L'objectiu, obtenir liquiditat immediata.
Valoració molt positiva de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat del resultat de la consulta popular feta ahir als veïns d'aquest municipi del Baix Llobregat. Majoritàriament van decidir preservar el camp de futbol i no edificar-lo i mantenir els terrenys de Can Llimona com a zona agrícola. El portaveu del govern municipal Jordi Martínez ha assegurat avui que aquest resultat va en la línia del que pretenia l'Ajuntament i ara tot està subeditat a les eleccions municipals del 24 de maig.
D'aquí uns minuts el Barça viatge cap a Manchester. Escenari demà de l'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions de Futbol. Aeroport del Prat Marta Carreras.
Bon dia. D'aquí pocs minuts en l'aire el vol xarter del Barça cap a Manchester, on els blaugranes s'enfrontaran demà al City. Partit d'anada de quarts de final, que arriba després de l'ensopagada al Camp Nou contra el Màlaga, on l'equip de Luis Enrique pràcticament no va xutar porteria i en un error defensiu va permetre que el Màlaga marqués a la porteria de Bravo. A Manchester, Nova Labadà, Luis Enrique ho sap, i s'endú a tots els jugadors disponibles, 21 jugadors, és a dir, tots menys dobles,
i fer mal en que continuen recuperant-se de les seves respectives lesions. Aquesta tarda a les 6, Luis Enrique i Piqué atendran els mitjans de comunicació i una hora més tard, a les 7 de la tarda, trepitjaran ja la gespa de l'escenari del partit. Marta Carreres, Catalunya Ràdio, Auroport del Prat. Fins aquí les notícies. Benvingut a...
Justa la justa.
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença just a la fusta d'avui, dilluns 23 de febrer.
Comencem el programa d'avui de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Just. També farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i dels digitals. Ens fixarem en les notícies més destacades d'aquest matí. També parlarem dels Òscars que es van lliurar ahir a la nit, de fet aquesta matinada, als Estats Units i on la pel·lícula que s'ha endut la majoria, la que ha estat una mica la guanyadora d'aquesta gala, és Birdman.
A les 11 i 10 ens revistarem avui a Pilar Sant Pau, perquè és la persona que conduirà un diàleg amb Joan Margarit aquesta setmana. Sabrem què és el que es tractarà, quins temes es parlaran en aquesta conversa. També parlem del temps avui a la primera hora, que ens ho hem descuidat, per saber què ens espera els propers dies, si continuarà el vent, si continuarà el fred o si vindrà la pluja.
En parlarem amb el Carles Hernández i Rius, a 2.12 Tertúlia, amb la Carme Madol, Vicenç Riera, el Josep Coderc, la Palmira Badell i en Carles Bas. I a la tercera hora del programa tindrem l'actualitat del Centre d'Estat i Sant Justens amb la seva presidenta, la Maria Quintana.
També parlem de cuina, avui amb la Miracle Serra de Cuina Miracle. I acabarem parlant de dret amb l'abocada Sílvia Masmitja. Tot plegat des d'ara i fins a la onada del migdia, comencem de seguida amb les notícies de Sant Just.
Saludem a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Què tal? Per parlar d'actualitats en Justenca, avui comencem parlant de cursos, perquè tenim diferents opcions aquests dies. Primer de tot un curs per aprendre a fer documentals, Andrea. Sí, és un curs que es farà dijous al vespre, a l'espai de lliure creació Carme Malaret,
És un taller que es farà per aprendre a fer un documental. És un workshop durant uns 90 minuts i anirà càrrec del veí de Sant Just, Joan González, director i fundador de Paral·lel 40 i Docs Barcelona i un dels fundadors del programa 30 minuts de TV3. Segons Joan González, el taller servirà per conèixer les característiques que ha de tenir un bon documental per arribar a ser un bon documental. S'aprendrà a determinar els elements claus per tenir una bona història i així elaborar un bon projecte.
Per poder dur a terme aquest workshop, aquest taller, amb resultats positius, des de l'Espai de Lliure Creació i Joan González recomanen assistir-hi amb una idea que els participants vulguin transformar en documental. El workshop amb Joan González per fer un bon documental serà dijous, dia 26, a les 7 de la tarda, a l'Espai de Lliure Creació. És un taller que requereix d'inscripció preia per participar-hi i l'heu de fer a l'adreça de correu electrònic carmamalaret.gmail.com
Més qüestions, parlem ara d'un altre curs, en aquest cas per aprendre a fer cervesa artesana. Sí, l'organitza Virrot, l'entitat cervesera Sant Justenca. És un taller d'iniciació al procés que requereix per elaborar cervesa artesana, des de la preparació fins a l'embotellat. Es farà en tres sessions diferents que tindran lloc al casal de joves. El primer dia serà per aprendre a elaborar i preparar la cervesa i serà dissabte, aquest dissabte, 28 de febrer, d'11 del matí a 6 de la tarda, amb dinar inclòs, cervesa, aigua i cafè.
El segon dia tractarà l'embotellat. Serà dissabte 14 de març de 5 a 7 de la tarda i l'últim dia es farà un tast i els participants podran endur-se la cervesa a casa. Aquesta sessió serà dissabte 28 de febrer també de 5 a 7. El preu del curs per als socis de Birrot és de 30 euros i per als que no ho són és de 40 euros. És imprescindible fer inscripció breia per participar-hi perquè comencen aquest dissabte.
Les heu de fer a l'atascada als Rifenyus, a la carretera reial 24, i si no, la podeu fer també per correu electrònic a l'adreça info.virot.com i el pagament serà per transferència bancària.
I acabem parlant d'una última qüestió del nucli, Andrea, que ja comença a escalfar motors. Sí, és que queda mitjany encara per la festa gran de Sant Jusk, per la festa major, però el nucli ja vol començar a preparar la festa major d'aquest any. La comissió de festes del poble vol començar a treballar amb tothom per preparar totes les activitats amb la implicació i col·laboració de la ciutadania.
I per això demà passat, dimecres, tindrà lloc la primera reunió del nucli per començar a determinar activitats i propostes. La reunió serà dimecres a dos quarts de vuit del vespre a la sala Agidor Cònsul de Can Ginestar. És oberta a tothom i tindrà com a objectiu posar en comú les inquietuds als participants, potser determinar aspectes que van fallar la festa major de l'any passat i millorar-los i també proposar noves idees i activitats. Per tant, si voleu participar de l'inici de la preparació de la festa major de Sant Just...
Doncs que sapigueu que aquesta reunió serà dimecres a dos quarts de vuit del vespre a la sala Isidòr Cònsul.
Doncs estarem al cas de tot plegat i de què és el que es decideix. Ara, de seguida, parlem de més actualitat, més notícies a través de les portades i dels digitals. El que fem, però, sempre és fer un apunt musical, Andrea, avui, amb regust d'Òscars, eh? A veure... When the glory comes, it will be ours, it will be ours, oh, one day...
Aquesta matinada s'han lliuret els Premis Oscar, la gran avançadora ha estat Bergman, la perdadora diuen que és Boyhood, però bé, en tot cas, Premis en algunes categories més o menys repartides. Parlem de la cançó per això, ara de seguida repassarem les altres categories, perquè els digitals obren tots amb aquestes informacions, però parlem de la millor cançó, que és aquesta que sentim, aquest Glory.
És el tema central de la pel·lícula Selma, de John Stevens i Lonnie Lynn. Sembla que totes les apostes ja donàvem aquesta cançó per favorita, perquè és l'única pel·lícula de l'elenc nominada també a la categoria de millor pel·lícula. Les altres eren de Lego la pel·lícula, de Glen Campbell, All Be Me, Begin Again i Beyond the Lights, que no estaven gaire nominades en altres categories.
Doncs aquesta és la cançó que s'ha endut, el premi, la millor cançó d'aquest 2014. Està molt bé. One day when the war is won
Fins demà!
Fins demà!
One day...
Fins demà!
When the war is won When it's on Saturday night
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio d'Espert dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Un quart i mig d'onze, saludem ara l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, ens fixem en les portades dels diaris. Avui cadascú aposta per un tema diferent, Andrea. Sí, temes bastant diferents, tots molt vinculats amb la política. Al diari ara, per exemple, llegim canvi de cicle polític Operació Rivera. L'elit liberal de Madrid aposta fort per convertir ciutadans en un poder de dretes que faci de partit frontissa.
Diu l'ara, el reformisme és com l'operació Roca, però al revés, reformar Espanya per frenar Catalunya. I diu també l'ara, la paradoxa, PP i UPyD es posen en guàrdia contra Rivera i ja li retreuen la catalanitat. És aquesta la notícia destacada, aquest tema propi del diari que ens mostren avui en portada.
de la portada és la compareixença dels Pujol, una nova compareixença de la família Pujol. Diu, segona oportunitat, aquest és el titular. Els partits creuen que hi haurà pocs aclariments. L'expresident Pujol, la seva dona i el seu fill gran compareixen avui al Parlament.
El periòdico avui ens planteja preguntes que han de contestar en la comissió. Per exemple, els seus fills es van beneficiar de contractes de la Generalitat? Per què va viatjar tan sovint a Andorra amb escort? En aquest cas aquesta pregunta seria per Marta Ferrusola. I pel seu fill, tenia relació amb l'actual president del govern català? Són aquestes algunes de les preguntes que ens planteja el periòdico i que en principi haurien de sortir avui a la comissió parlamentària.
I a La Vanguardia ens parlen de turisme. Feedback ha fet un sondeig per a La Vanguardia. I llegim, el 80% dels barcelonins veuen positiu el turisme. Creix la sensació de saturació de visitants en alguns barris i gairebé la meitat dels entrevistats opinen que la ciutat ha millorat. I és aquest un del tema més destacat avui en portada de La Vanguardia.
Doncs actualitzem la informació amb els digitals, que aquesta hora ens obren encara amb els Òscars que han sigut aquesta matinada. Birdman Triumph als Òscars amb quatre estatuetes, és com ho explica el 3-24, el film d'Alejandro González Iñárrit ho guanya el premi a la millor pel·lícula i direcció, mentre que Eddie Redmayne s'endú l'Òscar al millor actor i Julianne Moore al de millor actrius.
També la Vanguardia ens obre amb el tema dels Oscars i dedica unes quantes notícies. Bertman sobre bola a Hollywood i triomfa amb quatre premis Oscar. És el titular principal. Després també ens diu que Boyhood és la gran perdedora i que el showman Neil Patrick Harris prometia molt però que no va acabar de trobar el to, això segons la Vanguardia, en una cerimònia on es va trobar a faltar, diuen Ellen DeGeneres.
Moltes fotos també veiem Lady Gaga amb l'estil sonrises i làgrimes, Sonia Monroy que anava amb una bandera espanyola embolicada i després doncs les clàssiques, els clàssics anàlisis de les millors vestides, dels millors vestits. Neil Patrick Harris es va aparèixer amb calçotets en un moment de la nit també, Andrea, no s'ho has vist? Sí, no, no he vist res, no he vist res.
I bé, en tot cas, exacte, hi ha tot aquest repàs també de la catifa vermella, que també atrapa tant segurament com el llistat dels premiats.
Altres notícies, La Vanguardia, avui explica, parla també d'aquest sondeig que considera positiu el turisme per Barcelona, també ho tenim aquí en la portada digital, i després el ridícul de Rita Barberà en Valencià en la crida de les falles. Ho anireu sentint també, suposo, al llarg del dia d'avui, el discurs estrany, per dir-ho d'alguna manera, que va fer Rita Barberà.
Lara diu que Grècia va presentar avui el seu programa de reformes a la Troika, que l'IBEX 35 arrenca l'alça després de l'acord amb Grècia. També diu que Berndman escombra Boycott en el lluita pels Òscars i, bàsicament, aquestes són les novetats que tenim a aquesta hora els digitals. Ens donem ara a la informació cultural del dia, Andrea, que evidentment no ens parla dels Òscars perquè han sigut de matinada i els diaris ja estaven a les impremtes. Doncs sí, mà.
Demà ja serà el dia en què tindrem tota la informació dels Oscars en paper. Avui el que sí que farem és parlar de llibres. Parlem de l'últim llibre de Xufó Llorenç, La llei dels justos. Ho trobem al diari ara. La Barcelona modernista cap en 1.100 pàgines. Així titula Jordi Novka aquest article. Presenta aquesta nova novel·la històrica.
La llei dels justos, Xufo Llorenç prova de recuperar el temps, diu que no va tenir per escriure quan es dedicava al món de l'espectacle com a manager i representant d'humoristes i durant les dècades, durant les dues dècades que va tenir oberta una discoteca al Toró Parc.
Don Xufo va baixar la persiana l'any 91, però el seu propietari acabava de reneixer professionalment gràcies a la publicació de la seva primera novel·la, Nada a suceder la víspera, això era l'any 86. Diu que en aquells moments l'autor ja treballava en el següent fresc històric, la llei dels justos, que va presentar la setmana passada en un dinar de premsa a la Fonda Espanya.
Diu que és la seva novel·la més extensa i en paraules de l'autor promet encapsular-hi la Barcelona esclatant de finals del segle XIX, que després de l'Expo es creu la ciutat de les llums, i que la novel·la és escenari d'una història d'amor desgraciadíssima. Diu que Llorenç encadena un rere l'altre els esdeveniments històrics, sent que s'emmarca la llei dels justos. L'exposició del 1888 va deixar 8.000 persones a l'atur i a l'altre.
i va precedir l'obertura de la Via Laetana al mar. Durant les obres també explica que es van haver de tirar 10.000 cases a terra. Les dues famílies protagonistes d'aquesta nova ficció són el Ripoll, exponent de l'alta burguesia, i els modestos Bonafont. També ens diu Nopka que la llei del justus té un punt de thriller perquè hi ha un crim que no es resol fins a l'última pàgina.
Molt bé. La literatura és una de les protagonistes en Clavultural, aquest nou llibre de Xufó Llorenç. També llegim un article vinculat amb la fotografia, perquè l'Avi Reina repassa la trajectòria de Jordi Socias amb més de 50 fotografies. És una exposició que li dedica l'Avi Reina a Socias, fotografies trobades, l'escola de l'artista, diu, van ser els anys de resistència del franquisme. Les obres exposades repassen els 40 anys de trajectòria de Socias, que va destacar una imatge com un resum
de la seva carrera. Un autorretrat sorprenent en què apareix al costat d'un actor vestit d'os durant el rodatge de la pel·lícula de Manuel Gutiérrez Aragón, Feroz. I de fet, al diari ara veiem aquesta fotografia. I ara el sentim de fons en clau cultural.
Una de les notícies tristes de la jornada, i és que també ho recullen avui als diaris, i el diari ara ens ho explica, ha mort el legendari trompetista Clark Terry als 94 anys. Deu-hi-do, ja gran, per això. Sí, va néixer l'any 1920, ha mort aquest cap de setmana.
trompetista de jacing opositor que va gravar amb grans noms de la música, com Billie Holiday, a la Fitzgerald i Quincy Jones. Va morir ahir, justament, als 94 anys. Terry va aconseguir popularitat després de servir alguns alls a la Marina, tocant amb Count Bassey i Ellington des de finals del 1940 i els anys 50, abans d'unir-se a The Tonight Show Band.
Doncs de Can Simpau, 94 anys, eh? Vull dir que, mira, almenys ha volgut tenir una vida llarga. No sabem si plena del tot, però esperem que sí, però exacte. Cop d'hora a la premsa esportiva. Avui no tenim res d'esport, no, Andrea? A les portades...
