quines necessitats requereix el territori i sobretot quines necessitats tenen les empreses i poder actuar de manera directa sense haver de dependre d'altres subvencions ni de quan sortiran i poder actuar de forma immediata i respondre a aquelles necessitats, de manera que els usuaris que nosaltres atenem els podem formar en base a les necessitats reals que tenen les empreses.
El programa s'adreça a persones sense feina amb risc d'exclusió social. El productor de la minissèrie de televisió 1714, el preu de la llibertat, coproduïda per la xarxa, anima tothom a participar en la campanya de micromecenatge enxegada a través de la plataforma Verkami. De moment han recollit més de 57.000 euros, però en necessiten 200.000. Si no, perillen algunes escenes amb efectes especials, sobretot les batalles finals. Ho ha dit a la xarxa el productor Agustí Mezquida.
Hi ha diverses coses que estan penjant que això ho aconseguim. La qualitat i l'espectacularitat de les batalles finals em depèn molt que aconseguim aquests diners perquè és la part més cara i, per tant, si no tenim suficients diners, ho explicarem d'una manera més, diguéssim, amb un perfil més baix.
Queden 17 dies de campanya i es pot col·laborar amb donacions a partir de 5 euros. Aquells que facin aportacions podrien participar al film amb papers d'extra com a membres del Consell de Cent, entre d'altres.
Aquesta hora continua l'expectació al bloc ocupat de Salt, el Gironès. Després que Generalitat i Plataforma, defectats per la hipoteca, no hagin arribat a cap acord sobre la situació de les 15 famílies que hi viuen, la Plataforma sospita que l'edifici podria ser desallotjat avui. Salt, Sònia Tobert, bon dia.
Bon dia. Les famílies que viuen al bloc ocupat per la plataforma d'afectats per la hipoteca Sala estan concentrades als seus habitatges. Alguns representants de partits polítics, moviments socials i sindicats han acudit a donar-los suport davant la sospita que tenen que avui podrien ser desallotjats. I és que en el marc de les negociacions que tenien amb la Generalitat s'havia plantejat que si s'arribava a un acord l'ocupació s'acabaria avui a les 10 del matí. Des de la plataforma asseguren que això era una data límit que els havia posat la Generalitat
per marxar d'aquí i sospiten que seria perquè avui els podrien desallotjar. De moment, però, l'únic que hi ha aquí són gent donant-los suport, molt més poca que en les dues anteriors ocasions, i també veiem que alguns dels veïns comencen a treure les seves pertinences. De fet, la Generalitat ja ha confirmat que quatre de les famílies han fet la mudança, tot i que no s'han traslladat els habitatges que els han ofert. Des del govern català s'ha garantit que en cas hipotètic que es produís un desallotjament forçós, cap de les famílies no quedaria al carrer.
En el capítol policial, els agents han desmantellat a Sant Andreu de Llevaneres, al Maresme, un laboratori de cocaïna. Hi ha tres persones detingudes. Ha estat gràcies a una operació conjunta de la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra. El laboratori estava instal·lat en un xalet situat en una urbanització aïllada de Sant Andreu de Llevaneres. Aquí els detinguts separaven la droga dels materials amb els que s'havia barrejat per introduir la cocaïna a Espanya i després l'adulteraven. Els membres del grup volien traslladar la droga a Holanda.
Aquesta hora el tanatori de Sant Feliu de Llobregat acull la capella ardent de l'escriptora i poetessa Joana Raspall, morta ahir als 100 anys d'edat. La capella ardent estarà oberta al públic fins a les 3 de la tarda, després sobre les 4 tindrà lloc l'enterrament a la catedral de Sant Feliu de Llobregat.
Tot seguit. Just a la costa.
Molt bon dia, passant 6 minuts a les 10. Comencem ara el Just a la Fusta d'aquest dijous 5 de desembre, un dijous que més és una mica divendres perquè demà és festiu. Per tant, últim dia l'actiu de la setmana, últim Just a la Fusta d'aquesta primera setmana de desembre.
Un programa en començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa. A més a més, també parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, pendents d'aquest cap de setmana llarg, aquest cap de setmana de 3 dies, saber quin temps ens espera. Parlarem de tot plegat en aquesta primera hora entre les 10 i les 11.
Més coses, també parlarem d'un acte que es fa aquest vespre que organitza el Partit Socialista de Catalunya, l'associació local d'aquí Sant Just, un acte sobre pensions, parlarem amb la seva conferència cap a les 11 i 10 d'aquest matí. I farem també tertúlia d'actualitat amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, l'Alina Santa Bárbara i la Montse Larrea, dos quarts de dotze.
I a més a més parlarem també, com sempre, de teatre els dijous amb la Maica Dueñas i també de vins amb l'Estric Goldstein del Celler a Can Matra.
Tot això a partir d'ara i fins la una del migdia. Comencem amb les notícies.
I, per tant, saludem a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé, i tu? Bé, a punt per saber què és el que es vull per Sant Just aquests dies. Doncs comencem parlant en clau econòmica, podríem dir. Parlem de l'espai Emprens.
que és el nou local públic per empreses a Mas Lluí. És un lloc públic dos compartit al carrer Rosa de Luxemburg d'aquest barri que Promunt s'ofereix a un preu assequible per facilitar iniciatives d'autoocupació. El lloc mensual costa 60 euros al mes i encara hi ha espai disponible. De fet, ja n'hem parlat algun cop aquí al programa. De moment, sis projectes empresarials l'utilitzen i a mitjans de novembre es van signar els primers contractes i ja ha començat l'activitat.
Aquesta és una de les iniciatives que l'Ajuntament tira endavant per iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes pel sector empresarial.
Molt bé, doncs una bona iniciativa, més coses. Ara seguim parlant de Brumunça, d'alguna manera, perquè ha convocat un concurs. De fet, la setmana passada obria un concurs de venda de 10 places d'aparcament a l'edifici Sant Jusprexa i avui és l'últim dia per llorar les sol·licituds, si voleu comprar-ne una.
L'edifici se situa al carrer Constitució número 2, el sector Sant Jus Porta Diagonal. Els preus sense IVA oscil·len entre 12.200 euros i 14.700 si es vol comprar una o diverses places i també hi ha una plaça per a persones minusvàlides que costa 21.300 euros. També hi ha l'opció de comprar la totalitat de les places, potser per alguna empresa. En aquest cas, el preu seria de 130.070 euros.
La presentació de les sol·licituds, com dèiem, finalitza avui el període i ho heu de fer, si esteu interessats, a la noteria de Sant Just, al carrer Bonavista 66. I recordeu que trobareu les bases del concurs, les condicions, també al web de Promunça, promunça.cat.
Perfecte, doncs també queda dit avui aquest últim dia per aquests partings i acabem amb una última qüestió. I una bona notícia pel que fa una Sant Justenca a Núria Valdric, la seva productora a Clipsy i també de la barcelonina Clara Vallver ha guanyat el premi al millor videoclip català del Music Clip Festival Internacional del Videoclip de Barcelona.
El videoclip també estava seleccionat entre els 12 finalistes de la categoria millor videoclip d'entre més de 2.000 peces de 30 països diferents. I aquest ha guanyat el Premi al millor vídeo. És el videoclip de la cançó Parque Rosedal de Joan Daussà, que està fet amb tècnica de la rotoscòpia. Valdric i Vallbé de la productora Eclipse van presentar aquest vídeo a diferents festivals.
i el Music Clip Festival ha reconegut la seva feina per Parc Roseral com a millor videoclip català. Els premis es van lliurar el cap desmana passat a Barcelona i també podem destacar que la productora Eclipse es dedica especialment a l'animació, tot i que també fan projectes en vídeo. Ara estan treballant en altres projectes. Un dels més destacats és un documental reportatge de les Escoles Tau de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès.
Molt bé, doncs també una bona notícia, ens n'alegrem des d'aquí, perquè està Sant Justenca, acabem, encara ens ho hem dit tot ja? Sí, sí, hem acabat, hem acabat. Molt bé, perfecte. Hem fet dues notícies de promulsa, relacionades amb promulsa. Doncs gràcies, Andrea, tornem després amb més notícies, ara un moment per la música, és la cançó del dia, avui, mira, no triem concerts, sinó que triem un videoclip que ha sortit. Sí?
No sé si coneixes aquesta noia que es diu... S'escriu L-O-R-D-E. Nord. Sí, el top 30 Sona. Sona. Doncs es veu que ha tret videoclip dels seus hits, que és Tim. Sí. I mira, he pensat que era una bona opció més. Els autors d'aquest videoclip són...
Young Replicant, que són autors de videoclips d'altres grups com d'XX, VATS o Purity Ring, també del vídeo Ui on the Sky, de M83. Doncs ara fent aquest vídeo per l'or. Nivell.
Just a la fusta.
Les millors cards a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i cards a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.est, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de cap d'any i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93-473-9671, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessos al cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Take me wherever you go and I won't complain along the way, yeah.
Estem escoltant just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Passant quatre minuts d'un quart d'onze, saludem a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per repassar l'actualitat del dia, comencem a centrar-nos en el tema principal, com ho veuen els diaris, què tenim avui? Doncs avui ens parlen de la nova pujada de les tarifes elèctriques a partir del mes de gener. El periòdico és el tema del dia, el titular és Més bombolla elèctrica. El govern central atén al sector i difereix el pagament del dèficit tarifari en el rebut de la llum. I ens diu també que l'estat avalarà una nova emissió de deute que es finançarà a encarrecar els consumidors.
És la notícia més destacada al periòdico, com dèiem, és el tema del dia. Al diari Ara ens expliquen que la Generalitat impedirà que estalli la llum a les famílies sense recursos. L'estat avalarà el dèficit de tarifa elèctrica perquè no pugi la factura i, d'altra banda, La Vanguardia ens diu que Montoro pacta amb les elèctriques que la llum no es dispari.
El ministre es reuneix amb els presidents de les companyies i acorden les compensacions que rebran, després que el govern central decidís no pagar els 3.600 milions que els havia. És com tracten avui els diferents diaris aquesta notícia, cal destacar que el punt avui en Portadà no en parla, però vaja, siguen parlant i bastant en les primeres planes dels altres diaris.
Molt bé, doncs és el tema principal d'aquest matí. Ens fixem ara en com s'actualitzen aquestes informacions a través dels digitals. Per exemple, el 324 ens parla de dos agents franquistes que declaren a l'Audiència Nacional acusats de tortures. El jutge Pablo Ruz ha de decidir sobre la seva extradició a l'Argentina, on els han reclamat. L'actuació es desenvolupa paral·lelament a les de la jutge argentina Maria Servini.
També desxifrat a la tapuerca, l'ADN més antic. Científics de l'Institut Max Planck Alemany i també investigadors de tapuerca han reconstruit l'ADN d'un homínid de fa 400.000 anys a partir d'un os trobat al jaciment de la cima de los huesos.
Prop de la meitat dels espanyols cobra menys de 900 euros nets. Déu-n'hi-do aquesta informació. Dades de l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques que afirma que un 18% dels encastats declara no tenir cap ingrés personal. L'informe constata un increment de la preocupació per la corrupció i el frau que torna a situar-se en el segon lloc després de l'atur.
Alicia Sánchez Camacho ha passat avui pels matins de TV3 i ha instat a Mas en els tribunals a demostrar que el CNI està al darrere del document sobre el suposat CNI català. L'Ara.cat ens parla de federalisme, que diu que cada cop són més unionistes, el no a la independència ja s'imposa entre els federalistes, el seu suport al sí en un referèndum ha caigut 20 punts en un any i mig...
I Amnistia Espanya, beta que es lliuri l'ambassador of conscience a Barcelona aprofitant els actes del tricentenari. Toni Soler, comissari dels actes, ha levantat a RACU que la branca espanyola de l'entitat no vol que la commemoració d'aquests 300 anys del 1614 s'associï als valors que els intenta expressar.
I Rodolfo Martín Villa, en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, dic que el govern espanyol no pot cedir competències per una il·legalitat al polític espanyol. Un dels personatges clau en la transició espanyola ha instat a l'executiu espanyol a suspendre l'autonomia de Catalunya si el govern impulsa la consulta. Déu-n'hi-do, doncs, aquest matí de notícies.
I ja està, acabem només amb... No, encara amb l'avantguàrdia, perquè planteja la portada una mica diferent. Diu que l'escassetat de matemàtiques condemna el fracàs a Pisa. Només un terç dels professors que imparteixen matemàtiques són graduats en aquesta matèria.
O també se'ns diu que el PP català demana aclarir si un hacker va extorsionar un conseller amb documents robats del CSICAT. Camacho porta a la Fiscalia una possible malversació de fons i les possibles alteracions de drets fonamentals i treu ferro.
el protagonisme de Ribera. I atenció perquè el Departament de Cultura desautoritza Viviana Vallbé per extralimitar-se. La periodista i comissària de l'Art Santa Mònica està organitzant un gran acte inaugural a esquenes del centre i de la conselleria. Vaja.
Persona que també es quedarà convertint en polèmica al final. Sí, ara després en parlarem també d'ella. Molt bé. Ens queda encara repassar la fotografia de les portades. I avui als diaris, absolutament tots, dediquen una imatge diferent a la seva primera plana. El periódico no és una fotografia, és més un...
una imatge virtual d'una bombeta elèctrica, per acompanyar aquesta notícia, que és el tema del dia, com dèiem, de la pujada de les tarifes elèctriques. I també hi ha una mini-imatge d'una parella de l'Índia que està preparant com la gran boda del segle aquí a Barcelona. I veiem aquesta parella, que són les Ristim Itàl i el seu nòvio Gulrag Bell, els veiem amb una fotografia,
I al diari ara veiem una imatge de Mariano Rajoy i una altra d'Alfredo Pérez Rualcaba en diferents mítings i una imatge d'un far perquè sembla ser que el Ministeri de Foment pretén convertir els fars públics en hotels i vendre's a empreses privades, sí.
A l'avantguàrdia, la imatge del dia és el rei d'Espanya, que va reaparèixer ahir, va reprendre la seva agenda en la presa de possessió del Consell General del Poder Judicial, només vuit dies després de l'operació de Maluc. I al Punt Avui li dedica la seva fotografia de portada a Joana Raspall i amb una declaració seva, un vers seu, diu Ara sento la pau, feixuga com la nosa, prenent lloc al batec que fa viure. I és l'homenatge del Punt Avui a Joana Raspall.
Molt bé, doncs són les imatges d'aquest matí dels diaris d'avui. Mirem també dintre dels diaris per saber què s'explica en clau internacional. Quines notícies tenim, Andrea? Comencem parlant de França, cruada contra la prostitució. El país decideix combatre la demanda i penalitzar els clients del sexe de pagament. Així ho preveu la nova llei de lluita contra el sistema prostitucional.
aprovada ahir per l'Assemblea Nacional, que descarrega les prostitutes de tota responsabilitat penal i la traspassa directament als clients a qui es prohibeix la compra sota pena d'una multa. Una sanció que anirà de 1.500 euros, es mourà entre els 1.500 euros i els 3.750 en cas de reincidència, eventualment acompanyada d'un curset de sensibilització. En fotografia, acompanyant aquesta notícia, a l'avantguàrdia veiem una manifestació a favor de l'abolició de la prostitució davant el Palau de Bourbó a París.
Llegim que aquesta norma es va aprovar a l'Assemblea per 268 vots a favor, 138 en contra i una elevada abstenció. I també llegim que el govern se'n felicita, però les prostitutes, la policia i els metges rebutgen la norma. Els metges, per exemple, perquè segons el seu pare, aquesta llei empenyarà els clients i les prostitutes a la clandestinitat, deixant aquestes últimes en una situació de més fragilitat. És una de les notícies en clau internacional del dia.
I ens n'anem ara cap a l'Argentina i cap als disturbis que estan succeint a Còrdoba. Llegim que l'Argentina reviu els saquejos de Nadal. La vaga policial a Còrdoba afavoreix el pànic i els robatoris. La policia de la província es va declarar dilluns en vaga. La majoria dels seus agents es van acuartar a la capital.
A 700 quilòmetres de Buenos Aires, a Còrdoba, la segona ciutat més gran del país, amb 1,3 milions d'habitants es va transformar en terra de ningú. Dimarts, delinqüents comuns i d'altres no tant van començar a quejar-ho tot. Dimecres a la matinada, els habitants de la ciutat van passar por després d'acordar, finalment, un augment salarial. La vega va ser desconvocada, però tot plegat, acabat, doncs, amb...
mig centenar de supermercats arrasats, desenes de petits comerços i algunes cases, i fins i tot un jove de 20 anys i un home de 85 van morir. El jove de 20 anys d'un tret i el segon d'un atac d'acord mentre li robaven a casa seva. Déu-n'hi-do. Doncs són les notícies en clau internacional que tenim avui a la premsa. Ens fixem ara en altres qüestions en què passava, per exemple, un altre 5 de desembre, el 93, ara fa 20 anys.
El pagament a Isenda eximirà les penes per delicte fiscal, una nova llei especial que prepara el govern a elaborar de 5 a 15 milions de pessetes al límit del frau perseguit per via penal. Això fa 20 anys. Itàlia jugava el seu futur polític a les municipals i hi havia un duel, se'ns deia, a Roma entre l'esquerra i els neofeixistes.
I després ens deia que un capità espanyol havia mort i un sergent havia estat ferit per una mina a prop de Mostar. Eren els temes d'ara fa 20 anys, un altre 5 de desembre. Més qüestions, per exemple, el 98 PP i PSOE pactaven in extremis la renovació del Tribunal Constitucional, això fa 15 anys.
