Molt bon dia, passen 10 minuts de les 10, avui anem una mica més tard, hem posat la publicitat abans d'hora, però en tot cas comencem, com cada dia al Just a la Fusta d'avui dimarts 24 de setembre. D'aquests dies segurament estrany perquè és festa a Barcelona, també és festa a Sant Joan d'Espí i altres municipis d'aquí a la vora, per tant, d'alguna manera o altra,
Avui sí que al carrer es nota que potser no és un dia lectiu com qualsevol altre. Aquí sí, aquí hi ha l'adronomia habitual, per tant, ens acompanyarem des d'ara fins a la 1 del migdia i amb moltes coses. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Que tampoc s'atura l'actualitat, no, avui, un dia com avui aquí a Sant Just? Sí, cert.
Ens explicaràs de seguida unes quantes qüestions i a més també el que farem serà repassar l'actualitat general d'avui dimarts 24 de setembre en aquesta primera hora i acabarem com sempre parlant també de la previsió del temps amb el Carles Hernández i Rius. I més qüestions a partir de les 11.10 parlarem d'actualitat municipal en clau política. Ens revistarem a Sergi Seguí, portaveu de Junts per Sant Just.
I cap a les 4 de 12 també farem una altra entrevista, en aquest cas per parlar de l'espai nadó i l'espai familiar, i ho farem amb dues de les responsables d'aquests espais ubicats a l'escola Bressol municipal Marreix per saber també com encaren aquest nou curs. A més a més també tindrem la recepta de cuina del Niu de Sant Just i a la tercera hora parlarem amb Pep Quintana, aquesta secció que vam estrenar la setmana passada de curiositats semanals.
I també parlarem de coaching amb el Francesc Urbella i de llibres amb el Diego Marcos de la llibre i la ressenya que s'incorpora de nou també al Justa la Fusta. Tot plegat a partir d'ara fins a la una del migdia. Justa la Fusta.
Primer de tot, com deiem, el que fem és posar-nos al lliat de l'actualitat del municipi. Per això, l'Andrea té a punt unes quantes notícies. Comencem parlant en clau de números. Sí, perquè la Generalitat deu 950.000 euros a l'Ajuntament de Somjust. T'ho va explicar ahir la regidora d'Isenda de l'Ajuntament, Anna Torrella, qui és el just a la Fusta. Són uns diners que el consistori va avançar dels seus fons propis per la construcció de l'edifici de les escoles i que el govern català havia de cobrir.
Ara, la setmana passada vam conèixer que la vicepresidenta del govern, Joan Ortega, anunciava que la Generalitat pagaria als ajuntaments a qui els degui diners abans d'acabar l'any, però l'Ajuntament de Sant Just no figura en aquesta llista. Per aquest motiu, el Consistori ha fet un toc a la Generalitat, reclamant un certificat que acredita que el govern deu aquests diners a l'Ajuntament. Ara, l'equip de govern està a l'espera que l'interventor els confirmi que efectivament Sant Just figura com un dels municipis a qui la Generalitat els deu aquests diners, com dèiem, aquests 950.000 euros,
són els diners que va costar la transformació de l'antiga escola Montserrat en el nou equipament de les escoles. Fa dos anys que es va formalitzar la sol·licitud de la subpensió i encara doncs no s'ha cobrat. I a banda de la Generalitat, una Teresa Pública i Wester Llobregat, la Teella, també adueu diners a l'Ajuntament de Sant Just, al voltant de 400.000 euros. Tot plegat dificulta doncs la tasca de l'equip de Govern de cara a l'elaboració de les ordenances i del pressupost del 2014 i Torrella també assegurava ahir
que les prioritats de les partides del 2014 seguiran sent el manteniment dels serveis bàsics, les polítiques socials i l'educació, i que les ordenances seguiran la mateixa línia que en guany. I també avançava que es tornaran a convocar subvencions com l'ajuda per pagar l'IVI a determinats col·lectius. Més coses perquè aquesta setmana hi ha ple municipal corresponent al mes de setembre. Sí, seguim en clau política d'alguna manera. Dijous, aquest dijous, se celebra el ple municipal del setembre, el primer després de les vacances,
i l'ordre del dia compta amb 10 punts més al torn de premsa i preguntes. I un dels temes que es debatrà és l'aprovació del plec de clàusules administratives per la concessió d'un equipament esportiu a la parcel·la del Mas Llull. També s'aprovarà la modificació de crèdit per crèdits extraordinaris i suplement de crèdits, i també es determinaran els vestíus locals de l'Encabea a Sant Just. I finalment, PSC, iniciativa Junts per Sant Just i Convergència i Unió,
presentaran una moció d'adhesió al pacte nacional pel dret a decidir. Tot plegat a partir de les 7 de la tarda, com dèiem aquest dijous, a la sala de plens de l'Ajuntament. La sessió, com sempre, es clourà amb els precs i preguntes tant dels regidors com del públic assistent. Molt bé, doncs això serà aquest dijous. Acabem parlant, però, de festes de tardor. Ja s'acosten, encara que n'hi ha una mica, però sí que sobran inscripcions. Sí, i a finals de mes que ve tindrem aquestes festes de tardor.
amb el dia gros, podríem dir-ho així, amb el Sant Justà al carrer, el dia 27 d'octubre, i ja s'ha obert el termini per participar-hi, per muntar una paradeta. La jornada més destacada de les festes es farà, com dèiem, el diumenge 27 amb el Sant Justà al carrer, i com cada any hi haurà parades d'artesania, d'entitats i d'escoles del municipi, una activitat que s'organitza des de fa prop de 40 anys. L'any passat hi van participar més de 260 paradetes, i si voleu muntar-hi una, doncs el termini de sol·licituds
per fer-ho va començar ahir i s'acabarà el dia 16 d'octubre. Podeu consultar tota la informació, la normativa i el full d'inscripció al web municipal sanjus.cat. La llista definitiva de parades admeses es farà pública a partir del 24 d'octubre, tant a l'Ajuntament com al web municipal. Molt bé, doncs també anem a escalfar motors per fer estes a Cardom. Exacte.
Acabem ara aquesta primera part d'aquest primer bloc informatiu dels Enjust Notícies amb la Punt Musical. Crec que avui sí que els coneixeràs, Andrea. Transfèrdinens. Exacte. Perquè aquest és un dels seus temes més coneguts, ara tancarem en tot cas amb un tema del seu últim disc, però en tot cas
El que us expliquem és que a partir d'ara, és a dir, des de fa un quart d'hora, des de les 10, que es poden comprar les entrades per aquest concert que fan, em sembla que és el novembre. A Barcelona? Sí. Ah, sí? Sí, sí, sí. Ara ho buscarem. És el dia... Ara no ho tinc a mà. On? Actuarà... El lloc se sap o...?
Sí, s'hauria de saber si es posen avui a la venda i actuaran... I esteri. Sí, perquè veig llegeixo quan van actuar l'abril, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla,
Sí. Ah, mira. No sé on està. Em sona, però no sé on està. És en... Suposo que serà al Sant Jordi... No. Al Sant Jordi Club. No? Montjuïc? És que... Sí, és al Sant Jordi Club 5 d'abril del 2014. No és pel novembre. No, no, no. És que això... Estava allà l'abril i pensava que ja ha passat, això. 5 d'abril del 2014. Al Sant Jordi Club. Actuen al Sant Jordi Club, ara sí. I des d'aquest matí doncs es poden comprar aquestes entrades. De seguida sentirem una cançó del seu últim disc que es deia...
Es diu Love Illumination. Perfecte. Fins ara, Andrea. Fins ara, Carme.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Connecta-te al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta.
When you're happy from a dream Is it hard to work out what is real? Is the real over there More vivid than he ever feels? We could love, we could love you If you need somebody to love you
You'll be alright You'll be alright
It's a black cool bright light brighter than the light in your home. Well, you wanna be loved but nobody else seems to know.
Oh, we could love We could love you Maybe need somebody to love you While you're looking for somebody to love Sweet love, illumination Sweet, sweet love, elevation
No, no, no, no, no, no.
We could love, we could love you If you need somebody to love you While you're looking for somebody We're all looking for somebody We're all looking for Somebody to love Sweet love illumination Sweet, sweet love elevation
C-E-L-E-R-A-T-I-O-N
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concés o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver, darrere el mercat.
Quatre minuts i dos quarts d'ons ens ho deien de nou a l'Andrea. Bé, bon dia Andrea. Hola Carme, bon dia. I ara ja ens fem seriosos, a partir d'ara tot anirà bé ja el programa, perquè hem vist, després de també de Frans Ferdinand, que ens ha costat Déu i ajuda a descobrir quin dia actuava. Espera, espera un segon, perquè no té sentit. No em tens a punt? Ja està, ja està, ara sí. Doncs res. No és per res, és per particulars que falla. A partir d'ara tot el programa funcionarà bé. En principi sí.
Comencem parlant d'actualitat de la notícia principal del dia, almenys segons les portades dels diaris. De seguida també ho utilitzem a través dels digitals. Avui la qüestió nacionalista guanya terreny a les portades des de diferents punts de vista. El punt avui ens diu consulta, es busca, pregunta.
Opcions. Més enllà de fixar la data, el tipus de qüestió que es plantegi és capital, òbviament, i pel que fa Duran i Lleida, diu, el dirigent d'UNIÒ afegeix més llenya el debat i proposa una tercera via. Precisament per Duran i Lleida és per on agafen el tema altres resultatius. El diari ara, per exemple, diu, Duran, ni sí ni no, el veiem a ella en fotografia de portada, consulta, el líder d'UNIÒ demana endarrerir el debat sobre la pregunta i avisa que defensarà una tercera opció.
i aliances. Els democristians rebutgen fer un front per l'estat propi amb Esquerra Republicana a les europees com vol convergència democràtica. A l'avantguàrdia ens diu que el PSC s'assuma a la tercera via proposada per Durant en un article a l'avantguàrdia. Ens diu que Pere Navarro subscriu la posició fixada pel líder d'Unió i el Diari i, mentrestant, Maria Dolores de Cospedal reclama un pacte per fer front a l'independentisme.
i no tant pel que fa a la consulta, però sí altres qüestions vinculades amb política general, perquè el periódico avui no parla de la consulta emportada, ens diu que CiU i ERC envernissen el seu pacte amb despesa social, parlen d'economia, que es col·laran al debat de política general, i ens diu que els republicans faran pinya amb mas al Parlament a canvi de congelar les retallades i les partides d'educació, sanitat i benestar pesaran més el pressupost de l'any que ve.
i aquesta és la qüestió més destacada de les portades avui. Doncs l'Ara.cat encara ens continua obrint-nos amb aquest tema durant la batalla de la pregunta amb Mas. És el tema principal d'aquest diari que també ens parla que obren les escoles del futur amb iPads i pati virtual. Aquests són els temes principals que ens estaca avui al diari Ara, que també ens diu que els dècims de la grossa de cap d'any
es posen a la venda a partir d'avui. El govern inicia la distribució de bitllets del sorteig als comerços del país i a Barcelona es començaran a comercialitzar a partir de dimecres. I el 324B ens obre en clau internacional. Ens diu que Kènia assegura tenir sota control el centre comercial. Les forces de seguretat de Kènia han aconseguit rescatar tots els hostatges retinguts per un comando d'islamistes somalis del Shabab en un centre comercial de Nairobi, segons han confirmat al Ministeri d'Interior el seu compte de Twitter.
en la sal de la policia haurien mort almenys dos dels assaltants i un mínim de 10 més haurien estat detinguts. Per tant, al final aquestes al Westgate és com se'ns explica des d'aquest matí almenys al 3.14.4. Que també es fa ressò, en parlarem més tard, de que s'ha segrestat a Síria el periodista Marc Marginedes, l'amiat especial del periódico El Conflict de Síria, que va entrar al país l'1 de setembre per informar de la intervenció militar internacional contra el règim
de baixar l'assat per l'ús d'armes químiques. Des del 4 de setembre passat, la redacció no ha pogut contactar amb ell. Rajoy critica aquells que aprenen direccions contràries a Europa. El president espanyol assegura en una entrevista al diari Norteamèrica que mentre el Wall Street Journal, que mentre ell va a Europa a discutir la Unió Bancària i Fiscal, i aquí a Espanya parla de prendre una via en sentit contrari, en al·lusió al president de la Generalitat Artur Mas.
I Solenell, un poble d'Al Urgell, tornarà a tenir festa major després de 50 anys. El nucli ha estat deshabitat dues dècades, no, durant dècades, però ara un grup d'emprenedors està reconstruint aquest poble i ja comencen a viure els primers habitants i mira, per recuperar la vida social, el que fan és fer una crida perquè els ajudin a muntar aquesta festa major. La festa que no falti. Més qüestions? Continuem parlant en clau internacional, Andrea.
Doncs donarem algunes dades més sobre la qüestió del Marc Marginedes. El periòdicó fa d'aquesta qüestió el seu tema del dia. Ens diu que l'enviat especial del diari a Síria, retingut des del 4 de setembre, ens explica al periòdicó que el 4 de setembre va ser l'últim dia en què es va posar en contacte amb la redacció a Barcelona. Segons diverses fonts, Marginedes viatjava en cotxe juntament amb el xofer
que l'acompanyava quan va ser interceptat per diversos combatents jihadistes als voltants de Hama, a l'oest de Síria. Des d'aleshores diu que no s'ha pogut contactar amb ell i ens diu que hi ha 15 reporters en cap Tiberi. L'últim balanç de l'associació Reporters Sense Fronteres apunta que hi ha una quinzena de periodistes segrestats o desapareguts a Síria de diferents nacionalitats, entre elles nord-americana, francesa, jordanà i ara espanyola.
i diu que l'últim alliberat va ser el periodista italià Domenico Chirico, de 62 anys, veterà del diari L'Estampa, i el professor belga Pierre Pitxinin, que van ser posats en llibertat el 9 de setembre després de cinc mesos en captivitat en mans de diferents grups rebels. I una altra notícia en clau internacional que també recullen els diaris avui és que Merkel, l'Angela Merkel, confirma la via de l'austeritat per a Europa. La cancellera afronta una dura negociació per formar govern, ens diu l'Ara,
que Merkel s'haurà d'esforçar per trobar un soci que socialdemòcrates i vers avisen que no li posaran gens fàcil a la cansellera alemanya. I és aquesta una altra qüestió. Doncs exacte, alguns dels temes d'avui dimarts. Passem ara a fixar-nos en què es parlava el 24 de setembre d'altres anys. Per exemple, l'any 93, ara fa 20 anys, la Generalitat estimava insuficient la fórmula de sessió de l'IRPF. El Consell Fiscal s'aplaçava despris d'un principi d'acord que el ministre Solbis considerava alentador.
L'altra banda dels reis inauguraven la col·lecció Tyssen. Hi ha una fotografia de tots dos reis presentant aquesta col·lecció a Barcelona. I també se'ns deia que Sydney seria seu dels Jocs de l'any 2000. La candidatura australiana s'imposava per només dos vots a Peking, que era la favorita en aquell moment.
