Hi ha molts lligams entre l'espiu i el cinema. S'ha fet una pel·lícula sobre l'Aia, però en general les seves narracions donarien per fer grans escenes cinematogràfiques.
quin era el seu paisatge preferit? Si atenem el tòpic, el paisatge propi de l'Espriu hauria de ser Cinera, però jo, més aviat, me l'imagino a Egipte, no necessàriament amb les piràmides de fons, i tampoc seria impropi situar-lo a la maceta castellana, aquells paisatges aspres a l'hivern i deurats a l'estiu de Sòria, de Burros.
Quina activitat recomana de l'any Espriu? Jo aquí tiraré l'aigua al meu molí i recomanaré el muntatge teatral que fem dirigits per la Teresa Lloverdell sobre textos d'Espriu i Rosselló a la qual jo participo fent de mi mateix com a actor i que es titula Flames a la fosca.
Lleura, gastronomia, aficions, propostes d'oci en grup i en família i un dia molt, molt especial. El temps ho porto cada setmana a la teva televisió local. La xarxa de comunicació local.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 10.
Ara fem un cop d'ull del trànsit d'aquest diari.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, acusa el govern espanyol de fomentar l'enfrontament de les editorials de llibres de text amb les administracions. Rigau, en declaracions al Matí de Catalunya Ràdio, admet que les ciències socials són el principal obstacle en la renovació dels llibres escolars que planteja la l'ONCE.
El conseller d'Economia defensa la privatització d'alguns serveis públics perquè el sector privat pot assumir ara les inversions que no pot fer l'administració. En declaracions als matins de TV3, Mascolet ha assegurat que no té previst reunir-se amb el titular d'Isenda, que avui és a Barcelona, per participar a la convenció del PP.
Activada l'alerta per les nevades intenses al Pirineu i pre-Pirineu i l'alerta per fort vent a la mateixa zona i a les comarques del sud de Catalunya. En declaracions a Catalunya Informació, el director de Protecció Civil, Jordi Aurí, que es recomana estar molt pendent dels avisos si s'han afet esplaçaments i extremar les precaucions.
Avui arrenca a Barcelona la convenció del Partit Popular de Catalunya, l'escenari on el govern espanyol podrà donar detalls del pla Rajoy. El president de la Generalitat no espera cap sorpresa en positiu i diu que no hi ha prevista cap trobada amb el president del govern espanyol, que demà clausurà la convenció. Almenys cinc morts i prop d'uns han d'anar de ferits en tres explosions aquest matí al Caire, a Egipte, la més mortífarà amb cotxe bomba contra la Direcció General de Seguretat. Ha fet quatre morts, ningú s'han atribuït als atacs.
Reus comemora el centenari de la mort del pintor Josep Tapiró reunint més d'una seixantena d'obres seves. La mostra d'un dels principals exponents de la pintura vuitcentista tindrà continuïtat a l'abril amb una exposició al Museu Nacional d'Art de Catalunya. En esports aquest matí, el ja expresident del Barça, Sandro Rossell, anirà a l'entrenament per acomiadar-se dels jugadors. I aquest migdia a les 12, reunió de la Junta Directiva a la tarda, primera roda de premsa del nou president Josep Maria Bartomeu.
Nadal i Federer disputen aquest matí la segona semifinal de l'Open d'Austràlia de tenis. A l'agenda del dia també el Celta Betis de futbol, Lleida Oviedo i Palencia Barça B a l'Alep de bàsquet i Espanya-França a l'Europèu d'en Vol. Temps, temporal de vent i neu, nevades i ventades que s'intensificaran a la tarda.
Cota de neu que anirà pujant fins als 1.400 metres. Boires, matinals i núvols alts i mitjans en conjunt. Ambient d'hivern amb temperatures una mica més altes al sud. Ara mateix el termòmetre marca 0 graus a Berga, al Bargadà. Entenen 0 a Toses, al Ripollès. A Lleida, al Sagrià, 8 graus. I a Vilarrodona, a l'Alcam, entenen 7.
Just a l'aposta.
Molt bon dia, passen 3 minuts de les 10 del matí. És moment de començar aquest Just a la Fusta. Comencem ara i l'allarguem, com sempre, fins l'1 a la migdia, amb moltes coses. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. A més a més, també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia. En aquesta primera hora, a través de la premsa, l'endemà d'aquesta notícia que sentíem ara també en el Bullatí, després que Sandro Rossell, president del Barça, fins ara, decidís d'imitar.
Mirarem també com ens expliquen els diaris i què ens porten també i com ens actualitzen la informació als diaris digitals. I a més a més també entrevistes, articles interessants i una mica de tot.
A les 11 i 10 avui ens revistarem Francesc Riera, que és la persona que guiarà l'itinerari que es farà demà a Sant Just per commemorar que fa 75 anys que les tropes franquistes van entrar a Sant Just. Explicarà com van a tot plegat i es farà un itinerari simulat fins a Sant Pere Mart. I avui en parlarem amb ell ampliament cap a les 11 i 10.
A més a més, no ho hem dit, però també parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius, que ens farà la previsió del temps de cara a aquest cap de setmana i que a dos quarts de dotze connectarem, com sempre, com cada divendres, amb l'Institut de Sant Just per sentir el Posem-li bé o el programa dels alumnes de l'institut.
I, a més a més, també tindrem el Xavi Roldán amb les estrelles del cinema, la Roser Sort, que ens portarà les notícies curioses de la setmana, i avui tindrem també, estrenem secció, amb la Pilar Sant Pau, que ens parlarà de nutrició i dietètica. Això a la tercera hora del programa. Tot plegat des d'ara mateix i fins a la una del migdia, comencem amb les notícies.
I per això saludem a l'Andrea Bueno, bon dia Andrea, què tal? Hola, molt bé, i tu? Bé, cap de setmana, no? Sí, per fi. No és per res, eh, però jo aquesta setmana tenia moltes ganes de que arribés el cap de setmana i ja per fi el tenim aquí, i a més sembla que fa bon temps. Bé, no sé què tindrem aquest cap de setmana. No ho sé. No me'n recordo de previsió, perquè aquesta setmana era molt complicada. Diu el Carles que... Normalet, no? Després ho explicarà, a veure. Em sembla que faria fred.
Jo per això estic preparada. Jo ja en tinc prou. Encara queda una mica. Ara sembla que el fred de veritat està arribant ara. Parlem del temps després amb el Carles.
No sé per on comencem. Comencem parlant de l'activitat que comentaves ara al principi del programa, perquè segurament serà molt interessant, i després parlaràs directament amb un dels implicats, amb el Francesc Riera, que és membre del Centre d'Estudis Sant Just Tancs, que demà dissabte serà el guia d'un itinerari que recrearà el que va passar ara fa 75 anys, i justament demà farà 75 anys, quan les tropes franquistes van entrar a Sant Just i a Sant Pere Màrtir,
El centre d'estudis recordarà demà dissabte la jornada en què es va produir aquesta incursió. El punt de trobada serà demà a les 5 de la tarda a la plaça dels Estudis Vells. Qui vulgui, el punt de trobada serà allà i es pujarà en principi en cotxe fins a Sant Pere Martí. Francesc Riera explicarà com va anar la jornada. Riera guiarà les persones que hi assisteixin, explicarà com es va fer el replacament de les tropes republicanes i com va ser l'entrada de les primeres unitats franquistes a Sant Just durant la matinada, la nit.
del 25 al 26 de gener de 1939. L'objectiu, com dèiem, era estar en Pere Màrtir, un dels punts estratègics per controlar Barcelona, que es volia encarclar. Tot plegat es recordarà demà a partir de les 5, com deia. L'acte estava concebut per fer aquest recorregut que van fer les tropes nacionals caminant, però tenint en compte que comença a les 5 i que es farà fosc aviat i en funció del tipus de públic, potser es farà en cotxe.
per això des de l'entitat demanen que tothom qui pugui posi el seu cotxe a disposició de la resta de socis i sòcies de l'entitat per tal de facilitar els desplaçaments a la plaça Mireia. De veritat molt interessant. Doncs sí, sí, jo crec que promet i en parlarem doncs com deies ambriament d'aquí una hora, aproximadament.
Més coses, ara parlem de la deixalleria mòbil que a partir de demà dissabte la deixalleria també tindrà parada al parc de la plana Pedrosa. Per tant, ampliar el seu recorregut, cada últim dissabte de mes la deixalleria passa pels diferents barris del municipi per fer més fàcil l'accés de la ciutadania a reciclar materials i productes contaminants. La deixalleria municipal és el camí de Can Biosca i ofereix contenidors específics per a tot tipus de residus però per facilitar-ho
Està a la Deixelleria Mòbil que passa cada últim dissabte de mes a les 9 del matí al Parc de Joan Maragall on hi és mitja hora. Després passa pel Parc del Perdó a tres quarts de deu, per la plaça Camoapa una mica més tard, al Parc de les Basses de Sant Pere i a partir d'ara al Parc de la Plena Pedrosa a tres quarts d'una part del migdia. El recorregut s'acabarà a dos quarts de dues al Mas Lluís, és allà on s'acaba.
I a més a Sant Just també recordem que hi ha la mini de Xellaria al carrer del mercat, contàndidors específics de recollida de roba al carrer, de mobles, trastos vells a domicili, d'olis vegetals, de piles i medicaments a comerços i farmàcies respectivament. Molt bé, doncs mira, és una bona notícia també per millorar el reciclatge a Sant Just. I acabem amb l'última qüestió, necessiti un apunt d'agenda o és una altra història? És un apunt, no, perquè acabo de veure aquest matí que ja s'han publicat les bases d'atenció del cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just.
i està molt bé, i a més el tema és diferent al de l'any passat i a partir del dia 1 de febrer es podran presentar aquestes fotos, a partir de la setmana que ve. L'Agrupació Fotogràfica Sant Just, la Unió de Botigues i Comerciants, els 62 del Mercat Municipal amb la col·laboració de l'Ajuntament, són els organitzadors del concurs. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna. L'any passat era monocrom, color i esports, doncs ara és monocrom, color i fotografia nocturna. No es poden repetir fotografies.
D'acord, una cosa a tenir en compte. Segurament que donarà lloc a fotos molt xules. El pro de participació augmenta de nou aquesta edició. Cada participant haurà de pagar 25 euros per concursar-hi independentment de les categories en què vulgui participar. Quan l'any passat eren 15 euros, eren 10 euros menys.
l'enviament es farà només a través d'internet, cada participant podrà presentar fins a quatre obres per secció, per tant, 12 fotos com màxim, i el termini de presentació comença el dia 1 de febrer, s'acabarà el 30 d'abril, per tant, teniu tres mesos ben bons.
i podeu consultar les bases del concurs al web de l'agrupació afsangios.com, com cada any d'entre totes les fotografies que es presentin, el jurat en seleccionarà un màxim de 50 per ser exposades a un dels carrers de Sant Just, que cada any acostuma a ser el carrer Buenavista.
Molt bé, doncs estarem al cas també de tot plegat. Moltes gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. I ara de seguida repassem l'actualitat general del dia, que avui ve molt futbolística. Sí, sí, ja ho veig. Abans, però, la punt musical, que avui passa una mica per Bob Dylan, perquè és una versió que han fet Will 2 Peel. Bueno, sembla que estan fent un àlbum on participaran diferents artistes, com Dirtik o Elvis Perkins.
I és una recopilació sobre versions de Bob Dylan. I el tema que ja ha sortit i que es pot sentir des d'ahir és aquesta versió del Tomorrow is a long time. De fet és una versió, perdó, en vam parlar fa uns dies ja del Sweet Heart 2014. Sí, són dues coses. Una cosa és això de Bob Dylan que crec que és molt important.
que és una introducció de la notícia, però llavors hi ha aquest recopilatori, el Suits Card 2014, que és un recopilatori de versions que es faran, em sembla que eren relacions amb Valentí i tot això del febrer, i de grups d'ara com de grups d'altres èpoques, perquè anàvem a sentir la de Vampire Weekends, que feien d'Andrea Bocelli. Doncs avui sentim aquesta Tomorrow is a Long Time, de Bob Dylan, versionada pels que dèiem ara, pels Viltus Peel. Molt bé.
I can't speak the sounds to show no pain. I can't hear the echo of my footsteps. Or remember the sound of my own name. Yes, and only if my own true love's waiting. If I could hear her heart softly pounding.
Yes, and only if she was lying by me Could I lie in that bed once again Now there's a beauty in that silver singing river
There's beauty in that rainbow, here in the sky Ah, but none of these and nothing else can touch the beauty That I remember in my true love's eyes Yes, and only if my own true love was waiting If I could hear her heart softly pounding
És un lixigos marambaní, que rala i neve un tiquí.
So if today was not a crooked highway If tonight was not a crooked trail
If tomorrow wasn't such a long time Lonesome would mean nothing to you at all Yes, and only if my own true love was waiting If I could hear her heart softly pounding Yes, and only if she was right there by me
Estem escoltant just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. I parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegir de concert o cinema. Nits d'Electrònica ara és Bits.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Justa la fusta, el magazine del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc mercat. El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Bé.
Passant 3 minuts d'un quart d'onze, saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per fer un cop d'ullada a les portades d'avui, que ho hem dit abans, però el tema del dia, no hi ha cap dubte avui, és aquesta dimissió de Sandra Rossell. Sí, de fet, els titulars dels diaris avui juguen una mica amb termes esportius. Per exemple, trobem el punt avui que ens diu fora de joc, Rossell plega, tip depressions i amenaces enmig de l'aclusió del Casna i Mar, substitut, Jose Maria Bartomeu el substitueix com a president del club.
El periódico titula Rossell es rendeix, el president dona el relleu a Bartomeu després del cas Neymar, crisi institucional al Barça. En relació a aquest tema, que és el tema del dia al periódico, doncs trobem alguns articles de diferents periodistes esportius. El diari ara és l'única notícia que trobem emportada i el titular diu Rossell no aguanta. I llegim també articles d'Antoni Bassas, Xavier Bosch, Toni Padilla i Jordi Bord, en relació a aquesta qüestió. I per últim, ara avantguàrdia. Avui tenim tots els diaris, no?
i a l'avantguàrdia Rossell llança la tovallola. El president del Barça dimiteix i Bartomeu el rellevarà fins al 2016 i una declaració que va fer ahir en aquesta roda de premsa on anunciava la seva dimissió, contractant Neymar, ha provocat desesperació i enveja als nostres adversaris. I és la notícia del dia avui a tots els mitjans.
Doncs actualitzem la informació a través dels mitjans digitals, que el 324 ens diu que a primera reunió de la Junta Directiva del Barça amb Bartomeu al capdavant, és un dels temes més destacats també, i sota d'aquest tema, doncs, diferents històries, aquests drets contra la casa de Rossell, plega el president del Barça més votat de la història i altres qüestions com que la carrella s'ampliarà a Bartomeu i Faus.
i, en clau política, el PP desembarca a Catalunya per donar resposta al sobiranisme. Els màxims dirigents del partit participen avui i demà a la convenció del PP català amb l'objectiu de contrarrestar el que ells entenen com un desafiament. Volen soflar moral dins de les files populars i reforçar el lideratge de Lícia Sánchez Camacho. Una disputa entre famílies acaba en un triotetge al poblat rocat de Viladacan.
I després, atenció perquè Justin Bieber ha estat detingut aquesta matinada de dijous per conduir sota efectes de l'alcohol o drogues en unes carreres il·legals de cotxes a Miami Beach.
Sí, mira, no para. No és un bon exemple. Alara.cat ens diu que Mas Colell acusa el govern espanyol de deconstruir l'estat de les autonomies. El conseller d'Economia lamenta que el desembarcament del PP Catalunya aquest cap de setmana es produeix en un context d'autèntica agressió en l'àmbit de l'autogovern i no té previst veure's en Montoro, que és avui a Catalunya. Això llegim a Alara.cat.
Em sorprèn de fet que és una entrevista que hem fet els matins a TV3 i que el 324 no aparegui importada algun titular del que hagi dit Mascolell. En tot cas, l'avantguàrdia ens parla d'esports, d'esports, ens parla del Barça. Diu que el soci Jordi Casas, que és qui ha fet aquesta carella, ampliarà la carella Bartomeu i Faus, l'advocat aficionat de l'aficionat que amb la seva acció judicial ha portat de Rossell a dimitir assegura
que mai va pensar que arribaria tan lluny, assegura que el club coneixia la seva intenció d'ampliar la querella al nou president. Aquest matí sentia un periodista que relacionava aquesta denúncia que ha fet aquest soci, com si fos un cas Erin Brokovits, deia, perquè era doncs el cas d'un ciutadà de peu que aconsegueix arribar fins aquí, i en canvi hi ha altres que parlaven d'un altre tibús d'història, que darrere d'ell hi hauria algun altre interès ocult. Bé, en tot cas, de moment no ho sabem.
En política, la Vanguardia també diu que una trobada entre Rajoy i Mas es va frustrar al pactar-se la pregunta. Durant va fer les gestions per la Cite, però la Moncloa va declinar diàlegs sobre fets consumants. I després, la tarda fins a mitja hora, Rodalies, Renfe ha comunicat una incidència en un convoy a Sant Andreu Arenal que ha afectat les línies R1, R3 i R4.
No és aquesta la música que buscàvem, en teníem equivocat, Andrea. Perquè volíem parlar, ara sí, tenien un nom semblant, volíem parlar de les imatges que són de Sandra Rossell, segurament, no sé si són diferents o... Doncs són diferents, hi ha moments diferents, però han triat imatges bastant similars, en el sentit que les han triat una mica, on vèiem Sandra Rossell amb el cap cot, seriós.
