el Congrés amb el rebuig dels ajuntaments i del govern català. El conseller d'Empresa, Felip Puig, aposta per treure rendiment als parcs naturals de Catalunya. Puig creu que ara no estan prou explotats. A Uleja de Montserrat aquesta setmana han començat les obres per construir el pavelló esportiu a l'escola Sant Bernat del municipi. És després d'anys d'espera. Esports relleu a la banqueta del Girona, el club ha destituït Ricardo Rodríguez i el nou tècnic és el barceloní Javi López. I avui a dos quarts d'avui l'Espanyol i el Nàstic buscaran un bitllet per als vuitens de final de la Copa del Rei.
La polèmica reforma de l'administració local del govern espanyol serà ja avui una realitat. El Congrés dels Diputats li donarà el vistiplau definitiu després que dimarts ja superés la votació del Senat. La norma anés amb l'oposició frontal de la Generalitat i també del món local. De fet, els partits polítics de Catalunya estudien portar aquesta reforma al Tribunal Constitucional.
Tant la Generalitat com les administracions locals asseguren que la norma suposa una pèrdua de competències per als ajuntaments i es carrega, diuen literalment, l'actual model de serveis públics de proximitat. En el cas dels municipis amb centrals nuclears, per exemple, els ajuntaments deixaran de prestar serveis de protecció civil. El president de l'Associació de Municipis amb àrees amb centrals nuclears, Alfons García, ha dit avui a la xarxa que això farà perdre fluïdes en les comunicacions.
Directament no, però la veritat és que, com vosaltres sou, l'administració local és la més propera, la més immediata, és la que nosaltres també som els que quan hi ha un incident en un cintre nuclear ens avisen, ens comuniquen, i per tant som els que hem de transmetre aquesta informació als nostres compilatants, i evident si aquestes no es confon, potser si no es donen, o no ens donen aquests complements, aquestes ajudes, aquestes millores, evidentment això no poden fer.
Coincidint amb l'aprovació definitiva avui al Congrés, el món local ha convocat una nova mostra de rebuig a la norma i aquest migdia hi ha convocades concentracions davant les quatre diputacions catalanes per demanar que no s'apliqui la llei. El Consell d'Empresa i Occupació Felip Puig aposta per millorar l'exploitació dels parcs naturals de Catalunya.
El conseller creu que, a diferència d'altres països, els parcs naturals catalans no estan prou aprofitats i anuncia per al 2015 un pla per millorar l'explotació, convertint-los en atracció turística i que generin també més ingressos. L'any que ve serà l'any de l'enoturisme a Catalunya. Jo crec que el 2015 ens podem plantejar, per exemple, com explotem millor i que no se'ns espantin els ecologistes, els nostres parcs naturals.
que arreu del món també són objecte de desenvolupament i d'atracció turística i que som capaços, n'estic convençut, de continuar preservant aquests espais, però al mateix temps obrir-los a activitats de cultura, de lleure, de reconeixement de la natura i, per tant, de generació d'ingressos pel manteniment d'aquests espais i per la creació d'activitats i serveis en el territori. Són declaracions de Puig al programa d'economia semanal de la xarxa El Cercle Virtues.
A Ulesa de Montserrat aquesta setmana han començat les obres per construir el pavelló esportiu de l'escola Sant Bernat del municipi després d'anys d'espera. Ha estat gràcies al finançament de l'Ajuntament d'Ulesa i de la Diputació de Barcelona Ulesa Ràdio Albert Galzeran.
Aquests diners, que en total sumen 1.300.000 euros, serviran per fer possible la primera fase del projecte, que consistirà en deixar l'equipament amb tot el necessari perquè serveixi de gimnàs per a l'escola. Així confirma Pere Planas, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Ulesa. En aquest moment s'està executant mitjançant aportació del propi ajuntament i d'una subvenció de la Diputació.
i que amb això es podrà fer una primera fase. La idea és que aquesta primera fase estigui enllestida per al curs 2014-2015. La sindicatura de greuges qualifica d'insuficients les mesures del govern per lluitar contra l'anomenada pobresa energètica, aquelles famílies que no poden pagar els rebuts de l'aigua o de la llum, i per això demana solucions estructurals.
Són declaracions fa uns minuts a la xarxa de comunicació local de l'Ajuntament per a la defensa dels nens i els adolescents del síndic Maria Jesús Larios. De tot allò que es vagi en la línia de poder donar més suport a famílies que no poden pagar-se la llum i el gas. Però bueno, no ens oblidem que potser al gener o quan finalitzi la treva hi haurà famílies que tampoc la podran pagar. Per tant, són unes mesures que han de tenir continuïtat en quant al suport a les famílies.
La sindicatura de greuges defensa les administracions locals com la clau per detectar mancances i situacions de risc en els infants. I un apunt a l'àmbit policial, els Mossos d'Esquadra han desarticulat una banda criminal que es dedicava a robar a trecar joieries a la demarcació de Barcelona. El valor de la joia robada puja fins als dos milions d'euros.
El grup se li atribueix a atracaments a Barcelona, Sabadell, Santa Coloma de Gremenet, Badalona i Sant Saloni. Hi ha cinc detinguts del 5 de desembre, quatre homes i una dona. Els quatre homes, el jutge els ha decretat ingrés a la presó i a la dona llibertat amb càrrecs. Notícies en xarxa.
Just a l'aposta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10, aquesta hora comença al Just a la Fusta, des d'ara fins a la 1, us acompanyem explicant-vos què és el que passa a Sant Just, a través també de les notícies, en primer lloc, que des que repassarem amb l'Andrea Bueno, també ens fixarem en la premsa generalista, ens fixarem en portades, contraportades, la imatge del dia, entrevistes interessants i altres qüestions que creiem que val la pena destacar d'aquest matí.
Més qüestions femen aquesta primera. Ara parlarem d'una activitat que es fa aquest vespre, una marató de textos de sabadors prius que es fa al casal de joves. Ho organitzen des de l'institut i participaran alumnes de Primer Desso i de Primer de Batxillerat. I en parlarem aquest matí, cap a tres quarts d'onze, amb la directora d'aquest acte, Isabel Pijuan, també amb el director de l'institut, Jesús Margarit, i diferents alumnes de diferents cursos.
A més a més, també intentarem parlar amb escoles del municipi per saber com ha anat la recollida d'aliments que han fet aquests dies als centres. I farem tertúlia, com que de dijous a dues quarts de dotze, amb la Joan Algarra, la Lina Santa Bàrbara, la Montse Ilarrea i també el Pere Oliver.
I a la tercera parlarem de teatre amb la Maica Duenyes. També sabrem quina és la previsió del temps, no només per avui i demà, sinó pensant també en l'hivern que comença demà mateix. I parlarem també en aquesta secció del temps de com ha anat aquesta tardor en dades.
Tot això a partir d'ara mateix i fins la 1 del migdia comencem per les notícies de Sant Just. Just a la posta.
I per això saludem l'Andrea. Bon dia, Andrea. Què tal? Bon dia, Carme. Molt bé, i tu? Bé, a punt per saber què passa a Sant Just, quines són les notícies principals d'aquest matí? Doncs, com avançaves abans, parlarem del ple de desembre, que té previst aprovar avui de forma inicial el pressupost de l'Ajuntament de Sant Just per 2014. Sí.
és un dels temes més destacats previstos a l'ordre del dia, juntament amb l'aprovació definitiva, en aquest cas, de les ordenances i impostos per l'any que ve. La sessió començarà a les 7 a la sala de plens. Com dèiem, aquests dos temes, que són els més destacats de l'ordre del dia, es deuen trencar pel final, abans dels precs i preguntes.
D'una banda, l'aprovació inicial del pressupost de l'Ajuntament i de Promunça per l'any que ve es calcula, segons s'ha explicat en format l'Ajuntament, que el pressupost serà de prop de 22 milions d'euros, un pressupost que augmenta lleugerament comparat amb el de l'any passat. En aquests 22 milions també hi ha inclosos els dos milions d'euros que pertanyen a Promunça, l'empresa municipal d'habitatge, i que són menys d'una tercera part que la partida de l'any passat.
Les prioritats del pressupost de 2014 són els serveis socials, el foment de l'ocupació, l'educació, l'estalvi energètic i la inversió en la via pública, i també compta amb partides destinades a beques a menjador perquè la Generalitat no les finança del tot. Tot i això, el pressupost està obert a canvis que puguin passar en els propers mesos arran de la incertesa per la crisi, però també per l'aplicació de la nova llei de les administracions locals, de reforma de les administracions locals que s'ha d'aprovar avui al Congrés dels Diputats.
El Ples farà avui a les 7 de la tarda, si voleu assistir-hi, a la sala de sessions del Consistori, i al final de l'acte podríeu fer precs, preguntes, després dels residus i regidores. Perfecte, doncs ja estarem al cas de tot plegat. Evidentment demà en parlarem a més profunditat, però avui també anirem desderrant una mica totes aquestes qüestions. Més qüestions a les setmanes amb Sant Just. Exacte, amb activitats. Serà fàcil, eh, posar-ho aquí.
Després en parlarem ampliament al programa, però aquesta tarda es farà una marató de lectura de textos de Salvador Espriu a les 5 de la tarda al Casal de Joves, ara que estem acabant aquest centenari de Salvador Espriu. És un acte que forma part del crèdit anual de l'institut de comprensió a la lectora i anirà carreg de l'alumnat de primer deso de l'institut.
L'activitat s'emmarca dins el pla d'impuls a la lectura que fa al centre, en el context dels actes d'homenatge a Salvató Espriu en l'any Espriu. Una activitat que ha comptat també amb la col·laboració de l'alumnat de Primera de Chillerat, que han treballat amb els de Primer de Só en la preparació de la lectura dramatitzada, fent acompanyament musical i cantant poemes. I després en coneixerem tots els detalls.
I acabem encara amb un últim punt. Ara parlem dels contrapasturets de Sant Just perquè demà pujaran a l'escenari de l'Ateneu per primer cop aquest any. Es podran veure demà divendres i diumenge. És l'adaptació Sant Justenca de l'obra de Pep Albanyell. És teu, els contrapasturets de Sant Just.
i encara queden entrades. Les podeu comprar de forma anticipada a l'antiga grange Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretaria de 6 a 9 per 6 euros al públic general i per 5 als socis i sòcies de l'entitat. Si voleu el preu de socis cal destacar que les heu de comprar a la secretaria de l'Ateneu, no a l'antiga grange Carbonell.
La representació serà demà divendres a les 8 del vespre, diumenge al migdia, a les 12 del migdia. Hi haurà novetats aquest any en el text, en alguns personatges, en l'escenografia... Si voleu anar-hi que sabigueu que encara podeu comprar aquestes entrades a l'Ataneu, a la Secretaria i a l'Antiga Granja Carbonell, tant demà divendres com per diumenge al migdia.
Molt bé, perfecte Andrea, doncs també queda pendent o intentarem anar a aquests pastorets, perquè sembla que tot plegat promet i estan amb els últims dies assajos i nervis al flotell. Parlem ara d'una altra activitat, d'un altre espectacle, un altre concert, perquè és el que es fa, és la notícia musical del dia, és que entren començament parlant.
És el concert que fa aquesta nit a Cidécar. Es veu actuant a Cidécar, cosa bastant curiosa. Un estreny, no? Sí, sí. Una sala molt petita. Molt petita, no sé com més faran, però bueno... Limiten molt l'entrada, m'imagino, perquè... Sí, sí que és veritat que els concerts allà són bastant intensos, per tant, els que hi puguin anar doncs ho passaran molt bé. L'Alba Sarraial, ja sabeu on és aquest Cidécar, hi presentaran aquest nou treball, l'Àrea Petita, produït per refri, després també el primer, després a celebrar 20 anys de trajectòria,
Aquesta cançó és el single que han tret aquests bombolles de l'àrea petita, però potser s'entén una altra cançó diferent o què? Sí, perquè aquests són els top 30 èxits. Exacte, no trepitjarem. Doncs s'entén una cançó que tenen que es diu Blue Tack. Molt bé. Dins d'aquesta àrea petita. Endavant. Digue'm en franquesa si et va bé Puc passar més tard o anar al bar d'aquí al costat
i fer temps per mi no pateixis si vols pots fer la teva i jo vaig fent ja no queda gaire crec que una capsa plena és un moment veig que heu repintat portes i finestres de glòsal no, no tinc passet però un glop de cervesa
Ja ve, si estic molt millor fa un mes que vaig trobar feina de forner. No n'estic pas sola, em veig amb algú de Berga fa poquet. I al costat del llit enganxat amb l'Otak hi ha el retrat teu amb l'Anquilena.
i sota el cerrell em diu sense dir res, que ara toca ser feliç. I em dol i em crema, però ara sé que et cal fer neteja i buidar-te la vida de mi. Fa poc vaig llegir el llibre que vaig
Molt bé, dóna-li records, ara no el puc veure. Ho entens? Segur que ja ho saps però just d'aquí quatre dies és el seu sang. També jo faig anys abans, quina tonteria.
ens fèiem regals. I al costat del llit, enganxat amb l'Otak, hi ha un col·laix ple de fotos ceres, on sortem contents just després d'un concert. Jo m'espero i ell molt més prim. I un davi amb crema, però hi ha res que no da la feina.
I mai no t'ho he dit, però enganxat amb l'OTAC al meu llit hi ha una foto que és teva. Som tots tres sortint quan te t'eres senzill o almenys m'ho semblava a mi.
I el daure em crema, però no fons sé que aquesta pena és bonica i és tot el que tinc. I el daure em crema, però no fons sé que aquesta pena és bonica i és tot el que tinc.
Des del carrer Creu 54, la llibreria ressenya us desitja unes bones festes.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un àmpi assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials, celebracions, on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesenjust.est, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesenjust. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de vac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Argolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de l'Ateneu Pones. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesber. Restaurant Café de l'Ateneu.
Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal del Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
012, la Generalitat al teu costat. Si fem un bon manteniment de les nostres instal·lacions de gas, evitarem possibles accidents. És obligatori que una empresa habilitada revisi la nostra caldera. Amb el gas votar hem de tenir cura que el tub flexible i el regulador estiguin en bon estat. I si sents olor de gas, tanca la clau de pas, ventila l'espai, no encenguis cap interruptor i truca al 112. Informa-te'n a gentcat.cat barra seguretat gas.
012, la Generalitat al teu costat. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Cap d'Any i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el Restaurant El Mirador. El telèfon, 93-499-0342. Estem a la vinguda indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Se n'esteva cap d'any i reis. Des del carrer Creu 81, en antenna produccions us desitja unes bones festes.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'esvern, fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant 6 minuts d'un quart d'11, és moment de posar-nos al dia de l'actualitat més generalista, per això saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Bon dia. Ja ens fixem en les portades dels diaris, quin tema ens destaquen avui? Doncs avui, us expliquem que no tenim el punt avui, però tenim l'ara, el perièdic i l'avantguàrdia, i no hi ha un tema concret que destaqui... Mira, el punt avui, Andrea, perdó que et talli, el tinc justament aquí davant, perquè m'apareix dins del 324, és la portada que destaquen dels diaris, i titula Espirit Negociador.
D'acord, no és aquesta notícia que volia destacar, però perquè ahir Caritas va publicar un informe que han mostrat algunes dades molt preocupants i que les recollen al periódico Ilarà en portada i és un dels temes del dia a tots dos diaris.
D'una banda, el diari Ara diu més pobresa, pitjor salut, els problemes per accedir a un habitatge o la por de perdre el provoquen ansietat i depressions i l'entitat reclama un pacte social per combatre l'atur i que es garanteixi el dret a una llar digna. És l'impacte de la crisi en les persones. I el periódico ens diu malalts de crisi. El 70% dels atesos per carites a Barcelona pateixen depressió o ansietat.
Deu-n'hi-do. És aquest el tema principal, no? Doncs no és ben bé, realment no és ben bé com deia amb el cap d'estac al punt avui, que parla d'aquest desperit negociador. Parlem, actualitzem la informació ara amb els digitals. El 324.cat ens obre amb l'entrevista que ha fet aquest matí. Mònica, t'arribes al matí de Catalunya Ràdio a...
Alicia Sánchez Camacho, que ha avisat a Mas que cometria un delicte de madursació si es gastés un sol euro en la consulta. Jo m'imagino que serà aquesta ara l'estratègia que defensaran des del Partit Popular. D'altra banda, també destaca una foto de la Via Catalana, que és la millor de l'any pels lectors de The Wall Street Journal.
Sí, ha tret una imatge, mira a veure si la veieu, triant una foto per cadascun dels dies de l'any. És maca, és una d'aquestes grans. Doncs es veu petiteta, però és una de les típiques que va sortir i bé, una de les tantes. En tot cas, aquest diari ha escollit una imatge per cadascun dels dies de l'any i aquesta és l'encapçal a la votació sobre el global de les fotos escollides.
L'Ara.cat ens destaca que la Unió Europea acorda crear un consell que obligarà a liquidar bancs a punt de fer fallir dels líders europeus, ratificaran aquest dijous el pacte polític amb la Cimera, que es celebra a Brussel·les.
I a l'avantguàrdia se'ns destaca que la Generalitat vol utilitzar el registre de l'Idescat per la consulta. El cens rebaixa l'edat per votar als 16. Comptarà amb els catalans que viuen a Catalunya i amb els que visquin a l'estranger a través d'un registre voluntari, però no els que visquin a la resta d'Espanya. Iniesta renovarà fins al 2018 i el PP entaposaria inhabilitar a Mas
a suspendre l'autonomia. Aquí es desgarren les vestidures per la suspensió de l'autonomia però a l'Ulster es va suspendre i no va passar res. És la comparació que ha fet Sánchez Camacho.
