prudència. 77 persones han mort i més de 600 han quedat ferides des de dimarts. S'espera a Bilbao que els agents internacionals implicats en el procés de pau a Euskadi anunciin un pas d'ETA cap al seu desarmament. La Comissió de Verificació Internacional, integrada per sis experts en resolució de conflictes armats, es van reunir ahir amb l'endecari Orcullo per avançar-li la decisió que presenta. La mateixa comissió pronostica que el govern espanyol haurà de canviar la seva política i obrir-se al diàleg.
Una Catalunya independent podria tornar a ingressar a la Unió Europea en un termini de 4 o 5 anys. Així ho afirma el setmanari britànic The Economist que analitza els casos de Catalunya i Escòcia. El rotatiu determina que l'adhesió no serà fàcil ni ràpida, però que tampoc pràcticament impossible, com va dir José Manuel Durau Barroso, president de la Comissió.
El PSC no tornarà a votar a favor d'una moció com la de UPID al Congrés en contra de la consulta. A partir d'ara, el partit pactarà abans les propostes i, si no es posen d'acord, votarà en contra i presentarà la seva pròpia. La prolongació de l'autovia del Maresme des de Palafolls fins a Lloret de Mar ha de ser una realitat. El 2016 tindrà només un carril per sentit. Ho ha anunciat aquesta emissora l'alcalde de Lloret, Romà Codina, que ho considera un error.
Arrenca la 18a edició de la Mostra de Cinema Internacional d'Animació de Catalunya, que fins diumenge es fa a Lleida. El certamen oferirà 230 films i curtmetratges. Catalunya Informació. Ara als esports. Josep Maria Bartomeu defensa la legalitat del contracte de Neymar i diu que el Barça és un club exemplar en Vizenda. En unes declaracions de televisió espanyola assegura que ara repetirien l'operació de la mateixa manera. El jutge Pablo Rus imputa el Barça per un suposat frau fiscal.
A l'Euroliga de bàsquet bascònia 68, Barça 80. Els blaugranes tanquen la primera fase del top 16 amb 7 victòries en 7 partits. Va destacar Antetòmic amb 24 punts. Avui faran proves el grec Papa Nicolau, que podria tenir una fractura a la paret nasal.
I pel que fa al temps, avui nevarà feblement a la cara nord del Pirineu i a partir de mig matí al llarg de la tarda pot caure algun ruixat entre Girona i el nord de Barcelona. Les temperatures màximes es quedaran més curtes. Pel cap de setmana en general predominarà el sol i de dia les temperatures seran més altes. A Barcelona 13 graus a aquesta hora, 6 a Girona, 3 a Trem i 14 graus a Tarragona.
Just a la Fusta Molt bon dia, passen 3 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui divendres 21 de febrer.
Comencem aquest programa de seguida parlant de les notícies de Sant Just. A més a més també farem un repàs de l'actualitat amb l'Andrea Bueno a través de les portades dels diaris, d'entrevistes, d'articles interessants, cultura, esports i una mica de tot en aquest matí.
També ens fixarem en la provisió del temps amb la Carles Hernaner de Rius i a la segona hora, cap a les 11.10, entrevistarem avui a Ingrid Marín, que és coordinadora de l'Espai A, que aquest diumenge torna a aquest espai, aquest cicle d'espectacles, torna a Sant Just, en aquest cas amb Antígona de Nova York. Parlarem d'aquest conjunt d'espectacles que hi haurà programats des d'ara i fins al mes de juny i que es combinen també amb diferents poblacions d'arreu de Catalunya.
I cap a dos quarts de dotze tindrem la connexió amb l'Institut Alposem-li. Veu, com sempre, els alumnes de tercer d'ESO d'aquest taller de ràdio ens explicaran les novetats d'aquesta setmana i les centraran també en un tema del dia. Veurem què ens descobreixen avui, després que la setmana passada ens parlessin també, per exemple, de novel·la negra les últimes setmanes.
I acabarem el programa a la tercera hora parlant de notícies curioses amb la Roser Sort. També tindrem la Pilar Sant Pau i la seva secció sobre nutrició. I acabarem parlant de cinema amb el Xavi Roldan, que ens portarà a les estrenes d'aquesta setmana, aquest divendres. Tot plegat a partir d'ara i fins la una del migdia. Comencem. Just a la fusta.
Ara passant 6 minuts de les 10, és moment de saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Ai, no tenia els auriculars pujats, eh? Hola, què tal? Bon dia. He vist que avui entraves directament als diaris, no sé si és que a Sant Jus surt als diaris per algun motiu en concret. No, però ens estava llegint ara i no sé per què m'he saltat la meva primera intervenció al programa.
Doncs no ho hauríem de fer perquè passen coses aquest cap de setmana a Sant Jús, i avui com que és divendres hem de posar una mica d'ordre a l'agenda, com si diguéssim, d'aquest cap de setmana. Important. I començarem parlant, si et sembla, segurament és una de les activitats del cap de setmana perquè hi participarà moltíssima gent. Parlem del Carnestoltes, que es farà demà dissabte a Sant Jús, demà a la tarda, això serà una festa.
Les comparses escolars, de fet, juguen un paper molt important en aquest èxit del Carnestoltes al poble, ja que són les que més participants presenten al concurs de disfresses. Recordem que demà 536 persones competiran al concurs, on es triaran les disfresses més originals de Sant Just, i d'aquests 536 participants, més de 430 formen part de comparses escolars. Per tant, Déu-n'hi-do, el gruix de gent que es presenta amb les comparses...
De fet, són tres comparses escolars, quatre grups, quatre individuals, dues comparses i, com deia, tres escolars. La festa de Carnestoltes a Sant Just serà demà dissabte a partir de les 5 de la tarda. El punt de trobada és el parc de Joan Maragall, que serà allà on els concursants hauran de desfilar davant del jurat. Després, allà mateix, també, el rei Carnestoltes farà el pregó, un discurs elaborat per la comparsa guanyadora del concurs l'any passat, que van ser les estrelles de Sant Just.
Tot seguit començarà la rua pels carrers del municipi amb l'acompanyament del grup de percussió Pant d'Andarà i s'acabarà a la plessa Camoapa, com cada any. La festa s'acabarà allà amb un ball i amb el lliurament de premis a les disfresses guanyadores, que recordem que el millor grup guanyarà entrades per anar al Tibidabo de Barcelona, la millor disfressa individual guanyarà un ball de compra per valor de 100 euros abans de canviar qualsevol comerç de l'Eubic, la millor comparsa guanyarà un lot de productes ibèrics i la millor comparsa escolar un espectacle d'animació infantil per fer el centre aquest any.
Després de tot plegat es farà el tradicional crema del rei i carnestoltes, que és el que fa potser una mica més de pena de la festa. Però vaja, és el que tindrem demà a la tarda, com dèiem, a les 5. El punt de trobada serà el Parc de Joa Maragall i després tots cap a la plaça Camuapa, amb la rua, on s'acabarà la festa amb el ball i tot plegat.
Doncs una proposta important perquè cap de setmana, a més a més, com que el carnaval celebrava la resta del món la setmana que ve, doncs és una bona manera d'avançar-se i d'anar escalfant motor si algú també té previst anar la setmana que ve a un altre lloc, doncs mira, ja pot fer un doble carnaval. Aquí Sant Just de fet som llestos, perquè així tenim dues festes. Tenim aquest cap de setmana d'aquí Sant Just i després podem triar un altre poble, una altra ciutat de Catalunya per fer la festa de carnaval.
Exacte, és una bona manera de veure-ho. Bé, tenim més coses també. Avui, per exemple, l'enxerrada la teneu, no? Sí, exacte. És una xerrada que tractarà les retallades en sanitat. De fet, és una tertúlia que conduirà Andreu Segura, que és metge epidemiòleg de l'Administració Sanitària de Catalunya, i explicarà com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les retallades que aplica la classe política.
Segons explicava Segura ahir el programa, la crisi ha fet augmentar les desigualtats socials i de rent del país. Per això l'estat del benestar que s'ha anat construint durant dècades ara està en perill. Tot i això, Segura apunta que aquest estat del benestar té alguns defectes que s'han de corregir i la crisi pot servir per fer-ho.
Tal com m'explicava, al llarg dels darrers anys s'ha fet un consum sanitari poc apropiat i la vida quotidiana s'ha medicalitzat excessivament i això és que en molts casos les persones acudien amb més facilitat als medicaments per resoldre els seus problemes i sobretot ara amb la crisi i amb l'increment de persones amb pocs recursos o sense recursos aquesta situació s'ha agreujat.
De tot plegat parlarà aquesta tarda, aquest vespre, amb Dreu Segura. Serà aquesta tertúlia sobre les retallades de la sanitat que organitza la secció de cultura de l'Ateneu i serà a les 8 del vespre a la Sara Piquet, per si voleu anar-hi.
Perfecte, i acabem encara amb una última qüestió, ja de cara a diumenge. En parlarem després d'aquí una estona, ho hem anunciat, parlarem de l'Espaià, però hi ha teatre, oi, Andrea? Aquest cap de setmana, aquest diumenge, al vespre, tindrem l'obra de teatre Antigona a Nova York, amb la companyia Figarenca T4, que forma part del Cicle Cultural Espai A, un circuit d'arts arsèniques amateurs, que aporta una cinquantena d'actuacions per una quinzena de teneus catalans, entre ells el de Sant Jús, i tindrem teatre, dansa, cancoral i música fins al mes de juny, aproximadament.
Com deies, aquest diumenge tenim teatre Antígona a Nova York. Aquesta representació és una revisió del mite d'Antígona, de la filla d'Edip, que la trasllada des de Grècia fins a Nova York, convertint-la en una jove indigent. Per tant, cosa superestranya. Antígona es podrà veure diumenge a les 7 a la sala del 50 anari de l'Ateneu i les entrades costen 8 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 10 per la resta. Entrades que es podran comprar allà mateix, a l'Ateneu, el mateix dia de l'espectacle.
Molt bé, doncs una bona iniciativa també aquesta. Acabem parlant també de música, tot i que no parlem directament de coses que passin a Sant Just, però parlem d'un nou tema que ha tret aquests que sentim de fons, aquestes ja ens les sentim una mica, les hem sentit durant molt de temps, perquè de fet l'àlbum és del 2011.
És la iaia Van treure aquest de les ratlles del banyador El 2011 Ara la setmana que ve treuen el seu segon disc Que es titularà On és la màgia I a més a més l'havien de treure al setembre És a dir que tot plegat s'està allargant S'està allargant molt I el treuen la setmana que ve Sí, finalment El 25 de febrer és la setmana que ve Dilluns, de fet Dimarts, dimarts Doncs avui el que fan és fer un concert Costen 20 euros les entrades a l'auditori
no està malament, eh? és aquest trio format per Ernest Crustat Jordi Casadesús i Jordi Torrents i presenten en directe les cançons del seu segon disc on és la màgia que arriba dos anys després del seu sorprenent debut en aquest període han girat cap a un son més electrònic i més allunyat d'aquest folk que sentim ara mira, de fet farem la transició cap a la nova cançó aquesta cançó m'agrada molt, eh? sí, sona molt bé com es diu? explosió
I no contestes i no dius res. M'has dit que tornaves després d'uns cafès. I enmig d'un petó m'has dit que era jo el que et protegia.
Està bé, està bé. Doncs d'aquí feien aquestes cançons així, amb aquest folk que dèiem ara, i em fa por veure si és massa fosc cap on han anat. No ho crec, perquè em sembla que algun cop havíem parlat també de la versió que havien fet d'Antònia Font d'una cançó que tu em vas dir que t'agradava més la seva.
Però crec que tenen molts recursos, per tant, potser són més electrònics i menys folkies, però segur que també se'ns van sortir. Aquesta avançada es diu L'Os. De fet, han publicat un videoclip abans de la setmana que ve, que l'ha dirigit Marc Coller, i que es va estrenar fa tres dies a Rock Deluxe, que són dos adolescents, que s'apropen, es miren, es somriuen i s'acaben transformats per un terratremol de passió, per dir-ho d'alguna manera. És la història que explica, almenys amb imatges, aquest...
On és l'os? Molt bé. No, on és l'os no. On és la màgia del disc i la cançó es diu... L'os. L'os.
Gràcies a Pupongas. Sí, però a la finestra.
No, no.
Tens el llibre. No. T'hi compartim. Jo tens la mena.
Bòria no és una.
Gràcies.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals, fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara més de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i a gent de conçer al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Just a la fusta.
Un quart i mig, doncs, és moment de rebassar l'actualitat d'aquest matí amb l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Ens fixem en el tema més destacat a les portades dels diaris, que avui torna a ser ucraïna, Andrea. Sí, exacte. La Vanguardia diu que les armes s'imposen a la política i duen el caos a Kiev. Desenes de víctimes en una capital ucraïnesa en mans d'ells franc tiradors. Europa respon per ara amb sancions tèvies a Yanukovych.
La policia ucranesa va començar a fer servir ahir armes de combat contra els manifestants, que lluitaven també a trets. Es calcura que durant el dia d'ahir es van registrar gairebé mig centenar de morts. Per tant, violència total als carrers d'Ucraïna. Al periòdico el titular és contundent, bany de sang,
Els franctiradors sembren el pànic a Kiev i causen desenes de morts en un sol dia. La Unió Europea pacta mesures contra els responsables de la violència, però no en concreta els noms. Per tant, aquesta salvatge repressió a la capital d'Ucraïna també és el tema del dia al periòdico. De fet, tots els diaris també ho destaquen en fotografies, diferents fotografies de les revoltes.
I ara ens diu que el cop de força de Yanukovych deriva en una massacre de civils a Kiev. I en portada també recullen la història d'Olesya Jukovska, infermera voluntària de 21 anys, amb el subtítol és M'estic morint, i sembla ser que va rebre ahir un tret de balalcoll i immediatament, espantada, ho va tuitejar. I això és el que també podem llegir en portada del diari Ara, i és com tracten avui tots els diaris aquesta salvatjada ucraïna ahir.
Doncs de seguida actualitzem la informació també a través dels diaris digitals amb el que ens expliquen aquest matí.
perquè ens continuen parlant també d'Ucraïna, el 3-24 continua obrint amb aquest tema, tot i que parla del possible principi d'acord per aturar la violència. La presidència d'Ucraïna ha anunciat un principi d'acord per aturar la violència a la capital, tot i que ni l'oposició ni la Unió Europea l'han confirmat.
s'ha anunciat en un comunicat presidencial i a través de la televisió oficial. Es parla d'eleccions anticipades i de reforma constitucional, però no se'n saben els detalls. Tot i això, els mediadors rebaixen expectatives i avisen que l'oposició encara ha de ratificar el principi d'acord. Mentrestant, al centre de la capital...
compàs d'espera després de la sagnant, com deies, jornada d'ahir. És el tema principal del 3-24. També ens fixem en altres qüestions, per exemple...
Espero que avui tenim problemes d'aquesta connexió que ens ho fan anar tot una mica més lent del compte. Vaja, divendres. Exacte, al costat d'aquest tema ens apareix Esports. Bartomeu, que diu que el Barça és un club exemplar, amb Vicenda, ho va dir en unes declaracions del programa Estudio Estàdio, Televisió Espanyola, i la nit de les telecomunicacions premia TV3 i Catalunya Ràdio pels seus 30 anys d'història.
ETA podria anunciar avui un gest cap al desarmament. El grup de verificadors internacionals implicats en el procés de Pau Escadi compareixeran a les dues de la tarda per explicar el més que probable pas de la banda cap a la seva desmilitarització.
I a l'Ada.cat també destaquen que Yanukovic anuncia un acord amb l'oposició i la Unió Europea per aturar la violència a Ucraïna i després també es destaca el que deien els verificadors internacionals que anuncien avui un pas d'ETA cap al seu desarmament.
Són alguns dels titulars d'aquest matí. Tenim però més coses. Tornem a les portades i ens fixem en les imatges, Andrea. Tots els diaris avui ens parlen d'Ucraïna a través d'imatges de les revoltes que van tenir lloc ahir a la capital. A l'avantguàrdia veiem al centre de la capital, a Kiev, com crema la roba d'uns opositors situats darrere d'unes barricades amb flames i veiem a dues persones envoltades de flames enmig d'aquestes barricades. Una imatge molt dura...
Una imatge també duríssima, la que trobem al periòdico, on veiem una dona parlant pel telèfon mòbil, preocupada amb cara de patiment, mentre darrere seu estan retirant un cadàver a la plaça del Maidan. Dos homes retirant un home que va morir ahir. I a l'ara també veiem una noia ferida amb aquest tret de bala, com dèiem, al coll. Aquesta noia que es diu Olesia Jukovska, la infermera voluntària de 21 anys, que va tuitejar que l'havien disparat i que s'estava morint.