El diari Ara, per exemple, la notícia del dia, l'única qüestió que es tracta emportada és aquesta notícia d'aquest relleu al Barça, la dimissió de Sandro Rossell, i veiem una imatge d'ell amb un primaríssim primer pla, on el veiem seriós en un moment de la roda de premsa, mirant cap avall.
És una imatge molt similar a la que han agafat el punt avui, que el veiem a ell també amb portada. A la vanguardia el veiem a ell seriós, pensatiu, a dins del cotxe. M'imagino que després de fer la roda de premsa. I al periódico també una imatge que ocupa pràcticament tota la portada. Veiem Sandro Rossell abraçant el seu substitut, Josep Maria Bartomeu. I només veiem la cara de Rossell.
I també tenim dues imatges que estaria bé comentar. Al punt avui trobem l'abat Josep Maria Soler, que ahir va intervenir al cicle Moment Zero, i va dir que tota nació té dret a decidir el seu futur. Moment Zero és un cicle del punt avui, per tant, doncs ho recollen en portada aquesta qüestió. Veiem una imatge de l'abat.
El perièdico també ens ofereix un retrat robot d'aquests que fa la policia on veiem una imatge del violador del Cotard. Un jove diu el perièdico retret. No sé si és un retrat robot o un retrat que han dibuixat amb els policies, però veiem una imatge de com podria ser aquest noi segons les descripcions de les seves víctimes. L'han enviat a totes les comissaries.
Sí, i també hi ha un comunicat dels Mossos, ahir es veia una imatge d'aquest noi per una càmera de seguretat que hi havia, no em recordo quin carrer de Barcelona, i bé, és ell presumptament, i bé, han difós aquestes imatges perquè tothom estilionòmic al cas, m'imagino.
Aquestes són les fotos. Seguim a Ucraïna.
Manifestants i antiabalots van mantenir una tensa treva en espera de la trobada a la nit entre el president del país i els lider de l'oposició, i la Unió Europea sembla que s'hi vol implicar per evitar la catastrofa. Tanmateix els aldarulls es van escampar altres ciutats de l'exrepública soviètica, en concret a 6 ciutats de l'oest d'Ucraïna,
I el cinquè dia de violents enfrontaments i després de les primeres víctimes mortals de dimecres en aquests aldarulls manifestants i antiavalots van acordar aquesta treva temporal per facilitar l'entrevista de Víctor Janukovic amb els tres líders de l'oposició. És una de les notícies del dia en clau internacional, de fet és el tema principal de l'avantguàrdia en clau internacional.
I avui també llegim una notícia tremenda, incomprensible. Una noia india és violada en grup com a càstig per una relació indaguda. És una notícia que també trobem a altres mitjans. Un consell tribal va ordenar que 13 homes, força si en la jove, et descoberta amb un noi amb el seu xicot, la van descobrir els seus veïns.
I el fet per si mateix sembla ser que no és motiu d'escàndol dins de la seva tribu al Santali, ja que les relacions prematrimonials estan acceptades, a diferència del que passa entre indus i musulmans. Però aquesta noia, al cap d'aquest Consell Tribal de la Vila del Santali, va ordenar que la forcessin com a càstig per haver-la agafat amb aquest noi, amb el seu xicot.
entre els violadors es trobava el mateix cap del Consell o jutge de pau tribal que se li anomena i a casa seva es va consumar el delicte. La jove està hospitalitzada mentre que els 13 agressors estan identificats i han ingressat cautelarment a la presó després que una tempesta política obliga a intervenir-hi la primera ministra de Bengala, que és on han passat aquests fets.
És increïble. Jo m'he enfadat molt. És que no puc arribar a entendre aquestes coses, però és el que ha passat. És una notícia que ens ha arribat des de l'Índia. Tenim avui també la secció internacional de la vanguardia.
Doncs ara és moment per fer aquest cop d'ull a la maroteca. El que passava un altre 24 de gener, ui, fa soroll, de fa uns quants anys, per exemple, de fa 20 anys, el 24 de gener a mi, no, 194, se'ns deia que González tindria majoria per renovar el PSOE.
o que 100.000 sindicalistes formarien piquets el dia 27 de gener que hi havia una vaga general.
i també aquesta m'agrada, que Spielberg estava a un pas del seu primer gran Òscar amb la llista de Schindler. Havíeu guanyat el globus d'or. En fa 15, parlem també de política, el PNB obria la via del Parlament municipal basc, 700 edils d'Euskadi, Navarra i França promovien un òrgan nacional basc en base als ajuntaments.
La Niña de Tus Socos Gran Triunfadora dels Goya, Fernando León, era anomenat millor director per la pel·lícula Barrio. I també Fernando Fernández Gómez havia aconseguit el premi al millor actor per la pel·lícula El Abuelo.
Després també es plantejava catalans o holandesos, obria aquest tema revista del diumenge, és un diari de diumenge, arran de la polèmica hi havia hagut, tot i que Cuman, per exemple, deia si es guanya aquesta polèmica s'oblidarà.
A l'Ajuntament d'Esquadra hi ha hagut unes penes de presó pels conductors tamarars.
els cotxes dels infractors podrien ser decomissats immediatament i Rajoy corregia Piqué i col·locava Nadal al capdavant de la llista del PP. L'exportador del Parlament desplaçaria finalment a Barcelona a Sánchez Camacho. És a dir, això fa 10 anys, eh? La direcció del PP a Madrid havia imposat a Dolors Nadal, l'exportador del PP al Parlament, com cap de llista a Barcelona quan semblava que ja estava feta la designació de l'ICI Sánchez Camacho.
La ciència europea també trobava aigua a Mart.
I acabem aquest repàs amb la portada del 2009, el 24 de gener del 2009. Fa cinc anys, l'atur es desbocava i pulveritzava les prediccions del govern. L'atur augmentava l'últim trimestre i superava ja els 3,2 milions a l'acabar de l'any. I després també es parlava d'una alerta d'avent huracanat a Catalunya. Fa cinc anys, te'n recordes, d'aquell dia?
Sí, que va afectar l'estadi de Sant Boi, potser. Exactament, de fet això és la portada del dissabte, encara el dia fort era el dissabte. Llavors aquí es parla d'aquesta alerta i ja es deia d'una ràfaga mortal, una senyora que caminava pel carrer Llecun a Barcelona quan es va desplomar sobre ella un mur de maons.
i llavors s'advertia d'aquest vent huracanat. L'avardament interior deia que el vent arribaria als 160 quilòmetres per hora i recordo que va ser increïble. Doncs fa 5 anys ja també d'això, no sabia què fer tant de temps. I Rajoy volia tancar el tema de l'espionatge amb un gest d'autoritat.
Atenció a aquesta entrevista, que trobem a la Vanguardia fa cinc anys, a Felip Puig, secretari general de Convergència, on deia, titular, Artur Mas lidera l'última esperança del catalanisme. Són temes de fa altres anys, altres 24 de gener, tornem als diaris d'avui, ara per fixar-nos en les contraportades.
I comencem, Andrea, per dir-hi ara, que avui en lloc de tenir el doble article de Xavier Bosch, com que ha passat tot aquest dalt a baix al món del Barça, fa un sol article que titula l'home que volia endreçar el Barça. I parla, comença aquest article d'una manera...
Bastant interessant trobo, parlant d'una trobada que va tenir Sandro Rossell el dia 4 d'agost del 2013, el que era president del Barça, va tenir una entrevista amb el president d'Israel, Ximón Pérez, i Rossell li va preguntar, informal, què feia, com s'ho feia per estar tan en forma als 90 anys. Ximón Pérez va dir creure en alguna cosa, ser optimista i estimar les persones. I va afegir també un altre motiu, secret, diu i tria bé el meu enemic.
Aquella reflexió va fer pensar Rossell si havia escollit bé el seu. De fet, tot i que la trencadissa venia de lluny i era profunda, com a president li van anar apareixent els enemics d'un anunc com qui salta pantalles d'un videojoc? En la porta, d'entrada, amb l'acció de responsabilitat, en Cruyff per dir-li que els diners de la Fundació del Barça havien de ser finalistes en Soriano per dur-lo al banc desacusats per l'escàndol dels espies, en Guardiola fins i tot per no haver-li respectat el dol
i comunicar el fitxatxer de Vilanova el mateix dia que anunciava el seu adeu. I veiem una imatge de Rossell ahir a la roda de premsa. I llegim també, conseqüent i responsable, Rossell limiteix per no perjudicar la imatge del club.
És la contraportada del diari Ara. Ens en anem ara a la de la Vanguardia. Avui tenim quatre diaris. Tenim més feina, Andrea. A l'entreguista de la Vanguardia, a la contra, llegim que la demanda de justícia global és fortíssima. I va a més. Exacte. És l'Hernan Cortés. És un noi de 31 anys que és coautor d'un estudi sobre protestes mundials que s'ha fet amb la Fundació Frederic Egbert Stiefung i la Universitat de Columbia, al departament Joseph Stiglitz.
Han investigat per què i de què protesta la població mundial. Hem analitzat entre 80 i 90 països, des de l'any 2006 fins l'any passat, el 2013, el 80% de la població mundial. La gent cada vegada protesta més, surt més al carrer perquè el desinterès cap al sistema polític i econòmic no deixa d'augmentar.
Avui la majoria, joves i en gran classe mitjana, és conscient que els polítics han de rendir més comptes als ciutadans i volen participar més. Ha nascut, diu, una nova era de desobediència civil. I democràcia real és la demanda més gran a tot el món. Una altra conclusió és la consciència que el que és local afecta el que és global i viceversa. Els plans d'ajust que s'apliquen a Espanya venen de Brussel·les i aquests al seu torn de Washington. I la gent ho identifica. De la mateixa manera que els malians
saben que els seus problemes els provoca l'Organització Mundial del Comerç i protesten contra ells. Acaba dient al titular que la demanda de justícia global és fortíssima i va a més.
Molt bé, doncs ho tenim avui a la Vanguardia. Més entrevistes al Punt Avui. Tenim que el porc no té bona fama però que tots són fills seus. Sí, és una entrevista molt xula, m'agrada molt. És entrevista a l'Oriol Rovira, que és xef i creador del primer restaurant de porc, que el trobem a Barcelona, es diu PORC Boig per tu, PORC en anglès, per tant ha acabat amb K.
A casa meva mengem porc o derivats cada dia i estem molt bé. No tenim colesterol, no es pot estigmatitzar el porc perquè s'ha de mirar bé la qualitat del que es menja, és l'animal més present en la nostra cultura gastronòmica i n'he menjat arreu.
A França, a Txèquia, a Alemanya, per descomptat, i a qualsevol cerveseria de Múnich, el tracten de meravella, perquè l'aromatitzen, el bullen a un gri, en tenen un que viu a 1.800 metres d'altura, i és tan pelut com un xai, es veu que s'ha adaptat al fred. Igual que hi ha pizzas, en una pizzaria jo ofereixo porc en una porqueria. Encara que soni malament, els porcs són molt nets. És un altre amb mala fama injusta. I acabo amb un apunt que m'ha impactat.
A més els porcs tenen un coeficient intel·lectual molt més alt que el d'una vaca. Estan al nivell del gos. Com la dada. No sabia això. I per fer un bon tast d'embotits recomanar xampany i pa de poca molla sense tomàquet. Si algun dia en fas un, ja ho saps. Tast d'embotits. Molt bé, Andrea.
Acabem però amb una altra qüestió, ara tenim al periòdico una història que vam explicar ahir, titular, hi ha gent capaç de posar en alienígena el saló i justament ahir a la notícia curiosa en vam parlar, avui ho tenim a la contra del periòdico. Sí, avui entrevistant Boris Marramon, que ven extraterrestres, com expliquem ahir, a la seva botiga de Barcelona per penjar la paret conservats en formol, en format bust, diu que...
Estan venent fetos d'alienígenes basats en aquest formol, en aquests pots de vidre. Tot va començar quan vaig conèixer l'Ariadna Canela, que és la seva companya a la botiga fa cinc anys. Em vaig fixar que ella a vegades tenia la necessitat o el hobby que agafava un tros de fango de plastilina i modelava alguna cosa, una cara, un animal, però com una cosa innata, no hi donava importància. Ho feia tan natural i li sortia tan bé que a mi em va estranyar que no hagués fet belles arts.
Li vaig dir que havia de potenciar aquesta habilitat seva. D'aquí estaria molt bé que féssim algun projecte i vam començar a pensar-hi. Diuen que tots dos som amants de la ciència ficció i de l'escultura hiperrealista, i jo en particular de la biologia, i sempre sentit d'habilitat per l'estètica dels animals ficats en una ampolla de formol. Tot això es va ajuntar i va sortir la idea dels extraterrestres en formol. I veiem el Boris Marramon amb fotografia a la contra, amb aquests mini extraterrestres en formol.
i amb alguns caps d'estaterrestres també penjats de la paret. Una iniciativa molt xula, realment. Sí, sí, és realment una història que... Ha cridat l'atenció, perquè era... Sorpren i amb imatges és més impactant, fins i tot. Sí, sí, sí. És molt xulo, eh, realment. I és molt original. Si algun dia vols regalar o no saps què regalar, doncs mira, regales un estaterrestre amb formol i ja està. Exacte. Decoratiu i curiós. Molt bé, Andrea, doncs acabem amb una altra notícia curiosa, a veure si demà també li fan una contra.
I atenció perquè avui parlem dels peons reals, perquè sembla que uns investigadors es van inspirar en aquests peons i en la seva capacitat de canviar de color per crear un detector capaç de senyalar la presència de substàncies químiques perilloses a l'aire amb l'ajuda d'un telèfon mòbil.
A veure, hi ha un dels investigadors que diu que en laboratoris estudiavem com la lluma es creava i canvia de natureza i després la utilitzem. Utilitzem el que aprenem per fabricar nous aparells. Doncs sembla que aquest científic es va interessar per les propietats físiques d'aquest peó, perquè la pell pot passar de vermella a blau, de blau a blanc, gràcies a paquets de collagens, una característica que val el nom
li donen el nom d'ocell de set cares en coreà i japonès, i diu que els investigadors van descobrir que l'espai entre les fibres de col·lagen es modificava quan els veus sanguinis es dilataven i es contraien segons l'humor del peó, per exemple quan s'excita o s'enfada. I llavors diu que el seu equip van trobar una tècnica per produir aquests fenòmens naturals gràcies a virus inofensius per a l'home.
i que aquests paquets nanomètrics de virus poden dilatar-se i contraure's per canviar de color i reaccionen diferent a la substància química a la que estan exposats. Han creat una aplicació per mòbil i color analyzer que permet identificar fàcilment les substàncies tòxiques o explosives amb ajuda d'una simple foto de les bandes de color del detector per un telèfon mòbil.
Segons asseguren, en aquest estudi una cosa molt complicada, però bé, van a l'arrel de conflita i et diuen que tot ha plegat bé dels paons. Mira, escolta, estrany. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé. Que vagi molt bé. Bon dia.
Fem ara un cop d'ull a l'actualitat cultural d'aquest matí per explicar-vos quins són els titulars destacats d'aquest divendres en clau cultural. I tenim per exemple que el mestre japonès Kazushio no serà el nou director titular de l'OBC,
que Dani Flaco inaugura el Festival Bernassans amb el seu nou disc Versos i Madera, o que mora Andreu Corumina, productor del film de la plaça del Diamant. Un museu de Nova York acull 580 dibuixos o anotacions sobre plats o menus de Ferran Adrià. El cuiner diu que el bulli 1846 farà sopars un mes l'any i que els comensals sortiran d'un sorteig.
Jaume Plensa plantarà una gran escultura litoral de Barcelona. L'Ajuntament espera comptar amb la implicació del sector privat per finançar la monumental obra. I també, en clau pictòrica, Josep Tapiró brilla amb llum pròpia al Museu de Reus i inaugura l'exposició més important a l'orientalista Eclipsat per Fortuny.
Sílvia Marçó protagonitza el tíbuli, el clàssic de Lorca i Irma. L'espectacle amb música d'Enrique Morente comemora els 70 anys de l'estrena de l'obra. I acabem amb una punta sobre la llibreria Serret, que institueix uns premis de literatura rural destinats a obres en català, aragonès i castellà. Novela, assaig i àlbum il·lustrat hauran d'explorar la vida rural en el món contemporani.
Ah! Ah!
I ara fem apunts esportius. Ens n'hem parlat perquè és la notícia a la gran majoria, a tots els diaris. De fet, fins i tot els diaris espanyols també treuen aquest tema. El país diu que la pressió judicial pel fitxatge de Neymar fulmina Rossell. L'ABC també ocupa tota la portada d'aquesta dimissió. El Mundo també ho porta com a tema principal i fins i tot, doncs, la razón. Ens fixem, però, en el que diu el nou esportiu, que titula Deixa pas i ensenya l'abraçada entre Rossell i Bartomeu.
L'esport titula que Rossell abandona el Neymar Cage, provoca la seva dimissió i destaca algunes de les seves frases. També la imatge és l'abraçada entre Rossell i Bartomeu.
I el Mundo Deportivo, que diu directament, Rossell dimiteix i la imatge és d'ell tot sol en aquesta imatge ahir a la roda de premsa. Sandra deixa la presidència del Barça, Bartomeu és el relleu i les claus de la Déu, segons el Mundo Deportivo, són que no vol que la imatge del Barça surti perjudicada, que la seva família ha estat amenaçada i van disparar a la porta de casa seva i que el fitxatge de Neymar ha estat utilitat per un entorn hostil.