I d'aquests idolars passem a fixar-nos en les fotografies de portada d'avui, Andrea, per on van els trets. Doncs avui parlen de pobresa perquè aquestes notícies que comentàvem ara de l'informe de Caritas van acompanyades d'imatges destacades en portada. Tots els diaris. El periódico i l'Ara, perquè a la Vanguardia no en parlen, portada. Però a l'Ara veiem una dona, no veiem ni el seu nom ni qui és, a casa seva, mirem per la finestra i la veiem anar contra el llum.
i llegim el seu testimoni amb portada. Abans veia les famílies desnonades per la televisió i pensava, no tenen més opcions, ara veig que és real. I el periódico ens mostra amb fotografia de portada una cua per recollir menjar a la parròquia barcelonina de Sant Agustí ahir a la tarda.
Aquestes són les imatges més destacades al Periódico i a l'Àrab. I a la vanguardia, la imatge del dia, és el conseller d'Economia, Andreu Mascolell, que em va explicar d'una manera bastant clara els periodistes la negativa de Montoro. Va dir, el govern diu no. Sorpresos? I veiem una imatge de Mascolell ahir quan feia aquestes declaracions dels periodistes.
Molt bé, ara anem a les notícies en clau internacional. Avui veig que comencis pel diari ara, no? No. Prefereixo començar per l'avantguàrdia. A l'avantguàrdia ens diu que Vladimir Putin perdona l'asposi raiot.
Moscou Última, una amnistia massiva amb vigílies dels jocs de Sochi. Les dues, Pus i Raiot, empresonades des de fa mesos, i els activistes de Greenpeace, contemplen ara la llibertat per una escletxa perquè, igual que milers de presos del país, podrien beneficiar-se d'una amplia amnistia que hi va aprovar la Duma Estatal, que és la cambra baixa del Parlament Rus.
La mesura es podria aplicar immediatament, així que es publiquien els mitjans oficials, però també podrien darrerir-se, atès que la llei dona sis mesos a les autoritats per aplicar-la. En fotografia a la vanguardia veiem una imatge d'aquestes dues noies, d'aquestes dues components del grup de punk russ posir raiot, i també ens diu que l'amnistia inclou els 30 activistes de l'artic sunrise de Greenpeace,
i el perdó afecta embarassades ancians líquidadors de Txernòbil. Per això la Van Guare es pregunta si és una mesura política o és una mesura humanitària. Això pel que fa a aquesta qüestió, ara sí ens anem cap al diari ara, perquè hem trobat un informe que m'ha semblat molt interessant en clau internacional, que és un informe de reporter sense fronteres, que alerta de les agressions i amenaces que pateixen els periodistes arreu del món, que han estat o ben presonats o ben assassinats per diferents conflictes.
Ens diu que els segrestos de periodistes s'han duplicat el 2013 i també els assassinats. Diu que penes d'opressor i agressions no s'aturen. Diu que en alguns països informar de manera independent surt molt car. Recorden noms. Marc Marginedes, Javier Espinosa i Ricard García Villanova estan entre els 87 periodistes que han estat segrestats aquest any al món, segons aquest informe. I el segrest d'informadors s'ha disparat un 129%.
i en general l'assetjament a la premsa en forma d'amenaces, atencions i empresonaments no ha parat de créixer. Aquesta ONG calcula que 71 periodistes han mort d'enguany per causes relacionades amb l'ofici. Menys de la meitat estaven cobrint una guerra. I pel que fa als països on s'han produït, on trobem aquestes dades, la Xina és el país on més periodistes s'han empresonat aquest any, aquest 2013, amb 30 empresonaments.
i on més periodistes han mort ha estat a Síria, amb deu periodistes morts aquest any. Doncs Déu n'hi do aquest informe, val la pena fer-hi una bona ullada. Ara deixem ja la plana internacional i ens anem a fixar-nos en què passava el 19 de desembre a la vora del Nadal.
Comencem pel 93, on se'ns deia que Volkswagen aprovava el pla pel senejament de SEAT. El grup alemany aportaria 133.000 milions de pessetes entre la capitalització de crèdits i la compra de FISEAT. Després també se'ns parlava de política. González insistia que la vaga general no serviria per crear llocs de feina.
Atenció, que també la portada de l'avantguàrdia ens avisava que la Infanta Helena compliria l'endemà 30 anys, cosa que vol dir que demà la Infanta Helena en farà 50. La imatge se la veu més jove, però tampoc ha canviat tant en aquests 20 anys. No sé si es veu dolent, però sí, ja porta un barret, una americana així com de dona més gran.
En fi, 19 de desembre del 98, fa 15 anys, el govern admitia contactes significatius en beta. Aznar oferia diàleg a Herriotasuna si optava per la via de la participació democràtica. I el Pentagon que reconeixia que no tot sortia bé a l'ofensiva contra Iraq. De 75 objectius aconseguits, només vuit s'havien destruït. La imatge de la vanguardia, però, era d'una autovia a punt
Tot està a punt perquè el dilluns entrarien a servei l'autovia del Baix Llobregat, utilitzada ara per molta gent, que comportaria l'obertura d'una nova entrada a Barcelona. És lliure, encara, de peatges. És l'autovia que tenim aquí a tocar. I la nova via, que enllaçava l'autovia igualada a Martorell amb el cintura litoral, acollia uns 80.000 vehicles al dia. Això s'inaugurava ara fa exactament 15 anys.
En fa 10, Joseu Joan Imat succedia a Arzallos al capdavant del PNP. El porteu del govern va s'imposava a Aguibar a guanyar a Vizcaya i Navarra.
Les multes per accés de velocitat, que creixien un 55% a Catalunya, gairebé dos milions de conductors, superaven els límits a la ciutat. I la imatge era del rebuig del PP, l'oposició que havia reaccionat amb grits i crítiques contra el Partit Popular per la reforma penal que havia plantejat el govern espanyol. Els diputats d'Esquerda Unida van mostrar a na pancarta que deia tots a la presó.
i Rajoy, que proposaria a Maragall debatre el finançament amb totes les autonomies. El Pepe Crec creia que el model del govern seria rebutjat per altres presidents socialistes i Atenar advertia que qualsevol reforma constitucional d'atenció obria el camí a la cessació.
Ara fa cinc anys, 19 de novembre del 2008, un grup català t'ho prenia a Spanair per un euro. Turisme de Barcelona i Catalana Initiatives encapçalava en el projecte, el que s'assomaria a la Càmbra de Mallorca. Els socis adquiririen el 80% per posar en marxa un pla d'inversió que potenciés l'aerolínia i el Prat. El Tribunal per Rwanda condemnava el cervell d'aquell genocidi.
I la imatge era del president en aquell moment José Montilla. El PSC votava amb el PSOE i esperava un pacte imminent. Els socialistes catalans donaven suport al pressupost de Solves i confiaven en aconseguir el finançament al cap d'uns dies. La unitat entre el tripartit i CiU es feia resson un ple parlamentari pujat de to.
i la imatge era de José Montilla al costat d'una gran senyera. Presidència no va voler confirmar una possible reunió entre Montilla i Zapatero, però el govern esperava notícies en breu.
És el repàs que fem cada dia a la Maroteca, ens fixem ara en els diaris d'avui, però al revés, en les contraportades, comencem destacant la del periòdic on llegim que hem perdut la visió paternalista de la salut. Avui entrevisten Montserrat Antonín, que és docent, antropòloga, gestora i investiga, i és, a més a més, la directora de l'Escola Universitaria d'Infermeria Jim Bernat, i assegura que no li fa por innovar, defensa la infermeria 2.0.
Diu que la imatge de la infermera continua sent tradicional, molt assistencial, molt tècnica, encara que s'estan intentant canviar aquests estereotips, es defineix en una paraula, cuidar, la funció del rol actual de la infermeria. Diu que això implica parlar de persones sanes i de persones amb problemes de salut. Diu que comença a ser una mena de coach.
Però a la seva escola intenten fer sortir aquesta visió de la infermera a fora de l'àmbit hospitalari. Diu que el que reivindiquem des de l'escola és veure la infermera en àmbits poc tradicionals, com a l'empresa, per exemple. Diu que són persones molt proactives a nivell de salut, que tenen idees, que les porten a terme i que generen valor social. Per això hem optat per introduir la infermeria al camp de l'emprenedoria i de la salut 2.0.
Molt bé, doncs ho llegim avui al periòdico de l'avantguard i ens trobem amb què hem de ser compassius amb el nostre costat més fosc. Ho diu la lama tibetana Tsultrim a Lyon, una dona que és de Maine dels Estats Units i que viu a Colorado. És llicenciada en budisme.
i explica que la va portar del budisme un llibre que em va regalar la meva àvia, filòsofa, quan tenia 15 anys. El llegia de nit enfilada a la taulada i un cop vaig sentir com que hi ha la pinassa. Per primer cop vaig ser conscient del que vol dir estar desperta en despertar. Quatre anys després, als 19, me'n vaig anar a l'Índia a estudiar. Després el primer monestir budista d'Occident a Escòcia i després al Nepal on vaig estudiar amb el satzé Karmapa, que em va acabar ordenant monja. Vaig viure retirada tres anys a l'Himalaya
I després d'anys d'estudis budistes a l'Índia i al Tíbet va ser la primera nord-americana que terrava a l'Amèrica profunda amb el cap rapat i vestida de color carbassa. Diu que va penjar als hàbits i que es va casar amb un altre aspirant a monjo, del qual va quedar embarassada. Després va venir un segon matrimoni, la mort d'una filla, el divorci i per superar el dolor va recórrer l'experiència de dones espirituals tibetanes i va escriure dos llibres, Mujeres de sabiduria i més endavant, Alimentando a todos demonios.
Doncs ho podem descobrir avui a la Vanguardia. Acabem aquest repàs amb la contraporta del diari Ara on tenim l'entrevista que fa cada setmana, cada dijous, la Bibiana Vallvé. Avui el titular és espectacular però separat cadascuna d'aquestes lletres per guionets, no? Sí, i amb majúscula. Estrany com a titular. És la manera que la Bibiana té de definir alguns hàbits de l'entrevistat, que avui és Vasco Mourau, que té 34 anys
i que és arquitecte reconvertit en il·lustrador molt reconegut en el seu àmbit. Diu que té un estil únic i el seu èxit ha estat instantani de la nit al dia. I la culpa sembla ser que ara té un recorregut massa llarg a la línia verda del metro i massa temps per dibuixar. Fa il·lustracions impactants a ciutats denses i amb perspectiva. Diu que es mou a mig camí entre la fantasia i la realitat i que fa autèntiques obres d'art de la mà d'un nen que de petit dibuixava cavalls i que ara imprimeix il·lustracions a les millors publicacions del món.
Diu que l'impacte al que ha aconseguit, de forma inèdita i fulminant, ara fa 3 anys, amb els seus primers dibuixos, va acabar catapultat a la portada de la revista Domus, que és referència de l'Arquitectura, i d'aquí va saltar The New Yorker, publicació per excel·lència. Ha renunciat a aixecar edificis per dibuixar-los, per fer d'arquitectes ha de demanar permís, per il·lustrar no, tens tota la llibertat del món.
Diu que només necessita un bolí negre statler 0,1 mm per ser més exacte i molt de paper. I com a curiositat diu que el màxim d'hores que s'ha passat dibuixant són 76. Vaig estar 22 dies, 8 hores diàries mínim dibuixant una paret a la primera plantada d'un hotel i és això el que va ser espectacular. Molt bé, doncs és el que se'ns explica avui en aquesta contraportada del diari ara.
I d'aquí passem a la notícia curiosa del dia que avui passa pel món de l'art perquè tensió, un jove d'Estats Units ha guanyat un Picasso per només 100 euros en una tòmbola internacional. És un noi de 25 anys que va guanyar un quadre legítim de Pablo Picasso en una tòmbola mundial en benefici de la preservació del ciutat de Tiro a Lívan, que és el que ha anunciat la casa de Sauvart, estàs aquesta famosa, Sothebis, que és la que va organitzar.
Diu que el guanyador va invertir l'equivalent a 100 euros en aquesta espècie de loteria i el quadre té aproximadament un valor de un milió de dòlars. I l'ha guanyat per cent. I van participar unes 40.000 persones en aquesta tómbula mundial. El sorteig es va fer a París. El guanyador viu a Pensilvània, treballa en una empresa de seguretat contra incendis. I l'obra de sorteja del célebre pintor espanyol, que es va pintar el 1914, es diu Hombre con Chistera. I és de la seva època cubista. Si és la que estic veient... Ah, no, no és la que estic veient, anava a dir.
posa una altra que és més coneguda. No sé quina és, però és cubista i diu que està estimada en un milió de dòlars i va ser comprada per una persona anònima en una galeria de Nova York que després la va donar a l'associació per la preservació de tiro, que és aquesta ciutat libanesa classificada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Els fons obtinguts amb aquesta gran tómbula s'utilitzaran en particular per finançar els dos projectes socioculturals, que una és la creació d'un centre d'artesà per a brindar feina als joves i l'altra un centre d'estudis fenicis a Beirut.
El que no sé és com funcionava el sorteig. Si tu pagues cent euros i em pagues mil, potser tenies accés al mateix. El que no m'ha quedat clar és que ell va pagar cent euros i ara ha donat l'obra. Un senyor compra l'obra per no sé quants euros.
L'home aquell que dona aquella obra, dona aquesta obra, aquesta fundació, la que sigui, o socials que fan aquesta subhasta, justament per aconseguir aquests fons per preservar la ciutat de Tiro. Llavors podia participar diverses persones, participa aquest jove, però amb 100 euros, un altre potser participa amb molts, i li toca aquest quadre. Escolta, una bona inversió, no? No sé si el pot vendre, potser no.
Potser serà la de cada pas sempre. Tens un Picasso. No tothom pot dir que té un Picasso. En fi, gràcies Andrea. Que vagi bé, bon dia.
Fem ara un cop d'ull els apunts culturals d'aquest matí, ens fixem doncs en diferents qüestions i, per exemple, us expliquem que Josep Maria Spinàs rep el Premi Ofici de Periodista. O que la Filmoteca de Catalunya estrenarà al febrer una pel·lícula inèdita d'Orson Welles.
Un empresari importa teatre rus al Palau de Congressos i és la companyia moscovita Bach Tangop, que presenta l'oncle Bània. I la Pura dels Baus estrena al Foller de Liceu un muntatge basat en el Parsifal. L'adaptació de l'òpera que la companyia va fer a Colònia es podrà veure el dia 9 de gener. Albert Pelà, que és nou president de l'associació de victors en llengua catalana, és el director d'Encyclopèdia Catalana que rellevarà Jordi Ferrer.
I també us expliquem que la indústria del cinema a l'estat espanyol ha estancat de lliure, el tancament d'alta films, la productora, distribuidora i exhibidora d'Enrique González Macho s'ha convertit en tot un símbol de la crisi del sector.
I pel que fa al teatre, Shakespeare al menjador i gent en llocs. Quatre curs, de fet parlem de cinema encara, volíem dir no és teatre, són quatre curs de quatre titans, una comèdia impossible d'afiliació i un drama oriental dels que des fan els més durs. Són alguns dels curs que explica avui aquest article a la Vanguardia.
I acabem aquest repàs parlant de l'actualitat esportiva al diari Esport que titula Gràcies Barça. Són declaracions directament de Neymar. Superestar ens diu el Camp Nou, el fitxatge que el va fer feliç. El nou esportiu titula Està fet parlant de la renovació d'Iniesta i finalment acabem aquest repàs parlant del Mundo Deportivo que parla de Messi que va donar els 300.000 euros a UNICEF.
I així acabem aquest repàs per l'actualitat d'aquest matí. De seguida parlem amb els alumnes de l'institut i els responsables d'aquest acte que es fa aquest vespre, aquesta tarda, a les 5 al Casal de Joves, sobre sabedors prius. Serà després de la publicitat. Tornem de seguida. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions, on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesanjust.est, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesanjust. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remells naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de vac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Argolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web cafédelateneu.es. Estem al carrer delateneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Cafédelateneu.
Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal del Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
012, la Generalitat al teu costat. El Consorci per la Normalització Linguística i el Parla.cat ofereixen cursos per adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet. Millorar els coneixements de català és bàsic per les nostres relacions, tant personals com professionals. Tinc el cursus de català per poder millorar la meva feina. Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català. Entra a Parla.cat. 012, la Generalitat al teu costat.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una copa al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Cap d'Any i gaudireu d'una gran barallada.
Des del carrer Creu 81, en entrant a produccions, us desitjo unes bones festes.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
012, la Generalitat al teu costat. Generar uns hàbits alimentaris regulars durant la infància pot evitar que els nostres fills pateixin més endavant algun trastorn de conducta alimentària. L'anorexia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn per aferraments són la tercera malaltia crònica de les nostres adolescents. Per això fer almenys un àpat al dia en família redueix un 35% el risc de patir-los. Depèn de nosaltres la salut dels nostres fills i filles. Previnguem-ho en família.
012, la Generalitat al teu costat. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just amb un caracar amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Just a la fusta, al magazine del matí.
