de més de 6.000 euros. Pel que fa al trànsit, tot i que ha millorat força la circulació, encara queden alguns problemes a les rondes de Barcelona. Rac Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia. Així és, en general, millor del trànsit, i a més, a més, molt ràpidament en aquesta xarxa viària. De fet, a la ronda de dalt ja no queden aturades. A la ronda litoral, res, un petit tram de més lentitud, sobretot entre zona franca, Montjuïc, aquí més trànsit, en sentit Besòs, és a dir, anant cap al núst de la Trinitat. A la resta de vies, poca cosa, com a molt, un pèl de lentitud...
a l'autopista B23, Sant Joan d'Espí, d'entrada a Barcelona, però que són grans cues, grans retencions en aquesta xarxa viària catalana, ja no n'hauríeu de trobar. És tot des del RAC. Bon dia. Esports en xarxa. Bon dia. Us parla Arnau Maimó. Comencem parlant d'hoquei sobre patins. Aquest dilluns a la nit s'ha jugat l'últim partit de la jornada 27 de l'hoquei Lliga. Vilanova 2, Calafell 6. Amb aquesta victòria els del Baix Penedès surten de la zona perillosa i fan un pas més per aconseguir la permanència a la primera categoria.
En bàsquet, avui els jugadors del joventut volen acomiadar-se dels aficinats que ho desitgin en un acte que començarà a les 8 del vespre al Palau Olímpic de Badalona. Com és habitual, un cop finalitzada la Lliga Regular, la primera plantilla i tot el cos tècnic posen punt i final a la temporada envoltats dels socis i aficinats verd i negres.
En futbol aquest matí se celebra l'acte de presentació de la final de la Copa Catalunya. D'aquí a 45 minuts, la paeria de Lleida cull un acte institucional per donar el tret de sortida a la final que disputaran Barça i Espanyol el pròxim 29 de maig a la capital del Segrià. A la presentació d'aquest matí assistiran, entre d'altres, Àngel Ros, alcalde de Lleida, Andreu Sovies, president de la Federació Catalana de Futbol, a part d'una representació institucional dels finalistes. I l'enciclisme després d'una jornada a descans.
Avui es reprenen el Giro d'Itàlia, setzena etapa de 238 quilòmetres amb dos ports de muntanya. Just a la fusta.
Fins demà!
amb l'Andrea Bueno, que ens portarà també altres notícies de Sant Just i també amb ella farem un repàs general a l'actualitat del dia a través de la premsa. I parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius després d'un cap de setmana llarg i un cap de setmana n'hem tingut ben bé de tot, on el temps ha estat realment molt variable, com s'havia previst. Li preguntarem què ens espera de cara als propers dies, avui que tornem a tenir un dia gris i amb les temperatures força fredes.
Més coses, avui és dimarts, parlarem, per tant, farem tertúlia amb el Jordi Farràs, el Pep Quintana i el Jaume Campreciós, també tindrem la televisió amb l'Alba Conesa,
Parlem de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya i possiblement també avui ens avançarem, però tindrem també a l'Astronomia amb l'Oriol Rigat.
Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, també acompanyant-vos amb bona música. Just a la posta.
Avui comencem amb Jack Johnson. There's no combination of words I could put on the back of a postcard No song that I could sing but I can try for your heart Our dreams and they are made out of real things Like a shoebox of photographs with sepia tone lovin'
Bona nit.
Bona nit.
But if all of these dreams might find their way into my day-to-day scenes,
Bona nit
I believe in memories, they look so So pretty when I sleep in Iowa
Bona nit
Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Dos minuts i un quart d'onze, saludem ara l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia.
per parlar de les notícies de Sant Just. I comencem parlant d'una de les activitats que no ens passarà per alt aquesta setmana. Dissabte se celebra el dia gros de la tretzena Festa Torneig Joan Petit. L'activitat principal tindrà lloc a la bona aigua amb jocs i activitats lúdiques i esportives a partir de les 10 del matí i també amb un dinar i amb el torneig d'hoquei a la tarda, del qual hi participaran, recordem-ho, 24 equips d'hoquei d'arreu de Catalunya amb infants de 3 a 6 anys.
El campionat serà amistós i es farà entre les 3 i quarts de 6 i després de les 6 es farà l'acta de Cluenda, on hi haurà lliurament de premis i diferents exhibicions, com ara de les patinadores del Club de Patinatge Artístic, del Drac, dels Gegants, de Bandanderà i d'altres entitats. I també entre els 240 infants participants se sortejarà l'estic solidari del jugador del primer equip d'hoquei del Barça, Marc Torra.
A més, paral·lelament, al Parc Maragall també es farà la fira de botigues al carrer, amb degustació de cerveses i tapes, paradetes de productes artesans, activitats, tallers i jocs infantils. També és una fira solidària perquè els 5 euros que han pagat els comerços per participar-hi es destinaran al projecte de la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer. Doncs una activitat que anirem seguint, estarem molt pendents encara els propers dies, on anirem explicant com serà tot plegat o com anirà
Aquest acte de dissabte. Parlem ara d'altres qüestions. I parlem d'una activitat que també està relacionada amb la festa Torneig Joan Petit, però que tindrà lloc aquesta tarda. Com dèiem, el dia gros de la festa Torneig és dissabte, però des de fa unes setmanes que a Sant Just estan fent molts actes per celebrar-la. Un d'aquests tindrà lloc avui a les 6, amb una xerrada sobre les pèrdues i la gestió de les emocions, el dol i tot el que comporta.
Amb la doctora en psicologia i especialitzada en psicooncologia, Eva Juan Linares, serà l'equipament de la plaça de la Pau. I a més, és una activitat infantil, acompanyarà la ponència, una activitat que es titula el monstre de colors. Tot plegat avui a partir de les 6 de la tarda a l'equipament de la plaça de la Pau. Molt bé, doncs una activitat per avui i acabem amb un últim apunt.
Un apunt boníssim en clau esportiva. El club natació Sant Just ha triomfat, podríem dir-ho així, al campionat de Catalunya Open Master, que s'ha fet aquest cap de setmana. El club ha aconseguit un total d'atenció. Set medalles, cinc de les quals són medalles d'or, diversos rècords de Catalunya i d'Espanya, i el nadador Sant Justenc, Àlex Casinos, ha estat escollit com a millor nadador del campionat.
Era la primera vegada que el Club Sant Justin competia a l'Open Master i, com acabem de sentir, ho ha fet amb uns resultats, podríem dir, excel·lents. Una molt bona notícia. Home, doncs sí, sí, i tant, aquests actits sempre cal aplaudir-los. Gràcies, Andrea, i tornem de seguida. Fins ara. Fins ara.
Passa minut d'un quart d'onze de seguida ens fixem amb l'actualitat general del dia a través de la premsa, a través dels diaris ho fem després d'escoltar a Adele i aquest Someone Like You I I
Bona nit.
I didn't give to you. Old friend, why are you so shy? Ain't like you to hold back or hide from the light.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit
You too Don't forget me I beg I remember how you say Sometimes it lasts in love But sometimes it hurts instead Nothing compares No worries or cares Regrets and mistakes Their memories made Who would have known How bittersweet
Bona nit.
Never mind, I'll find someone like you I wish nothing but the best for you Don't forget me, I beg I'll remember how you say Sometimes it lasts in love But sometimes it hurts instead
Never mind, I'll find
Don't forget me, I think I'll remember you the same Sometimes it lasts in love, but sometimes it hurts instead Sometimes it lasts in love, but sometimes it hurts instead
Just a la fusta. Sant Just en directe. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna.
Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara per parlar de l'actualitat general del dia a través de les portades dels diaris i el tema principal d'avui. Avui podríem dir que m'ha costat trobar una miqueta el tema, perquè avui és un dimarts però és com si fos un dilluns, perquè els diaris van una miqueta, cadascú per la seva banda, però vaja, avui parlen bàsicament d'educació i
també del Madrid, però després ho comentarem. Parlem d'educació, a l'avantguàrdia trobem que Durant demanar a Joy que retiri la llei verd. El líder de Convergència i Unió adverteix que l'OMSE crearà confrontació política i Rigao revela que el 13% dels centres usa el castellà com a llengua vehicular. Això ho trobem a l'avantguàrdia. El diari Ara ens diu Inmersió Flexible. El 13% d'escoles fan més d'una matèria en castellà. La immersió triomfa perquè és flexible i...
L'Ara diu, la realitat desmenteix els pressupòsits de verd. I veiem en fotografia una nena escrivint en una pissarra. I el punt avui ens diu, Durant reclama a Rajoy que aturi la llei verd. Ho ha explicat en un titular més breu. El periòdico no va estar que res d'educació en portada, perquè tira més per un baroma que han fet pel periòdico especialment. I ves com tracten avui els diaris aquest tema relacionat amb la llei verd.
Doncs és el que tenim avui a la premsa, el que passa que la notícia del dia d'avui queda desbancat per tot això i perquè passa per la matinada i són aquests 91 morts pel tornador a Oklahoma, un tornador gegant de més de 3 quilòmetres de diàmetre que ha resat un barri de la ciutat nord-americana d'Oklahoma i hi hauria almenys 24 nens entre els morts, alumnes d'una escola desfeta per l'efecte del vent,
I llavors tant el 324.cat com l'Ara també hi presenten alguns testimonis que han explicat com ho han viscut. També hi ha més de 145 ferits, també la meitat serien menors. Un tornado que ha durat 40 minuts i que ha recorregut 32 quilòmetres. Està qualificat com a EF4 a l'escala de tornadors, que és la segona categoria més forta.
Déu-n'hi-do. Sí. 3 quilòmetres de diàmetre. Déu-n'hi-do, eh? Vull dir, realment és alguna cosa que s'endú tot el que troba per davant, suposo, perquè és moltíssim, moltíssim, 3 quilòmetres. Altres temes que se'ns expliquen, doncs, passen, per exemple, a l'Ara.cat pel govern i Esquerra, que redoblen la pressió pel banc públic, demanen a l'Estat reconvertir l'Institut Català de Finances, que ja negocia amb el Banc d'Espanya, o la Trama Gürtel, que va pagar una part del casament de la filla d'Aznar segons el diari El País.
amb un import que seria entre 32.452 euros. És un casament d'alta volada. I tant, va ser molt pompós. Sí, sí, sí, recordem. I finalment, que Daniel Fernández, l'exalcalde de Bustos, declaren avui pel cas Mercuri. Aquests són els temes principals. Ens fixem ara en altres qüestions que tenim a les portades dels diaris en paper.
I comencem parlant de la portada del diari Ara, que ens parla de transició nacional i ens diu pròxim objectiu, un banc públic català. El govern vol donar un nou rol a l'Institut Català de Finances, es negocia amb el Banc d'Espanya i també s'explora la via del Banc Central Europeu i diu que és la tercera prioritat després de la consulta i la agenda pròpia. En aquest sentit també ens parlen d'economia i ens diu que la Generalitat no aconsegueix vendre immobles, tot i abaixar
És, podríem dir, a banda de la notícia de la inversió, l'altra qüestió més destacada en portada de l'ara. El periòdico, com dèiem, el tema del dia avui és un baròmetre que ha fet el JASOP, dos anys després de les eleccions municipals, i el periòdico ens diu Trias Resisteix. Els pactes amb el PP castiguen l'alcalde, però l'oposició es dispersa. I en portada veiem la valoració que es fa dels líders municipals,
d'en Xavier Trias, de Ciu. La puntuació del 0 al 10 és un 5,4. En Ricard Gomat, d'Iniciativa, és un 5,3. Des d'Esquerra, en Jordi Portavella té un 5,1, que és la mateixa puntuació que en Jordi Martí del PSC. I l'únic que suspèn, tot i que aquestes notes són uns aprovats molt justos, l'Alberto Fernández Diaz, del Partit Popular, amb un 3,2. És el tema del dia. El periòdico avui, a La Vanguardia, trobem en Internacional
que el debat dels casaments gais afebleix encara més Cameron. La meitat dels diputats toris avalen una esmena contra la llei. Això és el que està passant al Regne Unit. I per últim, el punt avui ens parla de Mourinho i d'aquesta decisió. I el punt avui, doncs, m'imagino que juga amb un titular irònic. Et trobarem a faltar i veiem una imatge de Mourinho cap cot a la banqueta del Madrid durant un partit.
Diu el punt Florentino Pérez confirma que José Mourinho deixarà de ser l'entrenador del Real Madrid de mutu, d'acord? I manté la incògnita sobre qui en serà el successor. I és com ho tracta el punt avui, avui, en portada. Doncs ens ho expliquen avui als diaris. Ens fixem en el que passava ara fa alguns anys. Per exemple, el 21 de maig del 93, que el president de Venezuela estava processat per corrupció, era el tema principal. D'altra banda, també se'ns parlava de
Boyer, exministre que es distanciava de la política econòmica seguida des del 89, creia que els plans d'inversió pública del PSOE, del PP i de Ciu eren excessius. Això l'any 93 és el que deia l'exministre d'Economia, Miguel Boyer. I finalment, la imatge era del president del govern en aquell moment, Felipe González, que se'l condecorava
amb el Premi Carlemany per la seva contribució a la causa europea. Això, d'una banda, l'any 98, en canvi, se'ns explicava que als Estats Units demanava a Soharto que deixés el poder d'immediat, se'ns demanava que facilités la transició democràtica, i també se'ns deia que un lladre mataven policia amb l'arma de venjança del cas Snoopy,
se'ns parlava del Raval de Barcelona que va viure amb tensió aquest tiroteig i la detenció d'un dels delinqüents. En clau cultural, l'havien robat dos Van Goghs i un Cezanne a Roma. I un últim tema, es plantejava si la Viagra era útil a les dones, ho investigaven científics i finalment la fotografia de portada era pels jugadors del Real Madrid que havien conquerit la seva setena Copa d'Europa l'any 98.
Ara ens fixem en l'any 2003, en què la Junta Electoral prohibia el lema no a la guerra, les pancartes al·lusives al conflicte no es podrien exhibir davant dels col·legis, i Soe i Izquierda Unida recorrien i denunciaven un atac a la llibertat d'expressió. Els apoderats tampoc podrien lluir en xines sobre la guerra. Estats Units cedia perquè l'ONU legitimés la invasió d'Iraq, Estats Units i Alemanya tancaven les seves ambaixades a Aràbia,
I una campiona de golf que no temia els homes era un altre dels temes de la Vanguardia de fa 10 anys. La imatgera justament d'ella al costat d'altres golfistes professionals. I acabem amb la portada de fa 5 anys. La Vanguardia del 21 de maig del 2008 ens deia que queia el cap d'ETA arrestat López Peña alias Terri, líder de l'aparell polític. Altres 3 detinguts negociaven la treba amb el govern.
I també se'ns deia que l'AVE robava el passatge de 14 avions al dia. Renfe calculava que en 3 mesos 210.000 usuaris del pont aèris passarien el tren i que el balans de l'alta velocitat només flaquejava per errors en la venda de bitllecs per internet. Això fa 5 anys. I finalment, encara una punt més, se'ns deia que Eastwood només sabia rodar ja obres mestres
i se'ns plantejava a propòsit del part de Carme Chacón si encara es penalitza la maternitat és el que tenim a les portades de la Maroteca ara tornem però cap avui i ens fixem en les contraportades
Comencem per la del diari ara, on tenim l'article setmanal de Sabador Cardús, avui el titula El cercle viciós i el virtuós. Comença dient, no conec cap teoria acadèmica solvent sobre l'existència en política de cercles polítics virtuosos i viciosos. La politologia no és un camp d'expertesa que pugui acreditar i, per tant, reconec que en moc en el terreny de la pura especulació. Però ja fa temps que tinc la impressió que en relació al conflicte polític entre Espanya i Catalunya, la primera ha caigut en un cercle viciós del qual no sap com escapar
I la segona, Catalunya, s'ha instal·lat en un cercle virtuós sense haver d'esforçar-s'hi gaire. Diu que tot ens va a favor malgrat la nostra extrema capacitat per a la divisió interna i acompanya el seu article amb una imatge molt maca on veiem com 2.000 voluntaris, més de 2.000 voluntaris van format dissabte una estalada humana per la independència a Igualada. I veiem una imatge amb gent vestida de groc, blau i vermell.