I també en parla la premsa de Madrid, en clau esportiva, l'AS diu Rossell dimiteix sense explicar per què, i el marca Rossell fuig i l'escàndol roman. És com ens expliquen les notícies, aquesta notícia principal també als diaris esportius, avui divendres 24 de gener.
En punt 3.11 és moment per saber quin temps farà en els properes hores amb el Carles d'Enredirrius. Carles, què tal? Molt bon dia. Bon dia. A on? A on? Perquè en funció d'on em diguis, hi haurà un temps on hi haurà un altre. Hi ha gent que... conec gent que ha hagut de suspendre el seu cap de setmana a la neu.
Home, és una opció encertada, tot i que se't puguin tirar al coll tots els que són els restauradors d'allà dalt. I clar, o sigui, si tens tres o quatre avisos del Servei Metrològic de Catalunya, en funció de si has de sortir... O sigui, tens avis per vent, avis per neu, avis per l'estat de les carreteres. El Twitter ahir, el Servei d'Emergències de la Generalitat, era un no parar de recomanar, no agafis el cotxe, si l'agafes vis el tanto quan avalantes, si avalantes camions...
Clar, és una situació de vent, de neu, de mal temps, de nevar... També hi ha risc de llaus perquè cau molta neu en molt poca estona. Tenen tots els ingredients que, si dius, anar a esquiar és com anar a patir. Jo tinc amics que aquesta setmana han estat malalts perquè al cap de setmana van estar més d'una hora traient neu per poder treure el cotxe i marxar cap a casa.
Que és molt maco esquiar, no? Però quan tots ens imaginem esquiar, doncs és preciós que estigui tot en silenci, que tinguis aquell silenci de les estacions, amb el solet, que dius que quan estic a l'ombra tinc fred però el sol sol que escalfa i que pots fotre una bona esquiada. Ara anar a patir... S'ha de vigilar també, eh? Sí, jo entenc que té un cert punt de diversió quan ets jove d'anar-te'n a esquiar. Qui no ha esquiat... Bueno, suposo que molta gent qui no ha esquiat anava sense pràcticament veure raïs... Jo no he esquiat mai, Carles. Fort! Fort!
Curiós no? És molt fort eh? Més que com més temps passa... Més complicat no, òbviament. Menys m'atreveixo. No t'ha de fer vergonya. Hi ha una cosa que amb l'esquí ha millorat amb els anys des que jo era jove fins ara i és el tipus d'esquí. Si abans anaves amb unes pales que si no controlaves doncs costaven molt. Però ara hi ha aquest format que es diu carbon, que és un esquí més curt i que facilita molt la feina a l'hora d'aprendre a esquiar. El que passa que t'embalantones i també és pitjor. Perquè si t'embalantones esquiada és del tanto amb certes velocitats.
Però bé, en funció d'on estiguem de Catalunya, que és el que comentàvem al començament d'aquest espai, tindrem un temps on tindrem un altre. Hem comentat el que es pot trobar aquest cap de setmana. Per això amics teus han canviat els plans de cap de setmana, perquè serà un cap de setmana complicat, sobretot el Pirineu de Lleida. Potser amb una petita aturada diumenge,
però dilluns hi tornaria, o sigui que els propers dies parlarem de quantitats de neu importants. Avui ja està nevant amb molta intensitat, ahir la nit ja començava a nevar amb molta intensitat, o sigui que la neu ja està fent acte de presència. Recordar que la cota de neu anirà pujant, aquesta és una altra de les notícies, o sigui que tot i tenir influència de vents del nord, hem de pensar que aquesta depressió
A vegades dius, home, si es ve del nord ha de vindre fred i tal? No, perquè és que ens imaginem... Els aires arrenquen des del centre de l'Atlàntic, pugen com si diguéssim cap a Irlanda, cap a Noruega, i baixen, o sigui, arriben escalfats, i a l'hora de baixar no es refreden prou, perquè no venen de latituds altes, sinó que fan un recorregut, i llavors a l'hora d'entrar
a la península ibèrica no són extremadament freds. Si aquest corrent de vent del nord, en s'arrenqués des del pol nord o vingués des del nord dels Estats Units i creués tot l'Atlàntic, seria una altra situació. Però aquesta agafa una miqueta de l'Equador, puja cap al nord d'Europa i baixa a picar directament contra els Pirineus. S'acumulen els núvols al Pirineu i aquests donen precipitació. I és el que està passant des d'ahir a la nit, estan donant precipitació. Però aquesta influència cada cop més marcada de vent del nord, que per això he d'avisos els dos extrems del país, que el vent del nord serà molt marcat,
al llarg de les properes hores i també demà dissabte, això fa que les temperatures a poc a poc, amb aquesta influència, quan s'agoditza el vent, les temperatures puguin anar pujant una miqueta i per això la cota de neu des d'aquest matí anirà pujant i aquesta nit potser va als 1.400, 1.500, 1.600 metres, però aquesta nit ho ha estat fent al 800, 900 metres, en zones sobretot cara nord o pirineu i també de retruc, com que és molt important el vent, també està caient a la cara sud.
Durant les properes hores també podria nevar cap al Pirineu de Barcelona i de Girona, però no ho faran amb tanta intensitat com podran tenir al Pirineu de Lleida. De cara al dilluns, tot i que ens saltem diumenge, dilluns continuaria nevant. O sigui que les quantitats de neu, el tou de neu que començarem a repassar entre dimarts i dimecres podria ser bastant destacat de neu nova. Per això aquesta neu s'ha de trepitjar, si fa vent aquesta neu se l'emporta al torp, és aquest vent que sembla que estigui nevant però és vent que s'emporta la neu dels cims.
Tenim tota una sèrie d'ingredients que en cap de setmana que són una mica complicats. Què passarà a la resta? Els mortals que ens quedem a Sant Just d'Esberna aquest cap de setmana? Doncs tindrem una influència d'aquesta inestabilitat del Pirineu, la tindrem perquè el dissabte al matí sobretot serà un dia bastant entarbolit. Avui també teòricament hauria de fer sol però aquests núvols que ens arriben del nord doncs arriben a tenir un sol una mica esmurda i tot i així les temperatures no són extremadament baixes. Havíem previst que la cosa fos bastant més fresca de la que realment ens hem trobat aquesta nit.
hi ha hagut núvols, no ha permès que baixés massa el termòmetre i ens hem quedat amb una mínima de 8, que podríem dir que per a ser un mes de gener, doncs, pràcticament és molt agradable. Recordem, per exemple, que dimecres la màxima va ser 8, i avui la mínima ha estat de 8. Però, Irene, et feia molta sensació de fred. És el vent, és el vent, però el termòmetre està molt amunt. I avui, doncs, també aquest vent s'ha d'anar reforçant al llarg de les properes hores, però podem arribar a una màxima de vent B14.
Demà tindrem un dia variable, sobretot al matí, amb molts núvols, amb una miqueta de sol, però els núvols provocaran temperatures de sensació al voltant dels 10 o 12 graus, tot i que el termòmetre es pugui enfilar al migdia fins als 14. I en canvi diumenge parlarem de més sol, el dia serà molt més net.
i les temperatures podrien baixar una miqueta. Tindrem alts i baixos amb les temperatures. Hem d'anar al tanto amb els encostipats perquè aquests propers dies, en funció del vent i de com es trobi el dia, les temperatures variaran bastant. Sí que hi ha una situació marcada a partir de dimarts, dimecres, que els valors ja seran clarament més baixos fins al cap de setmana.
però ens haurem d'esperar això, que comenci la setmana que ve perquè faci una miqueta més de fred o com a mínim el termòmetre reflecteixi realment el que trobem a l'ambient. Tot i així el que dius tu, com que aquest cap de setmana farà vent, la sensació de fred serà més marcada que no pas el que marqui el mercuri.
Déu-n'hi-do, eh, per això. Dèiem que la setmana dels verbuts no ha estat, però ara sí que estem hivernals. Sí, amb sensació. No amb dades, perquè igual d'aquí un any, quan mirem, diu que el dia 24 de gener va fer 14 graus, això no és fred. Potser sí, però va fer vent i el vent ens donava més sensació. La setmana que ve, la setmana que ve sí que parlarem de més fred, que ens haurem d'abrigar, potser. Neu a Sant Just, no, no, per això. Això de moment, segons la teva teoria, ens hauria d'arribar una miqueta més tard.
Sí, l'any passat va ser de la neu o va ser fa dos? Dos.
Que hi ha neu que no va ser neu, eh? Bueno, no va ser neu perquè no va collar. Però jo vaig fer un document, vaig estar esperant a les 3 de la matinada perquè ningú em digués la cavalleria pel cap i vaig estar esperant que caiguessin flocs de neu a Sant Just. I van caure. Van caure. Fa dos anys sí que va collar, vam poder anar a passejar, perquè a més va coincidir amb el cap de setmana vam poder passejar el diumenge amb neu fins que es va desfer, doncs durant el matí vam poder estar jugant amb la neu, i viatjàvem cap a la Pella del Moro i aquests jocs una miqueta més alts.
i en canvi l'any passat va caure d'ara matinada però no ho va arribar a acuallar. Doncs a veure aquest any què passa. De moment, i han dit que la setmana que ve se n'acasi que hem d'esperar el fred de veritat, no? Sí, sí, com a mínim les màximes no passarien dels 10-11 graus, que són uns valors normals.
Molt bé, Carles, doncs aquest cap de setmana... Aprofitem aquest, perquè el proper ve previsió de pluja. I com que farà fred i farà pluja, aquest cap de setmana no està malament. No està malament. Només hem de pensar que el dissabte o matí a Sant Just tindrem alguns núvols, però a partir del migdia la cosa s'arregla. Doncs ja t'ho compro. Gràcies, Carles, i que vagi bé. Bon dia. Bon cap de setmana.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegis de concerts o cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i sette, de 10 a 12 de la nit. Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
5 minuts i arribem a les 11, connectarem amb Catalunya Informació i tornem després a més coses. Ens acostem al punt de les 11 amb els Manel i aquest a veure què en fem.
Per més que cridis, no em respondràs. Els mostres de la teva infaldesa trista, el cos de professors que et va agafar mania. No es mirava a mi, se'm va ananar, i això em silenci serà.
Tenen els pobres desgraciats que des d'un taxi van treure el cap.
Vam llevar-nos emprenyats per un soroll. Me la gira una festa d'estudiants tronada quan vam veure un creix de llum coneguda. Avençant entre els neus sols, fregant les cames, vam voltar a Catalunya.
Abans d'obrir vas comprovar el nostre labar del carrer. Tant immens com un nom de pols fugien amb l'espandada animal. Les cançons que no avisaven, que mentien. Les frases serioses que ja feien riure.
La veritat, que em sap molt greu però per sempre sabràs, pots agafar-la o deixar-la passar.
Són les 11.00 h.
Arrenca a aquesta hora a Barcelona la convenció del PP que vol combatre el procés sobiranista de Catalunya. Hi participen el president espanyol Mariano Rajoy i diversos ministres, com ara el disseny de Cristóbal Montoro. El president Mas n'espera poc d'aquesta trobada i reclama que Rajoy tingui en compte la voluntat majoritària dels catalans. Per la seva banda, el conseller d'Economia confia que el ministre Montoro explicarà com calcula les balances fiscals.
El mateix conseller Mascolell, d'Economia, defensa la privatització d'alguns serveis públics perquè el sector privat pot assumir ara les inversions que no pot fer l'administració. En declaracions als matins de TV3, Mascolell ha assegurat que no té previst reunir-se amb el titular d'Isenda, que avui, com us explicava més a Barcelona, per participar d'aquesta convenció del PP.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, acusa el govern espanyol de fomentar l'enfrontament de les editorials de llibres de text amb les administracions. Rigau, en declaracions al Matí de Catalunya Radio, admet que les ciències socials són el principal obstacle en la renovació dels llibres escolars que planteja l'Alomce.
Human Rights Watch denuncia pallisses brutals de la policia ucrainesa detinguts en la manifestació antigovernamental del passat 20 de gener a Kiev. Els opositors ucrainesos mantenen una treva en els enfrontaments amb la policia a la plaça de la independència i els voltants.
Les parts enfrontades en la guerra de Síria no es reuniran directament durant la conferència de pau que s'està fent a Ginebra. L'oposició ho ha rebutjat mentre el règim no accepti un govern de transició. Les trobades es faran indirectament amb el mediador de l'ONU.
S'ha activat l'alerta per nevades intenses al Pirineu i Pre-Pirineu i l'alerta pel Forbent a la mateixa zona i també a les comarques del sud de Catalunya. En declaracions a Catalunya Informació, el director de protecció civil Jordi Auric recomana estar molt pendent dels avisos si s'han de fer esplaçaments i extremar les precaucions.
I unitments, a Pere Arquillo he acompanyat d'un gran repartiment, estrena amb èxit Un enemic del poble, la nova versió del clàssic d'Enric Gibson que ha fet Miguel del Arco. El públic que va assistir ahir al Teatre Llibre de Montjuïc va ovacionar l'actuació de tot el repartiment d'aquest muntatge que denuncia problemes que persisteixen actualment.
Aquest matí, el ja expresident del Barça, Sant Rossell, va a l'entrenament per acomiadar-se dels jugadors. D'aquí una hora, reunió de la Junta Directiva i, a la tarda, primera roda de premsa del nou president, Josep Maria Bartomeu, que podreu seguir per Catalunya Informació.
Nadal i Federer disputen aquest matí la segona semifinant de l'Open d'Austràlia de tenis. 7 a 6 ha guanyat Nadal al primer 7. Ara el partit està aturat pels problemes. Amb un avalló a fa la mà que té el jugador Balear.
I el temps temporal de vent i neu, com us deia, nevades i ventades, que es faran més indenses a la tarda, amb la cota de neu que anirà pujant fins als 1.400 metres. Boires, matinals i núvols alts i mitjans en conjunt, i l'ambient d'hivern amb temperatures una mica més altes cap al sud. A aquesta hora tenim 8 graus a Girona, 9 al Lleida, 11 a Barcelona i 13 a Tarragona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'1 de febrer s'obre el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esbern. L'Agrupació Fotogràfica, la Unió de Botigues i Comerciants, els 62 del Mercat i amb la col·laboració de l'Ajuntament, són els organitzadors del concurs. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició. Ara cada participant haurà de pagar 25 euros per concursar-hi, quan l'any passat eren 15 euros.
L'enviament de les fotos es farà només a través d'internet, cada participant en podrà presentar fins a 4 obres per secció, per tant, 12 fotografies com màxim. El termini de presentació de fotos comença el dia 1 de febrer, s'acabarà el 30 d'abril, i podeu consultar les bases del concurs al web afsanjust.com.
Més qüestions, la primera marató de donants 2.0 de Catalunya supera les expectatives. A les 8 del vespre s'acaba la campanya de donació de sang i el Banc de Sang i Teixits de la Generalitat ha aconseguit el seu objectiu de superar les 5.000 donacions en una setmana. Es recuperen per tant les reserves que van baixar després de les festes de Nadal. Tot i això, recorden que a Catalunya es continuen necessitant mil donacions diàries per atendre els malalts.
El tancament de la campanya es formalitzarà a les 8 a l'Hospital Clínic de Barcelona, el centre que ha comptat amb més donacions aquesta setmana i on s'exposarà el marcador final de les donacions que s'han fet arreu del país.
I acabem amb un punt d'agenda per aquesta tarda. La secció comarcal del PSC organitza a Sant Jost una jornada sobre economia verda. Tindrà lloc a Can Gynestam i assistiran especialistes de l'àmbit de l'economia i la recerca i empreses que apliquen l'economia verda. Començarà a tres quarts de cinc amb la ponència, l'economia verda, una oportunitat per a l'emprenedoria. A les sis es presentaran projectes d'investigació a carrer de grups de recerca de la Universitat Politécnica de Catalunya i es farà una taula rodona.
A llarg de la tarda intervindran els responsables d'aquests projectes i es presentaran diferents iniciatives empresarials, tot plegat, com dèiem, a partir de tres quarts de cinc de la tarda a la sala Ejidor Cònsult de Can Gynastà. I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies d'Edició migdia. Mentrestant podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, molt bon dia.
Made a wrong turn once or twice. Dug my way out, blood and fire. Bad decisions, that's all right. Welcome to my silly life.
No, no.
No, no, no.
Why do we do that? Why do I do that?
