i presta més de 600 llibres diàriament. Fa menys d'un mes que ha obert les portes. Girona, Isabel Joanola.
Bon dia. La directora de la biblioteca, Lourdes Reyes, ha dit a Catalunya Ràdio que el nou equipament ha tingut molt bona acollida. Estem fent una seixantena de carnets nous cada dia. Vol dir que són usuaris nous, gent que no utilitzava la biblioteca i que a partir d'ara pensa utilitzar-la. Aquest vespre la inaugura el president de la Generalitat, Artur Mas. Isabel Joanola, Catalunya Ràdio Girona.
L'exvicepresident del Barça, Alfons Godall, s'ha mostrat satisfet perquè no hauran d'avalar les pèrdues de la temporada 2006-2007, segons va anunciar ahir el jutge. En declaracions al matí de Catalunya, Ràdio Godall ha dit que amb la porta avui el Barça no tindria tants problemes.
Jo crec que no s'haguessin produït, perquè amb el Josep Blatter i el Villar ell tenia una excel·lent relació personal i crec que això hauria contribuït a que el Barça no hagués estat sancionat ni tan sols expedientat. I esportivament, doncs home, trobo que ens hem apartat.
i una manera de jugar al futbol que a Castalba que ens ha donat més èxits de la història. L'Espanyol juga avui a les 8 contra el València, mitja hora abans a Catalunya, ràdio tornada dels vuitens de final de Copa, l'anada 2-1 pel València. L'NB aquesta matinada, Chicago 114, Orlando 121, tot i els 28 punts de Pau Gasol. Fins aquí les notícies.
Justa la justa.
Molt bon dia, passant 6 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dimarts 13 de gener. Un programa que arrenquem de seguida parlant de les notícies de Sant Just, després parlarem també de les notícies a nivell més general, farem el recull de premsa de cada dia amb l'Andrea Bueno. I parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem llevat amb el cel completament tapat, un dia gris després, això sí, de molts dies de sol.
A les 11 i 10 parlarem de política municipal, entrevistarem el portaveu d'Iniciativa Sant Just, Lluís Monfort. I a dos quarts de 12 farem tertúlia d'actualitat amb Josep Maria Major, Josep Maria Ranyer i Maria Camps. I a la tercera hora avui recuperem la secció d'osteopatia que fem en col·laboració amb l'Escola d'Osteopatia de Barcelona avui per parlar de diferents qüestions vinculades amb l'asiàtica.
T'ho plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Gràcies.
Saludem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'Actoritat Sant Justenca, comencem parlant d'una exposició que es pot veure a partir d'aquesta tarda a Can Ginasta. Exacte, avui es presenta al CIM, al Centre d'Interpretació del Municipi, la mostra Els relats del 39, Interpretacions Plàstiques, una mostra dels alumnes del taller d'experiència plàstica, dels tallers municipals d'arts plàstiques de Can Ginasta. És una exposició que es presenta coincidint amb els 76 anys de l'entrada de les tropes nacionals a Sant Just el 25 de gener.
de 1939. Era el final d'una guerra de gairebé tres anys. L'any passat, en el 75è aniversari de l'entrada de les tropes de Franco a Sant Just, es va fer una exposició amb un total de 15 relats d'alguns dels protagonistes d'aquella època i ara es vol rendir homenatge amb aquesta mostra a les persones i als fets que es van narrar d'aquells dies. Són obres les que podrem veure avui
A partir d'avui, resultat de les vivències que més han impactat els alumnes d'experiència plàstica. És una mostra que es podrà veure fins al 10 de febrer al 5 de Can Genestà i l'horari és de dilluns a dijous de dos quarts d'onze fins la una i de dos quarts de cinc fins les nou del vespre, els divendres només en horari de tarda fins les vuit i els dissabtes i diumenge de deu a dues i de dos quarts de sis a vuit del vespre. I com dèiem, a partir d'avui es pot visitar al 5 de Can Genestà.
Doncs perfecte, a més a més també parlem d'altres qüestions vinculades amb Can Ginestà, en concret, i és una xerrada que es fa avui dimarts també. Exacte, i amb el món de l'art també vinculat perquè l'Escultura Sant Justenca, Susana Solano, conduirà avui una tertúlia a Can Ginestà sobre art i escultura. Solano és la convidada del grup El Món Ilustrat per tal de compartir amb tothom qui vulgui experiències artístiques i temes relacionats amb l'àmbit de l'escultura, que és el seu àmbit.
és la primera de les converses amb artistes que organitza aquest grup. Susana Solano és una artista local representativa de la renovació de l'escultura contemporània i de gran projecció internacional i l'acte d'avui el conduirà Antoni Mercader, que és historiador d'art contemporani i professor titular jubilat de la Universitat de Barcelona i consistirà en parlar d'art
i d'escultura a través de l'experiència de l'artista Susana Solano. Com dèiem, és una escultura reconeguda internacionalment que ha exposat, entre altres, a Itàlia, als països escandinaus i als Estats Units. Aquesta activitat serà avui a les 7 de la tarda a la sala Agidor Consul de Can Ginestar i serà oberta a tothom. Molt bé, doncs serà també avui dimarts, un dimarts intens, artísticament parlant, aquí s'enjust.
I ja acabem parlant d'una última qüestió, Andrea. I és que demà s'obren les inscripcions per participar d'un itinerari ciclista pel parc de la Font Santa. Tindrà lloc dissabte 24 de gener al matí i consistiran a aprendre a posar a punt la bicicleta i conèixer aquest parc metropolità. De fet, és una activitat dirigida a famílies amb nens i nenes a partir de 9 anys.
Aquest itinerari ciclista forma part de les activitats de la xarxa de parcs metropolitans i s'organitza conjuntament amb el Parc Ciclista del Llobregat. Els participants aprendran a posar a punt la bici i posaran a prova les seves habilitats amb aquest mitjà de transport. A més, coneixeran la funció del Bicibox, que és aquell sistema d'aparcament de bicicletes del Bas Llobregat, i tot seguit les famílies que hi participin faran un itinerari amb bici pel Parc de la Font Santa per conèixer la vinya, els horts, les caixes niu, la història i el paisatge.
L'activitat serà el proper 24 de gener, d'11 a dues, i el punt de trobada serà el Parc Ciclista de Llobregat. És un taller gratuït, però cal fer inscripció prèvia per participar-hi. Les heu de fer al Museu de Ciències Naturals de Barcelona enviant un correu a activmuseuciències.cat o al telèfon 93-256-2220. Com dèiem, les inscripcions són gratuïtes i s'obren justament de mà dimecres. Molt bé, doncs n'estarem pendents també.
Són algunes de les notícies més destacades d'aquest matí. Recordeu que, com sempre, als bulletins i horaris hi ha més informació i que a la una hi ha els Sánchez Notícies d'edició migdia amb totes les notícies al complet. Ara, de seguida parlem de més notícies a nivell més general. Ho fem, però després de sentir una mica de música, Andrea. Molt bé.
Perquè parlem d'un retorn força esperat, són els Beren Sebastian, els Sentim de Fons, que tornen, que treuen un nou disc aquest any, és el seu primer disc en cinc anys, i que ja es pot escoltar ara en complet.
Aquest tema és dels millors, no és dels nous. Bé, de fet és l'avançament, perdó. Aquest és l'avançament que és una mica més diferent del que estem més acostumats a sentir, com per exemple seria aquesta cançó de Party Line.
que d'alguna manera té aquest punt més electropop una mica diferent del que estem més acostumats a sentir, i és la primera mostra que es va publicar l'any passat, el 2014, del disc que es diu Girls in Peace Time Want to Dance, que arriba aquest mes de gener, entre tant videoclip i tot, i aquest era el primer avançament que s'allunya una mica potser d'altres temes com aquest. Home, sí, és molt diferent. Sí, hi ha més el so de l'en Sebastián.
Sí, el que és una vera a l'avançament, eh? Sí, exacte. Aquest és del Piazza New York Culture i després també ens altres temes que hem posat algunes vegades aquí al programa. Sí, m'hi pica. Aquest és l'Aima Zuko.
Doncs en tot cas, treuen aquest disc que es publica oficialment la setmana que ve, però el que es pot fer ara pels fans és escoltar-lo ja al complet en streaming. Són dotze cançons noves, de les quals se n'havien pogut escoltar tres. Una, aquest primer avançament que Indispot el qualifica de desconcertant, aquesta que sentíem al principi, de Party Line.
Després també s'ha pogut sentir la marca de la casa, com diuen ells, Novavis Empires. I ara hi ha el conjunt complet que es pot escoltar a través de NPR, que és on hi ha aquest disc en streaming dels escocsesos. En tot cas, el que farem serà no quedar-nos en una de les clàssiques, que ja les tenim més sentides, sinó justament en aquest altre avançament dels dos. No ens quedem amb el més estrany, sinó que ens donarem a sentir aquesta que es diu Novavis Empires.
És el segon avançament del disc, sí, que se semblaria una mica més el que estem més acostumats a l'Ansebastian. El mateix Marduk, el líder de la banda, Stuart Marduk, l'ha definit com el tema més personal que mai ha escrit. Hi ha un videoclip també dirigit per ell mateix, per Marduk i Blair Young, que a més l'actriu Thumbs in Merchant compta amb fragments de vídeos enviats pels fans del grup i alguns d'arxiu. Són més de cinc minuts de cançó, però sona molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Someone sang a song and I sang it along Cause I knew the words from my childhood
Let me die another while in this waiting room
Bona nit.
Lying on my side you were half awake and your face was tired and crumpled
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts d'onze, saludem de nou l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat comencem, com sempre, amb els diaris, tema del dia d'avui. Andrea, per on comencem? Comencem parlant un dia més de jihadisme i de les conseqüències dels atacs de la setmana passada a França.
A La Vanguardia i al diari ara coincideixen en destacar la mateixa notícia. La Vanguardia ens diu França combat la por amb l'exèrcit als carrers, cop del jihadisme al cor d'Europa, els 10.000 soldats desplegats pel país superen les missions a l'exterior i Rajoy en aquest sentit també ens diu que espera que el PSOE doni suport al seu pla per controlar viatgers i webs.
És la notícia destacada de la jornada A la Vanguardia. El diari ara llegim França treu l'exèrcit al carrer, terror islamista. El govern de Valls desplega 15.000 soldats per vigilar sinagogues i escoles i un compte a Twitter del Pentàgon hackejat per un atac informàtic jihadista. I és aquesta la qüestió que ens destacan al periòdico justament avui en portada. Ciberatac jihadista contra el Pentàgon. Obama anuncia un pla per blindar internet i
hackers lligats a l'estat islàmic difonen dades confidencials de militars dels Estats Units. I és aquesta la notícia, una de les notícies més destacades avui en portada a tots els diaris. Doncs actualitzem ara la informació amb altres qüestions. El 3.24 ens obre encara amb aquest tema i de fet explica que Mahoma és a la portada del nou Charlie Hebdo. La redacció del Seminari i Satíric està convençuda que en les actuals circumstàncies no poden fer ni un pas d'enrere i també explica el que deies, Andrea, vinculat amb aquest atac terrorista.
als Estats Units, la Casa Blanca diu que reconeix que hauria d'haver enviat algú de més perfil a París, en referència que no hi va ser Barack Obama i no hi havia un representant, per tant, com en els altres països, França que reforça la seguretat davant l'amenaça judaista i el Pentàgon que treu importància a aquest atac, però investiga qui hi ha al darrere.
Més qüestions telefònica frenant el desplegament de la xarxa de fibra, una informació d'aquesta hora de fa uns 10 minuts. La companyia sembla que redoveix un 35% la velocitat de la implantació en resposta a les limitacions imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Segons publica aquest matí el diari Expansió, una informació que llegim ara a través del diari ara.cat, que també informa
que la cimera entre Mas, Jonqueras, Forcadell, Casals i Vila de Badal serà demà. És el que ha avançat reculs. Líders polítics i de les entitats intentaran desencallar la fórmula amb què concorra a les eleccions i també la data. Mentrestant els perfils de Ciu i Esquerra es creuen retrets a Twitter sobre l'estat de les negociacions. La federació demana en una piulada que els republicans tornin a la cultura de l'acord i aquests repliquen que l'acord ja hi és en haver acceptat una de les propostes de Mas.
La Vanguardia parla també de política. Diu que Mas s'inclina per deixar per la tardor les eleccions si no hi ha llista unitària. El president reivindica el seu govern més enllà del debat sobiranista. També destaquen el que va dir ahir Cristiano Ronaldo. Espero arribar a aconseguir superar Messi. El portuguès endur la seva tercera pilota d'or després de superar un 37,6% els vots a Messi, que en tenia 15,76 i Neuer 15,72%.
I també l'avantguàrdia emportada ens parla de la síndrome de l'alcohòlic fatal, que sembla que augmenta en adopcions de països de l'est europeu. La ingesta d'alcohol en estats com Rússia dispara els casos d'una malaltia de difícil detecció i que pot afectar tant el físic com a les capacitats cognitives.
Tornem als diaris, Andrea, ara per parlar de les imatges del dia. Doncs coincideixen també l'avantguarda i el diari ara mostrant-nos en portada alguns dels soldats i dels militars que vigilen els carrers de França. A l'avantguarda, per exemple, veiem un soldat davant de molts policies en els carrers de França, concretament el barri jueu de París, vigilant llocs estratègics. Ens diu l'avantguarda que hi ha 4.700 policies i 10.000 soldats.
I al diari Ara també veiem un soldat patrullant pels carrers de França amb una metralleta i veiem com una nena observava aquest soldat mentre anava de camí cap a l'escola ahir al matí al barri parisany del Maré. És la fotografia destacada avui en aquest sentit al diari Ara.
Ara a La Vanguardia també veiem una fotografia que ha difós Turquia de Hayat Bomedien, que és la nòvia d'un dels terroristes de París, a l'aeroport d'Istanbul el dia 2. Sembla que hauria passat per aquell país el dia 2 de gener, segueixen buscant-la, diuen que ara podria haver entrat a Síria.
Al periòdico d'altra banda veiem, ara en parlarem també en clau internacional, una manifestació que va tenir lloc ahir a 3DN a Alemanya del grup islamòfob Pegida, amb una pancarta d'Angela Merkel, on llegim Senyora Merkel aquí i al poble, és el que deia aquesta pancarta islamòfoba,
I també veiem el que serà l'avançament de la portada del Charlie Hebdo, del nou número del Charlie Hebdo, que sortirà justament demà dimecres a França. Charlie Hebdo torna demà als quioscos i veiem una caricatura de Mahoma, precisament, aguantant un cartell on podem llegir «Jo suis Charlie» i també veiem el titular que és «Tut est perdoné», que és «Tot està perdonat». Seria aquesta la portada que podríem trobar demà als quioscos a França, del nou número del Charlie Hebdo.
I més fotografies, la cerimònia de la pilota d'or, al diari ara veiem Cristiano Ronaldo, al costat d'aquest titular que comentaves, espero atrapar Messi, i el periòdico han optat per una fotografia de Leo Messi, diu que coqueteja un altre cop amb la seva possible sortida del Barça, això ho trobem al periòdico, i per últim, a La Vanguardia, dues imatges més, d'una banda el director del Teatre Museu Dalí, Antoni Pitxot, amb una obra que ha comprat Figueres, un Dalí pintat en plena guerra civil, el veiem ell, mostrant...