Era l'acord a la vigília del 20è aniversari de la Constitució sobre les quatre vacants que s'havien d'haver cobert feia deu mesos. El Fons Monetari Internacional rebaixaria de nou les seves previsions de creixement. El 21 de desembre presentaria un altre informe sobre l'impacte de la crisi. Això fa 15 anys.
Final feliç del segrest de la farmacèutica. La imatge és d'aquesta notícia. La policia, amb l'ajuda dels geos, alliberant el parelló a València, la farmacèutica Florencia Jerez, segrestada uns dies abans a Aranjuez i va detenir els tres presumptes segrestadors. I també una doble tragèdia a un barri de València. Fa 15 anys linxen el xofer que havia atrapallat un nen de 20 mesos.
Desenes de persones entre familiars van matar directament el conductor d'un camí de contenidors que minuts abans havia atropellat un nen de 20 mesos. Déu-n'hi-do. Tot això a un barri valencià. Fa 10 anys, 5 de desembre del 2003, el pont arribava amb neu i sol. Era un divendres? Sí, divendres 5 de desembre. Per tant, era un pont una mica més llarg, cap de setmana de 4 dies...
I la imatge era una imatge preciosa de la Molina, tot nevat, tot molt bonic, amb sol, i deia que les estacions d'esquí serien les protagonistes del cap de setmana llarg.
PSC i Ciu es veien a prop del govern, optimisme de durant que assegurava negociar ja les conselleries d'un hipotètic govern d'Esquerra, que no va arribar mai. Els socialistes afirmen que havien fet un gran pas endavant, pactant pel finançament, i el republicà Banach seria triat, això sí que va ser president del Parlament, amb els vots de PSC i Ciu.
I també hi havia un cara a cara, se'ns deia rivalitat sana, perquè hi havia partit al cap de poc entre Joan Laporta i Florentino Pérez.
Hi ha una imatge de tots dos fent broma, la porta dient que el problema de l'equip ja està detectat i Florentino Pérez dient em fa por un Barça ferit en el seu orgull. Això fa 10 anys, el 2003. I acabem aquest repàs nostàlgic que amb la portada de fa 5 anys tipus d'interès del 2,5% era el titular principal de la Vanguardia. El Banc Central Europeu aplica una contundent rebaixa de 0,75 punts en el preu del diner per frenar la crisi.
Després pressió al govern per dissoldre els ajuntaments, empresaris i PP reclamen mesures dràstiques mentre que el PSOE vol intentar les mocions de censura. I la imatge de Rubalcaba, Zapatero i Rajoy caminant tots al mateix pas amb abrics i units contra ETA, abrics negres i llars, vull dir que feia molt de fred per donar el condol als últims morts per ETA. I l'últim punt, la societat civil catalana segellava el seu compromís amb l'educació.
Són temes de fa uns quants anys, un altre 5 de desembre, tornem cap a la realitat i ens n'anem ara a les contraportades d'avui. I comencem avui per la de la Vanguardia.
Què ens diu, Andrea? És que tinc els pedelars de fora, els vaig a buscar. D'acord. Doncs a la Contra de la Vanguardia avui Lluís Amigueta entrevista a Luc van Midellar, que és autor dels discursos del president del Consell de la Unió Europea, de Herman Van Rompuy. I ens diu, la Unió Europea és un purgatori que gestiona la nostra decadència. I ho diu perquè diu que sap que no som el paradís europeu sense estats que van somiar monets, pac o madariaga, entre himnes d'alegria i banderes blaves,
però que tampoc ja no som a l'infern de guerres que soltaven al nostre continent. Explica Van Middelhaer, que és adjunt al president del Consell de l'UE, i treballem de gust en equip, tot i que això de negre, com li diuen alguns, ja que li escriu els seus discursos, diu, sona malament. M'estimo més, com diuen els francesos, ser la plum del president. Diu, el seu ghostwriter o el seu...
autor de discursos preferit és Ted Sorensen, que va ser el cos writer de Kennedy, diu que la Unió Europea és viva i la idea de la Unió Europea com el millor lloc per viure continua sent poderosa. Per això milions de persones arreu del planeta volen venir aquí.
Ens parlen també de la independència de Catalunya, d'Escòcia, si podrien entrar-ne o quedarien fora. Diu que la Unió Europea és un club d'estats membres. La diferència és entre els que són fora i els que són dins i cada cop que un nou estat entra canvia tota la Unió Europea. Regles, quotes i idiomes. Diu que no vull fer diplomàcia fàcil però fins que Escòcia i Catalunya no siguin independents són un afer intern d'estat.
Doncs ho llegim avui a l'avantguàrdia, aquesta contraportada interessant. Ens anem ara però al punt avui on llegim el següent titular, una conducta agressiva amaga un cor que plora. Ho diu Chiara Molina, que té una pàgina que triomfa molt al Facebook, és una pàgina que es diu Psicòloga Emocional, té un milió i mig d'usuaris que busquen consells per gestionar les emocions i rep 300 consultes virtuals al dia.
Diu que vivim en una societat amb una educació curricular, amb molts coneixements que hem d'aprendre i la part emocional s'oblida o s'ignora i al final hi ha molta frustració. Diu que sempre dic que darrere d'una conducta agressiva hi ha un cor que plora, hauríem de canviar tantes coses, som una societat competitiva que jutja molt i crea moltes pors. La ment per això necessita activar-se, en aquest sentit, és bo abandonar el que anomenem la zona de confort, que és l'àrea que creiem que controlem, cal trencar, sortir i anar a l'espai d'aprenentatge.
Per treballar l'ansietat diu que el que cal fer és treballar l'atenció i a gent a la qual li costa fer meditació i ha de pintar mandales, per exemple, i per combatre l'estrès s'ha d'aprendre a prioritzar. I també parla a Chiara Molina, que publica un llibre que es titula Emociones expressades, emociones superades. L'acaba de publicar i diu que no pretén ser un manual d'autoajuda, sinó una guia pràctica amb exercicis que es poden posar a la pràctica.
Doncs interessant de llegir també, de descobrir aquest punt de vista. Al periòdico llegim el següent titular, tenim que hi ha amenaces i crits fins que te'n vas de casa. Fins que te'n vas de casa. Sí, sí, és el testimoni de Gerard Vidal, un noi de 26 anys estudiant de periodisme de l'autònoma. Diu que en un trajecte de tren aquest jove va parlar d'insults, amenaces, és àrbitre de futbol basar des de fa 4 anys
i parlar del que viu ell com a àrbitre a Osona, a la comarca d'Osona. Diu, soc de Vic i els caps de setmana soc àrbitre. Diu que s'ha trobat situacions de tot tipus, algunes situacions violentes per part de la gent de les graderies o fins i tot els jugadors
Diu, jo li parlo de la comarca d'Osona i aquí no és un fet habitual que hagi de sortir escoltat d'un cap de futbol, però en tot Catalunya són molts àrbitres i a tant en tant sí que passa. Diu, un dia jo xulava quarta catalana, aquell era un partit important per mi ja que era per passar a tercera catalana, estava nerviós i reconeix, no vaig estar a l'altura, la veritat.
Diu que els jugadors es van encarar amb mi i la grada se'n va posar en contra. L'equip local em va tractar molt bé, el delegat em va acompanyar en tot moment i em va tancar els vestidors amb clau fins que va passar tot. Diu que hi havia insults, amenaces, el de sempre. L'ambient estava molt crispat i hi havia gent fins i tot corrent cap a mi. Diu que com a àrbitre no he patit violència física però tinc companys que sí. Diu que hi ha una falta d'educació, això sí, i això és un problema.
Doncs mira, també és curiós sentir aquesta deu dels àrbitres, i a més que no és la primera divisió, no?, i que també és una bona manera de descobrir aquest món. I acabem amb la contraportada de l'hiari ara, titular, la pizza igual una meravella. Sí, és l'Albert Adrià, és un cuiner, té 44 anys, dues estrelles, quatre restaurants i dos per obrir. 150 treballadors al seu càrrec i la Viviana Valldé el defineix com una màquina imparable.
Diu que cuina, evidentment, moltes coses com a cuiner que és, però ella es queda amb la pizza. Diu, el millor invent del món. És una entrevista que la Bibiana fa a moda de crònica al revés, d'un artista que simbolitza la revolució després de la revolució.
És una entrevista que dura 53 minuts en 20 segons, però l'Albert no ha deixat de controlar tot el que passava a la sala, contestant i analitzant, llençant comentaris, ordres i bromes. Diu que necessita trobar un hobby, diu, m'ha deixat d'interessar tot perquè només visc per la cuina. També parla del seu dia a dia, es desperta a les 10, es lleva a les 11 i entre mig mira documentals d'assassinats. Entre 10 i 11.
Sí, entre 10 i 11 està al llit i després... Ah, després. Sí, després mira documentals. No, no, no, entre 10 i 11, sí, ja ho deies bé, sí, sí. I mira documentals d'assassinats, cosa que la Bibiana, doncs, evidentment s'estranya, li diu perdona, i ell diu sí, em relaxa i canviï dràstic del tema. Ho diu la seva fora de context, a partir d'aquí diu que a les 12 se'n va córrer i després comença, doncs, la marató de reunions per organitzar el dia...
i la setmana. Diu que l'Albert és com la seva cuina, apassionat, controlat, adaptable i canviant, i abans de ser cuiner s'ha d'assemblar cuiner. Si no sembles un cuiner, no podràs ser un cuiner. I a l'entrevista també parlen del seu germà, de Ferran Adrià, perquè diu també que molta gent li ha preguntat fins i tot com està el teu pare, pensant que el Ferran Adrià és el seu pare, però no, és el seu germà. És per tant bé, per això.
Sí, sí, sí, tenen bona relació. No ho diu, però diu que el millor de ser el germà del Faran Adrià és ser el germà del Faran Adrià. Molt bé, doncs ho llegim avui a la Contra de l'Ara.
Fins demà!
Doncs avui la notícia curiosa passa per Singapur perquè han inventat un remei per evitar les empentes al metro, per exemple. Com? A veure... Saps que a vegades al metro doncs entres llavors que estan empenyent, tal, transport públic també pot ser l'autobús, no? Sí. Doncs han inventat una armilla amb punxes, perquè no... Sí, sí, tinc la fotografia, a veure...
Perquè no t'entenguin. Bé, en tot cas, és bastant cridant. No és molt bonic estèticament, vull dir que no veus una peça de roba i punxes, sinó que veus com una cosa, no ho veuràs des d'aquí, però és com una cosa verda. No, és com una mena de cosa verda que té punxes. I llavors tu t'ho poses, sembla més una d'aquestes armilles antireflectants, no? Ai, reflectants, que una altra cosa. Diu que això és una armilla que ha inventat un dissenyador oriental de Singapur, que és Siu Ming Cheng,
i ho diu avui un diari britànic, i bé, en principi és molt original, és molt curiós, la idea està justament per això, per evitar aquestes incomoditats, però bé, no sé si té gaire sentit, o si trobéssim algú al metro amb això... Home, s'ha de tenir mala llet també, que tampoc... O sigui, no és qüestió anar empanyant la gent per la vida, però... Què li passa a l'altra persona? Estalla? Bueno, et deu fer mal. Home, m'imagino, però...
No sé, vaja, potser cinc a poc... Bé, no sé. Jo no sé si tindria molt d'èxit. Sí que a vegades la gent t'empeny i tal, però... Em poden denunciar, no? Si et fas mal amb la roba d'una altra. No sé. Ai, per favor. Estrany, tot plegat. No sé si es posarà de moda aquí, eh, per això. Jo de moment no n'he vist. Ho veig difícil. Em vindria. Moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé. Fins ara.
5 minuts i 3 quarts d'onze.
Obrim ara diaris i ens fixem en altres qüestions que ens seran interessants. Per exemple, avui, al Punt Avui, destaquem una entrevista que fa anar John Carlin, periodista i especialment recordat per llibre El factor humà, en què Clint Eastwood es va inspirar per ruta Invictus. Té un pegó a Barcelona i un altre a la capital britànica i diu que si en tingués un tercer seria a Sotàfrica, on passa llargues temporades.
Diu John Carlin que Mandela hauria après català, que no se l'ha de veure com una espècie de sant, sinó com un líder polític pragmàtic i que tant els negres com els blancs en lamentaran la mort per igual.
És l'entrevista que fa Emili Vella a John Carlin, que també li pregunta què passarà el dia que lamentablement ens deixi. Que diu que no creu que sigui lluny, no només el recordarà el seu partit, sinó que tothom el recordarà com l'exemple a seguir. La seva última gran victòria serà que tant els negres com els blancs a Sud-àfrica celebraran la seva vida i lamentaran la seva mort per igual.
És una entrevista que llegim avui al Punt Avui, ens n'anem ara al periódico, que avui indaga una mica més en totes aquestes dades de l'estudi PISA. En tot cas, el que intenta fer és anar una mica més enllà i intentar entendre què està passant. Parla, per exemple, del fracàs de la vella escola. El pobre ha resultat en mates i ciències, qüestiona...
La forma com s'ensenyen aquestes assignatures, els experts volen acostar aquestes assignatures a la realitat, també es parla de la formació dels ensenyants, que diu que molts cops són genials matemàtics, però que no tenen vocació educativa en alguns casos.
I dedica, com dèiem, dues pàgines. També planteja present alguns dels problemes que apareixen a l'examen de l'informe PISA. I després també explica una altra conseqüència del sistema educatiu actual. Diu alumne ric, alumne prova. L'informe PISA reflecteix una preocupant caiguda de la igualtat d'oportunitats a l'escola espanyola. Els estudiants amb pocs recursos tenen un rendiment cada cop més baix. La diferència en matemàtiques és de 34 punts segons el poder econòmic de la família.
Unes tres pàgines dedicades a l'educació i al periòdic que intenten plantejar o preguntar-se sobre els problemes que hi ha en l'actual model educatiu.
Destaquem ara l'entrevista que fa l'Arabonilla des del diari Ara a Jeremy Shkal, que és reporter i autor de guerres sucies. És reporter de guerra, ha escrit aquest assaig que també té la seva versió en forma de documental i en què denuncia les estratègies militars després de l'11S, des dels atacs amb drons fins a guerres encobertes.
Ell diu que la política exterior d'Obama és pròpia d'una dictadura, que quan Obama es va convertir en president no tenia experiència en política internacional i les figures més destacades de l'exèrcit li van dibuixar un món amb centenars d'amenaces assetjant els Estats Units. Li van dir que si no continuava amb els programes que van jugar a Bush, els Estats Units serien atacats i a sobre li van demanar més autoritat.
També diu que hi ha una guerra contra els periodistes. Som l'amenaça més gran pels règims antidemocràtics perquè donem veu als que no entenen i proveïm el públic d'informació que pot utilitzar per decidir a qui vota. Atacar la premsa independent és sinòlim de no voler democràcia en alguns països com Síria i Mèxic. Si s'agresten periodistes com Marc Marginedes, als Estats Units els atacs són més sofisticats, ens espien. L'administració Obama ha perseguit més filtradors com ara Snowden que tot el president dels Estats Units junts.
Una entrevista molt interessant avui al diari Ara. I acabem aquest repàs avui amb l'article de Júlia Guillamón a La Vanguardia, titulat Sense of Love.
Parla de la botiga Sensual Love de la Rambla Catalunya. Diu que fa setmanes que vol fer una visita a aquesta botiga per explicar les noves tendències del mercat dels jeans sexuals. Entre que hi entro i no hi entro, ja han canviat la noia que tenien vinilada a la porta, rosa amb bales, com un àngel de Victoria's Secret.
amb dues borles que li tapaven els mugrons. Al seu lloc hi han posat una pantalla que emet dia i nit imatges de mosses amb disfreses d'infermera o de col·legiala semblants a les escenes preliminars de les pel·lis porno. És una novetat que les imatges com aquestes es projectin al centre de Barcelona.
Diu també que al mateix temps les botigues de roba interior que han sortit com a bolets a banda i banda del carrer ensenyalen a la perdó calces i sostenidors que fins fa quatre dies només es trobaven en establiments com Sense One Love que són la versió suavitzada del sex shop d'abans. És una de les conseqüències, diu Julià Guillamón, de 50 ombres de grey. La roba interior s'ha complicat amb civelles i picardies, cossets i cinturons.
Quina novetat, diu. L'alliberament de la dona, els bestsellers sexuals al lliure mercat de la llençeria han provocat un canvi de costums. Vaig pensant entretingut mentre baixo per la Rambla Catalunya. Passo el matí a la biblioteca i a l'hora de dinar entro en un bar del carrer Hospital. És el segon dia que ho faig.
Dino en una taula de marbre rodona i com que és més aviat petita m'estimo més prendre el cafè al taulell. El primer dia va coincidir que entre el dinar i el cafè va canviar el torn i el cafè me'l va servir una altra cambrera. El segon dia m'instal·lo el taulell, encara no ha canviat de torn i com que recordo el que va passar l'altre cop li dic a la noia, deus estar a punt de canviar de torn. La cambrera es posa a la defensiva i em diu sí, però he d'anar a buscar el nen. Ha pensat que m'ha volia lligar.