Like you're nothing, you're fucking perfect Pretty, pretty, please, if you ever, ever feel Like you're nothing, you're fucking perfect
La informació més propera al Just a la Fusta. Smooth jazz.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegits de concerts o cinema. Nits Electrònica ara és bit.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
I ara parlem del Centre d'Estudis Injustencs que recordarà aquest dissabte la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. Aquest dissabte, 25 de gener, farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer des de la plaça dels estudis vells fins a Sant Pere Màrtir. En parlem amb Francesc Riera del Centre d'Estudis que és qui guiarà també a la gent que assisteixi a aquest itinerari. Molt bon dia. Hola, bon dia.
un itinerari que pretén ser, per tant, el que es va fer fa exactament 75 anys. Efectivament, aquest itinerari, però, té un fil conductor, que és un senyor, precisament, que fa pocs dies, encara no farà el mes, potser, que es va morir, que és en Joan Barrera, que aquest xicot, el 25 de gener de l'any 39, estava per aquí, a prop de Can Aguilera, o Can Aguilera, és una masia que ha desaparegut,
I aquest xicot és el que es va trobar amb les primeres tropes que pujaven en una fita molt determinada que era conquerir Sant Pere Màrtir. Aleshores, una mica, la passejada aquesta està plantejada amb l'itinerari que van fer aquests primers soldats franquistes, guiats, conduïts per aquest Joan Barrera.
que és el que obria pas cap a Barcelona, aquest recorregut. Sí, a veure, les tropes franquistes tenien una ordre que era ocupar, en principi no entrar a Barcelona, sinó ocupar els voltants
de Barcelona per tot els voltants, és a dir, tota la Cuscollera, per mar, per Montjuïc i pel Besós. Llavors, l'ordre d'aquestes primeres tropes que entren a Sant Just ja no és tant entrar a Barcelona, sinó ocupar punts estratègics, en aquest cas un de molt clau, com és Sant Pere Màrtir.
És un punt on s'observeu si heu pujat mai. Tens una visió fantàstica del Llobregat, de l'aeroport de Montjuïc i, evidentment, de Barcelona. És a dir, que era un dels punts estratègics més importants d'aquesta etapa, entenc, no? Sí, senyora. És el 25 de gener el 39, com dèiem, que es farà, a més a més, 75 anys més tard, aquest recorregut i, d'alguna manera, parlàvem ara fora de micròfon que no hi ha molts testimonis del que va passar.
A veure, no, de testimonis, diguéssim, de gent del poble, sí que n'hem recollit, aquí, doncs, aire fesment, del Jordi Amigó, que és un company amb el qual hem treballat, és a dir, jo faig la guia d'aquesta passejada, però, a veure, el mèrit és tant meu com del Jordi, que és una de les persones que ha recollit més testimonis orals. La història recent té l'avantatge
Fins ara el tema de la guerra civil a moltes cases ha estat tabú, a casa meva mateix. Però tenim la sort, encara que hagi sigut molt tard, que nois que en aquells moments tenien 8, 9, 10, 10 anys, és a dir, nois i noies,
que no estaven al front, o en el cas dels que estaven al front, doncs també és un testimoni important i que gràcies a la tasca del Jordi i d'altres companys al centre d'estudis hem anat pogent recollir.
Aquests serien un tipus de testimonis que encara n'hi han, que passa concretament del combat de Sant Pere Màrtir, que va ser el leitmotiv meu, que és el tema que he estudiat més a fons, tant més que l'entrada o la retirada dels republicans de Sant Just, que ara m'hi he ficat ja més a fons, però en un primer moment el meu treball és l'estudi del combat que va haver-hi a Sant Pere Màrtir.
que després ja veurem més endavant que no va ser un sol combat sinó que en el transcurso de la nit del 25 al 26 n'hi van haver-hi com a mínim dos. Dos combats a dalt de Sant Pere Martí. És a dir que les característiques una mica o el més destacat de tot plegat va ser justament aquests combats.
A nivell de poble hi ha molts més testimonis de gent que es va anar trobant tropes que venien per la Riera, a les Masies, hi ha testimonis de robatori de gallines...
Són dies prèvies o el mateix 25? No, el mateix 25. Tot el mateix 25. Pensem que les tropes dels sublevats, dels franquistes, no traspassen el riu Llobregat, que tenia que ser segons l'avantguàrdia del Manzanares de Barcelona, en quant a punt de resistència. Doncs no va ser així, i el dia 25, mentre, per exemple, Molins de Rei encara resisteixen els fundats republicans,
intenten volar-lo perquè no passin però a Molins de Rei encara hi ha tropes republicanes i mentrestant pel cantó diguéssim entre Sant Feliu i Sant Joan d'Espí hi ha unes tropes de la legió que creuen, legió irregulars, tropes regulars que traspassen el riu i van de dret a ocupar el vértice de Sant Pedro Màrtir.
que és el que ens ocupa. De totes maneres, torno a insistir que de testimonis a nivell de poble n'hi ha bastants més, inclús si parléssim del refugi, de les escoles, que seria un altre tema, també hem recollit forces, forces testimonis d'aquells moments que eren nenes al millor de cinc, sis, que són les que ens han explicat. Ara bé, del que és el fil aquest que dèiem de la passejada, el que comentaves abans, Carme, era el tema
de que pocs testimonis en quant al combat en si. És a dir, testimonis del combat pròpiament. Tenim el Tagüenya, que és l'oficial republicà que tenia els seus soldats en el post de comandament de Sant Pere Màrtir, a la casita, que en diu ell, ja veurem més endavant aquesta casita quina és,
i un post d'observació de la defensa antièria que estava just a dalt del que era l'ermita. Llavors al voltant d'aquesta ermita només tenia el testimoni d'Antagüenya, que ho explica bastant bé en el seu llibre, ara no recordo, sembla que es diu Memòries, no ho recordo, que l'escriu a Mèxic l'any 73. Explica aquest combat. Explica aquest combat però era només
parcial, és a dir, ens explicava des del punt de vista republicà. Ara, molt recentment, hem descobert o hem tingut accés a un document inèdit com són les memòries o el relat manuscrit de l'oficial franquista que va ocupar la muntanya de Sant Pere en Martí i que, per tant,
Seria el primer oficial del qual tenim constància que va entrar a Sant Just. Aquest era de la sisena bandera de la legió i seguit seu anaven tropes de regulars, és a dir, moros.
que ara que avui dia no sigui un terme polític molt correcte, en els moments de la guerra tothom quan deia que venien els moros sabien de què parlaven i eren les tropes regulars que l'exèrcit, no oblidem que l'exèrcit franquista, doncs dins les seves diferents divisions, bàsicament la XIII, coneguda per la Mano de Fàtima,
tenia moltes tropes procedents del nord d'Àfrica, que van ser reclutades d'aquella manera. Pensem que gairebé 100.000 soldats eren procedent del RIV i del Marroc. Com van ser aquests combats? Aquests combats es donen la situació curiosa
que, com us deia, el Tegueny estava per dalt la muntanya, tenia el post d'observació allà dalt, i les tropes republicanes passen tot el dia amb una corrua de tropes en retirada. Aquí, a la passejada, jo crec que eufemísticament l'han anomenat replegament, però jo per la via de retirada, tampoc de fugida, que seria l'altre extrem, jo per la via de retirada de les tropes republicanes, és tot el dia una corrua de soldadets republicans
Pensem que molts d'ells han estat quintats a l'últim moment i els han posat aquí a les trinxeres al llogregat i s'han trobat desbordats, és a dir, a prop de casa, amb el qual aquests xicots...
i després hi ha unes tropes que venen també de València, que aquestes estaven més bregades però aquestes a dalt nord-al ja els hi han fotut una bona batussa i els que s'han pogut escapar ja tenen Barcelona molt a prop i la resistència aquesta que havia de ser el llobregat al Manzanares queda totalment desbancada. Aleshores,
Com us deia, per exemple, a la Penya del Moro tenim constància que va haver-hi resistència. Hi havia un niu de metralladores a dalt de la base de la torre circular. Tenim constància en aquest cas de material. S'han trobat veines de metralladora i amb el turonet que puja de la salut s'han trobat veines de fusells alemanys.
Ens està donant una mica d'informació, encara que siguin dels dos vàndols. És a dir, està dient que allà hi ha hagut trets. Se sap si hi va haver morts per això? Sí, a la Sant Pere Màrtir van haver-hi morts, segur. Tenim testimonis. El primer que vam recollir ja fa bastants anys és el de Carolina Romeu, una senyora d'Esplugues que encara és viva, que era la filla dels guardes de la caseta d'aigües
que encara hi és, amb el que ara em diuen la passarel aquella Mireia que va cap a la carretera de les aigües, aquesta senyora vivien allà. Aleshores tenia aproximadament cinc, sis anys i va ser la primera que ens va parlar i aquesta senyora ens parla de morts. Això va ser la nit del 25, no? La nit del 25. Els combats es van desenvolupar, que és el que havia començat a explicar i després ja me n'he anat,
En Tegueny ens parla que ell veu, clar, pensem que estem al gener, a les 6 de la tarda, aquí a Sant Just comencen a tenir el testimoni sobre les 5 de la tarda, aquests soldats franquistes van amb un objectiu molt clar, com hem comentat abans, que és Sant Pere a Màrtir, i arriben allà dalt, que són aproximadament les 6, és a dir, monoretes estan allà dalt. No els veuen, sí que els veuen, però és el foscant, i pensem-ho que us deia abans, tot el dia,
Tenim tropes de soldadets republicans que van fugint cap a la muntanya, uns cap avall vidre, era... Amagar-se. Amagar-se. O per preparar-se. O, inclús amb intenció de vorejar Barcelona i carretera cap a França. Aleshores, el Tahuanya sí que veu, els observadors diuen, mira quanta gent, no? Però és que és tot el dia. Però resulta que la companyia aquesta de Fosellès de l'Alegió arriba
segurament molt proper a altres que van fugint, i els agafa per sorpresa. Els agafa per sorpresa perquè, el que us dic, és una hora foscant, tot el dia no és allò que apareixen de cop, i ara ja van amb cuidado, els guia aquest xicot que us deia que els deixa una mica més amunt de la font de la mandra, el Joan Barreda, els deixa una mica més amunt de la font de la mandra, i l'oficial li diu, què, xico? Diu, no, no s'acompanyes més? Diu, no, no.
El xicot ja tenia por, no? Fins i tot fa algun comentari que diu que jo em poso al darrere perquè si tiren algun tiro que ho matin amb ell. Això ho fa un comentari després, no? 70 anys després, quan li surti a fer l'entrevista, diu que jo em vaig posar al darrere perquè ja ho veia venir. Aquest xicot també ens dona una informació molt curiosa.
Pensem que aquí al bàndol republicà, doncs el tabac era una cosa que no n'hi havia. Després de tants anys, bueno, d'aquests tres anys de guerra, tabac, xocolat i tot això. Doncs aquest xicot explica que quan arriba ja ha de tornar a casa de la corrua de soldats nacionals, nacionals entre cometes, ja m'enteneu. Uns eren rojos i els altres eren nacionals. Doncs quan arriba al final diu que porta tant de tabac que li han anat donant als soldats franquistes,
que no sap on posar-se'l. En principi, tampoc devien ser tants els primers que arriben. Tenim la informació aquesta que us comentava abans, que estem parlant d'una companyia de fusellers, per tant, al voltant de 100 soldats, amb els seus oficials, sargentos, caporals, i dues seccions de metralladores, podem parlar aleshores
de potser una cinquantena, com a molt, i un cent cinquanta soldats en total, que són els primers que pugen i són els que donen lloc al nou primer combat. La muntanya s'intenta... o sigui, agafen presoners en els soldats que estan en el lloc d'observació. El Teguenya comença a baixar quan es dóna a compte que els que han arribat no eren dels seus, sinó que eren de l'equip contrari.
A la nit intenta un contraatac, o sigui, més tard intenta el contraatac, però esclar, es troben que ells ja estan a baix i els altres estan a dalt, amb el qual el mateix Tagüanya ho explica, que intentava, diu, enviava els meus homes a intentar reconquerir el cim, però esclar, diu, les mateixes granades que tiràvem nosaltres ens caien a sobre, mentre que ells només tenien que tirar-les cap avall. I ho vam intentar, diu, però no ho vam aconseguir.
Per tant, doncs va ser dur igualment, no es va donar perfecte. No, no, no, es va donar perfecte i després, amb el manuscrit aquest que us comentava abans, que hem aconseguit molt recentment, ens dona noves pistes de que posteriorment a la nit
doncs hi ha una companyia o una secció de transmissió republicana que intenta reconstruir la línia de telèfon del post a Barcelona. I envien successivament soldadets que no ho saben encara que està la muntanya ja ocupada pels franquistes. I és clar, van caient presoners. Fins i tot n'hi ha algun que s'adona de temps i els llença una granada i fotscames, ajudeu-me.
I després, de fet, això ja és el pas previ a Barcelona, no?, pràcticament? Sí, a partir d'aquí, pel cantó de Vall Vidrera ens arriben altres divisions franquistes. Hi ha algun tret, per exemple, aquí a Vall Vidrera, doncs hi ha una esquela d'un soldat del batalló de Mèrida, que també passen per aquí Sant Just, aquests passen, diguéssim, per la zona nova Cuscollera,
i aquest és segons l'esquela ja dels feixistes quan la publiquen a l'avantguàrdia, doncs és el darrer mort nacional abans de la presa de Barcelona. No oblidem que després de Sant Pere Martí,
una resistència heroica al pont d'Esplugues. Allà hi ha tota una secció de matralladores i concretament una que fa que està cobrint el pont d'Esplugues. Això és un altre tema que Jordi Amigo està estudiant més en profunditat i que allà també van haver-hi morts.
No va ser l'últim combat on van haver-hi morts per en dues bandes, sí que poder va ser el de Sant Pere Màrtir. T'encaraien molt per descobrir, perquè de fet fa 75 anys només, no? Sí, per això jo li dono un valor primordial als testimonis orals. Després hi ha uns altres testimonis.
que són els testimonis, diguéssim, físics, és a dir, aquí a Sant Pere Màrtir, doncs amb una sèrie de campanyes arqueològiques que s'han fet molt recentment a través de l'Ajuntament d'Esplugues i algunes troballes que hem fet nosaltres pel nostre compte ja fa uns anys. Amb el grup d'espeleologia vam estar estudiant un búnquer que n'hi ha allà dalt, doncs vam trobar també restes de bales molt probablement d'aquest combat.
Realment és molt interessant, és a dir que tothom que tingui una mica d'interès històric aquest dissabte podrà aprendre moltes coses. Recordem que és una passejada que començarà a punt de trobar de si més no és a les 5 a la plaça dels Estudis Vells i des d'allà s'anirà cap a Sant Pere Màrtir. Amb cotxe o caminant, encara no... Sí, a veure, com us comentava abans, va una mica en funció del nombre de gent i de les capacitats de la gent.
i del temps també, ja no meteorològic que sembla ser apuntat que farà bon temps, sinó del temps que ens dilatem amb les explicacions. Clar, clar. Però bé, en tot cas, interessant no serà igualment, és a dir que tothom qui vulgui saber què va passar fa 75 anys, aquest 25 de gener, que és quan les tropes
Nacionals franquistes van entrar a Sant Just. Té una cita obligada aquest dissabte, com dèiem, a les cinc de la tarda a la plaça Mireia. Avui n'hem pogut parlar amb el Francesc Riera, qui és qui ho explicarà també aquest dissabte del centre d'estudi Sant Justencs. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins una altra. Bon dia. Vinga, bon dia. Just a la fusta.
En punt dos, quart de dotze, de seguida connectem amb l'institut, perquè és l'hora de sentir el posem li veu. Ho fem després des de la publicitat. De dilluns a divendres, de quatre a cinc a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegim de concert o cinema. Nits Electrònica ara és bit.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Passen dos minuts de les 4 de 12 i ara sí que obrim connexió amb l'Institut de Sant Just.
Hola Sant Justecs, com esteu? Avui us portem un programa carregat de ritme. Parlarem de la música. Sabíeu què és el VIMS? Us parlarem d'alguns festivals musicals d'enguany. Entrevistarem la Daniela i el Jose que van participar en un concurs de cant. Coneixeu el web música de poetes? En un moment us expliquem.
Tots els divendres de dos quarts de dotze fins les dotze des de l'Institut de Sant Just d'Esver.
Sabíeu què? Hi ha un instrument nou i innovador. Un instrument de música avançat i tecnològic. Es diu BIMS i es controla mitjançant un làser. Quan ajuntem imaginació, tecnologia i música, els resultats són espectaculars. L'instrument BIMS és una nova mena de gadget musical semblant a un instrument de corda.
Les notes sonen quan toques el láser. És una fusió entre una arpa i una guitarra, però amb ella aconsegueixes generar més cadenes de notes musicals i sons diferents. Té forma de B doble i genera 6 cordes de láser. No sembla un gran instrument de música, però si algú et veu tocant amb aquest instrument es quedarà bocabalat.
També es pot connectar a un USB i amb el teu ordinador pots gravar les teves pròpies cançons i realitzar milers d'accions amb aquest divertit aparell. Voleu sentir com sona? Aquí teniu dues mostres. Tots els divendres de dos quarts de dotze fins les dotze des de l'Institut de Sant Just d'Esver
i d'andres i d'estes s'enjust des verd. Us enriveu. Us enriveu. Us enriveu.
I en l'entrevista d'avui tenim amb nosaltres la Daniela i el Jose, que van participar en un concurs de carn molt emocionant que es va celebrar a Madrid anomenat La Gira, de Disney Channel. Hola. Hola, bon dia. Expliqueu-nos quin tipus de concurs era. Bueno, el concurs consistia en... Escollir unes seqüències en el que podies actuar, ballar o cantar. O fer les tres coses de la vegada. I és el que nosaltres vam fer. I vau enviar el vídeo i us van escollir jo.
Va anar per votació. Escollien 20 semifinalistes i d'aquells 20 sortien 5 per anar a la final. Però tot anava per votació del públic. I com vau aconseguir participar-hi?
El José m'ho va proposar, ho anaven anunciant a la tele Disney i el José m'ho va proposar i jo vaig dir que encantada que ho faria i així ho vam fer. Llavors vam començar a practicar fins que vam gravar el videobot que va ser el que vam enviar.
