No era tan fàcil perquè Atlético ha jugado un partido muy brusco.
Els ballesans van guanyar el camp del Jaén per 0-1 amb un gol de Níbal Furdo que els deixa amb 35 punts, dos per sobre del descens, sis són els punts que separen el primer equip de la promoció descens del primer que ocupa places de descens, un fet que valora el golajador ahir del Sabadell. Hemos implicado a más equipos de lucha por el defenso que lo que queremos y de aquí al final va a ser una lucha muy bonita, muy bonita y que queremos estar en ella y si podemos conseguir un colchoncito por si acaso mejor, pero por ahora vamos a pensar en esto porque lo estamos pasando mal.
I el Gerona va perdre a casa amb el Córdoba 0-1. Isap Becerra, després de la topada d'ahir, ha rebut avui l'Alta Amèrica. El Vendrell va revalidar el títol de copa d'Okej Patins. Va guanyar per 6-3 a la final. El Barça, el porter Xavi Puig, va ser nomenat el millor jugador d'aquesta final.
gent que treballa, que no som professionals, gent que perd hores de feina, d'estudis, per poder estar al cadascun o davant d'aquesta gent que realment som professionals i que són del primer nivell mundial, doncs res dir. I a la Lliga, CB de Bàsquet ahir, victòries del Barça i el Jovemntut, el Barça sobre l'unicaja i el Jovemntut amb el Valladolid i derrota de la Bruixa d'Hormenresa.
Catalunya Informació. Són les 10. Primer títol en aquesta hora pel trànsit. Endavant, equip viari. En general, circulació còmode i ajuda al fet que no hi ha accidents ni avariats que afectin la circulació.
Dilluns 3 de març, 12 anys d'Esclavitud i Gravity han estat les grans triomfadores dels Òscars. La cinta d'Steve McQueen sobre l'Esclavitud obté l'Òscar a millor pel·lícula i la cinta de ciència ficció d'Alfonso Cuarón s'endú 7 estatuetes d'aurades. Matthew McConaughey obté l'Òscar a millor actor per Dallas Buyers Club i Cate Blanchett a millor actriu per Bluges Men.
L'exèrcit d'Ucraïna està en alerta de combat per l'ocupació militar russa de la península de Crimea. Kiev ho interpreta com una declaració de guerra i demana la intervenció de la comunitat internacional. El G-7 suspèn la participació a la cimera del G-8 Sochi a Rússia.
El secretari d'Estat de Medi Ambient diu el matí de Catalunya Ràdio que Sicala es revisarà l'alça al cavall de l'Ebre que preveu el pla hidrològic aprovat per l'executiu espanyol divendres. Federico Ramos de Armas defensa que el pla està avalat científicament una afirmació que rebutja el catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat.
Jorge Fernández Díaz no donarà les explicacions que li va demanar la comissària d'Interior Cecilia Malstrom sobre la mort de 15 immigrants a Ceuta. Segons el seu ministeri només aportarà informació complementària de la mort dels immigrants. El titular espanyol de l'Interior participarà avui al Consell d'Interior de la Unió Europea.
Ministres, comissaris europeus i responsables dels principals organismes internacionals, com el Fons Monetari i l'OCDE, es troben avui a Bilbao, analitzaran l'evolució de la recuperació econòmica i quines són les oportunitats de creixement. Al fòrum l'inaugurarà el rei Joan Carles i el clausurarà el president espanyol Mariano Rajoy.
I el reporter del periódico, Marc Marginedes, és ja a casa després de sis mesos segrestat a Síria. Ahir, al vespre, aterrava a l'aeroport del Prat. Segons el director del rotatiu, Marginedes està bé físicament i psicològicament. Els esports eren ben titulars.
El Barça se situa a un punt del Madrid a la lliga després del 4-1 sobre l'Almeria amb els gols d'Alexis, Messi, Puyol i Xavi. El joc de l'equip no va deixar content a tothom i fins i tot es van sentir xiulets a la graderia. Alcalderona, l'ètic de Madrid 2, Real Madrid 2 i avui Isabel Serra ha rebut l'alta mèdica al Girona.
Avui comença el judici contra Òscar Pistorius, a qui s'acusa d'assassinar. Ara fa un any, la seva companya arriba a Stingcam, i amb motor als entrenaments de MotoGP que han començat a Austràlia. Hort que Lorenz ha estat el més ràpid amb Dani Pedrosa a la primera jornada. A Moto2, millor temps per a Tito Rabat.
I el temps avui mogut i variat, fa menys fred, les temperatures han pujat entre 7 i 9 graus i hi ha ruixents a les comarques del nord i nord-est amb neu entre els 900 i els 1.000 metres. Tot l'agat acompanyat de vent a bona part del territori, màximes més baixes i les nevades que es faran més intenses a partir d'aquest mesprà. Ara mateix a Manres al Baix es tenim 9 graus, a Girona 7 graus, a Trem al Pallars just a 6 graus i a Tortós al Baix Giebre 8 graus.
Just a la posta. Molt bon dia, passant 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la posta d'avui dilluns 3 de març.
Un programa amb moltes coses. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem una mirada a l'actualitat. General Dalí, avui molt centrat també en Ukraine, i parlarem dels Òscars que s'han celebrat aquesta nit. Hi ha dos grans noms, 12 anys d'esclavitud i gràvit, i en parlarem també d'aquí una mica. I en aquesta primera hora també parlarem del temps amb la Carla Zerneredi-Rius, que ens explicarà què ens espera aquesta setmana.
A més a més cap a dos quarts de dotze farem tertúlia amb la Carme Madó, el Vicenç Riera, en Josep Coterc i la Palmyra Badell i abans, a les 11.10, entrevista amb Lloren Reí, portaveu de Convergència Unió, l'equip del partit principal a l'oposició de Sant Just.
I a la tercera hora del programa parlarem del centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, perquè ens parli de l'actualitat de l'entitat. A més a més també parlem de la ràdio, de nosaltres mateixos, perquè ahir, 2 de març, va fer 30 anys que la ràdio va començar a funcionar i per això avui entrevistarem el director de Ràdio d'Esvern, Hector Suriol.
i acabarem el programa parlant d'astronomia amb l'Oriol Rigat del grup astronòmic d'Esvern. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia comencem ja aquest Just a la Fusta amb les notícies.
I per tant el que fem és saludar l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui parlem, per exemple, de les activitats que hi ha aquesta setmana pel Dia de la Dona. Doncs sí, perquè és una jornada que es comemora dissabte, aquest Dia Internacional de la Dona, 8 de març, i a Sant Just se celebrarà
d'una manera molt especial i molt diferent, com s'ha fet fins ara, serà gravant un lip dab amb dones de 0 a 104 anys aquí a Sant Just. Per tant, es fa una crida a les dones del municipi per qui participin en aquest lip dab que tindrà lloc dissabte, dia 8 de març, aquest dissabte, entre les 11 i les dues.
El Casal de Joves es farà a l'exterior del Casal de Joves. Estan implicades diverses associacions, escoles de dansa i grups de ball coordinats per l'associació d'empresàries dona i empresa de Sant Just que s'ha creat recentment. A banda d'aquest lead-up, que pot participar a totes les dones que vulguin,
com a activitats destacades el tradicional sopavall de la dona que es farà aquest divendres i que comptarà amb un breu espectacle inspirat en la figura de Dorothy Parker, que protagonitzaran les actrius Marta Domingo i Conxa Millà. Un sopar que es farà al restaurant El Punt de Sant Just. També s'inaugurarà aquesta setmana, en concret aquest dijous a les 6 de la tarda, l'exposició Dones de primera meitat del segle XX, que han deixat en premte a Sant Just d'Esvern, una mostra que recull en clau de gènere el testimoni de 50 dones del municipi.
un itinerari que quedarà publicat en guany a la vintena missadània que l'Ajuntament està treballant amb el Centre d'Estudis Sant Justencs. Com dèiem, s'inaugurarà aquesta setmana i també a la mostra dels tallers que s'estan fent al Casal de Joves també en clau de gènere. Un itinerari cultural enmarcat en la vida de les dones de Barcelona i activitats de coeducació als centres escolars són algunes de les activitats previstes per aquesta setmana.
Molt bé, moltes coses, també en anirem parlant al llarg dels propers dies. Més qüestions, per exemple, parlem d'aparcament. Sí, perquè a partir d'ara, a partir d'aquests dies, Promunça gestionarà les zones blaves i verdes d'aparcament del municipi. Ho va aprovar el ple municipal dijous amb dos punts d'urgència, que de fet no figuraven a l'ordre del dia de la sessió. L'empresa municipal, Promunça, per tant, gestionarà aquestes zones d'aparcament, així com també l'aparcament del milenari.
Fins ara una empresa privada era la judicatària del servei i aquest punt va tirar endavant amb els vots a favor de l'equip de govern i del Partit Popular, l'abstenció de CiU i el vot contrari de via democràtica. I d'altra banda l'alcalde també va avançar aquest divendres que promunt se posaria en marxa properament una nova zona blava i verda al sector Sant Just Porta Diagonal, un sector que a vegades està molt congestionat de trànsit
i d'aquesta manera també s'obligaria a utilitzar més el transport públic. Això sí, l'alcalde ha explicat que amb el canvi de gestió de les zones de parcament de Sant Just, ara a mans de Promunça, els preus es mantindran com fins ara. No hi haurà cap pujada de preus.
Molt bé, i acabem amb una última qüestió, Andrea. Parlem d'educació perquè aquesta setmana els centres educatius de Sant Just s'assegueixen preparant de cara a la preinscripció i ho faran amb més jornades de portes obertes. L'escola Montserrat farà la primera jornada de portes obertes al dia 6 a les 4, per tant aquest dijous a les 4 de la tarda, i el dia 7 a dos quarts de deu del matí, i l'institut farà una única visita. Serà dijous a un quart de 7 de la tarda.
I d'altra banda, l'escola d'edats gràfiques Antonio Algaró també farà jornades de portes obertes. La primera serà aquesta setmana, també dijous a les 6 de la tarda, on s'informarà dels cicles formatius de grau mitjà i superior. Es podran veure les instal·lacions del centre i tots els graus que ofereixen. Tot plegat, com dèiem, de cara al procés de preinscripció del segon cicle d'educació infantil, primària, centres integrats i educació secundària obligatòria que començarà el dia 11 de març i s'acabarà el dia 21 de març.
Les últimes jornades de portes obertes. Cal destacar que l'escola Antoni Algaró farà la primera jornada de portes obertes aquest dijous. A finals de mes, el dia 20 de març, farà una altra jornada de portes obertes. Fins que s'acabin. Fins l'última.
Perfecte, Andreia, doncs també ho anirem repassant. Recordeu que teniu més informació, els bulletins, horaris i també a partir de la una, els 100 notícies d'edició migdia. Ara de seguida repassem altres qüestions de l'actualitat d'aquest matí. Per exemple, parlarem dels Òscars, Andreia, perquè avui aquesta matinada s'han fet. Necessito els has vist.
No, estava dormint. Sóc de les que prefereixen informar-se al matí. En tot cas, hem pensat que una mala manera d'anar-nos entrant seria parlar de la millor cançó original. No sé si saps quina cita has inventat de quina és. Let it go. Exacte. La de Milovato és ella? Sí, molt bé. Exactament. Doncs l'aventura sonora d'aquesta pel·lícula infantil. Tu l'has vista la pel·lícula? No. Jo tampoc. Però la cançó m'agrada molt. I la millor banda sonora, que no la sentiríem ara, però he vist que és per
Graviti? No. Sí, exacte, Graviti. Graviti de Stephen Price. En cas ens quedem amb aquesta cançó concreta. Millor cançó. Endavant. Don't let them in, don't let them see. Be the good girl you always have to be. Conceal, don't feel, don't let them know. Well, now they know. Let it go.
Let it go, can't hold it back anymore Let it go, let it go Turn away and slam the door I don't care what they're going to say Let the storm rage on The cold never bothered me anyway
It's funny how some distance Makes everything seem small And the fears it once controlled me Can't get to me at all It's time to see what I can do To test the limits and break through No right, no wrong, no rules for me
No, no, no.
My power flurries through the air into the ground. We saw this spiraling in frozen fractals all around. And one thought crystallizes like an icy blast. I'm never going back, the past is in the past.
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de cobla o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver, darrere el mercat.
Passant tres minuts d'un quart d'onze és moment aquesta hora de parlar d'actualitat més enllà de Sant Just. Per això us saludem a l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea.
Ens fixem en el tema principal d'aquest matí, que avui ens parlen tots els diaris del retorn, de l'alliberament del periodista del periódico Marc Marginedes, una molt bona notícia que arriba uns quants mesos després d'aquest segrest. Exacte, i el periódico fa d'aquesta notícia la notícia del dia, és el tema del dia.
El titular és Benvingut. Veiem una foto molt gran de Marc Marginedes ahir sent rebut a l'aeroport del Prat pels seus germans. Marc Marginedes ha llibert després de 178 dies, sacristat a Síria, fi del Calvary d'un dels periodistes retinguts. Llegim alguns articles relacionats. Estic bé, és una crònica de Marta López, 178 dies a l'infern, és un altre article.
L'editorial també la dediquen al Marc Marginedes. Així ho tracta el periòdico. Al punt avui també li dediquen un espai a la seva portada. Ens diu 6 mesos segrestat, Marc Marginedes alliberat, ja és a Barcelona. I per últim, a la Vanguardia. Avui no tenim el diari ara. També ens en parla amb portada. Ens diu Marginedes torna a casa després de 6 mesos de captivèrie a Síria. Els hijadistes sirians mantenen segrestat, això sí, dos reporters espanyols més.
i és una de les notícies del dia, notícia positiva a les portades dels diaris avui.
Doncs són els temes d'aquest matí, el tema principal d'aquest matí en paper, com dèiem, hi ha més qüestions per això, si ens fixem ara també en l'actualització dels digitals, i parlem per exemple d'Ucraïna i d'aquesta escala de tensió que està passant des d'aquest cap de setmana sobretot, qui fa cosa a Moscou d'haver-li declarat la guerra, l'exèrcit es divireix davant la menaça russa a Crimea i el nou govern mobilitza els reservistes.
El G7 no anirà a la cimera de Sochi. La crisi de Crimea força una cimera d'urgència avui a Brussel·les. Amb els titulars d'afers exteriors, les pressions russes comencen a tenir efectes, com dèiem, en l'exèrcit ucraïnès. El comandant de l'armada ha canviat de bàndol. Washington amenaça Putin amb l'expulsió de Rússia del G8.
I John Kerry, que viatjarà a Kiev per expressar el suport dels Estats Units a Ukraine. El secretari d'Estat té previst reunir-se aquest dimarts demà amb representants del nivell del nou govern provisional. I mentrestant, la Unió Europea estudia la seva resposta a Rússia per l'atenció que es viu a Ukraine.
I encara en aquest tema llegim a la vanguardia que a Polònia tem que la crisi d'Ucraïna porti a una guerra global. El primer ministre de la Polònia demana a la comunitat internacional que exerceixi més pressió sobre Rússia.
I davant d'aquest tema dents i amb aquestes tensions que continuen i continuaran les properes hores, una altra qüestió, perquè es fa estrany, que estan a més a més els temes de costat amb tots els digitals, que són els Oscars, que s'han produït aquesta nit, però en tot cas, per tant, canviem radicalment de tema i de to.
Per parlar que 12 anys d'esclavitud ha aturat l'allau de Gravity perquè s'endú el premi a la millor pel·lícula, tot i que a Gravity s'endú 7 Oscars al de millor director i 6 més de tècnics, però el drama duríssim d'Steve McQueen s'ha alçat amb el guardó de la millor pel·lícula en la 86a edició dels premis Oscar.
La Vanguardia de fet fa un recull molt complet i fins a la meitat no llegim qüestions d'Ucraïna ens va explicar doncs aquest repartiment de premis, també altres qüestions com que la selfie de DeGeneres que és la més retuitajat de la història, aquesta autofoto de Meryl Streep, Brad Pitt, Angelina Jolie i Julia Robes que en menys d'una hora ha superat el milió de retuits.
És divertit, és divertit. Sí, és divertida la foto. Jennifer Lorenz, que s'entrebanca un altre cop als Òscars, un cop arriba a la catifa vermella, sí, sí, ha rebatit la caiguda que ja va protagonitzar just l'any passat, el 2013.
Però ha guanyat algun Oscar ella? No, no. Sí, exacte, estava nominada, però ha caigut igualment quan entrava a cavallar. Després ens fan els perfils dels més premiats i també es parla de les millors vestides, i això que tant agrada també, que forma part d'aquesta catifa vermella.
