L'index actual de fracàs escolar a Catalunya és del 24%. Pel que fa al trànsit, continua una incidència a l'autopista P7 a l'altura de Figueres a l'Alt Empordà.
Hola, bon dia, si és recordem a primera hora del matí un accident, un camió que ha volcat en aquest tram de l'autopista AP7 a la zona de Figueres, doncs bé, mantenim l'autopista tallada en sentit nord, anant cap a França, es fan desviaments per la sortida número 4 de la mateixa autopista AP7, però hem de dir que aquesta incidència no provoca retencions importants, com a moltes hores puntuals, delanteix la marxa, a més no prudència, en aquest punt AP7 continua tallada, com us dèiem, a Figueres en sentit nord, sentit França. La resta de la xarxa viària
han millorat moltíssim la circulació, per destacar alguna cosa, on tram de la ronda litoral encara una mica lenta, amb aturades puntuals. Han satit llobregat entre Prim i la Barceloneta. És tot des del rack. Bon dia. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimú. Avui l'Atlètic Barceloneta s'estrena a la final a quatre de Bater Pol. Els mariners s'enfronten a partir d'un quart de nou de la nit a l'amfitrió, l'estrella Roja de Balgrat.
Els de Santi Fernández es rebran el suport d'un centenar de seguidors que s'han desplaçat a la República de Sèrbia. Escoltem el jugador mariner Marc Minguell a la xarxa de comunicació local. Hem d'intentar fer el nostre joc, que és un joc agressiu, un joc ràpid i un joc en equip. Ells són individualment més forts que nosaltres, jugador per jugador, però com a equip crec que estem penjant un puntet per sobre.
A l'altre cemi d'aquesta final, a 4 de Baterpolo, s'enfrontaran al joc Dubrovnik de Croàcia i el Partisan de Belgrat. En bàsquet avui el Barça juga al primer partit de les semifinals dels Playoff de la CB. Els lauranes s'enfronten al Gran Canari a partir de les 9 de la nit al Palau. Aquest dijous s'ha jugat al primer partit de l'altre semifinal amb victòria del Real Madrid davant del Caixeragossa per 84-76. I un darrer punt de futbol. Avui Víctor Valdez trenca el seu silenci i d'aquí una hora farà una roda de premsa per donar les primeres explicacions, després d'anunciar que no renovarà el seu contracte amb el Barça.
Avui també compareixem s'esperada del capità Carles Puyol. Tot això després d'una emotiva jornada a Can Barça en la que Erika Vidal es va acomiada del Club Lourana. Notícies en xarxa.
Justa la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i ara comencem el Justa la Fusta d'avui divendres 31 de maig, últim dia de maig.
amb un cel gris amb temperatures fredes per l'època. En parlarem en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i el Rius abans, però farem un cop d'ull a l'actualitat del dia, l'actualitat s'enjustenca amb l'Andrea Bueno, que avui passa per l'endemà d'aquest ple municipal que es va celebrar ahir dijous.
Més qüestions, també parlarem de l'actualitat general del dia, després també de les paraules d'artur Masai al Cercle d'Economia, parlarem fent un cop d'ull als diaris d'avui, també ens fixarem en les contraportades, entrevistes interessants, cultura, esforç i una mica de tot per estar al dia de l'actualitat.
I a partir de les 11.10 entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Parpinyà, l'endemà del ple municipal que va tenir lloc ahir a Sant Just. Trebessarem els diferents temes que es van tractar, les emocions i també les intervencions del públic. És divendres, per tant, parlarem d'economia amb el Manel Ripoll, que avui continuarà parlant-nos d'impostos.
Tindrem també la Carme Dom, la cuina, i el Sebas Elias avui ens farà l'anàlisi de l'actualitat política de la setmana. Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos amb bona música. Comencem. Just a la fusta.
I avui comencem amb els Wilco i aquest tema que es titula Jesus etc.
Stick around. You write about the stars. Each one is a sad song. Town buildings shake. Voices escape. Sing sad sad songs.
Don't you come stung down your cheeks, bit of your lips, turning more than a round. Don't cry. You can rely on me, honey. You can come by anytime you want. I'll be around.
You ride about the stars Each one is a setting sun Don't feel in shape Voices are scared Singing sad, sad songs Tune to colors strung down your cheeks Filling melodies Turning your orbit around
I love you so much.
Our love is all we have Our love Our love is all of God's money Everyone is a burning sun Don't build a shape
I don't know what to do.
Skatscreepers are scraping together, your voice is smoking. Last cigarettes, all you can get, turning your orbit around. Last cigarettes, all you can get, turning your orbit around.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen 12 minuts de les 10 i és moment, per tant, per parlar d'actualitats enjustenca amb l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Què tal? Molt bé, i tu? Bé. Sí? Sí. Està a divendres. Sí, divendres així, gris. Preparada per al cap de setmana. Sí, home, bé... 31 de maig, molt mal temps. És veritat, eh, sí, això segur que...
Però bueno, més del pa de cada dia, no? Home, jo crec que no toca, que anem així una miqueta de babrigades, però bé, suposo que... No sé si això de l'estiu tardar serà veritat o no, però vaja, no toca. De moment sembla que sí, veurem com acaba. En tot cas, ahir va haver ple municipal i és doncs el tema principal d'avui.
Sí, i ahir va ser un ple molt complet i un ple que va tractar moltes qüestions. Per exemple, temes d'habitatge. El ple ha obert la convocatòria de tres pisos socials a Sant Just. Són tres habitatges amb lloguer reduïts per famílies en risc d'exclusió, amb pocs recursos, i són uns pisos que s'assumen els tres que ja es van adjudicar l'any passat.
Més punts que es van aprovar al ple d'ahir van ser la modificació de l'ordenança de l'ocupació de la via pública amb terrasses i vetlladors, el reglament de trànsit i circulació vial i el canvi de gestió del Servei Municipal de Parcament. Un canvi que implicarà que l'Ajuntament podria fer la gestió d'aquestes zones d'estacionament regulat i a petició de l'empresariat de la zona Sant Just Diagonal, els carrers d'aquest polígon es regularien amb zona verda.
El ple d'ahir també va fer una declaració institucional contra la violència masclista. A partir d'ara s'ha decidit fer una denúncia contra la violència cada ple i suprimir d'aquesta manera els cinc minuts de silenci que es fan cada últim dijous de mes a les portes de l'Ajuntament al migdia. I per últim, per unanimitat, es va aprovar l'emoció que presentava el Partit Popular per reclamar transparència en les dades econòmiques de l'Ajuntament.
Són alguns dels temes que es van tractar ahir en aquest ple municipal i també van tractar-se altres qüestions, també n'hem anat parlant aquesta demana, per exemple aquesta intervenció de l'Assemblea Nacional Catalana del sexe local que s'enjusta i s'enjusta per la independència. Sí, i de fet alguns membres de l'entitat van assistir al ple, van explicar el que volien fer, de fet el que van fer va ser lliurar
L'alcalde de Sant Just, les 80 signatures que es van recollir al municipi fa mesos per pertànyer a l'AMI, l'Associació de Municipis per la Independència, era aquesta la intenció principal de l'entitat que ahir al vespre va organitzar una concentració a les portes de l'Ajuntament per fer-ho i a la qual van assistir una setantena de persones, aproximadament. Com deia, membres de Sant Just per la Independència van assistir al ple, van explicar el procés que van engegar fa mesos per demanar l'adhesió del municipi a l'AMI, un procés que finalment no va acabar amb aquesta incorporació
per poc suport dels partits del govern municipal, però l'alcalde va recordar que el ple va tirar endavant a principis d'aquest any una moció a favor de la declaració de sobirania que es va aprovar al Parlament el dia 23 de gener, un gest diferent del PSC.
Doncs en parlem també a les 11 i 10 amb l'alcalde de Sant Just acabem parlant però d'un altre tema que és que avui és el Dia Mundial Sense Fum o contra el tabac, ara no sé com es diu. Sí, el Dia Mundial Sense Tabac i jo crec que per això es celebra durant aquesta setmana la setmana Sense Fum aprofitant aquest dia. Aquí a Sant Just la iniciativa la coordina l'àrea bàsica de salut per consciència a tothom dels efectes negatius del tabac i s'estan fent tallers de prevenció a les escoles. Avui de fet s'ha muntat una paradeta a l'institut
i des d'ahir s'ofereixen proves per fumadors al CAP, a l'ambulatori. S'està fent, com deia, espirometries adreçades a fumadors de més de 50 anys i des del CAP us recomanen per comprovar quin és l'estat físic de cadascú. De fet, la infermera Sílvia Granullers, que és qui coordina tot aquest tema, ha detallat com són aquests controls. Espirometria el que mesura és la capacitat que tenim pulmonat, la nostra capacitat, la nostra funció pulmonat.
per simplificar-ho, quan aire som capaços de ficar a dintre dels nostres pulmons, si fem l'esforç de ficar el màxim possible, i a més a més quan aire podem treure amb el primer abofada. I per fumadors de totes les edats a més es mesura el nivell de monòxid de carboni a tothom que ho vulgui. Aquesta setmana, com dèiem, se celebra la setmana
Sense fum. Avui en concret és el Dia Mundial Sense Tabac i podeu consultar més activitats i més iniciatives per deixar de fumar al web Santjustancarafumes.blogspot.com Molt bé, Andrea. Doncs gràcies i tornem de seguida amb l'actualitat general del dia. Molt bé, fins ara. Justa la fusta
Ara passen dos minuts d'un quart d'onze. De seguida, com dèiem, el que farem serà endinsar-nos amb l'actorilla a través de la premsa. Ho farem, però després d'escoltar una mica més de música i ara ho farem amb Sant Josec i el seu futur insert.
davant d'un futur incert amb molt per descobrir no vull decidir i perdre aquest moment just abans de començar la boira es pot palpar jo vull perdre el fil
un full de somni ja no va a la realitat la llum és a desgrat les cares de la gent en un bar de dubtes jo ja no vull pensar jo ja no vull lluitar vull fondre'm amb el llit escoltar la pluja
On és la llibertat de no voler escollir? Jo em vull quedar aquí i viure com abans al marge d'un camí.
veient com passa el temps, i ara vull estar arran de terra. Ja no em va la realitat, la llum és a desgrat, les cares de la gent, un mar de dubtes, jo ja no vull pensar.
Jo ja no vull lluitar, vull fondre'm amb el llit i escoltar la pluja.
M'agradaria veure't.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Mitge electrònica ara és bit.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia-sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El Menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milenari. Per seguir l'actualitat del Baix Ilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbarnada.
I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la Desvernada els divendres a les vuit del vespre i els dissabtes a les dotze del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. 5 minuts i dos quarts d'onze, salvem ara l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Bon dia. Per parlar d'actualitat. I ens centrem en les portades dels diaris
I el tema del dia d'avui passa per les declaracions que va fer el president de la Generalitat ahir, Artur Mas. El diari ara ens diu, Mas acusa Rajoy d'Inmadu. L'estat es queda a 33.000 milions dels 35.000 del marge de dèficit, obliga les autonomies a barallar-se per engrunes, 2.000 milions, i posa en perill el manteniment dels serveis de l'estat del benestar. El president aposta davant l'empresariat per una Catalunya com a Òstria o Dinamarca.
Això és el que tenim avui al diari Ara, aquestes jornades que van tenir lloc a Sitges. El punt avui ens diu que mas no volen crunes, una declaració que també destacava l'Ara. És absurd que ens barallem per les encronats del dèficit, l'Estat hauria de ser més madur, i diu també que el president apela a un projecte propi per a Catalunya davant de les elites empresarials. A l'avantguàrdia, avui per cert, el punt tenim un article de l'expresident Jordi Cujol, que es titula Delenda Est,
A la vanguardia ens diu Mas adverteix Brussel·les dels perills dels nous ajustos. El president advoca pel dret a decidir el cercle d'economia davant d'una refundació de l'estat. I veiem una imatge del president en un moment de la seva conferència. I el periódico per últim ho destaca amb un titular més breu i diu que Mas insisteix en el dret a decidir davant dels empresaris. Doncs és el que ens diuen els diaris, les portades dels diaris, ens fixem ara en els digitals, com ens actualitzen aquesta informació,
I comencem parlant del 324.cat que ens diu que el Salvador permet, finalment, induir el part de Beatriz per salvar-la. Les autoritats del Salvador han permès que la jove amb diferents malalties i embarassada d'un fetus sense una part del cervell pugui tenir, finalment, un part induït al govern del país centromaricà i ha accedit tot i que l'avortament està prohibit en tots els casos. La pressió internacional i una resolució de l'Accord Internacional de Drets Humans ha enforçat l'executiu Salvador Enc a prendre aquesta decisió per salvar la noia.
És el tema principal del 324.cat, que també ens parla encara de la xiulada dels prínceps dins i fora del Liceu, ahir a Barcelona. Troben sang líquida en les restes d'un mamut, és una altra informació que ressalta avui el 324.cat, sí, a l'illa Likahovsky, no sé si la coneixes. No, no tinc el plaer. El tema és que si hi ha cèl·lules vives podria arribar a plantejar la clonació. Els científics l'han trobat en una expedició al nord-est de Rússia. Curiós.
Sí, i a banda també ens continua parlant del que va dir ahir a Mas en aquesta trobada empresarial a Sitges, també igual que a l'Arapuncat, i aquest és el tema central, tot i que també parla d'aquesta esbroncada als prínceps d'Estúries al Liceu, i finalment encara una punt més al diari Ara, que és que de fet que Víctor Valder es trenca avui el seu silenci amb una roda de premsa que farà d'aquí mitja hora.
Més temes a les portades, Andrea. Ens entrem ara a la portada de l'avantguàrdia, que avui ens parla de presunta corrupció. Gurtel va pagar part d'un viatge de Mato a Eurodisney. El cap de la trama va bonar amb la seva visa almenys una nit de la diputada i el seu fill a París l'any 89. Atenció. I Correa ens diu també que va acostejar a més una visita d'incentiu a Helsinki de l'exmerit de la ministra Ibarcenas. En aquest sentit, l'avantguàrdia segueix també amb un altre titular vinculat a una altra qüestió.
Diu que en Método 3 va provar de treballar per Asiu i la Generalitat a través de Martorell. Nes qüestions a les portades dels diaris. El periòdico ens diu Barcelona World World recluta la competència d'Adelson. Aquest resort arrenca amb un dels 6 resorts previstos. Obrirà el 2016 amb 900 pisos en venda i un hotel de fins a 3.000 habitacions. És el que ens diu el periòdico d'una notícia que també destaca en altres diaris.
El punt avui, per exemple, ens ho destaca en portades. 5.000 llocs de treball a l'inici del Barcelona World, però el punt avui també ens explica el que tu deies abans. Xiu-Ladissa contra els prínceps al Liceu. Part del públic intenta neutralitzar la protestada amb aplaudiments. Molt tímids, per això. I, per últim, en portada del diari Ara, trobem una notícia en claveu esportiva que recullen tots els diaris, amb imatges, també, la marxa devidal del Barça. El titular és Adéu a contracor, ja el veiem a ell,
amb un primer pla tapant-se la cara amb la mà, aixugant-se les llàgrimes, diu, volia continuar, però el club ho veu diferent. Amb aquesta frase, entre llàgrimes i envoltat dels seus companys d'equip, Erika Vidal es va acomiadar ahir del Barça. Doncs, Déu n'hi do, també, tot aquest acomiat emotiu. De fet ho destacen totes les portades. Hi ha fotografies, no?, en la majoria. Doncs és el que tenim avui a les portades. Ara ens fixem en les portades de fa uns quants anys, per exemple, fa 20 anys,
que hi ha un parell de coses que m'han fet gràcia perquè no han canviat tant des del 31 de maig del 93. D'una banda, fins i tot aquesta també la podríem afegir en aquest sac, és que Pujol afirmava que era millor influir que entrar en el govern. Una estratègia que ha seguit en aquest cas, jo crec que Junqueras, però en aquest cas, lideratiu, diu que preferia garantir la governabilitat de l'estat des de fora i no hipotecar el futur. Si ho es confiava, es configurava com la formació política més votada de Catalunya, era evidentment una situació diferent, perquè estem parlant d'eleccions
Estatals, també ens deia que el Barça fallava a Vigo i cedia el lideratge al Madrid. I d'altra banda, l'OMS celebrava el Dia Mundial Sense Tabac, cosa que avui també, 20 anys més tard. I declaracions de Rafael Ribó, que era en aquest moment el candidat d'inici per Barcelona en una entrevista a la Vanguardia. El país ja està part de crisi i corrupció. Això fa 20 anys? Bueno, meva... 30 de maig del 93.
Tornem una mica més endavant. Fa 15 anys el PNV participarà a la mesa de Ribatassona sobre la via irlandesa. El partit d'Arzàllus és la primera força política que confirma la seva assistència al fòrum de debat que es farà el mes de juny. I Pakistan feia la seva sisena prova nuclear i oferia diàleg a l'Índia. I el 31 d'abril del 2003, ara fa 10 anys, Jeta assassinava dos policies a Navarra,
al cotxe d'una plaça de sangüessa plena llum de dia, i els atarres van aprofitar les 3 hores que els agents treballaven al consistori. I et repareixia, per tant, gairebé 4 mesos després del seu últim atemptat mortal. D'això fa 10 anys. I també la portada Isenda cobrarà els deutes d'empreses a la Seguretat Social. I una entrevista de Julià Piqué que deia que el PP volia ocupar l'espai del PSC.
I 31 de maig del 2008, fa 5 anys, les FARC van pactar amb ETA a atemptar Espanya. Membres d'ETA van rebre entrenament en campaments de la guerrilla colombiana el 2003. És la informació que destaca la portada de la vanguardia de fa 5 anys. El Cercle d'Economia, que reclamava als partits un pacte sobre educació. I Gasol feia història arribant a la final de la NBA. Aquests eren els temes principals de fa 5 anys.
Tornem ara cap als diaris d'avui i ens fixem en les contraportades. Comencem avui per la contraportada del diari Ara. El doble article semanal de Xavier Bosch que avui té la llengua ordenadíssima i el repartidor de flors. Parla de coses ben diferents. A una llengua ordenadíssima parla de Pompeu Fabra. Veiem una imatge seva l'any 33.
i diu, ahir a l'Institut d'Estudis Catalans es va presentar el nou i últim volum de les obres completes de Pompeu Fabra. Han estat 10 anys en Caixord i Mir i fins a la seva mort Joan Solà han dirigit una feina de formiga d'editar, ordenar i classificar una bestíssima obra de Fabra que fins ara era tan dispersa com difícil de consultar. Parla de Pompeu Fabra avui amb Xavier Bosch i d'altra banda, d'un tema ben diferent avui ens parla del conseller d'interior Ramon Espadaler i diu,
La policia no pot anar repartint flors a les manifestacions. Diu Ariadna Oltra als matins de TV3 li va arrencar aquesta frase que passarà a la història a Ramon Espadaler, un conseller d'interior que acumula més patates calentes que hores del dia. El tema més sensible és l'ús de les bales de goma per part dels Mossos. Quan Espadaler va rellevar a Felip Puig va semblar, per les seves declaracions, que aquesta arma podia tenir els mesos comptats. Ara, però, sabem que tampoc no s'hi atrevira.
