Molt bon dia, passant 4 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 5 de juny.
Un programa que començarem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa. I parlem del temps amb el Carles Hernani de Rius. Avui que ens han llegat amb un cel completament clar, temperatures ja força altes. Parlem de què ens espera de cara a aquest cap de setmana.
A la segona hora, a les 11.10, parlarem del documental que es projecta aquest vespre dins del marc del cicle de muntanya organitzat per les CEES. En parlarem amb en Bernat Macià, que és un dels organitzadors d'aquest cicle. I a la segona hora, com dèiem, a banda de parlar d'això, també farem tertúlia d'actualitat, com cada dijous, amb l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joana Algarra, la Montse Larrea i en Jordi Agulló.
i a partir de les 12 mirarem de parlar amb els responsables de Suma T aquí a Sant Jus que avui organitzen un acte aquesta tarda i també tindrem l'Astricolstein del celler de Can Mata amb la secció de vins tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia
Justa la fusta. Justa la fusta.
I el que fem ara és saludar l'Andrea. Molt bon dia, Andrea. Què tal? Per parlar d'actualitat Sant Justenca, perquè avui és un dijous força actiu, el municipi. Sí, tenim moltes coses. Comencem parlant d'educació, primer de tot, perquè avui i demà el municipi acull la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats, on participen una dotzena de ciutats de l'Estat i
És una trobada que es farà per treballar el paper que exerceixen les ciutats pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni. Forma part de la Red Estatal de Ciudades Educadores, a Rece, de la qual Sant Just és membre des de fa 20 anys.
L'objectiu de les xarxes de REFE és treballar el paper de les ciutats a través de grups de treball i analitzar com actuen en temes molt variats. De fet, el regidor d'Educació, Lluís Manfort, explicava ahir al Just a la Fusta alguns dels temes que s'han treballat a llardar tots aquests anys.
des de reingrés al sistema educatiu d'aquella gent que no ha acabat d'acreditar l'ESO, com les ciutats poden fer a través del seu urbanisme un espai de més convivència, o temes vinculats a la memòria històrica, a la cultura democràtica, a Patrimoni i TIC, una de les dos fons inspiradores d'aquesta nova xarxa que presentem.
Doncs aquesta xarxa que lidera Sant Just és la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats. És un projecte que coordina una dotzena de ciutats catalanes i d'arreu de l'estat espanyol i servirà per parlar i per presentar experiències locals en l'àmbit de la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni. Col·laborarà amb entitats com el Centre d'Estudis Sant Justens, l'Arxiu...
I la resta de ponents també seran el guitarrista Francesc Cardona, l'artista i veïna Soledat Sants i la sommelier del celler de Can Mata, Astrid Goldstein. Demà es treballarà la memòria històrica i el patrimoni a través d'una experiència pràctica, en aquest cas sobre el refugi antiaeri. Es treballarà al voltant del refugi antiaeri. Doncs tot plegat es parlarà tant avui com demà. Serà interessant, segurament. Les Ciutats Educadores, que ara comença aquest projecte liderat per Sant Just, com dèiem...
que lidera 12 ciutats espanyoles, catalanes i espanyoles. Molt bé, doncs és la primera notícia d'aquest màtig. Tenim més, tenim més coses, perquè hem dit que avui és un dijous força actiu. Per on continuem, Mara Andrea? Doncs parlem dels casals d'estiu, perquè aquesta exposició faran els nens i nenes les activitats i tallers, i pels nens i nenes de P3 a primer de primària, el centre d'interès seran els Pirates, i de segon a sisè de primària faran activitats i tallers al voltant del món del cinema.
També es parlarà dels horaris que hi haurà disponibles, com fer les inscripcions, les beques i ajuts disponibles i tot plegat serà avui a les 5 de la tarda a la vagoneta.
Molt bé, doncs una bona manera d'entrar també i d'acabar de saber què es faran aquests casals d'estiu. I també avui s'inaugura una exposició, Senjus. Sí, una exposició express d'aquestes que organitza de tant en tant l'Espai de Lliure Creació Carme Amalret és l'exposició Recomponer de l'artista Laura Baringo, una nova mostra express perquè només es podrà visitar durant tres dies.
S'inaugura avui a dos quarts de vuit del vespre i tancarà dissabte a les dues del migdia. L'artista Laura Baringo es defineix com escultora, mecatista i dissenyadora d'exposicions i ara presenta la mostra Recomponer amb obres elaborades principalment en vena de guix. És el seu material predilecte, de fet.
Diu que mostra fragilitat, però alhora també la capacitat de guarir. A recomponer, Baringo presenta un seguit d'obres formades per peces de ceràmica, trencades a consciència prèviament per després recompondre-les. La primera vegada que Baringo exposa a Sant Just i, com dèiem, la mostra s'inaugurarà avui a dos quarts de vuit del vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret. També es podrà visitar demà de cinc a vuit i dissabte, doncs, a dues, al carrer Bonavista, número 105.
Molt bé, doncs una opció, però us heu d'apuntar ràpid, eh, realment. Sí, sí, no, espavilar-nos. Exacte, heu d'apuntar-vos bé aquestes dates i, en tot cas, si podeu, avui, que és la inauguració, segur que sempre és més interessant. Sí.
I fins aquí les notícies. Recordeu que teniu més notícies, com sempre, a partir dels butlletins horaris, també a la una, als Sant Just Notícies edició migdia, i a través del web de la ràdio. Ara, Andrea, ens has d'explicar alguna cosa, em sembla, no? Ai, ai, ai. Alguna cosa o altra. Especial. De veritat, i a més no ho hem comentat, però en tot cas, la gràcia una mica, o el que volíem dir, és que estic buscant cançons, i he descobert que hi ha moltes...
Hi ha moltes cançons, Andrea, d'aniversari. Sí? Sí, sí. El que passa és que buscava una cosa més convencional i de moment m'està costant més del que em pensava. L'any passat recordo que vas posar alguna cosa tipus salsa o algo així, crec que sí. Salsa o com... Aquesta és la de parxís. Pot dir perquè la gent s'ubiqui primer de tot, no?
A més a més, la de Perxís l'acostumem a sentir més cap al mig, no? Però aquest príncipe així com tant de coral infantil... Una nostàlgia, eh? Els 80. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara. Ara, ara, ara. Ara, ara, ara. Ara, ara, ara. Ara, ara, ara. Ara, ara, ara, ara. Ara, ara, ara, ara, ara.
Bé, és llarga la cançó. En tinc el moment de subidós. Lletra elaborada, però en tot cas, t'endria moltes felicitats per molts anys, perquè avui fas 27 anys. No està malament, està molt bé. Sí, no, no, m'agrada.
És una bona xifra. Crec que sí, que l'any passat vam buscar una mica cançons que fossin curioses amb el tema de Happy Birthday, o potser vam fer en castellà per si ens va sortir la salsa, perquè avui... O no sé si la salsa, però sé que una cançó com molt... com molt brasilera, em recordava molt al Brasil. Ah, sí? Sí, amb una... No sé ni com es deia la cançó, però bé, era alguna cosa així. Aquesta persona també és una de les que es diu Happy Birthday. Mhm.
I l'assigna Stevie Wonder. Home. Que passa que pensava que potser cantaven. A veure, esperem-nos una mica o avancem una mica de lletra. Sí, canta, canta. Oh, està bé. És diferent. Molt diferent a la típica de parxista. Després també tenim un altre estil.
Amb una altra actitud, no? És més de cap de setmana. Sí. Moda selector. No conec. Jo tampoc ho domino massa. Ah, moda selector és el grup. Sí, clar, és aquest, l'estil. No canten. Una mica de por, no? Va, anem a veure si hi ha alguna altra cosa. Ryan Adams també té una cançó de Happy Birthday.
Ryan o Brian? Ryan. Comença bé, eh? És bé, és bé. I told everybody I was late
Està bé, eh? Està bé o m'agrada. Sí, no? Sí. No la tenia tan controlada, eh? Tampoc. Haurem de recuperar reianades que no braien. I després, va, fem algun exemple més abans de marxar.
Perquè aquest album o aquest àlbum, hi ha un àlbum que tot són cançons que es diuen o que et lliguen amb Javi Verdei. Sí, i després, clar, hi ha moltes que sí que són de Verdei, però és una altra cosa. I trobem, per exemple, alguna altra versió, com ara aquesta, de Cloud Control.
Una mica Gran Berris, no?, aquest plan. Sí. No, però està molt bé, m'agrada. És xula. És xula.
I després hi ha un grup que es diu Pan Pot, que també té un altre plan, també. Que aquí no sé si, crec que també és una mica aquell plan de... Potent, eh? De festa. I el que crec que aquesta... És la primera opció que et surt quan vores Happy Birthday, o almenys com ho hem posat nosaltres avui a Spotify, la primera que ens ha sortit és aquesta.
Fins demà!
Bé, en tot cas, ara no sabem quina marxa. Quants estils diferents, eh? Sí, sí, sí, hem fet una mica... De tot. De repàs. Clar, aquesta és bonica, però és que potser és una mica com trista, no? Sí. És la de cranberries. També. Bé, que no és cranberries, però... No, però sí que s'entra l'Ukelele, no? I didn't know what to do. És que la trobo massa trista. Hem de buscar una cosa més alegre, eh? Sí. Però clar, volíem trobar un terme mig, no? Una mica? A veure si trobo... Uau!
Aquesta sí que ja té tots els refaments complets, eh? És per fer una marxa per la ràdio, tipus conga. Sí, ho estic veient, eh, Carles, per aquí i ara. Liderant la conga.
És més típicota, és molt literal, sí, sí. Ens agraden més les altres subtileses, no? Sí, sí. Doncs va, ho haurem de recuperar-ne alguna. És que he vist que n'hi havia una de The Killers, però... Ah, què dius? Sí, però és que Viverda i Guadalupe, per tant, no comptes amb la que volia... Amb la Viverda i Guadalupe. Però ara he vist que la cançó tenia, a veure com sona, mirem, perquè potser la podem colar...
Si sona bé Guadalupe en algun moment us imagineu el meu nom o qualsevol altre nom. Exacte. Que forma per d'un àlbum? The Killers, eh? Ja, ja. Sí, sí, els veiem. Si no fos pels coros no...
Ara, ara. Crec que és per alguna pel·lícula o alguna cosa així. Bueno, està bé. La deixem? Vinga, va. Fins ara. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Happy Birthday Guadalupe!
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb l'aigua segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Dos minuts i dos quarts d'onze, saludem aquesta hora de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Hem ballat una mica aquesta sintonia després de sentir aquest capi verde i guadalupe. Exacte. Parlem d'actualitat, ens fixem en les portades. De nou, el tema monarquia és el més destacat, no?
Sí, exacte. I també parlen de Convergència i Unió, d'un gran protagonisme també avui a les portades pel que fa a l'enreunització de Felip VI. Al diari ara tenim una mena de cronologia des del moment en què es va redactar i aprovar la Constitució Espanyola de l'any 78 fins al 2014.
amb l'abdicació del rei Joan Carles. El titular, primer de tot, és Si us en desmarca, pel que fa a l'entronització de Felip VI, la Federació Nacionalista opta per una abstenció històrica que trenca amb una trajectòria de suport a les grans operacions d'estat. Llegim el 1978 Constitució Espanyola, participa en la redacció i vota a favor.
L'any 93, en la investidura de Felipe González, diu que hi vota a favor per garantir l'estabilitat. Parlem de Siu en tot moment. L'any 96, investidura d'Aznar, hi vota a favor per garantir l'alternança. L'any 2010, pla antidèficit de Zapatero s'absté per evitar la caiguda del govern. I ara, el 2014, amb l'abdicació del rei Joan Carles, ens diu que Siu s'absté i, juntament amb el no d'Esquerra i Iniciativa, subratlla la distància que separa el bloc pel dret a decidir de la monarquia.
Això pel que fa al diari ara. Al periòdico trobem també un tema molt similar. Si ho desconnecta, tensions polítiques pel relleu a la corona, la federació s'abstindrà en el tràmit successori per l'allunyament entre l'estat i Catalunya i Rajoy carrega contra la política petita dels convergents i elogia al sentit d'estat de robar el cava.
I per últim, a La Vanguardia també parlen del príncep Felip i també parlen de Convergència i Unió, però a La Vanguardia l'agafen més pel discurs que va fer ahir en un acte al monestir de l'Eirea, a Navarra. Diu La Vanguardia, el príncep promet treballar per un país unit i divers. El rei i el seu successor reprenen l'agenda després de l'anunci de l'abdicació. I pel que fa a Siu, ens diu que Rajoy acusa Siu de fer política petita perquè s'obsté en la successió i Artur Mas deixa en l'aire si anirà la proclamació del nou monarca.
Doncs és el tema més destacat als diaris, també encara la Vanguardia és el tema que ocupa més espai en aquest digital, o la meitat, si més no, amb la costa econòmica, una altra meitat és de reialesa, tancada, ovació al rei i a les ventes, és a dir, que el monarca va estar al pal a la llotja de la plaça marilenya, acompanyat de José Ignacio Berti, Ignacio González,
I l'alcaldessa Anna Botella, és un dels temes que més destaquen, tot i que també ens diu l'avantguarda que la fragilitat de la recuperació obligadrà a guia a moure fitxa després de set anys de crisi, però ocupa la baixa inflació, un euro sobrevalorat i la falta de crèdit.
També aquesta qüestió és la que més destaca en aquest tema econòmic al diari ara, tot i que també ja se'ns parla d'una macrooperació a tot l'estat contra el frau del gasoil. Desenes de detinguts llegim, en aquest cas el 324, en una macrooperació contra el frau del gasoil arreu de l'estat. Les actuacions estan fent en una trentena de províncies, també de Catalunya, amb centenars d'escorcolls a vivendes, benzineres i polígons industrials. Déu-n'hi-do. Sí.
suposo que deu tenir veure tot plegat amb tot el tema aquest que els preus pugen un dia o no pugen un altre, no ho sé. No tinc ni idea. Bé, en tot cas una notícia que s'ha sabut aquest matí, per tant suposo que s'anirà explicant bé al llarg de les properes hores i anirem coneixent més detalls de tot plegat.
Més coses d'aquest matí tenim per exemple els diaris atacant també la portada del Mundo que diu declaracions del rei i ho abdicava ara o havia d'esperar dos anys més
I ara llegim declaracions d'Artur Mas a l'agència Reuters, que diu que si Catalunya que vés fora de la Unió Europea seria una rebenja d'Espanya. També diu que Madrid hauria de fer com el govern britànic i permetre la consulta i convença els catalans que haurien de continuar sent espanyols, que és el que està fent, per tant, la Gran Bretanya.
I al 3.24 també llegim una notícia esportiva ben amunt. Piqué diu Cesc Sambà, un micròfon obert que va captar una conversa entre Gerard Piqué i el seleccionador espanyol Vicente del Bosque en què el centre central blaugrana li revelava que el seu amic Cesc ja té un acord per marxar del Barça per 33 milions.