Aquesta obra, Violetes Imperials, i per últim, diferents actors a la cerimònia dels globus d'or, Julian Moore amb el seu globus d'or, diu La Vanguardia, triomfa en uns globus amb glamour, on també hi va assistir George Clooney amb la seva dona Amal, i els veiem a tots dos en portada de La Vanguardia també. Doncs són les imatges del dia. El que fem ara és anar-nos enllà, cap a fixar-nos en el més llegit d'avui.
Bona nit.
I el 3.24, el més llegit és que en Lleida estrena el nou DNI electrònic 3.0. Sembla que això ha usat força interès en els lectors. Després, aquest detingut per cridar reclames jihadistes. I en tercer lloc, una informació que deia que es busquen voluntaris per deixar de fumar amb una aplicació.
A l'Ara.cat, el més vist és la nova portada de Charlie Hebdo. El segon tema més vist, l'acord na Junquera, se continua encallat. I en tercer lloc, pollastre o una massa rosa indeterminada, McDonald's aconsegueix fer viral el vídeo en què explica com es fan els McNuggets.
I a l'avantguàrdia, el més vist, el gran hermano Vip, que a Telecinco retira el vídeo dels comentaris racistes de Los Chunguitos, el segon tema, el seguiment, el minut a minut de la pilota d'or 2014, i el tercer, que l'autor del vídeo de la mort del policia francès es penedeix d'haver-lo penjat i d'haver-lo difus.
Tornem ara cap als diaris per obrir pàgina internacional. Andrea, cap on ens n'anem aquest matí? Doncs ara ens n'anem cap a Indonèsia i parlem de l'avió d'Erasia que es va estavellar al mar fa unes setmanes. Han recuperat una de les caixes negres d'aquell avió, ho llegim avui al diari Ara.
Els investigadors són més a prop de trobar, per tant, una explicació a l'accident de l'avió Drasien, que van morir les 162 persones que anaven a bord. Els equips de rescat indonesi es van recuperar ahir una de les caixes negres de la parella al fons del mar de Java, la que conté el registrar de vol. L'avió es va estavellar entrevolava de Surabaya, Indonèsia, a Singapur, el 28 de desembre, i fins ara la principal hipòtesi de l'accident són les males condicions meteorològiques.
La caixa recuperada va ser traslladada a Jakarta, on serà analitzada pels experts. Deien ahir des del Comitè Nacional de Seguretat al Transport indonesi que la descàrrega és fàcil, probablement li ho trigaré en un dia, però la lectura és més difícil. Podria dur-nos de dues setmanes a un mes. L'anàlisi d'aquest dispositiu permet saber quines eren les condicions del motor, quina trajectòria duia l'avió i què va passar justament amb l'aparell. Està previst...
que durant el dia d'avui es recuperi també la segona caixa, que és a uns 20 metres de profunditat. Encara en Ziolara hi ha una confusió sobre els últims moments abans de l'accident. Sopradalli, del Comitè Nacional d'Intel·ligència, deia que les restes trobades indiquen que l'aparell segurament va experimentar una explosió provocada per un canvi de pressió abans de submergir-se a l'aigua, una teoria que coincidiria amb el que van dir diversos pescadors, que eren a la zona que van afirmar que havien sentit una explosió i havien vist aixecar-se una columna de fum.
És una de les notícies destacades avui en clau internacional. I ara parlem dels Estats Units i de Cuba. Llegim al periòdico que Cuba ha completat l'alliberament pactat de 53 dissidents. El govern cubà ha complert la seva paraula, una mostra del seu interès perquè prengui cos a l'històric acord que va anunciar el 17 de desembre passat per normalitzar les relacions diplomàtiques amb els Estats Units després de mig segle d'enfrontaments.
La Habana va informar ahir el Departament d'Estat de l'excarceració dels 17 presos polítics que quedaven per completar la quota de 53 acordada entre Raül Castro i Barack Obama. Aquest gest aplanar el camí per al diàleg que començarà d'aquí 10 dies a la capital cubana i que hauria de desembocar en la reobertura d'ambaixades als dos països. Ens diu el periòdico també...
que aquest alliberament dels dissidents i activistes dels drets humans va començar el dia 7 de gener i s'ha completat gradualment aquest cap de setmana, segons confirmava la Fundació per als Drets Humans a Cuba, que ahir publicava també els noms d'aquests 53 presos excarcerats. I ho llegim avui al periòdico. Doncs és el que tenim en clau internacional. Passem ara a fixar-nos en la informació a l'actualitat esportiva d'aquest matí de dimarts.
Doncs ens anem a fixar-nos en la premsa esportiva, l'esport es fixa en Messi que diu que dona la seva paraula, l'any que ve continuaré al Barça, la imatge en un moment de la gala d'ahir, doncs assegut al costat de la seva dona, diu vull guanyar títols i tenim capacitat per aconseguir-los.
L'esportiu diu que aquesta de blaugrana, la imatge també Messi ahir en un moment d'aquesta gala i diu que torna a regnar sense marxar, segons classificat i superat per Ronaldo ahir a Zurich, Messi va haver d'aclarir una frase en què deia que no sabia on jugaria l'any que ve, vol tornar a guanyar títols i diu també que si arriba la cinquena pilota d'or segurament serà amb el Barça.
I el Mundo Deportivo que fa una comparativa entre Messi i Cristiano Ronaldo, Messi 4, Cristiano 3, diu que Cristiano queda primer seguit per Messi, Neu era amb Neymar 7, i Leo insisteix a Zuri que vol continuar al Barça i que vol guanyar títols.
Les dedica la portada, no només la portada, sinó la portada i la contraportada. La fan com un pòster, per tant, de Cristiano Ronaldo, que hi va dir que no es conforma, que vol atrapar Messi i guanyar la cinquena pilotador.
I el marca que presenta en portada la fotografia de Cristiano Ronaldo en el moment en què va fer el famós crit d'ahir quan li van entregar aquesta pilota d'or. Sí!
que ha cridat bastant l'atenció això és el que va fer quan va recollir el premi ahir i justament per això el Marc diu Besó 2008 una fotografia d'ell fent la pilota d'or 2013 Lloró ensenyant també la fotografia apartant-se les llàgrimes i 2014 i Grito i just enganxa el moment en què fa aquest sí, curiós
Sí, ell quan va pujar a l'escenari va dir això, van fer això. Com aquests cinc voltons d'eufòria. Molt bé. Sí, mira. Una manera com una altra de celebrar. Exacte. Molt bé. En fi, és la informació esportiva d'avui. Tornem cap als diaris en paper. Ara ens n'anem a llegir les contraportades del dia.
Comencem per la del diari ara, que avui és l'article setmanal de Salvador Cardús, titulat avui, Quina és la bona pregunta? Diu, esdeveniments dramàtics com els que han colpit París desencadenen una ànsia compulsiva d'explicacions. No en tenim prou coneixent els fets amb tota mena de detalls, sinó que tenim necessitat d'entendre'ls, de buscar-hi un per què. I sobretot volem exorcitzar la por que provoca l'erupció d'un acte criminal enmig de les nostres rutines quotidianes.
Diu Ibet aquí la primera paradoxa, la nostra seguretat i la nostra confiança fonamentades en un sistema de rutines donades per descomptat necessiten moltes menys explicacions que les que demanen els fets excepcionals que les fan trontollar. Diu també la segona contrarietat, neix de la naturalesa que s'atribueixi als fets. Primer, és fàcil confondre la causa amb la seva justificació.
Segon, es pregunta, els atemptats són un fet excepcional, explicava principalment per les circumstàncies biogràfiques dels seus autors, o són la punta d'un iceberg que assenyala un conflicte subterrani de naturalesa global. Diu Cardús, finalment hi ha un tercer pla de confusions, la complexa relació entre fets, percepcions de realitat i opinions.
I acaba destacant, davant de l'ansietat que provoca el desconegut, el més difícil segueix sent fer-se una bona pregunta i mantenir viu el combat intel·lectual i polític per buscar-hi respostes, sempre provisionals. I diu, per últim, vet aquí l'actitud més racional. És l'opinió de Sabado Cardú, saltem ara a l'avantguàrdia, una entrevista que ens deixa aquest titular, una OTAN a l'Àfrica evitarà que s'ompli d'Afganistans.
Avui entrevista en Sir Paul Collier, que és assessor d'afers exteriors del govern britànic, catedràtic també d'Oxford. Diu que a l'islamisme, Lluís Amiguet, que és qui l'entrevista, li pregunta per què l'islamisme radical s'apropia de tants països africans. I ell respon, perquè tenen estats febles sense exercits fiables. En van tenir prou pagant 800 mercenaris talibans i donant-nos les armes líbies a la venda després de la caiguda de Gaddafi,
perquè liquidessin en hores els 2.000 soldats de Mali. Diu que qui finança els colpistes, diu, em temo que són alguns plutòcrates del golf que se senten culpables de portar una vida dissipada malgrat la frugalitat que els exigeix la seva religió i ho compensa amb donatius molt generosos que acaben finançant-li esamisme radical, de vegades diu violent.
A l'Àfrica la guerra és molt barata, per això l'exèrcit francès va haver d'intervenir també a la República Centroafricana i en extremis per evitar que una altra banda de talibans la convertís en un nou refugi terrorista. El problema de fons és que els estats africans no tenen consciència nacional, per això els soldats a Nigèria
Malgrat que han invertit milers de milions en el seu exèrcit, no s'enfronten al segrestador de nenes de Boko Haram, i per això a Kènia, quan uns terroristes van atemptar contra uns magatzems, en comptes de socórrer la població, els soldats es van dedicar al pillatge. Per últim, diu que un estat, en aquest sentit, es construeix amb orgull de pertinença a una comunitat nacional que comença pel del seu exèrcit. Diu, però avui la majoria d'africans només tenen consciència tribal.
Doncs és el que tenim avui a l'avantguarda. Acabem amb l'entrevista del periòdico on es parla d'una altra història. Es tracta de la televisió espanyola i això no interessa. Avui Ferran González, monge, que és periodista i al jubilar-se de la televisió espanyola va fer un doctorat en estudis teatrals. Diu que la seva tesi desmunta idees preconcebudes.
Diu que l'any passat es va complir mig segle de l'emissió del primer programa en català després de la guerra, va ser la ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra. Diu, doncs ja ho veu, ningú se n'ha ocupat. Diu, bàsicament per la política. En concret, jo interpreto que és perquè es tracta de televisió espanyola, es va emetre allà, i això no ven, no es diu, no interessa. Diu, miri, ara com se segueix dient que amb TV3 es van crear les sèries en català, i amb tot el meu respecte per TV3, diu, no és així, no senyor, la primera sèrie en català va ser una sobre Jaume I,
que es va dir Crònica de Jaume I, i el primer capítol es va emetre l'any 78 a Televisió Espanyola. Diu que, també parlen en aquesta entrevista amb el Mauricio Bernal de la persecució de la llengua, es feia bàsicament per motius polítics, el franquisme va utilitzar Televisió Espanyola per castigar el català, això és així, però els programes en català es van tornar com un acostament a Catalunya.
No se'ls donava publicitat, eren gairebé clandestins, era com un per què després no diguin. Diu, i per cert, això va fer guanyar la vida la gent del teatre. I explica el per què d'això. Diu, en aquella època la gent que feia teatre en català les passava magres, o se n'anaven a Madrid o es morien de gana. Amb Televisió Espanyola teníem feina i a més a més, com que la televisió crea un star system, la gent anava al teatre a veure els actors que sortien a la televisió. Diu, no diré que el teatre català va sobreviure gràcies a Televisió Espanyola,
Però sí que Televisió Espanyola va contribuir a fer que el teatre en català sobrevisqués. Doncs una entrevista interessant avui al periòdico. Curiosa, si més no. Sí, sí. Passem ara a un altre tipus de curiositat, per això, Andrea, en un punt nadalenc, que ara ja s'han acabat les festes, els regals de Nadal i els Reis...
És un moment, potser, de preguntar-se què regalen els famosos, Andrea, justament als seus fills, sobretot. És a dir, no parlaríem de què regalen les seves parelles, sinó què regalen els seus fills. S'ha fet públic a través de la Noche Dem, programa de televisió, i mira, per exemple, Beyoncé, que té una filla...
que aviat farà dos anys. Sembla que l'any passat li va regalar una Barbie, però una Barbie qualsevol, sinó una Barbie amb incrustacions d'or blanc i 160 diamants. Típica Barbie. Que va costar 60.000 dòlars. Ah, molt bé. També li van regalar una banyera de disseny a la nena, eh? Recoberta amb cristalls de Swarovski. Molt bé. Que costa 5.200 dòlars...
I sabates de taló a mida, a mida per una nena de gairebé... Encara ni dos anys. Dos anys, exacte. Sabates de taló, molt bé. Sí, sí, sí. Molt pràctic tot.
I després una habitació de jocs que és de 500 metres quadrats. Ah, molt bé. A veure si es perdrà la nena. Sí, el que passa és que està als baixos del Barclays Center, que és un pavelló esportiu més gran de Brooklyn. Llavors ella el que fa a l'avió és llogar-lo per un milió de dolors l'any. I no el té que ser. D'acord, ja ho deia jo.
Què més? Per exemple, Brad Pitt i Angelina Jolie li van regalar a la seva filla de 7 anys un culleret de platí i diamants que costa 15.000 dòlars.
I Tom Cruise, a la seva filla Suri, li van regalar una associació de patinatge en una pista de gel. Home, això està bé. Ara, però, patins amb diamants, no? Algo així diràs. Es veu que era, en principi, no és tant el material, sinó que exacte, era el tema. És a dir, és la pista de gel de Rockefeller Center, just al centre de Nova York, però es veu que el que va fer Tom Cruise va ser gastar-se 5.000 dòlars en llogar un tros de la pista perquè la seva filla no es barrejés amb els altres nens.
I ara, no? Sí, i Sandra Bullock, el seu fill de 4 anys, el que li va regalar també l'any passat, va ser un gravat d'Andy Warhol, que va comprar en una subasta d'art, amb 14.000 dòlars, que no sé si en 4 anys valores molt, tampoc, el tema... No, home, potser és un futur artista. O potser comences, exacte, en el fons, independentment dels diners o no, potser intentes inculcar-li ja l'amor per l'art, no tot malament. Clar, que conegui Andy Warhol i aquestes coses. Sí. Molt bé. Bé, mira...
No exacte. Qui no ha tingut una Barbie amb diamants o amb aquestes coses. Potser si tinguéssim aquests diners també regalaríem aquestes coses, Andrea. Sí, però és que, bueno, no sé. Es tractaria més de si són apropiats o no, tipus les sabates de taló o llogar amb tros de la pista perquè no es barregi amb ningú mentre els altres patinen. Exacte. És una mica més complicat. No, jo em quedo amb el regal del Sandra Bullock. Sí, no? És el més avient, potser jo crec. L'Andy Warhol no està malament. És el més car, gairebé, per això. Sí, sí.