Doncs són les notícies principals d'aquest matí, ens fixem ara en altres qüestions que tenim en imatges a les portades dels diaris, Andrea. Doncs com dèiem al periódico, la imatge del dia és en Marc Marginedes a l'aeroport del Prat, quan va arribar després del seu captiveri i es va trobar amb els seus germans, el veiem a ell somrient en portada del periódico i els seus germans també.
i és l'única fotografia al periódico en portada. També cal destacar que a La Vanguardia i El Punt avui ens parla d'aquest tema i també veiem una imatge de Marmar Gineres baixant de l'avió que el portava de nou a Barcelona. A La Vanguardia veiem un ciclista a la capital de Crimea, a Cinfer o Pol, que ens diu a La Vanguardia que no només està assumint amb normalitat la capital de Crimea, la presència de les tropes russes, sinó que surt al carrer a protegir els seus símbols. Hi veiem una manifestació ahir
davant d'una estatua de Lenin. De fet, el peu de foto diu protegint Lenin. També veiem una imatge del Barça, que en tio la vanguardia retalla el terreny al Madrid. Els blaugrana lluiten per la Lliga amb un 4-1 contra l'Almeria. Veiem jugadors com Dani Alves o Xavi celebrant un dels gols d'ahir. I cues que es van formar ahir al voltant de l'Hospital de Sant Pau, l'antic complex hospitalari. Es va convertir ahir en nou pol d'atracció per amants del modernisme, aprofitant les visites gratuïtes.
i són les imatges que tenim a la vanguardia. I, per últim, el punt avui només dues imatges, la que comentàvem de Marc Marginedes baixant de l'avió i Xavi, més cine i mar, celebren un dels gols contra l'Almeria amb aquesta golajada enganyosa, ens diu el punt avui, que el deixa a un punt d'Almeria. Són les fotografies de la jornada.
Molt bé, doncs són les imatges del dia, algunes de les imatges d'aquest matí. Passem ara a fixar-nos en què passa en clau internacional, a més enllà també del que hem explicat ja d'Ucraïna, Andrea. Sí, ara parlem de la Xina i de la matança que va tenir lloc dissabte a la nit en una estació de tren.
l'atac amb grans ganivets que va dur a terme un grup d'unes deu persones a l'estació de Kunming que es va saltar amb 33 persones mortes, inclús quatre dels agressors i 143 persones ferides. I ara les autoritats xineses van atribuir els moviments...
Els moviments independentistes de la minoria Uigur, la matança de 29 persones per petrar dissabte a la nit a l'estació de trens de Conmín, al sud-oest del país, aquest atemptat constitueix un salt qualitatiu en els actes violents d'aquesta minoria musulmana, i el president del país va anunciar que sobre els culpables cauria tot el pes de la llei.
Les proves que es van trobar al lloc del crim a l'estació demostren que va ser un atemptat terrorista i que va ser organitzat, premeditat i perpetrat de manera brutal per les forces separatistes de la reacció de Xinjiang, habitada per l'Ènnia Uigur. És el que es van confirmar ahir les autoritats. També veiem una fotografia a l'avantguàrdia de com va quedar l'estació de tren amb equipatges de persones que van morir en aquesta salt brutal.
I això pel que fa a la Xina, i ara anem a una altra part del món, parlem de Venezuela un cop més, perquè ara s'estan fent diferents marxes massives contra Maduro sense policia, i de fet Caracas, la capital, van marxar milers de persones contra Maduro.
Venezuela va sortir ahir al carrer en contra del govern de Nicolás Maduro, centenars de milers de persones, ens diu la vanguardia, van marxar de cap a cap del país i van anar de forma massiva a la crida que havia fet el moviment estudiantil, que reprenia així el lideratge de les protestes contra el règim Bolivaria.
A Caracas hi ha moltes altres ciutats del país. Manesolans de totes les edats i condició social van exercir sense por el seu dret a protestar, enervorant consignes contra la violència, l'escassetat d'aliments, la censura informativa i la impunitat. La concentració va ser, com dèiem, multitudinària a la ciutat, a la capital de Caracas, ja que va desbordar les avengudes per les quals va transcorre.
una fotografia que il·lustra un carrer principal de caràcters ple de gent, i és una de les notícies. També destacades avui en clau internacional, els mitjans. Doncs d'aquí passem ara a fixar-nos en què passava un altre 3 de març ja, estem al mes de març? Sí. Ja veuràs que és la primavera, és ara, no? És a finals de març. Sí, d'aquí tres setmanetes, no? Ai, i no hem tingut hivern.
Aquest un dia farem un debat entre la sessió del temps, entre el Carles i tu, i buscaré algú altre que sigui una mica més defensa de la veredera o alguna cosa així. I un debat sobre el temps i el canvi climàtic. Pot estar molt bé.
Ens fixem ara en què passava l'altre 3 de març, que em dèiem, per exemple, fa 20 anys, curiós, aquest tema que veurà així emportada, que és que la Generalitat reitera la seva lleialtat a la Corona, i si entrem una mica més a dintre veiem, perquè m'ha sorprès d'alguna manera que això fos titular, en Macià Avedra, que era conseller en aquell moment, conseller d'Economia i Finances, deia que la monarquia jugava a un paper de garantia de la democràcia i de les autonomies, i tot plegat ho havia dit des del Parlament,
arran d'una interpel·lació presentada per Esquerra Republicana, en aquell moment l'havia presentat aquesta interpel·lació Josep Lluís Carod Rovira, que d'alguna manera qüestionava la lleialtat constitucional a la Corona i tot plegat venia de nou per aquella polèmica relacionada amb persones humanes sobre la Infanta Helena que havia fet que el president Pujol s'hagués d'excusar públicament a la Casa Reial. Això passava fa 20 anys.
I també se'ns deia que la Caixa i el grup Britannic Pearson estaven disposats a adquirir el 70% de TV Gardens, que era com l'empresa de gran Tibidabo.
Fa 15 anys, titular política en primer lloc, els partits no accepten el pacte ofert per Pujol. Les forces polítiques coincidien en considerar electoralista la proposta d'una aliança per elevar l'autogovern. Tant el PP com Iniciativa Esquerra i el Partit per la Independència denunciaven interessos electorals decíu.
Es parlava també dels mercats que obririen a partir del proper mes de maig, també a la tarda, de dimarts a divendres, de 5.30 a 8.30, això començava ara fa exactament 15 anys. En fa 10, 3 de març del 2004, tremenda matança de xites a Irak i Pakistan, era el tema principal, aquesta massacra que incrementava el risc de guerra civil a l'Irak.
D'altra banda, la NASA deia que Mart havia tingut un entorn habitable. Els científics descobrien un cràter que confirmava que el planeta vermell havia estat ple d'aigua en algun moment. I també es parlava d'eleccions perquè el 14 de març del 2004 hi havia eleccions, es deia que Rajoy prometia una altra rebaixa d'impostos i Sabatero portava aigua a tothom. Els candidats del PP i el PSOE aparcaven la polèmica etarra i divulgaven el seu programa durant, mentrestant,
deia indigne que el tripartit continués i demanava a Maragall que trenqués amb l'esquerra.
I acabem amb la portada de l'avantguàrdia de fa 5 anys. 3 de març del 2009, Patxi López es preparava per governar en solitari. El candidat llançaria ofertes al Partit Nacionalista Bas, per evitar la imatge d'aliança amb el Partit Popular. El PSOE culpava del fiasco gallec a Taurino i avisava també a Montilla.
En economia la crisi bancària provocava un altre debacle bursàtil i també es parlava dels controls d'instal·lació de gas que s'endurien o demanar des de casa un reportatge que parlava del treball i l'autoritat moral que eren les claus del líder català i apareixien en fotografia, per exemple, Ferran Adrià i Pep Guardiola.
Són notícies d'un altre 3 de març. Tornem als diaris d'avui, ara els mirem però del revés. Ens fixem en les contraportades. Comencem pel titular que tenim a La Vanguardia, on llegim que la justícia espanyola fa el ridícul és Dilla Caribenya. Avui, entrevista obligada a la contra de La Vanguardia amb el jutge sospès Elpidio José Silva. Hem sentit a parlar molt d'ell.
expert en delictes econòmics, va treballar sense fer soroll fins que va topar amb Miguel Blesa. Aquí va engajolar dues vegades, l'exbanquer es va regirar i el senyor jutge ha estat suspès. Diu al Víctor Ameles, qui li fa l'entrevista, i li diu, vostè no és tranquil, és problemàtic, i ell respon,
Només amb jutges tinc problemes. L'han suspès per l'acusació marescuda de l'instructor Jesús Gavilan, veritable assajament polític. Diu amb suspens al Consell General del Poder Judicial, controlat per polítics per atomorir jutges. Jo contesto amb una querella afirmada per 200.000 ciutadans.
Diu que se m'acusa d'enamistat manifesta contra Miguel Blesa, entre altres coses. Jo no ho diu a Miguel Blesa, però a la Colla li va semblar que vaig anar massa de pressa a enviar-lo a la presó la tarda del 16 de maig del 2013. Diu que dient per la Colla es refereix a Jantusa del Cercle de Miguel Blesa, complotada per protegir-lo i per protegir-se.
Explica, per exemple, que ell va citar a Blesa al matí, el va empresonar a la tarda, i Víctor Emela li pregunta si això és normal. Diu que sense justícia, a temps, no hi ha justícia. Diu que vaig detallar en una interlocutòria de 17 folis els indicis pel maris de criminalitat. Vaig emparar a Blesa, li vaig preguntar i va acceptar que havia fraccionat una operació cosa indaguda a Benfonzacah, a Madrid. I les menta un informe que em va enviar al banc d'Espanya, la compra regular que Blesa va ordenar del banc de Miami.
i acaba dient que ell no va investigar al Parlament la gestió calamitosa de Caja Madrid, diu no i ho hauria de fer, diu, ho va impedir el Partit Popular, perquè va regalar a Caja Madrid 16 milions d'euros a Díaz Ferran i el mateix a altres membres del Consell d'Administració, i acaba dient que investigar-ho tot és el que ell faria a Simenès, diu, i no apartar un jutge d'instrucció fins que no acabi la seva instrucció, i també combatre el frau fiscal a la classe alta i rebaixar pressió fiscal a la classe mitjana i baixa. Això sí que reactivaria el consom.
M'interessen aquesta entrevista avui a la contra de l'avantguàrdia d'aquest jutge. Ens en anem ara per una altra història diferent. I passem al punt avui on tenim que els nostres àliens barregen la ciència i ficció amb l'art. M'imagino que saps de qui t'estic parlant perquè ho hem comentat molts cops. Ho vam descobrir i vam crear tendència.
De fet, tots els diaris, que jo recordi, excepte l'ara, han parlat d'aquesta botiga que s'ha obert a Barcelona, Aliens for Sale. Avui, la contra del punt, entrevista Boris Masramon, que és l'impulsor d'aquesta botiga, juntament amb l'Ariadna Canela. És l'única botiga al món dedicada a la venda d'aliens. Des de principi d'any, tenen botiga física al passeig de Sant Joan de Barcelona. Són dissenys originals, escultures hiperrealistes, fetes a mà. I tot va començar quan l'Ariadna Canela,
va començar a veure que tenia una capacitat innata per fer escultures. Ell, el Boris, li va comentar d'aprofitar aquest do i fer un projecte a Comú i van tirar endavant aquesta botiga on van començar a crear àliens, a fer escultures d'àliens. Ens agrada molt la ciència-ficció, el disseny i l'art i vam tirar cap aquí. Ens hem trobat gent de tot tipus, a qui li agrada tenir àliens a casa, des de nens petits que arrosseguen els pares fins a gent de totes les edats, adolescents, gent en la trentena i gent gran de 80.
i també parla de l'Alien, del producte estelar de la botiga. Diu que el que més hem venut des de sempre són uns embrions extraterrestres amb un líquid que recorda el formol original de color grogós. Diu que entenem aquestes peces com un disseny més, un objecte bonic per decorar, els hem fet de tots els colors i és el nostre producte estrella.
I acabem aquest repàs amb el periódico. Per fer-te estimar és necessari ser humil. Ho diu Quim Soy, més conegut com El Nardo. Diu que és un torerer d'Olot i gran conversador. El seu nom figura a l'enciclopedia taurina El Cossió. Diu que és un personatge entranyable. Va néixer Olot l'any 24, entranyable, i sap que excedeix ampliament les costures d'aquestes contres. Si vam parlar a Garrotxa, diu, la periodista busquen el llibre de memòries d'El Nardo. Una tarda de glòria, una lectura deliciosa.
He sigut un treballador i vaig créixer amb molta misèria. Quan hi havia braus a la plaça Dolot, jo veia des de casa com els es carregaven i m'hi escapava. Mai vaig haver de pagar. De fet, amb 7 anyets, m'agafava les faldilles d'una senyora fins que la dona em deia, dona'm la maneta maco i apa, cap a dins.
Diu que m'entrenava molt amb altra mainada, així em vaig fer torero. Vaig anar a l'escurxador mil vegades fins que per cansament em van regalar unes banyes i em vaig fer un toro amb dos llistons i de seguida vaig passar als novells. Diu que de fet m'han dedicat un pas doble a Joan Casolà, un pas doble que parla d'ell, d'aquest torero dolot, i acaba dient que tinc tant d'amor propi que, fins i tot sabent que el toro em podia matar, no hauria fugit si hi havia públic. Abans m'hauria deixat matar. És entrevista òbica. Llegim el periódico.
I a la notícia curiosa del dia avui parlem d'una funerària, no sé si ho va sentir Andrea, jo ho vaig llegir ahir també, però en tot cas parlem-ne perquè sembla que un home que havien declarat mort es va despertar en una casa funerària als Estats Units. Un home d'Estats Units tenia 78 anys i de cop i volta es va despertar quan l'anaven amb el samà.
Quina por. Realment sembla que era Walter Williams, que l'havien declarat mort dimecres de la tarda. Després que els metges no li van trobar el pols, van traslladar la funerària a Porter's & Sons a Lexington, al Mississipi. I una hora més tard, quan els treballadors estaven preparant el seu cos, van notar que es movia. Tot el que es veu que no estava mort diu que mai havien vist res semblant a la funerària, que aquest senyor el van tornar a portar a l'hospital.
i que en forència local afirma que el marca Passos de Williams podria haver deixat de funcionar i que després potser va tornar a funcionar de cop i volta.
Mare meva, quant de temps va passar? Fins que el van declarar per mort, fins que es va despertar? Clar, no ho posa. Diu que van portar allà i després, si que el van dir a mesura de tarda, van portar... Si quant de temps pots estar amb el Marc a Passos sense funcionar? Potser no havien passat encara 24 hores. Ai, per favor. Però... Déu-n'hi-do, no? Imagina't que, clar, exacte que arribarà a ser més tard, que ja estàs allà dins la caixa. Ai, quin angoixa, per favor.
Una història forta. Moltes gràcies i que vagi bé.
Dues quarts i mig d'onze, ara obrim diaris i ens fixem en diferents articles on creiem que val la pena aturar-se. Per exemple, avui el Periódico dedica unes quantes pàgines al retorn de Marmer Genedes, a la fi d'aquest calvari, i ens aturem, però, al perfil que fan d'aquest periodista, aquest corresponsal de guerra del Periódico.
El defineixen com una apassionat del món arabe i de Rússia que des de fa anys és el periodista que s'encarrega de cobrir les guerres per aquest diari. Per la seva feina i professionalitat ha rebut, de fet, premis importants.
La seva primera corresponsalia va ser el Magrib. Amb seu arrebat durant els anys que va residir en aquella zona del món, Marginedes va passar una gran part del temps a Algèria per cobrir la guerra que llavors va entaular el règim del G i els grups armats islamistes.
Després, a partir del 2002, va cobrir la segona guerra a Txetxènia entre el 98 i el 2000 i va ocupar la corresponsalieta de Moscou, com dèiem, a partir del 2002, amb continuos viatges a la República independentista caucàzica.
I va ser, volíem dir, fins al 2002, perquè llavors va ser quan va tornar a Barcelona i des d'aleshores ha estat el reporter del periódic on es de conflictes, ha estat a totes les guerres que hi ha hagut els últims anys i no ha deixat de perfeccionar el rus i l'àrab, idiomes que domina ajuntament amb l'anglès i el francès.
Per exemple, ha fet diversos viatges a l'Irak entre els anys 2003 i 2010. També ha estat diverses vegades a l'Afganistan entre el 2006 i el 2010. Els últims anys els ha dedicat a la primavera àrab i els conflictes que n'han sorgit. I el gener del 2011 va assistir a les primeres manifestacions i a la caiguda i posterior fugida del president Ben Ali a Tunísia.
