L'alcalde de Mollà, Dionís Guiteres, demana celeritat als jutges per esclarir si hi ha hagut corrupció a l'Ajuntament d'aquest municipi del Vall. Guiteres asseguren declaracions a la xarxa de comunicació local que els ciutadans estan neguitosos per saber si s'han malversat fons públics. Un poble de 5.800 habitants, que hi hagi tantes persones en aquest espat de demòcles a sobre, la gent està nerviosa i a la vegada és molt difícil.
D'això el que depenem és que la justícia sigui ràpida, sigui curosa, i que no faci patir aquestes persones d'una manera innecessària a la seva família. Avui s'acaba el termini perquè 16 regidors i 6 càrrecs municipals de l'Ajuntament de la Mollà presentin un aval conjunt de 4 milions d'euros. És una garantia de pagament en cas que el Tribunal de Comptes s'entenciï...
...i veure't en la casa de cinc des del carrer.
Gràcies.
Bon dia, us parla Roger Castelló. El Barça ja està centrat en la tornada del fuitens de final de la Lliga de Campions. Van anar contra el Vila en el Camp Nou. El conjunt blogant haurà de remuntar el 2-0 de l'anada. Podrà comprar amb Xavier Mànguez, que en principi rebrà l'alta mètica aquest matí. Aquesta tarda l'equip s'entrae en la ciutat esportiva de Juan Gamper, mentre que els italians, que arriben avui a Barcelona sense l'escenari, s'exercitaran aquest vestre al Camp Nou.
A segona divisió, victòria al Chirona davant l'Oscar per 2 a 1, al Chironin son quarts amb 48 punts empatats amb l'Autor Font. Només a 4 de la segona posició cotorga de l'accent directe primera. Després dels resultats del cap de setmana, a tercera divisió l'Oloc Segueix líder, els seus rivals es cursen distàncies. Els de la Garotxa ahir van perdre contra Fieres per 2 a 1. L'estador del conjunt de l'Alenportar, Nau Sala, explica en les qüestions de la xarxa de comentació local la clau de la victòria de l'Anal líder de la categoria. O a clau poder, al final, al final.
. . .
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient amb discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. M'he volgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abcit romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I ben volgut, ni sospiteu que gent com jo...
Estem esperant. I que simpàtics que s'usbeu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc, que encara vull sense remei, tot trontoll i un segon, que una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé, i que no hi ha hores aquells temps que pinsi tot el remei.
No saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat, amagat en maniquinetes, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugaz d'una vida millor.
Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però nena no puc respirar. Ai, ben volgut que es trenci un dia, et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dia.
Fins demà! Fins demà!
volgut ho deixo aquí que sé que ets un home ocupat suposo que és moment d'acomiadar-me esperant no haver-te emprenyat massa no haver semblat un boig que la força ens acompanyi adeu fins sempre sort per si un dia ens creuem ja em disculpo que em conec faré d'homes seriosos esperaré darrere dret mentre tu li fas brometa veig que els busques als mentre tu et reivindiques
Fins demà!
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo dient, ei, aquí els senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant.
Fins demà!
Fins demà!
Com on!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul...
O la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també.
Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Estem escoltant just a la fusta.
5 minuts i arribem en punt a les 11 del matí, és per tant moment per saber quin temps farà de cara els propers dies, després d'aquest cap de setmana primaveral, doncs saber què ens espera. Bon dia, Carles de Nanet i Rius. Bon dia, què tal? He pensat molt amb tu, eh?
Cada cop que mirava el cel, veia la gent amb mànega curta, dir, mira, la Carme deu estar disfrutant. Sí, sí, l'he disfrutat moltíssim. Me n'alegro molt. Fins al punt que avui he agafat una jaqueta... D'entretemps. Exageradament primaveral i he tingut fred venint amb la moto. Bueno, tampoc no em fa massa, em farà més, eh? Però sí que, aviam, la mínima ha estat d'11 graus, aquest matí estàvem al voltant dels 12-13, ja no són els 14-15 que hem tingut dissabte o diumenge a la primera hora del matí,
I les màximes també han anat baixant. Divendres vam arribar als 19, dissabte vam arribar als 18 i mig, diumenge 18 paladets, una mica justets, no ho he mirat, però no vam arribar gairebé als 18, i avui ens quedarem amb els 17. Progressivament es va normalitzant, la temperatura normal podria ser d'uns 15 graus ara, i al llarg d'aquesta setmana tindrem alts i baixos, però més o menys, si féssim la mitjana es mantindrem amb els valors que toquen. Hi ha petits canvis, sobretot pel que fa a les mínimes, i amb això hi ajuntem la primera hora del matí i l'última hora de la nit,
que sí que són valors que estan una mica per sobre del que tocaria, o sigui, sí que les màximes ara es normalitzaran, però les mínimes haurien de ser una miqueta més baixes, perquè hi ha molt poca oscil·lació, aquest vent que ha bufat amb molta força durant tot el cap de setmana ha fet mantenir molt estable el termòmetre,
i no han pogut baixar massa les mínimes. També parlarem de vent aquesta setmana perquè se n'en presenta una davantada ben forta de cara al dijous, però anem a pa i ens ho expliquem una miqueta. Avui, dilluns, encara és un dia força estable, podríem haver empalmat algun pont o alguna festivitat perquè podríem repetir una mica la situació d'ahir. També recordar que ahir diumenge, depèn d'on es tessis, a mi em va tocar, doncs,
a la rereguarda de Pla del Vent, amb una festa infantil a prop del Gualdin, i en aquella espenada no s'hi podia estar el vent que feia. I a la que algun d'aquests nubulets així, tipus Heidi, tapaven una estoneta el sol, et quedaves garratibat, i després, quan sortia el sol, tornaves a estar més bé. Però el vent era molt emprenyador, si no estaves arracerat d'ell també. A la platja, tot el que és el Baix Obregat, a la platja també s'ha vist i s'ha notat aquest vent aponentat, que mantenia les temperatures altes, però que era emprenyador perquè, clar, en aquestes èpoques de l'any, quan et bufà un vent fort, doncs tens sensació de fred.
Avui aquest vent encara bufa una mica, no amb tanta intensitat com ahir, però encara el tenim, i a poc a poc aquest vent de ponent el que ens va aportant és una mica d'inestabilitat. Demà dimarts ho notarem amb més núvols, serà un dia més variable, fins i tot podria estar tapat bona part del dia, amb algun plogim entre el migdia i la tarda, que podria caure alguna goteta, no esperem grans precipitacions, i de cara al dimecre sembla que sí, que aquesta inestabilitat pot anar una miqueta més, i dimecres sí que podem parlar dins.
de pluges que podrien ser fins i tot generals i que poden cobrir tot el país. A partir del matí o més tard? Sí, matí i migdia. Matí i migdia es pot reactivar una mica la inestabilitat, o sigui que núvol ho tindrem dimarts i dimecres continuem amb aquests núvols i a partir del migdia, a mig matí ja podria començar a ploure amb una certa intensitat. S'acabaria de nit, o sigui que a la nit de matinada ja no hi hauria més pluja, però sí que el dimecres serà un dia molt diferenciat dels que hem tingut fins ara. Ho dic perquè tornem a la normalitat pel que fa a temperatures,
I aquesta normalitat, si tenim un dia plujós, tapat, amb vents del nord-oest... Es nota encara més, no? La temperatura màxima serà d'uns 11 o 12 graus, que és la mínima d'avui, i les mínimes estan votant dels 5 o 6 graus. O sigui que dimecres serà un dia fred.
I dijous, darrere d'aquest front, com a vegades passa en la nostra climatologia, entra vent del nord, però entra molt fort amb isobres molt juntes i que ens arriben des del mar del nord. Això, per una banda, mantindrà ratlla el termòmetre, però aquest vent tan potent, amb 12 o 13 graus de màxim, encara que faci sol, dijous serà un dia de sensació de fred, d'anar ben abrigats, i el vent pot ser important. Com el del mes de gener, no? Sí. Pot ser una ventada important, eh? O sigui, quan veiem els mapes aquells de TV3, que a vegades veiem tramuntana forta,
que està al voltant del 7, 6, 7, doncs hi ha vents previstos de 10, força 10. Això són ventanars superiors als 120 km per hora, més de 120. Aquí a Sant Just? No, a Sant Just no, però sí que als dos extrems del país, que és on entra més bé al nord, doncs podria ser, però a Sant Just, 60 o 70, podem tenir algun cop. O sigui que dijous pot ser un dia ventós, emprenyador, i a més de sensació de fred. Estem entretinguts, eh?
Sí, però parlaríem de sol. Llavors, aquestes isobres, a partir de divendres a la tarda, es comencen a obrir, anirà perdent intensitat progressivament el temps, el vent, i això provocarà que el termòmetre es pugui enfilar una miqueta més, podem arribar a 14, 15, i sembla que divendres i dissabte farà bo, en general. Sí? Sí, farà solet.
divendres sol, dissabte solet. Tindrem alguns núvols, però el sol seria protagonista amb unes temperatures de 15 o 16 graus, que ja són les normals per l'època. Diumenges podria tornar a estabilitzar el temps, o sigui que tindríem un cap de setmana, encara falten dies. Variable. Doncs amb dos dies diferenciats. No tan esplèndid com aquest anterior. Això ho trigarem, no? Bastant més fred. Potser abans de Setmana Santa tornem a tenir 18-19s, i per Setmana Santa tornaríem a baixar normalitat. Hem anat mirant així els mapes de llarg termini el que ens dona aquest mes de març,
Aquesta setmana apunta amb normalitat de temperatures. La setmana que ve, tot i la variabilitat en el temps, semblaria que poguéssim tenir més inestabilitat i potser la Setmana Santa és més normal perquè fa temperatura. Doncs anirem seguint, Carles, gràcies. Molt bon dia. I que vagi bé, bon dia. Igualment. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. L'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, demana al Departament de Salut que arribi a un acord amb l'Hospital General de Catalunya per donar servei a la població de la comarca. Conesa diu que després que se l'hagi descartat la construcció d'un nou centre sanitari a la zona, ara és més necessari que mai que s'agilitzi. Aquest acord són declaracions de l'alcaldessa a la xarxa de comunicació local. Amb la consellera Geli es va considerar que l'oportú era fer un nou hospital a Rubí...
I aquest és el que ha quedat aturat. Però jo segueixo insistint que en un moment de crisi econòmica com el que tenim, crec que la ciutadania entendria millor que la xarxa pública arribés a un acord amb l'Hospital General de Catalunya, que té ales buides, les dotessin i poguéssim disposar amb molt poc temps d'aquest hospital de referència per la zona, que no construir de nou un hospital.
En la mateixa entrevista, Mercè Cunés ha avançat també que demà presentaran la liquidació dels pressupostos municipals i corresponents a l'any 2012. Aquests comptes, diu, es tancaran amb un superàvit de 40.000 euros. El ple de l'Ajuntament de Girona aprovarà avui els pressupostos per aquest any.
L'equip de govern de Convergència i Unió podrà desencallar els comptes gràcies al canvi anunciat pel Partit dels Socialistes de Catalunya que finalment s'abstindrà. En declaracions a la xarxa de comunicació local, la portaveu del PSC, l'Ajuntament de Girona, Pia Bosch, ha explicat per què han canviat el sentit del vot. Finalment, i dedicaran 300.000 euros a polítiques d'ocupació, 200.000 al pla de xoc contra la pobresa infantil...
reduiran a un terç la despesa per nosaltres totalment superflua de llums de Nadal, reduiran els diners que estan dedicant a informes externs que nosaltres no entenem de cap manera, i per tant aquest canvi en allò que finalment afecta els ciutadans és el que a nosaltres ens ha portat a canviar el vot.
