Diccionari del sector primari. Durant l'hivern, especialment abans de Nadal, és la millor època per fer la matança del porc, del mataporc. El porc mascle adult rep també el nom de bacó, mentre que la femella adulta es pot denominar truja, bacona, porca o berra.
El semental destinat a cobrir l'estrugesp s'anomena Berro. La femella reproductora és l'allavora, i la destinada a lletar d'escries, la marrinxa. Les cries de l'oport rebentament diferents noms. Els més comuns són garrí o corsell. Però hi ha diferents denominacions territorials com ara godall, godí, terratell, marranxó o marrinxo.
El porquet que encara no ha estat desmamat rep el nom de lletó, mamelló o nodris. Els porcells nats d'un mateix parc constituixen una porcellada o una garrinada i d'un ramat de cries de porc se'n diu lletigada.
Del porc hi ha moltes dites populars. Una de les més conegudes és que a cada porc li arriba el seu sant martí. Però també n'hi ha d'altres com aquesta. Per Sant Antoni, de genè, mitja palla i mig granet, i el porc encara mig sencer.
Sector primari t'ofereix cada setmana un recull del vocabulari i les expressions típiques dels professionals que s'hi dediquen, pescadors, ramaders, viticultors... A cada capítol una nova entrega del diccionari i també tota l'actualitat del sector. Segueix-nos a la teva televisió local. La xarxa de comunicació local.
Són les 10. Notícies en xarxa
A la demarcació de Tarragona tindran nous autobusos express en el primer trimestre de l'any vinent, no ha pogut saber a la xarxa. El director general d'Indústria acusa de falta de diàleg, la direcció i els treballadors de Panrico ho ha dit en declaracions a la xarxa a la reunió que estava prevista per avui entre les dues parses suspès. Esports a les vuit del vespre al Girona visita el Getafe en la tornada dels agents de final de la Copa del Rey. A l'anada van empatar un. I a les deu de la nit el Barça juga contra el Cartagen al Camp Nou amb un avantatge d'un gol a quatre.
Com deia més notícia de fa només uns minuts, l'arcavisba emèrit de Barcelona rica Maria Carles ha mort aquesta matinada a l'edat de 87 anys. Així ho han confirmat fons de l'arcavisbat a la capital catalana. El Cardenal va néixer a València l'any 1926 i va ser arcavisba de Barcelona entre els anys 1990 i 2004.
Anteriorment havia estat bisbe de Tortosa, entre els anys 1969 i 1990. Ricard Maria Carles va tenir un paper destacat en la Conferència Episcopal Espanyola, tot i que sovint va mostrar discrepàncies pel sistema de finançament que treu molts recursos a Barcelona. L'arquebisbe emèrit de Barcelona va fixar la seva residència al Vegebre. De fet, a finals del mes passat, va haver de ser ingressat a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa a causa d'una malaltia neurològica que patia.
Més qüestions a banda d'aquesta estricta ultimora, el camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre tindran noves línies d'autobús express en els propers tres mesos. Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, la Generalitat implantarà, primer, aquestes noves dues línies i després també té previst introduir millores en les connexions de bus a les demarcacions de Girona i Lleida.
Aquestes dues línies de bus express resultaran les mancances en mobilitat al camp de Tarragona i a les terres de l'Ebre, segons la Generalitat. Una de les línies connectarà de forma ràpida Tarragona, Alta Fulla, Torre d'en Barra i el Vendrell, i l'altra unirà Tortosa amb postes a Carles de la Ràpida i al Canà. El territori s'acull amb satisfacció l'anunci, si més no, aquesta és la reacció de Fèlix Alonso, alcalde d'Alta Fulla. Nosaltres tenim la millora de la descongestió com a Alta Fulla, però la resta és guanyar temps.
Fins i tot n'hi haurà alguns que passaran pel que és la CET o sigui per la variant, amb la qual cosa guanyaríem temps la gent de Torre d'en Barra, la gent d'altres poblacions.
Un cop s'implantin aquestes línies de bus express, més endavant també es reforçarà l'enllaç directe entre Olat, Banyoles i Girona i entre el Lleida, Tàrrega i Cervera. Al Maresme i al Bages, el govern es compromet a reforçar les línies d'autobús que connecten les capitals d'aquestes comarques amb Barcelona després de les denúncies que hi ha hagut d'aglomeracions.
La Generalitat acusa empresa i treballadors de Panrico de falta de voluntat de diàleg per resoldre el conflicte laboral que afecta a la planta de Sant Deparmento a la Mugola. El director general d'Indústria de la Generalitat, Antoni Maria Grau, ha assegurat fa uns minuts a la xarxa que no hi ha data per a una nova reunió entre la direcció i els sindicats amb mediació del govern. L'empresa Panrico ha suspès la trobada prevista per avui per l'acció dels piquets.
tant per part de l'empresa com per part dels treballadors, no hi ha hagut una manifestació clara d'aquesta voluntat de diàleg i de mediació. La Generalitat treballa per poder participar en aquests processos, però lamentablement en aquest cas, tot i que hi hem intentat participar-hi moltes vegades, no hem trobat la millor receptibilitat ni per part de l'empresa ni per part dels treballadors. Els treballadors de Panrico de la planta de Sant de Perpètua de Mogoda fa dos mesos que estan en vaga.
Els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes després de robar 24 lots de Nadal i intentar fugir conduint tamaràriament per la ciutat de Barcelona. Els fets van passar diumenge quan els detinguts van forçar la persiana d'un local de transports de l'Eixample de Barcelona pel mètode de l'obra llaunes. En la fugida es van saltar deu semàfors abans de perdre el control del vehicle i patir un accident. Estan acusats d'un delicte de robatori amb força i una altra de conducció tamarària. Tots dos detinguts han quedat en llibertat amb carro.
Són unes detencions que s'emmarquen dins del dispositiu espacial de seguretat durant aquestes festes de Nadal, conegut com a operació o plagrèvol pertent prevenir els fets delictius en els principals eixos i zones comercials de Catalunya. Precisament aquest cap de setmana s'han detingut dues persones més en el context d'aquest operatiu.
Van ser detinguts després de robar un bar del districte de Sant Martí. Un veí va alertar que uns individus estaven forçant l'establiment a arribar a una patrulla de paisà. Al lloc dels fets, van veure com la persiana estava forçada i com dos homes fugien corrent del seu interior. Després de passar a disposició judicial, els dos detinguts van quedar també en llibertat amb càrrecs. Notícies en xarxa.
Just a la fusta.
Molt bon dia. Passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just de la Fusta d'avui, dimarts 17 de desembre. De seguida comencem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem un repàs de l'actualitat general del dia a través de la premsa.
I parlarem en aquesta primera hora, cap a 3 quarts d'11, del concert que Just Gospel fa aquest dissabte a Sant Just, un concert solidari. En parlarem amb una de les components de Just Gospel.
Parlarem també del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem llevat amb aquest dia gris i menys fred que altres dies. Parlarem de què ens esperar de cara a les properes hores i si finalment plourà dijous.
També farem tertuliat d'actualitat política, parlarem de l'almanac del Cordill amb en Pep Quintana, de coaching amb el Francesc Urbelli, que avui ens parlarà de negociar i dels acords. I acabarem parlant també de llibres amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya, que ens portarà un especial aquesta setmana que ve de recomanacions per les festes de Nadal.
Just a la fusta. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Just a la fusta.
Saludem ara l'Andrea. Bon dia, Carme. I comencem parlant dels pastorets de Sant Just. Sí, que ja tenim més dades sobre les representacions d'aquest divendres i diumenge. Podrem veure els contrapastorets de Sant Just un cop més damunt de l'escenari de l'Ateneu. És l'adaptació sant justenca de l'obra de Pep Albanyell Esteu als contrapastorets de Sant Just.
i encara es poden comprar entrades de forma anticipada a l'antiga Ranja Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretariat de 6 a 9 per 6 euros al públic general i per 5 als socis i socials de l'entitat. Com dèiem encara es poden comprar entrades però Roger Consul, director de l'obra, ha explicat ahir a la Penya del Morro que la venda d'entrades està sent més fluixa que l'any passat. De moment se n'han venut un centenar per cada dia.
Jo crec que hi haurà, anticipadament, unes 200 entrades anticipades. Això estem parlant quan arribi dijous, eh? Ara hi n'hi ha com... en un potser n'hi ha 100 i algú i a l'altre no arriben a 100 d'entrades anticipades. Està més plena sempre la del diumenge.
Com sentíem, la representació serà divendres a les 8 del vespre i diumenge a les 12 del migdia. A més, aquest any, com ja hem comentat en alguna ocasió, s'incorporen canvis en el text, en alguns personatges en la música i en l'escenografia, i també en guany una novetat per Groxi Blaus. Els angels i dimonis que l'any passat anaven de blanc i negre, ara aniran amb els colors de Sant Joost.
Ahir es va fer el primer assaig general amb la participació ja dels extras i participen en total una seixantena de persones i si hi ha algú que vol fer d'extra encara ho pot fer, saber directament l'assaig de l'ateneu que es fa justament avui. L'obra s'estrenarà divendres i també es podrà veure diumenge al matí i, com dèiem, també actuarà fora del municipi el dia 29 de desembre a Torrelles de Llobregat, el primer volum.
Molt bé, doncs una bona notícia aquesta setmana de sèries generals, de nervis, per aquests pastorets que es poden veure divendres i diumenge a Sant Just.
Més coses? Seguim parlant del Nadal, aquesta setmana tenim moltes activitats relacionades amb el Nadal i parlem ara d'una activitat que ampliarem més tard. A Just Gospel Corps oferirà dissabte un concert solidari de Nadal. Cada any el grup de música fa un recital solidari que té com a objectiu recaptar fons per una bona causa i aquest cop serà benefici del banc d'aliments de Càritas, una causa per la qual ja havien treballat en alguna ocasió.
El concert solidari estarà dirigit per José Beuter i es farà a l'Església dels Sants Just i Pastor. Començarà a les 9 de l'oest i és oberta a tothom. I després podràs parlar una estona amb la presidenta del grup. Exacte, d'aquí una estona, abans de les 11 parlarem amb ella.
I de seguida parlem també de l'actualitat general del dia a través de la premsa, ho fem però després de l'apunt musical del dia que avui passa per un acústic que fan els fènixs.
i que ara de seguida mirem de sentir-los de fons, si més no, perquè forma part d'unes sessions en directe relacionades amb Deezer, i de fet el que fa Deezer és convidar alguns grups a tocar els seus estudis de París, i llavors han passat per exemple Frans Ferdinand o Verdi, i ara et toca el torn de Fénix, que el que fan és fer tres versions, o tres temes, et toquen per exemple el 1901 o Entertainment,
i el que fan és gravar-ho així en acústic i es pot veure el vídeo, aquest vídeo sense aquest directe teaser amb entrevista inclosa, es pot veure el web d'indispot, ara miraré a veure si trobo el punt exacte, perquè aquí... ara. I sentirem una de les cançons perquè no sentirem els 9 minuts dels 3 temes, doncs sentirem una. Fins ara, Andrea. Fins ara, Carme.
I fly under just the low, low, low, low, low, low. What you want and what you do to me. I take the trouble that you have in mind. Entertainment shows what you do with me. Whenever you want it knows better.
I want to watch what used to be Is everything that longed together
Bona tarda!
i el meu amic.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesanjust.est, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesanjust. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de vac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine ahir i fes-nos la teva consulta. L'Argolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal del Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Celebra el Nadal al restaurant de la Teneu. Al cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de l'Ateneu Pones. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de l'Ateneu.
Des del carrer Creu 54, la llibreria ressenya us desitja unes bones festes. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de cap d'any i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el Restaurant El Mirador. El telèfon 93-499-0342. Estem a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Se n'esteva cap d'any i reis. Des del carrer Creu 81, en antenna produccions us desitgen unes bones festes.
Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Cinema sense límits.
cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta
Ara passen 5 minuts d'un quart d'ons, és moment de repassar l'actualitat general del dia a través de la premsa, Andrea. Bon dia de nou. I avui el tema principal de dia és l'entrevista que va fer ahir TV3 Artur Mas.
Exacte, i algunes de les declaracions que va deixar anar, al punt avui, per exemple, comencem pel punt avui, que no se'ns escapi, ja que és el primer dia que el tenim després de molts, diu que ens hem guanyat el dret a poder votar. El president de la Generalitat té previst adreçar-se en breu a Rajoy per negociar la celebració de la consulta i més insisteix que en última instància es podrà votar al futur del país.
en unes eleccions abans del 2016. És la notícia del dia, amb portada al punt avui la trobem, i també ens avancen algunes opinions de diferents experts i també de periodistes sobre aquesta entrevista.
El diari ara també obre l'edició d'avui, entrevista Artur Mas a TV3, no podran evitar la consulta, ens diuen que no a tot, no al diàleg i no a votar, i això no ho entenen al món ni a Europa. Diu també que la consulta és un instrument per fer un país millor, pensant en el present i en el futur.
Més qüestions al periódico, llegim una altra frase amb l'Arda Trumàs. Més importa votar no com ho comptarem. El dirigent revela que votarà per la independència. El president assegura que els catalans s'expressaran a les urnes amb acord o sense. I el líder de CiU variaria la doble pregunta pactada si Rajoy acceptés negociar-la.
I per últim, l'avantguàrdia. També ens parla de Rajoy i ens diu que Mas li demanarà una nova cita perquè permeti la consulta. El president assegura que pensa firmar el decret de convocatòria del referèndum. Roca i Herrero de Mignón, pares de la Constitució, creuen que la consulta hi cap i el PP prepara les europees com una campanya contra la independència.
és com ens expliquen avui en aquesta entrevista Artur Mas als diaris. Doncs encara és el tema principal del 324.cat, que destaca que Mas adverteix que Madrid no podria evitar la consulta i en aquest sentit també destaca que el preensident MasTV3 va ser trending topic a Espanya i que Mas proclama que la crisi ja ha tocat fons i que ara comença a rebotar.
En aquest sentit també el PSC diu que Mas va donar a entendre que la consulta no es farà. El número dos dels socialistes catalans, Antoni Balmón, creu que Mas només juga a guanyar temps per mantenir-se al govern. És el que ha dit el matí de Catalunya Ràdio.
I també destaquen, en primer pla, que ha mort als 87 anys l'Arquivista Amèrit de Barcelona, Ricard Maria Carles. Ha mort als 87 anys, va ingressar a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortós el 25 de novembre, a causa d'una greu complicació de salut, i durant els 90, Carles va estar a capdavant de la diòcesi de Barcelona. Com deien, ha mort i s'ha sabut fa menys d'una hora.
i un apunt musical nirvana entrarà al Saló de la Fama del Rock, l'acte considerat amb el 20è aniversari de la mort de Kurt Cobain, líder de Nirvana.
A l'Hala.cat se'ns destaquen declaracions de Junqueras que diu que potser haurem de fer el referèndum després d'unes eleccions. El líder d'Esquerra denuncia que Catalunya Ràdio que l'establiment no descansa mai de treballant contra la independència i defensa que no caldria canviar la pregunta de la consulta si arribés una oferta de l'Estat, que és el que va dir ahir Artur Mas en l'entrevista. També es fa resso de la mort del cardenal Ricard Maria Carles als 87 anys.
I pel que fa a iniciativa i vinculat de nou amb la pregunta, acceptaria amb l'entrevista, volíem dir, acceptaria negociar una pregunta d'independència, si o no, si Rajoy ho posa com a condició. Herrera trobava més que raonable el full de ruta cap a la consulta, esboçat per Artur Mas ahir a TV3.
Són doncs els temes d'aquest matí. Fixem també les fotografies de les portaveus dels diaris. Andrea, de què ens parlen? Doncs la notícia destacada. Podem veure imatges de l'entrevista i a TV3 de Lídia Heredia i Carles Prats, el president de la Generalitat. Al punt avui veiem Turmàs de cara assegut a la taula de l'entrevista i d'esquena veiem la Lídia Heredia.
I al diari Ara veiem tots dos periodistes d'esquena i Artur Mas parlant amb ells durant aquesta conversa. És la notícia destacada tant al PUN avui com al diari Ara. A l'Avanguardia trobem dues notícies en dues fotografies amb portada.
D'una banda els líders dels partits que formaran part del govern alemany a partir d'avui. El titular és Alemanya, una coalició sense rivals, i en portada veiem Angela Merkel amb Sigmar Gabriel, el líder de l'SPD, i Horst Schäfer de la CSU en l'assignatura d'aquest pacte. I també veiem una imatge dedicada a Joan Fonten, que vam conèixer que va morir ahir.
I al periódico, una notícia en clau internacional, ara ho comentarem, veiem una dona fugint ahir de les bombes de l'exèrcit sirià que ha causat almenys 76 morts al país i la veiem plena de sang fugint amb els seus fills caminant pels carrers de la ciutat de Alep.
La informació internacional d'aquest matí a la premsa.
Doncs ahir sembla ser que l'aviósia del regime síria va permetre una de les pitjors massacres que s'han portat a terme a Síria, segons ens explica el periòdico, des que va començar el conflicte ara fa dos anys i mig. Helicòpters i avions de les forces sirianes van bombardejar diumenge diversos barris de l'EP, la segona ciutat del país, llançant barils plens d'explosius TNT, i van causar almenys 76 morts, entre ells 28 menors,
una noia de 18 anys i quatre dones més. Gairebé totes les víctimes eren d'uns districtes que estan actualment en mans de grups rebels. Una notícia terrible i en fotografia també, a part d'aquesta imatge de portada, veiem a les pàgines interiors del periòdico un home portant el cos del seu fill petit mort a la ciutat d'Alep com a conseqüència d'aquestes bombes llançades per l'aviació siriana.