Doncs és el que tenim avui a la contra del diari. Ara passem ara del punt avui on llegim que a un ci militar el passaria el problema a escala europea. Un ci unilateral, perdó. Un ci unilateral passaria el problema. Com deies avui entrevisten David Gardner, que és periodista i és el cap internacional del Financial Times.
va recollir ahir a Barcelona el premi Ernest Udina de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya a la trajectòria europeista. Amb 35 anys, el Financial Times és una de les veus autoritzades que des de fora opinen sobre el procés català.
Diu que fa un any defensava el pacte fiscal a Catalunya i ara veu legítima una consulta. El periodista li pregunta com ha fet aquest procés i ell respon. No ha estat un canvi d'opinió perquè la qüestió no es presentava tan nítida. No és que jo defensés el pacte fiscal per cap compromís. El concert econòmic solidari podria haver estat la clau raonable d'una solució política i encara pot ser-ho, sempre que s'arribés a parlar i a discutir-ho. Diu que la demanda d'una consulta va agafar mig món per sorpresa i sentenciar el procés català és polític
i en algun moment caldrà seure a discutir-lo com a tal. Doncs és el que tenim en aquesta contraportada. Anem a la de la Vanguardia ara, que ens diu que ens en sortirem, que anem passades de pitjors. Qui ho diu, això? En José Carlos Díez, professor d'economia a Icades, una entrevista positiva, tal i com venen donades les coses ara.
Diu que ens en sortirem per diverses raons, que tenen mig segle d'història, que comença l'any 59 amb la fi de l'autorquia franquista. Aleshores ens trobàvem a la mateixa distància econòmica d'Alemanya que a Bulgaria avui, i ara ja som a prop dels alemanys. Diu que hem aconseguit 50 anys de creixement sostingut i hem superat xocs com la sortida d'aquesta autorquia al final de la dictadura o les crisis del petroli, d'on teniu una inflació del 40% frenada gràcies als pactes de la Moncloa,
i taxes d'amorositat bancària del 25 quan va guanyar Felipe González l'any 82 i, malgrat tot, ens en vam sortir. I diu que, més que el pis o el cotxe, l'orgull de la nostra classe emergent ha estat donar carrera als fills. Continua sent la nostra millor inversió en infraestructures i el trampolí del nostre enlairament exportador. Doncs és el que llegim avui a la Vanguardia. Acabem amb el periòdico que diu que la llet fa que res salti l'efecte de la calada. Que resalti. Avui estic fatal llegint, no entenc res.
És que són titulars estrangers. Aquesta entrevista ja veuràs que és curiosa si més no. És un home que és professional, és un fumador professional de puros i que diu que ha establert fórmules objectives per avaluar aquest fee-play. De fet, ell és enginyer de camins, però els puros són la seva debilitat. És el Mario Gutiérrez, que diu que va començar a fumar puros quan tenia 33, ara en té 46 anys.
i ho vaig començar d'una manera tonta, amb uns amics, allò que un dia dius, vinga, ens fumem uns puros, i al cap de 6 mesos havia après a disfrutar-ne. I diu que es reuneix amb el periodista Mauricio Bernal a un club de fumadors senyorial de Barcelona, el club de fumadores Havana, en camp Mario Gutiérrez fuma puros i beu llet.
Diu, jo sempre fumo bevent llet i la gent em pregunta per què. Doncs bé, resulta que el món del puros sempre ha estat lligat al maridatge, però jo sempre he dit que una cosa és fumar-te un puro i una altra molt diferent, fumar i beure. No té res a veure, jo bec llet perquè a mi el que m'agrada és fumar, no beure. I perquè a més, la llet té sobre la calada el mateix efecte que la Real Acadèmia sobre la llengua. Límpia, fija i de esplendor. Una nova manera de fumar puros, bevent llet. Sí, sí, sí, ho veig.
Doncs és aquesta entrevista curiosa. Aquí també enllaçem cap a la notícia curiosa del dia.
Ja ens n'anem cap a la Xina perquè, atenció, el Parlament tracta la presència d'un fantasma a la residència.
en una residència. Hi ha un fantasma en una residència? Sí. El Parlament Nippo ha tractat aquesta presència d'un fantasma a la residència d'Abe. Ara ampliem la informació. Perdó, de la Xina. He dit la Xina, però és al Japó. Ens anem cap a Tòquio. El govern del Japó va assegurar que no tenien constància, en principi, de la presència de cap tipus de fantasma a la residència del primer ministre, Shinzo Abe, després de la preocupació mostrada al Parlament per un membre de l'oposició.
Diu que al principi el partit de l'oposició, que és el partit demòcrata, va preguntar al govern sobre els rumors que suggerien la presència d'un fantasma en aquesta residència del primer ministre. I davant d'això, l'executiu va contestar per escrit amb un concís que no en tenien constància. Es veu que és un edifici situat al cor de Tòquio, a poques passes del Parlament, que hi ha una llegenda que diu que per aquells passadissos hi ha un fantasma d'un jove militar de l'exèrcit imperial nipo,
que va participar en el fallit cop d'estat del 26 de febrer del 36. La pregunta parlamentària es formula després que Shinzo Abe, que va accedir al poder el desembre del 2012 després de guanyar les eleccions, porti més de 150 dies sense haver-se'n mudat encara a la residència oficial, que és un record batut entre tots els caps de govern del Japó. Abe, en la seva primera etapa com a primer ministre, va trigar 61 dies a ocupar l'edifici, ha superat doncs el record de Taro Aso,
que és l'actual vicepresident i ministre que no va completar la seva mudança fins que no van passar 117 dies. Ara, com hem dit, ja fa 150, no és el primer cop que surt també el tema de la possible presència d'aquest esperit de cantei on hi ha la residència del primer ministre. Diu que fa anys el primer ministre també va assegurar a la premsa que durant la seva estança al govern mai s'havia trobat amb fantasmes, tot i que li hagués agradat.
A mi em sorprèn que estigui notícia tot plegant. A veure quina pàgina parla d'això. Bé, mira, si ens estan insinuant, vindria a dir que no es muda a la residència oficial perquè hi ha un fantasma allà. Això és el que va insinuar també el primer ministre de l'oposició, el cap de l'oposició. Estaran qüestions d'estat al Japó, però vaja, mira, que truquin algú si el volen fer fora perquè pugui entrar. Sí, sí, hi ha gent que s'encarrega, no? Bé, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé. Bon dia.
4 minuts i 3 quarts d'11, de seguida ens fixem en altres temes que tenim avui a dins dels diaris. I avui comencem parlant de Nova York, una curiositat que és que han presentat un nou servei
De fet, el bici, Nova York inventa el bici. Ciutats dels Estats Units i Europees s'indignen, ja es burlen, però, de la gran poma per haver-se apropiat d'una vella idea. Bloomberg presumeix tenir més bici que ningú, però oblida que la seva ciutat també és la més gran. El nom és City Bike i n'hi ha doncs pertot arreu. Per ordre d'aparició diu que va ser Nova York i després el món. És el que diu Francis Peyron, el corresponsal de Nova York des de l'avantguarde. Diu que en la bici d'aquesta gènere particular
El novelista i poeta irlandès Brendan Behan va deixar un versicle al 64 de la seva prematura mort. Sóc un alcohòlic amb problemes d'escriptura al seu llibre Mi Nueva York. Una de les coses que més em van impressionar dels nordamericans i dels novellorquesos en particular és la manera com presumeixen de les corrupteles i els soborns com si fossin un invent seu i no existissin enlloc més.
Sembla que el multimilinari alcalde Michael Bloomberg va presumir inaugurar el servei public de bicicletes, denominat City Bike, en honor del banc del que patrocina, que sense patrocinar no hi ha pedal que mogui rodes. Tenim 6.000 bicicletes més que cap altra ciutat del país. I va humetrebertant que Washington, Boston i San Francisco ja tenen un servei d'aquesta mena. Per tant, sembla que se li han tret a sobre arran d'apropiar-se a aquesta idea, aquest bicing que apareix a Nova York.
Ho podem llegir avui a la Vanguardia. Continuem amb en Claudi Internacional, ara parlem de l'entrevista que publica avui el diari Ara, la fa Carme Riera de Sant Feliuà, ta mare de Germanovic, escriptora i professora de literatura esclava,
es lava a la UPF. Ella viu a Barcelona des del 91, quan va fugir d'una Iugoslàvia agonitzant, i el 2008 va començar el seu viatge a un país ja inexistent, en un retorn catàrtic als països areus d'una pàtria desmembrada. El titular destacat és que l'experiència i Iugoslava alerta que l'inimaginable pot passar. Diu que va fer el viatge per acomiadar-se de l'antiga Iugoslàvia d'una idea en què va creure durant 26 anys. Sentia que el seu país
No era a Sèrbia, era a Iugoslàvia. Durant els seus anys de vida allà estiveu a Jebabol, un poblet de l'Ella de Brac, a Croàcia. Cada any hi passava dos o tres mesos amb els seus pares i un grup d'amics amb qui va compartir els estius des de petita fins que van començar la vida adulta. Ella venia de Belgrat, ells de Sarajevo, de Sacrec... I per ella no eren un bosc ni un croat, sinó que eren simplement els seus amics. El seu iugoslavisme no li van donar tant la política de Tito o l'educació dels seus pares, sinó aquells estius. Era inimaginable que de cop no podria passar-hi les vacances. Mai hauria pensat que el seu país
passaria a dir-se a Sèrbia. I parlar del retorn, de la desaparició del seu país, que és una cosa que té assumida, que la millor resposta de la nostra identitat la va donar el seu fill petit, el Dimitri, nascut aquí a Barcelona. Un dia li vam preguntar d'on era i va respondre que dava el gratis a Barcelona. No va dir soc espanyol, català o sèrbi. En la dedicatòria del llibre diu ella que deixa clara la seva definició de pàtria, que pot semblar una cosa purament poètica o estètica,
però en la qual creu profundament la seva pàtria són els seus amics. Una entrevista molt interessant avui al diari Ara. D'aquí ens en anem al periòdico que avui parla d'una mala notícia vinculada amb el món de la investigació científica. I parla de nou dels cops de destralada. La ciència titula aquest reportatge Cervells al carrer i diu que el centre d'investigació de l'hospital de Bellvitge
acomiada dues científiques de referència a enfibrosi i càncer. Un projecte finançat per pacients i un assaig farmacèutic queden en suspens. Són tres acasals i Àngels Sierra. Tenen 60 i 53 anys i són referents de la investigació d'una enfibrosi quística a Catalunya fins al punt de ser la responsable del programa d'acribatge d'aquesta malaltia en els nou nats.
i l'altre, durant la seva carrera d'estudi del càncer, de mama ha acumulat tres patents de fàrmacs i ha marescut fons de la Marató de TV3 per diversos projectes. Els pacients, fins i tot, també estan enfadats i malalts, i científics han escrit a Boy Reads, reclamant-hi explicacions. Avui, el periòdico ens explica aquest cas. I acabem parlant de cireres. Del punt avui, li dedico avui un article a la cireres de temporada,
Abel Marinec és professor de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i diu que la sidera no és una fruita menor i que la seva presència gastronòmica social i social és rellevant. De fet comença dient que pels qui volen fruita de temporada i de proximitat ara és el temps de la sidera, expressió amb què Montserrat Roig va titular la novel·la amb la qual va guanyar el Premi Sant Jordi l'any 76. Les sideres són una fruita molt apreciada pel seu color, el seu gust i les seves aplicacions i formes de consum.
Parla dels seus orígens, són més apreciades, també dels seus valors calòrics, i acaba dient que, com diu, estrica el seu poema cireres, mengem-les una a una, trencant lentament la seva pell. Malauradament, les darreres pluges han trencat prematurament la pell de moltes cireres, amb les conseqüents pèrdues pels agricultors, dels quins no sempre valorem prou l'esforç i els riscos que corren. Avui aquesta oda a la cireres que la trobem al punt avui.
Ja de parlem d'esports, avui però hi ha rotunditat. L'esport titula Mèrcia Vidal. Diu també d'estaca que la seva idea era continuar aquí, però el club ho pensava diferent i la fotografia és una imatge de Vidal emocionat ahir a la roda de premsa i de fons Sandro Rossell, seriós.
El Mundo Deportivo titula simplement Mercy Avi, i la imatge és ell abraçant-se a Leo Messi, i el rostre que veiem és el de Vidal i el petell de Messi. I el nou Esportivo Aposta per Tesperem, emotiu comiat de Vidal, que no descarta tornar per ocupar el càrrec que li ofereix el Barça. I la imatge també és d'ell emocionat ahir a la Rada de Premsa.
I pel que fa a cultura, us expliquem que tanca l'històric Cinem Orgell de Barcelona, la sala més gran de la ciutat. Caberga viu la primera patum completa, el bisbe de Solsona, a més, es vesteix de diable, fins i tot per saltar la patum. El Museu Picasso de Barcelona obre la primera exposició d'autorretrats de l'artista i també el filòleg Jordi Mir donant el fons Pompeu Fabra a l'Institut d'Estudis Catalans.
I acabem explicant-vos que el nou disc dels pets, el Duodinamico i Anna de Lent, seran al festival d'estiu ETC de Tarragona. També hi haurà Berto Romero, Malú, Manel o Los Vivancos. Per tant, doncs un festival amb veus molt diferents. I el que fem és acabar amb aquest avut musical, aquest que comentàvem, que els pets presentaran nou disc,
Encara podem escoltar una de les cançons del seu últim disc, com aquest al que val la pena de veritat.
Va, va, va, va.
Na, na, na, na...
Just a la fusta, al magazine del matí.
Gràcies per atendre'ns.
6 minuts i les 11, saludem ara Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Per parlar del temps, perquè és divendres, la gent està més pendent que cap altre dia de la setmana, del temps que fa. I fa un dia molt lleig, fa fred, és 31 de maig, s'acaba aquest mes tan fred. S'acaba el mes de maig. I... Un mes de maig per enmarcar. Plaurà, no? Més o més avui?
Ha plogut a la ciutat de Barcelona fa un moment. Hi havia precipitacions també cap a la zona alta de Barcelona. També cap al nord del Baixo Bregat també hi havia alguna precipitació. A Sant Just el mapa ens ha marcat aquella precipitació, que és la tan feble que no arriba ni a mullar el terra. Fa una estona teníem aquesta precipitació en algun punt del poble, però ara si mires el terra no ha plogut encara. Però sí que hi pot haver aquesta possibilitat de pluges durant el matí febles i a la tarda es poden reactivar i poden ser una miqueta més destacades.
Clar, en aquests dies que tenim això una mica tonto, si hi ha el sol, com a mínim et dona aquella sensació que si estàs al solet s'està provent, encara que tinguis aquest vent, que és fred, que tens aquesta sensació de fred. Però si el dia se'ns tapa, com avui, si el tenim força tapadot, doncs aquesta sensació de fred és més acusada, tot i que les temperatures són més altes que ahir. Ara tenim 15 graus de Sant Just, ahir en teníem uns quants menys, la mínima aquesta nit ha estat més alta, perquè el cel ha estat tapat. O sigui, les temperatures sí que s'enfilen una miqueta més, perquè no poden baixar tant, però sense el sol.
i amb aquest ambient frescot que hem tingut durant tot el mes de maig, i avui, l'últim dia d'aquest mes, doncs no seria menys aquest mes, s'ha de comportar així. Doncs d'aquesta manera, realment, sorprèn veure la gent abrigada a les portes del mes de juny, no? Veus la gent amb la seva jaqueta, passejant pel carrer, abrigadots, i veus els altres, els que comentàvem ahir, els agosarats, que allà van amb manica curta perquè es mouen més per la data del calendari i no pel temps que pugui estar fent, i és normal, també, o sigui, que quedeu fer el que vulgui. Què ens espera, però?
Un petit canvi demà dissabte. Demà dissabte serà un dia on les màximes, aquest vent tan empipador, aquest vent del nord queda restringit als dos extrems del país i això provocarà que cap a Sant Just o la zona central de Catalunya, aquí al litoral central, doncs tinguem un unes màximes que s'enfilin una miqueta més. Com que no tindrem aquest vent tan empipador, probablement la sensació del cos serà molt més agradable i demà al migdia, fins i tot, si realitza alguna activitat física, podríem parlar de calor, perquè demà els termòmetres
a diferència d'avui, que poden quedar-se entre els 19 o 20 graus, si arriba a sortir el sol, doncs demà podríem superar tranquil·lament els 23 o fins i tot 24 graus i la ciutat de Barcelona arribar als 25. O sigui que demà és un valor agradable, més normal per a l'època, o sigui que comencem el mes de juny amb una temperatura agradable, i a més a més no esperem les tempestes de mitja tarda que refresquen l'ambient, o sigui que demà durant tot el dia, durant tota la jornada de dissabte, els valors seran els normals per a l'època, i això també ja tocava.
perquè sempre hem estat un palet per sota del que toca, una mica. La gent ho espera amb bastantes candeletes. Però és un dia, perquè diumenge tornarem a parlar de valors agradables, baixa una mica la temperatura màxima, però el que diem sempre, si el sol és present i no empipa el vent, doncs la temperatura és agradable, podríem arribar uns 21 o 22 graus diumenge, però en canvi diumenge a la tarda sí que esperem precipitacions, sí que arribaran nublades i aquestes poden començar a tocar també Sant Just.
Ho hem anat comentant des del dimarts passat. Han estat quatre dies on la previsió era de possibles pluixes de mitja tarda, ha plogut a molts punts de Catalunya, ha plogut sobremollat, o sigui, tenim un parell de comarques. Quines? Els dos Empordàs, la Garrotja,
A l'Estat, a l'Estat, a l'Estat, a l'Estat...
Ja no només l'any passat, a l'Alt Empordà portava dos o tres anys, i ahir el Colofó va ser per desgràcia l'incendi de l'any passat, però portava uns quants anys que el Pantà de Guadella era més una pista per practicar bicicleta que no pas un pantà. I de cop i volta això ha canviat molt, però portàvem una temporada a l'Alt Empordà molt seca. Ara és totalment el contrari, és això que té el clima mediterrani.
