TV3 emet aquesta nit un documental sobre els catalans exiliats
que van participar en la construcció de la línia Maginot.
Els oblidats de la línia Maginot explica la història
dels més de 8.000 republicans catalans
que van ingressar voluntaris a les unitats integrades a l'exèrcit francès
per fugir de les dures condicions dels camps de concentració del sud de França.
Segons el director Enric Canals, el documental té molt a veure amb la superació personal.
Gent que va perdre una guerra, que van haver de marxar a l'exili,
que van caure en una situació, en unes condicions pèssimes,
i van haver de reinventar, és a dir, apuntar-se com a auxiliar-se
amb companyies a l'exèrcit francès per sortir d'aquesta situació,
perquè després els agafen presoners i s'han de reinventar
per suportar els 4 o 5 anys de l'infern que suposava Maghausen.
Esports, Robert Prat.
El secretari tècnic del Barça, Robert Fernández, diu a Catalunya Ràdio
que no es precipitaran amb Messi,
que no curraran per escurçar els terminis de recuperació.
No, perquè el jugador no està en condicions.
Té un procés de treball en el qual ja sabem
quin és el temps més o menys que va estar lesionat,
i lògicament no.
Robert afirma també que la renovació de Neymar
estava ben encarada,
que no creu que es repeteixi la gira de pretemporada.
Tito Rabat viatjarà demà al Japó,
tot i que ahir el van operar d'una fractura
al radi del braç esquerre.
Rabat vol córrer la cursa, tot i que és dubte.
Si no pogués córrer la cursa,
Joan Sarko seria matemàticament campió del món de Moto2.
Fins aquí les notícies.
A l'escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
A l'escoltes ràdio d'Esbert
98.1
Just a la fusta
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10.
I aquesta hora comença just a la fusta d'avui dimarts 6 d'octubre.
Un programa on parlarem de les notícies de Sant Just
de seguida amb l'Andrea Bueno.
Farem també un cop de l'actualitat general del dia a través de la premsa
i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius.
A les 11.10 en revistarem la psicòloga Xus de Miguel
que serà l'encarregada de fer la conferència inaugural del curs escolar
que es farà aquesta setmana al municipi.
També farem tertulia amb Jaume Cambracius, Pep Quintana, Jordi Farràs.
I a la tercera hora parlem d'història amb el Pep Quintana.
Ens centrarem, com vam començar ja la setmana passada en aquesta reacció,
en un ingret concret de Sant Just.
I avui descobrirem el nou servei enllaç que funciona a Sant Just
amb la psicòloga també Sara Molina.
Parlarem amb ella perquè ens expliqui com està funcionant
aquest nou servei adreçat a joves de 14 a 25 anys.
I com cada dimarts tindrem també la secció de veterinària.
Avui descobrirem com s'ha de cuidar un gos,
de quina manera bàsica, què s'ha de tenir en compte,
si volem tenir un gos a casa, què és el que hem de fer.
Serà acabar al final del programa.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia.
Comencem.
I saludem l'Andrea.
Bueno, bon dia, Andrea.
Hola, bon dia.
Per l'actualitat Sant Justenca, per on comencem avui?
Doncs comencem parlant de les jornades europees de patrimoni.
A Sant Just som aquest cap de setmana aquestes jornades
que se celebren arreu d'Europa del 9 al 12 d'octubre.
I aquí el poble desimpulsa des del Centre d'Estudis Sant Justencs
amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal en Guany.
El Consell d'Europa vol posar especial èmfasi
a descobrir i potenciar el patrimoni industrial.
A Sant Just hem programat diferents activitats per celebrar-les.
Dues de les més destacades seran divendres, dia 9,
a les 5 de la tarda es farà una visita
al taller de l'arquitecte Sant Justenc, Ricard Bofill,
a l'Avinguda Indústria número 14.
I a les 7 a Can Gent està una conferència
sobre el patrimoni industrial a Catalunya,
al Bars Llobregat i a Sant Just, amb Rosa Serra.
Per un tim, l'endemà, dissabte,
es farà una excursió al Museu de la Ciència
i de la Tècnica de Terrassa.
Se sortirà des del Parador a les 10 del matí
i per assistir-hi, can reservar plaça,
adreçant-vos a Can Vina, al carrer Bona Vista.
És la primera notícia del dia.
I no s'acaba aquí perquè tenim més corres
en cara de les jornades de patrimoni, Andrea.
Amb una activitat molt interessant aquest diumenge,
la penya del moro serà també punt de celebració
d'aquestes jornades.
Diumenge s'instal·larà, com es fa un cop al mes,
un punt d'informació del jaciment íber i medieval,
allà al Turó, però a més es faran tallers experimentals
de cultura ibèrica.
En concret, els tallers estaran vinculats amb la indústria
i amb el patrimoni industrial,
el tema de les jornades europees d'enguany.
Per això es faran activitats d'escriptura
relacionades amb el plom i l'alfabet
i amb el tèxtil, ja que al poblat Íbar
s'han trobat una gran quantitat de fusanyoles,
unes peces de terrassa que s'enraven per finar.
Aquestes activitats se n'anen diumenge de 10 a 2
a la penya del moro.
Molt bé, doncs un cap de setmana intensa,
no hi ha excusa per no descobrir coses ben a prop de casa.
I acabem parlant de la Casa Regional d'Extremadura,
que està de festa, no?, una mica.
Sí, a partir d'aquest cap de setmana,
el 10 al 18 d'octubre,
l'entitat celebra la seva Setmana Cultural
amb un munt d'activitats per als propers dies.
D'entrada, durant totes les setmanes,
podrà visitar una mostra de fotos de Víctor Murillo,
que és soci i col·laborador de l'entitat.
Dissabte al vespre tindrà lloc
l'inauguració de la Setmana Cultural
amb Lluís Segura,
que va ser alcalde de Sant Just entre els anys 83 i 91.
També hi actuarà el grup Viejas Raíces
i es farà una degustació de productes catalans.
I diumenge, dia d'en soci i paella per a tothom.
I les activitats seguiran la setmana que ve
i mica a mica ens anirem comentant.
Perfecte, doncs Déu-n'hi-do.
Comencen potents.
Deu haver-hi també el curs de dòmino,
que hi ha cada any entre setmana.
Cada tarda es fan jocs d'aquest tipus.
Suposo que sí.
Molt bé, doncs n'anirem parlant també aquí a la ràdio.
Ara de seguida parlem de més notícies,
però abans una miqueta de música.
Avui hi ha novetats musicals
que ens arriben de part de Block Party.
Molt bé.
Són aquests, eh?
Llegim a Indispot que a Block Party portaven mesos
amagant amb el seu enèsim retorn,
que desembocaran el seu cinquè àlbum d'estudi,
l'any que fa ara deu anys que van fer el primer àlbum de debut,
que era Silent Allard.
Fa unes setmanes van començar a ensenyar com seria l'àlbum,
també presentar la nova formació, etcètera, etcètera.
I el que hem fet ahir,
el que van fer és desvetllar la primera cançó d'aquest disc,
que es dirà, que es diu, de fet,
The Love Within, que és aquesta que sentim ara,
i bé, és aquesta en què he jugat, doncs, amb melodia
i una mica aquest punt d'experimentació electrònica,
que en aquesta crítica no els acaba d'agradar, eh?
Aquest tipus de barreja diuen que no,
que esperen que el disc funcione una mica millor.
Però, a veure.
A veure, funcioneu no.
Can you hear the stars now sing resounding in D major?
As the god vibration resonates and pulls us up towards her.
Take your shoes up, fill the earth beneath your feet,
respond to times, and let our love dare now ring forth
as the love consumes us.
The love within is moving upwards,
we take back any drop.
The melody is taking over,
So don't you want to get high?
Don't you want to get high?
Don't you want to get high?
Don't you want to get high?
Don't you want to get high?
Don't you want to get high?
Don't you want to get high?
Don't you want to get high?
The love within is moving upward,
sweet set by any drop.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Per Pep Quintana
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera!
El Just a la Fusta!
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui,
en Quiosc Mercat.
El quiosc que t'ofereix totes les pares
les publicacions periòdiques
al cor de Sant Just Desmerc!
Darrere el mercat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Vanguardia obre dient que Rato compareix davant del jutge per aclarir l'origen de la seva fortuna.
Més temes en portada.
Felip VI considera Merkel i Holanda a Estrasburg després dels resultats del 27S.
La troballa d'aquesta dona ofegada a Lloret de Mar també és notícia que estarà a la Vanguardia.
La setmana passada recordem que dues turistes britàniques van morir en el mateix punt.
i a l'Ara.cat també llegim declaracions d'aquest matí de Lluís Llac a RAC1.
Tots facilitarem i l'Artur Mas suposo que també que tot això sigui possible.
O de Arrimadas que ha dit que em fa por a canvi de què la CUP pot pactar amb Junts pel Sí.
I més apunts aquesta del 324.
També parla del Judici pel Casnos que serà l'11 de gener i aquests apunts de successos o de Rato.
i encara dues qüestions més.
Brussel·les creu que Espanya incomplirà els objectius de dèficit del 2015 i del 2016
i el 18% dels universitaris deixen la carrera al primer curs.
Una dada bastant curiosa que ressalta aquest matí també, el 324.
I parlem ara de cultura, Andrea, tot i que avui també tant als digitals com crec que els diaris en paper parlen d'aquest concert d'O2, eh?
i sembla, doncs, que va anar bé, no?
Sí, sembla que sí.
Encara en queden tres.
Avui, divendres i dissabte.
Parlem d'altres qüestions.
Parlem de dues de les notícies culturals que vam conèixer ahir, tristes, pel món de la cultura.
D'una banda, la mort de l'escriptor nòrdic Henning Mankel,
el mestre de la novel·la negra sueca que va morir ahir als 67 anys
després de perdre la seva batalla contra el càncer,
diu al periódico que havia superat el pànic inicial i l'impuls de rendir-se
i deixar-se engolir per l'abisme, que va significar el gener de l'any passat
anar a la consulta del metge per una molesta torticuli
i sortir amb un diagnòstic greu de càncer al pulmó esquerre amb metastasi a la nuca.
L'abisme, però, el va atrapar a traïció de matinada
mentre dormia a casa seva a Göteborg.
Una notícia trista que vam conèixer ahir.
Igual que la mort dels 77 anys de la dramaturga Anna Tiosdal,
que va morir ahir de sobte en una sessió de l'Antitat.
Aquestes dues morts tristes per la cultura que coneixem avui,
que tots ens ho destacen en portada.
Són notícies culturals en clau més tristes, com deies tu.
Ara tenim per això altres qüestions també, Andrea.
Sí, i no són molt més alegres, la veritat,
a l'avantguàrdia llegim que Síria alerta de la destrucció de Palmira en tres mesos i demana ajuda a Occident.
Al gestiment arqueològic de Palmira li podrien quedar uns tres o quatre mesos de vida,
segons les previsions de les autoritats arqueològiques de Síria.
una de les seves peces més rellevants, l'Arc del Triomf, ha estat destruïda pel grup terrorista Estat Islàmic,
segons van anunciar ahir les autoritats.
La peça tenia uns 2.000 anys d'antiguitat i era una de les més importants del conjunt monumental de Palmira,
que està inclòs en la llista del patrimoni mundial de la UNESCO.
Ara, doncs, l'Estat Islàmic ha dinamitat l'Arc del Triomf, un altre de les joies d'un jaciment de 2.000 anys.
Déu-n'hi-do, doncs, avui anem amb aquesta notícia i acabem amb un últim apunt, Andrea.
Gràcies, ens posem una mica més alegres. Vinga.
Avui tots ens diuen i ens en parlen.
És la primera exposició de l'expressionista noruec Eduard Munsch en 30 anys.
Una mostra al Thyssen de Madrid trenca amb els tòpics que explica l'artista noruec.
Poca presentació necessita el crit,
depenent que Eduard Munsch va concentrar tota l'angoixa existencial de la humanitat.
Però aquesta mostra vol anar una mica més enllà,
que la gent conegui les seves pintures més enllà del crit.
De fet, no podrem veure el crit en aquesta exposició.
Són 80 peces que fins al 27 de gener podrem veure al Thyssen de Madrid
sota l'exposició Eduard Munsch, Arquetips.
Molt bé. Doncs mira, no hi haurà el crit, però segur que val la pena també, doncs, si algú pot ser escapada a Madrid.
Un esborrany d'aquella persona.
Tu l'has vist, el crit? No.
Sí, sí, i l'esborrany també.
Sí? Sí, però...
I està bé l'esborrany?
Sí, és molt curiós.
A mi em va agradar molt.
Per tant, val la pena.
Em va agradar més el crit.
Un dels quadros més meravellosos del món.
Molt bé.
Doncs bé, per això hauríem d'anar cap a Noruega, eh?
És a dir, os no, ens anem cap al Thyssen a veure l'esborrany i si ens anem cap a Osno.
En fi, són les notícies culturals del dia.
Ara ens anem a parlar d'esports.
Portades esportives...
Venen dies de portades avorrides, Andrea, perquè recordem que aquest cap de setmana no hi ha partits de Lliga.
Exacte.
Exacte.
És a dir, que a veure què ens trobem.
Per exemple...
I les eleccions?
Suposo que sí, cap de setmana, però clar, entre setmana, que estem acostumats també a jornades intersemanals,
doncs ara veurem què expliquen.
Per exemple, l'esportiu parla de dades.
Un fart de córrer.
Luis Suárez i Mas Xerano són els jugadors del Barça que acumulen més minuts a les cames en un equip que té poques possibilitats de rotació.
Coutinho triar al Barça, és el que diu el dia d'esport.
Diu que, per tant, parla de fitxatges.
I diu que a Madrid també el vol i que està disposat a pujar fort per ell.
El crac creu que el seu estil s'adapta millor al joc blaugrana.
També l'esport diu que a Madrid està tornant una setmana abans i que a Matier està assenyalat.
Els tècnics estan descontents pel seu baix rendiment.
I pel que fa al món de deportiu, parla de Neymar i diu stop a la renovació.
Té contracte fins al 2018 i el club vol lligar-lo per més temps, però el brasilè vol solventar primer el tema judicial.
I hi ha diferents clubs esperant-lo una mica.
I pel que fa als diaris de Madrid, Keylor diu espero estar molts anys a Madrid.
Des del protagonista de la portada de l'AS en un vestit de carrer amb la seva parella.
I el Marc diu primera gran decepció.
I el que ensenya doncs és el moment en què Benzema i Benitez es donen la mà.
Benitez suspèn l'examen més seriós de la temporada.
La falta d'ambició després del 0-1 i la substitució del seu col·lejador desconcerten el club i l'afició.
Benitez diu no em tremolaria el pols per treure a Cristiano.
I després també diu efectivitat Benzema i per això ens apareixen donar-se la mà.
Però ben tot que es marca avui crític també amb la gestió de l'entrenador del Madrid.
I ens anem ara cap a les contraportades d'avui.
Entrevistes interessants a les contres.
Els centres educatius són el mirall de la nostra societat.
Andrea, ho llegim a l'avantguàrdia.
És la doctora en filologia espanyola, professora i exdirectora d'Institut Pilar Montero,
que publica el seu publicant llibre titulat Estar dient una papelera,
que està escrita en forma de diari des del punt de vista de la directora d'un institut públic,
Càrrec, que va exercir 9 anys.
Diu el meu institut és públic en la perifèria de Madrid i conviu amb tota mena de races, religions i ideologies
tant dels alumnes com dels professors, que n'hi ha des de Teus fins afiliats a l'Opus Dei.
Diu, entre els nostres 800 alumnes hi ha unes 25 nacionalitats,
abundant marroquins, ecuatorians, romanesos i de l'Èndia agitana.
Curiosament, s'adapten millor els romanesos, montaus, ucraïnesos i búlgars,
que tenen una cultura comuna a la nostra i aprenen l'idioma de pressa,
i els hispanoamericans tenen un nivell de respecte d'educació més gran que el nostre
i han fet de parlar la mateixa llengua, però una altra variant de vegades complica les coses.
i també parlar dels alumnes d'Èndia agitana d'aquesta escona.
Diu, no hem tingut cap gitano que hagi passat de segon d'ESO, és una pena.
Totes les nenes agitanes saben cuinar, netejant a casa i es cuiden dels germans petits.
De fet, abans de ser pidida, que és com et diuen ells, van de prova a casa dels sogres.
Diu, però ja és un èxit que també aconsegueixin venir a classe.
Molt bé, doncs m'interessa anar avui a aquest apunt d'educació a l'avantguàrdia.
En el periòdic tenim una altra entrevista, en aquest cas és una altra història.
També llegim que és difícil trobar repertori per un quartet de flautes.
Doncs ho diu Estela Córcolés, la jove flautista del Mansa, al Bacete,
que amb tres joves flautistes més va formar fa tres anys el quartet Neumann de Flautes Travasseres, evidentment.
Aquest any, el 2015, ha sigut de lluny el seu millor any i podria acabar esplèndid,
si es concreten les bones notícies que totes quatre es penen creuant en els dins.
Jo explico en aquesta entrevista, que són decisives aquestes setmanes que venen,
perquè anem a Alemanya a participar en un concurs internacional
que s'apliquem l'únic que hi ha només per a formacions de flauta,
és a dir, que veurem el que fan altres grups similars del nostre
i, a més, esperem notícies del Young Concert Artist,
que se celebra a Nova York en novembre.
Si ens seleccionen és una gran oportunitat i van molts representants en la cerca de talent.
Doncs són les contrabordades del dia.
acabem aquest repàs informatiu, com sempre, amb un altre punt una mica diferent,
una mica per treure ferro a tot el que hem anat explicant fins ara.
I ens n'anem cap a Dinamarca, tot i que segurament des de Dinamarca
ens enviarien potser cap aquí, cap a casa nostra,
perquè és una agència de vacances de Dinamarca
que ha pensat en una particular estratègia de màrqueting per vendre més viatges
i, a més, resoldre el problema que hi ha de la natalitat en aquell país.
El tema de la campanya és fes-ho per la mare
i convida que els pares grans paguin als seus fills unes vacances
en un destí assolellat perquè puguin concebre els seus nets.