El que no va comentar Piqué va ser el club de destí, però tot fa avançar, o tot fa entendre que seria el Chelsea. Ja només li faltava això. Sí, i diu que... Ai, a qui li faltava? Acabar-ho de dir, vols dir, no? Sí, que era el Chelsea. De fet, diu que Del Bosque, en Saberos, va competir de Josep Maria Bartomeu.
i va dir justament tornareu boig al vostre president. Per tant, realment abans d'entrar ho dèiem, Andrea, aquest tema dels micròfons oberts, que és veritat que s'ha d'anar amb compte, però que no sé, potser hi ha temes que tens els micròfons tancats però tens tota la premsa al davant, vull dir que potser el pots comentar abans d'entrar...
Sí, o després, no sé, no cal que t'esperis a la roda de premsa per dir-li a Del Bosque of the record. No sabem si és Piqué qui li ha de dir a Del Bosque, no sé, aquestes coses, suposo que potser són molt amics, però llavors no cal dir-li aquí davant. Estava mirant de rescatar aquest vídeo. Pot ser parellós. Sí, no sé, és una mica estrany, i en tot cas suposo que Cesc ara, o almenys jo si fos Cesc, estaria una mica molesta en Gerard Piqué. A més a més, tot plegat abans de començar una roda de premsa en què s'havia de parlar d'altres qüestions. Mira...
Acender un poco así. Ha dicho que ya está hecho. Ha dicho que ya está hecho. Buenos días. Voy a volverloco.
M'ha dit que ja està hecho, no? És molt bo perquè si es veuen les imatges recomano que les mireu, perquè tot això, sobretot el bosc es el sent menys i el piqué es el sent més. Jo crec que el micròfon obert és el de piqué i no el del bosc, que està al costat. Però cada cop que parla, piqué va amb compte el que deia ara i es cap a la boca. Ja, perquè no llegeixin els dades. I no mira cap a la premsa, no? I li diu gairebé sense ni mirar-lo, però no ho sé, molt curiós.
En fi, és el parell dels micros oberts, mira. Va, anem cap a les imatges del dia, Andrea. I avui estan molt centrades els tres diaris amb l'antronització de Felip VI, de fet és el protagonista. El periódico i la Vanguardia han triat una imatge molt similar, on el veiem a ell juntament amb la princesa Letícia, ahir un acte que va tenir lloc al monestir de Leire.
El periòdico destaca una de les frases del discurs del príncep, serviré una Espanya unida i diversa, és el primer discurs del príncep des de l'anunci de l'abdicació del rei Joan Carles, i a La Vanguardia veiem una imatge seva en un pla mig, amb els prínceps parlant cara a cara, aquest missatge de complicitat, que de fet és el peu de foto de La Vanguardia, complicitat.
I d'altra banda, el diari ara, les imatges destacades de la jornada tenen a veure amb la notícia que a Siu es desmarca de l'antronització de Felip VI. I com comentàvem, feien una cronologia al diari ara des de les votacions de Siu en el...
en totes aquestes votacions al voltant de la Constitució espanyola, dels governs entrants, el govern espanyol, i veiem una fotografia del rei signant la Constitució, de Felipe González parlant amb Jordi Pujol l'any 93, Aznar amb Pujol l'any 96, l'encaixada de mans entre Zapatero i Mas l'any 2010 en l'acord del pla antidèficit de Zapatero, i ara una fotografia també del príncep Felip ara, després de l'anunci de l'abdicació del rei.
I dues fotografies més a les portades. A La Vanguardia veiem una noia en un acte de record que va tenir lloc allà a Taiwan. Ara en parlarem per commemorar l'aniversari de la matança de Tiananmen, ja ha fet 25 anys. I per últim, al periòdico, veiem una petita fotografia de Jordi Hurtado, presentador del programa de la 2 Saberi Ganar, que compleix demà 4.000 emissions. I al periòdico titula El club dels mil·lenaris de la tele. Doncs són les imatges de l'IA. Ens anem ara a obrir pàgina internacional, Andrea.
I ens n'anem cap a Itàlia, primer de tot. Ens centrem a Venècia perquè han detingut l'alcalde per l'escàndol de les faraòniques barreres antimarea. La corrupció submergeix a Venècia. El seu faraònic projecte per posar fi a les periòdiques inundacions provocades per la temuda aqua alta, la marea alta, ha demostrat ser un altre focus de malversació i frau.
L'alcalde de la mil·lenària ciutat, George Orsoni, va ser detingut amb 34 persones més sota la sospita de conducta delictiva a la desviació il·lícita d'importants sumes de diners de les inversions a les obres del projecte Mosse, que és com es coneix aquest projecte, que és un sofisticat sistema de barreres mòbils ancorades en el fons marí de la llacuna veneciana que han d'activar-se en cas de marea alta i evitar d'aquesta manera la inundació del centre històric.
Orsoni, que va arribar a l'alcaldia l'any 2010 al capdavant d'una coalició de centre esquerra entorn del Partit Demòcrata, se l'acusa de corrupció, concussió i blanqueig de diners. Sembla que el cost i la gestió d'aquestes complexes obres sempre va despertar sospites. De fet, La Vanguardia també ens mostra unes infografies on veiem com funcionarien aquestes barreres per evitar la inundació del centre històric de Venècia.
I després d'Itàlia ens anem, com comentàvem abans, cap a Pequín, perquè la ciutat ha silenciat amb un desplegament policial l'aniversari de la matança de Tiananmen. Taiwan exigeix als dirigents comunistes que impulsin reformes polítiques.
Les autoritats xineses van desplegar ahir unes draconianes mesures de seguretat a Pequín per impedir qualsevol intent de celebració del 25è aniversari de la matança de Tiananmen, en la qual van morir entre 400 i 2.000 persones, segons les versions en mans de l'exèrcit.
A Hong Kong, desenes de milers de persones van recordar les víctimes d'aquella matança perpetrada el 4 de juny de l'any 89. És, diu la Vanguardia, el dia més incòmode de l'any per als habitants de Pekín, l'edat en què oficialment no va passar res, però l'autoritat d'autoritari règim comunista de Pekín la té subratllada al calendari i cada any organitza enormes mesures de seguretat en torn de la cèntrica plaça de Tiananmen.
Ahir, com comentàvem, els accessos a aquest lloc estaven controlats estrictament, amb un impressionant desplegament de forces de l'ordre que verificaven fins i tot la identitat dels visitants, tant dels cinesos com dels estrangers, i els mitjans de comunicació tenien totalment prohibida l'entrada al famós indret, a aquesta plaça.
Molt bé, doncs és el que tenim avui en clau internacional. Ens fixem ara en els apunts culturals del dia, avui dia, 5 de juny. Parlem del Festival de Cinema Creative Commons de Barcelona, que estrena en Bye Bye Europe, però un bye bye que no és de Déu a Déu, sinó de bye de comprar.
És un festival on podran veure documentals, curtmetratges, llargmetratges i cintes de ficció i cinema d'autor, és aquest Barcelona Creative Commons Film Festival i estrena aquesta pel·lícula, aquest Bye Bye Europe, és un dels plats forts, és de Peter De Bosch, que aborda la crisi de l'euro des d'una perspectiva crítica.
També es projectarà Ciutat Morta, de Xavier Tigas i Chapo Ortega, o altres opcions. La seu del festival serà l'Auditori del MACBA i la gala inaugural es farà als cinemes de Girona, de la capital catalana, que són a la dreta de l'Eixample.
Mora el compositor Tomàs Gil i Membrado als 99 anys. La seva producció inclou més de 1.300 sardanes. Déu-n'hi-do, eh? Sí. També s'ha sabut que l'Estasi va espiar el 80% de policies de Berlín Occidental. Els serveis secrets de l'Alemanya comunista van investigar la vida privada i familiar dels agents.
El Festival Ambassat vol convertir-se en el motor cultural de Sabadell. El Petit de Calaril, la iaia o Nueva Volcano seran alguns dels artistes destacats de la cita que es farà per segona edició, els Jardins de l'Espai Cultura i el Mirador del Museu del Gas.
I Catalunya aplicarà a la tarda la taxa audiovisual per finançar el cinema català. La Generalitat carregarà el nou impost als proveïdors de continguts a internet, amb el qual es preveu recaptar uns 20 milions i mig a l'any que es destinaran al cinema català.
Són doncs aquests els temes més destacats en clau cultural. D'aquí saltem ara cap a les contraportades d'avui. I ens fixem en les entrevistes que hi tenim. A La Vanguardia llegim que cada gran professor apuja la teva renda.
La teva renda vital fins a 36.000 euros. Atenció, és una història molt curiosa, si més no el titular ja impacta. En revista en el Jack Chetty, que estudia l'ascensor social dels països i és medallar Bates d'economia. Diu, he investigat per què hi ha països on és més fàcil ascendir que en d'altres. Diu, per exemple...
Què fa una ciutat que doni més oportunitats de prosperar que una altra? Diu, la proximitat entre rics i pobres. A les ciutats on rics i pobres viuen pròxims i no en barris allunyats, és més fàcil progressar per a tothom. Diu, per això, un bon transport públic dona oportunitats. Les ciutats i barris amb famílies extenses i cohesionades donen més oportunitats que les que tenen moltes famílies monoparentals.
I ara a parlar de l'educació, diu, el gran factor per a l'ascens social és l'educació. I a Lluís Amiguet li respon, diu, escoles riques, escoles pobres, vol dir això? I ell diu, no, la gran diferència és entre mestres bons i mestres dolents. Hem comprovat que l'èxit a la vida depèn en gran part de si vas tenir bons professors. Diu, avui computem xifres gegantines amb tècniques de Big Data, diu, hem analitzat 18 milions d'exàmens.
de dos milions i mig d'alumnes, fins a poder quantificar que haver tingut un sol professor de valor refegit augmenta els teus ingressos durant la teva vida a 36.000 euros. Diu, per això creiem que la clau per millorar l'ascensor social d'un país és incentivar els professors excel·lents perquè no abandonin l'ensenyament. I acaba dient que cal descobrir què els fa excel·lents i motivar-los perquè exerceixin la docència en escoles pobres.
Ho tenim a l'avantguàrdia. El periòdico llegim una altra entrevista i ens deixa el següent titular. La recerca és el futur dels malalts de càncer.
Avui l'entrevista és a Fèlix Capella, que avui precisament estarà en una de les taules petitories de l'Associació Espanyola contra el Càncer per recaptar fons. Diu, vaig arribar a l'associació perquè una de les meves germanes estava malalta i amb tota la meva família organitzavem una taula el dia de col·lecta. Fa uns vuit anys, una nit, quan vam acabar, la vaig acompanyar a deixar els diners a l'associació i els vaig dir que volia col·laborar. I ara cada any m'animo a muntar una taula. Diu, és una tasca molt gratificant i tothom repeteix.
Asegura que estem fent molts esforços per aconseguir més taules, però la gent més jove s'hi ha d'involucrar. Ara, per ara, hi ha 35.000 casos nous de càncer solament a Catalunya i només un centenar de taules repartides per Barcelona. Diu, com a mínim haurien de ser unes 200 taules. Diu, necessitem gent que ens ajudi en termes econòmics i de voluntariat.
I assegura que encara ens fa por el càncer. Diu, el dia de la col·lecta ho veus. Quan t'acostes a les persones, la primera reacció és girar el cap i anar-se'n. Diu, després s'aturen, veus que pensen i ho relacionen amb algú pròxim i tornen. Diu que crec que quan tenim un problema hem de lluitar, entre tots podem canviar el món i acabar dient, i entre tots aportant una miqueta a cadascú, podem aturar el càncer.
Doncs és el que tenim avui, interessa en reflexió al periòdic. Acabem amb el diari Ara, és l'entrevista que publica cada dijous Viviana Vallbé. Avui el titular principal és Utilitzo la mentida per arribar a la veritat. I continua innovant una mica, no? Sí, perquè és una entrevista que cal destacar que a mi personalment m'ha costat una mica de llegir, de resumir. Avui la Viviana entrevista a Mario Torrecillas i la il·lustre Artur Laperla. Artur Laperla fa un còmic al voltant d'aquesta entrevista
basada amb la Bibiana i amb ell mateix, veiem el mateix Artur, i també veiem l'entrevistat, que és el Mario Torrecillas, però amb la figura de Popeye. Comencem pel principi, Mario Torrecillas té 42 anys, és un personatge, diu la Bibiana tendra i afable, guionista de còmic i director de PDA, de Pequeños Dibujos Animados, un projecte amb el qual viatja per escoles de tot el món fent curtmetratges animats amb nens, i diu que necessita córrer cada dia, explicar històries inventades i seguir sent un nen per no deixar de jugar.
Mario Torrecillas és guionista de la novel·la gràfica Dream Team, que s'ambienta en un camp de futbol. Diu que és una història que passa a València, però també podria passar al meu barri de Barcelona, on vaig néixer. Diu que a tots els barris la gent menja llenties i es forja una moral semblant. És la història trista d'un noi d'extraradi. I la Bibiana li pregunta si realment s'assembla tant al Popeye, perquè l'Artur la perla l'il·lustri d'aquesta manera, amb la figura del Popeye.
I és una cosa que m'ha fet gràcia, que diu, bé, Bibiana, resulta que dé que uns dineretja uns nois de per aquí del barri i no vull que en reconeguin. Diu, li he demanat a l'Artur que no em dibuixi la cara perquè mai se sap. I bé, doncs l'ha dibuixat amb la figura de Popeye. És molt curiós, a l'entrevista, això sí, la lletra l'he trobat una mica petita. Per això potser tirant una mica de lupa estaria bastant bé. Clar, clar, és un altre format de tot plegat. Però és original, és original. No sé si continuarà així a partir d'ara.
però el format dels titulars abans m'agradava però no dura gaire potser és l'excusa per mostrar les il·lustracions de l'Artur la perla i potser la setmana que ve hi torna ja veurem què passa amb aquestes expectatives
Bona nit.
I avui parlem de la notícia curiosa en clau d'animals, eh? Fa dies que no havíem parlat de notícies vinculades amb aquests éssers, doncs parlem d'un os negre que hi rom en una casa i es posa a dormir en una maca, tranquil·lament. Hi ha una foto bastant curiosa perquè, clar, és un os que és gros, eh? I mira des de la seva maca...
Un animal que es va estirar durant 20 minuts al jardí d'una casa d'Aitona Beach, a Florida, davant de l'estopor, evidentment, de l'amo de la casa. Diu que la curiosa situació va passar això a l'Aitona Beach, un estat de Florida, un os negre que decideix prendre un descans, a la maca de Vincent James, que és l'home d'una residència.
d'aquesta localitat. Jo que al principi es va espantar, normal, però que després va donar-se... No, al principi alguna cosa el va espantar a l'os, però que després va tornar com si res a la maca. L'animal va estar estirat al jardí de la residència durant uns 20 minuts, com si fos un turista, i després se'n va tornar cap al bosc.
