La xarxa de comunicació local.
Catalunya Informació. Ara són les 10. Bon dia.
Com sempre, a aquesta hora, primer titular pel trànsit. Endavant, equip viari. S'està donant pas a l'alternatiu a l'N230 a Viella, a l'altura del parador, per un vehicle variat i a retencions. I, d'altra banda, pel que fa a la resta de transports, el tren de l'Aire 13 que va de l'estació de França a Lleida registra un retard de 25 minuts per una incidència a les instal·lacions entre Sitges i Guerra.
L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés immediat a la presó de l'empresari Fidel Pallerols i l'exsecretari d'Organització d'Unió Democràtica Vicenç Gabaldà, condemnats a set mesos de presó pel finançament il·legal del partit. El govern central els ha denegat l'indult que havien demanat.
Almenys 3 milicians russos morts i 13 més de ferits aquesta nit en l'intent de salt d'un quarter de la Guàrdia Nacional ucraïnesa a la ciutat de Mauriupol, al sud-est d'Ucraïna. Ginebra acull avui la primera discussió directa de la crisi ucraïnès entre la diplomàcia d'Ucraïna, Rússia, la Unió Europea i els Estats Units.
Ja són 9 els morts al naufragi d'un ferri ahir en aigües de Corea del Sud. Encara hi ha prop de 300 desapareguts i s'han rescatat gairebé 180 persones en vida. En un primer moment es donava per fet que l'embarcació va topar amb un escull, però ara algunes fonts apunten que el ferri s'hauria desviat de la ruta amb un gir brusc.
Trànsit obre a la circulació al carril Busbau per facilitar les entrades i sortides aquesta setmana santa. 490.000 vehicles s'han de marxar avui de l'àrea metropolitana de Barcelona. La tornada es preveu conflictiva i s'avançarà si fa mal temps.
Balanç positiu del primer mes de servei de les rodalies ferroviàries al camp de Tarragona i Girona amb més de 50.000 viatgers. Només l'enllaç Tarragona-Reus ha tingut menys usuaris del que es preveia. En una segona fase, el servei es podria estendre a d'altres zones.
Els algerians convocats avui a les urnes en unes eleccions presidencials que tot apunta que tornarà a guanyar l'actual cap d'estat, Abdelaziz Boteflika, malgrat els seus problemes de salut. El seu principal rival, l'exprimer ministre Ali Benflis, ha advertit que el règim prepara un frau massiu.
Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça s'acomiada en 8 dies del segon títol, la Copa i una dos a Mastalla contra el Madrid en un partit que va repetir la falta de rematada de les últimes derrotes. Dues pèrdues de pilota van provocar els dos gols del rival de Di Maria i Bail. Marc Bartra va fer el tomb Barça que va trobar a faltar novament Leo Messi.
A l'Euroliga de bàsquet, avui segon partit entre el Barça i el Galatasaray. Els blaugranes busquen el 2-0 contra els Turs, en què està gairebé descartat Carlos Arroyo. Avui també Madrid olimpiacós, ahir triomfes del Maccabi i el CSK. A l'NBA els Grizzlies jugaran als play-offs contra Oklahoma.
Núvols baixos al litoral central i nord i al prepirineu de Lleida. A la resta, cel serei i ambient més fresc. Al migdia serà un altre cop càlid i assolellat i les màximes se situaran entre els 22 i els 27 graus. A la tarda i al vespre reapareixaran els núvols al litoral. Demà, dissabte i diumenge, temps estable. Dilluns arriben els ruixats i les temperatures seran més baixes. Temperatures ara mateix a Barcelona hi ha 15 graus, a Girona n'hi ha 9, a Lleida 10 i a Tarragona 13.
Just a la pusta.
Molt bon dia a tothom, benvinguts, benvingudes al Just a la Fusta, avui amb una veu poc habitual. Els més fidels o les més fidels de l'emissora em recordaran, suposo, alguns, no sé si alguns recordaran, però un servidor ara mateix és el locutor suplent, oi que sí, Andrea? Bon dia i bona hora. Molt tant, què tal? Bon dia. I és que la nostra companya, la Carme Berdoi, que per ser avui fa anys,
Sí, felicitats Carme. Moltíssimes felicitats. Avui té festa i em va demanar si podia cobrir-la i evidentment no només era una obligació sinó un plaer poder estar aquí amb tots vosaltres. En un programa, a més a més, previ a l'inici de la Setmana Santa ja veus que hi ha poca activitat, poc trànsit, les oficines algunes tancades, d'altres a la tarda suposo que tancaran portes...
Però nosaltres, com sempre, aquí Peu del Canó, amb ganes d'explicar-vos tot allò que passa, que viu Sant Just, que no és que sigui una actualitat espectacular, perquè tot va una mica al ralentí, però hi ha cosetes, i que sí, després us ho explicarem. Avui també, a part de tota l'actualitat del municipi de Sant Just d'Esbert, com sempre, farem aquest repàs que fem a les portades i a la Maroteca amb una data, o una data més que una data, interessant.
Avui fa anys que va néixer l'ordinador Mac, el Macintosh, en aquell moment es deia. L'any 84, un senyor que es deia Steve Jobs va presentar una màquina que havia de revolucionar la informàtica com a eina d'ús personal. 30 anys. 30 anys, després en parlarem. Només 30 anys, diries, que porta tota la vida amb nosaltres. Doncs no, només 30 anys, no? Sí, sí. No és tant. També avui entrevistarem la gent de la pastellisseria Celes, Trilla i Bogunyà,
perquè han creat una mona molt especial, a més a més són dues d'elles pastisseries de Sant Jus, l'altra vinculada molt directament a la casa, ara ja no estan aquí, però ja han estat durant molts anys i l'Armand continua sent col·laborador de Ràdio Desver, i per tant, l'entrevista que els ha fet l'Andrea fa una estoneta la recuperarem aquí al Just a la Fusta. També la tertúlia habitual, tindré el plaer de recuperar els meus companys, la línia Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joana Algarra, la Montse Larrea, el Jordi Bulló.
Sí, recent incorporació, fa no gaire. És un retorn, també. Era un habitual abans, va deixar un temps i ara mira. Els dijous també continuem parlant de teatre, a més a més aquests dies que hi ha festa i que segur que hi ha una cartellera esplèndida per poder gaudir, més enllà de les passions.
Que estan bé, però... També va bé tenir un altre tipus d'espectacles a la ciutat. Sí, sí, sí. I farem un tast de vi. Això sí que m'agrada. Sí, eh? M'agrada tot. Compte, no ens equivoquessin. No ens equivoquessin. Però estarà amb nosaltres l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata i farem un tast en directe. Mhm.
I crec que avui, crec que no m'equivoco quan dic que avui farà un tast bastant especial pensat en bones. Mones de Pasqua. Què anava a dir? Vins que poden acompanyar bones. O sigui, fer un bon tast. Jo anava a buscar formatge per acompanyar-ho, però veig que no. Home, avui és dia de bones, no? Per tenir bones idees per dilluns. Compte perquè tindrem mona. Perquè la gent de la pastisseria Trilla han tingut la deferència de... El de tallar.
El detall, que no és la primera vegada que ho fan. De fet, vam inaugurar Instagram de Ràdio d'Esvern amb una fotografia de la mona de la pastisseria Trilla que ens van regalar fa un parell d'anys. Molt cert. Era un conill, me'n recordo. Jo no ho recordava tant. I això que vaig penjar-ho jo, si no recordo malament. I avui l'anirem a buscar i podem fer aquest tast de vins amb una mona que a mi m'anirà de conya. Va, la pastisseria Trilla. Per l'estómac, és fantàstic. Genial. Quan és l'estómac una mica revolucionat, fot-li mona. Una mona. Fot-li mona. Un tast de vins.
Són les 10 i 8 minuts. El comandament tècnic està a un servidor que durant molt de temps ho ha fet, però que està més rovellat que un clau que ha abandonat a la muntanya des de fa dos anys. O sigui, que tingueu una certa paciència, diguem-ho així. L'important és participar, Enric. I divertir-se. I tant.
L'actualitat del dia, Andrea, explica'ns, com ho tenim? Doncs avui parlem de Setmana Santa, àmpliament, de totes les celebracions que es fan a l'Església aquests dies. És una paraixa. I tant, i avui sobretot, avui comencen les celebracions destacades, vam tenir diumenge de rams, diumenge passat, però avui, per exemple, celebrem dijousant a l'Església de Sant Just, serà a les 8, amb una missa que recordarà el Sant Sopar, per tant, el pa i el vi tindran una rellevància especial. I a més, l'Església avui estarà oberta fins les 11 de la nit.
Tu com vas de litúrgia religiosa? Doncs no soc gaire aficionada a la litúrgia... Va, va, explica'l, qui va anar al samsopar? Qui va anar... Doncs Jesús, no? Judes, m'ho imagino. I els apòstols, que eren molts. Per quant es va vendre, Judes? Per res. Per 30 monedes de plata? 30 monedes de plata. Sí, sí, sí. En fi, mira... Eren 12 apòstols i Judes era el 13, per això diuen que el 13 porta mala sort. Oh, i per 30 monedes de plata et vens el teu amic? Per 30 monedes de plata et vens el teu amic, sí senyora.
Doncs avui es recordarà tot plegat amb la missa, que tindrà lloc a les 8 a l'església. Faig més preguntes o ja no? Saps com el va trair? Per saber a qui havien de presar, li va fer un petó. Ah, bé, sí, clar, el petó d'ajudes. Sí, sí. Això sí que ho coneixia.
Va, no et faig més preguntar, Andrea. Gràcies. No, estic un pel peix, amb això. Bé, tu ara em pots preguntar sobre altres coses que jo estic pitjor, vull dir, no et preocupis. Molt bé. Qui no estic? Doncs avui és dijous, demà divendres, divendres sant i dissabte, a partir de les 9 del matí tindrà lloc un ofici de lectures i laudes, i demà a la tarda a les 5,
Es recordarà la passió del Senyor i a les 7 de la tarda tindrà lloc el Via Crucis a l'entorn de l'Església. Dissabte al vespre es celebra la solemne vella pasqual que rememora la resurrecció de Jesucrist. A Sant Just es farà a les 8 i 9 de matinada, com es fa a molts llocs, per tal que pugui assistir-hi més gent. De tota manera, aquesta celebració s'allargarà fins les 10 de la nit aproximadament per acostar-se el diumenge, que és quan Jesús va ressuscitar.
Diumenge al matí, per tant, es farà la missa de diumenge de Pasqua a les 11 del matí, una tradició que en Janrera se celebrava amb tres misses diferents al llarg del matí. I ara, aquest diumenge, tindrà lloc, com dèiem, una única missa a les 11 del matí.
Doncs aquesta és l'actualitat del dia, però hi ha altres qüestions que volem destacar, Andrea. Abans ens en teníem només amb una mirada, ara ja veig que no, que calen gestos. Costa, costa. Sí, sí, sí. Doncs és que tenim moltes més coses de cara a la setmana que ve. Ja m'estranyava i dic, siga-ho això del ritme. No, no, no, és que la setmana santa és intensa, però vaja, que tenim altres activitats. I deu-n'hi-do la setmana que ve perquè serà un operà i només tenim activitats de Sant Jordi el cap de setmana. Sí, cert, cert. I no només el cap de setmana, sinó que el dia de Sant Jordi ens anem a l'institut nosaltres. Molt tant.
Sí, sí, no, però és que... I després també participem, ara no vull espifiar-la, però també participem d'una altra activitat de l'English Day, no sé quin dia és exactament això. Ah, però al maig. Al maig, veritat. Crec que és el 9 de maig. Sí, però és que el Carles em va convocar el dimarts per anar a muntar no sé què, deu ser Sant Jordi a l'Institut.
Doncs sí, sí, clar, que és aquest dimecres. Bé, dimecres de la setmana que ve, dia 23. Però a la setmana que ve tindrem coses molt interessants, com ara, per exemple, la presentació de l'avantprojecte del barri Centre, que es presentarà a la ciutadania dimarts, dia 22. En concret es farà la presentació...
A la sala municipal, exacte. Es farà la presentació pública d'aquesta idea del parc, que l'Ajuntament té pensat fer al carrer Creu. El consistori ja ha encarregat a l'àrea metropolitana de Barcelona el projecte executiu, que s'espera que s'aprovi abans de l'estiu, si la ciutadania hi està d'acord.
Què passa, el tema de finançament el tenim lligat o com va la cosa? Doncs encara queden alguns diners per poder tirar endavant tota l'obra, tot el projecte. Primer s'ha d'aprovar, com dèiem, l'avantprojecte, el projecte executiu que presentarà l'àrea metropolitana i des de l'Ajuntament ja han dit molts cops, l'alcalde fa no res també va dir, que fins que el consistori no tingués aquests 400.000 euros necessaris per fer l'obra, doncs que no començarien. Per tant, prefereixen tenir primer els diners i no haver de demanar... Crèdit ni res, com està tot plegat, gairebé que és una decisió assenyada.
Sí, però d'entrada pensen i estan bastant convençuts que les obres començaran segurament abans d'acabar aquest any. Per tant, és una obra bastant fàcil de fer i que començaria abans d'acabar 2014. I per explicar en què consisteix aquest bon projecte, el que es farà també, els enjustencs faran dimarts, podran insistir dimarts a aquesta presentació pública, també per fer suggeriments i propostes de tot plegat. La trobada serà a les 8 del vespre a la sala municipal de la Taneu.
I un apunt més, Andrea. Sí, també per la setmana que ve, un apunt solidari en aquest cas, perquè el MIM Pep Bou actuarà a Sant Just divendres, dia 25, en benefici dels malalts d'immunodeficiències primàries. El reconegut artista crearà les seves famoses bombolles a l'Ateneu amb l'espectacle Bufa Planetes, per tal de col·laborar amb l'Acadip, que és l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris. És una associació sense fany de lucre que investiga més de 250 malalties genètiques que afecten molt greument el sistema immunitari
I en concret, l'espectacle Bufa Planeta serà en benefici dels anomenats nens bombolla, és a dir, uns nens que pateixen una immunodeficiència combinada greu. Cal fer un transplantament del moll de l'os a aquests nens quan abans millor, és crucial per salvar la vida de l'infant, i si no es diagnostica de forma precoç, l'índex de mortalitat és total, és del 100%. Per tant, per això cal aquest diagnòstic precoç i per això també des de l'Acadip
Estan lluitant perquè la prova de diagnòstic es fa així amb la prova del taló, que es fa als nadons quan neixen. A més a més, se celebra la setmana que ve la Setmana Mundial de les Immunodeficiències Primàries i l'Acadip aprofita per organitzar aquesta activitat amb Pep Bou a l'Ateneu de Sant Jus, divendres que ve, divendres 25, a les 9 del vespre a l'Ateneu. Les entrades es podran comprar de manera anticipada a partir de dimarts i fins dijous a Can Ginestat a 4 a 7 de la tarda i també dues hores abans de l'espectacle a l'Ateneu.
Costen 15 euros pels adults, 10 pels nens fins als 12 anys i els diners s'estinaran íntegrament per l'entitat Acadip. Doncs fantàstic, un espectacle genial. Val molt la pena. Amb un artista genial i per una molt bona causa. I tant. Doncs aquestes són algunes de les notícies del dia. D'aquí una estoneta. A més, Andrea, moltíssimes gràcies. Fins ara, Enric. 15 segons i un quart d'11 del matí. So far away, Night Streets.
Fins demà!
So far away from me So far I just can't see
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Una cançó de l'any 1985 i un quart i cinc d'onze del matí. Continuem aquí a la sintonia del Just a la Fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Doncs temps per repassar l'actualitat dels diaris, tant en paper com en digital. A més a més, en un dia en què el diari d'avui també és el de demà, perquè demà no surten diaris. Veritat? Cert? Cert, cert, avui. Dijous i demà divendres. Molt bé.
No té més, no té més l'anècdota. Andrea, explica'ns, quina és la notícia comuna i, per tant, la més destacada del dia en els mitjans escrits? Doncs avui a La Vanguardia, al Periódico i al Punt Avui, que misteri, avui ens ha arribat al Punt Avui i no ens ha arribat l'ara, però bé, ja...
Canviem una miqueta el que teníem fins ara. A l'avantguàrdia, el periòdico i el punt avui, ens parlen de la derrota del Barça ahir a Mestalla, a més amb fotografies grans que ocupen bona part de la portada, per tant, podríem destacar aquesta com a notícia de la jornada. A l'avantguàrdia llegim, setmana tràgica. En vuit dies el Barça s'acomiada de la Champions, gairebé de la Lliga, i ahir de la Copa del Rey en perdre contra el Madrid a 2 a 1. En vuit dies el triplet ha fet el Barça.
Sí, ple negatiu, no sembla? Sí, sí. Doncs és la notícia de la Vanguardia. El periòdico va una mica amb aquesta línia, titula Perduts. El Bar s'entrega la Copa al Madrid i s'aferra a una lliga impossible. Bale tomba Messi i Neymar, gairebé tan absents com el lesionat Cristiano. Els blaugranes deixen escapar un altre títol. I el punt avui, de fet aquest és un dels temes de la jornada, és el tema del dia al periòdico, i el punt avui ens diu Setmana de Calvari. També fan
Tant a l'avantguarda com al punt avui. En aquesta comparació, m'imagino, amb la Setmana Santa, el Barça perd la Copa contra el Real Madrid, com a culminació de 8 dies nefastos. Barça igual a un gol dels blancs, però Bale decideix a 5 minuts al final del maig, 1-2, i un xut al pal de Neymar al final no aconsegueix evitar la derrota. És aquesta la notícia de la jornada avui.
Doncs als diaris digitals la informació està a un punt més actualitzada, tot i que el Barça també n'és protagonista, sens dubte la derrota d'ahir va fer força mal i encara s'en parla. En els mitjans de comunicació escrits, el 3-24 diu la Copa, tampoc.