És una de les notícies destacades de la jornada en fotografia. També veiem una imatge de Neymar a La Vanguardia, il·lustrant la notícia que diu que el jutge inputa el Barça per presumptar frau a Hisenda. Dues entrevistes amb George Clooney i Scarlett Johansson també a La Vanguardia parlant de pel·lícules que estrenen. I també trobem al periódico les cares del drama de Ceuta, diferents immigrants que han hagut de...
de saltar la valla que separa Àfrica de Ceuta, en aquest cas. Llegim avui al periòdic el drama pel que estan passant. I per últim, al diari ara, una imatge petita d'Artur Mas, que diu que engega amb les diputacions la primera fase de la hisenda pròpia i el PP amenaça de dur-la als tribunals.
Són les imatges dels diaris d'aquest matí. Ens passem ara a fixar en l'actualitat internacional, Andrea, més enllà d'Ucraïna. Sí, exacte, perquè Ucraïna és el tema del dia tots els diaris, però passen també altres coses. D'entrada, la Vanguardia ens diu que Líbia considerarà víctimes de guerra les violades. La llei és pionera en un país àrab i preveu compensacions.
De fet, Imad Juhaif, que és viceministre de Justícia de Líbia, es preguntava, quan parlava amb la Vanguardia, quina és la diferència entre un home que ha perdut un ull i una dona que ha estat violada durant la guerra. Diu, per això el seu país ha anunciat una mesura inèdit al món àrab, les dones violades seran considerades víctimes de guerra i com a tals tindran dret a compensacions i ajuts per recuperar-se.
En un país sumit al caos, les autoritats han decidit escoltar aquelles dones de totes les edats, militants o no, que es van manifestar l'any passat per exigir justícia. Per tant, les dones es van manifestar per reclamar que sortissin a la llum els abusos comèsos a la guerra i ara a Líbia per fi ha anunciat aquesta mesura de considerar víctimes de guerra les dones que han estat violades.
I una notícia positiva, si més no esperançadora, en clau internacional, la trobem també a La Vanguardia, i ens diu que famílies de les dues Corees es reuneixen després de 60 anys. Uns quants centenars de coreans del sud i del nord es reuneixen des d'ahir i fins dimarts vinent a Mount Kumgang, a Corea del Nord, amb familiars seus per primer cop en més de 60 anys.
Una trobada fruit de la voluntat negociadora de Seoul i Pyongyang, després de concloure amb èxit la seva primera trobada del nivell des de l'any 2007. En total, 82 sudcoreans de 70 amb més de 90 anys van començar ahir i prolongaran fins amà la seva primera i possiblement única trobada amb 180 parents del nord que no veien d'en sac a la guerra de 1950 fins al 1953.
doncs els va separar. Des d'aleshores mai més, no n'havien sabut res i és una bona mostra, per tant, del grau d'incomunicació entre les dues Corees i a partir de diumenge fins dimarts seran 88 els nordcoreans que s'ajuntaran amb 360 familiars del sud, de Corea del Sud. Doncs són les grunes de les notícies, de fet, aquest matí en clau internacional, de seguida repassem més qüestions dels diaris. El que fem ara és fixar-nos en què passava un altre 21 de febrer.
Fins demà!
Per exemple, ara fa 5 anys, 21 de febrer del 2009, en què tenim que Bermejo demanava el favor de Tabateron, de nou titular polític en primer lloc. Es parlava del relleu del titular de justícia que s'aplaçava per no donar munició al PP.
I després la imatge era de Mariano Rajoy comprovant el gènere davant d'un... de Maries, qui directament, doncs, xerrant amb una peixetera, eleccions basques i gallegues, tot o res, era el titular. Això és el que passa ara fa cinc anys, en fa deu tenim una altra qüestió...
que és que en Maragall anomenava Bergalló per consolidar el tripartit. El nou consellent cap d'Esquerra assumia també el departament de presidència. Esquerra no descartava el retorn de Carot al govern després del cicle electoral. I sí, us suggeria que el líder republicà havia de deixar la política.
Catalunya exportava més residus industrials, l'enviament de restes perilloses al reste d'Espanya augmentava un 45% en un any. I també es parlava del temporal d'aigua, neu i granit a Catalunya, gel a les platges del Maresme per les baixes temperatures. Això fa 10 anys.
Més temes, 21 de febrer del 99, fa exactament 15 anys, també ens mirem quina era la portada de La Vanguardia, en aquest cas també se'ns parlava de política, el PNB exigia... ... ... ... ... ... ...
Els negociadors de Kosovo aconseguien una pròrroga de 75 hores veto de Belgrat al desplegament de tropes de l'OTAN. I a la imatge aquesta informació arran de que Madeleine Albright, secretària d'Estat nord-americana, havia arribat al castell de Rambullet, on advertia que continuarien els preparatius per una intervenció militar.
I acabem amb la portada de fa 20 anys, 21 de febrer de 1994. També es parlava de l'OTAN perquè en aquest cas descartava...
Un atac immediat contra el Servis. L'ONU ho verificaria aquell dia, ara fa 20 anys, si la retirada de l'artilleria s'havia ajustat als termes de l'ultimàtum. I després hi havia una entrevista de Ricard Maria Carles, arcabisba en aquell moment de Barcelona. Si no m'equivoco, encara...
Desautoritzava l'actitud de la Copi cap a Catalunya. És el que deia ara fa 20 anys i també en esports, el Lleida mantenia l'esperança d'empatar València.
Un moment ara per girar els diaris, ens fixem en les contraportades, comencem per la del diari ara, on tenim aquest doble article setmanal de Xavier Bosch, que avui diu la dona s'ocupava dels nens i l'home de les despeses. És l'argument que d'alguna manera va utilitzar la infanta Cristina per excusar-se amb la seva compareixença fa uns dies als jutjats de Palma, Mallorca.
I Xavier Bosch fa una reflexió a l'article que es diu La dona s'ocupava dels nens. Diu, ahir fins i tot ja va transcendir la transcripció de les paraules de la infantada Cristina. Diu, el servei de tequigrafia mallorquí va teclejar durant moltes hores però no va tenir una feina gaire difícil. Atès que la filla del rei va respondre fins a 412 vegades, no ho sé, i una vuitantena més amb un altre lacònic, no ho recordo. I això que sempre ens havien assegurat que aquesta era la intel·ligent de la família.
I explica a Xavier Bosch que la infanta Cristina, segons el seu punt de vista, s'ha excusat amb un discurs retrógrat. El que va dir la infanta, jo m'ocupava dels nens, de la seva activitat, de l'escola i de tot el que tenia a veure amb ells. Con médicos y demás y mi marido, de toda la parte de los gastos. És el que va declarar la infanta. Per tant, a l'article i l'homa de les despeses parla d'Iñaki Urtangarín.
Diu que a la infanta Cristina li va dir al jutge Castro que el seu mèrit era qui estava al cas de totes les despeses i, segons Xavier Bosch, diu, i més que les despeses en si, segurament estava pendent dels ingressos, i com més millor. Diu, pel que diuen els correus electrònics que s'enviava amb el seu soci Diego Torres, l'Iñaki es dedicava també a altres coses, mentre ella, esclar, entre els nens, l'escola i els metges, no se n'adonava. I és la reflexió del Xavier Bosch avui.
Molt bé, a La Vanguardia llegim una altra entrevista, una entrevista, de fet, entre emprenedors. Avui copiar és molt original. És curiós, paradox, és una paradoxa, vaja. A la contra trobem l'entrevista a Magnus Torfason, que ensenya emprenedoria a Harvard.
Diu, una de les línies de treball dels seus emprenedors a Harvard és simplement clonar negocis que funcionin. Diu, és el que fan equips com Rocket Internet, diu, clonar models de negoci que ja són rendibles en un país i els reprodueixen en un altre abans que ho facin als creadors. Pregunta el periodista, pregunta Lluís Amiguet, sap què és Grupon?
és aquella pàgina per comprar a internet amb descomptes. Diu, doncs, Grupon és un model que agrupa compradors de gairebé qualsevol cosa, per exemple, viatges, fins que concentra prou poder de compra per negociar una rebaixa de preu amb el proveïdor. Aquí és descompte a una comissió sucosa del que han pagat els compradors.
Diu, aquest model ja tenia èxit als Estats Units quan es va clonar en altres països amb un altre nom. Després van arribar a vendre l'empresa creadora, la seva clonació, en un altre mercat. Diu, això és ser rendible. I Lluís Amiguet respon, diu, però són uns copiadors. I contesta Torfason, sí, d'això es queixen els copiats, però avui entra emprenedors.
Copiar és molt original i tots ens beneficiem perquè, com dupliquem els models de negoci innovadors d'una manera tan ràpida, ens podem aprofitar abans de les noves tecnologies i serveis. I acaba dient que abans el procés de franquícia i globalització era més lent.
I acabem amb el periódico on llegim que la carnisseria sempre m'ha resolt les paperetes. A veure, quins parlen? L'entrevista d'avui és a Vicente Holgado, que és documentalista i fotògraf, però els diners de moment els fa com a carnisser i ara està preparant el seu primer documental.
De fet, la manera que té Mauricio Bernal de començar l'entrevista ja deixa veure moltes coses d'aquest home del Vicente Olgado. Diu, és una barreja de carnisseria, alpinisme, aventures a la tundra, periodisme i fotografia i una altra sèrie de coses en aparença desconnectades. Diu, totes desemboquen en aquest home, que és barceloní aventurer, curiós, emprenedor en el sentit ampli de la paraula.
I diu que és de família de carnissers, de fet havia tingut una llarga trajectòria com a carnisser, i diu als 23 anys treballava per a una cadena de supermercats, estava a Madrid i era formador a nivell nacional, però tenia dubtes. Un dia realment em vaig preguntar, Vicente, tu ets feliç? I diu, no, no ho era. Diu, aleshores vaig començar una nova etapa, m'interessava la fotografia, dins de la fotografia el periodisme i dins del periodisme la part social.
Diu així que vaig fer un curs i un postgrau, m'interessava molt treballar amb una ONG per poder viatjar sobretot a l'Àfrica, va fer un reportatge sobre la sida a Moçambic i com també li interessa l'alpinisme i l'esport extrem, diu que també va anar a Sibèria i el porta al Pol Àrtic amb uns escaladors, diu uns viatges increïbles al límit i diu que jo la veritat em sento una de les persones més riques d'aquest món per les experiències vitals que he tingut.
Diu, això sí, cada cop que necessito diners, carnisseria. Jo soc fotògraf i documentalista, és com m'identifico, però quan necessito diners el més fàcil és treballar de carnisser. I acaba parlant d'aquest documental que està preparant, un documental sobre Urco Carmona, un escalador amb una sola cama, un home amb una filosofia de vida digna de ser explicada. Li vaig fer un any de seguiment i ja som-ho cinc mesos de postproducció. Doncs una bona història avui al periòdico, no? Sí, molt interessant. Avui les contres valen molt la pena, també.
I acabem avui aquest repàs amb alguns apunts culturals. Per exemple, expliquem que Pilarín Veiés reivindica el català anònim a l'hora de presentar la seva nova història. L'il·lustradora va destacar el paper de les dones i de les gens que havia vingut de fora de Catalunya i Artur Mas va subratllar la importància de conèixer la trajectòria del país.
Shakira estrena la versió en castellà del seu últim hit, que és Nunca me acuerdo de olvidarte. Ja l'havia tret amb el Can Remember to Forget You i ara la treu en castellà. I després també tenim que l'Els Miró de Portugal la subestaran al mes de juny. La venda de les 85 obres de l'artista català es va suspendre per un litigi legal a l'estat portuguès.
I els paisatges de les galeries catalanes seran a Arco. Bert assegura Mascarell que la rebaixa de l'IVA però està al caure. Maria Carme Roca imagina un colom cursari. La Barcelona del 1493 és l'escenari de la nova novel·la d'aventures de l'escriptora barcelonina.
I acabem amb un últim apunt, en clau musical, parlem del FIP, perquè ja s'han confirmat alguns noms, que sabien Mia i Taimin Palace, són els que encapçalen aquest cartell del Festival Internacional de Benicàssim, per silenciar els rumors de suspensió que van anar a la passada edició a causa de la situació econòmica de l'empresa organitzadora, doncs ja han començat a dir quins seran aquests noms que passaran el juliol, ens sembla que és quan se celebrarà el Festival de Benicàssim. Molt bé.
En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
Informació esportiva, el nou esportiu titula procés al Barça i la imatge és la de Josep Maria Bartomeu. Diu que la campanya no s'atura i que el jutge Pablo Ruz imputa al Barça per delicte fiscal en el fitxatge de Neymar perquè veu indicis de frau a Isenda, el pare dels jugadors, defensa de totes les acusacions que li ha fet el Santos. Som un club exemplar amb Isenda, és el que destaca de les declaracions de Bartomeu ahir al diari Esport.
El món esportiu ressalta que no hem fet res dolent, tot i que el que més destaca no són les declaracions de Bartomeu, sinó que en aquest cas són les 19.350 entrades pel Barça. El club donarà a conèixer aviat com i quan es farà el sorteig per la final de Copa, que serà finalment el dimecres 16 d'abril a Mestalla.
Són les portadores esportives d'aquest matí. De seguida parlem del temps, però només recordar que abans hem parlat de Ricard Maria Carles i que efectivament és el que va morir, l'arcabist va morir el desembre de l'any passat, per això va ser actualitat i notícia també a Barcelona.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Saludem el Carles Hernanedirrius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé. Per parlar del temps, es compleix el pronòstic. Sí. Més o menys, no? Més o menys, sí, sí. És un front, és una miqueta més actiu que els que han passat els últims dies. Estan caient gotetes, és molt poca cosa. El pluviòmetre encara no ha arribat a registrar dos dècimes de litre, o sigui que devem estar per sota de dos dècimes.
Però ens ha sorprès una miqueta que fos tan aviat, també. Això vol dir que s'ha avançat una miqueta. Nosaltres esperàvem més de cara a aquest migdia, aquesta tarda, la precipitació, la poca que pogués caure, i sembla que s'avança una miqueta, a no ser que després la cosa es realimenti una miqueta més. Però està força clar que el cap de setmana, a mida que ha anat avançant la setmana, ha quedat bastant més claret, que la cosa aniria una miqueta més bé.
I com que hem tingut bona part de la nit, o com a mínim a última hora de la nit, se'ns ha tapat el cel a principi de la nit, doncs està força serè, aquest matí encara es podia veure... Si algú vol aprofitar per aixecar-se molt d'hora... Sí? A quina hora? Doncs cap a la 6, 7 del matí... 6 de nit... Per això, home, és que és per mirar estrelles, és per mirar hi ha qui passa pel carrer...
És per veure un planeta que es veu Saturn just en la mateixa... Ah, sí? Mirant cap al és, cap on surt el sol, doncs podem veure una estrella molt brillant que ens està acompanyant gairebé tot el mes de febrer i és molt bonic. No es veu tot el Saturn. No es veuen les anelles, no? Sí, no. Això és una discussió que tenia amb un personatge de casa meva que estàvem parlant i dient per què no es veuen les anelles i dient, bé, fill, perquè encara no tenim mala vista prou desenvolupada.
Però sí que a simple vista podem comprovar com es veu aquest planet il·luminat pel Sol. És el primer que s'il·lumina aquests dies quan el Sol comença a treure el nas per l'horitzó. Que cada cop surt més ràpid, també, eh? La velocitat deu ser la mateixa. El que passa és que cada cop estem més enfocats cap a ell i això ens porta a que cada cop tinguem més horetes de Sol. Se'ns està fent la foscor... El Sol es pon cap a un quart de set, però la de foscor, foscor, arriba cap a les set, quarts de vuit...
Hauríeu d'observar la cara d'alegria que se li posa a la Carme quan el dia s'allarga pel vespre. I bé, així continuarem i que tots ho veiem, eh? Això dels ritmes és el mateix que a l'agost, que també va superràpid, quan baixa. Sí, a l'agost és molt ràpid. I és exactament fa mig any, ara estem separats pel mateix temps. El que passa és que a l'agost l'únic que és una mica punyetero és que es fa de dia molt aviat.
També, també és veritat, això encara triga més. Es cursa molt per baix, però potser sí que és veritat que al matí encara fins... És bastant horrorós. Jo ho recordo de jove, quan treballava de nit i posava música, que quan arribava a les 5 o les 6, en festes d'aquestes especials, i estaves plegant i veies com se't treia el nas al sol. A l'agostia no, eh? Sí, sí. Jo aquest estiu treballava a aquesta hora i fins a les 7 no sortia. I hem d'afegir... Entre 6 i 7 ja estava clar.