Una notícia molt dura que ens reflexa d'alguna manera el conflicte que s'està vivint al país. I d'altra banda també parlem d'Alemanya i de la gran coalició que es posa en marxa. Anem ara cap al diari Ara. Ens diu que la Cansallera i el nou govern, que tenen el suport d'un 80% del bondestat, juren avui al carrer.
Angela Merkel serà reelegida avui cancellera pel Parlament alemany. Després caigui el seu partit, la CDU, el partit Germà-Bavarès, la CSU i el Socialdemòcrates, l'SPD, firmessin el pacte de govern. Després de mesos de paràlisi, l'agenda política a Alemanya s'accelera ara amb aquesta investidura aquest matí de la cancellera. La gran coalició dominarà el bondestac amb 504 escons del total de 631. La resta seran per l'esquerra i pels vers.
Molt bé, doncs són algunes de les notícies internacionals d'aquest matí de dimarts. Ens n'anem ara a fixar què passava l'altre 17 de desembre. Per exemple, fa 20 anys puc anar oberta a la UGT per la successió de Nicolás Redondo. Era el tema principal i amb lletres ben grans a la porta de l'avantguàrdia, que també ens deia que els reformistes de Gaidar s'imposaven els ultranacionalistes a Rússia pel vot majoritari. El partit úbsil de Rússia seria la minoria
més numerosa d'un Parlament molt fraccionat, tot el que arribava des de Moscou. Això era el 93. El 98, fa 15 anys, un 17 de desembre, Clinton atacava Irak, contundent un bombardeig de Bagdad en plena crisi de l'impigment presidencial. Saddam Hussein reconeixia que els atacs d'aliats havien aconseguit alguns objectius
i després Aznar donava suport a l'acció i lamentava, però això sí, contradictòriament, el patiment del poble d'Irak. Blair deia que no hi havia una altra alternativa realista i França deplorava que s'hagués hagut de recórrer a l'ús de la força.
17 de desembre del 2003, ara fa deu anys, titular, atenció perquè d'alguna manera també marca aquests canvis que hem viscut en deu anys exactes, titular Maragall com a president. Finalment era investit en els 74 vots del tripartit, 61 en contra de CiU i PP, i el líder socialista recalcava que seria el president de tots. Carod demanava que se'l jutgés per la seva acció de govern i Saurer anunciava que faria pedagogia perquè no s'inquietés la seva presència a l'executiu.
La imatge era Maragall i al seu costat, Diana Garrigosa, ell doncs fent-li un petó a la seva dona. M'ha sostenia que el nou govern, Xia Devi, la líder de SiU, afirmava que Maragall es movia només per interessos personals.
Començava una nova etapa de fa exactament 10 anys. Acabem aquest repàs amb la portada de fa 5 anys. Als Estats Units baixava al 0%, de fet. Es deixava el preu del diner al nivell més baix de la seva història i la mesura reflectia la greu caiguda del treball i la inversió.
L'interior havia ordenat, amb el comandament dels Mossos, assistir a un acte de saure, una instrucció escrita instava als caps policials a anar-hi uniformats. I finalment, el Tibidabo estrenava muntanya russa a aquelles festes de Nadal, ara fa exactament cinc anys.
Més coses, ara és moment de fer un repàs de les contraportades dels diaris d'avui. Comencem a parlar del diari Ara que es titula Aperteu les criatures. Avui Salvador Cardús ens parla de la pregunta del dia 9 de novembre 2014 i ens diu que en les darreres setmanes l'establiment d'una data i una pregunta havia esdevingut més un obstacle que no pas una fita, diu havia generat més desconfiances i temors que atenció positiva i moral de victòria,
Diu que la notícia de dijous d'un acord històric entre tots els partits favorables al dret a decidir va desfer aquesta tensió muscular acumulada. Diu que no tan sols no feia amb el ridícul espantós que alguns pronosticaven, sinó que es marcava a territori. Diu que reconec que a mi em va costar una estona tenir un criteri clar sobre la pregunta quan me la van explicar. Primer em va costar creure que fos una solució acceptable per iniciativa i durant. Després ens dubtava la doble pregunta pel que tenia de redundant, però una vegada visualitzat l'efecte del doble sí em va acabar semblant una genialitat.
diu l'eficàcia del CC en el Pla Popular, l'ha demostrada l'espetec de creativitat gràfica, de la més idònica a la més abrandada, i diu que la pregunta no tan sols és bona, sinó que és inspiradora. Molt bé, doncs és l'opinió de Salvador Cardós avui al diari Ara. El periòdico llegim falta valentia per sortir a vendres a l'exterior.
Avui entrevistan a la contra Jinyo Shin, que ha promou negocis i relacions entre Espanya i Corea del sud. Diu que dalt del bus turístic, avançant per la Diagonal, ara ja fa uns quants anys, es va enamorar de Barcelona. Es va fixar en homes i dones que practicaven running per la vinguda Diagonal.
i es va dir que algun dia viuria aquí. El 2010 es va instal·lar a Barcelona amb la seva dona i els seus dos fills i va deixar enrere el seu càrrec de subdirector ministerial d'Indústria, Comerç i Energia al seu país, a Corea del Sud. Diu que veure aquells runners a plena diagonal de Barcelona significava que la vida aquí era tranquil·la, en una ciutat neta, saludable, natural i multicultural on tot es pot barrejar. Diu que aquí veus un cap d'aire dormint al costat d'un executiu ben vestit
o un turista o un turista. A Corea del Sud els espais estan més delimitats perquè tot està classificat i ordenat. Diu que Barcelona és una ciutat amb molta història i tradicions i alhora molt avantguardista. Diu que és un equilibri admirable. Molt bé, doncs és el que tenim avui en aquesta entrevista al periòdico A la Vanguardia. El titular que llegim és que a la ràdio he fet totes les bogeries que he volgut.
Avui, un dels protagonistes de la ràdio des de fa molts anys, Luis del Olmo, el ràdio finalista més veterà d'Espanya que ha anunciat que ho deixa. Mit segle de ràdio dona per molt i diu que ara deixa la ràdio però que la deixa plena de coses esplèndides. Ell va inventar la tertúlia radiofònica, va inventar l'humor a tot drap i els telèfons oberts i sense filtres.
Parla de la seva trajectòria, de com va començar i de les seves primeres passes al món de la ràdio. A partir d'ara el que farà serà el que fins ara no ha pogut fer perquè la ràdio li ha pres molt de temps. Estar amb la dona i donar als nets el que no vaig poder donar als fills.
Diu que ara està notant molt l'efecte de la gent i una senyora m'acaba de dir gràcies per acompanyar-me tants matins al cotxe mentre portava els nens al col·legi. Diu que em vaig començar fa 50 anys d'Ònido. Diu que llavors quan començaven no somiava pas que un dia em dirien coses tan boniques. Però evidentment aquesta trajectòria i totes aquestes coses que ha dit per la ràdio li ha portat alguns...
Maldecaps, greus maldecaps. Algú enemic deu haver deixat. No ho crec, no se m'acut. Tret dels DETA, que em van voler matar 8 vegades. Va arribar a tenir escortes durant 15 anys. I al cap de 4 anys, intentar matar-me a mi, aquell comando Barcelona va assassinar Ernest Lluc. Com dèiem, he estat 15 anys amb escorta policial. Ha estat dur perquè no podia recollir ni els nets de l'escola perquè altres pares es posaven nerviosos.
Li acabo de demanar al ministre de l'Interior que em tregui l'escorta i a més he convidat a un botillo tots els agents que aquests sancs s'han alternat per cuidar-me a mi i a la meva família. Doncs una bona manera de celebrar aquest canvi d'etapa. Avui ho explica Luis del Olmo a La Vanguardia.
I el punt avui tenim. És realment màgic com funciona el nostre cervell. Avui a la contra del punt avui trobem una entrevista a Antonio Díaz, més conegut com el Macpop, que estrena avui la gran il·lusió al Teatre Borràs. En els seus espectacles diu que no hi ha smokings ni barrets de copa, és el nou fitxatge del canal Discovery Max.
i en el seu debut va sorprendre el bateria de Pink Floyd, que és una de les seves icones pop. En aquesta entrevista aquest noi, que és molt jovat, és de l'any 86, explica com va començar. Diu que tot plegat va venir quan, amb 4 anys, un mac li va treure una moneda de l'orella. I vaig estar unes quantes setmanes tocant-me-les a veure si n'apareixien més, perquè vaig pensar que era un molt bon negoci.
Em va agradar més la idea de poder fer creure algú que fas coses increïbles sense poder-les fer, que no pas fer-les de veritat. És un joc més interessant. No soc capaç de fer això, però jugaré a fer que tu creguis. També explica que li va agradar molt el tema de la màgia, va començar a llegir sobre màgia. Em vaig iniciar en aquest món amb un llibre sobre màgia que em van regalar. Deu ser el primer llibre que he llegit més cops. Practicava i repetia totes les tècniques i fins i tot ara m'admiro amb certa nostàlgia.
No és el millor llibre sobre màgia però va ser el primer i li tinc una àstima especial. Molt bé, doncs és la contraportada del punt avui.
M'agrada molt.
I la notícia curiosa d'avui dimarts que passa per una història bastant estranya és d'aquests invents que en principi demostren l'evolució de la ciència i la tecnologia. És un invent d'una fàbrica d'electrodomèstics del nord de la Xina que es diu Tianqiang i han ideat un ajudant mecanitzat capaç de tallar pasta
el doble de la velocitat que un empleat normal, pel tema dels fideus i tot plegat, és una fideobot, que és el nom que ha rebut aquesta història, i llavors el que fa aquesta empresa és investigar noves màquines per fabricar raviolis, estirar fideus i altres tasques típiques d'aquest tipus de cuines xineses. Aquest robot fa la feina molt ràpida, a més a més diu un cap que és més barat que un empleat, perquè no li has de pagar sobretat social, suposo.
I bé, són simples, màquines de tallar en realitat, però l'empresa fabricant ha decidit donar-los un aspecte com humanòide i futurista, i s'assemblen molt a Ultraman. Ultraman? Sí, el famós heroi de les pel·lícules de ciència de ficció japoneres del 70, també molt popular de la Xina. I llavors li donen com aquest toc diferent que fa que sembli realment un robot. Ai, que curiós. Sí, hi ha una fotografia que passa que no acabo de veure-ho. I si es sembla realment?
L'estic fent gran perquè es veu molt petita. La foto és d'un home, de lluny no sembla, és un home real, estirant ben bé els fideus. No la tinc, la foto exacta d'aquest robot estrany que ha arribat a la Xina. Ens podem fer una idea. Que vagi bé, Andrea, bon dia.
Dos quarts i mig, doncs, en un moment ara, per posar una mica de cultura al programa d'avui. Expliquem-vos, per exemple, Cúbrin va anunciar les dates dels seus últims concerts abans d'acomiadar-se dels escenaris.
Seran només tres actuacions i seran el 6 de març a l'Auditori de Barcelona, el 24 de maig al Teatre Principal de València i un altre al Teatre Principal de Palma, encara per confirmar. Tot plegat, com dèiem, seran els seus tres últims concerts en què acabarà la seva etapa junts musicals.
En clau musical, Manel Bongobotraco Charango són els guardonats dels Premis ARC de l'Associació de Representants Promotors i Managers de Catalunya. Va celebrar ahir dilluns la 13a edició de la gala de la indústria musical del directe. Una enciclopèdia recull per primer cop totes les sales de teatre de Barcelona des del segle XVI.
John Mayall actuarà al Black Music Festival de Girona. El músic britànic encapçala un cartell que també inclou Guillamino, The Excitements i Big Sam's Funky Nation. I encara en temes musicals, Beyoncé ha tret nou disc i també ha fet ja nou rècord de vendes. El cinquè àlbum de l'artista es va publicar per sorpresa divendres passat i ha venut 828.773 unitats només a través d'itunes.
Mor Lolita Sevilla, que és la veu de l'americana. Us recitem amb alegria de Bienvenido a Mr. Marshall, probablement la cançó més memorable del cinema espanyol, coneguda per molta gent. I encara acabem aquest repàs per la cultura amb una cosa més, que és que la Ibiza disco i sensual dels 80 s'exhibeix a Londres. Cartells i fotografies mostren com era la vida nocturna de l'illa en la seva dècada de més esplantó.
Repassem l'actualitat esportiva a través de les portades dels diaris. Atenció perquè avui ens parlen de l'endemà d'aquests sorteig i és curiós veure com ho enfoca cada diari. Per exemple, el nou esportiu juga una mica amb les paraules i les imatges i titula vells amics i ens ensenya la imatge de Luis Figo ahir en el moment en què va treure el paper del Barça. La mà innocent de Figo amb parella al Barça diu amb el tímil la Manchester City de Soriano, Chiqui i Touré.
És exactament la mateixa fotografia que tria el diari Esport, tot i que ells van més enllà i titulen directament la maledicció de Fibo. La seva mare va emparellar el Barça amb el coco del bombo. Va tocar al City, Messi i el Kun es veuen les cares amb vuitens el 18 de febrer i el 12 de març.
I finalment el Mundo Deportivo titula directament, no parla de Figo, no hi ha Figo a la portada, sinó que posa simplement Big Match. El millor duel de les Champions promet un gran espectacle replet de cracs i vells coneguts. El Tata diu que a ells tampoc els hauria agradat, i Pellegrini crec que el Barça ha d'estar molt preocupat. Tot plegat recordem que no es juga fins al mes de febrer de l'any que ve.
I fins aquí l'actualitat d'aquest matí, el repàs a l'actualitat que fem cada dia a través de la cultura, l'esport, les portades dels diaris i el repàs a les entrevistes i contraportades destacades. Ara de seguida parlem del concert que fa aquest dissabte a Sant Just de Just Gòspel. Ho fem després de la publicitat.
012, la Generalitat al teu costat. Coneixes els ajuts Líders? Aquests ajuts volen generar i potenciar l'activitat econòmica a les àrees rurals de Catalunya. Estan adreçats a crear microempreses. Millorar els processos de transformació i comercialització dels productes agraris. Fomentar les activitats turístiques i conservar el patrimoni rural. L'emprenedoria agrària t'ofereix una bona sortida laboral. Informa-te'n a gentcat.cat barra desenvolupament rural.
012, la Generalitat al teu costat. Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi-carts a la brasa, bacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesanjust.es, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesanjust. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67. Just a la Fusta. Sant Just en directe.
En punt tres quarts d'ons del matí, ara és moment de parlar del concert de Just Gospel Core que oferirà aquest dissabte. Un concert solidari de fet de Nadal, cada any en grup de música fa un recital solidari que té com a objectiu recaptar fonts per una bona causa i aquest cop serà en benefici del Banc d'Aliments de Càritas. En parlem avui amb la presidenta del Just Gospel Core, la Lilo Miller. Molt bon dia Lilo. Hola, bon dia. Que ja hem parlat en altres ocasions, en altres concerts que heu fet des de Just Gospel Core.
Sí, sí, ja fa un any, no?, o dos anys. Alguna vegada hi hem parlat. Sí, sí. Aneu fent diferents concerts i, per exemple, recordo que el dia de les festes de Tardò, que també teníem la parada des de la ràdio, exacte, deu fer un concert allà davant nostre, o sigui que ho tenim present. El concert aquest dissabte, com que és solidari, suposo que també té aquest punt especial, no?, també?
Sí, a nosaltres ens sembla bona idea fer cantar per una bona causa i de fer arribar a la gent que es dona que hi ha un grup de gospeles en just i a veure si ens acompanyen. Clar, quantes sou ara? Perquè sou tot noies, no? No, no, no. Tenim tres, home. Home, hem començat amb cinc persones i ara som 18.
Déu-n'hi-do, no? Està bé, sí, sí. Estem molt il·lusionats i cada vegada som més gent, fem més... més cançons i ens ho passem molt bé. Clar, a més a més el gospel, a més a més de ser un cor, vol dir que és molt actiu tot plegat, no? Suposo que també hi ha moviment... Bueno, no, massa, però és normal, no? Que et mous una mica, me'n valuques una mica. I la música que feu... Sí, sí, sí. I tant, que sí.
El reportori d'aquest dissabte serà Cançons de Nadal, com serà? És una mica com el gospel té moltes rajes, com es diu en català? Arrels. Arrels d'església. La Nadal sempre cantarem una Nadala, també cantarem Go tell it on the mountain, que és una cançó molt típica.
que Jesús és nat. I l'altre repertori és típic del gòspel. Clar, que de fet són espirituals, no? Vull dir que d'alguna manera o altra sempre té aquest punt de relacionar una mica exacte amb la religió. I a l'església del Sant Justi Pastor, que és on es farà aquest concert, suposo que cantant en una església sempre... Ai, és que és molt maco, aquesta església. Ens agrada molt, i ens agrada molt cantar a casa.
