Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bon dia, Sant Just.
Són els 10 i 5 minuts.
Comença el Just a la Fusta.
Comença el Just a la Fusta d'avui dijous 16 de novembre.
El programa d'avui el començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just i fent un cop d'ull també a les portades dels diaris.
A la segona hora del programa parlarem amb la Mari Àngels Cabré, que aquest vespre, a partir de dos quarts de vuit,
presenta una presentació a cap llibreter sobre l'escriptora i la novel·lista nord-americana Carson McCullers.
I tindrem la nostra tertúlia habitual dels dijous, amb la Lina, la Montse, l'Arbre i companyia.
I a la tercera hora tindrem, com sempre, també la nostra hora cultural amb l'Albert Macià de l'Ateneu,
que ens portarà totes les novetats de l'Ateneu.
També tindrem la Silvana Bot, de Cal Llibreter, per parlar-nos de llibres.
L'Arnau Cònsol ens portarà a les efemèrides, com sempre, cada dixous.
I l'Astric Goldstein, que ens parlarà de vi del celler de Cap Mata.
Això serà des d'ara i fins a l'una, aquí a Ràdio d'Esvern 98.1, de la feqüència modulada,
i també a través de la nostra web, www.radiodesvern.com.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dins demà!
Dins demà!
li va ser d' wymocir l'htun...
付ça mort este temps per atraumar la història turística feina ourstellung-gust tocatada- codesbre-sup Pendant-de-la-da-do-et-la-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-de-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-de-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-de-de-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da.
Fins demà!
Bon dia, Sergi.
Quines notícies ens vols destacar avui?
Mira, doncs comencem amb que l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà,
ha valorat molt positivament la continuïtat del pacte de govern amb Esquerra i Movem Sant Just.
Segons ha explicat Perpinyà el Just a la Fusta, el pacte no només no s'ha trencat,
com ha passat en molts municipis de Catalunya, sinó que a més s'ha reafirmat.
L'alcalde ha assegurat que la clau per mantenir el govern municipal
són les hores de diàleg i l'esforç i generositat per part de tots els grups municipals.
A més, creu que en tot moment s'ha posat per davant la responsabilitat amb Sant Just.
Josep Perpinyà afirma que tots els partits han de fer una reflexió conjunta
de com s'ha arribat a la situació política catalana actual.
A més, ha afegit que s'ha de transmetre calma i seguretat en sectors com ara l'economia,
que viuen amb incertesa la situació.
Doncs tot això ho va dir ahir Josep Perpinyà el Just a la Fusta.
En Josep Perpinyà, per cert, que després que Esquerra reafirmés el seu suport,
va anunciar també, es va saber que es presentava a les eleccions,
com a número 21 del Partit Socialista a Barcelona.
Seguim amb més notícies que parlen ara de...
Del centre cívic de Mas Lluí.
Del centre cívic.
L'Ajuntament està acabant de perfilar, juntament amb la col·laboració dels veïns,
el nou centre cívic del barri de Mas Lluí.
Així ho ha assegurat l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà el Just a la Fusta.
El centre cívic s'ubicarà al costat del club de pàdel de Sant Just
i tindrà entre 400 i 500 metres quadrats.
A part de fer les funcions habituals com a centre cívic,
l'equipament també funcionarà com a espai educatiu i formatiu
i com a local de diverses entitats.
Perpinyà ha explicat que la idea és que al costat del centre cívic
s'hi ubiqui un centre educatiu,
ja sigui una escola a bressol o una escola de primària,
però que la Generalitat ha de reprendre el projecte
que es va paralitzar l'any 2008.
Doncs mira, un nou centre cívic a Mas Lluí
serà una bona notícia i a més a més al costat del club de pàdel,
així els pares poden deixar els nens al centre cívic
i anar-se'n a jugar a pàdel.
Bona opció.
La tarda perfecta.
Ja la tenen planificada.
Per segons qui.
I seguim amb una tercera notícia.
Sí, el club de taekwondo de Sant Jus,
amb la col·laboració de l'Ajuntament,
ha organitzat un curs de defensa personal per a dones
amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista.
Ahir, el dimarts es va fer la primera sessió,
perdona,
i en queden quatre més els dies 21 i 28 de novembre
i els dies 12 i 15 de desembre.
Mireia Durán, del club de taekwondo,
ha explicat al Just a la Fusta que el curs serveix
perquè les dones de totes les edats
agafin seguretat i aprenguin tècniques senzilles
per aplicar a la defensa personal.
Com vas de taekwondo?
Malament.
Malament?
Zero, zero.
No saps alguna clau?
No.
A veure, estic buscant música de taekwondo.
Música de taekwondo, atenció.
No sé si això és alguna cosa.
Aviam.
Anem a provar.
Ara és quan em surt un anunci.
No.
És igual, no me la jugo.
Aviam.
Mira el Carles.
El Carles en sap, eh?
Ens l'haurà d'ensenyar.
No sé, segons les xarxes,
això és música de taekwondo.
O sigui que qui es volia apuntar a aquest curs
que vagi començant a inspirar-se
en aquesta música
que la pot trobar anant a YouTube
i posant música a taekwondo.
Has estat ràpid, eh?
Sí, sí.
Ho he estat més ràpid jo que l'ordinador per se,
sobretot t'ho he de dir.
Això és habitual.
Molt bé, doncs,
aquest curs de defensa personal
que organitza el club de taekwondo
que va començar...
Dimars.
Si no m'equivoco, dimars, exacte.
I que s'allargarà unes quantes sessions.
Per tant, doncs,
qui vulgui afegir-se
suposo que encara hi ha temps.
Doncs, gràcies, Carla, i fins ara.
Molt bé, fins ara.
Neu.
Fins demà!
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial
de cinema francès a la fresca.
El meu plàn era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant
i els dos vam decidir sortir de gresca.
Se'ns va fer tard, va dir
No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar,
que al pis hi tinc un quarto express per convidats.
I et deixo aquí sobre un gobre llit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa.
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer 8.000, fer quelcom, difícilment igualable.
Però ja no passava res.
Només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res.
I en una hora profunda.
I em pres en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me, perquè em ballava el cap.
I em pres en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me, perquè em ballava el cap.
En casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig,
sinó d'estar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir-hi-ja, però si ara hi vaig, ella no ho vol, després què?
Després tot això acaba siguent un rotllo patatero.
Em va convidar fumar.
I en un pleno seqüència, una frase magistral.
Una dona és una dona, no et preocupis tant se val.
L'any demà vam esmorzar.
Ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar,
ella em va fer un petó que encara no s'interpreta.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc...
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc...
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, simpare-ho.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comencem amb la Vanguardia.
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Merkel i Macron ofereixen a la cimera de bon
que la Unió Europea assumeixi part del finançament
que ha abandonat els Estats Units.
La conferència busca transparència en el control d'emissions.
I Sabrián proposa a Manuel Polanco
el capdavant del grup Prisa.
Això és el que titula avui El País.
El diari ABC diu a l'independentisme
que sí que li va bé al PSC.
Sánchez promet que no pactarà amb els sassionistes
després del 21 de desembre,
però Iceta resisteix a trencar amb ells
i perdre una vintena d'ajuntaments clau.
Jo no sé en quin món viu l'ABC,
però ara estan titllant de...
pràcticament d'independentista Miquel Iceta.
Fa uns dies dèiem que semblava exagerat
que titllessin d'independentista Ada Colau, però bé.
Ara li ha tocat a Miquel Iceta.
Mai... sempre la realitat supera la ficció, no?
Sempre arriba més lluny del que ens podíem imaginar
i ara estan titllant d'independentista Miquel Iceta.
Sí, i alhora tots els alcaldes diuen
que estan governant amb partits independentistes.
Tots ells són independentistes,
així que Josep Perpinyà, segons l'ABC,
és independentista també.
No, bé, diu que estan governant
amb partits independentistes com Esquerra,
que són arques de Sant Jus, per exemple, és cert.
Per tant, Sant Jus és un d'aquests 20 ajuntaments
que avui destaca l'ABC.
Per tant, podríem dir que Sant Jus avui és portada a l'ABC,
en certa manera.
I...
però bé, clar,
que estigui pactant amb Esquerra
no vol dir que sigui independentista
Josep Perpinyà
i que Josep Perpinyà fos independentista
ni Miquel Iceta,
si és que ho fos,
ni Miquel Iceta.
tampoc voldria dir que Miquel Iceta fos independentista,
però bé.
Fan les seves teories.
El següent pas ja serà dir
que Inés Arrimadas és independentista, no?
També, també, també.
És el següent que podem esperar.
Doncs seguim amb el diari El Mundo,
que diu
Junqueras assumeix que no podrà ser president
i lanza a Rovira.
Lanza, no ho sé.
No ho sé.
No ho sé com volíem dir.
Projecte Rovira com a nova cap de llista.
Seria una traducció, crec,
una mica suau.
Sutil, sí, suau.
Envia una carta des de la presó
als militants d'Esquerra
en la que diu que
ja és hora que una dona
estigui al front de Catalunya.
Proposa sumar el colau
al bloc independentista
el 21 de desembre.
El Partit Popular
aparca la reforma constitucional
a l'inici de la Comissió Territorial
i Forcadell,
número 4 de la llista d'Esquerra Republicana.
En altres temes,
el rei intenta salvar
l'agència del medicament per Barcelona.
Juntament amb Rajoy
mira de començar la Unió Europea
que opti per la candidatura espanyola
i que això ajudarà a fer-ne el nacionalisme.
Això és el que diu Rajoy.
Estem una mica barrejant
barrejant diversos temes aquí.
i el diari La Razón
diu que l'ideòleg del procés
va tancar en Puigdemont
la seva trobada amb Assanys
dos dies abans.
Oriol Soler afirma La Razón
que es va veure amb l'expresident
per intentar tractar temes logístics.
Investiguen si la Generalitat
va financiar el recursament
de l'activista
amb fons de l'ANC i d'Òmnium.
Si va finançar el recursament de Sany
se'n entenc.
Els Mossos de Trapero
van escoltar a sobiranistes
per obstaculitzar investigacions
i a Partit Popular
desvincula la Comissió Territorial
de qualsevol reforma constitucional.
I en internacional
diuen cop el dictador Mugabe.
L'exèrcit es fa amb el control de Zimbabue
i manté en arrest domiciliari
al president del país
i a la seva dona, Grace,
qui hauria apuntat
per succeir-lo al càrrec
després d'ostentar el poder
durant 37 anys.
Per tant, aquesta revolta militar
contra Mugabe
que és portada a La Razón
també ho era al Mundo
on diuen que l'exèrcit de Zimbabue
pren el poder
per evitar que Mugabe
rellevi la seva dona.
doncs això és el que
diu el Mundo també avui.
No sé si altres temes ha destacat.
Sí, mira,
La Vanguardia parla en portada
que els hotelers demanen ajuda
per la caiguda del turisme
de negocis a Barcelona.
El sector reclama
a les administracions
que dupliquin la inversió
dedicada a la promoció
arran del descens
de l'ocupació.
I ampliant més el tema
diuen que
els empresaris
demanen
això,
que dupliquin la inversió
dedicada a la promoció
perquè hi ha una alerta
entre els hotelers
per la caiguda
del turisme
de negocis.
I donen uns quants indicadors
diuen que el 83%
és l'ocupació hotelera
de Barcelona
al mes d'octubre
7 punts menys
que l'octubre
de l'any passat.
9 euros
és el que ha baixat
el preu mitjà
de l'habitació
i el menys del 40%
és en aquests moments
les reserves
de cap d'any
que hi ha
respecte
l'any passat.
O sigui,
menys del 40%.
I 7 milions
és que estan una mica
curioses posades
les dades, eh?
Diu que
el Gremi d'hotels
de Barcelona
exigeix
que les administracions
doplin la inversió
en promoció
que arribin
als 7 milions
d'euros l'any.
Per ser,
el preu de les habitacions
es diu que hi ha hagut
9 euros
el preu mitjà
d'habitació.
Sí,
el que passa
és que estava
els preus
dels hotels
i de les habitacions
a Barcelona
estava infladíssim.
Deuen estar infladíssims.
I això
ha fet posar
també moltíssim
el preu
de l'habitatge.
Potser no trobo
tan mala notícia
que el turisme
freni una mica.
Sí,
el periòdico
també ho destaca
en portada
i diu això mateix
que les demandes
actuals
per al cap d'any
baixen al 40%.
Sí,
doncs suposo
que aquí cadascú
mira pels seus interessos
i els hotelers
doncs
els primers.
doncs
gràcies Carla
per portar-los
a les portades
dels diaris
i ens veiem
per aquí
per al barri.
Perfecte,
fins ara.
Adeu.
Doncs tot seguit
fem un cop d'ull
també
a les portades
dels diaris
esportius.
a les portades
a les portades
a les portades
a les portades
strst.
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
bar, vídeo arbitratge
a la Lliga Espanyola.
L'espanyol Sergio García diu que no ha vingut a jugar
a les tonetes
i pel que fa al derbi i madriguin
diu la història a favor
en el primer derbi al Wanda.
Primer partit entre l'Atlètic
i el Real Madrid al nou estadi
del conjunt colxonero.
El diari ja es diu que Ceballos reclama
més minuts i reclama un lloc
al derbi. El seu partit
contra Eslovàquia
compromet Modric
i Kroos.
També diu que és oficial.
Espanya tindrà vídeo arbitratge
a la temporada 2018-2019.
Sánchez Arminio ho ha comunicat ja
a tots els àrbitres.
Arrigo Saki diu que Itàlia és un país antic
i per això és difícil canviar el seu futbol.
I en clau Barça,
l'interès del Barça
per Griezmann
diu que altera l'ambient
a l'Atlètic. Segons el Mundo Deportivo
ja hi ha un principi d'acord
amb el francès.
I el Marc que diu que falten dos dies
pel Gran Derbi.
Un empresari israelià
entra a l'accionariat de l'Atlètic
i Ceballos presenta la seva candidatura
a Zidane per reforçar
el centre del camp.
El Marc que diu Derbi
a la desesperada.
Un guant de Metropolitano
a rebentar.
Espera dos equips
que juguen
seguir vius
a la Lliga.
no queda cap entrada
des de fa ja una setmana.
Doncs després d'aquest repàs
de les portades dels diaris
fem ara una pausa
per la publicitat
i de seguida
tornem per fer
un cop d'ull
a la situació del temps.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz
club
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club
t'hi esperem.
Cada tarda
de 5 a 7
Escolta'ns
explica'ns
participa
proposa
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo
Cada tarda
de 5 a 7
Ens veiem a la plaça
Bits
molt més que nits d'electrònica
Bits
ara divendres, dissabtes i diumenges
de 10 a 11 o de la nit
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després internet
RadioDesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio Desvern
Cada dia
més a prop teu
Des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut
La meva salut
La meva salut
és un espai de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir
Fem salut per tu
Cap Sant Jus
Avinguda Indústria
Sense Numer
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem
Si el teu n'és un
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva
perquè tothom ho sàpiga
enganxa-la al vidre
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem
AMB
Metròpolis Barcelona
Llavors et poso
un quilo de pomes?
