Aquest mot entra al català a través del parlar de Menorca, que recordem havia estat sota dominació anglesa. Sembla ser que aquest licor era el que els menorquins donaven als anglesos per curar-los quan arribaven exhaustos a l'illa i perquè els soldats que havien de combatre la mar es mantinguessin el suficientment conscients com per enfrontar-se als terribles combats.
La xarxa. Bon dia, són les 10.
Primer titular a aquesta hora pel trànsit, equip viari endavant. Bé, doncs, aquesta hora ja se circula pràcticament sense problemes, compta amb termes d'obres, i a la ronda de dalt hi veiem retencions encara a altura de Valldaura i més endavant al seu pas per Vallcarca, Santí Llobregat.
L'exministre socialista Josep Borrell creu que la consulta sobiranista s'ha de fer només a Catalunya, però ha de ser legal i no vinculant. Al matí de Catalunya Ràdio ha proposat, però, que la decisió final del procés la puguin votar tots els espanyols. Salut reconeix que l'informe del síndic de Greuges ha ajudat el departament a detectar els 660 casos de menors amb malnutrició per problemes econòmics. Això ha activat el protocol perquè serveis socials en facin un seguiment per evitar que el problema vagi a més.
El tresorer de la CDU d'Angela Merkel hauria desviat 400.000 euros a un banc de Luxemburg a nom d'una empresa fantasma, segons la premsa alemanya. Els socis socialdemòcrates del govern reclamen a la cancellera que aclareixi el cas i depuri les responsabilitats.
El cap de les forces armades d'Egipte, el mariscal Abdel Fatal Sisi, confirma que serà candidat a la presidència del país a les pròximes eleccions. El Sisi ho havia insonuat la vigília del referèndum constitucional del passat 14 de gener.
140 milions de nenes són víctimes de l'ablació, segons assegura l'ONG, ajuda en acció al Dia Internacional contra la Mutilació Genital Femenina. L'Organització Mundial de la Salut calcula que cada any hi ha 3 milions de nenes en risc de ser víctimes d'aquesta pràctica.
Les dues membres del grup punk Pussy Riot han protagonitzat el concert multitudinari d'amnistia internacional a favor dels drets humans que s'ha celebrat a Nova York. Presentades per Madonna han actuat i han reclamat una Rússia lliure. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça i el Madrid prenen avantatge a les semifinals de Copa. Els blaugranes van guanyar 2-0 la Reial Societat que es va queixar de l'expulsió d'Iñigo i d'un penal de Mascherano. 38.000 persones van anar al Camp Nou. El Madrid va superar l'Atlètic de Madrid 3-0. Els dos jugaran la tornada en camp contrari.
Han començat els Jocs Olímpics d'hivern de Sochi. Una de les modalitats de surt de neu, nova al programa olímpic, ha estat la primera a debutar. La inauguració es farà demà. I avui també comença la Copa de Bàsquet a Màlaga, amb el Madrid Gran Canària i l'unicaja Cai Saragossa. El Barça i viatge aquesta tarda.
Pel que fa al temps, matí més fred arreu, temperatures entre 5 i 9 graus més baixes i on més s'ha notat aquest descens és a les comarques gironines. No vols que van augmentant per l'oest i que deixen el cel enteranyinat. Vent del sud que es farà notar al Pirineu. Aquest migdia serà més suau i un front ens portarà ruixats al vespre per l'oest del país. Aquesta hora Barcelona 12 graus, un grau a Girona, 0 a Trem i 9 a Tarragona.
Justa la justa.
Molt bon dia, ara passen 3 minuts de les 10 i comença aquesta hora el Just a la Fusta d'avui, dijous 6 de febrer. Un programa que començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb l'Andrea farem un repàs de l'actualitat general del dia a través dels diaris, portades, contraportades, esports, cultura, entrevistes interessants i una mica de tot. Música
I a més parlarem del temps amb el Carles Hernani di Rius també en aquesta primera hora. A partir de les 11 parlarem amb Jordi Agulló, membre d'Alnus, CEPA, ecologistes de Catalunya, per parlar de la desbrossada forestal que es farà aquest dissabte. I a més a més farem tertulia amb l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joana Algarra, la Montse Larrea i també el Jordi Agulló.
I a la tercera hora parlarem amb Rosa Maria Vallès, directora de la biblioteca de Sant Jús, la biblioteca Joan Margarit, per parlar de les dades del 2013, del nombre d'usuaris que han tingut, les visites que han rebut i les altes que han fet en carnets. Farem un repàs cap a les 12 i 10 i també parlem de teatre amb la Maica Dueñas. Avui però no tindrem l'Estric Goldstein del celler de Can Mata, per tant li enviem una abraçada i que recuperi des d'aquí.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Saludem aquesta hora, passant 6 minuts de les 10, a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitat, avui un dels temes del dia és que hi ha Consell de Medi Ambient aquesta tarda. Exacte, i els tractaran temes com l'estalvi energètic, l'ús de bicicletes al Parc Natural de Collserola i la prevenció de residus. Com dèiem, avui es fa aquest Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat, és un espai obert a tota la ciutadania,
on es presentaran i es debatran temes d'interès mediambiental. Així, tothom que assisteixi podrà posar de manifest les seves inquietuds i fer propostes per millorar la gestió de l'entorn. Hi haurà, per tant, representació política, ciutadana i d'entitats. Un dels temes que es debatran serà la nova ordenança que regula la circulació de bicis al parc de Collserola
i perquè sembla ser que hi ha avisis que circulen per camins i curriols, però no haurien de passar, i això és el que has de batre d'alguna manera avui al Consell. I a més a més la sessió tractarà la prevenció de residus. Com dèiem, segons el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Pere Uriols, des del món local no es té gaire influència o gaires competències en aquesta qüestió, ja que atén a la competència les administracions supramunicipals, sobretot a l'hora de crear consciència sobre la prevenció de residus. La prevenció de residus
Des d'un punt de vista municipal, és una funció que queda bastant reduïda. El gruix de la prevenció està més llet en la taula de les institucions superiors. Tot de l'Estat o de la Unió Europea, per exemple, amb una llei d'envasos que priveixi segons quins envasos. Vosaltres tenim poca capacitat d'incidir segons què.
A nivell local, segons Oriol, sí que es poden tirar endavant algunes iniciatives per col·laborar amb la prevenció de residus, com ara fent una ordenança que limiti la distribució de propaganda a les bústies. El Consell d'avui es tractarà també amb el pla local de prevenció de residus i la proposta d'ordenança municipal de residus, una ordenança que, segons Oriol, estableix l'obligació de separar els residus que generem a casa.
Si voleu assistir-hi, que sapigueu que ja podeu consultar els documents de treball. L'esfai participa del web municipal santjust.cat i el Consell tindrà lloc a les 7 de la tarda avui a l'Ajuntament de Sant Just. Perfecte, doncs serà avui a les 7. Després tenim més qüestions.
Parlem de comunicació, si et sembla? Bones iniciatives. Properament l'Ajuntament tindrà una aplicació per a dispositius mòbils. És una nova eina de comunicació que el Consistori posa en marxa aquest any per tal de mantenir informada la població. L'aplicació difondrà diferents continguts digitals d'informació municipal com ara activitats d'agenda, notes informatives, tuits, fotos i àudios i vídeos, entre d'altres.
Es posarà en marxa aquest mes de febrer, serà gratuïta i s'adaptarà als sistemes operatius Android i iPhone, per tant es podrà descarregar a través dels portals de Google Play i des de l'Apple Store. I a més a més aquest mes també es preveu posar en marxa un altre canal d'informació, també sense cap cost afegit, que és un bolletí electrònic, un recull de les notes informatives que es penja en el web municipal.
Es distribuirà cada dimarts a les entitats locals, equipaments, centres educatius, mitjans de comunicació i a tothom qui s'hi subscrigui. I també cal destacar que les altes i baixes s'han de fer a través de la pàgina web de l'Ajuntament. Això sí, totes les persones que es descarreguin l'aplicació o siguin usuàries del servei Sant Just SMS, doncs automàticament rebran aquest butlletí electrònic que es posarà a marxar també d'aquí a poc.
Doncs realment novetats, eh? L'Ajuntament, en clau de comunicació. Acabem parlant de la Creu Roja, Andrea. Sí, perquè la Creu Roja espluga Sant Just engega una campanya de captació de socis. En concret, aquest mes de febrer, com ja hem fet en altres ocasions, l'entitat informarà via telefònica de les possibilitats de col·laboració als habitants de Sant Just i d'Esplugues. La intenció és vincular més la població amb la Creu Roja per tal d'aconseguir i millorar els seus serveis a la ciutadania,
I si voleu formar part de la Creu Roja Espluga Sant Jús, podeu trucar al telèfon 93 371 8202 o directament a costar-vos a la seva seu, al carrer Severo Txó d'Esplugues, i omplir el formulari que requereix per fer-se soci. Molt bé, doncs també n'anirem parlant al llarg d'aquests dies. Gràcies, Andrea. De seguida repassem més actualitat en clau més general. Abans, però com sempre, la punt musical del dia, que avui va de concerts, eh, també? Sí? Sí. Dijous. Ja venen ganes, eh, per això, ja venen ganes.
Són els Sony and the Sunsets, que avui actuen a la sala C de Cara de Barcelona. Actuen a les 9 de la nit, les entrades costen 12 o 15 euros. I bé, són aquests que sentim de fons. De fet, és una banda, segons llegim a Time Out, de pop retro de San Francisco. Són Sony Smith i el seu Sony and the Sunsets, que estan de gira per Europa. I presenten el seu últim disc, que és Antena to the Afterworld. La sorti fa poc, el 2013.
I, d'alguna manera, és el que vénen a presentar. Jo crec que els vaig veure fa dos anys o així. Ah, sí? En un Primavera Sound, perquè, sí, tenien un disc que es deia Hit After Hit, perdó, del 2011, que estava molt i molt bé, i veig que van trencar un disc després el 2012, i ara aquest altre del 2013, és a dir, que estan molt actius, eh? Aquesta cançó es diu Dark Corners. Molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Globregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Estem escoltant just a la fusta.
Ara passen 3 minuts d'un quart a 11 del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. I el que fem a aquesta hora és saludar de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I ens fixem en el tema principal d'aquest matí, segons els diaris, què ens diuen les portades? Doncs ens parla de l'Organització de Nacions Unides i del Vaticà i de les acusacions que ha fet l'ONU contra l'Església, diu Lara...
Escàndol a l'Església, l'ONU acusa al Vaticà d'encobrir els pederastes. L'organisme exigeix a la Santa Seu que denunciï els capellans assenyalats. Diu el portaveu del Papa referma la voluntat de perseguir els abusos. És una de les notícies més destacades en portada a l'Ara, al periòdico també.
El Vaticà va perpetuar els abusos de nens, és el que va dir l'ONU. Ofensiva contra les agressions a menors a l'Església, l'ONU exigeix a la Santa Seu que entregui als capellans pederastes i l'organisme reclama informació sobre venda de nens i prostitució infantil.
La Vanguardia també recullen en portada i acompanyen també d'una imatge del papa Francesc. Diu, l'ONU exigeix madaferro a l'Església amb la pederàstia. El Vaticà promet investigar-ho, però rep amb irritació un informe elaborat per un comitè de l'organització que ha deixat aquestes paraules. I el punt avui ens diu que l'ONU carrega fort contra el Vaticà pels casos de pederàstia, acusa l'Església de girar la cara i protegir la seva imatge a costa de les víctimes i vol que alliuri els agressors a la justícia.
Doncs són les notícies d'aquest matí, actualitzem la informació a través dels digitals, el 3-24 ens obre encara amb que Extranadura es posa a la defensiva i publicarà les seves pròpies balances, també se'ns parla d'esports, el Barça té la final a tocar, va guanyar ahir per 2-0, i també se'ns diu que Sochi encén la flama d'una protesta global contra l'homofòbia. Diferents capitals de tot el món celebren protestes contra les limitacions dels drets dels homosexuals a Rússia la vigília de l'obertura dels Jocs Olímpics de Sochi.
I a l'Ara.cat llegim altres qüestions. Per exemple, llegim el nou rècord de concursos de creditors el 2013 a Catalunya. N'hi ha hagut 1969. Mor un home de 31 anys en sortir el seu cotxe de la carretera de Termans. I després també Pedro Jota Ramírez denuncia a The New York Times que ha estat destituït per parlar clar.
Més titulars d'aquest matí, a l'avantguàrdia llegim que el 70% dels futurs mestres van suspendre matèries bàsiques i que no havien arribat als 5 a la prova de selectivitat de llengua o matemàtiques. És el que destapa avui, aquest matí, el periòdico, a l'avantguàrdia, volíem dir, que també ens diu que OMS contempla que tota Espanya voti el nou encaix a Catalunya.
Aquests són alguns dels temes d'aquest matí, algunes de les notícies, de seguida rebassem altres qüestions, però el que fem ara és fixar-nos en la imatge del dia que tenim també a les portades en paper. Doncs en portada del diari ara veiem una imatge d'alguns dels competidors als Jocs Olímpics d'hivern que comencen demà a Sochi, els veiem al costat de Vladimir Putin amb un discurs que va fer ahir.
També una imatge, la portada de l'ara és a Cristóbal Montoro, el ministre d'Hisenda, que diu Montoro no rectifica, farà balances parcials. I també una imatge de dos jugadors del Barça, de Pedro i d'Albes, crec que és, però no se li veu bé la cara, ho sento, celebrant un dels gols que va fer ahir el Barça contra la Reial Societat al Camp Nou.
A l'avantguàrdia, també la imatge del dia és Sochi. Veiem una esquiadora sueca preparant-se per participar en aquests jocs fent un salt en l'aire. I veiem una nina russa gegant al seu costat. I també una fotografia del papa francès que arribava ahir a l'audiència dels dimecres. Una imatge que il·lustra aquesta notícia que comentàvem ara de l'organització de Nacions Unides.
El punt avui, la imatge del dia, és pels jugadors del Barça en concret de Busquets, celebrant el gol davant de la consternació de l'equip rival, celebrant el seu gol. I al periòdico trobem una fotografia d'un vaixell que ja es va enfonsar per culpa del temporal. Diu, el fortunatge parteix un mercant a Bayona. I veiem com els equips de rescat estaven salvant un dels tripulants d'aquest vaixell amb helicòpter, perquè aquest vaixell es va partir per la meitat per culpa del temporal.
i veiem una fotografia d'aquest rescat en portada del periòdic.
Molt bé, doncs són alguns dels temes relacionats també amb la imatge d'aquest matí. Ens fixem ara en notícies que passen a diferents punts del món. Les notícies internacionals, Andrea, avui què ens destaques? Doncs avui al Diari Ara ens fan un reportatge molt interessant sobre els Jocs Olímpics de Sochi, però des d'una altra perspectiva. De fet, el titular és Sochi, la joguina olímpica de Putin. Rússia inaugura demà una competició marcada pel nepotisme i la por als atemptats.
Ens diu que la ciutat balneari de Sochi i tot el que envolta Jocs d'hivern, que a partir de demà acollirà aquesta localitat del Mar Negre, s'ha convertit en una rèplica a petita escala de la Rússia de Vladimir Putin. Diu que l'espera de competició està impregnada de totes les característiques dels mandats de l'exagenda a la KGB, corrupció, propaganda, violacions dels drets humans, xenofòbia i homofòbia.
I el diari Ara, per exemple, ens aporta algunes dades, com que els jocs de Sochi costaran més que tots els anteriors 21 jocs d'hivern junts. Costarà, en principi, 37.000 milions d'euros, mentre que els de Nagano, per exemple, van costar 15.000. O sigui, és una diferència molt considerable.
I també ens diu propaganda i provocació. Els jocs són una campanya internacional del Kremlin, corrupció entre amics, els jocs més cars de la història enriqueixen el cercle de Putin, drets humans trepitjats, s'ha expulsat ciutadans de casa seva i s'ha maltractat immigrants i blindats a la insurgència. Els nord-caucàsics reprimits per prevenir atemptats jihadistes. Déu-n'hi-do, doncs un bon repàs que fa avui aquest diari.
I ara ens centrem a La Vanguardia i comentem un succès que ha tingut lloc aquesta nit a l'Argentina, on nou bombers han mort intentant apagar un incendi a Buenos Aires després que caies un mur d'aquest edifici. Nou morts en concret en l'incendi d'un dipòsit d'arxius.
Els nou membres dels bombers, que eren part de l'equip de bombers i dels equips de rescat, el govern argentí per això ha decretat dos dies de dol. Sis dels morts eren bombers professionals de la Policia Federal, dos més eren rescatadors de defensa civil de la ciutat i l'altre era membre d'una companyia de bombers voluntaris. Els morts es van produir quan un gran mur exterior es va desplomar sobre el grup de rescatadors que en aquell moment intentava apagar l'incendi que es va desencadenar ahir al matí al barri de Barraques.
i l'immoble sembla ser que disposava a totes les mesures de seguretat antiincendis. Malauradament aquest mur va caure fent perdre la vida aquests nous rescatadors, entre ells la primera bombera de la Policia Federal del país, Anaï Garnica, de 29 anys, que era filla i esposa de bomber i que va ser una de les cinc primeres dones que van ingressar al cos de bombers quan el 2003 s'hi va permetre l'accés a les dones.