Molt maca. Doncs és el que tenim en aquest cas al diari. Ara passem ara a l'avantguàrdia on llegim que menjar alfals cada dia és el meu secret de salut. Qui ho explica? El naturòpata i herbolari Albert Rami diu que cada dematí quan es lleva es diu que guapo que ets i li aconsella de fet el Víctor Ramela que és qui li fa l'entrevista. Té tres arboristeries a Lleida i també té diversos llibres com els remeis d'en Rami Remeis.
dona alguns consells, també per lluitar, per exemple, contra l'acne i contra els fogots menopàusics i explicar com va començar a menjar herbes, literalment ho diu així, i a fer-se naturòpata. Diu que tot va començar quan tenia 19 anys, estava molt fotut, tenia la corona vertebral fumuda perquè havia treballat molt al camp amb el meu pare i la medicació em mortificava, em provocava afeccions d'estómac, fetge, ronyó, cor. Diu, m'estava tornant ximple i m'estava quedant impotent, cald,
diu, hi vaig pensar, o reacciono o a la tomba. I a partir d'aquí es va fer vegetarià, es va curar, i diu que una persona el va transmetre tots els seus coneixements sobre les virtuts de les plantes, es deia Isidre, i va viure 107 anys. I diu que ell recepta plantes i les utilitza, i diu, si no tinc un accident, vull arribar als 100 anys amb salut. De moment és 63 i sembla que està en molt bona forma.
Molt bé, doncs ho tenim avui a l'avantguàrdia, llegim, però al punt avui un altre tema. Ser d'Arenys i fer espriu té una càrrega molt especial. Avui entrevista en el músic Didac Roche, no sé si ho diu bé, que estrena disc, es diu Minutaura i teseu, posa música i recita aquests versos de Salvador Espriu que apareixen a la tercera part de l'obra El caminant i el mur, és el seu tercer treball, on intercala els poemes amb sis cançons.
Diu que a Espriu li inspirava cert respecte, òbviament, i tenint en compte que algú com Raimon ja ho ha fet, en arribar als poemes de Minutaura i Teseu vaig descobrir un Espriu més íntim, proper, que parla d'ell mateix. Em van arribar molt aquests poemes i aleshores es va llançar a la piscina, podríem dir. El missatge i el contingut que transmeten són tan propers que treballar-los per fer les cançons i les músiques no em va resultar complicat. Diu que ha estat un procés bastant natural. I acaba dient que el missatge d'Espriu és molt vigent avui com a poble català
però també en l'aspecte existencial de la vida. Molt bé, doncs és que tenim el punt avui. Acabem amb el periòdico on llegim el següent titular. És una sardana amb referències a música del Vietnam. Avui entrevisten a Diem Huang Tran, una nena que va escapar de la guerra del Vietnam fa molts anys. Ara dona ja, és una vietnamita que ha compost una sardana.
Diu que recorda la seva infantesa al Vietnam, recorda els soldats vietnamites i recorda sobretot la por que tenien. Van haver de marxar del Vietnam i ara fa molts anys va arribar del Vietnam a Catalunya. Ara viu a Sant Feliu de Guíxols, està casada amb un català i es dedica a compondre sardanes.
Diu que la música sempre li ha agradat, és el seu fort i com que ja havia estudiat música a Saigon, vaig decidir seguir amb el piano. Em vaig apuntar a l'escola de música de Calonja, allà vaig conèixer el meu marit, que era professor, i ella l'acompanyava on ella anava i així va entrar en contacte amb la Sardana. Diu que ell té un repertori ampli i a força d'escoltar-les em van entrar i em van agradar. Doncs és el que se'ns explica avui aquesta història curiosa també al periòdico.
I d'aquí passem a la notícia curiosa, que avui passa pel McDonald's. Sembla que els bombers van haver de rescatar en un McDonald's de la ciutat irlandesa de Cork una cosa bastant curiosa, un home que s'havia quedat enganxat en una cadira per nens. Però...
Sí, era una cadira de bebè, de fet, són una d'aquelles cadires petites que hi ha als McDonald's, però sembla que aquest irlandès va anar més enllà, li va fer molta gràcia, va seure-se en una d'elles per fer una broma...
Però no podia sortir-ne, van haver de venir fins i tot els bombers. Hi ha una imatge d'aquest home avergonyit d'esquena i els bombers intentant-lo treure. Sí, jo, que potser havia begut alguna copa de més, segons diuen fons del local, del diari local. I bé, en tot cas, d'aquesta història curiosa, aneu amb compte amb aquestes cadires que sempre fan gràcia. Pot passar fins i tot de vegades amb els bronxadors que vols robar-lo, exacte, però s'ha d'anar en compte.
No, ha passat alguna vegada, no? Ha hagut de venir un bomber, però... S'ha de vigilar, en segons quin gronxador. S'ha d'anar en compte. Bé, voleu fer una broma, o el noi aquest, en aquest cas, volia fer una broma a ell. I li va sortir una mica malament. Sí, sí, ha donat la volta al món, la seva notícia. Pobre. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
Fins demà!
6 minuts i 3 quarts d'11 passem ara a fixar-nos en altres qüestions que trobem ara a dins dels diaris i comencem
Parlant del periòdico, avui fan una explicació, un reportatge sobre Andorra. El títol Adeu al Paradís diu que petites fortunes catalanes han abandonat el seu refugi a Andorra mentre que la banca d'aquell país busca nous fons a Espanya. Diu que Andorra ha servit de refugi perquè milers de catalans aparquessin certes quantitats de sumes de diners amb el propòsit de no haver de retre comptes a Isenda. Molts d'aquests clients han regularitzat la seva situació amb Isenda a partir de l'amnistia fiscal aprovada pel govern.
dels prop de 1.500 milions de l'amnistia, no més del 10%, però procedeix d'Andorra. Explica, doncs, tota aquesta situació i diu, però, doncs, que en menys de dos anys ja ha cobrat a l'unari diverses entitats han comprat fitxes bancàries a Espanya. L'última operació és l'adquisició per part del Banc de Madrid de la gestora de fons d'inversió de l'Iberbank. Una història, si més no, interessant, aquest tipus d'economia andorrana que se'ns explica avui al periòdico.
Ens fixem ara en una entrevista curiosa a José Luis Montes, president de Wikihapiness. José Luis Montes va decidir fa 4 anys fer un canvi a la seva vida i va fundar la micro-NG Wikihapiness a Organizaciones Gandhi. Explica com es gestionen les empreses del segle XXI, les persones diu el centre. Durant 25 anys va ser un empresari d'èxit fins que va decidir
fer un gir i posar els valors al centre de la seva vida i així va néixer aquesta entitat sense nen de lucre, aquest Wiki Happiness, i és el que explica l'hombre que tuvo la fortuna de fracassar. Ara demostra que empresa i valors no són incompatibles en aquest últim llibre. Aquesta organització és Gandhi. Diu que tria Gandhi perquè ell deia sigues tu el canvi que vols veure en el món, fem nosaltres petits canvis que sumats siguin grans. El que fem
Wikihapiness és ajudar gent normal que vol fer petites coses, els inspirem i els oferim diferents possibilitats de canvi. Diu que ens atrapen moltes coses que són mentides o que són innecessàries i a canvi les paguem amb la nostra llibertat o la nostra vida. És un mal negoci pagant la vida coses que no ens fan falta. Per què vull un cotxe de luxe potent si igualment no puc passar dels 120 quilòmetres al dia? Per exemple, planteja...
I diu que ell va canviar de cap i volta, diu que va ser una nit i no va ser cap fet trasbalsador, ni un fill amb càncer, ni un amic que es mata. Diu que simplement es va adonar que estava treballant i pensant en el seu segon fill, que estava a punt de néixer, i que va sentir una connexió amb un pare que se'n va adormir amb el patiment de no poder inventar el seu fill. Va pensar que hi havia més pares com aquests que no pas pares com jo. I va fer un clip, diu que s'adona que és afortunat de tenir unes oportunitats que no són mèrit seu,
que s'havia passat 38 anys gaudint d'aquesta sort i que va decidir dedicar l'altra meitat de la vida a altres pares que no tenen tantes oportunitats. I diu que ara és més feliç. Ho trobem avui al diari Ara, ens fixem ara en La Vanguardia i parlem d'un article a doble pàgina a la secció de tendències
que parla de caminar o córrer, planteja que és millor, planteja alguns avantatges de córrer, com que aporta beneficis cardiovasculars ràpids i un gran menestès psicològic, o avantatges de caminar, que és tan saludable pel cor com córrer i no perjudica les articulacions. I també ens planteja dos articles, un de Sílvia Angulo defensant que li agrada caminar i un de Miquel Molina parlant que li agrada córrer i també donar algunes dades d'una cosa o altra.
Acabem amb el punt avui, una entrevista que fan avui a Roberto Chiesi, escriptor especialista en Passolini, que ha visitat Barcelona amb motiu de la retrospectiva que la Filmoteca dedica al cineasta. Diu que ell era un escriptor que s'interessava pel cinema, entre moltes altres coses, que no hi tenia cap interès especial, que mai va ser un cinèfil, que era transgressor, que veia la realitat des d'un punt de vista màgic i sacra,
la qual cosa està en contradicció amb el marxisme, que ell també havia practicat d'altra banda. La Itàlia popular de l'època estava marcada per la religiositat. Parla de diferents facetes de la vida i del cinema de Pasolini. Ho trobem al punt avui, a la secció de Cultura.
Parlem ara d'esports, les portavelles esportives d'avui que parlen de Mourinho, fin de ciclo, titula, per exemple, el mundo deportivo.
i ens ensenya una imatge gran de Mourinho i també més petita Florentino, que fa oficial l'adeu de Mourinho. El president blanc diu que anirà a la relació i aposta fort per Ancelotti. El nou esportiu ens diu Flo i Mou i reprodueix una infografia de Vox Boni i diu això és tot amics i diu que Florentino anuncia així que Mourinho marxarà del Real Madrid el mes de juny.
i l'esport titular per la porta falsa. Florentino diu que li hauria agradat que seguís, però el nivell de pressió és molt alt en aquest club, i finalment també la reacció del Barça, Vilerví, que diu que Mou era una lacra pel futbol espanyol.
També des de Madrid les titula amb molt soroll per no res. De fet, hi ha una imatge curiosa i còmica fins i tot de Florentino en la raó de la premsa. I el Marc que diu Despeixalent parlant d'aquest final de Mourinho. En clau cultural, més de 130.000 persones han participat dissabte de la nit dels museus barcelonines. Els museus més visitats van ser el MACBA, amb gairebé 12.000 visitants, i el Manac amb 8.200.000.
Morro i mans adecte a Clista de The Doors. I els germans Coen presenten a Cannes el seu particular homenatge al foc dels 60 a través de la vida d'un cantant fracassat.
Fins demà!
I el que sentim de fons és Seward, que avui s'encarregaran d'inaugurar una exposició interessant que es titula This is Nora Lobson. Hiding on my winter
Una exposició que forma part de la programació paral·lela del Festival Primavera Sound serà amb Seward, aquest conjunt musical que sentim de fons, format per músics procedents del jazz i del rock experimental, del folklore i l'electrònica, i també hi haurà projeccions que aniran a càrrec del col·lectiu Crater Collective.
Tot plegat perquè aquest Dim Jous i demà també d'alguna manera comença aquest Primavera Sound i avui el que es fa és anar escalfant motors amb aquesta exposició que intenta explicar les relacions entre música, pop i videocreació des dels anys 60 fins l'actualitat. Posant èmfasi també en moments en què les dues manifestacions s'han retroalimentat
i s'han mogut en el territori de l'experimentació. La inauguració és avui a dos quarts de vuit del vespre i això és a l'Art Santa Mònica.
Fins demà!
Fins demà!
10 minuts i les 11, parlem ara del temps amb el Carles Hernanedi Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, molt bé, i vostè? Bé, també. Home, molt moguts amb el temps, no? Home, doncs sí. Molt primaverals. Molt, molt. A més, les temperatures continuen una miqueta, podríem dir, per sota del que és habitual. Home, bastant per sota, eh? Estem ja a 21 de maig, Carles. Bueno, hauríem d'estar en 22 i ara en tenim 16. Anem vestits d'hiverns.
No, estem vestits de primavera, que és el que toca. Normalment la primavera ja es porta màniga curta, al migdia. Ah, d'acord, doncs al migdia podem anar amb màniga curta. Avui estarem una miqueta per sota, però tampoc... Aviam, que tampoc no passa res. De veritat, o sigui, que el mes de maig sigui primaveral, no passa res. Però fa la sensació que les estacions ara van com un mes endarrere. Saps que a l'octubre diem que sempre fa més calor del que toca, a vegades el juliol no fa tanta calor com ha fet...
Potser fa el setembre, o sigui, potser anem una mica un mes de retard. Però són alguns anys. Hi ha vegades que ens arriba, per exemple, el dia més calorós de l'any passat va ser el mes de juny, de tot l'any. Llavors, clar, dius, a vegades sí que sembla que vagin com una mica descol·locats, però també és cert que en funció del moviment de les masses més globals, més generals, doncs ens pot tocar 15 dies d'una manera o 15 dies d'una altra. I a vegades sí que enganxes 15 dies, que, per exemple, moltes vegades ha passat que la segona quinzena del mes de juny
és més de juliol que no pas de juny i això i nosaltres el que ens ha passat aquesta vegada és que vam començar molt forts vam acabar a finals d'abril van anar fort llavors just al final, entre el 25 i el 28 ens va vindre un episodi de pluges que va refrescar moltíssim l'ambient, que van calar aquí és 40 litres per metre quadrat i sembla que no ens hàgim recuperat i després d'aquelles precipitacions aquesta primera quinzena del mes de maig ha quedat una miqueta per sota del que realment tocava
Però, en definitiva, el que hem de parlar és de precipitacions, de pluges que són molt benvingudes, ja hem superat la precipitació, per exemple, de l'any passat... Que fort, eh? Sí, no, no, en aquests moments tenim 324 litres per metre quadrat, hem de recordar que aquest mes ja ens han caigut 51 litres per metre quadrat, que el mes d'abril ens van caure uns altres 50, o sigui que estem tenint una primavera plujosa, que també és el normal...
La frase aquella espanyola d'estar al 40 de mayo no te quites el sayo, doncs aquest any és perfectament aplicable. Sí que totes aquestes situacions que dius, bueno, estem dins del que és la normalitat. Sí que estaria amb tu, que les temperatures estan un palet per sota, però és que la veritat, hem mirat a molts dies vista, perquè ara arriben moltes activitats a Sant Just, i hem d'estar alertes si s'anuncia algun canvi molt de temps, tot i que després pot canviar molt la truita, com ja saps, però sí que hem estat molt...
molt atents a possibles canvis de cara als propers dies, i realment les temperatures estaran sempre un palet per sota del que toca. Tret de demà dimecres i dijous. La resta de dies, que queda de maig, per exemple, estarem per sota del que toca. Sí, farà una miqueta més de fresca, o sigui, si el normal...
avui serien 22 graus de màxima i 14 de mínima potser la mínima sí que s'apropa però la màxima es quedarà al voltant d'uns 18 graus però en canvi avui tenim molts núvols encara és una mica ressaca de la inestabilitat de la bossa d'aire fred tots que ens ha visitat aquests dies que curiosament també eren festius però tot això està marxant
avui tota la màxima inestabilitat, que dubtàvem una miqueta, no sé si recordes la setmana passada, que en funció de com es mogués aquest aire fred, podíem tenir inestabilitat quan arribéssim a casa, però tot això s'ha anat cap al País Valencià i Alacant, i a Catalunya hem quedat una mica al marge. Tenim alguns núvols, però de moment no ens han de donar precipitació. El solet farà acte de presència, i avui com que hi haurà més sol i no hi haurà aquest aire fred en alçada, probablement la màxima es pugui enfilar una miqueta més que ahir. Podem arribar als 18 o 19 graus avui.
Llavors, dimecres, serà un dia estable, amb el sol com a protagonista al matí, amb temperatures demà que pugen una miqueta, podem arribar als 20, no estarem dins de la mitjana, però sí que arribarem als 20, i a la tarda se'nnubularà bastant. Sembla ser que hi haurà possibilitats d'algun ruixat cap a l'alt i al Baix Empordà, potser baixant fins al Maresme, difícilment a Sant Jús, però sí que a la tarda es podria tapar una miqueta demà dimecres. Serà un dia on les temperatures es recuperen, tot i la presència d'aquests núvols de tarda. És difícil, hi ha la possibilitat que pugui caure alguna gota demà al vespre nit.
però creiem que és difícil que arribi algun ruixat. I, en canvi, dijous parlaríem d'estabilitat i tranquil·litat en un dia on les temperatures es recuperaran. Potser arribem a la mitjana, potser arribem als 21 o 22 graus a Sant Jús i una mínima que seria al voltant dels 15. Recordem que avui hem tingut una mínima de 10 només, que a les 9 matí teníem 12 graus a Sant Jús. O sigui que l'ambient... Ja veníem de dies una miqueta freds, però l'ambient aquest dimarts és més fred del que toca. Llavors, el divendres...
que ja comença l'activitat explosiva en aquest municipi, que sembla que només existeixi el cap de setmana 24 i 25. Divendres se'ns anumula el temps, el dia serà molt tapat, ens arriba una bosseta d'aire fred.
