Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Catalunya Informació. En esports, victòria del Barça al camp de l'Apoel per 0 a 4 amb un nou rècord de Leo Messi, que ja és el màxim golejador de la Champions gràcies al hat-trick d'ahir. Suma 74 gols. L'altre el va fer Luis Suárez, el seu primer amb el Barça. Els blaugranes han de guanyar el Paris Saint-Germain a l'última jornada si volen acabar primers de grup. Tindran les baixes d'Albes i Rafinha.
A la jornada d'ahir, primera derrota del Bayern de Munic i primer triomf de l'Atlètic Club. Els de Pep Guardiola van perdre 3-2 contra el Manchester City. Pels anglesos, el Kun Agüero va marcar un hat-trick i també Shakhtar 0, Atlètic Club i 1, i Schalke 0, Chelsea 5. Avui Basilea Madrid i Atlètic de Madrid, Olímpia 2.
I el temps, avui la pluja avança de sud a nord, el matí pot caure sobretot a Ponent i al sud, on localment poden descarregar ruixats amb força que es desplaçaran cap a la Catalunya central. A la tarda, aquestes pluges ja estaran més restringides al nord i nord-est del país. Les temperatures una mica més baixes, però encara envien molt suau. Fem repàs de temperatures. Ara mateix, 12 graus a Lleida, 14 a Girona i Tarragona i 17 a Barcelona.
Passen 5 minuts de les 10. Bon dia. Catalunya Informació. A l'escoltes ràdio d'Esperm. Sintonitzes ràdio d'Esperm. La ràdio de Sant Just. 98.1. Ràdio d'Esperm. 98.1. Ràdio d'Esperm. 98.1.
Just a la fusta. Molt bon dia, ara són 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimecres, 26 de novembre.
Un programa que comencem de seguida amb moltes coses. Primer de tot repassarem les notícies de Sant Just. També ens farem un cop d'ull a l'actualitat del dia després de l'anunci d'ahir d'Artur Mas. Repassarem com ens ho expliquen els diaris, actualitzarem la informació també amb els digitals i parlarem de més coses. Cultura, esports, internacional i una mica de tot per estar al dia.
També parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que tenim un altre dia tapat amb temperatures poc baixes. Sabrem com ha d'evolucionar el temps de cara a les properes hores. Cap a tres quarts, doncs, entrevistarem un dels directors del documental del mes, d'aquest mes que arriba aquest divendres a la Taneu.
I a més a més també parlem d'actualitat política perquè entrevistarem el portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sant Just, Joan Bassaganyes, cap a les 11 i 10.
A més a més, avui també ens visiten alguns dels alumnes del centre pilot. Farem tertulia esportiva a partir de dos quarts de dotze i a l'última hora del programa tindrem l'astronomia amb l'Oriol Rigat, l'actualitat de l'Ateneu amb el seu president Albert Macià, els vins amb l'Astrid Goldstein i llibres amb la Silvana Boc. Tot això des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I el que fem a aquesta hora és saludar l'Andrea Bueno. Molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, notícies del municipi, avui comencem parlant del ple municipal que es fa demà dijous. Sí, la secció local del PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just presentaran dues mocions al ple municipal que correspon al mes de novembre. Un dels textos és per garantir i protegir els drets humans i els béns comuns, com són l'aigua, la llum i el gas, i l'altre...
és per defensar les polítiques de lluita contra la violència vers les dones, que recordem que el Dia Mundial contra la Violència vers les Dones se celebrava justament ahir. El ple també tractarà altres qüestions, vinculades en aquest cas amb tarifes i preus públics, com ara les tarifes per a l'ús de les instal·lacions i serveis del complex de la bona aigua i del servei de natació escolar.
L'ordre del dia també preveu modificar el reglament de funcionament intern de la bona aigua, el de l'ús de les pistes poliesportives municipals en horari extraescolar, el del servei públic d'estacionament regulat a Sant Justi al Milenari i es modificarà l'ordenança que regula l'obertura d'establiments i control d'activitats i serveis. I un altre punt serà ratificar el conveni de col·laboració entre Sant Justi i Sant Feliu per millorar i mantenir els espais públics de la plaça Iulia Quieta al març lluí.
La darrera part del ple, com sempre, comptarà amb el torn de prems i preguntes per part de regidors i regidores primer i del públic existent després. Tot plegat demà dijous a les 7 de la tarda a les salades sessions de l'Ajuntament de Sant Just.
Doncs és la primera notícia d'aquest matí. Tenim més coses. Parlem ara d'una altra qüestió en clau tecnològica. Sí, és una iniciativa que s'ha fet a Cornellà concretament la setmana passada. Sant Just ja ha participat. Es tracta del projecte InnoLab de promoció del talent creatiu i la innovació entre els alumnes de secundària del Bars Llobregat.
En concret, del 19 al 22 de novembre, 15 equips formats per alumnes de diversos instituts de la comarca han participat d'aquest projecte en el marc de l'Inolab Startup i Dent. Ajuntaments i empreses del territori havien de plantejar prèviament preguntes i reptes d'aquests alumnes que havien de resoldre.
Durant quatre dies aquests equips van desenvolupar els seus prototips a la seu d'Innovaix al CityLab de Cornellà i dissabte, el dia 22, havien de presentar els seus projectes. L'Ajuntament de Sant Jus, per exemple, havia plantejat el repte què fem amb les cacàs de gos i l'equip guanyador va ser l'equip de Lies Camps Blancs de Sant Boi amb el projecte Carnet per punts per a propietaris de gossos. Ah, sí? Sí. I es posaran pràctica o no?
No ho sé, la veritat no sabria dir, perquè era una iniciativa com... Clar, propostes, no? Sí, tastar quin és el grau d'innovació i aquest talent que tenen els joves. Però hi ha també altres propostes, altres reptes. Per exemple, des de l'empresa Sant Justenca Ventós van demanar una resposta per millorar la seva cadena logística i els alumnes Aitor Calvo i José Carlos Ortega de l'IES Esteve Terradas de Cornellà també hi van respondre, van ser finalment també els guanyadors. Aquest equip
Va ser un dels guanyadors del certamen, juntament amb Sebastián Quesada i Sergio Fernández, al mateix centre, i el premi consisteix en un viatge innovador a Madrid, on realitzaran una estada de treball i formació en processos d'innovació.
I amb què ens queda encara parlar d'una altra notícia? Parlem ara, però, de cara a cap de setmana, en format d'agenda, parlem d'un concert que es fa diumenge a Sant Just. Un concert que tindrà lloc a la parròquia, justament, amb Nil, Clara i Pere Couli. Actuarán diumenge a la parròquia, diumenge a la tarda. Nil Couli a l'Orga, Clara Couli a la flauta de Bec i Pere Couli al violí. Interpretaran diferents peces en un concert molt especial i amb so a Sant Justenc. I és que interpretaran sis peces de l'arquitecte i compositora Sant Justenc a Nabo Fill.
Aquest concert amb Nil, Clara i Pere Coulis serà diumenge a les 7 de la tarda a la parròquia. És oberta a tothom. L'entrada costa 10 euros per al públic en general i 5 euros per als nens i nenes. I és un concert que organitza Desverna Accions. Molt bé, doncs també queda dit. Una bona proposta. Sí. Serà per diumenge, per tant, la proposta que fem ara en clau musical no la trepitja, eh? Perquè parlem d'un concert per aquest vespre.
Avui a dos quarts de deu a la sala Apolo per 8 euros es pot veure Mike Cooper, que és el que sentim ara.
Té una carrera de més de 40 anys, una llegenda de culte i artista polifacètic que s'ha dedicat últimament a reinterpretar les músiques del Pacífic amb un toc així també personal de blues, una experiència que promets. Sembla que serà... No, no, serà avui a dos quarts de 10, a les 9.30, per 8 euros a l'Helio Gaval. Està molt bé. A l'Helio Gaval? Sí. No diguis l'Apollo. No, no, no, a l'Helio Gaval. Ah, vale, m'ha semblat sentir que era l'Apollo. Em sembla que no. I aquesta cançó es diu That's How. Molt bé.
Fins demà!
So hard to know what she's thinking
Bona nit.
Sunshine and wine, she knows that means much more to me. Sunshine and wine, she knows that's how things are.
Mm-hm!
Estem escoltant just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I'm going to my life.
Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, és moment per parlar d'actualitat. Ens fixem, per tant, en les portades dels diaris amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I avui parlem de com ens expliquen els diaris el que va dir ahir el president de la Generalitat, Artur Mas.
Doncs el diari ara és el més esquemàtic, podríem dir-ho així, de tota manera també és el més clar. El diari ara llegim Mas a totes, li dediquen la portada sencera a aquesta notícia. L'aposta del president, pel que fa a la llista, diu formar una candidatura dels partits del sí per obtenir majoria absoluta.
Compromís, liderar o anar a l'últim de la llista, amb presència de la societat civil i experts, és el que va dir ahir el president. Objectiu, començar a negociar la independència i preparar les estructures d'estat, i pel que fa al calendari, convocar eleccions a principis del 2015 i culminar el procés a finals del 2016.
És aquesta la notícia destacada al diari Ara, així ens l'explica. A l'avantguàrdia llegim que Mas proposa un pla per a la independència el 2016. El president s'ho pedita a l'abans electoral a la candidatura unitària. Si disposa de la llista, hi haurà plebiscitàries abans a l'estiu i després dels comissis es faria una Constitució catalana en 18 mesos.
I per últim, al periòdico, llegim que més extrema la pressió esquerra per la llista única. Els partits cedirien llocs de la societat civil. El president condiciona l'avançament de les eleccions, el fet que tinguin caràcter plebiscitari i s'ofereix, com deia ahir, a encapçalar o tancar la candidatura que impulsaria la independència en 18 mesos. I és aquesta la notícia destacada de la jornada. Així ens l'explicen els tres diaris que tenim sobre la taula.
Doncs encara coeix, evidentment, també avui amb els digitals, perquè això es va dir també ahir al vespre, però, per tant, encara continuen, o, si més no, continuen generant reaccions. Per exemple, la Vanguardia obra dient que Rajoy denuncia el desgovern de Mas i el seu pas cap a enlloc. El president del govern acusa el cap de la Cresgotiu Català de seguir governant per una minoria i oblidar-se del creixement i de l'ocupació.
A banda d'aquest tema, també l'avantguarde explica que Mas proposa un pla per la independència el 2016. Durant que diu ja que rebutja una independència unilateral, no estic d'acord amb la DUI i estic obrint l'arxiu, perquè és una última hora que el llegim ara de fa uns 10 minuts al diari Ara.
Bé, en tot cas defensa un full de ruta confederant.
I també el 324 que diu que Mas proposa una llista mixta de polítics i societat civil per un mandat d'un any i mig. Continua per tant explicant, desglossant el que va dir ahir al vespre. Mentrestant Esquerra considera que Mas ha fet un pas molt important i que ara cal debatre propostes. Iniciativa i la CUP es desmarquen de la proposta de la llista de País de Mas i el govern espanyol creu que Mas ha fet un pas més en la deriva i diu que batllarà per la llei.
Finalment Carme Forcadell, que ahir va dir que el president d'Esquerra ho té més difícil per dir que no a una llista unitària. I l'Hidran i Lleida el que dèiem ho ha dit aquest matí des de Televisa Espanyola. Ha dit no estic d'acord amb la DUI, no ens portaria enlloc i ha dit també, tot i que va valorar positivament la conferència d'ahir d'Artur Mas, i diu que abans de fer un veredicte sobre el full de ruta demana també veure què s'intenta articular i la resposta que rebrà d'Esquerra.
Per tant, avui tot molt en clau política, també matí intens, que és el que ens expliquen els digitals. Ens anem un altre cop ara cap als diaris per parlar de les imatges del dia, Andrea. I avui un dels protagonistes és el president de la Generalitat, Artur Mas. El diari ara el veiem en portada. És l'única notícia que ha destacat en portada i el veiem ahir al vespre fent aquesta conferència. És el protagonista de la portada de l'Ara. També el trobem a l'avantguàrdia.
Llegim el peu de foto Artur Mas a la conferència. Un altre dels protagonistes de la jornada avui és el papa francès, que ara en parlarem en clau internacional. Després del discurs que va fer justament ahir el Parlament Europeu, el veiem en portada de La Vanguardia i també al periòdico. I els alderolls a Ferguson també són protagonistes en format fotogràfic avui a les portades. Al periòdico veiem unes barricades plenes amb foc i un manifestant justament davant d'aquests alderolls, d'aquests...
incidents al carrer, torna la metxa del racisme, això llegim al periòdico, i també veiem una petita fotografia, en aquest sentit, a l'avantguàrdia. I dues coses més a l'avantguàrdia en portada. D'una banda, llegim Jeff Koons, l'artista més car, reclam del Pompidou, de París, i veiem en portada una imatge d'una de les seves obres més populars, que és el gos Globus Magenta, que presideix una de les sales del centre parisenc, i per últim, Leo Messi, una fotografia de Messi,
Nou rècord de Messi en la golejada de la Poel per 0 a 4. Ja et veiem celebrant un dels seus gols. Són les fotografies que tenim avui als diaris.
Passem ara a parlar del més llegit als digitals, que també passa una mica pel que estàvem comentant ara, perquè, per exemple, si ens fixem en el 324, la més vista és que m'ha supost una llista mixta de polítics i societat civil per un mandat d'un any i mig. En segon lloc, que troben mort al seu domicili el fiscal en cap de l'Ugo. Música
I en tercer lloc, Junqueras, que assistirà a l'acte. Va assistir-hi ahir, però en tot cas va generar molt d'interès també aquesta notícia. Ens n'anem ara cap a l'avantguàrdia. El més vist són les reaccions al full de ruta d'Artur Mas. En segon lloc, que Pablo Iglesias s'encara amb una periodista, també escena que ha interessat. I el tercer, que és que Oriol Nolis presenta el seu marit en Societat.
Molt bé. Qui és? Periodista que acaben de... Era un periodista que presentava els informatius de Televisió Espanyola i que fa una setmana el van fer fora. Ah, doncs mira. El tercer tema més vist a l'Ara.cat és l'oferta de Mas. El segon tema, la topada entre Durant i Mònica Tarribas pel temps que dedica Catalunya Ràdio per la independència. També sembla que molta gent va tenir...
interès en això i la notícia més vista passa per aquesta del fiscal, els que troben mort el fiscal del cas Pokémon i del naufragi de Banyoles, és el mateix. Tenia 44 anys. I és d'aquest matí, la notícia?
Em sembla que és d'ahir a la nit. No, no l'havia sentida. Ara mirarem si hi ha cas d'ampliar-la, perquè, clar, en tot cas, crec que no hi ha molts detalls de què ha passat, simplement. Almenys la notícia que jo vaig llegir a la nit deia que tenia 44 anys i que parlava dels casos en els que estava treballant, que, de fet, per exemple, el cas Pokémon aquí a Catalunya es coneixia com cas manga, va ser com la derivació que va agafar. I bé, en tot cas, mirarem d'ampliar aquesta informació. Vull dir molts problemes la connexió de la pluja, eh?
Sí, serà. En fi, per tant, deixem-nos estar d'aquests temes per obrir ara pàgina internacional, Andrea. Cap on anem? Doncs, et sembla, primer de tot ens dirigim cap als Estats Units. Parlem un dia més dels aldarulls de Ferguson. El periòdico, de fet, és el tema del dia. Disturbis als Estats Units crema la bretxa racial. L'exculpació del policia de Ferguson dispara l'atenció i accentua la desconfiança en el sistema. Obama condemna també les protestes violentes, però aplaudeix les manifestacions pacífiques al país.
Llegim al periòdico que un gran jurat popular ha desestimat, ja ho sabem, a Ferguson, a Missouri, la imputació del policia blanc que va matar trets Michael Brown, un noi negre desarmat el dia 9 d'agost passat. No hi haurà judici, per tant. El policia queda en llibertat i sense càrrecs. Un cas semblant, recorda al periòdico, el que va tenir lloc inicialment amb els agents que es van acarnissar a cops amb Rodney King a Los Angeles l'any 91, o amb el vigilant veïnal que va tirotejar l'adolescent Trayvon Martin a Florida ara fa dos anys.
La decisió va desencadenar dilluns a la nit una nova onada d'altercats violents a Ferguson, les mateixes flames, segons el periòdico, que el Ku Klux Klan utilitzava per terroritzar la població negra fins a principis dels anys 90. Van cremar comerços i vehicles en un pandemònium que es repeteix cada cert temps per sucarrimar el mitjà de l'amèrica postracial.
Llegim com es van produir les marxes ahir. A Nova York van marxar per la sisena avinguda i els ponts del riu Hudson i algú va ruixar amb pintura vermella al cap de la policia, sang postissà i noqua, diu el periòdico. A Oakland reducta d'estibadors i recorda bressol dels Panteres Negres.
Hi va haver enfrontaments amb la policia, saquejos i una autopista bloquejada. També a Los Angeles hi va haver marxes i a Atlanta el pastor negre Michael Hutchins va repetir gairebé el mateix que va dir Barack Obama després del judici de Trayvon Martin. Si no t'assembles a Michael Brown, si no tens un fill, un net o un nebot que s'assembli a Michael Brown, no seràs mai capaç de comprendre com ens sentim aquesta nit.