Sí, la idea és que els dies de vacances en un país de solellat
els denesos es relaxin i tinguin relacions sexuals,
que seria important, doncs, per...
En tot cas, en aquest article diu que seria important
per solucionar els problemes d'envelliment de la població,
però seria important, en cas, doncs, que decidissin, també, doncs, tenir fills.
D'acord als estudis, els denesos augmenten un 50% la seva activitat sexual
durant les vacances, amb més índex de fertilitat, segons publica The Independent,
i per això, doncs, inclouen aquestes agències de viatges
en la seva estratègia els futurs avis que haurien de fer alguna cosa
perquè puguin tenir nets, que segurament també calculen
que tindran més diners que els futurs pares.
L'agència és optimista que la seva campanya ajudi al país,
que té una baixa taxa de natalitat, és la més baixa de fet dels països nòrdics.
Ah, sí?
Sí, és el que sí, tampoc.
I les primeres 100 parelles que reservin vacances pagades pels seus pares
rebran un paquet adicional que inclou xampany, oli de massatge corporal
i barretes energètiques, perquè no falli l'entusiasme.
No sé, jo crec que si els tres pares et regalen aquest pacte
també et sents com una mena d'obligació, no?
Sí.
Després a donar com a explicacions, eh?
No sé si funcionarà.
No ho sé, mira, a veure...
Va com va, sí, sí, exacte.
Les primeres parelles tenen aquest incentiu.
Si volen animar, mira, endavant.
En fi, Andrea, que vagi bé i bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio.
Just a la fusta.
Ara passen tres minuts de dos quarts d'onze.
Cop d'ull a l'actualitat musical del dia.
Avui us hem parlat de la nova cançó de Black Party,
però tenim altres coses.
com, per exemple, d'un concert per aquest vespre.
Junts, vàrem convencer-ho junts.
Sempre esperant la gran hòstia.
Sempre volen estar a punt.
Fercits, de fatigues i d'amor.
Sempre tan atents a la cosa.
Sempre vigilant el forn.
Pa, pa, para, nois preciosos.
Pa, pa, para, aquí ploureu també.
I tan bonic.
A l'univers li sua.
i tan bonic.
I tan bonic.
I tan bonic.
Da marco i ben ferit.
I tan bonic.
Si ets ben sent vobrit.
I tan bonic.
Fes de puta llei, xeriqui.
Tens, ets pobre com de set.
Xerima Rastec actua avui a Barcelona.
Ara al Modós Bar a les 9 de la nit,
en aquest bar de Gràcia, en el Mar del Festival.
Conexions, les entrades costen 8 euros.
I parlem de la sala d'Almodós Bar
perquè l'Almodó Bar Blackstage
obrirà les portes a partir del dissabte 17 d'octubre.
Per tant, l'oferta musical de la capital catalana
creix gràcies a l'obertura d'aquest nou espai.
Llegim l'Anderroc, que diu que serà un espai
dedicat a la música negra i els sons més grufs.
La sala d'Almodó Bar Blackstage
acollirà l'escena més afervescent d'aquests gèneres
cada setmana al bar de Gràcia.
Sempre acabem esclats
Pretendrà promoure
grups i cantants de sol,
fang, ritme en blues,
bogalú, afrobeat i reggae.
El 17 d'octubre hi haurà una
Sol Covers Party, càrrec de Username
and the Passwords i de Hitsoulmakers
i el 24 l'han batejat com a
Meet Afrobeat i actuarà en
Manpon i Outer Space.
Si ets l'amor ets l'esclau
Més qüestions, ara ens fixem en altres estrenes musicals.
Deixem de sentir Xenia Mastec, recordem que el podeu veure aquest vespre a Barcelona
i el que fem és parlar d'una altra novetat
que ens arriba a través de ZA.
Sonen de la següent manera
Així
El 2 o publica el 6 de novembre
L'Holoismo, la continuació del que va ser un dels millors discos
per molts estatals del 2013
Ha fet gira
per diferents continents
i han decidit gravar ara també
aquest àlbum
El 6 d'octubre es poden
reservar ja tant el CD com el vinil
de 12 polsades en què ho editaran
i el dia 6 de novembre sortirà
aquest LP. Sonarà així
L'holoism
Bona nit
És la particular proposta de Zà, aquest duo.
En directe també té una posada d'escena singular.
Gràcies.
En fi, són els 6 de novembre, nou material.
Parlem ara, una altra qüestió, parlem de Robert Smith.
Líder de The Cure, que ha decidit convertir els remix de The Portrait,
un dels temes més valorats i coneguts de Raid,
aprofitant que aquests revitaran aviat Nowhere el seu primer disc, el 6 de novembre.
El novembre serà més de novetats.
Serà mutit el 25 any de la sèrie del seu llançament
i Robert Smith ha decidit publicar ara la seva versió d'aquest tema.
Ho llegim al web d'Indiscot.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I el que fem a continuació és parlar del portal GNS Pop,
que fa un llistat de les cançons, millors cançons del moment,
en aquest mes d'octubre,
i posa una mica de tot alguns temes que hem anat sentint també darrerament,
per exemple, Plàstic de New Order o Clearance Blue de Charges,
són alguns dels noms que encapçalen aquesta llista,
del portal musical GNS Pop.
New Order ha sorprès amb aquest music complet,
que és la cançó que sentim ara de fons.
En segon lloc hi posen el Clearance Blue de Charges.
Més novetats per conèixer aquest mes d'octubre,
Melanie Martinet,
i aquesta cançó que es diu Soap
és el seu debut.
Altres noms en aquesta llista són 20 cançons,
en el número 15,
i situen a l'Anna del Rei,
amb Music To Watch Voice To.
o has de Japón amb el seu odiar.
Més novetats per porai.
Més novetats.
Més novetats per a lauin.
Puede ser cualquier cosa, una frase en una serie, adolescentes en un par, dos niñas que...
Almenys arribem cap a altres quarts d'onza.
...y sepas del agua, me he de caldo y mi hijo, respectivamente, celpas con flores de Torespan.
No me digas que necesito medicamentos, que necesito controlar esto, sentarme en un diván.
No me digas que necesito medicamentos, que necesito controlar esto, sentarme en un diván.
Qué malo tiene odiar, un poco, odiar, un poco, odiar, un poco, nada más.
Puede ser cualquier cosa, hipis nudistas, malabaristas, manifestaciones, ecologistas.
No me digas que necesito medicamentos, que necesito controlar esto, sentarme en un diván.
No me digas que necesito medicamentos, que necesito controlar esto, sentarme en un diván.
No me digas que necesito medicamentos, que necesito controlar esto, sentarme en un diván.
Qué malo tiene odiar, un poco, odiar, un poco, odiar, un poco, nada más.
Odiar, un poco, odiar, un poco, odiar, un poco, nada más.
Odiar, un poco, odiar, un poco, nada más.
El sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Eva Tanner.
Van Damian.
Van Damian.
WAN tide.
Van Damian.
Van Damian.
Van Damian.
Oxnoc economelshok.
Aquest dimarts, a les deu del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Passen 3 minuts de 3 quarts d'11.
Salutem aquesta hora el Carles d'Ernaldi Rius.
Bon dia, Carles, què tal?
Molt bé.
Bé, bé.
Per parlar del temps, avui per fi dia de sol, eh?
Figuem molts dies que ens llevàvem així, crec.
Amb un cel tan clar.
He tingut una sensació així com de...
De bon rotllo, ja tocava una mica.
Sí, sempre teníem alguna coseta que ho aixafava una mica,
tot i que ahir al final va acabar lloent el sol.
Vam acabar tenint sol i el que doncs vèiem a vindre
doncs encara es va engreixar més,
perquè dèiem la temperatura que tenim a hores d'ara
i el cel està tapat i fins i tot cauen gotes,
no vull ni pensar que quan surti el sol
doncs tinguem algun barrit barrap del termòmetre.
I efectivament ahir a les 3-4 de la tarda
vam arribar als 29 graus a Sant Jús,
una temperatura que no havíem assolit pràcticament
en tot el setembre i s'hauria de buscar el mes d'agost.
I és un valor doncs que a vegades passa...
I anàvem vestits com més abrigats, no?
Això fa gràcia també.
Tothom en general sí, eh?
Encara que porti alguna coseta més primeta,
porta màniga llarga,
molta gent els pantalons llargs
ja els posa com un habitual.
Però bueno, és aquest...
aquesta bogeria que té una miqueta la tardor, no?
Que ja és habitual
i que probablement a la que portem dos dies
perquè avui pot passar exactament el mateix
que ahir i dimecres, diguem, bueno, decisió
em poso sandàlies, pantalons curts
i setmaneta de tirants
llavors dimecres baixarà 7 o 8 graus la temperatura
tornarem un altre cop a una situació de tardor
no de plena tardor, però sí de tardor
i la gent dirà, ostres, ara aquest matí tinc fred
avui que m'he decidit per posar-me un altre cop els pantalons curts.
Si és avui o mai, no?
D'alguna manera?
Aviam, ahir és una frase teva
però aviam podria tornar a passar que el mes de novembre...
A sandàlies, no.
Sí, pot passar.
Si algú vol apurar sandàlies avui...
Fixeu-vos que tampoc no...
Perquè ara ningú va anar amb sandàlies al novembre
ja no estan ni al calaix per entendre'ns, no?
Vale, però si tenim una situació de garbí
és bastant habitual
mesos de gener que hem tingut valors de 21 o 22 graus
Clar, però tampoc al gener vas amb sandàlies?
No, però si tens una situació de 22 graus
estàs al mig d'un parc, estàs prenent el sol
i podries anar amb sandàlies
Quanta es calça?
A pots descalçar tranquil·lament perquè no passa res
El sol és molt baix, dura menys a l'hivern
però sí que quan tenim aquesta situació de vents
terrans de garbí que són del sud-oest
les temperatures es disparen, eh?
I normalment aquestes situacions a l'estiu
són quan agafen aquelles volades
les temperatures se'ns en van gairebé 40 graus
en un ambient sec
Aviam, aquesta situació
ahir anava associada a un front
que va passar per Catalunya
va deixar les seves precipitacions
a Sant Jus van caure dècimes
pràcticament no comptades pel pluviòmetre
però algun ruixat dret va caure al matí
després doncs hem tingut aquesta tranquil·litat
el front ja ha marxat
i ara tenim un espai de terra de ningú
encara estem amb una mica la ressaca d'aquest front
que encara ens envia aquests vents del sud-oest
però la tendència és que això passi
i que a partir de demà
doncs els vents més allà pentats
doncs comencin a fer acta de presència
com que vindrem de temperatures molt altes
la baixada serà radical
dijous ja, eh?
dimecres, demà, demà
demà ja començarà a baixar
demà és el dia de procés
dijous entre nord-oest
llavors sí que serà un calbot
si passéssim de dimarts a dijous
sí que seria una bufetada
que veus seran 10 graus de diferència
home sí, aviam
perquè si ens entra nord-oest
i tenim una mica de no velocitat
clar, si avui arribem a 29
probablement la màxima de dijous
estic al voltant dels 20 o 21
però clar, o sigui
si ens anem cap a l'interior
que encara és molt més significatiu
i les pujades encara són més marcades
allà encara serà molt més bèstia
en zones del Pirineu
que la temperatura pot baixar
entre 15 i 20 graus
però no espero que hagi de fer
molt de fred
és que tornarem una altra cop
la setmana passada
i ahir a Viella es va arribar
gairebé 30 graus
o sigui, si dijous es fa
una temperatura normal
de Viella a 700 metres d'alçada
o 800
al mes d'octubre
doncs la segona màxima
és uns 11 o 12 graus
si se n'han anat els 30 avui
doncs és normal
i amb les mínimes ja no et dic res
avui Sant Jus
hem tingut una mínima de 19
i a l'interior
les mínimes són molt elevades
han sigut valors de 17, 18
les capitals catalanes
també s'han mogut amb aquests valors
i a la que entra una miqueta
d'aire diferent al Garbí
sigui quin sigui
no sé que sigui aponentat
i també ens arribi molt rescalfat
a la que ens entra un altre tipus d'aire
aquestes temperatures mínimes
a la nit
a més, amb una nit serena
doncs encara poden caure molt més
i si avui a Girona
han tingut una mínima de 17 graus
és bastant probable
que dijous la mínima
estigui al voltant dels 10
clar, és molta diferència
però no hem d'agafar de referència
aquests dos dies
són dos dies
que ens ha regalat la natura
podríem dir
Estiuet de Sant Miquel
potser sí
Sant Martí
Sant Martí és el novembre
el de Sant Miquel
és el setembre
estiuet de Sant
doncs mira
és un estiuet de Sant Qui Sigui
Sant Rafel
73 o no?
no, no, no, no
no ho sé
no sé qui va fer
a veure vaig a mirar el centural
d'avui
mira el centural
perquè li batejarem com a estiuet
però clar
és el que diu la paraula
és un estiuet
i tard o d'hora
tornarem a la realitat
que estem en una època
doncs que a Sant Jus
encara són unes temperatures
molt agradables
tampoc no estava fent
un fred exagerat
però aquests valors
tan marcats com ahir
de 29 graus
avui es poden repetir
perquè ja en tenim 24
i probablement
doncs al migdia
es torni a enfilar
molt la temperatura
el que dèiem
6 d'octubre
eh?
sí
doncs mira
tindríem
Santa Margarita
mira
una
concreta
una Santa
després també és que no m'agrada
aquesta pàgina
que ens ens posen
que es pregui
a veure
sants del dia
ves vesca
ves dia
doncs vaig tirant
aviam
el fet és que el dimecres
començarà a tenir
un dia una mica variable
encara tindrem sol al matí
però a la tarda
es pot anar
anovulant
hi ha una situació
d'allà avant
que continua
vinculada
bàsicament
al que és
el sud
de la Mediterrània
o sigui que afectaria
des d'Almeria
fins a Castelló
cap al delta de l'Ebre
en aquestes zones
i les illes
balears per suposat
en aquesta zona
podrien tenir una situació
d'inestabilitat
a partir de dimecres
Catalunya dimecres
estem com una miqueta al marge
sí que tindrem una miqueta
l'efecte indirecte
que són una mica més
de núvols
a punts del litoral
però no hauria de ploure
dijous
això es fa una miqueta
més gros
en alguns mapes
ens parlen
de possibilitat
d'alguna goteta
a Sant Just
però vaja
que és tan poca cosa
que no hi confiem massa
i sí que és bastant més probable
que a partir de Tarragona
cap avall
les precipitacions
siguin una miqueta
més destacades
això seria dijous
aquesta situació
d'allà van
primer ens entrarà
o sigui el canvi de vent
serà com de brúixola
farem garbí
farem sud
després agafarem sud
agafarem les dimecres
i agafarem nord-est
el dijous
a la que ens entri vent
de nord-est
que ens arriba més
dels Alps
que té un recorregut
més terrà
però és més fred
clar
aquest moviment
en el signe contrari
de les agulles
d'un rellotge
del que és
la rosa dels vents
doncs les temperatures
aniran baixant
demà dimecres
baixaran una miqueta
ja ens posarem
amb uns valors
de 24 a 25
i dijous
tornarem a aquests valors
de 22-23
que havíem tingut
si afegim els núvols
la sensació de fred
serà una mica més marcada
perquè seran
una miqueta més humits
i d'altra banda
doncs aquesta nuvolositat
que ens pot portar
a aquesta situació
de llevant
que ara per ara
sembla que afectarà
més el país valencià
i les Balears
que no pas Catalunya
doncs a veure
ja veuràs
divendres
dissabte
diumenge
tornarem un altre cop
de parlar d'estabilitat
sembla que potser
a finals de diumenge
podríem tenir una miqueta
més de núvols
però bàsicament
pluja poca
no
és que no n'hi ha
molt bé
de moment no
si la cosa canvia molt
perquè és una situació
de llevant
i s'ha d'anar seguint
ho direm
però de moment
avui
i ahir també
dèiem el mateix
aquesta inestabilitat
que podria afectar
molts enfeliüencs
diguem-ho així
doncs sembla que es queda
al País Valencià
i a les Illes
perfecte
doncs Carles
avui és l'estiuet
si vols
et titulem
de Sant Bru
Sant Bru
molt bé
Sant la B
queda bé
molt bé
estiuet de Sant Bru
a veure si ens recordem
encara a properes ocasions
molt bé
que vagi bé Carles
bon dia
4 minuts
i arribem
a les 11
el moment en què
connectarem amb el
butlletí informatiu
de notícies
el del Sant Just Notícies
i també el de Catalunya Ràdio
ens posarem el dia
de l'actualitat
i després tindrem
també entrevista
a la psicòloga
Xus de Miguel
que farà la conferència
d'inaugurar
el de Curs a Sant Just
i a més a més
també tindrem
la tertúlia
dels dimarts
abans però
una mica de música
i ho fem avui
descobrint
La pell salvatge
que és la cançó
amb què obre
el nou disc
de Bremen
titulat
Tornar d'Amèrica
i que acaba de sortir
fa molt poquet
sona així
i el sol
ens treu
de les cases
i passes
creant
el paisatge
d'una cala
de roca llisa
que et sala
la pell
salvatge
i amb els peus
fregant
de la sorra
surts de l'aigua
venint
amb l'homatge
i cargola
els cabells
per escórrels
ets el centre
de tota la platja
i el dia
despert la alegria
i el teu
ferà sol
salva
i es banyen
i es canten
i viuen
amb l'homatge
sobre
les onades
i seu
el nou festejador
fa un dia
de sol
i de gust
i al vespre
els seus cors
es disparen
quan la música
sona
de fort
i l'apert
entre caps
i cerveses
entre mil
tessidels
que bateguen
que bonica
que està
quan es gira
cantant
amb tota
la resta
la Júlia
plantarà
una amèlia
protegint-la
amb un espadretes
avisant
que naixia una vida
i deixaria
la seva
per veure
la gréja
i el dia
desperta
l'aïlia
i el teu
braç
als avenides
i es banyen
i es canten
i viuen
i tota la platja
s'atura
s' freakeda
o'r
es banyen
Fins demà!
La ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
L'ex-vicepresident del govern espanyol, Rodrigo Rato,
ha de començar a declarar aquesta hora pel cas que investiga el seu patrimoni.
El magistrat l'imput ara el delicte de corrupció de particulars.
Madrid, Xellfeixes.
Hola, bon dia.
Rodrigo Rato ja és aquí, a l'interior dels jutgats de Plaça Castilla
i ha arribat dues hores abans de la citació,
caminant per la porta del darrere i evitant mitjans de comunicació
i preferentistes concentrats.
Aquest matí ha de respondre, sobretot, a la imputació per corrupció
entre particulars, centrada especialment en el presumpte cobrament
de comissions milionàries quan presidia Bànquia.
Xellfeixes, Catalunya Ràdio, Madrid.
Notícies breus, David Badia.
L'11 de gener començarà Palma en judici pel cas NOS.
18 persones s'asseuran al banc dels acusats,
entre els quals la infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarín,
per aquest cas, vinculat amb la malversació de fons públics.
Palma, Sara Riera.
Bon dia, ja hi ha data i també lloc.
L'audiència de Palma ha fixat l'11 de gener
perquè comenci el macrojudici pel cas NOS,
que per qüestions d'espai se celebrarà en un edifici del govern balear
situat en un polígon industrial de Palma
que, curiosament, està ubicat davant la presó.
La diligència de l'alt tribunal s'ha anunciat per sorpresa aquest matí
sense esperar a conèixer la disponibilitat dels advocats
que hauran d'intervenir.
I és que molts som de fora de Mallorca,
tenen altres judicis assenyalats
i ara haurem de mirar de quadrar gemdes.
Per això, l'audiència els convoca el pròxim 23 d'octubre
a una compareixença on s'hauran de decidir les sessions del judici.
Sara Riera, Catalunya Ràdio Palma.
La cap de llista de Catalunya sí que es pot a Lleida.
El 27-S, Sara Vilà, considera que es van equivocar
en voler evitar el caràcter plebiscitari de les eleccions.
Lleida, Noelia Casellas.
Bon dia. Vilà n'ha parlat al Catalunya el dia a Lleida
després que la seva formació va perdre l'escol que tenia per Lleida.
Nosaltres no hem tingut cabuda
perquè no hem enfocat aquestes eleccions com un plebiscit,
ho vam dir des del principi.
Segurament també la lectura que fem és que ens vam equivocar
quan pensàvem que podíem sobrepassar aquesta onada de plebiscit
i no vam fer, està claríssim que l'onada més aviat ens ha passat per sobre, no?
Noelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida.
Turquia ha denunciat una nova violació del seu espai aèri
per part d'avions de combat russos que operen a la veïna Síria.
Es tracta del segon cop en dos dies que Turquia protesta
pel que considera un incident molt greu.
A la primera denúncia, l'OTAN i també els Estats Units
van fer costat al seu aliat turc i van acusar Rússia
de provocació i de comportament del tot irresponsable.
Els Mossos d'Esquadra troben en una deixalleria abandonada de Gabà
l'aix llobregat d'una seixantena de galls
destinats a baralles il·legals.
Els Mossos d'Esquadra han fet la trobada
arran d'una investigació que duien a terme
per localitzar una plantació de marihuana.
Tot plegat, acabat amb el desmantellament de la plantació,
que estava en una finca que ocupava dues hectàrees
i també la detenció de dues persones.
Un equip d'arqueòlegs ha trobat en muntanyes
de 2.000 metres d'alçada del Ripollès
les restes de construccions en ramaderes de fa 5.000 anys.
Això ha permès saber que en aquell moment, a l'hivern,
ja hi havia moviments del bestiar del Pirineu interior
cap a l'Empordà.
Girona, Albert Raquena.
A prop del Puigmal han trobat les restes
de més de 500 estructures ramaderes com tancats
i cabanes de pedra.
N'hi ha algunes de molt antigues,
segons ha avançat aquesta emissora,
el sosdirector de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
Josep Maria Palet.
Els primers llaciments ramaders
que combinen aquestes cabanes i tancats,
en aquest sector d'estudi
els tenim documentats al Neolític Mig,
cap a fa ara uns 5.000 anys.
Albert Raquena, Catalunya Ràdio, Girona.
Esports, Robert Prat.
El secretari tècnic del Barça, Robert Fernández,
diu a Catalunya Ràdio
que no es precipitaran amb Messi
i que no curran per escurçar els terminis de recuperació.
Tot i que deixa la porta oberta a fitxar el mercat d'hivern,
diu que és un mercat difícil
i que han de saber amb precisió
què necessiten abans de fitxar.
Robert afirma també
que la renovació de Neymar està ben encarada
i que no creu que es repeteixi la gira de pretemporada
i admet que el partit contra l'Espanyol
del 2 o 3 de gener
s'ha de veure si jurídicament
poden jugar a l'eix i Arda.
Tito Rabat viatjarà demà al Japó
tot i que ahir el van operar
d'una fractura al radi del braç esquerre.
Rabat vol córrer aquesta cursa.
Si no pogués córrer,
Joan Sarko seria matemàticament
campió del món de Moto2.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts.
Us parla Andrea Bueno.
Nova temporada de l'espai de joc de la Vagoneta.
L'equipament de la plaça de la Pau
ha estrenat nova temporada d'aquest servei educatiu
que té com a objectiu potenciar
la socialització dels nens i nenes
fins a 10 anys interactuant amb altres infants
i amb les seves famílies.
El primer espai de joc fent propostes
serà el dia 20 d'octubre
i es faran construccions amb fècula de patata.
Els tiquets diaris per a l'espai de joc
costen dos euros i mig
i per a l'espai de joc fent propostes
tres euros i mig.
Nou diàleg artístic a l'espai de lliure creació.
Aquest dijous els convidats seran
l'escultor Jordi Tulosa
i el filòsof Roger Dau-Lufeu.
El nou diàleg artístic serà dijous
a quants de vuit del vespre?
I un apunt més del 10 al 18 d'octubre
la Casa Regional d'Extremadura
celebra la seva Setmana Cultural.
Per això l'entitat prepara un munt d'activitats
per als propers dies.
Durant tota la setmana hi haurà
una activitat permanent,
una exposició de fotos de Víctor Murillo,
soci de l'entitat,
col·laborador i president
de l'Europació Fotogràfica Sant Just.
I això és tot de moment.
La informació local tornaran menys d'una hora
i també a la una
als Sant Just Notícies, edició migdia.
Fins aleshores, molt bon dia.
Fins aleshores, molt bon dia.
Fins aleshores, molt bon dia.
Fins aleshores, molt bon dia.
Fins aleshores, molt bon dia.
Fins aleshores, molt bon dia.
Fins aleshores, molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem!
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva...
Cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Un noumer Written en hai para examinarles...
Un bel dia.
Un bel dia!
Animvel春 Barbette!
Lás de 10 an拉aaaa!
Caia לבretà!
La Balla!
Hun athletes!
Un bel dia!
Un bel dia!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint.
Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Dos minuts i un quart de dotze, la mestra i psicòloga Xus de Miguel impartirà aquest dimecres
la conferència inaugural del curs escolar a Sant Just.
Parlarà de sentiments, relacions interpersonals i coneixement científic
en un acte demà dimecres a les 6 de la tarda a la sala d'actes de la Vagoneta
i avui la tenim aquí a la ràdio. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar una mica de tot plegat del que s'explicarà demà, d'aquesta relació
entre sentiments, relacions interpersonals, aprenentatge, coneixement científic,
perquè segurament cada cop som més conscients de la importància que tenen les relacions personals
per desenvolupar-nos, més enllà de només aprendre uns coneixements concrets.
Justament vaig posar aquest títol perquè, per partir, diguem, d'un prejudici
que cada vegada, com comentes tu, s'està superant més, no?
Hi ha gent que, quan li he dit el títol de la xerrada de demanda, ja, ostres,
però què fan els sentiments i les relacions interpersonals amb el coneixement científic, no?
Perquè històricament es tendeix a associar els sentiments i les relacions interpersonals
amb el món del privat i, per tant, del subjectiu i en contraposició,
i, al contrari, el coneixement, i concretament els científics,
s'associen al món de l'objectiu i del públic, no?
Justament en el títol he volgut posar al costat un dels altres
per ressaltar el que tu comentes, no?
La importància de tots tres a l'hora de conèixer la realitat.
No hi ha... O sigui, el coneixement és un producte social, no?
De tal manera que no hi ha cap coneixement, ni artístic, ni tecnològic, ni científic,
que no tingui lloc en el sí de les relacions interpersonals, cap ni un, no?
Però, a més a més, parlant de coneixement científic
i de metodologia científica, la que utilitzem per conèixer
és d'aquesta manera d'apropar-nos al món,
justament les relacions interpersonals adquireixen encara un paper més important.
La metodologia científica parteix dels inquietuds, els interessos de qui vol conèixer,
que es concreten en preguntes, per a les quals s'imaginen hipòtesis,
que es confronten amb els iguals, argumenten i contraargumenten entre iguals,
també amb la gent adulta, però fonamentalment entre iguals.
Unes hipòtesis que, a més a més, necessiten ser contrastades amb la realitat
i, per tant, originen dissenys d'investigació
que, mitjançant el treball de cap i l'observació, permeten validar-les.
A partir d'aquí, la veurà coneixement.
Què vull dir amb tot això?
Que, si hi ha les relacions interpersonals, com et deia abans,
estan implicades en qualsevol coneixement,
en el coneixement científic,
la priorització és de les relacions interpersonals entre iguals,
perquè el coneixement científic no parla el llenguatge del poder.
D'aquestes relacions, per sobre les relacions caracteritzades
per la diferència de poder entre les parts.
Per tant, és fonamental.
O sigui, no ens imaginem un grup d'investigació,
sigui entre criatures o sigui un grup d'investigació adult,
amb el qual s'hagin proposat d'elaborar coneixement
al voltant d'un aspecte de la realitat,
i que les relacions interpersonals entre ells i elles
es caracteritzen per la desconfiança,
per sentiments no confessats negatius,
per conflictes no resolts.
Però de vegades passa, no?
Segurament que és creint alguns rols o algunes situacions així.
Evidentment, per això, com que passa,
i passa perquè, com diem,
el coneixement es desenvolupa en el sí de les relacions interpersonals,
les hem de tenir en compte.
O sigui, hem de reivindicar que les relacions interpersonals
constitueixen un altre element d'estudi
dins del que és el coneixement.
I d'aquí aquesta presentació,
una al costat de l'altra, no?
Perquè formen part del mateix procés.
No podem, com dius tu, ignorar-les,
com si no passés.
És que passa.
Aquesta idea de treball en equip,
que ja funciona cada cop més,
m'imagino, també en el món de l'àmbit escolar,
i que després, evidentment,
al llarg de la vida és com funcionem moltes vegades,
i que segurament el que posa,
quan es treballa més en equip,
també en grups més reduïts o amb edats més petites,
són aquests conflictes, no?
Llavors, un cop, o conflictes o no,
o aquestes relacions,
un cop algú se sent d'una manera determinada,
positiva o negativa,
en el cas de la negativa, per exemple,
com es pot gestionar aquest tipus d'emocions
a l'hora de treballar en equip?
Dues coses.
Abans de dir com es poden gestionar,
volia comentar que un altre element important,
perquè lliga'm a això que comentes ara,
és el paper de les emocions en el coneixement.
O sigui, les últimes estudis,
últims no, ja fa anys que s'està estudiant el respecte.
Per exemple, l'Antoni de Massiu,
és una autoritat mundial en neurociència,
i ha posat de manifest que a la base del coneixement
estan les emocions, no?
Aleshores, què passa?
No solament és que poden sorgir conflictes en un moment donat,
sinó, a més a més,
que allò que carguem de significat positiu
prepara per a un aprenentatge òptim, diguem-ne, no?
Com es gestiona, dius tu,
en treball en equip,
quan estàs discutint,
quan estàs argumentant,
quan estàs intercanviant amb el company o la companya,
i hi ha conflictes,
és evident que s'ha de dedicar un espai
per al naix i la solució d'aquells conflictes.
de la mateixa manera que si estem enraonant sobre,
és igual, sobre els ximpancers,
sobre la caiguda de les coses o sobre l'univers.
Dediquem un temps per tal de,
bé, doncs de dir que les diferents mirades
estiguin allà sobre la taula,
argumentació contra argumentació,
com comentem,
de la mateixa manera quan hi ha conflictes
entre el grup,
i els conflictes sempre hi són,
perdó,
les diferències sempre hi són.
Les aprenem a gestionar de manera adequada,
les hores no acaben en conflictes.
Quan no les sabem gestionar,
acaben en conflictes.
Per tant, s'ha de dedicar,
i aquesta és una reivindicació, no?
Dedicar temps dins de l'horari lectiu
a treballar les relacions interpersonals,
les emocions i els sentiments d'una banda,
i d'altra banda,
la resolució de conflictes.
Perquè només incorporant aquesta variable
que existeix
com a objecte de reflexió,
estudi i dins les aules,
assegurarem que els ambients d'intercanvi,
intel·lectual i afectius siguin òptims.
Clar.
Això és el que faria els alumnes,
però suposo que també funcionaria
una mica un patró igual entre professors,
per exemple, no?
Sí, encara.
No, què vull dir?
Perquè si t'ho han trobat, també, vull dir.
Sí, però hi ha una diferència important.
Quan tu treballes amb l'alumnat,
perquè a més ho treballem des de P3,
des que entren a l'escola,
quan arriben a P5 o quan arriben a primer,
les criatures saben llegir en el cos de l'altre,
perquè han après a llegir els sentiments,
i, per tant, interactuen de maneres més adequades.
1. Saben analitzar i resoldre els conflictes.
Saben que el que jo veig en un moment donat
sobre un conflicte,
el que m'informa que està passant alguna cosa,
que A, P, B, per exemple,
no és tot el conflicte,
que poden haver passat coses abans
que fan que aquesta agressió que jo estic veient
no sigui la primera que hi ha hagut,
que potser hi ha una altra abans
i que ja agredeix a haver-hi una resposta a una altra agressió.
De tal manera que, quan tenen 6-7 anys,
analitzen perfectament els conflictes,
saben perfectament buscar solucions.
És més, quan no tenim un conflicte,
sabem mediar el conflicte d'altres persones.
Però què passa?
Que la gent adulta, mestres, famílies,
no hem tingut aquest aprenentatge.
Aleshores, les criatures de vegades es troben
que el món adult no funciona
de la manera lògica que elles han après que funciona.
Que els problemes de relació,
per exemple, en el cas dels conflictes,
són problemes.
I que amb els problemes matemàtics
s'han de buscar les causes, els antecedents.
Però no val l'immediatament anterior,
s'ha de buscar la causa primera
i després han de buscar solucions.
Per tant, hi ha un xoc generacional?
Més que xoc generacional,
i té a veure amb el que comentava,
reivindiquem la incorporació
de les relacions interpersonals
com a objecte de reflexió d'estudis de l'aula
de forma sistemàtica,
és que, clar, la gent adulta
no hem tingut aquest aprenentatge.
Si haguéssim tingut aquest aprenentatge,
no resoldríem a nivell mundial
els problemes a bombazos.
Clar.
Aleshores, no és qüestió de generacions,
perquè, imagina't,
que estem parlant de la generació petita d'ara,
no tindrien aquest aprenentatge
i arribarien a l'edat que tenim nosaltres
i funcionarien com a nosaltres,
com han après,
com els models que han tingut.
Per tant, la diferència,
més que d'edat
o de generacions d'aprenentatge.
De la manera d'entendre-ho.
I es pot...
Algun pot aprendre?
Algun adult?
I tant.
Se'n pot aprendre, eh?
O ja estem tots perduts?
No, no, no, no, absolut.
Es pot aprendre,
requereix un acte
com qualsevol aprenentatge.
Parlo d'una persona adulta
que, a més a més, té una jerarquia,
o té una edat o té un càrrec
o és mestre dins d'una escola,
d'un acte d'humilitat.
És a dir,
la relació amb l'aprenentatge,
com deia abans,
no és una relació de poder.
Per tant,
quan es tracta del tema
de les relacions interpersonals,
jo he de partir del fet que,
de la mateixa manera
que una criatura ve amb una altra,
es queixa d'una altra
i ve amb ella
per tal d'analitzar el conflicte
i arreglar-lo,
també pot venir amb una persona adulta.
a dir,
Xux,
la Pepita,
la Pepita Mestra
o Pepito Monitor,
m'ha fet aquest problema.
I clar,
tu vas a buscar...
A mi m'han apuntat
un problema
en el suro de la classe,
però clar,
has de pensar
que perquè ets gran
o perquè ets mestra
o perquè ets l'autoritat
o perquè ets la directora,
no vol dir
que no estiguis
en l'origen d'un problema,
no vol dir
que no provoquis problemes,
faltaria més.
L'edat no assegura
que està lliure de problemes.
Però és difícil
assumir-ho,
no?
segurament.
Sí,
per això
fa falta,
a veure,
fa falta primer
consciència individual,
però fa falta
consciència col·lectiva.
O sigui,
aprenentatges d'aquest tipus
és evident
que tenen a veure
amb el que,
bueno,
amb l'anàlisi
que una creu,
la manera d'una,
una individual,
vull dir,
d'estar en el món,
però és evident també
que el col·lectiu,
i tornem al d'abans,
o sigui,
qualsevol
pensament individual
està inscrit
en un àmbit social
i l'àmbit social
condiciona.
per tant,
sí,
a nivell social
es treballa
que és important
aquest tipus d'aprenentatge,
que és important
saber assumir
la responsabilitat
en un moment donat,
ni que siguis persona adulta,
o tot just,
perquè ets persona adulta,
a més a més,
hi has de donar model,
vull dir,
treballant
tots els contextos
socials
i des d'aquests contextos
afavorir
un aprenentatge
en aquesta línia,
clar que és possible.
és més,
seria qüestió
d'anar
desfent prejudicis,
no?
Clar.