És més fàcil que vingui més gent coneguda, no? Sí, exacte. I més a més és això, nosaltres volem ser d'aquí, de Sant Just, per això, Just Gospel o, en anglès, Just Gospel, que és un joc de paraules que a mi el nom m'agrada molt.
A mi també m'agrada molt aquesta doble... Sí, el doble sentit una mica, no? Nosaltres hem fet un concert fa poquet a Cranoyers, també per una bona causa. No sé si coneixes aquesta història de la senyora Ama, que és una índia que fa uns abraços per millorar el món.
No la conec? Sí, jo tampoc la coneixia. Però la vaig conèixer i la vaig abraçar. I té una energia molt especial, aquesta dona. I també va ser per una bona causa. Hem cantat amb les altres corals que té el nostre director, que té dos corals més a Barcelona. I amb professionals també hem cantat i ha sigut massa. Una cosa impressionant.
Clar, suposo que el fet de poder actuar o cantar amb altres cors també ajuda, no? Sí, i amb tanta gent, perquè imagina't, ahir hi havia la televisió Índia, són milions de persones que ens feia com una cosa rara, no? Clar, clar. Feu bastants concerts llavors, no? Perquè heu fet aquest de Granollers, ens ha agradat que diumenge actueu a Sant Feliu. Sí, a Sant Feliu també actorem el diumenge.
i també hem fet un concert també amb els altres corals a l'Església de Bona Nova.
Molt bé. Per tant, amb aquestes corals de Barcelona que dirigeix també el vostre director o és una altra cosa? Sí, no, no, és que fem sempre coses juntes. D'acord. Per tant, el concert sempre és més complet, no? Sí, sí, és més complet, són més persones i a més a més hi ha una coral que canta amb professionals i clar, és que això canvia molt. Però nosaltres no ho volem fer, tenim un altre concepte. Nosaltres el que volem fer és passar-lo bé, cantar el millor que podem, que també tenim gent molt bona,
Ara tenim una cantant joveneta de Sant Just, de 16 anys. Molt jove, doncs. Sí, molt jove. I té una veu, bueno, fantàstica. Te n'anava a preguntar justament per les edats que hi havia dins el cor, que sou 18, 3 homes, cosa que ja és una novetat, no? Per tant, i els tipus de gent que hi ha, gent gran, gent jove, variat? Sí, una mica variat. Ara sí, eh, que amb la Raquel, que és jove, doncs la més jove, eh? Clar.
Quan assageu? I on assageu? Per què algú l'interesseix? Estem a l'escola de Montserrat, els dijous. A la nova, és a dir, l'actual escola de Montserrat. Sí, a l'avenida de la Generalitat. I fem els sensatius els dijous a tres quarts d'ovit fins tres quarts de deu.
I demaneu que la gent que s'hi pugui apuntar s'ha de cantar? Sí, una mica sí, una mica de saber què, de mantenir la veu i, clar, millor quan s'hi canten bé.
Això segur, no? Sí, sí. Teniu ara el director José Beuter, que em sembla que no fa molts anys que el teniu, no? Fa poquet, un any i mig. Esteu contents? Molt, molt. És un molt bon músic, és molt bona persona, té una sensibilitat musical impressionant, és fantàstic. Estem supercontents amb ell i suposo que ell també amb nosaltres. Sempre ens dona notes per això.
això ha sigut un 7,5, això, no sé, així una mica en sentim com nena. Com és l'escola que dius, podria ser millor. Sí, sí, molt contents amb ell.
S'enjust, aquesta demana es nota moltíssim perquè hi ha molts concerts d'escoles de música o dels diferents grups corals. Creus que hi ha realment una tradició coral important o que hi ha aquest moviment musical, més que potser en altres llocs fins i tot? Jo crec que sí, que a mi em va impressionar fa dos anys que he cantat amb les altres corals a l'Ateneu i dius, ostres, aquí és just tanta gent que vol cantar. El que va ser és que crec que falta una mica la gent jove.
que són ja persones grans i que les falta una mica de renovació per part de la gent jove, perquè jo crec que és molt important. N'hi ha hagut tant aquest relleu, no? Potser com en altres llocs. Una mica sí. I nosaltres també fem amb la gent jove, fem un preu especial. Jo crec que és molt important afegir a la gent jove.
Què costa formar part del cos? De moment paguem 30 euros al mes, però si som més reduïm la quota, perquè és una associació sinànima de lucre. És per pagar el director. És pagar el director i res més. Ara hem comprat un piano, també hem fet una mica d'això, però un segon micro, coses així. Ara la gent jove, 20 euros.
No sé si Lilo coneixes un programa de TV3 que es diu Happy Day, que va començar al setembre i que el dissabte a la nit justament el que crec que ha aconseguit posar una mica en boca de molta gent és que hi ha moltes corals actualment a Catalunya, no? Que hi ha bastanta gent jove també. Suposo que pot ser una manera d'enganxar més gent, de dir, mira, doncs aquí sent just tenim aquest grup.
Si algú que li hagi agradat potser pot trobar la manera de fer-ho des de casa. Sí, jo crec que sí. A més a més, no hi ha massa grups de gòsper al Baixo Bregat. Em sembla que hi ha una a Cornellà, a la Txizènia i després no hi ha massa gent. Vull dir que endavant. És una bona oportunitat.
Algú que us vulgui descobrir pot fer-ho aquest dissabte, com dèiem serà en aquest concert que es fa a les 9 del vespre. Què diries a algú que estigui dubtant o que pensis que no sé massa què em trobaré? Què es trobarà aquest dissabte? Jo crec que el gospel és la típica música que te la passes molt bé. I que si no saps de música, no passa res. Que si no saps ingles, tampoc passa res, però te la passes bé.
veient-lo i cantant-lo, no? Sí, sí, sí, perquè nosaltres estem com molt contents i ho passem molt bé. Avui dia és una cosa, és una energia molt maca de veure, jo crec que sí que es pot venir, i fer una bona causa, no? Dóna una mica per al banc de l'Almenys, que també és una cosa que és necessari. Quan ens porteu ara, hi ha els fundadors una mica del Josep Bosch pel cor?
Bueno, nosaltres ara és un any i mig, només. Abans teníem un altre coral i hem canviat. Per tant, esteu començant a créixer, no? Exacte. És un moment que s'està començant a despuntar. Exacte.
Doncs aquest dissabte hi ha aquesta oportunitat per veure aquest concert solidari de Nadal, de Just Gospel, com dèiem, a l'Església del Sant Just i Pastor, a les 9 del vespre obert a tothom, i avui n'hem volut parlar amb la Lilo Miller, presidenta del Just Gospel Corps. Moltes gràcies, Lilo. A tu. I fins una altra. I fins una altra. Adéu-siau. Adéu, bon dia.
De seguida connectem amb les notícies a bulletí de les 11 i també a bulletí informatiu de Sant Just Notícies i tornem de seguida amb més coses.
Nobody has to know Could we've fallen so in love It was just a year ago And you've kept it to yourself Nobody has to know Nobody has to know
Nobody has to know Girl, our love has grown so strong Close the shades and plug the phone How can our love be so wrong? Nobody has to know Nobody has to know
Nobody has to know That we've fallen so in love It was just a year ago And you've kept it to yourself Nobody has to know
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador, l'arcavista mèrit de Barcelona, Réicar Maria Carles, amb mort als 87 anys, feia un mes que estava ingressat a Tortosa després de patir un ictus. Al camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre tindran noves línies de bus express. La Generalitat implantarà dues línies els propers tres mesos, després introduirà millores a Lleida i Girona. Arrenca la primera gran marató de donació de sangs des d'avui fins dimarts, que ve s'espera aconseguir fins a 5.000 donacions.
Esports a les 8 del vespre el Girona visita el Getafe en la tornada dels setzents de final de la Copa del Rey. I a les 10 de la nit el Barça juga contra el Cartagena al Camp Nou.
Primeres reaccions a la mort de l'Arcabisbe Amèrit de la ciutat de Barcelona, Enric Carmeria Carles. El cardenal ha mort aquesta matinada als 87 anys a l'Hospital de la Santa Creu de Tortosa després d'haver patit un ictus a finals del mes de novembre. L'Arcabisbe de la Seu d'Urgell, Joan Enric Vives, ha destacat en declaracions a la xarxa l'aportació que va fer Enric Carmeria Carles a la formació dels futurs sacerdots. L'Arcabisbe Amèrit de Barcelona va deutar als seminaris de més espiritualitat.
Vam treballar per les reunions amb els sacerdots joves, per no perdre aquesta relació joves amb el seu propi bisbe, per tant, la comunió. Aquest és un gran camp, que jo crec que va fer el que va poder, i vam intentar tirar endavant la Pastoral Vocacional en força, en tots els canys, també de les noies, també dels joves, vides religioses, vides sacerdotales.
Ricard Maria Carles va ser bisbe de Tortosa durant 21 anys. El 1990 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona i ho va ser fins al 2004. Una de les decisions més polèmiques durant el seu arquebisbat va ser la de dividir la diòsesi de Barcelona en tres. Va crear les de Sant Feliu de Llobregat i la de Terrassa.
Més qüestions, la demarcació de Tarragona tindreu, dèiem, titulars noves línies d'autobús express en els propers mesos. Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, el departament de territori millorarà les connexions del camp de Tarragona i de les terres de l'Ebre, i més endavant també s'implantaran noves línies express a les demarcacions de Lleida i Girona.
Com a molt tard, al març de l'any vinent es posaran en marxa dues línies d'autobusos ràpids per millorar les connexions amb la ciutat de Tarragona i també les comarques de les Terres de l'Ebre. Més endavant, també es reforçarà l'enllaç directe Olot, Banyoles, Girona i Lleida-Tàrrega-Servera. En total, sis noves línies, com ha explicat a la xarxa Pere Pedrosa, director de transport de la Generalitat.
en què bé tornarem a posar almenys unes altres 6 línies en marxa progressiva i gradualment i atenent, diguem, totes aquestes circumstàncies, el que si farem és prioritzar aquelles que veiem que tinguin una necessitat major. Una de les línies connectarà de forma ràpida Tarragona, Altafulla, Torre d'en Barra i el Vendrell.
La Generalitat acusa empresa i treballadors de Panrico de falta de voluntat de diàleg per resoldre el conflicte laboral que afecta la planta de Santa Perpetua de Mugode. El director general d'Indústria, Antony Maria Grau, ha assegurat a la xarxa que no hi ha data per a una nova reunió amb direcció i sindicats de Panrico amb mediació del govern. L'empresa ha suspès la trobada prevista per avui per l'acció dels piquets.
tant per part de l'empresa com per part dels treballadors, no hi ha hagut una manifestació clara d'aquesta voluntat de diàleg i de mediació. La Generalitat treballa per poder participar en aquests processos, però lamentablement en aquest cas, tot i que hi hem intentat participar-hi moltes vegades, no hem trobat la millor receptibilitat ni per part de l'empresa ni per part dels treballadors.
Els treballadors de Panrico de la planta de Sant de Perpetua fan bàgat des de fa dos mesos. I des de fa una hora se'n marxa la primera gran marató de donació de sang a Catalunya. D'avui fins dimarts que ve la iniciativa preveu recollir fins a 5.000 donacions al Maresme, un dels punts que ja està operatiu per a aquells que vulguin fer les seves aportacions és a Foment a Mataró. Mataró Ràdio, Elisabet Solsona, bon dia.
Bon dia, un dels objectius d'aquest marató és sobretot conscienciar la ciutadania de la importància de donar sang. Per aquest motiu s'ha mobilitzat el teixit educatiu de la ciutat i també s'hi han implicat entitats i administracions i també altres institucions per organitzar diverses activitats lúdiques per tot el dia. La voluntat és superar els 400 donants. Galacortel és la capdària de promoció del banc de sang i teixits.
A darrere de cada donació s'ajuda a salvar vides. Com a mínim, de cada donació hi ha un benefici a tres malalts diferents a tots i a cada una de les hospitals i clíniques de Catalunya. La marató de donació de sang ha començat a les 10 del matí i s'allargarà de manera ininterrompuda fins a les 10 de la nit. Per poder donar sang només cal tenir més de 18 anys, pesar 50 quilos i no és necessari anar-hi en deju. Aquesta marató s'està fent al foment materoni.
Notícies en xarxa. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. La llei de reforma de l'administració local que preveu aprovar de forma imminent al govern central és un dels elements que han dificultat més el tancament del pressupost de Sant Just per l'any que ve. El portaveu d'iniciativa al municipi Lluís Montfort ha explicat que el 2014 es presenten moltes incerteses pel consistori que provenen de fora, com d'administracions supramunicipals que han fet difícil tancar els comptes.
El pressupost s'aprovarà aquest dijous al ple municipal del mes de desembre. El portaveu ecosocialista assegura que està satisfet amb el pressupost però és conscient que no són unes partides constructives com engenreres, sinó que són de resistència. El ple de desembre, com dèiem, preveu aprovar els comptes pel 2014. Es farà dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més coses divendres i diumenges es faran als contrapasturets de Sant Just. Amunt de l'escenari de l'Ataneu es podrà veure l'adaptació Sant Justenca de l'hora de Pep Albany. Esteu als contrapasturets de Sant Just. Les entrades encara es poden comprar de forma anticipada a l'antiga granja Carbonell i a l'Ataneu en horari de secretaria de 6 a 9 per 6 euros al públic general i per 5 als socis i sòcies de l'entitat.
Les representacions seran divendres a les 8 del vespre i diumenge a les 12 del migdia. I a més s'incorpora una novetat per grocs i blaus. Els Àngels i Dimonis, que l'any passat anaven de blanc i negre, ara aniran amb els colors de Sant Just.
I parlem de les activitats i concerts de Nadal que centra les activitats d'aquesta setmana al municipi. Un munt d'entitats de Sant Just oferiran concerts de Nadales. Demà a la tarda es farà el concert de Nadal dels alumnes de l'Escola de Música de la Teneu. A dos quarts de set a la sada del cinquantenari la Cura d'Harmonia, d'altra banda, oferirà dues cantades de Nadales d'aquesta setmana adreçades a la gent gran. Divendres serà a la residència sociosanitària de Sant Joan de Déu i dissabte a la residència Nostra Senyora de l'Hortès.
Al cap de setmana hi haurà més cantades. La Cal farà el seu tradicional recital en directe dissabte al migdia davant del mercat, amb xocolata calenta, i a les 9 del vespre la Casa Regional d'Extremadura interpretarà més Nadales a la seu de l'entitat. Per últim, diumenge, el Correpom de Flors farà la seva cantada a la tarda a la residència Nostra Senyora de l'Ogrès.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una, més ampliada, al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
No, no, no.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials, celebracions, on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesanjust.est, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesanjust. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de vac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Argolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal del Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web cafédelateneu.es. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesber. Restaurant Café de l'Ateneu.
Des del carrer Creu 54, la llibreria ressenya us desitja unes bones festes. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de cap d'any i gaudireu d'una gran vetllada.
Des del carrer Creu 81, en antenna produccions us desitja unes bones festes.
Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Passen dos minuts d'un quart de dotze. Avui a aquesta hora parlem del temps, la previsió de cara a les properes hores i també d'aquesta setmana amb el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles. Bon dia. Qui ha tret la plena de Nadal?
D'on l'han tret? De l'armari. Se'ns havia oblidat aquest any, sí? Sí, fa uns dies. Sort que tenim algú que es preocupa. Ara m'he fixat. D'ivendres ja hi era, eh? Saps què passa? Que el deixàvem aquí tot l'any. Llavors no passa res perquè dius no el toques. I quan arriba Nadal és perquè el tens. Però sí, jo vaig avisar. Dic si el guardem no ens en recordarem. I mira, ha sortit. Me n'alegro. Sí, sí, està bé. Ja m'ha fet Nadal, no? Ja que també aquest any l'hivern acompanya una mica el fred. Avui no tant. Avui no tant, però ahir feia fred.
És la sensació. Tenim humitats molt elevades i en aquesta zona tan proper al mar, quan la humitat és elevada, hi ha menys de 20 graus, sempre notes aquella frescor que se't cala dins els ossos i si a sobre la temperatura encara és una mica més baixa i és més proper a l'hivern, doncs tens aquesta sensació de fred, que potser tan vas cap a l'interior a la muntanya amb la mateixa temperatura i no hi ha aquesta sensació.
Però bé, cap a l'interior i a la muntanya les temperatures són més baixes i tens més la realitat del termòmetre. Aquí potser el termòmetre marca una cosa i la sensació de fred és molt més marcada. Si ens ho mirem des de fora i mirem allò... Què? Com estan aquells de Sant Justos? Mira, estan tenint 10 o 12 graus cada dia i tal. Ah, no fa fred. Clar. Has de ser-hi per dir sí. Però perquè també és constant, no? No, però és que sí que fa fred. Són 10 o 12 graus però amb movitats molt altes, amb la influència del mar i cala els ossos i això costa de brigar i costa de sortir-te'n d'aquesta situació.
Estem en una zona i en un clima que tant l'estiu com l'hivern és complicat. L'estiu és molt humit, l'hivern també, i la humitat acompanyada de temperatures extremes. Allà n'hi havia molta, no? Sí, sí, sí. El que passa és que encara no hem arribat al punt a què he de mullar les motos i tal, però déu-n'hi-do. El cabell es nota. Jo és quan sé veure l'humitat. Sí, sí. Hem de demanar al Reis una màquina llisa d'agra. Exacte. Per aquest clima de Catalunya. Exacte, Barcelona.