Bé, potser sí que s'aclariria una miqueta. Però cada cop, és a dir, de l'1 al 31 d'agost es nota moltíssim. Sí, sí, és una mica empipador, això. Però bé, hi ha molta gent que està dormint, és pels quatre que surten. I a més, els que volen sortir a primera hora del matí a caminar, perquè ja ho tenen fet tot el dia, també ens hi va prou bé.
Doncs què ens espera aquest front que creua, un front que darrere seu porta vent del nord? Probablement, si això va tan ràpid com estem veient, aquesta tarda ja començaria a bufar la tramuntana i el mestral a les dos extrems del país. Probablement també tinguem una miqueta de vent del nord que pugui arribar aquí a casa nostra i la precipitació es pot intensificar una miqueta més. Del que ha caigut ara, podria haver algun moment del dia que pogués ploure una miqueta més.
Ja vam avisar que no estaria malament avui portar el paraigües dins del bolso perquè algú muen o altres pot treure's. Tu l'has agafat dins del bolso? Jo m'he posat el casc de la moto. Amb això ja no... O sigui, es pot anar en moto per això avui. Tampoc he anat a perruqueria avui. Sí, aviam, tampoc no és una pluja que he dit xop. Aviam, si has de fer un viatge una mica llarg, doncs potser sí, perquè van callant les botetes i van mullant, però vaja que és una precipitació molt minsa. Tot i que diem que aquesta tarda podria caure'm una miqueta més d'intensitat, però és poca cosa tot plegat.
El més destacat són les baixades de les temperatures i el vent del nord que entrarà aquesta matinada, i es deixarà un dissabte, encara amb restes de núvols al matí, però creiem que el vent s'encarregarà de fer una neteja bastant ràpida, i d'altra banda, doncs, amb temperatures força més fresques. A nit no baixaran massa perquè bufarà el vent, i això farà frenar el termòmetre, però, tot i la presència del sol de dissabte, la sensació serà de més fresqueta, i potser ens quedem amb 12 o 13 graus. Clar, si aquí afegim el vent i el vent és una mica destacat demà dissabte, la sensació és de 8-9, o sigui que és una sensació una miqueta més fresqueta.
I de cara a la tarda, el que dèiem, es manté aquesta situació que potser afluixa fins i tot el vent, que tenim una tarda una miqueta més tranquil·la, però a la que el sol se'n vagi, cap al quart de sis, les set de la tarda, doncs tindrem una mica més de sensació de fred, perquè probablement demà la tarda sigui, o la nit de dissabte, diumenge, sigui la més freda d'aquesta setmana. És això que comptem que el dilluns vam tenir una mínima de quatre.
I diumenge, com que ja no ens bufarà aquest vent del nord com a mínim a Sant Jús i seguirem parlant de sol, les temperatures es recuperaran i tornaríem a valors semblants als d'ahir dijous, que vam arribar als 13-14 graus, que no està gens malament, i diumenge sí que a les hores centrals del dia amb el solet com a protagonista i sense vent estarà prou bé. És un cap de setmana normal i corrent, del mes de febrer avançat, o sigui que les temperatures són les que toquen,
Però, clar, si hi ha aquests ingredients que a vegades bufa una miqueta de vent del nord, doncs això et restoca una miqueta i potser fa una miqueta més de fresca. Però, vaja, és un cap de setmana bastant tranquil, amb sol, i és el que tots els enjustents desitjàvem a l'hora d'afrontar el dissabte de carnestaltes. Home, exacte. Sembla que a més a més dels últims anys jo he anat comentant, però l'any passat potser no va nevar, però feia fred, fa dos anys també feia fred, és a dir que hem estat de sort, també està bé. Sí, sí, jo des que es fa el final de festa a la plaça Camuaba, potser fa 3-4 anys,
que sí que va haver una nit que s'estava prou bé i que va allargar-se bastant, i també va coincidir que tampoc no jugava al FC Barcelona, perquè és un altre d'aquells ingredients que fa una miqueta la guitza, hi ha molt culer pel món, i el dissabte a les 8 juga al Barça, i això també a l'hora d'acabar la rua, les coses van una mica ràpides. I aquest any aquesta opció d'anar una mica ràpid, perquè...
i ens estem sortint del temps, però a l'hora de fer les valoracions del jurat i l'entrega de premis, els grups que podrien ser una miqueta més difícils de valorar, que són els individuals, hi ha molt poca gent, i el que sí que es valorarà és el global, que hi ha moltíssima gent, són les comparses, que són comparses gegants de molta gent, i aquí sí que es pot fer una valoració més global. Per això tot pot anar una miqueta més ràpid, i potser hi ha molta gent que espavila ràpid per anar a veure el Barça que juga a les 8.
Però bé, és una festa que, com que és un cop a l'any, tampoc tret que si te'n vas fora de Sant Jus la setmana que ve, doncs també podràs gaudir d'un bon carnastoltes, com fan tots els mortals el dia 1 de març. Però que vaja, que de moment és una festa que nosaltres la fem en un dia així una mica especial, i jo crec que ja està prou, és una opinió personal, però crec que ja està prou consolidada com per...
atrevir-se a competir amb altres carnestoltes que hi ha en altres punts del municipi. Jo què sé, per exemple, si a Sant Feliu fan una festa a les 10 de la nit... Fan rua, eh, també. Però a la tarda de dissabte... Però després potser s'allarga més al Pai perquè hi ha més gent a Sant Feliu. Doncs, què sé, fas la rua a Sant Just i després te'n pots anar a fer rua a Sant Feliu i pots fer la cosa més grossa. Pensem que els grans experimentats o una zona molt experimentada amb el tema carnestoltes... Jo m'estic sortint completament del tema, eh? No, no, no, ja és això. Però...
Els grans experimentats que jo conec... El garraf. No, a part del garraf, jo me'n vaig més cap a l'Empordà, que ja també es viu molt i es treballa tot l'any per fer disfresses, per les comparses, per les estructures, es para en els pobles. Penseu que durant aquell cap de setmana a les 9 al matí es fa Sant Feliu de Guíxols, a les 10 es fa Platja d'Aro...
i aquesta gent no para de fer rua durant tot el cap de setmana. La tarda és a Palamós, després se'n van cap a dalt, o sigui que a la Bisbal també n'hi ha, o sigui que es van mobilitzant aquestes comparses per diferents pobles, i tots els pobles fan goig veure tanta comparsa que va passant. De fet, l'argument que comentava l'altre dia el regidor de Cultura, Sergi Seguí, que és el que es parla quan hi ha aquest Consell per parlar de Carnaval,
i que des de les escoles moltes ampes diuen que és el festiu que trien, però és que aquest festiu que el trien, no només el tria Sant Jus, el trien la gran majoria de centres de Barcelona, del Baix Llobregat, però clar, és un festiu pels nens que van a l'escola i com a molt pels mestres, però la gran majoria no marxarà a tres dies, segurament. I a part, potser et serveix per poder preparar millor el carnaval o viure-ho diferent. Però sí que hi ha molta gent cap a Girona, cap a l'Empordà, que sí que s'agafen dies de festa en el...
Però fins i tot per viure-ho allà, no per anar-se'n a fer una escapada. Per exemple, a Palamós, el divendres hi ha molta gent que allà fa festa i les escoles fan festa, i el dilluns, jo com que soc sovint a Palamós ho explico així, i el dilluns també se l'agafen com a festiu molta gent. Llavors són uns quants dies perquè n'hi ha unes quantes de rues. Hi ha rues infantils, rues de grans, hi ha sopars de garnestoltes, l'entrega de premis, és tot un cap de setmana ple de festa. Llavors, clar, és una situació diferent, però ja que tenim el dia 1,
Aquí a Sant Just, el dia 1, 2, el 3, que és dilluns, que els nens aniran a l'escola, doncs es podria aprofitar. Ara hem de fer campanya, eh? L'any que hem de fer una campanya perquè Carnaval sigui... Sigui el dia que toca i després aprofites aquell cap de setmana, perquè no estàs tot el cap de setmana a Sant Just, però pots seguir disfressat i fent altres coses. A Barcelona tenim molts pobles al voltant que segur que fan festes infantils i fan coses. I pots lluir aquest curro que és la disfressa en molts més altres llocs que no només a Sant Just.
És proposta, aviam. Exacte, la llancem des d'aquí, a veure si algú l'agafa. Gràcies, Carles. Que vagi bé, bon cap de setmana.
Set minuts i les onze, de seguida aviat connectarem amb el butlletí de Catalunya Informació, ens posarem el dia de l'actualitat, també sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornarem després amb la segona hora en què tindrem d'una banda Ingrid Marín, que és la coordinadora de l'Espaillà per parlar d'aquest cicle d'arts escèniques, que torna aquest diumenge a Sant Just, en aquest cas amb l'obra Antígona a Nova York,
I d'altra banda, tindrem també, com sempre, cap a dos quarts de dotze, la connexió amb l'Institut, el seu posem-li veu. Tot plegat, com dèiem, després de les notícies. I a les notícies hi arribarem de la mà de Nacho Vegas. Els matins de deu a una, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
I mirarem de sentir tot seguit una cançó que forma part del seu últim àlbum, és la cançó Morir o matar. No és de l'últim, és la gran broma final exacta de La zona sucia. Si ens entra aquesta cançó, de seguida la sentirem i si no ho farem després de la publicitat.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Un premio por miedo a padecer
de cinco años de indolencia. Es la semana grande de la crueldad y en nuestro norte celebran una fiesta. Yo me limitaba a contemplar la misma grieta de la pared.
Fins demà!
Salen fotos en la prensa rosa. En la alfombra roja habla el director. Él sabe cómo se hacen bien las cosas. Puede que el tiempo te dé la razón. Pero no queda tiempo. Hoy es el día en que dos planetas estrellarán.
Mientras tú concedes entrevistas y ahora ya me empiezo a preguntar ¿Cuál de estos chistes es el mejor? ¿El del día en que te hablé de amor sabiendo que estaba temporal? ¿O el del día de la gran broma final?
Como un mar me presente ante ti, en parte agua y en parte sal. Lo que no se puede desunir es lo que nos habrá de separar en el día de la gran broma.
Hay quien decía que era tan de fuerte nuestro amor y no era igual que las torres gemelas allá en Nueva York. Y cuando sabes que algo puede ir mal y estallará bajo tu nariz cuando no es posible ser feliz
Te asustas como un animal. Es el día de... Són les 11. Són les 11. Són les 11.
Les negociacions per un acord polític que aturi els enfrontaments a Ucraïna es reprendran aquest migdia, segons ha anunciat la diplomàcia polonesa, desmentint a si l'anunci previ d'un acord que havia fet públic la presidència ucraïnesa. França demana prudència, 77 persones han mort i més de 600 han quedat ferides des de dimarts passat.
A Bilbao s'espera que els agents internacionals implicats en el procés de Pausca d'hi anunciin un pas d'ETA cap al desarmament. La Comissió de Verificació Internacional ja ho va avançar ahir a l'endecari Iñigo Orgullo. La mateixa comissió pronostica que el govern espanyol haurà de canviar la política i obrir-se al diàleg.
El govern de les Illes ha paralitzat el decret per imposar a les escoles llibres de text escrits en el que anomena llengua balear i reconals escrits en català estàndard. Cap editorial ha accedit a editar aquests manuals. Una Catalunya independent podria tornar a ingressar a la Unió Europea en el termini de 4 o 5 anys. Així ho assegura el setmanari britànic d'Economist que analitza els casos de Catalunya i Escòcia. El rotatiu determina que l'adhesió no seria fàcil ni ràpida però tampoc impossible en contra del que assegura el president de la Comissió Europea.
Indignació del govern xinés davant la reunió anunciada avui entre el president dels Estats Units i el Dalai Lama, líder espiritual del Tibet. El govern de Beijing considera que aquesta trobada perjudicarà greument les relacions bilaterals.
El rodatge de la pel·lícula titulada Segon Origen comença dilluns vinent a Lleida amb un pressupost de 7 milions d'euros, un projecte que va començar el director Vigas Luna, ara el dirigeix Carles Porta i es podria estrenar aquest any 2014. Catalunya Informació. Els esports. El Comitè de l'Invíc Internacional comunica el primer positiu als Jocs d'Iver de Sochi. Es tracta d'un esportista alemany de qui no s'ha donat el nom. Avui se li farà la contraanàlisi.
Josep Maria Bartomeu defensa la legalitat del contracte de Neymar i diu que el Barça és un club exemplar amb Vizenda. En unes declaracions a Televisió Espanyola, assegura que ara repetirien l'operació de la mateixa manera. El jutge Pablo Rus imputa el Barça per un suposat frau fiscal. I a l'Eurolliga de bàsquet bascònia 68, Barça 80, els blaugranes tanquen la primera fase del top 16 amb 7 victòries en 7 partits. Va destacar Antetòmic amb 24 punts. Avui faran proves del grec Papa Nicolau, que podria tenir una fractura a la paret nasal.
La previsió meteorològica anuncia que aquesta tarda hi haurà moltes clarienes, però entre les comarques de Sirona i Barcelona cauran ruixats. Alguna nevada feble també a la cara nord del Pirineu, cota de neu al voltant dels 1.100 metres. Les temperatures màximes avui es quedaran més curtes que ahir. De cara al cap de setmana, en general, predomina el sol. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. La festa de Carnestoltes a Sant Just es consolida any rere any. Les comparses escolars juguen un paper molt important en aquest exit, ja que són les que més participants presenten el concurs de disfresses. Demà se celebra Carnestoltes al municipi amb un increment de participants en relació a l'any passat. 536 persones competiran el concurs demà dissabte. La festa començarà a les 5 de la tarda al Parc de Joan Maragall, que és quan els concursants hauran de desfilar davant del jurat.
Després el rei Carnestoltes farà el pregó, un discurs elaborat per la comparsa guanyadora del concurs l'any passat Les Estrelles de Sant Just i tot seguit començarà la rua amb l'acompanyament de Bandandarà fins a la plaça Camoapa. La festa s'acabarà allà amb un ball i amb el llunyament de premis a les disfresses guanyadores i amb la tradicional crema del rei Carnestoltes. Trobareu més informació de la festa de demà al web municipal santjust.cat.
Més coses, les retallades en sanitat s'entraran en una tertúlia aquest vespre a l'Ateneu. Andreu Segura, metge epidemiòleg de l'Administració Sanitària de Catalunya, conduirà aquesta tertúlia sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les retallades que aplica la classe política. La crisi, segons Segura, ha fet augmentar les desigualtats socials i de renda al país. Per això, l'estat del benestar, que s'ha anat construint durant dècades, ara està en perill.
Tot i això apunta que aquest estat del benestar té alguns efectes que s'han de corregir i la crisi pot servir per fer-ho. La tertúlia sobre les retallades amb sanitat amb Andreu Segura tindrà lloc avui a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu. L'organitza la secció de cultura de l'entitat.
I un apunt més per destacar que l'edifici de l'Ajuntament ha obtingut la qualificació D de certificació energètica. És la primera dependència municipal que disposa d'aquest certificat, emès per l'Institut Català d'Energia de la Generalitat. Es tracta d'un document que descriu les característiques d'un edifici des del punt de vista del consum d'energia i d'emissions CO2. La qualificació de Sant Just és la D, emmarcada en una escala que va de la A, més eficiència, i la G, menys eficiència.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies, edició migdia, amb la informació més ampliada. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Nits Electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonorats, ofensitats, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert al cinema.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passem 12 minuts de les 11. El cicle cultural Espaià torna aquest diumenge a Sant Just. L'Espaià és un circuit d'arts escèniques amateurs que porta una cinquantena d'actuacions per una quinzena d'ataneus catalans, entre ells el de Sant Just. I aquest diumenge l'Espaià torna al municipi amb l'obra de teatre Antigona a Nova York. Aquesta hora en parlem amb la coordinadora de l'Espaià, Ingrid Marín. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Un cicle que, de fet, ja fa uns quants anys que funciona, no? Sí, de fet, l'Espai Al va començar a gestar-se l'any 2011, però fins al 2012 no vam fer la primera edició. Doncs ara això, hem anat fent, hem anat fent, i ara ens plantem amb la tercera temporada. I és com una mena de programació, com dèiem ara, itinerant, no? És a dir, hi ha una programació concreta que va passant per diferents municipis catalans. Exacte, sí. L'Espai Al, de fet, el que volia era una mica seleccionar les millors produccions amateurs,
que existeixen a tot el territori, a tota Catalunya, tant en teatre, en cant, en música, com en dansa, i llavors que aquestes millors produccions poguessin girar per Ateneus de tot Catalunya. Per Ateneus, a més a més, eh? Sí, a més són Ateneus, sí, exacte. Normalment sempre són Ateneus privats, perquè de fet el que són els teatres municipals, ells ja disposaven de...
d'aquests tipus de cicles o de xarxes, i normalment amb professionals. Llavors, el que sí que vèiem que faltava era en Ateneus i, sobretot, a l'Arts Escèniques Amateurs. Això és el que no existia. I per això vam decidir crear l'Espaillà. I està funcionant bé? Us està costant? Com ho esteu portant? Bé, de fet, una mica com tots els projectes. Al principi, allò que costa arrencar-ho una mica...
