que aquest és el pitjor Barça dels últims anys i veu el City amb opció d'eliminar-los. Avui també, Bayer Leverkusen, París Sant Germà.
I pel que fa al temps, molts núvols avui amb temperatures més altes a primera hora i una mica més curtes al migdia. Núvols més compactes a la façana litoral que poden deixar alguna gota a les comarques de Girona. El vent d'agregal estarà ben marcat a la costa. Temperatures, ara tenim 11 graus a Barcelona, 4 a Lleida, 8 a Tarragona i 8 també a Girona.
Passant 3 minuts a les 10 del matí. Catalunya Informació. Colla Ballester. Catalunya Informació.
Just a la fusta.
Fins demà!
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 18 de febrer. Un programa que començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb la Andrea Bueno. Ens posarà el dia de l'actualitat injustenca. També farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de les portades dels diaris, articles destacats en revistes i una mica de tot en aquesta primera hora. També parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius.
A les 11 i 10 entrevistarem Andreu Segura. Aquest divendres es farà una xerrada organitzada per la secció de cultura de l'Ateneu a les 8 del vespre sobre política i retallades sanitàries. I a dos quart de dotze farem tertúlia amb la Costi Rubio i la Maria Camps.
Just a la posta. I encara més coses. Tindrem la tertúlia que fem com cada 15 dies amb la Marcela Cristina. Avui continuarem també amb la secció d'emprenedors i noves petites empreses que apareixen al municipi. Avui parlarem de la Catifa Verda, una associació de consumidors de Mas Lluí. Va néixer al Mas Lluí Sant Feliuenc, però des de fa un any també en formen part molts enjustencs.
I com cada dimarts també tindrem el coaching amb el Francesc Corbella. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia i comencem parlant de les notícies de Sant Just.
I saludem per tant l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, per on comencem avui? Comencem parlant de política i de l'ANC de l'Assemblea Nacional Catalana, que ha instal·lat un punt fix de recollida de vots per la independència al Centre Cívic Salvador Espriu. Aquest punt és a l'equipament tots els dimarts de 7 a 9 del vespre i el primer i tercer diumenge de cada mes. De fet, el tercer diumenge va ser...
diumenge passat, i va ser el primer dia que es va instal·lar aquest punt, i avui serà el primer dimarts. La campanya Signa un vot per la independència té com a objectiu recollir signatures per reivindicar i demanar una sèrie d'exigències emparades en el dret de petició que està reconegut a l'Estatut de la Constitució i avalat per la legislació internacional.
La primera reivindicació s'adreça al Parlament perquè faci tot el possible per aconseguir una consulta vinculant per preguntar als catalans si volem ser o no un estat independent. La segona petició és, en aquest cas, pels càrrecs electes i demana que, en cas que no es pugui celebrar la consulta, es consideri aquest document com una papereta de vot pel sí a la independència. De fet, ho explicava ahir mateix el just a la Fusta, l'IGI Espejo, que és la secretària de Sant Joc per la independència.
a més a més de fer les paradetes que anem fent, tenir un punt fix de referència era bo. Sobretot els diumenges pensem que ha de ser una mica una espècie trobada, una espècie trobada informal, de debat, fins i tot la plataforma de sortida del proper projecte de l'Assemblea que estem a punt ja de tirar endavant, que és el país de tots.
A Sant Jus ja s'han fet algunes campanyes per recollir vots en el marc d'aquesta campanya i ara el Centre Cívic Salvador Espriu, com dèiem, serà un punt fix on podreu dipositar els vostres documents. Per això, recordeu que el punt fix s'instal·larà al Centre Cívic Salvador Espriu els dimarts al vespre de 7 a 9 i el primer i tercer diumenge de cada mes.
Molt bé, doncs és la primera notícia d'aquest matí. Tenim prou més qüestions, Andrea? Sí, parlem de Carnestoltes, que ja el tenim a tocar. Es farà aquest dissabte i podem dir que augmenta la participació al concurs de disfresses d'aquest any. Dissabte, 536 persones competiran al concurs on es trieren les disfresses més originals de Sant Jus. Són 9 persones més que l'any passat. Per categoria s'hi han inscrit 4 grups, 4 individuals, 2 comparses i 3 comparses escolars.
El millor grup guanyarà entrades per en el Tibidabo de Barcelona i la millor disfressa individual un val de compra per valor de 100 euros abans de canviar qualsevol comerç de l'Aubic. Pel que fa a les comparses, la millor guanyarà un lot de productes ibèrics i la millor comparsa escolar un espectacle d'ànimes infantils per fer al centre. La festa de carnes toltes a Sant Jou serà dissabte. El concurs començarà a les 5 al Parc de Joan Maragall. Es demana que els concursants estiguin allà una mica abans.
perquè a aquella hora, a les 5, hauran de començar a desfilar davant del jurat. Després, el rei Carnestoltes farà el pregó, un discurs elaborat per la comparsa guanyadora del concurs l'any passat, les estrelles de Sant Just. Tot seguit començarà la rua fins a la plaça Camuapa i la festa s'acabarà allà amb un ball, amb el lliurament de premis i amb la crema del rei Carnestoltes.
No està malament, no? Home, qualitat, i a més aquest any que ha crescut la participació, promet, promet. A més a veure si el temps aguanta, el Carles ens deia que possiblement sí, avui a veure si ens acaba de confirmar, tot i que fins dissabte estarem patint, segurament. Sí, estarem pendents del temps.
I encara tenim una última qüestió, Andrea. Sí, també per aquest cap de setmana, i és que torna al cicle cultural Espaià a Sant Just, en concret aquest diumenge. L'Espaià és un circuit d'arts escèniques amateurs que porta una cinquantena d'actuacions per una quinzena de teneus catalans, entre ells el de Sant Just. Són espectacles de teatre, dansa, can coral i música, i aquest diumenge l'Espaià torna a Sant Just amb una obra de teatre.
El títol de l'obra és Antígona a Nova York, amb la companyia Figarenca T4. La representació és una revisió del mite d'Antígona, la filla d'Edip, que l'ha traslladat des de Grècia fins a Nova York, convertint-la en una jove indigent. Antígona a Nova York es podrà veure diumenge a les 7 de la tarda a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. Les entrades costen 8 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 10 per la resta. I les properes cites del circuit Espaià a Sant Jus seran el 30 de març, amb l'obra de teatral Mena Chatruà,
El 27 d'abril amb l'espectacle de dansa de les Bar de Mollet i el 25 de maig amb el concert del grup coral All Green. Molt bé, sí, sí, està molt bé. Aquests All Green em sembla que em sonen... Sí, han sortit per la tele. Són dels del concurs, oi? Sí, van tots de verd. Els conec perquè un dels nois estudiava amb mi a la universitat.
És veritat que ho has comentat, doncs Renzella, que ho fan bastant bé, eh? Sí, sí, sí, no, és un nivell. I a més, no vindran només a Sant Just. Aquests crec que pel sigle espaiar tenen molts concerts programats a tot Catalunya, eh? Només aquí a Sant Just. Molt bé, doncs això arribarà també el proper cap de setmana.
Ara passen 12 minuts de les 10 i, com sempre, és moment de fer l'apunt musical del dia. Anava a dir, no està sonant, sí que sona, però comença sonant molt baixet, eh? Sí. Avui tenim concert, Andrea, avui mateix, eh? A veure. Actua Savage, no sé si els coneixes, si et coneixes. No. Jo tampoc. Savage no pateixis. Però és un grup. Sona així, en principi, però és un quartet post-punk de Londres, que són tot dones, eh? Ah.
Quatre dones. I estan parlant. Sí, és que aquesta cançó, en principi, forma part del... Crec que és el seu últim álbum que es diu Silence Yourself i es diu Sharap, justament, però no entenc per què comences sonant... L'he pensat una mica, eh? Són dones? Actuant, sí. Quatre dones. Avui a la Sala Polo de Barcelona posaré una altra cançó, a veure si se sent millor.
Sí, post-punk, ja t'ha avisat. Són debutants, eh? Vull dir, són de les prim... El primer disc és aquest? Sí, sí, sí.
Van actuar a la primavera l'any passat, per exemple, com a llocs on van passar, sí, sí, i em sembla que no, i passen ara per Madrid també, és a dir que ara fan una mica de ruta. I tornarà a la primavera aquest any o no? No crec, els dos anys seguits ho veig molt impossible. Ah, sí? Sí, m'estanyaria, crec que no. Ah, no em sé, no sabia si a vegades repeteien. Repeteixen, però crec que d'un any per l'altre em sembla que normalment no.
I llavors diu que actuen això, avui a la sala 2, perdó, a l'Apolo. I bé, per tant, entrades 15 euros, exacte, a Barcelona. I són això, són així, no? Així de pancs. Molt bé.
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just Desveu, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara, per repassar l'actualitat, més enllà de Sant Just, a nivell general a través de les portades, com sempre, quina és la notícia del dia avui, si és que hi ha algun d'aquests titulars comuns? Dos diaris sí que coincideixen en un mateix tema, com a tema principal a la seva portada són el periòdico i la Vanguardia, que ens parlen d'immigració, l'Ara ens parla de finances públiques i el Punt Avui ens parla de política europea.
El període que ho llegim, Interior abandonarà la devolució en calent. El Ministeri es planteja canviar el protocol i deixar de retornar els sense papers a la frontera. 150 immigrants salten la tanca a Melilla davant la possibilitat de la Guàrdia Civil després d'aquesta polèmica. D'altra banda, la Vanguardia també ens destacan que Interior demana fons a la Unió i no consells en immigració. El ministre Fernández Díaz també reclama al PSOE una actitud d'estat i l'entrada de 150 subsaharians més a Melilla afegeix pressió al govern central...