Sí
mig quilo per menjar
i mig per llançar
Cada any
malbaratem el 45%
de la fruita que produïm
Mentrestant
800 milions de persones
passen gana
El món no necessita
més menjar
necessita més gent compromesa
A mans unides
recolzem projectes
contra la fam
a 60 països
Té compromets?
Truca al 900-811-888
Sabies que una gran part
de les urgències mèdiques
es poden resoldre
sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé
o si et fa mal res
el millor és trucar
al 061
Al 061 sempre tens un metge
o una infermera a prop
per atendre't
orientar-te
o indicar-te
a quin centre sanitari
t'has d'adreçar
en cas que calgui
Per una salut millor
061
CatSalut Respond
Generalitat de Catalunya
Encara creus que els residus
no són un problema?
De veritat ho creus?
Ah, que no és el teu problema
Ja reciclaren els altres, oi?
Però qui?
Els teus fills?
Els fills dels teus fills?
Per ells?
Ja serà massa tard
A Catalunya encara reciclem
molts menys residus
que els que generem
Fins quan?
Redueix
Reutilitza
Recicle
Reacciona
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio
Generalitat de Catalunya
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
InformatiuComarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant
Ara
La informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil
InformatiuComarcal.com
Tres quarts i dos minuts
Parlem ara del temps
amb el Carles Hernández i Rius
Avui
Intentarem contrastar també
què és el que diu ell
amb què és el que diu Google
i a veure qui s'acosta
a veure si s'acosten
les dues previsions del temps
Hola Carles
Començo jo per això
o comença Google?
Comença tu
i després veurem
Jo comprovaré
si Google s'acosta a la realitat
o es despista
Vale
Doncs aviam
Avui hem tingut un dia
força
un matí força curiós
i realment és que
el que ha passat
és que el vent saturat
ja ho va fer ahir a la tarda
l'aire fred
com ja sabeu
pesa més que l'aire càlid
i totes aquestes zones
una miqueta més enfondelada
de Sant Jús
doncs la temperatura
ha caigut en picat
realment la temperatura
avui era molt baixa
i feia força fred
realment un fred
ben viu
si internet ens ho permet
ho podrem veure
però avui
hi ha hagut una
l'estació
valent això
avui
valent
que talent
el tema
per cert
una pregunta
mentre es carrega
mentre es carrega
no sé si t'ho he preguntat
alguna vegada
però
dius que l'aire fred
pesa més
que l'aire càlid
aleshores com és
que a totes les muntanyes
fa més fred
no
avui per exemple
hi ha inversió tèrmica
o sigui
avui per exemple
és com un doble fenomen
que es contradiu
no
perquè d'una banda
per exemple
en una habitació
a l'alçada del terra
fa més fred
que a l'alçada del sostre
perquè l'aire fred
pesa més
i se'n va cap a baix
però en canvi
a l'atmòsfera
això no és així
no
perquè si tu te'n vas
a l'altre de tot de l'Everest
farà molt més fred
que si el baixa
el que passa
que depèn de com
tinguis la situació
estiguis en un moment
d'anticicló
d'altes pressions
potser els corrents
a molta alçada
són aires
una miqueta més càlids
perquè et viatgen del sud
són vents més terrans
i arriben a alta muntanya
amb temperatures
una miqueta més elevades
però en canvi
a baix a l'avall
doncs fa molt més fred
avui ha glaçat
a molts punts de vall
i a dalt de la muntanya
la temperatura
potser era positiva
o sigui
i això és la inversió tèrmica
que a vegades passa
o sigui
a vegades podem tenir
una irrupció d'aire fred
que arriba
i comença per dalt
i comença a descarregar
aquest aire fred
aquest aire fred
a les zones altes de muntanya
fa molt més fred
i a les fondalades
no en fa tant
per un tema d'alçada
però quan tenim estabilitat
si hem passat per un procés
d'entrades d'aire fred
que n'hem tingut un parell
ben bons
doncs això provoca
que ara que s'ha aturat
aquesta situació
doncs les mínimes
a les valls
a les parts baixes
doncs són molt fredes
i en canvi
a les zones altes
doncs comencem a tenir
el que és la realitat
és que doncs
ja no tenim entrades
d'aire
irrupcions d'aire fred
sinó que s'estabilitza el temps
i hi ha temperatures
una miqueta més bones
avui per exemple
si és un habitual
a Sant Jús
trobar-nos a temperatures
més baixes
a dalt de tot
de l'edifici Walden
no la xamanella
a l'edifici Walden
i trobar valors
una mica més elevats
a Can Ginestà
perquè està més a prop
del terra
doncs avui és l'inrevés
la mínima d'aquesta nit
ha estat a Can Ginestà
amb 4,6 graus
bueno aquesta nit
ha sigut aquest matí
perquè això
jo ho he viscut
amb la meva pell
aquest matí
i aquesta temperatura
aquesta temperatura mínima
s'ha registrat a les 6,20
4,6
sí
doncs saps quina és la temperatura mínima
que em dóna Google?
quina?
6 graus
avui diríem que la teva
no són les estacions
la temperatura és més baixa
però tornem amb el mateix
o sigui
tenim una situació aquí
que se'ns engloba
dins d'un espai
metropolità
i Sant Jús
com que té una proximitat brutal
a la ciutat de Barcelona
s'agafen estacions meteorològiques
que potser
estan a l'entrada de la Diagonal
potser estan al mig de l'Eixample
són properes
on té la previsió en Google
i el que provoca
és que les temperatures
siguin una mica més altes
si Google pogués disposar
d'aquestes estacions
que no són automàtiques
ni estan
passades pel certificat
del Sàpid Metrològic de Catalunya
doncs podria
precisar una miqueta més
d'aquesta
i és la llàstima
o sigui
és bastant probable
que igual les plugues
a la plaça Santa Magdalena
avui hagin tingut els 6 graus
o una miqueta més enllà
potser a la Diagonal
també han tingut aquests 6
però jo crec que aquests 6 graus
són més propers
cap a la zona ja
de l'Eixample
a l'inici de l'Eixample
cap a Francesc Macià
que no pas
en zones altes de Barcelona
o per exemple
si aquí hem tingut 4,6
és bastant probable
que també cap a la zona
de l'Observatori Fabra
també hagin tingut
valors bastant més negatius
o amb temperatures
una miqueta més baixes
valors molt baixos
el que dèiem
4,7 a Can Ginestà
5,1 al Walden
són valors
que avui han apretat
i això provoca
doncs que
que tinguem
aquesta situació
que també comentàvem
aquests dies
avui podem esplaiar-nos
una miqueta
amb aquesta situació
perquè tampoc
no ha de passar res al cel
però si ens hi fixem ara
sense el vent
podeu comprovar
com en aquests moments
tenim 10 graus
a Can Ginestà
10,8
gairebé 11
això vol dir que avui
les temperatures
van bastant més amunt
que no pas ahir
això es traduirà
en que al migdia
podem arribar als 16
o als 17 graus
és un dia
doncs on el valor
pot pujar una miqueta més
però la temperatura
de sensació
no fa vent
i la tenim de 10,3
o sigui
hi ha una diferència
de temperatura de sensació
de només de 6 dècimes
és molt poquet
perdó, 5 dècimes
o sigui
molt poca diferència
fruit d'aquest vent
doncs que no dona
aquesta sensació
és el que comentàvem
aquesta setmana
que arribaríem
a la segona meitat
de la setmana
amb unes temperatures
que serien
el que reflecte
el que reflexa
pràcticament el termòmetre
doncs avui ens trobem
en aquesta situació
no tenim una sensació
de 3 o 4 graus
com teníem ahir al matí
sinó que la sensació
és de 10
el termòmetre varia molt poc
però en canvi
avui sembla
que faci menys fred
que en dies
la sensació tèrmica
avui el que dèiem
el sol és el gran protagonista
seguirem amb aquesta situació
potser de cara a la nit
i la matinada
tenim algun tel
de núvols alts
molt poc importants
i no ha de passar
absolutament res més
demà al matí
altre cop
el que deies tu
que a vegades
l'amplitud tèrmica
allò que feies referència
que és una mica de bojos
això comença a fer-se
una mica gros
avui hi haurà
alguna població a Catalunya
que hi haurà
una amplitud tèrmica
de 25 graus
per què?
perquè estem a les fondalades
perquè no fa vent
perquè el sol al migdia
avui escalfarà
més que en dies enrere
però com que a les fondalades
si concentra aquest aire fred
de nit baixa ràpidament
a part que el dia
és molt més curt
que la nit
és molt més llarg
que el dia
i això provoca
que les temperatures
puguin baixar més
i et pots trobar
amplituds tèrmiques
de gairebé 25 graus
o sigui
podem trobar amb valls
per exemple
que la màxima
sigui de 15
i la mínima
de 10 sota 0
per posar un exemple
un exemple una mica
més cap amunt
pots trobar-te una mínima
de 5 sota 0
i arribar a 20
avui sí
avui és un dia d'aquests
que i Sant Just
doncs si hem baixat
fins als 4,6
i avui ens apropem
als 17 o als 18
també són
hi ha valors
si superem els 10 graus
d'amplitud tèrmica
ja és una cosa
que es comença a notar
i empipa una miqueta
a l'hora de verte de vestir
segons aquesta aplicació
que es diu
Aku Weather
Aku Weather
jo la recomano
la tinc a la taula
i tot
diuen que
la temperatura
les mínimes
fa 10 dies
que estan per sota
de la mitjana històrica
sí sí
mínimes
i jo ja m'atreviria
allí també que màximes
també
les màximes
ara mateix estan
a la pau
més o menys
algun dia estan per sota
algun dia per sota
tornem un altre cop
a aquesta situació
de l'àrea metropolitana
però les màximes
estan una miqueta
per sota també
o sigui
no fa massa
en Francesc Mauri
a TV3
feia una previsió
a llarg termini
gairebé que englobava
tot el mes de novembre
i feia un
hi havia un gràfic
que et marcava
una línia
que era la mitjana
de temperatures
dels últims 10 anys
i quina era la previsió
de cara al mes de novembre
d'enguany
i sempre
no hi havia cap dia
que estiguessin per sobre
de la mitjana
de novembre
a la ciutat de Barcelona
doncs això és el que ens està passant
una miqueta
potser a finals de novembre
sí que les temperatures
pujaran una miqueta
contrastarà
perquè podem arribar
als 20 escats de novembre
amb valors més alts
que els dies 5
o 6
o 7 de novembre
o sigui que
la primera meitat de novembre
ha estat bastant més freda
i potser tanquem el novembre
amb uns valors
una mica més agradables
ja ho veurem
perquè tot això està per veure
i de cara
als propers dies
que no n'hem parlat
doncs demà divendres
seguirem en una situació
molt semblant
amb temperatures agradables
demà fins i tot
podem arribar als 18
o als 19
o sigui que al migdia
s'estarà realment bé
contrastarà molt
amb el que vam començar
la setmana
i de cara a la nit
de divendres a dissabte
també arriben alguns núvols
aquests són una mica més espavilats
fan una mica més de petxoca
i potser dissabte al matí
tenim alguns núvols
matí
però hi haurà alguns núvols
no esperem precipitació
però fins al migdia
podem tenir aquesta gitza
de jugar amb el sol
i els núvols
en aquestes èpoques de l'any
a la que el sol
no pot fer tota la seva tasca
en una època així anticiclònica
sense irrupcions d'aire fred
ni res
la temperatura
es ressenteix
no sé si està ben dit
ressenteix
però es ressent una miqueta
s'en ressent
s'en ressent
doncs bé divendres
parlàvem que demà
pujaríem fins als 17
18, 19 fins i tot
doncs dissabte
tornaríem a baixar
cap als 15-16
fruit d'aquests núvols
que farà una mica
la gitza al sol
i no podrà escalfar
tot el que vulgui
tot i això
a la migdia
tarda de dissabte
aquests núvols es retiren
se'n van cap al mar
i l'estabilitat
tornarà a ser
amo i senyor
del temps
del nostre municipi
una dada a destacar
és el vent
que diumenge
sembla que vol tornar
que tornarà a ser de nord
i que ens tornaria a portar
un diumenge
bastant més fresquet
i molt semblant
al d'inicis de setmana
o sigui que
avui
un dia que s'està
prou bé el migdia
al tanto
amb les temperatures mínimes
perquè són fredes
divendres i dissabte
són dos dies
que en general
podem gaudir
d'uns migdies
molt agradables
i de cara al diumenge
tornem-nos a brigar
tornem-nos a tapar
una miqueta
perquè el vent del nord
serà empípada
és recent
no ressenteix
recent
ja sabia jo
que no ho estava dit
massa bé això
molt bé
doncs
recent acabo l'espai
això també ho hauríem de mirar
perquè també està mal dit
doncs
així que
seguirem
amb aquest temps
assolellat
i una mica fred
però molt poquet
i demà i dissabte
gaudirem de bones temperatures
i dimensos
no el recorre
jo crec que el dissabte
és un bon dia
per jo del vermutet
a la fresca
vermutet gentilesa
de Carles Hernández
que vinguin aquí a la ràdio
i jo els hi porto
doncs gràcies Carles
bon dia
bon dia
doncs amb la previsió
del temps
posem punt i final
a la primera hora
del programa
de seguida
tornem
amb entrevistes
tertúlies
i seccions
del Just a la Fusta
fins ara
jo que sóc més català
que les anxoves
de l'escala
o els galets
de Nadal
jo que tinc una erecció
quan pujo el pedra forca
o el faig trequi
per Montserrat
jo que voto convergència
i que tinc sombis
eròtics
amb en Jordi
Pujol
jo que sóc soci
del Barça
i no trago ni
amb pintura
els pericots
de Sarrià
jo que penso
que en Serrat
sempre ha estat
un traïdor
el meu cotxe
només sona
Lluís Llach
jo que porto
els seguidors
com a poli
tot el mòbil
la senyera
al balcó
jo que sempre
he defensat
els productes
de la terra
ara m'he enamorat
d'una Joni
de Castefa
oh Jennifer
amb tu
nàxeré
el cotxe
per tu
oh Jennifer
anirem a poler
els dos junts
i lluitarem
pel nostre amor
prohibit
oh Jennifer
jo que sóc més català
calpí de les tres branques
o la guita
de la patú
jo que sóc un gran entès
de la copla
i la sardana
i el mundillo
casteller
jo que sempre
m'he enganxat
als alials
de TV3
i els matins
de Conill
jo que sóc més radical
que el partit
Mohamed Jordi
en campanya
d'Electura
jo que sento
devoció
pel romesco
i els calçons
i el pa
amb tomàquet
sagrat
jo vull veure
en Joel Joan
actuant
als pastorets
dirigit
per a Manet
i Jornet
jo que sempre
ha defensat
els productes
de la terra
ara m'he enamorat
d'una xon
i de Castefa
oh Jennifer
em donarèixeré
el cotxe per tu
oh Jennifer
anirem a por
l'aéreos dos junts
i lluitarem
pel nostre amor
prohibit
oh Jennifer
les ments estretes
ens intenten
per als peus
repetir la història
de Julieta i Romeu
que no veuen
que el temps
ens donarà la raó
l'amore superiore
a toda boa
a toda ancora
Grazie
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts.
L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà,
ha valorat molt positivament la continuïtat
del pacte de govern amb Esquerra i Movem Sant Just.
