i dels porins. El conseller d'Agricultura diu que s'ha de donar sortida a les dejeccions que s'acumulen a les granges, ja que les plantes on es tractaven els porins fa setmanes que estan tancades. Turquia bloqueja l'accés a Twitter tal com havia amenaçat de fer el primer ministre Recep Tayyip Erdogan. L'ordre de la justícia turca és efectiva des d'aquesta mitjanit i coincideix amb la difusió a través de la xarxa social de noves escoltes telefòniques que el comprometien.
El president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila de Badal, creu que és gairebé impossible que es pugui il·legalitzar la seva associació o l'Assemblea Nacional Catalana. En declaracions també al matí de Catalunya Ràdio, admet, però, que van molt en compte de no fer cap actuació que pugui acabar els tribunals. Detenen una parella de Santa Coloma de Gramenet per haver fuetejat reiteradament el seu fill de 9 anys. El jutge ha deixat en llibertat amb càrrecs els pares, però els prohibeix l'acostament al menor, que l'han lliurat a un altre familiar.
I Shakira presenta a Barcelona dins de la seva gira europea el seu nou treball, titulat Shakira, i que es publicarà dimarts que ve. El vuitè treball de la cantant inclou una versió en castellà del boig per tu de sau. Catalunya Informació. Els esforçarà també en titulars. A les 12 del migdia se sortegen els quarts de final de la Champions, un dels més competits de la història de la competició amb sis campions. Dos dies abans, el clàssic, el Bernabéu, el Barça i el Madrid coneixeran el seu rival. El sorteig el podrà seguir el matí de Catalunya Ràdio.
Aquesta tarda, segona sessió d'entrenaments lliures de cara al Gran Premi de Qatar de Motociclisme. Ahir, l'Ege Espargaró va fer el millor temps a MotoGP i a l'Eurolliga de Bàsquet, avui Unicaja de Màlaga-Barça, a partir de 3 quarts de 9. Ahir, el Madrid va guanyar el CSK.
I el temps, jornada amb el cel canviant. Al matí amb molts núvols baixos a la Costa Brava interior i Costa Daurada, amb possibilitats de ruixats al Pirineu, màximes una mica més curtes. Canvi de temps al cap de setmana, un front portarà ruixats, neu al Pirineu i diumenge, vent de mestral i tramuntana, amb un descens clar de les temperatures. Ara mateix a Barcelona tenim 14 graus, a Girona 9, 8 a Lleida i 14 graus també a Tarragona.
Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui divendres 21 de març.
Un programa que començarem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Ens posarà el dia de l'actualitat Sant Justenca. També farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa d'avui i sabrem quina és la provisió del temps. Avui, que és el primer dia ja del tot de primavera, tot i que sembla que el cap de setmana el temps es complicarà, farà fred, plaurà... En parlarem d'aquí no està amb el Carles Hernández i Rius.
A les 11 i 10 entrevistarem el Lluís Casals, president de Sant Jus Solidari, perquè ahir va haver-hi l'Assemblea General Ordinària de l'Entitat. Per tant, sabrem què és el que es va explicar i quins són els projectes i reptes de l'Entitat per aquest 2014. I a dos quarts de dotze, com sempre, connectarem amb l'Institut. Com que de divendres sentirem el posem l'Ibeu, aquesta secció, aquest programa agafant directament els alumnes de Tercer Desso de l'Institut del Taller de Ràdio.
I encara més coses. A l'última hora parlarem de notícies curioses amb la Roser Sort, també dels concerts del cap de setmana i pels propers dies amb la Laura Camps i acabarem parlant també de les estrenes en cinema de la setmana amb el Xavi Roldán.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia.
Ara passen 6 minuts de les 10, saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. A punt per conèixer l'actualitat Sant Justenca, avui tenim força coses, no? Ha estat una setmana intensa. I comencem parlant de... No ho sé, digue'm-ho tu perquè ara tinc el dubte, eh? Si parlem del Dia Mundial de la Poesia... Sí, comencem parlant d'això.
Banda d'haver començat la primavera, avui se celebra arreu del món el Dia Mundial de la Poesia, 21 de març, i Sant Just s'afegirà també a la celebració amb un recital de poemes molt àmpli, que tindrà lloc aquesta tarda a l'Ateneu, l'Ajuntament i la Biblioteca Joan Margarit, el Centre d'Estudis, l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu...
I el Consorci per a la Normalització Lingüística impulsa en aquesta celebració al municipi, que tindrà lloc, com dèiem, avui a les 7 a l'Ateneu. El poema protagonista del Dia Mundial de la Poesia, arreu de Catalunya, és Tan sols la paraula nua, de Montserrat Abelló, un poema que s'ha traduït a un gran nombre de llengües. I a Sant Just, de fet, els alumnes de diferents entitats el recitaran en diversos idiomes. De fet, l'Arnau Consul, responsable de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, fa uns dies llegia a la Penya del Morro alguns dels versos d'aquest poema.
Com ho és la poesia?
Doncs a la celebració del Dia Mundial de la Poesia Sant Just, a banda de tan sols la paraula nua de Montserrat Avelló, també es llegiran altres autors, com ara Clementina Arderiu, Pere Quart i Carles Duarte, i també es farà un record a Joan Vinyoli en el seu any. El Dia Mundial de la Poesia tindrà lloc avui a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Se celebra Sant Just des de fa uns 4 anys amb la implicació de diverses entitats i amb una bona participació. Per tant, és un bon acte al qual podeu assistir aquesta tarda.
juntament amb totes aquestes entitats sumar-vos a l'estat de la versió del dia. Una bona proposta i tant.
Més coses, parlem ara d'educació, Andrea, perquè avui és l'últim dia de la preinscripció. S'ha estat molt ràpid, això, eh? Sí, n'ha estat dues setmanes i avui, anava a dir per fi, però no, avui s'acaba el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015 pel segon cicle, educació infantil, educació primària, educació secundaria obligatòria i centres integrats.
Uns 170 nens i nenes començaran P3 al proper curs a Sant Just i des de l'Ajuntament han assegurat que tots els infants que ho demanin tindran plaça en una escola pública del municipi. A l'Institut de Sant Just, a primer d'ESO, també es podrà acollir a tots els alumnes provenients de sisè de primària dels centres públics, ja que hi haurà quatre línies.
Un dels requisits que segueix atorgant més punts als nens i nenes que entren a P3 és tenir germans o germanes inscrits al centre. El lloc de residència o de feina dels pares també compta, així com també que un dels progenitors hagi estat alumne de l'escola. La preinscripció de l'escola personal municipal Marrec serà el mes de maig, per tant encara queda, i al mes d'abril, a finals d'abril,
es faran les jornades de portes obertes al centre. I si voleu més informació sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions, podeu consultar el web de l'Ajuntament, sancjos.cat, també el web de la Generalitat, gencat.cat, i a cada escola també us informaran del procés de preinscripció, que s'acaba, com dèiem, avui mateix. Avui, eh? És a dir, que no ho hagi fet, que no perdi el temps i que ho vagi fet mediatament.
I acabem ara parlant d'un apuntament musical, de poesia, d'agenda... Té tot, eh? Una mica de tot. Aquest diumenge el poeta Sant Justenc Joan Margarit i el músic Carles Margarit actuaran diumenge al vespre a la Sala Jambori de Barcelona.
Serà en el marc de la 19a edició del Festival Bernassans Cançó d'Autor, que se celebra fins al 14 d'abril. Joan i Carles Margarit presentaran el recital No era lluny i difícil, un recull de poemes musicats extrets de diferents poemaris de Joan Margarit. En aquest espectacle, per tant, es fusionaran el jazz, la poesia i també, en ocasions, hi haurà lloc per la improvisació.
El recital comptarà amb Joan Margarit com a rapsoda recitant els seus poemes, també amb la veu de la cantant Núria Colts, el saxo de Carles Margarit, el piano de Xavier Elgans i el contrabaix de Miquel Angel Cordero. Diumenge a més, al Jambori es presentarà una peça nova i el CD del mateix espectacle que acaba de sortir al mercat i que properament també es trobarà a les plataformes digitals.
El recital de Joan i Carles Margarit en el marc del festival Barna Sant serà diumenge a les 8 del vespre a la sala Jambori de Barcelona a la plaça Reial número 17. I si voleu assistir-hi, que sapigueu que el preu de les entrades per internet és de 10 euros i de 12 si es compren a taquilla. Per tant, una bona proposta literària i musical per aquest diumenge a Barcelona.
Molt bé, Andrea. Doncs fins aquí les notícies de Sant Just. Ara el que fem, mira, avui és escoltar... No porto una novetat d'última hora, ni el concert, com que en parlarem després amb la Laura, en principi, ja en parlarem i, per tant, no desvetllem res. Suposo que hi ha coses aquest cap de setmana. El que fem, per tant, és parlar, és escoltar, i ho dic sincerament, perquè avui tenim de moment problemes de conèixer, per tant, no podem buscar novetats, eh? Ho dic perquè els que sí que... Aquests actuen segur que cap de setmana. Ens sembla que demà actuen a...
Avui crec que és a Reus i demà actuant a prop de Lleida. Per tant, doncs mira, també és actualitat, no? Són els Manel, aquesta cançó forma part del seu segon àlbum. Però bé, en tot cas, no deixen de ser actualitat. Sí, fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Fins demà!
Fins que volvim d'aquell espectacle, la venia el Xavi i l'Amen.
Vau posar enrere, deixeu-me dir colla de matats, que això és canet, que això el que vol és un bon joc de març. Senyors, tan bo és insistir, com saber ser retint.
Màgica, lliura, recorda't ser pas. Però no hi ha tant temps per perdre.
Vanessa, si sents això, una abraçada molt gran.
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb la segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
La informació més propera al Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Un quart i mig d'11, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar ara d'actualitat a través de les portades dels diaris. Avui no és un d'aquests dies en què hi ha un tema gros, sinó que hi ha diferents qüestions. Per exemple, el tema de les llistes desesperen. Sí, de fet, el periòdico titula Les llistes desesperen, és el tema del dia al diari. Les demores són un llast per a la sanitat catalana. Els pacients pendents d'una operació ja són 181.628 mil més.
que fa 3 anys. El conseller Boiruiz admet que no té un pla eficaç per reduir els endarreriments. És una de les notícies destacades al periòdic, o també el testimoni d'un d'aquests pacients afectats. Ara em diuen que els falten quiròfans. A La Vanguardia també en parlen en portada. Catalunya manté 180.000 pacients a llista d'espera. El temps mitjà que han de passar els malalts baixa un mes i se situa en 7. I l'esforç s'entra en els 3.000 que fa 3 anys que fan cua. Dades, per tant...
Tremenda sobre les listes d'espera a Catalunya. I els diaris avui també parlen de Catalunya, però des d'un altre punt de vista, més positiu. El punt avui, per exemple, ens diu Catalunya atreu. La inversió estrangera va augmentar l'any passat mentre que Madrid va retrocedir. Les dades de l'Estat desmenteixen que el sobiranisme espanti l'arribada de capital. I també ens aporten una dada emportada.
Més 31,5%. L'any 2013 van entrar al nostre país 3.511 milions. I al periòdico també en parlen. Amb un racó de la portada, la inversió estrangera es dispara a Catalunya, tant pel que fa a immobiliàries, construcció i assegurances. És el que tenim als llaris.
Molt bé, doncs actualitzem aquesta informació a través del que ens diuen els digitals i, per exemple, el 3-24 ens obre dient-nos que Europa firma l'acord amb Ucraïna que va desencatenar la revolta. Sobre la taula dels líders dels 28 hi ha també el debat de com superar la dependència energètica amb Rússia. La por a les repercussions ha pesat a l'hora d'acordar les sancions econòmiques contra el govern de Putin.
Parla en acció a Crimea. També se'ns diu que la Unió Europea amplia la llista negra de dirigents russos, però ajorna les sancions econòmiques, i també es parla de l'intercanvi de sancions entre Rússia i els Estats Units. D'altra banda, també s'ha entrevistat justament avui, als matins de TV3, el conseller Boiruit, que diu que Salut treballa perquè cap malalt, justament, esperi més de sis mesos per operacions garantides.
Ikea retira els dossers de llit infantil pels riscos de seguretat i Shakira presenta el seu nou disc a Barcelona en alguns dels temes del dia d'aquest matí. En canvi, l'Ara.cat ens diu que el PSC bloqueja la llei electoral i també s'avisa, en veurem després amb el Carles, del temps. Diu, a les portes d'un canvi de temps que ens tornarà a estarà contenta, Andrea, directament a l'hivern. He, he, fred. Bé, hem tingut un hivern atípic, per tant...
Sí, exacte, sí. Bé, no sé, el tema de primavera l'hivern i hivern a la primera no m'acaba de convèncer, no t'ho firmo gaire, però bé, ja tenim, hem solucionat els problemes tècnics, Andrea, per tant, agraïm al Carles infinitament perquè ja tornem a tenir internet fàcilment i aquestes coses, esperem que no s'hagi notat gaire, i acabem amb els titulars de La Vanguardia d'aquest matí, un és també que Estats Units i la Unió Europea sancionen Rússia i Moscou contraataca i que Europa, davant del repte de disminuir la seva dependència del gas rus.
La Xina s'assuma a buscar l'avió de Malàcia, on diu Austràlia, i un parell de punts. Intel, que se'n va de Barcelona, amb clau econòmica, i l'altre que és que Elsa Pataki dona llum a Bessons, a Los Angeles.
Sé que ho volia saber. Felicitats, doncs. Més coses, tornem als diaris d'avui, ara, per parlar de les imatges del dia. Què tenim? Doncs avui les imatges no tenen res a veure, tracten temes completament diferents als tres diaris que tenim sobre la taula. Recordem que no tenim...
A l'avantguàrdia, ara en parlarem, veiem un soldat investigant o fent aquesta recerca del Boeing desaparegut. La primera pista fiable de l'avió a Austràlia. Les autoritats marítimes australienes troben dues peces que podrien ser del fusallatge, a 2.500 quilòmetres del sud-oest de Pert. En fotografia, com dèiem, veiem aquest home amb un avió, pilotant un avió fent...
les tasques de recerca, també veient a Francisco Correa, Don Vito, que li viuen al costat del seu BMW a prop del jutjat i ens diu que el cap de Gürtel arriba amb cotxe de luxe i menys té el jutjar Ruth.
També veiem Andrés Iniesta, que ahir va fer roda de premsa, el Bernabéu ens exigirà un partit perfecte, i també la Kylie Minogue, en un moment del seu videoclip, el seu últim videoclip, i ens diu La Vanguardia, el retorn més sensual de Kylie Minogue. El periòdico, la imatge del dia, és la Shakira, també en clau musical, perquè la veiem a ella posant en un fotocol davant de molts fotògrafs, i al fons ens diu el periòdico Un somrient Gerard Piqué.
Diu el titular de Barcelona al món, Shakira tria a Barcelona per al llançament planetari del seu nou disc. Bé, viu aquí. I també veiem una fotografia de l'anada en el vol de tornar de casa, que és aquesta nena que van esclavitzar a Bolívia, la nena de l'Hospitalet, i la veiem tornant a casa. I el punt avui, per últim, dues imatges. Una foto petita de Barack Obama, escalada de sancions per la crisi de Crimea,
i el testimoni d'una dona que l'han retirat la custòdia de la seva filla perquè ha anat a viure a Ripollet. Una jutgessa de Tenerife l'ha retirat la custòdia, diu, sense filla per l'escull del català. I veiem aquesta mare amb una fotografia, no li veiem la cara, però bé, denunciant aquest cas després que aquesta jutgessa l'hagi retirat la custòdia.
Doncs és l'explicació àmplia que tenim avui al Ponevull, que també s'illustra amb la fotografia. Passem ara a explicar-vos què passa a altres punts del món. Per exemple, per on comencem? Parlant d'aquest avió, no? Que deia la mare, Andrea? Sí, exacte, perquè les autoritats malàisia es diuen que és una pista creïble. La Vanguardia, almenys aquest és el titular, una pista creïble. Austràlia troba unes restes a 2.500 quilòmetres al sud-oest de Perth.
va anunciar ahir al país la localització de dos objectes que podrien ser part del fuselatge del B777-200 de Malaysia Airlines. El govern de Malaysia creu que és una pista creïble. La confirmació que aquestes restes pertanyen al vol aclariria el misteri de la desaparició de l'avió, però plantejaria un interrogant. Per què l'aeronau es va precipitar al mar en aquest lloc tan recòndic del planeta, situat en direcció completament oposada a la seva destinació, a Pequín?
Està previst que la cerca de les restes es reprengui avui i l'objecte més gran que s'ha trobat fa uns 24 metres de llarg i podria ser part d'una de les ales del Boeing que fan 27 metres i d'altra banda sembla que el més petit fa 5 metres de llarg. La informació va ser ben rebuda malgrat que també amb esperança continguda pel govern de Malàisia que com dèiem diuen que és una pista creïble i en aquest sentit la Vanguardia també ens diu que les famílies dels viatgers del vol es preparen per al pitjor.
Home, sí. No crec que a hores d'ara, malauradament, justament, suposo que el que esperen ja és trobar i saber què ha passat, no? Però seria difícil, tot i que mai se sap, exacte. Doncs és una de les notícies destacades a La Vanguardia, el periòdico també en parla, però en clau internacional a La Vanguardia també ens parlen de França i ens diu que Nicolas Sarkozy acusa el poder socialista de fer servir els mètodes de l'Estassi.
