Just a la posta. Molt bon dia, et passen 5 minuts de les de dematí.
Comencem el programa d'avui, dijous 14 de març. Primer de tot parlarem de les notícies de Sant Jost amb l'Andrea. També en aquesta primera hora sabrem quina és l'actualitat general del dia que avui passa per l'elecció del nou papa i va haver aquesta fumata blanca i es va triar aquest papa que és argentí, aquest papa francès, que en parlarem d'aquí una estona. Repassarem com ens ho expliquen les portades dels diaris. També ens actualitzarem amb les novetats d'aquest matí i també en aquesta primera hora parlarem del temps que després
de la pluja d'ahir, del dia gris, avui ens han llevat amb un cel completament serè i més fred, en parlarem aquesta hora, en aquesta primera hora volíem dir amb el Carles Hernández i Rius. I a la segona hora, a les 11 i 10, entrevistarem Jordi Blanc, que és...
metge, psiquiatra i part de l'escola Canigón dels organitzadors de la Setmana de Salut perquè avui a la tarda té lloc un taller adreçat a les famílies de primària vinculat amb l'educació sexual. I parlem també de com està funcionant aquesta Setmana de la Salut que es fa a les escoles del municipi.
A més a més, a la Saga Nora, també cap a dos quarts de dotze, farem tertúlia d'actualitat amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i la Lina Santa Bàrbara. Tindrem la cuina amb la Carme Madó i a les dotze i deu parlarem amb una de les responsables de Trio 2 Banc, que demà farà una conferència aquí al nostre municipi per explicar com funciona la banca ètica.
A més a més, com cada dijous, tindrem la Maica Duenyes que ens parlarà de teatre i acabarem amb la Llega de Núi que ens repassa la història dels invents i avui ens explicarà els orígens de l'Ikea. Just a la posta.
Tot això, a partir d'ara mateix, i com sempre, us acompanyem des d'ara i fins la una al migdia amb bona música.
Gràcies.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Avui amb l'exconseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells. Va ser conseller d'Economia i Finances fins l'any 2010 i rebutja del tot la possibilitat que Catalunya surti de la Unió Europea i la zona euro en cas de proclamar-se la independència. Això sí diu que una Catalunya independent seria viable des d'un punt de vista econòmic, però no pot ser econòmicament independent. Per això aquest rebuig que surti de la Unió Europea i de la zona euro. Reivindica també que no se simplifiqui el debat de la independència de Catalunya,
i que els catalans i catalanes han de tenir tota la informació sobre què s'oposaria pel país, tant dels avantatges com dels desavantatges. I ho deia ahir el Just a la Fusta. Des de Madrid tot són amenaces, tot són anuncis de catàstrofes, una batalla independent seria impossible per raons comercials, perquè el mercat espanyol, perquè no sé què, perquè fiscalment no ens en sortiríem, o sigui, tot disbarats. Però des d'aquí també tendim a presentar les coses com si tot fossin flors i violes, i no és gens veritat, això.
Una Catalunya independent tindria unes grans dificultats econòmiques i jo crec que el que no ens podem ni plantejar és una Catalunya independent fora de la Unió Europea i de la zona euro. I continuem, doncs, encara sabent les dades d'aquesta activitat d'avui, no, Andrea? Ai, perdona, no en havies de creu obert.
Tindrà lloc la teniu avui a les 8 i bé, doncs també parlarà d'aquesta convocatòria de referèndum. Diu que si no es fa és bàsicament per un conflicte polític i no pas econòmic i assegura que cal fer el referèndum aviat. De fet, diu que si per ell fos ja s'hauria fet i és partidari de fer les coses ben fetes. Diu que considera que pensar la independència abans del referèndum és anar amb massa de pressa i que això no garanteix bons resultats, que és precisament el que creu que està passant amb les mesures dràstiques de reducció del dèficit.
També parlarà del sistema financer espanyol, del sistema financer català. Tot plegat serà avui a les 8 del vespre a l'Ateneu, en aquest nou diàleg per l'independència, l'UNSEJA, que es titula Economia i País, avui amb l'Antoni Castells. Doncs serà aquest vespre, però abans hi ha més coses també, aquí al municipi, hi ha una altra línia. Sí, avui també es farà una xerrada relacionada amb la salut, en concret, per tractar la sexualitat amb els fills.
És una conferència que es fa en el marc de la Setmana de la Salut, que són activitats que s'estan fent als centres educatius i aquesta és l'única activitat que s'adreça a les famílies de primària. La impartirà a Noelia Caballero i es farà al Casal de Joves. Com deia, s'està desenvolupant aquesta setmana a les tres escoles públiques de Sant Just, amb xerrades per alumnes mestres i aquesta dirigida a pares i mares. Fa nou anys que l'escola Canigó l'organitza, però aquest any s'ha fet conjuntament també amb l'escola Montseny i Montserrat
a més de la col·laboració de l'ambulatori de Sant Just i l'Ajuntament. I com deia, l'acte d'avui, que es farà a les 8, s'enfoca per plantejar la manera de començar a tractar la sexualitat amb famílies, amb fills i filles, fins a 12 anys. Una manera que no sigui un tema tabú. Molt bé, doncs això és el que tindrem també aquesta tarda. En parlem després d'aquí una estona amb Jordi Blanc, un dels organitzadors, i acabem parlant
Del mercat de segona mà que es fa aquest dissabte, aquest diumenge. Dissabte o diumenge? Sí, dissabte. A l'Escola Montseny. Sí, el pati del centre és un mercat de segona mà i artesania. De fet, es va fer un mercat semblant a l'Escola Montserrat fa temps i ara el fan a l'Escola Montseny. I a més, el centre muntarà una paradeta de pastissos casolans i una altra de reciclatge de llibres de text per l'Institut de Sant Just. S'hi trobaran objectes com joguines, roba, DVDs, CDs i els productes d'artesania que la gent vulgui aportar.
podeu fer les inscripcions al correu electrònic mercatsegonamamunseny arroba gmail.com i el cost de muntar on estan és de 5 euros que s'hauran de pagar el mateix dia del mercat. Per tant, si voleu posar la vostra paradeta per vendre coses, doncs 5 euros que haureu de pagar dissabte, a més de fer aquesta inscripció al correu mercatsegonamamunseny arroba gmail.com. A més, cada paradeta obtindrà com a obsequi un pastís casolà.
Tot plegat començarà a les 10, la fira, però si heu de muntar la vostra paradeta haureu d'estar una miqueta abans, de 9 a 10 aproximadament. Molt bé, doncs gràcies a l'Andrea i fins aquí n'has d'anar. Fins ara. De seguida a l'actualitat del dia ho fem després d'escoltar la vella ferida de l'últim disc de Michim a l'Amor Feliç.
Fins aquí, a la lluvia, una paraula de la teva bé. Escogint la boca roda, que era oberta i al seu llarg, la sortuda centrada, com una força de la natura. Fins aquí, a la lluvia, una paraula de la teva bé.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esverns.
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
5 minuts i arribem als 2 quarts de dematí. Salutat, Manau. Hola, Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per fixar-nos ara en l'actualitat general del dia que avui passa pel papa, pel nou papa, papa Francesc. Papa Francesc. Francesc primer o Francesc? Sembla que ahir van aclarir, vaig sentir a última hora de la nit, que no era Francesc primer, sinó que era Francesc. Clar, és que tots els titulars diuen Francesc. Que quan vingui el segon, doncs ja li diran el segon. Molt bé.
Doncs el que deies... Millor francès que Francisco, no? Em sona com millor. Home, francès és un català. Ja, ja, però vull dir que Francisco em sona com estrany per un papa. Francisco, sí. Home, és estrany.
Potser perquè evidentment és un nom més usual que Benet o Nadic. És veritat. Ara veure quines rimes troben. A La Vanguardia, totes les fotografies de portada, totes se centren en aquest nou papa i en aquesta primera salutació des del balcó del Vàticà. A La Vanguardia llegim Francesc, el papa del nou món, l'argentí Bergoglio, que es diu Jorge María Bergoglio,
ocupa als 76 anys la cadira de Pere. En fotografia el veiem a ell, una imatge que ocupa més de la meitat de la portada del diari. El punt avui diu Gir Vaticà. L'argentí Jorge Bergoglio és elegit papa amb el nom de Francesc I, els ho diuen així, escollit per primer cop un jesuïta i llatinoamericà. I el veiem en fotografia saludant. Són molt semblants, les portades, les fotografies, només el que canvia són els titulars, òbviament.
Al periòdico ho trobem argentí i jesuïta. En lletres més grans i després amb subtítol, José María Bergoglio, 76 anys, adopta el nom de Francesc I, és el primer papa nou europeu de la història. I el diari ara titula Papa Francesc. L'argentí Jorge Mario Bergoglio, de 76 anys, serà el primer pontífax jesuïta i nou europeu. El nou Sant Pare recull el suport de moderats i progressistes pel seu discurs amb accent social. I el veiem a ell també saludant
i des del balcó del Vaticà. De fet, en clau espanyola, per exemple, llegim aquest mateix titular, el que passa que el subtítol és diferent a la razón, que diu Pava Francisco, un pastor humil que resa en espanyol, és curiós també el que hem volgut trobar. El Mundo diu, justament com el periòdico, jesuïta i argentí és com titula, i l'ABC, Francisco I, que en principi hem quedat que...
que ben bé no seria aquest el tema. I bé, m'he fixat també, per exemple, que el diari Marca, per exemple, també juga un altre cop amb tot el tema del... Marca? Sí, sí, l'esport, perquè posa de Pemus Màlaga. Ah! Vull dir que tots jugant d'alguna manera o altra. I és la imatge, sí, que és portada a tots els diaris. Ara tinc tots els diaris estrangers, també. En The New York Times també hi ha aquestes imatges. Bé, és un avenient mundial. La sorpresa di Francesco és el que tritura...
Títula El Corriere de la Cera. En el cas de Le Monde no surt en portada aquest tema, és a dir, que suposo que França continua amb la seva idea d'estat laic i potser també en el cas de la premsa han volgut mantenir-ho en marge. El diari International, que era el Tribun, diu Conclavé l'exagentria argentina.
i també el papa del nou món és el que diu el The Times, per tant, d'alguna manera, diferents qüestions, i de Washington Post també diu Im Francis, a first for the papery. Bé, diferents qüestions, alguns indagan més també en el seu passat, i també, evidentment, la premsa sud-americana, que diu el Francisco, primer papa d'Amèrica, el papa és argentí, d'alguna manera o altra, és la gran notícia avui a nivell mundial.
Què passa que avui el 324.cat, que encara ens obre, ocupa tota la imatge principal, és a dir, d'esquerra a dreta, quan mires aquest portal digital, tens la fotografia d'aquest papa, o papa saludant ahir des del Vaticà, i Francesc, un papa llatinoamèrica i jesuïta. També se'ns diu que Francesc comença el seu primer dia del seu pontificat amb una oració, i llavors diferents reaccions, el que diu l'abat de Montserrat, el llatinoamèrica com ho celebra...
mandataris de tot el món que feliciten el nou papa, etcètera, també ens parla. Després, el següent tema ja seria... És molt llarg, tot això, perquè diu el papa és blaugrana del Sant Lorenzo del Magro. Fins i tot fan un tema d'això del 324.cat, és a dir, és el color del seu equip de futbol. Hi ha una imatge d'ell ensenyant, no d'ahir, evidentment, sinó d'un altre dia, des del Club Atlético Sant Lorenzo del Magro. I després, el que se'ns diu després ja és que els rivals possibles del Barça, operació remuntada, encara li diuen així,
i remontada històrica a l'Andalusa en el cas del Màlaga. Finalment, a l'Ara.cat hi ha canviat de tema, i el tema principal és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que considera abusiva la llei espanyola sobre els desnonaments. L'acord de Luxemburg diu que la norma és contrària a la legislació europea. També s'adverteix del fred intens i de les fortes ventades a pocs dies de la primavera, en parlarem després amb el Carles, i finalment també de la nova tabal vertical, que se'ns destaca són paraules de Lluís Martínez Sistach,
dient que la figura del nou papa renovador és una música diferent, és el que diu el cardenal l'arcabisbe de Barcelona. Passem ara a veure si trobem altres notícies a les portades, Andrea. Serà difícil, però vaja, hi ha altres temes. Destaquen sobretot una xifra que és 104, són els 6 els vots a favor del dret a decidir que va tenir lloc ahir al Parlament d'aquesta votació.
El diari ara diu sí, 104, no, 27. Més dret a decidir. El Parlament fa visible amb els vots del PSC el suport rotund a la consulta. El punt avui també és aquesta la xifra que destaca. De fet, podríem dir un dels titulars més destacat, només un 104. El suport al dret a decidir pactat supera els 100 diputats al Parlament. D'altra banda, trobem una notícia en clau econòmica que llegim també al punt avui i la trobem a la Vanguardia. Ens diu que Montoro negociarà el dèficit amb les autonomies
El canvi permetria a la Generalitat presentar els pressupostos d'aquest any. També ens destaca en portada l'avantguàrdia com a una altra notícia que està majoria a favor del dret a decidir el Parlament. I per últim, al periódico, llegim coses de la vida en aquesta secció. Hotelers i eixos turístics volen horaris comercials més flexibles. Suporta un manifest.
i ja et dic, com avui les fotografies del papa ocupen totes les portades, doncs hi ha molt poc espai per dedicar-ho a altres qüestions a les portades, però vaja, és una miqueta el que hem trobat d'extra. Doncs passem a veure què és el més vist dels digitals, que en el cas de l'Ara.cat el més llegit és un jesuit argentí, el nou papa, francès primer, encara ens diuen també, el segon tema, fumata blanca, Sant Pere, ja hi ha nou papa, va ser el seguiment d'ahir al vespre, i el tercer és que el Parlament suma aquests 104 vots a favor de dialogar amb l'Estat per fer possible...
El dret a decidir. El 324.cat, el més llegit, és que estava ahir activat en fase d'alerta el Neucat per possibles nevades a 500 metres. Això és el que més ha interessat a l'Airea Metropolitana de Barcelona. El segon tema sí que és el del Nou Papa i el tercer també la fumata blanca. I ara escapa a les 7 i pocs minuts del vespre.
Més coses. Ens fixem ara en les contraportades dels diaris d'avui, les entrevistes que tenim a cadascun dels diaris. I comencem per la del diari ara, que és la que fa Viviana Vallbécada dijous. Avui el titular que llegim és fer fàcils les coses és difícil. De fet, és una mica en la línia d'un titular que llegíem fa un parell de dies en un altre diari. Em sembla que era ahir, fins i tot abans d'ahir, que deia l'Inútiles, qui fa...
Difícil, allò fàcil, alguna cosa així. Estem molt filosòfics. Sí, últimament. I, de fet, avui les portades van una mica en aquest sentit, les contraportades, ja ho veuràs. Ens centrem, com deies, a la contraportada del diari Ara. Avui la vivia en entrevista a Meritxell Falgueres, que fa no res, que la van entrevistar també al Punt Avui. Sí, mediàtica. Sí, sommelier, periodista, comunicadora, ambaixadora del BIS, naïf i festiva, i diu que viu a cavall de la Toscana, Barcelona i Londres.