I llavors diu que com a mesura preventiva Vincent James ja ha retirat la maca del seu jardí perquè diu, bueno, jo què sé, potser es corre la veu i es converteix en un referent per la resta. I diu, mira, per si de cas la trauré, a veure què passa. Home, la deuria trobar més còmode, no?, potser que al terra. I diu, mira, una petita migdiada aquí, no va malament. Sí, es vas tirar i la foto ja dic que és bastant curiosa. Vaja, però quin disgust, no?, potser per l'amo o pel...
pel propietari de la casa, trobar-te allà un os, que també és peridós. Això, i que vas traient la maca, que suposo que et fa il·lusió tenir, per si de cas. Ai, en fi, mesures preventives. Aquí passaríem als ports senglars, per això, eh? És veritat, sí, que algun dia ens trobem un port senglar... En una maca d'alguna casa de Sant Just. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia.
11 minuts i arribem a les 11. És moment de fer un cop d'ull encara l'actualitat esportiva d'aquest matí i m'he equivocat de cançó, de fet estic posant una sintonia que no toca i de seguida parlarem del temps. Aquesta sí que és la dels esports.
perquè l'esport ens parla directament d'aquesta posada de pota de Gerard Piqué i el que destaca és que se'n va per 33 milions, Piqué enxampat a micròfon obert amb Del Bosque, destí Chelsea. És el tema principal, també la conversa secreta que abans hem pogut sentir, tot i que també diu que el Barça està a un pas a tancar el seu fitxatge, de moment hi ha acord per requític.
L'esportiu va per un altre cantó. Atent, diu, el Barça vol completar un atac de somni amb un gran davanter. Agüero és l'objectiu, però Reus està controlat i disposat a escoltar l'oferta blaugrana. I la imatge, doncs, aquest jugador en un moment en què es toca justament les orelles.
I Reus també és la protagonista de Mundo Deportivo, que titula en aquest cas però Reus Müller. Via Alemanya, crac del Dortmund, té gol, és polivalent i el Barça el segueix fa temps. Tomàs no se sent titular amb guardiola i agrada a Luis Enrique. I també destapa Mundo Deportivo, que Tito va convèncer Messi perquè seguís. Va ser després d'una llarga conversa el dia abans del partit del Barça Atlètic.
És el que explica avui aquest dia en el món de la deportiva. Aquests són els titulars del dia. De seguida el que fem és parlar del temps.
Saludem, per tant, el Carles Hernández i Rius. Molt bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vos? Molt bé. Això és bo. Fa un dia esplèndid, avui, eh? Doncs sí, s'espatllarà una miqueta perquè tindrem alguns núvols alts, però vaja, que sí, el sol és el gran protagonista i avui comencem i iniciem aquest llarg període, com a mínim perquè els mapes a llarg termini ens marquen un mes de juny calorós, càlid.
Això ens porta a pensar que ahir va ser l'últim dia dels 22-23 graus. Abans ho comentàvem amb el micròfon tancat aquí a la redacció i feien referència a que molts mapes indiquen que fins ben bé per Sant Joan no tornarem a tenir valors de 23-24 graus. O sigui que ens ve una fuetada bastant important d'estiu. Aviam, estem al mes de juny, ja comencem a avançar per aquest mes que ens ha de portar a l'estiu...
i és més habitual tirar cap a l'estiu que no pas tirar cap a l'hivern o cap a la primavera, o sigui que la tendència és que cada cop la cosa sigui més càlida i siguin més temperatures estiuenques. I serà com una... primer una fuetada, que coincidirà amb demà divendres, perquè demà és un... com diria aquell, és un patacasso, perquè les temperatures es disparen a tot arreu, i llavors al cap de setmana baixen una miqueta però seguiran sent molt altes a l'interior.
Tenim petits punts d'inflexió perquè aquesta situació no només... És una depressió bastant potent, ja us ho comentàvem, que es troba enfront de les costes de Galícia i Portugal i si ens imaginem la depressió com sempre fent un gir en el sentit contrari de les agulles d'un rellotge, doncs si al seu centre es troba Galícia...
Nosaltres ens veiem influenciats per una entrada de vents del sud molt marcada, molt marcada i a vegades aquest vent del sud serà sud-sud-est. I això després recordeu perquè en la previsió al cap de setmana aquest sud-est farà una mica la guitza als banyistes, podríem dir.
Aquest vent de sud no només afecta tot el que és el Mediterrani, també entra cap a Europa. Abans estàvem també mirant temperatures d'altres capitals i aquest cap de setmana no s'enlliurarà. Per exemple, hem mirat Berlín, Alemanya, que està a frou lluny, i la màxima per dissabte està prevista de 27 o 28 graus. O sigui que és una temperatura extremadament alta i que probablement durant l'estiu n'entran un parell de vegades. Tampoc no és allò...
Però, clar, aquesta influència tan marcada, fruit d'aquesta depressió, que no entrarà a la península ibèrica, no ens afecta, per això estem parlant de molta abonança, sinó que aquesta està fent leguitse a tot el que és el coste de Galícia i del nord de Portugal i tirarà cap amunt, se n'anirà cap a les llars britàniques i cap a Islàndia. O sigui que fa un recorregut de sud cap a nord, però marca molta zona d'Europa, de l'Europa central i també de l'Europa...
més occidental, doncs amb aquesta influència de vents del sud que serà el culpable o el responsable d'aquestes temperatures tan altes que tindrem aquests propers dies. Avui de moment les temperatures s'inflaran una miqueta més que ahir, ahir vam arribar als 23 graus, avui aquest migdia cap a primera hora de la tarda, que ja és quan habitualment amb aquests dies tan llargs és quan tenim la màxima, no és a les 12 o a la 1, sinó que gairebé la màxima es troba entre les 3, les 4, les 5 de la tarda, que és quan apreta més el sol.
doncs en aquest moment podem arribar als 24 o fins i tot 25, creiem que ens quedaríem amb els 24, però ja són valors que a la costa s'inflen i que cap a l'interior també pujaran i força. Demà divendres és quan tenim la influència més marcada d'aquests béns del sud, quan fins i tot les isobres s'ajunten una miqueta i tindrem bén.
Això farà que se'ns faci com una bossa càlida, una sensació d'aquelles que sortiràs al carrer i diràs, saps aquella sensació de cremar? Això va passar, l'any passat, fa dos anys, va passar just abans de Sant Joan, que vam tenir la màxima de tot l'estiu. Estem parlant del 2012, que va ser un dia puntual del mes de juny, una tarda. Abans de Sant Joan.
Sí, perquè jo tinc el referent perquè va coincidir amb un festival final de curs de dansa. Era un dijous, oi? Sí, era un dijous. Era un festival de final de curs de dansa que hi havia a l'Ateneu. L'aire condicionat va quan va i es fa el que es pot perquè és una sala molt vella.
Va ser molt exagerat el tema d'aquells dies de previs de Sant Joan. Sí, sí, va ser un moment a la tarda que de cop i volta ens va bufar aquest vent del sud i les temperatures van inflar-se tant que no les vam tenir tan altes en tot l'estiu, ni al mes d'agost ni en ple migdia. I estem parlant que la màxima d'aquell estiu va ser a les 8 del vespre. Que encara no era estiu, devia ser el 22 o el 21 o el dia que arribava, potser. Recordo que no es podia dormir aquell juny, eh?
Sí, que el lluny de l'any passat va ser... Va ser molt càlid, és que és el que ens passarà una miqueta. Després es va calmar i l'agost va ser més tranquil, crec. Tal com se'ns està col·locant la situació i aquesta depressió se'n va cap amunt, tindrem un anticicló que ens entrarà de les Açores i ens anirà enviant aquest ben així del sud, sud-est, cap a Catalunya. I per això estàvem parlant que aquests moviments que està fent el cel aquests dies, o que estan fent els vents i els anticiclons i els fronts,
provocarà que tinguem bastanta estabilitat, pot haver algun dia puntual de precipitació, però sobretot bastanta normalitat pel que fa a les temperatures a la banda alta. És una d'aquestes sensacions que tenim, que falten molts dies, que s'ha de complir, però vaja, que sembla que es vagi gestant, no?
I el que dèiem, demà tenim la fuetada aquesta, comparant-la amb aquest dia puntual de 2012, creiem que no arribarà a aquesta espectacularitat, però sí que la influència dels vents del sud fa que les temperatures s'inflin en una facilitat tremenda, fins i tot al mar. El que dèiem, tenim vents del sud molt marcats i això farà que la temperatura ni l'aigua del mar ho pugui frenar.
llavors demà tenim temperatures molt elevades, a Sant Jús la previsió està entre els 25 i els 27 graus, és una senyora temperatura per estar a primers de juny, i a l'interior es dispara, o sigui, probablement només sortir de la influència del mar i entrar cap a dintre ens trobarem amb 30, 32, 35, o sigui, que seran valors altíssims. De fet, aquest dissabte s'obre la piscina aquí a Sant Jús, per tant, està bé. Sí, i a més sembla que ens sàpiguen més de meteorologia que qualsevol altra, diuen, mira, obrirem aquest dissabte que és quan les temperatures s'inflen.
Doncs realment vindrà molt de gust anar a la piscina el dissabte perquè la temperatura... Una altra cosa és l'aigua. Clar. Vindrà molt de gust estar a la piscina. I quant va ser la màxima de l'any passat? Ens vam quedar amb 32 només. I va ser l'agost o...? Sí, va ser l'agost. Va ser un juliol, finals de juliol. Però vaja, va ser una màxima que també dius dintre dins de la normalitat. Sí, no és vera... No, no, és que onades de calor molt marcades no...
Va ser bastant tranquil, no? Va ser bastant tranquil, sí, o sigui, vam tenir calor, va ser normal, però no vam tenir... No hi va haver les anades aquelles de fa dos anys, que sí que va ser més intens. No ho vam patir tant. Aviam si aquest any també s'enrotlla igual. Sí, perquè no hem tingut tan boc anades de fred, no? No, és un any que està passant sense aprendre ni glòria. No tindrà... Aviam, esperem que s'animi una miqueta a la pluja i sigui notícia la pluja, com a mínim, perquè això sempre va bé.
Doncs el dissabte baixa una miqueta en referència al divendres, però tenim aquesta situació de vents del sud, que són vents humits de mar cap a terra, que a punts del litoral poden provocar boires. Són boires que són persistents, que són amplipadores i que quan es posen just davant de la mateixa platja no deixen passar el sol. I això provoca que per una banda el sol no pugui fer la seva feina, temperatures avall,
i d'altra banda que tinguem la influència de la temperatura de l'aigua del mar, 24, 23, 22... Llavors, a punts del litoral, tota aquesta provisió que estem fent, potser el cap de setmana i entrant-hi també dilluns i dimarts, no arriba a inflar-se tant la temperatura. Si tenim necessitat de gaudir de 25, 30, 35 graus, és molt fàcil. Agafes el cotxe, tires uns 20 quilòmetres cap endintre, fora de la influència del mar, i et trobaràs amb aquella escalforeta que t'agrada tant a l'estiu. No et pots guanyar...
Aviam, si no hi ha boira, sí. Si no hi ha boira, sí, a les piscines municipals, però vull dir que si no hi ha boira, el mar t'hi pots posar perquè quan surtis farà calor. Ara, si hi ha la boira aquesta, doncs tens aquella sensació que quan surt no farà massa gràcia. Estem parlant d'una boira que és molt punyetera, que es pot trobar, o sigui, és bastant probable que a l'horitzó ens trobem el mar i núvols a dins del mar i que hi hagi boira a l'aigua i estiguis prenent el sol a la platja. O sigui, aquesta situació pots trobar-te-la. Molt bé, doncs moltes gràcies, Carles. De res, anirem seguint. Exacte, anirem parlant. Que vagi bé i bon dia. Bon dia.
Bon dia, són les 11.
Convergència i Unió no espera cap gest del futur rei espanyol Felip VI a favor del procés sobiranista. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el diputat Lluís Grominas adverteix que s'equivoquen els que confien que el monarca potenciarà la tercera via per solucionar el conflicte català. La directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Núria Aimerí, que assegura que l'actuació dels Mossos d'Esquadra Canvies, al barri de Sants de Barcelona, va ser proporcionada a la violència que es va viure. Ho ha dit al matí de Catalunya Ràdio.
detingut un home a Palafrugell com a presumpt autor de la mort aquesta mitjanit d'un veí amb qui tenia molt mala relació. Els fets han passat als baixos de l'edifici on vivien tots dos, tot indica que el mòbil del crim podria ser els problemes de convivència veïnal.
Macrooperació de la Guàrdia Civil i Vigilància Duanera contra el frau en el gasoil. S'estan fent detencions i escorcolls de vivendes, batgineres i polígons industrials a una trentena de províncies de tot l'estat. Entre els detinguts hi podria haver empresaris relacionats amb els hidrocarburs.
Els mercats financers donen per segur que el Banc Central Europeu acordarà mesures avui per evitar una caiguda dels preus a l'eurozona, impulsar l'economia i també frenar la fortalesa de l'euro. Entre les que podria dubtar hi ha una rebaixa del tipus d'interès oficial fins al 0,10 o al 0,15.
El cantautor nord-americà Joe Henry presenta aquest vespre Invisible Hour a la sala Ludegas de Barcelona. Henry, que ha treballat amb grans figures de la música, és un dels cantautors més respectats de l'actualitat.
Catalunya Informació. Ara els esports. Gerard Piqué dona per fet que Cesc Fàbregas marxa del Barça. Se li escapa que ho té fet i que l'operació es tancarà per 33 milions. El central afirma que el club no s'ha valorat el migcampista com cal. Aquesta matinada la victòria de l'Argentina sobre Trinitat i Tobago Messi ha destacat però li ha faltat puntària.
A la Lliga CB de bàsquet, avui València-Barça, primer partit de la sèrie de semifinals pel títol, que Catalunya Ràdio transmetrà des de tres quarts de nou. A Roland Garros, els catalans Marc López i Marcel Granollers busquen avui un lloc a la final de dobles del torneig parisent. I pel que fa al temps, migdia i tarda més sol a tot el país i només quedaran alguns núvols a l'extrem sud. La calor ja s'intensificarà d'una manera més perceptible.
Aquesta hora, Barcelona, 19 graus, 20 a Girona, 21 a Lleida i 21 també a Tarragona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Sant Just acull avui i demà la primera trobada de la xarxa dramàtica La memòria de les ciutats, on participen una dotzena de ciutats de l'Estat. És una trobada que es farà per treballar el paper que exerceixen les ciutats pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni. Forma part de la red estatal de Ciutades Educadores, de la qual Sant Just és membre des de fa 20 anys.