La notícia d'última hora pública d'aquest matí ha ordenat l'empresonament de l'empresari Fidel Pallarols i l'exsecretari d'Organització d'Unió Democràtica Vicenç Gavaldà. A Madrid denega l'indult que havien demanat tots dos condemnats a set mesos de presó per finançament il·legal de partit. La crisi d'Ucraïna continua sent notícia i és que han mort tres activistes prorussos en l'assalt d'una caserna militar.
Obama adverteix Putin que les seves accions contra Ucraïna tindran conseqüències. Bé, en tot cas, veurem com reacciona la comunitat internacional i l'OTAN, no? Sí, sí, i tant. Que en principi està... Que està reaccionant l'OTAN, per això. En principi està feta per defensar els seus aliats, no? Sí. I un dels seus aliats està sent atacat, el que passa que, clar, per Rússia. Ja. Complicat.
Complicat, complicat, molt complicat, molt complicat. El 90% dels municipis que en respost col·laboraran en l'organització del 9N han contestat un 30% dels municipis consultats pel govern i la majoria dels disposats estan disposats a col·laborar, estan en mans d'Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència i Unió.
Després ampliarem aquesta informació. Repassem ara el que podem llegir a l'edició digital de La Vanguardia, un punt més actualitzat, òbviament, que la seva versió en paper. Diu que una sala del quartel ucrania a Mariupol causa tres morts. Obama diu que a Rússia tampoc li interessa una guerra amb els Estats Units.
i busquen supervivents entre els atrapats del ferri enfonsat. Corea del Sud afirma que el ferri es va desviar de la seva ruta. I un punt d'enfocament positiu pel que fa al Barça diu que el futur passa per Marc Bartra.
I també un comentari, un article molt dur amb Messi, diu que quan sortir amb el millor del món és jugar amb 10. Messi torna a passar inadvertit el dia que al Barça se li escapa el seu tercer títol de la setmana. Bé, tècnicament no és així, el Barça encara podria guanyar la Lliga.
Sí, sí, no, clar, per això que tot és molt catastròfic perquè ahir es va perdre un títol, però va estar a què? A un punt per sota del Madrid i a quants de l'Atlètic? A tres, crec. I l'Atlètic ara té partits molt importants també i molt difícils, crec. Per això et dic que no sé si mai. No és impossible, tampoc, o sigui que... En tot cas, s'entén el desànim blaurana. Bé, el diari Ara, en la seva edició digital, diu augmenta l'homofòbia al món. Una genialitat de vell decideix la final de Copa
Durant optar per fer campanya al costat de Tremosa, a veure, poca cosa, poca cosa, no té més. Diu una fotografia molt dura amb Messi d'Esquena, del diari Esport, diu aquest cicle s'ha acabat, que comenci un altre. No sé si fan referència a Messi o si Messi ha de participar d'aquest nou cicle o si estan demanant d'alguna manera que se'l venguin. A Messi? Sí.
No ho sé, no ho sé. Tot és molt dramatista. Això on? El diari Esport. És una portada que veiem a l'Ara que ens ensenya la portada de l'Esport. Tot el que es publica avui també m'imagino que es publica bastant en calent. Sí, sí, sí. Tot va així. Una mica de reflexió també. Tot va una mica així. Diu, el 25,3% de les exportacions de l'estat espanyol són catalanes, les vendes de Catalunya a l'estranger superen el 2,2% els primers mesos del 2014, però creixen menys que la mitjana espanyola.
Repassem ara fotografies de portada.
Avui el tema principal a les fotografies té a veure amb el partit d'ahir. A l'avantguàrdia veiem Messi mirant el cel, lamentant-se després d'una jugada del partit d'ahir. A l'avantguàrdia veiem una fotografia de Messi i Neymar abraçant-se després del partit, d'esquenes. I per últim, al periòdic ho veiem a Neymar, cap cot, mentre els jugadors del Madrid rebien la copa. El veiem assegut a la gespa del camp on jugaven ahir, que era més talla, oi? Sí.
Més talla, veritat? Més talla. Sí, gràcies. Doncs això, veiem. Avui els jugadors del Barça, bàsicament Messi i Neymar, lamentant-se de la derrotada d'ahir. D'altra banda, una de les imatges destacades, avui la trobem al punt avui. Veiem els soldats ucraïnesos mirant com passa un avió militar. Negociació tensa entre Rússia, Ucraïna, els Estats Units i la Unió Europea. Ara en parlarem en clau internacional.
I d'altra banda, una de les fotografies de la jornada és la tragèdia que ha tingut lloc a Corea del Sud, on han naufregat un ferri amb 459 passatgers al costat del país. Veiem aquest ferri mig enfonsat ahir i les tasques i dos helicòpters sobrevolant la zona per veure si podien rescatar els supervivents. Ara també parlarem en clau internacional. I un dels últims protagonistes de les portades d'avui en format fotogràfic és Spiderman. El trobem tant al periòdico...
com La Vanguardia, perquè avui s'estrena Spiderman. Spiderman sembla ser més juvenil.
I a la premsa internacional, què destaca avui? Doncs avui ens centrem a l'avantguàrdia, parlem un dia més d'Ucraïna. Donetsk komilia Kiev, flotant reforça les mesures defensives a l'est d'Europa. De fet, és una de les notícies principals a totes les portades. Llegim que Donetsk, que els militars ucraïnesos es neguen a enfrontar-se amb la població. Milers de voluntaris desarmats donen suport a les milícies prorusses armades amb l'arsenal robat als edificis ocupats.
I ens explica a l'avantguària que dimecres diverses desenes de soldats amb els seus vehicles militars van canviar la bandera ucraïnesa per la russa tricolor. L'enviament de tropes a l'estiu d'Ucraïna, de moment, és un autèntic fracàs. L'única cosa que funciona són les eternes acusacions de Kiev, que atribueix a Rússia el paper inspirador i organitzador de tots els seus mals.
De fet, el govern ucrainès va tornar a dir que el Kremlin encoratja el terrorisme a l'est del país. La sensació dels països veïns és que la crisi s'aguditza i que l'OTAN va respondre reforçant la seguretat al continent. És una de les notícies en clau internacional de la jornada. I l'altra és la tragèdia a Corea del Sud, amb volcar un vaixell amb 459 persones a bord. També ho llegim a l'avantguàrdia. La majoria eren estudiants que anaven a passar uns dies a l'illa turística de Jeju.
A Corea ha tingut, com dèiem, un dels accidents marítims més mortifats de la història. 281 persones, la majoria estudiants, continuaven desaparegudes dimecres a la nit després d'enfonsar-se un vaixell a la costa sud-occidental del País Asiàtic a primera hora del matí. Com dèiem, hi havia 459 persones a bord.
Tot Corea del Sud ahir estàvem molt pendents de com se succeïen els esdeveniments, seguint minut a minut els esforços dels equips de rescat que s'afanyaven a buscar supervivents del nufragi del transbordador SeaWorld. 325 persones d'aquestes 459.
Eren estudiants de batxillerat que anaven a passar uns dies de vacances a l'illa i dimecres a la nit i a la nit només 78 havien estat rescatats amb Dida. 80 vaixells i 18 avions participaven a les tasques de recerca de supervivents i ara s'ha de veure en quines han estat les causes d'aquest accident. El SeaWorld feia força hores que estava enfonsat a uns 30 metres, la visibilitat era pràcticament nul·la i la temperatura de l'aigua d'uns 12 graus.
I a més, una de les qüestions més polèmiques derivades de tot plegat és que la tripulació sembla ser que va aconsellar als passatgers continuar asseguts la primera hora del naufragi. Per tant, tot ho està complicant encara una mica més.
Doncs realment una situació dramàtica, una tragèdia, perquè són moltíssimes les persones que han desaparegut i que molt probablement difícilment seran trobades en vida. Exacte, estan fent tasques de recerca, guardacostes, amb el salvament marítim... Sempre queda un punt d'esperança, però...
Sí, però és molt complicat, i més sobretot veient les fotografies que, per exemple, trobem a l'avantguarda amb el vaixell pràcticament enfonsat, ja no ni bolcats d'un costat, com veiem, per exemple, en portada, o sigui, veiem només un tros del vaixell. En el cas que hagi quedat alguna bossa d'aire a dins... Seria l'esperança. Però tot i així... Però és molt complicat. La veritat és que sí. En fi, veiem a veure com es desenvoluparan els esdeveniments a partir d'ara.
Dos quarts d'onze tal dia com avui, rebassem algunes de les notícies que van ser portades, que van ser destacades en un dia 17 d'abril d'altres anys. Fa 50 anys que una dona, una mestressa de casa, va emprendre un vol en solitari. Deia que estava avorrida, va decidir donar la volta al món i va iniciar aquesta aventura el 19 de març dels 64-29 dies després...
Un avió que es deia The Spirit of Columbus va aconseguir donar la volta al món. Va ser una fita en la història de l'aviació contemporània. Això va passar fa 50 anys. També destaquem altres informacions que es van produir tal dia com avui va néixer avui fa 100 anys la Mancomunitat de Catalunya.
Crea amb la seva Constitució. En el Palau de l'Antiga Generalitat s'iniciava una tímida forma d'autogovern que reunia les competències de les quatre diputacions provincials. Durant una dècada, la seva obra modernitza el país i dota d'institucions i projectes per a una futura autonomia. El seu primer president va ser Enric Prat de la Riba.
També destaquem que tal dia com avui, però fa 40 anys, Salvador Puig Antic, aquest jove anarquista militant del moviment ibèric d'alliberament, va ser condemnat a mort per l'assassinat d'un subinspector de policia.
I com dèiem a l'inici d'aquest programa, també destaca que fa 30 anys va néixer el Mac, el Macintosh en aquell moment es deia. L'ordinador diu que va fer sexy la tecnologia. Steve Jobs va presentar el 1984 una màquina que havia de revolucionar la informàtica, una eina accessible a tots els usuaris.
i que servia per qualsevol aspecte de la vida. Era el Macintosh el primer ordinador personal de la història. Des de llavors, amb els acells de jobs, Apple ha demostrat ser la companyia de consum amb més capacitat de seducció entre el gran públic gràcies al seu equipament funcional i de disseny bonic.
Són aquestes algunes de les notícies que es van produir tal dia com avui, aquest 17, en aquest cas d'abril d'altres anys. Hem fet una mica de repàs de les més destacades. Evidentment hi ha moltes més, però aquestes estan força bé. Més qüestions, el que fem ara és repassar les contraportades. Exacte, molt bé.
I ens centrem en les entrevistes que hi ha a l'última pàgina del diari. Avui el tenim de tot. Avui al periòdico ens parlen en clau política de la primavera àrab, entre altres coses. Avui entrevistan a Pino Creanza, que diu feia fotos i prenia apunts perquè ho necessitava. Quan era jove diu que volia canviar el món, ara aspira a comprendre'l i acaba de publicar el seu primer llibre, Cairo Blues.
Arriba a Barcelona per presentar-lo. És un còmic que té el seu origen a la curiositat de l'ésser humà, a la necessitat de comprendre la realitat. Un llibre que han traduït a l'àrab, al francès, al castellà i a l'anglès. Ell és enginyer de formació i el seu llibre, Cairo Blus, explica el context de la revolució egípcia.
Diu, vaig a Egipte per treballar-hi com a enginyer. Visitava fàbriques a la perifèria, però en el temps lliure visitava el Qaire. Durant aquell viatge vaig acumular material sobre l'urbanisme i sobre la vida de la gent dels barris. No era a Egipte quan va començar el moviment de la plaça Tarir. Ho vaig viure com a testimoni indirecte.
Diu que va demanar permís a periodistes, a bloggers egipcis i futurs reporters per utilitzar el seu material per a aquest llibre. M'interessava mostrar al context una vida que sembla la nostra i també retratar les dones i els homes que entre el gener i el febrer de 2011 van ocupar els carrers per canviar les coses.
i acaba dient que durant el seu viatge no s'intuïa encara el que passaria després. Diu que els egipcis parlaven de la corrupció i, esclar, aquest és el substrat del que va passar després. La gent es queixava que es començaven projectes faraònics i que no s'invertien diners a millorar les condicions de vida de la ciutadania i es notava el descontentament. És l'entrevista que trobem avui al periòdico.
El punt avui, què ens explica la seva contraportada? Doncs en clau històrica, avui entrevistan a Ramon Arau, que va ser soldat de la Lleva del Biberó i ha publicat les seves memòries. Diu, les tenia acabades, de fet, el 2001, però era un recull molt més extens. El Salvador Domènech, que és l'editor del llibre, em va fer veure que el més interessant eren els anys de la guerra.
és un home que va néixer l'any 1920 a Barcelona, va viure intensament la Guerra Civil. Diu que actualment s'està oblidant massa el que va ser la Guerra Civil, el que s'hi jugava i les conseqüències que va tenir i que té encara. L'acusadia mental i la incultura general que hi ha és sorprenent. La Guerra Civil va ser un enorme error per part de tothom, però a tot arreu es van cometre excessos. També parla de la seva experiència social,
Al front, diu, un cop una noia m'ha preguntat quanta gent havia matat i tinc la satisfacció de poder dir que no vaig matar a ningú. Diu, per mi això és un privilegi. Diu que espera que aquest error no es torni a repetir. Diu, espero que no perquè el context internacional és molt més diferent, tot i que les guerres d'ara al Tercer Món són encara conseqüència de la Segona Guerra Mundial. I també parla de la situació a Catalunya, el debat nacional.
Diu, aquest és un tema molt delicat. La meva catalanitat està fora de tot dubte, però no crec en la independència. Catalunya és una nació, això és indiscutible, i ser nacionalista no és una opció política, és una opció sentimental, o et sents català o no te'n sents. Diu que avui hi ha el millor per a Catalunya, que tingui unes relacions clares amb la resta d'Espanya i del món, que no siguin abusives d'uns i altres. Diu, si hi ha independentistes, és per culpa de Rajoy. Estan retallant tot el que s'ha avançat des de l'any 75 i fent-nos retrocedir. I ara, doncs, a parlar de les seves memòries, que recullen aquest llibre, que es titula
de l'utopia al camp de concentració. Un repàs d'aquests anys decisius de la vida de Ramon Arau. Alguna coseta més perquè fa les contraportades? Doncs a l'avantguàrdia trobem l'última contra avui amb l'ambaixadora de Meris Mills, que és millona von Habsburg. Carai! És neboda de l'arxiduc Otto de Habsburg. Sí, sí.
fill gran de l'últim emperador, Carles I d'Àustria i quart d'Hongria. Diu, però per damunt de tot, Milona és una devota de la Mare de Déu de Medjugorje. No sé renunciar-ho. Tan bé que havies anat fins ara. Sí, és que Medjugorje, potser, que és una...
verge de Bòsnia i Arcegovina, aquí consagra la seva vida amb el projecte Mary's Meals, que és un moviment internacional que alimenta escolars a les comunitats on la pobresa i la fam impedeixen que els infants tinguin una educació i s'hi posa remei amb 15 euros per nen l'any. I doncs aprofitant per entrevistar-la perquè Mary's Meals acaba d'inaugurar seu Espanya.
diu que parla de la seva família, diu que per ser una Habsburg hi ha gent que sense conèixer et odia, ja pensa que ets aristòcrata, ara sí, rica i estúpida, per tant, et odien, i d'altres t'admiren, m'imagino que hi ha de tot.
També parla de la seva trobada amb la mare de Déu de Medjugorje, però on serem així? Medjugorje? A partir d'ara Medjugorje. Medjugorje, molt bé, perquè des de la seva trobada amb aquesta verge li va canviar molt la vida. Diu, és un poble situat a Bòsnia-Herzegovina, un lloc de peregrinació on hi han anat més de 20 milions de persones d'arreu del món.
I diu que la Verge Maria s'hi apareix des del 24 de juny de l'any 81. Diu, jo hi vaig ser de pelegrinatge als 25 anys, en el tercer aniversari. Caminàvem cap a la capella de la Mare de Déu per un camí de cabres, em vaig asseure a descansar i de sobte una presència viva, bona, clara i sense judicis em va envoltar.
Diu, vaig veure el món a través dels seus ulls i vaig sentir una pau increïble, una plenitud desconeguda. Llavors em va fer una pregunta, com pots dir que ets cristiana? I vaig comprendre que jo anava a missa, em confessava, era el meu moment amb Déu, però després la meva vida continuava, aquella trobada no canviava res.
Diu que també li va fer una altra pregunta. Qui és aquest Déu en qui dius que creus? Diu, en aquell moment vaig sentir com que d'àtom de tot el que m'envoltava era ple de la seva presència i encara va haver-hi una tercera pregunta. Carai, quina experiència més mística, no? Sí, doncs va tenir aquesta conversa amb la Verge Maria. Diu, aquest Déu existeix veritablement? I a partir d'aquí, doncs diu que vaig veure la llunyania, l'església sense sostre, tot el cel era daurat, molt bonic, i va penetrar per aquesta gran obertura. Em vaig quedar allà asseguda, com una roca, sense paraules...
i assegura que tot el que coneixia havia canviat. Era com si jo fos una persona nova. Una experiència així ha de ser... Espectacular, o... Sí, sí, sí, no ho sé, ha de ser complicat. Doncs és l'experiència de la Milona von Habsburg, ambaixadora de Mary's Mills. Està bé, està bé, està bé.
Fins demà!
Doncs, 5 minuts i un quart, 11 del matí. Andrea, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé, Enric. Ves a preparar el bolletí, que és gairebé l'hora. És a dir, d'aquí 25 minuts que tornarem a escoltar amb tota l'actualitat del dia de Sant Just d'Esvern. Que vagi bé, Mati, Enric.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Oh, the passenger. He rides and he rides. He sees things from under glass. He looks through his windowside. He sees the things he knows are his. He sees the bright and hollow sky. He sees the city sleep at night. He sees the stars are out too.
Fins demà!
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Estem escoltant just a la fusta.
Fins demà!