11 minuts i arribem a un punt a les 11, ho hem anunciat fa una estona, aquesta hora és moment de parlar d'un acte que es fa aquesta tarda, un acte que es fa al casal de joves a les 5 de la tarda a càrrec d'alguns alumnes de l'institut i justament en el marc de l'any espriu, ara que de fet està acabant ja també aquest any, per això, si de fet els esteu veient a través de la webcam, veureu que avui l'estudi està molt ple, feia molts dies que no el veia tan ple de gent i allà tenim la Isabel Pijuan, molt bon dia Isabel.
També tenim el director de l'institut, Joan Mararit, bon dia. Bon dia, Jesús. Joan Mararit, sempre fallo. Algun cop al Joan li he dit Jesús. Exacte. Isabel, organitzadora d'aquest acte, que forma part de tot el tema de la comprensió lectora.
Sí, exactament, aquest acte es fa com una activitat de plaer per la lectura dins el crèdit anual que fem de comprensió lectora dins l'ILEC, el Pla d'Impuls a la Lectura, que això el Jesús ho pot complementar més, com a director del centre, tot el que és l'ILEC.
Com a centre, aquest any m'ha estat escollit amb el grup de centres escolars que tenen el pla d'impulsar la lectura. Des de sempre havien tingut aquest interès per impulsar la lectura al centre. De fet, van fer una optativa obligatòria.
de lectura primer d'ESO, aquesta la mantenim, i en aquest context, a part que hi ha professors que estem formant-nos i fent tallers i laboratoris per practicar el tema de com fer que els alumnes entenguin millor els textos, doncs estaria també aquesta acta dintre d'aquest pla.
De fet, avui també, com veieu, hi ha molts alumnes de l'institut que han preparat també algunes preguntes per als alumnes que participen a l'acte. És una mica aquesta la història. És a dir que, si voleu, podeu començar amb les preguntes.
Un moment, ara. Gràcies, moltes gràcies Canma. Començarem per una pregunta per la Isabel. Per quin motiu heu començat aquest projecte d'aquest amarató de textos free wings?
Hem volgut fer coincidir el que eren els actes del centenari de l'any Espriu amb una activitat que era incitar el plaer de la lectura. Aleshores, ens va semblar que conjugar Espriu amb una marató de lectura era una manera
de retre l'homenatge, però al mateix temps d'incentivar aquest gust per la lectura tan necessari per poder abraçar tots els àmbits, podríem dir, del saber. Com tota persona que recita un text literari, he hagut de trobar abans algun llibre o alguna cosa. Dóna'ls el tret dels textos que heu escollit.
Ens havia agradat, realment, més que recórrer als poemes, també en l'acte hi ha poemes i molts famosos, per cert, d'Espriu, veure un Espriu diferent, que és l'Espriu narrador de l'època anterior a la Guerra Civil, i aleshores hem tret bàsicament els contes del llibre Espectes, publicat a l'any 34, i d'Ariadna, el laberint grotesc, publicat a l'any 35. Són els contes més emblemàtics de Salvador Espriu, que surten a totes les antologies i tant.
També recordem que l'any passat els nois de primer no hi eren i evidentment no ho saben, però també recordem que l'any passat a Sant Jordi va haver-hi un acte literari, una petita obra de teatre del Salvador Espriu i jo suposo que, com has dit abans, amb això dels 100 anys del Salvador, trobàveu a dir en fer aquest marató.
Jo crec que un centenari és un efemèridi que només passa un cop a la vida de qualsevol persona, que ara s'està acabant l'any Real Natural 2013, però s'ha allargat els actes del centenari al primer trimestre del 2014,
i que veritablement una mica com una activitat que acluïa dintre del nostre centre, doncs aquest centenari, el tema de la marató, doncs realment ens feia molta gràcia. I a més de fer-ho amb alumnat que fos de primer cicle d'ESO, i vam triar doncs els de primer d'ESO, en què és on es fa aquest crèdit de comprensió electoral.
També pel que veig tenim aquí els nois de Prima d'Esso, de Primer A, el subdelegat i el delegat, per dir-ho d'alguna manera. Quina delegada, perdó. Hola, bon dia. Quin horari tindrà aquest embarató?
Doncs l'horari serà de les 5 a les 7 i bueno, que no era dues hores i això. Ah, d'acord. D'acord, deixem-ho així. Joan, tu mateix. En quin lloc tindrà, vull dir que en quin lloc es farà? Al Casal de Joves. I a quina sala?
Us ajudo? A la sala Octopia del Casal de Joves. Mira que vau estar allà, temps assajant, donant la tabarra i no sabeu la sala. Home, per favor. Mira que hi ha un cartellet. Posarem el cartellet allà en gran aquesta tarda? Bé, doncs, quins alumnes hi participen?
Hem estat primer d'això i de primera batxillerat. En guany aquest any també els tenim aquí, no? Bon dia. Hola, bon dia. Que són delegats també vosaltres o no? Només en quin àmbit col·laboreu aquest any en aquest marató?
Nosaltres som dos que cantarem i tocarem algunes peces, per exemple cantarem tres poemes de Salvador Espriu que els han fet cantats i els de Primer Desxerat també s'han implicat en l'organització de l'acte i en coordenar una mica els alumnes de Primer Desxerat.
Tutoritzant, diríem, tot el que és la tasca de recitació i per ensenyar l'addicció i l'entonació dels diferents textos. Perquè s'ha de tenir una feina. Una gran tasca. Hem fet els de primera batxillerat, en reunions, a les tardes, i a més voluntàriament, en horari de tarda, fent un treball cooperatiu veritablement
Sí, perquè els textos de Salvador Espriu s'han de tenir una bona entonació, perquè si no... Com tots els textos! Us va incitar alguna persona a que realitzés la marató? Sí, bàsicament la nostra professora de lectura, la Isabel Pijuan, el nostre director, que ja el coneixeu, el Jesús, i el nostre assessor, el Josep Maria Domingo.
T'has perdut ara, Dani? Sí, m'he perdut una mica. M'ha agradat tant com ho ha dit. A part de llegir narracions i els poemes d'escriu, fareu alguna explicació estil o cinefòrum? Qui contesta en aquesta?
La idea és que sigui una marató de lectura, però hi haurà uns parlaments previs, que la benvinguda institucional la farà el Jesús Margarit, el director del centre, després es farà una lectura de dos poemes a assaig gecàntic.
en el temple que iniciarà tota la Marató i la claurà inici de càntica en el temple, uns poemes emblemàtics de tema cívico-patriòtic, i enmig les diferents classes llegiran quatre narracions de Salvador Espriu, que són El meu amic Salom, Teoria de Crisan, Cactus i La llàstima.
i les actuacions musicals aniran d'alguna manera contrapuntant cadascuna d'aquestes lectures. Però sí, hi haurà una explicació prèvia que faran dos alumnes de primer de batxillerat com a presentadors, un noi i una noia,
que aniran explicant una mica de què va a cadascuna d'aquestes narracions molt breument per situar tot el públic en el context. Jo volia recordar el fet que és un acte obert a tothom, vull dir que és una voluntat del centre des de fa anys, des de la meva direcció, dels 4 anys que porto.
la idea que al centre som un institut de senyors públic i per tant ens agrada estar en contacte directe, el fet de venir a la ràdio, de fer un acte fora del centre, una mica el comiat del trimestre, arribar a Nadal, demà farem actes diferents dins del centre, en algun cas anirà a Tereu, però són coses més tancades per classes, i una mica el fet que quan la Marisabel va donar la idea aquesta de marató la vaig acollir amb molt de gust amb el fet que és un acte showbert, que participa en les famílies, que tothom pot venir a veure, que estan els de primer DS o recitant,
els de Batxillat en aquest cas amb la seva col·laboració voluntària i inestimable ajudant i que les famílies poden venir i participar de la vida al centre al carrer i al carrer al centre la idea que és fonamental del nostre centre d'ensenyament.
Perdo la justícia, que et tallo, però és que veig que arribem a punt a les 11 i com que hem d'acomiadar-ho tot plegat ho hem de deixar aquí. Serà a les 5, oi? Queda dit també que està convocatòria oberta a tothom. Jo crec que pot ser molt interessant aquesta feina més que han fet els alumnes, però que serveix també per tancar-ho d'alguna manera aquest any es priu aquí a Sant Just perquè ens queden aquests 10 dies per acabar l'any. Per tant, doncs un bon homenatge.
Gràcies a tots per venir. Connectem tot seguit amb el bulletí de la xarxa per saber què passa arreu del país i tornem després del bulletí dels Sant Just Notícies amb més coses.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo M. Polo i Oriol Pujador. Avui s'aprova la reforma de l'administració local del govern de Mariano Rajoy al Congrés. D'aquí una hora s'han convocat concentracions de protesta a les portes de les quatre diputacions catalanes. El conseller d'Empresa, Felip Puig, aposta per l'exploitació econòmica dels parcs naturals de Catalunya i anuncia un pla al programa El Cercle Virtuós de la Xarxa. Aquesta hora comença el funeral pel cardenal Ricard Maria Carles a la Català de Barcelona, a la tarda l'enterraran a la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats a València.
Esports, avui a dos quarts de vuit del vespre, el nàstic i l'espanyol buscaran un bitllet per als vuitens de final de la Copa del Rey. D'aquí a tot just, una hora, a les 12 del migdia, es faran concentracions de protesta a les portes de les quatre diputacions catalanes i contra la reforma de l'administració local que avui s'aprova definitivament al Congrés dels Diputats. La norma és amb l'oposició frontal de la Generalitat i també de la majoria d'ajuntaments a Catalunya.
Tant el govern català... ...sostenen que aquesta norma és una invasió de competències i destrueix l'actual model de serveis públics de proximitat. Les negociacions durant el tràmit al Senat aquesta setmana no han donat fruits i la llei finalment... ...Catalunya com a territori singular. Francesc Combs és conseller de la Presidència. Se'ns imposa un sistema a nivell local que vulnera d'una manera flagrant el nostre marc competencial vigent, el nostre, de fet,
sistema institucional singular, que és així com està descrita en l'Estatut d'Autonomia, tant en l'article 2, si no recordo malament, com particularment en l'article 5, que fa una referència clara a una cosa que sempre els passa per alt, que són els drets històrics.
Aquest migdia hi ha convocades concentracions davant les quatre diputacions catalanes per demanar que no s'apliqui la llei. El conseller d'Empresa i Occupació Felip Puig aposta per millorar l'explotació econòmica dels parcs naturals catalans. En una entrevista a la xarxa, Puig ha anunciat un pla que permetrà fer els parcs més rendibles. El conseller d'Empresa considera que, a diferència d'altres països, els parcs naturals catalans no estan prou aprofitats i ha anunciat un pla per a l'any 2015 per millorar-ne l'explotació.
L'any que ve serà l'any de l'enoturisme a Catalunya. Jo crec que el 2015 ens podem plantejar, per exemple, com explotem millor i que no se'ns espantin els ecologistes, els nostres parts naturals, que arreu del món també són objecte de desenvolupament i d'atracció turística i que som capaços, n'estic convençut, de continuar preservant aquests espais però al mateix temps obrir-los a activitats de cultura, de lleure, de reconeixement de la natura i, per tant, de generació d'ingressos pel manteniment d'aquests espais i per la creació d'activitats i serveis en el territori.
En aquesta entrevista al programa al Centre Virtuós de la Xarxa, el conseller d'Empresa també augura una campanya de Nadal millor que la de l'any passat. La sindicatura de comptes destaca el paper primordial dels ajuntaments a l'hora de detectar mancances i maltractaments als infants. Ho ha dit en declaracions a la Xarxa de Comunicació Local, l'ajunta del sindic per a la defensa dels nens i els adolescents, Maria Jesús Larios.
L'atenció a l'infància en situació de risc es duu a terme per als serveis socials dels ajuntaments. Són ells els que estan en primera línia, són ells els que detecten situacions de possibles negligències, necessitats... Per tant, han de tenir recursos suficients per detectar-les i per fer-los front, que de vegades no és suficient. L'ARIOS també qualifica d'insuficients les mesures del govern per lluitar contra la pobresa energètica i demana solucions més enllà dels mesos d'hivern.
A la comarca del Baix Lliuregat i en concret a la depuradora de Sant Feliu es fan aquest matí les primeres proves sota l'aigua del submarí Ictineu 3, un projecte científic català reconegut internacionalment. I que converteix Catalunya en la sisena potència mundial en capacitat d'inversió tripulada, n'ha parlat a la xarxa Carme Perereda, directora d'operacions. Això és una eina més que ens permetrà fer una millor gestió dels recursos, tant naturals com
com infraestructures, com també conèixer aquest fons marí, perquè s'estima que només entre un 2 i un 5% dels fons marins són coneguts. És a dir, que cada dia que es fa una expedició al fons del mar es descobreixen espècies noves. El projecte del submarí Ictineu servirà per fer tasques d'investigació científica.
A aquesta hora, ho dèiem en titulars, comença el funeral pel cardenal Ricard Maria Carles. Es fa a la catedral de Barcelona. L'oficial cardenal, l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez, si està aquí a la missa, es farà després de la capella ardent que ha acollit també la catedral des d'ahir al matí i a la qual han assistit centenars de fidels i coneguts del cardenal mort dimarts a la matinada als 87 anys. A Ricard Maria Carles el traslladaran avui mateix a la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, on l'enterraran.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just
Bon dia, són les 11 i 5 per l'Andrea Bueno. El ple del desembre aprovarà de forma of if inicial el pressupost de l'Ajuntament de Sant Just per 2014. És un dels temes més destacats previstos a l'ordre del dia, juntament amb l'aprovació definitiva de les ordenances i impostos per l'any que ve. Els temes més destacats es debatran al final. El pressupost per l'any que ve, d'una banda, serà de prop de 22 milions d'euros. Un pressupost que augmenta lleugerament comparat amb el de l'any passat.
En aquests 22 milions també hi ha inclòsos els 2 milions d'euros que pertanyen a la partida de Promunça, l'empresa municipal i que són menys una tercera part que l'any passat. Les prioritats de 2014 són els serveis socials, el foment de l'ocupació, l'educació, l'estel via energètica i la inversió en la via pública. El ple començarà avui a les 7 a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més coses demà divendres i diumenges faran els contrapastorets de Sant Just. Amunt de l'escenari de l'Ataneu es podrà veure l'adaptació santjustenca de l'obra de Pep Albanyell Esteu als contrapastorets de Sant Just. Les entrades encara es poden comprar de forma anticipada a l'antiga granja Carbonell i a l'Ataneu en horari de secretaria de 6 a 9 per 6 euros al públic general i per 5 als socis i sòcies de l'entitat. Les representacions seran demà divendres a les 8 del vespre i diumenge a les 12 del migdia.
I acabem recordant-vos que Just Gos pel cor oferirà dissabte un concert solidari de Nadal. Cada any el grup de músiques Sant Justenc fa un recital solidari que té com a objectiu recaptar fons per a una bona causa. Aquest cop serà benefici del Banc d'Aliments de Càritas. El concert solidari estarà dirigit per José Beuter i es farà a l'Església dels Sants just i pastor. Serà a les 9 del vespre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies Edició migdia amb la informació més ampliada. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
This town is cold enough. I think it's sick of us. It's time to make our move. I'm shaking off the rust. I've got my heart set on anywhere but here. I'm staring down my shelf, counting up the years. Steady hands, just take the wheel. Let the glance in.
Stop and stare. I think I'm moving but I go nowhere. Yeah, I know that everyone gets scared. But I've become what I can't be. Oh, stop and stare. You start to wonder why you're here, not there.
And you'd give anything to get what's fair But failing what you really need Oh, can you see what I see? It's time to come back All my senses pushed untie the weight bags I never thought I'd
I say you can't fault Something pulls my focus out And I'm standing down Stop and stare I think I'm moving but I go nowhere Yeah, I know that everyone
M'agradaria veure-la.
Everyone gets scared I become what I can't be Oh, do you see what I see?
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un àmpi assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials, celebracions, on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesanjust.est, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesanjust. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de vac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Argolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de la Teneu Pones. Estem al carrer de la Teneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de la Teneu.
Dues minuts i un quart de dotze del matí, a aquesta hora saludem la directora de l'escola Montseny de Sant Just, Carme Miró, molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar de la recollida d'aliments que s'ha anat fent durant aquests dies, de fet a les diferents escoles del municipi, avui s'ha acabat la que s'ha recollida a l'escola Montseny, aquest matí.
Sí, aquest matí justament hem acabat la doble recollida, perquè nosaltres ens hem posat en dues campanyes de recollida, la de Creu Roja, Càritas, i per una altra banda la del banc d'aliments. Vull dir que hem doblat. I com ha anat tot plegat? Heu recomptat quan s'ha recollit o...? Clar, jo puc parlar per caixes. Hem recollit sis caixes del banc d'aliments i sis bosses grosses més o menys del mateix tamanho,
de Creu Roja Càritas. Hem intentat repartir entre tots. Nosaltres ja fa temps que participem com a escola a diferents campanyes, també vam fer la de la Rova, ara al novembre, i ara hem fet aquesta del menjar. I bé, jo penso que la gent, doncs molt bé, ha participat. Respon bé, no? I tant, i tant que sí. Els nens són conscients de tot plegat, com ho han viscut, com ho heu fet?
Nosaltres treballem des del Comitè d'Escoles Verdes, treballem amb el tema de les campanyes, ho tenim com un objectiu fixat al nostre centre, com a escola verda que som. Sí, sí que ho treballem i fins i tot l'any passat, quan vam fer el projecte del malbaratament alimentari, els nens es van conscienciar moltíssim de tot aquest tema dels aliments.