És tan complicat explicar-li que ja vaig venir un altre dia, que vaig veure com canviaven el torn i que només pertenia ser simpàtic, que ho deixo estar. Però em quedo tan parat que em passo dos o tres dies explicant a tothom. Una amiga em dona una versió oposada a la mateixa història. Són unes companyes de feina que van a dinar en un restaurant de polígon. El cambrer és un noi jovenet, van apagar el taulell i una de les amigues, una senyora casada d'uns 50 anys, li diu, ¿tienes visa? I el cambrer entén, ¿tienes prisa? I fa que no. La senyora continua, sí, ¿cómo lo vamos a hacer? I el paio contesta, no sé, yo acabo a les tres.
És l'anècdota que explica avui en clau irònica Julià Guillemont a La Vanguardia. I d'aquí ens anem ara a repassar l'actualitat esportiva.
A través de les portades dels diaris d'avui, que avui se centren en la figura de Gerard Piqué.
És el que destaca Mundo Deportivo, confio en aquest equip, declaracions d'ahir de Piqué, tot i que també diu que no descarten un central ja. I el nou esportiu també destaca declaracions de Piqué, en aquest cas però el titular va per on el recantó, no tenim la pell fina però no se'ns pot faltar el respecte. Piqué i Xavi accepten les crítiques però resten dramatisme en la situació actual de l'equip.
I l'esport ens parla de Messi, que diu que treballa 10 hores al dia. Messi fa jornada completa per recuperar-se des de 2.45 del matí fins a les 7 de la tarda. Són els títolars esportius d'aquest matí. De seguida repassem la previsió del temps. Just a la fusta.
Onze minuts i les onze. Saludem ara el Carles i la Nedi Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bon dia. Bé. Bé. Ben. Bé, ben. Ben. Fa ben? Molt. Sí? No me n'he adonat. No? Doncs només cal... Ah, clar, perquè tens els papers de publicitat i no hi veus. Només cal que miris les plantetes d'aquí fora, com van amunt i avall. Ara sí que ho veig. Sí, sí. Sí que es mouen. Que poc observadora meteorològicament parlant ets, eh?
Sí, només miro si fa sol. Això mateix. Treus el dit, fa vent, fa fred. Doncs bé, el vent és el protagonista, i protagonista en tots els sentits, perquè hem rebut una trucada no fa massa estona d'un veí de Sant Just que deia, quan puc escombrar el pati de casa? Perquè, clar, estem en una època que els arbres estan perdent les flors d'una manera ràpida i important. Aquí nosaltres, aquí a la ràdio, ho podem cobrar, ho podem comprovar amb les moreres de Can Ginestal, a la terrassa del bar, que baixen les escales, que miren, no és que estiguin vives, sinó que estan cayent dels arbres. Arriben fins aquí baix, de vegades entren a la
ràdio. Sí, sí, i tenim shops a Sant Just que també estan perdent la fulla, les moreres, hi ha molts arbres que estan perdent aquesta fulla que amb els 15 dies aquests de fred del mes de novembre i amb aquestes ventades són els ingredients especials perquè tinguem els terres ben plets de fulles. I ens preguntaven quan s'acabaria aquest vent amb pipador perquè, clar, escombres...
Ho tens tot net, torna a fotre una avantada, torna a caure fulles i fins que no tens l'arbre pelat, doncs sembla que la feina no se t'acabi. Doncs podríem començar a escombrar dissabte, perquè tant avui dijous com divendres encara parlarem de vent. I aquest vent, a part d'emprenyar els que escombren les fulles...
també emprenya una miqueta la gent que està anant ara pel carrer, perquè, tot i que el termòmetre no ho reflecteix, l'ambient és molt fred avui a Sant Jús. Estem ara gairebé a les portes de les 11 del matí, entre els 4 i els 5 graus, en funció dels cops de vent. Ara, fa una estona, teníem vents gairebé sostinguts de més de 30 km per hora, o sigui que, Déu-n'hi-do, el vent, per ser Sant Jús, que tampoc no estem massa habituats a tenir grans ventades, el vent que ens està bufant, que és un vent del nord-oest, és una mica aponentat, però arriba prou fred i...
la temperatura de 8 o ara tenim gairebé 9 graus a Sant Jús, doncs amb aquest vent la sensació està entre els 4 i els 5 graus. O sigui que tot i que el termòmetre no ho reflecteix, i a vegades ho comentem en aquest espai, doncs el vent el que provoca a l'hivern és que tinguem una sensació de fred més marcada. I si a més a més aquí li afegim la humitat elevada que normalment tenim per la proximitat al mar, tots aquests ingredients ens porten a tenir sensacions de fred més marcades que potser en altres zones de Catalunya, on la humitat està molt més baixa, on per exemple no tenen sol perquè hi ha boires, n'hi ha moltes avui a l'interior de Catalunya...
i potser l'ambient, si fa o no fa, és igual de gelit que aquí a Sant Just, tot i que la situació és ben diferent i s'estalluïnt un bon sol. Ahir vam arribar als 17 graus, temperatura realment espectacular comparada amb la setmana passada, per exemple, amb prou feines arribàvem als 8 o 9 graus, un dia com avui.
el dijous passat, per exemple. O sigui que les temperatures s'han enfilat molt, el sol, tot i que té molt poc recorregut durant el dia, doncs es fa notar de valent, i avui la temperatura podria quedar una mica més curta. Tant avui dijous com demà divendres, se'ns ha avançat una miqueta, ho havíem comentat, que això passaria entre divendres i dissabte, el cap de setmana seria més fred. Avui dijous ens ha sorprès, realment, que el vent ja comencés a bufar tan aviat, perquè esperàvem més de cara demà.
i això provocarà que avui les temperatures quedin una miqueta més curtes. Si mirem físicament el termòmetre, veurem que dels 17 potser passem als 13 o 14, però és que aquí li hem d'afegir el vent, i la sensació serà més fresca que no pas ahir, perquè, clar, ahir teníem un dia completament tranquil, no feia vent, i la temperatura era la que més reflectia el termòmetre. Avui tenim temperatura més baixa i, a més a més, tenim el vent. O sigui que avui un dia força més frescot, i demà igual. Seguim parlant de sol, el primer dia festiu, no sé si és Constitució Immaculada, perquè no... Constitució demà, espanyola.
Doncs... És la Intocable, no?, que es diu? No hauríem de fer festa, si no em sembla bé, no?
no hauríem de fer festa. Doncs el fet és que... Però ens obliguen. El fet és que demà serà un dia molt semblant al d'avui, amb el vent com a protagonista, el tanto qui vulgui marxar demà a gaudir de l'aigua molls a l'Empordà, o se'n vulgui anar cap a les Terres de l'Ebre, perquè allà el vent encara serà més marcat i el mar el tindrem una mica empipat, perquè m'ho farà la tramuntana i el mestrar a les dos extrems del país, i allà la sensació de fred també serà bastant marcadota.
Demà divendres. Però dissabte fluixa bastant. No als dos extrems del país, però sí que s'enjustin. Tindrem un dia força més tranquil. Termòmetre que no varia massa, però com que no hi haurà vent, semblarà que el dissabte sigui un dia força més agradable i més semblant ahir dimecres. Diumenge un dia una mica variable, perquè hi ha alguns núvols que ens volen fer una visita. Ahir ho comentàvem, el diumenge és aquell dia...
que com que hi ha aquella inestabilitat al Mediterrani, comença a pujar una miqueta i s'apropa cap al País Valencià i les Illes Balears, potser, sobretot cap a les comarques litorals tarragonines i del sud de Barcelona, podem tenir alguns núvolets, no són gaire importants, el sol serà el protagonista, i això també faria recular una miqueta el termòmetre. O sigui que...
Els valors aquests de 17 graus d'ahir no els tindrem, però el sol pràcticament el tenim assegurat tots els dies de festa, i d'altra banda el vent empiparà una miqueta els dos primers dies, donarà una mica més de sensació de fred, que també és el que toca, i diumenge, perdó, i dissabte, doncs tindríem, perdó, divendres farà una mica de fresca, dissabte s'estarà una miqueta més bé el solet, i diumenge alguns núvols, però són poc importants, o sigui que són tres dies, això de l'alguníssima, que no ens podem queixar.
I de cara a la setmana vinent, ja que ens en portem tres dies de festa, doncs hi ha uns models que indiquen una cosa i uns altres una altra. O sigui, podem tenir una situació bastant complicada mitjans de setmana que ve. Si no la tenim nosaltres, ho tindrà Grècia...
tota la zona que és més est del Mediterrani, o sigui, un dels dos ens caurà la truita en funció dels moviments d'aquests anticiclons, i l'altra opció és que no passi absolutament res i que l'anticicló s'imposi a Catalunya, que són uns altres models, i aquest anticicló no és que s'imposi la setmana que ve, és que s'imposa fins al dia 28 de desembre, o sigui que...
Per una banda, hi ha possibilitats de canvis en funció dels anticiclons. Un canvi és, a mitjans de la setmana que ve, bastant d'enrenou a Catalunya, i l'altra opció és que pràcticament passaríem tot el mes de desembre amb aquesta situació que tenim avui. Ah, fort. Ahir TV3 apostaven per això.
per estabilitat totalment. Vaig sentir que deien, tenim el típic anticicló, que farà que tinguem sol molts dies, i els pensa el Carles, no ha dit això. No, és que hi ha aquests dos models. TV3 sempre aposta pel sol. Sí, és el més fàcil. És el més fàcil, el que emprenya menys. Llavors, clar, sempre anem a buscar amb què estaria més content un qualsevol mortal que li poguessin preguntar pel carrer. Escolta, els propers dies vindrà unes nevades i un fred espectacular, o tindrà sol i no passarà absolutament res. Doncs prefereixo sol i que no passi res.
doncs és sempre cap a una escompa, i més amb previsions de llarg termini que no tenen cap tipus de fiabilitat, o sigui, estem parlant de previsions de 7-8 dies, falten molts dies encara, passem a aquest pont i dilluns ens fotem a treballar, aviam què passarà la setmana. A veure què. Molt bé, em sembla bé, Carles. D'acord. Doncs que vagi molt bé. Bon pont. I bon cap de setmana, llarg. Això, mateix. Bon dia. Que vagi bé. Estem escoltant Just a la Fusta.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carts a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, Babilònia, B
Com que tu i jo som altres. Tan cert. Com que no hi ha res més. Tan clar. Com que la nit ens espera. Tan clar. Com que no ho fa per tothom.
Tan breu. Com qui no espera resposta. Tan breu. Com qui sap el que diu. Ara. I aquí.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. El govern dedicarà dos milions d'euros a lluitar contra l'atura a les comarques més castigades per aquesta xàcara, segons ha sabut la xarxa. Són set comarques com el Baix Ebre i el Ripollès. A Barcelona s'ha suspès el desnonament d'una dona i el seu fill aquest matí al barri de la zona franca. El jutge ha ordenat que el pis es torni a la immobiliària, tot i que la dona assegura que va ser víctima d'un frau.
El municipi de Tàrrega, a l'Urgell, continuarà apostant pels horts urbans socials. Consideren un èxit la primera convocatòria. En esports, el nàstic nega les acusacions de l'agrupació contra el frau en l'esport que assegura que els graneials Constància van arreglar el parc 1.
El govern ha posat en marxa un pla per combatre l'atur entre les persones sense feina amb risc d'exclusió social de les comarques més castigades de Catalunya. L'executiu ha posat sobre la taula dos milions d'euros per cursos de formació i per altres iniciatives contra la desocupació.
El Servei Català d'Ocupació espera les propostes dels ajuntaments afectats i les entitats locals que viuen de molt a prop als casos de moltes famílies. Es calcula que beneficiarà uns 2.000 habitants de l'Anoia, el Baix Ebre, el Montsià, el Palles Jussà, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Ripollès, unes comarques on l'atur no baixa del 35%. Sobre aquest pla n'ha parlat a la xarxa de comunicació local el coordinador del Consorci Ripollès Desenvolupament, Gerard Soler.
Hi ha gent que se'ls farà una orientació, tutories, formacions de manera individualitzada, que se'ls hi creen uns programes o unes línies de seguir específiques per cada un d'ells i llavors, en funció de les seves característiques personals, se'ls orientarà cap un tipus de formació amb un altre. Això no vol dir que no només es vinculin directament en aquest programa, sinó el que fem és aprofitar altres programes que puguin tenir el territori o altres sinergies per derivar aquests usuaris
Només al Ripollès se'n podran beneficiar 220 persones. En aquests moments, el municipi de Sal, el Gironès, continua l'expectació davant del bloc ocupat des del mes de març sobre què pot passar avui. Després que Generalitat i Plataforma d'Afectats per la Hipoteca no hagin arribat a un acord sobre la situació de les 15 famílies que hi viuen,
i les negociacions s'hagin trencat, la plataforma sospita que l'edifici podria ser desallotjat avui. Alguns veïns i representants polítics s'han desplaçat aquest matí al bloc de salt per donar suport a les famílies. Mentrestant, a Barcelona, aquest matí hi havia previst el desnonament d'una dona i el seu fill al barri de la Zona Franca, però finalment ha quedat suspès.
La mare va ser víctima d'un frau al comprar el seu habitatge i ara, després d'un llarg procés judicial, el jutjat ha estimat que l'escriptura de compra del pis és nul·la i s'adjudica a la immobiliària. La dona que viu amb el seu fill de 9 anys té una discapacitat auditiva d'un 75%.
El municipi de Tàrrega, l'Urgell, continuarà apostant pels horts urbans de caire social, tot plegat després de l'èxit de la primera convocatòria. Ràdio Tàrrega, Gemma Peris, bon dia. Bon dia. Els horts urbans impulsats per l'Ajuntament de Tàrrega tenen 28 parcel·les habilitades per l'autoconsum. Els horts responen a finalitats socials, però també lúdiques. D'una banda, en fan ús famílies que cobreixen necessitats bàsiques i, de l'altra, persones interessades en l'horticultura. Joan Minguet, professor responsable del curs d'horts urbans de Tàrrega,
Ens en parla. Persones en les que se'ls deixi l'espai perquè ells puguin fer el seu hort i el que ells recolleixen s'ho puguin endur a casa seva per alimentar-se i per disfrutar-ho i tal. L'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, ha manifestat que l'acceptació d'aquesta iniciativa ha sobrepassat les expectatives i han anunciat la seva continuïtat. Els horts urbans de Tàrrega s'ubiquen en un solar d'uns 2.400 metres quadrats llogats pel consistori.
La parcel·la dóna cabuda a 28 horts de 50 metres quadrats cadascun i compta amb una xarxa de regadiu, magatzem per desales eines i un pou d'aigües freàtiques. A més, l'Ajuntament aplica bonificacions als usuaris amb rendes baixes. Els comerciants són força optimistes amb vistes a les festes d'aquest Nadal. Esperen vendre un 3% més que l'any passat.
La previsió és que les vendes d'aliment, joguina, roba i noves tecnologies es reactivin, ho ha explicat en declaracions a la xarxa de comunicació local el secretari de la Confederació de Comerç, Miquel Àngel Freile. Tothom està convençut que una mica millor, o pots dir d'una altra manera, pitjor que l'any passat no serà. I algun estudi de mercat que s'ha fet per part de consultores parlen que entre un 2 o un 3% de creixement a les vendes en sectors com...
l'alimentació, les joguines, l'electrònica de consum, les noves tecnologies. Fraile calcula que durant aquestes festes de Nadal es poden generar fins a 3.000 nous llocs de treball. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament ha obert la convocatòria pública per a l'elecció del jutge o jutgessa de pau de Sant Just, tant titular com substitut. Cal que siguin majors d'edat amb nacionalitat espanyola i no han de ser necessàriament professionals del dret ni la justícia. Les persones interessades han de presentar la seva candidatura i entrar-la al registre municipal de l'Ajuntament fins al proper dilluns 9 de desembre. Trobareu més informació al web de l'Ajuntament, santjust.cat.
Més qüestions. L'espai Emprenn és el nou local públic per empreses a Mas Lluï. És un lloc públic descompartit al carrer Rosa de Luxemburg d'aquest barri que a Promunça ofereix un preu assequible per facilitar iniciatives d'autoocupació. El lloguer mensual costa 60 euros i encara hi ha espai disponible. Tot i això, de moment sis projectes empresarials ja l'utilitzen. A mitjans de novembre es van signar els primers contractes i ja ha començat l'activitat.
Aquesta és una de les iniciatives que l'Ajuntament tira endavant per iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes pel sector empresarial. I us recordem també que ja s'han posat a la venda les entrades per veure els pastorets de Sant Just. Es poden comprar l'antiga granja Carbonell i l'Ateneu en horari de secretaria, és a dir, de 6 a 9. Aquest any es mantenen els preus de les entrades. Costaran 6 euros, però 5 pels socis i sòcies de l'Ateneu.
Les representacions seran divendres 20 de desembre, les 8 del vespre, i diumenge 22 a les 12 del migdia. L'obra que representaran és Esteu, els contrapastorets de Sant Jus, de Pep al Vanell. A més, des dels pastorets segueixen buscant extras. Tothom qui vulgui fer d'extra pot passar per l'assaig de dimarts o dimecres, de 6 a 8 del vespre, per presentar-se al grup de pastorets. Els assajos dels extras es faran només la setmana del 16 al 20 de desembre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats del que passa a Sant Just. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Passen 11 minuts de les 11, aquesta hora parlem d'un acte que es fa aquest vespre que organitza la secció local del PSC sobre el present i el futur de les pensions. És una conferència col·loqui que es fa avui a les 7 de la tarda al Milenari, al Centre Social Milenari, i que la farà aquesta conferència la diputada del partit, Isabel López-Chamós, amb qui ara parlem, la tenim a l'altre que amb tot el telèfon. Molt bon dia, Isabel. Hola, bon dia.