Nicolás Sarkozy ahir va trencar d'alguna manera el vot de silenci que ell mateix havia imposat després de la derrota a les eleccions presidencials del 2012 amb una combativa tribuna a l'edició digital del diari Le Figaro en què denuncia les escoltes judicials de les quals ha estat objecte i es presenta com a víctima d'una persecució política.
Diu que acusa implícitament el poder socialista i el seu successor, François Hollande, tot i que no l'esmenta, de fer servir mètodes propis de l'Estasi, la policia política del règim comunista de l'antiga República Democràtica Alemanya. Va dir, empunxen els telèfons al setembre del 2013, no perquè tinguin indicis, sinó perquè esperen trobar-ne. Encara avui tota persona que em telefoni ha de saber que serà escoltada. I també va assegurar Sarkozy que va amenaçar, de fet, de tornar a la política activa si no li deixen viure la vida tranquil·lament.
Déu-n'hi-do aquesta amenaça, no? Em fa gràcies una mica l'estil d'aquests de Tornaré, no? Totalment, sí. En fi, doncs són els que tenim, és el que tenim avui a les portades dels diaris, no, les portades i a l'interior, a les pàgines internacionals dels diaris, és el que no trobem justament, volíem dir, a les portades, però que també convé recordar i saber què passa arreu del món.
Igual que de vegades també està bé mirar la maroteca per recordar una mica d'on venim de tot plegat. Per exemple, fa 20 anys, 21 de març del 94, la portada de La Vanguardia veia que González prenia el control, però el guerrisme resistia, es parlava del líder guerra, i el líder del PSOE en aquell moment, González, qualificava el 33è Congrés com el millor des de Suresnes per la renovació d'idees i la integració de persones.
Molts dels noms que llegim ara, alguns encara estan en actiu, per exemple, entre la nova executiva hi hauria els renovadors, els garristes i els històrics, i dins dels garristes hi hauria Alfonso Guerra i després altres noms que ara ja no formen part, la gran majoria excepte, per exemple, i trobem dins dels garristes Juan Carlos Rodríguez Ibarra.
que era d'aquesta junta. En els renovadors trobaríem Felipe González, també perixeria Manuela de Madre, Narcís Serra, Javier Solana, José Bono i altres noms que encara els tenim com Joaquín Almonia i Raímon Ubiols que d'alguna manera o d'altra no tan en primer pla però encara hi són la política.
21 de març de 1999, ara fa 15 anys, tornava a obrir el Liceu. El Liceu obria la seva platea al món. Alcaldes de grans ciutats ocupaven per primer lloc el lloc del públic, també. Hi ha una imatge de l'impressionant aspecte de la platea del Gran Teatre del Liceu. Per tant, només 5 anys més tard, que es cremés, va tornar a obrir.
Aràbia Saudita acceptava retallar la producció de petroli per reanimar el preu del cru. Això és el 21 de març del 99. I atenció perquè també s'explicava de la història d'una eurocrisi. La renúncia de la comissió en bloc obria una nova era en la lluita de poder dins de la Unió Europea.
del diumenge 21 de març del 99, que és exactament fa 15 anys. També era un diumenge, el 21 de març del 2004, per tant, ara fa 10 anys que s'explicava que el no a la guerra tornava al carrer un any després. Els manifestants demanaven a Zapatero que complís la seva promesa
de retirar les tropes. Barcelona congregava 150.000 persones. Segons les xifres de la Guàrdia Urbana, milers de ciutadans protestaven a tot el món contra l'ocupació d'Irak. I el principal sospitós de l'11M tenia un ampli historial. També és el que s'explicava en aquest monogràfic que es feia a tot aquest tema. La imatge en vertical era el ple a la Via Laietana d'aquesta manifestació. Ja fa 10 anys també, Andrea, d'aquesta altra gran manifestació.
I s'entrevistava José Montilla en aquell moment primer secretari del PSC que deia que Catalunya tenia l'oportunitat de transformar Espanya. Fa cinc anys primera notícia en clau internacional.
La retirada de Kosovo, que provocava el primer fregament, seria el roce, que m'agrada molt en castellà i no significa el mateix, eh? Amb Obama seria la primera enganxada. Amb Obama, Estats Units mostrava la seva profunda decepció per la inesperada decisió espanyola, criticada també a Europa. Zapatero desautoritzava la xifra de finançament revelada pel govern. El president titllava de filtracions interessades dels números que desvetllava Saura.
La Unió Europea anul·lava la cimera d'ocupació prevista pel mes de maig i després també la fotografia era d'Antoni Tàpies, perquè mig centenar d'assajos escrits per aquest artista veien llum aquells dies en el volum en blanc i negre. Era, per tant, Antoni Tàpies el protagonista d'un altre 21 de març. Tornem als diaris d'avui, 21 de març del 2014...
Ara, però, per agafar-los pel darrere i llegir-nos les entrevistes que tenim a les contraportades. Comencem amb el periòdico on llegim que el meu capità va ser pèrit al judici de Puig Antic. Avui entrevistant a Bernat Vázquez una visió perifèrica del judici de l'anarquista, la del soldat sanitari, que avui és podòleg,
que portava un pèrit al tribunal. Diu, a l'Emili vaig entrar l'any 71 i això del Puig Antic va ser el 74. Diu, jo era soldat sanitari, un dels infermers de la caserna, però a més li feia de xòfer el capità metge. Diu, a la caserna en concret del regiment de cavalleria Numància, número 9, al carrer de Lapant.
Cada dia l'anava a buscar en un 124, que era el seu cotxe, el recollia i el duia a la caserna, però el primer dia del judici es va presentar en un 600, el cotxe de la seva dona, i em va cridar l'atenció, això, i que es presentés de paisà. En el judici de Puig Antic, ell va ser el perit forense, de camí van recollir un coronel que també anava de paisà i d'aquí mai vaig saber el nom. En aquell cotxe jo era l'únic que anava d'uniforme per entendre'ns, diu, ells el portaven a la mà,
i es canviaven a dins, i al sortir tornaven a anar de paisatge. Era una època en què la gent no volia significar-se gaire. Explica que la seva actitud era de jo estic fent la mili, jo passava per aquí, en realitat el que passava, i diu que el millor era no parlar amb ningú, diu, jo era una tomba. I pel que fa...
Parlen, evidentment, dels 40 anys de la mort de Puig Antic. El Mauricio Bernal li pregunta l'efecte. Ell contesta, el Bernat Vázquez contesta, li explicaré una cosa. No he sigut capaç de veure la pel·lícula. La tinc a casa, però no he pogut. Diu, no m'atreveixo i no sé explicar què em passa. No el vaig veure mai, no el vaig conèixer, però cada dia sentia el que es cuinava allà dins. No ho vaig viure en primera persona, però tot el que vaig viure des de fora em va afectar.
sent testimoni avui al periòdico. Doncs una entrevista interessant per recordar aquest episodi important de la nostra història. El punt avui tenim que és un luxe poder dedicar el temps a la poesia i a la dansa.
Avui entrevistant a Sheila Loef, que és presidenta de la Fundació Loef. El seu rabesavi alemany va crear l'Oef l'any 1846 i des de l'any passat ella és la primera dona de la Nissega que presideix la Fundació. Ha passat per Barcelona per inaugurar a la Galeria Loef una mostra de bosses i cones de la firma fins al dia 30.
En aquesta entrevista, doncs, parlar de bosses i de la trajectòria de la seva família, diu, algunes de les que podem veure aquí són una dels anys 40 de José Pérez de Rozas, que porta un rellotge incorporat a davant, diu, i com que les dones tenim fama d'arribar tard, és pura ironia. La més antiga és una dels anys 20, de pell de cocodril, i la més completa, una maleta amb el necesser joc. Diu, quan teníem 14 anys, el pare ja ens regalava bosses, no ens les posaven perquè ho vèiem de grans, però hi convivíem, i jo vaig sentir que aquell objecte hauria de ser un bon company de vida.
Asegura Sheila Loef que creu que per sobre de tot una bossa ha de ser útil, però si per dins té una napa finíssima, com la meva, quan hi fiques la mà et dones un homenatge. Diu, el luxe és teu íntim. I acaba parlant també del seu pare, diu, conec moltes persones interessants, però la que més en miro més, la que miro més, és el meu pare Enrique, és un home sensible, un humanista d'una gran cultura.
I acabem amb La Vanguardia. El bon espia no es planteja l'ètica dels objectius. Atenció a aquest titular, eh? Sí, avui entrevistant a la contra de La Vanguardia David R. Vidal, que és exespia, o no, no ho assegura, diu que ha espiat per al Centre Nacional d'Intel·ligència del 2000 al 2013 i per al Ministeri de l'Interior.
Diu, recollia dades i informacions sobre persones i les seves activitats, domicilis, matrícules, jo servia al que em demanava. Diu, vaig aconseguir, per exemple, organitzar una xarxa d'intel·ligència a l'Àfrica mitjançant molts viatges formada per 25 informadors a 16 països africans i em reportaven dades valuoses per saber, per exemple, qui intervé en totes les etapes de canalització d'immigrants africans cap a Espanya, on recalen, qui organitza viatges, on es fabricen motors de cayucos...
Diu, l'objectiu no és cosa meva, el que jo faig és passar les dades que em demanen i cobrar per informar. Diu, el Víctor Amela li pregunta, facilitaria dades si sabés que són per matar algú? Diu, sí que ho faria, però val més no preguntar. M'agrada que els meus informes permessin avortar operacions de vaixells negrers, vaixells de càrrega, d'immigrants, estafats...
i explica una anècdota d'un cas que vam tenir amb una empresa de càtering que havia de servir un sopar al rei en un esdeveniment i un dels cambrers era un independentista radical. Diu, per això hi ha el servei d'intel·ligència. Diu, hi preparava alguna acció contra el rei. No sabem si era un atemptat o potser passar-li la sopa calenta a sobre. És igual, el que fos sap com es va evitar. Diu, es va evitar amb subtilesa. Es va parlar amb l'empresa de càtering i el van acomiadar per retallada de personal.
Diu, el noi mai va sospitar res, per això aquest cas és un bon exemple d'un bon servei d'intel·ligència. Hi recull tot plegat David Vidal al seu llibre Diario d'un espia. Molt bé, doncs mira, és un bon llibre també, vull resumir les seves pròpies paraules a l'entrevista de la Contra de la Vanguardia.
I enllaçem això amb la notícia curiosa del dia, que avui la fem en clau de poesia, Andrea, perquè ja que avui és 21 de març i de la poesia, hem rebut avui el Time Out, que és el suplement que arriba a través del periòdic els divendres, i llavors he trobat que les coses per fer, hi ha un titular que m'ha cridat l'atenció, que diu Festa Poeta, Xabala.
i llavors diu que coincidint amb el diàmangel de la poesia el poeta de la casa Andreu Gomila us ofereix set consells per aprendre a domar les muses llavors doncs si et sembla podem llegir o podem redomir aquests set consells per si has pensat doncs mai en fer-te poeta per exemple primer compra't una llibreta diu que no importa si és Moleskine si és Penguin si és Miquel Rius o de la Vaperia del Barri
Que pots escriure a màquina, que és veritat, però que la llibreta és portàtil i pots seguir més a prop els teus avenços, esborranys, modificacions, etc. Et diu botigues on en pots trobar, però suposo que és fàcil. Una llibreta. Després, dos, aprèn a observar. Bé. Pots mirar-te tu mateix o mirar cap a fora. Diu que és més fàcil començar pel món que t'envolta encara que et creguis un desgraciat que ha de passar les llàgrimes en un paper. Diu que te seguis anant a plaça, per exemple, i deixis una mica que les paraules que sents al teu voltant deixin petjada. Mhm.
I avisa els teus amics, diu que qualsevol cosa que diguin pot anar en contra seva. Tercer consell, copia els millors. Diu que llegeixis sense parar. Diu, quan hagis llegit Homer, Dante, Eusias Marc, Lorca, Vinyoli, Baudelaire, Riva, Cernuda i companyia, sabràs que el que estàs fent és genuí. I no dubti, si t'agrada molt un poeta, copia'l.
Diu que adaptis el seu to fins i tot la seva història i que te'l facis teu. Llavors, bé, doncs parla que vagis a comprar llibres de poesia i hi ha algunes botigues on em pots trobar. Quart consell, escolta els mestres. Has d'obrir-te camí sol, però sempre pots recórrer els llibres de consells. Per exemple, recomana Cartes a un jove poeta, de Rilke, i diu que aprofitis qualsevol conferència i xerrada de recital d'algun poeta per anar-hi.
Cinquè consell, apren a recitar, la prova definitiva que un poema és bo quan se sent en veu alta, no cal que sigui un performance, ni que tinguin moltes exclamacions, ni que la gent rigui. Diu que l'original, Josep Pedrals, muntarà recitals cada setmana, alguns dels quals tenen formats en session, i que si ets acusarat pots participar al Poetry Islam, i hi ha molts cafès també ho fan recitals, i explica que fins i tot hi ha botigues de que viures que fan recitals, com per exemple Sopa de Lletres al carrer Edilla número 110.
Mira, no coneixia. Jo tampoc. Si s'aconsell, munta una colla, diu que això és opcional, tot i que no vagin malament formar part d'un grup per trobar còmplices que critiquin la teva obra o també per passar a vos lectures o parlar de poesia.
I se t'aconsell. I últim és no tinguis pressa. Diu que hi ha més poetes que editorials i que no és gens fàcil publicar un llibre. Si vas a veure un editor, segurament et recomandarà que et presentis a un premi. Si ets jove i inèdit, pots provar l'Amadeu Llec que en guany fa 50 anys. N'hi ha molts de premis, però tampoc no es tracta de publicar a qualsevol preu. Diu que si no guanyes i ningú no vol editar un llibre teu, vol dir que encara estàs verd. No defalleixis.
Tenim feina, eh? Si ens volem dedicar això... Si ens volem dedicar aquests consells que els trobem avui al Time Out, en honor una mica al dia de la poesia. De moment començem per la llibreta. Exacte. I mica en mica. No hem de començar amb el setè. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
3 minuts i 3 quarts d'11. Cop d'ullar a les portades esportives que se centren bàsicament en el sorteig que hi ha d'aquí poca estona, a les 12 de la migdia, el sorteig de Champions. L'esport títula amb l'esperit de Piqué, en aquest cas ells parlen del Barça-Madrid, del Madrid-Barça d'aquest diumenge. Andrés Iniesta com Gerard no té por. El Bernabéu s'ha de ser més valents que mai per aconseguir el triomf.
i també perquè fa el sorteig diu que el Barça no vol ni el Bayern ni el Madrid. Sense por també és el que titula el Mundo Deportivo i en una imatge apareixen els jugadors principals de la plantilla del Barça, també Iniesta que contesta a Guardiola. A nosaltres no ens va faltar motivació, vam guanyar la Lliga l'any següent.
I també hi ha un apunt que és que el Sevilla passa i el Betis plora, referent al partit d'ahir que va acabar amb penals.
El nou esportiu diu que puja la temperatura en una imatge d'un termòmetre i els escuts dels 8 equips que participen avui al sorteig de Champions i també una imatge de cadascun dels cracs de cada equip. I apareix Riveri, Ronaldo, Kakart, Ibra, Van Persi, Lewandowski, també Diego Costa. Són els possibles rivals pel Barça, que també destaca paraules d'Iniesta, anirem a Madrid a fer el partit perfecte.
I els diaris de Madrid se centren també avui en aquest sorteig de Champions, bombo històric, és el que diu l'As, amb una imatge de la Copa, i també els 8 escuts dels equips que avui poden competir, poden trobar-se...
I el Marc que no tria els escuts, sinó que també tria diferents representants de cadascun d'aquests equips. Titula 8 bombes i el que fa no és només triar jugadors, sinó que presenta també els principals cracs de cada equip. Per exemple, Cristiana Ronaldo en primer lloc del Madrid, però també apareixen Mourinho del Chelsea, Guardiola del Bayern, Simeone de l'Atlètic de Madrid, també apareix Messi del Barça i després Ibra o altres jugadors de la resta d'equips.
Són els titulars esportius d'aquest matí.
De seguida repassem als titulars culturals. Ho fem però després de sentir alguns temes destacats avui als diaris. Tenim temps d'aturar-nos una estona a llegir algunes pàgines que trobem a dintre. Us recomanem, per exemple, que us atureu el periòdico. Les pàgines del principi dediquen el tema del dia a parlar de les llistes d'espera i el que fan és parlar amb testimoni de dos afectats.
Explica, per exemple, el cas de Gerard Planes, de 25 anys i estudiant de Físiques, que fa gairebé 3 anys que no pot fer qualsevol esport que impliqui exercitar el turmell dret o fins i tot caminar una distància de mitjana sense que l'endemà no l'inhabiliti el dolor.
Diu que la causa dels seus mals és una osteocondritis a la cúpula de l'Estragal, un dels petits ossos que componen el turmell. Un sonornom per un d'aquells mals que no maten però fastigueixen la vida i l'única solució que li dona la medicina pública és operar. Ara bé, diu que a insistir perquè l'operi n'és el seu nou esport. Hi he anat diverses vegades però sempre em donen allargs. Ara diuen que els falten quiròfans. Jo hi segueixo anant cada dos o tres mesos per veure si hi ha sort. I mentrestant diu que s'ho pren amb humor. Diu que està per anar-se'n a caçar elefants amb el rei.
També el periòdico recull el cas del Jordi Moreno, que diu que fa quasi un any que s'espera perquè li treguin els dos queixals del seny que li comprimeixen la mandíbula. És treballador social, també té 25 anys i diu que està a l'espera perquè l'Institut Català de la Salut li doni dia i hora per extreure-li els dos queixals del seny inferiors en un quiròfan.