També llegim el periòdico, igual que fa també La Vanguardia, repassant les claus del conflicte, l'origen, els precedents, etcètera, perquè podem entendre una mica més què està passant allà. I un últim apunt, en clau internacional, parlem del discurs del papa francès que hi ha al Parlament Europeu, perquè també és una de les notícies destacades avui als diaris.
Al diari ara llegim feia 26 anys que un papa no visitava el Parlament Europeu. L'últim va ser Joan Pau II fa, com dèiem, 26 anys. Potser per això la visita d'ahir del papa Francesc a Estrasburg hi havia generat tanta expectació i nerviosisme a l'eurocambra. El pontífex, en un discurs llarg i molt crític, va defugir les paraules compleents i va criticar la transformació que ha patit la Unió Europea amb la crisi i que l'ha convertit en un ens burocràtic allunyat de les persones.
Pel que fa a l'economia, el poble francès va demanar afavorir les polítiques d'ocupació i reduir la burocràcia. Pel que fa a la immigració, cal evitar més tragèdies com la de les pasteres a la Mediterrània. Parlant de diversitat, va dir que passa de llarg dels processos independentistes. Protestes a Iniciativa Izquierda Unida es van aixecar dels escons com a mostra de protesta per tot plegat. I pel que fa a la família i a l'avortament, el discurs conservador de l'Església.
I és una mica com anar ahir justament al discurs del Papa Francesc al Parlament Europeu. Doncs mira, justament ja que acabes amb aquesta notícia i tenim el quiosc hobert per parlar de notícies esportives, tinc també les portades de Madrid, que és curiós perquè hem repassat portades, és evident que aquí hi havia aquest tema, però tampoc no. En algun cas sí que apareix a la Vanguardia, no? Sí que apareix com ha destacat, ens ho he comentat, però...
A la BC i a la Razón és tema de portada. De fet, la BC ha ocupat tota la fotografia, tota la portada, la del Papa Francesc, i la Razón també, pràcticament la meitat. Per tant, li han fet més cas que als diaris d'aquí. Parlem, però, ara d'esports.
Un dia més, Messi torna a ser el protagonista, dos rècords i sis gols en tres dies, és com titula l'esport, supera Raül, per tant, amb 74 gols, i deixa a quatre a Cristiano, que juga avui a Basilea. És una cosa molt linda d'aconseguir, és el que va dir ahir Leo Messi.
Insuperable és com titular l'esportiu. A la imatge també Leo Messi se celebrarà en un dels gols amb els seus companys. L'Argentí fa tres gols a Nicosia i, per tant, és ja el màxim golejador de la història de la Champions. I al Mundial Deportivo el més gros són les lletres, els números, perdó, dels 74. 74 gols de record en record i de hat-trick en hat-trick és com ho explica avui aquesta nova victòria del Barça també al Mundial Deportivo.
I justament per això l'has títol a Cristiano, repte col·lossal, lligat també amb aquest nou rècord de Messi. I després el marca, que també destaca aquests 74 gols de Messi, aquest rècord, i llavors diu Ancelotti, pel ple de Mourinho. El Madrid surt amb tota l'artilleria avui a Basilea per la quinzena victòria consecutiva. I si ho fa, igualaria, per tant, el rècord de Mourinho.
Passen 5 minuts de dos quarts d'onze, obrim ara els diaris una altra vegada, però pel revés, per la contraportada. Ens fixem, per tant, en l'última pàgina del diari, comencem per la del diari ara i comencem amb l'article, per tant, setmanal de Josep Ramoneda, titulat avui «Nous motors del canvi social».
La primera part de l'article diu que a partir dels 80 es va començar a trencar el model de governança de postguerra. Els conservadors impulsats des dels Estats Units i Anglaterra van anar a totes i van obrir un procés de dessocialització, ara sí, d'individualització i de substitució gradual.
de la cultura de responsabilitats compartides per la cultura de la meritocràcia tramposa, l'enriquiment sense límit i el menysteniment dels perdedors. Això va produir una profunda fractura a les societats europees i una enorme desgast institucional que ha emergit amb la crisi. Diu Ramoneda, ara es torna a parlar del canvi social i dels seus motors. I diu, l'estructura social que promou el canvi és avui molt dispersa. Sumant, pot agafar cos. El segon article, els motors...
Diu, tradicionalment, en la modernitat, els motors de canvi havien sigut la burguesia i el proletariat, derrotat definitivament en el fracàs dels sistemes de tipus soviètic, que representaven blocs d'interessos consistents. Avui, l'estructura social és molt més dispersa. Es pregunta, qui són els grups que han de promoure noves vies de progrés? Cita Monedero, una de les cares més visibles de Podem, que diu, l'important és el que planteges, no si és d'esquerres o de dretes, que a més ara ja no se sap ben bé què és cada cosa.
I va acabar Ramoneda preguntant-se, hem d'entendre que el motor de canvi és tothom, la multitud, menys la famosa casta, i acaba dient tothom i ningú. S'assembla molt i sona oportunista. Doncs és el que tenim avui, l'opinió del Jolet Ramoneda. Saltem ara cap a l'avantguàrdia, una entrevista que ens porta cap al passat. Diu que tots podem reconstruir el nostre arbre genealògic, Andrea. Doncs ho diu un genealogista, Daniel Orwitz, que va néixer a Caracas, a Venezuela, i que ara viu a Israel,
Diu que ell pot investigar i armar el teu arbre genealògic. Diu, tu n'ets fruit d'ell, ara d'allà a Provenç. Diu, et diré el millor, tu te'l pots fer, te'l pots fer tu mateix, tots tenim avis, besavis, rebesavis. Diu, només has de començar l'arbre preguntant als teus pares el que sàpiguen del seu naixement, dels seus pares, dels seus avis. Després parla amb ells, visita els llocs de naixement, pregunta a veïns grans, estudiosos locals, consulta arxius perruquials i civils i sigues optimista. Qualsevol dia apareix una dada nova i assendeixes una generació més.
Diu que aquell dia és un gran dia. Ell parla també de la seva història personal. Diu que jo també vaig construir el meu obre genealògic, va ser la primera experiència. L'àvia m'explicava històries de Romania, que no tenien llum, telèfon, aigua, de tradicions i festes, i en vaig voler saber més.
Ella va fugir de Romania, perseguida pels nazis, i va tenir la meva mare a Roma, que va emigrar a Venezuela. El meu pare va néixer a Trinitat, fill d'un jueu austro-hongarès, emigrat en el període d'entreguerres, i es va instal·lar també a Venezuela, on va conèixer la meva mare, i després hi vaig néixer jo. Diu, per esbrinar una mica més sobre el meu obre genealògic, vaig viatjar a Romania i vaig trobar la partida de naixement de la meva àvia. I acaba dient, ha de ser dels seus avis, els meus revestavis materns.
Mira, justament avui parlem de família i d'orígens, perquè el periòdico diu el següent testimoni que l'únic que li queda del seu avi són quatre cartes. Doncs ho diu Antoni Sastre, que és el net del crac de Gràcia. No sé si et sonarà pel nom. No el tinc controlat. Doncs el seu avi va ser una estrella de la boxa, però un estrany per a la seva família. La Gemma Tremulles, que si l'entrevista fa un repàs de la vida del seu avi, amb molt poc...
Josep Gironès. La història del seu avi no deixa d'inspirar articles i llibres. L'últim, la novel·la Olimpia Ring 1934 de Xavier López, però Josep Gironès segueix sent un misteri. Antoni Sastre explica, el meu avi era una història tancada per a mi, fins que Joan de Sagarra va publicar un article en què es preguntava on era la família del bucsejador.
El meu pare es va posar en contacte amb ell i en m'han sortit més articles. Diu, ell va ser un ídol de masses entre els anys 20 i 30, com el Messi de l'època, però ell no disfrutava d'aquesta posició, era molt tímid i rigorós. La meva àvia m'explicava que quan anaven periodistes a casa, ell s'amagava i li deia, desitulola, diu que no vull parlar amb ells.
L'any 35 sembla ser que va perdre per cau i va deixar la boxa, va ser guàrdia del president Companys i els franquistes el van condemnar a mort. Després de passar pel camp d'Argelers es va exiliar a Mèxic i no va tornar a veure la dona i la filla.
Diu que el meu avi va apagar la llum, va desaparèixer, la meva mare, que tenia 9 anys llavors, el tenia en un pedestal i la meva àvia, que era un àngel, no va parlar mai malament d'ell. És una història que no entès mai i en moriré sense entendre-la. Diu que si m'hagués agafat més gran m'hauria emportat la meva mare a Mèxic, diu ella, acaba dient ell, ell estava boja per veure el seu pare i a mi m'hauria fet una il·lusió brutal.
Doncs una bona història avui al periòdico, eh? D'aquí ens n'anem als temes absurds del dia. El tema absurd que destaquem avui, Andrea, és un matrimoni. Un casament, volia dir. Que és un home que es casa amb un arbre. Ah, està molt bé. A Colòmbia.
S'havia enamorat de l'arbre. No, no, no. Bé, en tot cas, en principi va ser un acte simbòlic que es va fer al mig del Parc Nacional, al centre de la capital colombiana, Bogotà, i el jove va declarar que aquesta iniciativa s'està fent per crear un precedent perquè l'ésser humà es compromet i no la pidi la naturalesa. Música
Ell anava vestit blanc, amb un traje blanc i amb corbata vermella, i l'arbre el van decorar, també. Vull dir, portava com una mena de vel blanc. Molt únic. Li va fer un petó, també. Sí. I va anar caminant fins a l'altre, no?
No sé per què no he vist el vídeo, però en tot cas hi havia gent a la cerimònia, vull dir, no estava ell sol. I qui ho va fer va ser una actriu colombiana que va dir us declaro companys de vida i amor pur per sempre en nom dels elements de la naturalesa i Déu. Però clar, l'Abra es va arribar a pronunciar? No, no. En el moment del si vull?
no, no, clar, va ser directament eren 20 persones que van assistir a l'acte amb instruments musicals també i tot plegat i diu que l'octubre d'aquest any a Perú ja s'havia fet una cosa semblant una cerimònia matrimonial en aquest sentit per reivindicar el compromís amb la natura exacte, les fotos són curiores perquè també els hi tiren com arròs i ell fa un petó a l'arbre i clar, si ho veus de lluny dius, mira, està fent un petó a algú perquè porta un vel no, no, és una escorça d'arbre és molt bé
És un arbre molt gran, és com estic imaginant. No és gaire gran, eh? Vull dir, el bruix no és la típica palmera així gruixuda, eh? És un arbre... No és prim. Sí, un arbre que el pots envoltar amb la mà, per entendre'ns. Molt bé. Sí. Busca les fotos, Andrea, t'ho recomano, perquè és curiós. Molt bé, mira. Tots els que passen. No hi estan mai en un casament tan... original. No, no, no, jo tampoc. Tan curiós.
A veure si passes injust, només a Perú i a Colòmbia, per tant, a veure si arriba aquí. A Can Gina està. Andrea, que vagi bé. Bon dia.
I quan falten 3 minuts per 3 quarts acabem parlant dels apunts culturals del dia. I us expliquem per exemple que Ridley Scott afirma que no dirigirà la seqüela de Blade Runner, el cineasta britàni que estrenarà Exodus el desembre i acaba de començar el rodatge d'un nou film de ciència-ficció amb Matt Damon i Jessica Chastain.
Jordi Nob, que guanya el Premi Documenta amb la novel·la Puja a casa, un recull de relats sobre el món de la parella. Daldry torna a la carrera de l'Òscar Amtras. És el director britànic que va sorprendre amb la seva òpera Prima, Billy Elliot, i ara construeix una faula d'aventures ambientada a les faveles de Rio de Janeiro.
I Ventura Pons, que agraeix de cor als seus companys amb un premi com el Gaudí. Amb aquest premi, l'Acadèmia vol reconèixer una vida dedicada al cinema des de tots els àmbits i se li entregarà el proper 1 de febrer. Són aquests els apunts culturals del dia. De seguida el que fem és conèixer una mica més a fons el documental del mes que es projecta aquest divendres a l'Ateneu.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Passa un minut de tres quarts d'onze. Aquesta hora parlem del documental del mes que es projecta aquest divendres a la Taneu, a les vuit del vespre, a la sala del cinquantenari. En aquesta ocasió és Five Day Students i és un documental de Rafa Molés i Pepe Andreu. I avui podem parlar amb un dels seus directors. Justament tenim el Rafa Molés al recanto del telèfon. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com esteu?
Per parlar una mica directament, estem molt contents de poder-te saludar per poder parlar amb algú que ha participat directament, un dels directors d'aquest documental, que explica una història molt curiosa, perquè explica el que fan un grup d'alumnes a partir de la dansa, i a més alumnes que no són alumnes d'una acadèmia de dansa, per entendre'ns, no?
No, no, per a res, és una escola absolutament normal. Són diferents escoles en Europa, però en el documental veiem un institut de Sant Sebastià, i el que passa és un poc això, sí, sí, s'enfronten a la dansa, però s'enfronten a la dansa d'una manera radical. Apareixen allà dos coreógrafs, una és Donostiarra i l'altra holandès, i fan que els professors de mates, de física, tot això s'aparten a un costat, i durant una setmana sencera...
han de preparar una coreografia, gent que mai en la vida ha ballat i que ni tan sols s'espera ni ha demanat que els duuen la dansa allà, i just el divendres següent, és a dir, cinc dies després, han d'estar representant una coreografia de mitja hora de dansa contemporània en una música que no han escoltat mai damunt d'un escenari. Això és el que passa. Això és el que passa per damunt, eh? El que passa per davall és el que compta el documental.
Exacte, és a dir, que a més a més això s'ha explicat a més a més ràpidament i a més perquè entenguem una mica també els tempos de tot plegat però en realitat suposo que el que passa justament és el procés d'aprenentatge que fan tots aquests alumnes, no? Sí, sí, a nosaltres quan vam conèixer la història a través d'Amaia ens pareixia d'entrada un repte, no? Ens interessava el tema de la dansa perquè ens agrada i plàsticament per al cine ens agradava
Però érem un poc escèptics, no? Perquè Wilfried i Amaya són uns grans ballarins reconeguts en tot el món. I m'he dient, això de ballar en les escoles, i dient, però no sé, em sona un poc a representació de final de curs, no? Era molt escèptic jo sobre la història, però va dir, no, no, veniu allà a Alemanya, que s'on treballem més, i mireu el que fem. I bé, quan vam anar allà, de seguida ho vam veure, que allà hi havia un documental, perquè sí, estaven passant moltíssimes coses. Primer, que...
que tots els rols socials i preestablerts just en l'adolescència, perquè els treballen en adolescents, i que els adolescents s'estan copiant de nosaltres mateix, al tractar-los de manera neta, és a dir, ells arriben allà un dilluns i no es coneixen, no saben qui és l'empollon, qui és el xic dur, no saben qui és el tímid, però ells són tots iguals, i de moment trobar-se l'oportunitat dels alumnes. Clar, en aquest llenguatge pel mig que és la dansa, però que és accessori, que podria ser un altre element...
Trobar-se que els tracten així fa que molts comencen a fer un procés en què tots aquests rols que ja estan superpreestablerts, establint-se i consolidant-se, se trenquen. I per tot, tot funciona d'una altra manera.
Sí, i suposo que narrar aquesta màgia també deu tenir un punt difícil, no?, perquè en el fons és un documental que se centra en una hora i vint, no?, o no arriba a una hora i mitja, i per tant m'imagino que tots aquests matisos, no sé si va ser complicat per vosaltres poder-los captar. Sí, mira, va ser molt complicat, per descomptat, tècnicament, no?, perquè tens a 90 alumnes...
a dos coreógrafs que són uns bojos de la vida i que són incontrolables, quan ells entren allí l'energia que desprenen, directament no sabien ni que estàvem allí, ells van al seu ritme, els alumnes un poc també, però tens molta gent i tens moltes històries que van emergint allí de sobte i que tu no tens d'anar cap tant sobre el moment, i a més tens cinc dies per fer-ho. Al mateix temps que tenen ells per la coreografia, teníem els drets per fer el documental.
A banda que nosaltres érem víctimes també dels nostres propis estereotips, no? Nosaltres la setmana abans vam anar allà per a conèixer els alumnes i realment, clar, vam fer una observació viciada, viciada allà, perquè veies els alumnes que podrien tindre un potencial una vegada començar el projecte. Però, clar, mira que nosaltres estàvem atents i que sabíem que el documental que anàvem a fer anava precisament d'això, no?, de trencar els rols. Doncs, bueno, no vam ser capaços de fer-ho i quan arribem allà el dilluns
ens donem compte que aquests alumnes que nosaltres havíem preseleccionat o previst no eren els alumnes que anàvem a retratar, perquè canvien tant les condicions del joc, les regles del joc, en el procés que fan, que tot allò ha funcionat d'una altra manera. Aleshores, nosaltres ens obligava a estar atents d'una manera extrema a tot el que allí estava passant. I els alumnes que realment després ens trauen i ens donen coses
i que la gent pot veure el documental, quin ha sigut el seu procés, o quin ha sigut el seu punt de partida, i cap a on han evolucionat, van sortir allà, i tenies que estar atents, i va ser dificilíssim. Només una setmana, no? És el procés que tenen ells, també. Sí, sí, el repte d'així és de cinc dies, és que no hi ha més, i nosaltres sí que volíem ser fidels a aquest procés, perquè per als coreógrafs, clar, nosaltres com a documentalistes podríem haver...
canviem les condicions un poc per a poder filmar-ho. Però era molt important que fos així, perquè ells pensen, els coreogres, pensen que en el moment que la dansa, com qualsevol altra cosa, es convertís en una assignatura més, i per tant té un període més llarg, comença a entrar en la rutina, també. I aleshores, som conscients que l'efecte ICT, retremol, sorpresa, tsunami, no sé, cada professora ja ho definia d'una manera...
