logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bona nit. Bona nit.
Per cert, afegir que aquesta matinada quatre persones han resultat ferides lleus en un accident de trànsit. Ha estat a la ciutat de Barcelona, en concret a la plaça de Les Seps, dos cotxes i un vehicle de l'Anateja. Han xocat a dos quarts de sis del matí per causes que es desconeixen. Els vehicles han topat a la confluència de la plaça amb la vinguda de Vallcarca, al districte de Gràcia. La conseqüència d'aquest accident s'ha tallat un carril fins a dos quarts de vuit del matí, però ara ja fa estona que s'ha recuperat aquesta normalitat. Esports en xarxa.
Bon dia, us parlo Arnau Menyel. Barça de bàsquet jugarà als quarts de l'Euroliga contra el Panathinaikos. Els blauranes, que ja estaven classificats com a primers de grup, van derrotar el Maccabi de Tel Aviv per 74-71 en l'última jornada del Top 16. Un partit on Xavi Rabaceda es va fer una fisura a la cama dreta i estarà unes tres setmanes de baixa. Els altres emparellaments pels quarts de final de l'Euroliga són el CSKA Caja Laboral, el Real Madrid Maccabi i l'Olimpiakos Efes.
Encara en bàsquet, avui juguen els dos equips catalans de la Lliga Lepor. Els jugadors del Força Lleida finalment no faran vaga i visiten avui a l'Orense a partir de les 9 de la nit, mentre que el Barça B s'enfronta al líder, el River, a dos quarts de deu de la nit a Andorra. En futbol, el Sant Andreu guanya a Llorca per 0-3 i té a tocar el títol de la Copa Federació de Futbol. Els gols quadribarrats els van fer Boniquet, Edgar i Mas. La tornada es disputarà dijous de la setmana que ve al Narcissala. Amb Ater Polo, la selecció catalana femenina ha debutat amb una victòria. Aquest dijous va superar la Gran Bretanya per 16-10.
Després, a la mateixa piscina de Sant Sebastià, el Barceloneta i el Pro Reco d'Itàlia es van enfrontar en un partit amistós per celebrar el centenari del Club Mariner amb victòria italiana per 6 a 11. Notícies en xarxa.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10. Comencem al Just a la Fusta d'avui divendres 5 d'abril, un divendres en què ens han llogat amb el cel gris, amb temperatures més aviat baixes i en què ens sentem doncs a aquest Just a la Fusta. Us acompanyarem des d'ara i fins a la una de la mitja dia i tenim moltes coses.
Començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També parlarem de l'actualitat general del dia que continua passant per tot aquest cas de la Casa Reial. I, a més a més, parlarem del temps amb el Carles Hernández i el Rius. Com dèiem, avui ens enllevat en aquest dia gris. I parlarem de quin temps ens espera de cara al cap de setmana i de quan arribarà la primavera.
A partir de les 11.10, entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Pervinyà, per parlar d'actualitat Sant Justenca, i després també tindrem els Sebes Elias, que com cada divendres ens farà un recull de les notícies més destacades en clau política, en àmbit internacional, també Sant Justenca, europeu i internacional. Avui també tindrem Teca.
i encara més coses. A partir de les 12, a la tercera hora, farem un repàs de la cartellera cinematogràfica, les estrenes d'aquesta setmana, que sembla que passem molt, sobretot pels amants dels thrillers. I ens visitarà també el Manel Ripoll, que, com cada divendres, ens acostarà a alguna qüestió més vinculada amb el món de l'economia. Avui tornarem a parlar de Xifre, farem la segona part de tot el que ha passat
en aquest país i de quina ha estat la reacció de la Unió Europea i les conseqüències del que ha passat o del que podria passar. Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos també a través de la música.
Avui comencem amb els Wilco i un tema de l'últim àlbum que es diu Wildfire.
I'll go, I'll go, I'll go, I'll go for you. I'll fight, I'll fight, I'll fight for you. I'll kill, I'll kill, I'll kill for you. I will, I will.
I'll go, I'll go, I'll go, I'll go for you. I'll fight, I'll fight, I'll fight for you. I'll die, I'll die, I'll die, I'll die for you. I will, I will, I will. And if I die, I'll die, I'll die alone also.
Forgotten hill. Abandoned by the mill. All my blood will spring and spill. I'll crash the air and run to you still. You wait with a start from a dream and know that I'm gone. You feel it in your heart and not for very long.
It's planned, your will is your command And stand each Sunday in your steady in your hand You'll sing to yourself the rising, falling melody That you could never read Without the choir's lead Still alone, home lost indeed
And your soul will not be free. I will go, I will go, I will go into waters all the way. Now I know without remorse I'll regret the fairness of our trade. For you to live I took your place, a deal was made and I was paid.
When it go on as I was told The place where my body could be laid You'll steal your life Die old in bed at home Surrounded by your fears Without suffering or fear Grandchildren far near And none will shed a tear For the love
I'll go, I'll go, I'll go, I'll go for you, I will. I'll fight, I'll fight, I'll fight, I'll fight for you, I will, I will, I will.
I'll die, I'll die, I'll die, I'll die for you. I will, I will, I will. I'll die, I'll die, I'll die alone like Jesus on the cross. My faith cannot be taught. My life will not be lost. My love comes across.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Seguit les notícies de Sant Just. Dos minuts i un quart d'ons del matí és el moment de fer un cop d'ull a l'actualitat sant justenca i per això, com sempre,
Aquesta hora el que fem és saludar l'Andrea. Bé, molt bon dia, Andrea, què tal? Bé, bon dia, molt bé. De divendres? Sí. Un dia tonto. Un dia bastant tonto, però bé, en tot cas, la vida continua. Sí, per sort. I aquest cap de setmana moltíssimes coses. Exacte, molt de tema, aquí a Sant Just. Per on vols començar? Doncs abans de repassar totes les activitats que tindrem aquest cap de setmana a Sant Just,
Potser algunes de les més destacades. Comencem parlant d'un tema relacionat amb la formació i amb el món laboral, perquè n'hem parlat algun cop aquí al programa, i és que dilluns començarà el període de formació dels 11 aturats de llarga durada de Sant Just, que podran treballar solidant-se i es procé durant 6 mesos. La formació durarà 3 mesos i es farà el nou equipament de les escoles.
Recordem que aquest programa, aquesta experiència, forma part d'un conveni entre l'Ajuntament de Sant Just i el de Vallirana, es procedeix solidant-se per tal de formar i contractar sis mesos a una vintena de persones aturades de llarga durada de tots dos municipis en aquestes dues entitats sense fa any de lucre. I de Sant Just, com dèiem, seran aquestes onze persones. La durada màxima del programa són quinze mesos, des que es comença la formació fins que els treballadors marxen d'aquestes dues feines,
Dilluns com deia comença la fase de formació professional a les escoles. Això durarà tres mesos. És a dir que a mitjans de juliol aquests treballadors s'incorporaran a solidar-se i a esprociar. I al final de la contractació es farà un acompanyament per tal d'ajudar-los a la seva inserció al mercat laboral després de tot plegat. Doncs una bona iniciativa que hem anat parlant alguns dies i que sembla que comença ja aquesta setmana que ve. Una bona notícia per la gent que està a l'atur i que podrà acollir-se a aquest programa.
Més qüestions, ara parlem de música, que aquestes setmanes en tenim bastanta, aquí a Sant Just. Sí, d'entrada ja aquesta mateixa nit, el trio de jazz Marco Mezquida Trio actuarà a l'Ataneu, és l'últim concert del cicle de jazz que es fa a l'equipament, i servirà per presentar el primer disc del trio com a formació, que es diu My Friend Marco. Marco Mezquida Trio és una formació encapsulada pel pianista Marco Mezquida, un dels músics joves emergents més rellevants del panorama jazzístic actual,
i l'acompanyen Marco Loicari al contrabaix i Carlos Falangá a la bateria. I, de fet, a IDME Gómez, que és de SarcSoundsMagazine.com, una de les entitats organitzadores d'aquest cicle de jazz, doncs parlava d'aquesta formació. El Marco Mezquida Trio, que ha liderat, com diu el seu nom, per el Marco Mezquida, és un pianista manorquí que va ser triat músic de l'any per dues vegades consecutives per l'associació de músics de jazz
La música moderna de Catalunya es presenta a l'escena jazzística tant d'aquí de Catalunya com de tota Espanya i a més festivals de l'exterior. Ve acompanyat per dos grans músics també, el contrabajista suec Marco Loicari i el bateria argentí Carlos Falanga. Doncs aquest concert serà avui a les 10 de la nit a la sala del 50 Anari i podeu comprar les entrades per 10 euros a 6 sou socis i sòcies de la Teneu i 12 si no sou.
Això d'una banda, aquesta nit, però és que aquest cap de setmana també m'agradaria destacar que tenim caramelles, tenim més música a Sant Just. Tant dissabte com diumenge, des del Cor l'Opom de Flors, als Cantaires, faran 7 parades a diferents punts del municipi per cantar caramelles. Demà dissabte arrencaran a dos quarts d'onze del matí des del carrer Bona Vista, davant de la pastisseria Cel·les, i acabaran al carrer Miquel Rabarté, i diumenge començaran també a dos quarts d'onze, en aquest cas des del centre social El Milanari,
i acabaran a la Teneua, dos quarts de dues, on es reuniran els cantaires per fer el seu dinar de Germano. Doncs bones notícies també pel moviment del poble. I acabem amb un últim punt relacionat amb el vi. Sí, i amb el celler de Can Mata, que últimament està allà preparant moltes activitats i d'alguna manera donarà la benvinguda a la primavera amb la programació de diferents tastos, ara que ve el bon temps.
Doncs d'entrada aquest dissabte, demà organitzarà un tast al celler d'un vi ecològic, es tracta d'un verdejo que, segons va explicar l'Street Goldstein, marida molt bé amb diferents plats per ser un vi fresc. És un denominació d'origen roeda, un vi de Valladolid, i això s'acompanyarà amb un tast de conserves. I la setmana que ve al celler organitzarà un nou tast literari, serà divendres, dia 12 a la Teneu, i intervindran una poeta i una violinista.
i al llarg del mes d'abril també ens espera un nou tast de degustació al Casal de Joves. En aquest cas, el dia 17, es tastaran diferents tipus de caves i també els propers dies s'organitzarà un altre tast al celler per degustar, en aquest cas, un vi de gratallops amb la presència de la seva viticultura. Tot plegat està preparada. Exacte, interessant, un abril intens. Per tant, ja anirem a fer-nos rassa també d'aquestes activitats. Gràcies, Andrea, i tornem de seguida. Fins ara. Fins ara.
I tornem de seguida per passar a l'actualitat després d'escoltar els Bright Dice i el seu First Day of My Life.
This is the first day of my life. Swear I was born right in the doorway. I went out in the rain, suddenly everything changed. They're spreading blankets on the beach. Yours is the first face that I saw.
I think I was blind before I met you And I don't know where I am, I don't know where I've been But I know where I want to go And so I thought I'd let you know Yeah, these things take forever I especially am slow But I realize that I need you
And I wondered if I could come home Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange you said everything changed you felt
As if you just woke up And you said this is the first day of my life I'm glad I didn't die before I met you But now I don't care I could go anywhere with you And I'd probably be happy So if you wanna be with me
But these things there's no telling We just have to wait and see But I'd rather be working for a paycheck Than waiting to win the lottery Besides maybe this time is different I mean I really think you'll like it
i i i
Estem escoltant just a la fusta. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema. Nits Electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts d'onze. Tornem a la sala de l'Andrea. Bon dia.
En l'actualitat general, el tema del dia que avui continua passant per la Casa Reial. Sí, a totes les portades i avui des de diferents punts de vista podríem dir... La Vanguardia, per exemple, ens diu que la Infanta encarrega la defensa lletrat Miquel Roca i han triat la fotografia on es veu la Infanta Cristina anant ahir, com cada dia a la feina, a la Diagonal de Barcelona, un dels titulars és Normalitat,
I també destaca les declaracions que va fer ahir el Príncep en aquesta nova, diguem-ne, com una mena de graduació dels nous jutges que estan sortint de la nova promoció de jutges de Barcelona. I va dir que prudència i fortalesa demanava això al Príncep elogiar els jutges i els demana això mateix. Felip afirma, després de la imputació de la seva germana, que la justícia garanteix els drets i les llibertats
i el govern central està preocupat per la imatge de la monarquia i de la marca d'Espanya.
En aquest sentit, el diari Ara ha triat la fotografia on veiem el príncep Felip amb aquests nous jutges, amb aquesta nova promoció. També el veiem amb el president de la Generalitat. Diu que els jutges mereixen tota la confiança. Hi ha un altre titular també relacionat amb aquesta qüestió, que en aquest cas parla del PSOE, que diu que ha d'apartar de la monarquia. Els socialistes demanen a la casa del rei que cati la imputació de la infanta i pel que fa a la república diu fer ràpid clau el debat sobre el model d'estat en la seva pròxima conferència política.
El periódico també parla de relació a tota aquesta qüestió de la imputació de l'infanta amb els partits polítics. Tica Baralla política, després de la imputació, ha triat la fotografia de portada del príncep Felip en aquesta acta d'entrega dels títols als nous jutges. Diu moments complicats. Els jutges els va demanar prudència, fortalesa i imparcialitat en aquests moments complicats. I per últim, el PUN avui no li dedica cap imatge en aquesta qüestió.
Però en parla dient escletxa entre els partits espanyols i la casa del rei. El govern del PP sosté que no farà res per frenar l'ateriorament de la monarquia i el PSOE demana neutralitat a la corona. Doncs és el tema que encara ens portarà uns quants dies de cua. Segurament serà una de les notícies més importants de l'any. No sé que també derivi cap a alguna altra cosa. Vinculada amb la casa reial, en tot cas, de moment. A l'Hara.cat també se'ns explica
que es desestimi el recurs de la fiscalia anticorrupció.
contra la imputació de Cristina pel cas Nos. Per tant, torna a aparèixer en primera línia pública, Miquel Roca i Junyent. Més qüestions? Se'ns explica a la portada del diari Ara, com ara que el PSOE començaria a separar-se del consens monàrquic i algun altre tema. També tenim que et detenen tres atracadors per haver robat joies i un gos Yorkshire.
Els Mossos van recuperar l'animal al pis dels lladres que poder tornar amb els seus amos. Final feliç. El 324.cat també ens diu que anticorrupció podria presentar avui recurs a la impotència de la infanta que a Facebook s'apropia d'android i també se'ns diu que el Barça és querella contra Soriano i Oliver. I encara no a punt d'aquest matí de divendres, Pesca Nova presenta concurs voluntari de creditors. L'empresa gallega intenta guanyar temps per arribar a un acord
amb els bancs que li permeti xocar el seu deute que podria pujar, atenció, a 2.500 milions d'euros. Com són temps complicats per tot el món empresarial, suposo. Ens fixem ara en altres qüestions que tenim a les portades d'avui, Andrea. I destaquem que el diari ara ens parla de política i d'economia i ens diu que Esquerra Republicana no votarà els pressupostos amb un dèficit limitat a l'1,5%. Mascullell admet que els comptes
no agradaran a ningú. És una de les notícies que trobem al portal del diari ara i també a altres rotatius. El periódico, per exemple, ens parla en clau internacional d'una revelació periodística en referència a França. El tresorer Dolant té negocis a les illes Caiman. Els escàndols de corrupció persegueixen també ara el president francès, el president de la república francesa.
A l'avantguàrdia trobem una notícia que vam conèixer i que jo crec que també coajarà uns dies. Qui no sapig anglès no tindrà títol universitari. El conseller Mas Col·lell vol que a la mesura ja s'apliqui als estudiants que comencin la carrera al curs que ve, al curs vinent.
I per últim, el Puna Vull destaca la nova pintura catalana. El suplement cultura reuneix els artistes emergents i podem veure la imatge del dia al Puna Vull emportada. És un grup d'artistes que va convocar el diari ahir fotografiats davant del MACBA, del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, aquests nous artistes emergents. Molt bé, doncs interessant també sobretot aquest article que trobarem a l'interior del diari al Puna Vull.
Un moment per mirar enrere, i ho fem a través d'aquesta maroteca de l'avantguàrdia. Ens fixem que passava tal dia com avui, ara fa 20 anys, al 5 d'abril del 93. La portada obria parlant de Bill Clinton, que concedia a Rússia 1.600 milions de dòlars aquell any 93. Apel·lava l'ajuda occidental i exigia els 5 garanties amb Ucraïna.