Diu que l'odontòleg de la Seguretat Social va optar per demanar l'operació i diu que des d'aleshores el Jordi viu als lligams sanitaris. No figura ni tan sols a la llista d'espera perquè li diuen que no en tenen d'obertes ni tampoc el citen per fer les proves preoperatòries pertinents.
Dos casos per posar cara i donar veu a aquesta situació de les llistes d'espera interminables.
Més coses, parlem ara de biblioteques. La Vanguardia avui dedica unes quantes pàgines, a les pàgines Salmó és el tema principal, a les biblioteques. Diu Històries de Biblioteca, explica que més de la meitat de barcelonins, igual que Sant Just, tenen carnet de soci d'alguns dels 39 centres de lectura de la ciutat que es defineixen com a equipaments de proximitat integrats en la vida quotidiana de la gent.
Dóna unes quantes xifres, com ara els 15.600 préstecs diaris, les 3,93 visites per veí. Una mitjana que ha augmentat en 15 anys moltíssim. I també explica tres casos, per exemple, la Biblioteca Jaume Foster de Gràcia, que diu que aquest gran equipament organitza activitats de lleure culturals per a tots els públics.
La Biblioteca Sofia Barat de l'Eixample, que diu que els clubs de lectura i el voluntariat deixeixen relacions socials que van més enllà de la literatura. O la Biblioteca Trinitat Vella, José Barbero, que diu que els adolescents del barri van convertir el nou equipament en un punt de trobada espontani.
És el que tenim a l'avantguàrdia. Ens quedem ara amb una entrevista que llegim al Punt Avui, entrevista a Carles Duarte, que per cert avui passarà per Sant Just. El poeta i lingüista va recollir ahir el premi Ramon Fusten, reconeixement en la seva trajectòria cívica, cultural i literària. L'entrevista li fa Maria Palau i diu ell que vol un país en què l'art sigui omnipresent. Diu que hem d'alimentar de cultura el procés sobiranista i no de cultura de mirada curta, no.
Diu que va començar a escriure poesia el 73, fa una mica més de 40 anys, arran d'un esdeveniment molt concret que era el cop d'estat de Xile. Llavors ell diu que devorava espriu Martí Pol i Vicent Andrés Estallés, però també Neruda, i que aquell fet d'aquells autors li van engendrar la necessitat d'escriure. També diu que la poesia avui és anhelada, se'n sent la necessitat i se'n percep i se'n reivindica la força entre generacions molt joves.
Són algunes de les declaracions que fan aquesta entrevista. També diu que l'escassíssim percentatge que trobem dins els pressupostos de la Generalitat dedicats a la cultura s'hauria de multiplicar com a mínim per 3.
Una entrevista molt interessant que trobem avui al Punt Avui. Enllaçem això també amb la informació cultural més a punts d'aquest matí. Us hem explicat ja que Shakira va fer aquesta presentació del seu nou disc ahir, un dels titulars que trobem avui a la majoria de diaris. I més qüestions, per exemple, que a Màlaga es té l'alfombra vermella. Els actors Juan Diego Boto i Leonor Walting seran els anfitrions de la gala inaugural del Festival de Cinema Espanyol.
Jorge Franco rep el Premi Alfaguara de novel·la. L'escriptor colombià està guardonat per la seva obra El món de fora. La iaia que reinventa la seva màgia. La formació de Vic presentarà aquesta nit el seu nou treball a l'Auditori de Barcelona amb la Cobla Bisball Jove.
I Colla Valls novel·la la vida d'una cuinera del segle XVIII. Acabem amb un últim apunt, que és que el tradicionari us estrenarà el so de la gralla subbaixa.
Són aquests els apunts culturals d'aquest matí. De seguida, més tard, si més no, parlarem del temps. Ho farem segons algun moment del dia. Com dèiem, ahir va arribar la primavera, però sembla que el cap de setmana, avui ja comencem a veure amb un cel una mica més gris, la cosa no pinta gaire bé, que plaurà i que farà fred en diferents moments. En parlarem amb el Carles d'Aran de Rius d'aquí una estona. El que fem, però abans d'arribar a les 11, és parlar-vos de música.
I parlar-vos, per exemple, d'un festival, que n'hem parlat ja algunes vegades, el Vida Festival que es fa a Vilanova i la Geltrú, perquè ja han anat confirmant la majoria dels noms dels que serà aquest primer festival que es farà a principis de juliol.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
La informació més propera al Just a la Fusta. Doncs de seguida mirarem d'escoltar com sonen aquests nous grups. El que sí que us expliquem és que, per exemple, un dels que hi seran són els de Free Fall Band, que són aquests que ara sí sentim de fons. Make you still nostalgic.
Ja havíem parlat que els grans noms que s'havien confirmat eren l'Anna del Rei, Mishima, Silvia Pérez Cruz, Refri o grans noms com Jo la tengo i M. Ward. Doncs ara també s'hi afelleixen els de Freefall Band, Senyor Chinarro i Pau Ballbé del 3 al 6 de juliol, és aquest festival internacional de Vilanova i la Geltrú.
I atenció comptarà també amb Joan Colomo, Hidrogenès, Núria Greia, Copa Lotus, De Parrots i Alberto Montero. Aquests que sentíem eren els de Free Fall Band, els joves del Maresme, i aquest que sentim ara és Pau Valldé, que presentarà les seves últimes cançons.
Trencat-nos fem-nos l'un a l'altre sense fer-lo expressament. És l'errònia simbiosi en què hem entrat de ple. Tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció cremen fort les margarides que eren totes de cartó.
De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja no és comestible, això ja són els versers, mantenim la compostura, recosin els dos cosins, teníem les noves guies per no ser uns desagarris. És Pau Allbé i també hi trobarem Joan Colomo. Veig el mar
Sento els estels i hi ha un arbre riu. Mentre mou les arrels ja s'ha amagat el sol. La lluna està creixent. O els nitrogeners.
I també seran el senyor Xenarro, com dèiem, un dels noms que es va desvetllar aquest dimarts.
No tengo miedo a repetir errores horrendos. De humanos es cerrar y errar y nadie ha visto el avernón. No tengo miedo a repetir... I més noms propers, també serà Joan Serrat.
O Austra, que són canadencs i vindran a presentar un dels seus últims treballs. I que es titula Olimpies, l'altre del 2013, i una de les cançons que hi apareix és aquesta que sentim ara de fons, que es diu Forgive Me.
El festival, com dèiem, és el Vita Festival. Es fa del 3 al 6 de juliol i recordeu que hi es poden comprar des de fa uns mesos els abonaments. És la primera edició d'un festival que promets. Connectem tot seguit amb les notícies. Bollet i de Catalunya Informació. Després parlarem de Sant Just Solidari i també connectarem amb l'Institut. Fins ara mateix.
Catalunya Informació. Són les 11. La Unió Europea i Ucraïna han signat aquest matí l'acord polític d'associació Origen de la Revolta de Maidan. La cambra alta del Parlament rus, mentrestant, ha ratificat el tractat per la incorporació de Crimea i Sevastopol a Rússia.
Turquia ha bloquejat l'accés a Twitter, tal com havia amenaçat de fer el primer ministre. L'ordre és efectiva des d'aquesta passada mitjanit.
L'exconsellera de Turisme valenciana, Milagrosa Martínez, ha dimitit de diputada a les Corts Valencianes dies amants de ser jutjada pel cas Gürtel, una dimissió que el president valencià havia demanat fa temps, però ella s'hi havia resistit. Els nens catalans continuaran fent música a l'escola, tot i que la nova llei d'educació no la considera una assignatura obligatòria. La consellera d'Ensenyament es compromet a no retirar la música del currículum escolar.
La devaluació del ruble està alentint la contractació de reserves turístiques russes a la Costa Daurada. Ho estan notant els empresaris que assisteixen a la principal fira de turisme que es fa aquests dies a Moscou.
El Museu d'Història de Catalunya inaugura avui una exposició sobre la mancomunitat. S'hi poden trobar, sobretot, documents històrics i també fotografies d'entre el 1914 i el 1924, sota la presidència primer d'Enric Prat de la Riba després de Josep Puig i Cadafal. Catalunya Informació. Els esports.
Sorteix de la Lliga de Campions a les 12, el podreu seguir en directe per Catalunya Ràdio. Al Barça li poden tocar Chelsea, Madrid i Bayern com a rivals molt difícils, PSG o Atlètic com a complicats i Manchester i Borussia com a més assequibles. Aquest matí, darrere sessió de l'Espanyol, que rep demà llevant a la Lliga i segona tanda d'entrenaments a Qatar aquesta tarda és el debut del Mundial de Motos.
La previsió meteorològica, la tarda es preveu variable i mitja nubulada, amb estones de cel tapat a la demarcació de Lleida, també al Pirineu i a l'Oest de Tarragona, ruixats i algunes tempestes al Pirineu i Prepirineu, així com a l'interior de l'Ebre, cap de setmana amb més vent, més fred, també ruixats. Demà a la tarda i diumenge farà més estones de sol. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i dos minuts, us parla Andrea Buenos Aires. Sant Just celebrarà avui el Dia Mundial de la Poesia amb diversos recitals de poemes. L'Ajuntament i la Biblioteca Joan Margarit, el Centre d'Estudis, l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i el Consorci per a la Normalització Lingüística impulsant aquesta celebració al municipi que tindrà lloc a l'Ateneu. El poema protagonista del Dia Mundial de la Poesia arreu de Catalunya és tan sols la Paraula Nua, de Montserrat a Valló.
És un poema que s'ha traduït a un gran nombre de llengües i a Sant Just, de fet, els alumnes de diferents entitats el recitaran en diversos idiomes. A la celebració d'aquest vespre també es llegiran altres autors com ara Clementina Ardariu, Pere IV i Carles Duarte. La celebració del Dia Mundial de la Poesia a Sant Just començarà avui a les 7 a la sala del 50 anari de l'Ateneu.
Més coses. Avui s'acaba el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015, pel segon cicle d'educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria i centres integrats. Uns 170 nens i nenes començaran P3 al proper curs a Sant Just i des de l'Ajuntament asseguran que tots els infants que ho demanin tindran plaça en una escola pública del municipi. A l'Institut de Sant Just, a primer d'ESO, també es podrà acollir a tots els alumnes provenents de sisè de primària dels centres públics, ja que hi haurà quatre línies.
Un dels requisits que segueix atorgant més punts als nens i nenes que entren a P3 és tenir germans o germanes inscrits al centre. El lloc de residència o de feina dels pares també compta, així com també que un dels progenitors hagi estat alumne de l'escola.
I acabem recordant que el Centre Cívic Joan Maragall i Can Ginestà ja han programat els seus cursos pel proper trimestre. Els dos equipaments ofereixen cursos i tallers de desenvolupament personal, noves tecnologies i arts plàstiques. Pel que fa al Centre Cívic, dins dels cursos de desenvolupament personal, hi haurà activitats de ioga, tai-chi, zumba, patchwork i diferents nivells d'idiomes. Uns cursos que costen 70 euros al trimestre.
Tal que fan les propostes de noves tecnologies, es faran cursos d'informàtica, de programes com Illustrator, el Dreamweaver i el Photoshop. També es coneixerà el sistema operatiu Android i es farà una introducció al món dels blocs. Aquests cursos costen 85 euros. I d'altra banda, Canjina està seguint les activitats d'arts plàstiques i s'introdueix un curs de vitralls. El preu d'aquests cursos oscil·len entre els 55 i els 75 euros al trimestre. Podeu conèixer l'oferta completa al web municipal santjos.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
1, 2...
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ara passen 11 minuts de les 11. I aquesta hora parlem de Sant Jus Solidari, que ahir va celebrar la seva assemblea general ordinària per tractar dels projectes, reptes i també fer una valoració de la que l'entitat té en marxa. Per això ara saludem el seu president, Lluís Casals. Molt bon dia. Molt bon dia, gràcies. Com va anar aquesta assemblea? Va venir gent? Va anar bé tot plegat?
Sí, molt bé, l'assistència va ser bastant nombrosa, de l'ordre d'unes 40 persones, i l'assemblea va ser un magnífic lloc de trobada per reflexionar sobre l'estat de l'entitat i el que hem fet durant aquest any i el futur.
Per tant, bastantes coses, no? Perquè d'alguna manera... Com esteu? Perquè més a més d'aquest any, l'abril o el maig de l'any passat és quan us vau traslladar a nivell físic això, a nivell de lloc de trobada a les escoles. Suposo que això també, doncs, d'alguna manera us ha ajudat o no? Us ha canviat en alguna cosa?
Bé, això ens ha ajudat moltíssim, no? Es donen dues circumstàncies, una és que hi ha un augment progressiu de la dedicació de voluntariat amb tasques estructurals de l'entitat, amb feines de l'entitat, que cada vegada hi ha
amics i amigues que ja estaven dedicant-se a l'entitat i que, per exemple, els arriba la seva jubilació i decideixen dedicar molt més temps i això ha fet, per exemple, que puguem prescindir d'una persona que treballava un quart de jornada que també havia trobat una altra feina i anava bé, però pràcticament tota la nostra feina se suporta sobre voluntariat amb tasques molt diverses.
i això fa que els nostres gastos estructurals siguin baixíssims de l'ordre d'un 7% del pressupost de l'entitat. I ara, a més a més, no té res a veure el lloc on estàvem, sinó que ara la gent que fa treball a l'entitat...
Entrar en el nou local, ple de llum, amb aquell magnífic marc de les escoles, per una banda el carrer Montserrat, un carrer tranquil, i per l'altra banda el claustre de l'antiga escola, fa que vingui molt més de gust anar-hi a treballar.
Aquest any 2014, o sigui, diguem que aquesta assemblea que feu ara al març és també per plantejar reptes i també per valorar, suposo, el que heu fet durant el 2013. De tot el que heu anat fent, què és el més destacat? O què és el que més destacaries? Que s'ha engegat o s'ha continuat el 2013?
Bé, jo penso que... Perdó. Jo penso que alguna de les coses més destacables, per exemple, seria el projecte Aliances. És un projecte de desenvolupament socioeconòmic que estem duent a terme a Camoapa, al nostre poble germà. Sant Just Solidària, Camoapa, gairebé porta un quart de segle de treball durant aquests més de 20 anys.
Hem estat dedicant-nos fonamentalment a salut, educació, gènere i a reforçament institucional. Passats aquests 20 anys, ara hem fet un gran pas endavant, un repte molt important, que és un projecte de desenvolupament socioeconòmic. És un projecte que no anirà cap president de l'entitat a tallar, a inaugurar, ni a tallar cintes,
sinó que és donar camins perquè la pròpia gent, a través del seu treball, trobi els seus camins de fundar un futur amb dignitat. Aumentar la productivitat dels petits i mitjans productors agropecuaris, reforçar les cooperatives. Aquest és el gran repte d'aquest projecte Aliances, que ahir vam aprovar la seva segona fase, que és durar terme durant l'exercici del 2014.
Hauran d'anar per aquí, els projectes solidaris, a partir d'ara, haurem d'anar en aquesta línia que deies ara, més de donar les eines per dir d'alguna manera que ha de fer coses, entre cometes, molt simplificat. Sí, sense dubtes. Aquest és el camí que, sense dubtes, tenen que seguir les organitzacions no governamentals, que s'han de dividir en dues parts. Hi ha organitzacions no governamentals que treballen en temes assistencials o temes d'emergències,
el conessor d'Àfrica i altres llocs però després penso que la cooperació que té sentit és la que estem dient de donar camins, de donar eines de donar possibilitats perquè ells mateixos trobin tinguin les fortaleses suficients per construir el seu futur i autoabastir-se
De fet, és el que hem fet durant tots aquests anys de Senju Solidari. Nosaltres sempre hem fet intervencions per ajudar a construir coses o a vestir serveis o a vestir projectes i després desapareixem. Perquè, per exemple, en el projecte Aliances, és un projecte en el qual intervenen actors que han estat en el seu moment i en la seva història ajudats a crear per part de Senju Solidari. Per exemple, a la Casa de la Dona,
que avui és una realitat, una realitat amb molta fortalesa que tenen les dones de Camuapa. Durant l'any 2013 ha atès més de 2.000 dones. Doncs des de coses, no m'extendré, però des de dones separades que el marit diposita la pensió a la casa de la mujer, des d'atenció a dones maltractades, des de cooperatives, des d'assessorament...
des de una cooperativa que estan creant de planificació que els hem ajudat per autofinançar-se la Casa de la Mujer. Bé, doncs la Casa de la Mujer nosaltres vam ajudar a construir-la i després ells funcionen autònomament. La universitat és un altre actor important en el projecte de l'Alianzas. La universitat es construeix gràcies a la protecció de Sant Junts Solidari. Avui Sant Junts Solidari no porta ni un euro a la universitat.
Hi ha 500 alumnes a la Universitat de Camuapa. Per tant, és aquest l'èxit, no?, una mica? Exacte. L'èxit és la no dependència, el crear estructures que els permeti a ells avançar. De cara a aquest 2014, teniu més reptes o alguna cosa nova? O on us focalitzareu, doncs, l'atenció de tot plegat?
L'atenció del 2014 es focalitza en seguir els projectes que tenim ara en marxa, però el més important, com deia, és aquest projecte, el projecte Aliances de desenvolupament socioeconòmic.