A veure, avui per això ha sortit el sol al final? Està traient. Tenim molts núvols baixos. Ahir al migdia també hi va haver unes quantes intentones de treure el nas al sol i això va poder fer pujar la temperatura fins als 12, gairebé 13, 12 dies que haig. I avui tenim doncs encara molts núvols, el sol està traient el nas, ho intenta, està jugant, fa aquest joc amb els núvols que continuarà també demà dimecres. Hi ha moments que es tapa més, moments que treu el nas al sol.
i les temperatures que no varien massa. Ahir vam veure com la nit de diumenge a dilluns vam veure com el cel era serè, vam baixar fins als 6 graus, se'ns va tapar amb la boira i es va mantenir la temperatura amb 8-9 graus. Avui ha estat tota la nit tapada, és una llàstima perquè estem veient els últims dies avui i demà.
Aquesta propera nit és l'última nit de lluna plena, és l'última lluna plena del 2013 i aquestes també tenen unes històries que diuen que si demanes alguna cosa a la lluna, última lluna de l'any, s'acumpleix. Aquesta nit és lluna plena, no? Ahir la nit i avui. Afeixim-me un dia més perquè com que no ho hem avisat... I avui la veurem? No.
Difícilment. Hi ha moments que es trenca. A més és un joc molt maco perquè tens aquests núvols baixos que agafen un to com blabós. És una llum molt maca. Però hi ha moments, igual que ara està passant amb el sol a Sant Just, que també pot arribar a treure el sol, a treure al nas la lluna. Com diem, és la darrera lluna de l'any 2013. I si voleu demanar-li un desig, aviam si es compleix, ens truqueu.
Demà dimecres serà un dia molt semblant al d'avui. Potser el sol té més força, potser el sol guanya més terreny als núvols, perquè s'han d'anar trencant. I és l'avançadeta d'un front que ahir apuntàvem cap al dijous, i sí que serà el dijous, però arriba una miqueta més tard.
És un front que és atlàntic, arriba amb aire fred, arriba una mica actiu. Quan arribi a Catalunya arribarà bastant desfet, però tenim la gran esperança, és l'última esperança d'aquest mes de desembre, podríem dir, que ens pugui donar algun litre i podríem comptabilitzar el mes de desembre amb alguna precipitació. Recordem que el mes de desembre està completament sec.
han caigut algunes gotes però han sigut tan poques les gotes que no han arribat ni a comptabilitzar el plobiòmetre i estem a 0. És un marcador que està a 0. Hem superat els 500 litres per metre quadrat en guany però ens agradava poder arribar a aquesta mitjana de 600 que té la ciutat de Barcelona. Nosaltres no tenim mitjana perquè fa molt poc que tenim la sort de poder recollir les dades plobiòmetres de Sant Just.
Però si estem allà a prop de la ciutat de Barcelona, que ja és més gran i tenen els estudis més llargs, sobretot a l'Observatori Fabra, doncs la mitjana aquesta de 600 litres per metre quadrat que té Barcelona, doncs volíem arribar a aquesta mitjana i ens quedarem per sota. Recordar que dimecres parlarem i farem una mica de valoració demà. Dimecres és demà, sí. Demà els deures aviat valoració d'aquesta tardor i dijous ja parlaríem una miqueta d'aquest hivern que està a les portes i que arriba divendres.
Sí, sí. A quina hora de tarda, dematí? Crec que és un quart de set. Del vespre. A la tarda, sí. Arriba quan el sol començaria... S'ha d'acabar de tardor, eh? Sí. Fort. Ha passat ràpid, no?
Ha passat ràpid perquè hem tingut molt d'estiu. Perquè va arribar un mes més tard, com si diguéssim, és veritat. Clar, llavors el tenir tant d'estiu tan llarg, la tardor d'hem vist i no l'hem vist. O sigui, hi ha els xops de Sant Just, aquests arbres que són així allargadots i tenen la fulla verda, han tingut pràcticament tota la tardor, la fulla verda, i ha sigut només en el moment d'aquestes dues últimes setmanes que... Ara encara es veu per això. Ara encara es veu en aquest moment d'octres i... Sí, però vull dir que és molt tardar, o sigui que divendres entrem a l'hivern i realment ha arribat molt tard.
En parlarem. Tant dimecres com dijous farem valoració del que ve i del que hem tingut. I previsió del que tindrem. Parlàvem que el dimecres serà un dia molt semblant al d'avui, amb temperatures que no canvien gaire i dijous a mida que va ser el dia.
s'aniran trencant tot el que són les boires interiors de Lleida, aniran marxant aquestes boires baixes i ja tindrem a l'entrada d'un front que a partir del migdia començarà a tenir el cel força tapat a Sant Just, potser el matí encara tindrem alguna clariana, el migdia està parat, a la tarda podríem parlar que podria ploure a Sant Just entre dos i cinc litres per metre quadrat, és una quantitat ridícula, si hem de fer el sumari del mes de desembre, però esperem que arribi aquest canvi.
A diferència de dies anteriors, el que passarà amb aquest front és que s'allarga una miqueta durant la nit. I potser divendres al matí només tindrem alguna precipitació a la zona central de Barcelona, a la costa central, potser a les comarques del litoral de Girona.
és el final d'aquest front que podria encara al matí donar alguna sorpreseta, alguna gota. Ho diem perquè això no ho havíem dit durant la setmana i els mapes indiquen que potser al matí, el mapa de les 6 del matí encara porta alguna precipitació a Sant Just, a primera hora, a mesura que abans si al matí aquests núvols s'endarrerà trencant, el sol l'anirà guanyant terreny.
i tornarem un altre cop a una situació d'anticiclo que ens acompanyarà bastants dies. El cap de setmana torna l'anticiclo, l'ambient serà una miqueta més fresquet, tant pel que fa a màximes i mínimes, però torna aquest anticiclo que ens vol acompanyar.
Una bona part de la setmana que ve. El dia de Nadal juguem amb més núvols i sol, això encara està per veure, i potser l'altra setmana, la que ens arriba el canvi d'any, potser aquesta setmana serà una mica més mogudeta, amb precipitacions, amb inestabilitat, potser amb temperatures més baixes.
Però ja diem que aquesta setmana, tret del trencat aquest que tenim entre dijous i divendres, el temps ha de ser estable. Tot i que l'estabilitat, a vegades, com avui... És relativa, no? Sí, és relativa. La primera hora era una mica... Una altra cop al dia, com el d'ahir. Sí, sí.
Molt bé, Carles, doncs demà sabrem una mica més detall com ha anat aquesta tardor. Dijous sabrem com pinta l'hivern i a veure què tal també, ja pensant també en revisions de Nadal i aquestes coses, no? D'acord. Doncs se't gira feina, Carles, ja pots anar fent els deures. Que vagi molt bé i moltes gràcies. Molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. 5 minuts i dos quarts del matí, com que abans no hem fet el recull de premsa i avui finalment no podem tenir tertúlia política, el que fem ara és fer aquest repàs i aturar-nos en diferents punts dels diaris d'avui. Triem, com sempre, un article, una entrevista o algun reportatge de cadascun dels diaris que tenim. Ara, periódico.avui i l'avantguàrdia.
No, no, no, no.
I comencem primer de tot pel diari Ara, que ho fem per relacionar-ho amb tot el tema de l'entrevista que es va fer ahir Artur Mas, però no parlem del contingut sinó del format. És l'article que fa Mònica Planas per parlar de com va anar tot plegat. El trobem a la pàgina 5 d'aquest diari. El titula l'entrevista de la dimensió desconeguda. Diu que Lídia, Heredia i Carles Prats no van proporcionar cap clímax televisiu.
i recorda que el president de la Generalitat no es deixava entrevistar per TV3 des de l'octubre del 2012. Han passat 14 mesos i, estranyament, diu Mònica Planas, ha desaparegut aquella època en què el president s'enfrontava a un sol periodista. Es va arribar a dir que, per aquesta ocasió, ni podria arribar a 5 de periodistes fent-li preguntes, incluent-hi els caps de secció dels serveis informatius de TV3. Al final han sigut dos, Lídia Heredia i Carles Prats, i l'hora de Nadal que no falti.
i diu Mònica Planas que la realització va ser bona i l'entorn bé il·luminat. Els moviments de càmera sinuosos, molt elegants, eren dignes d'un president d'estat. El pla a mig curt fix, en canvi, era de president regional. El fons d'Artur Mas tristegava, grisós i simple. En canvi, el dels periodistes era més elegant i entretingut.
Diu també que era bona idea començar amb les mateixes preguntes de la consulta, dormàs fent la dicotomia entre el jo president i el jo persona, que recordava aquell Joan Gaspart, i al final, però, tantes voltes sobre la consulta van ser excessives i semblava que no anàvem enlloc. Diu també que al llarg de tota l'entrevista, Lídia Heredia i Carles Pretz van ser molt, o massa, entre aparentes i es diu benévols, li van deixar dir tot.
i van acceptar el que no volia dir. Pràcticament ni el van interpel·lar ni el van tallar, i si ho van fer va ser més per una qüestió de temps televisiu que no pas per contradir-lo o demanar-li aclariments.
Demana que no hi va haver lluita, cal més èpica, transcendència i to en aquestes entrevistes. I va ser un error introduir preguntes de caràcter humà. L'amistat amb Junqueras era superflua i el to carrincló sobre el desànim del president i les temptacions a deixar-ho era innecessari abordar-ho d'aquella manera en una entrevista institucional. Vam tenir la sensació que Redia i Prats no van saber llegir el que els anava dient. Poca cintura, perquè sent dos, et converteixes, conclou Mònica Planas, en esclau d'un guió compartit.
Saltem ara cap al diari del Periódico per aturar-nos a l'article de Joan Barril.
Titolat avui, el somriure d'Àfrica diu que a mesura que les famílies es fraccionen i es multipliquen, ens anem trobant submergits en noves multituds de gent a qui desconeixien. No obstant, ens deixem portar pels sentiments i les emocions d'aquells que acabem de descobrir. Entrem en les seves vides per la porta del darrere com intrusos i com curiosos. I d'aquelles trobades sempre ens sorgeix la sensació que la humanitat té unes regles comunes i que només l'exart
ens ha portat fins allà per confirmar que en realitat tots són dels nostres i que tots podem experimentar l'alegria dels casaments, l'esperança dels naixements i el dolor col·lectiu de la mort.
Probablement, diu Joan Barril, no hi ha res més egoista que l'amor i res més compartit que la mort. És el que pensava aquell cap de setmana a les portes d'una d'alessades del territori de les Corts. El seu interior, un home de 59 anys que ens havia deixat la seva memòria mutilada pel cop de la destral d'un infart. Per mi era un desconegut, però estava començant a conèixer-lo en el calidoscopi de les llàgrimes de les seves filles, de la seva dona i de tota la seva família, intesa i extensa.
Molt a prop d'allà se sentien els crits dels aficionats del Barça en un intent de portar la pilota fins a la porteria del Villarreal. Aquest fenomen diu que té lloc almenys cada 15 dies la vida poderosa de l'esport i el silenci de la vida nova que ara comença sense que el cos i les paraules de l'absent puguin donar el contrapunt a les sorpreses de la vida.
I diu més endavant també en aquest article Joan Barril, que l'endemà, mentre la gespa del caonó acceptava la seva quotidiana reacció de reg, la gran família del desconcert, davant la mort, sobtada, s'arremolinava a la capella, s'abraçaven mutuament i buscaven paraules que realment els sobressin. Uns quants ciudadans de color amb els ulls envermellits proporcionaven a l'extens grup una visió més universal. L'home quegeia a l'interior de la caixa,
era un metge dentista que periòdicament anava al Senegal o a Burkina Faso per permetre que els nens africans poguessin valer-se per si mateixos en un aspecte tan bàsic com l'alimentació. És l'article que tenim avui al periódico signat per Joan Barril que parla d'alguna manera de la mort i de la vida.
I a la Vanguardia avui dediquen una doble pàgina, la secció de tendències, a parlar del calvari dels celíacs per menjar fora de casa. I el títol, en cambrer, segur que no porta gluten menjar fora de casa. Es converteix en una odissea per les persones celíacs. Només el 2,7% dels restaurants catalans ofereixen un menú adaptat als celíacs.
I diu que, per exemple, Viena va ser una de les primeres a introduir aquest tipus de productes a les seves cartes. Marta García, directora de marketing de l'empresa, explica que van incorporar entrepans amb pas sense crut en l'any 2007. Els afectats reconeixen que s'ha pensat en la llista de la compra, però no, en canvi, en restauració.
I també se'ns destaca en aquest reportatge a La Vanguardia les cavalcades de reis aptes per celíacs. L'any passat, 80 municipis cadenants van repartir a les cavalcades carmels sense gluten. A poc a poc es va prenent consciència d'aquesta problemàtica, tot i que encara que tenen molts ajuntaments que reparteixen llaminadura, se contenen aquesta substància perjudicial pels celíacs. Doble pàgina avui a La Vanguardia per aquest tema, menjar fora de casa dels celíacs.
I acabem parlant de la subhasta que es va fer ahir per tota la família de Sant i Santa Maria. Era l'últim acte de Can Faves i llegim el punt avui la crònica que en fa Maria Josep Jordan. Diu que la família assanifica veí aquest últim acte de Can Faves tancat a l'agost, gairebé 3 anys després de la mort del cuiner, amb la venda de 480 lots d'objectes, mobiliari i vaixella del restaurant.
Segons la filla del xef, Regina Santamaria, diu que volien que els tinguessin els seus companys cuiners, donant-los una altra vida, tot i que hi ha coses com una làmpara modernista que s'estima molt ella i que no hi són. I parla, per exemple, de Joan Roca, que es va quedar una vaixella curiosa, alguna amb potes de pollastre, un parell de lots de plats més buscats que duien el logo de la casa amb lletra de tàpies, 6 sortien per 90 euros i ells s'acabaven venent per 600 i 400.
Carles Avellant, d'altra banda va ser qui més va comprar, diu que la vaixella està molt bé de preu, molt millor que els objectes de plata i que s'havia endut, per exemple, una sopera meravellosa. L'ambient era festiu i els subesters divertia com mai en 35 anys de professió. Dos dels tres quadres que Santi pintava amb cafè i tinta de calamar van anar per al restaurant La Balsa i el tercer, de nom trufa, se'l va quedar un expert en el producte Llorenç Petràs.
i diu també Carles Gats que es va endur per 1.000 euros el polèmic llibre La Cocina al desnudo o la jaqueta del xef de Sàndic Sant de Maria se l'ha vendut també Avellan. En canvi, el carro de Rosbib, de 23.000 euros, no va tenir èxit. És la crònica que fa d'aquest final avui Maria Josep Jordan al punt avui.
Ara passen pràcticament 6 minuts de dos quarts de dotze de seguida. El que farem serà fer tertúlia avui amb la Mercè i la Cristina, com que fem cada 10-15 dies abans, però el que fem és passar a la publicitat. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ara escoltes de Vilnesfer
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesanjust.est, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesanjust.
Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complement, i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal del Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93-473-4128 o visiteu el nostre web Café de l'Ateneu Pones. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de l'Ateneu.
Des del carrer Creu 81, en antenna produccions, us desitjo unes bones festes. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de cap d'any i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el Restaurant El Mirador. El telèfon 93-499-0342. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Se n'esteva cap d'any i reis.
012, la Generalitat al teu costat. M'agrada saber què menjo, per això compro els productes amb l'etiqueta de venda de proximitat. Acredita que aquest aliment està produït a casa nostra i arriba directament al consumidor. Entre tots ajudem el camp català i el medi ambient. I ens assegurem que és fresc i de confiança. Mengem fresc i de casa, productes de proximitat, tots hi guanyem. 012, la Generalitat al teu costat.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. I aquesta hora fem tertúlia com cada dues setmanes amb la Mercè i la Cristina. Molt bon dia a totes dues, què tal?
Bon dia, Carme. Hola, buenos días. A més a més, avui és divendres però hem dit que fem una tertúlia a 15 d'alt, però d'aquí a 15 dies segurament ja m'heu dit que us agafareu festa i que tornarem a fer una mica com les vacances escolars. Això mateix. I per tant he pensat, us ho he posat jo de fet directament i us he dit va, doncs parlem una mica del Nadal, de com us esteu preparant, si sou de les que no suporteu el Nadal o us agrada, com us esteu vivint.
A mi m'agrada, la veritat. A mi m'agrada. Tot i que som poqueta família i aleshores les trobades no són tota gran colla, però tot i així...
Potser per això és millor eh, perquè de vegades jo parlant amb gent, i la gent que té més complicacions d'aquestes, que els fa més mandra, és la gent que té aquests dinars molt més, amb molta més família. Tu i nosaltres sí. No ho sé, vull dir, jo m'ho passo molt bé, vull dir, perquè és retrobant-se, vull dir, bueno, és allò que, no ho sé, vull dir, se'n fa com molt entranyable tot això eh, vull dir, a mi m'agrada, el que passa és que aquest any vaig tard amb tot, i ara ho comentàvem aquí fora, vull dir, amb el menjar, amb els regals, que no hi fa re encara.
i se m'està tirant el temps a sobre. El temps vola. Va tan ràpid que no et dona temps. És veritat. El que passa que jo crec que se vive distinto. Cuando tienes los niños pequeños, a medida que se han hecho más mayores, lo vives así, más tranquilamente. Cuando son pequeños, lo tienes todo organizado enseguida. Es como más...