I també se'ns deia que Felipe González va declarar a dirigents del PSOE que si ningú dimitia, ell es veuria forçat a fer-ho. El líder socialista insistia en firmesa davant de la necessitat d'una resposta política del partit al cas Filesa. Començava, per tant, tot plegat també, tota aquesta trama del PSOE i la corrupció. Ara fa 15 anys, l'any 98, el 5 d'abril del 98, la Vanguardia presentava una entrevista amb Jaime Mayor Oreja, ministre d'Interior en aquell moment, que deia que Euskadi
Era un problema de desencontro entre bascos i de que la normalització passava per un projecte polític comú de nacionalistes i no nacionalistes.
També es feia ressò d'una victòria del Barça i la fotografia hi ha uns molt joves, perquè també els tenim vistos ara, Guillermo Amor, Luis Enrique o Rivaldo, que celebraven els seus gols en aquest partit que es veu que era molt clau contra l'Oviedo.
eren els temes més assecats de la fa 15 anys i atenció fa 10 anys perquè el tema del dia continuava sent tot el tema de la guerra d'Irak Saddam repareixia en un bac d'adcircado diu que el règim d'Irak amenaçava un atac no convencional i les poses britàniques no entraven per temor a la guerra urbana, ens detallava tota aquesta informació
I d'altra banda, se'ns deia que el Barça recorria a la justícia ordinària i que Miquel Roca, justament, dirigiria l'ofensiva judicial pel tancament del Camp Nou. Per tant, doncs, exacte, fa 10 anys també repareixia Miquel Roca, doncs, en el seu paper, com a advocat.
En fa cinc, el 5 d'abril del 2008, l'alternativa del govern era l'aigua dels regants de l'Ebre, continuava amb aquesta preocupació, i de la vega havia informat a Montilla del projecte. D'altra banda, també es deia que els bombers recorririen a l'aigua del mar, i un altre dels temes que destacava la portada ja era que Solvés excloia rebaixes fiscals per fer front a la crisi immobiliària que començava a aparèixer.
just ara fa 5 anys. I a Sant Just, la notícia d'aquell dia, passava també per totes les sequeres, es veu que la policia local de Sant Just havia obert el primer expedient a un veí del municipi per fer mal ús de l'aigua. Ara fa 5 anys no es podia fer servir aigua potable ni per regar carrers, ni jardins, ni prats, ni zones verdes, ni tan poc horts, ni omplir piscines. Era doncs l'aigua un problema, res a veure, com hem dit aquests dies, amb la situació d'aquest any.
I ara és moment per les contraportades. Comencem per la del diari Ara, l'article semenal de Xavier Bosch, el doble article, que ens parla avui del dinamisme català i massa deures per fer. Doncs amb dos articles parlen del català, de la llengua, des de diferents punts de vista, des del punt positiu, des del punt de vista positiu.
Destaca unes declaracions que ha fet el secretari general de l'ONU, en Benquim Un, que diu... Ho ha dit en una visita a Andorra. Diu...
no la sol tenir gaire alta. I en aquest article fa referència a xifres positives i estadístiques positives pel que fa a la llengua catalana. Diu, per exemple, que dels 7 milions de persones que saben escriure en català, 4 no l'han tingut com a llengua materna. Diu també que, per exemple, 6 de les 10 webs més visitades al món tenen versió en català i a Twitter la nostra llengua és la 19a més utilitzada, d'un total de 80 de diferents. I podem llegir també més dades al respecte.
I l'article amb massa deures per fer és com la visió contrària. Diu que en això de l'ús social del català, igual que som lluny de tirar el barret al foc, l'informe aquest 2013 també demostra que en molts àmbits la nostra llengua no té el mateix vigor. I un dels exemples que apunta és el passaport espanyol, per exemple, que té 23 llengües però no inclou el català.
i també diu que, tot i que 6 milions de ciutadans parlem habitualment català a Espanya, continua sense ser llengua oficial d'estat ni de la Unió Europea, i l'irlandès, per exemple, és llengua oficial d'estat amb 77.000 parlants. Doncs és el que ens diu avui Xavi Vasco al diari Ara. El punt avui, llegim que molts homes no suporten que la seva dona cobri més. Ho diu la periodista i escriptora Marta Rivera de la Cruz, que ara publica contes del seu llibre Maldito amor,
El titular ja us podeu fer una idea, m'imagino, diu que de les seves deu històries a Canarra, la seva preferida és una que tracta l'enveja en la parella, perquè és un problema, diu, molt actual i ha estat molt comentat pels lectors. Molts homes no estan preparats per assumir que la seva dona brilli més, guanyi més o tingui més notorietat social que ells i això és una font de conflictes. I cita alguns casos com el de Montserrat Caballer i el de Margaret Thatcher, amb un marit que entén perfectament la situació,
Però són noms puntuals i il·lustres. La societat en general encara no ho accepta amb normalitat. Ningú li diu res a una dona si guanya menys que el seu marit i, en canvi, quan és al revés, es fan conyes de l'estil. Que bé que vius ara, no? Ets un home objecte.
Vull llegir el dia i el punt avui. Al periódico tenim que aquí va fitxar Cubala per l'Espanyol. És a l'amo de la xercotaria on va començar fa 63 anys com a aprenent, Florentino Aragón, i ha passat, diu, tothom per aquí, famosos mites de tot. Diu que en aquesta xercotaria on treballa ell era la xercotaria de referència a Barcelona, però als anys 50 o 60, en l'època com deurada,
El que passa és que abans, en aquella època, es situava en el local de Granjas la Catalana, just al costat de Barcelona. Diu que era el local de Modo, on anava llavors tota la Jet Set barcelonina. Diu que no només aquí, de tot arreu. Allà ell va veure Bagárner, per exemple, i molta gent de l'Espanyol.
l'any 87 el que era l'amo va plegar, ell estava com aprenent, l'amo va plegar i li va deixar la xarcuteria a ell, i diu que des de les hores ha passat molta gent coneguda, més carrers futbolistes, sobretot molta gent de l'Espanyol, diu, per força m'havia de fer periquito, diu, per això es va fer tant fanàtic de l'Espanyol, i venc a Cubala, ell va portar la seva mare allà també perquè conegués la xarcuteria, i noms de l'Espanyol com Domingo, Argilés, Parra, Catà, Casamitjana, Piquín, diu tot l'equip d'aquella època.
Doncs és el que ens explica avui aquest recull d'experiències del periòdico i finalment a La Vanguardia tenim que l'humor és saviesa reflexiva. Ho explica avui a la contrada de La Vanguardia. El pedagò que ha especialitzat en l'aplicació de l'humor Jesus Damien Fernandes diu que un bàsam, la periodista que li fa l'entrevista, l'Aima Sanchis, li demana un bàsam per atendre desencant.
Diu que és necessari llançar una mirada generosa, positiva, optimista i alegre per afrontar els contratemps, diu avui més que mai. Diu que hi ha tres competències bàsiques per desenvolupar l'humor. La primera és òbvia, apreciar-lo, també aplicar la tècnica del científic confeccionant el seu propi diari científic de l'humor. I això consisteix en, és una recomanació que fa per tothom, portar una llibrateta sempre a sobre i recollir tots els absurds que se'ns presenten a la vida. Diu que l'escriptor Muñoz Molina, que fa servir aquesta tècnica, té recollides expressions com ara
una punyalada trasera entre la espalda i la paret. Diu que és qüestió d'anar apuntant aquestes coses. Obrir una carpeta a l'ordinador i recollir acudits i coses que la facin somriure. Diu que això ens anirà creant una perspectiva i una mirada diferent sobre la realitat. Perquè diu que no és el mateix anar pel carrer cap a la feina fixant-te en cada proposta, absurd, potser, que anar cap cot.
Doncs és el que tenim avui a les contres dels diaris, interessant també aquest punt de vista que fixa en l'humor. I la notícia curiosa que avui torna a passar pels preservatius, es veu que Durex ofereix feina com a provador dels seus preservatius. Sí, diu que segons el seu últim informe, la crisi no ha reduït el desig dels ciutadans espanyols, dels que un 70%,
afirma sentir-se satisfeta en la seva vida sexual. Un 84% declara que a les seves parelles també els agraden. I darrere de tot això diu que no. A partir de 18 anys, fa una reflexió aquesta periodista, total, que a partir dels 18 anys i sense límit d'edat ni de condició, qui vulgui pot convertir-se en provador oficial de Durex. Diu que qui vulgui pot presentar la seva sol·licitud en el compte de Facebook de Durex.
i convença el jurat de les seves qualitats i hi ha temps per fer-ho fins al 17 d'abril. Diu que 50 persones seran escollides per formar part d'aquest grup que rebrà els productes de Durix, es provarà i explicarà com li ha anat. I la primera mostra de confiança serà entregar el kit del provador oficial. Mira, ja ho han fet això algun cop, si no? Suposo que sí, no sé si aquí... Sí o no? Sí, home, espero que funcionin, no? Perquè si no fas la prova...
Bé, mira, és una prova que pot agradar gent. No sé si està ben pagat. En tot cas, no. Gràcies, Andrea, i que vagi molt bé. Que vagi bé, Carme. Bon dia. Un moment ara per obrir diaris i fixar-nos en diferents qüestions que trobem avui a les pàgines dels diaris.
Comencem avui pel diari Ara que ens planteja una entrevista que torna a posar sobre la taula el paper d'Europa. Se li fa a Krzysztof Zizewski, que és director d'Europla Capital Cultural Europea 2016, es poeta, traductor i assegista
Diu que Europa és un projecte cultural i la cultura ha de coaginar, no ha de dividir. Pel que fa al fet que sigui l'Europa, la capital cultural europea, diu que hi havia molta competència perquè a Polònia hi ha una revolució cultural urbana que es defensa la connexió de la cultura amb el desenvolupament de la ciutat i que és la que ha fet un progrés més important en aquest camp en l'última dècada. S'ha invertit molt en cultura, festivals i nous edificis.
Pel que fa al paper de la cultura, diu que som conscients que preparem un programa enorme en temps de crisi, és un repte i per això volem una cultura empàtica. Amb els problemes econòmics de la GEM ens plantaràs GEM els prorejecte a llarg termini, no volem dedicar-ho tot a un sol gran festival, sinó pensant al futur. Una entrevista interessant que es fa avui al diari Ara, per Carme Riera Sant Feliu.
I d'Europa passem cap a l'Ebre. El Gran Ebre és el títol d'un article que asigna Lourdes Moreso des de Tortosa al diari El Pont Avui. Diu que l'elevat capdalt del riu, que supera els 1.400 metres cúbics per segon, força el tancament de la via pocs dies després d'obrir-la. Els tècnics no podran fer prospeccions fins que baixi menys aigua. Hi ha una imatge d'ahir del riu Ebre a la tarda al seu pas per Tortosa. Un cavall que supera els 1.400 metres cúbics per segon.
I se'ns explica que feia més de tres dècades que no baixava tanta aigua pel tram final del riu Évare durant tants dies seguits, des del 16 de gener passat. De fet, només cal pensar en el que explicàvem fa una estona, el cas extrem que era fa cinc anys, en aquest moment de sequera tan important. I ara parlem d'educació. El periódic ens explica que les carreres dobles es disparen a la recerca d'alumnes brillants, les universitats aposten
per les titulacions 2x1, per guanyar prestigi i fer planter. L'estratègia de captació de talents també pretén augmentar les ajudes públiques. I pel curs que ve hi ha algunes novetats. Per exemple, l'Autònoma es podrà estudiar simultàniament Polítiques i Dret, Ambientals i Geologia, Polítiques i Periodisme, Dret i Periodisme i dos graus d'enginyeria informàtica i enginyeria de sistema de telecomunicacions. A la Pompeu Fabra s'oferirà Dret en Polítiques i Periodisme Humanitats,
A més a més d'un grau de filosofia, política i economia impartit amb l'autònoma també i l'autònoma de Madrid i la Carlos III. Són alguns dels exemples i el periodista també ens planteja el testimoni de tres exemples, un professor de Física i Matemàtiques, un alumne de Física i Matemàtiques i un recent graduat en AD i Dret. Una història interessant doncs sobretot pels que estiguin pendents de què es matricularan al curs que ve.
I acabem amb l'avantguàrdia que avui ens planteja la bellesa que va de la Miss al Toplès. Les dones tunicianes són el centre de la Forta Pugna que lliuren islamistes i laics. El concurs de Miss Tunici ha estat poderós, però celebrat per ajudar el turisme. Ens ho explicarà Xavier Mas de Chaixas des de Barcelona. Diu que 14 joves
Tunisianes que tenen entre 17 i 25 anys i que fan almenys un metre a 70 d'alçada fa tres setmanes que estan tancades en un luxós hotel de Tunis, sotmeses a proves com parar la taula, ballar i maquillar-se amb l'objectiu de demà dissabte convertir-se en Miss Tunisia 2013. I alhora desenes de joves europees i tunisianes, membres del grup FEMENT, protestaven ahir davant les embaixades de Tunisia en una dotzena de capitals europees i americanes amb els pits a l'aire contra l'islamisme
i el salvatge extremisme religiós també exigien l'alliberament de la seva companya Amina, el primer activista tuniciana, retinguda des de fa setmanes per la seva família després d'haver publicat les seves fotos a Facebook. El govern islamista tunicià creu que el concurs de bellesa és un bon reclam pel turisme i se'ns explica doncs en aquest article aquesta situació, aquests dos, dues cares de la moneda d'aquesta situació.
I ara enllaçem amb l'actualitat esportiva quan són 3 quarts en punt d'11 del matí i destaquem les portades que avui cadascú aposta per un tema diferent. Per exemple, l'esport ens parla d'un fitxatge prioritari
I ens parla de compenditiu, que la incorporació d'aquest central és tan important com la de Neymar. El Barça ja té diferents candidats per aquest lloc tan complex. També seria Hummels o B àger. El nou esportiu ens parla de Marc Bartra, diu pas endavant. Bartra ha d'assumir la responsabilitat a l'eix de la defensa després de l'alesió de Mascherano.
I la fotografia doncs és tota per ella, avui, al diari nou esportiu. En canvi, el meu noi esportiu aposta per a Vidal. Diu, hora a Vidal, dissabte a les 10, el defensa vol jugar i els tècnics mediten donar-li minuts demà. Avi podria aprovar-se davant del Mallorca en un moment crític pel Barça. Pel que fa a les lesions.
En clau cultural us expliquem que More Rover Ever, del crític de cinema més popular dels Estats Units, va ser el primer periodista a guanyar un Pulitzer per crítica de cinema. Eduardo Mendota, que visita Tòquio i explica la seva fascinació per la cultura nipona. I Cat.cat cobra una nova finestra l'FIM amb la xarxa de comunicació local, per tant canvia de freqüència però es pot escoltar més enllà d'internet, ben aviat.
I la màgia del Jordi Melier, pare del cinema, comple al Caixa Fòrum de Barcelona, amb una exposició. I acabem amb un punt musical del dia, atenció, perquè aquests que fan dins de fons, que són els M83,
actuaran al concert inaugural del Festival SOS. De fet, seran la gran atracció d'un concert inaugural que es farà el 2 de maig al recinte de la Fira i serà una actuació gratuïta. Seran o faran una doble actuació al Festival SOS, una dins del festival,
I d'altra banda faran aquesta actuació gratuïta en aquest concert inaugural d'aquest festival. De fet, també el que passarà amb Pet Shop Boys al Sònar, que hi ha una actuació gratuïta organitzada pel patrocinador del festival principal i després la que només es podrà accedir per a través d'una invitació.
Com es pot aconseguir això? Seguint les instruccions que indica la web de l'Estrella Levante, que és aquest principal patrocinador. Recolectar els collarets promocionals que es podran trobar en els vidres de cada ampolla d'aquesta marca de cervesa. Introduir els codis que s'hi troben a partir de l'1 d'abril, és a dir que ja hi són. Per tant, hi haurà dues cites amb M83 en el marc d'aquest festival, del Festival SOS.
i que s'ha aviat d'aquí un mes, a principis de maig. Us deixem doncs amb aquest tema un dels més coneguts d'aquest grup que és Midnight City.
Véu-n'hi! Véu-n'hi!
I've got a cold blood all around I've got a cold blood all around I've got a cold blood all around I've got a cold blood all around I've got a cold blood all around
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
8 minuts i les 11, sembla que estigui a punt de ploure, i entra el Carles en el mateix risc de l'estudi. Bon dia, Carles. Et veig molt tensa parlant del temps, eh? Sí, sí, sí. Estàs molt enfadada. Estic ja una mica cansada. Cansada. Però després cansa més l'altre, perquè pensa que l'hivern, el mal temps, el fred, dura molt poc. Tot just comença el mes de desembre, perquè el novembre encara no fa fred. Home, sí que fa fred. Normalment cap a l'octubre, finals d'octubre, ja comença a fer fred.