En el primer any vam fer 3-4 mesos més o menys de programació. Vam tenir uns 3.000 espectadors.
El segon any ja vam començar a créixer una miqueta més, ja vam arribar quasi als 6.000, vam treure uns 5.500. I ara aquest tercer any esperem superar-ho, a veure si hi ha sort. Clar, de fet aquest fet de portar-ho, que siguin companyies amateurs també, i de portar-ho a Nataneus també és un plus, i ho fa, suposo, o fa que sigui una proposta més particular, que sigui especial també,
I m'imagino que a l'hora d'implicar-s'hi per part de l'Ateneu també tenen un suport diferent al darrere, no? És a dir, els desavantatges que podrien tenir poden convertir-se fins i tot en avantatge. Sí, sí, sí. Els avantatges per l'Ateneu que ho programen, en les condicions especials, també pels associats, és a dir, els associats de l'Ateneu que hi van tenen descompte, també l'espai hi ha globalment, no només els associats dels Ateneu on se celebra l'Ateneu,
sinó també hem lligat diversos convenis de col·laboració amb altres col·lectius, no només amb els associats de Taneus, sinó també, per exemple, amb els alumnes de normalització lingüística, també tenen avantatges, amb els socis del 3C, també tenen avantatges, socis de la FATEC, també. És a dir, hem intentat obrir l'espaià a tot tipus de col·lectiu, de manera que puguin ser avantatge per...
altres, per tota la població, que sigui una cosa tancada i que sigui per la gent de l'Ateneu. Volem que ho pugui aplaudir tothom. Costa arribar a nous públics, és a dir, perquè potser en aquest cas, per exemple, el fet de ser una Ateneu, que també el que deies ara, que ja hi ha una mica la gent que forma part d'aquest teixit cultural. No sé si de vegades us trobeu amb això, que potser és un espectacle que podria interessar molta gent i que potser...
per difusió o per complicacions és més difícil d'arribar a una gran majoria que potser si se'l trobés d'una altra manera li encantaria descobrir-lo, no? Clar, sí, és difícil perquè clar, en amateur passa molt una cosa. La gent que no veu amateur, ja s'ha dit que és amateur, normalment és perquè coneix algú dels que està actuant, no? Sempre ha passat això. Què passa? Que quan ve un grup de fora,
la gent de la població no hi va, perquè, clar, com no conec ningú i com no està actuant ni una primera figura, no és un actor famós, no els hi ve de gust anar-hi, no? Clar, la nostra feina ara una mica és fer-ne prou difusió i prou comunicació com per demostrar-los que en les arts escèniques a Mater s'està fent una qualitat tan alta que val la pena desplaçar-se, sortir de casa, desplaçar-se fins a l'Ateneu més proper i anar a veure-ho.
perquè realment val la pena els cinematers no vol dir que no tinguin qualitat simplement és que ells tenen altres feines i que no cobren no vol dir que no tinguin qualitat i que costa més potser arribar llavors a tot aquest circuit
Exacte, sí, sí, per això l'espai és això, ha de fer un sobresforç a l'hora de comunicar, a l'hora de difondre, etcètera, etcètera. Hi ha diferents espectacles, tant d'arts escèniques com també música, ja sigui cant o també dansa. Quins són els que acostumen a agradar més? A veure, fins ara, en aquestes edicions que portàvem, aquestes dues primeres, el plat fort era el teatre.
realment les funcions de teatre eren les que més ocupació tenien. Però ara, dic gràcies, perquè és veritat, gràcies al programa de TV3 o Happy Day, doncs ara s'ha girat la truita i ara el que més agrada és el Can Coral, cosa que trobo estupenda. Ha fet un favor, no?, en aquest sentit. Sí, sí, sí, sí, vull dir, cap problema. S'ha tornat al Can Coral una cosa més mediàtica i llavors ens hem trobat aquesta tercera temporada...
que les funcions de Can Coral han comentat. Llavors, per exemple, aquí a Sant Just, el que trobareu a Sant Just està molt ben repartit, és a dir, trobareu des de teatre, a teatre musical, dansa i Can Coral. També vindrà All Green a actuar aquí a Sant Just. Sant Just sí que ha volgut fer una programació...
molt homogènia, hi haurà de tots, perquè realment hi ha gustos per tot, és a dir, no han volgut ser temàtics, no, no, no, ho han repartit molt bé. Aquest diumenge es pot veure l'espectacle Antígona a Nova York. Antígona, sí, sí, Antígona a Nova York, sí, sí, que és d'un senyor polac, i ho venen a fer-ho una companyia que es diu T4, una companyia de figueres,
que és una companyia que realment a Figueres també té molta importància. I ja té recorregut, doncs, no? Sí, sí, sí, és una de les companyies molt importants a Figueres. Doncs és l'espectacle en què s'obre, en aquest cas aquí Sant Just, aquest cicle, aquest espai hi ha, i que llavors un cop al mes podem veure un d'aquests espectacles aquí Sant Just. Exacte. Avui n'hem parlat amb la coordinadora d'aquest circuit, l'Ingrid Marín. Moltes gràcies, Ingrid. A vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat.
Adeu, adeu. Adeu, bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Nits d'electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits d'electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
10 minuts i dos quarts de 12. De seguida connectarem amb l'Institut, cap a dos quarts de 12, per conèixer, com sempre, què és el que han preparat avui els alumnes de taller de ràdio del centre.
Abans, però, fem una mica de lectura dels diaris, ara aturant-nos, amb una mica més de temps que a la primera hora, alguns articles que em semblen interessants. Per exemple, el diari Ara, avui trobem un reportatge a la sessió de política que parla del líder dels republicans, Oriol Junqueras, el titula aquest reportatge de revolució d'urgència aspirant a president en temps rècord. El signe Roger Tugues i explica que avui fa cinc anys que Esquerra va ratificar Junqueras com a candidat a Europa.
I diu també que és un cap de setmana, el temps que es va rumiar a Oriol Junqueras, la proposta de Joan Puigcercós i Joan Ridau de liderar Esquerra a les europees del 2009. Diu que va tenir dubtes perquè la vida fora de la política era interessant i ja era regidor de Sant Vicenç dels Horts però no creia que a part d'això i la incursió a Europa la seva vida política anés gaire més enllà.
També diu que va fer tàndem amb una desconeguda Marta Rovira, amb qui va reeditar l'eurodiputat amb el 9,2% de vots, menys que les europees del 2004, però més que en les estatals d'un any abans.
Tot plegat es va accelerar, diu aquest reportatge del 2011, després de la patacada de les autonòmiques es va afiliar a Esquerra el febrer i poc després ja se'l veia com a candidat de consens a liderar el partit. Una posició que va guanyar força després que Esquerra tampoc el sis a cap a les municipals del maig mentre ell aconseguia l'alcaldia més gran del partit en una ciutat poc nacionalista amb una llista teologènia i fent campanya també en castellà.
I acaba dient que des del 25 de novembre és líder del partit, alcalde, cap de l'oposició i pare, va tenir el fill en plena campanya i se li pregunta com ho compagina i es diu que trepitja poc al Parlament i l'Ajuntament també delega les funcions a un acord de confiança, fuig de la vida interna del partit i es reserva per als grans debats trobades amb la societat civil i actes pel país.
A través del periódico viatgem cap al Brasil.
Indignació social a Brasil ens parla d'aquests preus surrealistes a Rio. L'especulació s'instal·la a la Cittade Maravillosa amb motiu del Mundial del Futbol. Per un apartament a prop de Maracanà es demanen 30.000 euros al mes i per una casa en una favela 10.000 euros.
Ho explica Eduardo Sotos al periòdico des del mateix Rio de Janeiro. Diu que el surrealisme s'ha apropiat de Rio. Immersa en un torrit ambient de Carnaval, la ciutat viu els mesos previs a la Copa del Món de Futbol sumida en una orgia de preus ambaires surrealistes. La situació és tan exagerada que els seus habitants, tips de pagar preus desorbitats, han creat una moneda virtual per substituir el real brasilè, el surreal. Així és com l'artista de Cadaqués de l'I s'ha convertit aquests dies en el signe de la indignació carioca.
que de fet és ell, la seva imatge és la d'aquest surreal, aquest bitllet virtual. La situació és tan exagerada que el mateix ajuntament va aprovar per decret el front municipal de combat a les pràctiques abusives des del cap de setmana passat. Funcionaris municipals recorren les platges i comerços de la zona turística sancionant amb multes des de 150 euros als que excedeixin les tarifes decretades.
Del que no hi ha cap dubte, conclou l'article, és que disfrutar d'algunes de les millors platges del món, de l'exoberància de les sandvistes al carnaval o somiar amb la roja del maracanà, aquest estiu serà una experiència no apta per totes les butxaques.
Cinc minuts i dos quarts de dotze avui, també, igual que aquests dies val la pena aturar-se els diaris en paper, que analitzen amb més o menys profunditat el que està passant a Ucraïna, sobre el terreny i també amb diferents testimonis. Per exemple, avui a La Vanguardia llegim un article signat per Tamara Diermanovic, que és professora d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i que el titula Cal saber història.
Comença dient que com més esclatar la violència en un lloc que no afecta el malic de la Unió Europea, la possibilitat de jutjar les coses i prendre decisions polítiques des de la ignorància o coneixement insuficient augmenta. Així mateix creix l'amenaça d'idear mesures des de fora que perjudiquin encara més la població civil, radicalitzin les proposicions i tinguin com a conseqüència extraperdo, violència i altres elements d'una economia de guerra que impliquen, per exemple, sancions econòmiques.
En aquest sentit, continua dient aquests dies comentaris i propostes d'alguns polítics occidentals en sentint-los respecte al que passa a Kiev. Amb bé a la ment, diu la imatge que Tolstoi recrea a Guerra i Pau. Napoleó, davant l'espectacle de Moscou amb flames, exclama quin poble crema en la seva pròpia ciutat. Això són els escites. Estopefacte, l'emperador invencible no entenia la mentalitat d'aquests eslaus.
No és el lloc adequat per comparar la cúpula política occidental amb Napoleó ni de parlar de caràcters nacionals, però és important recordar la realitat històrica i cultural d'Ucraïna per entendre més bé el que passa.
I explica que quan els eslaus orientals van decidir formar un estat al segle IX, Kiev va ser la seva primera capital. Després es van dividir en russos, violorussos i ucraïnesos. L'Ucraïna autòctona va sorgir al segle XV a partir del nominatiu CRAI, que identifica les regions estavàries i frontereres amb Polònia. Al segle XVII es va unir a Rússia, amb la qual compartia la religió ortodoxa i podia fer front amb més garanties l'amenaça catòlica de lituans i polonesos.
Grans figures de la cultura russa, com Gogol, Bulgakov o Malevich, van néixer en aquesta Ucraïna sota la tutela russa. Durant l'absolutisme txarista del segle XIX, Ucraïna era coneguda com la petita Rússia i després va formar part de l'URSS, i així va ser més poderosa davant d'enemics externs, com alemanys i austríacs. Després del col·lapse de l'URSS, el 1991, Ucraïna va tornar a ser independent. Des d'aleshores, la situació política...
Depèn molt de les relacions amb Rússia que actua com un tutor. I la divisió interna d'Ucraïna és més complexa que la mera confrontació entre el govern i els rebels, entre els quals hi ha gent amb una agressivitat latent. Diu també que als carrers de Kiev s'enfronta una societat ferida i dividida, debilitada per una crisi econòmica permanent i rabiosa per la corrupció pròpia del postcomunisme.
Els ucraïnesos estan dividits per aquestes arrels històriques i culturals i aquí veu Rússia com el pare protector de sempre davant un Occident encara enemic i n'hi ha que s'estimen més que el seu futur depengui d'Europa. Un article molt interessant que intenta posar una mica de context històric a tot el que està passant aquests dies a Ucraïna el trobem avui a La Vanguardia.
I després d'aquest repàs de premsa el que fem és connectar tot seguit amb l'Institut de Sant Just, el posem-li d'ell, veu. Just a la fusta, el magazín del matí.
Com dèiem, són pràcticament dos quarts de dotze i per tant és hora de connectar amb l'Institut i aquest taller de ràdio que sentim cada divendres. El posem-li veu. Endavant.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I just want to feel this moment. I just want to feel this moment. Cristina Aguilera. Oye mamita, dame que las cosas están ricas.
Hola a tots, som la Daniela i el José i tornem a estar amb vosaltres a Posem-li Veu. Avui serà un programa en el que parlarem dels grans viatges de la història. Els alumnes de sisera primària de l'Escola Montseny, que els tenim aquí amb nosaltres, ens explicaran algunes de les activitats que estan preparant. Us informarem del Premi Mobile Learning Awards 2014, que han guanyat un grup d'alumnes de quart i no oblidem la cançó de la setmana. Comencem... Posem-li Veu!
No si ho tenim amb nosaltres a la classe de sisè de l'escola Montseny. Que han vingut a visitar l'institut. I ara els farem una entrevista. Hola, bon dia. Aquí tenim uns alumnes per fets una entrevista. De quina escola veniu?
Som de l'Escola Montseny, som Escola Verda. I els acompanya dues professores. En micro tenim... Hola, sóc la Montse Forcadell, tutora d'aquesta classe de 6è, que hem vingut aquí a veure l'institut com fem cada any, perquè coneguin com és un institut i vegin tot el que feu aquí a l'Institut de Sant Just. I aviam si s'animen i venen l'any que ve.
I a la Rosa, que no està aquí, que està amb els alumnes. Sí, ella és la professora d'anglès. Com us dieu? David. Sofia. Talma. De moment, què heu visitat a l'institut? Hem visitat les aules, els passadissos. La sala d'actes. El pati. Heu fet aquest any a la vostra escola alguna activitat interessant? De moment estem preparant una sessió de carnestoltes sobre els Beach Boys.
Molt bé. Què us ha semblat el centre de moment? Ens ha semblat bé. Podríeu comparar la vostra escola amb aquesta? Té moltes més aules i més classes. Creieu que les assignatures i classes seran més difícils i més dures a l'institut? Sí. Potser no.
Per què no? A veure, explica'ns. Doncs perquè potser ja si estudiem més, llavors ens assabentarem de més coses i també venim de sisè que ja hem fet algunes coses i potser no ens semblarà tan difícil. I us fa angoixa que us canviïn de classe a l'arribar aquí? Sí. Bueno. Sí, sí. A veure, per què? Expliqueu-nos per què no.
Perquè hem estat amb els nostres companys i hem estat des de 3 fins a 6 amb els companys i hem vingut nous i volem seguir junts, alguns. Creieu que us adaptareu bé al centre? Sí. Sí.
Doncs que serem més grans, estarem amb més persones, potser ens trobarem amb parents que també estan aquí a l'institut. Us sembla bona idea la de disposar d'una cafeteria a l'hora del... Sortit. Doncs moltes gràcies per haver estat amb nosaltres i crec que tingueu sort. Aquí tenim tres alumnes més de l'Escola Montseny. Com us dieu? Núria. Jo em dic Saida. Júlia. Podríeu explicar-nos algunes activitats...
El que ha justat que vam fer va ser...
Anar a visitar Runyes. I vam escollir el tema del mar, molt bonic. Nosaltres, la classe de 6è, ens anem a disfressar de Beach Boys i farem un ball molt xulo. Vénen a fer un concert a l'escola, no?, els Beach Boys. I hi ha moltes noies, que sou les fans, que aneu a veure.
I que sí? Farem un concepte. A veure, explica'ns això dels Beach Boys, no ho sabíem? Qui seran els Beach Boys? Qui seran els nois? Els Beach Boys seran els nois i hi haurà dos segurates.