Tres quarts tocats d'11 del matí, notícies d'àmbit cultural, el Sònar Premi Nacional de Cultura, el Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona, és a dir, el Sònar, ha estat un dels 10 guardonats amb els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat. Les distincions que anualment entrega el Consell Nacional de Cultura...
N'han destingit la innovació, la continuïtat i l'excel·lència al festival que aquest any celebra la seva edició número 21, rebrà el premi com a iniciativa cultural pionera. Els altres nou guardonats han estat l'escriptor Vicenç Pagès, el Museu d'Al·li de Sants Petersburg, la Pallassa Pepa Plana...
L'organització Amical Wikimedia, la copla de principal de l'abisbal, el científic Joan Massagué, el coreògraf Roberto Olivan, l'editor Jaume Vallcorba i Mireia Barrera, directora del Cor Madrigal de Barcelona. Tots rebran el premi a la mateixa categoria. La dotació econòmica o el premi metàl·lic és de 15.000 euros.
També una notícia per als aficionats als ACDC. Ahir corria una informació per la qual semblaria que desevinencies entre els membres de la banda haurien obligat a dissoldre-la. Doncs bé, semblaria que la cosa no és ben bé així. La banda australiana de rock ha anunciat...
que no es separen, que els greus problemes de salut del seu guitarrista i membre fundador Malcolm Young no faran que pleguin el roquer està malalt, però que continuaran fent música. Aquesta segurament és una molt bona notícia per als aficionats d'aquesta mítica banda de rock duo australiana.
I també hem de destacar una altra informació i és que, com segurament sabeu, Canetroc està fent una tria per internet perquè l'organització contracti a gent.
és una votació per tal d'escollir un artista per afegir el repertori ja confirmat i atenció perquè Shakira i el seu boig per tu estan arrasant sembla que la gent voldria que Shakira anés al Canet Rock home, seria una bomba no ens enganyem la història d'aquesta cantant que està afincada a Barcelona que és parella del futbolista Gerard Piqué ja ho sabem però que a més a més està sent ara mateix la més votada a internet
com a tria per portar-la al Canet Rock. Seria una notícia espectacular que la Shakira estigués a aquest festival. Saps que estic pos per tu. Em passo els dies esperant-me.
Per cert, no té a veure amb el món de la cultura, però sembla que el Gerard Piqué va acabar cops de punt l'altre dia amb un paparazzi al Parc Marineland. Estaven fent fotografies del seu fill i la cosa es va anar pujant de to i la cosa va acabar malament. En tot cas, mira, arriba un punt que m'imagino que ha de ser... que has d'aguantar, no justifico ni molt menys una reacció violenta, però si t'estan perseguint i fent fotos del teu nan o tota hora, pot arribar un moment en què perdis el cap.
I també per als aficionats de la saga Fast and Furious, els germans de Paul Walker acabaran el film. Els germans del reactor mort en accident de trànsit el novembre passat ajudaran a acabar el rodatge de la setena entrega de la saga Fast and Furious, segons han informat des de l'estudi Universal Pictures.
Sembla que pel Walker ja havia rodat les seves escenes dramàtiques i moltes de les d'acció per al film que es troba entre els treballs més potents de la carrera encara no estan fets i els farien els germans. Bé, no sé ben bé com ho faran, suposo que la tecnologia pot ajudar molt en això. ...entre la pluja que caurà avui...
Doncs veurem si Shakira és la triada per anar al canet rock i si ho accepta. Aquesta seria una altra. Vuit minuts i arribem a la una. La música de Rem ens aproparà una mica més a les notícies de les onze.
I know, I know, I know that this is changing.
I will make it through the day and then the day becomes the night. I will make it through the night. I hate me now. Take me about five stars
I know, I know, I know.
Fins demà!
Fins demà!
Don't mind repeating, I am not complete. I have never been again, dead type. Hey man, tell me something off you, off to somewhere. Do you want to go with me tonight?
I am flying on a star into a meteor
Tonight, I will make it through the night. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 38.1.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Són les 11.
L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés immediat a la presó de l'empresari Fidel Pallarols i l'exsecretari d'organització d'Unió Vicenç Cavaldà, condemnats a set mesos de presó pel finançament il·legal del partit. El govern central els ha denegat l'indult que havien sol·licitat.
Trànsit obre la circulació al carril Busbao per facilitar les entrades i sortides aquesta setmana santa. Els 490.000 vehicles han de marxar avui de l'àrea metropolitana de Barcelona. La tornada es preveu conflictiva i s'avançarà si fa mal temps.
El president rus Vladimir Putin demana diàleg i qualifica de crim greu la decisió d'Ucraïna d'enviar l'exèrcit a l'est del país. Putin considera també de vital importància la trobada diplomàtica que ha començat avui a Ginebra per rebaixar la tensió entre Moscou i Kiev.
L'exèrcit de Nigèria allibera 121 nenes segrestades dimarts a la seva escola en una acció atribuïda als islamistes de Boko Haram. Els soldats nigerians busquen les 8 nenes raptades que falten, així com els segrestadors que les atenen.
Mig miler de submarinistes treballen contra rellotge en la recerca dels 300 desapareguts del ferri coreà enfonsat ahir. Les condicions meteorològiques compliquen aquesta feina. La investigació qüestiona les maniobres del capità del vaixell. Catalunya Informació
Els esports. El Barça ha de ferrar-se a una lliga més que complicada després de caure a la Champions i ahir a la Copa. L'equip torna aquesta tarda als entrenaments amb problemes afegits en defensa. Alba i Bartra dubtosos per diumenge. Segon partit dels quarts de final de l'Eurolliga de Bàsquet. Aquest vespre a les 9, Barça-Galata Sarai. La victòria en el primer partit i la probable absència de la figura de l'equip turc aplanen el camí dels Blaugranes.
I el temps, cel mig ennubolat en punts de la costa amb més sol a la costa brava nord. Hi haurà núvols prims a punts de Lleida, Tarragona i al sud de la Catalunya central, que al llarg de la tarda aniran desapareixent. El sol s'imposarà tot Catalunya i farà calor moderada. I algunes temperatures a Barcelona, 17 graus, a Girona n'hi ha 15, a Lleida 13 i a Tarragona 16.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. L'avantprojecte del barri Centres presentarà a la Cidadania després de Setmana Santa. Dimarts 22 d'abril en concret es farà la presentació pública de la idea del parc que l'Ajuntament de Sant Just té pensat fer al carrer Creu. El consistori ja ha encarregat a l'àrea metropolitana de Barcelona el projecte executiu que s'espera que s'aprovi abans de l'estiu, si la Cidadania hi està d'acord.
Per explicar en què consisteix l'avantprojecte i que els enjustents facin suggeriments i propostes, dimarts es farà la presentació pública de la idea a la sala municipal de l'Ateneu. L'Ajuntament espera que el projecte executiu s'aprovi abans de l'estiu i que les obres comencin abans d'acabar aquest any. De tota manera, el consistori encara no disposa de la totalitat dels diners necessaris per tirar endavant el projecte, uns 400.000 euros. Per tant, els treballs començarien quan l'Ajuntament tingués tots els recursos.
La presentació pública d'aquest projecte serà dimarts a les 8 del vespre a l'Ateneu.
I també dimarts, però una mica abans, es presentarà el llibre Pagesos de ciutat d'Esther Casanovas a Can Ginestà. Es tracta d'un manual il·lustrat per fer horts amb testos, jardineres i taules de cultiu. Casanovas es dedica a l'horticultura urbana des de fa uns 9 anys i recull les seves experiències al blog picaronablog.cat. Va ser arrel d'aquest espai web que, avient edicions, va pensar en ella per editar un llibre sobre com conrear verdures i hortalisses ecològiques al balcó o a la terrassa de casa.
El manual dona les claus per conrear verdures i hortalisses ecològiques aprofitant elements que hi hagi per casa, de manera que els lectors es poden iniciar l'horticultura aficionada i d'autoconsum. A més a més, a banda de cultivar i consumir productes frescos, tenir un hort urbà a casa suposa aprendre a ser pacients i avalorar molt més els aliments i el consum que en fem. Pagesos de Ciutat es presentarà dimarts a dues quarts de set de la tarda a la sala Isidore Consol de Can Ginestar.
I un apunt més per recordar-vos que el MIM Pep Bou actuarà a Sant Just divendres 25 en benefici dels malalts d'immunodeficiències primàries. El reconegut artista crearà les seves famoses bombolles a l'Ateneu amb l'espectacle Bufaplanetes per tal de col·laborar amb l'Acadip, l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris. L'Acadip és una associació sense afany de lucre que investiga més de 250 malalties genètiques que afecten molt greument el sistema immunitari.
En concret, l'espectacle Bufa Planetes de Pep Bou serà en benefici dels anomenats nens bombolla, és a dir, nens que pateixen una immunodeficiència combinada greu. L'espectacle de bombolles de l'artista Pep Bou es podrà veure divendres 25 a les 9 del vespre a la sala municipal de l'Ateneu. Les entrades es podran comprar de manera anticipada a partir de dimarts fins dijous a Can Ginestar de 4 a 7 de la tarda i també dues hores abans de l'espectacle al mateix Ateneu.
Costen 15 euros pel públic adult i 10 pels nens fins als 12 anys. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
I know that it's all over. I know I can't keep calling. Every time I run, yeah, I keep calling for it. I know what it's going to mean. I know that it's all over. I know I can't keep calling. Every time I run, yeah, I keep calling for it. I want you.
Fins demà!
Fins demà!
I keep on falling, I know.
Fins demà!
Les pastisseries de Sant Jus treballen de valent aquests dies, preparant les monades de Pasqua. Dilluns és el dia típic en què els padrins regalen aquests pastissos als seus fillols. I avui a la ràdio volem conèixer més coses de les monades, de la seva preparació, i de quines són també les que estan més de moda aquest any. I per fer-ho, avui convidem el Just a la Fusta, el Celès Bravo, de la pastisseria Celès. Bon dia, Celès. Hola, bon dia.
Com vas presentar el dia de la mona aquí a la pastisseria? Bueno, ahora una mica fluix va, la cosa, quasi tota la gent espera el dilluns, abans eren tots els dies, però ara hasta el dilluns, el dilluns és el dia fora. La gent s'espera més a última hora, no?, per comprar-la? Sí, perquè estan fora, se'n van a les plàgies, ja que aquest any ha quedat tan tard, la Pasqua, pues a llavors se'n va la gent.
I a més de sobre coincideix també amb l'última setmana d'abril. Teniu molta feina aquí a la pastisseria per això aquests dies, preparant mones o també ho deixeu tot com per l'últim moment? Bueno, se va preparant perquè les coses de xocolata, això com dura molt, pues se van preparant abans, cada dia una mica, lo vas combinant, les coses, hi ha coses que prepares abans, hi ha coses l'últim dia, depèn, les de nata l'últim dia, va com va, de tot una mica.
I com us prepareu aquí a la pastisseria? Com treballeu per poder donar l'abast aquests dies i preparar tantes mones? Bueno, les coses de xocolata ja estan fetes. Les coses de xocolata, com és una cosa que dura molt, que no es fa malbé ni fa res, l'únic perill que ja és que fa calor, ja llavors es quedan molt toves o se desfan o cauen. Ese és el període de les coses de xocolata. Ara, les de biscoit, totes aquestes coses ja, avui, demà, demà passat, vas combinant algunes, unes encarguen...
otres no, museies tan fets, massinis, de tot, vas combinant les coses. Perquè aquí no feu festa a la pastisseria? No, no, no, jo tancaré el divendres a la tarda i el diumenge a la tarda. Hi ha pastisseries que tenen obertes tot el dia, però jo tanco aquests dies perquè aquí a Sant Lluís
No surt la gent, no camina, no hi ha tendes, no hi ha res, no hi ha... Aquests dies, no? Aquests dies no. Si la gent surt de vacances... Sí, sí, sí. I les mones que prepareu aquí a la pastisseria com són? Comentaves que hi ha també de nata, per exemple, o sigui que no és l'única mona típica de xocolata, no? Bueno, encara les de fruta, la fruta confitada, les de yema, encara es venen molt, quasi la que més. Sí. Després són les arres, la manteca...
Les figuras de xocolata, per suposo, que ja estan fent i ja les dient, els nens venen i demanen les que estan de moda. Per exemple, aquest any està la Violeta, la película Flossen i totes aquestes. La Violeta, que és la nena aquesta que canta, no? Sí, la nena que té una pel·lícula, que canten, no? I si totes aquestes coses, aquesta és la que més. I després, per suposo, les coses del Barça, encara que hi hagi perdut, encara les demanen.
Sí, sí. Sí. Sí. Sí. Sí.
I m'has comentat que les mones, aquí la gent a Sant Jus normalment acostuma a esperar-se cap a l'últim dia per comprar-les, però com noteu que acaben les vendes últimament? Perquè l'any passat ja algunes pastisseries també ens comentaven, de fet aquí a Celes, que les vendes anaven una mica potser pitjor que en Genrera, que la crisi s'estava deixant notar bastant. Com ho esteu vivint tot plegat? Bé, és que ja tires una mica menys.
Ja vas tirant cada any i tires un 10 o un 20% menys, no? I llavors si veus que el diumenge es fluix, el dissabte es fluix, ja et prepares per una mica més fluix. I si fas 20 o fas 30, doncs 10 menys que és de fer. I llavors el que t'he dit, que hi ha molta gent que les encarguen pel dilluns, potser ara ja es tenen moltes encargades, no? Perquè la gent s'ha sortit i s'han anat. Llavors les deixen encargades.
I si no, la que arriba la gent, perquè arriba el dilluns, corrent, corrent, tota la gent, la vol ja, llavors, t'es preparatiu, la t'es al·lissada, no la t'es acabada, ni les coses de xocolata, no les t'es posades, perquè ocupen molt a la nevera, el que sigui. Però bueno, ja la combines, ja, perquè surtin totes. I la gent, com ara, esperen el dilluns, per el que sigui, la gent espera. I tot són més petites.
Més petites que en Jantari. Sí, abans eren mones de dos quilos, tres quilos, són molt groses, ara són un quilo, tres quarts, les famílies són més petites, hi ha famílies que són tres, quatre, llavors són més petites les mones. I després, els padrins, què passa? Que les donen centis a els nens i se compren alguna cosa que no... un mòbil és o el que sigui. Clar, o sigui, s'ha perdut una mica potser la tradició de regalar la mona. Clar, clar que sí. La gent que se'n va...
La gent gran, abans, sempre les diades, les coses que arribaven, no faltava mai a ningú a la casa. I ara ja la gent que puja no gasta tant, no les menja menys dolços, menys de tot.
Bé, doncs avui per parlar de les mones i de com s'està vivint de fet tot plegat aquí a la pastisseria Celes hem volgut parlar amb Celes Bravo que és el propietari de la pastisseria moltes gràcies Celes per parlar avui amb nosaltres Que vagi molt bé Adéu, bon dia Adéu
que ara s'esvaeixen. Camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles. Camins ara no hi són.
les parets de la mort sobre la pell eren dos ocells de foc sembrant tempestes ara som dos fills del sol en aquest desert mai no és mai no és massa tard per tornar a
per sortir a buscar el teu resor. Camins, somnis i promeses. Camins ja són nous.
No és solit saber cap on has de marxar. Pren la direcció del teu cor. Mai no és massa tard per tornar a començar. Per sortir a buscar el teu tresor.
Camins que ja són nous.
Fins demà!
Doncs seguim aquesta hora amb la roda d'entrevistes amb les pastisseries de Sant Just per parlar de dilluns de Pasqua i de les monoles de xocolata. I ara tenim a l'altra banda del telèfon la Marcela Rodríguez de la pastisseria Trilla al carrer Josep Ancel Clavé. Bon dia, Marcela. Hola, bon dia. Com esteu preparant la jornada aquí a la pastisseria? Doncs mira, de pressa, de pressa ja. Sí, teniu molta feina, m'imagino. Bueno, aquests dies vas una mica trafegat, sí.
i teniu més feina ara o ja més quan s'acosta el dilluns? el dilluns és el dia fort i ara la gent va comprant mones? sí, es van separant bastantes i aquest any per exemple teniu alguna previsió de quantes podeu arribar a preparar?
Jo no tinc ni idea de les que preparem mai, eh? No? No sabeu quantes en feu ara? No, no tinc ni idea, eh? I potser compren, com deia, més monos a última hora, però ja m'imagino que teniu alguns encàrrecs. Estem notant que la gent compra més, que en compren menys. A Feles, per exemple, ens comentaven que creuen que la tradició s'està perdent una mica, potser, del tema de les monos de Pasqua. Com ho veieu? Home, jo que s'estigui perdent no ho veig, eh? Jo el que veig és que la gent cada vegada és més figura de xocolata i menys pastís.
però perder-se no sí, potser simplement que la gent s'espera més a última hora exacte, el dilluns és el dia per excel·lència i quines són les mones que estan triomfant més aquest any? aquest any els Frozen de pel·lícula, no? està tot agotat, ha sigut terrible sí, hi ha molts encàrrecs també de Frozen? jo és que no en queda ni una i n'havíeu preparat moltes sí, s'havien fet més perquè quan compres els dinos ja t'ho diuen aquest serà el que més triomfarà
i ha faltat molt. D'això ha faltat molt. I no s'han equivocat, no? Ha estat la que més ha triomfat. No, el que ens hem equivocat aquest any amb el Barça. En sèrio? Sí. O sigui, pensàveu que es vendria més i s'ha venut menys? Home, hi ha anys que el Barça no dones a base a fer i aquest any la cosa va enrelentir, eh? Sí? Amb el Barça, sí. Vaja. Se li nota el mal any.
Vaja, sí, es pot deixar notar, no? I més suposo després també del partit d'ahir. Exacte, exacte. Però vaja, sobte, no? D'entrada, perquè sempre és com el tema estrella de cada any, les mones, el Barça... Sí, és el tema estrella i aquest any estan ralentir, eh? Sí. I el tema polític, tipus independència, consulta i tot plegat? A mi només m'han demanat dos. Amb la senyera, ni siquiera amb l'estelada, vull dir, la senyera només. Mhm.