Un tema que està cada cop més en boca de tothom, no? Què passa o què passarà amb les pensions, també? Bueno, yo creo que el gobierno del Partido Popular está creando una alarma sobre las pensiones, especialmente en los jubilados y, como no, en todos los ciudadanos que algún día esperamos a ser jubilados, ¿no? Entonces yo creo que tenemos un sistema público de pensiones
estupendo, que tiene viabilidad y que tiene futuro, que no hace mucho en el 2011 hicimos las reformas paramétricas necesarias para garantizar su viabilidad y que el PP está aprovechando la crisis para hacer una congelación permanente a los pensionistas.
I per tant, segons el seu punt de vista, si està llançant aquests avisos, és només per intentar estalviar-se aquests augments? Bueno, hay que decir que la seguridad social en estos momentos tiene un problema, que no es un problema de gasto, porque nosotros estamos tres puntos por debajo de la media de la Unión Europea en gasto. Nosotros gastamos en pensiones el 10,8, mientras que la media europea está por encima del 13%.
Nuestra Seguridad Social tiene un problema puntual de ingresos que todos los ciudadanos entenderán enseguida. Seis millones de parados es un problema gordo, ¿no? Porque si ahora estuviéramos hablando de dos o tres millones más de empleos no estaríamos en ningún problema. Pues bien, para eso el Partido Socialista en los años anteriores
Y entre todos los ciudadanos hicimos un ahorro de 70.000 millones de euros que le dejamos en un fondo de reserva de la Seguridad Social precisamente para cubrir estos momentos como los actuales en que hay un déficit puntual de la Seguridad Social. Pero eso no puede ser justificante ni justificación para querer hacer
una reforma de las pensiones al margen de todos los consensos posibles, es la primera vez en toda la democracia, y además de una forma de querer rebajar las pensiones a los actuales pensionistas. Hay que pensar que si esta sociedad está aguantando esta época de crisis es porque los pensionistas están aguantando la familia. Por lo tanto, meterse
ahora a rebajar las pensiones es una barbaridad que nosotros no compartimos. ¿Y cómo se hauría de hacer esta reforma de pensions? Yo creo que no hace falta hacer ninguna reforma más porque se hizo una en el 2011 que ya tocamos todos los elementos necesarios que está empezando a ponerse en práctica en el año 2013 y que terminará
de aplicarse en plenitud en el 2027 y que hay que esperar que esa reforma que se está poniendo ahora en marcha esperemos quede sus frutos y luego veamos. No hay ninguna prisa para ponerse a hacer una reforma como la que pretende el Partido Popular. Luego además nos dice que quiere ahorrar 33.000 millones
Y yo no suelo ser muy mal pensada, pero siéndolo un poco, qué casualidad que 33.000 millones sean prácticamente los 37.000 millones que le acabamos de dar a la banca. ¿Son casualidades? Pues lo serán. Pero una puede pensar que le vamos a quitar a los pensionistas lo que le hemos dado a la banca.
De vegades fa la sensació que en alguns temes passa... És evident que en un congrés de diputats hi ha diferents partits polítics, però que en alguns temes tots anem... O la ciutadania va una mica en peus de plom perquè, com que són grans temes, ja sigui l'educació o el cas de les pensions, que cada partit també defensa en principi els drets de la ciutadania, però cadascú també tira cap al seu partit, que potser es polititzen massa. Potser en alguns temes de vegades costa intentar entredeure que hi ha...
de partidisme i que hi ha de tot plegat. No sé si teniu també aquesta sensació. Jo crec que a vegades són sensacions, però mira, des de l'any 95, les reformes de pensiones s'han fet sempre, sempre consensuades. Sempre. I aquesta reforma, estem radicalment en contra tots els grups parlamentaris de l'oposició. Absolutament tots. De fet,
Todos hemos dicho en el Parlamento que cuando cambie la mayoría del PP volveremos a ligar la revalorización de las pensiones con el IPC. Por lo tanto, aquí el problema es que a veces cuando el gobierno quiere hacer una barbaridad como esta, lo que no puede ser darle la razón. Es verdad que puede haber situaciones, pero mira, pasa igual que con la enseñanza o con la sanidad.
El Partido Popular está absolutamente solo. ¿Por qué? Porque está haciendo reformas ideológicas, no está pensando en los ciudadanos. Mira, en este país, en toda la democracia, jamás se había hecho negocio ni con la sanidad ni con las pensiones. Ahora solo falta mirar la televisión para ver que todos los anuncios son ofreciéndote planes y fondos privados
y mutualidades privadas de sanidad. Yo no creo en esas casualidades. Aquí el PP está intentando introducir a una serie de empresas en el negocio de la sanidad y las pensiones y, desde luego, el Partido Socialista en eso
nos va a tener radicalmente en contra igual que tiene a otros partidos. I què es pot fer davant d'aquesta visió del Partit Popular davant d'aquestes pensions? És a dir, què es planteja des del Partit Socialista? Pues yo creo que hay que hacerse ver y oír de que estamos radicalmente y coger compromisos con la ciudadanía como estamos cogiendo nosotros y todos los grupos parlamentarios. Es decir,
Todos los grupos que hay en el Congreso, salvo el Partido Popular, hemos rechazado esta reforma y le hemos dicho que en el momento que su mayoría cambie, es decir, que su mayoría se acabe, volveremos a ligar las pensiones al IPC, porque creo que es lo razonablemente justo, las pensiones,
No se las dan nadie a ninguna persona, a ningún jubilado. Se las ha ganado él a lo largo de su vida. Y la Constitución habla de que hay que tener la revalorización suficiente. Es decir, ligada al IPC, como hemos hecho siempre. Entonces, ¿qué hay que hacer? Pues hay que salir a la calle, hay que protestar y hay que hacer ver nuestra repulsa total. Y luego, el día que tengamos que ir a votar, mirar
quién va a defender unas cosas y quién va a defender otras. Yo sé que es difícil y que la gente piensa que todos somos iguales a veces, pero no somos iguales los que hacemos leyes que dan derechos a los que las quitan, aunque los grupos socialistas, yo lo entiendo, que los ciudadanos puedan estar cabreados con nosotros, porque también hemos hecho cosas que no tendríamos que haber hecho.
Pero bien, de todo se aprende y yo creo que corregir es de sabios. De fet, aquesta idea que s'ha dit que quan el PP no torni a ser el poder es canviaria és el mateix que s'ha passat també amb la llei verd, no? És a dir, que hi ha aquest consens en diferents qüestions. És que mira, és que lo de la llei verd es otra de las reformas que es, vamos, es una reforma ideológica total y absoluta.
o la que quiere hacer el ministro de Justicia con el aborto. Son reformas ideológicas. Y entonces es el compromiso de todos los grupos de cambiarla en cuanto cambie la mayoría absoluta del Partido Popular.
Doncs aquest vespre avui a les set es parlarà d'aquest present i futur de les pensions al centre social mil·lenari. Sí, sí, jo pretendo hacer una explicación de cómo ha ido funcionando en los últimos 20 años todas las reformas de todos los partidos, porque lo hemos hecho entre todos y los sindicatos y demás. Cómo ha ido funcionando el pacto de Toledo en todos estos últimos años
¿Cuáles son las perspectivas de futuro con datos y además refrendados por expertos y con claridad? Para que la gente tenga un poco de tranquilidad en que esto que nos están metiendo de que no hay futuro para el sistema es solamente un intento de hacer negocio con los planes y fondos privados de pensiones.
Doncs s'explicarà això avui a les 7, no? Molt bé, sí. Moltes gràcies. Avui hem explicat una mica què es tractarà amb la Isabel López, diputada del PSC, que impartirà aquesta conferència aquest vespre organitzada pel Partit Socialista de Catalunya per la secció local d'aquí Sant Just. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on apreu el marc al client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbulari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
T'hi esperem.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. But an old house in Del Rio
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
I want to go home.
I want to go home, I want to go home, I want to go home. He helped me unload my piano. Then I'll play him, oh, I'll feed the ricochets too. He yelled profundo while I played a legroom. Then he'd tic-toc-toe through my accelerandos.
No, no, no, no
I miss my home. I want to go home. I want to go home. I want to go home. I want to go home. After the sun's show, I offered Jim the tools. He said he'd focus when he left the dentist's young. So I unpacked so.
Fins demà!
Fins demà!
No, no Colorado. I miss my home out of cocoa.
Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt, dos quarts de dotze. És moment, per tant, de fer tertúlia d'actualitat, com cada dijous.
I per això saludem, com sempre, com el cara de dijous, el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i l'Alina Santa Bàrbara, que ja els tinc més o menys a punts, però que us veig així que van de discutir amb el Carles sobre la tècnica d'alguna manera. Ara sí, molt bon dia. Hola, molt bon dia. És que si no ens posem el casc no et sentim, Carme. Avui aquí pel complet, per tant, a més a més veig que també porteu diaris, és a dir que no em sents, Montse.
Sí? Ara sí? Ara sí. Doncs veig això, que teniu... No sé si teniu ja alguns temes pensats. Pere, no sé si portes la teva llista. Avui no. Sí, però m'he llegit diaris, eh? M'he llegit el període. Jo ara sí full aquí per sobre. I m'agrada moltíssim aquest detall que he tingut ara, que em sembla maquíssim. Sí, molt maco. Dedicar el diari a la poeta Joana Raspall, morta ahir als 100 anys.
I a més té la delicadesa de gairebé, a totes les pàgines del diari, posar un petit poem a ella, alguns que tenen una força extraordinària. Mira, Joana mateix, aquest és molt breu, molt breu, però tots ells són molt breus i amb quatre paraules diu molt. Llegeix, Joana, què diu aquí? Aviam. Aviam, diu...
Marxaré sola. Deixeu-me que ara sigui tant amb vosaltres. Tindré temps d'enyorar-vos. L'eternitat és llarga. I així gairebé a cada pàgina. Ah, hi ha un petit poema d'ella. Sí, sí, a cada pàgina està molt bé. Sí, sí, hi ha una que diu Cada llibre té un secret disfressat de blanc i negre. Tot allò que et diu a tu, un altre ho pot entendre.
I tots són així de breus, tots són així. Un molt bon homenatge. I és que ahir mateix, també, ja ho vam dir en el programa d'ahir, quan ella va morir, de seguida vam trobar un poema, amb coses tan senzilles, dedicades als infants, amb una cosa tan bonica... Ai que sí que escrivia coses per infants, oi? Sí, sí, sí, poesia i contes per infants. Jo recordo haver llegit un poema d'ella una vegada que es pogués
Espera, torna a marxar. Sí, que ha marxat. A veure, ara... Em sents bé? Ai, perdó, em sents bé. A veure si tu em sents bé. Ara sí. És una cosa del micròfon que fa un contacte estrany, però ja està, ja està.
El nostre tècnic ja ve aquí a reparar-ho. És el micròfon, no són els auriculars, eh? Què faríem sense el Carles Hernández Rius? Ui! No, no, i diu que feliços. Crec que la ràdio, exacte, no funcionaríem gaire, eh? És una de les ànimes de la ràdio.
Ara sí, no? Ara sí. Ara sí, perfecte. Com et deia, Lina, ahir comentàvem un petit poema, un petit poema preciós d'unes cuques de llum, no, de llum no, uns cucs, uns cucs normals i corrents, que un vivia molt desesperat perquè vivia dintre d'una ceba i això li donava una cuissó tremenda i un altre cuc l'invita a viure dins d'una cirera i aleshores són més feliços. És una vida més dolça.
I amb idees així tan senzilles ha aconseguit fer una poesia tendra, directa, molt ben rimada i a la vegada molt pedagògica. I a més a més era una gran mestra de la llengua. O sigui que la va cultivar d'amagat quan era jove i després la va continuar cuidant
Era un amant de la llengua. De les paraules. Va ser filòloga, lexicòloga. Va ser de tot. Estudiava l'origen de les paraules, el sentit, el significat. I m'emportava les fitxes a casa per d'amagat fer un diccionari que a la llarga el va publicar.
Va viure un món que a més va tenir una doble repressió, la sociopolítica i després la de certs ambients editorials que en el seu principi, tu fixa que tots els grans editors dels grans 50 i 60, hasta que hi entren en força les dones com la Carme Balcells i personatges així, era un món d'homes, era un món d'homes, o sigui, gairebé tots els editors i tots els presidents i dirigents editorials, des de les més progresa a les més conservadores, eren homes.
Sí, però a vegades fins i tot les dones, eh? Les dones anaven contra les pròpies dones, eh? També. Si alguna dona tenia una mica de potestat, d'autoritat, no agafava dones, agafava homes. Perquè jo recordo que la directora editorial de Planeta Madrid, perquè en els temps que vaig treballar molt per Madrid...
la directora editorial era una dona, sempre deia, jo prefiro trabajar con hombres, trabajar con mujeres no me apetece, i gairebé tot el seu equip estava voltant d'hombres, o sigui, ella marginava una mica les altres dones. No sé si era envidia puñetera, com en aquella pel·lícula que deia Armas de Mujer. Sí, sí.
Perquè les dones són més complicades. Boníssim, aquella pel·lícula. A una dona li fa la punyeta a l'altra. El que passa és que tenen més picardia. Més que complicades, la dona té més picardia. L'home és més... Va de frenta, va bé o va malament. Són més pràctics, a vegades. No.
Són més nobles, eh? Jo diria que són més nobles. Potser jo crec que depèn de cada persona. Jo no es pot generalitzar. Però els hi veus més el lleutor. Les dones són més... Té més recovecos que es diu en castellà. Jo diria que no es pot generalitzar. Dins del món editorial en què he treballat, en què he treballat gairebé 50 anys de la meva vida, he vist, tant homes com dones, he vist de directes i de molt ràpid,
Inemis de retorçats i arpíos i arpies... Això ja va dintre de la naturalesa humana. En totes les seves conseqüències. I a més, recordeu aquella teoria de Jung que és molt certa de l'ànima i ànimos, no? La quantitat d'ànima femenina que hi ha en molts homes i la quantitat d'ànimos masculí que hi ha en moltes dones. Aleshores, que en la seva aparència física, siguem homes o dones, no significa quines armes de mujer o de hombre que cada home o cada dona... Sí, sí. Bueno, saps què passa?
que s'ha hagut de lluitar tant i tant i tant, i es continua lluitant, un home entra en un lloc, fa la prova i l'accepten, i comença a treballar, i la dona cada dia del senyor, sobretot si està en un lloc que sigui molt important, cada dia ha de demostrar que sap fer-ho i que ho fa bé,
I, escolta'm, això és lluita, eh? I després estava la cosa tremenda de l'aspecte físic. Jo no he vist cap home que l'obliguin a deixar el seu lloc de treball per l'aspecte físic. I, en canvi, sí, ho he vist fer a dones. O sigui, fer a dones que valent molt i sent molt vàlides, les han tret de secretària quan tenen determinada edat per posar-la una de jove. Encara que aquella segueixi treballant. Però la que dona la cara és una de jove. Això ho he vist amb la secretària. Quan fèiem el Playboy i venia el director del Playboy americà...
el director del Playboy americà portava dues secretàries. Una l'eficient i l'altra la maca. Exacte, una que era per lluir i portar-la a les entrevistes i mostrar-la. Que era una autèntica top model. Pobre d'ella que obrís la boca perquè era horrible.
I després duia una altra, que és la que feia la feina, la que duia les carpetes, però que no sortia a les fotos. I, evidentment, era una senyora d'una certa edat, però això és una maldat, evidentment masculina. Diu que anava la mare i la filla, van anar al metge, no?
I el metge diu, a la jove, filla jove i guapa, i li diu, passi aquí i es pot treure la roba. Diu, no, no, és per la meva mare. Diu, senyora, tregui la llengua. L'altre volia veure el fons. Un acullit molt...
No sé qui és l'autor, però que el Matías Guiu ja el va explicar per la ràdio i el va publicar al Pulgarcito. Doncs ara moran els radioagentes, els oïdors, que l'edat que tenim, vull dir, és una edat... No, no, no, què dius ara? Què dius ara, si som jovenets? Sí, sí.
Desprit, desprit. Ja hi ha qui ens veu per la webcam. No podem enganyar, no? Ja no podem enganyar. El que passa és que té un avantatge a la webcam, que és més petitona que quan sortíem per la tele. I el veure'ns més petitons... Ja queda el dubte, queda el dubte. Però els anys no els treu, eh? No els veuen les arrugues... De totes maneres, jo no sé què dir-vos, però jo no tornaria als meus 20 anys.
Ah, no. Ni a hablar, eh. Per què? No, perquè no. Perquè va ser una època que no és madur. Totes les coses, no sé, et copsen molt. Però et permetria tornar-te a equivocar una altra vegada? No ho sé. Tu les tornaria a equivocar? Les tornaria a equivocar. Clar, clar que sí. No vol passar el que ja ha passat. Inquietuds, debilitats...
No, no, no, no, res. La gent diu, ah, això tingués altra vegada 20 anys i l'experiència d'ara. Dic no, perquè l'experiència és sobre la marxa. L'experiència és sobre la marxa. L'experiència no té cap valor en si si no hi ha una reflexió que l'acompanya, no? I si no has viscut, a vegades no tens aquesta reflexió.