L'objectiu d'aquestes xarxes és treballar el paper de les ciutats a través de grups de treball i analitzar com actuen en temes molt variats. La que lidera Sant Just és la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats. Sant Just lidera aquest projecte, coordinant, com dèiem, una dotzena de ciutats catalanes i d'arreu de l'estat espanyol i aquesta tarda es presentaran experiències locals en l'àmbit de la recuperació de la memòria històrica amb la col·laboració de diverses entitats i santjustens.
Més qüestions. Aquesta tarda es farà la segona reunió informativa sobre el casal d'estiu de les escoles públiques de Sant Just. El casal tindrà lloc del 25 de juny a l'1 d'agost a l'escola Montseny. Un any més, la Fundació Pere Terres s'encarrega del casal dels centres educatius del municipi i avui ho explicarà als pares i mares en una trobada a la vagoneta. A la reunió es parlarà, entre altres coses, dels horaris i de les activitats lúdiques que es proposen per aquest estiu a les escoles del municipi. La reunió serà avui a les 5 de la tarda a la vagoneta.
I un apunt més, mor el compositor de sardanes Tomàs Gil Imembrado, molt vinculat amb Sant Just. Tal músic va morir ahir a Barcelona als 99 anys. Gil està considerat com l'autor de sardanes més prolífic, amb més de 1.300 sardanes en 50 anys de composició. La relació de Tomàs Gil amb Sant Just es remunta l'any 87, quan va escriure la sardana del mil·lenari de Sant Just, Vell Sant Just, estrenada als Jardins del Parador el 26 de desembre d'aquell any.
A més, aquesta peça va escriure quatre sardanes més sobre el municipi. Parc Torreblanca, Elisabet, endavant Sant Just i l'Amèlia de Can Ginestar. L'enterrament serà demà al tanatori de Colxarola a un quart d'onze del matí. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
This house is falling apart.
Fins demà!
Fins demà!
Fluso. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
3 minuts i un quart de 12, aquesta hora parlem del cicle de muntanya que organitza la CEES perquè aquest vespre a les 8 a la sala Piquet de la Taneu es projectarà l'audiovisual Travessa dels Pirineus Primera Catalana amb Daniel Cardona i el que fem ara és parlar amb un dels organitzadors d'aquest cicle, en Bernat Macià, molt bon dia Bon dia
Un cicle que va arrencar el mes de febrer, no? El mes de març. De març, d'acord. Per tant, fa pocs mesos, però en tot cas cada mes feu una projecció. I avui és projecte aquest que comentava Mar, a travessa dels Pirineus, primera catalana, i serà Daniel Cardona, que és qui l'ha dirigit. De què va, en aquest cas, aquest documental? Bé, aquest documental és...
El reportatge d'una travessa que va fer el Daniel Cardona amb uns companys entre l'any 75 i el 77, una travessa de tot el Pirineu, des del País Basc fins a Morbou. Val, per tant, i és la de l'any 76, has dit? De l'any 75, no van poder-ho fer tot en un any sencer, perquè, o sigui, dins d'un estiu, perquè per problemes de vacances no podia fer tot seguit, i ho van haver de partir en dos anys diferents, i el 75 van fer la primera part fins a l'Ordu,
i dels 77 van completar els 3 que els faltava a la travessa. Déu-n'hi-do, a més, fa 40 anys, per tant, de tot plegat, pràcticament, no? Sí, sí, de fet, per poder preparar el diapositat, el que ha fet ha estat recuperar, perquè tot això ho tenia en diapositives, clar, no hi havia cables digitals ni res, ja no s'ha recuperat tot ara. I, per tant, a través de les diapositives s'ha fet aquest documental, és a dir, que és una mica, a partir del material que es tenia, intentar-ho explicar amb els mitjans actuals, no?
Sí, sí, sí. Llavors, de fet, pràcticament no han explicat mai aquesta travessa. Sempre, bueno, entre amics sí que ho han comentat, però, diguem que recopilar tot el material i fer-ho públic no ho havien fet fins ara.
Clar, llavors han fet aquest documental i és el primer cop que es projecta aquest vespre o vosaltres l'heu vist ja, per entendre'ns? Jo l'he vist, però a nivell públic no. Clar, a nivell públic no. I tu que l'has vist, què té d'especial tot plegat? Bé, sí que el que fa és, són les vivències d'aquells dies, però comença amb una introducció històrica de...
l'evolució de les travesses dels Pirineus des de la primera idea que va sorgir que ja és del segle I abans de Crist fins a les últimes travesses dels Pirineus que s'han fet batent rècords i coses d'aquestes i una mica d'introducció històrica i la seva motivació per dur a terme la travessa i després ja diguem que la segona part que són les fotografies de la travessa en fi
Clar, clar, que suposo que també deuen ser impressionants, no? Sí, sí, clar, tenen uns quants anys i ha canviat molt el món de la muntanya de fa 40 anys. Clar, clar, m'imagino que també si ells hi són avui s'explicarà també justament això, aquestes diferències entre el que es fa ara o el que es pot fer ara i com funcionava tot ara fa pràcticament 40 anys.
Sí, però ja no són tan diferències tècniques, sinó, per exemple, que en aquella època no tenien mapes de segons quines zones. Hi havia zones on per aconseguir alguna informació van haver de buscar molt i continuaven sense tenir la informació completa i presentaven una mica a l'aventura. Clar, clar, clar. I també suposo que és el que feia especial una mica tot plegat, no?
Sí, sí, sí, clar. A més, com diu el títol del documental, és a través de la Pirineu primera catalana. Ningú ho havia fet a casa nostra. Clar, clar. Tot plegat es pot veure aquest vespre. El documental, quanta estona dura aquest audiovisual? Serà una hora i quart, una hora i mitja. Com un documental convencional, no sabia si... El fet que venia una mica de material que ja es tenia, potser era més curt, però en tot cas és com qualsevol altre.
Sí, sí, sí, va ser això o no, una hora i quart, una hora i mitja de projecció. Serà avui a les vuit del vespre, la sala Piquet de la Taneu, en aquest cicle de muntanya, que com deies va començar el mes de març, com està anant tot plegat? Esteu contents de la resposta que està tenint? Sí, sí, sí, molt bé, de moment les projeccions, tothom ha sortit content de les projeccions, de la qualitat de les projeccions, i hem tingut també bona assistència de públic, de moment molt contents. Perquè quanta gent acostuma a venir-hi, més o menys, eh?
Ha anat canviant bastant, perquè clar, la primera xerrada amb el Ferran Latorre hi havia 70 persones, les altres ha passat una mica més, però 30-40 persones hi són sempre. Clar, clar. També és veritat que suposo que també hi ha qüestions molt específiques i que el públic també és molt concret en general, no? Clar, a més, segons a qui portes, el Ferran Latorre, que dins del que cap és un alpinista reconegut,
i que té més nom sempre crida més l'atenció que no portar un documental d'algú que no coneix ningú. Clar, clar, està clar. Doncs bé, en tot cas, el mes que ve de juliol encara en teniu un altre, encara hi ha una altra sessió? Sí, és l'última ja del programa d'aquest any.
És una projecció sobre... Bàsicament són documentals que pots trobar a internet, a YouTube, a Vimeo, als llocs habituals, però el que fem és recollir els més espectaculars que hem trobat i fer una projecció gran. És diferent veure-ho a l'ordinador de casa que veure-ho amb pantalla gran i el so a la piquesa de treu. Molt bé. I serà una mica... Un altre segur que l'hem vist, però ajuntar-los tot també fa gràcia. Clar, i servirà per tancar aquest primer cicle, no? Per tant...
Correcte, sí, sí, és l'última projeció. Tornareu al curs que ve? Sí, en principi, sí, sí, la idea és aquesta, a veure si la gent ja acaba de convèncer i podem muntar una segona edició. Clar, que llavors suposo que, no sé si començaríeu més de cara a la tardor, també seria primavera, com aquest any.
La idea seria com aquest any. El que hem fet seran cinc sessions, una cada mes, el primer dijous de mes, i la idea en principi seria deixar-ho de la mateixa manera. Molt bé, doncs n'estarem al cas de tot plegat. Recordem que avui hi ha aquesta projecció, a més l'entrada no ho hem dit, però l'entrada és lliure, no? Sí, sí, és l'entrada gratuita. A la piquet de la tele.
Exacte, a les 8 del vespre, avui aquesta projecció a través dels Pirineus, primera catalana i serà també, com deia, un Daniel Cardona, per tant, pot ser molt interessant viure aquesta experiència. N'hem parlat amb en Bernat Macià, un dels organitzadors d'aquest cicle. Moltes gràcies, Bernat. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Sant Just en directe. Música Música
Andy Kaufman in the wrestling match. Yeah, yeah, yeah, yeah. Monopoly 21, checkers and chess. Yeah, yeah, yeah, yeah. Mr. Fred Lassie in a breakfast mess. Yeah, yeah, yeah, yeah. Let's play Twister, let's play Risk.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Here's a little legend for the never-believer Yeah, yeah, yeah, yeah Here's a little ghost for the offering Yeah, yeah, yeah, yeah Here's a truck stop instead of St. Peter's Yeah, yeah, yeah, yeah
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Dos minuts i dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia com cada dijous a aquesta hora amb la Montse Larrea, la Joan Algarra i l'Alina de Santa Bàrbara. Molt bon dia a totes tres, què tal? Molt bon dia. Avui a més fa molt bon dia de veritat. Oh, i tant que sí. Jo hi he estat una estoneta dalt llegint i escolta, amb el solet reconfortava. I això que no sóc gaire amiga del sol, però...
Doncs, Anna, que si no és gaire amiga, venen uns quants dies, eh? No és el sol perquè escalfi solsament. És la claror que dóna a tot, no? Sí, sí. Un dia amb sol és un dia esplèndid. I tant, i tant que sí. T'agradi o no t'agradi la calor, no? Sí, per fred que facis. Si fa un dia d'hivern amb sol, escolta, em sembla que rebies aquí. És més baco que l'hi estiu. I tant! Més que arregle que l'hi estiu sempre hi ha camitxa. No, no.
sobretot aquí no, no, és la claror aquest nostre mediterrani ja ho té això és una meravella bueno, ja hi som més d'alguna persona perdona Carme, més d'alguna persona que ha tingut una beca per estar als països del nord
del nord d'Europa, l'han esgotada o l'han acabada, però si els hi ha sortit una oportunitat, n'han renunciat per tornar a un mediterrani. Jo, de gent que conec gent que part feina i tot plegat i ha anat en marxa de fora i...
dels casos de quan torna o del moment de decidir tornar, un dels motius, o un cop ha tornat, un cop ha estallat potser no t'ho diu, però un cop ha tornat... La filla de la miga va anar i va aguantar dues setmanes. No, uns meus cosins se'n van anar a treballar a Brussel·les.
Han viscut ja tota la vida allà, però van venir especialment al meu casament. Ai, això és viure. Diu, si no fos pel que és, jo me'n tornava. I mira... Tot i que a Bèlgica no és tampoc nòrdic-nòrdic. Bueno, però també tenen molts dies de... Són tristones, sí. Bueno, però si tu vols també paris, també és nord, vull dir.
Jo només he estat dos dies dintre de la Cité, plou vent i tant. Jo hi he viscut quatre anys i mig i sé que plou molt sovint. Molt, molt. Mira, el dia que vam pujar a la Torre Eiffel a migdia, vam pujar a la Torre Eiffel, vam dinar per allà als voltants,
I després vam pujar al bató muix. I a poc... Jo el bató no vaig poder pujar del temps. Escolta'm, quan portàvem ni la meitat del recorregut, ja van haver de tapar-ho, saps que posen aquelles cobertes, provent. Vam arribar al centre de París, perquè vam agafar el metro per tornar al centre.
Escolta, quina... Es va posar negre a nit. El clima no té... Una cosa extraordinària. Semblava que no era el mateix dia que havia sortit. No, no, no. Ara, mira, cada terra té la seva característica.
No, no, està clar. Mira, això inclús queda traduït en els llibres. Per exemple, tots aquests de la novel·la negra que traç el Larson van sortir com una brotada. Com els champinyons, no? Sí, que ja estaven, eren potser anteriors amb ell i tot. Però aleshores, inclús el Mankel, que és anterior, ja en totes les seves descripcions...
Està aquell clima que avui plou i el vent i el fred. Aquest parla d'escànic, està dalt de tot, però és igual a Suècia, a Dinamarca, a Noruega, a Finlàndia, tot aquest lloc, són així.
I, esclar, té aquella broma i aquella sensació una mica opressiva. Quan l'estàs leient, tu si has llegit... Que te vas ficant, no? Arriba un moment que potser també te quedes una mica empaltat de l'ausència del sol. Vas veient la imatge, no? En canvi, agafes... Premoles i tot, eh? Sí, després que agafes el camilleri de baix del Buc Talbano...
I aleshores tot és... Això i les petxines amb l'espagueti. Tu ets la inductora que m'has fet llegir alguns llibres amb escriptors, inclús em sembla que hi havia un islandès. Quan van sortir la d'allò van sortir uns que... Sí, com a bolets van sortir. Sí, com a bolets. Realment és un clima i una...
Una sensació de... I després la gent, és com Grisa, no? Grisa, sí. Bueno, sí, però tenen les passions moltes. No, no, però... O sigui, l'escriptor tradueix el que t'ensenya ell, no? L'ànim. L'ànim del seu país. O també deien, no sé si és veritat o mentida, potser estic dient una barbaritat, que les infanteses, els nanos molt petits, es suïcidaven
Primer per la societat, perquè els pares treballaven i passaven moltes estones sols. L'argument crec que és difícil de matisar. Això ja no és per els arguments. Era un estudi que vam fer sobre les nacionalitats i l'estat de les infanteses. No me'n recordo si era de l'UNESCO, però hi havia un gran nombre de nanos que ben petits se suïcidaven o es deixaven morir de pena...
Per què? Perquè nosaltres aquesta... I mira que ho tenen tot, eh? Pel clima, els mediterrans, tot l'entorn que és mediterrà, vivim molt al carrer. I ells no. Ells viuen molt la soledat de les cases. Les cases també. I això, però de tota manera... I amb el canvi que hi ha, almenys gent que conec també que està fora, és diferent, però potser en lloc d'anar tant a terrasses, no?, el tema del carrer...
També es fan moltes festes o molts sopars en cases. A casa particular, sí. Perquè també és més car consumir fora, vull dir que es fan altres que tampoc vol dir que estiguin tot el dia sons i tristes. No, però són més tancats, no? Saps què els hi faltava? Què els hi faltava? Ai, macarena. Això ho deuen considerar una mica excessiu, no? Una mica així, que és veritat. Que va picafondo aquesta...