És a dir, que ja ho van incorporant, no? Suposo que és important també en aquestes edats, igual que es conscienci de segons quins temes com el reciclatge, així l'incorporen, doncs en temes d'aquesta manera també val la pena. Sí, el que hem incorporat també són productes higiènics, la campanya de Creu Roja Càritas, perquè ells demanaven també coses més de sabós, compreses, coses més així també higièniques, i en canvi el banc d'aliments ens hem basat molt molt en llaunes de peix, que és de les coses que més demanaven, de tonyina, de sardines,
i després de trebrics de llet i coses d'aquestes, però ha anat molt amb llaunes aquest any, ens han demanat si us plau si podríem posar un molt tema de llaunes. I ha funcionat, eh? Sí, sí, ha funcionat. Encara que hi hagi crisi d'alguna manera, potser fins i tot ajuda a conscienciar una mica més, no? Tot plegat? Sí, sí, sí. La veritat és que sí. Doncs, perfecte, moltes gràcies, Carme, volíem saber una mica de tot plegat, que vagi molt bé i bones festes, també. Igualment, un bon any a l'any. Igualment, adeu, bon dia. Adeu, adeu.
Té, té, té...
Passant dos minuts d'un quart de dotze i continuem parlant d'aquestes recollides d'aliments que s'han fet a les escoles. Ara saludant l'Eloi Sala, director de l'escola Canigó. Bon dia, Eloi. Hola, bon dia. Una recollida que en el cas de l'escola Canigó es va acabar la setmana passada, em sembla, no? Sí, va acabar exactament el dia 11. I com va anar tot plegat? Jo penso que ha anat molt bé, no? S'han recollit un total de 330 quilos i mig entre els dos edificis, per tant penso que és una quantitat
Sí, sí. Aquesta recollida era per càrites, per banaliments, com ho heu fet? Sí, és aquesta gran recapta que s'ha fet a nivell tot el poble, que inicialment és on es va començar els centres comercials, no? A principis de mes, exacte. Formar pàrdues, per tant, de tot plegat. Ha adaptat una mica les conveniències de l'escola, però és aquesta gran recapta que s'ha fet per tot el poble.
En el cas de l'escola, no sé si ho heu treballat d'alguna manera amb els nens, si també es feia una mica de consciència en aquest sentit. Sí, l'escola ja té com a norma participar a cada curs amb una campanya solidària. Últimament hi portem uns quatre cursos, sempre són aquestes de recollides d'aliments, i concretament intentem que sigui també dins d'aquestes recaptes que es fan anualment al voltant d'aquestes festes de Nadal.
llavors el treballa amb els alumnes, que evidentment és el que li dona sentit, que si hi hagi aquesta participació des de les escoles, comença. Nosaltres ho tenim bastant centralitzat amb els alumnes de cicle superior, que són els més grans i, per tant, els protagonistes de tot aquest procés. Comença amb una sessió de tutoria, que de tot es expliqui als seus alumnes en què consisteix aquesta campanya, si li dona un sentit, el que motiva que s'assagi de participar o tota la programàtica que hi ha al darrere,
Després es fan grups d'alumnes, de 5 o 6, que amb un professor van passant per totes les classes de l'escola, amb ajuts dels Ipads, audiovisuals, perquè els nens més petits també entenguin el sentit d'aquesta campanya, però es diu que ho fan els propis alumnes del cicle superior. Aquests alumnes del cicle superior són també els que després fan la feina de comptabilitzar, classificar els aliments, és a dir, a l'escola us entrem
Hi ha unes brousa, vols dir que són ells que fan tot aquest procés de comptabilització i de classificació. Fa un treball posterior a les classes, que és una confecció d'un gràfic llegant amb les dades concretes de la recollida. Aquest gràfic cada campanya el pengem a la internet de l'escola.
i finalitza la seva participació ajudant també a portar les caixes d'aliments a la furgoneta. És a dir que els alumnes participen en tot el procés des de l'inici amb aquesta motivació cap als altres companys i finalitza ajudant inclús a portar aquests aliments a les furgonetes. Està molt bé, no? Perquè per tant ho viuen del tot. És a dir, no és allò de portar només un paquet d'arròs i no saber on va, sinó que...
El que es tracta l'escola és de treballar un valor tan important com és el de la solidaritat. I ser conscient de tot aquest procés, de com funciona. Doncs moltes gràcies a Loi Sara, directora de l'escola Canigo, per explicar-nos també com s'ha viscut des d'aquest centre aquesta recollida d'aliments. Molt bé, gràcies a vosaltres. I enhorabona, que vagi molt bé, bon dia.
Ara escolta's, la vida es veu.
012, la Generalitat al teu costat. Generar uns hàbits alimentaris regulars durant la infància pot evitar que els nostres fills pateixin més endavant algun trastorn de conducta alimentària. L'anorexia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn per aferraments són la tercera malaltia crònica de les nostres adolescents. Per això fer almenys un àpat al dia en família redueixen un 35% el risc de patir-los. Depèn de nosaltres la salut dels nostres fills i filles. Previnguem-ho en família.
012, la Generalitat al teu costat. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Cap d'Any i gaudireu d'una gran barallada.
Des del carrer Creu 81, en entrant a produccions, us desitjo unes bones festes.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Ara escolta'ns, pràcticament,
I encara parlem amb una altra escola de Sant Just, ara amb la Pilar Junquer, directora de l'escola Montserrat. Molt bon dia, Pilar. Hola, bon dia. Per saber com ha anat, en aquest cas, al vostre centre la recollida d'aliments, que l'heu acabat aquesta setmana, no? Sí, avui, ahir, perdona, ahir dia 18 va acabar. I avui, per tant, suposo que s'han vingut ja els responsables... A recollir-ho, sí, han de venir avui a recollir-ho. Nosaltres col·laborem amb el banc d'aliments.
Perfecte. No sé si heu comptat quantes caixes teniu o com ho heu viscut. Heu recollit força cosa? Hem recollit força quantitat d'aliments. Ho treballem sempre a nivell de cicle superior i totes les famílies de l'escola hi col·laboren i s'hi impliquen. Per conscienciar, per tant, també, no? Sí, sí, a nivell tan solidari.
I entenc que entre 5è i 6è sí que es fa una mica més de treball d'explicar per què serveix tot plegat, no? Exacte, es fa una sessió didàctica de què és el banc d'aliments, venen i fan una presentació als alumnes de cicle superior i veuen com funciona tota la logística i quin sentit té i el per què es treballa.
més a fons. Arran de la crisi creieu que potser també els nens acaben sent més conscients que abans de tot plegat, de la importància potser d'aquestes campanyes? Jo crec que sí, jo crec que sí, perquè la crisi toca i arriba a totes les famílies d'una manera o altra i veuen que és una realitat i molt d'ells palpable. O sigui que penso que la societat cada cop està més sensibilitzada amb tot aquestes
Hi ha actes d'ajudar qui realment en té necessitat, perquè hi ha famílies i persones que necessiten ajuda. Entre tots hem de col·laborar i ajudar.
Les campanyes d'aquesta manera, m'imagino que ajuden també els grans, perquè ja poden ser-ne conscients, però segurament els petits, per anar veient que això és una cosa que passa i hi incorpores potser els teus hàbits, no? Sí, sí, i tant, i tant que sí. Doncs moltes gràcies, Pilar Junquet, directora de l'escala Montserrat. Sabem que aquests dies estem tots molt enfeinats, per tant, agraïm que també ens hagis pogut atendre. Que vagi molt bé igualment. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Cerebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmpia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de la Teneu.es. Estem al carrer de la Teneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de la Teneu.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
012, la Generalitat al teu costat. Generar uns hàbits alimentaris regulars durant la infància pot evitar que els nostres fills pateixin més endavant algun trastorn de conducta alimentària. L'anorexia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn per aferraments són la tercera malaltia crònica de les nostres adolescents. Per això fer almenys un àpat al dia en família redueixen un 35% el risc de patir-los. Depèn de nosaltres la salut dels nostres fills i filles. Previnguem-ho en família.
012, la Generalitat al teu costat. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Justa la fusta.
En punt dos quart de dotze, aquesta hora és moment de fer tertúlia, com sempre, com cada dijous. Avui tenim l'Ina Santa Bàrbara, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a totes tres. Molt bon dia. Per parlar d'actualitat, a més a més, estem a les portes del Nadal, ja, d'alguna manera. La setmana que ve, de fet, se n'esteva, no?
Per tant, no sé si ja hi penseu, si ho esteu preparant tot. Jo ja tinc la carta al caldo al congelador. Ja està. Sí? Sí, sí. Molt bé, molt previsora. Jo tinc Sant Esteve, també ho tinc. Sant Esteve, però com que estem els tres, no ho sé, fa l'efecte que faré sobres. Faré canyalons, el típic.
És boníssim. Jo tinc família numerosa, crec que som 17. Que bé, quina il·lusió. Nosaltres en tota la família som molt buit.
No, és una feinada però... No, val la pena. Sí. Són reunions que les respectem. I tant que sí. Ens agraden. Nets... I ho disfruteu, no? Sí. I tant. Sempre i quan no hi hagi una pica baralla i de coses. Per això és típic. Per això és típic. Procurem que no hi siguin, no? El que passa és que a vegades les petites, com dius tu, picar-se l'una a l'altra existeix però és tolerable. Mentrestant no se'm...
No s'emboliquin, ja està bé. És tolerable. Jo crec que passa això a les famílies. Això és viure. Perquè els cunyats, les cunyades, sempre tenen petits tirabots. També sempre hi ha nervis. Aquests dies potser de vegades hi ha més tensions que... No hauria de ser així, però potser... No hauria de ser així.
Jo ja ho tinc pensat. Em posaré a la porta i a mesura que vagin entrant els diré. Prohibit parlar del que es parla. Prohibit parlar de política. Prohibit parlar del futbol. Aquest any no es parlarà d'independència. Prohibit, prohibit. Prohibit absolutament. S'ha de parlar perquè això que volem fer, el dret a decidir, no és totalment
per la independència. El que passa és que tothom interpreta la consulta. Si la consulta la aconseguíssim i fos favorable es podria demanar la independència. És que ningú diu que anem per la independència. Jo vaig sentir un senyor del PSC i deia jo sí votaré. Votaré sí a la primera part de la pregunta i votaré no a la resta. Que aquesta és la idea d'aquest
Però tenen compte que no ens deixaran votar. No sé per què, pot sortir que no. Creieu que no votarem el 9 de novembre? Jo crec que sí. Mira que et dic. Mira que crec que sí. Mira, jo crec que hi ha prou persones molt entenimentades que en saben molt de lleis i que han fet la proposta que, escolta'm, jo crec que d'una manera o d'una altra es podrà votar.
Aquí hem d'acord, però per al govern, que és el que ens ha de donar el pas lliure, no està d'acord. El senyor Rajoy i l'altre deia que jo no quiero la separación, porque yo soy... Com si ell fos una persona de cos sencer. També va dir que no pujaria l'IVA, que no baixaria les pensions, i està fent tot al revés del que va prometre. O sigui, jo una persona que s'ha embolicat d'aquesta manera, no me la crec ni gens ni mica.
donen la sensació que té un suport a l'entorn. El que passa és que aquesta dèria contra Catalunya, a la resta d'Espanya, no sé per quins ets sols, perquè aquí vivim persones que no som de socarrer catalanes.
Aleshores jo no comprenc aquesta mania que han invuït a la resta del país, però sobretot a les mitjans de comunicació. Jo avui escoltava dos periodistes que són terribles, la Valenzuela, que és la de Tele Madrid, i un altre, l'Ester no sé què, que és de Toledo,
contra el pobre Josep Maria Brunet i mira que aquella persona parla a poc a poc i explica les seves raons i com fer-es, perquè les dones som així, de apassionades. Sí, sí. No, no, no, però escolta, és que ja no és... A ser, que les damos dinero, que no es dejan en pat, ja diu una vez. Diu, estais equivocades, ara ja no se trata solo de dinero, se trata de respeto y dignidad.
perquè de un tiempo a esta parte parece que todo lo que tiene un sello catalán tenga que ser denostado. No, no, que escoltem. Bueno, comencem pel Barça, que aquí ja ho diu el periódico, el Barça amb la Diana, tot contra tot.
És una imatge tota la portada al Neymar dient no sé quin és de la directiva que dona explicacions del fitxatge i tal i llavors diu el Barça, un club bajo sospecha. I no sé quines altres coses, però clar, amb una portada... Però després, quan se sàpiga la veritat si és o no és, no hi haurà cap portada que ho desmanteixi.
Avui amb el Deportiu que he vist jo hi havia el Messi, no? Exacte, el Mono Eportivo explicava que els diners havien anat per Unicef. Llavors, vull dir, l'estan acorralant. És que l'estan acorralant.
L'acusen de tantíssimes coses? Bueno, perquè ahir també deien en una tertúlia de... Diu ara es tracta d'anular, d'aniquilar aquest ídol i posar un altre. I per tot això els mitjans, i escolta, els mitjans de comunicació tenen molta força. Tenen molta força. Tenen molta força. Però jo crec que... Mimosica estàs sin poder hablar.
No, és molt callada avui, Lina. Però que llencen notícies. L'impactu que porten aquestes dues companyes tu, m'he deixat a no-ne-nada. A no-ne-nada. A mi m'agrada l'esport i el segueixo. I la Lina també.
Crec que quan s'acorralen una persona d'aquesta manera és indecent. És indecent. Perquè primer, per donar pas a una notícia d'aquestes, un té que saber d'on surt l'arrel de la notícia. Si té veritat o si és un plumb. Perquè és com un globo, no? Que es desinfla i es desinfla. Però quan es desinfla ja et dic que no posaran una pàgina sencera per dir que això és mentida.
El que hem de fer és que tot el que ens puguin fer els que suposadament som catalans i no de socarril, perquè molts que viuen aquí no són catalans de socarril, estan patint les mateixes conseqüències que pateixen o que patim els que som catalans d'origen.
Vull dir, no té massa sentit. No hi ha raó, la unió no té la força. Ara, et deixem entrar. Vale, gràcies, molt amable, jo estic contenta. Això és com el senyor maestro i levantes el dedo. Sí, és que tot el que esteu dient em fa molta gràcia perquè ara estava distreta, no he pogut veure res. M'agrada llegir la contra de la danyora i avui és molt maca aquesta senyora que va ser
podríem dir mestre o monja de tibetana, d'allò. I aquest aquí, el titular, potser quan has de veure tot aquest llibre o que sí, que és així, diu... Hem de ser compassius amb el nostre costat més fosc. Hem de ser compassius amb el nostre costat més fosc. I amb la columneta que n'hi ha, diu... Un dimoni...
és aquella emoció persistent que ens impedeix ser feliços. Aleshores, també al final, es tracta molt d'allò, fa molta gràcia perquè diu, amb la nostra societat solem reprimir qualsevol cosa que surti i que sigui problemàtica.
Però no es tracta de lluitar-hi en contra, sinó de comprendre-la i alimentar-la. I després diu, tots tenim por, som gelosos, codiciosos, rabiosos. Ignorar-ho no és la solució. Hem de ser compassius amb el nostre costat més fosc. Entendre, acompanyar-lo, dialogar-hi com una mare.
Això no és el que fan cap dels que estan cap de banders. El que els interessa és fomentar aquesta discòrnia. I que deies tu que has sentit aquestes senyores. Jo mentre m'estava dutxant esclar se sent i no se sent perquè la dutxa a vegades t'ho impedeix.
Hi havia un toque, un match entre la senyoreta Terribas i la senyoreta Camacho. El Diabla estava indignat. Quina boca que té!
una farmacència, tant, que no sabia si... Després l'ha vingut als altres contartullis i el que s'hagi sentit una mica és que deia que la senyora Camacho, em diu que la tens al costat, és pròxima, però a l'hora de fer aquestes arengues que faia... No, no, diciento. Això és el que deia un dels contartullis, no ho dic jo. Ni la Mònica.
Però faig gràcia perquè el primer que ha entrat, que no sé qui era, també un molt de conegut, li deia que hi ha hagut un moment que pensava que no sé quina de les dues s'ofegarà primer. Ara jo continuo a saber que a mi m'agrada buscar coses positives. Hem de ser compassius amb el nostre costat més fosc i és veritat.
Tu apagues el foc i aquí la tia. El que hem de fer tots plegats és intentar pujar per la nostra part i ser cada un responsable de ser un instrument de pau. I com pot ser un instrument de pau? Doncs donant un petó tenim bon dia, donant bones intencions.
i s'ha acabat. I de vegades passar a parar la provocació, no? No per hordes gercianes, es diuen, senyoreta Canet. Però si no per ones, que es vagi trasmetent. I els pares haurien de fer-ho jo. Escolta, no t'enfadis amb aquest, i mira-l'hi ell, també t'enfadis.
mares, fills i tot. Però això encara no estem educats? No. Ja des que la història parla de bisnú, ja no dic d'Arieba ni Caín ni Abel, però és així. Les pressions humanes i el nostre costat fosc no el sabem dominar.
I això és boníssim, perquè ignorar-ho no és la solució. Hem de ser compassius. Moltes vegades tindríem que disculpant-se la nostra bravura contra els altres.