S'acompanya? Sí. I les noies estan prenent el sol. Estan prenent el sol i venen els nois donant un passeig, saludant, i quan les noies veuen els Beach Boys, s'aixequen i anem a veure el concert, corrents, i quan estan allà tocant la guitarra, nosaltres sona una música dels Beach Boys diferent,
I comencem a ballar, bueno, comencem a ballar... Totes juntes, no? Totes juntes, tot igual. Els balls d'aquella època, no? El twist, el rock and roll, totes aquestes coses. Carai, quin carnaval estàs juntant. Molt bé, molt bé. Molt bo, molt divertit. Si us voleu venir a veure, eh? Si voleu venir a veure, el divendres a la tarda...
I ara ens parlareu del tema de l'escola verda, no? Aquest any els comitès verds han representat un vídeo on deien que no podia ser que tiréssim plàstic al cartró i orgànic al plàstic. I llavors, amb aquest vídeo...
Sembla que la cosa, els nens petits sobretot, els està animant una miqueta a saber reciclar i no només a l'escola, sinó també amb els pares, sortir al carrer i tirar les brosses. I no em toca.
allà on toca i què són els comitès verds? els comitès verds són dos encarregats de cada classe que s'encarreguen cada divendres fan una assemblea petita i parlen de com ha anat la setmana i si les classes han fet el que tenien que fer tirar les bessures control de llum, control d'aigua diferents cosetes
Doncs moltíssimes gràcies a l'Escola Montseny per estar aquí. Aquí tenim tot el grup, el que passa que no el podeu veure perquè estem a la ràdio, no estem a la televisió, però tenim aquí tot el grup de la classe. A veure si s'apropen i ens poden dir alguna cosa. Sí, va.
Avui, a les 3 de la tarda, us presentarem a Canestoltes, al pati de l'Escola Montseny, un concert de Beach Boys. Veniu tots! No falteu! She's a me and me and I should know And she dancing like she's never danced before
Vos enribeu! Vos enribeu! Vos enribeu!
Mobile World Capital Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la GSMA, van convocar l'edició dels Mobile Learning Awards 2014 dins del programa M-Schools. La segona edició de Mobile Learning Awards 2014 ha registrat una alta participació que es va concretar en la presentació de 72 experiències d'ús educatiu dels dispositius mòbils i 180 micronerracions audiovisuals.
des de llengua catalana, guionant micronerracions i des de tecnologia, editant els vídeos. El centre va presentar 24 composicions amb el tema l'escola del demà. Ahir vam assistir a l'acte d'alliurament de premis i un grup de quart, composat per Nil Solana, Martina Càfaro, Oriol Barrera, Guillem Martín i Àlex Pasqual, va rebre el segon premi en la categoria de secundària.
que els van lliurar la senyorita Irene Rigao, consellera d'Ensenyament, i el senyor Agus Cordon, vicepresident del Mobile World Capital de Barcelona.
A l'auditori, imagina. El premi. Doncs una tablet per a cada un. El seu treball consistia en l'anunci de l'HoloBook, una aplicació mòbil hologràfica per facilitar la vida d'estudiar, i del professorat. Una meravella. Els tenim aquí amb nosaltres perquè ens expliquin com va anar. Nil, esperàveu aquest premi? Bueno, la veritat és que sí. Ens vam esforçar moltíssim per guanyar el premi. Doncs, mira, esperàvem 6 segons...
Oriol, què vas pensar quan vas sentir el títol del vostre treball com a segon premi? Doncs em vaig emocionar. Vam ser de tots i vam anar corrents al plató perquè ens traguessin els premis. Va ser molt emocionant. Martina, explica'ns què et va semblar l'acte d'ahir. Hi havia molta gent i...
I al final, doncs, mai havia estat un lloc tan gran i em va sorprendre. Àlex, quin va ser el premi? Bé, el premi va ser una motxilla, dintre hi havia una tablet i amb una funda. Guillem, l'aplicació que us vau inventar, creus que és possible que sigui realitat algun dia? A veure, no.
Alexandra, parla'ns d'aquest projecte d'apps que desenvolupen els alumnes de quart. El projecte d'apps està dins de la programació d'informàtica de quart d'ESO i es dona durant tot el curs. Ells han començat ensenyant...
Gràcies.
Gràcies.
...escut aquest premi que se'ls ha donat.
Jo ara estic amb ells aquí, el qual mostra també l'interès que aquest institut té per avançar en l'educació, perquè només quan va començar a veure el que jo faig, doncs va mostrar molt d'interès en que fos ensenyar-ho més a fons. I aquí estic per començar a mostrar el que la simulació i la interacció pot fer...
per ajudar no només l'estudiant directament, sinó l'ensenyador, el que ensenya utilitzant aquests materials interactius. Doncs moltes gràcies. Ha sigut un plaer estar aquí amb vosaltres.
Tornem a l'antiga Roma. Allà la setmana passada vam conèixer dos personatges molt interessants. Bé, doncs, continuant la interessant història de la setmana passada, tornem a tenir avui en el programa Adiómedes d'Atenes. Encantat de tornar a estar-hi. Vinc amb un munt d'anècdotes per explicar. Recordem que la teva arribada a la ciutat no va ser de tot com esperàve'ls, oi? No, i ara, però finalment he decidit quedar-me i continuar amb l'ofici del meu oncle.
M'he aixecat i per la finestra es veia un dia radiant, gairebé atanès. He sortit de casa i he vist a Vallesca provant de fer una sola de sabata. Parlava amb un sec pèl roig amb un ull tapat amb una avena i a l'altre una lletja crosta escarlata. Quin fàstic! No em puc imaginar que si aquell és l'ull bo, què s'amagrà sota la gasa. Mentre a Vallesca esperava si venia algun client, he anat a comprar menjar, una rapali en coca de pa negre i un grapat de llegums.
Segons el meu amic Antoni, aquesta era la típica dieta dels avantpassats romans, una dada històrica que m'ha resultat reconfrontant mentre m'estava aquests presos d'ús, menys mal. Vet aquí, que quan he sortit de casa m'he topat el meu primer client en un manat siderobros, conegut com el millor gladiador.
Un sac de músculs però amb ben poc cervell. Sembla ser que en l'últim combat el van intentar enverinar i m'ha demanat ajuda. De fet, m'ha demanat que vagi a l'amfiteatre per protegir-lo. Està obsessionat amb la predicció de la bruixa d'Ista. No sé quina història d'un llanc gardaix que matarà el llau. Per cert, Siderobros porta un llau a l'escut.
Tal com m'ha demanat, he anat a l'amfiteatre i m'he pogut adonar que el contrincant Nubi duia una cicatriu al pit en forma de llengardaix. Per més que he vigilat, el meu primer client ha acabat estès mort a l'arena. Em penso que aquest cas portarà a coar. Veies que m'ha dit que m'informi sobre l'entorn de Siderobros i que parli amb la bruixa Proelia. Trasbalsat com anava, m'he trobat amb una altra clienta. Començo a pensar que aquest treball és un bon xollo.
Es tracta de Domitila, una patrícia romana. El seu pare, Eli Malia el Bètic, un soldat que va lluitar de la Gàlia i va trair els seus companys per salvar el coll, sembla ser que ha sigut assassinat a la seva cambra mentre celebraven una festa a la seva senyora de casa. A l'escena del crim hi ha apagat una espantosa escultura de la deessa Némesi, amb un rostre ple d'ira i on es podia llegir «La venjança de Novidunum t'ha arribat».
Ballasca m'ha suggerit que l'únic que em pot donar informació és saber d'on prové l'estàtua. Així que ho investigaré. Ara que ho dius, què se n'ha fet de la teva llobestlava?
Vallès que, tan servicial com sempre, ja m'ha fet diverses ofertes ben temptadores per a ella. La més recent, un oriental que la vol convertir, deu ser Déu del Cel, en una ballarina síria, pobreta, i per mil denaris un mes, un autèntic risòdul. Vaja, quanta emoció. Esperem-li per gent més sobre el llenguer d'all, l'estàtua i la resta de misteris que haurà d'investigar llumades lluny amb Vallès. Fins la pròxima.
Moltes gràcies. Amb el tema de la setmana.
Quin va ser el primer llibre de viatges? Segons la història oficial, Marco Polo va ser un explorador i mercader venecià de finals del segle XIII i primers del XIV, famós pel seu viatge a la Ruta de la Seda. En tornar a Venècia, va ser empresonat per les autoritats i a la presó va dictar a un escrivent les seves aventures, el que seria els viatges de Marco Polo.
Durant molt temps, l'únic referent que Occident va tenir d'aquelles terres llunyanes. Aquesta obra, plena de detalls i observacions precises i comprobables, va incentivar els viatges i la connexió de pobles molt allunyats a través del comerç per la Ruta de la Seda i va ser llibre de lectura d'importants personalitats com Cristòfor Colom.
Però sabíeu què? Hi havia un personatge català de la mateixa època que, sortint d'Europa i després d'entrevistar-se amb el papa, va recórrer el regne croat de Jerusalem, Constantinoble, Armènia i va arribar als territoris de Gran K, establint-se uns quants anys en la seva cort. Es tracta de Jaume de l'Irak, ambaixador de Jaume I a l'Orient.
I això s'explicaria per les habilitats polítiques de Jaume I, com a gran estratègia internacional, el casament del seu fill amb Constància de Sicília, per incorporar aquest regne francès a la monarquia catalana, ho demostra. Jaume I va establir una aliança amb el rei d'Armènia, l'emperador de Bizanci, i el gran K, que va permetre la gran expansió catalana d'Orient.
Aquesta aliança es explica pels vincles familiars entre Jaume I i l'emperador de Bizanci. Tant el rei català com Miquel Vuité, paleòleg, empreador constantinople, eren nets de la princesa bizantina Eudòxia. Tots els divendres i festes en justes veus.
La música de la setmana és Ocarina, un entrecob de Dimitri Vegas en Like Mike. Aquest impressionant duo de DJs no para de treure èxits. I en aquest cas us portem una cançó del festival Tomorrowland del 2012. S'ha fet popular aquest últim mes.
Fins demà!
Fins demà!
Don't you cry, take your time Let the world wait forever Morning light will be our guide As long as we stay together We can find tomorrow
tots els divendres i des de Sant Justes Ves.
I això ha estat tot per avui. Esperem que us hagi aprofitat aquest programa d'avui. Hem tingut un petit problema tècnic, el primer des que hem començat a emetre. Esperem que no es torni a repetir. I la setmana vinent, Carnestoltes, parlarem d'aquesta festa cultural i del Mobile World Congress. I ara, a gaudir d'un bon cap de setmana.
Apa, adeu, i ens veiem el pròxim divendres a la mateixa hora aquí, a... Posem-li veu!
Just a la fusta. Doncs moltes gràcies als alumnes de l'Institut per una nova edició d'aquest Posem l'hi veu. Retornarem la setmana que ve, com sempre, cada divendres a dos quarts de dotze i després, evidentment, ho podeu recuperar a través del podcast, aquesta connexió que fem per saber com fan aquest programa de ràdio els alumnes de Tercer DSO de l'Institut de Sant Just.
Ara falten 3 minuts per les 12 de la migdia. Ens queda encara l'última hora de programa. Com sempre, tindrem a la Roser sort amb les notícies curioses. També la Pilar Sant Pau, que avui ens parlarà de nutrició. Com cada 15 dies la tenim també aquí al Xoste La Fusta i acabarem parlant de cinema. Les estrenes de la setmana amb en Xavi Roldán.
Tot plegat, com sempre, després de connectar l'Hora en Punt, a les 12, amb Catalunya Informació i també amb el bolletí dels Anjos Notícies. I a tot això ens hi acostem escoltant a She and Him, aquesta parella de músics que tenen temes com, per exemple, aquest que forma part del seu primer àlbum. Good times for a change See the luck I have had
I haven't had a dream in a long time
Fins demà!
Fins demà!
Catalunya Informació.
El president d'Ucraïna, Viktor Yanukovych, i l'oposició intenten arribar a un acord amb la mediació de Rússia i la Unió Europea que aturi els enfrontaments al carrer que des de dimarts han fet 77 morts i més de 600 ferits a la capital ucraïnesa. Aquest matí, grups d'opositors han tornat a disparar contra la policia a prop de la plaça de la Independència.
A Bilbao s'espera que els agents internacionals implicats en el procés de Pau a Euskadi anunciin un pas d'ETA cap al desarmament. Aquest migdia la Comissió de Verificació Internacional ja ho avança i ha lent de cariny i gurcullo. La mateixa comissió pronòstica que el govern espanyol haurà de canviar la política i obrir-se al diàleg.
El president de Nova Esquerra, Ernest Maragall, lamenta que el PSC estigui subordinat al PSOE i ni tan sols ho dissimulin. Declaracions al matí de Catalunya Ràdio ha criticat que els diputats socialistes catalans no hagin trencat la disciplina de vot al Congrés i hagin votat en contra de la declaració de sobirania fent seguidisme del PSOE, del Partit Popular i de UPyD.
El govern de les Illes paralitza el decret per imposar a les escoles llibres de text escrits en el que anomenen llengua balear i es reconeixi els escrits en català estàndard. Cap editorial ha accedit a editar aquests manuals. Indignació del govern xinès davant la reunió anunciada avui entre el president dels Estats Units, Barack Obama, i el Dalai Lama, líder espiritual del Tibet. El govern de Pekín considera que aquesta trobada perjudicarà greument les relacions bilaterals.
La prolongació de l'autovia del Maresme des de Palafolls fins a Lloret de Mar, que ha de ser una realitat el 2016, tindrà només un carril per sentit. Ho ha anunciat aquesta emissora l'alcalde de Lloret, que ho considera un error.
Arrenca la 18a edició de la mostra de Cinema Internacional d'Animació de Catalunya, que fins diumenge es fa llei del certamen oferirà 230 films i curtmetratges. Catalunya Informació. Ara als esports. Aquest matí tindrem llista de convocats del Barça per anar a Sant Sebastià, on demà a jugar contra la Real Partit de Lliga. El Club Blaugrana asseguren que estan tranquils, malgrat la imputació del jutge per suposat frau fiscal.
A l'agenda del dia, Barceloneta, Olimpia, Cosa, la Champions de Waterpolo, Andorra, Lleida, l'Alep de Bàsquet, Gales, França, els sis nacions de rugby i Robredo, Andújar, els quarts de final del torneig de tenis de Rio.
I pel que fa al temps, a la tarda hi haurà moltes clarianes, però entre les comarques de Girona i Barcelona cauran ruixats alguna nevada feble a la cara nord del Pirineu. Cota de neu de 1.100 metres. Les temperatures màximes es quedaran més curtes. El cap de setmana en general predominarà el sol. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Minuts i minuts.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. Sant Just celebrarà Carnestoltes demà a la tarda. La festa començarà a les 5 al parc de Joan Maragall, que és on els concursants hauran de desfilar davant del jurat. Després el rei Carnestoltes farà el pregó, un discurs elaborat per la comparsa guanyadora del concurs l'any passat, les estrelles de Sant Just. Tot seguit començarà la rua, amb l'acompanyament del grup de percussió van d'Andarà fins a la plaça Camoapa.
La festa s'acabarà allà amb un ball i amb un lliurament de premis a les disfresses guanyadores. El millor, recordem-ho, el millor grup guanyarà entrades per en el Tebidau de Barcelona, la millor disfressa individual, un val de compra per valor de 100 euros abans canviar qualsevol comerç de l'Aubic, la millor comparsa a un lot de productes ibèrics i la millor comparsa escolar, un espectacle d'animació infantil. Després es farà la tradicional crema del rei Carnestoltes.
Més qüestions. Les retallades en sanitat s'entraran en una tertúlia. Avui a l'Ateneu, Andreu Segura, metge epidemiòleg de l'Administració Sanitària de Catalunya, conduirà aquesta tertúlia sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecta les retallades que aplica la classe política. Segons Segura, la crisi ha fet augmentar les desigualtats socials i de renda al país i per això l'estat del benestar que s'ha anat construint durant dècades ara està en perill. Tot i això, Segura apunta que aquest estat del benestar té alguns defectes que s'han de corregir i la crisi pot servir per fer-ho.
La tertúlia sobre les retallades de la sanitat tindrà lloc avui a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu.
I un apunt més per recordar-vos que aquest diumenge torna al cicle cultural Espai a Sant Just. És un circuit d'arts escèniques amateurs que porta una cinquantena d'actuacions per una quinzena de teneus catalans, entre ells el de Sant Just. Espectacles de teatre, dansa, can, coral i música formen part d'aquest cicle, tots protagonitzats per companyies amateurs del país. Aquest diumenge l'Espai ja torna al municipi amb una obra de teatre.