Ens parlen... La punta esportiva és aquest accident que va tenir ahir Fernando Alonso. Bàsquet no. El periódico sí. El periódico sí que en parla. El Barça es vol redimir a Manchester del fiasco de la Lliga.
Bàsicament, la prèvia a la Champions i el Madrid obté la Copa de Bàsquet en un altre final ajustat. Exacte. És l'unic diari. Avui, clar, és veritat que el Barça va jugar dissabte, en aquest cas el Madrid sí que va jugar ahir diumenge i justament aquesta idea del City és el que també destacen avui els diaris catalans. El Mundo Iportiu diu Cityterapia, és com titulen, diu que després del cau davant del Màlaga del Plantilla vol pensar molt bassa pàgina a Manchester. L'equip viatja avui convençut que es tracta de l'escenari ideal per ressorgir.
I a la imatge el trident, ahir l'entrenament, tots tres així com mitjeleniats i capcots, és una bona imatge que tria avui el Mundo Deportivo. I també parlen de bàsquet, un gran tòmic no basta, és com ho expliquen al Barça, un final atípic, sense bases del camp, va condemnar els Blaugrana en un pols apretat.
L'esportiu parla, dedica la portada a parlar de bàsquet. No hi ha encert, no hi ha títol. És el que expliquen avui en aquest partit i que el Barça va trobar a faltar més referents ofensius a banda de Tòmic, que va fer 25 punts. És on hi ha Iuertes, no van anotar. Muscul contra el City, és el que diu l'esport. Lluís Enriques recupera l'11 de gala amb Mascherano i Rakitic per donar més intensitat a l'equip.
I també parlen d'aquest accident i gran susto espant, seria d'Alonso. Canvien les tornes després de la victòria del Madrid i la darrera del Barça aquest cap de setmana, i el diariàs ja no parla de crisi, sinó que titula Feliç Madrid. D'una banda, una imatge de l'equip campió de la Copa del Rei, i de l'altra, en futbol, diu que el Madrid va recuperar l'energia i el joc de mesos enrere.
Igual que el marca que diu Cop de Líder, un Isco magistral condueix a Madrid a una victòria brillant i en el camí del bon joc, això pel que fa al futbol, amb aquest 0-2 d'ahir diumenge, i després diu Reis de la Copa, parlant de bàsquet. Són les notícies esportives d'aquest matí que ens porten ara cap a les contraportades del dia.
Comencem per la del diari, ara és l'article que ha signat Carme Colomina, titulat avui Guerres de propaganda, Andrea.
La primera part d'aquest article titulat Moscou ens diu Sputnik també és el nom de l'últim aparell de propaganda del Kremlin, un nou projecte multimèdia dirigit per Dimitri Kiselyov, una de les cares més conegudes de la retòrica antioccidental en la guerra d'Ucraïna. Sputnik News comptarà amb un servei internacional de ràdio que aspira a emetre des de 130 ciutats a 34 països diferents, de Londres a Pequín i de Minsk a Washington. La informació s'ha convertit en un dels fronts més efectius de l'ofensiva nacionalista del règim de Vladimir Putin.
Llegim també l'OTAN. El desembre, l'Aliança Atlàntica va començar a pujar vídeos a YouTube amb la intenció de desmentir suposades informacions militars de la guerra ucranesa perquè, segons reconeixia un algarrec de l'OTAN, la versió russa de la confrontació havia començat a fer forat entre l'electorat i afectava la política dels països aliats. Ens diu Colomín en aquest sentit que les guerres sempre tenen un front mediàtic. I per últim, ens ha parlat dels mitjans.
Llegim que les guerres són dels generals però també són dels spin doctors. Els mitjans en són testimoni i objectiu d'uns i d'altres. L'objectiu del 2001, l'octubre del 2001, el Jazeera es va convertir en la televisió que va oferir al món les primeres imatges dels bombardejos dels Estats Units a l'Afganistan. La seu de la cadena Kabul va ser un dels primers objectius que els avions nord-americans van destruir a la capital. Dos anys després, amb la guerra de l'Iraq i el desastre de la post-invasió,
Va començar el final del monopoli global de la informació que fins aleshores tenien els Estats Units i els grans mitjans occidentals. I acaba Colomina dient que la guerra de propaganda russa a Ucraïna demostra la pèrdua definitiva d'aquesta hegemonia occidental.
Al Periódico tenim una altra història, una entrevista diferent, que diu que vull filmar les que s'ho hagin passat malament. Què ens explica, Andrea? És la Laura García, l'entrevistada avui al Periódico. L'Olga Merino, que és la periodista, la defineix com lluitadora. Aspira a rodar una sèrie en una web sobre estereotips al voltant de les noies gais. Diu que ha trobat feina en un supermercat com a caixera reposadora, però projecta les seves il·lusions a estudiar cine i perfeccionar l'anglès.
La Laura ha inclòs la seva proposta fílmica a la plataforma Inspira't, que és una organització que ajuda joves desocupats a trobar la motivació per posar en marxa els seus somnis. El títol la diu Xiques i narra les històries d'un grupet de quatre lesbianes d'entre 16 i 21 anys que viuen a Barcelona, al barri de la Prosperitat.
També parla dels amics i de les seves famílies. Diu, vaig veure una sèrie nord-americana de noies, The L. World, ambientada a Los Angeles, la lletra L del títol el ho deixa el lesbian, i em va fascinar tant que vaig pensar, jo vull fer el mateix, però aquí, a la Prosper, al barri de la Prosperitat. Diu, perquè no tothom té diners per viure al Gaixample. Vaig aprendre molt d'aquella sèrie, però també hi ha una història personal. Jo, per exemple, m'ho he passat molt malament. Al principi no volia que m'agradessin les noies, em feia molta vergonya, diu, em volia morir.
Jo no he sigut mai d'explicar les meves coses fins que un dia, per casualitat, vaig entrar en un equip de futbol i em vaig adonar que potser no era l'única. A casa meva la meva mare no ho va acceptar, el meu pare en canvi sí, em va dir que fes el que volgués sempre que fos feliç. I diu que amb les dones ho tenim tot més difícil. Amb els homes està més acceptat ser gai perquè n'hi ha que han donat la cara, com Jesús Vázquez. A més, els nois gais projecten una imatge de simpatia i poder adquisitiu.
Diu, per això vull rodar una pel·lícula, per ajudar noies que s'hagin passat malament com jo, per obrir els ulls al món i dir, però què està passant? Som al segle XXI, serà una sèrie amb gràcia, gens avorrida, i diu que quan apareix el drama el relativitza la comèdia i explica que la gent, quan la vegi, pensarà, doncs tampoc n'hi ha, per tant.
I a La Vanguardia tenim que remar i remar és la felicitat plena amb molt poca cosa. És l'Aniol Sarrasolces, és el millor que hi ha qui està d'Espanya, té 23 anys i déu-n'hi-do a les cascades que ha fet amb el seu caiac. Diu que ell es dedica a remar el seu caiac per rius d'aigües braves, és un modo de vida. Rema 300 dies l'any, 7 hores al dia. Diu, em preparo per baixar rius en fort pendent i saltar grans cascades. Les petites tenen 10 metres d'altura.
N'hi ha de 20, 30 i 40 metres. Tot això ho salto amb el meu kayak de 2,30. Diu, jo no caic, em tiro. La cascada més gran que he saltat és la Big Banana, a Veracruz, a Mèxic, 42 metres d'altura. Diu...
És intens, emocionant, relleixit, meravellós, per això continuo buscant cascades gegants amb Google Earth. Diu, som pocs els que saltem cascades i som en total quatre persones de tot el món i un d'ells és el meu germà gran, en Gert. Diu, amb Google Earth rastregem rius de tot el món, en llocs molt remots, terres verges amb rius aïllats...
I quan en un d'aquests rius veig una taqueta blanca, cascada, diu Eureka, m'emociono. Llavors és fascinant organitzar l'expedició, arribar a aquell riu, enfrontar-te a aquella cascada. Diu que el rècord avui el tenen els meus amics Taylor Bird i Rafa Ortiz, els únics que han saltat la cascada Pelús a l'estat de Washington, als Estats Units, amb 57 metres d'altura.
Diu, no es tracta d'atrevir-te, sinó de sobreviure, i per això em vaig de preparar molt, agafar l'angle idoni, també explicar les claus que ha de tenir en compte ell per sobreviure en aquests salts, has d'evitar sortir disparat cap endavant, la base del callec ha de tocar sempre l'aigua que cau i seguir amb el morro l'angulació i entrar al riu en vertical. Diu que el parell més gran és caure pla, el cop et rebenta la coluna vertebral, o caure de cap per avall, el caiac se't desprèn, o quedar atrapat al remolí, diu, et pots ofegar.
Diu, jo m'he rebentat els colzes i el Covid i el radi, m'he trencat diverses costelles, se m'ha separat l'espatlla, però el pitjor va ser la vertebra L5, la lumbar anterior al sacre. Diu, vaig caure a pla sobre una roca que no es veia. I, de fet, ell també ha perdut un dels seus millors amics fent un salt en aquestes cascades, el Juanito, un dels nois que li va ensenyar els rius del Perú. D'unido.
Som les contraportades d'avui, acabem aquest apunt amb la notícia curiosa del dia, aquest repàs d'actualitat volíem dir, explicant el cas d'Indira, una noia de la Índia, de 23 anys, que es va casar l'altre dia amb el seu nòvio, que era el Joel Kishore. Però es veu que en el moment del casament, en la cerimònia, el seu promès va patir un atac d'epilèpsia.
Ella es veu que no sabia que el seu nòvio era epilèptic, això la va fer enfadar, i en un intent de continuar amb la cerimònia va anunciar que es casaria amb algú dels que estigués present al casament. Llavors doncs sembla que Harpal Sain, que és cunyat de la germana de la nòvia, va acceptar la proposta i es van casar. Es va casar...
Com és? Qui és? Cunyat de la germana de la nòvia. Sí. Es va casar amb un cunyat de la seva germana. Sí. I bé, en tot cas, sembla que l'exnubi, no sé com hauríem de dir, qui s'havia de casar, qui xori, va tornar a la cerimònia un cop va recuperar la consciència i llavors va veure que la Indira, la seva promesa, fins aleshores s'havia casat amb el Cing i que després de molta insistència sembla que ell es va resignar i va marxar del casament. Quin disgust.
Sí, no? Perquè diem que tot va molt ràpid, però tant, tant, tant, tant. Ostres. Lleig. Home, és un detall, no sé, i es va enfadar i va decidir casar-se amb un altre perquè no sabia que el seu nòvio l'havia amagat. No sabia que l'havia amagat i, a més a més, volia continuar amb la cerimònia. Sí, és igual, no? Em caso qualsevol preu. Ja he pagat la cerimònia, doncs em caso amb qui sigui. Ah, quin disgust, per favor. Sí, em sap greu, eh, pel noi. Home, i tant, a mi també molt. Pobre.
En fi, com els que passen, que vagi Vendria. Bon dia.
Cop d'ollar a diferents informacions que tenim avui interessants dins dels diaris. Per exemple, La Vanguardia avui parla de mestres. Explica que a Catalunya comença una reforma de la formació dels professors amb el model finlandès com a exemple.
I diu que hi haurà una prova específica per estudiar Magisteri l'any 2017. Es valorarà la capacitat per comunicar, la llengua, les matemàtiques i l'empatia, també que s'han aprovat programes d'investigació educativa a la universitat i que els estudiants podrien fer pràctiques d'un any en escoles.
En aquest reportatge a l'avantguarda tenim també un perfil dels professors d'ESO a Espanya, de la informació també sobre la falta dels recursos als centres educatius i s'explica també que un terç dels països europeus està deixant proves específiques per accedir a Magisteri. Els estudis d'aquesta carrera duren 5 anys a 10 països de l'OCDE i a 20 països més la carrera en dura 4, seria el cas, per exemple, d'Espanya.
I pel que fa al prestigi social es diu que la demestre és una de les professions més valorades per la població, juntament amb bombers, metges i policies, segons l'enquesta de la Fundació Societat i Educació. Un revortatge que tenim avui a les pàgines de La Vanguardia.
Més coses, per exemple, ens n'anem ara cap al periòdico, a les pàgines de Cultura, per parlar d'il·lustració. Quotidianitat il·lustrada és el que diu avui el periòdico. Parla d'autors amb milers de seguidors a internet. La Buena Vida de Sara Fretini i La Vida Es Corta i Luego Te Mueres d'Enric Pardo i Liona van néixer a les xarxes socials abans d'arribar al paper. L'humor n'és el comú denominador.
Les vinyetes mostren amb optimisme, por, somnis i inquietuds del dia a dia dels autors. Per exemple, explica alguns dels casos que han portat d'internet al paper il·lustradores com l'argentina Agustina Guerrero amb el diario de Navolàtil i la navarresa Laura Santolaia i el seu alter ego que té el Los Lunes me odian. Totes dues amb milers de seguidors a Twitter i Facebook.
I totes dues són també hereves confesses de Maitena.
Sara Fretindi, nascuda l'any 1985, va començar a penjar a Facebook els seus dibuixos el 2012, també el seu blog a Twitter i a Instagram, i allà la va descobrir la seva editora. Les xarxes són un mar, una porta oberta on fer visible la teva feina. Diu que li va servir per trobar el seu estil, expressar-se i obligar-se a ser constant en alguna cosa. Són retrats del seu dia a dia, diu, en els quals soc molt sincera amb mi mateixa perquè reflecteixen pors, desitjos i el que sent a cada moment.
Fretini, llicenciada en Belles Arts a Madrid, viu a Itàlia, on organitza la Guarimba International Film Festival i en algunes vinyetes de la Buena Vida l'acompanyen un monstre i els seus fantasmes particulars. Ella diu que tots en tenim, que els seus són les seves inseguretats, la mandra, la timidesa o la inconstància, però que se'n riu una mica.
Avui, per tant, el periòdico es fixa en aquests autors que han nascut o han vist com el seu èxit començava a créixer a partir de les xarxes i després han saltat també el món del paper.
I acabem parlant d'una entrevista que tenim avui al diari Ara, la fa Laura Serra, l'actor Roger Pera, que explica que l'endemà de consumir es deia Sóc el tio més tonto del món, té 41 anys, en porta 33 treballant d'actor, una cara molt coneguda a la televisió, veu de pel·lícula i actor de segons quins musicals immortals. Roger Pera viu la seva rehabilitació de l'addicció a les drogues amb el projecte més difícil i crucial de la seva vida.
Fa 10 dies que va tornar a Germans de Sang. Quan feia gairebé un any que havia deixat l'obra obligat per la seva addicció a les drogues, un problema que va transcendir la llum pública i que això el va esperonar a rehabilitar-se.
Diu també que als Estats Units allà la droga no és tan tabú com aquí, que se'n parla obertament perquè no és una cosa que li passa només a ell o a algú de la mina. A cada illa de l'Eixample diu que de cada 100 persones 35 pateixen una addicció a les drogues, a l'alcohol o al WhatsApp. Se n'ha de parlar perquè té solució i la solució és parlar-ho.
Diu que el fet que Ricard Raguà no ho expliqués, el director de l'obra, diu que això va ser un moment clau, que creu que fer-ho públic l'ha ajudat i que tots els missatges, cartes trucades i que va rebre li van fer dir tens un problema i l'has de solucionar perquè ho tens tot.
També se li pregunten a aquesta entrevista si li ha besat ser fill de, en aquest cas, Joan Pere. Ell diu que n'està content, que no li ha passat com al Jordi Cruyff, que li deien que era el Barça pel seu pare. A ell, des de ben petit, al Roger Pere, ja li demanaven i sempre ha tingut clar que és aquí perquè ha treballat molt amb passió i ganes. Diu, i sé cabal, no sé muntar un moble d'Ikea, però tinc un cert talent, m'agrada i és la meva vida.