és fonamental perquè ells els obligui a funcionar, a reaccionar d'una altra manera. No és la seva rutina. La rutina ens fagocita a tots. I mentre dures cinc dies, ells diuen allà i s'ha senyal, diuen i s'ha alerta que tot en la societat podria canviar en un xicotet moviment, i una setmana després ja cadascú fa el que vol. Però crec que almenys sí que els donen l'oportunitat.
que és un ensenyament que només en dies és suficient, que és el tema de l'educació. Uns dels grans afectats d'aquest projecte són els professors, que observen allà tot allò que ells sospiten que funciona mal en el sistema educatiu i que no poden...
perquè el propi sistema es porta endavant, aquells alumnes obren la selectivitat, perquè si no els pares s'enfaden, perquè si no no tindran una bona carrera, i si no no seran bons obrers que guanyen molts diners i fins i tot siguen presidents d'una gran companyia. Allà el que fa Vilfric de Maia és dir, potser estem perdent-nos capacitats increïbles, molt profitoses per a la societat, de moltes persones, perquè el sistema educatiu no les atén. Tot allò que no siga...
científico-tècnic o que no siga útil per a ser productiu, no està atès per a l'educació. Aleshores, ells el que fan allà és dir, bueno, tu què tens? Això és el millor que tens? Això és el millor que hi ha, no? Clar, sí, ho posen directament, no? Ells, els joves, suposo que també es devien sorprendre, no?, també de tot plegat, perquè és un moment molt escèptic, m'imagino, perquè és l'adolescència, no?, devien pensar que... I un cop entren, m'imagino perquè expliques que devien quedar també fascinats, no?,
Ja va de tot, no? Hi ha alumnes que diuen, ostres, quina oportunitat que ens estan donant, però això normalment són els que en classe estan en l'última fila, retraguts, un poc tímids, i això es diuen, ostres, quina oportunitat m'estan donant des del primer dia, i després és que els que habitualment tenen el poder, és a dir, els que habitualment tenen el poder de classe, el domini, la pandilla de xavals...
durs, que controlen, que no permeten que ningú parli, perquè si no s'arriuen d'ells... Tots aquests, clar, no volien perdre el poder, perquè en aquell moment els igualen a tots, i aquests intenten boicotejar el projecte. Intenten boicotejar-lo, no participar, dir que és ridícul, que és absurde, però a poc a poc, tant els que juguen el paper tímid, troben una oportunitat de dir, bueno, vaig a disfrutar d'això,
però també els que tenen aquest poder se relaxen, perquè al final descobreixen que mantindre el poder en aquestes condicions, és a dir, en la violència verbal o la violència psicològica, de tindre que dir que vosaltres sou els tontos, vosaltres sou els empollons, al final per a ells també és una tensió, i que realment els descobreixen que és més fàcil estar relaxat i no tindre aquest poder en aquestes condicions, i al final sí que n'hi ha com un igualament entre tots,
i una relaxació, i se donen compte que és més fàcil viure així que viure de l'altra manera, fins i tot tenint el poder. L'heu presentat en aquest centre, el documental, i heu tornat? Sí, sí, sí, ostres. I com va anar? Sí, doncs mira, just després de l'estrena, que va ser en la clausura del Festival Docs Barcelona, dos dies després, ens vam anar cap a Sant Sebastià, vam omplir el teatre principal de Donosti,
tant en els cursos que havien participat en la pel·lícula, que eren tercer i quart de l'ESO, com els alumnes just per dalt, batxiller, i els cursos inferiors, primer i segon de l'ESO, i els professors de l'institut. Nosaltres estàvem espantats, perquè, clar, en la pel·lícula no només hi ha lança, i allí hi ha històries que els alumnes, en una generositat i una tranquil·litat absoluta, mos ofereixen, no?,
un cas de bullying molt greu que havia hagut a l'escola, problemes importants personals que els alumnes van treure un poc per les condicions en què estava descorrent la seva vida i la seva setmana. Estàvem un poc espantats de veure com reaccionarien, perquè no estàvem segurs si ells entenien que nosaltres no només anàvem a gravar un projecte de danses, sinó que anàvem a observar com la societat pot ser o no funciona, com l'educació pot ser o no funciona.
És el que havíem vist abans de començar a rodar el documental. El primer alumne en el col·loqui, quan acaba la pel·lícula, fem un col·loqui, el primer alumne que s'alça i demana el micròfon, era un dels alumnes que durant tota la setmana havia estat boicotejant el projecte.
I un alumne que de fet ni tan sols va anar a l'actuació final perquè va dir que això era una xorrada i que era ridícul i que hi ha estat molestant i que havia desesperat a tots els seus companys, a tots els professors, als coreògrafs i a tot el món. I ell se va alçar davant de tot el seu institut, des de primer, de l'ESO fins a batxillerat, i van dir, bueno, a saber què va passar d'ací. I ell el que va dir va dir, ostres, acabo de veure la pel·lícula i m'he donat compte que durant aquesta setmana jo vaig haver d'aprendre moltes coses i que ara estic relacionant-me amb els meus companys d'una altra manera...
i que ojalà feren més coses després. Bueno, els seus companys se rient, però si tu no hiciste l'espectàculo, i ell diria, no, no, però me da igual, jo he aprendit moltes coses aquest dia. Aquell va ser el moment en què vam dir, que fort, no? Si tota aquesta persona que aquella setmana acabes de reaccionar, ha reaccionat després, no? I, ostres, això va ser molt emocional. Està funcionant bé, no tan bé, en altres llocs on s'està projectant? Sí, mira, estem... És una de les coses que...
Mira, això és una pel·lícula independent, una pel·lícula feta amb pocs recursos relativament, pocs recursos econòmics, amb grans recursos professionals, perquè sí que la història mateixa ha anat arrossegant a grans professionals que s'han unit al projecte, i per tant no tenim els grans recursos econòmics que tenen les majors americanes per a fer difusió de la pel·lícula.
I, bàsicament, el que mos funciona és que quan la gent la veu, diu, ostres, assineu una història que jo vull contar-li al meu veí, al meu fill, al meu amic, perquè vaig a veure-la. I això ha fet que estiguem davant d'una sorpresa de la que no hi simm i que estem molt feliços que sigui així. A Barcelona, als Balmes Multicines, o ja, competint en Interestelar i en totes les pel·lis que hi ha allà, duem quatre setmanes en cartellera. D'un i do. D'un i do. Quatre setmanes. Van començar com una cosa, vinga, va, una setmana en cartellera, com algo especial, perquè creiem que
que es pot atraure gent de l'educació... Al final ha tret molta gent, perquè tots se senten implicats d'alguna manera, perquè tots som la societat ja formada i construïda, i d'alguna manera tots se veuen allà, i el boca a boca està funcionant molt bé. Com anàvem per a set dies, duem quatre setmanes ja. A València, per exemple, van començar amb dos passes especials, dins del documental del mes,
El primer pas van haver d'obrir una altra sala perquè dos dies abans havien acabat les entrades. Este dijous ha passat el mateix i finalment han entrat en cartellera, justen els títols que venen a anar pel Nadal i tal. Estem al·lucinats i realment no fem res, simplement contar la pel·lícula i la gent que va, no sé... També l'explica. És molt agraeix per això, perquè la gent que va l'explica i diu ostres, aneu a veure això, que no és un documental de dormir després de la... Exacte.
del dinar, eh? És una pel·lícula, el que passa que els personatges són reals i el que contén és la veritat i això té un poder que, bueno, ahí està. Doncs moltes gràcies, Rafa Molés, un dels directors juntament amb Pep Andreu d'aquest documental del mes, Five Day Students, que es pot veure aquest divendres a Sant Just a les 8 del vespre. Que vagi molt bé i segui endavant. Vinga, que el disfrute la gent. Adéu, bon dia. Bon dia, són les 11.
Esquerra, Unió i Convergència estan disposats a parlar de la proposta del full de ruta del president Mas, però tenen diferents expectatives. Unió no n'és gaire optimista. La CUP Iniciativa es desmarca endemà, que, recordem-ho, proposa avançar les eleccions a mitjans de l'any que ve si es configura una llista de país amb partits i societat civil amb un programa clar per la independència.
De la seva banda, Mariano Rajoy creu que el full de ruta de Mas és un pas més cap al no-res. El cap de l'exegutiu espanyol insisteix que el president de la Generalitat només governa per una minoria i deixa de banda la gran majoria de catalans que no volen la independència. L'Ajuntament de Girona comença a multar les entitats bancàries en pisos buits. A la ciutat hi ha uns 600 pisos tancats des de fa més de dos anys.
Passen a disposició judicial els tres capellans i el professor de religió detinguts per abusos sexuals a menors a Granada. Tots quatre van defensar ahir la seva innocència davant la policia. Davant al Parlament Europeu, el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, s'ha mostrat convençut que el seu pla per estimular l'economia mourà els 300.000 milions d'euros previstos i es podrà començar a aplicar a mitjan de l'any que ve.
Manolo García ha presentat el seu sisè disc en solitari, Todo es ahora. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, l'exmembre de l'último de la fila s'ha mostrat crític amb la classe política que governa l'estat espanyol i ha reconegut que el moment que viu Catalunya actualment és complicat.
Victòria del Barça al camp de l'Apoel per 0 a 4 amb hat-trick de Leo Messi, que és ja màxim golejador de la Champions amb 74 gols. Lluís Suárez també va marcar el seu primer gol amb el Barça. Els Blaurana han de guanyar el PSG l'última jornada si volen acabar primers de grup. Tindran les baixes d'Albes i Rafinha.
A la jornada i primera derrota del Bayern de Munic i primer triomf a l'Atlètic Club, els de Pep Guardiola van perdre 3-2 contra el Manchester City. Per als anglesos, el Kun Agüero va marcar un hat-trick i avui Basilea, Madrid, i Atlètic de Madrid, Olimpiakos. I en bàsquet, el president de la Bruixa d'Ormanresa, Josep Vivas, farà roda de premsa aquest migdia per parlar de les seves intencions de futur. A la Lliga Sobaldambol, a dos quarts de nou, Barça, Gijón i Oscar, Freikin Granollers.
La pluja, amb algunes precipitacions fortes, s'anirà estenent aquesta tarda al centre i nord de Catalunya fins a l'interior de les comarques de Girona i també a l'Alt Empordà. En canvi, pel sud de les comarques de Lleida i Tarragona i les Terres de l'Ebre, deixarà de ploure i es podien obrir clarianes. Nevarà a uns 2.100 metres. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Aquest cap de setmana torna al Mercat de Nadal de la plaça Camó. Apagat dissabte i diumenge, 150 parades a comerços i artesans i serveis locals s'instal·laran a la plaça per donar a conèixer els seus productes als ciutadans i ciutadanes. El Mercat de Nadal arriba a la seva quarta edició i l'organitza la Unió de Botiguers i Comerciants.
Donarà d'aquesta manera el tret de sortir de les activitats de Nadal al municipi. A banda de poder conèixer i comprar els productes dels comerços i artesans, també hi haurà moltes activitats familiars, com ara tallers, un cacatió per als nens i nenes i un trenet que voltarà pels carrers del poble. A més, hi haurà una granja escola d'animals i repetirà l'espai dedicat a la salut, tant amb activitats de prevenció i promoció de serveis públics i privats.
Més coses. Aquesta setmana es posa al punt final el projecte Custòdia 2013-2014. L'han tirat endavant des de l'espai de lliure creació Carme Malaret durant deu mesos. Durant aquest període, deu persones, anomenats angels custodis, han acollit als seus espais particulars deu obres inèdites fetes per deu artistes diferents. Ara s'exposaran a l'espai de lliure creació. El projecte Custòdia es va començar a gestar a principis del 2013 i un dels seus objectius és promoure l'art i la cultura local per diferents espais al poble.
A banda de veure totes les peces, també es podrà veure el material gràfic que ha generat aquest projecte i s'anunciarà als artistes i custodis que participaran de la propera edició. La inauguració tindrà lloc demà dijous a dos quarts de vuit de l'espre a l'espai de lliure creació Carme Malaret.
I acabem destacant que l'Hockey Club Sant Just fa una crida a tothom per omplir la bona aigua dissabte a la tarda. Els equips sèniors del club s'enfrontaran a dos grans rivals i demanen el suport de tota l'afició. A tres quarts de sis, el sènior Bet, de segona catalana, jugarà contra el Club d'Hockey Corbera, actualment segon a la classificació, i que es manté imbatible aquesta temporada. Després, a dos quarts de vuit del vespre, a la sina del catalana, de l'Hockey Club Sant Just, jugarà contra el Club d'Hockey Palafrugell, un dels candidats a pujar de categoria a final de temporada.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició a migdia. Mentrestant, no us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Solo prepara a nuestros puestos, a nuestro aliento, sigues buscando en cualquier momento para esconderte mi buena suerte, volver a verte, buena suerte. Los caminos pasan, las primaveras, las carreteras, los diez minutos, las solineras, aguas enteras, noches enteras, veces que son ideas y los mensajes que son promeses de alguna parte de tu cabeza, de alguna parte de lo que piensas. Los ángeles bailan y las farolas son chimeneas, de luces blancas, de luces blancas, de luces blancas.
Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Si me entregas una moneda a la vida entera y queda más años, no te hace daño, no te hace daño.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Y toda la gente vive consciente y no se arrepiente de lo que siente yo solo digo que es evidente. Y los árboles bailan y las farolas son chimeneas de luces blancas, de luces blancas, de luces blancas. Y los árboles bailan y las farolas son chimeneas de luces blancas.
Esmúth, yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. I esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de buit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
Estem escoltant just a la fusta.
Ara passen 12 minuts de les 11, que ara parlem del temps. Saludem per això el Carles i l'Anerdi Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal?
Plou. Ens ha sorprès, eh? Aviam, hi havia la previsió de les possibilitats de pluja, però aquesta previsió hi era dilluns, també hi era dimarts i també hi era avui dimecres. L'havíeu anunciat per dilluns i dimarts, de fet. Sí, no, no, és que hi va ploure un momentet. Hi havia la possibilitat que hi haguessin precipitacions, el que passa que hi ha alguns moments que acaben algunes gotetes, altres moments que cau fang, i ara hi ha hagut una miqueta més d'inestabilitat, fins i tot amb algunes tempestes que han afectat el Garraf, també les zones del Baix i Obregat...
I aquí a Sant Jús i al Barcelonès també tenim alguns ruixats una mica destacats, com a hores d'ara està provent amb una certa intensitat, però té gairebé 6 litres per metre quadrat. No està malament, no? No, no, no, realment és una pluja molt benvinguda perquè no ens l'esperàvem i a més a més va sumant amb aquest mes de novembre, que potser al final serà bastant plujós, serà un mes de novembre d'aquests, perquè depèn de com vagin les coses d'aquí els propers dies, tancarem el mes de novembre amb bastanta pluja.
De cara a aquesta tarda s'han d'obrir moltes clarianes. És l'últim brot d'aquesta situació d'inestabilitat, de vents del sud, que va començar a finals del cap de setmana, que hem començat la setmana amb aquesta mala visibilitat, amb aquests núvols, amb aquest no veure el sol, que dius tu, Carme, que no es veu el sol ni a tiros. És veritat, fa molts dies que no el veiem, eh?
Veiem res sol. Veiem res sol. Però allò de llevar-te i dir, mira, quin bon dia. Fa molts dies que no ho tenim cap. Sí, però resulta que en aquest clima el nostre, mira quin bon dia que fa, és la gran majoria de dies de l'any. Llavors, perquè tinguis tres dies una mica en núvolas, tampoc no hem de fer una crida que el sol hagi de sortir. No, és una constatació.
constatem que els núvols fan acte de presència, però que aquesta tarda podries veure la posta de sol, o sigui que avui et relaxarà. Sí, perquè crec que aquesta inestabilitat ha quedat a la tarda d'obrir moltes clarianes i tenim una pausa, una pausa entre els núvols. I aquesta pausa abarca avui dimecres, aquesta tarda, aquesta matinada, i demà dijous. Serà un dia variable, però amb el sol dominant. Tindrem alguns núvols, però dominarà el sol.
A mesura que vagi avançant el dijous, pel que diuen els maves, ja fa dies que ho diuen, i això ens sap greu, però fa dies que es va confirmar en aquesta situació, hi ha una depressió bastant potent que viatja cap al Golf de Càdiz, entrarà per l'estret de Gibraltar, hi ha una altra d'Atlàntica que també creu a la península ibèrica i totes dues volen trobar-se cap a la zona, podríem dir, d'Almeria i enviar una situació d'avenç d'est, una situació d'avenç de llevant, a tot el que és el Mediterrani.