A més, si ara tinguessis 20 anys, series un altre, ja no series aquell o aquella. Series un altre, no series tu. Aleshores, el gran do que tenim de la vida és precisament que la podem transmetre. I aleshores... El que tindrà 20 anys seran els nostres nets, seran la gent que ve després de vosaltres. A vegades, quan tens un d'aquelles xacres que s'ha fet, mama, et fa mal això, et fa mal allò, és igual. Perquè realment tu, en esperit, vaja, jo parlo, i perdoneu que personalitzi, jo parlo per mi.
l'experiència i aquelles coses que has viscut i que has superat, penses, no, no, ara no m'amoïnaria i no m'amoïna i procura salvar-les d'una altra manera. No, no, no. I si no, dius com jo, moltes vegades, afortunadament ja no tinc cap examen. No, no, no.
Oh, perquè no vols? No, no, bueno, examens sempre cada dia. Ja, de la vida. No, no, no, jo estic parlant acadèmicament. Ah, acadèmicament. Una amiga meva que em va anar a la universitat, o sigui, és metgessa, és una gran dermatòloga.
Però als 70 anys va dir, diu, s'ha acabat, que és l'edat, l'edat que és obligatori. I diu, va, no, però tenia fins i tot consultori propi, però diu, s'ha acabat, ja no em preocupo més. I se'n va anar a la universitat a estudiar història que li agradava molt.
I un dia la veig tota allà preocupada i tal. Va sortir a la televisió i tot, ella i la seva germana. I diu, no, és que, saps què, com vull ser com els altres, estic estudiant perquè em vull examinar i treure el primer de no sé quina època era. Dic, ai, filla meva...
Que no tens feina a casa teva, amb tots els nets que tens. Diu, sí, però això és una altra cosa. I estàs patint per això? Amos, anda. Per ella era un repte. Ah, sí, sí. Però jo us dic una cosa, eh? Ara no puc, però si no sí que tornaria a estar a la universitat. Ah, sí. Perquè disfrutava com un camell. Vull dir, a mi l'estudiar ara encara m'agrada. I a vegades els dic als nets. Ei, però si és el més xulo que pot haver-hi.
Però tu creus que els camells són feliços? Sí. Home, no tenen... Caminen ni caminen ni caminen i no tenen set. Els faures humans, de seguida els surt la llengua i ells... Tenen reserves, eh? Clar, que tenen reserves per set o vuit dies o més.
Jo sempre que he anat, i hem anat diverses vegades, a l'Anzarote i a Fuerteventura, i veig com rondinen alguns de carregar turistes tot el dia, però n'hi ha que rebotar. N'hi ha que no i n'hi ha que sí, n'hi ha que donen un cop de morro a l'esquena. Ara el que tu dius, una vegada que van anar a l'Anzarote, pues clar, puges el camell i fas la volteta per la duna, perquè hi ha duna que van així i així.
I al camell hi havia una alemana i anava vestida tota de verd, a dalt a baix, amb un taca jaqueta. I al camell que anava darrere, tot el ràtol s'hi anava donant a la cistella i anava donant que no sé ni com la va tirar. La devia confondre amb una califlor. No, veia el govern i aleshores el guia, que era un nano, que encara me'n recordo dels sons que feia, que deia que murria.
¡Vamos, bonita! Sempre li deia, doncs li deia, dice, es que usted, señora, se ha vestido con una cosa que no va, ¿sabes? Per què està? Clar, perquè... La senyora era una mica tonteta, perquè després vam anar a un puesto que feien, no sé si heu estat a l'Anzarote, n'hi ha aquells huecos tan macos que allà és on fan el raïm,
Sí, sí, sí. Els bancals amb aquelles pedres arrodolides. Arredors del vent. Hi havia a la casa, podríem dir, la bodega i la casa de la tienda, higos chumbos. I com li van dir a aquesta senyora, que era una cosa per comer, la bona senyora lo coge i se'l mete en la boca. Ah!
i les mans plenes de punxes va ser una mica traumàtic tot però bueno aquesta no la va tirar aquesta no la va tirar però jo vaig veure a Palestina a prop de Gerusalem també una americana que pesava com a mínim 150 quilos però allò tan exagerat el camell i és que no podia tirar-la amunt i quan volia aixecar-se no podia es decantava es decantava
I al final, pobra, va tenir un excés d'una cosa escatològica perquè no podia. Sí, la va tirar. Clar, que la va tirar. I no volia pagar-li. I el palestí aquell, si es descuida, la desmunta. Sí, clar. Jo no vaig arribar a pujar perquè érem un grup de Marroc.
I sí que havia de pujar, llavors una de les amigues va dir, no, perquè jo no l'havia pedit de tu, jo vaig dir, mira, vaig veure la rabieta que va fer aquell camell, una rabieta, es va tirar a terra, li ensenyava les dents en el cameller, i jo dic, ui, dic a la meva amiga, puja tu, la va tirar, la va tirar.
Clar, intentava aquella dona i aixecar-se amb aquell pes, no podia. Jo no m'has pujat, jo vaig dir, passo. No, no, no, jo tampoc. És que jo no hi ha intenció de pujar-hi. El paisatge del Maroc és una cosa increïble. Sí, sí.
Passajar entre mig de duna sempre impressiona molt. Sí, les muntanyes movibles que diuen. Aquí també en tenim, eh? Estem parlant del camell, però la primera vegada n'hi ha experiències d'aquestes que us he dit. La primera vegada que jo havia d'agafar un avió, que fa molts anys, molts anys, l'avió estava a la pista i començava a fumejar.
I diu, aquell és el nostre cor. O sigui, que era un camell també desbocat. Desbocat també, sí. Però això, imagina't si ara, que hi ha ja també tantes retallades en el món de l'aviació, com absolutament en tots, la poca gràcia que et fa quan vas a pujar a l'avion, et fan baixar, i en un moment que teniu... I veus que venen dos senyors amb una caixeta metàl·lica, amb una maleteta...
Treu una clau anglesa, atornilla, no sé què. Ja poden tornar a pujar, ja per tots cap amunt, una altra vegada. Avui, que la Carme, la bonica noia que tenim aquí, doncs dirà que els dius fan... És la vostra tertúlia, no?
I això que no havíem de parlar de que Espanya vol més Espanya. No, no, no. El punt de vista de Rajoy el de Rubalcáva, que hi va ser endavant. Però escolta, escolta, l'última d'aquestes. L'excursió que vam fer, perquè nosaltres estàvem en un congrés a Gran Canària. I un dia ens vam escapar i ens vam anar a Lanzarote. I a les 6 del matí estàvem tots allà, que eren unes excursions d'aquestes organitzades que agafen d'un hotel, d'un altre hotel, tot un grup.
I quan estem amb una avioneta, que no era ben massa un avió gran, per fer el trip aquest, és igual, total, que jo veig que amb una de les rodes de l'avioneta estava enganxat allò, no sé com se diu, manòmetre, no sé com se diu, que és per mirar la compressió de l'aire. Allà posat, jo dic...
Alà! I perquè jo estava, diu, ara ens anem amb això, al mig camí salta l'avioneta, o sigui, les rodes se desinflen, i li truco, i ja estava dit això, senyores, passajeros, soy el no sé què, fóngase, i crido la safada, diu...
Sense dir res, però no espantar el personal, no? Vinc, vinc, ho faig així, i mira, i dius... I bum, de seguida, allò que dius tu. I era aquell con la maletita per treure... Home, no se'n va anar amb un de la Fórmula 1, no se'n va anar el cotxe que sortia a repostar amb la manguera. I tant, i tant.
Recentment va caure un passanger perquè la porta estava mal tancada, això és una de les notícies. De l'avió. De l'avió. Però no se sap si la porta estava mal tancada o és ell que va obrir sense voler. Però jo no sé si es pot obrir així tal qual, no? Molt, molt, molt. Mira, ara el microsoperatori s'ha espantat. Ha vingut un esplit d'allò, diu no parleu d'avions. No.
que algú que ens escolti tingui que agafar avions. No, la meva anècdota va ser la primera vegada que vaig pujant en un avió a la tornada a l'anar de Madrid. No, la mare de bé, molt maco, jo amb una por horrorosa. Tenia 23 anys.
I a la tornada ens va tocar un d'aquells de la guerra que només que tenia, un bimotor. Allò, un bristol d'aquells tan horribles. Vam fer una volta a l'antic Barajas i no es posava, no s'enlairava. Senyores, espérense un poquito, perquè tal. Com si posessis el cotxe en marxa.
I al cap de tres quarts d'hora, llavors va posar en marxa. Va començar a votar per aquí, pels monegros, que no volgui ser. Hi havia una pobra senyora que li deia al meu marit, escolti'm, jove, vostè creu que arribarem a Barcelona? Perquè quan va arribar a terra, gairebé...
Donava petons a terra. Això ho fa el pare. Sí, sí, igual, eh? Després, quan he vist el sants pare que ho feien, quan arribaven, dic, mira com la senyora aquella que deia si arribàvem. Un altre que s'ha espantat. I últimament, el nostre príncep, que li ha passat... Va quedar a terra. Què li ha passat? Havia de sortir, va haver de fer el que havia de fer, el Parlament que havia de fer...
a l'Amèrica. Sí. No, havia d'anar. Ho va fer per conferència. Per videoconferència, perquè no va poder ser. No tenien avió de recanvi.
Oh, però si és que en tenen dos. Però resulta que el del seu pare, el del rei, estava també de revisió. O sigui que els ajustes arriben a tot arreu. M'haguessin trucat i jo si deixava el del rei...
No, no, és allò de la família irreal. Irreal. Estem en temps de retallades. Vinga, ara el Pere queda bé la cosa formal i ara, senyors uïdors, ens posem en plan formal. Però escolta'm, en plan formal ja ho fan les altres emissores. Si nosaltres tenim un ratet i podem somriure una mica per sota el nas... Sí, ho podem fer tot en plan informal, perquè aquest titular, això és el titular de l'Ara, que de tots els titulars d'avui és el que m'ha fet més...
Més petxoca. Sí, més petxoca per la forma en què ho diu aquesta síntesi tan clara i a la vegada em sembla una redundància, no? Diu, Espanya vol més Espanya, que no en té prou si Espanya ja hi és tota, no? Però això ve degut a una enquesta que ha fet el CIS que mostra que creix el nombre d'espanyols que defensen una involució autonòmica, o sigui que malament rai. Després de tants anys d'autonomies,
Ara diu que hi ha gent que opina que suprimint les autonomies que generen masses gastos aniria millor per sortir de la crisi. Doncs mira, més del 50% dels votants del PP són partidaris de recuperar competències per l'Estat i abolir, suprimir o reduir les capacitats de les autonomies. Perquè el PP és un partit absolutament centralista. És tornar al temps de les cores i danses.
l'acudit del Toni Ballori d'Iu de la Vanguardia que diu ja sabem que farem les autonomies organitzar festes majors que és el que feien abans festes majors i folclore és en els temps de la dictadura el que permetien fer les comunitats era una manera de conservar en aquell moment era una manera de conservar una mica el caliu de cada regió i així ens feien callar
I el curiós és que de tota la gent del partit, del PSOE, només un 20% dels seus militants o simpatitzants volen aprofundir en l'autogovern malgrat el discurs federalista de Rubalcaba. O sigui que el senyor Pere Navarro i el senyor Rubalcaba i companyia són federalistes però gairebé el 80% dels militants no són federalistes, són espanyolistes i punt, no? Imaginen, volen eliminar...
Una idea, van fer una esborranca, eliminaven el síndic de greuixes. La meteorologia. El servei meteorològic. Eliminaven també el control dels diners. Bé, una sèrie de coses. Tu t'imagines una persona... Tot centralitzat. Tot. I allà llavors necessiten també una amunió de persones.
Allà, però no aquí. Clar, però si tu tens un problema i has d'anar al govern central a dir la teva, mira, el micro ha tornat a acabar. Deixa'l, deixa'l caig. Em sembla així perquè deu voler alguna cosa. Això les tires i no cedeix. No ho sé. Ja, i després li donarem el Carles. No cedeix. Bé, doncs llavors què ens solucionaria això?
Tan feliços que érem que em deien que quan tinguem l'autonomia podrem resoldre les coses. A nosaltres no hi ha res amb ells, sí. Perquè el que volen és centralitzar-ho tot. Tinc entès, jo no entenc res de política, ja ho sabeu. La política que podem entendre nosaltres. Que totes les empreses, com si diguéssim la sèrie central, la tenen a Madrid. Per què? Perquè paguen menys impòsits. Això queda traduït en Canellà i s'obtestant el gran capital.
que l'altre no produeix tant, com si diguéssim. És a dir, que el que aporta més, perquè si és la sede central, doncs ha de tenir més ingressos per els beneficis que n'hi hagi, i resulta que d'allà surten tots els beneficis. Perquè, com és la sede central, surt d'allà.
Clar, perquè paguen allà, però què paguen? No, no, no, és igual, vull dir... Sí, sí, no, i a més a més, hi ha nosos ministeris i hi ha tota una sèrie de coses administratives, burocràtiques. Si som justos, si som justos, podem pensar que totes les...
l'estaf de les grans empreses o d'allò on sigui. De les multinacionals. I del que sigui, no? Doncs esclar, tota aquesta gent, si estan aquí...
I del govern, més que de les empreses, inclús del govern. Si aquí tenim equips funcionaris, en allà n'hi ha més equips funcionaris per duplicar la feina, és horrible. Però si tu li has donat l'autonomia en un lloc, no hi ha cap necessitat de fer-la a Madrid. Clar, és el que deia jo del despatxet. I aleshores localment es resolen millor les coses. Si tenim una queixa en aquesta comunitat i no tenim cinc de greixes, on ens hem d'anar a queixar? A Madrid.
I quan ens escoltin ja serà fet de nit. Ja serà fet de nit. Quedaran desbordats perquè no pot ser. Llavors ja haurà d'agafar molta més gent. I els emplearan allà però els desemplearan d'aquí. Un altre punt que té el Pere...
Sí, acabem amb una notícia bona, perquè em penso que t'han convidat, no, Lina? A mi? Sí, a la boda aquesta de tres dies a Barcelona. Ah, dels índics. Dels índics. Dels índics, la parella de novis. Indus, no? Indus. Gulraf Bell i la Xistri Mittal, no sé si ho dic bé. Un millonari, un millonari. Exacte. Bueno, dos millonaris, no? Exacte, un senyor millonetis i una senyora millonetis. Ell és un magnat indi de la ser, amo de Arcelor Mittal.
i el seu germà petit, Pramon, tenen un negoci muntat, es veu per tot l'altre, una de les empreses més potents de la Índia i d'arreu del món. Llavors, ja són en mans d'un especialista, el Toni Seguí, que és l'organitzador de Fastasses.
És un especialista en la producció de grans casaments. L'últim abans d'aquesta festassa és el que va organitzar pel casament del senyor Pablo Lara, que és el fill de José Manuel Lara, que es va fer Santa Maria del Mar a Barcelona. Ell s'encarrega de la música, l'interiorisme, el càtering, els audiovisuals...
I a més han organitzat ja... I les invitacions que jo una d'elles vaig rebre. Gràcies. Ja ens explicaràs com va la festa. I la boda aquesta durarà tres dies. I una festassa. El Marítim acull el primer acte que costarà un milió d'euros. Per quin motiu venen a casar-se aquí? Per quin motiu venen a casar-se aquí?
que és agradable. Que els paguen el casament? No, perquè deuen tenir aquí el negoci. No, perquè Barcelona és molt atractiva.
Ha estat Barcelona la ciutat escollida. Ells també en tenien d'altres a la llista, però aquesta els va agradar molt i la trobaven també més assequible per moltes ocasions. O sigui que també els multimilionaris també miren el preu, no? També miren el preu. No, el més clima, però millor és el clima, l'ambient. Tot, és una barresa de tot. És molt glamorosa, Barcelona, eh? Jo, per exemple, no m'anaria a viure a Barcelona i això que havia viscut a Barcelona, no?
Però vull dir, aquí estic encantada de la vida perquè m'agrada sortir i veure la muntanya. Però Barcelona, mirada des de dalt, des del Tibidabo, des del punt màxim, és una ciutat que verdaderament es pot abarcar. I una ciutat que es pot abarcar
És una ciutat molt bonica. I a més tenim de tot. Tenim mar, tenim muntanya. I no has de córrer gaire. Pots estar aquí i disfrutar de tot el que vulguis.
Perquè té mar i muntanya, que diu la Joana. Però si la mires des de dalt, l'estimes molt. Perquè és com si la poguessis saber. És molt acollidora. Alguna cosa així els hi va semblar. Tenien previst el Palau de Versalles. I després de mirar-se el Palau de Versalles, van dir, mira, m'agrada més Barcelona. Exacte. Van dir que Barcelona tenia més encant. Si alguna vegada pugeu, jo fa temps sempre pujant,
Però si alguna vegada pugeu a dalt, i és un dia maco com avui, que estigui... O no et refereixes a Montjuïc? No, no, no, a Montjuïc no. Montjuïc no és la visió. La visió és de dalt, del Tibidabo, i vireu al mar, enfrente. A més a més, la persona es pot orientar a Barcelona, és la ciutat que no et pots perdre.
Ens agrada molt Barcelona. Sí, sí, sí. I posa la Rambla de Catalunya i mira a muntanya i veus que sembla que la muntanya la tinguis al final de la Rambla. Doncs acaba el temps, eh? Sí, sí. Com aquesta O de Barcelona que hem fet aquí al Tena. Barcelona nostra, la gran encisera, doncs. Això mateix. Poseu-se a dalt i obriu les mans. I és com aquella que pot haver de Barcelona. L'única part que queda una mica llunyada. Què, tampoc?