Diu també que va ser dels primers nens que doblava, que tenia feina gairebé cada tarda, que agafava l'autobús a Mataró i anava a doblar, que amb 15 anys vivia sol a Barcelona i sí que això li ha portat ses problemes perquè aquell nen s'ha alimentat sempre de la feina i que li diguin que bé que ho fas. Des de petit he buscat els afalacs, ser el millor nòvio, el millor germà, l'amic més divertit i més màgic. I diu que ara té ganes de viure la mitja vida que li queda o més, compaginant la part personal i la part professional.
Fins aquí el repàs d'actualitat d'aquest matí. De seguida, parlem del temps.
Salutem el Carles Hernández de Rius, bon dia, Carles, què tal? Bon dia, què tal? Repassant de memòria totes les dades d'aquest cap de setmana, sí, perquè estava rumiant i com que hi ha unes quantes xifres, dic, deixa'm pensar-ho bé perquè després em diguin, no, ho he corroborat, perquè la gent ho pot fer, eh? Exacte, ho pots comprovar. Home, dissabteva de o encertar, no? Vas encertar?
Si més, no vaig escoltar altres prediccions. Quatre dècimes de litre, l'encerta que hagués estat, que haguessin caigut entre 5 i 10, que és el que esperàvem. Sí que hi van haver algunes tempestes, alguns ruixats, cap al garrafa es va desviar una a la tarda que podia haver-nos afectat. Dissabte a la nit, si podíem estar a una certa alçada i tenim l'horitzó per poder veure com a mínim...
una mica, doncs, a direcció Montjuïc. Podíem veure una tempesta espectacular que va estar durant dues o tres hores fent un bon repertori de llams al mar. No va arribar a tocar Sant Jús. De matinada ens van caure a quatre gotes, també d'algun nubolet que va passar despistat. Però probablement, i no ho hem mirat, això sí que ens ha faltat per mirar, en pobles de prop, eh? Podríem dir baixobregat i barcelonès. Podria haver caigut algun ruixat una mica més destacat. I a Sant Jús vam tornar un altre cop cada una mica com al marge, no? Fins i tot hi va haver una...
que viatjava del Vallès, que venia de Sant Cugat, i en comptes d'enganxar i entrar a l'àrea metropolitana i enganxar-nos a nosaltres, i una part del barcelonès, va triar anar-se'n una mica més cap al garraf i va acabar descarregant el garraf. Però bé, són precipitacions que esperàvem una mica més quantioses, però ens hem quedat una mica al marge. La setmana passada comentàvem el fet que aquesta setmana que vindria també tindria una certa activitat. I aviam, si tenim sort, i podem omplir una mica el pluviòmetre.
I com pinta? Bé, pinta força bé, sobretot divendres i aquesta nit. Ah, aquesta nit? Sí, estem a l'espera de l'arribada d'un frontet, no ho sembla. Aviam, dades d'aquest cap de setmana, perquè són interessants. Dissabte no vam passar dels 11 graus, va fotre bastanta fresca. Diumenge va sortir una miqueta més el sol, però vam arribar només als 13. Destacant bé les mínimes que en funció del vent, que és una altra de les dades d'aquest cap de setmana...
ens feia així una mica d'als i baixos, la nit a dissabte diumenge vam arribar als 4 i aquesta nit hem arribat als 5, però ahir vam tenir la possibilitat de poder caminar una mica per la muntanya.
i vam coincidir en el moment de màxim vent a Sant Jús, que va ser entre les dues i la una del migdia, per aquí dalt, els turons que tenim aquí a Sant Jús, sobretot a la penya del Moro, i podíem veure el cop de vent màxim, el vam gaudir allà en aquell moment, perquè estàvem fins i tot reparant la senyera, que la teníem una mica trastocada del vent, i vam arribar a un cop màxim de 74,5 km per hora. Déu-n'hi-do, doncs, no? Sí, i a més era un vent de nord-oest, un vent que ens arribava... A mig matí, per tant.
Sí, entre les 12 i la 1 va ser el cop màxim. Però bé, vam estar durant tot el matí amb un vent que era força marcat, si estaves arrasarats estava bé, però clar, amb el vent tenies una bona sensació de fred a muntanya. Que per cert, una dada curiosa referent a la ràdio, estàvem a la penya del Moro, estàvem arreglant la senyera, hi havia gent allà fent una miqueta de vermutet, perquè la gent para just a la zona on tenim les...
les restes d'aquell... Iberts, no? Sí, les Iberts i la del turonet aquest medieval, doncs hi havia una persona allà que estava parlant per telèfon per dir on estava ubicada i en comptes de Penya del Morro va dir Penya del Morro. Això passa, eh? Està començant a passar bastant, no? Sí, teníem una senyora castellana que estava dient, ah, nosaltres hem subit aquí, estem a la Penya del Morro, i jo dic, carai, el senyor Domènech deu estar content. Està creant escola, sí, sí, sí. Feia gràcia.
Doncs bé, parlem d'aquesta setmana, una setmana que es presenta força interessant. Pel que fa a temperatures tindrem alts i baixos, molt semblant a les setmanes anteriors, però els alts seran també d'agrair. I tenim dos episodis de pluja. Un ens arriba mentre dormim. Avui, eh? Sí, avui. Ens arriba un front, és un front que creu el país, també creua molt ràpid, molt semblant al de dissabte.
És un front que a partir d'aquesta tarda ens portarà alguns núvols més, Sant Just no massa, i de cara a la nit ha de quedar tapat. Sembla que els mapes ens indiquen que entre la matinada i primeríssima hora de demà al matí podria caure alguna gota, algun ruixat a Sant Just. No esperem grans coses, però bé, alguna cosa...
doncs ens podria caure i podria regar una mica el nostre paisatge. Aquest front passarà molt ràpid, el que dèiem, i pràcticament cap abans del migdia, mig matí, ja començarem a veure moltes clarianes, i entrarà el vent del nord. Aquest vent del nord, per una banda, es farà que durant gran part d'aquesta setmana, tot el que és la cara nord del Pirineu, hi hagi precipitació.
A les capes altes de l'atmòsfera tenim una bosseta d'aire fred que es situa just a la península itàlica. Aquesta bossa d'aire fred, si la imaginem, arrenca vents que ens arriben dels Alps i que ens arribaran a Catalunya durant dimarts i dimecres. Això, doncs, tindrem una situació molt variada. Si ens n'anem al Pirineu o a les comarques del nord de Lleida, doncs, tindrem força nebulositat, amb precipitacions, amb nevades, amb ambient fred, i a la resta del país estarem molt ventilats, o sigui que tindrem uns dies amb un cel clar i força agradable.
Bé, això seria tant dimarts com dimecres, però dimecres tenim una certa inestabilitat, aquesta bosseta d'aire fred se'ns apropa una miqueta al litoral central, pràcticament, entre el litoral central i el litoral de Girona, i aquesta bosseta dimecres a la nit, i
dijous de matinada i al matí ens podria fins i tot deixar algun ruixat, o sigui que probablement augmentin els núvols cap a dimecres a la tarda, ja ho hem dit, dimarts sol pel vent del nord, amb un ambient fresquet perquè el vent sempre dona aquesta sensació, però dimecres a mesura que avanci el dia els núvols podrien desenvolupar-se cap a les comarques del litoral central i del litoral de Girona i allà podria créixer alguna nubolada que no descarden la possibilitat que dimecres a la nit pogués caure algun ruixat o fins i tot de matinada. Molt poca cosa també, però ja hem de comptar que el dimecres potser tenim alguns núvols més.
Dijous, aquesta variabilitat al matí, però ja creiem sense precipitació, tornaríem a parlar d'estabilitat, però transitòria, perquè divendres se'ns tornaria a tapar un altre cop el cel, sembla que el divendres fins i tot podria arribar a precipitació, és un altre front, però creua d'oesta, i a més hi ha molt de corrent d'aire, o sigui que passa molt ràpid, i...
El dia que veiem més esplèndid, podríem dir, d'aquesta setmana, avui dilluns, sembla que ho mirem des d'una bola de vidre, de mirall d'aquestes, d'una bola per saber el futur, doncs sembla dissabte. Dissabte s'obre tot molt, hi ha un gran anticiclo que abarca el dissabte, que fins i tot fa pujar les temperatures, o sigui que als països catalans dissabte no hi esperem núvols a cap lloc, o com a mínim així ho indiquen els mapes, i potser diumenge ja molt a última hora podria tornar a augmentar la nuvolositat. Però vaja, que sembla ser que coincidint amb el cap de setmana tindrem bonança i amb temperatures al migdia que poden ser fins i tot agradables.
Molt bé, doncs a veure si podem anar-ho corrobant al llarg de la setmana. I ja estarem al cas, Carles. Que vagi bé. Bon dia.
5 minuts i arribem a punt a les 11 del matí. Un moment en què connectarem amb el bollet informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el del Sant Just Notícies. I tornem després. Entrevistarem Pilar Sant Pau, que aquesta setmana farà una d'aquestes converses dialogades amb Joan Margarit. Sabrem de què parlaran i de què anirà tot plegat. Serà després de les notícies. I també en aquesta segona hora tenim tertúlia amb la Carme Madol Vicenç Riera, en Josep Coderc,
la Palmira Badell i en Carles Bastó plegat després de les notícies i a les notícies hi arribem amb una mica de música. Ho fem avui amb Jarvis Cocker i aquest tema, un dels seus temes més coneguts que es diu Don't let him waste your time. Sona així.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Don't let him waste your time
And you've got nothing to show So I'm telling that it's now or never And then go, go, go, go, go He can have his space Yeah, he can take his time Yeah, he can kiss you with a song
Fins demà!
I llacet i fora, llacet i fora. Bon dia, us informa Neus Bonet.
El Ministeri d'Educació considera desproporcionada la convocatòria de vagues al món universitari prevista per aquesta setmana. Sindicats d'estudiants protesten per la reforma que impulsa el ministre José Ignacio Bert. Madrid, Jordi Prats. Bon dia. La secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomenlio, ha dit que no hi ha raons objectives per avalar la convocatòria d'aquesta vaga. Segons Gomenlio, amb la proposta que fa el Ministeri d'Educació, en lloc d'enquerir-se al sistema públic universitari, el que es pretén és afavorir aquest model públic.
Yo lo que pediría es que cuando se hace algo tan serio como llamar a una movilización y a una huelga, que por lo menos se atienda a razones serias y que tengan alguna relación con la realidad, alguna. Encara en l'àmbit universitari, Comendio ha dit que és insostenible l'actual equació basada en taxes amb baixes universitàries, no fer selecció per entrar als universitaris i també amb un preu baix de les matriculars. Jordi Prats, Catalunya, Ràdio Madrid.
Notícies breus, David Badia. La implantació progressiva aquest any de pistoles elèctriques a la policia catalana respon a una decisió molt estudiada, segons ha explicat en declaracions de TV3 el conseller d'Interior. Ramon Espadaler ha defensat el seu ús i ha explicat en quines condicions es farà servir aquesta arma. És una eina no letal que creiem que pot, en alguns supòsits, ser millor que no pas determinats altres usos, per descomptat d'una pistola ordinària i que pot, en qualsevol cas, ajudar a fer bé la feina.
La diputada del PSC al Congrés per Lleida, Teresa Cunillera, considera una falta de respecte pels lleidatans l'enfrontament públic entre l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i la seva exnúmero 2, Marta Camps, Lleida Roser Parera. Bon dia. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio. La socialista Teresa Cunillera ha mostrat el seu respecte absolut al seu candidat, Àngel Ros, perquè ha estat elegit democràticament en unes primàries. Pel que fa a la denúncia d'irregularitats per part de la destituïda Marta Camps, Cunillera creu que ho hauran de resoldre els tribunals.
Diu l'extinent d'alcalde que ho ha portat al jutjat. Doncs que siguin els jutjats els que facin la seva feina. I des del punt de vista intern del partit, són els òrgans del partit que ho han de fer. D'altra banda, l'extinent d'alcalde de la Paeria, Josep Presseguer, ha afirmat que mentre va ser al capdavant de l'Ajuntament no hi va detectar irregularitats. Afegeix que no li agrada aquesta baralla pública entre els números 1 i 2 de l'Ajuntament de Lleida.
Revés pel primer ministre hongarès Víctor Orbán. El seu partit ha perdut la majoria que tenia al Parlament d'Hongria les eleccions parcials anticipades d'ahir. Fins ara, la formació política d'Orbán tenia dues terceres parts del Parlament. Això li va permetre canviar la Constitució, fer reformes econòmiques, també de la justícia i els mitjans de comunicació, que han estat molt criticades per l'oposició i també per la comunitat internacional.
Apple invertirà 1.700 milions d'euros a Europa. Segons la companyia nord-americana, s'instal·larà un centre de dades a Irlanda i una altra a Dinamarca amb l'objectiu de mantenir els seus serveis en línia en un projecte que ha qualificat com el més important del grup a Europa. Els dos centres d'Apple estaran operatius l'any 2017. Ocuparan unes instal·lacions de més de 16 hectàrees cadascun i funcionen exclusivament amb energies renovables.
Convergència Democràtica vol tancar aquesta setmana el candidat de consens de la federació a l'alcaldia de Vic de cara a les municipals. A la capital d'Osona, cada formació aposta per un candidat, Unió Democràtica per Josep Arimany i Convergència per ANR. El dirigent convergent, Lluís Maria Coromines, explicava al Catalunya al dia a Barcelona de Catalunya i Formació que aviat esperen tancar un acord.
no haurem de resoldre-ho. No podem anar massa més cap allà, estem a 90 dies de les eleccions municipals. No hem deixat de treballar, evidentment. Tant en Josep Ariany com l'ANR formen part de l'equip de govern municipal, assumeixen cada dia les seves responsabilitats, però és evident que hem de poder fer una precampanya ja com abans millor.
El director esportiu de l'Espanyol, Òscar Pere Arnau, ha dit fa uns minuts al matí de Catalunya Ràdio que confia en assegurar la continuïtat de Lucas Vázquez per la temporada que ve. L'Espanyol també negocia allargar el contracte amb Christian Estuani. Sobre el seu propi futur a la direcció esportiva de l'Espanyol, Òscar Pere Arnau ha dit això.
Bé, en principi la meva predisposició és molt bona. El que passa és que ara mateix l'important és l'equip estar a la fase última de la temporada, tant a la Copa del Rei com a la Lliga, i per mi ara mateix el més important és que l'equip funcioni. Amb motor Valentino Rossi ha estat el més ràpid a la primera jornada d'entrenaments al circuit de Sepang, per davant de Pedrosa i els germans Espargaró. Lorenzo cinquè i Márquez sisè millor temps.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. L'espai de lliure creació Carme Malaret impartirà dijous un taller per aprendre a fer un documental. El workshop durarà uns 90 minuts i anirà a càrrec del veí de Sant Just Joan González, director i fundador de Paral·lel 40 i Docs Barcelona i un dels fundadors del programa 30 Minuts de TV3. Segons González, el taller servirà per conèixer les característiques que de tenir un bon documental.
per arribar a ser un bon documental. S'aprendrà a determinar els elements claus per tenir una bona història i així elaborar un bon projecte. Es recomana assistir-hi amb una idea que els participants vulguin transformar en documental. El workshop amb Joan González serà dijous a les 7 de la tarda a l'Espai de Lliure Creació. És un taller que requereix inscripció prèvia per participar-hi. L'heu de fer a l'adreça carmamalaret.gmail.com
Més qüestions parlant de documentals. Aquest divendres 27 de febrer tindrà lloc una nova sessió del documental del mes. La productora Paral·lel 40 porta a la Taneu de Sant Just el documental Mercedes Sosa, la voz de Latinoamérica. És un documental que repassa la vida de la cantant argentina Mercedes Sosa, que va morir l'any 2009.
deixant una àmplia trajectòria de cançons reivindicatives contra les injustícies. Sosa va ser membre del Manifiesto del Nuevo Cancionero, va rebre moltes amenaces de mort i es va haver d'exiliar a París als anys 80 a causa del règim militar argentí. El documental del mes Mercedes Sosa, la Voz de Latinoamèrica, és del director Rodrigo Agbila i es podrà veure en versió original en anglès, castellà, italià, francès i portugués, subtitulat en català. Es projectarà divendres a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. L'entrada costa 5 euros per al públic en general i 3 per als socis i sòcies.