Entens? Una de bona i una de dolenta, en funció del que en vell l'hi rota. I aquest clima mediterrani, doncs en set d'aquest mes de juny, amb una temperatura una miqueta més agradable, però el que dèiem, diumenge a la tarda s'inicia un altre cop aquest procés que hem viscut aquesta setmana, que no vol dir que hagi de ploure cada dia, però sí que la previsió ens ho marca. Tant diumenge a la tarda com dilluns a la tarda i dimarts a la tarda, la previsió és d'estabilitat durant gran part del dia, amb el sol com a protagonista, en temperatura sense canvis,
o fent la pau o una miqueta per sota i en canvi a les tardes la possibilitat d'aquestes tempestes. Que ja ho diem, quatre dies d'aquesta setmana amb aquesta possibilitat i no ha arribat a caure pràcticament res a Sant Just. Que la setmana que ve pot ser diferent, que pot ploure o no, no ho sabrem ni on anirem seguint cada dia. El que sí està clar és que a partir de dimecres potser canvia una miqueta i el temps és una mica més estable. O sigui que aquestes previsions de tempestes de mitja tarda se n'anirien més cap a zones de muntanya i no pas cap al litoral o a les comarques aquestes, sobretot les Gironines i les del nord de Barcelona on es veuen
afectades cada tarda per precipitacions. També parlem, doncs, amb boca dels patumaires, que tant aquesta tarda com diumenge a la tarda tenen dos dies importants i hi ha les possibilitats de pluges onades, aquella zona de verga. Hauríem de començar a mirar si per Sant Joan plourà. De moment no. I perquè és un pont, eh, també? Que potser algú s'escapa o... Ho hem anat mirant. L'únic cap de setmana que paria una miqueta pel que fa a la previsió del temps és el 8-9,
però els altres, que és 15, 16 i el 22, 23... Se salven. Clar, festivals d'estiu també començaran, no? 15, 16 i 22, 23, de moment sembla que el mes de juny serà bastant tranquil i la instabilitat estarà associada a la setmana, a la setmana laboral. Al cap de setmana s'arreglaria. O sigui, l'instabilitat no desapareix, eh? No desapareix la instabilitat, tampoc aquest mes de juny. No, però amb dies puntuals, no serà tota la setmana. Però aviam, que amb un mes o dos o tres dies també és ben normal. Sí, sí, molt. Bé, Carles, gràcies i que vagi bé. Bon cap de setmana.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador, servei català de trànsit. Demana precaució als conductors que circulin per la Nacional 340 i l'autovia A7 entre l'alder Albaix Ebre i Cambrils al baix camp a causa del fort vent que bufa la zona.
amb ratxes huracanades. Un camió ha volcat de fet a quarts de nou del matí a l'autovia precisament pel vent a l'altura de l'Hospitalet de l'Infant. La via està oberta només per un carril perquè els Mossos esperen que el vent afluixi per poder retirar aquest vehicle. El fort vent d'aquesta nit, a més, amb ratxes de superiors, els 100 km per hora, també ha fet malbé gran part de la collita de la furita dolça a les Terres de l'Ebre. S'ha perdut la meitat de la collita de pressa aquí, però una pràcticament tota la del Barcoc i el vent també
caure fins a un 25% de la collita de Sirera. Els pagesos avaluen aquest matí les pèrdues econòmiques d'aquest episodi de Forbent. El coordinador del Partit dels Socialistes de Catalunya, les Corts Generals Francesc Vallès, demana al president de la Generalitat Artur Mas deixar de viure obsessionat amb Espanya i buscar solucions reals contra la crisi econòmica. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local des d'on ha reclamat deixar de banda el debat sobre el greuge territorial.
Jo crec que vivim excessivament obsessionats amb Espanya i no som capaços, no dic que sigui senzill i que haguem d'oblidar això, però que a vegades no utilitzem prou els nostres propis recursos i elements per tal de fer polítiques clares i concretes, prendre solucions en definitiva, portar solucions i intentar proposar elements de sortida de la crisi econòmica, de generació d'activitat econòmica i de creació d'ocupació.
Vallès ho ha dit en resposta a les paraules d'Artur Mas ahir en les jornades del Cercle d'Economia que estan a Sitges. En la seva intervenció, el president va tornar a reclamar per a Catalunya un terç del total del dèficit públic espanyol per a aquest any. A més, va alertar del perill que poden comportar les mesures impulsades per la Comissió Europea Espanya i va tornar a defensar el dèficit asimètric. Els tres diputats del Congrés d'Esquerra Republicana han entregat aquest matí la declaració de la renda a l'Agència Tributària Catalana, el porteu del grup Alfred Bosch,
ha dit que és un acte normal i s'ha afegit als 200 ciutadans que ja han fet el mateix. Barcelona, Joan Porta, bon dia. Bon dia. El diputat d'Esquerra Republicana, el Congrés Alfred Bosch ha expressat que és una acció necessària i urgent que l'Agència Tributària de Catalunya recati els impostos dels ciutadans catalans per Bosch. Aquesta iniciativa, entre dins la normalitat que es viu a Navarra, al País Basc o a qualsevol estat del món civilitzat,
i ha de contribuir a que flueixi el crèdit i a combatre l'atur. Hem vingut a fer una acció de normalització fiscal, perquè el que hem vingut a fer aquí, pagar els nostres impostos, és el que és normal. És el que és normal i el que fa normalment qualsevol ciutadà, per exemple, del País Basc o de Navarra, paga els seus impostos al seu país. A qualsevol país del món civilitzat, la gent paga els seus impostos al seu govern,
i el seu govern els hi retorna en forma d'inversions.
mereficis socials, costat del benestar. Des de la Plataforma Catalunya Prou s'assegura que aquesta acció ja l'ha dut a terme 200 ciutadans catalans a més de 12 municipis del territori que s'han acollit a pagar els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya. Els Mossos d'Esquadra continuen buscant els autors de la sal violenta una dona gran fa dos dies a Llagostera, al Gironès. Els agents busquen els tres homes que van abordar l'anciana de 77 anys a casa seva al centre del municipi per robar-li joies. La van aturdir lligant-li una bossa al cap amb cinta adhesiva.
Esports en xarxa. Bon dia, us parlo Arnau Maïmol. Porter blaurana Víctor Valdés compareix en aquests moments davant dels mitjans de comunicació i trenca així el silenci que m'han tingut des que fa uns mesos va anunciar que no renovaria el seu contracte amb el Barça. Valdés està llegint un comunicat i en principi no tenia la intenció de respondre a preguntes, però finalment atendrà les qüestions que tinguin els periodistes que segueixen la compareixença del porter blaurana.
També hi ha expectació per escoltar Carles Puyol. El capità parlarà avui a les 5 de la tarda, abans de l'entrenament, amb la intenció de donar explicacions de tot el que ha passat arran de l'operació al genoll. Tot això després d'una emotiva jornada a Can Barça en la que Erika Vidal es va acomiadar del club blaurana. També en futbol, l'associació esportiva Prat i Agustín Baques han arribat a un acord per renovar el contracte del tècnic un any més.
amb aquesta ampliació, l'entrenador barceloní assumirà la tercera temporada al capdavant de l'equip del Baix Lliobregat. En Baterpol, avui, l'Helètic Barceloneta s'estrena la final a 4. Els mariners s'enfronten a partir d'un quart de nou de la nit a l'amfitrió, l'estrella roja de Balgrat. Els de Santi Fernández rebran el suport d'uns centenars de seguidors que s'han desplaçat.
a la República de Sèrbia. A l'altre cemi d'aquesta final, a 4 de Batirpolo, s'enfrontaran el jug dubròpnic de Clubàcia i el partisan de Balgrat. I amb basquet avui el River Andorra intentarà agafar avantatge a la final en descens a l'ACB. Els andorrans juguen el tercer partit contra l'Alacant, el primer com a visitants. I amb l'eliminatori empatada 1, l'enfrontament començarà a les 9 de la nit. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno, el ple del mes de maig obre la convocatòria de tres pisos socials a Sant Just. Són tres habitatges amb lloguer reduïts per famílies en risc d'exclusió, amb pocs recursos. Aquests pisos sumen els tres que ja es van adjudicar l'any passat.
Nes ponts que es van aprovar al ple d'ahir van ser la modificació de l'ordenança de l'ocupació de la via pública amb terrasses i vetlladors, el reglament de trànsit i circulació vial i el canvi de gestió del Servei Municipal d'Aparcament del Milenari. Un canvi que implicarà que l'Ajuntament, a través de l'empresa municipal, podria fer la gestió d'aquestes zones d'estacionament regulat. El ple d'ahir també va fer una declaració institucional contra la violència masclista. A partir d'ara s'ha decidit fer una denúncia contra la violència a cada ple i suprimir d'aquesta manera els cinc minuts de silenci que es fan cada últim dijous de mes
a les portes de l'Ajuntament al migdia. I per unanimitat es va aprovar també l'emoció que presentava el PP per reclamar transparència en les dades econòmiques de l'Ajuntament. Més qüestions, Sant Just per la Independència va llorar ahir a l'alcalde de Sant Just les 805 signatures que es van anar a recollir al municipi fa mesos per pertànyer a l'AMI, l'Associació de Municipis per la Independència. Aquesta era la intenció principal de l'entitat, que va organitzar ahir al vespre una concentració a les portes de l'Ajuntament per fer-ho
i a la qual van assistir una setantena de persones. Membres de Sant Just per l'independència van assistir al ple i van explicar el procés que van engegar fa mesos per demanar adhesió del consistori a l'AMI. I un últim punt encara en clau política. Oriol Junqueras, Ana Simó i Joan Tardà participaran demà de la trobada comarcal d'Esquerra Republicana que es farà a Sant Just. La secció local del partit ha organitzat una festa republicana al municipi i a més se celebrarà el congrés ordinari de la Federació Comarcal del Barç Llobregat i l'Hospitalet.
Junqueras, Simó i Tardà assistiran a un vermut i un dinar amb els simpatitzants. És una trobada que es fa cada any en un municipi diferent del Bas Llobregat. La trobada comarcal d'Esquerra començarà a les 10 del matí a la sala d'actes de la Vagoneta amb el Congrés del Partit a nivell comarcal. I a les 12 es preveu iniciar un debat sobre la Conferència Nacional que es farà a principis de juliol a l'Hospitalet amb els assistents. A la tarda el centre neuràlgic dels actes de la festa serà el Casal de Joves. A les dues es farà un dinar i un acte polític i es lliuraran obsequis els nous militants del partit.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Josep Notícies, edició migdia, a partir de la una i cinc. I us recordem que podeu seguir informats al web de la ràdio.
You tell all the boys, no Makes you feel good, yeah I know you're out of my league But that won't scare me the way, oh, no You've carried on so long You couldn't stop if you tried it
You've built your wall so high That no one could climb it But I'm gonna try Would you let me Sleep beneath your beautiful Would you let me
See beneath your perfect Take it off now, girl Take it off now, girl I wanna see inside Would you let me See beneath your beautiful tonight You let all the ghosts go
Make you feel good, don't it? Behind your Broadway show I heard a boy say, please don't hurt me You've carried on so long You couldn't stop if you tried it
So high that no one could climb it But I'm gonna try Would you let me see beneath your beautiful Would you let me see beneath your perfect Take it off now, boy, take it off now, boy I wanna see inside Would you let me
Bona tarda!
Sleep beneath your beautiful, with let me
See beneath your perfect. Take it off now, girl, take it off now, girl. I wanna see inside what you let me see beneath your beauty.
la informació més propera al Just a la Fusta. Ara, passant 12 minuts de les 11, parlem d'actualitat Sant Justenca, perquè ahir dijous va haver-hi ple corresponent al mes de maig. Un ple que, entre altres coses, va obrir la convocatòria de tres fills socials a Sant Just, tres habitatges amb lloguer reduïts per famílies,
en risc d'exclusió i ara parlem d'aquesta qüestió i d'altres que van sortir ahir al ple municipal amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, molt bon dia. Bon dia, què tal? Com estem?
Bé, un ple d'aquests que va ser intensos, a més a més va tenir molts punts, alguns d'ells vinculats entre si amb tot el tema d'habitatge social o en el cas d'urbanisme. En tot cas, comencem parlant d'aquesta qüestió que comentàvem, aquests tres pisos que s'afalleixen, per tant, els tres que ja existien. Bé, efectivament, malauradament augmenta les necessitats de famílies que tenen pocs recursos o que estan en una situació
complicada i el que fem és ampliar la nostra part d'habitatges que estava destinat, en principi, a paliar part d'aquestes necessitats que malauradament existeixen també a Sant Just. I ahir hi havia tres o quatre punts relacionats amb aquest tema, doncs amb convenis en promussa, perquè ens faciliti aquests habitatges, també amb ADICSA, que és l'empresa de la Generalitat que teníem els habitatges dels joves, de la carretera, a augmentar el nombre de pisos, i també un altre habitatge d'urgència que li diem,
per casos realment això, que necessitin un dia o una setmana. Són situacions que ens aniria precisament que no existissin, aquests punts al ple, però que malauradament la realitat social i econòmica del país i de Sant Just fa que el govern augmenti progressivament aquests recursos. Es creen perquè hi ha més gent que ho ha demanat o és en previsió? Es creen perquè hi ha gent que ho ha demanat, perquè coneixem que hi ha famílies en situacions complicades, insisteixo, i perquè per previsió de futur també.
és evident que està creixent això, és evident que estan augmentant els ajuts per pagar lloguers, és evident que estan augmentant el que són les beques de tot tipus i això és el que hem d'afrontar en primera instància i com a prioritat, malgrat, és evident que un ajuntament o el nostre ajuntament no té la capacitat o la clau per resoldre tots aquests problemes, perquè el problema és gros.
i per acollir-s'hi suposo que hi ha aquells criteris però que és una cosa bastant més ràpida que en altres casos. Hi ha uns criteris que ara tampoc els diré perquè és molt fàcil accedir-hi, estaran penjats a la web, es publicaran i per tant des de serveis socials ja es poden informar. Més qüestions que es van aprovar, com dèiem era aquesta modificació de l'ordenança de l'ocupació de la via pública amb terrasses i vetlladors, també el tema del reglament de trànsit i circulació vial i aquest canvi de gestió del servei
municipal d'aparcament que també implica aquesta creació d'una zona verda a la zona de Sant Just Diagonal. El que fem és un canvi de model de gestió. Fins ara era una empresa privada que gestionava les zones blaves i per tant és voluntat de l'equip d'Auer que això sigui les empreses públiques que ho portin. Per tant és un canvi substancial, ho gestiona les empreses públiques nostres i per tant tindran capacitat no només de gestionar això en proximitat sinó tenir
doncs la possibilitat també de contractar personal directament i això crec que ens pot beneficiar quan a més a més el sector privat tampoc és que tingui gaire interès en tirar endavant perquè quan hi ha aquestes convocatòries per presentar-se tot just hi ha un o a vegades dos. S'acabava per tant un contracte? Bé, s'acabava el contracte i és cert que podien treure concurs en les mateixes condicions però crec que d'aquesta manera és possible que hi hagi millor gestió de tot plegat.
El ple, com que això és complexe, no només determinava aquestes zones, el canvi de model, sinó quines zones eren i els seus preus públics. Hi havia tres o quatre punts també referents. Però en el fons és que a partir de molt aviat no serà l'empresa, diguem-ne, que teníem una concessió externa o empresa privada que gestionava aquests aparcaments, que pràcticament ho fa molta gent. A Barcelona també són empreses públiques o semipúbliques en alguns llocs i el que farem és utilitzar les empreses públiques de promoció proexa.
I el fet que s'incorpori aquesta zona verda en aquesta nova zona? L'anàlisi per part de la policia i els serveis tècnics indica que seria positiu. No és una feina recaptatori, sempre estem dient el mateix, perquè els ingressos que porten aquests temes, aquesta gestió de zones blaves i verdes, no et fas ric, per dir-ho d'una manera col·loquial,
sinó que busques la mobilitat, és un lloc que hi ha una concentració de cotxes molt elevat, estem parlant de la zona de l'entorn de l'hotel Sant Just, del Sant Just Porta Diagonal, on coneixem que hi ha molt poc ús i hàbit del transport públic, n'hem parlat amb molta gent d'allà, empresaris d'allà, i s'arriba també a la conclusió que és molt possible que això generi un interès de no agafar tant el cotxe.
Se sap ben bé els treballadors d'on venen i ens sembla que... I ara estan en transport públic, no? Creiem que segurament això, aquesta mesura, primer, facilitar la mobilitat, perquè vas allà per 10 minuts i un quart d'hora i no hi ha manera de aparcar, costa molt.
I per l'altra banda, segurament també forçarem, si m'ho permets dir-ho així, que hi hagi més hàbit d'utilitzar el transport públic, perquè hi ha casos que realment no tenen gaire sentit. Però clar, cadascú amb la seva vida i la seva mobilitat fa el que creu convenient, però és evident que està col·lapsat a aquella zona de vehicles.
Són just zona verda? Només ja són a Blava, no? Només ja són a Blava. I aquesta quina seria la diferència? Bé, he pensat, precisament, pels treballadors. És a dir, posar-los fàcil també i dir, escolta, agafa el transport públic i si tot i així vols pagar, diguem, aquesta zona verda, doncs tindràs un preu, no dic simbòlic, però doncs que serà un preu mensual, però en principi la presència de la zona verda és perquè hi hagi un augment
d'hàbit, del transport públic, agafar el transport públic. Si no, tindrà una opció, les persones que treballen allà, de fer aquest abonament, que és la zona verda. Quan serà? Quan serà efectiu? Tardem, perquè encara hi ha tràmits a fer. S'ha de fer les adjudicacions a les empreses públiques, per tant, no facis divanat... Encara ja pot ser. Abans pot ser. En tot cas, també el ple d'ahir va fer una declaració institucional contra la violència masclista. A partir d'ara, aquests 5 minuts de silenci que es feien cada últim dijous de mes,
es deixaran de fer i es faran doncs altres accions en cada ple municipal, per exemple. Bé, jo crec que va ser una molt bona iniciativa del plenari en el seu moment i per tant, les entitats que estan al front d'aquests temes, fer la concentració, diguem-ne, cada dijous que hi ha ple a les 12 al migdia, després d'uns anys es valora positivament però és evident que la
que la presència ha disminuït de persones en els darrers mesos, ens semblava a tots plegats, doncs el plenari municipal de les dones ho ha d'entendre així també i conjuntament farem actes diferents, farem manifestacions diferents i serà el mateix ple que rebutxi constantment o rebutxi sobretot en els moments que se sap que hi ha violència que ha arribat als extrems, com malauradament també veiem en els mitjans de comunicació.
seguir lluitant per aquesta situació que és absolutament injusta, que en una societat no s'hauria de donar, i tristament cada dos per tres veiem en els mitjans de comunicació aquestes situacions que fan posar la pell de gallina. Potser el fet de fer-ho cada últim dijous des de fa tants anys també feia que tingués menys sentit o feia que es convertís més en un costum que en una protesta?