I Marc Marginedes, per exemple, diu que també va ser guardonat l'any passat amb el verdigés Premi Internacional de Periodisme a Maria Grazia Cutuli, que detorga el diari italià Corriere della Sera. Avui, doncs, el periódico li dedica la portada i el tema del dia en totes aquestes pàgines per parlar del retorn de Marginedes.
Més qüestions, per exemple, a l'Avanguardia. Avui ens quedem a les pàgines de la cultura, però ens parlem de les glòries amb mans d'una emergent, una aproximació que fa aquest diari a Anna Coello de Llobet, la guanyadora del concurs de reforma de la plaça amb l'Agència d'Ester de París.
Ella ha estat formada a Navarra, a l'UPC i a Harvard, i ha realitzat algunes de les seves obres a l'estranger. És arquitecta i pesatgista, va néixer a Girona el 73, i el seu pare va ser president del Port de Barcelona. Es va instal·lar a París el 2005, treballant per l'agència Agenster, amb la qual ha col·laborat a projectes com l'Expo 2008 a Saragossa, i el 2006 va tornar a Barcelona on va muntar un despatx amb dos socis.
El 2008, just a l'inici de la crisi, es va establir en solitari.
Diu que el que més li interessa és el paisatgisme com a disseny d'espais exteriors on es combinen l'arquitectura, l'urbanisme, la vegetació i l'ecologia. Ana Coello proposa altres idees també per Barcelona. Els dos pulmons verds de la ciutat, que són Monjuq i Colserola, queden massa desconnectats de l'urbs. El bar de la Ciutadella té força potencial com a espai central i d'enllaç amb l'est de la ciutat i el litoral,
però per anar bé hauria d'alliberar-se del zoo i de les vies ferroviàries. Diu que en definitiva a Barcelona li queda molta feina per fer. És l'opinió i el perfil de la dissenyadora d'aquest espai de la plaça de les glòries i enllaçem aquesta informació amb un altre punt cultural arran de la mort dels 91 anys de l'Enresné.
i ens quedem amb l'apunt que en fa Àngel Quintana al diari El Punt Avui, un article que titula Diroxima al Bodewil.
Comença dient que Alain Resnè va estar 55 anys a la modernitat. La seva herència estableix moltes vies per evocar la seva obra. La primera i més tòpica és la de Resnè com a cineasta de la memòria. Evocar-lo com qui va donar-se de la magnitud de la tragèdia perpetrada per la guerra i que ens recordava que els que no vam viure la desgràcia mai podríem arribar a comprendre què va passar a Hiroshima.
que parla, per tant, d'Hiroshima Mon Amour, Noitè i Bruillard, o també de Muriel i Loan du Vietnam. En els darrers anys, la imatge, diu Àngel Quintana, del cineasta compromès amb la memòria de la barbària i amb els signes de la modernitat del nouveau roman, s'havia anat difuminant. Resner era un cineasta resistent que des dels anys 90 havia demostrat que el seu interès anava cap al pes de la cultura popular.
I parla, per exemple, d'On con él la cançó, del 1997, d'Encuentros privados en lugares públicos, del 2007, o també d'I want to go home, del 89.
i li agradaria, diu Angel Quintana, remarcar la que menys cinta ha generat, que és la idea de Resnè, com al cineasta, que millor ha sabut parlar de la clandestinitat i de la lluita antifranquista en els anys de l'exili. I parla de la guerra terminado del 66, a partir d'un guió de Jorge Semprún, que retratava com funcionaven els avarells comunistes que des de la clandestinitat somiaven destruir el poder franquista.
és l'obituari que signa Àngel Quintana sobre l'Andrés Neu avui al Pont Avui. Enllaçem ara aquesta informació amb la informació esportiva d'aquest matí. Fixem per tant en les portades esportives i també les portades dels generalistes que diuen del partit del Barça d'ahir.
El periódico, per exemple, destaca el Barça a un punt del Madrid que empata en el derbi del Calderón, tot i que no ofereix cap imatge a la portada. L'avantguàrdia també diu que el Barça retalla terreny i el Madrid es labora en lluita per la Lliga amb un 4-1 contra l'Almeria. Imatge, doncs, del jugador celebrant un dels gols d'ahir vespre.
I el punt avui, la imatge és de Xavi, Messi i Neymar abraçant-se al Barça a un punt del líder. També és el mateix titular aquest, el del Mundo Deportivo, a un punt del líder, i la imatge és de la rematada de Leo Messi del partit d'ahir a la nit. Una golejada per continuar somiant, és com titular el diari Sport.
Des de Madrid parlen del derbi madrileny, per exemple l'has diu tot un derbi d'una altra època, amb aquest dos a dos, i el marca El Límit titula i ensenyar dues imatges, una d'un enfrontament entre dos jugadors del Madrid i un de l'Atlètic, i l'altra en un moment en què es van abraçar al final del partit.
I acabem parlant de cultura, però avui centrem-nos en els Òscars, com hem comentat abans, s'han produït aquesta nit, els grans guanyadors són 12 anys d'Esclavitud i també Gravity. Sentim la banda sonora de Gravity perquè abans hem parlat de la millor cançó que era la de Frozen, però la banda sonora se l'ha endut Gravity, per això sentim aquest tema d'aquesta banda sonora signada per Steven Price.
Per altres premis que hi ha hagut, per exemple, Matthew Mangonegui ha guanyat el premi a millor actor amb el seu paper de sèrie positiu a Dallas Byers Club i per tant no se l'ha endut Leonardo DiCaprio, continua sense tenir cap premi Òscar, el seu palmerès. Kei Blanchet s'ha endut el premi a la millor actriu per la pel·lícula de Woody Allen o La Gran Bellesa, que és la millor pel·lícula estrangera. La pel·lícula italiana ja havia guanyat el Globus d'Or i quatre premis del cinema europeu.
Jared Leto ha guanyat com a millor actor de repartiment i Lupita Nyong'o, millor actriu de repartiment. El que fa el guió, que és el millor guió original dels Òscars, aquesta cinta dirigida i escrita per Spike Jonze que tracta de l'amor entre un home i el seu sistema operatiu.
i el millor guió adaptat se l'han dut també 12 anys d'esclavitud aquesta pel·lícula d'Steve McQueen, que també, com dèiem, ha guanyat el premi de millor actriu de repartiment i el de millor pel·lícula.
I pel que fa a la passadela, com dèiem, les millors vestides, es parla, per exemple, d'aquest blanchet que anava amb un vestit d'Armani, amb un color així color carn, per dir-ho d'alguna manera, amb diferents aplicacions. També parla de Charlize Theron, una de les meves espectaculars, amb un vestit negre, en aquell cas, i amb un escot en format de V, que també era la protagonista de Gravity.
També en aquesta llista apareixen Naomi Vats o Camila Alves. I en aquest recull també apareixen les pitjor vestides segons el criteri de l'avantguàrdia. Un llistat que l'encapçala Ireland Baldwin, que és la filla de Kim Basinger.
o també Anna Kendrick, que havia sentat la fama per la seva aparició a la saga Crepúsculo, i després d'aquesta gala dels Òscars se la recordarà, diuen, per un vestit complicat. També apareixen Sally Hawkins, que és l'actriu secundària de Blue Jasmine, o Christine Chinuit, que és l'actriu de The Good Wife, que va sorprendre amb un disseny d'aurat bastant complicat també, perquè semblava fins i tot una armadura.
I per acabar amb aquest punt d'anècdotes també es planteja alguns pentinats si havien estat un error o un encert, per exemple el de Lady Gaga que va triar un pentinat estil Star Trek que feia joc una mica amb el vestit que portava. També és la línia d'aquesta pel·lícula Amy Adams, una tributons que va portar un recollit que sembla que la feia molt més gran del que és.
Sandra Bull, que en canvi li deien que és una de les més ben vestides, diu que portava el cabell molt cap al costat i això doncs també la favoria en aquest cas. I també s'aplaudeix l'actriu Charlize Theron, que va respectar el seu tallat curt d'una manera xic i elegant.
Són alguns dels apunts més enllà dels premis que s'han entregat aquesta matinada.
8 minuts i les 11, saludem ara el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Per parlar del temps, bon dia, que d'alguna manera torna a ser càlid aquest matí, no? Pel vent, potser. Sí, el vent és empropiador, perquè tenim una bosseta d'aire fred bastant potent, que pot revoltar una miqueta el temps, ara en parlarem, però la bossa d'aire fred aquesta en alçada, amb el vent que m'ha acompanyat, doncs dona una mica aquesta sensació de més fresco de la que toca. Tot i això, tenim 11 graus, només. El que passa és que a la mínim ha estat de 10, fruit d'aquest vent que hem tingut la temperatura.
Bé, estem en una situació d'un front realment espectacular, d'una depressió que realment impactarà contra tot el que és la zona del Cantàbric i del sud de França i també al País Bas Nord. En aquelles zones s'esperen onades entre 7 i 10 metres d'alçada, amb vents molt potents. Penseu que avui a casa nostra no està fent aquest sol, el que tenim a Sant Just a tot arreu, sinó que les comarques de Girona aquest matí estava plovent.
que el vent és molt important en tot el que és la zona de l'Empordà i també de les Terres de l'Ebre, cops que han superat els 100 km per hora en algun punt, o sigui que el vent és molt marcat. Si el notem aquí Sant Just, doncs és bastant probable que sigui molt marcat als dos extrems del país. D'altra banda, també les precipitacions en forma de neu són molt destacades i continuaran fins ben bé dimecres al migdia.
a tot el que és ara començat a la cara nord del Pirineu, sobretot al Pirineu de Lleida, però avançaran cap a tot el que és la cara sud del de Lleida i també ho faran aquesta tarda cap a les comarques de Barcelona i de Girona, però a les zones pirinenques. La cota de neu està al voltant dels 1.200 metres, o sigui que és baixa, així doncs que el gruix de neu pot ser destacat i poden caure entre 20 i 50 centímetres de neu nova, i pensem, per exemple, que al port de la Bona Aigua hi ha zones del port...
d'aquesta zona que estan al voltant, dels 3, 3 metres 20. O sigui que els gruixos de neu que acumularem de neu nova són espectaculars, però bé, a finals de setmana patirem per les allaus, perquè realment la tendència hi anem directes cap a una situació primaveral total. I no només per aquesta setmana, sinó que els mapes ja han terminat. Recordeu que la setmana passada us dèiem que potser pel dia 7 ens arribi una fororada important,
La fredorada ha arribat, però es queda el País Basc. Marca molt tot el que és el nord de Catalunya, amb aquestes precipitacions que tenien avui a les comarques del nord de Girona, amb aquestes nevales a Lleida, però a la resta notarem una mica de fred, però ràpidament el sol se'n carregarà d'escalfar molt l'ambient. De complicacions en el temps aquesta setmana, ben poquetes.
El que sí que podem parlar és d'aquesta situació que ara tot just ens està creuant per sobre nostra. També ho ha fet durant aquesta nit. És estrany dir que ens està creuant un front. Sí, ens està creuant un front. Sí que ha donat aquestes precipitacions a Girona, però aquí nosaltres venim veient alguns núvolets,
El vent s'encarrega d'emportar-se cap al mar.
Avui la màxima pot estar al voltant dels 13-14 graus. Tampoc no són extremadament elevades, però bé, és una temperatura bastant normal per a l'època. I d'altra banda, l'ingredient que tenim avui és que aquesta tarda poden créixer anul·lades, perquè tenim aquesta bossa d'aire feta en alçada, poden créixer anul·lades a la meitat nord-est de Catalunya.
Com ja sabeu, en aquesta meitat nord-est nosaltres sempre som a la frontera. Un clar exemple és divendres. Divendres vèieu com, fins i tot al principi de la tarda, si miràvem una miqueta res cap a Sant Feliu, o miràvem cap a l'altre cantó del Llobregat, un cel completament serès, sense cap núvols res, i les tempestes just...
Arrenquen i la seva fi està a Sant Just, entre Sant Just, Molins, Sant Feliu... I en aquella zona dona la precipitació, fins i tot Sant Joan d'Espí. Però a la resta ja tenim la serenitat. Avui passarà una miqueta el mateix. Veurem com creixen els núvols d'una manera molt destacada. Aquests núvols, la seva evolució és que es carreguin força cap als dos vellesos i després fan una mica de recorregut cap a mar, aquestes tempestes.
Clar, algunes d'aquestes que enganxen el Vallès més de Sabadell, Terrassa, doncs en aquesta zona baixen cap a nosaltres i poden enganxar a Rasquinyó la zona del Tibidabo, la nostra zona de Sant Just, que som més al nord. I podria passar una mica la repetició del que va passar divendres, que va anar a quatre gotes, vam veure un ar de Sant Martí preciós, el cel era amenaçador amb una llum groguenca espectacular que donava el reflex d'aquesta tempesta cap a Sant Just, perquè estàvem just al marge, i podria passar aquesta tarda, un altre cop, aquesta situació.
Si no, la temperatura caurà. En el moment que es desploma, les temperatures cauen.
Aquests vents acumulen núvols a la Carrera Nord del Pirineu i allà continuen la precipitació, però la resta parlarem de sol i de temperatures amb un petit gest cap a augmentar una mica. O sigui que demà podem arribar als 15 graus, el sol hauria de ser el protagonista, sobretot a mesura que comencem el dia el sol cada cop serà més destacat. No diem que el matí estiguin núvolats, però vull dir que aquests petits núvols com tinguem tingut aquest matí o tindrem avui,
doncs això a poc a poc anirà marxant i ens quedarà un temps força estable. Dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge parlem d'un progressiu augment de les temperatures amb un temps estable. Dimecres al migdia, tardes s'acaben les nevades al Pirineu, o sigui que també quedarà nen de núvols i sembla ser que l'anticicló serà el gran protagonista de la resta de la setmana amb un cap de setmana marcat per un temps estable i al tanto perquè podríem tenir valors de 17 o 18 graus de cara al dissabte, diumenge.
Tot pinta molt bé. Avui dilluns ja veurem com acaba la cosa, no? Però vull dir que en aquestes èpoques... L'anticicló és bastant potent. Sembla que està en aquesta situació que hem tingut durant tot l'hivern d'entrada de fronts atlàntics, sobretot de nord-oest, i de darrere d'uns quants dies parlarem més d'anticicló i no parlarem de ara sol ara front, ara sol ara front, sinó que és una setmana que, a partir de demà, és molt més tranquil·la. Molt bé, Carles, perfecte. Ja ho anirem concretant també els propers dies. Perfecte. Que vagi bé i bon dia.
Mitja minut i arribem pràcticament a les 11 del matí. Connectarem amb el butlletí de Catalunya Informació. També ens posarem el dia amb l'actualitat Sant Justenca. I tornem després amb més coses. Ens revistarem a Lloren Rey, portaveu de Siu, a l'Ajuntament de Sant Just, per parlar d'actualitat política en clau municipal. I també farem tertúlia cap a les 4 de 12 amb la Carme Madol, Vicent Riera, en Josep Coderc i la Palmira Badell. Tot això després de les notícies.
La informació més propera al Just a la Fusta. Catalunya Informació. Bon dia, són les 11.
Tots els anys d'Esclavitud i Gravity han estat les grans triomfadores dels Òscars que s'han entregat aquesta matinada. La cinta d'Steve McQueen sobre l'Esclavitud ha obtingut l'Òscar a millor pel·lícula i la de ciència ficció d'Alfonso Cuarón s'endú set estatuetes d'aurades. Matthew McConaughey obte l'Òscar a millor actor per Dallas Byers Club i Cate Blanchett a millor actriu per Blue Jasmine.
L'exèrcit d'Ucraïna està en alerta de combat per l'ocupació militar russa de la península de Crimea, Kiev ho interpreta com una declaració de guerra i demana la intervenció de la Comunitat Internacional. El G7 suspèn la participació a la cimera del G8 a Sochi, a Rússia. La crisi entre Rússia i Ucraïna té efectes també a les borses, la de Moscou s'enfonsa més d'un 11% i el ruble cau a nivells històricament baixos davant del dólar i l'euro. Per contra, restar-ho, el banc central rus ha pujat per sorpresa els tipus d'interès.
Retreig del ministre de l'interior, Jorge Fernández Díaz, a la seva homòloga europea, Cecilia Maltz-Trump, durant l'entrevista que han tingut tots dos a Brussel·les per la tragèdia de Ceuta d'ara fa un mes. Fernández Díaz ha demanat ajuda a la Unió Europea per millorar el control fronterer del sud. Ministres, comissaris europeus i responsables dels principals organismes internacionals, com el Fons Monetari o l'OCDE, es troben avui a Bilbao per analitzar com evoluciona la recuperació de l'economia i quins són els reptes i les oportunitats de creixement.