Segons ha explicat Perpinyà, el just a la fusta,
el pacte no només no s'ha trencat,
com ha passat en molts municipis de Catalunya,
sinó que a més s'ha reafirmat.
L'alcalde ha assegurat que la clau per mantenir
el govern municipal són les hores de diàleg
i l'esforç i generositat per part de tots els grups municipals.
A més, creu que en tot moment s'ha posat per davant
la responsabilitat amb Sant Just.
Josep Perpinyà afirma que tots els partits
han de fer una reflexió conjunta
de com s'ha arribat a la situació política catalana actual,
a més afegit que s'ha de transmetre calma i seguretat
en sectors com ara l'economia que viuen amb incertesa la situació.
L'Ajuntament està acabant de perfilar
juntament amb la col·laboració dels veïns
del nou centre cívic del barri de Maslluí.
Així ho ha assegurat l'alcalde de Sant Just,
Josep Perpinyà, el just a la fusta.
El centre cívic s'ubicarà al costat del club de pàdel de Sant Just
i tindrà entre 400 i 500 metres quadrats.
A part de fer les funcions habituals com a centre cívic,
l'equipament també funcionarà com a espai educatiu i formatiu
i també com a local de diverses entitats.
Perpinyà ha explicat que la idea és que al costat del centre cívic
s'hi ubiqui un centre educatiu,
ja sigui una escola a bressol o una escola de primària,
però que la Generalitat ha de reprendre el projecte
que es va paralitzar l'any 2008.
La directora dels serveis territorials al Baix Llobregat,
Núria Valldoriola, ha emès un comunicat confirmant
que el 21 de desembre serà un dia inhàbil a les escoles
a causa de la celebració d'eleccions.
El decret explica que en el cas que el dia fixat per a eleccions
no sigui festiu, s'ha de considerar inhàbil a nivell escolar,
és a dir, com un festiu no recuperable.
Aquest article afecta a tots els centres docents
i a tot el personal que hi treballa.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem als butlletins horaris
i els enjust notícies a edició a migdia.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesver.com.
Molt bon dia.
Quante scuse ho inventato
Quanta gente ho incontrato,
di fare sempre a modo mio
di fare sempre a modo mio
evitare così
una storia importante
non volevo così
ritrovarmi già grande
Quanta gente ho incontrato io
Quante storie, quante compagni
Ora voglio di più
Una storia importante
Quello che sei tu
Forse sei tu
Ferrati un istante
Barba caro
Com'erona
Fatto mai
Dimmi un po'
Qu'i sei
No riesgo a liberarmi
Nuestra vita
Mi disturba a sair
Come ti vorrei
Quanto ti vorrei
Apro le mie mani
Per incenderti
Ma un pensiero
Mi porta a via
Mentre tu le chiudi
Per difenderti
La tua paura
E anche un buon amico
Forse noi dobbiamo
Ancora
Ricrescerte
Forse una di più
Un amputti
Se ti cerco
Ti nascondi
Ma poi ritorni
Fermati un istante
Parla caro
Ma ti
Dimmi un po'
E come ti vorrei
Non riesco a liberarmi
Questa vita
Mi disturba a sair
Come ti vorrei
Quanto ti vorrei
Quanto ti vorrei
Quanto ti vorrei
Quanto ti vorrei
Quanto ti vorrei
Quanto ti vorrei
Quanto ti vorrei
Quanto ti vorrei
Quanto ti vorrei
Justa la fusta.
Justa la fusta.
Justa la fusta.
Justa la fusta nord-americana, novelista, que segons he pogut llegir el teu blog, dius que és una de les autores nord-americanes que més t'interessa.
La veritat és que si jo era molt fan de Carver, fins que em vaig convertir en fan de Carson McCullers.
Ara se celebra el centenari del seu naixement.
Ella va néixer a Georgia, al sud dels Estats Units, allà a tocar, diguem, de Florida.
A la part, diguem, una mica més abandonada en el seu dia i més racista.
I va néixer el 1917.
També es compleix el 50 aniversari de la mort, perquè a sobre va morir els 50 anys el 67.
O sigui que tenim aquest doble aniversari.
Jo crec que és un molt bon moment per recordar-la.
És una autora que ha estat molts anys una mica oblidada.
S'ha de dir que ara, afortunadament, les editorials l'han recuperat en motiu, sobretot, d'aquest centenari.
Ho ha fet en castellà Seix Barral i en català ho ha fet l'editorial L'Altre,
que ha publicat diversos textos narratius seus.
Ella, sobretot, és narradora, però també un petit llibre que es diu Entre la solitud i el somni,
Notes sobre literatura, memòria i identitat.
És un llibre on ella explica coses més personals del seu procés d'escriptura, de la seva vida,
textos autobiogràfics que valen molt la pena.
O sigui que tenim la sort, diguem, de poder-la recuperar rellegint-la o llegint-la per primer cop.
A més, ella va tocar diversos gèneres, però pel que és més coneguda és per la seva novel·la, oi?
Sí, exacte. Ella va donar-se a conèixer i es va convertir en una autora coneguda,
ja amb la seva primera novel·la, que es diu El cor és un caçador solitari.
De fet, era una novel·la que s'havia de dir al mut, aquest llibre que he mencionat,
Entre la solitud i el somni hi ha el primer esborrany d'aquesta novel·la.
És una novel·la de personatges amb dificultats de comunicació,
perquè el primer, el protagonista, és un mut, no? Justament.
I bé, en aquella primera novel·la, ella ja dona a conèixer quins seran els seus interessos,
que són els personatges amb dificultats, no?
Ella mateixa va ser una persona des de molt joveneta malalta,
va acabar greument malalta,
de fet, també, i va estar tota la vida amb pujades i baixades de temes de salut,
també després amb temes de depressió, no?
En conseqüència, sempre es va interessar per aquesta part més feble de la societat,
per la part una mica més conflictiva, no?
I sí, va donar-se a conèixer amb aquesta novel·la,
després va publicar d'altres,
i algunes d'elles les va adaptar també al teatre,
tenint molt d'èxit a Broadway en el seu dia, no?
Perquè ella va acabar vivint, tot i que va néixer al sud,
als afores de Nova York,
després de passar llargs anys al mateix Nova York,
sobretot a Brooklyn,
on va passar uns anys de la seva vida,
poder aquells més interessants, no?
Tot i haver viscut a Nova York,
bona part de la seva vida,
ella és del sud dels Estats Units,
i això té impacte, oi?, la seva obra?
Sí, la veritat és que el tema del racisme
sempre li va preocupar,
tot i que ella no va ser mai una persona racista,
sinó tot el contrari, no?
Però, en conseqüència,
sí que reflexa aquesta dificultat de ser negre
a un país on majoritàriament hi havia blancs
i els negres eren molt maltractats, no?
Això es veu en algunes de les seves novel·les,
de la mateixa manera que també s'interessa
per altres punts de conflicte,
com són, per exemple, l'homosexualitat,
que es veu molt clarament
en una novel·la que es diu
Reflexos en un ull d'ourat,
que és una veritable meravella,
jo diria que poder és la meva preferida,
que després un bon amic seu,
el John Huston,
va portar al cinema,
protagonitzada ni més ni menys
que per dos cracs del moment, no?
O sigui, un d'ells, la Liz Taylor, no?
Per exemple, no?
I va ser una pel·lícula també molt famosa, no?
Ella feia això, no?
Agafava aquests temes com ara
la incomunicació, el racisme,
l'adulteri també,
o l'homosexualitat, com mencionava,
i els convertia, diguem,
en característiques principals
d'alguns dels seus personatges, no?
Sortia un racista,
o sortia un noi que no sabia ben bé
si estimava el capità o la dona del capità,
perquè els espiava i no sabia ben bé
quin li agradava, no?
I la veritat és que es va convertir
en una narradora molt important,
i una narradora que explicava,
sobretot, aquesta part, diguem,
més fosca dels Estats Units,
menys lluminosa, no?
I són novel·les amb una gran bellesa lírica, també,
perquè ella va començar sent pianista,
ella anava per pianista,
i va anar-se'n a Nova York a estudiar piano,
tot i que el dia s'havia apuntat
a la facultat de lletres, no?
La vocació literària la va poder, no?
De manera que la seva prosa
és una prosa realment molt i molt lírica.
Jo aquesta tarda pensava llegir
a la llibreria que el llibre té,
la vostra llibreria,
jo crec que una de les llibreries
que val la pena, no?
Aquestes on els llibreters s'interessen
pel que llegeixen els seus lectors
i les seves lectores,
pensava llegir al començament de la novel·la
La balada,
i que La balada és una novel·la
que explica...
Bé, una novel·la,
és un relat llarg,
després aquest llibre inclou uns altres relats,
i és un relat que explica
una història molt bonica
entre dos personatges
que no tenen res a veure
i que acaben tenint una mena de relació
gairebé d'amor, no?
Una història també de dos sonedats
de persones amb dificultats, no?
com la mateixa Carson McCullers.
Com deies,
ella va començar amb la música
i de fet va estudiar, crec que,
a l'escola de Julliard,
que és una escola molt prestigi de música,
després va estudiar també
a la Universitat de Colúmbia,
és a dir que...
una persona que també en el món acadèmic
va ser...
exitosa, no?
Ella va tenir una producció,
diguem, més o menys sòlida,
i després a sobre va tenir també la sort
això de les cases d'escriptura
que hi ha als Estats Units.
Jo he anat amb una, per exemple, no?,
que fas una estada a una residència,
diguem, per intel·lectuals,
per escriptors, per creadors.
Ella també va estar sovint a aquestes residències,
o sigui que va poder tenir
una vida d'escriptora, diguem,
com ell for, no?
Tot i al principi no haver pensat
en ser escriptora,
tot i que s'ha de dir
que era una gran lectora,
o sigui que era normal
que s'inclines cap a les lletres
perquè era petita,
no només, per exemple,
interpretar la teatre així
entre els amics i amb els germanets
quan era petita,
sinó que ella mateixa escrivia els textos, no?
A banda de ser una grandíssima,
grandíssima lectora
que llegia als 13 anys
a la Càcerin Manfield, per exemple.
Has dit que ara,
amb motiu del centenari
del seu naixement
i dels 50 anys de la seva mort,
s'està recuperant una mica,
però creus que potser fins ara
havia estat un pèl oblidada
o que no se li havia donat
la importància que mereixeria aquí?
Sí, la veritat és que, clar,
és un personatge
que també algú pensa
que pot ser una escriptora
de segona fila,
no de primera fila,
però, clar, tot depèn
com es faci el cànon de la literatura.
Si ho veïm,
el cànon del Harold Bloom
i aquests senyors
que només posen els senyors
com a protagonistes,
doncs, evidentment,
la Carson McCallers no hi apareix, no?
En canvi, jo, per exemple,
he dedicat un llibre
a les grans escriptores
del segle XX,
un llibre que es diu
A contracorrent,
Escriptores de la intemperi
del segle XX,
que ha publicat l'editorial Elba,
on hi ha un capítol
dedicat a Carson McCallers, no?
Per què?
Perquè jo crec que realment
va ser una veu nova,
una veu que va aportar
coses diferents
i és això el que volem
dels grans escriptors, no?
Que ens diguin coses
que no s'havien dit abans
d'una manera
com no s'havien dit abans.
I Carson McCallers
va ser una veu personalíssima, no?
I per això ha quedat realment
la seva personalitat
d'una banda,
que ja ho era
de molt personal,
i la seva obra, no?
Que és una obra realment única.
Aquests llibres
com La balada del cafetris
que mencionava,
Reflexes amb un ull daurat,
El cor és un caçador solitari,
Rellotges sense manetes,
són peces úniques, no?
Jo crec també
que s'assemblen una mica
per la gent que li agradi
la Patricia Highsmith
a la Patricia Highsmith
de la novel·la Carol, no?
Que també està ambientada
a Nova York, en aquest cas,
però són uns anys
molt semblants
d'aquells
quan vivia
la Carson McCallers
a Nova York.
És a dir,
hi ha alguna mena
de llengua comuna
entre aquestes dues dones
perquè les dues
eren dues heterodoxes, no?
I és una comparació
que s'ha fet poc
i que a mi darrerament
m'ha vingut al cap.
Per acabar l'entrevista,
m'agradaria preguntar-te
si hi ha algú
que ens està escoltant
que li agradaria venir
aquesta tarda
a aquest llibreter,
què és el que s'hi trobarà?
És a dir,
llegireu
passats de la seva obra,
comentareu...
és important que qui vingui
hagi llegit
Carson McCallers o...?
No cal.
La veritat és que si l'ha llegit
fantàstic
i si no sortirà
amb ganes de llegir-la,
perquè el que farà
és un petit repàs
de la seva vida
i de la seva obra
llegint,
sens dubte,
algun fragment.
Sempre cau algun fragment
perquè val la pena
prendre-li la temperatura
a l'autor o a l'autora
de la qual s'està parlant.
Però realment
no cal haver-la llegit,
simplement tenir l'interès,
en tot cas,
de descobrir
aquesta autora
que fins ara
aquí era poc coneguda
i que amb motiu
d'aquest centenari
hem tingut la sort
que hagi estat editada.
Jo li agraeixo molt,
per exemple,
a l'altra,
que és una editorial petita,
que hagi fet l'esforç
d'apropar-nos
a aquesta autora,
que per molts
és desconeguda,
això és un esforç editorial
i la veritat és
que val molt la pena
perquè és un personatge
molt complex,
no és una perifèrica,
no és una persona
que va fer una obra
i després es va dedicar
a altres coses,
sinó que realment
va ser una carrera literària
molt potent,
ella va estar en contacte
amb tothom a l'època,
el Truman Capote,
els fills del Thomas Mann,
és a dir,
era amiga,
diguem,
de tothom,
el Tennessee Williams,
era una dona
que a casa seva
rebia la Marilyn Monroe
amb l'Arthur Miller
que va conèixer
l'Essac Dines
a la qual es mirava molt,
hi ha un episodi
molt conegut
on dirà a casa seva
amb l'Essac Dines
amb la Marilyn Monroe
amb l'Arthur Miller
i la Carson McCullers,
o sigui que parlem
d'una primera figura
de la narrativa
del segle XX nord-americana,
o sigui que vinguin
i disfrutaran
coneixent aquesta autora.
Doncs esperem
que sí que aquesta entrevista
hagi servit
per també engrascar
a gent que
o veig a conèixer
aquesta autora
o que
això hagi despertat interès
per conèixer-la
i que vingui aquest vespre
a dos quarts de vuit
a aquest llibre té.
Perfecte,
moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies,
Maria Àngels,
per atendre'ns.
A vosaltres.
quede'ns aquí a tweeting
i quan veim aquest videocart.
Doncs,
hem entrevistat
aquesta autora
la Maria Àngels
Cabré
que aquesta tarda
parlarà
sobre
Carson McCallers, Cal Llibreter,
a partir de
dos quarts de vuit del vespre.
Posem ara una mica de publicitat
i de seguida tornem amb la tertúlia
dels dijous. Fins ara!
Smoove Jazz Club
Escolta'ns, explica'ns,
participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça!
Bits.
Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 o 11 de la nit.
Primer, van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015.
Radio Desvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Radio Desvern.
Ràdio Desvern.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP
i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Just.
Avinguda Indústria.
Sense números.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Llavors et posa un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar.
