No fa gols, afirma el davanter uruquaià, que ajuda l'equip d'una altra manera i això ja el deixa satisfet. Reconeix també que ara va més en compte abans de discutir amb algun jugador al camp. Messi, d'altra banda, és finalista a la pilota d'or i avui opera en Fer Malen.
A l'Espanyol, Joan Collet supera sense problemes la Junta General d'Accionistes. El 67% dels accionistes presents van aprovar els números que inclouen un deute net de 134 milions d'euros. Collet diu que li costaria tornar-se a presentar si s'avançin les eleccions a la presidència. Avui a l'Avesa Espanyol, els setzents de la Copa i també Madrid-Cornellà.
I pel que fa al temps, molts núvols a la costa central i comarques de Girona i Cel, Sarè, a Ponent i a les Terres de l'Ebre, també al Camp de Tarragona. Ambient fred i ventós a tot el país. Fem repàs de temperatures. Ara mateix un grau negatiu a la Seu d'Urgell, la capital de l'Urgell, un diapositiu a Berga, al Berguedà. En tenen 8 arreus al Baix Camp i 11 figueres a l'Al Empordà.
Ara passen 5 minuts gairebé de les 10. Bon dia.
Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dimarts 2 de desembre.
I comencen a operar moltes coses. Primer de tot, com sempre, repàs les notícies de Sant Just. Tan Andrea Bueno, cop d'ull també a l'actualitat general del dia a través de la premsa. I parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández Irius per saber què ens espera de cara a les properes hores. Sembla que avui ens hem llevat el cel amb un una mica més clar. Sabrem si continuarà tot plegat i si les temperatures aniran també a la baixa.
Avui, com cada 15 dies, a l'escurs de 12, farem tertúlia d'actualitat amb Josep Maria Ranyer i Josep Maria Majoan. Avui la Maria Camps és baixa per malaltia, per tant, la saludem també des d'aquí.
Tindrem l'almanac de Cordilla, això sí, amb el Pep Quintana. Avui també la Sílvia Mas Mitjà amb la secció jurídica. I continuarem amb l'espai que havíem estrenat la setmana passada sobre osteopatia. Avui parlarem de l'apartat de Pediatria Solidària, que et tiren endavant des de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I el que fem a aquesta hora quan passen 7 minuts de les 10 és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar primer de tot de les recollides d'aliments que es fan aquests dies a Sant Just. Doncs comencem parlen de les escoles del municipi que aquests dies organitzen campanyes de recollida solidària d'aliments. En concret, fins al dia 12 de desembre, les escoles Montseny Canigó, l'Escola Brossal Municipal Marrex i l'Institut recollen productes de primera necessitat per a les famílies amb dificultats econòmiques.
En concret, les famílies que vulguin col·laborar poden donar oli d'oliva, llaunes, llet semides cremada i també productes higiènics com sabó de bany i pastilles de sabó per rentar la roba. A més, el proper dissabte, dia 13 de desembre, el rebost de Càrita seguirà amb la seva campanya Omplim la Cistella davant del mercat municipal. Recordem que fa uns mesos l'entitat va començar a recollir aliments i altres productes per a les persones beneficiàries del banc d'aliments a les portes del mercat.
L'objectiu és garantir cada mes un lot bàsic a les famílies que, a més d'hidrats de carboni, també contingui altres nutrients que complementin la seva alimentació. És un lot que costa uns 320 euros mensuals, aproximadament, i la llista del mes de desembre, pel rebost de Càritas, es demana que contingui torrons, crema de cacau, oli, galetes, pastilles de caldo i detergent de roba. Per tant, tothom qui vulgui col·laborar ho podrà fer d'aquesta manera amb el rebost de Càritas el dia 13 de desembre o bé a les escoles de Sant Just.
Perfecte, doncs mira, no hi ha excusa aquests dies per no fer la portasi solidària que es pugui. Més notícies, Andrea. Parlem ara d'una exposició que podem visitar al cim de Can Ginestar aquests dies. De fet, fins al dia 5 de gener és la mostra La Rambla fa 100 anys. És una exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de la Rambla, un dels carrers principals de Sant Just. L'organitza l'Arxiu Municipal i col·labora el Centre d'Estudis Sant Justencs.
L'1 de gener del 1914 es va començar a urbanitzar l'Arabla de Sant Just i el seu entorn, a iniciativa de diversos propietaris locals. Cent anys després, el municipi ha dedicat moltes activitats a aquesta celebració. Per exemple, l'1 d'agost de 2014, al centre d'estudis li va dedicar la passejada poètica de festa major i també es va descobrir una placar commemorativa al Parador, feta per l'artista Carme Malaret.
Ara s'inaugura aquesta exposició, la Rambla fa cent anys, al cim de Can Ginastà, una mostra que està formada pel llibret que recull diversos escrits de Sant Justencs i Sant Justenques amb les seves vivències en aquesta via del poble, un llibret que es va presentar en aquesta passejada poètica de festa major. I a més hi ha fotografies que demostren també el pas del temps a la Rambla de Sant Just. És una exposició que, com dèiem, es pot visitar fins al dia 5 de gener al Centre d'Interpretació del municipi a Can Ginastà.
Molt bé, doncs ja ho sabeu també, no convé anar seguint les exposicions de Sant Just perquè sempre n'hi ha d'interessants. I aquesta setmana també, ja en parlarem, mica en mica. Perfecte. Acabem ara parlant d'un curs de monitors, Andrea. Sí, és un curs intensiu de monitor de lleure que organitza el casal de joves a finals de mes, el programa en l'equipament i l'escola lliure al sol per preparar els alumnes per dinamitzar activitats pensades per nens i joves en el marc de la programació general d'una entitat, projecte o servei.
El curs de monitor de lleure té una durada total de 310 hores i s'estructura en dues etapes, la lectiva i la pràctica. L'etapa lectiva són 150 hores, 100 hores de formació presencial i 50 de formació a distància, i la pràctica són 160 hores, en pràctiques formatives en l'àmbit de l'educació en el lleure infantil i juvenil.
Hi ha diferents preus disponibles, el preu general són 220 euros, però cal destacar que hi ha descomptes per joves, sanjustencs i aturats. El curs s'impartirà al Casal de Joves i al Centre Cívic Salvador Espriu els divendres i dissabtes del 20 de desembre fins al 17 de gener. Els horaris són divendres de 4 a 8 i dissabtes de 10 a 2 i de 4 a 8, però també destaquem que es poden veure alterats degut a les festes de Nadal. Per a més informació i per fer les inscripcions us heu d'adreçar directament al web www.escolaalsol.org.
Molt bé, doncs són les notícies més destacades d'aquest matí. Com sempre, més informació a partir dels ulletins horaris hi ha la 1, els Sónjos Notícies, edició migdia. A més a més, també podeu recuperar les notícies sempre que vulgueu a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com De seguida parlem de més notícies a nivell més general. Fem el recull de premsa, però abans és el moment de posar música aquest matí.
I avui ens donarem de concert des dimarts, però mira, és un bon dia per començar a viure la gina de concert a la setmana.
I de Xives actuen avui a Barcelona, són aquests que sentim de fons, són quatre amics de Portland que toquen junts des de l'institut i bé, que juguen una mica amb tot el tema del surf-rock, el rock-and-roll del 60 i barregen també amb el garatge. Se'ls relaciona amb Dion de Sís, La Luz o Mrs. Magician, no els conec, jo en treia personalment, però bé, en tot cas, tenen aquest relluixi...
que em sembla que van cridar l'atenció de Calvin Johnson, segons llegim a Time Out, històric líder David Happening i fundador del Segell K-Records, que els va posar en nòmina. Ara atrevitjaran per primer cop Barcelona per presentar el seu últim i quart disc, que no està malament, que es diu You Know What To Do, que aquesta cançó és la que dona nom justament a aquest disc.
Sonen bé, sonen bé. Actuen avui a la sala Helio Gaval a les 9 de la nit. Molt bé. Entrades encara? 9.30. Entre 6 i 8 euros. Aquesta és la cançó que més m'agrada, de les poques que he sentit. Què es diu? You make me wanna die. Molt bé.
Fins demà!
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Ara bastant 5 minuts d'un quart, doncs és un moment de fer un cop d'ullar l'actualitat general del dia. Ens fixem per això en les portades dels diaris amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Parlem primer de tot avui del tema més destacat, que és diferent segons cada diari, eh? Sí, el que ha dit diari ha optat per un tema...
del dia. El diari ara, per exemple, llegim com a titular destacat haurà de donar explicacions. Es refereixen al ministre Fernández Díaz per la unitat antifrau al marge de la llei. Siu i Esquerra enforçaran la compareixença al Congrés i creix el clam contra la seva gestió. En portada l'Ara ens diu que els partits catalans demanen la compareixença del ministre per la unitat policial secreta i Eugenio Pino, home fidel a Fernández Díaz, és el cervell del grup contraseparatista.
Aquest és el tema més destacat en portada del diari. Ara, a l'avantguàrdia en clau econòmica, llegim, l'Estat envia al fiscal la gestió de Caixa Catalunya. El FROP qüestiona la direcció en les etapes de Serra Ramoneda i Narcís Serra i, segons el Fons Públic, la morositat hipotecària va arribar al 60%.
És el que ens diu l'avantguàrdia com un dels temes destacats en portada. Per últim, el tema del dia al periòdico diu plou sobremullat, dues greus inundacions en apenes dos mesos. Foment promet arreglar el pou de l'Ave de Girona i investigarà si hi ha hagut negligències.
Generalitat i Ajuntament van alertar del risc de l'obra i demanen dimissions a Adif. I també llegim un nyap rere un altre. Després de la primera inundació, Adif va aixecar un mur provisional d'escaçament un metre dalt per protegir el pou de l'Ave de Girona. L'estructura, com ja va passar amb la feble paret de tot xos original, va resultar totalment ineficaç per contenir la força de l'aigua dels darrers dies.
Doncs són els temes principals d'aquest matí, segons ens ho expliquen els diaris. Els digitals van cap a un altre camí, ja el 3.24 ens va parlar de l'atur registrat, que s'ha fet públic aquest matí i que baixa gairebé 5.500 persones. El conjunt de l'Estat també ha baixat en 14.688 persones en el millor mes de novembre des del 1996.
Mas Culell presenta els pressupostos al Parlament sense el suport que necessita i David Fernández confia que Mas compareixerà a la petició pròpia en la comissió sobre el frau.
Ens anem ara amb l'Ara.cat, que també ens obre amb el tema de l'atur, que indica que baixa a Catalunya el novembre en 5.481 persones i queda fins als 581.652 aturats. I també destaquen ben amunt el tema de l'EGM, que s'ha conegut avui. Recull Jordi Basté tancant l'any líders i amb rècords històrics. L'emissora del grup Godó té 824.000 uients,
i Catalunya Ràdio 632.000 segons l'EGM. Són les notícies més destacades d'aquest matí a l'Ara.cat, que també destaca declaracions de Pau Gasol. Chicago és l'equip més indicat per lluitar per l'anell.
A La Vanguardia ens obren parlant d'economia. L'estat envia el fiscal la gestió de Caixa Catalunya. Continuen, per tant, obrint amb aquest tema. També es fixa en l'atur, que es diu també que és la millor dada de novembre d'aquest mes en 19 anys.
I que Portaventura i Circ de Soleil firmen per cinc anys. El Circ de Canadà estableix la seva base d'estiu al parc, on el proper any presentarà Amaluna, un espectacle que inaugura Gira Europea.
Tornem cap als diaris per fixar-nos en les imatges del dia, Andrea. Doncs avui dos protagonistes són el president de la Generalitat, Artur Mas, i el fiscal, l'encap de Catalunya, José María Romero de Tejada, que ahir van coincidir amb un acte, el Dia de la Justícia, i a La Vanguardia, per exemple, els veiem tots dos compareixent i llegim com a peu de foto acusador i acusat. Artur Mas va compartir ahir aquest acte, el Dia de la Justícia, amb el fiscal, l'encap de Catalunya, que fa dues setmanes va presentar la querella contra el president Pal Nouena.
El fiscal no va amagar la seva incomoditat amb el discurs de Mas i en l'acte també estava present el president del Tribunal Superior, Miguel Ángel Jiménez, que és qui haurà de decidir si admet aquesta querella. Veiem Romero de Tejada i Artur Mas en portada de la Vanguardia i també els veiem tots dos en portada de l'Ara. Mas i el fiscal de la querella ens diu al diari. El president va coincidir ahir amb José María Romero de Tejada que no va poder dissimular la seva incomoditat.
D'altra banda, el diari ara també en clau política, ho comentàvem ara, veiem el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, il·lustrant la notícia que haurà de donar explicacions i aquesta compareixença que demanen els partits catalans al Congrés pel tema de la unitat policial secreta.
Aquestes dues són les dues notícies més destacades de l'ara en format fotogràfic. També veiem l'embaçament de la Baells, a passar pràcticament a l'avantguarda i llegim que Foment s'ha compromès a arreglar el nyap de la Bea Girona i també ens explica que el temporal d'aquests últims dies estan fent estralls a les platges catalanes i que també s'han vist obligats a buidar els pantans com el de la Baells, que és qui il·lustra la fotografia de portada.
A l'avantguarda també veiem Mariano Rajoy i François Hollande a l'Elisi. Hollande defensa davant Rajoy, una Espanya estable i forta. Veiem també la Torrac Bar de Barcelona, il·luminada de color vermell, en commemoració del Dia Mundial de Lluita contra la Sida, que es va celebrar ahir.
I ens centrem ara en les fotografies del periòdico en portada. D'una banda veiem el pou de l'Ave de Girona, aquest pou que s'ha enfonsat per les pluges dels últims dies, al costat del titular plou sobre mullat, i un altre protagonista, el periòdico, l'altre és Sergio Dalma, que repassa la seva trajectòria abans d'actuar al Liceu de Barcelona.
Doncs són les imatges d'aquest matí. Ens fixem ara en el més llegit dels digitals.
Gràcies.
I comencem parlant del 324, on el més vist és la mort de la dissenyadora Cita Murta, als 68 anys. En segon lloc, que localitzen la noia que havia desaparegut diumenge al riu Llerca. I el tercer, que la llevantada ensorra un tram de la ramada de Figueres i deixa aquesta desapareguda Montagut. Encara és el més llegit en el cas del...
El més vistalara.cat és on ens fixem a continuació i primer de tot és també aquesta notícia, aquesta tragèdia que troben el cos sense vida de la noia de 20 anys desapareguda al riu Llerca. Després que Poveda va dir ahir en un comunicat que en cap moment havia volgut insultar Mas...
I també, després, Txernòbil, la vista de dron gairebé tres dècades després. Una informació, per tant, que també crida l'atenció dels lectors del diari ara en versió digital.
Ens n'anem ara per acabar aquest repàs a La Vanguardia, el més consultat en aquest digital. És el seguiment de la pilota d'or 2014, els finalistes, quan es van dir ahir els noms dels tres finalistes. El segon, la mort de Cita Murt, i el tercer diu una espectacular riera que apareix del nord, és aquest vídeo de Vinagraus que també ha donat la volta a les xarxes. Música
Obrim ara pàgina internacional, Andrea, per fixar-nos en alguns dels apunts de les coses que passen arreu del món. Cap on viatgem avui? Primer parlem de la Unió Europea i d'aquest relleu institucional que s'ha produït al capdavant de la institució. L'exprimer ministre polonès substitueix un discret Herman Van Rompuy al capdavant del Consell Europeu.
Davant d'una Unió Europea que no acaba de deixar enrere la crisi econòmica i que viu un moment de màxima tensió política amb Rússia, segons Lara, el nou president del Consell Europeu promet lideratge i determinació. El polonès Donald Tusk va estrenar ahir el càrrec en substitució davant Rompuy, el primer president permanent de la Unió Europea i un polític que s'ha caracteritzat per la seva discreció.
L'exprimer ministre de Polònia té 57 anys i assumeix la presidència del Consell amb voluntat de lideratge, sobretot en un moment convuls, com dèiem, per a una Unió Europea atemorida per les conseqüències de la crisi amb Rússia. Llegim algunes de les seves prioritats. Les seves prioritats, les prioritats del liberal, figuren posar fi a la crisi econòmica més profunda de la història de l'euro.