I un apunt més. Per recordar-vos, Cap Virrot organitza un taller per aprendre a fer cervesa artesana. És un taller d'iniciació al procés que es requereix per elaborar cervesa artesana des de la preparació fins a l'embotellat. Es faran tres sessions diferents que tindran lloc al casal de joves. El primer dia serà aquest dissabte i servirà per aprendre a elaborar i preparar la cervesa. L'horari serà d'11 del matí a 6 de la tarda, amb dinar inclòs.
El segon dia tractarà l'embotellat. Serà dissabte 14 de març a la tarda i l'últim dia es farà un tast i els participants podran endur-se la cervesa a casa. Aquesta sessió serà dissabte 28 de març. El preu del curs per als socis de Birrot és de 30 euros i per als que no ho són és de 40. És imprescindible fer inscripció prèvia a la tasca dels rifenyos de la carretera Reial 24 i si no, la podeu fer a l'adreça del correu info.birrot.gmail.com
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Un sacré papa, dis-moi où es-tu caché, ça doit faire au moins mille fois que j'ai compté mes doigts. Où t'es papa, où t'es ? Où t'es papa, où t'es ? Où t'es papa, où t'es ?
Fins demà!
Fins demà!
Où est ton papa ? Dis-moi où est ton papa ? Sans même devoir lui parler, il sait ce qui ne va pas. Un sacré papa, dis-moi où es-tu caché ? Ça doit faire au moins mille fois que j'ai compté mes doigts. Où est ton papa ? Dis-moi où est ton papa ?
Fins demà!
. . . . .
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio d'Espert dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Dos minuts i arribem a un quart de dotze del matí. El que fem a aquesta hora és parlar d'una activitat que es fa aquest dijous a les vuit del vespre a les sales d'or cònsol de Can Ginasta. Es farà una xerrada en el marc del cicle El món il·lustrat. Serà amb el poeta Joan Marerit i l'escriptora i dietista Pilar Sampau. Aquí tenim ara l'altre cantat al telèfon. Molt bon dia, Pilar.
Hola, què tal? Per parlar una mica d'aquesta xerrada que es farà aquest dijous, que serà bastant especial, segurament, no? Perquè sou dos personatges també molt estimats a Sant Just i més o menys us hem sentit per separat en diferents ocasions i aquest dijous tindrem l'oportunitat de poder-vos sentir junts. I tant. Doncs una mica la idea és fer un diàleg on se li faci unes preguntes al Joan, preguntes que la majoria de lectors també ens agradaria fer,
Com per exemple, de dir què és realment la poesia. La poesia és qualsevol cosa que rimi o què és. I d'una vegada que ens expliqui també com s'ha de llegir un poema. Com hem de saber que l'hem entès aquell poema. Una mica són preguntes que no t'atreveixes a fer perquè tothom dona per entès que tu saps
i el poeta recite, i tot sembla que ho entenguem tot, o no. Llavors són les preguntes que avui li farem. Clar. Per tant, d'alguna manera, a més a més, aniran sorgint aquests temes. Suposo que a mesura que abans la conversa també es pot derivar cap a altres històries, no? M'imagino que d'una pregunta tan a la vegada personal, no com pot ser que és la poesia per Joan Margarit, pot portar cap a algun altre camp. I tant. Com que és molt ampli el sector, la poesia barque tota la vida...
i parlarem del dolor, parlarem de l'amor, parlarem de totes aquestes coses que la poesia ajudi a posar a ordre el nostre cervell. Per exemple, si una persona petit, de què li serveix poesia? Li serveix d'alguna cosa? El Joan ens explicarà de què serveix, com resituar-la al cervell en un lloc que no faci tan mal quan has tingut alguna desgràcia. D'alguna manera, si la poesia serveix per fer una teràpia,
que ens digui com ho fa i com ens ajuda. Tu ets lectora de poesia, Pilar. Sí, molt, molt lectora. A mi vaig descobrir la poesia llegint precisament el Joan Margarit fa molts anys, quan no el coneixia, i llavors, a poc a poc l'he conegut com a persona i també com a poeta, i com que és un home generós, és una persona intel·ligent, tant a nivell d'amistat com a nivell de lectora, me considero afortunada d'estar a prop.
Clar, i en el teu cas personal, llegir poesia, tu què et permet o què t'aporta? A mi la poesia m'ha ajudat a ordenar la meva vida d'entrada i a lluitar contra la por. I és molt, eh? Totes dues coses. Molt, perquè la majoria de gent tenim por i seguirem tenint-les perquè forma part de la condició humana. Però hi ha por que són mediocres, que són por d'inseguritat de coses que és per la nostra debilitat.
no perquè realment siguin un problema. La poesia m'ha ajudat a diferenciar que totes les pors no són iguals. Hi ha una por que si el fill està malalt, que aquesta no hi ha res que t'ajudi, però hi ha altres pors que formen part de les tues pròpies debilitats, que aquí sí que la poesia ajuda molt perquè te les fa veure, que és una mancança teva, no un problema de fora. Llavors això et dona forces i t'ajuda a lluitar en la vida amb més amor.
Perquè quan hi ha por, ens allunya de l'amor. I la poesia m'ha fet que jo puc estimar més els meus fills, que puc estimar més la meva feina, perquè m'allunya de la por i, per tant, m'aproxima a l'amor. Clar. Per tant, doncs... I no és poca cosa, és el que dèiem. És molt. Per això que no s'ha de tindre por de llegir poesia. A vegades no entens el poema, però notes que t'ha quedat alguna cosa dins. I no saps massa de què, però ha quedat una cosa.
cosa que si llegeixes el diari no passa. Si llegeixes el diari tens una informació, però dins teu poques coses canvien. Quan llegeixes un poema no surts igual, surts diferent, com després de veure una obra d'art. Quan tu veus una obra d'art, vas a un museu i veus una obra d'art, a vegades dius, bueno, sí, però tu surts del museu diferent de que has entrat. Això és el que fa un bon poema, igual que un bon quadre o una bona música.
Clar, per tant, és les virtuts de l'art, no? Sí, i Joan és un poeta que tenim la sort de tindre'l aquí, i és un poeta reconegut, podem dir arreu del món, perquè ha fet a Israel, a Inglaterra, vull dir que és una persona que tenim la sort de tindre'l molt a prop. Avui també ens recitarà uns poemes que jo he triat, que m'agradaria que recités, i a més explicant-los, que això ens ajudarà.
Per tant, hi haurà una miqueta de tot, no només serà aquesta xerrada, sinó que també hi haurà que la poesia, a part de ser el tema de conversa, també hi serà present. I tant, i tant. I farem recitar, que ja sabem tots que com recita el Joan ens quedem tots gelats. Sí, tant, és veritat. I tant. Vull dir que serà una cosa molt oberta, perquè si algú del públic vol fer conversa, evidentment està obert. Jo faré unes preguntes perquè és la persona que m'ha tocat fer-li la...
de partener, no?, en aquest cas, però vull dir, evidentment, tothom que hi ha al públic podrà interactuar, parlar, preguntar, l'única cosa que jo marcaré un ritme perquè si no hi hagi buits, però no. Exacte, que sempre la primera pregunta, sempre en qualsevol acte costa de fer, no?, doncs aquesta la faràs tu, Pilar. Aquesta les aniré fent jo, he preparat unes preguntes que no siguin tonteries, sinó coses que ens ajudin a tots,
Que sortim d'allí entenent més el que és la poesia, entenent més com Joan Margarit escriu, i que ens ajudi, quan arribem a casa i ens sentem davant d'un poema i el llegim, a entendre el millor, a sortir millors persones. Perquè la poesia, sens dubte, ens allunya de la més quinesa i ens aproxima a la part més important de nosaltres, que és on hi ha la bondat,
i a l'ordre, d'alguna manera. Per tant, que també que ens atrevim a llegir poesia, suposo que la interpretació d'aquest dijous dels poemes no serà justament perquè cadascú digui que si llegeixo un poema algú m'ha d'explicar, sinó suposo que potser t'han de donar aquestes eines de dir, mira, tu quan llegeixes poesia pots anar per aquí o per allà. Sí, i a més, a vegades llegeixes un poema i l'entens al cap d'un any, perquè dius, ai, i llavors torna, perquè el que és potent torna, com tornen els records i coses potents.
Un bon poema cau a dins i un dia rebrota. I rebota i dius, ah, sí, ja entens aquell poema, no? Jo recordo precisament un poema que a vegades, que ara nombro el Joan molt, que és un poema que es diu L'època generosa, que és un poema que acaba dient, que aquest li farem llegir, evidentment, que acaba dient si a la vida has pogut donar, la mort canvia. Clar,
Això és molt potent, que tu ho sàpigues, si a la vida has fet generós i has donat amor, has donat coses, que quan arriba la mort és diferent, carai, és molt, eh, això. I, abans, això justifica molts esforços de moltes mares, de molts pares, de moltes persones, cap a algú que sembla que caigui en un sac buit, no? Te cau a tu mateixa perquè te retorna quan te fas gran.
Doncs una molt bona reflexió també en aquests versos. Se'm parlarà de tot plegat d'aquest dijous a les 8 del vespre en aquesta xerrada que es farà amb el poeta Joan Marrit i l'escriptora Pilar Sant Pau. Suposo que quan et van proposar o quan us ho van proposar Pilar m'imagino que de seguida devíeu voler dir que sí, no? Tots dos?
A mi, primer em va impactar perquè, clar, no deixe de ser un poeta importantíssim i jo només soc una senzilla lectura de poesia. Però... No, no n'hi has tant. Però em va fer molta il·lusió. Sé que el Joan sap que ho farem tot el carinyo possible, per tant, no em fa gens de por fer-ho, al contrari, és un orgull i procuraré defensar amb dignitat el lloc.
A més a més em sembla que va ser el prologuista del teu llibre, el teu últim llibre. Sí, ell li vaig ensenyar i em va fer el pròleg i jo li agraeixo molt perquè li ha donat un brotxe d'oro al llibre. Està clar. Doncs moltes gràcies Pilar aquest dijous, Pilar Sant Pau i Joan Margarit en aquesta xerrada del món il·lustrat a les 8 del vespre a la sala Isidore Consol de Can Genestà. Gràcies, que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Adéu, adéu.
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. You're always in my heart. You're always on my heart.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a la fusta.
6 minuts i dos quarts de 12, és moment de fer tertúlia, com cada dilluns, avui amb el Vicenç Riera, la Palmira Vadell, en Carles Bas i en Josep Coderc, molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia, bona hora. Avui heu deixat la Carme, eh? La Carme té un compromís. La justifiquem, la justifiquem d'aquí. Bé, en tot cas, a més a més, avui es dona una miqueta de temps, que sempre ens quedem curts. Ja ens ha alertat a veure què fem.
A veure, a veure què feu sense ella, no? Doncs tenim de nou tres temes sobre la barra que ens proposa en Josep Coderc. Llegim primer de tot, sentim com llegeix aquesta carta amb la proposta i de seguida entrem en matèria. Molt bé. Alta tensió, no saber com fer diners i història amagada. Primer, la inauguració de la molt alta tensió espanyola.
ha posat en evidència que l'alta tensió no circulava pas pels cables que poden portar aquesta classe d'energia. Estaven els protagonistes de la inauguració, Rajoy i Mas, i en tots els ajuntaments per als quals discorre aquesta línia.
Voleu dir que no fora millor aprofitar aquesta tensió degudament connectada a la línia i deixar-nos d'altres fonts de producció? Segons, és difícil fer diners per pagar els deutes sense tenir la màquina per fer-los. Això és el que succeeix a Grècia, l'indústria de la qual només és el turisme.
Però la clau d'aquesta indústria fa anys que ha deixat d'estar en les seves mans per quedar en mans de les agències de viatges. I el turisme ha quedat enormement reduït en els països de la Unió Europea per la crisi econòmica que tots afecta. Potser que Grècia comenci a pensar en contractar un bon falsificador de bitllets de 500 euros per poder pagar el deute a la Unió Europea.
Cap i la fi, per car que fos, també el pagarien amb bitllets falsos. Tercer, em sap molt de greu, però no puc per menys que denunciar l'incompliment de l'acord signat entre el Consorci del Parc Natural de Collserola, l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i l'empresa Aigua Ester Llobregat.
i el que estimo pitjor, l'acceptació d'aquest incompliment per part del nostre ajuntament quan afecta directament a un bé del seu patrimoni. Em refereixo a aquella masia perduda allà de la muntanya que en diuen Can Baró. Des que he vist que Sant Just, ara fa més d'11 anys, no he estat a Can Baró fins fa uns dies, mandrosca i vulnès,
en què un benfactor m'hi portà amb el seu tot terreny. Sabia, sí, que el Mas havia estat rehabilitat perquè així es digué públicament, però desconeixia els detalls d'aquesta rehabilitació. Renoi, la meva sorpresa fos enorme en veure la casa suposadament ja rehabilitada.
Allò no és una magia antiga, allò més aviat sembla una construcció cubista, propietat d'un petit burgès que ha tingut el caprici que la porta d'entrada fos d'art de mig punt.
La meva decepció ha estat enorme, perquè a l'història que em comptaran les parets de tal edifici ja no en parlaran de cap marquès, ni comte, ni altres sòmines que, segons diuen els arxius, foren propietaris de Can Baró. En parlaran, amb so triomfal, de com els havien esborrat per sempre més d'aquell ingrat.
L'incompliment dels acords dels que he parlat al principi ha estat total pel que fa a la façana i finestres, les que han substituït les grosses pedres de sustentació per uns ridícols angles, mal que em diu, d'obra vista. De l'interior no ho sé, perquè no hi he entrat, però em temo que encara deu ser pitjor.
L'única cosa agradable que he vist en aquell lloc han estat dos petits gossos que, més que vigilar la casa, esperàvem les caries i les que els hi ha prodigat, compadint-los per viure en aquell indre. Doni, doncs, per on comencem, perquè tenim teca. Mira, et veig molt ràpida avui. No, no, igual.
Per poder sentar-nos després en el que ens queda més a prop, això mateix, afectar-nos ens afecta tot. M'ha semblat molt agut això de la tensió, de l'alta tensió. Sí, sí, està molt bé. No l'he llegit com a titular de diari i hauria estat una bona cosa. Sembla ser que sí que hi va haver tensió.