Bé, doncs sembla que també l'actualitat es deixa notar, no? D'alguna manera, la pel·lícula que més triomfa... Sí, però bé, jo almenys tampoc m'agradaria implicar-los en tot això, eh? No, no, ja, clar, evidentment. Doncs avui volíem conèixer com estan vivint aquí la jornada, la pastisseria de Trilla, per saber com estan preparant les mones, el ritme que porten aquests dies de treball intens, i per això... Home, aquests dies són... Són seriosos.
Sí, no? I suposo que també el cap de setmana serà també més dur encara, no? Esperem, esperem. Bé, doncs després de dilluns de Pasqua, un bon descans i a recuperar forces. Sí, i tant. Un altre cop. Doncs Marcela Rodríguez, de la pastisseria Trilla, moltes gràcies per haver-nos-hi avui. Vinga, que vagi bé. Bon dia. Igualment.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I ara sortim uns minuts de Sant Just per anar cap a la pastisseria Bogunyà de Barcelona, situada al carrer Montaner, i és que l'establiment s'ha inspirat en la consulta per l'independència i en el debat nacional per crear una mona molt especial, una urna de xocolata. Per conèixer més coses d'aquesta mona catalanista, parlem avui amb l'Herman Garcia, veu més que habitual a Ràdio d'Esvern, pel Just Blues i també per la Desvernada, i que treballa, és el responsable precisament de la pastisseria Bogunyà. Molt bon dia, Herman. Bon dia.
Com esteu preparant la jornada aquí a la pastisseria Begunyà? Com cada any fent bones i preparant tot el tema de les bones de xocolata, de pa de pastís, tot el tema de bones. Treball intens, no? Sí, treball una mica complicat, intens, com has dit molt bé, perquè són moltes bones que es tenen que fer i hi ha poc temps.
I aquests dies teniu molta feina o és quan més s'acosta dir lluny, que teniu més moguda? A veure, en aquests dies hi ha feina quant a la preparació. De tota manera ja fa temps que s'ha engegat això, perquè després d'anar a dalt ja anem preparant tot el que són les figures de xocolata i tot això que es va fent. I després aquests dies estem fent les de pa de pessic.
les de guiem amb fruita, les clàssiques, no?, per entendre'ns. En quant a venta, sí, en quant a venta és diumenge i dilluns, els dies forts, dilluns sobretot. I aquí a la pastisseria Bogunyà hem creat aquesta horna de xocolata molt apropiada pels temps que vivim i per tota la qüestió catalana, el debat que s'ha generat al voltant de tot plegat. M'imagino que la idea ve d'aquí, no?, us vau inspirar amb això.
cada any ja fa 3 o 4 anys o 5 anys ja que fem cada Pasqua com que totes les altres mones són pels nanos, pels nens doncs sempre en creem la que fem de parador per entendre'ns és una mona una mica reivindicativa i per la gent que també té dret i aquest any hem fet això de la urna per reivindicar una mica el dret a decidir que hem de tenir
Sí, les mones que creu, bàsicament sempre, m'imagino que estan molt pensades pels nens, i cada any creu una mona que reivindiqui alguna cosa, no? Sí, exacte. En aquest cas ha estat aquesta urna de xocolata. Sí, van ser dos ous molt grans amb barretina, que vam posar així els tenen.
L'any anterior va ser un muntatge en contra de la corrupció i sempre pensem en alguna cosa així sempre. Aquest any era molt clar. I aquesta mona per exemple es pot encarregar? Les podeu fer per encàrrec? No, no. Són de parador. La de parador només és de parador.
Sí que havíem pensat de fer-ne de petites i de més per vendre, però no sé, vaig creure que com que és una festa pels nens, no sé, vaig pensar que tampoc els nens, vaja, que no els hi fotrien tanta gràcia, no? I per això no n'hem fet.
i la de l'aparador, home, si hi ha algú que ve i la paga, doncs la venem, si no, normalment, normalment, el que es fa és el dia de Pasco, el dia de Tilluns, la trenquem i el repartiment dels clients. Ah, molt bé, un detall. I quines són, a banda d'aquesta mona de parador, que ha tingut molt de ressò, quines són les mones que estan triomfant més aquest any a la pastisseria? Estan triomfant, hòstia, és que jo el tema dels noms dels noms no me'ls sé, però estan triomfant les, com a
Hi ha una pel·lícula que sembla ser que està tenint molt d'èxit, que és Frozen, una pel·lícula de llocs en mars.
no me'ls ha de ser. A mi m'arriba per donar els dinos, que per això tinc les meves filles que se n'ocupen, són les que estan al dia del tema, i llavors a partir d'aquí es fan les mones. Però bé, aquestes són les que llupen bastant. Aquest any el tema del Barça no està... No gaire? No, està una mica com de baixa. Les filles van també estar engegant una altra vegada, perquè avui o demà
Sí, s'estrenen a la pel·lícula. S'estrenen a la pel·lícula i, bàsicament, són aquests dinos els que estan funcionant més. Molt bé, doncs, per conèixer com l'activitat que s'està cuint ara mateix a la pastisseria Bogunyà de Barcelona, hem volgut parlar amb el seu responsable, l'Armand Garcia, company de la ràdio des de fa molt de temps. Moltes gràcies, Armand, per atendre's i que vagi molt bé la feina aquí a la pastisseria. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia. Bona pasca, adeu.
Stars shining bright above you. Night raises him to whisper I love you. Birds singing in the sycamore trees. Dream a little dream of me. Say night to night and kiss me. Just hold me tight and tell me you miss me.
Bona nit.
Just saying this Sweet dreams till sunbeams find you Sweet dreams that leave all worries behind you But in your dreams wherever they be Dream a little dream of me
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Doncs en sis minutets passen de dos quarts a dotze. Temps de tertúlia. La farem petar una estoneta amb les nostres companyes, la General Garra, la Montse Larrea i la Lina Santa Bàrbara.
I els jugadors a la gespa abatuts, els jugadors al Barça. N'hi ha un que ha marxat, eh? Carles Navarri ha demanat a Alexis Sánchez que no marxés i Alexis no sé si tornarà a sortir, però el primer que ha fet és marxar cap al túnel de vestidors i li ha dit que no volia saber res, ni de quedar-se a la gespa, ni de saludar l'afició. La resta aguanten com poden. Pedro desanimat mirant a terra. Puyol ha sortit, ha anat animant un a un i ho continua fent els seus companys. Ara abraça, per exemple,
Doncs senyores, ens ha tocat un mal dia de retrobar-nos. No, no, escolta, mal dia no, fa sol, estem tots bé, les famílies estan bé, doncs un bon dia. Els suïdors, que sàpiguen que estem fent just a la fusta, molt tristos tots, però què anem a fer? Som així de suïdors.
Som de Can Barça, tu. Va guanyar el que més va fer per guanyar. Escolteu, jo quan acabo d'explicar-li un conte a la nena, sempre dic allò, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un gat, aquest conte s'ha acabat. S'ha acabat aquest cicle? És a dir, finalment s'ha acabat aquest cicle victoriós de jugadors amb Xavi... El Xavi ja comença a ser grandet. L'Iniesta també comença a ser grandet. L'Alegria de la Huerta pobra ja no és perquè sigui grandet. És que és...
I el Puyol, que és el matxote de la casa, imagina, pobrec. Ara ja està fotudet. El Vique, que s'eliciona. El mar xerano que fa unes sortides molt xules. No, no, no s'ha acabat el segle. No, perquè l'esperit continua. Però s'han de fer incorporacions dràstiques, dràstiques. No, no, no.
hem fet un trencadís s'ha trencat potser sí que s'ha trencat però una de les coses que em sap greu és por el tata a mi trobo que podria anar molt bé a casa meva diuen que de ser bona persona no es fa bullir l'olla també és veritat
Però voleu dir que no hi ha uns fils que van tirant de la rifeta i creant un centre d'estat? I no aquí, i no solament aquí, eh? Si no fora d'aquí, eh? Però no donant sempre les culpes enrere, eh? Tot el que li passa al Barça, jo no crec que sigui pura casualitat. Alguna cosa passa.
o jo tiro la bomba, si explota no, que no exploti ara que l'Enric ens va escoltant i no ens diu res jo estic contenta però no es diu Julio Enriqué el que està amb el celta
Estic molt contenta que ell no sigui per aquella opció. Perquè li haguessin donat les culpes amb ell. Perquè pobres xicots l'haguessin... Lluís Enrique jo crec que té més caràcter. Saps quan pot anar bé, Lluís Enrique? Potser ara o l'any que ve.
però tal com estava amb tota la seqüela de Guardiola Vilanova, l'agafa li passa una cosa que ha passat i que sempre pot passar, perquè és que, mira que jo soc fan, eh? Però vull dir que és que, bueno, és el que deia l'altre dia. Què vols dir, que tates als Robson del segle XXI? És a dir, l'home de transició. Després del període de Cruyff calia algú... Molt atemperat.
Va ser Bobby Robson i a partir d'aquí ja es va buscar un entrenador. Jo me'n recordo, i vaig anar-hi aquell dia al futbol, per dia en per no sé quan, i es veu que l'home estava ja a tip de tots ells, va entrar al vestidor, es va fumar una bronca de calpipes i van remuntar el partit, perquè havien fet una primera part, no me'n recordo, ni l'equip contra qui jugaven... Devia ser el dia de l'Atlètic, 3 a 0 la mitja part...
Va entrar al vestuari, van sortir i van guanyar 4 a 3. Sobre aquell partit hi ha moltes legendes urbanes, és la del Pizzi Macanudo, i una d'elles és que els jugadors van passar l'entrenador i van fer la seva. Ah, també podria. Estoykov va agafar l'equip que estava en l'equip i els va dir...
Escolteu, jo estic d'acord amb vosaltres. Tata em sembla una persona que sap de futbol. Em sembla una bona persona. Sap de futbol, però no sap de Can Barça. Jo crec que ha arribat aquí una mica com un extraterrestre i al·lucina. El dia que el Barça guanyi 4-0 contra el Rayo i el matxacan de tot arreu perquè es va perdre la possessió de la pilota per un punt. Jo crec que Tata té bastant coll avall que ell se'n va al seu poble, que no està per aquests rotllos. He escuchat, amigo. Bueno, tenemos que ir un poco.
Dice, ¿cómo es posible un día? Yo no sé imitar com tu. Dice, ¿pero cómo es posible que habiendo jugado, dices, si esté hablando no de fútbol, de lo que está pasando en los despachos? Aquesta és una altra. Aquesta és una altra. És a dir, que el home arriba aquí...
Arriba en circumstàncies bastant complicades. És a dir, substituint a Tito Vilanova, que té un càncer, no? És a dir, no fa ell la plantilla, ho accepta absolutament tot. És a dir, ho accepta absolutament tot. I inclús accepta la manera de jugar perquè era una manera que amb ell...
que n'és conscient que aquesta manera de jugar al Barça és indiscutible. Sí, però el vestidor del Barça és molt vestidor del Barça, no ara, tota la vida. Sabeu què passa, jo crec? És a dir, que és molt difícil... És a dir, estem parlant d'uns tios que ho han guanyat tot.
Sí, i tant. Mundial, futbol... Tot, tot. I és molt difícil. És a dir, petit i petit que van jugant sempre els mateixos. 6 anys, eh? És a dir, hi ha jugadors... Aquí juguen els 11 que juguen Mestello i Alexis, punt. Sí, sí, sí. Bé, i aviam...
Però el Neymar també oferia unes expectatives i no els hi està resultant tan superinfal·lible com... Potser tampoc no s'ha adaptat. Jo penso que un jugador sol no fa un equip, sinó el fan entre tots. I nuestro amigo y nuestro amigo Messi... Està desaparecido.
Jo crec que està pensant en el Mundial. No ho crec. No ho crec. No, és que també, vull dir, a vegades es gota. El meu fill, que ja saps que és culer, ahir ni a casa, ahir a casa va ser dueló nacional. I vosaltres ho teníeu coll avall, que es podia guanyar. Ui, quan va empatar el nano, escolta, allà el crit va arribar al parador.
Dic, malament. I dic, però, escolta'm, és que no hi ha dret. Diu, és que el Messi, si una cosa la té pensada i no li surt bé, ja s'esfondrà. Ja se'n va, se'n va, ja s'ha deprimit. Nosaltres érem 12 veient el partit i la majoria, evidentment, som culers. I vam portar una ampolla de cava. I quan es va acabar el partit, l'ampolla de cava ens la vam veure per la propera vegada. Home, sí.
A casa s'ha quedat a la nevera sense obrir. Jo ja tenia pensat, però quan vaig veure el caire del partit vaig fer un sopar tranquil·let, perquè si no haguéssim fet... A casa hi havia jovent i és diferent. Home, esclar. No, a casa estàvem amb els tres viejos.
Però encara així tot, us dic el que, mira, no sé si estava l'Enric, l'altre dia que va guanyar els altres, que va guanyar la Champions. Sí, sí. I vaig pensar, la cara de satisfacció que han tingut aquesta gent, que feia tants anys que no l'havia tinguda, té que ser una cosa bona, perquè algú també... Apareix naturalment... Potser perquè hi ha l'edat, bueno, ja no dic l'edat, sinó l'experiència, i dius, bueno, doncs vale, mira què anem a fer. I estem acostumats a patir.
I, bueno, ens sent molt de greu, molt de greu, però no tenim aquella ràbia ni aquella... De tota manera, vull dir que qualsevol història ha de tenir un final. I qualsevol equip guanyador... És que si no, és que si no, perdó. És que és molt difícil saber... És a dir, el Barça ha tingut la sort i l'encert que li hagin sortit de la casa uns tios com Víctor Valdés, com Carles Puyol, com Andrés Iniesta, com Xavi i com Messi, i com Busquets...
Escolta, i escolta un moment, eh? Que és el moment que salva. Chapó por pinto. I el pinto també. Chapó por pinto. Sí.
Perquè a vegades s'escapa massa de la porteria i se'n va... Se'n va i diu, ai, ai, ai, que no arriba. No és un mal porter, però fa unes coses més estranyes. Escolta, també va per tirat estrany. A mi això a mi és més igual. No, no, és que ell té coses estranyes. Ai, ai, que l'hi prendrà. Però bueno, de totes maneres, para amb els peus, para amb les mans.
i jo pensava que arribin als penals perquè aquest pare penals ell pare penals més que el Víctor tot i que el Víctor és un porter excepcional per a mi de com se li han torçat les coses perquè ell se les prometia molt dolces perquè vegis ell ja no firmava pel Barça ell tenia decidit de marxar i t'he decidit de marxar evidentment per a mi de la vida
Mai és tot un camí recte. Hi ha atçocats. I ella ha caigut en un atçocat. Perquè ha tingut la desgràcia, abans de dos mesos, de plegar del Barça, de lesionar-se, greu. Això, a la vida... Ara estàs parlant del Valdés. Del Víctor. Però també era lògic, potser, que se'n volgués anar.
jo crec que per qualsevol persona és respectable però a la vida li ha jugat una mala passada sí, però bueno però no crec que li hagi jugat perquè se tenia la cosa de marxar no, perquè és el que dic jo la vida no és un camí clar de tota manera nosaltres dintre no sabem com funcionen les coses hi ha susmats i susmenys les seves ambassetes i tu per a tu aquestes coses no les sabem
Però realment, quan ell, que tota la vida ha demostrat que estimava el Barça moltíssim, tota la vida, perquè de ben petit, doncs, alguna cosa, perquè ell decidís tan radicalment marxar... I el Guardiola, què? Igual. Bueno, el Guardiola ja se'n va tipar del tot. I també va dir una cosa, el Guardiola, que abans volia dir...
no penseu que sempre guanyarem és que arriba el moment aquesta és la realitat no penseu si no talles el futbol avui és tertúlia de futbol potser que parlem d'una altra cosa set copes amb un any set trofeus amb un any que no ho han fet crec que no ho ha fet cap equip del món tot seguit amb el mateix any i a més ahir el segon gol el va fer un atleta
No el va fer un jugador. Perquè aquest xicot també anava a paral·letisme. I aleshores després vam veure que tenia certes qualitats pel futbol. Però aquell esprit que va fer d'anar tan així, amb la cadeta que té, pobreta, amb tots els meus respectes, només que volia la d'allà el vei,
Sí, però ho va intentar sis o set vegades, eh? Al final ho va aconseguir. I l'Enric aquí està de jutge, però la possessió va ser molt més del Barça que del Barça. Sí, però què guanyem amb això? Què guanyem? Ja tornem a aquella manera de jugar. El joc del Barça de possessió és bo quan és molt ràpid, però si no es converteix en un partit d'envol predictiu. Exacte.
No, és que estem teva meva, teva meva, teva meva, però s'ha de portar en un altre lloc. I s'ha de tirar endavant.
Jo me'n recordo... Ah, però també van fer una barrera, van fer una barrera. Allò eren les muralles d'Avilarico. Escolta'm una cosa, però quan salien de la barrera, és un galgo, eh? S'ha de reconèixer que no van jugar malament. Ahir, és a dir, aquí a l'equip tenim culers i tenim algun merengon i jo els vaig felicitar perquè ahir el Madrid va sortir a jugar, van jugar bé...
Ni una declaració altisonant, ni un joc estrany, ni jugar amb la gespa, perquè és el que sempre li havia criticat a l'equip del Madrid, quan hi havia José Mourinho. Que jugaven com si fossin un equip petit, que es basaven en les artimanyes de gespa alta, gespa seca, parem el joc... Escolta, el Madrid podia, i pot, i podia, en aquella època, guanyar el Barça, o com a mínim, enfrontar-se de tu a tu en joc. I ahir el Madrid va guanyar fent el seu joc.
punt, ja està i nosaltres no el vam saber parar felicitats no cal donar-li més voltes no cal donar-li més voltes, a Madrid va guanyar la copa a més l'arbitratge va estar força bé sí, clar és que és igual, és que tampoc podem estar sempre pendent de l'arbitre és que aquell senyor deixava jugar
No, i va saber... Li va treure un atarret al Pepe de seguida per carmar-lo, perquè sap que el Pepe pot ser un d'aquests que... És a dir, va actuar amb intel·ligència. No, no, va tallar el joc brut, eh? El va tallar. Bueno, per a qui lo vean, aquí les senyores sèniors, ja sabem... Sí, senyors i culers. Sí.