El Partit Popular i la CUP han anunciat els vots en contra dels pressupostos de l'Ajuntament de Girona, mentre que Iniciativa per Catalunya Verge s'abstindrà. El director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, compareixerà d'aquí a poc més d'una hora per esclarir les informacions que situen el seu cotxe oficial prop del domicili del director de l'Agència de Detectius Mètode 3 el dia que va ser detingut per la policia.
Els agents que van identificar el cotxe, el vehicle va estar aturat a prop del domicili particular de Francisco Marco i va esperar una dona que, segons publica avui el periòdico de Catalunya, era una periodista d'aquest diari especialitzada en l'àmbit dels successos que havia quedat per dinar amb Manel Prat. Segons aquesta informació, però...
En veure que se li feia tard, la periodista va demanar a Prat que la recollís amb el cotxe després de visitar el director de l'agència de detectius. El director dels Mossos compareixerà per explicar els detalls d'aquest cas i després que la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, hagi renunciat a l'escorta dels Mossos d'Esquadra perquè sospita que la policia catalana té...
alguna vinculació amb el cas de l'agència Mètodo 3. Avui comença la preinscripció escolar per al curs 2013-2014. Des d'avui fins al 22 de març, les famílies que vulguin escolaritzar els fills en centres públics o concertats han de presentar la documentació. El curs vinent oferirà 6.200 places més a l'etapa de primària. En total...
S'oferiran més d'un milió 66.000 places repartides arreu de Catalunya. La davallada de la natalitat, però, fa que hi hagi més de 3.000 places menys en el primer curs d'educació infantil, és a dir, a P3, i obligarà a tancar més de 120 grups a tota l'etapa.
Un home va morir atropellat ahir a la carretera C35, al municipi de Gualva, al Vallès Oriental, per causes que encara s'investiguen. El sinistre s'ha conegut aquest matí. La víctima tenia 30 anys i era veí de Sant Saloni. Un vehicle el van vestir cap a dos quarts de vuit del matí i van acudir diverses patrulles dels Mossos d'Esquadra, més de dues ambulàncies del sistema d'emergències mèdiques.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça ja està centrat en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. Demà contra el Milan, Xavi Hernández ja s'entrena amb el grup i, en principi, aquesta mateixa tarda rebrà l'alta mèdica a entrenament a la ciutat esportiva Joan Gamper. Els italians arriben avui a Barcelona sense Pazzini, baixa per lesió. A segona divisió, a victòria del Girona davant l'Òsca per dos gols. A un, els gironins són quarts amb 48 punts, empatats amb l'Alcorcón.
i només a quatre punts de la segona posició que otorga l'ascens directe a primera. Recordem, el centre d'esport Sabadell va perdre contra la Pontferradina per zero gols a tres. A tercera divisió, després dels resultats del cap de setmana, l'Olot segueix liderant la categoria, el grup català, però els seus rivals es cursen distàncies.
Els de la Garrotxa van perdre ahir contra el Figueres per dos gols a un. Ara tenen dos punts d'avantatge sobre el segon, el Cornellà, i tres sobre el tercer, l'Europa. I destaquem que la Lliga se ve de bàsquet, victòries del Juventut i del Barça i nova derrota del bàsquet Manresa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Avui comença el procés de preinscripció del segon cicle d'educació infantil, primària i educació secundària obligatòria. Hi ha temps per presentar les sol·licituds fins al dia 22 de març. A Sant Jus, les escoles públiques ja han fet les seves jornades a portes obertes per tal d'explicar el seu projecte educatiu als pares i mares i per ensenyar les seves instal·lacions. Pel proper curs, el Departament d'Ensenyament ha especificat que s'ha d'oferir una línia P3 amb una ràtio de 25 alumnes.
Les llistes en Valverem es publicaran l'11 d'abril i l'endemà es farà el sorteig. A partir d'aquí començarà el període de reclamacions. L'oferta definitiva de les places es publicarà el maig el dia 17 i les llistes admesos el dia 24. Les matriculacions pel cicle infantil, primària i primer d'ESO es faran del 10 al 14 de juny.
Més qüestions? L'Escola Montseny farà un mercat de segona mà i artesania aquest dissabte al pati del centre. A més, el centre muntarà una paradeta de pastissos casolans i una altra de reciclatge de llibres de text per l'Institut de Sant Just. Es podran trobar objectes com joguines, roba i DVDs i CDs, entre d'altres, a més dels productes artesans que vulguin aportar a les persones que hi assisteixin. Podeu fer les inscripcions al correu electrònic mercat segona mà Montseny
arroba gmail.com. Muntar un estant té un cost de 5 euros que s'hauran de pagar el dia del mercat. La fira començarà a les 10 del matí. I acabem destacant que demà dimarts a la tarda hi haurà un debat sobre l'Arte Sant Just. Serà a les 7 a la Sala de les Golfes de Can Ginestar. L'organitza el col·lectiu Arte Just amb motiu de l'exposició Cossos de Dolors Puigdemont. Hi intervindran l'artista Dolors Puigdemont
I també Clara Aguilar, Mercè Camps, Xita Camps, Antoni Mercader, Cristina Moreno, Nolas Riba, entre d'altres. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Jus Notícies, edició migdia a partir de la 1 i 5. I us recordem que també podeu seguir la informació local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció...
Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Just a la fusta.
Un minut i un quart de 12 del matí, aquest matí l'alcalde de Sant Just i el regidor d'Ocupació i Innovació han rebot a les empreses del municipi que formen part del projecte Pòfil, programa que l'Ajuntament va començar a plantejar l'octubre, a través del qual el consistori pagarà el 50% que rebin els treballadors que contractin les empreses del municipi, treballadors en atur de Sant Just, un programa que vol arribar a un nombre limitat de persones, un màxim de 20 durant 6 mesos,
I de moment, aquest matí, hi eren presents unes cinc empreses. En parlem de quina estona, de com ha anat tot plegat, de quanta gent hi participarà i de com funciona ben bé aquest projecte amb el Regidor d'Ocupació i Innovació, Joan Bassaganyes. I, mentrestant, el que farem serà escoltar un tema més musical per acostar-nos, o per continuar amb aquest Just a la Fusta, en aquesta segona hora del Just a la Fusta, d'avui, dilluns, 11 de març. Escoltem, doncs, ara, Absent Friends, de Divine Comedy.
Absent friends Here's to them
And happy days We thought that they would never end His two absent friends Little Jean Seabird seemed So full of life But in those eyes Such troubled dreams
Fins demà!
Steve McQueen Jumped the first one clean But the great escape he tried to make Was not to be Maybe next time Steve
Fins demà!
Oscar Wilde was a lonely child. He fought and won acceptance from the world. They smiled, they laughed, they praised, they drove poor Oscar to his grave.
Bona nit.
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, van desconorar-se o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció...
Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també.
Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Un quart i mig de dotze, aquesta hora avui avancem una mica aquesta tertúlia d'actualitat que fem cada dilluns. Ara poso la sintonia que ens pertoca, aquesta no era la nostra, la tertúlia que fem cada dilluns amb el Vicenç Riera, Josep Poderc i en Jaume Jalabert. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. Avui no tenim la Carme, també ja... L'excusem. Exacte, l'excusem, que ens ha avisat, a més a més.
I és un d'aquests dies en què jo avui comentava abans d'entrar aquest matí, que aquest cap de setmana havia, d'aquests cap de setmanes que no he mirat ni les notícies, els diaris, molt per sobre i tot plegat, i aquest dilluns, que sempre em llevo amb la ràdio, a les 8, els informatius de les 8, em feia molta mandra sentir-los, eh? Perquè era com, ostres, una altra vegada... Ho repeteix tot.
Bé, diferent, eh? Perquè ara el cas d'avui sembla que és tot aquest tema d'Alici Sánchez Camacho i tot plegat, però que... Clar, és que al final fa aquesta sensació, no? Sentia també aquest matí el director de la policia dient que també era una irresponsabilitat, el fet d'haver demanat els serveis de la policia sense haver avisat els Mossos, que trobar-se tots dos en una sortida de l'escola, deia, vestits de paisà, però sabent que allà hi havia algú armat, no?
És una mica cansat i segurament potser és això que diu el Vicenç, que potser fins i tot és una altra d'aquestes estratègies per continuar parlant d'alguna altra. I ella mateixa. Encara que sigui malament, més que parli. Què passa que últimament es parla bastant malament allà. Tot aquest cas d'espionatge no ens surt gaire ben parada. No gens.
No, és que jo crec que ella no està sent ben parada, perquè ella va col·laborant a l'esfibratge. M'he dit, cuidado. Sí, sí. A mi m'ho parlava amb l'esclatel que li van posar el micròfon, el micròfon no el va posar ella. Perquè amb ella era el que li interessava, que deia l'altre. Oh, i tant.
L'altre no li interessava res. L'altre no li interessava. Era amb ella la que li interessava. Per tant, qui va posar el telèfon? El micròfon, ella. No ens enganyem. No ens enganyem. Es pensen que són tontos, la gent. Que no veiem les coses. A qui interessava? A la que donava la notícia? O que més aviat
perjudicava. Exacte, la perjudicava. O amb ella que diu calla que m'aprofitaré. Exacte.
A més, una informació que ha arribat a sortir de la llum més tard, no? Vull dir que també ha sortit en un moment que potser ha interessat que sortís, no? Es guarda, es guarda. És el poder de la informació, no? Vull dir, a mi verdament em fa fàstic. Tot això ja em fa fàstic. Arriba un moment de cansament, d'esgotament, que dius els de la corrupció o aquest. Arriba un punt que ja...
home, aquí a Barcelona hi va haver manifestacions sobre els sobre tota aquesta colla que vull dir que estan manipulant el país hi havia polítics també a aquesta manifestació a veure, és que arrel de tot això de la corrupció ens oblidem una mica de la crisi ens oblidem de la crisi i la crisi té unes motivacions que no és només la corrupció la corrupció pot haver col·laborat una mica amb la crisi
La crisi és més estructural, estem en un canvi d'època, això ens haurem de fer càrrec, estem entrant en l'època, l'era digital, no sé com se'n dirà, és a dir, estem abandonant l'era industrial per entrar en una altra era. A veure, la crisi, en tots els casos de canvi d'era, hi ha hagut crisis.
Sempre hi ha hagut crisis en aquests canvis. Amb la informàtica, amb la digital,
el que abans una màquina necessitava 3 o 4 persones per funcionar avui en dia aquesta màquina funciona des d'un despatx amb un ordinador des de casa fins i tot per tant són 3 o 4 persones que es queden sense feina amb una granja de vaques de 20 vaques es necessitaven per munyir aquelles vaques es necessitaven persones
Avui en dia les posen en una plataforma que roda, totes amb el seu enxufades en els breguers. Però també s'han d'inventar, no, aquestes plataformes, llavors és una altra feina. No, no, ja està inventada, ja existeix. La fa de millorar, suposo. Entren de 5 en 5 a la plataforma, els hi posen en els breguers l'aparatet que xucla la llet i ja està. I una sola persona pot fer-ho.
Això que dius inventar, es va inventar durant l'època bona. Ara s'ha inventat, ara els que ho van fer no es fan res. I cada vegada per fer cotxes, els primers cotxes haurien de necessitar moltes persones per fabricar el motor, per fabricar... Avui en dia per fabricar cotxes cada vegada es necessita menys personal i en fabricant tants. Vull dir, clar, sempre el canvi d'eres
provoca unes situacions anòmales per una crisi, que després la cosa va canviant. Però avui en dia inclús trobes que sí que n'hi ha, que estan guanyant diners aquests que tenen idees i que d'alguna manera entren en el moviment i verdament estan guanyant quartos, guanyant diners. Vull dir, això és una qüestió que ens haurem d'estabilitzar, sí, però clar, vull dir, és que estem canviant l'època.
I em cansa tot això de la corrupció, tot això em cansa. Crec que els haurien d'interessar més per aquest tema. Això ha ajudat que hi hagi la corrupció. Sí, sí. També passava que els que no tenien feina aquí tenien la possibilitat d'anar a l'estranger. I a l'estranger ara actualment estan igual que nosaltres. I d'aquí quatre dies, ara estic parlant d'això de... Tindrem cotxes que funcionaran sols?