I la ratonera, l'obra de misteri de Catacristi per al teatre, arriba per primera vegada a Barcelona. El Teatre Polos trena dimecres una producció fidel a la versió original, que fa 62 anys que triomfa el West End de Londres. Comença l'exodadi internacionals pels amistosos de futbol de les Seleccions al Barça, perd 14 jugadors i l'Espanyol 3. Aquesta tarda, celebracions al Vendrell pel títol de cop aconseguit per l'equip d'OK Patins.
Comença el judici l'atleta paralímpic Òscar Pistorius a Sudàfrica, medalla d'or per Torres i Montaner al Mundial de Ciclisme a Cali i entrenaments de moto GP a Austràlia, on al millor temps l'ha marcat Jorge Lorenzo.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. La setmana que ve arrencarà el procés de preinscripció pel curs 2014-2015. Per això les escoles de Sant Just seguiran els propers dies amb les jornades de portes obertes als pares i mares per tal que triguin al centre on matricularan els seus fills i filles.
L'escola Montserrat farà les seves reunions dijous a les 4 de la tarda i divendres a dos quarts de deu del matí i l'institut obrirà les seves portes dijous a un quart de set de la tarda en una única visita. Per més informació sobre aquestes jornades i sobre els criteris de puntuació, podeu consultar el web de l'Ajuntament, sanjus.cat. I a més d'altra banda, l'escola d'Arts Gràfiques Antonio Algaró també organitza jornades a portes obertes per informar dels seus sigles formatius de grau mitjà i superior.
La primera visita serà dijous a les 6 de la tarda. Unes visites que es repetiran uns tres cops al mes, fins al maig. Al web www.escolaalgaro.com trobareu més informació.
Més qüestions. Promunça gestionarà a partir d'ara les zones blaves i verdes d'aparcament del municipi. Ho va aprovar el Pla municipal dijous, amb dos punts d'urgència que no figuraven a l'ordre del dia de la sessió. L'empresa municipal promunça, per tant, gestionarà aquestes zones d'aparcament, així com també l'aparcament del mil·lenari.
Fins ara una empresa privada era la judicatària del servei. D'altra banda, l'alcalde Josep Pinyà, avançat cap a Unsa, posarà en marxa properament una nova zona blava i verda al sector Sant Just Porta Diagonal. Amb el canvi de gestió de les zones d'aparcament, segons l'alcalde, els preus es mantindran com fins ara.
I acabem recordant que l'Ajuntament de Sant Just posa en marxa avui una unitat d'intervenció ràpida. És un nou servei que actuarà a la via pública fent petites obres de manera ràpida prestat per l'empresa AXA. L'aiguda d'inversions sobre municipals a la via pública ha fet que el Consistori hagi decidit crear aquesta unitat i destinarà una partida anual per fer actuacions concretes de millora de paviment, voreres
i fer manteniment als carrers i parcs. Aquest 2014 està previst arreglar més de 1.700 metres quadrats de paviment de goreres i 1.000 m d'asfalt, a més d'unes seixantenes d'escocells, entre d'altres elements. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies d'Edició mitjà dia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I wanna take you somewhere, so you know I care. But it's so cold and I don't know where. I brought you daffodils on a pretty stream, but they won't flower like the last spring.
And I wanna kiss you, make you feel all right I'm just so tired to share my nights I wanna cry and I wanna love But all my tears have been you
On another love, another love, all my tears have been used all. On another love, another love, all my tears have been used all. On another love, another love, all my tears have been used all.
And if somebody hurts you, I wanna fight But my hand's been broken one too many times So I'll use my voice, I'll be so fucking rude Whereas they always win, but I know I'll lose And I'd sing a song that'd be just stars But I sang them all to another
On another love, another love On another love, another love On another love, another love On another love, another love On another love, another love On another love, another love On another love, another love
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passen 10 minuts de les 11. Aquesta la parlem d'actualitat Sant Justenca amb el portaveu adhesiu a l'Ajuntament de Sant Just Llorenç Rey. Bon dia. Bon dia. Perquè aquest dijous passat hi va haver ple municipal corresponent al mes de febrer. Per tant, volíem rebassar algunes de les qüestions que es van tractar. Per exemple, entre altres coses es va parlar d'una qüestió, va ser un punt d'urgència, de fet, sobre l'aparcament del mil·lenari.
perquè el gestioni directament pro Muntsa i és una qüestió que ja s'havia parlat de tota manera al ple, s'havia retardat una mica segons van explicar el portaveu dels socialistes per tot el tema d'aquesta reforma de l'administració local però que en tot cas no canvia massa les coses a banda d'aquesta gestió. Des de CiU com ho veieu?
Bé, com ja vam refermar en el ble municipal, d'entrada no és el Parc Idominaris, sinó que és tot el sistema de parquímetres de totes les zones blaves de Sant Just, més les noves zones verdes que s'implantaran a la zona de Porta Diagonal,
tot el que hi ha existent d'aparcament a la via pública, més les noves zones tarifades. Amb això hem estat en un nostre acord, al principi, quan ja fa mesos ens va plantejar la possibilitat d'explotar directament nosaltres la gestió d'aquests parquímetres, doncs també vam estar-hi d'acord. És cert que després d'últimament
s'han anat plantejant dubtes per un cantó fiscals d'impostos que en funció de si això ho gestionava directament una empresa municipal o si això ho gestionava l'Ajuntament, generava o unia o no generava o unia, com s'havia de liquidar i per acabar-ho de complicar més amb la nova llei aquesta que s'intervé d'alguna manera molt més les capacitats d'actuació dels ajuntaments
obligaven a presentar un projecte de viabilitat econòmica i demostrar que l'administració en aquest cas era més eficient que una empresa privada a l'hora de poder-ho realitzar. Tot això ha fet que s'enterrerixin els papers, però també hem de manifestar que tampoc nosaltres som els responsables i això ho vam tindre unes hores abans del ple.
Ens en tenim en aquest punt no perquè no compartim la filosofia, doncs perquè això es gestioni des de l'àmbit públic, perquè creiem que es pot fer una millor tasca.
sinó senzillament pel fet de dir que no ho han pogut analitzar. Entenem que ha sigut, per les presses, en aquest cas no qüestionem com d'altres vegades. El retard a l'hora d'arribar d'informació, no? Hi ha un retard. En aquest cas, el retard és justificat i és justificar l'urgència perquè estem en aquests moments en un limbo de no actuació. L'únic que diem és, ens els tenim d'aquest cas perquè és que realment
La informació no l'hem tingut fins a hores abans del ple. No es pot anar votant que sí a la baladi sense veure les coses, perquè això ens compromet. Pot passar factura, no? No es passa factura, però hi ha vegades que dius...
Hem d'assumir que quan s'aproven les coses a l'Ajuntament i s'aproven si després hi ha algun problema, doncs n'ets responsable perquè tu ho has aprovat. Estem ja farts de veure en aquests darrers temps tots aquests membres dels consells d'administració d'aquestes entitats bancàries que diuen que ells anaven allà i votaven però que ells ho tenen amb responsabilitat. No, escolti, vostè quan vota a favor d'una cosa vol dir que allò s'ho ha mirat, s'ho ha estudiat, que ho comparteix i que
n'assolés les responsabilitats. Jo no puc assolir una responsabilitat d'algú que no m'he pogut llegir. Ho sento. Però no vol dir que n'estigui en contra, senzillament. M'hi abstenc per aquesta raó. En tot cas és aquesta qüestió que com dèiem que havia entrat de manera d'urgència al ple d'aquest mes de febrer.
Entre altres qüestions, també es va tractar un altre tema que ja n'havíem parlat també en altres ocasions, perquè en aquest cas ja és l'aprovació final, com si diguéssim, l'últim pas que calia per la fusió entre ProMonza i ProXa. També, com dèiem, n'havíem parlat en altres ocasions. En tot cas, ara és definitiu, ja s'ha arribat al final d'aquest procés.
El que té l'administració és que les garanties de que les coses facin ben fetes a vegades comporten tota una sèrie de tràmits que són més llargs dels que desitjaríem.
Pel bé que no es facin coses malament, ja se'n fan prou. Havent dit tots aquests requisits, doncs sí, hem de passar les prèvies, les inicials, les definitives, les publicacions i donar tot tipus de garanties. És un tema que estàvem d'acord. Govern, oposició, tots els grups... doncs senzillament anirà seguint els tràmits i aprovar definitivament aquesta fusió.
D'altra banda es van tractar un parell d'emocions, per exemple un altre relacionat amb aquest altre tema que hem anat comentant en diverses ocasions sobre aquesta llei que comentàvem també de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, en el cas que d'alguna manera el pas de Sant Just se suma a molts altres passos de més ajuntaments
per presentar un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional referent a aquesta llei. No sé si és un punt que s'ha aprovat amb el vot a favor de partits de govern. Si creieu que servirà d'alguna cosa, si tiraran endavant tot plegat, com ho veieu?
Jo particularment no crec que tiri endavant. El recurs. El que sí que s'havia de fer era un recurs, a més a més aquest recurs havia de ser fet exactament fil per randa a tots els ajuntaments on es presentava perquè hi hagués una possible impugnació per defecte de forma, perquè el que més li agrada al Tribunal Constitucional
és detectar un defecte de forma i així s'estalvien dintre que dictaminar temes doncs més escabrosos. És una forma ràpida. Per no detectar aquest defecte de forma, el que s'ha fet és fer una moció estàndard i que s'aprova a 1.500, 2.000 ajuntaments o les que siguin, perquè pugui entrar
fer aquesta demanda que el Tribunal Constitucional l'accepti o no. Però tot i així no vol dir que l'hagi d'acceptar, vol dir que es requereixen tots aquests ajuntaments per poder ser admesa de tràmit. No vol dir que després el Tribunal... Crec tampoc en aquest Tribunal Constitucional, està malament que ho digui, però si ja no crec normalment en les mocions institucionals aquestes que fem a mogollón de tots i tal,
Entenc que ens hem de defensar, perquè s'està atentant contra l'autonomia dels ajuntaments, i en aquest cas sí que ens hem de defensar. El que passa és que crec que ni tan sols s'admita el tràmit pel Tribunal Constitucional. Suposo que és la manera de fer les coses, d'intentar trencar totes les vies, no?, per entendre'ns. El cert és que prefereixo quasi bé que no l'acceptin a tràmit el Tribunal Constitucional,
que l'enreviada es queda en que no me l'ha acceptat a tràmit, que no pas que m'acceptin a tràmit i després em facin com a la sentència de l'Estatut. A partir d'aquí, ja dic, i tinc poc a fer i preferiria que ja ni l'acceptessin a tràmit, perquè després el resultat ja sabem qui serà, aleshores, o jo, crec.
que serà desfavorable. En aquest cas estic parlant a nivell particular. És un procés que ja sona. És una opinió meva personal, no voldria comprometre aquí, en el meu grup, però la meva opinió és aquesta.
D'altra banda també un altre dels temes que es va tractar en aquest ple era la proposta dels noms, en aquest cas Ima Castellví com a jutgessa de pau de Sant Just i Lluís Segura com a jutge substitut i també agafant d'aquesta qüestió des de Convergència Unió van mirar de preguntar si els podien
Volem proposar o assolir uns criteris fixos a l'hora de plantejar l'elecció d'aquests jutges de pau. Nosaltres principalment compartíem un neguit que hi havia per part de l'equip de govern.
de l'administració que li perdoguin, en aquest cas la Generalitat, la Conselleria de Justícia, doncs, haurien de definir una mica els requisits o les qüestions, o una mica de formular-hi, o de fórmula com poder avaluar els candidats a jutge de pau i no que fos una cosa totalment sense cap tipus de...
O sigui, que sembla com si quedés la discrecionalitat total i absoluta de l'equip de govern o, si ho volem, ampliar a tota la corporació el fet d'escollir el jutge de pau. Tothom preferiria que hi haguessin algunes guies o alguns passos que seria molt més fàcil de decidir això que pugui semblar. Aleshores, i l'altra segona part era que el que vaig dir és, independentment de la valor de les persones que puguin
està desenvolupant aquesta tasca en aquests moments, com és la IMA, que ho ha fet fantàstic i res a dir i res a opinar de tota la seva tasca fet durant tots aquests anys, el que sí que és cert és que crec, però és que en aquesta equitat, en tot, no el jutge de pau, el jutge de pau, els polítics, els presidents de les sessions culturals, els presidents de les sessions esportives, doncs tindrien que tindre una mica
una data de caducitat. I si més no, si més no, com a mínim, una data màxima consecutiva. O sigui, jo entendria que una persona pugui ser el president d'algú, o l'alcalde d'algú,
un màxim de x anys, que no soc jo qui per decidir-ho. Vull dir, potser jo tindria 8, 10 anys, després que plegués, i de la mateixa manera, al cap de 8 o 10 anys, si podria tornar a presentar, considero que podria portar moltes coses a aquella persona un altre cop. Però que pogués parar, no? No, d'alguna manera, no considero que estigui bé que una persona estigui 25 anys consecutius amb un càrrec, sigui el que sigui, perquè crec que és dolent
Allà, en aquest cas no. En el cas de moltes entitats crec que pot ser dolent per la regeneració de la pròpia entitat, associació o ajuntament o el que sigui. I després, perquè si no també, sembla com si es tanquin les portes a la societat civil que és la que al final acaba sent el jutge de pau, no estem parlant del món de l'empresa, estem parlant participació de la societat civil. Amb entitats, no? Tant siguin entitats, siguin agrupacions polítiques,
o siguin organismes dependents de l'administració, però tot allò que partaia el món de la societat civil, doncs, escolta, som 17.000 habitants, doncs això s'ha d'anar regenerant i s'ha d'anar alternant, però ja dic, en tots els aspectes, no en el cas del jutge de pau, sinó el jutge de pau i tot allò que tingui a veure amb això.
Suposo que és complicat la manera de regular-ho, perquè en principi cada entitat depèn de si mateixa, cada partit també, i en el cas del jutge potser sí que veig que és més fàcil. Això no es pot regular, això no es pot regular, perquè dins del camp de la...
de l'entitat privada, com dius tu, perfectament. Una cosa és que no es pugui regular i una altra cosa és que podries tindre uns manuals o uns acords d'higiene, per mi, democràtica, que recomanessin que totes aquestes entitats es neixin regenerant. I en totes aquelles que depenguin de l'administració, doncs crear com una norma
de un protocol de bones intencions, doncs de cada administració tots aquells òrgans que depenguin d'ella els aniran renovant amb una ciutat determinada X, que s'estableixi per qualsevol tipus d'organisme que depengui de nosaltres i es pugui allargar en recomanació qualsevol entitat. Perquè crec que és bo per la regeneració de la pròpia entitat o de la pròpia institució que sigui.
També en el cas d'alcalde, doncs. Evidentment. Jo la meva proposta, però clar, això sí que ja va molt més enllà del que... Però jo considero que tindria que tindria un límit de mandats. De quants anys, per exemple? De vuit, de dotze. Jo no crec que més enllà... Jo crec que un màxim de tres legislatures seria el màxim màxim que es podria presentar a una persona. Però ja dic, aquí ja, quan a Iglesia hemos topado, hi haurien interessos de molta gent que voldria que això no s'acabés mai.
però en tots els partits tenim alcaldes que són alcaldes des de la democràcia i alguns fins i tot que s'han allargat i són alcaldes franquistes i continuen sent alcaldes després de la democràcia. Aleshores clar, dius, és l'alcalde no, el de sempre. No crec que sigui bo. Ajuda segurament a vegades aquesta falta de proximitat entre política i ciutadania que de vegades també hem comentat.
Exacte. És el que et deia, la societat civil és molt més àmplia que un alcalde o un president d'aquí o un president d'allà. Doncs moltes gràcies, Llorenç Rey, portaveu de Converència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just. Que vagi molt bé i tornem al Més que B. Moltes gràcies a tots. Adéu, bon dia. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
Just a la fusta. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara, no és de segon de so, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegit de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de cobla o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
Insorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Que et vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Just a la Fusta, el Magazine del Matí. Tres minuts i dos quarts de dotze. Aquesta hora comencem de seguir la tertúlia d'avui dilluns.
I ho fem primer de tot saludant els tordolians d'aquest matí. Per tant, el Vicenç Riera, també tenim en Josep Coderc i la Palmyra Badell. Molt bon dia. Ui, és la que tenim al micro no ara. Palmyra, bon dia. Bon dia. Ara sí. Em sento ara?
Avui us he enganxat, he entrat més ràpid i us he fet córrer. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bé, bé. Estàvem vedant i ja estàvem fent tertúlia. Exacte. I saludem també la Carme Madó, que si ens està escoltant li enviem una abraçada si vol trucar, tot i que m'heu comentat que potser justament parlar-hi... És com si s'hi pot trucar perquè està amb una veu... Per això, per això. ...refradat molt fort. Quan ella no surt és que es troba malament.