L'hem de tenir per defensar uns principis, però sense lluitar. Que a mi m'agrada molt el budisme, m'agrada molt fer i m'agrada molt el sentiment aquest de pau, de compassió. Sobretot, fixeu-vos en aquesta paraula, per mi és interessantíssima, ser compassiós. I ser compassiós no és donar-li deu cèntims al que li fa falta, ni vint ni trenta. Ser compassiós és tenir una empatia total envers aquella persona que està passant el que està passant.
I això ens costa, ens costa a tots. Jo crec que els que es confessen, perquè jo m'estic confessant ara... Ja et donarem la solució. L'espero de l'altra banda del vine. Doncs els que es confessen haurien de fer ser, de culpar-se una mica, ser poc compassius.
Aviam quina part nostra també entra dintre d'aquest joc de violència. És que sense voler, no ens la donem i a vegades som incisius, irientes, no sé com se diria en català, irientes, que fem mal sense adonar-nos-ho. Per una paraula, per un gest,
Saps què passa? Aquesta senyora és tibetana. No, és americana. Però està dintre d'aquesta religió, d'aquest sentiment. Aquí si llegim l'article bé, perquè heu anat molt de pressa. Tenen un altre sentit. Ja us heu sent estudiosa de la religió tibetana.
I també diu això, que la religió sempre és per homes i des del punt de vista dels homes. El tinc que llegir bé i el pròxim dia faig un es tracte. Però tu quan tens una ferideta... De la burja.
i vinga, s'acaba fent una ferida tan gran que per paciència que tinguis, per molt que estiguis disposat... No, salta, salta. Arriba un moment que dius fins aquí hem arribat. Jo quan veig la barbaritat de ximpleries que diuen en tan poca base científica, ni emocional, ni regional, ni local. No, falta d'enteniment. No ens coneixen. Si no ens coneixen... És política.
Bueno, clar, ja et dic, abans ho he dit, dona vots, la gent o dona vots, incomprensible, perquè ja et dic, aquí, som, la immensa majoria, molta part, molta part, de catalans, no som de Socarell. O sigui, escolta'm una cosa, com és possible, com és possible que no ens puguin entendre les bases d'aquestes persones que han vingut d'altre lloc? Que viuen aquí fa molts anys i que ens han de conèixer
Jo crec que sí. O potser fan fer d'aquell refran que diu, ¿quién es tu enemigo? A quien le tienes que agradecer algo. I escolta'm, és molt trist. És molt trist. En un article aquest senyor, perdona el president, si teníem un que era aquest, ara el segon que n'hi ha d'Estemadura.
Mare de Déu, el senyor Morago. Ahir es tracta d'aquests que els posen separadets, que estan aquí, que deia que no sé si la locura del senyor Barça... A veure, vamos a ver. Vull dir que n'hi ha coses que no s'entenen i que es permeten. Ara també us dic una cosa. Que el posaran a la presó... Està molt tranquil.
No es pot posar-me monyos però l'altre dia el vaig tenir molt a prop. Es relacionen molt? No, va ser un aniversari d'un lloc i és igual. Jo hi estava parlant amb tranquil·litat amb tothom.
Ni mena de nervis. Ell i la presidenta del Parlament. Escolta, com si amb ells no hi anés res, tu. Jo no l'he sentit perquè el Javier marxava a treballar. El que faran serà tirar l'estratègia perquè no es poden dedicar diners a la consulta. Aquesta partida està destinada
precisament al que vulgui l'autonomia, en plan de promoció, de vots, de tot. No, però ella diu que no es pot destinar una partida a una cosa que no la tenim a la nostra mà. O sigui, la consulta no la tenim a la nostra mà. Ella està molt segura que no votarem. Doncs jo dic que sí. Mireu en quina hora i en quin dia ho dic. I aquests diners no es poden destinar a una cosa que és hipotètica.
Ella ho ha fet molt bé. Resulta que retardant l'entrada dels... Perjudica a tothom. A tothom. A tothom. I a més a més, a la senyor estat, aquesta partida de l'impost sobre les... No, això no es donarà ni l'any que li anirà. Però sobre les transaccions bancàries, com ells ja l'han inclòs dintre del seu pressupost, aquest any, que s'hi comptava amb ella,
Era per pagar la plaga doble dels funcionaris. Ah, no, se l'han carat ells. El senyor Colet ja hi ha sentit refegades, diu que ho van proposar, diu que és lògic, van dir que no. És una estratègia. El que diu la Joana té una certa raó.
Jo crec que també un no pot fer... El que vol. No el que vol o deixa de voler, sinó que amb aquesta seguretat que parla el senyor Mas o les altres persones que estan així, deuen de tenir un recolzament... Naturalment. Per continuar... Està on poden ajudar. Que van fent pasito, pasito, pasito.
Jo no crec que és llancès de manera suïcida. Jo no crec que és llancès de manera suïcida. No tenim tant de coneixements nosaltres. No, en el meu ollo no estem. Perquè et dic, ell personalment no estava gens afectat pas per res. Ara, el paper ridícul, ridícul.
Estremadament és el paper del PSC i PSOE, han quedat retratats tant a Madrid com aquí. Estan en Parlament, es barallen? No són ni carn ni peix. El senyor del PSOE? Tot, tot, tot.
Tot contra el que diu el president del govern. Hem arribat a l'assumpte de la consulta. Home! Escolteu una cosa, jo vaig sentir-ho, no és cosa meva, però l'altre dia vaig sentir que un deia
que diu, escolteu una cosa, aquesta Constitució que estimen tant, que és sagrada, inamovible, els que tenen menys de 53 anys no l'han votada. I en aquest temps, en 53 anys, la societat ha variat, hi ha altres temes... Tot ha canviat.
Estem ballant el vals? No senyor? Ja ballem tots els vals moderns. Ara ni això. Això també està passant de moda. Les chill outs i aquestes coses que no sé de què van. Però escolta una cosa.
Pot variar. Els Estats Units, tan que som en plan de boca, els tres mesos de debutar la Constitució ja van haver-hi esmenes, per l'amor de Déu. El tocar quan hem volgut tocar-la. Clar. Mira, de la noia al dia, l'assumpte de la llei laboral i tot aquest jaleo, de la noia al dia i en agosto.
que no s'entere nadie. Ja veus que la política nena se'ns importa. Jo tinc una cosa, no sé si, no és propaganda, però em fa il·lusió que al carrer Bona Vista que ja hi havia dos o tres llocs que tancaven i feien molta pena.
Mira, s'ha obert a l'Hivercaja una fruiteria. Està molt divertit perquè hi ha un d'això, un senyor, un noi, es diu Xancres, és que tinc el dubte. Xancros?
Es diu xanques, no? Xanques, oi? La R ens coblava, no ho sabies segur. Xanques és una malaltia. Són xacres. Una cosa falta la N i l'altra sobrava la R.
molt divertit repartint la publicitat i regalen flors i tot això. I al costat, una mica més amunt, hi ha dues botigues que també eren tancades que ara s'estan obrint. Doncs això fa una mica d'il·lusió. Ara que estàs dient això perquè el número 53 està després del carrer. Venim cap aquí. El 100 és la caixa de... On hi havia hibercaja.
Que hi havia en aquella caseta de roba de nanos. Al costat de la casa de roba de nanos. Està diferent la competència al PP. Depèn, escoltem. Avui dia un se s'ha de senyir tant amb amabilitat com amb preus i com a atenció al client. Heu vist de quina manera l'he dit alguna cosa?
5 comentaris. Això em fa il·lusió. L'altre dia, a TV3,
Si veiem l'entrevista al Mas, va dir que la cosa de tipus laboral ha anat malament i ja se sabia que alguns llocs de feina es farien.
Diu, però a la llarga, mica en mica, no diguem que ja estem en la recta final, però jo crec que hi ha una mena d'esperança. No la perdeu, perquè passi el que passi, nosaltres tenim un potencial, els catalans tenim un potencial, que ho podem solventar gairebé tot.
O sigui que, apacito, apacito amor, que deia, no sé si era Sant Juan de la Cruz o Santa Teresa. O sigui que vol dir que per malament que estem no estarem pitjor. No, no, no, no. Tinguem esperança i ara que hi ha coses que com t'he dit... Home, molt laboral sense explicar unes coses que realment són esgarrifegos. Sí, però nosaltres teníem... Perquè treballen les mateixes hores o més i el sou cada cop... No et dic com va venir l'altre dia el meu fill.
Va venir raviant, enfadat i de tot. Jo no sé si els sous de tota aquesta gent que em mana estan condicionats a la crisi que hi ha. Perquè el que sí que està pagant la crisi... És una altra crisi la seva. Diran que se l'han rebaixat però... No ho sé. Calla. Però i els d'això? I les dietes? I els serveis? Que ells ho justifiquen així però no ho hauran rebaixat al seu nivell de vida.
I quan els despedeixen, els hi diuen que no. No, quan acaben. El jornal que els hi ofereixen ja ho inclou tot. Pagues a dintre. No cobraran cap paga ni quan els despedeixin cobraran cap benefici. Jo no dic que quan els despedeixen els hi hagi de donar l'oro i el moro.
sinó el que ens hi correspon. Però és que fins ara, fins ara, fins ara, massa, i ara massa poc. No, però jo tinc entès i em sembla que la llei no s'ha modificat, que els presidents tenen durant dos anys dret al sou íntegre.
I un despatx i els serveis que tenim. Un despatx secretària i el que vol cotxe. Amb aquestes condicions mai tirarem endavant, perquè cada vegada tenim més a pagar i menys a ingressar. Arreglem la Constitució, que és la que marca les lleis. Però no es pot tocar. Qui no la pot tocar? La Constitució es va fer de cara al poble.
I ara és el poble que està pendent de la Constitució. Les lleis d'un país són del poble les que diu el poble. Teòricament la força de la llei la té el poble a les seves mans.
Però el que passa és que quan uno toma posesión del silloncito oficial, que hi havia un tango... Allavors s'enroca en allò que li interessa i ja està.
No, no, pren possessió i fa allò, l'eròtica del poder. I d'aquí no en treu ningú. Això que m'ho ven un dit, tothom balla, el so que tu marques, això és clar, això corromp. El poder corromp. I el que no corromp li pega amb dos tiros. I si no té que retirar-se. I si no li posa ni si no li posa la taca.
Ja fan de manera de marxar. I dimitir no dimiteix ningú. Per grossa que l'hagi feta. No fan allò que s'aparten del càrrec però segueixen sent diputats. I diputats llavors segueixen cobrant.
Havíem fet el revés, deixar de ser diputats i que mantinguin el càrrec. Si tenen dos homes, en tenen un però segueixen cobrant. Doncs estem així. No ho voleu res contra els homes? Els homes són molt macos, són molt bonics i com en la funció que estem assajant fan tan bonic amb una reunió. Són diferents espiritualment? La dona està més connectada amb l'emotivitat.
Som molt conscients de la interconectivitat, especialment amb els fills, i més compassives. Ens involucrem molt a les relacions, volem millorar-les. Hi ha més dones que a qualsevol església. Són en majoria en qualsevol centre d'estudis d'espiritualitat.
però sempre hi ha un home dirigint i dient a les dones el que han de fer.
Ai de la dona, ai del món, ai del món que sigui manat per una dona. Jo votaria la Thatcher i la Merkel. Jo crec que són els exemples que han pogut arribar aquí, però no totes les dones que manin han de ser així, no? Jo crec que no.
Puntes suspensives. Realment són més valuoses perquè han de lluitar més per aquella valor. L'exemple de la Thatcher o d'Angela Merkel són exemples de dones que han pogut arribar aquí.
És un món molt competitiu, i per tant han hagut de demostrar cada dia. I quan s'instal·len en el poder, manen.
Sí, però amb els consells d'administració qui domina? Els homes. Hem de lluitar perquè hi hagi més dones perquè intel·ligència per intel·ligència són 50-50. O sigui jo dic que són sempre al 50% perquè els homes me'ls estimo molt. A casa meva hi ha un 4. I els que n'hi ha pel carrer que no sabem anar. No, això no es diu dona.
Queda dos minuts. No ens veurem la setmana que ve, per tant ens hem de desitjar bones festes, bona entrada d'any també. I us esperem després de la cap d'any. Serà el dia dos o després de res? Jo el dia dos estaré aquí. Ja ens hi volem. Ja m'ho direu. I si no, com la casa té un fondo musical fantàstic, aneu posant música per distreure el personal.
Ara, jo permeteu-me l'últim consell, torno a dir el mateix. Hem de ser compassius amb el nostre costat més fosc i hem de ser-ho. Compassius i un rat, reconeix-lo. Un rat ja ho donem per descomptat. Però és que voldria que tothom, en sèrio, que tothom mirés aquesta paraula compassiva. Per mi és una de les paraules boniques de veritat, del seu significat. És la part positiva d'aquesta reunió.
No, no donar cinc cèntims o vint. No, això no soluciona. No, no l'he despegat. L'efecte de la conspiració i que pugui anar d'envanes. A tothom, bones festes i fins la propera. Que vagi molt bé, bon dia.
I així acabem, per tant, aquesta tàrtulia i enllaçem, connectem directament amb el butllet informatiu de la xarxa, sentirem també el dels senyors notícies i tornem després a l'última hora del Just a la Fusta, d'avui dijous. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador, concentracions de protestes aquesta hora davant les quatre diputacions catalanes i contra la reforma de l'administració local. Avui s'aprova definitivament el Congrés. El conseller d'Empresa, Felip Puig, ha disposat a ampliar els horaris dels comerços de forma pactada amb el sector. Ho ha dit el programa del Cercle Virtuós de la Xarxa. A Castellà del Vallès, el ple de l'Ajuntament aprovarà aquesta tarda un pla de suport a l'emprenedoria i es posarà en marxa l'any vinent.
Esports de dos quarts de vuit del vespre al Nàstic i l'Espanyol buscaran un bitllet per als vuitens de final de la Copa del Rey i els Tarragunins juguen a València amb un empat de zero de la nada i l'Espanyol rep la visita del Jaén. Aquesthora, com dèiem, s'han convocat concentracions de protesta a les portes de les quatre diputacions catalanes i contra la reforma de l'administració local del govern central del govern de Mariano Rajoy. Avui la norma s'aprova precisament al Congrés dels diputats de forma definitiva.
Tant la Generalitat com les administracions locals asseguren que la norma suposa una pèrdua de competències per als ajuntaments i destrueix l'actual model de serveis públics de proximitat. En el cas dels municipis amb centrals nuclears, per exemple, els ajuntaments de Xeranda oferia els serveis de protecció civil. El president de l'Associació de Municipis en àrees amb centrals nuclears, Alfons Garcia, ha dit avui a la xarxa que això farà perdre fluïdesa en les comunicacions.
No, directament no, però la veritat és que, com vosaltres sou l'administració local, és la més propera, la més immediata, és la que nosaltres també som els que quan hi ha un incident en un cintre nuclear ens avisen, ens comuniquen, i per on som els que hem de transmetre aquesta informació als nostres compilatants i, evidentment, doncs si aquestes no es confonen, potser si no es donen, o no ens donen aquests complementes, aquestes ajudes o aquestes millores, evidentment això no poden ser.
Coincidint amb l'aprovació definitiva avui al congrés, com dèiem, hi ha convocades concentracions aquesta hora davant les quatre diputacions catalanes per demanar que no s'apliqui la llei de reforma local. El conseller d'empresa Felip Puig augura una campanya de Nadal millor que la de l'any passat en declaracions al programa el Cercle Virtuós, que a partir d'avui distribueix la xarxa. El conseller també es mostra disposat a ampliar l'horari d'obertura dels comerços.
Això sí, el conseller Puig afirma que és necessari consensuar la mesura amb el sector dels comerciants, és a dir, la possible ampliació de les hores d'obertura de les botigues. Ara, que ens estan demanant, i per què no en lloc de 72 en fem 78, i podem començar a estudiar que algunes botigues poden obrir mitja hora més abans i mitja hora més tard, per poder cobrir determinats fluxos horaris.
Per què parlem-ne? Ho farem consensuadament. El que no farem serà com hem fet a Madrid. 90 hores d'obertura, i per tant vol dir que pots obrir 13 hores cada dia fins i tot els diumenges. En canvi, ens hem de plantejar obrir els diumenges amb alguns centres turístics. En aquesta entrevista al programa del Centre Virtuós de la Xarxa, el conseller Puig també aposta per millorar l'exploitació econòmica dels parcs naturals catalans.
Les peticions al Departament d'Interior per convocar manifestacions a Catalunya s'han doblat durant aquest any, durant el 2013. Així ho asseguren les dades que ha fet públiques avui la Conselleria.
Els ciutadans de Catalunya van informar durant el 2012 de la intenció de convocar més de 3.200 manifestacions. Segons les dades de la Conselleria, fins al 2 de desembre d'enguany, aquesta xifra ja s'ha doblat i han estat gairebé 6.500 les concentracions comunicades. El conseller Ramon Espadaler celebra que cada cop més ciutadans facilitin la tasca de conciliar l'ús de l'espai públic amb el dret de protesta.
Hi ha més expressions de manifestació a la via pública, perquè la situació socioeconòmica és propícia que això sigui així, però cada vegada hi ha més que aquestes expressions són comunicades. Per tant, la gent les vol fer d'una manera democràtica i emparades amb la legalitat que tenim. I això també cal valorar-ho.
El Consell d'Interior ha inaugurat aquest matí la jornada sobre l'abordatge de la violència masclista i domèstica en el context actual. El ple municipal de Castellà del Vallès aprovarà aquesta tarda un pla de suport a l'Empere d'Adoria. Ràdio Castellà, Jordi Rius, bon dia.