I el públic us va votar i vau anar-hi allà, oi, a Madrid? Sí. I quant temps vau estar allà? Vam estar tres dies. I en aquests tres dies es van fer gravacions? Tot. Tots els dies eren gravacions. Vam gravar tot el concert que es va veure a la final i totes les tomes que vam fer durant tot el concert. I hi havia molta competència?
No, no, perquè entre tots ens portaven molt bé, hi havia molt feeling entre tots. Després a la millor casa sí que hi hauria competència, però no. I qui va guanyar el concurs? Doncs una participant que es deia Elena, i... Felicitat i tal. Molt bé, doncs moltes gràcies per explicar-nos la vostra experiència. De res. Tots els hilandres i des de Sant Just des d'Espanya
I bé, un cop arribat a l'acord del programa voldríem presentar el tema de la setmana. Com ja sabeu, avui tot gira entorn a la música. Així doncs, us informarem sobre els festivals de música més relevant del planeta. Tant si ets un amant del jazz, del rock, del house o qualsevol altre tipus de música, us pot interessar aquesta informació.
Començarem amb l'estil més nou i trencador d'aquests darrers anys. Coneixeu el House o música electrònica? El festival més reconegut és Tumor Roland. Està ambientat en una història de fades i es celebra a Boom, a Bèlgica. Cada estiu, centenars de milers de persones es reuneixen a feinals de juliol per veure les estrelles del House més influents del planeta, com és ara David Guetta, Avicii, Fatboy Slim, Adesso, entre altres. Aquest any es celebrarà durant dos caps de setmana consecutius.
perquè compleixen el seu desè aniversari. I un cap de setmana no és suficient per a la multitud de farans que troben. Les dates, el cap de setmana del 18 al 20 de juliol i el següent, el cap de setmana del 25 al 27 de juliol. Si voleu anar, prepareu la cartera, ja que no és molt econòmic veure tal espectacle. I afanyeu-vos, l'any passat es van esgotar totes les entrades en dues hores.
Si prefereixes una mica de rock, pots acudir al mític Rock in Rio. Aquest any es durà a terme a Lisboa, a mitjans de maig, i amb un pressupost de 25 milions d'euros acudiran icones de la música com ara Justin Timberlake i molts més. Aquest festival el tenim més a prop i el preu de les entrades no és tan desorbitat.
I si cap d'aquests dos festivals et convenç, també pots acudir a un festival de música jazz, perfecte per als que volen ritme més enllà dels compassos. Aquest és un xic més a prop de casa nostra. Tot un referent del jazz nacional i internacional és el festival Victoria Gastates, que es celebra el 13 de juliol fins al 19 de juliol. L'any passat vam participar artistes com
Ara, Tom Harrell-Quintet, Melody Gardot, Ibrahim Malouf, entre molts d'altres. Encara no sabrem quin serà el programa d'enguany, que farà pujar a l'escenari un munt d'artistes que ens oferiran 5 dies de ritme al País Basc.
Tots els divendres de dos quarts de dotze fins a les dotze des de l'institut de Sant Just d'Esveral. Top 5, els vídeos més vistos de la història de YouTube. En els seus vuit anys d'existència, YouTube s'ha convertit en el portal audiovisual per excel·lència, amb quasi tres milions de vídeos pujats per tot el món.
Gràcies a ells s'han donat a conèixer artistes com Pablo Alboran, Justin Bieber i molts més. Però quins són els vídeos més vists de la història de YouTube? El número 1, indudablement, Gangnam Style, d'Alemanya, PSA. Un grup japonès que es va donar a conèixer arreu del món gràcies a aquesta cançó. Amb 1.876.680.940 visites.
En el número 2 es col·loca Justin Bieber amb el seu famós hit Baby amb 876.680.971 visites. En el tercer lloc trobem Jennifer Lopez amb On The Floor amb unes 681.470.961 visites.
Com a quarta posició tenim el raper Eminem, en un duet amb Rihanna, Love the Way You Lie, amb 580.300.000 visites. I com a cinquè i últim el grup Limfau amb Party Rock, 556.764.338 visites.
Tots els divendres de dos quarts de dotze fins les dotze des de l'Institut de Sant Just d'Esveral.
El dilluns passat es van difondre les imatges originals del tema Give me more, que va ser llançat fa uns anys. Els fans de Britney Spears estan encantats amb les imatges del vídeo de la princesa del pop, que va aparèixer a internet i ràpidament es van convertir en un dels temes més comentats a les xarxes socials, com ara Twitter o Facebook. Aquest videoclip va sortir quan l'artista americana passava pel seu pitjor moment familiar i com va ser atinguda per posició de drogues.
Per això, en 2007, el videoclip va ser retocat per tal que no semblés tan provocatiu. L'artista no ha dit res encara i no es creu que vagi a fer cap comentari al respecte.
Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins a les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esberg.
With all my knees ahead to stop the tears from falling I will find him, I'll find him next to me Next to me Next to me
Coneixeu el web Música de poetes?
Podeu entrar-hi a la web www.musicadepoetes.cat. És un espai virtual per a la música i la literatura, que us convida a conèixer les cançons que músics catalans han fet amb els nostres millors poetes, algunes de les quals, hores d'ara, són difícils de trobar al mercat.
A més a les cançons hi trobareu també una sèrie de continguts complementaris sobre recursos poètics que pot ser d'utilitat tant per al públic en general com per treballar des de diferents àmbits disciplinaris, música i llengua catalana especialment. L'espai s'actualitza periòdicament. Visiteu-lo i gadiu de les cançons i dels poemes. Anem a la lletra J i ens trobem amb tres poemes de Joan Margarit musicals. Escolteu Tremoles, cantat per Didac Rodger.
Quan el perfum del llit del jesuí tremola, guàrdame, sobre el món del teu cos,
dins de mi un amor es venir és un vent fosc que sempre fa tremolar la flama d'una petita que es melma
que signala el futur. Avui estem apagades de tremoles.
Montau, on és Montau? De tu, de tu, de tu. Tots els hi dèiem traïts des de Sant Just d'Esveral.
Tots els divendres de dos quarts de dotze fins a les dotze des de l'Institut de Sant Just d'Esberg.
I fins aquí tot. Adéu, Sant Justencs, des de Posem-l'hi veu. Ens acomiadem de vosaltres fins al proper programa. On us parlarem del Congrés Mundial de la Telefonia Mòbil, Mobile World Congress. I on tindrem la nostra participació en el concurs, que s'ha obert en aquest concurs. Adéu. Adéu.
Just a la fusta, al magazine del matí.
11 minuts i arribem a les 12 del migdia, agraïm als alumnes de l'Institut de Sant Just que han fet aquest Posemli 10 d'avui i tornem amb ells com sempre cada divendres en aquesta connexió que fem cap a dos quarts de 12.
Smooth Jazz Club De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes coneguts o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
I aquesta hora tenim l'ocasió de parlar amb Pilar Santau, metge i especialista en dietètica. Molt bon dia, Pilar. Hola, Carme.
que a més d'aquest any ja havíem parlat una vegada perquè en l'ocasió del novembre literari vas fer una de les xerrades, hem anat parlant en diferents ocasions i avui ja tenim aquí l'estudi, estem molt contents. Gràcies. Per parlar d'algunes qüestions que tenen relació amb tot plegat, amb la dietètica i avui hem pensat que una bona manera de començar un dubte que sovint tenim segurament a l'hora d'algú que es planteji fer alguna dieta o algun procés d'aquest estil seria
Com ens hem de pesar? Quan? Quin és el moment adequat? Què implica? De vegades tenim por, fins i tot, la bàscula. Jo, per exemple, fa molts anys que no em peso, ja perquè en l'època en què vaig voler seguir més en alguna dieta o alguna cosa, em vaig enfadar amb la bàscula, i ara que em fa més mandra, ja ni...
Ni ho proves, ha agafat com mania. Segurament és qüestió d'haver-ho fet malament. No s'ha de tindre por a la bàscula tot i que la majoria de gent li té por a la bàscula perquè moltes vegades no reflexa com molt bé has dit tu, Carmen, l'esforç que un ha fet. Un fa un esforç molt important, puja a la bàscula esperant que aquest esforç sigui premiat
i no, però també cal dir que moltes vegades és perquè una persona no entén la bàscula. La bàscula no és tan fàcil com pujar i mirar el pes i dir no mai ha primat o mai ha engreixat. Moltes vegades la bàscula reflexa el que peses, evidentment.
però moltes vegades un augment de pes no vol dir que ens hem engreixat. Un augment de pes pot ser una retenció de líquids produïda per moltíssimes coses que no tenen res a veure amb la dieta, que duren un dia, dos o tres a aquesta retenció i després torna a baixar. Clar, i això ho podem saber suposo si ens observem una mica, però hem de tenir una mica de visió més enllà del número que surt allà, que això de vegades costa desentendre-se'n.
Per això, inclús és bona de dir que me peso una vegada a l'any. És una manera de fer-ho. Me peso cada quinze dies. És una manera de fer-ho. Però hi ha molta gent que s'aixeca pel matí i es pesa. Fa un pipí i es pesa.
Clar, aquella persona que es pesa cada dia no ho diu gaire perquè es pensa que està fent una cosa mal feta, que és obsessiu... Bueno, l'important és entendre-ho i anem a explicar una miqueteta... Com hauríem de fer, no? Sí. Quan una persona se pesa, què veu a la bàscula? Doncs pot haver unes moltíssimes coses, que ara les anirem anomenant, que fan que pesis més fins a inclús dos o tres quilos.
Tu estàs fent dieta i dius que pesa dos quilos més del meu que m'ha passat. Que he fet malament a la dieta i comences a pensar que ha fet aquella galeta que has menjat de més o que hi trobes de fuet. No, són moltes altres coses. Primer que tot, una cosa que fa pesar més és els canvis hormonals. Una dona que estigui ovulant
durant 48 hores pot pesar d'una a dos quilos més. Un síndrome premenstrual que són quatre o cinc dies abans de la menstruació es comencen a omplar els pits, la panxa, inclús les cames a vegades noten que pesen més. Tot això no és aire, tot això és líquid i per tant pots pesar dos quilos més abans de la menstruació i a mesura que la regla va baixant, també va baixant aquest augment de pes. Clar, si tu puges a baixos dos quilos més pot ser que demà et vindrà la menstruació.
Quines coses més fan pes a més? Molts medicaments fan pes a més. Per exemple, tens un mal d'esquena i et prens un antiinflamatori. També peses més. Tots els antiinflamatoris retenen líquid. Per tant, tranquils, quan acabi el tractament, a les 48 hores d'acabar el tractament, torna a marcar la bàscula allò que cal. Altres coses que fan pes a més? Patir.
Patir tant psíquicament com perquè tens una preocupació, tens un fill que no està bé o tens un familiar.
Qualsevol cosa que et faci patir a nivell psíquic però també a nivell físic. Una persona que té mal d'esquena, una persona que té una fibromialgia i que aquell dia ha passat molt malament. Dolor físic, no? Sí, sí. El cos no diferència entre el patiment psíquic i el físic. Automàticament fa unes toxines i aquestes toxines el cos reté líquid per diluir-les i que no et facin mal. Per tant, també peses més. Coses que fan pes a més, ara que estem en temporada de refredats i de grips, és també quan tens una infecció.
una grip, un refredat, el cos fa una retenció de líquids. Per això t'aixequis amb aquells ulls umflats i aquella cara botargada. Per què? Perquè el cos ha retingut líquids. Aquest canvi d'expressió que ens veiem al matí quan ens aixequem, ui, quina mala cara que fa, ai, estic com umflat. Clar que estàs umflat. Perquè el cos, quan hi ha un virus, quan hi ha una bactèria, quan hi ha un antiinflamatori, rete líquids per diluir-te. Per això a tothom que ens estigui escoltant, que hagi sortit a la nit de cuerga i hagi begut més alcohol o hagi fumat més tabac, què passa l'un demà?
que està en mala cara, però per què? Perquè ha retingut líquid. Tot això són mecanismes que té l'organisme per compensar toxines i no passa res. Ara cal saber que és aigua i no greix. Llavors pesa més, no sempre és sinònim d'haver-se'n greixat. És a dir que cada dia que ens pesem segurament estarà molt condicionat per tots aquests factors. Aquest número que veiem implica moltes coses.
com m'aclaro i sé exactament el que peso si hi ha tants condicions. Com ho he de fer. Una cosa molt aconsellable seria pesar-se un parell o tres de vegades per setmana. Seria una manera o dues o tres vegades durant quinze dies, el que vulgueu. Ja ens tindré diversos punts de referència. El pes real d'una persona si no ha tingut una diarrea o vòmits molt importants és el més baix de tota la setmana.
Hi ha gent que diu que això és agafar-ho cap al teu costat bo. No, és la manera real. Si en una setmana t'has pesat tres vegades i peses 76, 75 i mig i 78, el pes real és 75 i mig. Aquest és el pes real. I cal comparar-lo amb el més baix de la següent setmana. La diferència és el que han perdut.
o el que han guanyat. Per tant, sempre és el pes més baix i d'aquesta manera sabem realment on estem. Podrem fer aquest anal·lisi progressiu, encara que si tenim dos indicadors i ens quedem amb aquest, si sempre ens quedem amb aquest concret, podrem entendre bé. Clar, perquè si no, desanime molt. Per això tot el que puja a la bàscula, inclús si un dia has menjat una mica més d'hidrats, has menjat una miqueta més de pa, el cos quan rep més hidrats, es vol guardar.
i els vol guardar i és la manera com els guardes rodejant aquest hidrat d'una mica de líquid. Fins clar, l'un demà un quilo més dius, si tot el vaig menjar dos i és que és de pa, bueno, a les 48 hores torna a baixar i no cal agobiar-se, cal agafar diversos punts de referència i mirar quin és el més baix. I la millor hora per pesar-se és el matí, després de fer un pipí, quan t'aixeques. Abans de menjar res, ni beure, tampoc que beure. Perquè ho peses. Clar, és el mateix pesar-se en una ampolla a la mà
que haver-la begut i el cos no ho sap si teniu la mà. Ja l'ha absorbit, encara que sigui el moment? És el moment que pesa més, que està a l'estómac i pesa més. A la llar del dia pots arribar a augmentar un quilo o dos. Per tant, pel matí hi ha dijous i cal saber que les persones que treballen de nit quan arriben a casa i es pesen poden pesar dos quilos més. Per què? Perquè a la seua nit l'organisme és l'hora que ha de dormir. Si no dorm està generant un estrès, un gel lac i això fa que al matí també pesis més. Encara que porti dos anys treballant de nit, el cos
Per això tots els professionals que treballen de nit s'hauria de retribuir molt millor la seva feina, perquè l'organisme està treballant com si diguéssim, contra natura. Perquè a la nit toca dormir i al matí toca despertar-se i anar a lluitar. El cos se fa una mica de lío, si veu que a la nit és quan vas a treballar,
i quan se fa de dia vas a dormir. Per això normalment a nivell d'intermeria o de medicina aquestes professions se solen retribuir una mica més quan és un turno de nit. Suposo que els mitjans són més conscients de tot plegat. Potser en algun altre lloc, en una fàbrica o en una redacció no són tan conscients però en realitat estem fent malbé l'organisme d'alguna manera.
Clar, Carme, perquè hi ha unes hormones que surten a la nit quan és la foscor que estan preparades per descansar i unes que surten al matí quan estàs preparat per lluitar i el cos se fa un grió. Que va lligat amb la llum, això també, no? Molt bé, Pilar, doncs moltes gràcies, molt interessant. Avui hem après una mica quan ens hauríem de pesar. Avui anem tard, ara ja ho hauríem de fer. Demà, a primera hora, quan ens llevem. Moltes gràcies i que vagi bé. Fins aviat, bon dia. Gràcies, adeu.
Just a la fusta, al magazine del matí. Catalunya Informació.
Són les 12. Comença a Barcelona la convenció anti-sobiranista del Partit Popular amb l'advertiment de Lícia Sánchez Camacho a Esquerra Republicana i a Convergència Unió que no els permetrà lliçons de patriotisme. I prenen part els càrrecs del partit i diversos ministres, com ara el dissen de Cristóbal Montoro.
El govern anunciar cap al cobrar les operadores d'internet 25 cèntims d'euro al mes pel contracte per si finança l'audiovisual català, a mesura que el consell i mascarella assegura que no repercutiran el consumidor, permetria recaptar 20 milions i mig d'euros l'any.
Les parts enfrontades a la guerra de Síria no es reuniran directament durant la conferència de pau que s'està fent a la ciutat sud-isse de Ginebra. L'oposició ho ha rebutjat mentre el règim no accepti un govern de transició. Les trobades es faran indirectament amb el mediador de Nacions Unides. Una ONG ha denunciat pallisses brutals de la policia ocreinesa a detinguts a la manifestació anticobernamental del passat dia 20 a Kiev. Els opositors mantenen una treva en els enfrontaments amb la policia, la plaça de la independència i els voltants.
La ciutat de Barcelona no dedicarà cap carrer a l'expresident del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samarang, perquè no hi ha el mínim consens sobre aquesta possibilitat. El regidor de Sants Montjuïc afirma que l'Ajuntament no procedirà a fer el canvi de nom de la vinguda de l'estadi pel desacord que genera entre la ciutadania.
Avui comença la segona edició del Tiana Negre, un festival que mostra el millor de la novel·la policia que catalana que actualment viu un esclat creatiu en aquesta segona edició i participa en diversos autors d'aquest gènere en català. Catalunya Informació. Els Esports. Ara a les 12, reunió de la Junta Directiva i a la tarda, primera roda de premsa del nou president del Barça, Josep Maria Bartomeu. La podreu seguir en directe per Catalunya Ràdio i Catalunya Informació a partir de les 5.