Bueno, no, Beyoncé guanya per golejada. Beyoncé era la sala de jocs, no? Sí, Beyoncé. Beyoncé, Beyoncé. Mira, regals, qui no ha tingut aquests regals? Coses que passen. Que vagi bé, Andrea. Igualment, Carme, bon dia.
A punts culturals d'aquest matí parlem de la Fundació Dalí, que celebra els 40 anys del museu amb violetes imperials. És un nou Dalí, un quadre, un oli pintat l'any 38, que s'exposarà de forma temporal a Figueres fins a l'estiu.
Aquest oli fins ara estava en mans d'un col·leccionista privat. És un obra de l'any 38 que el geni empordanès va pintar en plena guerra civil i on ja s'intueix la segona guerra mundial. El va pintar en diferents residències provisionals entre França i Itàlia i té com a protagonista principal un telèfon sense cable.
El Teatre de Romer acull l'homenatge oficial a l'editor Josep Maria Castellet, un any després de la seva mort.
I la marca de Pellidos Vascos falsa-la al teatre. Sembla que massa Pellidos Vascos serà el títol de l'estrena que es fa al Teatro Marquina de Madrid per seguimentar el fenomen que ha tret 9 milions i mig d'espectadors al cinema. La isla mínima triomfa els Premis Forqué, la pel·lícula dirigida per Alberto Rodríguez ha rebut els guardons el millor pel·lícula i millor actor.
I també en cinema hi ha hagut ja les primeres crítiques per l'anunci dels Premis Goya 2015. Les xarxes socials es riuen del baix nivell humorístic de l'espot que comença a emetre's avui en cinemes i a Televisió Espanyola per promocionar la cerimònia d'entrega dels Premis.
I últim apunt, la Sala Beckett, que programa obres creades per joves de menys de 30 anys. El cicle arrenca amb l'obra Col·lectivus que ha creat la dramaturga Marta Aguilar amb la companyia Els Malnascuts. Fins aquí els apunts culturals del dia. De seguida parlem del temps.
10 minuts i les 11, saludem el Carles Hernández de Rius, bon dia Carles, què tal? Molt bé, i vos? Bé, a punt per parlar del temps, un dia completament gris, molt diferent dels que teníem els últims dies. Ara hi ha hagut un moment que ha sortit el sol. És que són núvols baixos, són núvols molt trencats, estan a prop del litoral, ho comentàvem ahir, s'està comportant molt la previsió aquests dies, perquè clar, com que no passa massa cosa...
les previsions són bastant clavades i avui tenim aquesta influència de vents del sud-sud-oest. Per una banda, han provocat que les temperatures no baixessin massa aquesta nit. Hem tingut una mínima de 10 graus a Sant Jús comparada amb altres dies d'aquells 4, aquells 5. La temperatura ha baixat fins als 9,9, que és una temperatura que...
no és extremadament baixa, però bàsicament no és perquè no hagi volgut baixar, sinó perquè se'ns ha fotut aquests núvols a sobre i això manté. Quan parlem de les boires a l'interior, que avui són molt importants a les planes de l'interior de Catalunya, doncs parlem sempre que la màxima i la mínima sempre són el mateix. Quants dies porten? Molts. Molts, no? Molts, sí, sí. L'última precipitació una mica destacada va ser entre el 14 i el 16 de desembre,
Vam estar com un mes gairebé que plovia moltíssim, que vam comentar, no? De dir, ostres... Sí, sí, de la segona quincena de novembre. Que no veiem el sol i tot allò. I ara anem a extrems, eh? Sí, hem enganxat... Abans de Nadal ja vam tenir molt bon temps. Durant Nadal hem tingut anticicló. Estem a 13 de gener i continuem amb un anticicló molt potent, tot i que avui tenim aquestes petites diferències. Ahir comentàvem que...
és una miqueta l'avançada que alguna cosa està canviant. Aquesta gran monotonia tan espectacular de gairebé un mes d'anticicló, avui ja comença a canviar una mica aquesta situació. No volem dir que sigui un canvi molt radical, perquè probablement entre dilluns i dimarts de la setmana vinent pugui tornar una estoneta algun anticicló,
Però sí que és un canvi que ens portarà a una situació diferent. Avui ja ens porta aquests núvols baixos, ens porta humitats molt elevades. Avui, per exemple, hem tingut l'oportunitat, el gran goig, de poder fregar una mica l'entrada de la ràdio que s'havia embrutat al terra. I hem fregat aquest matí a les 9 del matí, són pràcticament les 11, i encara està moll al terra. Això vol dir la humitat tan elevada...
que tenim en aquests moments al nostre municipi. Està al voltant del 90%, 87% a Can Ginestar. O sigui que pots trobar-te el cotxe emullat tot i ser l'hora que és. Són núvols baixos, són molt humits, són vents que no són freds però porten molta humitat i per això tenim aquests núvols baixos a sobre de Sant Jus.
Durant el dia d'avui es aniran mantenint, seguiran amb nosaltres, els tindrem presents. Fins i tot aquest matí hi havia algunes precipitacions que s'apropaven a comarques gironines, hi havia algunes puntes de precipitació molt febles que també teníem allà.
Demà dimecres, demà és el dia de la baixada, podríem dir. És una baixada que podria ser una mica més destacada de cara al cap de setmana, però sí que demà tenim un front que ens creua, un front que portarà alguna precipitació al Pirineu, que tindrem alguns núvols més a Sant Just, però crec que podrem anar jugant amb estones de sol, potser al matí no, però a la tarda sí.
Però el que està molt clar i molt evident és que aquests vents que avui ens bufen del sud-oest demà giraran a nord, i això provocarà que demà les temperatures caiguin en picat. I encara ho notarem més, perquè com que avui les temperatures no han baixat massa, és un dia que dius, bueno, no fa ni fred ni calor, fa una mica de fresqueta, 11 graus, estem al mes de gener, no passa res, si tragués el nas al sol, com va passar, ens tornaríem a enfilar els 15 o 16, i...
dimecres parlarem de normalitat, sobretot a última hora de dimecres i dijous, que parlarem ja d'una normalització de les temperatures pel que fa a les màximes, que són les que han estat més agradables aquests dies. Divendres i dissabte són dos dies amb una certa variabilitat, amb sol, núvols...
però dominant el sol la situació i amb unes temperatures clarament més baixes. O sigui que la tendència és que aquesta segona meitat d'aquesta setmana les temperatures tirin a bany i es normalitzin. Podríem pujar una miqueta dilluns i sembla que la setmana que ve podria ser una miqueta més complicada pel que fa a la meteorologia. O sigui que obrim la porta a que encara que no sigui un front que se'ns tiri a sobre i ens porti molta precipitació, estigui plovent durant tres dies, sinó que és un canvi light,
Després d'un mes d'anticicló, pràcticament, doncs és un canvi destacat. Si vinguéssim de 3 dies d'anticicló i fa 10 dies estés plovent, no en parlaríem tant d'aquest canvi. Seria una cosa així com ridícula, no? Però clar, com que venim de tanta estabilitat, de tanta tranquil·litat, de tanta monotonia meteorològica, ja sigui el sol al litoral o siguin les boires a l'interior, un petit canvi amb una miqueta... Ui, telèfon.
Un petit canvi, una miqueta pel que fa a la monotonia, sempre és molt d'agrair. I això passarà a partir d'avui, ja amb aquests núvols baixos, i a partir, sobretot, de demà pel que fa a les temperatures.
Molt bé, doncs n'estarem pendents i ens abrigarem demà. Molt bé. Avui, doncs, no sé, anava a dir disfrutar del dia, però en realitat és una mica... Bueno, hi haurà unes tonetes que traurà el nas al sol, tampoc és un dia extremadament fred, i aviam, després de tants dies de sol tampoc no passa res, eh, Carme? Això també és veritat, això també és veritat. En fi, que vagi bé i bon dia. Bon dia.
5 minuts i les 11, de seguida connectem amb el Bulletí de Catalunya Ràdio, també amb el del Sant Just Notícies. Tornarem després de les notícies amb més coses. Entrevistarem el portaveu d'iniciativa a l'Ajuntament de Sant Just, Lluís Monfort, i també farem tertúlia d'actualitat. Ho farem després de les notícies. I a les notícies avui arribem amb música. Ho fem amb els Bremen. Van treure disc ara fa dos anys. Es titula, de fet, les cançons que vindran.
i tenen temes com alguns que hem sentit alguna vegada en aquest programa, com serien el Liliana o el Fugindavant, que és amb la que ens arribem avui a les 11.
El teu cos i el teu somriure demostren que ets important i que junts podrem sortir-ne, que junts hi veurem clar. Adormit sota la pluja, jo et recordo en un sofà i enmig de tantes mentides l'aigua quasi ens va ofegar. Vam sortir-ne victoriosos i exaltats vam caminar
Música Música Música
Fins demà!
Estem dins d'una piscina, crec que vius a un pis massal. No veig clara la sortida i em sento sovint malalt. Ves mirant com de fugir amb tots aquells moments esbrancs. Ves mirant si pots i oblida perquè voli tot endavant.
Diu el món que són dos vides, viu la vida sense canç, i si vols després m'expliques com vas caure en els paralls, quan l'aigua quan t'estixiava, quan vas conèixer, t'ajudar tots els anys de calma, em diga quan et faig donar davant.
I no vaig deixar de creure mai en tu ni un sol instant. Quan les coses funcionaven, però això ja és molt suposat. Que després de la tempesta moltes altres en vindran. Seguirem mirant enrere per després poder avançar. Seguirem mirant a terra de regull per si de cas. No fos cas que et despistessis, no fos cas que fos brindant.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Un Mahoma plorós amb el cartell Jo sóc Charlí és el protagonista de la portada del nou Charlí Hebdo, que veurà la llum demà. Serà el número 1178, el primer del setmanari francès, que surt a la venda després de l'atac jihadista de la setmana passada en què va morir la plana major dels seus redactors i caricaturistes. Un número especial i difícil, elaborat pels supervivents de la massacre en condicions precàries, del qual es farà una tirada de 3 milions d'exemplars, traduït a 16 llengües i distribuït per 25 països.
Escoltem Gerard Biard, l'editor. Sí, estem a punt, estarà llesta aquesta nit, però si haguéssim tingut un parell de dies més, hauria estat bé. La reaparició de Charlie Hebdo coincideix amb l'anunci de noves mesures antiterroristes a càrrec del primer ministre francès Manuel Valls en el primer ple de l'Assemblea Nacional després dels atemptats de París.
Notícies breus, Carme Montero. Els equips de rescat han aconseguit recuperar aquesta matinada la segona de les caixes negres de l'avió d'Erasia, que es va estaballar fa dues setmanes al mar de Java. En l'accident van morir les 162 persones que anaven a bord de l'aparell. Ahir ja es van recuperar la primera caixa negra, la que recull els plans de vol, i aquesta matinada han tret de l'aigua al segon dispositiu, on estan enregistrades les últimes converses. A la cabina dels pilots, un portaveu dels equips de rescat explicava com van localitzar els dispositius.
Estàvem fent la cerca amb helicòpters per localitzar cossos, objectes dels passatgers, restes flotant. Estàvem buscant tot això quan les vam localitzar.
El govern espanyol portarà avui a la Fiscalia les declaracions del president de Sorto, en què va afirmar que ha arribat el moment de fer escaquimat a la Guàrdia Civil. El dirigent Aberzale, Asiera Raiz, feia servir aquest joc de paraules arran dels noms que la policia ha posat a les dues operacions contra l'entorn d'ETA. A esta operación le han dado el nombre de mate, porque complementa a otra anterior que se llamaba jaque. Pues nosotros y nosotras decimos que es el momento de que este pueblo le dé jaque mate a la Guàrdia Civil. Es el momento de que se vayan de Euskal Herria.
No hi haurà consulta per decidir el futur del monument franquista de Tortosa, Convergència i Unió, el Partit Popular i Plataforma per Catalunya han votat en contra de la moció d'iniciativa Tortosa, Eulàlia Ferrer. Bon dia. Per enèsima vegada la qüestió s'ha tractat al ple municipal. Jordi Jordà és el portaveu d'iniciativa.
És una oportunitat perduda perquè s'hagués pogut aprovar el compromís de l'Ajuntament de fer aquesta consulta i deixar en mans dels tortosins i tortosines el futur del monument. Per rebutjar-ho han parlat d'electoralisme. Aulalia Ferrer, Catalunya Ràdio Tortosa.
El president de la Generalitat, Artur Mas, farà balanç aquest migdia dels dos anys d'acord de governabilitat amb Esquerra Republicana, un balanç que arriba en plenes negociacions amb els republicans per les plebiscitàries. Encara no hi ha entesa sobre les llistes i això pot condicionar la data electoral. Artur Mas ha dit sempre que si les eleccions no han de servir per fer la consulta definitiva, no les avançarà.
Mort un home de 88 anys al canal Montsià intoxicat amb un òxid de carboni per un petit incendi provocat per un radiador. Tarragona, Manel Sastre. Bon dia. Segons els bombers de la Generalitat, l'home l'han trobat mort al llit de casa seva. Un radiador que l'home tenia al costat del llit i que ha cremat el matalàs i part de la roba del mateix llit és la causa més probable d'aquest accident.
L'habitació estava totalment tancada i això hauria facilitat la intoxicació que ha provocat la mort de l'home, segons els bombers. Precisament ha estat també aquesta circumstància la cavitat que el foc s'estengués. Al final les flames s'han apagat soles per falta d'oxigen. Els bombers han desendullat el radiador i han ventilat l'habitació. Manel Sastre, Catalunya, Ràdio Tarragona.
L'exvicepresident del Barça, Alfons Godall, s'ha mostrat alleugerit perquè les pèrdues a la temporada 2006-2007 que havien de valar els membres de l'anterior directiva queden suspeses temporalment. El cas està pendent de com acabi l'altre afer, de l'acció de responsabilitat en què la directiva blaugrana reclama a la Junta de la Porta 47 milions d'euros de pèrdues. Sentim Godall en declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
Nostres advocats són molt optimistes, van guanyar en primera instància, estan convençuts que guanyarem i segurament encara amb més raó i per més marge el recurs. Alguns diuen que 8, 12, d'altres que fins a dos anys pot ser, tenim encara temps per davant amb aquesta qüestió viva.
L'Espanyola va remuntar un 2-1 avui contra València, la tornada als vuitens de final de Copa, que es juga a Cornellà al Prat. El partit comença a les 8, la transmissió de Catalunya a ràdio des de mitja hora abans. El de cara avui, novena etapa entre Iquique i Calama, Xila, de 450 quilòmetres d'especial. Marc Omas, el nou líder en motos, Laia Sants surt novena a la general. I en tenis, a ver, Ramos ha passat a segona ronda el torneig d'Oclan, superant l'Italia Lorenzi per 6-4 i 6-3. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea. Bueno, divendres arrenca una nova edició de la Marató de Donants de Sang 2.0. El Banc de Sang engega aquesta campanya per segon any consecutiu per animar a donar sang després de les vacances de Nadal i, sobretot, per aconseguir més donants joves. Tindrà lloc del 16 al 23 de gener. Tot i que una de cada tres donacions la fa un menor de 35 anys, segons el Banc de Sang calen 25.000 nous donants joves per substituir les persones que deixen de donar sang.