Diu que, de fet, només començar l'entrevista, jo, personalment, m'he atabalat, perquè es veu que és una dona com molt... una mica terratrèmol, no? Diu que és un hola i tres milions d'interrogants. Diu que va d'un extrem a l'altre, blanc-negre, fred-calent... En fi, comença a bombardejar-te amb preguntes. Diu que està en mig camí entre la Carrie Bradshaw, de Sexo Nova York, i la Heidi. La Maritxell ha capgirat el món del vi, l'ha tret del registre seriós i l'ha portat a un terreny més lúdic. Vins per la primera cita, per casar-se, per fer l'amor,
per divorciar-se. Diu que vol fer del vi una cosa divertida i sexy. Diu que la Meritxell descol·loca el primer. Hola.
que és positiva i vitalista, que li agrada molt la vida i també explica una experiència que va tenir als 18 anys. Diu que va tenir una depressió, que devorava llibres i com que la seva vida no tenia res a veure amb el món fantàstic de les novel·les, doncs vivia enfadada. I d'aquí se'n va sortir gràcies a un viatge a Itàlia, una nova llengua, un nou lloc i un detall. Les paraules acabades en i m'obligaven a somriure i a partir d'aquí alegria. M'agrada aquest detall de les paraules acabades en i.
Bé, doncs el que tenim al diari ara, al periòdico, llegim que em vaig colant una roda de premsa d'Almodó.
Ho diu Ramon Ruaix, que treballa a la Papaya Verde, que és un videoclub que fa 14 anys, que és el Gòtic. Diu que ha estat venedor de crispetes i ha rodat fins i tot a la Patagònia. Diu que continua havent-hi espai per a un videoclub a l'era digital. Diu que li sembla reprobable baixar-se la cultura per internet. La gent ha de prendre consciència que hi ha gent que es dedica a la cultura i ha de viure. I que les noves generacions es troben amb això, que han nascut amb internet,
i que no tenen consciència del valor de la cultura. Diu que ell està estudiant Humanitats a la universitat i que s'hi troba gent molt culta però que no compra cultura. Explica també un viatge que va fer a l'Argentina, va tornar d'allà el 2010 i bé, doncs, que a partir d'aquí li va venir aquesta vena per començar a gravar, per començar a enregistrar coses. Doncs és el que tenim avui en aquesta entrevista. També podem llegir ara el que tenim el punt avui on tenim que vivim un etern present
I que el passat és passat. Sí que estem filòsofics, sí. Molt, i encara queda. Ho diu la Magda Galvez, que és instructora del mètode d'activació de la glàndula pineal. És barcelonina d'adopció, allà va néixer a Granada, i va ser una de les pioneres a introduir el món del coaching a l'estat.
De fet, és la directora del portal de referència en aquest camp i dirigeix l'empresa Arquitectura de l'Éxito. I, de fet, l'entrevista comença definint què és això de la glàndula pineal. Diu que és una glàndula de la mida d'una llantia que tenim al centre del cervell i que s'agrega melatonina, que és l'hormona de l'eterna joventut, que és la que s'encarrega del sistema immunològic i la que manté a ratlla els radicals lliures, la que controla el cicle del son. De fet, hi ha cultures que la consideren un símbol sagrat. Pels indis, per exemple, és el seu tercer ull.
Diu que els nens la tenen tots activada, però a partir dels 7 anys es comença a atrofiar de manera natural i que la gent que fa cursos d'activació d'aquesta glàndula són més felices, viuen més equilibrades i tenen més pau interior, perquè són molt més conscients del que els passa. Diuen molt més l'aquí i l'ara i no s'enrocan ni en el passat ni en el futur, que encara no existeix. Molt bé, doncs, aquesta entrevista pot ser interessant. Ara arriba a l'avantguarda i que l'hem sentit amb tot el seu propi pesc.
Llegim en aquesta contra, digues a la parella, sense tu també m'aniria bé. Són declaracions de Joan Garriga, psicoterapeuta gestàltic especialitzat en relacions de parella i que resumeix la seva experiència, l'experiència de Fritz Pels, que és el creador de la teràpia gestalt, en el llibre El buen amor en la pareja.
El bon amor resumit o basat en les frases. Jo soc jo, tu ets tu, no soc el món per satisfer les teves expectatives i tu tampoc no ets el món per satisfer les meves. A partir d'aquestes premisses es desenvolupa aquesta entrevista. Diu que solem preferir algun vincle emocionalment amb una altra persona encara que sigui de mal amor. Preferim això, tenir algun vincle que no està sols.
diu que cal saber que ningú et pot fer feliç i que ningú et pot fer infeliç. La teva felicitat només depèn de la teva connexió íntima amb el teu ésser interior. I diu que de tot això depèn d'estar en pau, que les teves figures paternes i familiars estiguin bé i que hagis tingut una bona vida familiar per no carregar amnusos que després voldràs ventilar en la parella. Diu que en una parella no són dues persones, són dos sistemes familiars que es troben
i també recorda una frase de Sócrates, quan li van preguntar si valia més estar casat o solter, ell va dir, casa't, si et va bé seràs una mica feliç, i si et va malament seràs filòsof. Curiós. Doncs és el que trobem avui a l'avantguarda, interessant també aquest terapeuta sobre teràpia gestal. Doncs això és el que ens trobem avui a les Contraportades, molt filosòfic tot plegat, passem ara a la notícia curiosa del dia.
I ens posem, doncs, frívols o superficials o com vulguis perquè resulta que els m'agrada del Facebook, o sigui, els botons que tu dius m'agrada aquest grup, m'agrada aquesta pàgina que em fa gràcia i tal, revelen la teva sexualitat i intel·ligència. Sí. A veure. Segons un estudi, com sempre, també l'orientació política, la raça, l'edat, la coeficiència intel·lectual, bé, moltes coses, no? Diu que sí que sí, és un estudi difós als Estats Units que els investigadors desenvolupen un algoritme que utilitza
Els m'agrada del Facebook i estan disponibles al públic, m'agrada normalment, a no ser que l'usuari descarti o descarti la seva configuració de privacitat. Llavors, aquests models matemàtics van aconseguir diferenciar amb un 88% de precisió els homes de les dones i amb un 95% de precisió els negres dels blancs. També van extrapolar informació personal sobre l'usuari, com la seva orientació sexual, si es drogava o fins i tot si els seus pares s'havien divorciat.
aquestes dades es poden utilitzar, a més a més, atenció, clar, amb finalitats comercials, amb campanyes publicitàries de màrqueting, perquè són públiques, però també poden espantar els usuaris davant la quantitat de dades personals revelades, segons indica també aquest estudi, perquè és molt fàcil fer clic a un m'agrada, i bé, és un estudi que havia examinat a 8.000 usuaris de Facebook, i bé, és això, que en principi, per exemple, les persones que tenien un coeficient en elevat intel·lectual,
Els agradava més probablement pel·lícules com El Padrino, Matar en Rosseñor i les que tenies un coeficient intel·lectual més baix, doncs preferien, per exemple, posar el que t'agradava Harley Davidson o Bret Michaels de la banda Paulson Rock. Bé, no sé, és una mica el que diu aquest estudi, però si més no, és curiós. Com s'ho prendrà aquest home de la banda aquesta...
No ho sé, tot és relatiu, no? Poden agradar pel·lícules... O pots posar-ho sense que... Comediats absurdes, també. També hi ha gent que potser ho posa sense que hagi vist el Padrí. No vull dir, no sé si és un altre dels àmbits que estudia aquest estudi. En fi, curiós, si no és no. Exacte, això sí. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Bon dia.
5 minuts i 3 quarts d'11 del matí, cop d'ullada a algunes notícies interessants que trobem avui als diaris.
I comencem pel punt avui que ens planteja avui què haurà de fer el nou papa. De fet, és el gran tema del dia tots els diaris, tots hi dediquen pàgines. Però destaquem aquest reportatge que el punt avui fa entrevistant diferents entesos en tot plegat. Diferents sensibilitats de l'Església catalana apunten dones les prioritats que ha de tenir el nou papa. Es parla amb Francesc Torra de Flot, que és de l'associació UNESCO pel diàleg interreligiós, ser femell del col·lectiu Dones de l'Església, també Josep Torrents de l'Església Plural,
Josep Mirió de Cristians, també en Francesc Pere Arnau, que és rector de l'Església de Montalegre, que és de l'Opus Dei, i o Bernabé Dalmau, Manjo de Montserrat. Una mica de tot trobem en aquest reportatge en què altres coses ens diu que els deures són també aquestes prioritats, que deixi de ser cap d'estat, que aprimi la cúria romana i que suprimeixi el col·legi de cardenals, això és el que vol el fòrum Joan Alzina. També ens diu Francesc Torra de Flot, que el prioritari bàsic és que sigui capaç de posar en marxa la reforma a fons
de la cúria i les finances vaticanes. Lucía Caram, monja dominicana, diu que la primera prioritat ha de ser la de retornar a l'Església, la senzillesa de l'Evangeli. Ser femell del col·lectiu d'ones de l'Església diu que li demanaria sinceritat i on estava per dirigir-se als homes i les dones d'aquest temps. O Josep Torrents, de l'Església Plural, que diu que ha d'afrontar tres gans reptes, abandonar definitivament l'etapa constantiniana, és a dir, renunciar al poder temporal i a les altres estructures que el sostenten, reformar el sistema de govern jeràrquic
instaurar la col·legialitat i la participació representativa de tots els fidels en l'expressió de la decisió a tots els nivells i donar plena autonomia a l'Església local. Des de Cristians, per exemple, es diu que la missió ha de ser servit transmetre la fidelitat al llegat de Pere, oferir la paraula i persona de Jesucrist a tota la humanitat i mantenir la unitat de l'Església o, des de l'Opus Dei, el que diu que és que la prioritat s'ha de centrar a mostrar el model de Jesucrist als homes i dones del món d'avui, confirmant
la fent els que ja són creients i seguidors de Jesucrist. Són algunes de les opinions que trobem avui en aquest reportatge de veus de l'Església ben diferents al diari El Punt Avui.
Atenció al reportatge avui del periòdico que ens arriba des de Suavi, des del Paquistan. L'escriu Elvira Pérez i diu que ens parla de nens sota les bombes. Diu que els talibans de Paquistan desfermen una onada d'atemptats contra les escoles davant la passivitat del govern. Entre el 2010 i el 2012, un total de 839 col·legis han estat destruïts en tan sols una província paquistanesa. Ataquen les escoles perquè les consideren un símbol de l'educació moderna occidental. És el que fan, doncs,
els talibans. Tinc por que tornin a atacar l'escola però m'agrada estudiar, diu una nena de 8 anys i el director d'un centre escolar lamenta que el govern doni prioritat a la seguretat d'edificis públics en lloc de l'escola. És un reportatge molt interessant que ens planteja aquest mapa des del Talibán i també des del Pakistán com ho viuen els nens, aquestes bombes dels talibans.
Ho trobem avui al periòdico i d'aquí passem a l'entrevista del diari Ara. Una entrevista sobre un responsable de la revista d'alternatives ecològiques. Alternatives econòmiques, volíem dir. L'economia sempre ens ha afectat però ara ens som més conscients, és el que diu Andreu Misser.
director d'aquesta revista, Alternatives Econòmiques. Diu que la professió de periodista li permet aprendre cada dia, des d'aquesta obsessió per la divulgació de coneixement que ha muntat amb altres socis, la singular revista, Alternatives Econòmiques. Parla de coses que s'ha perdut, que les reunions eren molt participatives abans,
Tu proposaves un tema i per molt indocumentat que fossis, el Manolo, Manuel Vázquez Montalbán, sempre buscava la cosa positiva i et reorientava. Ell era advocat i es va començar a dirigir al món del periodisme. També parla d'un altre referent, Antonio Franco, director seu al periòdico i després al País. Diu, els que han fet informació econòmica reconeixem un director per les capacitats de resistència a les pressions i Antonio Franco en té molta. També diu que és un aglutinador capaç d'harmonitzar les diferents personalitats d'un mitjà, cosa que és molt difícil.
Parla també que l'economia no és una qüestió de culpes, que si fos el cas hauríem de fer anàlisis morals, no pas econòmiques, i que hi ha administracions que han fet aeroports que no funcionen i ja bé on no et tocava, i persones que han viscut per sobre de les seves possibilitats. Però als pressionistes d'aquest país no els pots dir que han viscut així, ni tampoc a molts treballadors en un país on un sou de 1.000 euros avui entre els joves ja és de privilegiat. És el que s'explica avui en aquesta entrevista al diari Ara Andreu Misser, director d'Alternatives Econòmiques.
I acabem destacant un article de La Vanguardia, avui l'article de Quim Monzó, que es titula El senyor del fons. Comença dient que ja veurem com acaba tot aquest embolic dels setrills d'oli que, segons anuncia la Unió Europea, bars i restaurants hauran de retirar si el que hi serveixen és oli d'oliva, perquè l'oli d'oliva anirà únicament i exclusiva
en envasos que no es puguin reomplir per garantir-ne la qualitat, igual que es fa amb les ampolles de ginebra, de rom o de whisky. A més, és una manera de controlar la qualitat de l'oli que està a disposició dels setrills. Afavoreix també la higiene. En bars i restaurants barats n'hi ha que presenten un tel d'avortícia tal que valdrà la pena en retirar-los simplement per higiene. Tot i això, que aprofita aquí Montseu per parlar dels porrons. Diu, encara que molts modernets es pensin que al món hi ha poca cosa més que plats quadrats i copes de valor,
A Catalunya hi ha molts llocs on encara serveixen vi amb porró. Diu, per exemple, que al bar a vins de la fàbrica Moritz tenen uns porrons redissenyats que estan ben resolts i que poden fer que d'aquí dos dies els porrons tornen a ser el més fashion. Diu que aquí Monzoc és de l'opinió de donar porrons només a la gent que mostri un certificat on es demostri que sap veure-hi, perquè molta gent cada cop més no en té ni idea i quan s'hi posen xuman, xuman al broc prim,
Molt joves, perquè ningú no els ha assenanyat, que quan veus en porró la norma bàsica és no aixumar mai de la vida. I xuman alguns vells perquè ja han perdut la destresa. Parla d'Albert Xiqui del guerrer Vilamarí, que observa que un senyor que es col·loca al fons del local, que és el que dóna nom a aquest títol, just a tocar les grans botes de fusta, sempre veu en porró i sempre amb la punta del broc a broc centímetres de la boca. Però quan comencen a retirar-lo, per poc a l'última gota li caigui a la camisa i acosta als llavis fins a llapar-lo. Molta altra gent fa el mateix i és el que denuncia amb el seu punt d'ironia Quim Mons avui en aquest article a La Vanguardia.
Com tollerà l'actualitat esportiva d'avui, parlem primer de tot del diari Esport, que diu que Tito va fer l'estel equip i el titular que fan és Sou els millors. Hi ha una imatge dels jugadors celebrant els gols de dimarts passat, els futbolistes van superar
Han soport d'una travessia pel desert i hi ha una explicació de tota aquesta situació. I el Mundo Deportivo ens diu obremestre i la imatge és els jugadors del Barça dins d'un marc de fotos o d'apintura, com si diguéssim. Hi ha un bòster a les pàgines centrals, és com ho ha volgut il·lustrar aquest matí. El Mundo Deportivo diu que el Barça es veu ara capaç de tot després d'un partit per col·leccionar. La tornada al bon joc i la tornada de Tito són les claus de l'estat anímic.