Una mala notícia avui. Doncs sí, Déu-n'hi-do. La llegim en aquest cas a La Vanguardia. Tinc una obsessió avui amb el periòdic. No sé per què el vaig ser tan sense que sigui veritat. Cop d'ullar a la Maroteca de La Vanguardia, saber què passava el 3-6 de febrer, per exemple, el de fa 20 anys. El 94, Sarajevo justament patia la pitjor matança de la guerra. Una bomba de morter sobre un mercat acabava amb la vida de més de 60 persones.
Les autoritats van acusar al servis d'aquesta nova matança, la més crua després de la del maig del 92 i la de dos dies enrere, en què havien mort també 10 persones i 18 havien estat ferides.
el director general de l'Eliceu, que deia que reconstruiria en l'amfiteatre i s'ampliaria l'escenari segons el pla acordat, i en política, forta resistència a les condicions posades per uviols.
febre negociadora per tancar la crisi del PSC. Això fa 20 anys. En fa 15, 6 de febrer del 99, fi d'un regnat a favor de la pau. Jordània plora la pèrdua de Hussein, clínicament mort a causa d'un càncer. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desactiva el decret de doblatge per considerar il·legals les sancions i després també es deia que el 98 s'havien creat 427.500 llocs de feina
Era un rècord des de l'any 89, el 99. Era el moment d'anar pujant, anar pujant. Sí, el nombre d'aturats havia baixat en 329.300 persones. I a veure si trobo la xifra general era... Sí, segons l'enquesta població activa. I l'augment havia estat total, l'atur havia registrat aquests 329.000. Cosa que situa el total lleugerament per sota de 3 milions.
Pensava que seria menys, eh? Jo també, altres milions aturats. Sí, en fi, exacte. El 6 de febrer del 2004, fa 10 anys, la CIA deia que Irak no era un perill imminent. Els serveis secrets intentaven protegir a Bush, deia que no havien estat pressionats i el règim de Pakistan perdonava el científic nuclear traïdor.
Gairebé 60.000 catalans estan a la llista d'espera per ser operats. Això el 2004, Sanitat assegurava que els pacients duplicaven la xifra admesa per l'anterior govern.
I a la imatge, la princesa Letícia, que vestiria de Pertegaz, Manuel Pertegaz, el mestre de l'alta costura, dissenyaria el vestit de casament de Letícia, encara no s'havia casat, a la presa de foto d'ahir. Era, doncs, ella en el taller del dissenyador, d'aquest dissenyador, Pertegaz, a la Diabonal de Barcelona. Es va casar el 2004, doncs? Pot ser? Doncs sí, mira, farà 10 anys, no? Exacte, estava mirant el vestit, sí, és això.
I en fa 5, 26 de febrer del 2009, els conflictes socials s'estanien a Europa. La crisi espatllava la confiança a Sarkozy, provocava noves mobilitzacions i també hi havia protestes laborals a Gran Bretanya contra obrers europeus.
Botín deia que era difícil, impossible, que el crèdit augmentés. El banquer replicava la pressió perquè la banca donés més finançament a les empreses. I després també se'ns deia...
en imatge, doncs, victòria del Barça, que estava més a prop de la Copa del Rei, també. Mira, era just fa cinc anys també s'havia fet el partit d'anada de les semifinals i també havia guanyat per 2 a 0. És a dir, que mira... Ja no contra la Generalitat. No contra la Mallorca. Es jugaven al pas a la final, també. Sí, exacte, i eren les semifinals i també era l'anada. En fi, era el que passava fa cinc anys.
Tornem a la realitat, tornem al 2014, ara per centrar-nos en les contraportades dels diaris i ens fixem en què hi ha, les entrevistes que apareixen, els personatges que descobrim aquests dies. Per exemple, a La Vanguardia, on llegim el següent titular, les notícies ja són de franc, per la informació pagarem...
I ho diu el periodista i director del Jacira del 2003 al 2011, Guadalcanfar. Diu, soc palestí i no perdo l'esperança. Abans un periodista donava notícies i l'audiència pagava per saber-les. Avui el periodisme comença on s'acaba la notícia. Ens explica que anem a casos d'informació sota una lleu de dades. Per això les audiències pagaran perquè els millors periodistes la transformin en claus per prendre decisions.
Diu, quan vaig començar l'any 97 de corresponsalatos a Sud-àfrica, la tasca del periodista era aconseguir dades. Avui consisteix a llançar-les. Diu, i llançar-les vol dir rebutjar dades. La gent està farta de dades, vol informació de debò. I per aconseguir-la, el periodista ha de seleccionar, interpretar, contextualitzar, aprofundir en aquestes dades i sovint desmentir-les. Diu, el Lluís Amigueta es pregunta, ja no n'hi ha prou de donar notícies? I l'entrevistat a Guadacanfar diu, cada minut ens arriben titulars al mòbil, ja no valen res.
A més, l'audiència té el mateix accés a aquestes dades que el periodista i generals seus, però, malgrat tot, la informació valuosa hi és, amagada entre aquesta lleu de titulars superflús. I acaba dient que, lluny de qualsevol radicalisme, aquest palestí moderat segueix amb esperança i prudència a la primavera àrab i avisa que li falten anys de venços i retrocessos abans no es converteixi en progrés.
Interessant, doncs, aquesta entrevista, avui a la contra de la Vanguardia. El punt avui llegim que estem en un país on es penalitza l'edat i el talent. Aquesta també és una entrevista molt interessant, avui amb l'Anna Quintilla, que és presidenta d'Objetivo 50 a l'estat espanyol. Després de quedar-se a l'atur amb 58 anys...
Va contactar amb l'associació francesa Objetiu 50 per exportar a l'Estat la mateixa idea, a treballar per la promoció i la reactivació professional d'aquelles persones més grans de 45 anys que havien tingut càrrecs directius, executius, administratius o tècnics. Tenen més d'un centenar de socis i seu a Barcelona i ara l'associació ha començat a expandir-se pel territori català.
Diu que l'objectiu d'Objetivo 50 és primer de tot acollir les persones més grans de 45 anys que estan a l'atur amb uns perfils concrets perquè per aconseguir ser més eficients s'han restringit els perfils administratius tècnics de petites i mitjanes empreses en amunt, màrqueting, finances, comptabilitat, entre altres, i segon objectiu, fer-nos notar el carrer i que es parli del nostre col·lectiu.
Diu que l'atur en persones més grans de 45 anys és un problema molt reu que hi ha al país i ningú fa res, ni les administracions ni la Unió Europea. I creiem que no interessa que aquestes persones que surten del món laboral hi tornin a entrar perquè és una manera de baratir les pensions. És l'única raó per la qual no es parla de l'atur d'aquest col·lectiu marginat laboralment. Per això diu que estem en un país on es penalitza l'edat i el talent que tenim.
Doncs també reflexions interessants avui al punt avui. Al diari, ara llegim realitat igual a ficció, és el titular de l'enrevista que fa Viviana Ballbé, que em sembla, Andrea, que... Ah, no. Què, què? Aquest any feia preguntes, no, però els primers dies va començar fent majúscules i separant-les. Sí, però la setmana passada era així, no recordo. Però també era alguna cosa... No era igual, era una cosa estranya, però... Bé, avui es fa una pregunta també estranya. Sí.
Però bé, ja no utilitza el tema aquest de les majúscules com feia els primers dies. Avui la Bibiana Balló entrevista la Neus Ballús, actualitat totalment, és directora de cine, guionista, muntadora, directora de càsting i diu que sempre està al control, sempre té la raó o d'això té fama. Acaba de guanyar quatre premis Gaudí amb La Plaga, que és la seva primera pel·lícula.
és una entrevista que es fa justament abans de la cerimònia dels Gaudí per això la Bibiana diu s'està a punt de convertir en la gran triomfadora dels Gaudí però encara no sap res, diu perquè parlem just abans diu la Neus mesura les paraules i les respostes de forma natural i pregunta què és més interessant ella diu la realitat la realitat no te la pots ni imaginar sempre et sorprèn, sempre és imprevisible convicció en les paraules, cap dubte diu el que supera tot, això sí, és la necessitat d'imaginació
Parlen en aquesta entrevista de La Plaga, òbviament. En una entrevista pausada diu La Plaga és una pel·lícula que creua les vides de personatges reals de Gallecs i es construeix al límit de la ficció i la realitat. I també parlen de la implicació que ha tingut la Neusa en aquesta pel·lícula, la seva primera pel·lícula. Durant cinc anys tot ha girat al voltant d'aquest projecte i tot el que passava era susceptible d'acabar impactant. La Bibiana li pregunta si anava la vida i ella contesta si, amb tanta gent implicada la pressió és molt gran i jo soc molt autoexigent. Si el resultat final no agrada pot ser el final de tot.
Doncs mira, curiós de saber també què deia abans de guanyar el premi Està bé, està bé Suposo que es pensava que no guanyaria, no? Perquè si no potser s'hagués esperat uns dies a fer-li l'entrevista
Home, sí, però m'imagino que era una entrevista que estava feta d'abans, eh? No ho sé, i jo crec que... Potser no era ni aquesta setmana, no? Jo crec que potser la Bibiana... Mira, ara ha aprofitat per editar-la, no? Perquè ara ha guanyat els gols. No ho sé, eh? Hipòtesi de... Bé, va. Enfica, a veure amb una altra entrevista. Vaig dibuixar el mercat el 1937. Què hi ha en bombes?
Al periòdico avui trobem la contra amb Jaume Sagalès, que als 89 anys ha fet la seva primera exposició. Edificis i paisatges del seu dia a dia, el centre cívic Mates i Ramis. Durant dècades va treballar en un banc, però sempre, sempre havia volgut dibuixar. Vaig començar amb l'afició del dibuix abans de la Guerra Civil i en plena guerra vaig dibuixar el mercat de Santa Catarina. Em vaig asseure en una cadira i diu, i miri, vaig dibuixar el mercat perquè vivíem endavant.
Diu, era l'any 37, el primer bombardeig va ser llavors. Estava omplint una gerra d'aigua a la font del mercat i vaig sentir el xiulet dels obusos. Eren les bombes del Saboia que van caure al passeig de Sant Joan. Diu, el que vaig fer va ser córrer cap a casa. Quan senties el xiulet mai no sabies si la bomba cauria on eres i quan senties l'explosió pensaves, estem vius. Al meu carrer hi van explotar dues bombes.
També explica que quan va venir la guerra no vam poder seguir anant a classe, però quan va tornar la calma vaig ingressar en una acadèmia. Després ha d'acabar la preparatòria, em vaig matricular dos anys a l'escola de Belles Arts, a la Llotja, i ara aquesta primera exposició diu que fa cinc anys la meva dona va amb malaltia d'Alzheimer i em vaig posar a dibuixar i els meus fills em van animar perquè seguís. I per això vaig començar amb una imatge del monestir de Sant Banet de Bages, que vaig veure en una revista...
I des d'aleshores he anat fent un quiorx de la plaça Eivissa, també una torrada del barri, la masia de Can Fargas, entre d'altres. I ara tot ho recull en una exposició. Doncs són les entrevistes d'aquest matí a les contraportades dels diaris, on hi ha aquests interessants, Andrea, que totes tenen alguna cosa o altra.
Acabem aquest primer repàs amb la notícia curiós del dia, que avui passa per un lloc bastant curiós on casar-se, eh? Cada cop està més de moda trobar... A veure... Descobrint drets inèdits, no?, perquè fa casaments. Doncs és una parella que es casa a l'estadi d'Uruguai de Núvio.
És l'estadi on juga aquest club uruguai de Núvio, que es va transformar dimarts passat en escenari del casament entre una fanàtica d'aquest equip i el seu marit, o el seu promès amb qui es va casar. Diu que van pronunciar el sí-vuit davant d'unes 100 persones i era a la prèvia.
d'un partit pel torneig local. Ell anava amb un vestit blanc, molt pompós, etcètera, etcètera, i va anar al camp de joc de l'estadi Jardines de l'Hipódromo al son de la cançó Vamos de Núvio Todavía. Mentre al centre del partit hi havia el seu nòvio, que ell es veu que ell es fan d'un altre equip de Penyerol i l'esperava juntament a un pastor per completar
la cerimònia. Un cop van fer la cerimònia, la parella va sortir del camp portant una bandera de l'equip. No, em sembla que és un jugador, el penyarol aquest. Ah, no, no, és un equip, el penyarol, sí, sí. Llavors és estrany, no, que es casin al camp de l'altre? Ja. Bé, mira, potser ha tingut més pes. Perquè en tot cas diu que van portar una bandera de l'equip del Danubio, o sigui, van sortir de l'estadi així. I el casament, això va ser la prèvia entre aquest Danubio i Cerro Largo, corresponent a la primera data del torneig clausura 2014.
O sigui, es van casar amb el camp ple de gent? No, no, no, una mica abans. Val, o sigui, el partit encara no comença... No, no, era la prèvia, suposo que vol dir que potser el partit era a les 6 i això eren a les 4, no ho sé, però en principi només hi havia 100 persones que eren les seves, clar, clar, sinó ja seria allò... Deu valdre més diners, segurament. No, per això ho dic. Però abans em sonava que al Camp Nou també es podien fer alguna sala... No potser dins del Camp Nou, però sí que reservaven com una sala gran per fer allà... Dintre potser sí, ara, al mig del camp sí que...
Hi ha molts que voldrien. Podríem fer negoci, ara que sembla que hem de fer obres. Més ingressos. Bé, bona idea. Gràcies, Andrea, i que vagi bé. Bon dia.
6 minuts i 3 quarts, doncs a punts culturals d'aquest matí. Us expliquem, per exemple, que arriba la Berlinale i que no s'acaba amb George Clooney, també hi seran l'Andres Ney, Wes Anderson, Richard Langlater i Martin Scorsese que participen en aquest festival alemany. En teatre arriba Recortes, el lliure, teatre urgent i de resistència.
I el Teatre Arts tanca el primer any amb un 70% d'ocupació i un total de 147.000 espectadors. El circ català planta cara als parlamentaris, una proposició de llei preveu la prohibició dels espectacles de circ amb animals i ells no hi estan d'acord, al món del circ.
En musical, Beto Benjaponès és un frau. El compositor sord Mamoru Samuragochi commociona el país a l'hora d'admetre que no compon les seves peces.
I el Museu del Disseny obrirà el desembre. El nou centre integrarà en un únic espai 70.000 objectes procedents de diferents col·leccions, arts decoratives, ceràmica, disseny de producte, disseny gràfic, arts gràfiques, tèxtil i indumentària.
I una última qüestió. L'Esgae cessa el seu secretari general per un possible conflicte d'interessos. Va assessorar XFM en un conflicte contra Onda Cero que va haver d'indemnitzar la cadena de Blas Herrero amb 205 milions d'euros.
I abans de passar els esports, encara una qüestió més perquè Orson Welles arriba a Barcelona, la Filmoteca de Catalunya programa la gravació inèdita el 12 de febrer després de la seva exhibició a Nova York, França i Itàlia. La setmana que ve, per tant.
Moment pels esports, fem un repàs als diaris generalistes, primer de tot per saber com ens expliquen a les seves portades aquesta victòria d'ahir al Barça. Com és habitual, quan juga al Barça sempre apareix en portada i alguns li donen més importància que altres. Per exemple, mira, el periòdico justament avui només fa un titular sense fotografia, un Barça gris en carril a la copa, 2 a 0...
També en petit, Barça i Madrid apunten a la final, és el que diu l'Ara i la Vanguardia. De la mateixa manera, el Barça i el Madrid s'encaminen cap a la final. Un titular molt semblant i la imatge, en aquest cas, és uns quants jugadors celebrant un dels gols. En el cas del diari Ara, és només Pedro i Dani Alves, abraçant-se. I abans també ens ho ha dit l'Andrea, el punt avui dedicat a la fotografia principal justament al Barça. Un pas cap a la final, 2-0.
I és la mateixa idea que també repeteix el titular del diari Esport, que diu amb un peu a la final. Diu que una parada de Pinto i els gols de Busquets i Zubicaray en pròpia porta són decisius. També parla de 100 gols amb el Tata. L'equip va ser més efectiu que Brillant davant d'una Real que va jugar amb 10 tota la segona part.
I també destaca el diari Esport, que només hi havia 38.505 espectadors. Alves va tornar a criticar l'afició. Els que no venen al camp no han de ser, no deuen ser tan culers com diuen. I el Mundo Deportivo diu Pinta B. El Barça va encarrir l'eliminatòria en un partit amb moltes ocasions fallades i Pinto va salvar dos gols i va haver penal de Mascherano, però el triomf va ser just.