El 24 de setembre del 98 se'ns obria la portada d'avantguàrdia en clau econòmica, era un dijous, i se'ns deia que la borsa rebotava i registrava un altra rècord del 6,5%. L'economia espanyola havia crescut, atenció, un 3,9%, estem parlant del 98, però al segon trimestre, déu-n'hi-do. Sí, queda lluny. Sí, queda molt lluny.
s'intonia entre Zonari Borrell davant de la trevadeta, era un altre dels temes que se'ns explicaven, i també, una punt més, Mandela defensava el lideratge del president Clinton. 24 de setembre del 2003, també se'ns obria la portada amb una qüestió internacional, se'ns parlava de buix que demanava a l'ONU ajuda per Irak.
i Adenar demanava als Estats Units el vot per Buix. De fet, la imatge de la portada era justament de tots dos, d'Adenar i Buix donant-se la mà al despatx del president dels Estats Units en aquell moment. Esquerra arribava a un acord amb el PP per governar junts a Alella, un pacte reprovat per la Direcció Republicana i justificat per la Popular. Amb aquesta curiositat era un altre dels temes de fa deu anys i en fa cinc, el tema principal també era el tema del conflicte basc.
se'ns deia que ETA llançava la seva ofensiva abans del Beto a ANB. La banda va robar els cotxes per atemptar abans de l'oficina de l'ofensiva judicial. La imatge era Zapatero donant-se la mà a Mariano Rajoy, al funeral del militar destinat per ETA. I el Congrés dels Estats Units posava condicions per donar suport al pla de rescat bancari, era un altre dels temes,
Els principals d'aquest dia, que també se'ns parlava, evidentment, de música, gegants i castells, que podria ser el mateix titular que podríem trobar avui, segurament, a la porta d'alguns diaris, perquè és la Mercè. I, feta aquesta retrospectiva, tornem als diaris d'avui i entenem amb les contraportades.
Comencem a parlar del diari Ara on llegim una estratègia que tanca portes. Avui Salvador Cardús ens parla de la via catalana i de les reaccions que ha tingut aquesta cadena humana. Diu, davant la via catalana, els més espavilats de fora del sobiranisme s'han apressat a anunciar un canvi de discurs. Diu que en primer lloc s'endevina una línia d'actuació que passa de la humiliació a la condescendència. És el que ha fet Ferran Fagirre de considerar Catalunya un país estranger fa quatre dies.
ha vingut a córrer al Cuita a declarar el seu amor per Catalunya i per la llengua catalana. Diu que l'altra línia de treball és la que ha desenvolupat el ministre García Margallo per mirar de fer parlar a Europa en contra de les ambicions sobiranistes catalanes i diu també que finalment hi ha hagut l'acció concertada d'un grup d'un cert nombre d'intel·lectuals que han ocupat posicions de trinxera, és el cas de Javier Cercas, Muñoz Molina, Elvira Lindo. Diu que han coincidit amb el ministre Fernández Díaz
de demanar suport per parar la hispanofòbia autoritària a Catalunya. Molt bé, doncs ho llegim avui al diari. Ara ens anem a la contra del periòdico, on llegim que aquest avantpassat meu era savi i jo intento imitar-lo. N'espero dir bé el nom. Avui entrevisten a Hwang Seung-ok, que és professora de Coreà i tradueix al català un poeta del seu país i viu a Barcelona a part de desafiar un dia
L'ordre familiar i és que als anys 70 diu que marxar de casa quan vivies a Corea no era gaire habitual, era anar a la família i més encara si decideixes casar-te amb un estranger. Va ser la primera i única vegada que vaig desobeir el meu pare. Per això fa 33 anys es va instal·lar a Barcelona on em fa 18 que és professora a l'escola oficial d'idiomes i en freqüència em parteix cursos a la casa àsia i va explicar
expliquen en aquesta entrevista com va ser la decisió de casar-se amb un noi català. El meu pare em va fer fora de casa, em va tallar l'ajuda econòmica i ella li va escriure una carta dient-li que era ella qui triava la seva vida. Al final el meu nòvio va venir a casa i durant vuit hores seguides el meu pare va estar intentant explicar-li per què sortiria malament el matrimoni, les diferències entre orient i occident, entre d'altres. Déu-n'hi-do. Doncs aquesta entrevista avui al periòdico a l'avantguard i tensió perquè llegim el següent titular.
La consciència tàntrica supera 21.600 cops l'orgasma. Això ho diu Tulku Lopsang, que és lama tantrayana. Des que va néixer sembla que és un dels reencarnats d'un lama. El van assenyalar així quan va néixer i des d'aleshores l'han instruït en medicina tibetana i budisme tantrayana, que és una de les quatre vies d'il·luminació que va ensenyar el Buda, la més secreta de totes.
Diu que costa entendre-la i seguir-la amb eficàcia sense perjudicar-se. Diu que per aconseguir elevar la consciència fins a conèixer la naturalesa de l'existència i assolir compassió universal. I d'aquí ve el titular, perquè diu que mobilitzes la teva energia sexual, la leves, i assoleixes aquesta alta consciència. Diu que és una èxtasi 21.600 vegades superior a l'orgasme. Diu que és un intens immens, gotx, estable i durador que després dissols.
Molt bé, doncs ho podem llegir avui a l'avantguàrdia. Acabem amb el Puna Vull, una rata amb la Moça Galorella i un dit en una funció. Doncs avui entrevistant a la Terremoto del Corcón, a la contraportada del Puna Vull, que és vedet, Pepa Txarro, perquè demà s'estrena The Hole a Barcelona i ella és la presentadora d'aquesta orada de teatre que sembla si que ha estat polèmica.
Diu que el nostre espectacle, The Hole, remet a la foscor, a l'encant, pel desconegut, a voler saber què passa dins d'un forat. Diu que volem que la gent entri a la nostra cova i s'oblidi dels problemes del dia a dia. És un espectacle sense pretensions, tot i que garanteix emoció i picardia, sempre pensant que el públic s'ho passi bé. Diu que el lema per Barcelona és Caus al forat per sortir del forat. I acaba dient que es celebra que la gent per fi critiqui i que Barcelona es pot convertir en una ciutat avorrida, com la Brussel·les, que vaig conèixer a Derasmos.
Doncs la terremoto del cocoon avui al punt avui. I l'apunt curiós d'avui passa per formigues, Andrea. No sé si et fan fòbia aquests animals o si et generen indiferència.
Les formigues no causen indiferència, però les aranyes no.
En l'últim crit de moda culinària, en la localitat amazònica de Moyo Bamba, sembla que en les marcats d'aquesta ciutat del nord-est de Perú es venen formigues torrades i crocants, hi ha una imatge també, es venen com pa calent en aquesta època de l'any post-bluges i per degustar aquestes formigues s'han de torrar primer utilitzant mantega o oli i després els hi fegeix sal fins que queden crocants. Això és la recepta que difona menys els venadors, s'ofereixen als restaurants
com a degustació prèvia, els plats de fons d'un menú. Hi ha hagut molta demanda de formigues de gran tamaig que ha mobilitzat a desenes de pagesos que les capturen en grans quantitats en terrenys agrícoles i les emmagatzemen en ampolles i bosses. Hi ha una imatge i és curiosa perquè són formigues molt grans, tenen més forma de cuc que una altra cosa. Sí, però que és tipus tapa. Sí, sí, una tapeta, un entrant, sí, un aperitiu. Formigues torrades.
A mi no em fan angúnia, les formigues, però potser a l'hora de menjar segurament sí. Doncs bé, sembla que tot plegat és una moda que val. Alça, gràcies, Andrea. Que vagi bé. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
I avui comencem pel diari Ara, una entrevista que trobem al seu interior, en aquest repàs que fem per als diferents articles o entrevistes o reportatges on val la pena aturar-nos si tenim temps de llegir el diari.
A Sant Revista, el periodista Maria Ortega entrevista Jordi Faulí, arquitecte, director de les obres de la Sagrada Família, que diu que aviat veurem un canvi important a l'Skyline de Barcelona, amb el ritme actual d'obra i de fonençament és factible tenir la Sagrada Família acabada el 2026. I diu que també que tenen clar que no poden trair el projecte de Gaudí, que no renunciaran a cap detall. L'any que ve però començaran a aixecar ja la Torre de Jesús, que arribarà a 172 metres d'aquí aquest canvi.
Ho llegim al diari Ara. Passem ara a parlar en clau cultural i per això ens donarem el diari al punt avui on destaquem l'article de Bernat de Déu. El títol anomalia històrica hi diu que l'oasi cultural català, incomptables anys de gestió mafiosa de la cosa pública, han anat a estesia dels ciutadans, immunitzant-los davant d'escàndols com l'actual pantomima de gran teatre del Liceu. A dia d'avui, diu Bernat de Déu,
El primer equipament cultural amb pressupost i prestigi internacional es troba sense director general amb una direcció artística interina i un director musical que amenaça d'abandonar el vaixell si no se'n referma el rumb. Diu que aquesta catàstrofe no ha estat prou motiu perquè el president de la fundació Joaquín Molins o el conseller Ferran Mascarell donin la cara per la nostra institució centenària. Ni un comentari ni una simple referència per tranquil·litzar els ciutadans que sofreguem gustosos
l'òpera a Catalunya. I diu també que entén que els faci vergonya parlar de l'ICEU després d'haver encarregat un procés d'elecció de director general que hauria de ser públic i sense corrupteles a una empresa de certs catalans, és a dir, i en plata de reconèixer que no tenen ni puta idea de qui pot liderar el liceu. I acaba dient encara amb més contundència d'haver anat de Déu que la pantomima de liceu no és culpa del poder central
és un imbrotllo que ens hem fet solets i val qual, evidentment, ningú no dimitirà. Serà, en simple nota, el peu de pàgina, un nou exemple de la trista gestió deucentista cultural, una autèntica anomalia històrica. Canviem de pàgines, ens en anem ara a les de la Vanguardia, i parlem en clau internacional, ens en anem fins a Kabul.
On se'ns parla del Ministeri de Defensa que obliga els traductors afganesos a triar entre continuar treballant o demanar asil. Ho explica Gervasio Sánchez, l'enviat servei especial des de Kabul per la Vanguardia. Diu que l'interprete va fer el seu últim servei i li van fer tornar l'equip i ahir va rebre amenaces de mort. Diuen que si vols beneficiar-te del pla d'acollides de renunciar a la sol·licitud d'asil. Per exemple, també se'ns parla d'un traductor a la casa del qual va ser destruïda pels talibans a l'agost i que es va negar a firmar aquest document
i va decidir continuar amb la petició de desil·lores. Després va ser citat davant quatre militars per aixecar un acte oficial en el qual se certificava que se li havia traslladat l'ordre del Ministeri de Defensa que ell havia rebutjat. L'acte va ser firmada per un tinent coronel, un comandant, un capità auditor i un brigada. Una situació que se'ns explica amb detall molt interessant de llegir avui a La Vanguardia.
I encara en clau internacional, n'hem parlat fa una estona també, avui val la pena si podeu llegir al periòdico aquest perfil que es fa de Marc Marginedes, aquest excorresponsal a Algèria-Moscou, que ara és l'ambient especial del periòdico a zones de conflicte. Fa dues dècades que cobres les zones més calentes del globus i els últims anys els ha dedicat a la primavera àrab i els conflictes sorgits d'aquesta. Tot una trajectòria que va recollir el seu primer llibre publicat l'any passat a Periodismo en el campo de batalla, on recull els moments més transcendentals de la seva carrera
i des de la seva experiència personal despullada i desmitifica també la figura del corresponsal de guerra que es va estrenar a marginades l'any 1995 a Algèria on va cobrir per el periódico la cruenta guerra civil entre islamistes i el règim. Avui el periódico que dedica tres pàgines a parlar d'aquest periodista que com dèiem doncs ha estat segrestat a Síria. Desitgem que tot es resolgui aviat.
Passa el minut de tres quarts d'onze del matí i encara fem uns apunts més clau de lectura dels diaris perquè ens queda encara parlar d'esports. Ho farem, doncs, repassarem les portades esportives i també ens fixarem en alguns apunts culturals i després, de seguida, parlarem del temps. Hi ha oïdència perquè se'ns parla sobretot de l'entrenador del Barça. L'esport diu que el tata es defensa.
No s'arruga i respon a les crítiques del joc. La posició només és un 0,2% menys que l'any passat. L'estil no canvia. Ell va veure els passos d'Acumen i Márquez i diu que hi ha més debat perquè no és ni de la casa ni holandès. I Neymar avui queda a punt a la banqueta.
I d'altra banda, des del Mundo Deportivo se'ns diu que no estem tan malament. L'any passat també se'ns destaquen les autocrítiques de Tata, que també diu que està sorprès. I el nou esportiu directament diu el debat al Camp. El Barça de Tato Martino torna avui al Camp Nou amb registres de rècord de la Lliga, mentre continua el debat sobre l'estil de joc.
I en cultura la jove de Tarragona consolida el 5 de nou amb folre i deixa el Pilar de 8 en intent a la diada de Santa Tecla. I artistes com Miquel Barceló, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach donen suport a la vaga de 200 de les balears.
Justa la fusta.
11 minuts i les 11 és moment de saber quin temps ens espera de cara a les properes hores i els propers dies i per això saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bon dia, Carme. Què tal? Bé, avui ens hem llevat una mica més grisos. Sí, però no hem de patir. O sigui, l'estabilitat, l'endicicle no ha marxat de cop, no hi ha hagut un canvi radical en la meteorologia, sinó que ahir ho comentàvem una miqueta. No sé si va ser en el teu espai o va ser després amb l'informatiu que hi havia la previsió que tant a la costa d'Aurada com una miqueta més amunt cap al Garraf
es podessin formar núvols baixos. L'estabilitat i l'anticicló el que provoca és que a vegades, quan no hi ha vents destacats o mercats d'alguna zona, perquè estem dins d'aquest mar, que és l'anticicló, on no hi ha influència de masses vents importants, tot el que és el litoral mediterrani té la influència del mar, el moviment de les zones, aquestes corrents d'aire que són marinades.
El que fan és fer un recorregut marítim i arribar fins a la costa. Són vents molt dèbils, però que poden arribar a provocar alguns núvols baixos quan hi ha tanta estabilitat marcada en el país. Si marxéssim una miqueta cap a l'interior i entressim al Vallès o cap a la Noia...
o cap al Penedès podríem veure com no hi ha núvols allà, només és una franja de la línia de la costa que queda una mica tapada. Clar, en aquestes èpoques de l'any, quan se'ns tapa una mica el cel, que realment no ho esperàvem tant aquí, ho esperàvem més cap avall, doncs el que provoca és que les temperatures no s'enfilin tant, els costa més, tenim un parell de graus menys ara. Es nota ara al matí primera hora?
Sí, sí perquè ha estat curiós perquè el matí que la sortida del sol, que és quan trobem la mínima entre les 7 i les 8 del matí, estava serel·la. Miraves cap a l'horitzó, cap a l'est, com si diguessin cap a Montjuïc des de Sant Just, i veies algun nubulet, molt poc cosa, molt poc important, però realment la serenor i la sortida de sol ha estat preciosa avui.
i a mida que el sol anava trallant al nas s'han anat formant aquests núvols baixos, aquest vent marítim ha anat col·laborant a formar aquesta franja de núvols baixos a prop del litoral català, i això per una banda ha fet que la mínima pogués baixar fins on normalment baixa aquests dies, que està a 16,8, 16,9, pràcticament 17 graus, i en canvi la màxima ara, aquesta hora, tenim dos graus menys que ahir a la mateixa hora. Ahir vam arribar a una màxima de 25.
Ahir vam arribar a una màxima de 25. Són temperatures agradables. No són exageradament altes. Ja vam comentar que probablement si els núvols aquests desapareixen entre dimecres i dijous, arribem a unes màximes de 26 o fins i tot 27. Serà el gran màxim de la setmana. I podríem dir també que és de les últimes vegades dures per sobre dels 26 graus. O sigui, probablement al llarg dels propers dies la cosa es normalitzi. Recordem que ara, en aquesta segona quincena avançada,
del mes de setembre hauríem d'estar al voltant dels 23-24 graus de mitjana, o sigui que estem una miqueta per sobre aquests dies, i ho estem gaudint, ho estem disfrutant, i a més a més, doncs, la gent que té la possibilitat de gaudir d'aquests dies de festa, avui se'ls acaba. Mercè felicita la meva àvia, que diu Mercè, i d'altra... I doncs aquesta gent... Han pogut disfrutar, eh? Han pogut disfrutar amb temperatures agradables, res de pluja, res de tempestes, o sigui que realment està molt ben... molt benvinguda aquesta bonança meteorològica combinat amb els que han pogut fer festa durant aquests quatre dies, no?