El senyús al carrer el portem amb màniga curta gairebé sempre. Potser al vespre el poses una gegateta. L'any passat, recorda el que va passar l'últim cap de setmana d'octubre? Va venir un fred polar. Va ser una cosa puntual. Per tant, portem mig any de fred. És molt poc, home. Dezembre, gener, febrer, març... I al març ja hem tingut dies que hem posat als 20 graus. Aquest any ha ingut més d'hora, el fred. Bueno, va arribar una miqueta... Sí, però... Hem de posar-nos la brica abans. No va ser allà del pont del desembre.
No, però tampoc, no era jo l'altre... Bueno, és igual. El fet és que són molts menys mesos de mal temps i fred que d'estiu. Estiu, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre... Això sí, però avui fa un dia molt lleig. Avui fa un dia lleig perquè tenim una tempesta que està enfront de la costa barcelonina i també del Baixo Bregat. Aquesta precipitació és intensa, però està al mar. S'està apropant una mica la costa, però de resquillons enganxen quatre gotetes, la part intensa d'aquesta precipitació,
sí que està al mar, i ara, a hores d'ara, s'enjust comencen a caure algunes gotetes, com podem veure al terra, d'aquí com a mínim a Can Ginestar, i... i aquesta variabilitat, aquesta inestabilitat, podria fins i tot anar a més al llarg de les properes hores. També hi ha un altre... un altre sistema de precipitació, que ahir vam comentar un a la mateixa hora, que ens pensaven que arribaria i... va arribar a res, també, un altre cop quatre gotes i van caure dues dècimes de litre. Estem recollint realment molt poquet, portem un litre i mig del que portem de més. No ens podem queixar, però vull dir,
Estem parlant de, si ara mires el pronòstic de la web de ràdio d'esber, veus allò als núvols amb la precipitació, que és feble, que hi ha la possibilitat però no acaba de ploure allò bé. Sembla que aquesta tarda tindríem el màxim exponent de la precipitació que pogués arribar al llarg dels propers dies. Aquesta tarda sí que es pot complicar una miqueta més el temps i podem tenir precipitacions una mica més destacades. Aquest matí continuarem amb aquesta possibilitat que hi caigui i que hi hagi precipitació però de caràcter feble.
Així, doncs, un dia marcat per la no plusió del que deies tu, un dia lleig, trist, fosc, d'aquells que de vegades fins i tot vas pel carrer s'atencen a les llums del carrer de la foscor que tenen, perquè hi ha molt poca quantitat de llum solar. El fet és que seguim amb aquesta situació d'una certa inestabilitat, que, com dèiem, no està donant tota la pluja que podíem esperar en un principi, i portem bones notícies per la Carme, no pel que fa a temperatures, però com a mínim per l'astre rei, que sí que el podrà veure una miqueta de cara aquest cap de setmana.
El dissabte, durant aquesta nit continuarem amb possibilitats. Aquesta tarda les possibilitats de pluja són les més marcades. Podem tenir la precipitació més intensa. Durant la nit pot anar fent. A quin nivell d'intensitat? Poqueta cosa. No, podríem arribar a recollir 4-5 litres per metre quadrat. No seran xàfecs així...
Hi ha més possibilitats que aquest xàfec sigui més intens cap a la meitat nord
tapar-se el cap, ahir a la nit també queien quatre gotes que tampoc calia tapar-se massa el cap, o sigui que estem parlant d'unes precipitacions que no et cal el paraigua, però ja ho vam recomanar ahir, molta gent el portava, ho vam comprovar, també ho recomanem avui que el paraigua es porti a prop perquè si surts al matí, tornes al vespre, doncs pot haver en algun moment, sobretot si que abans de sortir de perruqueria, doncs que l'hagis de fer servir. Aquesta tarda pot intensificar, és el que deien, quatre, cinc vitres per metre quadrat, alguna tempesta despistada podria
de resquilló enganxar-se en jus. I durant la nit es manté aquesta situació de cel tapat, de possibilitats d'algunes gotes, són febles, són poc importants, gairebé no s'ha de fer servir per aigua, però hi és, aquesta possibilitat. I això s'allarga pràcticament fins al migdia de dissabte. O sigui, variabilitat en el temps, un dia gris, potser demà dissabte, com que comença a entrar el vent del nord, i tu ja l'has notat aquest matí, perquè el primer que ha dit quan ha entrat a la ràdio la Carme en comptes de bon dia ha dit
Carles fa fred. I això doncs ho porta també aquest vent del nord que ens està marcant una miqueta avui divendres i que també ho farà demà dissabte i el diumenge. I això provoca que les temperatures siguin clarament més baixes. La mínima avui tot i el cel tapat ha estat de 7 graus. Això vol dir que si no hagués estat tapat el cel hauria baixat bastant més la temperatura. Ara en tenim 9 tan sols a Sant Just. Recordeu que altres dies, per exemple de finals abans de Setmana Santa, de finals de la setmana passada, parlàvem ara de valors de 13, 14 i 15 graus.
Estem en 9 graus, la temperatura és clarament més baixa del que hauria de ser. Això sí que et dona la raó. I el fet és que avui amb prou feines arribarem als 13 o 14 graus, perquè el cel està tapat, va caient precipitació, tot el que és desploma del cel, com que a dalt del cel fa més fred, doncs desploma també aquest fred. I avui trets, el que dèiem, hem anat comentant durant la setmana, avui un valor realment molt baix. De cara a aquesta propera nit seguirem amb aquests valors
El sol ja veurem com va guanyant la partida dels núvols.
més potent, els ulls s'aniran trencant, tindrem una aposta de sol bonica demà, però també recordar que les temperatures demà tampoc no pujaran massa. Però menys farà sol. Sí, és això. Si fa fred, però tens el solet que et toca de cara i tens la sensació que estàs al mes d'abril, doncs potser t'animes a dir, mira, amb el solet ja tinc calor. El fet és que, com que el sol ja dissabte, durant tot el dia haurà guanyat la partida, ens quedarà un diumenge molt més tranquil, amb el sol com a protagonista, amb un temps estable,
I amb les temperatures que es recuperen una mica, però no tot el que la gent voldria que es recuperessin. Un dia de sol, al mes d'abril, sí o sí s'ha d'arribar als 20 graus, i poder fer la vermuteta en una terrasseta o en una plaça, doncs el diumenge no s'arribarà als 20 graus, estarem amb 15 o 16 graus al migdia, però amb la presència del sol. Vermut amb abric. No, encara? Vermut sense abric allò que ha resserat.
Si et toca l'aire o tens alguna zona ventilada... Aquí que enginy està. Aquí que enginy està, vermut, sense bric... Bueno, tampoc. No és allò d'anar tapats amb bufanda. Depèn de l'abric. Clar, és que no generalitzem. Jo penso en l'abric i veig aquell avi amb el tres quarts a l'hivern que va davant del carrer perquè fa molt de vent. No estarà de més. Ara, si estàs en un lloc arrecerat, no fa vent i el sol va tocant, aquesta època de l'any el sol, ja quan el temps present durant molta estona peta. Això és veritat. Encara que el termòmetre no acompanyi.
Doncs gràcies, Carles, i a veure què ens espera la setmana que ve. Que vagi bé bon cap de setmana. Igualment.
Bon dia, us parlo Maité Polo i Oriol Pujador, ja ha començat el ple de l'Ajuntament de Reus a la comarca del Baix Camp, que aprovarà un paquet de mesures per ajudar famílies de la ciutat que no poden pagar l'habitatge. Amb el suport de tots els grups municipals, el consistori de Rousenc proposarà mecanismes com el lloguer social per a les famílies necessitades que tinguin ingressos d'entre 6.000 i 10.000 euros l'any. El president de Creu Roja, Reus Josep Segura, ha dit a la xarxa de comunicació local que la mesura serà útil
però que es quedarà curta donat el nombre de persones amb problemes per pagar el lloguer o la hipoteca. No n'hi ha mai prou. Però és un primer pas que segur que ajudarà moltes famílies necessitades.
L'Ajuntament de Reus també proposarà canvis legislatius al govern central i a la Generalitat per fer front al problema de l'habitatge i els demanarà mesures de suport a les 12 del migdia. Un altre ajuntament, en aquest cas al de Manresa, a la capital del Bages, també presentarà un pla de suport a les famílies que no poden fer front a la hipoteca. A més, avui a Madrid el Consell de Ministres també preveu aprovar un pla per als pròxims tres anys
per impulsar el lloguer dels habitatges en detriment de la compra. La reunió del gabinet estarà presidida pel cap de l'executiu central, Mariano Rajoy. El delegat de l'Agència Tributària de Catalunya, Gonzalo García de Castro, ha explicat avui a la xarxa de comunicació local que aquest any cauran les devolucions de la renda a Catalunya i augmentaran les declaracions a pagar. Els contribuents catalans pagaran gairebé 1.500 milions d'euros en la campanya de la renda, que és un 3% més que l'any passat.
i rebran 2.100 milions en devolucions, un 4% menys. Efectivament, doncs sí, aquesta és la tendència en aquests moments, i en principi no per això és més dura, perquè l'importe medi de devolucions és molt semblant, i l'importe medi d'ingressar també és molt semblant, el que passa és que en determinats trams de renda, efectivament, hi ha certos incrementos de càrrega fiscal que deriven de les tarifes aprovades pel Parlament estatal i del Parlament català.
García de Castro reconeix que hi ha una tendència d'un increment dels ciutadans que demanen les dades fiscals al principi de la campanya de la renda i que si surt a tornar les confirmen immediatament. García de Castro, però, no ho ha volgut vincular directament a la crisi econòmica. 4 de cada 10 estudiants arriben a la universitat sense un nivell d'anglès adequat. Ho ha explicat avui a la xarxa, la cap d'estudis del Servei de Llengües a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Sònia Prat valora positivament la iniciativa que promou el govern català d'exigir el títol de Certificate com a nivell mínim per graduar-se. Hem fet un estudi a tots els estudiants de primer de grau. En aquest estudi han participat unes 1.500 alumnes de primer de grau i hem pogut comprovar que el 43% d'alumnes de fet no arriba a aquell nivell B1 o intermedi que haurien de tenir a l'entrada a la universitat.
La proposta la va fer ahir al conseller d'universitat Andreu Mascolell. Els alumnes que comencin l'any que ve a la universitat hauran d'acreditar, abans d'acabar la carrera, una llengua estrangera amb un títol oficial o un examen per graduar-se. La policia local de Manresa ha detingut un veí d'aquesta ciutat per un presumpte delicte de violència en l'àmbit de la llar. Els fets es van saber ahir a la matinada a Barcelona perquè una dona amb lesions a la cara, el cap i el coll va demanar auxili a una patrulla que circulava per un carrer de la capital catalana.
La víctima va explicar als agents que havia estat agredida pel seu marit i que, per aquest motiu, havia fugit de casa. Un cop requerits els serveis del sistema d'emergències mèdiques per atendre la víctima, una patrulla de la policia local de Manresa va detenir el marit.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui juguen els dos equips catalans de la Lliga a l'eport de bàsquet. Els jugadors del Força Lleida finalment no faran vagar i visiten avui a l'Orens a partir de les 9 de la nit, mentre que el Barça B s'enfronta al líder, el River, a dos quarts de 10 de la nit a Andorra. Encara en bàsquet, el Barça jugarà als quarts de l'Euroliga contra el Panathinaikós.
Els blauranes que ja estaven classificats com a primers de grup van derrotar aquest dijous el Maccabi de Tel Aviv per 74-71 en l'última jornada del Top 16. Un partit on Xavi Rabaseda es va fer una fisura a la cama dreta i ja estarà unes 3 setmanes de baixa. Els altres emparellaments pels quarts de final de l'Euroliga són el CSKA Caja Laboral, el Real Madrid Maccabi i l'Olimpiakos Efes. En futbol a aquesta hora el Barça torna als entrenaments per preparar el partit del Lliga contra el Mallorca. Demà les 10 al Camp Nou on no jugarà Leo Messi lesinat i amb moltes absències a la defensa.
Per la seva banda, l'Espanyol ja fa mitja hora que s'està entrenant per preparar el partit contra Los Asuna, diumenge a les 5 a Pamplona, amb el dubte de Joan Capdevila, que té molèsties musculars. Encara en futbol, el Sant Andreu guanya a Llorca per 0-3 i té a tocar el títol de la Copa Federació de Futbol. Els gols quadribarrats els van fer Boniquet, Edgar i Mas. La tornada es disputarà dijous de la setmana que ve al Narcissala. I un darrer apunt, Duque i Patins. Avui es disputa un partit avançat de la jornada 22 de l'Oquell Lliga a les 9 de la nit. Moralla, òptica Blanes, Moritz Vendrell.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11.05, us parla Andrea. Dilluns comença el període de formació dels 11 aturats d'allargadorada de Sant Just.
que podran treballar a Solidança i Esproceat durant 6 mesos. La formació durarà 3 mesos i es farà el nou equipament de les escoles. Aquest programa forma part d'un conveni entre l'Ajuntament de Sant Just, el de Vallirana, Esproceat i Solidança per tal de formar i contractar 6 mesos o una vintena de persones aturades de llarga durada dels dos municipis en aquestes dues entitats sense fa any de lucre. De Sant Just, com dèiem, seran aquestes 11 persones.
La durada màxima del programa són 15 mesos i dilluns com dèiem comença la fase de formació professional a les escoles. Més qüestions al cap de Sant Just organitza dijous que ve la tercera caminada popular. L'activitat se celebra per commemorar la Semana Mundial de l'Activitat Física i l'objectiu és conscienciar de la necessitat de moure's com a mínim mitja hora diària. S'adreça a tothom però molt especialment a la gent gran.
Per participar-hi s'han de fer inscripcions a l'ambulatori de manera gratuïta. Les persones assistents rebran alguns obsequis i entraran en el sorteig d'una caixa d'aliments i dos vals per dos pollastres, cortesia del Super Helena. La tercera caminada popular es farà dijous que ve i arrencarà les 10 del matí des de l'ambulatori. I acabem amb un apunt esportiu. Alberto Lozadas se situa 14è a la classificació general a la volta ciclista al País Basc. El ciclista Sant Justenc del Catuxa Team
Va acabar la quarta etapa ahir amb desena posició, en un recorregut a prop de 152 km que anava de Trapegarana a Eibar. El colombià Nairo Alexander Quintana de l'equip Movistar va guanyar la prova, però segueixen el seu compatriota Sergio Luis Henao de l'equip Sky, qui encapçala la general. Encara queden dues etapes per acabar la volta ciclista al País Basc. La d'avui va de Eibar a Beasain, amb un total de 166 km.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora. També els Sant Jors notícies d'edició migdia a partir de la una i cinc. Mentrestant, també us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jors al web de la ràdio.
This is what you meant when you said that you were spent And now it's time to build from the bottom of the pit right to the top Don't hold back
I'm just the same as I was. Now don't you understand
I'm just the same as
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enair Pro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Passen 12 minuts de les 11, que ara parlem d'actualitat Sant Justenca amb l'alcalde de Sant Just, Josep Parpinyà. Bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Ara feia dies que no parlàvem, la setmana passada hi va haver ple municipal, que va ser dijous, per tant, l'endemà era festa, i avui, d'alguna manera, també recollirem una mica la informació que es va tractar, tot i que va ser menys que en altres sessions plenàries, per tant, doncs també...
Tenim altres qüestions. Comencem pel ple. Va ser molt curt. Va durar 20 minuts o alguna cosa així.
I s'ha parlat també o s'ha comentat del fet de la decisió que es decidís mantenir en aquest dijous, no sé si s'ha rebut alguna crítica, si tothom hi estava d'acord, perquè també van faltar alguns regidors, alguns membres de l'oposició. Jo no em vaig plantejar el perquè retirar el ple, és a dir, Sant Just és un dia laborable i per tant el nostre reglament diu que ha de ser aquest dijous i si és laborable els regidors i regidores han de treballar.
No sé qui pot arribar a pensar que no es faci el ple. El meu cap no ho va pensar mai. Una cosa és que el fessis divendres o dissabte o diumenge, però un dijous que es treballa a Sant Just. Per què no al Regis?
han de treballar a les 7 de la tarda. Llavors el fet que passava és que justament a l'Ajuntament els serveis eren més mínims que un altre dia. No, però això és un altre debat. Una cosa és que es faci el ple o no es faci el ple, i l'altra és que hi havia serveis mínims per un acord amb el comitè de personal, precisament per la llei que han vingut unades també per l'Estat, etcètera, i que he de reconèixer que segurament eren massa mínims aquests serveis,
perquè l'oficina d'atenció va tenir en un moment determinat una punta de 8, 9, 10 persones esperant. Bé, tampoc és que sigui molt, però segurament sempre aprens d'aquests aconsejaments i aleshores és molt possible que si torness a passar aquests serveis mínims serien mínims més, una mica més. Però això és una altra cosa.