I, a més a més, ens entra ben del nord. Amb tots aquests ingredients, amb prou feines, superarem els 16 graus divendres. Demà serà... Divendres serà un dia realment molt fred. O sigui, probablement sigui l'última patacadeta, eh? Com que dix que dia ja amb quin patacasso. Doncs divendres serà l'última patacada de temperatures fredes, de dia gris i de més proper a l'hivern que no pas a la... Que forta, eh? Déu-n'hi-do, 16 graus és molt poc. 16 graus és molt poc. Sí, o sigui, estem... 24 de maig. Sí, estem a 6 graus per sota del que tocaria. Recordem que en aquesta època la mitjana...
és de 22, o sigui que estem molt per sota del que tocaria. Bé, divendres serà un dia molt tapat, de moment els mapes no indiquen pluja, només núvols, i seguiríem amb aquesta situació tot el divendres. I en canvi dissabte, com que durant el divendres ens entrarà aquest vent del nord, netejarà molt ràpid l'ambient i dissabte serà un dia de sol. Recordem que dissabte és un dia molt important per Sant Just, tenim Fira, tenim Joan Petit, tenim Festa de l'Esport, tenim Setmana de la Taneu, és allò de dir.
Cada cap de setmana és una festa de Sant Lluís, però aquest es fa tot englobat. I serà un dia fresquet, les temperatures màximes, tot i la presència del sol amb prou feina superaran els 17 graus, és un ambient fresquet, és la temperatura que tenim ara, doncs de màxima. I amb vent del nord tindrem sensació de fresqueta. Com que són moltes activitats a l'aire lliure, damunt i avall... Millor que anem amb jaquetes, no? Sí, o com a mínim s'estarà bé, no tenim aquella calor que hi ha aixafor, que ja... S'estarà bé, serà un dia que ventilats pel vent del nord i amb el solet aquest, que recordem que aquest sol ja és igual que el que tenim el mes d'agost,
doncs crec que és un dia molt agradable, és primaveral plenament, o sigui que no ens podem queixar. I diumenge recuperem una mica més el termòmetre amb sol i amb temperatures que podríem pujar als 19, 20 graus. Però el que dèiem, la setmana que ve tampoc no pujam massa més les temperatures. 20, 21, m'entens? O sigui que sempre estarem... Molt lentament, això, eh? Molt lentament.
Molt perquè és que hem mirat la primera setmana de juny i la segona. Què, fins Sant Joan? Potser no notem l'estiu. No, però la primera quinzena de juny tampoc es mostra extremadament calorosa. O sigui, que entraríem dins del que és la mitjana. Ja la primera quinzena de juny estem entre 22 i 24 graus de mitjana. Doncs els mapes ens indiquen que aquesta primera quinzena de juny no tindrà massa activitat i inestabilitat, però sí que les temperatures es mantindrien...
molt al nivell del que toca, Carme, del que toca. 22, 23, 24 graus. Ja ens vagarà. Ja ens vagarà els 32, 33 graus del mes de juliol. No demano 32. Entre 16 i 32 hi ha un punt... Tu ja saps que aquest clima mediterrani, quan es posa a fer calor, s'ho pren en sèrio. Doncs deixem-ho que arribi com vulgui, perquè no tenim aquella calor que ens agradaria a tots. Aquells 27, 28 graus que s'està bé, a la nit es pot dormir. No, aquí passem d'un cantó a l'altre i si tarda una miqueta no passa res, home.
Doncs bé, en tot cas, n'anirem parlant. Ja ho sabeu, aquests dies encara abrigueu-vos una mica i ja avisarem quan arribi més bon temps. Ja avisarem quan arribi molta calor. Més bon temps, no, calor. Més calor, exacte. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
La informació més propera al Just a la Fusta. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. L'alcalde d'Olot, Josep Maria Coromines, defensa simplificar l'administració i que un sol tipus d'institució gestioni els municipis. Ho ha dit aquest matí en declaracions a la xarxa de comunicació local. Un de sol, que sigui el que pugui gestionar tots aquests serveis que segur que es mereixen als ciutadans amb una manera de finançament clara i m'encomunant molt i molt els serveis perquè és possible fer-ho i és l'única solució que tenim.
L'alcalde d'aquest municipi de la comarca de la Garrotxa aposta per marcomunar serveis com a solució als problemes econòmics de molts ajuntaments, però en cap cas contempla que s'eliminin municipis.
Precisament avui és previst que el Ministeri d'Higenda presenti alguns detalls més del projecte de llei de règims locals, un text que pot amenaçar les competències de prop de 6.000 municipis de tot Espanya. Avui es fa una nova reunió del govern català on s'aprovarà una convocatòria d'ajuts al lloguer. El pla està dotat amb 22 milions d'euros, segons ha anunciat l'executiu, i beneficiarà 11.000 persones. Els beneficiaris podran rebre entre 20 euros i 200 euros al mes,
per ajudar-los a pagar el lloguer de casa seva. Per al director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roclar, és un pas endavant, però no la solució al problema de l'habitatge. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local. És positiva i que nosaltres la valorem com a tal. Naturalment, és un pas endavant, però no vol dir que sigui el pas, no vol dir que amb això estigui aconseguit tot el que tenim de fer dintre del tema d'habitatge. El tema d'habitatge, el que necessitem és veritablement
doncs tindrà un parc d'habitatges de lloguer a el que són uns lloguers que avui per avui en el nostre mercat ens donen. Rugla ha assenyalat que Càritas dóna xupluc a la nit a 1.200 persones a Barcelona i l'àrea metropolitana. Ja han arribat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el seu germà i també regidor, Francisco Bustos, ho fan per declarar en el cas Mercuri tots dos
Estan imputats en aquest presumpte cas de tràfic d'influències i hauran de donar explicacions sobre la contractació d'un alt càrrec a l'Ajuntament de Moncada i Arraixac al Vallès Occidental, que havia ocupat anteriorment un lloc de responsabilitat en el govern tripartit de la Generalitat. A dos quarts d'onze està citat a declarar Francisco Bustos i a dos quarts d'una del migdia, dues hores després, Manuel Bustos. A la tarda ho farà també l'exsecretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, també com a imputat.
El Saló Construmat Barcelona ha obert portes aquest matí a les instal·lacions de la Fira a l'Hospitalet de Llobregat. Més de 300 expositors que representen 600 empreses del sector de la construcció participen en aquest saló per donar a conèixer els seus productes i especialment les novetats.
Aquest any el Saló Construmat busca en les exportacions i la internacionalització la resposta a la crisi. El sector de la construcció arrossega 20 trimestres consecutius de caiguda de l'activitat. La policia local de Cambrils, al Baix Camp, va rescatar un home que es trobava al seu domicili on s'havia declarat un incendi. Segons han informat avui fons municipals, els fets van passar diumenge a les dues de la matinada quan aquest home es va quedar adormit mentre tenia una paella amb el foc encès.
Dues dotacions policials es van desplaçar fins a l'immoble situat al carrer Castell de Mirabet després que els veïns del bloc truquessin a la seva porta diverses vegades sense obtenir resposta. Els agents van haver d'entrar al pis pel balcó i van trobar l'home estirat en un llit semi-inconscient. En veure que no responia el van embolicar amb un llençol i el van treure de l'edifici. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Arnau Maimó. En marxa aquesta hora la presentació oficial de la final de la Copa Catalunya de Futbol que s'està celebrant a la Paeria de Lleida, un acte institucional per donar el tret de sortida a la final que disputarà amb Barça i Espanyol el pròxim 29 de maig a la capital del Segrià. A la presentació hi assisteixen, entre d'altres, Àngel Ros, alcalde de Lleida, Andreu Subies, president de la Federació Catalana de Futbol, a part d'una representació institucional dels finalistes. Encara en futbol, aquest dilluns es va celebrar el sorteig de les promocions de 100 de categoria,
Els play-offs a segona divisió, l'Hospitalet s'enfrontarà al Tenerife. El primer partit de l'eliminatòria es disputarà a les Canàries aquest diumenge a la una del migdia. D'altra banda, el Lleida Esportiu jugarà contra el Leganés. El primer partit serà aquest dissabte a les sis de la tarda al Camp d'Esports. En bascat un any més, un cop finalitzada la Lliga Regular, els jugadors i tècnics del joventut conviden els aficionats i socis vert i negres a una festa per acomiadar la temporada. L'acte començarà a les vuit del vespre.
al Palau Olímpic de Badalona. En hoqueix sobre patins, aquesta passa de nit s'ha jugat l'últim partit de la jornada 27 de l'hoqueix Lliga, Vilanova 2, Calafell 6. Amb aquesta victòria, els del Baix Penedès surten de la zona perillosa i fan un pas més per aconseguir la permanència a la primera categoria. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buenó. Dissabte se celebra el dia gros de la tretzena Festa Torneig Joan Petit. L'activitat principal tindrà lloc a la Bonaigua, amb jocs i activitats lúdiques i esportives al matí i amb el torneig d'hoquei a la tarda, del qual hi participaran 24 equips d'hoquei d'arreu de Catalunya amb infants de 3 a 6 anys. El campionat serà amistós i es farà entre les 3 i quarts de 6 i després de les 6 es farà l'acta de Cluenda amb el llorament de premis
i diferents exhibicions, com ara del Club de Patinetge Artístic, del Drac, dels Gegants i de Bandandarà. A més a més, paral·lelament al Parmaragall es farà la fira de botigues al carrer durant tot el cap de setmana amb degustació de cerveses i tapes, paradetes de productes artesans, activitats, tallers i jocs infantils.
Més qüestions. El Club Natació Sant Just aconsegueix 7 medalles al Campionat de Catalunya Open Master de Natació, que s'ha celebrat aquest cap de setmana. De les 7 medalles, 5 són medalles d'or. Els nadadors també han batut diversos rècords de Catalunya i d'Espanya i el Sant Justenc, Àlex Casinos, ha estat escollit com a millor nadador del campionat. Era la primera vegada que el Club Sant Justenc competia a l'Open Master.
I acabem destacant que el web municipal ha renovat la seva imatge. Des d'avui, el web santjust.cat té un aspecte diferent, més modern i més ben estructurat. En la primera plana podeu consultar les novetats de l'Ajuntament, notes informatives, fotografies, activitats d'agenda, les notícies més rellevants relacionades amb Sant Just i també els tuits que tenen l'etiqueta Sant Just. Apartats que no han canviat són les farmàcies de torn, telèfons d'iterès, entre d'altres. Podeu accedir-hi a través del web www.santjust.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. I us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
But you only need the light when it's burning low.
Fins demà!
Staring at the ceiling in the dark Same old empty feeling in your heart Cause love comes slow and it goes so fast Well you see it when you fall asleep But never to touch and never to keep caught You locked it too much and you dive too deep Well you only need the light when it's burning low
Fins demà!
Don't you let her go When you let her go Cause you only need the light when it's burning low Only miss the sun when it starts to snow Only know your lover when you let her go
Only know you've been high when you're feeling low Only hate the road when you're missing home Only know you love her when you let her go Cause you only need the light when it's burning low Only miss the sun when it starts to snow Only know you love her when you let her go Only know you've been high when you're feeling low
Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
I ara és moment de saludar l'Oriol Rigat a través de l'altre cantó de l'Skype. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Molt bé. Per parlar avui, a veure si ho diré bé, d'un sistema solar extrasolar. Sí. A veure. És a dir, bàsicament hi ha un satèl·lit que ara té alguns problemes, segurament deixarà funcionar, però que fins ara ha tret molt bon resultat, que ha sigut el Scopi Kepler,
que ha sigut enviat per fer moltes fotografies de les estrelles i detectar si hi ha planetes al seu voltant. Bàsicament, aquest tipus de detecció es diu per eclipse i el que fa és detectar una disminució molt petita de la seva brillantor perquè un planeta passa per davant.
Bé, aquesta ha sigut la manera de descobrir més de 800 planetes extrasolars. Déu-n'hi-do. Hi ha uns quants que encara estan per aclarir si realment ho són o no, o sigui que podria augmentar tranquil·lament aquesta quantitat. Però, clar, aquí només trobem una opció. Si volem, el planeta on el seu sistema solar està posat, diguéssim, perpendicular, nosaltres el veiéssim,
doncs com Saturn quan té els seus anells, doncs que el veiéssim recte, com un barret, no?, una cosa així, que passa just per davant. I si no passa per davant perquè està una mica inclinat i, per tant, veiem com un disc, o sigui, haurien de veure tota la seva rodona.
Doncs, en principi, aquest telescopi no ens serveix perquè no pot detectar cap pas de cap planeta per davant. Bé, una solució és intentar fer una fotografia allà amb què podem veure. Normalment, la llum dels sols, en aquest cas, enlluernen tant...
que no podem veure els petits planetes que hi ha al seu voltant. Aquest hauria de ser el nostre Handicap i de mica en mica s'està provant alguns algoritmes matemàtics que el que fan és anar eliminant aquest tipus de llum residual del mateix Sol, és a dir, que de certa manera ens enlluerna,
Llavors també hi hem posat coronògrafs. El coronògraf el que fa és tapar l'estrella i, per tant, ja tapem molta, molta llum. El cas és que recentment s'ha fet una nova fotografia. No és la primera, però en aquest sistema solar sí. I s'han pogut fotografiar un sistema solar amb quatre planetes. És a dir, s'hi ha fet la fotografia. És a dir, la detecció ha sigut òptica i no...
indirecta en aquest cas, pel tipus de telescopi. Això és un gran avenç, perquè allò que diuen, els planetes són tan petits que no els podem fotografiar. Realment els podem fotografiar. Ara matitzaré perquè aquests planetes no són ben bé com Terres, no són com nosaltres. Estem parlant d'una estrella que es diu HR8799 i que està situada a la constel·lació de Pegasso.
És una estrella molt brillant, molt més grossa que nosaltres, està a 129 anys llum de distància, és a dir, per comparar-la, seria un sol bastant més blanc, el doble de gros que el nostre sol, i que brillaria quasi un 60% més, vull dir, una cosa més calent també, com a temperatura superficial.
i, per tant, té unes característiques també que el fa diferent. És a dir, tot i que no sabem molt, molt de la formació dels sistemes solars, podem deduir que un Sol molt més gran, per tant, ha tingut molta més nebulosa en la primigenia, en l'origen de la formació del sistema solar, i, per tant, tenim un sistema solar més gran i, per tant, uns planetes també que poden ser més grans, perquè, en principi, han tingut més gas i es poden formar més grossos.
Bé, en aquest cas estem parlant de planetes com a mínim entre 5 i 13 vegades més grans que Júpiter. Això són planetes molt grossos. Fins i tot, diguéssim que un cop superem el que són els 10 vegades Júpiter, parlaríem de planetes, més que planetes, ja nanes marrons. Nanes marrons seria quasi com un...
Com un planeta avortat. Un sol avortat, és a dir, que no ha tingut tanta energia com per poder començar a generar les reaccions nuclears del seu interior. Bé, aviam, això en partim, doncs, que això, el 2008, va haver-hi uns científics que van fer unes fotografies des de... amb els telescopis que hi ha a Hawaii, el KERD i el Gemini,
era el Institut Astrofísic de Canadà, i vam detectar tres planetes, en aquest cas només eren tres. Actualment, a partir d'un projecte, un projecte que es diu 1640, des de l'Observatori, des de Montpalomar, és un dels clàssics, dels grans astronòmics, és a dir, observatoris astronòmics, s'ha fet una nova fotografia i ha detectat un...
en va detectar un quart planeta. És a dir, ara ja tenim tota una família de planetes fent voltes en aquesta estrella. Sí. Aviam, l'avantatge també d'aquesta fotografia és que no estem en el rang de l'òptic, sinó de l'infrarroig,
Bàsicament, aquests grans planetes generen calor i, per tant, els podem veure millor que no pas que siguin il·luminats com nosaltres normalment els veiem des d'aquí a la Terra. Nosaltres veiem la llum que reflecteix a partir de la llum que reben del Sol, nosaltres veiem els planetes, en aquest cas Júpiter, Saturn, Uran, Neptune... És a dir, veiem la il·luminació que tenen a partir del Sol i nosaltres els podem veure.