Cada any malbaratem el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar,
necessita més gent compromesa.
A Mans Unides,
recolzem projectes contra la fam a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900 811 888.
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques
es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop
per atendre't,
orientar-te o indicar-te a quin centre sanitari
t'has d'adreçar en cas que calgui.
Per una salut millor,
061,
cat salut respon.
Generalitat de Catalunya.
Encara creus que els residus no són un problema?
De veritat tu creus?
Ah,
que no és el teu problema.
Ja reciclaren els altres,
oi?
Però qui?
Els teus fills?
Els fills dels teus fills?
Per ells,
ja serà massa tard.
A Catalunya,
encara reciclem molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Just a la fusta,
el magassin del matí.
You see,
you see,
you see,
see,
fine.
Bye,
bye.
You see,
I see.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per ser veritat, perquè va venir
ara fa dues setmanes
un company d'una filla meva
que viu a Madrid, sempre, i està allà
residint i treballant, que és pendrileny
i resulta que
ha estat aquí un parell de dies
i diu, uai, dice
todo esto de aquí dice está muy tranquilo
y dice, pero que creies
que aquí vamos de alguna...
Ah, sí, fan creure que ens tirem els pas
pel cap aquí, sí, sí, sí.
No, però que n'hi ha
tumultuosos, no?
Sí, sí, parlen de tumultos.
Dice, pues esta quietud
que hay este bienestar
que está en...
Dice, no, no, es que esto es lo que pasa
dice, no sé qué, dice, a ver si lo propagáis
Aquí, d'una manifestació pacífica
allà li diuen que és un tumultu, no?
Sí, sí.
Tot això que comentava el Pere Oliver, ara
heu escoltat alguna vegada
uns versos que diuen, escolta Espanya
la veu d'un fill que et parla en llengua
no castellana. Sí, sí.
Sabeu de qui és aquest poema?
Aquest poema jo el tindria que saber
Joan Maragall
Joan Maragall
L'Od d'Espanya
L'Od d'Espanya, sí, sí
Aquests dies el tinc molt present
no sé per què
Sí, sí, i que Unamuno
però l'hauríem de tornar
Li va traduir Unamuno
i Unamuno va repetir moltes vegades
Escucha España las distintas
hablas de tus pueblos
Això ho va dir Unamuno
inspirant-se en Maragall
que eren amics i s'escrivien cartes
i hi havia una correspondència molt interessant
però a més és molt curiós perquè
surtuosament en el món de la cultura
i en el món dels llibres
i en el món editorial
i en el món dels tebeos també
he estat ara en aquesta exposició tan interessant
que parla del tebeo
dels seus cent anys d'història
i de totes les historietes del tebeo
1917-1977
el Museu de la Il·lustració de Madrid
que fins al febrer es pot veure
si aneu per Madrid és molt interessant
no perquè hi tingui allà un dibuixet
perquè estic entre molta altra gent
a tots els que vam col·laborar al tebeo
des dels temps de Benejam
el tebeo va estar gairebé 80 anys en actiu
molta gent, molts nanos van aprendre a llegir
i curiosament allà també es parla
i n'hi ha pàgines del Patufet
que em va fer molta gràcia
veure que hi ha també dibuixos del Patufet
del Cavall Fort
de l'Infantil del 13-20
i parla de la importància
que ha tingut la història de Catalunya
i la llengua catalana
i a més em va sorprendre
i a més molt gratament
de dos redactors i periodistes
i gent que treballa en el món editorial de Madrid
que van estudiar català
i parlen perfectament català
a l'igual que han estudiat d'altres llengües
o sigui que hi ha classes de llengua catalana a Madrid
hi ha gent poca, ja ho sé
però que l'ha après i que el valora
i molta gent, sobretot dins del món de la cultura
que diuen que les llengües que es parlen a l'estat espanyol
tots n'hauríem de tenir algun coneixement
o sigui que no pot ser que ignorem sistemàticament
el que es parla a Euskadi
o el que es parla a Galícia
certament el gallec és més fàcil d'entendre
almenys el llegeixes
jo em repasso sovint els poemes
de Rosalía de Castro
o d'Àlvaro Conqueiro
i de gent que ha escrit amb la llengua gallana
i és molt semblant al català i al castellà
en canvi, evidentment
sobretot a l'úsquera
has d'aprendre el bé
és complicat, complexa
però tenir un coneixement
pot ser l'esforç de conèixer 20 paraules
per dir-ho
20 paraules elementals
és que ricasco
i utilitzar-les si s'escau i tal
és un detall
jo sóc molt negat per les llengües
però faig l'esforç
si vaig a Egipte
si vaig a un paisàran
ha d'aprendre 4 paraules
sucre i tal
sucre per dir gràcies
sí, exacte
o salam a la cu
en fin, aprens 4 paraules
perquè veig
exactament
és estrany
no tots tenen la capacitat
que té per la meva filla
que en sap d'idiomes
i com més en sap
més capta
i en un moment
segurament que és això
però això penso que una vegada
ho hem dit aquí
i escolteu
el problema
i la teva filla
no té que entrar dintre d'això
el que sap idiomes
o el que té facilitat
facilitat per idiomes
és com un do natural
perquè no té res a veure
ni hi ha persones intel·ligentíssimes
que són sords
i això està estudiat
i són nules per les llengües
no, no, per la llengua
és com una sordera
sordera del llenguatge
gent, científics
i el que passa
que esclar
l'escriure
o això sí que ho poden fer
o els nanos
en els instituts
també és fàcil
de
bueno, no ho feu bé
el que sigui
però són unes
elements
unes coses molt elementals
que les pot saber
la línia és bona pels idiomes
perquè sempre parles en anglès
sí
¿How estés hoje?
Bueno, better than the others
last week
it was worse
but now better
thank you very much
Però l'altre mòndol
vaig anar a l'hospital
i m'injecten
per intentar
que em senti millor.
Ah, aniràs al metge.
Perquè...
Anar al hospital, per tant.
Anar al hospital, no?
Sí, sí.
Que bé t'expliques, nena.
Sí, com un llibre sense fulles.
Una adelantada en aquest tema.
No, però per exemple, això ho veieu.
N'hi ha persones que saben
tatarejar o teniu
o entonen bé i tot això.
És una espècie de cosa d'aquesta.
Ara després, la persona que...
Per parlar un idioma
em fa molta gràcia perquè diu
no, no, jo no estudio.
Tens que saber paraules.
Perquè les paraules són eines.
Tool, que es diu en anglès,
són eines. Si no tens paraules
com vols dir alguna cosa.
O pots dir
This is the table.
This is the window.
We are my friend.
Oh, hello.
Ja està.
Ja està.
Però bé,
bueno, però escolta,
si diu,
diu,
el sastre me coció,
no sé què,
n'hi ha un acudit en anglès,
aquest.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí, en realitat, no sé què.
Bueno, ja està.
Recordo, això.
De Taylor.
Independentment d'això,
doncs,
tens que aprendre paraules.
i una vegada jo me'n recordo
que va venir un senyor
i diu,
no, no,
perquè jo l'únic que vull és parlar.
Dic,
quina sort.
Jo també.
I vull parlar,
bueno,
pues vale,
dit-vos,
ja parlarem.
No es parlem.
A més,
és que a totes les llengües
l'important és conèixer
la gramàtica,
perquè morfologia,
sintaxi,
prosòdia i ortografia
són indispensables
i es complementen entre si.
Si saps la llengua escrita
però no saps la prosòdia,
no et pots expressar en públic
i et pots expressar en lloc.
No, no, no,
però independent,
per exemple,
el meu marit era
Premi Extraordinari
de la Ciutat de Barcelona,
amb una tesis doctoral
de Colau,
el tio era un científic,
bueno,
és igual,
ara aquí no ho prens res
de propagandes,
però feia molta gràcia,
es feia unes coses
científiques en anglès
fabuloses,
sense alguna correcció total,
però a l'hora
de parlar en anglès
es quedava tallat.
Dues paraules
les sé diré,
vegetable,
que aquesta he de dir,
o sigui,
que no,
va,
és un do
que té la persona.
Ja és alguna cosa.
I crec que és esforç també,
eh?
Sí,
l'esforç és,
el forç,
no, no, nen,
bueno,
perdó senyor,
perquè ja és gran el Sergi,
no?
Sí,
perdoni,
jove,
veus com de diries,
la teva edat en anglès,
tu ets un lad.
You know that word lad?
Bueno,
ara aquí sembla que fem una classe.
No,
està molt bé,
està molt bé.
Lad,
perquè és el young,
el kid,
el children,
el child,
no?
Toddler.
Toddler,
la saps aquesta?
Què?
Toddler.
Toddler,
aquesta no la conec,
veus?
És un nen
que no és un bebé,
però tampoc és un...
És un gat.
És a dir,
entre baby i kid i Toddler.
Sí,
el Toddler,
veus aquesta veus?
Que té 3-4 anys.
Sí,
ai que mona,
ves que bien,
oi,
ben cavall,
oi,
gràcies, eh?
Acabarem prenent moltes coses.
A més,
jo crec que també el que vol fer un idioma,
el que més important és que li agradi primer el llenguatge,
i després,
jo quan veig una paraula inclús en castellà,
o en català,
m'agrada moltíssim,
és que disfruto jo,
amb paraules.
O sigui,
sóc una enamorada de paraules.
Sí,
aprendre paraules noves i conèixer el seu significat,
el seu origen,
la seva etimologia.
Ara que ha citat el català,
hi ha una paraula,
vaig trobar una pàgina,
que ja l'heu vist a internet,
que es diu Rodamots,
que el Rodamots cada dia et dona a conèixer mots diferents
i l'origen d'on venen aquests mots.
Perquè n'hi ha que són d'origen llatí,
però també n'hi ha que són d'origen grec,
d'origen àrab,
i de distinta.
I llavors veus la etimologia.
La etimologia de les paraules.
Jo crec, normalment,
els que hem estudiat el batxillerat,
ja veiem moltes vegades,
o ve per els sufijos,
o per les prefijos,
ja veus que aquella paraula ve de la itis,
la itis,
al final,
el sufij,
que més o menys tens una idea
que ve,
i moltes coses venen del grec i del llatí.
Clar, sí.
Vull dir que...
I que a vegades et deixa parat
gent que veus que té una cultura molt àmplia,
per exemple,
els que concursen en programes com Passa Palabra,
que un senyor
que porta dies i dies
i setmanes i setmanes
en un programa
ha encertat un munt de paraules
i un dia li pregunta
a Kiri Aleyson
de quin idioma venia
i va dir del llatí.
Dic, ostres,
Kiri Aleyson diu del llatí
quan és del grec.
I és que,
de vegades,
ens passa a tots,
d'una branca,
coneixes molta cosa
i de l'altra
ets un ignorant total.
I a més és que tots tenim do
facilitat pel dibuix,
hi ha qui té facilitat
per les llengües,
hi ha qui té facilitat
per una altra cosa,
però que en canvi
en altres camps
som uns totxos acabats.
És la gràcia, no?,
també que cadascú...
Per això els necessitem
els uns als altres, clar.
I després, per exemple,
també amb les coses
de refranys
o de mots
o el que sigui, no?
A mi em fa molta gràcia
quan li dius
m'estàs prenent el pèl.
doncs en anglès
això es diu
Are you pulling my leg?
Que vol dir
m'estàs estirant la cama?
Are you pulling my leg?
I'm taking my hair.
My leg.
No, no, no.
He fet
alguna traducció literal.
Ah.
Si m'estàs robant el pèl.
Ah, molt bé, sí, sí.
Està bé, està bé.
A mi me l'han robat ja, eh?
Perquè jo ja quasi no tinc, eh?
Esteu parlant
d'idiomes,
de paraules
i ara abans d'entrar cap aquí
parlàvem també de noms
que a vegades són
un altre idioma
i no es poden registrar.
No.
Ara sí,
o de noms
que inclús són el mateix idioma
però és difícil registrar, no?
Costa una mica.
Bueno,
fa temps enrere molt més
perquè si no volien
si no estaven dintre
d'un centural
i d'unes coses.
Però jo tinc dues netes
les dues netes
que et deia
que una es diu Fiona
i l'altra es diu Anouk
com si fos francès.
Com si fos...
Anouk.
Bueno.
Com si fos Esquimal.
Sí.
I Fiona també
som de dalt
és d'esses
nordics.
Totalment, eh?
Sí.
Però bueno,
però ara estan acceptats.
I Abra,
si ho aconsegueix...
Si ho aconsegueix...
No, no,
ja ho he aconseguit.
Ja tinc la sentència.
Ja ho he aconseguit.
Això és una exclusiva, eh?
Un exclusiva total.
Tinc la sentència
de la magistrada
de Exploders.
Sí.
Però en el cas
del Jordi Guapo
que és a l'Abra
ara guapo també
que és lògic
perquè ell és ecologista
i s'ha agafat aquest nom.
Clar.
No,
però he de dir
que ara
la llei
és més oberta.
La llei
el que es reserva
és que el nom
que li posen
a una criatura
que no es pot defensar
siga humiliant.
Això.
Això és el que
es reserva
a la llei
però tot l'edament
de no inscriure-la.
Pots posar el nom
que vulguis
si no considera
el jutge
que és ofensiu.
Que és ofensiu.
A Madrid
els va fer molta gràcia
una tira que vaig fer
d'una nena
que li han posat
de nom Democràcia
cosa que a Madrid
li van posar
a diverses nenes
i llavors
quan es fa gran
diu
ara en vista de l'èxit
em faig dir demòfila.