Això pel que fa a la data concreta d'aquest ple del mes de març, l'últim dijous del mes de març, i d'altra banda no hi va haver tants temes. Un d'ells no generava debat, que era l'aprovació de com es va tancar el pressupost del 2012.
I, d'altra banda, també l'acceptació de l'aportació de la Generalitat vinculada amb el tema de les escoles bressol, que també ja se sabia, si no m'equivoco, la quantitat que s'havia de rebre en aquest sentit. Efectivament. Jo crec que són el punt que has tractat. El tancament del pressupost de l'exercici anterior és una bona notícia. I confirmar una mica aquest tarannà i aquesta manera d'entendre les finances municipals que té el govern municipal. És a dir, es va tancar en positiu a l'entorn de 120.000 euros,
És una xifra que vol dir que tens aquests diners per destinar-los en el pressupost del 2013. I tots aquests números, que siguin superiors a zero, jo crec que és una bona notícia perquè costa tot molt en aquests moments. Li costa una família, li costa una empresa i li costa l'Ajuntament de Sant Just que està patint, com totes les cases i totes les empreses, una situació econòmica complicada, però que amb fermesa,
i perquè existeix un municipi que resisteix d'alguna manera, amb dificultats, però resisteix, fa que l'Ajuntament pugui tancar amb aquest superàvit. El mateix passa amb l'empresa municipal Promunça, que ha tancat també amb un superàvit important, més d'un milió d'euros.
per segon any consecutiu, i també proexa amb una quantitat molt petita, si no recordo malament, de 20.000 euros. Per tant, és un tancament que estem-se disfets i que hem de continuar treballant amb aquesta línia. Respecte a l'escola Bressol, home, queixar-se, queixar-se perquè les aportacions de la Generalitat han baixat espectacularment, reconèixer que la situació de la Generalitat és complicada, evidentment, no té sentit que digués una altra cosa,
però també és cert que aquells que tenen les competències han d'anar assumint les seves competències. I en aquest cas la Juntant de Sant Just està fent front a una despesa molt important de l'Escola de Brazol que ara la Generalitat ha disminuït de forma espectacular la seva portació. I això fa que tinguis dos camins. Un, o ho poses en el pressupost municipal i tu carregues a la despesa o bé li carregues a les famílies que van a l'escola. Nosaltres vam optar
com pocs municipis de Catalunya, perquè això ha passat a tot arreu, que sigui el mateix pressupost municipal que ho haguessin entès, i que no demanar-li pràcticament res més, si no recordo malament, pujar un punt per sobre de l'IPC, aquesta baixa espectacular deportació.
Si haguessin hagut d'incorporar aquesta baixa als rebuts dels pares i les mares de l'escola Bressol, jo crec que això era inviable, era espectacular a l'augment. El que hem fet és aguantar-lo en el pressupost. I el fet que s'accepti ara, suposo que també és perquè arriba més tard l'aportació? Bé, perquè es fa un conveni amb la Generalitat, tot és molt lent a l'administració en moltes ocasions, i finalment aquesta aportació arriba, s'ha d'acceptar pel ple i tot es complica.
D'altra banda, també es va presentar una moció, el grup d'iniciativa vinculat amb el medi ambient, la provència de residus i també amb la relació amb BCOM.
L'empresa que anem sentint de parlar s'arranda la campanya, l'última campanya d'On vas, on vas. En parlarem també la setmana que ve amb el regidor medi ambient Pere Oriols, però en tot cas, una emoció que es va aprovar. Es va aprovar amb àmplia majoria dir que, òbviament, estaven preocupats d'aquesta disminució d'aportació.
que pot haver-hi cap a l'administració i s'exigia que es negociï bé i que aquest contracte continuï en les mateixes condicions i que per tant no torni a haver-hi una altra sorpresa per l'administració local. Penso que si el company Oriol l'entrevisteu d'aquí uns dies, doncs escoltem que això ho coneix amb molt de detall i és un defensor d'aquests temes, ho pot explicar-ho amb més amplitud. Parlem dilluns amb ell.
D'altra banda també parlen d'actualitats injustenques, dimarts vam parlar amb el portaveu de Convergència Unió Llorenç Rey i a l'hora de parlar de la situació també del municipi vam parlar del programa POFI que vam parlar també d'un mes que és quan es va començar a engegar aquí al municipi, aquest programa en què l'Ajuntament financia
la meitat del sou dels treballadors o naturs contractats per empreses del municipi durant el primer mig d'any. Arlanda Duplegat va tornar a reclamar a la Fina Estreta Única a l'hora de poder crear empreses del municipi i d'alguna manera deia que n'havia parlat d'altres vegades ja amb el govern Sant Justenc però que se li deia que això s'estava preparant però que no acabava d'arribar mai.
Bé, hem fet bastants passos. Jo estic d'acord amb la filosofia que té el portaveu de Convergència. A més, faltaria d'anar agilitzant i facilitant, no? I que, quan realment una empresa ve aquí, diguis, tingui un referent i correm tots plegats, perquè, doncs, sempre hauries de fer-ho així, però ara, més que mai, perquè, doncs, encara hi ha menys persones que es comencen a muntar una empresa o un comerç, no? En aquests moments, tenim dos referents clars, un que és una persona de promoció econòmica que fa l'acompanyament i, després, l'ingència municipal. Ho hem centralitzat a dues persones.
Jo crec que això de parlar de Finestratagúnica vist com un lloc que la gent va allà només, bé, físicament pot ser espectacular, però hem de veure si hem avançat amb això. Hi ha dos referents i hem agilitzat bastant. Però sí, insisteixo, que són temes que s'han de millorar.
que segurament doncs hem de buscar encara referents molt més puntuals, perquè insisteixo, això comparteixo amb ell. I aviam, no estaria d'acord que no s'ha fet res. Jo crec que s'ha fet bastant en els últims temps i ara en aquests anys hi ha dues persones i la prova està que la majoria d'empreses que han vingut darrerament, que per cert, l'any passat s'han creat 52 empreses noves, és una bona notícia,
respecte al 2011, i han tancat 28, que això és la mala notícia, però el valor absolut és positiu. Han tancat més que el 2011, però s'han generat més empreses que el 2011.
i dir també que darrerament, personalment i també als companys del govern, hem rebut diferents grups empresarials que en alguns d'ells ja han tramitat coses a l'Ajuntament amb la intenció de fer inversions importants al municipi.
intencions i algunes ja concretes, ja et dic passades per registre, doncs jo crec que són coses positives perquè fa uns mesos no m'atrevia a dir que això pogués passar. Per tant, quan hi ha grups que l'assuma de tot això, doncs estem parlant de xifres molt, molt importants de milions d'euros, penses que segurament aquesta gent sap que aquestes inversions poden ser viables i que puguin executar-se amb unes certes garanties perquè ningú
es juga els seus diners sense pensar que hi ha unes certes garanties. Per tant, jo diria que són notícies positives que m'agradaria pensar que són tendències. No ho sé, però que siguin tendències. I això no passava fa 6 o 8 o 10 mesos. Suposo que jo puc parlar de Sant Just, no vull parlar d'altres coses perquè no les conec, em sembla que una imprudència, però a Sant Just en aquests moments aquesta notícia de més empreses que el 2011 i aquestes accions, diguem-ne,
de grups que volem fer això, doncs espero i desitjo que canviïn tendències perquè potser ja n'hi ha prou de tot això. I seria per instal·lar-se de cara a aquest any? Sí, o per aprovar planejaments que modifiquin sostancialment això i per tant generar una riquesa, llocs de treball i la suma de moltes coses, algunes per implantar-se i altres per
Reconvertir aquests espais perquè hi hagi una facilitat d'usos i que no només es centri en un ús determinat. Això no passava fa un any.
I en el cas de les empreses que han tancat, hi ha alguna característica general? Bé, principalment són activitats comercials, principalment. Això és veritat que el comerç és potent a Sant Just, però pateix. És evident que pateix. Doncs el consum ha baixat de forma molt significativa. Jo estic en contra en aquests moments de seguir aquesta obsessió del control del dèficit. Aquest control del dèficit,
control de la despesa o baixar la despesa d'estar portant en una situació dramàtica, és a dir, no creixerà l'economia en aquest camí, ja n'hi ha prou, potser ja hem fet aquest esforç, no es pot fer més. I demanar des d'aquests micròfons que estan molt lluny des d'Europa o fins a Madrid que això definitivament que s'acabi, perquè és que ara em volies preguntar segurament per uns habitatges de promulgència i ho lligaré després, perquè és inadmissible el que està passant.
Abans d'anar cap a Bromunt i lligat amb el tema laboral, és un tema que ja hem parlat altres vegades, però com que comença aquest dilluns, que comença el període de formació dels 11 aturats de llarga durada de Sant Just, que podran treballar a Solidança i Esprocé durant 6 mesos, per tant, també un projecte en aquesta línia.
de reinserció, d'alguna manera. Sí, això és evident que parlem de molt pocs números, de molt pocs llocs de treball, és veritat. Doncs aquí, tres allà, dos allà. Però, efectivament, està passant una cosa, una altra vegada més, doncs que des de l'administració, que abans ens ajudava molt, el Govern del país, doncs això s'ha acabat espectacularment, no? Aquesta és una iniciativa puntual i nosaltres conjuntament hem d'anar seguint fent iniciatives, ens ajudin o no ens ajudin. Però vull destacar que la suma
de les dades de forma significativa continuïn sent el més baix de la comarca.
però hem de continuar fent aquests esforços. Abans has posat un exemple molt significatiu del que era el POFI, que és un nom molt divertit, però en el fons va ser una reflexió molt interessant de com entendre allò que no et deixen fer. Nosaltres volíem fer plans d'ocupació, teníem els diners per fer plans d'ocupació, però no ens deixaven fer plans d'ocupació.
L'administració no contracti més que vostè fa dèficit.
Nosaltres et subvencionem el 50% del sou. Com tu has dit, no de les quotes de seguretat social, com algunes vegades s'ha fet, no, no, del sou, amb un límit de 600 euros, i com deies, també, 6 mesos, hi ha hagut unes empreses que s'han acollit, eren empreses que estaven dubtoses de fer-ho, jo crec que hem encertat, els hi costava prendre la decisió, i aquest ajut mensual per contractar aquesta persona, i a més a més, vaig tenir l'oportunitat de conèixer-los, aquestes persones que els han contractat les empreses,
i estic convençut que hem encertat la qual cosa.
i això genera una idea i una voluntat de que tinguin continuïtat. Farem l'evoluació final d'aquests sis mesos, tot just ha començat ara, però si això acaba com ha començat és molt possible que hi tornem, malgrat que ens hi prohibeixin fer plans d'ocupació. Ja els farem amb el sector privat, que no es preocupi ningú, que intentarem seguir fent aquests llocs que és evident que no soluciona la vida d'una família, però és evident que ajuda durant sis mesos a una família.
Una bona notícia i d'altra banda, ara sí que parlem d'aquesta promoció que parlàvem, d'aquests habitatges de Mas Llull del carrer Vileta Parra. Recordem que és una promoció que s'havia de sortejar, no estan adjudicats aquests habitatges, al mes de gener, si no m'equivoco, i que es va cancel·lar tot plegat perquè l'acord que teníem... No, eren finals de febrer.
Doncs l'acord que es tenia amb l'entitat bancària, que era bànquia, doncs, per raons que venien directament des de Brussel·les, es va haver de trencar aquest acord. Bé, això, personalment, estic molt indignat, jo i tothom, que ara m'escolti. Perquè, clar, la Jutena està assenejat, tan campositiu, però Montserrat, tan campositiu, i són, diguem-ne, organitzacions sòlides. Tens ganes de fer més habitatge públic?
hi ha una necessitat. Tens els compradors que s'apunten, 54 habitatges, s'apunten més de 70 persones. I vols ajudar també a fer habitatge, evidentment, però vols ajudar també que es mogui modestament l'economia. Perquè això és moure l'economia, és a dir, construir aquest bloc d'habitatges, doncs home, facilites l'habitatge amb molta gent, aquestes famílies, però a més a més, aquí hi ha una feina a fer. És a dir, ara hi ha un constructor, una gent que fa els vidres, les fustes, etcètera. I això no podem fer-ho.
No podem fer-ho, resulta, en aquests moments, perquè no hi ha cap entitat bancària que pels seus problemes interns, absolutament així, pels seus inconvenients, pels seus situacions, doncs les comissions de riscos i les ordres que li arriben de Brussel·les, etcètera, etcètera, doncs li marquen unes pautes de minimitzar el recurs de crèdit al sector públic. Bé, què vol dir això? Que estem en una situació complicada per tirar endavant aquesta promoció.
Jo et diria que si m'ho diguessis la setmana que ve et diria que estem més a prop de deixar-ho córrer que de continuar.
perquè només hi havia un banc en aquests moments que ha fet un esforç considerable, que fins i tot semblava que signava en promussa el crèdit aquest, evidentment també amb l'Ajuntament al costat, i això s'ha refrat en les últimes hores. Per tant, indignat, perquè què més cal fer o tenir de cara que tinguis la voluntat de fer habitatge, que a més a més hi hagi persones que s'han apuntat,
que promunt se tanquin positiu, que l'Ajuntament tanquin positiu, és a dir, què més falta que aquest país o que el sector bancari digui, escolti, vingui, hi ha una persona o, en aquest cas, un ajuntament que té una iniciativa i vol fer això i no l'acompanyen. Si l'economia no ve acompanyada per un sector bancari fort i que s'arriesga, en sentit comú, no aixecarem l'economia de cap de les maneres, és a dir, perquè abans si l'economia ara ve d'un sector bancari, diguem-ne, que l'acompanyi.
i en aquests moments, malgrat de dir que és veritat que si mires un any enrere el sector bancari pot estar millor, encara no dona el crèdit necessari per a aquestes iniciatives o d'altres, perquè si cada setmana o cada quinze dies visito empreses de Sant Just i molts comentaris és això també. Jo amb les mateixes condicions és que em costa que em renovin la pòlissa o em costa que em donin això.
Per tant, suposo que tampoc canviaré el món des d'aquí, amb el sector bancari, però em costa entendre que en aquests moments Promunçó, l'Ajuntament de Sant Just, no disposi d'aquest crèdit d'una operació a l'entorn de 5 milions d'euros, absolutament assumible, i que tinguem dificultats per oferir aquests habitatges de lloguer i per ajudar modestament el moviment de l'economia local. Crec que no fa gaire bona pinta de què depèn la decisió final. Bé, depèn de que, suposo que de mi mateix, de l'equip de Govern,
que no podem esperar més. És a dir, si en una setmana aquesta entitat no confirma definitivament el sí i signem un document, jo crec que li hem d'explicar a aquestes persones que s'han apuntat que no ho vam fer al sorteig, vam aturar el sorteig expressament, perquè jo intuïa que podia haver-hi una dificultat important i encertat d'alguna manera, però encara confio en aquesta setmana si alguns veïns d'aquests que han fet la sol·licitud dir-li que seguirem treballant intensament, i mateix en parlàvem.
Jo mateix em parlava d'això, però està fred. Doncs acabarem de parlar també la setmana que ve o quan es prengui alguna decisió en un camí o altre. D'altra banda, aquesta setmana hem començat més d'abril, hem començat tercer trimestre i per tant, com s'havia anunciat, ha començat ja l'activitat habitual a l'edifici de les escoles, que s'inaugurarà oficialment el 26 d'abril però hi ha l'activitat que hi haurà normalment.
Ja està en marxa. No sé si ha tingut ocasió de passar i si sap com s'està vivint tot plegat. Bé, ens fa molta il·lusió aquest equipament. Ens fa molta il·lusió perquè aquests dies que ha començat té molta vida. Hem generat una il·lusió, de fet, insisteixo, perquè els col·lectius educatius, musicals i les entitats que van allà s'ho estan fent seu.
A vegades hi ha aquest plus de ganes d'ocupar aquest edifici, aquest equipament, i em consta que existeix. He parlat amb ells i he tingut l'ocasió d'entregar les claus d'aquesta manera simbòlica. I jo crec que per Sant Jordi tota la població veurà una obra que ha quedat molt bé, realment magnífica, i que ho aprofitaran, evidentment, el Servei Local de Català, l'Escola Permanent d'Adults i també els teus de música Sant Just Soledà, entre altres.
però que està obert perquè té diferents espais públics oberts a tota la població i les entitats per fer coses allà. Jo crec que és un centre educatiu amb aquesta filosofia de donar formació més enllà de les formacions obligatòries. Escolta'm, hi ha gent de la societat que vol fer coses voluntàriament, altres que volen treure-se alguns títols, és veritat, i tot això fa que tinguem un centre potent educatiu
amb aquest acompanyament d'entendre la formació al llarg de tota la vida. Això en parlàvem ja fa molts anys amb l'antiga regidora Costi Rubio, de què teníem que posar allà a l'escola de Montserrat. I efectivament al final d'uns quants anys veus fer-se realitat quan pensaves, quan dibuixaves o quan fes un programa funcional d'un centre. Penseu que els que tenim responsables de govern
doncs ens costa molt veure des que comença una idea fins que la veus feta, passen molts anys. Per tant, estem veient al final, o ja l'hem vist aquests dies, i la població ho podrà veure per Sant Jordi, doncs al final de molts anys de pensar de què hi farem, com ho farem, qui pot anar i qui se'n pot beneficiar.