I això pot provocar, i així ho van confirmar en els mapes, que a partir de dijous a la nit se'ns tapi el cel, la matinada de dijous o divendres comenci a ploure, no de ploure amb moltíssima intensitat, podem tenir moments de pluja com la que tenim en aquests moments de Sant Jús, però ha d'anar fent... Però això molesta, com si diguéssim, no? Si estàs en la fira... Sí, sí, acabem de veure com arribava el regidor, doncs que arriba mullat, clar que molesta. O sigui, si vas sense paraigua i vas caminant pel carrer sense absolutament res, que ara podíem veure molta gent passejant al gos, encara que m'hi ha hagut una miqueta, doncs sí que s'estava mullant bé, doncs aquesta pluja emprenya per tot.
El fet és que la matinada, dijous o divendres ja pot començar a ploure, durant el dia de divendres tindrem precipitacions, no estem parlant de pluja continuada sense parar, sinó que anirà fent durant el dia, hi haurà moments de més intensitat, en funció, sempre ho diem, aquestes situacions de llevant van en funció del recorregut marítim del vent, o sigui, quan més recorregut del vent té pel mar, més es carreguen aquests núvols i més precipita el litoral.
Durant el divendres tindrem precipitació, durant el dissabte hi haurà precipitació, avui els mapes ens indiquen que la màxima inestabilitat podria estar entre el vespre de dissabte i el matí de diumenge, i a partir de diumenge a la tarda aquesta inestabilitat podria començar a marxar una miqueta, podrien començar a obrir clarianes i potser la nit de diumenge, dilluns, ja seria una nit una mica...
Però falta molt més per diumenge, eh? O sigui, pararia de ploure diumenge, seria aquest el titular, no? El titular seria que pararia de ploure diumenge. És que diumenge no plourà. Sí, bueno, o sigui, anem caminant cap a l'hivern, Carmo. L'hivern no és una estació plujosa. Sí, però totes les notícies són dolentes, perquè si et dic que a principis de la setmana que ve ens ve una aglopada d'aire fred i que pot ser baixant molt l'estampar... Sí, sí, sí.
Ja m'explicaràs, dimecres que ve em diràs, estic farta d'aquest fred i ja no et pensaràs amb el sol, tot i que sigui, no? Potser és veritat, tu tens raó. És una situació que no t'agrada cap, llavors ens l'hem d'anar cruspint perquè... No, sí que m'agrada, estic d'acord i està bé que faci fred i que les estacions siguin naturals. La cançoneta del desembre congelat, i aquestes coses. Exacte, i arriba, o sigui, la setmana que ve pararà de ploure i farà fred, molt fred. Aquesta és la previsió que arribarà.
I esperem que demà pugui haver-hi una miqueta aquesta previsió, però és que 20 tants dies de pluja coincidint amb el final de setmana... No. Doncs n'anem parlant. Parlem de la Fira, eh, la Carme, jo. Fira de Nadal. N'anem parlant, no? Perquè vam parlar ahir també amb la Júlia Durant i deia que la màxima preocupació era el temps. Per tant, doncs, n'anirem parlant. Molt bé. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon dia.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Just a la fusta.
Ara passen quatre minuts d'un quart de dotze. Aquesta hora parlem d'actualitat amb el portaveu del PSC, l'Ajuntament de Sant Jus, en Bassaganyes. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions, estem a finals de novembre, per tant, un dels temes que ja hem anat parlant en els últims mesos, però ara s'acosta més, és sobretot també el pressupost de cara a l'any que ve, que m'imagino que ara ja s'està acabant de preparar perquè es debatrà d'aquí el desembre, d'aquí un mes aproximadament, com està tot plegat.
Doncs ja està pràcticament tancat. Pràcticament vol dir que encara falta alguna cosa? Sí, s'estan tancant els darrers serveis, però els principals programes i les principals inversions ja estan definides. Per tant, es manté el que havíem anat comentant fins ara? És a dir, que és un pressupost que creix una mica respecte dels últims anys? Exacte.
i que hi haurà més inversions. Hi haurà més inversions i també hi haurà més programes socials. O sigui, les partides que creixen són aquestes? Sí, efectivament. Ocupació, serveis socials i també inversions. Són les tres partides que creixen més.
Es creen nous programes, tant de serveis socials com d'habitatge i d'ocupació, si vols després en parlem, i la resta es manté bastant igual. Baixa alguna partida? Baixa personal i també baixen altres despeses que ara mateix no et sabria dir quines són. Personal perquè marxa algú? Perquè es redoveixen sous?
No, no es redueixen sous, però s'ha fet un millor càlcul. Hi havia places que teníem duplicades, que al final no es produïa despesa, però que les teníem dotades, i totes aquestes s'han restringit al màxim.
I per tant, la part d'aquests programes que comentaves ara, vinculats amb l'ocupació, no? No, amb habitatge, perdó. Sí, amb habitatge es creen, bueno, ja han existit durant aquest any ajuts a la rehabilitació i a més a més es crearan uns ajuts a l'emancipació, al qual podran accedir gent jove d'aquí Sant Just.
És a dir... Que vulguin anar a viure compartint un habitatge. Com el que es feia fa uns anys a Barcelona, no? O a la Generalitat, de fet. Efectivament, era un programa de la Generalitat, sí. Em sembla que es deia jove emancipa't. Sí. Serà tan ampli, si es donaven uns 200 euros, no sé si com serà el cas de Sant Just. Una mica menys, però estarem parlant de quantitats molt semblants, entre 150 i 200 euros.
Amb límit d'edat per la gent que hi ha... 35 anys. Déu-n'hi-do, un límit, poc límit, per entendre'ns està molt bé. Entenem que avui en dia s'han desrealit molt l'edat de sortida de l'habitatge dels pares per la situació econòmica i també perquè han canviat una mica el model de família.
I per tant ens sembla que el més raonable és allargar-ho fins als 75 anys. De fet, molts ajuts destinats a joves, l'edat màxima ja són aquests 75 anys. I serà per a gent que s'hagi començat a emancipar o algú que s'hagués emancipat fa uns mesos podrà accedir-hi?
La intenció és fomentar noves emancipacions. És a dir, emancipacions que es produeixin durant el 2015. Per tant, gent que ho faci de nou, no? Sí, i prioritzant aquells que comparteixin habitatge. Una mica també el que volem...
és fomentar la cultura de compartir habitatge, que molta gent ja la té bastant interioritzada, ni que sigui per necessitat, però que entenem que en altres països s'aplica molt i que aquí ens costa una mica. Per tant, si algú som de sol, al principi no tindrà accés a aquesta cosa. No serà col·lectiu prioritari.
Bé, en tot cas ja ho anirem descobrint Ho anirem definint perquè encara estem treballant amb les bases i a vegades a última hora per qüestions jurídiques has de canviar objectius que et marques a nivell polític i per tant no voldria donar-ho molt per definit
És una de les novetats, en principi, per tant, dins d'aquesta qüestió. En ocupació hi ha també alguna novetat? En ocupació hi ha un pressupost molt ampli, hi haurà contractacions directament que farà l'Ajuntament i després també farem contractacions a través del tercer sector, ja siguin entitats d'inserció laboral o bé entitats del municipi.
I la idea que tenim de cara a aquests propers plans d'ocupació és que hi hagi una estada de sis mesos en aquestes entitats o en l'Ajuntament i que els darrers tres mesos la persona ja treballi dins d'alguna de les empreses del municipi.
seguiríem finançant nosaltres... Però només durant aquests tres mesos, no? Només tres mesos i després, si l'empresa està satisfeta amb aquesta persona, doncs se la quedaria. Prioritzarem aturats de llarga durada. Persones que fa temps que no estan treballant, en la majoria de casos són persones de més de 45 anys i entenem que aquest és el mitjà més efectiu per reintegrar-los al mercat laboral.
Penseu que molta gent que fa plans d'ocupació després quan acaben no troben feina i aquest fet ens ha fet replantejar una mica la filosofia dels plans d'ocupació i sobretot l'aplicació. Estem ara buscant empreses que estiguin disposades a col·laborar perquè necessitem de la col·laboració de les empreses i en funció de quina sigui la resposta ens endinsarem per aquesta línia.
El pressupost creix més o menys, no cal que sigui la xifra exacta, però en relació a l'any passat, en quant creix? Es duplica, passes de 70 a 140.000 euros El pressupost total? No, pensava que volies dir d'en polítiques d'ocupació Creix crec que són 500.000 euros
De 21 i mig a 22, em sembla. T'estic donant xifres aproximades. En tot cas, aquest augment que es fa, si no recordo malament, les ordenances tampoc no s'incrementaven de manera molt destacada. Per tant, aquest increment d'on vindria, per entendre'ns? Que entenem que hi haurà major activitat en el territori. Econòmica. Exacte, i també immobiliària. I per tant...
la reducció dels ingressos de l'IBI, bàsicament, es compensarà a través d'aquests ingressos. Es presentarà a la ciutadania abans del ple, per supost, com s'havia fet els últims anys? Aquesta és la voluntat i crec que el nostre reglament de participació així ens obliga. El que estem és intentant definir la fórmula millor perquè arribi a el major nombre de gent possible. En altres anys
costava que la gent vingués a escoltar com seria el pressupost de l'Ajuntament. Estem buscant fórmules que siguin més detectives. I amb l'oposició, abans del ple, es parlarà també, es presenta, o quina és la relació? Bé, nosaltres estem governant tres partits, a vegades ens costa, com és normal posar-nos d'acord, perquè tenim cadascú de nosaltres les nostres prioritats. Ha costat aquest cop?
Com cada any, no més. Jo diria que inclús menys que altres anys. El que passa és que primer ens hem de posar d'acord nosaltres i després el pressupost el plantejarem a l'oposició. El pressupost també estarà en exposició i es poden fer aportacions. En el cas de les ordenances s'han inclòs algunes aportacions de grups a l'oposició.
i en el pressupost, si els marges ho permeten, perquè a part dels diners disponibles també tenim altres marges legals, doncs la voluntat és d'incorporar alguna aportació. Espereu o confieu que us donin algun vot a favor com va passant les ordenances amb el Partit Popular o l'abstenció? Teniu alguna idea o heu rebut alguna sensació? Ara mateix no en tinc ni idea, no.
Justament vinculat amb aquesta aprovació a favor de les ordenances, la setmana passada el porteu de Via Democràtica, Pablo Barranco, afirmava que aquest fet que hagués votat a favor de les ordenances ho entenia com un gest per apropar-se al PSC de cara a unes properes eleccions, si et sembla, podem sentir-lo.
El fet que el PP recolzi socialistes sembla que és més una maniobra de cara a les properes eleccions que sembla que pugui haver-hi una coalició una mica estranya per intentar que Convergència no es faci amb l'alcaldia. Es veu que estan preparant una mica el camí per si faia el plan B. L'opció soberanista i el plan A seria aquest, que seria l'opció anticonvergència, inclús podríem dir antipodemos. Si aquest grup s'organitza a Sant Josep Bern i es presenta,
I està d'acord? Crec que no té cap sentit i no sé si val la pena comentar res. No seria possible aquesta entesa entre PSC i Partit Popular a Sant Just? No, la nostra prioritat és mantenir l'acord que tenim ara mateix.
Per tant, és una cosa vinculada només a les ordenances. El que passa és que jo reconec que els dos regidors del Partit Popular, que en molts aspectes no hi estic gens d'acord, són dues persones amb les quals es pot dialogar i amb les quals es pot arribar a acords puntuals, com van ser les ordenances, i si hi ha partits que es volen afegir...
A les nostres decisions sempre som benvinguts. Si el senyor Pablo Barranco es volgués afegir, nosaltres mai rebutgem un vot favorable. Jo entenc que hi ha regidors que fan política constructiva i d'altres que diuen no a tot. Els dos regidors del Partit Popular afortunadament fan política constructiva i jo sempre els he agraït i això no vol dir que tinguem cap mena d'intenció de pactar amb ells.
Justament també aquests dies s'està en marxa el procés de primàries del PSC per escollir el candidat per les properes eleccions municipals. S'acaben, sembla, el dia 1 de desembre, la setmana que ve. De moment hi ha la candidatura, o està buscant avals Josep Perpinyà. Hi ha algun altre? Jo crec que no. Per tant, no n'hi haurà cap altre, en principi. No, jo crec que no n'hi haurà cap altre.
I quants avals calien? Quina és la xifra? Em sembla que eren el... Ara t'ho estic dient de memòria, però jo diria que eren el 50% dels militants. No, perdó, el 40% dels militants. 40% dels militants, ens han de necessitar que t'avalin. I, per tant, hi ha temps encara fins al dia 1 per aconseguir aquests avals? Ja els ha aconseguit? Jo crec que ja els ha aconseguit, sí.
Li dóna suport? Jo sí que li dóna suport, però tampoc no sé exactament com està anant la seva recollida de signatures. En tot cas, divendres, quan parlarem amb ell, ja li preguntarem directament. De tota manera, sí que el dia 1 de desembre, per tant, s'acaba aquest període. Llavors, el 12 i 13 de desembre es votarien candidatures. Només n'hi ha un, entenc, que també es fa...
Una votació i llavors, per tant, abans de Nadal, 18 de desembre, s'anuncia el candidat. Correcte. El 18 de desembre ho anunciarem en una assemblea que tindrem a la vagoneta i després aprofitarem per fer el sopar de Nadal amb els militants i simpatitzants que s'apropin. Aquí convido que vinguin.
Doncs això serà a finals de desembre, per tant, amb el cap posat també de cara a 2015. Sí, jo crec que el que volia ressaltar amb les primàries és que ara algú que ens escolta ens pot dir, home, per què feu primàries si només hi ha un candidat? És veritat que quan es van plantejar tot apuntava que es presentaria l'alcalde i que per tant...
Difícilment hi hauria una altra alternativa, però jo crec que el que estem fent és posar les bases de cara a futurs processos que puguin haver-hi.
Josep Perpinyà no serà etern i el dia que marxi doncs algú l'haurà de substituir i jo crec que si en la cultura del partit va penetrant la idea que aquest algú ha de ser fruit d'un procés democràtic i participatiu el més obert possible doncs evitarem que aquest algú surti fruit d'un pacte entre dues o tres persones
Per tant, està fet més pensant en futur que en el moment actual. Sí, és evident. És evident i crec que tampoc no ens anem d'amagar. Vull dir, el candidat que tenim, que segurament tindrem, jo crec que tots coincidim que és el millor que podríem tenir i, per tant, el que estem aquí és posant les bases de cara a futurs processos, no?
N'anirem parlant perquè, com dèiem, estem, per tant, a mitjany just, perquè estem a finals de novembre, a mitjany just de les eleccions municipals. Hi ha d'aquests sis mesos que seran intensos, n'anirem parlant abans de marxar, però avui també volíem fer alguna qüestió referent a l'actualitat perquè justament...
Ahir al vespre Artur Mas va fer aquesta proposta d'una llista mixta de polítics i societat civil per un mandat d'un any i mig. Va plantejar aquest full de ruta on també va dir que no calia que fos el número 1 d'aquesta proposta. No sé si va escoltar aquest discurs, ha sentit algunes parts o què li ha semblat? Quan va haver-hi aquest discurs precisament estava amb tots els regidors reunits tancant el pressupost de l'any que ve, per tant no el vam poder seguir.
però avui he llegit els titulars i el matí, mentre m'arreglava, he estat escoltant la ràdio i més o menys els principals titulars. Bé, a mi em sembla que...
És sorprenent que posi com a condició per avançar unes eleccions o per fer unes eleccions plebiscitàries que hagi de fer una llista única, una llista de país, quan a més a més totes les enquestes el que diuen és que la suma
d'esquerra i ciu augmenta si van per separat. És major si van per separat. Jo crec que el que ell està intentant és salvar la seva carrera política i també fer que els resultats del seu partit o de la seva plataforma siguin els millors possibles.
Jo crec que si el que es vol és convocar eleccions, que es convoquin i que els partits que volen la independència que ho posin clarament en el seu programa. Encara que no vagin junts. Encara que no vagin junts. I després ja veurem quins suports té cada opció. Ja està. És que no veig per què ha de ser una llista de país. No ho entenc.
Veurem com ha resolt tot plegat, perquè, evidentment, dimarts que ve també farà una intervenció Oriol Junqueras i, en principi, aquests dies s'anirà estalint. En aquest tema jo estic totalment d'acord amb Oriol Junqueras. Vull dir, és que no té cap sentit plantejar una llista de país. Per què?
quan el diumenge, no, el divendres, perdó, esmorzàvem amb una enquesta que diu que, no, el dilluns va ser, del periòdico, que sumen menys anant junts que separats.
no ho entenc jo crec que aquí hi ha massa càlcul partidista una vegada més sí, encara que s'assumin si justament perden els partits no seria una mica per deixar enrere aquest càlcul partidista o sigui, té una voluntat més partidista de sumar diferents partits en una llista unitària jo crec que sí jo crec que el que es preté és tapar la baixada de Convergència i Unió
a les enquestes li donen 32-33 diputats en tenia 62 fa 4 anys objectivament és un fracàs polític altra cosa és que com que altres partits encara hem baixat més aquest fracàs quedi dissimulat però no veig perquè hem d'aplaudir tots una llista de país
Doncs veurem com avança tot plegat. N'anem parlant, jo ho sabeu, un cop al mes amb el portaveu del PSC, Joan Bassaganyes. Moltes gràcies. A vosaltres. I fins aviat. Que vagi bé. Adeu. Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmult jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. I esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb els de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de justícia i pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
5 minuts i 3 quarts de 12, és moment de fer tertúlia esportiva. Saludem per això l'Emilius Casocchio, el Carles Hernández i Rius i l'Enric Riva. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia. Avui anem tard i justament és el dia que tenim més coses per comentar, perquè ens coincideix un dimecres que feia molt que no teníem partit el dia abans.