Exacte, no falla mai. En tot cas, comencem amb la carta de la Palmyra? Comencem. Quan vulguis. No, us vull explicar que fa pocs dies que tinc un mòbil nou.
i potinejant-lo, si l'encerto, puc saber el dia i l'hora. Jugar, connectar-me a internet, enviar e-mails, i que me n'envien, així com als WhatsApp, fer fotos, gravar-me la veu, escoltar música, sumar, restar, multiplicar i dividir, a més a més de telefonar.
Fa més coses. Se'n diuen aplicacions, però em quedo aquí, eh? El nivell de sofisticació que gasten aquests animalets em supera. Ja faig prou esforç que ben mirat vés a cera si em convé per la salut. Però com que diuen que és bo fer en el cervell, aquí em teniu teclejant a tort i a dret. No em negareu que ha estat un bon invent. S'ha acabat allò de demanar conferència per parlar amb un parent de lluny.
S'ha acabat fer cues a les cabines i haver de portar les monedes de cingdoros o les xapetes fetes expressament per l'ús. S'ha acabat quedar-se empant al mig de la carretera sense poder demanar la grua. S'ha acabat no poder avisar que arribaràs tard. I vistos els nous models que s'han presentat al Congrés del Mòbil aquesta passada setmana a Barcelona, no sé què és el que s'ha acabat i què és el que comença. Si cada any els nous aparells són més sorprenents, no sé pas on arribarem.
Jo només els hi demano que no ho facin difícil. Hi ha qui va prou just en qüestió de tecnologia. Tanmateix, l'altre dia al Parlament de Catalunya, alguns diputats es van equivocar a l'hora de votar amb alçada. Què no faran davant d'una maquineta amb tants botons per tocar?
Què us sembla que els pot passar amb aquests diputats que es van equivocar només amb aquesta... A més a més, amb una qüestió que a ells els va molt malament. S'equivoquen i van votar a favor. Jo no entenc mai això, perquè tampoc és tan complicat, suposo, no? No, home, que si era amb alçada. Però encara que sigui amb alçada o amb el votó, no crec que sigui tan difícil. No va ser amb votó.
No sé si és m'alçada o amb botó, però si aquesta gent s'equivoquen amb dos o tres botons que hi deu haver allà, que deu ser per si, no o blanc, suposo que és falta de concentració.
No, i a més a més... Potser estan mirant el mòbil pel mira, perquè jo crec que també aquest és un altre tema, el de l'ús dels mòbils i les tauletes al Parlament català i espanyol és excessiu potser també. O potser també que aquesta gent no s'han llegit el que s'havien de llegir i no saben de què va. I no sé què és el que pot passar, però que han quedat fatal. Han quedat molt malament. No hi ha molts d'allà que estan allà sentats i res més?
Poden estar asseguts, però ells han de portar els deures fets ja. S'hauria de poder avaluar d'alguna manera, no? Què hem de fer? El representant, el que fa ell, han de fer tots, no? Doncs no ho van fer. I no es produeu una cosa. No va ser un error
Seria complicat, no? No, perquè hi havia la presidenta. Podria ser un error volgut. A favor de la consulta? No ho sé, pot haver-hi sorpreses. Evidentment que pot ser volgut. Si saben que es van equivocar, suposo que els han pogut corregir.
No sé si es pot corregir, no sé si es pot fer una vegada comptabilitzat. És a dir, jo dic que no va ser un error volgut perquè el PSOE es va abstindre. Sí, exacte.
El PSOE es va abstindre. I del PP podria haver-hi algú que digués que no està malament això de la consulta. Em costa bastant de creure. Ja els veig a l'última fila també. A mi també em costa de creure. Si fos el tema de la llei de l'avortament. Ara ens en riem perquè és el PP. L'equivocació la pot tenir tothom. Això indiscutible. Però en nou persones... Són molts.
9 són molts. Ara vostè em fa pensar. Jo que la volia veure. És que ara vaig a dir una cosa. Quan jutges de Catalunya estan a favor de la consulta. 33 de moment que se sàpiga. 33. Però és que ja n'hi ha 3 de les Espanyes.
Clar, és que una cosa és estar a favor de la independència i l'altra és la consulta perquè a la consulta poden anar a dir que no. No sé quin problema hi veuen. Aquests nou veig que són massa gent que s'equivoca. I alguna cosa és pitjosa, no? M'ha fet horror d'error volut.
Després hem dit que hem equivocat... Jo no sé si m'exposaria a fer el ridícul així. Encara se va carregar el servei tècnic que va canviar... També pot ser. I si es canvien els cables creuats no es vota diferent? No ho sé. La cosa va d'aquesta manera.
Bé, ara això ha sigut una opinió distesa que fa passar bé. Ara, a fora, el que estàvem parlant ja és més seriós, que era l'assuntú de l'Ucraïna. Això ja és més complicat. Home, sí, és més greu. Més greu, sí, sí, perquè... A més, Europa té mala ment, Europa té mala ment, perquè l'Ucraïna...
Crimea acabarà sent de Rússia. Ja ho és, pràcticament, d'alguna manera. Europa no podrà fer res, ni Amèrica pot fer res. Si el banc el té...
a Xina, diguem-ho així, i Xina ja està a favor de Rússia. Vull dir, què vas a fer? I així no són molts, eh? Què vas a fer? Però a veure, ara jo estic memoritzant, no, però m'estic imaginant el mapa i Crimea no està al costat de Rússia mateix. És la península.
No està tocant frontera per frontera, no toca. Seria com una colònia. No toca, segurament. Igual enganxa a l'altra part que sí que toqui més crimea.
No sé, ara tampoc no... És una península, la part de Crimea, com se diguéssim. És una península que fa... Si hi ha Ukraine que forma part gran i llavors hi ha part petiteta... Exacte, aquesta forma. Bueno, petiteta no, perquè... A veure, és que aquesta possibilitat també hi ha entre Ukraine que acabi sent dels russos. Perquè estan dividits, eh? Sí, però tota Ukraine no crec que pogués quedar dintre de la...
que quedi dintre de l'esfera de Rússia és una cosa, però que sigui Rússia mateix, no, això ja crec que no passarà. Ara, el que Europa, per molt que manacin a dir que té sancions econòmiques, escolta, si té al costat Xina,
Avui en dia tampoc ens interessa quedar malament amb la Xina. Perquè agafes qualsevol... Home, no interessa quedar malament amb ningú. No, no, però agafes qualsevol aparell. En cotxe. Es fa la mà de la Xina. El desmuntes peça per peça i veuràs quantes peces són mà de la Xina. Això mateix, això mateix. Vull dir, clar, depenem molt ja de la Xina, no ens en adonem. Depenem molt. I si la Xina fa el costat de...
De Rússia... Jo no sé com acabarà, però sé com ha començat i les coses van mal dades, la gent està... I estan dividits, el problema és que també estan dividits, que hi ha molts rosòfils i hi ha europeistes, i és clar, estan dividits. Si no van a una guerra civil,
Suposo que com més broses faci, més esquitxarà tothom. Encara tornarà el president aquell, es tornarà a posar a la poltrona. Ja ho veurem. Aquell president estava molt bé mentre s'estava a Ucraïna.
A Rússia, cuidado, no estarà tan bé. No es podrà embutxacar tants quartos. No podrà tindre xetes d'or. No podrà tindre 18 dimensions. Ja les té. No, ara no hi pot anar. Si no el retornen, que ja ho veurem, això també s'ho mirarà a Rússia. Que encara les coses vagin així, sembla mentida.
tant que sembla que el progrés ha de portar l'entesa i que encara hi hagi aquests sistemes, que això és com un sistema feudal. I tant, i tant. O l'AMU ho té tot i els demés no tenen res. I el problema és que és una presidència que tenia
com a propietat, la nació. I si li interessava fer-se en un hotel, li anava al Llamo i li deia, mira, aquest hotel ha de ser meu, apanya't com vulguis.
No és gens estrany que la gent s'hagi revelat. Ara en comulta moltes coses segurament. Es veu que anava així la cosa. Almenys jo tinc informes en certa manera bastant directes perquè tinc una empleada que és ucrainesa i té família a Ucraina. Ja la conec. Ja la coneixes i se'n parla. El sentiment que hi havia allà entre els ucrainesos de què dir.
contra aquest sàpatre no podem fer-hi res. I què explica aquesta noia? Ella no era de la banda russa. No. Perquè quan li parlaves de... Ella és molt ucraïnesa. Ella es posava frenètica. Ella és molt ucraïnesa.
Però, bueno, respira, vull dir, el que es diu per allà sí que m'arriba, a través d'ella, doncs perquè la seva família li explica, li diuen, ella ha estat a Ukraine per vacances bastàries, conèix una mica la cosa. I sí, l'informe que ve és de, primera, molta pureza i molta riquesa. És a dir, una classe mitja no existeix. Quina és la classe pobre?
l'ucrainesa. Els més ucrainesos són els més pobres, rics, els més russòfils. Ho tenen malament els ucrainesos, doncs, eh? Els russòfils són els més rics. Llavors, es fa tenir en aquest sàpatre que sí, que es parla, que tenia 18 mencions,
i de què tenia, inclús les aixetes de bany i tot això, d'or, amb una esplendidesa enorme. Ara, jo també dic, cuidado, aquest individu s'ha anat a Rússia, i a Rússia el tindran, però el vigilaran, eh, o el controlaran molt, perquè així no els interessa, tampoc.
Ja veiem com s'acaba tot això. Durarà bastants dies encara, suposo. Aquí també la classe mitja va desapareixent, potser quedarem igual. El ritme que portem... La crisi econòmica, en definitiva, porta també tots aquests problemes. És a dir, uns que s'enriqueixen i uns altres que cada vegades són més pobres. De manera que va desapareixent la classe mitja per convertir-se en una classe ja pobra,
i només quedaran entre pobres i rics. Què s'ha de fer? No ho sé. Un s'ho planteja i dius com podrà vindre, com podrem superar aquesta situació.
Jo tampoc ho sé. És difícil. Ahir va sortir el programa que va sortir els que dormen al carrer i els que no. Els que han sigut i els que no són. És molt difícil. Anem parlant de fora i d'aquí entra... Aquí dintre hi ha molta misèria també.
i gent que havien estat bé i que estan bé. La gent en carrera i va sortir un xicot que parlava 4 o 5 idiomes, no sé quina carrera tenia també, i ara l'han col·locat a fer de guia, de guia per a la sua home. Ah, sí, sí, sí. Sí, aquest encara ha trobat això? Sí, encara ha trobat això. De guia però de propina, eh, no cobre res.
a tots els que m'han agafat una colla, els han fet guies, és una entitat que s'ha format, els han fet guies a Barcelona, agafen una dotzena de turistes, els ensenyen això, els ensenyen això, perquè almenys els han ensenyat amb ells, però es cobren del reparto que fan de les provines.
Que no siga... És una manera de sortir-ne així. I veus un senyor que ha fet una carrera, que ha passat uns anys estudiant, que a més a més en parla 4 o 5 idiomes... Una persona amb recursos, està preparada i... Aquest és el problema. El que caigui en la pobresa li serà molt difícil... De sortir-ne, sí. Però molt difícil serà. Bueno, això és un problema que, a dins de tot, en una nació com els Estats Units, que sembla que...
El risc també passava. La pobresa dels Estats Units molt difícilment es recuperava i es podia sentir.
De totes maneres tot veu el mateix, veu el treball, el no haver-hi treball. Si no saps fer una cosa, pots fer-ho una altra. Però el problema que tenim és que hi ha treball de pobresa. És a dir, sí, té treball, té treball, sí, però amb quins ous? Exacte. Però avui ja hem arribat a aquest punt que treballes, i sort que tens.
Sí, però darrere tota aquesta excusa aquella persona li van restringint i acaba per cari. També acaba amb un sou que no en té prou. És clar, i content.
És molt trist. Estem en una situació molt... Clar que és un... Sempre he de repetir el mateix. No és només la crisi econòmica, que també, sinó el canvi de model industrial.
La tècnica és a dir, tot això que es parla de l'internet i totes aquestes coses... Tot això provoca... Mira, mira, això m'has ensenyat això, això és l'opamina que s'ho ha fet a casa seva. Ah, exacte. Vés a fer-ho tu.
Però també es creen noves feines. Crec que hi ha més coses que només l'evolució tecnològica, com a problemes de crisi. Noves feines, però hi ha d'haver gent preparada per aquestes noves feines i els que no estan preparats queden marginats. Això ja va passar, la revolució industrial. Ara no és industrial, però sí.
De tota manera, fa 10 anys hi havia evolució tecnològica i més feina. És quan començava a fer. Com més avança, la tècnica està més avançada, menys mans necessiten. Aquesta tècnica també genera altres feines.
Sí, sí, canvia. Vull dir veure quina escena és. Sí, home, sí. Sí, és veritat. Estàvem parlant, com anàvem, de que si els cotxes, bueno, ja n'hi ha que quasi veuen sols, eh, però al moment que diràs al cotxe, porta-me tal com és tu, t'importarà.
Això treu feina. Algú ha de fer aquesta... La peça que digui i porta en el cotxe. Algú hi posarà la veu. Saps què fan aquestes coses? Unes peces que quasi no es veuen. Però s'han de fer igualment. Els xinus tindran feina.
Jo no crec que tregui gent, jo crec que canvia. Si tu veiessis com es fabriquen aquestes peces, ni persones fan falta. És que és una cosa tan simple i tan barata, perquè abans per fer una lampra de ràdio valia calés, muntar una lampra de ràdio amb tot el filament de dintre. Ara és una cosa que no veus, és una punta d'agulla i fa el mateix.
Ja. I allò no porta cap feina. No porta cap feina ara, una vegada inventada.
Però abans hi ha hagut una gent que s'hi ha dedicat. En fi, jo voldria dir que ens hem d'alegrar que ahir al vespre va arribar aquell periodista del periódic Marginedes. Me n'alegro molt que ja pugui ser a casa i desitgem que els que encara continuen segrestats que aviat puguin sortir.
Jo abans d'acabar també volia dir una cosa, que aquesta setmana se'n va anar un bon amic nostre, en Jaume Bosch, i es mereix un petit record. Sí, també, i tant que sí. Un mes de tota aquesta quantitat de gent que ens ha marxat a Sant Just, que sembla, suposo que a tot arreu passa el mateix, però és clar, nosaltres els que sabem són els d'aquí.
Però sí que hi ha hagut un increment, perquè jo m'hi vaig trobar parlant amb una persona que treballa a la funerària, que va dir que aquest mes de gener, això era primer mes de febrer, aquest mes de gener que havia sigut molt fort,
que ells també van notar que hi havia un increment de decessos que van notar més que cap any. Per tant, no és mania nostra. No, no, no, perquè ja que portem tres mesos, potser, que necessitem molta gent. És veritat, doncs no és perquè sí.
que tenim menys temps d'alguna cosa més. Home, tenim 12 minuts encara, eh? Avui veig que aneu molt ràpid i que ja aneu acomiadant-vos. No, jo el que vaig se'm movir és per això. Parlant d'en Jaume Bo, suposo que molts tindran el seu record present, el seu record, només amb aquells sillonets de plaques de xampany, tenint-lo a casa. Jo el tinc a casa. Jo també. Et dic sincerament,
que és el record que més preu perquè està fet per les mans d'ell. És curiós però vas a buscar pa i allà al taulell hi ha una cadireta d'aquestes. Vas a qualsevol botiga, al cap, a l'ambulatori, a tot arreu hi ha l'empremte del Geomet.
perquè aquí és conegut com el Jaume. A casa n'hi ha vàries perquè el Jaume, que va venir a veure la meva dona, li portava unes. I en tinc vàries. Veure allò et recorda la persona i te'l recorda amb la seva senzillesa, que era molt humil, era molt senzilla en Jaume. A més no se les donava de gran coneixedor.
Sí, la seva dèria, el seu coneixement eren el lloc on van ser martiritzats Sant Just i Sant Pastor. El que l'ha d'anar és que allà va ser-hi. I que parlava amb una il·lusió que havia vist les...
empremtes dels genolls i de les mans... A veure, ell hi va fer el servei militar. Sí, exacte. I és clar, poder relacionar aquest lloc que ell havia estat amb els patrons de Sant Just, a ell li feia il·lusió, mira. I te'n parlava amb molta satisfacció d'haver-hi estat. Ja, i ara que diu que l'ha d'anar és... Què passa?