I el nou esportiu, títol amb els seus habituals jocs de paraules, copa mig plena i la imatge és de Busquets celebrant un dels gols. El Barça supera més problemes dels que indica el resultat de la Real i l'Encarril a l'eliminatòria i Pinto va ser decisiu i va permetre als blaugranes guanyar sense bon joc. Són les notícies d'aquest matí i de seguida parlem del temps.
En punt 3 quarts d'11 saludem aquesta hora el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Per parlar del temps, molt bé. Avui sí que... Bueno, avui és impàs, o sigui que ara tenim això, d'aquí una estona estarà tapat... Ens vas avisar, no? A més a més que dijous seria un dia excepcional en aquest sentit. Sí, el que passa que... O sigui, el front que ens ha de visitar... Ara estem en impàs, eh? Com passarà al llarg de molts dies. Estem en un impàs entre fronts. El que passa que no esperàvem un, que era un... O sigui, és un front dividit en dos, un de càlid i un de més fred...
El càlid passava sense pena ni glòria i els mapes ens diuen que potser aquest front fa una miqueta més de petxoc i potser aquesta tarda se'ns complica una mica. No complica, aviam, tenim alguns núvols més que no esperàvem. Esperàvem un dia més petxoc, però sí, sí, aviam, la mínima ha estat de 10 graus.
Tot i que està bufant Garbí, és vent del sud-oest, aquest arriba molt escalfat i per això fa augmentar les temperatures, però avui a la mínima s'ha notat molt que ha quedat molt alta, si no us he tingut 10 graus de mínima, però només està afectant la zona del...
de l'àrea metropolitana, podríem dir, perquè és que la que viatgem una mica enfora, a Tarragona han tingut 7 graus de mínima, que és una temperatura freda per una capital, o, per exemple, en comarques gironines, moltes temperatures han estat al voltant dels 0 graus. Només és en aquesta zona central, Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, on tenim valors positius, on hi ha uns valors una miqueta més elevats. A la resta de Catalunya fa una miqueta de fred, ho diem, perquè quan arribi aquest front càlid, a les primeres volves de nou que puguin caure, amb les temperatures baixes que hi ha a l'interior de Catalunya, podríem tenir alguna sorpreseta, allà només, eh?,
Però ràpidament pujarà aquesta cota de neu. O sigui que aquesta tarda esperem més núvols, potser alguna precipitació cap a les comarques interiors de Lleida i sobretot cap al Pirineu. Passa aquest front. Darrere seu no ens donarà ni temps d'entra un altre front fred. Aquest arriba una miqueta més frescot, però no farà canviar massa les temperatures a Sant Josep. Allò que vam dir que avui es mantenia les temperatures bastant agradables fins ben bé diumenge, això es va mantenint en les previsions.
Però sí que és un festival d'anar passant. No es pot fer una previsió de dir avui farà sol i demà estarà núvol. Tenim de tot, no?, aquests dies, de fet. Sí, i a més és una situació que...
Bé, que va marcar en general per un anticicló molt potent, que normalment està sempre cap a Rússia, però que està una miqueta més baix, està a l'est d'Europa, i el que provoca és que tots aquests fronts que fan un recorregut del nord-oest, o sigui, que baixarien com si diguéssim des de Groenlàndia, baixen cap a Islàndia, arriben a les Illes Britàniques, i quan arriben a la península amèrica rascen tot el que és el Cantabri, i quan arriben al Pirineu tornen a enfilar cap amunt i tiren cap a França i als Països Baixos.
Aquesta circulació que aquí a Catalunya ens està provocant aquesta situació de temperatures no massa fredes tampoc i amb diferents fronts que van circulant, alguns arriben una miqueta més actius, altres més desgastats, però realment l'episodi de pluges d'aquests fronts tret d'algun front puntual no està sent d'allò espectacular.
Per la quantitat de frons que ens estan passant, eh? I sembla que els propers dies seguirem amb aquesta situació, perquè quan parlem de previsions a gran escala, o sigui, quan parlem del moviment de les grans masses, aquest anticicló potent als països, això ja són previsions a molt llarg termini. I ahir sentíem parlar en Tomàs Molina, que feia referència que el mes de febrer s'ha de comportar així, o sigui, que no hi ha masses variacions en aquesta situació.
col·locació d'aquest anticicló al sud-est d'Europa, que provoca que aquests fronts que haurien de circular d'uest cap a est, que haurien de viatjar pel nord d'Europa, baixen una miqueta, afecten Galícia, Cantàbric i tornen a pujar cap a França. Aquesta circula així en forma de V baixa o de U.
doncs l'anirem mantenint durant bona part del mes de febrer. Això pot provocar que en funció del moviment d'aquest anticicló a l'est d'Europa, doncs a Catalunya ens veiem més o menys afectats i en funció de la seva arribada, si és agarbinada com passa ara, doncs arriba més càlida, però si arriba per el nord-oest, a més de mestral, doncs l'ambient és més fred. Clar, i això depèn...
Bueno, en funció d'aquest anticiclo. No, d'aquest anticiclo, si es retira o es mou amunt o es mou a baix, aquests poden entrar una mica... Però no es pot preveure massa si retiraràs i tal, vull dir que... Clar, és una mica l'emoció de la metrologia, no?, de poder-nos trobar cada dia a dir aviam aquest com ens afecta i com ens deixa d'afectar.
Intentarem fer previsió, però això va variant. O sigui, cada dia tindrem núvols, tindrem sol i tindrem possibilitats de pluja. O sigui, el cap de setmana arriba i no parlem d'estabilitat, sinó que anirà fent. I en funció de la comarca on estiguem situats, doncs tindrem un temps on tindrem un altre. Hi ha un front, com dèiem aquesta tarda, un front càlid. De cara a aquesta propera nit i demà al matí hi ha un front fred, que tampoc... O sigui, fred de càlid o fred tampoc no ha de fer variar massa les temperatures a Sant Jús.
Aquest front de demà potser al matí ens fa una miqueta la gitza, de cara a la tarda es podrien obrir clarianes. Sembla que hi ha un front una miqueta més actiu que passa entre dissabte i diumenge que podria portar una mica més de núvols cap a la meitat nord de Catalunya. Nevades potser a la cara nord alguna, amb unes temperatures que més o menys dissabte es mantindrien, no serien excessivament baixes.
I de cara al diumenge, un cop hagi passat aquest front que dèiem entre dissabte i diumenge, ja sí que les temperatures podrien baixar. I el que ve darrere, aquest sí que entra per nord-oest i es mostra bastant més actiu. O sigui que...
Els mapes d'avui continuen dient-nos que a partir de la nit de diumenge es complica força el temps i sembla ser que aquesta complicació aniria marcada per pluges, per bastants núvols, amb algunes pauses entremig però molt curtetes i que ens porteria entre dilluns, dimarts i gairebé fins i tot dimecres, amb un ambient una mica més fred i amb precipitacions que podrien arribar a Catalunya. Sí, començarem una setmana amb pluges segurament, no? Sembla ser que sí, que el front aquest és una mica més important, més gros i escombra Catalunya a poc a poc i anirà a donar precipitació.
Ja veurem com ens va afectant, però de moment aquesta tònica de frontets, de potser alguna goteta i tal, la continuarem mantenint fins ben bé diumenge.
Molt bé, doncs ho anirem seguint, doblegat, Carles, gràcies. Molt bé. I que vagi bé, va ser aquest cel, aquest matí un cel molt bonic, eh? Sí. Ara ja no, ara sí, ara és blau, però vull dir que els núvols aquests així... A més, queden molt ben definits, hi ha molt bona visibilitat, el cel ahir a la nit, a Sant Jús podíem veure les estrelles, era preciós, o sigui, tenim un cel estrellat, fruit d'aquest vent que ha estat bufant i que al llarg dels propers dies seguirem.
O sigui, bona ventilació i contaminacions d'aquelles... No. O sigui, anirem de nint allò... Aires frescos i aigua... Està bé, això. Molt bé. Gràcies, Carles. Exacte, també. També és veritat. Que vagi bé. Bon dia.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Babilònia
Fins demà!
7 minuts i arribem a les 11. De seguida connectarem amb el bolletí de Catalunya Informació, sentirem també el bolletí informatiu dels Sancions Notícies i tornarem després amb més coses. Avui a les 11 i 10 entrevistarem Jordi Agulló per parlar de la desbrossada forestal que organitza CEPA Alnús Ecologistes de Catalunya i a més a més també de seguida farem després tot seguit per Túlia amb ell mateix i amb la Joana Algarra, el Pere Oliver, la Montse Larrea i la Alina Santa Bàrbara.
Tot plegat serà, com dèiem, després de les notícies i a les notícies ens hi arribarem amb una mica de música. De seguida posem banda sonora a aquest final de la primera hora d'aquest programa. Ho fem amb John Banderslice i aquest tema que es diu Coca Burra, que forma part del disc Emerald City. És la proposta amb la que acabem aquesta primera hora de Just a la Fusta. Fins ara mateix.
Lightning shot from the sky It breathed life into every Every living thing It made you, it made me
It gave us the cooker, it gave us the Grand Japan Tree. Dusk to dawn and on to dusk.
The sky will fill with vaporized dust and rain. Wide on wide, like streamers and dirty and petty. Wide on wide, the Chrysler Tower had disappeared.
The capital dome was invisible. Wide on wide, the hoisted flag had disappeared.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
White on white, like streamers and dirty confetti. White on white, the looming spire had disappeared.
Waste it like I just
Fins demà!
Fins demà!
Catalunya Informació. Són les 11.
Almenys set immigrants han mort ofegats en un intent d'entrada massiva a Ceuta. Les víctimes formaven part d'un grup de mig miler de persones que volien entrar a territori espanyol i que s'han llançat al mar fugint de la policia marroquina.
El portaveu del govern, Francesc Oms, admet que la consulta del 9 de novembre pot forçar després un referèndum del conjunt de tots els espanyols. Oms recorda que la consulta catalana no és vinculant, però que si els catalans voten a favor de la independència, això forçaria un canvi en l'ordenament d'Espanya que haurien de votar els ciutadans de tot l'Estat.
L'any passat es van presentar a Catalunya a prop de 2.000 concursos de creditors, un 1,5% més que el 2012. Tot i això, l'increment s'ha moderat en relació amb els anys anteriors. El 28% dels concursos d'empreses van ser el sector de la construcció. El Departament de Salut admet que a Catalunya hi ha 660 nens amb problemes de malnutrició per raons econòmiques. El síndic assegura que Salut s'ha compromès a fer un protocol que ajudi a detectar casos de malnutrició infantil.
Més obertura en qüestions en què fins ara l'Església ha estat molt tancada, com l'ús d'anticonceptius o els casaments d'homosexuals i de divorciats. Són els primers resultats que arriben al Vaticà de l'enquesta que el papa francès va encarregar a escala mundial de cara a analitzar possibles reformes en la doctrina de l'Església catòlica.
El Consell Jurídic Consultiu s'ha de pronunciar sobre si accepta o no la definició de llengua valenciana que s'inclou en el nou diccionari de la llengua valenciana que consagra la unitat del català. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el vicepresident de l'Acadèmia Valenciana, Josep Palomero, diu que creu que el Consell Jurídic Consultiu no qüestionarà aquesta definició.
Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça i el Madrid prenen avantatge a les semifinals de Copa. Els blaugranes van guanyar 2 a 0 la Reial Societat, que es va queixar de l'expulsió d'Iñigo i d'un penal de Maixerano. 38.000 persones van anar al Camp Nou. El Madrid va superar l'Atlètic de Madrid 3 a 0. Els dos jugaran la tornada en camp contrari.
Han començat els Jocs Olímpics d'hivern de Sochi, una de les modalitats de surt de neu nova. El programa olímpic ha estat la primera a debutar. La inauguració es farà demà. Avui comença la Copa de Bàsquet a Màlaga amb el Madrid Gran Canària i l'unicaja Caixa-Aragossa. El Barça hi viatge aquesta tarda.
Avui hi haurà núvols més abundants al Pirineu i Prepirineu de Lleida, on al llarg del dia podria caure algun ruixat. A la resta, núvols prims i vent del sud-oest, que s'anirà intensificant. I pel que fa a temperatures, ara a aquesta hora, a Tarragona hi ha 14 graus, a Barcelona 13, a Girona entenen 9 i 6 a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'estalvi energètic, l'ús de bicicletes al Parc Natural de Collserola i la prevenció de residus són els temes que es tractaran avui al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. És un espai obert a tota la ciutadania on es presentaran i es debatran temes d'interès mediambiental i sostenible. D'aquesta manera, tothom qui assisteixi podrà posar de manifest les seves inquietuds
i fer propostes per millorar la gestió de l'entorn. Hi haurà representació política, ciutadana i d'entitats. Per facilitar l'accés a la informació dels temes del Consell, abans que se celebri, els documents de treball es poden consultar a l'espai participa del web municipal santjust.cat. El Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just es farà avui a les 7 de la tarda a l'Ajuntament.
També en clau de sostenibilitat, el procés de renovació de l'enllumenat de Sant Just ja està en marxa. Aquesta setmana s'acaba el termini de presentació de sol·licituds a les empreses que vulguin tirar endavant la renovació. Després, Promunt s'adjudicarà el projecte. Cada entrada preveu gastar mig milió d'euros.
L'Ajuntament de Sant Just segueix amb el seu compromís d'estalviar energètic al municipi i un dels projectes principals per aconseguir-ho passa per canviar tot l'enllumenat del poble, per substituir-lo per un de més eficient. És un projecte que en total preveu una inversió d'un milió d'euros en cinc anys, aproximadament. Ara la inversió inicial serà de mig milió per començar a tirar-lo endavant. L'objectiu final de la renovació d'enllumenat serà reduir un 40% el consum d'energia de Sant Just.
I acabem recordant que ja s'ha obert el període per fer les inscripcions per participar del concurs de disfresses de carnes toltes. Fins el dia 14 de febrer teniu temps per apuntar-vos-hi a l'Ajuntament a l'Oficina de Gestió Integrada de dilluns a dijous de 9 a 2 i de 4 a 7 i els divendres només al matí.
La rua i el concurs de disfresses tindran lloc el dia 22 de febrer a la tarda. Aquest any hi haurà quatre categories de disfresses al concurs. La millor comparsa guanyarà un lot de productes ibèrics. La millor comparsa escolar, un espectacle d'animació infantil per alguna activitat que organitzi l'empat del centre aquest any. El millor grup de dos o nou membres guanyarà entrades per al Tibidabo de Barcelona. I la millor disfressa individual, un val de compra per valor de 100 euros abans canviar a qualsevol comerç de l'Eubic.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
But not this time.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Just a la fusta.
Dos minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem d'una activitat que es fa aquest dissabte. El NUSEP Ecologistes de Catalunya organitza una desbrossada forestal al torrent de Can Cortés. És una actuació voluntària per desbrossar, pudar i sembrar glans en aquella zona. Des de l'entitat organitzen aquesta trobada que començarà aproximadament a dos quarts d'onze de matí. I ara en parlem amb un dels membres del NUS a Sant Just, com és Jordi Agulló. Molt bon dia. Bon dia.
Una activitat que a més fa uns mesos em sembla que s'havia organitzat però va acabar plovent molt i es va cancel·lar, no? Sí, en el marc de la festa de Coixerola general també tindríem aquesta desbrossada i era una tormenta impressionant i clar la gent no va venir i això ho feia en col·laboració la part de Coixerola també tenien que venir i també vam dir que no eren condicions
Clar, de fet aquesta desbrossada forestal es fa al torrent de Can Cortès, no? Sí. I què es fa exactament, no? Quina és la intenció? Netejar tota la... Sí, aquí en aquesta zona, des de l'any 98 del segle passat, sempre parlarem així...
Estem fent una forestació que primer teníem un viver i cada any els arbres que estaven al viver els traspassàvem allà. Ara ja n'hi ha arbres madurs, grans, malgrat totes les invasions i les dificultats, com va ser el 2001, el 2, el 3, d'aquella sequera tan tremenda que havien de pujar a regalos a l'estiu, on morien, el primer...
I això que van rebre va ser aquesta, una vegada que em van plantar a vora de 300, van morir tots, per la sequera. A partir d'aquí em plantaven menys, 20 a 40, i procurava regar-los als estius una mica. El mes de juny i part de juliol, i a l'agost, com que ja no tormenta, ja no calia.
I ara és un petit bosc, podem dir-li un petit bosc, i com resulta que després va canviar el cicle i va vindre un cicle de moltes pluges, s'ha convertit en una zona ferestiga plena d'esbarzers, plena de matolls, plena de tal, que es mengen els propis arbres, els enterren i se'ls mengen. I el que es tracta és de despejar la zona més propera,
perquè més amunt és com una selva, no es pot ni penetrar. I ahir no sabem si n'hi ha arbres de la primera tongada, jo no sé si em quedaran alguna i estaran viures i enterrats. I es tracta de netejar això, d'esbrossar. És un treball dur, per això avisem que la gent no vinga olímpicament en Quiriós, que ha de vigilar, perquè les punxes i els adversers s'enganxen pertot arreu.