I jo, senyor Josep, em sembla que jo no els donaria idees als grecs, perquè els està dient que facin bitllets falsos, encara ens arribaran aquí, sort que els de 500 euros no ens arriben, eh?
i bé això a mi vistes les fotografies no les podem ensenyar perquè però per internet vostè les ha tret oi? sí vist així en fotografia fa una mica de pena
També feia pena, eh?, abans de rehabilitar. No, no, no, s'havia de rehabilitar. També feia pena. I, esclar, vam estar contents perquè dius, bueno, mira, el Consorci de Collserola, però no sé el per què, si no s'ha complert l'acord. Sí que és veritat que aquí, a la Masia Vella, es veuen les finestres amb uns llures, amb uns dibuixos... Amb uns lluviats. Tant és així que no... Que no ho han respectat.
que és el llibre de mossèn Antonín Atenes, que parla de... De Sant Jordi. Ell, en aquell llibuixet de les magies... Sí, sí. Sobre cada...
i posa una creueta que es substituïen els esgrafiats però és molt curiós que sí, hi eren i dius per què s'han carregat aquests esgrafiats i pintar-la de blanc és una magia blanca i jo no n'hi he vist cap és estrany sí, a Ibiza ah, bueno, a Ibiza sí potser sí que l'han fet d'estil ibizenca clar, volia ser en Carles Bast també vol dir la seva sí
Jo vull dir un comentari. La primera part de la tensió entre un recoge en Mas, en fi, em sembla una situació tan ridícula que m'he de dir res, perquè primerment és una situació, diguem-ne, no sé com dir-la ja...
Cansa una mica, no? Sí. O no ens aporta res de nou. I això no pot deixar cap banda i nosaltres per dir... A mi m'agradaria saber el paper del català president del govern francès, Manuel Valls, quin és el seu paper en aquest... Perquè és la zona que toca més propera a França, no? Amb el tema de l'amat. Sí. No, no, i també el tema de l'amat enllaça d'alguna manera Catalunya a Catalunya Nord. Exacte. Això vol dir...
Vull dir la pena aprofundir una miqueta l'origen d'aquesta situació. Però el seu cos, sobre Gràcia, només va fer un comentari. Ahir vaig sentir per la tele un comentari sobre la situació a Gràcia de la sanitat. No era un comentari, no. Era una exposició... Va ser una pena. Aquests metges...
explicaven, i això és un comentari que jo havia fet amb la meva esposa, una miqueta abans, és que la situació greca realment és en gran part la situació de la mentalitat alemanya i de la resta d'Europa que pensen que tot s'arregla a base de Torridà, Torridà i Torridà. Però les declaracions d'aquells metges comentant que abans d'aquesta situació les medicines que valien 10 venien per sempre
i s'enrigui l'un i s'enrigui l'altre, clar, també és una situació que caldria tenir en compte. Perquè molts d'aquests països el que hem tingut és un poder-me intern de tal calibre... Que així hem arribat. Si comences a mirar una mica... Llavors, remuntar aquests països és molt complicat. Sí, però a mi em sembla que la idea...
que tingui aquest partit nou que ha guanyat a Grècia, Sinissa, la seva idea, no vull dir que es compleixi, però suposo que la seva idea és donar-nos temps per arreglar-nos-hi aquesta situació. Que no sé si la arreglaran, perquè poderosos caballeros donen diners. I els que movien aquestes intríngulis eren això, els diners. I ara vull fer un petit comentari, perquè aquest m'ha arribat a l'ànima, que és sobre aquesta casa...
Camp Baró. Camp Baró. Jo aquesta masia l'havia vist fotografiada aquí a l'entrada de la biblioteca, va estar-hi molt de temps fotografiada, parlant de la seva reconstrucció, de la seva reparació. A mi em va cridar molt l'atenció perquè, disultadament, jo era propietari d'una masia d'Argentona exactament igual que aquesta.
Si veig la fotografia amb algun detall, però és... La diferència és que aquesta masia, que desgraciadament ja no existeix, però que jo vaig ser l'últim propietari, era del 900. No del 400, era del 900. Hi ha una cita ja que la fan servir com a penyora per aconseguir uns beneficis dels templaris, etcètera, etcètera. Però ara veus tots aquells detalls que...
el senyor Coder, que ho expliquen tant de sentiment, a mi no puc fer més que recordar. Una cosa és igual, si el veieu sobre l'altre, diríeu, és de la mateixa estructura. Aquesta vasia també, també primera, de pedra, i ja comencem del segle XX, la van pastifar, la van pintar de blanc. La van pintar de blanc, també, eh? Sí.
Igual que hi vam posar unes novel·les, que en comptes de ser, com són totes les novel·les, que encaixin a provar un arc i amuntar-se'ls amb les altres, les que havien dibuixades actualment, l'arc hauria caigut precipitadament. Això vol dir la ignorància de molta d'aquesta gent que feia aquest tipus de coses. Bé, només vull dir el sentiment que m'ha causat, veure el detall i...
i veure que hi ha persones com el fill del Coder, que hi ha altres segurament, que també senten aquest sentiment de do quan veus aquestes antigues troballes. Exacte. Jo, després, el fill del Coder m'ho ha vist, vaig dedicar 10 anys de la meva vida, últimament, a reconstruir la història de la casa i la família. I, realment...
Som molta família, moltes episodis, moltes tripulques i moltes coses negatives. Veure que el senyor Coder té aquests sentiments m'ha cridat profundament l'atenció i em sento profundament... Tocat, eh? Tocat per aquesta cosa, encara que aquesta masia meva desgraciadament ja no existeix, però al mirar-hi això, doncs, em sento profundament identificat. I sobretot entristit, perquè si en el meu cas va ser un problema d'un altre ordre,
que va precipitar la seva destrucció, en aquest cas, per mi el poder-se entendre, és una negligència o una falta de criteri de les autoritats correspondents. Gràcies.
Jo el que em sorprèn ara és que en aquest cas de Can Baró han fet com una caixa blanca. Ah, que sí, sí. Vostè diu que també, senyor Bas, que també la van pintar blanca. Potser és un primer pas? Però és que jo recordo... O no?
No fa gaire vaig anar al poble dels meus pares. Ara, quan hi vaig, acostuma a ser per enterraments, i aquella eclésia és una eclésia molt petita, però a mi m'agradava molt. I arribo i me la veig, una eclésia amb la façana i d'això, de pedra. I me la veig tota pintada blanca.
arrebossada i pintada blanca i en els costats hi deixaven uns forats que de tant en tant com unes taquetes que es veiés la pedra i vaig quedar tan parada i ara penso
Deu ser la moda, què vols que et digui, però mira, no m'agrada aquesta moda. Jo la que he vist és l'eclésia aquesta del poble dels meus pares, que és l'esa de Bones Valls. Jo tinc uns amics que es van comprar a l'Argó
Bueno, els van comprar perquè els pares eren d'allà, no els van comprar, la van nedar. És molt diferent, eh? És molt diferent. La van reformar o alguna cosa. I em va passar això, quan la van nascer de la seva propietat perquè havien mort els pares, doncs també la façana era tota rebolçada, tota rebolçada. I ells van començar a escarbar i van crir pedra a sota.
doncs van agafar gent, un paleta que hi entengués, van fer treure tot rebossat, van deixar la pedra com era i ha quedat preciosa. Una forçana preciosa. Perquè la pedra està molt ben posada, si és de pedra, s'ha de posar molt bé la pedra i llavors llueix molt bé.
I a més, potser a l'hora de reconstruir, potser és més costós, però és per la vida. Sí, sí. Perquè aquesta església blanca, si la volen tenir maca, l'han de pintar cada any.
Aquí encara, en aquesta església... No ho vaig entendre, la veritat. En aquesta església encara, sis dies de temps, treu el rebuscat blanc. Sí, sí, esclar. Però a Can Baró, el que haurien de fer potser ara és tirar-la a terra i posar-hi un monument, un monument allà que digués, aquí hi havia Can Baró. No, tant com això no. Home, és que...
Jo crec que s'hauria de treure tot l'arrebussat que li han posat a sota. Si no fer molt bé el de sota, sí. S'hauria de treure... A veure, a sota està molt malmesa. Ja es veuen a la fotografia aquesta. Estava molt malmesa. Per tant, s'havia de restaurar. S'havia d'actuar. De restaurar bé. A zones potser s'hi hauria d'haver posat pedra. A zones...
un altre treball també s'hauria de veure si hi ha pedra a sota sí jo m'imagino que sí a veure la fotografia aquesta la primera sí que es veu una mica de pedra aquesta antiga la portalada sí que veu pedra aquesta antiga home, haver suprimit per exemple les lloses aquestes de pedra que estan a sobre les finestres
això m'han suprimit han suprimit totes les pedres que ara rodejava i això si és el que té de maco ben restaurat és el que té de maco és això al voltant de les finestres aquí el que es veu més bonic és la portalada
la portalada sí la portalada l'altre l'han conservat ara l'han conservat d'una manera que em penso que també l'ha rebussat ara no me'n recordo Vicenç hi haurà d'anar exacte, haurem de preguntar ben bé per què ha passat, ja ho preguntarem perquè ha quedat d'aquesta manera o d'una altra, potser té una explicació que ens compensarà o no jo dic això si hi ha pedra sota o no n'hi ha
perquè a davant mateix a la casa d'aquests amics que han restaurat aquesta casa que parlava jo de l'Ordagó a davant mateix la casa que hi ha tot és de fang tot és de fang i esclar, vull dir que aquí no ens trobéssim tan bé que anar escarabant no, però conservar les finestres que dic, la Portabala és l'únic que veig jo aquí conservable no ho sé, a veure aquí tens la finestra aquesta d'aquí a la dreta
És feta... És modern. Ja s'havia trencat la pedra i havien posat magonsa. Ves a saber com estava. La cosa estava molt malament. Jo no dic que no seguessin de fer coses. Ara, és molt curiosa aquesta fotografia, si us hi fixeu. Com que...
La fotografia de la casa original, eh? Perquè els oients, com que no les veuen, els hem de situar. Perquè se n'havia dit el meset. El meset de fulana de tal, el meset de fulana de tal. Primer es havia dit a Calvaró. Després es va dir el meset de fulana de tal, el meset de tal. Això del meset et fa pensar en una cosa petita. I llavors, si un es fixa bé...
en la fotografia aquesta se n'adona que hi ha una banda, la banda, diguem, esquerra, que té les parets més russudes que la banda dreta. Per les finestres de dalt, sobretot, es veu. Sí, són més fondes. Són més fondes. Llavors, i don la sensació, inclús, la taulada, don la sensació que té una mica de dobleg, que té una mica de corba,
I a mi em dona la sensació que aquest edifici es va fer primer el tros esquerre. És a dir, la portada... A l'hora de reformar-ho vol dir? No, abans, abans, al principi ja. Així com si fos a tu a l'època...
I que d'aquest tros s'haguessin dit el maset. Ja. Perquè era petit, llavors era petit. I posteriorment... No és massa gran, eh, aquesta masia. No, massa gran no ho és. Potser era més gran la casa que vostè tenia, la Serra del Lleador. De fet, no té ni forma de masia.
és una cosa molt simple bueno, sí, sí més que masia perquè la masia és la que en realitat té la taulada de dos caients però els caients són laterals i aquest és dos caients però l'un cap al davant i l'altre cap al darrere que ens hauria agradat més d'una altra manera
Això segur? No. Això és un mas. Això en realitat és el mas. Sí. Això és la realitat del mas. Mentre que la masia és la de taulada de dos caients. Qui ens ho podria explicar això? Hi ha un treball...
d'un arquitecte famós que ha mort no fa gaire, que va estudiant totes les masies del Maresme i llavors ells classifica en tres parts. Masies antigues, com aquesta de Can Baró, que tenen així, masies que diuen basilicals perquè tenen
És a dir, que fan la forma així típica, eh?, de la tornada. Aquella que té una primera... Sí, sí. Les golfes. Exacte. La casa que dibuixen els nens, no?, per entendre's. Sí, això és el model basilical i després l'altre... s'hi trobeix el primer per al revés. Sí. Al revés. Sí. Que fa així.
El Maresme hi ha de moltes... Sí. Aleshores hi ha un treball d'en Cirici Pellicer que es titula les masies catalanes i també posa aquesta mateixa classificació. Sí. I en Cirici Pellicer és un home que en fi se li pot donar copiat si l'altre que en Giralt també. I per tant, ara jo el que trobo aquesta visió no ho sé, però en el cas de casa meva sí que hi havia una cosa important. La planta baixa era de pedra.
que els deia de pedra, i la planta alta era de fang, de fang amb... amb palla. Els ruixos de la paret eren de 80 centímetres. Que no queia això. Per exemple, en aquesta casa la finestra central és una finestra normal.
A casa meva no era una pista rural, era el que deia un festejador. Si hi ha una finestra pedra, tota lenta, amb dos seients a baix, els nubis... Ah, per això diu festejador. Mira, m'agrada aquest nom, eh? No ho sabia, això. Aquí, Sant Lluís, n'hi ha un de molt bonic de festejador. On està? És a la casa de la Soledat Sants.
i l'amargós el carrer Bonavista ja m'hi fixaré com una cupla toca el carrer doncs no sabia el nom d'aquesta és un festejador que anava a festejar i de part us podia invagilar i era molt curiós també aquestes masies o aquests masos que tenien a darrere la finestra
com poder-se assentar sobre pedra. És a dir, hi havia unes pedres i per poder parlar dos persones arreu de la finestra. Sí, sí, també. És molt bo.
I això del maset, on s'estila molt a dir-ho, i és així, és una barraqueta petita que tenen al camp. Ah, sí, eh? Que allà van a passar, a vegades un domenatge, van al maset. Sí, sí. O segons com s'hi havien de quedar a dormir, perquè potser eren dies de feina. Era una barraqueta, més o menys ben feta, però que era petita i era al maset.
Això encara s'estil·lar, eh? Però jo em penso que això, no sé si ho sé, que són de per aquí o tenen relació, és més aquí cap avall que no pas cap avut, perquè cap avut aquests passets se'n deien bordes.
Bordes. Sí, exactament, sí, sí. Bueno, la borda sí, és molt bé. Bueno, a borda hi ha més llocs estil potser per veure-hi animals, també, i coses d'aquesta. Sí, sí. I el masè que diga de la part de Castelló, que el que conec una mica és, era deixar-hi les eines i passar-hi allà, oi, i menjar-hi durant el dia i passar el dia...
i si et plovia poder-s'hi amagar una miqueta i el diumenge anar-hi a fer la paella també s'estiona el moset això tampoc ho sabia i doncs això de la borda és estilament cap del Pirineu sí, sí
No, però està bé, eh? Exacte. El que haurem de fer... Que les bordes ara d'allà del Pineu s'han convertit totes en restaurants. Ah, sí? A la vall d'Aran, les bordes... Després diran que no reciclem. Eh, que sí?
A veure, aquí podríem demanar informació d'això, a veure si ho hem de fer a l'alcalde. Home, suposo que l'Ajuntament o algú altre, ni que sigui la part tècnica, ens en podran informar. Ja mirarem de resoldre-ho. A veure què és el que... o com s'ha... A veure si el cas serà aquest que diu el senyor Carles que vagis a la pedra i a dalt de fang.
O tot ha de fang. Tinc una documentació, el llibre que he escrit sobre tota aquesta història, l'he vist el senyor Coder, que això és típic a partir d'un cert període històric. L'orientació, per exemple, d'on vas cap a...
el sur, cap al migdia, és típic de les masies més antigues. I acaso jo estava orientada a construir el sur. I tota una sèrie de coses d'aquest tipus ho ha fet documentada. Ah, ja, ja. No...