Fins en tot el Clinton es va posar a ballar-la, imagina't. En fi, tot això perquè fa bon dia, eh? M'ha de parlar dels climes uns i altres, però avui la notícia de la setmana és el rei, home.
ahir el van aplaudir viva el rei i tota la plaça d'en peus vols dir que viuen en aquest món o viuen en un altre món no ho sé ja tornem a ser el mateix aquestes discrepances que hi ha hagut aquests dies amb tot aquest follon que s'ha muntat perquè ningú sabia que el rei dimitiria això ha caigut com una bomba us va sorprendre vosaltres?
Home, sí. Sí, sí. Va ser una notícia que d'entrada vas una mica clar. Sí, jo m'estava dutxant i tenia la ràdio com amb aquell aparell del quarto de bany, només que sintonissa Ràdio Nacional. Diu, no, no, avui la segona part d'aquest programa, d'aquella hora, la farem perquè el... El comunicado de Palacio. No, no, Rajoy ens ha de fer una notícia.
Comunicació institucional. Seria del nou govern, que hi hauré canvi de ministre... Et vaig cantar així... No, perquè en Cabà et va posar una col·letilla. Perquè el soberano ha de fer unes declaracions i tal, i serà una declaració institucional. Dic, home...
Jo em vaig quedar una mica així. Què li passa a aquest home que torna a estar malalt? Aviam què passa, perquè últimament... Però jo diria que està malalt, ell. Jo també, eh? Ell està malalt, però, per exemple, després que es va donar la notícia que abdicava i tot això, aleshores aquestes manifestacions que hi ha hagut a Madrid, que ha sigut multitudinària, molt més que la de Barcelona...
Això ho veuen ells. I va continuar el dia següent. I si no ho veuen... El que passa és que era sobretot un jovent que segons quins moments no els ha viscut. És igual. Però no només són joves, eh? No, però hi ha una discrepància. Sí, no, però la majoria, eh? Hi ha una discrepància que no ho veuen o no ho volen veure. Clar, més tota la gent que ho pensa no només està a la plaça. Sí, sí. Aviam, perquè hi ha gent... Jo no he sortit...
aquí Sant Just es va fer també davant de l'Ajuntament Joan Margarit va llegir un poema tots els ajuntaments es va fer aquestes reunions davant de l'Ajuntament la gent que ha sortit al carrer no ha sortit perquè sí ha sortit perquè hi ha alguna cosa que no els agrada les xarxes ara ens imposaran un rei que potser en general hi haurà un 30 o un 40% de...
de població, que no el voldran. Però això passa igual amb els governs. Sempre hi ha un tant percent que està a favor. Però la monarquia no la pots votar. No, però si és igual. Mira, mira, mira una cosa. És un monarca. Veus?
Que d'això que és monarca, però que no mana res, és parlamentari. No, perquè el rei reina. Escolta, si tinguessin un president de govern, passaria igual. L'hauríem votat. Però això no soluciona res, tampoc. Perquè llavors ja tenim cada quatre o cada sis, quan s'establís la norma,
També tindries uns gastos, uns collons, uns vots... No, no, no parlem de despeses. Parlem de persona que pot ser benvinguda o no. Ja, ja, ja, però no tothom és benvinguda. I llavors no la podem escollir. I ara quan escollim aquell que volem i que ens fa tanta il·lusió i després... Que no surti bé. No, no que no surti bé. Això és a banda. Que llavors fa una reunió amb altres tres,
Ja parlant del PSOE, que sempre està d'acord amb el govern, que tenim un partit que no hi ha oposició, i llavors, clar, vull dir, les repúbliques no van funcionar bé, ni la primera ni la segona. Tampoc els van deixar? No, i saps què passa? Tampoc els van deixar perquè hi havia un cop d'estat. Els ànims estaven tan exacerbats que quan manaven uns...
Era horrorós perquè eren els contraris. I que jo no dic que vingui una república, eh? Cuidado. No, no, escolta'm, i si es vota, per què no? Que jo no ho dic, però clar. És que tornem, estarem 40... No, estarem no, perquè jo ja no hi seré. Estareu 40 anys més amb el... No, no, estarem tot. Amb el Farip de Torn. Bueno, mira, lo trist del cas... Perquè quan hi ha una ocasió... La Lina riu...
No, jo ric perquè aquestes senyores que les dues són molt assabentades amb la cosa de la història, esclar, com són molt més grans que jo, molt més grans, aleshores, doncs, esclar, les esculto, saps? Oye, jovencita. Jo no hi era en l'època, aquella no hi era.
ens deixes pleiats quan la república que no havia nascut ni la primera ni la segona jo soc nascuda després de la república però que parlen de república és que no sabem si és natural no van tenir l'ocasió d'entrada el meu pare tenien idees bones no, no
Si tu escoltes, els principis són boníssims. Tenim idees molt bones? Boníssims. I tant. Sobretot amb ensenyament, eh? El meu pare, com resulta que va ser el número uno d'Espanya, de treure unes coses, i després va ser el buzo de l'Arpada, del Juan Sebastián Elcano.
I el tio era d'una família normal i senzilla, però era molt intel·ligent. Bé, total, què va treure això? Doncs esclar, primer va ser el buzo del Juan Sebastián Alcano dues vegades, però quan va venir aquest cop d'estat, com el títol aquell l'havia rebut de la República, el fumen dintre de la presó. I el pobre home s'està, que era polític, completament polític, però el fumen dintre de la presó perquè, esclar, era la República la que l'havia anomenat.
És a dir, que arriba un moment que un ens fa tan gran, la Carmen no, perquè és joveneta molt maca i poques amants que s'havien fet. I pot lluitar per les seves idees. No, no pot. Ah, de lluitar. Però bueno, ja veig les coses de lluit, ho sento molt. Aquest Felipe penso valiente, valiente marron, li ha caído. A l'altre...
Fa el que li dóna la gana. Perquè, escolta, és que... Ja veurem el que passa. I els altres, què? Què passa? No ens van cansar. Jo particularment us dic. Jo vaig quedar tipa de quan es discutia aquelles coses que després van anar allà i els van aprovar. Però després viene l'autre i dice no, vamos a cepillar-les. Ah, i està. Però és que, abans de treure-ho, ens van cansar
Sí. Perquè si tu sí, perquè si jo no, perquè si tinc que feixi... Perquè és l'únic que... Sí, però no és excusa llavors, perquè llavors no faríem mai res. No, no, no, s'ha de fer, però fins que els humans no tinguem, com si diguéssim, ens adonem que som gregaris, que vivim en una societat...
que cada un pot opinar, que es té que respectar a tot el món, però que en un moment determinat es té que mirar el benefici per la població en general, això no quedi assumit amb gent capacitada per fer-ho,
Senyores, jo m'estic contentita de tenir 77 anys, que voleu que us digui. Em fa molta pena perquè tots els que pugeu a vegades amb aquestes il·lusions, amb aquesta bona preparació que tenen, doncs ho tenen més magre que nosaltres. No he passat gana, afortunadament, però m'he fet uns tips de treballar
Que ara diu que treballa mi tia, pobra. Però vull dir que... Molt difícil posar-se d'acord. Molt, molt, molt difícil. Però és que no tenen una open mind, és a dir, la ment més oberta? No, no la tenen. Perquè prevalecen la seva opinió. Jo tinc una amiga que diu que tots som monàrquics. Clar.
Tots, no senyora. Sí, perquè tots tenim un monarca en el cuerpo. Ah, però un rei en el cuerpo. Sí, sí, sí. Això sí. I, esclar, preval el nostre egoisme i les nostres idees per sobre de les idees del bé comú. Del bé comú. I ja està...
ara el del govern, el del rei mira el que canvies, el que canvies també són coses diferents l'una amb l'altra però tampoc has posat d'acord no ho podem parlar de coses diferents que hem tingut però són problemes que costen
diners, eh? Però és el posar-se d'acord. Jo vull comparar, no que tingui a veure un amb l'altre, però comparar el posar-se d'acord. Perquè l'Ajuntament diu blanc, ells diuen negre. Perquè ells diuen blanc, l'Ajuntament... Bueno, però vull dir, mai ens posem d'acord mirar el bé que tu has dit, el bé comú. No, no. Mai ens posem d'acord. És igual que el PSOE. Vull dir, el PSOE quan té que signar alguna cosa, signa amb el PP. O sigui, no tenim oposició.
No torris el PSOE, vés a Alemanya. No hi ha oposició. La senyora Merkel ha fet un govern de concentració amb els seus caldemòcrates. Doncs aleshores tenim el que ens mereix. No, no ens mereixem, perquè quan votem, votem a qui creiem que pot ser més bo per les idees que nosaltres tenim, i és el que t'he dit abans. Llavors t'ho tiren per terra perquè llavors pacten amb altres persones que tu no haguessis votat. No, clar.
I ja està. Llavors, mira, a casa meva tothom, ho tenia claríssim, d'anar a votar i cadascú amb la seva idea, perquè som quatre i cadascú pensa el seu. Però, noi, aquesta vegada ha sigut despaparrant, eh? No hem anat de tota la família ni un terç a votar. Això és molt trist, eh? Però ha crescut molt, en canvi.
Home, ha crescut un 10 punts. Sí, perquè hi ha l'incentiu... Però també hi ha més gent que ha pogut votar. No, no, perquè aquí, concretament a Catalunya, tenim l'incentiu de poder intentar votar al novembre.
i després vingui el que pugui però jo crec potser ha votat més el jove o el decebut d'un tal partit i ha votat amb un altre la decepció que tenim en general perquè les coses no van com voldríem jo penso que li preguntin al Pablo Iglesias
Sí, però mira, Pablo Iglesias... És utòpico. És utòpico i los toros se ven muy bien des de la barrera. El que no ha manat, el que no ha tingut responsabilitats i tot això, és molt bonic senyalar amb el dit el que està treballant. I quan un està treballant, sobretot per la comunitat...
No pensis que és tan fàcil, eh? I no defenc en absolut els corruptes ni res. Però treballar per la comunitat és molt difícil. I t'ho dic per experiència, eh? Treballar per la comunitat i ser honrat i continuar sent honest. Oh, clar, i que a més, t'hi trobes a vegades amb uns embulls que no saps per on sortir-ne. O sigui que s'ha de defensar la classe política perquè no tothom és corrupte. No, no, jo crec que sí.
i a més a més que... Uns dirigents, això segur, eh? Escolta'm, diu que cobren. Cobren poc per la feina que tenen. Depèn de quin. Sí. Si la fan, cobren poc. Ah, no, naturalment. El que, escolta'm, dice que està de comisión en los despatxos. Faltaria saber d'on estan.
Clar, perquè fixa tota la feina que fan els eurodiputats, que en fan, però no potser la que haurien de fer. No, i a més a més, que també s'hi troben amb aquests imponderables, que qui mana, sàpiga bé o malament, mana.
I llavors, aquelles coses que ells proposen no sempre es porten a terme. No sempre es porten a terme. I després és molt fàcil jugar amb un capital que no tens. Que no és teu. Que no és teu i que no tens. Perquè, clar, el que no mana no disposa del moviment de capital. El que disposa del moviment de capital és el que mana. Con la iglesia no es topado. Perquè a altres les idees poden ser bones, però no disposa de...
Con la iglesia hemos topado, amigo Sancho, con el capital, y aquí viene el que mueve en la sombra. Repartir el que no tens és molt fàcil, repartir el que tens és difícil. És com va venir un representant de la Troika fa una setmana o més i va dir que no, no, no, que s'havia de pujar l'IVA, perquè s'havia de, encara, que estava tot molt bé. O continuen dient-ho.
No, no, clar, perquè s'ha de pujar, eh? Sí, bueno, però de moment, ara li demanaran al Draghi avui, aviam què fa, perquè hi ha perill de deflexió. Que també té un bon paper. Sí, sí, bueno, sí, sí. Però és un dels que manen, també, eh? Perquè la Troika és un d'ells, eh?
Però bé, el que queda per la gent normal i correnta és que cada dos per tres estan sortint, que també surten com bolets, també gent que està en els altres bandos i que fan fraudes, que fan com aquest de Galícia ara també, no? Hi ha hagut aquest altre...
ahir o avui en el diari que està aquí posat és a dir, que esclar, aleshores quina desconfiança crea amb la gent i saps què passa? que abans no ens enteràvem ni de la meitat ni molt menys
Però ara les xarxes ho posen tot en marxa. Automàticament, just, just, just, mitja hora després d'abdicar el rei, ja corria per les xarxes les historietes que surten, els comentaris del rei, del fill... El que passa és que a les xarxes cadascú ho posa el seu.
Jo a les xarxes em fan por també a vegades. Però t'ho envien, jo em vaig rebre en un moment, em vaig rebre. Sí, sí, sí. Però 8 o 10. I sóc jo, que no... Re, sóc una coseta petitona, petitoneta. Sí, no, no. Però imagina't tu, això s'escampa com una... S'escampa i quan va aprovar la gent... També et dic una cosa, si la gent tingués feina, si la gent tingués feina, aquelles 8 hores de feina a treballar a l'homo...
No podria dedicar-se a fer historietes per enlloc. I hi ha gent molt preparada, que en sap molt, perquè els crios amb 3 anys ja saben fer servir els aparellets, doncs, escolta'm, hi ha persones que estan molt, molt preparades, com no tenen feina, doncs mira, es dediquen a fer segons quines coses en xarxa. I això s'escampa amb la pòlvora, eh? I a més a més, a tot arreu del món, eh?
O sigui, com tu surtis a la xarxa, escolta'm, ja pots córrer, eh? Que te quedes en la nube por siempre más. Sí, tot val el núvol. No, és allò de l'espai sideral, no? És allò on ens volen enviar. Allò on ens volen enviar a nosaltres. Dice, ¿cómo te llamas? Ja t'ho vaig dir, no? Dice, ¿cómo te llamas? Dice, Jara. Dice, ¿qué nombre más bonito? Dice, aquí...
Aquest també està a la xarxa. Imagina't, imagina't. Jo m'acorren moltes coses. Sí, per això t'ho dic, però si la gent tingués feina, no es dedicaria. Bueno, deixarem passar el dia 18 i esperarem.
Ja portem dues setmanes que pots posar els comentaris. Ara tenim que també deixar que s'ha... Home, el 18, estic mirant, perdó, Lina, però estic mirant el calendari i ens enganxa l'endemà la tertúlia, vull dir que n'haurem de parlar, sí o sí, perquè serà la primera tertúlia que farem aquí a la ràdio.
Bueno, ja vindrem, ja vindrem preparades. A l'altre dia dels dilluns sí que van tenir ells l'honor que fèiem mitja hora que s'havia dit el del rei, però en aquest cas vosaltres us tocarà l'endemà. No, no, no. Escolta'm. Escolta'm. Ara podeu fer la crònica rosa, també, si voleu. Nosaltres, aquí, aquesta emissora, perquè quedi ben clar... Bueno, que no vinguin algun dia fora. No, no, ara és una bona notícia. Nosaltres, bé, a vos de la parròquia, va ser...
vam tenir la sort, va ser una de les primeres emissores del món que va poder donar en primícia el nom del Sant Pare, perquè quan comença a dos quarts de vuit, jo vaig sentir, pujava perquè eren les 7 i 20 per fer el programa.