Si jo sé
que al costat
d'una criatura
ha resoldre un problema
perquè ja diu
que jo l'he començat,
no perdo autoritat,
guanyo autoritat.
o sigui,
no pot ser
que el coneixement
sigui vàlid,
bueno,
entre iguals
i no sé què,
però no,
si toca a l'autoritat,
no,
si toca a la persona adulta,
no,
si toca,
sigui del tipus que sigui.
Podríem estar parlant
de ximpansers,
per exemple,
que una criatura
em digui una cosa
que jo no sé
o que jo penso
que és d'una altra manera
i li digui que no,
que aquell és impossible
perquè jo sé més que ell,
no?
O sigui,
és un acte de,
i no és ni humilitat,
és saber
com situar-se
davant del coneixement.
Coneixement
és un intercàmbi,
el coneixement
està en contínua evolució,
o sigui,
no és allò que dius
és immutable,
jo he rebut
de qui sap
o de Déu
o de qui sigui
la ciència infusa
i jo he de transmetre
la ciència,
és que això no és així,
la evolució
en el coneixement
no és aquesta
la seva història.
De vegades costa,
no?,
per això,
tenir aquesta idea
més oberta.
Costa perquè m'ha preso
d'una altra manera,
clar,
jo quan anava a l'escola,
anava a l'escola pública,
però, bueno,
tinc 56 anys,
en aquella època,
i has d'aprendre allò de memòria
i no podies sortir-te
de la ratlla
i a la que canviaves
una línia
i has de tornar a començar
perquè allò no era correcte.
Clar.
Per tant, doncs...
Estem en el segle XXI,
2015...
S'està començant a canviar,
d'això.
Sí, sí,
evidentment,
clar que sí.
Sí, sí,
i jo confio
en que,
bueno,
en que amb consciència
progressiva de tothom
i articulant
els esforços
al voltant d'ell,
tenim molt clar
cap a quina societat
volem anar
i què estem fent
per anar cap a aquest tipus
de societat.
I el paper de les famílies,
per tant,
també és important, no?
Fonamental, evidentment.
O sigui,
a mi m'agrada no parlar
de mestres
i parlar de famílies,
m'agrada parlar
de comunitat educativa
i la comunitat educativa
inclou l'alumnat,
les famílies
i la gent mestra, no?
Perquè és fonamental,
però de la mateixa manera
que és fonamental
parlar no de comunitat educativa,
sinó de comunitat educativa,
administracions,
representats polítics
de la ciutadania,
entitats ciutadanes,
perquè quan més
articulem els esforços,
és evident que
allò que estem fent
anirà a un port
d'una manera més òptima,
a bon port.
I hi ha més consciència
ara de comunitat educativa
que fa 10 anys,
per exemple?
Sí,
jo crec que sí.
Jo crec que sí.
El que passa
que
hi ha un altre
aprenentatge
que no hem fet,
jo recordo
quan era petita
i encara ho veig,
que
es posaven
una feina
i aleshores
tu tenies la teva feina
i tapaves
perquè l'altre
no et mirés.
clar,
hem après
que l'altre
és aquell
que pot
treure amb mi
protagonisme
i autoestima.
Per què?
Perquè si jo
ho faig bé
el profe m'ho dirà a mi
i a l'altre no.
O si li diu a l'altre
a mi no em diu res.
Jo penso
que hem d'aprendre,
però això ja
a nivell
de comunitat educativa,
però també
a nivell social,
micro i macro social,
hem d'aprendre
a construir
llenguatges comuns.
O sigui,
jo soc
mestra,
jo soc una dona,
en dic xus
i parlo un llenguatge
i tinc uns interessos
i tinc una història.
Però jo em trobo
amb una altra persona
que és diferent
i que té altres interessos
i jo puc fer dues coses.
Puc confrontar
en el sentit d'enfront,
intentant defensar-me
davant de l'altre
o puc entendre
que amb l'altre
jo puc anar
a construir
mica a mica
un altre llenguatge
que no nega
el meu com a xus,
sinó que són dos
els llenguatges que tinc.
De tal manera
que en diferents contextos
haurien d'aprendre
a articular
diferents llenguatges,
depèn qui sigui
que tenim endavant
i parlar tots els llenguatges
a la vegada.
O sigui,
no sols francès,
anglès,
castellano,
català,
sí,
i molts més encara,
però també
en funció dels contextos
en els que es movem,
que constitueix
el nostre ambient
de relació
intel·lectual i afectiu,
hem d'aprendre
a,
amb l'altre,
construir llenguatges
que es permetin
anar cap a objectius comuns.
Crec que aquest és
un gran repte.
Doncs,
de tot plegat
se'n parlarà també
aquest dimecres
en aquesta xerrada
inaugural del curs
2015-2016.
Serà una xerrada
a les 6 de la tarda
sota aquest títol
que hem comentat
una mica avui,
Sentiments,
Relacions Interpersonals
i Coneixement Científic
i la impartirà
la mestra i psicòloga
Xus de Miguel.
Avui l'hem pogut tenir
aquí a la ràdio.
Moltes gràcies.
A tu.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'eswood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suor.
100% música relaxant
Smooth Jazz Club
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
Finalmente, el evento del 24 a 5 de la tira
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Fins demà!
Fins demà!
Passa minut de dos quarts de dotze, és hora de fer tertúlia
i per això saludem en Pep Quintana, en Jaume Campreciós i en Jordi Ferras.
Molt bon dia a tots tres, què tal?
Hola, bon dia a tothom.
Hola, bon dia.
Per fer una mica de tertúlia avui...
Una mica estem tots.
Sí, sí, sí, estàveu aquí fora per això, amb una actitud com passiva, no?
Per això?
Activa interna físicament, però...
I això que avui fa un dia d'aquests esplèndids.
Però el servei funcionava a la mar de bé, però...
Clar.
Una cosa és la introducció, l'altra és l'expressió.
Això ha vingut amb ganes, eh?
Almenys d'estar-se aquí, estem aquí llegint el diari tranquil·lament.
Aquí l'emissora està bé, bona companyia, està bé en un lloc agradable.
Molt bé.
Tant, doncs, climàticament, informativament, tot el que volem.
Molt bé.
Ho tenim tot, ho tenim tot.
Hi ha una cafetera, jo també m'he fet un cafè.
Sí, esperàvem per això una mica de les vostres opinions, eh?
Bueno, però ara arriben ara, eh?
Arriben ara, ara toca.
I després ja...
Perfecte.
Què? Com esteu a nivell d'actualitat política?
Esteu cansats? Esteu avorrits? Esteu interessats?
Fins al guanyo.
Cansats, eh?
Jo he sentit... Ara venia de casa i a TV3 només estàvem parlant sobre les paraules
que va fer l'Aznasa sobre el PP.
Ara, ara, ara.
Aquí hi ha un senyor que està fent el llit amb un altre, que es diu Rajoy.
A veure, no sé si us en recordeu, que hi havia una frase que es va dir que era
els gerros xinesos, que no sabies on posar-los.
Així deien d'un senyor que no siguen un posal o van posar gas natural,
que es deia Felipe González.
Per exemple...
I ara tenen aquest senyor que no sabeu posar-lo.
No, no, no. Aquí la vissora no hi cap, perquè és veritat.
No es deia que el que no...
El que passa és que l'altre era un gerros xinesos,
però aquest tinc la sensació que li agradaria tornar a manar.
Sí, o el que...
El que li fa el llit.
Sí, però cregueu que tornaria...
Sí, que li agradaria.
Jo crec que li agradaria, però a més a mi...
Ell vol la República Espanyola manada per ell.
Per ell, exactament.
Això és el que vol.
Sí, sí, sí.
No, no, no pot ser.
A veure, diu que està en contra del pacte de la vau de Colòmbia
entre l'esfària i el govern colombià,
perquè diu que el govern colombià és dèbil.
Està en contra...
De tot.
El papa perquè diu que és dèbil.
Està en contra d'Obama perquè és dèbil.
Ell és fort, això.
Ell, sí.
Amb aquests exercicis gimnàstics que fa cada...
Gimnàstica.
Però bé, també està en contra de la corrupció,
però avui li podria parlar de què es guanyava la vida el gendre.
Etcètera, etcètera, etcètera.
Clar.
No, aquí el que passa és que a nosaltres això ens arriba,
doncs...
I en certa manera ens afecta.
Perquè, esclar, també mana...
O sigui, ordena una mica la vida política del país.
No ens equivoquem.
Perquè encara estem a dintre d'aquest ambient, eh?
No, no, estem ja.
Avui, aquest matí, parlàvem alguns comentaristes,
alguns diaris i tot,
que la investidura del Pasco de Maragall,
la primera, va ser en 168 dies.
Va trigar.
Però si ara anem per aquest camí,
la investidura...
Ja per dir-ho.
Coincidirà en plenar campanya a les espanyoles.
Exacte.
Ja està bé.
No, vull dir que, per tant, de política,
no...
No pararem.
No pararem.
No pararem.
I a més, a més, després de l'ada espanyola,
també veurem què passa,
perquè també, segons les últimes enquestes...
Esclar, l'endemà, el 21, el 21, famós,
aquest és el 20.
Sí.
Doncs el 21...
Sí, però que el 21 no hi haurà un govern...
Aquí parlaven del 28, no?
Però no sé que hi hagi una majoria absoluta,
que a hores d'ara sembla impossible,
el 21 tampoc hi haurà un govern clar, segurament.
No, no, no, però és allò de dir què passarà l'endemà,
que és el que es deia aquí, el 28, què passarà l'endemà, no?
48 hores després que hi haurà un sort de loteria espanyola.
Ah, també.
I llavors hi haurà algú que estarà content.
Ah, bueno, doncs d'acord.
No és el desembre, la loteria?
Sí, home.
Sí, sí, sí, el 22.
Ara estàvem amb el 20, jo.
És que no l'has fet amb...
No, ja sé que el succoncent ha tradicionat.
Sí, el succoncent estàvem amb el 20.
No, no, clar, el 21.
No, no, però per una raó molt senzilla,
perquè farà anys que jo vaig entrar a viure al mil·lenari.
Ah.
El 20 ene?
El mil·lenari, sí.
El 20 ene o el 22?
El 20 ene.
Ho podràs celebrar perquè no hi haurà eleccions, per tant.
No, no, no hi haurà eleccions.
Clar, vull dir que no hauràs d'anar a votar,
t'aniràs tot el dia per celebrar-ho.
No, però, fins al desembre...
Això que dèies de les eleccions del 20 de novembre...
Sí.
Primer, aquest matí, hi ha dues notícies.
Una és que la marató de TV3 estava prevista pel 20 de novembre,
de desembre...
I la canvien.
I la canvien el 13 de desembre.
Ah, clar, clar.
Santa Llucia.
Santa Llucia.
Però sempre es fa als vols del 15, no?
No, no, però el calendari...
Clar.
Sí, es canvia.
I què va passar aquí a Barcelona amb la Mercè i companyia?
També van canviar la festa, no?
I l'altra cosa, que aquesta sí que m'agrada més de sorpresa,
és que el dia 20 de desembre és el dia que el comerç està obert.
Ah.
El comerç és obert?
Sí, perquè és la vigília de Nadal i és el dia que acaba el comerç.
Ja, ja, ja.
En la qual cosa diuen...
perquè el broc comerç els treballadors poden demanar 4 hores per anar a votar
amb tota aquesta problemàtica que es pot...
Ui, no ho diu, que complicat.
Vot per correu.
L'únic que pot posar...
No arriba, no?
No, no, no s'interessa.
A partir d'ara ningú votarà per correu.
L'únic que pot votar.
L'únic que...
Que el dia 20 és el...
Dicen que el Rajoy tenia mentalitat de funcionari perquè aprofitava fins l'últim dia per poder tindre la cadira.
Ja.
Jo l'últim dia és el votant d'aquesta...
No, en principi deia que era perquè el govern no s'hagués de constituir al mig del Nadal, no?
I que es pogués constituir després de reis.
Sí, de reis.
Què ens portaran els reis?
Que veurem què ens portaran els reis.
Ara imagina't jo que...
Home, tres eleccions potents en un any, déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, sí, sí, sí.
Jo no sé si feia molt que no es veia alguna cosa així.
En aquí hi havia també la polèmica de si es presentaven o no es presentaven a les eleccions espanyoles.
Clar, caldrà veure com es presenten.
Clar, vull dir, Junts pel Sí, per exemple, no?
Si la seva voluntat, inclús la CUP, si la seva voluntat és trencar...
La CUP no es presentarà, no?
No.
No s'ha presentat, vull dir...
No, no, vull dir, de cara al 20...
No sé si es presentarà o no, no ho sé ara.
Vull dir, el comentari que volia fer era aquest, que s'ha parlat i s'ha comentat
que si no es vol formar part de... que no cal presentar-se a les eleccions aquestes.
Però deien, sí, sí, perquè hi hem de ser per fer més força, no sé.
Home, serà important el que passi des de Madrid, segurament, en qualsevol cas.
A veure, si no et presentes, però donar...
Via lliure.
No, via lliure.
Els vots d'aquí seran molt més barats i els unionistes poden fer molta més campanya.
Vull dir, és una cosa que això, els estegues dels partits, de tots,
deuen estar pensant...
Fet números, números, amb la calculadora som a la taula, segur.
I tot.
L'altre és fer vot nul o blanc, però bueno, també quan al final no...
Al final els altres no tindria més d'efectius.
És d'efectius.
No hi haurien 25 cadires en blanc.
En blanc, no.
No, no, clar.
Per tant, està.
No, bueno, està.
Jo que deia avui de parlar, sí, comentava,
que realment fa quatre dies ha començat el curs escolar
i també fa quatre dies ha començat el curs de les entides de Sant Jocs.
Vull dir, que tothom mira, es mirem pel calendari...
Sí, aquests cursos...
De setembre a juny, no?
Tant educatius com culturals.
Exactament, com culturals.
I vull dir, ara crec que en aquests moments torna a començar.
Vull dir, la TN ha començat coses.
Suposo que tota la gent, entitats, clubs esportius han començat.
Les CES, no?
Sí, estem preparant també festes de tardor.
De tardor.
Que doncs...
Ja estan mig clapanades, ja, no?
Sí, però això mateix, que ja som el 25 d'aquest mes,
precisament.
I comem, però abans comencen més coses, no?
Sí, no, no.
Correiem-ho el dia 15 i ja comencen a fer coses.
Aquest dissabte, el primer concert de la Jast de la Taneu.
Sí.
Com que cada una estem en una entitat més o menys,
o tots barrejats, perquè també la veritat
que molts tenim un peu a un costat i a un altre, etcètera.
No, ara jo parlava per la banda que, doncs, d'Esvern Accions
cada any intenta organitzar el concert, diguem-ne, clàssic.
Si ho hem de dir.
Per festes de tardor o més endavant?
Per festes de tardor.
I ja el teniu preparat o no?
Sí, i tant, està tot a punt.
Ja en parlarem un dia.
Ja en parlarem.
Quin dia serà per això?
El 25.
El diumenge, eh?
El 25, el dia de Sant Just al carrer.
Molt bé.
A la tarda.
Acostumem a fer el darrer dia, el darrer diumenge,
o a la tarda a les 8 i hi haurà un concert.
Jo crec que això vol dir és tornar a començar...
Tot.
Tot, no?
Una altra vegada.
En comptes que diu que la primera comença...
El cort anglès.
No, bueno, el cort anglès comença...
Comencem a dir que diu ja a col·le, fulles i...
Sí, la tardor.
La tardor i tot això.
En canvi, per les entitats, és...
Un inici.
És l'inici.
És el Nadal.
Creieu que hi ha moviment en les entitats de Sant Just,
que continua, que la cosa va de baixa, com ho veieu?
Jo, des de l'àmbit que em moc, que és el tant de l'Ateneu,
ho començo a veure una mica pessimista en aquest tema, sí.
Perquè, a veure, perquè els que en moment tenim una edat,
i ens costa, i suposo, en canvi, per l'altre cantó,
ve que la festa major que ho ha agafat gent jove
ha agafat un altre ritme diferent.
I a la millor que és a Sant Just és que les entitats,
i això ja crec que s'ha parlat aquí,
i ja s'ha discutit, s'ho han dit a vegades,
ara es canviés la...
es rejugés les juntes.
Però, a vegades, també es culpa de les juntes,
perquè tenim un model...
Es creiem que és un model d'èxit,
i ho veiem així.
I el cas del temps, abans l'altre dia en parlàvem,
d'aquest llibre de les CES,
que feies el 1964,
i si mires els que escrivien el llibre el 1964
i mires la junta actual,
són els mateixos, i han passat 50 anys.
I aquí està un dels hàndiques importants
amb moltes entitats.
Això passa amb totes les entitats, sí.
Jo crec que és una cosa que ja,
ho portem a rastrant de molts anys,
inclús els jovents,
que el jovent ha treballat,
ha treballat en certes maneres,
ha treballat molt els nous jovents
que hi ha sigut ara,
va haver-hi un pas que tampoc feien res,
i ara veig que ha tornat a començar,
i jo crec que se n'ha enganxat molt bé,
i estan portant moltes activitats al poble,
actualment amb molta serietat.
Incluso els veiem que han entrat els regidors,
que són jovent nou,
que han entrat com a regidors.
El que passa,
el problema que jo trobo,
amb això ho estic d'acord,
però,
i després ja en la tajà,
diga,
i aquí també s'ha parlat,
que és tota la burocràcia.
Sí.
Una persona...
de les entitats,
de les entitats.
De les entitats.
De les entitats.
De les entitats.
De les entitats.
De les entitats.
De les entitats.
De les entitats.
De les entitats, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè jo veig ara,
el mateix que vam fer la caminada del diumenge,
hem tingut molts impediments,
per part d'una banda,
per una altra,
que tots han sigut molts problemes,
llavors, clar,
quan tu estàs treballant voluntàriament
per fer una cosa
i comencen a posar problemes
per una banda i per una altra,
el teu tarannà
no és de cobrar ni de cafè,
que hi ha tantes coses,
però el teu és que poder donar
un servei a la gent
i sobretot a la gent del poble
perquè pugui participar
i pugui estar amb aquestes coses.