No sé, yo noto la diferencia en que cuando eran más pequeños, le ponía más ilusión, pero porque ellos estaban locos con la Navidad. Es verdad, es una cosa. Y a medida que van creciendo, pues, nos vamos todos, es un mismo ritmo ya. Sí, que te gusta, pero ya no es aquello de... aquel sentido, y bueno, no sé. Perdona, pero los míos siguen con el mismo sentido.
Ah, sí? Ah, no, los míos van más tranquilos. Sí, sí, sí. S'ho veu com... Emocionada, escolta, m'està fent unes llistes, allò que... Tipus, noia, entenem això. Jo faré una selecció, però vamos, una selecció de la selecció que faci. Ja hi compta, segurament. No, no, no, ella diu, no, no, no, jo faig tot el que desitjaria a partir d'aquí.
Tu em regales el que vols. Jo vull en plan sorpresa. Però emocionada, m'ho he dedicat a dos per tres. Ai, això per la llista. Saps aquella anuncia de me lo apunto? Me lo apunto. Hoy cuando eran pequeños todo lo que salía en la tele. Lo pido, lo pido. Y se peleaban, esto lo he pedido yo, y esto lo he pedido yo. Como si vamos.
Sí, sí, exacte, home, és el moment de fer la llista de la carta del rei de fet des d'aquests espacials també, no? Vull dir que en el ponts, i suposo que, sí, d'alguna manera, si et conselles una mica això, potser tampoc s'acaba de perdre, no? Sí, és verda. Y lo único, pues sí, nosotros somos mucha familia, y, ui, ui, ui, de gente.
Però és divertit o no? Sí, és divertit. És divertit, però et dic una altra cosa, és cansat. Sí, sí, clar, clar. Home, mentalment també és esgotador, no? I, a més, et vull dir una cosa, és divertit perquè, bueno, toco madera en mi casa y en mi marido pues hay buen rollo y bien. Pero piensa que cuando acaban las navidades siempre hay familias que han roto para siempre, ¿eh?
A poc vaig llegir que eren moments en què, igual que l'estiu, hi ha parelles que ho deixaven. I que salien estadístiques de famílies que acabaven a tortes. Perquè hi ha famílies que tampoc no s'entenen bé i que s'han de trobar per Nadal.
i després a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la a la
És aquest moment en què s'ha de saber una mica què pots parlar i què no pots parlar segons quins àpats. I en quasi totes les famílies sempre hi ha aquello de... A esta persona a mi no m'apetece tenerla al lado, ¿sabes? Porque es normal. I toma, te toca. I se toca un tema... bueno, bueno, bueno... I és que sempre salen en les notícies.
¿No os habéis fijado? Siempre salen cosas de Navidad, salen un reportaje pequeño, lo que sea, de las familias que se llegan a separar, a pegar, broncas, en la policía... Sí, sí, mucha convivencia.
Demasiado. Mucha comida y mucho drinki. Exacte, massa hores junts també, no? De vegades tot suma una mica. Encara vull dir, pugui haver més marro, però bueno. Però per a Riga General no és això. No, perquè si no, oye, no se hace ni punto si no.
La gent té ganes d'estar tranquil·la. D'acord que hi ha gent que no li agrada aquest tipus de coses, però també s'estila molt aquella persona, o sigui que en el fons sí que li agrada, però per no quedar malament... ui, quin pal... També hi ha aquesta gent, eh? Bueno, que sí, que no les gusta nada por inconformismo ya puro y duro.
Però jo crec que la gent està contenta. Heu canviat algun hàbitat arran de la crisi vinculat amb el Nadal, és a dir, a l'hora de fer àpats o a l'hora de comprar, perquè són aquests temes que sempre apareixen. Reduir una mica la despesa. Tanto comida como el mejor regalo, te lo miras mucho más. Venga, venga, venga, aquello de había...
El teu pressupost era més ampli i molt més tranquil. Ara potser pots tenir el mateix pressupost. Ara també pots tenir el mateix pressupost. Hi ha moltes famílies que segueixen igual. Però no tens aquella certesa que tenies abans que la feina la pots tenir per sempre.
Ara que tinc certesa de fins a quan tindré aquesta feina, llavors en blocual, o sigui, redueixes por si acaso. No vas tan alegre, jo crec. No, no.
I aquest canvi una mica, no? Com passa amb tantes altres coses. Tu vas a les tiendes i estan a tope. Coles en todos lados para pagar. Antes era, o es que pasean, no, no, la gente está comprando. Vas a los restaurantes y están a reventar. No ha llegado Navidad, eh? Restaurants posés-me-t'ho una mica menys, no? Oye, yo cuando... a mí me gusta mucho ir por el borne, cuidado, que llegas allí y no tienes mesa nunca.
També és veritat que... Exacte, també depèn dels barris eh, però també hi ha molt turisme. Bueno, no, pero hay mucha gente de aquí que le gusta. Lo que pasa que sí que es un barrio, pues que es el típico barrio que le gusta y que va mucha gente. Pero yo, hace un año, que también iba, no estaba como está ahora.
Sí, vols dir que s'està canviant una mica en aquest sentit.
Parece que vayamos con las noticias. Si las noticias dicen que hay crisis, no se sabe. Això a la gent que diem ara que no li ha canviat tant, si no que és una cosa més d'entorn, pot ser que sigui. Si la gente dice que ya no hay crisis... Aviam, avui hem donat la notícia d'aquesta primera vegada des del 2010.
que la vivenda ha pujat un 0,08 o un 0,8 o algo así. O sea que ha llegado a su límite de bajada. Sí, sí, sí. Bueno, però clar, ara no cantem d'allòs. Bueno, pero por lo menos que no baje más. És el primer repunt positiu. Jo crec que això començarà a tenir canvis amb la mentalitat de la gent. Perquè dirà, ostres, ja està. Hay más estabilidad, por lo menos
Además, el buen rollo o el mal rollo, todo se contagia. Si tu oyes noticias o la gente, oye parece que se anima y tal, es como una energía que se va, en cambio si... ¡Eso es mentira!
Home, però és que ja no cosa molt clara, amb el tema de la vivenda. Molta gent s'espera perquè baixi més, baixi més, baixi més. No va a baixar més. No, però si avui diuen que ja està pujant, la gent que dirà, la gent que estava pendent d'aviam si podien comprar o no d'allò dirà, ostres, comencem a comprar ara. Exacte. Perquè si no això pujarà més, amb el qual automàticament això farà pujar. No nos conviene que baje tanto. Ni a los que compran, ni a los que venden, ni a nadie.
Porque contra más baja la gente las deudas que tiene con los bancos más bestias van a ser. No interesa que ahora que se estabilice y para adelante porque hay gente que tiene la deuda con el banco más bestia de lo que vale subir. Eso es una ruina. Es muy bestia.
Si seguia bajando es una ruina para todos. Porque el 90% de la gente tiene su hipoteca, unos pagados otros no, pero vamos, que nadie compre un piso trincotranco. A nadie le conviene que eso siguiera bajando, bajando, bajando. Pujant, pujant, pujant, tampoc suposo que és com l'extrem que va passar. Mira, lo comido por los hervidos si tu quieres.
¿Pero que las personas que tengan una hipoteca importante, que por lo menos no estén arruinados? Porque es que te bajaba el piso de una manera que es que era una ruina para el resto de tu vida. Absolutamente. Porque no era el preu, sino lo que tú pagas en hipoteca. Lo que tú pagas de la hipoteca. Es impresionante. Yo conozco gente que le salía más a cuenta. Toma las llaves, quédatelo.
Sí, sí, claro. Pero el problema es que como no hay la dación... Exacto, y no se podía hacer eso tan fácilmente. La cuenta la sigues teniendo igual, la deuda... No podrás tener nada a tu nombre, ya te lo montarás. Lo pondrás a nombre de otro, de tus hijos, de tu madre, de tu abuelo, pero tú eso no lo puedes pagar. Si es que no es cuestión por gusto, eso por gusto no lo hace nadie. Pero si tú, de repente tu piso valía cinco y ahora vale dos y tú debes cuatro,
Y no puedes asumirlo y me conviene que te lo quedes y yo lo siento, vale, no podré tener nada, pero si tampoco tengo nada. Lo que estoy haciendo, que lo que entra es para ti. Claro, y hay situaciones que cada uno en su casa se sabe su situación. Que eso es lo que ha pasado en muchos pisos que se los han quedado, ha sido eso.
És complicat tot aquest tema exacte. Però jo crec que és bo que no bajem més. L'important és que comencem el Natal amb una bona notícia. Comencem les feces amb una bona notícia. Aviam el 2014 que ens reporta. A veure. I jo crec que el 2014... Feu llista de bons propòsits vosaltres? Jo sempre estic fent els propòsits. Jo no. Jo no ho he fet mai.
Jo tampoc eh, però m'ho pregunto perquè hi ha gent que ho fa sempre. No, lo hago de repente no tiene nada que ver con fechas ni con nada. Es como hoy tendría, pero no, no, nunca no... Ai mira, podríem fer algun ritual allò, ja que abans ho feia amb el tio a casa, doncs ara... Una història de... Bueno, pero los propósitos que hace todo el mundo es gimnasio, adelgazar, dejar de fumar y el inglés.
Més o menys es sembla, no? Us costumarà ser... Els hits. En fi, que vagi molt bé el Nadal, Cap d'Any i aquestes coses. Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an... Bona an...
5 minuts i arribem en punt a les 12 del migdia. Serà moment de connectar amb el bitllet informatiu de la xarxa, actualitzar-nos, posar-nos el dia de què passa arreu del país i després en tindrem també el bitllet informatiu del Sant Just Notícies. No marxeu prou perquè encara ens queden moltes coses. Ens queda l'última hora del Just Te la Fusta.
d'avui dimarts i per tant tindrem el Pep Quintana amb l'Almanac del Cordill i també el Francesc Corbella que ens parlarà de Couching, avui ens parlarà de negociacions i acords vinculats d'alguna manera amb que fa pocs dies que hem sabut que hi ha data i doble pregunta per la consulta per la independència. A més a més també acabarem amb un repàs literari, el Diego Marcos ens recomanarà diferents llibres que han aparegut aquest 2013
que poden ser bones idees per fer regals a amics invisibles o a Nadals d'aquestes festes. Hi ha propostes, atenció per a tots els gustos, joves, infants, gent que li agradin les aventures, gent que busqui novel·la o vesceleria, opcions per a tots entre avui i el dimarts de la setmana que ve. Mentre ens acostem al punt on aniré a les 12, per arribar a aquesta tercera hora del Just a la Fusta,
El que fem és posar-hi una mica de música i ens hi arribarem avui amb el Nacho Vegas, que fa temps que no n'escoltem aquí al programa, i una cançó que forma part, que obria, de fet, el seu disc, la Zona Súcia, d'ara fa dos anys. Aquesta cançó es titula Cuando te canses de mí.
Te diré entre tú y yo que me dan miedo las tormentas, que ahora veo que una se acerca, que en el cielo hubo un temblor y solo pienso en escapar. Esto se ha puesto muy feo, tuve un juicio contrarreo y se quemé.
condenaran desde la lloca hasta el museu. Te busqué y no te encontraba y cuando nos vimos las caras me buscabas tú también. ¿Y ahora qué sigues aquí? ¿Cómo no vas a cansarte si de miércoles a martes ya estoy alto y yo de mí?
Me decías lo que me dio entre tú y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar. Yo le preguntaba al cielo sin disimular el miedo. ¿Cómo voy a vivir cuando te canses de mí?
cuando te canses de mí.
¿Y qué más da si esto es el fin? Yo trato de matar el tiempo y, entretanto, lo que el tiempo intentará es matarme a mí. Estas líneas, ya lo ves, son lo más desesperado para tenerte a mi lado. ¿Qué se me ha ocurrido hacer? Y si me dejas que lo intente solo una vez más...
Me odiarás secretamente y para siempre jamás que hacen falta hay amor. Más de dos vidas enteras para corregir siquiera el más mínimo error. Me decías lo que media entre tú y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar.
Yo me pregunté a mí mismo, solo un paso del abismo. ¿Cómo voy a vivir cuando te canses de mí? Cuando te canses de mí, ay, de mí.
Me decías lo que me dio entre tú y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar. Yo le preguntaba al cielo sin disimular el miedo.
Com ho voy a vivir cuando te canses de mi? Cuando te canses de mi? Són les 12.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. D'aquí una hora s'obre la capella ardent pel cardenal Ricard Maria Carles al Palau Episcopal de Tortosa, l'arcabisma mèrit de Barcelona, mort d'aquesta matinada als 87 anys. Al camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre tindran noves línies de bus express. La Generalitat n'implantarà dues en els propers tres mesos i després al Lleida i Girona.
A Sant Cugat del Vallès s'amplia les bonificacions del rebut de l'aigua a més famílies amb pocs recursos. En marxa la Gais Palamós Christmas Race de Vela, és la 38è edició de la regata. I el DGV i joventut de Dol, per l'amor de l'exjugador verd i negre Dairon Nix, als 46 anys a causa d'una neumònia.
Dol a l'església catalana per la mort d'aquesta matinada de l'arquebisbe emèrit de Barcelona, Ricard Maria Carles. Tenia 87 anys i feia aproximadament 15 dies que estava ingressat a un hospital de Tortosa després de patir un ictus. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, ha valorat l'aportació que Ricard Maria Carles va fer per a la renovació de l'església. Quan vaig conèixer l'arquebisbe, el Ricard Maria Carles, és senyor seminarista i ell un rector
que mirava d'introduir les novetats i la renovació global de la pastoral. En aquella època, estic parlant dels anys 60-70, gairebé un model, era un líder entre el clergat, en aquest sentit, i molt lliurat a la pastoral familiar i a la pastoral parroquial directa del poble de Déu. Després també molt admirat per la ciutat escapastoral.
Ricard Maria Carles va ser bisbe de Tortosa durant 21 anys. El 1990 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona i ho va ser fins l'any 2004. I d'aquí una hora s'obrirà la Capella Arden al Palau Episcopal de Tortosa, el funeral per l'arquebisbe. Mentrestant es farà la setmana vinent a la Catedral de Barcelona.
El camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre tindran noves línies d'autobús express en les propers tres mesos. Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, la Generalitat implantarà, primer, aquestes dues noves línies i després pensa a introduir millores, també, en les connexions de bus a les demarcacions de Girona i Lleida.
La Generalitat assegura que aquestes dues línies de bus express resoldran les mancances en mobilitat al camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Una de les línies connectarà de forma ràpida Tarragona, Altafulla, Torrada-en-Barra i Alvendrell, i l'altra, Tortosa, en postes Sant Carles de la Ràpida i Alcanar. L'alcalde d'Altafulla, Fèlix Alonso, celebra declaracions a la xarxa les millores.
Nosaltres tenim la millora de la descongestió, com el de Fuya, però la resta és guanyar temps. Fins i tot n'hi haurà alguns que passaran pel que és l'A7, o sigui per la variant, per tant guanyaríem temps la gent de Torre d'en Barra, la gent d'altres poblacions. Més endavant, també es prova a implantar línies express entre Olot, Banyoles i Girona.
L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha acordat amb la companyia d'aigua Sorea i amb la Fundació Akbar ampliar les bonificacions de la factura a les famílies que tenen menys recursos. La designarà Serveis Socials i ara ja no caldrà, com a requisit, presentar la renda mínima d'inserció. Cugat.cat, Marc Sala, bon dia.
Fins ara la bonificació de la factura de l'aigua només arribava a les persones beneficiàries de la renda d'inserció mínima. Amb el nou conveni ja no cal acreditar la percepció d'aquesta ajuda perquè la nova bonificació s'amplia a totes les famílies que Serveis Socials consideri que no poden afrontar el rebut de l'aigua. Escoltem l'alcaldessa Mercè Conesa i el regidor de Serveis Socials Raül Granger.
El que mirarem és de garantir que l'ajut de la Fundació Akbar podrem donar aquesta oportunitat que ja donàvem els firmis a altres famílies de Sant Cugat. El que no es pot reduir del consum de l'aigua són totes les taxes que porten. Si així, doncs que a les persones que s'hi apliqui aquest ajut, sí que evidentment l'Ajuntament deixarà de curar la taxa que com a Ajuntament també aplica en el rebut de l'aigua.
El consistori ha intentat traslladar les condicions d'aquest conveni a la resta de companyies de subministraments, però l'acord no ha estat possible. Un cop passin les festes de Nadal i Reis es farà la primera gran marató de donants de sang a Catalunya. Començarà el 17 de gener i els organitzadors esperen aconseguir 5.000 donacions.