Bon dia. En síntesi, el Pla vol fer una revisió de totes les línies que s'han desenvolupat i marcar les prioritàries. El Pla de suport inclou 6 grans eixos de treball relacionats amb els àmbits de la creació d'empresa, amb la gestió dels polígons, l'activitat econòmica i el servei de consolidació a l'empresa. Una de les novetats destacades és la creació d'espais de co-treball o co-working al centre de serveis i al mirador. Joan Creus és el regidor de l'àrea de promoció econòmica i innovació.
Més que dinamitzar és donar l'opció o que es reculli la possibilitat que en locals tant del centre de serveis com del mirador es pugui desenvolupar la metodologia del co-treball que fins ara no quedava recollit ni en el reglament ni en la possibilitat
Un altre eix és la política de suport fiscal iniciada l'any passat. L'Ajuntament de Castellà ha deixat ingressar uns 42.000 euros l'any 2012 i uns 45.000 aquest any per la extensió de la taxa d'activitats quan s'engega una nova activitat econòmica. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. El ple del desembre aprovarà de forma inicial el pressupost de l'Ajuntament de Sant Just per 2014. És un dels temes més destacats previstos a l'ordre del dia. Ajuntament amb l'aprovació definitiva de les ordres d'ansas i impostos per l'any que ve. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens
De l'Ajuntament es calcula que el pressupost per l'any que ve serà de prop de 22 milions d'euros, un pressupost que augmenta lleugerament comparat amb el de l'any passat. En aquests 22 milions també hi ha inclosos els dos milions d'euros que pertanyen a promonsa. El ple començarà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions del Consistori.
Les escoles de Sant Just fan una bona valoració de les recollides d'aliments que han fet les darreres setmanes als centres. Cada any els centres educatius impulsen campanyes de recollida d'aliments per tal d'ajudar les persones més desfavorides del municipi. Enguany les entitats receptores han estat el Banc d'Aliments, Càritas Creu Roja, entre d'altres. L'escola Montseny ha recollit un total de 6 caixes i 6 bosses grans de menjar que aniran a parar Càritas Creu Roja i el Banc d'Aliments.
A més, aquest any han inclòs la recollida de productes higiénics i de llaunes de menjar. D'altra banda, des de l'escola Canigó han arribat els 313 quilos i mig de menjar recollit en el marc del Gran Recapta i des de l'escola Montserrat també en fan una bona valoració.
I un punt més, l'alumnes de l'Institut de Sant Just participaran avui d'una marató de lectura de textos de Salvador Espriu. Seran alumnes de Primer d'Esso i Primer de Batxillerat que recitaran poemes i textos d'Espriu en l'any del seu centenari. L'alumnat de Primer de Batxillerat ha col·laborat amb el de Primer d'Esso en la lectura dramatitzada dels textos expriuents, fent acompanyament musical i cantant poemes. La marató de textos de Salvador Espriu a carrer dels alumnes de l'Institut serà avui a les 5 de la tarda a la sala Ovidi del Casal de Joves.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir actualitzats al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Sunlight comes creeping in, illuminates our skin We watched the day go by, stories of all we did It made me think of you, it made me think of you
Under retreating stars We danced on top of cars Took pictures of the state So far from where we are They made me think of you They made me think of you Oh, lights go down In the moment where
I just wanna be by your side. If these wings could fly. For the rest of our lives. I'm in the forest, babe. My thoughts, they slip away.
I just wanna be by your side
It's these wings that fly.
I just wanna be by your side If these wings could fly
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família. Tenim menus de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menus especials celebracions on el preu el marca el client.
Busca'ns a internet al web alcamidesanjust.es, al telèfon 93 473 1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just. Això és espectacle.
Dues minuts i un quart d'una del migdia. Aquesta sintonia ens indica que és moment per parlar de teatre amb la Maica Duenyes. Bon dia, Maica. Què tal? Hola, bon dia. Avui, a més a més, provarem dues entrevistes en aquesta secció. Es dedica avui i anem forts. Anem ràpid. A veure. Tenim, suposo, també recomanacions per Nadal, no? Sí, sí.
Mira, si et sembla bé, comencem parlant del teatre familiar o infantil, com vulguis dir-l'hi, perquè n'hi ha dos coses. De totes maneres, si et sembla, la setmana que ve parlem de coses de nens només. La setmana que ve no, perquè és a Sant Esteve, però el dia 2 sí, eh? El dia 2 tornem. Ens enganxa el festiu dijous que ve. Doncs llavors jo pensava parlar molt de nens, però bueno. El Jove Teatre Regina s'estan fent ara a Pastorets Superestel, que és un musical preciós,
i que és per tota la família i que està tenint molt d'èxit però tot i així m'ha sorprès perquè comencen a fer una altra cosa també per als nens a partir del 27 de desembre i fins al 5 de gener faran nit de reis
I Nit de Reis és una obra que no té res a veure amb el Nit de Reis de Shakespeare. La història és que els Reis Mags no rebran les cartes perquè hi ha una malvada reina de les neus que s'ha podrat de totes elles.
Evidentment això és el problema, però després els protagonistes d'aquest nit de reis per a nens intentaran recuperar totes les cartes perquè els reis mags poden portar tots els regals al dia de reis. Les Fades d'Orient el guiaran per una perillosa aventura.
I una altra cosa important d'aquest espectacle, de nit de reis per a nens, és que necessiten els actors, els protagonistes d'aquesta història d'aventures necessiten l'ajuda dels nens de la sala, dels nens espectadors, per trobar aquesta malvada bruixa.
I per acabar amb aquesta representació, els nens assistents podran depositar les seves cartes en mans d'un patxar reial que les farà arribar en línia directa als Reis Mags. O sigui que el Teatre de Regina, a partir del 27 de desembre i fins al 5 de gener, tenen un espectacle, està recomanat a partir de 4 anys, per als més petitons,
i penso que està molt bé. És una producció de la RODA Produccions, que és una companyia que es dedica únicament a fer espectacles infantils i musicals, que està dirigida per al Dani Txerta, que en aquest cas també és l'autor del text d'aquesta nit de Reis, i amb un repartiment de gent que està super, super...
una bona proposta per Nadal. I després una altra proposta que també és familiar, jo ja sé que és més car, ja ho sé, però ja que és Nadal, podríeu portar els nens a veure Cendrillon, que la fan al Teatre Liceu, al Gran Liceu,
i que és la història de la senicienta, però, evidentment, en versió operística. Jo penso que és important, que els nens petits són molt receptius a la música. De fet, és molt bo tenir sempre música posada a casa quan ells estan.
i en aquesta ocasió penso que seria una bona manera de començar en el món de l'òpera. Segurament, perquè és un espectacle que potser ja coneixen. Veure en aquest cendrillon que es fa al Teatre de Liceu. O sigui que si és un regal de Nadal, es pot mirar com un regal de Nadal i anar tota la família amb els nens a veure aquest espectacle.
Dos espectacles per a nens, musicals, i ara continuem amb els musicals, però no per a nens, no per a nens, perquè a l'Espai Llura s'està fent un musical magnífic, preciós, el Mary Lea Little, que està interpretat per Monet, que és una grandíssima cantant i una boníssima actriu, i per Toni Vinyals, que també és un magnífic, una magnífica veu i també un bon actor.
Aquesta obra vaig anar a veure fa una setmana, em va agradar moltíssim. I avui tenim la sort de tenir amb nosaltres Salamone, justament la protagonista d'aquest musical que s'està fent a l'Espai Llura del Teatre Llura de Montjuïc. Mone, bon dia. Bon dia. Hola, guapíssima. Hola, què tal, esteu?
A mi aquest espectacle em va agradar moltíssim. La escenografia és fantàstica. El vestuari, magnífic, tot i que us vestiu davant del públic. Un moment que ens canviem, d'estar per casa.
M'agradaria saber d'on va partir aquesta idea de fer el Mérrimi a Littel, perquè és molt difícil d'interpretar. Mérrimi a Littel és un musical que es va crear als anys 80. Un col·laborador de Stephen Sonheim, crec que es va traduir com a Golfus de Roma, i va dir que hi ha musicals
que hi ha cançons que no acaben d'entrar, que es rebutgen, no per males cançons, sinó per timing, perquè hi ha algun problema amb algun cantant que no... I es rebutgen. Són cançons que es rebutgen, però que són meravelleuses. Són cançons que no haurien d'estar rebutjades. I aquest col·laborador del Songhen em va dir... Escolta, Steven, per què no fem un musical... Amb totes aquestes cançons. Amb les cançons que no fa servir, que es queden a l'escalaixos. I d'aquí va sortir Mary Mealitchel. Molt bé, no?
Som un home i una dona solitaris, sense parella, amb les il·lusions, amb les frustracions, amb tot un ventall d'emocions que passen un dissabte a la nit sols. Quan m'ho va proposar el Toni Martín, per mi va ser...
és un repte perquè és molt exigent vocalment, perquè cada cançó ve d'un musical diferent. Hi ha una cançó que és molt lírica, l'altra que és més moderna, és complicat unificar tot això.
Però la història és molt maca i s'entén molt bé aquestes dues persones solitàries que estan passant una nit que voldrien estar acompanyades. I penso que també la direcció és fantàstica, la direcció escènica, perquè en el mateix...
Espai. Espai. Estan tots dos. I jo penso que és una cosa difícil de no veure l'altra persona quan està tan a prop, no? Perquè clar, cadascú sembla ser que està a casa seva, però moltes vegades esteu a tocar. Perquè estem... és clar, som veïns i no ho sabem fins al final, no?, que ens trobem.
Ara estic explicant el final. Jo no he dit res perquè no volia dir el final.
però compartim el mateix espai. És molt xulo. I això és una dificultat per vosaltres, per als actors, de no mirar-se o de mirar-se sense veure't. És un treball important. Hi ha moments que cantem junts. Molts moments que cantem junts. I cadascú està a la seva bola. És molt xulo. La veritat és que és un luxe poder fer aquest musical. Per mi ha arribat en un moment fantàstic de poder-lo fer. Un repte.
I estic molt feliç de compartir cada dia escenari amb el Toni Vinyals, que és un tros d'actor, de cantant i un gran company, i amb el Xavi Torres, que ha fet una feina musical impressionant. Això te n'ha de dir. El Xavi Torres va ser l'alma mater d'aquest espectacle? No, l'alma mater d'això és el Toni Martín, que és el director escénic.
És el nostre director, i el Xavi Torres a darrere. Crec que va tenir la idea de muntar-ho, va ser el Toni Martí. I estic feliç de formar part d'aquest equip perquè és molt fàcil. Una cosa molt difícil com és aquest musical amb aquest equip
s'ha fet fàcil perquè hi ha molt bon rotllo, hi ha un ambient meravellós. Com està anant de públic? Molt bé, molt bé. El que passa és que acabem el diumenge ja... Jo pensava que prorrogaríeu... Em pensava que passaríeu-vos al Nadal perquè és una obra com per anar a veure els dies de Nadal i de cap d'any. Es veu que creiem que al millor hi havia la possibilitat de prorrogar però no sé exactament què ha passat, no és perquè no hagi agradat, perquè ha vingut molta gent, està venint molta gent,
i hem tingut molt bones crítiques. Però no sé exactament què ha passat, que no prorroguem, però estem buscant...
Noves sales per seguir treballant aquí a Barcelona i noves sales per traduir un castellà i anar-nos a Madrid també. La veritat és que veure aquest espectacle de M.R.Mia Little a l'espai lliure del Teatre Llura és un luxe també perquè és un espai molt petit, té molta...
És molt especial. Estem allà al mig. I està tothom rodejant a vosaltres. Estem a tocar de la gent. I com que és un material d'alt risc, a nivell vocal i a nivell emocions, veure-ho tan a prop és molt xulo, suposo. I a mi m'agrada molt tenir-ho.
De la música també. Jo sóc actriu però abans d'actriu sóc cantant. I vinc del món de la música i vinc del món de l'escenari i del públic. I a mi poder mirar la gent a la cara i connectar amb ells amb els ulls... Te alimentes del públic, no? M'encanta. Escolta, havies treballat alguna vegada amb el Toni? No, amb el Vinyal sí. Amb el Toni Vinyal sí, amb el Martín no. Sí, havíem fet una cosa molt bonica
que al Caixa Fòrum, a les mitges d'estiu... Ah, sí, me'n recordo, preciós. Dos concerts, dos anys, hem fet concerts. Una cosa que ha muntat l'Òscar Peñarrolla, que és un gran director musical, també que es diu musical participatiu, que la gent es pot apuntar a cantar, és molt xulo. A veure si tornem a fer aquest any. A veure, sí, jo ho vaig veure fa un parell d'anys. Sí, l'estiu passat ho vam tornar a fer.
I ja vam connectar en seguida amb el Toni Vinyals i jo ja vam sentir que hi havia allà una connexió i una química important. Sí, sí, sí, l'escenari és molt potent.
I el Toni Martínez ens va veure i va dir, uh, esto es lo que quiero para mí. Bé, doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres, Moni. A vosaltres. Ha estat un plaer parlar amb tu. No és una llàstima que aquest Nadal no es pugui veure aquest espectacle al espai lliure del Teatre Llibre de Montjuïc, però la gent que vulgui encara té temps fins al diumenge. Temps funció avui.
Dijous, demà, divendres, dos dissabte, tarda i nit i un diumenge. Encara teniu oportunitat de veure-ho. Doncs felicitats. Gràcies, una abraçada, bon Nadal. Adéu. Bé, és un espectacle realment que val la pena de veure-ho. Si vols podem sentir un fragment musical que l'he trobat per aquí, Mica, mentre parlem de la següent obra, no? A veure, escoltem primer.
No vols anar a casa quan saps que no hi tens? No vols anar a casa quan saps que no hi tens? No vols anar a casa quan veus que no hi tens? No vols anar a casa quan veus que no hi tens? No vols anar a casa quan veus que no hi tens? No vols anar a casa quan veus que no hi tens? No vols anar a casa quan veus que no hi tens? No vols anar a casa quan veus que no hi tens? No vols anar a casa quan veus que no hi tens? No vols anar a casa quan veus que no hi tens? No vols anar a casa quan veus que no hi tens? No vols anar a casa quan veus que no hi tens? No vols anar a casa quan veus que no hi tens?
Màquo, no? Sí, fa venir ganes. Molt, la veritat. Bé, doncs queda dit, aquest Merry Meal Little, més cosetes perquè sí. Jo també volia comentar per la gent que està pensant en regals i que no saben ben bé què fer, doncs que hi ha tiquets regals per al teatre, com per exemple el grup Focus que posa les entrades a la persona escollida,
i pot escollir entre tots els espectacles que estan aquests Nadals dins del grup Focus, que són uns quants. Una bona opció per regalar a la gent que li agradi el teatre, no? Si vols ho dic, mira, un d'ells és Don Juan Tenorio, el musical, que és interpretat per al Joan Pere i per la...
per la Joel Beltran. Després, Yaya, que és l'últim espectacle que farà la Montserrat Carulla, perquè ja es desacomiada del teatre, no del cinema i la televisió, però sí del teatre, que ho fa en el Romea.
Després també per a nens torna el Gerónimo Stilton, però en aquest cas torna amb noves cançons, per tant també és interessant per tota la família que ho fan al Condal. Després a la Villarroel estan fent el Crèdit.
que ja saps que és un espectacle que ha tingut molt d'èxit. També es pot veure el nom, que també és una reposició, que està interpretada per el Joel Joan, el Lluís Villanueva, i que realment val la pena anar a veure-la, que la fan també el Goya. I després es plena la màgia del Mag Lari, que torna una altra vegada al Teatre Condal, i que està també dedicada al món familiar.
Tots aquests espectacles es poden regalar si entres a la pàgina de Group Focus i amb un clip pots trobar un regal fàcil per a la gent que li agradi el teatre.
Una bona opció. I al Teatre Llibre també ofereix aquests abonaments de regal. Però en aquesta ocasió el xec regal és de 10 o de 20 euros. Llavors el que faran és que si són de 10 euros el regal doncs ho desconten quan vagis a comprar l'entrada de l'espectacle que vulguis anar a veure.
Per tant és una opció. I ara anem a parlar dels pastorets de Sant Llús perquè anem ja malament de temps. Sí, avui batim una mica però teníem dues entrevistes, Maica, és difícil encadir-la de la secció. De seguida connectem amb el Roger Consul mentre ens expliques una mica aquests contrabastorets que tornen per segon any.
Sí, és una tradició que molts pobles tenen, nosaltres aquí a Sant Just no la teníem i el Roger Consult l'ha posat en marxa i em sembla que és una idea fantàstica perquè col·labora moltíssima gent del poble.
També volia comentar un espectacle que també es pot adreçar a la família. Encara que jo la veig com més per gent gran, però la família també la pot interessar si teniu nens una mica més grandets, que és Dralion. Dralion és circ, està interpretat per al Cirque du Soleil, que ja sabeu que sempre que ve a Barcelona té un grandíssim èxit.