Per això, la marató comença divendres i els dies intensos seran precisament divendres i dissabte, ja que s'habilitarà un punt de donació especial a la Torre Egbert de Barcelona de 10 del matí a 9 del vespre. Per demanar cita per participar de la marató de donants de sang 2.0, heu de concertar la cita a través del web donassang.cat.
El jutge Santiago Vidal conduirà divendres al vespre una tertúlia a l'Ateneu. Vidal és magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona i parlarà dels set pecats capitals de la justícia a Catalunya, present i futur. Els darrers mesos Vidal ha estat notícia en nombroses ocasions per donar suport al procés sobiranista català i a l'elaboració d'una Constitució catalana. De fet, alguns mitjans han publicat que el Consell General del Poder Judicial ha proposat expulsar-lo per aquests motius.
Divendres el magistrat, doncs, vindrà a Sant Jusk per parlar del present i futur de la justícia a Catalunya. Serà en una tertúlia que es farà a les 8 a la sala Piquet de la Taneu.
I un apunt més per recordar-vos que segueix en marxa la campanya de macenatge de la miscel·lània de les dones de Sant Just. És un recull de la vida de 50 dones santjustenques que han estat i són rellevants pel poble. Aquesta miscel·lània es publicarà a finals del primer trimestre d'aquest any. A través de la plataforma mecenics.com s'ha iniciat aquesta campanya de macenatge col·laboratiu amb la miscel·lània de les dones de Sant Just. Aquesta modalitat de macenatge permet que les persones interessades puguin fer aportacions fins al 18 de febrer. Es pot optar per quatre modalitats de pagament que oscil·len entre els 20 i 20.
i els 175 euros. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de Ràdio d'Esvern, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'swood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
I a aquesta hora el que fem és parlar d'actualitat amb el portaveu d'Iniciativa Sant Just, Lluís Monfort, molt bon dia. Molt bon dia. Per començar, parlem d'aquest any 2015, de fet és la primera entrevista que et fem com a portaveu d'Iniciativa d'aquest 2015, un any que serà intens políticament parlant i que com a mínim en clau local ja sabem que al maig hi haurà eleccions. Sí, sí.
Diria que a l'última entrevista que vam fer també vam parlar que ja s'havia provat que series el portaveu. Com ho esteu encara, ara que han passat uns quants mesos de tot plegat, com ho esteu treballant aquesta candidatura? Bé, doncs a diferència d'altres anys anem tranquils, anem fent, anem plantejant temes.
També estem atents a iniciatives que van sorgint en el poble, però que sí que avui sabem és que treballarem molt perquè sensibilitat d'esquerres, democràtica, participativa, popular, estigui present a l'Ajuntament.
la feina que hem vingut fent tots aquests anys i la que volem seguir fent. Segurament la diferència entre el 2010, o una de les principals diferències entre el 2010 i el 2014 a l'hora de plantejar-se també llistes o eleccions, és que tenen més força aquests grups que potser el 2010 existien però no tenien tant una manera de...
de trobar el seu lloc en aquest espai i ara hem anat sentint cada cop més plataformes que es van creant en diferents eleccions aquí Sant Just vam parlar justament la setmana passada també amb Guanyem Sant Just vosaltres des d'iniciativa ja heu parlat com a partit o ho heu fet com a persones individuals per entendre'ns?
No, nosaltres, tant com a partit, com a persones individuals, hem donat suport al principi a la iniciativa que ens presenta a l'agenda Guanyem Sant Just. Guanyem Sant Just es presenta com una plataforma ciutadana amb un interès, en primer lloc, per debatre sobre aspectes concrets del nostre municipi, tant en el què com en el com. Hi ha una part important de com hauria de ser aquesta relació entre ciutadania...
i representació política en aquest cas a l'Ajuntament de Sant Just i a més a més es presenta com una plataforma sensibilitat d'esquerres amb la voluntat d'aglutinar gent que de dintre i de fora dels partits vulgui opinar i compartir coses en relació al nostre municipi.
Com que aquests dos punts són dos punts que ens interessen i que ens atreuen i que tenim ganes que això pugui arribar fins on sigui, doncs hi hem participat pràcticament des de la primera assemblea. Per tant, dissabte passat veu anar també a l'assemblea. Sí, i tant i tant.
La possibilitat, per tant, que es presenti iniciativa en Guanyem, com passaria, per exemple, a Barcelona, aquí Sant Just existeix? N'heu parlat directament? La voluntat de Guanyem no és tant que iniciativa es presenti en Guanyem, sinó que Guanyem ha arribat a un punt de decideixi que per tirar endavant les seves propostes cal estar a l'Ajuntament
llavors si guanyem com a assemblea decideix que aquesta és la via llavors l'iniciativa decidirà si col·labora amb aquesta plataforma i dona tot el seu suport perquè tingui el màxim èxit electoral i això vol dir doncs o entrar gent nostra aquí o sincerament que l'iniciativa cregui que ja està però representada per anar a l'Ajuntament en guanyar un sant just això seria una altra possibilitat en tot cas
Creiem que és tan atractiva aquesta plataforma de debat, estan generant tanta reflexió i posen en crisi tants valors que teníem ara en aquest Ajuntament, que creiem superimportant donar-hi suport al màxim. Ja veurem com evoluciona.
exacte, en què se va constituint el que a nosaltres ens interessa com a partit polític en aquest cas sobretot és que aquesta sensibilitat estigui a l'Ajuntament i estigui present amb la màxima força possible si guanyem Sant Just permet que això sigui així i permet tenir el màxim nombre de gent possible pensant, aglutinant participant i obrint doncs crec que el més normal seria que nosaltres donguéssim suport és que a més volem que això surti bé
Per tant, de moment cal transparar també a veure què decideix guanyar amb Sant Just, però per part vostra esteu oberts a aquestes converses. I tant, superoberts. Sí, sí, nosaltres crec que hem de treballar en aquesta línia. No hem de pressionar ningú perquè crec que hi ha temps. Hi ha temps. Aquestes coses no volen precipitacions, volen pensar-ho, volen madurar-ho tranquil·lament. La iniciativa es mereix més temps, més reflexió, més opinions, més obertura...
I després tranquil·lament ja decidirem, no són bones les presses.
Un dels temes que des de Guanyem se'n just defensen és el que comentaves al principi, també que hi hagi una transformació una mica de la relació entre ciutadania i Ajuntament, tenint en compte per això que l'iniciativa fa temps que sí que és dins de l'Ajuntament, no pot ser contradictori que des de Guanyem es demani que augmenti aquesta participació quan ja estava aquest partit a dins de la mateixa institució?
Bé, en tot cas, Guanyem Sant Just creu que hi ha uns camins a recórrer que aquest ajuntament encara no ha recorregut. I des d'iniciativa ja esteu d'acord? Des d'iniciativa compartim aquest diagnòstic. Nosaltres creiem que la situació demana uns comportaments i unes maneres de fer...
i una relació amb la ciutadania amb una base diferent. I aquest Ajuntament ha de tenir clar que ha de transicionar cap a aquestes maneres de treballar. S'enjusti una mida i unes característiques que ho fan possible.
El que guanyem s'anjust interpreto, que està demanant és busqueu noves maneres, busqueu exemples, busqueu sistemes pel qual aquest xec en blanc que us dona la ciutadania per 4 anys i que després, en funció de la gestió que heu fet, la gent validi o no validi, es converteixi en una relació amb alguns punts més de fluïdesa.
Segurament Guanyem Sant Just no té fórmules màgiques, però sí que està demanant iniciativa per buscar aquests camins. I jo crec que amb això coincidim plenament. Per tant, creieu que caldria més participació, per exemple, o que caldria que canviï més per facilitar aquest camí? Jo crec que seria injust dir que aquest Ajuntament no ha estat participatiu. El que veia és que podia ser-ho molt més. Creiem que hi ha hagut exemples com la Festa Major o la dinàmica per trobar el camí de la vall, com havia de ser...
Hi ha espais de dinamització. El que passa és que segurament ens estan demanant més obertura, una informació de més qualitat, ens estan demanant que la ciutadania pugui tenir una...
que d'alguna manera en aquest carrer de Ràdio d'Esvern o Bolletí o qui fos, prèviament els plens pogués explicar els temes que s'hi tractaran. Aquest tema, aquest altre tema, això vol dir això. O sigui, fer com una miqueta d'aquesta feina periodística de traduir el tecnicisme burocràtic amb informació per a la ciutadania. Això, indubtablement, una bona informació, una informació que l'Ajuntament hi col·labori activament, que sigui fàcil i transparent i que els mitjans de comunicació com a especialistes ajudeu a traduir...
provocaria automàticament una major informació dels temes de la ciutadania i, per tant, obriria la possibilitat de la participació. Per tant, prèiem de la participació cal una bona informació. Llavors, buscar quins són aquests canals de participació, perquè no tota la participació és de qualitat i s'han de buscar. I no tot està escrit, sinó que moltes vegades has de provar coses i t'has d'equivocar i has de tirar endavant.
Però, per exemple, per què no? Es podrien fer, d'alguns temes de ciutat que fossin claus, poder fer un període d'informació a la ciutadania i llavors un petit referèndum, per què no?
Això generaria, de mica en mica, una relació de més pertinència, de més control ciutadà i corresponsabilitat, també. No només és d'exigir a la gent. Creieu que s'hauria d'haver intentat abans, també, provar aquestes noves fórmules o intentar ser més conscients de la barrera que de vegades existeix entre la part més institucional o el que deies ara, alguns temes que...
passen qualsevol feina, que l'argot, per entendre's, els tecnicismes no deixen veure llavors pels altres què hi ha? Jo crec que és evident que haguéssim pogut fer alguna cosa més. Però jo crec que el que s'ha de posar l'accent no és tant en dir què haguessis pogut fer i què no has fet, sinó que tens una oportunitat de treballar un tema sobre la taula
Un tema que a més a més t'ha vingut d'una diagnosi, d'una anàlisi que t'ha fet la ciutadania, en aquest cas un conjunt de persones que te l'ha transmès, doncs què menys que agafar-ho i començar a treballar en aquest sentit. Com tots els projectes de la vida. No haguéssim pogut tenir una festa major millor des de fa 20 anys?
Doncs segurament. I com és que no es va fer abans? L'important és que ho hem anat fent ara, no? Doncs caminem, comencem. Ens hem d'equivocar en moltes coses i haurem de generar dinàmiques, haurem de generar noves maneres de fer, noves maneres d'explicar, nova orientació informativa, nova orientació de votar el butlletí, nova manera de plantejar els temes, nova manera d'informar.
i buscar experiències de municipis que ja ho hagin fet. Tampoc cal que aquí inventem la sapedall. Us continueu sentint còmodes, però amb el pacte actual de govern, ens diem PSC i Junts per Sant Just? Jo crec que nosaltres estem bastant satisfets de com hem tirat endavant aquest pacte de govern. El que passa és que haurem de veure les expectatives que nosaltres tenim si són compartides.
Amb la resta de partits. Pensa que l'iniciativa ha tingut un pes electoral relativament petit en el conjunt del govern. Per tant, demanar-li a un grup que ha tingut dos regidors si està supercòmode en un pacte de govern...
té un punt d'injust, perquè és veritat que podem estar contents d'haver tingut la capacitat d'influència en el govern, però és evident que la nostra capacitat d'influència ha vingut mediatitzada pel nostre pes electoral. Per tant, nosaltres, quan encarem aquestes eleccions,
No volem fer-ho pensant en repetir un govern de coalició, sinó que, legítimament, el que volem és trobar la manera que la nostra visió de com haurien de ser les coses trobi un encaix superior. De fet, ara teniu dos regidors. De cara a les eleccions de maig us heu posat alguna xifra, alguna idea de dir quan no us plantegeu? No té cap sentit fer això. No té cap sentit.
Ni créixer, ni pensar que hem de treure'n un mes o treure... Una cosa és que ens faci il·lusió i treballem per créixer. Però l'altra és agafar i començar a fer especulacions electorals. Si féssim cas a tota la gent que ha vingut aquí a la ràdio a explicar les seves expectatives, se'n justindria 28 regidors al proper consistori.
Jo crec que el que hem de fer és intentar convèncer la gent que en aquest cas la gent d'iniciativa no sé més endavant com acabarà, però ara com ara som gent que volem fer les coses una altra manera i ho volem fer amb qualitat, que ens avala una trajectòria de treball.
que ens avala una manera de fer les coses, que algunes han estat compartides amb l'equip de govern i algunes no tant, però que volem arribar a la gent i que la gent, evidentment, faci la seva reflexió i voti i cregui que pot treballar millor.
A Sant Just, com en molts altres municipis, molta gent vota en clau local. De tota manera, el context sempre acaba afectant d'alguna manera o altra. Encara no sabem si hi haurà eleccions al Parlament o no abans de les eleccions municipals del mes de maig. En tot cas, creus que podrien influir, en el cas d'iniciativa, aquestes possibles eleccions si fossin abans del mes de maig?
Aviam, si et digués que no, no tenia cap sentit que t'ho digués. Si et digués que sí, tampoc se servirà... Però per alguns partits influeix més que en altres. Sembla ser que el comportament electoral...
no només a Sant Jus, sinó a molts municipis, és que hi ha gent que està arrelada a la vida del dia a dia del municipi i vota amb una sèrie de referències concretes, i gent que no està arrelada al dia a dia del municipi i vota amb clau d'afinitat ideològica en un partit o altre. Per tant, diguéssim que no ve directament relacionat amb la gestió o amb la manera de fer d'aquest grup en el municipi.
Si hi ha unes eleccions prèvies i hi ha un terrabastell d'alguna manera o d'una altra, podria influir, sí, per què no? Perquè no sé en quin sentit, exactament, no? Per tant, ja veurem, no sé, no... En tot cas, però tampoc podem fer res, no cal preocupar-se.
Creus que n'hi haurà per això abans de les del maig? No sé, perquè cada dia a la ràdio arriben coses diferents. No sé, l'altre dia feien broma i dèiem que pot ser que siguin poc abans dels municipals, així que no haurem de despenjar els cartells i podem penjar els pòrsters sobre els que ja hem penjat. I tots aquells grups que ens dediquem a fer aquesta penjada de cartells de manera pràcticament artesanal, doncs ens ajudarà molt de no haver de penjar i despenjar.
En tot cas, sembla ser que al març poden haver-hi eleccions i que seran unes eleccions amb un component nacional potent però també amb un component social molt i molt gran. A banda d'eleccions, de fet, aquest any també fins al maig hi ha any de govern, encara mig any de mandat. Per tant, per iniciativa, des del vostre punt de vista, els reptes principals d'aquests cinc mesos que queden per governar
on caldria incidir sobretot durant aquesta primera meitat de l'any? La gent entendrà que molts invents nous a 5 mesos de seleccions no pots fer. Simplement hi ha temes que estan funcionant ara. Tenim el...
És el moment de la consagració del dispositiu local d'inserció en temes educatius. Tenim temes que estan no oberts com el de la Refe i tenim temes que són periòdics que ja fa anys que en parlem com el que anem als cicles formatius, el Connecta... No és tot això que assegurar que tot això funcioni. La matrícula de l'escola Bressol... Són coses que tenen la seva inèrcia.
