compartir amb els instants que vinguin quins són els elements claus per convertir un documental en un bon documental.
Clar, en una hora i mitja és evident que es donaran les claus bàsiques, però de tota manera l'ingredient principal o el que ha de tenir un bon documental, quin seria? O quins serien? Bàsicament sempre és el mateix, que és el suc de neurones, que és el pensament de la persona que està al davant del projecte i les seves reflexions. És a dir, és com qualsevol altra activitat humana. Abans de poder tirar endavant cap projecte,
cal pensar-hi molt, cal veure si és un projecte adequat o no, i aleshores si és tirar endavant i si no abandonar-lo, encara que et sapia greu, i per l'altre costat, si tiro endavant, com vi'm-li i soples, mareem imatges, no? I per últim, això que pot ser una obra més o menys interessant, fort i tal, ha d'arribar a la gent, perquè si no arriba a la gent, tota la feina feta, la veritat és que de molt no serveix, no?
Perquè per veure-ho tu a casa teva o amb els teus amics està molt bé i provoca molta satisfacció, però no és suficient. Per tant, es tractaria sobretot de com desenvolupar aquesta idea, no? La idea ha de ser bona d'un principi, però sobretot com traslladar-la en imatges i després com fer-la arribar a tothom, sobretot. Suposo que aquest és el més difícil, segurament, aquests passos últims.
Sí, el més difícil és l'etapa primera, que és la de desenvolupar el projecte, que és convertir una idea o un tema en una pel·lícula. Aquesta és l'etapa més difícil i que normalment per això cal o ofici o assessorament. I jo sempre comparo amb els fonaments d'un edifici. En funció de consignir els fonaments, podràs aixecar l'edifici més amunt o no. És una mica el mateix. El temps que inverteixis i el coneixement
i la metodologia que inverteixis en la fase primera, que és la de desenvolupar el projecte, et garantirà o et pot garantir l'èxit que vingui posteriori. Si el primer que em fas és començar a filmar, amb un 95% dels casos no arribaràs gaire lluny i amb un 5% dels casos serà un moment únic i extraordinari.
perquè no hi ha receptes màgiques, no hi ha un únic patró. Abans de filmar, per tant, molt important tota la part que dèiem prèvia, de pensar bé i de planificar, sobretot, segurament. Sí, sí, sí, i de conèixer els personatges i de focalitzar la història. Una cosa és tenir un tema, una cosa és tenir una pel·lícula. I aquesta traducció del tema a la pel·lícula és on es determinarà una part important de l'èxit del projecte. Perquè de cada tema poden sortir...
desenes i desenes de pel·lícules. Clar, clar, hi ha molts punts de vista, no? Potser la part de la idea, tot i que al principi, potser per algú que no estigui basat en tot el tema documental pot pensar que el més difícil és trobar una bona idea, potser justament un cop tens una idea el que cal trobar és la millor manera d'explicar-ho i és això el que és més complicat. Clar, clar, perquè sense una idea no tens res, però amb una idea només tampoc no tens res. Tens un punt de partida. Ara com converteixes aquest dia en un projecte i aquest projecte en una pel·lícula?
Per tant, és un procés que és dinàmic, és a dir, que no és... Jo sempre comparo amb la relació entre un genet i un cavall, no? I el projecte és el cavall i el genet és el promotor del projecte, sigui un director o un productor. I hi ha una relació i només hi ha un que mana. O el cavall mana el genet o el genet mana el cavall. I a partir d'aquí, que hi hagi sort.
Clar, i la manera d'explicar qualsevol història també suposo que depèn de la història i depèn d'on es vulgui arribar, no? És a dir, és important triar quins són els protagonistes o quin és el fil conductor de tot plegat. Sí, i aquí hi ha un element molt important, molt, molt important, que és qui vol narrar la història. Per tant, fins i tot, quan passem d'una història a una pel·lícula, aquella pel·lícula està dirigida per un director o una directora.