Per tant, no hem de fer prèvies ni de gas, sinó que... I rècords i tot això. Home, ara ve la... Ja torna a estar bé el Barça, no? Jo primer vull demanar perdó, allò de dir, pare, he pecat, he dubtat. Per què? Ah, perquè has de dubtar. Vaig dubtar de Leo Messi. Haig dit que s'havia de pensar el moment en vendre-li. Sí, és veritat, era l'última tertúlia. Aquest moment potser estava a prop. Ara és el millor moment, ara que ha fet el rebre. Ara és difícil. És difícil, eh? Perquè ara no el perdurarien, a Bertomeu. Si és la pitada que li vam fotre l'altre dia, ja seria espectacular. Sí, és que hi ha moltes coses a comentar, eh? Home,
a mi que em perdonin els assessors d'imatge que tenen s'ha de ser morreu potser no és la paraula correcta és un insult, però s'ha de ser molt que no ho veus que passarà això perquè a més a més és que el Camp Nou ni que de 100.000 t'empitin 10.000 ja es nota només 10.000 persones pitant-te la pitanta és espectacular
I en veritat seria un 10% de desaprovació, que no seria molt alt, que no sé quanta gent va pitar. Diuen que va ser bastant generalitzat, però és igual. Només que t'empitin 10.000... És que no surtis al... Que no ho veus, que no és el teu moment. Segur que algú s'hagués a pitar per fer-ho, vull dir, sense tampoc una gran consciència crítica. I la gent estava bastant, aviam, estan passant coses molt estranyes, fitxatge de Vermalen, fitxatge de Douglas... Sí, no sabia ni què hi havia aquest jugador, l'altre dia ho vaig sentir. Vermalen? Sí. No ho veuràs aquest any. No crec. Perquè ara han confirmat l'operació, són cinc mesos. Que és el que haguessin hagut de fer el primer dia, pel que es veu.
Però això era un caparici dels Enrique, no? És una lesió complicada, perquè són cicatrius que té dins del muscle, no és una cosa... Però la va tenir guardiola, també li va costar molt, us en recordeu? Sí. I després va tornar a jugar. Bueno, però què té molèstia? No, no, a Casastrany, doncs que l'hagin fitxat. O sigui, els serveis mèdics del Barça sempre s'han...
d'allò s'han destacat per ser bons. A mi més que preocupar-me aquesta lesió, és a dir, tu et pots fitxar un jugador i pots tenir mala sort. Però resulta que els que han seguit l'Arsen en les últimes cinc temporades diuen que aquest tio no ha jugat més de quatre partits consecutius mai. Clar, és per això. Llavors, no és aquesta lesió, perquè és que et pot passar, és a dir, tu pots haver fitxat Luis Suárez que tinguis la mala sort que se't trenqui
i que estigui mig anys a jugar però aquest jugador ja té un historial però un tio que porta 5 anys i que et gastis 12 milions més 4 en incentius que bueno que els incentius els pagaran depèn perquè si són per títols tampoc que no guanyes cap títol perdona aquest senyor ha jugat amb els juvenils només els juvenils ho guanyaran tot eh
Bé, és igual. Parlem de futbol, si voleu, perquè hi ha qualsevol mortal que es gasta 12 milions d'euros amb un jugador i surt aquest mortal. Se'n va al carrer amb qualsevol lloc. Siguin metges o sigui... El que passa és que voleu dir que no estava una miqueta a l'Alexis pel mig d'aquesta festa? Diuen, jo ho he sentit. És possible. És a dir, l'Alexis es va fitxar per 40 i pico...
d'alguna manera van fer un fixatge en cobert més econòmic perquè no se'ls hi tiressin a sobre. És a dir, sempre es vendrà que a Alexis se'n van treure a 46, però clar, si restes els tots a Vermalen... A Vermalen va vindre amb un llast, no? Sí, clar, clar. Això ja va passar amb Bogarde i... Chigrinski. No, Chigrinski se'l va fixar i es va fixar preu d'or. I no va sortir bé i se'l van revendre el segon any. I de fet, des de llavors no ha aixecat cap, eh? Totes lesions musculars una darrera l'altra.
Veu veure el partit d'ahir? Sí. Què tal? Bé, molt bé. Està molt bé. Jo ahir, en pla de conya, en què ens enviem missatges durant el partit, amb el gol de Luis Suárez, dic, escolta, aquest qui l'ha fitxat en Felipe Ferreta? Clar, si ho esteu ficant tant en Felipe Ferreta, diu, no sé, m'estranya, dic, no, potser ha vingut ell sol. Jo no dic que Felipe Ferreta ho hagi fet tot malament. No ho ha fet tot malament. Perquè fer-ho tot malament també és difícil, ni que t'ho proposis.
Però, bueno, és que si mirem la història, no vull defensar la vida, perquè a mi no m'ha fet res, però si mirem els fitxatges del Barça, n'hi ha hagut molts de desastrosos. Sí, inclús en l'època bona. Inclús en l'època bona. Mira, la Carme n'ha fet referència a un. Txiglinski, 35 milions que es van perdre. Ibrahimovic...
Seria més discutible. Per altres circumstàncies, però també va ser un fitxatge... Tampoc va anar bé. Jo crec que era un jugador impressionant. Sí, home, ho ha demostrat. Ara, clar, el fitxatge de Douglas aquest... És a dir, tant de bo m'equivoqui. Però a mi el que em sembla increïble és fitxar un tio per no confiar...
res amb ell, és a dir, res... És que no s'entén, no s'entén. Sí que s'entén. Sí? Sí, el Luis Enrique va veure un cantó i la direcció esportiva va veure un altre. Però diuen, no ho sé, perquè tampoc allò, que el Douglas aquest va ser una petició del mateix... Bueno, igual et diuen... Diuen, però si no el fa servir és perquè no el volia. Però igual et diuen, escolta, mira, tinc un lateral brasilè que tenim informes boníssims, que és molt bo, tal, el vols? Sí. Vé aquí, el vas jugar i dius, mor, adéu.
pot ser pot ser de totes maneres és a dir, aquest nano ha jugat 45 minuts és veritat que no ho va fer bé
Va sortir amb por. Però va ser un dia que el Barça tampoc va jugar molt bé. No, el Barça va jugar fatal i ell va sortir amb por. Dona-li un partit que vengui de cara al Camp Nou, no ho sé. Igual no ho fa tan malament. No ho sé, no ho sé. Bé, ahir va estar molt bé i, de fet, el Barça sembla que... Bueno, ahir va jugar Rafinha i també ho va fer força bé. Ahir, bueno, la defensa la va revolucionar perquè va tornar a posar Piqué Bartre.
que no és, diguem, la parella de centrals habituals. Jo crec que Piqué li ha posat les piles, li ha dit o no te'n passen ni una més, o et poses les piles o no jugaràs, i sembla que Piqué potser ha reaccionat. Ha reaccionat al mig camp totalment novedós, o sigui, amb Mascherano, Rakitic i Rafinha.
Bona opció, eh, Matxerano de Vicentra, també? I tant, i tant. És bo, eh? I davant, no sé per què va fer descansar Neymans, posa-ho pel partit. Perquè el Pedro no està jugant gens, poso el Pedro i la setmana que ve no jugarà. I la setmana que ve, clar, no ens enganyem, és a dir, el Barça juga contra la Poel de Nicosia, és veritat que el Camp Nou ens ha donat dificultats, sí. I el PSG no ho va tenir fàcil, tampoc. Bueno, de totes maneres, el Pedro tampoc és un inútil. No, no, home.
per descomptat. El que no pots fer és fer els tres cada partit, cada partit, cada partit. Però vull dir que si tu mires fredament és una alineació una mica revolucionària de l'estil Luis Enrique. I sobretot una cosa per mi és que posa Luis Suárez al centre i Messi el posa a la dreta. I Messi a la dreta.
I Messi des de la dreta fa 3 gols. És veritat que té molt de mobilitat i tot el que tu vulguis, però que potser no seria tan greu començar a plantejar-nos de moure una mica l'esquema. És a dir, si tu fitxes un dels millors davant de centres del món... És perquè jugui de davant de centre, no? I és veritat que amb l'Arsen, perdó, amb el Liverpool havia jugat un cop a la dreta, però davant és on és... La tal, i potser és una opció, no?, posar Messi a la dreta d'en tant en tant amb mobilitat, però no cal que sigui estàtic, però intentar-ho.
Ara ens queda el partit de València a veure... I després Sant Germen i Espanyol, és a dir, venen partits complicats. I els primers ja ho han estat. Exacte, hem començat aquests dos, que la setmana passada ja en venen 8 o 9, que són claus, i en porten dos que han anat bé, no?
Home, jo crec que el partit més de referència podria ser el Sevilla més que la Poel. Sevilla més que la Poel. Sí, el d'ahir ja és el partit del rècord. Sí, però en el fons havia d'anar bé. Imagina't que ahir... És veritat, és el partit que si va bé no passa res, però si la pifies... Bueno, amb un empat tonto, i el Barça recordem que n'ha fet molts d'aquests. Bueno, quedaria segon de grup, tampoc no passa res. Sí, però no ho permetria el soci. El tercer té tres punts. Què? No permetria el soci quedar segon. Queda segon de grup.
Clar, com que són tan fàcils que cada segon s'hi quedes primer. Compte que podem quedar segons, encara hem un empat contra el PSG al Camp Nou. Sí, exacte. Llavors, pleguem. Pot tocar el City? Clar. Bueno, sí, o el Bayern. Ja va tocar l'any passat, no? El Bayern serà primer. El Bayern serà primer de grup. Per això, si el Barça queda segon, se't pot tocar. És veritat. Clar. Doncs si quedem segons no et toca el City. Perdona. No, el City és difícil. No, el City és difícil. No, no, el City és difícil. No, no, el City és difícil. No, no, el City és difícil. Perdoneu, vaig estar amb el xeter de quedar primer. Que quedem primers, oi? O sigui, quedant segon et toca cosa molt xunga i quedem primer.
Els equips no són coixos, són tots molt bons. L'Apoel és un equip fluixet, molt fluixet. El que passa és que, clar, s'ha agafat la referència per inflar el partit i perquè tothom el veiés, que ens va donar moltes problemes a casa. Els problemes els va tenir el Barça, no els va tenir l'Apoel. L'Apoel, clar, jo no puc fer un paral·lelisme si jugués a la Lliga Espanyola, però probablement seria un equip que tindria problemes per aguantar a primera. Jo crec que el referent és el partit del diumenge, o
El diumenge que ve, València-Varça. Però també ho serà. I el diumenge que ve contra el València també ho serà. I contra el PSG ja serà... Què va fer el València? Sí, ha fluixat una miqueta el tio de la València. Però jo crec que el partit del Sevilla és on es veu un Barça que pressiona. Si estàs pressionant a la sortida de la pilota es veu que es posa la gent molt les piles.
Totes aquestes crítiques del Barça al principi, que tots aquí es deien, jo el veig bé, o sigui, deixeu-li una miqueta de temps. Jo també ho deia, jo no ho veig tan malament. I això va pel veí del centre de la meseta, no es pot anar a tota castanya des del primer partit, perquè després tens els baixos físics. El Barça potser ara, físicament,
li han donat consell al Luis Enrique que pugui pressionar, perquè fins ara, si no estàs bé físicament i pressiones, la segona part no és res que es voli i se't tira tothom a sobre. El Madrid porta 15 partits guanyant. El Madrid està que se surt, són autèntiques màquines. O sigui, és que posis qui posis i posis com els posis, clar. Això també pot passar factura després d'un any de Mundial, estar físicament tan a tope. O sigui, el Madrid... Aviam, que allò de l'altre dia també és un miratge. Estan parlant del 0-4...
Dos gols en fora de joc i un penalti regalat. I un penalti regalat. I era el camp de l'Eiber, que tampoc no és allò. Però, bueno, físicament el Madrid està molt bé. El dia que va jugar contra el Barça va estar molt superior. A més, si és una gent que tècnicament són espectaculars i a sobre el físic els acompanya, tenen el que tenen, que estan fotent... Bueno, que hi ha un paio que porta 19 gols en 10 partits. Porta 20 per si és de penal, eh? No, no, és igual, em porta 14 que no són de penal. Exacte.
A l'època de quan jo era petit, 20 gols era un pitxichi de la Lliga. Sí, sí, i tant. Jo sempre poso l'exemple de Kluivert. Kluivert, que jo el recordo com un magnífic jugador i que va jugar de davant de central el Barça i que era el golejador de l'equip, l'any que feia més gols en feia 17.
I era el màxim golejador. I ningú el discutia. Bueno, Clíber alguna vegada algú el discutia, però jo crec que hi ha un jugador boníssim. Sí, és veritat, també tens raó. El que passa és que la Lliga, amb els últims 20 o 30 anys, s'ha anat distanciant molt dels primers equips abans. Però un moment, Carles, també. Jo crec que hi ha dos jugadors superlatius.
que són Cristiano i Messi, que estan molt per sobre de la resta en aquest aspecte. Però si no hi fossin hi haurien altres. Sí, però no hi hauria un tio. Neymar arribarà a ser un d'aquests. És a dir, no hi hauria un tio que fes 40 gols. Això no és normal. El que fan aquests dos no és normal. I és un moment que han coincidit cadascun en equip. Però és que hi ha hagut llides que s'han arribat als 100 gols.
Això necessitaves 10 anys abans. A l'Espanyol necessita 15 anys. Messi i Cristian no han arribat a fer 50 gols en una temporada, és una barbaritat. Llavors hi ha molta diferència entre els equips ara per ara. Però recordem que el campió és el Letiu de Madrid.
No, però sí, hi ha 3 o 4 equips, i aquí en aquesta llista de molta diferència fotria el Sevilla i el València també. Però la resta, jolent, tu, és que l'altre dia vaig intentar veure, aviam, el Granada i l'Almeria. No pots. És avorret, és avorret. I el dia del Barça, dius, xapó, perquè van fer el partit de la seva vida, però és que ja l'Almeria ja no tenia els morenos al mig del camp, intentaven jugar a la bola. És que fa molt pesat el futbol aquest.
Sí, sí. Llavors també et queixes, no? Diu, ah, és que a Catalunya només es parla del Barça, els mitjans de comunicació, clar. I amb la meva família tinc discussions. I a Madrid només es parla de Madrid. I és per tot Espanya. Bueno, ara també es parla del Girona, tu. I quan parlen del Betis, parlen de l'aficionat que està emprenyat perquè no guanya. No parlen del joc del Betis. No, no, clar. O sigui, són coses paral·leles al futbol, perquè si està parlant del joc del Betis és avorrit i la gent canvia de canal. Llavors hi ha una situació pública del futbol. I el que passa és que els nens de Sevilla
són del Betis i del Sevilla, però ja són del Barça o del Madrid. Clar, i s'està creant una dualitat que cap als altres cops és perillosa. Ara m'imagino també amb els drets de televisió, és clar, la diferència és abismal, però clar, un dirà, és que tenen molta més audiència uns que els altres, però també ho hem anat fent gros entre tots. Si no dones més pasta als equips, bueno, ara estan investigats i cada cop estan més investigats.
No, i ara sembla que es vendran els drets de forma global. De forma global, sí, a la Lliga de Futbol Profissional, que serà la que... És que si no va en detriment del futbol, tu, perquè pot haver el 101 trio que cada dia vol que el seu aquí guanyi 10 a 0 casa, però arriba un moment que dius el futbol, és una mica avorrit, ja no el vas a veure. Què farà el Barça a guanyar? Què passa a la Lliga? És un extrem, però la Lliga d'en Vol.
el Barça va guanyar la Lliga la temporada passada sense perdre ni inventar cap partit. Si jo fos aficionat al Barça d'envol, que no ho soc massa, la veritat, ostres, quin avorriment. Si no, va desaparèixer l'Electic de Madrid i s'ha acabat la Lliga d'envol. Però això passava abans. El que passa és que hem tingut uns quants anys que hi ha hagut el boom...
que hi havia unes quantes caixes de la meseta que estaven patrocinant 10 o al 5 i llavors veuen, ui, quines lligues de Humboldt ara, però abans què era? Atlètic de Madrid va ser Granollers i Granollers i s'ha acabat la història i en basquet passa a tres quarts del mateix perquè són clubs subvencionats pel futbol però la penya fa anys que no guanya res i té la millor cantera de l'estat probablement clar, qui és primer i segon? el Barça-Madrid el Barça ha perdut un partit contra la penya precisament i el Madrid els ha guanyat tots 8
De moment els ha guanyat tots. És a dir, què acaba sent? Un Barça-Madrid? És a dir, no cal ser molt llest per saber que la final serà Barça-Madrid i que no hi ha possibilitat de sorpresa. Bueno, poder del caler. A menys que amb la final aquesta... els partits de la final on un dels dos tingui un partit, un parell de partits desastrosos i no arribi, però si no, lo lògic és que siguin Barça-Madrid. No, no, lo lògic és que siguin Barça-Madrid i que els play-offs acabin 3-0, 3-0. Sí. És que és així, és així.