Ara, si comencen a posar problemes,
arriba un moment que dius...
I aquesta burocràcia ha existit sempre?
Un exemple, per exemple...
Carme, perdó.
No, no, no, deia que si sempre
hi havia hagut aquestes traves burocràtiques.
Això, jo pregunto ara també,
diguéssim,
què exigien aquestes traves?
Què demanaven perquè compliqués
la passejada?
Hi ha moltes traves, per exemple,
aquí ens han trobat,
aquest any ens han trobat amb la caminada
que a Collseral lo sabem,
amb el que és.
Fins ara, Collserola és un parc
que l'han fet.
No hi havia, pràcticament,
no hi havia problemes
perquè la gent,
a part d'anar-hi a buscar bolets
o a buscar espàrrecs,
poca cosa més es feia.
Actualment, al parc de Collserola,
em sembla que hi ha
no sé quants milions de persones
i estan caminant per allà.
S'estan obrint camins
que no es havien obert mai.
O sigui, nosaltres vam ensenyar
un planell de Collserola
d'agafar des d'avió
i només veus camins
per tot Collserola.
Llavors, clar,
ells el que volen
és intentar evitar
que no hi hagi
tants camins
ni tantes coses
que pugui ser més parc.
És una cosa
que és inevitable
a nosaltres
perquè, com que és una entitat
i, teòricament,
era una participació
de 300 persones,
ens van obligar
a passar per uns camins
que no eren
els que tenien que passar
perquè fossin més amples
que no hi hagués tant de problema.
Però llavors tenim
el problema
de les bicicletes
que aquestes són incontrolables.
Llavors,
les bicicletes
fan el que volen,
no les poden controlar
perquè són individuals
i això és el que ens estava matant
al parc de Collserola.
I això va ser
un hàndicat
que no ho hem de canviar.
La relació entre ciclistes,
per tant,
i...
La relació entre ciclistes
ha sempre sigut difícil
perquè tots diuen
que tenim dret
a passar pel mateix lloc
i si nosaltres passem
per un camí,
ells també han de passar
pel camí
quan la llei no ho marca.
La llei els obliga
a passar per un camí
de 3 metres
i ells passen
per curriols
que actualment
vas amb canalla petita
i et poden atropellar
perquè molts n'hi paren.
És un problema
que han tingut sempre
i serà
perquè a Collserola
hi va molta gent.
Bueno,
que això
és un part natural
però envoltat
de 3 milions de persones
i per tant
molta gent ho veu
com un salt del parc
més que un parc natural
i per tant...
I no donar per tant.
I no donar per tant
a més a més.
A veure,
abans era cada setmana,
era cada setmana
ara
per les circumstàncies
del país i tot,
l'atur,
etc, etc,
doncs cada dia
hi veus passejant
gent gran
i jubilats
que van a passejar
gent que està
en ciclistes
en toves de dilluns
a diumenge.
Sí,
tot els anys.
Això que diu el juli
dels camins
bé jo,
bueno,
en part és bo
que la gent
aprengui
a descobrir
els camins
que tenim a prop.
Una cosa és bona
i l'altra
que et facin camins.
És la pressió.
Això que diu
de camins,
jo recordo
que havia anat
a Escòcia
al Bennevis
i recordo
que hi havia
curriols
que baixaven
allò,
que a mi
és un camí
que va fer
un S,
hi havia curriols
pel mig
i posa
un cartell
sisplau,
respecteu la natura,
seguiu el camí.
A cada curriol
un pel d'aquests
o també
recordo
a Gredos
que
perquè eren uns prats
i la gent no faci
el camí que vol
han posat
una sèrie de fustes
com camins de fusta
que vas per allà
i bons sabites
ha rejonat
fer tot un prat
que el deixava
tot
mercat
era injust
a l'aparcament
vull dir
que són idees
que abans ho tenen
i ara
tornant a la pregunta
de la Carme
sempre hi ha hagut
traves burocràtiques?
Sempre n'hi ha hagut
abans
el franquisme
era un tipus
ara més de permisos
després
es va ser bastant laxa
ara és molt molt
la seguretat
i ara
hi ha dos temes
els bonitors
han d'estar
titulats
és molt complicat
per la seguretat
tot això
sí
per la seguretat
hi ha dues coses
coses que ara ens eren voluntaris
s'obliguen a fer un costet
d'un any
a la cosa que aquesta gent
vol cobrar
es professionalitza
moltes d'aquestes coses
que fèiem
perquè ens agradava
fer-les
i després
hi ha això
del diner públic
que a vegades
una entitat
que li poden donar
i això el Júlio
ho he explicat una vegada
aquí
que et poden donar
500 euros
tens de justificar molt
per com
com si això
tu els posis a la butxaca
que se poden quedar 100
costet
de justificar
i tot
i crec que la corrupció
de les grans subvencions
de les grans coses
ha fet molt de mal
i l'últim cas
de corrupció
en subvencions
el tenim a la Volkswagen
i tant
i està bastant viu aquest cas
que està bastant viu
que veurem
que acaba
és allò
era
per poder aconseguir
les subvencions
que donaven
perquè el motor
contaminés més
doncs aquí està
tot el problema
ja està
sí sí
i fantàstic
vull dir
a més a més
el que
no he entès
encara la costa tècnica
què ha passat
amb això
sé que contaminen
més del que haurien
de contaminar
que a més a més
hi havia un aparell
que quan anaves
a comprovar
actuava
i deia
que no era veritat
o sigui
que feia
la legalitat
que complia
amb els paràmetres
és un software
i després tornava
a emetre
emissions
extraordinàries
però vull dir
és que si això
jo
sense tenir
coneixements
si era més barat
o més car
que fer-ho bé
o sigui
afegir-hi tot aquest software
i etc
lligarem una mica
les entitats
sí
això
el comentari era
els enginers
els van exigir
que no contamineix
un pressupost
i l'única solució
que van trobar
posar per aquesta
i l'altra
encaríem
almenys els costos
i això és el que passa
a les entitats
vols fer una activitat
normal
o jo ara he deia
el tema
de les selles
de
de l'Estrada
però també
m'arriba rumors
que l'assegurança
que abans
es podia fer posteriori
ara t'exigien
que la gent
ho tenies d'adonar
abans de començar
la caminada
en la qual cosa
això
t'accomplica la vida
ara
en un moment
no passa res
però si tens la mala sort
que a una persona
li passi un accident
si es torni el peu
ja n'hi ha prou
i ve l'ambulància
que ella no està assegurada
i et començarà
a buscar
acceptant
que després
no et busquen
les pressigolles
per un altre cantó
perquè el prou que sigui
perquè tots són bones persones
però hi arriba un moment
que no pot ser-ho més
que s'acaba
per tant
és tot en general
la societat
és tot aquests temes
i hi ha moltes entitats
que van tirant
i algun dia
si tenen algun problema
poden petar
costa molt
fer les coses
a veure
costa per la burocràcia
és que és
és criminal
vull dir
i caldria canviar-ho
això es podria canviar
el tema burocràtic
o és impossible
perquè és una cosa
de més
és que s'està aplicant
precisament
ara s'ha fet més gros
s'està aplicant més
jo crec que es tindria
de flexibilitat
en molts temes
fem veure
un és en el tema
de subvencions
no pot ser que la mateixa llei
que tingui les subvencions
per a la burocràcia d'Alba
perquè li donguin
els 800 mil
milions d'euros
per tenir el camp
amb ordi
o per cuidar
perus
a aquella entitat
que li donen
mil euros
per fer una cosa
que és tot
i la subvenció
la mateixa
jo crec que es tindria
d'arreglar
dins el país
com a mínim
a Catalunya
arreglar
aquest tema
fer una llei
d'entitats
que no tinguem
que estigui
un
un reforç
un test reforç
per les entitats
i que no tinguem
d'anar
a 50 mil coses
vam parlar
el curs passat
sobre el tema
aquell de la justificació
de les entitats
tota la burocràcia
i que ara
hi ha algunes
que ens han apareixut
i altres
que han estat
baic
però vull dir que
jo aquest
tenia de
canviar
tota la llei
i fer una llei
per entitats
i per tipologies
també
perquè esclar
l'esport
té un risc
per exemple
que no té
una altra
activitat cultural
com per ser
unes conferències
o uns cursos
de no sé què
que també entren
a dintre
d'una problemàtica
perquè està dintre
d'aquella entitat
que organitza
una activitat concreta
que també ha d'estar
coberta
perquè el que obre
la porta
i posa les cadires
ha d'estar assegurat
com a voluntari
té de ser un voluntari
té d'estar assegurat
exactament
i allò que dius
què
que t'ajudo
no sé si ho pots fer
exacte no ho pots
tens de portar un llibre
de voluntariat
exacte
i has de tenir
una titulació
de voluntariat
per això
per obrir la porta
i saber posar una cadira
això el que deia
que cada vegada
amb aquestes coses
és molt difícil
perquè tu
de bona voluntat
vols organitzar
moltes coses
i et trobes
amb aquestes traves
que al final
cada vegada
vas tirant
perquè t'agrada
i ho vas fent
però fins que et troquen
la cresta
i et diuen
ei
no i nosaltres
tot hi ha una edat
i portem molts anys
fent aquestes coses
però una gent jove
si t'agafa de nou
una gent jove
que vol fer coses
quan són les traves
i hi ha algú
que llegeix la llei
i diu
i si t'equivoques
crec que són 25 anys
de la model
i 25 a Cambrians
a continuació
i hi ha tota la vida
llavors
i dius
bueno
que ho faci una altra
sí
aquí frena
en part
si ho vols fer bé
et frena
la quantitat
de passos
que has de fer
i el temps
que es va bé
si ho fas malament
estàs fora de la llei
i llavors
tenim a la contra
que si tu vas
particularment
fer alguna cosa
tot això
no t'hi entra
o sigui
si tu et fas mal
doncs entraràs
a la seguretat social
el que faran
la Generalitat
et farà un informe
conforme
t'has fet mal
i allò
la factura aquella
val equips
però la gent
no paga ni assegurances
ni paguen res
i se'n van a fer
el que sigui
i sense problemes
jo crec
que aquí és injust
hi ha una cosa
que es pot veure
l'evolució
de la burocràcia
en general
són els cars
els cars
doncs recordem els cars
dels primers anys
els cars actuals
sí però els cars actuals
també estan demanant
no no no
t'estic dient
com veus
tot a
com s'ha muntat
com funciona
com ha anat canviant
l'infraestructura
però està bé
que evolucioni
també
ara ell
vol fer un recorregut
com ha anat
com ha anat
suposo que el Jaume
deu voler dir
de la manera
que van començar
els cars
com ha començat
la majoria
de gent
aquí a Sant Jús
doncs tenim
algun amic
que
el cas que portava
quan li va acabar
el cas
es va donar un cop
de cap
i va estar
tres dies
a l'hospital
que és inconscient
entens
i que està
evolucionant
i que les assegurances
que en si no n'hi havia
no sé què ha de costar
però l'assegurances
és un paston
m'entens
i tot
és una activitat de risc
una activitat de risc
ho és
sí
per tant vull dir que
fent memòria
altres activitats
com la caminada
no es veu tant
perquè ha sigut coses
més burocràtiques
però com veus
la infraestructura
els cars
que va ser
els 16 faran 40 anys
sí
es veurà
molt més
molt més reflectit
externament
hi ha tot un muntatge
que no es feia
que evidentment
tot ha millorat
en aquest sentit
però hi ha un
inclús
tot el que és protecció
amb les vals de palla
que no n'hi havia
n'hi havia dos
però és que era una ridiculesa
el que hi havia
per exemple
però és que valíem els cèntims
no no no
si això no
no ho discutim
sinó externament
com ho veiem ara
no
hi ha molta més seguretat
hi ha molta més seguretat
hi ha un cronometratge
que no es portava
de la manera que es portava
amb aparells
es perfecciona
no una mica
res més veure
les ambulàncies
és una complicació
diem
la zona d'ambulància
ja et quedes
meravellat
del que hi havia hagut
al principi
sí
perquè abans no hi havia ningú
només el cotxe
amb algun pare
que estava allà a la vora
que portava el cap
el cap
però en aquest cas
està bé
que s'hagin mirat
no
no
no
pregunto
pregunto
sí que està bé
ho potser em dieu que no
no
ho que t'estem dient
és que
a veure
hi ha coses que sí
coses que no
que es passen
però que és
una evolució
de com evolucionar
la societat en general
en tots aquests 40 anys
això és molt diferent
de la caminada
de les CES
que té un
no hi ha una qüestió tècnica
que hagi canviat tant
tècnicament no
en canvi sí que
la burocràcia
sí
la burocràcia sí
però en aquest cas
diem que tècnicament
els carls
han evolucionat molt
tot el que és la seguretat
etcètera
i la burocràcia
ha anat acompanyada
de tota aquesta evolució
o sigui
són dos aspectes
molt diferents
burocràticament
per part dels que caminen només
amb una complicació
i els que tenen
aquest altre risc
que és del risc
diguéssim
una carrera d'aquest tipus
encara que no ho sembli
doncs esclar
que també requereix
un altre muntatge
i una altra
també qüestió
doncs de protecció
i de burocràcia
no era que estiguessin
criticant els carls
no
no
vèiem
senzillament
com havia canviat
una cosa
amb un carretó
i quatre rodes
o de quatre amics
que volem fer una activitat
a com s'ha anat canviant
sí
a base d'anys
sí
i és curiós
veure també
en reportatges de televisió
la imitació
que hi ha hagut
d'això
d'aquests carls
sí
que de manera més lúdica
o de manera només
no sé què
més o quantos
però aquí Sant Just
per mi hem tingut més
la sensació d'esport
que no pas
de la qüestió lúdica
d'alguns jocs
que baixen
en un avió
o baixen en un llit
amb rodes
i tota la família
d'això
ha tingut un aspecte
més competitiu
més competitiu
allò és una festa
més un esport
competitiu
no sé en temps
que diuen
andròmines
baixen a l'andròmines
sí
baixen amb el que sigui
alguns baixen pel riu
amb andròmines
però aquests de carrer
que n'hi ha
que home
s'inventa qualsevol andròmina
per baixar
i és distret
divertit
tots acaben per terra
normalment no arriba cap
a la meta
el que sigui
i la diferència
no però vull dir
que és com una imitació
que s'ha provocat
després
amb els anys que fa
40 anys
que farà els cars
doncs després
han anat sortint
moltes iniciatives
d'aquest tipus
la barriada de la Mercè
crec que va començar
per allà
aquí a Barcelona
i després
altos jocs
jo sé que ho ha intentat
exportar
i no ha sortit
no massa
no es veu
amb el mateix
esprit
no es veu
es veu
no hi ha
aquí fa temps
que funciona
més a més
per tant
hi ha gent
que pot venir
de fora
a participar
si no recordo malament
els vam venir a buscar
per anar a Nou Barris
ah sí
em sona
que anava a un lloc
jo també t'hi diria
perquè el barri de la Mercè
és que a Nou Barris
a Sarrià
a Nou Barris
hi ha carrers
que són bonics
ja ja ja
aquí han vingut
gent basca
per exemple
a córrer amb aquelles bicicletes
amb els cars
aquells grans
que portaven
grans
que van haver
un accident
i va haver un accident
que van arribar
baix al carrer Freix
i es van patar
totes les falles
no van anar a parar
el Xavier Villar
pel cantó d'Omiro
no van vindre més
perquè es van denunciar
van fer mal
amb una noia
heu participat
algun cop o no
els cants?