Clar, la mateixa pel·lícula, dirigida per tu o dirigida per mi, serien pel·lícules diferents. Per tant, l'última part és la personalitat i l'estil del director o la directora. Per tant, tot plegat és el que sumaria i faria que una idea es passés en projecte i passés a documental. Sí, exactament. Fa molts anys que t'hi dediques, dèiem ara també que...
a banda del programa 30 Minuts, et coneixem per la productora Paral·lel 40 dels Docs Barcelona, per tant, estàs avançat a veure, suposo, molts documentals. M'imagino que per algú que vulgui fer un documental és important també aquesta altra part, no?, d'estar molt familiaritzat amb el tipus de projectes i veure'n molts de diferents? És important? O no tant, com podria semblar? No, no, jo crec que és fonamental, és a dir...
difícilment pots començar a fer documentals pensant que ets el primer habitant del planeta i que abans de tu no existia res. Això seria un pecat de soberbia una mica gran. Per tant, en la mesura que coneguis més i coneguis més pel·lícules i coneguis més estils diferents, tu podres anar construint la teva manera o com a tu per a les històries. Per tant, és molt important aquest element de conèixer
que és el que les diferents escoles documentals al llarg del món van fent, no? Des dels francesos, els alemany, els britànics, els asiàtics, els àrabs, que els coneixem molt menys, els jasinacats, és a dir, com la gent va narrant històries i després com cada autor amb nom i cognom és capaç de narrar la seva pròpia història amb el seu propi film, no?
Jo crec que és fonamental. No pot ser compositors ni s'haurien escoltat música abans, però és exactament el mateix. Està millorant la cultura del documental a casa nostra? Està creixent? El públic? Sense cap mena de dubte. El documental a Catalunya comença a arribar d'una forma sistemàtica al final dels anys 90, tot i que sempre hi ha hagut alguna petita peça que ha anat fent èxit i tal, però no d'una forma sistemàtica.
i jo crec que el documental ha vingut amb una fortaleza que ja es queda per sempre, i es queda en les sales de cinema, es queda en els festivals, es queda en les pantalles de televisió, es queda en les escoles, es queda en els centres cívics, és a dir, el documental és un gènere que li és relativament senzill traspassar la pantalla cinematogràfica i inserir-se en altres espais, es queda internet,
Jo crec que el que estem visquent aquí, que normalment nosaltres coneixem la nostra realitat, però el que estem visquent aquí no s'està visquent ni a Milà, ni a Bilbao, ni a Madrid, ni a Lisboa. És a dir, l'eclosió del documental a Catalunya per mi és un fenomen d'estudi perquè ens apropem més del que està passant al centre i nord d'Europa que no pas del que està passant a altres...
territoris del sud d'Europa, que seria on geopolíticament estem situats. Per tant, sí, sí, ha vingut i té molta força i estem molt contents perquè pensem una eina mig camí entre l'art i la ciutadania, el goig de la satisfacció artística i també el de la reflexió.
I per tant jo tenim com una mica incorporat el fet que també la televisió projecti molts o hi hagi aquests festivals o espais que deies ara, també centres cívics on n'hi hagin, fa que ja no sigui una cosa estranya el tema del documental, entre cometes, o minoritària, que potser durant una època era més per un públic molt específic.
Sí, i pas de trencat, perquè, a més a més, jo crec que el principal problema del documental és l'estigma de la paraula, no? Sembla que dic, ostres, el documental, ui, això serà una cosa complicada i tal, i és veritat, ja no ha hagut documentals que són una pedra, que no te la menges ni amb un porró, no? Però que la majoria són pel gran públic, perquè els autors el que volen és que, bueno, pot arribar a la gent amb el seu missatge, no?
Per tant, s'ha de trencar la idea aquesta de documentar-lo igual una cosa per a intel·lectuals o per a inensaps o per a la gent del sector. No, no, no, escolta, volia tant, això. Documentar-los és per a ciutadans. Ciutadans que siguin una mica curiosos, que les estadístiques ens estan dient que més per a ciutadanes que per a ciutadans, és a dir, sí, hi ha més presència en els espectadors de les dones que dels homes,
Però això amb una mica de paciència es pot corregir perquè els homes poden arribar a ser intel·ligents. Aquest dijous es fa aquest workshop a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Em sembla que la idea és que la gent que pugui assistir millor que vinguin amb alguna idea concreta, no? Sí, perquè els tallers que faig anima a treballar amb projectes de gent. No fer classes teòriques perquè amb les classes teòriques no està clar finalment si s'entés, però si això ho puc aplicar o no.