Aquests núvols baixos, el que faran avui, si continuen, que es podrien anar trencant durant el migdia i després ja deixar més estones de sol a la tarda, no deixaran inflat en el termòmetre. Probablement ens podem quedar avui, tot i que la previsió era que hi hagués un petit augment en les màximes, quedarem més o menys com ahir, amb els quatre núvols aquests, 24 a 25 graus de màxima.
Tot és exactament igual, podem tenir alguns núvols baixos a la costa, més provables cap al litoral de la costa d'Aurada, no tant cap a la central i cap a la costa Brava, però són molt capritxosos i després no en volen i això no ho podem preveure, o sigui que podrien ser-hi. Si hi són, temperatures una miqueta semblants a les d'avui. Que no hi són, doncs la tendència és que les màximes es puguin enfilar fins als 26 graus a Sant Just, o sigui hi ha el tant un altre cop amb la nit i el dia, perquè hi ha molta diferència pel que fa a la temperatura. Dijous sembla ser que serà el dia més càlid,
L'anticiclo es comença a retirar, però encara tenim una certa influència a Catalunya, que és l'últim lloc on marxarà aquest anticiclo, i això pot provocar que dijous encara parlem de temperatures una miqueta més altes, potser les màximes arriben als 27, però ja diem que dijous serà l'últim dia. Perquè a partir de divendres, indirectament Catalunya ja veu aquesta influència d'un front... Divendres ja? Sí.
una influència indirecta, hem dit. És una cosa així llunyana. Ho notarem en el cel perquè començarem a veure alguns núvols alts, es començaran a veure postes de sols rogenques, vermelloses, que és allò de la pluja o el vent. I és que un front que està a la recàmera, que s'està esperant pràcticament a Madeira, a les illes de l'interior de l'Atlàntic, s'està esperant, a més és un front amb cap i peus, un front bastant potent,
Aquest anticicló se'n va cap al nord d'Europa.
del que és la tònica habitual dels anticiclons, i se'n va cap al nord d'Europa, tot el que està pronosticat cap al nord d'Europa, baixa de latitud i entra cap a la Mediterrània. Això pot provocar que durant els propers 15 dies, aproximadament, aquestes influències són estructures de moviments molt lents i que acompanyen molts dies, podria ser que no la primera depressió, que ara en parlarem,
però sí que després deixa una porta oberta a que molts fronts atlàntics puguin baixar de latitud i puguin afectar i escombrar el Mediterrani, formant depressions al Mediterrani. Podríem tenir una primera quinzena d'octubre. Festes, no? Primera quinzena d'octubre, quines festes? Sant Feliu! Ai, és veritat, que ni queia, jo amb els veïns.
No em recordava, ja, que sempre... Podria més condicionat. Ara fa uns quants anys que no plou, em sembla. Potser un parell. Sí, potser només un parell. Tampoc no et pensis que passis bé. Potser només fa un any sempre plou. Però ja, escoltem, són festes de tardor. També a Sant Just li toca el rebre. Sí, sí, sí. Saps que és part de la gràcia, no?, fer les porres de si plourà ara o després. Doncs sembla, i podria, que si aquest sobra que està, porti l'anticicló, s'ho manté en aquesta zona, doncs obriria a porta a que durant la primera quinzena d'octubre, doncs coincidis amb el fras...
que no vol dir que hagi de ploure. O sigui, passen fronts i ja veurem com arriben. I això ho lliguem a que arriba un front de cara a finals de setmana i ja veurem com arriba. El que dèiem divendres es veurà la influència indirecta. L'anticicló es desplaça, a Catalunya les temperatures es mantindran, però començarem a veure alguns núvols alts, el sol serà el protagonista, i aquests núvols alts o la posta sol de divendres, per exemple, la veurem ja amb un cel rugent, que el que dèiem abans.
Dissabte ja podríem parlar d'algunes precipitacions cap a les comarques de Ponent de Lleida, també cap al Pirineu Aragonès, cap al Pirineu de la Vall d'Aran, al Pirineu de Lleida. Totes aquestes zones cap al matí i tarda de dissabte els núvols seran prou consistents perquè ens entraran de sud-oest i picaran amb el prepirineu i el pirineu i això provocarà acumulació de núvols i podrien haver precipitacions allà dissabte ja, amb unes temperatures que tindran tendència a baixar una mica dissabte perquè els vents es reactiven, encara que siguin del sud-oest,
I diumenge es combraria bona part de Catalunya. Sembla que diumenge tindríem precipitacions al matí a Sant Just, després s'obririen clarianes, però aquesta inestabilitat no acabaria de marxar. I dilluns tornaríem a parlar d'una certa inestabilitat. Falten moltíssims dies. Però aquest front sembla que ens afecta no d'una manera espectacular, però que ens podria fer un canvi en el temps.
El canvi més marcat probablement sigui el de les temperatures perquè d'aquests 27 que parlàvem que podíem tenir dijous passarem un diumenge amb 22 o 23. No és que baixin molt les mínimes. No, de fet serà més o menys quan la diada, te'n recordes que va fer... Sí, però la diada va ser excepcional. Doncs els principis de mes, tampoc potser. La diada va ser un dia puntual, un 11 de setembre, que realment a la gràfica del mes de setembre de temperatures veus un pic cap avall
que justament coincideix amb l'11 de setembre, que la màxima va ser de 18 graus a Sant Just, tot i que va sortir el sol a la tarda. O sigui que 18 graus fa dies que no els tenim de màxima. Llavors, va ser un dia puntual, que aquests 18 graus de màxima, això ho hem de portar cap a mitjans d'octubre, encara falta una mica. Molt bé, doncs anirem seguint tot plegat. Sobretot seguint el que és el cap de setmana, que és el que té això una mica més coix. Gràcies, Carles, que vagi bé. Bon dia.
Arribem de seguida a les 11 en punt del matí. Ho farem a ritme Demo Art i aquest Primitive Girl. She's a primitive girl, she says it herself. She cuts to the chase and like nobody else. You say how you do it, she'll say I'm doing well. She's a primitive girl, she says it herself.
She's a primitive girl, don't like to boast. From a natural head to a natural toes. The girls got a lot of what they call the most. Yes, she's a primitive girl, but she don't like to boast. And I'd like to think I'm a primitive guy. I see the difference, the difference between what I want and what I need.
She's a primitive girl, she's setting me free. And her back's in a basin of philosophies. She's nobody's fool, I know she never was for me. She's a primitive girl, she's setting me free.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Marta, Patricio i Oriol Pujador. Trànsit instal·larà més radars per trams a la xarxa aviària o avançat avui a la xarxa de comunicació local al director del Servei Català Joan Josep Izern. Detinguts nou joves acusats de cometre 5 robatoris en violència a Reus. La crisi tanca la meitat dels quioscos a la demarcació de Barcelona. En 7 anys les vendes s'han reduït un 40%. En Esports avui comença la sisena jornada de la primera divisió a les 20 del vespre. Barça reial societat
amb bosquets i sense sesc. D'altra banda, l'Espanyol és cinquè a la classificació després de superar i l'Helètic de Bilbao per 3 a 2.
Com dèiem, el Servei Català de Trànsit aposta per seguir instal·lant més radars per trams a la xarxa aviària catalana i controlar d'aquesta manera els accessos de velocitat. El director del Servei, Joan Josep Izern, recorda que el 65% de les víctimes mortals a la carretera són per accés de velocitat. Són declaracions a la xarxa de comunicació local.
No volem que amb un punt en concret la gent aturi, i avui en dia és molt fàcil d'aturar-se perquè molta gent porta detectors de radars i continua una altra vegada una velocitat excessiva, sinó que volem que amb trams concrets en els quarts, la sinistraïtat demostra que és molt més alta, doncs amb aquell tram sigui una velocitat més baixa, l'establerta en la carretera, i per tant aquest és un sistema que ens permet aquestes garanties, ho tenim provat amb el túnel d'EIA i efectivament ens dona un resultat extraordinàriament positiu pel que respecta als excessos de velocitat.
Fins a final d'any s'instal·laran tres nous radars per tram a Sant Carles de la Ràpita al Montsià i entre Caçada, la Selva i Llaguster al Gironès. D'altra banda, Transit ha anunciat que a partir del novembre començarà a multar massivament a tots els vehicles que no hagin passat la ITV. El municipi de la Junquera, la comarca de l'Alhambordà, instal·larà precisament càmeres, en aquest cas, de seguretat a les entrades i sortides del poble, també al Pertús l'any vinent. L'Ajuntament preveu incloure-ho en els pressupostos de l'any 2014. Ràdio Vilafant, Toni Guerrera, bon dia.
Bon dia, l'anunci el va fer l'alcaldesa de la Junquiera el passat mes d'abril durant la celebració de la festa de la policia local de la població. L'alcaldesa va donar a conèixer que el consistori volia instal·lar càmeres de vigilància a la rotonda d'entrada i sortida del poble, anar als principals accessos, polígons industrials al municipi i al terme del partús per combatre les activitats delictives, com ara les relacionades amb la prostitució. Des d'un principi, l'Ajuntament va engegar el projecte amb l'ajuda del Departament Interior i amb l'objectiu de millorar la sensació de seguretat entre els veïns del poble.
Per a l'alcaldessa de la Junquera, la seguretat del poble és molt important. La seguretat és una de les prioritats d'aquest equip de govern i hem estudiat la possibilitat de posar càmeres de vigilància al llarg de la Nacional 2 tenint en compte que també a la Junquera som un punt d'entrada i sortida i creiem que és una mesura que ajudarà a prevenir possibles delictes.
El cos d'aquesta instal·lació pujarà uns 300.000 euros i anirà a càrrec del consistori, tot i que l'Ajuntament també comptarà amb l'ajuda d'alguns empresaris de la zona interessats en la idea. La instal·lació de les càmeres de seguretat podria ser una realitat a finals de l'any 2014. Nou joves han estat detinguts en menys d'una setmana acusats d'acometre cinc robatoris en violència al municipi de Reus, al Baix Camp.
La majoria dels robatoris es van cometre a peu de carrer. Els lladres s'apropaven a les víctimes per robar-los objectes de valor com, per exemple, un GPS o telèfons mòbils. Les detencions s'han fet entre els dies 7 i el 13 de setembre. Dels 9 detinguts, 4 són menors d'edat. Tots ells han passat ja a disposició judicial. Els majors d'edat han quedat en llibertat amb càrrecs. En canvi, la Fiscalia de Menors
ha decretat pels menors el seu ingrés en un centre. Des de l'inici de la crisi han tancat gairebé la meitat dels quioscos a tota la demarcació de Barcelona. Les dificultats econòmiques, però també l'impuls de la premsa digital, expliquen un descens de vendes de fins al 40% en els darrers 7 anys.
l'elevat cost dels avals i a la capital catalana es vol canviar el sistema de llicències per evitar tancaments. La recessió econòmica i l'impuls de la premsa digital s'apunten com a algunes de les causes que fan que les vendes hagin caigut fins a un 40% els últims 7 anys. És per això que els venedors volen negociar amb les distribuïdores una rebaixa de l'import que els paguen anualment per rebre la premsa. Cristina Anés, presidenta de l'Associació Profesional a Barcelona, n'ha parlat a la xarxa de comunicació local.
el fet que et cobrin per portar-te el gènero al punt de venda i perquè se t'emportin les devolucions. L'aval sí que és un tema importantíssim, el que passa que ara també hi accepten avals lancaris. Però són avals molt, molt elevats. Estem parlant d'un total amb les quatre distribuïdores entre 12.000 i 15.000 euros. L'Associació de Premsa Comarcal ultima un quios digital per assegurar l'arribada als lectors. És l'aposta que fa el sector per fer frenar el tancament progressiu de quioscos.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Parla Andrea. La Generalitat deu 950.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just. Són uns diners que el Consistori va avançar dels seus fons propis per la construcció de l'edifici de les escoles i que el govern català havia de cobrir. Ara la vicepresidenta del govern, Joan Ortega, ha anunciat que la Generalitat pagarà els ajuntaments a qui els degui diners abans d'acabar l'any, però l'Ajuntament de Sant Just no figura en aquesta llista. Per aquest motiu, el Consistori ha fet un toc a la Generalitat, reclamant un certificat que acredita que el govern deu aquests diners a l'Ajuntament.
Ara l'equip de govern municipal està a l'espera que l'interventor els confirmi que, efectivament, s'enjust figura com un dels municipis a qui la Generalitat els deu aquests diners. Més qüestions, demà dimecres comencen les obres de millora de l'avinguda Doctor Rivalta. Es farà en el tram que va des de la carretera Reial fins al Parc de Joan Maragall. Els treballs han de millorar la recollida d'aigües, la pavimentació de la via i de l'esplanada del costat de l'edifici de la carretera, on aparquen els veïns
i es connectarà pels vianants amb el passatge de Santa Gertrudis. També s'introduran millores pel que fa a l'eficiència energètica perquè es posarà un enllumenat tipus LED de molt baix consum. Mentre durin les obres, l'aparcament de terra, el qual s'accedeix des de la carretera reial, quedarà anul·lat. El que sí que es garantirà és l'accés del veïnat a casa seva i el pas de vehicles de seguretat o d'emergència. L'Ajuntament preveu que els treballs s'acabin el mes de gener.
I acabem recordant que s'ha obert el termini per participar al Sant Justà al carrer. La jornada més destacada de les festes de tardor es farà el diumenge 27 d'octubre. Com cada any hi haurà parades d'artesania, d'entitats i d'escoles del municipi. El termini de sol·licituds per tenir una parada s'acaba el 16 d'octubre i podeu consultar tota la informació, la normativa i el full d'inscripció al web santjust.cat. La llista definitiva de parades admeses es farà pública a partir del 24 d'octubre, tant a l'Ajuntament com al web municipal.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies d'edició migdia a partir de la 1 i 5. També us recordem que mentrestant podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
He visto una luz, hace tiempo Venus se apagó. He visto morir una estrella en el cielo de Oriol. No hay señal, no hay señal de vida humana. Y yo, perdido el tiempo,
perdida en otra dimensión. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Soy el capitán de la nave, tengo el control. Llamando a la tierra, esperando contestación. Soy un cowboy.
del espacio azul eléctrico. A dos mil millones de años tú de mi casa estoy. Oh, oh, oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Quisiera volver No termina nunca esta misión Me acuerdo de ti
como un cuento de ciencia ficción. No estoy tan mal, juego al poker con mi ordena. De pasados días no hay noticias desde la estación.
Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697-70-3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Saint Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Justa la Fusta
I aquesta hora parlem d'actualitat política en clau municipal i per això saludem el portaveu de Junts per Sant Just i regidor de l'Ajuntament Sergi Seguí, molt bon dia. Estem tot just començant el curs d'alguna manera o altra, de fet aquesta setmana hi ha el ple municipal del mig de setembre i l'agost no en vam tenir, per tant d'alguna manera és com que tot comença a rodar, però no sé com es presenta aquest curs, com ho viviu.
Bé, es presenta un altre cop com deies habitual els darrers anys, apassionant. La situació al país és la que és, el control que es vol exercir en els ajuntaments, el que més del govern de Madrid també continua sent jo diria que fins i tot més dur que anys anteriors.