És un projecte en el qual tenim una magnífica contrapart, que és una ONG de Nicaragua que es diu Associación para el Desarrollo Municipal. És una ONG també amb més de 20 anys d'història, que està treballant en fons, tenen experiència en treball de camp, en fons de la Unió Europea, són els que van fer el plan de desenvolupament municipal, el que van marcar les línies mestres de desenvolupament de camins per treballar al poble de Camuapa,
Bé, doncs ara tenim aquesta contrapart potent que nosaltres tenim l'esperança que ens permeti futurs projectes per treballar amb ells i amb altres fonts de finançament. Perquè el gran repte que tenim a nivell general és que estem vivint un temps difícil. Nosaltres, igual que totes les d'altres ONGs. El nombre de socis, encara que a nosaltres ens ha disminuït molt poc, comença a disminuir degut a la crisi.
La hisenda municipal, que és un dels nostres principals finançadors d'Ajuntament de Sant Jus, està endavant d'una llei de finançament d'hisendes locals que ens té tots espantats, en el sentit que ja veurem si podran continuar donant suport a l'entitat de la mateixa manera que l'han donat fins ara, i això ens llença nous reptes, a buscar altres finançaments, altres sinergies, altres acords.
Un exemple interessant a ressaltar, per exemple, durant l'any 2013 vam firmar un conveni amb l'Institut Català de la Retina. Aquest conveni permetrà, en un plaç de 5 anys, que a l'Hospital de Camuapa hi hagi servei d'oftalmologia, que ara no hi és,
i que hi hagi la possibilitat de diagnosticar malalties oculars i a l'hora de graduar la vista. Avui només un 1%, menys d'un 1% dels professionals de com a apa porten ulleres. Quan aquí a Sant Jus estaríem amb més d'un 20%.
Per què? Perquè veuen millor? No. Perquè molts nens ni ho saben. Hi ha un fracàs escolar però el que passa és que no veuen la pissarra. Bé, doncs la nostra idea és que d'aquí cinc anys hi hagi un servei d'optimologia funcionant i que hi hagi dos o tres negocis a Camuapa d'òptics que venguin ulleres i nosaltres desapareixerem. Però la realitat és que la nostra aportació en aquest projecte estarà al final potser de l'ordre de 8.000 o 9.000 euros
I, en canvi, l'aportació total del projecte és de 100.000 euros. I tota la resta la porta a l'Institut Català de la Retina. Bé, aquestes són les sinèrgies que estem buscant. Acords amb entitats privades, amb empreses, etcètera. D'això demana una mica la part pública, no?, que és la que fins ara... Seguir-la contemplant, però sabent que hem de buscar altres camins.
Esteu preocupats pel que deies ara també d'aquesta llei de reforma del món local, de com us pugui afectar també a vosaltres, a banda de la resta de serveis de Sant Jus que ja n'hem anat parlant, però en el cas concret de Sant Jus Solidari? Sí, n'estem preocupats, perquè a més són lleis miops.
Perquè sempre poso l'exemple que l'aportació que fa l'Ajuntament, que és molt important a Sant Jussoviari, és una aportació absolutament rentable i encomiable per part de l'Ajuntament. Perquè l'aportació que fa l'Ajuntament cada any a Sant Jussoviari és el que costaria un tècnic i escaig amb un sou adequat, d'una persona especialitzada en cooperació,
per tirar endavant l'ajornament. Si anem a pobles del voltant, Sant Feliu, etcètera, i l'aportació que fa l'agendament de Sant Just és el que es gasten en sous, de gent dedicada a cooperació. I quan haguéssim pagat aquest sou, o aquest sou i quart, o aquest sou i mig, encara no s'huria invertit ni un euro. En canvi, l'aportació de Sant Just Solidari es multiplica.
Nosaltres estem utilitzant el nostre pressupost, com deia, un 7% per despesa estructural. No hi ha cap sou.
Hi ha molta feina, hi ha molta feina que es fa. Llavors, doncs, la llei aquesta, si es desenvolupa i no permet aquesta aportació a entitats com la de Sant Jus Solidari, es pot perdre aquesta sinèrgia que és del tot rentable, perquè es multiplica per molt el fet que la societat civil, a través de voluntaris, treballi un tema tan sensible com és la solidaritat.
Doncs bé, sí, esclar que estem preocupats, el que passa que no sabem ni el propi ajuntament sap quina dimensió pot tenir aquesta llei, si s'arriba a aplicar o etcètera. De totes maneres, pensem que ho hem de fer igualment, encara que l'aportació del ajuntament continués, no sabem en el futur què passarà i ens hem d'obrir altres possibilitats. I ara tenim una contrapart molt forta, com és la situació en pla de desenvolupament municipal, i no descartem en el futur utopies, en diem utopies, però...
Jo he estat aquí a la ràdio dient fa molts anys que l'hospital era una utopia, i l'hospital està construït. I el projecte que estem fent ara de desenvolupament econòmic era una utopia, i està endavant. Avui ens plantegem una utopia que és, per exemple, accedir a fons de la Unió Europea. Està escrit a la paret, però caminant cap aquí. Tenint en compte també que, de la Generalitat, suposo que també està complicada, no?, el finançament.
Moltíssim. Aquest projecte d'aliances és un projecte que en l'última adjudicació de subvencions de projectes estava aprovat a l'Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat. Estava aprovat aquest projecte.
I de cop i volta, de la nit al dia, un dia ens anem i llegim al diari que la Generalitat ha deixat a zero les aportacions a una convocatòria de projectes. I, compte, les ONGs!
No era fàcil la presentació que es tenia que fer en aquest tipus de projectes. Un protocol de presentació en un projecte d'aquest calibre estem parlant de 400 folis. És molta documentació, molta feina, molt de treball i en el nostre cas no, però en el cas de moltes ONGs és de despesa.
per preparar tot això. I quan resulta que arriba el moment de l'adjudicació, la Generalitat diu que de cop i volta és zero. Bé, no ho sé en el futur. Suposo que això també frustra una mica a l'hora de treballar. I tant. Però bé, és el que hi ha. I per què Europa? I per què Europa i per què es veu com una utopia? És molt difícil d'accedir-hi. Bé, és difícil, però en aquells moments la nostra contrapart, l'Associació d'Esquerra del Desarrollo Municipal,
És un pàrner, un soci amb el qual estem treballant que ja ha tingut accés a pressupostos europeus. I ara els fons europeus per recuperació, una de les condicions que posen és la transnacionalitat. Llavors, no descartem en el futur, i ho estem parlant amb la nostra contrapart, que ells tenen aportacions
d'ONGs europees, com per exemple d'Alemanya, si nosaltres podem aconseguir aportacions des d'aquí, doncs en el moment que hi ha una transaccionalitat, és a dir, que es treballa amb l'actor del territori, que seria, per exemple, el desenvolupament municipal i dos països de la Unió Europea, és susceptible el projecte de ser subvencionat per la Unió Europea.
Bueno, estem en aquesta mínima. Estic dient una cosa que a l'Assemblea que hagin, l'hem passat de puntetes, no? Però moltes vegades nosaltres diem que per caminar tens que posar-te utopies a davant perquè encara que només facis un pas has de saber en quina direcció el fas.
Doncs amb aquest esperit i amb aquest apunt esperem tornar a parlar ben aviat. Avui hem volgut parlar d'aquesta assemblea que es va fer ahir el vespre, que va fer Sant Lluís Solidari, l'Assemblea General Ordinària, i hem volgut parlar amb el seu president, Lluís Casals. Torneu a parlar ben aviat. Moltes gràcies, Lluís, i que vagi molt bé. Bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres i si voleu als oients més informació a justsolidari.cat a la nostra web hi ha moltes més coses. Moltes gràcies per l'oportunitat de parlar pels vostres micròfonos. Bon dia. Adéu, bon dia.
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. La informació més propera al Just a la Fusta.
Dos minuts i dos quarts de dotze, per tant, és moment de connectar amb l'Institut de Sant Just, sentir el seu posem-li veu. A més a més, avui ens han avisat que tenen moltes, moltes coses. És a dir, que sense més preàmbuls, connectem directament amb l'Institut. Tots els divendres i des de Sant Just es veu.
I tornarem a l'antiga Roma.
Ahir, i dintre del marc de coeducació, vam tenir la presència de Núria Solsona i Pairó, que ens va fer una conferència sobre dones científiques. No us perdeu el reportatge que li vam fer per la ràdio. Així que ja sabeu, si esteu cansats de veure sempre els mateixos programes una i altra vegada, quedeu-vos amb nosaltres per saber més sobre la televisió. En un moment us expliquem tot. Comencem amb el programa... Posem-li veu!
Ahir va tenir lloc la conferència de Núria Solsona i Bairó sobre dones científiques. Alumnes de primer de batxillerat van preparar una entrevista amb ella que us passem a continuació.
Avui hem assistit a la conferència de Núria, Solsona i Pairó, que és una experta en dones científiques i sobretot una estudiosa de la coeducació. Ha estat fins al curs passat responsable de coeducació del Departament d'Ensenyament. Aleshores, una mica m'agradaria que ens fessis una petita ressenya del que tu has comentat en aquesta conferència. Molt bé.
En la conferència hem fet una mica de repàs, no hem tingut temps de repassar tota la història, però hem vist que des del segle IV fins al segle XVII, en diferents camps que avui considerem científics, hi ha hagut dones sàvies i rellevants que poden servir de model pels nois i les noies que estan estudiant. Hem parlat d'alquimistes.
Hem parlat de les primeres metgesses i hem parlat també de les dones que van treballar en camps relacionats amb la filosofia i amb el coneixement en general. Hem comentat el fet que els convents van ser un lloc on es van poder refugiar les dones durant aquesta època per tal de poder estudiar.
Perquè si es casaven i tenien família, com que havien d'atendre les tasques de cada dia, doncs no podien estudiar. I en canvi el fet d'estar en un convent o el fet de recloure's els permetia ser dones sàvies, aprendre llengües i després tenir coneixement científic.
Quan hem arribat, i encara no havíem començat, que se'ns ha fet la pregunta de quines dones científiques coneixíem, no ha aparegut més que el nom de Marie Curie. Nosaltres no teníem el coneixement de cap més dona científica o que no ens sonava. I després de la conferència ens hem sortit amb uns altres ulls de saber que darrere de la història científica hi ha hagut un paper femení molt més major del que nosaltres coneixíem, que jo almenys no tenia el saber d'això.
No, a veure, jo sabia que hi ha l'existència de dones científiques, però com per exemple has dit amb les astrònomes, que quan se'ls moria el marit o l'home que feia amb ella la feina, doncs que podrien seguir fent la feina però que no se'ls reconeixeria que havien fet elles alguna cosa. Sabia que això passava o que les dones eren realment les científiques i se'ls atribuïen els mèrits als marits, als fills o als germans o qui fos. Com és que et vas interessar per la coeducació?
Doncs mira, jo he estat professora durant molts anys i sempre m'he adonat que hi havia diferents maneres d'aprendre per part dels nois i de les noies. I en concret, en el cas de les ciències experimentals,
He observat que les noies a vegades no tenen tan bons resultats tot i que saben molt més d'allò que es treballa a classe. I a partir d'aquí em vaig preguntar, per què hi ha aquestes diferències en el moment de l'educació?
Per què unes noies resulta que tenen més facilitats per determinats estudis i en canvi tenen més dificultats per uns altres? I aquí està el motiu d'aprendre sobre coeducació. I la meva última pregunta seria, creus que en algun moment s'arribarà a valorar de la mateixa manera l'home i la dona?
Això està en les vostres mans. Això sou vosaltres, la gent jove, els que ho heu de dir. És a dir, les futures generacions són les que heu de decidir com construïu les vostres relacions en el futur entre homes i dones. Nosaltres, les que ja som grans, hem intentat aportar el nostre granet de sorra. Ara us toca a vosaltres, però jo soc molt optimista. Jo crec que sí, que anem endavant.
I quines diferències creus que hi ha entre les dones científiques dels segles XVI, XVII i XVIII i les d'avui en dia? Les del segle XVI, XVII i XVIII eren veritables heroïnes, eren dones supervalentes que contra totes les dificultats i contra totes les prohibicions es van entestar en estudiar, en conèixer llengües, algunes fins i tot en publicar llibres.
fixa't que comentàvem que Isabela Cortese perquè la Inquisició no li prohibís el llibre va demanar a un oncle seu que li fes una dedicatòria i així ens va quedar coberta perquè si no l'haguessin liquidat per tant jo crec que la diferència és prou important avui les dones actualment científiques tenim més possibilitats
Jo volia parlar una mica sobre altres llibres que hem estat analitzant una mica el teu currículum i hem vist que has escrit diferents obres i has tractat molt el tema de la cuina i la química i volíem saber tu com relaciones la gastronomia amb la química. En francès li diuen gastronomia, en anglès li diuen química de la cuina i a mi m'agrada més la idea de química de la cuina.
Si t'hi fixes, hi ha aparells, instruments del laboratori químic que tenen el seu origen a la cuina.
substàncies, processos, instruments que es fan servir a la cuina, després tenen el seu paral·lelisme en el món de la química. Pensa que a la cuina, quan tu et prepares a esmorzar, estàs fent una dissolució o una mescla, estàs utilitzant substàncies, quan poses aigua a bullir, què fas? Poses...
En ebullició l'aigua i estàs veient un procés de canvi físic. Quan cous algun material, quan fas un guisat o quan fas alguna cosa a la cuina, estàs provocant una reacció química. Per tant, entra a la cuina.
I la química, la veritat és que hi ha moltes similituds i a més a més és un context d'aprenentatge fantàstic. I tornant a la xerrada que ens has vingut a fer, què t'ha motivat o quina inquietud t'ha portat a fer-nos aquesta xerrada a nosaltres? Bé, és una manera que tinc de donar-vos a conèixer que la història ha estat diferent de com ens hem explicat. Probablement vosaltres us pensàveu que dones científiques només n'hi havia hagut.
els dos últims segles, no? Quasi del segle XIX i XX, no? I fixa't que hem vist que des d'abans de la nostra era, en el segle III, en el segle IV, en l'edat mitjana, sempre, sempre, sempre hi ha hagut dones sàvies. I jo penso que és important que vosaltres ho conegueu i que ho sapigueu. I de totes aquestes dones de la història, alguna que t'aporti més o que sigui la teva preferida perquè t'agradi més alguna cara? Ja t'ho pots imaginar quina és.
Marie Merdac, que va escriure el llibre que es deia La química caritativa i fàcil a favor de les dones, en la que explica alguns conceptes i alguns coneixements de química d'aquella època i moltes receptes i moltes coses que eren útils pel conjunt de la població, per les dones, pel coneixement en general. És un llibre fantàstic.
Només voldria afegir que per mi ha estat un plaer poder fer aquesta conferència, perquè feia molt de temps que no tenia una audiència tan atenta, tan respectuosa i tan interessada en el tema. Per tant, moltes gràcies a l'Institut de Sant Just d'Esvern.
I ara la Bibiana, de primer de batxillerat, ens explicarà la iniciativa de debat que ha tingut aquest grup.
Bon dia. Els alumnes de primer de batxillerat, arrel d'una discussió sobre les bases del budisme que va sorgir a la classe de literatura catalana, van plantejar formar un grup de debat per parlar sobre diferents temes. La iniciativa, per sort, ha estat ben recolzada per diferents cursos i tindrà inici aquest dilluns, dia 24, a les 4 de la tarda, aquí a l'Institut. I plantejarem si la violència és factible i acceptable en alguns casos.
i el tenim obert a tothom qui vulgui participar i esperem que vulgueu vindre. Moltes gràcies.
Sabeu què és un talent show? Un talent show és un concurs de talents. És un event on diversos concursants demostren la seva capacitat d'actuació, cant, dansa, acrobàcies, percussió, arts marcials, tocar un instrument i un munt d'altres activitats, davant d'un jurat i del públic.
per demostrar el seu talent i guanyar algun premi o reconeixement. A Espanya els talent shows més coneguts són La Voz o La Voz Kids i Tu sí que vales. Per exemple, La Voz és un programa en què has de mostrar les teves habilitats per cantar i actuar sobre un escenari
I tu sí que vales, és un talent show en el que has de mostrar les teves millors habilitats, com cantar, ballar, explicar acudits... En aquests concursos sempre hi ha una prova inicial, en la que és on has de demostrar el potencial de veu o habilitat que tens per a poder passar les batalles. Les batalles són en les que t'has d'esforçar més, ja que et jugues la final. I la final és l'última prova en la que has de fer l'últim spring per aconseguir el premi, que depèn del programa que sigui, pot ser un o pot ser un altre.
També hi ha talent shows per a nens. Clar, no és el mateix un concurs amb persones adultes que un amb persones menors. I això és el que han fet amb el programa La Buzz Kids, que es va acabar ahir, que és un programa especialment per a nens de 8 a 15 anys. I el premi era una beca de 10.000 euros. En canvi, en el d'adults era gravar un disc.
Els talent shows són programes divertits en els que descobreixes i gaudeixes de noves veus i de nous talents que potser no els donaves importància i després veus que en tenen molta. I són molt entretinguts. Nosaltres els recomanem per passar una bona estona. Tots els divendres de dos quarts de dotze fins les dotze des de l'Institut de Sant Just d'Esverb
I com el tema de la setmana és la televisió, a continuació us donarem les nostres respectives opinions sobre aquell fantàstic aparell que evita els menjadors o sales d'estar de tot el món. Començarem amb una opinió general. La televisió va ser creada anys enrere per un públic amb una bona posició a la piràmidi social.
Però ben aviat es va convertir en un privilegi general. Això sí, qui està disposat a pagar una quantitat X de diners. Però què aquí exactament quan comprem un televisor? Doncs bé, comprem hores il·limitades d'entreteniment, diversió, pel·lícules, notícies, anuncis, molts anuncis, sèries i programes de tots tipus.