Tot com està la democràcia
no,
però durant la república
dels anys 31
i escrivia la gent
amb diferents noms
i una
que no tenien res
a veure amb el centural
eren noms
que podien ser
de flors
o podien ser
de plantes
i sobretot
entre els àcrates
que era una cosa
que era dels anys
de la república espanyola
tota la gent
que era de la CNT
o que seguia
les doctrines àcrates
portaven noms
de flors
noms de plantes
i de l'univers
i de l'univers
nom d'astres
jo crec que els carrers
tindrien que tenir
tots noms
d'aquest estil
perquè
el diferent canvi
de règim
a vegades
ja ho tens
que canviar
Calvo Sotelo
no
Francesc Macià
Francesc Macià
vull dir que
dic aquest com a exemple
perquè la Diagonal
era vinguda
del Generalissimo
sí
això sobretot
a les grans ciutats
però aquí està molt bé
el poble
per exemple
de Sant Just
i en barris nous
com a Maslluí
que es posa el nom
de les dones
que han fet
una bona labor
a Sant Just
que han tingut
un reconeixement
per la seva activitat
em sembla molt bé
i a més
molts d'aquests noms
quedaran
sobretot
perquè
en els règims
canvien els noms
de polítics
per exemple
jo vaig néixer
al carrer
que porta el nom
del senyor
que va inventar el vapor
i evidentment
no l'han canviat mai
perquè el senyor
James Butt
és James Butt
i va inventar el vapor
tant en el règim
de dretes
per un règim d'esquerra
sí exacte
la màquina de vapor
i gràcies a la màquina de vapor
després vam poder inventar
ferrocarrils de vapor
els motors de vapor
moltes més coses
i com aquest
els que el porten
al carrer
de qualsevol altre inventor
ara vius
el nom del carrer
no és el carrer de la Creu
sí
jo dic el carrer
on vaig néixer
el carrer
ah
el vas néixer
perdó
em pensava
que era on te vivies
i em pensava
anda
el carrer de la Creu
un carrer amb un nom
religiós
no?
sí
és perquè hi havia
la Creu de Terme
i encara és
una Creu romànica
de la qual es conserva
un trosset de pedra
la part alta
del carrer
un trosset de pedra
molt petit
i la resta
l'han fet amb guix
una imitació
una miqueta cutre
però
però resultona
però clar
la majoria
gairebé
tots els pobles
i ciutats
hi ha un carrer de la Creu
a Barcelona també hi és
el carrer de la Creu
és a Serrià
i també al cap
damunt del carrer
hi ha una Creu
o sigui
les creus de Terme
pràcticament
en tots els pobles
i en totes les ciutats
de la geologia
que després segurament
es va ampliar
perquè
penso que no estic equivocada
puges pel carrer Freixas
i quan arribes
quasi a l'alçada
del Canigó
bueno
no el Canigó
sinó
quan entria dintre
la cleu del pedra
que també és una creu
és que
tots els pobles
i ciutats
tenien quatre creus
a nord
sur
est
i oest
en tenien quatre
a tots els pobles
hi ha un carrer
el carrer que va
del Parador
fins a la plaça
Campreciós
com es diu
aquell carrer?
el trosset del Parador
la plaça
Campreciós
carrer La Sala
carrer La Sala
però que és
en Selm Clavé
en Selm Clavé
això també és curiós
perquè és un carrer
que té un nom oficial
però tothom li diu un altre nom
això passa en molts carrers
però veu que tenia una sala
una sala de ball
o que era un casinet
alguna cosa
que va ser molt popular
tenia el casino
tenia el casino
i això va ser molt popular
en el poble
clar la gent que hem vingut
a viure en el poble
més tard
ja no l'hem conegut
i sempre preguntem
per què es diu
carrer de la sala
o perquè hi havia una sala important
o que res en Selm Clavé
o que res en Selm Clavé
o que era del Malaret
sí
sí, sí, sí
ah, bueno
aquí és que és molt curiós
perquè quan llegeixes
les miscel·lànies
del centre de Sant Justens
t'enteres d'un
ve de Déu de coses
i històries d'aquest poble
que clar
estàs en un poble
amb més de mil anys d'història
i això pesa
això dona molt de què parlar
per cert
volia preguntar-li també
a l'arbre
que aquest cap de setmana
van celebrar l'aniversari
d'Alnus
com va anar això?
va ser molt tendre
molt bé
vam anar 9 persones
totes
a punt de la jubilació
o amb més grans
o jubilats
clarament també
van prendre la copa de cava
vam almorzar
i van brindar
per aquests 20 anys
i els treballs
realitzats i fets
i si alguna cosa
hi ha que lamentar
és que no n'hi hagi
renovació
generacional
ja vindrà
esperem que ja
s'ho faran
els joves
i muntaran
la seva organització
i tal
nosaltres no hem sabut
captar-los
a vegades també
potser una organització
acaba morint
perquè les persones
que les porten
doncs
es van fent grans
o es cansen
d'això
però potser
en surt un altre
que ocupa el mateix espai
diríem
això sí
això és el que vull dir
la història
repeteix
sempre
acaba desapareixent
però surt una altra cosa
que fa el mateix paper
no?
això és el que li deia
jo al president
l'Oleguer
que està des de l'origen
i té 42 anys
no és gaire gran
encara
ja li deia
no passa res
no cap drama
jo he passat per la vida
en tantes organitzacions
tot neix
creix
i el moment que
que s'apaga
i ja està
altres naixeran
dir l'important
és que nosaltres
hem gaudit
hem deixat ahir
uns arbres plantats
hem deixat uns llibres
hem deixat
una estima
per disfrutar
de la natura
per disfrutar
de la natura
una exposició
de Papillones
que està ahir
creada per nosaltres mateixos
de Papillones
de la Vall
molt bé
i tot
tot un treball
articles
en la Val de Veres
que ara
aquesta última
a Val de Veres
hi ha una valoració
encara no ha sortit
la que té sortit
ara
sí
jo l'he rebut a casa
però no l'he llegit
encara
encara no l'he llegit
ha rebut ja
sí
ahir hi ha un article
que sí que podeu ser
és agafar-lo
i si us interessa
doncs
ens citeu per parlar
del que ell hi posa
que sí
que jo poso
una curiositat
crítica
i dura
i és que
en la revista municipal
no ha sortit mai
l'Alnús
no ha sortit mai
mai?
el bolletí
vols dir que no
vols dir que no
mai
no ha sortit mai
estàvem tan emprenyats
contra nosaltres
perquè érem
Pepito Grillo
en els primers anys
que la crítica
la crítica
i tal
que la
diguem
la venjança
entre cometes
ha sigut
la normament
no posar-ho
no posar-ho
ni per criticar-nos
persona nobrata
exacte
però
el pitjor
després
no assisteixen
allò que et diuen
ningunear
ningunear
és la paraula
aquesta vegada
també passa això
que amb aquesta reunió
jo per exemple
no vaig anar
que m'hagués agradat
perquè l'esquena
no m'ho deixava fer
ah també tens mal d'esquena
el dilluns
m'infiltraran
què va bé pel mal d'esquena
perquè últimament
veig les estrelles
el sol
posar-te darrere
i t'infiltraran
què?
estic farant una infiltració
no no
a més a més
faran una infiltració
aconsellat
per la clínica
ja ja
clar clar
per la clínica
del dolor
perquè queda
molt xulor
i us ho dic
perquè
sí
és així
quan tens aquell dolor
que és
punyent
però tampoc
no és per cridar
ni per fer comet
ni res d'arrò
diu
la doctora
diu
quin qualificatiu
li posaria
el seu dolor
dic
home
dic
és un dolor
era castellana
és un dolor sordo
sí
un dolor sordo
no no no
dolor sordo
en realitat
és un terme
sí
ja sé perfectament
què vol dir
que és aquell dolor
que tens un neguit
i un neguitet
i un neguitet
clar que
se li ha de fer cas
perquè en un moment
determinat
es pot
que és un neguitet
és un neguitet
que és molt fort
però no
no para
no
és un moment
que és suportable
i més persona
jo per exemple
que tinc un nivell
molt alt
de poder aguantar
el dolor
doncs bueno
tampoc
no necessites
però sí
però esclar
està
quan una part del cos
això sí que us dic
una part del cos
se sent
doncs no s'ha de sentir
una part del cos
nosaltres tot el cos
ha de funcionar
de tal manera
que no sentim
ni aquell dolor
ni aquella molèstia
no
no
el cos funciona
de tal manera
que és
una cosa meravellosa
com
com
com es rigeix
sí
i aleshores
no hi ha per què
sentir dolor
ni dolor
ni molèstia
de dir
ai
tinc aquesta petita molèstia
en inglès
anici
jo fer-ho
anici
o anici
l'é
precisament
el símptoma de salut
és que tens la sensació
d'agilitat
no
no
que no hi ha res
no no
quan et trobes bé
no te'n recordes
de la salut
clar
i te'n recordes
que tens cos
perquè tot va fent
les seves funcions
però tu no saps
què passa al teu fetge
ni què passa als teus ronyols
ni què passa als teus os
tot va funcionant
tranquil·lament
és quan et fa mal
que dius
ostres
tinc un fetge
ara tinc un doloret
un doloret
sí que és de València
xiqueta
aquí el de València
és este senyor
jo també he descendit
de Valencià
també puc parlar
de Valencià
xiqueta
també és Valencià
també és comunitat valenciana
sí
encara una part de Múrcia
encara em diuen
és curiós
l'altre dia
parlant en públic
em van dir
és que tienes acento valenciano
en Madrid me dicen
que tengo acento valenciano
no acento cadarà
sinó valenciano
más bien
tú tiras
a mi
cuando hablas
castellano
és l'entonació
no, no, no
és l'entonació
no és l'acento
no és perquè a mi
m'ensenya
normes de prosòdia
para corregir
l'acento català
però entonces sí
hablo un castellano
bastante claro
y bastante nítido
pero parece ser
que la entonación
la musicalidad
de la palabra
le doy
un punto valenciano
i hem tornat
al tema dels idiomes
sí
com es diu
roda el món
i torna el born
sí
sí
molt bé
molt bé
molt ben dit
si voleu
anem acabant ja
perquè pràcticament
si n'hi ha algú que tingui
algun problema
queden dos minuts
tres minuts
no
jo si
si es cau
m'hauria agradat
fer una reflexió
sobre la situació
macro-política
perquè vosaltres sabeu aquí
sou testimonis
que sempre anava advertint
jo
que
quan hi ha lluites
o fan en armes
cosa que tots estem d'acord
que no
guerrilles, armes
violència
o terrorisme
sinó que
el que hem fet aquí
és una revolució
civil
no violenta
i en el moment
determinat
en què tot anava
passant
com tenia que passar
i ve la fase
d'agudixar les contradicions
que vol dir
omplir les presons
els dirits
es tirant enrere
i es comencen a dir que no
ja n'hi ha
mil persones
preparades
i disposades
voluntàriament
a anar allí
i dir
no a mi també em tanqueu
que és agudixar
les tensions
perquè la no violència
vol dir lluita
també
vol dir lluita
però no violenta
l'únic que pot quedar
afectat
és el propi
lluitador
però l'enemic
mai
mai cap violència
contra ningú
cap arma
però és una lluita
contundent
i aquí
els dirigen
l'enfrenada
jo demanaria
que s'ho pensin
si no volen
ser dirigents
perquè han portat
la gent
a aquesta situació
i jo aquí
avisava
i avisava
els de l'ANC
i avisava
tal
escolta que arribarà
a aquesta fase
que Espanya
és molt dictatorial
de tota la vida
que Espanya
que no és broma
ja ha passat
aquesta fase
i ara
es tiren enrere
però volen
continuar
les llistes
i es porten
a no sé què
dintre tres meses
estem en un empat
estem igual
com estem
com estàvem
al juliol
si hem tornat enrere
hem tornat enrere
perquè ara diuen
no
allò que deia
és simbòlic
i llavors
clar
que si és simbòlic
és una horda
jo com a ciutadà
i com a persona
però ja s'ha agradat
ja ho he comentat
ja ho he dit
i aquí
que costa
és a dir
que tu no estaves
però porta quatre anys
dient això
i parlant
de gent
de l'ANC
i d'Esquerra
escolta que arribarà
a aquest punt
i em deien
no sé què
de quants
que mirà
que va a una altra banda
ja ha arribat
aquest punt
sí
el que ja ha arribat
és el punt
de les dones
que tenim
exactament
doncs
ens acomiadarem
i moltes gràcies
pels que ens escolteu
la Lina mateixa
ha fet
de
exigidora
del programa
de controladora
així que
bé
gràcies a tots quatre
per ser aquí
gràcies a tu
molt bé
Lina
i Arbra
fins la setmana vinent
gràcies
a veure
adeu
doncs
amb la tertúria habitual
de dijous
posem punt
final
a segona hora
del programa
de seguida
tornem
amb la tercera
hora
per parlar
amb l'Albert Macià
sobre la Taneu
amb l'Astrid Goldstein
de Vins
del cedir de Can Mata
i també
amb la Silvana
i l'Arnau
per parlar
de literatura
i d'efemèrides
fins ara
a
Fins demà!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ha valorat molt positivament
la continuïtat del pacte de govern amb Esquerra i Movem Sant Just.
Segons ha explicat Perpinyà el Just a la Fusta,
el pacte no només no s'ha trencat,
com ha passat en molts municipis de Catalunya,
sinó que, a més, s'ha reafirmat.
L'alcalde ha assegurat que la clau per mantenir el govern municipal
són les hores de treball i diàleg.
A més, creu que en tot moment s'ha posat per davant la responsabilitat.
Amb Sant Just, Josep Perpinyà afirma que tots els partits
han de fer una reflexió conjunta de com s'ha arribat
a la situació política catalana actual.
A més, ha afegit que s'ha de transmetre calma i seguretat
en sectors com ara l'economia, que viuen amb incertesa la situació.
L'Ajuntament de Sant Just està acabant de perfilar,
juntament amb la col·laboració dels veïns,
el nou centre cívic del barri de Maslluí.
Així ho ha assegurat l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà,
al Just a la Fusta.
El centre cívic s'ubicarà al costat del club de pàdel de Sant Just
i tindrà entre 400 i 500 metres quadrats.
A part de fer les funcions habituals com a centre cívic,
l'equipament també funcionarà com a espai educatiu i formatiu
i com a local de diverses entitats.
Perpinyà ha explicat que la idea és que al costat del centre cívic
s'hi ubiqui un centre educatiu, ja sigui una escola a bressol
o una escola de primària,
però que la Generalitat ha de reprendre el projecte
que es va paralitzar l'any 2008.
La directora dels serveis territorials del Baix Llobregat,
Núria Valldoriola, ha emès un comunicat confirmant
que el 21 de desembre serà un dia inhàbil a les escoles
a causa de la celebració d'eleccions.
El decret explica que en el cas que el dia fixat per a eleccions
no sigui festiu, s'ha de considerar inhàbil a nivell escolar,
és a dir, com un festiu no recuperable.
Aquest article afecta a tots els centres docents
i a tot el personal que hi treballa.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem al Sant Just Notícies edició migdia.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesvert.com.
Molt bon dia.
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Al migdia se vol dir que comencem la tercera hora just a la fusta
i ara comencem parlant de l'Ateneu amb l'Albert Macià.
Hola Albert, bon dia.
Molt bon dia.
Un Ateneu que aquest cap de setmana va tenir moviment
perquè hi va haver aquestes jornades de l'Espai d'Espuig.
Com va anar?
Bé, aquesta jornada és una jornada que de fet
l'organització va càrrec de l'Institut d'Escolí Sant Justencs.
És una jornada a l'Espai d'Espuig de l'Institut Ramon Montaner
i de fet era una jornada, una taula rodona
sobre precisament les entitats i la seva relació amb la universitat.
Vull dir que aquells punts de...
O sigui, la relació que tenen la universitat i les entitats
que treballen en el món de la recerca local.
Estem parlant de tipus...
Com els de Tameus, per exemple.
Especialment com els centres d'estudis.
Vull dir que moltes vegades ja...
Al començar l'acte ja vam posar sobre la taula
que a vegades Tameus, centres d'estudis,
la frontera no és molt clara.
En moltes coses.
Vull dir, en el món associatiu hi ha molts Tameus
que tenen una secció, que és el centre d'estudis,
i hi ha entitats que potser es diuen centres d'estudis
i tenen a dintre seccions de fotografia, seccions d'altres coses.
És a dir, a vegades el nom no fa la cosa.
Això és com si ens miréssim al centre excursionista de Catalunya, no?
Secció de fotografia, secció de...
Això va molt més enllà de la muntanya, sí.
I en canvi nosaltres a la Taneu tenim la muntanya dintre.
Aquestes relacions a vegades són una mica...
Marquen la prioritat amb el que es va creant en el seu moment l'entitat,
però...
I bé, jo lamentablement no em vaig poder quedar
per temes de...
Per temes familiars.
Conciliació.
Sí, per temes de...