On és el Clarenares? És a la província de Madrid, no? Ja estem a un punt només. També, també. Anem a altres coses d'aquesta setmana. Això també n'havíem de parlar. De què? Que ja no estem tan distanciats. De futbol? Ah, no, no. És més, l'Església d'aquí Sant Just, la petita campana que hi ha a l'Ugiba,
que mira cap al Calà de Nares té una campaneta en què hi han gravat els dos sants i miren al Calà de Nares. Sant Just té una campana orientada de cara al Calà de Nares.
No li agrada a tothom això. Em consta. A mi també m'agrada. Però és una campaneta que molta gent ni sap que existeix. Hi ha molta gent que no ho sap. Ell me la va descobrir a mi, aquesta campaneta. És una campaneta que molta gent no ho sap. És un detall d'aquests discrets, no? Sí, és un detall discret. A mi el qui me la va descobrir va ser en Lluís.
No, Lluïssa, cuidado. No, no, no. Com es diu? L'Ochoa. L'Ochoa, que va portar-me una fotografia i... us porto una fotografia del Campanà que no sona. I va portar aquesta fotografia. Però no es veia bé.
I llavors jo vaig agafar el meu gendre i dic, mira, escolta, vés-te'n allà i amb la màquina de retratar a veure si em logres la fotografia d'aquesta campana. I el meu gendre va tindre la paciència de passar-se gairebé tot el dematí amb la màquina enfocada i anar traient fotografies. Buscant l'hora del sol millor. I en una, en què caia bé el sol, es veu.
A fora de la campana, 1567, és a dir, fetxa de reconstrucció del campanar. I a dintre de la campana, 1503, que és la fetxa en què segurament va entrar per primera vegada el símbol de la campana aquí a Sant Just.
amb un domàs que feia de frontal a l'altar.
I a més a més, si veu gravadet, els dos sants, Sant Just i Sant Pastor. És a dir, va tenir la sort de poder agafar, perquè el sol li vingués bé, i es va poder veure aquesta estació, i efectivament. Perquè és que jo m'ho vaig pensar, que aquesta campana ha de dir algo, ha de portar algo, i efectivament.
Ara digui'ns per qui volgui anar a fer-se encàrrec personalment. Arribem i ens trobem davant l'Església. On l'hem de buscar? T'has de posar en el lloc de l'escala
A l'esquerra. Que baixa la escala, el més apartat possible, que puguis enfocar més bé possible la campana aquesta. O potser des de dins l'Ajuntament es veu, es podria fer molt més. Des de dins l'Ajuntament no sé, em penso que no has de sortir fora. Potser sí, eh. Cal allunyar-te una mica més, no? Sí, el pis de dalt. Sí, pot sortir al terrat. Si anem aquí, és la campana...
Quina campana és aquella? La mitjana o la gran? La mitjana de les campanes? La gran és la que s'ha mirat a la iglesia amb l'esquerra. La frente és la petita. Sembla que la gran està... Tu perquè vas ser escolar... No es pot pujar al terrat? L'Ajuntament no té terrat. Però l'últim pis, sí, l'últim pis segurament hi haurà de veure. Però això que queda és molt a sobre, ja.
Et queda molt a sobre. Si el teu gendre va poder fer des del carrer, imagina que puguis enfilar una mica l'ajuntament. Allà hi ha algo de vida.
No ho dic perquè jo he nascut aquí, ve el senyor Coderc i em descobreix coses que jo no sé.
A mi m'agrada sapigueu una mica la història de Sant Just. I rebata també coses. Tinc tot un estudi sobre el nom de Sant Just, que hi he fet a base d'estudis que han fet els altres, però que lamentant-ho molt, he de dir que estan equivocats. I perquè tradueixen el testament aquest, que per cert,
M'hi vull dedicar, ja tinc una part traduïda, però és com que és amb un llatí ja molt catalanitzat, molt cap aquí, i no es troben diccionaris per a aquest tipus de llatí. No es troben, perquè trobes diccionaris per al llatí clàssic, però no al diccionari, ja per un llatí avocionat cap a un altre idioma.
i em deien que és difícil de vegades arribar a traduir-lo del tot. Però hi he començat i tinc una part ja traduïda de tot el testament, perquè, esclar, mossèn Antoni no tenes ens va posar, ens va transcriure amb el lletí que està escrit al document, però no va posar la traducció.
Sí, és complicat, eh? Jo ho comprec perquè és molt difícil, és un llatí molt difícil de traduir. És molt difícil. Hi ha coses que gairebé les has de suposar i sí, això vol dir això. I treballar si també et desagrada.
No tens la seguretat d'aquest. Més que res, és que es pot equivocar. La part que puc traduir més bé és la part en què realment Múzius fa la deixa de la casa pròpia a la seva esposa i mort a la seva esposa als seus fills. Aquesta part es pot traduir molt bé. És gairebé, diria, lletí clàssic.
Quan jo anava a l'escola ens havien dit que la campana era perquè Sant Just i Sant Pastor es van matar dins la campana. A veure, la llegenda de Sant Just i Sant Pastor diu que quan l'última persecució
de cristians, decretada per dioclesià. I aquí hi ha el governador, diguem-ne, romà, l'alcalde de Nares, de Cià, que es deia de Cià. Els nens, Sant Just i Sant Pastor, que anaven a l'escola. Que eren de casa bé. Sí, anaven a l'escola.
era el còmplotum romà que ensenyaven totes les ciències i principalment la literatura, les ciències conegudes en aquell temps, i a més a més era una forma d'estendre el seu domini, els seus coneixements, però aquests nens en el moment sembla ser
que es parlava dels déus romans, ells, com a catòlics, es van resistir. I aquells mateixos es van anar a presentar en Andasià, que era el governador d'aquella zona, a dir que eren cristianes. I llavors es van decretar
que els degolleixin immediatament. No van degollar només amb ells, van degollar la seva mare, van degollar amb altres germans, van degollar tota la família per ser cristian. Només tenim l'idea que van degollar aquests dos. No, van degollar la família, pobrets.
S'ha d'acabar el temps amb aquests últims apunts. Avui hem d'acabar i ja tornarem a la barra dilluns que ve. Fins dilluns que ve. Exacte, perquè us ho esperem aquí un altre cop. Moltes gràcies a tots tres, Vicent, Josep i Palmira, que vagi bé. Connectem de seguir, encara no, sentíem que se'ns avançava aquesta veu. Connectem de seguir amb Catalunya Informació, actualitzar-nos, posar-nos al dia...
de les notícies i torna, després com sempre, més qüestions. Ens queda encara parlar del centre d'Estudis Injustegns, de l'aniversari de Rayo d'Esbern, 30 anys, i finalment també d'Astronomia amb Oriol Regat.
Són les dotze.
El primer ministre d'Ucraïna assegura que el seu país mai cedirà Crimea a ningú. Kiev considera l'ocupació militar russa de la península una declaració de guerra. El cap de la diplomàcia del Kremlin afirma que les tropes russes es quedaran a Crimea fins que es respectin els drets dels russos que hi viuen.
Aquesta crisi entre Rússia i Ukraine té efectes a les borses. La de Moscou s'enfonsa més d'un 11% i el ruble cau a nivells històricament baixos davant del dólar i l'euro. Per contrarrestar-ho, el banc central rus ha pujat per sorpresa els tipus d'interès.
Retrets del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, a la seva homòloga europea, Cecília Malstrom, durant l'entrevista que han tingut tots dos a Brussel·les per la tragèdia de Ceuta de fa un mes. Fernández Díaz ha demanat ajudes de la Unió Europea per millorar el control fronterer del sud.
La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, anima al govern espanyol a aprofundir en la reforma laboral i situa el risc de deflació de la zona euro entre el 15 i el 20%. Lagarde n'ha parlat al fòrum econòmic que s'està fent aquesta hora a Bilbao.
12 anys d'esclavitud i gràvities reparteixen als principals Oscars d'aquest any. La cinta del britànic Steve McQueen s'ha endut el premi a la millor pel·lícula per al mexicà Alfonso Cuarón, el de millor director. La gran estafa americana no ha guanyat en cap de les deu categories on era finalista.
I el secretari d'estat de medi ambient diu al matí de Catalunya Ràdio que Sicala s'arribarà a l'alça el cabal de l'Ebre que preveu el pla hidrològic aprovat per l'executiu espanyol Divendres. Federico Ramos de Armas defensa que el pla està velat científicament una afirmació que rebutja el catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat.
El Barça se situa un punt del Madrid a la Lliga, després de guanyar per 4-1 l'Almeria tot i la golejada, el joc de l'equip no va agradar i es van sentir alguns xiulets al Camp Nou. El Calderón, atlètic de Madrid 2, reial Madrid 2, els matalassers són tercers, amb dos punts menys que els blaugranes. El Vendrell celebrarà avui la victòria a la Copa d'Ukeipatins davant del Barça. L'equip farà una rua pels carrers de la població i cap a dos quarts d'avui anirà a l'Ajuntament.
I el temps avui s'espera un dia molt variable amb vent fort, ruixats, que sobretot cauran a les comarques de Girona i napades al Pirineu, que a la tarda es reactivaran i aniran baixant de coda fins als 800 metres. Les temperatures seran més baixes al final del dia.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. La setmana que ve arrencarà el procés d'aprenscripció pel curs 2014-2015. Per això les escoles de Sant Just seguiran els propers dies amb les jornades de portes obertes als pares i mares per tal que triguin al centre on matricularan els seus fills i filles.
L'escola Montserrat farà les seves reunions dijous a les 4 de la tarda i divendres a dos quarts de deu del matí i l'institut obrirà les seves portes dijous a un quart de set de la tarda en una única visita. Montseny i Canigó ja han fet les seves trobades tot plegat de cara al procés de preinscripció del segon cicle d'educació infantil, primària, centres integrats i educació secundària obligatòria que es farà de l'11 al 21 de març.
A més d'altra banda, l'escola d'arts gràfiques Antonio Algaró també organitza jornades de portes obertes per informar dels seus sigles formatius de grau mitjà i superior. La primera visita serà dijous a les 6 de la tarda. Trobareu més informació al web escolaalgaró.com.
Més coses, la secció Sant Justenca d'Òmnium Cultural comença a fer les primeres passes. Dijous es van reunir els vuit integrants que de moment formen part de la comissió per tal de definir objectius i tasques. Un d'aquests integrants, Xavi Amador, ha explicat que de moment la secció local de l'entitat treballarà per difondre el missatge de l'entitat a nivell nacional de cara al referèndum del 9 de novembre.
s'enjustés el municipi del Basllobregat amb més socis i sòcies a Omnium amb un total de 150. Per això, la primera assemblea de l'entitat del poble va decidir crear aquesta secció local. Es reuniran dos dijous al mes a l'Ateneu a trobades obertes a tothom qui vulgui aportar idees i iniciatives.
I acabem recordant que la CEAS estrena aquest dijous el primer cicle audiovisual de muntanya, un cicle de projeccions que portarà un cop al mes a la sala piquet de la Teneu vídeos sobre alpinisme i muntanya. La primera projecció serà dijous amb del 8B als 8.000 metres, fet per l'alpinista Ferran Latorre, que també hi assistirà. És un cicle gratuït i cada sessió començarà a les 8 del vespre. Trobareu més informació al web de la CEAS, santjust.org barra CEAS.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de radiodesvern.com. Molt bon dia.
Relax and then count from one to ten and open them. All these heavy thoughts will try to weigh you down, but not this time. Way up in the air you're finally free and you can stay up there, right next to me. All this gravity will try to pull you down, but not this time.
The sun goes down and the lights burn out Then it's time for you to shine Brighter than a shooting star So shine no matter where you are Fill the darkest night with a brilliant light Cos it's time for you to shine Brighter than a shooting star So shine no matter where you are
The day is when the fire starts And fan the flame so hot It melts our hearts Oh, the pouring rain We'll try to put it out But not this time Let your colors burn And brightly burst Into a million sparks That all disperse And illuminate a world That'll try to bring you down But not this time
M'agradaria veure't.
One goes down and the lights burn out Then it's time for you to shine Brighter than a shooting star To shine no matter where you are Fill the darkest night with a brilliant light Cause it's time for you to shine Brighter than a shooting star To shine no matter where you are
Just a la fusta.
Ara passen 10 minuts de les 12, saludem la Maria Quintana, vicepresidenta del centre d'Estudis Sant Justencs. Molt bon dia Maria, què tal? Molt bon dia. Bé. Em sents? Sí, però em trobo estrany que aquest micròfon no té la seva caputxa, per entendre'ns. Vols que em posi una altra? No, no, no, trobo que s'ha perdut, després ja la buscarem. No, no, no, està bé, està bé. Em sents bé? Jo et sento bé, l'únic que m'ha sorprès veure't sense... Bueno, és igual. Però això és cosa dels cascos, llavors, has de moure... No, no, ja està, ja està. És que les tècniques... Sempre hi ha alguna cosa.
Sempre hi ha alguna coseta. Ara veiem que ha entrat Carles, per tant, t'han col·locat una altra. Sóc un tècnic com tenim. Parlem del centre d'estudis, què ens expliques avui? Aquesta setmana tenim junta i per tant hi haurà coses més sucoses, anem a dir, o més novedoses el dilluns que ve, però avui tenim una reunió a l'Ajuntament per al dia de la poesia.
Avui ens reunim, les persones que més o menys ens fem responsables d'aquest acte, i posarem el treball en comú que hem anat fent cadascú per la nostra banda, el posem sobre la taula, a veure doncs entre tots, triar què farem, i avui la tenim, aquesta reunió, la tenim amb l'Ajuntament, amb el centre. Pendeu aquestes decisions, no? Sí, sí. Com pinta per això? Per mi bé,
Clar, jo he fet els deures que em va posar el Sergi. Jo espero que bé, que els altres també ho hagin fet. Jo crec que tots tenim la voluntat. Qui més ho organitza? Qui més forma part d'aquest treball? L'escola d'escriptura de la Teneu, que ho porta l'Arnago, la biblioteca, la Rosa Maria, una servidora pel centre d'estudis,
I el català, la Marta Mossach, també. Són les persones que esteu al darrere tot plegat. Després la CAL sempre col·labora amb el petit remet que es fa pels guatesos o pels rapsodes, més aviat, pels rapsodes. I bé, podré explicar més coses dilluns.
De tota manera, el dia que es farà sí que serà el 29, que és el dissabte, no? El 27 de març. A la sala... Perdona, m'estic confonent. És dissabte, el 29. No, m'estic confonent. És el 22. 21.
El 29 hi ha una altra cosa que fa. Tu que tantes tecles, saps què passa Carme? Que de vegades te'n vas de vals a la polca. I això les tecles saben cap on han d'anar.
és el 21. Doncs anirem parlant, que és el mateix dia, el 21, el 21 d'ivendres. I el 21 és el Dia Mundial de la Poesia, per tant, ja queda tot lligat. Doncs la setmana que ve ens explicaràs més coses. Com està tot plegat. Perfecte, no sé si hi ha alguna altra qüestió, Maria. No, anem treballant, com sempre anem treballant, i també he de dir que nosaltres hem col·laborat amb el de les 50 dones de Sant Just, i que hi ha la inauguració al CIM. És aquesta setmana, ja? Dijous, de l'exposició d'aquest treball,
i, com que hi hem col·laborat, convidem la nostra gent, o la gent que ens escolta, que vingui al CIM i vegi el que s'ha fet. També en parlarem al llarg dels pròxims dies, Maria, i també queda dit aquesta inauguració. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia. Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concés al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardà, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Per seguir l'actualitat del Baix Vilaubregat, informatiu.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
I aquesta hora continuem parlant del trentè aniversari de la ràdio. Us ho hem explicat al llarg de tot aquest matí. Ahir dos de març va fer trenta anys que Ràdio Desvern va començar a funcionar i per això avui ens vam fer un ressò. Ara, per exemple, el que fem és saludar el director de Ràdio Desvern, Héctor Suriol. Molt bon dia. Hola, molt bon dia Carme.
Un aniversari d'aquests que fa il·lusió, 25, 20, tots fan il·lusió però 30 és com un número d'aquests que impressiona ja. Home sí, són 30 anys, 30 anys que ahir justament començaven les emissions des d'aquí, des de Can Gynastà i que han passat moltes coses i que hi ha molta vida darrere, molta gent que ha passat per aquí, molts professionals els quals vull agrair des d'aquests micròfons les seves aportacions
a aquesta emissora i que gràcies a totes aquestes persones s'enjust, gaudeix i té un servei públic com és el que ofereix Ràdio Desvern.
30 anys que com deies és evidentment un període molt llarg per tant han canviat moltes coses també dins de la ràdio, de la manera de fer ràdio, de la manera de transmetre-la tot això també ha evolucionat molt en aquests últims anys, d'aquí no tant en parlarem però per s'enjust el fet de tenir una ràdio pròpia i per on passin també per on s'expliquin moltes coses i per on passin també joves que després facin un altre salt què representa aquesta ràdio pel municipi?