Aquí no cal que el Sol els ilumini, senzillament detectem la seva calor. I per tant, si són planetes tan grossos i tan massius, generen calor i per tant els podem veure amb bastant claretat. L'avantatge d'aquest tipus de telescopi és que no només hi ha aquest rang de poder-lo veure dels infrarots, sinó que porta acoplat un espectroscopi. Això què és?
La gent s'hi ha vist que quan la llum del sol passa per algun vidre d'alguna finestra, normalment, de vegades, si veu un canto que està una mica esberlat, passa desviaix i ens genera un art de Sant Martí, el que se'n diu un espectre òptic. Podem veure tots els colors, en principi des del vermell fins al violeta. Bàsicament el que seria un art de Sant Martí.
Doncs això és el que fa aquest instrument, però a partir de la llum que ens ve del planeta. Per això l'avantatge de poder fer una fotografió entre sortir el planeta. Si dirigim aquest instrument només amb la llum que ve del planeta i no de l'estrella, podem detectar aquest seu espectre. I què aconseguim amb l'espectre? L'espectre, el que ens ensenya, en principi, seria una sèrie d'elements que estan dintre d'aquest planeta. Aviam...
Això, quan es va descobrir aquí la Terra, aquest tipus d'instrument o aquest tipus de manera de detectar elements químics, va ser a partir d'uns químics que van dirigir aquest instrument a un incendi que hi havia i van poder detectar el que s'estava cremant en aquell incendi. Hi havia uns magatzems d'un port i van poder veure l'element principal que s'estava cremant.
El següent experiment que vam fer va ser enfocar-ho al Sol. I el Sol ens va ensenyar un element, l'heli. És a dir, l'heli, per això porta el seu nom, el nom del Sol, Helios, perquè era un element que no s'havia detectat encara a la Terra, però es va detectar primè en el Sol. Després, amb experiments, es va poder detectar. Això què ens permet? Doncs que aquests petits...
espectres òptics lluminosos del Sol, ens pot ensenyar quins elements hi ha en aquest planeta. Aviam, la qualitat i la precisió d'aquests espectres és molt, molt limitada, però ara l'únic que ha detectat és que tenen amonia quimatar en abundància, tot i que cada planeta no té per què tenir els dos, és a dir, que en principi cadascú hauria de tenir un dels elements, i també amb no gaire precisió ha detectat per primera vegada acetilet,
Això és només un principi que permetria que des de la distància, des dels 129 anys lluny de distància, poguessin veure que estan formats aquests planetes i, per tant, veure una mica com podrien ser amb el seu interior o quin tipus de formació de la nebulosa que hi havia al principi podia tenir.
Això, doncs, mira, per ara només és un començament i hem tingut una bona fotografia de la família. Ara els estem analitzant allà de què estan fets. Esperem que amb coses de 5 o com a molt 10 anys la precisió ja sigui molt més alta i, per tant, puguem fer en detall aquest tipus d'anàlisi del planeta, però a molta distància. Avui estem parlant de 129 anys llum de distància. Això, doncs, en principi sembla poca cosa, però és un gran avenç. Clar, clar. Però, de tota manera, estem...
queda com lluny, no? És a dir, és difícil d'imaginar-se... Bueno, per un lloc hem de començar. Sí, sí, això està clar. No podíem fer fotografies, ara les fotografies ja les fem. No, no, i tant, almenys és molt més en aquest sentit, això està clar. A partir de les fotografies ja les podem analitzar, ara només cal que la tecnologia avanci i aquesta precisió cada vegada sigui més alta. Per tant, aviam...
Estem parlant d'uns planetes molt grans, és a dir, molt grans vol dir que es imaginin quasi dos o tres vegades d'escripofència més enants que Júpiter, que Júpiter ja és molt gran, però, a més a més, el que hem detectat ara és que l'òrbita està molt allunyat. És com si nosaltres veïssim planetes més enllà d'Uraun, Neptune. Per tant, no podem veure el sistema solar interior. Quan aquest instrument cada vegada sigui més precís, podríem anar baixant
de distància i anar mirant quins planetes hi ha a la distància de Júpiter o a la distància de Mart o la Terra no gaire més a prop perquè al ser un planeta més gros Mercuri al principi no hauria de ser-hi però anirem tractant altres planetes i detectem planetes molt grans planetes rocosos com el nostre encara és difícil de detectar d'aquesta manera
Però quan trobem planetes tan, tan grans com això, 10 vegades Júpiter, doncs és fàcil que hi hagi alguna lluna que sigui prou, com per exemple té Júpiter, que té Ganímedes, Calisto, Europa i Io, són grans llunes que fins i tot en alguna, com a Europa, podria tenir oceans d'aigua i podria ser que hi hagués vida. Doncs també podria ser que en un d'aquests planetes no hi poguessin viure, però sí en alguna de les seves llunes. Clar, clar.
Déu-n'hi-do, doncs, tot plegat. Sí, doncs, que mira, doncs, explicar aquest tipus d'observació, que, doncs, mira, que de vegades no tot ho hem d'observar a ull nu i a la llum que veiem, sinó perquè això limita molt l'espectre, bueno, dins de l'espectre electromagnètic, el visible. És una part molt, molt, molt petita, doncs, per tant, doncs, les nostres ulls no ho poden veure, però per sort tenim instruments que ens permeten veure més enllà del...
de l'infrarroig o més enllà de l'ultravioleta. I això permet veure tot un altre univers, mai més ben dit, d'estrelles i galàxies, vistes d'un altre punt de vista, que potser des de l'òptic no seran tan macos, però sí que en aquest cas ens dona molta informació. Molt bé. Doncs moltes gràcies, Oriol, per descobrir-nos una setmana més alguna qüestió vinculada amb l'astronomia. I tornem dimecres que ve. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia. A veure.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
He cherished the bells ringing Roman cavalry choirs are singing
1, 2...
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informativcomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Passen dos minuts de dos quarts de dotze, és moment ara de fer tertúlia, com cada dos dimarts, amb el Pep Quintana i el Jordi Ferraz. Molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia, com anem? Avui ens falta el Jaume L'Apreciós, exacte. El Jaume, a favor, que és l'especialista. Portàvem massa ratxa, no?, trobant-nos tots. Sí. No sé si d'un dia, només, però bé. Sí, d'un tant en tant pot venir, dit d'aquesta manera. Exacte, exacte. No el trobem a faltar, eh?
és que ell porta és la columna vertebral és l'actualitat de la notícia polítiques especialment també perquè és el que domina més aquesta qüestió nosaltres som gent de carrer gent més de pel clar exacte, hem trucat una mica de temes una mica de tot, ara fora et deia que volíeu parlar de Mourinho fins i tot pot parlar de moltes coses ja diu la portada, trobarem a faltar jo suposo que alguns barcelonistes sí
especialment la premsa. Home, a l'últim any tampoc se li ha fet tant de cas des d'aquí, no? No, perquè és que ja n'hi havia prou de comèdia. Però també s'ha comportat aquest any, l'últim any s'ha comportat bastant. Bueno, ha esquitxat cap a casa seva. Com que no compareixia enlloc, era molt fàcil. O ha carregat contra els seus, no? Crec que de totes maneres aquí se li ha deixat de fer cas perquè ja no valia la pena tractar-ho, i en canvi a Madrid s'han trobat amb un déu-n'hi-do, amb el fregat que tenen, perquè...
doncs tant el madridisme com els jugadors estan en una situació que costarà arreglar-ho, d'alguna manera. Potser el que rebaixarà de seguida les tensions és que aquest senyor no hi sigui. Això per començar. Però vaja, ens interessa fent un cert punt, eh? Exacte. És anecdòtic. Més que res, és una anècdota. Una anècdota, i tant. Perquè l'esport, doncs molt bé, perfecte. Però això ja no era esport. O sigui...
Una cosa són els partits de futbol, l'altra és la comèdia i el personatge que es va crear aquest senyor, que crec que s'ha equivocat fa molt temps, que s'ha equivocat de personatge i ho paga d'alguna manera, no? Perquè ja veurem allà on te va quin paper ara haurà de fer, no? Perquè és curiós veure una persona amb aquestes trajectòries, no?
Recordem aquelles imatges que ens passen tant en tant per la televisió dient que porta Barça al cor i totes aquelles històries des del balcó. Suposo que l'espina clavada ja la té des que estava aquí de traductor. Sí, perquè no el van deixar ser entrenador. I ara quan va anar al Madrid, ja ho tenim. El Florentino el va agafar només per anar a contra del Barça. Això estava molt clar. Em va cridar molt l'atenció una persona tan, diguéssim, dintre del món dels negocis i que està acostumat a moure's, m'imagino, eh?
com el Florentino, dels nervis que tenia per la roda de premsa. Vaig tenir ocasió de seguir una estoneta a través d'esports i no va parar de tocar el micro tota l'estona. Cada pregunta almenys tocava dues o tres vegades dos micros que tenien d'aquests flexibles, petits, que pobres van quedar marejats. No sé si va arribar a trencar alguna vareta o no, però vull dir que es notava que amb una persona que li fas una pregunta no cal que estigui remenant el micro els 30 minuts o 25 que va durar
aquesta qüestió. Això denota, doncs, una situació que no és normal, vull dir, d'una situació de nervis importants, no? Sí, sí. A part que va deixar algun... Algú el va estuar dels que li feien preguntes. Però, vaja, pitjor va sortir ell, rebent. Bé, doncs... Ja hem parlat del Mourinho. Sí, i tant. Si no es presenta ningú més... Ara veurem les reaccions, perquè hi havia algun expresident...
que volia tornar a veure el panorama, que durant aquests tres anys darrers estan fent algunes declaracions dient, escolta, això no pot ser, hem de tornar, ara veurem si es presenta algú o no. A les darreres crec que va ser sol.
Però vaja, vull dir, tot això ja s'ho faran. Ja s'ho faran perquè la qüestió és que hi ha molts euros d'entremig. Sí, i s'han de vendre molts diaris, i les emissores n'han de parlar, les televisions n'han d'omplir d'imatges, i tota aquesta història que ja sabem de què va, no? Sí, sí, està clar. I avui, imagina't, a Ràdio d'Esvern, una part de... Exacte, la tertúlia d'actualitat que hem parlat d'ells. D'actualitat, és que no deixa de ser. No, no, és una actualitat. Home, estava a les portades, no? I que el periódico, per exemple, li dedicava molt d'espai.
D'altra banda, clar, suposo que segons com potser fins i tot és més fàcil parlar d'això que parlar de segons quins temes que comencen a... Molt més fàcil. Comença a ser cansat ja, tot plegat. D'una banda, la llei verd que s'ha aprovat divendres, les reaccions que van aparèixer també al llarg de cap de setmana, però ahir també amb el ministre verd dient el que diu... Tot plegat comença a fer la impressió que no se sap massa cap on anem, no?
No, jo crec que ells ho saben. Jo crec que sí. És un pla molt ben dissenyat d'anar trencant una mica una estructura que fa anys que s'aguanta, que té moltes dificultats i que una d'elles és l'econòmica, evidentment. Disculpeu. I que això fa que aquest pla estigui preconcebut i que es vagi aplicant dintre del possible. Ara, ja veurem si al final el tret els surt per la colada o no.
en alguns aspectes. Home, en principi, clar, amb el tema de la llei d'educació sembla complicat que es pugui arribar a aplicar aquí, no? Sí, a part d'això, vull dir, tenim esperança que fins al 2014-15 no s'aplicaria i, bueno, entre mitjans també... Però, bueno, és una cosa difícil. El que passa és que la llei aquesta, teòricament, és per tota Espanya.
Sí, sí, sí, està clar. El País Basc, els gallecs també s'han de trobar tots igual mateix. Això vol dir que ens tornem a 40 anys enrere o 50 anys enrere. Almenys aquí les reaccions d'aquests llocs que tu dius no les notem. No les notem, aquí no se saben. No, perquè o no ens les diuen... Al País Valencià sí que es noten. Bé, els ensenyants sí que es mobilitzen força, sí. Perquè a més a més tenen problemes interns. Vull dir, a més a més afegits, no?
I aquí no és que no n'hi hagi de problemes, però està clar. Sembla que sigui una cosa més conjunta, que ens ajudem una mica més els uns als altres, dintre del possible, perquè, esclar, cadascú rep les seves conseqüències. I això és molt important. La nostra llengua sempre ha estat amenaçada. Ara que podíem començar a tindre una mica... Endreçat. Endreçat una mica i tot en ordre, ens ho tornen a rebocar tot enrere. Ens estan rebocant. Ja no és perquè sigui la consulta, perquè tot el que ens ve és per una consulta que s'ha demanat, que al final ja veus.
Bé, però aquesta qüestió del català no és... Hi ha només des d'ara, eh? Perquè fa tants anys que venen al darrere, aviam quina falca hi poden posar per trencar. Ja sabem que a la nit, quan glaça, les roques, dures que siguin, es poden trencar, no? Si hi entra una mica d'aigua i glaça...
fa de falca i trenca una roca i això és una mica l'estat trencant, l'estat trencant la llengua i el travem tot el que és la part de l'Aragó que ens han posat les noves lleis fantàstic això de l'Aragó perquè hi sortia un reportatge d'una legió xinesa que parlava amb la Pau i és que és més d'opareta
és desastrós és horrorós però vull dir que a més a més és d'opareta perquè anar a trobar un nom que s'escaigui exactament un dialecte que parlen en un sector de la Xina ja és sembla buscat expressament per fotre conya jo crec que no ho sé s'estan posant en contra de tot i això no te'n pot ser jo crec que s'ha de revolucionar el futur que tenim és que el reste d'Espanya
Els està donant molt rèdits. Tot el que sigui contra Catalunya no entenem per què. Ahir m'explicaven d'una tertúlia que un dels tertulians deia que això només s'arreglava amb sang. Déu-n'hi-do, doncs. Sí, així mateix.
i enviant la Guàrdia Civil i, doncs, que detinguessin... Home, no crec que arribem a aquests extrems, no? No, no, però demanava un tertulià per la televisió, doncs amb l'ambdaixa franquesa que estem parlant nosaltres aquí, doncs deien coses tan gruixudes com aquesta, no? Que només s'arreglava amb sang, això. Sí, bueno, jo mira, quin va ser aquell militar també que va dir quan vam sortir allò de la llei, aquesta l'enquesta, que també va dir que l'exèrcit estava per sortir. Estava per seguir. Però si passen coses d'aquestes, sí que llavors...
Europa intervé, d'alguna manera. Aquí tenim el paraigua, tenim el paraigua teòric d'Europa. Ara, en teoria, estem una mica superat tot plegat, no? Esperem que sigui així, perquè, esclar, si no fóssim a dintre d'Europa, ja potser no existiríem, eh? No ho sé, sí. Home, jo vull pensar que no tot va en aquesta línia. No, no, però vull dir, no, aviam, vull dir, si es podrien fer coses pitjors...
o més fortes, si no hi hagués també una sensació que no estem sols aquí, sinó que a Europa, formem part d'Europa, cosa que no se'n recorda mai ningú, quan parlem d'Europa sembla que parlem sempre de França en amunt, i nosaltres també som a Europa, de sempre, hi ha aquest vici...
Doncs l'hem mantingut sempre. Perquè què diu una Europa? Què diem nosaltres? Hauríem de dir, no? Perquè, esclar, nosaltres som tant a Europa com els alemanys. Sí, és el mateix. Exactament igual. Menys euros, però... Sí, la qüestió econòmica és la que mana, però no pas el sentiment o de la pertinença. Nosaltres som tan europeus com ho pugui ser Itàlia, com ho pugui ser França o Alemanya, etcètera, etcètera. Com a Grècia. Sí. Aquí, doncs, ja veurem tota aquesta qüestió, ja dic,
quan sents aquestes barrabassades, et penses, però amb quin personal l'estem tractant? Esclar, com pot ser que hi hagi gent que parli de sang actualment per fer una consulta? És que el més curiós del cas és que la gent que està en contra, com ara aquests tertulians, per dir-ho així, encara no saben què contestarà la gent, perquè si no els deixen preguntar, i és molt possible que el no tingui un percentatge elevadíssim,
de la consulta, i en canvi ja et donen pressuposat, ja pressuposen que sortirà un sí. Escolti, perquè no ho deixa preguntar i veurà la realitat, perquè vostè mateix es pot quedar sorprès dels que té a favor seu.