Es tracta d'Antígona, a Nova York, amb la companyia Figarenca T4. L'espectacle començarà a les 7 de la tarda, diumenge, a la sala del cinquantanari de la Taneu. Les entrades costen 8 euros pels socis de l'entitat i 10 per la resta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
La puntualidad de los sentimentales que estiran el tiempo como si un adiós fuera de la vida.
Tendré que acostumbrarme a lo mejor a la impaciencia de que tú llegues siempre tarde y yo siempre esté esperándote. Tú llegues siempre tarde y yo siempre esté esperándote.
Si dejáramos de lado
Tendríamos un sitio para volver a ser alguien diferente. Mientras tú llegues siempre tarde y yo siempre estoy esperándote. Tú llegues siempre tarde y yo
Siempre está esperándote tú. Llega siempre tarde yo. Siempre está esperándote. Siempre está esperándote. Siempre. Siempre está esperándote. Siempre está esperándote.
Algo se quemó por dentro, capa razón. Yo debí estar ardiendo salven a los niños, por favor.
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosa de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema. Nits electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
I ara és moment per parlar de nutrició, per això saludem la Pilar Sampau, metge i especialista en nutrició. Molt bon dia, Pilar, què tal? Què tal, Carmen? Per descobrir alguna cosa més de tot aquest món de la nutrició que de vegades ens costa acostar-nos-hi o ens fa una mica de por perquè no coneixem prou.
i els últims dies hem anat descobrint algunes coses, avui també anirem en aquesta línia. Per entendre, a veure, havíem parlat fa poc, per exemple, de per què l'endemà de trencar una dieta pesava un quilo més, i avui parlem justament de trencar la dieta, una mica de com funciona, exacte, quan arriba el nostre pes. Clar, hi ha molta gent que diu, bueno, he fet una dieta més o menys ben feta i he arribat al meu pes, què he fet allà ara?
evidentment no existeix la màgia potàgia. Quan una persona arriba, per exemple, ha perdut 8 quilos i arriba en un pes nou a través de la dieta, diu, ara ja puc menjar de tot. No, perquè igual que has restat, si sumes, tornaràs al lloc que estaves. I cada 8.000 calories que mengis de més aniràs pujant un quilo. I ens què cal fer amb aquests llocs? Dius, tota la vida dieta, eh? Bé...
Una cosa és castigar-se i l'altra cosa és fer una dieta saludable. Llavors, si durant la dieta has trencat la dieta un cop per setmana i t'has seguit aprimant, quan acabes la dieta se plantegen dos tipus de manteniment. Hi ha gent que prefereix un, que és menjar una mica més de calories de les que menjaves i així arribar... Més quantitat, no? Si, per exemple, tu necessitaves per viure 2.000 calories i la dieta en tenia 1.000,
Quan acabes, se torna a les 2.000. Llavors, menges. El mateix que feies a la dieta, però amb més quantitat. Per exemple, si podies menjar dos fruites, n'hi pots menjar tres. Una mica més de quantitat. Això és una mica com se fa el manteniment a Europa. Passar una dieta amb més calories. Jo faig un manteniment que es fa més als Estats Units, que a mi m'agrada més, perquè és més lliure i potser sóc una persona que m'agrada molt la llibertat i, per tant, sempre des del coneixement. Jo el que els recomano és...
Si en un dia a la setmana ens hem aprimat, anem a provar si en tres dies a la setmana de menjar una dieta lliure, ens mantenim. Llavors, la majoria de pacients, si fan una dieta de dilluns a dijous i el divendres al migdia paren la dieta, igual que paren la feina, i mengen el mateix que la resta de la família, i el diumenge a la nit tornen a la dieta, amb aquest cap de setmana llarg lliure que va de divendres al migdia a diumenge a la nit, normalment la gent no sangreixi.
I aquest és el que jo recomano. De dilluns a dijous, cuidar-se, menjar. A més ja ho tens al cap, que és una cosa bona. I a més estàs fent salut. La majoria de gent està fent tot el dia gimnàs, està tot el dia bevent aigua, també fer dieta forma part d'aquesta salut i fer-ho de dilluns a divendres tampoc és tant.
Igual que vas a treballar, tu ho poses com una normalitat. I abans la gent menja sa de dilluns a divendres. No és que el cap de setmana no mengi sa, sinó que menja aliments que normalment no estan dins d'una dieta. Per exemple, una paella o una fideuà, coses que són perfectament saludables però que al portar més calories hem d'anar amb més cuidado quan fem una dieta per perdre pesa.
Per tant, aquest tipus de dieta és molt senzilla, inclús dius, bueno, quants dies ho puc trencar? Doncs són 3 o 4 menjades per setmana. Hi ha gent que les prefereix tindre durant la setmana perquè viatge, doncs les transpassem a la setmana. Fa al revés, no? I a la setmana llavors es cuida una mica més.
i la majoria de gent prefereix quan està a nivell familiar tindre més llibertat o quan surt el nòvio o la parella, cada un pot fer, sempre s'ha de fer una de cald i una d'arena sumar i restar, que d'alguna manera no mengem mai 8.000 calories més del que necessitem perquè sabem que és un quilo més.
S'ha de vigilar aquell quilo, no? Clar, sumes mil i restes mil un altre dia i no arribes mai, com si fos un compte corrent i fos sin diners. Un dia gasto i l'altre dia intento estalviar. Clar, si ens posem a fer dieta, hem d'entendre que som nosaltres i prou? O es pot fer allò de dir, va, doncs cuinaré per tota la família igual i obligo a tothom a fer-ne? Perquè de vegades hi ha aquests casos i suposo que s'ha de consensuar, no?, una mica. Sí.
Una dieta saludable la pot fer tota la família. L'única cosa que, per exemple, si dius per dinar, em toca verdura i peix. Bé, això ho pot fer tota la família. La família que no ha de fer dieta perquè no s'aprimi, cal afegir-hi més hidrats i carboni. Per exemple, si fas verdura, posar-hi més patata pels que t'acompanyen, o patates frigides en lo bistec a la planxa, no?
o posar-hi una miqueta un bol d'arròs o un bol de pasta. Però la base és la mateixa, perquè són dietes saludables. Si hi ha per sopar una amanida, una truita a la francesa amb dues llesquetes de pa en tomata, el que no fa dieta en pot menjar quatre llesquetes. I també s'acostuma una mica a aquestes bases més saludables segurament que una pizza.
Sí, bueno, una pizza, si està ben feta, està feta de pa i està feta d'escalibada i està feta de tonyina, no és un mal aliment. Inclús la persona que fa dieta la pot fer, el que passa és que la quantitat serà més petita, però el que no fa dieta li pots posar més quantitat de pizza i, per tant, sempre que...
molts aliments que semblen prohibits poden entrar a la dieta. Per exemple, un entrepà de sardines o de tonyina a la nit pot entrar a la dieta. La quantitat de pa són 50 o 60 grams. Clar, el que no fa dieta pot fer l'entrepà de 100 grams. Llavors, només cal saber, entendre la dieta tècica. La dieta tècica s'ha d'anar entenent, s'ha d'anar comprenent i llavors es pot jugar amb molts aliments que aparentment no es poden incloure, com pot ser la xocolata o els fruitxecs. Aquests aliments poden entrar a la dieta.
Per tant, no veure-ho com un enemic, com si diguéssim, ni una prohibició, sinó com una cosa que et pot anar bé, que en principi és la idea, justament t'ha d'ajudar. Per tant, tranquils, que quan arribeu al manteniment, el manteniment és senzill, podreu fer un cap de setmana familiar normal, ara tornar a menjar de tot no, perquè tornaríem a estar on estàvem. Doncs moltes gràcies, Pilar Sant Pau, per aquests consells, que vagi molt bé i fins aviat. Adeu! Adeu, bon dia!
Estem escoltant just a la fusta. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com. 1, 2...
Regardez-moi. Je suis le plus beau du quartier. Je suis le bien-aimé. Dès qu'on me voit, on se sent tout comme envoûté, comme charmé. Lorsque j'arrive, les femmes, elles me frôlent de l'oeil. Regards penchés, bien malgré moi, oui. Je suis le plus beau du quartier
Est-ce mon visage Ma peau si finement grainée Mon air suave Est-ce mon allure Est-ce la grasse anglo-saxonne De ma cambrure Est-ce mon sourire Ou bien l'élégance distinguée De mes cachemires Quoi qu'il en soit
Observem-me.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen 23 minuts de les 12 i com cada divendres, cap a aquesta hora, el que fem és repassar les notícies més absurdes, més curioses d'aquesta setmana. I per això el que fem primer de tot és saludar la Roser Sort. Bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme. I ara de seguida busquem la sintonia que sempre triem per començar, que és aquesta.
T'he fet entrar a la pressa, eh? Avui no t'he donat ni pausa de respirar que entressis a la ràdio. No t'has ni assegut que ja t'he fet entrar a l'estudi. No te preocupis. Comencem parlant avui de música, a més a més, de música amagada a veure en el cul del jardí de les delícies del bosque. Bé, el bosco, perdó.
Sempre els titulars sembla que... Sí, de vegades tenen més força que la pròpia notícia. Sí, que una mica. S'ha d'explicar bé que no és ben bé així, sí que és així, però clar, quan diem el titular sembla una altra cosa. Doncs dos estudiants d'una universitat a Oklahoma han descobert una partitura en el típic del Bosco, al Jardí de les Delícies, que és una taula en retaula que està partida en tres parts, no sé si l'has vist mai,
crec que no jo vaig anar i fa temps estava a Madrid a l'Escorial a Toledo i ara l'han traslladat al Prado l'han traslladat a Madrid i concretament
La partitura es troba en un dels panells drets i és que ben bé, jo com que no soc molt de l'art, no sé ben bé el que ja l'he vist, el que representa, però es veu com un mutilat, un mutilat més que una persona que està... Un ferit, deixem un ferit, no?
i que resulta que entremig d'allà, perquè és molt detallat aquest quadre, si la gent ho sap, és molt detallat, té milions i milions de detalls i de coses i d'objectes, i justament es veu com el cul d'una persona entremig d'un llibre i una guitarra, perquè no es pot presenciar molt bé, hi ha una petita partitura que...
que l'autor va escriure i aquests nois l'han desxifrat. La van transcriure, evidentment a l'edat més moderna, ja que no sabien molt bé com era en aquella època. Sí, ho pots saber la música d'aquella època, però l'han transcriure. Clar, sonava igual, no? Què passa que l'han adaptat, entenc. L'han adaptat a la vida moderna.
I, doncs, l'han fet sonar i, clar, és algú com que ningú fins avui... Com que posem la taula, perquè se sent tot, exacte. Vull dir que intenta no donar cops perquè, si no... Se sent molt. Des de casa és complicat. Doncs això de que...
coses tan detallades que fins a dia d'avui no s'havia trobat i aquests estudiants, com un estudi suposo de restauració, han trobat aquesta partitura. Molt bé. Qui sap què volia representar l'autor, posar-la allà, escriure-la allà... Ara es poden obrir les mil teories, no? Doncs sí, ara...
Més qüestions, a veure, el Pentàgon desenvolupa la pizza eterna per alimentar tots els soldats. S'ha animat a donar pizza o com va això? Sí, és una pizza i no és una pizza, per dir-ho d'una manera. La pizza eterna representa que sí, quan diem que és eterna és que dura per sempre. Sí. I la pizza perquè té forma de pizza, no perquè... o similar a la pizza. Però no té gust de pizza.
Sí i no, perquè expliquen que uns centítrics del laboratori militar de Massachusetts han volgut crear una pizza que es pot estar amagatzemada durant tres anys sense que perdi la seva essència i el gust del que té la pròpia pizza. No sé si vull saber què porta.
I diu que no es congela, ni es refrigera en ninguna nevera, ni té cap tipus de conservació especial. Molt estrany, no? La veritat és que si jo aquesta pizza no la vull pas provar, perquè ja menjo poca pizza perquè no és una de les coses que més m'agradi, i a més perquè pots menjar-ne un cop cada equips i hi ha gent que li agrada allò, típic els dos.
divendres a la nit o els dissabtes que fa molta massa a casa, a vegades, no? Sí, que pots comprar la massa, que és diferent. Però clar, quan vas a un lloc, sembla que les pizzas ara són com mil productes. I sí, desveu perquè els militars, això que és el que demanaven de menú moltes vegades, ja que suposo que el menú d'allà no deu ser menú degustación del mejor restaurante del mundo. Segurament no.
I es veu que era una de les coses que demanaven més als soldats, que era una pizza. I d'aquesta manera han volgut crear una pizza que està feta...
com diuen humectantes en castellà no sé com es diria en català, humedants productes que pot estar envasada com en un plàstic però que no hi entra ni l'aigua ni la humitat, d'aquesta manera no hi entren els bacteris ni virus, està fet amb sucre, sal i xarops de manera que són com productes bastant potents perquè no es faci malbé doncs mira, pizza terna el nom m'agrada
De fet, qui l'ha provat, explica que no té sabor a pizza, que no és dolenta, però... No m'acaba de sorprendre, tampoc, aquest plegat no m'estranya. Parlem encara de menjar, ara, però descobrim en Finley Ransom, que és un nen de 3 anys que pateix uns estranys trastorns d'alimentació que només li permeten menjar dolç.
Cosa forta perquè a tothom li agradaria alimentar-se només de dolç, ja que no és bo. Home, no tothom. Bueno, vull dir que la gent que li agrada la xocolata, les xutxes i tota aquesta gent que no com a una edició sinó que li agrada molt. Sí, sí, que hi ha gent que li agrada molt, això és veritat.
Fa poc parlava amb uns companys i això, que la gent, inclús les emocions i tots aquests sentiments, a vegades els desenvolupem en menjar dolç i sembla que menjant dolç et calmis. I allò que qui deixa de fumar menys xocolata o qui té estrès menys xucheries o dolços... Sí, és veritat, perquè amb l'ansietat la xocolata és veritat que de vegades es passa. Doncs aquest nen crec que no té aquest problema ja que només pot menjar. És una malaltia molt estranya, no llavors?
Sí, és molt poc freqüent, diu coneguda com a Entercolitis esinofílica, fa que a qualsevol altre aliment li provoqui una reacció al·lèrgica. Ojo la reacció al·lèrgica que li provoca perquè el seu organisme interpreta els aliments normals com si fossin virus i per això el poden fer sangrar internament. O sigui que poca broma. És molt estranya. No només menjar dolços sinó que alguna cosa fort.
li passa quan menys algú salat. És evident, però que em refaixo que alguna cosa tan dolç també serà perjudicial per ell. Per tant, suposo que és una malaltia molt delicada, molt poc coneguda i que, per tant, doncs... I més que tenim 3 anys, perquè quan som més grans que... Això, això.
portar una altra vida, o fins a dia d'avui has portat una altra vida i de cop et troben això com ara molta gent li troba, però clar, amb 3 anyets, pobret, vés a alimentar, vull dir, has de créixer i això. Alguna cosa hauran de... Sí, el petit s'assomet a moltes proves, a un hospital d'Anglaterra, i això que els dolços és l'únic que li permet no...
que no li provoquin aquest tipus de reaccions i els metges han dit que fins que pugui aguantar que mengi dolços però de manera que li han de posar alguns nutrients que és el que diem ve de menjar de tot i cinc cops al dia va a l'hospital que li ingerin una mena de nutrients que va directament a l'estómac de manera que no passa per tot el cos que suposo que és el que provoca aquestes reaccions Déu-n'hi-do
I ara parlant de tecnologia, resulta que hi ha qui ja fa cua per comprar l'iPhone 6, molt fort això, Roser, és un japonès que ja fa cua per comprar l'iPhone 6, podria ser, podria no semblar-nos estrany, tot i que ho seria, si fos la setmana que ve, però clar, l'iPhone ha de sortir la tardor de l'any que ve. Què vol dir que ja fa cua?
No ho entenc. Jo crec que és la febre d'Apple, i sobretot quan parlem de Japó i aquests llocs que són com els més malalts per la tecnologia. Doncs la bogeria que provoca l'univers d'Apple, com dient, jo crec que fins i tot aquí, eh? Vull dir, gent que feia cua pel 5S mateix i això. Sí, Roser, però...