Serà la primera vegada que els 12 bancs de sang que hi ha a Catalunya fan una recollida conjunta. Ara mateix no estan en alerta però el Banc de Sang i Teixits recorda que cada dia es necessiten mil donacions i que durant l'època de Nadal baixen. Gala Cortel és cap de promoció del Banc de Sang i Teixits i ho ha explicat a la xarxa. Ara comencem ja una època per nosaltres molt complexa per aconseguir cada dia aquestes donacions que ens calen i per tant és important recordar que cada dia ens fan falta, cada dia
Aproximadament mil donants calen per seguir subministrant els hospitals i per tant no hem de deixar la guàrdia mai. La marató de donacions de sang es farà del 17 al 24 de gener. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les dotze i cinc. Us parla Andrea Bueno, Just Gos pel cor oferirà dissabte un concert solidari de Nadal. Cada any, el grup de música de Sant Justenc fa un recital solidari que té com a objectiu recaptar fons per a una bona causa. Aquest cop serà benefici del Banc d'Aliments de Càritas. El concert solidari estarà dirigit per José Beuter i es farà a l'Església dels Sants Just i Pastor. Els diners recaptats de l'entrada aniran a parar al Banc d'Aliments per tal d'ajudar a les persones més necessitades del municipi per culpa de la crisi econòmica.
El concert del cor, com dèiem, en favor del Banc d'Aliments de Càrita, serà dissabte a les 9 del vespre i és obert a tothom. A més, just gos pel cor, participarà diumenge del concert de Nadal de l'Ataneu de Sant Feliu de Llobregat, serà a les 7 de la tardà a l'Ataneu del municipi veí.
Més coses, els poemes de Josep Carner, Joan el Covell, Miquel Martí i Pol seran els protagonistes de la ballada poètica d'hivern del Centre d'Estudis Sant Justencs. Aquests seran els autors que centraran l'acte del qual hi participaran una dotzena de Sant Justencs. La ballada poètica inclourà poemes de diferents temes o només de temàtica nadalenca. Completaran els poetes escollits aquest cop.
Salvador Espriu, Joan Brillas i Josep Maria de Sagarra. Els lectors seran 6 Sant Justencs i 5 Sant Justenques. L'altra banda es pretén destacar els poemes del Covey Brillas i es vol instaurar una novetat, tancar l'acte llegint fragments del poema de Nadal de Sagarra. L'acte serà dissabte a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari.
I un punt més, la unió de botigues i comerciants sorteja un viatge entre els enjustents que comprin a les botigues escrites a l'associació. El proper 4 de gener es coneixerà el guanyador o guanyadora del sorteig. Per participar-hi cal comprar a qualsevol de les botigues de l'Aubic i omplir la butlleta del concurs. El viatge és sorpresa però des de l'Aubic recomanen fins i tot actualitzar el passaport. El sorteig se celebrarà el 4 de gener a les 6 de la tarda davant del mercat i s'acompanyarà d'una xocolatada popular.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de RadioDesvern. RadioDesvern.com, molt bon dia.
Vivo esperando que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siento. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siento.
que la locura, soy soltura, la luna cambia, siempre mi cara tiene mi cara, siempre mi cara tiene la tuya.
Sólo prepara a nuestros perros, a nuestro alento, sigues buscando cualquier momento para esconder mi buena suerte y volver a verte mi buena suerte. Niños y niños pasan las primaveras, las carreteras, los diez minutos, las solineras, aguas enteras, noches enteras, letras que son ideas y los mensajes que son promesas de alguna parte de tu cabeza, de alguna parte de lo que piensas. Niños y niños bailan y las farolas son chimeneas de luces blancas, de luces blancas,
Mi mamá me entonce como una fuente de gas estrellas, como una manta de tu cabello, de tu presencia, de tu recuerdo. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siempre. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siempre. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siempre. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siempre. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siempre. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siempre. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siempre. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siempre. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siempre. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que
No sé si m'agradaria dir-te-ho.
i de la teva vida.
y los cabrones bailan y las farolas son cimeneas de luces blancas, de luces blancas, de luces blancas. Y el firmamento luce como una fuente de gas estrellas como una manta de tu cabello y la presencia de tu recuerdo. Vivo esperando siempre a que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre a que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes.
No se arrepiente de lo que siente, yo solo quise ser vidente. Y los árboles bailan y las faronas en chimenes de luces blancas, de luces blancas, de luces blancas.
Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Ara passen 11 minuts de les 12, saludem el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Per parlar de l'Homenac del Cordill una setmana més, s'està acabant l'any. Ens quedarà després d'aquesta setmana a la que ve, perquè haurem de comprar un altre homenac. Sí, perquè se'ns haurà acabat el tema.
I, per tant, sí. A veure, suposo que ja deu existir, no? M'imagino que sí, perquè aquestes publicacions acostumen a ser seguides, seguides, perquè tenen èxit, també. És un bon regal, més o més. Sí, sí, sí. Enganxo, no? Sí, és un bon regal. Aquí ens hem enganxat, a l'Almanac del Cordill. A veure, repassem primer de tot. Si no m'equivoco, crec que és Sant Oral, el que toca començar? Sí, podem començar pel Sant Oral perfectament. Ahir dilluns era Santa Alicia, Santa Adela, Santa Albina i Sant Adó.
Adó, en va o en ve? En va, en va. Tots són en va. Mira, Alicia, Adela, Albina, Adó. Molt bé, Alicia i Adela m'agraden més que Adó, eh? Molt bé, doncs si tens un nen pots dir-li que no li posis Adó. Aviam, el dimarts, per exemple, Sant Llàtser, Sant Franc i Holanda.
Demà serà Sant Flavi, Santa Esperança i Sant Graciar.
Darius Inamesi. Jo conec una Eva, per exemple. Home, Eva sí, no? T'ho dic ara, es posa a menys, eh? És un nom que està bé, trobo, i ha passat una mica de moda. Deu ser el més antic de tots, eh? De Dani Eva. Com a nom dels més antics. Aviam, divendres, què serà? Sant Benjamí, Sant Macari i Sant Domènec. I dissabte, Sant Sabari i Sant Pere Canisi.
El 22 se celebrarà la fira del gall de Vilafranca del Penedès.
i te'l maten, i te'l plumen, i te'l tallen, i te'l portes de casa embassat, gairebé cuit. Però pots fer la tria, com aquell que va al restaurant Bo i veu la llagosta en l'aquari, i diu, vull aquella. Sí, sí, directament. Aquest cas, el Gall de Vilafranca, que és molt famós. Molt bé. I també, com a sants, tenim Sant Demetri, Flo, Espartac i Zenó.
Zanó. Un nom difícil. Un nom difícil, sí. Espartac, coneixem l'Espartac Terant, no? Sí, exacte. Aquest home ha après força, no?, una mica, tot i que és un nom molt estrany i molt difícil. Sí, ho és, Espartac, perquè ve de la pel·lícula que hi ha d'Espartacus. Sona molt malament, a més a més, trobo. Bé, això de cadascú potser s'hi ha acostumat i li agrada l'Alemàr. Sí, sí, això també.
Quan ens sorprèn una cosa sempre ens és una mica estranya, quan no el coneixem ben bé i no estem acostumats. Parlem de plantes, per exemple, la sanseviera, del mal nom llengua de sogra, ja comencem amb aquestes cosetes, és una planta d'interior molt elegant de llargues fulles verdes orejades de groc. Aquesta planta absorbeix substàncies tòxiques de l'aire.
és purificadora de l'ambient, cal que posem per tot arreu plantes aquestes. Carxofes, diu que es follades, es capçades i tallades, les pots bullir amb aigua i sal, escorreu-les després i enfarineu-les i fregiu-les a la paella.
O sigui, tu agafes la carxofa, li treus la punta verda, que és més dura, naturalment, la talles, les capses, i el fas com si fos per anar a amanir, d'alguna manera, i les pots bullir amb aigua i sal. Un cop això, les enfarines, un cop aixutes, les enfarines i les passes per la pell. I realment de ser bones, eh? A casa la mare en feia. Molt bé, doncs mirem, ho provarem. Regida és boníssima.
La farina del fals aporta molt calci al bestiar, a nosaltres no. El bestiar sí. Si heu de reduir la sal de la vostra dieta...
Sapigueu que el pebre, el bitxo, la nou moscada, els alls i les cebes, la taronja, la llimona, l'oli d'oliva i tot tipus d'espècie o herba aromàtica poden ser un condiment alternatiu. Mira, si n'hi ha de coses alternatives, la sal. Jo a vegades m'hi poso pebre una mica. Sí? Però no fa el... No, per exemple, si una crema de llaguns, per exemple, no?
Doncs un polsim de pebre a sobre i li dono un toc molt bo. Una inscripció d'algun rellotges de sol diu així. Si és tanúvol no dic res, però quan el sol em toca amb la punta de ma broca a tothom li dic l'hora que és.
Avui, els pobres rellotges de sol estan una mica desorientats. De tant en tant, hi ha una ullada, però poca ullada ja. No crec que marquin gaire de l'hora, avui. Allò ens diu, no dic res. Si no hi ha sol, el pobre rellotge diu, no dic res. En canvi, si surt el sol, diu a la gent, quina hora és.
I acabem amb una qüestió de que ve Nadal i el pollastre després dels galets i de la carn d'olla. Sí, encara falta per això, no n'hem de parlar la setmana que ve. Sí, però com que ens ho posa aquesta setmana, ho hem de llegir aquesta setmana. Si convé, la setmana que ve repetirem. A veure, quin consell ens dona? El secret del pollastre farcit de Nadal. A veure. Diu això. Un àpat com el de Nadal demana preparació i unes quantes hores de bona cuina. Després de l'escudella amb carn d'olla, el gran plat de la taula serà el gall.
Capó o pollastre de corral ben rostit amb la pell torradeta i un bon farciment. Que porti sempre pinyons exquisits i les maloses prunes. I li donarem un gust noble si compartiu el secret de les millors cuines. El dia abans de cuinar-lo, poseu-li entre carn i pell 20 graus de tòfona.
Molt bé. Sí, no sé quin preu deu anar. Que curiós. L'etòfona. Però aquí es recomana això, que per a que tingui aquest gust, doncs, que diu com als grans restaurants... El secret, no? El secret, que parla aquí del secret del pollastre farcit de Nadal, doncs parla de l'etòfona. Molt bé. I fins aquí, doncs, esperem que arribi el setembre entrant i farem, doncs, el final d'any.
Perfecte, Pep, moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi molt bé. Igualment. No ens queda la frase abans de marxar. Ah, sí, sí, la frase. La invita. Sí, sí, perquè... Frase de la setmana. Quan faig les deures... Exacte. Ara que faig les deures... Ara la penjarem, eh? Sí. Que diu així.
Molt bé, m'agrada, i molt adequada per finals d'any i pensar una mica en propòsits i aquestes coses. Molt bé, Pep, moltes gràcies i que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu, bon dia.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmpia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de la Teneu.es. Estem al carrer de la Teneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de la Teneu.
061 CatSalut Respon
061 CatSalut Respon, en què el puc ajudar? No saps si es donen urgències? Tens dubtes sobre medicaments? Truca al 061, un telèfon atès per metges, infermeres i tècnics que funciona a les 24 hores 365 dies l'any. Resolen de forma immediata qualsevol dubte o consulta sobre la teva salut i la dels teus. 061 CatSalut Respon, el telèfon de salut de Catalunya. 061 La Generalitat al teu costat.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
No, no, no, no.
Un quart i mig d'una. Continuem amb el Just a la Fusta d'avui dimarts. Com sempre, aquesta hora parlant de coaching amb el Francesc Corbella. Bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bé, bon dia.
i avui ens has dit que arran de la consulta, de la pregunta, doble pregunta i data que hem sabut, que hem sabut saber dijous passat, tot plegat encara coeix i evidentment no ens portarà més temps, però em pensava que seria un bon dia per parlar aquí a la secció de coaching de com fer una bona negociació i arribar a acord. Sí, exacte, és una mica crec que bé. Una de les pautes que ens haurien de sentir des del govern, no? Per tant, entenc. Sí, home, en vista del que ha passat aquesta passada setmana, doncs sembla que ho saben fer bastant bé, no?
dins del govern català, vols dir? És veritat, perquè veure el costat d'artur Mas, David Fernández, Joan Herrera i Oriol Junqueras, també tots barrejats, fins i tot d'unió, esquerra unida i alternativa, és una barreja bastant curiosa. I és una mica, de moment, almenys, la gràcia de tot plegat. El mèrit és haver arribat a aquest consens amb forces tan plurals.
Sí, exacte. Ha sigut una negociació que han hagut de portar a terme entre ells mateixos. Després vindrà el que et referies potser la negociació amb l'estat espanyol. De moment que la negociació interna dintre del Parlament hagi estat exitosa, doncs... Ja ha estat un què? Sí, és una gran victòria.
i crec que podríem comentar avui una mica quines són les claus quan les persones hem de dur a terme negociacions, quines són les claus que fan que aquestes negociacions vagin bé o vagin malament. A veure, què hem de tenir en compte? Mira, el primer de tot quan hem de negociar. A veure, negociar és una cosa que fem tots. Constantment, no? Fins i tot en moments que no ens som conscients. Per exemple, un moment molt clàssic de negociar és quan estem
parlant o ficant normes als nostres fills. O sigui, el fet de posar una norma o una regla a un nen petit ja és una manera de negociar, de certa manera. El que passa és que a vegades no es fa amb aquesta intenció de negociar, sinó que es fa amb una altra, però és una manera de negociar. I sempre que negociem hem d'entendre que la negociació no és mai una competició, sinó que l'hem d'entendre com una cooperació.
Això és un error. No hem de pensar que volem guanyar, no? Exacte. Hem de ser capaços de cedir, ser flexibles i aquestes coses. Exactament. Quan intentem guanyar, quan intentem que l'altra persona perdi i jo sigui el que surti guanyant de la situació, és quan entrar, diguéssim, sigui la nou sessió, difícilment arribarà a bon port. Clar. Perquè quan tu planteges d'aquesta manera, la persona que tens davant també s'ho està plantejant d'aquesta manera, no? Aleshores, quina és la manera que guanyis
Doncs que l'altra persona també vulgui que tu guanyis. I la manera que l'altra guanyi és que tu també vulguis que l'altra guanyi. És a dir, el que s'ha de buscar és que tots dos sortim guanyant de l'acord. Que sigui el que sigui el resultat final, que sigui bo per a tothom. Que ho sigui o que ho sembli. Que ho sigui. És difícil de vegades. Sí, és molt difícil perquè a vegades ja d'entrada no anem a la negociació, sabem ben bé què és el que volem.
A vegades no hem fet l'anàlisi previ de dir que realment és el que vull obtenir. A vegades sabem que és el que volem en línies generals, però no fem una anàlisi de dir que això és irrenunciable, això és una mica més renunciable, això és molt secundari.
i això doncs mira, a més a més estaria bé. Fer aquest esquema del més important al menys important això no s'acostuma a fer i això és molt útil perquè llavors és el que et farà després de la negociació prendre consciència si realment has obtingut els resultats que volies o no. Sempre hem de partir de la base que obtenir el 100% és impossible perquè si no no hi hauria negociació, hi hauria dues persones que estan d'acord en una cosa.
Per tant, quan comencem a discutir o a debatre, hem de ser conscients que igual o el mateix que volem no ho tindrem directament, no? No. Per això hem de saber què és el que és important i què és el que no ho és tant. De la mateixa manera que nosaltres ho hem de tenir clars, hem d'entendre que la persona que tenim davant també hi haurà unes coses que seran molt importants i hi haurà altres coses que per a aquesta persona no seran tan importants.
i hem de voler tenir la voluntat que la persona amb qui estem negociant se'n vagi de la negociació satisfeta perquè important per a ell també s'ha complert. També s'emporta el que realment és important i al millor el podem contentar amb altres coses.
Però bueno, això ja serà cosa més d'ell, fins a quin punt surts satisfet i no saps satisfet. És a dir, en primer terme està això, entendre que no estem competint, sinó que estem cooperant per obtenir un resultat que a tothom li funcioni bé. Una altra manera, un truquillo per aconseguir anar a una negociació d'aquesta manera és imaginar-te que la persona amb qui estàs negociant és un soci.
que és un soci amb el que li planteges un problema que és un problema conjunt i que entre tots dos l'hem de solucionar. Per tant, tens un objectiu comú, no? Exacte. És un objectiu comú i treballem com si fóssim un equip. Un equip que intenta aconseguir aquest objectiu en el pla que s'hagi marcat.
També hem d'entendre que l'altra persona també confia una mica en tu mateix. Sempre es posa sobre la taula aquest punt de confiança. No hem d'estar a la defensiva. No esperem que l'altre ens va fer la punyeta i no hem d'intentar que l'altre pensi que li volem fer la punyeta, perquè tampoc té gaire sentit.
És a dir, que hi hagi un clima de confiança. Que l'altra persona digui, ostres, doncs aquesta persona amb la que estic negociant és una persona que és justa, que és honesta. També ha de tenir aquesta sensació que el que t'estàs explicant no aniràs escampant-ho, sinó que el que estàs negociant es queda una mica a la negociació. Una mica que la persona se senti còmode per obrir-se i explicar-te la situació.
i d'aquesta manera tu obtenim més elements de judici. També és una cosa que a vegades ens falla. Sempre dic que les negociacions no es guanyen a la taula sinó que es guanyen abans de la negociació. Per què? Perquè has de tenir... És a dir, abans de discutir-ho. Exacte, abans de discutir-ho has de saber qui és la persona amb qui negociaràs, què és realment el que tu vols obtenir, què és el que l'altra persona necessita obtenir.