I el nou esportiu dedica la portada a Sergio Busquets. Diu, és molt gran, i ens ensenya una imatge, a més a més, d'ajudant un jugador del Milan a aixecar-se del terra. Diu que el Davidia va fer tota una exhibició contra el Milan a l'altura del millor mig centre del món. No va fer cap falta, ni va perdre pilotes, i sempre va prendre la decisió correcta. En clau cultural us expliquem que el Festival Literari Cosmòpolis explora l'univers Roberto Bolaño, l'humor i la relació entre ciència i ciència-ficció,
que Peter Jackson dirigirà la pròxima aventura de Tintín, que arribarà a Nadal del 2015, encara queden ben bé un parell d'any. I que el PEN català celebra 90 anys de diplomàcia cultural catalana. L'exposició a la Biblioteca de Catalunya fa palesa la tasca com a ambaixador cultural de Catalunya al món del PEN.
I finalment, la Perla 29 estrenarà un muntatge fal·linià titulat 28 i mig. La companyia reestrena Cirano a la Biblioteca de Catalunya i crearà també una associació d'espectadors per organitzar activitats paral·leles.
I acabem explicant-vos una notícia musical d'avui, que és que és la segona nit en què tindrem a Barcelona els Beach House. Actuen a la sala Polo, van actuar-hi ahir a les 8, i avui ho tornen a fer, i sentirem algun dels temes de l'últim disc, o tot de l'últim disc, és la presentació de Bloom, que va entrar el 2012, però possiblement també sentirem aquest zebra de Teen Dream, que va sortir el 2010.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
i ara és moment per parlar del temps per això saludem el Carles Hernández i Rius bon dia Carles, què tal? bon dia
Ens han llevat amb sol, no?, aquest vent que ha fet fora els núvols, la pluja, i el vespre. A més a més és un dia completament diferent, o sigui, ahir teníem un dia gris marcat per la pluja. A part, precipitació destacada, però també sorprès una miqueta el fet de la variabilitat amb les quantitats. Sant Just vam rebre 20 litres per metre quadrat ahir durant aquest episodi de pluja. Sí, perquè no va... Va ser molt curt, o sigui, tampoc no es va allargar molt amb les hores i és bastant intensitat de pluja.
Però, per exemple, el barri del Raval a Barcelona ha arribat als 44 litres, o sigui, hi ha molta irregularitat, hi havia moments de molta intensitat i depèn d'on t'enganxava, doncs t'enganxava amb certes forces, allò que dèiem que a vegades hi havia fins i tot tempestes que podien donar molta precipitació. També ens sorprès una mica les nevades cap al Mollanès, cap a l'interior, perquè, clar, o sigui, Sant Just...
vam començar al matí amb gairebé 11 graus, a mesura que avançava al matí vam baixar fins als 6 o 7 graus i després de cop i volta vam tenir uns valors de 3-4 graus, la mínima va ser al migdia, just a les dues del migdia vam tenir la mínima ahir.
Clar, hi havia un moment on es podia apuntar aquesta possibilitat. Fins i tot per la tele s'han vist alguns flocs de neus que no van arribar a agafar el terra cap al Tibidabo, 500-400 metres. També en alguns punts una miqueta més al nord, cap al Maresme, van arribar a veure com que hi ha neu cap als 200 metres, però tampoc arribava...
a quedar-se al terra perquè el terra estava molt mullat, perquè al principi havia sigut pluja. Però bé, un episodi que no s'esperava amb aquesta situació de tant risc de possibilitats de nevada, tot i que durant el dia el Servei Meteorològic de Catalunya ja va avisar que hi podien caure dos centímetres amb cotes superiors als 200 metres, directament es va desplomar l'aire fred que estan vivint a Europa i que també ens arriba una mica de retruc a Catalunya. Va afectar més el Cantàbric, però Catalunya també ho vam rebre.
Tot això marxava molt ràpid, també ho comentàvem ahir, el fet que el vent del nord entrés amb molta intensitat a tot el país faria que...
que s'escombrés tot això se n'anés cap al Mediterrani i ens quedés un temps força més estable i avui dijous ens hem aixecat en un temps completament diferent, humitats més baixes, valors encara bastant baixos pel que fa a la temperatura i ha baixat més del que vam preveure ahir perquè el vent aquesta nit tampoc no és que s'hagi mostrat sí que ha bufat vent, ha bufat vent durant tota la nit però amb cops de 20, 30 km per hora això ha permès que la temperatura es mantingués bastant al voltant dels 6 o 7 graus però de cop i volta cap a les 5-6 del matí ha parat aquest vent que fins i tot a hores d'ara encara no bufa
I aquest vent ha permès que la temperatura tirés avall fins als 3,7 graus. O sigui, que ha parat el vent s'ha notat com la temperatura ha tirat cap a baix i realment valors al voltant dels 0 graus, aquestes nits que són perilloses per aquesta època de l'any, en moltes zones de l'interior. És poc del mes de març, no això?
Bé, tenim bastants episodis de nevades, de precipitacions, la primera quinzena del mes de març es mostra bastant activa pel que fa a la inestabilitat. Podem tenir alguns dies de glaçades, però no és gaire habitual, perquè els arbres ja tenen tendència a florir aquí al Mediterrani, no?
Bé, la tendència és que aquest vent que havíem previst i que ara està encalmat a Sant Just s'hi pugui reproduir, recordem que s'han arribat a cops de més de 100 km per hora tant a les comarques de Tarragona, del delta de l'Ebre com a les comarques gironines de l'Empordà, aquest vent és molt marcat en aquelles zones, la mar està molt empipada, molt revoltada, monades de més de 10 metres, tot això té tendència a anar afluixant però ho farà a poc a poc i al llarg del dia d'avui. O sigui que avui té dia tranquil, de sol, ambient fred, podem arribar a 11-12 graus, aquestes temperatures s'han de recuperar,
perquè ara tan sols tenim 6 o 7 graus i ràpidament el sol. Si no fa vent sí que podríem enfilar una mica més el termòmetre, però creiem que aquest vent s'ha d'anar mostrant durant el dia, en moments més forts, més intens o menys, però s'ha d'anar mostrant.
Divendres encalmarà aquest vent, ja desapareixerà de Sant Just, potser quedarà una miqueta als dos extrems del país. Serà un dia estable on, amb aquesta tranquil·litat, el que permetrà és que les temperatures es puguin enfilar una miqueta més. Ahir vam tenir una màxima de 7. Divendres en tindrem una de 15. O sigui que ja varia una miqueta i és un valor normal. Els 15-16 graus ja és normal per aquesta època de l'any. O sigui que temperatures més agradables demà divendres, amb el sol com a protagonista, potser nevades a la cara nord del Pirineu, però a Sant Just tindrem bastanta tranquil·litat. I de cara al cap de setmana...
progressivament ens arriba un front. I com ens afectarà? Doncs dissabte farà sol, bona part del dia, però a mida del migdia començaran a arribar núvols i cap a la tarda podria quedar tapat. Al vespre podria caure alguna gota. No es descarta aquesta possibilitat i ho marquen els mapes, però estem parlant de gotes, no estem parlant de pluja. Llavors, diumenges seguirem amb variabilitat, amb sol i núvols no serà un dia massa espectacular.
Potser dominen més... No, durant el matí no, però a la tarda es pot intensificar una miqueta i podríem tornar a parlar d'alguna pluja una miqueta més destacada, alguna cosa més que gotes. O sigui que les dues tardes del cap de setmana poden mostrar-se una miqueta més inestables.
Tot això apunta una miqueta d'aquells temps ja més típics de la primavera, que potser fa sol al matí i a la tarda se'ns reprodueixen tempestes. Recordem que la primavera ens arriba dimecres que ve, a les 12 del migdia i dos minuts, o sigui que la cosa està a tocar. Ja hi som, menys d'una setmana. És l'últim dijous d'hivern. És l'últim dijous d'hivern avui. Aquest és el titular. Sí. Molt bé, Carles, doncs gràcies. Demà acabem de confirmar com queda tot plegat. Perfecte. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
puguin defensar-se davant d'unes clàusules contractuals que diu són abusives i imposades per la banca. El pronunciament dels magistrats de Luxemburg obligarà a modificar la legislació espanyola que permet als bancs iniciar el procés de desnonament sense que ni un jutge ni d'afectat puguin alegar res en contra. A més, la sentència comunitària permetrà paralitzar els desnonaments i demostra que hi ha clàusules abusives
a l'hora d'afirmar la hipoteca. La justícia europea es respon d'aquesta manera avui a la pregunta que li va fer el jutjat marxantil número 3 de la ciutat de Barcelona que es va adreçar a Bruxelles després de la denúncia d'un afectat de Martorell que va ser desnonat per impagament l'any 2011. L'arcabisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha assegurat en declaracions a la xarxa de comunicació local que el nou papa francès coneix la realitat catalana.
que han convincut amb persones de tot el món, que viuen amb persones molt diverses, de moltes nacionalitats. Jo crec que això també, de cara a Catalunya, és molt bonic i molt important, perquè és una manera de conèixer segurament molt bé tot el que es coneix molt bé Espanya i conèix molt bé portant també totes les dificultats i els nostres problemes.
... ... ... ...
...en nombre de diputats del Congrés i que se suprimeixi el Senat. Josep González aposta per la reducció de la despesa en la classe política. Barcelona, Montse i Algo, bon dia. Bon dia, Josep González ha fet una proposta clara de línia de la justificació administrativa. Hem de reduir el nombre dels 350 membres del Congrés dels Diputats. Per exemple, un 20%. I penso que es pot fer, com que també es pot fer en tots els parlaments del Senat. A més, es podria suprimir el Senat.
Opinió que compartim molts i que donaria dignitat al treball del Congrés de Diputats. Que generaria un important coste gran i que permetria destinar-li una part a tenir pels millors polítics la gran habitació i ben pacats. El president Gavinet ha demanat feina a la clara política i que els partits no siguin a l'alçada de les circumstàncies que marxen la crisi i que se sol·leguin en l'alçada de lluita tal com reclama la ciutadania.
El portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, ha reiterat en declaració de la xarxa de comunicació local que la via de l'acord i la negociació és l'única que pot donar validesa i garanties a la consulta sobiranista. Per això recomana Convergència Unió i Esquerra Republicana que no tinguin tanta pressa. Jo crec que Esquerra Republicana i Convergència Unió, per diferents raons, el que tenen és molta pressa i un procés tan delicat. El que hem de garantir és que es pugui negociar amb el govern espanyol i, sobretot,
Esports en xarxa. Bon dia, us parla Joan Barberà. Ja coneixem el fet possible rival de
Crec que...
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. L'exconseller d'Economia, Antoni Castells, és el convidat de l'11 Diàleg per la Independència, que es farà aquest vespre a l'Ateneu. Una Catalunya independent seria viable des d'un punt de vista econòmic, però no pot ser econòmicament independent, així ho creu Castells, que va ser conseller d'Economia i Finances fins l'any 2010. Reivindica, a més, que no se simplifiqui el debat de la independència de Catalunya. Considera que l'impediment de la convocatòria del referèndum ve donat per un conflicte polític i no econòmic.
Manté, doncs, la idea que Catalunya seria viable des del punt de vista econòmic si s'independitza. De tot plegat, en parlarà aquest vespre l'exconseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, al diàleg per la independència sobre economia i país, convocat per l'Assemblea Nacional Catalana per la secció local de l'entitat que és Sant Just per la Independència. Serà a les 8 a la Taneu.
També aquest vespre es farà una xerrada per tractar la sexualitat amb els fills en el marc de la Setmana de la Salut. L'activitat es farà al Casal de Joves, s'adreça a famílies de primària i la impartirà Noelia Caballero. La Setmana de la Salut s'està desenvolupant a les tres escoles públiques de Sant Just amb xerrades per alumnes, mestres i aquesta dirigida als pares i mares. Tindrà lloc a les vuit del vespre al Casal de Joves.
I acabem aquest bolletí explicant-vos que aquest diumenge, el cicle Espaià, estrena una nova obra de teatre a l'Ateneu de Sant Just. Es tracta d'ER Actrius, de la companyia Sala Cabanyes. És una reflexió sobre la vida de les actrius a partir de les converses d'una jove estudiant de teatre amb tres actrius, una diva internacional, una estrella de televisió i una directora de doblatge. Serà a les 7 de la tarda a la sala del 50 Anari i ja podeu comprar les entrades anticipades a la secretaria de l'Ateneu. L'entrada general costa 10 euros i pels socis i sòcies de l'entitat, 8 euros.
Les podeu aconseguir fins demà divendres de 6 a 9 del vespre. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també als Sant Just Notícies, edició migdia a partir de la 11.05. I també us recordem que podeu seguir la informació Sant Justenca al web de Radio d'Esvern, radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
My heart is paralyzed. My head was oversized. I'll take the high road like I should. You said it's meant to be. That it's not you, it's me. You're leaving now for my own good. That's cool, but if my friends ask where you are, I'm gonna say
Bona nit.
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. El condensador de Fluso. El programa Menys Paradoxes Temporals.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns. Just a la fusta.
Aquesta hora parlem d'un taller que es fa aquest vespre a les 8 al Casal de Joves per tractar la sexualitat amb els fills, adreçat a famílies de primària. En parlem aquesta hora amb Jordi Blanc, que és metge, psiquiatre i pare de l'Escola Canigó. Molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia. Una activitat que forma part d'aquesta Setmana de la Salut, que el que es fa són diferents actes vinculats amb activitats relacionades amb la salut.
Sí, es fan xerrades a les col·les, als tres col·les de Sant Jús, que de fet són xerrades que normalment ja es fan, ja s'estaven fent regularment, des de fa temps, i el que hem intentat és que s'agrupin més o menys els mateixos dies, i llavors això, bueno, ho descriu com una setmana, uns dies, que es parli de salut en els col·les. La concentrar-ho, no? Això mateix, concentrar-ho en aquests dies. També aprofitem d'organitzar una xerrada pels pares, també concretament el Canigó també hem fet una xerrada pels mestres, també és un tema relacionat amb la salut,
i des de l'Ajuntament i també des de l'ambulatori hi ha una mica d'implicació perquè es facin aquestes xerrades. L'ambulatori, sobretot, el que fa és aportar-nos als ponents, que són persones d'enfermeria, metges de l'ambulatori Sant Just, i també van als col·les i van fent aquestes xerrades. Clar, perquè fins ara era més una activitat de les escoles, dels centres, i ara aquesta vegada s'ha obert una mica més, no? Correcte. Abans s'havia fet aquesta Sembla de Salut a l'Escola Canigó,
i ara hi ha la novena edició, i aquest any hem intentat que el mateix dia també fessin les xerrades als altres dos escoles, Montserrat i Montsell. Que és el que heu donat, per tant, una entitat com més conjunta, no?, també, allò de... Si ho fan tots els nens, segurament, doncs, també és el que fa que també s'hi pugui implicar, potser, entitats com l'Ajuntament, o més a l'engròs. Sí, potser també de cara al futur, bueno, potser també intentarem, potser, que es facin activitats a nivell de poble, no?, que es facin coses, activitats al carrer, o així, perquè també es parli de salut...