Tant el periódico com l'Avantguàrdia recullen el moment en què quatre migrants saltaven a aquesta tanca fronterera de Melilla. El diari ara, com dèiem, ens parla de finances públiques. Ens destaca una xifra en vermell, 20.634 euros, deute rècord per càpita. Espanya ja deu 961.000 milions, l'equivalent a un 93,7% del PIB. I la xifra s'ha triplicat des de l'inici de la crisi i amenaça, per tant, la recuperació.
I, per últim, el punt avui, com dèiem, ens parla de política i ens diu que Europa modera el to. La Comissió Europea diu que Barroso no volia interferir en el procés a Escòcia i Catalunya i, gest, la Comissió admet l'exageració de la comparació amb el cas de Kosova. És el que tenim avui als diaris en portada.
Doncs passem ara a actualitzar aquesta informació a través dels digitals. El 3.24 m'ha sorprès, André, perquè la notícia amb qui hi ha obre encara és una d'ahir, en què fins i tot l'hora és ahir a les 6 de la tarda, que continua sent que la Comissió Europea matís a Barroso i diu que no va interferir en el procés d'Escòcia, tot i que també al costat se'ns diu que els MIR del Vall d'Hebron mantenen la vaga, tot i que l'ICS...
diu que suspèn la limitació de les guàrdies. Els més de 400 metges convocats mantenen la protesta perquè no han rebut la decisió oficial. De moment, la vaga té un seguiment d'un 87,5% entre els metges de família.
La PIMEC convoca un acte reivindicatiu davant l'augment de la pressió fiscal, és un altre dels titulars d'aquest matí, i després també a l'Ara.cat ens parla de De Guindos, que defensa que a la Unió Europea no es parla de la independència de Catalunya perquè és una hipòtesi no raonable i nega també que Bruxelles estigui preocupada per la situació catalana.
A la Vanguardia ens obren parlant que la Junta d'Andalusia i el Govern deixen sense ús 77 quilòmetres d'Ave ja construïts a Andalusia. Havia costat uns 280 milions i faran que s'utilitzi com a circuit de proves. I després també es parla del talent que se'n va cap a San Francisco, un tema que també es troba avui al diari en paper.
Actualitzem ara, deixem d'estar aquesta actualització, perquè veig que no hi ha massa tema nou, eh? Realment els digitals avui no ens porten aquestes últimes hores que tenim de vegades, sinó que amplien una mica el que ja teníem, és a dir, que ens fixem de nou en les portades, ara per parlar, però això, d'imatges, avui a més a més em sembla que veig bastantes fotografies grans, no? Els diaris.
I el periódico de la Vanguardia, la imatge més destacada, que com deies ocupa una bona part de la portada, són aquests quatre immigrants que ahir van saltar la tanca fronterera de Melilla, vigilats per una persona de la Creu Roja, un voluntari de la Creu Roja.
I, de fet, a La Vanguardia, el peu de foto és la mateixa imatge, tant a La Vanguardia com al perièdico, i a La Vanguardia el peu de foto diu Barça-Barça. Va ser un dels càntics de victòria dels immigrants que van aconseguir entrar a Melilla saltant aquesta tanca que tenia concertines tallants al tram inferior, però no a la part de dalt. El drama de la immigració que recullen avui al perièdico i a La Vanguardia...
Ens n'anem ara cap al diari, ara, perquè també veiem una imatge impactant, tremenda. Veiem un nen sirià de 4 anys, el Marwan, sol al desert. 4 anys, un nen que va trobar un equip de les Nacions Unides, un equip d'ACNUR, va trobar ahir el Marwan, aquest nen sirià de 4 anys, travessant sol al desert, a la frontera entre Síria i Jordània. Fugia de la guerra amb la família, però es va perdre i duia una bossa de plàstic on hi portava les seves pertinences. Una imatge...
Tremenda, veiem un desert, no hi ha res, pràcticament, i el nen el va començar, sembla ser, a travessar tot sola ahir a la nit. Ara després en parlarem també. Sí, s'ha trobat amb la seva família. I és una de les imatges que també impacten més a les portades d'avui. Després també tant l'Ara com el Periódico i a La Vanguardia també veiem imatges de jugadors del Barça, a l'Ara ens diu Duel de Luxe, veiem...
Imatges d'Iniesta, de Cesc i de Messi a l'espera d'aquest partit d'Aubi contra el City. Al periódico veiem a Iniesta i a Messi entrenant i a La Vanguardia a Messi entrenant. També a La Vanguardia veiem en clau esportiva una imatge d'Adrià Díaz, un patinador barceloní de 23 anys, i a la Sara Hurtado, una madrilenya de 21, que van tenir ahir l'honor de participar a la final de patinatge artística a Sochi. Diu que el seu número, basat en la relació entre Picasso i Dora Mar, va mereixer el tercer lloc i el titular és...
Sochi i el de gel entre Catalunya i Madrid. El titular el trobo una mica forçat, ja l'he llegit abans i he pensat que... El primer que he pensat és absurd, però bé, que l'escutri les fotos que volen i els peus de fotos que volen. I per últim, el punt avui veiem una imatge del primer congrés d'ocupació que s'ha fet a Barcelona. Més de 10.000 joves hi han participat i a la imatge veiem alguns joves fent cua per presentar els seus currículums a les empreses que hi eren presents.
Molt bé, doncs saltem ara cap a la informació internacional d'aquest matí, Andrea. Comencem parlant de Síria o ens parles primer d'una altra cosa? Comencem parlant de Síria i d'aquesta fotografia que també trobem a les pàgines interiors de l'Ara, d'aquest nen que va ser trobat ahir per un grup de treballadors de l'AgNur, el Marwan, un nen sirià de només 4 anys que travessava tot sol del desert que separa Síria i Jordània. S'havia perdut però finalment es va retrobar amb la seva família.
Tres anys de guerra a Síria han donat històries dures, xifres terribles i fotografies difícils de digerir, però la imatge que hi va difondre per la xarxa il·lustra potser com cap altre un dels principals drames d'aquest conflicte, els refugiats. I veiem aquest nen, perdó, quan el van trobar...
aquests treballadors d'ACNUR, de l'Agència de l'ONU per als Refugiats. El nen feia el camí amb els seus pares, amb la seva família, però es va perdre. El Marwan arrossegava aquesta bossa de plàstic amb les seves pertinences i aquest siria de 4 anys és només un del milió de nens sirians que s'han vist forçats a deixar enrere casa seva. Per això, com dèiem, el nen es va poder retrobar amb la seva família. Una història duríssima.
I ara parlem d'Itàlia i del futur primer ministre que es dona 100 dies per canviar el país. L'alcalde de Florencia, Matteo Renzi, es proposa transformar Itàlia en 100 dies. Avui sondejarà el suport al Parlament després de rebre l'encarregat del president Giorgio Napolitano de formar govern. Assumeix, per tant, Renzi aquesta setmana el repte de formar el nou govern italià amb la intenció de redreçar el rumb del país en menys de quatre mesos. Es proposa aprovar fins a una gran reforma al mes
com va anunciar ahir després de rebre l'encàrrec del president italià Giorgio Napolitano. El fins ara alcalde de Florencia ha d'omplir així el buit polític que ell mateix ha creat, enforçar la dimissió del seu company de partit. El fins ara primer ministre Enric Oleta. I com a prioritat s'esfixa l'ocupació, una nova llei electoral i reforma al Senat. Són els grans pilars de Matteo Renzi. A veure fins on arriba. Exacte.
Un moment ara per mirar enrere, com sempre fem un cop d'ull també que passava un altre 18 de febrer, per exemple, ara fa 20 anys, el 94.
I els servis aixecaven el setje de Sarajevo. Sembla que la intervenció de Rússia, després de l'ultimàtum de l'OTAN, precipitava la fi de l'assetjament. El tema de Sarajevo, per tant, que continuava sent portada ara fa 20 anys, també es parlava de política. El PP proposava equiparar les competències de les comunitats autònomes.
ara fa 20 anys, i d'un acord pel Gran Pla del Delta del Llobregat, un projecte que preveia inversions per 400.000 milions. 18 de febrer del 99, en fa 15, agents israelians mataven a tres curs a Berlín. La policia d'Israel repel·lia a TIR, un intent d'ocupació del Consolat.
Mercedes-Benz decidia invertir 100.000 milions a Vitoria i quatre hotels s'aixecarien a la Gran Via de l'Hospitalet. De fet, són els que ara estan a tocar la zona on hi ha l'Ikea, per entendre'ns, que sí que hi ha un d'aquests hotels. No sé si són quatre, però uns quants sí que n'hi ha.
diu que no tenia cap hotel encara fa 15 anys, l'Hospitalet de Llobregat, total que en projectava aixecar-ne sis. Quatre d'ells, de luxe, se situarien a la Gran Via, a prop de la Fira, Prica, l'aeroport i la futura ciutat judicial. Encara no existia tampoc la ciutat de la Justícia. I en breu també començarien les obres del primer, promogudes pel grup Hàbitat. Prica tampoc existeix ja.
És veritat. Més coses. 18 de febrer del 2004, fa 10 anys, pacte per afrontar el tancament d'empreses. Això ja passava fa 10 anys. Govern, patronal i sindicats acordaven elaborar un pla per dinamitzar l'economia catalana.
I després Cascos anunciava pel 2009 l'AVE a França. Ha arribat fa quatre dies, per tant, tornaven a ser aquestes pròrrogues que repassàvem amb el Marc Marvà. De fet, el novembre-desembre, que és quan es van concentrar, finalment semblava que l'arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona continuava sense tenir una data concreta.
I acabem aquest repàs per la Maroteca amb la portada de La Vanguardia de fa cinc anys. El 18 de febrer del 2009, Bermejo demanava sancions pels jutges vaguistes. El ministeri i el ministre reclamava mà dura al poder judicial davant de la primera aturada a la justícia. Els 4.000 magistrats convocats exigien millors sous.