Doncs costa molt de vegades pensar si tenim un interès molt clar i volem aconseguir el nostre. Jo crec que som bastant incapacos de dir, bueno, he de saber que ells voldran això. Suposo que, potser en el cas, mira, tornarem amb el cas que partíem al principi de la consulta, sí que s'ha aconseguit, no? Perquè és una doble pregunta que de manera bastant clara deixa clar, ni repetir, deixa clar que Unió i iniciativa estarien d'acord. Exacte.
I alhora suposo que Núria i la iniciativa cedeixen a canvi d'això que Esquerra i CUP tinguin la paraula independència ben clara en la segona pregunta. Exacte, jo crec que ha estat una de les claus, és a dir, abans de la negociació tothom sabia què és el que l'altra part o les altres parts volien, no? És a dir, no es va anar a la taula de negociació, perquè a més a més tinc entès que va ser molt ràpid, que en un parell de dies o fins i tot en un matí, gairebé ja es van posar tots d'acord.
Per què? Perquè, prèviament, el debat havia sigut públic i portàvem mesos parlant de què volia cadascuna de les parts. Això va facilitar que un cop se seguin, no ha d'haver moltes explicacions. El que cadascú vol està molt clar i tothom sabia.
que és el que era irrenunciable per la CUP, que és el que era irrenunciable per iniciativa o per comergència o per unió, això facilita molt l'acord. I a més a més, el fet que en aquest cas el president, que és la persona que finalment va proposar la pregunta, doncs se sentés amb la voluntat de contentar a tothom
És a dir, no de contentar els seus militants o el seu partit o qui sigui, sinó que tothom surti satisfet és el que ha fet que l'acord hagi tingut l'èxit que ha tingut.
El PSC ha quedat desmarcat d'aquesta negociació.
El PSC va fer el congrés fa algunes setmanes on van reforçar aquesta idea del federalisme.
Però sí que és cert que la negociació interna del PSC, entre els que són més catalanista i l'ALAM no tant catalanista o més favorat del PSOE, doncs aquesta negociació no l'estan portant bé. És a dir, no estan trobant el punt de contentar les dues parts. I és curiós perquè històricament el PSC havia sigut un partit que havia aconseguit posar d'acord a aquestes
tendències culturals tan diferents. El PSC és un partit que ha sigut transversal durant gairebé tota la democràcia i en canvi en aquest nou gir que ha donat Catalunya en els últims anys doncs sembla que no estan aconseguint trobar aquests punts d'acord que contentin les dues o més parts. Però és una mica el problema que s'estan trobant. També, possiblement,
Possiblement, una part del problema ve per un fallo que també tenim moltes vegades quan negociem, és que volem explicar molt el que nosaltres volem i ens centrem poc a escoltar el que necessiten les altres persones. Això és un fallo que tenim les persones en general sempre, que parlem molt i escoltem poc.
potser si tinguéssim més paciència i intentéssim escoltar més el que volen transmetre les altres parts, doncs això ens ajudaria a comprendre millor i a oferir una solució que sigui més bàlida per a nosaltres. També hem d'entendre que a vegades
La solució bona? Una mica el que ha passat amb la consulta. Jo estic convençudíssim que la pregunta que s'ha acabat formulant no era la que proposava cap de les parts que formaven part de l'acord. Això passa molt sovint, que tu estàs negociant amb alguna persona i quan es crea aquest clima de confiança, de col·laboració, dones amb una tercera opció que ha sortit així espontàniament i que dius que aquesta opció que no era la de ningú
acaba sent la que accepta tothom. No passa per convèncer l'altre que la teva és la bona, sinó que passa per trobar aquesta solució que és una solució sortida d'emergència, però que compleix la seva funció millor que cap de les altres per separat. Podria ser que dintre de convergència i unió aquesta opció que ha sortit no era la que estava sobre la taula,
però que estan molt més contents amb aquesta que la que devien tenir els militants prèviament. És a dir que a vegades aquest entendre la negociació com una col·laboració fa que la solució que surt digui si és millor en tot que la que jo volia obtenir abans de començar.
Què no s'ha de fer mai si es vol negociar bé? Mira, n'hi ha algunes coses que s'han d'intentar evitar. El que dèiem abans és el més important de tot. No entendre que estem competint amb l'altra persona. No entendre que l'altra persona vol robar nosaltres alguna cosa.
i un altre error que es comet sovint, sobretot en negociacions que ja són de temes més personals, per exemple en temes familiars, etc. i és deixar que les emocions passin per davant. És a dir, encarar negociacions enfadat, amb ràbia, amb odi, perquè això què fa? Evidentment és que
A més és lògic que és impossible o molt complicat poder tenir un clima de col·laboració amb una persona amb la que estàs enfadat. És una mica incongruent. Primer hem d'intentar deixar de banda o solucionar el problema intern que tinguem amb aquesta persona i un cop haguem solucionat aquest enfado que tinguem
Aleshores és quan podem seure a la taula a negociar. Això potser a nivell quotidià seria l'error més freqüent. Després errors que es tenen és a vegades les negociacions són sobre molts temes alhora. Per exemple, el que dèiem abans amb els nens. Doncs intentes posar normes de convivència a la casa
Però clar, les normes de convivència engloben moltes coses alhora. Que la cuina, que si et fas el llit, que a quina hora te'n vas a dormir, que quan te'n vas de... sobretot en èpoques adolescents. Sembla els límits que de vegades hem parlat també. Exacte, i els límits són un paquet de moltes coses. A vegades l'error està en tractar tema per tema de forma individual. Primer parlem de quin és el límit, a quina hora pots tornar quan surts amb els amics. Després parlarem de
a quina hora t'has de llevar pel matí els caps de setmana. Per exemple. Això és un error. És millor agafar el global i intentar negociar tot el global. Per què? Perquè a vegades veuràs que tu has de cedir més en un punt però en canvi en un altre punt l'altra part és la que ha de cedir més. I d'aquesta manera es forma aquest equilibri que
Potser en algun punt concret no és el que tu volies, però en global acaba donant aquest resultat. I de fet en el tema de les regles amb els nens, jo crec que és un tema molt interessant, que podríem fer un parell de pinzellades en les negociacions, com tractar la negociació en el si de la família. Això ja menys que adolescents, no? Fins i tot menys que adolescents. Estem parlant de nens que comencen a
a tenir consciència de les coses. Nens petits i coses així. El tema de les regles és un tema complicat i jo no soc gaire partidari d'entrada de posar regles. Perquè les regles, hem d'entendre com funciona un nen petit. Un nen petit és una persona, per començar és una persona.
i és una persona que no sap com funciona el món. Llavors no ha de tenir regles, creus? Ha d'entendre que les regles no ho són, com a regles. O sigui, ha d'haver-ne, però ell no ha de tenir la sensació que hi ha aquestes regles. Ha de tenir sensació que les regles en el fons són recomanacions que et donen els pares perquè la teva vida sigui... perquè pugui sobreviure pel món, perquè ho entenguem d'aquesta manera.
perquè si es interpreten les regles com regles o com una gàbia que els oprimeix, això fa que en molts casos sentin la necessitat de mentir. I per què no has fet el que t'havien dit? Llavors, clar, davant d'aquesta situació d'esfixia,
El nen pot tenir aquesta necessitat d'enganyar els pares. Si un nen enganya els pares, el probable, sobretot en certes edat, és que els pares s'acabin entrant. I això crea una frustració en els pares molt gran, perquè li vaig dir que havia de fer les coses així i no només no les ha fet, sinó que a més m'han enganyat.
És a dir que entre aquest punt de desautoritzat, com pot ser que a mi, que soc el seu pare, m'enganyi? És a dir, les regles tenen aquest punt de bo però també tenen aquesta part negativa. Jo el que recomano sempre quan s'hagi de posar regles amb els nens és que les regles siguin fruit d'una negociació, el que parlàvem abans. És a dir, amb els nens s'ha de negociar quines són les regles que volen ells i que volem entre tota la família que acabin sent.
Evidentment no es pot tenir en segons quines edats una negociació molt seriosa, però a partir de certa edat 9 o 10 anys sí que es poden tenir. Encara que ens ho sembli una mica incongruent, no dir que estigui molt en un nen de 9 o 10 anys, he de tenir una negociació. És bo.
És estimulant per uns i altres o pensant en un futur. Exacte, perquè això dona un aprenentatge per al nen molt important i és el tema del compromís. Perquè quan estàs negociant amb una persona, fins i tot amb el teu fill, i arribes a un acord, aquest acord s'ha de complir.
i aquest compliment passarà pel compromís que tinguin les persones a complir-ho. Clar, quan un nen de 10 anys es comprometi a una cosa és molt important, perquè el missatge que li estàs donant al teu fill és que a aquesta vida les coses que es fan s'han de fer.
És un missatge que no només servirà per rentar els plats o per recollir la taula, servirà per quan aquest nen s'enfronti a la vida real. És a dir, li estàs marcant una pauta de comportament. I també sentirà que és una decisió que ell pren, no només li ve donada pel tema de les regles que dèiem abans, suposo. Exacte, no ho viurà com una imposició, sinó que ho viurà com una decisió que ha pres ell de forma lliure, lliure entre cometes, perquè és una negociació amb els pares i per tant és una llibertat guiada.
però que ell no ho veurà com una imposició, que això és l'important. I també a nivell ja més pràctic, el que sempre recomanaria és que el que s'acabi pactant amb els nens, que es quedi per escrit. Ah, sí? Sí. Però que els nens ho sàpiguen castellescrit o per què ho sàpiguen nosaltres? No, no, i fins i tot que ho escriguin ells i que ho signin. Igual que la vida real. De midó eh, llavors és molt seriós tot plegat. Agafa una dimensió...
Però és que la vida és així. Que pot espantar fins i tot. No pot espantar, el que passa és que no estem acostumats a tractar els fills d'aquesta manera. Aleshores sí que creuen en punt de dir, ostres, això no s'ha fet mai, en teoria no s'ha de fer així amb els nens.
En teoria s'han de fer moltes coses d'una manera i a vegades la història demostra que no funcionen i a vegades canviar-les va bé. Quan el nen està redactant el seu propi acord és quan realment està prenent consciència. És quan els professors ens deien escriu 20 vegades. Quan està escrivint és quan tens consciència. Justament aquesta cosa d'escriure 20 vegades jo la trobo
Molt dolenta, no? És a dir, no crec que acabis agafant consciència arran de repetir tu escrivint. Perquè té un punt de venjança. És a dir, una cosa és que tu ho escriguis, és a dir, el contracte que proposes, que em pot semblar estrany però ho puc entendre, però allò, la repetició aquesta, com a càstig fins i tot, la trobo un punt bastant absurda.
Tot això depèn de quina muncioneix l'ordre. Si tu dius a un nen que has fet una entremaliadura, escriu 100 vegades a la pissarra, no tirareu un paquet de mocadors a terra.
Això ho estàs fent des de la venjança, des de l'odi, que que dolent que ets que has fet això. I el nen això ho percep. No ho percep com un aprenentatge, ho percep com m'estan castigant la meva professora o els meus pares o qui sigui, no m'estima. Evidentment això no pot ser mai de la vida positiu.
Però és diferent. El punt de vista és diferent del que el nen escrigui al seu acord que ha arribat amb els papes. Doncs avui amb els papes hem quedat que jo m'aixecaré els dissabtes a darrere del matí per rentar l'habitació. És diferent. Ell no ho viu com una imposició. Ja que jo ho he decidit, doncs jo ho escric. Està bé, així ho entenc més bé. Em convence més. Me n'alegro.
Molt bé Francesc, doncs avui hem fet una bona manera d'entrar tot aquest món de les negociacions i els acords, donant una mica les pautes i aquests consells perquè tot plegat acabi rotllant o arribant a bon port per part de les dues parts que sovint negocien. La setmana que ve hi tornem, és 24, però fem programa igual i per tant suposo que parlarem de balanç de l'any, de propòsits, no sé què ens prepararàs, però alguna cosa així farem, no? Sí, parlarem dels propòsits d'any nou, que són molt famosos i que...
Creus que s'han de fer així, fem un spoiler o un avançament per la setmana que ve? Són recomanables? No serveixen per res, però està bé que es facin. Llavors no els hauríem de fer, no? Sí, està bé que es facin, però no serveixen per res. El tema serà conscient, però en parlarem més en profunditat. Perfecte, Francesc, que vagi molt bé. Moltes gràcies, bon dia.
4 minuts i 3 quarts d'una de seguida, arriba el Diego Marcos, que avui ens ha explicat que arriba des de la llibreria ressenya per recomanar-nos diferents llibres de cara a aquests dies d'anar-hi, per regalar i relacionats amb aquest 2013, tot plegat després de sentir una pausa publicitària. Tornem de seguida. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
012, la Generalitat al teu costat. Els col·legis professionals presten els serveis necessaris perquè els professionals exerceixin la seva pràctica d'acord amb el grau d'exigència que demanen els ciutadans. Són una expressió de la vitalitat del teixit econòmic i social català fomentant la qualitat professional, la innovació, la formació i l'excel·lència, a la vegada que contribueixen a l'ocupació i l'emprenedoria. Entra gentcat.cat barra col·legis professionals i col·legiat.
012, la Generalitat al teu costat
I ara és moment de parlar de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria ressenya de Sant Just. Bon dia Diego. Hola, bon dia. Cada dimarts la passem diferents novetats i recomanacions literàries i avui i també la setmana que ve pensant que són dates nadalenques i qui més que menys fa algun regal o altre, farem una mica de recomanacions, no? Sí, farem una mica de repàs. De llibres d'aquest any, a més a més.
Comencem per tant, a més a més no seran 3 llibres o 4 o 5 com fem sempre, sinó que la llista d'aquests dies s'allargarà. A més a més, com que d'alguns n'hem anat parlant més àmpliament, no ens entretindrem tant, però en tot cas comencem. Avui hi ha el ressò de les muntanyes.
El càlid José Ine, abans del Rassó de les muntanyes, té dos llibres més publicats que van tenir bastant d'èxit, que eren El caçador d'estels i Mil sols esplèndids. És veritat, n'havíem parlat. I després, ara aquest any ha sortit aquest del Rassó de les muntanyes, on ens torna a parlar una mica de com és
La vida afganistan és una mica la novel·la fa una mica un repàs de la història actual d'Afganistan. Aquí ens explica
La història de dos germans que de petits es van obligats a separar-se perquè un dels dos és, diguem-ne, venut a una família benestant i a partir d'aquí comença la separació. I dura, la separació és, a veure, mentre hi ha la narració, és el que ja he dit, va explicant una mica les diferents etapes
sociopolítiques que es viu en Afghanistan, i una mica al final de la novel·la, diguem, és quan hi ha un cert retrobament entre els descendents d'aquests dos germans. Això ha estat publicat en català per edició en 1962 i en castellà per Salamandra.
No sé si és el primer de la llista perquè és la principal recomanació o és una mica aleatori tot plegat? No, ho he fet una mica aleatori. Passem cap al següent, és el noi sense color d'Aruki Murakami. Sí, bueno, Aruki Murakami en aquest llibre, ja vam parlar del seu dia també, doncs torna una mica per...
pel que ell acostumava a fer, aquests mons onírics i fantàstics. En aquest llibre, en concret, tracta d'un noi que intenta recuperar el perquè, en un moment donat de la seva joventut, quan era estudiant, va perdre la relació amb tots els seus companys. Va quedar aïllat. I és bàsicament això.
El títol, el noi sense color, ens dona una mica de pista de què és el que passa i és que tots els amics d'aquest noi en el seu cognom tenien algun nom d'algun color i l'únic que no tenia color era ell. Doncs és el de Haruki Murakami. Més recomanacions, per exemple, tenim el següent que és dos tauts negres i dos de blancs. Aquest no el recordo.
Aquest no sé si hem arribat a parlar d'ell, si vam parlar en el seu dia. És del Pep Coll, està editat per prova, i és una història real novel·lada que d'uns fets que van passar al Pallars-Jussà allà cap als anys 40. Potser sí que em sona, això em sona més, l'argument em sona una mica més. Sí, cap als anys 40. Jo diria que sí, que en el seu moment, potser sí que el vam portar,
Els anys 40 en un poblet del Pallars-Jussà va aparèixer una família de masovés, assassinats. Com que era una època passada la guerra civil, que el país volia donar una bona imatge de cara a l'exterior, aquests fets es van intentar amagar. I a partir d'aquí, el Pep Coll és qui ha començat una investigació
esbrinar una mica què és el que va passar i oferir-lo en el format novel·la. Perfecte. Doncs és aquesta història per als que busquin una mica també aquestes històries d'intriga i una mica barrejant fets reals. Sí, a mi m'ha recordat una mica segons quines històries del Truman Capote. Home, doncs un bon referent, no? Sí. Sí, sí. Sí, bueno, el Truman Capote era les històries aquestes que té de l'amèrica profunda, de assassinats i de...
i de viatges en carretera interminables i demés, no? Exacte. Més llibres, passem ara a, quan en dèiem, Xampany, de Rafael Nadal. Sí, d'aquest sí que vam parlar, perquè és un llibre més recent, que el dels dos Tauts Negres, i és de Rafael Nadal, que ja ens, bueno, continua una mica
en la seva saga familiar. El que passa és que aquí, en lloc de seguir la direcció del temps cronològic, s'ha anat cap enrere i ens recupera la història del seu vesavi, que cap allà al segle XIX va emigrar cap a França i va muntar una indústria de taps de suro.
per les ampolles de cava, per les ampolles de xampanya, en aquest cas. I és això, és continuar amb la tradició de quan era un Felicius, que va ser el llibre anterior que va escriure, que també parlava de la seva família, diguem, biografia familiar.