és la part d'anar cap a Badalona. Però tot el que és la part, inclús de Sant Jús, agafeu-la, que és preciós. Doncs una gran abraçada. Gràcies, Joana, Pere, Lina i Montse. Tornem dijous que ve, més coses. Bon dia.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. El govern dedicarà dos milions d'euros a lluitar contra l'atur a les comarques més castigades per aquesta xàcara. Segons ha sabut la xarxa, són set comarques com el Baix Ebre i el Ripollès. S'acaba de conèixer el balanç final dels aliments recollits al Gran Recapta. S'han aplegat més de 3.000 tones i mitja, és a dir, 600.000 quilos més dels mercats com a objectiu. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han engegat un operatiu de seguretat al barri de Sant Joan de Figueres, a l'Alt Empordà, i han localitzat 180 plantes de marihuana.
En esports, el nàstic nega les acusacions de l'agrupació contra el frau, que assegura que els grana i els constància van arreglar el partit del 10 de novembre. El govern dedicarà dos milions d'euros a combatre l'atur entre les persones més vulnerables, més fràgils, de les comarques més castigades per aquesta xacra a Catalunya. Segons ha sabut la xarxa, les comarques d'arreu del territori són set, entre les quals hi ha l'Anoia, amb més del 40% d'atur. Canal Taronja Central, l'Anoia i Albert Caballé, bon dia.
Bon dia. La comarca de l'Anoia amb 12.145 persones a l'atur aquest mes de novembre lidera el rànquing de les comarques amb més atur de Catalunya. Amb aquestes xifres negatives, els diferents ajuntaments de la comarca han iniciat diversos projectes per incentivar la creació de llocs de treball i fomentar la contractació de persones amb un atur de llarga durada. L'Ajuntament d'Igualada presentava ahir mateix un pla de xoc per incentivar la contractació de persones que tenen més dificultat a accedir al mercat laboral. Marc Estells, alcalde d'Igualada, presentava així el projecte.
programes prioritaris que té el govern de la ciutat d'Igualada per erradicar l'atur. 1. Atracció d'inversions. 2. Foment de l'emprenedoria. I, per últim, aquest pla de xoc contra l'atur. El conjunt dels 7 municipis que conformen la Mancomunitat de la Conca d'Òdena té a punt per al proper 2014 la nova oficina per captar inversions industrials a la Conca d'Òdena.
Hi ha novetats a salt al Gironès. La plataforma d'afectats per la hipoteca s'ha mostrat avui oberta a tornar a negociar amb el govern català després de donar ahir les converses per trencades. Fem Girona. Sonia Tobert, bon dia. Bon dia. Segons la plataforma d'afectats per la hipoteca, les famílies resistiran al bloc, tot i que creuen que el risc al desallotgin i continua sent.
Aquest cap de setmana valoraran en assemblea la situació de cada una d'elles i dilluns faran públic un nou posicionament. La portaveu de la PAC a Girona Marta Fuera s'ha mostrat oberta al diàleg amb el govern català sense deixar les protestes. Nosaltres hem considerat que havíem de resistir perquè aquí no hi havia una resolució per part de la Generalitat.
dels 15 casos de les famílies, ni tampoc es tancaven d'una forma adequada els punts que s'estaven negociant. Nosaltres no estem tancats a seguir parlant amb la Generalitat, però continuarem donant les nostres pròpies passes també. Si la Generalitat pren una posició, nosaltres continuarem fent camí.
Aquesta tarda una delegació de la PAC anirà al Parlament de Catalunya on es discuteix sobre habitatge, mentre una altra de les famílies ha rebut avui una oferta d'un pis social, però denuncia que no està en condicions per viure-hi.
La setmana passada, en el darrer gran recapte, es van aplegar més de 3.000 tones i mitja d'aliments, és a dir, 600.000 quilos més dels marcats com a objectiu. La xifra supera les dues tones de nivells recaptats l'any passat i també l'objectiu de 3.000 tones que s'havia marcat la Fundació. La recolecta es distribuirà ara a 650 entitats benèfiques que faran arribar els aliments a més de 250.000 persones d'arreu de Catalunya.
En un municipi del Baix Penedès avui s'ha conegut una iniciativa solidària. Un grup de joves de Cunit ha destinat el premi aconseguit per la colla en el carnaval d'enguany al banc dels aliments local. Els productes ja estan sent repartits a les famílies més desafavorides. Ràdio Cunit, Xavier Martínez, bon dia. Bon dia. La regidora de serveis socials de l'Ajuntament de Cunit, Lola Domènech, ho ha qualificat com un acte de solidaritat molt maco i ha destacat que a Cunit, quan es demana col·laboració per qualsevol iniciativa solidària, la població es volca totalment.
El banc d'endiments va entrant aliments. I ara en aquests moments, hi ha moments puntuals de l'any que ens quedem molt buits. Aleshores demanem, entre cometes, auxili amb alguna entitat del poble i totes sempre col·laboren. Pels mascarotes, segons han afirmat des de la coordinadora del carnaval, és un plaer ajudar famílies de Conit que necessiten menjar, ja que passar gana és molt dur i conviden a tothom a donar un cop de mà.
Aquest matí Mossos d'Esquadra i Guarda Urbana han engegat un operatiu de seguretat al barri de Sant Joan de Figueres, a l'Alt Empordà. Segons fans policials, havien d'actualitzar el padró municipal, però han desmantellat dos cultius de marihuana. Uns antena d'agents han demanat informació per actualitzar el padró, però també s'han fet escorcolls en aquesta zona on principalment està instal·lada la comunitat gitana del municipi. En una casa s'hi han localitzat 150 plantes de marihuana i en un altre habitatge una trentena més.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, Promunça convoca un concurs de venda de 10 places d'abarcament a l'edifici Sant Jus Proexa. L'edifici se situa al carrer Constitució número 2, al sector Sant Jus Porta Diagonal, i avui és l'últim dia per lliurar les sol·licituds. Els preus sense IVA oscil·len entre 12.200 euros i 14.700. Si es vol comprar una o diverses places,
i també hi ha l'opció de comprar la totalitat de les places. En aquest cas, el preu seria de 130.000 amb 70 euros. La presentació de les sol·licituds s'acaba avui i s'han de fer a la notaria de Sant Just, al carrer Bona Vista, 66. Més informació al web de Promunsa, promunsa.cat.
En clau esportiva destaquem que 7 equips de l'Hockey Club Sant Just jugaran les eliminatòries d'accés a la Lliga preferent. Són el júnior, el juvenil, l'infantil A, els arabins A i B i els benjamins A i B. Aquest cap de setmana jugaran els partits de nada en arabí i infantil i el cap de setmana següent els de tornada. En Benjamí d'altra banda les dues fases es disputaran el cap de setmana del 14 i 15 de desembre.
El sorteig per fer els encreuaments de les eliminatòries en aquestes categories va tenir lloc dilluns i ja s'han establert, per tant, els equips contra els que jugaran les diferents categories de l'hoquei club. El Benjamí A jugarà contra el Vilassà, hoquei club, el Benjamí B contra el club Pati Sitges, l'Alaví B contra el club Pati Manlleu, l'Alaví A contra el club d'hoquei Mataró i l'Infantil A jugarà la classificació contra el Xium Massanet. El proper dilluns es farà el sorteig de les categories juvenil i júnior.
I un apunt més, la productora Clipsi de la Sant Justenca Núria Valdric i la barcelonina Clara Vallver guanya el premi al millor videoclip català del Music Clip Festival Internacional del Videoclip Barcelona. El videoclip també estava seleccionat entre els 12 finalistes de la categoria millor videoclip d'entre més de 2.000 peces de 30 països diferents.
Núria Valdric i Clara Vallver, de la productora Eclipse, van presentar el videoclip a diferents festivals i ha estat aquest el Music Clip Festival que ha reconegut la seva feina pel vídeo Parque Roscedal de Joan Dausà com a millor videoclip català.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. Ella quiere salvar el planeta
Bona nit.
Él sueña con dormir cuando ella duerme. Y sueña con soñar lo que ella sueña. Y sueña con soñar lo que ella sueña.
Ella es la esperanza de la humanidad y él escribe mientras ella duerme. Él fuma y obedece, ella habla y desplandece. Ella canta desnuda una canción y él la mira y se relame y se pierde entre su pelo. Ella se abraza fuerte y dice...
que las noches con sus lunas y las lunas con sus huesos nos secuestren a los dos que las lluvias y los soles y las hojas en el suelo nos encuentren a los dos
Bona nit. Bona nit.
Y él escribe mientras ella duerme. Él fuma y obedece. Ella habla y resplandece. Ella sonríe y devora la vida. Él devora la vida y sonríe. Él sueña con dormir cuando ella duerme. Y sueña con soñar lo que ella sobe.
Fins demà!
Y los años y el presente nos sorprendan.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar. Ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93-473-96-71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. En punt un quart d'una del migdia, és moment per parlar de teatre. El dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia, el dia.
Això és espectacle.
I per això se la demana Maica Duenyes. Bon dia, Maica. Bon dia i bona hora. Ja m'has avisat que avui tenim moltes coses, eh? Sí, bueno, voldria parlar en principi, per començar, dels Premis Butaca, uns premis entranyables que, bueno, que la gent de la professió estima moltíssim i que cada any, doncs, es renoven. És un espectacle. Jo ahir l'altre dia estava parlant amb el presentador i creador dels Premis Butaca, el Toni Martín, que estava dient
La presentació, el premi, la festa, és molt millor que sempre, que són els mags o els gaudí, perquè ells, tots dos, tenen una manera d'escriure molt punyent,
diuen les coses molt ben dites, i la gent riu molt, però no perquè sigui humor, sinó perquè... Està ben fet, no? Vaig dir que va ser una molt bona gala, comparada potser amb Barcelona Xicaltaló. Sí, sí, sí, és que sempre... O sigui, jo he anat als butaca pràcticament des del començament, quan ho feien fora de Barcelona i tal...
i la veritat és que sempre m'han semblat uns premis que estan molt ben presentats, molt lleuixer, amb molt de ritme, i sobretot això, que els actors estan allà una mica com a casa seva. És una reunió de gent de la professió,
I allà es fan petons, abraçades, comentaris, parlen de tot una mica. Evidentment, del que més es parlava és de la situació que està vivint el teatre per culpa del 21% d'IVA, no?
Però bé, no sé, deixem això de banda perquè la veritat és que encara que la cosa està molt malament a nivell econòmic, la majoria de gent està intentant fer alguna cosa. És veritat, per tant val la pena. Sí, la veritat és que sí, que hi ha molt bon ambient en aquest sentit, no?
El millor muntatge musical va ser Els Ferestecs, del Teatre Lliure, amb un magnífic espectacle. Jo penso que va ser un dels guanyadors de la nit, perquè també, a part del millor muntatge, també va ser el millor director, el Lluís Pasqual, i la millor... M'ha rescut, no, també? Absolutament, absolutament. Era molt bon espectacle, molt bo.
ja ho vam comentar la temporada passada, i ho tornaran a fer aquesta temporada. O sigui que la gent que no va anar-hi la passada temporada a veure el Ferestec, que no s'ho perdi perquè realment val la pena de veure-ho. Doncs això, muntatge teatral, la direcció de Lluís Pasqual, i després també l'actriu de repartiment,
Té poc perquè és una obra que està molt... És molt coral, no? Tothom té el seu moment espectacular. La Laura Conejero. O sigui que... Bon actriu, també, no? Magnifica, magnifica. M'agrada molt, sí. La Laura fa molts anys, fa més de 20 anys...
Va estar a punt de ser companya nostra aquí a Radio Desver. Ah, no sabia això. El que passa és que el que fins ara era director del Teatre Nacional, el Sergi Balbell, la va agafar per fer una obra...
i llavors ja va començar la seva carrera una obra que estava molt bé que estava ella fantàstica Bé, doncs això, muntatge bo teatral, direcció i actriu de repartiment per Laura Conejero diguem que van ser els que van guanyar més després de petit format i això va fer molta molta il·lusió Smiley
Perquè he parlat moltes vegades d'aquesta obra d'Smiley. Jo crec que l'acabaríem d'anar a veure, perquè me l'ha recomanat ja a vària gent, també. Sí, és que és molt bona. I, a més a més, ells estaven tots molt, molt agraïts, molt agraïts, perquè realment va començar la sala Flyer, amb unes condicions econòmiques i de tot molt minces, molt...
amb molt d'esforç per part de tothom, i després d'aquí va saltar al Teatre Lliure, després ha estat en el Capitol, i ells estaven tan agraïts i tan emocionats...
No he vist gent tan emocionada com la gent d'Smiley. Bé, va guanyar el muntatge teatral de petit format i després també va guanyar l'actor teatral, l'Albert Triola, que fa un paper fantàstic. L'Albert Triola està magnífic en aquesta Smiley.
i després també va guanyar el Guillem Clua que és l'autor i director de l'espectacle o sigui que dos espectacles que s'han portat uns quants premis
perquè realment s'ho valen, o sigui, tant els Ferestecs com els Miley, és que són molt bons espectacles. Evidentment, els que estaven nominats també ho eren molt, perquè estava, per exemple, en el de petit format, estava al principi d'Arquímedes, que va ser un espectacle molt bo.
A l'Afterplay, que també vam parlar aquí diverses vegades, que també és molt bo. I van i als Gossos, que és un espectacle sorprenent. A Cosmètica de l'Enemic, que també era un bon espectacle. Hi havia una bona opció, eh? Sí, la veritat és que estava molt difícil de guanyar perquè tots els que estaven nominats...
eren bons, saps? I això, clar, a vegades és més fàcil, no? Perquè si n'hi ha un bon i tres mig mig, doncs és més fàcil de... Bé, després també la flauta màgica, la companya de Furby, doncs va tenir també el seu guardó, en concret en l'actor, en l'actor de...
del musical, que va ser per al Toni Vinyals. El Toni Vinyals està ara justament fent el Teatre Lliure, Mary Me a Little, o sigui que si ho voleu veure en viu i en directe, té una veu i canta superbé i a més és un molt bon actor. També estava molt content del seu premi,
com a actor musical i bé i després ja són la Mercè Martínez que és la la que feia sortia el sortia la Riera no sé si continua sortint perquè fa molt de temps que no la veig era una de les que treballaven a la cuina
Em sembla que, a veure, no la tinc al cap ara per això. És que no sé si ja surt perquè ja fa molt de temps que no la veig. Era una que treballava a la cuina, que era una mica mentirosilla. Ah, sí que surt, sí que surt. Sí? Encara surt? Bé, doncs la Mercè Martínez, que a part de fer la Riera és molt bona actriu i molt bon...
i molt bona actriu de musicals. Recordem que l'any passat també va tenir un èxit apoteòsic en La vampira del Raval, que també era ella la protagonista. Doncs Mercè Martínez es va aportar també el Premi Butaca a l'actriu musical per l'obra T'estimo, ets perfecta i ja et canviaré. L'obra T'estimo, ets perfecta i ja et canviaré estava nominada pràcticament tot el repartiment
Però ella és la que es va portar al guardo dels Premis Butaca. I bé, i després ja...
que és molt d'agrair que t'ho donin, però ja són premis al vestuari, a la caracterització, que per cert ho va guanyar l'Eva Fernández, que va fer la caracterització dels ferestecs, i tot això. Va ser una batllada molt maca, amb molta il·lusió per part de tothom,
I, evidentment, com que ara els temps no estan per molts despeses, doncs, normalment als Premis Butaca sempre hi havia, abans de donar els guardons, hi havia un sopar. I ara això ha canviat, no? I això ja... Hi havia pica-pica per això o no? No, no, no, tampoc. No hi havia res, ni pica-pica, ni sopar, ni... Després també, els últims anys, en comptes de sopar, posaven bombons i cava a les taules...
En aquesta ocasió s'ha fet a la sala tallers del Nacional per una mica com reivindicació d'aquesta sala. Home, clar, després de l'any passat també, ara fa un any, no? Que la van tancar, sí. I es va fer a la sala tallers una mica com reivindicació perquè es torni a obrir la sala tallers.
i va ser una vetllada molt emocionant. Doncs queda dit també, i ens apuntem, doncs, jo crec que també val la pena recordar-ho, no només quan parlem de les obres, sinó quan hi ha un acte així festiu que va bé, doncs també recordar-ho, i és un sector, i recordem dels més castigats també per la crisi, l'augment brutal de l'IVA, i tot plegat. I és horrorós.
Bé, després una altra notícia, els Premis Botà que us deixem aquí, i una altra notícia és que el Círcul Maldà, aquell espai tan petit, no sé si has anat alguna vegada, és com la saleta de casa teva, una cosa molt petita, un espai molt especial però molt acollidor.
que fins ara dirigia i portava el Pep Tossar, ha canviat de mans. Ah, sí, hi ha hagut polèmica aquí també, no? Sí, sí, hi ha hagut polèmica. Es veu que el Pep està molt dolgut perquè diu que és gent que estava treballant amb ell, que l'han traït i, en fi, no entraré en aquest tema. La qüestió és que l'han agafat gent molt jove,
una companyia que es diu Els Pirates, i que pensen fer, evidentment, teatre i també dansa, música i cabaret. Si escoltem a l'altra part, doncs...