I mira, també hi havia novetats en Itàlia, Andrea. Fa cinc anys, Beltrani deixava lideratge del partit demòcrata Itàlia. Havia dimitit com a secretari general d'aquest partit, que era la principal força de centresquerra italiana, després de la derrota de la formació a les eleccions de Sardenya.
Els dubtes sobre la banca tornaven a enfonsar les borses i un altre tema era la retallada dels recursos a les ONGs catalanes, una retallada que ha continuat fins ara mateix. I acabem aquest repàs per la Maroteca amb una altra qüestió, que era una entrevista que feien Artur Mas en aquell moment president de CIU, que deia que s'havia d'apuntejar al sistema financer.
Titulars d'altres dies, d'altres 18 de febrer, tornem als d'avui, als del 2014, per parlar ara de les contraportades d'avui, Andrea.
Estadístiques i fum, és com es titula l'article que signa Salvador Cardús avui al diari Ara. Andrea, m'agrada el títol, eh? Sí, parlar de números i de com s'apliquen les estadístiques a Viu, a San Francisco, i treballa a la Wikimedia Foundation des de l'any 2002.
Diu, sempre m'ha interessat la llibertat, és el denominador comú en tot el que he fet. Vaig estudiar periodisme per la llibertat d'expressió i quan vaig conèixer internet ràpidament vaig veure que era llibertat. Diu, i com s'aplica a internet tot això? Diu, quan estàs produint webs veus que la llibertat està limitada per l'estructura. Això ja ho deia McLuhan quan estudiava a la facultat i no ho entenia.
També parla de les noves tecnologies, de Facebook i de Twitter. Diu, a Facebook només et permet fer quatre coses, que són molt acolorides, però són quatre. En la construcció de webs veus que estàs molt condicionat i per exercir realment les possibilitats de la llibertat t'has de ficar en el text, però més en l'arquitectura. I acaba dient, no crec que hi hagi més voluntarisme a internet, però s'hi fa més visible.
Molt bé, doncs és aquest testimoni que descobrim avui al punt avui. A La Vanguardia llegim una altra història. Atenció, eh? Vaig privar de sexe en les mosques i es van emborratxar. Ho diu el biòleg genetista David Bueno, és un titular que xoca, exacte. Diu que la meitat del que ets depèn dels 24.000 gens que tens, l'altra meitat a l'entorn sociocultural.
Diu, la genètica et condiciona la conducta i viceversa. Diu, per exemple, un gen que gestiona el metabolismo dels greixos. Si durant la vida ingereixes molts greixos, aquest gen treballarà per minimitzar danys i quedarà marcat. El gen acaba sent com una carretera i la marca com un senyal de circulació.
Parla de conductes que ens marquen. Per exemple, vaig fer un experiment amb rates, perquè són poc més que rates. Compartim gairebé tot el genoma. D'unes ratetes no onades a unes les vaig deixar criar-se amb la mare i les altres les vaig criar amb l'escalfor de mantes i biberons de llet. El resultat és que les que no van tenir contacte i jocs amb la mare van ser més agressives i ansioses.
i també parla d'aquestes mosques que parlen del titular. Una de les reflexions que es fan al llarg de l'entrevista és que sobrevivim gràcies al sexe. Ell diu, més que no ens pensem, vaig fer un experiment amb mosques del vinagre. Vaig fer dos grups, tots dos amb la possibilitat de li va uns ferments, uns equivalents a una copa de vi,
A unes no els vaig deixar que s'aparellessin sense sexe, les altres sí que podien. Diu, i què va passar? Diu, les que tenien sexe no van tastar el vi, les que no tenien sexe es van acabar, doncs, emborratxant. I també parlar dels seus llibres, que ha publicat i que són molt controvertits. El primer, 100 controvèrsies de la biologia, per què serveix el sexe, som una espècie violenta i l'enigma de la llibertat, que per cert ha estat Premi Europeu de Divulgació Científica.
Molt bé, doncs descobrim avui aquesta història, l'avantguàrdia. Acabem amb el que trobem, però, al periòdico, on ens deixen el següent titular. Als 80, Inxaurondo era un planeta a part. Ho diu un policia que escriu, així el defineixen, Rafael Jiménez, a Inxaurondo Blues, fa un quan els nens en el tsunami terrorista. És inspector, inspector del cos nacional de policia, i diu que...
començar el seu anhel d'escriure en Barcelona Negra, un projecte que va sorgir l'any 2009, que va ser l'any en què els Mossos es van fer càrrec de la Seguretat Ciutadana a Catalunya, després de 40 anys en què aquelles tasques les havia complert el cos nacional de policia. En aquell moment, els que sentim aquesta policia com una cosa nostra, ens va entrar una gran tristesa, la pena que ja ningú marcaria més el 091, que aniríem desapareixent, i em va semblar que ningú ens va acomiadar. Per això em vaig dir que havia de fer alguna cosa i va decidir novel·lar l'Euskadi dels anys 80.
Diu, ho vaig fer perquè jo sempre m'he preguntat com era possible que persones que assassinaven homes, dones i nens no fossin vistos com assassins per una part de la societat basca. Diu, a mi no em podria enorgullir que el meu fill matés i acaba dient que vaig voler intentar entendre-ho i per això ho va fer. Molt bé, doncs interessant també. Avui aquesta entrevista la trobem a la Contraportal periòdico.
Bona nit.
Avui parlem de subhastes, Andrea, la notícia curiosa del dia, perquè es parla una mica d'aquestes curiositats de subhastes, no aquests quadres que hem comentat alguns cops que s'han subhastat a breus desorbitats, sinó ja al cos de l'artista directament.
Com? Avui trobem aquest article... Artistes que se subestan. Sí, perquè hi ha morts per això, per exemple. Aleshores? Doncs queixals, trossos de cabell, historials mèdics, radiografies, fins i tot s'han arribat a subestar tombes properes on estan els artistes enterrats. Per enterrar-te allà? Sí. A veure, estaríem parlant de famosos com per exemple Marilyn Monroe o Elvis Presley. No passa amb qualsevol, eh?
Però sembla que sí que eBay posa a disposició fins i tot no només les grans clàssiques, cases clàssiques de subhastes, sinó que posen vestits, joies, cotxes o mobles i també aquestes parts del cos. Per exemple, fa una mica de repàs i el 2003 es va subhastar un queixal i un tros del cabell d'Elvis Presley, conservat des del 54.
Després sembla que, a més a més, no s'havia ni sumès a la prova d'ADN, tot plegat, però, en tot cas, deia que algú ho tenia conservat i va funcionar així. Vaja.
Després, per exemple, sembla que també s'han venut dents de més gent. El 2005 es va subhastar un ullal que suposadament s'havia tret a Napoleu en bona part del seu metge particular el 1817, durant el seu exili a la illa britànica de Santa Helena. Sembla que el doctor va donar la dent al general Maccheroni, que era ajuda de camp del rei de Nàpols, i pertanyia a la seva família durant dècades fins que el 1956 el va adquirir el propietari que el va treure després a subhasta.
també amb l'exprimministre britànic Winston Churchill i es va sobastar la seva dictadura postissa.
La dentadura. Sí. Què més? Els cabells d'Elvis Presley també ho hem comentat fa una estoneta. El cabell de John Lennon va superar també el d'Elvis Presley. Va arribar als 48.000 dòlars. El d'Elvis Presley només 1.800. Més a dir que hi ha molta diferència entre un i altre. Puc arribar a entendre això? De l'Elvis, bé, jo què sé, de l'Elvis, però la dentadura de Winston Churchill, per exemple, no sé, o una dent.
I la radiografia de Marilyn Monroe, què et sembla? Sí, el 2013 han pagat 25.600 dòlars pels arxius mèdics procedents de la consulta de Michael Gardin, que demostraven que l'actriu s'havia operat la barbeta i el nas. Ah, mira. I els anys abans s'havien venut per 45.000 dòlars les radiografies que l'actriu s'havia fet dues setmanes després de divorciar-se del jugador de béisbol, Joe DiMaggio, que mostraven la seva caixa toràcica.
Mira, fanàtics. I després ja tindríem tot aquest tema de les tombes que et deia ara, que, per exemple, el 2010 es van sobastar encara els instruments quirúrgics utilitzats per en Balsam Alvis Presley, després també els guants de goma, el raspall pels llavis, una pinta, un delineador d'ulls, tot això, tot aquest lot.
I després també aquest lot incluïa la factura del porter del taut, el penjador del vestit que el músic va endur-se a la tomba i el formulari d'informe a la sala d'embalçament. Sembla tot una mica sàdic. Tot és molt exagerat. Finalment, fins i tot, atenció aquest, el capçal del llit on va morir Michael Jackson. Tot i que al final un dels familiars va demanar que retirés això.
Home, no sé, ho trobo... Molt ètric, molt ètric i més curiós avui, eh? Hauríem de posar una música més fúnebre que no aquesta alegre, eh? Molt relacionat amb la mort, no sé. Sí, perquè és per arribar al final dels seus últims dies, no? És l'únic que et pot quedar. Ai ja, però no sé, puc entendre que et quedis un vestit o alguna cosa que ha utilitzat i... Però jo què sé, coses tan relacionades amb la mort i tan íntimes... Bé, no sé. Jo suposo que si ets famós i saps que pot passar això, fins i tot potser pots deixar escrit alguna cosa, eh?
dient com que, no sé, que vols preservar una mica la teva intimitat després de mort o dels últims dies, fins i tot, en fi. Per favor. Mira, a gent que li agraden coses estranyes. Això està clau, anem descobrint cada dia aquesta reacció. Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé. Bon dia.
Un minut i tres quarts d'onze, continuem amb aquest repàs de l'actualitat del dia, ara obrim diaris i ens aturem a alguns llocs on creiem que avui val la pena entretenir-se, si tenim temps per llegir la premsa. Per exemple, el periòdico, a les pàgines de Societat, ens parla avui d'una decisió judicial a Mataró, la hipoteca que no baixava, una jutge arxiva després de la subhasta una execució hipotecària perquè hi havia una clàusula a terra abusiva. La resolució condemna a pagar les costes a l'entitat financera, un fet sense precedents fins ara.