I vaig sentir les campanes, dic, ja està, ja tenim papa. Ho vam comentar amb el Pere, i el mar va estar pendent, pendent, es dirà Francesc I. Ostres, tu, Francesc, només que va sortir a la xarxa, nosaltres ho vam dir. Jo, con todo mi cariño, le llamo el papa Paco.
Paco. Però Paco recorda otro Paco. No, no, però això ja està en la lejanía. No, no, mira, al meu fill li vaig posar Xavier per no dir-li Paco. Papa, si m'estàs escoltant, perdona'm. Per què? Avui deien, perdó, Juanita, deien que...
que el que va fer més malament, no sé qui va ser, quina persona, una persona, un filòsof, me'n penso que era, o no sé qui era. El doctor Trueta. El doctor Trueta. L'hi va dir amb el rei, quan l'altre li diu, què te parece, no sé què, para congratularme con la gente de Catalunya. Los catalanes me quieren. Sí, entonces dice, mira, haga lo que quieras, pero no le pongas a tu hijo Felipe. No, quan et cases i tinguis un fill, no li poses Felipe.
O sigui que el Felip és un nom una mica així... Home, aquí no és gaire estimat. Per Felip Cinquè. Clar. Per Felip Cinquè, que és el que ens va rebessar tot el poc que teníem. No, teníem uns drets, teníem una manera de funcionar, i és cosa... Salió el decreto de nueva planta i no es plantó. I qui va ser? Ell, clar, clar. Perdona, perdona, perdona.
Ell i tota la caterva de catalanes... Però el davant era ell. Sí, ara la figura representativa, però el baró de Maldà era ben català, tu. Perdona, era un Felip.
No ho sé. No, no es deia Felip. Ara no me'n recordo com es deia, però no es deia Felip. No, no, el que tu dius, però el Felip Cinquè va ser el que va promulgar totes... Clar que sí, perquè va fer la sistema borbó, el centralisme total, i més tenint en compte que a Catalunya sempre li tenien una mica d'ungles...
perquè Catalunya sempre havia sigut contestatari respecte a l'adhesió central. Menys mal, ho vaig sentir per la ràdio. Dice, no, no, és que hay que reconocer que España es España, per això que va anar a Pamplona per lo dels premis de Príncipe de Viana. Sí, de Viana.
i diu, no, no, se ha de reconèixer que Espanya és Espanya des que, o sea, fueron reis, los reis catòlicos. O sigui que fins a llavors era un grupet de... Catalunya i Aragón? Sí, era Catalunya i Aragón. Bueno, se unieron hasta cierto punto. Castella i Aragón. Bueno...
Bueno, és que, clar, a Aragó... Castella i Aragó. Castella, o sigui, estava unida a Aragó, i llavors, esclar... Por lazos matrimoniales. Claro, claro. I por mala idea d'haver partido el reino en diez partes.
Però segurament hi hauria alguna manta o alguna cosa així per Extremadura. Suposo que n'hi havia més d'una. Bueno, i no va faltar més que acabessin de conquerir Andalusia. Clar, clar, ja està. Bueno, però és maco això de dir que algú entenimentat reconegui...
Eso tanto que se llena en la boca, el país más viejo de Europa, del mundo más antic. No, no, no. Estaba fraccionado, eh. Eran diferentes reinos. Los reinos de Taifa, abans d'aquests. Sí, las Taifas eran los, pero también estaban en reinos, en Andalucía. Claro, claro.
Clar, també. Clar, va ser l'últim que va acabar. Però el pròxim dia portarem un esquema de tota la història d'aquells moments, eh? I a més amb dates. No, dates no, que jo no me'n recordo. És igual, però tu ara tota la setmana, Juanita, que això t'agrada molt, tens que estar estudiant. I tu també, Montse. Montse, jo buscaré si la Letícia portava fatilleta o mitjons. No, no. Pobre, a la Letícia li ha caigut un home de sobre. Ja sap on anava, eh?
però em fa l'efecte molt que pensava que podria, perquè té el caràcter molt fort ningú ho diria sí, però lo té mira, escolta'm, si es necessita té un caràcter molt fort com a corresponsal de guerra va anar allà on va anar sí, però l'han doblegada no, l'han doblegada li han dit que
que en un moment determinat que calli afortunadament per què no te calles? fa l'efecte que aquí està la mà suave però de hierro de la reina la reina que durant no sé quants anys no ha parlat mai i ara parla
Que no tenia veu. Jo la vaig sentir i vaig pensar, no recordava quina veu tenia. No? Todo irá. No canviara nada. Si no deia mai res, si no he sentit la veu. Quan era al principi, pobre, els nanos la imitaven. Muchas gracias, amb aquella veu tan forta que té.
Però fa anys que no la sentia. No, quan parlava, no, sí, sí, està bé, el niño està molt bé, se ríe. I va dir una cosa al final del seu parlament, que va dir... Ay, Leticia, com va a pensar? No, que la quiere molt, perquè... Que la quiere? Que la quiere? Que la quiere? Que la quiere? O la quiere muy lejos? No, no, la quiere, la quiere. Bueno, ella és el que va dir.
No, no, no ella, la Montse. Que la quiere mucho o que la quiere muy lejos? Bueno, ara pràcticament suposo que els estadis són diferents. Volem en quin lloc quedarà la reina i en quin lloc quedarà el rei i, clar, ara la reina serà la Letícia.
clar, bueno suposo el que passa és que li falta la simpatia de la mexicana no la té la del poble la de la mexicana, aquella noia que la morrieta o alguna cosa així la de l'Holanda és d'Argentina d'Argentina, d'Argentina d'origen espanyol probablement però l'origen Azorrieta em sembla que es diu doncs aquella tota la vida que ha sigut molt simpàtica i la Leti, pobreta
L'Atleti. No ha sigut gaire. L'Atleti. Ai, a l'Atleti ara se queda res sin los suyos, tu. No té... Se marxen les figures, eh? No té el do de la simpatia. Potser... Tampoc, el vol cultiva gaire, no? No, no, es veu que no li interessa. Bueno, l'Àngels ja ho va dir, és una noia molt preparada, aquella que és la corresponsal a la Vanguardia. La mare i Àngels. La mare i Àngels.
Diu, però no és simpàtica, que vols que cadascú es com és. No, no té, no. O és o no és, però no és. Ella és una persona molt preparada, tal el que tu vulguis. Bueno, com si us en recordeu, al principi d'estar a les entrevistes que li van fer, pum, ella va sortir i va contestar abans que al príncep. Sí.
i aleshores, sí, i aleshores esclar, es veu que allà li van picar el costró li van dir que les normes no ho permeten ella com a jove pensava que el protocol es podia saltar no, no, no
La monarquia és una cosa encutillada. I hi ha unes normes, i les has de seguir. I ja està. I jo no voldria ser princesa per res del món. Ni princesa, ni res de res. Però ella s'ha apuntat al carro. Exacte. El poder és el poder. També ho podia renunciar a ella. La seducció del poder. Sí, bueno, això dèiem. Una amiga meva diu...
és muy republicana i si tuviera vergüenza lo dejaría ell no ho acceptaria això suposo que ha estat educat amb això penso que han dit que una tieta d'ella aquest matí ho sentit republicana ella ho era de republicana i jo penso que una vegada
diu, jo perquè soy monárquico i perquè soy el rei, però si no, seria republicano. I va dir-ho, eh? Això entra dintre de la campejania. No, no, no, és una leggenda urbana, però és delicada. Serà, serà. En fi, doncs així acabem també aquesta tertúlia d'avui. Moltes gràcies, Lina, Joana i Montse. Tornem, dius que bé. Molt bé. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Són les 12.
Artur Mas en replica Mariano Rajoy que en moments transcendents com l'actual, Catalunya ha demostrat que sap actuar unida i fer política amb majúscules. Mas ha respost així a la crítica del president espanyol davant la decisió de Convergència i Unió d'abstenir-se en la llei d'abdicació del rei.
La cimera del G7, el grup de països més industrialitzats des del món, es tanca avui a Brussel·les amb el canvi climàtic i la crisi a l'agenda. El focus d'atenció se centra ara en les reunions bilaterals dels caps d'estat i de govern europeus amb Vladimir Putin a París per abordar cara a cara la crisi d'Ucraïna.
Els mercats financers donen per segur que el Banc Central Europeu acordarà mesures avui per evitar una caiguda de preus a l'eurozona, per impulsar l'economia i per frenar la fortalesa de l'euro. Entre les que podria adoptar hi ha una rebaixa del tipus d'interès oficial fins al 0,10 o al 0,15.
Detingut un home a Palaforgell al Baix Empordà com a presumpte autor de la mort aquesta mitjanit d'un veí amb qui tenia molt mala relació. Els fets han passat als baixos de l'edifici on vivien tots dos. Tot indica que el mòbil del crim podria ser justament els problemes de convivència veïnal.
Macrooperació de la Guàrdia Civil i vigilància duen era contra el frau en el gasoil. S'estan fent detencions i escorcolls de vivendes, de benzineres i polígons industrials, a una trentena de províncies de tot l'estat. Entre els detinguts hi podria haver empresaris relacionats amb els hidrocarburs.
Els millors creadors d'efectes especials al món se citen a Barcelona. Avui arrenca a l'Arts Santa Mònica, la primera fira internacional del sector a Espanya, i oferirà conferències dels pares artístics de pel·lícules com Star Wars, Avatar o King Kong.
Catalunya Informació. Els esports. El blaurana Gerard Piqué se li va escapar ahir en la roda de premsa de la selecció espanyola que Cesc Fàbregas marxa del Barça. Sense adonar-se que el micròfon estava obert, li va dir textualment a Vicente del Bosque, està fet per 33 milions. El Barça de bàsquet s'enfrontarà avui a les 9 al València a la Fonteta en el primer partit de la sèrie de semifinals pel títol de la Lliga CB. Des d'un quart d'hora abans, la transmissió a Catalunya Ràdio.
I avui el Roland Garrós, Marcel Granollers i Marc López buscaran la classificació per la final de dobles. També avui es decideixen les finalistes del quadre femení. I el temps. Migdia i tarda, més sol a tot el país i només quedaran alguns núvols a l'extrem sud. La calor ja s'intensificarà d'una manera més perceptible.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. La CEA es projectarà aquest vespre l'audiovisual Travessa dels Pirineus, primera catalana. És un reportatge gràfic que repassa la travessa que el Sant Justenc Daniel Cardona i els seus companys van fer en dues etapes de punta a punta dels Pirineus, des del País Basc fins a Portbou. Van ser dues etapes distribuïdes en l'any 75 i 77.
Daniel Cardona serà present aquest vespre a la sala Piquet de la Taneu per explicar com va viure aquella experiència. Les vivències de Cardona i els seus amics estaven recollides en diapositives que ara s'han adaptat per poder muntar-les en aquest audiovisual. El documental també mostrarà les enormes diferències entre l'alpinisme que es practicava fa dècades i el d'ara. Traversa dels Pirineus, primera catalana es projectarà avui a les 8 a la sala Piquet de la Taneu i l'entrada és lliure.
I una mica abans, a dos quarts de vuit del vespre, l'espai de lliure creació Carme Malaret es presenta una nova mostra express. Es tracta de l'exposició Recomponer de l'artista Laura Baringo. És una nova mostra express perquè només es pot visitar durant tres dies. S'inaugura avui, a dos quarts de vuit del vespre, i tancarà dissabte a les dues del migdia.
El material predilecte de l'artista és el guix, la vena de guix, i la combina en aquesta exposició amb materials més rígids i pesats. De fet, per l'artista, el guix és un material que mostra fragilitat, però alhora la capacitat de guarir. És la primera vegada que Laura Beringo exposa a Sant Just i la mostra d'avui s'hi inaugurarà a dos quarts de vuit del vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret, al carrer Bonavista, número 105.
I un apunt més. Mor el compositor de Sardanes, Tomàs Gil, i Membrado, molt vinculat amb Sant Just. El músic va morir ahir a Barcelona als 99 anys. Gil està considerat com l'autor de Sardanes més prolífic, amb més de 1.300 sardanes en 50 anys de composició. La relació de Tomàs Gil amb Sant Just es remunta a l'any 87, quan va escriure la sardana del mil·lenari de Sant Just, vell Sant Just, estrenada al Parador el 26 de desembre d'aquell any.
A més d'aquesta peça, també ha escrit quatre sardanes més sobre el municipi. Parc Torra Blanca, Elisabet, Endavant Sant Just i l'Amèlia de Can Ginestar. L'enterrament del músic Tomà Gil i Membrado serà demà al tanatori de Colcerola a un quart d'onze del matí.
I de moment això és tot. La informació local tornarà a menys d'una hora a partir de la 1 al Sant Just Noticies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdio d'esvern.com i també les nostres xarxes socials. Que vagi bé, molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Firm hands, nice legs. Clean shape, body. Drinking his protein shakes. Spray tan, skim cream. And bodies like he was 18. He's a peacekeeping machine.
Bona nit.
Bona nit.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Un minut i un quart d'una del migdia. El col·lectiu Sumate organitza aquesta tarda una xerrada sobre el dret a decidir. Serà dos quarts de set a l'esplena del Casal de Joves i ara parlem amb la coordinadora de Sumate, el Bes Llobregat, Montse Sànchez. La tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia, buenos dias.
Per parlar una mica, perquè ens puguis explicar una mica com serà aquesta xerrada, perquè em sembla que hi participa bastanta gent, avui a dos quarts de set, a partir de diferents punts de vista, i també alguns són coneguts per Sant Just, com ara Càndida Nevado, que és presidenta actualment de l'associació de gent gran de Sant Just, però també hi ha altres personatges. Explica'ns una mica com anirà tot plegat, Montse. A veure, sí, la primera de tot que vull dir és que lamento molt que a Càndida...
Fue un error y lo asumo totalmente. Pusimos que fue presidenta de la Casa de Extremadura, de Sánchez, y no es exactamente así. Ella fue vicepresidenta, estuvo colaborando muchísimos años, pero bueno, yo le ascendí en el cargo, asumo la responsabilidad, no contrasté la información.
y me disculpó sobre todo con la Casa de Extremadura. Entonces, bueno, Cándida es una persona más que conocida en el pueblo, ha hecho un montón de actividades, ha estado en el ayuntamiento, ha sido una persona y es una persona muy participativa. En fin, está ahora plenamente volcada con la asociación de la Jean Grand y, bueno, para mí es un honor que ella haya accedido a presentar este acto
que pueda hablar un poco también de la trayectoria que ha llevado y que presente a los ponentes que vendrán a hablar que, bueno, mira, te hago... Sí, perquè ella el que farà serà fer la presentació, no? Correcto, sí, sí, ella harà la presentación, básicamente. Pero bueno, ella puede decir lo que quiera, que puede ser escándida y para eso aquí no... Clar, també ha de ser que sigui algú conegut a Sant Just, doncs exacte, pot ser que ens digui alguna cosa més.