Combinar tot això, encara que hi hagi coses que t'agradin més o t'agradin menys, no deixa de ser un repte. I els reptes sempre són estimulants. De tota manera, en aquest últim que es comentaves del control de la despesa de l'Ajuntament i tot plegat, sembla que ha canviat alguna cosa del que s'havia dit primer de tot i després com ha anat canviant? O és només una sensació que s'ha volgut maquillar? No, és que això ens haurem d'anar acostumant. El govern de Madrid, el dilluns, s'aixeca
pensant una cosa i el divendres després del Consell de Ministres en pensa una altra totalment diferent. I això en referència a les eines de control, els sistemes de control de les administracions públiques, doncs és així. Un dia et diuen una cosa i l'altre dia et diuen l'altra. Sense anar més lluny, al ple del mes de setembre hi ha un punt d'ordre del dia que és
aprovar una projecció pressupostària dels dos propers anys, dels tres propers, 14, 15 i 16. I esclar, això és un requeriment de Madrid. El que passa és que creiem que és una... no diré que és una vegenada, perquè ja està bé que se sàpiga el que es vulgui saber cap on es va, però esclar, això ha de tenir una certa flexibilitat, perquè les coses en tres anys, i més en el context econòmic que tenim, poden canviar moltíssim.
i el que no podem fer tampoc és preveure que d'aquí dos anys ens gastarem X en un programa i després resulti que n'haguem de reforçar un altre i que ell desaparegui. I ens diguin alguna cosa que per qui ha desaparegut. A més a més ens haurem de justificar els canvis que haguem de fer. És tot massa enrevessat. Diuen que volen facilitar les coses, que les volen simplificar, però en realitat el que estan fent és complicar-ho tot molt més. I cada vegada més minar l'autonomia dels gens locals.
Per tant, suposo que aquest serà el principal repte, d'alguna manera, governar tenint en compte tots aquests esculls. Sí, sí, aquest serà un dels reptes, intentar governar aplicant les polítiques en les que creiem, que evidentment no són les mateixes que defensen a Madrid i que de tant en tant tampoc defensen a la plaça de Sant Jaume, al govern de la Generalitat. I això també serà un repte.
El mantenir aquesta autonomia dels agents locals en quan aplicar les millors polítiques pels ciutadans que ens són més propers serà un dels reptes d'aquest curs. Hi ha algun aspecte concret on creieu que caldrà incidir amb més força, per exemple, aquest any? Seguirem la línia dels anys anteriors, potenciar molt els serveis de benestar, serveis socials,
arribar allà on no arriba l'administració superior, tant la Generalitat com el Govern Central, en el tema de beques menjador i demés, perquè ens ho creiem, bàsicament és per això, ja és la línia que hem anat seguint els darrers anys i per tant, el que hem de fer és el mateix que fèiem l'any anterior, és a dir, mirar què és el que tenim i intentar paliar totes aquestes mancances.
De fet, una de les principals novetats aquí al municipi que al principi veurem aviat és que s'obrirà finalment aquest vial que adoni el barri del Masllui amb el centre de Sant Just.
Sí, sí, en breu. No sabem data encara? No, no tenim la data perquè com sempre aquestes coses no depenen només de l'Ajuntament. Si depengués de l'Ajuntament ja hi hauria anat la brigada a treure tot. Sembla que ha estat des de punt, no? Exacte, però com sempre hi ha un tema de papers, de permisos, de subministraments de companyia elèctrica, per exemple, a donar visites per la llum i a més.
Per tant, és una cosa que encara que es vegi feta i acabada, hi ha tota una sèrie de procediments posteriors que evidentment els intentarem fer el més ràpid possible. Tot allò que depengui de l'Ajuntament ho enllestirem de seguida. El que ja no podem controlar és el que depengui d'altres empreses o administracions, però el que sí que farem és seguir-ho de prop perquè la nostra intenció és que
Com a molt tard, principis d'octubre, això pugui ser una realitat. Si pot ser finals de setembre, millor que principis d'octubre. Però no, és una gran alegria poder obrir aquest vial. Jo crec que amb això, amb la reforma del Dr. Rivalta i potser un parell de coses més, ja haurem fet molta feina en quant a via pública, tenint en compte els recursos que disposem, que la veritat és que no són excessius,
però que amb els que hem tingut jo crec que els hem invertit prou bé i que farà tot plegat faragotx. Evidentment sempre vols arreglar la majoria de carrers, la majoria d'espais perquè la gent se senti molt més còmode, però és que vivim els moments que vivim. De fet l'equip de govern ja se treballa també en el pressupost per l'any que ve, per al 2014. Com ho esteu encarant o quin paper defensa just per Sant Just?
Bé, és una mica el que et comentava abans, no? Revisar què és el que hem fet fins ara, on no hem pogut arribar que creiem que hem de reforçar. Reitero en tot el tema d'ajuts socials, en educació, en totes les línies que hem vingut seguint els dos últims anys des que som al govern. En això coincidim al 100% amb els nostres socis. Per tant, no hi ha discrepàncies en aquest sentit? No, no, no, en aquest sentit no. Almenys en les tres prioritàries, a partir d'aquí,
Cada regidor defensa la seva parcela, com és lògic, però els tres partits que formem govern ens posem d'acord de seguida quan es tracta de defensar aquestes. Són les tres potes de l'estat del benestar, diguem-ne. A mi m'encantaria que la cultura fos considerada com la quarta pota de l'estat del benestar i que tingués una major incidència en el pressupost.
però també s'ha de ser conscient del context que tens. I en aquest cas el que hem de fer és posar-nos-hi forts amb el tema educatiu, amb el tema de benestar social, perquè és el que la gent necessita en el foment de l'ocupació. No ens podem permetre que l'índex d'aturats de Sant Just
faci precisament el contrari del que està fent ara, és a dir, ara va baixant, a poc a poc, més a més va baixant, el que no ens permet permetre és que torni a pujar. Per tant, hem de posar èmfasi en les polítiques del foment de l'ocupació, també en l'estat social i l'educació. Ahir ho deia el conseller d'Economia, Felip Puig, i fa unes setmanes també ho comentava l'alcalde, que estem començant a deixar enrere la crisi. No sé si hi està d'acord. Em sembla que el conseller Puig no ho va dir amb aquestes paraules. Em sembla que va dir taxativament, la crisi s'ha acabat. Bé,
Que les estadístiques senyalin que s'ha deixat enrere la recessió no vol dir que la crisi s'hagi acabat. És a dir, els números i el paper ho aguanten tot. I haver deixat enrere la recessió vol dir que tens números positius, d'acord, però comparat amb què, com evolucionaran... Però jo crec que la crisi no és només de paper i de números, sinó que és una cosa que està al carrer, no?
Sí que és veritat que hi ha signes que la cosa va millor, però que li preguntin això als 700 aturats de Sant Just. Sí que podem fer coses per paliar-ho, sí que podem fer coses per ajudar-los, però no els hi podem dir que la crisi s'ha acabat. Sí que nosaltres hem de treballar amb la perspectiva que la cosa va millorant, però no és per tirar coets i tampoc ens hem de tornar bojos.
Jo seria molt prudent amb les paraules. Jo crec que l'alcalde va ser més prudent que el conseller. No, us dic de veritat, crec que el conseller es va equivocar, però esclar, jo no soc ningú per dir-li al conseller que s'ha equivocat. Però vaja, va anar en la línia, però jo crec que hem d'anar amb peus de plom. I en què s'ha de treballar o en què es pot treballar per sortir-ne? Evident que des de l'administració no es pot fer tot, però amb el marge que té des d'un ajuntament,
Què es pot fer per intentar continuar en aquesta línia o intentar evitar que la crisi vagi a més si encara estem enmig de tot plegat? Hi ha una cosa que em fa molta gràcia, que és que l'administració no ha estat l'única creadora de la crisi, però sí que és l'única a la que se li demanen solucions. Això és molt curiós, no? No ho sé, en els bancs, per exemple, no se'ls demanen solucions. Perquè ja no s'hi confia, no suposo. Tampoc es confia en la política. I els polítics aquí ens demanen de tot.
No, amb això vull dir que evidentment l'administració pública ha estat una de les causes de la crisi. Una d'elles. No la principal, crec jo, però sí que una d'elles. I evidentment posem el nostre gran dret de sorra per intentar portar solucions. Però jo crec que la solució no ha de venir només de l'administració pública. Aquí s'ha d'intentar implicar tothom. Des d'entitats de la societat civil, que ja estan treballant més que ningú, encara que no ens ho pensem, són les primeres que han canviat
de mentalitat en quant a despesa dels diners públics, en quant a ser una mica més prudents a l'hora de fer les seves programacions i demés. Però els bancs, per exemple, també ens haurien de donar un cop de mà. I jo no veig que els bancs donin crèdits a petits empresaris o a emprenedors. Tot al contrari, encara hi posen més traves. Posaré un cas personal.
Jo vinc de demanar un crèdit i he hagut d'anar al notari per un crèdit d'una quantitat petita comparada amb el que pot necessitar algú per iniciar un negoci. Però he hagut d'anar al notari, he hagut de portar un paper conforme a aquells diners que m'han deixat, els he fet servir evidentment perquè els havia dit que els havia fet servir. Ostres, jo no dic que haguem de fer les tonteries que es van fer fa uns anys, no?, de donar més diners dels que es demanaven perquè, mira, sí,
Canvia't els mobles de casa ja que estàs comprat un cotxe. Escolta, jo el cotxe no el necessito, jo només necessito canviar els mobles de casa. Jo no dic que arribem a aquest punt, però amb una mica de facilitat sí. Llavors el que no pot ser, jo no veig de possible de cap de les maneres, no entra dins del meu cap, és que s'ajudi certs bancs amb diners públics i després aquests bancs no donin facilitats. O s'ajudi bancs o caixes amb diners públics i aquests diners serveixen per les jubilacions dels seus directius. Com pot ser que passi això? Com més que no es pot regular més?
És a dir, sí, hi ha diners públics de per mig. Doncs perquè les persones que gestionen això han preferit no deixar caure el sector de la banca que pensar en les persones. Segurament els dirigents del Partit Popular, jo crec que fins ara eren liberals, però estic veient que no, que són intervencionistes, perquè sí, han intervingut el sector bancari, deu ser perquè s'han tornat intervencionistes. Doncs aquests senyors han preferit salvar el sector de la banca, evitant que caigués,
abans que posar les diners en circulació al butxaca de la gent i que tinguéssim recursos per fer el que cadascú creia que ha de fer amb els diners, però no ho sé, no sé com poden passar aquestes coses, no ho sé, no tinc una idea clara de per què passa, també és veritat que tot el moviment del 15M i de més va intentar que aquestes coses canviesin,
Jo crec que no se'n van sortir. És evident perquè continua passant exactament el mateix. Aquests darrers mesos d'estiu hi ha hagut les compareixences dels directius de bancs i caixes al Parlament i les declaracions feien fredar. No només per les quantitats de diners que s'hi sentien, sinó, a més a més, per la tranquil·litat amb què parlava aquesta gent. La sang freda, no? Sí, amb tota la tranquil·litat del món.
Jo em vaig quedar esparbarat i en aquest sentit vull trencar la llança en favor de la CUP, perquè el David Fernández em va agradar molt les seves intervencions en aquesta comissió. De fet, aquest canvi de xip que dèiem, aquest canvi de manera de treballar davant de les entitats, suposo que també en el sector de la cultura, que és el que domines de prop,
i també passa, més que potser en altres casos, que estàvem molt acostumats a poder veure espectacles de manera gratuïta, concerts, etc. i ara s'ha de fer aquest canvi, que després gent que treballa
ja sigui del que sigui dins d'aquest àmbit, et diu que és normal, però sí que durant molt de temps tot era gratis, la cultura era gratis, i ara fer aquest canvi, sembla que hi ha qui... costa més fer-ho entendre, segons quins sectors, n'imagino. Sí, la veritat és que el de la cultura en concret ha fet aquest canvi de xip d'una manera molt ràpida, sí que és veritat que la gent s'ha adonat que no... Però obligació potser, no?
Bé, no sé si per obligació o perquè realment la crisi ens ha sacsejat de tal manera que ens ha posat a tots al lloc. La cultura no és gratuïta, la cultura s'ha de pagar, perquè l'esforç intel·lectual també és un esforç, és tan vàlid com l'esforç físic. Una obra de teatre comporta una despesa brutal, ni que sigui de creació de l'obra escrita,
però després la transformació que haurà escrit a l'escenari, els materials, les hores de la gent que hi ha allà treballant, tot això no és gratuït. Tot això s'ha de pagar d'alguna manera. Hi ha diferents maneres de pagar-ho. Diguem-ne, tu pots pagar un espectacle professionalíssim del TNC, del Romea, del Llibre, del Poliograma, de la Villarroel, és igual, doncs sigui, i té un preu.
I després el que pots fer és foment de la cultura en un poble d'uns 17.000 habitants del Bajobragat, per exemple, i fer uns preus simbòlics, per exemple, perquè la gent prengui consciència que allò costa uns diners, encara que ho faci l'entitat Justeatre, que ho fan perquè els encanta i ho fan meravellosament bé, però allò a ells els comporta un seguit d'hores, d'inversió de temps, d'inversió de material,
i ni que sé cobrar un, dos euros per l'entrada, ja estarà bé, ja estarà bé. I a més a més així, també, vulguis o no vulguis, es van movent els diners, no? Sí. Que d'això no es faran rics? Segur. Però, com a mínim, la gent pren consciència. I jo, amb tothom que he parlat sota aquest punt de vista, diguem, del prendre consciència, tothom està absolutament d'acord. Les entitats, hi ha entitats que et diuen que estarien encantats de pagar
els consums que generen en els equipaments municipals, per exemple. Que ho entenen? Que és normal? Que és clar, clar que sí. Per què no? Si jo estic gastant aquí una llum i una aigua i un telèfon, doncs el més normal és que el pagui. A sobre que em deixen les quatre parets, l'armari, la taula i la cadira, doncs com a mínim això. Sempre sota aquest punt de vista, i amb el ben entès que l'objectiu principal és el de l'ofoment de la cultura, clar.
I d'altra banda, un altre dels grans temes que més està marcant l'actualitat política és el del procés ubiranista, doncs també és una mica que va passar l'any passat, que l'any passat va ser la manifestació, aquest any ha estat doncs també tot aquest estiu d'escalfar motors per aquesta via catalana, a veure com aniries, finalment doncs ha anat molt bé, i tot plegat doncs també marca l'actualitat política des d'aquí i des de Madrid també, d'alguna manera. I ara des de Brussel·les o des d'Estrasburg, o depèn des d'on es reuneixi aquell dia la Comissió Europea.
Com creieu que pot influir això a Sant Just? O com s'està vivint? Mira, la via catalana a Sant Just eren més de 6.000 persones. Això és moltíssima gent, és molta gent. I en aquest tema sí que amb els socis de govern no és que no ens posem d'acord, sinó que tenim petites discrepàncies sobre el com,
No sobre el què, perquè tots estem d'acord en que s'ha de fer la consulta i després que cadascú defensi el que cregui més convenient, però sí que sobre el com i el quan potser no ens acabem d'entendre, però això ho hem dit sempre, això és normal. Em parleu amb els socis de govern? És a ser iniciativa? Sí, sí que en parlem. O és un tema incòmode? No, no, no, no, gens, gens. No, en parlem, cadascú dona el seu punt de vista i ja està. Precisament en el ple aquest mes de setembre
Hi ha una moció que presenta l'equip de govern, PSC, iniciativa Junts per Sant Just i Convergència, d'adhesió de l'Ajuntament de Sant Just al pacte nacional pel dret a decidir. Sí que a la moció original el PSC va suggerir un parell de canvis, que Convergència i nosaltres ens van semblar bé, interessants, cap problema per afegir-los.
i en base a això es presenta i sortirà aprovada perquè comptarà amb els vots d'aquests quatre grups. Espero que el Partit Popular i Democràtica també puguin votar-hi a favor perquè és per adherir-nos al pacte nacional pel dret a decidir, que aquí en principi no es defensa ni el sí ni el no, sinó precisament que el poble de Catalunya tingui aquest dret a decidir pugui exercir-lo, no? Però bé, ja veurem. Seria estrany, no, potser? Crec que el sorprendria més que...