I m'agrada sempre, amb tots els tallers que faig, que treballar els aspectes teòrics a partir dels projectes de la gent i, per tant, veure com aquell aspecte teòric és concret en un projecte específic, no? I sí, sí, demano que la gent vingui amb una idea, no tant en un projecte. Escolta, a mi m'ha de fer un documental sobre, jo què sé, sobre el meu avi que ha d'estar amagat durant la Guerra Civil. Fantàstic. O mi m'ha de fer un documental...
sobre un baixer que van portar republicans cap a Mèxic. Fantàstic. Idees. No pretenc res més que això. I a partir d'això ho treballarem. Exacte. Trobar com encaminar tota la història, llavors. Això mateix. Es pot fer un documental de qualsevol cosa? Jo crec que sí. Jo crec que sí. Però segurament hi ha històries que són més complexes. Per exemple, on ve al cap una peça o dues peces, que et
que plantejades, no sé si poden arribar a ser documentals. Una és un projecte que era un documental fet des de la finestra de la casa del director i només es veia el que es veia a través de la finestra.
Tu dius... És arriscat, no? Més que arriscat no s'aguanta. Aquesta és una obra extraordinària que es diu Tixa, d'un director rus que es diu Vítor Kosakowski, que va fer el documental filmant única i exclusivament des de la finestra de casa seva i va fer una obra d'art. Val a dir que aquest senyor és un geni. Un altre és un documental que...
que si a la moment de vendres algú et diria, mira, jo tinc una història que és la següent. És la història d'un sicari que estarà filmada tota en una habitació, només apareixerà ell i mai se li veurà la cara. I tu dius, això no va enlloc, no? Bé, doncs és un documental extraordinari que es diu El Sicario i que va estar nominat al Zemi
I què és això? La història d'un sicari narrat en una habitació d'un motel on només té un protagonista i aquí mai li veurem la carta que la té tapada per protegir-se. Déu-n'hi-do. Brutal. Per tant, és trobar la manera, no? Tot plegat, suposo. Això ja ho deia el mestre Angelou Godard, el director suís, que deia que no hi ha tema, sinó que hi ha tractaments. Efectivament, és trobar la manera com narrar la història, efectivament.
Doncs aquest dijous es farà aquesta sessió pràctica, aquest workshop a l'espai de lliure creació Carme Amalaret. Serà a les 7 de la tarda, cal inscripció prèvia per participar-hi. Es pot fer a l'adreça carmemalaret.com i anirà a càrrec de Joan González. Avui hem vol parlar amb ell. Moltes gràcies, Joan. De res, un plaer. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Bon dia.
Un minut i tres cors d'una del migdia. A aquesta hora parlem d'osteopatia amb l'osteopata Sergi Sena de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona. Em seu aquí, Sant Just. En concret, avui ens centrarem en els problemes respiratoris. Molt bon dia, Sergi. Hola, molt bon dia. Parlem, per tant, de problemes respiratoris que estarien provocats, per exemple, per patologia, com l'asma o la bronquitis.
Exacte. A veure, quan parlem de patologia respiratòria, hem de parlar de patologia crònica, des de l'asma, bronquitis, gent que té malalties més greus com amfisemes. Aquí podem ajudar, però podem ajudar amb la funcionalitat. En general, després, a nivell respiratori, tenim temes més funcionals, com, per exemple, una dona embarassada, que té una sèrie d'adaptacions...
A nivell visceral, que comprimeix tota la zona diafragmàtica, que és la zona mitja external, per dir-ho així, tenen una compressió cap amunt per l'ascens de l'úter i tenen dificultat respiratòria. Tot això és transitori.