fa temps
jo sincerament
me'n moria de ganes
però com que
en aquelles èpoques
teníem que ajudar
a fer
a tot sants
sempre ens enganxava
per a tot sants
mon pare no em deixava
sortia de casa
tenien que treballar
jo me'ls mirava
des de casa
quan baixaven
i deia
doncs no baixo
i ja no hi baixen més
els meus fills sí que han baixat
els meus fills des dels 8 anys
que han estat baixant
i ara tenen 40
i encara baixen
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
ells sé que
aquells han baixat
jo no
no he sigut mai
amb el de la velocitat
mai és tard per això
sí
ja no
saps què passa
abans
abans
hi ha més veterans
que dels altres
podríeu participar
si volguéssiu encara
no
ja
però
sí
home
jo crec que
em falta bufar
ara bufem molt
és el límite
de com donar sang
per exemple
no no hi ha límite d'edat
que et limiten
jo crec que
un reductor de velocitat
de 5 per hora
per exemple
per exemple
es podria fer una categoria
no
categoria
de més de
X anys
o baixant
amb el nostre cotxe
hi ha la categoria
de veterans
ja
però
ara tots són veterans
tenen 40 anys
segurament
no
no desentraríeu
en la categoria
jo per exemple
els meus fills
ara ja en tindran 40
i ells
hauries de competir
amb ells
pràcticament
ja tenien que entrar
el que passa
a aquells
encara els toca
hora viu
i encara volen anar
amb senyors
volen ser jo
és que no els hi toquen
ara
per nosaltres
nosaltres em dissimulem
encara
jo crec que els cars
dintre 40 anys
això que aquest any
em sembla que els cars
també hi havia problema
que estàvem buscant
per organitzar
que els hi faltava gent
perquè han fet una crida
perquè no els podien fer
perquè mancaven gent
per organitzar
de moment veig que sí
que s'ha aconseguit
que s'ha aconseguit
però també va haver un any
que es va voler canviar de data
en vez de fer-los al novembre
sempre ens plou
per això
hi ha algun any
que s'ha hagut de canviar
però no va funcionar
el canvi de data
el canvi de data no
som animals de costums
no
costums
i després
es van trobar
que hi havia la selectivitat
i els exàmens
no es va pensar
en aquest tema
que molta gent
que baixa
li agafa
en èpoques d'examins
és veritat
a veure si tu ara
tens un incident
per mala sort
i et trenques un braç
i no pots anar a examinar
doncs ara mira
agafa Nadal
no pots anar a esquiar
però si agafa
la selectivitat
i et trec el dret
és una altra història
el certima
serà una altra època
en fi
se'ns acaba el temps
mig junta
i arribem a les 12
per tant
no ho hem de deixar aquí
el temps se'ns menja
sí
sí sí sí
parlant d'entitats avui
sobretot
i crec que és
un tema
que hem d'anar sovint
a veure
aquest
sí sí
n'hem d'anar parlant
més ara que s'acosten
a la festa de tardor
ens deixarem coses
per tractar
exacte
el dia d'edat
sembla que comença
la casa d'extremadura
sí
aquest cap de setmana
exacte
doncs dimarts que ve
tornem a parlar
d'acostins enjusten
que és que vagi bé
i bon dia
bon dia a tothom
les notícies
de les 12
bon dia
els informa
David Badia
fins a 364
testimonis
seran citats
a declarar
en el judici
del casnós
entre ells
hi ha noms
d'excaps
de la casa del rei
o bé
exmembres
del govern espanyol
el judici
amb la infanta Cristina
i el seu marit
Iñaki Ordengarín
al banc dels acusats
començarà
el pròxim 11 de gener
Palma Saraviera
bon dia
hauran de compareixer
l'exvicepresident
del govern espanyol
Rodrigo Rato
l'exministre de justícia
Alberto Ruiz Gallardón
i els excaps
de la casa reial
Fernando Almanza
i Alberto Aza
en canvi
com era d'esperar
el tribunal
ha rebutjat
per imperatiu legal
que comparegui
el rei Felip VI
el com havia demanat
l'exsoci de NOS
Diego Torres
per intentar demostrar
que la monarquia
estava ben al cas
dels negocis
que compartia
amb Ordengarín
Sara Riera
Catalunya
Ràdio Palma
Notícies breus
Carme Montero
Segons una informació
d'última hora
els estudis
sobre les oscil·lacions
dels neutrins
obtenen el premi
Nobel de física
d'aquest any
que han recaigut
en els físics
Takahaki Kajita
i el canadenc
Arthur MacDonald
les seves investigacions
demostrarien
que aquestes partícules
subatòmiques
tenen massa
El cindir de greus
ja és alerta
que a les eleccions generals
del 20 de desembre
es tornarà a vulnerar
el dret de vot
si no es modifiquen
els mecanismes
per votar des d'estranger
i també per correu
Rafael Ribó
ha apostat
per solucions tecnològiques
en declaracions
al matí de Catalunya Ràdio
Tornant a un sistema
com podria ser
emetre certificats informàtics
de que estàs en el cens
això és senzillíssim
i tornar de nou
termini
fins al dia de les eleccions
o el dia abans
o fins al moment
que la Junta Actual Provincial
faci l'escutini
Un exregidor del Partit Popular
en una localitat d'Ala
va estar combatent
contra l'estat islàmic a Síria
Ara vol tornar a casa
Bilbao, Dani Gómez
Hola, bon dia
Es diu Rodrigo Sainte-Cortázar
i fins al legislatura passada
va ser regidor del PP
a la població lavesa
d'Alegria d'Ulanci
Fa uns quants mesos
que ha combat
contra l'estat islàmic
i ho fa des de la ciutat
de Kobani
al Kurdistan sírià
Segons el diari digital
gasteizoi.com
Sainte-Cortázar
forma part
d'una unitat integrada
per guerrillers internacionals
anomenada
The Lions of Kobana
i està decidit
a fer tot el que pugui
per derrotar
l'estat islàmic
i impedir que s'expandeixi
Daniel Gómez
Catalunya Ràdio Bilbao
L'Ulan considera
que les violacions
de l'espai aèritur
per part d'avions de combat russos
que operen a la veïna síria
no són accidentals
Ho ha denunciat
el màxim responsable
d'Aliança Atlàntica
Jens Stoltenberg
ha afegit
que hi ha un increment
substancial
de tropes de Moscou
en territori sirià
Avui, per segon dia consecutiu
Turquí ha protestat
per la incursió
d'un avió rus
al seu espai aèrit
La Marató de TV3
i Catalunya Ràdio
avança el 13 de desembre
el programa d'aquest any
per evitar la coincidència
amb la convocatòria
d'eleccions espanyoles
el 20 de desembre
La 24ena edició
de la Marató
es dedicarà
a la diabetis
i l'obesitat
les dues malalties
metabòliques
més freqüents
de Catalunya
Caim Riba celebra
20 anys de carrera
El músic fundador
del grup Pastora
Fill de Pau Riba
protagonitzarà divendres
a la sala Music Hall
de Barcelona
a festa concert
amb diversos convidats
que l'han acompanyat
al llarg de dues dècades
entre ells
el grup Gossos
Santi Balmes
de Love of Lesbian
o Gerard Quintana
entre d'altres
Riba ha passat aquest matí
pel Matí a Catalunya Ràdio
per trucar una de les cançons
que sonen divendres
on ha reconegut també
que actualment
prefereix entrar-se
en la seva carrera en solitari
que no passa a seguir
amb la grup Pastora
que es troba
en una pausa 18 indefinida
Són molts anys
que hem estat en Pastora
i teníem ganes
d'aires nous
de provar altres llenguatges
i de moment
jo estic encantat
de la vida
d'anar
de volar
de volar sol
de volar sol
Esport Robert Prat
Robert Fernández
secretari tècnic del Barça
diu a Catalunya Ràdio
que no es precipitaran
amb més
i que no correran
per escurçar els terminis
de recuperació
tot i que deixa
la porta oberta
a fitxar el mercat d'hivern
diu que és un mercat
molt complicat
i que han de saber
amb precisió
què és el que necessiten
Robert afirma també
que la renovació
de Neymar
està ben encarada
i que no creu
que es repeteixi
la gira de pretemporada
Fins aquí
les notícies
Totes les pràctiques sexuals
estan inventades
provades
i descrites
des de fa mil·lenis
però de vegades
es renoven
i canvien la pell
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
són les 12 i 5 minuts
per l'Andrea Buenor
Sant Just
se suma aquest cap de setmana
a les jornades europees
de patrimoni
al poble
s'han programat
diferents activitats
per celebrar
les dues de les més destacades
seran divendres
dia 9
a les 5 de la tarda
es farà una visita
al taller de l'arquitecte
Sant Just
en Ricard Bufill
i a les 7
una conferència
sobre el patrimoni industrial
a Catalunya
al Basle Obregat
i a Sant Just
i per últim
l'endemà
dissabtes
farà una excursió
al Museu de la Ciència
i de la Tècnica
de Terrassa
si us hi voleu inscriure
ho heu de fer directament
a Can Vila
al carrer Bonavista
i precisament
la penya del Moro
també serà
a punt de celebració
de les jornades europees
de patrimoni
diumenge
s'instal·larà
el turó
un punt d'informació
del gestiment iberi medieval
com es fa un cop al mes
però a més
es faran tallers
experimentals
de cultura ibèrica
es faran activitats
relacionades
amb el plom
i amb l'alfabet
i també amb el tèxtil
tot plegat diumenge
de 10 a 2
a la penya del Moro
i un apunt més
per recordar-vos
que del 10 al 18 d'octubre
la Casa Regional d'Extrematura
celebra la seva
Setmana Cultural
per això
l'entitat prepara
un munt d'activitats
per als propers dies
la inauguració
serà dissabte
a dos quals
de nou del vespre
amb la presència
del Lluís Segur
alcalde de Sant Just
entre els anys
83 i 91
també hi actuarà
el grup
Viejas Raíces
i es farà
una degustació
de productes catalans
i això és tot
de moment
més informació
menys una hora
als Sant Just Notícies
edició migdia
i mentrestant
podeu consultar
el web de la ràdio
ràdio
desvern.com
molt bon dia
de la ràdio
de la ràdio
i mentrestant
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio

de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio

de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
La informació més propera
El just a la fusta
Dos minuts i un quart donada al migdia
Saludem aquesta de Pep Quintana
Molt bon dia, Pep, què tal?
Bon dia a tothom
Per descobrir una setmana més
Un indret de Sant Just
Sí, anem fent com una mena de guia
Exacte
De diversos indrets que hi ha aquí a Sant Just
I doncs explicarem una mica com arribar-hi, per exemple
I per una altra banda també una mica d'història d'aquest lloc que anem a visitar
Sí, avui...
Avui què?
Un edifici que està de celebració, de fet
Un edifici que està de celebració
I què és el Walden?
Exacte
El Walden 7
Va fet 40 anys fa molt poquet
El Walden té número 1, eh?
És Walden 7
És veritat, sempre ho diem malament
I sempre ho diem i n'he acabat
Té cognom
O sigui, té nom i cognom
Exacte
El Walden 7
Els comentaris que més abans ara explicarem
Estan extrets d'un llibre
Que se'n diu Walden 7 i mig
Del 1995
Escrit per el Josep Lluís Soler
I el Jordi Amigo
I després també a la Vall d'Avers
En el número 16 i el 21
També fan referència a l'edifici
La construcció, etcètera, etcètera
I després també hi ha un llibre molt interessant
De l'editorial Gustavo Gilí
Sí
Que se'n diu El taller d'arquitectura
Molt bé
Perquè és allò on es va gestar
Diguem-ne, l'edifici del Walden
Perfecte
Nosaltres explicarem una mica
Diguem-ne, situarem
El parador és un lloc d'arrencada
Perquè, per exemple, si vingués algú de fora
Ara que no ens escolten ni
Per tant, no serveix de massa
Clar
Però vull dir que arribes amb l'autobús, per exemple
I baixes el parador
Llavors et dius
Doncs girem per la Rambla
Deixem a banda el carrer Font
I seguirem fins a trobar el carrer Todona
Que és el que ve després
Sí
A mà esquerra
Agafarem
L'alba agafarem i baixarem abans
Abans sempre aquest carrer
Deixant de banda el carrer Dutó Fleming
Que el trobem a la dreta
Uns metres més endavant
Deixarem el carrer Darater
A mà esquerra
El mateix amb el carrer Sedet
I el carrer de Roquetes
De fet, des d'allà ja anirem veient, segurament
Evident
I que no té problema comparat amb altres edificis
Perquè un cop ja estiguem situats a carrer
Aquí hi ha una mica el camí més recte
El que has d'anar veient, exacte
Sí, el carrer més recte
Perquè el Walden es veu pràcticament de tot arreu
Però dius, mira, per anar a aquest carrer
Així, avall a avall
Almenys ho expliquen d'aquesta manera
Sí, sí
En aquesta fixa d'aquí
I llavors, fins al carrer Tudona
Passarem pel carrer Salvador Espriu
Girarem cap a la dreta
I passarem per la plaça de la Pau
Fins a arribar a l'avinguda de la indústria
Des d'on ja es veu
I fa estona que es veu
El Walden, després de passar per davant del taller d'arquitectura
Per tant, doncs, ja estem situats
Exacte, ja hi som
Ja hi som, ja hi som
Diu
Com el descriu aquest edifici?
Diu
És un edifici col·lectiu de grans dimensions
Que de passa a l'alçada de 40 metres
I està format per un total de 15 plantes
L'edifici es composa de cèl·lules agrupables de 30 metres
O sigui, cada habitatge, de fet, és una cèl·lula de 30 metres
Que es pot anar doplant
Això t'anava a dir, perquè alguns tenen...
És clar, al mínim, al mínim, una cèl·lula és de 30 metres
I per tant vam fer, eh?
Si obres una porta al costat, en té 60
Si obres dalt, en té 90
A veure, no sabia això
En té 120, sí
O sigui, es pot ampliar d'aquesta manera, no?
Obrint el costat, un costat a l'altre o a dalt
I et permet, doncs, arribar a 120 metres quadrats
De cèl·lules de 30 metres
4 cèl·lules, 120 metres, en aquest cas, no?
El seu aspecte recorda el d'un gran cristall mineral
Perquè aquesta sobreposició...
És una bona comparació
Sí
L'originalitat de la volumetria desigual de l'edifici
I la forma cilíndrica dels balcons
Juntament amb el color rogenc de la façada
Façana, vull dir
I la disposició interior de l'edifici
Li otorguen aquest aspecte tan particular
És com una mena de cups posats uns sobre els altres
Home, sí, sí, és molt singular
A l'edifici contrasten notablement
Els colors del recobriment de façanes
Fets amb rajoles de color terrós rogenc
Amb els colors interiors
Que també són fets amb rajoles
Però hi trobem combinades tonalitats blaves
Amb cenefes de colors i anyills i ocres
O sigui, per la part de dintre també és molt curiosa
Per aquesta varietat de colors
Que et donen aspectes en diversos espais
Que et pots trobar allà
No parlem ja de les balconades
Que et porten d'un costat a l'altre
Dels blocs, que queda suspès
A l'aire, totalment suspès
Per davant i per darrere, no?
I queda, doncs, amb una sensació realment curiosa i estranya
Que no és gaire normal
De trobar-ho en una galeria de pisos
No gaire, no gaire
Aquí parla una mica de la història d'aquest edifici
Com dèiem fa 40 anys
L'edifici es situa als terrenys
Que ocupava la fàbrica de ciment Sanson
De l'obra encara es conserva la xamanella
És típica la xamanella
I tant, home, ara hi ha un restaurant
Hi ha un restaurant a mig aire
I de dalt de tot és un mirador excel·lent
Del Baix Llobregat i de tot Sant Jús
Que des d'allà es veu la quantitat de verd
Que arriba a tenir Sant Jús
Dels jardins, de les cases de Sant Jús
És un espectacle bastant gratificant
I a mi m'agrada portar-hi gent de fora
D'entant en tant perquè vegin aquest aspecte
Com és Sant Jús vist des de l'aire
Podríem dir-ho d'aquesta manera
L'edifici feu projectat l'any 1973
Projectat, el 73
Pel taller d'arquitectura
Va anar ràpid per això
Sí, el taller d'arquitectura signat per en Ricard Bufill i l'avi
I sabem que la seva germana hi va
L'Anna Bufill hi va col·laborar moltíssim també amb aquest taller
Es va acabar el 1975
Sí, per això ara estem...
Per això vaig dir que...
Amb dos anys, sí
Era un model que s'havia experimentat
En certa manera aquí pel Garraf
Si anem cap a Sitges
I anem per l'autopista cap a Vilafranca
Per exemple, vull dir cap a la banda de Vilanova i la Saltru
Passem a un punt
Que hi ha un edifici molt més petit
Però que ja té unes característiques semblants
Perquè ja va ser un experiment
Que també es va fer allà
Per mirar com resultava
El Walden havia de formar part d'un projecte molt més ampli
Que no s'arribava a completar
Es parlava de tres blocs, en principi
També es parlava idealment
Com aquells dibuixos que es fan
Tres com el que és ara, eh?
És a dir, tres Walden
Com el que és ara, sí
No, no, sí, esclar
Però el projecte era un projecte
Després també
D'aquells dibuixos, diguéssim, ideals
Que es fan amb alguns esquemes
Doncs que hi havia una carretera
Que el circulava tot
Tens dalt l'últim pis
O sigui que tu podies arribar
Amb el cotxe fins a casa
Però, esclar, són coses una mica ideals
Per un costat
I per una altra banda
La realitat també va amenar
Que només fos un edifici
I prou, no?
Ja va tenir els seus més i menys
Per l'estructura
Per tota una sèrie de coses
Que era una cosa nova
I una cosa nova sempre sorprèn
De certa manera, no?
Dèiem l'altre dia
Que Déu no és un guarda l'innovador
Perquè se la carrega sempre
No?
I per tant, doncs
Aquí el que...
Diu que a l'octubre del 76
O al cap d'un any, just, eh?
Les rajoles de la façana
Començaran a desprendre's
La qüestió va anar en augment
En els anys successius
Fins l'any 1989
Semblava com si hagués perdut la pell
D'alguna manera
Per escates
Una cosa que feia lleig
Perquè hi havia parts de l'edifici
Totalment des...
O sigui
Ho recordes, Pep, eh?
Sí, ho recordo
Sí, i tant
L'Ajuntament signou un acord protocolari
Amb el fons de garanties
De dipòsits bancaris
Per tal que fos possible
Acabar amb el problema
De les façanes
Calien diners
Hi va haver un moment
Que es va dir
Que s'hi llorava a terra
Inclús
O sigui
Que hi va haver
Van passar moments
Bastant difícils
Perquè, doncs
Potser la qualitat
Dels acabats
No era la desitjable
I encara
Ara ens trobem
Amb algun raconet
Que també hi ha
Alguna cosa
Doncs per apuntalar
I, doncs
En aquell moment
Va ser
Un estamp
Bastant curiós
Perquè potser no tirar endavant
Aquesta qüestió
Si no ho arreglem
I hi ha, doncs
Una entitat
Com aquest fons de garanties
Doncs que s'hi va posar
I va ajudar
Que es pogués arreglar
Que pogués tirar endavant
Les obres a l'edifici
Es van dur a terme
Entre els anys 93 i 95
Penseu que el 73
Ja van començar
A caure
El 75, vaja
Van començar a caure
Les joles, eh?