Clar, anar a feina no és com plantar un arbre per entendre'ns, no? Que sí que pot ser una activitat familiar, en aquest cas és una cosa més concreta, feina... Sí, i aquesta vegada dient també plantar arbre, a més de fer el procés de tindre-los en un viver, deixar-los creixer un any o dos i després transportar-los, plantem directament l'arbre, fer un forat i posar l'arbre. Pot ser que un de cada 50 pugui sortir, doncs bé. Després, clar, també hi ha que les cabres i els porcs senglars, si són petits, s'en mengen.
que és un altre dels temes, les hores de protegir. Basta que tinguen una mica un gros sol que ja no el puguem ossegar. Tota aquesta feina s'ha fet aquests anys. Jo he sigut l'encarregat, com em van per jubilar, però he sigut una mica l'encarregat i estic content.
He passat moltes mals tragos perquè arribes allà i veus que un senyor ha trencat un arbre per fer-se un pal, altres li han donat patades perquè com està tan a prop de la ciutat, quan acaba la ciutat comença el tros... És a la frontera, no? Sí, hi ha les cases i ja comença pràcticament, s'acaben les cases d'una família.
pues arriben allí, també joves allí, fan el burro i tal, i trenquen. Alguns d'estes coses aniran passant. Ara hi ha uns 70 arbres i podien haver-ne el doble almenys. Els han trencat i tal. Però, en fi, ho assumeixes, tot mossegues, plores per dintre, però fa goig veure els altres com van ja. Exacte.
És una feina que esteu fent des de CEPA-ALNUS, d'alguna manera, no? Des de l'entitat. Van començar l'ALNUS, després l'ALNUS es va integrar en el CEPA i és una activitat del CEPA local que segueix dient-se per tal ALNUS-TEPA, que són CEPA. L'organització legal és CEPA. Clar.
De tota manera, no sé si trobeu a faltar que hi hagi, perquè evidentment suposo que si no ho féssiu vosaltres potser no s'hagués fet aquest treball per part de les autoritats del parc. Creieu que s'hauria hagut d'implicar més o sí que heu rebut un suport? El parc de Coixerola ho fa en altres zones. Té uns voluntaris, molt voluntaris, estan entre ells del Pere Citón d'aquí del poble.
que tenen un treball constant, voluntari, del tot, molt professional i amb molta capacitat de treball. El dia que vam venir, pel setembre de l'any passat, ja farà un any que vam fer una desbrossada, entre les eines bones que portaven, que aquest any també venen, entre les eines bones que portaven i la capacitat de treball que tenen, i va fer un treball que jo estava al·lucinant.
En dues hores. De la muntanya de Rames i d'Armarzers que es va fer, però era de sis metres d'alçada. L'Ajuntament va passar a recollir la setmana següent.
I aquest també vindran. Vindran quatre, les robes i les eines. Per tant, seran a feina entre tots, com si diguéssim. Si algú s'hi vol apuntar, ho pot fer? No, no, això d'apuntar, totes les organitzacions diuen apuntar, no, no, és lliure. Poden venir, si volen avisar que vindran. És on està Can Carbonell, la Masia, una mica més a dalt i a la Greta. Fa un torrent, posem aquest torrent.
I pot afegir-se, com se diguéssim, per tant. I pot venir a les 11, si vol, o pot venir a les 12, si vol. És un treball per a tothom. Això sí, ja està avisat que ha de portar guants, si porta un quilo l'ha de cuidar, perquè les barreses s'enganxen per tot arreu. Preparats, no? Exacte. Ser conscients una mica del que s'hi farà.
I això és ara aquest dissabte, com dèiem, a partir de dos quarts del matí aproximadament, aquesta desgrossada forestal al torrent de Can Cortés. D'altra banda, aprofitant que parlàvem avui amb el Jordi, volíem parlar del Consell de Medi Ambient que es fa justament avui a les 7 de la tarda a l'Ajuntament, on es tractaran, abans ho dèiem fora d'antena, molts temes, per exemple l'estalvi energètic, l'ús de bicicletes justament al parc de Collserola...
i la prevenció de residus, però en diferents àmbits. Vosaltres hi anireu, no? Sí, hi anirem. Almenys, sí, jo en tinc una altra qüestió també, una coincidència, però sí que anirà a l'Oleguer i aportarà propostes de vista, experiències i tal. Perquè el tema de la bicicleta és justament la plataforma de coixerola, en què l'Oleguer està també, hi estem,
va haver un debat i es va parlar el tema perquè és molt maco que la gent pugui gaudir del parc de Coixerola però el parc de Coixerola té una invasió de 4 milions de persones cada any i té una estructura molt delicada
de tanta utilització. I les bicicletes se'n surten dels camins autoritzats que són de 4 metres, els que estan autoritzats a anar, no passen mai de 20 km per hora, se'n passen, veus que baixen com a fieres, a 40-50 km per hora, pegant unes curbes de rapades, que poden haver nens i pares passejant confiats i tindre un accident, hi ha més dels que podien haver, per sort.
I també tenen el costum de sortir-se, passar per mig del bosc, i la bicicleta, conforme baranyant, fa un soc. I quan aquest soc ja té un metre de profunditat, l'abandona. I ha sigut una erosió que això ja no se'n surt. Aquesta erosió necessita ja centenars d'anys perquè torna a omplir-se de terra i d'humus,
i quan ja n'han fet una en fan una altra i a més a més són tan així tan irresponsables o tan viva la Virgen per dir-ho d'alguna manera que porten un casco que s'ho graven i ho pengen en les webs aquestes webs la plataforma les captava i les enviava al director del parc de Coixerola
perquè no prenen mesures tenen por, tenen la força que tenen tots els ciclistes si el diumenge tu aquí al poble si vius al poble veuràs que des de les 7 del matí comencen a entrar és una invasió de gent tenen por de posar-los normatives
I això està degradant. Però hi ha massa gent, no? És el que en parla tantes vegades. Sí, se'n surten de la normativa. I ara, davant d'aquestes denúncies i en les proves d'aquelles gravacions pròpies, que les posen en web per vacilar, aquestes han pres la mesura de fer una normativa més seriosa.
Que és una mica el que s'explicarà aquesta tarda, no?, perquè és una mesura que depèn directament del parc, és a dir, que simplement suposo que es farà una qüestió informativa. Sí, perquè el parc encara no és parc, s'ha proposat que sigui parc, i per tant els guàrdies que tenen no tenen capacitat de papo de multa, han d'equidar el guàrdia urbano.
És com aquell buit legal, no?, que hem parlat algunes vegades. És un buit legal. Els parc naturals sí que tenen, però els guardes forestals tenen propietat per poder multar i tal, i aquí encara no.
Aquest és un dels temes que es tractarà. També, com dèiem, es parlarà de l'estalvi energètic i també d'iniciatives relacionades amb la prevenció de residus. Tots dos temes formen part d'aquest ordre del dia i es tractaran també àmpliament. Suposo que totes dues coses cal tirar-les endavant o cal que la consciència una mica sigui cada cop més gran, no?
Sí, portem anys, és aquí el tema que tenim, les dixalles, la defensa de la vall, tot això el que justifica el nostre, des del 97, que era la forma del grup, el NUS, i ara el NUS-TEPA, estem intentant d'això. Creieu que ha canviat des del 97 fins ara, que hi ha més consciència?
Sí, si hi ha més consciència, abans eren com una mica els al·lucinats, els al·lucinats, els ecologistes, els miraven en un somriure, somriure sacarrònic, ara veuen que el problema està fort, el que passa és que ara la crisis econòmica emmascara el gran problema.
que és la capacitat de la terra, que és limitada. De generar recursos, no? De generar recursos. I això ha quedat com emmascarat quan és el gran problema que tenim. I la terra va venant-se, ja va venant les tormentes, el lío, tal, que si és o no és el canvi climàtic. És una desregularització que l'estem accelerant, provocant, que no ho tenim en compte en la terra en què vivim.
Per tant, suposo que és el que deies ara, la crisi fa que potser no sembli que sigui un problema principal, però justament s'hauria de treballar per fer veure que és independentment de si hi ha crisi econòmica o no, que és una qüestió que no hauria de ser un tema menor. És una qüestió vital de supervivència, per entendre's.
Doncs bé, en tot cas aquest vespre, també dèiem que ho parlàvem també l'altre dia amb el regidor, són molts temes potser, però en tot cas es debatran o s'explicaran avui a les 7 de la tarda en aquest Consell de Medi Ambient que es farà a l'Ajuntament de Sant Just. Hem parlat d'això, hem parlat també d'aquesta desbossada forestal amb en Jordi Agulló, membre del NUSCEP Ecologistes de Catalunya i ara de seguida continuem parlant d'actualitat amb la resta de tertulians. Moltes gràcies Jordi i que vagis.
Ara falten 4 minuts per arribar a dos quarts de 12. De seguida parlem d'actualitat amb els tertulians dels dijous.
Bona nit. Bona nit.
And everybody knows
And everybody knows Everybody knows
And everybody knows.
But there's gonna be a meter on your bed that will disclose what everybody knows.
Everybody knows that you're in trouble Everybody knows what you've been through From the bloody cross on top of Calvary To the beach in Malibu And everybody knows it's coming apart Take one last look at this sacred heart Before it blows And everybody knows
Bona nit.
Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt dos, quart de dotze, és moment, com cada dijous, aquesta hora de fer Tertúlia, per això saludem els tertulians, que ja els tenim tots a punt. Molt bon dia a tots, Jordi Agulló, Lina Santa Bàrbara, Pere Oliver, Joan Algarra, Montse Larrea, i també avui tenim una nova participada. Molt bon dia a tots, què tal? Cada dia són més, eh? Com veus, a les hores ens reproduïm.
Hem començat el 2014 amb força, eh? Sí, i tant. Està molt bé, ens agrada molt això, que hi hagi moviment. Aquí tenim tots els diaris possibles. Exacte, això també ho anava a dir, que veig que veniu. Avui la Joan ha sentit a fora, que a més a més deia que volia parlar d'una notícia, i ja que sempre ho fem al revés, avui comencem amb la bona notícia, no? Aquest senyor de l'estació de Sants que ha estat salvat per la farmacèutica, Elena Schroeder.
Escolta'm, això és meravellós per l'ús d'un desfibril·lador. Exacte, que estan començant a instal·lar-se en molts llocs. Ja vam dir un dia que a Vilafranca, també ho vaig donar com a notícia positiva, hi havien instal·lat 15 amb els centres que podia haver-hi més concurs. I a les farmàcies, eh?
Sí, sí, 15. A Vilafranca, que una ciutat que és molt important, però no tant, val la pena reconèixer-ho, perquè això, per això, el val la vida d'una persona en un moment. Aquí Sant Just encara no n'hi ha, no? No tinc idea. Jo almenys no em sona. Aquí reivindiquem que en la zona de Can Ginestar tenien que veure.
Molt bé. Ho veig. Ho veig la biblioteca, la ràdio, tot això. El Jordi ho diu per als contacturis de la taula rodona dels senyors que ja tenim una certa edat. No, si som juvenis. No, però és un veu que on hi ha molt moviment. Sí, tant de joves com de grans. I joves de bé, eh?
Lina, que tenim ja a l'edat que ens doni un cobriment d'acord i ens hagi de portar molt altres. No parlem d'això perquè també hi ha un altre cas d'un nano, d'un nano pobret, un futbolista, que en 20 i pocs anys també ha mort d'un cobriment d'acord. És molt necessari. Llavors reclamem que ens posin aquí, que el posin a la policia, que el posin... Sí, com a mínim aquí al costat de la policia i ells ho distribueixen allà on sigui.
Una altra notícia que jo voldria comentar, i en aquest cas jo la voldria defensar l'Església, perquè tots els diaris ha sortit l'escàndol a l'Església de que l'ONU acusa el Vaticà d'encobrir els pederastes. Però han publicat, penso que és a l'avantguàrdia d'avui o d'ahir, que el tant percent que hi ha dins de l'Església, que ja és greu que sigui el 0,4, és greu i gravíssim, però que...
que converteixen l'església en la punta de llança del col·lectiu on passa això. Quan això, de fet, passa en tots els col·lectius. Tot arreu, sí, i tant. Siguin... Els esportius, els... On es donen més casos... Els clubs d'esplai. Clubs d'esplai, clubs de natació, a tot arreu. Mestres de tota mena...
classes de formació professional, a tot arreu on hi ha gent gran i gent menor, s'han donat casos d'aquest tipus des de temps pretèrits. I cada col·lectiu sempre els ha encobert. I aquí està el greu, que quan això ha passat amb altres escoles o instituts, no s'ha fet tan soroll, però que també s'ha tapat.
O sigui que la bona notícia és que aquestes coses es destapin. Que surti, que es puguin denunciar, no? I que es puguin denunciar, i clar, el cas greu que denuncien a l'Església és que, com que l'Església aquest, com tots els altres, els considerava pecats, però no delictes, i els pecats, un cop confessats, queden absolts i perdonats, doncs el que passa és que no sabem mai, cadascú sap en la seva consciència, el grau de penediment. Però...
Però el delicte segueix existent, no? El delicte a la comunitat continua. O sigui, recordo la pel·lícula Jo Confieso, aquella tan famosa del Montgomery Cliff, o sigui, el sacerdot considera que si ell s'ha empenedit del crim i ha perdonat per l'Església... Llavors seria molt fàcil, no? Per la justícia, no? I per la realitat en general, no? Perquè el mal i el grau de confessió, és a dir, igual que el grau de delicte...
moralment, com si diguéssim, hauria de ser diferent. Ells donen molta importància al grau de constricció. De penelliment. De penelliment. Clar, però la víctima, com si diguéssim... Si realment estàs disposat a no continuar pecant, doncs vale, però si no, escolta'm, és que és molt còmode.
Però si l'has fet tan grossa, com allò del Marcinkus del Banco Vaticano, que semblant d'una millonada de pasta, i va fer un desfal terrible, i va haver-hi fent per lluny allà, que es va penjar, i va haver-hi unes desgràcies tremendes, ell es va confessar, es va penedir, i va passar el reste dels seus dies vivint tranquil·lament en un convent franciscà i fent una vida, la marda, regalada, no? O sigui, no regalada... Regalada, si té consciència, no, eh?
No ho sabem. No ho sé, si tenia consciència des del moment que va fer aquest acte, no? No, no el moment. El que passa és que la Iglesia, que suposadament és la que té que donar un bon exemple, és més greu, com si diguéssim. Jo també estic amb això, a vegades quan es parla d'unes coses...
Igual que quan algú roba, a mi, que robin la gent que és política i que defensa una institució, em fa més ràbia que alguna altra persona. En aquest cas, amb coses que són delictes molt greus... O la gent que té el poder de robar i no en té cap necessitat, perquè diu, si ho roba un pobre perquè necessita menjar, ho consideraries més menys tolerable. Supervivència, no? Supervivència. Però que robi una persona que està situada i ho fa amb prepotència perquè té poder...
Això és gravíssim. I perquè pensa que no li pot passar res. Malauradament, molta gent que té molt poder en volen tenir més encara. És aquella cançó antiga, tots creiem-nos. I aleshores, quan el país està tan fotut, tu mira com presumeixen alguns poderosos, i no vull dir noms,
que quan tenen una tercera, quarta o cinquena residència i es compren una supercasa a Marbella, la llueixen, l'exhibeixen... No cal que ho digui. Ja saps de què tinc parlant. Presumeixen d'elles i aquí perquè poden. I dels milions que han pagat.
Són les persones que diuen Espanya va bé i cada vez va molt més fort. No, no, i que nada, que tenim una... Per què està tornant la... O sigui, la prosperitat pels bancs. Aquí ho diu molt bé l'Empar Moliter. En els poderosos, diu, fora del seu perímetre de seguretat no hi ha res de res.
o sigui, ells viuen dins d'una bombolla protegida i a més estic segur que hi ha alguns poderosos que jo no sé si ho saben ben bé el que és la gent que està passant-ho malament i no tenen ni el mínim la manca d'empatia respecte als pobres és immensa els dirigents del PP veus com estan delterats per la llei dels escrats
perquè 4 han anat ahir a cridar una mica la vicepresidenta i s'han portat histèric i es amenacen i insulten a la jutge i en una empatia enorme amb la vicepresidenta
en una manca d'empatia contra els pobres la quantitat de gent, avis de gent amb problemes, de gent amb càncer que estan traient el càncer i es deixen al carrer i sense més això no assisteix país jo conec un cas i el conec molt de fons d'algú que es va quedar no amb aquesta crisi, l'anterior es va quedar sense feina
I realment allà on s'acostava com si tingués la... La peste, sí. Sí, sí, sí. Com si fos un leprós, eh? Sabeu que aquí al banc d'aliment va gent que són arquitectes. Oh, i tant! Que fa una dècada gastaven a dojo 4, 5.000, 6.000 euros mensuals i ara estan a la
banc d'aliments. Perquè eren autònoms, eren dependents i s'han quedat absolutament perillats. Però aquesta falta d'empatia d'aquests dirigents és impressionant. L'únic que els preocupa...
l'ama a la humanitat, això. És a veure quin esglaor es calaran el dia de demà. Tots són empentetes a veure qui tindrà més poder. A veure qui puja més. Exacte, tu ho has dit. És una altra lliga, no? Com si visquessin en un altre món.