La seva voluntat, diu, és treballar amb una determinació implacable per acabar amb els problemes que arrosseguen els països europeus. Polònia, de fet, és l'únic país de la Unió on la crisi econòmica ha passat de llarg. I avui també l'ARA ens aporta alguns dels elements més destacats que pot aportar Donald Tusk en aquest mandat al capdavant del Consell Europeu. És el que trobem al diari ara.
I un dia més parlem de les FARC a Colòmbia. Govern i guerrilla, segons la Vanguardia, reprenen el diàleg després de l'alliberament del general. El procés de pau de Colòmbia es repren avui a La Habana, després que diumenge les FARC van alliberar el general Rubén Darío Alzate, condició imposada, recordem-ho, pel president Juan Manuel Santos, per continuar amb aquestes negociacions.
La delegació governamental ahir va anar a Cuba. Paral·lelament, Santos va exigir al ZATE que expliqui al país les estranyes circumstàncies del seu segrest. Ahir el mandatari deia, hi aniran un parell de dies per avaluar en quin punt està el procés i per on anem. El dia 16 de novembre, recordem, van interrompre les converses amb la guerrilla després de saber-se que havien estat segrestats un general per primera vegada en mig segle de conflicte.
I avui a La Vanguardia veiem una imatge que han difós des de les FARC, on es veu el general Alzate al costat del comandant guerriller Pastor Alape. Doncs són les notícies internacionals més destacades de la premsa avui dimarts 2 de desembre.
Urem ara pàgina esportiva, l'esportiu titula l'Era Messi i parla d'aquest jugador, diu que Cristiano Ronaldo i el porter alemany, són els altres dos nominats a la pilota d'or, competeixen amb el blaugrana per aquest guardó. El crac argentí que és finalista de la pilota d'or per vuitè any consecutiu, que és l'únic que l'ha guanyat quatre vegades. I a la imatge Messi en un entrenament al davant de moltes pilotes de futbol.
Revolució a la nova samarreta. L'esport diu que per primer cop a la història del Barça les franges seran horitzontals. Ahir es va presentar també al club el segon equipament amb la senyera a l'esquena i per tant avui l'esport presenta com és aquesta samarreta del Barça, molt blava i amb unes ratlles poques, vermelles, horitzontals, una mica estranya. I evidentment també destaquen que Messi és finalista per vuitena vegada a la pilota d'hores.
I el Mundo Deportivo ens parla de Messi, també. La era Messi és el que diu. Leo marca una època amb 8 nominacions consecutives i aspira el seu cinquet trofeu. Cristiano i el porter Neuer, els altres finalistes, el premi a la gala del 12 de gener. I també el Mundo Deportivo diu, fora violents, Miguel Cardenal proclama l'objectiu immediat del futbol de fer fora els radicals dels estadis i el seu entorn. 21 detinguts després de la mort de l'Ultra del Deport.
Ara, passant quatre minuts de dos quarts d'onze, obrim diaris pel revés, ens fixem en les contraportades. Comencem per parlar del diari ara, l'article setmanal de Salvador Cardús, Andrea, que avui es titula amb una interrogant, amb una pregunta. Parlem dels indecisos? Doncs avui parla...
Ho deies tu dels indecisos, de la necessitat de convèncer 300.000 catalans suposadament indecisos, diu, per guanyar el referèndum d'autodeterminació. Al voltant de tot plegat, diu, em permeto fer unes consideracions breus. Diu, és absurd especular sobre el suport a la independència a partir de les dades del 9-N. Passi que ho facin a Madrid per dir que el 9-N va ser un fracàs.
Però és ridícul que hi quedem atrapats, els que sabem el miracle que va suposar, vistes les circumstàncies, arribar a 2.350.000 participants. Diu també Cardús, igualment és inútil conjecturar a partir d'enquestes que pregunten sobre futuribles inexistents. També explica que la categoria indecís és un invent demoscòpic que barreja indiferents, porucs, desinformats, apàtics i cagadubtes, entre d'altres.
Diu que la proposta d'una gran llista que deixi els partits en segon pla no és només per sumar una majoria de vots a favor de la independència i acaba dient que del que es tracta és de fer un referèndum per obtenir un mandat democràtic per la independència, oi? Doncs si va de sí o no, no em consta que en un referèndum es distingeixin els sí més de dretes dels més d'esquerres, si és el que ens diu avui Salvador Cardoso a la Contra de l'Ara.
A la Vanguardia tenim que ser el primer està sobrevalorat. Avui parlant amb Guy Kawasaki, que és gurú tecnològic, primer xef evangelist d'Apple i ara de Canva. Diu que un xef evangelist, un cap evangelista, xef evangelist, perdó, és qui predica una disrupció tecnològica fins a convencer el nombre d'usuaris necessari per fer-la rendible.
Diu, per això, tot i que jo no sigui l'enginyer, n'he de saber tant de l'invent, per a més de creure-m'ho, encarnar-lo. Soc com un evangelista religiós. Predico amb la paraula i l'exemple fins a crear una comunitat. Ell va treballar, com dèiem, a Apple. Diu, allà convencia els programadors que comencessin a programar software per nosaltres i així poder llançar el Macintosh.
Diu, allà vaig aprendre que ser el primer està sobrevalorat. De vegades és millor ser el segon llest i ràpid. Microsoft, per exemple, ens va copiar la nostra interfície, aquestes icones que permetien i permeten a qualsevol utilitzar un ordinador sense saber programació. Diu, també, moltes vegades, més en la història de la tecnologia, ha estat el segon el que ha donat el millor cop. Fixi's ara en Tesla. Avui domina el mercat, però tampoc no ha estat el primer a fabricar cotxes elèctrics.
Windows diu que ho està aquí, ni va ser el primer ni el millor, però va saber maniobrar per quedar-se amb els mercats. Jo vaig abandonar Apple, vaig iniciar diverses start-up, escriure i assessorar empreses, fins que ens vam adonar que Apple s'enfonsava i alguns dels pioners hi vam tornar l'any 95 per salvar l'empresa.
I acaba dient que ho va aconseguir Steve Jobs, un autèntic mag, que va tornar a Apple l'any 97 i li va tornar la rendibilitat amb aquells ordinadors de colors. Diu, i aquí té la tercera lliçó. Sense un bon invent no hi ha salvació ni res. Una bona entrevista avui a La Vanguardia. També la tenim per diferent, eh? Al periòdic, un testimoni diversió molt interessant, que ens deixa aquest titular. Si trobo el meu germà gran, tindré respostes.
És una història que és molt sorprenent, les casualitats de la vida. A vegades entrevisten la Chandra Clemente, que va arribar del Nepal amb 6 anys per viure la segona oportunitat que dona la cigonya de les adopcions. Ara té 23 anys i estudia a la Universitat Autònoma de Barcelona.
La Carme Scales, en aquesta entrevista, ens situa en el temps. Desembre del 1997. Una parella de Barcelona espera viatjar al Nepal per emportar-se la nena que adoptaran. L'atzar els porta a localitzar a Lloret de Mar una altra parella que està a punt de fer el seu mateix viatge amb el mateix objectiu. Cap d'ells sap que la criatura que adoptarà té al mateix orfenat un germà. Tampoc que a cada parella li ha estat assignat un d'ells. Diu que un padam viatjarà a Lloret i Xandra a Barcelona.
Diu que els dos pares es van localitzar a mitjans de desembre del 97. Un senyor va anar a la botiga d'un conegut del meu pare a emmarcar una artesania budista i va explicar que tornava d'allà amb una nena adoptada. El cap de la botiga li va comentar que els meus pares també hi havien anat i que els preocupava la inestabilitat política del país.
Aquell senyor va donar el seu telèfon perquè els meus pares contactessin i aquella mateixa nit van parlar. El senyor els va dir que a Lloret hi havia una parella en la seva mateixa situació i els va passar el telèfon. Quan els van trucar i van dir el meu cognom, el pare del meu germà li va cridar a la seva dona. Diu, tenen la germana.
Diu, el meu i deia, el seu orfanat i deia que la resta de la família de la Chandra havia mort en un incendi. Diu, imaginem que dues adopcions amb pares diferents deixen més diners perquè si els meus pares o els del meu germà ho arriben a saber segurament ens haguessin adoptat junts.
Els papers hi diu que vaig arribar a l'orfenat amb 5 anys i el meu germà amb 2, per tant, ella és la germana gran. Diu que només hi vam ser 4 mesos a l'orfenat, però a mi em van semblar més temps i quan es van emportar el meu germà em vaig sentir molt trista, encara que no vaig dir res. Diu també que es van tornar a veure al cap d'uns mesos, ja aquí, vam anar tots al mare Magnum, vam menjar i vam passejar i aquell dia el meu germà i jo ens vam parlar en català. Ell no recorda res, només Didi, que és germana gran en nepalès.
I ara, aquesta noia està estudiant Antropologia Social i Cultural a la UB, també està fent un màster vinculat a aquest tema a la Universitat Autònoma. I diu que el que més valora un adoptat, parla d'aquesta qüestió, diu que el nostre origen no té per què estar en el dia a dia, però si necessites pensar-hi o anar a buscar-lo, que tinguis el suport per fer-ho és el més important. Per això diu que ella anirà aviat al seu poble, vull saber què sento i si trobo el meu germà gran sé que tindré moltes respostes.
Diu que la resposta que una persona adoptada no voldria conèixer mai, i acaba així, és que els seus pares biològics no l'han estimat, això és el que no voldrien saber. Diu, per mi, 17 anys a Catalunya pesen molt. Em sento d'aquí, encara que sóc conscient que vaig néixer al Nepal. Hi trobi el que hi trobi, serà alguna cosa de mi, sumarà i assegurarà que voldrà seguir-hi en contacte. Doncs una bona entrevista avui al periòdic, o bona entrevista. Bon personatge, a més a més, també.
Ens fixem ara en la punt curiós del dia que avui ens porta cap a Honduras, Andrea, perquè s'ha fet el rècord Guinness de l'arbre de Nadal humà més gran. Com això.
Doncs mira... Arbre de Nadal humà. Sí, sí, sí, és com això que fan a vegades de l'estalada humana, no? Doncs és un arbre de Nadal humà, sí, sí. Formaven 2.945 persones, poca broma, que es van trobar a la plaça de la democràcia de la casa presidencial a Tegucigalpa.
Això va ser ahir dilluns, 1 de desembre. I bé, en tot cas, doncs això eren aquestes gairebé 3.000 persones que van aconseguir fer l'arbre de Nadal humà més gran del món. Hi havia també el president d'Honduras a la cerimònia, que de fet va ser el promotor de la iniciativa, amb la seva família, convidats especials, etcètera, etcètera. I el certificat que donar a fer que Honduras va posar aquest nou rècord Guinness amb l'arbre de Nadal més gran del món va rebre'l el president...
que va agrair-ho a tothom, etc. Que la gent anava vestida amb roba verda, vermella, els que feien l'estrella de groc, etc. I les boles també, les boletes, potser. Vermelles. Hi ha una part de tronc, que serien marrons, tot i que veig que algú s'ha colat i hi ha gent de blanc, perquè tinc la imatge així de lluny i el tronc és una mica raro, és marró però amb punts blancs. I després, això sí, el tema boles, estrella i el color verd, molt bé. Sí, molt la veritat.
i bé, en tot cas, això, uns sis minuts, van estar així drets i rectes, després es van dir soldre i van començar, doncs, d'alguna manera, les festes de Nadal a Honduras, és la inauguració d'aquestes festes, que també hi havia artistes, grups musicals, espectacle de llum, etcètera, etcètera, etcètera, i en tot cas, doncs, aquest gran arbre de Nadal humà. L'anterior rècord el tenia abans una comunitat d'Argentina,
el van fer 1.982 persones, per tant s'ha superat de llarg, perquè són 1.000 persones més. 2.945, gairebé 3.000. Llàstima, que per 55 persones, ja que hi eren, no s'arribés a les 3.000. Però mira, s'hauria assegurat el rècord. Mira, és una forma original de donar el tret de sortida al Nadal, i a més tens un rècord Guinness. Sí, i mira, nosaltres tretes en just, avui parlem del Nadal a Honduras. Molt bé. Que vagi bé, Andrea. Igualment, Carme. Bon dia.
Bona nit.
Estrena mundial de l'última pel·lícula de la trilogia El Hobbit, serà el dia 17 de desembre, però avui els digitals ja se'n van fent ressò, com per exemple el 3-24, on també ens parlen d'ones lliures, que és la fusió del teatre i la ràdio.
Una col·laboració entre Catalunya Ràdio i el Teatre Lliure que proposa dues jornades de Ràdio i Teatre amb obres inèdites de Marc Artigau, Manuel Dueso, Jordi Oriol i Marília Samper. Seran de fet demà i dijous en què Ràdio i Teatre s'instal·laran a l'escenari del Lliure en l'obra Ones Lliures.
Aquest any es compleix el centenari del naixement d'Alexandre Cidici Pellicer, el renovador dels estudis de l'art català i un dels fundadors del PSC. Ja ho heu explicat al diari Ara, que també recorda que justament avui, fa 38 anys, s'obrien les portes del Teatre Lliure. El local de Gràcia es va inaugurar en Camí de nit de Lluís Pasqual.
Els artistes xineros hauran de passar un mes a les zones rurals o mineres. El govern ordena aquesta mesura perquè vol que la cultura representi els valors del socialisme. De xanclets que tornen al Molino en estat pur...
Un anunci musical de Chemical Brothers que actuarà al Festival Sònar, que serà del 18 al 20 de juny, l'any que ve, el 2015.
I acabem parlant d'una novetat literària. Sandrine Rebel i Marcena Soua publican No puedes besar a quien quieras. És un abocador còmic sobre l'autoriturisme i parla, per exemple, dels riscos de fer un petó a una nena a la polònia estalinista.
Són els apunts culturals d'aquest matí. De seguida parlant del temps, ho fem després, però d'obrir diaris i fixar-nos en algunes qüestions on val la pena avui aturar-se.
Per exemple, al diari ara ens aturem en les pàgines d'opinió amb una entrevista que fa avui la fa Cristina Mas a Melker Bull, que és ministra de Turisme a Tunísia. És la primera dona que es fa càrrec del Ministeri de Turisme en aquest país en un moment en què el sector viu una forta crisi. Ella diu que Tunísia és una start-up, no cal esperar que sigui perfecta per invertir-hi.
que alguns van haver d'escollir entre el poder o la democràcia i van triar la segona opció, i que les eleccions són un pas important, però no una vareta màgica. Ens cal, diu, creixement econòmic.
Diu que som un país petit, Tunísia, on es poden viure moltes experiències, tenim platja, un important patrimoni cultural, encara que els japonès es pensen que Kartako és Espanya, desert, activitats esportives... Diu que es poden fer moltes coses en poc temps.
I diu també, per tant, que busquen un turisme que s'interessi també pel desert i la cultura, no només per platges, i diu que en aquest sentit el mercat espanyol és important. Les opinions d'aquesta ministra de Turisme de Tunísia les trobem avui al diari Ara.
I a les pàgines d'opinió de la Vanguardia...
Ens aturem avui a l'article de Quim Monzó, titulat Dormint amb un ull obert i comença dient, es deia Marc Strand, tenia 80 anys i dissabte va morir a conseqüència d'una liposarcoma a casa de la seva filla Jèssica a Brooklyn. Va ser dels escriptors més captivadors, diu, d'aquest últim mig segle. Va publicar sobretot llibres de poesia, una poesia meditativa i espornejant. Els seus poemes acostumen a ser breus i de vegades els plantegen com un joc.
El primer llibre seu és de mitjans dels anys 60, Sleeping With One Eye Open. D'aquí el títol d'aquest article. Diu que 40 anys més tard i un munt la llibres més, Chican Shadow Moon and More encara juga a base de poemes que de fet són llistes. En cada vers repeteix una mateixa paraula fins que el poema s'acaba per esgotament. És líric.
I nostàlgic, però quan troba que ja n'hi ha prou, ho dinamita i fabrica artefactes divertits i embriagadors, sempre amb un llenguatge sobri, lluny dels jocs de mans i les metàfores innecessàries.
Explica a Quim Monzó com el va descobrir, acaba carregant també contra els pirates informàtics. De la pirateria informàtica.