Home, però si ja van avions sols. Els avions ja hi van, sí. I el cotxe anirà sol. Això s'ha demostrat. Avui em deia que hi ha cotxe que parca sol. El meu fill té un cotxe que parca sol. Sí, sí. Clar, escolta... Home, ja s'han fet proves per carretera cotxes que no hi ha portat ningú. I serà més perillós el cotxe que el porta un senyor que el cotxe que funcionarà sol. Oi tant. Oi tant. Oi tant. Me hi ha perill que es mori el conductor. Clar.
Tot això, esclar, és un canvi revolucionari que ja hem d'entrar i que s'hi ha d'entrar amb il·lusió a la vegada. Però crec que també requereix la reforma d'altres coses perquè si entrem en aquesta temàtica, jo ja fa temps que ho dic... No, reforma és que sobra gent. No, no, el que s'ha de fer, diguem, com puc assegurar la seguretat social, com ha d'anar?
en el futur. Jo estic preveient que en el futur la Seguretat Social no es pot sustentar sobre el treball de la gent, sobre la persona que treballa, sinó sobre la producció. És a dir, que en realitat sigui un impost sobre la producció, no un impost sobre...
cada treballador sobre cada treballador en definitiva l'IVA és un impost sobre la venda que és part de la producció això de l'IVA sí però en realitat ha d'anar a la producció perquè si no no hi haurà
no hi haurà forma d'atendre la seguretat social. N'hi ha més volta que li va amunt, que és l'únic que controla la producció. I per altra banda, els farmacèutics estan inventant coses perquè visquem més anys i els treballadors s'han de jubilar més tard. En realitat s'hauria de jubilar més sobre la gent. Ja, ja.
A la llarga. Sí, però com que això és el que dius tu, que va... Més pensionistes, no pot ser? Els rendiments sobre el treball... Ja dic, depèn de la producció. Bé, doncs ja està el que veig jo, pujant l'impost de venda, que repercuteix amb tot. Amb tots els consumidors, no? Sí, però...
La producció, la venda ve del que es produeix, no? Doncs ja hi està. Sobre la producció és l'IVA, que és el final. Però una cleca com la que hi ha ara, de 21 al 21%. Encara hi ha més altres a Europa. Doncs déu-n'hi-do.
no sé com s'ho deuen fer perquè si ho fan com aquí Portugal, no? Són països que com diu el Vicenç se'ls ha obligat d'alguna manera o altra a treure diners i ara Gràcia no sé quan està però Portugal em sembla que sí que està bastant amunt l'impost de l'IVA
Arran del rescat, eh? Una cosa, però vull dir, és que sempre ens hem de comparar amb Grècia, Portugal, que són els dos de l'acident. Sense haver comparat i haver dit que fora era més alt, és que el camís aquest, ja es veu, el Josep ha dit sobre la producció, sobre la producció és quan es ven, la producció quan es ven l'impost, ja està. I...
Tots aquests canvis que estem vivint, suposo que més a més des de la distància, d'aquí 10, 15 anys o 20, ja veurem que realment el que estem vivint ara és un moment de transició. Com ho viviu? Us fa por? Com ho viviu, tot plegat? Desconfiança? L'hibeu més alt, no? Impostos més alt, però qui comprarà si és al caler? Que és el que ja està passant ara, no? D'alguna manera. D'alguna manera és això. Si és més alt, es veu menys.
I llavors el que voldria comprar, que ell no té galer, o sigui que tot plegat per una cosa que digui a l'altra. Sí, però compta amb això, és que suposo que aquests països que dius tu, que li va estar més amunt, també deu estar controlat el que guanyen les persones perquè no hi ha dèc un banquer guanyi.
el que està conyent amb una d'allòs i s'ha de controlar que tothom pugui viure perquè si no vull dir que si aquest senyor per viure necessita tot això vol dir que 50 treballadors han d'anar al carrer i després ve allò que ahir parlava 30 minuts un revés de cada un escatimar-se l'IVA pagar sense l'IVA escatimar-se l'IVA escatimar-se l'IVA escatimar-se l'IVA escatimar-se l'IVA però un revés com van dir que a Ústia
El metro, jo ané a portes per entrar i tu dones fitxa, vas entrar i tu dones fitxa. Sense portes, aquí hem hagut de fer portes però escolta que no pugui passar ningú perquè els meus fills salten. Allà sense portes, tu. I la gent veus que fitxa abans d'entrar al metro. Això l'enredés de cada un.
Sí, és qüestió d'acostumar-t'hi. Ha sigut un rat, vull dir, que la gent els ensenya. Aquí els han ensenyat a ser gran buques. Qui no ha pagat sensiva? No hi ha ningú, perquè ahir els mateixos que parlaven tots van reconèixer. Calc una vegada o altra, no? Ha pagat sensiva, clar.
Tu, escolta, que vol Miba o sempre? I com puc jo li donar? Ui, doncs mira, sense. És que l'Iba és una bona cleca dins una factura. Exacte, exacte, doncs, escolta, això de mi hi entra tot plegat, eh? Sí, sí, no, i amb això té tota la raó. És l'honradesa de tota la gent que estigui, diguéssim, en aquest país. Jo vaig anar a Alemanya, això va ser l'any 58, i em va, quan vaig estar a Ginebra, vaig passar per Ginebra,
Em va estranyar molt que es venguessin els diaris sols, ningú els venia.
Hi havia una caixa, tu posaves els diners i agafaves el diari. Però no que em posaves els diners, tu agafaves el diari i deixaves els diners. Això m'ha estranyat tant. Aquí s'enduen la caixa, els diaris i tot. Fins a tu. Tot ajuda. Això està clar, que és una d'aquestes situacions en què segurament també es fan més reflexions sobre tot això. Tot aquest tema de...
l'honrarès o l'honesta edat o pagar o no pagar l'IVA o altres qüestions sempre són dilemes que podien haver aparegut però que ara justament totes aquestes qüestions es posen més en dubte que va vingulat també a totes les qüestions de valors que de vegades apareixia, notat aquest tema de com s'estava educant però no amb la intenció simplement si era un moment en què tothom tenia diners jo una vegada vaig conèixer un el desgraci vaig treballar-hi
I era un senyor que tenia estudis, eh? No és per dir que era qualsevol. I estava juliós que el seu fill, quan anava a la Corte Inglés, venia carregat. Perquè robava. Perquè robava. Home, i estava... Però aquest home, què cull diu que hi ha? Doncs això, tot va sumant, tot va sumant, eh? Sí, sí, clar. Si no s'ensenya de petits, el que deia ara tu, si no s'ensenya de petits, n'hi ha res de fer.
Déu-n'hi-do. No, clar, són aquestes coses que segurament d'aquí un temps els nens que ara tenen entre 5 i 10 anys hauran après coses diferents que els que ara en tenen 15, perquè ja hauran viscut la crisi d'una altra manera. Fa poc també llegia en algun diari com vivien els nens la crisi i justament parlava que els nens que eren més petits...
i que, per tant, d'alguna manera o altra ja se'ls estava acostumant a que no es podia tenir sempre tot, era diferent que algú que ja en tenia 13 o 14 i que costava més d'entendre, possiblement, no? Sí, però és que tot va lligat, eh? Si no n'hi ha, la gent s'espavila, veus? Uns agafant-ho, els altres l'economia submergida, perquè quan no té feina, doncs mira, ho fa d'estranquis.
Tot va lligat. És que tot ve del mateix, eh? Com ho arreglem, això? Com neteixar-ho? Com ho arreglem, això? Sí, perquè et surten les llistes dels aturats i et diuen tants aturats. Però vols dir que poden viure la gent? És que estan treballant en economia socialista. És que volia la gent tirar per terra de misèria i no hi és, oi? Tot no és veritat. Eh? No, vull dir, jo crec que, esclar...
A veure, l'economia és submergida. No ha de ser. No hauria d'existir. Però ho porta el mateix. Però ho porta, aquesta situació ho porta. I sort n'hi ha. Encara hem de dir sort n'hi ha. Exacte. Perquè si no... Clar, i llavors aquest sort n'hi ha vol dir que també estem...
d'alguna manera tolerants amb aquesta situació vull dir, ho tolerem perquè ens trobem amb aquesta situació si no ho tolerem i si ho tolerem també de manera que està difícil són uns moments difícils que les aigües hauran de tornar en el seu camí normal perquè ara està tot trasbalsat
En aquest moment tot ha estat desenvolupat. Perquè ara també veus, dius, els sous retallats, si hauria de ser al revés, els sous haurien de pujar... Sí, sí, sí, sí. Que la gent disposés de diner per comprar... Que sí, que sí, que sí. Si compra i es produeix... I com col·loquem a tota aquesta gent que queda en l'atur? Com la col·loquem? De quina manera l'hem de col·lojar? Clar, tot això...
és tota una problemàtica molt gran si el seu saber més aviat és minso sí, aquesta és l'altra qüestió el major número d'aturats està a les classes menys preparades aquesta és una realitat
Però, de tota manera, també sortia l'altre dia alguna enquesta, una estadística, en el cas de gent més jove, estudiant, llicenciats segons quins estudis, que tampoc no trobaven feina, però perquè tampoc no hi ha tanta oferta de, per exemple, ciències humanes o periodistes o sociòlegs o tot això. No hi ha un mercat tan concret. No hi ha un mercat, això també és veritat, que no solament a les classes...
Encara, aquests que tenen uns estudis, sigui aquí a Espanya o inclús... Això també és veritat. Tindrà més recursos, no? Tenen una possibilitat de sortir-se'n. Ara, un que ha quedat a l'atur, que es dedicava a posar magons, aquí, on t'anirà aquest? Sí, sí. On te pot anar? Aquest és el problema.
El P.O. El P.O. I més la gent això, no? Gent que tingui uns 20, 25, o 20 encara, no? Però gent que ja tingui uns 30, 35, 40, que costa més de redirigir, no? Sí, abans la gent aquesta es ficaven a manobres. A la construcció es ficaven a manobres i mira, allà anàvem fent, anàvem tirant, les aspiracions no podien ser molt altes.
Home, però justament ara fa uns anys aquesta gent cobrava bastant més que molts altres, no? Vull dir que és... Sí, a base de fer moltes hores. Clar, clar. Però que també era un moment en què semblava que no tenia aturador, no? Tot plegat, tot el tema de la construcció. I tota aquesta gent se salvava amb la construcció.
però estic segur que si la construcció no l'havies parat avui dia hi hauria màquines que posen uns totos ja oh i tant sí, sí no, no, mira i no fa massa anys d'això abans de venir jo aquí a Sant Just que estava en una residència allà
bueno, residències, també uns apartaments com els que ara estem, uns apartaments van construir un cap, però un edifici de quatre plantes en dos mesos. Encofrat i abon, no? Tot encofrat i van pujar-lo. I fa vuit anys o nou, en dos mesos va quedar construït aquell edifici. I no hi ha diferència per l'altre que està...
Avui en dia la construcció també va com va. I no davantar més per això, perquè no es construeix. Si jo vull construir una torre, el millor que puc fer és anar-me'n a una d'aquestes cases que tenen ja prefabricades, que me l'aixecaran amb... Amb res. Amb una parella setmanes. Sí, sí, sí.
Està clar que també s'ha construït i molts pisos d'aquests que diem que estan vols, exacte. Molt i malament. Vull dir que després hi ha els problemes que es troba... Molt i malament. Sí, però aquestes que són prefabricades estan més ben construïts. Ah, prou, sí, esclar. És a dir, jo vaig veure, vam venir a buscar una vegada, uns senyors que havien comprat un apartament
I que quan plovia... Els hi entrava l'aire. Però saps per on? Pels enxufes? Pels interruptors? Clar. Per allà s'hi entrava l'aire.