D'hospitals, però bé, de ser res greu,
però que em van impedir estar a la jornada cap a l'hospital.
a bé, però sé que van a molt bé.
Per cert, a Sant Just, al centre d'estudis Sant Justens,
no està a la Taneu, oi?
No, no, és una entitat...
És una entitat a part amb els seus estatuts.
Sí que també hi va sortir,
també va sortir, o si més no, també...
També a la inauguració de l'acte ho vaig comentar.
Coincidim moltíssims socis,
moltíssims dels centres d'estudis també són socis de la Taneu.
O sigui, hi ha una gran coincidència.
O sigui, quan hi ha una certa voluntat
de treballar amb aquestes entitats que es dediquen a la cultura,
doncs normalment hi ha aquestes duplicitats i coincidències.
Vull dir que jo diria que tota la junta actual del centre d'estudis
són socis de la Taneu,
i diria que com a mínim el Consell Executiu,
almenys del 75%, també som socis del centre d'estudis.
Hi ha aquestes coincidències que semblen normals.
Vull dir, estem tots treballant pel món de la cultura.
A Sant Just a vegades fa la sensació que la majoria de la gent
que viu a Sant Just no està cap entitat,
però la poca gent que està en una entitat no està només a una,
sinó que està més d'una, no?
Sí, això passa a molts llocs.
Poca gent que es mou molt i molta gent que no es mou gens.
Això passa, no és una cosa que tinguem a Sant Just,
passa en general a moltes parts.
A vegades ens omplim la boca.
Tenim tantes entitats a Sant Just i realment actives, actives.
Hem de rebaixar el llistó bastant aviat,
perquè n'hi ha moltes.
És molt fàcil avui dia crear una entitat.
i si ens posem d'acord en què volem fer una entitat,
anem a la web de Just i la Generalitat,
baixem uns estatuts estàndards,
els adaptem a les nostres necessitats,
demà els presentem i, com aquell que diu,
ja la tenim en marxa.
Després el que passa és que cal complir amb requeriments
i anar informant a justícia
cada vegada que hi ha un canvi de junta, etcètera, etcètera,
però crear-la és molt fàcil.
Llavors hi ha molta gent que es planteja
que vol fer alguna cosa i decidir de crear.
Abans era més difícil
i per això hi ha a Teneus antigament,
que dins d'un Teneu es va dir
que ara vull jugar a escacs,
vaig a crear un grup d'escacs a l'Ateneu,
que ara vull fer fotografia,
el creo dins de l'Ateneu.
Això és molt més fàcil avui fer-lo separat.
Tot i així, l'esburocràcia que s'ha posat,
que abans no afectava les entitats,
perquè abans les entitats semblava que estàvem
vivíem en un altre món.
Vull dir, temes d'impostos,
això va per les empreses,
temes de...
Tot era...
Com si no n'és, eh?
Avui dia les entitats estem controlades,
avui dia tenim...
I clar, tot això què vol dir?
Vol dir unes necessitats
de portar les coses comptablement
molt ben fetes, etcètera,
que quan una entitat d'aquestes
moltes vegades es posa a dir
que és molt fàcil crear l'entitat,
però després complir amb tota la normativa,
es pot fer molt feixuc.
Aquest, per exemple,
va ser un dels motius que va portar
que els joves que tenim de la Ginestra
vinguessin a l'Ateneu en lloc de crear una entitat,
perquè, clar, quan se'ls expliquen...
És fàcil, no?
Sí, però després heu de portar els papers aquí,
heu de fer això per tramitar...
Clar, si tenim una entitat que té una...
com en el nostre cas una secretaria
que ja està acostumada a fer tots aquests papers,
doncs tota aquesta feina
que s'estalvia a aquelles persones.
Per tant, la Ginestra no és una entitat.
La Ginestra és una secció de la TN.
O la CEES, per exemple,
tampoc és una entitat.
No, a veure, quan parlem d'una entitat...
Aviam, aquí a Sant Just,
si parlem de la CEES,
ho considerarem una entitat,
perquè té una projecció pròpia
que està inclús al marge de la TNU.
Però des d'un punt de vista legal,
des d'un punt de vista legal no,
perquè l'únic NIF que hi ha és el de la TNU.
És curiós, no?,
que fins i tot una de les entitats,
podríem dir, més actives a Sant Just,
que és la CEES,
resulta que no és una entitat.
O podem trobar un altre cas de curiositat.
L'entitat més antiga de Sant Just,
la més antiga,
és el Corlo-Pomp de Flors,
i és molt més antiga que la TNU.
La TNU, ara celebrem 100 anys,
el Pomp de Flors ja fa dècades
que els va celebrar.
Dècades, no fa pocs anys, no.
El que passa és que es van integrar a posteriori.
Vull dir que és aquest tema
que una entitat és tot allò que es mou,
que té una cosa diferenciada.
Podem parlar d'entitats
i parlar del Cor, de l'Orfeó,
de la CEES, del que sigui.
Però des d'un punt de vista estrictament legal,
una entitat vol dir
que hi ha uns estatuts,
que hi ha un NIF,
que hi ha una única personalitat jurídica.
O sigui, el titular,
a nosaltres que ens agraden els titulars,
diríem que és que la TNU
té seccions que són més antigues
que la pròpia TNU.
Sí, sí, sí,
això se sap molt bé,
vull dir que no és cap cosa
que tregui jo en aquest moment,
vull dir,
però sí, sí,
el Corlo-Pomp de Flors
fa ja cent,
diria que cent trenta o cent quaranta anys,
ja que ho diceix així.
Ara, de memòria, no ho sé,
tu podria buscar i dir-t'ho d'allò,
però sí, sí.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
I nosaltres estem celebrant el centenari,
o sigui, que som petits
al costat del cor, eh?
Però es van integrar a la TNU
el 1945,
o sigui, quan hi ha cap d'uns anys.
Les coses tenen aquestes fluctuacions.
Avui hem aprofitat
per parlar una mica
de seccions de la TNU,
d'entitats aprofitant
l'espai d'Espuig,
al final hem portat la conversa cap aquí,
però un altre acte
que tindrà lloc a la TNU
aquest cap de setmana
és l'obra
Arsènic i Puntes de Coixí
dirigida per la Maica Duenyes, oi?
Sí,
el grup de Just Teatre,
tornaríem a lloc,
entitat,
una secció,
de fet és una secció
de la TNU,
i aquest cap de setmana,
ja porto un temps treballant-ho,
aquest cap de setmana
representen l'obra
Arsènic i Puntes de Coixí,
de Josep Kesserling
i sota la direcció
de la Maica,
i ho fan amb dues sessions,
una sessió el dissabte
a les 9 del vespre
i una sessió el diumenge
a les 6 de la tarda.
Aquest Arsènic
té puntes de coixí,
és una obra,
és un clàssic,
se'n va fer una pel·lícula,
em sembla que aquí
es va traduir
com un poco de Arsènic,
o por favor,
però sí,
basada també en aquesta obra,
i bé,
esperem que
que hi hagi,
que sigui un èxit
i que de fet
serà el primer
dels dos caps de setmana
seguits
que tenim de teatre
perquè el cap de setmana
següent
tornarem a tenir teatre,
en aquest cas del grup
el 2050,
que presenta dues obres,
en parlarem el dijous que ve,
que el 2050
ben bé no és una secció
de la TNU
perquè no han formalitzat
tot el que fem
perquè sigui una secció,
però els tenim,
d'alguna manera,
els tenim allà
fitxats,
assagen a la TNU,
tothom és soci a la TNU,
per tant,
falta la formalització
que es faci
una secció oficialment,
però d'alguna manera
també ho considerem
com si,
com un grup de la casa.
Doncs mira,
novembre teatral.
Novembre teatral.
Novembre és el novembre literari
a Sant Jus,
doncs a partir d'ara
també el novembre teatral.
El teatre tampoc
no està tan lluny
de la literatura,
a més a més,
per exemple,
el 2050,
una de les dues obres
que fan,
que fan dues obres
sense solució de continuïtat,
i una de les obres
és de Dario Fó,
que és Premi Nobel
de literatura,
per tant,
senyor's meu,
novembre literari
absolutament.
Està de tot relacionat,
efectivament.
Sí, sí.
Doncs mira,
veig que...
A part d'això...
Arriba del celler
que em mata.
Sí,
sí,
vols comentar més coses.
Bé,
a part d'això
tenim aquest divendres
una tertúlia
molt interessant,
molt interessant,
com a mínim
a mi el tema
em crida molt,
segurament per defecte,
per defecte,
diguem,
professional,
que és la vida cultural
als Ateneus
del segle XXI.
Serà una mica
d'innovacions
i adaptacions
per adaptar els Ateneus
a un públic més jove,
que demana
un consum cultural
lligat amb noves tecnologies,
una manera de fer diferent les coses.
Aquesta és una assignatura pendent
que tenim els Ateneus
de no saber
com arribar als joves,
o sigui,
perquè, clar,
no podem arribar als joves,
han de ser els joves
que facin el que ells volen,
perquè, si no,
si ens creiem nosaltres
que el que els hi hem de dir
segur que ens equivoquem,
han de ser ells els que entrin
i facin les coses.
Aquesta tertúlia
anirà a càrrec
de Bernat Dedeu,
que és un professor de Blanquerna,
filòsof, escriptor,
i això serà
demà divendres
a les 8 del vespre
a la Sala Piquet.
Doncs, demà divendres
a les 8 del vespre
un altre acte a la Taneu.
Ara fa una estona
parlàvem amb l'Ardre Gulló,
que ell és d'Almos,
i ens deia
que també els hi costa
que hi hagi joves
que agafin el relleu.
Això costa
a totes...
A moltes entitats, eh?
No, a moltes no,
a totes.
Puc assegurar
perquè, en fi,
nosaltres estem
a través de la Federació de Taneus
tenint contacte
amb moltíssimes
i, bé,
la societat
ha canviat molt
i a vegades
ens pensem
els que ja tenim
una certa edat
que les coses
han de funcionar
com havien funcionat
tota la vida
i jo crec que
precisament d'aquí
la importància,
per exemple,
de la conferència
d'aquestes divendres
que el que hem de fer
és adaptar-nos
a les necessitats
dels joves.
Però, clar,
haurien de ser els joves
els que vinguessin
i diria
escolta,
nosaltres en aquesta casa
podem fer coses
si les fem així.
És un cas,
és el grup
La Ginesta
ha vingut
i ara
volem fer cultura popular,
molt bé,
aquí teniu
a vegades
fan les coses
i dient,
bé,
nosaltres no ho hauríem fet així,
però, bueno,
escolta,
ho fan així,
doncs em sembla perfecte.
Tradicionalment,
això,
fa molts anys
volien dir baralles segures
entre els joves
i les juntes
de les entitats,
eh?
Però també dèiem
que quan hi havia
aquestes baralles
volia dir que l'entitat
estava viva,
eh?
Perquè hi havia joves
que realment...
Doncs és una bona...
un bon inici també
per les joves.
Sí, sí, sí,
jo crec que...
Jo soc un gran defensor
del que faci,
en aquest cas,
la Ginesta
o el que faci
el grup aquest
de Coratxo
que tenim també
de noies joves
que canten
que volen
fer un determinat
tipus d'activitat
que la tiren davant.
Inclús pastorets
tota l'edat,
també hi ha molt joves,
és una activitat
molt transversal
i hi ha molta gent jove.
Doncs,
bé,
ja tenim,
mentre estava parlant
l'Albert,
ja tenim l'estudi...
Ple,
ple,
avui s'està omplint això.
Ha vingut l'Arnau,
l'Arnau.
Bon dia,
subscric
el que diu
l'Albert
i no només
a les entitats,
també a...
iniciatives
com la nostra
d'aquest llibreter,
quan ve un jove
amb una xerrada
pràcticament ens posem
i fem l'onada
amb la Silvana,
perquè és cert,
costa
i penses activitats,
dius,
home,
no sé,
que puguin interessar...
Però són joves,
també.
Per això,
que penses,
a mi m'interessen,
doncs hi haurà gent que...
Però costa molt
perquè potser és això,
a la gent jove
li pot faltar l'hàbit de dir,
bueno,
es pot anar una xerrada
i...
I aleshores,
de d'anar amb algú,
evidentment a l'Ateneu també,
però és això,
ho celebres.
I sí que penses actes
i sí que...
Però dius,
bueno,
clar,
potser el format tradicional
de l'acte no és
i, bueno,
anem fent...
Però a vegades
em dóna la sensació...
Bé,
acabo de saludar a tothom
que està estudiant.
Sí, sí, sí,
endavant.
Silvana,
hola.
Hola,
bon dia.
Bon dia.
I avui al cellar de Can Mata
no tenim a l'Àstrid.
No,
sóc el Josep.
Ha vingut el Josep.
Què tal,
Josep?
Molt bé.
Bon dia.
Benvingut a...
i ha deixat el cognom
sobre la taula.
Exacte.
Hi ha omplert l'estudi
de Farigola.
De Farigola.
Doncs tenim...
No és temps de Farigola,
però tot l'any
pot ser temps de Farigola.
Doncs el que comentàvem
que costa que els joves
s'animin,
un...
un...
un fet que em sembla
una mica paradoxal a vegades
és que la Taneu
organitza concerts de jazz
i als joves
els agrada el jazz
perquè tu també vas a Barcelona
a un local de jazz
i està ple de gent jove.
Jo crec que el problema...
En canvi, la Taneu
no hi ha gent jove,
veient jazz.
Jo crec que el problema
és que
no és el tipus d'acte
que un pot organitzar,
sinó que
els mateixos joves
que viuen a Sant Just
van a Barcelona
als mateixos actes
que potser fem nosaltres
en el poble.
Però hi ha com això,
l'èxode cap a la ciutat.
Sí.
No és un tema
de format o d'actes
o de si viu gent jove
aquí a Sant Just
o si emigren,
sinó que si fas
alguna cosa així,
com...
O sigui,
si tu vas a Barcelona
a una llibreria
a un acte
del que et sembla
que a la gent jove
li pot agradar,
trobes gent de Sant Just
que van a aquella llibreria
al mateix acte
que tu has muntat
a Sant Just.
Clar, clar.
El mateix em passa
a vegades amb el jazz
que d'una sensació
que vas a un concert
a la Taneu
o a la Sada del 50 anèria
i mitja edat
65 anys.
Vas a veure
el mateix artista
a un bar
al Born,
per exemple,
mitja edat
35 anys.
Sí, sí,
això...
No sabem ben bé
per què,
no sabem com arribar
amb la informació,
no sabem
si és que...
També podria passar
que molta gent
es preni...
Bueno,
la Taneu,
tindran aquí
algú
de segona línia,
en canvi,
jo si estic allà
al Born,
i realment
estem portant gent
estem portant gent
de...
El públic,
certament,
del jazz
doncs té...
Tenim,
tenim,
no tenim,
parlem amb primera persona
del plural,
tenim una...
Ja comencem
a tenir una edat
normalment,
eh?
De tant en tant
es despenja algú jove,
també.
Expressament,
quan tenim més...
Hem tingut més gent jove
és quan tenim
algun artista local
que ve,
que llavors sí que...
Sí,
és veritat.
La parròquia
que...
i de fet els que organitzen
són joves.
I són joves,
efectivament.
Sí.