Jo crec que, dintre de tot, els hi fa por. No sé per què, però els hi fa por que nosaltres sortíssim i... Fa tanta por com que el president no surti amb una roda de premsa i estigui redent un televisor. Això ja és vergonyós. Això ja no ho havia vist en ma vida, eh? Vull dir que, que es pugui negar a contestar o que contesti Bagenades...
per exemple, amb unes preguntes, perquè estigui darrere d'un plasma i que la gent, els periodistes, no li puguin preguntar, és que això no ho havia vist amb la vida. Ja fa temps que ho fa, per això. Ara s'han començat a protestar, però... Sí, però protestar per què? També deien, doncs, la professió periodística on queda, no? Què fan aquests nois i noies que estan allà, aquests senyors i senyores que estan allà, davant d'una televisió?
què fan? Poden mirar des de casa. És que no poden fer preguntes. És que la llei de la llibertat que tenien s'està acabant. Sí, algú deia si allà hi haguéssim primeres espases del periodisme amb una roda de premsa d'aquest tipus el president en aquest cas no es veuria en cor d'estar darrere un plasma. No ho sé. Si hi ha pesos pesants del periodisme no pot ser que no els atengui.
Bueno, però és igual, en principi el periodista que representa un mitjà... Evident, sempre és el becari, algunes vegades. Sí, però no sempre, vull dir que a vegades en rodes de premsa de gent com el president sí que hi ha grans periodistes que en principi... Jo no crec que els se'ls hagi de respectar més que els altres, però vull dir que tot i així...
Igual no... Més que res hi van diaris, més que periodistes. Quan diem periodistes, tots ho són, tots ho són de periodistes, però... Hi van diaris, hi van teles, hi van ràdios. Hi ha signatures en els diaris, en els mitjans de comunicació, que tenen més força que altres, no? Sí. Si anés la Maruja Torres, per exemple, en aquesta ronda de premsa, primer que no hi aniria, si sap que no pot fer cap pregunta, i que està darrere d'un plasma el senyor aquell, com si vols una mòmia...
Però vull dir que, esclar, hi ha aquest fet que els altres també es defensen, diu, jo al cap aquests quatre d'aquí me'ls passo.
Jo suposo que es deu posar allà perquè no deu saber què dir. Clar, clar. Surte a dir el guió. Surte a dir el guió. I hi ha molts problemes que tenen i els problemes que tenen el PP l'únic avantatge que tenen és que tenen la majoria absoluta. I la majoria absoluta fa el que vol. El pitjor és que no hi ha la balança. Perquè si ells estan baixant els altres encara estan baixant més. I per tant aquest bipartidisme
Està a UPD, que s'ho passa en pipa en aquest moment, perquè estan augmentant afiliats, surten ara més a la tele que mai, surt aquell bon xicot que abans feia d'actor i ara fa de pallasso. O sigui que ens trobem amb això. Hi ha aquest desequilibri polític que poden anar fent el que volen de moment perquè no tenen una força al darrere.
que els contradigui les properes eleccions si no canvien no hi ha un signe polític molt especial al resta d'Espanya que els pugui fer una mica d'ombra i aquí està el problema sí, exactament, aquí la diferència que ens trobem sempre és que de 4 o 5 partits que podem nosaltres votar tranquil·lament i que tenen la seva força fora d'aquí doncs sempre trobes amb un parell o un de residual o un que més o menys treu el cap però que no té cap mena de força important per poder-se emportar els vots
I aquí és un fet molt important. I a més a més, els que pugen a dalt, no els que... l'antigu règiment, que són els assessors, i continuarem igual. Amb la sorpresa aquesta setmana, a més a més d'ahir, en aquest...
Sentit dels papers d'en Bárcenas, no? Que van anar a demanar, amb alguns que declaressin, el Pío, no sé què, i un altre senador o diputat, i van declarar tranquil·lament que els donaven 4.000 euros al mes durant no sé quants anys, però al mes, o sigui, amb uns sobresous...
que després aquests papers resulta que són ben veritat, i que aquest doble... Sí, això mateix. I un altre senyor que cobrava 1.000 i pico, perquè no tenia càrrec tan important, però cobrava 1.000 i pico cada mes durant anys. I aquest senyor cobrava 4.000 cada mes durant anys. I això és impressionant. Vol dir...
que qualsevol diu alguna altra cosa, o sigui, mentre estan escalfant la butxaca d'aquesta manera, Anxes Castilla, no? A més a més, veus totes aquestes injustícies que s'han fet a través del PP, sigui en el País Valencià, sigui on sigui,
I ningú els castiga. No els castiga ni els que voten. Ni els que voten, que això és pitjor, encara no ho acabes d'entendre. Perquè ara estàvem la gent estrenant amb el cas bànquia, que tots els han fet... És que molta gent s'ha quedat sense un duro amb el cas bànquia. I ara tornaran a sortir i els tornaran a votar. Perquè no hi ha una alternativa i llavors diuen, bueno, dolent per dolent tornem a votar els mateixos. I aquests són els que a nivell espanyol són els que estan aguantant i estan aguantant el PP.
Ja veurem tot això que comporta. Sí, no, no. La qüestió és que va tot en contra nostre. Ah, no, no, no. Tot va contra Catalunya com fa 300 anys. El que més sorprèn, per exemple, que agafes el diari, que al final ja... De vegades...
En retens una mica d'aguri el diari, no? Sí. Perquè penses, escolta, ara que em llevo, que esmorzo i que vaig a llegir el diari, potser que no ho faci perquè encara en queden moltes hores de vida avui, no? Sí. I se t'acaben els quartos. Agafes el diari i poses el diari a qualsevol canal de televisió. Ahir mateix parlaven del pressupost de l'exèrcit.
La missèria de defensa. És vergonyós, és que no té nom, no té ni cap sentit. Sembla mentida, no?, segons com. Sembla mentida, sí. Entendre per què passa, no?, perquè s'augmenta... O perquè no retalla per aquí. Una de les explicacions bastant clares és que hi ha fàbriques d'armament importantíssimes a Espanya.
Ja està explicat. Em sembla que ja hem acabat aquí. La teoria s'ha acabat aquí, no? I la pràctica també. No en tenim cap d'aviació. D'aviació? I els han de comprar fora. Imagina't el que vol un avió d'aquests. Una bestiesa. Podien viure tot Catalunya durant anys amb un sol avió. Estaves dient el tertulià aquell de la guerra. Si no tinguessin això, què farien?
Sí, sí, esclar, però és que... Dic que això només s'arregla amb sang. Esperem que no, no? Perquè... No, vull dir, evidentment que no, jo ho dic per segur, eh, que no. No, estem dins Europa, jo suposo que... Bueno, és que estem dins Europa també teníem a Xecoslovàquia i tot allò, imagino el que va passar també. No, més que a Jugoslàvia, també fa pocs anys, no? La cegnia que hi ha hagut i estàvem a una hora d'avió. No era l'Àfrica Austral, eh?
Era una hora d'avió que havíem anat tots de vacances a Dorofnik. I en aquestes ciutats, i a Zagreb, i allà on vulgueu. Ens havíem passejat. Feia molt poc que jo m'hi havia passejat. A més a més, vull dir, algunes vegades he tingut la sort de viatjar a Hongria amb amics. O sigui, que allà hi tinc amics i puc estar a casa seva. Doncs sentir els avions a passar per sobre, o el bombardeig a la nit, que senties com bombardejaven. Jo us sabia que això fa fredat.
pensar que ens havíem d'estar passejant per aquells carrers. Duròmic, precisament, era una ciutat preciosa que jo havia tingut ocasió d'anar. Però, esclar, estem parlant...
d'això, d'una hora d'avió? Sí, sí, a més a més estem dins Europa. Això mateix. Per tant, esperem que les coses hagin millorat des de llavors, que hi hagi més sentit comú, que hi hagi tanta animalada. La llàstima és que estem parlant molt de democràcia i de democràcia intel·ligent. N'hi ha poca. No hi ha un sentit democràtic. Parlem molt dels anglesos, però a mi dels anglesos almenys s'ha de fer un referèndum
Van per lliure, també, no? Vull dir, que ells també ara volen sortir d'Europa. Sí, d'Europa. Ara estan amb el programa aquest del matrimoni. Del matrimoni gay. Déu-n'hi-do el que els hi porta. Però això també va passar a França fa poques setmanes. Home, ara fa un instant de tu, Pep, deies que nosaltres som a Europa i que de vegades no ens som conscients. El tema d'Europa és un altre dels temes que ara...
tornar d'alguna manera o altra a sortir de debat, de dir gent que va sortir en aquesta fa poc, gent que se sentia ja molt poca europea i que estava perdent molta força. Vosaltres com ho viu això? Jo ho veig des d'aquí, per exemple, que aquest sentiment no hi ha estat mai a part de pràcticament Catalunya. O sigui, pertany a Europa era una cosa raríssima i aquests europeus ja s'ho faran i tot plegat.
allò que inventen ells i coses per l'estil. Però aquí a Catalunya sempre he tingut aquesta qüestió, primer perquè ha estat un lloc de pas impressionant. Hem tingut contacte amb tots els viatgers d'Europa, per dir-ho d'aquesta manera. Nosaltres ja formàvem part, el que passa és que encara no hi havia l'adhesió oficial, no?
però en canvi sentimental sempre, jo crec que ens hem sentit europeus. Jo crec que des de sempre que se sap la història, Catalunya sempre ha sigut un referent a nivell de tot arreu, ja no és d'ara, sinó de segles passats. Castell i la Rasta queda molt allunyat de la frontera, per dir-ho una manera, no? Llavors, et trobes amb un altre residual com és el País Basc, en aquell art més tancat en si mateix, allà, no?
per moltes raons, però en canvi la porta d'entrada a Europa és Catalunya. Això per descomptat. Per tant, ara que ja en formem part, doncs ja en formem part. Que la gent, ara amb aquestes enquestes que deies tu, doncs que no se senti tan lligada a Europa...
en general, els europeus podien dir. Els d'aquí, segons d'aquí sectors, no m'estranya gens perquè mai han tingut aquesta sensació. Com de la mateixa manera que les autonomies. Per crear l'autonomia de Madrid es van gastar una milionada en fulletons per explicar què era una autonomia. Però molts diners, més dels que ens pensem, per dir a la gent, ara sou una autonomia, i la gent, Mande? És clar, és que
Per tant, vull dir, parlar d'Europa i pertinencia a un estat format per nacions, etcètera, etcètera,
com els Estats Units, per dir-ho d'alguna manera, és encara molt difícil i estar amb una mentalitat bastant enllunyada de moltes persones. Jo crec que és molt difícil. Els socialistes estàvem parlant de federalisme. Això jo crec que aquí a Espanya és impensable. No, a dintre de l'estat espanyol. Ja s'hagués fet, no? Suposo que... A dintre de l'estat espanyol no ho vol ningú. És que a més a més no ho vol ningú. Els altres no ho volen. Ningú es vol federar aquí a l'estat espanyol, no?
Com s'ho fan no ho saps, és que jo quan sento les declaracions del senyor president d'Extremadura jo al·lucino. És que són coses que són incrongolents. Aquests senyors tenen un 35% d'atur i estan a Slamança de Catalunya, per exemple. Suposo que és el joc que han decidit apostar. Hem d'anar a la llogular, hem de fer merder.
Ara, curiosament, quan va venir aquest senyor aquí a Barcelona, els del seu partit no el van anar a seguir amb les seves xerrades, eh? És curiós, eh? No, imagino que també saben que els fa mal, potser, no? Fins i tot, vull dir que... És que és molt curiós. Que vingui aquí, les declaracions que va fer aquí mateix, és vergonyós. Això ja ho porten estudiat i aquests d'estudi que porten... Hi ha un guió. Tenen un guió, els diuen que hem d'atacar sempre...
Com que cobres, pots fer el paper que vulguis cobrar. Vull dir, si sóc un actor i em donen un guió, doncs com que sé que és la meva feina per dir-ho així, sí que em pagaran a final de mes, doncs llavors jo faig el guió i faig aquest paperot i faig tot això i sé, doncs, que molt bé, ja he complert amb el que m'han manat. Per tant, doncs aquests senyors fan això, eh?
Alguns d'aquests, que tan recalcitrants i tan poques voltes, per dir-ho d'una manera. No, perquè ells diuen, bueno, nosaltres estem 4 anys, aquests 4 anys hem de fer seguir que aquí jo i els seguim a contra del que sigui. Sí, a canvi de... A canvi del que sigui. Perquè és com ha funcionat fins ara, no?, tot aquest sistema democràtic que segurament té moltes... El més curiós de casa és que quan apregues segueixes...
O sigui, quan en plegues segueixes. És una contradicció, no? Si no és de president és d'una altra cosa. D'una altra cosa. Jo coneixia l'arcalde d'una ciutat bastant important del Vallès que era mestra. I llavors va demanar excedència al Departament d'Essenyament i va presentar-se a l'alcaldia i a la Begunyà. I després hi van haver eleccions, el plegat, va repetir una vegada, després va perdre, etcètera, però no va tornar mai a l'escola.
va tenir un lloc en el port de Barcelona, amb un sou inimaginable pel que tenia com a mestre, i per tant, doncs, allà es va quedar. Això sí que a l'altre s'hauria de poder regular. Clar, quines ganes de tornar amb els nens que són emprenyadors.
tot el dia cridant... Jo crec que hi ha polítics que sí, que ells han fet la seva carrera, perquè hem dit que creien en una cosa, sobretot els d'aquí a Catalunya, i han donat el seu ofici. I hi ha que no, hi ha qui diu... No has vist l'altre dia un d'ells que és carter? Ah, sí? Sí.
i havia estat molt posat a primera línia de la política no sé si era d'iniciativa o de qui era vols dir? potser sí ara desconec la seva filiència però quan va plegar va tornar a fer de carter del seu poble suposo que viurà amb els seus acords com els seus principis com l'excepció clar perquè pel que estem dient no en trobes cap més si plegues de presidenta posen de senador
O sigui que és així, és la vida. Més la jubilació, més tot el que tens. Més espatx, més secretària. Quan sents l'expresident, el primer president socialista, el que està fent, el que està cobrant en tots aquests temps, és que al·lucines, eh? Ja no diem de l'Aznar, però estem parlant d'un d'esquerres, teòricament. Teòricament és d'esquerres. D'esquerres tindries que passar una mica de...
passar-te una mica a nivell del poble i aquest senyor no ho ha fet mai suposo que és mirar-se les coses des d'una altra esfera m'imagino que és per això perquè nosaltres no hi som suposo que també depèn del terrenat hi ha gent que és responsable i fa les coses perquè ho creu i hi ha gent que diu jo soc polític i em dedicaré a la política sigui com sigui recordem d'algun valencià que deia és el que aquí per fer quartos
president de la Generalitat Valenciana. Clar, si això ho diu una persona públicament per la televisió, per exemple, i he dit, no, no, jo he vingut aquí per fer quartos. Directament, ja està. Vull dir, apleguem nosaltres ja, eh? Escolta, és que no... Home, ja n'han fet molt de... Sí, però que surtis a dir-ho. Que surtis a dir, jo he vingut aquí a la política per fer quartos, senyors i senyores...
Per favor, una mica de respecte. A part de ser poca vergonya, una mica de respecte amb els altres. Dedicar-se a la política, si per molt política vulguis ser, tens que tindre un sou una mica elevat, perquè si no abans també passava. Tu estaves a la política, estaves d'alcalde o del que fos, d'un ajuntament, però per sota mà donaven el que està passant ara, però ara, a més a més, cobren.
I abans no cobraven, però per sota mà tenien tot el més, i això el tant per cent per aquí, el tant per cent per allà, i això passava abans. I ara passa, però a més a més amb sol, i amb sols molt grans. Ara veurem que tornen a remoure aquesta qüestió dels municipis de menys de 20.000 habitants. Sí, sí, sí.
I veurem com acaba tot això, perquè resulta que molta part de la seva activitat ha de passar a la Diputació. Aquí estem que volíem eliminar les Diputacions fa anys, que es parla d'eliminar les Diputacions. Serien les Diputacions que s'eliminen als ajuntaments?