Home, com tota ràdio local, els seus tres principals objectius són els de formació, el d'informació i el d'entreteniment. A partir d'aquí, 30 anys fent aquesta tasca, doncs dona molt de si. Hem estat informant des dels micròfons, des de les primeres persones que van iniciar aquest projecte,
a títol personal pràcticament d'Esplugues i de Sant Just, que van fer la proposta a l'Ajuntament en el seu dia de muntar una ràdio o una emissora local a l'any 1984, i la resta de persones que han anat treballant per oferir, com deia, tot aquest servei de formació, d'informació i d'entreteniment als ciutadans i ciutadanes de Sant Just d'Esbern.
Per tant, el fet que hi hagi hagut aquesta continuïtat suposo que és el que fa que ara es puguin celebrar també aquests 30 anys. Ara n'hi ha poquets dels que hi eren fa 30 anys, però encara queda algú. Encara hi ha algú. Podríem trobar algú de ràdio. Sí, sí. I es passen alts i baixos i l'emissora evidentment ha tingut les seves etapes com tota empresa i com tota entitat.
però l'important és que la base és sòlida i que el projecte ha pogut continuar al llarg de tots aquests anys i com deies, no sé, en parlem ara o en parlem més endavant, el fet d'adaptar-nos tecnològicament a tot el que ha anat sobrevenint, doncs també ha permès que Radio Desverna pugui avui continuar sent un referent d'informació local a Sant Just.
De fet fa 10 anys que la ràdio està ubicada on és ara, és a dir aquí a sota de Can Genestà en aquestes instal·lacions i fa 3 o 4 anys que la ràdio també s'ha hagut d'anar adaptant aquest canvi tecnològic que ens ha agafat a tots bastant de manera precipitada. Fa 3 anys ja era bé
fa 4 anys no hi havia Twitter i ara ningú s'imagina els mitjans de comunicació sense aquesta eina. Potser la manera de difondre ja siguin les notícies o els mateixos programes i aquí la ràdio sí que ha fet aquest pas.
I tant, un pas important perquè a banda de l'audiència que puguem tenir en aquests moments a través del 98.1 de la freqüència modulada, que és l'única opció que teníem als inicis per arribar a la ciutadania, doncs ens està escoltant avui dia gent per internet en aquests moments.
i si d'això en fem una notícia es podrà també fer circular per la xarxa, com tu deies, per Twitter, per Facebook, consultar-la a la pàgina web o a qualsevol altra de les plataformes o l'aplicació de telefonia de dispositius mòbils que també permet consultar totes aquestes notícies i actualment, a banda de poder escoltar la ràdio, com dèiem tradicionalment,
Doncs ens consta, per indicadors, perquè els tenim, de l'any 2013, per tenir una dada recent, que a banda de les 3.000 persones que hi pugui haver d'amistats a Facebook i més de 800 seguidors a Twitter, doncs sabem que hi ha unes 11-12.000 consultes mensuals actualment a totes aquestes notícies que genera Ràdio Desvern, que redacten a part de Locutà i que queden a la xarxa.
Sense tot això suposo que seria difícil pensar que la ràdio tingués un sentit, ara per ara.
No tindria sentit. La ràdio des dels primers moments que va existir ha intentat estar al peu del canó en aquest sentit de la comunicació, de poder arribar a la ciutadania. Aquest és el nostre objectiu, informar a través de tots els canals que estiguin al nostre bast i aquests que han anat apareixent ara, la veritat és que ens han facilitat el fet d'entrar-hi molt aquesta comunicació directa amb la ciutadania de Sant Juste Estat.
Després també un centenar de col·laboradors actualment que encara fan possible aquesta programació de la ràdio i que de manera altruista fan possible que cada dia hi hagi aquesta programació fins tard, fins les 11 o les 12 de la nit, que és programació pròpia. Això suposo que també és un segell d'identitat.
Sí, i a més aquest centenar de col·laboradors és una xifra constant, mantinguda en el temps, i que des d'aquí aprofito els micròfons per agrair en nom de Radio Desvern tota aquesta aportació, com tu deies, altruista i voluntària que fan les entitats, que fan persones a títol individual, col·lectiu, i totes aquelles que d'una manera o altra participen en fer ràdio.
Avui o ahir o aquesta setmana és un any de celebració o d'alguna manera aquests 30 anys que representen tota aquesta consolidació però alhora també al moment actual té diferents qüestions delicades per exemple anem a parlar on parlem molt sovint aquí a la ràdio d'aquesta llei de la reforma i la sostenibilitat de l'administració local que entre altres coses limita molt dels serveis que ofereix o limitarà molt dels serveis que ofereixen
els ajuntaments, especialment de menys de 20.000 habitants, com el cas de Sant Just, i per tant la ràdio aquí també té un paper dubtós, suposo. Sí, com a mínim està entredit. La llei està aprovada, la va aprovar el govern de l'Estat, i després també hi ha l'altra llei, la de la Generalitat de Catalunya, la llei de governs locals. Aquesta encara no està feta. No està feta, però està...
i no sabem fins que no surti i es comenci a aplicar i com s'aplicarà l'altre i amb quins criteris i em consta l'Ajuntament de Sant Just i la resta de municipis
de tota Espanya en general, tothom, serveis jurídics estan treballant una mica per intentar veure com s'interpreta aquesta llei ja aprovada i fins a on arribaran tots els serveis que regulen allà.
Així d'entrada, semblaria que municipis de menys de 20.000 habitants, com és el cas de Sant Just Desvern, han de deixar de prestar serveis directes que es presten actualment i que són molts, perquè per llei no ho haurien de fer.
però també és veritat que hem d'esperar a veure com es desenvolupa aquesta llei i jo seré molt curós i no em vull manifestar al respecte perquè no sé exactament què passarà amb tots els serveis perquè hi ha molts dubtes, hi ha contradiccions de lleis també, lleis que es contradiuen unes amb les altres vigents totes dues o tres
I per tant, vull esperar el temps a veure per on van les coses. També hi haurà la intencionalitat política des de Madrid per una banda. També s'haurà de veure quina resposta política hi ha des dels diferents ajuntaments a coses que es puguin demanar exigir.
o que puguin anar més enllà i per tot això haurem d'estar a la guait i anar veient com van les coses. Jo, evidentment, si haig d'apostar per alguna cosa, aposto per una ràdio, per una emissora local com és Radio Desvern, pel servei públic que fa. S'ha parlat, però, de la possibilitat de tancar-la? No.
Tot plegat dependria en tot cas seria si una llei obligués, no? Correcte. Doncs anirem parlant també... Evident que aquest any serà un any que em passen molts altres temes quan parlem d'aquesta reforma, que hi ha moltes altres qüestions que les anem repassant dia a dia i que de moment no se sap massa, hi ha aquesta incertesa o aquest buit legal, o buit no, o si més no interpretació, buit d'interpretació.
En tot cas, ja anirem parlant, creiem que avui calia destacar-ho. Recordem que estem parlant d'aquests 30 anys de la ràdio, que ahir dos de març va fer 30 anys que la Ràdio de l'Esver va començar a funcionar. Estem parlant amb l'Hector Surió, el director de la ràdio. Des de quants anys fa, perquè ara no sabria... deu fer més de deu anys, no?
Sí, fa més de la meitat. Més de 15? Sí. Déu-n'hi-do. De tots aquests 15 anys, recordes algun moment en especial o més d'un? Aquest moment com a director de la ràdio el vaig disfrutar.
A veure, potser el moment que ens va fer més il·lusió a tots va ser el canvi d'instal·lacions i de venir a una ràdio preparada, que avui en dia encara està força ben equipada, que comentaves tu deus fer uns 10 anys aproximadament.
Llavors tot aquest trasllat que va comportar dos anys d'estar en un mòdul prefabricat al Jardins de Can Gynestat i passar com es va poder fer la feina i passar aquells dos anys a dins d'aquest mòdul perquè s'estava fent una biblioteca nova aquí a Can Gynestat i això va fer que les instal·lacions antigues o amb les que es va començar el projecte de Ràdio d'Esvern doncs haguessin d'anar a terra
Doncs aquest fet, aquest trasllat que va durar més de dos anys, i entrar en aquesta emissora amb tots els col·laboradors que podien gaudir d'aquests espais nous, adequats, amb la Babus, que tampoc n'havíem tingut. No, és veritat, són petites coses. I amb la llum que tenim. No són unes grans instal·lacions, ni es va fer...
una inversió per sobre del que tocaven i molt menys, però sí que es va assentar tot molt, es van fer unes instal·lacions adequades, amb uns equipaments tecnològics també adequats, van passar tot a l'era digital, per entendre'ns, amb ordinadors ja hi treballen d'una altra manera i amb un espai força acollido i dins de Canxinestà, que havia sigut el punt d'origen de les emissions de ràdio d'Esber. Les golfes, en aquell cas, ahir feia 30 anys.
Hi ha algun objectiu que, com a director, creguis que per on cal tirar de cara als propers anys, no sé quants, o al proper any, és a dir, a partir d'ara, a partir d'aquests 30 anys, algun objectiu, alguna intenció, alguna aposta que hagi de fer la ràdio?
L'objectiu més immediat i més proper és intentar mantenir-la, per aquest motiu que comentàvem abans. Econòmicament tenim les hores en just, que no està qüestionat aquest servei ni cap d'altre pel fet de poder-se mantenir o no.
però les lleis aquestes que s'estan aprovant ara i que poden afectar molt negativament a poblacions com la nostra, doncs intentar passar-les, intentar sobrepassar-les en el sentit que puguem continuar oferint aquest servei a la ciutadania. Aquest és l'objectiu d'aquests propers anys. Si passem això, crec que en podem tenir 30 més.
És un número rodó, com dèiem, aquest 30è aniversari. No sé si hi ha previst alguna celebració, si es fa alguna cosa al llarg d'aquest any o algun programa especial.
Bé, la Ràdio des del setembre ha començat ja com que era la trentena temporada a fer diferents programes especials com va ser les festes de tardor, com va ser la intenció de fer un programa al dia de cars de coixinets que amb el canvi de data després va quedar despallat a tema meteorològic.
Vam fer un programa especial de Reis des de la plaça Berdeguer que vas presentar tu mateixa, eh Carme? I bé, n'hi ha un de proposat de cara a Sant Jordi per commemorar aquests 30 anys de ràdio i potser algun altre posat en escena a peu de carrer. Això perquè fa programes especials per commemorar aquest 30è aniversari amb gent de la ràdio, amb gent que col·labora a l'emissora i que també pot participar d'aquests programes
i per tal que la ciutadania que no veu habitualment com fem ràdio, perquè estem aquí, hi ha unes hores molt concretes, però sí que ens pot veure al carrer i que sempre fa gràcia. És una bona manera d'arribar també, no? Exacte. Com a mínim, de donar a conèixer la feina que fem i que es pugui visualitzar el que sempre es pot escoltar.
D'altra banda, internament alguna cosa més també farem. La intenció és celebrar aquests 30 anys amb els col·laboradors i col·laboradores, amb aquests centenars de persones que també donen vida i gràcies a ells podem emetre la programació de l'emissora de Sant Just.
Doncs moltes gràcies, Hector Suriol, director de ràdio d'Es Bern. Avui hem volgut parlar d'aquests 30 anys de la ràdio que, com dèiem, ahir, 2 de març, va ser l'edat oficial de l'aniversari. Avui és dilluns 3 de març i també hem aprofitat per recordar-ho. Moltes gràcies, Hector, i que vagi molt bé. Felicitats, també, per l'Alparquetota. Gràcies, felicitats i per molts anys. Que vagi bé, bon dia.
Amb un dos quarts d'una del migdia de seguida parlem d'astronomia. Abans però fem un punt musical aquest matí i us expliquem que Rajan Red treu el disc Agent Cooper i ho fa presentant de moment aquest senzill, aquest Casper.
tot i que demà també el presenta en directe a la Sala d'Arts de Barcelona. Un disc que té cançons amb noms molt curts i tots són noms de persona. El primer és l'exemple de Michael P, John Michael, Steve J, Cásper Es Alcuá, la quarta després hi ha Xavier, Anthony, William, Alex T, Neruda i Tim B. És com ha decidit fer els títols d'aquestes cançons que a més a més parlen molt d'amor platònic.
Per exemple, aquest que dèiem Steve J fa referència al del grup Veren Sebastián o Alex Turner de Arctic Monkeys. El títol de l'àmbul d'àlbum que és Agent Cooper s'inspira en la gent de la sèrie Twin Peaks, jo que buscava algun concepte que lligués amb cançons i que expliqués la recerca de l'amor una mica ficcionat, i és el que explicar avui al diari Ara.
Un disc que remet també al so dels anys 80 i amb un punt de càrrega inquietant diu en pel·lícules com Blue Velvet. Aquesta cançó es diu Casper i és el seu primer single. And all the boys and all the girls are to him fine
Because they have trust, now need to pray for older lives But older people seem to worry, we feel sorry for our time And only I will step to it I'll keep you sleeping by your side Your side, oh, your side Is home to me You shoot me like nobody
Nobody, nobody, nobody ever lied. You shoot me like no one, through the night. Nobody, nobody, nobody ever lied. Oh, you shoot me
I'm still blue.
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, amb la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Just a la fusta, al magazine del matí.
No, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no.
Dels quarts i mig d'una estem intentant contactar amb Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern, per parlar d'astronomia, com sempre cada dilluns ens porta alguna qüestió vinculada amb el món dels astres, i a més també per parlar, en aquest cas, de la observació astronòmica que hi ha prevista per dissabte, esperant doncs que aquest cop el temps no els falli i puguin fer aquesta observació.
Mentre mirem de contactar-hi, posem una mica més de música, ara ho fem amb Vic Chesnut i aquest Replenished, que forma part d'un dels seus àlbums, el que es titula The Salesman, en Bernadette, un àlbum del 98.
Flip into a saucy book. Prowse for a bit of dictulation. That's what you'll do, that's what she'll do. Morning is morning on your mouth. Last days of direct sunlight for this part of the house.
That's what you'll do, that's what you'll do You're feeling glummer as summer dies on Something was released with autumn's first call
Not just seams in my key you let Till it is consumed or distressed See her with her kitchen soap Cleaning up the breakfast she knows It's never finished Till the others replenish
I'll be stuck in a life that lies A couple of seconds can be a long time If then it's right, then it's right Match the seams and make me live
Until it is consumed or distressed, sealed with a kitchen soul, leaving out the breakfast enough. Smell the finish, tell the others you're finished. Smell the finish,
Just a la fusta, al magazine del matí.
Passa minuts de tres quarts d'una, sembla que no ho trobem avui a l'Oriol Rigat, per tant, mirarem de recuperar aquesta connexió al llarg de la setmana i el que fem ara és tornar a parlar dels Òscars, ho hem fet fa una estona perquè hem parlat de primera hora del matí, d'aquests premis, anem tornant al llarg del matí. El que fem ara és posar una mica més de culo a tot plegat i més enllà dels premis explicar altres coses que han passat.
Aquesta que sentim de fons, com deia més la cançó guanyadora, l'hem sentida aquest matí complet, aquest Let it go de la banda sonora de Frozen. Tot i això, la banda sonora i el muntatge musical està per gràvit i també hem sentit com sonava abans fa una estona. Ara posarem alguna altra de les cançons que s'ha quedat en aquest cas a les portes de guanyar el premi.
Mentrestant res, expliquem més coses. Per exemple, els més gentlemen, segons una informació que llegim directament des de la pàgina especialitzada fotogrames, que han estat Benedict Cumberbatch, Kevin Spacey i Christoph Waltz, que consideren que són tres dels actors més elegants de la nit.
El més emocionat ha estat Barkat Abdi, debutava amb el Capitán Phillips, debutava al tema de les nominacions, i no es van portar finalment els que la millor secundari, el que aspirava, però eren dels més emocionats perquè era el seu primer cop.
Més protagonistes, per exemple, el més brillant de la nit va ser el vestit que Lluian Hathaway, un vestit doncs tot ple de brillants que havia enlluernat a tothom el seu pas per la catifa vermella.
El més tranquil era Jeremy Remy Renard, l'únic protagonista de la gran estafa americana, que és el que estava nominat. El més improvisat va ser el moment en què Bill Murray, que presentava juntament amb Amy Adams de l'Òscar a la millor fotografia, havia recordat el recentment mort Harold Reynes.