On havien foradat uns per posar... L'aigua es colava, com que estan amb aquests molts foradats i d'això. I les càmeres que hi ha, i llavors... Correcte, però sí, sí, era veure-ho, de dir, carai... Susana, amb les coses ben fetes, jo vaig veure del Pineu, una casa com fer, amb una setmana la van muntar, tot de fusta.
Va venir de Rússia, fusta tractada i en una setmana estava la casa muntada i fantàstica, eh? Tot per ser aplicat, a més de muntar-la pam pam pam pam i estava la casa feta. I ben feta, eh? Bueno, perquè ha de venir d'un país que fa fred, perquè van a un altre lloc que hi fa fred, perquè si portes d'un altre lloc potser la fusta no està ni tractada ni res. Està ben fet, això.
Vull dir que les coses... No, sempre n'hi ha hagut de coses ben fetes, mare de Déu, i tant, per sort. Però vull dir que era davantat, però no davantat prou per això, perquè s'ha frenat la construcció. No, no, això està clar, i suposo que també quan torni a revifar tot aquest tema, potser també es vigilarà més, sabent, doncs, tot el que ha passat. Els rams que no... que encara tots els rams ho han sentit, i diguéssim,
per un dels rams que encara veus que va fent el cotxe, que t'has espantat, com veus aquells robots que estan muntant un cotxe. I són robots, pim-pam-pum-pum. Només veus els sisporrets de la tuldadura i punt. Amb aquests rams que encara també noten la crisi, però van avançant, i llavors la Madora també es va embarmant. Aquest és el problema, que com més bé...
s'industrialitza diguem-ho així que cada vegada és més a base d'ordenador i a base d'aquestes coses
més gent al faro més gent al faro era pintar un cotxe abans hi havia un pintor que envia un rató per pintar un cotxe ara entra en una cabina i surtia a pintar és que van fer que un pintor fes totes les posicions que feia normalment per pintar i l'ordinador el va copiar jo crec que sort de poc ens ha d'alarmar ara estem en aquest moment de crisi però sí, aquests moments són dursurs i dolents
però jo crec que també quan la cosa es vagi estabilitzant,
també la gent trobarà sortides perquè també s'han de fabricar els ordenadors també s'han de fabricar també hi ha unes altres feines els ordenadors fan sols sí però hi ha altres feines que també necessiten aquí l'únic que encara són els metges copernes hi intervenen però hi ha molta cosa que no es fa
Sí, sí, sí. Però tot el que no sigui que hi intervingui l'home d'alguna manera, malament, eh? Escolta, malament, eh? Però d'alguna manera o altra sí que hi ha coses que... Clar, el problema és que segurament per gent que ja és més gran o gent que no pot estudiar-ho, tot això és més complicat, però sí que a l'hora de plantejar-te noves feines, n'hi ha algunes que ja es veu que estan en expansió o que poden evolucionar cap a un lloc o altra,
encara que sembli mentida, i enginyers també en caldran sempre, per exemple, vull dir que hi ha coses que no canviaran tant.
Sí, sí, sí. I no, i el que també passarà, el que has dit tu abans, que d'escola ja s'ensenyarà d'una altra manera perquè arribis a un nivell... O que potser el que s'està intentant, no?, el tema de la formació professional, de donar-li més entitat, que potser durant tant de temps la gent, doncs, podia sortir directament, doncs, ficar-se a fer de paleta sense tenir, doncs, una formació. En canvi, ara, doncs, gent que no li interessi els estudis superiors, doncs, poder tenir...
una feina cap aquí formació professional però si anem adavantant tant potser també fa falta les mans de les persones jo crec que sí Vicenç escolta, escolta, el tiempo però per fer una casa jo crec que sempre hi haurà de haver algun palet o algun manobra ja et venen els panels amb les instal·lacions fetes tot es farà sol ho farà cadascú cada seva una màquina però ja tenim la màquina
Ho ha de bé funcionar la màquina. Hi ha els enginyers que ho dissenyen, aquests són els colonis que treballaran. A partir d'aquí ja faràs sol. Saps què? Nosaltres ja estem jubilats. Ah, sí. Això sí, amb aquesta part sí que hem celebrat. No, és que es va arribar a un punt que la canalla anava i deien per què anar a escola per estudiar si surto i no tinc feina ni tinc lloc per anar. Hi ha moltes rebades i és més jove que nosaltres.
que hi ha coses que t'ho haguessin dit i no t'ho haguessis cregut, no? Que existirien. I ara ja t'ho creus tot. Ara entenem el que diguin. A veure, avui pensava... Encara és necessari tenir un telèfon lligat amb un cable...
no, no és necessari aquest telèfon per què els telèfons fixos? si jo puc tindre això que em porto a la butxaca jo crec que aniran desapareixent sí, però encara la DCL també es pot ser independent la DCL i tu amb un mòbil ja pots agafar internet jo no el fixaré mai el telèfon fix per exemple el que passa que sí que el tinc quan vaig dins de la DCL me'l van donar i el tinc allà però és que
És que no me'l sé de memòria, per exemple. No el faig servir perquè també com que tinc les tarifes amb el mòbil, doncs ja em fa el mateix. I bueno, què? L'ordinador? L'ordinador serà com el mòbil? Ja anirà sense enxufar l'ODCL? Per què no? Si ja hi va amb el mòbil? No, no, ja hi va. Jo l'ordinador el tinc amb una targeteta d'aquelles. Ja hi va, ja hi va. Estem parlant de coses que existeixen. Ja vas veure, amb aquesta exposició que hi va haver a Barcelona de mòbils,
Que t'obren la porta de casa amb el mòbil. Pots pagar amb la tereja de crèdit amb el mòbil. Un dia t'obres la casa teva. No obres un cotxe a distància, és bonic. Sí, sí, sí. I un dia telefono amb el meu fill gran, dic, he sentit una mica raro, dic, escolta, on estàs? Diu, a la Índia. Traí.
doncs posava amb el mòbil i ell posava el mòbil i jo d'Índia i el que jo un dia explicava jo vaig parlar al Brasil amb un senyor a través del ordinador o sigui que parlant-li de cara a cara és això quan la gent se'n va a l'estranger que no sigui tan difícil no? és que no hi ha res difícil avui dia toca-los tot
Encara que hi ha alguna cosa que no existeix i et diessin qui ell és, t'ho creuries. Ja no et sorprèn, no?, totes aquestes coses, suposo.
O sí, però a mi algunes em fan molta mandra, també, de pensar que el telèfon pot fer tantes coses. Fa moltes, eh? Però és comoditat, eh? Això sí, això sí. És comoditat i la gent... El que busca és comoditat. Els mòbils no fan més coses perquè nosaltres no els sabem fer, perquè en poden fer moltes coses. Sí, sí. Ah, i tant, sí, clar. Parlem de nosaltres, de la ciutat, ja, és una altra cosa. Però nosaltres, les coses que pot fer un mòbil, és que...
Sí, sí, en principi tot el que ens puguem imaginar ho pots fer alguna cosa o altra vinculada amb la tecnologia. I aquests que venen de quarta generació es veu que és la...
La rapera. Vull dir que... Tu pots... És el que dius tu. I aquest sector sí que és veritat que, malgrat la crisi, l'altre dia llegia algunes xifres que deia que era el primer cop que s'havien venut més smartphones, telèfons d'aquests intel·ligents, que són els que porten internet tot plegat, que no els altres. I tampoc no són caríssims. O sigui, estan a l'abast, però tampoc són barats. Vull dir que suposo que són les prioritats, no? I de dir, aquesta és com si fos allò com que...
Com que tothom té un ordinador a casa, doncs tenir també aquest telèfon tot incorporat. Exactament, sí. Suposo que exacte, potser llavors prescindiràs d'una altra cosa, però almenys tindràs aquest telèfon. És de por el que hi ha, i el que hi haurà. I coses que estan frenades, moltes coses frenades.
d'interessos creats, s'ha d'amortitzar... Sí, perquè tot això dels telèfonos d'aquí a Barcelona van venir un futimer de gent, un futimer de gent, que vull dir que ni s'ho creien els de Barcelona. No, no, clar, mou molts negocis també, i a nivell mundial, no? I es van fer, suposo, molts negocis allà a l'exposició que estàvem fent.
Sí, sí, això ja llavors ja seria un altre àmbit, però en principi és tot aquest tema de què és bo, que hi hagi un cobrés com aquests aquí a casa nostra, encara que sigui com a punt de trobada i que no només sigui com a gent d'aquí, sinó gent de l'estranger que es pugui reunir a Barcelona per tractar negocis d'aquesta mena.
Sí, sí. Per l'altra banda, també després s'obliden de coses d'aquí. Sí, és el que... L'Ajuntament d'aquí, vull dir, de Barcelona mateix. La Rambla s'ha oblidat de la Rambla, que es tenia que modificar. Ara estan per allò de la Diagonal, de modificar...
Bé, perquè sent que els comerços de la Diagonal no els funcionen. I tu tu creus que els hi funcionarà? M'encreies botigues tan arcaiques que hi ha? És que vas allà i tens de mirar així per la gent que hi ha. Clar, també són un tipus de botigues concretes que es dirigeixen un perfil concret, no? També, segurament. Sí.
Ja, és que una cosa va lligar amb l'altra. Per què us feia gran botiga i maca si el ser és estret i la gent no hi passarà? Exacte. Una cosa portarà a l'altra. Si fem la serra més ampla, la gent s'animarà a fer comerços més macos, perquè llavors la gent ja hi passa. O sigui, una cosa va lligar amb l'altra, eh? Sí, però també, bona qüestió, jo crec que la gent, això del comerç maco, si vas pel carrer Pelayo,
No n'hi ha cap de comerç maco. I ha establert gent. D'on te venen? D'on te venen? Quina cera? Ah, per la cera? Tota la vida. Abans no hi havia ni sabta que no es apareixia per la cera.
I sempre, i sempre així, tota la vida. Sempre, tota la vida. O sigui, el comerç allà sempre treballant. Allà el comerç... Bueno, perquè és un lloc de molta... de confidència de molta gent, de confidència. I això porta una cosa a l'altra. Si vens molt ja no preocupes de comerç, que digui, la gent a comprar. O sigui, és una cosa... Jo me'n recordo que davant dels magatzins Capitoli hi havia...
Uns senyors que sempre venien a algú. Ah, sí? O poden... A fora del... Poden filar una agulla... Però sempre hi ha hagut una serample allà, és que és curiós. Sí, home, sí. Home, sí que és veritat que si pots passar per davant tens més oportunitats, no? Sí, mira, ahir, ahir completament vam anar a d'allòs, com se diu, a Mas Lluí. Sí. I tenen unes voreres sensacionals.
Tenen unes vorenes que pot jugar a la canalla i poden passar set o vuit persones. Tens la muntanya allà d'avant, però no hi ha botigues, eh?
allò està naixent exacte és un embrió no hi ha transport si no hi ha transport si no tens cotxe i vius allà i n'hem parlat altres vegades amb ells però si no tens la manera de moure't és complicat perquè caminant encara que vagis fins a Sant Feliu jo tinc uns drets jo crec que l'Ajuntament s'ha
L'Ajuntament s'ha d'apressar a fer un pas cap allà, perquè si no els d'allà diran, escolta, fet per fet, que ja ho no sé tan feliu. És el que diu el Vicenç, que la gent que hi viu ja fa temps que es queixa, però... És com que abans vivíem a Sant Just, anava a una escola aquí, ara s'han de viure allà,
I per anar a l'escola s'han de llevar molt més... Però s'ha just allò, eh? Agafar dos autobusos i fer-se un fart de caminar. Sí, perquè tens de donar la gran volta per baix...
per poder pujar aquí dalt. Cosa que fent així, diguéssim, en directe, així que per l'encana podria... Per anar a Sant Feliu, per anar a Sant Just. No serien terrenos. No, no, terrenos de Sant Just. Perquè el pas hi és. Espera't, espera't. El pas s'està tallat. No hi és el pas. No, es farà el 2014, el vial aquest. Tot aquest tema que va aquest rebombori, que els constructors privats no volien construir-ho, finalment, doncs,
Tot acabat, doncs, que serà l'última fase de les obres i que fins l'any que ve no hi haurà aquest vial i fins que n'hi hagi aquest vial no hi haurà el transport. Jo hi vaig estar allà, eh? I fins llavors... I escolta... Com a mínim, fins llavors... Terra, terra... Bueno, no. No, el terra està fet amb rajola, està fet amb rajola, molt maco.