L'ajuntament ja és important perquè és la representació del municipi.
que no era un horari, diguem-ne, tampoc molt adequat. Pensem que fer aquestes alternatives poden ser positives i el que està demostrant és que continuem sent ferms a buscar accions i lluitar contra aquestes situacions. I d'altra banda, es va presentar una emoció, una emoció que presentava el PP i que es va provar per unanimitat per reclamar transparència
El que fa les dades econòmiques de l'Ajuntament. Tots els partits que formen el ple municipal van votar-hi a favor. Em sembla molt positiu que hi hagi emocions d'aquest estil. Només faltaria que la població no coneixés aquestes dades econòmiques, les retribucions, aportacions, el que faci falta.
Són dades que es publiquen en els inicis de mandat, estan publicades, hi ha enllaços a les webs, alguns directament als partits polítics, és absoluta i transparent, no hi ha cap inconvenient amb això, i aquesta moció es va provar per unanimitat de continuar fent la informació periòdica, en el buiatí, en la pàgina web.
de tots aquests conceptes, tant dels grans xifres de pressupost, de modificacions, el que costa les coses, també de les dibuixons dels que tenim representació política en aquest cas, de sus municipals, absolutament d'acord tothom. Hi haurà algun canvi en la manera de fer-ho, per això? Bé, ho farem més sovint. Però en aquests moments, si algú vol saber-ho, té fàcil. Està a la pàgina web. A més, els companys del Partit Popular deien més sovint, doncs més sovint.
El que tampoc podem fer és explicar-ho cada dia amb això. Sembla que tinguis que justificar-te, però és absolutament públic i estem supertranquils d'això. Tots per unanimitat. No podia ser una altra manera que votéssim tots a favor d'això. De fet, aquesta va ser l'única de les mocions que es va presentar al ple d'ahir, però van tractar-se un parell de temes més encara per part dels regidors en el torn de prems i preguntes.
Sergi Seguica va parlar de les pràctiques militars a Colserola, també en referència com que l'alcalde forma part del consorci. Aquestes pràctiques amb armament militar, que en els últims dies també ho hem vist a través dels mitjans de comunicació, i que ja es va comentar que s'està intentant d'alguna manera o altra, a la mesura del possible, intentar reduir-ho. Bé, absolutament rebutjar això. Jo crec que està fora de lloc.
És evident que l'exèrcit, i així es va demanar un informe fa uns mesos des del Parc de Collserola a la Generalitat de Catalunya, un informe jurídic per si o bé nosaltres o alguna administració, sobretot la nostra administració del país, tenia autoritat o competències per dir que no aquestes marxes militars de l'exèrcit espanyol amb armament en el Parc de Collserola, que és un parc molt utilitzat i amb una presència de més de 3 milions de persones l'any.
i el resultat d'aquest informe era que no, que jurídicament el govern del país no té autoritat o no té competències per dir-li l'exèrcit espanyol que no faci això. Però no havia vingut abans, no? Sí, el Quartel del Bruc feia pràctiques i ells necessiten fer maniobres i per tant es feia. El següent ha passat que una moció que es va aprovar a l'Assemblea del Parc de Collserol ja fa un any
Doncs amb un recolzament molt majoritari es deia que això no passés. Aleshores des del Parc s'autoritzava únicament marxes d'aquestes, com s'autoritza qualsevol col·lectiu que vulgui fer-ho, però es reiterava que, sisplau, sense armament. Darrerament, aquestes pràtiques hem estat amb armament i de forma, diria, doncs massa, massa exagerat.
No m'atreveixo a dir utilitzar la paraula provocació, però és evident que si tu fas aquestes marxes o fas unes pràctiques militars amb armament al costat d'una escola, com és l'escola Xiprer, o ho fas enganxat a una carretera, com la nostra de Sant Just a Vall d'Hebron, de Molins a Vall d'Hebron, etcètera, jo crec que ja és un escenari una mica exagerat. Permeten no dir provocació, però exagerat.
perquè els dius, no això, és veritat que tens la possibilitat legal de fer-ho, perquè l'exèrcit ho pot fer-ho, però home, no facis això. I si a sobre es fa, reiteradament, i a sobre es fa al costat de les escoles, doncs ens sembla que és un tema moral. I si podrà fer alguna cosa, per tant? Bé, nosaltres continuarem fent pressió política i social i mediàtica per fer veure
Tenim trobades també amb el quartel del Brut properament, amb els responsables militars, n'hem parlat amb l'alcalde de Barcelona, que és el president del consorci del Parc de Collserola, n'hem parlat amb diferents ajuntaments, i jo crec que el sentit com us ha d'imposar, no? I també veure de quina manera la Generalitat, que és el que hauria de tenir veu jurídica amb això, aviam si la pot tenir,
Si vas demanant coses però al fons aquell que li demanes et diu que puc fer el que vull, tenim un problema legal. Jo espero i desitjo que siguin conscients al quartel del Bruc que això no pot ser-se. I si s'ha de buscar un lloc determinat o s'ha d'expropiar algun lloc des del Ministeri de Defensa o facin la compra d'unes actàries en algun lloc, no ho sé.
i això no és una exhibició des d'espais que ho veu tothom, doncs posem-ho damunt de la taula. Encara que no som molt partidari ni d'això, però el que no pot ser és el que està passant els darrers dies, les darreres setmanes. I un altre tema que es va plantejar, que en aquest cas el va plantejar Llorenz Rey, referent a la revisió cadastral, el cadastre o aquest argument progressiu. No és una revisió cadastral. Però és tot aquest tema del cadastre que de tant en tant apareix, no he parlat alguna vegada,
i va comentar que s'havia reunit amb l'alcalde per parlar-ne i va demanar com estava aquesta situació i fins quan hi havia el marge per decidir si es feia aquest augment progressiu del cadastre. Expliquem una mica què implica. És un tema llarg, però que ningú s'assusti perquè el que hem de fer és explicar les coses i no fer demagogia cap de les noies perquè no estem per augmentar la fiscalitat. Em sembla que això no toca de cap de les maneres.
Nosaltres tenim una valoració cadastral, Sant Just té una valoració cadastral des de la feta del 96, i per tant, en termes genals, el 90 i escaig de la població sap que el valor cadastral de casa seva és molt baixa. És molt baixa, i això no ho dic jo, sempre dic el mateix. Qualsevol veí de Sant Just que vagi immediatament a veure el rebut de l'IVI s'ho miri i miri el valor que posa a valor cadastral. I faci una multiplicació, molt senzill. Si ja en poses 100.000, que aquests ja són alts, eh?
El que diu el Ministeri Isenda és que multipliqui per 1,5, és a dir, 150. Vostès vendria a casa seva per 150? Aquesta és la pregunta que t'has de fer, autofer cadascú. El 90% diria que és impossible, perquè hi ha valors que estan al de 40, 70, 60.000, 90.000...
que n'hi ha, uns valors cadastrals, determinats finques que segurament són revisables, però insisteixo, és molt, molt, molt baix això, tothom ho sap. La prova és que quan surt aquest tema, jo mateix li dic moltes vegades al company Lloren Rey, com a membre de Convergència, que demani la revisió cadastral, que la demani, que sigui ell que digui, escolta, vull la revisió cadastral. Com que li he dit dos anys, i no ho fa, perquè sap que rebaríem tots d'alguna manera,
el Ministeri planteja en aquests moments, diu, escolti, com que vostè continua estant molt malament amb això...
li dono l'oportunitat d'actualitzar progressivament aquest valor cadastral, perquè si no d'aquí quatre anys l'obligaré i el susto serà molt gran, però ja l'obligaré i no li deixaré fer actualitzacions progressives a poquet a poquet. D'aquí quatre anys seria... El Ministeri està dient que el 2016-2017 finalment això serà un sistema automàtic, que si no hi haurà ponències, ni revisions, ni res. El Ministeri a casa teva val això i per tant ningú discutirà res. Serà automàtic i de forma progressiva cada mes, per un mecanisme que t'he aprovat. Això serà un susto molt gran.
El que hauríem de fer, et dona la possibilitat de dir, escolta, vagi poquet a poquet a aproximar-se a això, no? I nosaltres ens sembla una línia positiva. Jo ho estic explicant o estem explicant als partits de l'oposició, a tots els partits, ho explicarem a les sessions de veïns, farem una taula i veurem si això és el camí. Nosaltres, efectivament, hem demanat, et pots tirar enrere, però si això es demana seria efectiu aquesta actualització només d'un 7%, del valor cadastral, no de la quota que has de pagar final, que és diferent.
doncs al gener. Quina mesura hem pres des del govern? Si això es fa, si aquest valor cadastral puja un 7% del valor, nosaltres baixarem el típus, que és el que tu pots com a Ajuntament, dient a regular perquè el rebut continuï sent el mateix i paguis el mateix. Aquesta és la frase. L'equip de govern ja ha dit que si ens apuntem a aquesta revisió, que és bo,
Per no tenir el menys susto al final, ens comprometem a que l'any vinent, per aquest concepte, els veïns de Sant Gius no paguin ni un euro més. Una altra cosa és que puguem a l'IPC, com fem cada any o el que sigui, però per aquest concepte que no puguem un euro més. Esperar que Convergència ho accepti, perquè és el partit de l'oposició,
De moment, com anava la conversa? Bé, no gaire bé, sembla, eh? No gaire bé. El que passa és que... personalment els diem, escolta, és curiós que en els llocs que governeu, ho teniu alcaldies, i esteu a la mateixa situació que Sant Just, dieu que sí tots. I els que esteu a l'oposició ara dieu que no o que ho voleu estudiar. No dic que no, però jo dic que aquest tema no sembla que vagi gaire bé. Ara, és molt senzill. O fem això o d'aquí cinc anys tindrem
des del Ministeri directe, sense posar-hi d'anar poquet a poquet apropant-se. Si no accepta això la majoria, doncs insisteixo, dir-li als companys de l'oposició que demanin la revisió cadastral, ens assemtem tots junts en una taula, fem la revisió cadastral,
i quan hi hagi el sustoles a la gran majoria de Sant Just diem que Convergència ha estat el que ha fet la revisió cadastral, això és així. És a dir, la decisió no està presa fins que no hi hagi... No, no està presa. Jo crec que l'hem de treballar com hem fet sempre. La fiscalitat a Sant Just és moderada, no hem fet mai salts espectaculars, malgrat la crisi, i hem vist moltes vegades a municipis que hi ha salts espectaculars d'augment d'impostos, o a nivell d'Espanya, Catalunya, és igual, aquí no l'hem fet, hem sigut molt moderats sempre,
La gent del municipi ho sap, ho coneix, és a dir, no hem tingut grans queixes, manifestacions sobre aquest concepte. És evident que ningú ens agrada pagar els impostos, o uns quants sí, altres no ens costa. Però és així, és així. Doncs el IBI, la contribució és l'ingrés important que té els ajuntaments
i aleshores el que s'ha de veure és si aquest valor cadastral està baix. I això coinceix absolutament tothom, tothom, l'Ajuntament de Veïns, el president de l'Ajuntament de Veïns. Li vaig dir, escolta, mira casa teva, mira la meva, mira l'altra. És a dir... En parlareu amb ells també? Sí, sí, ja n'hem parlat. Hem parlat amb el Jaume Ruy. I ells com ho han rebut? Bé, ho estan entenent, acceptant, i cal unes taules d'explicació més grans. Hem fet la roda política, en dic que en general jo crec que hi ha bastanta gent que ho estan entenent i hem d'explicar-ho també socialment, no?
Però és que hi ha dos camins només. O vas poquet a poquet a apropar-te o pots tenir un sostó increïble d'aquí quatre anys. Escollim el camí que vulguem, no? Però per què va pujar a l'IVI un 10% l'any passat per ordre de Madrid? Recordo que l'IVI, aquí sí que va pujar la quota, no? El que pagàvem... Perquè Madrid diu, escolti, Ajuntament de Sant Just, vostè no ha fet la revisió cadastral, vostè ha alliberat de no pagar als seus veïns durant 15 anys, per què ha volgut? Per què ha volgut? Perquè prou ha fet.
No es queixi, ara l'obligo jo, no em demani diners per altres coses, ara l'obligo jo a pujar al 10%, perquè vostè en el fons li ha perdonat molts diners, diners constants en aquest cas durant 15 anys. Aleshores ens obliga a fer això, pujar el rebut al 10% perquè està molt lluny del que hauria de cobrar.
L'autonomia municipal, per què ha de pujar els impostos si realment puc anar passant? Però ens va obligar a Sant Just i a molt pocs pobles de Catalunya a fer això perquè no ho havien fet durant 15 anys. Ara, si no acceptem aquesta proposta que ens fa el Ministeri, ens pot tornar a obligar de forma dràstica d'aquí quatre anys.
Jo crec que aquí el sentit comú, coherència, i ho faria qualsevol alcalde i equip de govern. Estic convençut i caldria fer-ho, independentment qui governi, que sempre dic el mateix. Si has de pensar que el bon govern és el que pensa en el futur, encara que no estiguis tu. I això s'ha de pensar, independentment qui estigui governant el 2017, això hauria de fer-se.
Doncs anirem parlant en tot cas de tot aquest argument presiu. Exacte, ens durarà... M'ha costat explicar-ho... Jo crec que més o menys s'ha entès, em sembla. I de cara, suposo que és un tema que es tracta a l'octubre, normalment. A més ho explicarem en el buiatí municipal i en altres fòrums, perquè això s'ha d'explicar molt bé, perquè si no surt aquesta frase que has començat a dir, revisa casa? No. Perquè és la manera en què tots... hem de parlar del cadastre, segurament, que serà més fàcil. Llavors, això són els grans temes que es van tractant al ple.
I d'altra banda, un cop es va acabar aquesta sessió, també van intervenir des del públic membres de Sant Just per la Independència, que van lliurar també les vuitcentes singatures que s'han recollit en aquests últims mesos per demanar que es pertanyi a l'Associació de Municipis per la Independència. Aquesta era la intenció principal de l'entitat, que va rebre també una concentració al vespre a les portes de l'Ajuntament,
Ells van explicar també durant el ple municipal i vam parlar també dimarts aquí a la ràdio que ells volien presentar aquesta moció, intentar parlar amb els partits polítics, un cop van veure que no era possible aquesta moció de partanya, directament a l'associació de municipis van intentar, segons van explicar, fer una moció per demanar doncs el dret a decidir i el dret a fer una consulta.
Va ser un moment de tensió? No, tensió no. De haver-hi algun moment de... No, jo a vegades parlo amb contundència, no parlo amb tensió. Qui més qui menys, no només l'alcalde, sinó també per part dels membres de l'Assemblea i els altres partits. Dir-te que em va sorprendre, em va sorprendre el to, el plantejament i el rerefons d'això, perquè precisament si en algun lloc hem estat garantint els processos democràtics, i estem a favor dels processos democràtics, i ho hem demostrat a Sant Just,
és en el ple municipal. Per tant, primera cosa, aquest ple municipal ha votat coses la màxima. La màxima moció que és per 14 vots a favor de 17 representants que hi ha, 14 vots a favor, que el poble de Catalunya sobirà per decidir el seu futur. Cosa que el Parlament va tenir menys recolzament que el ple municipal de Sant Just. La màxima moció on diu si el dret a decidir, però no el dret a decidir, si el referèndum i que
el poble de Catalunya té el seu dret legítim i subirà per decidir el seu futur. Per tant, jo crec que aquesta moció aprovada, que efectivament no la va presentar l'Assemblea Nacional, i crec que aquí pot haver-hi un problema, i no té per què presentar-la, però que la va presentar un partit polític i ens vam afegir la gran majoria de partits, i per tant, insisteixo, 14 vots, on te va quedar clar quin és
quin és, diguem-ne, els principis i com es garanteixen els principis democràtics en un municipi, en un ajuntament, com és el cas al nostre. Per tant, si el dret ha decidit només faltaria, si el referèndum, però no el referèndum només per anar a votar una cosa, sinó que cadascú es collegi el que vulgui en el seu moment i que es voti. Jo personalment he dit sempre que si aquest vot, a més a més, serveix i el dia següent ja sabem
quina és la relació amb Espanya, o no hi ha relació amb Espanya, o amb qui sigui, doncs molt millor. I l'altre tema, insisteixo, que el poble és sobirà. Per tant, insinuar o plantejar que el ple municipal no està en aquesta línia, jo crec que... no dic crec, em vaig molestar. Per l'altra banda, manifestar que... les seves manifestacions, el fet que hi havia una emoció damunt de la taula, que es volia pactar
i no es va presentar. Una entitat o un partit pot presentar una moció quan vulgui, quan vulgui. La pots guanyar o la pots perdre. La moció que es volia presentar, i a més ho explico perquè jo crec que dona peu a fer-ho d'aquesta manera, perquè ahir doncs ells ho van plantejar, era una moció,
que insistia una altra vegada en aquest tema, però insistia i posava en qüestió, perquè les frases eren, en el cas en què el Parlament de Catalunya no convoqui el referèndum, en el cas en què el president del país es tiri enrere, etcètera, etcètera, doncs s'enjust farà una consulta. Home, jo crec que posant dubte que el nostre Parlament del país, que té l'encàrrec, té l'encàrrec, no la voluntat i l'obligació, perquè ho va votar-ho així,
que hi hagi aquesta convocatòria i preveure que això no es faci, i a més a més, faltar la credibilitat del nostre president, em sembla suposar coses, si passa, ja ens posicionarem, si passa. Però qüestionar el Parlament em sembla una situació molt lògica. Des de l'Assemblea consideren que aquesta posició potser és donar llargues. Però els ajuntaments tenim la funció que tenim.
És a dir, el que no pot ser és traspassar les funcions d'un que són del Parlament de Catalunya on t'ha dit, escolta, farem això. Doncs si ho fem, doncs ho fem. Però ja suposar que no ho faràs, doncs home, ens semblava. Però el plantejament, i finalment, doncs l'adhesió del ple municipal,
a l'Assemblea Nacional i, per tant, declarar Sant Just poble per la independència va ser votada fa un any aproximadament, no es va aprovar i, per tant, dic el mateix, és a dir, en aquests moments, en un futur serà el que el poble de Sant Just vulgui, però en aquests moments el vot independentista dintre del ple municipal no té majoria.
en el seu moment, doncs cada un anirà a votar i decidirà el que vulgui, només faltaria, perquè això és democràtic, no? I clar, i si això, doncs creus que ha de ser el que ha de sortir, doncs si no hi ha, no hi ha. Bé, també dic el següent, jo crec que reconeix l'esforç que ha fet l'Assemblea per recollir aquesta assignatura, això vol dir que hi ha un recolzament sobre una opció política o una opció d'entendre i voler com ha de ser
la relació del teu país amb Espanya, perquè això vagi per davant, aquest esforç que ha fet l'Assemblea. Ara, jo crec que va haver-hi un moment, unes expressions amb aquest manifest, i com que estan escrites, jo també vaig demanar que la meva intervenció, perquè això és democràcia, això és democràcia, també es publiqui. I si això es publica, des d'aquest manifest de part de l'Assemblea, l'Ajuntament publicarà o divulgarà els nostres arguments amb això,
perquè la població està ben informada, absolutament ben informada. El ple municipal de Sant Just d'Esberg va votar una moció que diu que el poble de Catalunya sobirà per decidir el seu futur. Hi vol un referèndum a Catalunya, així de clar. Hi vol el dret a decidir. I això no crec que ningú pot dir que és anar en contra de no afavorir processos democràtics. Al contrari, absolutament és la major. I qüestionar la major
Llavors passen aquestes, com has dit al començament, tensions? Sí, tensions. De fet, també... No dic diàleg. No dic perquè... Sí, exacte, és un diàleg, però diguem que el ple agafa un caire com més seriós, potser, i tot també les altres intervencions van, tant en el cas de Convergència i Unió, i com a cas de Junts per Sant Just, que sí que, en tot cas, donarien suport a aquesta moció, segurament, també es van posar justament al costat del ple municipal.