En aquesta ocasió el Drylon fusiona a l'Orient i a l'Occident, l'estan fent al Sant Jordi. Aquesta trup del Cirque de Soleil, que ha vingut a Barcelona moltes vegades i sempre en èxit, és una trup que es va començar a fer a Canadà. Són canadens, la idea i la direcció són de Canadà.
perquè la gent que està treballant al Cir de Soleil, la veritat és que venen de tot el món. N'hi ha xinesos, n'hi ha europeus... De tot arreu, no? Sí. Aquest espectacle ho van estrenar al 1999, al Dry Long.
i curiosament l'han portat per tot el món i ja dic amb un gran èxit. O sigui que és un altre espectacle familiar que pots anar amb els nens una miqueta més grans ja de 4 anys. Doncs també ens ho apuntem. Ara sí que tenim el Roger Consul dels Basturets, bon dia Roger. Hola Roger, bon dia, què tal?
Bé, estàvem parlant que és una tradició que el poble de Sant Lluís no tenia i que tu has estat a l'Alma Matter per realitzar-la, no? Perquè es faci... Bueno, bueno, bueno. Home, sí, és així. La Teneu, la Cal, que ho col·laboren... Evidentment, però qui ho està portant ets tu. Tot parteix d'un sopar. Un sopar, també puc dir-ho així, que feia la família, a Calma s'hi ha molt dinero, doncs la Teneu i la Cal estan allà.
i per tant em surto d'aquests tres i sí, jo vaig carregar-me una miqueta amb moltes ganes de tirar endavant el carro dels pastorets l'any passat, aquest any també, i de car l'any que ve a mi ja m'agradaria, ja ho sap tota la companyia, que jo crec que s'ha de fer d'un grup.
La coordinació, la direcció i tot plegat, perquè si no és una cosa molt gran. Ha de continuar, eh? I tant, i tant. Quanta gent intervé aquest any en els pastillets? Jo ara ho estava comptant, per donar-vos una xifra exacta.
M'he parat cap als 45, però encara em faltava tot això. Per tant, amb una suma ràpida, un 60 i algo. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Fins a músics, cantaires, els extras i també la gent que no es veu.
Sí, que moltes vegades és més la que està darrere que la que està davant de l'escenari. Quin problema estàs trobat aquest any? Perquè el Texas és el mateix, oi? El Texas és el mateix. Has fet alguna novetat, algunes coses, alguns canvis? El Texas és el mateix. Nosaltres també presentem l'ESTEU, els contrapasturets de Sant Just, el Pep Albanyell, que va guanyar aquell premi ESGAAE fa cinc o set anys.
amb una traducció en castellà. M'he perdut d'Espanya. És la publicació en català. Però aquest any hem començat a jugar amb el text. Per tant, el públic que vingui a veure... L'espectacle no té res a veure, res a veure. Perquè, tot i que l'argument seria el mateix, hem començat a jugar i per aquí, per allà, a canviar personatges. Per exemple,
Per exemple, el senyor Crotal, el malvat diable de Sant Just, aquest any té senyora. Ah, pensava que s'havia tornat bo. S'ha casat i no sabem qui és més dolent, si el senyor o la senyora Crotal. Segur que la senyora.
Segur que la senyora. Sí, sí, perquè la senyora som una mica més retorçudes. A més a més hi ha un personatge que jo crec que aquest donarà molt a parlar, i que aquest el repetirem. També la senyora Crotl també s'ho poso que anirem repetint cada any, però un personatge que era alhora original és un que té vuit personatges, està pensada per fer.
amb una companyia professional, s'entén, i per tant no pots anar a fer de grans produccions, no? No, però als pasturats sempre hi caben gent, no? Sempre hi cap gent, i nens, i joves, i no, es pot agrandar la companyia. I ja l'any passat jo el que vaig fer va ser desdoblar personatges, amb l'astramantinaire són dos, les aprenentes llavors en fins i tot en cinc, etc.
I aquest any també hem anat més desdopant, alguns els hem campiat. Per exemple, el pagès i la pagesa de la primera escena s'ha convertit en la pagesa i un fill. Un fill que seria com una mena d'espèciment d'aquests que corren per canginestar a les tardes, que es posen cigarros de certes herbes a la boca, i van més empenats que no pas serens. És un cangícola, que dic jo, d'acord?
Exacte. I després també hi ha moltes coses d'actualitat. De tal país, del poble, d'actualitat política... Heu afegit de la vostra ploma, no? Exacte. Per exemple, surt la via catalana. Però també surt un personatge que jo crec que farà molt riure. T'explicaré dos tipus de persones. El primer és un huertícola.
Ah, sí? Del sort que ve del Planeta Huert. Del Minister Huert. Però, us heu basat en el sort aquest que som de l'Ajuntament i que va la gent, no? A fer-lo... Ho fan servir, no? De fet, o sigui, Huert no d'Hort, sinó del Ministre Ignacio Huert. Ah, d'acord, d'acord. De fet, és un tícola i un marciano que ve. S'aparten unes quantes aparicions. I després, per exemple, hi ha...
Jo tinc aquest any que és l'any del Tricentenari, no? Si l'any passat era l'any que deixarem, serà l'any d'Espriu, serà l'any de Martí Pol, que vau fer just teatre i tot plegat. També era desreparaguda recentment la Joana Raspalla. Aquest any serà el 2014, és l'any del 300 anys del 1714. I jo tinc com la banya posada, ja vam intentar fer...
s'enjusta el carrer, una mena d'acció molt punky, tot s'ha dit també, sobre el capítol que s'enjusta, capítol històric de la guerra de successió del 1513, que s'enjusta en el setge de Barcelona. I que és que el, bueno, el famós, entre cometes famós, robatori de mil cabres, mil cabres per un general castellà. Déu-n'hi-do a mis cabres. El castellà era de intendència, entenc, suposo, i tenia un rabat de mil cabres,
I això també surt als pastorells d'aquest any.
Exactament, i a més el coronel Fereceda, perquè es deia així d'aquest bon home fa 300 anys, el fa un actor que coneixes molt i estimes també moltíssim, com és el Francesc Giralt. Ja ho sabia ja. Que et fa cantar una cançó impressionant. Moltíssimes felicitats i ha de continuar l'any que ve també. Només dir que a mi em sap greu que només la feu dos dies. Dos dies és molt poquet eh.
Això dependerà del públic. El dia 20, a les 8 i el dia 22, no? I el dia 22 al migdia. Queden canviant de tarda a migdia, per raons neves, en el fons. Vull dir, demano disculpes a tothom per dir una altra hora.
però jo és que el 20 a la tarda tinc un altre volo i no podia. Has de lluitar perquè continuï l'any que ve i també perquè siguin més dies els que facin els pastorets. Això dependerà del públic. El primer any no ens vam voler enganxar les mans. Vam omplir les dues funcions, el 400 i el 400 persones. Aquest any, no ho sé ara mateix com van les entrades, però no hi ha aquell rebombori que ja he vist que a hores d'ara ja s'havien acabat les entrades.
Aneu a comprar entrades relluyents, s'enjusten que encara queden entrades. Però és clar, també és veritat que el quedre de la Teneu és molt gran. Molt, molt. Per omplir-lo, Déu-n'hi-do. I per omplir-lo, Déu-n'hi-do. Gràcies per estar amb nosaltres, Roger. Felicitats per aquests passers. A vosaltres sempre per l'alçavista i per sempre, Serika, també, i a Raius d'Esvern hi ha col·laborat. I continua lluitant perquè l'any que ve es faci també. I tant, i tant. Ja no ho para ningú. Adeu. Gràcies, Roger, que vagi bé. Gràcies, adeu, adeu.
Ja no tenim temps de més, oi? Només per recordar que és un espectacle que ja s'ha fet unes quantes temporades, però que torna a Ojos Verdes a la Seca Espa i Brossa, que ja saps que és un homenatge al Miguel de Molina.
I també tornen els dolents de Shakespeare a la sala Montaner, que són Los villanos de Shakespeare, que està interpretat per al Manel Barceló. Molt bé, perfecte, que t'he dit també. I tornem d'aquí 15 dies, nai, que vagi molt bé i bon Nadal. Igualment, bon Nadal a tothom.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesanjust.es, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesanjust.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmpia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de l'Ateneu Pones. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de l'Ateneu.
Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal del Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
012, la Generalitat al teu costat. El Consorci per la Normalització Linguística i el Parla.cat ofereixen cursos per adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet. Millorar els coneixements de català és bàsic per les nostres relacions, tan personals com professionals. Tinc els cursos de català per poder millorar la meva feina. Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català. Entra a Parla.cat. 012, la Generalitat al teu costat.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agents de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Fluzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Dos minuts i tres quarts d'una del migdia. Aquesta hora normalment cada dijous fem sense falta la secció de vins. Avui la teníem a punt. De fet tenim a l'Street Goldstein a punt. Però bé, hi ha hagut un problema d'aquests d'última hora que vinculat amb la salut que fa que haguem de suspendre avui aquesta secció. No patiu perquè sabrem quins vins hem de fer servir aquest Nadal o bé demà o bé dilluns o dimarts. Abans de Nadal ho sabrem segur. És a dir que podrem recuperar-ho ara. Doncs enviem ànims i una abraçada a l'Street i el que fem
És recuperar una altra secció que teníem pendent de fer durant tot el matí i que ha trobat el seu espai en l'últim tram del programa.
I és el temps, Carles Hernández i Rius, bon dia. Molt bon dia, què tal? És el segon dia que entrem a aquesta hora tres quarts d'una, és a dir que ja s'està convertint en un costum. Quan després l'Andrea em pregunta l'informatiu, quin temps tindrem? Crec que no m'has escoltat fa cinc minuts, coi.
És veritat, és massa seguit. Menys d'una hora tornarem a sentir. El que passa és que amb l'Andrea parlarem de previsió. Fem la previsió molt ràpidament, si vols, la de avui. Perquè plourà, no? Sí, està plovent. El que passa és que el plobiòmetre, no és que estigui brut, no marca absolutament res. Potser parlem en els anels de la història del mes de desembre aquell que va ploure tan poc o que pràcticament no va ploure, i potser sí que tenim un dia una mica més pujós. Esperem que s'animi una mica la troca.
Tots els pronòstics marcaven que a partir del migdia és quan podria haver una precipitació una mica intensa. També parlàvem que era entre 3 i 5 litres per metre quadrat, que és misèria, de moment ni dècimes. O sigui, el que està mullant el terra ara no ho arriba a apreciar. Recordem que el plobiòmetre recull a partir de 0,2 dècimes de litre i això encara no ha arribat a caure com per poder parlar de precipitació. Potser aquesta tarda comencem a veure evolucionar el plobiòmetre i serà notícia, perquè aquest mes de desembre el tenim a 0.
Demà encara al matí estarà força núvol. És un front que, com heu vist aquest matí, encara feia una miqueta de solet. O sigui que ja ho vam avisar. Al principi de setmana vam dir que seria... Sí, un sol així bonic, no? Sí, perquè sortia a l'horitzó, al mar no teníem gaire núvols, tot i que ha estat una nit força tapada. Doncs hi ha hagut un petit trencament cap a la matinada i després s'ha tornat a tapar. Però quan sortia el sol, fins i tot a les 9 del matí, hi havia un moment que feia sol i estaven caient gotetes. O sigui que jugàvem allò del plou i fa sol. Que tant agrada als nens.
Aviam, demà encara al matí, com que acabarà de passar i sobretot les comarques de l'est de Catalunya són les últimes a afectar-se per aquest front, perquè m'anirà marxant cap a mar, encara tindrem forces núvols, però cap al migdia ja s'obrirà moltes clarianes i el sol serà el protagonista. Temperatures demà una miqueta més baixes, tot i la presència dels núvols, encara que surti el sol no s'enfilarà gaire el termòmetre. Amb aquesta precipitació que estem tenint hem arribat a 12 graus de màxima a mig matí, però amb aquestes gotetes que van callant van ajudant que la temperatura es quedi frenada i avui no arribarem als gairebé 15 d'ahir.
El cap de setmana serà de sol, de temps tranquil, anticyclònic.
Una miqueta més baixes. Potser els 12-13 sovintegen i no tindrem tants 14-15. I les mínimes sí que seran clarament més baixes. Hem tingut unes quantes nits on el termòmetre no ha baixat massa des del dilluns que estem per sota del 5. Hem estat sempre per sobre i probablement aquest cap de setmana sí que les nits seran més de 4-5 graus, que és també el que toca a l'hivern.
També és veritat. Doncs dit això, que és la prohesió així, no? Més immediata, abans de... no sé si... t'havia fet dos deures, no sé si els has pogut fer tots. Va, quin era l'altre? Un era com havia anat la tardor. Sí. Val, doncs abans de dir-ho, anem a escoltar el que deies el 23 de setembre.
que era dilluns, l'endemà en què havia començat aquesta tardor, em sembla. A veure quina previsió global feies d'aquests tres mesos que acabem de passar. La EMET ens diu que serà un hivern fred. Agafa com a referència, perdó, una tardor freda, perquè l'agafa com a referència que sembla i indiquen molts mapes a llarg termini que l'anticicló, que justament aquesta setmana el tenim amb nosaltres i està molt a prop de Catalunya,
que fa de barrera a tots els fronts que ens arriben des de l'Atlàntica en el seu recorregut natural, s'ubicarà més al nord. Això ja va passar també una mica a l'hivern. I això pot provocar que a l'estat espanyol es velluguin les coses una mica estranyes, podríem dir. Diríem que tot el que és al sud-oest, la zona de Cadis, Córdoba, Sevilla, Extremadura, en aquesta zona del sud serà una tardor molt plujosa,
perquè tots els fronts que intenten passar i que fan el seu recorregut natural pel nord d'Europa baixaran de l'altitud i entraran una miqueta pel sud. Això podria provocar que Catalunya es veiés afectada per uns vents marítims que pogués donar precipitació.
o sigui que es mostraria una tardor que potser estaria per sobre de la mitjana, o sigui que podríem parlar de molta precipitació, això podria passar en aquesta tardor, o sigui que podria estar per sobre d'aquesta mitjana, que diem que ja és una estació bastant plujosa a Catalunya. I d'altra banda, aquest anticicló situat en aquesta zona de les Illes Britàniques, al nord de França, al sud de Bèlgica, també cap als països escandinaus,
doncs això provocarà que bastant d'aire fred, que es troba a centre Europa, que ja tenen una tardor, que és bastant semblant al nostre hivern, doncs puguin entrar i tinguin un passadís lliure a través dels Alps per entrar i afectar tot el que és al nord, des de Catalunya amb un ambient una mica més fred. No està malament, no? No, l'únic que és que tot això que estàvem explicant va passar 15 dies. Tot aquest aire fred que ens va entrar d'Europa va ser els 15 dies de la segona quinzena de novembre.
Però el desembre també ha fet fred, no? No et pensis. O és la normalia? Un desembre... Sí, podríem dir que estem dins de la mitjana. Si se'ns enfila algun dia més el termòmetre 18 o 19, la mitjana se'ns desmuntarà. Sempre parlem de mitjanes. Però el novembre la mitjana és molt baixa. O no, perquè hi havia aquelles altes... No, no, però cada baixa va ser més... Com que van ser molt extraordinàriament baixes, la mitjana ha quedat amb 16 graus. L'any passat va ser de 17 i aquest any ens hem quedat amb 16 i mig. O sigui, mig grau, mig baix. Però clar, hem de comptar que van haver 15 dies que va fotre molta canya.
A veure, repassem les dades reals. Això era una mica el pronòstic que feies el setembre. Primer hem de comentar el fet que últimament, dels anys 70 cap aquí, estem veient com l'estiu se'ns està allargant i tant mesos de primavera com els primers mesos de tardor no són mesos ben bé d'aquestes estacions, sinó que l'estiu és una miqueta més ampli.
Hi ha hagut tardors molt càlides en els últims anys, sobretot a mesura que anem avançant cap als nostres temps, trobem registres molt més destacats, per exemple el 98 va ser molt càlida, la tardor, el 2001, el 2006, veiem com les coses van apretant, i aquest 2013 també podem parlar de tardor o com a mínim d'una tardor que ha estat més càlida per culpa d'un mes, el mes d'octubre.
Si mirem les mitjanes de temperatures, podem veure com el setembre vam tenir una mitjana de 26 graus, 25,7 que és una mitjana normal, venim del mes d'agost i encara l'estiuet el tenim prou present, però l'octubre es va enfilar fins a gairebé els 24 graus de mitjana. És una temperatura molt alta, l'octubre normalment ha de recullar molt més, dels 26 als 24.
El 1 d'octubre vam arribar als 30 graus.
però sense grans extrems. Vam mantenir molts dies a l'estiu amb temperatures molt altes, però no vam tenir grans extrems. I a l'octubre es van marcar aquests extrems i també van coincidir molts dies amb temperatures extraordinàriament altes. Vam passar calor.
Estàvem a primers de novembre i la cosa continuava igual i es començava a teoritzar sobre les castanyeres tan abrigades d'antes, que diria aquell, i el novembre de cop i volta ens va portar un hivern, ens va fotre una fuetada que vam passar dels 24 a 25, entre 5 i 10 graus, és una castanya important. Pel que fa a la pluja aquesta tardor,
Posaríem en dubte el fet que pogués haver plogut més que l'any passat, per exemple, i sí, l'any passat va estar més repartit, però l'any passat van caure 163 litres a la tardor i aquest any han caigut 189, gairebé 190 litres. 3 dies, no? Per dir alguna cosa? Sí, 140 litres d'aquests 180 van caure en 3 dies. És una d'aquelles dades que dius, va, anem a mirar, quan mirem mitjanes de precipitació, mirem això, però dius, quants dies ha plogut aquesta tardor a Sant Just?