Estan també dolguts perquè el Pep Fossard els ha dit que l'han traït i ells diuen que no han traït a ningú. La qüestió és que el Pep ha tingut 5 anys en aquesta sala, ha tingut molts problemes perquè sembla ser que no tenia cap subvenció ni cap ajuda i estava molt cremat i molt empipat amb el món, diria jo.
no només en els estaments, sinó en el món. En general, una mica per com ha acabat tot plegat, no només a banda del canvi. Bé, doncs que sapigueu que a partir d'ara el Círculo Maldà, que han fet coses amb petites joies molt maques i molt ben ambientades en aquest espai, que és molt especial, el portarà la companyia Els Pirates.
O sigui que podrem veure des d'un espectacle de dansa fins a un espectacle de cabaret passant per un de teatre. I després volia comentar, ja ho vam dir la setmana passada, però torno a dir-lo perquè em val la pena, a la gent que li agradi Shakespeare i no tingui mandra per anar fins a Girona...
que no s'ho perdi perquè la companyia Propeller, que són magnífics, estan fent somni d'una nit d'estiu. Han hagut de fer una representació més perquè estaven les entrades accelerides i jo ho recomano de totes totes. A mi aquest any no puc anar i em sap molt, molt, molt, molt malament no poder veure aquest espectacle de los Propeller.
Però, de totes maneres, us diré una cosa, no és el mateix, evidentment, no és el mateix, però el director de la companyia, de la companyia Propeller, està preparant un espectacle que es podrà veure al Teatre Acadèmia.
O sigui que alguna cosa podrem veure. No és el mateix, perquè aquesta companyia porta molts anys fent Shakespeare i està preparant un Shakespeare al Teatre Acadèmia. Ja en parlarem d'això quan arribi el moment. Una altra cosa, el Goodbye Barcelona, que l'estan fent al Teatre del Raval, torna a prorrogar, perquè té molt d'èxit, perquè cada dia omplen,
i perquè és un molt bon espectacle musical, estaran aquí fins al cap d'any. El Goodbye Barcelona, al Teatre del Raval, és la història d'una mare i d'un fill anglesos que venen a lluitar amb les brigades internacionals. Bé, el fill ve a lluitar amb les brigades internacionals, amb la Guerra Civil Espanyola, i la mare ve per buscar-lo, per trobar-lo.
És un musical original i molt maco i mira, el prorroguen fins al final de... Home, quan alguna obra prorroga, bon senyal, no? Vull dir que alguna cosa vol dir... Jo crec que ara està començant a passar una cosa que jo sempre he trobat molt estranya i molt rara, que és que tu poses un espectacle en escena i funciona...
i no hi ha manera de fer-lo un dia més no hi ha manera perquè està tot programat ara està passant tot el contrari si un espectacle funciona ho prorroguen i això per mi és una bona notícia perquè si no funciona doncs ho treus però si funciona és una llàstima que ho treguis si encara ve la gent a veure-ho bé, anem a una altra cosa el teatre d'en Tarantana
obre un cicle que es diu Fer visible l'invisible. M'agrada el títol, no? És maco, sí. Bé, aquest cicle estarà des del 10 de desembre al 5 de gener.
I és una mica, una mica, eh? M'he recordat una mica com a la Xupluc que fan al Teatre Lliure de Montjuïc, a l'Espai Lliure de Montjuïc. Sí. Perquè donen pas a petits espectacles que estan creats a petits espais, com pot ser la Sala Atrium, com l'Anna Uibanov, com l'Àrtic XXII, que és també del Tantarantana...
Llavors, són petits espectacles que a vegades han passat desapercebuts, perquè aquestes sales tampoc tenen massa aforament, o sigui, són sales petites. I ara, en aquest cicle de fer visible l'invisible, el Teatre Tantantana dona l'oportunitat de veure tres obres. I concretament, són Flors carnívores, d'Anna Maria Ricard,
companya nostra de fa molts anys aquí a Ràdio d'Esverb. Jo després de tu, de Carolina Llatxer. Sí. I l'última, espera, que no la tinc aquí, d'on està l'última? A veure, a veure. A veure, a veure. Ens queda alguna cosa, eh? Sí.
Sense acabar la música, justament, per fer-ho més... Bé, ara ho mirem. El cicle aquest comença justament amb Flors carnívores, d'Anna Maria Ricard. Ho faran el dia 10, 11, 21, 22, 23, 25 de gener. I parla... Són tres nois, és un text una mica especial. Tres nois que estan pixant en un lavabo públic.
I a partir d'aquí, doncs, comença una història una mica esbuixerrada.
que acaba també una mica esbuixarrada, però... Divertit, doncs, no? Sí, divertit, divertit. Aquest cicle ja ho parlarem quan sigui el moment, però m'ha fet gràcia perquè també fan la taquilla inversa, que ara està molt de moda. Sí, és veritat, això, eh? Perquè quan la gent va així a veure les obres que proposa el Teatre Tantantana dins d'aquest cicle de Visible a l'Invisible...
Doncs si t'agraden poses més i si no t'agrada poses menys, no? Que és això. Sí, sí. Bé, anem a parlar també d'un espectacle que comença ara al lliure de Gràcia. Vale, a veure. Que pinta molt bé. Molt bé, a veure. Diu, adiós a la infància.
Adiós a la infància, el de la infància és sobre una obra de Mercè, la dramaturgia l'ha fet el Pau Miró, i hi ha música de Jaume Sissa i la direcció de l'Oriol Brogi.
Penso que pot estar molt bé aquest espectacle, la veritat. És un espectacle que repassa els temes més recurrents, musicalment parlant, les obsessions que sempre es repeteixen en l'obra del Joan Mercè, la figura del pare que no hi és...
El cinema, la brutalitat del franquisme, bé, una mica el que hi ha sempre a l'obra d'aquest magnífic escriptor. I és una història plena de petites històries, o sigui, no és una història sencera, sinó que van explicant petites històries.
Jo crec que pot estar molt bé. S'estrena demà al Teatre Lliure de Gràcia i bé, ja aniré a veure-la i ja us explicaré el que m'ha semblat aquesta adiós a la infància.
Una altra notícia que no vull oblidar-me, no vull oblidar-me perquè l'última vegada que vaig estar parlant amb ella m'ho va comentar però no m'ho vaig creure i resulta que sí. La Montserrat Carulla, magnífica, magnífica actriu d'ama del teatre català, s'acomiada del teatre.
M'ho va comentar... De teatre i de tot el món, per tant, de la... No, de la televisió i del cinema, si li ofereixen alguna cosa... És pel ritme, suposo, per tant, no? Sí, perquè, clar, cansa molt cada dia. M'ho va comentar, l'última vegada que ens vam veure, una mica així, jo pensava que era broma, li vaig dir, sí, home, sí, què més, no? Però resulta que sí, que s'acomiada. I s'acomiada, com no podia ser d'una altra manera, interpretant una obra.
Molt bé, és una bona manera d'acomiadar-se, no? I tant, i tant. Continuarà fent televisió i cinema i l'obra que ha escollit és una comèdia molt familiar. L'autor d'aquesta obra és el Roger Penya, que és el seu fill, perdona, el seu net. Després a l'escenari estarà acompanyada per el seu net, l'Ales Penya i per la Vicky Luengo. I l'obra es diu Yaya.
I és ella la protagonista. I és ella la protagonista. L'obra, ja dic, l'ha escrit el Roger Penya, el seu fill, i estarà acompanyada del seu net Aleix Penya. Home, és un bon comiat, no? Sí, sí, jo penso que sí, que estarà bé. I a més, a més, la Montserrat Carulla va començar la seva carrera ara fa més de 50 anys al Teatre Romea, precisament. Precisament.
I ara que el Teatre Romea està celebrant els 150 anys d'història d'aquest teatre, que és un dels més antics de Barcelona, ella ha volgut acomiadar-se en el mateix teatre que la va veure néixer professionalment.
Estarà pocs dies, jo penso que podria estar més, però bueno, es podrà veure des del 26 de desembre, o sigui el dia de Sant Esteban, ja ho tornarem a recordar aquí la propera setmana, des del 26 de desembre fins al 18 de gener.
i els horaris són els mateixos de dimarts a divendres a dos quarts de nou el dissabte n'hi haurà dos funcions que per a una dona tan gran com és la Montserrat Carulla és el d'orillo i els preus també són els preus habituals del Teatre Romea van des del 19 als 29 euros hi haurà funcions i preus especials el dia de Sant Esteve de Cap d'Any, d'Any Nou i de Reis
I a mi em fa molta pena deixar de veure damunt d'un escenari a la Montserrat Carulla perquè és una actriu fantàstica i meravellosa, però bé, és el que hi ha. A més es pot acomiadar per la porta gran, no? Sí, sí, sí, fent el que ha fet tota la vida, o sigui, fent un espectacle teatral.
I ara, per acabar, m'agradaria parlar també d'un espectacle que és un musical i que es diu Pastorets Superestel. Ah, molt bé. A veure... Està dirigit per el Ricard Reuant. Sí? Les cançons són del Toni Oliver. I bé, Pastorets Superestel és una obra...
S'ha vist a Barcelona ja diverses vegades. Jo penso que està molt bé perquè fa una mica riure. Són uns pastorets una mica còmics i, a més a més, evidentment, és un musical. Vull dir que per als nens petits és l'ideal. Pot anar bé, no? És l'ideal, sí, sí. Estaran des del 14 de desembre fins al 12 de gener al Teatre del Raval de Barcelona. Perfecte. Per tant, vacances de Nadal...
Vacances de Nadal, si podeu anar a veure els pastorets Superestel, que ja dic, és de la companyia Badebolit, que estan dedicats pràcticament al món infantil. I a mi, quan el vaig veure, ja fa uns quants anys, em va agradar. No sé si és que soc molt infantil.
Molt bé, Maica. Doncs tenim moltes propostes els propers dies, o sigui que tenim deures per fer, més cap de setmana llarg, i suposo que la setmana que vens portaràs encara més coses. I tant. Per tant, a veure si anem a veure alguna cosa aquest de setmana. Molt bé. Que vagi molt bé. Bona setmana.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte. Club Ciutat Diagonal.
Les millors cards a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i cards a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.est, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tres minuts i tres coses d'una de migdia és l'hora de fer el vermut, a més a més a més festa, per tant, avui és com un divendres, no? Bon dia, Astrid Goldstein del Celler Gamata. És un bon dia per fer ja entrar directament en matèria, no? El dijous va bé que sempre fa passar coll avall, però avui és que justament tu demà també fas festa, no, al Celler? No. No? Al Celler, sí. Jo, personalment, no. Comença la campanya de Nadal oficialment. Però no podrem venir a comprar vint? No. No, perquè si no la feina no avança.
No, a veure, qui estigui per allà és que piqui un quantet a la porta. Però és allò que dius, no, no. Per sort encara queden empreses que fan lots de Nadal i tenen bons detalls amb els seus treballadors i han de complir. Exacte. Perquè quan desfes el rebeu a casa estigui tothom content.
Molt bé, doncs en tot cas, avui parlem de garnatxa blanca. Exacte, l'any passat vam retocar una mica així la Terra Alta, vam parlar del Morenillo, havíem parlat que també tenien garnatxa negra, la Carinyena, però des de fa, crec, un parell d'anys va sortir a les ampolles ja el distintiu de 100% garnatxa blanca.
És que hem donat-li un valor afegit. Tots sabem que hi ha molts vins que van amb copatge. Copatge significa una barreja de varietats de raïm. Per què? Perquè cada una té les seves característiques i trobar un vi, com per exemple, tenen la majoria també de caves, que podria ser el macabé o xarel·lo, per allà, cada una li aporta diferents...
El toc diferent, no? El toc diferent, o sigui, sabem que unes tenen més força, unes altres aporten més frescor, hi ha varietats més aromàtiques. Doncs a la Terra Alta van apostar per fer 20-100% garnatge blanca, que és l'autòctona d'allà. Allà no trobem macabeus, ni seria normal trobar xardoners, no seria normal fins i tot trobar-lo en altres llocs, perquè hi són, no passa res. Però realment la Terra Alta...
L'últim cop que vam parlar, vam parlar que era molt típic, les cooperatives, que des de fa uns 10-15 anys n'hi ha com un canvi, una revolució per apostar per la modernitat respectant al màxim l'autòcton. Està bé, això, no? Ens agrada. A més, la gran majoria de cellers juguen molt amb...
Només una varietat de raïms. Sí que trobem molts que n'hi ha dos, tres, però sí que reivindiquen moltíssim el territori. La Terra Alta, sempre ho dic, és aquella part de Catalunya de les que tenim més oblidades. Això passa, eh?, segons quines zones, però és veritat que, bueno, amb el vi sí que ho relacionem, no per això? Amb el vi jo crec que manté el nom i el bon nom.
És allò que dius, hi ha zones que el tenim com una mica d'allà, que surt. No, la Terra Alta, tots pensaríem en vins forts, consistents. Jo sempre dic, el clima marca els vins i realment tal com és el clima, la Terra, són els seus vins, els seus plats, la seva gent. I en aquest cas us he portat aquesta garnatxa blanca de vins del tros. És un celler petitó, com a mi m'agrada.
És la segona anyada, o sigui, ells van treure el 2010 el primer any, és una garnatxa blanca que un 25-30% fermenta en barrica, que de barriques encara no n'havien parlat, sempre estem tastant vins, de moment encara força joves, i prové d'una vinya d'uns 80 anys, més o menys, que havia estat abandonada.
Home, molt bé, aquesta història, no? Sí, llavors aquí hi ha una part sentimental molt gran per part del Joan Ramon Bada, que és un dels viticultors. Clar, hi ha tota una part molt, molt emocional d'aquella finca de la família que havia estat abandonada, tot el procés que comporta recuperar-la i anem a fer un bill exclusivament d'una sola finca.
que és el que es valora, sobretot, molt a França, no? O sigui, el concepte aquell de vida de finca. Que és potser el que s'està copiant ara o intentant tenir com a referent, si vols, diguem així. Sí, no? Sí. Hi ha un canvi aquí, també. Hi ha un canvi. Anem a buscar les particularitats d'una finca concreta, no? Tal com són i tal com s'expressen. És molt fàcil...
Molt fàcil. És relativament fàcil fer un vi amb dos, tres, quatre i cinc varietats i de cinc, sis tipus de terrenys diferents i de sis alçades diferents. Però aquí hi ha la particularitat de què és. Una zona concreta, una vinya concreta i aquella llanyada concreta. I segons l'any tindrem un vi diferent. Una cosa o altra. Exacte.
Molt bé, doncs què fem? El tastem, no? El tastem, sí. És un color molt pàl·lit, ara me'l mirava. De color no ens entra, bé, brilla una mica. És molt brillant. És madalènic. Com que hi ha aquesta boira així tota rarota. Aquesta contaminació, no? Sí.
Doncs, però aquí fora, que n'hi ha molta més llum, quan he servit, dic quin color més vacu, és 2011. Sí, des d'aquí, és a dir, el meu no m'agrada gaire, però quan veig el teu, que el tinc més llum, m'agrada més. És 2011, anem ja quasi bé cap al 2014. No és jovenet aquest vi, però el color sí que el manté jove. Tu no ho veuràs, però fixa en la meva copa. Ha deixat com una espècie de llàgrimes aquí marcades. Sí. Semblen els canelobres de quan ha gelat.
Això seria un indicatiu de la quantitat d'alcohol que tenim en el vin. Ah, sí? Això no ho sabia dir-ho. És que de moment, perquè hem començat amb vins amb poc alcohol i molt lleugers, no es veia tant. En aquest cas, sí que es veu, a la meva es veu molt més, i semblen aquests canelobres després d'una gelada. Clar, o sigui que avui ja tenim una mica més de grau, no?
És hivern, no? És hivern, fa fred, boires... No fa el fred de fa quatre dies, però és el que toca. Anem a plats més consistents...
Jo crec que ja anem a posar-nos una mica més en sèrio, deixem els vins novells, els vins joves, i anem ja cap a vins més de criança. Per això també he volgut portar un blanc del 2011 i no anar a buscar un de més jove. Perquè sempre tenim la concepció que els vins han de ser joves i no s'han de guardar. Doncs què, l'honorem, no? Seria el següent pas...
És fort, no? D'olor? És intens, si vols dir intens. Exacte. És intens. És intens la seva olor, que vindria molt marcat per fruites, flors blanques, però és que a part, si estem pensant, o en evidència hem vist que potser té una bona quantitat d'alcohol, l'alcohol també s'evapora. L'he servit
Més calent de lo normal. L'he servit que potser no seria la temperatura que normalment tothom a casa se'l beuria. L'he servit més calent perquè ens tragués i ens expressés molt més. Un vi, crec jo, per ser consumit al voltant dels 8-10 graus. A mi molt frac aquests vins és allò que dius, tenen tant...
que deixem-los una miqueta més calents. I fins i tot he portat avui copes una miqueta més grosses. O sigui, crec que és un vi per si he servit amb copa de vinera. Molt bé. Doncs què, el tastem? A més, veig que al xat d'aquí ens fan alguna pregunta, és a dir que ara te la passaré. Però clar, se'n va ja a Nadal, eh? Sí. Pregunten quin vin recomanes pel dia de Nadal. Imagina't. Directament. Imagina't. Haurem d'obrir que ens soltori. Tenen gana, eh?
Tasta'l i em faràs tu ara a mi la suggerència. A veure. Si podria anar el dia de Nadal.