I acabem avui amb el periòdic o les pàgines d'esport. Avui parla de les repercussions d'una jornada tràgica i se situa a La Corunya, un article que signa Miquel Pardo, i el títol als nois d'Arsenio Romero Taboada, assassinat a Madrid per tenir una de les accions més radicals del Riathor Blues. Diu que el club i la delegació del govern diuen que van avisar la policia del viatge ultra.
Formant un cercle sobre la gespa, els jugadors del Deportivo van guardar un minut de silenci en l'entrenament d'ahir en memòria de l'aficinat d'assassinat a Madrid. Tots ens coneixem, és el que va dir diumenge a Laure, capità de l'equip. Coneixia el mort Francisco Javier Romero Taboada, Jimmy, un dels més actius seguidors del Riazor Blues.
un seguidor que havia estat detingut per participar en baralles entre ultres. Recordem també que l'històric tècnic del Deport Vax alçà el grup per animar-los als camps espanyols. Avui aquest article fa una mica de repàs de com es viu aquesta situació, sobretot des de la Coruña, el lloc on ha passat tot a Madrid, però on ha tingut les repercussions perquè evidentment el mort era d'aquesta ciutat.
9 minuts i les 11. Ara sí que acabem aquest repàs de l'actualitat del dia parlant del temps.
I, per tant, el que fem és saludar el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, vostè. Bé. Solet. Sí, per fi, no? Molts dies. Fiem molts dies que ens llevàvem així. Tot i que és suau, eh? Home, aviam, el sol d'ara és d'aquelles èpoques... Ah, no, ara sí. No, home, sí, fa un bon sol, el que passa que és un sol de desembre...
Exacte, sol d'hivern, ja. Va molt baix, sí, pràcticament, o sigui, aquestes èpoques de l'any el sol ja va molt baix, és un sol que no té tota la seva plenitud, però bé, en uns dies que hem tingut tan tapats, un cap de setmana no s'ha pogut ni veure, doncs avui s'agraeix. Aquest solet que tot i això, al matí, teníem un núvol just a sobre nostre que fins i tot ha deixat alguna precipitació. Hem pogut veure un art de Sant Martí a les 9 del matí a Sant Just, o sigui, que feia sol i plovia, sí, hem tingut aquest combinat, però no ha arribat. Aquesta precipitació ha sigut molt minça, no ha arribat a mullar al carrer,
i denota una miqueta una certa inestabilitat, una inestabilitat que no acaba de marxar, que no és que hagi de ploure avui tampoc, però aquestes gotes de buit denoten una miqueta que encara tenim aquesta bosseta d'aire fred, aquesta inestabilitat, això que ens ha afectat el cap de setmana, aquesta llavantada tan important, no acaba de marxar, o sigui, ha marxat una mica cap al Mediterrani i ens ha deixat...
Vents del nord, nord-oest, que han fet baixar molt les temperatures. Ara tenim un ambient fred, un ambient d'hivern, 10 graus de temperatura a Sant Jus, o sigui que sortir al carrer fa fred. I la tònica d'aquesta setmana serà una mica pel que fa a temperatures aquestes, anar actualitzant. La normalitat ara en aquesta època de l'any hauríem d'estar amb 13-14 graus de màxima i mínimes entre els 7 i els 9. Això és la mitjana més o menys. Encara no hi som, no?
No, però avui podem arribar als 14 o 15, que és un valor agradable, podríem dir, per estar al mes de desembre, però a les mínimes anem al tanto, perquè encara que hi hagi alguns núvols, apretaran aquests propers dies. Ahir al vespre ja es notava, eh?, consumant el sol. Sí, sí, sí, realment ara que s'obre una miqueta el cel i se serena, i a més tenim aquesta influència, allò que sempre que ens agrada dir...
que tenim la porta oberta pel nord i que hi ha corrent d'aire, doncs sempre notarem aquesta fredor. I aquest cap de setmana anirà a més. O sigui que durant aquesta setmana anirem en un procés on la sensació de fred a primera vegada al matí a la nit i fins i tot gairebé al migdia serà marcada, tot i la presència del sol. Però sempre amb un peró, perquè el que dèiem, no ha acabat de marxar aquesta inestabilitat. La tenim al Mediterrani, està afectant altres zones, està afectant més Itàlia, una miqueta les Illes Balears de retruc. El mar continua bastant empipat, però més cap al Mediterrani central.
I això ho diem perquè de cara a demà recularà una miqueta aquesta inestabilitat. I demà, dimecres, començarem també amb sol, però a mesura que vagi avançant el dia, els núvols cada cop seran més presents. Sobretot el que és molt ajustat, però a la franja central de la costa central catalana començarem a rebre bastants núvols. I els mapes ens indiquen que de cara a la nit de dimecres i dijous, avui ho amplien una miqueta més, tindrem el cel tapat fins i tot i amb precipitacions. O sigui que...
Tornem un altre cop a una certa inestabilitat. No acabem de fer net, eh, doncs? No, amb un ambient fred, perquè ens ha entrat aquest vent del nord que marca aquesta situació, ho haurem d'anar seguint, però sembla que el dijous podria fins i tot ploure i fins i tot està en un dia tapat, gris, fred i en pluja. O sigui que...
Aquesta variabilitat en el temps la seguirem mantenint entre la nit de dimecres i dijous. Un cop hagi passat això, sí que sembla que agafa les maletes i marxa aquesta inestabilitat, perquè els vents del nord, nord-oest, nord-est, començaran a afectar Catalunya. Això vol dir que agafarà una miqueta de desbranzida aire fred de centre Europa, sobretot que ens arribarà dels Alps.
i aquest fred es colarà pels Pirineus i ens arribarà a Catalunya. Això serà coincidint amb el divendres i el cap de setmana. Aquest aire fred portarà que les mínimes fins a pràcticament el prelitoral, la serralada prelitoral, estiguin al voltant dels 0 graus, i el litoral estiguem movent-nos amb valors positius. Són d'aquelles zones...
d'aquells mapes típics d'hivern, que només la franja litoral està en valors positius i la resta del país està en valors negatius a la nit, a les mínimes. Durant el dia superarem els 10 graus, 11, 12, fins i tot podem arribar als 15. Però hem d'anar al tanto perquè els propers dies, divendres i el cap de setmana, aquest vent del nord provocarà aquesta situació. I d'altra banda, també, ens provocarà per tota aquella gent que marxa a esquiar
que tinguem una certa inestabilitat a la cara nord del Pirineu. Això sempre pot afectar comarques, sobretot del Pirineu de Lleida, el Terribagorça, els Pallars, els dos, fins i tot la Cerdanya, la Vall d'Aran també. En aquestes zones podem tenir una certa inestabilitat de cara el divendres, dissabte, diumenge, perquè aquest vent del nord acumula núvols a la Serralada, els treu cap enfora, cap al cantó sud, i com que les temperatures són baixes, podem tenir precipitacions amb cotes baixes, o sigui que en zones d'esquí,
doncs podem tenir bastant mal dia, podríem dir, perquè divendres, dissabte i diumenge tenim aquesta influència de vents del nord. A Sant Just tindrem la porta oberta, el corrent d'aire serà present i aquest corrent d'aire també serà fred, o sigui que seran uns dies on tindrem estabilitat, tindrem sol, estem parlant del pont de la Puríssima, però farà fred.
Bé, doncs és el que toca, no?, per entrar ja cap a desembre, Nadal i aquestes coses. Sí, sí, sí, una miqueta d'inestabilitat a mitjan de setmana i després un ambient més de sol, que tu sempre somrius amb el sol, però... Sempre serà greu, sí. Amb una mica de fre. Ens haurem d'obrir. Ens posarem l'abric. Sí. Molt bé, Carles, doncs que vagi molt bé. Molt bé, ja anirem seguint, eh? Exacte. Demà intentarem perfilar això del dijous, que no ho tenim massa clar. Doncs anem parlant. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia.
Dos minuts i arribem en punt a les 11. Connectem tot seguit, de seguida, amb el Bulleti de Catalunya Informació i amb el del Sant Just Notícies. Ho fem, però, després de sentir-me i jo a Miquel Oliver amb aquest tema del seu àlbum en solitari, que es titula Somies. Somies.
Tenc un pelo, tu ja saps aquesta ferida. Tenc que escom el taferrat en pegamento. Tenc els somnis arrombats a la deriva. Tenc la moto i tenc aquest sidecar de del cru.
Tenc un arbre que se deixa pujar es moixos, i una vida que no deixa fer-se un dos. Puga amb il·lies, eucàliptos, naps i cocos, i una dona reflexiona i no en burro dos.
i escriure'm una cançó en els quatre vents, i jo que tenc molt ben posats l'observatori, i sa lletra mos dirà que et somiés, som tridimensionals i aleatoris.
Són les 11. El conseller Mas Colell entra al Parlament als fesbostos per l'any 2015, per l'any que ve, després donarà els primers detalls d'unes xifres que inclouen ingressos que encara s'han de negociar amb el govern espanyol i que no tenen garantit, ara com ara, els suports necessaris per tirar endavant.
L'atur registrat baixa el novembre de gairebé 5.500 persones de 14.600 al conjunt de l'Estat. És la disminució més forta de l'atur en el mes de novembre des de l'any 96. El president de la Comissió d'Investigació sobre corrupció i frau fiscal reclama un acord polític a tots els grups per mantenir-la igualment en cas d'eleccions anticipades. En declaració en el Medià Catalanyà, Llovis Fernández també confia que al final el president Mas comparegui a iniciativa pròpia.
El grup islamista somalí Al-Shabaab reivindica l'atac al nord-est de Quènia, que ha fet almenys 36 persones mortes. El govern assegura que almenys 20 radicals han participat en aquesta acció terrorista. Al ser dissolei es quedarà 5 anys més a Port Aventura, els canadencs instal·laran una carpa on cada estiu representaran els espectacles internacionals. L'èxit d'aquest estiu amb més de 100.000 espectadors a Cusa ha animat les dues empreses a prorrogar aquesta col·laboració.
Avui es publicen els nous discos d'ACDC, també de TechDat. Wilco i Andrés Calamaro també arriben a les botigues amb novetats discogràfiques. Catalunya Informació. Ara esports en titulars. Avui es juguen partits de Copa. Destaca a les 8 l'alaves espanyol que podreu seguir en transmissió per Catalunya Ràdio. Sergio Gampalet dona descans als habituals. També avui a les 8 Madrid-Cornellà. En aquest cas, partit de tornada amb 1-1-4 desfavorable als catalans.
Lluís Suárez afirma al club de la mitjanit que no està amoïnat perquè no fa gols. El davanter uruguai assegura que ajuda l'equip d'una altra manera i això ja el deixa satisfet. Suárez reconeix que ara va més en compte abans de discutir amb algun jugador al camp.
Joan Collet supera sense problemes la Junta General d'Accionistes de l'Espanyol. El 67% dels accionistes presents van aprovar els números que inclouen un deute net de 134 milions d'euros. Collet diu que li costaria tornar-se a presentar si s'avancessin les eleccions a la presidència.
Ultim titular per la previsió meteorològica. Temps assolellat, però on no es descarta que caigui alguna gota. Continuarà bufant el vent als dos extens del país i les temperatures seran més fresques. Demà queixen els núvols a la costa. A la tarda podria tornar algun ruixat. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. Les escoles de Sant Just organitzen campanyes de recollides d'aliments. En concret, fins al dia 12 de desembre, les escoles Montseny, Canigó, l'Escola Brasol Municipal Marrex i l'Institut recullen productes de primera necessitat per a les famílies amb dificultats econòmiques. En concret, les famílies que vulguin col·laborar poden donar oli d'oliva, llaunes, llets, amides cremada i també productes higiènics, com sabó de bany i pastilles de sabó per rentar la roba.
A més, el proper dissabte, dia 13 de desembre, el rebost de Càritas seguirà amb la seva campanya omplint la cestella davant del mercat municipal. La llista del mes de desembre demana que s'aporti torrons, crema de cacau, oli, galetes, pastilles de caldo i detergent de roba.
Més qüestions. El casal de joves programa un nou curs intensiu de monitor de lliure a finals de mes. L'organitja l'equipament i l'escola lliure al sol. El curs té una durada total de 310 hores i s'estructuren dues etapes, la lectiva i la pràctica. L'etapa lectiva són 150 hores i la pràctica són 160 hores. Hi ha diferents preus disponibles. El preu general són 220 euros, però hi ha descomptes per a joves enjustencs i aturats.
El curs impartirà al Casal de Joves i al Centre Cívic Salvador Espriu els divendres i dissabtes del 20 de desembre fins al 17 de gener. Podeu trobar més informació i fer les inscripcions al web www.escolaalsol.org.
I un apunt més per recordar-vos que els pastorets a Sant Jus ja tenen dates de representació. Pujaran a sobre de l'escenari de l'Ateneu els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les 8 del vespre a la sala del 5 Antenari. Els pastorets es consoliden al municipi i un cop més ho fan amb el text Esteu, una obra de Pepe Albanell. Les entrades es poden comprar de forma anticipada a la secretaria de l'Ateneu, a la cancel·laria Fossalva del mercat municipal i a la paperaria L'Escrival i Llegualde.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I don't want you to leave for you hold my hand Oh, won't you stay with me Cause you're
This ain't love, it's clear to see But darling, stay with me Why am I so emotional? No, it's not a good look and some self-control Deep down I know there's
This ain't love, it's clear to see.
Won't you stay with me Cause you're all I need This ain't love that's clear to see But darling stay with me Oh won't you stay with me Cause you're
Els matins de 10 a 1 s'enjuça la ràdio Just a la fusta
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més i treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passant 12 minuts de les 11 i parlem tot seguit d'una exposició que es pot veure al cim de Can Genestà.
Fins demà!
Perquè fins al 5 de gener es pot veure la mostra a la Rambla fa 100 anys, una exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de la Rambla, un dels carrers principals de Sant Just, una exposició que organitza l'Arxiu Municipal amb la col·laboració del Centre d'Estudio Sant Justencs i per això ara en parlem amb Jordi Amigo, l'Arxivier Municipal. Molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia. Per parlar d'aquesta exposició que fa aquest homenatge a la Rambla, un dels eixos centrals de Sant Just, ara però des de fa més temps també, no?
Des de fa 100 anys, aproximadament, que la Rambla va començar a dissenyar-se, tenim aquest vial al poble. Abans era un camí de carro i ara és una de les principals avingudes d'entrada al municipi.
És evident, per tant, que durant tot aquest temps ha anat canviant, igual que ha anat canviant tot el municipi. Però bé, en tot cas, d'alguna manera em manté alguna cosa, no?, del que hi havia ara fa cent anys, també? O no? Doncs mira, diria més el segon que el primer. Sí? És a dir, què és el que es podria dir, per tant, de com m'ha canviat tot plegat?
Mira, la Rambla inicialment no existia. Fa cent anys, la fotografia que podeu veure a l'exposició es veu que és un camí de carro, on les nenes de primera comunió, que han fet la primera comunió durant l'any 1913, surten de processó durant el corpus i es veu que estan trepitjant un camí de carro, una explanada, i al fons es veu la masia de Can Campanyà. I darrere de la masia de Can Campanyà ja hi ha les muntanyes de Collserola,
les vessants del Torororó i la penya del Moro. I aquest camí de carro conduïa fins a la carretera. La carretera Rallal actual ja existia i era l'únic vial que travessava el municipi que estava ni empadrat, perquè es va empadrar posteriorment. Llavors, entre Can Campanyà, la masia de Can Campanyà, que és on actualment hi ha la plaça del Parador, fins a la carretera no hi havia cap casa.
La cosa és així de clara. Per tant, està clar que l'evolució és total, no? Per tant, durant tot aquest temps, i quin és el moment en què comença a convertir-se més com una mica, no el que coneixem ara, però sí aquest camí més de centre?