I en futbol no tant, perquè el futbol és un esport amb més capacitat de sorpresa, perquè mira, pots marcar un gol de rebot i tancar-te i que no te'n facin cap més. Però en altres esports és gairebé impossible. El bàsquet és una mica més complicat. No pots tancar-te. És molt difícil, és molt difícil. Bé, és difícil. Pots enganxar-me al dia. Hem de parlar també de l'Espanyol, quan falten 5 per les 12, que porta 4 avertits, eh? Sense...
Molt malament. Sense guanyar o perdent? No, sense guanyar, no? Vam empatar un d'aquests. Sí, vam empatar algun partit, però cada vegada està més a prop de baix. Sí, sí. Està més a prop de baix. Ahir va parlar un dels jugadors més destacats, em sembla, de la plantilla, la sentida aquest matí.
que va dir que havien de fer més cas a l'entrenador, que havien de fer... Que no li foten cas. Deia que havien de fer un canvi d'estil, no sé, sentit com... Al Coloto. Sí, que havien d'anar més enllà. No només els partits, sinó, doncs, potser... Aviam, l'Espanyol ha tingut una aposta. Fer una dieta diferent, anava per aquí, una mica. Ja, comporta molts partits amb aquesta aposta i ara s'ha d'aguantar. S'ha d'aguantar i s'ha de mantenir. I s'ha de mantenir. I s'ha de ser valent.
I aviam qui podrà. Si el Colet ho pot aguantar... Colet. No, no, Colet, Colet. Ara està Colet. Quan guanya partits està Collet. Si aguanta, doncs és possible que...
Home, jo crec que l'Espanyol té plantilla per... Té plantilla per salvar-se, però és que si entres en una espiral dolent... No, i a més a més que ara els té tots, o sigui, quan comenci... Ara ha recuperat gent. El Sergio estava cascat i ja potser un parell de partit jugant. El Víctor també estava una mica tocadet i ja torna a jugar. I els resultats no estan sortint. Ara imagineu-vos que tingui... I el central Maxi, que sap si se'n va al Nadal, l'Elector Moreno? Normalment se'n vagi, però per una qüestió de pasta, no per una altra cosa. Té oferdes, s'anirà, és normal.
o així no se'n va serà perquè encara no està en forma i un equip al Nadal no agafa un tio que ha de fer passar-se perquè estarà fins al juny per agafar la forma o fins al maig llavors dius tampoc no m'interessa, potser agafo l'any que ve i el deixo que estigui aquests mesos amb l'Espanyol sí, potser l'interessaria l'Espanyol fer-lo jugar i regularitzar-lo una mica sí, però anem al tanto perquè ara està amb totes les cartes i està perdent partits i que tingui tres lesionats l'Espanyol ho nota i ara ve el Barça i ara ve el Barça i em sembla que al Madrid no, però abans li toca el Llevant a casa
i després? el Barça és clau que guanyi aquest partit contra el Levant dissabte a les 6 dissabte a les 6 perquè si no jo crec que entre aquests dos partits es posen posicions descents i llavors la cosa els nervis quan li han anat malament la primera la segona és bona o viceversa
Ja, però pot haver algun any que puguin ser les dues molt bones. Això és el que somien els pericos. Jo tinc bastants amics pericos i estan molt desanimats. No sé exactament si hi ha motiu perquè... Desanim pels resultats. Jo prefereixo l'Espanyol d'aquest any dels últims 3 anys. Després del Barça ve el Granada. A casa, també.
Aquest seria un altre partit per guanyar. Però estem començant a parlar de finals. I el 20. El Granada amb el Barça s'ho va passar teta i quan aquests equips s'obren i juguen de tu a tu, l'Espanyol també les fa sacanutes i són finals ja. Estem al desembre. Falta molta lliga. També és veritat que guanyes dos partits i fas un salt molt gran. Depèn d'on t'hagis arribat. Dic ara, en data d'avui. Si continues perdent...
Comença a complicar-se la cosa. A medida que et vas enfonsant, cada vegada és més complicat sortir d'allà. Guanyes tres seguits, però segueixes... L'Espanyol, el problema que té és aquest deute històric a Misenda, que el fa... Que no té el Barça i el Madrid. Jo en té l'Espanyol, però el Barça i el Madrid, curiosament... Teòricament, el Barça ho té tot net. Ho estan investigant, també. Ho estan investigant els jugadors, ara mateix. Per això dels contractes d'imatge, tota aquesta camama que es van inventar...
però en principi el Barça, aviam, no m'atreviria a jurar res avui en dia perquè... La Comissió Nacional de Mercats i la Competència alerta que el tractament fiscal que reben Barça i Madrid, Atleti i de Bilbao, jo s'assuna als quatre clubs que no són societats anònimes, beneficia respecte a la resta de clubs de l'any. Clar, el no ser societat anònima crec que fiscalment paguen menys impostos. Això ho ha dit també la comunitat europea, que no pot ser.
Llavors el que pot passar és que hagin de pagar, sí, sí. No, però Europa és fàcil perquè dius foto els impostos a Luxemburg i llavors ja està. El president de la Comissió Europea els hi pot firmar que ell sap com fer-ho això.
Ai, en fi, se'ns acaba el temps, eh? És a dir, que ho hem de deixar aquí, tornem dimecres que ve, després d'aquests altres partits que hem comentat, a veure si tot continua en ordre. Si estem a dalt o a baix, no? Exacte, sí, a veure cap on tirem aquesta setmana. Gràcies, Emilio, Carles i Enric, que vagi bé i bona setmana. Igualment. Adéu.
Connectem tot seguit amb el botlletí de Catalunya Informació, també amb el del Sant Just Notícies i tornem després, pararem d'astronomia, de teneu, de vins i de llibres. Tot això a l'última hora del Just a la Fusta.
Són les dotze.
Bona sintonia entre Artur Mas i Oriol Junqueras al Parlament després de la proposta de full de ruta que hi va presentar el president de la Generalitat. El líder d'Esquerra ha qualificat de pas endavant la proposta de Mas per aconseguir la independència. Una proposta capaç per avançar les eleccions a mitjans de l'any que ve si es configura una llista de país amb partits i societat civil i amb un programa clar per la independència.
El nou govern tindria un mandat fins a finals del 2016 per dissenyar l'Estat català i després es convocarien eleccions i un referèndum. Davant del Parlament Europeu, el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, s'ha mostrat convençut que el seu pla per estimular l'economia mourà els 300.000 milions d'euros previstos i es podrà començar a aplicar a mitjans de l'any que ve.
Passen a disposició judicial els tres capellans i el professor de religió detinguts per abusos sexuals a menors a Granada. Tots quatre van defensar ahir la seva innocència davant la policia. L'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, no ha presentat cap recurs de súplica quan ha rebut la notificació per ingressar a la presó en un termini de cinc dies. Fabra està condemnat a quatre anys per un frau a Hisenda de 700.000 euros.
Els Mossos han denunciat un caçador d'Osona per haver ferit dues persones i una altra perquè no respectava les zones de seguretat. Els fets han passat aquest cap de setmana i els han retirat l'arma. I Manolo García ha presentat el seu sisè disc en solitari Todo es ahora. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, l'exmembre de l'último de la fila s'ha mostrat crítica amb la classe política que governa l'estat espanyol i ha reconegut que el moment que viu Catalunya actualment és complicat.
Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. Victòria del Barça al camp de la Puel per 0 a 4 amb hat-trick de Leo Messi, que ja és el màxim guilejador de la Champions amb 74 gols. Luis Suárez també va marcar el seu primer gol amb el Barça. Els blauranes han de guanyar el PSG a l'última jornada. Si volen acabar primers de grup, tindran les baixes d'Albes i Rafinha.
Encara el Barça el club ha presentat el recurs per l'acció de responsabilitat on s'inclou la documentació sobre l'acord de Soge Cable amb tres xecs per valor de 18 milions d'euros. El Barça es compromet a pagar aquests diners, a canvi Soge Cable no presenta accions legals. És un acord amb data del 2011.
I avui juga el Real Madrid a les Champions al camp del Basilea i l'Atlètic de Madrid rep l'Olimpiakós. En bàsquet el president de la Bruixa d'Ormanresa, Josep Vives, fa roda de premsa per parlar de les seves intencions de futur i a la Lliga Sobaldambol a dos quarts de nou, Barça, Guijón i Òscar, Fraiquin, Granollers.
I el temps, la pluja, amb algunes precipitacions fortes, s'anirà estenint aquesta tarda al centre i nord de Catalunya, fins a l'interior de les comarques de Girona i també a l'Alembordà. En canvi, pel sud de les comarques de Lleida i Tarragona i les Terres de l'Ebre, deixarà de ploure i es poden obrir clarianes. Navarà en una cota de 2.100 metres. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona nit.
El ple també tractarà qüestions vinculades amb tarifes i preus públics al complex de la Bona Aigua. També es preveu modificar diferents reglaments de funcionament intern, com ara de la Bona Aigua, el de l'ús de les vistes poliesportives municipals i el del servei públic d'estacionament regulat a Sant Just. Un altre punt serà ratificar el conveni de col·laboració entre Sant Just i Sant Feliu per millorar i mantenir els espais públics de la plaça Iulia Quieta, al Mas Lluí. El ple serà demà dijous a les 7 de la tarda a l'Ajuntament.
Més coses. Dissabte es presenta el segon volum d'escrits de l'alumnat dels tallers d'escriptura de l'Ateneu. Els alumnes dels cursos acaben d'editar el seu segon llibre i dissabte es llegiran alguns dels seus textos a l'equipament de les escoles. Col·laboradors i col·laboradores de ràdio d'Esvern llegiran alguns d'aquests textos que formen part del segon llibre. Tot plegat serà dissabte a les set de la tarda a les escoles i és una activitat que s'emmarca en la quarta edició del novembre literari.
I acabem recordant que Nil, Clara i Pere Cowli actuaran diumenge a la parròquia de Sant Just. Nil Cowli a l'Orga, Clara Cowli a la flauta de Bec i Pere Cowli al violí interpretaran diferents peces en un concert especial i amb so Sant Justenc. I és que interpretaran sis peces de l'arquitecte i compositora Anna Bufill. El concert amb Nil, Clara i Pere Cowli serà diumenge a les 7 de la tarda a la parròquia de Sant Just i és oberta a tothom. L'entrada costa 10 euros per al públic en general i 5 euros per als nens i nenes.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia, a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
If you speak its language, it'll do the rest. A little too soon, she put it to the test. She put it to the test.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I want my love.
Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Ara passen 12 minuts de les 12 i a aquesta hora saludem l'Oriol Ricat. Molt bon dia, Oriol. Hola, molt bon dia. Per parlar d'astronomia una setmana més. Avui no sé de quin tema ens vols parlar. Bueno, tot. Hem connectat directament, eh? No t'he preguntat per introduir-te correctament, per això dic...
Bé, avui parlarem d'un salt que s'ha fet des d'un globus, que ha superat el rècord d'alçada, i uns quants rècords d'aquests que ha aprofitat, ja que així enlairava, i doncs res, quan vulguis. Perfecte, doncs a més a més, després si vols ho fem al final, però tinc un parell de punts d'actualitat per comentar-te, molt ràpids, no perquè vinculats amb l'astronomia, però que m'han fet gràcia a tall d'anècdota, ja saps que jo em quedo amb les anècdotes.
Bueno, són tonteries, eh? Digues, digues He llegit avui que han fet la primera impressió 3D des de l'espai
La primera? Impressió 3D. No sé si ho havia sentit. I llavors hi ha una impressora de tercera dimensió que fa la seva primera creació, però des de l'espai. Que deu estar a l'estació internacional, suposo. Això és... Exactament, molt bé. Sí, sí. Bueno, no està malament. Doncs mira, ara s'ha posat... No és que s'hagi posat de moda, vull dir, això anirà tirant més endavant. Són unes impressores tan...
a l'abast de quasi tothom, no són molt cares, algunes depèn del material que es facin, i, bueno, aquí l'interès una mica, entre cometes, el que seria una mica de robòtica i programació, aquestes impressores són genials, perquè recordo que n'hi ha una de petiteta, que un cop l'estens muntada, a partir de les peces que pot muntar ella mateixa, en pots fer una de més grossa. És a dir, ella mateixa es pot replicar, i mira, doncs si es pot fer a l'espai, suposo que els materials també sigut diferents, perquè al no haver-hi gravetat,
Doncs no, no, no. Alguns dels mitjans que fan servir per utilitzar-los no són els més convencionals, però està bé, està bé.
Això pot ser. Bé, en tot cas, era aquest, l'Apul, perquè l'altre ara no el tinc situat, si hi penso, aquest des de fa uns més dies, aquest l'he vist just avui i dic, mira, li deia l'Oriol. Però l'altre, si em ve el cap, ja te'l comentaré d'aquí una estona. En tot cas, digues. No, tenim moltes notícies atreçades d'aquest últim mes. Sí, han passat coses, eh? Moltes coses, moltes coses. Però jo, sobretot, la de la sonda Roseta, bueno, volia poder-me espleiar, sobretot si quan estigués aquí en directe, si la setmana que ho podem fer...
i ho explicaríem amb més detall. La que avui explicaré és una notícia potser una mica més curiosa, és un salt que va haver-hi el 24 d'octubre, des d'un globus aerostàtic, i que va superar uns rècords que no fèiem més de dos anys, que un tal, que es va fer famós, un tal Ballongarden, un austríac, ha patrocinat per una famosíssima...
beguda d'aquestes energètiques, va superar uns rècords que des dels anys 60 tenia Joe Kittinger, que era un militar americà, que es va tirar des d'un globus aerostàtic. Aquella vegada, l'any 1960, va superar des de 31 quilòmetres d'alçada,
Es va tirar i, bé, tot i va tenir molts problemes, perquè tot hi havia càmeres, es va mig desmaiar abans de saltar, se li va mig congelar una en mà... Bé, ara estem parlant de fa... Què és això? Són 54 anys, vull dir que déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do llavors com es preparaven. Bé, doncs això va ser el juliol del 2012, aquest el Baumgartner,
patrocinat per aquesta marca, van fer tota una sèrie de mitjans multimèdia per veure com monfaven el globus, que van fer uns intents que no funcionaven i la cosa va fer una mica de rebombori. Un cop tot i així, la seva previsió era superar aquests 31 quilòmetres d'alçada, van arribar als 36.600, que era l'alçada desitjada, tot i així van forçar una mica més la màquina
fins als 39 quilòmetres d'alçada, i allà es va tirar, i bé, tot després de 4 minuts de caiguda, i superar la velocitat del so, és a dir, va baixar a més de 1.166 quilòmetres per hora, vull dir, va ser la primera persona sense mitjans, diguéssim, sense estar dintre d'un avió, que va superar la velocitat del so, i per tant es va poder sentir aquell petit espatec que es fa quan es trenca la barrera del so,
i tot i així això va crear un gran rebombori. Amb molt de silenci, un altre d'aquests bojos per l'espai, Alan Eustace, és un vicepresident de Google, aquestes coses també ajuden molt, tot i que no està trastrocinat per Google, sinó que ho ha fet amb els seus propis mitjans, que suposo que en deu tenir després. Segurament.
Sí, ha estat treballant durant també dos anys amb enginyers, sobretot per fabricar un tipus d'atratges. En aquest cas no era tant superar el rècord, sinó, a part de superar-lo, per fer-se veure una mica més, provar aquest tipus d'atratges estratosfèrics, diguéssim, que una persona puguis gaudir d'aquest tipus de vols amb molta seguretat. Bé, doncs, després de tres anys d'estar treballant així una miqueta, diguéssim, amb silenci,
i sense fer gaire rebombori més que res, perquè ell diu que volia saltar amb tranquil·litat, sense que hi hagués la pressió dels mitjans, doncs el 24 d'octubre va superar l'alçada, és a dir, va arribar a 41 quilòmetres 419 metres, per tant, ja era un rècord d'alçada, mai ningú havia arribat amb un globus tan amunt,
I un cop així es va tirar, es va tirar. És molt curiós perquè si algú recorda com ho va fer el Vanguard, anava amb una mena de càpsula, ell anava allà dintre i quan va arribar a l'alçada va sortir de la càpsula, es va tirar. Aquest és molt curiós perquè és com qui diu el globus, el portava enganxat amb ell, és a dir, com si no portava cap càpsula ni res, és a dir, senzillament anava enganxat amb un globus que l'estirava, ell anava penxavall, que l'anava tirant amunt, va trigar més de dues hores d'arribar allà a aquella alçada, vull dir que també una mica de paciència va haver de tenir.