És fort, eh? Ostres, és molt curiós. Entra molt suau i va guanyar en volum. L'alcohol es deixa notar, però no seria un vi alcohòlic, senzillament l'alcohol hi és. Estem parlant d'una zona càlida, però alhora és fresc. Sí que pot anar a veure així com per hivern, no? Vull dir que no em sembla gens un vi d'estiu, de terrasset a dolcet. No, exacte. L'estiu realment... Ens faria mandra. Ens faria mandra i costaria...
Per això ja pensant en les festes de Nadal i per què no el caldo, tot i que els caldos són relativament complicats, perquè clar, ja tenim molt d'aigua. Però després per la carn d'olla, no? Però per la carn d'olla. Un cop hem acabat de treure el caldo. I fins i tot allò que dius, mira, amb els galets, la carn d'olla, jo crec que ja comença a ser, i fins i tot els entrants, que també són consistents. I els aperitius de Nadal, no? Exacte. Agostins. Sí, uns llagostins i...
Déu-n'hi-do, la quantitat de... Si no tenim caldo... Peixos fins i tot un pèl grasos. Una tonyina. Jo crec que ja ens podem començar a trevir una mica més carns blanques. El bacallà, que també és molt típic a la Terra Alta. És veritat. És un vi que...
Si el veiéssim així, simplement diríem, mira, un mi blanc jove fresc, però aquest vin s'està donant molt més. És veritat, eh? És potent. Enganya, no?, pel color, o almenys, perquè no coneixem tants vins, quan veiem un bici, doncs ens semblarà més suau. Exacte, perquè, clar, el color és orientatiu. La veritat és que el color aguanta molt bé. Hi ha molts vins que el sol fet de passar un temps per barri, que en seguida hi agafen unes tonalitats més.
més fosques, fins i tot més daurades. Però aquest, el color, la veritat és que es manté molt jove. M'ha agradat moltíssim l'acides, que en si seria el que ens està netejant una mica la boca. Fins i tot ens podria anar bé amb una fondida formatge.
Molt bé, mira, doncs en vaig fer l'altre dia. Ara ja sé amb quin vi el podria acompanyar. És un vi que, dius, és consistent, però tota aquesta acidesa, aquest alcohol, jo crec que podria anar força bé. Molt bé, doncs sí, sí. I la garnatxa blanca, doncs, és això, és fruita.
Però alhora és força, és intensitat. I a part, són vinyes velles. Hem de saber que les vinyes joves en podem treure bons vins, però no t'expressaran mai el que pot expressar una vinya molt més antiga. O la producció també es redueix. Això també s'ha de tindre en compte. D'aquí el valor. Doncs aquesta és la segona anyada, la tercera ja està al mercat. Però com que a mi sempre m'agrada guardar els vins...
un parell, tres i fins i tot quatre anyets justament per poder parlar d'ells. Si no, com podem argumentar que els vins blancs els podem guardar fins i tot igual que els negres? Sí? Mira, un 2011 ben jove. És veritat, és veritat. És allò que... Trenca una mica aquests esquemes, no?, que tenim, potser, de vegades. Prejudicis, podríem demanar. Exacte, i fins i tot ara de cara a festes jo crec que...
A part que els dinars són llargs, són fins i tot, digue-li, més pesats i amb molt bona companyia, aquest estil de vi jo crec que és l'ideal per estar a taula, no? Vils per ser beguts també, amb més tranquil·litat, amb més calma, fins i tot. Doncs sí, m'ha agradat, no coneixia gens, per dir-ho d'alguna manera, i mira, hem fet una descoberta, no? Sí, perquè és allò que, clar, no són gaire coneguts, és això, és la segona anya del mercat,
De tots els vins que fan, Déu-n'hi-do la de premis que estan aconseguint. La veritat és que treballen molt, molt bé.
I aquest matí quan he trucat al Joan Ramon Bada i li he explicat que duia aquest beat-up aquí, doncs s'ha emocionat moltíssim. Perquè, clar, és allò que... És aquella sensació que crec que tenen quan estàs tan lluny, no? Sobretot allò que penses que a Barcelona, a la capital, es mou tot. I dius... Jo sempre miro potser una mica més cap a lluny, no? I n'hi ha un munt de gent que treballa i treballa molt dur per...
per recuperar la història i les seves tradicions. Molt bé, doncs exacte, des d'aquí els donem aquest suport i és el que repassem una mica... Ara que ve Nadal i també parlarem de tradicions. Exacte, és veritat. De fet encara ens queden, avui és dia 5, ens queden dos programes encara abans de Nadal, és a dir que la setmana que ve encara podem fer una altra cosa, si vols, i el 19 sí que podríem fer una mica de consultori o recomanacions per Nadal i cap d'any, perquè el 26 no farem programa, per tant...
ens tocarà fer aquest repàs. Haurem de fer un compacte... Exacte, recomanacions de diferents menús possibles, no? Ja ho farem, ja ho farem, alguna cosa farem. Sí, però està bé que la gent tingui curiositat. Recordem el nom un altre cop, si vols. 100% Garranxa Blanca de vins del tros de la Terra Alta.
Perfecte. Ahir va haver-hi tast. Ahir va haver-hi tast. No m'ho havies dit abans d'entrar, eh? Ara perquè m'hem recordat. Com va anar? Molt bé, molt bé, fantàstic. Vam fer el foie d'oca, el foie d'anac, el sencer, un bloc, vaig recol·locar els rilets que sempre sorprenen. Vam posar un cava, un vi blanc que ja ha estat a punt avui de portar.
Però potser encara el... Un dia d'aquests que t'agafi així de sorpresa. I després vam fer un vinegre també del Priorat, fresc, lleuger. I la veritat és que molt bé, era amb un grupet de nou persones, fantàstic.
Molt bé. Que si bé ens van treure del casal, no hi havia manera que marxéssim. Sí, no s'acabava mai. No, la sobretaula ja ho té, això. Molt bé. Llavors, doncs, contents d'aquest cicle que s'ha tancat ara aquest primer trimestre. Ja preparant el següent amb un tas d'olis i maritatge. Això em sembla molt curiós. Com es fa tant un tas d'olis? Amb copa blava, petitona... Però es beurà l'oli? Es beu i es tasta.
Sí, un a un té una certa... És complicat, perquè aquí olorem molt, tastem, però és que, clar, un oli sol és fort, no? Doncs ja ho farem. Ho farem prou curiós, no? Serà diferent, perquè normalment amb un tas de vi tenim bastonets, una miqueta de pa, amb un tas d'olis... L'acompanyem normalment amb pa, però fins i tot també amb poma. La poma és àcida, ens neteja la boca, és molt neutre...
Jo crec que pot sorprendre... Positivament, no? Sí. I serà un joc, com sempre fem. I també deixa un brau en darda com va anar dissabte passat. Com a Jaume Pons a l'orda. Fantàstic. Quin encant. A més, va donar molt de joc. Va haver-hi connexió. Saps que et vaig dir? Segurament hi ha una connexió que es coneixen i exacte...
Que bo, doncs l'endemà de parlar amb tu, que vam entrevistar-lo i ja vam quedar, vam ser menys de 10 minuts de conversa telefònica, però ja vam quedar sorpresos i entusiasmats. Sí, espectacular, quin nano. Sí, de veritat, és allò que dius, quina energia, quina vitalitat, que ric tot. Vam jugar moltíssim. No érem un gran grup de gent, però la veritat que els que hi érem ens ho vam passar molt bé i sempre penses, llàstima...
A veure, era un dia fred, havia estat plujós, ventós, hi havia més activitats, hi havia la fira de Nadal, però la veritat és que una energia desprenia i el vi va quedar...
Va lligar tot molt, molt bé. En sincronia. Exacte, exacte. Veus, veus? Tot queda... Tot molt ben escollit, sí. Doncs tornem de lloc que ve, amb més coses. Exacte, ja amb totes les suggerències de Nadal. Exacte, que vagi molt bé, moltes gràcies, bon dia. Adeu, bon dia.
I nosaltres també marxem, tanquem aquest just a la fusta d'avui, us hem acompanyat des de les 10 i fins a la 1, agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bon als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, també hem parlat amb la conferenciant d'aquest vespre del PSC sobre pensions, hem parlat, hem fet tertúlia amb el Pere Oliver, la Joana Lagarra, l'Alina Santa Bárbara i la Montse Larrea, també hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas i ara mateix de vins amb l'Estric Goldstein. Nos ha parlat Carme Berdoi,
I tornarem dilluns, demà fem festa, amb moltes més coses. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon cap de setmana llarg i que tingueu bons tres dies de festa, que els aprofiteu molt bé. Ara us deixem amb l'informatiu migdia, amb l'Andrea Bueno, i de seguida us podeu posar el dia de l'actualitat Sant Justenga. Que vagi bé. Bon dijous.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís 98.1.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
És la una i un minut. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
Un incendi a Castellbisbal fa arribar a hores d'ara un núvol de fuma a Sant Just. És un foc que s'ha declarat a un pati exterior de Ferralla, al municipi de Castellbisbal, i que ha afectat directament a uns cotxes que hi havia allà. D'altra banda, també parlarem a l'informatiu de la situació de contaminació atmosfèrica d'aquests dies a Barcelona. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 5 de desembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'espai Empren és el nou local públic per empreses a Mas Lluí. És un lloc públic d'ús compartit al carrer Rosa de Luxemburg que Promunt s'ofereix per facilitar iniciatives d'autoocupació. El lloguer mensual costa 60 euros i encara hi ha espai disponible. La productora Clips i Animacions de la Sant Justenca Núria Valdric i de barcelonina Clara Vallver guanya el premi al millor videoclip català del Music Clip Festival Internacional de Barcelona. El vídeo és de la cançó Parc Rosidal de Joan Dausà.
El present i el futur de les pensions ha debat aquest vespre al mil·lenari. La diputada socialista Isabel López Chamosa en parlarà en una nova sessió de l'àgora socialista. Serà les 8 del vespre i és oberta a tothom.
Bon dia. L'incendi d'una quinzena de vehicles a Castellbisbal fa arribar a hores d'ara un núvol de fum a Sant Just. Es tracta d'un foc que s'ha declarat a un pati exterior de Ferraria, al municipi de Castellbisbal, i que ha afectat directament a uns cotxes que hi havia allà. Fins a la zona s'han desplaçat una quinzena de vehicles dels bombers de la Generalitat i no hi ha cap persona ferida. El núvol de fum d'aquest incendi, com dèiem, arriba fins a Sant Just i és visible des de molts punts del municipi. A llarg de la jornada seguirem informant, però si voleu més informació...
Sobre aquesta qüestió podeu consultar al web del Departament d'Interior de la Generalitat i també al Twitter dels bombers de la Generalitat de Catalunya.
També us ho hem avançat en titulars. Sant Just és un dels municipis de l'àrea metropolitana dins la zona de protecció especial per l'episodi de contaminació atmosfèrica que afecta aquests dies Barcelona. La Direcció General de Qualitat Ambiental avisa de l'elevada concentració de diòxid de nitrogen en l'aire i de la seva dificultat per dispersar-se degut a la baixa capacitat atmosfèrica d'aquests dies. Des de Protecció Civil recomanen, doncs, algunes mesures d'autoprotecció en els municipis més afectats. Sant Just Notícies.
Aquesta situació durarà fins demà divendres, quan es preveu que es redueixi el trànsit urbà, interurbà i l'activitat industrial, coincidint amb el cap de setmana llarg. Els municipis que han de tenir una cura especial són, a més de Sant Just, Cornellà, Espluga, Sant Feliu, El Prat, Sant Joan d'Espí, l'Hospitalet i Barcelona, entre d'altres.
Mentrestant, es recomana deixar el transport privat i utilitzar-ne al públic i, si s'ha d'utilitzar el vehicle privat, reduir la velocitat per evitar l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera. També es recomana no realitzar activitats físiques a l'aire lliure i tenir cura de les persones més vulnerables als efectes de la contaminació atmosfèrica.
Sant Just Notícies. Ara passant 5 minuts de la 1 del migdia. Avui és l'últim dia per sol·licitar una plaça d'aparcament que Promunça posa a la venda. Es tracta d'un concurs de venda de 10 places d'aparcament a l'edifici Sant Just Proexa, al carrer Constitució, número 2, al sector Sant Just Porta Diagonal. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
Els preus sense IVA oscil·len entre 12.200 euros i 14.700 si es vol comprar una o diverses places. A més, hi ha una plaça per a persones minusvàlides que costa 21.300 euros. També hi ha l'opció de comprar la totalitat de les places. En aquest cas, el preu seria de 130.000 amb 70 euros. El termini per presentar les sol·licituds s'acaba avui i s'ha de fer a la noteria de Sant Just, al carrer Bonavista, número 66. Les bases del concurs i les condicions es poden trobar al web de Promunsa, promunsa.cat.
I parlem, en aquest cas, d'una altra convocatòria perquè l'Ajuntament ha obert la convocatòria pública per a l'elecció del jutge o jutgessa de pau de Sant Just, tant titular com substitut. Cal que siguin majors d'edat amb nacionalitat espanyola i no han de ser necessàriament professionals del dret ni la justícia. Les persones interessades han de presentar la seva candidatura i entrar-la al registre municipal de l'Ajuntament fins al proper dilluns, dia 9 de desembre. Sant Just Notícies.
L'Ajuntament inicia així els tràmits per proposar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les persones que han de desenvolupar aquestes responsabilitats. El càrrec és per quatre anys i el nomenament el fa al Departament de Justícia de la Generalitat. Els jutges de pau tenen competències en jurisdicció civil, registre civil, com ara fer inscripció de naixements, matrimonis i de funcions, jurisdicció penal i funcions d'auxili judicial, a banda d'intervenir en matèria electoral.
Fins demà!
Ho hem avançat en titulars. L'espai Empren és el nou local públic per a empreses a Mas Lluí. És un lloc públic d'ús compartit al carrer Rosa de Luxemburg, d'aquest barri, que a Promunt s'ofereix un preu assequible per facilitar iniciatives d'autoocupació. El lloguer mensual costa 60 euros i encara hi ha espai disponible. Tot i això, de moment, sis projectes empresarials ja l'utilitzen. A mitjans de novembre es van signar els primers contractes i ja ha començat l'activitat.
Aquesta és una de les iniciatives que l'Ajuntament tira endavant per iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes pel sector empresarial.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ja que parlem d'emprenedoria, us expliquem que la productora Clips i Animacions de la Sant Justenca Núria Valdric i la barcelonina Clara Vallbé guanya el premi al millor videoclip català del Music Clip Festival Internacional de Barcelona. El vídeo també estava seleccionat entre els 12 finalistes de la categoria millor videoclip d'entre més de 2.000 peces de 30 països diferents. Sant Just Notícies.
És el videoclip de la cançó Parque Rosedal de Joan Dausà, que està fet amb tècnica de l'artoscòpia, que és aquest que sentim. Núria Valdric ha explicat a la penya del morro com van treballar-la. Nosaltres el que vam fer és gravar les imatges i després dibuixar-les frame a frame. Amb l'animació són 12 frames per segon, no són 24.
I, per tant, vam arribar a fer uns 3.000 dibuixos en total. Bé, de fet, vam treure el vídeo i de manera que pots veure el dibuix en el fons real, en el fons on es va gravar, però sense la imatge de les persones.
Núria Valdric també ha parlat d'on va sortir la idea per fer un videoclip amb aquesta tècnica i precisament amb aquesta cançó que escoltem, Parque Rosidal. Si nosaltres volíem fer alguna història, un curt, un videoclip, el que fos, amb aquesta tècnica, perquè era una cosa que ens rondava pel cap,
i com que coneixíem el Joan Dausà, va donar la casualitat que havia tret el disc feia poc, i tan bon poli vam fer la proposta, a ell li va semblar bé, vam escollir entre tots la cançó, però que clar, que el fet que comencés dient em poso a dibuixar-te, clar, donava molt de joc a que fos aquesta cançó escollida, i així va ser. No vas a faltar, i es poden...
Núria Valdric i Clara Vallver de la productora Clips i Animacions van presentar el videoclip a diferents festivals i ha estat el Music Clip Festival el que ha reconegut la seva feina per Parcèrro Cedal com a millor videoclip català de l'any. Els premis es van llorar el cap de setmana passat a Barcelona. Clips i Animacions es dedica especialment a l'animació, tot i que també fan projectes en vídeo. Ara mateix estan treballant en un documental reportatge sobre les escoles tau.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passen 11 minuts de la una del migdia i parlem del Nadal perquè ja s'han posat a la venda les entrades per veure els pastorets de Sant Just. Es poden comprar a l'antiga granja Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretaria, és a dir, de 6 a 9. Aquest any es mantenen els preus de les entrades. Costaran 6 euros, però 5 per als socis i sòcies de l'Ateneu. Sant Just Notícies.
Les representacions seran divendres 20 de desembre a les 8 del vespre i diumenge 22 a les 12 del migdia. L'obra que representaran és Esteu, els Contrapastorets de Sant Jus, creada per Pep Albanell. Aquest cop s'introduiran canvis en el text, en alguns personatges, en la música i en l'escenografia. A més, segueixen buscant extras. Tothom qui vulgui fer d'extra pot passar pels assajos de dimarts i dimecres, de 6 a 8 del vespre, per presentar-se al grup de pastorets.
Els assajos dels extras es faran només la setmana del 16 al 20 de desembre. Ho ha explicat Roger Consul, director dels contrapastorets de Sant Just a la Penya del Morro. Només els demano una setmana, la setmana de l'obra, de l'estrena de l'obra, i llavors aquella setmana perquè es van inhabituant...