Bé, jo crec que és molt positiu l'intervenció del Sergi Seguí, en aquest cas, membres de Junts per Sant Just, de l'Esquerra Republicana, on va reconèixer que segurament el plantejament, el to, el llenguatge va dir, doncs és molt significatiu, molt significatiu, perquè tots sabem a què juguem. Jo crec, i espero que reflexioni, perquè sempre he dit que la independència de Catalunya és el tema més important de la nostra nació, i aquí,
quan la centralitat del país vegi això, no vegi, ja ho veu, hi hagi molt recolzament, doncs serà quan això pugui ser possible, quan sigui possible. Però en llenguatges que tensen cordes no serà possible, o sigui, costarà més. I també veig una cosa, que aquí podem coincidir d'alguna manera, és que no s'hi val a jugar, amb això. Jo penso que determinats, o determinat partit polític i determinats moviments al Parlament,
No, perquè això portarà una frustració si realment no arriba aquest referèndum. Si no hi ha referèndum, no hi ha consulta, portarà una frustració a la població del país. Perquè, home, hi ha gent que s'ho creu i ho vol. I per tant, aquí, doncs, i ho he dit sempre, la Vall d'Avers m'entrevistava fa tres mesos i em va posar un titular que em sembla que va encertar. Una entrevista llarga sobre aquest tema, va acabar posant el títol de la portada,
una expressió que vaig fer, abans soc demòcrata que federalista, perquè aquí o som demòcrates i després ja veurem cada opció, no? Crec que va encertar la Vall d'Avers amb el titular, abans soc demòcrata que federalista. Aquesta prioritat, no? Sí, perquè és que si no no et creus res, i per tant jo soc demòcrata, i demòcrata vol dir que el poble de Catalunya ha d'anar a votar, i cadascú que faci el que vulgui, evidentment, no? També el portaveu del socialista Joan Basaganyes va acabar aquestes intervencions dient que potser de vegades, no sé si comparteix aquesta visió,
es demana més als ajuntaments que a altres administracions, però també és veritat que també és els que tenim més a prop, no? Suposo que és la manera de la gent de poder anar d'alguna cosa. Potser és més fàcil anar a l'Ajuntament que anar a la Plaça de Sant Jaume a reclamar-ho. No, jo crec que els municipis o la ciutat civil s'ha de manifestar. S'ha de manifestar i per tant que els ajuntaments també es manifestem, com hem fet nosaltres. És que si l'Ajuntament de Sant Just no hagués votat res, absolutament. Però és que quan va haver-hi la consulta
de Sant Just decideix, l'Ajuntament de Sant Just va ajudar, era una entitat que va demanar uns bitxans i per tant va facilitar això. El que no pot ser és que dius jo vull això i com no m'ho accepten aleshores, no, no, ahir es posava en qüestió si l'Ajuntament de Sant Just afavoria els processos democràtics i em penso que està més clar que l'aigua. Al ple municipal que va aprovar la moció sobiranista no hi havia ningú de l'Assemblea Nacional de Catalunya.
cap membre a la sala, on es vota al màxim possible de democràcia, al màxim possible de reconeixement de la sobirania. Per tant, tot a cordialitat, però cada un amb contundència defensant els seus principis, però el que no puc passar de cap de les maneres és que hi hagi aquestes insinuacions que el ple municipal no afavoreix la democràcia. Doncs queda clar, això referent a aquest altre punt que es va tractar en aquest ple municipal,
Deixem aquestes qüestions, hem dit que va ser d'aquestes sessions plenàries intenses, la d'ahir, el ple del corresponent al mes de maig, amb diverses qüestions que hem anat repassant fins ara, però ens queden també alguns altres temes s'enjustencs. Per exemple, en primer lloc, recordar que aquest dissabte hi ha una cursa nocturna a Sant Just, un esdeveniment que congregarà, atenció, 900 persones a partir de les 8 del vespre corrent per Sant Just. Vull dir que pot ser tot una experiència fins i tot visual.
No sé si hi participarà l'alcalde en aquesta cursa. Aquest cap de setmana hi ha moltes coses. Hi ha moltes coses i veiem algunes que també les coneixem, però demà a les 11 del matí la recense nostra fa 50 anys. Hi ha una missa que m'han convidat i hi assistiré.
com a institució fa 50 anys d'una residencia que ha fet una feina magnífica, magnífica acollint molts dels nostres veïns que es fan grans i han estat allà cuidant. Per tant, primera cosa. A les 12 hi ha una altra cosa que no és de Sant Just directament, que també ve el conseller i crec que també hi serem. Molt important, que és una inauguració d'un centre d'incapacitats a Sant Feliu, del qual hi ha nens i nenes de Sant Just, que també hi serà a les 12.
La Fundació Xamfrà fa una feina molt important.
que està plantejada amb una participació massiva de corredors professionals però també famílies que aquest matí deien jo aniré amb els nens i m'han donat una hora per fer els cinc quilòmetres. Es pot fer caminar, deien els organitzadors que no hi havia cap problema. Esperem, com tu deies, una xifra molt important perquè estan apuntats a participants i segurament també estarem per allà. Ja no dic el diumenge perquè tenen molts actes.
Els dissabtes i diumenges, la gent de Sant Just, si vol, no s'ocorreix. Si vol, no s'ocorreixi que participin, i ara més que mai, en aquesta situació que tenim, més que mai. I un dels actes destacats segurament d'aquest curs és el tornet Joan Petit. Totes aquestes activitats que s'han anat fent es va concentrar sobretot en la festa del dissabte passat, també en parat ampliament, i també recordar que al llarg de tot aquest any encara està en marxa tota aquesta causa, sobretot per col·laborar-hi econòmicament. Bé, primer,
Primer de tot, jo crec que ja és el moment, perquè hem passat la gran majoria d'activitats, d'autofelicitar-nos per la resposta de col·laboració de Sant Just, a tots els nivells, a nivells de voluntaris, a nivells d'entitats, a nivell de comerciants, d'empresaris, de títol individual de persones, que han vist que Sant Just tenia que ajudar aquesta fundació Nens amb Càncer, nens de 3 a 6 anys, o nens petits,
i que, a més a més, amb una concentració generada pel món esportiu, que va ser la setmana passada, aquest dissabte passat, on 24 equips de hockey de tot Catalunya van fer una concentració o van jugar partits al nostre complex de la Bonaigua,
com una excusa. I recordo les paraules del president del Joc i diu això és una excusa, però en el fons el que volem és ajudar a la Fundació Joan Petit Nens en Cança. Encara hi ha algun acte més, hi ha un sopar d'empresaris, alguna sèrie de coses més, però en aquests moments ja podem estar orgullosos. Dir, efectivament, com deies, que continua estant obert una conta, un número de compte, que qualsevol persona pot accedir a la web de l'Ajuntament, que està a molts llocs, al Vallet i també, per fer aportacions, perquè tots aquests diners que es recaudin van directament
el que és un estudi molt puntual de càncer de Vall d'Hebron. Aleshores, qualsevol aportació, des d'un euro o el que sigui, serà benvinguda i farem entrega d'aquests diners a través de la Fundació.
a l'hospital perquè aquestes coses superen amb la participació i la col·laboració de la ciutat civil, però també dels investigadors que a Catalunya es tenen de primera línia i que fan un esforç amb el seu treball perquè això sigui, no dic una anècdota, però que es vagi reduint el màxim possible al més aviat possible.
Esperem que tot plegat continuï endavant. I per acabar, un altre tema que ja fa setmanes que anem parlant, dilluns va passar també a vostè per la Penya del Morro amb aquesta secció que hi ha vinculada amb la història de Sant Just, aquest edifici que fa cantonada de carrer Creu amb Bataneu, un edifici que ja hem dit que no té prou valor històric per conservar-se, no té ni 100 anys i tampoc té cap singularitat espacial.
L'altre dia vam fer una proposta a la junta de la Teneu.
que és un edifici que no porta res, però jo crec que en aquests moments que hi ha una entitat, com són les escoltes, que els hi manca espai perquè sembla que el coco que ocuparà la parròquia havia tindrat de marxar, doncs crec que abans que enderrocar aquest edifici podia ser una solució pont per aquest grup col·lectiu de 100 noies.
tots sabem on volem anar i quin és el projecte que hi ha en aquella idea central i tots estem d'acord en que jo crec que és un bon projecte. Ara bé, sí que us he de dir que les circumstàncies són les que són i de vegades aturar-se i tornar a mirar-se les coses no fa mal a ningú. I en aquest sentit deia que potser podria ser una opció. Bé, jo estic d'acord. Existeix opció?
Les opcions sempre existeixen. El que passa és que hem de donar prioritats. El projecte d'Andarroc és per donar una obertura, tenir un espai públic, verd, de convivència, que es mereix el carrer Creu i el barri. El carrer Creu és estret i, per tant, de cop i volta això amb la manera que està aprovada aquesta organització
que és cert que passa per l'anderroc d'aquests edificis, que, com diem tots plegats, no tenen un alt valor arquitectònic o patrimonial, perquè si no haguéssim sigut els primers a preservar això, és la prioritat. És a dir, què preferim? Doncs preferim, evidentment, un espai obert on tu puguis accedir en un futur al claustre del Montserrat, al pati del Roure, i puguis anar a la pista de Montserrat d'una manera molt fàcil, hi hagi una gran amplada i els veïns de davant i tothom tinguem d'aquest espai obert, o tinguem
un edifici que, insistim, no té molt valor patrimonial, arquitectònic, que tapa absolutament, perquè és el que està al primer, que tapa absolutament. Jo crec, jo soc partidari de, evidentment, sempre de tornar a analitzar les coses i posar-les amunt de la taula, però a prioritzar-les. I si això, evidentment, s'enderroca, doncs és evident que s'ha de documentar, s'ha de fotografiar, s'ha de fer un QR, s'ha de fer el que vagi falta, unes imatges i tal.
Però sempre està obert aquest debat, però finalment es depèn d'una decisió, d'alguna manera el Kit d'Oberia la va prendre aquesta decisió d'enderrocar aquests edificis, entre altres coses, perquè ja m'han carregat aquests projectes d'enderroc i per tant estan pagats.
Quan tu ja encarregues i pagues, home, hi ha algun moment que ja estàs dient que ja has manifestat. Una cosa és els projectes. Per tant, malgrat que sempre és bo reflexionar, i això és com el regidor, que parar-se i tornar a mirar-ho, hi ha converses del CAO amb la Teneu, jo que en precis ho sap perfectament perquè hem tingut converses amb ells,
que ha sigut un lloc amb possibilitats d'ubicar-se dins de l'Ateneu. Evidentment, no soc ningú per dir el que s'ha de fer a l'Ateneu, però és interessant això, per la vida pròpia de l'entitat. Per rejuvenir-la, no? Bé, has utilitzat aquesta paraula, però allà ens hi trobaran també l'Ajuntament per ajudar amb això, i de fet ja en converses amb el president de l'Ateneu jo mateix.
amb aquesta línia de veure quins punts en comú per ajudar. Bé, està damunt de la taula, però en aquests moments la decisió està encarrellada cap a aquesta línia de prioritzar el fet que hi hagi un espai obert, un espai d'accés a la pista Montserrat,
i per tant en un futur ja tens aquesta entrada cap al pati d'Auroure i cap al clou de Montserrat, que sempre han dit que tant l'antiga escola com la teniu haurien d'obrir-se cap al carrer Creu. Si deixes aquestes coses ja no es obrirà cap al carrer Creu.
Doncs interessa també aquesta qüestió que ja fa setmanes que anem parlant i teníem aquest últim matís. Avui hem parlat amb l'actualitat Sant Justenca amb l'alcalde de Sant Just Jura Perpinyà, moltes gràcies. Que vagi bé, bon dia. Bon dia, adeu-siau. Just a la fusta, Sant Just en directe.
Te diré entre tú y yo que me dan miedo las tormentas, que ahora veo que una se acerca que en el cielo hubo un temblor y solo pienso en escapar. Esto se ha puesto muy feo, tuve un juicio.
Yo contrarreo y sé que me condenarán desde la lloca hasta el musel. Te busqué y no te encontraba y cuando nos vimos las caras me buscabas tú también. Y ahora que sigues aquí, ¿cómo no vas a cansarte si de miércoles a martes ya estoy alto y yo de mí?
Me decías lo que me dio entre tú y tu soledad. Es un trecho que no puedo abarcar. Yo le preguntaba al cielo sin disimular el miedo. ¿Cómo voy a vivir cuando te canses de mí?
cuando te canses de mí.
¿Y qué más da si esto es el fin? Yo trato de matar el tiempo y entre tanto lo que el tiempo intentará es matarme a mí y estas líneas ya lo ves. Son lo más desesperado para tenerte a mi lado que se me ha ocurrido hacer y si me dejas que lo intente solo una vez más.
Me odiarás secretamente y para siempre jamás que hacen falta hay amor. Más de dos vidas enteras para corregir siquiera el más mínimo error. Me decías lo que media entre tú y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar.
Yo me pregunté a mí mismo, solo un paso del abismo. ¿Cómo voy a vivir cuando te canses de mí? Cuando te canses de mí, ay, de mí.
Me decías lo que me dio entre tú y tu soledad, es un derecho que no puedo abarcar. Yo le preguntaba al cielo, sin disimular el miedo,
Estem escoltant just a la fusta.
I acabem la setmana a la secció de cuina parlant de divendres de postres. Avui què fem Carme? Avui fem un postre molt divertit, molt fàcil de fer, molt espectacular. Farem com una espècie de creps, però si tens temps, els creps són fàcils de fer a casa. Però com que tothom va tan escopatejat, ja venen unes bases de creps fetes petites. Ja et dic, si els podeu fer a casa, sempre és millor.
Ara serà l'època que hi ha uns fresons boníssims ja. Ara ja deuen estar a punt d'acabar-se. És que són aquests quinze dies. De veritat, és una de les frites que sempre n'hi ha, per dir-ho d'alguna manera, però ara són els d'aquí. Agafem els passeu per aigua però no rentar els fresons.
No, que hi ha gent que està allà 4 hores rentant els fresons. No, no fa falta. Una miqueta d'aigua i els traieu en seguida, traieu el cap, ho talleu, ho poseu en un bol, tireu una miqueta de crema de llet, aquesta que venen ja amb tetabric, això és que teniu que comprar-ho amb tetabric, perquè a la lleteria no venen. Llavors, barregeu una miqueta i agafeu un altre tetrabic, perdona que no en surt,
de xocolata ja preparat. Heu dit per eliminar feina. I a més són coses molt bones. Si no suposo que podem desfer una rajola de xocolata per postres. Amb mantega. Si vols desfer és potent. Però ja per no tindre aquesta temptació, perquè no és el mateix el xocolata que tu has dit, que el xocolata que he dit jo, el meu és més light.
Aquest per exemple pot ser el 100% cacau i llavors té menys sucres. El 100% cacau no agrada a tothom. Això és veritat. Allò es barregem. La crema de llet, el xocolata aquest, calentó. Allà on són els creps aquests, hem anat posant una capeta de fresons. Una altra etapa, una miqueta de xocolata. Una altra etapa, una miqueta de fresons i una miqueta de xocolata. I ens ho tirem per sobre, posem tres o quatre fulletes de menta, que donen molt gust.
és un plat molt d'olor, el xocolata, mira tu quina cosa, la menta que està apostant a casa, la menta. És un plat, potent, aviso. Per fer unes postres especials, no? Però és un plat molt maco, molt agradable a la vista. I tant. Si ho cobriu amb xocolata, calentó, i de veritat que és, jo que no soc de dolç, no soc de... m'estimo més un fuet, jo. Sí, és un plat molt atractiu. Val la pena. I aprofitar les fruits, les maduixes, exacte. Que això ho podeu fer el diumenge.
Ja ho provarem, a veure si arribem a acabar de desgotar les maduixes. Gràcies, Carme. Que vagi bé un cap de setmana. Fins dilluns, adeu. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. Continua l'alerta per forts vents al sud de Catalunya. El Servei Català de Trànsit demana precaució als conductors que circulin per l'autopista P7 i també per la Nacional 340, entre les comarques del Baix Ebre i el Baix Camp, perquè les ratxes poden superar els 100 km per hora. De fet, aquest matí, a quarts de nou, un camió ha volcat a l'altura de l'Hospitalet de l'Infant, precisament a causa de les ratxes de vent.
El fort vent que ha bufat aquesta matinada ha fet malbé gran part de la collita de la fruita dolça, les terres de l'Ebre, amb pèrdues de fins al 50% en els camps de préssec del Barcoc i de Cideres. Les ventades de les darreres hores s'assumen a una primavera especialment freda i a una pluja que també ha afectat la collita d'arròs. En Posta Ràdio, Manel Ramon.
Doncs així és, efectivament, les pluges, el fred, les condicions climatològiques que estan patint els camps d'arròs no són les normals de la època en anys anteriors. Això ha fet
que la planta hagi aturat el seu creixement i que podria repercutir en la reducció de la producció de la collita d'arròs d'aquest any, un fred i una pluja que han afectat de manera negativa en aquest típic conreu del delta de l'Ebre. Així ens ho explicava Dani Forcadell, que és el responsable del sector de l'arròs a Catalunya de la Unió de Paijeros. Sí, d'enguany hi ha hagut les bajes que han estat més extraordinàries que han passat este matí.
i sobretot els 10 o 12 dies seguits que portem de mestral, de venda del que en diem aquí dalt, ha fet que els arrossals no tinguin el desenvolupament normal que han de tenir. Veurem que realment hi ha molts de joves, o sigui...
i de molts de camps afectats, l'arròs no es desenvolupa i té una mida extraordinàriament baixa. Recordem que els països confien que el temps canviï en breu i que les temperatures comencin a enfilar-se a partir del mes de juny i que la planta reprengui el creixement normal. Serà llavors quan podran determinar les conseqüències d'aquest episodi, tot i que està clar que hi haurà una reducció de la collita prevista en un inici.