Molt bé, passem cap a un altre llibre. Aquest es diu Dispara, jo sóc mort, de Julián Navarro. Aquest és de Julián Navarro. El té editat Rosa dels Vents en català i Placigenès en castellà. Aquest llibre, des que va sortir, ja està en les llistes dels llibres més venuts. O sigui, quasi tots els que hem parlat ho estan o ho han estat. Llavors, aquí ens parla, tornem a anar cap a la banda aquella de...
Àsia menor, i aquí ens parla de dos patriarques de família, jueu i palestí, de com s'esforcen en que tota la situació que està vivint aquella zona no afecti a la seva relació. Un llibre de més de mil pàgines, que és el que ens té acostumats últimament la Juliana Barro,
però que, collosament, pot mantenir l'atenció i captar l'atenció del lector durant aquestes mil pàgines. Doncs no és fàcil, no? No, no és gens fàcil. Ja, ja és un veritat important. Parlem ara d'un altre llibre d'autocatalà, les cançons d'amor i de pluja de Sergi Pàmies. Sí, aquest és un llibret d'aquests que fa Sergi Pàmies de tant en tant.
Em sembla recordar que som 26 relats del que ve a ser la vida quotidiana, dels costums i tabús que tenim ja la gent quan som adults.
Passem a més històries ara però deixem una mica el món adult i passem a propostes ja per un públic més jove. Primer per nens, no? De fet, entrem directament en proposta per a un públic infantil. Els tres títols que continuen, el que he volgut fer és això, de cara que hi ha les festes de Nadal i tothom, o hi ha molta gent que busca el llibre per regalar, és fer una mica per cobrir totes les franges d'edat. Exacte.
I per tant tenim de nou aquest protagonista, el Geronimo Stilton. El Geronimo Stilton amb el vuitè viatge al món de la fantasia.
que els publica destino, tant en català com en castellà. I aquí, en Gerónimo Stilton, ha de mirar a veure què és el que està passant, també, amb el temps cronològic, en el món de la fantasia, que tot comença a anar molt ràpid. Llavors, se'ls pot venir una mena de destrucció a sobre, llavors ha d'intentar esbrinar què és el que està passant per salvar els diferents mons de la fantasia.
I després, ja he afegit dos que es podria parlar com si fos quasi un llibre només, que són els dos diaris de moda, el diari del grec. Això ja per joves, no? Per un públic jove. Jove, 12 anys. No pensis que vam... Sí, no, està llegint gent de més o menys aquest, 12 anys.
Deien que era el diari del grec, el número 7 per una banda, i el diari d'una penjada, el número 5 per una altra, i els consumidors... Que són del mateix autor o no? No, no tenen res a veure. No tenen res a veure els autors. El que passa és que un està clarament adreçat a nois, o diguem, més que adreçat als consumidors, majoritàriament són nois,
i el diari d'una penjada, la majoria s'ha aplastat perquè al grec sí que hi ha algunes noies que el llegeixen, però el de la penjada encara ha d'aparèixer algun noi que en demani algun diari de la penjada. Curioses aquestes coses, suposo que és més difícil també, a l'hora d'acostar-se a les noies els fa menys... no sé...
Els hi pica més la curiositat? Sí, sí, no sé a què contestar-ho. Sí, però de totes maneres, Carme, compta que a aquesta edat les noies sí que poden tenir algun cert tipus d'interès per a alguns nois.
però els nois no tenen pràcticament cap interès per les noies. 12 anys encara és molt petit, no? Un diari d'una noia encara... Sí, encara sou aquests éssers raros que no sé si sap un si es pot apropar o no. Doncs són les propostes d'aquesta setmana. La setmana que ve, dimarts que ve, que és 24, per tant, ja directament de Nadal tindrem més propostes. Farem un format pràcticament igual que el d'avui.
Molt bé. Doncs perfecte, Diego. Tornem la setmana que ve. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia. 4 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia.
És moment per tancar aquest just a la fusta i agrair la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i el Rius, la previsió del temps. Avui també hem parlat amb una de les... la presidenta, de fet, de Just Gosper Cor, que aquest dissabte actuen, fan un concert solidari a l'Església de Sant Just.
I a més a més també hem fet artúlia amb la Marça i la Cristina, hem parlat de coaching amb el Francesc Corbella de l'Almanac del Cordill amb el Pep Quintana, com sempre, i a més a més acabem de parlar de llibres amb en Diego Marcos de la llibreria Rasenya.
Us ha parlat Carme Verdoi i tornarem demà a partir de les 10, com sempre, amb moltes més coses. Com sempre, recordem també que podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del web de la ràdio i que, si voleu saber qualsevol informació, de seguida arribar a l'Andrea Bueno amb l'informatiu migdia, ara a l'1 en punt. Que vagi molt bé, tornem demà, a les 10, bon dia.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió.
4 o 5 nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, te'n volia robar un altre. Potser dit des de la primera impressió.
Càlids vespres verds, grocs ucs trobes, blaus o pès, taronges despostes, a vida mai nostra, embriagadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Calisves presvers, grocs o trobes plau, sopets, taronges les postes, la vida mai nostra, embriagadors els vins que bevem quan fugim a la primera. Impressió, on ets el meu amor?
Oh, n'és, a mi, un món on s'ha ficat.
És l'1, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia, amb Andrea Bueno. Dijous s'aprovarà el pressupost de l'Ajuntament per l'any que ve. La reforma de l'administració local que preveu fer el govern central ha dificultat el tancament de les partides per al 2014. Tot i així, ja s'han definit i s'hauran d'aprovar dijous, a la sessió del mes de desembre. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia, d'avui dimarts 17 de desembre. En titulats destaquem altres qüestions de la jornada.
Precisament dijous s'aprovarà al congrés la llei de reforma de l'administració local. S'haurà de votar de nou, però tot sembla apuntar que la norma entrarà en vigor abans d'acabar 2013. El món local segueix rebutjant aquesta llei.
Just Gospel Corps oferirà dissabte un concert solidari de Nadal. Cada any el grup de música fa un recital solidari que té com a objectiu recaptar fons per a una bona causa. Aquest cop serà a benefici del Banc d'Aliments de Càritas. I en clau esportiva, la temporada que ve només podran jugar al camp de futbol els equips que tinguin una majoria de jugadors s'enjustencs. L'Ajuntament ha establert aquesta mesura per tal de donar prioritat als nens i joves del municipi que volen jugar a casa.
Bon dia. La llei de reforma de l'administració local que preveu aprovar de forma imminent al govern central, ara en parlarem, és un dels elements que han dificultat més el tancament del pressupost de Sant Just per l'any que ve. El portaveu d'Iniciativa, el de la secció local d'Iniciativa, ha explicat que el 2014 es presenta moltes incerteses pel consistori que provenen de fora, com d'administracions supramunicipals, i que han fet difícil tancar els comptes. Sant Just Notícies.
El pressupost s'aprovarà aquest dijous al ple municipal del mes de desembre. El portaveu ecosocialista asseure que està satisfet amb el pressupost, però és conscient que no són unes partides constructives com en Janrera, sinó que són de resistència. Lluís Monfort ha donat més detalls al just a la fusta. Per tant, satisfet, home, sí, és que és un pressupost realista, és un pressupost que dota a aquelles partides, que tenen especial impacte amb les conseqüències de la crisi en les persones i que fa que aquest ajuntament, com a prestòrroga de serveis i com a...
L'element que ens aglutina a tots els enjustencs i enjustenques, funciona. Com a instrument ens serveix. Ara estem clarament en una posició d'absoluta resistència. No, ja no estem en aquella dinàmica de construir noves realitats a partir del municipalisme.
Lluís Monfort assegura que aquestes partides contemplen un augment en l'ajuda a les persones més afectades per la crisi, perquè existeix aquesta demanda de Sant Just, i que segueixen mantenint les polítiques d'educació com fins ara. El ple de desembre preveu aprovar el pressupost per 2014. Recordem que es farà dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just. Sant Just Notícies.
Us acabem d'avançar. Aquest dijous també s'aprovarà la Llei de Reforma de l'Administració Local. S'ha de tornar a votar al Congrés dels Diputats, però amb la majoria absoluta del Partit Popular tot sembla apuntat que la norma s'aprovarà i que entrarà en vigor abans d'acabar 2013. El Món Local segueix protestant per rebutjar la norma que eliminarà competències als consistoris de municipis de menys de 20.000 habitants, com és el cas de Sant Just. Sant Just Notícies.
La llei de racionalització de l'administració local limitarà les competències dels ajuntaments per evitar duplicitats i donarà més pes a òrgans com les diputacions. Amb l'entrada en vigor de la norma, els municipis de menys de 20.000 habitants només tindran competències en la gestió de serveis com clavegaram, enllumenat, sabentiri, marcat municipal i poc més. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, explicava dijous en una protesta que es va fer a les portes de l'Ajuntament contra la llei, altres envits als quals afectarà la reforma de l'administració local.
Com pot ser l'educació a l'escola Bressol de Sant Just, haurà de ser gestionada d'una altra manera. La política d'habitatge es qüestiona, les polítiques d'ocupació es qüestionen de que les puguis fer, perquè no em faig creus que l'escola Bressol hagi de ser gestionada d'aquesta manera per la Diputació de Barcelona, quan es dona el cas, per exemple, amb aquest exemple concret, que la Diputació també està en contra de fer aquesta llei.
La proximitat, segons Perpinyà, quedarà greument afectada pel que fa, per exemple, als serveis socials. Ara una persona té una necessitat clara i ve a l'Ajuntament de Sant Just, parla amb els professionals de serveis socials, es mira com està aquesta necessitat, quina problemàtica té la família i s'apliquen els serveis i aquests ajuts que hi ha. Això no es farà així.
S'haurà d'anar al Consell Comarcal, a altres administracions, i per aquesta proximitat de conèixer la família, el cas particular, aquesta realitat que la coneixem en un municipi com el nostre, serà adreçat a altres administracions.
D'altra banda, la llei també afectarà les polítiques d'ocupació i les d'habitatge. L'alcalde rebutja que la norma no permeti als ajuntaments enajats invertir en criar més llocs de feina o més habitatge. La reforma compta amb el rebuig de l'oposició en ple. D'altra banda, la Generalitat defensa que no es tiraran davant perquè prevaldrarà la llei de governs locals que està acabant d'enllestir.
De fet, aquesta és una reivindicació del món local, que el govern central respecti la competència exclusiva de la Generalitat sobre l'organització territorial i el regime local aprovada a l'Estatut i que no es recentralitzin competències.
Ara passen 6 minuts de l'1 del migdia. Parlem d'educació. El Servei Local de Català ja ha programat els cursos de català per l'any que ve. Començaran a partir del 8 de gener després de festes i s'allargaran fins als mesos de maig o juny. S'ofereixen diferents nivells d'aprenentatge del català, de perfeccionament o de conversa o escriptura.
Són els nivells bàsic, elemental, intermedi i de suficiència i també hi haurà grups de conversa i un curs d'expressió escrita. Els horaris depenen del curs però tots hi impartiran a l'edifici de les escoles. Podeu demanar més informació adreçant-vos a l'escola de català, l'equipament de les escoles o al web del Consorci per a la normalització lingüística a www.cpnl.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passen 7 minuts de l'1 del migdia i parlem del Nadal. Aquest divendres i diumenge es faran els contrapastorets de Sant Just. Damunt de l'escenari de l'Ateneu es podrà veure l'adaptació Sant Justenca de l'obra de Pep Albanyell Esteu als contrapastorets de Sant Just. Les entrades encara es poden comprar de forma anticipada a l'antiga granja Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretaria de 6 a 9 per 6 euros al públic general i per 5 als socis i sòcies de l'entitat.
S'han just notícies. Roger Consul, director de l'obra, ha explicat a la Penya del Morro que la venda d'entrades està sent més fluixa que l'any passat. De moment s'han envenut un centenar per cada dia. Jo crec que hi haurà, anticipadament, unes 200 entrades anticipades. Això estem parlant quan arribi dijous, eh? Ara hi n'hi ha com... En un potser n'hi ha 100 i algú i a l'altre no n'hi ha 100 d'entrades anticipades. Està més plena sempre la del diumenge.
La representació serà divendres a les vuit del vespre i diumenge a les dotze del migdia. L'obra que es podrà veure, Esteu, els contrabasturets de Sant Just, es va representar el desembre passat per primer cop. En aquesta ocasió, però, s'introduiran canvis en el text, en alguns personatges, a la música i a l'escenografia. A més, s'incorpora una novetat per grocs i blaus. Els angels i dimonis, que l'any passat anaven de blanc i negre, ara aniran amb els colors de Sant Just. Roger Consolo detalla.
Si hagi guanyat festa major, tria. I tu pots guanyar festa major i tria. Si vols ser bo o vols ser dolent. I a més a més, aquest any potser no, però d'això creix de cada l'any que ve i els altres anys, o sigui, si a més a més això vols convertir-se com una mena de prova o alguna mena de capotadetes i aquestes coses que a vegades els laures fan entre ells, sempre que se'ns tingui en compte que se'ns està fent una obra de teatre davant d'un públic, jo diria que aquí, en total llibertat.
Ahir es va fer el primer assaig general amb la participació ja dels extras. Una seixantena de persones fan possible els pastorets i si hi ha algú que vol fer d'extre encara ho pot fer saber directament a l'assaig de la Teneu, que es farà avui. L'obra s'estrenarà divendres i també es podrà veure diumenge al matí i, a més, també actuaran fora del municipi el dia 29 de desembre a Torrelles de Llobregat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ho hem avançat en titulars. Just Gospelkor oferirà dissabte un concert solidari de Nadal. Cada any el grup de música Sant Justenc fa un recital solidari que té com a objectiu recaptar fons per a una bona causa. Aquest cop serà benefici del banc d'aliments de Càritas. Sant Just Notícies.
El concert solidari estarà dirigit per José Beuter i es farà a l'Església dels Sants Just i Pastor. La presidenta del grup, Lilo Miller, ha explicat al Just a la Fusta que la temàtica del repertori serà espiritual, com la música gospel, i que també hi haurà alguna Nadala. Com el gospel té moltes arrels d'església, la Nadal sempre cantarem una Nadala, també cantarem Go tell it on the mountain, que és una cançó molt típica, que Jesús és nat.
i l'altre repertori és típic del gospel.
Els diners recaptats de l'entrada aniran a parar al Banc d'Aliments de Càritas a Sant Just per tal d'ajudar les persones més necessitades del municipi per culpa de la crisi econòmica. Abans de col·laborar amb aquesta causa, al concert també hi haurà diversió assegurada. El còspel és la típica música que te la passes molt bé. I que si no saps de música, no passa res. Que si no saps ingles, tampoc passa res, però te la passes bé. Perquè nosaltres estem molt contents i ho passem molt bé. Avui dia és una cosa, és una energia molt maca.
de veure i fer una bona causa, una mica pel banc de l'almenys, que també és una cosa que és necessària. Just Gospè el Cor va néixer fa un any i mig. Està dirigit per José Beuter i format per 18 persones, 15 dones i 3 homes. El que encara costa una mica d'incorporar és la gent jove. Lilo Miller, presidenta del Cor, considera que s'enjustia molta inquietud per la música, però que costa que el jovent s'impliqui en entitats musicals.
A mi em va impressionar fa dos anys que hem cantat amb les altres corans a l'Ateneu i dius, ostres, aquí és just tanta gent que vol cantar. El que passa és que crec que falta una mica la gent jove, que hi ha persones grans i que les falta una mica de renovació per part de la gent jove, perquè jo crec que és molt important.
Just gos pel cor accepta tothom qui vulgui cantar amb ells i assaja en els dijous de tres quarts de vuit a tres quarts de deu del vespre a l'escola Montserrat. El concert del cor en favor del Banc d'aliments de Càrites serà aquest dissabte a les nou del vespre i és oberta a tothom. A més, just gos pel cor participarà diumenge del concert de Nadal de l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat. Serà a les set de la tarda a l'Ateneu del municipi veí.
més activitats quan passen 12 minuts de la una del migdia. Els poemes de Josep Carner, Joan el Cuguer i Miquel Martí Pol seran els protagonistes de la ballada poètica d'hivern del Centre d'Estudis Sant Justencs. Aquests seran els autors que centraran l'acte del qual hi participaran una dotzena de Sant Justencs.
La batllada poètica inclourà poemes de diferents temes, no només de temàtica nedalenca. Completaran els poetes escollits aquest cop, Salvador Espriu, Joan Brillas i Josep Maria de Sagarrà. Els lectors seran 6 Sant Justencs i 5 Sant Justenques. La vicepresidenta del centre d'estudis, Maria Quintana, ha avançat el just a la fusta els noms dels lectors i lectores.
Després els lectors seran en Pere Fon, el Pep Quintana, el Pere Oliver, el Leonci Canals, l'Isma Cuevas i el Julio Choa. I les lectors seran la Joana Algarra, la Palmira Badell, l'Anna González, la Judit Covenya, una servidora. D'altra banda es pretén destacar els poemes de Joan Alcover i Joan Brillas i es vol instaurar una novetat.