Nadie con un guion hecho. Aquí todo el mundo dice lo que siente, porque creo que la sinceridad no se puede... Sale como salen las cosas. O sea, no hay un guion hecho. Por lo tanto, Cándida va a presentarlos, pero yo también le dije, oye, Cándida, di lo que tú quieras, lo que te salga de dentro.
Explica tu vida, que tendrás muchas cosas por explicar. Y ya está. Entonces, como nosotros nos dirigimos a los castellanohablantes que están aquí en Barcelona, sea por motivos de origen, como es mi caso, o bien porque han nacido fuera y se han instalado aquí en Cataluña, pues Candida cumple además estos requisitos. Por eso para mí es fantástico que una persona como ella, y además tan implicada en la sociedad,
podamos contar con ella. Abans de presentar els ponents, recordem una mica, ja que ho comentaves ara, quin és l'objectiu de Súmate? Perquè en vam parlar fa un parell de mesos o un mes amb un dels coordinadors també, que quan va començar a aparèixer aquí Sant Just, però en tot cas recordem-ho per si algú no ha sentit de parlar. Sí. A veure, Súmate, bueno, somos un colectivo de gente completamente...
No estamos implicados en ningún partido, solamente somos gente que nos hemos unido, que nos mueve o que tenemos la conciencia de que la sociedad civil tiene que participar en el proceso que se ha iniciado en Cataluña, que no nos podemos quedar al margen, que no debemos quedarnos al margen
...como castellano hablantes que estamos aquí... ...pero también como catalanes que somos... ...porque todos nacidos aquí o no somos catalanes... ...entonces en este proceso nos interesa, nos interesa como alguien más... ...porque a veces tendríamos que hacer la reflexión... ...las cosas han llegado demasiado lejos en cuanto a política... ...porque hemos dejado que fueran demasiado lejos... ...porque la sociedad civil no ha intervenido a tiempo...
En muchas cosas. Yo creo que ahora hay un desmadre total en todas partes. También aquí. Y lo que queremos es eso, participar de una manera muy activa. Entonces, bueno, no sé. Ay, mira, tengo noticias para daros. Sí, sí, sí, porque además son fresquitas. Me llegaron ayer y me hace mucha ilusión decirlo.
Ya tenemos sede social en San Just, en el Centro Civic Joan Maragall, en la Plaza Maragall. Entonces, bueno, esto me interesa decirlo porque si hay gente que quiere contactar con Súmate, pues les podremos recibir todos los lunes de 6 a 8 de la tarde. Entonces, si quieren colaborar con nosotros, quieren preguntas, quieren visitarnos, lo que sea, pues estaremos allí los lunes en el Centro Civic de Joan Maragall de 6 a 8.
A 8 de la tarde. Això a partir de la setmana que ve, no, per tant? La setmana que viene... Ah, no, que és festa. Per tant, de l'alta, a partir del dia 16. O sea, que contamos el día 15, sí. A partir del día 15, bueno, haremos la inauguración. Clar, clar. Perquè vosaltres, ara, que heu començat fa poc a Sant Just, més o menys, quant sou? Bueno, nosotros empezamos como media docena, ¿no? Y bueno, 8, como mucho, que...
Entonces, desde que ya no todos éramos de Súmate, había gente que colaboraba con nosotros porque había entrado en contacto y entonces eran simpatizantes y seguidores. Ahora, después que estuvimos en Sant Jordi, en Kanjinastá, ha habido mucha más gente que ha simpatizado con nosotros.
Sé que también se han afiliado, que por cierto, afiliar se asuma de una manera contributiva, son solamente 10 euros al trimestre. O sea que son bastante asumibles. Y colaboradores. Hay gente que a lo mejor, pues bueno, tampoco le va bien de pagar los 10 euros. Pero que en cambio sí que quiere colaborar. Sí, sí, sí. Porque siempre, bueno, hoy mismo, pues yo toda la gente que venga a colaborar será fantástico porque...
Espero que venga mucha gente, pero además he contado, y eso lo quiero decir, que la gente de Sánchez es fantástica, porque a mí sin conocerme, sin conocer Súmate, me han puesto las cosas, bueno, genial, ¿no? Habrá tica pica que, bueno, yo no sé si es mejor allí habrá, quién nos lo facilita y por gentileza de quién es, pero no sé si públicamente lo puedo decir o no.
Eso lo tienes que decir tú, Carme. Ah, no, no, això vosaltres. No, no, no. A ver, yo las voy a poner unos literarios ahí pues para agradecer las colaboraciones que nos han hecho para el Pica Pica. Pero yo no sé si eso puede ofender a alguien aquí si lo digo...
per gent que potser hauria col·laborat, però no he llegat a sol·licitar-los si volen col·laborar. Perfecte, no hi ha cap problema. I recordem que al final hem començat parlant de la cànvida que presentaria l'acte, però també hi seran Miguel Ángel Escobar i Anna Alcover, no? Sí, sí, sí. A més, són gent molt preparada i molt conscienciada amb tot això.
Mira, te puedo decir que Ana Cocer es la vicepresidenta de Sumate, es natural de Cuenca, es psicóloga, hace más de 25 años que trabaja en el Departamento de Justicia de la Generalitat y actualmente es capta programas de un centro penitenciario. O sea, bueno, tiene unos 50 años y, bueno, es una persona muy maja. O sea, yo os animo a que vengáis a escucharla.
Y luego Miguel Ángel Escobar, quizá a mucha gente le sea más próximo, porque nació en Esplugas, él es hijo de padres andaluces, uno de Jaén y otro de Huelva, y es periodista, dirigente de la UGT de Cataluña, ha sido regidor, teniente de alcalde de Esplugas durante muchos años, por eso digo que es una persona cercana, espero que la conozcan.
Y también da clases de periodismo en la Facultad de Ciencias de Comunicación de la Autónoma. O sea que, como veis, son gente que, bueno, están preparadas y muy ilusionadas en este proyecto.
i que, bueno, lo que más ilusionaría sería que cuando vengan a este acto y a dirigirse, pues que eso que haya público, ¿no? Clar, clar. Està clar. Serà avui a les 6.30, com dèiem, a l'estrana del Casal de Joves, un acte urbanitzat per Somete i que, a més a més, com ens explicava ara la Montse Sánchez, coordinadora del Baix Llobregat, ja té seu social. A partir d'aquest dilluns que ve, no que és festa, senyor del següent, els trobareu de 6 a 8 al Centre Sevitjo Maragall, no ens has dit? Exacto, sí. Lunes de 6 a 8 de la tarda.
¿Me dejas pedir otra cosa? A ver, todas las personas, bueno, si vienen al centro, fantástico, pero si a alguien le hace un poco de pereza o no sabe bien bien de qué es esto de Súmate y quiere más información, le animo a que se ponga al ordenador, que ponga sumate.cat
y que entre. Allí verá que hay una agenda con los actos que estamos realizando, no sé, ahora haremos uno en abrera el día 13, haremos otro en Chamboy el día 28, ayer hicimos uno en el Prat, que fue fantástico, y allí, aparte de la agenda, pues hay testimonios de personas que han escrito su testimonio allí, su vivencia personal y por qué están en Súmate,
Y bueno, un poco de la actividad para que nos conozcan un poco mejor, porque a veces desplazarse nos cuesta un poco. Pero si ya tienes un motivo para ir, porque dices, oye, pues sí, vale la pena, me gusta esta gente. Pues es muy fácil hacer un clic en el ordenador, ver lo que hay y decir, oye, pues sí.
m'interessa i vull animar a que això és molt fàcil. Moltes gràcies, Montse Sánchez, coordinadora de Suma Telves Llobregat, per explicar-nos una mica tot plegat i recordem avui a les 6.30 aquest acte a l'esplanada del Casal de Joves. Moltes gràcies a vosaltres, perquè també en aquest sentit heu col·laborat.
llamando a la participación para que venga todos en just. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Moltes gràcies. Bon dia.
Saps que mai serà teva, és com d'un oás i un miratge i aquí la
Està fart, però viure d'una altra manera És la pestana del burro fons
Fins aquest encís i alell, fins a perdre el contacte amb tu mateix, diu que ets viu, que podries ser lliure. Té l'energia d'un canvi, d'una relació, d'un espectacle. No saps ni anar a comprar o agafar una pancarta, disparar les rebaixes o amorratxar-te.
Sous-titres par Juanfrance
La música que t'encisa i eleva, li demana el dia, i excepte de la nit, de la vida, de la mort, el vell, el jove, el ric, el pobre, marcat de tot allò que no està en venda, la brisa només bufa per tornar-te a sorprendre.
Grom-ne allò. Què era?
Just a la fusta. Sant Just en directe. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracà amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Passa un minut de dos quarts d'una del migdia.
És moment ara de parlar de vins amb l'Astri Goldstein del celler de Can Mata. Molt bon dia, Astri, què tal? Bon dia. Per parlar de vins, avui un dia radiant i un vi que crec que potser perquè jo ho vull veure tot així però que encaixa molt, no? Amb un dia com avui, un vi vermell, si l'esteu veient des d'aquí. Ben vermell, exacte, seria la definició, un vi vermell. No rosat, eh? Vermell. No és negre, no? És vermell, és fantàstic, és preciós.
És molt bonic, no, no, realment és molt bonic i l'has portat per parlar del somoll. El somoll, que ja l'hem passat parlant una mica de la història de la vinya, Sant Just, sempre havia comentat que aquí bàsicament el que teníem era aquesta varietat de raïm, el somoll. Somoll que fins i tot ens sembla una mica com estrany el nom. Si aneu a alguna botiga i teniu ganes de comprar un vi, no en trobareu gaires.
Aquesta és l'altra realitat. Llavors, d'on l'hem de treure? Llavors, d'on l'hem de treure? Anant als cellers directament que els fabriquen? No, és que n'hi ha pocs. El tema és... Si n'hi ha poc a les botigues, perquè n'hi ha poca gent que el faci, per tant, no? Aquí està. O sigui, Somoll era... Diríem que, sobretot al segle XIX, era de les...
La varietat de raïm autòctona potser de la més plantada segurament al Penedès i fins i tot d'altres zones. Aquí Sant Just en teníem. Penseu que no només era la vall de Sant Just, que arribava quasi bé bona part de la població. El Somoll.
Una varietat de raïm que sempre se l'ha tractat com a rústica. Clar, tu què entendries com a rústica? Home, és un adjectiu d'aquests perillosos, perquè pot ser molt en positiu, però pot fer un punt de mandra també. Sí, però és que realment, segurament és la millor forma de definir-la. Et podria haver portat el vinegre i potser hagués estat més clar que aquest punt de rusticitat, no?
És una varietat de raïm que bé, dona poc color, té una acidez alta. Llavors, clar, justament aquestes qualificacions no són les que més valori un pagès i moltes vegades el consumidor tampoc. Llavors, què passa? Que era una varietat...
Això, relativament pobra. Positiu, s'adapta força bé a tot tipus de terreny, li agraden les sequeres, o sigui, és allò que dius, no és una varietat molt complicada.
Però arriba un moment que en aquest país es comença a valorar molt més el que passa fora. Agraden més els cabarrets, els marlots, s'intenta fer més cava... Això rondaria cap als anys 50, més o menys. I el que fan la gran majoria de pagesos és arrencar vinya. Passa Sant Just i passa fora de Sant Just. Si no és una cosa de... No, és horriblement global.
es comença a arrencar, no se li dona valor, perquè, clar, un vi negre, que tampoc és negre, que té aquestes idees, que té aquest punt d'argusticitat, que no és un vi dents... Quina manera, eh? És allò que dins, és com bof, no? Però, clar, es comença a arrencar la vinya,
Es planten moltes varietats de rin blanc, perquè és quan hi ha la gran pujada, sobretot, del cava, que no era cava encara, que es venia com a xampany. Rendiments més alts. Es comencen ja a plantar varietats de raïm que no serien nostres o fins i tot de fora. Més elegants, més negres, més color. És allò que dius, sempre mirant una mica el que passa enfora. I aquí es deixa una mica apartat de banda.
Aquest que us he portat és el rosat, que és l'únic rosat amb somoll que hi ha a Catalunya. El fa el Sallepardes. Sallepardes ha estat aquí al Penedès. Sortint de Sant Saturní, direcció Sant Pere de Riu de Villes.
Sí, van començar a collir somolls, a recopilar de pagesos del voltant que no havien arrencat. Ara ells ja comencen a plantar-ne més. Són una zona petita, per tant. Exacte, o sigui, diríem que ha quedat com molt localitzat. Llavors, ells el 2004 fan per primera vegada aquest rosat.
Fa deu anys, per tant. És poc, no? És poc, però alhora és molt. Pensem que el 2004 era quan es duien, estaven molt de moda els vins rosats de cavernets i marlots, que eren de color apiretal o més intens. Això va molt a modes, no? Realment va a modes. A la Provença són més pàl·lids, i sempre són pàl·lids. Hi ha formes d'elaborar que són les típiques, les originàries. I aquí, com que anem una mica a remolc de tot...
Doncs passa el que passa. Ells comencen a fer aquest rosat quan els rosats anaven a un altre ritme, però a ells els agrada aquest estil i és la virtut d'aquest vi. Quan el tastis ja veuràs, és un vi que a més jo crec que si el guardem és per disfrutar-lo.
fantàsticament. Em consta que el celler de Can Roca són de guardar... Ah, sí? Aquest que t'estem avui? Sí. Els agrada molt guardar-lo, que ens trenca també una mica la idea del somoll, o el vi rosat per ser guardat, no? Clar, clar. El dilluns al matí vaig anar a veure el Ramon, del celler Pardes, i el primer que em va posar va ser una cançó de l'Ovidi Molló,
que es diu el vi, per mi el somoll és això. La busquem, no? Busca-la, jo la vaig penjar i al Facebook i al Twitter també, perquè és... El vi es diu, has dit, eh? Es diu el vi. És una... Em sembla que és de l'any 72 o 73...