La clau que obrirà el procés per urbanitzar la Rambla i crear la Rambla, crear un vial, el que abans era un camí de carro, és un document que data del 1914, on els principals propietaris dels terrenys que envolten aquest camí de carro que anava de Can Campanyà a la carretera, que són els propietaris Modolell i Cardona, bàsicament, els grans propietaris d'aquests terrenys,
es posen d'acord amb l'Ajuntament per obrir un vial que vagi des de Can Campanyà i al final del carrer de la Sala fins a la carretera i urbanitzar i obrir carrers a tot el que són els laterals d'aquest vial d'esquerra i dreta. És a dir, això va permetre urbanitzar
al barri del Sagrat Cor, obrir el carrer, continuar el carrer de la Creu, el carrer Major, el carrer Electricitat... Tota aquesta zona es va ordenar i a l'ordenar-se urbanísticament es van començar a poder obrir carrers, marcar alineacions i al tenir les alineacions marcades, vendre solars i en aquests solars construir-hi. Llavors aquest és un procés que comença el 1914
i que d'alguna manera encara continua, perquè a la Gamla encara hi ha algun solar per urbanitzar o per construir. No gaires, però encara queda alguna cosa. Però encara queda alguna cosa. En aquesta exposició es presenta per primera vegada una perspectiva, un scanline, del que seria la Gamla el 1973.
A partir d'uns documents... Ara fa 40 anys, per tant. Sí, ha fet 41 anys, concretament, perquè els documents són de l'any 73, les fotos. L'Ajuntament va realitzar aquestes fotos quan es va fer el cadastre d'Urbana, el Ministerio de Hacienda de l'any 73 va fer un cadastre d'Urbana, on es va fer una fotografia de cada un dels edificis del municipi,
per tal que els impostos, la contribució urbana, fos més ajustada a l'edifici que cotitzava. Per fer això es van fer unes fotografies i hi ha fotografies de tots els carrers del municipi. Nosaltres hem aprofitat aquestes fotografies...
per reproduir quina era la visió de la Gambla a l'any 73. I ara ens podeu trobar les cases que estaven a la banda dels parells i a la banda dels imparells. I a l'any 73 hi havia molts solars que encara estaven per urbanitzar. Algunes de les tores que hi ha ara...
ja existien l'any 73 i altres han sigut substituïdes. Llavors, podeu passejar-vos-ho d'alguna manera per la gambla de l'any 73. Això és una part de l'exposició. Clar. Que, per tant, et permet fer aquest retorn al passat no només fa 100 anys, sinó en fa 40, que, evidentment, tot ha canviat molt, també, des d'aleshores, no?
S'han urbanitzat alguns solars que quedaven i llavors enmig de l'exposició podeu trobar imatges que són anteriors a l'any 73. Teniu unes imatges que van donar peu durant la festa major del 2014. Es va fer una passejada per part del Centre d'Estudis Sant Justencs.
a on es van llegir fragments, a on es van llegir textes ambientats en aquestes cases de la Rambla. Exacte, que la gent que tenia records de la Rambla s'animava a que pogués col·laborar una mica amb tot plegat i posar-ho en comú, no? Sí. Ara això també es veu a l'exposició. A l'exposició el que trobem són fragments d'aquests textos que van ser llegits per autors com Julio Ochoa, Maria Quintana...
Josep Quintana, Pere Font, Joaquim Carbonell...
van llegir una sèrie de textes que ara a l'exposició els podeu retrobar amb unes imatges que van il·lustrar el llibret que es va repartir el dia de la passejada llibret que va quedar esgotat perquè van venir més de 150 persones mira que coincidia també amb altres coses coincidia amb el tema de la barra són potser públics diferents però bé, en tot cas sí que és un dia que coincideixen dues activitats i per tant no és fàcil de vegades concentrar tanta gent
Va ser molt divertit. Doncs, d'alguna manera, també és un altre dels homenatges que se li fa des de Sant Just aquest centenari de la Rambla, que Rambla, el nom pròviament dit, sempre ha sigut Rambla, es deia Rambla des del 1914...
Sí, sempre s'ha anomenat Rambla, amb el sentit aquest d'igualar Rambla Passeig. Exacte, no perquè hi hagués l'origen... No Rambla Riera. Vull dir que el nom es trunca i llavors el 1914 ja parlen de Rambla amb el sentit de les Rambles de Barcelona, que ja s'ha oblidat que no és la Rambla Riera, sinó que és la Rambla de Passeig.
És a dir, que el nom de la Ramla de Sant Just ve més pel fet que s'associava a aquest passeig de Barcelona que a una altra cosa, no? Sí, sí, a una altra cosa. Ells volien fer una vinguda de passeig, una vinguda senyorívola, i llavors opten pel nom els promotors, els promotors que volen vendre cases d'alt estànding, d'alguna manera, doncs associen més de batejar aquest nou vial amb el nom de Ramla,
perquè d'alguna manera llueix més per les cases i les toques que volen fer allà. Va dir que el mes d'agost també es va col·locar una placa feta per Carme Malaret a l'actual parador, al parador dels autobusos, alegòrica aquests 100 anys de la Rambla. Això es va aprofitar també per fer-ho el mes d'agost. Que el parador també és un altre d'aquests elements bàsics, no?, de la Rambla. Quant temps fa que hi és? Doncs mira, l'any que ve, el mes de juny de l'any que ve, farà 50 anys del parador.
D'unidor, per tant, meitat, eh? És a dir, la meitat que hi ha hagut la Rambla, també hi ha hagut el parador. Sí senyor, sí senyor. El 16 de juny de l'any vinent, del 2015, farà 60 anys de la inauguració del parador.
Que en aquest cas sí que, em sembla que recordava haver vist alguna fotografia, no ha canviat tant l'aspecte d'aquella zona. El parador s'ha conservat, s'ha anat restaurant, però és bastant igual del parador que va dissenyar l'any 65 l'arquitecte alemany. Va fer un projecte per la Diputació de Barcelona,
Llavors, en el parador s'hi va posar la Biblioteca Popular i a sota un bar i un quiosc. Quant temps hi va estar, la biblioteca? La biblioteca va estar al parador des de l'any 65 fins a l'any 83.
Déu-n'hi-do, per tant, també uns quants anys. Uns quants anys, sí. L'any que ve farà 50 anys, diguem-ne, també de la biblioteca. Doncs, un altre dels elements cèntrics, per tant, d'aquesta Rambla, aquesta exposició que dèiem que es pot veure fins al dia 5 de gener al cim de Can Ginestar, fotogràfica i documental, també, perquè, a més a més, d'imatges, hi ha aquesta part de documents que són els que es va fer l'1 d'agost, no? Hi ha els fragments, hi ha fragments dels textos que es van llegir a l'1 d'agost
Aquests textes es poden trobar dirigint-vos al Centre d'Estudis Sant Justencs, que us pot facilitar aquest llibret, si és del vostre interès, i també podeu trobar els textes penjats al bloc de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Sant Just. També els podeu trobar en aquest bloc de Cultura i Patrimoni, que cada un dels autors ha anat penjant al llarg de diverses setmanes d'ençada al mes d'agost. Se n'ha anat penjant en aquest bloc.
Per tant, algú que vagi a l'exposició i li desperti més l'interès els pot trobar després àmpliament. Hi ha alguna fotografia que pensis, Jordi, que diguis, mira, aquesta és molt curiós de veure o és molt interessant si algú ve que s'aturi a buscar-la? Sí.
Sí, home, jo penso que aquesta de les nenes que havien fet la primera comunió l'any 13, dirigint-se cap a el que seria la carretera, amb la processada Corpus, aquesta és, vaja, per mi és molt interessant, perquè és la foto més antiga que tenim de la Gambla.
Després també n'hi ha algunes de l'embarroc de Can Campanyà, que Can Campanyà era una masia que existeix on hi ha actualment la parada dels taxis, que Can Campanyà era una masia que marcava el final de la Gambla, perquè la Gambla, d'alguna manera...
oficialment finalitza on comença el carrer Marquès de Monistrol. Ah, sí? Del carrer Marquès de Monistrol fins al bar de la Raconada, allò és plaça del Parador. Quan algú va pensar, però si tot això és la mateixa Gambla, no? Doncs no, no és la Gambla perquè abans existia una masia que era Can Campanyà,
que feia cantonada amb el carrer Font, Font és el que baixa al tocar del parador, doncs la masia de Can Campanyà tocava el carrer Font i llavors sobressortia. I allò era el límit de la Rambla. Al tirar a terra aquesta masia, que hi ha les fotos a l'exposició, doncs la Rambla sembla que es perllongui, però realment a partir del carrer Font i del carrer Marquès de Monistrol, allò és plaça del parador.
Perfecte. Per tant, tots aquests records que segurament, o aquestes pinzellades, si passeu per l'exposició, alguna cosa o altra podreu també reviure la gent que ho hagi viscut i la gent que no, doncs mira, també pot fer memòria de com era tot plegat. Fins al 5 de gener es pot veure l'exposició?
Fins a la vigília de Reis. Exacte. Per tant, vull dir que els dies de Nadal pot ser una bona ocasió, no?, els dies que també coincideixin que està obert Can Ginestà per veure aquesta mostra. El cim de Can Ginestà, la Rambla, fa cent anys. Avui n'hem volgut parlar amb en Jordi Amigor, xiver municipal. Moltes gràcies, Jordi. A vosaltres, de convidant-nos. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. A veure.
Quatre minuts i dos quarts a dotze, de seguida parlem, fem tertúlia d'actualitat avui amb Josep Maria Majoan i Josep Maria Ranyer. Ho farem després de posar una mica de música aquest matí i avui ho fem de la mà de Fènix i aquest tema que es diu Listomania.
So sentimental.
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt dos quarts de dotze és moment de fer tertúlia d'actualitat i el que fem, per tant, és saludar el Josep Maria Arranyà i el Josep Maria Majoan. Molt bon dia a tots dos. Molt bon dia. Avui saludem la Maria des d'aquí, si ens està escoltant, li enviem una abraçada perquè es millori, que es recuperi i a veure si la tornem a tenir aquí aviat. I, per tant, tertúlia, més petit comitè, serà una mini tertúlia
Però bé, en tot cas, avui o ahir, quan pensàvem en els temes que hi ha, realment m'adono que l'actualitat de 15 dies en 15 dies va molt de pressa, no? Perquè sembla que en una setmana passen coses, però clar, en 15 dies ja és com si hagués passat tot un cicle, no? Una enormitat.
Per exemple, hi havia el tema d'avui, dimarts, just fa una setmana passat, és quan Artur Mas va fer aquell llacte on va demanar aquesta llista única i ja sembla que faci moltíssim. De fet, avui Oriol Junqueras també farà el seu acte aquest vespre, però bé, en tot cas, encara que quedi lluny o encara que hagi passat una setmana, de vegades és millor perquè s'ha pogut reflexionar millor. Com ho veu veure tot plegat? Si és que veu seguir aquest acte, què us va semblar?
Bé, com tu deies, aquesta és una setmana força intensa i si agafem el dia d'avui, que encara estem per veure, tindrem tres intervencions. Serà la de l'Artur Mas, estarà la del Rajoy i estarà la dels Junqueras. Sobre les Junqueras encara no podrem parlar, suposo que...
ens donarà temps a parlar abans del Nadal Sí, i avui haurem passat moltes coses d'aquí 15 dies quan ens quedarà llunyíssima però, bueno, en tot cas el que sí que és veritat és que la percepció que he tingut jo és que de les dues intervencions de la setmana passada tant la de l'Artur Mas com la del Rajoy vaig escoltar dos discursos fets per les seves parròquies respectives
Jo el que trobo faltant en aquest tema és que hi hagi, que comenci a haver-hi discursos que vulguin plantejar una posició on els que no són dels teus comencin a veure quin tema se'l vira com a sortida. I això és el que no trobo. I jo crec que sense això no hi haurà sortida, hi haurà posicionaments, hi haurà fixació de posicions...
però no veig o no vaig veure o no he vist amb aquestes dues intervencions que se'm vagin més enllà del que podria ser el defensar o el plantejar el col·lectiu de gent que és favorable al teu plantejament una mica més enllà Bé, jo la intervenció jo vaig escoltar sencera la intervenció del president a mi la veritat em va semblar que estava no molt ben pensada
que era pel seu objectiu, que ja sabem quin era, per tant, l'objectiu que ha definit és un, encara que sigui el president de tots, però ha fet un objectiu que, a més, les alternatives podran manifestar, poden dir sí o no. Jo crec que aquest és el lloc on estem, vull dir, ara, inventar un lloc diferent
I més encara, quan el Rajoy, com bé, sempre diu que no vol ni parlar-ne, em sembla molt difícil. Per tant, jo vaig escoltar amb molta atenció perquè em va agradar. Potser, a vegades, sí que és veritat, que alguns ho han dit, i això a mi també em va semblar una mica, que el Mas és un president una mica presidencialista, no? Però, esclar, i també penso, si penso d'una altra manera, que en aquest context és molt difícil no fer-ho, perquè, si no, doncs no fa la feina que ha de fer, que és intentar...
que el procés tiri endavant, que és la voluntat que ell ha manifestat. Jo el que em sembla, ja parlant de la llista única, ja qui sóc i després ja tu... Sí, a mi em sembla que la llista única, veràs, que em sembla molt important que els dos, primer, això, em sembla molt important que els dos s'hagin obert, tant un com l'altre, són prou espavilats i, a més, més políticament penso que intel·ligents, com per dir, bueno, potser s'ha de trobar un entremig o alguna posició que admeti les dues coses. Totes dues són raonables, no?
Vull dir, perquè el Mas defensa la lista única perquè sigui més clara la interpretació dels resultats, perquè agrupi més gent.
Jo quedo, i en canvi el Junqueras diu, però esclar, si no hi ha, com diu avui, expressament, o avancen, que ell dirà que avui, encara no ho ha dit, si no hi ha res social, esclar, també perdem molta gent, perquè hi ha molta gent que molt afectada per la crisi, només parlar de la nacionalitat catalana o la independència, és molt poc engrescador per anar a les eleccions, i per tant, d'alguna manera, rebuig és un sector que està preocupat per una cosa tan preocupant com és la situació social,
en un nucli, que és el nucli, si més no del no, perquè l'alternativa només és aquesta. Jo penso que les dues posicions tenen raó, en aquest sentit. Ara bé, em penso que des del punt de vista de l'estratègia de conseller a la independència, anem per aquí, d'alguna manera estic d'acord amb els opinants o la gent que ha reflexionat sobre aquest tema que les majories ho favoreixen.
I ho dic en aquest sentit, com sempre, intento fer una reflexió des del meu camp. Des del meu camp hi ha dos mecanismes bàsics que fan moure la vida social quan no és molt reflexiva, molt reflexiva. Una és imitar la majoria, perquè soluciona molts problemes. Imitar la majoria vol dir que són coses que ja s'han provat i que després tu, que no saps, estàs amb una incertesa que està passant en aquest moment, doncs t'apuntes a la majoria perquè d'alguna forma...
la majoria pot ser que tingui raó, perquè ja té experiència de la vida que potser tu no tens. I l'altra és imitar els líders. L'altra solució és dir que el senyor té prestigi en aquest camp, jo l'imito perquè és molt difícil que ja un pugui decidir pel meu compte. Ateses aquestes dues estratègies, jo penso que en aquest cas, aquests dos mecanismes socials de decisió, perquè no us penseu que decidim sempre reflexiu, és impossible, no hi ha certesa de res, i per tant és molt difícil que la gent utilitzi les probabilitats, si passarà allò o si passarà altres.
Bé, en aquest context jo penso que la llista única multiplica. Multiplica perquè la gent, en aquest context, com que l'altre pol no es pot unificar de cap manera, perquè és Partit Popular, Ciutadans i un tros dels socialistes de Catalunya, per entendre'ns, això no pot tenir...
ni un discurs comú, ni un líder comú, ni res. En el context, el líder no funciona, que seria un mecanisme. En canvi, el de la majoria funciona. Fa molt temps s'escritia que els partits no es puguin posar d'acord. Si aconsegueixen una llista única, la llista única guanyarà.
Llavors, què s'ha de fer? El que en Junqueras avui ja, antic que deia, repeteixo, perquè jo encara no he sentit el que diu, ell diu, home, alguna cosa hi hauria d'haver que fer referència a la corrupció i a la justícia social, i crec que amb això té raó.
Però crec que amb això es poden posar d'acord absolutament amb la llista única. Altra cosa és si després ho faran, perquè, clar, el mas és més de dretes del tot, però jo penso que aquests elements estan calant en la societat, que una societat en aquest domenç ja no es pot plantejar sense parlar de justícia social i de conducta més ètica, més transparent, més ètica. Per tant, si jo haig de donar el que em sembla que tindrà més bones cartes guanyadores, és la llista única amb...