Per tant, és una cosa puntual, no? Exacte. El que passa és que aquí també ajudem molt amb tot el que és el mecanisme d'adaptació, que puguin respirar millor i que tot el que és el posicionament del fetus estigui tot equilibrat. Per tant, clar, depèn, com sempre, però de cada cas concret, de cada qüestió, perquè també hi hauria aquests problemes o després també qüestions que anirien més enllà, que no és només una cosa temporal, sinó que el problema...
és d'arrel i no es pot solucionar d'un dia per l'altre. Exacte. Aquí parlaríem ja de temes més estructurals, que poden ser congènits o que hem anat agafant durant el creixement, com pot ser una escoliosis. Escoliosis és una desviació de la columna.
en què, si no es corregeix durant el creixement, pot anar pitjor. Tenim problemes amb desviacions toràciques importants, en què llavors tot el contingut toràcic provoca que la respiració estigui limitada. Llavors, tot l'organisme s'ha d'anar adaptant a això, i aquí nosaltres tenim un paper important en ajudar a tota aquesta adaptació.
Clar, per tant, d'alguna manera suposo que la clau principal és trobar quin és el problema de tot plegat. En alguns casos serà més evident si té una malaltia que ho sap i ho pot dir, però d'altres casos segurament no està tan clar.
Exacte. Normalment les persones no venen a consultar per un problema respiratori, venen per un mal d'esquena habitualment, mal cervical, el que passa que quan comences a explorar-lo i explicar-li una miqueta l'origen, com hem parlat d'altres vegades, veus que la respiració té un paper molt important.
Tenim un múscul molt important en el nostre cos, que és el diafragma, que el tenim a la zona entre el tòrax i l'abdomen. És un múscul respiratori. Sense aquest múscul no viuríem, no tindríem d'aspiració. I quan tenim processos d'aquest tipus està afectat. Llavors, el seu recorregut disminueix i tota la respiració es veu afectada. I aquí és on nosaltres comencem ja a fer un treball més d'adaptació. I per tant, com es pot fer? Com es pot ajudar des de l'hosteopatia?
Bé, el primer és el que tu has comentat, saber què ve l'origen. Si tenim una patologia més crònica, ajudarem a conviure amb aquesta patologia, que les disfuncions no les podrem corregir, però sí que podem fer que aquesta persona convisqui millor amb tot això. Si tenim un problema més estructural, igualment, veure amb quina edat ho agafem. Si és una edat molt avançada, podrem fer poca cosa i fer que convisqui millor amb això. Si agafem a un nen...
que té una escoliosis que està iniciant-se, a partir d'aquí podem treballar sobre aquesta escoliosis per evitar tenir problemes majors. En cas de pediatria, també ens trobem moltes vegades amb problemes externals, en què tenen el típic pectum excavatum, això seria el nom tècnic,
és un enfonsament del tòrax, que aquí, si això no es corretgeix, el cos es va adaptant amb escoliosis, amb problemes ja més generals. Aquí tots els òrgans interns s'han d'adaptar a aquesta posició i si ho agafem ja de ben petits podem ajudar molt a que les adaptacions siguin molt bones.
Per tant, convindria en aquests casos, així que de seguida que se sàpiga que hi ha aquest problema, que es pugui començar a tractar, no? Exacte, sempre diem el mateix, no? Si ens poguéssim tractar després de néixer, ja seria ideal, no? El que passa que de moment això no està passant, no? Clar. Llavors, seria el bo.
Perquè així es previndrien totes aquestes altres qüestions. Exacte, sobretot en temes pediàtrics. Venen molts nens que tenen processos asmàtics, tenen moltes bronquitis recurrents. No són coses cròniques, sinó simplement complicacions d'altres temes que es van medicant, medicant, i quan els podem ajudar amb l'osteopatia aquesta medicació comença a disminuir. I tenen menys crisis de bronquitis, menys crisis asmàtiques, i van millorant i adaptant-se una mica a la situació.