Nadal i Federera estan disputant aquest matí la segona semifinal de l'Open d'Austràlia de tenis, de moment 7-6 i 6-3, pel Balear, 2-3 pel Suís, en el tercer set. D'altra banda, l'agenda del dia, també Celta Betis de futbol, Lleida Oviedo i Palència Barça B a l'Alep de Bàsquet i l'Espanya-França de l'Europèu d'en Bol.
La previsió meteorològica a la nevada es reforçarà molt aquesta tarda i aquesta propera nit. La cota de neu pujarà a uns 1.400 metres a la Vall d'Aran i a uns 2.000 a la resta del Pirineu. Es poden acumular més de mig metre de neu a les cotes altes. T'hi ha, per tant, elevat risc de llau aquest cap de setmana, ventades molt fortes al sud del país i també al Pirineu i al nord de l'Empordà. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea. El centre d'estudis recordarà demà la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just i a Sant Pere Màrtir. El punt de trobada serà a les 5 de la tarda a la plaça dels Estudis Vells. Francesc Riera del centre d'estudis guiarà les persones que hi assisteixin i explicarà com es va fer el replagament de les tropes republicanes i com va ser l'entrada de les primeres unitats franquistes a Sant Just. De fet Francesc Riera parla fins i tot de retirada.
L'objectiu era Sant Pere Màrtir, un dels punts estratègics per controlar Barcelona, que es volia encarclar. Tot plegat es recordarà demà a partir de les 5 de la tarda. El punt de trobada serà, com dèiem, la plaça dels estudis vells. L'acte estava concebut per fer el recorregut caminant, però tenint en compte que començarà a les 5 i que es farà fosc aviat i en funció del tipus de públic potser es farà en cotxe. Per això des de l'entitat demanen que tothom qui pugui posi el seu cotxe a disposició de la resta de socis de l'entitat per tal de facilitar els desplaçaments a la plaça Mireia.
Més qüestions, Casas para Todos és el documental del mes de gener a Sant Just. És un documental alemany del director Jerome Wetzel que tracta els efectes de la bombolla immobiliària espanyola vistos des d'una perspectiva internacional. Casas para Todos és la mostra sobre el terreny de les conseqüències d'anys d'especulació urbanística i polítiques de crèdit permissives, entre d'altres.
es projectarà aquest vespre a l'Ateneu. A dos quarts del nou del vespre, al salar del cinquantenari de l'Ateneu, el pro de l'entrada és de 3 euros pels socis i sòcies de l'entitat i de 5 per la resta. L'organitzen l'Ateneu de Sant Just i la productora Paral·lel 40.
I un últim punt, a partir de demà dissabte la Deixalleria Mòbil també tindrà a paradar el Parc de la Plena Pedrosa. Cada últim dissabte de mes la Deixalleria passa pels diferents barris del municipi per fer més fàcil l'accés de la ciutadania a reciclar materials i productes contaminants. La Deixalleria Mòbil passa cada últim dissabte de mes a les 9 del matí per part de Joan Maragall on hi és mitja hora.
Després passa pel Parc del Parador, 3 quarts de 10, pel Plaça Camoapa, 2 quarts d'11, pel Parc de les Basses de Sant Pere, 3 quarts de 12 i a partir d'ara també pararà el Parc de la Plana Pedrosa, 3 quarts d'una. El recorregut de la Deixelleria Mòbil s'acaba al Mas Lluís, on hi és de 2 quarts de dues fins les dues.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada amb tota la informació de Sant Just, però si voleu seguir informats de tot el que passa al municipi podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Confia en mi, nunca has soñado poder gritar y te enfureces, es horrible el miedo incontenible.
Entonces ven, dame un pedazo, no te conozco, cuando dices que felices, que caras más tristes, que caras más tristes. Ella sabe y presiento que algo ha cambiado,
¿De dónde estás? ¿No te veo? ¿Es mejor? Ya lo entiendo. No me lamento, no sigo detrás.
si cada vez que vienes me convences, me abrazas y me hablas de los dos. Y yo siento que no voy, que el equilibrio es imposible cuando vienes y me hablas de los otros dos. No te diré que no, yo te sigo porque creo
Si cada vez que vienes me condenes y abrazas y me hablas de lo que he dicho.
que n'és quan t'allargo.
Confía en mí, nunca ha soñado. Puede gritar en furetes. Es horrible el miedo incontenible. Entonces, ven, dame un abrazo. Lo te conozco cuando dices que felices, que caras más tristes, que caras más tristes.
i ningú ens trista i ningú ens trista
Ara passen 10 minuts de les 12 i és moment de parlar de notícies curioses. Per això com sempre a aquesta hora el que fem primer de tot és tirar aquesta sintonia.
I ara saludem la Roser Sort. Bon dia Roser, què tal? Bon dia Carme. Com va? Bé, la setmana tranquil·leta, de moment. Sí, no? A més a més, veig avui per això que tranquil·leta per tu, però ens portes moltes notícies, eh? Em passes moltes coses pel món. Pel món em passes moltes coses. Que jo estigui tranquil·la no vol dir que el món estigui gaire tranquil.
A veure, comencem parlant d'un surfista sense cama que domina les onades. El vídeo ha sigut molt vist per xarxes socials, youtube, etc. d'un surfista que es diu Michael Colts que es va quedar sense cama el 1997 després que un tauró li destrossés mentre es feia surf. Aquest accident no ha frenat les seves ganes de tornar a l'aigua i de tornar a surfejar. I així ho demostra amb un vídeo que està corrent per totes les xarxes fent surf amb la cama ortopèdica.
Dominar el mar com ningú i ja que mai que és una apassionat del mar i segueix fent el que més li agrada, que és aquest esport, explica que no té por als taurons ja que després del que li va passar no té cap motiu per no tornar a l'aigua. I justament explica que això li va passar perquè realment
Ella es va ficar en el medi dels taurons, a vegades se'ns oblida que el mar és el seu medi, és on viuen i que ens fiquem allà on ells viuen, a fer el que realment nosaltres vulguem, acompanyar-nos o fer surf. Resulta que aquest noi és molt gran defensor dels taurons i ha viatjat a la ONU i en congressos per defensar la seva conservació, ja que molts llocs que hi ha taurons
perillosos en zones molt més a la costa i això està al tema complicat que ho volen erradicar. Doncs és la primera notícia, és curiós, jo també he vist el vídeo i realment fa impressió tot plegat. Sí, és un noi molt jove i jo no sé l'edat que...
però es veu molt jove i el noi ha superat el fet que no tingués cama, que ja va ser un impediment en el seu moment quan li va passar que hagi tornat a fer la seva vida normal amb aquesta cama autopèdica i tornar a pujar una taula de surf i seguir amb la seva vida normal.
Més històries, per exemple ara l'alcalde de Toronto begut i insultant a la policia? Què és això Roser? Fa dies que es comenta i es veu que no és la primera vegada. Es diu Rob Fort, que és l'alcalde de Toronto, explica haver deixat l'alcohol però una altra vegada l'han tornat a enganxar molt begut en un restaurant d'aquests de menjar ràpid on es veu que hi ha una persona que el grava i clar tot això sempre és com...
Sembla que ara no puguis fer res més, que sembla que t'estigui tothom controlant, i més una persona coneguda, que en aquest cas aquí, si veguéssim el Trias, doncs potser sí que en sortiria. S'ha de vigilar, també ets una persona pública, i en principi has de donar exemple, no? I a més, ser una alcalde d'una ciutat tan gran com Toronto, i amb una responsabilitat que...
amb tot el respecte a una escala de poble, però no ets l'alcalde... Tampoc m'agradaria veure l'alcalde de Sant Just encara que sigui més petit amb aquest comportament. Però una persona que potser d'aquí... És veritat que Toronto no és un poble molt petit, que estem parlant d'una ciutat amb molts pocs habitants, sinó que té un paper bastant important en aquesta ciutat i que ja havia passat anteriorment que havien sortit notícies que fumava crac, problemes de drogues, d'alcohol...
el típic o no típic, però surt tantes notícies sempre d'aquests temes, que ja és o la prostitució o les drogues o l'alcohol o aquest tipus de coses i que ha sortit a les notícies i l'alcalde Zoca no ha demitit i que els ciutadans
No, no l'he repercutit a la manera d'actuar davant dels ciutadans, sinó que el Contrani ha dit que els records eren davant d'aquestes enquestes, perquè va tenir que quedar clar davant de la policia sobre aquests fets i desmentia el que realment havien dit, perquè anteriorment havia tingut aquestes denúncies per fumar crac o drogues i tal, i va dir que desmentia davant de la policia, però el vídeo és una cosa molt més evident, vull que ja les proves són ja...
imatges que es veu del que estàs fent. De moment està una mica el tema parat, a veure què es farà la policia davant d'aquests actes. De moment segueix en l'alcalde. Exacte, no sabem com acabarà. I ara parlem del polèmic conill a l'orella de Mandela. A veure Roser, explica'ns-ho això. Fa uns dies, com bé sabem, va morir el gran nen som Mandela
i en motiu de commemorar l'homenatge de Nelson Mandela es va construir una escultura que pràcticament és de bronça que no és de pedra i l'han volgut posar a la ciutat on ell va néixer. És una gegant reproducció de líder de 9 metres d'altura i resulta que
que han donat-se compte de com van ficar l'escultura, que tenia un mini conill, un mini animalet, en aquest cas un conill a dintre de l'orella de Mandela. El govern sud-africà està molt indignat en vista que en un personatge tan conegut com aquest que apareguessin aquest tipus de coses que...
I més ser una persona que no és un dels presidents i això que a vegades volen fer mofes o d'això, però una persona tan coneguda com Nelson Mandela amb tanta predisposició que tenia sempre, i ser una bona persona en tot això que fa gent aquest acte com de rebel·lia, diguéssim. I resulta que té tota una explicació que el govern no volia que afirmessin aquesta escultura als propis escultors
i d'aquesta manera han volgut firmar l'escultura d'aquesta manera, ficant un mini conill a dintre l'orella. Deu-n'hi-do. Són aquestes les primeres notícies. Són estranyes, les que ens has portat avui. De moment, Roser, realment... Tenim de 3 ens 3 toca.
I atenció a aquest pronòstic tecnològic que és que Facebook perdrà el 80% dels seus usuaris l'any 2017. Als amants del Facebook sembla que se'ls acaba la història. Doncs un estudi sobre... Sí que és veritat que potser el fem servir menys que abans, no? No l'obrim tants cops al dia. El que jo també volia debatre és una mica, i dic bé, ho parlarem la Carme, que realment la xarxa social és una cosa de modes, com tot ara.
que realment es va crear fa un temps, va sortir a la llum, es va fer un gran renom d'aquesta famosa xarxa social, però a partir d'aquí s'han anat creant tantes i de tantes maneres d'utilitzar-la que sembla que et quedis enrere. Com diu la dita aquesta de renovar-se o morir, que a vegades les xarxes per molt innovadores que siguin i fa molt poc que hagin sortit,
que pot ser que d'un dia per l'altre completament en surti, una diferent, igual que els mòbils, igual que tot, que et quedis totalment obsolet. Doncs si un estudi de la Universitat de Princeton pronostica la mort imminent de la xarxa social, basant-se en la corba de creixement de les epidèmies.
Clar, de vegades més la gent està més malalta i hi surten més problemes. I és veritat que això no passava. Jo ho penso i és veritat. Els nostres avis no tenien tants problemes com tenim ara. Home, tenien de més greus, justament. Sí, més greus, però a nivell de salut... Jo crec que sí que és veritat que... Crec que sí que passa que eren problemes més greus que ara. O sigui, ara vivim més anys, en principi, no? I llavors és normal que hi tenim problemes. És a dir, la majoria de la població d'aquí no passa gana, té cobertes les primeres necessitats bàsiques,
i això fa que apareguin altres coses, però jo no estic d'acord en aquest sentit, no crec que tinguem més malalties que abans.
Més malalties, potser no, perquè és veritat que ara tenim molts més recursos que abans a nivell de salut, a nivell de malalties, a nivell de productes que us solucionen... Abans la gent es moria de la grip, per exemple. Clar, i ara no, ara representa que amb una pastilleta ja ho tens solucionat, sinó que ara sembla que la gent sigui com més poc on dia que de que es provoquin ells mateixos a vegades símptomes que realment no tenen. I només es veu amb la publicitat que s'anuncia avui dia.
Només es veuen productes per l'estómac, que tot s'encenta malament pel tipus de menjar. És tot un rol de menjar malament productes perquè l'estómac no pateixi i després no ens surti efectes secundaris.
és tot un rol, per això diem que quan parlem de xarxes socials això també passa, no sé si hi ha cura o no per això, i les noves generacions, els adolescents prefereixen altres xarxes socials com la d'Instagram, YouTube, Snapchat, no sé si en coneixes bastantes aquestes.
No tant, l'Snapchat no la conec, Instagram sí, però Youtube també, però bé, sí que és veritat que són les modes, no? Sí, ja que amb les noves creacions d'aplicacions innovadores, amb milions de talls, per exemple, el que diem de l'Instagram, de crear fotografies com si estiguessin fetes per un fotògraf amb miltonalitats o vídeos, i que quedi com si fossis un professional, realment, i és una aplicació que ho pot utilitzar tothom.
Molt bé, doncs és una altra de les notícies d'aquell matí. Tenim més històries, ara per exemple parlem d'una monja que dona llum sense saber que estava embarassada, això no ho puc entendre tampoc. No entenc res. Ho comentava ara la meva germana. I ja anem passant coses a la monja. Jo no m'ho crec directament. Jo tampoc.
Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia sencerament... Jo quan he llegit la notícia
Ojo amb la gent que no sap ni el que fa. Però quan parlem d'una família o d'una parella, s'entén que pot ser que sigui un descuit i que no t'hagi adonat, però en aquest cas parlem d'una monja. D'una monja que dona llum. Una monja salvadoreña que resideix a Itàlia. Ha donat llum a un nen que de nom li dirà Francisco, com el papa, o sigui, amb honor a ell. La notícia, ja que ha sorprès la dona que té 31 anys, va anar a l'hospital perquè tenia forts dolors, com si fos el que diria un còlic nefrític.
i resulta que no, que va donar llum a una dona més ni menys de 3 quilos i mig. Vull dir que la dona no sé si notava aquell pes a sobre. És molt estrany tot això, és molt estrany. I la congregació a la capartanya ha censurat el comportament de la religiosa dona que assegura que no ha fet mal a ningú.
La nova monja, que ja és mare, ha assegurat que ella es farà càrrec del donador. Jo poso molts punts suspensius en aquesta notícia, que m'ha semblat estrany a dir que la tinc que comentar si o si, per veure què en pensen, que aquí alguna cosa ha passat. Això de la mare naturalesa et dona fills gratuïtament, sense cap conseqüència, no és així. No és gaire. No ens ho acabem de veure, és que al final ens acabem creient tot el que ens diu algú. Vull dir que al final l'hem de posar una mica de
De sentit comú, jo em crec que ella ho digués, però vull dir que no. Clar, que fins arribi el punt de ser veritat, molt normal no és. Coneixem ara el cas de Betany Mota, la noia de 18 anys, carres a Youtube i té més seguidors que Lady Gaga. Rosa, explica'ns qui és aquesta noia. Doncs aquesta noia s'ha fet molt famosa a les xarxes socials perquè té 18 anys i té més de 2 milions de seguidors a Instagram i més de 5 milions a Youtube.
Deixant molt enrere a la gran Lady Gaga, que són personatges públics per complet, on tothom els segueix, on tothom els escolta. I aquesta noia, amb 18 anys, que no la coneix, no és personatge famós, té més seguidors que molts dels personatges.
La noia ja té una marca de roba i de joies pròpia i porta des dels 14 anys penjant vídeos a les xarxes socials de Google. En aquests vídeos jo n'he vist uns quants, parla de maquillatge, de com vestir-se, tipus d'aquests MTV que fan programes aquests de noies joves, de com es vesteixen,
una noia et vesteix, la major estilista de Los Angeles et porta de compres i et vesteix perquè vas val vestida o vas mal pentinada. Doncs sí, és ben bé una mica així. Aquesta noia agafa com recaptar unes quantes noies com un programa i les porta com de compres i les assessora. D'aquesta manera fa com que ella queda com la millor...
Estilista o la gran dissenyadora, en aquest sentit sí, que ha creat una marca. És cert que s'està fent d'or aquesta manera, s'està guanyant riquesa a través de les visualitzacions de YouTube.
Dissenyadors, algú li haurà promocionat tot aquest tema perquè jo crec que ella sola si no treballa dubto que tingui diners per poder anar-se muntant marques pròpies i vestimenta i tot aquest... ...tres fots que hi ha darrere. Sí, exacte. Però bé, de vegades pot apareixer en la publicitat només...