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Monté, alerta que la llei de l'administració local que prepara el govern central és un atac al model català de serveis socials. La consellera ha avisat que serà un pas enrere per diversos motius i ha ressaltat la funció que hi fan els municipis. Contravé l'esperit públic del sistema de serveis socials de Catalunya, en el qual els ents locals són la porta d'entrada i l'eix vertebrador de tota la xarxa de serveis. I en aquesta nova voluntat recentralitzadora
es disposa que el cost estàndard dels serveis serà fixat per un reial decret, obviant totalment les diferències de cost de vida entre els territoris. I sobretot és greu, em sembla greu, que el model dibuixat per l'Estat retorna a un sistema de serveis socials afortunadament ja superat de mer assistencialisme. La consellera Monter ha reconegut que a Catalunya es viu una situació d'emergència social, però ha demanat que no es generi alarma. Ha demanat a més també a les persones amb més recursos econòmics que contribueixin a finançar els serveis socials.
Avui és el Dia Mundial Sense Tabac i a Catalunya 3 de cada 10 ciutadans fumen. Per aconseguir deixar aquest hàbit, el més important és confiar els recursos dels metges i els farmacèutics per ajudar els fumadors. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local el cap de la unitat de tabaquisme de l'Hospital de Bellvitge, Josep Maria Ramon.
no tindrà por. I li dic ben clar, moltes vegades ens trobem amb aquesta gran barrera, les pors que pot tenir un fumador a passar-ho malament, a engreixar-se, a tindre mal humor, etc. Primer, jo els tranquil·litxaria, és a dir que la gran majoria de vegades tenim avui en dia eines i eines farmacològiques, si no farmacològiques, per part del suport dels professionals que fan aquest tràngol de deixar de fumar molt més senzill del que sembla. El tabaquisme és la causa d'un de cada cinc càncers diagnosticats a Catalunya.
Esports en xarxa. Bon dia, us parlo Jordi Cervantes. El porter inaugurant a Víctor Valdés ha explicat les raons per les quals no renova el seu contracte amb el FC Barcelona. S'ha mostrat agraït al club però ha reconegut que defensar la porteria del Barça és una responsabilitat molt gran.
Como ya lo dije en su día, pesa mucho. Y desde bien jovencito he sentido la responsabilidad que conlleva el jugar bajo estos palos, no solo aquí en el Camp Nou, sino representar esta camiseta por allá donde he ido.
També hi ha expectació per escoltar Carles Puyol. El capità parlarà avui a les 5 de la tarda abans de l'entrenament amb la intenció de donar explicacions de tot el que ha passat arran de l'operació al seu genoll. Tot això després d'una emotiva jornada a Can Barça en què Erika Vidal es va acomiadar del Club Llorana. També en futbol, l'Associació Esportiva Prat i Agustí Bacas han arribat a un acord per renovar el contracte del tècnic un any més. Amb aquesta ampliació, l'entrenador barceloní assumirà la tercera temporada al capdavant de l'equip del Baix Llobregat.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea. El ple del mes de maig ha aprovat la convocatòria de tres pisos socials a Sant Just. Són tres habitatges amb lloguer reduïts per famílies en risc d'exclusió amb pocs recursos. Aquests pisos s'assumen els tres que ja es van adjudicar l'any passat. Nés punts que es van aprovar el ple d'ahir van ser la modificació de l'ordenança de l'ocupació de la via pública amb terrasses i vetlladors, el reglament de trànsit i circulació vial,
i el canvi de gestió del Servei Municipal de Parcament del Milanari. Un canvi que implicarà que l'Ajuntament, a través de les empreses municipals, podrà fer la gestió d'aquestes zones d'estacionament regulat. El ple d'ahir també va fer una declaració institucional contra la violència masclista i per unanimitat es va aprovar una moció que presentava el Partit Popular per reclamar transparència a les dades econòmiques de l'Ajuntament. Més qüestions d'Oriol Junqueras, Anna Simó i Joan Tardà. Participaran demà de la trobada comarcal d'Esquerra Republicana que es farà Sant Just.
La secció local del partit ha organitzat una festa republicana al municipi i, a més, se celebrarà el Congrés ordinari de la Federació Comarcal del Basllobregat i l'Hospitalet. Junqueras, Simo i Tardà assistiran a un vermut i un dinar amb els simpatitzants. És una trobada que es fa cada any en un municipi diferent del Basllobregat. La trobada comarcal d'Esquerra començarà a les 10 del matí a les al·lectes de la Begoneta amb el Congrés del Partit Anivellí Comarcal i, a la tarda, el centenarà el joc dels actes de la festa serà el casal de joves. A les dues es farà un dinar i un acte polític
i es lliuraran obsequis els nous militants del partit. I acabem amb un apunt més. Pel cap de setmana, més de 1.000 persones correran demà la primera cursa popular nocturna de Sant Just. Des del Club d'Atletisme La Sansi, els organitzadors han confirmat que s'hi han apuntat aquestes més de 1.000 persones, més de 300 nens i més de 600 adults. És un recorregut de 5 km pels carrers de Sant Just que col·laborarà amb la recerca en oncologia infantil
a Sant Joan de Déu, podeu consultar el recorregut complet al web www.santjust5a.com. I de moment això és tot, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia, mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio.svern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
És essential. Eh, eh, eh.
Ah! Ah! Ah!
Sí, sí.
I've been locked out of heaven for too long, for too long.
Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia-sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esbern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milanari.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la Desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la Desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
I ara parlem d'economia com cada divendres amb el Manel Ripoll. Molt bon dia Manel. Hola, bon dia Carme.
per parlar encara d'impostos, no? Sí, la veritat és que sí. La setmana passada, per la gent que ens escolta habitualment els divendres sobre aquestes píndules o càpsules d'economia que anem donant, vam parlar sobre un tema que potser era menys econòmic, però li vam intentar donar aquesta vessant econòmica de si s'havien de pujar els impostos a qui més cobrava,
i vam estar posant diferents exemples, per cert, molts d'aquests exemples que fiquem, com el que vam ficar de l'educació, que tu Carme no acabes de veure molt clar, perquè a vegades són una mica complexos, n'hi ha que són més visuals i altres que costen més de veure o que no sempre són de l'opinió de tothom igual, moltes d'aquestes coses que a vegades ens oblidem de comentar-ho, i és important també recordar-ho.
No hi pensem fins al final o també convé comentar-ho? Exacte. Molta la informació que comentem la traiem de la pàgina web d'en Xavier Salai Martí, que és un dels economistes a nivell espanyol segur i a nivell europeu i un dia també dels més importants i rellevants i que ell té uns videoblogs que no distan molt del que nosaltres
ho fem sense imatge, perquè estem a la ràdio i té uns vídeoblogs, però fiquem molts d'aquests exemples directis intuitius que aquí utilitzem per desgranar tots aquests conceptes que si no serien més farragosos. De alguna manera verteixes una mica de la teoria de Xavier Salai-Martín. Hi ha diferents teories econòmiques exactes. Els exemples pràctics que se separen més,
del que pensa o deixa de pensar, que siguin il·lustratius, els fem servir molt i després fiquem diferents punts de vista quan expliquem les coses a aquestes píndules d'economia.
I avui seguim amb els impostos, encara que tenen alguns temes per tocar, perquè hem anat veient l'IVA, els impostos directes... Tot això que vam estar veient, aquells dos grans grups d'impostos que vam explicar al principi de tot, hem vist l'IRPF, hem vist l'IVA i hem vist això que comentàvem ara de si s'havien de posar els impostos a qui cobren més.
Ens quedarien tres càpsules o píndules, de les quals una gairebé ja la descartaríem, perquè és un tema més de quan estudies a la universitat, dels impostos picobians, i és una cosa que si jo et pregunto tu, Carme, si he sentit mai aquesta paraula... No, no l'he sentit mai. Potser no cal, que l'he sentit. No, però si tu et dediques a fer coses d'actualitat i treus temes d'economia de tant en tant,
i no sentim mai aquesta paraula, és una cosa que potser per aquestes càpsules bàsiques que estem fent no és necessari, tot i que sí que és interessant, però no és una cosa necessària per fer-la servir al dia a dia. En canvi, les altres dues càpsules que sí que et proposaré i escull a veure quina et fa més gràcia que en parlem avui, serien les següents. Una seria si és bo que hi hagi impostos sobre els dipòsits bancaris i l'altra seria si pujar els impostos significa recaptar més.
Es cull quina et faria més gràcia que tractéssim avui i l'altra la guardarem per divendres que ve. Doncs lligat amb l'actualitat més recent, la setmana passada es va debatre tot aquest tema de la taxa per dipòsits bancaris al Consell de Ministres, doncs triem aquest. Anem cap aquí.
sobre els impostos sobre dipòsits bancaris. Exacte, doncs som-hi. A veure, tot això de si és bo o no que hi hagi impostos sobre els dipòsits bancaris va aparèixer ja fa uns mesos quan hi va haver aquella famosa crisi a Xipre. De fet, quan va passar allò vam parar una mica aquelles càpsules concretes que fèiem. Per explicar tot aquest cas del rescat o tot el que era de passar. Exacte, vam explicar tot això perquè va provocar tota aquesta crisi a Xipre un cert pànic bancari
i amb això va posar de relleu el fet aquest i ho va ficar de moda si era important o no que hi hagués un impost sobre els dipòsits bancaris.
diria que, inclús abans que hi hagués aquesta crisi de xipri i tot, la Generalitat, bancada com està de recursos i de liquidesa, per temes que ara no entrem a parlar, un dia ja parlarem per quins motius recaptar impostos i no els pot gestionar, va aprovar ràpidament aquest impost sobre els dipòsits bancaris, ja que com que no existia a nivell estatal, si l'aprovava primer la Generalitat, el podia recaptar directament i no l'havia d'enviar a Madrid perquè després tornessin,
Per tant, se'l quedava directament. I podia reinvertir-lo en sanitat, educació o senajar el deute que tingués. I llavors, això ho va fer la Generalitat primer, el va tenir aprovat, i just quan estava a punt de passar l'últim tràmit d'aprovar-ho, molt hàbilment, l'estat espanyol, perquè això sí que ho és, és molt hàbil, va aprovar el mateix impost amb caràcter estatal, per tant, anul·lava qualsevol impost de la mateixa característica autonòmica
Ho va fer amb una cosa molt curiosa, que jo crec que és el primer cop a la història, no d'Espanya, sinó d'Europa, jo diria del món, això és un pioner, el primer cop a la història econòmica a nivell mundial que algú, algun estat, aprova un impost, però amb tipus zero i que per tant no recaudarà res. Llavors, quin interès té crear un impost si no recaptarà res?
que és per si de cas s'hauria d'augmentar aquest percentatge més endavant per curar-se en salut. Aquesta seria una visió o l'altra visió és dir
No m'interessa que Catalunya recapti aquests diners. Quina és l'única manera que puc fer que no recapti aquests diners? Jo l'apreu a nivell estatal però dic que és de zero. Perquè jo soc més bona persona que Catalunya i em preocupo dels catalans i faig que no us cobrin això aprovant-ho per tot l'estat. Són les dues idees. Perquè sí que és veritat que alguna vegada passat, per exemple, l'impost sobre patrimoni existia i durant l'última època socialista de Zapatero va decidir
deixar-lo a un nivell zero, però no el va eliminar. Hauria pogut dir que l'elimino i que deixi d'existir, però no ho va fer, va dir que el deixo a zero. Per què? Perquè si mai venien èpoques de vaques mares, i ara estem en elles, doncs, el mateix govern socialista, o com ha fet el PP, doncs, el tornés a reactivar i pogués tornar a xupar d'aquesta mamella de l'impost de patrimoni. Com l'impost de societats, no, suposo. Sí, o el de... Està suprimit, aquest. No, el que es va suprimir era el de... que era a nivell econòmic, el de...
No volia dir el de societat, volia dir el de successions i donacions. Es va suprimir aquest. No, es redueix a zero. De fet, una de les promeses electorals que va fer Unió
quan estaven amb Convergència i anaven junts decidint les coses, el van decidir baixar i deixar-lo a zero perquè ens equiparéssim a la resta de comunitats autònomes que ho tenen a zero o gairebé a zero. Ara, en èpoques de vaques mares, fa molts dies que el conseller d'Economia diu que potser s'haurà de recuperar uns tipus que hi havia en èpoques anteriors del tripartit
És un impost que té l'avantatge que no és el que dèiem abans, que no va a l'estat i després torna, sinó que directament tu, amb els diners que tens, gestiones de la forma més eficient que creguis. Tornem exacte, cap a aquest impost dels dipòsits bancaris. Total que el tenim a caràcter zero a nivell espanyol. Per tant, no recapta res. Catalunya no pot recaptar res amb aquest impost sobre dipòsits bancaris.
I de fet, perquè ho entenguem bé, perquè el que va passar a Xipre, després ho explicarem, no va ser ben bé que es creés un impost sobre els dipòsits bancaris, perquè un impost sobre els dipòsits, i ho ficarem amb un exemple com fem normalment, i funcionaria igual que qualsevol altre impost
que féssim a qualsevol servei. Imaginem-nos les patates. Imaginem que fiquem un impost sobre les patates. Diferent a l'IVA, a l'IRP, un impost sobre les patates. Un impost sobre les patates què farà? Que aquestes patates siguin més cares.
Per què seran més cares aquestes patates? Perquè si valien un euro i li fiquem un impost de 10 cèntims, el venedor repercutirà aquest cost a qui compra el producte, i a més de costar-te un euro com valien abans quan no hi havia impost, ara et costaran un euro 10 perquè aquests 10 cèntims els ha de donar l'Estat. El mateix passaria amb els dipòsits bancaris. Què permet això en el cas aquest de les patates?
permet que el consumidor, lliurement, un cop sap que ara les patates no valdran un euro i valdran un euro 10, o si fos més agressiu no valdran un euro i en valdran dos, doncs decideixes si compres aquella patata, si no la compres, si en ves de comprar-ne 10 en compres 5, o si només en compres una perquè són més cares. Això és el que permet. I els dipòsits ja estan comprats, com si diguéssim, no? Ja existeixen. Sí, però amb els dipòsits passaria el mateix. Sí? Sí, sí, perquè tu imagina, tu guanyes la teva nòmina aquí i la ingresses al banc.
i els tens a la teva llibreta o el teu compte corrent al banc. Això en si és un dipòsit.
A veure, tu amb aquests diners, si estalvies, pots fer el que et diuen quan vas al banc, que et diuen, faci un dipòsit o una imposició plus fixa, d'acord? Però estiguin a la vista directament que tu és la llibreta que fa servir el dia a dia i treus diners pel caixer o els tinguis en una imposició plus fix perquè estàs estalviant i els tens apartats, d'acord? Qualsevol de les dues coses és un dipòsit, d'acord? Qualsevol. Tot el que tenim al banc, jo segur que tinc un dipòsit bancari.
perquè tu em pots dir que tinguis la llibreta normal de qualsevol entitat financera. Qualsevol persona té un dipòsit bancari. Sona com a paraula molt més... T'has d'imaginar que hi tens milions i no va per aquí. Quan diem dipòsit... Pots tenir 100 euros. Exacte, el que jo et deia dels dipòsits que fem per estalviar, que fem una imposició plasfic, que es pot fer amb mil euros, i amb mil euros es pots agafar i estalviar durant 3 mesos o 6 mesos. Però hi ha gent que això no ho fa i ho té tota la llibreta a la vista. Sigui la llibreta a la vista o sigui l'altre és un dipòsit. Llavors tothom en té d'això.
Si fiquem un impost, sigui el percentatge que sigui, per tenir diners al banc, si tu t'avisen de la mentalació, diuen que farem aquest impost i els diners que tinguis al banc et cobrem un percentatge. Evidentment, qui en tingui mil pagarà un percentatge més baix, qui en tingui 100.000 pagarà un percentatge més alt, però tothom pagarà per tenir diners al banc com tothom paga per anar a comprar patates.
La gent el que farà és ajuntar-s'ho tot al dipòsit. Tens diverses opcions, o agafes i en comptes de tenir 15 dipòsits, pots pensar que és proporcional. Si en tens 10 amb 1.000 euros,
Potser et surt més a compte que tenir-ne un sol amb 100.000 euros. Hauràs de saber com hi jugues. Si en tens 3 i no tens gaire diners i consideres, potser sí que ho poses en un. Amb això estaria d'acord. Aquestes són les coses que no tenia aquí apuntades. Jo el que havia pensat eren les dues opcions com amb les patates. El ciutadà pot decidir si treu els diners del banc
perquè no vol pagar aquest percentatge, i per tant, els tens a casa, i això ja ho vam comentar el dia de la crisi xipriota, que és molt perillós que la gent tinguis diners a casa, perquè, u, se't poden cremar, i això no és broma, perquè quan jo treballava en una entitat financera... Sempre em fa gràcia, aquest que sento. No, no, però és que jo, quan m'explicaven a classe, quan estudiava economia,
Em feia gràcia, però un dia va haver-hi una senyora plorant amb una bossa de diners que s'havien dut a casa perquè no havien volgut renovar la impulsió plasifix i potser eren 5.000 euros o 10.000 euros. I et va venir, que els havia tret, feia un mes o dos i es tenia guardats a casa perquè no s'havia ficat d'acord amb el que li donaven, que se li havien cremat perquè aquella bossa l'havia deixat a prop de l'estufa
i venia que si li podíem canviar. Els vam estar mirant i com que s'havia fet malbé, perquè els bitllets d'euro tenen una... Per poder-lo canviar i enviar-lo al Banc d'Espanya, ha de tenir tota l'anumeració del bitllet i ha de tenir la línia aquella que és més platejada. Però si es veu una mica, no? Si el bitllet s'ha deteriorat suficientment, el Banc d'Espanya no te l'accepta. I clar, l'entitat financera no se'l menjarà
Si al bany d'Espanya te l'accepta. No és que perdés els 10.000 euros de copa, potser en va perdre 1.000 o 2.000 que es van fer malbé i aquests no els vam poder salvar i la resta sí que els vam poder enviar al bany d'Espanya i li van tornar. Però això és molt perillós i més perillós que això i que això a vegades ens costa molt de veure perquè mai hem viscut una experiència o hem viscut el que vam viure a Alemanya entre la I i la II Guerra Mundial és la inflació que hi pogués haver i que pogués fer que tots aquests bitllets que tu
Per no pagar aquest impost, t'has endut a casa?