Més de sis mesos vista? No, no, això també és veritat que arriba a un extrem molt, molt fort. I és que aquest japonès, des de principis d'aquest mes, o sigui, aporta un mes fent cua per comprar l'iPhone 6. O sigui, que sortirà, com bé dius, a la tardor de l'any que ve. O sigui, més de sis mesos. I què fa? És a dir, s'ha instal·lat una tinta de campanya? Com vas desplegant? Bé, no sé si has vist la fotografia, l'has buscada? L'he vista, l'he vista abans. És un senyor que...
que precisament també per cridar l'atenció s'ha disfressat d'iPhone i que corre per allà, s'ha ficat en una botiga d'un barri de Tòquio i està allà a la botiga i porta allà tot el dia i diu que d'allà no es mourà. Inclús, es veu que ell mateix des del seu iPhone, suposo que té ara, va retransmetent tot el seu dia a dia
a través de Twitter, i la gent inclús ve a veure'l, a veure què és el que fa i què és el que fa motivar-lo per estar allà. Clar, suposo que això és la seva manera d'aconseguir repercussió. M'imagino que la seva feina deu anar per aquí, perquè la seva família deu acceptar el que fa. Home, més que res, estar tot el dia allà, qui li porti menjar, la feina, evidentment... Per això que tothom ha d'acceptar...
També, jo què sé, que ens anem a un estrem del Japó, que hi ha gent molt malalta d'això, que segurament, i aquest senyor, no volem suposar, no deu ni treballar, o deu tenir altres coses a fer. Sí, però no treballar, deu tenir alguna cosa per mantenir-se, vull dir. Poca feina deu tenir, que tu hi aniries per molta febre que tinguessis, a veure, vull dir, hi ha un dia a dia que...
A veure, com a experiència, seguir-ho a través d'un blog... Trobo que és interessant com a projecte, però potser per darrere té llavors alguna empresa de publicitat, alguna cosa que potser li financir. Perquè em quadraria més, tot plegat. No, és veritat que potser sí que això tindria més pes que algú hagués dit, mira, t'ho presenta d'allà i volem promocionar, o inclús Apple ha dit, mira, presenta-te aquí, et pagarem uns diners extres, tranquil, que el teu iPhone 6 el tindràs, no et preocupis...
Diu, però per fer sis mesos abans, posa't aquí i fes una mica el paper. En fi, la febre de la pèl que té la gent. Fins al punt al que arriba, eh? Sí, sí. Més coses, Roser, per exemple, parlem ara d'un robot que dirigeix el trànsit i que causa sensació, perquè és, a més a més, el Congo.
Sí, sí, mai parlem del Congo i que el Congo potser no és un país amb molta tecnologia o molt avançat. Un grup de dones de l'organització de Women Technology, que és com una associació, van dissenyar un robot amb capacitats sensorials per controlar el tràfic i organitzar-lo.
de manera que no es provoquin embusos i això. Perquè això, quan m'han dit la notícia per la televisió, i és veritat, i dic, com entraré a la Carme, a veure si realment és així, crec que sí, és que quan posen un policia per controlar el trànsit, sembla que creï més problemes i més trànsit de quan no hi és.
També és veritat que de vegades quan hi ha aquest polici és perquè hi ha alguna cosa que no funciona i que per tant hi ha de ser, és a dir que quan hi arriba el caos ja existeix de vegades, no? Vull dir, per tant, i també tothom es confon més, vull dir, sí que hi ha una mica de sensació de vegades. Sobretot, bueno, a mi em passa quan vaig a treballar o quan vull anar a Barcelona i això, que les zones, sobretot escolars, hi posen sempre una gent o una persona que dirigeix el trànsit de manera que els nens passin. Però en aquest cas trobo que com que ja estem tan acostumats... Això està bé.
ho vivim amb naturalitat. Ara, un dia s'espatlla el semàfor a la diagonal i t'apareixen els policies i jo crec que ja existeix una mica el caos, per això també tenim potser aquesta sensació. Perquè és el que ja passava aquí. Aquestes dones ho van crear perquè és el que quan ficaven els policies diu creen més problemes que solucions. I diu creamos un...
Un robot que medeix dos metres d'altura i que realitza les funcions com un semàfor, de manera que té uns leds que fiquen en verd o en vermell o taronja i unes càmeres que fan fotografies cada 15 minuts per detectar qui feia infraccions i qui no.
De manera que la gent està molt més controlada, perquè és una vinguda també molt coneguda d'una població del Congo, com aquí, diguéssim, la Diagonal, que més d'un segur que salten en vermell i fa moltes inflexions, i que no sempre els agents poden estar allà per veure-ho, i aquest robot per poder-ho verificar. Molt bé, doncs mirem, és una història que ens arriba avui des del Congo.
I atenció que vam amb l'últim tema curiós d'aquest matí, que també parla de tecnologies, una xarxa social que serveix, atenció, per trobar aparella mentre esperes a l'aeroport. Es diu Meet at the Airport.
L'has consultat, Roser? No, l'he consultat perquè no sóc una noia que viatgi molt. Tocant fusta que vull fer-ho, però per ara no... De moment no tens moltes estenes mortes als aeroports. No, més que res també suposo per tema de diners, que si treballes, pocs diners que tens, no tinc l'oportunitat de poder viatjar molt sovint. Que sí que viatjo, però molt poc. Bé, en tot cas, aquesta xarxa és més per gent que sí que es mou...
habitualment per aeroports, no? Sobretot suposo que per la gent que està mútuament i sempre en aeroports i que disposa de poc temps també de conèixer persones, que és una persona que també va d'aquí allà i d'allà aquí, poca estabilitat, doncs una manera de conèixer persones i trobo que és molt bona idea perquè sempre creen aquestes...
o pàgines web per trobar parella i fer-te un perfil i llavors tens que pagar una tarifa i és com... Home, és per anar de la manera més ràpida possible, això també, no? Clar, jo això ho trobo... I ho trobo massa precipitat, fins i tot.
Bueno, suposo que deu ser, jo no crec que arribi mai a una relació sèria, o sí, no ho sabem encara, o hauríem de portar un... Ho veus com per passar l'estona, no? Sí, un testimoni, sinó més que per gent o inclús per fer amics o per passar, com dius tu, l'estona, de dir, ostres, mira, tinc aquesta persona amb qui tinc bastantes afinitats, per què no estar aquí al mateix aeroport que jo i poder anar...
També pot servir, doncs, potser no tant per trobar parella, però si t'has d'esperar 3 o 4 hores o més perquè tens un transbord, potser conèixer gent no només amb aquesta funció més amorosa o sexual, no? Vull dir que també pot servir per anar a fer un cafè i conèixer gent dels punts del món que estigui allà. Clar, i jo trobo que ho estan fent arreu del món, es estan instaurant a tots els aeroports...
De fet, a Barcelona el Prat ja funciona i es veu un estudi que durant la tarda del dimecres més de 50 persones estan connectades.
és poquet per això no? suposo que encara no encara no es coneix està el tema encara una mica començant a arrencar arrencant vull dir que no t'has de crear un perfil suposo que és un perfil molt bàsic ja que és el que diem disposes de poc temps o que ja te l'has de crear de casa creat perquè clar quan estàs allà suposo que deu ser que justament quan entres a l'aeroport et detecta la ubicació
I d'aquesta manera puguis, doncs això, crear-te un amic, una amistat, una relació a llarg plaç, a curt plaç. Es diu meitat d'her, però suposo que ho pots concretar també. Per tant, si a algú li interessa o algú viatja molt creu que li pot servir, ho pot descobrir. Molt bé, Roser. Moltes gràcies. Una experiència diferent.
Exacte, està clar. I una mica també curiós, que per això ho englobem dins d'aquesta història de les notícies absurdes de la setmana. Aquesta crec que és més seriosa del que sembla, eh? Sí, de fet, no m'ha donat temps de poder escriure i parlar-ne una mica, que em va semblar molt interessant. Justament és sobre això, que sembla que ja ho havíem parlat, que a la gent sembla que ara li costa molt
trobar parella, han creat una aplicació que també serveix per això, et fiques la teva ubicació i et detecta les persones que busquen el mateix que tu. Si vols una... Segons on estiguis situat. Segons on estiguis situat. És una aplicació... Però vull dir, jo vaig pel carrer ara perquè és...
una estona i llavors ja sé la persona al meu costat que pot pensar o que no sí, la pròxima setmana ho portaré i ho farem més deteniment i et diré quan és perquè de fet la vaig buscar l'altre dia i sí, sí, estàs un perfil i et dius on estàs, et detecta l'ubicació on estàs actualment ja no a casa teva i et detecta la persona que realment les afinitats que tinguis ja és però de cara ja no... que fort, eh?
No una mica ja potser una relació llarga, sinó suposo que ja és més momentàni, una mica més relacionat amb el sexe i mantenir relacions ja una mica més esporàdiques. Directament, no? És a dir, algú que busqui el mateix que tu en aquest moment i no cal que vagis a un bar ni que estigui de nit, sinó que directament, ja? Sí, que ja busquis anar una mica més lluny o només per un cafè i just en aquella zona on estiguis. Si estàs ara amb la Catalunya, te les busques a la mateixa zona on estàs tu i demana que estiguin connectats tothom.
Surt plenent, Roser. A més, les tecnologies ens solucionaran la vida. Home, clar, amb les Google Glasses, també, que pots tenir aquesta informació, el que les tingui, pot suposar que... Bueno, clar, perquè només les té poca gent, però en principi pot detectar ja segons què, no? Bueno, una mica problemàtica, sembla, les Google Glasses.
Bueno, perquè generen, i també generen, exacte, una mica de... Encara és tot molt nou i segons quins debats ètics, també. No s'ha adaptat massa. Hi ha gent que no es podia conduir, però ho diria que ho podia conduir amb aquestes ulleres, utilitzar-les de manera que sigui útil i no reperjudiqui els altres. Bueno, unes històries que a vegades...
En fi, Roser, moltes gràcies la setmana que ve. Com dèiem, parlem d'aquesta altra xarxa social. Sí, sí. Que vagi molt bé. Bon dia, bon dia de setmana. Igualment, adéu, Carme. I després de les notícies curioses, arribem de seguida a tres quarts d'una del migdia i acabarem el programa parlant de cinema amb el Xavi Roldán.
Nits Electrònica ara és Beats. Beats. Molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Smooth Jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el Funk, el Sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Un moment, com cada divendres, aquesta hora per parlar de cinema, les estrenes de la setmana amb el Xavi Roldán. Bon dia, Xavi, què tal? Bon dia, molt bé, i tu? Bé, avui ja m'has avisat per això que tenim poques pel·lícules, no? Sí, poquetes estrenes aquesta setmana. Aquest micròfon que tens no m'agrada gens com sona. Que dius! Vols que me'l canvia així? Sí, ho fem així, exacte. Sento com enllaunat, a veure.
Hola. Ui. Ai, jo em sento millor a mi mateix també, eh? Sí, oi? Sí. Ah, saps què passa? Crec que en realitat teníem aquest obert i ja arribaves a l'altre. Directament, oi que sí? Sí, et senties molt raro, ja està. Sí, no em sentia. Bueno, veus, ho hem fet així en directe, en canvi de micròfon tècnicament en directe. A veure, comencem, si vols, després parlarem d'una altra pel·lícula, però comencem parlant de les novetats. Sí. Ho deixo pel final. Sí. Tenim, per exemple, el medallón perdido. Sí.
Ui, aquest títol ja... Sí, per aquest títol no pintar massa bé la cosa, no? Tira enrere. Tu no hi aniries, a veure, no? No, però suposo que és una mica Pirates del Caribe, no? Ui, no, avui ja voldria ser Pirates del Caribe. És una mena d'aventura per tota la família que pretén ser un blockbuster, pretén ser una gran aventura, però em sembla que no té gaire pasta d'entrada pel repartiment que té, els actors que té.
que no són gaire ningú. Hi ha un tal Billy Unger, que m'ha informat, i és un nen de Disney Channel. Ah, ah. I a part d'ell surt el Marc De Cascos, això sí que m'ha flipat. No sé qui és. Marc De Cascos, era un actor com oriental, amb faccions orientals, que va tenir un petit minibum fa bastants anys, quan va fer una pel·lícula que es deia Crying Freeman, que era d'un samurai que matava la gent i llavors plorava, era com Emo,
i va desapareixer aquest tiu i ara torna a fer aquesta cosa que has dit, pues això, el medallón perdido i és una cosa d'aventura sobre un medallón perdido. És que no... No temes. No temes.
Monuments Men, aquesta, si més no, té bona promoció i bons actors al darrere. Sí, a veure, aquesta, cuidado, no és una tonteria, però sí que és una tonteria, perquè com estrena no és una tonteria en tant que, ja ho has dit tu, i té un munt d'actors coneguts, entre els que hi ha el George Clooney, que és el director també de la pel·lícula, doncs el Matt Damon, el Bill Murray, el John Goodman,
la Kate Blanchett i el Jando Jardant, que és el protagonista de The Artist, aquell actor francès. Ah, sí, sí, sí. Que va guanyar l'Òscar, no? Que va guanyar l'Òscar, en el seu moment. M'ha rescut? Jo és que soc molt anti-die artist. Ho sento. No m'agrada gens, aquesta pel·lícula. A mi m'agrada, però normal, eh? Jo buscaré molts enemics, però a mi no m'agrada gens. Bé, gens. A veure, no em sembla una pel·li infumable. L'any passat, qui va guanyar? Però em sembla molt justeta. Millor actor? No, millor pel·lícula. No et sé dir ni millor pel·lícula, ni me'n recordo. Tampoc. Qui va guanyar millor pel·lícula? Ah, l'Eledor de les
No. Bueno, ja... Ui, no sé, no me'n recordo. Els Oscars els miro cada... Cada any me'ls miro, estem allà uns quants... Sí? Sí, sí, sí. La setmana que ve podríem fer alguna cosa.
Ja passarem un moment. Si vols, fem alguna cosa. Des de fa 20 anys que m'estic allà tota la nit mirant-me'ls, però el dia següent ja no me'n recordo de res, perquè en el fons no m'interessen un carall. No és que no m'interessin, és que no me'ls crec, com ningú, però la conya la fas. Argo. Argo, clar, va ser l'any d'Argo, és veritat.
Doncs, això que t'anava a dir, és una pel·lícula que, mira, parlant d'Òscars, jo crec que aquesta pel·lícula l'havien d'estrenar abans dels Òscars, però la van estrenar després. Van dir, ui, no, no, i llavors van posar l'excusa de que és que no està acabada del tot, tal, bueno, ens hem d'esperar una mica més. L'autèntic motiu és que és una pel·li molt fluixa, molt, molt fluixa. Tot i el repartiment que té...
És una pel·lícula molt fofa. Home, Matt Damon també, aquest blanxet, no? Són noms que fan bé. Sí, té una quantitat de noms importants, gent que treballa molt bé i que té molta imatge. Però la pel·lícula en si és molt fluixa. És una història d'una mena de comando de l'exèrcit nord-americà que durant la Segona Guerra Mundial es van encarregar
de recuperar unes obres d'art que havien sigut segrestades pels nazis. Els nazis, allò que anaven conquerint, anaven replegant obres d'art, se les anaven quedant totes, i un grup d'experts en art es van encarregar d'intentar recuperar aquestes obres per...
per tornar-les a donar a la humanitat que d'aquí correspon, perquè els alemanys el que volien fer era cremar-les. Si es moria Hitler, les pensaven cremar totes. Però és una pel·lícula... Sense més, no? No té xitxa, no està ben explicada, no té cap mena d'emoció... És una pena, és una autèntica pena. M'has convençut, crec, eh? Anem cap a una altra, a veure, aquesta m'engurisseix molt. Per exemple, el fet que estigui feta a Sèrbia i Valladolid.
No, no, això és un apunt que m'he fet, perdona. T'hauria d'explicar una mica el guió. Els teus guions, és el que més m'han curiosit, a part del títol, que seria el nacer el dia. El nacer el dia. El director Segurem Pasquia Lèvic, és un director servi, fins aquí ve, va passar per Valladolid, pel festival de Valladolid. Ah, clar, clar, és que em semblava molt curiós la relació entre un lloc i l'altre. Jo és que em faig els guions i m'apunto quatre coses que necessito recordar, però no està ben explicat.
Però seria curiós, eh? No Sèrbia i Espanya, no. Sèrbia i Valladolid. I Valladolid, hi hauria joc per anar a pel·lícula, eh? No, que va passar per Valladolid. És una pel·lícula autoral del director d'altres coses com el Polvorín o Honeymoons, que és una pel·lícula que va tenir ser ressò entre la parròquia del cine d'autor i de tot això. I és la història d'un senyor gran que el criden perquè han trobat una capsa
que prové de l'època del nazisme, també, i aquesta capsa conté uns secrets que han mirat la seva vida. També va una mica de nazisme i de tota la pesca, però està enfocada a un públic, doncs, òbviament, això, més que busca cine d'autor i més indie, més de verdi, diguem.