Hi ha quelcom que vull destacar, una espècie de programes que els americans denominen TV rubbish, televisió brosa. Ens referim a reality shows, grigais, etc. Sembla ser que al nostre país són ben populars. Programes com Sálvame o Supervivientes que tot just acaba de començar. No sé com s'ho han fet exactament per ser tan populars. Arrasen a les xarxes socials com Twitter i Facebook.
Personalment, no suporto aquests programes. I vosaltres? Però el tron de la televisió es veu una mica avanaçat per produir un web YouTube. En aquest web disposem d'hores il·limitades i d'entreteniment selectiu. Tu pots escollir els continguts, sense pauses pels anuncis i amb una programació a la carta. Ja siguin tutorials, podcasts de programes, reviews d'entrevistes i partits de futbol, música i molt més.
Ha guanyat molta audiència i ara s'obre pas i competeix pel primer lloc al rànquing de la comunicació audiovisual. Tots els divendres i des de Sant Just d'Esbert, us enribeu. Tots els divendres de dos quarts de dotze fins les dotze des de l'Institut de Sant Just d'Esbert, us enribeu.
Avui tornarem a tenir el programa a l'Atenès. Molt bon dia. Avui, per primera vegada, crec que la meva feina com a estirien ha estat útil i ha donat alguna cosa. Fins i tot tinc un presumpte culpable. No us ho perdeu. Bé, us explicaré com he arribat a aquestes conclusions.
Avui m'he despertat una visita a primeres hores del matí. Una espantosa dona empolvorada, molt engalanada, que deia ser Cleopatra. Ingenua. No sabia que jo ja conec Cleopatra. Ja em va passar amb Juli César, però aquest cop no hi he caigut. Sota aquella disfresa he pogut reconèixer Màrcia.
M'ha tornat a insistir de fer d'ajudant-te, i aquesta vegada li he dit que sí. Per segerir-se sol per Roma no és gaire divertit, i tampoc me'n surto del tot. Això sí, a canvi, volia que l'ajudés a conèixer la seva avia, qui no la volia rebre per conflictes familiars.
Li he demanat que rentés i es vestís discretament, i deixés aquella aparència d'arbre de Nadal. Mentrestant, ha aparegut un nou client, el famós Siri, que volia comprar vellasca. Es veu que la seva germana havia mort, i aquesta li havia deixat la seva joia més preguada perquè li donés a la seva única filla, que ara per ara estava desapareguda. M'ha donat aquestes pistes. Era una dona rosa i baixeta, vident i amb una cicatriu sota el serrell. Però bé, encara tenia molts casos per investigar.
Primer he anat a la taverna les llàgrimes de Pan, amb la companyia de Màrcia. A l'arriba que hi entra he recordat els captaires de l'Aventí i he deixat la bossa a Màrcia. Un cop allà he demanat resina, una beguda fastigosa però grega. Tant grega com dos dels personatges que eren a l'antra, amb els que he recordat amb orgull Atenes. Una mica més i ja ens veieu cantant junts l'himne de les Panatenees, que vindria a ser el Joan Petit quan balla.
Bé, deixem davant el sentiment nacionalista que tan de moda està. Oients catalans, vosaltres segur que m'entenem. Li he preguntat a Oriol sobre Pureu. Segons el que ell sap, era un noble, no pas un capdaire. I per ordres de l'amo de l'amfiteatre el va deixar entrar.
Tot seguit hem anat a veure a Timoleo, la model anfiteatre. Allà ens hem trobat amb àlics. De bones de primeres, aquell litocèfal no ens ha deixat entrar, però altra vegada l'actriu Màrgia ha entrat en acció. Quina dèria amb les dispresses! No s'està quieta, aquesta dona. Gràcies a això he pogut parlar amb ell i després d'esbrinar una mica he arribat a la següent conclusió.
Timo Leo va sabotejar l'escut de Glauc, va fer passar Pureu per un fals apostador i després el matar per tal de no ser descobert. Veies que aquí, vist aquest migdia, m'ha dit que tan Glauc com Tocor podrien ser còmplices.
Quan m'ha rebut la vida d'Eli Manli, m'ha explicat que les esclaves, quan van netejar la cambra, van trobar sota el llit un estrany puntsiu. Han insinuat com si Nèmesi estigués viva, però això és impossible. Els porters que vigilaven aquella nit m'han dit que van veure com la finestra s'obria des de dins i abans que s'escoltés el crit, algú la va tancar.
I per fi ha arribat l'hora d'anar a veure Ballasca. Se m'ha desfet el cor en veure la seva cara de desesperació i cansància. Però, quan li he ensenyat el guisat que li he portat, se li han il·luminat els ulls. Parlant d'ulls, a mi me'ls ha obert Ballasca amb el cas de Siderobros. Ara ho entenc tot. Lau i Timoleo eren còmplices. Molt bé, Diomedes.
Molt bé, Diomedes. Sembla ser que en el cas de Siderobros cada vegada estàs més a prop de resoldre l'enigma. I com se sent un atanès entre dues dones tan enginyoses i de caràcter? Sembla ser que sense dones estic perdut. Jo va dir alguna cosa en l'antiguetat. El món és de les dones. Molt bé, fins aquí. El món és el que sento ara i aquí. Jo tinc la presid des de Sant Just des Vens.
Fins demà!
Parlem de la televisió del futur. Us imagineu poder mirar la televisió la vegada que esteu vivint el moment com si fóssiu dintre? Doncs no creguis que es trigarà molt a complir-se, ja que amb la tecnologia d'avui en dia es pot fer de tot. Una empresa està treballant en aquest projecte i podria ser interessant per poder viure aquesta experiència, ja que si volem veure un programa o documental d'alguna cosa i volem viure-ho, segur que entencisarà.
En el CES 2014 de Las Vegas s'han presentat vàries televisions amb aquesta funció, d'entre elles una Samsung de 85 pulsades amb tecnologia 4K, que depèn de la imatge que estàs veient es flexiona i es converteix en una pantalla curvada, donant-te així una sensació més espectacular. Música
Fins demà!
L'enquesta. Com aquest divendres, tot gira entorn a les televisions, canals i programes. Hem preparat una enquesta on n'hi han participat 31 alumnes a l'Institut de Sant Joc d'entre 14 i 15 anys. Aquesta enquesta consistia en què nosaltres els preguntàvem quin canal de televisió i quin programa d'aquest canal veuen més.
El programa de Big Bang Theory 7 persones
Antena 3, el programa El Hormiguero, 3 persones. Telecinco, el programa La Voz Kids, 7. FDF, el programa La que s'avecina, 6 persones. A partir d'aquests resultats, traiem les següents conclusions. En primer lloc d'audiència es troben els canals Neux i Telecinco. En segon lloc teniu el canal FDF. I en tercer lloc el canal Divinity.
Us enribeu. Us enribeu.
Farem de tecnologia. Us presentem les aplicacions per mòbils més estranyes del mercat. Per començar tenim Dremont, una aplicació que monotoritza el somni i estimula la ment amb certs sons per ajudar a somiar una cosa o l'altra. Com saber si algú menteix? Fàcil. Advanced Light Detector detecta l'estrès en la veu de l'altra persona i et dirà si t'està mentint o no.
A l'Apple Store trobaràs una aplicació que et permet distorsionar la teva veu com si utilitzessi gel. A la pantalla apareix un globus de color verd i l'usuari aspira l'aire del globus i du alguna cosa al micròfon.
En més d'una ocasió haureu escoltat la famosa frase «Qui no té cap ha de tenir peus». Bé, aquest refrany amb «Encoéntra mi cotxe» podria ser reformulat com «El que no té cap té un smartphone» i aquesta app, disponible per a usuaris d'Android i iOS, ajuda a localitzar el nostre cotxe al moment amb un sistema de GPS que el deixem estacionat en grans platges on se'ns dificulta ubicar.
I per últim, els amants de les mascotes segurament no pensaran en utilitzar el telèfon per comunicar-se amb les seves mascotes. Doc Weasel ens mostra que podem utilitzar el nostre mòbil també per comunicar-nos amb el nostre millor amic de l'home. És una aplicació que permet tant cridar gossos com allunyar-los. Pots arribar per entrenar i millorar el seu comportament.
Criar-los a menjar o fer que se'n vagin si són espantadissos. Compte amb un so de Xiolet Caní en alta definició. Ja veieu, Sant Justens, les apps ens estan facilitant la vida. Tots els divendres i festes s'enjustes veus.
La cançó de la setmana és Flute, nomenada en aquests moments la número 1 de Flash FM. És un tipus de música electrònica australiana que van fer New World Sound, que són dos discos. Van treure la cançó el 2013 i en aquests moments estan tenint molt èxit. I en totes les discoteques se sent. Escoltem Flute.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
I per acabar estem molt contents que el nostre conserge Francis torni a estar aquí al centre després de molts mesos de baixa. L'hem trobat molt a faltar i em fa molta il·lusió que torni a estar aquí amb nosaltres.
I un cop més acabem la setmana en posem-li veu. Esperem que ho hagi passat molt bé escoltant-nos i desitgeu-vos un fantàstic cap de setmana. I ja sabeu, si no teniu res més a fer, mireu la televisió. I el pròxim divendres us esperem amb un nou tema. Adeu Sant Justens, un petó radiofònic. Us esperem la pròxima setmana a la mateixa hora a... Posem-li veu!
Doncs moltes gràcies als alumnes de l'Institut per fer-nos arribar una setmana més a aquesta connexió que fem en directe. Ells ho estan fent des de l'Institut i connectem per sentir quina és l'actualitat que ens porten cada setmana, cada divendres, ja ho sabeu, a dos quarts de dotze.
Ens queden moltes coses, encara d'aquí a no res, tres minuts i mig, i arribarem en punt a les dotze del migdia. Després ens queda una tercera hora amb moltes coses. Parlem del temps per saber què farà aquest cap de setmana amb el Carles Hernández i Rius. També parlarem de cinema, repassarem les estrenes amb el Xavi Roldán, notícies curioses amb la Roser Sort i també l'agenda de concerts pels propers dies amb la Laura Camps. S'ho plegat després de les notícies?
El que fem abans d'arribar a les notícies és posar un apunt musical molt breument per escoltar avui la iaia que avui presenta a l'auditori el seu disc On és la màgia. El que fem és sentir una cançó del seu últim àlbum, una que es titula justament On ets, Matilda.
Gràcies.
Mai ningú en parla. Després d'un temps s'ha oblidat de tu.
Són les dotze.
La mort d'Adolfo Suárez és imminent, com a màxim en 48 hores, segons ha comunicat el fill de l'expresident espanyol Suárez Fany, que té una malaltia neurodegenerativa. La família ja ho ha comunicat al rei Joan Carles i també al president espanyol Mariano Rajoy.
El músic i escriptor Raimon és el nou premi d'honor de les lletres catalanes, segons acaba d'anunciar Òmnium Cultural. L'acte d'entrega es farà el 10 de juny al Palau de la Música. La Unió Europea firma amb Ucraïna l'acord polític d'associació, l'origen de la revolta de Maidan, la cambra alta del Parlament rus. Per la seva banda, ratifica el tractat per la incorporació de Crimea i Sebastopol a Rússia.
El president de Turquia considera inacceptable la decisió del govern de bloquejar l'accés a Twitter arreu del país. Abdullah Gul es desmarca així del seu aliat, l'islamista moderat i cap de govern, Recep Tayyip Erdogan. El bloqueig de Twitter s'ha decretat quan falten pocs dies per les eleccions municipals. Una trentena d'immigrants del centre d'estat temporal de Melilla ja han estat traslladats a la península. Entre els que encara hi són, n'hi ha 200 que reben tractament preventiu per meningitis després que se n'ha detectat un cas.
Els nens catalans continuaran fent música a l'escola, tot i que la nova llei d'educació no la considera una assignatura obligatòria. La consellera d'ensenyament, Irene Arrigau, es compromet a no retirar la música del currículum escolar. I la pianista i cantant Eliane Elias actua aquest vespre al Teatre Coliseum de Barcelona. L'artista d'origen brasilè dura a terme un repertori inspirat en la música i la figura del músic, Chet Baker.
Catalunya Informació. Els esports ara tan ben titulars. Sorteig de la Lliga de Campions ara a les 12, que podeu seguir en directe per Catalunya Ràdio. Els aparellaments en si es faran a les 12 i 13 minuts. Al Barça li poden tocar Chelsea, Madrid, Bayern, PSG, Atlètic de Madrid, Manchester o Borussia. Avui també darrera sessió de l'Espanyol per rebre de mal llevant a la Lliga i segona tanda d'entrenaments a Qatar en el debut del Mundial de Motos.
I al temps de tarda es preveu variable i mitja ennubulada amb bastones de cel de pat per Lleida, el Pirineu i l'oest de Tarragona. Ruixats i algunes tempestes al Pirineu i Prepirineu, així com a l'interior de les Terres de l'Ebre. Cap de setmana més vent, més fred i també ruixats. Demà la tarda i diumenge faran més estones de sol. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Just ofereix subvencions a empreses que contractin persones aturades del municipi. És una nova convocatòria del programa d'orientació, formació i inserció laboral per a empreses, el POFI, a través del qual se subvencionen empreses i entitats sense anim de lucre que contractin persones aturades del municipi inscrites a la Borsa Local de Treball.
Enguany, les subvencions són d'un màxim de 1.200 euros per contracte de 6 mesos de durada pel que fa a les empreses i de 1.600 per a entitats sense ànim de lucre. L'objectiu d'aquest programa és crear ocupació estable i de qualitat i contribuir a la creació d'ocupació. L'empresariat que estigui interessat ha de presentar la sol·licitud a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament abans del 31 de març.
Més coses Sant Jus celebra avui el Dia Mundial de la Poesia amb diversos recitals de poemes. L'Ajuntament i la Biblioteca Joan Margarit, el Centre d'Estudis, l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i el Consorci per a la Normalització Lingüística impulsant aquesta celebració al municipi. El poema protagonista del Dia Mundial de la Poesia arreu de Catalunya és tan sols la paraula nua de Montserrat Avelló, un poema que s'ha traduït en un gran nombre de llengües.
El Dia Mundial de la Poesia se celebra aquest vespre a Sant Just, també amb la lectura d'autors com Clementina Arderiu, Pere Quart i Carles Duarte, que serà un dels assistents a l'acte d'avui. L'acte començarà a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
I acabem recordant que el poeta Sant Justenc, Joan Margarit, i el músic Carles Margarit actuen diumenge a la Sala Jambori de Barcelona. Seran el marc de la dinovena edició del Festival Barna Sants, que se celebra fins al 14 d'abril. Joan i Carles Margarit presentaran el recital No era lluny ni difícil, un recull de poemes musicats extrets de diferents poemaris de Joan Margarit. El recital comptarà amb Joan Margarit recitant els seus poemes, la veu de la cantant Núria Colz, el saxo de Carles Margarit, el piano de Xavier Elgans i el contrabaix de Miquel Àngel Cordero.
El recital serà diumenge a les 8 del vespre a la sala Jambori de Barcelona, a la plaça Reial número 17. El preu de les entrades per internet és de 10 euros i de 12 si es compren a taquilla. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
He's getting ready for the showdown I saw the ending when they called the page I threw my money and I ran away Straight through the valley of the great divide Out where the dreams are high Out where the wind don't blow I'd hear the kickers die And the sky won't snow
Fins demà!
Just a la fusta.
Veniu amb la família al Museu Atver de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
I aquesta hora parlem de cinema. Com sempre, el que fem és saludar primer de tot el Xavi Roldán. Bon dia, Xavi, què tal? Bon dia, molt bé. I tu? Bé, primavera. Primaveral. Primaveral. Primaveral. Primaveril. Tot i que el cap de setmana Senegal no acompanyarà gaire. Per tant, podem anar al cine. Exactament. M'has llegit, m'has llegit. A més, crec que ho faré, que el cap de setmana.
Tinc molts deures acumulats, però... La setmana passada no hi vas anar? No, al final no. No m'estic atrevint amb els 12 anys d'esclavitud i ja crec que l'he descartat. Potser la treuen ja, no? Llavors no sé si m'ha vera joven i bonita o nebrasca.
Som diferents, jo ho sé, eh? Sí, Nebraska, va. Sí? Sí, a mi m'agrada més... Bueno, no, no sé quina m'agrada més. No, no, però Nebraska és com més... Ja, té més sentit. Doncs ho explicaré la setmana que ve. A veure. A veure si és veritat. Parlem de les estrenes, però, d'aquesta setmana, d'aquest divendres, perquè comencem parlant d'una pel·lícula que es diu Non Stop. Sí. Director català. Director català, Jaume Acollet Serra. I noms importants.
I noms importants. Per el teu to de veu, que no saps qui és el Jaume Collet Serrat. És un senyor que... És un molt inculta, sempre, en aquesta secció.
No, no, això no sé inculta o no, és que no entra dins el teu rang d'interès directors catalans que se'n van als Estats Units a treballar. Aquest noi un dia ho va dir, va dir, no m'interessa el que es fa aquí, la indústria catalana no m'interessa, ni la indústria espanyola tampoc, les històries que vull explicar no tenen cabuda aquí, me'n vaig als Estats Units, se'n van als Estats Units, i bueno, doncs li està funcionant, i concretament en aquest cas li ha funcionat molt bé, perquè ha funcionat a taquilla d'una manera espectacular.