Però, bueno, fair praise. S'ha d'admetre, fair praise. I tant, i tant. I ara a acabar la temporada dignament i a lluitar per la Lliga fins l'últim dia i ja està. I si guanya bé, si no també. No sempre es té que arribar al final. No ens enganyem que la Lliga està difícil, però... Molt difícil. La Lliga la va perdre l'altre dia a Granada.
Perdoneu una pregunta, imagineu-vos que l'última jornada de Lliga el Barça jugava contra l'Atlètico de Madrid, ho sabeu? Sí, però li porta 4 punts, eh? Sí, sí, però... I que guanya. Però que si el Barça guanya i li fa un favor al Madrid, perquè el Madrid va segon. Sí, el Madrid va segon. Imagineu-vos-ho. Imagineu-vos aquestes circumstàncies, hem fet una mica de ficció. Sí, que passaria davant el Madrid, eh? Què faríeu? És a dir, com a culers, què desitjaríeu? No ho sé.
No, no, que guanya el que millor jugui, això no, eh? Jo necessitxaria que continués un any més saltada. Ah, sí? Sí, senyors. Sí, sembla que tempera una merda, no? Abans que entressin, un dia, és que sempre, i em penso que he comentat en aquesta taula, venint de Barcelona amb el meu net de 18 anys, que és un forofo del Barça,
Doncs, oh, que cosa més bonita, una niña que viene aquí. Oh. Gràcies, madrina, gràcies. Hòstia, és guapíssima. Doncs, deien això, que si tenia que ser el Luis Enrique i aquest, dic, no, Luis Enrique, que vingui dintre de dos anys. Però ara aquest senyor, que no el coneixen res, anirà bé. Mira, potser calma el río. Potser sí. I potser posen una mica de cell. Potser el que haurien de canviar és a su bizarreta. Gràcies.
A mi el judi em cau molt bé. Joana, també et caig molt bé jo i no serveixo per això. Últimament m'està decebent força. Tothom cobra per fer una feina i desempenyar-la bé. I potser a aquest senyor alguna cosa se li ha escapat. Jo em fa l'efecte que l'altre, que no me'n recordo mai com es diu, el que hi havia amb el Laporta...
Jo crec que... Rijard, Tata... No, no, l'altre que havia jugat també, el nas tan llarg. El Chiqui. El Chiqui. Jo crec que el Chiqui tenia més personalitat o... O potser també se'l recolzava més des de la directiva. També podria ser. Però sabeu què li passa al Chiqui? Que tampoc no té fluidet de paraula.
però és que jo no el jutjo per les seves paraules jo el jutjo pels fitxatges que ha fet és a dir, l'única cosa és a dir, aquest any evidentment, però llavors és a dir, com que aquesta gent no han d'arribar jo entenc que una a la feina, si treballes en un súper, hagis d'aguantar el teu cap encara que sigui un imbècil
és a dir, has de sobreviure però quan tu, aviam, les teves tens les rendes d'una feina d'una empresa fins a cert punt crec que tingui les rendes no, no, però calés aviam, mana, té una part anem amb una altra cosa la Junta que n'hi ha us agrada? no ho sé
Jo crec que el Sandro, malgrat tot, es tenia que haver quedat. Preguntes que queden en el aire. A mi una manera que s'explica. O sigui, el que és president ara és molt bona persona. De la manera que s'explica a mi m'agrada. Sí, és molt bona persona perquè és família d'una persona que coneixem d'allà del camp. I realment com a bona persona ho és bona persona. Però és el que dèiem abans. No fa un bon tros de carn sol, no fa bullir l'olla.
O sigui que... S'ha de posar altres coses. Gallina i un os de pernil? Sí, sí, sí. Bueno, escolteu, deixem-ho estar ja, veurem, hem fet una mica de comentari. L'Andrea ens acaba... Oh, que guapa, l'Andrea. L'Andrea ens acaba d'entrar un tros de mona que ens han enviat des de la pastisseria Trilla. Ah, molt bé, moltes gràcies. Per tant, des d'aquí... Els hi agraïm. Home, i tant. Que està boníssim, té un aspecte deliciós. Felicita la pastisseria i el detall que he tingut amb la gent de la ràdio.
I tant. Que no és el primer any que ho fan, a més a més. No, no, jo crec que altres anys també ho ha fet, oi? La partida és allò que parlàvem dels anys. El senyor Trilla, el senyor Pere, ja tenia fama que les coses les feia bé. Molt, molt bé. Bueno, ell ha ensenyat. Sí, era molt bona persona. Ai, pobra, i tant. Venia de tota Barcelona, venia gent a comprar-li el pas. El recordes com a bona persona. Sí, sí. Llavors va tenir aquests xicots i, bueno...
Sí, sí, els va ensenyar. Al final és el que queda, per això. És una cosa molt simple, però el recordes com una bona persona. És allò de dir, bueno, finalment el que queda és això, no? Sí, sí, sí. Mentre recordes com una persona, no more. No, perquè la gent que vivim aquí i l'hem conegut, sempre el recordarem. Potser els joves ja es perdrà aquesta... Però els que l'hem conegut el recordarem sempre.
Us dic que venia gent de Barcelona a comprar el pa.
és una de les coses que ningú troba bon lloc et diré una cosa crec que hi ha hagut un canvi de tendència és a dir, durant una època hi havia pavor, evidentment, fa molts anys i tothom va tirar cap al baguet congelat i s'ha començat a vendre benzineres i jo crec que moltes botigues per començar-se a diferenciar estan començant a fer pa més artesà i tant
Per exemple, jo en pa gallec he vingut de Galícia fa quatre dies i he trobat el pa que era bo. Jo me'n recordo un pa que ens van portar, la família que ve de Galícia de quan en quan, i ens van portar un pa de farina de blat de moro.
Quina cosa més deliciosa. I, en canvi, quan es donava aquí de plat de mor, no es podia menjar. Depèn de com la manipulen. Clar, clar. La pan i la pasta. Sí, sí, és la manera de fabricar. El que passa que ara, esclar, per 50 cèntims tens una barretta de pa i hi ha molta gent...
ja els hi va clar, clar sota casa meva hi ha una botiga d'aquestes paquistanis que per un euro te'n donen dos tres, perdona tres, tres, sí bé, són d'aquests congelats que si els menges acabats de fer es poden menjar llavors suposo que la gent, com diu la Lina molt bé la gent que va justa, se'n compres tres les congeles i ja està i tens pa
En canvi, l'altre, la que és més bona, pues va a l'ovin i en tens una. Sí, clar, clar que sí. Ara, hi ha una cosa que us haig de dir. Si, per exemple, us queda una barra de pa, que jo ho vaig descobrir, potser ja ho sabeu, si teniu una barra de pa i dius que ara amb estadura i amb el... Microones o... No, no, el tostadero...
Sí, a la torradora de pa. La torradora, això. La torradora, doncs, quedaria més dura i tal. Poseu-la res. Mig minut, o què mig minut? Menys. Un moment al microones. I aleshores s'estoba i aleshores la fas torrada. I aprofites el pa. I si no, després els hi doneu als pobres ocells que estan per aquí al voltant. Però a casa meva no es perd ni una engruna.
Perquè al meu marit li agrada molt. Si s'entera que ho he explicat, em mata. Totes les... No, totes les engrunes les guarda, perquè com comprem pa de pagès, i el congelem, que anem al Quinto Pino a buscar-ho, i llavors, amb una cassoleta, posa les mulletes, unes gotetes d'oli, un pelet de sal, encara que ho té prohibit. Què dius, ara? Sí, i de quan en quan va fent culleradetes d'aquell... Ah, sí? Però com és postòria? Sí, sí. Jo pensava que li donava la...
No, no, no, l'ocellet és ell. L'ocellet és ell. Diu, no, no, mira, estic berenant, saps què et dic? Perquè posa olivor, posa la sal que Abelí considera, i sí, sí, sí. No, no, diu que ell mai a la vida, que havia caminat molt per aconseguir.
Abans d'anar a escola, abans d'anar a escola a les 9, aquí a les escoles nacionals, anava a Santa Eulàlia a buscar el pa de reaccionament. I a les 9 tornava a ser aquí per entrar a les 9 a escola. I diu, a mi el pa m'ha costat caminar molt i feina. O sigui que el pa no llença res. Està bé, és una actitud, uns valors que tornarem a recuperar una mica. Jo crec que sí. Per necessitat, una mica sí i tant. Per necessitat i tant.
Falta d'allò. El dia 6 d'aquest mes que ve, de maig, que dintre, bueno, encara falta mig mes, ve el senyor Foix, Lluís Foix. Ah, sí? El tertulià. Periodista, sí. I ell ha fet ara un llibre, doncs, la qual explica les seves vivències de quan vivia allà al corp, al poble de Lleida, no? Sí, sí. I són petits, i res, el tros de pa amb una mica d'oli. I tant. I això és bo. I tant que sí. O pa i xocolata, no?
No, no, la meva mare feia... O pam i sucre. Aquest ja m'agradava més. Amb pol i sucre no m'agradava. L'amagava jo, no m'agradava el pa quan era petita. No, però a tu t'agraden vi?
A mi, sí, a mi, sí. I els nens ens en donaven, eh? D'això t'hauríem fet les mitjades de por. I tant, i tant, que sí. I sobretot si era vi moscatell, escolta'm, estava boníssim. I no m'he emborratxat mai i de petit he menjat pa amb vici. Bé, potser no ho saps, que t'has emborratxat. No, no, no. Jo he sigut bastant vino resistente, vull dir que no m'he merejat. He tingut massa coneixement a la meva vida. Bé, segurament és un borratxer, sabeu de cap emborratxeria? De què? De Martini Blanco.
Ah, sí? Ah, clar, noia. Lina, ja et veig amb els patins. Pica-salt, pica-salt. A mi també m'agrada el bormut. I no em fa marejar. Hi ha una cursa. Ah, n'hi ha una cursa? No, l'anunci mític de Martini de fa molts anys era una patinadora, patinant per Nova York amb una sapata de Martini. Ah, sí? Sí, sí.
Sí, és de fa uns quants anys. 30 segons, escolteu, m'ha estat un plaer tornar-nos a trobar. Jo també. Sé que la Carme us cuida molt, però vaja, en tot cas... I tu també ens cuides molt. El que us mereixeu, ni més ni menys.
I tant, mira. Molt bé. Ha sigut les postres. Que passeu una molt bona Pasqua. Igualment. I ens veiem, perquè ens veiem per l'emissora encara que no parlem. Vinga, adeu-siau. Nosaltres connectem amb els serveis informatius de Catalunya. Informació ara ja no és la xarxa i de seguida tornem.
Són les dotze.
L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés immediat a la presó de l'empresari Fidel Pallarols i l'exsecretari d'Organització d'Unió, Vicenç Gabaldà, condemnats a set mesos de presó pel finançament il·legal del partit. El govern central els ha denegat l'indult que havien sol·licitat.
El president rus, Vladimir Putin, demana diàleg i qualifica de crim greu la decisió d'Ucraïna d'enviar l'exèrcit a l'est del país. Putin considera també de vital importància la trobada diplomàtica que ha començat avui a Ginebra per rebaixar la tensió entre Moscou i Kiev.
Trànsit obre la circulació al carril Busbau per facilitar les entrades i sortides aquesta setmana santa. 490.000 vehicles han de marxar avui de l'àrea metropolitana de Barcelona. La tornada es preveu conflictiva i s'avançarà si fa mal temps. Detingut un soig inspector de la Policia Nacional Espanyola a Lleida, acusat de narcotràfic. La gent ha ingressat a presó per ordre del jutge.
Les autoescoles catalanes denuncien a Catalunya Informació que s'ha duplicat el temps d'espera per fer els exàmens de conduir perquè no se substitueixen els examinadors que jubilan. A Barcelona es fan proves cada 10 dies i a Lleida un cop al mes.
Arrenca a Catalunya Informació la Setmana del Drac. Fins Sant Jordi la programació s'esquitja amb informació sobre les principals novetats literàries d'autors veterans i també de nous valors. Una vintena d'escriptors també recomanen els seus llibres preferits.
Catalunya Informació. Esports. El Barça s'entrena aquesta tarda per preparar el partit de diumenge contra l'Atleti Club de Bilbao, en què apurran les últimes opcions de lluitar per la Lliga. Jordi Alba i Marc Bartra podrien afegir-se a la llista de baixes en defensa. En basquet aquest vespre, a partir de les 9, s'ha compartit els quarts de final de l'Eurolliga entre el Barça i Galatasaray, que no podrà comptar amb el seu base titular, Carlos Arroyo. Els catalans dominen la sèrie per una victòria a 0.
I el temps, cel mig ennubolat en punts de la costa amb més sol a la costa brava nord. Hi haurà núvols prims a punts de Lleida, Tarragona i al sud de la Catalunya central que al llarg de la tarda aniran desapareixent. El sol s'imposarà a tot Catalunya i farà calor moderada. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea. Dies festius a Sant Just amb la celebració de la Setmana Santa. Avui se celebra Dijous Sant a l'església de Sant Just. Serà a les 8 amb una missa que recordarà el Sant Sopar. I a més l'església estarà oberta fins les 11 de la nit.
Demà divendres sant i dissabte a partir de les 9 del matí tindrà lloc un ofici de lectures i laudes. Demà a les 5 de la tarda es recordarà la passió del Senyor i a les 7 de la tarda tindrà lloc el Via Crucis a l'entorn de l'Església. Dissabte al vespre se celebrarà la solemne vella pasqual que rememora la resurrecció de Jesucrist. A Sant Just es farà a les 8 del vespre i no de matinada per tal que pugui assistir-hi més gent. De tota manera aquesta celebració s'allarga fins a les 10 aproximadament per acostar-se el diumenge que és quan Jesús va ressuscitar.
Diumenge al matí, per tant, es farà la missa de diumenge de Pasqua a les 11, una tradició que en Janrera se celebrava amb tres misses diferents al llarg del matí.
Més qüestions. Nou curs d'ocupació adreçat a joves d'entre 16 i 29 anys que estiguin buscant feina. És un curs gratuït impulsat per l'Escola Tras, l'Obre Social de Caixa i l'Ajuntament de Sant Just. El curs es farà els dies 28, 29 i 30 d'abril i els 5, 6, 7, 12, 13 i 14 de demà, en horari d'11 a 2 al Casal de Joves.
Es tractaran qüestions com la situació actual del mercat laboral, l'anàlisi de les competències personals en relació a una feina, el treball en equip, el currículum i la carta de motivació, l'entrevista de feina i la mobilitat europea, entre d'altres. Les persones que estiguin interessades es poden inscriure al Casal de Joves o trucar al 933710252.
I un apunt més, el MIM Pep Bou actuarà a Sant Jus divendres 25 d'abril en benefici dels malalts d'immunodeficiències primàries. El reconegut artista criarà les seves famoses bombolles a l'Ateneu amb l'espectacle Bufaplanetes per tal de col·laborar amb l'ACADIP, l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris.
L'espectacle de bombolles de l'artista Pep Bou es podrà veure divendres 25 a les 9 del vespre a la sala municipal de l'Ateneu. Les entrades es podran comprar de manera anticipada a partir de dimarts i fins dijous a Can Ginestar de 4 a 7 de la tarda i també dues hores abans de l'espectacle al mateix Ateneu. Costen 15 euros pel públic adult i 10 pels nens fins als 12 anys. Els diners es destinaran íntegrament a l'entitat Acadip.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
You are what you love, not who loves you. In a world full of the wordiest, I'm here to scream. No, no, we're never like no, no. Troubles seem to mile down.
Bona nit.
Bona nit.
I will save the song that we can't stop singing. No, no. No, no. No, no. No, no. Struggle sings the song.
Fins demà!
What you love, not who loves you. In a world full of the word yes, I'm here to scream. No, no, wherever I go, go. Troubles in the fire, I'm only by them to stay right at all.
Fins demà!
Bona nit.
Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas.
Un quart menys cinc d'una, de seguida parlem de teatre amb la Maica, que doncs ja és aquí. Maica, bon dia. Bon dia. Veus, veus? Estic encantadíssima, encantadíssima de veure. Doncs ja he començat tirant-te la sintonia d'entrenar dos vegades seguides, o sigui que ja no anem bé, ja no anem bé. Jo també estic encantat d'estar aquí amb vosaltres avui.
Et trobava molt a faltar, eh? Home, és recíproc. Aviam, els dimecres sempre estic aquí, a la ràdio. Sempre, però els dijous no vinc tant. Ja, ja, ja. Ja ho veig, ja que no veig. Diguem que l'Emilio sí que el veig. Ja no et coneixia gaire bé.
Bé, doncs... Escolta, parlem de teatre. Parlem de teatre, sí. No parlarem de tu i de mi. Després, en tot cas, fem un cafè aquí fora. Però ja el farem tu i jo sense que cal que... Fa una mica ràdio que la gent parla d'un mateix a la ràdio. Escolta'm... Mira, comencem... A més a més, avui tenim una combinada espectacular. D'aquí una estona parlarem amb ella. Però comencem parlant de les passions, no? Sí, sí. Avui parlarem amb la Vicky Penya.
Perquè, tot i que s'està acabant l'espectacle que està fent, penso que val la pena parlar-hi amb ella perquè es pot parlar de moltes coses. Jo era un fan de la Vicky Penya quan anava al teatre.