Bé, que sigui uns dies de l'any que es parli una mica més de prevenció de la salut, no? Més enfocades potser ara en tema escolar, o sigui, de salut en els nens, però bé, que en el futur potser també es pot parlar de salut en general i aplicar també l'institut i altres centres docents, no? O el col·lectiu de gent gran, no? Que a vegades també tenen xerrades concretes, potser adreçades amb ells, potser concentrar-les totes. De fet, és això, o sigui, és coses que ja estan fent i l'únic que hem fet és, bé, posar-nos d'acord de fer-ho la mateixa setmana i els mateixos dies, no? No és que hi haguem inventant llocs de nou, però simplement és
agrupar-ho tot i donar-ho una mica més de força i que transcendeixi una mica més. Clar, perquè l'acte d'aquest vespre, per exemple, que és a les 8 del vespre, que és el de joves, s'adreça a famílies de primària, també pot haver-hi gent que tingui fills més grans... Sí, sí, està obert a tothom. Sí que entendem que la xerrada d'aquesta pare sigui pels pares de nens d'edat de primària. Fins a 12 o 13 anys, no? Que és una altra manera d'enfocar, m'imagino, la sexualitat. Sí, sí, és una mica com parlar de sexualitat als nens,
I, bueno, hi ha també una mica, si no només d'explicar una mica el sexe o el problema, sinó com, quan surt aquest tema en una conversa, doncs com s'aborda i que a vegades això pot incomodar una mica els pares, no? I això pot ser un nen molt petit o pot ser un nen que és una mica més gran, vull dir que això pot afectar a diverses edats. I sempre aquesta dificultat pot haver-hi sempre amb la seva edat. I, per tant, intentar evitar els tabús i aquestes coses que després es poden anar complicant, no? Sí, correcte, sí.
No sé si tu que ets metge psiquiatra i que també ets pare, en aquest cas d'aquí Sant Just, si creus que es parla poc de salut a l'escola o que és un tema que ja està bé que no es tracti de manera tan directa? Sí, no, de fet, sí que amb aquestes xerrades i gorilles sempre s'està ben fet, perquè són coses que surten d'alcohol i tal. Però és veritat que segons quins temes, no estan grans xerrades, però segons quins temes potser a la vegada es passen una mica desapercebuts, no?,
I, bueno, hi ha, no sé, jo que em dedico una mica a la salut mental, totó hi ha temes que tenen a veure amb la salut mental, que pensem que potser són una cosa més d'adults, i en canvi es pot fer una feina de detecció i d'abordatge en els nens que potser no s'està fent, no? Però, bueno, això ja... Sí, sí, ja és una altra història, però... Com que de vegades passa que fins que no ens passa en cas de ben a prop no ens hi fixem, i...
per exemple, també el cap de la Marató, per exemple, de TV3, que cada any es dedica a parlar d'un d'aquests temes, i llavors descobrim una mica més, potser a petita escala també passa. I a vegades hi ha nens al mateix col·le que tenen algun problema d'aquest tipus i no ho coneixem perquè s'intenta posar a amagar, no se'n parla massa, i això a vegades costa molt així. Això passa a qualsevol lloc, no només a Sant Lluís, sinó a qualsevol poble i qualsevol ciutat i qualsevol barri. Encara és un tema delicat, d'alguna manera, en segons 15 anys. Correcte.
En tot cas, doncs, la Setmana de Salut, d'alguna manera, també pot trencar tot això, i per això hi ha aquest conjunt d'activitats, aquesta que es fa aquest vespre, es fa al Casal de Joves, per tant, doncs, s'adreça, com dèiem, a famílies de primària per tractar la sexualitat amb els fills, i l'impartirà Noelia Caballero. Avui n'hem parlat amb Jordi Blanc, que és metge psiquiatra i part de l'escola Canigó, per tant, doncs, que també és membre de la part de Salut, no?, d'alguna manera, d'aquesta... O sigui, que formes part de l'organització d'aquests actes de la Setmana de Salut.
I també una de les coses que comentaves que ens interessa també fomentar és la prevenció, la salut. O sigui, no només també a detectar els casos de nens que tinguin problemes de salut, sinó també a xerrar amb les postures, a intentar que el nen sàpigui una mica quines són les postures que poden provocar diversos problemes, la higiene dental per evitar que tinguin patologia...
de càries, o sigui, també són xerrades adreçades a la prevenció, no només a la patologia directament, sinó també a conductes que poden evitar que en el futur aquests nens puguin tenir un problema mèdic. A vegades no es fa massa dintre de les campanyes que es fan de prevenció, costa vegades de trobar xerrades molt dirigides a uns temes concrets. I penso que l'escola és un lloc que és una sèrie fèrdu. Doncs una bona proposta aquesta setmana de la salut. Com dèiem, avui a les 8 també amb aquest taller concret
i aquestes altres activitats que s'estan fent aquesta setmana. Gràcies, Jordi, i que vagin molt bé. Bon dia. Gràcies, bon dia, adeu. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Estem escoltant just a la fusta.
No, no, no, no.
No, I won't cry.
Fins demà!
Ara és hora de parlar de cuina amb la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Què tal? Com estàs? Bé, que ja estem a punt, doncs, a aquesta hora per pensar en què farem avui per dinar i, per tant, doncs, tu ens ajudes a pensar una mica, a donar-nos alguna idea. Mira, avui farem un plat d'aquests sumament divertits, està pels nanos, eh?
Farem com una espècie de pizza, però amb mongetes tendres. Oh, molt bé. Una bona manera de menjar-se-les, madams. Sí, és un plat molt divertit, de veritat, i no us espanteu a l'hora de fer-ho. Agafeu les mongetes, que siguin de la perona, que diuen, aquestes samples. Sí. Que no he supegut mai, bueno, sí, els va portar la perona a la llavor, aquells temps de... aquells tempos negros...
I bueno, són uns mongetes que són molt bé, vull dir, són molt bones. Són d'aquestes molt amples, saps com el que vull dir? I les coem, les coem normal amb molta aigua. Però les deixem una miqueta al dente, que això sí, no crues, però que no es passin. Les traiem i les posem en una safata, així esteses, una per una. Fem un sofregit.
amb pasta naga i una miqueta de tomàquet, una miqueta de ceba, fem un sofregit, com si anéssim a fer una pizza. Perquè es tracta d'una pizza de... Clar, clar, l'únic que hi haurà de les mongetes, no? Les mongetes. I llavors, enmig de... Fem un plat, poseu unes quantes mongetes. Poseu una miqueta de samfaina que hem fet, samfaina de verdura, bueno, samfaina, com vull dir, el sofregit, no? Que podeu posar una miqueta esvergínia, si voleu, o pebrots, si teniu que tingueu per casa a la cuina.
Una capa de mongetes, una capa de Sant Faina. Una capa i llavors a sobre poseu més tomàquet i molt de formatge parmesà. Pot ser parmesà o... Que vagi bé per la pizza, no? Que vagi bé, però quantitat, eh? Sí, serem generosos. Agafeu olives negres sense pinyol, les tallem, les posem per sobre i posem tot el form durant uns 10 minuts.
I teniu una pizza de mongetes divertida perquè als nanos els encantarà, perquè no són... Perquè és pizza, exacte. Però és una pizza que no és... I tant. No, no, clar, clar. I a mi m'ha semblat un plat molt divertit. A mi realment el color verd amb la pizza segur que també queda molt bé per la vista. El forn, això s'ha de posar al forn quan estigui a la taula, per dir.
perquè el formatge té que estar calent. Clar, clar. Bé, ja està, és un plat més econòmic i jo, nena, és veritat, eh? Això és veritat, eh? Avui és d'aquests... Sí, no sé, ja... Pressupost zero, eh? Pressupost zero, eh? Bé, zero no pensis, que els mongetes també d'unidor, eh? Això també és veritat, i depèn de l'època. Doncs gràcies, Carme. A tu. Adéu. I que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe. Així creu.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Just to break my own fault Just to break my fault Just to break my fault Just to break my fault Break my fault Break my fault
I never loved nobody fully Always one foot on the ground And by protecting my heart, truly I got lost
I hear in my mind all of these voices I hear in my mind all of these words I hear in my mind all of this music and it breaks my heart and it breaks my heart I hear in my mind all of these voices I hear in my mind
You said it breaks my heart It breaks my heart It breaks my heart When it breaks my heart When it breaks my heart When it breaks my heart
Fins demà!
Passa minut de dos quarts de dotze del matí i aquesta hora saludem els tertulians dels dijous. Per tant, a la Montse Larrea, a la Joan Algarra, al Pere Oliver i a l'Alina Santa Bàrbara. Molt bon dia a tots quatre. Hola, molt bon dia. Bon dia a tothom.
Avui, que la notícia del dia, suposo que encara coagirà una mica més, però avui encara ens hem llevat amb totes les portades, a més a més, de tots els diaris i de tot el món, perquè he fet una olla d'abans també dedicades al nou Papa. I tant que sí, ahir al vespre ja vam tenir la primícia, precisament. Sí, sí, sí. Estàvem fent el programa, la Joana i jo, i va sortir en aquell moment la fumata blanca. Va ser el moment que va ser. Sí, sí, sí, jo en el moment just que arribava.
Vaig sentir les campanes, dic, mira... Ha sigut ràpid, eh, aquest cop. Tan ràpid no havia sigut mai, no? Una de les més ràpides. De les més ràpides, no? Sí, deien que era sorprenent que fos més que res que tenien en compte que... 24 hores, no? Exacte. El dimarts que van començar, oi? Sembla que l'anterior vegada també havia estat així...
però que ja es donava bastant per fet que seria Ratzinger per tant tampoc era tan estrany en canvi ara que era més difícil i tant, ens fa l'efecte que va sorprendre prou
Que esclar, aquí va ser que potser d'entrada a d'entrada hi havia dos candidats amb més possibilitats o és el que els comentaristes feien. Vaixaven quatre o cinc com a candidats així ferms. Però dos, el de Brasil i el que hi ha, el de Milán. I no de Milán, com el del Piqué, sinó el de Milán. Milán. Però bueno... Sí, sí.
Heu llegit alguna cosa, sentit alguna cosa del nou Papa? Quina sensació ens teniu? Sí, els comentaris que més he vist que surten als diaris és que el nou Sant Pare recull el suport de moderats i progressistes pel seu discurs amb accent social. Per això és una cosa positiva. És també positiu que sigui el primer pontífex jesuïta i no europeu. També és molt positiu el nom que hi ha...
Ja han concretat aquest matí que no es refereix a Francesc de Borja ni a Francisco Javier sinó a Francesc de Cis. Sí, en primer lloc el Francisco de Cis. Encara que sigui jesuïta ha buscat un referent franciscà o com una imatge...
d'humilitat, de servei i senzillesa. Sembla que la sumptuositat que portava fins actualment tot el que és el papà, tot el que és la parafernàlia, sembla ser que això a ell no li agrada. Oh, bé, va sortir amb la sotana blanca només, després ja es va posar tots els adereços, però d'entrada. El moment de parlar, només li vam posar. Bueno, perquè és protocolo. Sí, és protocolo. Hi ha una cosa que no sé si alguna vegada es comentarà on ha,
Però una vegada vaig veure un cello papal, és a dir, l'anell, amb una missa que la transmetien per la tele, i aleshores anava la gent a passar la mà i tot allò. Jo us dic, i ja sabeu que sóc religiós en molts aspectes, a mi em va fer vergonya ajena. Sí, i tant. Perquè era d'una ostentació enorme. Sí, enorme, sí. En canvi, em vaig fixar?
Va ser una de les primeres coses que al dir-me la meva tia, perquè jo no veia la tele ni molt menys, i em va dir, mira, mira, que ara està sortint la fumata blanca i no sé què. I la vaig posar. Em vaig fixar en les mans.
porta el cello, per dir el cello, i aleshores és una cosa completament, que serà d'or segurament, perquè a lo millor té que ser així, però completament sense cap adorno. Play, que diríem en anglès. Jo m'hi vaig fixar també. Aleshores vaig pensar, tate, aquesta una. La segona, que el periodista diu, li vaig trucar
i resulta que va dir, truqui'm una mica amb el periodista o la periodista, truqui'm una mica, és que estic fent-me el sopar.
Sí, sí, sofà, sofà, sí, sí. I l'altre que aquest matí també deien és que viu en un apartament i té el llit separat amb una cortina i la resta de l'habitació va amb la cosa del despatx. Que va sent com és un arzobispo, va amb no té cotxe, va amb metro, i aquesta cosa de pobresa, de donació...
És el que dius això, ja ve el fat francès. Crida l'atenció. Que veurem grans canvis? No. És molt estricte i a més és una persona super, super, super intel·ligent en quant a cervell. No digo listo. I després és diplomàtic, perquè ha estat en moltes diplomatures. És a dir, conciliador, i té aquest punt negre, que se li ha dit,
Lina, aquí ens diu la Sandra Buixaderes, que és l'enviada a la ciutat del Vaticà pel diari Ara, que és humil i defensor dels pobres, que és conservador en temes morals i progressista en els temes socials, que va ser l'opció del sector moderat.
s'ha oposat frontalment al matrimoni o a les adopcions per les parelles gais. O sigui que en moltes coses és tradicionalista, però en la qüestió social... Com tot ser humà té lluns i sombres. I aquí em parles del que dius tu, que ell duia una vida absolutament sencera. Sí, si ell ho comentava, la periodista que ella deia nit, deia, oh, si me'l vaig trobar a l'autobús. O sigui que...
i després el que també és bonic de veritat quan una persona a vegades la paraula aquesta la fem servir de dir puntifica puntifica és que parla amb una solemnitat i com si les meves paraules fossin les verdaderes doncs va entrar i jo li vaig veure l'expressió i vaig pensar quan està mirant tota aquesta gent que n'hi ha aquí, aquesta multitud de persones si us haguéssiu fixat en els seus ulls
Jo vaig pensar, aquest senyor en aquest moment, per ell dintre li està passant dient, ostres, tot això és la meva responsabilitat. Quina responsabilitat. És quasi superior a les forces d'algú no fallar. Ja, perdona, no fer-ho bé, que bé, ja ha de tenir-ho per consciència, perdona, eh, Pere? No, no hi ha res a perdonar. I aleshores em va recordar la manera...
A mi em va recordar la manera del Papa Bueno, el Papa Joan Lutitens, que la gent es pensava que no va del poble, i es va fer un llenguer que va ser quan una altra vegada la gent que sentim Casal d'Àguila, que ens agrada la iglesia tipus Casal d'Àguila, que dona tot als pobres, doncs penses, aquest ha vingut aquí.
Aquest podria ser. El que passa és que les intrígoles de Palacio no les sabem. No les sabem. I el que insisteix també és que és una persona que ha insistit molt durant...
totes les seves funcions d'arcabisbe en la praxis de la bondat, que posa la bondat per davant de tot i li molesta molt la idolatria. És una cosa que persisteix encara, no en el clero, sinó en molts fidels, perquè en els fidels hi ha una tendència a petonejar i llepar imatges. El peu de la imatge de Sant Pere al Vaticà és com una xarxa
La gent que ha passat la llengua per allà, o sigui, idolatrar imatges, petonejar imatges, això és absolutament desfassat. Ja sé que en segles anteriors la mateixa església ho ha promogut perquè abans del Consell Vaticà II hi havia gent que deia jo crec molt en Sant Antoni però en Déu no gaire, i ho propiciava.