I per ells governar és mantenir la poltrona. Ara ho estic dibuixant amb una tira que faig per la Vall d'Avers. Allò del silloncito oficial, no? Sí, sí, sí. Que són el clam de tots els que estan desolats, desesperats, desnonats. I el més alt diu... Silencio. No ven que estoy gobernando. Està allà amb una poltrona.
espero que estem proposant jo fer una sortida creativa un pas creatiu a la vall i estem en tràmits per fer-lo a la primavera en la qual l'objectiu sigui fer poemes, literatures dibuixos com una festa de primavera prosa i tal i si hi ha suficient material atrevir-se a fer una autopublicació entre nosaltres
Jo en tinc una aquí en la biblioteca que va ser fotogopis i un Sant Jordi va vendre tot. Molt bé. 150 i estataria d'això. Llavors, gaudir i estimar la vall. Este seria el títol. I tant. Està molt bé. Passeig creatiu a la vall. Clar.
És una bona proposta. I t'ho dir perquè aniria molt bé que tu m'hi fessis unes tires. Sí, sí, sí. Però no puc portar una pila de fotocòpies de les tires que tinc per la Vall d'Avers. Aquesta que t'he comentat és una d'elles. En tinc dibuixades buit, ja n'han publicat dues. A la Vall, és que el tema és la Vall. Sí, és gaudir i estimar la Vall. El tema és la Vall. Sí, sí, sí.
És que l'hem de defensar la vall. El tema i estimar-la. Si el que no s'estima i es gaudeix no... Queda lluny de tu i no la presquies. El ball del Vierzo, la vall de vers. Em va fer molta gràcia a la missalània que deien que el nom de vers ve del Vierzo. Aquí públicament el convidi a que participes.
Ara no pot dir que no, eh, Pere? Clar, ara ja estàs convidat oficialment. Ja ho mirem preparant, prepararem pira sobre el tema. Aquest treball s'ha treballat el Jordi, que quan havia sequera ell anava a agarrar-se d'aigua a regar les plantes que hi havia per la muntanya. Sí, no, el va plantar. Lissat anem a cuidar-les. Acabo de parlar d'això. L'altre dia vam anar amb el meu marit i dit, mira, aquests són els abrets que va plantar el Jordi. Ja deuen estar crescudets, no?
Sí, hi ha alguns. Em trobo així un roure, un roure impressionant. Un roure? Que maco. Hi ha un roure impressionant, hi ha diverses alzines i així de grosses, això ja fa molt goig. Sí, sí, sí. Hi ha algun drago?
No crec que visqui aquí. Fa molt de fred a l'hivern. No, la terra no té aliment. Això s'ha de plantar en una terra cuidada i alimentada de manera artificial.
Els components que té en el seu lloc. I la llicorella no té cap edat i cap penes. El Drago estava a la falda quan puges al Teide, que vas baixant, a la bicicleta que es fa al baixar, doncs passes per el Drago. Està concretament en un poble que es diu Icot de los Vinos.
però el mil·lenari que és el que és molt vell està destrossat s'aguanta? de pura milagro perquè deu ser bellíssim home estarem nosaltres quan diguem milagro però no hi arribarem diu que ja té fills si fem tractament antiàngin d'aquell que vam dir ahir això és com el pi de les tres branques que ja té fills ell està mort
Però escolta, més que en contribuït a matar-lo, eh? A zones de prop, així que li han tirat química o algo. Bueno, i el van trencar i de tot. El van trencar i li van fer de tot. A prop d'ahir, a 50 metres, ja n'hi ha altres. Però no tindrà tres branques, aquest. Sí, tres branques, sí. Sí, però això es pot fer. Jo l'he vist ja, eh? Tres branques, sí. I aquí al Navall n'he vist tres o quatre.
d'aquests que tenen tres branques que surten des de baix sí, sí com que el temps ens empaita deixeu-me dir una altra notícia positiva ja la vam dir en el programa d'ahir però encara ens vam deixar un premi dels que va guanyar ens referim a l'actriu Sant Justenca Clara Segura que ahir vam parlar dels premis que li han donat per les obres de teatre
incendis, i per l'última que ha fet la Rosa tatuada, però no vam dir ahir la nit el premi que li han donat també per la pel·lícula. Exacte, és una setmana intensa. Tots volen el millor per ella. Tots volen el millor per ella. Actrius secundàries. Actrius secundàries. Actrius de repartiment Clara Segura i la protagonista per l'actriu Nara Naves. Per la Nora Naves. Que és la que va fer Pa Negra, oi? Sí, sí, sí. O sigui, aquí tenim
una celebritat, diversos actors i actrius a Sant Just que estan triomfant però vull dir, en el cas de la Clara Segura excepcional, és segur és segur, és segur, també tenim la Marta Domingo, el Ferran Ranyer el veiem més sovint, el veiem també amb molta freqüència ara amb una sèrie televisiva, però està fent ara també en penso un monòleg en un teatre de Barcelona no sé quin, que ho va anunciar ahir per televisió o sigui, ja estarem al cas també per anar-lo a veure i comentar-ho aquí
Aquestes coses m'imagino que són molt boniques i ens omplen de satisfacció. No vull dir noms perquè no sé si el senyor vol que li digui, però tenim dintre dels nostres conts ciudadanos o conts viladanos una persona que l'han fet membre de la Real Acadèmia de Farmàcia.
I això és un honor perquè són uns mèrits importants. És més desconegut que la cultura, a més, però val la pena. Aleshores és una persona tan sumament modesta, tan sumament en aquest sentit, fora d'honores i glòries, que esclar, no vull dir el nom perquè s'ho diuen. És públic, no? És públic o notòria, tot serà que després s'ha dit a mi. És el Daniel Cardona.
El germà de la Dolors, que també es col·laborava aquí. El germà de la Dolors que dona és una persona que, bueno, primer que és de vocacional al 100%, i té un doctor de la farmàcia, no? Sí, és farmàcia, sí, és doctor en farmàcia, i bueno, total, que no se li dona a qualsevol que entri dintre de la Real Acadèmia. No, evidentment.
ha de fer molts mèrits jo no sé, crec que sí que val la pena, no per benar glòria de la persona sinó perquè quan una persona té un mèrit se li ha de reconèixer i bueno, sí, tenim actors molt bé perfectes tenim gent molt ferma nosaltres no?
la població de Sant Just, escriptors, pintors, tenim un premi també importantíssim de poesia. Doncs també tenim un premi d'una cosa... Sí, però artistes a Sant Just tenim Joan Margarit, que és un gran... Per això és el que diem, tant en castellà com en català. Tenim la Carme Malaret, que és una gran escultora, i a més...
Que domina les arts plàstiques de Maravella. No, no, és a dir, aquí això jo crec que és una dels pobles... Terra d'artistes i de les avis. És terra d'artistes i a més a més es fomenta. I en benefici del senyor alcalde, que tot s'ha de dir, ell també està per aquestes coses. Vull dir que l'alcalde no és una persona que posi impediment. Potser no arriba més o no arriba menys, però jo crec que és una persona que... Que es preocupa pel poble, sí.
Es preocupa de la part intel·lectual i, no sé, artística d'aquest poble, també. I en grafisme i disseny. Malgrat la gent que tingui en contra. Aquí no es tracta de política, eh? No, aquí no. T'anava a dir que en grafisme i disseny en tenim 3 o 4 de molta vàlua, Sant Just.
aquí tenim un aquí tenim un i el seu equip que ha fet aquest logotip si em permets jo reivindico que en el Walden també tenim el Gabriel Brenzi que ara ha sigut nomenat pel Premi Nacional dels Arts en Xile en Xile perquè ell va vindre auxiliat al 80, viu al Walden és veí d'aquí, és català
d'aquí, i poques vegades li fan entrevistes o coses al poble, a vegades tenen la sensació de que l'ignoren i tal. Jo crec que és de la ràdio. L'hem de reivindicar? No, no, no. És de... No ens arriba tot, perquè això ho desconeixies. És una música difícil, perquè és electroacústica. Certament. Has de...
t'ha d'agradar i tal ell treballa però si no, es promociona i la gent no s'acostuma a sentir ara a la biblioteca tenen el raconet i tenen el disco d'ell, el raconet se ho han posat tota la bibliografia d'ell i a la biblioteca hi ha un raconet a l'entral Gabriel Brens i tal però aquí jo es faig, es tiro la tovallola i tant, ja l'agafem fer-li una entrevista i tal
Ja que cites el Waldem, recordem que el Waldem ha estat durant anys un dels edificis més visitats i admirats, sobretot molt per japonesos, i que el seu creador, Ricard Bofill, té també l'estudi a Sant Just. I si ens posem a parlar de Sant Just, tenim també aquí l'Àngel Casa, tenim el Lluís Canut, o sigui...
Efectivament. I més que en sortiran. I més que en sortiran, clar. I fem broma... Fem broma, falten 1.500 habitants per no tindre un retall en els ingressos de l'Ajuntament.
La gent jove d'aquí que comença a tenir criatures. Animeu-se, joventut. Són molt 1.500, eh? Oh, no. En segon quin temps no haguéssim estat tan difícil d'aconseguir. Ara, de totes maneres, jo recordo que quan vaig venir fa 53 anys a viure aquest poble eren 9.000 i escaig d'habitants. Sí, tant.
i després de tots aquests anys... Eren 9.000, eh? 9.000 i escaig només. Jo em vaig casar als 61 i eren per aquell temps. 9.000, jo els 62 i vaig venir aquí el primer dia. El que passa, Lina, és que la majoria deuen tenir cotxe, perquè jo al principi que vivia a Sant Lluís no hi havia manera de venir de Barcelona aquí i poder trobar un seient a l'autobús.
I ara els busos van molt més buits. També n'hi ha més. Ha augmentat la freqüència. Una de les coses que us puc dir jo de la història de Sant Jus és que aquest JM, aquest autobús que tenim, és el millor que s'ha posat en el cop. Perquè tota la gent que ja començava a viure aquí a la plana i tot això, les mares, havien de fer de xòfer...
durant tot el dia, a portar els crios i junts a la universitat. I ara, doncs, allò és un mitjà magnífic. És molt pràctic, és molt pràctic perquè estàs al centre de Barcelona de seguida. Com a l'Ox63 et costa molt arribar, a l'Ox63 agafes la línia 3 i de seguida ets al centre. A més a més que dintre de tot n'hi ha una puntualitat. Sí, cada quart d'hora. I s'estava demanant encara posar-lo cada 10 minuts, però clar, aleshores...
També, d'alguna manera, cap a una altra zona hi ha el tram baix, que ja sé que és més lent, però que també em sembla molt agradable. No, i a més a més, ve a Peau Pla. Perdó, el que jo començava al principi és això, i després de 25 o 30 anys, potser van arribar a 12, 13, 14, i ara no, si no arribem a 20.000, no ho necessita. Vol dir que comparat amb els pobles de l'entorn, Sant Just ha estat privilegiat.
Sant Jus ha quedat una mica i per una banda els que vivim aquí guarim d'aquesta solitud. Encara que s'assembli, doncs d'aquesta solitud tenim que donar gràcies perquè estàs molt bé. No ha estat contaminat pel model de desenvolupament d'Hospitalet, com deia Sant Feliu, Sant Gran Despí. Així que ha sigut com una illa que això no ha passat.
S'ha sigut car, perquè les joventies moltes vegades han hagut d'anar-se'n a fora perquè no s'han pogut quedar aquí. Perquè s'ha de repartir el pressupost entre pocs. Els residents, els que estem residents i d'arrel, no les torrecites, sinó els residents d'arrel, han guarit de poble, que és molt bonic, sortir al carrer, bon dia, bon dia, Déu-siau, és a dir... No dissabte a la tarda, eh? No, no. No hi ha ningú. És igual, és igual.
Però, Lina, tenim el privilegi, i que duri, que duri, de tenir ràdio, perquè a moltes poblacions de menys de 20.000 habitants no els deixen tenir emissora de ràdio. Nosaltres aquí lluitem per tenir i mantenir l'emissora de ràdio perquè és un mitjà de comunicació formidable pel poble.
Que més està obert a tothom qui vulgui venir dir-hi la seva, a tots els programes. Com avui has vingut aquí, Teresa, pots parlar del que vulguis. T'has acostat més el micro, per això. Estàs molt lluny. Quan vulguis parlar, prop ets una mica més. Ara, si vols dir alguna cosa, Teresa... Bon dia.
Almenys et sentim la veu, no? Per començar hi ha alguna cosa. Sí, perquè en alguns moments has parlat i com estàs tan allunyada... Estàs lluny. Et sentim de fons, exacte. A 30 centímetros és la distància més bona. Un pes o menys és... Ara sí, ara sí.
Sí, sí, Pere, l'ideal és el que diu l'Alina, el que t'ensenyen és que és un pam. Perquè si no, produeix la barbaració. Exacte, si no és massa, crea... Com que tot l'agat sona peta, com si diguéssim, no? A vegades sí, Carmen, fas alguna pregunta perquè ens queden certs. Home, alguna pregunta? Però sí, hem anat traient... Jo, exacte, crec que avui justament hem repassat molts temes, cosa que ja m'està bé, vull dir que no sé si...
A mi un tema que volia comentar-te és el conseller Ruiz que va ocultar al Parlament 650 casos d'infants malnodrits. Això em sembla gravíssim, que un conseller de Sanitat oculti un cas, tants casos, o sigui, 650 són molts, no? Bueno, ell va dir... Deia unes altres paraules, no? No, va dir que estaven mal alimentats.
Perquè el sistema d'alimentació era diferent de la cosa de tipus normal.
O sigui que no és que els manqui menjar sinó que els donen el menjar que els menjen és dolent no és l'apropiat i borren de bollos d'aquests és industrial que és més barat és el que ha creat després també l'obesitat infantil que de seguida alivia la gana però que s'encalla a dins dels budells
i no porta nutrients gaire bons està fet amb oli de palma hi ha fruita, verdura, oli d'oliva verge i llegums els nanos d'avui odien els llegums per què? si és un dels aliments més sants que hi ha jo crec que s'estan començant a agradar els meus nens els encanta el llegum de tots avui que sa meva qui vulgui venir
llenties jo al meu net l'havia acostumat a les llenties i li agradava però del pot directament a cullerades del pot ara va entrar amb unes altres mans i la cosa se va i avui dijous hi ha fasolets al mercat tots els dijous frijoles fasolets i que són una autèntica una veritat molt ben cuinats ahir justament veiem una foto d'en Uruguay l'estat del Mujica
el president més honrat per a mi de cabut que algú li demana la Premi Nobel que és quioscos sanos enfocats a nens i eren frutes, plàtanos, pomes xutxeries d'esta aquestes amb poc sucre i amb molta fruita sí, aquí vam fer campanya que és trist era molt maco i molt colorit sí
fa uns 4 anys que un dels meus nets va haver d'anar a l'hospital de Sant Joan de Déu cada dia per fer una recuperació i aleshores en el hall de l'hospital en la sala d'entrada que havien d'esperar-se els familiars les vitrines que n'hi ha amb aliment d'aquells que tires la moneda doncs estava tot ple de fruita
i això ja fa 4 anys o 5 no per l'any passat, vam fer campanya fins i tot per la televisió i mira aquí una altra notícia aquesta en certa manera no sé si és divertida o patètica que són les filles del president Xàvez que tenen ocupat el palau presidencial i el senyor Nicolás Maduro no pot ocupar el lloc que li pertoca i no se'n volen anar i diu que viuen a peu de reines i el Maduro diu que és
el pobret està en segon terme i palacio presidencial que l'assalten tiene que vivir en una casita convistida pero no tiene el palacio presidencial deu haver espai per tots el Maduro no és aquell que havia sentit un ocell i que era el president si el té com un ídol era el seu successor ara que s'aguanti són els fills i les filles les successores del seu fill
Això ja passa, això ja passa. Aquest dia no és maduro, ja és pancit. Està mústio, ja. El Fidel Castro té tota mena. Sí, també té la, eh? També té tota mena. Això té tela, eh? Tenir un ocell que li parla, que li porta missatges de l'altre, això és... Però bueno. Sempre hi ha personatges. El trist del cas és que estan capdavanters d'una nació. Un país...
I ja està bé la broma, eh? Quina manera d'administrar? T'una nació que, malauradament, és tot el contrari del president que ha citat abans, el Jordi. I, a més, una nació que és riquíssima, amb béns naturals. Però si l'administren com una república benenera. I mal administrat.