Aquesta pel·lícula, non-stop, que es diu Cinescales, no t'ho posat aquí el guió, però té un títol traduït que és Cinescales. És non-stop, Cinescales. Que jo és una cosa que no entenc, perquè deixar el títol original i després posar el traduït. Dius, bueno, doncs deixa ja l'original i ja estàs. Però bueno. És veritat, que ho hem parlat alguna vegada. És que és estrany, no? És com de dos títols. Exacte, no ho sé. I a més, non-stop ja s'entén, no? Ho entén tothom. Però, bueno... Sí, no, que deia que aquesta pel·li ha funcionat superbé. Aquella ha desbancat... És la pel·lícula que ha desbancat a la pel·lícula de Lego, la de Lego Movie...
que estava allà invicta en el primer lloc dels rànquings. Mira, ha arribat aquesta i se l'ha tret d'enmig. És una pel·lícula protagonitzada per Liam Neeson que és la seva segona col·laboració amb el Jaume Collet Serra. Ja havíem fet una cosa junts, també una pel·lícula d'acció.
com en aquest cas, i és la història d'un poli, d'un air marshal d'aquests que diuen els americans, aquests policies d'avió, aquests encarregats de vetllar per la seguretat en els avions, però no rotllo segurata, sinó rotllo antiterrorista i totes aquestes històries. Doncs que es puja a l'avió i és ficat en un joc una mica mental, una mica estrany, que el truquen per telèfon, no el truquen, perdó, li envien un sms, un whatsapp,
I li diuen, o nos ingresas 150 millones a este número de cuenta, o mataremos a una persona cada 20 minutos dentro de este avión. Llavors, el senyor ha d'esbirinar qui és l'infiltrat, és a dir, quin dels passatgers de l'avió és l'assassí, és el que l'està amenaçant, i totes aquestes històries. Jo n'hi do. A tots els minuts, em recorda una pel·li francesa de fa un parell d'anys o així, que era com d'acció...
Que també hi havia una cosa que... Tenies com unes hores però m'has recordat això del timing. Bé, sí, és la típica contra-reloj de tota la vida. Però està bé, no? A veure, és una pel·lícula... És dolenta per vocació, tu.
Ja busca això, no? Sí, però és que ja busca això, i dins d'aquest criteri, doncs, és una pel·lícula ben feta, que porta bé l'atenció, és descabellada total, és una pel·li una mica de sèrie B, amb frases així una mica rares que no te les creus, diàlegs una mica xungos, tot plegat una mica xunguillo, però dins de la seva lliga, jo penso que és una pel·lícula que està bé, està ben feta i està ben portada. Escolta, no t'esperis una gran meravella, però està bé. Doncs és la primera pel·lícula d'aquest divendres. Música
Després tenim el Gran Hotel Budapest. Sí, opció radicalment oposada a la que acabem de dir, i a més estic pensant que aquest cap de setmana sí que és un d'aquells, aquest divendres sí que és un d'aquells. Hi ha coses, portàvem uns divendres complicats. Sí, portàvem uns cons complicats, però aquest sí que és qualité, qualité, i aquesta és la primera pel·lícula de la llista de pel·lícules per aquesta setmana que és realment bona.
i penso que segurament serà una de les millors de l'any, és la darrera proposta del Wes Anderson, que és aquest director superindi, superfantàstic, el que li agrada a tots els hipsters, i a mi també, no me n'amago. No t'escapes. No, no, és veritat, és veritat. Jo no sé si soc hipster o no, però m'agrada molt el Wes Anderson, i és aquest senyor que va fer Moonrise Kingdom, i ha fet tantes altres pel·lícules, los Tenen Bombs, i...
i torna amb una de les seves comèdies dramàtiques, que no és ni comèdia ni drama, sinó que és una història de molts personatges, amb els seus actors habituals, com ara el Bill Murray, com ara l'Edward Norton, que sortia l'anterior, el William Dafoe, i noves incorporacions,
com el Ralph Fiennes, que em sembla que no havia treballat amb ell, el Jus Loup. El tio el que va fer és que va incorporar la gent en el seu planter d'actors i els incorpora en el seu propi diari. Llavors, en aquest cas, és la història d'aquest hotel Budapest i de tots els personatges que passen per allà, els encarregats de l'hotel i tot això. És una pel·li molt xula. Molt bé. Doncs fa bona pinta, no? I tant. Més d'anyada que tu siguis fan, però vull dir que també crec que pot ser una bona recomanació per a tothom. Jo sóc fan, però parlo també una mica des de l'objectivitat. Intento.
Més pel·lícules, Jimmy P. Jimmy P. Sí, sí, ja ho has dit bé. És la darrera proposta d'un senyor que també m'agrada molt, tot i que aquí és una mica més fluixet, però tot i així no està del tot malament. Estic parlant de l'Arnaud de Pleixent, que és un director francès, sempre bastant punyent i que fa pel·lícules una mica d'orilles, no?
Potser no explícitament dures, però que deixen un cos una mica raro. I en aquest cas se n'han anat als Estats Units. Llavors, ja sabem què passa amb els directors europeus que se n'han anat als Estats Units. És que rebaixen una miqueta el... no sé com dir-ho, el nivell d'exigència, el to, una miqueta.
Llavors, què passa? Que és una pel·lícula més convencional que les altres que havia fet. És la història d'aquest senyor, Jimmy P. La P és de Picard, que és un indie. Un indie de veritat, no un indie de hipster. No.
Ho dic perquè ho has declarat, que fa poca estona estàvem dient-ho i la confusió pot existir. Jo em pensava que et referia si era un indi de la Índia o un indi natiu-americà. Bueno, és una tercera acepció. No, és un indi natiu-americà, és el Benicio del Toro, que ja té una mica cara de persona... Bueno, és igual, ja m'entens.
Sí, exacte, no ho compliquen més. Exacte, que havia lluitat a la Segona Guerra Mundial amb els Estats Units i a França concretament, però amb els Estats Units. I va ser ferit al cap i llavors això li va portar a una sèrie de conseqüències mentals, neurològiques i tal, no? Està malalt al cap. Llavors, ell mateix s'ingressa en un hospital i, al seu cas, el segueix un neuropsicòleg i tal...
que el pretén curar. Llavors, és la història d'aquesta curació i de la relació entre aquests dos personatges que són, doncs això, el Jimmy Pé, interpretat pel Benicio del Toro, i el seu doctor, que és el Matilda Malric, que interpreta un senyor que va existir de veritat. Tot això és una història real, la història d'aquest senyor existeix.
D'un i do. És potent, el tema. És potent, la pel·li és xula, no és molt dura. No és una pel·li que recreï en la malaltia, que sigui superxunga, la típica d'electroxocs i totes aquestes històries que fan. No, és una pel·li més humanista, però està bé. Ja dic que no és de les millors d'aquest senyor, però està prou bé. Molt bé, doncs una altra recomanació.
Passem ara a Los Canalles. Una altra pel·lícula... Bé, anava a dir francesa, és la directora francesa. Sí, és francesa, directora francesa. La d'abans és d'un director francès, l'únic que l'apel és americana. Aquesta és francesa, rodada a França, i és la darrera proposta de la Claire Denis, que és una directora importantíssima del cinema francès. Ah, sí? Quines pel·lícules té? Quines pel·lícules té?
Mira, l'última que va fer, em sembla que es deia White Material. No sé com la van traduir aquí, però ha fet pel·lícules molt bones, com 35 Rooms, com Bo Treball, una pel·lícula, aquella pel·lícula que feien la música, els Tindersticks, que es deia Travel Everyday. Bé, una sèrie de pel·lícules. No és que t'hagi posat a prova, eh? Vull dir que era per saber... No, a mi és que m'agrada molt aquesta noia, però...
Però, bueno, és una d'aquestes autores superbàsiques, superimportants, però que això no vol dir que tinguin molt de public ni que tinguin molt d'èxit. Però a nivell crític sempre ha sigut molt ben valorada. I ara torna amb aquesta Los Canalles, Les Salos, que és una pel·li molt negra, molt xunga, com molt fosca. És una pel·li molt fosca. És una mena de thriller urbà. Thriller de sentiments, no de tiros i de persecucions i de no sé què, sinó de gent xunga. Molt afrancesat, no? Tot plegat.
Sí, què entens per a francesat? Triller urbà, m'he imaginat allò... La ciutat, menjant-se'ls a tots... Sí, una miqueta, és una mica això. I com la vida moderna va minant la moral de les persones i la seva manera d'actuar. Són gent que actuen de maneres molt xungues. No m'hi voldria trobar en aquests ambients. Però està molt bé, és una pel·lícula molt dura, molt intensa, però a qui li agrada el cine d'autor ben fet, és una imprescindible. És una bona proposta. I tant.
Aquest noi, Vincent Lindon, és aquest actor tan famós francès que surt de tot arreu o no és aquest? És un actor francès. Hi ha un que es diu Vincent que surt a moltes pel·lícules. No, tu dius Vincent Vincent Cassell, que és aquest noi com jove, bueno, ja no jove, però que té aquest nas així gran i que és... No, no és aquest, no és aquest.
Aquest Vincent Lindon surt a moltes pel·lícules franceses, però no és el que tu dius. I tenim també una altra pel·lícula, una altra proposta, que es diu Bizantium. D'on ens arriba aquesta proposta? D'on? De Gran Bretanya. Ah, veus? Una mica de tot, no? Sí, una mica de tot. Què tal? És la darrera proposta del Neil Jordan. El Neil Jordan també és un important del cinema, especialment del cinema...
Ha fet de tot, però amb molt cinema de gènere fantàstic i de terror, és el director d'Entrevista con un vampiro, és el director en companyia de Lobos, que per mi és una pel·li espectacular de terror dels anys 80, i ara torna un altre cop al gènere vampírico, amb aquest Bizàntium, que és la història de dues dones, una dona i una noia jove, la Gemma Arterton i la Saoirse Ronan,
que fa molts anys que viuen, uns quants segles, i que estan a la vida actual fent la seva vida vampírica i s'estableixen en un hotel que es diu Bizantium. És una pel·li molt estètica. Humor o no? No, no, és fosqueta, no és una comèdia. És una pel·li, podríem catalogar-la dins del terror, però és un terror amb classe, és un terror estèticament molt cuidat i molt elegant. És una pel·li xula.
Molt bé. Doncs és una altra de les recomanacions. Avui, bones pel·lícules, eh? No les hem parlat totes, però hem destacat unes quantes i, a més, sembla que és un bon cap de setmana. A més, com que no farà gaire bon temps, ho podem aprofitar per anar cap al cinema. Gràcies, Xavi. Tornem divendres que ve. Adéu, bon cap de setmana.
1, 2...
Un quart i mig d'una, aquesta hora parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, bon dia. Acabem de saber més a més, acabem de conèixer quins seran els enfrontaments de la Champions, no? Barça-Atlètic de Madrid. Barça-Atlètic de Madrid, Real Madrid-Borussia de Dortmund, el Paris Saint-Germain s'enfrontarà al Chelsea i finalment el Bayern de Múnich s'enfrontarà amb el Manchester United.
S'arriba a un punt de la competició que qualsevol equip és complicat perquè han arribat. Potser sí que hi havia una miqueta el desig popular que fos el United pel mal paper que va fer a l'anada de perdent 2-0 però després s'ha recuperat amb un 3-0.
També s'ha vist un joc del Manchester United bastant fluixet aquesta temporada. Després, d'altra banda, també hem pogut veure com el Borussia Dortmund tampoc no era un equip que estava jugant igual que els altres i que s'ha aconseguit col·locar-se a uns quarts de final. I hi havia una miqueta el desig d'aquests dos equips. En general, tothom deia si toca el United o toca el Dortmund serà un bon enfrontament i sembla que la cosa sigui una miqueta més fàcil.
L'altra opció era que toqui un equip que es pensi que pot guanyar el Barça i que surti a buscar, que és el que a el Barça li interessa més a l'hora de poder jugar als partits de futbol. I el Barça ha tingut una miqueta la mala sort d'un equip que li ha tocat un equip que se'l coneix de pa a pa,
que en tots els enfrontaments que han hagut aquesta temporada han empatat. O sigui, que ningú ha guanyat, que és curiós. Sí, potser hi haurà penals. I aquesta vegada, potser sí, no se sap. No acaben patir tant. Una mica d'emoció. Com va passar ahir amb el Betis Sevilla, que va ser horrorós i pobres nanos, que haurien d'estar fets pols. Que, per cert, el Betis, després de quedar fets pols del partit d'ahir, físicament i anímicament, tenen partit d'aquí res, amb l'Atlètic de Madrid. I amb el Barça, la setmana següent. Sí, però vull dir que...
Si anímicament no s'han recuperat i les rampes que tenien ahir al minut cent i pico, doncs això li favorirà moltíssim a l'Atlètic de Madrid aquesta jornada per apropar-se els dos de dalt, que s'enfronten entre ells. O sigui, el Barça i el Madrid s'enfronten. O sigui, una miqueta pel que fa a la Champions, una mica de mala sort pel Barça, perquè l'equip... Però encara no, podria ser pitjor.
No, aviam, són competicions que ara ja... Ara ho estava comentant aquí fora, ja sé que no m'escolteu mai, però ho estava dient, que és el fet que un cop s'arriba a quarts de final, s'arriba als vuit millors d'Europa, doncs jo crec que ja és un molt bon paper, ara fas un bon paper, no fas el ridícul, fas dos partits i hi ha el factor sort, que et pot acompanyar en algun moment del partit o no, i això és el que sempre fa moure la balança cap a un cantó o cap a un altre.
quan, com és el cas del Madrid, hi ha molta diferència entre un equip i l'altre, com és el cas del sorteig que li ha tocat amb el Real Madrid, que li ha tocat al Borussia Dortmund, doncs un gran delta-baix hauria de passar perquè el Madrid no es classifiqués per semifinals. Seria molt estrany. Seria estrany, perquè el Borussia i el Madrid no tenen res a veure i seria la gran campanada de quarts de final, perquè és un equip molt més fluix que el Madrid.
Pel que fa als altres enfrontaments, el Chelsea i el Paris Saint-Germain, doncs el Chelsea no està en la línia, tot i que va molt bé a la lliga anglesa, doncs no està en la línia aquella que teníem fa uns quants anys enrere, però hi ha un gran estratega com és el senyor Mourinho d'entrenador, i d'altra banda, doncs el Paris Saint-Germain és d'aquells equips que encara no acaben i que sempre a vuit anys se'ns queden, no?, i potser el Chelsea té més nom i podríem posar una miqueta més de favorit al Chelsea, però és una eliminatòria també bastant igualada,
I pel que fa al United i al Bayern de Múnich, doncs Múnich, no Múnich, com diuen a Televisió Espanyola, doncs és un enfrontament igualat. Uns perquè ja tenen una experiència, tenen bons jugadors dels dos cantons, és una eliminatòria que s'ha de jugar i jo crec que també està molt igualada, tot i que tothom apunti que això del Bayern de Múnich és un avançador i que es va passejant pel món.
es passeja en una lliga que és molt més fluixa que les altres lligues europees que és normal que s'hi passegi però va guanyar l'any passat la Copa d'Europa també va guanyar la Copa d'Europa l'any passat però vull dir que el Manchester United tot i que era el desig de molts que ens toqués és un equip amb molta gent experimentada i si recuperen el Van Persi que l'altre dia va sortir en camilla per jugar aquests partits que suposo que sí perquè és el mes d'abril
doncs serà una eliminatòria molt maca de veure. Aquí la part més important, Carme, és el bonic de veure aquests enfrontaments i de veure aquestes eliminatòries, i el bonic de poder gaudir de futbol a aquest nivell, i això és una miqueta el que ens omple. I dius, oh, és que m'agradaria que m'hagis tocat, és igual. Un Barça Atlètic de Madrid té un morbo espectacular, mola molt, és un equip que juga molt intensament els partits. Més facilitarà potser els desplaçaments, no també, de l'afició del Barça? Sí, bé, clar. També potser ajuda.
Jo això no hi penso mai, com que tinc la tele de Múnica aquella que ho fan tot. 1 d'abril, segurament. 1 i 2 d'abril, però suposo que si el Barça ha sortit el primer, m'imagino que el deuen posar a la primera casella. 1 i 2 d'abril i després la tornada la setmana següent. Que no ho hem dit, però el Barça juga l'anada a casa, ha sigut la primera bola que ha sortit, i la tornada a casa de l'Atlètic de Madrid.
Que això és més perillós, no? Sí, bueno, has de fer bé la feina a casa i després no deixar de prendre el pèl. Això el Barça, doncs, ho sap fer, home, ha guanyat moltes Champions, aquest és el millor equip d'aquest segle, no? Doncs que segueixis sent-ho. A veure, en fi, això pel que fa al futbol, que no seria el tema pel que t'he fet entrar, però en tot cas hem de parlar d'actualitat. Ara sí que parlem del temps, ja tenim el dia gris.
I tots estem ja pendents de vosaltres, que hi ha temps que no n'estàvem tant. Sí, no, no, és curiós, perquè ja tocava, o sigui, és aquest canvi que comentàvem ahir, d'un canvi de situació que podria complicar-se encara més de cara als propers dies, o sigui, que és un canvi no només puntual, però podria ser, podria ser, perquè ara mirant a llarg termini 6-7 dies, doncs hi ha un anticicló que s'està gestant
cap a la zona d'Escandinàvia, que si s'acaba formant podria provocar moltes situacions de llevantada a Catalunya o al Mediterrani, podria provocar aire fred continental que pogués arribar a Catalunya, i totes són uns ingredients que fan petxoca ara per ara quan mires els mapes, però que encara falten molts dies i pot complicar-ho, no?
I què passa aquest cap de setmana? Per què estan pendents? Doncs perquè hi ha una bossa d'aire fred que per primer cop, amb no sé quants mesos, doncs arriba i ja ens afecta. Una bossa d'aire fred que 5.500 metres d'alçada...