I un cop va arribar allà, doncs, es va deixar anar i, doncs, va començar a caure. Realment, la caiguda lliure va ser de 40 quilòmetres, perquè ho van fer des de Nou Mèxic, als Estats Units, estan ja a més de 1.000 metres d'alçada, amb un dels aeroports abandonats de Roswell, més que res, perquè és allà entre els aeroports que hi veuen ovnis, doncs, ho va voler fer allà. Bueno, va arribar als 1.322 quilòmetres per hora, és a dir...
una bestialitat de velocitat de caiguda lliure, va trencar la barrera del so, els que estaven a baix esperant no van dir que es va sentir el so, l'espatec al trencar la barrera, i va arribar a baix, en principi s'estalvi, la caiguda potser és una mica aposa, però no li va passar per res, també recordem que anava molt ràpid,
i el pregaigudes para, però després de 15 minuts d'haver volat, va arribar a baix i se li suposen 3 records que ha superat. En aquest cas, ha superat l'alçada màxima, els 41 quilòmetres 420 metres, després la distància de caiguda lliure, sense obrir el pregaigudes, va baixar 37.617 metres, vull dir, això amb caigudes, sense pregaigudes ni res, Déu-n'hi-do,
I de l'altra, la velocitat màxima que va agafar, que va ser de 1.321 km per hora en el moment màxim. Doncs recordar-ho, més que res, com que no se n'ha fet gaire ressò, més que res perquè ells no ho han volgut, però, en certa manera, ha superat amb Esclés aquell superrècord que fa dos anys van fer els de...
Els del Vanguard. I que continuaran fent-se, no? Suposo que aquests rècords en realitat es fan per anar-se trencant també gairebé. Sí, sí, sí, però bueno, quan es superin, si es superen on es creix, la tecnologia haurà canviat molt, perquè el problema, ja estem en una alçada de l'atmosfera molt alta, on quasi no hi ha atmosfèrica, per tant, no sé quin tipus de globus tindran perquè cada dia pugin més, perquè el problema d'aquests globus és que es van expandint en moment que es trenquen,
perquè la presió atmosfèrica fa que el globus cada vegada és més gros, van enveli a dintre, però, bueno, si algú pot superar l'estratosfera i arribar a la mesosfera, que serien a més de 50 quilòmetres, doncs això seria un altre tot rècord. O sigui, esperem que els enginyers treballin per anar fent aquest tipus de venços. La cosa curiosa que volia comentar és que no fa ni 15 dies un ampar de joguets, la Matel, va posar...
amb una altra empresa els van dir si podien fer el mateix amb un superman de joguina que tenen i, en certa manera, han fet una cosa molt semblant amb uns nois d'aquí Espanya que es diuen Astroinnova, que jo els he anat seguint i de vegades els he ajudat amb alguns logos, que han fet el mateix, és fer petits globus estratosfèrics, aquests que es farien servir per meteorologia, s'omplen i es posa una petita càpsula on hi podem posar càmeres, on hi podem posar alguns termòmetres i...
i alguna emissora de ràdio per anar-lo seguint ells ho han fet diverses vegades han arribat quasi als 29 quilòmetres d'alçada i en aquest cas ells també ho van fer per una altra marca d'embotits que van enviar com diguéssim un embotit a l'espai diguéssim de la mateixa manera que passa que també com diguéssim ningú els va fer cas potser no tenen aquests mitjans per posar-ho tant en coneixement potser no és difícil segurament en aquest cas han fet caure un ninot així en precaigudes
des de 29 quilòmetres d'alçada, Déu-n'hi-do. És simpàtic, no? També és simpàtic. Sí, sí, sí, és molt curiós. A més, hi ha la seva pàgina web, que es pot visitar d'aquests noms que ho han fet, Déu-n'hi-do. Vull dir suant, però molt bé, amb unes càmeres molt senzilletes. Es diu rs-online.com. Ells tenen aquí tot com ho van anar preparant i, bueno, és curiós. És un tipus d'activitat que podria fer per les escoles, per veure com està formada l'atmosfera...
Suposo que aquí el problema, per exemple, que ho tindríem fer-ho a Barcelona, una és que si els vents ens porten el globo cap al mar, el perdem i, per tant, no podem recuperar les dades, ni fotografies, ni mesures. I l'altra, que tenim un aeroport molt a prop i això també dificulta poder enviar aquest tipus de globus. Però suposo que cap a Catalunya Central podríem intentar fer algun tipus d'aquests llançaments de globus més curiosos perquè està a la base de tothom.
només amb una mica de tecnologia avui en dia assequible. Es pot fer. Sí, sí, sí. No enviar una persona... Això seria més difícil, eh, ja? Sí, sí, però sí una... I és costós. No, no, però són activitats que s'han fet normalment juntament amb escoles. Vull dir, aquest tipus d'enviar aquests globus, vull dir, bueno, s'ha de tenir una certa infraestructura, però vull dir, no és res de l'altre món, vull dir, es pot arribar a fer. Molt bé. Des d'aquí, doncs, animem... Home i tant. Doncs que té els mitjans i té agrupacions
a prop seu que també podríem fer-ho. És a dir, si algú està disposat i aquest pressupost... Per exemple, jo ja tinc el contacte d'aquesta gent que ho fa, tot i que es pot trobar per internet, i això es pot dur endavant. No és gens complicat. Perfecte, Oriol. Doncs mira, queda dit també, si algú ens vol trucar, ja li passaràs aquesta informació. Moltes gràcies, Oriol. Avui ho hem de deixar aquí. T'esperem la setmana que ve a veure si et podem tenir aquí en directe i tornes a apuntar-te al tas de vins. Sí, això mateix. Esperem que...
que no haguem d'estar tan pendents del temps, que jo pensava que avui ja trobava una claria i ha fet un xàfec. Sí, si ens han enganxat tots una mica per sorpresa, em sembla. Ja Déu-n'hi-do. Tornem la setmana que ve. Moltes gràcies, Oriol. Només una cosa ràbia. Tenim observació aquest dissabte, però crec que les situacions meteorològiques són nefastes. És veritat, eh? És veritat. O sigui que, bueno, la gent està avisada, però jo suposo que ho hem de fer per més endavant.
Doncs veurem què passa, si no ja en parlarem i se'n veurem com va la de desembre. Moltes gràcies, Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Fins la setmana que ve. Adéu.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans.
Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modular. 60 i més
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
Ara passa un minut de dos quarts d'una del migdia. I el que fem a aquesta hora és saludar l'Albert Macià, president de l'Ateneu, també tenim l'Astri Colstein del Ciller de Can Mata i la Sílvan a Boc, tots a punt per fer aquesta taula dels dimecres. Molt bon dia a tots, què tal? Molt bon dia. Bon dia a tots, o sigui que estem molt contents de tornar-nos a tenir aquí. Tots puntuals. Tots junts, exacte, exacte. Estic des del primer moment, que a vegades això no és possible.
Doncs mira, avui ho podem fer amb aquest dia de pluja, que convida a tancar-se a parlar una mica de cultura. Ai, gairebé convida més a no sortir d'allà on estàs, eh? Ens ha costat, eh, potser. Clar, clar, hi ha una mica aquí dintre, convida a quedar-me aquí, però bé, vosaltres heu volgut de venir, això és veritat, eh? Sí, però el vi sempre crida. Sí, exacte. Si no vols fer això, segurament avui hauria sigut més complicat. Bé, en tot cas bé, parlem de la Taneu, Albert, com pinta aquesta setmana, d'activitats...
Bé, la setmana la comencem amb molts ànims, per un cap de setmana que crec que ha estat molt positiu, en general. Hi havia força cosa, no?, el cap de setmana més. Sí, hi havia la tertúlia dels castellers, que va tenir la gent el divendres, va tenir l'assistència habitual, després va haver-hi la dialcantaire de l'Ateneu, amb la participació dels tres grups corals de l'Ateneu i la coral Harmonia de la gent gran, la sala del cinquantenari estava a rebentar,
I bé, hi va haver l'excursió, el taller express d'escriptura, que li deixarem que després ho comenti la Silvana en primera persona. Que va anar molt bé. I a la tarda el Mamma Mia, que ens va satisfer molt veure que s'omplia la sala gran que havíem de posar.
Sí, que ells, quan els van entrevistar, dubtaven, tenien por i al final va anar molt bé, no? Això ens va satisfer molt, perquè quan un organitza coses perquè la gent del poble s'animi i veus que hi ha aquesta resposta, doncs tenim a continuar. I fins i tot ens ha portat que ja tenim algun altre projecte d'aquesta embargadura, més o menys. Molt bé, eh? A mig termini. Perfecte. Doncs un cap de setmana boca ens porta a acabar una altra setmana, que també té unes quantes activitats, no?
Sí, començarem el divendres amb el documental del mes, aquest mes amb el documental Five Day to Dance, de Rafa Molès i Pepe Andreu. És una pel·lícula d'aquí, malgrat que el títol estigui en anglès, que jo crec que pot ser... Vaja, tot apunta que sigui un documental molt interessant, em sembla que, pel que sigui, ja ho heu entrevistat... Aquest matí just, eh? Hem barratat amb un dels directors i ens han comanat les ganes d'anar-lo a veure.
Doncs vinga, això serà el divendres, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantanari. Llavors, el dissabte hi ha la presentació del segon volum de... Lletres justes. Lletres justes del que escriu la gent que va a l'escola d'escriptura.
Amb la qual cosa em sembla que amb aquest ja tancarem el novembre literari. I bé, això serà a les escoles, no serà a l'Ateneu, però bé, és una activitat absolutament de casa. Clar, exacte. Doncs Déu-n'hi-do, també, eh? Sí, sí. Diumenge alguna cosa, també, o...?
diumenge la cebra la cebra devia veure què estava pensant jo per fer aquestes les seves anirà a posar a col·locar el pessebre a la Tosseta Rasa a la Terra Alta és veritat, aquesta sortida també que es fa perfecta doncs això molt bé a part el dissabte el grup de Can Gregorià fa un concert però fora de Sant Jus a Santa Maria de Porqueres
Molt bé. Doncs activitat també aquest cap de setmana i, com dèiem, també ara l'Alberto deia que, i la Silvana ho ha començat a comentar, que diumenge ha passat que, en la mar d'aquest novembre literari, que Déu-n'hi-do tots els actes que s'han anat fent i, a més a més, enfocats com a públics diferents que, en general, han anat tenint bona resposta, no? Sí, sí, sí. Els actes, si alguns...
vam dir, bueno, pensàvem que podia ser que portessin més gent, però en realitat també és això, o sigui, quan fas moltes activitats, potser la gent ve a una, i si fas tres per setmana, però sí, tot ha anat molt, molt, molt bé. I el tager després, que vaig fer el diumenge, aquí a la sala Isidore Cónsul del Centre Cívica en Ginestar, va estar molt bé, 18 persones apuntades. Un diumenge al matí, o sigui que molt bé, però...
I moltes amb ganes d'apuntar-se. Hi ha moltíssimes ganes d'apuntar-se i gent de diferents edats i gent que tenia més ganes d'escriure sobre història o gent que acabava ara o es jubilaven i eren científics però que deien, bueno, he dedicat tota la meva vida a la ciència, vull saber què és això de les lletres.
I amb el teixer després van dir, doncs, ho tastaré, i molt bé. Va anar molt, molt bé i crec que es formarà un grup aviat. Molt bé, eh? Doncs, per tant, d'això es tractava, no?, també, segurament. Sí, sí. D'arribar a la gent. I que la gent s'animi a provar, a veure de què va tot això d'escriure.
Doncs, parlem de seguida també d'aquesta presentació que es fa el dissabte, o com vulgueu, eh? Si voleu avui fem abans llibres que vins, què us sembla? Què digui l'Astris? S'escalfarà això o...? Estan patint! Aquest podria ser el perill, però si no.
La prioritat és el dia. Tu portes una cosa delicada. Nosaltres un minut abans o un minut després tampoc no... No, si vols parlo del llibre ja que estem en el tema, que és el volum Letres Justes 2, que són vuit alumnes de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just. Són alumnes meus, jo soc la mestra i em fa molt d'orgull veure com aquesta gent que fa anys que treballa i corregeix els textos i escriu a casa i torna a provar i tornem a corregir i això...
doncs amb l'ajuda també de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament, ara hem fet aquest llibre, que és una mica més greixut que el de l'any passat, perquè l'any passat... Sembla més llibre, no? Sempre més llibre, fa goig, i bueno, el de l'any passat també, però clar, ara al tenir tres autors més, tenim setenta i pico comptes, crec que són setenta i sis comptes, i vuit autors de Sant Just,
i amb un registre literari molt diferent d'uns dels altres, gent que fa més dietaris, gent que fa més contes tipus de novelones de la Guerra Civil, perquè hi ha contes que semblen novel·les, o sigui, petites novel·les. I havia triat avui un per llegir,
que és més que un conte, una poesia, és una cosa molt lírica i que crec que com a tastet per a que la gent sàpiga què hi ha aquí dins, he triat aquest que es diu Plou. Perfecte. Molt pel dia. A veure, a veure, i dic no, és que Plou, ha de ser Plou.
Plou, plou i plou. Què li cal a l'aigua per ser pluja? Que caigui. La pluja només és pluja mentre cau. Quan toca terra és tol d'aigua. Només quan es patega amb força del tol ens surten llunes que són més bombolles d'aire que aigua.
aire que en contacte amb l'aire transforma la lluna en gota d'aigua, aigua en el toll. Es margeix la quentia de tanta aigua i s'esberlen les dentalles, la terra de fusta se'n blanqueix i els vidres, escoxinats, passen quimera que l'aigua no entri a la sala.
Plou on no ha de ploure i els rius es desborden provocant esllavitzades, terra i aigua que sepulten les cases, ones de fang. Plou quan no ha de ploure i la flor dels arbres comença a corrompre i es podreix, s'amaran els camps. Què li cal a l'aigua per ser pluja, que caigui? Què li cal a la pluja per ser tol, que s'envasi? Què li cal a la pluja per ser riu, pendent? Què li cal al riu per ser fang?
preciós. O sigui, és com un poema, no? És un alumne que fa aquesta mena de contes que són absolutament lírics i que et deixen aquestes preguntes i tu vas a casa pensant i dius, que bé que escriu la gent de Sant Lluís. I res. Dissabte a les set del... Sí, al vespre, no? Sí, a les set. A les escoles presentem el volum i demano a la gent, als veïns del poble que acompanyen i que s'animen. Sí, perquè a més també hi haurà vi...
perquè a més a més hi haurà vi i hi haurà la ràdio també tot ens queda lligat i agrair molt a la gent de la ràdio que llegirà els contes d'aquesta gent perquè aquest any hem decidit llegir molt no parlar tant del que fan i del que són sinó
que la gent tingui clar com escriuen els autors, i hem demanat a la gent de la ràdio que ens faci el favor de llegir amb les veus que calin, i hem dit que sí, o sigui, molt content. A més no sabíem que hi hauria vi, eh? Ara ja és absolut. Així ja veiem que no hi ha cap interès. Exacte, exacte. Veurà un vi, un mosquetell dolç. Que a mi m'agrada molt. No tan dolç com el de l'any passat. El de l'any passat els hi vam posar el Pances,
Era el seu primer... Em va agradar molt a mi aquest vin. I va sorprendre, o sigui, va ser com... És allò que dius... Bueno, ja hi va quedar que cada celebració durant l'any el comprem un panses i el fem a classe. Sí, a més va vindre el viticultor i va portar també el coc, o sigui, és allò que va ser molt, molt entranyable. Aquesta vegada ja busquem un dolç però més jove.
Molt bé, o sigui, un concepte també totalment diferent. I a més a més que fa joc amb la portada del llibre, perquè la passada el Pansas era fosco, i en la portada també n'hi ha aquesta, és l'elegància. És més lleuger, és un altre concepte, però sense sortir dels dolços, que crec que... És que tots ells són molt dolços. Doncs serà molt bé aquest dissabte a les 7 de la tarda a les escoles. Sí, efectivament.
I d'aquí avui és el llibre que... Silvana, per això veig que em portes un altre del llibre. Sí, però d'aquest parlaré la propera, perquè prefereixo utilizar el temps en dir una cosa molt importante, que he parlat dels autors i no he dit els noms. La Palmira Badel, el Josep Maria Carbonel, la Maria Antonia Acosta, la Carme Navarra, Xavier Puejo, Maria Ribellas, Montse Sala i Maria Josep Tost. I el conte que he llegit és de la Maria Josep Tost. Doncs tots ells que hi seran, també, dissabte, evidentment, en aquesta presentació. Sí.
podrà comprar el llibre allà també? Sí, sí. I el dedicaran. La dedicatòria són lentes, eh, conyentants. És part de la gràcia, tot. Tot ben artesà, no? Exacte. En fi, doncs vinga, ens anem ara per la David.
Un vi que ja fa estona que s'està esperant a les seves copes i que avui ens va tastar Astrid Alta Roses. Alta Roses. Ah, alta. Només hi ha una R. I què dic jo? Roses, que és el que diuen tots, eh? Ah, clar, perquè ho veiem com dues paraules. O sigui, quan ho veus, automàticament dius Alta Roses. A més, és allò que dius... Perquè asociam les dues paraules i les diem. Sí, sí, és allò que dius... Jo també ho faig, eh? L'Alta Roses, però és allò que dius... Alta Roses. Alta Roses, com alterar. Sí, sí.