I explica la història d'Aníbal Mendoza i les seves filles. Les presenta ahir en aquesta casa de Mataró. Una hipoteca que no baixava i que no baixava i que finalment s'ha demostrat que hi havia aquestes clàusules abusives quan ja estaven tocats i enfonsats, segons explica Mendoza.
Més coses del punt avui. A la secció d'opinió ens aturem a l'article signat per Edgar Illes, que és professor de literatura i cultura catalanes a la Universitat d'Indiana.
I el titular entrepà de formatge, aquest article, comença dient que les dues o tres vegades a la setmana que es queda a dinar a l'oficina, es pregunta com pot ser que les secretàries dinin cada dia fora i, en canvi, els professors que cobrem entre dues i cinc vegades més ens portem a menjar de casa. Però, de fet, diu, l'explicació és molt senzilla. En aquest cas concret, les secretàries, encara que no totes, van a comprar menjar ràpid i barat, per exemple,
al McDonald's, al Wendy's, al Rally's, afegir-hi també una hamburguesa doble amb formatge, una Coca-Cola, patates, que pot arribar a costar entre 4 o 5 dòlars, que equivalen entre 3 o 4 euros.
Recordem que escriu aquest article des d'Indiana. Diu que ell es prepara un entrepà cada dia d'aquests cada dinar a la Universitat d'Indiana. Un entrepà diu de formatge. Diu que la seva imatge de l'èxit de la vida seria poder anar a fer un menú de gustació cada dia i per això es desespera pensar que fa tants dinars menjant un entrepà davant de l'ordinador mirant algun vídeo de serps o pubudils a YouTube. I això diu que la meva dona sempre rumia maneres de fer-nos rics.
Continua fent una mica de filosofia en aquest sentit, però continua parlant de quant costa l'entrepà. Diu que la bossa de pa de molla val 6 dòlars i conté una quinzena de llesques. Per tant, dues llesques valen 80 cèntims. El tros de formatge, que és de maó, costa 5,50 i en té per dos entrepans. Per tant, 2,75 cada entrepà. D'allò tot un tomàquet, que ara l'hivern és car i que deu pujar a 2 dòlars com tan baix.
També hi ha fulles d'enciam i afegeix un raig d'oli d'oliva de l'alguer, uns 10 cèntims, i de postres una mandarina de castelló que deu costar uns 50 cèntims. En total l'entrapa costa 6 dòlars amb 65 cèntims, uns 5 euros.
Continua explicant que per això el cliché recorrent que diu que ets el que menges no s'ha d'entendre com una condició ontològica sobre la nostra existència al món. L'ésser aquí refereix més aviat a la posició social que ocuparàs dins l'irremissible sistema capitalista de biocontrol. Tot plegat perquè diu que la trampa és que si menges malament i t'engreixes i perds salut,
llavors la teva imatge social es devalua i el teu valor d'intercanvi disminueix perquè en la nostra societat el pes ha acabat sent inversament proporcional al seu a cobres, de manera que s'entra el cercle viciós de menjar malament perquè no es tenen diners i no es tenen més diners perquè es menja malament. És la teoria que explica avui al Punt Avui Edgar Illes.
El diari Ara avui ens parla d'interiorisme, fa una entrevista a Adela Cabré, interiorista, que diu que als 33 anys amb 3 fills va fer un canvi radical, va deixar el seu ofici de llevadora i va entregar-se a la passió que sempre havia tingut, l'interiorisme. L'aposta li va sortir bé i per això recomana deixar-se guiar per les il·lusions com a motor a la vida.
Diu que per prendre aquestes decisions cal il·lusió i un punt d'inconsciència. L'edat et dona un punt de consciència i responsabilitat que moltes vegades ens frena. La joventut té aquesta inconsciència, diu, que et fa tirar endavant. Finalment va acabar la carrera d'interiorisme i va començar a treballar amb muntatges efímers, jardins i terrasses i va abandonar definitivament l'ofici de llevadora.
Diu també que la gent quan fa neteja de la casa o endreça és com si fes net el seu interior, se senten millor, amb menys pes, més alleugerits i depurats. Hi ha una gran connexió entre el que som i la casa on vivim, per això ho hauríem de cuidar molt. Tothom es cuida molt externament, els cos, els cabells, com ens vestim, però en canvi molta gent descuida, diu, la casa, i en realitat són un reflex de la nostra personalitat. Ens sentiríem molt millor si visquéssim en cases que estiguéssim d'acord amb aquesta personalitat.
També diu que abans era molt difícil tenir una casa maca per pocs diners i que a més les cases eren per tota la vida i que ha ajudat a fer un canvi de mentalitat. Les cases ja no són per sempre i evolucionen amb nosaltres. Ha portat un punt de frescor.
Tot plegat, ho recull avui aquesta entrevista al diari. Ara acabem aquest recull de premsa amb un descobriment, una aplicació que han creat uns catalans i que sembla que agrada a la xarxa.
És la Tussu d'aventura de crear un joc. En tres dies sembla que han rebut propostes d'Amazon i d'una companyia per portar el joc als avions. El joc es diu Estavis i al cap de poques hores va començar a destacar en nombrosos països, com a més venut per iPhone i iPad.
És obra de Lucas Baral de 31 anys de Castelldefels i Andreu Taberner de 33 anys de Mataró. Fa dos anys aquests dos joves van emprendre aquesta aventura com un projecte de tres mesos de durada i van decidir muntar aquest joc, un joc que té una gran aparència de senzillesa però que es nota que hi ha una gran complexitat tècnica. Grans empreses de la distribució sembla que van estar en contacte amb ells per aconseguir-lo. El joc està a la venda per 89 cèntims i no porta publicitat associada.
9 minuts i les 11 avui a Barça, partit contra la Manchester City. Per tant, les portades esportives parlen d'aquest partit d'aquest vespre i titulen en la seva línia. El nou esportiu, per exemple, diu sortiu i disfruteu. El Barça s'enfronta amb el Manchester City, amb la confiança pels núvols i amb ganes de mantenir el nivell de joc.
L'esport diu possessió, possessió, possessió i gol, i la imatge és de Leo Messi. I el Mundo Deportivo aposta per dir i és weekend, el partidàs de Manchester. El Tata creu que els dos equips arriben en el moment just i Martina diu que la possessió de la pilota serà clau. Confirma un 11 de peloteros, segons el Mundo Deportivo.
que també destaca declaracions de Piqué, el City no ens perdonarà si no sortim molt endollat.
I acabem ara quan falten 7 minuts per les 11 aquest repàs per l'actualitat d'aquest matí ara amb els apunts culturals i ens fixem per exemple en teatre una nova oportunitat per Sagarra perquè s'estrena al Teatre Nacional una comèdia negra Ocells i llops un fracassonat el 1948 i una de les obres renovadores de la trilogia de postguerra de l'escriptor La Fura estrenarà amb Madame Butterfly en un escenari flotant cinema sense fronteres
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Quatre minuts i arribem a les onze. Per tant, és el moment en què connectem amb el butllet informatiu de Catalunya Informació. També sentirem el butllet del Sant Just Notícies i tornarem després amb més coses mentre ens acostem. Però el punt de les onze en punt del matí el que fem és escoltar una mica de música. Ho fem ara amb què vindreu i aquest tema que es diu Flying Basket.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Són les 11.00.
Seguiment d'un 90% en la vaga indefinida dels MIR de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Un centenar de metges, residents, col·lapsen a aquesta hora l'entrada del centre en protesta pel sistema de signació de guàrdies. Els canvis que vol impulsar el govern espanyol en el model MIR posen en alerta aquests estudiants de medicina. Els universitaris temen que el nou sistema els allargui encara més el seu període de formació.
Escola Valenciana diu que hi ha 14.000 alumnes d'infantil al País Valencià que no tenen garantida l'escolarització en aquesta llengua. L'entitat calcula que si totes les famílies reclamessin, com ho van fer ahir els pares d'una nena de Xirivella, això costaria al Ministeri d'Educació 70 milions d'euros.
La morositat bancària tancada el 2013 amb un nou rècord històric al 13,6%. Segons el Banc d'Espanya, l'any passat la cartera creditícia de les entitats es va reduir en més de 156.000 milions. Esclaten nous enfrontaments entre policies i manifestants opositors a Kiev, a Ucraïna. Milers de manifestants han trencat un cordó policial per accedir al Parlament.
han detingut tres homes pel robatori de 500 quilos de coure per un valor de 3.000 euros. Els detinguts, residents a Lleida, havien sostret el coure de les línies de l'AVE i tenien antecedents per altres robatoris d'aquest matell a diferents zones de Catalunya.
L'Associació per la Promoció del Transport Públic considera que el pacte entre les administracions per augmentar el finançament d'aquest transport és insuficient i arriba tard. En declaracions a Catalunya Informació, el seu president, Ricard Riol, ha explicat que mantindran les protestes previstes pel Congrés Mundial de Mòbils. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
Avui Manchester City-Barça la Champions, els blaugranes apostaran per la possessió i s'intueix una alineació amb els quatre migcampistes. El partit és a tres quarts de nou a les últimes hores. Josep Mourinho ha dit en una cadena de televisió anglesa que aquest és el pitjor Barça dels últims anys i veu el City amb opció d'eliminar-los. Avui també, Bayern Leverkusen, Paris Saint-Germain.