Però esclar, està pelat com un joc, tot està pelat com un joc, no veus res. El arbre més alt és així. Però escolta, allò està naixent ara, està naixent. I si hi hagués el transport, naixiria més de pressa. Per tant. Va lent, molt lent. Sí, home, clar.
Home, també hi ha, exacte, és una comunitat que és això, no? Gent jove, gent gran, vull dir que almenys hi ha moviment i és maco. Hi ha molt de jovent. Sí, hi ha molt de jovent. Home, és que és el lloc on hi ha els pisos. No, ja se'n ve de preu. Jo ja tinc dos nets, que també hi van, que viuen allà. Amb el Lluís?
A Mas Lluïa? A Mas Lluïa, sí I ell també, el Vicenç també té dos nens Sí, sí, tothom serà del barri i jo de Sant Just Sí, clar És incòmodo, que no tens vehicle No, no, exacte, és incòmodo És la condició, exacte És anar a fer una excursió Té un moví que ho faig tres vegades a la setmana, excursió Caminant per això? No, va, tu ho fas amb cotxe Imagina't caminant
No, no, això és impossible. Escolti, ja hi som. Home, es pot fer, però que deuen ser ben bé 40 minuts, no? Mira si es pot fer. Mira si ens hem acostumat bé. Mira si es pot fer. Jo vaig arribar a conèixer un senyor d'aquí a Sant Just que anava de Sant Just a les tres xumaneies al parallel. Caminant. A treballar. Marxava al matí i tornava al vespre.
Per què volia, per això? Preferia que no agafà l'autobús? No hi havia res. Ah, abans, pensava que et deies ara, eh? No, sí, bastant abans. Home, sí, l'autobús podia agafar-lo així, suposo fins al Parc d'Espanya, però no agafava encara, perquè aixecava molt d'hora per arribar a l'hora de la feina, que potser l'autobús ja no anava. I de pas feia salut. No, no, això està clar, exacte. O sigui, que ara no podem dir, home, a l'autobús no es pot atrapar, no, els de camp.
Els nanos de Can Pedrosa, quan érem petits, venien a baixar amb l'escola, Núria. Jo sempre els havia admirat, eh. Jo sempre els havia admirat, eh. Pensava, ui, venia allà, amb aquesta calor que fa. Jo me'n recordo, perquè era l'època que jo anava a l'escola, i el Pere Pedrosa i el Jaume Pedrosa, que em va al Descansi el Jaume, i el Pere també ara.
A peu cada dia. I quan trigaven? No ho sé, amb la mateixa cara. Mitja hora? Mitja hora. El dia que venia la Tartana. Però l'estiu amb el sol que et cau des de sobre. Feia mitja hora fins a l'institut. El bo és que es quedaven a jugar a pilota amb nosaltres
a jugar a pilot amb nosaltres i després corrents cap a casa seva i corrents perquè a les tres es tornava a engegar l'escola i que el dia que baixaves un bar a la Matartana oh, aquell dia era era festa major i jo era festa major tac, tac, tac, tac
doncs en tot cas ja m'ha arreglat molt exacte, això mateix hem anat a parar de llavors que no hi havia res però jo anava caminant a l'institut d'aquí Sant Just segons on visquis
també està allunyat de tot plegat, trigava mitja hora. Jo crec que algú va fer funadís al pont que hi havia d'haver des d'allà a darrere del frigorífic, el dia a veure. El dia a veure va fer funadís al pont que tenia que connectar amb Mas Lluïc.
Sí, això era una proposta, però que ja existia abans de la crisi, em sembla. Sí, sí, sí, però algú el devia fer fonadís, perquè el més lògic és que... Però quants diners val això? Ja, ja, ja. Però és que n'hi ha hagut molt perquè hem fet molts pisos que estan buits i que no d'allòs.
En tot cas, avui hem parlat de Masllui també, que és aquest tema que existeix, tot aquest transport que van reivindicant i anirem parlant també. Hem repassat una mica de tot. Una poca s'allà ho paga. Exacte, i ho pateix, no? Sí, ho pateix, però ben bé. Doncs moltes gràcies a tots tres, Vicenç, Jaume i Josep. I tornem dilluns, que bé, a més coses. Que vagi bé, bona setmana.
Un minut i mig i arribem a punt a les 12 del migdia i tornem de seguida. Parlarem del Centre d'Estat i Sant Justencs amb la Maria Quintana, també d'aquest nou programa que explicàvem fa una estona. En parlarem amb el regidor d'Ocupació i Innovació, un programa perquè l'Ajuntament financí el 50% del seu treballadors en atur contractats per empreses del municipi.
i a més a més també tindrem a l'arquitectura amb l'Eduard Casanovas i acabarem també estrenant secció avui parlant de coaching amb el Francesc Orbella. Tot això després de les notícies, primer el butlletí de la xarxa i després amb el Sant Just Notícies, el butlletí del Sant Just Notícies. Vinc ara mateix.
Just a la fusta, el magazín del matí. Són les dotze. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els sindicats majoritaris d'Iberia veuen bé la proposta del mediador designat pel Ministeri de Foment i per resoldre el conflicte que els enfronta amb la direcció d'aquesta companyia sobre el pla de reestructuració. La proposta d'aquest mediador rebaixa en prop de 700 els 3.800 acomiadaments.
que plantejava d'inici l'aerolínia. Els sindicats majoritaris ja estan d'acord i demanaran que la proposta es voti en referèndum per la plantilla mentre els sindicats minoritaris mantenen les seves reticències. La direcció de la companyia també s'ha mostrat disposada a acceptar aquesta proposta mentre la ministra de Foment ja ha dit que espera que tot es pugui resoldre i d'aquesta manera s'acabin desconvocant les mobilitzacions previstes per aquest mes.
La número 2 del Partit Popular, Maria Dolores de Cospedal, ha avalat la decisió de la líder del Partit Popular de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, de prescindir de l'escorta dels Mossos d'Esquadra. Cospedal diu que ella hauria fet el mateix i lamenta l'actitud del govern català. Si hubiera sido ella, también habría renunciado a esas escoltas. Lo tengo que decir con toda franqueza después de las últimas noticias que hemos conocido. Y cuando se trata de que a una persona le den protección...
Esa persona quiere estar protegida, pero quiere sentirse también segura en su intimidad. Eso es bastante lógico. Por lo tanto, no sé por qué eso puede dar lugar a la crítica ni a decir que con eso se tienen que soliviantar los ánimos. Yo creo que hay un cuerpo muy profesional de seguridad, que es el de los Mossos de Escuadra, y otra cosa sea cómo actúen en determinados momentos sus dirigentes.
A Barcelona, d'aquí a poc més de mitja hora, el director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, compareixerà per explicar la seva versió dels fets. Alicia Sánchez Camacho ha decidit renunciar a l'escorta dels Mossos després que aquest cap de setmana es conegués que la policia va identificar el cotxe de Manel Prat, molt a prop del domicili del director de l'agència de detectius Método 3, el mateix dia en què va ser arrestat.
El Servei Meteorològic de Catalunya, a més aquest dilluns, un preavís per risc de fortes ventades que a partir de dimecres, al vespre i sobretot al llarg de dijous afectaran principalment el tern nord del país, així com les terres de l'Ebre. En aquestes zones, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el vent bufarà amb intensitat de component nord i oest,
i les ratxes podrien superar els 90 quilòmetres per hora. El servei de mediació de Càritas Barcelona ha habitat 300 desnonaments en el darrer any i mig. Durant aquest temps, Càritas, diu Cesana, ha atès 1.300 famílies amb problemes greus per pagar l'habitatge i una de cada tres ha pogut resoldre el problema. D'aquest grup, la majoria ha pogut mantenir el pis on vivien, és a dir, 7 de cada 10, i la resta ha entrat en negociacions amb el banc o amb els propietaris. Una mica més de la meitat de les persones ateses per Càritas viuen de lloguer.
L'alcalde de Mollà, Dionís Guiteres, demana celeritat als jutges per esclarir si hi ha hagut corrupció en aquest ajuntament del municipi del Bages. Guiteres diu en declaracions a Com Ràdio, a la xarxa de comunicació local, que els ciutadans estan neguitosos per saber si s'han malversat fons públics. D'un poble de 5.800 habitants, que hi hagi tantes persones...
En aquesta espasa de democles a sobre, la gent està nerviosa i atabalada, és normalíssim. Per això el que demanem és que la justícia sigui ràpida, sigui curosa, i que no faci patir totes aquestes persones d'una manera innecessària a les seves famílies. De fet, avui s'acaba el termini perquè 16 regidors i 6 càrrecs municipals de l'Ajuntament de Mollà presentin un aval conjunt de 4 milions d'euros. És una garantia de pagament en cas que el Tribunal de Comptes sentenci que són els responsables de desviar diners
de les arques municipals entre els anys 2006 i 2009.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça ja està centrat en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions demà contra el Milan al Camp Nou a partir de tres quarts de nou del vespre. El conjunt Blaurana està obligat a capgirar a remuntar el 2-0 del partit d'anada a Sant Siro. Escoltem l'ex Blaurana, que resideix a Itàlia, Luis Suárez. Són declaracions a la xarxa de comunicació local. No está fácil, no está fácil porque el resultado de 2-0 es muy peligroso, ¿no? Porque...
Si el otro equipo te hace gol, ya tienes que hacer cuatro. Todo depende de la primera media hora, porque si Barcelona mete gol en la primera media hora...
ja te pones un a cero y ya estás ahí más cerquita y puedes jugar con mayor tranquilidad. Aquesta tarda, tant Barça com Milán ultimaran els detalls ja al Camp Nou. A la segona divisió, destaquem la victòria del Girona davant l'Òsca per dos gols. A un que situa el conjunt gironí en quarta posició, la classificació amb 48 punts empatat amb l'Alcorcón i només a 4 punts de la segona posició que otorga l'ascens directe a primera. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Avui comença el procés de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil, primària i educació secundaria obligatòria pel proper curs 2013-2014. El període per sol·licitar plaça s'acaba el dia 22 de març. Els criteris per assignar la puntuació són els mateixos que els darrers cursos.
Tenir germans escolaritzats al centre segueix sent el criteri que més punts atorga a l'hora de fer el barem, un total de 40. Es manté també el requisit de 5 punts si el pare, mare o germans han estat escolaritzats al centre per al qual es presenta la sol·licitud. Tots aquests criteris es poden consultar al web del Departament d'Educació de la Generalitat, www.gencat.cat.
Més coses. A partir d'aquesta setmana, les taxes pels tràmits a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament s'hauran de pagar amb targeta de crèdit. La intenció és avançar en la gestió telemàtica de tràmits. El canvi afecta en l'hora de pagar les taxes necessàries pel registre de documents com llicències d'obres, ocupació de la via pública, inscripcions o certificats. També es podran fer d'aquesta manera les liquidacions d'entitats financeres col·laboradores que han subscrit acord amb l'Ajuntament.
I acabem recordant que aquest dijous la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per la Independència, organitza un diàleg per la independència per parlar d'economia i país. I el convidat serà Antoni Castells, exconseller d'Economia de la Generalitat. L'acte serà dijous a les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Just. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició Migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca
El web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
Just a la fusta.