O sigui, en el moment, fa moltíssims anys, que ells gaudien d'aquell petroli perquè tenen una bossa de petroli enorme, doncs tot funcionava bé, malgrat que, clar, ho portaven els americans. Però els americans, quan els va canviar la concessió, ho van deixar a mans de la nació.
I no van passar dos anys que misèria i companyia. I els americans tenien, en una illa davant mateix, tenien la refinadora del petroli. I qui feia els cèntims? Els americans. Però amb ells els va faltar intel·ligència, no?
En fi, se'ns acaba el temps. Moltes gràcies a tots per fer aquesta tertúlia un dijous més. A més, ja dic que aquest any estem al complet. Que l'agrim no ens faci baixes i tot això. Els tertulians creixen. Ja vam donar una mica de recepta amb bafos d'eucaliptos per als encostipats i per desinfectar. Doncs ens apuntem, perquè aquesta demana sí que he tingut unes quantes baixes de col·laboradors, no és el vostre cas, però és la setmana que més gent m'ha fallat.
Sí, sí. I Mel. I Mel. I Mel. I Mel. Gràcies a tots. Mel i Llimona i bon dia. Jordi, Anna, Joana, Lina, Teresa, Montse, que vagi bé. Bon dia.
I connectem tot seguit amb el botlletí informatiu de Catalunya Informació, el botlletí horari. Tornarem després de sentir també el botlletí del Sant Jus Notícies. Parlarem de la biblioteca amb la seva directora, la Rosa Maria Vallès, i també de teatre amb la Maia Caduena. Repassarem estrenes, la cartellera, i també, possiblement, entrevistarem algun dels protagonistes de l'escena teatral barcelonina actual.
Tot plegat després de les notícies. L'última hora del Just a la Fusta. Que vagi bé fins ara. Catalunya Informació.
Són les 12. El portavó del govern, Francesc Oms, admet que la consulta del 9 de novembre pot forçar després un referèndum del conjunt dels espanyols, on recorda que la consulta catalana no és vinculant, però que si els catalans voten a favor de la independència, això forçaria un canvi de l'ordenament d'Espanya que haurien de votar els ciutadans de tot l'Estat.
Grans han mort ofegats en un intent d'entrada massiva a Ceuta. Les víctimes formaven part d'un grup de mig mili de persones que volien entrar a territori espanyol i que s'han llançat al mar fugint de la policia marroquina. L'any passat es van presentar a Catalunya a prop de 2.000 concursos de creditors, un 1,5% més que el 2012. Tot i això, l'increment s'ha moderat respecte a altres anys. El 28% dels concursos d'empreses van ser al sector de la construcció.
Interior estudien quins trams d'autopistes podria arribar als 130 quilòmetres per hora. Si bé d'entrada el departament no veia amb bons ulls la proposta, l'última enquesta de seguretat indica que més del 73% dels ciutadans hi estaria d'acord.
Els Estats Units alerten les companyies aèries que volen cap a Rússia de la possibilitat que els terroristes s'amaquin explosius en tubs de dentrífic. L'alerta es fa pública a la vigília de la inauguració dels Jocs Olímpics amenaçats pels islamistes del Caucàs.
Els pets i els catarres amb 8 nominacions cadascun són els més ben posicionats de cara als premis en derroc de la música catalana. A la votació popular hi han participat més de 5.500 persones. Els guardons s'entregaran a Girona el proper 13 de març.
Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça i el Real Madrid agafen avantatge a les semifinals de Copa. Els Blaugranes van guanyar ahir per 2 a 0 la Real Societat, que va reclamar un penal clar. Demà, Xerano, amb el 0 a 0. El Madrid va superar l'Atlètic per 3 a 0. Les tornades la setmana que ve a Anoeta i al Calderón. Els Blaugranes fan aquesta hora un entrenament de recuperació. L'Espanyol també s'entrena a aquesta hora, en aquest cas, per preparar el partit de Lliga de demà contra el Granada a Cornellà al Prat a les 9.
Ja han començat els Jocs Olímpics d'hivern, de Sochi a Rússia, una de les modalitats de surt de neu, nova al programa olímpic, ha estat la primera a debutar, la inauguració es farà demà. I avui comença la Copa de Bàsquet a Màlaga, amb el Madrid Gran Canària, l'Unicaja Caixa i Saragossa. El Barça viatja aquesta tarda i debuta demà contra el Tenerife.
I pel que fa al temps, avui hi haurà núvols més abundants cap al Pirineu i Prepirineu de Lleida, on al llarg del dia podria caure algun roixat. A la resta hi haurà núvols prims i vent del sud-oest que s'anirà intensificant. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'estalvi energètic, l'ús de bicicletes al Parc Natural de Collserola i la prevenció de residus són els temes que es tractaran avui al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. És un espai obert a tota la ciutadania on es presentaran i es debatran temes d'interès mediambiental i sostenible.
D'aquesta manera, tothom qui assisteixi podrà posar de manifest les seves inquietuds i fer propostes per millorar la gestió de l'entorn. Hi haurà representació política, ciutadana i d'entitats. Per facilitar l'accés a la informació dels temes que es tractaran, els documents de treball es poden consultar a l'espai participa del web municipal santjust.cat. El Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just es farà avui a les 7 de la tarda a l'Ajuntament.
Més qüestions. Properament, l'Ajuntament tindrà una nova aplicació per a dispositius mòbils. És una nova eina de comunicació que el consistori posa en marxa aquest any, per tal de mantenir informada la població. L'aplicació difondrà diferents continguts digitals, informació municipal, com ara activitats d'agenda, notes informatives, tuits, fotos i àudios i vídeos, entre d'altres. L'aplicació es posarà en marxa aquest mes. Serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhone.
Es podrà descarregar a través dels portals de Google Play i des de l'Apple Store. A més a més, aquest mes també es preveu posar en marxa un altre canal d'informació, també sense cap cost afegit. Un bolletí electrònic, un recull de les notes informatives que es pengen al sanjust.cat.
I acabem aquest bolletí parlant de solidaritat perquè la Creu Roja Espluga Sant Just engega una campanya de captació de socis. Aquest mes de febrer l'entitat informarà via telefònica de les possibilitats de col·laboració als habitants de Sant Just i d'Esplugues. La intenció és vincular més la població amb la Creu Roja per tal d'aconseguir millorar els seus serveis a la ciutadania. Si voleu formar part de la Creu Roja Espluga Sant Just podeu trucar al telèfon 93 371 82 02 o acostar-vos a la seva seu al carrer Severo Xoa d'Esplugues i omplir el formulari que es requereix.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fading like the stars we wish to be
And it just don't matter now.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Iagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Iagonal.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Ara passant 11 minuts de les 12 de migdia.
I a aquesta hora parlem de la Biblioteca Joan Margarit, ho fem amb la seva directora, la Rosa Maria Vallès. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar avui, una mica, primer fer un repàs de les dades del 2013, perquè d'alguna manera aquest mes de gener, ara ja fa uns quants dies, s'han conegut aquestes dades que se saben un cop l'any, no? Les dades una mica que recullen, fan una mica de resum.
En números, que ja sé que no tots són números, però de vegades tots busquem una mica saber el número exacte i evidentment la feina és molt més que això. Però en tot cas, esteu contents de les visites que hi ha hagut el 2013? Sí, sí, estem molt contents. La Biblioteca continua amb xifres molt bones i, bueno, sí que és veritat que no tot són xifres, però les xifres, quan les veus escrites dius, ostres, no? A vegades dius que... No està malament. Sí, està molt bé.
I sí, sí, continuem amb xifres d'ús, tant de visites a la biblioteca com de préstec, doncs molt bona, sí, sí. Per exemple, m'ha sorprès una dada, que és que gairebé la meitat dels centros tencs que poden tenir carnet en tenen, no? Sí, sí, sí, sí. Pràcticament el 47% dels... És moltíssim, per tant, no? És molt, sí, està bé, està bé. És una xifra bona, sí. Sí, sí, en comparació també amb el que són la mitjana d'altres biblioteques, és una bona xifra, sí. Sí, sí.
La biblioteca aquí té molta història. L'any que ve farà 50 anys de la primera biblioteca. El 2015? El 2015, sí. Per tant, suposo que preparareu alguna cosa. Sí, sí, ja estem pensant. I en tot cas, aquest any quantes visites es van rebre el 2013? Mira, així amb xifres exactes, 41.967, que pràcticament són 42.000, que això són unes 164 persones al dia de promig que visiten la biblioteca.
que és un promit positiu, no? Sí, sí, sí, està molt bé. Llavors, com a dades de serveis, doncs el de préstec continua sent un servei molt, molt utilitzat, que aquest any hem fet 52.867 préstecs, que això és molt, i està pràcticament igual que l'any passat, i bueno, dir-vos que
Per exemple, comparant-ho amb la mitjana de biblioteques de la nostra més o menys tram, doncs aquí a Sant Just es fan més préstecs, o sigui, si a la mitjana en altres municipis és del 2,7, aquí és el 3,2, o sigui que s'utilitza més que a la mitjana el préstec aquí a Sant Just.
Per tant, bona notícia, no? Suposo que la gent està acostumada o familiaritzada amb aquesta funció, no només venir a consultar, sinó a emportar-se a casa, no? Sí, sí, de fet, en quant a usuaris, això era en préstecs, o sigui, el número de documents que s'han emportat, aunque en usuaris hi ha hagut 11.600 usuaris d'aquest servei.
Llavors, d'altres serveis, doncs el de wifi, també, que més o menys aquest no ha crescut molt més de l'any passat, però que també són 3.500 usos que s'han fet, o dels d'internet, que són 2.770, això en quant a xifres així més grans, no?, i en quant a activitats, doncs en total hem fet 65 activitats i han participat 2.500 persones. Mhm.
I el tipus de documents que s'agafen més són llibres, són les pel·lícules, què és el que triomfa més? Mira, en total, tant de fons general com d'infantil, el 55% del que s'emporten són llibres, el 33% són DVDs, no només pel·lícules, també hi ha documentals o de coneixements, el 7% són CDs i el 5% són revistes. O sigui que Déu-n'hi-do el que surt de DVDs.
A veure, també s'ha de tenir en compte, per valorar això, que nosaltres tenim una política de DVDs diferent d'altres biblioteques, que és que el que són novetats només es prestarà una setmana, amb la qual cosa és clar. En canvi, ja són 30 dies, per tant... És normal que s'acteixi més moviment, no? Sí, potser s'hauria d'apuntarar una miqueta això, que no ho hem fet. Llavors, com a curiositat, dintre del que són els llibres, el que és molt espectacular és el volum de novel·la que prestem,
perquè el 2013 hem prestat en total 8.780 novel·les, que és molt, molt. Exacte, perquè a més a més de vegades es diu que no es llegeix prou o que de vegades baixen les vendes, potser també és que la gent va més a la biblioteca o aquestes coses. Bé, la novel·la aquí sí, és veritat que es presta molt, sí, sí, sí.
I en quant al llibre infantil de llibres, nosaltres fem una classificació per edats i els que tenen més préstec són els llibres pels infants fins a 7 anys, que és el 42% del total, que és normal perquè són llibres petits, que normalment sempre s'emporten diferent un llibre per un nen de 12 anys, que s'enllegeix un en un temps i en canvi els petitons en llegeixen diversos en un mateix dia.
I en el fons també és la manera que entrin una mica en tot aquest món, no? Sí, sí, sí, sí. De fet, dels préstecs totals de la biblioteca, el 30% del que prestem és infantil. O sigui que el públic infantil és un públic que és bastant usuari de la biblioteca. És bastant, és una vegada. Sí, sí, sí.
a més a més venen acompanyats de les famílies suposo que en el fons estan més centrats en tot el tema infantil però sí que ja viuen la biblioteca com un espai important sí, sí, sí heu fet també activitats que és una altra de les característiques d'aquí sempre hi ha entre clubs de lectura també hi ha altres activitats vull dir que hi ha la gent que tingui ganes d'implicar-s'hi també ho pot fer
Sí, nosaltres vam continuar amb la programació d'Hores del Compte, que aquest any la continuarem, que són dues sessions al mes d'Hores del Compte, la dels bebès, que és per nens d'un i dos anys, i l'altre que és a partir de tres anys. Funcionen bé les Hores del Compte? Molt, molt, molt bé. Hi ha un públic...
Es van afegint, clar, perquè els 10 o 2 anys de seguida canvien de categoria, no?, perquè dura molt poquet això. I sí, la veritat és que sempre omplim les sessions i les dels bebès, concretament, normalment hi ha gent amb llista d'espera, perquè són... Déu-n'hi-do. Sí. Lissabte passat vam fer una, que és la primera vegada que ho feien, en anglès, amb els de Quizanàs, l'acadèmia aquesta, que va anar molt bé. Van haver de repetir la sessió perquè va venir molta gent i, bueno, la incorporem aquest any. El mes de maig en farem una altra, en dissabte, també.
Una bona iniciativa, també. De fet, estem començant l'any d'alguna manera, per tant, suposo que ja teniu previst una mica quina serà, o aquest trimestre, si més no, hi ha alguna programació feta, no? Sí, amb les hores del compte vam començar ja al gener, ja n'hem fet dues, i aquest dissabte la que us he dit d'anglès, llavors ara la setmana que ve tornem a tenir la de bebès, que és una sessió que es diu Dona'm la maneta, amb una companyia que es diu Fes tu com vulguis,
Després, el 26, tindrem una sessió que estarà una mica enfocada amb el Carnestoltes, que els nens hem dit que vinguin disfressats, que es diu Cap de Pardals, i el que explica el conte és un noi que es diu Ull Distret. I el març tenim una altra sessió de bebès, també amb la Sandra Rossi, que aquesta és habitual, amb una sessió que es diu Manetes. I el 26 de març, una hora del conte amb la Raquel de Manuel, que són contes del petit príncep.
I després el que hem començat ara també és el cicle de visites escolars, que això ho fem tot l'any, que la biblioteca ofereix a les escoles del municipi per conèixer el servei de biblioteca. Llavors passen per la biblioteca tots els d'infantil, alguns de primària...
I després també es fa una activitat que li diem als superbuscadors, que és com una mena de joc que se'ls fa als de quart, que se'ls posen unes pistes a la biblioteca perquè ells aprenguin a utilitzar el catàleg, a buscar els llibres i tot això. Està bé, no?, per també motivar-los d'aquesta manera. Sí. Doncs esteu entretinguts, no?, com si diguéssim aquests dies. Sí, sí, sí, estem ja en plena marxa.
teniu alguna altra idea l'any passat recordo que es va fer també la festa perquè era el desè aniversari de la reinauguració no sé si per aquest any hi ha alguna previsió si treballeu amb algun objectiu així més general a banda del dia a dia no, en principi no tenim continuarem amb tertúlies amb escriptors el que passa que ara no us puc avançar encara la programació perquè no la tenim ben bé dates i tot això per Sant Jordi evidentment alguna cosa farem
Però ara mateix encara no us ho puc dir. Doncs n'anirem parlant. En tot cas també recordem que la Biblioteca Joan Margrit la tenim aquí a Can Ginestà i que té un horari totes les tardes, si no m'equivoco. Totes les tardes, des de 3 quarts de 4 fins a un quart de 9 i els matins dimarts, dijous i dissabtes de 10 a dos quarts de 2. Mm-hm.
Abans de marxar et volia preguntar també, perquè no sé si tot el tema de la crisi la noteu d'alguna manera, és a dir, ara en principi qualsevol equipament, suposo, qualsevol institució té menys pressupost, en el cas de la biblioteca com ho trempageu tot plegat? Bueno, doncs amb molt bona voluntat per part del personal de la biblioteca i posant-li moltes ganes perquè anem justos de personal però bueno, anem tirant endavant.
I pel que fa al tema de fons bibliogràfic, teniu també menys marge? A veure, sobretot perquè fa el pressupost de diputació més que el municipal, sí, però això ja ens va afectar l'any passat. Però bueno, penso que dintre de tot l'oferta nosaltres l'hem pogut mantenir bastant, vull dir que ja anem incorporant novetats bibliogràfiques cada mes, un 100 i alguna cosa, documents cada mes incorporem nosaltres, o sigui que... No estàvem molt bé. Sí, sí, sí.
Doncs moltes gràcies, Rosa Maria Vallès, directora de la Biblioteca Can Ginestà. Biblioteca Joan Margarit encara té el doble nom, en el fons, i aquí li diu de les dues maneres. Joan Margarit és el seu nom oficial. Moltes gràcies i fins aviat. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Això és espectacle.
5 minuts i dos quarts d'una del migdia, un moment per parlar del teatre amb la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Bon dia, papa, com estem? Bé, a punt per descobrir què tenim aquesta setmana d'alguna manera a la cartellera, d'aquí una estona, a més a més, també farem, com sempre, aquesta connexió amb algun dels protagonistes del moment, el món del teatre. És a dir, a punt perquè ens descobreixis coses, Maica, per on comencem? Doncs no sé per on començar...