En aquest cas, joventut, que és l'altra part que també porto, aquí sí que tenim coses noves, això és veritat. Aquí tenim tot el tema d'intercanvis europeus, que solament no heu parlat, amb Islàndia, aquest grup que se'n va a Islàndia, grups que solament s'aniran a Amsterdam, de músics... Estem treballant molt amb intercanvi europeu. I, a més a més, recollint una mica els fruits de tota aquesta feina que hem estat fent de...
casals d'estius, cursos en el casal de joves... O sigui, estem recollint els fruits d'aquesta insistent política que hem portat a la joventut. En aquest cas, per exemple, el meu company, en Pere Urriol, estem instal·lant el...
Tota la renovació, l'enllumenat públic de Sant Just és una millora revolucionària. O sigui, reduirem el consum energètic un 40%. Amb els camis que hi han començat, de fet. Amb la qual cosa, Sant Just d'aquí uns anys tindrà una reducció tant del consum com del cost.
molt i molt evident i per altra banda ens anar pilotant la gestió del dia a dia fins a les eleccions municipals i més enllà perquè hi ha coses que no en tenen d'eleccions nosaltres ara estarem aprovant el plec de festes que
que apareixerà perquè et continuin a 20 festes. Els plecs de qualsevol concessió que s'acabi, doncs també els tornem a treure. Plans d'ocupació, no li expliquis a algú que hi ha eleccions i que plans d'ocupació s'enderedeixen o que s'avancen. No, és anar portant el dia a dia amb responsabilitat. ¿Costa per això combinar-ho? És a dir, ara no, perquè encara estem a gener, però quan arriba març-abril, la combinació de preparar que vingui un període més de trànsit a mantenir el que hi ha...
Mira, els ajuntaments es porten els tècnics, amb la qual cosa són els que asseguren la racionalitat i que la nau tiri endavant. Nosaltres, com a polítics, tenim l'obligació d'estar pendents dels temes municipals, també. Pensa que no tothom que està preparant eleccions està l'ajuntament. Això també és una cosa que també ajuda.
però jo crec que ho hem fet fins ara i ara no serà diferent. Sí que ara requereix fer esforços per ser multifuncional i pensar molt, pensar en abstracte quan tens al mateix temps coses concretes que has d'anar resolent, però és que com sempre, jo crec que ningú entendria que deixéssim l'Ajuntament d'Antonorat per anar a les eleccions, no té cap sentit.
En tot cas, n'anirem parlant també aquí a la ràdio. Moltes gràcies, Lluís Monfort, porteu d'iniciativa. A vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Bon dia, gràcies.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Passa el minut de dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia, per això saludem el Josep Maria Ranyell, Josep Maria Majoan, molt bon dia a tots dos, què tal? Bon dia, molt bé. Avui... i bon any. Exacte, sí, sí. Això, fins que no hagueu passat tots els col·laboradors per la ràdio, direm cada dia, cosa que ja ens agrada, ja ens agrada.
I, en tot cas, avui la Maria la saludem des d'aquí per si ens estiguin escoltant, que ha tingut un problema de veu, que per tant li impedeix fer tertúlia, però d'aviat a la següent ja la tornarem a tenir també aquí a la tertúlia. Primera tertúlia amb vosaltres d'aquest 2015, amb un panorama polític bastant mogut.
De fet, justament, segurament demà passat el panorama potser serà una mica diferent, o si més no, el full de ruta, per dir-ho d'alguna manera, estarà més o menys marcat, perquè sembla que aquesta setmana, pel que es deia, s'hauria de sortir amb una data d'eleccions, ja siguin per ara a la primavera, pel mes de març, o per la tardor, que seria una altra de les opcions. Com ho veieu, vosaltres?
Bé, una mica estem en aquesta situació. És veritat que a final de la setmana en Francesc Homs, el conseller de la presidència, va dir que pel dijous i així tindríem novetats. I una mica el que ens trobem és que en un escenari amb el que s'ha reduït el nombre d'actors que estan...
Tenint la capacitat de decidir, en aquest moment jo crec que hi ha tres, per dir-ho de manera, són d'una banda Convenència Unió, Esquerra i per un altre el bloc que formaria l'Assemblea Nacional, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència, serien els tres que serien una mica...
en joc, doncs s'han autocitat per aquesta setmana prendre una decisió. Sí, sembla que... Home, la veritat és que no aniria malament que tinguéssim alguna... començéssim a tenir algunes certeses, eh? És a dir, ja sabem, com deia el filòsof aquell, que estem en una societat molt líquida, que tot es mou, que no hi ha coses sòlides, però alguns punts de referència estables sí que serien bons i, per tant, poder conèixer...
si finalment tindrem eleccions dintre dos mesos o dintre de sis o set, doncs seria bo. Jo sóc dels que penso, i això ja ho he dit alguna vegada aquí, que crec que aquestes eleccions no s'haurien d'avançar, però també he dit que malgrat aquesta opinió jo crec que s'avançaran. I entre primavera i tardor, què preferiu?
Home, jo contra més tard millor. Però més que res perquè se costa més el que penso que s'hauria de produir, que és el compliment de la legislatura, no? Però, vamos, vull dir, amb això no posaria la mà al foc per res perquè crec que tenim més números per la primavera que per la tardor. Bé, jo no sé si prefereixo una cosa o l'altra, depèn, ja m'ho explicaran. Tampoc veig que tingui prou dades per saber-ho, eh? En principi havien dit que serien més aviat, per tant, jo veia que per complir el que han dit
I per justificar, no sé com dir-ho, però per donar suport a el que han dit que donarien, que és l'assemblea i el moviment social i el plegat, penso que és més raonable que siguin ara. Però també és veritat que els que tenen la capacitat d'envocar-la saben quines són les condicions millor. Per tant, jo quasi ben més exactament me lamentaria una mica de l'espectacle que s'ha donat aquests dies, que també era un tema dels que ens plantejaves.
Perquè em sembla que no és estrany, tampoc, és dir, estem en un moment molt difícil i els polítics, com sempre lògic, tenen els seus interessos, també, que s'han de respectar com els de tots, i els interessos de la ciutadania.
Potser l'espectacle que han donat no ajuda, perquè jo penso que, i això ho vaig dir l'altre dia, que per mi la proposta del president, del Mas, del senyor Mas, va ser molt interessant des del meu punt de vista i molt arriscada. La primera, eh? La que va fer aquella conferència i tot això. La primera, sí, jo parlo d'aquella, perquè tot el més ja et sembla que ha sigut molta boira. La primera, la conferència va estar bé, però tenia un fallo d'entrada, que és que es volgués jugar amb un joc sortint primer.
sense el conscients que havien quedat que aprendrien. Això ha estat tipificat i tu m'ho explicaves en teoria de... Els socials poden saber d'això, els que s'hi dediquen. Per tant, això és una sortida amb avantatge.
I llavors jo crec que l'altre contrincant, en aquest cas, és el Mas Perrons, ai, perdó, el Junqueras, home, Perrons que els altres partits jo ja el respecto, però d'alguna manera ells ja havien dit que el dret a decidir, sí, ara el dret a decidir, aquests el volen per la independència i els altres no ho volen. Per tant, és lògic que en l'etapa actual, per mi, contra el que deies tu, potser, el protagonisme el tinguin aquests dos, no? I la societat civil, en aquest sentit. Llavors penso que en aquest cas...
El Junqueras ha jugat al mateix joc, cosa que no sé si li ha sortit bé, sincerament. El mateix joc vol dir anar demanant coses, anar, com m'explicava molt bé el Renier abans d'entrar, anar fent propostes a mitges i esperant l'altre què diu, esperant l'altre què diu, però al final, clar, ell sabia que plegaria, perquè tenia més interès amb l'altre. I el plegar, l'única cosa que està fent és posar una mica en ridícul el president.
perquè, esclar, tanta comèdia per arribar aquí, perquè jo pugui plegar i dir que tu guanyes, però guanyes fent-me trontolar totes les setmanes. Crec que això és el resultat, i aquest resultat té un inconvenient global, molt important, i que és un llàstim que hagi passat, que és la pèrdua de confiança dels ciutadans.
Clar, que de fet és una mica aquesta idea de desinflar-se, no?, que també de moment tothom parlava i ara sembla que se'n parli d'una altra manera, ja, no? Sí, jo no sé si estem desinflats o no, tampoc tinc cap dada per dir-ho, perquè la gent el que està és a la reserva, per tant es pot inflar en un moment. Però el que sí que és cert és que amb la gent del carrer, ja no parlo dels més implicats en el procés ni d'un contracte, els més positius o els més negatius respecte a la independència...
Això és una cosa, però el personal, la gent normal, entre cometes, la gent que no participa tan directament, aquest sí que els diu, mira, ja som allà mateix de sempre, els polítics ens estan fent la pilota, ens estan marejant més que la pilota, ens estan marejant la perdiu.
Això és el que em sembla. Això sap greu. Exacte, de fet fa dos mesos del 9N i d'alguna manera la sensació és que aquesta, no? Una mica que a més està només en dos camps i que tampoc no acabem d'avançar i de manera encara que es posi data d'eleccions tampoc sabem si ja resoldrà massa cosa, no?
Bueno, és que aquest és l'altre factor, perquè ara estem, o s'està veient, un debat amb el que... Les dues coses que hi ha en qüestió són, d'una banda, si hi haurà llista única o no dels que defensen, els que plantegen...
un moviment cap a la independència amb molta més claretat o no si hi ha llista única o no d'aquest col·lectiu i per una altra banda el moment en què es faran les eleccions però queda un altre element que és si hi ha una llista hi ha una confluència o si no n'hi ha
i hi ha un plantejament quina és l'opció que succeiria el dia següent a les eleccions. I aquest és l'altre element. També s'han expressat dues línies. El president Mas plantejava unes eleccions per obrir un procés que confluís dintre d'un determinat període de temps, 18 mesos, em sembla que parlàvem la
amb la seva conferència, i en canvi Esquerra està plantejant que el que s'ha de fer el dia siguiente és la declaració unilateral d'independència. Aquest és un segon factor que està present, o si més no, que s'ha anunciat que està present en aquestes converses que estan tenint, però que no s'ha abordat. I ara estan discutint si hi ha una o dues llistes entre aquests dos partits, quina és la composició i la data, però queda pendent l'altre, perquè
és evident que aquest és un factor ja molt més de proposta política i, per tant, un factor que pot unir o no, que podria servir i que, d'alguna manera, jo crec que s'han invertit els termes. Normalment, el que permet més construir una unitat, en termes generals, és una determinada adhesió o coincidència amb uns plantejaments polítics.
no tant les qüestions tècniques de si anem un, anem dos, ho fem tal dia o ho fem tant altre. El que hauria d'unir o el que permet unir és la coincidència amb un programàtica i això s'està deixant pel final. Vull dir que amb la qual cosa jo crec que la senzilla suma o acord sobre dos aspectes més tàctics pot no resoldre la discussió de fons
I mantenia obert una cosa, i era que hi havia plena coincidència entre un conjunt de forces per fer una proposta de referèndum, però després la gestió del resultat i aquest tema no hi havia un plantejament més enllà d'una opció de dir...
farem un estat independent, no? Però, com que sigui, és gairebé el més complicat. Hi ha també una lluitada de poder, creieu, en realitat? És a dir, el vell tema, també, que deia abans, que potser allunyar la gent de la política, que en realitat sigui a veure qui treu més vots que els altres, o creieu que no, que no va per aquí? Això sempre hi és i és lògic que hi sigui, perquè un dels papers dels polítics és lluitar pel poder.
Perquè només amb el poder poden fer les seves opcions, que són les opcions que apoia la ciutadania que els vota. És a dir, que jo aquest dir que el poder és una cosa estranya o dolenta, no dic que ho diguis tu, però és molt normal la societat, no? I la societat sense poder no pot funcionar, sense gestió, sense poder, sense gent que tingui... És impossible, no estem fets d'una altra manera. Vull dir, per mi el poder depèn de com s'usa. El problema són els mals usos del poder, que ja fa estona que a Catalunya se'n parla des de les remenses, no?
I la mala relació entre uns i altres que també complicaria una mica el que pugui passar, no? També, no només entre aquests dos partits, sinó també el que va passant ara amb la resta, no? Aquesta imatge d'unitat que s'havia arribat a veure en algun moment, que ara està una mica desfeta. Bueno, però això no té més importància que la de sempre, no? Els partits defensen també el seu electorat perquè és el que han de fer, és la seva feina, a veure si ens entenem. Si fessin una altra cosa, els diem que estafen, no? Doncs deixem-los que facin el que han de fer.
que és defensar el seu electorat i després mirar de trobar consensos amb les coses més importants. Llavors, en aquest moment, jo resprobo bé el que ha dit el Renier molt, però penso que el primer que s'ha de fer és convocar eleccions perquè el temps, en aquest cas, i hem donat el cas del problema, perquè estratègicament no n'hi ha d'acord. Home, hi ha un acord important, que és la independència en aquests partits, que és una cosa molt sèria i suficient per moure el personal i fer unes eleccions.
Si es resoldrà o no es resoldrà ja ho veurem, però fet això, llavors s'ha de començar amb un procés llarguíssim i molt complicat, que és la negociació amb l'Estat, amb Europa, etc. I penso que en aquest sentit coses bones, per no parlar sempre de coses dolentes, és l'estratègia de la Generalitat, que ha malgrat els pocs mals comptes i totes les crítiques que li fan, ha enviat un bon negociador a Brussel·les, que és un lloc on es pot trobar complicitats, perquè sense complicitats això és impossible.
Per tant, jo no puc dir més, jo no sé, després, que hi ha poder i amarrada que n'hi hagi, no sé com dir-te. El que no m'agrada són els malussos del poder.
és normal que hi hagi opcions de vegades diem això, poder buscar tenir capacitat de portar endavant el que defenses quan ho expliques així si això és per el que vols el poder jo és que trobo que no hi ha ningú que ho pugui criticar perquè jo em presento, dono la cara explico el que vull i tracto d'aconseguir-ho aleshores el que aquí n'hi ha
en aquesta negociació, com amb els altres, com amb tota la política, són opcions diferents que si s'expliquen i es defensen amb claretat, un pot estar d'acord o no està d'acord, però en tot cas és el lloc més... és aquell sistema que tothom hem dit que és el menys dolent de tots els sistemes, per resoldre els conflictes i per resoldre les diferències d'opinió.
que això pot donar friccions personals. A veure, al final, com deia algú, al final els polítics també els han de demanar que siguin uns bons professionals de la política. No amb el sentit pejoratiu, sinó amb el sentit positiu, que sàpiguen fer la tasca que tenen encomanada. Per tant, si s'han de menjar alguna opció o algun plantejament i algun neguit personal, se l'hauran de menjar.
perquè han de posar per davant l'objectiu o el que planteien. És que si no, l'altre és una lluita d'egos, que aleshores sí que ja anem amb una altra cosa. Que els egos compten, perquè tots són persones i tal, però el que no podem deixar és que els egos siguin els que manin o que governin o que condicionen d'una manera totalment el país. Per tant, des d'aquesta perspectiva, si es produeix ja s'ho arreglaran, perquè si no...