I el temps seguirem tot el dia amb molts núvols i pràcticament sense pluja. Només plogim el Pirineu de Lleida i alguna nevada cap als 1.500 metres. A la tarda i fins al vespre algunes pluges febles poden arribar a la Costa Brava i a l'Alt Empordà. Dia gris i temperatures una mica més baixes. A aquesta hora 12 graus a Barcelona i Tarragona, 10 a Girona i 6 graus a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts us parla Andrea Bueno. L'ANC ha instal·lat un punt fix de recollida de vots per la independència al Centre Cívic Salvador Espriu. Aquest punt és a l'equipament tots els dimarts de 7 a 9 del vespre i el primer i tercer diumenge de cada mes. La campanya de signar un vot per la independència té com a objectiu recollir signatures per reivindicar i demanar una sèrie d'exigències emparades en el dret de petició, reconegut a l'Estatut, la Constitució i avalat per la legislació internacional.
A Sant Jus, de fet, ja s'han fet algunes campanyes per recollir vots en el marc d'aquesta campanya i ara el centre cívic Salvador Espriu serà un punt fix on podreu dipositar els vostres documents. A més, una altra idea de l'ANC és fer d'aquest punt una plataforma de sortida del nou projecte de l'Assemblea al País de Tots.
Més coses, el nucli convoca demà dimecres la primera reunió de festa major. La comissió de festes de Sant Jus vol començar a preparar la festa gran del municipi i per això convoca tothom qui vulgui aportar idees a una primera trobada. El nucli vol que construeixin la festa el major nombre d'entitats i persones possible. Per això, la trobada de demà servirà per tenir un primer contacte i anar proposant idees.
Encara queda mitjany perquè se celebri la festa major, però ja s'han de començar a pensar temes, activitats i a contractar els grups que tocaran. La trobada de demà, doncs, servirà per parlar de tot plegat i també per canviar coses que no han funcionat en edicions anteriors de la festa. La trobada serà demà dimecres a les 7 de la tarda a la sala Piquet de la Taneu.
I un últim apunt, el celler de Can Mata oferirà demà al vespre un tast de Rieslings al Casal de Joves. És una varietat de raïm d'Alemanya que anirà acompanyat de marida ja com ara embotits. Es testaran quatre tipus de Rieslings, tres d'alemanys i un de català. I a la sessió també s'explicaran les principals característiques de la varietat i les zones d'elaboració. La degustació serà demà a les 7 de la tarda al Casal de Joves i cal inscripció previa per participar-hi. Us heu d'apuntar al casal o a través del seu web, casaldejoves.com. El preu de la sessió és de 8 euros.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Ara passen 12 minuts de les 11, aquesta hora parlem del temps. De seguida mirarem de parlar, com dèiem abans amb Andreu Segura, que és metge epidemiòleg de l'Administració Sanitària de Catalunya i que aquest divendres farà una xerrada organitzada per la Secció de Cultura de l'Ateneu. Mirarem de parlar-hi, si no és aquesta hora, serà a la tercera hora del programa.
I el que farem ara, però, és saber quin és el temps que ens espera de cara els propers dies, després que avui ens hem llevat amb aquest cel completament gris, amb un fred més o menys normal, ara ens ho confirmarà el Carles, i bé, amb la sensació que potser pot arrencar a ploure d'un moment a l'altre.
Bon dia, Carles Hernández i Rius. Molt bon dia, què tal? No sé si realment ha de ploure o és un efecte... Potser a la tarda cau alguna goteta, és un front que passa bastant descafeïnat, que no ha de portar massa cosa, però sí que potser a la tarda hi ha alguna possibilitat que caigui alguna gota. Serà un dia variable...
A més a més, també s'ha de girar una miqueta de vent de cara a aquest vespre i això potser provoca que els núvols es puguin trencar. No, no, una miqueta de vent. Serà just darrere del front que entra una miqueta de vents del nord-oest, però és un front que anirà passant molt a poc a poc, tindrem estonetes amb més clarianes, altres estonetes amb el cel tapat, demà dimecres al matí encara arrossegarem una miqueta aquesta situació d'alguns núvols, però el sol a poc a poc demà dimecres anirà guanyant terreny. Serà molt a poc a poc, seran dos dies així una mica variables, lletjots,
però la tendència és anar cap a la millora després d'aquest front. Sí, demà com avui. No, però no tant. És que avui és negre, eh? Bueno, sí, són núvols baixos. És una situació diferent a les que hem tingut durant mesos, perquè és un front que ha arribat a la Mediterrània i s'ha reactivat una miqueta. I al reactivar-se està enviant una miqueta de béns allavantats i això provoca que els núvols siguin una miqueta més baixos i siguin una mica més compactius.
dies enrere podíem veure com els fronts aquests que passaven a Atlàntics no eren de núvolositat tan baixa, tret del dilluns al matí que vam tenir aquelles boires, però els núvols eren una miqueta més alts i avui aquests núvols són més baixos, estan més enganxats a la costa i és una situació més de Mediterrani. És un front que segueix amb aquesta circulació de nord-oest cap a sud-est, però que en canvi, quan ha arribat a la Mediterrània, s'ha regirat una miqueta i ha provocat una miqueta una situació de mini-llevant, molt mini-llevant.
Pot donar algunes precipitacions, això sí, cap a les comarques del nord del País Valencià, cap a les comarques de Tarragona, però difícilment podria arribar a caure alguna goteta. En aquest recorregut, tot i que es fa aquest mini llevant que dèiem, marxarà cap a la Mediterrània i demà dimecres, a mesura que vagi avançant el dia, el sol anirà guanyant terreny. A la que treu el nas el sol aquesta setmana, les temperatures es revifen bastant. Avui la mínima ha estat de 9 graus a Sant Jús, quan ahir en teníem 4, o sigui que ha pujat força les temperatures i és fruit d'aquests núvols que no han deixat baixar tant la temperatura durant la nit.
Demà dimecres dia variable, i creiem que ja a última hora de dimecres, bueno, a la tarda de dimecres, ja podrem veure el sol abans que se'n vagi, o sigui que a poc a poc anirà millorant la situació meteorològica. Que se'n va tard, eh, ara el sol? Sí, ja comença, és molt ràpida la recuperació. Sí, això m'estava impresionant, però cada febrer he d'acord dir el mateix, que és el mateix que ens passa al novembre, no?, o al desembre. Sí, al novembre i al desembre el procés és molt lent i s'accelera a última hora, o sigui, als 20 dies de desembre fins a arribar a l'hivern, potser parlem 20 minuts, sí.
I ara també el procés és tremendament ràpid i durant el febrer i el març la recuperació solar és al·lucinant. O sigui, hem de pensar que hem d'arribar al 20-21 de març amb un equilibri total entre el dia i la nit. I queda un mes només. I queda un mes, o sigui que pràcticament... Que és una miqueta el que hauria de tocar, no? Per ser una miqueta natural... Que sempre fos així, no? Les 12 hores de dia i 12 hores de nit, que és una cosa una mica normal. Després, per culpa del canvi horari, doncs se'ns desmadra molt la situació perquè s'allarga molt i tampoc n'hi ha per tant.
Però bé, crec que el màxim està amb 14.10, eh? O sigui, que tampoc no és... No és tant. Sí, el que passa que... 14.10 per tal, és a dir, de sol o de nit.
Quan arribem a l'estiu, estem gairebé amb les 14 de llum solar i 10 de nit. I el desembre? És més, encara. És més nit, no? Deuen ser 16 de nit. No, és el mateix. No, potser és una miqueta més. Ho estic dient de memòria, però potser és una mica més. Potser és un 16-8. De cara al dijous, després ha passat aquest front. Demà dimecres tenim aquesta situació que a poc a poc anirà millorant el temps. Dijous tenim un dia esplèndid. Serà un dia marcat pel sol, un dia realment molt maco.
amb unes temperatures màximes que podrien pujar una mica, però al tant, amb les mínimes, perquè la nit quedarà serena i podria refrescar una miqueta. Divendres començarem amb sol, però a mida que vagi avançant el dia, doncs sembla que aquest front es anirà confirmant i ja els mapes indiquen que a partir de les 12 del migdia podrien caure algunes gotetes, poc importants, però podria caure alguna coseta. Sembla ser que la tarda i la nit serà el moment de més esplendor d'aquest front que arriba i sembla que és actiu i es va confirmant a mida que avança la setmana. Durant la nit podem recollir alguna precipitació una mica destacada i ja seria...
de cara a la matinada que començaria a perdre molta castanya. Els mapes ens indiquen que a les 6 del matí encara poden quedar restes d'inestabilitat, restes d'inestabilitat, ho diem dos cops pel que estiguin atents a aquesta situació, a la costa central i al Maresme. Quan parlem d'un front que circula de nord-oest a sotest, doncs els últims llocs on acaba precipitant normalment és el litoral central i una miqueta el del sud de Girona. Això dijous al matí.
No, dissabte. Dissabte al matí. Dissabte al matí. O sigui, el divendres passa al front, divendres a la tarda plaurà i dissabte al matí encara ens quedarà aquestes restes d'inestabilitat. A les 12 del migdia ja no marca pluja. O sigui, que ja hem d'estar tranquils perquè... Carnaval el salvaríem. Sí. I l'únic que destaquen els mapes de cara al dissabte és el fred.
O sigui, no farà un fred polar ni un fred rigorós, però sí que tindrem valors bastant més baixos. Màxim al voltant dels 12 graus i a la tarda estaríem entre els 5 i els 6 graus. O sigui, que sembla que la tarda més freda, i també és mala llet, d'aquesta setmana serà el dissabte a la tarda de Carnestol. Serien valors habituals per l'època, no?
Sí, sí. Els d'avui també o massa alts? Avui som més alts. El que passa és que depèn de la situació de vents. Quan tenim els núvols aquests a l'hivern ja costuma passar que les temperatures pugin perquè ens agafa una mica d'influència de mar, que recordem que el Mediterrani és un mar càlid, no és un mar fred. O sigui, aquesta situació es marca de cara al dissabte a la tarda i també empiparà una miqueta perquè aquests 5 o 6 graus també vindran combinats amb una miqueta de vent del nord-oest, que sempre és empipador perquè aquest vent és fresquet i la sensació de fred te la marca una miqueta més. O sigui que...