També es manté de fet aquest claustro originari que en principi... El claustro és magnífic. Es podrà fer servir per llegir activitats públiques de petit format, com per exemple? Bé, es pot fer xerrades, es pot fer activitats, van fer també literàries en un moment determinat, musicals, obres de teatre petit format, jo crec que concerts també, és un lloc magnífic, que hi ha un sector de la població que té al cap, però jo crec que quan el vegi
Per Sant Jordi, la gran majoria restaurada, a més a més, fa molta goig. D'altra banda, aquesta inauguració que serà en el marc de Sant Jordi, un Sant Jordi que, com sempre, també serà molt intens, amb moltes activitats. Per exemple, una de les més destacades és aquesta que hem comentat, l'acte d'inaugura de les escoles, que coincidirà amb el lliurament dels Premis de Català, que també fan 25 anys.
també en un sentit literari, la desena festa d'aniversari, el desaniversari de la biblioteca, que serà en una festa, i el canvi de nom, també important d'una de les sales de Can Genestà per fer un homenatge a Isidor Cònsol. Si a mi personalment em fa molta il·lusió el canvi de nom, si em permets, és batejar amb honor i batejar, diguem-ne, amb reconeixement d'una persona que editor, escriptor, defensor de la llengua catalana, i un amic com era Elisidor, no?
Se'm fa difícil parlar d'ell perquè compartíem coses a la muntanya, també no excursionista, no? I personalment, doncs, vam fer aquest oferiment a la família per ser un moment emotiu, segurament com ara, i estic convençut que la població això ho recolza, ho entén, i tindrem, diguem-ne, l'homenatge multitudinari a les golfes de Canginastà, que no es dirà, ja, golfes de Canginastà, sinó es dirà a Sala Isidor Cònsol.
Un gran homenatge de Sant Just, que també es farà al mar d'aquest Sant Jordi, i que coincidirà també amb la presentació del llibre de Carme Riera, que vindrà aquí a Sant Just a fer aquest homenatge. Ja no anirem parlant, perquè estem ja a principis d'abril, però encara queda una mica per Sant Jordi, per tant, tindrem temps de parlar en detall, també, de totes aquestes activitats programades. I només per acabar, un últim punt.
s'està preparant aquest 13 turnets de Joan Petit, que també per Sant Jordi es farà aquesta presentació, però que està tot plegat en marxa, no? Serà un turnet... Això és una moguda impressionant, no? Totalment. Una moguda impressionant, jo crec que Sant Just està volcant a favor d'aquesta malaltia, d'una maleïda que és el càncer, especialment quan parles de càncer, de nens petits encara més, i això, tots plegats, fa que ens solidaritzem
i que participem en aquestes activitats. Hi ha moltes empreses que estan col·laborant, moltes entitats que s'estan evocant a ajudar-nos i amb aquests actes programats que comencen...
també aquest abril, però hi ha un altre acte important que es concentrarà el mes de maig amb la participació pràcticament del món del hockey o que està impulsant el hockey i que en el complex de la bona ego viurem també una jornada esportiva interessant, no? Però que és la suma de totes aquestes activitats i jo deixa'm destacar la sensibilitat que hi ha. És a dir, he quedat... no he quedat parat perquè m'ho pensava que passaria, perquè se'n reaccionem correctament, no?
però que davant d'això, doncs hi ha hagut molta gent que diu, escolta, estem aquí. Estem aquí i recolzarem, evidentment, aquesta iniciativa de... per, bueno, recaudar fons, principalment, i de lluitar contra el càncer de nens petits. Doncs també anirem parlant. Moltes gràcies, alcalde de Sant Just, Julio Berpinyà. Que vagi molt bé, bon dia. Molt bé, vosaltres. Just a la fusta.
Sant Jús en directe. Sorrow found me when I was young Sorrow waited, sorrow won
Soro, they put me on the pill. It's in my honey, it's in my milk. Don't leave my half of the heart alone. On the water. Cover me in rag and bone. Sympathy.
Cos I don't wanna get over you. I don't wanna get over you. Sorrow's my body on the waves.
Sorrow's a girl inside my cage. I live in a city sorrow-built. It's in my honey, it's in my bed. Don't leave my hyper heart alone on the water.
Cover me in rag and bar, sympathy. Cos I don't wanna get over you. I don't wanna get over you.
It's only my half a heart that longs upon the water Covering me in rag and ball and sympathy Cause I don't wanna get over you I don't wanna get over you
Just a la fusta, al magazine del matí.
I a aquesta la parlem de política amb el Sebas Elias, com que de divendres fa uns rapes de diferents notícies que marca l'actualitat de la setmana. Molt bon dia Sebas, què tal? Hola, bon dia. Una setmana bastant moguda, no? Sí, tot i venir de vacances, no està malament. Potser per això, no? Que la setmana passada va ser una mica més apagada en principi, al menys a nivell nacional i estatal.
En tot cas, comencem parlant del tema estrella d'aquesta setmana, que és la imputació de la infanta Cristina. Si saltem una mica a l'ordre tradicional, que és començar pel Internacional, comencem pel Nacional. I és que, com bé dius, amb el Cas Nos, que investiga l'apropiació indaguda de fons públics per part d'Ordangarin i Diego Torres,
aprofitant contractes públics per més de 6 milions d'euros que van adjudicar goberts del PP, Balears i Comunitat Valenciana. Doncs bé, més d'un any amb aquesta investigació hi ha la Infanta Cristina, de la família reial, com se sap, ha estat imputada. I tot i que l'Institut Nos es presentava amb un suposat fi benèfic, sense ànim de lucre, els costos dels events que organitzava estaven molt per sota de les tarifes que cobrava. I com és que no s'ha d'haver imputat des d'un principi a la Infanta Cristina?
Clar, és la dona de Iñaki Udangarín, per tant, és bastant comprensible que ho sàpiga i estigui amagant un delicte. Doncs bé, tot i que la Infanta Cristina formava part de la Junta Hieractiva de l'Institut Nos, que és un altre suposat cas pel que se l'hauria d'imputar, i era una de les cinc membres, com dèiem, de la Junta Hieractiva, segons els empleats de l'empresa que van declarar davant del jutge, nunca se la va veure per la CD ni en el sumari apareixia la firma de la Infanta.
a la presa de decisions o l'administració de fons. Per aquesta raó no se la va imputar en un primer cas. Aquesta ociència aparent de la Infanta en la gestió quotidiana de l'institut i la inexistència de documents que va acrediteixin la seva participació en la direcció de l'Institut Nos va portar el jutge José Castro a desestimar la petició d'una de les acusacions particulars per imputar a la filla del rei. I això fa un any. És veritat, ja fa un any de tot plegat, no?
I llavors, des de les hores, en canvi, dones quantes coses. Randa, tot plegat han aparegut aquests famosos mails. Sí, el jutge ha incorporat al sumari alguns indicis que la infanta podia conèixer, protegir i ajudar al negoci del seu marit, com deies, els mails, i no només els mails, sinó una relació suposadament de parella, doncs això s'ha de saber.
Per tant, digues, digues. En la recta final de la causa judicial, doncs, el jutge ha decidit citar com a imputada a la infanta. A la infanta. I per tant, la justícia és igual per a tots? Que el suposar-ho, no? Si han imputat un membre de la Casa Reial, doncs bé, t'he de dir que no, que no és igual per a tots, tot i la frase famosa del... Del rei. Del rei Joan Carles. Que no ens cansem de sentir des de dimecres. Exacte, i el rei ho va dir, no? Doncs el rei és l'única persona que no pot ser mai imputada en aquest estat. El rei, no? El rei, el rei Joan Carles.
segons l'article 56.3 de la Constitució espanyola, on es diu que la persona del rei és inviolable i no està sugeita a responsabilitat. Per tant, tots aquests negocis que ha pogut fer Iñaki Urdangarin també els ha pogut fer el rei, no? Se suposa si aquesta persona, Iñaki Urdangarin, ho ha pogut fer perquè no el rei.
Doncs els ha pogut fer, però no se'l podria imputar, no se'l podria jutjar. Encara que hi hagués proves, tampoc se'ls podria imputar. No, perquè també s'ha avisat als mails que... Hi havia alguna cosa, no? El tema que ha aparegut. Exacte. I ha mediat en aquest... O sigui, ell no se'l pot imputar, que és el que d'alguna manera o altra es podia pensar, que potser acabaria esquitxant a la casa reial de l'esquitxat, per suposat,
Quina és la valoració dels espanyols de la Casa Reial? Es veu afectant. No és que no puguin imputar, sinó que també afecta al seu voltant. No és només el cas d'imputació. És una de les poques institucions que sempre provava davant els ulls dels espanyols. Era la Casa Reial que, al preguntar-li en enquestes, era una de les poques que provava. Això potser canviarà una mica.
Ara t'ho comento que en 1994 la valoració era de 7 sobre 10. Si veiem valoracions d'altres institucions públiques com partits polítics, com Parlament, com el Govern, per exemple, és tot sota 5. Les forces armades i el defensor del poble és l'únic que se'l pot equiparar. I ara, com bé has dit, aquesta tendència canviarà i és que des del 2011
va tenir el seu primer suspens. Va ser el primer suspens des de l'entrada a la democràcia. La corona amb 4,8 punts des del 5,3 que va tenir el 2010. I ara caldrà esperar les dades noves que puguin aparèixer. Déu-n'hi-do, suposo que tot aquest tema portarà cua també d'alguna manera o altra als mitjans i el poder que puguin tenir també es nota d'aquests dies amb la línia editorial o la manera en què tracten tota aquesta informació. Per tant, serà interessant
Seguir-ho tot plegat. Sí, perquè s'està esperant una mica aquesta imputació. Què passaria? Doncs bé, ara se'ns obre aquest ventall de possibilitats. I la Casa Reial sembla que no... Dupta una mica, no? Sí, està trontollant tot plegat d'alguna manera o altra. Doncs això pel que fa a nivell espanyol, i ara parlem ara sí en una mirada una mica més internacional, i és aquesta notícia.
que és que Corea del Nord declara l'estat de guerra a Corea del Sud. Ens hem d'espantar, Sebas, amb aquesta declaració de guerra? Jo et diria que no, perquè les dues Corees, Corea del Nord i Corea del Sud, han estat tècnicament en guerra des del final de conflicte que les va enfrontar entre el 50 i el 53, en participació americana, recordem, i que va concloure amb un alto al foc, després del qual es va firmar un armistici i acords de no agressió. Per tant, un període llarg des que no hi ha guerra.
Per tant, porten més de 60 anys en guerra, però no s'ataquen des dels 53, perquè és div, doncs, que segueixen en guerra. Bé, perquè tot i haver-hi aquest altolfog i arnistíssim que et comentava, no s'ha signat mai un tractat de pau, que és l'acord imprescindible per acabar qualsevol guerra, i on es resolen els conflictes que l'han originat. Llavors, tècnicament, les dues Corees reclamen la totalitat del territori, encara. Per tant, Corea del Nord vol tota Corea, Corea del Sud vol tota Corea.
I això no sembla que s'hagi d'acabar, tampoc? Si continuen així des del 1953... Clar, i tenint en compte això i que els dos països són dos pols oposats en quanta forma política i econòmica, com bé se sap, és difícil que s'arribi a un acord. Doncs aquests anuncis de l'estat de guerra es venen deguts a que Corea del Nord està fent pràctiques amb armes nuclears, amb missiles nuclears, s'emmarquen dins la campanya d'amenaces que el règim de Pyongyang
que és la capital de Corea del Nord, dirigeix a Corea del Sur i a Estats Units des que el passat 7 de març la ONU va anunciar noves sancions al país de Corea del Nord per la seva última prova nuclear del febrer. Per tant, la ONU s'implica bastant en que no hi hagi més armes nuclears en països on no n'hi ha i s'orquestra aquest tipus de sancions contra aquests països
i en aquestes sancions, en aquesta sanció del dia 7 de març, China, que és el principal aliat del Corea del Nord, que sempre ha defensat fins i tot la ONU, va respaldar la penalització contra Corea del Nord, fet totalment nou, que un règim comunista no recolzi l'altre. I quina ha estat la reacció dels Estats Units i de... Abans tinc una altra qüestió, que és la pregunta que també ha aparegut aquests dies, que sí, fa molt que Corea té aquesta bomba nuclear.
Bé, hem de fixar-nos en la informació que tenim que no és tota. Però bé, a l'octubre del 2006 Corea del Nord va fer explotar la seva primera bomba nuclear, per tant fa 7 anys, i l'última prova nuclear de Corea del Nord es va realitzar l'11 de febrer del 2003 al nord-oest del país, desafiant la prohibició del Consell de Sobretat de l'ONU i que un mes després va propiciar aquesta sanció de...
de la ONU. És a dir, com a mínim faria 7 anys, no? Sí, però bé, l'Arsenal és molt limitat comparat amb altres països com pots ser els Estats Units o Rússia. Clar, perquè quina està la reacció dels Estats Units i de Corea del Sud?
Estats Units va dir que es pren en sèrio, es pren seriosament a l'anunci d'aquest estat de guerra. Però bé, ja t'he dit que... És més un joc d'estratègia, segurament, tot plegat. Clar, potser a Estats Units li interessa desenvolupar un altre cop l'arsenal de guerra, la sensació de por. I realment Corea del Nord és un país pobre i que si realment ens l'hem d'aprendre seriosament anar a Estats Units,
No se l'ha d'aprendre, seriosament, però bé, li interessa, crec jo. I Corea del Sud ha restat importància la declaració d'estat de guerra per part de Corea del Nord, perquè no és una amenaça nova, han estat des del 1953 amb guerra, bé, amb l'armistici, si bé han assegurat que reprimiran qualsevol provocació. La pregunta que em faig jo és,
Per què uns estats poden tenir armes nuclearis i d'altres no? Carme, per què uns estats poden tenir i d'altres no? Jo crec que no t'ho sabria respondre. M'imagino que tot va lligat amb el paper econòmic i de poder que té cada país. Tot aquest map mundial no.
No, no per aquí, però bé, sabem que Estats Units, Rússia, Xina tenen armes nuclears i això és degut al tractat de no proliferació nuclear, firmat l'any 68. I és un tractat on ha restringit la possessió d'armes nuclears, però per tots, no per tots. La gran majoria dels Estats Soberans són firmants, però només a cinc estats se'ls permet la possessió d'armes nuclears. I quins són aquests? Estats Units, Regne Unit, França, Rússia i República Popular de Xina.
que actualment, aquests cinc països, que són els estats nuclearment armats, són els únics estats que formen part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Per tant, que van ser els guanyadors de la guerra, diguéssim. I són, bé, per dotar una mica de credibilitat, eren els únics estats que havien de donar un ensaig nuclear fins a 1967.
Per tant, se'ls deixa tenir la bomba perquè havien practicat amb la bomba abans de firmar el tractat. Déu-n'hi-do, aquesta informació que ens remet una mica a l'origen de tot plegat. Sí, i a més, quatre estats més, Índia, Pakistà, Israel i Corea del Nord,
es troben fora del tractat, hem dit que són 188 els estats que hi formen, però aquests quatre països no formen part i sí que tenen armes nuclears. India i Pakistan ho han declarat, Israel no contesten la pregunta, però és evident que sí, perquè els Estats Units hi és al darrere i Corea del Nord, que sembla que comença a tenir l'arma. I del cas d'Iran, que estiguin investigats per l'organització atòmica.
Déu-n'hi-do. I aquesta és la notícia de Corea del Nord. També, si evolucionen, tornarem a parlar. De moment, doncs, saber que, en principi, tampoc no hauríem de preocupar-nos més el compte, no? No, no hi ha de què preocupar-se amb els Estats Units al darrere. Parlem d'una altra història que passa per Madrid i Catalunya, no? És Madrid que acosta posicions amb Catalunya pel nou finançament. Sí, un híbrid de notícia entre notícia espanyola i notícia catalana.