Jo tinc esperances, però vaja, ja veurem, potser és un 90 a 10, però bé, veurem. Però no me'n recordo, ah sí, sí, sí, sí, sí, el procés, sí. Aquí en parlem i ho tractem i ja dic cadascú amb els seus mateixos.
Jo, evidentment, voldria que la consulta es fes el 2014 i segurament el Partit Socialista voldria allargar-ho una mica més per tenir alguna seguretat més, per negociar amb l'estat espanyol. Però bé, això són matisos, diguem-ne. Igualment, des d'aquí a Sant just el que podem fer és donar suport a les entitats que estan implicades en aquest procés, és a dir, Sant just per la independència, la N.C.
i poca cosa més perquè des de l'Ajuntament ja hem fet tot el que havíem de fer, és a dir, hem aprovat una moció a favor de la sobirania de Catalunya, ara ens adherirem al pacte nacional pel dret a decidir i des de l'Ajuntament anem fent aquelles coses que institucionalment creiem que ens toquen fer, però jo crec que aquest és un procés.
que ens ha superat absolutament tota la classe política, des dels regidors fins als diputats del Parlament. L'altre dia parlant d'aquest tema justament amb un dels vostres companys de l'Ajuntament, amb l'Òscar Gil del Partit Popular, parlant d'independència tot plegat va acabar dient que bé, potser sí, si la gent volia la independència s'hi arribaria, el que passa que llavors no hi havia marxa enrere, que em va semblar que era una afirmació ja, com que des del Partit Popular també es comença a veure
no el que els sembli bé, sinó que es comença a poder parlar d'aquest tema, per dir-ho d'alguna manera. Jo crec que des del Partit Popular ja fa temps que ho tenen assumit. Si no, no s'explica que des de l'11 de setembre s'hagin intensificat, de manera que s'han intensificat, tots els contactes internacionals del govern espanyol. No és normal que membres de la Comissió Europea, membres importants, fins fa uns mesos es mantenien neutrals i deien allò del no comens.
però a partir de l'11 de setembre es mullessin tant. El senyor Joaquín Almonia es va mullar molt l'altre dia, moltíssim. La senyora Portambeu també es va mullar moltíssim. I fa dos mesos no es mullaven tant. Per tant, aquí hi ha d'haver alguna cosa. I amb això ja estic d'acord amb el portaveu del PSC i Sant Joan Basseganyes, que d'això en parlem molt. Ell defensa que l'estat espanyol encara és molt poderós i té moltes eines per torpedir el procés, diguem-ne.
I jo crec que amb això té raó, però crec que el que no té raó és que hem de negociar amb ells eternament. No, amb això ja n'hi ha prou perquè ja hem negociat prou amb l'estat espanyol. En aquest sentit, en el sentit que ells ja ho tenen coll avall, jo crec que és per això que s'han activat tots aquests contactes, tots aquests mecanismes. Jo crec que l'estat espanyol té clar que és la gent qui ha après la força d'aquest procés i que és un procés imparable.
És una posició imparable. Volguin o no es farà una consulta. L'any que ve? Espero. I desitjo que sigui el 2014. Sí, sí, sí. Què passarà amb aquesta consulta? Jo sí que crec que quan la gent vagi a votar en aquesta consulta, ha de saber què vota. I si vota sí, ha de saber que això comporta una sèrie de conseqüències. Moltes d'elles, diguem-ne, no tancades. És a dir, si es vota sí i el resultat és sí,
s'obren tota una sèrie d'incògnites que malauradament, a hores d'ara, no podem saber com estan encara. És a dir, quan s'afirma taxativament que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea, no hi ha cap tractat ni cap ordenament jurídic que ho digui. Tot això és voluntat política. Jo crec que des de Catalunya s'han fet passos, moviments, gestos, en favor d'un consens, d'un diàleg, d'un voler estar bé amb l'estat espanyol, però és que és un rebuig frontal contínuament.
és un rebuig frontal de manera contínua des de l'estat espanyol cap a qualsevol iniciativa que surti de Catalunya. Llavors, ja no sé què més hem de fer. Ens hem carregat de raons per fer la consulta i a partir d'aquí, si la gent decideix que sí, doncs fer el nostre camí sols. Jo soc defensor de en plena amistat amb l'estat espanyol. Però esclar, si no volen ser amics nostres, el que no farem és picar cada dia a casa seva perquè baixin a jugar amb nosaltres. Això no podem fer-ho.
Doncs anirem parlant d'un curs carregat de coses, suposo que serà... Si no és una cosa és l'altra, hi haurà motius per continuar parlant en llarg dels propers mesos i avui hem volgut començar el curs també valorant com pinta, d'alguna manera, amb el porteo de Junts per Sant Just Sergi Seguí. Moltes gràcies. Gràcies a tu. I fins aviat. Que vagi bé, bon dia.
Just a la fusta, al Magazine del Matí.
Dues quarts i mig de dotze, a aquesta hora parlem de l'espai nadó i l'espai familiar, aquests dos espais que formen part del Centre Educatiu Marrecs, l'espai nadó que s'adreça
que es dirigeix a infants de 0 a 3 anys.
en rectifiquen la Marta Martí i l'Anna Barberà, que són les responsables d'aquests espais i que avui les hem convidat a l'estudi. Molt bon dia a totes dues, què tal? Bon dia. M'he equivocat, no? He dit alguna cosa malament. No, bueno, no té importància. El fai familiar és a partir de l'any, més o menys, en què es poden veure els nens. Exacte, és el que hem comentat. De fet, ho he comentat fora de micròfon i no m'he pres bé la lliçó.
En tot cas, volíem parlar d'aquests dos espais que sí que d'alguna manera la gent que està ficada més en aquest tema o d'aquí se'n just que fa més temps que coneix sap de què van però hi ha qui potser no sap que existeixen aquests espais, aquí se'n just i són molt interessants. Comencem parlant, si us sembla, d'aquest espai nadó que és el que és directament quan un nen acaba de néixer, més o menys. En què consisteix? Què es fa en aquest espai?
L'espai nedó és un servei adreçat a les famílies que acaben de tenir el seu primer fill i la seva primera filla. Llavors, assisteixen a les sessions a l'escola Bressol acompanyades dels seus nedons. És un espai ben organitzat perquè puguin estar ells comodament i puguin alletar el seu fill comodament. I és un espai de trobada i d'intercanvi amb altres mares i pares que estan en la mateixa situació.
Bàsicament és un lloc per escoltar i per ser escoltat. Per compartir dubtes, alegries, patiments...
També es pateix. I bueno, és un dia a la setmana, un parell d'hores. Els dijous, concretament, un parell d'hores al matí. Clar, de fet, normalment sempre sentim a parlar, ara potser s'ha de parlar més d'aquest moment de la maternitat, que té moltes coses bones, i la maternitat perquè també hi ha aquest moment d'un cop acabes de tenir el teu fill que potser et trobes sol, que no saps massa per on has de tirar, i justament un espai d'aquesta mena pot ser de gran ajuda. Sí, entre elles també es donen molt de suport,
que és la manera de trobar-se amb algú de la seva edat.
Sí, podem dir-ho d'aquesta manera. Són molt petits però de mica en mica ja es van mirant i es van tocant. Això és una pregunta perquè em sembla que, ja veieu que no estic molt experta en tot aquest tema, però em sembla que fins als tres mesos els nadons encara no hi veuen o no són tan capaços de distingir segons quines... Ho veuen diferent, no? Sí, a partir dels tres mesos és quan ja comencen a veure més, quan ja es comencen a...
Això, no? A veure més, a veure millor. Sí, sí, sí. De fet, des que neixen hi veuen. Veuen els ulls de la mare, veuen una franja, no? Sí, sí. I amb els dos, tres mesos ja comencen a veure'n. Suposo que és important, per tant, doncs, que tenir algunes pautes, no?, perquè ja puguin anar-se desenvolupant, també, aquests nadons, quan són tan petits. Això pel que fa a l'espai nadon, però anirem a parlar després, si de cas. I, d'altra banda, hi ha aquest espai familiar,
suposo que és per quan s'acaba l'espeinador, més o menys quan els nens ja deuen tenir prop d'un any i fins als 3 anys, en principi, no? I també perquè hi vagin amb les seves famílies, però com funciona? Perquè algú pot dir que ja existeix la llar d'infants, és una altra història, no? És una altra història, sí. És una espècie educatiu de tant ser les famílies amb infants des del naixement, des que comencen a batejar, fins als 3 anys.
I és un espai de relació també per a les famílies, perquè entre elles també s'acompanya en aquest moment de la criança dels seus fills. I per als infants, és un espai de relació també entre ells, i també que es puguin relacionar amb altres adults. Clar, què es fan aquestes sessions, per exemple? Què es fan? Què fan? Bàsicament, els nens juguen. Juguen. I la família té l'oportunitat d'observar-los
I nosaltres també ho servem molt. Ho servem a la família i a l'infant. I potenciem el que ells són capaços. Les famílies són molt capaces i el que estem fent nosaltres és potenciar el seu rol de pares. Aleshores també nosaltres també de tant en tant preparem activitats amb els infants que ho fan amb les famílies. Per exemple, un cop a la setmana hi fem experimentacions amb materials diversos.
Un altre dia fem pintures, tot el que s'acostuma a fer en aquestes edats. Les sessions hi ha unes pautes i a mitja sessió els infants fan una aturada, ens assemtem a la taula, fan un esmorzar amb fruita.
I després les famílies hi ha una petita separació que això es va fent progressivament perquè els nens veuen a través del mirall a les mares que han anat a fer unes tertúlies que en diem nosaltres en què parlem temes relacionats a l'edat, al desenvolupament i que sobretot que preocupen les famílies.
Llavors els nens estan amb una de les educadores a la sala de joc i l'altra està fent la tertúlia amb els pares. Però sempre aquesta separació es va fent progressivament. Vull dir que si el nen ell pot entrar on està la mare, però la mare llavors l'acompanya i el deixa amb l'altra educadora. Perquè no sigui tan directe, no tan radical com si diguéssim, suposo. Exacte. Sí, sí.
Després d'això es torna a fer una mica de joc i també sortim a l'aire lliure al jardí de l'escola i després fem l'acomiadament sempre amb cançons, que també està com una mica així ens dirigit, no? Ens assemtem tots amb una rullana i acomiadem la sessió amb cançons. Suposo que en aquestes edats, de fet, que deiau que també ja des de ben petits, en l'altre cas fins i tot suposo que
també es comença a fer que s'intenten potenciar les capacitats dels nens o observar-lo sobretot i veure què és el que més els agrada o on es senten més còmodes, ja marquen molt com després serem. És un moment en què segurament algunes coses ja les tindrem sempre, m'imagino, i d'altres si les exercites bé o les potències bé, suposo que a la llarga també et pot haver anat bé haver-les desenvolupat des de ben petit.
Sí, home, els tres primers anys de vida són els tres primers anys més importants al llarg de la nostra vida. Que no en som tan conscients segurament fins que passa molt temps o allò de cop i volta ja hi ets i dius si ja té un any. Suposo que deu passar i que, justament, els països d'aquesta mena ajuden a tenir-ho més en compte tot plegat.
Ajuda molt a les famílies, sobretot. A les famílies. Doncs d'acompanyar-los, d'acompanyar-los i això, el que he comentat abans, de donar-los aquest poder que ells tenen i que animar-los a que ells saben fer-lo. Després també, això no ho hem comentat, tant l'espainador com el familiar, doncs ens van visitant professionals relacionats, per exemple, amb l'espainador, doncs hi venen
una fisioterapeuta per explicar tota la recuperació del sol pèlvic a les mares que van detenir el nadó. Després també ve un osteòpata, un cop al mes ve l'enfermera del CAP.
Al matí, després, bueno, feien... Sí, hem fet també alguna sessió de massatge infantil. Molt bé. Amb la companya d'allà de l'escola. Per tant, que estigui tot ben complementat, m'imagino. Sí, intentem complementar-ho amb altres professionals que puguin aportar també tot el benefici, tant per les males com pas fets. De fet, suposo que estan limitats, no?, el nombre de familiars que poden participar d'aquests espais. Sí, tant a Esfainado com a l'espai familiar serien 12 famílies.
I ara quantes famílies hi ha cadascun d'aquests espais? Doncs l'espai nadó entre deu i dotze famílies i l'espai familiar unes vuit o deu famílies. És a dir que està al límit ja, com si diguéssim, d'omplir-se del tot.
L'espai familiar també es pot obrir un grup per a la tarda. Aleshores podrien venir més famílies. Fins i tot famílies que tenen la possibilitat de treballar una mica al matí, llavors els va bé venir a la tarda a jugar amb els seus infants.
Clar, perquè per horari suposo que són dos dies l'espai familiar a la setmana dues hores, no? Dues hores i mitja. I que són dimarts i dijous? Dilluns i dimecres. Encara que amb el dijous de despeinadors sembla... Dijous o despeinadors, sí. Llavors el grup de tarda seria dimarts i dijous. I això és possible que s'obri o encara és una cosa que dependerà, m'imagino, de com vagin les inscripcions? Exacte, depenent de la demanda farem una cosa o una altra.
I en principi les inscripcions fins quan es poden fer? No, no es tanquen. Si hi ha places poden anar a puntar-se durant tot el curs. És a dir que potser mig curs es podria obrir un nou grup, no? Per exemple. En el moment que hi hagi quatre infants ja s'obre el grup.
Per tant, si ara hi ha 10 o 12, seria aquesta qüestió que siguis 4 famílies a més. Perquè suposo que el 12 ja és el màxim, que poden estar 12 famílies. Són nens, amb els seus pares... M'heu comentat que a vegades també venen nens amb els seus avis, no? És l'adult que el cuida de referència.
Van venir les iaies o el pare o la mare. També és curiós veure aquesta barreja d'uns i altres i veure com educa cadascú o com juga amb el nen, perquè en aquest cas és un moment en què la part lúdica és molt important en aquests espais, com heu comentat. Algú que tingui interès, suposo que per saber com s'hi pot apuntar pot adreçar-se directament a l'Escola Versal Municipal Marrecs.
I allà ja us donaran aquests detalls. A més, no hem comentat quant costa inscriure-s'hi. Doncs l'espai familiar serien 38 euros i l'espai nadó serien uns 23 euros. Uns preus molt assequibles, no? Tenen en compte tot el que es fa i tot el que s'aconsegueix, suposo. Doncs creiem que sí, força assequibles, sí. I pensem també que a la situació
Per do de crisis que estem passant, hi ha moltes famílies que han optat al deixar de treballar, tenir els fills a casa i estar amb els fills a casa és una bona opció venir al servei familiar perquè allà estàs jugant amb el teu infant sense preocupar-te del que has de fer a casa o que has d'anar a comprar rentadores o el que sigui. Per al nen també és molt positiu.
Això no està jugant amb la mare o el pare. Això segur que ha passat, això de dir que si el pare o la mare no té feina pot estalviar-se la despesa de l'escola braçol, però tenir aquesta opció suposo que és molt interessant per qualsevol família. Per tenir aquest moment fins i tot de trobada, com dèieu al principi, de trobar-se amb altra gent en la mateixa situació.
Avui hem volgut parlar de l'espai nador i l'espai familiar, aquests espais que com dèiem els trobareu o podeu tenir-ne més informació si us adreceu al centre educatiu Marex. I n'hem parlat amb les seves responsables, la Marta Martí i l'Anna Barberà. Moltes gràcies a totes dues. Gràcies. I que vagi molt bé. Moltes gràcies. Adéu, bon dia.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Connecta't al català.
Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest, de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar caminant a casa. Cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb... amb el que tinc ara. Sí, podem evitar-ho.
I'd like to see you. I had a funny dream and you were wearing funny shoes. You were going to a dance. You were dressed like a punk but you were too.
I'm glad to see you on my side. I was not thinking right today. I've got no energy. I'm glad that you were waiting with me. Tell me all about your day. Breaking off this misery. I've seen your wilderness for you and me. Punctuated by philosophy. I'm wondering how things could have been.
I'm happy for you. You made a high for me. I count it on your company. You were sleeping with your friends tonight. I'm feeling sorry for myself. I keep taking everything to be outside.
I'm happy for you But now I know this hurt is poison too sharp to be banned I'm sitting on my empty bed I'm on my empty bed At night the fever grows It's pounding, pounding I'd rather be in Tokyo I'd rather listen to Thin Lazio And watch the Sunday gang in Harajuku Is something wrong with me? I'm a cuckoo
I'm loving every moment. I was high from playing shows. My loss to sing up to how close. My trouble raised its ugly head. I watched you yield and I was humming back.
And Jesus told me go after every corn like it was the last in the world. And I take the wayward child. But I'm a little lost sheep, I need my bogey. You know I need my shepherd here tonight. Breaking off this misery. I see a wilderness for you and me. But you waited by philosophy. I'm wondering how things could have been.
I'd like to see you, but really I should stay away and let you settle down. I brought an old place to your crown. I was the boss of you and I loved you, you know I loved you. It's all over now. And I was there for you when you were lonely. I was there when you were fine. I was there when you were...
I'd rather be in Tokyo. I'd rather listen to Thin Lazio. I'm watching Sunday Gang in Harvard, you know. There's something wrong with me, Mama Cuckoo.
Tres minuts i arribem a les 12 del migdia, tanquem ja aquesta segona hora del Just a la Fusta i tornem després
A més coses, tindrem la recepta de cuina que ens fa cada dia l'Àngel del restaurant El Niu de Sant Just. També tindrem moment per parlar amb el Pep Quintana de diferents qüestions curioses vinculades amb aquesta setmana. A més, el còpig amb la Francesc Corbella i els llibres amb el Diego Marcos de la llibreria ressenya. Moltes coses a partir de les 12 i 8, després del bulletí de la xarxa i també de les notícies de Sant Just.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Take a run down to the bay.
I don't know.
Down, down, baby, down by the roller coaster sweet street, baby, I'll never let you go. Down, down, baby, down by the roller coaster sweet street, baby, I'll never let you go. Down, down, baby, down by the roller coaster sweet street, baby, I'll never let you go.
que els permeti treballar en l'adaptació d'edificis per fer-los sostenibles. Com a balanç de vigilància, les platges de Pineda aquest estiu, les assistències als banyistes han baixat un 31% respecte a l'any passat. I en esports, en bàsquet, avui es decideix el segon finalista de la Lliga catalana l'EP a partir de les 9 de la nit. S'enfronten el River Andorra i el Barça B. Precisament Jordi Trias firma avui amb aquest equip, amb el River Andorra.
Com dèiem gairebé la meitat dels quioscos a la demarcació de Barcelona han hagut de tancar, han hagut de baixar la persiana des de l'inici de la crisi econòmica. La baixada de les vendes i l'elevat cost dels avals són les principals causes que denuncia el sector. En el cas de la demarcació de Tarragona han hagut de tancar prop del 20% dels locals que venen diaris els últims cinc anys. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el president de l'associació de venadors de premsa, Julio Duenyes,
reclama més suport per part dels ajuntaments i dibuixa un futur molt incert. Muchos de los puntos de venta no sé si habrá una transmisión ya de padres a hijos porque bueno, es un sector que se promociona más la lectura escrita por parte de... o se nos dan facilidades por parte de los ayuntamientos de Bonobús, de hacer un poco de turismo, de oficinas de turismo, que ya lo hacemos pero no cobramos, o es un sector que no lo sé, que lo tenemos complicado.
També per fer front a la crisi i al tancament de quioscos, l'associació de premsa comarcal ultima un quiosc digital per assegurar l'arribada dels seus productes als lectors. L'Ajuntament de Sabadell estudia un pla que permetria que treballadors que estan a l'atur, que no tenen feina, i provenents del sector de la construcció, treballin en l'adaptació d'edificis per fer-los sostenibles. L'alcalde del municipi, Joan Carles Sánchez, ha explicat que les energies renovables
són un dels sectors que ofereixen més possibilitats en moments com l'actual. Per això, i seguint un pla de la Unió Europea, el consistori Sabadellenc estudia aplicar aquest pla. En el camp de l'energia, que és un camp impulsat per la Unió Europea, jo crec que obtenim moltes possibilitats de fer una oferta lligada al que és la despesa energètica que fan les famílies, que fan els edificis plurifamiliars, on podria haver una certa reconversió
de persones que estan en aquests moments a l'atur però que venen del cap de la construcció i que per tant no els és aliè treballar en edificacions i en temes d'instal·lacions. L'ocupació serà una de les línies d'actuació principals de l'Ajuntament de Sabadell durant aquesta tardor per tal de donar resposta al 20% d'aturats que hi ha a la ciutat.
La policia ha detingut una desena de persones al Vallès Oriental en una operació contra el tràfic de drogues. Les detencions han portat a terme domicilis de Granollers, les franqueses del Vallès i d'altres municipis de la comarca. En l'operació els agents han confiscat cocaïna i eines per elaborar la droga. L'operació continua oberta i no es descarten nous arrestos. El cas està sota secret de sumari.
D'altra banda, nous joves han estat detinguts també en menys d'una setmana, en aquest cas per cometre cinc robatoris en violència al municipi de Reus, al Baix Camp. La majoria dels robatoris es van cometre a peu de carrer. Els lladres s'apropaven a les víctimes per robar-los objectes de valor, com per exemple un GPS o telèfons mòbils. Les detencions s'han fet entre els dies 7 i el 13 de setembre.
dels nou detinguts, 4 són menors d'edat. Pineda, la comarca del Maresme fa un bon balanç de la vigilància a les seves platges d'aquest estiu. Aquesta temporada han disminuït les assistències als banyistes un 31% respecte a l'any passat. Radio Pineda, Olga Díguez, bon dia. Bon dia. Bon balanç de la vigilància a les platges de Pineda aquest estiu. Aquesta temporada han disminuït les assistències a Pineda en un 31% respecte a l'any passat segons les dades de proactives serveis aquàtics.
hi ha hagut menys picades i al·lèrgies per menor presència de meduses i les ferides a la platja també s'han reduït un 5% menys. El bon estat de la mar en general aquest estiu a Pineda ha favorit que hagin disminuït els rescats. Aquesta temporada només hi ha hagut 7 rescats en front als 18 de la temporada anterior.
Les evacuacions a centres hospitalaris han estat de nou quasi la meitat que en el 2012. L'Ajuntament de Mollet del Vallès demana al jutge que ordeni el desallotjament d'un local del municipi que està ocupat per una comunitat musulmana, una desena de persones, i estan tancades en protesta contra la normativa que els impedeix utilitzar-lo com a mesquita. La seua està presentada des de divendres. El consistori els hi havia donat 72 hores per marxar, però el termini es va acabar ahir i continuen tancats l'Ajuntament assegura.
que els ha ofert alternatives perquè en aquest espai no s'hi pot instal·lar un centre de culte.
Bon dia, són les dotze i cinc, us parla Andrea. Dijous se celebra el ple municipal del mes de setembre. A l'ordre del dia compten deu punts, més el torn de precs i preguntes. Un dels temes que es debatrà és l'aprovació del plec de clàusules administratives per la concessió d'un equipament esportiu a la parcel·la del pla parcial de Mas Llull. També s'aprovarà la modificació de crèdit per crèdits extraordinaris i es determinaran els festius locals de l'any 2014 a Sant Just.
A finalment, PSC Iniciativa Junts per Sant Just i CIU presentaran una moció d'addesió al pacte nacional pel dret a decidir. Les sessions farà la sala de plens de l'Ajuntament a les 7 de la tarda i es claurà amb els precs i preguntes tant de regidors com del públic assistent. Aquest divendres s'obre la convocatòria per adjudicar una trentena d'ors municipals a Sant Just. Són parcel·les dels ors de Can Cardona, situades al passeig de la muntanya davant de l'institut.
Les instàncies es podran presentar a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament del 27 de setembre a l'11 d'octubre. Fins ara hi havia una vintena d'orz i ara el terreny es dividirà en 33 per adequar-los a espais de consum familiar de 75 metres cadascun. L'autorització d'ús té dos anys de vigència i la possibilitat de prorrogat d'un any i el preu és de 165 euros anuals. Trobareu tota la informació a la seu electrònica del Santjust.cat.
I un últim punt per recordar-vos que les masies de Sant Just seran les protagonistes de les Jornades Europees de Patrimoni 2013, que se celebren aquest cap de setmana. Les organitzen el Centre d'Estudis Sant Justencs, l'Arxiu Municipal i l'Ajuntament divendres 27 dintre lloc un itinerari per la història de Can Ginestà amb Coral Torra, autora de l'article sobre la masia que apareix a la 18a Miss Alhània. Tot plegat serà aquest divendres 27 a partir de les 7 de la tarda. Se sortirà des de la plaça dels estudis vells. I dissabte, a dos quarts d'ons del matí,
Des de Can Ginnestà començarà un recorregut per visitar les masies de Can Mèl·lic i Can Coscoll. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició migdia a partir de la una. I mentrestant, us recordem que trobareu tota la informació de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
What he's doing How it all turned to lies Sometimes I think that it's better To never ask why
Can't be deceiving More than just a couple times Why do we fall in love so easy Even when it's not right?
And does it make you wanna cry? When you're out there doing what you're doing Are you just getting by? Tell me, are you just getting by, by, by? Where there is desire there is gonna be a flame Where there is a flame someone's bound to get burned But just because it burns
You gotta get up and try, try, try. Gotta get up and try, try, try. You gotta get up and try, try, try. Gotta get up and try, try, try. Gotta get up and try, try, try. You gotta get up and try, try, try.
I aquesta hora parlem de cuina, per això saludem, com cada dia aquesta setmana, l'Àngels Martí, propietària del restaurant Alniu de Sant Just. Molt bon dia, Àngels, què tal? Molt bon dia, molt bé. A punt per descobrir una altra recepta.
Doncs sí, avui hem pensat en un primer, l'altre dia vam començar amb una amanida i avui farem un primer més consistent. A veure, avui farem el vergínies farcides de carn, és un plat que m'agrada molt. És un plat que porta una miqueta de feina, però un cop t'hi poses i en fas unes quantes i les pots congelar i anar traient, la veritat és que és un plat per diumenges o dies de festa o per convidats que queda superbé sempre. Perfecte, doncs a veure, què ens caldrà d'ingredients? A veure, necessitarem es vergínies, necessitarem ceba,
necessitarem sal, pebre, llet i farina. I carn picada, de porc. Perfecte. Aleshores, per començar-ho a preparar, posem unes 3 o 4 cebes. Penseu que les mides jo les estic pensant com sempre en plan restaurant que faig molta quantitat. És molt gros, no? Clar, reduir-ho a tamall familiar m'acosta una mica. Aproximadament. Per que tingueu una idea podrieu fer
perquè us queden bastantes, perquè pugueu fer una sencera per 7 o 8 persones, si feu 4, que es queden unes altres 4 per un altre dia. Posarem un quilo de carn picada de porc, 3 cebes, unes 10 vergínies, us dona per això, la sal, la pebre, la llet i la farina. Perfecte. Llavors per on comencem?
Les cebes les tallem finetes i les posem en una cassola, en un rajolí d'oli d'oliva i les sofregim. Quan estiguem a mig sofregit, incorporem la carn picada. La carn picada la anem fregint i això que fem amb la pala de fusta, l'anem picant perquè se'ns separi, perquè no ens quedi com un pegot i que es vagi fent i que es vagi fent, poses una miqueta de sal. Aleshores, per un altre cantó, les esbarzínies les tallem per la meitat
i buidem la pulpa. Amb un ganivet ressegueixes el cantó i treus la pulpa. Hem d'intentar que la pell de l'esbarzini ens quedi sencera perquè serà el recipient on puguem posar tota aquesta preparació. Clar, és important. Aleshores, tota aquesta pulpa de les esbarzines per a un cantó s'està fent la carpicada amb la seva i per a un cantó ara estem buidant les esbarzines. Buidem les esbarzines, ens deixem així les barquetes que serà el que és la pell
i tot aquest farcit de dintre de l'esbarzínia la posem mitjoreta amb aigua i sal, talladeta a trossets, perquè tregui l'armargó i el picó de l'esbarzínia. Després això ho escorrim, ho deixem un ratet, ho escorrim i ho afegim al sofregit que estàvem fent de la ceba i la carn picada. Llavors això ho deixem també, nosaltres ja veurem quan estigui feta la pulpa de l'esbarzínia amb la carn picada i la ceba,
que tot quedi ben lligadet. Aleshores, en l'últim moment posem dues cullerades de farina blanca, les campem per al farcit i un gotet de llet per lligar-ho tot. I si veieu, es comença a compactar el que és la carn picada amb els trossets d'esvarsínia,
i vas fent el que és el farcí. Això tu ho prepares i ho deixes amb un cantó i ara hem d'afregir el que són les barquetes que és la pell de l'esbarzina. Hi ha gent que no ho fa així, hi ha gent que pensa que és molt oliós però la veritat és que té un gust que li queda superbé. És el toc final. Aquestes bases de l'esbarzina s'han d'afregir amb una paella amb oli de girassol, no cal que sigui molt,
i les fregeixes per un cantó, les fregeixes per un altre, te les reserves, si vols te les poses amb un escorredor si no t'agrada que t'endoli o amb paper absorbent i quan estan les tens acabadetes fregides i fredes, llavors nosaltres el que fem és amb una bandeja posem el que són les cassoletes que és la pell de l'esbarzínia i amb una cullera omples i fas el farseig.
i a part ja tenim feta una vetxamel. La vetxamel la fem d'una manera molt senzilla però que ens queda molt bé i va molt bé. La vetxamel la fem amb cebre sofregida molt derretet i que quedi ben rosseta i després hi afegim farina amb oli d'oliva, no fem servir ni mantega. Nosaltres fem amb un bon oli d'oliva, una bona quantitat de ceba, la fem ben rossadeta,
tires les culleretes de farina, que s'arrosteixi també la farina i després afegim la llet. I si ens queda grumolls passem per la batidora i queda perfecte. Una miqueta de sal i una miqueta de nou moscada. Quan poseu la vetxamel a sobre de les esbarzínies amb la bandeja del for podeu posar formatge ratllat i quan les tingueu gratinades teniu un primer que porta verdura,
Molt complet i tant. Perfecte. Doncs aquestes albergínies fàrcides de carn per apuntar també en aquest receptari del Just a la Fusta. Gràcies Àngels i tornem demà. Que vagi bé.
Passen dos minuts d'un quart d'una de la migdia i a aquesta hora saludem el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom. Per parlar d'aquesta nova secció que vam estrenar la setmana passada. L'Almenac del Cordill. Exacte. L'Almenac del Cordill, aquest és el nom que té la secció, si ho hem de dir d'aquesta manera, perquè ens basem en aquest almenac que és molt distret i que orienta una sèrie de coses diverses, és a dir, eclèctic.
Totalment. Besades en la setmana, no? En la setmana. Cada setmana hi ha una sèrie de detalls que ara, si et sembla bé, repassaríem el central d'aquesta setmana. Sí, i tant. Ahir teníem que era Santa Tecla, patrona de Tarragona, la gran festa que es va fer. Acabarem de veure força coses per televisió, molt interessant. També era Santa Sira i Sant Linus. El Linus no és aquell de la Mafalda? No ho sé. Ara m'enganxes, eh? I Santa Sira, que també és correcte.