Ja, però no tot és màgia pura i encant, és que aquesta noia és famosa perquè va començar a patir uns abusos escolars i va deixar d'anar a l'escola, no volia parlar amb ningú, no volia saber res de ningú, vull dir que realment el tema és greu, s'ha fet d'or i veus els vídeos com tot és molt
ideal i molt... Porta un passat difícil, no? Sí, vull dir que realment aquesta noia segurament haurà passat el seu, que ens alegrem tots que hagi sortit a per bé, que li hagi sortit tan bé, tan rodó, però que quan era petita patia aquests tipus d'avisos i que diu que la manera que va trobar per sortir d'aquest forat negre o d'aquesta depressió era penjant els vídeos i doncs aquesta manera de poder-se comunicar amb altres persones que no fossin de l'escola, suposo, o a casa.
a veure què em pensava l'altra gent. Doncs és una altra de les notícies curioses d'aquesta setmana. Avui hem dit que fem una varietat bastant... Tenim una mica de tot. Tenim de tot. Ara parlem d'un selfie insòlit que és un home sense ratlla del cul que comparteix una foto en una xarxa social. Sempre hi ha una notícia així també. Això ho hem dedicat a la setmana. En trobem una o altra. Desagradable, com se diguéssim. Justament la paraula selfie no sé si l'havies sentit.
L'acadèmia està farta de sentir selfie, ha dit que no, que diguem autofoto i que és la manera genuïna de dir-ho. Perquè com que de tot arreu es parla de selfie, ets un selfie, selfie, selfie, selfie aquí, selfie allà. Doncs la paraula selfie s'ha convertit en tot un clàssic
Ja caso que diem tu una autofoto que la noia o el noi es fotografia davant d'un mirall i he dit fent cares rares, morritos o posant de manera sensual i en veiem de tots tipus perquè no sé si ho has vist tu però suposo que no sé si va paradats això de gent vestida d'una manera, de fotos picants, no més picants, amb roba interior, més orteres, més estranyes...
Tenim una varietat d'autofoto o selfies molt extens. Es tracta d'un noi que està conegut com Bondi Original, en el seu nom de l'usuari, que no té raó del cul i que ho ha compartit amb tothom. Ho vol fer públic, que ho sàpiga tothom. Aquesta foto ha arribat perquè suposo que ja l'has vist, no sé si l'has buscada o no,
Aquesta no, aquesta crec que no em ve ni de gust buscar-la. Penges una foto de la privacitat que té alguns de penjar coses, perquè ell representa que ho ha penjat de la millor manera més graciosa del món als seus amics, perquè ho vegin els seus amics, i ha arribat a notícies de tot el món, ha arribat a un punt que aquest noi és famós a tot el món.
perquè va sortir per la tele, ho he sentit a diversos programes a la tele, com a internet que corre per tot arreu. Vull dir que ja només és buscant els diaris via online, si no de qualsevol diari de gust de tothom, i es va comentar, diu que explica que pot anar al lavabo com tothom, no té res del cul però...
pot anar a la bau com tothom, i es veu com la cicatriu que no en té perquè té una petita operació, que li van sortir uns quistes, sembla una mica festigós, però que li van sortir uns quistes i a través d'això que li surten molts quistes té un problema i justament li surten allà, i clar que diu que de tantes operacions s'ha quedat sense.
Deu-n'hi-do. Potser ell li va bé fer-ho públic i naturalitzar-ho. Si un cos que jo no ho faria, cada vegada més la gent penja fotos sense pensar en les repercussions que pot arribar a tenir. Perquè quan ho penges a la xarxa ha quedat.
És veritat que de vegades ja hem traspassat com una barrera en aquest sentit i ja ens és igual. Donem un altre valor a la curiositat. Jo un cop ho pensava, per exemple, en fotos ja no tant de cadascú, sinó ara veig molta gent que penja fotos dels seus fills petits.
d'un any, dos anys, però hi ha gent que en penja moltíssimes. I penso, hòstia, fins aquí és la privacitat ja no teva, sinó del teu fill també. Llavors suposo que algú em va respondre que ara ho veiem diferent. No sé, però em refereixo. Per exemple, es vigila tant a les escoles que s'han de posar, no tots els nens es poden fer fotos perquè calen autoritzacions i en canvi, ja sé que tu ets el pare i ho decideixes, però
M'encara em sorprèn aquesta exhibició. De fet això que dius és notícia i suposo que cada dia se'n parla, d'això no és algú molt curiós o molt fora de lo normal, que cada dia he llegit la notícia precisament d'això, que deia un titular que cada vegada més els pares pengen fotos dels fills gratuïtament a les xarxes socials i amb un transfons que no és bo que els pares o gent, perquè ja són només pares, perquè
També diets o cosins o el típic que ha nascut un cosinet i el vols penjar a la fotografia a l'Instagram. O la foto això d'algú acabat de néixer. Acabat de néixer que et fa il·lusió, que vols ensenyar-ho i que realment és dolent penjar fotografies de nedons. Suposo que algú et dirà que és bo, que és un debat d'aquests que podríem fer durant molta estona. No, si tant.
En fi, que veuen una última notícia, Roser, que no et preguin si és que me l'he saltada per no fer-la, sinó que em feia gràcia perquè era per fer-la com a punt final, que és que s'ho va estar en un tros de pastís nuptial del casament del príncep d'Anglaterra i Diana de Gal·les, és a dir, de fa més de 30 anys. Estem parlant de fa 30 anys d'aquest casament i dels quals una persona ja no hi és, que és Diana de Gal·les, i l'altra està casada amb una altra persona, vull dir que ja porten vides totalment diferents, no és que encara estiguin recentment, vull dir que no és algú molt recent,
Doncs sí, la casa de sobastes Christie, que és una casa de sobastes molt coneguda a Nova York, ha vengut pel preu de 780 euros, una porció de pastís nutcial. Més clar, no te'l pots menjar.
I ha d'estar conservat d'alguna manera no m'imagino. Ja sé que no pots per menjar-te. Ja no he indagat més aquí per veure quin és el tipus de conservació per un producte que diu que fa més de 30 anys que es va fer. Vull dir que no sé com devia estar el pastís, si congelat o amb conservador.
i sembla un preu desorbitat per un postre, però resulta que aquest pastís és únic al món. És l'únic que queda. Encara trobo que és prou barat. Em sembla caríssim, però amb aquestes coses del fetitxisme a vegades hem vist preus de coses pitjors, molt més desorbitades. Encara trobo que pensaven treure més diners.
180 euros d'aquesta porció del pastís de Diana de Gades. No te'n pots menjar perquè a saber si te'n menges has de saber què et passa. Suposo que la gent ha de tenir com un record de vitrina.
Sí, el tros forma part d'un impressionant pastís de quasi 100 quilos. El trosset no sé com serà, però Déu-n'hi-do del pastissal.
d'un casament. Qui té el vestit, per exemple, o les sabates que subasten tantes coses, que la joia és deia... Això encara és més excèntric, no? I a més, per tot el que va realment passar, una dona que va morir en un accident tràgic, tot el que realment ha passat, ja és com algun morbós, també. Ho veig com algun morbós, de tenir aquesta cosa, no com un record curiós. Tu l'hi has comprat, Roser, a un preu més barat?
No, jo crec que no. Ni el dels d'aquí, ho sento molt, ni els d'aquí... Home, però a vegades aquella princesa, com més et deia ara, com molt ficada en la història, dic que potser l'estimava. No, és veritat que la gent se l'estimava molt, aquesta princesa, cosa que potser d'altres països no.
No és tan habitual aquí per exemple. No és tan habitual, d'aquesta era ajuda monetària, de tot el que feia les conseqüències que tenia la Diana de Gales com a tal persona. Vull dir que suposo que l'han vengut i el qui el tingui ho vol per un tema sentimental, que a nosaltres potser no, però la persona que s'ho ha quedat suposo que sí. Segurament. Moltes gràcies Roser i tornem la setmana que ve amb més notícies curioses. Molt bé, bon cop de setmana. Que vagi molt bé. Adeu.
Ara passen tres minuts de dos quarts d'una, de seguida repassem les estrenes de la setmana o fem però després d'escoltar aquest final, la versió de Mishima d'una de les cançons d'Antònia Font.
L'estiu de l'estiu de l'estiu
I ara parlem de cinema, com que de divendres som un repàs a les estrenes de la setmana de la Cartallera amb el Xavi Roldán. Bon dia Xavi, què tal? I és divendres, que bé, eh? Sí, que bé. I saps què passarà? Que la gent associarà el meu to de veu amb divendres. Clar, més divendres i l'última hora. És com l'hora de fer el vermut. Exactament. Desprens alegria i primavera.
i tant i tant. La gent sentirà la meva veu i tindrà bon rotllo. És com un pèrrop de Pavlov, saps? Sí. Pensa per això que aquestes accions es repeteix ara, els diumenges, no. Gent. Jordi Basté. Qui és el Jordi Basté? Qui és el Jordi Basté? No t'he acabat de dir. Sí, la Meryl Streep està molt bé, la Julia Robes també, i la Nicholson també està molt bé. La germana... La germana. Però no la Julia Lewis, exacte. No, l'altra. Sí, sí, m'agrada molt aquella noia. No sé qui és, però vaig pensar...
Es diu Julián Nichols, em sembla que el seu nom és Julián. Sí, és una noia de l'àmbit de les sèries i tot això que sempre ha estat allà, i ara ha fet aquesta pel·li i ho fa molt bé. I el de Sherlock també. El Benedict Cumberbatch i tanta altra gent, és que surt molta gent a aquesta pel·li. Total, aquesta és una que m'agrada, i després haig de veure la ladrona de libros.
Ah, aquesta la vaig anti-recomanar sense haver-la vist. I ho vaig dir en aquell moment. Em feia mala pinta, em fa pinta de ser molt de l'Òscar. Confines? No està malament, sí. Però bueno, la història està lletla, la història és un llibre, llavors ahir vaig anar amb una de les persones que hi vaig anar, havia llegit el llibre, llavors el típic, el comerç...
Falten moltes coses, però encara està bé explicada. És veritat que hem vist moltes històries de nazis, però el fet que estigui explicat des del punt de vista de la nena ho fa una mica més difícil. No plores exageradament. Però plores.
En alguns moments. A mi aquestes històries sempre fan patir molt aquell típic presoner tan amagat dins d'una casa que em posa molt nerviosa. No em desagrada plorar al cine, però quan m'obliguen, apuntant a ballar, plora, plora, fa una mica de ràbia. Bé, doncs això és el que he vist aquesta setmana. Jo et dic el que hi ha per aquesta setmana. A veure què. Tenim, per exemple, Hércules.
Jo crec que no hi haurà cap mena de dubte, que és una pel·lícula que no cal anar a rebre. Tu si la vols anar a veure, vés-hi, però jo crec que no t'agradarà.
Si li vols dir persona humana digue-li persona humana. Si li vols dir cartoon digue-li cartoon. És que no em puc dir res més que Hércules. És Hércules. Saps l'Hércules dels Hércules de tota la vida? Sí, la de Disney. Ja no m'ha agradat tampoc aquella. Ja era un Disney xungo. Era un Disney una mica raro. Doncs això és un Hércules.
una altra versió del mitge d'Hèrcules, concretament es diu El origen de la leyenda, i aquesta la dirigeix el René Harlin, que és un director de pel·lícules d'acció dels anys 80 i 90, que va fer coses més o menys interessants, com la segona part de Jungle de Cristal, o com aquella mítica pel·lícula que era durant tota, però és mítica, que es deia La isla de las cabezas cortadas, que era una recuperació de les pel·lícules Aventuras de piratas, que va sortir a la Gineda i va ser una mica fallida aquella pel·li, comercialment va ser un desastre, però era divertida.
I ara ha fet aquesta versió en 3D amb d'explicar de medius però que es queda cortant tots els aspectes de guió, d'interpretació, de tot. Una cosa bastant desastrosa i que a més hi ha hagut consens per dir que la pel·li és bastant desastrosa, o sigui que... No, recomanem. Clar que no.
Després tenim Minscape. Aquesta és complicada. És una pel·lícula espanyola dirigida per Jorge Donado que no és espanyola. És una d'aquelles pel·lícules que tu les veus basada en la idea de pel·lícula espanyola i no ho és perquè té actors internacionals i té una producció internacional.
que les estrenen aquí, normalment s'estrellen una miqueta a nivell de taquilla i llavors ja les venen al mercat internacional que és en el fons el que volien en primera instància. Ja. Bueno, és una pel·lícula per a mi una mica justeta, és un thriller sobre un senyor que es dedica a ficar-se a l'ament de les persones a dintre, de l'ament de les persones per observar les coses que hi passen a dins, llavors és contractat
per decidir si una nena és una víctima o un verdugo, si la nena està loca o si realment l'estan manipulant i estan trastejant o consument. De bones a primeres diries una pel·li que l'argument pot donar per un bon thriller, una mica inception, una mica origen i tot això, però després és una pel·lícula bastant fluixeta que està ben feta a nivell de realització però tot lo de més és una mica xungo. Té un gir final a més, que es veu des del primer moment, no estic fent cap spoiler, però des del primer moment ja dius
que sé com acabarà això, que sé que hi haurà un giro, i si efectivament hi ha un giro, però bueno, escolta, hi ha el Marc Estronc, que és un tio que compleix, i la Taisa Farmiga, que és una nena que últimament està començant a pujar com l'espuma, o sigui que bueno, cares conegudes, això sí que ho té. Això ho tindrem bé, doncs.
A veure, anem a una altra història molt completament diferent, que és aquest Nymphomaniac 2, la segona part d'aquesta història, que la primera es va estrenar fa un mes, no? Sí, exactament. Fa exactament un mes, el 25 de desembre, el dia de Nadal, els senyors distribuïdors van dir, estrenem Nymphomaniac, que és aquesta pel·lícula esporament sexual, de sexe,
que explica la història d'una noia que explica les seves aventures sexuals a un senyor que la recull de terra al mig del carrer i la porta a casa seva i com si fos una mena de les milions de noces li comença a dir que t'explicarà tota la vida la història dels polvos.
És una pel·lícula que era una pel·lícula de cinc hores, el Lars von Trier va rodar aquesta pel·lícula de cinc hores, però als distribuïdors o qui fos li va dir no, hauries de treure. I llavors la va deixar en quatre hores. Cinc hores i mitja durava, la va deixar en quatre hores.
Presumiblemente, va treure les parts més pujades de to. Perquè és una pel·lícula molt, molt, molt, molt explícita de sexe. Fins i tot ha contractat actors porno perquè facin de dobles dels actors reals. Pròtesis tota aquesta moguda, no? I a part d'això, a part d'haver-la deixat en quatre hores, li van dir no, i a més, la partirem per la meitat i la treurem en dues parts. Ell no hi estava d'acord, va dir que per aquí no passa... És que és una mica estrany, no, això?
La pel·lícula està partida per la meitat. No puc anar a veure aquesta demà. Has de veure la primera part.
Vaig anar com la gent normal, com els mortals. I clar, vaig veure mitja pel·lícula. És que tu pagues i veus mitja pel·lícula. De cop es talla la pel·lícula i diuen, més que bé, la resta. Et posen una mena de, en el pròxim capítol o tal, et posen un muntatge d'imatges supercutre.
i te'n vas a casar amb un pam d'anàs, no? Doncs ara s'estrenarà aquesta segona part, que ha complet de la història, i a veure, em fa ràbia, reconeixeu, perquè em fan molta ràbia aquestes operacions comercials, però la pel·lícula és brutal, és una autèntica obra mestra, molt xunga, estranya, que juga amb tu, que a ratos és molt elegant i a ratos és molt burda i molt barruera, que se'n va de la intelectualitat a la cosa més barrioajera,
Però és una gran pel·lícula. De puro grande és bona. És tan llarga, és tan excessiva, és tan tot, que al final acaba sent molt bona. És una pel·lícula obsessiva en la seva manera d'estar feta, perquè l'esbontrier és un loco, literalment, està boig, i això es transmet a la seva pel·lícula.
No és per tothom, d'entrada només per gent de més de 18 anys, i a part d'aquí tampoc és per tothom, però és una gran pel·lícula. És aquest Nymphomaniac 2, que s'estrena també avui. Més històries, Old Boy i The Spike Lee.
Remake de la pel·lícula de Park Chang-wook, que ha rebut pels pertot arreu. Tampoc l'hem pogut veure perquè tampoc hi ha hagut passe de premsa. De vegades, quan no fan passes de premsa... No les vas a veure. És per... Bueno, després, si m'interessa la pel·lícula, vaig i pago. Vull dir, soc periodista, però també soc cinèfil, sobretot. Clar. Llavors... Doncs no, el que passa és que algunes pel·lícules que són molt dolentes, ells diuen, ui, no posarem passe de premsa, perquè així no se la carreguen abans. Que vagi la gent al primer cap de setmana, fem tot el queixa que puguem i fora.
O sigui, mala pinta, no? Mala pinta, la crítica l'ha deixat molt malament, la crítica dels Estats Units, doncs això, el remake de la pel·li coreana, feta per l'Spaik Lee, no puc dir res més. Molt bé. A veure, Othello, què tal aquesta? Perquè avui ha pintat tot una mica complicat, eh? En quin sentit complicat? Em quedaria amb l'infomania, tenen en compte si t'agrada el cinema, saps a què beure, és una cosa dura, però de moment no m'ha recomanat res més.
No, no t'he recomanat res més però aquesta te la puc recomanar. Amb recances. Perquè no és una pel·lícula tampoc per a tots els públics, ni molt menys. No, però perquè és molt autoral, no perquè sigui agressiva com Ninfomania, que és molt agressiva, sinó perquè és una pel·lícula molt autoral, però és superinteressant i m'aventuro a dir que serà una de les pel·lícules més interessants d'aquí a cada any. És molt difícil d'explicar. A veure, és la història, és com una mena de false making off,
que explica com un director de cine pretén fer una versió d'Othello, de la obra de Shakespeare. Llavors, la pel·lícula és un making-of d'això, però incorpora ficció. Incorpora, diguem-ne, tota una subtrama del director, de la relació del director amb els seus actors i de com va aixecant-los a poc a poc i va fent que s'arribi a confondre ficció amb realitat, que els actors creguin que són els papers que estan interpretant. És a dir, és un joc de capes de ficció i realitat. Sé que és una mica polló el que estic explicant, una mica taco.