Aquest ve de Déu d'imatges que les deien cada dia en processó i les veneraven. El que demana, i el que és evangèlic, és la bondat com a acció, o sigui, el fer bé als altres. El manament d'estimar Déu per damunt de totes les coses i als altres.
al pròxim com si fossis tu mateix com si fossis tu mateix i veure el creador en l'altre perquè cada persona és el ser creat ben mirat tots dintre de nosaltres portem part de Déu perquè som una creació veurem el seu entorn què és el que li deixen fer perdona amb la comparació de les religions ens trobem
que tots, eh, totes les religions monoteístes que creuen en un sol Déu, totes, la bondat entra de dintre del cor, has d'escoltar el cor. I dius, escoltem el cor, que és la consciència, tot ser humà, tot, no, no, dintre teu, està la teva veritat. Oh, i tant, és el que Joana va dir, sí. És que la paraula consciència vol dir adonar-te'n del que passa, del que sents, del que vius. És com aquell que li preguntava a un catòlic, molt catòlic,
Doncs expliqui'm vostè com és Déu. Diu, tranquil·lament, vagi al mirall i miris. Sí, sí. Diu, esclar, vostè és una... Diu, si tu tens els pensaments dolents o tens les paraules que no són les sedients, ja no està Déu. Clar que no. És a dir, bueno, aleshores aquest home, si fa anar la bondat,
i logra treure totes aquestes petites egocentrismes. Intrigues que hi ha dintre de l'altre. Tenint en compte una cosa. Petites i grans. Jo ja soc més perèvolat. Perquè l'embolau de la banca... Tenint en compte una cosa. El Vaticà és un estat.
i com a tal estat que té un munt de súbdits de tot arreu i de tota mena
I de totes les races. Sí, sí. I tots els pensaments. Això conjumina tot aquest conglomerat. És molt difícil, eh? Avui feia gràcia perquè, esclar, ell s'ha presentat com bisbe de Roma, no? Sí, sí. I és capaç com sumo pontífice. No, no, no, bisbe. La bona zera ja és molt, eh? Ja anava d'aquesta manera senzilla. Si ha anat a Santa Maria... Fa gràcia perquè diu...
És clar, és el representant d'un estat vaticà. I aleshores diu, tenim aquí, a Europa, tenim una altra persona que també és representant
part d'un estat, que és el copríncipe d'Andorra. Que no solament és bisbe, sinó que, a més a més, és representat de l'estat. I això, com se come? Com se come cuando estén ambos, no? Monsenyor Joan Enric Vives. Havia estat durant 4 anys veí nostre. Va estar aquí nostre, sí. Estaven arreglant el seminari o la casa d'ell i va estar aquí 4 anys.
Com a ser bastant estimat, no? Sí, ja ho van entrevistar l'altre dia per la televisió. I amb el que deies de pontífex és que, com que això ja va inclòs en el títol de papa, l'altre dia precisament ho comentàvem aquí, que les sigles papa volen dir Pere, apòstol, pontífex, august. Tots els papes ja es diuen Pere i tots els papes ja es diuen pontífex. Ja va inclòs en el seu nom de papa. El que passa és que per no dir cada vegada Pere, apòstol, pontífex, august,
Ho simplifiquem i diem papa, que són les sigles de Sant Paco. I dice, pues yo Paco. No, papa, pues yo Paco. I llavors ja es desfà. No vol aquesta solemnitat, no vol aquesta solemnitat. A veure, a veure, què passarà, perquè no veurem grans coses, però potser sí que veurem una mica més d'austeritat i més d'abundat envers els altres, ja veurem. Se'n sortirà per això del que dèieu ara, les coses aquestes de tot el tema del...
de les finances del Vaticà... Jo crec que sí, eh? Jo crec que segurament la mano dura ja s'ha posat quan el majordom van sortir aquells papers que jo crec que...
Si el Benedicto XVI no li va agafar un infart, potser l'hi va agafar i ningú no. Per veure tot el... Perdoneu la paraula, però... Merder. Sobretot, perquè es va veure obligat a perdonar-lo. I sembla que si el sant pare perdona...
ja està llibre de todo pecado. Això és una prevalença que tenim els catòlics, que si ens perdonen ja no són culpables. Però no de delito, que una cosa és la justícia civil. Un pot haver comès un delicte i segueix sent un delicte per la justícia civil. Si s'ha penedit profundament i s'ha confessat,
pel vet canònic, per l'església està perdonat, perdonadíssim, i torna a ser un home nou, encara que hagi comès el pitjor dels crims. Però per la justícia civil, no. Però de totes maneres, aquesta és la que ens critiquen, i penso que aquestes a punt tenen raó, dels catòlics.
que és a dir, ah, sí, clar, tu com ets catòlic, doncs ala, després vas i et confeses i tot s'ha acabat. No, no, això no té que ser això. No, és que tampoc és això. No, bueno, però mira, no és això, però és el que es veu i el que es diu. Hi ha persona que sí que ho pensa, eh? Hi ha persona que ho pensa, però cada un sap amb el que fa catarsis de les seves pròpies vidècies. Aquesta persona sí que té consciència, eh? De dintre et dirà que ho has fet malament.
Mira, el Ferruquito fa la seva catarsis ballant. Diu que cada vegada que fa un bon zapateau es desfoga de les seves maldats. I l'altre que també ha passat així dice, no, yo si solo me mojo los labios.
Sí. Bueno, he llegit el diari, no l'he sentit. Sí, ho he sentit en el repartatge. Hombre, si mojó a los lábios ja hi va la tassa d'alcohol, no sé quan. El que li van durar. Sí, sí, sí. Sí, sí, Ortega Cano. I ho dic perquè ho diu el diari, vull dir que no... Sí, però a més aquí és que hi ha una cosa que ve de fa molts anys i malauradament ja sembla una moda.
i és molt lleig, és això que els advocats els diuen, tu declara't innocent o tu no diguis res. Llavors allò de les pel·lícules antilles, que no estic de dir la veritat i tota la veritat, ara ja no és necessari ni la veritat. Demostra que amb un bon advocat te'n pot sortir de com se vulgui.
malefeta. Sí, sí, sí. Si tens un bon advocat, la malefeta que hagis fet, per gran que sigui... El noruec aquell es va cap a agafar 70 i tantes persones. I diu que no és inculpable de res. Veus, aquí tenim un amoral. Sí, un ser amoral. Aquí és l'amoral. Perquè és una persona que no té consciència d'haver fet un amoral. No té consciència. És l'amoral. No, no, no. No moral, sinó amoral. Bueno, perquè reafirmen els seus fills. Ell reafirmen, no té...
i que no va fer més perquè no va tenir ocasió no es penedeix del que ha fet segurament no cal anar tan lluny perquè en algunes reminiscències també del franquisme o de la guerra civil també hi ha gent que no s'ha volgut demanar també el que passa que ella es va carregar tant de persones i és un cas molt recent i a més a més era un lloc d'un campament de joves i que ell també relativament jove no té igualtat de raça diguéssim
Si és tan jove com els altres, gairebé. Ara fixeu-vos... Perdó, eh? Avui estic parlant massa, perdona. No, no, no. Avui, bueno, també, llegia aquest policia d'Estats Units, tu...
que deia que es menjaria la seva dona. No ho he llegit? No, és que jo he sortit molt d'hora de casa meva. S'han donat diversos casos de cannibalisme i antropofàgia. La menjeria, per quin motiu? I tot això no s'ho ha fet, però ho ha enviat per internet.
i per Facebook o per les bandagnes aquestes amb les reds socials. I no solament això, sinó el sistema i la cosa i tal. I la dona va arribar a casa i va obrir l'ordenador per el que sigui i ho va veure i el va denunciar. Aquest policia no solament amb ell volia 10 dones o 5 dones i a la filla també que tenia per allà. O sigui, és una mente que està trastornada. I tant. Perquè és o una apologia del crim i de matar i de menjar-te-ho
O veu fumaliatge, el volen condemnar. Ja, ja, ja. I tot és virtual. Oh, vale, però aquest és virtual. Però aquest dematí han detingut un bon home, un bon home per dir alguna cosa, ha matat els sogres i a la criatura de dos o quatre anys, el seu propi fill, que devia estar amb els avis, suposo.
Jo després no he continuat el desenvolupament de la notícia perquè hi ha hagut de marxar. Però escolta, és terrible. No, és que hi ha alguna cosa dintre que no va bé, clar, perquè no és normal que facin aquests actes. És que dins de nosaltres viu el millor i el pitjor. I tant, i tant. O sigui, la màxima crueldat, la màxima...
tenim l'instint de vida i l'instint de mort, el de destrucció, el de construir i el de destruir, i viuen junts, i aleshores has d'anar fent aquesta tria constant. Però en aquests casos així és com si diguéssim aquestes cèl·lules que jo i el Pere i així, i ho dic perquè ho sap en tothom,
Han tingut un càncer, són cèl·lules que s'han anat a su aire. Contra la societat de les pròpies coses. La ment també. La ment pot ser una ment racional, una ment que encara que no tingui, ja no parlem d'espiritualitat ni de res de religiositat.
Però que és ètica, perquè la natura ja és ètica. O sigui, si un segueix les pautes, ja no necessites res més. Tu estima la Terra. Però és difícil, no?, de vegades tenir aquestes pautes o poder-te centrar en coses fàcils, no?, aparentment.
Sí, però bueno... Perquè entra l'egoisme de la persona. Esclar, estem així. O el context on vivim, també. No, i pots tenir tu un moment de ràbia i de tot el que sigui, però si tu la teva ment és sana en aquest aspecte i segueixes les pautes de la natura...
representa que tot ha d'anar d'acord, perquè formem part d'un ente. Però la natura també té els seus moments dolents, eh? Jo penso que això que diem, que aquestes aberracions d'aquesta gent són aberracions com si fossin cèl·lules. Aquest que se suposa que ha mort els seus dolents.
Recordem que la natura, perdoneu, la natura es diu a vegades, els poetes, molts poetes l'han dit sàvia, l'han dit bellíssima i preciosa, però la natura també està ple de pifiades, de terratèmols, de tsunamis. Hi ha les espècies. Nosaltres, les nostres espècies, tu tens un nadó remenut, hi ha un protocol concretament, on treballa el meu fill, que a partir de segon quin pes, encara que sigui
un fetus molt minso si viu i realment té vida el mantenen fins que és realment una persona adient doncs no, la natura no el dèbil d'una espècie el deixa morir o se'l menja a vegades o el fa perquè els companys el deixa morir, el que és dèbil mor o sigui que la natura a vegades tampoc no la podem posar
Però aleshores aquí entra una paraula, avui he estat molt filosòfic, una paraula que se'n diu compassió.
Esclar, la natura no és que sigui compassiva. La natura no és compassiva. No, perquè la compassió ja és un... Una cosa de tipus espiritual. De tipus filosòfic. La compassió entra dins de l'espècie humana. Un intel·lecto que és una mica, podríem dir, superior, que no ho sabem. Perquè quan van a caçar els lleons sempre procuren caçar el que va perdut, el que va allunyat,
I el que és dèbil. El que és dèbil se'l carreguen els elefants i no l'atacaran. Però això, si tu vols, és un millorament de l'espècie. És molt trist, però és així. Per això dic que la natura és cruel. Jo ho vaig estudiar a Darwin i ho diu perfectament en el seu llibre L'origen de les espècies. Tenint en compte una cosa i tornant a aquesta espiritualitat que sembla que ens correspon una mica a l'ésser humà. En una conferència d'un monjo de Montserrat
Fa ja molts anys, aquí a Sant Just, va venir dos o tres anys. I una de les feligresses, que realment és molt espiritual, molt catòlica i creu moltíssim, diu, però escolti'm, és que vostè em podria definir el dia de demà la nostra vida propera? Diu, per què? I si no ens comportem bé, ens anirem a l'infern?
I l'home, que clar, a Montserrat, els monjos són tots un esperit vivent, no? Diu, mira, escolta'm, tu comporta't bé en aquesta vida, perquè on hi ha l'infern, on hi ha la glòria, la tens aquí. Segons la teva consciència i la teva manera de comportament...
tindràs el cel, i si tu tens una mala consciència, o sigui, tindràs la glòria, ho he dit al revés, tindràs la glòria. I si tu et comportes malament, encara que siguis un desastre, en el fons hi ha sempre una boeta que diu, ho has fet malament.
I no et deixarà viure. Aquest és el teu infern. Això ho diu també en una de les seves encícliques, Benet XVI. El cel i l'infern són vincs de nosaltres. Són un estat d'ànim. El que passa que l'atractiu...
també s'ajuga un valor aquest senyor que va sortir ahir doncs semblava que podia tenir més atractiu que l'altre senyor que va sortir l'altra vegada segons per aquí pel que es veu sí, el que passa que també de vegades s'aparenta una cosa i després també hi ha parts fosques els pecs diran el què tenim tots i aleshores també estàs jo no el que m'agrada és primer aquesta cosa és l'austeritat
L'austeritat i després, per exemple, aquest apropament sense pontificar. Això mateix. Bona sera, i per favor, pregueu per mi, com que em digui, coi, la que em cau ara, no? I diu jo ja després ja pregaré per vosaltres, però pregueu per mi perquè em veig... Jo trobo que és una mica massa gran ja.
Per tot el que té a sobre hi ha de resoldre... Aquest seria l'únic punt que li trobaríem negre, diguéssim. Jo tenia el negre aquell. No, el negre no és de color. Té un any més que jo. I jo penso que si tingués aquests problemes per molt preparada... L'energia no és la mateixa. I per molt intent... Un punt, bueno, medio, els dos d'allò.
Només que té un. El van operar-li i només que té mig pulmó. Ja, ja, ja. Per què hi ha un... No sé, a partir de quina edat poden escollir a ser papa? Tot el concili, quina edat entren? Fins a 80 anys poden escollir papa. Els majors de 80... Quants comencen a entrar en aquest concili?
a partir dels 60 hi ha alguns abans i tot jo no me'n recordo gaire bé Joan Pau II però era molt jove era molt jove que degut a aquesta jovenesa i que havia estat un gran esportista i un home de camp i de treballar i de teatre i de nedador degut a això va poder suportar
l'atemptat que li va fer l'Aliaca. Perquè era un home molt fort i, a més, havia practicat tota mena d'esport. Sí, sí, sí. Tenia fins i tot, encara la deuen tenir, una piscina al Vaticà on podia fer cada dia. Sí, sí, clar. O sigui, fins als 80 anys, després, diguéssim, no es pot elegir un papa. Perquè amb 77... Però jo el que he fet el dia 16... Sí, sí, sí. 16, no.
Com es diria en català? 16. 16. Sí, és igual. Doncs això de dir senyors, prou? Doncs per mi li trec el barret. Potser és una de les coses que a mi m'agrada molt. Amb aquesta gran responsabilitat que té. No s'ha vist capacitat per portar-lo. Està clar, pot ser un exemple. A banda de tota la seva feina, ha sigut un cop moral. L'assumpte del Batilix, amb ell li ha sigut un cop moral horrorós.
I també suposo que el fet de com va acabar l'anterior papa igual doncs també era conscient que no volia arribar, doncs ja no es trobava prou bé. Sí, va ser una imatge tan lamentable. Que veig que ja se'ns està acabant el temps. Em deixeu dir una cosa positiva. I tant, vinga. I tant. Admitit, admitimos todas las cosas positives. De lo mucho que nos ha incordiado el señor Montoro.
i recortat i recortat Mas i Mas, però a fi Mas i Junqueras fan pinya pel dèficit. I Montoro s'ha obert a negociar. L'última de Montoro és que per fi, després de tancar-se en banda... Sí, perquè no cobren. Clar, no s'hi entren quartos, noi.
Si la gent no té quartos, no compra, i si no compra, no hi ha impostos. I a les farmàcies, sense medicaments, perquè no els hi paga. I aquí, que diuen que és culpa de Madrid, i Madrid, que és culpa d'Europa, i aquí no paga ningú. Perquè veieu la maldat, així, entre comelles, de la gente. Doncs jo ara m'acuso d'una maldat.
Em vaig alegrar moltíssim, allò que dèiem Carmen, quan la senyora Cospedal, que també em pontifica, sense equivocar-la... No, però que lamentable. Allò vaig pensar, nena... Va fer un paper d'estrada... Bueno, me acuso. La retribució era... Jo me acuso muchísimo. La retribució era... No, un retard. Quina paraula va utilitzar?
per dir que les retribucions que rebia eren en diferido. En diferido. Recibia les compensaciones en diferido. No, no. No sabia com sortir. A la gent de la ràdio ens fa molta gràcia perquè anar en directe o en diferit és un terme radiofònic. A més, si ho escoltes atentament... És que no va saber en aquell moment quina paraula dir. És que no va saber sortir sempre. Jamás en mi vida he cobrat en diferido. I l'actitud, l'actitud d'ella...