Bé, per començar, Catalunya té un problema amb el dèficit, com vam recordar fa dues setmanes, que és el problema aquest de les retallades, que s'han de fer, però com? Necessita que l'Estat el deixi endeutar-se més per tal no haver de retallar tant, per tant, que Espanya deixi un major nivell de dèficit. Mascolell, que és el conseller d'Economia Català, fa dies que reclama una major concessió a Montoro i sembla que les negociacions van per bon camí,
Però el govern no cedirà tant com se'l reclama. El govern del PP no vol... Ja, ja. S'ha de dir segons quines posicions, no? Exacte, i també depèn de la Unió Europea. No està clar. I la batalla, aquesta batalla pel finançament, per tal d'evitar les retallades, ha començat per on el govern menys ho esperava, que són les comunitats governades pel PP, que no són poques. I una de les línies del nou model podria estar en una major sessió dels impostos,
en concret de l'IRPF, i aquesta és la demanda que ha fet el govern de la Comunitat de Madrid, que és del PP. De fet, García Margallo, ministre d'Exteriors Espanyol, va dir fa uns dies que les comunitats autònomes haurien de cobrar en la seva totalitat l'IRPF per tal de rediseñar l'estat de les autonomies i la seva finançació. Perquè l'IRPF va integrament a l'estat o es queda una part també a les autonomies?
Hi ha una diferència de veus. Està clar que una part se la queda l'autonomia i l'altra l'estat. El percentatge no te'l sé dir, clar. Però perquè Madrid, segons les seves fonts, rep només el 17% del que recauda. Segons fonts del govern madeleí. D'altra banda, es diu que les comunitats autònomes reben el 50%. I així ho diu... Clar, és que hi ha diferència, no? Així ho diu la Generalitat de Catalunya, segons la liquidació provisional de la Generalitat.
que l'administració catalana rep 9.000 milions d'euros. Seria molt estrany, no, realment? És una diferència? Ja et dic que no t'ho puc... Jo crec que és el 50%. Som els fons oficials, no? És el 50% perquè dubto que Catalunya rei més que Madrid, o a l'inversa que Madrid pugui comprar, més que Catalunya. I és cert que Catalunya té un dels IRPFs més elevats del món? Així és, perquè Catalunya... Esforç, doncs, no? Sí, només la regió catalana... És a dir, hi ha diferència entre les comunitats autònomes de IRPF. Només Catalunya se situa com la tercera zona geogràfica
amb l'IRPF més alt del món, on s'arriba al 56% per les rentes més altes de 300.000 euros. És a dir, si tu cobres 300.000 euros, tu els cobres, jo no. Queda una mica per arribar-hi. Doncs l'Estat et cobraria el 56% d'aquests diners i només els superes Suècia i la illa d'Aruba al Carip. El tipus marginal màxim a l'Estat
A Espanya ha passat del 43% al 2008 al 52% al 2012. Per tant, des del començament de la crisi fins l'any passat, l'augment és del 9%. Per tant, tenim una crisi i una càrrega impositiva que va en augment. Mentre que a Europa, fixant-nos en la resta de la Unió Europea, la mitjana fa quatre anys era del 34% i ara es manté també en el 34%. Per tant, aquí ens carreguen amb un tipus impositiu més alt.
i tornant a la notícia que era aquest, que Madrid vol un altre tipus de finançament. Per Catalunya. Per Catalunya i per Madrid. Exacte, està buscant per totes les comunitats. El seu camí, l'interès propi. Clar, perquè hi ha altres comunitats que busquen un altre tipus de camí. El de Cala, que és IRPF però també IVA i impostos especials, és a dir, rediseñar tota aquesta càrrega impositiva.
que va avançar el conseller madrileny d'Isenda, Enrique Osorio, pel pròxim model és compatible, segons les seves paraules, amb les aspiracions de la Generalitat catalana. Per això fa falta veure que el govern injecti més diners al sistema autonòmic i el ministre d'Isenda va dir que no hi haurà més recursos pel repartiment. Això va dir Montoro, tot i que ja fa un parell de setmanes ja va dir que faria més concessions.
però Osorio, el conseller madrileny d'Isenda, va dir que l'executiu haurà de fluixar. Falta saber ara si la comunitat de Madrid reclamarà també el pacte fiscal o farà reclamacions independentistes, no? Veurem, doncs, com ha acabat tot plegat. I molt ràpidament només comentem un parell, només comentar aquesta notícia, perquè també n'hem parlat aquesta setmana, que és a nivell local. Què ha passat, Sebas? O que és una de les qüestions destacades en política local? Sí, que el portaveu de FIO, l'Ajuntament de Sant Just, Llorenz Rey,
reclamar la fina estreta única per facilitar els tràmits a l'hora de crear empreses al municipi. Vam parlar fa uns dies del POFIC, que és que les empreses de Sant Just puguin contractar gent aturada, Sant Just Tenca, que financia la meitat dels sous als aturats durant sis mesos. Diu que crec que no hi ha prou i que calen més iniciatives i jo crec que és una bona idea, mullant-me.
Perquè hi ha moltes traves administratives. Agilitzaria tots aquests processos a l'hora d'intentar crear un negoci propi. Tot suma. Si es fa això del POFI també estaria bé que s'agilitzés una mica la creació d'una iniciativa empresarial. Doncs veurem quina és l'evolució, tot plegat també. Moltes gràcies, Sebas.
com cada setmana per comentar-nos, fer aquest anal·lisi de la política en aquests diferents nivells. Gràcies i fins d'ivendres que ve. Fins d'ivendres. Que vagi bé, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Dos minuts i escatja arribem de seguida a les 12, connectem amb la xarxa i també amb el bulleter informatiu del Sant Just Notícies, i ho fem després d'escoltar Mica P. Hinson,
i a que take off the dress for me. Sweetness You can come home with me Against all hope and sense of decency Sweetness
Take off that dress for me Against all hope and sense of dignity And the world spins round and I don't care anymore
Oh, sweetness, you can fall in love with me Against all hope and sense of dignity My sweetness, you can come be by my side
Against all hope and sense of human pride. And the world spins round and I don't care anymore.
I the world spins round and I don't care anymore. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bona tarda.
de la filla del rei que estava prevista per al proper 27 d'abril. El següent pas serà esperar que l'audiència de Palma es pronunciï sobre el recurs de la fiscalia i això podria trigar setmanes. La fiscalia anticorrupció assegura que no hi ha prou indicis per atribuir a la infanta una cooperació necessària amb el seu marit Iñaki Urdangarín a l'emmalversació de fons públics a través de l'Institut NOS. Urdangarín també està imputat en la causa per presumpte apropiació indeguda
Junta amb el seu ex-soci Diego Torres, de més de 6 milions d'euros de les arques públiques de les administracions valencianes i de les Illes Balears. Avui s'ha sabut que la Casa del Reí ha acceptat ser inclosa la llei de transparència que prepara el govern central, segons l'Agència de Notícies Reuters.
Si això es confirma i finalment és així, suposaria un fet sense precedents. Els ciutadans tindrien accés a informació sobre la família reial que no s'ha divulgat mai fins ara. Segons fonts del Palau de la Zarzuela, la Casa del Rei negocia amb el govern espanyol des de fa dos mesos
la manera com se supervisaran les activitats i les pertinences de la corona espanyola. L'alcalde de Torroella, la startit Jordi Cordó, diu que buscaran el suport de la Diputació o bé de la Generalitat per arreglar el passeig marítim dels griells, un passeig malmès a l'últim temporal del mes de març. Ho ha dit aquest matí a la xarxa de comunicació local, l'alcalde d'aquest municipi del Baix Empordà, i després que el ministeri hagi descartat pagar els 200.000 euros que costa arreglar el passeig. És un petit judici, no?
i farem mans i mànigues perquè això tiri endavant. D'alguna manera s'ha de tirar endavant. Buscarem la solució. Si no és la solució amb estat, d'alguna manera ho farem. La nostra administració més propera és la Diputació. Anirem a Diputació si cal una sanitat, però no cal oblidar que estem actuant o si actuéssim a casa d'un altre, que en aquest cas és Direcció de Costes o Ministeri de Medi Ambient.
Ells sabran, ells tenen una responsabilitat de cara a les persones. Déu no vulgui que algú es fes mal en aquell punt. Jordi Cordon ha sabut, de fet, a través de la xarxa que s'ha suspès la reunió de dilluns prevista amb el delegat de costes a Girona per aquest motiu. Ha explicat que avui mateix intentarà posar-se en contacte amb ell per abordar aquesta qüestió.
Continua el ple de l'Ajuntament de Reus al Baix Camp, que aprovarà avui un paquet de mesures per ajudar famílies de la ciutat que no poden pagar l'habitatge. Una de les mesures més destacades, que s'ha d'aprovar amb el suport de tots els grups municipals, és fer pagar un lloguer social a famílies amb ingressos d'entre 6.000 euros i 10.000 euros a l'any. Un lloguer proporcional. El president de Creu Roja Reus, Josep Segura, ha dit a la xarxa que la mesura serà útil, però que segurament es quedarà curta. No n'hi ha mai prou, no?
Però és un primer pas que segur que ajudarà moltes famílies necessitades.
L'Ajuntament de Reus també proposarà canvis legislatius al govern central i a la Generalitat per fer front al problema de l'habitatge. El Tonjón obrirà el festival Jardins de Cap Roig de Calella de la Palafrugell al Baixa Empordà el 20 de juliol. El cantautor britànic serà un dels caps de cartell durant les cites musicals d'estiu més destacades de Catalunya. Serà de fet l'únic concert que faran guanyar Espanya, com ha explicat el director del festival Juli Guiu.
Ens trobem amb un concert únic en tota la seva gira, perquè està girant amb alguna banda i amb alguna altra formació. És un concert de tots els seus èxits, és un concert amb red piano i és un concert totalment íntim i insol. També passaran per Cap Roig, Marc Noffler, Quim, Pablo Alboran i Enrique Iglesias, que tancarà el festival el 16 d'agost. Les entrades es posaran a la venda el proper dimarts. Esports en xarxa.
Bon dia us parla Jordi Cervantes. Avui juguen els dos equips catalans de la Lliga Lepora de bàsquet. Els jugadors del Força Lleida finalment no faran vagar visitant avui a l'Orense a partir de les 9 de la nit. Mentre que el Barça B s'enfronta al líder, el River, a dos quarts de 10 de la nit a Andorra. Encara en bàsquet el Barça jugarà als quarts de l'Eurolliga contra el Panathinaikós. Els blauguranàs que ja estaven classificats com a primers de grups.
Vam derrotar el Maccabi de Telebrit per 74-71. En l'última jornada del Top 16, un partit on Xavi Rabacedes va fer una fisura a la cama dreta i estarà unes tres setmanes de baixa. Els altres emparellaments dels quarts de final de l'Euroliga són el CSC Caja Laboral, el Real Madrid Maccabi i l'Olimpiakos Efes. En futbol, aquesta hora, el Barça torna als entrenaments per preparar el partit de Lliga contra el Mallorca demà a les 10 de la nit. El Camp Nou sense el legionat Leo Messi per la seva banda, l'Espanyol,
També s'entrena per preparar el partit contra l'Osasuna diumenge a les 5 a Pamplona, amb els dubtes de Joan Capdevila, que té les molèsties musculars. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5 us parla Andrea. Aquest cap de setmana les caramellasses deixaran sentir un any més a Sant Just. Les cantades tornen al municipi de la mà del cor l'Opom de Flors, convertint-se en una de les tradicions més arrelades al municipi. Aquesta tradició de fet se celebra a Sant Just des de l'inici del cor, és a dir que l'any que ve faràs 130 anys. Tant demà dissabte com diumenge els cantaires del cor faran set parades a diferents punts del municipi.
La cantada de demà arrencarà a dos quarts del matí des del carrer Buenavista davant de la pastisseria Celis i la de diumenge començarà també a dos quarts d'ons en aquest cas des del Centre Social al Milanari. Més música aquest cap de setmana al trio de jazz Marco Mezquida Trio actuarà aquesta nit a l'Ataneu. És l'últim concert de jazz que es fa a l'Ataneu
i servirà per presentar el primer disc del trio com a formació My Friend Marco. Marco Mezquida Trio és una formació encapsulada pel pianista Marco Mezquida, un dels músics joves emergents més rellevants del panorama jazzístic actual. L'acompanyen Marco Loicari al contrabaix i Carlos Falanga a la bateria. Les entrades per assistir al concert de Marco Mezquida Trio avui costen 10 euros pels socis i sòcies de la Teneu i 12 pels qui no ho són. Es poden comprar al Secretaria de l'Equipament de 6 a 9 del vespre.
El concert serà a les 10 a la sala del 50-nari. I acabem recordant que Alberto Lozada s'ha situat 14è en la classificació general a la volta ciclista al País Basque. El ciclista Sant Justenc del Catuxa Team va acabar la quarta etapa ahir en desena posició en un recorregut de prop de 152 quilòmetres de Trapegaran a Eibar. El colombian Nairo Alexander Quintana de l'equip Movistar va guanyar la prova però segueixent el seu compatriota Sergio Luis Henao
de l'equip Sky, qui encapçala la General. I de moment això és tot. La informació local tornarà menys d'una hora, més ampliada al Sant Just Notícies, edició migdia a l'1 i 5. Però també us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio www.radiodesverm.com. Molt bon dia.
You know the bed feels warmer sleeping here alone.
What doesn't kill you makes you stronger Stand a little taller Doesn't mean I'm lonely when I'm alone What doesn't kill you makes you fighter With a fever lighter Doesn't mean I'm over cause you're gone What doesn't kill you makes you stronger, stronger Just me, myself and I What doesn't kill you makes you stronger Stand a little taller
What doesn't kill you makes you stronger. Stand a little taller. Doesn't mean I'm lonely when I'm alone. What doesn't kill you makes you fighter. Put the fever lighter. Doesn't mean I'm over, cause you're gone. What doesn't kill you makes you stronger, stronger. Just me, myself and I. What doesn't kill you makes you stronger.
You know in the end this day you left is just a mild beginning In the end What doesn't kill you makes you stronger Stand a little taller Doesn't mean I'm lonely when I'm alone What doesn't kill you makes you fun
No. No.
Ara passen 11 minuts de les 12 i ens fixem en les estrenes del cinema d'aquesta setmana. Ja hem dit al principi del programa que es tractava d'estrenes molt adequades pels amants, si més no, de les pel·lícules, d'aquest tipus de pel·lícules de thriller i que, d'alguna manera o altra, doncs, mantenen l'espectador en suspens.
I comencem parlant, per això, de Possession Infernal. David. Per favor. Per favor. Vamos, tienes que sacarme.
Dejas peligro en paz. Un trailer angoixant que ens explica o ens planteja aquesta pel·lícula que dura una hora i mitja, molt curta i barreja fantasia, terror i thriller. És una remota que banyen les muntanyes que es converteix en un aterrador bany de sang quan un grup d'amics d'uns 20 anys desperten per accident un antic dimoni de posició infernal, l'anticipadíssima versió del clàssic de culte a terror de l'81, que era posició infernal de Sam Drainy.
Ara hi ha un repartiment nou, un repartiment jove, i ens explica la història de la Mia, una jove que ha tingut una vida trastornada per les pèrdues que ha patit i la seva addicció a les drogues, i li demana al seu germà David i a la seva nòvia, la Nàdalia i els seus amics de la infància, que l'acompanyin en una rústica cabanya de la seva família per ajudar-la a superar els seus dimònies.
La Mia es desfama ceremonialment de les últimes drogues que li queden i jura que mai més tornarà a drogar-se. Aquest és el punt de partida, però un cop entren en aquesta cadanya descobreixen que està tallada i es comencen a trobar tot això que hem explicat, aquests dimonis i aquestes històries que mantindran, ja ho hem dit, l'espectador al límit de l'atenció i la por amb aquesta posició infernal.
Parlem ara d'Efectos Secundarios, que també ens parla d'un crim. Una dona que es converteix en addicte als medicaments com una forma de manejar l'ansietat que li causa a la propera sortida del seu marit de la presó.
Una pel·lícula, un thriller, que és sobre Emily i Martin, una parella de Nova York que es desmorona quan un nou fàrmac receptat pel psiquiatra de l'Emily, que és Judlo, estava pensat perquè amb l'ansietat hi comença a tenir efectes secundaris i inesperats. El que deien, doncs Emily, que és el Judlo, i Martin Taylor són una parella jove, atractiva i nedalada que porten
una bona vida i amb una menció, un valer i tot del luxe que es poden comprar amb diners durant 4 anys, però Emily l'espera perquè en tanquen a Martín a la presó per abús d'informació privilegiada i l'Emily l'espera en un minúscul apartament de Manhattan i la seva posada en llibertat però és tan devastadora com el seu empresonament
entra en una profunda depressió. Després d'un temps fallit de suïcidi, decideixen consultar el psiquiatre Jonathan Banks sobre el cas d'Emily i la jove, desesperada per evitar que l'hospitalitzin, excepte seguir un règim de teràpia i antidepressius. El que passa, però, és que un d'aquests antidepressius té efectes secundaris perillosos.