I ara no? Sí, soc fan, però ja no vaig al teatre fins d'aquí uns anys. Fins que els nens creixin. Escolta, has de portar els nens al teatre, eh? Ja hi anem, ja hi anem. Això ja hi anem. I música i tot això. És com el cine. També hi vaig, però l'altre dia vaig veure una pel·lícula d'adults per primera vegada amb no sé quant de temps. Ja, perquè vas a veure pel·lícules d'infantils, no? Per cert, que el Rio 2 és molt bon a parlar de cine. Sí?
és tan bona com el Rio 1, la primera de Rio, que va ser fantàstica. La primera la vaig veure, em va agradar molt. Moltíssim. Doncs aquesta segona pràcticament és el mateix de bona. I Frozen també m'han dit que està molt bé. El què? Frozen també, de nens, també està molt bé. Sí, sí, també. Però bé, anem a parlar de teatre? Sí, parlem de teatre. Encara que a mi el cinema ja saps que m'apassiona. Parlarem de passions, perquè ja vaig dir la setmana passada que parlaríem una mica de les passions més importants que tenim a la nostra...
al nostre país. Començarem per la que està més lluny, per si algú vol fer una escapada i quedar-se allà uns dies, tot i que també es pot, evidentment... L'edat més lluny és la de Cervera? La de Cervera, sí. Que també pots anar i tornar... Tenim Cervera, Olesa, Esparreguera i Molins de Rei, també.
L'Ix de Rei fa una molt especial i els dies molt concrets. Però aquestes són les grans tres passions. La de Cervera concretament l'horari és de 10 a 2 de la tarda, de 10 a 2 de la tarda.
Sense pausa, en aquest cas. Amb un descans de 20 minuts. Però no és com d'altres... Hi ha algunes que parlen al migdia? Sí, ja en parlarem. Els preus són de 22 euros per a la gent adulta i per als nens. I ja només queden per veure, diguem-ne, el dia 18...
I el dia 27. Carai, és a dir que això... La passió de Cervera, si no aneu en aquestes dates, ja no es pot veure més. Les altres s'allarguen una miqueta més. Tot i que el dia 18, que és el divendres sant, o sigui demà, l'horari no és aquest. És de les 4 fins a les 8 de la nit. Sí, fan sessió de tarda. Fan sessió de tarda, també amb una mitja part normal.
La passió de cervera és una mica més curta, una mica no, bastant més curta que, per exemple, per dir alguna, la passió d'esparreguera, per exemple, o la d'olot. Però bé, la passió, per exemple, d'esparreguera...
La fan molts més dies. És molt llarga. És molt espectacular. No és dins i fora. Tu les has vist totes? Sí. I si haguessis de recomanar una per començar? Per segons com, anar a veure una cosa tan llarga, potser dius... Ara és difícil, eh? No, no és difícil. Jo aniria a la dolesa. A la dolesa? A més ens cau a prop.
Sí, a l'adolesa, bueno, Esparreguera i Olesa Sí, sí, si fa no fa el mateix Doncs la passió d'Esparreguera té una trajectòria molt més llarga perquè estaven donant-la des del dia 9 de març i acaba el 4 perdona, l'1 de... Sí, no, no, l'1 i el 4 de maig per tant tenim encara dies A l'abril, doncs l'han representat el dia 6, el dia 13...
el divendres, o sigui demà, divendres sant, i el dia 26, que també fan una cosa que jo la...
Penso que està molt bé, perquè l'horari normal és de dos quarts d'onze a la una, després no comencen fins a dos quarts de quatre, per tant has d'anar a dinar ja forçosament i quedar-te ja fins que comença la segona part, i la de la tarda és de dos quarts de quatre a les sis de la tarda.
Jo suposo que això ho fan perquè la gent es quedi a Esparreguera i ompli també els restaurants Cosa que està bé Sí, evidentment Deu donar moviment econòmic a aquestes passions Molt, perquè hi va moltíssima gent Surt a compte fer la passió
Imagino que els actors en general són gent que són del poble, que no cobren, que serveixen per pagar el muntatge, que el muntatge deu ser molt car, perquè és un muntatge, entre cometes, a lo Broadway, no? És a dir, a l'engròs. És un muntatge molt car, tot i que ho van omplint cada vegada més, no? Sí, que m'imagino que el vestuari més o menys és bastant reprofitat, els decorats també, tot això està bastant ben optimitzat.
Tu l'has vist, la d'Esparraguera? No, mira, un any ens van regalar entre des d'aquí la ràdio i havia d'anar i al final no vaig poder-hi anar.
Bé, doncs està molt bé la passió d'Esparreguera i fan una cosa que a mi és el que m'agrada, que el 26 d'abril, per exemple, en comptes de fer-lo al matí i a la tarda, ho fan amb una única sessió que comença a les 5 i acaba a les 10 de la nit.
Evidentment, amb pausa. Sí, sí, sí. El preu és el mateix que la de Cervera, 22 euros, i després n'hi ha els descomptes habituals, a mayors de 65, a menors... Entrada també gratuïta per nens fins als 10 anys, que això està molt bé, perquè si portes a uns... Passa que un nen menor de 10 anys aguantar 5 hores... Sí, clar. Té la seva dificultat.
Jo això és el que penso, eh? Tot i que és molt visual i molt entetiguda... Sí, però mitja horeta, tres quarts, una hora, captar l'atenció d'un nano durant cinc hores... Bé, no és ben bé cinc perquè ja has dit tu que hi havia pausa, però Déu-n'hi-do. Sí, no, no, penso jo que... A veure, els espectacles per a nens normalment no duren ni una hora. No. Són cinquanta minuts, alguns una hora, però vaja...
Doncs res, per la passió d'esparreguera ja sabeu, ens queden el dia 18, el dia 26 que és sessió de tarda i després l'1 i el 4 de maig. Aquesta és una de les passions més importants i després també hi ha l'adolesa.
que també acaba l'1 de maig. Aquesta sí que acaba l'1 de maig. És un gran espectacle. El teatre d'Olesa, no sé si has anat, té una boca, l'escenari té una boca increïblement gran. Crec que és un dels més grans de Catalunya. És el més gran de Catalunya. Més que la sala gran del Nacional.
Sí, sí, sí, sí, és increïble. Imagino que durant l'any no deuen fer gaire cosa, llavors deu haver-hi càmeres negres per poder fer coses més petites, no ho sé. Com m'imagino. Perquè un pli jo... No, clar, però es pot fer moltes coses, no? Sí, es pot jugar molt amb l'espai. Es pot jugar molt amb l'espai. Però això ho sabràs tu millor que jo d'aquest tema domines.
Sí, sí, es pot fer. El que passa és que, clar, si redueixes a l'escenari també has de reduir les butaques. Evidentment, perquè a l'escenari ho pots fer més petit, però la sala de butaques també l'has de fer més petita, que estigui centrada en l'escenari. Sempre pots fer-la amb menys fons, però et quedarà una cosa com un passadís gairebé...
Jo m'imagino... Ja deuen tenir Rob Paris. Sí, jo m'imagino que... A més és que és molt modern, està molt ben preparat. Sí, la veritat és que a nivell tècnic el d'Ulessa està... Bé, tots, però el d'Ulessa està molt, molt, molt ben preparat. És el més modern que hi ha.
El divendres sant teniu també l'oportunitat de fer, després de la representació de la passió, fer la ruta dels misteris. La ruta dels misteris es fa cada any també, el dia de divendres sant. Es pot fer per al teu compte, si vols, o amb una visita guiada que va des de les 4 fins a les 6 de la tarda. O sigui que, a part de veure la passió, també tens un altre al·licient.
I un altre al·licien que té aquest any també anar fins a Eulessa a veure la passió és que hi ha una exposició d'un autor que d'alguna manera forma part de la passió perquè ha fet totes les fotografies de fa moltíssims anys i han fet una exposició magnífica que es podrà també gaudir si aneu a veure aquesta passió.
I, a més a més, una de les coses noves d'aquest any, de la Passió d'Ulessa, és que es pot seguir en català, en anglès i en castellà simultàniament, perquè han posat allò que posen a tots els teatres quan hi ha traducció, aquestes pantalletes petites, que es pot anar llegint el que diuen els actors. Home, jo veig, sempre m'ha costat, teatre subtitulat,
Suposo que és com un tot, acostumar-s'hi, no? No, però jo el subtitulat va bé quan ja saps una mica de què va. Ja. Perquè quan... Perquè si has d'estar pendent... No ho sé, clar, en cinema és més fàcil perquè tot està més enfocat a... Quasi sempre tot està més centrat, no? En teatre, a vegades has de mirar una banda a l'altra... No ho sé.
No, no, jo estic d'acord amb tu. Si estàs llegint, doncs no pots estar per el que està passant a l'escenari. Per això dic que el millor, quan vas a veure una obra, és saber una mica de què va i llavors sí que pots mirar de quan en quan els ròtols. Si alguna cosa se t'escapa, no? Per seguir-ho.
Bé, doncs res, anem a parlar ara de les coses que venen. Una de les notícies, bé, notícia, sí, notícia, és que juglars tornen a casa. Els juglars, encara que ells diuen que ells no han marxat mai, perquè és veritat que la seu de juglars està aquí a Catalunya i aquí és on assagen i on viuen, no?,
Però ells diuen que no han tornat mai, però feia molts anys que, bueno, que ja saps que l'Albert Boadella es va enfadar molt. Bé, perquè moltes crítiques, no? Sí, va marxar, va marxar molt enfadat i ara, doncs, tornen. No torna l'Albert Boadella perquè ha agafat la companyia, la direcció de la companyia l'ha agafat el Ramon Fonseré, que ja saps que és un magnífic, magnífic actor,
i tornen al Teatre Poliorama de Barcelona amb una obra que es diu El col·loquio de los perros. És de creació. No, no, El col·loquio de los perros és de Cervantes. Ah, d'acord, ara he quedat bé.
El Colòquio de los Perros es de Cervantes. No és la primera vegada que juglars fan coses de teatre clàssic espanyol perquè jo recordo que van fer el Retablo de las Maravillas, per exemple, i en un lloc de Manhattan, que d'alguna manera era en un lloc de la Mancha,
O sigui que no és la primera vegada que Juglars fa aquesta mena d'espectacles. L'espectacle del col·loquí de los perros parla una mica, són dos gossos savis que parlen entre ells i parlen una mica de la misèria i de la hipocresia de la nostra societat.
i de la nostra raça, dels humans. I és, evidentment, una crítica absoluta a l'ésser humà, més que a l'ésser humà, a la societat que hem creat. Per tant, un espectacle punyent i un espectacle que farà...
farà pensar, com a mínim, en tot el que estem fent. Tot i que és una obra de Cervantes. Vull dir que no sé si és que la societat d'allà... Quantes obres de Shakespeare sobre traïdoria, sobre... Les pots col·locar ara, li poses noms de polítics reals i et denunciarien perquè estaries parlant d'ells. És veritat. O per polítics o empresaris, o és igual. És a dir...
diguem que canvien les formes, canvien els entorns però les misèries humanes són les mateixes ara que fa dos segles tens raó, tens raó la veritat és que és així doncs bé, els juglars estaran al Teatre Poliorama i penso que serà m'imagino que serà un gran públic el que anirà a veure aquesta gent jo aniré, evidentment jo no sé si a tu t'agraden els juglars o no
Els havia anat a veure, l'última que van fer, el senyor Pla Mister Floyd, crec que va ser l'última que van fer aquí a Barcelona abans de fer-se l'autodesterrament.
crec que va ser l'última i que sí penso, no me'n recordo massa és que fa molt de temps jo crec que l'última vegada que vaig veure Joglas el vaig veure al Teatre Joventut de l'Hospitalet jo crec que era a Barcelona on vaig anar però no ho recordo perquè fa molts anys per cert no em va agradar gaire però que siguin benvinguts que tinguin molt molt d'èxit que vagi la gent a veure perquè el text de Cervantes és magnífic
I la veritat és que ells estan ara dirigits per Ramon Fonseret, que sap moltíssim de teatre, moltíssim, i que suposo que continuarà en la línia del que fins ara era el director, que era l'Albert Boadella.
Una altra cosa que s'estrena és una cosa que s'estrena a la Villarroel. A la Villarroel podrem veure Losers, que és un nou espectacle i que és una autoria de Marta Butxaca.
Marta Butxaca ja saps que és una gran escriptora que ha fet coses molt bones i molt interessants i en aquest cas és la història d'una parella que la interpreta Alba Frueixat i Jordi Díaz i posen en escena una relació una mica peculiar, una mica...
Una mica, doncs, que farà el públic el farà riure i també, doncs, d'alguna manera, pràcticament tothom s'identificarà amb aquestes coses que li passen a aquesta parella. Loser, evidentment, és una comèdia romàntica i repassa una mica la relació d'una parella que es coneix, que s'apassionen... En fi...
una història romàntica, ja ho he dit, que pot estar molt bé. Començarà el 25 d'abril en funcions prèvies. Ja sabeu que les funcions prèvies sempre són més baratetes que l'anar-hi a les prèvies perquè no costen tants diners. I jo penso que serà una manera bona de passar una estoneta agradable. I després, volia també comentar
Molt ràpidament perquè tenim la convidada ja esperant i després tinc l'Àstrid també. Doncs res, anem a donar pas a la nostra convidada d'avui, que no és una dona que calgui fer una presentació molt extensa. Amb el nom pràcticament ho tens clar. Perquè tothom sap qui és, però sí voldria dir que és una magnífica actriu, magnífica.
I que, a més a més, és una magnífica persona. Estem parlant de Vicky Penya, que en aquest moment està fent el lliure de Montjuïc, l'espai lliure Homebody Kabul. Vicky, bon dia. Hola, bon dia, Maica. Bon dia i bona hora. Escolta'm, ja estàs gairebé dient adeu d'aquest personatge i d'aquest espectacle perquè acaba aquest diumenge, oi? Sí, sí, sí. Ahir vam...
començar la darrera setmana, que acabem aquest diumenge 20, i bé, de moment direm adeu aquest diumenge al lliure, però...
Probablement tornarem la temporada que ve o més endavant perquè la vull fer més, la vull mostrar més. És que és molt bona, és molt bona. En Viqui Penya he de dir que no és que sigui una estrena això, entre cometes, perquè justament Homebody Cabool la va fer el 2007, dirigida també per Mario Gas a Madrid, va tenir un èxit fantàstic.
De fet, va guanyar un premi Max per la seva interpretació. Després va venir el Romea. I ara, el que es pot veure a l'espai lliure, ja ho hem explicat unes quantes vegades, però m'agradaria que Vicky Peña ho expliqués una mica, perquè no és ben bé el homebody que vulgui que vam veure al teatre Romea. Bé, això és la primera part, és el «A casa».
L'obra Homebody en casa en Kabul, que és com la vam representar en castellà l'any 2007 aquí al Romea, quan vam ser-hi, és una obra composada d'un monòleg, que és una primera part, i una segona part que succeeix a Kabul i on hi ha un repartiment molt més llarg. El monòleg, sol com a peça, de fet és la gènesi de l'obra, perquè un actriu li va demanar a Toni Kushner, que és l'autor,
que li escrivís un monòleg, el Toni Kushner li va escriure aquest a casa, i després el va complementar, i des d'aleshores s'ha fet tant les dues parts com el monòleg independentment. De tota manera, sí, és estrena en català a Barcelona, perquè aleshores naturalment la fèiem en castellà, ja que era una producció del Teatre Espanyol de Matí.
És a dir, Vicky, que abans va ser aquesta peça que podem veure al lliure, que no El Humbody Cabool, la va escriure abans. Toni Kushner, recordem als nostres oients que el públic de Barcelona el ben conèixer a partir d'una obra magnífica, Àngels Amèrica, que va ser dirigida per Flotats i que va inaugurar el Teatre Nacional de Catalunya.
I després d'això jo penso que no s'havia fet res més, no?, de Toni Kushner, per aquí? No recordo haver vist alguna cosa. Doncs aquí no ho sé, no, em sembla que no, em sembla que no. A Madrid sí s'ha fet alguna cosa, però... Jo crec que aquí a Barcelona no s'ha fet res més, i és un autor molt interessant. Molt interessant, realment molt compromès, amb una lucidez fantàstica i amb una construcció dramàtica a sèrie, sí, sí.
A casa és una obra que parla una mica del que estem fent... Una mica de tot, parla una mica de tot. Sí, una mica de tot, però... És una obra de l'Odion, que dic jo. Però, de fet, parla una mica del que està fent el primer món amb el tercer món, no? Per dir-ho d'alguna manera. Per una banda, sí. És una de les moltes coses de què parla. També parla de...
del devenir dels territoris, dels països al llarg de la història. Aquesta dona que veiem a casa, asseguda al saló de casa seva, va seguint una guia històrica de la ciutat de Kabul que comença parlant de fa gairebé 3.000 anys. Aleshores, va explicant les diferents civilitzacions que han anat passant pel territori, com les coses han canviat d'un segle a l'altre de la manera més extraordinària i més sorprenent.
és un territori que està realment l'Afganistan en un ús de conflictes històricament, tant per riqueses com per races, com per religions, com per milers de coses. I el que passa és que en aquest devenir tan atzerós i tan inconstant que ha patit el territori, darrerament s'hi ajunten els interessos geoestratègics des de començaments del segle XX, diguéssim, i s'ha convertit en un camp de batalla de...
de dos imperis, per així dir-ho, el soviètic i l'angloamericà. I realment, una cosa són els interessos i les coses, una altra cosa és el que li passa a la gent que viu allà i com pateix. I aquesta és una de les qüestions que planteja l'obra. El que passa és que les planteja des del punt de vista d'una mestressa de cara, diguéssim, no d'un historiadora, no d'un expert polític, sinó d'algú que viu una realitat que, per una altra banda, també és complicada.
perquè és una vegada una circumstància personal, emocional i vital, diguéssim, complicada, i que tots nosaltres podem entendre. Vull dir, no és una historiadora que ens fa una classe magistral sobre història, sinó un ser contemporani a nosaltres, una persona que ens pot resultar comprensible i propera, que ens planteja el seu punt de vista, sense més...