Ella que sempre és tan segura i tan... Clar, oi, eh? Doña? No, no. La doña la dejó... De debilitat és, Carme, de debilitat que tenim les persones. Perquè són persones. M'acusa de ver-me a l'egrau. Jo també. Fins i tot la gent del PP té febleses, eh? Sí, i tant! I a vegades les demostren, no?, que això és el més estrany. A vegades sembla que estiguin per encima de dir-hi el mal. No, la van enganxar en un mal moment. Les coses com són.
Perquè l'altra senyoreta se llenó la boca el dia que va dir que sí, que el senyor Pujol, la família Pujol, que era ben segur. Ho van donar per cert. I que s'havia de complir amb la llei i que tenien que... A la presó. Això també va dir la Cospedal. Que ella li daria vergüenza tener capital en Suiza y que ocupara un cargo de no sé què. No, no, però és que quan li va preguntar per tres vegades el divendres, jo estava a casa fent feina i ho estava mirant.
Per tres vegades li van preguntar i que sí, que tenien que demostrar-ho i que reconèixeu, que tenien diners fora. I la notícia ha sortit de no sabem on. I no se sabrà. I no se sabrà. I de la premsa groga, que s'inventa mentides, i qualsevol cosa que se n'hi ha en els papeles, l'han por bueno. I fama que alguna cosa queda. No, clar, vam acabar tota la campanya electoral parlant d'això. Naturalment, i molta gent... Jo crec que sí que va influir. Va fer mal, eh? Jo crec que sí que va influir. Sí que va influir.
Sí, perquè s'ha plantejat el dubte, no? Últim minut. Mig minut, eh, Pere? Joana, tu que saps idiomes, mig minut. Bergoglio o Bergollo? Jo diria Bergoglio. Doncs l'argentí Jorge Maria Bergoglio, de 76 anys, és ja el primer pontífex jesuïta i no europeu. Doncs així acabem amb aquesta tertúlia. Gràcies a tots quatre, Alina, Pere, Joana i Montse. I tornem d'ellos que ve. Que vagi molt bé. Bon dia.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, acaba de reaccionar a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea que coneixíem aquest matí i que considera que la normativa espanyola sobre desnonaments és abusiva i no s'ajusta a la llei europea. Gallardón ha dit que no coneix encara el detall d'aquesta sentència però que es canviarà, si cal, la legislació espanyola.
El pronunciament dels magistrats de Luxemburg obligarà a modificar la legislació espanyola que permet actualment als bancs iniciar el procés per desnonar sense que ni un jutge ni l'ha afectat
puguin alegar res en contra. A més, la sentència comunitària permetrà paralitzar el desnonament si es demostra que existeixen clàusules abusives a l'hora de firmar la hipoteca. La Justícia Europea es resposa avui a una petició feta per un afectat de Martorell que va ser desnonat per impagament de la seva hipoteca l'any 2011.
La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ha assegurat que l'executiu proposarà mesures per minimitzar l'impacte de la supressió d'una paga extra als funcionaris. Ho ha anunciat el Parlament després que aquest matí s'hi hagi votat una moció del PSC que demanava retirar aquesta mesura. No ha anat endavant pels vots en contra de Convergència i Unió i Esquerra Republicana. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. Convergència i Unió i Esquerra han tombat una moció del Partit dels Socialistes en què reclamava al govern que retirés la supressió d'una paga extra als funcionaris.
Un cop acabada la votació, Oriol Pujol, en nom de Civi, Marta Rovira, en nom d'Esquerra, han presentat un acord del grup de treball conjunt que proposa 12 mesures per pal·liar l'impacte de la retallada, entre d'altres que els treballadors amb un salari inferior a dues vegades al salari mínim quedin exclosos de la mesura. Aquest projecte es presentarà als sindicats presents a la mesa de la funció pública en un termini d'unes setmanes. La vicepresidenta, Joana Ortega, ha explicat que treballen per minimitzar l'impacte de la retallada. Això no ha esfrut unes hores, això ha esfrut un treball...
de temps per tal de minorar al màxim possible aquests ajustos imprescindibles que s'han de dur a terme a la funció pública, les mateixes mesures que es van prendre l'any anterior, i en aquest sentit buscar tots aquells elements de flexibilitat, tots aquests elements de transitorietat i sobretot que som tots conscients
que això afecta persones i que volem que tinguin el menor impacte possible. El portaveu del partit del socialista Jaume Collboni ha acusat Esquerra d'enterrar en calç viva el gir social que havia promès i el representant dels sindicats han acusat Esquerra de traïció. Un centenar de bombers protesta en aquesta hora davant la Conselleria d'Interior i a més tallen el trànsit al carrer Diputació. La ciutat de Barcelona en protesta per la retallada a les inversions en aquest cos. Barcelona, Montcarvajal, bon dia.
Bon dia. Els bombers de la Generalitat protesten per la reducció del 42% d'inversions en els darrers dos anys. L'any passat, la despesa, el manteniment, es va reduir de 7 a 4 milions d'euros. I ara, per aquest 2013, és prevista una altra reducció del 35%. Són diners per a revisions de vehicles, material que utilitzen com botes per entrar al bosc o manteniment de parts. Els bombers asseguren que és en perill la seva seguretat i la dels ciutadans.
Més d'un centenar protesten sorollosament davant la seu d'interior al carrer Diputació amb passeig de Sant Joan i és probable que l'inundin d'escuma. També reclamen reunir-se amb el nou conseller d'interior, Ramon Espadaler, i lamenten que aquest encara no se'ls hagi ni presentat. Cinc furgonetes dels Mossos d'Esquadra vigilen la seu del departament.
Bon dia, us parla Joan Barberàs. Ja es coneixen els set possibles rivals del Futbol Club Barcelona per als quarts de final de la Lliga de Campions de Futbol. Són el Madrid, el Màlaga, el Bayern de Múnich, el Borussia Dortmund, la Juventus, el Paris Saint-Germain i el Galatasaray. Als sorteig dels quarts, demà a les 12 del migdia. Els blaugranes volen evitar la Juventus. L'exjugador del Barça i de l'equip de Turí, Jan-Luca Zambrota, reconeix a la xarxa de comunicació local que l'equip de Turí és un rival molt perillós. Creo que sí, creo que...
La Juve pot ser l'equip que pot arribar fins al final de la Champions en aquest moment, perquè té un entrenador molt fort, amb personalitat, i Hugo López que està en un moment espetacular de fort.
Per Zambrota, el Barça és un dels clars favorits per adjudicar-se a la Champions el 2013 aquest any. Encara en futbol, l'Espanyol segueix preparant l'enfrontament contra el Màlaga d'aquest diumenge a les 12 a la Rosaleda. En natació sincronitzada, Ona Carbonell debuta avui amb l'exercici de solo en una prova francesa. La catalana farà el programa de competició complet per preparar el Mundial de Barcelona d'aquest estiu. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'equipament de les escoles començarà a funcionar després de Setmana Santa. La idea de l'Ajuntament és que les entitats que tindran la seva ubicació a l'edifici ja hi estiguin instal·lades i assentades després de les vacances a principis d'abril.
El nou equipament de Sant Just acollirà l'escola de persones adultes, el Servei Local de Català, els tallers de música i Sant Just Solidari. D'aquesta manera es convertirà en el segon equipament més utilitzat de Sant Just, després de la bona aigua. La presentació oficial de l'equipament de les escoles tindrà lloc a finals d'abril amb una festa, portes obertes i el lliurament dels premis del Servei Local de Català, que es lliuren coincidint amb Sant Jordi.
Més qüestions? Parlem d'educació. Tots els nens i nenes de Sant Jús que han de fer P3 tindran plaça a les escoles del municipi al proper curs. Des del Consistori estan pendents de com anirà el procés de presentació de les preinscripcions per assegurar que totes les famílies que demanin plaça en un centre públic de Sant Jús la tinguin. Els criteris per assegner la puntuació es donen els mateixos que els darrers cursos. Tant i germans, escolaritzats al centre, segueixen el criteri que més punts atorga a l'hora de fer el barem. Total de 40. També es manté el requisit de 5 punts
si el pare, mare o germans han estat escolaritzats al centre per al qual es presenta la sol·licitud. Tots aquests criteris es poden consultar al web de la Generalitat, www.gencat.cat. I acabem aquest butlletí recordant-vos que a la secció de cultura de l'Ateneu prepara una passejada per la vida i l'obra de Salvador Espriu demà al vespre. La professora de l'Institut de Sant Just, Isabel Pijuan, conduirà l'activitat que comptarà també
amb la presència d'Andreu Segura, aportant experiències personals viscudes amb el poeta. Aquesta activitat, aquesta conferència, se celebra en motiu de l'any Espriu, que commemora el seu centenari. Tindrà lloc demà divendres a dos quarts de nou, com dèiem, a la sala Piquet de la Taneu. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sánchez Notícies edició migdia, però mentrestant també podeu seguir informats al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
In your eyes See the thorn Twist in your side I'll wait For you Sleight of hand And twist of face On a bed of nails She makes me wait And I wait Without you
I'm waiting for you, with or without you.
My hands are tied. The body bruised she got me with.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. El condensador de fluxo. El programa Menys Paradoxes Temporals.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Just a la fusta.
En punt un quart d'una del migdia, aquesta hora parlem d'una activitat que té lloc demà divendres. És una xerrada de debat sobre la banca ètica que es farà a dos quarts de vuit del vespre al Casal de Joves. La impartirà Isabel Sánchez, directora territorial de la zona E de Triodos Banc, i la xerrada girarà al voltant de la necessitat de la presa de consciència de la societat i també sobre els fonaments per implantar una nova economia. Aquesta hora en parlem amb la seva directora Isabel Sánchez, que la tenim a l'altre cantó el telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Fa uns anys, de fet, ningú coneixia el concepte de banca ètica o molt poca gent i en canvi ara està en boca de tothom. Però encara hi ha qui no sap ben bé què vol dir. Què és la banca ètica? Què implica? Implica que dintre de la banca ètica i les finances ètiques és que en el món de la economia hem de prendre consciència que les nostres decisions financeres i econòmiques afecten a persones i, per tant,
La nostra missió no és un benefici, sinó que el trio dos bancs neix per ajudar que les activitats que tenen un valor afegit, que ajuden a les persones, que ajuden al medi ambient, és de ser upolupin i tirin endavant. I la missió és aquesta, portar la força dels diners a que persones i entitats que treballen ajudant altres persones o que treballen millorant el medi ambient puguin tenir el finançament i llavors, per tant, també
fem que la gent pugui fer un ús responsable dels diners, que sàpigui amb els seus diners a quines activitats o a què s'està contribuint i que se desenvolupi en la societat i cada cop més gent s'està adonant. Era una cosa que aquí fa molts anys es desconeixia i quan la gent ho sap volen que els seus diners treballin en línia amb els seus valors. De fet, per exemple, en el cas de Triodos Bank, que és un d'aquests bancs que trobem aquí a Catalunya i a Espanya, que forma part de la banca ètica, ha crescut només en el 2012,
un 70% el nombre de clients i un 60% com a triodos banc. Aquest interès suposo que ve derivat també de la crisi general, la crisi financera i tota aquesta presa de consciència que comentàvem al principi. Realment nosaltres vam obrir l'oficina de Barcelona el 2006, quan no hi havia crisi i quan es feien hipoteques al 120% d'aquestes coses, i de seguida...
hi havia gent que ho coneixia, era més conegut al nord d'Europa, que els dos van estar present en diversos països d'Europa, i les persones preguntaven què vol dir això, què és exactament que feu. Llavors, quan tu li explicaves què feies, nosaltres expliquem a quines entitats es finança, transparència, que la gent sàpiga què s'estan fent amb l'ús dels seus diners,
tothom mostrava molt d'interès, no? Certament hi havia persones que es decidien al moment i persones que volien mirar, fins i tot gent que estudiava els nostres balanços, no? I que ens donava compte que fins i tot teníem més solvència, no? Teníem sempre la vell doble de la que s'exigia, no? I ho descobríem. I de seguida va haver... Bueno, la gent es decidia i començava a fer-ho i hem tingut sempre creixements espectaculars. La crisi és el que ha fet també és un perfil de persones que potser...
no hauríem volgut sentir d'una altra manera de fer les coses, i que ara sí que diuen, home, almenys deixen que m'ho expliquin, no?, i després prenen la decisió, no?, que la llibertat ha de ser present, no?, però certament des de l'inici el creixement sempre ha sigut el doble de l'any passat, vinga, oi una altra, i molt espectacular. De fet, per exemple, encara hi ha qui desconfia, no?, que té por potser de perdre els estalvis si els col·loca en un banc diferent del que ho ha portat tota la vida. Què li diria a algú que tingui aquest dubte? En què es basa tot plegat?
Jo li diria que hi ha dues coses que són molt importants. Una és que nosaltres no deixem els diners a ningú que no faci alguna cosa, vull dir que nosaltres invertim en economia real, algú que està fent alguna cosa, per tant, no és gens especulativa i, per tant, els seus diners, si no estan en especulació, evidentment el risc baixa moltíssim. I després també, com que tu veus en què s'està invertint, també pots veure una mica què està fent, no? I si...
i que, a part dels números, i que els nostres balanços estan auditats i penjats de sempre, i fins i tot una política, pengem la política de governança, la política mediambiental, vull dir, hem d'explicar el 100% de tot el que és possible que la gent ho sàpiga. Jo crec que si també veuen que els diners se li està deixant, no en una cosa que no se sap, o que tu veus, fins i tot hi ha un mapa on pots veure on estan aquelles entitats,
i després també, evidentment, la nostra solvència, tots els números, però veus que s'està fent alguna cosa. Jo crec que això li dóna tranquil·litat. La gent, al principi, potser feia un petit compte i després, quan t'anava coneixent, llavors obria més coses, després ja passava l'operativa o demanava una tasca de dèbit. Jo crec que cadascú necessita com un procés, però molts cops el que sí que la crisi s'ha posat sobre la taula és que
No perquè a vegades pensàvem que la meva mare, que té 80 anys, si en una cantonada hi ha hagut sempre una entitat, això és seguretat. Però, clar, ningú es mirava els balanços ni sabia ben bé què s'estava fent. Jo crec que la transparència és molt important i llavors la gent pot veure realment què s'està fent i això jo crec que li dona seguretat. I a nivell logístic, perquè, per exemple, avançant entre dos bancs, la gent deu dir, doncs jo no veig gaire escaixers, d'on puc treure els diners si poso els meus diners allà i rebo la nòmina allà?