Això sí que passa a comptes, eh? Vull dir, si la gent percep que un no està allà per servir, sinó per servir-se o per abonear-se, vull dir, aleshores la gent això acaba castigant i amb raó. Això sí, totalment d'acord. Els egos ja ens van ensenyar molt de petits
que hi havia uns controls cerebrals que els podien posar una mica de barrera. El que passa és que a vegades s'escapen. Són com els pollastres. A la que sobre la porta surten tots corrents i fan molta fressa. Suposo que d'aquí 15 dies, a la propera, ja alguna cosa més clara estarà decidida. Per dir una cosa complementària, els egos no només són dels polítics,
La gent que fa teatre té un ego de mil dimonis. Els professors d'universitats, entre els quals m'hi conto, tenim un ego de mil dimonis. Els periodistes, tots, no? Els periodistes, tots. Si no et citen no sé quina espècie de cosa has fet, ja ens posem molt nerviosos, diem que ens estaven. Parlo de la meva professió. Per tant, l'ego de tothom és l'ego. Llavors, ja ens van ensenyar, com dic, en aquest cas per la religió, ens ho podrien ensenyar per molts altres maneres que s'havia de posar frenos a l'ego. Amb això, estaven encertats els capellans, veus? A l'ego. Així havien de posar frenos. Per això tenim el cervell gros.
doncs veurem com ha resolt tot plegat també per la part dels egos l'altre gran tema d'aquests dies que no sé massa ara ja fa uns quants dies de tot el que ha passat a París o si més no dels fets recents i d'alguna manera el que estem sentint ara ahir i avui ja és una mica anar intentar preguntar-se cap on es pot anar a partir d'ara o què passarà no?
Des del vostre punt de vista, com ho esteu vivint? Com creieu que hauríem d'afrontar-ho tot plegat?
Sí, no, no, fes, fes, fes, comença, comença. Avui veig que esteu donant-vos la paraula, eh? Normalment aquí hem de repartir-les. Canvia, eh? Canvia. És que ens anem controlant l'ego, eh? Exacte. Mira, a mi em sembla, primer, el que més me sorprèn, no?, és la hipocresia que som capaços els humans, no?, perquè la manifestació d'abans de dir que s'havia de fer, però no deixa de ser...
una hipocresia per part dels governs occidentals quan després, per exemple, tenen tractes normals amb els països que de fet sabem que financien el terrorisme. És clar, vull dir, és a dir, aquí...
D'acord amb els valors de la il·lustració, però volem dir que els estem aplicant a nivell de política internacional. I això no treu gens el que no es pot fer terrorisme. Jo no condemni el terrorisme, no treu gens. Però el primer aspecte és aquest. Llavors, el tema del terrorisme és, com tots els temes, molt complicats. Perquè estem parlant d'egos, i aquí també hi ha egos. És a dir, també hi ha persones...
que per la seva història o per la seva manera de ser són més violents que altres. I això també és un fet. Llavors, si les condicions són unes, aquesta violència s'expressa d'una manera més radical. I això és el dramàtic. I aquí, sobre els egos, hi podem fer poc. No sé, enviats al psiquiatre o trencar-los a la presó, però sobre les condicions hi podem fer més. I això és el que em sembla que tampoc està resolt.
Per exemple, em sembla de molt interès un estudi d'un professor que és marroquí, però està treballant a Europa. Vull dir que ha fet un estudi de les condicions dels joves que s'apunten al jihadisme. I, esclar, ell diferencia dos tipus de persones. Diferencia els intel·lectuals, la gent que té estudis,
i que llavors es convenç perquè fa la idea aquesta que tampoc respectem l'islam, que les societats capitalistes tenen una sèrie de tradicions. Fa tot un discurs per justificar la posició i l'atac global que hi ha amb les guerres, amb Síria, en fi, tot això.
I els altres són nanos, dic nanos perquè són gent molt jove, potser no ets de dir jo, nanos, però de 17 anys o de 18 o 20, que amb unes condicions d'immigració, de poca capacitat de tenir identitat, de sentir-se una mica en el món despenjats, i aprofitar la tendència dels humans, que som dels pocs que matem els mateixos humans i nosaltres mateixos perrons del que ens inventem, que és el sentit de la vida, no? Per exemple, uns ho fan per religió, els altres ho farien per la ideologia política, per...
pel bé de la humanitat, o jo què sé, però veiem que hi ha situacions en què la gent és capaç de matar els altres. Una més... Una que ja no és del tot voluntària, però també explica coses, és com els soldats de les més grans cultures, a part de la guerra, que els obliguen a fer i la fan, quan acaben fan moltes violacions, si poden, i fan molts atacs a la gent civil. Per què? Doncs perquè som així, perquè tant hi ha fins al nas d'haver de fer no sé què i tant són capaços de matar. És a dir...
Vull dir, amb això tampoc vull justificar res, només vull dir, el que vull dir és dir que la cosa és molt seriosa, que les hipocracies no ens valen, que s'han de mantenir els valors que tenim i, per tant, que s'ha de mirar aïllar les persones que són violents i mirar que les condicions no els facin més violents. Tot això s'ha de fer. Per tant, educació, no? També. També l'educació, però l'educació sola, com també és evident,
pot no resoldre en un context global de desintegració social. De fet, hi havia una reflexió que he llegit un dia d'aquests, fa poc, que era molt curiós veure com es produïa una situació de xoc molt potent per aquests nois joves que estaven educats en una escola francesa que defensa valors republicans, de llibertat, d'individualitat, d'igualtat, de fraternitat,
però que després, quan acaben el període d'escolarització, als 15 o 16 anys, viuen en uns barris degradats i aleshores tenen un xoc brutal perquè han après.
una manera d'entendre la societat, i han vist una societat, estan dintre d'una societat, però a continuació veuen que les seves condicions, perquè són fins de... són francesos, vull dir, però francesos de segona generació, és a dir, els seus pares eren francesos, potser el que era argelí o marroquí o árab era el seu avi, vull dir, que són famílies de segona generació francesa, o tercera francesa, i que tenen un xoc perquè continua havent-hi unes condicions que els margina, no? Per tant...
És veritat que tu has de preveure, intentar evitar que surtin fenòmens aquests, controlar la gent que pugui tenir manifestacions violentes, sense que això es generalitzi a tot aquell que sigui d'aquest any, ja és...
ja és sospitós de no sé què però sí que és veritat que o hi ha un canvi de la condició d'aquests barris i d'aquests elements o hi ha un procés molt fort d'integració social amb el sentit positiu i de condicions de vida i d'oportunitats d'igualtat d'oportunitats no és portar-li el pa a casa però sí que tinguin la possibilitat de guanyar-s'ho com qualsevol altre fill de veí
O realment aquests fenòmens als països del primer món, o del que nosaltres eufemísticament ens reconeixem com a primer món, continuaran apareixent, no? Sí, però aquest és un fenomen, a més a més, d'agregació de determinats col·lectius que se senten marginats.
i de gent que li ofereix una determinada opció més irreal o més real, però que li ofereix també el sentiment de pertànyer a una comunitat, encara que sigui per contraposació a l'altre, és a dir, jo soc això i em contraposo amb l'altre, vull dir que això explicaven també, vull dir que un dels processos que tenien i que és el mateix que fan servir per
per fer un salt molt clar, és el mateix que fan servir, per exemple, a l'extrema dreta de Grècia en aquests moments, quan reparteix menjar entre els seus i crea un col·lectiu que se sent agraït per uns altres i que aquests fenòmens de polarització són elements que jo crec que tenen una base social
que no justifica el que fan però que sí que ho explica, que és un element diferent. No ho justifica, però ho explica i, per tant, si vols resoldre aquest tema a part de les accions preventives, el que has de fer és intentar resoldre els problemes de fons que són aquests que tenen molt a veure amb les condicions amb les quals aquestes persones no han pogut desenvolupar-se o s'han desenvolupat en entorns que són contrari al que s'havia ensenyat i que, per tant, xoquen, almenys amb algunes persones xoquen.
I en aquest sentit sí que és veritat que és curiós com, per exemple, els països d'una manera molt més del primer món, quan volen, poden plantejar polítiques de pressió econòmica a determinats països perquè discrepen. Per exemple, està succedint amb Rússia, que una part del tema de la política del petroli ve en funció de la seva anexió de la península de Crimea, com a càstig en aquest tema. Però, en canvi, hi ha altres països
que estan finançant polítiques extremistes d'islamisme o d'igrisisme,
I no es veu que hi hagi un moviment de pressió econòmica per intentar conduir-los a que tinguin una posició diferent, no? Al contrari, no? A vegades se'ls porta per tot arreu, no? Porta-ho de camisa de la Barça, sí. Sí, sí. També és un altre d'aquests temes on sembla que no passi res, no? És bastant greu, no passa res, però passa molt, ho veieu entendre, eh? Bé, a mi també... Bé, no sé si hi estem o no.
No, ens queden sis minuts encara. Avui anem molt bé de temps, també. Només, mira, una petita tonteria, quasi bé, però m'agrada molt una reflexió d'avui al diari, que, clar, amb el qual coincideixo, i ara el periodista és el que està a primera pàgina, de l'Ara, no ho sé, és molt conegut, però ara no ve el nom. El Carles Capdevila. No, també, però el del costat, aquell de baix amb això... Un opinador, no? Un opinador, sí. Perquè diu una cosa que a mi també em passa, és a dir...
Potser perquè tinc un origen religiós, encara que no sóc creient en aquest moment. Vull dir, a mi em molesta determinades bromes sobre Déu i sobre tot això, i penso en canvi que s'ha de ridiculitzar. Però, clar, s'ha de ridiculitzar pensant en el cap laic, no? Però pensant en la societat humana, que és el que tenim, perquè l'altre cadascú té el seu...
doncs, penso que està mal, no està prou ben fet, des del punt de vista de la moral, no s'ha de prohibir mal mai políticament, que és el que diu aquesta persona del diari, aquest periodista. Vull dir, no s'ha de prohibir perquè, esclar, per què no podem riure'ns de coses que ens sembla que fan riure, no? Pot ser el risc d'aquests o el que sigui, no? Però ell diu, potser jo no ho faria.
Perquè em sembla que el respecte als altres que tenen aquestes creences no es mereixen que jo m'emburri públicament en la premsa. Per tant, això també seria l'ego. És a dir, hauríem de tenir una coerció moral, no política ni d'obligació, d'un cert respecte als altres. Per tant, si n'hi ha que pensar en això...
doncs els pots mirar de convèncer, perquè no els convenceràs amb facilitat, però no te n'hi pots enriure de les seves creences. És molt difícil el tema, per tant, mira, però aquesta reflexió a mi m'agrada perquè me la sentia una mica meva, també, la veritat. No, no, és que és un altre dels temes que també desencadena tot plegat, no? Això és el mateix que el sexe, també, bueno, es pot posar tot. Home, ben mirat, sí, perquè què? Però tots sabem com som i tot plegat. Però, esclar, també si això pot violentar la consciència de la gent, o no els agrada, o jo què sé...
No, a veure, jo crec que és veritat que quan entres en l'humor, hi ha l'extrem aquell que va sortir el dia següent, que era una vinyeta de fa molt temps, no?, d'un humorista americà que va treure la seva vinyeta, la va treure en blanc, i posava, diu, acudit perfectament, políticament correctes del punt de vista, tal, tal, no?, perquè aleshores no queda quasi res, però sí que és veritat, sí que és veritat que...
Aquí hi ha un joc, un joc amb el sentit positiu, entre el que són els sentiments, els plantejaments, els drets d'unes persones i algú que vol fer humor. I aleshores sí que és veritat que pot haver-hi moments en què això xoqui, que trenquis allò, no tan sols el meu gust, sinó que entris inclús.
amb actuacions que han de tenir una doble, diguem-ne, un tall doble, és a dir, per una banda, la societat deixa de comprar o deixa d'usar aquest tema perquè és excessiu, i el segon, si a més a més traspassa determinats limits, això ha de ser punible
amb el Codi Penal, amb les lleis, amb el que sigui. Ja no, evidentment, vull dir, perquè aquest és l'atrenament, no? Escolti, és que m'ha insultat el Déu i no sé què, per tant, ja estic justificat per agafar un arma. No, no, vull dir, si hi ha un element, diguem-ne, jo crec que la societat ha de tenir mecanismes
perquè aquest joc, si depassa determinats límits, doncs també el mecanisme de controlar l'ego, vull dir que la teva llibertat acaba on comença la de l'altre, i per tant la llibertat religiosa o la llibertat de fer humor ha d'acabar també amb la llibertat de l'altre de tenir una creença i que no entris en una...
amb una expressió que sigui pejorativa o que ofengui l'altra persona, perquè jo crec que són aquests elements. Llavors, el problema bàsic és que això ho podem reflexionar, ho podem fer, el problema és quan et trobes com s'ha succedit amb aquest tema, amb el que sobre aquesta situació es munta tota una ideologia, tota una confrontació, tot un...
una relació d'odi, perquè en el fons hi ha una situació d'odi, si no hi ha odi ningú agafa una calents ni un cof i comença a donar trets en un despatx, un odi que entra, no? Jo la veritat és que la imatge, les imatges que vaig veure, no tan sols les d'aquella hipologia que era rematada al carrer, que em va recordar
un policia, diguem-ne, local d'aquí Sant Just, que va ser també assassinat pareta a la Diagonal mentre s'organitzava el tràfic. Vull dir que em va recordar aquella imatge, però la de dintre del despatx em va recordar també les imatges que tots podem veure amb la transició quan els pistolers
per un plantejament ideològic van entrar en un despatx d'abogats laboralistes a Madrid i van assassinar amb un conjunt de gent, només per una discrepància en quant a fan. Això és el que, diguem-ne, és impossible de poder fer. Els altres temes, si algú fa un codic que es passa i ho fent amb un altre, no sé què, s'ha de poder, és a dir, no tot s'hi val, sinó que s'ha de poder, però ha d'haver-hi uns mecanismes que la societat s'organitzi per poder fer-lo.
Sí, per exemple, un mecanisme interessant és que... Mig minut, eh? Sí, no, no, bueno, ja està. És molt senzill, és a dir, una cosa és publicar això en un diari de cada dia que el pot comprar tothom, i una altra cosa és avisar que els valors d'un determinat diari doncs es dediquen a la pornografia o es dediquen a fer broma de la religió. Llavors, si una persona sempre ho madura i vol comprar en un programa que fan, doncs que ho faci, però si no que no ho faci, ja està, no?
Està clar, doncs seguirem parlant de tot plegat, com cada 15 dies aquí al Just a la Fusta. Gràcies, Josep Maria Arranyà, Josep Maria Majoan. A vosaltres. Tornem aviat. Bon dia. Gràcies. Adéu-te a tothom.
França i Israel enterren avui algunes de les víctimes dels atemptats yihadistes de la setmana passada a París, cerimònies que són a l'hora d'homenatge i presidides per les màximes autoritats respectives. París, Marialba Gilaber. Les despulles dels tres agents de policia assassinats pels terroristes, cobertes amb la bandera francesa, han entrat a coll d'altres companys al pati de la prefectura de policia de París, on el president de la república s'ha dirigit als familiars i ha imposat als tres agents la més alta distinció, la lesió d'honor.