Per culpa de la inflació tu tenies 10.000 euros que podies comprar un cotxe i si hi ha un cas com va haver a Alemanya d'hiperinflació la gent treia 10.000 euros o 10.000 marcs alemans d'aquella època i amb aquells 10.000 marcs podien comprar un cotxe i la inflació era tan bèstia perquè se'n va dir hiperinflació que es treia al matí i a la tarda volies anar a comprar aquell cotxe i no et donava ni per comprar un quilo de patates de la hiperinflació que hi havia. Si aquests diners estan al banc és molt fàcil que li fiquin un 0 més
Però no és tan fàcil que si tu els tens a casa et donin un 0 més amb aquests diners, perquè ja te'ls has endut tu a casa. Per això sempre diem que és tan perillós... Però això és difícil perquè ara sembla que sigui perillós fins i tot tenir-lo al banc, no? Ja dic que sé que ara puc semblar demogògica, però vull dir, com que ara no n'hem sentit recentment tants pocs casos, però a casa així... Ja sé que les preferències és una altra història, però vull dir, gent que de principi es pensava que tenia els diners al banc i que tampoc no ha pogut confiar
amb qui sigui, amb entitats bancàries o el que sigui, fa pensar de vegades que no estàs a gust enlloc segurament. No, de fet la veritat és que no perquè ara us explicarem el que va passar a Xibre perquè jo et deia que allò no era un impost, era una altra cosa, ara diríem aquest nom d'aquesta altra cosa, però és veritat el que tu comentes i això algun dia potser hauríem d'explicar els diferents productes bancaris que hi ha perquè la gent a vegades es confon o confia en la persona que l'està assessorant
Perquè ja ha estat tota la vida aquella entitat, que no és aquella persona de tota la vida, però aquella persona té que complir uns objectius. I a vegades potser... No són gaire ètics. No, a veure, depèn. Depèn de quina entitat et trobes, perquè jo ara no vull dir noms d'entitats, però hi ha entitats que són molt grans i que per ser tan grans han de fer certes coses, i hi ha entitats que són més petitetes i per tant no fan aquestes certes coses. Sense dir noms, però perquè s'entengui.
A vegades val més la pena fer una cosa que tu entenguis, encara que guanyis 1, que no fos una cosa que tu no entenguis i et prometic que guanyaràs 20.
Ni recuperes els diners que tenies i en canvi, un altre de guanyar un, conserves els diners que tenies. I això a vegades la gent no ho entén i la gent a vegades és més avariciosa dels coneixements que té. O a vegades, exacte, suposo que també hi ha molts casos. O que els enganyen perquè els inventa dir-ho aquí perquè és igual de segur que l'altre. És un tema molt delicat però un dia sí que podríem parlar una mica d'aquestes qüestions.
Tornem cap a Xipre i ens situem al mes de març.
va ser que amb els dipòsits, el que es va intentar a l'inici i només es va aplicar els dipòsits de més de 100.000 euros va ser una expropiació en tota regla. Allò no va ser un impost que es generés, perquè un impost que primer l'aproves i la gent lliurement decideixi si és aquest diners allà perquè li cobrin l'impost o se'ls emporta a casa perquè no li cobrin l'impost, això és un impost sobre dipòsits bancaris, que és el que hem explicat, però el que vam fer a Xipre va ser
durant el cap de setmana bloquejar els diners que tu no us puguis treure i llavors et diuen miri saps què d'aquests 100.000 euros el 10, el 20 o el 40 ara no recordo quin percentatge era però un percentatge alt ja no els té, els té l'estat
O sigui, no t'han deixat escollir lliurement si vols que t'apliquin aquest impost o no, sinó que durant 10 dies, perquè quan vam parlar aquí portaven 3 o 4 dies però al final van ser 10 dies, aquests diners van estar bloquejats allà fins que l'Estat va ser capaç de generar un mecanisme que tothom que tenia més de 100.000 euros li tragués aquest 10, aquest 20 o aquest 40%. Això no és aplicar un impost sobre dipòsits bancaris, això és fer una expropiació dels dipòsits bancaris per salvar l'Estat.
És diferent, no hem de confondre-ho. És molt perillós pels efectes que genera aquesta expropiació de dipòsits, perquè això té unes conseqüències radicalment diferents al que tindria d'un simple impost. Les conseqüències que té és aquelles de si els deixo o no els deixo, me'ls emporto a casa o accepto que em cobrin aquest impost. Una expropiació, com la que van fer a Xipre, provoca que el pròxim cop que sentim parlar del fantasma de rescatar un estat, com van rescatar a Xipre,
I recordem, Espanya, i per conseqüència Catalunya, no està al marge que Tartodora la puguin rescatar, com altres països, com Itàlia i com altres països que Tartodora potser els acaben rescatant, doncs això provocarà que el primer cop que sentim el fantasma aquest del rescat sobre Espanya, diguis calla, a Xipre, quan els van rescatar, els hi van expropiar el 10% dels seus diners que en tenia més i al principi ho volíem fer a tothom.
Xiprè és petitet i al final van dir que amb qui té més de 100.000 euros ja n'hi havia prou, però aquí és més bèstia o un altre país és més bèstia i ho van fer a tothom, diu calla, que estan dient que hi haurà un rescat, jo ho assimilo a expropiació, vaig corrent a treure els diners del banc. Si això passés, qualsevol economia, per petita que sigui com Xiprè,
s'enfotzaria i es col·lapsaria perquè generaries pànic bancari, el de la Mary Poppins, la pel·lícula aquella, i faries que el banc tanqués, tots els bancs tanquessin, l'estat tanqués i tot el sistema se n'anés al garete, perquè evidentment, i és una cosa que potser la gent no sap, tots els diners que existeixen en una economia no hi són en paper físic.
Són diners, transaccions bancàries i diners electrònics. Si ho penses en fred és curiós. Si et posa així amb la vessant més filosòtica. Això va existir durant moltes èpoques perquè fins que va haver el Petroor existia perquè estava refrendat a mort però hi va haver un moment que es va necessitar imprimir més bitllet que el que podia refrendar i per tant va passar això, que hi havia més bitllets que els que podies canviar mort. I ara avui en dia hi ha més diners
en els comptes bancaris electrònics cal que podem tenir amb bitllet. Per això la gent fa servir tant les trajetes i per això hi ha tant interès sempre que es pagui tant com es pugui amb mitjans electrònics, perquè amb mitjans electrònics no hi ha problemes de pagar cent, mil, deu mil, cent mil, però amb bitllets d'aconseguir cent mil euros potser és més complicat que aconseguir de mil o deu mil.
Déu-n'hi-do. Avui hem entès una mica millor, recordem que això d'impost sobre els dipòsits és com qualsevol reimpost, no? No té a veure amb aquesta expropiació que va passar a sucre. Són dues coses diferents que hem de tenir clar. Per tant és bo que hi hagi dipòsits bancaris.
És bo com és bo que hi hagi un impost sobre les patates. Si l'Estat o en aquest cas la Generalitat necessita recaptar uns diners i ho pot fer d'aquesta manera, és bo qui sigui com és bo qui sigui sobre les patates. Ara bé, si ho pots fer d'una altra manera, potser no és tan bo que sigui, però és un impost igual de bo que qualsevol d'altres impostos. No és més perjudicial per l'economia que un altre impost.
de part política, d'entendre l'impost de successions, per exemple. És com dir si l'impost que van decidificar, que en deien taxa, però és un impost, sobre quan anaves al metge, la taxa turística o el copagament de l'euro per recepta, si és bo que sigui o no. És bo que sigui com si per una patada et fessin pagar un euro més.
o ja implica exacte les prioritats. Per exemple, la taxa turística, segons quins sectors el semblava molt bé, segons quins sectors ho veien de darrere... Tot depèn de qui li afecta directament, perquè és el que hem dit, a qui li afecta directament haurà de pujar els preus.
Llavors, clar, a l'hoteler no li interessa gens que hi hagi una taxa turística, perquè a més de cobrar sempre l'habitació... Una taxa turística que necessites d'Europa, jo crec que és un altre tema que no s'acompanya. Ha d'existir, com ha d'existir en els hipòdics bancaris o amb les patates. És molt diferent que l'Europa recepta, em sembla. No, perquè et toques un sector que en principi ens van dir que tothom tindria sempre garantit, que és la sanitat.
Però és com si et fiquessin un impost per dir que si vols anar a l'escola, paga aquest impost. No pot ser perquè és un bé elemental, però qui sap si aquests béns elementals que eren ahir demà no ho seran. Qui ho sap, exacte Manel. Doncs hi tornem la setmana que ve amb més economia, aquestes pintures que fem cada setmana. Avui hem descobert una mica més què són els impostos sobre dipòsits bancaris. Gràcies Manel i fins la setmana que ve, bon dia.
Ara passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia, és moment com cada divendres d'acabar la setmana repassant l'actualitat política en diferents nivells. I per això saludem el Sebas Elias. Molt bon dia Sebas, què tal? Bon dia. Per parlar de diferents qüestions, primer de tot parlem en clau internacional i parlem de Grècia, no? Perquè el líder de Sirisa demana a Espanya començar una primavera mediterrània. Sí, per començar una mica així en clau més internacional.
Perquè aquest líder de Sirisa, que vam parlar l'any passat d'Alexis Tsipras, que va ser la gran sorpresa, la gran revelació, amb uns principis molt d'esquerres que fomentava la sortida de l'euro, es deia que podria guanyar les eleccions. Al final no va ser així, però va quedar ben a prop, en segon lloc, i va aconseguir 50 escons al Parlament de Grècia. Doncs això un any després de convertir-se en el principal líder de l'oposició va venir aquí a Espanya amb l'ambició d'exportar el model de Sirisa, que és la seva formació.
L'objectiu és molt clar, conformar un front comú contra la Troica, que és el banc central europeu, la Unió Europea i el Fons Mundial Internacional, que estan dictant totes les polítiques monetàries a Grècia, a Portugal, a tots els països rescatats, a Irlanda, etc. També estan contra els plantejaments de la Unió Europea i la política d'austeritat.
Per això, aquest dirigent de la coalició de l'esquerra radical, que s'anomena Esquerra Radical, ha cridat a iniciar la verdadera primavera del Mediterrani i dels pobles del sud d'Europa. I bé, el missatge no és nou, perquè Cipres porta temps mantingent que Espanya, Itàlia i Portugal pateixen mesures d'austeritat equivalents a les de Grècia, amb similars resultats, perquè veiem que els resultats no acaben d'anar en la direcció esperada.
que en principi en teoria havien de portar, i aquestes retallades no estan portant els seus resultats. Llavors, davant d'aquesta crida, què semblaria una primavera mediterrània de tots els pobles units en contra de la Troica, de la Unió Europea, de totes aquestes retallades? Exacte. Què et semblaria a tu, no? Que tota la població del sud d'Europa es revelés una mica contra el nord,
Aquestes elits polítiques i bancàries. Home, seria una opció que podria tenir futur, el que passa que això que deies, potser el 15M va començar una mica en aquesta línia, se li va retreure molt que no era precis, etcètera, etcètera, però també passa a vegades que quan apareix una cosa nova se li exigeix el que no s'exigeix, el que ja existeix, que són molt més crítics amb qualsevol moviment nou o partit nou.
I no només aquest 15M va sortir a Espanya, sinó que també va tenir la seva resposta a Grècia i a Itàlia, i ara veiem com a Grècia revolten molt, a Itàlia estan sortint en contra d'aquest nou Parlament que es va escollir a Portugal amb les mesures de la TroI, que el Tribunal Constitucional ha tirat enrere moltes mesures que es van imposar amb el rescat. Llavors, plantegem això, no? Si no hi ha solució, per què no demanar una altra cosa? Per què ens deixen imposant les mateixes coses?
Quins resultats tindria? Seria equiparable a la primavera ara? Resultats em va donar, però fins al cert punt, perquè ara veiem que, per exemple, a Egipte sí que han canviat el Parlament, però han canviat la monarquia per l'islamisme, que es diu que és radical. Però per votació, no?
Sí, sí, sí, això està bé, és que és un bon plantejament, però, clar, després les elites segueixen sent les mateixes, l'exèrcit, les elites bancàries. Bé, llavors, davant d'aquestes intencions de cipres, no té de moment, sí que hi ha la intenció, però no hi ha ni pla ni estratègia, el tractar-se d'una mera reacció al projecte polític de Brussel·les que, en la seva opinió, suposa un atac a drets socials i laborals, sobretot del sud d'Europa i dels països mediterranis.
Sí, sí. Doncs la proposta de Sirisa, interessant, de fet, d'alguna manera, no sé si d'iniciativa que havia volgut agafar una mica aquesta estela, però hi ha moltes diferències, encara, no? Sí, perquè... És un partit que ja està a dalt, també, no? Iniciativa en porta temps, aquí Sirisa va ser un moviment totalment nou, diria que nou, sí que de l'esquerra més provengent del comunisme europeu clàssic, es va...
Es va reformar i aquest moviment social que hi ha a Grècia va ser molt nou i va ajudar a fer un canvi. Bé, de fet, està al Parlament, però la pobresa i la retallada segueixen allà. Llavors, el sistema partidista, clar, una mica ensopega. Més qüestions. Parlem ara de la comissió que atorga més temps a set països per complir amb el dèficit. Sí, perquè a la comissió europea va haver-hi reunions aquesta setmana a Brussel·les.
Ha fet un canvi de discurs que ha vingut madurant els últims mesos. La necessitat de afluixar la pressió sobre el dèficit per propiciar la sortida de la recessió s'ha concretat amb una baixada de la pressió fiscal per 7 països, que comptaran amb més temps per reconduir els seus desequilibris. Entre aquests, dos anys, s'ha donat dos anys de marge a Espanya, França, Polònia i Eslovènia, i també amb un any a Portugal, Bèlgica i Holanda.
és a dir, quatre països amb dos anys que poden frenar les seves retallades i tres països, Portugal, Bèlgica i Holanda, que se'ls hi frena un any. Però és important destacar que no estan ni Grècia ni Irlanda, que són països rescatats. Per què no hi són? Bé, per què? Doncs perquè Grècia potser no se li pot... Ja es demana com a cas perdut, potser. Potser sí, perquè veuen que les mesures no...
A Espanya, a Espanya, a Alemanya, a Alemanya...
amb ser rescatat, que està aplicant unes mesures ben dures i que es parla igualment que a casa. Haurà de ser rescatat perquè no pot fer front. Destacar també que està França, que és un país potent. És la segona economia de l'euro i també Holanda, que Holanda és un país petit però molt ric. L'austeritat veiem aquí que no funciona perquè està enfrant en el dèficit. Però clar, realment es frena l'austeritat. És a dir, es dona més marge, es dona més marge perquè en aquests dos anys no es retalli tant.
Però què passarà a partir de dos anys? S'exigirà potser l'impossible. Potser d'aquí dos anys seguim igual, perquè les polítiques que s'han vingut fent fins ara no funcionen. Llavors, no es dona més marge per la despesa, però s'haurà de compensar amb més polítiques de retallades en un futur. És forta, no? Vull dir, avui potser perquè estem com molt mirant-nos-ho des de... Però com que ja portem de temps parlant-ne, que ho tenim molt assumit, que hi ha un moment en què a vegades potser t'atures i ho llegeixes com en fred,
i penses que no té sentit, o almenys que s'està castigant o que ens estem castigant o allò fent-te sentir malament d'alguna manera. És evident que s'han fet moltes coses malament però cada vegada sents aquesta sensació d'uns ho han fet bé i uns malament i com que vau fer-ho malament, ara us deixarem.
amb menys metges, que pot semblar demagògic, però és que hi ha un punt de veritat.
perquè creuen que així pot anar bé, però no hi ha cap base científica que digui, mira, si retallem creixerà el país. No, no creix. I segueixen fomentant aquestes polítiques. Es diu que sí, que en dos anys podreu gastar més, però d'aquí dos anys no us passeu perquè llavors vindrem amb la troica, llavors sí que us imposarem les nostres mesures i en comptes de fer despesa en la societat fareu la despesa en pagar el deute que teniu acumulat i que s'ho està acumulant ara mateix. Perquè Espanya l'any que ve o d'aquí dos anys
el seu deute passarà del 100% del PIB. Per tant, és un deute enorme, i aquest mal comportat... El de Grècia quin deute és? No ho sé, però diria que és més superior al 120%. Però clar, porten anys així. I els interessos també creixen. Clar, els interessos any a any. Si no pagues els interessos que tens en un any, van creixent. I fins que no et diuen
No cal que el paguis, no el treus. I se't van acumulant any en any els interessos. Clar, no entra capital de l'exterior perquè no confien en el teu país. El gent de l'exterior no confien que tu puguis retornar en 10 anys, posant per cas, uns interessos i el teu capital. Per tant, no s'inverteix. Bé, en tot cas... Si et sembla bé, parlem ara de França, que és una mica...
que es donin aquesta pròrroga a França, que és un país molt potent. I és un país que encapçala les preocupacions de la Unió Europea. A canvi d'aquests dos anys de Gràcia, que se li anomena, Brussel·la recomana que faci 6 reformes valents per desbloquejar el seu potencial de creixement. Entre d'altres, n'hi ha 6, però en destaco 3. Primer, reforma de les pensions aquest any.
retallada en pensions. Mira, et donem dos anys però has de retallar les pensions. En segon lloc, menys costos del treball, per tant, baixar salaris o en tot cas despedir. Per tant, sí, et donem dos anys però qui se les carrega són els treballadors i els jubilats. En tercer lloc, mercat laboral més obert, per tant, una legislació laboral que permeti més fàcilment l'acomiadament.
per no haver... no hi hagi tantes despeses per a l'empresa. Per tant, ja sabem cap on es combre la Unió Europea, no? A més, Oli Rent, que és el comissari d'Assuntats Econòmics, demana que redueixi el dèficit fins al 3,6% al 2014, quan la pròpia previsió de Brussel·les era del 4,2%. Per tant, no s'entén gaire, no?, això que et diguin... tens dos anys perquè puguis gastar una mica més, però a canvi... Estrany, sí, sí, sí. Sí.
Llavors el que ha dit en últim lloc, François Blanc, ha dit que la comissió no pot dictar a França el que hem de fer. És François Blanc el que ho dirà en tot cas. Diu a més que deu simplement dir que França ha d'equilibrar les seves comptes. En el que concerna les reformes estructurals, especialment en les de les pensions, només nosaltres podem marcar quin és el bon camí. Per tant, frena una mica els peus aquesta comissió, que al cap i a la fi acabarà decidint el que vol que faci França. No en diguis cap dubte.