Vull dir que
O el 76, vaja
O sigui
Les obres aquestes
Es van gestionar
A través de prop uns
Sí que la recordo
Aquestes obres
Per això ja
Sí, clar
Perquè van envoltar
Tot l'edifici
O sigui
Es va posar
Aquella vestida
Amb tot ell
I es va anar restaurant
Moltes parts
Tant externes
Com també internes
I el 95
Es van finalitzar
I es va acabar
Amb el problema
De les façanes
Que era el que feia
Més lleig
Perquè era el que es veia
Era el que es veia més
Aquest mateix any
Es va celebrar
Una festa
Que va comptar
Amb la participació
De la companyia
Comedians
Celebrant la finalització
De les obres
És el Walden
Per tant
Vull dir que també
Va ser
Una festa
El caràcter
Que tenia
En aquells moments
Inicials
El Walden
Era tot
També
Una manera
Una manera
De viure
Un correfoc
Alguna cosa
Sí
Vull dir
L'estil
Comedians
L'estil
Comedians
És molt
Clàssic
Llavors
Hi havia
Aquest fet
Que en el Walden
Hi havia
Posant tots els parèntesis
Una bohèmia
Hi havia un tipus
De vivent
Encara hi ha alguna cosa
Encara hi ha alguna cosa
Recordo
Els cantants
Els rebeldes
I molts artistes
De cine
De teatre
Etc
Guionistes
Cinematògrafs
Gent de la poesia
Pensem que a baix
Doncs hi ha
Dintre el que és
El pàrquing
Una quantitat
De poemes
Impressionants
De l'època
De Guest i Sol
Etc
I per tant
Vull dir
Ha estat un punt
Que sempre ha cridat l'atenció
I llavors ha anat
D'alguna manera
Entre cometes
També
Normalitzant
El que eren
Els habitants
Amb la gent
De Sant Just
Per dir-ho d'aquesta manera
Sense posar ni més ni menys el que estic dient
Sinó que aquella efervescència primera
Es va anar a diluir una mica
I llavors ja és una casa més
D'habitatges a Sant Just
Amb les seves particularitats
De gent que hi viu
Sense estar integrada en aquest ambient que dius
Si tinguem en compte
Doncs que dalt és molt distret
Perquè hi ha les piscines
Si tant
Home
Hi ha molta gent que no les coneix
Aquestes piscines
No les coneix
No perquè no es veu gaire per dalt
Jo amb que tenia molts amics de petita
Que vivien allà
Clar
Hi havia anat bastantes vegades
I dalt és molt curiós
És que la casa aquesta
És curiós de dalt a baix
És a dir
Comencem pel pàrquing
Amb tota aquesta sèrie
De parets amb els poemes
Que hi ha etcètera
I puges fins al terrat
Que hi ha en les piscines
I ara a l'entrada
Amb motiu dels 40 anys
Ens van explicar
Que han posat una exposició
També permanent
A l'entrada
Perquè tu passis per allà
L'altre dia per exemple
Passava per davant
I des de fora es veia
Amb uns plafons
Per explicar la història del Waldon
Tothom que hi passi
Doncs pugui entrar a moment
I veure-ho
Doncs res
Traureu-me el cap
Sí, sí, exacte
Pel vestíbul del Waldon
Per commemorar aquests 40 anys
I tant
Tots hem vist
Bé, tots no, tu no
El què?
L'evolució vols dir
Clar, no, no
Jo no
Des que hi havia
La fàbrica de ciment
Jo recordo
Un perfecte funcionament
I al principi
No devia agradar gaire
La idea, entenc
No o què?
Gens
Gens
Això sempre passa
Gens
És que per això
Potser aquest projecte
Més gran o més farònic
Tothom que d'aquesta manera
Va quedar reduït a un i gràcies
Clar, era una altra cosa
Perquè hi va haver una certa
Ànimaversió
Déssim el que era
Aquell llament d'edifici estrany
Com mastodòntic en allà
Em fa pensar en un altre aspecte
El carrer del Raval de la Creu
Ja en parlarem, no?
Sí, en parlarem
Però a medida que el vas veient
Te'l vas fent una mica teu també
Com tot
Sí? Ja t'agrada
El Raval de la Creu?
No, no és com agradi
T'hi has acostumat
No trobo
Desmesurat
No, tot i que és
Molt gran, eh?
Pot lloc on està posat
Però vull dir
Passa que
Inclús quan els acabats
Van actuant
La façana està estocada
Canvia totalment
Això
Canvia
És veritat
Absolutament
I per una altra banda
El temps també és un amortiguador de tot
Segurament
Això és veritat
Això és veritat
Molt bé
Molt bé, Pep
Doncs ens quedem ara amb la frase de la setmana
Per tanca la secció
Sí
Què ens portes avui?
Per exemple
Una mica de poesia
Molt bé
M'ha tocat un...
Sí
Està bé
Diu, aviam
Més que poesia
Cosa sobre la poesia
Diu
Ja són tants els que avui fan de poetes
Que ens faltaran llorers per les corones
Té molta conya
Està bé
Està bé
Està bé, sí
Això
Però fixa't
Ara diré qui és
Francesc Vicent García
Era el famós rector de Vallfogona
Que se n'expliquen moltes
Molt bé
Va néixer a Tortosa
En 1582
I va morir a Vallfogona de Riu Corp
El 1623
I ja deia
Ja són tants els que avui fan de poetes
Que ens faltaran llorers per les corones
Imagina't si parlem de dies ja
I de tot això
Sí, sí, sí
I diu
Un altre
És a dir
La poesia fa el que no res
Esdevingui possible
El no res que esdevingui possible
Aquest és un altre
Diu
Aviam
Aquest era dels precursors
Que a mi m'agradava
Però el deixo estar
Per exemple
Un molt curiós
Que primer
El llegiré després diré
De qui és
Que diu això
Diu
A vegades
L'autor no vol res
Només escriure
I és possible
Que trobi lectors
Que només volen llegir
Això ho diu l'Espinàs
Està bé
Que està també
Està bé
I diu
La veritat sempre ha estat
Amb la minoria
Aquí també té la seva cosa
També, també
A mi ens agrada
I això ho deia en Guet
El pensador alemany
Que va morir el 1832
I ja deia això
I deixem-ho aquí
Si et sembla bé
Perquè sí
Va
En tens alguna preferida
No ho sé
Això
No ho sé
Està del de l'Espinàs
Potser
El de l'Espinàs
Agafem el de l'Espinàs
Sí
A mi molt
A vegades l'autor
No vol res
Només escriure
I és possible
Que trobi lectors
Que només volen llegir
Exacte
Doncs amb aquesta frase
Tanquem aquesta secció
Pep
Moltes gràcies
A vosaltres
Que vagi bé
I fins i març que ve
Bon dia
Adéu
Els matins de 10 a 1
Sant Just a la ràdio
Just a la fusta
Per seguir l'actualitat
Del Baix Llobregat
Informatiucomarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis
Tot el que passa
Al teu voltant
Ara
La informació
Del Baix Llobregat
Al teu ordinador
O dispositiu
Mobile
Informatiucomarcal.com
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Cadant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit
Són provocats per l'ús de mòbils
GPS
I aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
I aquesta hora el que fem
És parlar del nou servei municipal
Enllaç
És un nou servei d'acompanyament
Al jovent
Que ofereix atenció personalitzada
I confidencial
A joves d'entre 14 i 25 anys
A les seves famílies
I l'encarregada d'aquest servei
És la psicòloga
Sara Molina
Que avui la tenim aquí
Al just de la fusta
Molt bon dia Sara
Molt bon dia
Per parlar una mica
De tot plegat
D'aquest nou servei
Que el funcionament
Si més no és una mica innovador
Pel que és la ciutat
almenys el que es feia aquí a Sant Jus, potser en altres llocs ja es feia,
però la manera de relacionar-se amb tu, segurament,
o relacionar-se amb aquesta psicòloga,
és una mica diferent del que estem més acostumats,
perquè la via més directa, per exemple, és a través de WhatsApp,
o enviant un correu, o tocant, també suposo,
però m'imagino que la gran novetat és la que es pugui fer a través de WhatsApp.
Exacte.
Sí, bueno, la primera i gran tasca que realitza és el servei,
i l'enfocament és una atenció totalment personalitzada al jove.
O sigui, ja plantejar la intervenció amb el jove,
plantejant que cada jove és diferent,
té necessitats diferents, vol coses diferents,
amb la qual cosa es fa a soferir una atenció molt individualitzada.
Això, com bé estàs dient, normalment,
o en altres administracions, per exemple,
el que s'està fent és a través d'un despatx.
Tenir un despatx on els joves venen a consultar,
exacte, o algun professional deriva.
Clar, això està bé, però el que passa,
i que ens passa molt als professionals,
és que al final és el jove qui ha d'anar,
i ho faria, aquest espai,
però que sigui el professional que s'adapti al jove.
És a dir, canvia una miqueta la manera d'enfocar-ho.
És a dir, si un jove té algun dubte i contacta amb el servei,
doncs la professional és la que potser es desplaça
on pugui el jove quedar, potser el carrer, potser on sigui.
Clar, i segurament fan que algunes coses que potser,
doncs, algú no s'atrevia a explicar,
doncs ara et pugui dir, mira,
doncs, hi ha més confidencialitat, encara que n'hi hagués,
però et veu menys gent a entrar al despatx, no?, per entendre's.
Bé, et veuen com una figura molt més propera, al final, no?
I això fa molt, sobretot amb aquestes edats,
en la qual, bé, el que necessiten també són referents,
són vincular-se amb la persona,
i bé, i el fet de tu apropar-te a treballar amb WhatsApp,
que et poden, bé, amb alguns joves, no?,
vaig xerrant per WhatsApp, eh, com va, no sé què,
bé, anem parlant, no?
I al final són les eines que utilitzen en el dia a dia,
amb la qual cosa els professionals hem d'utilitzar
les mateixes eines que utilitzen ells en el seu dia a dia.
És adaptar-te simplement, doncs, una mica,
doncs al moment actual, no?, d'alguna manera.
Exacte.
El servei ha començat a funcionar fa poquet, no?,
aquest curs, des del setembre,
per tant, estem avui a 6 d'octubre,
és a dir, que porteu poc temps en marxa,
fins ara, per això, com està funcionant?
Esteu contents de com ha anat la ràboda?
Doncs sí, estem força contents,
perquè, bueno, vam començar l'1 de setembre,
pràcticament, no?, a, bueno, fer la difusió,
tot i que en juliol sí que es va començar
a fer algunes tasques, no?,
de conèixer el territori, els professionals i tot,
però sí que al setembre es va començar
a fer la difusió en centres educatius,
en totes les regidories, no?,
parlant centre per centre,
amb joventut, amb cultura,
bueno, llavors, fins a dia d'avui,
han contactat amb tot i uns 10 joves,
en els quals ja s'han atès,
ja, bueno, s'ha quedat amb ells,
s'han xerrat, bueno,
per diferents temes que els preocupava
o que necessitava una miqueta de o parlar o orientació.
I és més l'edat escolar o hi ha de tot, una mica?
Perquè fins als 25 anys, en realitat,
vull dir qualsevol persona.
No, hi ha de tot.
Estem sobre els...
entre els 17 i 21 anys.
Sí, o sigui, el servei és de 14 a 25,
doncs aquesta franja com a intermitja.
i en joves fins a 21 anys
que, bueno, això, no?,
un perfil que potser ja han abandonat el sistema educatiu,
amb el qual no estan estudiant,
ara mateix no hi ha feina,
no sé què fer, no?,
cap a on vaig,
i és una mica, bueno,
acompanyant aquesta ruta nova
que, bueno, a veure què podem fer, no?
I fins ara t'han contactat a través de WhatsApp
o hi ha hagut diferents vies?
Sí, alguns m'han trucat directament
i la majoria per WhatsApp, sí.
I llavors quedeu també en persona,
vull dir, a banda de fer el primer contacte amb el WhatsApp,
o com funcioneu?
Bueno, a través del WhatsApp o la trucada,
llavors és, bueno, quedar,
a veure quin dia ens va haver...
Bueno, normalment sempre m'adapto molt als joves,
és a dir, als seus horaris,
tot i que sí que tinc estil de veure
més o menys els dies d'intervenció,
però sí que m'adapto molt pels horaris, no?,
perquè hi ha alguns que sí que potser estan estudiant,
o el que sigui, llavors, bueno.
I llavors, sí, sí, es fa presencial,
la primera entrevista, diguéssim,
tampoc li vull d'entrevista, no?,
la primera trobada és, bueno,
és una mica el contacte, no?,
que em conegui, com a mi, no?,
de sala, com a professional,
però també explica una miqueta
de què es tracta el servei, no?,
quines, coneixen les expectatives que té el jove, no?,
perquè a vegades també pots trobar-te
algun jove que ve i dir, no, és que jo, no sé,
vull trobar feina demà,
bé, no, no, això, hi ha un procés
i aquí el que se t'ofereix és un acompanyament,
una ajuda perquè puguis millorar la teva ocupabilitat
o trobar uns estudis o a les teves relacions, no?,
a vegades també pot ser per dificultats
en les seves relacions personals.
Llavors, es fa aquesta primera presa de contacte entre els dos, no?
Perquè es diu enllaç, els serveis.
Sí, el nom d'enllaç va sortir una miqueta
perquè des de la Regidoria d'Educació
volíem trobar un nom una mica
que d'alguna manera representés,
que el nom representés,
bueno, la figura d'aquesta professional, no?,
al final és enllaçar potser una formació amb l'altra,
la formació en trobar feina,
aquest servei amb altres serveis juvenils al municipi
que els joves a vegades no coneixen
perquè també és una de les funcions d'aquest servei,
és a dir, si detectem un jove que per allò que sigui,
bueno, valorem que pot anar bé,
que per exemple col·laborem amb alguna entitat com a voluntariat,
doncs també tenir aquest lligam amb les entitats,
amb la qual cosa és com l'enllaç amb tot el que es representi amb joventut.
Heu anat també a instituts o centres?
Sí, de moment a l'escola d'adults
i avui mateix anirem també a l'escola Madre Sacramento
i per les properes setmanes anirem també classe per classe
a l'Institut Sant Just.
Per donar-te a conèixer el servei, no?
Sí, sí, una miqueta la idea és anar,
bueno, classe per classe hem fet,
bueno, tenim uns flyers que n'hem elaborat
per fer la difusió del servei
i, bueno, sí que al principi era, bueno,
portem els flyers però no, no?
Després és, bueno, a mi el que m'agrada també
és anar classe per classe una mica també et veuen, no?
Clar.
Relaciones una mica el servei amb la persona.
Sabeu si en altres llocs, en altres municipis,
ja funciona un servei d'aquesta mena?
És a dir, utilitzant el WhatsApp, per exemple,
per trobar-se i oferint aquesta via més directa?
En altres serveis, oi, perdona,
en altres municipis sí que existeixen, per exemple,
dispositius d'inserció per joves,
però molt concret en quant a inserció laboral, per exemple.
En aquest servei sí que es contemplava, no?
L'interessant d'això és que no només es contempla
la inserció laboral, sinó l'orientació acadèmica,
sinó, vull dir, que sigui un servei pel jove,
adaptat al jove, al que necessiti el jove
i a partir d'aquí elaborar un pla de treball, no?
Amb ell, jo crec que és bastant innovador aquest servei,
innovador i, bueno, és una aposta molt clara per la regidoria,
sota, no?, la meva opinió, és una aposta molt clara
sota la regidoria d'educació,
d'oferir alguna cosa així als joves, no?, d'aquí.
La veritat és que actualment igual no hi ha cap servei.
I que si funciona, de fet, potser,
doncs altres municipis s'hi poden sumar, no?
Sí, sí.
A veure, mira, doncs és una via més directa,
a vegades sempre hi ha aquesta sensació, no?,
que segons quin sector de la població, per edat,
en el cas dels joves, doncs és més difícil
de poder-hi arribar o de poder-los acompanyar,
com deies abans,
i només fent servir, doncs, potser
una altra via de contacte diferent
pots trencar aquesta barrera, segurament.
Sí, exacte.
Clar, quan traigues l'administració pública,
el problema és que queda molt lluny per ells.
L'administració pública no arriben als joves,
a l'administració pública.
El més a prop que tenen és el casal de joves,
que, per exemple, aquí al municipi funciona molt bé,
però, bueno, al final el casal de joves
és un servei informatiu,
que en fan una sèrie de tallers,
és un recurs d'oci, de lleure.
però, bueno, quan un jove necessita
un acompanyament,
una orientació més personalitzada
de cada diversos dies,
a nivell individual,
i d'aquí,
moltes vegades, a vegades,
el seu dubte és
què vull estudiar,
o què vull...
no, no trobo feina.
i a partir d'aquí,
quedes per aquest motiu,
però al final surten més coses,
certes coses personals,
o inseguretats,
o certes pors,
que són normals en aquest moment,
d'aquesta etapa.
Llavors, és un tàmic,
és un treball personal amb ells,
de dir, bueno,
que tinguin més autonomia,
al final,
per escollir el que volen
i com ho volen aconseguir.
hi ha algun mínim de sessions
o màxim establert?
Depèn del jove
i, clar,
per això és personalitzat,
perquè depèn del jove.
A vegades pot venir un jove
que, no sé,
fa tres o quatre anys
que ha deixat els estudis,
que no està treballant,
bueno,
amb certes pocs recursos personals,
certes dificultats per...
Llavors, clar,
el pla de treball sí,
que hi ha molt més...
hi ha més sessions
i hi ha més seguiment, no?
És una miqueta necessitat
amb més recolzament.
Ja em trobo amb algun jove
que ve a estar estudiant,
simplement,
ostres,
és que no sé què estudiar,
no?
Ho tinc clar.
Bueno,
és fer una miqueta
o l'orientació cap a on pot anar
i,
segons la seva autonomia,
els seus recursos,
potser no necessita
tantes sessions, no?
Sí que,
tampoc m'agrada marcar-ho molt
perquè, bueno,
vull adaptar-me totalment
al jove,
sí que, clar,
tampoc estarem, no?
Un any sencer,
però, bueno,
sí que depèn
de les necessitats d'ells
i una mica com vegis
que avança.
Doncs és aquest nou servei
enllaç,
avui n'hem volgut parlar
aquí a la ràdio,
el servei que funciona
amb la psicòloga
Sara Molina,
que avui l'hem coneguda.
La gent que vulgui contactar-te
ho pot fer això, eh?
recordem, doncs,
a través de WhatsApp
al telèfon 654-33-1528
o enviant un correu també, no?
Electrònica
enllaces
arroba
santjus.cat
Sí, exacte.
Perfecte.
Moltes gràcies, Sara.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
A vosaltres.
Bon dia.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts
de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema
es fa ràdio.
claren multiple
acced STEM
de 8 a 9 del vespre.
anda
¡Gracias!
Cic minuts i tres quarts d'una del migdia.
Aquest és el que fem cada dimarts.
Parlar de veterinària, ho fem amb col·laboració amb la clínica Provita, situada al carrer Nord 72.
I ara saludem avui la veterinària Marta Matilla. Bon dia, Marta.
Hola, buenos dias.
He dit malament el número, 76?
78.
78, 78.
Local 22.