Us asseguro que França sencera comparteix el vostre dolor i la vostra pena. Clarissa, Frank i Ahmed han mort perquè nosaltres puguem viure lliures.
A més de les famílies dels agents, visiblement emocionades, també han assistit els supervivents del setmanari Charlie Hebdo. D'altra banda, ja és la impremta, el setmanari, que sortirà demà, 3 milions d'exemplars en 16 idiomes que es distribuiran a diversos països.
Notícies breus, Carme Montero. Gemma Ubesar, la politòloga i mà dreta de Pablo Iglesias a Podem, s'ha presentat com a candidata per liderar el Partit de Catalunya, segons ha pogut confirmar Catalunya Ràdio. Avalada per la direcció de Podem, Ubesar té com a objectiu preparar ràpidament el Partit de Catalunya davant la possibilitat d'un avançament electoral. Entre el 9 i el 13 de febrer, el partit votarà entre tots els aspirants a la secretaria general de Podem a Catalunya per escollir-ne el guanyador.
El Parlament votarà la setmana que ve la convalidació del decret de pròrroga pressupostària i també farà el debat final de la llei d'Aran. Parlament, Ignasi Abad. Bon dia. El primer ple de l'any sumat a votació quatre decrets llei del govern, la llei d'Aran i un altre del PP per impedir la politització del cos de bombers. Dels decrets del govern destaca el de la pròrroga dels comptes del 2014 que va aprovar l'executiu abans d'acabar l'any i el que garanteix la recuperació de la 14a paga als funcionaris i l'eliminació de la reducció de jornada i de sou als interins. Ignasi Abad, Catalunya Ràdio Parlament.
L'acte de conciliació entre el Consell General d'Aran i l'ecologista Joan Vázquez per la mort de l'ossa oberta ha acabat sense acord. Vázquez continua acusant el govern arenès i la Generalitat de poca transparència en les causes de la mort de l'animal. A més, aporta més documents a la denúncia contra les administracions.
El Barça s'entrena a aquesta hora amb els jugadors disponibles del primer equip i Munir de Dama i Halilovic del B. Xavi Neymar fan treball específic. Preparen el partit de Copa dijous al camp de l'Elx. L'Espanyol rep avui al València la tornada dels vuitens de Copa amb un 2-1 en contra de l'anada. El partit comença a les vuit, la transmissió de Catalunya a ràdio des de mitja hora abans. I el de cara avui novena etapa de 450 quilòmetres d'especial per Xila. En Marc Comanou, líder en motos. I l'Eia Sanz, novena a la general.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. Iniciativa per Catalunya Verge dóna suport als objectius de Guanyem Sant Just. Aquesta plataforma ciutadana s'ha presentat recentment al municipi com un espai de debat que proposi idees per transformar les institucions locals i la seva relació amb els ciutadans.
Asegura que el seu grup està obert a converses en guany amb Sant Just de cara a les eleccions municipals. I és que el partit comparteix les sensibilitats de la plataforma, que reivindica acostar les institucions als Sant Justencs, fer unes polítiques municipals més properes i potenciar la participació ciutadana en la vida política i l'administració local. Pel que fa a la necessitat de fomentar la participació, el portaveu ecosocialista considera que l'Ajuntament de Sant Just ha fet un bon paper, però que podria fer-ho millor.
Avui es presenta al cim de Can Ginestà la mostra Els relats del 39, interpretacions plàstiques. És una mostra que han fet els alumnes d'experiència plàstica dels tallers municipals d'arts plàstiques. És una exposició que vol retromenatge als santjustencs i santjustenques que van viure a l'entrada de les tropes nacionals a Sant Just el 25 de gener de 1939. Per la commemoració del 75è aniversari d'aquesta efemèria de l'any passat, es van recollir una quinzena de testimonis de les persones que van viure al final de la guerra a Sant Just.
I ara, un any després, es presenta a Can Ginestar la representació que han fet d'aquells testimonis els alumnes de la disciplina d'experiència plàstica. Es podrà visitar fins al 10 de febrer.
I un apunt més per recordar-vos que aquesta setmana s'estrena a Sant Just l'obra Un musical innominable, una paròdia dels llibres del mac Harry Potter. La companyia Wizard Musicals portarà a sobre de l'escenari de la cel·la Gran de la Taneu aquesta obra divendres i diumenge. Els personatges de les històries de Harry Potter apareixen a Un musical innominable, tot i que amb algunes variacions.
Ja s'han posat a la venda les entrades anticipades per l'espectacle de divendres a les 9 i diumenge a les 6 de la tarda. L'entrada general costa 15 euros i hi ha descomptes per als socis i sòcies de l'Ateneu i menors de 12 anys. S'han de comprar a la secretaria de l'Ateneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies edició migdia a la 1. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual...
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i a gent de conces al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Estem escoltant just a la fusta.
Un minut i un quart d'una del migdia, aquesta hora el que fem és parlar, fem una mica de recull de premsa, més enllà del que tenim a primera pàgina dels diaris, parlem d'altres qüestions del que tenim, per tant, avui a la premsa en els diferents diaris.
Amb aquesta banda sonora de fons, que és la premiada pels globus d'hora, el que fem és que són alguns articles que hi ha a la premsa referent a diferents aspectes de tot plegat, de la gala, a nivell d'entreteniment, a nivell del que va passar i també pel que fa al vestuari, que és un altre dels grans temes en aquest tipus de cerimònies.
La banda sonora de Johan Johansson, que és sobre la pel·lícula La teoria del tot, és la que es va endur aquesta estatueta, i així profitem per començar parlant de cinema, amb l'article que Quim Casas signa al periódico, i on fa una mica de valoració de què va passar amb tot plegat.
Quim Casas titula Repartiment equitatiu per un bon any. Diu que ningú pot discutir al Globus d'ora la millor pel·lícula dramàtica per Boyhood, el film de Richard Lindleiter, sobre el pas del temps, que encapçalt gairebé totes les llistes nadalenques realitzades per diaris, revistes i webs sobre el millor del 2014. I tampoc ningú dirà res en contra del premi aconseguit per Julianne Moore, també en categoria de pel·lícula dramàtica, per la seva excel·lent composició d'una dona de 50 anys afectada d'un prematuro Alzheimer a Siempre Alice.
Diu que encara és que només ella és qui aguanta el film des del principi fins al final. I que el mateix es pot dir de la millor pel·lícula estrangera, la inquietant producció russa lèvia tant, la millor actitud de repartiment, l'esplèndida Patricia Arquet de Boyhood, o la millor comèdia com Murano té el Budapest.
Tot això el que fa aquí en casa és qüestionar una mica el tema de la categoria d'interpretació en comèdia. Diu que Bertman és més una tràgicomèdia o una comèdia dramàtica que una comèdia en el sentit ortodox del gènere i encara que Michael Keaton també es mereix el Globus...
No és precisament, diu, el registre còmic, el que més destaca de la seva composició. I el que no acaba d'entendre, diu, és el guardó Amy Adams com a millor actriu de comèdia per vicar-hi la pel·lícula de Tim Burton, del qual ningú ha dit o ha escrit que sigui justament una comèdia. De tota manera, diu que, amb aquestes excepcions, blavos merescuts i bastant consensuats per rectificar un any 2014 en què abunden els trítols arriscats i atractius per sobre de les mediocritats.
I deixem davant ara la melodia inquietant de La teoria del tot amb una sintonia més neutra per parlar d'un altre dels articles, en aquest cas de com va anar tota aquesta gala televisiva, ho explica Mònica Planes en article El diari Ara.
I diu que si dubtes entre quedar-te despert i veure-ho en directe o gravar-ho i mirar-ho l'endemà és molt millor. La segona opció diu que tindràs espòilers dels guanyadors però siguem sincers. La gala ningú no se la mira per l'emoció dels guanyadors sinó per veure com es comporten els actors i les actrius de Hollywood. I per tant la gravació permet també saltar-te els agraïments que no t'interessen, una cosa que també val dir-ho per la gala dels Oscars.
Diu que Tina Fey i Amy Poller les presentadores ho fan de conya i que tenen una mala llei meravellosa. Aquest any el seu discurs per escalfar motors va ser el millor d'una gala suporífera. La poca compassió que totes dues van demostrar amb Bill Cosby, les acusacions d'abusos sexuals que ha patit, va despertar xiu-xiuajos a la sala. Fey i Poller, conscients que aquest any se'ls acabava el contracte com a presentadores, van carregar fort, sense por, a un acomiadament.
Diu també Mònica Planes que és digna d'estudi veure com els actors i les actrius assistents exageren les seves reaccions mentre escolten Fey i Peller perquè saben que en qualsevol moment poden ser captats per les càmeres. Si algú es distreu i no teatralitza les seves emocions, passa a ser sospitós de no trobar-s'hi còmode.
Diu també Planes que el globus d'ormen i els tripes qui mana, si ella es posa dreta per aplaudir, automàticament tothom de la sala s'aixeca i fa el mateix, encara que no sàpiguen de què es tracta. I diu també que des que s'ha casat, George Clooney fa els discursos més ensecurats cursis i mancats de sexe pil del cinema. L'agraïment al Premi a una trajectòria va convertir-se en un discurset de taula de casament avorrit. De fet, tota la gala conclou va semblar una mica.
I acabem amb l'apartat que dèiem, l'apartat de glamour que la Vanguardia dedica a les pàgines Salmó, dues pàgines en aquest suplement, on diu que la Catifa Vermella ja és un bloc universal que ven des de Versace a Dior, de Xanera a Sant Lorenz, sense importar massa qui el porta.
I així com alguns mitjans diuen que Jennifer Aniston va ser una de les més elegants, segons La Vanguardia ella va ser més inadequada. També diuen que Patvega va ser una de les que va errar. I que Jane Fonda també, segons La Vanguardia, va portar un vestit inadequat per la seva edat.
Ara, això sí, el vestig més elogit a la xarxa va ser el d'Emma Stone, que anava de l'àmbit. Un article on també destaquen que Marell Strip es desmarca d'imposicions i utilitza la moda a la seva manera i comoditat.
Un doble article on sobretot el que interessa és veure les diferents fotografies amb els vestuaris de les protagonistes d'aquesta gala, l'avançala dels Oscars, els Globos d'Or. Hem fet, per tant, una selecció d'alguns dels articles que en parlen avui a la premsa.
I aprofitem per parlar també justament de Boyhood, de la pel·lícula, que té una banda sonora molt i molt interessant, que repassa, per tant, igual que fa un repàs per aquests 12 anys de vida del nen, el que fan és un repàs per alguns dels millors temes d'aquesta dècada.
Bona nit.
Aquest tema ha titulat Summer Noon és de Twidi, un dels que apareix a la pel·lícula i igual que aquest Power amb el seu cutvi.
També apareixen els Flaming Lips.
amb un dels temes més coneguts o de l'equís.
Així que també jo la tengo. Amb un altre dels seus temes també més coneguts, aquest I'll Be Around. I'll Be Around.
I encara més cançons conegudes com ara un dels primers hits de Coldplay, aquest Yellow.
Una pel·lícula que repassa els 12 anys de la vida d'un nen, des que en té 6 fins als 18, amb les diferents pel·lícules que marquen també aquesta història. Una pel·lícula que s'ha notat justament durant 15 dies d'aquests 12 anys.
Pel·lícula que has vendut també justament el premi a la millor pel·lícula en aquests globus d'or i que té també altres temes més actuals com aquest de Vampire Weekend. Que es titula One.
out on the weekend that's the way that we rely English breakfast tastes like diegillin' but she's too cute to even add
o Camina enrere a través de Borbida. És Beyond the Horizon, un tema d'un dels seus últims discos, Modern Times. Life has already begun. In the long hours of twilight, beneath the stardust above,
També deixa i desapareixen en aquesta banda sonora.
Estem repassant la ta sonora de la pel·lícula Boyhood. Ja veieu, per tant, que hi ha molta varietat. De temes moderns a d'altres, més clàssics. I, per tant, també apareix Paul McCartney.
A més de Tweedy, que és la versió de Wilco amb el seu fill, també apareix un tema, justament, d'aquesta figura, la Kate Hayek here, un dels que també va ser bastant destacat al llarg d'aquesta última dècada i que, per tant, representa cada cançó un any diferent de la vida d'aquest nen a Boyhood. I try to stay busy I do the tissues I'm all alone
I acabem aquest repàs per aquesta banda sonora amb la que tanca el disc que és Deep Blue d'Arket Fire. Amb aquest tema arribem a un punt o dos quarts d'una del migdia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen 40 minuts de dos quarts d'una del migdia, que parlem d'osteopatia com cada dimarts amb algun dels osteopates de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona, situada també aquí a Sant Just. Avui salutem el Sergi Sena, molt bon dia. Bon dia. Per parlar de la ciàtica, relacionada també amb l'osteopatia, però primer de tot parlem una mica de què entenem per ciàtica, per situar-nos al principi. Molt bé.
A veure, el primer, quan parlem de ciàtica, hem de tenir en compte que no és una patologia en si, sinó que és un conjunt de símptomes. Aquests símptomes venen relacionats per un pinçament del que és el nervi ciàtic. El nervi ciàtic surt de la zona de lumbosacra, que és la part baixa lumbar, i baixa per darrere de la cama fins al peu. Llavors, tot el que sigui un pinçament o algun bloquet d'aquest nervi l'irrita i provoca una sèrie de simptomatologies.
Aquests símptomes és el que anomenem ciàtica a nivell col·loquial, a nivell mèdic seria la ciatàlgia o l'ombiosatàlgia. I es poden identificar ràpid aquests símptomes o dependrà una mica també de si en tens més d'un? No, són un conjunt de símptomes que s'identifiquen segons el que t'explica el pacient, els símptomes que hi pateix. És un dolor orent per darrere de la cama, normalment baixa fins al genoll i tota la part baixa fins al peu, pot ser d'intensitat variable, hi ha gent que té un dolor molt fort, gent que el té més suau...
Normalment s'adorn també, hi ha una sensació d'adormiment, és el que explica el pacient, i quan hi ha un cas ja més greu es perd tot el que és el to muscular, la força, inclús la sensibilitat. Llavors hi ha diferents intensitats. I les causes poden ser també diverses, l'origen de tot plegat?
Sí, la causa, o sigui, el que és la ciatàlgia és la conseqüència d'unes causes mèdiques, i després entraríem en les causes osteopàtiques, que és una mica el que tractem nosaltres. Clar, que normalment aneu una miqueta més enllà, no?, per entendre'ns, mirar una mica més, no només la causa immediata, sinó una mica més. Vosaltres el que fem és treballar dintre de l'àmbit de la disfunció, de la disfunció mecànica, el que passa quan ve un pacient, que ve amb tota aquesta sintomatologia, el primer que hem de fer és descartar que hi hagi una patologia mèdica.
A partir d'aquí, aquestes causes, la més coneguda és l'hèrnia discal o proteusió discal, que és el que surt al disc, sobresurt una miqueta el disc que hi ha entre les dues vèrtegres, toca una mica l'arrel nerviosa, que forma una de les arrels que forma aquest nervis ciàtic a nivell lumbar,
Irrita tot el nervi. Això és una de les causes mèdiques més comunes. A partir d'aquí tenim processos també degeneratius, en què es pot el que anomenem forat de conjunció, que és per on surt una de les arrels nervioses, quedi pinçat, per un process de degeneració.