és una lletra curta però molt dura que transporta fins i tot el que seria aquells anys més aviat els més durs, els més foscos, els de més pobresa a les cases de pagès. És una lletra molt dura i molt profunda. Segurament el que deu ser el somoll, aquest punt de rusticitat.
i aquesta acidesa que fa aquell pagès una mica més esquerp. Clar, clar. Hi ha una frase que m'ha agradat molt perquè diu la ceba tendra, el pa i el vi. És bàsicament l'únic que hi havia a taula. És una demostració de la pobresa. Avui en dia es comença a replantar una mica de somoll. Aquesta era la meva il·lusió per plantar aquí Sant Justo.
però com que hem tingut problemes de permisos i així, ara ja ho estaríem tots, els nostres somolls han emigrat cap al Montsant i l'any que ve els tornarem a replantar. L'any que ve estaríem parlant de 2015 o de curs? La primavera del 2015. Sí, perquè ara ja per plantar anem un paret tard.
i tampoc ens anirem aquí a risc. Però per tant, la cosa és que aquí Sant Just es recuperarà aquesta varietat, no? Sí, es recuperarà. Home, això és notícia, no, Astrid? És important. Les ganes les tenim. Que està molt bé, no? De fet, una mica avui, perquè lligant amb tot plegat, aquest vespre, aquesta tarda, de fet, es fan les primeres jornades de Sant Just, de memòria de ciutats, no? Sant Just lidera un projecte, en vam parlar ahir amb 12 ciutats més, i
I, en tot cas, mira, ara just començava a parlar de Viuenlló. I, en tot cas, el que hi haurà, hi haurà moltes ponències, hi haurà el músic Francesc Cardona, també el Centre d'Estudis Sant Justencs, i moltes coses diferents, però una de les ponències serà justament teva per parlar d'això, d'aquesta recuperació.
La recuperació de la vinya, la recuperació de la pagesia, de l'agricultura. La quantitat de gent que l'ha abandonat no hi ha tornat, però també està tornant molta gent jove. Seria aquest punt de trobada d'aquests nanos, persones com la Maria Quintana, el Salvador Pagès, que se'n recorden de petits...
que anaven a fer la barema a Sant Jús. Diríem que són ja l'última generació que queda. Clar, que té aquesta memòria. Aquesta memòria, sí. La idea és canviar això, no? És canviar, no? I està passant a molts llocs. És un fenomen força global. La gent torna al camp, torna molt per romanticisme. Lògicament, per costions econòmiques, continuen sent igual. Però és allò que ha dit, tornem, perquè són...
Però és més econòmic, no? És molt més econòmic. Jo no fa gaire parlava amb una noia a Trem que ha estat 10 anys treballant a Bodegas Torres, vivint a Barcelona bé, a un bon ritme, i ara tornen a l'Urgell, tornen al Pallars, o sigui, estan tornant a molts llocs del Pirineu per pur romanticisme i perquè la vida és més econòmica.
O sigui, tota aquella preocupació que potser tenien els seus pares de vés a la ciutat, que tindràs un futur millor, podràs estudiar, podràs tindre una vida assegurada, diríem que ara n'hi ha aquest impàs o aquesta involució de tornem perquè molt menys...
pots fer, però amb molt més coneixement. Llavors, aquest vespre intentarem això, lligar una mica aquest passat, aquest futur, a través del vi i a través del somoll. Per tant, estaran dos vins.
Aquest rosat que tenim aquí, eh? Que l'hauríem de començar a tastar, no? Jo crec que sí, perquè si no ens n'anirem. Exacte. A veure, olorem primer, no? Amb tot el ritual habitual. Exacte. Si hi ha olorant, ja veiem que no té una gran potència. No, és molt subtil, no? És més suau. Una seducció. Exacte, és allò que dius. Són uns aromes de cíndria, de maduixa, però molt lleus, molt suaus. Són 13 graus i mig. Crec que no es nota gaire l'alcohol
No, almenys a nivell d'olor no arriba gaire. És molt suau. I ja veuràs, sobretot tastem-lo. Vinga. I veuràs com aquesta acidesa és present, no?
Però és una acidesa que mira que a mi de vegades em costa. Sí, et costa. La de la setmana passada et costava més. Bueno, potser jo estic diferent, però aquesta trobo que t'omple la boca totalment, però d'una manera menys agressiva, per entendre'ns. Vull dir que la meva manera, però és la sensació que transmet. I és molt més àcid. Sí? És molt més àcid que el de la setmana passada, perquè només és una acidesa molt en global. Si et fixes, no hi ha tampoc una gran potència...
aromàtica ni a res. Sobretot és aquesta acidesa, la que més representa el somoll, no? I per mi és això, una mica també el camp, la duresa. Sí, sí. O sigui, que només bevent aquests globs et pot transportar una mica. Això és el que jo voldria fer arribar aquest vespre. Clar.
amb tota aquesta gent, no?, a través d'un vi i d'una varietat que cada un intenti retornar una mica els seus orígens, a les seves olors, no? Clar, clar, home, està molt bé, és una bona manera de fer-ho, no?, que és, si experimentes amb algú, una mica és viure, o entre cometes, amb una mica de primera persona, no?, una mica. Exacte, sí.
Jo trobo que és un vi i sobretot és això, l'acidesa que ja t'expressa que serà un vi per guardar. Malauradament a mi encara no n'he pogut mai guardar cap. O sigui, les venc totes. Sí? Tens poques també, no?
En vaig tenint, però moltes vegades ja la tardor... Ara és l'època que més se'n troba, perquè va sortir al mercat ara fa un parell de mesos, però sí que de cara ja moltes vegades, octubre, novembre, doncs igual s'esgoten. Clar, és això, producció petita, però tampoc seria l'estil de bis rosat que molta gent pensa, no?
No, no, clar, has de conèixer també, no? Suposo que en aquest cas concret o vens o et deixes d'assessorar per tu, però normalment és gent que domina el tema i sap el que busca. I moltes vegades amb un rosat tots busquem allò, aquell impàs, no vull blanc, no vull negre, no vull una cosa fàcil, sense complicacions, i aquí estaríem això, davant d'un vi... M'imagino... Que expressa, sobretot... Calma.
Sí, és una bona manera de definir-ho, no? Així com n'hi ha vins que diuen, vinga, entastem i et convida més, és allò que... De tota manera, la gamma és una mica més alta, m'imagino, no? Pel fet que sigui més limitat o no? No, tot just arriba als 11 euros. Tampoc és una cosa que se'n vagi ja cap a 20, no? No, no, no. L'únic és això, o sigui, em sembla que són 3 hectàrees el que tenen...
el que tenen bàsicament els pagesos del voltant i ara ells plantaran una miqueta més. Però clar, és això, el cellepard després fa aquest rosat i un vi negre de guarda, amb criança, que quasi bé podria avançar, que n'hi ha la idea de fer un somoll més jove, eh? Com seria, en aquest cas?
Buscant això, la fruita, la joventut, el poder, sobretot, crec jo, fer un vi per consumir-lo ara, així de cara a l'estiu. Perquè la majoria de somalls que hi ha són de més envelliment. O embarreixen altres varietats de raïm. Clar, és allò que dius. No és d'aquelles varietats que un normalment s'enamori ara, si t'enamores...
Ja, ja, ja. Ja som un toli. Exacte. Aquesta, de fet, la idea, que tornem una mica al que deies abans, que en principi l'any que ve, la primavera que ve, es plantarà el sumoll aquí a Sant Just. Per tant, estaríem parlant de si això es planta a primavera 2015, quan podríem tenir aquest vi de denominació d'origen Sant Justenca? És que és notícia, això, has tret? Sí. Jo vaig buscant el titular, però... Hi ha gent, eh?, que té vinya plantada. Val, clar.
Però clar, és relativament jove. Sí que hi ha un somoll d'uns 125 anys aquí a Can Jalabert. És un somoll i ens sembla que els senglars, que també tindríem en comú amb el celler pardes, són més ràpids. Perquè en seguida hi van...
Quan podríem? Una vinya no comença a donar fruit, una mica amb cara i llull, passat els 3-4 anys. Sí que he observat que, per exemple, en zones més de Pirineu, amb resultats de 4-5 anys, estan donant un...
Uns vins més que interessants, no? Però, clar, és com un nen, és vinya jove. Necessita... Quasi bé, diríem, com més experiència, més informació. El cep fa unes arrels molt profundes i s'alimenta. Després, tot això, del fruit, del fruit a la copa. Sí, sí, clar. Tot el que sigui jove serà...
com les criatures, una mica atabalades, poden ser fins i tot una mica, com et diria, una mica desequilibrades. Per això n'hi ha tant de valor a la vinya més vella, perquè és la més sàvia.
però sí que potser amb 4 anys o així ja podríem començar a tindre la idea seria que almenys la primera verema de poder fer una mica de festa de convidar nanos d'escola per veure com funciona i tastar el raïm perquè com que és això els primers anys no anirem a fer vi ens el menjarem
que és un gra àcid, també s'ha de dir, eh? No pensem ara en mosquetells i... Ja, ja, és molt trist, s'ha d'anar per al barat, no? Sí, sí. De fet, a més a més també, no sé si lligat o no lligat, però fa poc es va crear aquella associació de cervesa artesana aquí a Sant Jus, per tant, està coent una mica tot aquest interès, no?, per la part de... No sé com hauríem de definir per englobar-ho tot plegat, però vull dir que...
És a dir, no? De fer, d'elaborar, de tornar... A la part artesana de tot això. Exacte, sí, sí, totalment. Clar, en el cas de la cervesa aquí estaríem parlant de cereals i de llúpol, i llúpol de forma lliure no es pot plantar. Clar, clar, clar.
Però sí que seria una bona idea, no?, allò de dir, ostres, tinc aquí la meva part d'ordi o de cibada plantat, jo em puc fer la meva pròpia cervesa, no?, per això ja estem parlant de... Sí, estem fent volacoloms ara una mica. Molt. Però bé, en tot cas, molt interessant tot plegat, avui s'explicarà... Són ponències tancades, és obert a tothom? És tancat, oi? Vull dir que no hi pot anar tothom, però en tot cas... És tancat, però que amb la informació que he anat buscant, crec que en algun moment o altre...
Tu arribaré a fer alguna cosa. Molt bé. Sobretot allò d'aquelles varietats recuperades, la gent jove, és allò que dius, hi ha tants aspectes interessants que jo crec que d'aquí... A mi almenys el cap m'està bullint. Clar, clar. Doncs esperem que vagi molt bé i, de fet, abans de marxar a Estri, també recordem que Santa Cabella és el tas del casal de joves, si no m'he equivocat. Exacte, de vermut. O sigui, és...
Fa molta ràbia perquè m'havia apuntat, em sembla, fins i tot, perquè em vaig apuntar, i m'han canviat una cosa i no podré venir segurament, però és que tenia moltes ganes d'aquest tas de vermut. El vermut, i és totalment, bàsicament, experimental. Sí que hi haurà una part més teòrica de la història, de quines herbes aromàtiques s'utilitzen i de com es fa un vermut, però és bàsicament tastar, provar i experimentar.
Tot el tema dels vermuts que està tan de moda que veus, tot torna. A Barcelona, sobretot, no? Diferents bars que no el concepte d'anar a fer vermuts, sinó de veure vermut en si, no? Vermuteries i tot. Trobaríem fins i tot aquell punt de la cocteleria o el restaurant o el bar de gama més alta que aniria a buscar la part més glamurosa o aquell bar de tota la vida que torna a... Sí, sí. Alguna gent encara li sorprèn, no? Segons quina gent jove demani vermut.
El vermut. Mira, un cop m'ha enviat una mica malament allò de sorpresos, no? Sí, doncs veus, està tornant, torna a ser com un descobriment. Tot gira. Que està bé, o sigui, anar una mica a la contra del gintònic. És l'altre extrem, no? És l'altre extrem, no? Una mica, és poc glamurós, aparentment. Aparentment, però... Té molts matisos, no? Suposo que tot aquest món no ens l'acabaríem, segurament. No.
I és maco per això. Doncs serà aquest dimecres que ve, per tant, ja ho sabeu, com sempre, inscripcions a Casal de Joves, trucant, passeu per allà o el que sigui, hi ha temps encara, perquè és la setmana que ve, però que dilluns és festa. És una setmana curta i tenim Sant Joan a tocar.
Sí, ens queda... He pensat que anava a dir que la setmana que vam parléssim, però encara ens quedarien altre dijous. Pensem un altre dijous. Encara pensem en un altre tema i l'altre, el 19, sí que farem una mica de què podem fer aquest any per sorprendre una mica. Un dilluns té un punt una mica... Sí, però pensa que és un punt.
És a dir, ja sé que per tu, per molts no, però que per molta gent el fet que caiguin dilluns Sant Joan aquest any té el plus aquest. Doncs rumiarem alguna cosa així especial. Molt bé, Street Goldstein, una setmana més des del Juny de Camada per acostar-nos a aquestes qüestions vinculades amb el món del vi. Com dèiem, tornem dijous que ve, que vagi molt bé i bon dia. Adéu, bon dia.
I a aquesta hora tanquem avui el Just a la Fusta d'aquest dijous 5 de juny. Encaraïm a tota la gent que l'ha fet possible. Per tant, l'Andrea Bona, els serveis informatius, i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Bernat Macià, un dels organitzadors del cicle de muntanya de les Cees, perquè aquest vespre a les 8 es projecta un nou documental a la travessa dels Pirineus, Primera Catalana, Daniel Cardona, a les 8 del vespre a l'Ateneu.
Hem fet tertúlia amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Hem parlat també de Súmate amb la Montse Sánchez, coordinadora del Baix Llobregat, perquè aquesta tarda es fa un acte a l'Esplanada del Casal de Joves per presentar les idees d'aquesta associació. I hem acabat parlant de ve i del Somoll. L'hem descobert avui amb l'Àstric Goldstein del Celler de Can Mata.
Des de les 10 us ha parlat Carme Berdoi, com sempre recordem que trobareu qualsevol dels continguts, podeu recuperar-lo a través del podcast del Just a la Fusta que trobareu fàcilment al web de la ràdio, www.radiodesverb.com I res més, ara de seguida us deixem amb el Sant Just Notícies, edició Migdia, editat per l'Andrea. Bueno, recordem que des de les 10 us ha parlat Carme Berdoi i demà tornem a tenir Just a la Fusta amb moltes més coses. Res més, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dijous.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Fins demà!
Fins demà!
This is why, why we fight Why we lie awake This is why, this is why we fight When we die, we will die With our arms unbound This is why, this is why
So come to me, come to me now, lay your eyes. I love you what I do.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcter amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i gent de concert al cinema.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Sant Just acull la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats, on participen una dotzena de ciutats a l'Estat. Avui i demà es treballarà el paper de les ciutats pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni. Hi haurà ponències d'entitats locals i de santjustecs. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 5 de juny. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada. Sant Just
Sumate farà avui a Sant Just una tertúlia sobre el dret a decidir i intervindrà la vicepresidenta del col·lectiu, Anna Alcozer, i els sindicalistes plugeng, Miguel Ángel Escobar. Per cert, que el col·lectiu estrena Seu a Sant Just. Els Pirates i el cinema són els temes sobre els quals girarà el casal d'estiu de les escoles públiques de Sant Just. Avui a les 5 s'explicarà als pares i mares les activitats que es faran al casal, que un any més organitza la Fundació Pere Terrés.
I la CEAS projecta aquest vespre l'audiovisual Travessa dels Pirineus, primera catalana. És un reportatge gràfic que repassa la travessa que Daniel Cardona va fer de punta a punta dels Pirineus. És el penúltim audiovisual del cicle de muntanya de la CEAS.