Ara, passant 7 minuts de les 12, saludem aquesta hora la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre de l'Estat i Sant Justencs. Molt bon dia, Maria. Molt bon dia. Com va anar l'acte de dissabte a Maslluí? Molt emotiu. Va ser molt bonic. Va ser un acte, recordem, que era per explicar qui són les dones que donaran nom als carrers de Maslluí. Sí. Va ser un acte molt bonic, entranyable. Feia un dia més preciós, que va estar molt bé. Tot ajudava. Vam arribar i hi havia... Déu-n'hi-do, del...
de la gent que hi havia, sí, vull dir, va quedar al local ple amb gent dreta, vull dir que està bé. Bé, doncs, vam explicar, a través del centre, vam explicar, doncs, qui eren l'Emilia Guàrdia, la Francesca Cortés, la Maria Cintamigó i la Carolina Catassús. I després, també va haver-hi la Costi, com el grup de dones, Just Dones, que va parlar de Rosa Luxemburg, i la Úrsula va parlar, és que no me'n recordo, sí, Úrsula Ferraz, sí,
És veritat. Ara me n'hem recordat. Mira, l'Úrsula va parlar de la Violeta Parra. I llavors també es va parlar de, no em facis ni el nom, perquè Claremont potser es deia, d'una sindicalista lluitadora de Sabadell, que també té un carrer. I bé, vam fer aquest acte, ja dic, va ser molt emotiu. I després vam fer una petita passejada pel carrer que ja hi ha un tros fet de la Maria Cintamigó. Vam veure en Niralda, l'Emilia Guàrdia,
que segueix el Violeta Parra, i més enllà, el que ja està asfaltat, que serà el de la Francesca Cortés. Bé, vam fer una volta per allà, ens vam fer fotografies de rigor, i això va ser l'acte que està molt bé. I ara ja estem pendent del dia 21, el dia de la poesia. El dijous, 21, es fa el dia de la poesia, perquè s'ha canviat la data, primer vam dir el 22,
i dilluns passat a la reunió que teníem vam poder fer el mateix dia que és el dia de la poesia. Hi havia uns petits problemes que no sabíem si s'havien resolt, i per tant serà a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de la Taneu que serà aquest dia de la poesia que engega el Departament de Cultura de l'Ajuntament, la regidoria, i amb col·laboració amb la biblioteca, amb el centre d'estudis,
i amb la gent de l'Ateneu, l'Arnau Cònsul i el Roger Cònsul, com a gent que porta l'escola d'escriptura i tot això. I a la Cal també, també hi participa, i vull dir que estem... Gent diferent, no?, més a més, vull dir que això sempre és bo. Sí, sí, a més a l'escola de català, l'escola amb la Marta Mossac al davant, vull dir que sí, pot ser un acte molt bonic, en parlarem una mica més dilluns que ve, per dir exactament els poemes que es diran,
i els que llegiran els poemes i tot això. I ara, per avui, em sembla que ja està bé. Molt bé, Maria, doncs moltes gràcies. A vosaltres. I tornem dilluns que ve, quan de poesia. Bon dia. Bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe.
You and I We might be strangers However close we get sometimes It's like we never met But you and I I think we can take it All the good with the bad Make something real
Bona nit.
What's coming next? I can't ever tell you the deepest swell I've ever fallen into Oh, I don't wanna know Oh, I don't wanna know Oh, I don't need to know
Bona nit
I think we can take it All the good with the bad Make something that no one else has But you and I You and I
Bona nit.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema.
Ara passant cinc minuts d'un quart d'una del migdia, aquesta hora parlem amb el regidor d'Ocupació i Innovació, Joan Bassaganyes, molt bon dia. Molt bon dia. Perquè aquest matí l'alcalde de Sant Just i també el regidor han rebut a les empreses del municipi que formen part del programa POFI, aquest programa que l'Ajuntament, a través del qual l'Ajuntament pagarà el 50% del sou que rebin els treballadors en situació d'atur que contractin les empreses del municipi.
Un projecte interessant que no sé si és pioner aquí a Sant Just, si s'ha fet en altres llocs. A Sant Just és pioner i a Catalunya també. El que passa és que estem constatant que molts altres ajuntaments, sobretot de l'àrea metropolitana, l'han trobat una iniciativa molt interessant i l'estan fent també, l'estan aplicant també.
Perquè com funciona en tot plegat? És a dir, es paga aquest 50% del sou del treballador, no? Sou i seguretat social. O sigui, el que li costa a l'empresa contractar un treballador, per tant, és més. Sí, sí. Amb un màxim de 600 euros mensuals per treballador...
I els dos únics requisits és que l'empresa sigui de Sant Just o tingui la seva activitat a Sant Just i que el treballador sigui de Sant Just i estigui inscrit a la borsa de treball de l'Ajuntament de Sant Just.
i llavors de moment ja s'han acollit aquest matí, s'ha fet aquest acte de reguda en diferents empreses d'aquí al municipi. Suposo que encara es pot fer, de moment són unes poques empreses, per tant encara està en marxa doblegat. De moment hi ha sis empreses que han contractat gent i que s'han acollit a aquest programa,
El que passa és que no hem esgotat la disposició pressupostària amb la qual vàrem dotar aquest programa i, per tant, resta oberta perquè s'hi puguin presentar les empreses fins que esgotem el pressupost.
El tipus de treballador suposo que també deu variar en funció de l'empresa o tot plegat? Us heu adreçat només a empreses de moment? Heu parlat també amb treballadors? Com funciona? No, aquest programa és per les empreses i les empreses estableixen els criteris i nosaltres el que els ajudem és a fer una preselecció.
Amb les dades que teniu de gent apuntada, no? Exacte. Penseu que aquí Sant Just tradicionalment havíem tingut un atur del voltant del 4%, que era un atur molt residual, de molt difícil inserció, però per desgràcia en aquest context de crisi en què ens trobem,
ens està venint molta gent d'aquí Sant Just que ha treballat tota la vida que a més a més està molt ben formada i té molt bona experiència professional que s'han quedat sense feina perquè les seves empreses han tancat o bé perquè han fet reducció de plantilles i per tant des de l'Ajuntament de Sant Just podem oferir un ventall de possibilitats molt més ampli
que el que podíem oferir a les empreses fa 3-4 anys, quan tot anava bé. Perquè és un tipus d'aturat diferent, segurament, no?, el perfil. Sí, ara tenim molt aturat, insisteixo, de persones que han treballat tota la vida i que tenen molt bona formació. Per tant, jo quan visito empreses els animo a que aprofitin d'aquesta desgràcia, perquè no deixa de ser una desgràcia,
perquè per les empreses de Sant Just també és un avantatge contactar gent de Sant Just perquè a tothom li interessa molt més treballar a prop de casa. Les empreses suposo que s'han pres bastant bé, no? Aquesta iniciativa també és un estalvi per ells. Sí, a veure...
Les empreses, moltes, el que diuen és que ara mateix, amb la incertesa que hi ha, doncs els costa molt contractar gent. Aquest programa tenia una finalitat i és animar aquelles empreses que estaven dubtant que contractéssim. El que volíem era fer aflorar una...
Una ocupació que estava una mica en el alero, com diuen els castellans, i jo crec que ho hem aconseguit parcialment, o sigui, hi ha hagut empreses que s'hi han acollit aquest programa que ja haguessin contractat algú sí o sí, perquè tenien necessitats,
Però sí que n'hi ha hagut unes altres que estaven a l'expectativa de veure si la situació econòmica millorava i aquesta ajuda ha estat una empenta que els ha fet decidir. En el futur jo crec que hauríem de mirar que en aquest programa sobretot s'hi puguin acollir aquest tipus d'empreses perquè la finalitat és generar nova ocupació.
De fet, és un d'aquests projectes en què s'assuma el sector públic i el sector privat, que és un d'aquests temes que n'hem parlat altres vegades i que, d'alguna manera, pot ser un dels camins interessants en els propers anys, tenint en compte tota la situació actual. Sí. El sector públic, jo crec que està cada cop més clar que ha de jugar un paper en la recuperació econòmica. El que passa és que els
No tot el sector públic pot. Hi ha administracions que estan en una situació financera molt complicada.
I en canvi hi ha d'altres perquè hem fet la feina bé a l'època de vaques grosses, doncs ara estan en disposició de, sense fer grans meravelles, poder ajudar el país a sortir de la crisi. Per aquest motiu és tan important que quan des del govern central o des de la Generalitat de Catalunya es fan lleis que afecten l'administració local,
És molt important, insisteixo, que no ens tractin de tots iguals, que amb aquelles administracions que han fet els deures i que avui en dia tenen una situació, com és el cas de Sant Just, prou bona com per engegar iniciatives com aquesta, doncs que ens ho permetin, que no ens posin impediments legals per...
per poder fer la nostra contribució. Que seria el que passa amb l'avantprojecte que de moment... És el més clar exemple que hi ha. El govern espanyol. Efectivament. Tots aquests matisos que veurem si finalment, m'imagino que si hi ha realment tanta... Si les queixes venen de tantes administracions locals, també fins i tot del mateix color polític, suposo que alguna cosa o altra hi haurà un punt de marxa enrere o altra.
Esperem, però la veritat no ho sé. No ho sé perquè a vegades veus algunes legislacions que sembla que estiguin pensades...
per persones que no han treballat mai a l'administració. Un desconeixement molt gran, però no ho sé. Prefereixo donar-li un marge de confiança. En tot cas, avui s'ha fet aquesta rebuda de les 5 empreses de Sant Jusk que ja s'han acollit a aquest programa, que el que fa és que l'Ajuntament financia el 50% del sou dels treballadors en atur contractats per empreses d'aquí al municipi,
Una bona notícia, per tant, esperem que tot plegat continuï cap endavant amb altres empreses que s'hi puguin sumar. Sí, de totes maneres, vull dir, l'atur aquest últim mes ha crescut amb 14 persones al mes de febrer.
I està a 826, que em sembla que no s'hi havia arribat mai. Per tant, el sector públic pot ajudar, jo crec que ha d'ajudar, no en tinc cap dubte, però el context econòmic és el que és i fins que l'economia no reactivi hem de ser conscients i li hem de dir la veritat a la gent que les dades d'atur seguiran sent preocupants.
Doncs estarem al cas de tot plegat també. Gràcies, Joan Bassaganya, regidor d'Ocupació i Innovació. Fins aviat, que vagi bé. Moltes gràcies a vosaltres. La informació més propera al Just a la Fusta.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó. Te'n volia robar un altre. Puc cedir des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers. Taronges, les postes, de vida mai nostra. Amb liegadors els fins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Gàlids, vespres, verds, grocs, ho trobes, blaus o pecs. Tronges, les postes, la vida mai nostra. Embriagadors els vins que bevem quan fugim a la primera. Quina pressió, on és el meu amor?
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia i aquesta hora el que fem és estrenar una nova secció, ho fem amb Francesc Corbella. Molt bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bon dia, molt bé. I benvingut aquí al Just a la Fusta. El que farem els dilluns a partir d'ara és parlar de coaching. Molt bé, gràcies. Que això de primeres pot ser una mica estrany, però d'alguna manera el que farem és explicar una mica, si vols explicar-ho tu mateix, però diferents maneres, diferents estratègies
que ens podrien anar bé segurament en diferents situacions a tothom, vinculat amb el lideratge o amb... Exacte, sí. Bàsicament intentarem parlar de lideratge, intentarem parlar de motivació, de conflictes i sobretot de trobar experiències i solucions a les coses que ens passen al dia a dia, tant a la casa com a l'empresa. Una mica en tots els àmbits, d'alguna manera o altra.
I llavors avui el que fem és començar ja directament amb un exemple, amb una experiència concreta, l'experiència d'Ernest Shagleton a l'Antàrtida. Ens anem bastant lluny avui per començar. Ens anem bastant lluny a l'espai i també en el temps. Jo, si et sembla, et proposaria un joc ara per començar. A veure. I imagina que estàs buscant feina i estàs mirant els diaris, els classificats, les ofertes de feina, i trobes un missatge que et posa el següent.