La independència com a primer punt i un segon punt dient intentar fer un govern d'unitat que respecti l'estat del benestar i la regeneració democràtica, però amb paraules clares per la gent.
Per tant, això sí que pot ser que s'hi pugui apuntar amb aquest plantejament, també almenys iniciativa i probablement... Però iniciativa ja he dit que no s'hi apunta. Bé, iniciativa he dit que apunta perquè sempre són criatures, al meu entendre, perquè ho havia estat i han de dir sempre el que... Jo no ho sabia, no ho he llegit. Sempre el que fan... Sembla que poden fer més la xoribit, com els pollastres. Bé, en fi, doncs que vagin dient, ja veurem al final què faran.
També és veritat que van dir que no votarien en el procés participatiu. Sí, ho van dir-ho i al final hi va anar el chefe del bicicleta que sempre diu això, fa aquest espectacle.
No, a veure, jo crec que aquesta és una discussió... A veure, primer, acotem. Jo, Maria, jo ho deia ara, estem parlant d'una llista única d'independència, o per la independència. Sí, per la independència. Perquè, de vegades, quan es diu això, sembla que no hi haurà més, vull dir, hi haurà altres moltes, vull dir que...
Volem aparèixer altres forces que tenen una varietat perquè en unes eleccions... Però l'argument és dir que l'altre no es polaritzarà amb un líder. No, ni amb una idea negativa més enllà del rebuig amb un determinat camí. Hi haurà diferents posicions que es plantejaran
com a alternatives per Catalunya, des de Catalunya, amb diferents opcions. Pot ser, veurem aparèixer possiblement a Podemos i es mantindrà la presència de socialistes, del PP, de ciutadans i jo crec que veurem també a iniciativa i a la CUP diferenciades d'aquesta llista
diguem-ne única però clar, si al final és una llista única on hi ha tantes altres serà una llista per la independència o orientada cap a aquest temí, cap a la independència si aconsegueix l'acord a mi crec que és una estratègia diguem-ne unificadora dels que plantegen donar part de la gent que ha plantejat l'objectiu de la independència de Catalunya i evidentment des d'aquesta perspectiva és lògic
que ho intentin fer el que sí que és veritat és que el que trobo a faltar en tot aquest procés és que anem avançant i anem cremant o es van cremant etapes cap a la independència però no hi ha un debat en profunditat de l'estat que es vol construir és a dir, això no es produeix no hi ha a la societat un debat continuem debat sobre el mètode, sobre l'objectiu sobre com aconseguir-ho però no sobre el contingut això no es produeix
Per part de ningú, però no es produeix. Perquè el debat està plantejat amb els termes, però segueix sense produir-se. La resposta és si, per exemple, tindrem una sanitat gestionada en mútues o una sanitat pública.
Si tindrem una seguretat social en plans de pensions privats o una seguretat social gestionada en un sistema de repartiment com el que tenim aquí, si anirem... És el que s'ha de decidir, no?, en principi? No, no, però és que tot això, tot això, és a dir,
el que hi hagi un estat no suposa que tingui que ser un determinat model d'estat Estats n'hi ha que tenen una seguretat social pública, contributiva i estats que no tenen i estats federals que no tenen seguretat social o que ara intenten fer un sistema públic com els americans i que
El fet que hi hagi un estat independent no dona garantia de res. Per tant, si hem d'obrir un procés amb el qual aquest és l'objectiu, s'haurà de començar a plantejar. És a dir, la discussió, per exemple, a Escòcia, sobre el si o el no, va ser una discussió sobre què es volia fer amb la independència. Aquí la discussió és anem a parlar de la independència, però què volem fer amb la independència no està sortint.
Bé, això és... I clar, si anem a unes eleccions on tindrem 18 mesos treballant més en aquest tema, però sense definir el model d'estat, els objectius, aquests elements, jo veig una mica complicat, com a debat polític. Bé, jo entenc que hi ha problemes, però dintre dels problemes jo m'inclino perquè l'opció és la que s'ha de fer. Si es vol tenir un estat independent, repeteixo, que és l'opinió d'un sector important de la societat.
Per què? Perquè crec que està molt ben definit pel mas, això. Vull dir, ara fem un referèndum que no ens han deixat fer. I després, un ventall molt ample, que d'alguna manera haurà de fer un govern per gestionar el país, i serà un govern de concentració, amb les forces que estiguin en favor d'això,
treballarà perquè es pugui arribar a la independència i després la Constitució marcarà això que dius tu. I això està en mans dels partits polítics. Mentre tant hi haurà temps de definir-ho, però la Constitució, perdona un moment, la Constitució defineix com la Constitució espanyola defineix que l'Estat ha de ser intervenint en el benestar dels ciutadans, que hi ha uns certs drets, etcètera, etcètera. Per tant, això es parlarà i després és quan els partits han de fer la seva feina. Jo no crec que precisament ara sigui aquest moment, perquè si ho barregem tot,
no sabrem què estem fent. Hi ha una opció. Hi ha una opció que té pegues, però a veure si ens entenem. No, és que jo... Ja sé que hem de discutir. Tinc definicions. Però a veure, un moment. Em sembla que no ens entenem perquè no ens volem entendre, com sempre passa. Jo entenc que això és molt important. Però això no és el tema d'avui. No, no, a veure. La segmentació de les discussions és una fórmula i una situació, però precisament perquè ens puguem entendre
perquè pugui haver-hi acostaments, aquells que no són favorables o que no són favorables a la independència, també ens agradaria saber on ens porteu. A veure, un moment. La posició no és la mateixa si et porten amb un tipus de societat que amb un altre. I per tant, diu, no, no, escolta, això ja ho parlem quan siguem independents. No, no, no, perdoni.
jo vull saber on te'n porten abans d'entrar-hi. Perquè aleshores tinc que valorar si el que perdo, que això ja ho tinc, és més o menys que el que puc guanyar. Aquesta és la diferència. Jo els drets com a ciutadà, els drets socials, amb totes les seves mancances, que tinc, que tenim, ja els conec.
Són els que estem visquent i els que d'alguna manera un vol canviar no sé quants. I l'altre em diu, escolta, no, això no em serveix, anem cap a la independència. Molt bé, si ens hem de costar i hem de discutir, m'hauries de dir què em proposes per canviar aquest tema.
Què en proposes en temes bases com drets del treball, drets socials, seguretat social, sanitat, protecció... És a dir, tot això. Dir que ho farem bé i ho farem millor, és un acte de fer. Perquè de vegades es fa bé i de vegades hi ha coses que hem fet a Catalunya que no hem fet gens bé. Per tant, des d'aquesta perspectiva, aquest és el debat que hauria d'acompanyar, evidentment. Si al final anem amb unes eleccions...
on l'únic punt que tenim és escolti, anem a construir la independència i res més jo crec que és tallar reduir el debat polític i per tant el model que volem al voltant d'això precisament perquè no per assengerar distància sinó precisament per poder acostar i per poder veure aquest tema clar, això no s'ha fet i ara no crec que en dos mesos o en un mes i mig ho puguem acabar fent
Bueno, a mi em sembla que està molt bé el que dius. Estic d'acord, però no veig que tingui raó en com s'ha de fer. Simplement perquè, a veure, no s'ha fet, entre altres coses, perquè l'Estat no ha deixat fer un referèndum sobre un tema que hi ha una part de la població que el reclama i que és transversal i que és un moviment social que sempre...
Jo penso que des de l'esquerra sempre havíem defensat la importància dels moviments socials, perquè hi ha gent que es queda a casa, però hi ha gent que es mou per uns objectius i fan una feina que els altres també voldrien fer, però per les seves raons que sí, aquí no la fan. Llavors, en aquest moment, dir que s'ha de tractar tot és molt maco, però esclar, a veure, la meva pregunta és, els que volen un estat federal, que em sembla que podria ser una bona solució, potser, no és la meva, però potser crec que és una molt bona solució,
s'han quedat callats. També podrien dir, continuarem volent un estat federal i ens presentarem dient que farem un estat federal. I què serà l'estat federal? Tampoc ens ho diuen, eh? Perquè de moment ens retallen el més important, que és el dret a decidir. És a dir, no accepten la proposta d'estat federal, un dret important. No accepten que Catalunya és una història i una societat, una nació. Això és un reconeixement. És a dir, la proposta d'estat federal, la proposta...
d'almenys d'alguns, perquè hi ha més gent, no tan sols hi ha els socialistes, hi ha més federalistes, igual que pot succeir dintre de l'àmbit més estatal o de l'àmbit més independentista, hi ha diferents corrents, però el que és l'espai socialista sí que plantejo. Objectius bàsics que hauria de plantejar i acompanyar amb aquesta reforma.
reconeixement de l'entitat de Catalunya com a nació dintre de l'estat espanyol, per això ens federem. Això qui ho planteja? Això el PSOE. El PSOE no ho planteja? El PSOE planteja això. El PSOE no deixa definint la seva proposta? Sí, a Granada i posteriorment la que ha fet ho planteja. Planteja el reconeixement. Planteja el tema del blindatge de determinades competències que poden ser el tema de la llengua i altres elements.
planteja la millora del tema del finançament i planteja la reforma a les estructures d'estat per donar-li pas, diguem-ne, a una organització del conjunt d'Espanya que reconegui que hi ha nacions, nacionalitats, perquè aquest tema, nacions o nacionalitats, i regions. És a dir, aquesta és la proposta que hi ha damunt de la taula. A veure, el que passa que, evidentment, si, per exemple, trobes que un president del govern per desqualificar l'oposició diu, no, vostès no han concretat, i això és el que fa rebombori, doncs sembla que no han concretat, però...
La lectura dels acords de Granada i, posteriorment, que s'han fet a Saragossa, dona aquesta idea. Tu has sentit el president, el secretari, no sé si és el president... Secretari general. Secretari general, sí. Aquí és primer secretari i hi ha secretari general. O li he fet algú dir que el dret... O sigui, el que se'n diu sobirania. No, el dret ha decidit, no.
No, no, no, a veure, no ens enganyem. Jo t'ho he dit i tu no m'has contestat. Això no s'accepta. No, jo t'hi he dit que el que s'accepta o el que es planteja és el reconeixement de Catalunya amb aquesta proposta. Com a nació, no? Com a nació, sí. No, una nació t'ha de decidir. No, no, a veure...
La nació té un moment que té directe a decidir, vam decidir amb el seu moment, ara avancem en un tema i aleshores el que ha estat en discussió, i aquest és un dels problemes que vam tenir en la sentència constitucional del 2010, és que hi ha una interpretació negativa i restrictiva de la Constitució, on el terme nacionalitat s'equipara a regió en lloc de reconèixer que el terme nacionalitat és un sinònim de nació.
I aleshores el que diu el PSOE, el que diu els socialistes, el que diem aquí és... Els socialistes, escolti, perdoni, Catalunya és una nació, va decidir, i aquesta nació, creiem que pot continuar i ha de formar part d'un estat que és l'estat espanyol, federarà també, per tant, allò la decisió la farà amb la reforma d'aquesta Constitució que consolidarà aquest tema. Molt bé.
aquest és el dret a decidir o un exercici de la decisió de Catalunya o almenys una proposta que es fa i han aconseguit parlar de la política i de coses que són de contingut per això està present ja en el debat és a dir, després de 100 anys d'història de Catalunya després de la modernitat abans, sense parlar, fa 300 s'ha vist que això no s'ha produït mai i s'ha reclamat molt
Espera-te un moment, home, no vulguis parlar només tu. No, no, no. S'ha reclamat, esclar, jo també, però és que tots ens apassionem, però jo vol dir ser el més fred possible, és a dir, s'ha reclamat moltes vegades i finalment ha arribat un moment que no se li havia sortit, i la prova és la intervenció de Rajoy l'altre dia, no? Vull dir, quan sabia ell que hi havia la solució d'autoritzar un referèndum, que sabia que hi havia a oferir un pacte de l'estil que planteges tu,
però des de l'Estat, perquè ara el Partit Socialista, que jo sàpiga, no té majoria. No s'ha fet cap pas, doncs, aquí s'ha estat una opció discutible legalment, jo amb això estic d'acord, però que la gent pensa que la justícia o la legitimitat també té el seu valor, a part estrictament de les lleis. I molta gent ho pensa, i molta gent del món del dret, i molta gent del món de la vida, perquè si no, no s'hauria fet cap canvi, no hi hauria el Gandhi, no hi hauria cap revolució, no hi hauria res, hi ha hagut molts canvis. Els més importants
a partir d'aquest camí. Doncs, davant d'això, tu...
proposa, si cas, jo no el proposaré a ningú, però ja vaig veient que va passant, on iré a l'Assemblea, és on m'agrada anar, doncs proposem que, realment, si hem de triar, triem la llista única per aconseguir la independència i una llista àmplia que hi hagi gent de la ciutat civil que pugui treballar en fer uns passos importants a fer tècnicament, sense les discutides de si el d'un partit ara el vol amb un llas morat i l'altre vol amb un llas roc. I posem-nos d'acord, que penso que hi ha un acord social molt important en aquest moment,
Tant amb els drets socials i amb els temes de... Una altra cosa, de la transparència i de tot això. I no ens oblidem que l'altre queda pels aprofitats, que això també està molt estudiat en ciències socials. És a dir, resoldre els problemes socials s'ha de comptar que un tant percent, igual que m'he dit això, els dos mecanismes, que són aprofitats de la situació. I aquests hi seran sempre, no sé, que els tanquem tots a la presó, cosa que és impossible.
Doncs sobre aquests s'han de provocar unes mesures. El de més de la població és una altra cosa. Vull dir, ningú està ja per un estat supercentralitzat, no sé què, no sé quant. És una altra cosa. Vull dir, aquest sector és un sector corrupte i que mengonirà sempre i que a més a més buscarà el poder perquè és la millor manera de fer-ho.
això és el que s'ha d'anar proposant, estic d'acord però això pot haver consens amb això i en canvi en pensar i estic d'acord que d'aquí set anys es pot tendir a unir-se amb Espanya o negociar amb Espanya un acord de pacte confederal però en les condicions actuals no, i en les condicions actuals no sé si Catalunya serà millor o no però, bueno, provem-ho, va dir la pura no, a veure, jo crec que... no, perquè almenys dono una opció no, no, no, a veure, no i si no, ja et diré, deixa't dir-te acabar de dir així ja ho he dit tot
No, tu presenteu-vos amb aquestes llistes a veure si guanyeu. Jo crec que no guanyareu. No, a veure... Perquè sereu tres, tres diferents. Ciutadans, el Partit Popular i la resta del Partit Sudista. A veure, enfronteu-vos els altres a veure si guanyeu. No, no, al frontisme no jugarem.
Però és que no cal que ho jugueu, vosaltres jugarà la societat. Però al frontisme no jugarem. No, no, a veure, tu pots estar, és a dir, tu pots veure una realitat que és la que és i sumar-t'hi i contribuir amb aquesta, o bé si no estàs d'acord, i jo crec que no és bo.
una tècnica de frontisme o una situació de frontisme, posicionaments d'aquest tipus, no és bona des del punt de vista de la societat en què estem, no és bona, per tant, allò, jugar el frontisme blanc o negre, tal, tal, i a més a més, i que això a més a més comporti la confusió
de projectes socials i de societat tan diferents com el que pot mantenir el Partit Popular o el que poden mantenir la socialdemocràcia, de les diferents expressions de la socialdemocràcia, no, no, en aquest joc no hi jugarem. Ara, el que sí que està clar... No, no, no, a veure, el que sí que està clar, defensarem el que caiem, defensarem el que caiem com tothom ho fa, vull dir que no...
No hi ha, suposo que en aquestes alçades no hi ha ni bons i dolents, sinó gent que defensa uns determinats plantejaments perquè considera que són els més raonables i millors. En tot cas, del que tu deies, hi ha un element que jo crec que és el que parteix, és el punt neuràlgic i de discrepància. És aquesta afirmació que Catalunya ara està en una situació que després de molt de temps es troba en una situació, en una cruïlla que l'única solució és aquesta.