Causes extremes, que són molt rares però les hem de tenir en compte, com una tumoració, per exemple, problemes de desplaçaments vertebrals per un traumatisme, que és el que en medicaments s'anomenen entreolistesis o retroolistesis, i tota una sèrie de causes mèdiques que en el nostre diagnòstic osteopàtic hem de descartar.
Clar, per tant, s'ha de fer una mica de selecció amb tot això. Normalment, cada vegada venen més pacients que venen directament a la nostra consulta amb aquesta simptomatologia, no han passat per cap metge, llavors la nostra feina d'inici és fer un diagnòstic diferencial per poder descartar totes aquestes causes mèdiques.
Per tant, el punt de partida una mica a l'hora d'abordar un pacient que tingui aquests símptomes seria aquest que ens comentes ara. I després, de quina manera es pot ajudar des de l'osteopatia? D'entrada, quan s'arriba un pacient amb la simptomatologia que no ha tingut cap diagnòstic mèdic, hem de fer el que en diem el diagnòstic diferencial. Mirar si nosaltres podem tractar-lo o l'hem de derivar a fer un diagnòstic mèdic o proves diagnòstiques per descartar patologia.
La manera d'ajudar-lo és a través de les tècniques osteopàtiques manuals, tot és un tractament manual, a través de tècniques viscerals, tècniques més estructurals, que després explicaré una miqueta de què van, dirigides a millorar la seva mecànica. Llavors, dintre del tractament, quan comencem aquest diagnòstic diferencial, hem de descartar això, una èrnia discal, hem de descartar...
possibles tumoracions, no vol dir que nosaltres les puguem veure a simple vista amb les nostres tècniques, amb el nostre diagnòstic, sinó que el que podem és sospitar-les i, si no hi ha cap diagnòstic mèdic, derivar-lo perquè es valori. I llavors es pot combinar, per això suposo, també, no? Si es fa un tractament mèdic, també pot combinar aquest tractament amb un altre tractament osteopatí?
Exacte, sí. Nosaltres el que fem és fer aquest diagnòstic diferencial amb la primera visita, valorem, normalment amb el que ens trobem que és amb gent que té degeneracions, artrosis, problemes discals, i el que hem de valorar és que això no sigui patològic, que no estigui creant una irritació del nervi.
que nosaltres no puguem tractar i que puguem empitjorar-la. A partir d'aquí, quan tenim aquest diagnòstic fet, hem d'explicar al pacient una mica les expectatives del tractament. Si hi ha una patologia instaurada, el podem ajudar, però no li curarem la patologia. Podem fer que convisqui millor amb el problema que té. Quan el problema és més mecànic, que és una mica el nostre camp, és més disfuncional, per dir-ho així, és quan ja podem tenir una solució més a llarg termini.
I el tipus de tècniques que abans comentaves que podies explicar una mica, quines són les que es farien? Nosaltres l'abordatge, depenent del tipus de pacient, depenent de l'origen de la disfunció, entrem en tècniques més estructurals, que no ho anem a nosaltres estructurals, són tècniques més dirigides específicament a una articulació, són tècniques d'alta velocitat en què podem...
treballar directament sobre dues vèrtebres i desbloquejar-les. Podem fer un treball a nivell visceral, a nivell de totes les vices. Les vices poden perdre també la seva funció a nivell de mobilitat i poden crear molts problemes a nivell d'esquena i això moltes vegades a nivell mèdic no es té en compte. Nosaltres valorem també aquesta esfera i moltes vegades treballant a nivell visceral aconseguim una millora de la disminució de la pressió a nivell lumbar i fa que la pressió sobre el nervi disminueixi.
Per tant, sí que seria aconsellable aquesta combinació, una mica, en aquest cas. Sí, la majoria de gent que ens ve té un problema de base degeneratiu, hernies discals, llavors el que fem nosaltres és ajudar a conviure amb això. Sí que ve gent, esportistes, gent més jove que han tingut un traumatisme, llavors tenen tota una zona bloquejada, amb poca mobilitat, deslliurem una mica d'això i milloren molt més, no?
Com a causes osteopàtiques hem de parlar molt també de, per exemple, amb les dones embarassades, quan tenim una adaptació de la columna, augmentem la pressió a nivell lumbar i poden tenir una ciàtica, però que no és un tema patològic, sinó simplement és una compressió per una disfunció de la seva mobilitat i per l'adaptació que està tenint en aquell moment. I amb això podem també ajudar molt. I tothom que bateix d'aciàtica pot ser tractat per un osteòpata?
Tothom que pateix d'asiàtica pot ser tractat sempre i quan hi hagi un bon diagnòstic. M'explico. Si és un tema crònic, una artrosi, un problema d'hèrnia discal, hem de fer un bon diagnòstic que la causa sigui aquesta i tractar-lo en funció d'això.
Si tractem en funció d'això, ajudarem a que millori i a que convisqui amb aquesta patologia. Pot venir una persona de 30 anys, pot venir una persona de 70 anys. Llavors, la manera de tractar-lo serà molt diferent en funció de l'origen de la seva lesió. Però, d'entrada, tothom pot ser tractat o almenys avaluat. A partir d'aquí ja veurem una mica hasta on podem arribar amb un o amb un altre.
I de qualsevol edat, per tant, eh? Sí, sí, sí. És a dir, que això no seria un inconvenient que algú digui, jo potser ja vaig massa tard perquè ja fa molts anys que podria, també li podria anar bé. Li pot anar bé per millorar la seva qualitat de vida. Lògicament, quan la persona ja té una certa edat amb un procés artròsic, degeneratiu, diverses hərnies discals, doncs, clar, l'evolució és molt diferent, no? Ajudem a que convisqui millor, però el problema no el solucionem al 100%.
Amb gent més jove, moltes vegades quan la causa no és una hèrnia, perquè amb això ens trobem molt sovint, que tenen símptomes d'asiàtica, però la causa no és l'hèrnia. Tot i que a vegades amb una resonància pugui sortir una hèrnia. I directament s'associa, però moltes vegades la causa és una causa molt més mecànica i que no té res a veure amb l'hèrnia aquesta en concret.
I el tipus de pacient en els últims anys ha anat evolucionant en el perfil per entendre'ns, és a dir, potser al principi estava més centrat en un tipus de dolor concret, ha anat canviant, s'ha anat ampliant també...
Bé, amb el que ens trobem és que de pacients ens venen de tot tipus, cada vegada ve gent més gran, perquè amb el temps hi ha més població envellida, però sí que ens estem trobant en què cada vegada ve més gent com a primera opció. O sigui, ells tenen la simptomatologia i coneixen l'osteopatia per algú i venen i els fem nosaltres el diagnòstic. Llavors, nosaltres fem un diagnòstic osteopàtic i podem fer aquest diagnòstic diferencial i a partir d'aquí llavors derivem a proves diagnòstiques.
avaluem si el problema és més mèdic o no i a partir d'aquí ells decideixen una mica si segueixen un normal tractament. Però sí que s'ha de dir que podem ajudar a un gran ventall de persones i que l'èxit sobre els símptomes asiàtics són bastant grans. Hi ha molta gent que té asiàtica, més de la que ens pensem?
Sí, i molta gent pateix aquest tipus de dolors i per ells són normals. O sigui, no sap que en té, per entendre'ns. Sí, com que no tenen potser una intensitat de dolor molt forta, van convisquent amb això, tenen processos més seguts, processos més lleus, van prenent medicació i normalment és quan contacten amb algun conegut, amb el boca a boca que li ha anat bé, llavors venen a consultar-nos.
I quan milloren, diuen, ostres, si ho hauria sabut abans, doncs hauria vingut. Si tens un dolor, penses que és normal, però potser el pots disminuir. El que hem de tenir en compte és que quan hi ha un dolor no és normal. És un senyal d'alarma i hem de veure quina causa l'està provocant. I moltes vegades hi ha la idea que convisca amb això i ja m'anirà passant.
Normalment, quan el dolor ve per un problema, per exemple, la dèrnia discal, que és el més comú, el que més la gent pot conèixer, aquest dolor va més. Tot això va augmentant, es perd la sensibilitat, es perd la força, llavors és quan venen ja els pacients i dius que aquí ja hem esperat massa. Ja anem tard, no? I moltes vegades, lògicament, s'ha de passar pel quiròfan, però moltes vegades evitem que passin per allà.
I si es passa per quiròfan, després també es pot combinar amb un tractament osteopàtic per el que pugui passar més endavant, perquè suposo que l'operació és evident que fa molt, però potser s'ha de fer alguna mena de rehabilitació. Sí, és bàsic, a part de la rehabilitació funcional que puguin fer a nivell de postoperatori.
fer un tractament d'osteopatia després d'una intervenció de qualsevol tipus d'intervenció, per fer un treball sobre els teixits, sobre les adherències, sobre la mobilitat de tots aquests segments vertebrals que han estat tocats, a nivell de cicatriu, etcètera. Seria bàsic. Per tant, d'alguna manera...
Tenir present, que sempre el que deies abans, si tenim mal no és normal i per tant intentar ser una mica més conscient. I concretament amb la ciàtiga, no tothom que té dolor per darrere la cama, que li baixa fins al peu, és ciàtiga, això també s'ha de tenir en compte. Però quan comença una pèrdua de sensibilitat, es perd alguna cosa de força, aquí hi hem d'encendre una mica les senyals d'alarma. Es pot prevenir d'alguna manera, perdona que et tallo, o és complicat?
A veure, tot el que sigui a nivell d'activitat física, estiraments, mobilitat, tot això ajuda a que no pugui venir un símptom a la ciàtica. Però amb el dia a dia és difícil prevenir-ho. Doncs bé, en tot cas, avui hem conegut una mica més què és la ciàtica que implica i des de l'osteopatia com es pot tractar. Ho hem fet amb el Sergi Sena, l'osteopata de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona. Em seu aquí, Sant Just. Moltes gràcies, Sergi. A vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Adéu, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i gent de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva... Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Fins demà!
Fins demà!
This is not a love song.
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
6 minuts i arribem a punt a la 1 del migdia. És moment de tancar el Just a la Fosta d'avui, dilluns, dimarts, 13 de gener. Araïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bona, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández de Rius, la previsió del temps. Avui també hem entrevistat Lluís Monfort, portador d'iniciativa a Sant Just. Hem fet tertúlia d'actualitat amb Josep Maria Majoan i Josep Maria Ranyer.
I a més a més també hem parlat d'osteopatia avui en concret de l'asiàtica amb Sergi Sena de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona, com fem també cada dimarts.
Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com cada dia, de 10 a una del migdia. Ara de seguida deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Ha dit per l'Andrea, res més, marxem, que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts.
Suicidal. Suicidal.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Back to 99, watching movies all the time Ooh, and I went away for doing my first crime And I never thought that we was gonna see each other See each other And then I came out, mommy moved me down south Ooh, I'm with my girl who I thought was my world It came out to be that she wasn't the girl for me
Fins demà!
Fins demà!
You're dating other guys. You're telling me lies. Oh, I can't believe what I'm seeing with my eyes. I'm losing my mind and I don't think it's clever. Think it's clever. You're way too beautiful, girl. That's why it'll never work. You have been suicidal, suicidal. And you say it's over. Damn, my
You're dark, they don't have you Suicidal, suicidal Suicidal, suicidal A l'escoltes, ràdio d'esperc Sintonitzes, ràdio d'esperc La ràdio de Sant Just Durant la nit per tu Ràdio d'esperc
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Iniciativa dona suport als objectius de Guanyem Sant Just. Aquesta plataforma ciutadana s'ha presentat recentment al poble per transformar les institucions i la seva relació amb els ciutadans. El portaveu d'Iniciativa assegura que el seu grup està obert amb converses amb Guanyem de cara a les eleccions municipals. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 13 de gener. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Santiago Vidal conduirà divendres una tertúlia a l'Ateneu. El jutge de l'Audiència Provincial de Barcelona parlarà de les mancances de l'exercici de la justícia i de propostes per al bon funcionament del sistema judicial a Catalunya. Avui es presenta Can Ginestà a la mostra als relats del 39 i interpretacions plàstiques. L'han fet alumnes dels tallers d'arts plàstiques per homenatjar les persones que van viure a l'entrada de les tropes nacionals a Sant Just el gener del 39. Música
I l'escultora Sant Justenca, Susana Solano, conduirà una tertúlia aquest vespre a Can Ginestar sobre art i escultura. Solano és la convidada del grup El món il·lustrat per compartir amb tothom qui vulgui experiències artístiques.
Bon dia. Iniciativa per Catalunya Verge dóna suport als objectius de Guanyem Sant Just. Aquesta plataforma ciutadana s'ha presentat recentment a Sant Just com un espai de debat que proposi idees per transformar les institucions municipals i la seva relació amb els ciutadans i ciutadanes. El portaveu d'Iniciativa, Lluís Monfort, assegura que el seu grup està obert a converses amb Guanyem Sant Just de cara a les eleccions municipals. Sant Just Notícies.
Iniciativa comparteix les sensibilitats de Guanyem Sant Just, que reivindica acostar les institucions als santjustencs, fer unes polítiques municipals més properes i potenciar la participació ciutadana en la vida política i l'administració local. Lluís Manfort, portaveu d'Iniciativa, assegura que el seu partit se sent atret per aquests objectius i que els comparteixen. Des de Guanyem Sant Just a més, consideren que aquests punts només es poden tirar endavant des de dins de l'Ajuntament. N'ha parlat Lluís Manfort, el Just de la Fustau.
Llavors, si guanyem com a assemblea decideix que aquesta és la via, llavors l'iniciativa decidirà si col·labora amb aquesta plataforma i dona tot el seu suport perquè tingui el màxim èxit electoral i això vol dir o entrar gent nostra aquí o sincerament que l'iniciativa cregui que ja està peu representada per anar a l'Ajuntament en guanyem-se en just. Això seria una altra possibilitat.
Pel que fa a la necessitat de fomentar la participació ciutadana, el portaveu o ecosocialista considera que l'Ajuntament de Sant Just ha fet un bon paper, però que podria fer-ho millor. Per exemple, explicant prèviament la informació que es tractarà als plans municipals. Prèviament als plans pogués explicar els temes que s'hi tractaran. Aquest tema, aquest altre tema, això vol dir això. O sigui, fer una miqueta d'aquesta feina periodística de traduir el tecnicisme burocràtic amb informació per a la ciutadania.
Una bona informació, una informació que l'Ajuntament i col·labori activament, que sigui fàcil i transparent i que els mitjans de comunicació com a especialistes ajudeu a traduir, provocaria automàticament una major informació dels temes de la ciutadania i, per tant, obriria la possibilitat de la participació.
Aquestes coincidències pel que fa als objectius entre Iniciativa i Guanyem Sant Just fan que el partit doni suport a la plataforma i que hagi participat de les seves assemblees l'última dissabte passat. Per això, Monfort no descarta mantenir converses amb Guanyem Sant Just de cara a les eleccions del maig per treballar aquests objectius conjuntament. I tant, superoberts.