Es necessiten homes per viatge perillós, salari baix, fred extrem, mesos de completa obscuritat, perill constant, retorn i les dubtors, honors i reconeixement en cas d'èxit.
Déu-n'hi-do, eh? De primeres pot semblar interessant però hi ha massa risc, no? És el que a mi se m'acut de primeres, per exemple. Sí, no és la típica oferta que estem acostumats a veure, no? No, segurament no. Doncs aquesta oferta va ser publicada l'any 1914 al diari The Times i la va publicar Ernest Shackleton, que era un explorador
que es disposava a fer un viatge per anar a l'Antàrtida. Aquell viatge era el seu tercer que feia cap a l'Antàrtida, els dos anteriors s'havien sigut fracassats. L'objectiu que es proposava era arribar al Pol Sud, era ser el primer britani o anglès que aconseguia arribar al Pol Sud, i va ficar aquest anunci per buscar homes per la seva travessa, no?
Homes valents, no? M'imagino, suposo que amb aquest anunci és el que buscava d'alguna manera o altra gent que no tingués por. Doncs sí, exacte. I ni més ni menys en va trobar 5.000, que van ser les persones que es van apuntar el dia següent a casa seva després de llegir aquest petit missatge al diari. És una mentida, eh? De primeres, vull dir que sorprèn.
Sorprèn molt, no? Llavors, la figura de Shackleton és una figura molt interessant, i jo crec que avui podríem analitzar-la una miqueta, si et sembla, per veure'n algunes coses que em podríem treure nosaltres d'experiència del que ell va fer. D'acord, doncs a veure, què en podem treure? Doncs mira, comencem per parlar què vol dir liderar, no? Liderar, el primer requisit que es demana per poder liderar amb eficiència és confiar i ser sincer.
el missatge que acabo de llegir és un missatge que es pot catalogar de moltes maneres però sobretot és un missatge sincer explica el que hi ha i no enganya ningú anant la veritat per davant d'alguna manera i transmetre-ho perquè de vegades pot aparentar algú però no et genera aquesta confiança exacte, sempre ser sincer i sobretot als líders és necessari les persones que manen, que prenen decisions que mai prenguin decisions des de la por
Sempre que s'hagi de prendre una decisió, tant a casa com a la feina o on sigui, una de les coses que t'has d'analitzar és, si tingués por, què faria? Quina decisió prendria?
La poes a vegades és una mala consellera per les decisions correctes. Normalment una persona que pren una decisió perquè té por a alguna cosa és una decisió equivocada. Llavors la decisió que prendrien des de la poes és la que no hem de triar, no? És la que no hem de triar, exacte. També se'n pot treure altres lliçons de l'experiència a l'Antàrtida. A veure... Cal dir que va ser una expedició una mica...
problemàtica per dir-ho d'alguna manera era difícil, no? és un punt de partida d'aquests que ja saps que no tot serà fàcil exacte, sí, és com pujar a l'Everest una d'aquestes proeses difícils quan van arribar a l'Antàrtida el primer problema que es van trobar és que el vaixell que anaven es va quedar encallat entre dos blocs de gel es va trencar el vaixell i es van trobar al mig de l'Antàrtida sols, sense poder comunicar-se amb ningú sense poder arribar al Pol Sur i aconseguir l'objectiu que s'havia marcat perquè havia d'anar caminant
I a partir d'aquí, l'únic objectiu que es marcaven era sortir-ne vius d'allà, com fos. Sobreviure, no? Sobreviure. Déu-n'hi-do. I aquest és un dels següents missatges lliçons que en podem treure. És a dir, ens hem de saber adaptar a les circumstàncies. L'equip que anava a l'Antàrtida tenia un objectiu, que era arribar al Pol Sur, i de cop i volta aquell objectiu no es podia aconseguir. S'havien quedat sense vaixell i sense manera d'arribar fins allà. Però com es feia per poder sortir-ne d'allà sants i estalvis?
Es trobaven enmig d'un bloc de gel que estava navegant a la Deberiba. Navegava pel mar de l'Antàrtida, no sabíem ben on anava. I Xarkelton es va proposar una cosa, caminem. I llavors la pregunta és si cap a on, si això és un tros de gel que està movent. Va dir, és igual, aquí hem d'anar caminant cap a on sigui. És una cosa molt important que ens hem de marcar sempre. Sempre ens hem de centrar en el gran objectiu, però a més a més marcar-nos fites petites.
I això és el que ell va voler aconseguir amb aquest caminem. És a dir, que cada dia hi hagués alguna cosa per aconseguir per a l'endemà. Doncs és una opció com una altra. Vull dir que d'alguna manera serviria ni que sigui per la gent que l'acompanyava per saber que tot plegat tenia un camí, no? Exacte, que tot tenia un sentit. O sigui, la gent necessita saber que tot allò que fa té un sentit.
que al cap i a la fi no fa les coses perquè sí, que al dia següent hi haurà una cosa diferent del dia següent. Que hi ha un lloc on anar, no?, d'alguna manera, encara que suposo que ell tampoc ni ell mateix sabia on anava, no? Ningú ho sabia. Però la qüestió era caminar cap a alguna banda.
Està clar. Doncs això d'una banda, tenim per això més coses, no? Encara hi ha més exemples que ens serviria aquest Ernest Shackleton com a figura, com a líder, no? Per exemple... Molt bé, fixa't, quan es van quedar sense el vaixell, que es va destrossar tot, li va demanar a la seva tripulació que només podien portar un quilo per persona de pes, perquè clar, evidentment, havien de caminar a temperatures molt complicades. El primer que va fer va ser agafar els seus cigarrets, els va llançar al mar...
Va agafar el rellotge d'or, el va llançar al mar i va dir, vinga, ja podem començar a caminar. És a dir, el simbolisme i l'exemple és el primer que ha de fer un líder. No serveix demanar a la gent que va amb tu que faci coses. Per creure-te'l directament, no? Exacte. O sigui, és molt important demostrar que allò que demanes tu estàs disposat a fer-ho. Més coses tenim encara? Exacte. Què més? El treball en grup és molt important.
molt important. Saber que no hi ha un que està per davant d'un altre. És a dir, el líder no és la persona que va davant i que té privilegis, és la persona que serveix a la resta. Difícil, això segurament, de vegades, suposo, vull dir, d'arribar a aquest punt, vull dir que moltes vegades no és el que ens transmet justament, no? No, no, exacte. Sembla que les persones que estan a sota han de servir el que mana i en realitat és al revés. El que mana està per servir els altres perquè puguin fer la seva feina. La consciència de grup. Exacte.
Aquest tema de treball en grup, que també se'n parla tantes vegades, però possiblement s'oblida justament la funció que hauria de tenir algun líder. I, per exemple, en el cas d'un conflicte, quin paper té un líder? El conflicte és una situació que es dona, és impossible evitar-la.
tots hem tingut conflictes o a casa o a la feina amb alguna persona, sempre un líder ha de tenir en compte mostrar el malestar en petites dosis. No serveix estar tot el dia enfadat. Perquè el malestar o el pessimisme és una cosa que es contagia. Es contagia molt fàcilment. I quan una persona es permet estar pessimisme, els que estan al seu voltant, vulguis o no aquest malestar i aquest pessimisme es va contagiant, es va contagiant...
ja s'hi acostumaran, no?, també, vull dir que és una cosa que es pot retroalimentar. Exacte, això mateix. Sí, sí, i s'ha d'evitar de totes maneres perquè, si no, els objectius complicats amb pessimisme no s'hi poden aconseguir de cap manera. I llavors, justament, l'efecte contrari seria el tema de la motivació, no?, que normalment és el contrari o va deslligat del pessimisme en general. Exacte, estar motivat és una cosa que és importantíssima i, sobretot en aquest aspecte, m'agradaria recalcar el celebrar les coses.
que és una cosa que les famílies celebren de tant en tant, no massa, però de tant en tant, però a les empreses gairebé mai. Sembla que només es faci el sopar de Nadal i poca cosa més. Celebrar els èxits és una cosa importantíssima per als grups. Ernest Shackleton ho feia molt sovint, de fet, quan va marcar aquesta regla d'un quilo per persona, va deixar una excepció, i és que el músic de la banda que portava un banjo li va permetre portar el banjo. Per què? Perquè per ell era molt important el poder...
Tenia aquests moments de cantada, de tocada, i tot això ho va tenir sempre molt en compte.
No, no, de vegades suposo que pot semblar que en una feina no s'ha de celebrar perquè ja és el que toca, que és el que podria semblar també en aquesta emissió, no cal celebrar res perquè heu vingut a fer això, però d'alguna manera o altra tots necessitem que se'ns diguin quan les coses es fan ben fetes. Sí, perquè tendim molt a avisar quan les coses es fan mal fetes, a recriminar certes coses quan un treballador s'equivoca, però la part contrària, la part positiva, la part de felicitar aquesta no... Molts cops es dona per feta, no? Es dona per feta i no s'hauria de donar per feta.
Encara tenim més punts, no? Per això encara ens pot servir l'exemple d'Erna Shackleton, encara ens pot... podem aprendre més coses, segurament. Exacte. Abans, quan he dit que... quan he parlat del missatge que va escriure al diari... Sí. S'hi van apuntar 5.000 persones, no? És una barbaritat, no? Vull dir que, a més a més, per l'època, fins i tot. És una barbaritat. De fet, avui hi ha pocs anuncis als quals s'hi apunti tanta gent, no? I fixa't en una cosa molt curiosa, que demana homes...
Però no demana ni... ni demana músics, ni demana biòlegs, ni demana res en concret. Demana homes i prou, no? De tota mena, no? Qualsevol persona es podia donar per a l'udit. I què va passar? Doncs que en aquell viatge van anar finalment 28 tripulants de tot tipus, de totes classes. Clar. Hi havia professors de Harvard, hi havia fins i tot un polisó que va pujar a última hora al vaixell. És a dir, hi havia de tot, no? Però...
Per això és molt necessari que una persona sàpiga gestionar les diferències entre les persones d'un equip. Perquè no tots som iguals i tot i que en un principi el cuiner tenia la seva tasca i el que el carpinter tenia la seva tasca i el que feia de mariner un la seva, quan es van quedar sense el vaixell i s'havien de salvar, totes aquestes diferències no servien per res. I tots havien de fer el mateix. Havien de caçar foques, havien de tirar dels trineus, havien de passar fred igual i havien de menjar poc tots.
I gestionar aquestes diferències és una cosa que ha de tenir sempre molt present qualsevol persona que vulgui liderar l'equip. Ha de conèixer molt bé la gent també, suposo, i saber què pot demanar cadascú, o quin és el límit, també, fins on pot arribar cada persona. Exactament. I d'altra banda, també, tot un tema que no l'hem comentat, però que també és bàsic, i que és el lideratge vinculat també amb l'autoritat. Clar, perquè tots estem acostumats que el que mana és el que paga...
però aquí ens trobem amb un exemple d'un equip que deixa de tenir sentit en el moment en què perd el vaixell, que el senyor que manava en aquell moment, que era el Ernest Shackleton, no tenia per què seguir sent el que manava, perquè ara es tractava de sobreviure.
Però tot i això, el seu equip va mantenir-li el lideratge i va continuar pensant que ell era el seu líder. I això no és perquè era el que pagava o el que se suposava que havia de ser. És els seus tripulants, que ho havia de donar a ell, que era ella la persona indicada per fer-ho. I això ho hem de tenir tots molt en compte. Què passaria si de cop i volta una persona que treballa per nosaltres no li poguéssim pagar? Estaria disposada de treballar per nosaltres de la mateixa manera?
O li podríem demanar certes coses a una persona només per al tema econòmic, només perquè és la persona que mana, és a dir, és molt complicat també, però hem de tenir en compte que no sempre el que mana és el que és el líder. Hi ha molts llocs on realment el líder és una persona que no està al cap de dalt, és una persona de l'equip, una persona que treballa...