Jo soc, i personalment, jo soc dels que penso que, i amb això vaig coincidir molt amb una afirmació que va fer el conseller de Política Territorial Actual de la Generalitat, i em sembla que l'he repetit aquí alguna vegada, és que Catalunya està en la millor situació com a nació dels últims 300 anys.
és la millor situació amb el grau de desenvolupament d'autogovern més alt dels últims 300 anys. I tot això es diu que no serveix per res i que, per tant, ho hem de canviar tot i hem d'anar en un altre procés. Aquesta sí que és una discrepància d'aquelles de Nus Gordià
el que obre una bifurcació, vull dir, aquells que considereu que això està, diguem-ne, hem arribat al cap del carrer, no hi ha cap més sortida, etcètera, etcètera, doncs preneu una decepció d'anar cap a la independència i altres gent que diem, escolta, hem avançat durant aquest temps, no estem del tot satisfets, continuem, tenim l'ambició de millorar, però, per tant, per millorar no fa falta...
fer tot aquest camí nou i obrir aquestes incerteses que abans explicava, que ara sabem el que tenim, com ho volem canviar, i l'altre és una altra opció, que a més a més jo trobo que està indeterminada en alguns temes.
El debat és molt interessant i, a més a més, avui ja no ens donarà temps de parlar de més coses, però no us he volgut tallar perquè realment anaven sortint coses interessants. Però aprofitant ara que digueu que hi ha alguna cosa que està canviant o hi ha alguna cosa que no està canviant, amb les últimes setmanes que hem sentit també ahir, en aquest cas, era l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, qui va ingressar a presó, però hem sentit altres casos. Creieu que canvia alguna cosa amb el tema del frau fiscal? Tenint en compte, també ens queda lluny i tampoc va canviar gaire.
el debat que es va fer l'altre dia al Congrés sobre corrupció, en què molts van dir que tot allò tampoc no portava gaire enllà, però altres defensaven que era important que es debatés tot això sobre corrupció directament al Congrés, també la dimissió d'en Amato. Creieu que està canviant alguna cosa o que simplement com que hi ha tota aquesta pressió social la classe política es veu obligada a moure fitxa? No, jo el que veig és que al final després de molt temps, perquè
hem de recordar que el Carlos Sabra ha estat 11 anys al judici, al final qui la fa comença a produir-se que la paga. I a més hi ha un clima social favorable amb aquest tema que força, això sí, coses que no són la justícia, sinó que són els poders públics, com per exemple el fet que el mata sortís i ha tingut que tornar perquè diu...
No li podem donar el rebaje de pena i que vagi només a fitxar i després torni. Jo crec que sí que hi ha un sentiment social molt contrari o molt favorable a no permetre aquest tema i molt contrari a aquestes corrupcions i que, evidentment, això impereix a tots els partits polítics que es facin coses amb una mica més de profunditat. Jo crec que...
La regeneració, però sobretot la transparència i l'empoderament de la gent, és l'element bàsic per poder tallar aquesta qüestió. Jo sí que t'acord amb això, sí, sí. I per tant, ho ligaria amb un altre tema que també havies posat, que potser debataríem, que seria aquesta convicció que vol fer el Parlament sobre la frau fiscal.
Mira, jo si és com estic molt d'acord amb el que ha dit el Josep Maria... Bueno, l'altre Josep Maria... Ah, sí, estem per duplicat. Exacte. Doncs el renyer, vaja. Realment jo penso que hi ha una presó social per millorar la transparència i, per tant, que el Fabra vagi a la presó, a la presó vull dir, doncs jo penso que és positiu en compte que és una actuació de la justícia...
que cal fer, no? I així és tot allò de més. En canvi, em sembla menys eficaç això de les comissions del Parlament, m'entens? A mi em sembla que el que s'hauria de fer, si ara féssim política concreta, el que no pot ser és que estigui 11 anys sense resoldre la justícia.
I, per tant, una de les coses que volíem definir, de cap a aquest estat que volem que vagi millor, és que hi ha d'haver recursos per la justícia, els necessaris, perquè es puguin fer les coses ben fetes. Perquè si la justícia no funciona, llavors tot això surt ja quan hi ha, quasi bé, o del Palau, per exemple, encara que no hagi sortit, jo no sé si és que algú ho para o què, però en tot cas...
ja està bé, no?, que estiguem així sense poder saber-ho del Palau, que és el que ens afecta directament en aquest estat que volem fer tan bonic. 5 anys ja fa, eh? Sí, 5 anys. Llavors, penso que el que s'hauria de fer és els partits que diuen que pensen en com canviar el model, tant si és espanyol com si és l'altre, és dir, senyors,
prioritari, recursos per a la justícia perquè vulgui haver jutges, com pel tipus de causes que tenen, que facin un escandal i sàpiguen quantes n'hi ha. En canvi, les comissions del Parlament les trobo una mica fantasmagòriques, perquè ara començar a cridar tots els dolents de la pel·lícula, per dir-ho, si és en pla broma, a totes les persones que d'alguna manera tenen sospites que han fet coses mal fetes per la societat,
Doncs és un teatre. Perquè ja sabem que la gent, quan està apretada, ja legalment els hi reconeixen que no tenen per què dir la veritat. Vull dir, cosa també curiosa, però bueno, en tot cas és així. I llavors, clar, cadascú s'autodefensa de la seva manera, farem un teatre que durarà eternament i cremarem energies i diners perquè estarem agafant polítics, gent que tindria una altra feina i tot això els posarem en una pila dia a dia. Són 180, eh? 190 volen...
o 190. Si allarguem la legislatura als dos anys, no acabem. No acabem, no acabem. I si la fem quantes mesos... Se'ns acaba el temps, eh? Serà un coito si t'interessa. 15 segons. I si dediquem els polítics a fer aquest teatre, no faran res ni el que vols tu ni el que vull jo. De totes maneres, només per acabar una cosa, el juez Ruth plega el desembre, si no el renoven, que és aquesta situació precarietat de la justícia. I està amb el cas Gürtel. Imagina't...
Aquests ingressos disponibles són inclusius dels que obtindrem via endeutament del dèficit autoritzat del 07.
Com podem quadrar els pressupostos amb la insuficiència actual dels nostres ingressos? El govern, i aquí és pel que he dit, que aquests pressupostos eren un plus polític respecte als pressupostos habituals,
El govern reclamarà a l'Estat el pagament de deutes històrics i altres ingressos justificats, així com el repartiment just dels objectius de dèficits entre administracions. Després ja els explicaré més extensament els termes d'aquestes reclamacions. Moltes gràcies. Moltes gràcies, honorable conseller d'Economia i Coneixement.
agrair la teva presència avui aquí en el lliurament del llapis de memòria del projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2015 i també del projecte de llei de mesures.
Avui aquest projecte de pressupost es registra en el Parlament, s'admet a tràmit i es publica en el bolletí oficial del Parlament, avui mateix. I fins al 15 de desembre es poden presentar les esmenes a la totalitat. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i dos minuts, us parla Andrea. El pressupost de 2015 a Sant Jus rondarà els 21 milions d'euros. L'equip de govern tanca aquests dies les partides per l'any que ve i augmentaran les inversions i els capítols d'ocupació, serveis socials i educació. Des de Ciu, el seu portaveu, Llorenç Rey, considera que l'Ajuntament de Sant Jus podria fer una gestió millor.
L'Ajuntament l'any que ve comptarà amb un pressupost d'uns 21 milions d'euros. Es preveu, com dèiem, un increment dels recursos en les partides destinades a cobrir les necessitats dels ciutadans i ciutadanes, com poden ser l'educació i els serveis socials. Aquest augment de les partides es deu, segons l'alcalde, a la millora i a l'increment de l'activitat econòmica a Sant Just i també el baix endeutament del consistori. Des de Ciupro, el seu portaveu, considera que el consistori podria gestionar millor els recursos i, d'aquesta manera, fer més coses amb els mateixos diners.
Més qüestions. El cim de Can Ginestar acull fins al dia 5 de gener la mostra La Rambla fa 100 anys. És una exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de la Rambla, un dels carrers principals de Sant Just. L'organitza l'arxiu amb la col·laboració del Centre d'Estudis Sant Justencs. L'1 de gener de 1914 es va començar a urbanitzar la Rambla i el seu entorn a iniciativa de diversos propietaris locals.
Cent anys després, el municipi ha dedicat moltes activitats a aquesta celebració, per exemple, la passejada poètica de festa major del centre d'estudis i una placa commemorativa que hi ha al Parador, feta per l'artista Carme Malaret. La mostra es pot visitar fins al 5 de gener, com dèiem, al cim de Can Ginestà.
I un apunt més, un apunt d'agenda per aquest vespre. Dos quarts de vuit a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestàs farà una conferència sobre com afrontar els ingressos involuntaris i les incapacitacions de les persones malaltes. La magistrada de primera instància del jutjat número 40 de Barcelona, Silvia Ventura, serà qui conduirà aquesta activitat. Un acte que serà presentat per Gina Pol, regidora d'Acció Social i Polítiques d'Igualtat, i moderat per Montserrat Giró, de l'Associació Salut Mental del Basi Llobregat. L'organitja aquesta entitat amb la col·laboració de l'Ajuntament.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdio d'Svern.com. Molt bon dia.
Mil otros me habían hablado ya de ti alguna vez No puedo decir que no estaba avisado Y ahora escucho los discos de esos desgraciados
que en su día también se postraron ante ti. Hay alguno muy serio que te odia, algún otro se atreve y te nombra, y el más necio de todos piensa que volverás. Me he convertido en el líder de esa congregación,
Y al salir a la calle todos me apuntan con el dedo. ¡Ahí va, ahí va! A él también se lo dijo. Entre risas, besos, rayas y copas de vino.
...de amor...
He hecho una estadística sobre el mundo de la canción de amor y no sé qué hacemos tú y yo. Odio a los banqueros que siempre me dicen chico bella que gana más que tú.
Odio a tus padres y odio a los míos. Odio a tu hermano y a tu sobrino. Odio la filosofía del cielo. Estar emocional y aliento a la lucha de la clase social.
Las estadísticas no juegan a nuestro favor Te quiero con toda el alma para ti todo mi amor Pero las estadísticas no juegan a nuestro favor Quiero ser el único que te saque a bailar
La verdad lo llevamos para atrás.
Maldita sea, te quiero, te quiero, maldita sea, maldita seas, te quiero. Te quiero, maldita sea, te quiero, te quiero, maldita sea, maldita seas.
Fins demà!
I aquesta el que fem és saludar el Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia, què tal? Bon dia a tothom. Bon dia per parlar una setmana més del Manac del Cordill. Ja l'acabem, eh? Acabem l'any? Sí, ja estem acabant l'any. I a més em vas dir que canviaríem de secció l'any que ve, eh? Sí, si podem, sí. Últimes setmanes del Manac del Cordill. Quatre setmanes, eh? Sí, encara queda. Comencem com sempre, si et sembla molt... Cinc setmanes queden, eh? Cinc, doncs cinc. Ja t'has col·lat la del 30 de novembre, eh?
Ah, bé, segurament no les he contades. Com que hem començat amb 1 de desembre dilluns, és d'aquests mesos en què sigui més llarg. A això mateix, tens raó. Doncs comencem, si et sembla, pel central, que diu que dilluns ahir era Sant Eloi, Santa Clementina, Sant Cassià i Sant Montfort.
De Lois, en coneixem, Clementina Cassià, Cassià ja havia conegut també un monjo de Montserrat. És veritat. El dimarts, que és avui, Santa Viviana, Santa Elisa, Santa Maria Àngela. Mira, sí. Viviana, també conec una Viviana. Sí, sí. El dimecres, demà, Sant Francesc Xavier, Sol i Cassià, també Francesc Xavier, també en coneixem.
Després, dijous, Santa Ada i Santa Bàrbara. També, no? També conec bàrbares. Sí. I divendres, Sant Dalmau, Santa Elisa, Sant Grau i Sant Grau. Grau i Grau. Grau i Grau, eh? Si tu des que deuen venir al mateix lloc, no potser? Jo m'imagino així, però els posen com a separats, eh? I després, el dissabte, dia de la Constitució, és Sant Nicolau i Sant Fortià. Ah.
I el diumenge, perquè va, és la fira de la Rata Fia a Besalú. O sigui, si vas a Besalú podràs estar a Rata Fia. Això dissabte, eh? Bé, no, dissabte és la Constitució. Ah, val. I diumenge és la fira de la Rata Fia. Que la deuen fira dos dies per això, no? Jo crec que sí. És Santa Fara i Sant Ambrós.
Molt bé. Jo veus, mira. Aviam. Perfecte. Diu, ara aquelles cosetes que diu... Sant oral repassat. Sí, el sant oral que el tenim repassat. I sobretot felicitem a totes aquelles persones que celebren el seu sant aquesta setmana. Diu, ens orientem amb un rellotge. Amb un rellotge d'agulles trobarem els punts cardinals. Ens cal saber l'hora solar a l'hivern és una hora menys de l'hora del rellotge. I a l'estiu, dues menys.
Encarem la busca petita, hora solar, cap al sol. Fem un angle entre aquesta busca i les dotze del rellotge. Tracem la bisectriu d'aquest angle. La línia bisectriu ens indica el sud. Posats de cara al sud, tindrem el nord, a la nostra esquena, l'est a l'esquerra i l'oest a la dreta.
Ho trobo difícil, eh, jo? Em costa, em costa. Sí, perquè hauríem de fer-ho amb un rellotge de debò i anar-hi amb unes coses. Però hi ha una cosa més senzilla. Sí? Sí, que ens assenyaven a escola. Tu poses, diguéssim, la mà esquerra a la sortida de sol. La dreta, per tant, ja tens l'est. Al davant hi tens el sud i a l'esquerra al nord. Molt bé. I escolta, més fàcil que estendre els braços, no hi ha res més. És veritat.
Coses d'aquelles pel camp, els que tinguin camp, esclar. Preparem feines dels propers mesos. Per exemple, escampem compost per les feixes inactives de l'hort. Si tens un hortet, doncs ja saps, compost cap allà, eh? Sant Eloi, que és l'1 de desembre, que era ahir...
És patró de Menyans Ferrés i tota mena d'oficis relacionats amb el metall. Doncs els tallers mecànics, Sant Eloi, sempre es feia festa. Diuen que Sant Eloi, quan era petit, era noi. I de mitjà va ser Menyà. Ah, quin rafany més estrany, no? Diu, de mitjancer va ser Saraller i de gran va ser Sant. Molt bé. O sigui, fa tot el joc aquest. Exacte, sí, sí, sí. De fet d'aquesta evolució amb el nom...
Diu, no hem de plantar cirerers en climes ni molt càlids ni molt freds. El cirerer vol una mica de fred a l'hivern per fer una bona florida i donar una bona quantitat de fruit. No vol ni massa sol ni massa aigua. Aquí, no? Per tant, seria ideal. Cap a Sant Climent. O Sant Jús. Sant Jús també teníem. No tenim tantes cireres, però si podríem plantar cirerers, segons aquest clima. Si podríem plantar, ja m'agradaria. En el foc?
El pessebre i la mar sempre hi ha per mirar, és cert. Tu mires el foc i sempre distreu, eh? Diuen el pessebre i la mar. El pessebre potser no distreu tant, trobo. No, però sempre hi ha per mirar. I la mar també. És a dir, comparar el pessebre amb el foc i el mar, exacte, trobo que és una mica arriscat. Els hi faltava una paraula i vam posar pessebre. Com que és l'època, no? Sí, deu ser per això.
Diu per Sant Nicolau 6 de desembre. Els nens fan una capa pels carrers. Una capta, una capta pels carrers. Vull cantar en estrofes com ara. Caritat, senyora, caritat, si us plau, que venim de Roma i portem corona de Sant Nicolau. Abans era l'època dels meus pares. Sortia per Sant Nicolau i feia aquesta capta i es cantava aquesta cançó pels carrers i els nens recollien cosetes, pots cantar carmelets i alguna coseta per l'estil, no? Clar.
Doncs això és el que tenim aquesta setmana de l'almanac del Cordill. Podem triar una frase de la setmana. Per exemple, a mi m'ha agradat força aquesta, diu, ben administrada, la rutina té molts més avantatges que la passió.