Doncs bé, en tot cas, avui m'ha sonat molt interessant que també tractéssim aquest tema, ja que sempre de Sant Just ens ha agradat parlar-ne també aquí a la tertúlia. Sí, també, també. Això en podies parlar amb els teus gendres, que els dos són arquitectes. Ja us en parlareu un altre dia. I que ho han estudiat a la construcció antiga, com es feia. A veure. Jo faig una proposta. A veure. Jo proposo encarregar que és una persona...
Deures, eh? I entès al senyor Coder que vols fer una miqueta la història d'aquesta ofesia. Jo, veure, un dia us parlaré d'una sospita que tinc. Mira, per vis-me d'investigació, eh? D'una sospita que tinc. Ui, li agrada, li agrada. Us parlaré, també us portaré documents. Jo només puc dir...
que era la feina que vaig fer per casa meva, vaig estar 10 anys consultant els arxius, tant l'arxiu de la color de roba que és el més important d'Europa, després del Vaticà, l'arxiu de la catedral, l'arxiu del Bisbat,
l'arxiu d'Argentona, l'arxiu de Madaró, i jo, esclar, un dia em deia un historiador de l'arxiu de la Corolla de Ragó, diu, això que fa molt ser és com buscar una bulla en un paller. Esclar, jo buscava... Però qui ho diu que no la pot trobar? Sí, sí, jo trobo coses moltes, però jo buscava, precisament, una cosa que en aquestes coses és important, que són els capítols matrimonials.
Ah, sí, és clar. Jo tinc un capítol matrimonial, un copet que el tinc tot sencer, que diu, és que el pobre home que es va casar, en aquest cas, amb una papilla, la papilla era de casa meva, i l'home era un pagès de llinàs, sí, ja es va casar, ja es va casar, ja ha parlat, però...
el va encullar de tal manera que em penso que si aixecava el dint i tallava-li uns capítols tan exigents que aquell pobre home no sé on es posava els capítols no se'n fan gaires ara de capítols matrimonials no?
Jo he trobat bastants, eh? He trobat bastants. Abans de ser... Ara ens han d'explicar què és això. Exacte, perquè avui estic aprenent moltes coses. El festejador, ara els capítols matrimonials. És un acord que es fa davant de notari abans de casar-se en què es disposa de dir com aniran els béns que s'ha entregat a la dona. Sobretot la dot
perquè d'alguna manera es volia evitar que aquests béns poguessin passar a una altra línia. I això, per regla general, la base era aquesta de dir, carai, escolta, ara a aquesta senyora li han donat això, i després resulta que la família li ha donat aquesta dot,
i resulta que passarà si és mort a la família del marit i perquè això no passés s'establien una sèrie de condicions una sèrie de pactes per evitar això això ja ho trobem en el testament de Murcius
el testament de Munzius, hi ha un tros, no sé si ho has llegit, hi ha unes paraules que no es veuen... És el primer que es troba que consti Sant Just. És molt curiós, perquè en aquest testament es diu la casa de Sant Just la deixo a la meva senyora plenament disponible per la meva senyora, plenament, sense mena de cap troba. Però morta ella...
passarà als meus fills i filles. I llavors hi ha un espai que no es pot llegir el per què, però diu, no obstant elles, i no es llegeixen les paraules que hi havia en el testament d'emocius perquè estava ell, i jo suposo que hi havia una clàusula que deia que es mantinguessin solteres, o alguna clàusula que impedís que aquella casa que era...
el braçol, que molta gent ho ha confós, això, era el braçol de... La casa Pairal. Era la casa Pairal, però sí, que era el braçol de la família, passés a una altra família.
És a dir, els homes ho tenien plenament, ho podien agradar plenament, però les noies sembla que ell volia posar una condició, no es llegeixen les paraules que seguien. I, esclar, et quedes que dius, però aquí segurament Mucius el que volia era evitar.
que les dones, si es casaven, poguessin transmetre-ho als marits o... Com en haguessin els gendres. Exacte, sí. Això es mirava molt. Sempre hi ha hagut intrínquers de família. Això que no es llegeix, jo he dit, i aquestes... Els patriarques. Que passessin en un monestir i ho sedessin tot en un monestir. Que quedessin moltes. Ja sonaven casos així, ja. Ja semblava...
a mi em va tocar un cas més curiós jo treballava en els tribunals eclesiàstics i un dels tribunals que treballava era el tribunal eclesiàstic de Tarragona i a Tarragona en el bisbat els va tocar una herència que va deixar una senyora i entre d'aquesta herència hi havia el Vall de la Paloma
El local. El local, sí, tot l'edifici de la Paloma i tal. I em van cridar. Home, poca broma, eh? El bisbat em va cridar i diu, això que el tacoder, diu que et codidaries de la venda d'això perquè què en fem nosaltres de la Paloma?
O doncs m'hi podrien fer ball. Sí, exacte, seria... És curiós, eh? I encara s'ha tornat a l'orina, oi? Ara no. Diria que està tancat, no? Sí, però ara ja us parlava de tornant-ho a l'orina. I jo diria que està tancat perquè l'estan... Sí, l'estan remodelant. Ja veurem, vistes l'èxit...
De Can Baró ja veurem què faran. Era molt maco la polona. Era molt maca i tant que sí. Jo el vaig conèixer i llavors vaig anar-hi a l'entra i tal, vaig veure, vaig parlar amb els propietaris i s'ho van acabar d'ells. I pel costat dels veïns es va tancar. Jo dic que és molt maco, l'he vist sempre en fotografia, eh? Sí, sí, no, no, però està bé.
El congrés que vaig autoritzar, científic, evidentment, quan es va acabar el congrés, era moltíssima gent, i estrangies, i llavors un dels membres del grup d'aquí diu, per què anem a...
I sobretot els sud-africans van quedar molt parats, però quan ens van explicar una miqueta, de seguida, hi havia 21 sud-africans, tots cap a la Palaua. I allà van començar a tocar, van tocar de caixons i ballar plos i bandagnes, i van trucar una cançó que van proposar unes aquestes, que diu, ara no ho recordaré.
Bueno, una cançó que diuàvem sempre lo que quiero, perquè soy el rei, i aquesta cançó... Una cançó magicana. Sí, anava a dir-li, eh? Perquè jo no era un cant de cançó. Llavors... Sempre lo que quiero, i mi palabra es la ley. Ah, sí. I llavors, una filla meva, que era del grup, també, la que viu aquí Sant Jus, precisament, diu, mare, si no treus el cap i estàvem amb un palco, si no treus el cap i fas alguna cosa, això no hi haurà continuant, eh? Si és que fes alguna cosa et pots parar aquesta situació.
I sí, vaig fer el llibre queixies, i després vam parar i vam cantar una altra cosa. I vaig trobar que era un espai que jo, que havia nascut molt bona d'allà, sempre que he tingut la sensació de fer un antre de pecat. Perquè tenia aquesta sensació. No ho sé.
i un cop dintre va canviar exacte home com a discoteca era una de les després la van tancar just quan jo vaig començar a anar per la zona però era una de les més valorades per la pista i tot el que tenia era molt maco jo no hi havia estat no era una discoteca ara? no, no, no, però fa 10 anys era una sala de ball però fa 10 anys era una discoteca
Vull dir, sí, sí, es va reformar la mateixa sala de la Paloma i anava molta gent de la meva època. Just abans que tanqués després això, el 2006 o alguna cosa així també. Això és igual, la Paloma ja hi era, la gent dels veïns van queixar pel soroll i una cosa que ja hi era, com passa amb moltes coses. Primer que els veïns. Carrer del Tigre.
D'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això, d'això.
I per això el nom, no? En fi, se'ns... Se'ns acaba el temps. Tornem dilluns que ve, eh? Amb més coses. Avui, sí, sí. És d'aquests dies en què repassem una mica de tot. M'ha aparegut moltes coses. Fins dilluns que ve. Que vagi molt bé i bona setmana. Gràcies. Adéu.
Connectem tot seguit amb les notícies de les 12. Tornem després a més coses. Gràcies per ser aquí. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. A veure. Banc Sabadell us ha ofert aquest espai. Sabadell, el banc de les millors empreses i el teu.
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, tornarà aquesta tarda al Parlament amb la seva dona Marta Ferrusolo i el seu fill gran per donar explicacions sobre la seva fortuna oculta a Andorra. Pujol, que fa cinc mesos d'anar voluntàriament a la Comissió d'Aferts Institucionals, torna a donar explicacions sobre l'origen d'aquests diners. Ara ja com a imputat pel jutjat i davant la Comissió d'Investigació sobre el frau.
Fons parlamentàries donen per fet que tots tres acudiran a la cita, però no queda tan clar si declararan o no. L'expresident podria respondre a les preguntes dels dos parlamentaris, però la majoria de partits temen que la seva dona i el primogènit dels Pujol es limitin a fer acte de presència i no declarin.
Notícies breus, Carme Montero. El president del Tribunal Superior de Justícia de Madrid reconeix que jutges, fiscals i secretaris judicials van cobrar d'una empresa privada per assessorar-los en la creació d'un sistema informàtic. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid admet que va crear grups de treball que col·laboraven amb l'empresa per la implantació del sistema. Per això cobraven extra directament com a assessors de l'empresa privada. Recordem que els membres de la funció judicial tenen prohibit rebre diners d'empreses privades.
Dos exministres britànics d'afers estrangers van oferir els seus serveis a companyies privades a canvi de 10.000 euros per mig dia de feina. El laborista Jacques Estreau i el conservador Malcolm Rifkin els van filmar d'amagat periodistes de Channel 4 que es van fer passar per una empresa xinesa. En aquest vídeo els veu Jacques Estreau explicant que ha fet servir la seva influència per modificar regles comunitàries en favor d'una companyia privada que li va pagar 81.000 euros l'any.
El banc britànic a SBC va guanyar 12.000 milions d'euros del 2014, un 15% menys que l'any anterior. L'entitat justifica aquest descens pel pagament de diverses multes a les autoritats reguladores. La filial suïssa del banc està afectada per l'escàndol de la llista Falchani. Els principals gestors del banc han demanat disculpes i asseguran que han revisat completament el seu negoci de banca privada i que reforçaran els controls a la seva filial suïssa. I el Museu de Lleida tindrà avui nou director, Lleida Roser Perera,
Bon dia. El ple del Museu de Lleida reuneix avui per elegir d'entre diversos candidats qui serà el nou director durant els pròxims 5 anys. La persona triada substituïda Montse Macià, que ha estat al capdavant del museu des de fa més de 15 anys. Macià, recordem-ho, ha renunciat oficialment al càrrec per motius personals, tot i que també ho va atribuir a la falta de confiança i a les crítiques d'un dels patrons del museu a la seva gestió i també als problemes pressupostaris. Rosa Pereira, Catalunya Ràdio Lleida.
El Barça viatjarà cap a Manchester per jugar demà al partit d'anada dels vuitens de final de la Champions de futbol. A la tarda s'entrenarà l'escenari del partit i haurà roda de premsa de Luis Enrique i Gerard Piqué. Aquest migdia parla Manuel Pellegrini, el tècnic del City. Aquest vespre es disputa el partit de vuitens de final de Champions juvenil entre l'Anderlecht i el Barça a partit únic.
Encara en futbol, el director esportiu de l'Espanyol, Òscar Pere Arnau, ha dit al matí de Catalunya Ràdio que té bona predisposició a renovar, però que, per damunt de tot, ara cal consolidar els bons resultats del primer equip. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts, us parla Andrea Bueno. L'espai de lliure creació Carme Malaret impartirà dijous un taller per aprendre a fer un documental. El workshop durarà uns 90 minuts, genera càrrec del veí de Sant Jús Joan González, director i fundador de Paral·lel 40 i Docs Barcelona i un dels fundadors del programa 30 Minuts de TV3.
Segons González, el taller servirà per conèixer les característiques que ha de tenir un bon documental per arribar a ser un bon documental. S'apen de determinar els elements claus per tenir una bona història i així elaborar un bon projecte i es recomana assistir-hi amb una idea que els participants vulguin transformar en un documental. Les inscripcions per participar-hi s'han de fer a l'adreça de correu carmamalaret.gmail.com El curs amb Joan González serà dijous a les 7 de la tarda a l'Espai de Lliure Creació.
Més qüestions. Birrot organitza un taller per aprendre a fer cervesa artesana. És un taller d'iniciació al procés que es requereix per elaborar cervesa artesana des de la preparació fins a l'embotellat. Es faran tres sessions diferents que tindran lloc al casal de joves. El primer dia serà aquest dissabte i servirà per aprendre a elaborar i preparar la cervesa. Serà durant tot el matí, d'11 del matí a 6 de la tarda amb dinar inclòs.
El segon dia tractarà l'embotellat, serà dissabte 14 de març, i el tercer dia, la tercera sessió, l'últim dia es farà un tast i els participants es podran endur la cervesa a casa. El preu del curs per als socis de birrot és de 30 euros i per als que no són és de 40 euros. S'ha de fer inscripció prèvia a la tasca dels rifenys o bé a l'adreça info.birrot.com.
I acabem destacant que el nucli comença a preparar la festa major d'aquest any. Encara queda mitjany per la festa gran de Sant Just, però la Comissió de Festes del Poble ja vol començar a treballar per preparar totes les activitats amb la implicació i la col·laboració de la ciutadania. Demà passat tindrà lloc la primera reunió del nucli per començar a terminar activitats i propostes. Serà a dos quarts de vuit del vespre a la sala Isidore Consol de Can Ginestà.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies, edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Comatose, they don't dance and tell. We'll be serious, you'll never see on screen. Not very pretty, but we sure know how to run free. Living in ruins of the past within my dreams. And we know we're on each other's team. I'm kinda over getting told to throw my
Fins demà!
I'm kinda older than I was when I reveled without a care. So there.
We're on each other's team We're on each other's team
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Passant 11 minuts de les 12 del migdia, és hora de parlar del cintre d'Estudis en Justens.
I per això saludem la presidenta, Maria Quintana. Bon dia, Maria, què tal? Molt bon dia, què tal, Carme? Bé, a punt per parlar de l'actualitat del Centre Sant Justencs. Què teniu a punt? Doncs mira, tenim a punt que demà de 5 a 7 i el dia 26 també de 5 a 7 farem les últimes inscripcions pel curs de Coneixement Sant Justencs. Dijous, eh? Dimarts i dijous.
No el dimecres, eh? Dimarts i dijous de 5 a 7 al nostre despatx d'aquí a Can Gines. Com van les inscripcions? Molt bé, molt bé, molt bé. Ja tenim unes 17 persones apuntades i tenim places limitades. Molt bé. Això vull que quedi molt clar que no podem ser 50 per entendre'ns.
que nosaltres tenim places limitades i que la gent, si té interès, ja sé d'algú que demà ja vindrà, apuntar-se. S'apunta gent que cada any s'apunta al curs de coneixements o gent diferent? És que ara feia temps que no fèiem els cursos. Sí, ara feia potser uns anys. Feia potser dos o tres anys segur que no els teníem.
i jo crec que s'ha apuntat gent molt diversa aquesta vegada perquè l'últim que vam fer va ser molt temàtic que era sobre les institucions el govern de les institucions i això era una cosa massa específica
I que, en canvi, això de conèixer d'on venim, això ha interessat gent de diverses edats i de diversos llocs i de diverses maneres d'anar fent i pensant. Esperem que ho passem molt bé tots.
I també volia fer un esment a un acte que hi va haver-hi ahir a la parròquia, hi va haver-hi l'eucaristia de les onze del migdia, que la va venir a celebrar en Sergi Sicília, que és d'aquí Sant Lluís, que fa poc el van ordenar sacerdot, que ara és el vicari de la catedral de Sant Feliu, i va venir perquè la família viu aquí, ell s'ha creat i s'ha format aquí.