Té 32 graus sota zero. Això vol dir que aquest cap de setmana no podem parlar d'una previsió exacta perquè és bastant difícil. Quan arriba aquesta bossa d'aire fred i aquesta bossa va acompanyada d'un front, el front es realimenta, encara que sigui poca cosa, i pot donar xàfecs puntuals a diferents punts.
És d'aquells caps de setmana o d'aquells dissabtes podríem dir que podem tenir en alguna zona sol i en una altra zona pot estar caient una tempesta. Són tempestes de curta durada, després torna a sortir el sol. Tot puntual, però quan més és bèstia, no? Sí. On podem preveure una miqueta més d'enrenou pot ser el Pirineu. O sigui, al Pirineu sí que poden tenir una situació una mica més complicada. Neu a 1.500 metres aquesta tarda...
Demà baixant a 800 i esporàdicament, entre demà i diumenge, 600. O sigui, la davallada de temperatures és important. La bossa d'aire fred aquesta, quan es desploma i deixa caure tota aquesta aigua, també desploma l'aire fred. I les temperatures, com han dit molts titulars dels diaris i també a la premsa online, fan referència a aquest cap de setmana que ens tornarà a l'hivern. Sobretot de cara al diumenge, perquè la sensació serà de fred. A més a més, tindrem vent del nord-oest. Si ens tornarà a portar jerseis i aquestes coses, no?
Bueno, en aquest cap de setmana. Tampoc no és allò de dir que la llana ara l'hem de treure, hem de tornar a engegar les calefaccions, potser en algun punt de l'interior. Jo la tinc apagada ja fa bastants dies. Ja fa dies que l'hem apagat perquè, clar, arriba el rebut, veus el que has pagat i dius, apaga-la. No per si fa fred o calor. Però el fet és que sí que en alguns punts de Catalunya aquest diumenge estaria bé que s'escalfessin una miqueta perquè fotrà...
fotrà fred. El fet és que tindrem aquest divendres així mig variable durant tota la jornada. Aquesta tarda poden créixer algunes nublades, algunes tempestes, com va passar ahir, i poden rascar el Pirineu i el Prepirineu. Aquestes tempestes són molt puntuals, de curta durada, però poden descarregar i el que dèiem, el Pirineu comencen a descarregar a partir de 1.500 metres en forma de neu.
Demà dissabte, un dia molt variable, un dia amb sol, amb núvols, i poden caure tempestes a qualsevol punt. És més probable meitat nord de Catalunya que meitat sud. O sigui, probablement, i podrem comentar el dilluns, tot el que és la meitat sud de Catalunya amb prou feina es veuran ploure.
Però sí que veurem els castellets aquests que creixen el dissabte i que esporàdicament poden anar deixant algun ruixat a Sant Jús. De cara al dissabte sembla ser que sí, que podria haver aquesta possibilitat d'alguna tempesta puntual amb molts núvols, amb ullades de sol i amb aquesta inestabilitat que sempre porta aquest aire fred en alçada, que és molt variable. De cara a la tarda i la nit seguirem amb aquesta situació de variabilitat en el temps. Durant la nit potser hi ha més intensitat de precipitació, encara que hàgim tingut durant el dissabte alguna ullada de sol no s'acaba d'acabar.
i durant la nit encara podem tenir alguna tempesta. En el moment que la tempesta es carrega, les temperatures cauen. Li costarà una miqueta més de caure la temperatura, acabarà caient, li costarà més si no plou, però acabaran baixant les temperatures. I de cara al diumenge al matí encara hi ha una certa inestabilitat, sobretot a les comarques de Girona i del nord de Barcelona, creiem que Sant Just podria quedar una miqueta al marge, les veurem mirant cap al Tibidabo, veurem com creixen aquestes nubulades, però no es descartava que durant la tarda pugui alguna d'aquestes nubulades fer un recorregut
allò Maresme, Barcelonès, Bajobregat i ens pugui acabar afectant. O sigui que també hi ha aquesta possibilitat. A les comarques de Tarragona diem que és més difícil perquè dissabte és tot més cap a la meitat nord i de cara al diumenge entra ja el vent de mestral. El vent de mestral escombrarà molt l'ambient i allà en aquella zona si no acaba de ploure el que farà és fred perquè com que en aquestes zones...
les temperatures cauran també, igual que en tot el país, però a més a més tindrà l'afegit d'aquest vent del nord, nord-oest, que serà força fred, doncs la sensació encara serà més marcada. Estem parlant d'uns 15-16 graus del dissabte i uns 13-14 graus el diumenge.
i les mínimes estaran al voltant dels 5 o 6 graus, però la temperatura de sensació anirà en funció del vent o del que encalmi la nit de dissabte, diumenge i la nit de diumenge, dilluns. La setmana que ve començaria una mica tranquil·la, ja parlaríem de més tranquil·litat. Semblarà, és el que dèiem al inici d'aquest espai, semblarà que l'anticicló de les Açores es vol apropar, però al tanto perquè no acaba d'apropar-se, o com a mínim així ho indiquen els mapes, i sembla que tornaria a recular cap a l'Atlàntic, i si aquest anticicló, que ara a Escandinàvia, doncs és conya parlar d'això, perquè a Escandinàvia estan tenint unes tempestes
Pensem que hi ha alguns punts d'escandinàvia que fa una setmana que no arriben als aerograus positius, els està nevant sense parar, és aquesta inestabilitat de la bossa d'aire fred, però en alçada allà dalt de tot, i es despinge una petita branca aquí a Catalunya i ens porta aquest enrenó que hem comentat. Imagina't allà com estan. Però sembla que la setmana que ve es podria instal·lar un anticicló en aquella zona, sembla, només, i podríem començar una sèrie d'episodis de precipitacions i de fred que podrien afectar l'última setmana de març i la primera d'abril.
Déu-n'hi-do. Doncs comencem forts la primavera, eh, Carles? Comencem amb ganes. Ja ho deies ahir, però exacte, després un cap de setmana intens. Doncs la primavera que comenci amb ganes, sí. Doncs n'anirem parlant, estarem en el cas del que passi aquest cap de setmana i lluny ens ho comentem també aquí al programa. Gràcies, Carles. Bon cap de setmana. I que vagi bé. Bon cap de setmana.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia. És moment, com cada divendres, de mirar-nos les coses amb un altre to, amb una mica més de sentit de l'humor. I per això, com sempre, el que fem primer de tot és sentir aquesta sintonia. Una sintonia que ens indica que és moment de saludar la Roser Sort. Bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme. Per parlar de les notícies curioses d'aquesta setmana, Roser.
I avui comencem anant-nos una mica lluny, anem cap a Machu Picchu. Doncs una de les set meravelles del món. Sí, hi has estat? No, no hi he estat. Jo tampoc. S'haurà d'anar-hi. Exacte, un dia o altre. Un motiu més per viatjar. Però a veure, què ha passat allà? Doncs han detingut quatre turistes, no precisament anaven junts, vull dir que això ha sigut com un darrere l'altre, i la moda del selfie, o l'autoretrat, com diríem aquí, i és que s'han fet una foto d'espullats al Machu Picchu.
i no eren precisament de la zona, vull dir que ha afectat bastant perquè no els ha semblat gaire bé. A la gent no li ha agradat, no? Per entendre'ns? No, no, no. I no eren espanyols, tampoc. O sigui que no ens toca d'aquí. Dos australians i dos americans. Però no crec que sigui la primera vegada que passa això.
No he llegit més notícies d'això. O sigui, va ser molt seguit perquè van ser dues persones, perquè és el que m'ha sorprès, que justament va ser qüestió, potser no ho diu ben bé, però d'un més, que dos estrangers es van voler fer la clàssica foto del selfie o el típic que fem quan anem de viatge, que ens fem la foto en el lloc per penjar les rets socials i això, i justament...
Doncs això, es veu que ho van penjar a les xarxes i que sortien dues persones espullades. Les autoritats de Machu Picchu van dir que no era corrent, ja que era un monument sagrat i que això no s'ho havien d'aprendre d'aquesta manera, que allà s'havia de tenir unes certes normes i justament al cap d'unes setmanes o així va passar el mateix. Dos persones diferents, dos estrangers també, dos turistes, van fer el mateix cas i ells ja es van posar més durs.
Curiós. Coses estranyes que fa la gent. Jo no faria això. És com coses que, quan vaig a un lloc, no sé, no respectar o no, és fer-se una foto despullat a Machu Picchu. Machu Picchu, qui diu? La Sagrada Família? No sé. Tot podria passar, tot podria passar.
Canviem de tema i parlem ara d'una altra història, una expulsió d'atenció per demanar més deures a la professora, Roser. Què cosa... M'ha sorprès molt aquesta notícia. Només és per això o el titular és enganyós? A veure, és enganyós també, com sempre diem, el titular sempre d'aquests llocs on trobo les notícies, sempre em llegeixo bé la notícia perquè encara que em crida l'atenció el titular sempre s'ha de llegir perquè a vegades no és ben bé el que diu el propi titular. Doncs si un nen és el que protestava
perquè el nivell de l'escola era molt, molt baix. És veritat que és d'un petit poble d'Anglaterra i suposo que és una escola molt més petita, amb alumnes molt més reduïts, doncs que tots junts, a vegades, jo fa temps, no sé si ho sabies, això, que jo no ho sabia, és que els pobles aquests perduts, un cop que vam anar a la zona de Tuxent, que és una població d'aquí, doncs que a l'escola tots els alumnes anaven a la mateixa classe. Clar, perquè són escoles rurals. Clar, i...
tinguis l'edat que tinguis, o sigui, estan segons un nivell, però suposem que 10, 11, 12, 13, ben junts. Clar, com cosa que aquí a l'urbanització, a la ciutat... Són molts. Són molts i no passa. Això, doncs sí, és el que demanava que el nivell era molt baix als professors i que els hi fiquessin més deures matemàtiques després perquè aquest nen és el que havia suspès un examen de matemàtiques. És el que va reunir a tots uns quants per reivindicar uns quants alumnes de la classe perquè els hi fiquessin més deures. Tots es van sumar
a la reivindicació i, bueno, no sé com ha acabat l'història, però aquest nen acaba a l'escola, ha pres decisions sèries i ha decidit expulsar-lo. Ho trobo molt injust per part, vull dir, com sempre diem, coses estranyes que passen al món d'expulsar un nen per demanar més deures. Que difícil d'entendre. Si realment és això, és molt estrany. Posa-li més deures al nen i que se'n vagi a casa content amb els seus deures i solucionat. No fa falta anar més lluny. Vull dir que, bueno...
Més notícies, una polèmica. A Tarragona, per un restaurant on les cambreres serveixen l'esmorzar en roba interior. Una mica estrany, no? De primeres no sembla un local normal i corrent, per entendre'ns. No, i a més, fa dies que això ja va sortir a la llum, no ho hem dit fins ara perquè tampoc...
havia trobat ben bé la informació correcta i és que en un bar típic bar dels polígons industrials on va només, suposo que la majoria dels clients deuen ser homes i és un bar de Tarragona que la jefa va optar per canviar una mica l'estructura ja que les coses no anaven bé
I ella diu, jo necessito pagar cada dia els meus proveïdors i d'allò, i tenia que prendre decisions dures per tirar el meu negoci endavant, ja que dels menús o del que fos dia a dia no tirava, d'aquesta manera les cambreres es vestien en roba interior.
no només cada dia amb roba interior, sinó que també anaven variant, no cada dia ho feien, perquè també s'havia de dir. Què passa amb aquesta polèmica? Que potser, com o no, les feministes s'han tirat a sobre. Home, no és una cosa molt... Queda una mica com la degradació de la dona de...
Sí, l'atractiva ha de ser que hagis d'anar amb roba interior, molt normal, o una cambrera que faci la seva feina no crec que li sembli gaire bé, la veritat. No, les camareres, segons vaig veure a la tele, quan parlaven, les van entrevistar i tot, que estaven contentes, a més, no anaven precisament molt destapades, vull dir...
Home, però anaven amb roba interior, no? Bueno, destapes, em refereixo que anaven amb un corsé o anaven amb una camisa d'aquestes tipus camisola sexy, vull dir que no era allò amb un simple tanga i un d'allò, vull dir que anaven una mica més tapadetes.
Tapadetes dintre que és roba interior, evidentment. No anaven amb jersei de llana de collal i pantalons de pana. No, no, però per això dic que una cosa si vols, l'altra és si et diuen que has de naixir. Vull dir que si vols, si no vols naixir, suposo que marxes o decideixes vestir-te així. Suposo que, a més ho explica la propietària, deia que elles eren lliures de vestir-se com volguessin perquè n'hi sortien algunes que vestien normal i altres no.
De manera que, sí, sí. De tota manera, a mi no m'agrada massa la idea que hagis d'anar amb corse. A més, no soc partidària d'anar amb roba interior per aquí i per allà. Ni quan en disfrasso m'agrada ensenyar gaire més. Imagina't que és un disfras, no m'agrada ensenyar gaire més del conte. És veritat que la gent ho aprofita, justament bé que n'estava fent. Per això, la gent aprofita per ensenyar més del que no tens que ensenyar. Exacte.
En fi, ens anem ara cap a una altra qüestió. Atenció, perquè aquesta m'ha cregut molt l'atenció. Oscar Mayen, que presenta un despertador que fa olor de bacon. Vinga, escarós. Bueno, suposo que a algú li deu agradar, no? La gent que es menja bacon per esmorzar, que aquí potser és poca, però sí que...
suposo que als Estats Units i això que també és el món de l'esmorzar d'ous amb bacon i és que l'empresa Oscar Mayer s'ha posat les piles a la manera de promocionar i suposo que com bé sabem les tecnologies avancen a marxes a tota piles doncs han presentat una aplicació per l'iPhone només que funciona despertador fins aquí sembla una aplicació normal el típic alarma de ring ring ring que ens despertem tothom i no
Doncs és un accessori que va connectat a l'iPhone i quan sona l'alarma desprenen una olor a bacon fregit. I no només fa servir les orelles com a despertador sinó que l'olfacte també. No, es veu que és una olor molt fort, o sigui que no és allò de dir ostres, bacon amb patates fregides, no, no.
Olor a bacon, bacon. Directament, eh? O sigui, que qui vulgui despertar-se amb olor a bacon o que no es pugui despertar perquè els dormilegues que sembla que els hi tirien els llençols, és una bona opció. Déu-n'hi-do. I bé, en tot cas, l'última notícia d'avui té un to una mica més amable, una mica més alegre, Roser, perquè el que fem és parlar del Dia Mundial de la Felicitat, que va ser ahir dijous.
Ahir, com suposo que va dir el Carles o ho vau dir, va començar la primavera. Justament aquest dia també coincidia amb el que has dit del dia de la felicitat. I és que sembla que ara és molt important aquest dia perquè les coses estan molt difícils. Suposo que no per tothom, però per la majoria del món, les desgràcies que passen i el que passa dia a dia, que la gent s'estressa per tot i em sembla que no estigui content.
doncs han volgut fer molta relevància aquest dia. No sé si vas veure moltes fotografies, perquè ja vaig veure moltíssima gent, inclús a la televisió o allò per Facebook i Instagram, de dia de la felicitat, amb fotos alegres, amb nens, bé, fent-se una mica el renom a això, amb una cançó, sobretot que s'ha fet molt coneguda, no sé si saps de qui és, allò del Happy, que és del Philip...
Farrell o algo así es diu, que es molt bona i que han fet molts vídeos, inclús es veu que als Estats Units han fet molts típics, no me'n recordo com es diu allò de la gent movent pel carrer. Happy Day és això? No, es diu Happy, no sé si la busques al Youtube, Happy a seca sortirà Philip Farrell o algo así, em sembla, és d'un negret.
I... No, perquè surt el videoclip. No, però em fa gràcia que li diu que dius negret, no fa gràcia la manera com ho ha dit. Ah, vale. O sigui, ell, el Philip Farrell, és el cantant? Sí, és el cantant, i es diu Happy, i aquesta cançó inclús sona en molts anuncis, sona en molts llocs, i l'han fet molt renomada, que amb aquesta cançó, suposo que també l'ha tret fa molt poc, sobretot perquè amb aquesta situació en què estem ara, que la gent... Farrell Williams, pot ser? Sí, al revés. O no sé com, ara no. És que ara no me'n recordo.
I és molt bona d'escoltar. Molt bé, doncs així marxarem. Ara l'he trobada, eh? Sí? Sí, sí, ara de seguida ens entrarà i serà la manera que farem per acomiadar-nos avui, Roser. Moltes gràcies, notícies avui. I aquesta, no? No. No, no és aquesta. No, espera, aquesta se m'està confonant amb el de qui li està fent una mena d'amics. Ara sí, ara sí que... Sí, sí que és aquesta. Ara sí, no? Sí. Gràcies, Roser, que vagi bé. Molt bé. Adéu, Carme.
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen dos minuts de tres quarts d'una del migdia i aquesta era el que fem és parlar de música amb la Laura Camps. Bon dia, Laura, què tal? Bon dia, molt bé. Per repassar una mica els concerts que tenim per lècad de setmana, que hi ha algunes coses, no? I també de cara a la setmana que ve. Doncs sí. Tenim una mica de tot, no? Em sembla, a més a més...
Comencem parlant d'un concert per aquest vespre. Ara deixem de sentir aquest happy que ens ha portat la Roser per acabar les notícies curioses i ens n'anem a escoltar a una de les propostes per avui. No parece que vaya a volver Noche de verano es lo que quiero ser
És Alberto Montero. Doncs sí. Avui actua a la botiga La Primavera Sound, a Born Rivera, a les 8, i l'entrada és gratis. I el cantant valencià i ex-líder de Shake, Alberto Moreno, presenta el seu tercer disc en solitari, Puerto Principe, una col·lecció de folg psicodèlic amb arratjaments exquisits en què les tradicions angleses, californianes i llatinoamericanes d'aquest gènere es troben amb l'afegit d'un element mediterrani. Molt bé, doncs sona així la proposta d'Alberto Montero.