Doncs,
parlàvem...
També la Silvana
estava parlant
d'actes que organitzen
a Cal Llibreter
i avui n'hi ha un,
precisament.
Sí,
justament,
jo faré...
Puc avançar-me
a la sessió
a parlar ara
d'això del llibre.
És justament
la mateixa problemàtica.
O sigui,
avui ve a fer una xerrada
sobre Carson McCullers
i la...
Maria Àngels Cabré.
L'hem entrevistat fa una estona.
Sí, sé que l'han entrevistat,
la directora de l'Observatori Cultural
de la Dona
i, a més a més,
una extraordinària
lectora de Carson McCullers
que em farà
una xerrada excepcional.
Però jo...
o sigui, és el mateix problema.
Jo sé que el Club de Lectura
de la Biblioteca
Joan Margarit,
la Biblioteca del Poble,
s'ha llegit...
El Corazón és un caçador solitari
perquè encara no havia sortit en català,
l'han llegit en castellà.
I sé que hi ha 30 dones,
perquè conec gent que participa,
que el llibre
li va agradar moltíssim.
Pot ser un dels llibres
que més ha agradat
en el Club de Lectura
de la Biblioteca Joan Margarit.
Estic convençuda
que cap d'aquestes 30 dones
que han participat
del Club de Lectura
d'aquest llibre
que es va fer fa un mes
no vindrà a la llibreria
a escoltar
a un especialista
en Carson McCullers.
I és això mateix.
O sigui, no sé si és
la manera en què un transmet
la informació,
si no hi ha interès
de part d'alguns
de les baules
de la xarxa
de la cultura del poble
o què és el que falla,
que no hi ha aquesta
arribada a la gent
que pot estar interessada
en això.
O sigui, en un llibre
que s'ha llegit ara.
O sigui, fa no res.
I probablement
el que deia el Sergi,
si s'assabentés
que l'acaldés
o alguna llibreria
d'aquestes cull
de Barcelona
fa una xerrada
sobre aquest llibre,
la informació arriba
i la gent hi va expressament.
Sí.
No?
Sí.
Veurem aquest vespre.
I llavors, res,
portava el llibre
perquè deia,
també potser,
és que clar,
els que tenim llibreria
o ens dediquem
a la literatura,
a vegades diem les coses
de manera massa ràpida,
no?
Perquè dic, clar,
jo parlo tot el temps
del Cor
és un caçador solitari,
la Carson McCuller,
traducció de l'Alba de Déu
de l'altre editorial
o d'entre
la solitud
i el somni,
notes de literatura,
memòria i identitat
de Carson McCuller,
també en traducció
de l'Alba de Déu
i de l'altre editorial.
I dic, clar,
per a mi són noms
i són editorials
o sí que em sona,
que sé de què estic parlant,
però clar,
si la gent
al Club de Lectura
ha llegit
El Corazón
és un caçador solitari
i no s'han quedat
amb l'autora
o amb el títol
del llibre,
clar,
no saben
que tu a la llibreria
estàs fent
una xerrada
sobre el mateix tema,
el mateix llibre,
la mateixa autora,
només que en aquest cas
ho fem en català,
malgrat que també
tenim els exemplars
en espanyol,
només faltaria.
Doncs això,
llavors venia
per fer una crida
justament això,
a la biblioteca
a Joan Margarit,
a les lectores,
dic lectores
perquè crec
que no hi ha cap home,
no perquè la Carson McCuller
sigui una escriptora
d'aquestes
que diuen
para dones,
sinó que és una escriptora.
I no perquè siguis
tampoc de la CUP
que sempre parla
no,
no,
tampoc.
Doncs això,
fer una crida
que la gent
que ha llegit
aquest llibre,
que insisteixo,
el van llegir
amb el nom
de El Corazón
és un caçador solitari,
que avui tindrem
una sessió
extraordinària
de literatura,
vendrà gent
de Sant Joan d'Espí,
vendrà gent d'Espluga
que m'han enviat mails
dels tagers literaris
de l'Observatori
de la Dona,
de la regidora
de cultura
de Sant Joan d'Espí
m'ha enviat un mail
per preocupar-se
perquè la informació
n'arribi a això,
no,
a l'àrea de la dona
i tinc la sensació
que a Sant Just
hi ha un problema
d'això
o de comunicació
o potser d'interès,
no ho sé.
No ho sé,
veurem.
Veurem.
Tampoc no posem el remei
abans de la ferida?
No, no.
Potser aquesta tarda
està la llibreria plena
de gent de Sant Just?
No,
si plena
la llibreria,
o sigui,
sí que no patim
per la...
o sigui,
no és un patiment
perquè
no hi hagi gent
als actes
perquè
3D1
que plovia molt
i però malgrat tot
hi havia
7 o 8 persones
no
no
no
no ens preocupa
que la gent
perquè hi ha
lectors molt fidels
i lectors molt interessats
en totes les activitats
que fem
sinó que
és això
o sigui,
a mi és que realment
el que em fa pena
és que la gent
no se sabenti
que no li arriba
la informació
que no
o trobar-me
a la setmana
de fer un acte
molt potent
i que la gent
digui
ai però com
jo no sabia res
i és això
i aquest d'avui
és un d'aquests actes
en què penses
que hi ha
un munt de gent
que si sap
que ho fem
estaria interessada
en participar
i que potser
no ho sabrà
doncs a veure
esperem que arribi
la informació
des de la ràdio
posem el nostre
gran de sorra
i intentem informar
sí
sí
potser hi ha
altres ataveus
també més
més forts
com el propi
ajuntament
inclús
la seva agenda
d'activitats
sí
bueno
l'Ajuntament
de Sant Just
també
m'ha ajudat molt
a fer difusió
de la Quima
i sí
que la Eva
o sigui
sí que
en aquest punt
hem tingut
col·laboració
extraordinària
per fer difusió
d'aquest acte
doncs
i mentre tota aquesta gent
parlava
jo retransmeto
perquè clar
tinc al costat
el Josep
que no para de moure's
però clar
és que ha desplegat
no només la farigola
que dèiem al principi
sinó uns talls de fuet
que ha perfumat
amb brils
de llonganissa
de llonganissa
perdó
ara es disposa
a obrir el vi
que és el que teòricament
anem a provar
però que la gent
ho sàpiga i casa
aquí estem dintre
on això
com ha dit l'Albert
ha portat el cognom
materialitzat
sobre la taula
més llonganissa
i clar
jo vaig sense l'hibera
sí
tenim aquí la webcam
perquè si alguns
està veient també
doncs encara tens
per mitja hora
tens per mitja hora encara
l'àstrid
sempre és benvinguda
però si cada cop
que el Josep
ens ha de portar
més a més
llonganissa
doncs
bé
no és per crear competició
entre l'àstrid
i el Josep
però
no mai
el que sí que vull
tastarem una cosa
que a mi
em van donar
a provar
aquest diumenge
ara ho explico
doncs
bé
com que
veig que encara
el Josep
està amb les
seves preparacions
no és si la Silvana
vol comentar alguna cosa
més
no
només que tenim
dues escriptores
a les llistes
dels partits
polítics
independentistes
la gent
dies
a la llista
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
i una noia d'aquí
de Sant Felliu
que escriu ara
en català
abans escrivia novel·les
en castellà
i la Belolit
a la CUP
també
una militant
feminista
escriptora
i activista
i res
només
fer aquest
comentari polític
que els partits polítics
hagin agafat
escriptors
quan diuen
que volen
fer llistes
més
de la societat
civil
potser busquen
més això
de intel·lectuals
que no estiguin
lligats
només a la política
sí
igual seria
per debatir
una miqueta
si
bé
res
que són
dues escriptores
ho deixem
amb aquest comentari
no és si voleu
seguir amb les
efemèrides
de l'Arnau
o
passem al vi
home
ara que ja l'està servint
ara que és el moment
Pep Ferigola
ara et faig arribar el vi
molt bé
doncs
m'espero aquí
pots anar posant la musiqueta
que avui
avui
podem començar
a fer
l'alteu
l'alteu
l'alteu
l'alteu
i aquestes coses
vinga
que ja truquen
a la teva porta amb vi
doncs
el meu assistent
m'ha portat el vi
que a més a més
resulta que el meu assistent
també és el meu cap
coincideix
coses que passen
quan es treballa
allò en família
bon cap
bon cap
bona gent
doncs
això ja
el Carles
m'ha portat el vi
i ja el tenim tots
doncs
explica Josep
què ens has portat avui
aviam
avui
jo voldria explicar
històries
tots on tenim
sobre el vi
però la que em va passar
a mi aquest cap de setmana
concretament el diumenge
va ser molt interessant
perquè era
aviam
com m'explicaria
aquest diumenge
va acabar
el Festival Internacional
de
espera que tinc apuntat
perquè és tan llarg el nom
el festival
el que feia a Barcelona
no, no, no
el setè Festival Internacional
de Cinema del Vi
i el Cava
popularment dit
el Moss Festival
que es projecta
entre el
el Pirorat
el Falset
i
i el Penedès
diferents cellers
Vilafranca
i llavors
hi ha moltes activitats
des del 2 de novembre
que va començar
fins al dia 12
sí
fins aquest diumenge passat
i llavors clar
buscant activitats
donen un llibret
que el tinc aquí
pots
pots triar els llocs
tot
molts els cellers
en fi
i llavors
l'únic dia
que vaig poder anar
va ser
el dia 12
sí
aquest diumenge
perquè
perquè el vaig trobar
molt interessant
que era anar
a Cantàfols dels Caus
sothom sap on és
una masia
molta història
de millonat del Penedès
molta història
perquè
l'elaborador
fa uns
30 anys
sí
li va tocar
en herència
quan moria el seu avi
i llavors
ell venia
era hippie
estava a Ibiza
a Mallorca
i llavors li van dir
nen
t'has de posar a treballar
opa si jo no
i vinga va
que l'avi t'ha deixat a la finca
a tu i la germana
i us espavileu
també hi ha en calés
i espavilat
arriba allà
hosti què faig aquí
què faig aquí
doncs va a buscar
gent que l'ajudés
sobretot
el Joan Milà de Mascontal
i el va ajudar
a plantar què
a tornar a replantar
les veritats autòctones
però també les de fora
que s'adaptessin
al terreny del massís del Garraf
la diferència
amb molts terrenys
que és un terreny
molt calcari
terra blanca
molt blanca
llavors clar
també
és una terra
molt dura
per plantar
què plantem
què no plantem
i van anar
fent coses
i llavors clar
quan van poder treure un vi
un dels primers vins
que van treure
va ser
el que tenim avui
a la taula
que és un vi
rosat
trencant
amb molts esquemes
segons la fitxa
suposo que és el mateix
de fa uns 20 anys
quan va sortir
ells utilitzen
la veritat autòctona
que pot ser
l'Ull de Llebre
no autòctona
del Penedès
però juntament
el Marlott
cirà
i els dos cavernets
el Sauvignon
i el Franc
és un vi ecològic
per què dic trencador?
perquè antigament
el vi rosat
era com un vi
de qualitat
baixa
ínfima
no tenia valor
llavors aquest senyor
suposo que
amb la influència
del Joan Milà
de Mascontal
tot això
va anar plantant
va anar experimentant
i encara ho fan ara
experimentant
rinblancs
negres
i llavors aquest vi
va ser com un trencar
amb tot el que hi havia
però clar
també
et don
tu veus aquest vi
i veus
el propietari
del celler
el senyor
Carles Esteve
Greue
mig català
mig alemany
i llavors dius
hòstia
jo vull fer alguna cosa diferent
aprofitant
el terreny
i llavors va sortir
aquest vi
clar
durant els anys
la línia ha sigut
la mateixa
i no ha variat
que això
és un valor
molt bo
és un valor afegit
a part
està dins
bueno
dins unes
certes
per exemple
porta el segell
ecològic
té el segell
de calides
que han entès
pagos
en fi
i això és aquest vi
i aquest era
era interessant
perquè a nosaltres
jo dic
jo un minut d'això
dic
què fan a Can Ràfos
seguint el fil
diu
què fan
hòstia és molt xulo
fan uns documentals
que donen una hora
però també fan la visita al celler
esmorzar i tot
va
doncs m'apunto
per 20 euros que valia
m'apuntar
truco al celler
escolta
diu
sí sí
tu quan vinguis
pagues i t'esperes
i està ple de gent
bueno
esmorzar va
entra a l'esmorzar
hi havia un platet
que hi havia
una mica
d'embotit
fuet i sacallona
i al costat
doncs una branca de farigola
perquè farigola
perquè és una planta autòctona
del massís de garraf
junt amb el provení
el margalló
i altres espècies
però és que és curiós
perquè clar
no és època de farigola ara
la farigola
és el maig que floreix
abril-maig
i llavors va
i és molt curiós
que ens el ponen per picar
dic
ai que bé
i amb aquest
vi rosat
anava perfecte
hòstia però
un vi rosat
amb un embotit
no lliga
sí
però no és el típic
vi rosat
és el que deia
està fet més a l'estil
com
bueno
més
més europeu
per a dir
des de rim
de clima més fred
com pot ser
els cavernets
el marlot
el cirà
i on va
i a dir
em va sorprendre
i després
dius
aviam
què farà
no un cop allà
i bueno
sí sí
vam anar a baixar al celler
clar
dius
bueno
els audiovisuals on el fan
doncs vam anar al celler nou
i allà
ens van posar sis audiovisuals
que eren molt interessants tots
perquè tots tenien un cert lligam
amb el senyor Carles
l'opitari del celler
i així més o menys
els títols
no falta que els digui
però sí que és
espera
dels audiovisuals
sí
dels audiovisuals
tenien molta molta relació
perquè un era
dedicat a les vinyes
en un microclima
com té ell
el Massés del Garraf
la pintura i la vinya
el Carles
a part de fer viticultura
també li agrada molt pintar
l'altre era
les vinyes sostenibles
que ell tot és
ara de cultiu ecològic
amor a la vinya
que això ho ha fet
des que va vindre
això sí que
no ho ha deixat
ell li agrada molt
molt aquell terra
l'altre documental
era
sobre la dificultat
de conrear la vinya
que això és
el que ell també
li va passar
quan va començar
i llavors
elaborar els vins
com el d'abans
aquest no
aquest sí que és
molt trencador
però altres que fa ell
és sobretot
amb el reïm autòcton
que és el Xarello
fa vins fantàstics
vinya molt vella
de 70 i 80 anys
que ja hi era
o la van comprar
la finca
però de veritat
doncs dius
hòstia
que interessant
fins i tot
ell va vindre després
i estava molt content
doncs a veure
no sé si ho podem
ja
no t'estem oi
no no
no em fa salivar
perquè
estem aquí tots
mirant el vi
i els empotits
el que sí que s'hauria de fer
és
com he fet jo
bueno
clar
no es veu
el que he fet
ha sigut
hi ha una webcam
no no
ja
ha expulsat una mica
de ferigola
a sobre
més que la fulla
són
la
floreta
sí
o
les fulles
de la ferigola
més que la fulla
la fulla seca
i llavors per sobre
perquè jo
accidentalment
va i mullo
l'altre dia
perquè era
una pissarra
mullo
la
l'angonissa
la xafo
contra la fulla
de ferigola seca
i me'l menjo
i al cap d'una estona
em venia un altre cop
pel gust de ferigola
i jo
hòstia que interessant
no sortava l'embotill ni res
i amb aquest vi
no molt fresquet
però
acompanyava molt bé
doncs
què us sembleu
si el tastem
i a banda té una propietat
de color
que és que jo diria
que la llangonissa
i el vi
tenen una mateixa tonalitat
eh
si mulleu-lo bé
diríem que és
un maridatge d'aquests
bueno
triple
molt interessant
clar
ens vam posar
aquest vi rosat
perquè feia calor
per molt fred que fes
feia calor
després també
després dels audiovisuals
ens vam posar
el que és
superior a aquest
entre cometes
aquest és el
aquest és el petit caos
i l'altre és el gran caos
però no és que siguin petits i grans
és el tipus d'elaboració
el gran caos
està fet
en rei marlò
de viña vella
diríem que és un negre
amb poc color
però bueno
és una bomba
és un dels millors rosats
que mai he provat
anem a tastar-lo
sisplau
no gana
quins
doncs a veure Josep
ajuda'ns a interpretar
una mica
quins són els
sabors
que notem en aquest vi
és un vi molt lleuger
però alhora
surt molt
la fruita
vermella
no és molt agressiu
el que passa és que està un pèl massa fred
i llavors els aromes
sempre els costa sortir
el que passa
avui tenia por
que es calentés
i al final
no s'ha calentat
està més fred
una mica més fred del compte
i per menjar
ara a l'hivern
no falta tant
tan fred
el que sí que aniria molt bé
és que us poséssiu
una mica en llangunes a la boca
i una mica de vi
aviam què passa
ho provarem
d'agafar un altre llavors
agafeu
posa'l aquí
el que poseu a la boca
i sense mastegar
bebeu una mica
i aviam què trobeu
segurament li potenciareu
els aromes de la farigola
potser no tant al greix
de l'embotit
això li dona també l'acides
no és un vi molt alcohòlic
però és molt lleuger a l'hora
és molt fàcil
de beure aquest vi
quina graduació té?