I llavors nosaltres, com a parròquia, se li va fer un obsequi. I l'obsequi va tenir a veure amb el centre d'estudis. Ah, sí? Sí, perquè va ser... Per això ho relaciones, eh? Sí, perquè va ser la història de mossèn Antonino, que vam reditar... Ara l'anem repassant cada dimarts amb el Pep Quintana. Ah, doncs, com que el vam tornar a reditar, aquest va ser l'obsequi que se li va donar. I ahir mossèn Joaquim, doncs al final...
Va fer esment del llibre, va dir de què es tractava i em va fer... Doncs jo vaig pujar... Jo soc del Consell Pastoral. Però això no com a centre d'estudis, sinó a part, eh? No, jo soc del Consell Pastoral. Com a Maria Quintana. Que es va decidir que es feia aquest otsequi i com a centre vaig oferir aquest llibre.
Llavors, ahir, mossèn Joaquim, al moment d'anar-lo, doncs, de cridar-me perquè el dongués, em va citar com a centre. Com a centre d'estudis, doncs, que fèiem aquest utxe aquí a la parroquia i al centre, doncs, perquè el centre l'havia ofert per fer-lo. Vull dir que, doncs, va ser una cosa, doncs, que també va ser un motiu d'orgull per nosaltres i de satisfacció, i li vaig dir al Sergi, i dic, mira, Sergi, aquell llibre ja el té el senyor Bisbe i ara ja el tens tu.
Diu, ah, doncs ja parlarem bé i a veure si l'ha llegit. Dic, a lo millor no ha tingut temps. Diu, és molt llegidor. Diu, bé, doncs ja ho saps. I a veure si el comenten, no? Exacte. Molt bé, doncs també queda dit aquest detall. La miscel·lània de les dones em sembla que també més o menys està encarrilat, no? Sí, ja està encarrilat, però encara jo no vull dir res que no sigui una cosa més oficial. Exacte, encara ja parlarem, però quan es faci la presentació ja en parlarem. Sí, sí.
D'acord? Molt bé, perfecte, Maria. Doncs tornem la setmana que ve. Això mateix, amb més coses. Començarà just el curs, no? No, el dimecres. Dimecres, perfecte. Se faltaran dos dies. A l'altre sí que ja podrem explicar d'on venim. Exacte. Molt bé, doncs moltes gràcies, Maria. Que vagi molt bé i bona setmana. Bona setmana.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio d'Esvern dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó a esllavi. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
I aquesta hora saludem l'advocada Sílvia Masmitja. Bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Desfaig el carrer Muntanya, número 2 d'aquí, Sant Just, per parlar cada setmana de diferents qüestions. Avui, en concret, ens centrem en la violència de gènere i la violència domèstica, en qüestions vinculades amb el món jurídic, amb aquests problemes. Sí, per distingir el que vol dir una i l'altra...
Sí, perquè a nivell de premses s'han de servir distintament moltes vegades, oi? Doncs mira, hi ha una diferència molt, molt peculiar, hi ha alguna cosa molt diferenciada, que és que la violència de gènere és quan es tracta de dones dintre d'una relació de parella.
Això de gènere, eh? De gènere, exacte. Poden ser adolescents, per exemple, pot ser en qualsevol cas, però també gent que visqui junt, eh? Exacte, vol dir tant en els casos on hi ha menors d'edat com en les parelles on hi ha dos persones adultes, d'acord? Tot i que després, si el que agradeix és un menor...
evidentment la llei penal és diferent. El codi penal està establert pels majors de 18 anys i, si és menor, anirem a la llei del menor. La resposta jurídica, la resposta en el cas que sigui culpable, la condemna
no serà a presó no poden anar a la presó dels adults ni les multes dels adults sinó que serà una resposta que estarà encaminada en aquell menor normalment solen ser llibertats vigilades se'ls hi posen un tutor perquè hi vagin cada setmana a fer unes revisions o algun tractament terapèutic per si hi ha per exemple problemes psicològics o l'entorn social i com a molt molt és un internament en un centre però de menors no a presons
Això és la violència de gènere. Quan hi ha violència, entra a les parelles. Membres de parelles, poden ser de mateix sexe, també. Exacte. La qüestió aquí és que la violència estem parlant tant d'insults, amenacens com agracions.
Què vol dir? Doncs que dintre d'aquest ventall, evidentment, no és el mateix un insult que una agressió física, d'acord? Però estem parlant d'això, insults, amenaces i agressions físiques. La violència domèstica, per contrapartida, que comentaves abans que succeixen indistintament, però no és el mateix. Quan hi és violència domèstica, vol dir que és violència, el que dèiem abans, insults, amenaces o agressions, però dintre de la mateixa família.
quan no es tracta d'una relació de parella. És a dir, podria ser entre el que sigui, fills i els seus pares, avis i també la seva família, etcètera. Exacte, entre pares i fills. Això és violència domèstica. Domèstica, exacte. Entre pares i fills, fills pares, entre germans, entre...
tiets amb nebots, vull dir, nets i avis... Doncs clar, crec que alguna vegada havíem comentat, el tema de la crisi ha fet canviar que el sistema social moltes vegades estan convivint en un mateix pis, els pares amb els fills, fills que ja no són menors, vull dir, que ja són adults, o fills que s'acaben de divorciar i no poden anar, no poden acceptar una vivenda... Exacte, tot això entra en tensió i en alguns casos, fins i tot deriva...
En aquests casos de violència, no? Exacte, violència domèstica seria en aquest cas. A veure, un dels fets molt importants en aquests casos és, si és de gènere, de parella, com si és domèstica, entre familiars, l'important és que en el moment que ocorreixen els fets, anar a denunciar.
En el moment, eh? En el moment. A nivell estatal, per dir-ho d'alguna manera, i més concretament aquí, a Catalunya, el que a les víctimes de violència de gènere, o sigui, les dones que hagin patit alguna agressió, algun maltractament...
i que van a denunciar, tenen dret a un advocat d'ofici, si ho demanen. A més, és un dret que els mateixos Mossos d'Esquadra, quan van a denunciar, els han d'assessorar i de facilitar aquesta dada. Llavors, elles poden escollir si en el moment abans de la declaració o de la denúncia que volen fer, volen que hi hagi un advocat que els assessori. Per què ho dic això? Perquè és molt important. És molt important estar assessorades. Perquè moltes vegades, quan arribem al jutjat,
T'expliquen... Bueno, és que jo em vaig discutir, però no vull seguir... Clar, que una cosa és el moment i després, a l'hora de tirar endavant, clar, assumptes familiars, m'imagino que deu haver-hi casos de tot, no? Exactament, i que no saben quines conseqüències tindrà. Llavors, quan ja arriben al jutjat, per molt, perquè ja... O sigui, ho comento perquè són casos que es veuen cada dia...
Les dones, no totes, però algunes el que diuen és, jo he denunciat perquè m'ha fet això, però jo no vull que ell tingui una multa, tingui un antecedent penal, tingui això, jo vull retirar la denúncia. A veure, aquest concepte, retirar la denúncia, per què és tan important que estiguin assessorades abans? Doncs perquè la denúncia no es pot retirar.
Aquest concepte que es fa servir popularment no és així. Per què? Un cop l'has fet, queda feta. Una altra cosa és que tu no vulguis reclamar per aquells fets.
Tu no reclames i et pots retirar com a acusació particular. Però dintre del procediment hi ha una figura molt important, i en dret penal més encara, que és el fiscal, el ministeri fiscal. Si jo, per exemple, et pego a tu...
i tu i jo ens perdonem, ens sembla molt bé. Però si hi ha una denúncia, el fiscal dirà, escolta, vostè ha fet un acte, ha tingut una actuació que no és lícita i que legalment té una resposta. Amb la qual cosa, entre vosaltres, si, per exemple...
Està bé que us apanyeu, però ja haurà conseqüències. Exactament. Però que això entre tu i jo, mira, esperem que no passi, però en tot cas podria entorpir fins i tot una relació professional. Però clar, quan passa una cosa dins de casa, m'imagino que tot plegat té una dimensió que s'ha de ser conscient del que es vol. I suposo que és positiu fins i tot, perquè evidentment quan hi ha una agració s'ha de condemnar, que es faci de seguida, perquè llavors si algú es vol fer enrere, l'avís ja està fet, per tant les conseqüències ja hi seran.
Exactament. Llavors, l'assessorament, per què és important? Doncs perquè sàpiguen què és el que hi ha després. Perquè un cop això s'ha denunciat i arriba en el jutjat, l'únic que pot fer aquella dona és retirar-se com a acusació particular, però anirà com a testimoni al dia del judici. Clar. També és veritat que feta la llei, feta la trampa. Vull dir, nosaltres també tenim mecanismes per minimitzar
els cops. Què vol dir? Doncs aquella dona que avui ha dit una cosa i per el que sigui, perquè estem parlant de relacions de parelles i que emocionalment hi ha una dependència, ara també econòmicament hi ha una dependència, quan són estrangeres també, tot això té més relleu encara. El que passa és que quan arriba el dia del judici nosaltres el que podem dir és, com vosaltres,
Com tu tens dret a no declarar contra algú que sigui de la teva família, què passa? Doncs que quan arriba el judici, tu arribes allà, et llegeixen els drets i tu li dius al jutge, no vull declarar. Tant si és domèstica com si és de gènere. No vull declarar contra la meva parella...
o no vull declarar contra el meu pare. Tot i que hagis fet la denúncia. Tot i que hagis fet la denúncia. Però fins al dia del judici el procés no es paralitzarà. El que dèiem abans, retirada de la denúncia no té sentit. Aquesta frase no és certa. Tu et pots retirar del procediment com a acusació particular, però el procediment continuara endavant. Què podem fer com a mecanisme jurídic? A veure...
Arribem al dia del judici, perquè el Ministeri Fiscal ha continuat amb el procés endavant, i diem, bé, amb els advocats de les parts, doncs arriba aquest acord, no? Bé, tu tens aquest dret de no declarar en contra del teu familiar, arribes a dintre de la sala, dius que no vols declarar,
I llavors què passa? Si no hi ha prova, en dret penal sempre ho hem dit, que la presumpció d'innocència, tothom és innocent fins que no es demostra el contrari. I el que passa en el judici és el que importa realment. Després podem tenir un part de lesions, que dius, ups, tenim una prova aquí, que és molt evident, però si les declaracions de les parts no s'han dut a terme...
la sentència contra aquella persona que ha sigut denunciada serà una absolució. Què passa? Jo a vegades m'he trobat amb els casos d'una senyora que denuncia el seu ex però hi va haver una baralla pel mig també amb un dels fills. Què passa? Arribem al judici i la senyora no vol declarar en contra del seu ex però el fill major que té un pique amb el seu pare... Però no és major d'edat, el fill. Sí, major d'edat. Ah, sí que és major d'edat, val.
té un pic amb el seu pare per problemes econòmics, diu que sí, sí, sí, que el pare va anar i va agafar, i clar, va cantar com a testimoni. Llavors, clar, la dona no volia res, però aquí teníem un testimoni pel mig que sí que va declarar. I llavors què passa? Que se'l va condemnar, evidentment, perquè hi havia una denúncia inicial, hi havia unes lesions, hi havia la declaració del fill...
Bé, doncs s'ha d'anar en compte, però és molt important estar assessorats en el primer moment. Està clar, exacte. O sigui, saber des d'un bon principi qualsevol persona que posi una denúncia que sàpiga que allò anirà més, per tant, que tingui aquest assessorament. Sí, i una altra cosa molt important també és denunciar en el moment que ocorreixen els fets, perquè també ens hem trobat moltes vegades que és que fa un mes em va fer això. Bé, però què li va fer? És que no me'n recordo. I a quina hora va ser? És que no me'n recordo. Doncs a veure...
Si passa, passa. I si vaig a denunciar, vaig a denunciar. Però, clar, denunciar coses que han passat fa mesos... Clar, poc sentit, no? També és veritat que de vegades per la por coacciona i es va més tard. Ja, però a vegades es va més tard també perquè ha passat una altra cosa, per exemple, perquè el meu ex s'han dut els nens i llavors aquell pique o aquella discussió d'aquell moment fa sortir una amenaça
de fa un mes. O unes agressions de fa no sé quant de temps. Llavors es passaria com a xantatge, no? Exacte. Llavors, aquestes agressions, si no tenim un parte mèdic del dia de la denúncia, per credibilitat. Si jo denuncio un mes més tard, per credibilitat.
Llavors, clar, moltes vegades... A veure, nosaltres com a advocats a vegades estem de la part de la víctima, a vegades a la part del denunciat, no? Però, clar, quan estem de part de la víctima i aquesta víctima està plorant perquè vol un ordre d'allunyament...
Clar, com li dius? Senyora, és que la jutja no se la creu. Per què? Perquè vostè està denunciant a algú que ha passat fa un mes i mig. Sí, sí, està clar. A més a més suposo que, sí, exacte, és evident que llavors no és la primera vegada, pot ser contraproduent casos que siguin de veritat, vull dir que s'ha d'anar molt en compte i els jutges ja...
ja ho vigilen, m'imagino. Clar, per això hi ha la investigació, per això arribem al jutjat, declaren les parts, s'investiga mínimament, i si hi ha una agressió física, doncs, evidentment, l'important és el parte mèdic, que és el que dèiem. Si jo, per exemple, dic que m'han agredit avui i el meu parte mèdic és d'aquí tres dies...
Doncs el nexe causal, que és una altra figura jurídica en dret penal, el nexe causal es trenca. Jo puc haver caigut per l'escala tres dies més tard. I si tu al partit mèdic a més dius que has caigut per l'escala i després vas anunciar que t'han pagat en realitat, suposo que... D'aquí la importància de la data.
Però si és el mateix dia, és a dir, jo avui vaig al metge, o una persona va al metge, i en realitat l'han agredit, però diu que ha caidut per l'escala i l'endemà va denunciar-ho. Si el parter mèdic no es correspon amb el que diu la denúncia, això li juga en contra? Doncs clar, perquè després totes les proves... Justificar que és per por, no sé què, el moment, els nervis.
A veure, les proves estan per valorar-les. És una prova ja, per tant, no? Sí, és una prova. Però després, clar, això ja és fila molt prim. Després haurà de veure el forense si aquella caiguda que posa inicialment en el parte és compatible amb les lesions. Perquè no és el mateix caure, el tipus de la cicle, jo no soc metge, però sí que els metges tenen els seus mecanismes per veure si un hematoma ha sigut perquè m'han agafat fora del braç o perquè he caigut per una escala.
a veure en quina part del cos tingue la lesió, com ha sigut la lesió, i això es valorarà després amb un informe forense que es fa dintre, que és el metge que estan als jutjats, i que valorant aquesta prova sí que es pot dir després que hi ha hagut un maltractament. Clar, clar, clar.
Déu-n'hi-do. Doncs moltes coses. Com sempre, cada setmana prenem diferents qüestions amb l'advocada Sílvia Mas Mitjà, amb el despatx del carrer Muntanya número 2. Avui hem parlat de violència de gènere i violència domèstica. Sílvia, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé i tornem la setmana que ve. Bon dia.
Passen tres minuts de dos quarts d'una del migdia. De seguida parlem d'alguns detalls del que ha passat a la cerimònia dels Oscars que s'ha fet aquesta nit. Ho farem de seguida, després de sentir aquest tema, un dels temes que està anomenat a millor cançó, es diu Lost Stars, que finalment no s'ha endut l'estatueta. La que ho ha fet és la cançó Glory de la pel·lícula Selma, que hem escoltat aquest matí a primera hora. Aquesta forma part de la pel·lícula Begin Again. Please don't see me.