Està clar, per tant d'alguna manera hi ha els casos després puntuals de la mateixa manera en els casos d'embaràs de seguida també que hi hagi alguna complicació suposo que també és bo poder-ho combatre exacte, de l'embaràs podríem estar parlant un dia sencer però dins del que és el tema respiratori és molt important perquè clar el primer trimestre de l'embaràs normalment la dona no nota un problema de respiració sempre és ja al final
i això es pot juntar amb altres problemes, problemes d'esquena, llavors ja tenim tot un cúmul de situacions que podem ajudar que s'adaptin en aquell moment, però si l'haguessim agafat des del principi probablement tot hauria evolucionat molt millor. La dona embarassada en concret té tota aquesta adaptació en què l'úter puja, té un ascens, totes les vísceres comprimeixen el múscul diafragma i la capacitat respiratòria disminueix moltíssim.
Llavors, aquí podem ajudar fins a certa mesura que tot això funcioni una miqueta millor, però aquest dèficit el seguirà tenint fins que tot torni una miqueta a la normalitat ja després del part. I en quins casos seria més necessari, sobretot, d'aquest problema respiratori? Bé, nosaltres, tot el que he comentat dels temes funcionals, d'adaptacions i això, ajudem a que es convisqui millor. Però ara ens estem trobant amb molta gent...
que venen per problemes cervicals, problemes de lumbars, problemes d'esquena en general, tenen un dèficit de la mobilitat del diafragma, això afectant la respiració,
I el seu origen moltes vegades és l'estrès, que és una mica la patologia d'avui en dia. Estrès, nervis, temes laborals... Això provoca una contracció molt forta del diafragma, aquest diafragma no funciona bé, i com a acte reflex del nostre organisme es pot produir problemes cervicals per temes d'inervació...
Podem tenir problemes digestius perquè el diafragma no fa un bombeig correcte. Si fa un bombeig tenim una millor motilitat intestinal i si això es para, comentarem a tenir disfuncions molt més globals.
Per tant, clar, exacte. Depèn molt també de cada moment i de cada cas. Exacte. Poder ajudar, podem ajudar, però moltes vegades la causa inicial, nosaltres no podem fer res. Llavors ajudem a que s'adapti tot això molt correctament, però hi ha altres causes que també s'han de treballar moltes vegades.
Per tant, com sempre, el que es recomana suposo que és combinar-ho tot una mica, no? Exacte. El tema és que molta gent venen amb temes més estructurals que nosaltres podem ajudar de forma més directa. En temes de desviacions de columna, si ho agafem precozment, temes de malformacions més congènites i sobretot en temes com hem parlat amb l'asma, bronquitis, coses d'aquest tipus.
Clar, per tant, d'alguna manera suposo que és evident que cada cas és diferent, però que sí que en els problemes respiratoris, tota aquesta altra part, que potser la teníem oblidada, aquesta relació entre una cosa i l'altra, en altres casos potser és més evident. D'algun cop hem parlat d'estrès o d'altres coses que es poden vincular o que més ràpidament relacionem amb l'esquena, doncs en aquests casos potser no pensem tant en la relació directa, però també existeix, convé no oblidar-la, per tant. Exacte, exacte. El que hem de tenir molt present és que des de l'osteopatia...
Mirem el cos globalment, llavors no mirem només aquesta persona que té un problema de respiració i hem d'anar a tractar això, sinó que normalment això s'acaba traduint després en problemes més importants, a nivell cervical, a nivell digestiu, a nivell lumbar, i moltes vegades tenim molts dolors que no associem directament amb això,
i que estan directament relacionats a través del sistema nerviós, a través de connexions musculars, a través de connexions lligamentoses, que ens poden estar afectant a altres nivells. Doncs avui hem parlat d'aquests problemes respiratoris i com combatre'ls o com minvar-los amb l'osteopatia, ho hem fet amb l'osteopatia Sergi Sena. Moltes gràcies, Sergi. Moltes gràcies a vosaltres. Tornem aviat, que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
6 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia. És moment, per tant, per tancar el Just a la Fusta d'avui, dimarts 24 de febrer. I ho fem agrair a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bon als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat Lluís Ramban per aquest dijous. Torna a haver-hi una projecció d'aquests vídeos que repassen diferents moments històrics de Sant Jouest al mil·lenari.