Sense més. El que passa és que xerra molt. Xerra molt. Escoltam, Vicky, la setmana que ve, si no estic mal informada, el dia 22 reps un nou premi, un més, dels que tens, que tens moltíssims, perquè et posaran la creu de Sant Jordi, oi? Sí, efectivament, el dia 22. El dia 22. La creu de Sant Jordi, el qual em fa sentir molt contenta. És un premi que no és
no és, diguéssim, premi d'interpretació, sinó que me'l donen com a ciutadana. Com a persona? Sí, com a persona. Els d'actriu també són com a persona, però diguéssim que aquest no és professional i m'honora i estic molt contenta. També vas rebre el Margarida Xirgo, has tingut uns quants premis mags per al Suïn i tot, per al Home Body que vulgui concretament, per a aquella que vas fer a la Vella Roel de la Reina de la Belleza...
Sí, i pel Marburg que vaig fer al Nacional. També, o sigui que tens molts premis. Quin t'ha fet més il·lusió? No, no, no, això no. Tots m'encanten, tots em plauen, tots em satisfan. Tant els grans com són els, parlant així de premis professionals, tant els grans com són els mags, com uns que van començar sent...
senzills i modestos, encara que ara tenen molt categoria i són molt apreciats. Premis Butaca, per exemple, no? Bé, Vicky Peña ha estat tota una vida, tota una vida dedicada al món del teatre, però no només al món del teatre. Ha fet dublatge, un llarg, llarg, llarg, etcètera, de dones, tenen la seva veu, d'actrius, tenen la seva veu, no sé, amb quina... Penso que la Mira Sorbino
És una de les que habitualment li poses veu, oi? No, no, no, la vaig doblar a Poderosa Freudita. Ah, Poderosa Freudita, la del Woody Allen, no? Que feia aquest paper tan esbuixerrat. I després, doncs, has donat veu a moltíssima gent. A què et dediques més? Al teatre, al doblatge, al cinema? No, al teatre, sens dubte. Al doblatge ja m'agradaria, però no em criden gaire.
No, doncs Déu-n'hi-do, perquè també... Bueno, temps enrere sí, però des de fa un temps, no gaire. Vale, perquè ara el doblatge està passant per un mal moment aquí, no?, a Catalunya, però bueno... Bueno, està passant per un mal moment a tot arreu, diguéssim, però aquí a Catalunya, doncs, no, es continua doblant, simplement que a mi em queden pau. Jo recordo també fa molts anys, eh?, vas fer també, penso, la veu de la Triobarri Mort, no?,
Sí, a Ete. Vas fer de nen, no? O sigui, que és una veu, la de Viqui Penya, amb un ventall magnífic de, no sé, de colors, no?
Bé, doncs, tornem al teatre. Tornem al teatre perquè estan fent a casa, al Teatre Lliure de Montjuïc, a l'Espai Lliure, un espai que jo sempre dic que és fantàstic perquè el públic està molt, molt, molt a prop dels actors i l'actor està com una mena, com una mica nu, no? Això és millor o pitjor, Vicky? Home, és molt agradable sentir la...
la distància tan propera amb el públic, per una altra banda, acolloneix molt. Però sí que dona una calidesa molt intensa. Però m'imagino que a aquestes alçades de la teva vida professional no et posaràs gaire nerviosa perquè el tinguis en públic. Jo sempre em poso nerviosa, la veritat. Una altra cosa és que després disfruti o m'ho passi bé, però si sempre abans d'una estrena estic nerviosa i
I els dies que, per exemple, que sé que hi ha alguna persona determinada, doncs sí, el cuc aquell sempre el té, sí, sí. Continuo posant nerviosa. A l'Espai Lliure de Montjuïc, Vicky Penya ha fet més d'una representació de teatre perquè ha fet un espectacle que ella porta sempre musical, no?, del Corweil. També, doncs, ha fet teatre com el Apremo Ale Diàleg,
O sigui que és un espai que coneix molt i que jo suposo que t'agrada perquè tornes a aquest espai. Sí, sí, m'agrada molt i a ti que és molt agradable actuar en aquestes dimensions petites amb la gent tan a prop.
i si efectivament és el tercer espectacle que hi faig com el triu després hi he anat moltes vegades home, evidentment la escenografia d'aquest espectacle de casa és magnífica a mi em va agradar moltíssim és senzilla però és fantàstica i Vicky Penya està fantàstica i meravellosa acaba aquesta casa Vicky i què fas? què tens pensat per després?
Bé, tinc un projecte per la temporada que ve que segurament estrenarem a Madrid, una obra d'un... D'un autor nord-americà, no? Clàssic. Es pot dir o no? No. No, d'acord. No es pot dir, encara no tinc el contracte firmat. Doncs un clàssic nord-americà i s'estrenarà a Madrid. I a Barcelona tindrem la sort de veure-la? Doncs jo estic gairebé segura que sí, no ho sé del cert, però espero i desitjo que sí.
Tornaràs a estar sota les ordres de Mario Gas? No, estarem al Mario Gas, però damunt de l'escenari. Estarem dirigits per una altra persona.
Que bé! No sé si he dit que bé, però potser... Home, fantàstic. Si no fos que bé, jo no ho faria. No, home, perquè com que et dirigeix moltes vegades, jo no sé si és millor o pitjor o és més difícil treballar amb una persona que et fa de director que després... Serà una experiència nova. Home, nova tampoc, eh? Però bé. Amb el Màrio damunt de l'escenari? Mhm.
Serà una experiència nova. No, Vicky, perquè vam fer una obra al Teatre Grec, el Grec, te'n recordes? Bueno, sí, és veritat. Està vau d'actors, tots dos. Sí, el que passa és que no coincidíem en escena. Ah, bueno, això sí, és veritat. També vam representar el Little Night Music un temps que hi va substituir el Constantino Romero, però diguéssim així, i ell també de vegades ha substituït l'Àlex Casanova...
i a altra gent, al temps hi ha els congües i a la reina de Vallès. Per això t'ho dic que no és la primera vegada. Però, d'alguna manera, com a creació, diguéssim, en tot cas per mi sí ho serà. Si a tu no t'ho sembla, estupendo. Doncs va, moltes gràcies, Vicky. De res, Maica, a tots vosaltres, que vagi molt bé i que passeu molt bona setmana santa. Una abraçada. Adéu, adéu. Adéu, adéu.
Ens n'anem? Sí, ho hem de deixar per cert, que aquesta música, Maica, és de Kurzweil. Justament de l'espectacle que porta ella, que ho té una mica en cartera i quan li surt l'ocasió ho fa, no? Exacte. En aquest cas no canta ella, la cançó que he trobat no canta ella, però vaja, és una de les cançons que sí que interpreten aquest espectacle, que es diu Speak Low.
Acabem amb una notícia. Sí, molt ràpidament perquè tinc... Doncs que el Caballero de Olmedo, que ha tingut un èxit apoteòsic de públic i de crítica, que la van escenar al Lliure de Montjuïc, dirigida per el Lluís Pasqual, s'està ara al Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotà. Estarà representant-se el dia avui, 17, 18 i 19 d'abril. O sigui que estan tots allà a Bogotà representant el Caballero de Olmedo dirigida per el Lluís Pasqual.
Doncs, Maica, ha estat un plaer trobar-te. Això és com anar amb bicicleta, eh? No s'oblida. No és complicat, no és complicat. Ho deixem aquí, si et sembla bé. Moltíssimes gràcies. Que passis una bona setmana santa i nosaltres de seguida parlem. Bé, més que parlar, tastarem vins. Això és una experiència nova per mi. Vigila, eh? Sí. Vinga, adeu-siau. Adéu.
Bona nit
It's just another manic Monday. I wish it was Sunday. That's my fun day. I don't have to run day. It's just another manic Monday.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs un dels espais que sempre, quan l'escolto amb la Carme, em feia una mica d'enveja. Ostres, que bé s'ho ha muntat, que bé s'ho ha muntat. Ara, de seguida, marxem cap al celler que em mata bé. De fet, el celler que em mata bé a nosaltres per fer un tast de vin radiofònic. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Doncs al carrer Raval 28 amb nosaltres l'Astrid Goldstein. Astrid, bon dia. Bon dia, bona hora. Bon dia. Aviam com ens sortirà això. És la primera vegada que ho fem aquí. Sí, i a més en la distància, no? Sí, sí, sí. I la cosa és més propera. És més fàcil, és més fàcil. Teòricament és més fàcil, però bé, amb la Carme ho hem fet sempre així. I funciona. I funciona. L'única cosa és que a mi, jo sóc, m'agrada molt el vi, en mesura, evidentment, ha de ser políticament correcte, m'agrada molt el vi,
Però el vi dolç no tant, he tingut mala sort avui. Però clar, estem tocant a la mona i a més la tinc aquí fora. Llavors entenc que per menjar dolç ha de ser vi dolç, no pot haver-hi contrast?
pot haver-hi un contrast relativo, perquè, clar, és molt dolç. Si tu li poses un contrast realment molt sec, o sigui, no sé, tu... Suposo que ja has menjat una mica de mona. Sí, una mica de mona. Per cert, és a dir, el protocol... Ja estic bevent i no ho hauria, m'he equivocat. No passa res. Jo ara anava a dir-te, en cas que he vist, que el bevies... No he begut, no he begut, no he begut. Me n'he adonat, me n'he adonat. Era un beure nerviós.
Jo ara anava a fer un exercici de... Pensa en un vi molt sec i memoritza com era aquesta mona que deus haver tastat. I pensi en un vi sec. I que pensi en un vi sec de si quedaria bé. Un vi negre o blanc o un cava. Clar, el cava a mi m'agrada també el Brut Nature, és a dir, no... Bueno, el cava de semis no sé si encara es ven, però... Encara n'hi ha i fins i tot n'hi ha caves que posen de postre ideals per la mona. O sigui...
Parlem de mona, perquè tant si és un pastís, aquí hauríem de generalitzar una mica, un pastís que fins i tot pot ser blanc. No sé si heu parlat de mones aquest matí. L'ordinador em feia molt el tonto i es tallava constantment. Què dius? No serà culpa de les streaming nostres? No, més aviat del meu ordinador, que és una mica iaiet. Llavors, les mones poden ser de...
en base de xocolata o amb cremes o la típica Sara llavors podríem jugar amb molts tipus de vi dolç o de cava sempre dolç, queda clar això tu amb un vi blanc crec que ja penses automàticament que no un vi blanc que beuries amb el peix un vi blanc fermentat amb barrica consistent amb una acidesa alta tampoc lliga potser un vi negre
De segons quina varietat de raïm. Un vinegre d'aquests densos que menges amb la carn, que gairebé pots treure amb forquilla, també costaria, no? Podria algun acompanyar molt bé el que és la xocolata. Però, clar, una pasta follada amb crema i fruiteta vermella, i encara que després tingui l'ou de xocolata, com que no.
Per tant, avui deixem de parlar dels que no i parlem dels que sí. Què ens has portat i què ens recomana? Us he portat un vi dolç elaborat amb garnatge negre de gratallops del priorat.
que té uns 80 grams de sucre per litre. És déu-n'hi-do, però no seria dels que més. Si pensem en vins dolços d'Andalusia, anem a 200 grams. Jo dic una cosa, és a dir, quan m'has parlat d'un vidol, jo m'imaginava un mosquatell, una cosa d'aquestes, això no és, no té rebeure, no?
El mosquatell és la varietat. La garnatxa, blanca. Negre és la varietat. El mataró és la varietat. Una cosa és parlar de varietat. Pels profans, el vi mosquatell ens imaginem allò de... A més, no pensem en un estil de mosquatell, en una miqueta de sucre que sigui lleuger, que sigui àcid, que tant el puguis beure, d'aparitiu amb unes maduixes.
Com de postre. Llavors, clar, sempre pensem en dolç, però dolç d'aquell dur, pesat, càlid, calent, jo a més te l'he portat fresc. Sí, senyora. Són 16 graus, però és que considero que, per exemple, aquí dins, que no realment acostumava a fer calor, a 20 graus aquest alcohol que té el vi ens el potenciaria molt més. Llavors, anem a buscar una miqueta més de...
M'estàs dient que la temperatura en la qual ens bevem el vi afecta o hauria d'afectar la manera que el servim?
Un vi blanc normalment el treus de la nervera i el serveixes, però sempre tens en compte si la temperatura de casa teva ronda els 15 graus o ronda els 30. Oi que tu tindràs un comportament diferent? Evidentment. Perquè tu un cop el poses a la copa, allò canviarà de temperatura. De seguida.
Amb un vinegre passa el mateix. El que passa és que el vinegre tenim la idea que ens l'hem de beure a temperatura ambient. Ambient de 16, màxim 18 graus. I si el demanes fresquet, a vegades et miren malament. M'estàs trencant un mite genial. Si estàs a casa teva voltant això, els 18-20 graus, que seria la temperatura de principis de primavera, que dius no posem calefacció i tenim la casa relativament fresca.
podem tindre el vi a temperatura ambient i el servim ambient. Però si a casa d'aquí no res ja ens anem a 20 i escaig graus, no podem servir el vi a temperatura ambient, perquè està molt més càlid o calent que el que seria necessari. Sempre tenint en compte el grau alcohòlic. O sigui, un vodka, tu te'l veus calent,
No. Allà anem rondant els 40 graus. Teòricament, com a més grau alcohòlic, més temperatura podem començar a baixar. Per exemple, un mar de caves pren gaire de congelat. Sí, és ideal. Pràcticament. Potser no hauríem d'anar tant i potser en dos graus ja en tindríem suficient per disfrutar una mica de l'aroma. El que fa el fred és treure aromes. I la calor et potencia tot el que té. Però clar, llavors et potencia aromes, però també et potencia l'alcohol.
I què vol dir, que el notes més, puja més? Molt més, molt més. Però puja-te més. I crema, clar, t'arriba a cremar. Alcohol, sucre, sempre relacionat. Llavors, aquest vi, elaborat amb garranxa negra, té 80 grams de sucre.
té sucre i té 16 graus calent si em torno una sensació de de volum d'alcohol, de calidesa descomunal, per tant el baixem de temperatura i que el trobem agradable, suposo que l'has trobat agradable encara no l'he provat m'has espantat quan anava a provar-lo, vist que em miraves dic si em donen una copa de vi jo l'haig de provar
Exacte, si ara... Quin és el protocol? És a dir, què hauria de fer? El protocol primer sempre es donarà el color, el color perquè és el que ens dona pistes. Aquí tinc molt poca llum, llavors m'ajuda poc. O sigui, sempre el que busquem, per exemple, ara aquí, tu saps que és un bidons.
Però jo et puc haver dut un oporto, un vi negre, en general moltes coses. I tu has d'avaluar el color. Tot el que sigui aquests colors granatosos, però més aviat buscant unes notes una mica més blaves, liloses, ens indica joventut. O sigui, quan un vi és jove, dona blaus. I quan un vi...
va guanyant amb edat, va perdent la intensitat de color i guanya amb colors més marronosos. Aquest és un 2011. Aquest és jove, no? Es podria dir que és jove, però no hi ha notes blaves. Aquí tinc una llum molt dolenta i ho veig molt malament. El color és important, però també ens pot donar moltes pistes que ens despistin. Per tant, olorem.
Estem olorant. Jo crec que l'alcohol serà el primer que notaràs. Sempre estarà per sobre. Sembla fort, no? Sí. Sembla fort en aquest vi. Que sempre diem, la intensitat és alta. Més que dir fort, perquè és allò que dius, el gust és fort, l'olor és forta o és intensa? És a dir, s'hauria de dir que és intens, no? Sí, sí.
L'he portat amb una copa que potser et recordaria una mica aquelles que les iaies frenien els vins dolcets a casa. Que potser eren un palet més petit. Però és allò que dius, ha de ser l'altre dia vam fer també un tast amb diferents copes i realment el vi canviava fins i tot a l'hora de beure. Crec que és una copa que és això, afavoreix molt els aromes. És una copa una mica tancada, no? S'obra per baix, ens el deixa oxigenar
I aquí ens el tanca un palet. Per què? Per concentrar l'aroma just aquí. Jo que tinc el nas gros, m'hi cap justet.
Però és igual, en aquest ofici es posa al nas. Es posa a dins. Ningú et mirarà malament. I quan el puc provar? Perquè jo estic aguantant aquí com un campió. Ara el que hauríem de mirar, sobretot, la primera sensació, hem notat l'alcohol, si té algun defecte, si fa alguna pudor. Jo no li he notat pudor. Jo tampoc. Jo li he notat l'alcohol, això sí. L'alcohol. I si haguessin de buscar quina olor fa aquest vi, ens recordaria una mica a fruita madura. Fruites vermelles...
madures, acomputades. Això és més difícil. I és qustió de pràctica. És el teu primer dia. Això em costa a mi, eh? L'alcohol sí que l'he notat a la primera. Tot sigui dit. I realment un vi que té 16 graus és normal que es noti. Però tampoc ens en bafa com per rebutjar-lo. Perquè un vi de taula normal quan té més o menys 11, no? No, ja anem cap a 13, 14, 15... Sí, amb el canvi climàtic la tendència cada vegada és a més alcohol. Clar, el raïm també té més sucre.
i sempre un any fred ens pot donar un palet menys d'alcohol sempre va la relació un gra de raïm amb sucre potencialment tindrà X graus d'alcohol i això no hi ha més ho regula el raïm que tu no vols tant d'alcohol tindràs més sucre per tant hi haurà un punt de sucre residual al vi què passa? que com que ens agraden els vins molt secs tenim més alcohol clar
És com un vas... O tires cap aquí o tires cap allà. Exacte, abans els vins no tenien tant d'alcohol. Però tots tenien un punt d'igual tenien 4 o 5 grams de sucre residual. Eren més dolçots. Eren més dolçots, més fàcils de beure.
però suposo que també va a modes ara la tendència és ben secs però depèn de quin palet aquell puntet de sucre agrada el tastem ha arribat el moment posant-lo o sigui fent allò que dius un glob no excessivament gros però no molt petit i tenir-lo a la boca tenir-lo a la boca per escalfar-lo perquè el que volem és que ens desprengui tots els aromes vaig a tastar-lo
Ah, és dolç, però no és tan dolç. És dolç, però no és... Deixa'm mal anomenar-ho un mosquatell. El mosquatell, perquè ens en tinguem, que entendria jo, eh? Exacte. Aquell, el de les iaies. Exacte, no és el vi d'aquell. D'aquell color que ni tan sols és groc. Exacte. És molt fos. La botella és lletja. Sí, exacte, com molt barroca. Exacte. És un vi negre amb un
Cert grau de dolç. Sí, sí. O sigui, si l'haguessin de descriure, sí que parlem d'un vi dolç. Clar, és un vi dolç perquè és dolç. Però seria per postres, és a dir, això per dinar no quedaria bé, no? Hauríem de buscar realment un plat amb un cert grau de grasa, perquè Mart és un vi que t'has fixat en l'acidesa?