Nosaltres el que no tenim ni tindrem és una omicina cada cantonada, però sí que és cert que a la nostra tarjeta de dèbit tu pots treure, qualsevol persona pot treure els seus diners en els caixers de la xarxa Servirrets sense cap cost i normalment hi ha molts. Per tant, com que no és un cost... Són pràcticament tots, em sembla. Són pràcticament tots, no? Justament estem en aquesta xarxa perquè a vegades en poblacions petites, si només n'hi ha un,
normalment és de ser riuret i, per tant, tu pots treure els diners a qualsevol hora del dia i en qualsevol moment. D'altra banda, no sé si, per exemple, a Europa hi ha més cultura d'aquest tipus de banca ètica o si també està funcionant en paral·lel, també, aquest creixement. Aquí hem estat... Aquí, en el nostre país, hem estat 40 anys tancats i, per tant, certes coses jo no crec que sigui... Justament potser és cultural, no?, però no és que siguin ni millors ni millors persones, no?,
sinó que han arribat coses i s'han fet coses molt abans. I, per tant, als Països Baixos, Alemanya, són llocs on tenen més consciència d'aquestes coses, que volen buscar banca amb valors, banca sostenible, mirar que es miri pel medi ambient. Però jo crec que aquí, de mica en mica, moltíssimes persones... Jo, quan ve molta gent a l'oficina i a vegades tenim molts cops cues,
Estic contenta per triodos, però jo sempre dic que estic contenta per les meves filles. Algú que ha decidit treballar en banca ètica, en altres aspectes de la seva vida, segur que també vol fer petits canvis. I jo crec que tots nosaltres fem petits canvis en el consum, on estalviem, en cosetes que no necessiten un gran esforç, es poden canviar les coses. Llavors, en Europa, en certs aspectes, han tingut la informació abans
I realment hi havia més consciència. Però jo crec que d'un i d'aquí l'empenta que s'està aconseguint.
Moltes gràcies, espero que molta gent s'animi i estic a la seva disposició per fer moltes preguntes i aclarir una mica més què és tres dos bancs, tot això, finances ètiques, banca ètica i perquè la gent ho pugui conèixer. Perfecte, doncs que vagi molt bé i bon dia. Gràcies, bon dia.
Fins demà!
I wonder why the mixture of two compounds must have something in common so they can work out. I can't get in my head why answers can be questions or questions could be answered to my insane head. I get the spirit when I wake up in the morning and see a big name that's it.
Bona nit.
Fins demà!
And I said, good morning, hello, hello, hello. Good morning, hello, hello, hello.
Just a la fusta. Això és espectacle.
Tres minuts i dos cordones del migdia. Avui anem una mica més tard, però és temps ara per parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Molt bon dia. Maica, què tal? Estem les dues postipades, no? Sí, sí, sí. Bastant complicada. És la primavera. La primavera, a veure si s'envalla el fred també, eh? Per això, per això. Comencem amb una bona notícia per la gent que li agradi el teatre. El TNC, el Teatre Nacional de Catalunya, ha posat en marxa una ajuda...
a la gent que li agradi el teatre, i és que els dijous, tots els dijous, diguem-ne que no cobrarà l'IVA. O sigui que sobre el preu de la taquilla, doncs li treuran el 21%. Molt bé. Això està molt bé, no? Sí, sí. A veure si...
A veure si hi ha més teatres que... És una bona iniciativa, realment. Se les han de empescar totes, no? La veritat és que sí. Bé, a part d'això, doncs, se'm va, aquest cap de setmana, una obra que ja vam comentar la setmana passada, que realment vaig anar a veure-la i em va agradar moltíssim, que és La vida és sueño, de Calderón de la Barca...
al Teatre Lliure de Montjuïc. És de la Compaïa Nacional de Teatre Clàssic. Està dirigida per la Elena Pimienta. I la veritat és que és una obra clàssica feta a la clàssica. El vestuari és...
clàssic però auster, la escenografia és clàssica, la interpretació és magnífica, la Blanca Portillo fent de Sigismundo està fantàstica, però la resta d'actors que estan al voltant d'ella...
estan a la seva mateixa alçada. Per tant, acaba el dia 17. Ha estat molt pocs dies aquí a Barcelona i si voleu anar a veure aquesta obra de Calderón de la Barca...
de la vida de sueño, val la pena ja dic aviso navegantes no sortirà ningú, com la majoria d'adaptacions que em fan dels clàssics amb un micro i cantant esbuixarradament no, és una obra clàssica feta a la clàssica a mi em sembla perfecte bé, l'altre dia també vaig anar a veure Will Party o sigui Festa Salvatge te la recomano vés a veure, la t'agradarà moltíssim
La fan al Gaudí, al Teatre Gaudí de Barcelona. És una companyia molt jove, molt. Això és un musical, un musical, diguem-ne, de les últimes remeses, perquè en realitat es va estrenar fa, penso que es va estrenar el 2000, a l'Oz Broadway, va tenir molt d'èxit, i a partir d'aquí s'han anat fent. Arriba aquí a Barcelona per primera vegada,
Ja dic que la companyia són gent molt jove, hi ha música en directe, hi ha una coreografia fantàstica, canten molt bé i la història és una mica canallesca. Ho dic perquè potser per la gent gran o la gent més... Bé, doncs no li agrada aquest tipus d'espectacle. La història... S'ha de saber què es va veure, no? Clar, per això ho estic dient.
El mateix que estic dient que la vida de sueños és una obra molt clàssica i que... Serien l'oposada, segurament. La gent que li agradi el teatre clàssic que vagi, doncs aquesta és una obra dura i una obra molt canallesca, no? La història va d'una noia, la Queenie, que és la reina del Bodeville i que té tots els homes al seu abast. Es troba amb un pallasso de Bodeville, també,
que li passa el mateix. Té totes les dones darrere d'ell. Tots dos són persones molt viscerals i es junten i sorgeix l'amor i comencen una història d'amor molt, molt, molt apassionada. Però, clar, la passió s'acaba. I quan s'acaba la passió, la cosa comença a minvar. Llavors, ella, una mica per retrobar aquella passió, munta una festa.
Monten a festa amb tots els seus amics, amb molt d'alcohol pel mig. Està ambientada als anys 20 als Estats Units, o sigui que ella estava vigent... Els dos anys 20, no? Sí, la llei seca. Per tant, no es podia beure alcohol, però allà a la festa hi ha alcohol... A dojo, no? A dojo, sí. I llavors comença molt bé la festa, molt bé la festa, però clar, entre que la gent està molt desinhibida...
i a l'alcohol que va pel mig, arriba una persona, un noi, que no és del grup d'amics, que el porta una de les noies amiga del grup, i aquí comença la història, realment, d'aquesta festa salvatge, que realment és festa salvatge. O sigui, podreu veure com... De tot. Sí, es pot veure de tot.
L'escenografia està molt bé, és molt simple perquè el Teatre Gaudí ja saps que està a quatre bandes i estan posats els mobles allà a l'escenari. La coreografia és molt bona i la interpretació està molt bé. O sigui que per la gent que li agradi el musical, és un musical com més modern, per entendre'ns. No és un musical com el Maricel o no és un musical com...
Com gris, no? Aquest és molt més modern. A la sala Gaudí, al Teatre Gaudí de Barcelona, la Festa Salvatge, que està tenint molt d'èxit. El que passa és que l'altra cara de la moneda és molt trista perquè vaig estar parlant amb ells
i li vaig dir que si anaven a taquilla o tenien sou o què i no, són 21 persones només a l'escenari perquè n'hi ha 4 músics en directe 13 actors ballarins, cantants més 4 protagonistes i em va dir que de moment ho estaven el que cada dia entrava a caixa ho estaven guardant per al final
A veure si li tocava alguna cosa a cadascú dels actors. O sigui, que van a treballar cada dia i han estat dos mesos assajant sense cobrar ni un duro. Déu-n'hi-do. Val la pena recordar-ho. Sí, la veritat és que val la pena d'anar-hi a veure l'obra i també una mica per això, no? Perquè la gent està allà anant a treballar cada dia, eh? Bé, anem a parlar de nens? Vinga, doncs. Sí?
Doncs mira, aquest dissabte s'estrena el teatre, el jove teatre Regina, que ja sabeu que és especialista en teatre per al nens, Hansel i Gretel. Hansel i Gretel és una obra de la Roda Produccions, que són una gent que ho fan molt, molt i molt bé,
I la notícia, a part que és una estrena entre cometes, perquè el Hansel i Gretel ja ha voltat per molts Jocs de Barcelona, inclús per al Teatre Regina fa, no sé, un parell o tres de temporades, no recordo bé, però vaja, que ja ha estat, no? Hansel i Gretel és la història, com ja sabeu, de dos nens que estan al bosc, que estan perduts...
es troben de lluny una caseta que és de xocolata, s'apropen i resulta que dins de la caseta aquesta hi ha una bruixa, el conte normal i corrent de Hansel i Gretel. Aquí és una versió molt divertida, no és ben bé l'original, diguem-ne, i és una adaptació, per dir-ho d'alguna manera, del conte dels germans grins,
i llavors n'hi ha cançons originals i inclús n'hi ha fragments d'òpera per tant és una molt bona producció per als nens i una altra notícia és que estaran tots els dies de Setmana Santa que ja la tenim aquí gairebé comença aquest dissabte normalment el Teatre Regina fa dissabte i diumenge les funcions per a nens però en aquest cas
doncs estaran el 25, el 26, el 27, el 28, el 29, o sigui, tots els dies de Setmana Santa, a les 6 de la tarda, podeu portar els nens al Teatre Regina a veure Hansel i Gretel, que s'ho passaran d'allò més bé. Molt bé. Què més? Només recordar que al Teatre Lliure de Montlluïc encara s'està fent l'ABA. L'ABA és un espectacle també dirigit als menuts, als petits, i...
I és un espectacle que ja van fer l'any passat, de temporada passada. Munten com una mena de carpa, allà a la plaça Margarida Xirgo, i la història va que hi ha uns geòlegs que estan mirant què hi ha al subsol de la plaça.
I resulta que al subsot de la plaça n'hi ha molts animalets vius. I llavors, a partir d'aquí, és la història que compten aquí a l'ABA, del Teatre Lliure de Montjuïc. També està recomanada per als nens a partir de 4 anys, o sigui que també ho podeu portar.
I què més? Deixem els nens ja, hem donat dues opcions, que teniu possibilitat de la Setmana Santa, i anem a parlar ja del teatre per als grans. Perfecte, a veure. A veure, tenim... Ahir es va estrenar l'antic Arteria Paral·lel, que ara ja no és l'Arteria Paral·lel. Ara li han posat un nom que a mi no m'agrada gens ni mica, la veritat. Suposo que m'acostumaré. Es diu Vars.
Com a Bars. Sí, Bars. L'Arteria Paral·lel era de les GAE, recorda? Sí. Abans havia estat el Estudio 54, el famoso Estudio 54. I en aquest espai, Bars ara l'ha agafat una productora privada. I ens porta una obra de teatre...
que pinta molt bé i que es va estrenar ahir nit i jo no vaig poder anar perquè estava assajant amb el Just Teatre. I em va fer molta ràbia perquè és una obra també clàssica. És Enrique VIII de William Shakespeare. Curiosament, aquest Enrique VIII de William Shakespeare no s'ha vist mai a Catalunya. Ah, no? Doncs mira, és curiós. Tota una estrena. Sí, sí, tota una estrena. Em fa gràcia perquè nosaltres fa anys en el grec vam estrenar el rei Joan,
de Shakespeare, que també era estrena a Catalunya. I sembla mentida que amb tants anys que han passat des que es va morir William Shakespeare que encara n'hi hagi obres que no s'han vist aquí. No el sé.
Bé, doncs Enrique VIII per la companyia Racatà és l'últim projecte de la Fundació Siglo d'Oro i de la Fundació Universitat Internacional de la Rioja està, perquè ja he vist el tràiler està ambientada també a lo clàssico Molt bé, doncs mira també una mica de teatre per tots els gustos Exacte, és en castellà, evidentment és clàssic
i es basa molt en la història que van tenir o en les baralles que van tenir l'Enrique VIII quan volia separar-se de la seva dona per casar-se amb l'Anna Bolena la Catalina d'Aragó evidentment no volia el divorci no volia ser repudiada per el seu marit i està com molt ambientat en aquell moment
I en tot el que va passar en aquests moments. És curiós perquè ell, el Shakespeare, era coetani de la mateixa època. Per tant, no sé si realment el que diu a l'obra...
Seria veritat o no? Ja, ja, ho feia ficció. Clar, perquè potser si ficava la pota el podien portar... Parillava una mica. Però serà interessant de veure aquest Enrique VIII de William Shakespeare per primer cop a Barcelona al Bars. Recordem on està el Bars?
A l'artèria paral·lel. L'artèria paral·lel. Després, a veure, anem a parlar d'una cosa que s'estrena avui perquè no sé si tenim temps de fer-ho tot el que tinc preparat. Avui tenim poc temps, és veritat. Sí, doncs anem a parlar d'una cosa que s'estrena avui i que també pinta molt, molt i molt bé. El Teatre Lliure de Gràcia s'estrena l'onada.
L'Onada era una obra que s'havia de fer la passada temporada i per manca de pressupost, perquè ja saps que estan passant lo fatal la gent del teatre, doncs no va poder fer. No es va poder fer. M'han comentat que hi ha una pel·lícula que també parla d'aquest tema.
I també hi ha un llibre que parla d'aquest tema. El tema és una història que va passar de veritat als Estats Units als anys 60. Llavors, en aquell moment, un professor, el Ron Jones, va idear un experiment, el 67, per que seus alumnes podessin d'alguna manera entendre com es va forjar la societat alemanya del nazisme.
I els estudiants, evidentment, els estudiants rebuixaven absolutament el totalidisme, rebuixaven, evidentment, el nazisme i tot. Però...
A partir de l'exercici es van trobar, era com una mena de joc de rol o com vulguis tu explicar. Es va demostrar que és molt, molt i molt fàcil manipular a les masses. És el professor i els alumnes el que veurem al teatre lliure de gràcia. Una altra cosa que cal dir-ho, s'estrena aquesta nit i ha vingut
El professor Ron Jones, que és un home allagrant,
i un dels seus alumnes d'aquella època, que va participar en aquest estudi, el Marc Hancock. Podrem veure-us també al Teatre Lliure, perquè faran una taula rodona per parlar una mica del que realment va passar i de lo fàcil que és manipular a la gent. Home, doncs molt interessant, no?, aquesta proposta. Sí, jo crec que sí, que serà molt interessant. El professor ho fa, l'Eduard Farelo,
que és un magnífic actor, no cal ni dir-ho, i els alumnes són tots gent molt jove, que han fet un curset abans de començar a assajar, i que realment valdrà la pena de veure aquesta obra. Jo penso que és molt fascinant. Home, de moment crida l'atenció. Doncs avui, Maica, ho hem de deixar aquí, per tant, ens guardem la resta per la setmana que ve,
Si més no, recordar aquesta estrena que segurament ens sonarà uns quants dies. Gràcies, Maica. Adéu. I que vagi molt bé. Adéu, bon dia.
La màquina del temps. Un moment per descobrir algun dels invents de la nostra vida quotidiana. Amb l'Alea Renoy, com sempre, bon dia, Alea, què tal? Bon dia, molt bé. Avui, a més a més, descobrirem un d'aquests invents que segurament està a les cares de molta gent, vull dir que és ben bé vida quotidiana. Fa una setmana parlàvem de l'aspirina que també, doncs avui en una línia diferent, però també en aquest estil. Primer ens situem en el temps, per això...
Sí, ara avancem una mica més que les últimes vegades. En concret, ens anirem cap a l'any. Despertador, a vegades. Sí, sí, es triden. 1943. Per parlar de la multinacional holandesa, holandesa, d'origen suec, centrada en la venda de mobles i altres objectes domèstics a preus reduïts.
que tothom ha de muntar per si mateix. Avui parlarem d'Ikea. I per situar-nos, per tant, hem de parlar, sobretot, del seu creador. Sí, exacte, de l'ingvat, ingvat o ingar, no ho sé, és que no sé pronunciar. Complicat de pronunciar, exacte. Camprat, en concret. Doncs, l'ingrat Camprat, perquè és que si parlem de l'Ikea hem de parlar del seu creador i de la seva vida, que és molt, molt curiosa. Clar, l'he resumida, perquè, evidentment, hi ha molta tela. És intensa, sí.