La pel·lícula Her, aquesta sí que també ha lligat una mica amb el tema Monuments Men, se n'ha parlat més, no? Sí, fins i tot hi ha cartells pels carrers. Això, això. Sí, sí, sí, és significatiu això. I aquesta jo penso que s'ho mereix, aquesta sí que s'ho mereix. És la pel·lícula de la setmana, no? És la pel·lícula de la setmana, és la gran estrena de tots els nivells. Bé, a nivell de taquilla no ho sé, ja ho veurem.
però a nivell de crítica ha rassat i no és per menys, perquè és una autèntica, home, no diré una obra mestra, però gairebé a mi és una pel·lícula que em sembla extraordinària, dirigida per l'Spike Jones, que és aquest director indie, diguem, un dels tòtems de l'indie ara mateix, del cinema alternatiu americà, i que està protagonitzada per un Joaquim Fènix que s'enamora d'un sistema operatiu. És un futur no lejano d'aquests reconeixables,
que va d'això, d'un senyor que està una mica amargat de la vida i s'instal·la un sistema operatiu, com si fos un Windows, i el sistema operatiu té un sistema d'intel·ligència artificial. Una veu, una persona que t'organitza els correus, l'agenda, no sé què, no sé quantos. I aquesta veu és l'Scarlett Johansson. Llavors, el tio s'enamora...
d'aquesta veu, de l'Scarlett Johansson, i comencen una relació. Molt bé. I no vull dir més. No, no, fa bona pinta, doncs. És una pel·lícula fantàstica. Home, però recomanable, per tant, en versió original, sempre, però en aquest cas encara més, no? I tant, i tant, i tant. I a l'Scarlett Johansson, que a mi és una tia que no m'agrada gaire, però, bueno, sí que és veritat que aquí la seva veu s'adueix.
Doncs és una altra de les pel·lícules, acabem parlant d'una altra pel·lícula, no és una estrena, sinó que és aquesta pel·lícula que deia que aquesta setmana he fet els deures, he anat a veure, he anat al cine, no? Sí. I la pel·lícula que he vist no era cap estrena, sinó que era una pel·lícula que havia estrenat feia 3 o 4 mesos, però que li havien donat el goi a la millor pel·lícula, aquesta de David Trueva, que és Vivir és fàcil con los ojos cerrados, i vaig pensar que no estava malament.
Jo m'he dit abans per la l'antena i ja m'has dit que... Jo, mira, és una pel·lícula que... A veure, jo no crec que estigui molt malament. Tampoc és això. Simplement em sembla que hi ha una... No sé, hi ha una mena d'acord tacito de que és bona. I per mi no és bona. Per mi és una pel·lícula molt justeta. Però les crítiques són bones. Bueno, algunes. Moltes no. Algunes sí. Més del compte. Home, li han donat els golles. Vull dir que la crítica està... Però per mi és una pel·lícula...
bastant fofa narrativament, que és molt condescendent, molt convencional, no arrisca. Mira, en el tema dels Goya hi havia, no sé si 4 o 5 nominades, totes les altres nominades eren pel·lícules que arriscaven, eren pel·lícules que feien avançar el cine espanyol cap endavant, en llocs on...
No diré que no havia arribat, però a llocs importants. I aquesta era la més encarcarada. És una pel·lícula cartronada. És una pel·lícula que es podia haver fet fa 20 anys i no ho dic en el pitjor dels sentits. Perquè hi ha pel·lícules que dius, mira, és intemporal. Aquesta és com antiga. És antiga i no té punys, no té varí. Bé, varí.
No li interessa tenir verí, però per mi no té geni. És una pel·lícula sense geni. És un tio que no em desagrada. I el Javier Cámara ho fa bé, no? I el Javier Cámara ho fa bé. La nena no em va semblar que ho feia gens bé perquè de vegades li ve l'accent i de vegades el perd. No sé si t'hi vas fixar, que de vegades sembla d'aquí, de vegades sembla d'allà. I el nen encara ho fa pitjor. Però globalment la pel·lícula em sembla molt fofa, molt fluixa.
Sap greu, eh? No, no, no, està bé, està bé. Escolta, sí que li he agradat a molta gent que hi vagin, que no em facin ni a casa. Exacte. Com sempre. Exacte, això va a gustos i més a més quan hi ha un premi sempre acostuma. La que vull veure ara és l'altra, la Plaga. Ah, bueno, aquesta... És una altra història. Això és un altre rotllo. Mira-te-la i en parlem. Perfecte. Així ho faré. Molt bé. Gràcies, Xavi. A tu. Que vagi bé. Fins de ventes. Adéu.
7 minuts i la 1 del migdia. Anem tancant ja el Just a la Fusta d'avui divendres 21 de febrer.
I com sempre el que fem és agrair a la gent que ha fet possible aquest just a la fusta d'avui. Per exemple, l'Andrea Buen als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Ingrid Marín, coordinadora de l'Espai A, que torna aquest circuit d'arts escèniques aquest diumenge a Sant Jurs.
I a més a més també hem connectat com cada divendres a dos quarts de dotze amb l'Institut, el Posem-li Beu, que és el programa que fan els alumnes de tercer destre del taller de ràdio de l'IA Sant Just. Més coses també en aquesta tercera hora. Hem tingut temps per parlar de nutrició i dietètica amb la doctora Pilar de Sant Pau, també de cinema, ara ho heu sentit amb el Xavier Roldán, i de notícies curioses amb la Roser Sort.
Fins demà!
I us ha parlat Carme Verdó i tornarem a partir de dilluns amb més coses des de les 10 i fins a la 1 del migdia, com cada dia. I ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea. Serà a la 1, per tant, de seguida hi arribarem. El que fem mentre no hi arribem és connectar musicalment amb els Jo la Tengo i escoltar un dels temes del seu últim disc, que es deia Fate. Recordem, a més a més, que els Jo la Tengo passaran per presentar aquest disc...
D'aquí a no gaire, a principis de juliol, a Vilanovela Geltrú, dins del Festival Vida. Per part nostra, res més, que vagi molt bé, que passeu un bon divendres i que tingueu un molt bon cap de setmana. La informació més propera al Just a la Fusta.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
And if that matters, it's a very few. And all that matters for me is you.
Is that enough? Well, it's not enough. No, it fits unclear the way I feel.
I wonder if you're sleeping I wonder how to know I wonder why I hate to let that show It's unimportant As far as I can tell
Is that enough? Oh, is that enough? Well, it's not enough, no. If it's unfair, the way I feel for you is true. What can't come back's what we can't bear to do.
Gràcies.
It's not enough. No. There's just no way that it's enough. Is that enough? Oh. Is that enough? Well. It's not enough. No. If it's still not clear the way I feel for you to say.
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Demà se celebra Carnestoltes a Sant Just, una festa que es consolida any rere any al municipi. Més de 500 persones participaran del concurs de disfresses, una desena de persones més que l'any passat. La festa arrencarà a les 5 al Parmaragall i s'acabarà a la plaça Camuapa després de la rua. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 21 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Les retallades en sanitat s'entraran en una tertúlia avui a l'Ateneu. Andreu Segura, metge epidemiòleg, conduirà la xerrada sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les retallades que aplica la classe política. Diumenge torna el cicle Espai A a Sant Just. És un circuit d'arts escèniques amateurs que porta una cinquantena d'actuacions per una quinzena d'Ateneus catalans, entre ells el de Sant Just. Diumenge s'estrena l'obra de teatre Antigona a Nova York.
I també parlarem de l'Institut de Sant Just que ha guanyat el segon premi dels Mobile Learning Awards 2014 en la categoria de Micronerració Audiovisual. Un grup d'alumnes han projectat en un vídeo com s'imaginen que pot ser l'educació del futur.
Bon dia, Sant Just celebra Carnestoltes demà a la tarda. Aquesta és una festa que es consolida any rere any al municipi i demà hi participaran més de 500 persones. Les comparses escolars juguen un paper molt important en aquest èxit ja que són les que més participants presenten el concurs de disfresses.
536 persones competiran al concurs demà on es triaran les disfresses més originals de Sant Just. Per categoria s'hi han inscrit 4 grups, 4 individuals, 2 comparses i 3 comparses escolars. D'aquests més de 500 participants, més de 430 formen part de comparses escolars. Ho ha explicat el Just a la Fusta, Sergi Seguí, regidor de Cultura de Sant Just.
Carnestolta és una festa que al llarg dels anys s'ha anat consolidant i jo crec que ara ja s'ha convertit en una festa tradicional més de Sant Just. Sobretot perquè les escoles amb els nens i les nenes d'aquí Sant Just hi participen molt activament. Jo crec que aquest és un gran punt a favor. Pensa que hi ha 432 persones apuntades a la categoria de comparsa escolar. I només en tres escoles, eh?
A la part contrària trobem el jovent del municipi. Segons Sergi Seguí, els joves de 18 a 25 anys aproximadament no acostumen a participar del concurs. Per això suggereix al Casal de Joves i a les entitats juvenils que fomentin la col·laboració al Carnestoltes. De cara a futures edicions, a mi el que m'agradaria és que el Casal de Joves i la gent que freqüenta el casal i les activitats del casal poguessin també d'alguna manera incorporar-se a aquesta festa de Carnestoltes i així ja abarcaríem tota la població possible.
Sant Just Notícies. La festa de Carnestoltes a Sant Just, com dèiem, començarà demà a les 5 de la tarda al parc de Joan Maragall, que és on els concursants hauran de desfilar davant del jurat. Després, el rei Carnestoltes farà el pregó, un discurs elaborat per la comparsa guanyadora del concurs l'any passat, les estrelles de Sant Just. Tot seguit començarà la rua, amb l'acompanyament del grup de percussió bandandarà fins a la plaça Camoapa.
La festa s'acabarà allà, a Montball, i amb el lliurament de premis a les disfresses guanyadores. El millor grup guanyarà entrades per anar al Tibidabo de Barcelona. La millor disfressa individual guanyarà un bal de compra per valor de 100 euros abans de canviar qualsevol comerç de l'Àubic. La millor comparsa, un lot de productes ibèrics. I la millor comparsa escolar, un espectacle d'animació infantil per fer al centre. Després es farà la tradicional crema del rei Carnes Tolta. Es trobareu tota la informació sobre la festa de demà al web municipal santjust.cat.
Sant Just Notícies. Un any més, per tant, Carnestoltes celebra Sant Just una setmana abans que reu del país, la qual cosa comporta un cert debat. El regió de Cultura, Sergi Seguí, ha explicat que els consells escolars tenen molt a dir a l'hora de prendre la decisió perquè la data oficial, és a dir, el cap de setmana de l'1 de març, coincideix amb un dia de lliure elecció als centres educatius. Amb molt bon criteri, algunes de les ampas em van fer veure si manteniu la data Carnestoltes per la data oficial
tindré un problema perquè hi ha molts pares que aprofiten aquests quatre dies de festa marxant amb els seus nanos. I vam dir, fem-ho la setmana abans, no passa res, tenim aquesta casuística, ja està, no passa res, ho fem abans d'entrar-la a la sardina en comptes de després i ja està.
Per tant, per no fer coincidir la festa amb un possible cap de setmana llarg, Carnestolta s'avança una setmana a Sant Just. I la setmana que ve, però, també hi haurà més festes de carnaval al municipi, amb el carnaval més jove que es farà al Casal. És una festa de disfresses per a joves de 12 a 18 anys i serà dissabte 1 de març a les 6 de la tarda. Sant Just Notícies
Ara passant cinc minuts de la una del migdia i seguim parlant d'altres qüestions, també de punts d'agenda, les retallades en sanitat centraran avui una tertúlia a l'Ateneu. Andreu Segura, metge epidemiòleg de l'Administració Sanitària de Catalunya, conduirà aquesta tertúlia sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les retallades que aplica la classe política. Sant Just Notícies.
La crisi ha fet augmentar les desigualtats socials i de renda al país. Per això, segons Andreu Segura, l'estat del benestar que s'ha anat construint durant dècades ara està en perill. Tot i això, Segura apunta que aquest estat del benestar té alguns defectes que s'han de corregir i la crisi pot servir per fer-ho.
Tal com explica el Andreu Segura, al llarg dels darrers anys s'ha fet un consum sanitari poc apropiat i la vida quotidiana s'ha medicalitzat excessivament. Això vol dir que en molts casos les persones acudien amb massa facilitat als medicaments per resoldre els seus problemes. Amb la crisi i amb l'increment de persones amb poc recursos o sense recursos, aquesta situació s'ha greujat. Sentim Andreu Segura al Just a la Fusta. Una de les coses que passa és que la gent davant d'aquesta situació té problemes de l'estat d'ànim, problemes de salut mental, que de fet,
No són patològics perquè el normal és que reaccionis amb neguit, amb preocupació, a vegades amb desesperació. Però moltes vegades el que fem davant de situacions com aquesta és tractar-les medicament i no és un problema mèdic i no és un problema que es pugui resoldre medicament.
Per Andreu Segura, aquestes persones amb problemes d'ansietat o de nervis derivats de la crisi, més que medicaments, necessiten recursos per tirar endavant i no ser exclosos de la societat. Asegura que a vegades intentem resoldre problemes socials amb intervencions mèdiques i això es tradueix en crisi. Per tant, segons el metge epidemiòleg, cal un canvi de mentalitat. En una situació com aquesta de crisi és absolutament obligat
ser encara més restrictius, més prudents, més cautelosos, perquè quan hi ha menys recursos a distribuir és una frivolitat malbaratar-los, no? I per tant és una situació en què és obligat que tots ens hi posem per aconseguir racionalitat al màxim possible l'utilització d'aquests recursos.
D'altra banda, Andreu Segura, metge epidemiòleg, és conscient que hi ha qüestions de la vida quotidiana a les quals la classe política atorga més importància. Per tot plegat aposta per utilitzar més adequadament el sistema sanitari i ser més austès i cautelosos a l'hora de fer-ho. Si s'ha de triar, potser és més important l'educació, la política contra l'atur...
del propi servei sanitari. Les autonomies, la part més important del pressupost és de sanitat, és d'allà quan tenen necessitat econòmica, és d'allà on poden escalviar més, això és veritat. El que passa és que si es retalla d'una manera assenyada es fa molt menys mal i a vegades pots treure algun benefici i tot que si retalla de forma indiscriminada.
La tertúlia sobre les retallades de la sanitat amb Andreu Segura, metge epidemiòleg de l'Administració Sanitària de Catalunya, serà avui a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu. L'organitja la secció de cultura de l'entitat.
I quan passen nou minuts de la una parlem d'una de les activitats també destacades d'aquest cap de setmana del cicle cultural Espai A, que torna aquest diumenge a Sant Just. L'Espai A és un circuit d'arts arsèniques amateurs que porta una cinquantena d'actuacions per una quinzena de teneus catalans, entre ells el de Sant Just. Espectacles de teatre, dansa, cant, coral i música formen part d'aquest cicle, tots protagonitzats per companyies amateurs del país. Aquest diumenge l'Espai A torna a Sant Just amb una obra de teatre. Sant Just Notícies.
L'Espai A és un cicle que vol impulsar les arts arsèniques amateurs arreu de Catalunya. Es va començar a gestar l'any 2011, però no va ser fins l'any següent que va arrencar la primera edició. Ho va fer amb una bona acollida, ja que va comptar amb 3.000 espectadors. La segona edició fins i tot va anar millor, amb l'assistència de 6.500 espectadors. Ingrid Marín, coordinadora de l'Espai A, ha explicat al Just a la Fusta l'objectiu del cicle. L'Espai A, de fet, el que volia era seleccionar les millors produccions amateurs
que existeixen a tot el territori, a tota Catalunya, tant en teatre, en cant, en música, com en dansa, i que aquestes millors produccions poguessin girar per ateneus de tot Catalunya. Normalment sempre són ateneus privats. De fet, el que són els teatres municipals, ells ja disposaven d'aquests tipus de cicles o de xarxes, i normalment amb professionals.
Segons Marín, cal potenciar les arts escèniques amateurs, ja que no acostumen a comptar amb un gran suport al darrere i realment tenen molta qualitat. La gent que va veure els escèniques amateurs normalment és perquè coneix algú dels que està actuant. Què passa? Que quan ve un grup de fora, la gent de la població no hi va, perquè clar, com no conec ningú i com no està actuant ni una primera figura, clar, la nostra feina ara una mica és fer-ne prou difusió i prou comunicació com per demostrar-los
que en les arts escèniques s'està fent una qualitat tan alta que val la pena. El cicle Espai A arrenca de nou diumenge a l'Ateneu amb l'obra de teatre Antígona a Nova York, amb la companyia Figarenca T4. La representació és una revisió del mite d'Antígona, la filla d'Edip, que la trasllada des de Grècia fins a Nova York, convertint-la en una jove indigent.