Cada setmana em passa.
Número 78, al carrer Nord, situada a Esplugues.
Doncs cada setmana sabeu que anem parlant amb diferents professionals d'aquesta clínica.
Avui saludem, com dèiem, a la Marta, per parlar de com tenir cura dels gossos.
És a dir, això que sembla tan fàcil, quan algú decideix tenir gos i dir, va, doncs començo a encarregar-me,
doncs se n'han de tenir en compte unes quantes coses, no?
Exacte.
Voy a hablar un poquito de todo ello.
Vale, básicamente hablaré, pues, de la higiene de las orejas, la higiene de los dientes
i los baños, que són les típiques coses que la gent, quan trae la mascota, nos pregunta.
Pues, cada cuánto tengo que bañarlo, le tengo que cepillar los dientes,
tot això, pues, iremos resolviendo las dudas durant el programa de hoy.
Clar, perquè el més important, què és, a l'hora de tenir un gos i tenir una cura?
Sobre todo eso, tener unas pautas muy establecidas, que el perro sepa, pues, que hay que hacer la limpieza de esto,
la limpieza del otro, que sepa él, pues, que hay que hacerlo, que se le va a hacer,
porque hay muchos perros, claro, lo importante es esto, desde cachorros a acostumbrarlos,
a toquetearlos, a abrirle la boca, a limpiarle las orejas, a hacer, pues, todo el manipulado este.
Que es la llena acostumada, ¿no?
Porque, exacto, porque si no después, cuando son adultos y queremos empezar a hacerlo,
pues ya no pasan por ahí, y dicen, no me lo hiciste cuando era pequeñín,
ahora ya, pues, menos todavía, ¿vale?
Entonces, lo importante es esto, desde el principio, es de que son cachorritos
y enseñándoles a hacer la limpieza de los oídos, de los dientes, los baños,
que no tengan miedo al secador, todo esto.
Per exemple, parlaves del principio de la higiene de las orelles, ¿no?
Sí.
Que potser es una partit que, en principio, no donem tanta importancia o no som tan conscientes, ¿no?
Sí, hay mucha gente que, exacto, que cuando vamos a hacer la vacuna,
o lo que sea, y hacemos en la consulta la limpieza, nos dicen,
uy, pues, si yo nunca le limpio las orejas.
Y es importante, porque esto ayuda a prevenir muchas otitis, ¿vale?
Sobre todo perros como el Cocker, el Cavalier, Quinchals,
que son perros de orejas así largas, muy caídas, que no se airean mucho,
están predispuestos a tener otitis.
Entonces, el hecho de, semanalmente o cada 15 días, ir haciendo la limpieza,
les ayuda a no sufrir otitis o a no ser tan recurrentes estas otitis.
Y de quina manera, ¿no?
¿En quins productes?
Porque seguramente no será lo mismo que con una persona adulta, ¿no?
No será como cuando nos lo hacemos nosotros.
Exacto.
Tienen que ser productos especiales para la limpieza de las orejas,
echar un chorrito, hacer el masaje dentro de la oreja y secar con una gasa.
Nunca, nunca utilizar los palillos, los bastoncitos.
Els nostres, ¿eh?
Exacto.
Nunca utilizar los nuestros porque no sabéis hasta qué punto podéis entrar
y podéis hacer daño, perforar el tímpano y aquí sí que puede ser muy peligroso.
¿Vale?
Val, per tant, doncs important, cadascú lo seu, cadascú la seva, el seu tema.
Després, també, la boca, ¿no?
La higiene dental.
¿Desde quina edad?
¿Desde ben petits o...?
Sí, desde que son pequeñitos, ¿vale?
Aunque los cachorros, más o menos hacia los 5 o 6 meses es cuando hacen el cambio de dientes,
ya antes hay que enseñarles a lavarse los dientes,
aunque esos dientes no sirvan después y se caigan,
hay que acostumbrarlos a meterles el dedo dentro de la boca,
hacer la limpieza y acostumbrarlos, ¿vale?
Lo ideal es siempre con cepillo de dientes y con pasta de dientes específica.
O sea, la pasta ni la infantil es al revés.
Ni la infantil, exacto.
La específica de perros tiene que ser, ¿vale?
Lo ideal es esto, sé que es complicado.
Hay muchos perros que no se dejan.
Sí, no els agrada.
Sí.
Clar, clar.
Clar, clar, com a idea, tampoc no ens agradaria, potser, nosaltres, no, rentar-nos les dents,
vull dir que perquè ho tenim molt interioritzat, però no és una cosa que t'encanti.
Claro, para perros que todo intentarlo, los propietarios no consiguen hacerlo,
hay otros métodos más sencillos, ¿vale?
Hay muchas chuches que son ya con...
Están formuladas para el tema de los dientes, que no se acumule tanto sarro, para que no
haya tanta litosis, hay juguetes también, los típicos nudos, que están muy fuertes hechos,
para que ellos simplemente con el morbisqueo vayan haciendo por acción mecánica la limpieza de los dientes.
O algo tan normal como el pienso, ¿vale?
En la clínica nuestra tenemos el pienso de la marca Hills, que está formulado de tal manera que el perro,
hasta que no atraviesa completamente la croqueta, la croqueta no se desmigaja, ¿vale?
Esto lo que hace es que, pues, simplemente por acción mecánica, con la fricción de la croqueta con el diente,
pues va haciendo de limpieza dental.
Entonces tenemos todos estos métodos, desde el pienso, las chuches específicas, los juguetes o el cepillado.
¿Por qué es tan importante la higiene dental?
Es muy importante porque esto, sobre todo, los propietarios de perros pequeños lo sabrán.
A medida que pasa el tiempo se va acumulando la placa bacteriana, ¿vale?
Se acumula la placa bacteriana, se acumula el sarro y esto lo que hace es que va entrando a través de la encía en las bacterias
y van destruyendo el hueso que abraza los dientes, por decirlo de alguna manera, ¿vale?
Entonces estos dientes se caen, ¿vale?
Al final no tienen el sustento al que agarrarse y se caen, ¿vale?
No es simplemente una cuestión estética.
No es que a mi perro se le caen los dientes, a mi perro le huele la boca y por eso tengo que hacerlo.
Claro, verdaderamente el riesgo está en que estas bacterias pasan a la sangre, ¿vale?
Entonces hay una infección activa ahí que puede dañarnos tanto el hígado como el riñón, ¿vale?
Entonces el riesgo que hay a los veterinarios más nos preocupa es esto, es la infección que hay más que el perro si se le caen o no los dientes.
Vale.
Llegados al punto en que un perro ya tiene mucho sarro acumulado y, claro, el sarro cuando se acumula ya está ahí, ¿vale?
No se puede, por mucho que tú cepilles no se cae el sarro.
Lo único que puedes hacer es dormir al perro y hacer la limpieza con ultrasonidos, ¿vale?
Como nos hacen a nosotros, pues lo mismo.
Lo que pasa al perro hay que dormirlo porque, claro, si no se deja cepillar los dientes,
mucho menos se va a dejar hacer la limpieza con el ruidillo este que hace.
Clar, claro, está claro.
Doncs això seria el que fa a la higiene dental, per tant, important també aquest apartat.
I després vindria el tema dels banys, ¿no?
Perquè suposo que en aquest cas no seria com als adults, evidentment no és una cosa que s'hagi de fer cada dia,
però cada quant s'ha de fer? Cada setmana, cada mes, cada quan?
Como mucho hay que hacerlo una vez al mes, ¿vale?
Como amor, ¿eh?
Sí, como mucho una vez al mes porque los perros tienen una capa protectora en la piel.
Entonces, cada vez que lo estamos bañando, le estamos quitando como esa capa protectora, ¿vale?
Entonces, realmente yo en la consulta lo que digo muchas veces es como si cuando nosotros nos bañáramos,
nos bañáramos con el Firing, ¿vale?
Que cada vez que nos duchamos, pues nos quitamos toda la capa esta de protección de la piel.
Entonces, por esto es importante hacer como mucho una vez al mes del baño,
lo que sí, hay que hacer los cepillados.
Si es un perro de pelo largo, a diario.
Si es un perro de pelo corto, dos, tres veces por semana.
Déu-n'hi-do, a diario, eh?
Per tant, vull dir que abdigeix constància.
Sí, sí, es que tener una mascota no es solo ir a pasearla,
es que tiene muchas cosas más detrás, ocupa mucho tiempo, así, sí.
¿Les agrada bañar-se, als gossos, en general?
Por lo general, sí.
Lo que no les gusta es el secador.
Ya.
Después del baño siempre hay que secarlos, ¿vale?
Secarlos muy bien para que no queden zonas humedecidas
y esto lo que puede hacer es que, primero, que hace que huela mal el pelo
y, segundo, que a veces salen hongos, ¿vale?
Important.
Entonces, muy importante el uso del secador.
Sí, sí.
Doncs, bé, seria això vinculat amb el tema de com rentar-se, no?
De com rentar els gossos.
I després, també, vinculat amb tota aquesta part que estem fent avui
de com tenir cura dels gossos,
vindria ja també el tema de les vacunes, no?
I d'esparasit...
D'esparasitació.
Sí, és molt llarga la paraula, eh?
Vé de paràsits, no?
Com treu els paràsits.
Vindríem, aniríem aquí.
Exacto.
Sí, una vez al año hay que vacunar al animal de las enfermedades obligatorias, ¿vale?
En Cataluña lo que tenemos obligatorio es la enfermedad, la vacuna anual de las enfermedades.
La rabia no es obligatoria, pero se está implantando, de momento se está estudiando hacerla obligatoria.
Porque el año pasado ya hubo un brote en España de rabia,
este verano ha habido uno en Francia también, ¿vale?
Entonces sí que la Generalitat está trabajando el tema de obligar también la vacuna de la rabia, ¿vale?
Aparte también hay otras vacunas que son opcionales, como la vacuna de la Leishmania,
la tos de las perreras, que siempre son, sobre todo la de la Leishmania,
es muy recomendable en la zona donde vivimos.
Es muy recomendable en la zona donde vivimos, ¿vale?
Leishmania es una enfermedad muy importante, que bueno, ya mi compañero Jacobo ya pasará por aquí
a hablar de Leishmania también, es una enfermedad importante, que hay métodos también de...
Para evitarla.
Para evitar, exactamente.
Con la vacuna tenemos también el collar Excalibur, hay algunas pipetas que previenen un poquito del mosquito, ¿vale?
De unido.
Sí, es importante.
Excalibur, que es diu aquest collaret, ¿té algo a veure amb el gos que va morir l'any passat vinculat amb el tema de...?
No, no, no, no, no, no, es un collar que lleva ya mucho tiempo en el mercado, es muy efectivo, sí, sí, sí.
Casualitat, per tant.
Es casualidad, exacto.
Doncs, Déu-n'hi-do, ¿no?
I després del tema dels paràsits, llavors, també s'ha de fer un cop l'any o...?
No, los parásitos más, hay que hacerlo tres veces al mes.
Ay, disculpa, una vez cada tres meses, ¿vale?
Una vez cada tres meses hay que darle la pastilla de los gusanos y después ha salido una pastilla para purgas y garrapatas que es cada tres meses también.
Se llama Bravecto.
Esta la estamos recomendando mucho en nuestra clínica, nos está dando un resultado muy bueno, ¿vale?
Si no, se puede hacer con la pipeta también, una vez al mes, lo que pasa que es más engorroso una vez al mes, quizá mejor cada tres meses, se le dan las dos pastillas y ya queda libre de parásitos.
¿Cómo la reben las pastillas? ¿Com las vacunes o es diferent o es más suau?
Depende de los perros también, hay algunos, sobre todo los grandes, se la metes dentro del quesito y se la comen estupendamente.
Sí, los pequeñitos ya es un poco más complicado, pero bueno, esta de las pulgas ahora la han hecho con sabor a carne, es tipo una chucha y es muy sencillo de dar también.
¿Y las vacunes difícil o depen del gust, depen de la edad?
No, las vacunas bien, esto viene a la clínica.
S'acostumen.
Sí, hay algunos que se porta mejor que otros, pero bueno, la vacuna es algo, si se hace rápido, lo menos traumático posible para el animal.
Com els humans, ¿no? Una mica, seguramente, hi ha algú que se posa més nerviosos y altres que no.
Claro, niños salen llorando de la consulta, otros niños salen contentos con la piruleta, pues lo mismo hacemos con los perros.
Siempre les damos la chucha después para, por lo menos, que salgan contentos de la consulta.
Perfecte, doncs avui hem descobert una mica com tenir cura del nostre gos amb la veterinària Marta Matilla de la clínica Provita, situada al carrer Nord número 78, al local 22, Esplugues, i aquí a Tocada Sant Just, ja sabeu que al carrer Nord, la banda és Sant Just, l'altra es Plugues, és a dir, que tots quedem ben a la vora.
Gràcies, Marta, que vagi molt bé i fins aviat, bon dia.
Bons dies.
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Oh, no, no, no.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
La música coral, més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el...
Informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
6 minuts i arribem en punt a la 1 de migdia.
És moment de tancar el Just a la Fusta d'avui, dimarts 6 d'octubre.
I ho fem com sempre, agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui.
Per tant, l'Andrea, bon als serveis informatius i a la producció del programa.
El Carles Hernández de Rius a la Previsió del Temps.
Avui hem entrevistat la psicòloga i mestre, Xus de Miguel,
que demà fa una conferència, la conferència inaugural del curs a Sant Just.
Hem fet tertúlia amb en Jaume Camparaciós, en Pep Quintana i en Jordi Farràs.
També hem descobert un indret de Sant Just com és el Gualden amb en Pep Quintana.
Hem entrevistat la Sara Molina, que és la psicòloga encarregada del servei Enllaç,
adreçat a joves de 14 a 25 anys.
I hem acabat, com cada dimarts, parlant de veterinària.
Avui amb la Marta Monilla, que ens ha parlat, doncs, de...
en concret, de com tenir cura del nostre gos.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó,
i, per tant, tornem demà amb més coses.
Ens queda dir-vos, citar-vos de nou demà dimecres,
de 10 a una del migdia.
Moltes més coses, que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts.
Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant,
i quedant, treballant, treballant.
Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant.
Celebrant, sortint, conduint.
Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
A l'escoltes, l'àdio d'Esbert, sintonitzes, l'àdio d'Esbert,
l'àdio de Sant Jus, durant el 8.1.
A l'escoltes, l'àdio d'Esbert, sintonitzes, l'àdio d'Esbert.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La decena de joves sanjustencs han utilitzat el servei Enllaç.
Es tracta d'un nou servei d'acompanyament al jovent
que ofereix atenció personalitzada i confidencial
a joves entre 14 i 25 anys i a les seves famílies.
Una psicòloga els atén de forma directa.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia
d'avui dimarts 6 d'octubre.
En titulars destaquem altres temes de la jornada.
La mestra i psicòloga Just de Miguel
impartirà dimecres la conferència inaugural
del curs escolar a Sant Just.
De Miguel parlarà de sentiments, relacions interpersonals
i coneixement científic.
Assemblea oberta d'iniciativa per Catalunya Verge a Sant Just.
El grup ecosocialista es reunirà dijous al Casal de Joves
per tractar diferents qüestions d'actualitat,
com ara els resultats electorals del 27S.
Aquest cap de setmana se celebren les Jornades Europees de Patrimoni.
Per commemorar-ho, a banda del Centre d'Estudis,
l'Arxiu Municipal ha preparat un taller sobre el patrimoni de la Penya del Moro.
Una desena de joves sanjustencs han utilitzat el servei Enllaç.
Es tracta d'un nou servei d'acompanyament al jovent
que ofereix atenció personalitzada i confidencial
a joves d'entre 14 i 25 anys i a les seves famílies.
L'objectiu és assessorar el jovent en la seva presa de decisions personals,
acadèmiques i professionals,
a través d'una persona especialista que atén els joves de forma individual.
Sant Just Notícies.
L'encarregada del servei Enllaç és una psicòloga, Sara Molina,
i els interessats en utilitzar aquest programa
poden contactar amb ella a través del telèfon mòbil,
per WhatsApp o per correu electrònic.
Aquesta és una manera de facilitar la comunicació
entre el professional i el jove que requereix aquest servei.
Per tant, és un concepte diferent d'atenció al jovent.
A banda de ser un servei d'atenció directa,
també es presta de forma individual, confidencial
i adaptat a les necessitats de cada persona.
Ho ha detallat Sara Molina, el Just a la Fusta.
Cada jove és diferent, té necessitats diferents,
vol coses diferents, amb la qual cosa es fa soferir
una atenció molt individualitzada.
Normalment, o en altres administracions, per exemple,
el que s'està fent és a través d'un despatx.
Tenir un despatx on els joves venen a consultar,
exacte, o algun professional deriva.
Això està bé, però el que passa,
i que ens passa molt als professionals,
és que al final és el jove qui ha d'anar, no?
I ho faria, aquest espai,
però que sigui el professional que s'adapti al jove.
Des de l'inici del servei a principis de setembre,
10 joves d'entre 17 i 21 anys han contactat amb Sara Molina.
Sobretot han manifestat inquietuds vinculades
amb el món acadèmic i laboral.
Tot i això, no són els únics temes
que es poden tractar amb la professional.
Segons Sara Molina, altres administracions
ofereixen un servei similar,
però molt vinculat amb la inserció del jovent
en l'àmbit laboral, però aquest va més enllà.
En altres municipis sí que existeixen, per exemple,
dispositius d'inserció per joves,
però molt concret en quant a inserció laboral, per exemple.
L'interessant d'això és que no només es contempla
la inserció laboral,
sinó l'orientació acadèmica,
sinó que sigui un servei pel jove,
adaptat al jove,
al que necessiti el jove,
i a partir d'aquí elaborar un pla de treball amb ell.
L'objectiu del servei enllaç
és aconseguir que els joves tinguin més autonomia
per decidir cap a on volen anar i com fer-ho.
Sentim de nou Sara Molina.
Moltes vegades, a vegades, el seu dubte és
què vull estudiar.
El seu dubte és el seu dubte és el seu dubte és el seu dubte.