Una pel·lícula que es veu que té molts jets, que sorprèn molt i que dirigeix Steven Soderbergh. I que sembla que també mantindrà l'atenció de l'espectador fins a l'últim moment. Sentim el tràiler. Cuéntame cómo te va todo. No sabía quién era ni a qué se dedicaba. Me enamoré perdidamente. Le dije que la esperaría. Quería vivir tranquila con mi marido.
Había perdido la estabilidad. Se había quedado sin casa, sin marido, sin vida. Sin nada. ¿Quién no se deprimiría? ¿Qué hacemos? Creo, sinceramente, que la medicación te ayudará. Prozac, Wellbutrin, Vandral... Sería una buena candidata para uno de esos fármacos nuevos. El Ablixan. Espero que esto haga efecto. El que fabrica este medicamento se va a hacer de oro. Te ayudará a conseguir que seas quien eres.
¿Te acuerdas de esta belleza? Está estupenda. Lo lleva bien. Emily, son las tantas de la noche. ¿Qué haces? ¿Estás despierta? Se levanta su námbula. Es un efecto secundario. Urgencias, dígame. Necesito ayuda. No sabía que aún estuviera así. En mi opinión eres una víctima. Usted sabe que no estoy loca. No tiene antecedentes por hechos violentos. Te pedimos que abandones esto. ¿Cómo que abandone?
Lo único que quiero saber es qué pasó. És d'Efectos Secundarios que s'estrena avui, com dèiem, una hora i 45 minuts i una pel·lícula de les que fa més bona pinta de les estrenes d'aquesta setmana.
I encara més pel·lícules sobre crim. Ara aquesta protagonitzada per Al Pacino i Christopher Walken es titula Tipos Legales i també s'estrena avui. Aquesta també és curteta, dura una hora i mitja. I ens parla de Val, que surt de la presó després de complir 28 anys de condemna. Val està interpretat per Al Pacino.
I el seu millor amic, que és en Doc, que interpreta Christopher Walken, l'espera a la sortida i tots junts van a la recerca d'un altre vell amic, Hirsch, interpretat per Alan Arkin, i tot i l'edat, els tres ex-gangsters decideixen començar a recuperar aquella mateixa nit als dies de glory les dècades de crim, drogues i sexe perdudes.
D'alguna manera o altra, és una mica de... es basa en una obra de recuperar aquesta recuperació de la vida a través d'aquests assassins a sou retirats. Un, com dèiem, ha acabat de sortir fins i tot de la presó i interpretat per aquests bons actors. Sentim de primeres el tràiler.
Nos confiesa todos los pecados graves que te separen de Cresta. Si hago eso, lo acabaríamos loca. ¿Y si nos centramos en los de hoy? Te he echado de menos. Y yo a ti. ¿Ha sonado raro? Sí. Este es mi mejor amigo. Acaba de regresar de un largo viaje. Dejémonos de bienvenidas. Mátalo antes de las 10 de la mañana, o eres hombre muerto. ¿Quién va a hacerlo? ¿Hacer qué?
Els dirigeix Fisher Stevens i és Tipos Legales, una altra de les pel·lícules, una setmana en què hem dit que es basen sobretot en el crim, les estrenes. Ara, però, canviem de registre i parlem d'una estrena romàntica que es titula
un amor entre dos mundos. El títol li indica una mica per on van els trets i ens parla de Kirsten Danson, els que l'interpreten, i també Jim Stewart, una parella separada, per la gravetat. Atenció, resulta que l'Adam és un noi ordinari en un univers extraordinari, viu de manera humil, però el seu espirit romàntic el sosté en la memòria d'una noia que va conèixer un cop dins d'un altre món, un món invertit
amb la seva pròpia gravetat. És una història curiosa d'amor, de recerca i d'acció, i és una superproducció que ens arriba avui des de Canadà i França. Sentim un tastet del que és aquest tràiler d'aquesta pel·lícula, titulada Un amor entre dos mons.
Un tràiler molt visual ens va presentar la situació i ens diu que els seus habitants d'aquests planetes no es coneixen i la imatge és bastant espectacular per introduir-nos en aquest món.
Dos mons invertits, com dèiem. Los tres ladrones del mundo de abajo detenidos la semana pasada agravan las tensiones intermundiales. Nosotros no bajamos a su mundo y no queremos que ellos suban al nuestro. Mantelemos una separación entre ambos mundos. No puede haber ningún contacto entre ellos.
Potser l'argument no sorprèn, però si més no, doncs les imatges ens ensenyen una pel·lícula visualment bastant ben feta. I acabem parlant de Bàrbaro, una pel·lícula europea, ens arriba des d'Alemanya i s'estrena també avui durant una hora i 45 minuts. Situa a l'estiu del 1980 a la República Democràtica Alemanya.
La protagonista és la Bàrbara, una madressa que ha demanat l'autorització per anar-se definitivament cap a l'Occident. Com a que estic prou, la traslladen de la capital a un poble, Jorg, que és el seu amant, i que resideix a l'oest prepara la seva fugida. La Bàrbara espera el pis, els veïns l'estiu al camp, res sembla que li importi gaire, i treballa en l'apartament de pediatria a les ordres d'André, que és un cirurgià. És carinyós amb els pacients, però li estan amb els seus companys i està convençut que el seu futur començarà
en un altre lloc fins que Andre la sorprèn. No entén per què confia en ella, en la seva professionalitat, i per què no la denuncia per voler ajudar una adolescent que ha fugit. No sap si l'han encarregat que la vigili, si està enamorat d'ella, i el dia que es cerca la fugida, la Bàrbara comença a perdre el control de si mateixa i dels seus plans.
La dirigeix el director Christian Petzol, com dèiem, doncs ens arriba des d'Alemanya i ha rebut, per exemple, l'ús de plata a la millor direcció del Festival de Berlín del 2012. Ens sembla que el tràiler el tenim en versió original, per tant, doncs només en tirem un breu fragment per veure, doncs, amb quin estil pinta aquesta pel·lícula, aquesta bàrbara que també ens arriba, doncs, l'estrena europea d'aquesta setmana.
Ja ho veieu? Sí.
Se'ns presenta la Bàrbara, se'ns presenta també aquest síriu ja que hem comentat i el conjunt d'infermeres que treballaran amb la Bàrbara. I és aquesta pel·lícula doncs una mica bastant diferent del que hem explicat fins ara de les estrenes que ens trobem aquesta setmana tan basades en tot el món del crim, però també doncs fa l'efecte que mantindrà la intriga en l'espectador.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema. Needs Electrònica ara és Beats. Beats.
molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
I'm glad to see you. I had a funny dream and you were wearing funny shoes. You were going to a dance. You were dressed like a punk but you were too young to remember. I'm glad to see you on my side. I was not thinking right today. I've got no energy.
I'm glad that you were waiting with me Tell me all about your day Breaking off this misery I see a wilderness for you and me Punctuated by philosophy I'm wondering how things could have been
I'm happy for you, you made a hot for me, I counted on your company. You were sleeping with your friends tonight, I'm feeling sorry for myself, I keep taking everything to be outside.
I'm happy for you But now I know this hurt is poison Too sharp to be banned I'm sitting on my empty bed I'm on my empty bed I like the fever grows It's pounding, pounding I'd rather be in Tokyo I'd rather listen to Thin Lazio And watch the Sunday gang in Harajuku There's something wrong with me I'm a cuckoo
I was high from playing shows, my losses swing up to high clones. My trouble rates still softly had, I was revealed and I was humming that I wasn't alone.
Jesus told me go after every corn like it was the last in the world, and protect the wayward child. But I'm a little lost sheep, I need my bogey, you know I need my shepherd deer tonight. Breaking off his misery, I see a wilderness for you and me, punctuated by philosophy. I'm wondering how things could have been,
I'd like to see you, but really I should stay away and let you settle down. I brought no place to your crown. I was the boss of you and I loved you, you know I loved you. It's all over now. And I was there for you when you were lonely. I was there when you were fine. I was there when you were sad. Now it's the time I need.
I'd rather be in Tokyo. I'd rather listen to Thin Lazio. And watch a Sunday gang in hybrid juke. There's something wrong with me. I'm a cuckoo.
Sí, sí.
I aquesta hora parlem d'economia, com cada divendres amb el Manel Ripoll, saludem doncs bon dia Manel. Hola, bon dia Carme. Per introduir doncs un nou tema que de fet recuperem una mica el que vam fer fa un parell de setmanes, la setmana passadera festa, i en canvi fa 15 dies estàvem de ple amb tota la crisi de Xipre, que ara sembla que ja ens queda una mica lluny i que només quedi relegada en alguna pàgina del diari.
que ens explica, com has dit tot plegat, que d'alguna manera o altra han passat coses. Doncs sí, la veritat és que han passat coses i bastant greus i que segurament en el seu moment, quan tot això s'hagi paït bé, ens entraran els llibres com a mínim d'Història Econòmica o de la gent que estudia economia en el futur. És un punt d'inflexió d'alguna manera estar segurament, no? Sí, sí, la veritat és que sí. Recordant una mica, perquè com comentaves tu fa 15 dies,
En vam estar parlant perquè era radiosa actualitat. Era un tema que endena en tots els diaris. En aquell moment vam estar parlant que s'havia fet el corralito a Xipre perquè la gent no se'n portés els diners, perquè s'estava pendent de prendre una mesura bastant important. La vam estar explicant aquesta mesura més o menys fa 15 dies i ara el que intentarem és, ja un cop el corralito s'ha desfet, tot i que va durar més
del que nosaltres pensàvem. Va durar no sé si cinc o sis dies, però és un corredito bastant extens en el temps. Podria ser un dels més extensos sense cap mena de dubtes de la història contemporània, segur. I ara entrem una mica ja, havent pogut veient una mica tot això i veient-ho ja amb una certa distància, tot el que va passar i apuntarem algunes petites reflexions
perquè la gent vegi que tenir els diners al banc no sempre és tan segur com ens havien venut tota la vida. Està clar. Doncs per on vols començar, llavors? Doncs comencem per les definicions que durant aquests quinze dies s'han vist molt en els diaris i que encara en algun diari l'apartat econòmic no ens comenten, en què ens comenten que tot el que ha passat és el següent. A veure. Diu la Troica, formada per Banque Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Unió Europea,
Han donat 10.000 milions d'euros a Xipre, a canvi que el govern de Xipre aporti 5.800 milions d'euros a part.
15.800 milions d'euros per salvar el país. Per tant, són uns diners que van destinats al propi país, aquest 5.800, era que no sabia si se'ls retornava amb ells. Llavors, li diu, d'acord, nosaltres n'hi donarem 10.000 sempre i quan vostè en recapti 5.800. D'acord. Si vostè no recapta 5.800, els 10.000 no surten de Brussel·les. Sí, és una mica... Voleu dir-ho de diferents maneres, no? És així o així? I llavors, doncs, a part d'aquests 5.800 milions d'euros que aixip era de treure de sota les pedres,
ha de fer tot tipus de reformes i gràcies a aquests 15.800 milions d'euros s'evita primer el col·lapse de Xipre, s'evita posteriorment el col·lapse de l'euro i el col·lapse de la Unió Europea. Perquè si no rep aquests diners, cau un, cauen tots. Això és la definició perquè entenguem el que ha passat a Xipre aquests dies i per què es necessitaven tots aquests diners. I què més ha passat, llavors? En un primer moment, com vam comentar, van dir els de Xipre
5.800 milions d'euros, si estem en fallida... Complicat, no? Primer vam mirar la caixa forta, no? I vam dir, caixa forta, l'obren, trenyines. Diu, vale, allà no hi són els diners. Diu, bé, diu, doncs anem a trucar als russos, que fins fa dos dies tenien els diners aquí, si ens els deixen, perquè en el fons això ens ha passat, perquè diuen que això ha passat, perquè els russos tenien els diners allà i en un moment els han tret i han fret un forat a l'economia del país que Xipre no m'ha pogut suportar. Truquen a la porta d'Urcia i diuen, diuen, hola,
No hi ha res. No venim a buscar aquests diners, que ens els deixarien, però no ha canviat res, a canvi els hi donem unes extraccions de gas que estem fent molt suculents i ja us ho seguim a vosaltres a canvi que ens deixeu aquests 5.800 milions d'euros per sortir al forat. Els russos diuen que no tenen un fotodruc, que no eren ells qui tenien els diners allà, que no és problema d'ells, que parlen amb la Unió Europea. Diuen, bueno, ja només ens queda l'opció de que els pobres xipriotes que no han tret els diners d'allà tinguin més o menys de 100.000 euros, va, us fiquem un impost
Si teníeu 10.000 euros ara en teniu 9.000. Si teníeu 100.000 euros ara en teniu 90.000. Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do. Aquestes eren les versions... Sembla poca cosa, però quan es parlen percentatges, tot sembla molt més igual del que és. Sí, però no és poca broma. Amb el que he comentat ara, si tenies més o menys de 100.000 euros, tothom patia les conseqüències per aconseguir aquests 5.800 milions d'euros pel bé comodar el país, es va traspassar
com la pel·lícula la delgada línia roja, es va travessar aquesta línia vermella, que si tenies menys de 100.000 euros els tenies garantits a qualsevol país de la Unió Europea, i recordem que és país membre de la Unió Europea i país membre de la Unió Monetària, o sigui té l'euro circulant per allà, per tant es va infringir aquesta norma escrita o no, hi ha qui diu que sí i qui diu que no, però es va infringir aquesta norma
i es volia que s'aprovés això. A més a més, es volia que això, m'ho explicaré més endavant, s'aprovés per forma democràtica, però es va girar per darrere, i com que democràticament Xipri va dir que no, que això no ho podia acceptar, li van fer indirectament.
Deu-n'hi-do, deu-n'hi-do tot el que ha passat de Xipre perquè d'alguna manera o altra ha deixat bastant clar que estan canviant moltes coses dins de la Unió Europea. Tornem ara a l'acord final que s'ha pres. Doncs sí, havent explicat ja una mica això, que és el que vam parlar la setmana passada i ara s'ha matitzat, doncs l'acord final que s'ha pres i que s'ha pres en els darrers dies és un acord que després també veurem les conseqüències que pot portar, que és deixar caure el segon banc més important de Xipre.