Ben administrada, la rutina té molts més avantatges que la passió. Mira, d'aquí és aquesta frase, per això. És de Ramon Solsona. Molt bé. Sí, és una persona molt jove i coneguda. Te sentim, no? Exacte, això t'anava dit. No és d'aquests que siguin clàssics. No, no, no. No és un clàssic, ja és d'alguna manera un clàssic dintre del seu món, de les lletres. Però, repeteixo, ben administrada, la rutina té molts més avantatges que la passió.
La passió pot ser aixelebrada, un cop de geni, de rauxa, etcètera. I, en canvi, ben administrada la rutina segur que ens porta molt més lluny. Fa gràcia, per això, aquest ben administrada, perquè, clar, aquí tindríem una altra frase per intentar dir què vol dir ben administrada. Esclar, aquí tenim això. Ben administrada vol dir que de la rutina en traiem el màxim possible.
Exacte. Doncs tenim només aquesta avui o tens alguna altra opció? No, deixem aquesta, si et sembla bé. Sí, directament. Molt bé, perfecte, Pep. Doncs a reveure. Doncs quedem així, ens trobem la setmana que ve. Ah, això mateix. Bon dia, bon dia. Just a la fusta.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Ara passen 5 minuts d'un quart d'una del migdia. És un moment per endinsar-nos en el món del dret.
I el que fem, per tant, a aquesta hora saluda la Sílvia Masmitja. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, a la Carme. Advocada en despatx a Sant Just, al carrer Muntanya número 2, per parlar cada setmana de diferents qüestions jurídiques. Últimament en tenim moltes, eh?, les portades dels diaris. Sí, jo crec que qualsevol... Bueno, totes les notícies realment es poden vingular amb el món jurídic. També és veritat, també és veritat. Però sí que fa la sensació que més del... o almenys del més...
amb més notícies del que estem acostumats a sentir que sí que es relacionen amb tot plegat i que per tant acostumen a necessitar també de vegades algú que desencripti tot el vocabulari jurídic. Sí, perquè malauradament també hi ha moltes persones del món de la política i gent amb poder...
econòmic, també, que tenen unes conductes no molt correctes, no molt legals, i que, clar, això també els dona més protagonisme, més publicitat, i per això se sent més, i sembla que hi hagi més temes.
Doncs avui parlem justament d'un dels temes que hem anat sentint aquests últims dies, que és el fet que el president de la Diputació, l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que entra avui i de fet ja ha dormit a presó, no? Sí. Un cas que s'ha arrossegat durant 11 anys. Sí, a veure, el tema que és una cosa que també... Bueno, ell i la seva defensa van sol·licitar l'indult,
Què passa? Doncs que des que es comença un procediment penal, amb una querella, que arriba en un jutjat, s'investiga, hi ha unes diligències, després hi ha un judici, hi ha una sentència, es recorre aquesta sentència i això arriba al Suprem i a més després es sol·licita l'indult, doncs 11 anys, Déu-n'hi-do, perquè és molt de temps...
Però, bueno, tampoc es diu que s'ha de fer en dos anys. No hi ha un calendari, eh? Podria haver-hi, no? Podria existir. Sí, sí. Existeix en algun país del món? Ostres, això jo no ho sé. Això jo no ho sé. Sí que existeix la prescripció de les penes, però clar, un cop arriben al jutjat...
Sí que és veritat que es miren els terminis i si s'accedeix un temps determinat es pot aplicar un atenuant per dilacions indegudes. Però clar, si jo, per exemple, porto un jutjat, soc un jutge, un secretari judicial i aquestes diligències el que faig és investigar
sobre uns comptes corrents, sobre uns determinats temes, uns determinats documents, i has de fer uns requeriments, i si hi ha molts testimonis, clar, això se t'allarga, però no perquè tu ho facis a propòsit, per dir-ho d'alguna manera, sinó perquè el procés necessita una investigació i això requereix un temps. Llavors, si les diligències indegudes es podrien al·legar si el jutjat no fa res, o sigui, si ho té paralitzat, si realment no mou el dit,
per fer alguna cosa en aquests casos com que hi ha tanta investigació s'allarga amb el temps també el tema de l'indult crida molt l'atenció a mi m'ha cridat l'atenció perquè en el cas concret del senyor Fabra el que va passar és que un cop tenia la sentència condemnatòria que recordem són realment 4 anys de presó per 4 delictes fiscals cada delicte se li va condemnar un any
ell o la seva defensa va demanar dues coses. Va demanar l'indult i va demanar la suspensió com a mesura cautelar de l'ingrés a presó fins que no es resolgués l'indult, que recordem que són les mesures cautelars. Exacte, és això que tantes vegades hem comentat, no? Exactament. La mesura cautelar és una cosa que es demana...
de forma provisional. Jo demano una suspensió, en aquest cas d'una condemna, fins que l'organisme o l'òrgan que hagi de resoldre no em digui sí o no. Podria, l'Audiència Provincial de Castelló li va concedir aquesta mesura cautelar. Va admetre la suspensió de l'acompliment de la condemna. Però hi ha casos en què no. Tu compleixes i si després et donen l'indult ja et faran fora. Però de moment tu entres.
Què passa? Doncs que l'indult, si vols no entrem en matèria, què vol dir l'indult o el concepte? L'indult, per entendre'ns, la gent que no estem ficats en principi seria quan pots sortir de la presó, que et perdonen, entre cometes. Ho dic fatal, eh? Ho dic amb paraules del carrer total. Sí, no, però va per aquí, o sigui, va per aquí el tema. L'indult es demana al govern i el concedeix al govern. D'acord.
Llavors, l'indult pot ser total o parcial. Total vol dir que jo tinc una condemna de presó i no compleixo aquella condemna. Parcial vol dir que compliré una part d'aquella condemna o, per exemple, si he comès diversos delictes i cada delicte, per exemple, té una condemna diferent, potser amb aquest indult parcial compliria la condemna del delicte menys greu.
per exemple. D'acord? Però què vol dir l'indul? No vol dir que aquesta persona no ha comès el delicte. El delicte sí que l'ha comès, sí que és responsable, però se li condona, per dir-ho d'alguna manera, se li perdona el compliment de la pena.
A canvi d'alguna cosa? Clar, aquí hi ha el tema dels requisits. Tothom ho pot demanar, perquè sempre han dit, per demanar que no falti, però després s'ha de complir una sèrie de requisits. A veure, a grandes rasgos. Diners. No tenir antecedents penals, per exemple. Si ets una persona reincident, evidentment no pots estar demanant indults, perquè llavors està clar que la primera vegada que has anat a presó no t'has servit de res.
Amb la qual cosa, si ja la presó no et serveix per la reinserció, si et perdonen ja, què ens queda? Res. Llavors, primer requisit, així important, no tenir antecedents penals. Després, vol dir el que hem dit abans, es perdona el compliment de la pena privativa de llibertat. Però si jo, per exemple, tinc una condemna de presó i multa, la multa l'hauré de pagar.
I en aquest cas el que és molt important és que a més de la multa hi ha una RC. Què vol dir? Responsabilitat civil. És una indemnització. A veure, si he agafat 700.000 euros, que els torni, no? Doncs això és la indemnització, això és el que ha de tornar. I si no els pots tornar, no poden indultar-te? O és diferent una cosa de l'altra? Clar, és que l'indult és només per la prena privativa de llibertat. Si no pagues, evidentment no hi ha indult.
És a dir, la gent que pot rebre aquest indult en general és gent que hagi de tenir uns diners. Que hagi de tenir uns diners o que, per exemple, el tipus de condemna que ha comès no té l'obligació de pagar una responsabilitat civil perquè no hi ha hagut uns danys o no hi ha hagut una mena de... O sigui, no hi ha una quantia econòmica pel mig.
llavors es suspèn si se li perdona l'entrada a presó però la multa i la indemnització les ha de pagar això està obligat una cosa que també m'ha creat molta atenció de l'article en els diaris és que ell quan ho va demanar va al·legar que no tenien antecedents penals va al·legar també la llarga duració del procediment judicial
I, d'altra banda, també que va facilitar, d'alguna manera, va facilitar uns béns perquè se'ls hi poguessin embargar. I també, bé, això, doncs, si ell va agafar o s'ha demostrat judicialment que es va apropiar de 700.000 euros, segons la sentència que li condemna, ell, entre la multa i l'endemnització, ha de tornar 1.400.000 euros.
Llavors, això, ell va demanar aquest indult i va dir quins béns tenia per embargar i va sol·licitar un fraccionament del pagament aquest. Què passa? Això és una voluntat, però no és el pagament.
Llavors, clar, aquí arriba també una qüestió que em faig jo mateixa, que és, a veure, donen l'indult, després això s'ha de controlar. Imagina't que li haguessin donat l'indult, aquests diners, al final, s'ha de controlar com els torna. Ara que han tratat a presó, què passarà amb aquests diners? El que parlàvem també, crec que era la setmana passada, corrupció, delicte fiscal, què passa amb els diners? Clar, clar, clar.
perquè el senyor Núñez entra a presó, però què passa després? Exacte, que no n'hi ha prou. Ara, de fet, estem veient moltes cares conegudes a la presó i, d'alguna manera, és com si ens adonéssim o com si ens volguessin fer creure que s'està complint el que s'ha fet, però hi ha una part important que també hi ha gent que la diu, de dir... A mi el que m'interessa és que els diners es tornin. Amb el cas Millet, també, ho hem sentit moltes vegades, de dir... En aquest cas, no està a la presó, tampoc, però vull dir que tots aquests diners que es van moure, on són? Clar, on són...
I que, a veure, tal com està el país, que pugen els impostos, que no hi ha ajudes socials, doncs aquests diners són molt útils. O sigui, no és per dir, bueno, doncs ja es farà tota l'entrepressor. També és molt important. Un cop entra a presó, si vol obtenir
I això ho diu la llei, vull dir, i m'és igual que sigui un polític o que sigui un empresari o qui sigui. La llei és igual. Si aquesta persona no paga la indemnització i la multa, no es pot beneficiar de permisos de sortida, per exemple, d'un tercer grau. Què vol dir? Doncs que només segur que els quatre anys es compliran quasi íntegrament. Quan, en condicions normals, si es pagués tot això, doncs amb un quart de la condemna complerta...
ja podria gaudir de permisos de sortida. Però clar, el requisit és que t'ho hagis pagat la multa i la responsabilitat civil la indemnització.
O sigui que, a veure, clar, també ens falten dades perquè, clar, com que no portem el cas directament, clar, realment jo no sé, després, a la fase d'executòria, que és la fase final on s'executa aquella sentència, si hi ha un pagament fraccionat. Si hi ha o no. Si aquest pagament fraccionat, de quan és, mensualment?
Clar, això no surt als mitjans. Jo crec que seria molt important, no només dir... S'hauria de filtrar, m'imagino, perquè no crec que sigui d'accés així ràpid. O sigui, és públic, vull dir. Bé, la sentència sí que és pública. La farsa d'executòria, evidentment, qui ho sap de primera mà són els procuradors i els advocats que formen part del cas, però clar, en aquest cas és d'interès públic. Vull dir, hi ha un ministeri fiscal també...
Vull dir, això, igual que es diu en uns diaris que entra a presó, doncs sàpiguer si s'està tornant els diners, quan s'ha tornat, jo crec que per la població, o sigui per nosaltres, seria molt més important que el fet, bueno, ha entrat a presó, vale, sí, i què? I després què?
Més que res perquè si no sembla que aquí es cometen aquest tipus d'il·legalitats, d'irregularitats, estan dos anyets i quan surten són els reis del Mambo. Sí, perquè els diners els tenen. Llavors...
En altres casos que no siguin d'aquest estil, és a dir, que no siguin haver-se embutxecat tants i tants diners, és a dir, petites condemnes de dos anys o quan sigui, en el cas de la bona conducta, que també ho dic de la manera popular o de la manera col·loquial, es podria arribar a un indult o simplement seria rebaixar-te la pena i prou? Depèn. És que, clar, com això ja depèn del govern... Val. Clar, hi ha casos... Però es podria parlar d'indult, llavors, no és que... o no.
Sí, sí, l'indult el pot demanar una persona que està dintre de presó que demani un indult total o parcial en funció, doncs, això, de 70 sedents penals, del tipus de condemna que està complint, de la seva trajectòria dintre de la presó i si això ha pagat la responsabilitat civil, si teníem el seu cas o no.
Per tant, s'aduria una mica en funció de cada cas particular, que és evident que en general no es pot generalitzar mai i amb dret encara menys, segurament. Sí, sí, sí, i menys encara et podria parlar d'un criteri, tampoc. O sigui, hi ha uns requisits que són els mínims, legals, que et demanen per l'indult, però clar, com que després el govern és qui resolt, ens hem trobat... És que no me'n recordo ara un cas concret
que va haver-hi un polític també que el van indultar i havia fet alguna cosa, ara no me'n recordo del cas, però que deies, a veure, com pot ser que hagin indultat aquesta persona? No sé si era algun polític que havia fet alguna cosa amb el cotxe, ara no me'n recordo bé del cas, però que dius, Déu-n'hi-do. Grinyola, no? Sí, sí, sí, molt, molt.
En fi, doncs ja ho sabeu, cada setmana parlem amb la Sílvia Mas Mitjà, advocada, en despatxada de Sant Just, al carrer Muntanya número 2, per saber una mica més d'aquestes qüestions que anem llegint als diaris o altres que no llegim als diaris i que també passen, per saber, doncs, conèixer una mica més de tot aquest món jurídic que la Sílvia, doncs, ens explica així fàcilment. Gràcies, Sílvia. Gràcies. Tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Adéu.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen sis minuts de dos quarts d'una del migdia.
I aquesta hora el que fem és parlar de l'osteopatia. La setmana passada vam encetar aquesta secció que farem cada dimarts per parlar de diferents qüestions vinculades amb el món de l'osteopatia i avui el que fem primer de tot és saludar en Pau Dalmau. Molt bon dia, Pau. Molt bon dia. Director de la Fundació d'Osteopatia de Barcelona que és amb qui fem aquesta secció, aquesta col·laboració per parlar cada setmana de diferents qüestions d'aquest àmbit perquè ja hem vist o ja vam presentar la setmana passada que afecta molts àmbits o pot relacionar-se amb moltes qüestions.
Avui, per tant, primer de tot presentem una mica aquesta fundació que té seu també aquí a Sant Just des de fa un temps ja. Correcte, aquí a Sant Just fa sis o set anys vam construir l'escola, l'escola pròpiament. I també té seu a Barcelona o físicament és només a Sant Just?
No, aquí a Sant Just tenim el que és àmbit acadèmic i per tant tenim l'escola pròpiament que s'imparteixen uns estudis de màster amb la Universitat Pompeu Fabra i a Barcelona, al carrer Santaló 134 tenim el que és la clínica pròpiament que hi ha una part acadèmica on els nostres estudiants fan les pràctiques clíniques
i hi ha una part també privada. En tot cas, la Fundació sí que porta ja 15 anys, no? En marxa? Mira, la Fundació és un projecte que neix l'any 98, per tant, portarà exacte 15-16 anys, i el 2005 ens constituïm pròpiament com a Fundació. La Fundació té un únic objectiu, que és impulsar la professió de l'osteopatia, tenint en compte que a casa nostra...
El que és pròpiament la professió no està reconeguda, això no vol dir que no hi hagi osteòpates o que sigui una pràctica il·legal, tot el contrari, està molt regularitzada socialment. I també, com és el nostre cas, els estudis es poden impartir dins del que és pròpiament la universitat.
Però serien els estudis aquests no arreglats per entendre'ns? És a dir, seria com el disseny, perquè és una carrera que, com si diguéssim, no forma part de segons quines carreres, però no sé si seria una comparació similar.
Bueno, arreglats ho estan tant en quant a que estan dins de l'àmbit universitari. El que passa és que no estan encara reconeguts oficialment per l'Estat. Això implica, com és el nostre cas, que per estar dins d'un àmbit universitari a l'hora d'impartir-los, els nostres estudiants prèviament han de ser, en aquest cas, els nostres,
O bé fisioterapeutes, o llicenciats en medicina, o altres currículums dins de l'àmbit de la salut, però que prèviament han de cursar un curs pont.