Sentint-ho molt? Sembla ser que la tarda de Càrrec Estoltes no plourà, que aquesta és la gran notícia, però podria fer una miqueta de fresca. Doncs bé, encara hi ha una mica de marge per acabar d'habituar disfreses. Home, però aviam tant de bosc mantingui aquesta previsió, perquè dius si tenim el divendres en pluja, però el dissabte ens el respecte benvingut sigui. Diumenge? Diumenge sol. O sigui, en el moment que el front aquest de divendres s'acaba, la resta de la setmana serà sol i potser diumenge les temperatures podem pujar una miqueta més.
Molt bé, Carles, doncs ho anirem acabant de perfilar i de confirmar, de moment per això aquesta setmana és al revés i entre setmana tenim dies lletjos, no? Sí, el dia bonic de setmana serà dijous. Molt bé, doncs l'esperarem. Que vagi bé, gràcies, bon dia.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com La informació més propera al Just a la Fusta.
Gràcies.
I a aquesta hora continuem en aquesta secció que hem estrenat fa unes setmanes per anar descobrint diferents petites empreses o emprenedors que existeixen aquí al nostre municipi o ben a la hora. Avui descobrirem la Catifa Verda, una associació de consumidors que en parlem avui hem convidat aquí el Just a la Fusta, la seva presidenta, la Maria José Guzmán. Molt bon dia. Hola, buenos dias.
M'he tratat a mitges perquè anava a dir, és de Mas Lluí, no? Sí, de Mas Lluí. Exacte, anava a definir el lloc exacte, Mas Lluí, que per tant englobaria, principalment, o l'origen va ser la part de Sant Feliu, tot i que ara també des de, deia, ara fora de microfon, des de fa gairebé un any, també poden formar-ne part, o han començat a formar-ne part, de fet, tota la part de Mas Lluí i Sant Justenc, per entendre'ns, no? Vosaltres vau néixer fa set anys, no? Sí, en el 2007, sí.
Com va sorgir tot el plegat? D'on va néixer aquesta idea? Somos un grup de famílies, de 15 famílies, que fa uns anys decidim montar un grup de consum de productes ecològics. Empezamos com que no queríem la cosa, però al final sembla que va funcionar i aquí estem.
Clar, sou 15 famílies, i ara quantes famílies sou? Sí, més o menys, 15... Us manteniu? Sí, sí, més o menys. Ha habido épocas en que hemos sido muchos más, y épocas menos, depende, funciona así. I com us organitzeu? Perquè és una associació de consumidors de productes ecològics, per tant, m'imagino que teniu llavors algú que us fa arribar el producte fresc, com funciona? Nosotros nos autogestionamos, hacemos toda la gestión, tenemos el contacto directo con los proveedores,
Una vez a la semana recibimos los productos y los socios son los que montan las cestas. Funcionamos a través de Excel, hacemos las comandas, que son cestas abiertas, no son cestas cerradas, y una vez a la semana se entregan.
Per tant, cadascú o cada soci el que fa és venir a recollir la seva cistella i ja està, no? Exactament, una vegada a la setmana. Per tant, per formar part de tot plegat el que has de fer és ser soci i tenir el compromís d'implicar-te d'alguna manera també a l'associació. Exactament, el conocer cómo se funciona y formar parte del engranaje para que funcione y cada semana Estela está preparada.
I de fet són productes, tots són ecològics? Todos, absolutamente todos, sí. Hay una comisión de compras que se dedica a investigar un poco de dónde viene el producto, el origen, y que cumpla todos los requisitos en lo que es un consumo de productos ecológicos.
De fet, les histelles de productes ecològics ara cada cop n'hi ha més, però jo crec que fa 7 anys encara era una cosa no tan habitual, no? Vull dir que veus que almenys per aquí la zona no es coneixia tant l'opció. Hombre, per la zona a lo mejor no tanto, pero en Barcelona hace mucho tiempo que funcionan y hay algunas cooperativas que son muy grandes y que llevan mucho rodaje. Lo que pasa que aquí en el Baixo Bregat es como más difícil que salgan estos grupos de consumo.
Tot i que tenim els pagesos del Baix Obregat aquí al costat. Som els nostres proveedores, els pagesos del Baix Obregat. Per això, com més opropotent, menys et fixes el que tens a la vora. Sí, sí, això és cert. Però, bueno, molt bé, ells funcionen cada vegada més en red i el producte és excel·lent del nostre Baix Obregat. Estan molt bé organitzats i tenen molta il·lusió.
Clar, quin tipus de producte trobeu? És a dir, és verdura directament? Teniu alguna altra cosa? Bueno, nosaltres intentarem, perquè portem temps amb això, de aconseguir la cesta completa del que és el consum domèstic. En principi, comencem amb les frutes i les verdures, després ho ampliem a els envasats, que són les harines, els arrocs, l'azúcar, el cafè, tot el que és envasat. I després hem aconseguit hace unos años el pollo, que viene del solsonés,
i la ternera, la ternera que és del Martic. Estos proveedores ens traen els seus productes directament i tenim el contacte amb ells.
Y ahora estamos intentando los lácteos e incluso los productos de limpieza y de cosmética. Déu n'hi do, per tant. La verdad es que nuestro objetivo es eso, la cesta completa, la cesta doméstica. Realment, no exacte. Suposo que el ripte és anar aconseguint que tot pugui ser ecològic, en aquest sentit. Sí.
I més si ja fa tant temps que funcioneu, suposo que tot el funcionament habitual el teniu molt per la mà i per tant es tracta d'anar creixent. Bueno, intentamos eso, ir creciendo, pero también a la vez ir perfeccionando un poco el sistema porque, claro, es complejo. Pienso que hoy en día no hay tiempo casi para nada y entonces hay que dedicarle un poquito para que cada uno tenga su espacio y pueda mejorar el sistema del grupo. Claro.
Us manteniu el nucli dur, com si diguéssim, continua sent el del principi o això va canviant? Eso es curioso, pero sí, seguimos siendo los fundadores. Intentamos que la gente se implique y que lo haga suya, ¿no? Haga suya la asociación. Pero el grupo de los fundadores es el que más emoción le pone al tema, ¿no? També és bo, ¿no?, perquè així també t'assegures que es mantindrà tot plegat. Sí, sí.
I, de fet, fa més o menys un any, que és quan va començar a formar part també gent de Sant Jús, que, per tant, un públic jove, no, també, suposo? Pues sí, sí, sí, estamos con este tema, la mitad ahora mismo son de Sant Jús, del barrio nuevo del Masluí, y hay mucho interés por parte de la gente joven de pertenecer a un grupo de consumo de este tipo. Y gente muy joven, gente entre, no sé, 25 o 35 años, sí, sí, que quiere incorporarse en esta forma de consumir.
Clar, suposo que, de fet, d'alguna manera és descobrir-ho o tenir-ho tan a prop que també et permet entrar molt més fàcilment en tot aquest circuit, no? De dir, doncs mira, potser comença a provar productes ecològics i un cop testats, doncs que costi més tornar als anteriors, no? Sí, sí. M'imagino que potser els ha passat també.
Sí, el hecho de que la asociación esté tan bien, tan cerca de sus casas, eso hace mucho. No tener que desplazarte a Barcelona o a otro sitio a buscar lo que cada semana tienes que ir a buscar, pues eso hace muchísimo. Porque lo haces como parte del barrio, parte de la calle.
Clar, també el funcionament de la cistilla ecològica fa que hem tornat una mica als productes de temporada, no?, a descobrir que el gener es menja una cosa, el marge una altra... Eso cuesta un poquito, eh?, eso cuesta un poquito, porque a veces los tomates resisten a venir pronto, depende del calor que hace, y entonces pues ves ahí, ¿y los tomates qué cuando vienen?,
O, por ejemplo, las fresas que ya están en los mercados tradicionales, ¿no? Pues a nosotros nos cuesta un poquito más empezar a consumir esos productos porque depende mucho de lo que llueva, del sol que haga, del calor. Y entonces esto siempre lo decimos. Piensa que son productos de temporada, ¿no?
Clar, clar, i que potser et poses un mes, doncs menjant molt de verd, no? Estamos acostumbrados a comer pimiento, pepino, tomate todo el año y entonces esto cuesta un poquito. Pero también eso es una forma de entender un poco, pues eso, no? Lo que te rodea, las estaciones, no? Pues ahora es época de coles, es época de coles y por algo será, no? Que sea época de coles.
porque yo quiero que es mucho más saludable consumir de esta manera. Clar, clar, també té més sentit. Esteu en contacte amb altres associacions d'aquest tipus d'aquí al Baix Llobregat, per exemple, o coneixeu d'altres altres gent que també ho tiri endavant? Nosotros formamos parte de la Coordinadora de Coconsum, o sea, que es donde están prácticamente todas las cooperativas que están allí, entonces sí que estamos en contacto con ellos. Del Baix Llobregat pues hay poquitas, estamos en contacto en alguna fira,
Sí que nos hemos visto y hemos hablado, pero no tenemos una relación de aquello muy asidua. Clar, de fet aquí, per la zona de Sant Jus-San Feliu, no crec que n'hi hagi moltes, vull dir que segurament. Hay alguna, alguna pequeñita, pero sí, alguna más grande que nosotros, sí. Home, la Catifa Verde, a més a més, hi porta set anys, suposo que ja... Bueno, vamos poco a poco. Está consolidada. Poco a poco, pero sabemos un poquito de qué va el tema, por los años, prácticamente, como tú bien dices.