S'ha de veure per entendre. Juga amb la realitat.
Tocat, no? Tocat per la intensitat de les interpretacions, del que t'explica. És molt xula, és una pel·li superxula, molt xula, de veritat. No és per tots els públics, qui vulgui veure explosions, doncs, òbviament, que no vagi a veure això. Qui vulgui veure històries convencionals, tampoc, potser. Que vagi a veure La ladrona de libros. La ladrona de libros, però qui vulgui una cosa arriscada, experimental i audaz, que vagi a veure aquesta, perquè sortirà satisfet, segur. Molt bé. Doncs l'apuntem, aquest totelo. Sí.
Després tenim també presentimientos de Santiago Tabernero. Sí, una altra proposta espanyola. ¿Otelo es catalana? No sé si ho he dit. No, no ho has dit. És catalana. És un director d'origen magraví que es diu Jamudial Ramon.
però ell és català, és de parla catalana. I està fet aquí, no? Està fet aquí, amb actors catalans, amb un altre actor magraví que fa d'Otello, però és una pel·lícula catalana, de producció catalana. Aquest senyor és professor de l'ESCAC, vull dir que és una producció 100% catalana. Presentimientos és espanyola, és l'última proposta del Santiago Tabernero, i surt la martatura.
La pel·lícula està normal.
Bé, doncs parlarem de la següent estrena, que és, què fem amb Maisie, quin títol més mandrós. Sí que és mandrós, i és un títol... Potser és una mala traducció. És una mala traducció, és una pel·lícula que es diu What Maisie Knew, lo que sabia Maisie o lo que supo a Maisie. Basta diferent. I a més és molt important aquest canvi de...
Aquesta cagada en el canvi de títol, perquè és la història d'una nena, llavors quan dius what makes you new, el punt de vista el situes a la nena. Si dius que fem es convici, el situes als pares de la nena. La història és la història d'un matrimoni que tenen una filla i que estan barallant-se tot el dia, se separen, i llavors t'explica els avatars d'aquesta separació, però ja et dic des del punt de vista de la nena.
i és l'interessant, és una pel·lícula que parla de la inocència, de la fragilitat d'aquesta inocència i de com enfoquen els problemes adults als nens. Llavors, clar, dir què fem és marejar-la per dir-ho. Qui ho fa, tu, que estàs tan picada en el món del cinema? Saps qui tradueix els títols? No en tinc ni idea. Només sé que són uns desalmados i uns inconscients, és veritat. I serien les distribuïdores o és alguna cosa més? Sí, és gent de les distribuïdores.
Suposo que hi ha alguns títols que venen... Jo si ens està escoltant aquest senyor em perdó, però aquest senyor és un frustrat. És veritat, és un tio que es pensa que té una certa creativitat a dins i que l'única manera que té de treure'l és canviant els títols de les coses llavors. I posar què fem amb ells. I coses molt pitjors. Està bé, aquesta pel·li està ben enfocada, està tractada amb delicadesa i amb una realització molt adequada.
Perfecte, doncs moltes gràcies, Xavier Lleodan, per aquest repàs ampli avui amb les estrenes del cinema. I tant. Tornem la setmana que ve a divendres amb més pel·lícules. Que vagi bé, bon dia, bon cap de setmana. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
6 minuts i la una al migdia és el moment de tancar aquest just a la fusta d'avui divendres 24 de gener. Recordem que tornarem dilluns a partir de les 10 i fins a la una com sempre i que mentrestant, si us interessa recuperar algun dels continguts, ho podeu fer també a través del podcast del programa que trobareu fàcilment al web de la ràdio radio.desvern.com.
Ara marxem, deixem de seguida la una en punt amb l'Andrea Bueno i els Sant Just Notícies d'aquest migdia, i agraïm prou a la gent que ha fet possible aquest Just a la Fusta, l'Andrea dels Serveis Informatius, el Carles Hernández i Rius de la Previsió del Temps, avui hem parlat amb Francesc Riera del Centre d'Estudis Sant Just Tengs, de Randall Acte, que es fa demà per recordar que fa 75 anys que les tropes franquistes van entrar a Sant Just. Hem connectat amb l'institut, amb el Posem L'hi veu, amb els alumnes de l'institut que cada divendres ens fan la seva secció particular,
Hem parlat amb Pilar Santpau, metge i especialista en nutrició, sobre aquestes qüestions, aquests consells que ens portarà a partir d'ara també cada 15 dies la Pilar Santpau. I també hem tingut la Roser Sorta, amb les nutricions curioses, i el Xavi Roldán, ara l'heu sentit, amb les estrenes del cinema. Us ha parlat Carme Verduy, tornem dilluns a les 10, que vagi bé, bon cap de setmana.
Just a la fusta, al magazine del matí.
A mi m'agraden les cançons.
No, no.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Sant Just recordarà demà els 75 anys de l'entrada de les tropes franquistes al municipi. El 25 de gener de 1939 les tropes nacionals van arribar fins a Sant Pere Màrtir i demà Francesc Riera del Centre d'Estudis explicarà sobre el terreny com van ser els combats aquell vespre. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'Edició migdia d'avui divendres 24 de gener. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
La deixalleria mòbil amplia el seu recorregut. A partir de demà dissabte, la deixalleria mòbil també tindrà parada al parc de la Plana Pedrosa. Cada últim dissabte de mes, la deixalleria passa pels diferents barris del municipi per facilitar el reciclatge a la ciutadania. L'1 de febrer arrenca el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturnà. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició. La inscripció costarà 25 euros.
I a l'informatiu també farem un repàs de les activitats més destacades d'aquesta tarda i vespre. En just a tres quarts de cinc es farà una jornada sobre economia verda i a dos quarts de nou es projectarà el documental del mes sobre la bombolla immobiliària espanyola.
Estem al gener. A les 6 de la tarda, aquí a Sant Just, comencen a tenir moltes testimonis sobre les 5 de la tarda. Aquests soldats franquistes van amb un objectiu molt clar, que és Sant Pere Màrtir, i arriben allà dalt, que són aproximadament les 6. No els veuen, sí que els veuen, però és el foscant, i tot el dia,
Tenim tropes de soldadets republicans que van fugint cap a la muntanya, uns cap avall vidrera, a amagar-se o, inclús amb intenció d'avorrejar Barcelona i carretera cap a França. Aleshores, el Tahuanya sí que veu, però resulta que la companyia aquesta de Fosellès de la Legió arriba segurament molt proper a altres que van fugint
i els agafa per sorpresa. I ara ja van amb cuidado, els guia aquest xicot que us deia que els deixa una mica més amunt de la font de la mandra, el Joan Barreda, els deixa una mica més amunt de la font de la mandra i l'oficial li diu, què? Xicot, no ens acompanyes més? Diu, no, no. El xicot ja tenia por, no?
Així és com començava l'ocupació de les tropes franquistes a Sant Just el 25 de gener de 1939. Ho explica Francesc Riera, membre del Centre d'Estudis Sant Justencs, que demà dissabte serà el guia d'un itinerari que recrearà el que va passar ara fa 75 anys. El centre d'estudis recordarà demà la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just i a Sant Pere Màrtir. El punt de trobada serà a les 5 de la tarda a la plaça dels Estudis Vells i s'anirà fins a Sant Pere Màrtir.
Francesc Riera guiarà les persones que assisteixin i explicarà com es va fer el replagament de les tropes republicanes i com va ser l'entrada de les primeres unitats franquistes a Sant Just. De fet, Francesc Riera parla fins i tot de retirada, ho ha dit el just a la fusta. Jo parlava de retirada de les tropes republicanes. És tot el dia una corrua de soldadets republicans
Pensem que molts d'ells han estat quintats a l'últim moment i els han posat aquí a les trinxeres al llogregat i s'han trobat desbordats, és a dir, a prop de casa. I després hi ha unes tropes que venen també de València, que aquestes estaven més bregades, però aquestes a dalt nord-dalt ja els hi han fotut una bona batussa.
Segons Francesc Riera, l'objectiu era Sant Pere Màrtir, un dels punts estratègics per controlar Barcelona, que es volia encarclar. Tot i que Llobregat havia de ser un dels punts de resistència importants, les tropes van avançar més de pressa del previst. Durant tot el dia 25, però, la gent ja es va anar trobant membres de tropes, es van robar algunes gallines i altres fets que indicaven que ja arribaven. Per saber ben bé què va passar ara fa 75 anys, la clau continuen sent els testimonis. Francesc Riera ha explicat, però, que n'hi ha pocs. Testimonis del combat pròpiament tenim.
El Tahuénia, que és l'oficial republicà que tenia els seus soldats en el post de comandament de Sant Pere Màrtir, a la casita, que en diu ell, això ja ho veurem més endavant, aquesta casita quina és, i un post d'observació de la defensa antiaèria que estava just a dalt de l'armita.
Pel que fa als testimonis, per exemple, Carolina Romeu, desplugues filla d'un dels guardes de la caseta d'aigua de Sant Pere Martí, encara és viva. En aquell moment tenia 5 o 6 anys i parla de morts. Francesc Riera afageix també que s'han trobat indicis que el combat va ser dur. Per exemple, el penya del moro, tenim constància que va haver-hi resistència. Hi havia un niu de metranyadores a dalt, a la base de la torre circular. Tenim constància, en aquest cas, de material. S'han trobat veines,
de matralladora i amb el turonet que puja de la salut s'han trobat veines també de fusells alemanys. Està dient que allà hi ha hagut trets. Se sap si hi va haver morts per això? Sí, a Sant Pere Màrtir van haver-hi morts, segur. Riera també ha destacat que després de Sant Pere Màrtir un dels punts més importants va ser el pont d'Esplugàs, que ha qualificat que va ser un lloc de resistència heroica.
Tot plegat es recordarà demà a partir de les 5 de la tarda des de la plaça dels Estudis Vells. L'acte estava concebut per fer el recorregut caminant, però tenint en compte que comença a les 5 i que es farà fosc aviat i en funció del tipus de públic potser es faran cotxe. Per això des de l'entitat demanen que tothom qui pugui posi el seu cotxe a disposició de la resta de socis de l'entitat per tal de facilitar els desplaçaments a la plaça Mireia. Trobareu més informació sobre aquesta activitat al web del centre d'estudis santjust.org barra centre d'estudis.
Sant Just Notícies. Ara passen 7 minuts de la 1. A partir de demà dissabte, la deixellaria mòbil també tindrà parada al parc de la Plana Pedrosa. Cada últim dissabte de mes, la deixellaria passa pels diferents barris del municipi per fer més fàcil l'accés a la ciutadania a reciclar materials i productes contaminants. Sant Just Notícies.
La deixalleria mòbil passa cada últim dissabte de mes a les 9 del matí per Parc de Joan Maragall on n'hi és mitja hora, després passa pel Parc del Parador a 3 quarts de 10, per la plaça Camoapa a 2 quarts d'11, pel Parc de les basses de Sant Pere a 3 quarts de 12 i a partir de demà també pararà el Parc de la Plana Pedrosa a 3 quarts d'una del migdia. El recorregut de la deixalleria mòbil s'acaba al Mars Lluís on n'hi és de 2 quarts de dues fins a les dues.
I a banda de la deixalleria mòbil, els enjustencs també poden utilitzar altres sistemes per reciclar, com la deixalleria municipal al camí de Can Viosca, que ofereix contenidors específics per a tot tipus de residus. A més, també hi ha la mini deixalleria del carrer Mercat, contenidors de recollida de roba al carrer, de mobles i trastos vells a domicili i dòlis vegetals, i també de piles i medicaments a comerços i farmàcies respectivament.
Més qüestions, s'endarrereix l'enderroc definitiu dels edificis del carrer Creu a Bataneu. Els treballs havien d'acabar durant la primera quinzena de gener però s'han hagut d'aturar a l'espera de solucionar la retirada d'uns cables de subministrament elèctric per part de la companyia. Es preveu tenir un llestit aquest cap de setmana?
Els edificis estan pràcticament enderrocats però la necessitat de retirar els cables elèctrics que s'han trobat ha fet que les obres s'aturin uns dies. De tota manera, la companyia ja està treballant sobre el terreny i en dos o tres dies, aproximadament, s'acabaran els treballs. El regidor d'Urbanisme, Pere Joan Daniel, ha explicat al Just a la Fusta el plàning de les obres. Avui estan treballant i ahir també. Pensem que en dos o tres dies això estarà acabat i una vegada estigui això
Ben enllestit, el que farem és continuar amb l'enderroc. Acabar d'enderrocar el que no s'ha fet, treure tota aquesta runa i després tancar tota aquesta parcel·la amb xapa medàlica. 15 dies després del dia que acabin els de la companyia, això pot acabar.
Per tant, es preveu que en unes dues setmanes, a partir del moment que acabin els operaris de la companyia elèctrica, estaran del tot enderrocats als edificis del carrer Creu. És probable que cap al final dels treballs es faci algun tall puntual de trànsit a la zona, però es garantirà l'accés als walls i un accés alternatiu.
Aquestes obres formen part del Pla Urbanístic de Remodelació del Barri Centre que preveu fer un parc o plaça a l'espai que deixaran els edificis que s'estan enderrocant. Una de les cases que hi ha a prop de l'encreuament del carrer Creu a Mataneu, la de la Senyora Costa, no formava part d'aquest pla, però amb la seva defunció a finals d'any el seu habitatge ha estat inclòs en els nous esbossos del pla. L'Àrea Metropolitana de Barcelona està elaborant ara un projecte conjunt que presentarà la setmana que ve al Regidot d'Urbanisme, ho ha detallat Pere Joan Daniel.
i aleshores ens vam replantejar ampliar aquest esbós. Ja no té gaire sentit que només parlem de la parcel·la de la pista sense parlar de la parcel·la de la casa de la senyora Costa. A finals d'aquest any passat, va encarregar a l'àrea metropolitana de Barcelona que ens facin un projecte conjunt. Per tant, ens presentaran uns primers dibuixos.
La idea del consistori és fer un espai obert que tindrà accés directe al pati del raure de l'Ateneu i al claustre de les escoles. El regidor d'Urbanisme ha detallat com hauria de quedar la zona que s'està reformant al barri centre. Imaginem-nos baixant des del carrer Creu, quan arribes al carrer Ateneu es veurà tot un espai obert i més al fons tot el jardí amb la casa de la senyora Costa i aleshores des d'allà es podrà fins i tot, si no passa res de nou,
es podrà accedir al pati de l'Ateneu i també es podrà accedir des del jardí de la senyora Costa traient el mur que tanca el claustre. Doncs es podrà accedir dintre el claustre i per tant estarem dintre de les escoles.
Aquest pla no es pot tirar endavant fins que no es tingui els diners per fer-ho. Tot i així, Pere Joan Daniel ha assegurat que l'Ajuntament ingressarà aquest any una partida destina de fer les obres. De tota manera, el regidor d'Urbanisme ha explicat que els treballs no es podran tenir llestits abans d'acabar 2014, però sí que s'iniciaran abans d'acabar l'any. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
Ho hem destacat en titulars. L'1 de febrer arrenca el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esbern. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició. L'inscripció costarà 25 euros, 10 més que l'any passat. La agrupació fotogràfica Sant Just, la Unió de Botiguers i Comerciants i els 62 del Mercat Municipal organitzen el concurs amb la col·laboració de l'Ajuntament. Sant Just Notícies.
Cada participant podrà presentar fins a quatre obres per secció, per tant, 12 fotos com a màxim. L'enviament de les fotografies es farà únicament a través d'Internet entre el 1 de febrer i el 30 d'abril. S'atorgarà un premi de 400 euros i una insigne especial de la FIA, el millor autor del Saló. També es lloraran 45 medalles i 18 mencions d'honor.
De les fotos rebudes, el jurat en triarà 50 com a màxim per exposar-les als balcons d'un carrer de Sant Just. Podeu consultar les bases del concurs al web de l'agrupació fotogràfica a fsantjust.com.
I com hem destacat en titulars, repassem algunes de les activitats que tindrem aquest vespre a Sant Just. De fet, aquesta tarda, la secció comarcal del PSC organitzarà una jornada oberta sobre economia verda. Porta per títol el medi ambient com a motor econòmic i generador de nous projectes emprenedors, si tindrà lloc a Can Gynestam. Hi assistiran especialistes de l'àmbit de l'economia i la recerca i empreses que apliquen l'economia verda. Sant Just Notícies.
L'acte el moderarà l'alcalde de Sant Just, Josep Arpinya, i el presentarà Antoni Póveda, primer secretari del PSC Alba Asllobregat. L'alcalde ha explicat al just a la Fusta què vol demostrar a la jornada. Es pot fer economia, es pot posar en marxa empreses, i els emprenedors poden tenir oportunitats en aquesta economia pensant en el respecte del medi ambient, pensant que els recursos són limitats, recursos naturals són limitats, i que la sostenibilitat pot donar la creació d'empreses.
La jornada començarà a tres quarts de cinc amb la ponència L'Economia Verda, una oportunitat per a l'emprenedoria. A les sis es presentarà un projecte