És com si aquí a Espanya, el Santander és el més gran, deixem caure el BBBA perquè no ha fet bé les coses, o a Catalunya, que és més creïble. A més de la Caixa, el segon banc més gran, que és Catalunya Caixa, que sol estar intervinguda, seria una mica com l'Equivang. La deixem caure i tot el que hi havia allà es perd. Això és el que has de plantejar quan ara farà un any del cas de Banqui ens agradi més de maig. Que se la deixés caure. Clar que és molt fàcil dir-ho, però també suposo que si tenen els tàlbics a dintre... Complicat. Sí, però a Xipre...
i s'ha deixat que l'IKEYBANK caigui en unes condicions. És a dir, tota aquella persona que tenia menys de 100.000 euros no en surt perjudicada. De tal forma que tot i que el banc desapareixi, deixaràs de tenir els diners a l'IKEYBANK, que era el segon banc, i passen al banc més gran.
i els que tenen més de 100.000 euros, també els seus diners passen del segon banc al primer però amb una quita del 5, del 7%, una cosa així, que dels 100.000 euros que tenien o dels 200.000 que tenien, tindran uns quants diners allà però no tots. En el primer banc, no? En el primer banc. Tothom tindrà els diners en el primer banc que estava més sanejat i en el segon banc no ho tindran. I això és el que estàvem comentant amb el simil de si passés aquí
a Catalunya o a Espanya. Exacte, que passaria tot cap a un primer. És a dir, que la gent en realitat, a nivell efectiu, al cap i a la fi, tampoc no notaria tant, no? Els que tenen menys de 100.000 euros no, però els que tenen més de 100.000 euros perden una part, i evidentment, tots els que tenien accions de l'Aiki Bank passen a zero. Si tu les vas comprar per 10 euros o per 20, valen zero. Aquests no ho eren un duro. I tota la gent que, aquí ja has passat molt amb la gent gran,
tenia deute preferent, les famoses preferents o les famoses subordinades, també zero. Les referents, ja en parlarem un dia també, però ha afectat també aquest problema a Europa? No és només una cosa d'aquí? No, a tots els bancs i tots els caixes del món, no només d'Europa, d'Estats Units, del Rei de l'Unit, existeixen. És una forma de finançar-te. És una forma molt efectiva de finançar-te, però... Però vull dir, encara que existeixin, en tots els casos,
el que passa aquí... No, és que això només passa si el banc o caixa té problemes. Per exemple, els que tenen preferents al Santander o a la caixa no tenen problema. De moment. No sé que el banc quebri. Els problemes que hi ha són les caixes que han tingut, aquestes dificultats que hem comentat. Parlem aviat també de les preferents. Bé, doncs no et desvio. En tot cas, tornem a... érem això, no? Aquests canvis que hi hauria, la gent que tenia els diners,
a l'Equivan, aquest segon banc de Xipre. Exacte. Amb tot això però, tot i haver deixat caure el segon banc més gran de Xipre, tot i només gravar els que tenien més de 7.000 euros i no els que tenien menys de 7.000 euros, doncs, diguem que la morràgia no acabarà, no crec que es pari del tot, i Europa seguirà tenint problemes i problemes seriosos, perquè nosaltres ens hem de pensar que tot i que al final, a l'últim moment, i a contracorrent, hagin decidit
hagin decidit no traspassar aquesta línia dels 100.000 euros i hagin decidit no treure els diners dels petits estalviadors, en un principi, fa 15 dies dèiem que sí que ho farien. Fa 15 dies dèiem que tinguessis més o menys de 100.000 euros, tothom perdria un 1%, un 5% o un 10% el que fes falta. Per tant, ara saben que el proper cas, que hagin de rescatar un país, i la gent ho sap perfectament, Espanya i el seu còmput, Catalunya, són un dels candidats a ser rescatats més tard o més d'hora,
Doncs en el moment que només es rumoregi, no que es faci efectiu, que es rumoregi que Espanya, que Itàlia poden ser rescatats, què passarà? Que la gent començarà a treure els diners d'aquí perquè diu... Vale que van dir que no ho farien al final, però en un primer cas poden dir... Es va plantejant. Clar, clar, i que no em passi a mi, tonto l'últim. Una altra raó interessant que ha passat en aquest cas és el que comentàvem, de deixar caure un banc, perquè és el que et comentava, que deixant caure un banc,
tot i que nosaltres com a impositors d'aquest banc que fiquem els diners o que en comprem accions a borsa o que molta gent que ens escolta tindrà participacions preferents o deute subordinat, perquè en el seu moment li van dir, esto es como plazo fijo, pero mejor porque gana más.
o això és com el plats fixa perquè guanya més. No li van dir, o potser sí que li van dir, però tu quan et diuen guanyes més en plats fixa però té un petit problema, el petit problema no fa falta que me l'expliqui. Molta gent, perquè jo algun cop que ho havia explicat li deia, però deixa'm explicar els problemes que té. I li deia, aquí no firmarà fins que no li expliquis els problemes. Els problemes és que pot perdre tot. Hi ha riscos. I deien, però me da igual, a Estebanco es muy fuerte, no le va a pasar nada. No le va a pasar nada hasta que le pasa
y lo pierde todo. I li ha passat, no? I li ha passat a la gent que ha perdut els diners que hi tenien, tinguessin accions, deute preferent, que no és preferent, és tot el contrari, de preferent no en té res, o deute subordinat. I a partir d'ara saber a la gent que si hi intervenen... El subordinat com és? El deute subordinat? Funciona diferent... Només el nom diferent de preferents o subordinades és en el moment en què s'ha de liquidar una entitat financera, diguéssim que els primers que hi perden són els accionistes. Els accionistes ja no ho veuran on duro.
I els accionistes que poden tenir preferents? No, els accionistes que tenen accions, que són els que cotitzen a la borsa, que pugen i baixen. D'acord. Llavors aquests ho perden tot. I els altres són els petits accionistes? Els altres són gent normal i corrent, que en comptes de posar els diners en una imposició a pla fixa que li donaven el 1%, li van dir, existeix això que és com el pla fixa, que no és cap mentida, és com un pla fixa, però que en comptes de l'úl·lit donen el 7%.
Si dones el 7 és perquè té més riscos que una cosa que et dóna el 1. Quan en el seu moment, la nova rumassa deia que li donaria el 25% de beneficis,
És perquè no és un pressupitge, és que hi ha molt de risc. I diu, sí, sí, pero esto lo tenemos reprendido como barriques de roble. Vaig a buscar els seus 100.000 euros amb barriques de roble. Ja es salvarà tot, però els diners no els veurà mai més perquè té un risc molt elevat. És només el tipus de risc que tenia i el moment en què et comença una liquida i dir-te que tu et quedes sense res... I per tant podien ser opcions preferents o deutes subordinades. És bastant semblant, no? És bastant semblant. Primer prenen els diners els de les preferents i després els de les subordinades.
Si amb els de les preferents hi han cobert d'esperes, els de les subordinades es salven. Perquè hi havia menys risc. I no es perden. Tenen un risc inferior. I per tant hi havia menys interès. Correcte. Sempre et donen més interès amb unes accions preferents.
Subordinades. Un dia farem un curset declarat de... Sí, farem un ogràfic de tot aquest tema. Llavors, això d'una banda, o diria tota aquesta idea, doncs que comprant aquestes accions, tenint aquestes accions preferents o tenint aquest deute subordinat... No hi havia perill, inclús no hi havia perill, tenint els diners al banc, al dipòsit. Si tu et diuen, vostè, mentre tingui menys de 100.000 euros aquí,
No es perdrà mai. Això amb Xipre no està veritat. Perquè ha caigut un banc. I no està veritat perquè en un primer principi van dir que tingués menys de 5.000 euros, si tingués 10.000 euros, l'endemà tindria 9.000. T'estan dient que inclús tenir-los a la llibreta a la vista pot ser que em perdis. Per tant que és perillós tenir-los a un banc. I llavors què hem de fer? On els hem de tenir? Jo dic, i aquí calmeu-vos tothom perquè Xipre no és Espanya i no és Catalunya i aquí en teoria
o com a mínim ens venen, som més seriosos, i això aquí, perquè no som un parell fiscal i no pot passar, és molt més important tenir els diners en el banc, per molt que et robin, perquè volien robar, et robin mil euros, o per molt que et diguin que t'aplicaran un impost, si en tens cent mil, i et robin deu mil euros, és molt més important tenir-los aquí que tenir-los a sota el cuixí a casa, tenir-los a sota una ratxola o portar-los a sobre. Primer, si els portes a sobre, t'es poden robar. I no és que et quedis sense mil euros, sinó sense res.
Portar mil euros a sobre, molt recomanable, realment no és. Hi ha molta gent que quan cobra la pensió, sobretot gent gran, cobren dos mil euros i es troben al mateix dia perquè no volen tenir el banc. I mentre van cap a casa els perden. No tenen dos mil euros, no tenen res. Per això és tan important que estiguin allà. I també és molt important que estiguin guardats al banc i no a casa perquè nosaltres no hem viscut però hi ha hagut uns casos d'hiperinflació que poden passar perfectament si la Unió Europea es començés a desmoronar
que van passar a l'Alemanya d'entre la primera de la Segona Guerra Mundial, que en qüestió d'hores tu tenies... Tu imagina't que amb 10.000 euros et pots comprar un cotxe i en qüestió d'hores aquests 10.000 euros no servien ni per comprar una barra de plant. Que és l'evaluació de la moneda, no? Que vam parlar fa un parell de setmanes, també. Correcte. De hagut una inflació es devaluava la moneda. Si els tens al banc, és molt fàcil que informàticament t'afegissin un 0 més als teus diners, però si els tens amb paper a casa, no els hi podràs pintar un 0 més als bitllets de 500 euros, no els hi podràs ficar un bitllet de 5.000 euros.
Moltes coses. Té aquest paper també el banc. I tornant cap a Xipre. Un altre motiu ens vols explicar. Tenim la tercera d'aquestes raons. Hem estat parlant primer que l'amorrage no esperaria, després que s'afecti un banc, doncs en el fons és bo perquè la gent vegi
que té risc i que fins ara no veien aquest risc. I la tercera raó? I la tercera raó o implicació és que tot això ha passat a Xipre
La tercera implicació és que la Unió Europea, que no han sigut clars d'alguna manera o altra, han anat per la porta del darrere. I això molt malament. En un moment en una cosa tan clau i tan delicada. Això és lleig perquè en principi la Unió Europea és el paradigma de la democràcia.
I en principi es diu, vostès han de crear un impost per recaptar aquests diners. Per aprovar l'impost, com a tot país seriós, has de passar pel Congrés dels Diputats. Si el Congrés dels Diputats diu que aquest impost no el crea, no existeix. Democràticament, a qui tu has elegit, han decidit que això és dolent pel país i no s'ha de fer. Com que a la Unió Europea no li deixen fer democràticament, ho fa no democràticament. És a dir, anant per la porta de darrere i dient, no crearem un impost, crearem una reestructuració bancària, com la que van fer en Banquia.
o com la que han fet en Catalunya Caixa o en Monín, que fem una reestructuració bancària, això ja no és un impost, no ha de passar pel Congrés, però per fer aquesta reestructuració bancària, qui té més de 100.000 euros, n'hi robarem un 5%. És el mateix que al principi, en comptes de dir l'impost, li diem reestructuració bancària, no ha de passar de forma democràtica, i acabem fent el que en un principi... Volíem fer. Volíem fer. I per últim, abans d'acabar, és que la gent reflexioni que tot això ha passat a Xipre, en un país minúscul,
com és Xipre, que és un dels que tenen menys quantitat de població i menys producte interior brut, i han ajudat 10.000 milions d'euros. 10.000 milions d'euros els ha costat a Xipre 5.800 milions d'euros d'aprendre'ls i tots aquests diners a la gent. Recordem que quan en el seu moment els senyors del govern central d'Espanya van decidir salvar Bànquia per un tema polític,
vam decidir salvar Bànquia, no li van donar 10.000 milions d'euros, li van donar 4 vegades més. 40.000 milions d'euros. Però en canvi cap dels depositants de Bànquia, ni que tingués més o menys de 100.000 euros, ha vist afectat en res els diners que tenia, es tenen tots salvaguardats. O sigui que la gent pensi... I com és que hi ha aquesta diferència? Bueno, perquè ara es veu, en el seu moment jo pensava que tots els europeus tenien la categoria de ciutadans europeus de primera, però ara es veu que si ets espanyol i tens uns interessos...
O és perquè ha passat un any més tard i ja s'ha vist que no acaba de funcionar. Pot ser que s'hagi vist. També fa un parell d'anys es deia que mai rescatarien Espanya perquè era massa car. Sí, sí. Tècnicament no ens han rescatat, només ens han fet una reestructuració bancària i ens han donat aquests diners. Ens van donar 58.000, 40.000 per banca, però en aquell moment encara van tenir la decència de no fer això. Però és que ara el proper banc d'Espanya, que pot ser que passi, torni a caure, que pot caure...
és que, per exemple, no és el tema d'avui, però Bankia, per molt que hagin ficat aquesta injecció de 40.000 milions d'euros, continua sent un monstre anquilosat que no pot tirar endavant. Jo he d'agafar publicitat, no? Perquè m'he d'intentar que la gent fiqui els diners allà, no? Però Catalunya Bank és un altre que ha estat rescatat i ara... Catalunya Caixa. Sí, bueno, era Catalunya Caixa, ara com tots els hi han canviat el nom de Caixa els hi han ficat Bank, com Unim era Unim Caixa i ara li han ficat Unim Bank,
Les caixes han desaparegut, és un sistema que ha mort i ara totes les caixes són bancs que mantinguin el nom de la Caixa o de Caixa Catalunya al Llatrero. Però són tot bancs. El proper cop que algun altre banc d'Espanya o de qualsevol altre país europeu caigui, sabrà que els impositors que tenien els diners allà ja poden anar rapidet a treure els diners perquè si no s'hi apliquen el corralito com han fet allà,
Si els hi apliquem a Correrito ja saben que si tenies més de 100.000 euros ja no els veuràs. Si en tens menys, en un primer moment també t'entrarà la Polkos. Que ho sàpiga la gent, però que no vagin corrents a treure els diners. Tu llences l'alarma i després intentes separar-la.
les conseqüències que hi ha perquè és la nostra feina. També no ho comentem mai, que moltes vegades per fer aquesta secció també fa servir el blog de Xavier Salamardín. Si algú té més interès per conèixer una mica més, acostuma a explicar una visió concreta d'un tipus d'economista concret, que això també és veritat, que a vegades no té la veritat absoluta amb tot. Però com que ho explica tan bé i és tan bon comunicat, pensem que sempre té la raó de tot i evidentment hi ha més punts de vista. L'únic avantatge que...
L'únic avantatge que té Salai Martí i Nino Becerra, que poden parlar lliurement, i encara que pensin com ells, no ho poden dir. Si el ministre d'Economia o el conseller d'Economia diu el que diu Salai Martí o Nino Becerra,
Ràpidament, la confiança que quedava la Catalunya d'Espanya se'n va pels terres. Està clar que un càrrec públic sempre té l'opinió una mica més lligada. Doncs moltes gràcies, Manel, per explicar-nos una mica més del que està passant encara a Xipre i tornem la setmana que ve.
Si no passa alguna cosa molt d'última hora, m'imagino que entraran en algun altre dels conceptes. Ja tornarem per l'oferta. Sí, ja fa 3 setmanes vam parlar de la demanda, i què passa quan es creuen i coses normals d'economia, però a vegades l'actualitat mana. Perfecte Manel, desgràcies i que vagi molt bé. Fins d'ivendres.
Mai res pertany del tot de l'home ni la seva força, ni la seva feblesa, ni el seu cor. I quan creu que obre els braços fa l'ombra d'una creu. Quan creu que atrapat la felicitat la fa malbé, la vida és un estrany i dolorós divorci. No existeix l'amor feliç
La seva vida sembla la d'aquells soldats sense armes que algú havia vestit per un altre destí de què era els deu servir. Llevar-se cada matí. Quan els trobem al vespre desarmats i insegurs digues vida meva que ets mot si aguanta el plor. No existeix l'amor feliç
Bell amor meu, estimat amor ferida meva et porto ben endins com a un ocell ferit i aquests sense saber-ho ens miren en passar. Repetint després de mi aquestes paraules que us he dit i cap als teus grans ulls tan aviat van morir. No existeix l'amor feliç
El temps per aprendre a viure ja s'ha fet massa tard que plorin en la nit tots els nostres cor a l'hora, tots els elements que calen el canvi d'un cal fred d'emoció.
Tota la tristesa que fa falta per la mínima cançó. Tots els sanglots per una trista guitarra. No existeix la molt feliç.
No! No!
4 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia per tant tanquem el Just a la Fusta d'avui divendres 5 d'abril i tornarem a partir d'illuns des de les 10 i fins a la 1 del migdia com cada dia per explicar-vos tot el que passa totes les històries que surten aquí a Sant Just
Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández de Rius i la previsió del temps. Avui hem parlat amb l'alcalde de Sant Just, Josep Parbinyà, d'actualitat Sant Justenca, i també hem repassat l'actualitat política de la setmana amb les seves alies i hem fet economia, ara fa una estona amb el Manel Ripoll. Recordeu que podeu consultar i recuperar qualsevol dels continguts a través del web de RadioDesvern,
a través del podcast, i res més, les deixem amb el bitlletí de la xarxa, i amb les notícies de Sant Just, de Sant Just Notícies, edició migdia, amb l'Andrea... Bueno, com dèiem, i tornem dilluns a partir de les 10 del matí. Marchem avui amb Willy Nelson.
On the road again Just can't wait to get on the road again The life I love is making music with my friends And I can't wait to get on the road again On the road again
Goin' places that I've never been Seein' things that I may never see again I can't wait to get on the road again On the road again Like a band of gipsies we go down the highway We're the best of friends Insisting that the world keep turnin' our way And our way On the road again
Just can't wait to get on the road again. Like my lover's making music with my friend. I can't wait to get on the road again.
Yet as we go down the highway We're the best of friends And singing that the world keep turning our way And our way is on the road again Just can't wait to get on the road again The life I love is making music for my friends And I can't wait to get on the road again
I can't wait to get on the road again.
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador, el jutge que instrueix el cas Nos, de presumpta corrupció, ha decidit ajornar la declaració de la infanta Cristina, que estava prevista per al 27 d'abril. El magistrat José Castro ha suspès la declaració de la filla del rei Sinedí, hores després que la fiscalia anticorrupció de les Illes Balears hagi presentat un recurs contra la imputació de la infanta en aquest cas.
Aquest matí a Barcelona, Miquel Roca i Junyent han confirmat que serà l'advocat defensor de la infanta Cristina en aquest procés judicial. Accepto la defensa.
Miquel Roca, de 72 anys, és un dels pares de la Constitució espanyola i ha explicat que el mateix rei Joan Carles li ha encarregat la tasca de defensar la infanta. Roca i Junyent va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i després d'abandonar la política a finals dels anys 90 va crear un despatx d'advocats que té oficines a Barcelona, Lleida, Girona, Madrid, Palma de Mallorca.