I Brussel·les, dic-te els termínims de les reformes a Espanya. També la notícia que s'ha exejat una mica aquesta setmana, no? Sí, hem parlat ara de França i en el mateix sentit parlem ara d'Espanya. Bé, primer de tot, el dèficit que s'ha relaxat, perquè l'executiu, l'executiu de Rajoy, va treure marge pel dèficit que podria arribar, podrà, perdó, arribar al 6,5% del PIB aquest any i en el proper any serà del 5,8%. Per tant, s'ha d'anar reduint aquest dèficit que és una mica estructural, no?
sistemàtic any rere any, no hi hagi benefici, però és evident per què. Hi ha vist així l'obertura d'un expedient per part de la Comissió Europea. Fons comunitàries han explicat que a canvi d'habitar aquest expedient, Brussel·les farà encara més vigilàncies, no et posem senció, però et vigilarem més. Els homes de negre. Exacte, els homes de negre de la Troica. Com van a Portugal, som una mica amb els rebuts.
Madrid deu acometre una aplicació rigorosa i puntual de les recomanacions, va avisar el mateix comissari Oli Ren, el gran amic Oli Ren, per tots aquests països europeus, crec. Bé, més retallades i més pujada d'impostos. Una altra cop, jugant una mica a això, et donem dos anys, però a canvi què ens dones tu? És important que Espanya segueixi fent esforços i reformi el marc fiscal per afavorir el creixement amb revisions sistemàtics de la despesa pública. El mateix Oli Ren deia això. Això són noves retallades.
Brussel·les ha criticat, a més, la baixada de la presió fiscal, reclama mesures antifrau, però també tanca la porta a baixades dels impostos. Llavors, noves pujades d'impostos a partir de 2014. Doncs sí. Déu-n'hi-do. Sí, perquè, si ho diu la comissió, el govern de Rajoy, si no vol un expedient, doncs haurà d'aplicar una major... major limitació de l'aplicació dels IVA reduïts. Per tant, els IVA reduïts es...
Es quedaran reduïts a 0. Valgui la redundància. I pujada d'impostos sobrecarborants. És a dir, pujades i pujades. En tema laboral, la reforma laboral que es va portar a terme fa un any, hi haurà un examen al juliol. Brussel·les presentarà modificacions, si és necessari, al setembre de 2013. Per tant, podem veure com aquesta reforma laboral que no ha portat
No ha portat gaires coses al curt termini, veurem si d'aquí quatre o cinc anys. I en tema de pensions, per últim, el més impactant un altre cop. Espanya ha de culminar a final de 2013 la regulació del factor de sostenibilitat, establint, entre d'altres coses, que l'edat de jubilació vagi en augment en funció de l'esperança de vida.
Això, clar, doncs apunta una mena additional de l'edat de jubilació, que ja estan 67 anys, es preveu que es pugi a 68, ja estava previst, i ara potser pugem a... bé, fins que... fins que... fins que et moris, no? Exacte, això t'anava a dir. Em sembla que el termini és complicat. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, males notícies, o exacte, notícies de... Sí, sí, que al final, doncs, potser un dia els hem de fer un altre tipus de lectura, no?, perquè estem tan acostumats a dir...
No sé, avui m'has agafat amb un dia més... Sí, sempre et porto males notícies de Carme, ho sento, però és el que hi ha. Parlem ara de Catalunya, no sé si en Vox són bones notícies, però bé, en tot cas, almenys la resposta sí que és contundent, no? Es preveu que sigui contundent. Rigau, que diu el president del Tribunal Constitucional que els alumnes catalans arriben a un igual domini del català i el castellà, que és un tema que, mira, a mi aquest cas ja...
Fins i tot em sembla avorrit, eh? Sí, no, i a mi... Però esclar, no podem passar a l'operar, perquè és allò... Mentre estan fent, saps? Jo no he volgut parlar mai de la llei verd, prefereixo parlar-ne quan ens apiguem ben bé què comportarà, però és que te la vull connectar amb una altra notícia que ve després, no? Que estem parlant del català i del castellà, bé? Sí, és un tema avorrit. Ja sabem que la immersió lingüística funciona, que ens la volen treure.
i diu Rigau amb tota raó que els alumnes arriben a un igual domini del català i del castellà al final de l'ensenyament. La consellera més defensa també l'actual model educatiu i ha dit que el castellà és present a l'escola com a llengua i que el seu ensenyament fins i tot és reforçat en cas de necessitat. Jo crec que no diu cap mentida, no? Rigau? Però clar, el que realment és important, què és, Carme?
Doncs que 24% dels alumnes catalans no continuen els estudis després de l'etapa obligatòria. Un de cada quatre, eh? Sí, jo crec que és el tema més important, perquè ens hem de discutir si... Això vol dir que no fan batxillerat, no? Ni cicles formatius. Els 16 anys és l'etapa obligatòria, aquí els alumnes ja poden marxar a buscar feina. Doncs un de cada quatre estudiants que no acaba... bé, sí que l'acaba, però...
Però no sabeu formar-se i què passa? Que surten al mercat laboral i les persones entre 16 i 25 anys es troben amb un atur superior al 50%. Per tant, les persones què han de fer? Seguir estudiant? Quant costa estudiar?
quan costa una matrícula a la universitat. I cada cop costa més i suposo que això no canviarà tampoc. No, no, i segueixen augment. Les beques són per casos molt puntuals. Les beques que no les paguen a temps. I a més a això. I que tampoc és tan fàcil accedir-hi, suposo, les beques. S'ha de complir uns requisits. A banda que evidentment hi hagi gent que les necessiti, però una persona mitjana que sigui una matrícula de... És que ara no sé quant valia, però sembla que s'ha doblat de quan jo l'havia fet.
Jo vaig començar pagant mil euros. L'any passat vaig pagar 1.200, aquest any he pagat 1.800, i l'any que ve es preveu una pujada del 50%, 2.400, 2.500... Està clar que no pot estudiar llavors? No, no, i clar, dius, vale, fem un pla de beques, però és que les beques, primer de tot que te la donguin i després,
És a dir, que compleixis els requisits i després que te la paguin, que te la paguen potser a final de curs, quan ja has hagut de pagar tu, has hagut de demanar un crèdit o has hagut de tirar de família, de coneguts, que t'ajudi. Què fem? Doncs no estudiem, sortim al mercat laboral perquè també els nostres pares estan en atur i necessitem diners a casa, però què passa? Que hi ha un 50% d'atur juvenil i no es pot ni davant d'aquests...
d'aquest tema, del català i el castell a l'escola, crec que és més important ara centrar-nos en el que realment importa, no? Doncs bé, hi ha un 24% d'alumnes catalans que no continuen estudiant, però és que també, bé, l'any 2005 era el 33,1%, per tant, potser sí, potser anem millorant, i l'objectiu és el 15% pel 2018, que el 15% és l'objectiu europeu.
A més, el percentatge d'alumnes que no concebeixen el graduat de l'ESO, és a dir, que no acaben la seva etapa obligatòria, ha disminuït, bé, està al 19,2%, està inferior al 24%, aquest que diem, des del 21% del curs passat, és a dir, ha reduït dos punts, però clar, sumem el 24% dels alumnes que no continuen estudis més formatius, més enllà de l'ESO, i el 20%, que no acaben l'ESO.
la meitat dels alumnes que no continuen en cicles superiors. Deu-n'hi-do, aquestes xifres també, que potser és una idea que ja es té, però que veure-ho amb dades és una mica esfaraitor. I comparar-ho amb altres països. Exacte. I clar, després et preguntes per què els alumnes més formats han d'anar a altres països, perquè aquí no es sol·licita aquesta formació.
Està clar. Doncs Déu-n'hi-do, avui hem parlat de tots aquests temes vinculats amb l'actualitat política. També volem fer referència a Sant Just perquè ahir va haver ple municipal corresponent al mes de maig, on d'aquests plens intensos es van debatre diferents qüestions. Va ser intens? Sí. Jo crec que el d'ahir va ser intens. Que estrany. Jo he anat a una o dues i mitja horeta i fora, eh? Sí, depèn. Jo crec que al llarg de l'any, clar, no tots, eh, però sí que hi ha alguns plens en què hi ha més qüestions. Ahir, per exemple, hi havia 16 punts.
Alguns tenien relació entre sí, que també eren més vinculats uns quants a l'habitatge, que eren d'habitatge social, que es va provar obrir una convocatòria de 3 habitatges amb lloguer reduïts per famílies en risc d'exclusió, també que es va provar per anonimitat, també es va provar un canvi de gestió del servei municipal de parcament del mil·lenari, que ara passarà a ser una gestió directa, és a dir, l'Ajuntament ho farà a través de les empreses municipals ProMunça i ProExa,
a gestionar aquestes zones blaves d'estacionament regulat. La zona blava, que fins ara ho feia una dona privada i a més també a petició de l'empresariat de la zona porta-diagonal, és a dir, per entendre'ns l'altra cançó de la carretera. Els carrers d'aquest polígon també es regularan amb zona verda. En principi també consideren que aquesta zona serà positiva i creuen que així també
incentivaran l'ús del transport públic. I pujant-la més benefici, no? Defensava que al principi no hi ha tanta retribució per l'Ajuntament com ho pot semblar. Suposo que una mica de tot deu haver-hi. L'objectiu principal era potenciar l'ús del transport públic. També es va aprovar la modificació de l'ordenança de la via pública amb terrasses i balladors.
i es va comunicar un canvi en la lluita contra la violència masclista, es deixaran de fer els cinc minuts al mes que es feien cada dijous a migdia, cada últim dijous de mes, ja es faran accions puntuals al ple municipal i d'altra banda ahir va haver una moció, només n'hi va haver una, que es representava el PP per reclamar transferència en les dades econòmiques de l'Ajuntament. Per això al web municipal ja es poden consultar de manera bastant senzilla, és a dir, a la base de tothom, les dades econòmiques de l'Ajuntament, les retribucions anuals brutes dels regidors del govern municipal, que de fet en aquesta secció
Vam començar parlant d'això quan va aparèixer també la llei de governs municipals. En tot cas, ahir el que demanaven els dos regidors del PP era que aquestes dades estiguessin més a l'abast de la gent i que es comuniquessin de manera sovint. Una emoció que es va provar amb unanimitat. Tothom hi va estar molt d'acord.
Ara que parles d'aquesta enquesta que es fa de governs locals, jo et vaig comentar, jo no he trobat la retribució dels... Exacte. De la corporació municipal. Sí, i va ser que m'ho donava que hi havia una revista perquè jo ho vaig llegir, però a la web no hi era. Bé, potser sí que hi era, però... Molt difícil, no? Però del 2010, per dir-te alguna cosa, no era gens clar.
Ara, realment, a la pestanya del Santjust.cat on hi ha la corporació municipal, és a dir, quan tu consultes l'equip de govern i mires la fotografia i el nom i el partit del qual forma cadascú, just a sota hi ha aquest quadre amb les retribucions anuals brutes de regidors i regidores. Per tant, s'ha hagut d'esperar una moció del PP per fer-ho. Segons el govern municipal, mai ho han amagat i ho han anat publicant, però bé, en tot cas, exacte, ara ha aparagut aquesta moció i sí que sembla que hi ha aquest canvi
i que es fa aquesta visibilitat. Per tant podem anunciar que la propera enquesta que es fa, potser aprovem, no? S'enjust que aprovi aquesta enquesta. Les vades de transparència, no? Exacte, més transparència en les webs. Exacte. Es poden consultar, com dèiem, un total de retribucions que al total són 300.985 euros
que es distribueixen als regidors que formen l'equip de govern. L'alcalde és el que té dedicació exclusiva i és un sou brut de 59.000 euros. Gina Pol, que també té dedicació exclusiva, té un sou brut de 43.800. També, perdona, vam parlar de la llei que es planteja el ministre Montoro, que vol reduir... Vol limitar, no? Vol posar un màxim? Sí, hi ha els regidors que no tenen dedicació exclusiva. Diu que els ajuntaments de menys de 20.000 habitants
que se'ls traurà tota la retribució. No sé com s'aplicarà, perquè ja fa mesos que no se'n parla, però es diu que aquest any ja estarà en vigor. Potser el que es podria fer és trobar un punt mig, m'imagino, perquè és evident que un regidor fa feina i, potser, aquestes limitacions, no fer-les tan directes, que és el que perté en aquella llei, si no pots eliminar un sou, a més a més els regidors. Està clar, volen aprimar les administracions que a ells no els interessa, perquè ells ja estan al govern.
central, doncs, una manera de retallar és anar als ajuntaments i bé. Volem com tira endavant tot plegat també, perquè és la que està una mica aparcat. És bastant inaplicable la llei. És fomentar coses dolentes. El centralisme. Sí, el centralisme, que d'altra manera també amb el govern, amb les comunitats autònomes també s'estan tornant competències i el govern central vol tornar
a ser govern central. Bé, Sebas, doncs moltes gràcies avui per fer aquest repàs setmanal que fem a l'Actualitat Política, i tornem la setmana que ve. Gràcies a tu, Carme. Sí, tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. I queda un minut i una mica més per acabar aquest Just a la Fosta d'avui, per tant, també aprofitem per acomiadar-nos i agrair a la gent que ha fet possible el Just a la Fosta d'avui divendres 31 de maig. L'Andrea Buen, al Servei Informatius, el Carles Hernández de Rius,
a l'Aprevisió del Temps. Avui hem entrevistat també l'alcalde de Sant Just, Jura Perpinyà, sobre l'actualitat Sant Just Tènque, també el ple d'ahir, que va haver aquest ple municipal. Hem parlat d'economia amb el Manel Ripoll, hem fet la cuina amb la Carme Madó i ara calem de parlar de política amb el Sebas Elias. Us ha parlat Carme Verdoi i tornarem a partir de dilluns a Més Coses des de les 10 i fins a la una del migdia. Recordeu també que podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del podcast del Just a la Fusta que trobareu al web de la ràdio,
Tornem dilluns a les 10.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem. Ai, té Polo i Oriol Pujador al sindicat de pagesos a Saja, alerta que el vent, la pluja i el fred que està fent aquests dies, i especialment durant l'últim mes, està provocant pèrdues a les collites. Les més malmeses són les de fruita. Ara el sindicat espera que el temps millori i no faci pèrdua també la collita de cereal, que aquest any es preveia molt bona. Ho he dit en declaracions a la xarxa de comunicació local la presidenta de Saja, Barcelona, Rosa Pruna. La fruita potser són els que en aquests moments
Els que ara tenen les sideres i els préssecs primerencs, doncs que els està afectant, aquest sí que els està afectant perquè la sidera té una cosa que el tant d'aigua l'esberla. Repeteixo, un any excepcional que es preveu d'acollida de cereal, esperem i desitgem que ara a l'hora d'acollir no segueixi amb aquests vents
Aquests vents són els que han fet tombar més, junts amb una abundància d'aigua, doncs han fet que es tombés molt el cereal. Si segueix fent aquest temps, els pot perjudicar molt.
El forvent que ha bufat de fet d'aquesta mateixa matinada ha fet malbé gran part de la collita de la fruita dolça a les terres de l'Ebre, amb pèrdues de fins al 50% en els camps de pressa calvarcoc i cireres. El mal temps del darrer mes també ha afectat la collita d'arròs. L'Euríbor, l'indicador més utilitzat per calcular el preu de les hipoteques, ha tancat el mes de maig marcant un nou rècord i situant-se per primer cop per sota del 0,5%. Ha tancat avui amb el 0,48.
Amb aquesta nova baixada, aquells que hagin de revisar la hipoteca, en referència al maig, veuran com el rebut se'ls redueix uns 430 euros l'any de mitjan. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 39 anys i acusat de 7 robatoris en establiments comercials a la ciutat de Barcelona. La detenció es va fer aquest dilluns, tot i que no s'ha conegut fins avui. El presumpte atracador havia robat a farmàcies, supermercats, una botiga d'informàtica i centres d'estètica. Tots els assals
es van fer en només 48 hores. Hi ha els Mossos d'Esquadra investigant si el detingut podria estar relacionat amb més fets delictius. Els diners aconseguits aquests dos dies de tracaments per lladre superen els 4.000 euros. La ciutat de Roses a l'Alhambordà vol obrir al públic la ciutadella en morellada que té amb assentaments grecs i romans. L'Ajuntament vol convertir la ciutadella en un gran parc urbà. Ràdio Vilafant, Toni Guerrero.
L'alcalde de Roses, Carles Pàramo, i l'autor del treball, l'arqueòleg Josep Burg, han presentat la revisió i actualització del pla director, que l'any 1993 va aprovar el Departament de Cultura de la Generalitat i que forma part del POU aprovat el 2010. Carles Pàramo ha recordat que l'objectiu del treball és posar en valor el patrimoni històric i arquitectònic de Roses a partir del potencial que té la ciutadella com a eina de dinamització social, cultural i turística, i que el plantejament final es transforma al recinte en un monument concebut com un parc urbà que convini el servei del patrimoni històric
amb el dels usos públics que té la Ciutadella de Roses. Després de consultar gent de la universitat, tant del món de la cultura, arqueologia, com de l'economia,
com els pedagogues i gent del món del turisme, obrim la ciutadella i allò que era un clost tancat, un monument clàssic, combatim amb un parc urbà. L'adequació dels usos dels edificis existents com a complement de la visita general, una proposta d'actuacions a l'espai d'activitats, concerts i espectacles,
integrar la ciutadella a la vida ciutadana de Rosa sense altre límit que el sein d'aquest bé cultural d'interès nacional i programar la redacció dels diferents projectes i quantificar inversions per al període 2013-2014 seran els propers passos a seguir des de l'Ajuntament. Esports en xarxa. Bon dia, els parla Jordi Cervantes. El porter blaugrana Víctor Valdez ha explicat les raons per les quals no renova el contracte amb el Futbol Club Barcelona i s'ha mostrat agraït al club.
Llevo 20 años en la casa, entré en el año 92, con 10 años en la masía, 12 años voy a cumplir el año que viene en el primer equipo, y he tenido la suerte de compartir vestuario con los más grandes jugadores del mundo. He tenido el privilegio de levantar los títulos y los triunfos más importantes con un jugador de fútbol. Se puede llegar a imaginar
cuando es niño, gracias a que jugan al Barça. Valdez també ha reconegut que defensar la portària del Barça és una responsabilitat molt gran. També hi ha expectació per escoltar Carles Puyol. El capità parlarà avui a les 5 de la tarda.
abans de l'entrenament, amb la intenció de donar explicacions de tot el que ha passat a Rando l'operació al genoll. També en futbol, l'Associació Esportiva de Prat i Agustín Bacas han arribat a un acord per renovar el contracte del tècnic un any més. En Bater Polo, avui l'Atlètic Barceloneta s'estrena a la final a 4. Els mariners s'enfrontaran a partir d'un quart de nou de la nit a l'amfitrió, l'estrella roja de Balgrat. Els de Santi Fernandes rebran el suport d'un centenar de seguidors que s'han desplaçat a la República de Sèrbia.
Notícies en xarxa. Bon dia, és l'1 i 5 minuts. Tot seguit les notícies de Sant Just.