Teniu algun objectiu marcat d'aquest any o algun repte que ens agradaria créixer o ens agradaria incorporar aquest tipus de producte que dèiem abans? Us heu plantejat algun objectiu per aquest 2014? Pues lo que tú has dicho, o sea, crecer un poquito más porque tampoco nos gustaría ser una cooperativa porque es más difícil de gestionar si hay mucho personal. Pero sí crecer un poquito más y también lo que te he dicho antes de incorporar todos los productos domésticos que pueda necesitar una familia.
És la Catifa Verda que fàcilment es pot trobar, si algú li interessa o vol descobrir-ho, pot trobar-ho a través d'un blog que teniu, oi? Sí, sí, el blog de Catifa Verda. Al principi no tenim pàgina web encara, però amb el blog sí que hi aparece la direcció i la manera en què et pots posar en contacte amb nosaltres. Per tant, Catifa Verda, o si ho posem al Google, directament ens sortirà al vostre blog, no? Sí, sí. És fàcil, per tant.
Doncs avui hem volgut descobrir aquesta iniciativa amb la seva presidenta, la Maria José Gutmann. Moltes gràcies. De nada. I que vagi molt bé. Molta sort. Fins aviat. Gràcies a ti. Adeu, bon dia. Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats, ofensitats, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb noies de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'amplia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda conces al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ara passen 5 minuts a dos quarts de 12, és moment de fer tertúlia, ho hem anunciat abans, de fet amb la Maria Camps i la Kosti Rubio, ho farem, ho farem d'aquí una estona, abans però posarem una mica més de música aquest matí.
I ho farem parlant avui de San Josecs, que és a punt de treure nou disc, el traurà aviat, ens sembla que és el mes de març, ara us ho confirmarem. Un disc esperat perquè, de fet, l'últim que va treure formava part d'un recopilatori del directe que havia gravat el Luz de Gas. Per tant, aquest disc esperat de l'artista de cançons, com per exemple aquesta que sona de fons, que és Temps o Rellotge.
Com un ganivet que talla tot un dia enteren trossets. Com si el temps es pogués dividir com si res. És com dir que el temps és un rellotge. Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel rima feixut. Rima que no és vida ni present ni futura. Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.
hem oblidat totes aquelles draceres que porten a un país sense les presses. El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure per uns. Sense paraules hem de trobar temps per estar molt més temps junts.
Sense comptar les hores passades perduts entre les fades. Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals estan destrossant la teva parella. Almenys fes-ho parella.
La gent que ens ajuda és qui ens dona la mesura.
El ritme que ens imposa més, el ritme que ens fa viure perduts, molt sense esperances. Hem de trobar temps per estar molt més temps junts, sense comptar les hores passades, perduts entre abraçades.
Aquelles dreceres que porten a un parís sense les pavies.
Fins demà!
Cin minuts i tres quarts de dotze. Marlan fa una estona que treurà nou disc San Josecs. No és l'únic que ho farà aquest 2014, perquè hi ha altres grups de casa, com per exemple Joan Colomo, és un dels que presentarà també La fillia i la fòbia, o també serà el Masònic, que va treure disc el mes de gener. Tots també ho presenten en diferents festivals de cara, sobretot a la primavera.
Ara que sentíem una de les primeres cançons del disc de San Josecs, del primer disc de San Josecs, també recordem que l'últim any el que ha fet és tocar amb Chicuelo, cosa que també ha fet que toqui una mica diferent les seves cançons.
En tot cas, ara estarem pendents de quan aparegui aquest nou disc. A més a més, Sant Josecs és molt actiu a les xarxes socials i ja també ha anat explicant quin serà el títol del seu nou disc i una mica com és el seu dia a dia. Això serà, com dèiem, aviat i el que ja té nou disc i que ha canviat d'una mica d'estil i que l'anirà presentant aviat...
És masoni que ha tret Sacrifiqueu la princesa. Fins i tot la portada ja té un estil diferent i que arrenca amb aquest single que és La promesa, aquest que sentim de fons.
És un disc que va sortir en aquest cas el mes de gener d'aquest any i que de seguida anirà presentant. Ha començat o començarà per Girona i aviat també el tindrem per Barcelona.
També Mishima i Univers trauran nou disc aquest any i alguns també es presentaran en diferents festivals que es faran aquest estiu. Els que encara no han confirmat cap nom, per exemple, és el Pop Art, aquest festival que es fa a finals de juny, l'últim cap de setmana de juny, de fet el 27 i 28 de juny, Arbúcies, encara no ofereix cap nom.
Es poden comprar abonaments, ho fan normalment els que són més fans, però el que no hi ha encara són els grups que podrem trobar aquest 2014. Els que sí que estan confirmats són, per exemple, alguns noms catalans al Videafestival, a Vilanova, Siri Berscrud, que anirà acompanyada de Refri, també tindrem altres noms com Estrangers, com Em Ward i Jo la Tengo, però també seran els Mishima presentant, per tant, aquest nou disc.
No t'esforcis la gent amb paraules amables. No defugis problemes culpant els altres.
Ni la natura és sàvia, ni la gent bona, perquè sí. Però si ens tenim a prop, potser trobarem un camí. Sense optimismes fàcils.
Quan no et vol ajudar, jo et miraré mirant-te als ulls, que si no surt com has pensat, em tindràs al teu costat. Un minut i tres quarts de dotze, aquest tema, com dèiem, és la promesa, forma part de l'últim album d'Amazoni, presentat fa un mes, que es titula Sacrifiqueu la princesa.
I el que fem ara és saludar la Maria Camps. Molt bon dia, Maria. Hola, bon dia. Per fer tertúlia d'actualitat, ara també veig que entra ja l'Agosti Rubio, que avui ens ha dit que arribava una mica tard, la disculpem també, però t'he fet entrar ja perquè així escalfen una mica motors aquesta tertúlia, que em deies que has estat uns dies fora, més a més, a Mallorca, i que d'alguna manera et desconnectes, perds de vista l'actualitat més directa, la que tenim aquí.
Exacte, perquè Mallorca és un país de relax, diguem-ne en certa manera. Funciona en un altre ritme, no? Exacte, tot va més a poc a poc i vull dir, les notícies en aquell moment en allà importants són les d'ensenyament, no? I que ho omple tot, de fet. Que no és poca cosa, no? Per això. Exacte, que és molt important, no?
Sembla que el Bausà tira una mica enrere perquè no hi ha mitjans, no hi ha professors i s'han adonat al final que el més important també eren els continguts i no la llengua en què es fes. I per tant tota la immersió en anglès que volíem fer, tan important que hi ha una tercera part i tal, sembla que això es recubla una mica.
Que també se'n podrien haver donat abans, no? Segurament, de com funcionava. Sembla mentida, que avui dia no es planegi, no es vegin els recursos que es disposa i no es planegi en funció d'això i que, a més a més, que deixin els interessats, que són els mestres, pares i tot això, el marge completament. És impensable, no? Vull dir, passa.
Exacte, exacte, i segurament no serà l'última vegada, això és el pitjor, segurament. Saludem doncs a la Costi Rubio, bon dia Costi també. Bon dia. Acabem d'entrar amb la Maria. Disculpeu, mira, ha estat un imprevist. No, ens passa a tots, ens passa a tots, no passa res. I bé, en tot cas, dèiem ara això que potser també és veritat que aquí estem acostumats a un ritme que de vegades és massa, no? Aquest frenesi també perquè no només mirem diaris, sinó que està molt bé que puguem
tenir accés als digitals, a Twitter, etcètera, però potser de vegades estem saturats fins i tot de tanta informació que arriba un dia que diem, mira, doncs ara ja no em vull saber res i que pot ser contraproduent. Exacte. Vull dir, no, no, de fet aquí és una allau, és una aceleració que no et deixa ni temps a pensar, diguem-ne, i moltes vegades hem de tenir criteri propi perquè és tant l'allau d'informació que vas rebent que és com impossible, no? I, bueno, allà no, tot és diferent.
Tot és molt més tranquil. Sobre això de l'estrès que provoca tota aquesta informació, a mi m'agradaria comentar un llibre d'una escriptora canadenca, la Noemi Klein, que es diu La doctrina del xoc.
I ella justifica tot això que està passant, que és un excés d'informació, tothom anem corrents, de cop un dia et trobes que han pres una decisió sense que tu ni te sabates...
en educació, en sanitat, en justícia, en energies... Tot això que ens està passant és el que ella diu que és la dòctrina de xoc, que és una manera de planificar la societat global, que no es passa a nosaltres només, sinó que és bastant global, de planificació per...
per portar-nos en una situació de xoc en què no podem actuar. Ens estan portant a un lloc de deliri, de deliri de tot. Imagineu, penseu en el que va d'any del 14, tot el que ha passat, tot el que ens ha arribat,
totes les mesures que s'han pres, tot el que està passant a Catalunya, a Espanya, a Europa, als Estats Units, tot el que està passant i una i otra, i a més a més, això també, amb tants mitjans que tenim, doncs ens arriba més, no? Llavors ens arriba un lloc que diu que ja no podem més, on som, ja no sabem on actuem, actuem en educació, actuem en sanitat...
Actuem... I és això, està planificat, eh? Encara que algú digui, bueno, ja està, hi ha gent que diu que pensa que hi ha algú que ho planifica i que ho... No, no, aviam, això està planificat per portar-nos a la inactivitat. Bé, ja no puc més i aquí em quedo.
Sí, sí, és una mica el que dèiem ara, que és tant l'allau de coses que tens, que tu no hi pots, al final, ni assimilar-ho, per dir-ho d'alguna manera, que et porta a deixar d'ho córrer, en certa manera, la posició de dir, bueno, mira tu. Quan tu reflexiones un minut i dius, però és que això m'afecta a mi, això afecta els meus fills, els meus nets, això afecta a la societat, llavors dius, no, no, no pot ser, tu, hem de continuar, i hem de lluitar contra això, no?