segons ells
12 graus
segons ells
segons ells
sempre hi ha mig grau amunt
mig grau avall
perquè té molts d'alcohols
impostos
eh que sí
de d'on sortir
no es nota l'embotit
però això és el que a mi
m'ha sorprendre
amb aquest vi
després amb l'altre
hi havia formatges
diferents tipus de formatges
molt interessant també
però aquest
em va sorprendre
a mi i a tothom
però això sí
no només amb l'embotit
amb la farigola
amb la farigola també
el tòctone
que era la bo
que em deixa de farigola
que inclús per
molt bona combinació
amb el vi
això sí que és una cosa
que
maridar vi
no l'havia experimentat
per això va ser
com una
com una experiència
històries
no?
que sempre
a tots ens passa
dedueixo
que allà on la farigola
potència
els aromes
de la terra
del raïm
volgués o no
a més
aquesta gent
no fa servir
llevats
artificials
fa servir
els
els naturals
i llavors
tots aquests aromes
del raïm
van a parar el vi
per això no té
aromes artificials
fruita
vermella
però molt fina
doncs
si el deixes calentar
aquí
trobaríem
bueno
moltes
moltes històries
doncs avui
amb el Josep Farigol
en comptes de l'Astrid
però
amb un vi també excel·lent
com sempre
i a més a més
acompanyat amb
amb Llonganissa
i Farigola
i aquesta escollida
a Olesa Bones Baix
al poble del costat
doncs
mira
fantàstic
aquest vi
si us sembla
seguim
amb l'Arnau
amb les afemèlides
16 de novembre
un dia d'aquests
avui 16 de novembre
dijous
potser no hi ha cap acte
cap activitat
no activitat
perdó
cap efemèride principal
però en canvi
n'hi ha diverses
que
mira
allò que l'altre dia
deies
que poden explicar
bastantes coses
del present
sí
home
l'altre dia
del 9 de novembre
que ens va donar molt joc
el 9 de novembre
a més hi havia actes
allò
efemèrides molt potents
de dies molt revolucionaris
avui potser són
més secundaris
però
que expliquen
o sigui
potser a l'època
no van ser secundaris
perquè si anem
el 16 de novembre
1354
ens trobem a Pere Tercel
Cerimoniós
arribant a l'illa de Sicília
i decidint que aquest poble
que hi ha aquí al nord
el repoblarem catalans
el poble es deia
l'Alguer
i fins aquesta setmana
fins fa dos o tres dies
tenia un delegat
de la Generalitat
perquè el català
perquè el català
s'hi ha mantingut
durant 700 anys
i bueno
en tot cas
el 155
ha decidit
que no calia
gastar més diners
amb què el català
es mantingués a l'Alguer
després de 700 anys
que el català
s'hi mantingui
és perquè
Pere Tercel Cerimoniós
va decidir que
com que el que volia
era conquerir tota l'illa
la manera
més viable
de fer-ho
era portar catalans
a viure
a Sardenya
en aquest cas
va començar amb l'Alguer
després va poblar
alguns pobles més
però realment
es va mantenir la comunitat
va ser l'Alguer
perquè va preferir
no poblar tota l'illa
perquè pensava
potser a veure
aquí ja hi ha els arts
i ves que no se m'enfadin
es tracta de
aquí tindré una comunitat
sempre potent
des d'on poder
influir en l'illa
no?
Encara és un dels territoris
on
segons els llibres de text
s'hi parla al català
i és cert
i és cert
i és cert
i és un català
molt diferent
molt allunyat
del nostre allà
vull dir
però
gent gran
sobretot
gent gran
gent gran
una mica també
quasi similar
potser al que passa
a la Catalunya Nord
però potser encara més
bastant similar
no diuen que
a una illa
com que no hi ha influència
de cap altra llengua
queda més autòcton
diuen que el mallorquí
és autèntic català
tinc entès
el que passa és que clar
l'Alguer és només
una ciutat
de l'illa de Cerdanya
sí sí
a més el Nord
vull dir
amb un extrem de l'Iga
i a més a més
és una ciutat super turística
que això tampoc
no sé si ajuda
certament
últimament
ho és bastant
però en tot cas
si per una gran part
del turisme
també és turisme
d'aquí
que els hi van a veure
l'Alguer
a veure si és cert
que els cambrers
parlen català
jo
parell de vegades
que he estat
i quan passeges per allà
el turisme que hi ha
molt molt molt
és turisme català
precisament
jo hi vaig anar
fa uns quants anys
i estàvem uns amics
a la platja
i va aparèixer
un senyor gran
com a esbroncar-nos
per alguna cosa
que hauríem estar fent
i ho va fer en català
i va ser l'única persona
que ens va parlar en català
va ser un senyor gran
per esbroncar-nos
Per cert
la persona que està encarregada
de mantenir la cultura catalana
és el Joan Elias
Joan Elias Adel
Joan Elias Adel
que té un poemari
extraordinari
sobre la pèrdua de memòria
del pare o de la madre
o sigui
és un poemari
que està molt
en relació
amb el de la Sònia Mol
i deu en algun lloc
dels millors poemaris
que he llegit mai
Doncs això
per nosaltres
per als catalans
no és només folclòric
l'Alguer
que si mantingui el català
una llengua
de 10 milions
de parlants
i que evidentment
no es pot comparar
amb el que fa
a nombre de parlants
no en castellà
en francès
en anglès
que evidentment
no els cal potenciar
tot i que ho fan
que el castellà
es mantingui
a tot Sud-amèrica
però els sembla
un despendi
que nosaltres vulguem
mantenir al català
una petita oficina
per anar mantenint viva
aquesta flama
per tant
des de fa 3 o 4 dies
no hi ha
representació cultural
de la Generalitat
o de la institució
de les lletres catalanes
a l'Alguer
cosa que
des dels anys 80
hi era
i en fi
se suposa que
a partir del 22 de desembre
li tornarem a recuperar
primer missatge
de l'Arnau
al govern espanyol
350 anys després
que Pere III
aterrés
no aterrés
en tot cas
desembarqués
a l'Alguer
un senyor
que tenia
total
era un adolescent
no encara
tenia 7 o 8 anys
no era ni adolescent
que es deia
Felip d'en Jú
doncs
va rebre del seu avi
Lluís XIV de França
l'encàrrec de dir
nen
te'n vas a ser rei d'Espanya
perquè el nostre cosí
que es va morir
ara el dia de Tots Sants
el dia 1
doncs t'ha deixat
en herència
el regne
de
no llavors d'Espanya
sinó de Castella
i ja saps que Castella
porta a d'Ossat Aragó
però compte eh
vigila perquè els catalans
són molt fotuts
i per tant
Camí de Madrid
pararàs
a Figueres
et casaràs
el noi tenia 8 o 9 anys
però si es va casar a Figueres
rendiràs pletesia
als catalans
i diràs que sí
que escolta
que endavant
que els hi firmes tot
i després te n'aniràs a Madrid
que allí els tens tots convençuts
perquè de fet
són agents nostres
els que n'ha aconseguit
que la corona n'és per tu
i no pas
per
un Austriac
que també hi tenia dret
evidentment
els austriacistes
s'hi rebelaran
contra aquest testament
teòric
de Carles II d'Àustria
l'embrujado
l'últim rei
de la dinàstia d'Àustria
i això
comportarà
la guerra de secessió
que acabarà
l'11 de setembre
del 1714
a Barcelona
doncs d'un i déu
quina herència
que li van deixar
i una setmana després
a Cardona
és cert
que em diguessis
que s'havia acabat aquí
tu
la data famosa
és l'11 de setembre
però cert que
Cardona va resistir
una setmana més
i per tant
el final de la guerra de sucessió
és el 18 de setembre
no va ser l'última ciutat
l'última ciutat
és Cardona
va quedar com a dia nacional
l'11
i la gent diu
fins l'11 de setembre
en realitat la guerra
s'havia acabat
feia un any
pels catalans
vam resistir
contra allò
contra ben i marea
durant un any més
doncs Felip Danzú
que va tenir
aquesta petita
el 16 de novembre
diguéssim
que el seu avi
Lluís XIV de França
el gran rei
accepte
com no podia fer
d'altra banda
doncs
la monarquia hispànica
que atenció
incloui
tot Latinoamèrica
de Mèxic
fins a Ushuaia
preferim
els hippies
que viuen
a Formentera
o Ibiza
i heredant
la vinya
de l'avi
i ara si saltem
300 anys més
en realitat
303
un altre 16 de novembre
queda és una
clar evidentment
ja el vau viure tots
i potser no ho teniu present
però durant un temps
llavors potser no hi havia
la fama
d'acopocar
com fem ara
amb les dates
el 21D
el no sé què N
el tal
doncs bueno
el 16N
va ser
del 2005
no perdó
del 2003
va ser una data important
llavors no en deien
16N
però el 16N
el 2003
vam anar tots a votar
l'Estatut
no
abans encara
però és probablement
la votació
que va desencadenar
que després
arribéssim allò
com som
perquè el 16N
del 2003
hi van haver
les setenes eleccions
al Parlament
de Catalunya
les primeres eleccions
en què no es presentava
un senyor que es deia
Jordi Pujol
que es diu encara
i que per tant
eren les primeres
del postpujolisme
hi havia el gran dubte
de dir
aguantarà convergència
i bueno
va aguantar
perquè va guanyar
les eleccions
però només
amb 46 escons
i aleshores
els socialistes
que feia temps
que tenien ganes
d'arribar
a la Generalitat
i llavors
estaven encapçadats
per un senyor
que es deia
Pasqual Maragall
encara es diu
doncs
en van treure 42
però van veure claríssim
que aquí podien fer
allò que em van dir
tripartit
doncs el primer tripartit
surt de les eleccions
del 16 de novembre
del 2003
Esquerra
en va treure 23
iniciativa 9
amb això tenien majoria
i per tant van dir
escolteu
és l'hora de fer
un canvi
que el postpujolisme
es noti
convergència
va començar
allò que em van dir
la travessia del desert
que els ha portat
a canviar de nom
dos o tres cops
i escolteu
d'aquell tripartit
en va sortir
un estatut
aprovat
aquí
a Madrid
per les dues càmeres
i finalment
en fi
retallat
retallat
ribotat
i no sé quantes coses més
i finalment
quatre anys després
doncs
sentenciat
del Tribunal Constitucional
que finalment
és
és el que ens ha portat
al moment present
l'exercici
d'aquesta legislatura
es va acabar
o també vam anar
a l'elecció
abans
aquella sí que es va acabar
i després va venir
un motiu
però
Déu-n'hi-do
per ser un partit socialista
amb Pasqual Maragall
al capdavant
han canviat les coses
sí
molt
han passat
total
14 anys
però
el partit socialista
doncs
ara torna a ser
ciu
socialistes
units
bé
és un ciu
amb falta d'ortografia
si voleu
però és així
bé doncs
hem d'anar acabant
ja
ens acostem a la una
gràcies a tots quatre
per haver vingut
Josep
Pernau
a tu
a Bert
i Silvana
a vosaltres
a tu
i ens veiem la setmana evident
molt bé
perfecte
adeu-teu
adeu-teu
Doncs posem punt i final
al programa d'avui
Nosaltres tornem demà a partir de les 10 i fins a
un ajuste a la fusta de Ràdio d'Esvern
Fins demà
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà
Tot seguit, les notícies de Sant Just
Sant Just Notícies, edició migdia
És la una, bon dia
L'Ajuntament està acabant de perfilar
juntament amb la col·laboració
dels veïns al nou centre cívic del barri de Maslluí. El centre cívic s'ubicarà al costat del club de pàdel de Sant Just
i tindrà entre 400 i 500 metres quadrats. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies a edició migdia d'avui dia, set de novembre.
L'alcalde de Sant Just ha valorat molt positivament la continuïtat del pacte de govern amb Esquerra i Movem Sant Just.
Segons Perpinyà, el pacte no només no s'ha trencat, sinó que a més s'ha reafirmat.
El Consorci Metropolità de l'Habitatge ha publicat la convocatòria d'ajuts per a l'adequació d'habitatges.
L'objectiu del programa és oferir subvencions per a actuacions en habitatges individuals o familiars de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Avui se celebra el vespre de clàssics de dos quarts de vuit a Can Llibreter.
L'escriptora Mari Àngels Cabré parlarà sobre la trajectòria i l'obra de l'escriptora americana Carson McCuller.
L'escriptora Mari Àngels Cabrera
L'Ajuntament està acabant de perfilar, juntament amb la col·laboració dels veïns, el nou centre cívic del barri de Maslluí.
Així ho ha assegurat l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, al Just a la Fusta.
El centre cívic s'ubicarà al costat del club de pàdel de Sant Just i tindrà entre 400 i 500 metres quadrats.
Sant Just Notícies
A part de fer les funcions habituals com a centre cívic, l'equipament també funcionarà com a espai educatiu i formatiu i també com a local de diverses entitats.
El nou centre cívic en aquests moments tocarà tres àmbits.
Un que seria l'àmbit propi que és un centre cívic, les activitats pròpies d'un centre cívic.
L'altre, un àmbit seria un espai educatiu formatiu, no reglat en aquest cas.
I, per l'altra banda, també l'àmbit...
L'altre, un àmbit...
L'altre, un àmbit seria un espai zodiac.
I, per l'altra banda, també l'àmbit...