Just a boy caught up in dreams and fantasy Please see me Reaching out for someone I can't see
Let's get drunk on our Tuesday night.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Searching for meaning But are we all Lost stars
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen vuit minuts de dos quarts d'una a la migdia i, com dèiem, parlem de més qüestions vinculades amb pel·lícules, amb els Òscars i amb el que ha passat aquesta matinada. De fet, ara sentíem aquest tema a los stars. L'ha cantat el mateix Adam Levine, també en Maroon 5, avui al mig de la cerimònia. John Legend ha interpretat la pel·lícula
a la cançó Glory, la que s'ha endut finalment la millor cançó d'aquesta cerimònia. Rita Ora també ha tingut el seu moment interpretant Grateful Beyond the Lights. Aquest és un dels moments, sentíem o començàvem a sentir un dels moments d'aquesta cerimònia.
I was broken, I was broken But I had to fall And rise above it all I'm grateful for the storm When we appreciate the sun I'm grateful for the wrong one When we appreciate the rain
Fins demà!
En tot cas, és l'actuació de Rita Ora aquesta matinada. De fons posarem ara la cançó guanyadora d'aquesta cerimònia, Glory, de pel·lícula Selma. Mentre expliquem altres detalls dels Oscars, n'hem parlat avui a primera hora. It will be ours, oh, one day.
Anàlisis de diferents experts en la matèria, per exemple, Xavier Gent.
Segons la veient, Boycott era una de les favorites, perquè de fet van dur la millor pel·lícula per Globus d'Or i altres premies de la crítica, estava nominada...
a sis categories, però sembla que la gent dillesa profunda del discurs de l'Ingleter ha sucumbit davant del dinamisme frenètic d'Ignarritu o en Bertman. L'únic penèmic que s'ha endut és tant que és la millor actriu de secundària, que de fet s'ha endut amb molta justícia, Patricia Arquet, aquesta mare que interpreta un personatge intens en aquesta pel·lícula.
I diu també que en qualsevol cas, si d'aquí 500 anys, algun interessa saber com es vivia a principis del segle XXI, com s'estimava i com es deixava d'estimar, per què no érem feliços, a l'hora de mirar Boyhood, i aquesta en realitat, diu Xavier Gent, és la victòria més gran.
El diari ara selecciona els 10 millors moments de la gala d'aquests Oscars. Per exemple, un dels més comentats és l'aparició del presentador Neil Patrick Harris en calçotets en un moment de la ceremònia.
Però n'hi ha més. Els explica en un article que s'ha publicat també a primera hora d'aquest matí, després que s'acabés la cerimònia. I, per exemple, també parla del número d'obertura per alluïment d'en Patrick Harris. Diu que, en tot cas, ha encertat els Oscars amb un número musical, al costat d'anar Kendrick i Jack Black, on han fet un muntatge que incluïa pel·lícules antigues, com Back to the Future o Singing in the Rain, i també les que estaven nominades amb personatges virtuals.
I entre les bromes que de sota anava hi havia una referència a l'alcohol que ha estat seguida per Benedict Cumberbatch des de la platea. Que també li ha seguit el joc.
Més qüestion, Sean Penn, que abans d'entregar l'Òscar a González Iñárritu ha dit qui li ha donat la tercera verda a aquest fill de, segons diu el diari ara, serà un dels moments que recordarà. Dic que a les xarxes hi ha qui no ha entès la broma i que hi ha notat a tu racista, tot i que al Dolby Theater la gent li ha arribat la gràcia. Sean Penn, que de fet havia protagonitzat 21 grams també de González Iñárritu.
I el guanyador de l'Òscar, l'actor secundari, J.K. Simons, ha dit en el seu discurs, truca al teu pare, truca a la teva mare, si tens hora de tenir un pare o dos vius al planeta, truca'ls, no els escrius un missatge, no els facis un e-mail, truca'ls per telèfon i diga'ls que els estimes, és el que ha dit en el seu discurs.
de recollir aquest premi. Com dèiem, també Neil Patrick Harris que ha aparegut en calçotets. El diari Ara també explica que John Travolta l'any passat ja va ferir un dels moments de la nit quan es va equivocar lletrejant el nom d'Idina Menzel i aquest any ha sortit a l'escenari amb la mateixa Menzel justament, que és la cantant de l'Eric Gou. La broma ha donat encara més de si quan l'actor s'ha accedit en coquetejos a la noia fins al punt que el presentador després ha fet broma i ha apuntat que Travolta l'any que ve serà aquí demanant perdó a Menzel per tocar-li tant la cara.
És el que tenim avui, o algun dels moments que estem repassant de la cerimònia dels Òscars. Encara per això en tenim alguns més...
I parlem d'Escarlett Johansson. A més a més, també sentim de fons un tema amb qui la relacionarem de seguida, en tot cas. En parlem perquè Trevolta diu que, quan dèiem tenir aquest dia carinyós, ja havia atacat, entre cometes, d'Escarlett Johansson a la catifa vermella amb un petó. My teeth be aching for your skin.
I dèiem que la sentim també musicalment, perquè Johansson no només vol ser actriu, sinó que també vol apostar per la seva carrera musical. De fet, va publicar el seu debut en Many Where I Lay My Head amb versions de Tom Waits el 2008. I una gràcies Break Up amb Pete Young.
Ara ha fet un grup de noies que es diuen The Singles i les seves acompanyants són Holly Miranda, Kendra Morris i Julia Haltigan i compten amb la col·laboració d'Estheim, ho llegim a Indispot, que canvia el seu baix habitual per la bateria. El productor és Dave Stick de TV on the Radio, que és qui sempre ha acompanyat Johansson en la seva carrera musical i el grup ja compta amb una primera cançó que es diu Candy, és aquest que sentim, eh?
Meryl Streep, que està protagonista de la nit dels Òscars, encara que no hagi guanyat. L'any passat es va menjar una pizza i aquest any el que he fet és donar enfàticament la raó a la Patricia Arquet, que justament amb qui competia en la categoria de millor actriu secundària i l'ha aplaudit de manera important quan ha defensat els drets de les dones. Meryl Streep
El director Dida, Powell Polikosaki, un nom difícil de pronunciar, ha ignorat la música que convida els guanyadors a tallar el seu espig i ha estat parlant un minut més tranquil·lament sense fer cas.
Abraham Moore, guanyador del millor guió adaptat per The Imitation Game, va parlar del seu intent de suïcidi quan tenia 16 anys. Va dir als joves que ell havia intentat suïcidar-se perquè se sentia estrany, se sentia diferent i se sentia com si no pertanyés aquí. Va demanar a aquell noi estrany per què de parlar cada cent diferents sigues estrany i sigues diferent.
I parlem de música però ara d'una altra de les protagonistes de la nit ha estat Lady Gaga És ella
Que vestida de Nina Disney, molt espectacular, vestida que portava cantat The Sound of Music, aquest homenatge a sonris i làgrimes que celebrava 50 anys. Diu el diari que tot plegat era molt poc Little Monster, però que el públic i fins i tot Juliàndrius s'han emocionat amb la interpretació de Lady Gaga.
Fins demà!
Doncs és Lady Gaga. La informació més propera al Just a la Fusta.
Estem parlant de la gala dels Òscars i del que ha donat de si també en clau musical. Encara un moment més dels que repassa avui el diari ara d'aquesta nit. És l'opera Winfrey que ha guanyat un Òscar de Lego. Li l'han entregat durant l'espectacular interpretació que ha fet d'Everything is Awesome, aquesta que sentim ara de fons. Li han donat per tant un Òscar en format Lego.
Fins demà!
Doncs bé, fins aquí el tema dels Òscars. N'hem volgut parlar avui, ja que s'han tingut lloc aquesta matinada. Ara toca anar a veure les pel·lícules que s'han adut més o menys a estatuetes del gust de cadascú.
9 minuts i la 1 de la migdia que vam parlar de música. De seguida marxem, però abans avui s'han sabut alguns dels noms del cartell del Canet Rock 2015. Com un soroll de fons i al cor aquell senyor i tremolar els aparadors.
I la iaia, que el sentit de fons, és un dels noms que actuarà en aquest festival que es farà a Canet de Mar el 4 de juliol. No és l'únic nom que s'ha publicat aquest matí, s'ha fet publicar aquest matí, que també hi serà Sant Josecs.
No hi ha mirades com les d'abans, no hi ha grans festes ni trons ni llans.
No hi ha receptes. Un altre dels noms destacats són els Amics de les Arts. És la segona edició de la segona etapa del Canet Rock que ja té aquest cartell, a més dels noms que ja s'havien anunciat, que eren la Pegatina, Projecte Mut i els Catarres. El 4 de juliol actuaran Lacs en Busto, Viquimel, Cris Juanico, Joana Serrat, la Iaia, Sant Cosecs,
La companyia elèctrica d'arma Ocas Grasses, els que sentim també de fons, els amics de l'esart. Ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer i que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podies ser. Tots ja no ens passa, tampoc improvisem.
O una cosa bastant curiosa que serà un homenatge que es farà al Roc Català dels anys 90 amb la banda Impossible, un grup que formaran Lluís Gabaldà dels Pets, Femí Fortuny de l'Axambusto, Nacho Terres de Gossos, Quim Mandador de Sangreït, Cris Cónico de Ja t'ho diré o Jofre Bardegí de Glau.
Va ser d'un dia per l'altre. I al concert de Sant Cosex tindria alguns convidats bastant especials, com serien Quico Pi de la Serra, Jaume Pla d'Amazoni, Pau Guillamet de Guillemino, Vicky Mel i Carles Velda.
Són alguns dels noms que actuarà en el Canet Rock. No hem parlat d'un dels més destacats, que també és Xarango, que serà en aquest Canet Rock el dia 4 de juliol. Estem escoltant Just a la Fusta.
Ara sí que marxem cinc minuts i arribem a la una del migdia. Per tant, tanquem el Just a la Fusta d'avui, dilluns 23 de febrer. Araïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono, els serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernanedi Rius, a la previsió del temps. Avui hem parlat amb Pilar Sant Pau, que avui participa també en un acte a Sant Just a les 8 del vespre amb Joan Margarit, aquestes converses il·lustrades.
en converses del món il·lustrat. Hem fet tertúlia avui amb el Vicenç Riera, en Josep Coderc, la Palmira Badell i en Carles Bas. Hem parlat del centre d'estudis enjustencs amb la seva presidenta, la Maria Quintana, i també de dret de la secció jurídica que fem cada setmana amb la Sílvia Mas Mitjà.
Des de les veus ha parlat Carme Bredó i tornarem demà amb moltes més coses, com cada dia, de 10 a una del migdia. Ara de seguida arriba l'Andrea, amb el Sant Just Notícies, edició migdia, per posar-vos al dia de tota l'actualitat santjustenca. Us recordem que, com sempre, podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu al web de la ràdio, www.radiodesern.com.
I ara de seguida, abans de les notícies, marxem amb un dels grups que hem comentat que passarà per aquest canet rock. Són els xarango i aquest tema és un dels seus més coneguts des del disc Somriu, Músic de Carrer.
Caminant com el firaire, pres del seu ball sota els estels. Des de la Barcelona al caire, canten sirenes que en són rebels. Duc els tambors d'un mar en ruïnes. Sóc pastor arran de tot un cint, sempre a punt per robar la lluna. Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui. Jo sóc músic de carrer. Ui, ui, ui, ui, ui. Del teu pas sóc dita llaire. Ui, ui, ui, ui, ui.
Sóc fill del mar que desespera, duc a la sang el seu verí. Sobre la pell el sol ens crema, si estem junts crema la nit. Malgrat que amino sense cap casa, sóc el xopluc dels teus petons. Vinc a encendre foc a la plaça.
Del teu pas sóc pita llaire. Deixo l'alegria a l'aire. Per quan vulguis, per adós. Que s'encenguin els tambors. Al ritme de la tempesta. T'he buscat entre la festa.
Sous-titrage Société Radio-Canada
I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir. Jo sóc músic de carrer, del teu pas sóc nit allaire.
Ràdio d'Esperm
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Pila, Sant Pau i Joan Margarit conversaran aquest vespre sobre poesia a Can Ginestal. La dietista i escriptora entrevistarà el poeta veí de Sant Just a la sala Isidore Cònsul per aprofundir sobre la poesia i per fer preguntes que en ocasions els lectors no tenen l'oportunitat de fer. L'organitza el món il·lustrat. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dilluns 23 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Demà dimarts hi haurà una taula solidària al casal de joves. Alumnes de l'Institut de Sant Just organitzen una jornada que té com a objectiu determinar el paper de les ONG davant de problemàtiques com ara la pobresa, la fam i la injustícia. L'espai de lliure creació Carme Malaret impartirà dijous un taller per aprendre a fer un documental. Anirà a càrrec del veí de Sant Just Joan González, director i fundador de Paral·lel 40 i Docs Barcelona, que el fa inscripció prèvia per assistir-hi.
Ibirrot engega dissabte un taller per aprendre a fer cervesa artesana. És un taller d'iniciació al procés que es requereix per elaborar cervesa artesana, des de la preparació fins a l'embotellat. Es faran tres sessions diferents que tindran lloc al Casal de Joves.
Bon dia. Pilar Sant Pau i Joan Margarit conversaran aquest vespre sobre poesia a Can Ginestar. La dietista i escriptora entrevistarà el poeta Baida Sant Just a la sala Agidor Cònsul per aprofundir sobre la poesia i per fer preguntes que en ocasions els lectors no tenen l'oportunitat de fer els autors. És una conversa que organitza el món il·lustrat.
Sant Just Notícies. La dietista Pilar Sant Pau i l'arquitecta i poeta es coneixen des de fa anys i ella, de fet, es va iniciar en el món de la poesia gràcies a l'obra de Joan Margarit. Pilar Sant Pau serà avui, doncs, l'encarregada d'entrevistar el poeta. Sant Pau ho ha explicat al Just a la Fusta. Sí, és realment la poesia. Poesia és qualsevol cosa que rimi
o què és, no? I d'una vegada que ens expliqui també com s'ha de llegir un poema, com hem de saber que l'hem entès aquell poema. Una mica són preguntes que no t'atreveixes a fer perquè tothom dona per entès que tu saps i el poeta recita i tothom sembla que ho entenguem tot, o no?
La conversa girarà al voltant de temes recurrents a la poesia, com pot ser la mort, el dolor o la mort. Segons Sant Pau, la poesia ajuda a posar ordre als pensaments i als sentiments a les persones. Parlarem de totes aquestes coses, que la poesia ajuda a posar ordre al nostre cervell. Per exemple, si una persona petit, de què li serveixi poesia?
Li serveix d'alguna cosa? El Joan ens explicarà de què serveix, com resituar-la al cervell en un lloc que no faci tan mal quan has tingut alguna desgràcia. D'alguna manera, si la poesia serveix per fer una teràpia, que ens digui com ho fa i com ens ajuda.
Pilar Sampau és lectora de poesia des de fa temps, una afició que va començar gràcies a la lectura dels poemes del poeta Sant Justenc Joan Margarit. Per la dietista, els poemes l'han ajudat a lluitar contra les pors mediocres. La poesia m'ha ajudat a diferenciar que totes les pors no són iguals. Hi ha una por que és si el fill està malalt, que aquesta no hi ha res que t'ajudi, però hi ha altres pors que formen part de les dues pròpies debilitats, que aquí sí que la poesia ajuda molt,
perquè te les fa veure, que és una mancança teva, no un problema de fora.