Hem fet tertúlia amb en Jordi Farràs i en Pep Quintana. Hem repassat també un capítol més de la nostra història de Sant Just amb en Pep. Hem entrevistat John González, que aquest dijous farà un workshop sobre com fer un bon documental a l'espai de lliure de creació Carme Malaret. I hem acabat parlant d'osteopatia amb l'osteopata Sergi Sena, avui centrant-nos en els problemes respiratoris.
Des de les 10 us ha parlat Carme Averdó i tornarem demà amb moltes més coses, com sempre. Ara de seguida arriba l'Andreu amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
3, 4, 5, 6
He will then be reborn From 1970s porn Wearing tube socks for style And such an innocent smile Better pray for yourself Better pray for yourself
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. El plenari de Sant Just donarà suport a les entitats davant la llei sobre l'impost de societat. Serà a través d'una moció que es debatrà dijous el ple del febrer. A més, la sessió aprovarà el pla de prevenció de drogodependències de Sant Just i el reglament de la bona aigua.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jocs Notícies edició migdia d'avui dimarts 24 de febrer. En titulars destacem altres qüestions a la jornada.
Avui, tarda solidària al Casal de Joves. Alumnes de l'Institut de Sant Just organitzen una jornada que té com a objectiu determinar el paper de les ONGs davant de problemàtiques com ara la pobresa, la fam i la injustícia.
Dijous, dues propostes audiovisuals destacades a Sant Just. D'una banda, l'espai de lliure creació acollirà un taller per aprendre a fer un bon documental. De l'altre, es projectaran al mil·lenari les cròniques de les festes dels anys 77 i 78 al municipi. I demà és l'últim dia per comprar els tiquets per assistir al sopar ball de les dones. És una activitat que s'emmarca en els actes de celebració del 8 de març, Dia de la Dona. També demà s'acaba el termini per comprar les entrades d'una sortida al teatre el dia 7.
Bon dia. El ple municipal de febrer aprovarà dijous una moció de suport a les entitats de Sant Jous davant la llei sobre l'impost de societats. Es tracta d'un document de suport davant d'aquest canvi legislatiu impulsat pel govern espanyol en matèria fiscal i de transparència. I és que des de l'1 de gener de 2015 totes les entitats sense excepció han de tributar una part dels seus beneficis anuals.
Fins ara, les entitats que quedaven exemptes eren les que no superaven els 100.000 euros d'ingressos anuals i les que no superaven els 2.000 euros anuals de retenció. Ara s'hi veuen implicades també associacions de pares i mares, associacions de veïns, Ateneus, entre d'altres. Jaume Campreció, secretari de l'Ateneu de Sant Just, ha explicat al Just de la Fusta la base de la problemàtica. És unes comptes que estan adaptades a l'espime,
Per tant, no cotissa tot, sinó algunes coses, els beneficis de sobres quines coses pagues, però en el fons tens d'aportar, això t'obliga a portar una contabilitat oficial en el pla comptable estatal. Ara no, ara és una contabilitat que és complexa, no la pots fer qualsevol persona, i tens de presentar una sèrie de papers, i això et complica moltíssim l'existència.
A banda de la moció de suport a les entitats santjustenques davant d'aquest canvi legislatiu, el ple tractarà l'aprovació del Pla de Prevenció de Drogodependències de Sant Just per als anys 2015-2019. A més, s'aprovarà de forma definitiva el reglament de funcionament intern del complex esportiu municipal La Bona Aigua i, de forma inicial, el reglament de participació en les paradetes de Sant Just al carrer, marcat a les actes de les festes de tardor.
Després de tractar aquests i altres punts, s'obrirà un torn de pregs i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent. El ple de febrer se celebrarà dijous demà passat a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just. Sant Just Notícies
Ara passant quatre minuts de la una del migdia i parlem d'altres qüestions que us hem avançat en titulars, en aquest cas de solidaritat, perquè avui se celebra una tarda solidària al Casal de Joves. Alumnes de l'Institut de Sant Just organitzen una jornada que té com a objectiu determinar el paper de les ONGs davant de problemàtiques com ara la pobresa, la fam i la injustícia. Sant Just Notícies. Durant tota la tarda es faran entrevistes a diferents ONGs, debats, un berenar solidari, entre moltes altres propostes. Hi participaran entitats com