Bé, jo començaria, no és de teatre, però gairebé tots els que estaven allà són gent de teatre. Per als Premis Gaudí vaig anar a la cerimònia dels Premis Gaudí. Et va agradar? Em va agradar molt. Jo penso que l'Àngel Jatzer ho va fer molt bé. Li vaig dir a ell, li vaig dir a la Isona Passona també. Li vaig comentar que era la millor decisió que havia tingut perquè em va agradar molt.
I bé, els premis van ser repartits, també, vull dir que no és que una pel·lícula s'ho portés tot. Va ser graciós veure que una persona, que és la primera vegada que dirigeix una pel·lícula, guanya tres premis, vull dir que... I importants, vull dir que està molt bé. I importants, sí, sí.
Per tant, va ser molt divertit i, sobretot, això penso que els premis, com qualsevol cerimònia que dona premis, el que més m'agrada de tot és que es reuneix tota la professió allà i es veuen i parlen i tal. Jo, per exemple, feia molts anys que no veia el Juanjo Puig Corbé,
I, clar, el vaig saludar, dic, te'n recordes? Diu, home, clar que me'n recordo. Dic, doncs fa 20 anys ben bé que no ens veiem ni sabent res. Diu, home, però me'n recordo i tant i tant. Bé, és una manera de trobar-se amb la gent que està molt bé. Es nota, evidentment, la crisi, sobretot en...
amb el punt culinari. Sí. És més escàs, no? És més escàs. Hi havia cava, per suposat, hi havia cervesa també, però vull dir, no és com abans que feien un àpat molt més important. Jo penso que això no té gaire importància. Vaja, per mi no la té, perquè ja saps que jo aquestes coses no...
El que sí que és increïble és l'espai. És un espai inhòspit. Jo cada vegada que vaig allà a veure alguna cosa penso el mateix. Un estadi esportiu és molt difícil adaptar-lo a un espai teatral.
Primer perquè la meitat de l'aforament no serveix perquè l'escenari està al mig i per tant la part de darrere no serveix per res. Després perquè per escalfar tot aquest espai es necessita molt. I després, no sé, a mi és que no m'agrada aquest espai. Ja saps que això, sempre ho dic, hi ha espais que m'agraden molt
i aquest concretament no m'agrada gens una mica, però va estar molt bé, ens vam divertir molt, després de la festa també va haver-hi un refrigeri, vull dir que molt bé. Està bé, exacte, home, aquestes coses també sempre convenen, no? Tu l'has vist? Quina? Les Premis Gaudí.
No el vaig veure, perquè com que no m'arribava bé TV, no vaig poder veure. Ahir a la nit ho vam fer per TV3. Sí? No, volia preguntar-te si t'havia agradat l'Àngel Jatxe. Tenia ganes de veure-ho, però amb l'ordinador em va fer mandra i com que no m'arribava a veure el senyal, doncs vaig quedar sense. Però sí que n'ha parlat tothom bastant bé, eh? L'Aisona va parlar d'això i va agrair moltíssim a la xarxa de televisions locals l'esforç que havien fet.
I després una altra cosa que va passar és que quan vam arribar havíem muntat la catifa vermella, en comptes de, parlàvem de l'entrada normal, l'havíem muntat per al darrere, per al carrer Lleida.
i hi havia una manifestació... Bueno, també és normal... Increïble, eh?, de la gent de TV3 i dels bombers. Quantitat de camions de policia allà, que no et deixaven passar, tots els convidats allà pel plantatge al carrer... Però s'han de topar amb la realitat de cara, també, no? Sí, però vaja, tu creus que això serveix per alguna cosa...
Bueno, serveix perquè tothom sigui conscient. Justament és un lloc on hi ha moltes càmeres, hi ha molt moviment. Vull dir que jo no sé si ho hauria fet igual, però sí que crec que és normal que en un moment com aquest també passi en un lloc com una cerimònia d'aquest estil. A mi em va sorprendre, la veritat, perquè hi havia molta gent cridant i fent xivar i tal, i ja dic, els convidats tots allà al carrer esperant que la cosa es posés una mica més tranquil·la per poder accedir, no?
Bé, això és el que ha donat tots els premis i tot això, ja se sap perquè han sortit als diaris, ha sortit a la televisió, vull dir que era només comentar una mica la festa dels Premis Gaudit. Molt bé, doncs més coses. Anem pel teatre.
A veure, avui s'estrenen dues coses, dues coses molt, molt, molt diferents, molt, però totes dues interessants, penso jo. A La Ceca, a l'Espai Brossa, s'estrena avui una obra que es diu Senyor Gripau, Senyora Mort.
És un recital poètic i musical que està fet a partir dels textos del poeta Josep Sebastià Pons. I és una obra, i com ja he dit, és un espectacle poètic 100%. L'autor d'aquest espectacle...
Doncs és un home que ha fet moltíssima poesia, moltíssima. I és un poeta que fa gràcia perquè...
Dedica molta part dels seus poemes als animals, a petits animals. Ah, sí? Sí, sí. És curiós. Sí, jo he llegit alguna cosa d'ell i la veritat és que és un poeta que parla de coses que altres poetes no se'ls ha acut de parlar-hi.
La gent que fa aquest espectacle, que avui s'estrena a la seca, a Espai Brossa, a les 10 de la nit, per cert, cada dia serà a les 10 de la nit, de dijous a dissabte a les 10 i el diumenge a les 8. A les 10 de la nit, per un espectacle curtet,
No, penso que no hi ha cap problema. Encara que després de veure la gent que va anar al futbol ahir, no sé si és un problema, perquè penso que la gent a les 10 ja està recollida a casa. Entre setmana potser és una mica... I més a l'hivern, no? A l'estiu o a la primavera és una mica diferent. Ara costa una mica més, segurament. Bé, doncs, és una dramaturgia i direcció de l'Albert Mestres. Com ja he dit, és a partir dels textos de Josep Sebastià Pons. I n'hi ha...
Doncs l'Anna Berenguer, la Neus Pàmies, la Aina Oguet i el Marc Egea. La música és del Marc Egea també i penso que és un espectacle poètic per a la gent que li agradi la poesia, està ben servit i a més és un musical. I si aneu a veure aquest espectacle que comença a les 10,
també us convidaria que passeu per l'altra sala de la Seca, ja saps que tenen tres sales, perquè en l'altra sala estan fent Estúpids, que ja ho vam parlar l'altre dia, que es va estrenar amb el Ferran Ranyer. És una obra que farà riure i farà pensar. Vull dir que si voleu, podeu fer El Doblete. O sigui, anar primer a veure Estúpid i després anar a veure aquest espectacle poètic que s'estrena avui.
A les 10 de la nit. I una altra cosa que s'estrena avui és el Teatre Lliure de Gràcia. S'estrena una obra que està dirigida per el Mariano Barroso. Mariano Barroso és director de cinema, però també dirigeix teatre. De fet, els Premis Goya, que es faran aquest cap de setmana, optarà...
optarà quatre premis Goya amb l'última pel·lícula que ha fet, que són Totes les Mujeres. Doncs el Mariano Barroso, que es dedica més al cinema que al teatre, ha dirigit dos espectacles, dos monòlegs, que estan interpretats per l'Alberto San Juan i la Núria Gallardo, i que el tema...
és interessant perquè parla, un es diu, parla dels recortes, dels retalls, de les retallades que s'estan fent. És una obra que el Mariano Barroso va veure a Anglaterra, a Gran Bretanya, es va sorprendre molt, molt,
I llavors va demanar els tres per fer-la aquí a Espanya. La Núria Gallard i l'Alberto San Juan donen veu en cada una de les peces a dos personatges que quan arriben a una situació límit per les retallades sanitàries, parlen de les retallades sanitàries, eh? Sí. Doncs agafen una via que no és la via normal. Mhm.
És una adaptació que ha fet el Juan Cabestany, que també és un gran, gran escritor i adaptador. I el muntatge, atenció, la gent que vulgui anar-hi a veure-ho, perquè es representarà des d'avui fins al diumenge. Amb molt poquet, doncs. Sí. Perquè es d'itinerant, va de voltant o no? Bé, no, ja s'ha fet a la quarta paret de Madrid, ja ha fet temporada...
I suposo que ara faran... Sí, és una mena de bolo el que venem a fer aquí al Lliure de Gràcia. Són dos magnífics actors, magnífics, tant l'Alberto San Juan com la Núria Gallardo. I el tema penso que també és molt, molt interessant, no? Perquè toca un tema que a tots ens té preocupats, perquè això passa a Anglaterra, però aquí també està passant el problema de les retallades sanitàries.
Per tant, d'avui a diumenge teniu temps d'anar a veure aquest espectacle. Penso que pot estar molt, molt interessant. Això són les coses que s'estrenen avui. I bé, ara podem parlar, per exemple, d'un espectacle que s'està fent al Teatre Victòria de Barcelona, que es diu Unjeta dos Jefes. Sí, em va agradar. A veure, és de l'Alexander Herold,
El Paco Mir ha fet una adaptació i de veritat és que està bé. A veure, a mi ja saps que no soc massa de la comèdia, eh? Ho he de dir perquè no soc una persona que la comèdia m'agradi molt. Però sí, fa riure. És una...
Bé, una comèdia. Una comèdia per passar una mica l'estona i per riure una mica. Està basada una mica en el servitori de Due Padroni, del Carlo Goldoni. El que passa és que han fet una adaptació, evidentment, per ara, per a la nostra època. I la direcció, ja dic, l'adaptació és del Paco Mir, la direcció és de l'Alexander Herold...
I per passar una bona estona, doncs ho tenim. I ara, si et sembla bé...
Parlarem de dues coses que he vist aquesta setmana. Una d'elles, vam parlar la setmana passada perquè es va estrenar la setmana passada, és una producció de La Perla, es va estrenar a la Biblioteca de Catalunya. Com sempre, les escenografies de la Biblioteca de Catalunya
Són maquíssimes, o sigui, tenen un gust increïble per adaptar aquell espai tan original i tan especial a les obres que fan. S'està fent translation. Es podria traduir per traduccions, translation. És del Brian Feer...
Friel, que ja ho vam dir la setmana passada, és un gran, gran autor irlandès. La traducció l'ha fet el Joan Sallent, que per mi és un dels millors, per no dir el millor traductor que tenim, i la direcció és del Ferran Utzet.
Ferran Osset ja ens va sorprendre molt gratament, a més a més, per una altra cosa que va dirigir allà a la Biblioteca de Catalunya, que era la pressa. Vam parlant el seu dia, inclús vam parlar amb ell, perquè ell ha estat ajudant de direcció molts anys de l'Oriol Brogi,
i ha estat ajudant de direcció d'uns quants directors més, però quan va fer la pressa era el primer que dirigia i la veritat és que ho va fer fantàsticament bé. I aquí també. Cal dir, això sí, que és una obra llarga. Aquest translation dura tres hores.
I 3 hores és difícil que en un moment donat no et posis, doncs, d'aquí en el seient... Però no hi ha pausa? Que et remuguis una mica, sí, n'hi ha mitja part d'un quart d'hora. No serveix, no? Gaire. Però vull dir, quan estàs tanta estona asseguda ja...
Però bé, això és un comentari una mica tonto, perquè realment estan superbé tots els actors. Són gent molt jove. Bé, no tots, evidentment. El Ramon Vila no és jove, no? I a l'Ivan Benet. I a l'Òscar Intente tampoc és que sigui jovenet. Però diguem-ne que el repartiment en general és de gent molt jove.
Hi està l'Enric Cauquer, la Jenny Bicraft, l'Ivan Benet, l'Òscar Intente, la Montse Murillo. Jo vaig treballar amb la Montse Murillo a la casa de Bernarda Alba. L'Albert Prat, la Júlia Trunyol, que també hi treballa amb ell, el David Berg, que també hi treballa amb ell, el Ramon Vila. Són nou actors per deu personatges.
De què parla aquesta obra? Doncs parla d'un fet que va passar a Irlanda. Els irlandesos tenien el seu propi idioma, la seva pròpia llengua, que no tenia res a veure amb l'anglès.
I els anglesos van arribar a la illa i van començar a canviar tots els noms de la illa, tots els noms dels carrers, dels pobles, de tal, per fer una immersió de tota la població a l'idioma anglès.
A mi, ja t'ho vaig comentar la setmana passada, m'interessava molt el tema perquè a nosaltres ens estan fent una mica el mateix. I la veritat és que l'obra m'ha agradat molt, molt, molt, molt. A veure si tenim ocasió de parlar amb el Ferran Osset perquè ens expliqui una mica com va funcionar, com va anar i tot.
Però realment és una obra que, malgrat que és llarga, perquè tres hores són tres hores, els actors estan tan bé... Val la pena, no? Sí, posen tanta energia, estan tan generosament donant tota la seva energia al públic i realment passa relativament de pressa. Vull dir, no es fa llarga, tot i que he dit abans que hi ha moments que no saps ja com posar-te la cadira, no? Sí.
explicant això, és una mena d'una colonització del que va passar a Irlanda, no?, que van haver-hi d'aprendre, potser de mala gana, l'anglès i deixar una mica de banda la seva llengua mare, no?,
és interessant, i sobretot això, el Brian Friel és un magnífic autor, la traducció del seient és boníssima, i els actors ho donen tot a l'escenari, vull dir que em va agradar molt. Apuntem, doncs. Sí, sí, jo crec que sí, però que la gent sàpiga que són tres hores, perquè si no després s'ha d'anar sempre a veure, o sigui, quan vas a veure una cosa... A consciència. Sí, s'ha de saber a què vas, eh?
Bé, doncs això és una de les coses que he vist aquesta setmana, i una altra de les coses que vaig veure aquesta setmana, doncs és el que estan fent el Teatre Acadèmia, ja saps aquest teatre que sempre diem que és, aquest sí que m'agrada aquest espai, o sigui, n'hi ha espais que m'agraden.
N'hi ha espais que m'agraden. Aquest en parlem gairebé sempre, és veritat. Sí, perquè m'agrada l'espai del Teatre Acadèmia. És original, és acollidor, és allò. Estàs bé, no? Bé, doncs, vaig anar a veure El Drac d'Or.
que és el que s'està fent ara al Teatre Acadèmia. El director és una obra de Roland Schemenfelny, no sé si ho dic bé, però està dirigit per el Moisés Maicas, la traducció és de l'Anna Soler...
I la interpretació, doncs, hi ha gent molt bona que porta molts anys damunt d'un escenari. Bé, l'Oriol Casals, l'Oscar Molina, el Mingo Raffos, la Bàrbara Roig i la Clara del Ruste, una dona que feia molt, molt, molt de temps que no la veia damunt d'un escenari i que em va sorprendre gratament.
Si et sembla bé, el Mingo Raffles el tenim ja al telèfon. El tenim, el tenim. Ah, vale, doncs parlarem d'aquesta obra. Bon dia, senyor Raffles, com estàs? Bé, bé, una mica liat aquest matí. Se m'han cavalcat coses d'horaris i...
I vaig una mica de bòlit, però estic bé, estic bé. Vole, vale. Mingo Raffles és un actor que no cal ni presentar-lo perquè porta molts, molts anys, molts anys... Ah, no, no, mai que corra tu i presenta-me. Al damunt d'un escenari, ell ha fet...
pel·lícules, ha fet sèries de televisió, ha fet tele i movies, ha fet curtmetratges, ha fet teatre... Faig el que fa tothom per guanyar-se la vida, que és currar, currar. Però has fet de tot, el Mingo Raffles. Televisió també ha fet de presentador. Vull dir que és un home que porta gairebé 40 anys sense parar, sense parar. D'això no tothom ho pot dir, Mingo.
No, no, per desgràcia, eh?, per desgràcia. És una feina molt inestable, ja ho sabem tots, no?, i va a ratxes, i hi ha moments que estàs treballant molt, inclús a vegades es cavalquen els projectes... Sí, i has de dir que no a una cosa o a una altra... Exacte, i ara és un moment que no pots dir que no a res, perquè...
la cosa dins la professió i sobretot dins el món cultural, ja ho sabeu, no cal que he insistit més, però no van massa bé les coses. No, no, no estan anant bé. Però el Drac d'Or és estupendo, eh? El Drac d'Or és molt curiós perquè jo quan l'estava veient, mingo, em recordava una mica, perquè no té res a veure, però diguem-ne que l'esquema és com la història d'una escalera, no? Sí, és com la rueda
Clar, és com l'història d'una escalera, no? Perquè el fil conductor és el Dracdor, que és un restaurant, però... Que està a la part de baix de l'edifici. Clar, però es veu tota la gent que viu allà, en l'edifici, exacte. Fins i tot la gent que viu a l'àtic, al piset de l'àtic. És una obra, ja ho vam comentar el dia que ens vam veure, superdifícil per a un actor, no?