Una cosa bastant curiosa. És un tema d'aquests que s'haurà de seguir bé, pendents de si hi ha algun matís o no, perquè en principi, clar, Sant Jus que en té uns 16.000-17.000 està al mateix lloc que els de 5.000. L'altre dia preguntava a una persona que va venir a fer una conferència. Un minut ens queda, Pep. Molt bé. Això serà ràpid.
Sobre la qüestió de com serà el futur de la comunicació, etcètera, etcètera, jo a la persona que feia la conferència aquesta li vaig preguntar les preguntes. Dic, saps alguna cosa d'aquesta llei que diu que si no arribes a 20.000 habitants, per exemple, alguns dels serveis, com pot ser Ràdio Desvern, pot desaparèixer? Clar, clar. I doncs m'ha dit, no, desconec la llei, per tant, doncs ja miraré de saber alguna cosa més, però desconec això que em dius.
Bueno, en principi sí, eh? Segons la llei com està prevista, sí. Però això mateix. Vull dir que estem parlant ara aquí nosaltres tres la mar de bé i tant de bo puguem seguir parlant nosaltres tres i més gent d'aquí de cara al futur. Veurem com acaba tot plegat. Avui n'hem parlat amb el Jordi Ferraz i el Pep Quintana i tornarem d'aquí 15 dies. Que vagi molt bé i moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia.
Són les dotze. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem a IT Polo i Oriol Pujador. El ministre d'Educació, José Ignacio, Bert, assegura que és rotundament fals que la reforma de la llei educativa suposi una imposició autoritària del castellà a les comunitats autònomes. Bert, assegura que la norma és prudent i de sentit comú.
Lo que sí quiero decir con toda claridad es que es falso de toda falsedad el que la norma suponga un ataque a ninguna lengua cooficial, a ninguna, ni suponga una imposición autoritaria del castellano. Creo que es una norma desde este punto de vista prudente y de puro sentido común.
A Catalunya, el president de la Generalitat, Artur Mas, vol convocar per aquesta mateixa setmana una cimera amb tots els partits polítics i el sector educatiu per consensuar la defensa del model d'escola catalana. La convocatòria es fa després que el Consell de Ministres d'aquest divendres aprovés el projecte de llei impulsat pel ministre d'Educació, José Ignacio Verde.
L'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, és a aquesta hora el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per declarar com a imputat en el cas Mercuri. Està citat a dos quarts d'una del migdia després que declari també com a imputat aquest matí el seu germà Francisco Bustos i també regidor de l'Ajuntament de la Cocapital del Vallès Occidental. Estan acusats de tràfic d'influències per haver pressionat presumptament perquè es contractés Carmina Llumà com a directora de l'àrea territorial de l'Ajuntament de Moncada i Reixac.
a la mateixa comarca. L'alcaldessa del municipi, però, ja ha negat davant del jutge haver rebut cap pressió per contractar el Llumà. Aquesta tarda també declararà l'exsecretari d'organització del Partit dels Socialistes de Catalunya, Daniel Fernández, com a imputat en el cas. Avui el govern català aprovarà una nova convocatòria d'ajuts al lloguer. El pla està adoptat amb 22 milions d'euros i beneficiarà 11.000 persones, segons l'executiu. Els ajuts oscilaran entre els 20 i els 200 euros al mes. El director de Càritas, Diocesena de Barcelona, Jordi Ruglar,
Ho considera una bona notícia, però reclama una solució que vagi més enllà. Demana, de fet, un parc d'habitatges de lloguer amb preus baixos. Roglar destaca a la xarxa de comunicació local que Càritas destina molts diners a persones sense sostre. Dos de cada tres euros que nosaltres a Càritas destinem a ajuts d'habitatge és per les dificultats de les persones per poder...
per poder tindre un sostre, per poder tindre una habitació que dona dret a un sostre, però no dona dret de per si a una cuina o a un bany, sinó que per utilitzar la cuina o el bany.
Potser que es tenen de negociar unes condicions econòmiques adicionals. Rucla ha assenyalat que Càritas dona xuploc a la nit amb 1.200 persones a Barcelona i l'àrea metropolitana. La Diputació de Tarragona ampliarà l'any que ve els tallers a les escoles per prevenir l'assetjament per internet entre els adolescents. Els alumnes de quarta primària fins a segon d'ESU rebran formació per aprendre a utilitzar internet amb seguretat. Reus Digital, Josep Cartanyà, bon dia.
Bon dia. La Diputació de Tarragona ha posat en marxa una nova edició de la Tineta Escola, una activitat formativa que es farà al pròxim curs a les escoles de la demarcació perquè els joves aprenguin a utilitzar internet amb seguretat. Com a novetat, la convocatòria amplia la franja d'edat dels escolars, ja que hi participaran alumnes d'entre 9 i 14 anys, des de quarta primària fins a segon d'ESO. Els tallers volen estendre la pràctica responsable a internet,
Sobretot entre els adolescents, un grup on es presenten nous riscos com ara un ús molt més generalitzat de les xarxes socials. Amadeu Roig en responsable de la unitat de gestió del Tinet a la Diputació en declaracions de la xarxa. Nos conscienciem d'on estan les seves dades privades, quin no se'n pot arribar a fer sense que això sàpiga, i després també actituds o situacions que són paral·leles a les que estan succeint al pati de l'escova o a la societat en general...
que també succeeixen, com és el tema de l'assetjament, de ciberbullying... En total, al curs vinent s'impartiran 30 tallers del Tinet Escola, repartits en centres educatius de totes les comarques targonines. Esports en xarxa Bon dia, us parla Roger Castilló. La paeria de Lleida ha acollit aquest matí la presentació de la final de la Copa Catalunya de Futbol, que disputaran Barça i Espanyola el proper dimecres 29 de maig, a dos quarts de 10 de la nit, a la capital del Segrià.
L'acte ha comptat amb la presència d'Andreu Sobias, president de la Federació Catalana de Futbol, i ha servit per presentar el trofeu que s'entregarà a l'equip guanyador. Ahir es va celebrar el sorteig de les promocions d'ascens, els plebats per pujar a segona divisió, l'Hospitalet s'enfrontarà al Tenerife i el Lleida Esportiu jugarà contra el Leganès. Els enfrontaments per pujar a segona B són Olot Elxpe, Cornellà Deportivo B, Europa Rendina i Manlleu Conquense. I amb bàsquet, la plantilla del joventut s'acomiadarà avui de l'afició en un acte que començarà a partir de les 8 del vespre al Palau Olímpic de Badalona.
Amb aquesta festa, els vertinegres donaran per conclòs la temporada després d'acabar la fase regular de la Lliga ACB. M'un balanç de 16 victòries i 18 derrotes en l'onzena posició fora dels play-off. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5 per l'Andrea Bueno. Aquest cap de setmana, festa grossa a Sant Jus per la lluita contra el càncer infantil. Dissabte se celebra la tretzena festa torneig Joan Petit durant tot el dia. L'activitat principal es farà al complex de la Bona Aigua, amb jocs i activitats lúdiques i esportives al matí, i amb un torneig d'hoquei amb la participació de centenars de nens i nenes a la tarda. A més d'heron, tot el cap de setmana, les botigues de Sant Jus sortiran al carrer
i es faran moltes activitats solidàries al Parc Maragall. La seu d'Urgell va acollir la dotzena festa a torneig i ara li ha passat el relleu a Sant Just per aquesta tretzena edició que, com dèiem, tindrà lloc aquest dissabte. Més qüestions. El complex esportiu municipal La Bonaigua acollirà aquest dimecres una masterclass gratuïta de diferents disciplines esportives. Es farà a la tarda i les sessions es repetiran dos cops.
L'objectiu és fer esport, divertir-se i donar a conèixer les activitats dirigides del poliesportiu. Demà a la tarda hi haurà sessions d'una mitja hora cadascuna aproximadament on es treballaran diferents capacitats amb activitats d'intensitat baixa i elevada. És una masterclass, com dèiem, gratuïta que es farà demà a partir de les 5 de la tarda i es repetiran les sessions dues hores més tard.
I acabem recordant que ja es poden fer les inscripcions per la majoria d'activitats d'estiu a Sant Just i a propostes per totes les edats que passen per l'esport, l'art o altres àmbits. Per les activitats infantils i per joves, el període de matriculació ja és obert i s'allarga fins al juny. L'edat exacte depèn de cada curs o activitat i es concreta al web santjust.cat barra estiu13. L'oferta és diversa, com dèiem, per exemple, els nens i nenes podran practicar diferents esports als campos de futbol, bàsquet, entre d'altres...
i també dels casals de la Bonaigua i del que organitzen les ampes de les escoles. Pels jovent, les activitats les organitza el casal de joves a l'equipament i a fora de l'equipament. Pels adults, hi haurà cursets de natació a la Bonaigua i monogràfics a Can Ginestà, i també al centre cívic Joan Maragall, amb cursos d'anglès, informàtica, meditació i tallers de còctels i mojitos. Per últim, al centre social El Milenari, la gent gran podrà fer tallers de navegació per internet, sevillanes, fotografia i un curset de natació a la Bonaigua.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a la 1 i 5. I també us recordem que mentrestant podeu seguir actualitzats al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Tres minuts i un quart d'una, saludem aquesta hora al Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia, què tal? Tornem a ser per aquí. Exacte, però ara per parlar de la història de Sant Just. Sí, això mateix. I ens situem, doncs, a quin any, exactament? 1981. Exacte, començant, doncs, la dècada dels 80. Encara no, encara no. Encara no. Encara hi queda una mica. Sí, sí, sí. Aviam, què passava, per exemple, amb el 181? Expliquem una mica aquestes dades taquigràfiques gairebé que ens donen aquí, no?
Pla especial del Camp Roig. O sigui, el Camp Roig era un espai agrícola, evidentment, i s'hi fa un pla especial per tal d'ordenar tot aquest sector. Molt bé, doncs ja tenim una part més de Sant Just que té una estructura, si més no, doncs marcada amb uns planells. Mira, diu, comença a articular-se un moviment ciutadà a favor d'una emissora de ràdio local. Sona això? Vull dir sona, no et sona.
Però vull dir que sí que sona Ràdio d'Esvern, perquè és una realitat i som aquí i parlem des de Ràdio d'Esvern. Per tant, doncs, el 81 hi ha una sèrie de persones que diuen, escolta, estaria molt bé que tinguéssim una emissora de ràdio. I així, doncs, es va gestant. Ve del 81, per tant. Del 81, sí, sí, sí. Què passa més? Per exemple, creació del Servei Especial Municipal d'Assessorament Psicopedagògic.
Està bé, a cara a l'alumnat, etcètera, etcètera. Al final d'any s'urbanitza part de la Miranda. La Miranda sabem que és aquest muntícol que tenim al darrere, aquest pujol que tenim al darrere nostre, que es va anar urbanitzant a mesura que els dissabtes i diumenges la gent anava en la seva parcel·la, anava edificant primer aquella estructura que sabem al graig...
que això va durar anys que la gent venia aquí i tenia el garatge, feia la bustellada, etcètera, etcètera. Llavors, algunes d'aquestes cases van anar urbanitzant-se del tot i acabant-se del tot i fent unes torres, que n'hi ha algunes que són magnífiques, i d'altres encara més senzilles com és normal.
Doncs aquí, l'any 81, això s'urbanitza part de la Miranda. Vol dir que s'hi posen serveis, que es marquen els carrers, que ja té una certa estructura d'urbanització, quan abans era una mica campi qui pugui, amb la qüestió de la construcció. Què més passa aquí? Estan que l'escorxador municipal, seguint criteris generals de sanitat a Catalunya, al vingut de la indústria, hi havia l'escorxador.
actualment, em sembla que en aquell sector... Què hi ha? Hi ha els jutjats de pau. Ah. Sí, en aquell espai. D'acord, sí. Llavors hi havia, doncs, això. I què passa? Doncs que ja sabem que els escorxadors, en aquest cas petits, com el de Sant Just, que la gent anava a matar el bé, o anava a matar el porc, etcètera, etcètera, doncs les condicions, diguéssim, sanitàries no eren les més adequades, segurament, i els sistemes, diguéssim, de la mort dels animals era també la més indicada. Mhm.
Per tant, van decidir, d'acord amb els criteris generals de sanitat, de la generalitat de tancar aquest establiment. I es va tancar. I allà, al cap d'un temps, s'hi va construir. Recordem que, a més a més, era una de les obres fetes pels Camp Preciós, els germans Camp Preciós, que tenia tot un estil, com hi ha altres edificacions d'aquí Sant Just, fets per la mateixa companyia, per la mateixa constructora, i llavors això es va acabar, es va posar una casa nova allà de pisos.
Què passa? El taller de plàstica Carrau Blau, conegut per tots i molt ben valorat. Home, i tant, i encara ben en març, ben actiu, no? I tant. Doncs inicia la seva activitat a Can Ginestà. Parlem de l'any 81. O sigui, ja parlem d'uns quants anys, ja. I tant, sí, sí, més de 30 anys, no? Sí, això mateix. I, per tant, aquí a Can Ginestà, recordo molt bé que hi havia una mena de cobert que donava al carrer Bonavista, que s'hi podia entrar directament per allà amb una porteta petitona,
que no llevan a començar les activitats artístiques del carrer Blau, dedicades als nens i nenes, que, per cert, sempre ens demostren i ens sorprenen amb la seva creativitat, perquè quan els deixes anar una mica et superen sempre. I això és molt interessant. Què passa? El celler de Can Ginestar té lloc una important exposició de restes arqueològiques procedents del poblat ibèric de la penya del Moro, un treball dirigit per Josep Barbarà i Ferraràs.
bon arqueòleg, historiador, etcètera, etcètera. Aquí, doncs, hi havia una qüestió. Aquestes exposicions serveixen també per valorar una mica la feina que s'està fent, per mostrar, doncs, totes les peces que s'han trobat dintre del treball que s'ha fet durant uns quants anys. I en el celler de Can Ginestà es va fer aquesta mostra arqueològica de tots els materials que s'havien trobat a la pell del Moro. Per tant, doncs, en el poblat ibèric. Per tant, doncs, va ser una exposició interessant...
I, a més a més, doncs, de donar a conèixer una activitat important que hi havia, i també les restes d'un poblat que el teníem ben a prop, que eren els nostres primers veïns. Val la pena, exacte, posar-ho també en valor. Teníem una mica lluny, diem-ne així, com a primers veïns, no estaven aquí al centre poble on estem nosaltres, però vaja, teníem un lloc privilegiat, perquè la vista que hi ha des d'allà dalt, la penya al moro, és fantàstica, no?
I tant. I tenen aigua a la vora, eh? És que aquesta gent també no... Fan com els monestirs benedictims, no? Que sempre, per penjats que estiguin, tenen una font no a prop. Exacte. Perquè, esclar, que busquen aigua també. Què passava més? Aviam. A Sant Just hi ha 14 entitats d'estalvi. Vinga. D'unidor, eh? Ja està. Això estem parlant de 81. Era una època, exacte. Potser no n'hi ha tantes ara. Hauríem de comptar-les un dia, no? I entre entitats d'estalvi i bancàries, que en el fons s'assemblen bastant, en algun sentit.
Prova del gran moviment econòmic de la població. Sí, senyors. O sigui, vol dir que Sant Jús tirava ja, no? Sí, home, el 81 era un any d'aquests de... Ja, Déu-n'hi duret. I tenim, doncs, 14 entitats, entre caixes d'estalvi i bancs, que el carrer Bonavista es va convertint a Wall Street. Exacte. De Sant Jús. Potser no tant, però sí, sí. Déu-n'hi-do, home. A més a més, com que és un carrer més o menys petit, exacte. En proporció, sí, eh. Cada dues passes, sí, sí. Un banc o una caixa. Sí. Encara en tenim uns quants, eh?
Què passava més? La Cés senyalitza el camí de Santa Creu d'Olor i edita una guia.
que encara és vigent i està renovada, etcètera, i el camí marcat, etcètera. Perquè, doncs, a partir d'aquest any 81, moltes sortides escolars, etcètera, han seguit, doncs, aquestes indicacions de la guia que la CEAS va fer per tal de pujar fins a Santa Creu de l'Orde, marcant el camí, indicant quins arbres, quina fauna i quina flora es podia trobar, etcètera, etcètera. Ara es podien trobar, sobretot, porcs senglars. Suposo que sí, que és el que hi ha més. Home, i tant, sí. Clar. Què passava?