Avui què és? El Maradió de la Mercè. Avui és una gran festa. Hi ha molta gent inclús per aquí a Sant Just, que te'ls trobes pel carrer, perquè com que treballen a Barcelona fan festa. I avui tenim doncs Sant Justencs. Hi ha més Sant Justencs avui. I doncs és la gran festa de Barcelona. També és Sant Genar i Sant Grau. Grau és un nom? Sí, i tant. Ah, sí? Hi ha Grau de l'Iost, per exemple. Ah, Grau. Pensava Grau.
Però s'escriu Grau. Ah, sí? Sí, Grau, Grau. Que curiós, no ho havia sentit. I Gerard, et sona, Gerard? A part del Piqué? Home, Gerard, sí. Gerard té uns quants. La meva generació és un nom bastant habitual. Es posava, es posava, no? Sí, sí. Què serà, doncs, dimecres? Mare de Déu de la Misericòrdia. Sí. I després Sant Aurèlia, Sant Dalmany, Sant Dalmau i Sant Fost. Molt bé. De cap centelles. Deu ser, no? Fost m'agrada, mira com anomen. És fost. És bonic, també. Sí, diferent. Dijous, per exemple, Sant Cosme.
Sant Damià, que eren els metges, Sant Cosme i Sant Damià. I després Sabrià i Nil. Jo tinc un amic que es diu Nil. Jo crec que és un d'aquests noms que ara està massa de moda, fins i tot entre els nens que neixen ara, Nils. El que parlo té més de 50 anys. Doncs deu ser bastant excepcional. Era americà, és americà, perdona, és americà. I es diu Nil, però és el Nil, el Nil, l'amic Nil. Després divendres, que és a Sant Gai,
Sant Catus, Sant Adolf i Sant Vicenç de Padua. O sigui que també tenim Gai, que és curiós com a nom. Doncs Caïus, Caïus també és un nom molt llatí, Caïus, Caïus Brutus, etc.
Noms estranyes, també, vells. Una mica, però esclar, com que els posen tots, i normalment no els coneixem, perquè tenim els noms més corrents, a part de Jonathan i companyia, que és un nom molt corrent, i vas al supermercat i sents, Jonathan! En fi, això passa, no? No, no, i tant, hi ha de tot, varietat. I tant. Aviam, què passa al 28? Doncs hi ha una fira del bestiar a Caralps. I també és Sant Simó, Sant Jordà i Sant Marsal. Ho conec, Marsals, també.
Ahir el diumenge, doncs mira, Fira, Sant Padó, i després Sant Miquel, Sant Gabriel, Sant Rafel i tots els arcàngels i àngels, que tots són noms, aquests sí, molt coneguts, Gabriel, Miquel, Rafel, etcètera, aquests molt coneguts. I diumenge, per d'encar la setmana, tenim Sant Geroni, Sant Honori i Santa Sofia, que són els sants de la setmana.
Per tant, totes les que tinguin algú a prop, especialment les marxistes.
Diu que l'aigua amb què hem fet coure les mongetes seques és un bon detergent per netejar tot tipus de taques. Ah, sí? Sí, fixa't què diu aquí. Sembla estrany, no? Sobretot les de tinta. L'altre dia em vaig fer aquí un pegat a la camisa amb un rotolador que se'm va obrir i va començar a escriure'm. Sí. Diu que cal omitejar les taques una bona estona amb aquesta aigua d'haver bullit les mongetes seques. Després posem la peça de roba directament a la rentadora.
És com aquests coses roses que es posen ara sobre la roba, no? Però estovà l'ataca. Doncs en aquest cas, l'aigua de la ve bullit mongeta seca. És més barat, eh? Si és que fas bullir les mongetes i jo les compro i les cuites... Sí, sí, és veritat. És més habitual, no? És més pràctic. Home, jo agafo un pot d'aquests en mida individual, perquè si jo després me les menja massa...
I doncs ja són cuites, només si els vols una mica caletes pam pam les passes per la vella, i si no, tal com surten es poden menjar amb una manida freda perfectament bé. I tant. Bé, seguirem parlant de cuina com sentit ara. Sí, sí. Que estàvem fent aquesta recepta de les obergíries. Si hem de ratllar un formatge tou o fresc, fiquem-lo deu minuts al congelador. No està malament, la idea aquesta diu així, el podem retallar fàcilment, sense que se'ns desfaci.
Si li donem una mica de consistència, així ja podem ratllar sense que es faci malbé. Aviam, Sant Geroni, 30 de setembre, ja hem dit que el 30 de setembre veia Sant Geroni, i aquí diu, és patró dels traductors. Això és important, perquè va ser el primer a traduir la bíblia del grec i l'abreu al llatí. És la bíblia coneguda com a Volgata.
Aquest nom és la bíblia traduïda directament al llatí del grec i de l'abreu. Diu que un dia a la vora del Jordà se li va acostar un lleó ferit per una estella en una pota. Li va curar la pota i el lleó agraït no es va separar mai més del sant. Ja veus?
I un parell de cosetes per acabar. Més curiositat. Sí. Recomanem. Moveu-vos. La vida és moviment. Feu moviments desacostumats. De forma suau. Per activar així la major part dels músculs del cos. I feu activitat a l'aire lliure. El sol i l'aire proporcionen vida. Camineu. Aixequeu-vos d'hora i feu una excursió.
la vida, prop la natura, en retorn a l'alegria i la veritat de les coses. Molt bé. I acabem? La tarongina l'amor refina. Aquells refranys que sempre acaben la setmana. La tarongina. La tarongina, que és la flor del taronger. La tarongina. L'amor refina. L'amor refina. I diu, podeu fer un bon ram de núvia amb plantes aromàtiques i flors de taronger, l'aroma de les quals és molt delicada, i a cert. Ja ho diu Joan Salvat Papaseit,
Mocador d'olor, fregant tarongina com li bata el cor. Molt bé, Pep, doncs amb aquest últim punt deixem aquesta secció d'avui. Recordem que el que fem és repassar aquest almanac del cordill cada setmana. És molt curiós. Sí, sí, és bastant curiós, és divertit. Gràcies, Pep, i tornem la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
i a aquesta hora recuperem la secció de literatura com sempre amb el Diego Marcos de la llibreria ressenya de Sant Just. Molt bon dia Diego, què tal? Hola Carme, bon dia. Com ha anat l'estiu? Bé, desconectat de tot i de tothom. Els llibres també?
No, dels llibres no. Bé, en tot cas, recuperem com cada dimarts aquesta secció de llibres. Normalment el que farem era el que ja portàvem a fer en els últims mesos, que era centrar-nos en un llibre, després també avançar algunes de les novetats que trobarem o trobem ja a les llibreries. Exacte. I avui comencem pel llibre Wonder. Sí. A veure. El Wonder de RJ Palacios, que era una dissenyadora gràfica nord-americana i és el seu primer llibre.
Aquí s'ha editat per la Campana en català i em sembla que es diu una nova editorial que és del Grup Random House, que em sembla que es diu Nouve de Tinta en castellà. El títol en castellà és L'elecció d'August, perquè en la portada també porta un wonder. A mi és un llibre que sincerament aquest estiu m'ha fet disfrutar bastant.
A veure, parlem una mica de la història del llibre. Aquest llibre va sortir més o menys ara fa un any. Havia passat tot amb nen inadvertit. Fins que em sembla que va ser el fill del Guardiola, va dir que l'estava llegint i que li estava agradant molt. Sí, va sortir en algun mitjà, però gairebé. I a partir d'ahir ha començat a funcionar. Fins a l'extrem... Però, a veure, el llibre val la pena, val la pena al marge de que, diguem-ne... Que sigui mediàtic, no? Sí, de que l'eclusió hagi estat per aquesta via.
val la pena i està entrant en els programes de lectures d'instituts. De manera que l'institut d'aquí de Sant Just, em sembla que seran els de segon d'ESO, el tenen com a lectura recomanada aquest any. A veure, entrem una mica... És per joves, per tant, o és una mica per totes les edats? Per totes les edats. Jo ja sé que jo soc jove, també encara, però és recomanable per totes les edats.
Ens narra la història d'un nen, un nen de 9 anys, que no té poders màgics, no és cap superheroi, ni és l'hereu d'una saga de bruixots, allò de sapareguts, ni res d'això... No en sona, per tant, la història, no? No sona a altres històries? No sona a altres històries. És un nen que té el seu pare i la seva mare, que l'ajuden, que li fan costat perquè realment ho necessita.
Llavors, què li passa a aquest nen? Que ha nascut amb unes deficiències físiques considerables. Unes deficiències físiques que estan centrades a la cara. És, per dir-ho d'alguna manera, és un nen deforme. I arriba el moment, el nen l'han tingut molt protegit, la seva mare es cuidava de fer-li classes fins als 9 anys que decideixen que ha d'anar a l'escola
llavors ens narra tot el procés aquest d'integració i de, diguem, superació o, més aviat, període d'acceptació que ha de passar al nen envers els seus companys. Llavors ens trobem que primer,
Els primers capítols és el nen qui, en primera persona, ens narra totes les seves experiències d'incorporació a l'escola, el rebuig que generalment pateix de cara... vingut dels companys i com... Clar. Una mica el que construeix la seva personalitat, no ho suposo. És la realitat que es troba, diguem, sense desbarrar. L'autor en aquest sentit
no desbarren ni et fa situacions inverosímils, ni coses que puguin fer que el protagonista sigui això, un superheroi. És una personeta normal i corrent. Llavors això, els primers capítols els narren el nen. Els següents capítols els narren els altres personatges. La seva germana, com viu les mateixes experiències que ha narrat abans el nen, però des del punt de vista de la germana,
la seva mare, els seus companys de classe, un grupet de tres companys que el director de l'escola avisa abans que comenci el curs perquè li facin una mica de cicerone i els demana com a favor, com reaccionen aquests quan coneixen el nen, i al final torna a ser el nen protagonista, l'August, qui fa la narració final del llibre i el desenllaç de com ve
com ve l'acceptació per part dels companys, i llavors sí que narra una entrega de premis, diguem, de final de curs i demés, i clar, l'August és el que guanya la medalladora. Interessant, doncs, no? A mi és un llibre molt maco. Ho veig de manera com està explicat, no? Suposo que fa bona pinta. Sí, és un llibre d'aquest que fan que en segons quins moments s'annublin els ulls, fins i tot, no?
I és això, parlem d'una noia, Rajota Palacio, no sé què deu voler dir aquest Rajota, i que és el seu primer llibre. És el primer llibre que publica a mi en autors... Per tant, promet, no? En autors, bueno, o potser no torna a fer, però és més a la seva vida, que també passa, no? Però que moltes vegades hi ha autors d'aquests, totalment desconeguts, no? És que no han publicat mai res, per tant, no poden ser coneguts, no?
Ara, per exemple, en tenim aquí també el cas aquell de la novel·la del Guardian Impossible de la Dolores Redondo, que havíem parlat un dia, que era una novel·la negra policiaca ubicada a Navarra, no sé si te'n recordes, que barrejava una mica tota la investigació de la policia amb les llegendes de la zona. També és la seva primera novel·la. I tenim un resultat magnífic. I diguem que aquests autors o aquests
descobriments que estan fent els editors estan salvant una mica l'oferta de literatura, de literatura de consum, perquè si un decideix buscar literatura, sempre hi ha els clàssics que no te'ls acabaràs mai. Però de gent contemporània, de gent viva, està salvant una mica la papereta ara, en època de crisi i de més,
no ja en el sentit d'econòmic, sinó en el sentit que, a veure, sí, es publica molt, però no hi ha tanta cosa que pugui ser llegida, sincerament. Molt bé, doncs amb aquesta primera recomanació comencem també el curs d'alguna manera i avancem també, però, algunes altres novetats que podem trobar... ja les trobem, no, em sembla, d'aquestes llibreries? Sí, mira, en tenim, bueno, el sueño de Alicia, de Edward Ponset.
que ja ha arribat en castellà, en català encara no ha arribat. Suposo que serà d'aquests que també es vendrà bastant, no? No ho sé perquè aquí l'Eduard Ponset entra... bueno, a veure, per nom de l'autor es vendrà. El que passa és que aquí s'ha d'entrar una mica més en la narrativa. Però a veure, no és que faci una immersió en la narrativa, sinó que està buscant noves vies
i de fer la difusió científica que feia ell.
normalment en les seves publicacions. I aquí és això, a través d'una història on es fonen la vida i els últims avances científics. I la seva protagonista és l'Alícia, amb la qual descobrien la importància de les emocions, els secrets de com funciona la memòria, els últims experiments sobre la plasticitat del cervell,
i molts consells d'aquests que ens està donant últimament la família Ponset de com podem ser més feliços i viure millor. Home, doncs pot ser curiós també, no? Sí. Aquest punt de vista de Ponset que hi ha qui no li agrada, però té el seu nom. I té el seu públic també. Sí, és un bon difusor científic, encara que ell no és científic, ell i la seva formació és una altra.
però s'ha interessat pel tema, és una persona amb capacitats, una persona intel·ligent i ha obert camí per aquí. Perfecte, doncs aquesta és una de les novetats. També parlem d'Esto y mucho mejor, de David Fuenkinos. Sí, Fuenkinos. Almenys jo ho dic així, no l'he sentit a ell mai de pronunciar el seu cognom. Ja ens corregirà, si ens sent ni ens ho vol corregir estarem molt encantats. I aquest per mi és l'autor de La Delcadesa.
A part que ell ja té un llibre que es diu La delicadesa, que és un llibre molt delicat, és l'autor, això, en general, de La delicadesa. Tots els temes que tractes són temes molt delicats. A més, mai trobes en els seus llibres grans accions, ni grans esdeveniments, ni, per dir d'alguna manera, protagonistes que han de fugir
desesperadament d'algú que els persegueix. Els seus llibres són com una línia ondulant, on el que més juga són les emocions. Ja està bé també, no? Sí, sí, sí. Per això dic que és un autor molt delicat, i aquí, en aquest Estoy mucho mejor, ens parla d'un pare de família,
que en un moment donat se n'adona que el seu cos li comença a grinyolar. I mirant què és el que li grinyola, mira, el que li grinyola és ni més ni menys que tota una sèrie de situacions del seu passat que no estan resoltes. Llavors això és una mica rebobinar el passat, meditar sobre ell i solucionar aquestes cosetes, aquest grinyolament que tots en tenim.
I és que és això el que Juanquinos normalment en els seus llibres ens recomana o ens sugereix, són situacions que pràcticament tothom hem viscut o hem tingut o sensacions que hem tingut i cosetes que ens afecten a tots. Molt bé, doncs una altra bona recomanació, que t'hi estigui molt millor, i acabem parlant de TVTSB. Ara no parlem de novera, no? No.
Parlem ni més ni menys que de la Rita Levy Montalcini, que ens va deixar aquest any a l'edat de 103 anys. Déu-n'hi-do, eh? Sí. Mira, aquesta senyora, que va obtenir el Nobel de Medicina el 1986, a veure, fa una condensació de sabiduria científica i experiència com a ésser humà,
Ella era neuroscientífica i aquí ens fa una mica de transmissió de tota una sèrie de, diguem, no revelacions científiques, sinó també de sugeriments per com viure millor. Parlem una mica d'aquesta senyora. Mira, aquesta senyora, ja he dit que havia guanyat el Nobel de Medicina el 1986, va arribar un moment que el president de la República italiana la va anomenar
senador o senadora vitalícia, amb l'únic objectiu que pogués viure dignament. Perquè, a pesar de tenir una carrera i tota una vida dedicada a la ciència, a pesar d'haver obtingut el Premi Nobel de Medicina, necessitava... Més. Exacte, bueno, més. Necessitava simplement per viure dignament.
perquè s'havia dedicat a altres coses i no s'havia dedicat a administrar-se. Llavors jo sé que aquesta senyora quan hi havia discursions al Parlament Italià d'una certa envergadura, normalment ella no anava al Parlament Italià, però quan hi havia discursions o que l'afectaven realment, es presentava, prenia la paraula i feia la defensa sobretot dels drets humans i dels més febles.