Com el nom de l'autor. Sí, com el nom, sí. No sé si ho he dit bé, eh? Schimmel Fennig. Schimmel Fennig. Sí, Roland Schimmel Fennig. Que és nou. Sí, alemany, com es pot comprovar. Es va fer una cosa fa temps d'ell, em penso, però vaja, que no el tenim molt per la mà. Sí, es va fer... Aquí ja s'han fet, gràcies a la Sala B i al Goethe Institut, s'han fet algunes de les seves peces. És un dels dramaturgs que estan més reconeguts en aquest moment a l'Alemanya, no?
i per Europa i per Estats Units se'l representa bastant. La més coneguda potser és la nit àrab. Exacte, que és el que vas veure aquí. Segurament. I aleshores Maikes, que és un buscar peces d'aquelles meravelloses i estranyes i que ningú troba, va trobar que el 2010 el Simmel Fenix havia presentat aquest tractor
a Alemanya, i que s'havia fet per diferents parts del món, en 40 països. Déu-n'hi-do, eh? I va dir, anem a llegir-la, té una molt bona traductora, que és l'Anna, i la tradució està molt bé, i re, ens la va proposar, i vam començar una miqueta com l'encàrrec que li vam fer al Schimmelfenich, perquè no deixa de ser una obra d'encàrrec aquesta. Parlar de la immigració, parlar de la violència, parlar de les relacions amoroses...
i parlar de la gent que està desubicada en un país que no és el seu, que això passava bastant a Europa que feia uns quants anys, tot el tema d'immigració. I a partir d'això va construir aquesta escala, com tu dius,
on el nexe d'unió és el restaurant, el Dracdor. El Dracdor treballa amb gent immigrant, com tu has dit, que no se sap ben bé si són xinesos, japonesos, tailandesos, no? Sí, vas a saber si ho són o no.
El que més em va sorprendre d'aquesta obra és que es parla en primera persona, es parla com a presentador, es parla com... O sigui, hi ha un canvi absolut. Sí. Com heu aconseguit aquest ritme i aquests canvis tan ràpids? Descobrint el text. El text és quasi una peça de rellotgeria amb molts efectes teatrals perquè entra dintre de...
quasi un postbrechtiemnisme, és a dir, quasi postbrecht, que és, jo t'ho explico a tu en primera persona, tu narro, et col·loco en la situació i després et faig la situació perquè entenguis el que et vull explicar. Però està fet d'una manera molt actual i molt diferent del que seria un brecht. Però té una cosa que jo penso que és fantàstica, entre d'altres, que té la peça, però que és
l'humor que hi ha dintre de la peça. Sí, sí. El divertiment. A més a més és que, clar, els homes fan de dona. Els joves, que haurien de fer de joves, fan de grans. Vull dir, és un nen renou, no? El més vist és que els papers masculins ho facin dones o està bastant vist que els papers femenins els interpretin...
els homes i a l'inrevés, no? Això estava bastant vist, però el que no està tan vist és que els joves ho facin els actors més grans i a l'inrevés, que els actors més grans siguin interpretats per gent jove. Sí, sí, per personatges. Això també és una cosa que com a estructura teatralitza molt la peça.
Això és una idea del Moisés Maicas? No, no, és d'autor. O sigui, ho porta el text, eh? És el text, sí. Bé, el Teatre Acadèmia, ja hem parlat moltes vegades aquí, és un espai també una mica màgic, m'agrada molt, com la Biblioteca de Catalunya, que són espais que realment són maquíssims i són originals. I estareu aquí fins al 16? Inicialment fins al 16, però bon que està bastant bé...
Hi ha la possibilitat de prorrogar una setmana, però vaja, per la gent que es posi la data d'aquesta setmana i la següent, perquè al 16 en principi pleguem veles a Barcelona i comencem a girar una miqueta.
doncs és una molt bona notícia de totes maneres si podeu prorrogar perquè això vol dir que funciona bé a nivell de públic i això ja és una gran notícia perquè hi ha molts teatres que estan pràcticament buits clar que abans estava parlant amb la Carme que ahir el camp del Barça també estava mig buit vull dir que no ens podem queixar massa no?
La gent suposo que intenta distribuir-se la seva economia domèstica o personal i tria. Jo penso que val la pena triar, però entre les tries a nivell teatral i per passar una hora i vint, una hora i mitja divertida, que et faci pensar, que et faci emocionar, que sentis fins i tot moments poètics que t'arribin,
El drag d'or és una bona opció. Jo personalment la recomano. Bé, jo també la recomano, perquè a mi ja saps que em costa molt riure o somriure i la veritat és que m'ho vaig passar molt bé veient els problemes que tenia la gent del drag d'or. Els cuiners aquests que no paren de cuinar. Sí, sí, cuinen, cuinen. En un espai de 4x4.
I a plats complicadíssims, a més a més, que li posen de tot. Molt complicat, jo crec que la gent fa salivera, després deuen marxar tots a sopar o a menjar un bocata o alguna cosa. Bé, al Teatre Acadèmia fins al 16, el Drac d'Or de Roland Schimelfenin, la direcció del Moises Maikas, amb un repartiment de luxe, ja ho hem comentat abans. I el treball d'equip meravellosa. Sí, sí. Ens hem entès molt bé, anem tots a una, és molt maco, també.
I això es nota, o sigui, la persona que està de públic no sap ben bé què, però quan hi ha una bona relació entre l'equip i s'ho passen bé, diguem-ne, entre ells, això traspassa absolutament el públic. I en aquest cas és així, eh? Gràcies per estar amb nosaltres, Mingo.
Volia parlar de tu, volia parlar amb tu de cinema, a més a més, de televisió... Queda pendent, queda pendent. Queda pendent un altre dia, amb tranquil·litat, que ja m'has dit que estàs una mica aliat, i parlarem un altre dia amb el Mingo Raffos de tota la seva... Estaré encantat d'estar amb vosaltres. Gràcies per estar amb nosaltres. Una passada forta. Adéu.
Bé, El drac d'or, una comèdia, això és una comèdia, però que no té res a veure amb... Amb el que dèiem abans, no? Amb una comèdia tradicional. En una altra línia, està bé, està bé. Sí, en una línia absolutament diferent. Bé, tenint ja poc temps... Poc temps, sí, sí, dos minutets, home, avui, sí, exacte.
Bé, doncs llavors ho deixem aquí. Ens hem pogut allargar avui, Maica, no et queixaràs que l'Astrid la saludem i l'enviem una abraçada perquè està amb grip, però hem pogut fer aquest allargament avui a la secció de teatre, que sempre ens quedem amb poc temps, per tant ho hem pogut aprofitar. Doncs quedem aquí. Perfecte, Maica, ens sembla molt bé. Tornem dilluns que ve, que vagi bé, bon cap de setmana. Igualment.
Sis minuts i arribem a la una del migdia. Tanquem, per tant, aquest Just a la Fusta d'avui, dijous, 6 de febrer. Agraïm la gent que ha fet possible aquest programa, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, avui també hem parlat amb Jordi Agulló, membre de CEPA, Alnos, ecologistes de Catalunya, per parlar de la desbrossada forestal que organitzen per aquest dissabte.
I hem fet després tertúlia amb ell, amb la linda Santa Bàrbara, amb la Teresa que s'ha estrenat, el Pere Oliver, la Joan Algarra i la Montse Larrea. També hem parlat de la biblioteca Joan Margarit amb la seva directora, la Rosa Maria Vallès, i ara de teatre, una mica duenyes, i hem entrevistat també amb Ingo Raffles.
Us hem acompanyat des de les 10 i ara acabem. Demà hi tornem a la mateixa hora, des de les 10 i fins la 1, a tenir una cita aquí just a la fusta per saber què és el que passa a Sant Just i posar-vos el dia de l'actualitat Sant Justenca i una mica més enllà també.
Ara us deixem de seguida amb el Sant Just Notícies edició migdia amb l'Andrea Bueno i per posar-vos en aquest cas el dia sí de tota l'actualitat del municipi d'avui dijous 6 de febrer. Us deixem amb una cançó per acostar-nos a aquest punt del migdia. Ho farem avui amb els Mishima. Escoltarem un tema del seu últim disc.
que forma part, per tant, de l'amor feliç. A l'espera de les noves cançons, ens quedem amb un d'aquests hits que sonaven en l'amor feliç, com són els crits. Que vagi bé. Bon dijous.
La nina es desperta pel sol del silenci de l'instant recent passat. Cor ple, món buit, firmaments com brases extingits. I l'anguixa de quan no ho sentim, els crits. I l'anguixa de quan no ho sentim.
Els gris, de vegades, quan hi pensen, es descobreix allà mateixa sospirant per ser el forat. Podria ser el que falta, o allò que s'opina, amb la ceguesa d'aquells que fan el sol. Els gris, amb la ceguesa d'aquells que fan el sol. Els gris...
una llunyana nit d'estiu, la mateixa amor immensa, la jovina al fons d'un riu. Sovint, sense adonar-se, bat les ales i al voltant li creixen mil, milions de flors, frans i orgulloses, l'eternitat és els colors, i la força d'aquests que fan cançons dels gris,
La mateixa llum intensa, una llunyera nit d'estil. La mateixa llum intensa de la nina quan somriu. La mateixa llum intensa de la nina quan somriu.
Fins demà!
Fins demà!
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessos al cinema.
La ràdio de Sant Jusk
És la una i un minut. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
La prevenció de residus, l'estalvi energètic i l'ús de bicicletes al Parc Natural de Collserola ha debat avui el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. És un espai obert a tota la ciutadania on es presentaran i es debatran temes d'interès mediambiental. Serà avui a les 7 a l'Ajuntament. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 6 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
També en clau mediambiental, el NOSEPA Ecologistes de Catalunya organitza dissabte una desborsada forestal al torrent de Can Cortés. Es tracta de netejar la zona després que els esbarzers hagin cobert els arbres que s'han anat plantant mica en mica. Pràcticament la meitat dels Sant Justencs tenen carnet de la Biblioteca Joan Margarit. Creix, per tant, el nombre de persones que tenen carnet, tot i que han disminuït una mica les visites en un any. El 2013, la Biblioteca Joan Margarit també va prestar més material.
I aquest mes l'Ajuntament de Sant Just tindrà una aplicació per a dispositius mòbils. Serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhone. A més, al febrer també es posarà en marxa un nou canal d'informació amb un lletí electrònic.
Bon dia. La prevenció de residus, l'estalvi energètic i l'ús de bicicletes al Parc Natural de Collserola són els temes que es tractaran aquesta tarda al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. És un espai obert a tota la ciutadania on es presentaran i es debatran temes d'interès mediambiental i sostenible. D'aquesta manera, tothom qui assisteixi podrà posar de manifest les seves inquietuds i fer propostes per millorar la gestió de l'entorn. Hi haurà representació política, ciutadana i d'entitats. Sant Just Notícies.
Pel que fa a la prevenció de residus, des del món local no es té gaire influència en aquesta qüestió. Segons el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Pere Orriols, són les administracions supramunicipals les que tenen la competència a l'hora de crear consciència sobre la prevenció de residus. Ha dit el Just a la Fusta. La prevenció de residus és un punt de vista municipal, és una funció que queda bastant reduïda.
Està més greu en la taula de les institucions superiors, no? Tot de l'Estat o de la Unió Europea, per exemple, amb una llei d'envasos que priveixi segons quins envasos. Nosaltres tenim poca capacitat d'incidir en segons quins.
A nivell local, però, sí que es poden tirar endavant una sèrie d'iniciatives per col·laborar amb la prevenció de residus. Per exemple, reduir l'ús d'alguns materials en el dia a dia de l'administració o fer una ordenança que limiti la distribució de propaganda a les bústies. El Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat d'avui es tractarà en concret el Pla Local de Prevenció de Residus i la proposta d'ordenança municipal de residus. Aquesta ordenança, segons explica Pere Orriols, estableix l'obligació de separar els residus que generem a casa. A la prevenció de residus...
Un altre concepte important en l'ordenança és la obligatorietat de separar els residus en les fraccions estalbertes. Evidentment, no estarem en condicions d'exigir-ho. Hem d'anar incrementant la consciència en tots aquests àmbits, encara que això sovint ens porti a tenir reaccions d'alguns veïns que no li agradi que els diguem el que han de fer.
Per això cal fomentar la consciència de la separació de les fraccions de residus. Un altre dels temes que es debatran serà la nova ordenança que regula la circulació de bicicletes al Parc Natural de Collserola, impulsada pel Consorci del Parc Natural. És un debat que porta temps sobre la taula en què entitats ecologistes en defensa de Collserola reclamen que es reguli. Jordi Agulló, membre del NOSEPA Ecologistes de Catalunya, ha detallat què denuncien aquestes entitats. És molt maco que la gent pugui gaudir del Parc de Collserola, però el Parc de Collserola té una invasió...
de 4 milions de persones cada any i té una estructura molt delicada de tanta utilització i les bicicletes se'n surten dels camins autoritzats que són de 4 metres no passen mai de 20 km per hora se'n passen els que baixen com a fieres
A més a més, com que les bicicletes passen per curriols i camins per on no haurien de passar, el terra s'erosiona. Sentim de nou Jordi Agulló. I també tenen el còstum de sortir-se, passar per mig del bosc, i la bicicleta, conforme va aranyant, fa un soc. I quan aquest soc ja té un metre de profunditat, l'abandona. I ha sigut una erosió que això ja no se'n surt. Aquesta erosió necessita ja centenars d'anys perquè torna a omplir-se de terra i d'humus.
És una ordenança competència del Consorci del Parc Natural de Collserola, però tant el regidor de Medi Ambient com Jordi Agulló defensen que s'ha de fer pressió a nivell municipal per regular l'ús de les bicicletes al parc. Tot plegat es debatrà avui al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. Per facilitar l'accés a la informació dels temes abans que es celebri, els documents de treball es poden consultar a l'espai participat del web municipal santjust.cat. El Consell arrencarà a les 7 de la tarda a l'Ajuntament.
Sant Just Notícies. Ara passen set minuts de la una i seguim parlant de sostenibilitat perquè el procés de renovació de l'enllumenat de Sant Just ja està en marxa. Aquesta setmana s'acaba el termini de presentació de sol·licituds a les empreses que vulguin tirar endavant la renovació. Després Promunt s'adjudicarà el projecte. Cada entrada preveu gastar mig milió d'euros. Sant Just Notícies.
L'Ajuntament segueix amb el seu compromís d'estalvi energètic al municipi i un dels projectes principals per aconseguir-ho passa per canviar tot l'enllumenat del poble per substituir-lo per un de més eficient. És un projecte que en total preveu una inversió d'un milió d'euros en cinc anys, aproximadament. Ara la inversió inicial serà de mig milió per començar a tirar-lo endavant, ho ha explicat Pere Oriolz. Ara mateix estem fent unes obres de millora de l'enllumenat
Estarem d'entrada a un mig milió d'euros que esperem que signifiqui una reducció del 30% o menys del consum de l'any humanat. Aquesta setmana s'acaba el termini de presentar les ofertes aquest mes de febrer. La pregunta és qui gestiona això. Encarregarà les obres i, per tant, s'espera que, com a molt, d'aquí un parell de minuts les obres estaran en marxa.
El projecte es va encarregar l'antiga empresa de promoció econòmica Proexa el juny de l'any passat. Ara l'ha assumit Promunça. L'objectiu final de la renovació de l'allumenat serà reduir un 40% el consum d'energia a Sant Just. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
I seguim parlant de l'entorn. Com us hem avançat en titulars, el Nucepa, ecologistes de Catalunya, organitza aquest dissabte una desbrossada forestal al torrent de Can Cortés. Es tracta de netejar la zona després que els esbarzers hagin cobert els arbres que s'han anat plantant mica en mica, per culpa de les intenses pluges dels últims anys. És una activitat voluntària. Sant Just Notícies.
Des de l'any 98, que l'entitat ecologista té un petit bosc allà, al torrent de Can Cortés. Des d'aleshores s'han anat plantant fins a 300 arbres, tot i que han anat morint mica en mica per culpar, entre altres coses, de condicions meteorològiques extremes, com sequeres. Des de fa uns anys, però, la intensitat de pluges ha provocat l'efecte contrari i han crescut molts matolls a la zona que pràcticament estan cobrint els arbres. La idea de la desbrossada, per tant, és podar-los i netejar la zona. Ho ha explicat Jordi Agulló, membre del NOSEPA, al Just a la Fusta.
resulta que després va canviar el cicle i va vindre un cicle de moltes pluges, s'ha convertit en una zona ferestiga plena d'esbarzers, plena de matolls, plena de tal, que es mengen els propis arbres, els enterren i se'ls mengen. I el que es tracta és de despejar la zona més propera, és com una selva, no es pot ni penetrar. I no sabem si n'hi ha arbres de la primera tongada...
Malauradament, el torrent de Can Cortés és una zona molt afectada per animals, com els porcs senglars, i també pels éssers humans, que maltracten els arbres.