No es pot ser osteòpata i prou, per tant. Aquí vols dir a la Fundació? A Catalunya o a l'Estat, en referència. Si en altres països funciona diferent. Sí, sí. La veritat és que una de les dificultats pel fet que no està reconeguda és que és un calaix de sastre, el que et trobes. I això vol dir que poden haver-hi diferents realitats de professionals osteòpates. També té coses bones, suposo, no?
El que no estigui regulat? No, el que sigui un calaig de sastre, és a dir, que hi hagi aquesta varietat o no? No, no, no és bo. Tant en quant a que si no hi ha regulació, no hi ha control. I aleshores et pots trobar professionals molt ben formats, amb unes competències que asseguren la integritat del pacient,
però per un altre cantó et pots trobar professionals que no estan ben formats i no saps quines competències tenen. En el moment que les professions i els estudis estan regulats, hi ha un llistó de nivell qualitatiu
i competencial que l'estat de dret s'assegura que el compleixi tothom que serien els estudis oficials o estudis no oficials correcte, per tant hem d'anar cap a l'oficialitat de la professió que és en aquest sentit l'objectiu principal que té la nostra fundació que és impulsar això i ho fem des de diferents àmbits des de l'àmbit acadèmic des de l'àmbit assistencial pròpiament clínic des de l'àmbit de la recerca i des de l'àmbit de l'obra social
Per tant, unes quantes blanques en l'àmbit assistencial, per tant, és el que es refereix directament al tracte amb els pacients, no? Correcte, això és el que tenim a la clínica d'osteopatia de Barcelona, el que comentaven al carrer Santaló,
i que en el 2006-2007, per un cantó, per tal que, com que estàvem ja dins del marc universitari amb la Pompeu Fabra, havíem de donar resposta a que els nostres estudiants es formessin en les competències pròpiament clíniques, i això vol dir...
que tot aquell aprenentatge que fan teòric i pràctic l'integressin en una situació pròpiament clínica, amb pacients reals, i allà fan les pràctiques. I per un altre cantó, tota una part privada de professionals que té per propòsit, oferia assistència, assistència clínica, assistència sanitària en el marc de l'osteopatia.
I la resta d'àmbits, és a dir, el tema de la recerca, per exemple, cap on va? El tema de la recerca, aquí quan nosaltres ens ho vam plantejar, tenint en compte que no hi ha massa tradició en fer recerca amb evidència científica,
Aleshores, jo crec que amb molt de sentit comú el que vam fer va ser apropar-nos a la medicina alopàtica, la medicina tradicional, i amb ambients en els que tinguessin precisament aquesta trajectòria de recerca.
que fossin ja grups experimentats. Llavors, això, per circumstàncies vàries, vam coincidir que a Sant Pau, i concretament a la unitat de neonats, en pediatria, que jo crec que tenen una consciència molt alta en incorporar també altres maneres d'entendre la salut, que no sigui només l'alopàtica,
Doncs, per una relació amb una doctora que hi ha allà, de fet la cap de medicina d'aquest sector, de Sant Pau, de Neonets, vàrem poder engegar un projecte de recerca a la unitat de prematurs per veure com l'osteopatia podia afavorir aquests nens en aquest estat, no?,
I aquest és el treball que estem fent. La Fundació pròpiament és la promotora, per tant subvencionem aquest estudi, i per un altre cantó participem activament amb els professionals. I suposo que no sé si plantegeu ampliar-ho cap a algun altre àmbit, de moment centrar-vos en aquesta qüestió.
Mira, estem oberts a qualsevol àmbit de recerca, però amb la recerca hi ha diverses coses que s'han de tenir en compte. Primer, identificar el focus en el qual t'ho pots investigar i apropar-te'n amb un grup d'investigadors que t'ajudin a fer aquest camí.
i per un altre cantó tenir els recursos, no únicament humans, sinó que s'han d'invertir diners per fer recerca, però és absolutament necessari fer recerca. És, jo crec, una responsabilitat que tenim, i més les institucions, en impulsar-ho.
recerca sinònim a generar coneixement i a més a més evidenciar que el que estàs fent en aquest sentit té uns resultats evidents
I d'altra banda també teniu l'àmbit social. Sí. A qui què hi entraria? L'àmbit social jo crec que, si bé els altres àmbits, n'estem molt orgullosos d'aquest, jo crec que és del que n'hem d'estar més, no? El 2008 nosaltres, un cop ja amb una trajectòria d'anys en tots els altres àmbits, ens plantegem encedar tot l'àmbit social, tant en quant a que som fundació, no?
I aleshores el primer treball que vam fer és focalitzar o identificar cap a quin focus volíem invertir aquests esforços. I aleshores vam dir els nens, els més petits. Jo crec que és la inversió més bona que pot fer qualsevol societat en invertir amb els més petits, perquè d'alguna manera és el futur de la nostra societat.
I aleshores vam decidir muntar un servei de pediatria solidària en osteopatia a la nostra clínica a Barcelona per tal que nens i nenes de famílies sense recursos, que per tant no es podrien permetre el servei d'osteopatia perquè és privat, doncs hi tinguin accés. I amb això des del 2008 hem fet tot un peregrinatge per donar a conèixer aquest servei
Costa arribar la gent? Molt, molt, molt. És increïble, perquè, clar, el ser solidari semblaria que si hi ha la voluntat i unes miques de recursos, parlant, clar, diners, semblaria que ja ho tens tot fet, no? I no, no, no, no, no.
perquè a més a més són col·lectius que per al seu nivell sociocultural, si ve l'osteopatia, ja no és del tot coneguda, doncs en tots els àmbits socials, doncs imagina't persones que de vegades la informació els costa més que els hi arribi, no?
Aleshores, ens ha costat, però s'ha de dir que hi ha moltes institucions i molt ben organitzades, sobretot en aquest cas, per exemple, una plataforma molt important és la taula del tercer sector social, que recull bona part d'aquestes institucions, des de Càritas, Feia, llars infantils...
i a través d'ells, però molt també el picar porta a porta, hem arribat, estem arribant, vam començar amb un degoteig de nens, i les quantitats són relatives, en el sentit de si estàs fent molt o poc, però doncs mira, aproximadament jo crec que, bueno, aproximadament no, bastant exactament, hem vist ja unes 700 criatures. Déu-n'hi-do. Sí.
Bé, el que et deia, les quantitats són relatives, però si més no, només n'haguéssim tractat un i ens hem de sentir contents perquè estàs millorant la salut d'una criatura. I si n'hem visitat d'uns 700, encara més, millor. I la idea és anar avançant i anar creixent en aquest sentit, tant és així que a la tardor de l'any passat vam decidir ampliar el servei amb un servei
d'adults, però concretament per les mares d'aquests nens. Tenint en compte que si millores la salut, en aquest cas de les mares, també indirectament estàs millorant la salut de les criatures.
I qui se'n pot beneficiar, és a dir, quins són els requisits o com establir aquestes bases, com ho feu? Mira, de dues maneres. O bé a través de les associacions, organitzacions, fundacions, institucions que ja treballen amb aquests sectors socials, amb aquests col·lectius,
i que nosaltres hi tenim convenis i aleshores els mateixos equips de treballadors que treballen en aquestes institucions ja ens deriven directament a les criatures o bé a qualsevol família que per motius econòmics no es pugui permetre que les seves criatures puguin accedir en aquest cas amb l'osteopatia
poden contactar amb nosaltres directament a l'escola i parlar amb la secretaria de Fundació, amb la Laia Gallego. I a partir d'aquí nosaltres tenim uns verems. Uns verems que si aquestes persones, aquestes famílies els compleixen, doncs nosaltres som els que subvencionem les visites d'aquestes criatures. I després teniu també un altre programa en aquesta línia, que és el programa Canotaturin, que s'adreça per això a persones en situació d'atur, de desocupació.
Correcte, mira, el 2008, em sembla que era el 2009, el Basté a RAC 105, escoltant-te'l un dia, doncs, va tenir una sèrie d'unes iniciatives que persones que havien perdut la feina es podien posar en contacte a través de la ràdio, bueno, amb ells, per oferir-se, per fer arribar el seu currículum, etc. Bueno, i escoltant-te'l vaig pensar, home...
Està molt bé, això. Nosaltres hauríem de tenir alguna iniciativa d'aquestes, tenint en compte que hem vist que a la nostra clínica, a la part privada, moltes de les persones que abans venien a visitar-se per les circumstàncies de la crisi,
doncs ho han deixat de venir. Aleshores vam dir, doncs, muntem un servei que se'n diu el que no t'aturin, en el qual persones que demostrin que estan a l'atur se'n puguin beneficiar. En aquest sentit, estan al marc del que és la clínica docent, en el que, per tant, són tractats per estudiants de tercer i quart que estan fent osteopatia,
I l'experiència és molt bona, boníssima, perquè la qualitat assistencial que s'està oferint amb aquestes persones és molt bona, entenen molt bé nosaltres el que estem fent i el vinclar cada cop és més estret i la mostra és que hi ha moltes persones. Funciona, per tant, la manera és simplement demostrar evidentment que estàs en situació d'atur. Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs és un altre dels serveis, un parell, no sé si us en plantegeu més o si de moment amb aquells dos com que també en realitat són específics però arriben a força gent, perquè malauradament hi ha molta gent a l'atur i evidentment amb la part també del món infantil també m'imagino que també és molt més ampli del que ens pensem. Mira, com t'he dit, volem anar més lluny amb el tema d'obres socials.
i és un projecte en què encara una mica l'haig de mantenir per prudència d'una manera una mica hermètica
Però sí que, per donar un apunt, el que pretenem és apropar el que és la nostra clínica, el nostre servei, en els barris més necessitats. Ara nosaltres, la nostra actuació està sent dins de la clínica, que he comentat, dins de la clínica de Barcelona, al carrer Santaló.
Però això provoca una distància amb barris més desfavorits. Llavors el projecte que està sobre el paper i és el que estic treballant sobretot jo és apropar precisament aquest servei amb barris més desfavorits i amb una identitat pròpia.
doncs veurem, esperem que pugui funcionar jo crec que l'any vinent aquestes alçades mira, desembre, Nadal serà un bon moment per desenvolupar probablement un projecte nascut veritablement del cor
Doncs és un dels projectes que s'assumaria a aquests altres, aquest servei d'Esteopatia Solidària i el programa Que no t'aturin, que impulsa la Fundació d'Esteopatia de Barcelona. Avui n'hem parlat amb el director de la Fundació, en Pau Dalmau. Suposo que en aquests 15 anys que esteu en marxa, per això, l'evolució o la percepció, el coneixement que té la gent de l'esteopatia, creus que s'ha accelerat, que ha canviat, és a dir, només en aquests 15 anys, o que encara tot és molt més lent del que voldríeu?
Depèn de com ho llegeixis. És lent en el sentit que ens agradaria que des de les institucions fos una professió que ja estigués regulada i totalment oficial, i en aquest sentit, depenent de canvis de governs, depenent d'interessos, això s'apropa més o s'allunya més, però es va fent camí.
Però per un altre cantó, durant aquests 15 o jo et diria 20 anys, perquè evidentment l'osteopatia a casa nostra no té una vida de 15 anys, sinó que bastant més, jo com a mínim apuntaria uns 25-30 anys,
S'ha fet molt camí, tant és així que la figura de l'osteòpata dintre del que és la societat sí que aquí està realment reconegut. Jo no sé si les institucions ho acabaran reconeixent per interès, per voluntat de les institucions pròpiament,
Però el que sí que estic convençut és que la professió acabarà estant regulada per la necessitat social, necessitat i per la realitat social que hi ha actualment. Doncs esperem que sigui així. Cada dimarts no anirem parlant de diferents aspectes vinculats amb tot plegat. Avui hem conegut una mica més a fons com funciona aquesta Fundació d'Osteopatia de Barcelona. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. 5 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia. Per tant, tanquem ja aquest just a la fusta. I ho fem agraint, com sempre, a la gent que ha fet possible aquest programa d'avui, dimarts, 2 de desembre. L'Andrea, bon als serveis informatius i a la producció del programa...
El Carles Hernández i Rius, la previsió del temps. Avui hem entrevistat l'arxiver municipal Jordi Amigo per parlar de l'exposició dels 100 anys de la Rambla, que es pot veure al cim de Can Genestà. Hem fet tertúlia amb Josep Maria Ranyer i Josep Maria Majoan. Hem parlat de l'amalac del Cordill amb en Pep Quintana i també hem tingut a la sítia més mitjà amb la secció jurídica. I hem acabat el programa parlant d'osteopatia amb el director de la Fundació d'Osteopatia de Barcelona, en Pau Dalmau, la que heu de sentir tot just ara mateix.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com sempre, de 10 a 1 del migdia per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Ara de seguida arriba l'Andrea, amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Res més, que vagi bé, que passeu un bon dimarts.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó, que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, te'n volia robar un altre. Ho s'ha dit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opets, taronges, les postes, la vida mai nostra, embriagadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Calis, vespres, verds, grocs, trobes, blaus, rupets, gronges, les postes, vida mai nostra, embriagadors els vins que bevem quan fugim a la primera. Quina pressió és el meu amor.
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El cim de Can Genestà acull fins al 5 de gener la mostra La Rambla fa 100 anys. És una exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de la Rambla de Sant Jus, un dels carrers principals del municipi. L'organitza l'arxiu amb la col·laboració del centre d'estudis. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 2 de desembre. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
El pressupost de 2015 rondarà els 21 milions d'euros. L'equip de govern tanca aquests dies les partides i augmentaran les inversions i els capítols d'ocupació, serveis socials i educació. Des de CIU consideren que l'Ajuntament podria fer una millor gestió. El Casal de Joves programa un nou curs intensiu de monitor de lleure a finals de mes. S'impartirà els divendres i dissabtes el 20 de desembre al 17 de gener. I hi ha descomptes per joves enjustencs i aturats.
I els pastorets de Sant Just ja tenen dates de representació. Pujaran a sobre de l'escenari els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre. Els pastorets es consoliden al municipi i, un cop més, amb el text, és teu una obra de Pep Albanell.
Bon dia al cim de Can Ginestar a Cull fins al 5 de gener. La mostra La Rambla fa 100 anys. És una exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de la Rambla, un dels carrers principals de Sant Just. L'organitza l'Arxiu Municipal amb la col·laboració del Centre d'Estudis Sant Justencs. Sant Just Notícies.
L'1 de gener de 1914 es va començar a urbanitzar la Rambla de Sant Just i el seu entorn a iniciativa de diversos propietaris locals. Jordi Amigó, arxivet municipal, ha explicat que aquests propietaris van acordar amb l'Ajuntament urbanitzar aquell sector a través d'un document. N'ha parlat el Just a la Fusta. És un document que data del 1914 a on els principals propietaris dels terrenys
que envolten aquest camí de carro que anava de Can Campanyà a la carretera, els propietaris Modolell i Cardona, bàsicament, es posen d'acord amb l'Ajuntament per obrir un vial des de Can Campanyà i al final del carrer de la Sala fins a la carretera i urbanitzar i obrir carrers als laterals d'aquest vial d'esquerra i dreta.
L'exposició La Rambla fa cent anys compta amb imatges i documents que demostren els canvis que ha experimentat aquest carrer. De fet, hi ha una fotografia que ho deixa molt clar. Hi apareixen unes nenes el dia de la seva primera comunió l'any 1913. I es veu que estan trepitjant un camí de carro, una explanada...
i al fons es veu la masia de Can Campanyà. I darrere de la masia de Can Campanyà ja hi ha les muntanyes de Collserola, les vessants del Torororó i la penya del Moro. Aquest camí de carro conduïa fins a la carretera. La carretera Rallàl actual ja existia i era l'únic vial que travessava el municipi que estava ni empadrat. Llavors, entre Can Campanyà, que és on actualment hi ha la plaça del Parador, fins a la carretera no hi havia cap casa.
També hi ha fotografies del 1973, quan es va fer el cadastre d'Urbana a Sant Just, on apareixen imatges de solars encara sense urbanitzar. Sentim de nou l'arxive municipal. El Ministerio de Hacienda de l'any 73 va fer un cadastre d'Urbana on es va fer una fotografia de cada un dels edificis del municipi per tal que els impostos a la contribució urbana fos més ajustada a l'edifici que cotitzava.