Això passa en partits polítics, per exemple, que es diu moltes vegades que una cosa és algú que fa més de portaveu i l'altra és qui dintre del partit manega tota la qüestió. Passa molt i a les empreses també passa molt. En equips on representa que el cap és el que mana, realment el líder i el que mana i el que diu com s'han de fer les coses...
sense ser oficialment és un dels treballadors. I potser sense adonar-se'n, no? Fins i tot. Fins i tot sense adonar-se'n. Ni el cap, que millor segurament, ni el mateix treballador. I potser ni els altres, no? Però a vegades quan prens consciència d'aquestes coses dius, ostres, és veritat. Aquesta persona li tenim molt de respecte. I com és que li tenim molt de respecte? Per alguna cosa. Doncs avui hem après alguna mica més de tot plegat, d'aquests conceptes de lideratge, de com es pot fer tot plegat i com podem gestionar
totes aquestes situacions. Amb aquesta experiència a l'Antàrtida d'Ernest Shackleton ho hem fet amb el Francesc Orbella i a partir d'ara cada dilluns parlarem d'alguna manera o altra amb diferents exemples de totes aquestes situacions. Moltes gràcies, Francesc. Moltes gràcies a tu. Fins la setmana. I tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Adéu, bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe.
True love will find you in the end You'll find out just who was your friend Don't be sad, I know you will But don't give up until
True love will find you in the end. This is a promise with a catch. Only if you're looking can it find you. Because true love is searching too.
Bona nit. Bona nit.
Just a la fusta.
Ara passant tres minuts o tres quarts d'una del migdia, a aquesta hora saludem l'Eduard Casanovas, arquitecte tècnic del Gabinet Tècnic Casobi. Molt bon dia, Eduard, què tal? Hola, bon dia, Carme. Gràcies, que no et sentíem. Sí, desmano disculpes. Tenim cada 15 dies per parlar d'arquitectura i avui tornem a parlar d'internacional, perquè hem parlat unes vegades de la internacionalització.
de tot el tema de l'arquitectura i com que justament acabes d'arribar gairebé del Perú, podem parlar del que està passant allà. Sí, ahir a Tarraba de Perú, després d'un periple d'una miqueta més d'una setmana i la veritat és que ens hem trobat un país que ens rep molt bé
que ja tenim catalans allà, i espanyols també, i la veritat és que és un país en ple desenvolupament. Una cultura que és diferent que la nostra, però té moltes paral·lelismes, perquè, evidentment, un d'ells, i el més important, és l'idioma. Clar, ja trenques moltes barreres, no suposo, només amb un tema de no haver-lo d'aprendre de nou. Moltíssimes. Jo, que també m'estic bellugant amb altres llocs, evidentment acabes nant-hi amb l'anglès, perquè l'àrab
per exemple, no el parlem pas la majoria de persones aquí, ni s'estudia pràcticament enlloc, doncs és molt més difícil de tenir aquesta facilitat de comunicació i el que fas, òbviament, és intentar tirar de països que són més fàcils, no?, els idiomes. I, per manera natural, aquí tenim dos d'idiomes principals, que són el castellà i el català, i aquest ens permet anar a Sud-amèrica, el castellà és important.
I el català et diria que també perquè he parlat català a Perú i amb més d'una persona. La veritat és que és sorprenent la quantitat de persones que hi hem sortit.
no m'esperava pas trobar-ne tants, i això denota una mica la voluntat de lluita que tenim tots els catalans per poder sortir i buscar-nos les garrofes allà on sigui. I bé, per fer una pinzellada ràpida, sí que m'agradaria fer quatre tocs del Perú, fer una mica de geografia. El Perú el trobem a Sud-amèrica, evidentment, però a part és un país...
que està dominat per la corrent de Humboldt, que és una corrent que es pot catalogar clau per al clima mundial, i no només pel Perú, sinó per tota la Terra. Fa una regulació natural...
d'aquella zona, i és una corrent d'aigua freda, una corrent d'aigua freda que ve directament de l'Antàrtida, que diguem que es puja literalment a la superfície i recorre pràcticament tota la costa del Perú, sencera, i ens dona unes particularitats molt grans en aquest país. Ens dona unes zones desèrtiques a tota la línia de costa, curiosament, ens trobem una costa amb desert,
com el desert d'Atacama, que és un desert molt important. Ens trobem en una capital, Lima, on no plou.
Literalment, aquí la veritat és que una mica m'agrada el món de la impermeabilització de cobertes, en tinc poca feina. Perquè si no plou, no les necessites. Aleshores, et trobes la curiositat que... És un repte diferent, no?, també, segurament. Sí, sí, et trobes que allà t'has d'ajustar el que necessiten. I llavors, en el nostre sentit, ens ajustarem a les façanes, no?, a treballar tot el tema de façanes. Però el tema de cobertes, doncs, bueno, és com si fessin un terra normal...
on es fa una col·locació de peça ceràmica o de morter i després senzillament pinten, però pinten amb pintura de paret, amb pintura que evidentment quan es mulla aquí a casa s'aixeca tota i queda sense pintura.
Doncs aleshores, és curiós, ells les coberten, les treballen senzillament com si fos una paret i aquí es queden. Això, la capital. La capital, capital de 9 milions de persones. Això t'anava a preguntar, no? Perquè fa la ficta que deu ser d'aquestes grans, grans. Sí, a més és una capital extensa. Realment la seva comunicació és complicada perquè no tenen pràcticament via ràpida.
I el tema d'infraestructures allà és una assignatura pendent molt gran. Transport públic i tot plegat. Bueno, tenien autobusos, però des de fa quatre dies. Vull dir, realment, allà el rei és el cotxe i, a més a més, amb poca cura del peató, això ho hem de dir. Per tant, allà has de fer un punt d'educació i estar molt atent quan et traverses perquè no paren.
I has de vigilar molt. I després el que tens és que tampoc és fàcil per la pròpia forma de la pròpia capital lima trobar una manera de poder aconseguir un transport ràpid. Jo penso que els quedarà treballar un metro.
És una opció que per mi se'm fa imprescindible i no sé el que tardaran en tenir-lo, però Lima és una capital perfecta per ubicar el metro. I és una capital que pot ser, no m'he posat a mirar exactament, però 30 quilòmetres ben bons d'una punta a l'altra, fàcil. I encara no n'ha sortit, perquè no tenen límits. És una mica com Madrid, que sí que té el mar per un costat, però per la resta,
és il·limitada i va creixent de manera jo diria que exponencial perquè hi ha molta gent a Lima i ens trobem amb aquesta capital que no plou tota la zona costanera pràcticament la franja es va fent més estreta o més ampla i no plou
i quan vas tirant una mica endintre, cada vegada les precipitacions comencen a ser més normals, més normalitzades, i, evidentment, quan arribes a la zona amazònica, allà és raro el dia que no plou, no? O sigui, es fa una mica la inversa. I, per tant, ha de funcionar diferent, no?, tot plegat, vull dir que és un sol país, però que té condicions curioses ben bé i extremes gairebé.
I sí, un contrast molt gran entre unes zones que pots trobar molt plujoses i altres zones desèrtiques. Això condiciona molt la construcció. La construcció, evidentment, aquí és diferent que altres llocs. Et trobes una capital on els preocupa molt l'estètica de la façana i cada dia més, que volen incorporar tecnologia. També hem de pensar que la pròpia corrent de Humboldt el que ens provoca també són unes temperatures molt estables
Per tant, ens trobem, per exemple, a Lima, una capital on a l'hivern, un dia dur de fred poden ser 13-14 graus, fred, fred, d'aquí no baixen, i el dia d'estiu pots trobar 30 graus, màxim de temperatura ara d'estiu, la que van de passar el febrer, inclús aquest mes de març seria com el setembre nostre, i pots trobar això, que treballen en unes condicions molt atemperades.
I això et porta a que l'alliament tèrmic tampoc el necessiten gaire, no es treballa gaire d'alliament tèrmic.
Els vidres són tots senzills, no hi ha vidres que siguin en càmera perquè tampoc l'acaben de necessitar, tot i que aquí tenim feina que fer, tot el arquitecte es pita amb el clàxon per qualsevol cosa. De manera habitual, no? Sí, és impressionant, de fet els taxis jo diria que cada 10 metres fan sonar el pitu i també té la seva part de diversió, el que passa que sí que és incòmode perquè és una ciutat amb molt de soroll.
I pel soroll, home, els vidres Quilmelit i altres solucions tècniques que podem fer per façanes podien afavorir que dintre dels habitatges s'estigués més bé. I és un moment de construir bastant? És a dir, s'està fent gran també el país? Sí. O és una qüestió que és general i ara, com que no hi ha tanta feina aquí, va més gent cap allà? Home, és un país que està creixent. És un país que ara mateix jo et diria que el motor de la construcció és el primer motor.
que ve derivat d'altres motors molt importants. Ells tenen, evidentment, una potència minera que no tinc a descobrir ningú. Molta gent del Perú ja pensa en els minerals. S'extreu de tot i en abundància. També és un país molt ric en sucre. El sucre es treballa molt bé i altres derivats.
La indústria agroalimentària és molt important i és d'aquestes raons les que aporta que ells vagin creixent. És un país molt sa, els bancs són petitets, no tenen molta importància perquè es treballa d'una altra manera, d'això aquí se n'hauria d'aprendre.
i per tant condicionaments també a l'hora de construir hi ha condicionaments això implica que evidentment que si vols construir allà has d'aportar diners ja sabem que els diners fan diners però allà no es treballa amb els prestes com aquí sinó que es treballa molt bé amb avals es treballa molt bé amb el diner del comptat els pagaments són molt ràpids els pagaments dels clients la veritat és que hi ha molta agilitat amb el diner però sense intervenció bancària
I això, evidentment, el que fa és que els bancs allà siguin petitets i, bueno, els peruans no han sofert res d'aquesta bombolla. Sí, sí, és curioso. Parles amb ells i és com si ho haguessin vist passar i és veritat, perquè la llei hipotecària és diferent que la d'aquí i molt més raonable, obliga que la gent per comprar alguna cosa tingui diners, no es poden comprar les coses sense tenir-ne diners...
i la veritat és que això obliga a estar molt més sants. És envejable, ara que hem vist el que ha passat amb el fet d'haver donat diners de qualsevol manera a tots i tothom i sense limitacions, ens ha portat on ens ha portat i això ja veig que... A veure com funciona bé en algun lloc, vull dir que això sempre...
Sí, sí, la veritat que m'ha sorprès, evidentment ens obliga a anar allà amb diners, per tant no pots anar allà a que te'ls deixin, ells també volen que hi vagis amb diners, tot i que és un país ric i que en té de diners. I doncs ens trobem molts arquitectes que estan treballant, evidentment, amb el món. Ens hem trobat persones que estan representant immobiliàries perquè s'han digut que reajustar una miqueta...
a la seva professió i trobem també arquitectes que van fer d'arquitecte. L'inconvenient gran que té la figura de l'arquitecte allà és que no poden signar. Per tant, t'has de buscar un col·laborador per allà que signi per tu o tornar a passar per la carrera perquè... No és compatible. No, és que ens estan tornant la pilota. Nosaltres en el seu moment... Sí, les coses s'han de dir com són. Nosaltres en el seu moment aquí vam posar moltes traves per homologar
formacions exteriors, i ara ells han fet exactament el mateix. Bé, són els peatges que... O sigui, han donat unes quantes lliçons, no? Amb el tema bancari, amb tot aquest tema. Sí, nosaltres també podem donar perquè, evidentment, tenim un coneixement que en allà és molt apreciat. És un valor afegit, no? I és un valor afegit cert.
Vull dir, aquest és cert. I ens aprecien. A més a més, Perú aprecia tots els espanyols i la zona d'aquí també és molt apreciada.