El més irreconeixible era el canvi de look de Margot Robbie, que era la rossa de l'Ova de Wall Street, que passa directament a ser morena en aquesta catifa vermella dels Òscars, i que per tant se la feia difícil de reconèixer. La més encantadora era June Squibb, segons fotogrames, la protagonista femenina de Nebraska, que és l'encantadora i veterana actriu, que estava anomenada també a l'Òscar com a millor actriu secundària, i va disfrutar també amb el seu moment a la catifa vermella.
Oh, and back the past is in that...
Tenim més moments i també tenim més cançons, perquè com dèiem hi havia més cançons nominades a aquests Òscars. Per exemple, per la banda sonora de Gert de Monsong. Que de seguida quan s'acabi aquesta escoltarem-nos. Continuem repassant però amb més moments, per exemple els més puntuals. Van ser l'equip espanyol del colometratge Aquel no era jo, Esteban Crespo, director, i juntament també amb els protagonistes d'aquest film.
i així és com sona de mon son de la banda sonora The Head. De seguida mirarem que ens entri i continuem rebassant, però altres moments dels que han decidit mirar. La nit dels Òscars, la més tapada, per exemple Sally Hawkins, que optava a l'Òscar com a millor actriu secundària, per Blue Jasmine, que va triar un vestit ben tapat.
Les més escutades en aquest cas han estat Julie Delpy, Lupita Nyong'o i Charlize Theron, algunes actrius que han optat per vestits més escutats.
I les més glamuroses en aquesta categoria, Cinclebon, Nau Amiguats i Kate Blanchett, que van ser dues de les actrius amb més glamur de la nit amb els seus vestits arriscats, totes dues.
I el més repartit va ser pizza. Ellen DeGeneres es va presentar amb un pizzer a la platea i Brad Pitt va repartir sol·lícits diferents plats i coberts entre els assistents. També hi ha imatges, per exemple, de Julia Roberts i Meryl Streep menjant-se els seus talls de pizza. I com sempre també hi ha les embarassades, que en aquest cas han estat Kerry Washington, Nelson Bataki i Olivia Wilde, que van lluir somrients a aquestes panxes amb els seus vestits pel seu pas per la catifa vermella.
I'm safe and we're a million miles away.
I ja que parlem de música, també es parla del més desafinat que va ser o ha estat l'actuació d'U2 nominats als Òscar a la millor cançó pel tema principal de Mandela del mitòlombre. Sembla doncs que tot plegat ha baixat en evidència a Bono perquè la seva veu va ser poc la que s'esperava d'una de les grans estrelles de la història del pop. Va sonar com un gat ferit, diu fotogrames, després d'haver estat atropellat en plena nit, és el que llegim en aquest repàs per algunes de les anècdotes de
Aquesta cerimònia dels Òscars. I aquesta que sentim doncs era l'altra cançó que estava denominada de Monson, de la pel·lícula Hair. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
7 minuts i arribem en punt a la una del migdia. És moment per tancar aquest just a la fusta d'avui dilluns 3 de març.
I el que fem ara és agrair la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, l'Andrea Bon, els serveis informatius, el Carles, Hernández i Rius, l'Aplauvisió del Temps, també avui hem entrevistat Llorenz Rey, portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just, hem fet tertúlia amb el Vicent Riera, en Josep Coderc i també la Palmira Badell, i a més a més en aquesta última hora hem parlat del centre d'estudis sant justencs amb la Maria Quintana, vicepresidenta de l'entitat, i també dels 30 anys de Ràdio Desvern amb el director de la ràdio, Héctor Suriol.
Us ha parlat des de les 10, Carme Verdó, i tornarem demà amb més coses, com sempre, de 10 a 1. Aquí, al Just a la Fusta, ens deixem de seguir amb els enjust notícies, edició migdia, perquè us poseu el dia de l'actualitat del municipi. Amb l'Andrea Bueno.
I avui el que fem és marxar amb una cançó dels Manel. Ens acomiadem, per tant, amb la Teresa Rampell, la cançó que forma part del seu atletes, Baixin de l'escenari.
El 2 devia mordar quan ha sortit, Teresa Rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clac, són des de l'altra banda del carrer.
sobre un motor accelerant sobre el pont de Vallcanta. Que soli un rot en rol, que baixin les parcianes, tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara. El barri dorm tranquil a l'ieca, hagi arribat el dia gran,
amb la cara de l'entresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarres, un salut,
que s'arrenca en el més xulo abans que se'l mengi la nit. Admira'ls uns i jure'nies que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor resonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal.
Teresa Rampell, avui d'amor, per fi retorna a la ciutat. Badina decidida entre billars, Teresa Rampell, detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula.
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments.
és el ball dels teus malucs, el balenceig de les arrecades. I ja no importa anar-hi semblen lluny tots els desastres que hagis fets. I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de cubata.
i mentre et cantem i n'és d'homes al món amb la meravella de passeig, somien en trobar una dona amb la teva cara.
El periodista ha estressat molts tabetins i no hi ha bunt, però juraries que viu. Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, resonant com un incendi de timbals. L'amor ja es va apropagant com un virus tropical. Treu la rampella avui,
L'amor retorna a Teresa i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és als joves quan balla.
I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I forgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga. La volta torna a tres en juli dies que em comences a amagar.
ets un naufre que ha decidit tastar, mai m'ho ha salat. I ets un naufre que ha decidit tastar, mai m'ho ha salat. I ets un naufre que ha decidit tastar,
És l'1, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. A Ràdio Desvern estem d'aniversari. L'emissora municipal de Sant Just va fer ahir 30 anys, 3 dècades de feina, potenciant la informació local, l'entreteniment i la formació dels col·laboradors i col·laboradores.
Amb aquesta notícia, obrim el S.J. Notícies d'edició migdia d'avui dilluns, 3 de març. En titulars, destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Dissabte es gravarà un lip d'up amb dones de Sant Just per commemorar el Dia Internacional de la Dona al municipi. El vídeo es gravarà dissabte al matí a l'exterior del Casal de Joves i l'Ajuntament fa una crida a totes les dones del municipi perquè s'hi sumin. La setmana que ve arrencarà el procés d'aprenscripció pel curs 2014-2015. Per això les escoles de Sant Just seguiran els propers dies amb les jornades de portes obertes als pares i mares. Dijous és el torn de l'escola Montserrat, l'Institut i Antoni Algaró.
I també parlarem de la SES, que estrena dijous el primer cicle audiovisual de muntanya, un cicle de projeccions mensuals sobre alpinisme i muntanya. La primera projecció serà dijous, amb del 8B als 8.000 metres, per l'alpinista Ferran Latorra.
A Ràdio Desvern estem d'aniversari. L'emissora municipal de Sant Just va fer ahir 30 anys. Tres dècades de feina potencien la informació local, l'entreteniment i la formació dels col·laboradors i col·laboradores.
El 2 de març de 1984 van començar les emissions regulars de ràdio d'Esvern des de les golfes de Can Ginestà a través del 98.1 de la freqüència modulada. Carles Prades va dirigir les primeres paraules als uients de la ràdio de Sant Just. Sóc Carles Prades, director de ràdio d'Esvern. Des d'aquí, des de Can Ginestà, des del punt més alt de la casa de la cultura, vagi a tot el veïnat de Sant Just.
i a tots els veïns dels pobles des d'on ens sintonitzen la primera salutació de ràdio d'Esvern, l'emissora municipal de Sant Just.
Han passat 30 anys des d'aleshores, centenes de col·laboradors i de programes pels estudis de la ràdio, els de Can Gynestà i els nous, just a sota de la Casa de Cultura, estrenats fa uns 10 anys. Héctor Suriol, director de Ràdio Desvern des de fa 15 anys, ha destacat com van ser els inicis de la ràdio i la feina que es feia des de dins.
Hem estat informant dels desmicròfons des de les primeres persones que van iniciar aquest projecte, persones a títol personal, pràcticament d'Esplugues i de Sant Just, que van fer la proposta de l'Ajuntament en el seu dia de muntar una ràdio a una emissora local, l'any 1984, i la resta de persones que han anat treballant per oferir, com deia, tot aquest servei de formació, d'informació i d'entreteniment.
L'alcalde de Sant Joss, Josep Pinyat, també ha explicat la triple funció social que compleix la ràdio. La ràdio d'Esver ha fet una feina magnífica informant a la població, fent també programes d'entreteniment i fent formació. Molts dels que esteu aquí, moltes vegades, us veuen a altres emisores més importants i això també té el seu sentit. Per tant, enhorabona a tota la gent que ha fet possible aquests 30 anys de ràdio d'Esver.
i desitjar perquè no pot ser d'una altra manera que els anys successius hi hagi aquesta emissora oberta.
Al llarg d'aquests 30 anys de Ràdio Desvern han canviat moltes coses. Els índices de la ràdio comptaven amb unes instal·lacions analògiques i emissions de ràdio tradicional a través de la freqüència modulada. Ara, l'abans de les noves tecnologies, fa possible que es pugui arribar a tot arreu a través d'Internet, a través de radiodesvern.com, però també gràcies a les xarxes socials, que fan que les notícies de Ràdio Desvern siguin un referent informatiu per l'agenda Santjust, ho ha explicat Héctor Suriol, director de Ràdio Desvern.
A banda de les 3.000 persones que pugui haver d'amistats a Facebook i més de 800 seguidors a Twitter, sabem que hi ha unes 11-12.000 consultes mensuals actualment a totes aquestes notícies que genera Ràdio Desvern. La ràdio des dels primers moments que va existir ha intentat estar al peu del canó en aquest sentit de la comunicació, de poder arribar a la ciutadania. Aquest és el nostre objectiu, informar a través de tots els canals que estiguin al nostre bast
En aquestes 3 dècades de ràdio d'Esvern, l'emissora municipal de Sant Just ha passat per bons moments i també de dolents. Ara la ràdio ha de fer front a un moment polític i econòmic confús, sobretot per la introducció de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, aprovada pel govern central. La norma retalla competències als ajuntaments de menys de 20.000 habitants, com Sant Just, i des d'alguns historis denuncien que hi ha serveis públics que estan en perill. L'alcalde pro ha assegurat que des de l'Ajuntament defensaran aquests serveis.
que aquest ajuntament, aquest alcalde, aquest govern i la gran majoria dels companys del ple municipal estan per defensar els serveis públics que ens ha costat tants anys posar-los en marxa i que han donat un servei o estan fent un servei extraordinari per la població i ens trobaran els primers per defensar perquè no pot ser d'una altra manera, només per si pel respecte de la ciutadania.
El director de la ràdio, Héctor Suriol, també ha parlat dels propers mesos pel que fa a ràdio d'Esbern. Asegura que l'objectiu principal és, d'entrada, mantenir el servei. L'objectiu més immediat i més proper és intentar mantenir-la. Econòmicament tenim les hores en just, que no tenim. No està qüestionat aquest servei ni cap d'altre.
pel fet de poder-se mantenir o no, però les lleis aquestes que s'estan aprovant ara i que poden afectar molt negativament a poblacions com la nostra, doncs intentar passar-les, intentar sobrepassar-les en el sentit que puguem continuar oferint aquest servei a la ciutadania.
Ràdio Desvern, per tant, arriba al seu 30è aniversari amb algunes incerteses, però amb la seguretat i el compromís que l'emissora i els professionals que la fem possible seguirem el veu del canó informant i entretenint els ciutadans i ciutadanes de Sant just mitjançant tots els canals que estiguin al nostre basc. Felicitats, sí, per molts anys.
Sant Just Notícies.
Ara passen vuit minuts de la una del migdia. Aquest dissabte es gravarà un lip dab amb dones de Sant Just per commemorar el Dia Internacional de la Dona al municipi. El vídeo es gravarà dissabte al matí a l'exterior del Casal de Joves i l'Ajuntament fa una crida a totes les dones de Sant Just de 0 a 104 anys perquè s'hi sumin. L'objectiu és reivindicar i fer més participativa la commemoració d'aquesta jornada que se celebra a nivell mundial. El lip dab de la dona es regalarà dissabte d'11 a dues del migdia.
a l'exterior del casal i estan convidades totes les nenes, joves i dones de Sant Just. Es podrà veure al canal de Youtube de l'Ajuntament a partir del 12 de març i estan implicades diverses associacions, escoles de dansa i grups de ball coordinats per l'associació Dona i Empresa. Sant Just Notícies.
A més del lipdap a Sant Just es faran més activitats per celebrar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Per exemple, aquest dijous a les 6 de la tarda s'inaugura al Cim de Can Ginestà l'exposició Dones de la primera meitat del segle XX que han deixat en premta Sant Just d'Esbern. La mostra recull el testimoni de 50 dones del municipi i que quedarà publicat en la vintena missalània que l'Ajuntament treballa amb el Centre d'Estudis Sant Justencs.
L'exposició s'ha inaugurat dijous amb la presència de les protagonistes de l'exposició, però es podrà visitar a partir de demà dimarts i fins al 7 d'abril. I d'altra banda, divendres al vespre, se celebrarà el tradicional sopar Vall de la Dona al restaurant Alpunt, amb un breu espectacle inspirat en la figura d'Edorothi Parker, que estarà protagonitzat per les actrius Marta Domingo i Conxa Millà.
També divendres a les 6 de la tarda però al casal de Joves es farà una mostra dels tallers que es desenvolupen a l'equipament com ara tallers de cuina, zumba, hip-hop i teatre social. I ja dissabte el Centre Cívic Joan Maragall organitza un itinerari cultural amb el tema Dones de Barcelona. És un itinerari centrat en les dones que van viure i van passar pels barris més populars de la ciutat. Teniu temps fins dimecres per apuntar-vos-hi a l'equipament per un preu d'11 euros amb 67.
L'itinerari arrencarà a les 10 del matí a l'estació de metro Paral·lel davant del monument a Raquel Meller. Trobareu totes les activitats relacionades amb el Dia Internacional de la Dona a Sant Just al web municipal santjust.cat.
I precisament defensar els drets de les dones és l'objectiu principal de la moció que es va aprovar dijous al ple municipal de febrer. Era un document que presentaven conjuntament PSC, CIU, iniciativa i Junts per Sant Just. La moció plantejava situacions que dificulten el ple desenvolupament de les dones, tant pel que fa a les desigualtats en el món laboral com en el món personal i de la llar, incluent-hi la violència masclista. La moció demanava trencar estereotips que portin a la societat a canviar d'actitud respecte al paper de les dones.
El document en defensa dels drets de les dones feia èmfasi, sobretot, en la llei de la salut sexual i reproductiva vigent i en el dret a decidir lliurement la interrupció voluntària de l'embaràs. Ho explicava la regidora de polítiques de gènere del consistori Gina Pol. Des d'aleshores, però, i malgrat que s'hi han mobilitzat milers de dones i col·lectius en defensa de la llei actual, el govern espanyol se m'ha endingut ferm,
i no ha atès cap de les demandes que s'han formulat tant a Espanya com a l'àmbit internacional. Per tant, estem totalment en contra de qualsevol revisió legislativa que comporti un retrocés en la llibertat adhesiva de les dones sobre el seu propi cos i en la garantia dels drets sexuals i reproductius. El document acordava que l'Ajuntament s'assumés els acords del Parlament de Catalunya que es demana retirar la llei i, en tot cas, evitar que s'apliqui a Catalunya, entre d'altres acords.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Seguim parlant de la sessió plenària de dijous perquè el ple va donar suport al recurs d'inconstitucionalitat a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. L'Ajuntament de Sant Just forma part dels municipis de l'estat espanyol que tenen intenció de presentar aquest recurs davant del Tribunal Constitucional per tal d'invalidar aquesta llei del govern central. Recordem que es necessita la participació de 1.200 municipis i una població de 7 milions d'habitants. Sant Just Notícies.
El ple va tractar aquest punt per afegir-se al recurs d'inconstitucionalitat de l'Arçal. Segons explicava l'alcalde, la norma atempta contra l'estat de l'oannestar i contra la proximitat. Va dir que és una falta de respecte als municipis que fan la seva feina i que tenen serveis públics de qualitat. Josep Perpinyà donava més detalls d'aquest recurs. Les manifestacions dels més de 8.000 municipis d'Espanya sembla que això serà possible i aquest ajuntament evidentment
aposta per aquest recurs d'anticonstitucionalitat perquè atenta directament sobre competències que els ajuntaments ja teníem o que la comunitat autònoma, en aquest cas la Generalitat, ja té.
Aquesta proposta va tirar endavant amb el vot favorable dels grups de l'equip de govern, PSC, iniciativa i Junts per Sant Just, i també de Convergència i Unió. El portaveu de CiU, el consistori Llorenz Rey, ha explicat aquest matí al just a la Fusta que el seu partit va votar a favor d'aquest punt, però que si el recurs s'admet a tràmit creu que no tirarà endavant. Crec tampoc en aquest tribunal constitucional, està malament que ho digui,