I papallones. Ah, sí. Hi ha una mostra, no, s'ha acabat, em sembla, però fa poc. Sí, la vaig anar a veure. S'explicava tota la quantitat d'espècies que hi ha a Collserola, eh? Sí, senyora. Vaig anar a Can Ginestà a veure que vaig quedar ben parat, també, de la varietat que hi havia. A més, el que a mi em sorprèn més és els dies. No sé si en diuen entomòlegs o quin nom deu ser, perquè ara segur que he dit un disbarat.
que estudien els insectes per la varietat que hi ha i distingir els uns dels altres i els marques de les familles i dir aquest no sé ni explicar-m'ho però vull dir que realment és una feinada important i vaig quedar molt parat al cim de veure aquesta varietat de papallones que podíem trobar voltant per Collserola que vol dir Sánchez d'Esvern sí, sí, exacte perquè fem com abans hem comentat una cosa sobre Europa i som a Europa bé, doncs Collserola som nosaltres exacte
Què passava si, a nivell... A veure, més general, no? Més general, no? Dimiteix el president del govern espanyol, Adolfo Suárez, i el surti trobeix Leopoldo Calvo Sotelo, i hi ha un intent militar de cop d'estat per enderrocar la democràcia, ja sabem, doncs... L'any 81, si s'ha de teixirà. Si s'ha de teixirà, doncs, tot allò. Aprovació de la llei del divorci. Mira, que avançadets que anàvem, el 81, ja...
Ja tenim això. Ara tenim altres històries. Sí, sí. I s'assigna el protocol d'adhesió a l'OTAN. OTAN sí, OTAN no, OTAN no sé què. Però hi havia la signatura del protocol d'adhesió a l'OTAN. Tot això passava el 81. Vols que et digui alguna cosa del 82? Que hi ha moltes... Sí, fem un any més. No, és curtet, però... Em sembla bé. Sí. Hi ha el cobriment de la primera fase de la Riera de Sant Just, que va del Molí de Campedrosa fins a l'Institut. O sigui que...
Tot aquell sector, que era una torrentera, que tots hi havíem anat a berenar, allà a la Font de la Bon Aigua, etcètera, etcètera, es va cobrir, es va fer tota una volta, es va cobrir, per sobre hi ha un camí, hi ha una part que l'institut diguéssim estar a sobre d'això, no parlem ja de la Font de la Bon Aigua, que està sota una part de l'institut, que hem tingut ocasió de veure-la fa uns anys, que es va fer una cata, i vam veure la Font, estava en perfecte estat el que era tota la ceràmica, etcètera, etcètera, però esclar, vull dir...
Està amb uns 4 metres de profunditat, aproximadament, o sigui, es va cobrir tota la riera. Això va significar una aportació de terres molt important. I, per tant, tot això està ensorrat, vull dir, ensotat, està cobert fins a l'Institut, i de l'Institut de Vall fins al Pònia de Cap Mèl·lic. Què passa més? Aviam, Antoni Malaret l'imiteix en un plex de donari, com a recalda, i Robert Ramírez el substitueix, que és de siu, en aquest cas,
l'Antonè Malareta del Front Nacional de Catalunya, i llavors Siu, a través del Robert Ramírez, s'ha escollit nou alcalde, o sigui, Siu es fa càrrec de l'alcaldia. Es fa dir que el cup de Rubí, tu saps què és el cup de Rubí? No, no sé què és. Aquell cup que tu vas amanejant i és per una banda és groc i l'altre és blau i l'altre no sé què, doncs allò es fa aquí a Sant Just. Ah, sí? Sí, clar. No sabia això. És que tenim coses amagades. S'inventa aquí? No, s'inventa Hongria.
Aquí es fabrica, no? Aquí es fabrica. O sigui, que tenim aquí, a la zona industrial d'aquí Sant Just, un taller que es dedica a la fabricació del cub de Rubí. Encara ara o no ho sabem, això ja? No ho sabem, ara, això. Veus? Home, clar, estem parlant de fa 30 anys, ara. Sí, una patent ungresa, estem parlant de 82, clar, i no sabem ara si aquest taller és obert o estancat o fan altres coses més interessants o prou interessants. Sí, sí, sí. Són detinguts dos veïns nacionalistes radicals en aplicació de la llei antiterrorista.
en aquell moment, terra lliure, etcètera, etcètera, hi havia alguna ramificació, Sant Just no deixa de ser un lloc on sempre s'ha sentit prou fort els colors del país, i hi ha dos veïns que són detinguts per la seva pertinença, segons diu aquí per la aplicació de llei antiterrorista. I tanquem el 282, el Fons de Garanties Bancàries es fa càrrec de Banca Catalana per sanejar les seves grans pèrdues i la mala gestió. Sembla que estem parlant d'avui,
però estem parlant de l'any 82, doncs també d'aquestes situacions del FROP i companyia, que s'han de fer càrrec de les entitats que no acaben de funcionar. El traspàs de titularitat arrossega la promotora del Walden 7, que això també és important, que era Sex 3, Societat Anònima. O sigui, hi havia una promotora que depenia en part econòmicament de Banca Catalana, que era la que edificava Walden 7,
I amb aquesta situació de la banca se'n ressent la titularitat de la promotora i, per tant, hi ha els seus problemes, també en aquell moment hi ha urbanístics a través del fet econòmic. Semblava una mica la petita bombolla d'aquell moment, podríem dir d'aquesta manera, però, vaja, era una qüestió que el banc era el que fallava i després això va repercutir en la promotora.
Deixem-ho anar aquí. La setmana que ve anem cap al 83. Perfecte, gràcies i que vagi bé. Bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
La, la, la
Fins demà!
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la This is a happy end
This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away
I'm a new soul, I came to this straight world, hoping I could learn a bit about how to give and take. But since I came here, I felt the joy on the field, finding myself making every possible mistake. A new soul, this very straight world.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta sintonia, entenc que és el moment de parlar de televisió amb l'Alba Conesa, com que de dimarts a aquesta hora. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme, bé. Per parlar d'actualitat televisiva, que d'alguna manera o altra cada setmana repassem diferents qüestions, estrenes o retorns, avui per això comencem parlant de la valoració del festival d'Eurovisió bastant agredolça, no? Exacte, podríem dir que aquest festival ha estat agredolç d'una banda agra perquè...
el Sonia de Morfé, o l'escollit per Televisió Espanyola, ha aconseguit la pitjor posició per Espanya en la història del festival. Van quedar penúltims en el número 25 i amb només 8 punts. 6 que va atorgar Albània i 2 d'Itàlia. Que fort, això. Sí, sí, Déu-n'hi-do. Ha estat una forta clatellada. Però també ha estat dolç aquest festival i ho continua sent perquè continua sent molt seguit per l'audiència. Més de 5,3
milions d'espectadors van seguir la gala, que va aconseguir un 33,1% de quota de pantalla. És una dada que millora en més de mig milió als espectadors aconseguits fa dos anys, tot i que empitjora en un milió i escaig als espectadors de l'any passat. I això sí, queda lluny de fenòmens eurovisius com el de Rosa López l'any 2002, quan es van aconseguir 12,7 milions
de Televidents, i Rodolfo Chicli 4 l'any 2009, que en va aconseguir 9,3 milions. Doncs, pel que fa a la guanyadora d'Eurovisió d'aquest any ha estat Dinamarca, representada per la jove cantant Emily de Forest, que va aconseguir 281 punts, amb una cançó que ja hi ha hagut polèmica amb ella, perquè ha estat acusada de plagi. Algunes veus a internet han assenyalat que la introducció musical amb una flauta recordava...
un tema d'un grup holandès. Tot i així, des de l'organització del festival diuen que s'ha de distingir entre semblança i plagi, que sí que és veritat que s'assemblen, però que no és un plagi. I, de fet, el mateix cantant del grup d'aquesta cançó holandesa ha dit que no, que ell tampoc ho considera una còpia. També hi ha hagut altres polèmiques, per exemple, el país que ha quedat en segon lloc ha estat a Cervaillan,
i la premsa lituana ha acusat aquest país de comprar vots. Sembla que oferien targetes de mòbil carregades amb saldo per votar tot el possible cervellant a canvi de 20 euros. No és la primera vegada que s'acusa aquest país d'intentar fer trampes al Festival d'Eurovisió, que de fet va guanyar l'any 2011, i es diu que en part va ser aquests estratagemes, no ho sé.
Curiós, doncs, d'aquest sistema, també. Sí, sí, Déu-n'hi-do, el ressò que pot arribar a tenir al Festival d'Eurovisió, tot i que alguns pensem que ja no té tanta tirada, doncs, continua arrossegant audiències i continua arrossegant polèmiques, també. Sí, sí, sembla que, exacte, desperta interès encara d'un sector important del públic. Parlem ara d'un altre tipus de televisió ben diferent, que és el Bados, perquè un reportatge d'aquest programa provoca que la Fiscalia realitzi noves investigacions.
Sí, es tracta del reportatge del passat 28 d'abril sobre l'accident del metro de València el 3 de juliol de 2006 que va provocar 43 morts i 47 ferits greus. La Fiscalia Provincial de València ha decidit investigar tota la documentació que ha portat el Partit Socialista del País Valencià que inclou, entre altres documents, aquest programa, aquest reportatge de Salvados, en què un ex-cap de seguretat al metro de València va explicar...
que s'havia eleccionat els tècnics cridats a declarar la Comissió d'Investigació del Parlament Valencià perquè tots donessin una mateixa versió d'aquell accident en què no reconeguessin errors. En fi, doncs, perquè veiem que la tele també pot, d'alguna manera, afectar la realitat. Exacte, és una bona notícia en aquest sentit. La Sexta, d'altra banda, anuncia un programa sobre operacions policials, justament.
Sí, es tracta de Policies en Acció, que explicarà com treballa la Policia Nacional, de manera que l'espectador podrà ser testimoni d'atracaments, persecucions, arrestos, rescats o controls a la carretera. És un espai que recorda el programa COPS sobre el cos nacional de policia dels Estats Units, que la cadena Fox, a més, 26 ja no l'emetrà la Fox, sinó que s'emetrà per un canal de pagament que es diu Spike TV. Però vaja, una mica en aquesta línia del programa COPS,
serà la Sexta qui emetrà a partir de, ben aviat, no han dit encara quan, però ja estan tirant els anuncis promocionals d'aquest policia sin accion. Doncs veurem com va tot plegat. En tot cas, és un altre d'aquests temes que potser sembla que podria agradar, no?, el gran públic, així de primeres? Sí, això d'adrenalina, no?, en principi funciona i els DocuRealities, doncs la Sexta i 4 són uns especialistes,
i de moment no sembla que se'n vulguin desprendre d'aquest gènere, és a dir, que els hi deu funcionar prou bé. Parlem de sèries ara perquè Com ho conecia vostra madre encara ja la recta final. Sí, pocs dies després que acabés la vuitena temporada, en què la sèrie finalment ha posat cara a la mare que li dona nom. Per fi! Sí, no desballarem res, però vaja, que al final de la vuitena temporada apareix aquesta persona i s'ha conegut que els 24 capítols de la novena i última temporada de Com ho conecia vostra madre...
es concentraran en només un cap de setmana. Explicaran la història d'un cap de setmana en què cadascun dels personatges coneixerà a la mare abans que ho faci el protagonista, Ted Mosby. Molt bé. Doncs això és el que podem avançar d'aquesta novena temporada, que arribarà, suposem, ben aviat. Està bé, doncs. La malera, doncs, com ho presentaran. I 4 justifica el tall del capítol final de la primera temporada de Homeland, que ha rebut moltes crítiques. Sí, hi ha hagut una polèmica perquè, efectivament, 4 no va emetre els 80 minuts
de l'últim capítol de Homeland la setmana passada, sinó que només en va emetre 40, la meitat del capítol, i ha hagut d'explicar, ha hagut de donar explicacions Mediaset a Twitter, i ha dit que la distribuidora li va lliurar dues versions, la versió completa que es va emetre als Estats Units, aquesta de 80 minuts, i una altra amb un tall que havia estat proposat pels propis productors de la sèrie, i que és la que va emetre Fox a Espanya a Canal+.
i la que va emetre també 4, diuen perquè abans havien emès el partit del Benfic a Chelsea de l'Europa League i no tenien temps, diguéssim, per no acabar massa tard, d'emetre aquests 80 minuts complets. Vaja, alguns seguidors han acusat que també es podria haver emès només un episodi dimecres passat i ja deixar el final complet de la sèrie per demà dimecres.
però el que passarà finalment, com que ja es va emetre la meitat del capítol, és que s'emetrà l'altra meitat que falta del final de la primera temporada de Malimecres i el primer capítol de la segona. És a dir, que en aquest cas no hi haurà descans entre la primera i la segona temporada de Homeland a quatre. Home, una mica mal pensat, doncs, tot plegat.
Divinity, mentrestant, va estrenar ahir la setmana que desaparecieron les mujeres. Què és això? Sí, un docorealític una mica estrany. Diu que mostra com se les arreglen els homes d'una petita localitat nord-americana durant una setmana en què les dones no són a casa.
es presenta com un altre d'aquests experiments sociològics que acostumen a ser els docu-realities ja des dels temps de Gran Hermano, i l'espai té cinc capítols que es van emetre a la cadena nord-americana Lifetime entre l'agost i el setembre de 2012, i que Divinity es poden veure des d'ahir dilluns, cada dilluns a partir de dos quarts d'onze de la nit, a veure com aquests homes sobreviuen una setmana sense dones. En fi.
Verem, doncs, quina resposta repte plegat. I aquest divendres, Factoria de Ficció n'estrenarà la comèdia Papa Canguro. Sí, després que es preestrenés el passat 2 de gener i l'audiència fos notable, amb uns 459.000 espectadors, doncs, Factoria de Ficció ha decidit estrenar aquest divendres un quart de deu de la nit aquesta sitcom americana, Papa Canguro,
que una mica s'emmarcaria dins de l'aposta del canal de Factoria de Ficció per les ficcions d'humor, per comèdies que acostuma a projectar. I és una sèrie que ha estat renovada ja per una segona temporada del canal ABC Family dels Estats Units i que gira al voltant d'un cambrer de 20 anys que comparteix pis a Nova York amb el seu germà i un amic i que de sobte descobreix l'existència d'una filla de pocs mesos que haurà de cuidar.
Doncs mira, també veurem com acaba o com evoluciona també aquest producte televisiu. I amb aquest últim tema acabem aquest repàs que fem cada dimarts amb l'Alba Cunesa pel món de la tele. Gràcies, Alba. Gràcies a vosaltres. I tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Un abraçada. Adeu. Just a la fusta, el magazín del matí.
Sunrise, sunrise, looks like morning in your eyes, but the clocks held 9.15 full hours. Sunrise, sunrise, couldn't tempt us if it tried, cause the afternoons already come.
Fins demà!
Now the night will throw its cover down It won't be again And if I'm right It's the only way
Bona nit.
I ara és moment de parlar de literatura amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme. Que cada setmana ens acosta diferents llibres que podem trobar a les llibreries. En aquest cas, sempre ens comencem o ens centrem primer en un llibre en concret. Avui és el Conde de Abraños de Esa de Queiros. Sí.
Esa de Queiroz era un diplomàtic portuguès del segle XIX. Va néixer el 1845, va morir el 1900, i més o menys va publicar una dotzena de llibres i relats en vida. I aproximadament un número igual, una altra dotzena o així, que van ser publicacions pòstumes, entre les quals es troba aquest conde Abranyos, que són uns apunts biogràfics.
Bueno, el cont de Abranyos, a veure, jo faré una cosa, que farem molt pocs comentaris propis. Molt bé. Perquè m'ho he passat molt bé llegint aquest llibre, molt bé. Podria ser, segons com ho miressin, una mica biogràfic d'Essa de Queiroz. Un comentari que vull fer. Jo, durant els mesos d'estiu...
que les novetats s'acostumen a ser poques i no molt bones, diguem, recomano moltes vegades que es recuperin autors d'aquests, o autors clàssics que tenim pendents de llegir i demés. Jo en les coses que he llegit d'Essa de Quirós sempre m'ho he passat molt bé. Llavors tenim això del conde Abranyos, que són uns apuntes biogràfics de Zeta Zagalo, que era el seu secretari particular. Sí.