4 al 1 de novembre, uns dos o tres a l'octubre.
ha pogut molt poquíssim. Podríem comptar amb els dits d'aquesta mà, sencera, potser deu dies de pluja. Hi va haver un episodi de tres dies molt marcat. O sigui que la pluja tampoc no ha sigut res de l'altre món, però si mirem el global de l'any, si estem al voltant dels 500, i aquí ens quedarem, si 200 d'aquests 500 cauen a la tardor ja és normal, i entre dins de la mitjana, i estiu, la tardor és una època plujosa, igual que la primavera i la tardor, doncs podem dir que ha afegit un bon tou d'aigua als registres de Sant Just.
Tardó càlida, per culpa de l'octubre, les mitjanes ens surten superiors a altres anys, per exemple el 2012 o el 2011, ens hauríem d'anar fins al 2006 per trobar una tardor tan càlida, o sigui que molt freda no ha sigut, les previsions allà de termini s'equivocaven. I ara a l'hora d'introduir l'altre tema, l'altre deure que havies dit. Que és la previsió d'hivern. Jo aquí parlava
de la previsió d'Emet. D'acord? Emet va arrar-se una miqueta, que és el servei meteorològic de l'estat espanyol, que són uns grans professionals, però clar, fer previsions d'aquestes és com jugar a la loteria, i va arrar el seu pronòstic. Doncs bé, ho diem perquè en els pronòstics d'hivern que hem estat consultant, hem mirat moltíssims, el meteo francès, els famosos... Del l'estiu que no existia, no? De l'estiu que no existia, després hi ha un paio,
que s'assegueix moltíssim a internet, que és un home alemany que es diu Dominik Czank. Aquest tio acostuma a encertar-la bastant a les seves previsions, també forma part del Weather Zentrale, que és una de les webs importants també, que nosaltres ens enfiem moltíssim d'aquestes webs, d'hora de fer pronòstics cada any o cada dia. I també l'Aquowheather, que és més popular, és americà, i les aplicacions per mòbil estan presents pràcticament a tothom, i tothom fa molt seguiment d'aquest canal de metrologia.
Doncs bé, tots 3 coincideixen a dir que serà un hivern cru, molt molt fred a Europa. Clar, quan parles d'Europa dius que si te'n vas a Oslo durant aquests 3 mesos agafes un encostipat tremendo. Però no tots coincideixen a dir que la situació meteorològica que pinta per aquest hivern el fan molt més curt, seria un hivern que duraria gener i febrer, al mar ja no hi hauria hivern pràcticament,
però que seria un hivern molt cru a partir de la primera quinzena... Vaja, la segona quinzena de gener seria un hivern cru. I a més s'han aventurat a posar episodis donades de fred marcats que els hem apuntat i els direm ara. I neu? I neu, sí, sí. A Sant Just.
Probablement perquè estem parlant de temperatures extremadament baixes. Hem dit això de la EMET i hem fet referència als altres canals que nosaltres consultem perquè EMET es desdiu completament d'aquesta previsió. Hi ha alguns canals francesos que també es desdiuen i ja ho explicarem. Ens diuen els alemanys, sembla un acudit, els alemanys, els francesos i els americans
que el proper 29 de desembre entrarem ja amb una dada d'aire fred en alçada, que ens portaria 7 graus sota 0 a 1.500. Sempre hem de calcular que 1.500 metres d'alçada ja és gairebé Pirineu, o gairebé Pirineu, amb 7 graus sota 0 allà vol dir que aquí estaríem jugant entre els 5 graus, podríem estar uns quants dies.
Hi ha un altre episodi, que és a partir del dia darrere fins al 14 de gener, que ens marquen 15 sota 0, això ja fa més mal. 15 sota 0, 1.500, això vol dir que aquí estaríem rondant, però bueno, ja també és normal, que en aquestes èpoques les primeres setmanes de gener foti aquest fred. O sigui, estaríem parlant de 2-3 graus de màxima, mínimes al voltant de 2 sota 0, potser se'n just, i si hi ha una mica d'inestabilitat podríem parlar de neu a cotes baixes. I després hi ha una altra periode que se n'aniria cap a finals de gener, cap al 23,
que portaria aquests 17 sota 0, que encara és més forta, que el 15 sota 0 serien 17, o sigui que a finals de gener, primers de febrer, hi hauria una altra onada d'aire fred. Si això coincideix en una situació d'inestabilitat, podria portar precipitacions a punts de la costa, que és el que fan referència a ells, que a nivell de mar es veurà molta neu a Europa. Europa és molt gran i falta que passi això. Hem vist altres mapes, que per això anem a justificar una miqueta el fet d'EMET, hem vist altres mapes que tot aquest fred, tota aquesta situació d'inestabilitat estaria en gran part d'Europa
hi hauria un canal que seria Catalunya, podríem dir Catalunya, País Basc, o sigui, el que són els Pirineus al sud de França, Catalunya, País Basc, Caragó, en aquesta zona no passaria res, o sigui, estaríem dins del que és la normalitat de l'hivern i tota la resta de la península estaria una miqueta per sobre del que és un hivern normal.
És una altra dada que per això els europeus parlen d'un ambient molt fred, a Catalunya seria normalitat i cap al centre i sud d'Espanya seria una miqueta més càlid del normal. Ja veurem com va la situació. Mira, el dia 29 en tenim una, aviam si ja aquesta l'atrapen, però parlaríem del Cap d'Any amb una primera irrupció d'aire fred una mica destacada.
Cosa que també seria habitual, no? A mi que els cap d'any, jo el recordo, en general més freds que al Nadal, fins i tot. Aquestes temperatures tan baixes que estem parlant de les primeres setmanes de gener és normal, també. No és allò de onada a aire fred, és el tema gèl·lit, sí, és això. Quan és onada ja és al·lucinat. És com l'onada de calor, no? Exacte, és quan és excepcional. Sí, sí, sí, i això és excepcional perquè, clar, 15 sota 0.500 al Pirineu, se'n donen moments puntuals a l'hivern cada any, però és extraordinari.
Molt bé, Carles. Doncs moltes gràcies per aquests deures, aquesta previsió de l'hivern, aquest repàs de la tardor i també aquest pronòstic immediat. Gràcies i tornem demà telefònicament, ni que sigui. Farem una previsió de cap de setmana actualitzada. Que vagi molt bé i bon dia.
Gràcies per atendre'ns.
Un minut i mig i arribem al punt horari de la una del migdia, per tant tanquem ja aquest just a la fusta d'avui dijous 19 de desembre, agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius de la previsió del temps, avui, com heu vist, força ampliada, pensant també en tot l'hivern que demà comença. Hem parlat avui també amb els directors de les escoles Montseny, Montserrat i també Canigó per parlar de la recollida d'aliments que s'ha fet en aquests centres.
Hem fet tertúlia amb la Joan Algarra, la Linda Santabárbara i la Montse Larrea, i a més a més també en aquesta última hora hem parlat de teatre amb la Maica Duenyes, a l'Street Goldstein també la Saludem perquè tenia tot preparat, però hi ha hagut aquest...
i us ha parlat Carme Verdoi des de les 10 fins a la 1 de migdia. Me'ls oblidava també els alumnes de l'Institut, també la Isabel Pijuan, coordinadora del projecte que es presenta avui, aquesta marató de Sabadeus Priu a les 5 de la tarda al Casal de Joves, i el director Jesús Margarit, acompanyats d'alumnes de primer i segon d'ESO i de primer de batxillerat de l'Institut de Sant Just.
A tots ells, moltes gràcies per fer possible aquest Just a la Fusta d'avui. Tornem demà amb més coses, com sempre, des de les 10 i fins a una del migdia. Ara us deixem amb l'informatiu migdia del Sant Just Notícies amb l'Andrea Bueno. Que vagi bé, que passeu un molt bon dijous.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions, on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesanjust.es, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesanjust. Ara és tot per estar-hi, que esperem.
Tot seguit, les notícies de Sant Just Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno
El Congrés aprova avui la reforma de l'administració local a Sant Just. La major part dels partits polítics la rebutgen en ple, igual que passa al Congrés amb els grups de l'oposició. La llei eliminarà competències als consistoris de municipis de menys de 20.000 habitants, com és el cas de Sant Just. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dijous 19 de desembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
El pressupost de l'Ajuntament per l'any que ve serà de prop de 22 milions d'euros, un pressupost que augmenta lleugerament comparat amb el de l'any passat. L'aprovació inicial de les partides de 2014 serà un dels temes destacats al ple d'avui. Alumnes de l'Institut participaran avui d'una marató de lectura de textos de Salvador Espriu. Seran alumnes de Primer Desso i Primer de Batxillerat, que recitaran poemes i textos d'Espriu en l'any dels seus centenaris. Serà a les 5 al Casal de Joves.
Bona valoració de les escoles de Sant Jú sobre la recollida d'aliments. Cada any, els centres impulsen campanyes de recollida de menjar per ajudar les persones més desfavorides. Les entitats receptores han estat el Banc d'Aliments i Càritas Creu Roja.
Bon dia, el Congrés dels Diputats aprova avui la reforma de l'administració local. A Sant Just la major part dels partits polítics la rebutgen en ple, igual que passa al Congrés amb els grups de l'oposició. La majoria absoluta del Partit Popular a la cambra farà que segurament la norma tiri endavant. La llei eliminarà competències als consistoris de municipis de menys de 20.000 habitants, com és el cas de Sant Just. Tot seguit, fem un repàs de les reaccions dels portaveus dels grups santjustencs davant d'aquesta llei. Sant Just Notícies.
El món local porta mesos mobilitzant-se contra l'anomenada llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. Aquesta norma preveu limitar les competències dels ajuntaments per evitar duplicitats i donar més pes a òrgans com les diputacions. Amb l'entrada en vigor de la llei, els municipis de menys de 20.000 habitants només tindran competències en la gestió de serveis com neteja viària, recollida d'escombraries, enllumenat, cementiri i mercat municipal.
Avui fa una setmana que es va fer una protesta simultània a molts ajuntaments catalans per rebutjar la reforma. Sant Just s'hi va afegir i l'alcalde Josep Perpinyà va explicar altres àmbits als quals afectarà aquesta reforma. Com pot ser l'educació a l'escola Bressol de Sant Just haurà de ser gestionada d'una altra manera. La política d'habitatge es qüestiona, les polítiques d'ocupació es qüestionen de que les puguis fer, perquè no em faig creus que l'escola Bressol
que hagi de ser gestionada d'aquesta manera per la Diputació de Barcelona, quan es dona el cas, per exemple, amb aquest exemple concret, que la Diputació també està en contra de fer aquesta llei. La proximitat, segons Perpinyà, quedarà greument afectada pel que fa, per exemple, als serveis socials. D'altra banda, la llei també afectarà les polítiques d'ocupació i a les d'habitatge. L'Alcalde rebutja que la norma no permeti als ajuntaments sanejats invertir en crear més llocs de feina o més habitatge. Sant Just Notícies.
Els darrers mesos els portaveus municipals han parlat d'aquest tema al Justà de la Fusta. Fa una setmana, per exemple, el portaveu del PSC Joan Basaganyes deia que com que la norma limita tant el paper dels ajuntaments de municipis de menys de 20.000 habitants a únicament gestionar cinc serveis, potser no caldria ni fer eleccions. El que no té massa sentit és que aquests representants municipals al final només serveixin per gestionar quatre serveis, que seran el clavegaram, l'enllumenat, els cementiris i el mercat municipal.
Per fer gestió d'aquests quatre serveis, no cal que tinguem eleccions cada quatre anys per escollir els nostres regidors i les nostres alcaldes. En que hi hagi un gestor, ja n'hi ha prou.
Igual pensa el portaveu de Junts per Sant Just, Sergi Seguí. Aposta per la insubmissió davant de l'entrada amb vigor de la llei i assegura que és un frau. Per tant haurem d'estar atents a quan es publigui lloguer llegir tot amb lupa i la lletra petita i ja està. Però ja serà partida de la insubmissió que diguin el que vulguin. Si nosaltres ens creiem l'escola Bressol continuem donant el servei d'escola Bressol. I punt. És que si no serà la liquidació
de les polítiques municipals, que serà la liquidació dels serveis de proximitat, a més a més serà un frau per la gent. A les eleccions municipals tu vota els teus representants segons els teus ideals, polítics no votes, un gestor.
Lluís Montfort d'Iniciativa considera que la llei suposarà la defunció de municipi tal com el coneixem ara sentint-lo. Amb la qual cosa posa a municipis com s'enjust en el punt de mira de la prestació de serveis. Amb la qual cosa podria ser que el 2013 certifiqués una miqueta la defunció del model de municipi que fins ara teníem.
No som més que ens portem molt bé i que anem tirant endavant coses i anem tirant endavant projectes i que més o menys ens puguem pagar i que anem tirant endavant, sinó que estem per primera vegada en ja que mate als ajuntaments com el nostre.
El portaveu de Convergència i Unió Llorenz Rey també es mostra contraria a la llei. Rey explicava el juny, a l'Equador del mandat municipal, que creu que s'han de posar els mitjans de control als municipis que no compleixen però que no han de pagar justos per pecadors. Sembla com si es vulguin carregar tot allò que els municipis han fet allà on han actuat bé. Allò que els municipis han fet bé perquè a més a més no hi podien arribar o no hi sabien arribar les instances supramunicipals.
i ara consisteix que perquè uns quants ho hagin fet malament ens les hem de carregar tots i s'ha de tornar a recentralitzar tota una sèrie de serveis que a més a més s'ha vist que són totalment ineficaços quan es porten des d'una visió supramunicipal. L'únic partit polític que veu bé la reforma és el Partit Popular. El seu president, Òscar Gil, explica per què. L'Estat ha de fer una llei d'ents locals per 8.300 municipis.
Però com agradarem a tothom? Una cosa és fer una excepció en un sistema. Però quan tot l'ha sessionalitzat, és que no fa falta ja fer la llei. La llei és per tothom. Hi ha pobles que no paguen la lluna. Que és molt injust, segur. Però per què he d'anar jo a Sant Vin si jo soc un conductor fabulós i podria anar dos anys? Perquè hi ha una llei per a tots.
Sant Just Notícies. No només els partits polítics rebutgen la llei, les associacions de veïns de Catalunya inclòs a la de Sant Just es mostren contràries i juntament amb els sindicats treballen per aturar la del govern central i també la que prepara la Generalitat. El president de l'associació de veïns de Sant Just, Jaume Ruí, apunta que segurament la llei central empitjorarà la gestió d'alguns serveis que passarien a mans de les diputacions en lloc de portar-los des de l'administració local.
Nosaltres, que som un ajuntament catalogat com menys de 20.000 habitants, molts dels serveis a l'estat diu que els ha de fer la diputació. I molts serveis, neteixa, llum, aigua, no ho sé, oferia la diputació, per exemple, en el nostre cas. I moltes coses de benestar social i tot això desapareixerien. L'administració ja no s'apropa tant als ciutadans com tenim ara. Ara nosaltres anem a l'ajuntament i podem parlar i discutir tranquil·lament sobre un tema. Moltes coses s'escaparien les mans.
El president de l'entitat veïnal afirma que el que més preocupa l'associació és el benestar social i que aquestes lleis se'l posen en perill. Rui creu de tota manera que la llei catalana prevaldria per sobre de l'Espanyola, però que la catalana encara trigaria molt més temps que l'Espanyola en entrar en vigor. Sant Just Notícies.
Ara passen vuit minuts de la una del migdia i parlem d'altres qüestions que també hem avançat en titulars. El pressupost de l'Ajuntament de Sant Just per l'any que ve serà de prop de 22 milions d'euros. Un pressupost que augmenta lleugerament comparat amb el de l'any passat. L'aprovació inicial de les partides del 2014 serà un dels temes destacats del ple del desembre que es farà aquesta tarda. Un altre dels temes importants és l'aprovació definitiva de les ordenances i impostos. Sant Just Notícies.
El pressupost, com dèiem, serà de prop de 22 milions d'euros, dels quals dos milions pertanyen a promonsa. Les prioritats de les partides del 2014 són els serveis socials, el foment de l'ocupació, l'educació, l'estalvi energètic i la inversió en la via pública. També compten partides destinades a les beques menjador perquè la Generalitat no les finança del tot.
Tot i això, el pressupost està obert a canvis que puguin passar en els propers mesos arran de la incertesa per la crisi i de l'aplicació d'aquesta nova llei que afecta les administracions locals. La major part dels punts es tractaran en el darrer ple de l'any seran temes interns de gestió municipal, com ara l'aprovació inicial del reglament de funcionament de la biblioteca Joan Margarit o del Consell Municipal de la Salut.
El ple, recordem-ho, es farà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions del Consistori i s'acabarà com sempre amb els precs i preguntes dels regidors i regidores i del públic assistent.
amb tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen deu minuts de la una deixem de abandonar l'economia i la política municipal i parlem d'altres qüestions que tindran lloc aquesta tarda. Alumnes de l'Institut de Sant Just participaran avui d'una marató de lectura de textos de Salvador Espriu. Seran alumnes de Primer d'Esso i Primer de Batxillerat que recitaran poemes i textos d'Espriu en l'any del seu centenari.
L'alumnat de Primer de Batxillerat ha col·laborat amb el de Primer de Sò en la lectura dramatitzada dels textos espriuencs fent acompanyament musical i cantant poemes. Alguns alumnes de l'institut que hi participaran han explicat avui al Just a la Fusta com serà