Língert va néixer al poble de Gunarit, el 30 de març de 1926, o sigui que ara té 86 anys, encara no ha mort, farà 87.
I va créixer concretament a una granja anomenada Elmterit. Quedeu-vos amb aquests dos noms malpronunciats, però Agonarit i Elmterit. Sí, perquè després sortiran. Ja de ben jove va demostrar tenir un esperit d'empresari. Era un jove emprenedor, d'aquests que l'agrada tant, tot i que tenen tantes dificultats per engegar projectes. Durant la seva joventut va començar a vendre caixes de llumins a les granges dels voltants de casa seva, entrant-les a domicili amb la seva bicicleta. Mira tu.
Se'n va adonar ràpidament que podia comprar a l'engròs llumins molt barats i vendre'ls individualment a un preu econòmic, obtenint així un marge de benefici. Ja deia on anava, però anava en els trets. I això era petit, eh? Sí, sí. També va comprovar com els habitants de les granges l'hi compraven i els hi anava bé que algú els proporcionés el producte a casa seva, perquè ningú ho feia i les granges estaven bastant apartades unes de les altres. El procés aquest d'anar de casa en casa a portar-ho no els feia res pagar una mica més. Exacte. Els hi feia favor.
Mica en mica, doncs, van ampliar en el seu petit negoci, venent, a més a més, bolígrafs, peix, objectes decoratius de Nadal, carteres, llapis, llavors, de tot. De tot el que podia i més. Era, a més a més, bon estudiant, vull dir que una cosa no traia a l'altra, i precisament gràcies als seus bons resultats acadèmics, el seu pare li va regalar una quantitat de diners força important, amb la qual ell va invertir una part d'aquests diners en la seva empresa i va registrar el nom d'IKEA.
Mira, molt bé. Això era el 1923. Tenia 17 anys. Que fort, eh? Realment és un d'aquests casos concrets que hi ha una història que de ben jove es veu que... Que sí, sí, que arribarà lluny. I d'on ve el nom d'Ikea? Doncs les dues primeres lletres, la I i la K, són les inicions del seu nom i el seu cognom, Ingar Capra, i la E i la A, pels noms que us he dit abans, el de la granja, Em Terit,
i pel poble home de Grèixa, agonarit. Poc som més lluny a la gent, no? Sí. Que ve de tot plegat. Doncs sí. Línger va començar a utilitzar també, fins i tot, el típic camió que repartia llet. Doncs ell tenia com un conveni amb el camió de la llet i li deia, doncs si vas a aquesta casa, deixa-li això. A l'altre, deixa-li això. Llavors, utilitzava aquest camió, ja quan va ampliar la ruta, perquè amb la bicicleta evidentment no podia fer-ho tot,
I sí, sí, i d'aquesta manera proporcionava el seu material a la gent de les granges. Per tant, en poc temps la companyia va començar a créixer i el 1945, ja van passar uns quants anys més, es va diversificar la venda per correspondència per mitjà d'un catàleg. Al cap de dos anys, el 1947, aquest catàleg va incloure mobles. O sigui que fins tard no va incloure els mobles. Sí, sí, bastants quants anys funcionant d'una altra manera. D'altres coses, sí.
Això sí que ja és l'inici de l'Ikea, tal com el coneixem ara mateix, tema dels mobles. Va ser, precisament, incloure mobles al catàleg i els esdeveniments es van anar accelerant en la vida d'Inger i la història d'Ikea d'una manera bestial. El 1951, l'empresa es va dedicar exclusivament a la venda de mobles. Va decidir que volia dedicar només aquesta part del negoci a aquest material, bueno, aquest producte, els mobles, exactament.
Així doncs, el 1953 va crear la primera exposició de productes IKEA, que una mica vindria a ser com una botiga de les d'ara, que està tot exposat. Ella ho va fer, això, el 1953, i va ser tan l'èxit que, fins i tot, la resta d'empreses de mobles de Suècia van començar a pressionar els proveïdors perquè deixessin de subministrar IKEA. Déu-n'hi-do, ja veiem venir que era un gegant d'aquests que... Sí, avui aquest ens tirarà el negoci. Fins i tot l'empresa... L'empresa. L'empresa.
L'empresa va ser exclosa d'una de les fires més importants del sector a Suècia i ja no la volien. Precisament, sí. Aquest clima d'hostilitat va contribuir al fet que Inger Campra prengués una sèrie de decisions que marcarien el futur del que volia ser el grup IKEA. Dissenyar i fabricar els seus propis mobles i sortir a l'exterior, tant per comprar matèria prima com per inaugurar nous punts de venda fora del seu país natal, on li estaven fent realment la... Bueno, no li deixaven creixer.
Amb tot això, el 1956 va aparèixer una altra fórmula, que també és marca pròpia d'IKEA, que és lliurar els mobles amb paquets plans i que els muntés el propi comprador. Realment, això és innovador, fins i tot ara encara sembla increïble que sigui així. Que tu puguis emportar-se una calaixera amb una pedazo caixa, però vull dir, està allà que l'has muntat. I un paleto o un petós pot muntar-lo. Així doncs, corroborem. Corroborem.
El 1963 es va obrir la primera botiga fora de Suècia, concretament a Noruega, i a partir d'aquí ja va ser un no parar. Per tant, fa temps, eh?, tot plegat. De vegades potser ens pensem, clar, com que aquí he arribat més tard, que no faci tants anys, però estem arrenyada fa 50 anys. Sí, sí, més de 50 anys, sí, sí.
Sovint, de fet, s'intenta explicar l'èxit d'IKEA per un conjunt d'innovacions, fonamentalment el que hem dit, l'embalatge a pla dels mobles i el lliurement a la botiga, amb el que l'empresa estalvi, evidentment, costos de transport i muntatge. Això ja és molt important i això permet que tingui més beneficis i, per tant, ho pugui invertir en millorar també l'empaquetatge i en totes aquestes coses. Tanmateix, segons els acadèmics Michel Billet i Catherine Villamort, que van analitzar el procés,
Diuen que el procés és a l'inversa, que l'èxit inicial de l'empresa li va permetre tenir els recursos necessaris per poder aprofitar la innovació, que no es va posar a punts fins al 1971. És a dir, ells diuen que un dels factors claus és que la compra massiva de mobles a baix preu és a Polònia, gràcies a una hàbil col·laboració amb les autoritats comunistes. Perdó, m'explico fatal. És a dir, diuen que IKEA no hauria existit si no li haguessin posat traves als seus propis companys a Suècia. És el que va acabar abans d'aquests incentius, no? Llavors, ell va buscar...
La matèria prima, per exemple, a Polònia, on hi havia els comunistes, va fer relacions amb els comunistes i ells li van proporcionar matèria prima a molt baix cost, que si no ara seria impossible que existís. Llavors això li va permetre expandir-se en un moment donat i a partir d'allà ja, clar, com va ser un èxit ja va poder fer... Tenir aquest marge per fer preus tan barats, no? Exacte, sí, sí, sí. I també, bueno, doncs això, segons aquestes investigacions, l'acumulació inicial de capital li va permetre a IKEA beneficiar-se de la innovació implementada més tard. O sigui, no té res a veure amb això de dir...
El que diuen alguns, com que fa els mobles així i tal. No, no, és que pots fer els mobles així perquè... Però és exacte, ve del revés, no? Exacte. En fi, Ikea va anar-se extenent per tot el món. De fet, als anys 80 va aparèixer per primer cop als Estats Units, a Itàlia, a França, al Regne Unit. També als anys 90 va ampliar el negoci, que ara també és bastant important, del món dels nens, Ikea i els nens. Tens raó, sí, sí.
Va aparèixer al primer restaurant, que ara està molt de moda, aquest tema del menjar i què, perquè estan apareixent productes tòxics i coses, no són només d'IQ a tot arreu, però bé, IQ els tenia al seu catàleg de restaurant. Això va ser més o menys als anys 60 va aparèixer al restaurant. I justament aquí a Espanya, on primer va aparèixer va ser Badalona.
Tota Espanya va ser Badalona i va ser el 1996. Clar, és que no fa tant, eh? No fa ni 20 anys. Exacte. I malgrat això ja ha canviat les nostres cases, les nostres maneres de comprar. El 2000 va arribar a Rússia, que també va ser molt important aquest mercat, i després ja va començar a altres països més del tercer món, que en dirien, on, per exemple, ara ho podem trobar a la Índia, llocs així, però encara està estenent-se per aquells mercats.
Tornem al protagonista. Sí, exacte, aquest creador, no? Sí, es va establir el 1976 a Suïssa per motius fiscals, va oferir pagar allà els impostos, i el 1986, fa 26 anys, va deixar la companyia i va delegar-ho la direcció als seus fills. Ell va assumir el càrrec d'assessor. Justament va fer-ho de tal manera, té un batibull organitzatiu, que impedeix que la compra d'IKEA
o sigui, impedeix la compra d'Ikea per part dels seus competidors. Que ningú s'ho pugui quedar, no? Exacte, així segura la supervivència de l'empresa. Sí, els seus fills no podran vendre-la a ningú, això que a vegades es fan amb un immoble, doncs ell ja ho va deixar tot arreglat perquè no es perdi de la família Ikea. Segons la revista Forbes, del març de 2006, ja fa uns quants anys, però bueno, era la segona en aquell moment, la quarta persona més rica del món. Que fort, amb una fortuna estimada de 28 milions de dòlars. Sembla impossible ja d'imaginar, eh?
La veritat és que sí. Però diuen que, malgrat l'èxit, l'empresari, a part que és molt ressalós de parlar en públic i mai vol aparèixer als mitjans de comunicació, ha tingut moltes crítiques. Diuen que és molt... Bueno, a part que és molt raca, no? Sí, sí, rancy, no? Rancy, sí, que va amb un Volvo de l'any 1, sempre viatge amb classe turista... Per això pot ser tan ric, no? Sí.
també se li ha criticat per uns motius molt curiosos. Es diu que s'afirma que la seva joventut Campra va ser membre de la joventut nòrdica, l'equivalent sueca de les joventuts hitlerianes. El seu pare i la seva àvia tenien una gran admiració per Adolf Hitler i Campra avui diu que no se'n recorda si va ser una oficial membre d'aquesta organització, però evidentment quan apareixen aquestes notícies és que sí, que va tenir tendència...
simpaties cap al moviment nazi. Una cosa o altra. Sí. El 1994, la premsa va fer pública aquesta relació sostinguda precisament amb un líder del moviment pronasi-suècia, el Per Enndal. I, bé, Campra va dirigir una carta als seus treballadors en els quals va atribuir tot això a un error de joventut. Bé,
Sí, són aquestes coses que a vegades poden passar, però que... És curiós això que es disculpés amb els seus treballadors en una carta per les seves pensaments. Un senyor curiós, realment. Sí, molt. Molt curiós. A més, sí, de pintes, efectes físics, també. Parlem de les botigues, no ara, Lea? Sí, ja anem acabant. Parlem una mica de les botigues, la inventen, sí. Que...
Tendeixen a col·locar-se'ls a fora de les grans ciutats, a prop dels grans eixos de comunicació, preferentment autopistes, i el fet que el client s'endugui muntis mobles empeny cap a l'ús del cotxe, com a mitjà habitual de visita a l'establiment. Per tant, ja vas a comprar. No pots fer a mitjà passeig de Gràcia perquè allà seria més difícil. Exacte, i ja vas amb la mentalitat que vaig a comprar i, a més a més, et fan que el recorregut de patejar-te tota la botiga acabes comprant alguna cosa.
Jo crec que és impossible. Sortir d'allà i no comprar res. O no comprar alguna cosa que no necessitis. Tinc molt clar que pots estar tard i poca estona, cada vegada es pot fer, però llavors estàs a la caixa i veus una planta a un euro amb un test de nostre... Ai, que mono! Ja ho has agradat. De fet, és tan l'èxit de les botigues que als Estats Units, quan s'obren a la botiga IKEA, normalment hi ha un increment espectacular dels embusos de trànsit a l'àrea del voltant.
I, bueno, és un espectacle, una nova botiga. La de Sabadell fa poc va tenir també... Sí, bueno, però van associat amb trobar arbustos, però, sí. Fa cada com una mica tapat. A més, desengelat. Sí. També té, doncs, sempre un gran aparcament. L'estructura típica de la botiga és, darrerament, un gran bloc blau amb poques finestres. La veritat és que entres de dintre i ja no saps ni quin dia és ni quina hora.
I sovint està dissenyada amb un trajecte unidireccional, el que hem dit, obligatori, que força els clients a travessar totes les seccions abans d'arribar a les caixes i, bueno, és això, que si vols una cosa has de repetejar-t'ho tot i si vas amb diumenge o dissabte et morts. I també, com ja hem dit, des dels anys 60 inclou la botiga un restaurant de menjar suec
que té bastant d'èxit també. Sí, sí, i tant. També és molt econòmic. Sí, sí. I acabem amb unes dades curioses. El català d'IQEA es considera com un llibre que conté uns 12.000 productes i és el segon més distribuït després de la Bíblia. És fort, eh? És molt fort, això. És molt fort. Aquesta dada m'impacta més. Sí, sí.
més o menys les còpies són uns 100 milions produïdes anualment. Sí, sí. Però és que tu, bueno, jo almenys sí que soc una mica friqui. Jo me'l miro molt. El catàleg m'encanta. Però encara que... Sí, jo recordo ja... A mi m'agrada potser amb una altra visió, però me'n recordo de ser... Tenir 10 anys, no ho sé, sí, quan va començar a obrir i que t'arribava ja a casa...
M'ho passava bé però mirant com t'ho explicaven perquè en una època t'explicava més com vivia una família o feien més recorregut i m'agradava molt d'una altra època que vaig pensar que m'agradaria molt fer els catàlegs de l'Ikea Sí? Doncs mira tindrien èxit Bé, actualment compta amb establiments de 188 40 països, perdona amb més de 188 establiments i bé, aquí a Espanya fins ara hi havia el de Badalona i l'Hospitalet ara ja tenim el de Sabadell també
I com, finalment, el logotip que és blau i groc, imagino que sabràs que és perquè... No ho sabia. No? No, no. Pels colors de la bandera sueca. És com si aquí féssim una empresa espanyola i li posessin el groc i el... O catalana. També groc i vermell.
Bé, doncs avui hem descobert una mica més els orígens d'aquesta botiga d'Ikea, que Déu-n'hi-do, la figura d'aquest creador, d'aquesta marca de mobles. Gràcies a l'Erdan Ui, com cada dijous, per presentar-nos d'un invent més d'aquesta vida quotidiana. De res. Que vagi molt bé fent la setmana que ve. Adeu.
Un minut i arribem a punt a la una del migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui dijous 14 de març i tornarem demà des de les 10 i fins a la una del migdia. Agraïm a l'Andrea Buenol, Carles Hernández de Rius, al Pere Oliver, la Lina Santa Bàrbara, la Joana Algarra, la Montse Larrea, també al Jordi Blanc, a la Léa Ardenó i a la Maica Duinyes. Tots ells que han fet possible, també la Carme Adó, han fet possible aquest Just a la Fusta d'avui dijous 14 de març. Com dèiem, tornarem demà a partir de les 10 i sempre que vulgueu podeu recuperar qualsevol contingut del programa