Clar, sí, sí, la pronunciació aquí ha de quedar clara. És un cognomen o no? No, és un conjunt de cases, de finques, que hi ha al poble de Darmós. I se'ls diu així, alteroses.
i per això han volgut buscar-li aquest nom, aquest vi, és una garnatxa, aquí ells en posen garnatxa fina, és la garnatxa negra, però com que n'hi ha diversos tipus de garnatxes, seria l'especificació. Segons l'àrea geogràfica, moltes vegades s'utilitza un tipus de nom, però és veritat, potser és aquelles zones que potser s'utilitza més el...
la garnatxa fina i és del poble de Darmós però de diferents finques llavors ells agafen el concepte aquest d'alteroses també com a concepte de... i a més és una paraula que estem poc acostumats a sentir-la per tant també de força com a nom a més és allò que dius fins i tot l'etiqueta té aquest punt de força sent un color d'un vermell relativament pàl·lid dos colors només exacte molt simple
Molt simple i jo crec que és molt la imatge del que és el vi, no? Perquè aquí, a més avui estem foscos, però és que és un vi molt vermell.
però molt lleuger. Però té un marmell fosc, també. L'etiqueta i també el mateix vi, no? Sí, és allò que dius. Per mi n'hi ha molta connexió, eh? Sí, sí, el ribet que hi ha al coll de l'ampolla, aquest ribet, és com el color que tenim després del vi. Sí, a més he deixat fins i tot part del capó. El tap també és el mateix? Exacte, és veritat, veritat. Sí, perquè és allò que dius, és molt la imatge d'aquest vi, no? Que estem acostumats a trobar vins... 2013, la majoria de vins encara són molt blaus, molt liles, no? Aquell esperit de juventut...
És una garnatxa, aquí n'hi ha més vermells. I ells ha... Aquest... En el tuit he posat, acaba d'arribada d'hermoses, que és veritat, és allò que... Tenim una novetat, també. Novetat, novetat, sí. Aquest Vincent va sortir nou fa un parell d'anys i, per tant, crec que és la...
La tercera anyada, diria jo. Si la memòria no em falla, perquè a vegades és... és complicat, això. Poquet, per això. Tindràs poca gent aquí que et puguem... Exacte, a més a més, la vera. Com a molt serà segona o quarta, no? Sí, no, no, jo crec que és la tercera, perquè em sembla que fa un parell d'anys estava a la zona del Montseny, anava amb un grup d'amics i vaig anar a dinar en un restaurant a Falset i el tenien com, mireu, que m'acaben de dur, no? I era molt la novetat.
Doncs ara jo l'acabo de dur, però perquè acaba de sortir del celler l'anyada del 2013. Cellers Joan d'Anguera, estan a Darmós. Darmós ja seria la frontera entre el Montsant i la Ribera d'Ebre, ja és allò que dius, ja que si ve des de Darmós pots intuir i mora.
Sempre moltes vegades tenim això, la idea d'aquell Montsen en una sola situació, perquè el Montsen és molt divers. Garnatge, garnatge negre, garnatge fina...
I aquest dilluns vam presentar, en el Mont Vini que a Barcelona vam voler fer una mica d'història del propi celler. El Josep i el Joan són la setena generació d'aquest celler. Són herència d'una família que sempre s'ha dedicat al camp.
També, com altres vegades hem parlat, que segueix una mica la història de tots els pobles, de quan hi ha penúries, de quan el pagès no pot viure del camp, que se'n va a ciutat, però sempre n'hi ha algú que torna, no? I sempre s'acostumen a ser els nets els que reben aquesta herència i que busquen aquell vincle amb el seu passat. Doncs una mica aquest vis seria aquell punt de vincle que jo li veig d'intentar fins i tot tornar a fer els vins com els feien abans. Mínima intervenció a la vinya...
poc o res llaurat, certificació ecològica, no tirem productes de síntesi, certificació biodinàmica fins i tot, i a l'hora d'elaborar el vi també aquell punt de mínima intervenció, o sigui, si la garnatxa negra ja de per si és pobra de color, no anem a treure una cosa que no en té. Llavors, per això...
Cada vegada més, crec jo, veurem vins en general amb aquestes tonalitats de vermells i que no són aquells liles i negres que trobàvem fa 10 anys, no? Que també eren vins com més pesats, més feixucs, molta extracció. Aquí el que es busca és baramar una miqueta, potser no més aviat, però no buscar la maduresa del raïm, que és potser quan encara sanitàriament està més...
Més contingut, perquè clar, a la que hi venen pluges poden vindre malures i altres problemes, com hem tingut aquest any, que ha plogut molt. La Silvana llegia el poema aquest de pluja i el 2013 va tindre un hivern i una primavera força plujosa.
Per tant, tot quedaria relacionat. A l'estiu sí que és un any calorós, però sí que és allò que el 2013 va ser quan vam estar tastant aquí raïms i aquells most a mig fermentar i es considerava un d'aquells anys que diu, sí, havia fet calor, però tampoc d'aquells extremadament calorosos.
Sí que tota aquesta zona de Darmós, Mora, és de les zones més càlides que té el país. O sigui, van amb uns microclimes una mica més especials, no? Ells quedarien una mica protegits pel que és la serra de Llevaria dels vins que venen... dels vins, no, dels aires que venen de mar. I no sé què us sembla. Olobrem-lo. Vinga, sí, sí, que avui estem fent molta teoria abans d'entrar-hi i ja se'ns acaba el temps gairebé.
Gràcies.
Bé, no? Molt bé. El nas és allò que dius, no té una excessiva potència. Fruites vermelles, no? Sí, és fruita vermella, és flor, m'ha recordat molt, no me'n recordo que veig-ho l'altre dia, però que ens havia recordat una mica a l'amegrana. Sí, és veritat, és veritat. Tens raó, o sigui, aquí també... És allò que dius, és aquella fruita que fins i tot deia, mira, s'assembla, no?, un suc d'amegrana, maïs intens, no? Com un punt dolç, també, no? Aquest...
el novell l'havies portat el novell l'hauria de ser quina memòria hauríem d'apuntar tots m'hauria de notar l'agenda cada dia sí, sí, perquè n'hem descobrint molts vins cada setmana, per tant anem a tastar-lo, no? anem a tastar-lo, va
Sec, sec. Molt, molt sec, no? Deixa la llengua, deixa un pèl resposa. És molt ràpid, sí, sí. No busquen extracció del raïm per donar aquelles connotacions, moltes vegades, de que busco molt el tot, però sí que fermenten una part amb rapa. I la rapa és la part del tronc, no? I...
És el que li dóna aquest toc més sec. És el que li dóna aquest toc més secant a la boca, no? És el que li dóna la textura. Perquè, clar, a l'hora de laura 20, si tu d'una pell intentes treure molt, també aconseguiràs. Però moltes vegades pots aconseguir fins i tot moltes verdors.
Per tant, això és la pell? La sensació aquesta més resposa, més que amb la pell, que ara no recordo els dies que el van tindre amassarant, sí que hi ha una part de contacte amb la rapa, que és el que li dona més aquest toc més... com més aspre, no? És el que jo dic, el de textura del vi, no? Com de terra. Sí, podria ser una mica així com més de terrors, perquè és un vi que és molt lleuger. Sí que són 14 graus.
Crec que ningú havia estat gaire conscient. No, la veritat és que... Però dels 14 no, o sigui, tenim grau... No, el que ho amaga, crec jo, és que és un alcohol molt ben integrat en el vi, però si hi hagués aquí molta extracció d'anem a buscar més aromes, més tot, potser el notaríem més pesat. Aquí el que busquem, clar, entre que ja està collit també un palet abans potser del que tocaria,
Aquest contacte amb la rapa, que és això, el que li dona molt és la sensació que està de la llengua més resposa. Crec jo que si aquest vin no estigués elaborat d'aquesta forma, ens passaria molt lleuger, no? Això són tècniques a final d'elaboració. Ells el que buscaven una mica seria això, el retrobar-se amb els vins que...
Que segurament bevien els seus avis, no? Que no anaven a fer aquell gran vi de guarda per guardar-lo molts anys. A mi... Senzillament, aquell vi de... M'ha recordat una mica fa... Estic parlant de fa molts anys que a vegades aprofitava viatges que anava a Mor a la Nova a veure un amic. Ostres! I agafaves vins d'allà, que en aquells anys els cellers no tenien... No, hi havia molta cooperativa, barrejaven... Sí, a més a més, un priorat. Tot això no tenia... Es venia amb bota, no? Sí, sí.
M'ha vingut un d'això d'aquells vins consistents. Sí, perquè té una consistència, però alhora és anar a fer la copa. Té aquell punt d'anar a lleuger. Van agafen aquesta idea, segurament, d'aquesta part més de tornar una mica els orígens. De tornar els orígens i de tindre el vi a taula pel plaer de tindre el teu fruit.
I és el teu aliment. És molt bo. No m'ha agradat aquesta idea final, eh, Astrid? Perquè, a part, és allò que dius, quan l'olores, més que anar a buscar quin tipus de fruit es porta així, per mi és una olor molt seductora. Sí. És allò que dius, té un punt d'insinuació. No et dona molt, però t'ho va donant. Suggereix coses, no? Suggereix. I de seguida t'està dient tastem. Sí.
Perquè és això, i moltes vegades una cosa que semblaria senzilla, no tots els cellers hi pensen, no? I tant el Joan com el Josep va haver-hi un punt que van dir, retornem, anem a buscar una mica aquell vincle amb el passat i anem a fer uns vins que siguin fàcils. En aquest tast que es va fer el dilluns es va tastar un, no me'n recordo ara si era 98 o...
I sí, eren un estil de vins molt marcats per les guies de vins que venien dels Estats Units. Eren vins forts, contundents, pesats. I són vins que fins i tot quan els olores ja es fan feixucs. O sigui, que gairebé no t'inciten. Llavors ell va arribar un moment que es van adonar que anaven...
duien els seus vins a taules i la gent es bevia vins de l'estranger i les ampolles queden buides pels seus vins tan valorats i tan ben puntuats a tot arreu, però no es bevien. Llavors, per mi, té aquell punt d'inflexió de dir què està passant aquí, no? Per mi és important que gent jove com ells ho facin i ho sàpiguen interpretar. Hi ha molta gent que encara va amb aquell punt de...
Del que es feia abans, perquè allò agradava i és el que puntuaven i al final és el que agrada a la gent. Una inèrcia, però a vegades aquesta inèrcia s'ha de trencar. Clar, que això passaria també. Però jo crec que ells han evolucionat, ells han crescut i els seus vins també estan evolucionant i creixent com ells. I en bona línia.
Jo crec que amb molt bona línia. Doncs és aquest Alteroses. Ara sí que ho he dit bé. Alteroses, el que hem descobert avui, molt interessant, eh? Ens ha agradat aquesta proposta. Sempre ens agrada l'Astric, però quan ens agrada molt, ho diem més. O sigui, d'aquest sent seduït. Sí, sí. Doncs ens ha seduït i ha sortit el sol, eh? A part de ploure, i ha sortit el sol. Amb aquesta última mitjana. Així acabem aquesta tertúlia d'avui. Moltes gràcies a Astric Goldstein, Albert Macià i Silvana Boc. Tornem dimecres que ve.
amb més coses, que vagi bé. Gràcies. Bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
I així que ve amb aquest just a la fusta d'avui dimecres 26 de novembre. Agraïm a la gent que ha fet possible aquest programa, l'Andrea Bon al serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Rafa Meleco, director de Five Day Students, que és el documental del mes que es projecta aquest divendres a l'Ateneu. Hem tingut també el portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sant Just, Joan Bassaganyes.
Hem fet tertúlia d'actualitat, no, tertúlia d'esportiva, en tot cas, amb Carles Hernández de Rius, Enric Riva i l'Emilios Casocchio. Hem parlat d'astronomia amb l'Oriol Rigat i, a més a més, també hem tingut ara mateix un sentit de la tertúlia dels dimecres, de cultura. Hem parlat de la Taneu, l'Hermacià, de llibres amb la Silvana Boc i de vins amb l'Stry Goldstein del celler de Can Mata.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem d'ama amb més coses, com sempre, de 10 a 1 del migdia, per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Ara, de seguida, arriba l'Andrea Buen amb els Sant Just Notícies, edició migdia per part nostra. Res més, tornem demà a les 10. Que vagi bé, que passeu un molt bon dimícres.
Fins demà!
El teu cos i el teu somriure demostren que ets important i que junts podrem sortir-ne, que junts hi veurem clar. Adormit sota la pluja, jo et recordo en un sofà i enmig de tantes mentides l'aigua quasi ens va ofegar. Vam sortir-ne victoriosos i exaltats, vam caminar.
cap a un lloc on s'hi pot viure amagats però sense espans abraçats les coses clares això no pot parar mai i al moment en què vas caure vaig tenir temps d'agafar una mà que em demanava que aguantés fins més enllà que aguantéssim les mirades que aguantéssim tots els mals i just quan ja t'ofagaves vaig saber que no era tard pren tot l'aire fort i crida veus la llum just al final
Estem dins d'una piscina, crec que vius a un pis massal. No veig clara la sortida i em sento sovint malalt. Ves mirant com de fugir amb tots aquells moments estranys. Ves mirant si pots i oblida perquè voli tot endavant.
Diu el món que són dues vides, diu la vida sense sangrens, i si vols després m'expliques on vas caure en els paralls, quan l'aigua no hi t'esfixiava, quan vas ponert, m'ha ajudat tots els anys de calma, diga quan et faig donar la mà.
I no vaig deixar de creure mai en tu ni un sol instant Quan les coses funcionaven però això ja és molt suposat Que després de la tempesta moltes altres en vindran Seguirem mirant el que era per després poder avançar Seguirem mirant la terra d'avui per si de cas No fos cas que et despistessis, no fos cas que fos veritat
Si de cas caminem tristos, si de cas caminem pas, per camins plorits de bé, per camins plorits de baix.
A l'escoltes 98.1 98.1 98.1 98.1 98.1 98.1
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Ajudes per a l'emancipació juvenil i nous plans d'ocupació són les novetats del pressupost de 2015 a Sant Just. L'any que ve augmentaran les partides d'ocupació, serveis socials i inversions. De fet, la partida d'ocupació es duplica, es redueix per contra l'ada personal. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimecres 26 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
La secció local del PSC Iniciativa i Junts per Sant Just presentaran dues mocions al ple municipal de novembre. Un dels textos és per garantir i protegir els drets humans i els béns comuns i l'altre per defensar les polítiques de lluita contra la violència vers les dones. El documental del mes de novembre mostrarà com actes subtils poden ser molt útils per canviar la societat i la manera de veure el món. Five Days to Dance és el documental que es podrà veure divendres a la Taneu.
I en clavó esportiva, l'Hockey Club Sant Just fa una crida a tothom per omplir la bona aigua dissabte. Els equips sèniors del club s'enfrontaran a dos grans rivals, com ara el Club d'Hockey Corbera i el Club d'Hockey Palafrugell.
Bon dia. El pressupost de 2015 comptarà amb ajudes per a l'emancipació dels joves i nous plans d'ocupació. L'equip de govern tanca aquests dies el pressupost per l'any que ve a Sant Just, que experimentarà un augment de les partides d'ocupació, serveis socials i inversions. De fet, la partida d'ocupació es duplica i passarà de 70.000 euros aquest 2014 a 140.000. Sant Just Notícies.
El regidor d'Ocupació de Sant Just, Joan Bassaganyes, ha explicat que en línies generals pugen aquestes tres partides i que es redueix la de personal, entre d'altres. Bassaganyes creu que l'increment del pressupost l'any que ve serà de mig milió d'euros, aproximadament un augment possible gràcies a la previsió de la millora de l'activitat econòmica i mobiliària el 2015. Ho ha dit el Just a la Fusta.
que entenem que hi haurà major activitat en el territori... Econòmica. Exacte, i també immobiliària. I, per tant, la reducció dels ingressos de l'IBI, bàsicament, es compensarà a través d'aquests ingressos. Pel que fa als plans d'ocupació, l'equip de govern preté fer contractacions a través de l'Ajuntament i d'entitats del tercer sector. Bassaganyàs ho ha detallat.
ja siguin entitats d'inserció laboral o bé entitats del municipi. I la idea que tenim és que hi hagi una estada de sis mesos en aquestes entitats o en l'Ajuntament i que els darrers tres mesos la persona hi ha de baixar dins d'alguna de les empreses del municipi. I després, si l'empresa està satisfeta amb aquesta persona, se la quedaria. Prioritzarem aturats de llarga durada.
Ara el govern està buscant empreses que vulguin sumar-se a aquesta iniciativa que, com sentíem, donarà prioritat als aturats de llarga durada. L'any que ve, d'altra banda, l'Ajuntament de Sant Just tirarà endavant unes ajudes per facilitar l'emancipació dels joves enjustencs de fins a 35 anys, sobretot els que decideixin compartir pis. Sentim de nou Joan Bassaranyes, que també és regidor d'Habitatge.
que avui en dia s'han darrerit molt l'edat de sortida de l'habitatge dels pares per la situació econòmica i també perquè han canviat una mica el model de família. La intenció és fomentar noves emancipacions, és a dir, emancipacions que es produeixin durant el 2015, prioritzant aquells que comparteixin habitatge, una mica també el que volen compartir habitatge.
Seran uns ajuts d'entre 150 i 200 euros i donaran prioritat als joves enjustencs que comparteixin pis. Ara l'equip de govern treballa, com dèiem, amb les bases d'aquestes ajudes per posar-les en marxa l'any que ve. La intenció del Consistori és presentar el pressupost als ciutadans i ciutadanes el mes que ve abans de la seva aprovació al ple municipal.