Llavors vaig a llegir. Comencem per la nota inicial que S. de Queiroz va enviar al seu editor a Portugal, junt amb l'original del llibre. Dice, passo a darle algunas informaciones sobre mi nuevo libro. Llegeixo en castellà perquè estan en castellà.
para su propio aclarecimiento y para que puedan hacerse los anuncios y reclames necesarios, y le pido que los haga generosamente, tanto aquí, en Portugal como en Brasil. El libro se titula El Conde de Abraños, apuntes biográficos y recuerdos íntimos, por Zeta Zagalo, su secretario particular. Como puede ver, se trata de una biografía, la biografía de un individuo imaginario escrita por un sujeto imaginario.
El conde Abraños es un estadista, orador, ministro, presidente del consejo, etc., etc., etc., que bajo esta grandiosa apariencia resulta ser un bribón, un pedante y un burro. De manera que el propósito del libro, además de una crítica de nuestras costumbres políticas, es la exposición de las mezquindades, estupideces, bellaquerías y sandeces
que se esconden bajo un hombre a quien todo el país proclama grande. Zagallo, el secretario, es tan necio como el ministro. Y lo más picante del libro es que, queriendo hacer la apología de su amo y protector, el idiota de Zagallo nos presenta en toda su crudeza la nulidad del personaje. Pero para apreciar esta faceta cómica,
Es necesario leer la cosa. La cosa es el libro. A pesar de ser una biografía, el libro es implícitamente una novela, porque el conde Abraños, como persona, tiene pasiones, se casa, es engañado, se bate en duelo, vive episodios grotescos o dramáticos, etcétera, etcétera.
De tal suerte que el libro es, en verdad, una pequeña novela presentada abajo, una forma nueva que creo que no tiene precedentes en literatura. Aquesta és la nota que ESA de Queiroz l'envia acompanyant el llibre al seu editor, abans de ser editat. Llavors, alguna cosa que m'he marcat per aquí és, per exemple, quan aquest personatge, abans de ser conde d'Abranyos, era un estudiant procedent d'una família humil,
que una tia seva l'acull, diguem, el treu del seu poble, ell acaba renegant del seu poble i dels seus pares, i el porta a la universitat, diu. La primera ventaja de la universitat com a institució social és la natural separació que s'estableix entre estudiantes i futriques. Futriques en portuguès són els treballadors manuals. Sí.
Continuem. Entre los que solo viven de remover ideas y teorías y los que viven del trabajo. O sea, los estudiantes y los futricas.
De este modo, el estudiante se impregna para siempre de esta gran idea social. Hay dos clases, una que sabe y otra que produce. La primera es el cerebro y, como es lógico, gobierna. La segunda es la mano y, por lo tanto, trabaja, viste, calza, nutre y paga a la primera.
Molt interessant, eh?, aquesta teoria i molt aplicable, segurament, a diferents àmbits, no? Del segle XIX, Carme, estem parlant d'un escriptor del segle XIX. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Hi ha un altre moment on un dels personatges aquests fa l'afirmació que la política està per amassar fortuna, no per dilapidar-la. Així ens de clar, ho diuen. Molt bé, doncs, si vols, llegim-la, eh?, vull dir que tenim temps...
Però m'ha agradat almenys aquesta... Bueno, mira, parlo d'una altra en la que qui parla és el govern. A veure... Dice, jo, el govern, soy débil pero habilidoso y concedo aparentemente la soberanía al pueblo, que es fuerte y necio. Pero como la falta de educación lo mantiene en la imbecilidad y el adormecimiento de la conciencia lo sume en la indiferencia, lo obligo a ejercer esa soberanía en mi provecho. En cuanto a su provecho...
Si lo he visto, no me acuerdo. Està molt bé, doncs. Està molt bé, molt recomanable aquest del Conde de Braños. A més, veig que és curtet, no? Tampoc és gaire llarg. Sí, no arriba a les 200 pàgines. Doncs una bona proposta. Sí, està editat per acantil·lado. Doncs una bona recomanació. És en el que ha començat avui aquest recull. Ara passem a fixar-nos en altres títols, com per exemple, Dominación, que arribarà també aquesta setmana a la llibreria. Sí, l'autor és un tal...
C. J. Samson. Jo no he llegit res d'aquest senyor i és el primer que m'arriba així a les mans. És una novel·la de ficció, encara que està situada a la Segona Guerra Mundial. I ens parla de què hagués passat si a Anglaterra, en lloc de defensar-se de les forces alemanyes, s'hagués rendit. Mentre el front rus seguia l'encarnissada guerra, el poble britànic
viuria sotmès a un govern sinistre i autoritari, i la resistència estaria encapçalada pel propi Winston Churchill. Representa una espina dolorosa per al govern tota aquesta resistència. Doncs no, és una manera de fer aquesta...
Quina parla tec, també es diu política-ficció o no sé què, vull dir que també plantejar-se aquestes hipòtesis, sempre és curiós, no?, veure com hagués anat la història si, doncs, segons quins fets haguéssim d'una altra manera. Sí, bueno, el que passa és que no deixen de ser congetures, Carme, que això sí que... Això està clar. El que tenim és el que hi ha. Passem ara a parlar del secreto del rei, de José María Zabala. Un altre també que podem dir que és novel·la històrica, però el que passa és que aquesta pot tenir suc, fins i tot. A veure...
perquè estem a Estoril a l'any 56. I el príncipe Juan Carlos de Borbón viu un apassionat romans amb una jove que encarna el New Look de Christian Doyor. Però un dia, jugant amb una pistola, se li dispara un tret amb la mala sort que mata el seu germà. I els fets aquests han de ser investigats tant pel govern de Salazar, que era el president de Portugal de l'època, com pel del general Franco.
i posen en marxa l'operació en Giralda. Aquí, acció, suspens i romanticisme, que són els ingredients que té qualsevol novel·la d'aquestes que aspiren a bestsellers. A veure, està escrit per un senyor, el José María Zavala, que és un expert en la Casa Borbón i que ha publicat molts llibres sobre els borbons. Doncs...
Sap de què parla. Sí, és la seva primera novel·la, per això. Molt bé, doncs a veure com ho porta, no?, en aquest altre camp. I d'aquí ens n'anem ara a parlar de Demència Digital. A veure... Sí, és del doctor Manfred Spitzer. I aquí, a veure, ens parla una mica de... Vol alertar una mica, doncs, a pares, sobretot, a pares, professors i polítics,
sobre la dependència dels mitjans digitals. I tot això que s'ha parlat moltíssim, de la quantitat d'hores que passen els nens davant de consumint. Sí, en pantalles, no? Sí. Llavors, clar, els polítics, que són els responsables de l'educació, els encanta parlar de la utilitat didàctica d'aquests mitjans. I els grups de pressió d'empresa, de software, es frotan les mans...
en les ofertes cobriran, en teoria, als nostres fills les portes d'un futur millor. I a la vista d'aquest preocupant estat de les coses, el doctor Spitzer recorda les seves obligacions als pares, professors i polítics, i reclama una informació objectiva sobre els riscos i exigeix als pares, sobretot als pares, que posin límit als passaments digitals dels fills. Mhm.
Doncs interessant, segurament en aquest punt de vista, perquè deus ser una mica diferent del que potser és menys populista. Sí, a mi m'ha cridat l'atenció i per això faig incisió en el tema dels pares, perquè normalment aquestes coses sembla que s'està delegant massa en les escoles, no?, i s'està dimitint una mica. Aquest paper de casa, no? Sí, sí, sí. I som nosaltres els que hem d'estar vigilants al tema, no?
Doncs una bona proposta i passem ara cap a una altra història, en aquest cas de digitals passem a televisió, la tele que fuimos, de José María Íñigo. Sí, aquí després de 50 anys de la tele, que s'ha convertit en un membre més de les famílies, tots, o pràcticament tots, jo encara conec famílies que no tenen televisió a casa seva, conec un parell, s'ha convertit com un element més. I aquí en José María Íñigo és qui ens guia,
en un passeig nostàlgic per la història de la televisió, recordant els millors programes i una llista inacabable d'anècdotes i personatges, tant en blanc i negre com en color. Jo no fa molt vaig veure una entrevista al José María Íñigo. Sí? Sí. No recordo ara en quina... Vaig ensopegar amb una cadena. Potser Televisió Espanyola, no? No, no, no, no. Igual era La Sexta o alguna d'aquestes.
I era increïble, increïble la quantitat d'anècdotes que ha arribat a acumular aquest senyor i que pot arribar a explicar. No sé què explicar en el llibre, perquè aquests encara no hi són a la llibreria. La seva arribada està anunciada pel dia 22, o sigui, per demà. Sí, sí, pot ser curiós, també és algú que té molt bagatge en aquest sentit, per tant, deu tenir històries interessants per explicar, possiblement.
I també acabem amb un personatge televisiu bastant diferent, però com és Chumari Alfaro, que aporta los remedios de la sabidoria popular. Sí, bueno, aquest personatge, el Chumari, jo crec que està allò creient tot el suc que pot aquells programes de televisió que tenia, no sé si es deien la botica de l'abuela o alguna cosa així. I aquí ens ofereix, en aquest llibre, més de 300 remeis naturals orientats
a tenir cura de la salut, conservar millor la bellesa, informar sobre hàbits de nutrició saludable i, en definitiva, aconseguir una bona qualitat de vida. Doncs aquesta proposta una mica diferent del que hem comentat fins ara. Amb aquesta proposta acabem, per tant, aquest repàs que fem cada setmana amb el Diego Marcos de la Lliberia Resenya per les novetats del món literari i editorial. Gràcies, Diego. Gràcies a vosaltres. I torneu la setmana que ve. Que vagi de bon dia. Adéu, bon dia.
Just a la fusta. Quatre minuts i ja arribem en punt a la una del migdia. Tanquem, per tant, aquest Just a la Fusta d'avui, dimarts 21 de maig. Agraïm a la gent que ha fet possible l'Andrea Bono, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, la previsió del temps. Avui també hem fet l'astronomia amb l'Oriol Rigat, del grup astronòmic de Zern,
Hem fet tertúlia amb el Pep Quintana i el Jordi Farràs i també hem parlat de televisió amb l'Albaconesa d'Història de Sant Just amb el Pep Quintana i ara mateix hem parlat que hem de parlar amb el Diego Marcos de llibres. Us ha parlat Carme Verdo i tornarem demà a partir de les 10 com sempre per acompanyar-vos i explicar-vos tot el que passa a Sant Just. Ara us deixem amb el butlletí de la xarxa i tot seguit també el Sant Just Notícies Edició Migdia amb l'Andrea Bueno.
Marxem avui amb Klaus Enkinski i aquest mamà no quiero ir al colegio.
No, no quiero ir al colegio porque hay gente y no es para mí. No, no quiero levantarme porque no me quiero morir. Madre porque soy cobarde y mi intención es la de huir.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Mamá, no quiero trabajar. Mamá, mi responsabilidad. Mamá, no me quiero levantar. Mamá.
Fins demà!
La mano quiero es pasarme para las chicas gustar. La mano quiero hacerme viejo y que no haya marcha atrás.
No quiero ser caliente y poderme equivocar. Mamá, yo no quiero morir. Mamá, yo no quiero sufrir. Mamá, déjame dormir ya. Na-da-da-da. Na-da-da-da.
Déjame, yo me quedo aquí a dormir.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, presenta els ajuntaments aquest matí al projecte de llei de règim local en una reunió que s'està fent a Madrid en el marc del Consell Nacional d'Administració Local. Segons altres s'han dit, amb aquesta nova norma, a prop de 6.000 municipis es podrien quedar sense competències. La majoria són ajuntaments amb menys de 5.000 habitants i que el govern central considera ineficients per prestar alguns dels serveis bàsics considerats obligatoris
com ara l'allumenat o la recollida d'escombraries. Si la llei tira finalment endavant, aquestes competències serien absorbides per les diputacions o bé pels consells comarcals. La nova norma també inclou rebaixes salarials per als càrrecs electes i la reducció del nombre de regidors i assessors que s'establirà en funció del tamany i de la població del municipi. La voluntat del govern central és que la tramitació parlamentària s'acabi a finals d'any i la llei que reforma l'administració local entri en vigor l'1 de gener de l'any vinent.
El ministre d'Educació, José Ignacio Bert, acusa la Generalitat de sobre reaccionar amb la reforma de la llei educativa aprovada divendres pel Consell de Ministres. Bert creu que la normativa és prudent i no imposa el castellà sobre el català a les aules. El que se utilice este lenguaje bélico, el que se tire por elevación diciendo que se trata de un ataque a la lengua y a la cultura bíblica,
que se lo digan a un ministro que habla catalán y no solo en la intimidad y que reconoce la riqueza que la diversidad lingüística supone para el país. Creo sinceramente que hay una sobrereacción.
A Catalunya s'espera que el president de la Generalitat convoqui oficialment una cimera en defensa del model d'inversió lingüística a les aules, una trobada en què han de participar tots els partits polítics i representants del sector educatiu. L'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ja ha acabat de declarar davant del jutge com a imputat pel cas Mercuri. Bustos està acusat de tràfic d'influències per fer que l'Ajuntament de Moncada i Reixac contractés Carmina Llumà com a alt càrrec, però ha dit als periodistes en sortir de la sala que ell no va pressionar mai ningú.
Tot i això, a més que va mantenir converses telefòniques sobre aquesta qüestió, Ràdio Sabadell, Núria Bruguès, bon dia. L'exalcalde de Sabadell, Manuel Gustos, ha començat la seva declaració uns minuts abans de les 12 del migdia. A primera hora, a dos quarts d'once, ho ha fet el seu germà i regidor socialista, Paco Gustos.
Els dos estan citats per explicar la contractació suposadament irregular d'un exalt càrrec del tripartit a l'Ajuntament de Moncada i Reixec. Els dos estan imputats per haver pressionat l'alcaldessa de la població, Maria Helena Pérez, per donar una plaça de directora de l'àrea de territori del consistori a Carmina Llumà, tot i que no va superar el procés de selecció. Justament, Maria Helena Pérez va declarar divendres passat aquí mateix, a la Palau de Justícia, va apuntar que era la seva candidata preferida i que no havia rebut cap tipus de pressió per tal de contractar.
Aquest matí ha obert portes Construmat al Saló Internacional de la Construcció a Fira de Barcelona. És un sector molt perjudicat per la crisi. Arnau Olmos, bon dia. Bon dia. Construmat ha arrencat aquest matí amb la mirada posada en els països emergents. Els responsables del Saló consideren que aquestes economies en fase de creixement poden erigir-se mercats potencials de petites i mitjanes empreses de la construcció.
També es vol donar una empenta al sector de la rehabilitació, amb tot demanant valentia a les administracions per invertir la construcció i així diuen combatre l'atur. Escoltem Josep Miarnau, president del Saló Construmat. I no únicament pensar en mesures una mica, doncs, es pot entendre també, però únicament una mica de pujada d'impostos o de retallades, sinó que realment siguin valents.
i passin a l'acció i passin a la incentivació de sectors que poden ser molt creadors de llocs de treball. L'activitat del Salou fa palesa a la caiguda del sector de la construcció, mentre que l'any 2007 hi van participar 4.500 empreses, en aquesta edició ho fan tan sols 600.
Bon dia, us parla Eduard Cabré. En bàsquet aquesta tarda, el Club Bàsquet Granollers farà oficial que renuncia a continuar competint a la Lliga EVA la temporada que ve, tot i haver aconseguit la salvació. El president del club, Joan Nadal, ho explica a la xarxa de comunicació local. En les circumstàncies actuals...
Renunciem a continuar l'any vinent a la Lliga EVA. Bàsicament és un tema econòmic i també el darrere d'això, també el plantejament esportiu pel fet que on no arribem econòmicament i no hi arribem esportivament, deu ser que no ens toca estar-hi, no?
I en futbol, la paeria de Lleida ha acollit aquest matí la presentació de la final de la Copa Catalunya, que es disputarà entre el Barça i l'Espanyol el proper dimecres 29 de maig a dos quarts de 10 de la nit a la capital del Segrià. L'acte ha comptat amb la presència d'Andreu Sovies, president de la Federació Catalana de Futbol, i ha servit per presentar el trofeu que s'entregarà a l'equip guanyador. Notícies en xarxa
Bon dia, és la una i cinc minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Aquest cap de setmana, festa grossa a Sant Just per la lluita contra el càncer infantil. Dissabte se celebra la tretjana Festa Torneig Joan Petit durant tot el dia. L'activitat principal es farà a la bona aigua, però des de fa dies que Sant Just es fan actes diversos per lluitar contra aquesta malaltia.