Costa, a mi això. Costa. Ha salivat? Ha segregat saliva? Una mica, potser. Això ja ens indicaria... Vaig a repetir. Tu ves repetint, que jo vaig xerrant. Això ens indicaria una mica el grau d'acidesa que té, que això també és el que hem de buscar amb vins. Vins que siguin dolços, però que no tinguin acides, només tens aquell dolç, pesen. Uah!
I això és el que es fa a feixuc de molts mosquetells, que van mancats d'acidesa. Aquí el que trobem és dolçó i acidesa, i ens ha de quedar una cosa ben equilibrada, per què? Perquè el trobem fresc. És un vi que, home, el punt càlid el té. Jo crec que, sobretot si el notem fresc, és per la temperatura que tenim.
Clar, o decidiràs de guardar en un lloc concret per marcar les greus? O el pots tindre guardat o fer com jo, que és al matí posar-lo un parellet d'hores a la nevera i entre que el calcules que el serveixes a la taula o, per exemple, si és un vi que trauràs al postre, al moment de començar el dinar el poses a la nevera. És una ampolla petita i enseguida refreda, això també s'ha de dir.
Bueno, perquè també el vi de postres tampoc t'enfots tant. No, i tampoc fa falta que sigui una ampolla grana. No, no. O sigui, depèn del que estiguis menjant. Home, però per una mona i una copeta, no?
Una copeta el pots acompanyar amb uns fruits secs. Sí, això es fa molt, també. És una mica allargar la taula, crec. I això ens ho prendríem... El cafè pot desvirtuar el vi o no? S'ha de tenir en compte? A mi m'agrada a vegades tastar... N'hi ha alguns i potser deuen ser certes varietats que et deixen un gust molt agradable a la boca.
Saps allò de dir, beure, fer el cafè i després tornar a recuperar aquella copa. A mi m'agrada, em deixa un gust que el trobo agradable. I com aquell que fa el dictònic després, doncs la copeta, no? Sí, sí. Escolta, Astrid, queda un minut i no voldria oblidar-me que el dia de Sant Jordi... Sí, soc molt original i vaig escollir el dia de Sant Jordi per fer un tast de Garratges Negres del Món al Casal de Joves. A partir de les 7 de la tarda. A partir de les 7 de la tarda. No tots anem a Barcelona...
Per què? Perquè està molt plena? Tampoc fa falta? I si els que hi van a la setia han tornat.
Jo crec que sí. Llavors ens hem escollit això, aquest Sant Jordi, per fer un tast de garnatges negres. La garnatge sempre pensem potser per proximitat aquí, sigui l'Empordal, Priorat, Montsant, Terra Alta, però de garnatges en tenim el que seria tota la conca mediterrània, Argentina, a molts llocs. Llavors ens he escollit diferents vins de garnatge negre i els tastarem. Que més romàntic que una garnatge per Sant Jordi, no? Home, fantàstic, no?
Sí, almenys és original. Doncs, mira, ha estat fàcil. No sabia com ho enfocaria això. Ha estat molt agradable. Torrent a la Mona. Mona és perfecte. Xocolata, genial. Jo amb un roquefort, ara et provo. Oh, això sí que m'agrada. Ara? Ara t'he provo. Ara en tens. Ara sí que ja en tens. Astrid, moltíssimes gràcies. Contrast. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu.
Catalunya Informació. És la una...
El president de Rússia amenaça d'enviar el seu exèrcit per ajudar la població russòfona revoltada a l'est d'Ucraïna. En una compareixença televisiva, Vladimir Putin admet que per primer cop que les tropes russes van donar suport a les forces d'autodefensa a Crimea.
L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés immediat a la presó de l'empresari Fidel Pallerols i l'exsecretari d'Organització d'Unió Vicenç Cavaldà, condemnats a set mesos de presó pel finançament il·legal del partit. El govern central els ha denegat l'indult que havien sol·licitat. Detingut el cap d'antidroga de la Policia Nacional a Lleida per narcotràfic, la gent ha ingressat a presó per ordre del jutge.
27 poblacions de Catalunya celebren avui processons i altres actes religiosos de Quaretma. La processió i dansa de la mort de Verges i la processó del silenci de Badalona o Tortosa són algunes de les més conegudes.
Els catalans Jaime Rosales i Lluís Minarro participaran al Festival de Canes d'aquí un mes. El director Jaime Rosales presentarà Hermosa Juventut a la secció Una certa mirada. A la competició oficial, el productor Lluís Minarro estrenarà una coproducció dirigida per la japonesa Naomi Kawase.
Arrenca Catalunya Informació la setmana del drac. Fins a Sant Jordi la programació s'esquitja amb la informació sobre les principals novetats literàries d'autors veterans i també de nous valors. Una vintena d'escriptors també recomanen els seus llibres preferits.
Catalunya Informació. Els esports. El Barça s'entrena aquesta tarda per preparar ja el partit de diumenge contra l'Atletic Club de Bilbao, en què porten les últimes opcions de lluitar per la Lliga. Jordi Alba i Mar Bartra es podrien afegir a la llista de baixes en defensa. En bàsquet aquest vespre, a partir de les 9, segon partit dels quarts de final de l'Eurolliga entre el Barça i el Galatasaray, que no podrà comptar amb el seu base titular, Carlos Arroyo, els catalans dominant la sèrie per una victòria a 0.
I el temps, cel mig ennubolat, amb punts de la costa amb més sol a la costa brava nord. Hi haurà núvols prims a punts de Lleida, Tarragona i al sud de la Catalunya central, que al llarg de la tarda aniran desapareixent. El sol s'imposarà tot Catalunya i farà calor moderada. La ràdio de Sant Lluís
És la una i tres minuts, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Feina intensa aquests dies a les pastisseries de Sant Just. Dilluns és dilluns de Pasqua i la tradició marca que els padrins regalen les típiques mones de Pasqua als seus fillons. Aquest any el tema estrella de les mones és la pel·lícula Frozen.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jors Notícies edició migdia d'avui dijous 17 d'abril. Amb titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
L'Església és el centre neuràlgic dels actes religiosos de Setmana Santa a Sant Just. Avui se celebra dijous sant a les 8, recordant el Sant Sopar. Demà serà el torn dels laudes dissabte de la Vella Pasqual i diumenge, missa de diumenge de Pasqua. Dimarts hi haurà dues presentacions destacades a Sant Just. D'una banda, la de l'avantprojecte de reforma del barri Centre i de l'altra, la del llibre d'Ester Casanova, pagesos de ciutat per aprendre a cultivar un hort a casa.
I en clau solidari, el MIM Pep Bou actuarà a Sant Jus divendres 25 en benefici dels malalts d'immunodeficiències primàries. Serà amb l'espectacle Bufar Planetes, un acte solidari per col·laborar amb la malaltia que pateixen els anomenats nens bombollaus.
Bon dia. Feina intensa aquests dies a les pastisseries de Sant Just. Dilluns és dilluns de Pasqua i la tradició marca que els padrins regalen les típiques mones de Pasqua als seus fillols. Aquest any el tema estrella de les mones és la pel·lícula Frozen. Sant Just Notícies. Tot i que dilluns és el dia de més feina i de més vendes de mones a les pastisseries, els establiments ja fa dies que treballen enllestint-ho tot i preparant les figures de xocolata.
N'han parlat el Just a la Fusta, Celes Bravo, de la pastisseria Celes, Marcela Rodríguez, de la pastisseria Trilla, i Armand Garcia, responsable de la pastisseria Bugunya, de Barcelona. Quasi tota la gent espera el dilluns, abans era tots els dies, però ara... el dilluns, el dilluns és el dia fort. Encara les de fruta, la fruta confitada, les de gema, encara es venen molt, quasi la que més. Després són les arres, la manteca, les figuras de xocolata, por supuesto. El dilluns és el dia fort.
Es van separant bastantes. Jo el que veig és que la gent cada vegada és més figura de xocolata i menys pastís. Aquests dies hi ha feina quant a la preparació. De totes maneres ja fa temps que s'ha engegat això perquè després de Nadal ja anem preparant tot el que són les figures de xocolata i tot això que es van fent. I després ara aquests dies estem fent les de pa de pessic, les de guiem amb fruita, les clàssiques. Quant a ventes, diumenge i dilluns, els dies forts.
El tema estrella de les mones d'aquest any és la pel·lícula animada Frozen i els seus personatges i també altres sèries de la tele que agraden als infants. Enguany, però, el Barça sembla que ha perdut una mica de volada.
La Belly con la Frozen i totes aquestes. I després, per suposo, les coses del Barça, encara que hi hagi perdut, encara les demana. Aquest any els Frozen està tot agotat, eh? Vull dir, ha sigut terrible. Jo és que no en queda ni una, eh? Quan compres els dinos ja t'ho diuen, aquest serà el que més triomfarà. I ha faltat molt. D'això ha faltat molt. El que ens hem equivocat aquest any amb el Barça. Hi ha anys que el Barça no dones abans a fer i aquest any la cosa va enrelentir, eh?
Aquest any el tema del Barça no està una mica com de baixa. L'Speed Urban també està engegant una altra vegada, perquè avui o demà se serà pel·lícula.
L'actualitat, per tant, manen els temes destacats a les mones pel que fa als més petits de casa, però l'actualitat política també és deixar notar en alguns pastissos. La pastisseria Bogunyà de Barcelona ha creat una mona molt especial, una horna de xocolata. El seu responsable és l'Armand Garcia, company de Ràdio d'Esvern, amb els programes Just Blus i la d'Esvernal.
Ja fa 3 o 4 anys o 5 anys ja que fem cada Pasqua, com que totes les altres mones són pels nanos, pels nens, doncs sempre en creem, la que fem de parador, per entendre'ns, és una mona una mica reivindicativa. Aquest any hem fet això de la urna, per reivindicar una mica això del dret a decidir que hem de tenir.
Aquests dies són, per tant, dies d'encàrrecs i de compres de mones. Per facilitar-ho, les pastisseries fan horaris especials. Recordem que a la pastisseria Celes es troba al carrer Bonavista, trilla al carrer Josep Ancel Clavé i la pastisseria Bugunya al carrer Montani de Barcelona. Sant Just Notícies
Ara passant vuit minuts de la una, dies festius a Sant Just amb la celebració de la Setmana Santa. Avui se celebra Dijous Sant a l'església de Sant Just. Serà a les vuit amb una missa que recordarà el Sant Sopar. Per tant, el Paia Elbi tindrà una rellevància especial. A més, l'església estarà oberta fins les onze de la nit. Demà divendres Sant i dissabte, a partir de les nou del matí, tindrà lloc un ofici de lectures i laudes. N'ha parlat el mossèn de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Joaquim Rius.
Aquests dos dies, tant divendres sant com dissabtes sant, com que no hi ha cultes al dematí i a la tarda i són festius, doncs vam dir, podem introduir, ja fa, no dic jo, sinó que ja fa temps que es fa, és la pregària de l'ofici de lectures i laudes, que és a fer pregàries a través dels salms. I amb els salms i llegint fragments de la Sagrada Escriptura i dels pares de l'Església, ens estem una estona els qui vulguin venir, doncs ens estem allà a l'Església contemplant, doncs així, en pregària, una estona...
A les 5 de la tarda de divendres es recordarà la passió del Senyor i a les 7 tindrà lloc el Via Crucis a l'entorn de l'Església. Dissabte al vespre es celebra la solemne Villa Pasqual que rememora la resurrecció de Jesucrist. A Sant Just es farà a les 8 i no de matinada per tal que pugui assistir-hi més gent. Ho ha detallat Joaquim Rius.
Perquè, esclar, el fet d'abella volia dir que això era una abella que es feia de bon dematí perquè recordava la resurrecció de Jesús, que va ser el diumenge, i llavors per això s'agafava a partir de les 12, perquè ja era diumenge, i llavors, esclar, s'acaba, encara ho fan, hi ha llocs que ho fan, les dues de la matinada...
De tota manera, aquesta celebració s'allarga fins les 10 de la nit, aproximadament, per acostar-se al diumenge, quan Jesús va ressuscitar. Diumenge al matí, per tant, es farà la missa de diumenge de Pasqua a les 11, una tradició que en Genrera se celebrava amb tres misses diferents al llarg del matí. El mossèn Joaquim Rius ha explicat per què.
Se celebrava una a les 12 de la nit, una altra a la primera hora del matí i l'altra cap al migdia del diumenge. Es feien tres celebracions per recordar la solemnitat de l'acte, que és el fet de la central de la fe, que és la resurrecció de Jesucrist.
i cadascuna d'elles tenia unes lectures pròpies, unes oracions pròpies, de tal manera que ajudava a fer una evolució dintre del mateix misteri que s'extenia en tres moments, del diumenge a la matinada, de bon dematí i al migdia.
Des de fa anys que diumenge de Pasqua només oficia una única missa per recordar la resurrecció de Jesucrist i fins i tot pot ser més important el seu missatge a dignificar el món. El misteri de la mort i resurrecció de Jesucrist és venir a ell a aquest món per dir-nos aquest món Déu l'estimat.
El vol, vosaltres l'heu d'estimar, l'heu de dignificar començant per les persones, perquè hi hagi igualtat, perquè hi hagi justícia, perquè hi hagi veritat. I després, sobretot, aquesta esperança de dir, la mort és certa, Jesucrist ha mort també com nosaltres, però ell diu, com jo m'he fet semblant a vosaltres a l'hora de morir, vosaltres a l'hora de morir sereu semblants a jo que he ressuscitat. D'aquesta manera, la comunitat cristiana de Sant Just s'uneix per celebrar la mort i resurrecció de Jesucrist.
I parlem ara d'ocupació quan passen 11 minuts de la 1. Nou curs d'ocupació adreçat a joves d'entre 16 i 29 anys que estiguin buscant feina. És un curs gratuït impulsat per l'Escola Tràs, l'Obre Social de Caixa i l'Ajuntament de Sant Just. Tindrà lloc els dies 28, 29 i 30 d'abril i els 5, 6, 7, 12, 13 i 14 de maig en horari d'11 a 2 del Casal de Joves.
Aquests cursos d'ocupació que s'organitzen periòdicament a Sant Just tenen com a objectiu ajudar les persones aturades a formar-se d'entre no troben feina o fins i tot donar eines per tenir més èxit en aquesta recerca de feina. Sant Just Notícies. Cal tenir en compte que la taxa d'atur a Sant Just és a data del mes de març del 9,2%. Això en xifres absolutes són 777 persones.
Pel que fa a la dada d'atur juvenil, el percentatge de persones aturades a Sant Just menors de 25 anys és d'un 4,4%, per sota de la mitjana comarcal del 14,4%. Per potenciar l'ocupació precisament dels joves santjustencs es convoca aquest nou curs. Es tractaran qüestions com la situació actual del mercat laboral, el treball en equip, el currículum i la carta de motivació, tècniques per trobar feina, l'entrevista i la mobilitat europea, entre d'altres.
Les persones que estiguin interessades es poden inscriure al Casal de Joves o trucar a l'equipament al telèfon 933710252.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. L'avantprojecte del barri Centre es presentarà a la ciutadania dimarts 22 d'abril. Serà la presentació pública de la idea del parc que l'Ajuntament de Sant Just té pensat fer al carrer Creu. El consistori ja ha encarregat a l'àrea metropolitana de Barcelona el projecte executiu que s'espera que s'aprovi abans de l'estiu si la ciutadania hi està d'acord.
Per explicar en què consisteix aquest avantprojecte i que els enjustencs facin suggeriments i propostes, dimarts 22 d'abril es farà aquesta presentació pública de la idea. L'alcalde, Josep Arpenyà, defensa que és un espai polivalent que millorarà l'entorn del carrer Ateneu i del carrer Creu i recorda que facilitarà l'accés al claustre de l'equipament de les escoles i el pati del Roura.
Hi troba dos coses, dos eixos, que creiem nosaltres que són principals, que és l'accés directe al claustre del Montserrat, per tant, els serveis que es donen a les escoles, i a més a més, també l'accés directe, si ho vol, la teniu al Pati del Roure. Per tant, aquests són els eixos de circulació, de mobilitat d'aquest parc, evidentment, amb aquests espais jardins oberts, amb jocs infantils, i fins i tot espais per fer algun tipus d'activitat lúdica, quan sigui el cas.
L'Ajuntament espera que el projecte executiu s'aprovi abans de l'estiu i que les obres comencin abans d'acabar aquest any. De tota manera, el consistori encara no disposa de la totalitat dels diners necessaris per tirar endavant el projecte, uns 400.000 euros. Com dèiem, la presentació publicada d'aquest bon projecte serà dimarts a les 8 del vespre a la sala municipal de la Taneu.
I una altra presentació que tindrà lloc dimarts també és la del llibre Pagesos de Ciutat d'Ester Casanovas a Can Ginestà. És un manual il·lustrat per fer horts amb testos, jardineres i taules de cultius. Casanovas es dedica a l'horticultura urbana des de fa uns 9 anys i recull les seves experiències al blog Picaron.