Canviem de història, però també és una proposta per aquest vespre. Per un altre públic, ja és un altre... Parlem d'un altre tipus de concert, també, eh? Hoy vuelve a salir sin preguntar
És Antonia Orozco, que jo desconeixia que s'havia passat aquesta part així com més... amb incorporació més electrònica, menys acústic, no?, que els seus principis. Sí, ha canviat molt, els seus principis eren en plan així més... És com jo el recordo, no?, aquella cançó així més... Sí, la seva superfamosa cançó, bueno, ha tingut un de moltes, este hecho de pedacitos de ti, y devuélveme la vida. Aquesta, recordo jo, aquesta. Aquesta és la de les més bones que ha tingut, i jo crec que ha fet un canvi, però cap a bé.
i estan molt bé. Molt bé, doncs actua Montjuïc. Atenció a les entrades, eh?, perquè no són barates. Bueno, hi ha una mica de tot, des de 27 euros fins a 100. I l'autor de les barades tan esquinçadores com Devolve'm la vida torna a Barcelona després del seu pas com a coach del talent musical de La Voz, amb una nova gira, Ocean's Club, on presenta el seu últim disc, Dos Ories. Doncs el podeu veure aquesta nit encara hi ha entrades, ens sembla, no? Sí.
Això per avui, passem a concerts per demà dissabte. Hola, me llaman Romeo. I de fet no marxem gaire lluny perquè també és un concert que s'agrada al Palau Sant Jordi, Laura. Doncs sí, avui i demà no és 8. Actua Romeo Santos.
Doncs sí, al Palau Sant Jordi demà les 8 i les entrades estan entre 28 i 82 euros. I al Dominicà, Romeo Santos, que va reçar el 2002 com a integrant de la banda Obsession i la seva cançó Aventura, i que porta amb orgull el sobrenom del rei de la bachata, torna a Barcelona per presentar el seu segon disc, Fórmula Volum 2, on ha col·laborat artistes com Drake, Carlos Santana, Nicki Minaj o Marc Anthony.
Doncs ja ho sabeu, és demà dissabte. Pels que busquin un altre tipus de concert, també hi ha altres propostes. Per exemple, continua el Let's Festival.
On demà actuen tres grups. Sidoni, The Right Ons, La Sombra de l'Àtomo. A la sala Salamandra, l'Hospitalet de Llobregat, a les 9. I les entrades estan entre 15 i 20 euros. Aquests que sentim de fons has triat La Sombra de l'Àtomo per presentar-nos una mica aquest triple concert, no? Doncs sí.
El grup de pop i psicodèlia de Barcelona Sidoni, format per Marc Rosa i Axel P. S'enjusten, per cert. Encapçalen la nit l'edifèstia amb les piles carregades per presentar el seu imminent CT-disc, Sierra i Canadà.
Pujaran a l'escenari després de Ride Ons, que són els més garatgers que mai a Volcán, el quart disc de la seva carrera i el primer en castellà. I de la Sombra de l'Òtomo, projecta els germans Marshall i Nathan Bauchman, amb un sou vintatge analògic que emula la música a les bandes dels 60 i que es fusiona amb un estil més actual. Un pulso elèctrico, seremos magnético.
aquests que ascendim de fons doncs això és una altra dels concerts una altra dels propostes que ens portes per aquest dissabte passem ara ja coses més enllà del cap de setmana per la setmana que ve perquè dilluns hi ha un gran concert a Barcelona es pot dir que gran gran concert hi aniràs Laura? no però tinc família que si anirà
Fins demà!
Veu inconfusible, eh? Home, és una de les grans. I és que el dilluns 24 de març estarà a Villoncer al Palau Sant Jordi a les 7 i les entrades estan entre 55 i 100 euros. La diva nord-americana torna a Barcelona en el tram europeu de Mr. Carter's Show World Tour, gira que va arrencar l'abril de 2013 en què estrena en viu les cançons del seu quart àlbum, For...
Tot i que publica per sorpresa el cinquè l'homònim Beyoncé, un àlbum visual com l'ha definit com un clip per cada cançó a finals del 2013. És l'únic concert de Beyoncé a Espanya.
Doncs és un concert que serà dilluns que ve, eh? Encara no sé si hi ha alguna entrada, però en tot cas... És molt difícil omplir igualment el Sant Jordi, no? Vull dir que és molt complicat, suposo, penjar el cartell de Sold Out. Per tant, doncs, els que no ho sapiguessin, que ara pensin que pot ser una bona opció, dilluns, per començar bé la setmana amb música.
I tornem a parlar d'un altre grup del que ja vam parlar la setmana passada també, perquè estan de gira, no em sembla? Sí. Nadie te habrá contado que a veces vivo inundado en decisiones tan vivas que beben del vervenir Si a veces me disconformo y parezco vuestro invitado Nadie os habrá contado nada bueno de mí
És la pegatina que en aquesta cançó van acompanyats de... No recordo ara com es diu aquesta veu femenina, però bé, en tot cas, actuen dimens i dijous de la setmana que ve, no? Doncs sí, la pegatina més Rebel Sankin. El tret al círcul a Badalona a les 8 i mitja i l'entrada val 12 euros, ja que és un conseller benèfic, solidari. Molt bé, doncs mira, era una bona opció per veure també de prop la pegatina.
I acabem parlant d'un altre tipus de concert diferent, també estil diferent, és dijous que ve, 26 de març també, a Ludegas.
Fins demà!
Són els gossos. Doncs sí, dijous 26 de març a Luz de Gas, Sant Gervasi, a les 9 i mitja estaran els gossos més pales i les entrades valen 12 euros. Els manressants gossos, una de les bandes amb més èxit del rock català dels últims anys, reprenen la gira del seu últim disc, Vatex. L'11 de la seva carrera, on l'esperit de les seves lletres és més crític que mai, en consonància amb els complicats temps actuals.
Doncs actuen dijous que ve Barcelona per un preu que no està malament, és a dir que els fans de gossos tenen una opció per veure'ls ben aviat. I així acabem aquest repàs per concerts de la setmana. Gràcies, Laura. Gràcies a tu. Que vagi bé i bon cap de setmana. Igualment. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Fins demà!
I així creuem també aquest just a la fusta d'avui, divendres 21 de març. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, l'Andrea Buen als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, avui també hem parlat amb Lluís Casals, president de Sant Jus Solidari, hem fet també la connexió que fem cada divendres amb l'Institut, el posem l'Ibeu, hem parlat de notícies curioses amb la Roser Sort, de cinema amb el Xavi Roldán i ara també de concerts amb la Laura Camps. Us ha parlat des de les 10, Carme Verdó, i tornarem dilluns, a partir de les 10 i fins la 1,
amb moltes més coses, com sempre. Ara us deixem d'aquí a no res, dos minuts i mig, per connectar amb l'actualitat i sentireu, per tant, el Sant Just Notícies, edició Migdia, editat per l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé, que passeu un bon divendres i que tingueu un gran cap de setmana.
Salty doll, salty doll, I don't want to be your antidote. Honey, let me be your salty doll. Candy doll.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. El desenvolupament socioeconòmic de Camoapa és un dels reptes principals de Sant Just Solidari aquest any. L'entitat va celebrar ahir al vespre la seva assemblea general ordinària que va establir aquest projecte com un dels més assecats els propers mesos.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 21 de març. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Avui s'acaba el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015 pel segon cicle d'educació infantil, educació primària, secundària obligatòria i centres integrats. Tots els infants de P3 que ho demanin tindran plaça en una escola pública del municipi. Sant Jus celebrarà aquest vespre el Dia Mundial de la Poesia. El poema protagonista serà tan sols la paraula nua de Montserrat Avelló, però també es llegiran poemes com ara de Clementina Arderiu, Pere IV i Carles Duarte.
I el poeta Sant Justenc, Joan Margarit i el músic Carles Margarit actuen diumenge a la Sala Jambori de Barcelona. Seran el marc de la dinovena edició del festival Barna Sants. Portaran a sobre de l'escenari el recital No era lluny ni difícil.
Bon dia. El desenvolupament socioeconòmic de Camoapa és un dels reptes principals de Sant Just Solidari aquest any. L'entitat va celebrar ahir al vespre la seva assemblea general ordinària que va establir aquest projecte com un dels més destacats els propers mesos. Sant Just Notícies.
Sant Just Solidari ha engegat aquest any el projecte Alianzas, un pla de desenvolupament socioeconòmic dels petits i mitjans empresaris i agricultors de Camuapa, el poble nicaragüen que ha germanat amb Sant Just. Aquest any s'iniciarà la segona fase del projecte. Ho ha detallat el president de l'entitat, Lluís Casals, el Just a la Fusta.
sinó que és donar camins perquè la pròpia gent, a través del seu treball, trobi els seus camins de fundar un futur amb dignitat. Aumentar la productivitat dels petits i mitjans productors agropecuaris, reforçar les cooperatives. Aquest és el gran repte d'aquest projecte Aliances, que ahir vam aprovar la seva segona fase, que es durà a terme durant l'exercici del 2014.
En aquest projecte també col·labora l'ONG de Nicaragua, associació en paral·lel de desenvolupament municipal, que porta més de 20 anys treballant en temes socials. Segons Lluís Casals, l'objectiu de Sant Just Solidari sempre ha estat ajudar a crear estructures que permetin avançar als pobles on treballar. El projecte Alianzas és un exemple d'això. El mateix passa amb l'Hospital de Camuapa, la Casa de la Dona i la Universitat.
Per exemple, la Casa de la Dona, durant l'any 2013, atès més de 2.000 dones, des de dones separades que el marit diposita la pensió a la Casa de la Mujer, des d'atenció a dones maltractades, una cooperativa que estan creant de planificació que els hem ajudat per autofinançar-se la Casa de la Mujer. La universitat és un altre actor important en el projecte de l'Alianzas. Avui, Sant Jusso i Dari no porta ni un euro a la universitat. Hi ha 500 alumnes a la classe.
Per Sant Jus Solidari, l'èxit dels seus projectes és la no dependència dels pobles, és a dir, que puguin sortir endavant sense ajuda externa, amb els seus propis recursos. En aquest sentit, un dels grans projectes de Sant Jus Solidari els propers anys és crear un servei d'oftalmologia a l'Hospital de Camoapa. L'any passat, l'entitat va signar un conveni amb l'Institut Català de la Retina per finançar aquest projecte, que mica en mica va tirant endavant. Ho ha explicat el president de l'entitat solidària, Lluís Casals.
Aquest conveni permetrà, en un plaç de 5 anys, que a l'Hospital de Camuapa hi hagi servei d'oftalmologia, que ara no hi és, i que hi hagi la possibilitat de diagnosticar malalties oculars, i a l'hora de graduar la vista. Avui, només un 1%, menys d'un 1% de les persones de Camuapa porten ulleres. Quan aquí a Sant Just estaríem amb més d'un 20%. Per què? Perquè hi veuen millor? No. Perquè molts nens ni ho saben. Hi ha fracàs escolar, però el que passa és que no veuen la pissarra.
A més, la intenció és que els propers anys hi hagi dues o tres òptiques a Camoapa. D'aquest projecte, valorat en uns 100.000 euros, Sant Jus Solidari aportarà entre 8.000 i 9.000 euros, mentre que l'Institut Català de la Retina s'encarregarà de la resta. Precisament, buscar finançament pels projectes solidaris també és un gran repte per Sant Jus Solidari. La crisi i la reforma de l'administració local dificulten que l'entitat pugui disposar de recursos per seguir treballant sobre el terreny.
Lluís Casals apunta que l'aportació que fa l'Ajuntament de Sant Just a l'entitat és raonable i que, a banda de la part pública, ara també s'ha de buscar gran part del finançament en el sector privat. La hisenda municipal, que és un dels nostres principals finançadors d'Ajuntament de Sant Just, està endavant d'una llei de finançament d'higendes locals que ens té tots espantats, en el sentit que ja veurem si podran continuar donant suport a l'entitat de la mateixa manera que...
que l'han donat fins ara, i això ens llença nous reptes, a buscar altres finançaments, altres sinergies, altres acords. Tenint en compte que la Generalitat ha retirat també alguns fons a l'entitat, com ara l'aportació que anava a fer pel projecte Alianzas, Sant Just Solidària es planteja fins i tot poder accedir a fons de la Unió Europea. Sant Just Notícies
Ara passen sis minuts de la una del migdia i parlem d'educació. Avui s'acaba el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015, pel segon cicle d'educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria i centres integrats. Uns 170 nens i nenes començaran P3 al proper curs a Sant Just i des de l'Ajuntament han assegurat que tots els infants que ho demanin tindran plaça en l'escola pública del municipi.
A l'Institut de Sant Just a Primer de Sot també es podrà acollir a tots els alumnes provenents de sisè de primària dels centres públics, ja que hi haurà quatre línies. Sant Just Notícies. Un dels requisits que segueix atorgant més punts als nens i nenes que entren a P3 és tenir germans o germanes inscrits al centre. El lloc de residència o de feina dels pares també compta, així com també que un dels progenitors hagi estat alumne de l'escola. Lluís Monfort, regió d'Educació, ha donat més detalls. El que dona més punts és tenir germans al centre.
També tens punts per ser resident aquí. Punts si el pare o la mare o els dos treballen aquí. Si tens renda mínima d'inserció o cobres, també tens uns punts. Si ets un exalumne del centre, també tens una puntuació extra d'uns 5 punts. La suma de les situacions pot generar que tu pràcticament segur que vagis a fer una prescripció, com és el cas de la gent que té germans, entris en aquell centre.
La preinscripció de l'Escola Bressol Municipal Marrec serà el maig i, com dèiem, avui s'acaba el de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil, primària, educació secundaria obligatòria i centres integrats. Per a més informació sobre els criteris de puntuació podeu consultar el web de l'Ajuntament, www.sanjus.cat i també el web de la Generalitat, gencat.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. El centre cívic Joan Maragall i Can Ginestar ja han programat els seus cursos pel proper trimestre. Els dos equipaments ofereixen cursos i tallers de desenvolupament personal, noves tecnologies i arts plàstiques. Pel que fa al centre cívic Joan Maragall, dins dels cursos de desenvolupament personal hi haurà activitats de ioga, tai-chi, zumba, dansa del ventre, patchwork i diferents nivells d'idiomes, com ara anglès, francès, italià, alemany i rus. Uns cursos que costen 70 euros al trimestre.
I pel que fa a les propostes de noves tecnologies, es faran cursos d'informàtica de programes com l'Illustrator, el Dreamweaver i el Photoshop, es coneixerà el sistema operatiu Android i es farà una introducció al món dels blogs, entre d'altres. Aquests cursos costen 85 euros.
I d'altra banda, Can Ginestar seguiran les activitats d'arts plàstiques com són alabastre, ceràmica, experiència plàstica, gravat, pintura, taller de cultura popular i a punts de model masculí i femení al natural, entre d'altres. També s'introdueix un nou curs de vitralls. Els preus d'aquests cursos oscillen entre els 55 i els 75 euros trimestrals. Podeu conèixer l'oferta completa dels equipaments al web municipal www.sanjus.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passen nou minuts de la una del migdia. Ho hem desagat en titulars. Sant Just celebra avui el Dia Mundial de la Poesia amb un recital de poemes. L'Ajuntament i la Biblioteca Joan Margarit, el Centre d'Estudis, l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i el Consorci per a la Normalització Lingüística impulsen aquesta celebració al municipi que tindrà lloc aquest vespre a l'Ateneu. Sant Just Notícies.
El poema protagonista del Dia Mundial de la Poesia arreu de Catalunya és Tan sols la paraula nua, de Montserrat Avelló. Arnau Cònsol, responsable de l'escola d'escriptura, n'ha llegit uns versos a la penya del morro. Tan sols la paraula nua, la teva, mai la d'una altra, la que reflecteix una vida dins d'una solitud corulla de promeses on tot és possible. S'esveneixen els dubtes, la foscor claror es torna...
i els sols variants i múltiples cauen damunt cada mot, el cobreixen i donen força. Enllà d'aquest seri tan precís que s'allarga en el contingut de cada paraula clara, com ho és la poesia.
És un poema que s'ha traduït a un gran nombre de llengües. A Sant Just, de fet, els alumnes de diferents entitats el recitaran en diversos idiomes. Doncs bé, hi haurà diferents lectors que, d'una banda, llegiran aquest poema a la Montserrat Avelló en català, alumnes del Centre de Normalització Lingüística el llegiran amb el seu idioma, sé que hi ha russos, sé que hi ha francesos, sé que hi ha algú que el llegirà amb anglès, hi ha algun idioma una mica més exòtic, per tant, pot quedar un tot bonic.
A la celebració del Dia Mundial de la Poesia Sant Just també es llegiran altres autors com ara Clementina Arderiu, Pere Quart i Carles Duarte. Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, ha donat més detalls al Just a la Fusta. Hi haurà poemes de gent de l'època de l'exili, com en Pere Quart i la Clementina Arderiu i en Palau i Fabra,
És l'aniversari del Joan Vinyoli, contemporanis, per dir-ho així, poemes de la Maria Mercè Marçal, i després d'Actualíssims, actualíssims, d'en Jordi Llavina, i després també en Carles Duarte, aquest poeta fantàstic que ha sigut tan gentil que vindrà.