Malauradament, igual que el Dr. Brogi aquí, perquè hi ha un paral·lelisme molt clar, també, em sembla que va ser també als 103 anys, ens va deixar aquest any 2013. Doncs una bona manera de recuperar-lo és a través d'aquest llibre. De recuperar-la, en aquest cas, és a través d'aquest llibre, no? Sí, d'entrar en contacte amb aquests pou de saviesa que són aquests grans personatges i que, a més a més,
no se sap per quin misteri, suposo que algun científic igual que ho sap, tenen una longevitat brutal. És veritat. És una bona proposta, amb aquesta última però acabem i tornarem dimarts que ve amb molts més llibres amb el Diego Marcos de la Lliberia Ressenya. Que vagi molt bé, Diego. Molt bé, Carme. Adéu, bon dia.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, Saint Patrick's Preschool.
A Saint Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697
70-3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool inaugurem la primera setmana de setembre.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
5 minuts i 15 minuts del migdia, és moment de parlar de coaching amb el Francesc Corbella, bon dia Francesc, què tal? Hola Carme, bon dia, molt bé. I avui ens vols parlar del fenomen de la resiliència. Ara sí, és complicat de dir aquesta paraula. Sí, és una paraula que no és gaire coneguda.
però que és una cosa bastant molt important en el comportament de les persones. El tema de la resiliència és un tema que col·loquialment es coneix com, diguéssim, les persones que són molt bones en alguna cosa i no sabem per què. Doncs no sabem per què és per això, perquè són persones resilients.
I avui ens explicaràs ben bé, analitzarem una mica quines són aquestes característiques. Sí, exacte. Perquè ens podem entendre, diríem que la resiliència és la capacitat que tenim les persones, unes més i altres menys, a sobreposar-se a les dificultats. O sigui, davant de moments de dolor emocional, de traumes, de pèrdues, hi ha persones que són capaces de sobreposar-se ràpidament i altres que els costa més.
les persones que tenen aquesta capacitat de sobresposar-se se'n diuen persones resilients. Una mica la definició seria aquesta. També hem de dir que no és només una cosa individual, no és només les persones són resilients o no, sinó també els grups. Hi ha grups resilients i grups que no ho són. Depèn molt de les dinàmiques de cada grup. Un grup de molta resiliència va ser per exemple l'any 1614 a l'exèrcit català. Tot i que no se'n van sortir.
Tot i que no se'n van sortir, però van saber sobreposar-se davant d'una situació de molta dificultat. I aquesta capacitat és una capacitat que no tenen tots els grups.
Va una mica lligat a la supervivència o és diferent? Sí, va lligat a la supervivència i a la motivació. Una mica és una barreja de les dues coses. És a dir, bàsicament es dona una gran resiliència quan una persona és capaç d'haver un motiu per sobreviure. O sigui, quan troba una raó important per sobreviure, llavors és quan és capaç de donar el millor i acceptar el patiment que suposa haver de passar per tot això en comptes de rendir-se. És un conjunt de molts factors
que, si et sembla, podríem analitzar algun. Sí, tens algunes causes, no? Sí, és a dir, bàsicament, quines són les característiques que fan que una persona sigui capaç de sobreposar-se a les dificultats, no? A veure, doncs, sí. Hi ha una sèrie de trets comuns, que es donen molt, molt, molt freqüentment a les persones amb aquest perfil. Un perfil, o sigui, una primera característica que identifiquem és que són capaces
d'identificar de manera precisa les raons dels seus problemes. Això és molt important perquè hi ha moltes persones que davant d'un problema identifiquen la causa fora d'ells. Això és culpa de la meva dona, és culpa del veí, és culpa del professor que m'ha suspès, jo ho he fet molt bé però amb aquesta companya de classe no s'hi pot. És a dir coses d'aquestes. Donar la culpa als altres, no? Sí, donar la culpa als altres, en definitiva, fer-te víctima.
Això és el que hem d'evitar si volem ser resilients. Les persones que són resilients el que fan és prenen decisions que afecten a ells. És a dir, es fan protagonistes de la seva vida. No ho fiquen les coses que els hi passen en mals dels altres, sinó que diuen jo des de la meva postura què puc canviar perquè això vagi millor o perquè això canviï o perquè això millori. Aquesta és un canvi d'actitud molt important que fa que una persona se'n surti...
Un cop ha passat la cosa no pots fer-hi res, però el que sí que pots fer és aprendre'n perquè la propera vegada que estiguis en una situació igual puguis sortir-ne millor o tornar a caure en el perany com l'anterior vegada. Doncs aquesta és una de les característiques. Una altra característica d'aquestes persones resilients és que són capaces de controlar o regular les seves emocions.
No estic dient que no es sentin emocions. Quan una persona té una pèrdua molt important és normal i és evident que està trista.
a com t'influeix a tu aquesta tristor o aquesta pèrdua. Si fas que això t'enfonsi o has passat un temps prudencial, doncs aprens a sobreposar-te i aprens a portar-ho amb tu. Tot i que potser després li sortirà d'alguna altra manera, no? Hi ha gent que sap apartar-ho molt ràpid, però...
Sí, aquí és molt important saber canalitzar aquest dolor o aquesta pèrdua. No fer com si no hagués passat res, tampoc. Exacte. I tampoc no descarregar-ho amb les persones que no s'adequades, perquè a vegades tens un malestar o tens una ràbia a dintre i després arribes a casa i la descarregues amb la dona o amb el marit, o amb els fills o amb els amics. És a dir, és molt important no només no quedar-t'ho a dintre, sinó que quan has de treure tot això que portes a dintre, t'hebreu en el context adequat, que la resta de gent no se'n vegi perjudicada.
Evidentment. Què més? Més característiques, a veure. Doncs mira, una altra característica molt curiosa és que se saben controlar els impulsos
Com per exemple? Com per exemple, jo una persona que en aquest aspecte veig molt resilient i sempre m'ha sorprès molt és el jugador del Barça, el Carles Pujol. Jo no l'he vist mai perdre els nervis en un partit. Sempre és el que està amb l'àrbitre, una mica fent de dialogant, negociant... Perquè s'encalenta, no? Sí, però no el veuràs mai en una bronca amb un... almenys jo no l'he vist mai, en una baralla amb altres jugadors. Sempre és el que es fica al mig, a part dels jugadors.
És a dir, és una persona que, diguéssim que la frase aquesta molt castellana de Messacademís Casillas, una frase molt famosa, doncs diguéssim que no aniria gaire amb les persones resilients. És difícil treure les de sus casillas, les persones resilients se saben mantenir molt en el seu lloc. També diríem que són persones molt optimistes.
És molt difícil veure una persona resilient. Un optimisme realista.
Un sa optimisme sempre és molt positiu i és bastant freqüent en aquestes persones. També hem de dir aquí que no és el mateix ser optimista que ser un irresponsable. Hi ha gent que ho confon a vegades. Si no ets pessimista sembla que les coses... No et preocupis. No és això. Hi ha un punt d'optimisme i una altra cosa és ser responsable o ser irresponsable.
També veiem bastant freqüentment que són persones que es consideren a si mateixes molt competents, que tenen una alta autoestima, que confien molt en si mateixes. I això és molt curiós perquè és una característica que no és fàcil de trobar a les persones.
I aquí també hem de dir que no és el mateix considerar-te una persona competent o ser una persona amb autoconfiança alta que ser una persona xuleta o xulpicina. No és el mateix. Aquí estem parlant de coses que són internes de cadascú, no coses com tu mostres al món. Són temes bastant diferents. Està clar.
I també una altra cosa molt curiosa de la gent que aconsegueix sobreposar-se a les coses negatives que els passen és que no només miren per si mateixos, sinó que tenen molta empatia. És a dir, són capaços d'escoltar i interessar-se pels problemes dels altres, de les coses que els preocupen, dels punts de vista de les altres persones. Són persones que normalment és bastant fàcil o és molt agradable parlar amb elles.
Són molt perfectes, perquè veig per això, totes aquestes característiques i en una sola persona déu-n'hi-do. Sí, és molt difícil trobar, també és molt difícil trobar persones que siguin excel·lentment resilients. Com hem dit abans, la resiliència és una cosa que no és o blanc o negre. Ja, no ha de tenir tot exactament o complir-ho amb un 10, sinó que... Són tendències. La tendència seria una mica tota aquesta llista de coses que hem dit.
Però clar, com tu dius, és molt difícil trobar tot això, i també trobem casos a l'altra banda, no? Persones que sembla que haurien d'estar amb un grau de resiliència molt alt, però que, curiosament, doncs no. I d'aquests també en trobem, alguns.
Molt bé, i encara amb una altra característica tenies, no? Sí, tens raó, perdona, se m'havia passat. I a més a més, aquesta és una de les més importants. És que són capaces de buscar, o sigui, són capaces de veure oportunitats allà on els altres veuen problemes.
Podria ser una característica dels emprenedors també, tens tota la raó. És realment extraordinari, perquè normalment quan hi ha una cosa que és un problema, les persones veien problemes. Doncs hi ha gent que no hi veu només el problema, sinó que hi veu una possibilitat de millora, un repte.
una forma d'assolir l'èxit en algun aspecte. I això és bàsic si vols sortir-te d'aquesta tragèdia que t'hagi passat, d'aquest dolor, d'aquest problema que hagis tingut.
Molt bé, doncs això pel que fa a les persones resilients, però tu m'has portat un exemple no d'algú resilient, sinó d'una persona no resilient. Sí, a veure, com hem dit abans, les persones no són ni resilients ni no resilients, sinó que hi ha tons intermitjos, no? I en aquests tons intermitjos, doncs, hi vaig trobar una persona que tots coneixem, no?, perquè és el fill de la Infanta Elena.
Anem a sentir de parlar la setmana passada, no? Sí, vam sentir parlar. Va sortir una notícia que deia que havia tornat a suspendre a Segondesso. A mi, quan ho vaig sentir vaig pensar, ostres, mira, doncs és curiós, no? El curiós d'aquest cas no és que hagi suspès Segondesso una altra vegada, perquè això passa i això pot passar, hi ha gent que no té ganes d'estudiar el que sigui. Però el curiós d'aquest cas és que la primera vegada que va suspendre
Es va veure que hi havia hagut un accident a casa seva o alguna cosa així i s'havia disparat una arma al peu. Sí, de seguida, no? Exacte, tot va anar lligat. Sí, tot va anar lligat i llavors sembla ser, segons diuen els de la casa real, això que això li va fer perdre el fil del curs i que per això va haver de suspendre la primera vegada. Però bueno, ara veiem que no hi ha hagut cap accident del peu i torna a suspendre, no? És a dir que
davant d'un accident, com podria ser que va tenir aquest tret al peu, doncs ell no es va saber sobreposar, va suspendre el curs i ara s'ha demostrat que haver tingut aquest tret no va ser la raó perquè ara ha tornat a suspendre sense haver tingut el tret, o sigui que hi ha alguna cosa més de fons. I bé, és un exemple també de persones que no aconsegueixen sobreposar-se.
I d'algú que sí, algun exemple així que puguem visualitzar? Bé, en general tots els esportistes que guanyen coses són persones que ho aconseguen. Perquè s'han d'enfrontar cada dia, no? Amb algun repte d'aquesta mena? Sí, a més l'esport té una cosa molt tràgica, no? És que és un examen diari. Vull dir, no serveix que l'any passat vas guanyar la Champions, no? I que aquest any... No, és cada dia... I que el pas aquest de l'èxit al fracàs és molt petit en els seus casos, no? Sí, a més a més l'esport és molt...
és molt injust moltes vegades, per tant trobar aquests punts positius a vegades costa molt. I en política? En política és més difícil perquè, bueno, en política no descobreixo la sopa d'ai quan dic que veure persones amb èxit és més complicat, no? Precisament perquè... I s'acaba veient més l'èxit potser en perspectiva històrica, no, de vegades? Sí, sí, però a més a més, clar, la política té aquest punt de...
de tràgica en l'aspecte que la gent realment bona no s'atreveix a entrar en política perquè bé, perquè les condicions que ofereix la política no són les més adequades per a una persona que pot tenir molt més, per exemple, a l'empresa privada o a nivell personal i aleshores les persones que ens trobem en política són persones que estan doncs sovint més perquè no els hi hagués altra opció que perquè els hi agradin, no? Jo estic referint a la política alta, no? A nivell municipal o a nivell més
més petit, sinó a grans parlaments o a governs, etc. En aquest aspecte, jo no et sabria destacar ara mateix cap persona destacada de la política ni catalana ni espanyola, i tampoc et sabria dir europea que tingui aquest punt de resiliència. Aquestes característiques. Sí, seria complicat dir. Però si vols, de cara a la setmana que ve, hi pensaré i ja portarem un exemple. Sí, per acabar-ho de recordar. Però bé, sí que s'haurà de pensar una estona.
Avui hem descobert amb Francesc Corvella en aquesta secció de coaching que fem cada dimarts a aquesta hora, què és aquesta resiliència, una mica per saber què s'ha de tenir, per tenir aquesta capacitat de sobreposar-se a les adversitats i, mira, intentar, potser no ho som, però intentar treballar aquestes característiques que ens has dit per ser una mica millor. Exacte, de tot s'ha d'aprendre, i mira, aquí hi ha una cosa més. Està clar. Doncs moltes gràcies Francesc Corvella, i tornem dimarts que ve. Molt bé, fins dimarts. Que vagi bé, bon dia.
Justa la fusta!
6 minuts i arribem a l'algun al migdia després de parlar de coaching, el que fem és acomiadar ja aquest just a la fusta d'avui dimarts 24 de setembre. Us hem acompanyat des de les de del matí i agraïm ara la gent que ha fet possible aquest programa d'avui. Per tant, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb el portaveu de Junts per Sant Just a l'Ajuntament del municipi, el Sergi Seguí, i també amb la Marta Martí i l'Anna Barberà, responsables de l'espainador i l'espai familiar del centre
educatiu Marex. I en aquesta última hora hem parlat amb el Pep Quintana, també amb el Francesc Corbella, com dèiem, hem fet cuina amb l'Àngels Martínez del restaurant El Niu i hem tingut també temps pels llibres amb el Diego Marcos.
I tornarem demà a partir de les 10 i mentrestant us recordem que com cada dia podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del podcast del Just a la Fusta que trobareu a la web de la ràdio www.radiodesert.com. Ara us deixem amb les notícies amb l'informatiu migdia, Carrac de l'Andrea Bueno, us ha parlat Carme Verduy i demà hi tornem. Mentre ens acostem al punt real i de la una de migdia, abans de sentir les notícies, el que fem és escoltar una mica de música.
I avui ho fem amb el refri.
El mandat, xiuxiuejat, avui sembla més alt, està més animat. I el vaixell, que faig sempre desgràcia, que vius les condesques oficials, que si el poble es negra.
i la nit de dormida.
i ens fèiem els laments trient-nos de la gent. Quan les ciències de punyar
i la gent.
Confia en aquest text, potser vindrà algun dia a fer el cafè. Dona un petó al teu fill, a part del seu perill. Si el veus, va tornant pel carrer. Comenta-li que visc un gran vell. I posa-li accés, per acabar els vins.
Sí, sí.
Ara escoltes l'àvia d'Esver, si tu n'ets l'àvia d'Esver. L'àvia de Sant Just, 98-1.