Però és dur, jo crec que és una situació bastant forta, no?, bastant dura. Sí, sí, suposo que també ens hi hem d'anar adaptant i és evident que hem de saber destriar i el que passa que, clar, també passa, també he lligat a vegades amb el que, d'alguna manera, algunes qüestions, alguns missatges que ens arriben d'alguns mitjans que s'aturen i desperten de mal humor, no?, per dir-ho d'alguna manera. Jo a vegades, sí, al matí miro les portades de tots els diaris i veig-les de...
La Razón, per exemple, o la BC, no em ve de gust mirar-les. Perdona, i La Vanguardia ni el periódico, eh? La Vanguardia ni el periódico, ho sento. Crec que en aquest cas La Razón, molts cops costi, planifica unes portades que... Sí, sí, no, però és que no són veritat. A veure, però és que, no, jo crec que és general. El que passa és que, clar, amb unes ho veus més clar perquè tu...
Estàs en les antípodes. No, però vull dir que no em passa mateix amb un altre partit. El Mundo te pot tenir dies. Vull dir que a tots ens passa. Hi ha titulars. Però la Razón i la BC, l'estil que porten últimament... Un exemple. Ahir. Sembla que era ahir o dilluns. La del país. El país. 30.000...
sud-africà, sud-saharian, a les portes d'entrar a Melilla. Després, clar, això és ficar la por.
Fica la por a les persones i condicionar-nos en un estat X. En alerta, no? Clar, després, la gent que té informació, la gent que està allà, una periodista que diu, jo he estat allà, jo ho he vist, és impossible que en el monte gurugú capiguen 30.000 persones.
30.000 persones hi ha en tota l'Àfrica subsahariana que estan, doncs uns estan allà baix, eh? A veure, que és un càlcul. Doncs escolta, aquest titular...
té intenció i és el país em refereixo que les portades són amb qualsevol tema que tractin en aquest cas aquests diaris són molt més exagerades i llavors és per això que jo deia ojo cada un cumple la seva funció i cada un està en un lloc però no deixen de pensar que la majoria de la premsa aquesta que coneixem
estan responent amb uns interessos
o sigui, són empreses que depenen dels crèdits que els donen els bancs o de les transnacionals i responen uns interessos i van condicionant-nos hem d'estar molt preparats per no deixar-nos influir per això i buscar altres tipus d'informació o altres tipus de mitjans que et permetin tenir una visió més analítica o més tranquil·la
No ho sé, vull dir, quan he arribat aquí també m'he enterat de la notícia aquesta de la portada del país, que jo no l'he vista, però si del fet aquest, no?, que anunciaven aquests 30.000 que estaven a punt per assaltar, no sé què, i utilitzaven paraules d'aquestes fortes, no?, per justificar, suposo, una acció que és injustificable, no?, el que ha passat a Ceuta, no?, i llavors sembla que un diari com El País, tu penses, com és possible...
que doni suport i que intenti justificar una acció d'aquest tipus tan inhumana com ha estat això de Ceuta. Vull dir, llavors dius, no ho entenc, estic com descol·locada, perquè és una cosa que no esperaries mai d'un diari com aquest.
Però llavors vas aprofundint en la notícia i te'n dones compte que encara que has viscut tots aquests anys aquí, no t'has enterat d'una sèrie de coses que potser tots hauríem de saber, no? Que és que el Zapatero va fer una llei en què permetia que aquests 30.000, en el cas de Can Treixen, poguessin fer automàticament tornats.
a fora, al seu país. I vull dir, saltant-se drets humans, saltant-se drets d'acollida i de moltes altres coses que s'ha de fer d'una determinada manera. Jo no dic que tots s'hagin de venir aquí, però sí que tot això s'ha de regular. És un tema que de tots ens frapa d'alguna manera, perquè el tens aquí i no saps com hi has de reaccionar, d'alguna manera. Això no es van assabentar. Perdó un moment, per acabar. No, només per acabar.
que jo crec que en el fons d'aquí el que angoixa més és pensar que a la immigració aquesta que ens ve, de sigui d'on sigui, l'estem veient amb uns altres ulls, diguem-ne. No ho sé, són persones. I com a persones... I de vegades les imatges que hem vist aquests dies esgarrifa bastant.
I llavors en aquests moments te'n dones compte que canviem una mica el punt de vista, no? Arriba un moment que la gent valora i programa i què sé jo, i norma, sense tenir en compte això. Vull dir, llavors, no sé, vull dir, arriba un moment que penses en la història i penses que tots provenim.
De fet, segons diuen els científics de l'Àfrica, hi ha monades de fa molts anys, però tothom ha anat venint aquí i tothom ha tingut les seves oportunitats, no? I, per tant, et sap greu que sigui la societat una mica a vegades també que miri amb aquests altres ulls, no?
No, no, no, és que anava en la teva línia, no? Això que no ens van assabentar de quan ens va prendre. Maria, jo crec que ja va haver dit molta gent que ens va assabentar i va haver dit molta gent que es va oposar a aquesta. Però qui va ser? Partits minoritaris, ONGs, gent que està ficada en el camp. I...
Tornem a dir, els mitjans, aquells que miren tots i llegin tots i fins i tot aquells que considerem que són progres, no van informar a la massa ni les televisions, no van informar a la massa el que significava això, què hi havia darrere d'això.
A veure, com ara? Com ara? El tema, sí, aquí es justifiquen, es justifiquen com que és una llei i que han actuat legalment. El ministre de l'Interior diu, bueno, és que això nosaltres hem aplicat la llei, una llei que a més a més casualment va fer Zapatero, eh? Vull dir que nosaltres no tenim aquí cap responsabilitat perquè ja estava la llei. Però sabem perfectament, sabem perfectament que les lleis donen un espai d'actuar
al límite
O d'actuar donant-li. I a més a més, si no es canvien, què han fet els del PP en aquests dos anys que no han plantejat canviar quan han canviat tantes lleis i quan han canviat tantes coses? Aviam, que no ens enganyin. Que no ens enganyin, que no ens justifiquin les lleis que va posar l'altra perquè ens hem de carregar l'altra, que molt malament ho va fer, però que no és aquesta. Aquí tenim tots una responsabilitat i nosaltres els primers que en un moment determinat
No agafem les coses i arribar... Ai, sí, fixa't, aquesta gent, pobra gent, no? Doncs no, pobra gent, no. Són unes persones dignes i que han de tenir un dret de ciutadania. Jo recordo que quan un partit d'esquerres aquí demanava el dret de ciutadania per a totes les persones que... Per a totes les persones, dret de ciutadania, en el moment en què se'ns apropen a nosaltres, per a nosaltres el primer és el dret de ciutadania...
I la gent reia, o sigui, tothom reia d'aquest partit d'esquerres que estem, des de fa molt de temps, cridant. Dret de ciutadania, el primer és la ciutadania, tots són ciutadans, tots tenim drets, drets humans. Drets humans, com a persones. I no, però no. És tan fàcil com tractar la gent com a persones, senzillament, és això. Vull dir, i llavors una cosa que tu no faries davant de... No ho sé, vull dir, no ho haries de fer, no? Senzillament és això.
que després no puguem donar feina a tothom, que no puguem fer... Tot això són coses posteriors, diguem-ne, no? Que potser s'ha d'intentar ajudar-los, però a vegades tu no pots ajudar-los i mira, ells mateixos després se'n tornen al seu país o fan... Però hi hauria la base de drets humà.
Però hi ha la base de drets humans que trobo que s'ha de respectar totalment. Però és que, a més a més, personalment, jo penso que per tots nosaltres això és un fracàs. Vull dir, quan passen coses d'aquest tipus, a nivell personal jo m'ho prenc com un fracàs. És un fracàs d'una persona d'Europa. Diguem-ne, és un fracàs. Perquè, a més a més, en certa manera, te'n sents responsable. Vull dir, som responsables els europeus. Com a societat, no? Exacte, de l'expuliació que han fet el país, també, d'Àfrica.
Vull dir que no hem donat oportunitats perquè visquin allà. Ja ens queixem perquè vénen aquí. Vull dir, és que estem al morro, això. No sé com explicar. No, i a més a més, tornem a les xifres aquelles que deien dels 30.000. Encara que els 30.000 entressin, representen 0,05% de la població. És a dir, en el cas que entressin,
Aviam, en aquesta proporció, amb una planificació i amb un respecte i amb uns drets i amb un respecte cap al que és una persona...
Es col·locarien, a veure, que el problema no està aquí, que el problema no és que són molts que entren i que ens trauran, la feina? Doncs apa, menys feina que tenim ja aquí, vull dir que aquest no és el problema, el problema és que, bueno, és ficar-nos, és portar-nos a un lloc en què ens enfrontem entre nosaltres, els que menys tenim ens enfrontem entre nosaltres, ens estan portant això.
Ells, mentrestant, s'estan aprofitant del nostre treball, dels nostres impostos, dels nostres recursos. En fi, se'ns acaba el temps. Avui ens ha volat, això. Moltes gràcies, Maria i Costi. Ens hem quedat amb ganes de més. Però d'aquí 15 dies hi tornem amb més estona, també, més força. Gràcies i que vagi bé. Molt bon dia. Adéu.
Conectem, com sempre, tot seguit aquesta hora amb Catalunya Informació. Després també tenim el botlletí informatiu dels Enjust Notícies i tornem encara a més coses. Parlem de coaching i tertúlia amb la Marcela Cristina. Són les dotze.
Principi d'acord entre la direcció de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona i el comitè que representa els MIR. Els mitges residents podrien decidir en assemblea suspendre la vaga indefinida que han iniciat avui per demanar un canvi en el sistema de guàrdies del centre.
L'Audiència Nacional l'envia a Judici l'exdirector general de la CAM, Roberto López, abat i l'exdirectiu de l'entitat Juan Ramon Avilés. Els acusa d'apropiació indeguda, entre altres delictes, i els dona 24 hores per fer efectives les seves fiances, que sumen 8 milions i mig d'euros.
a la regulació dels sous i nombre de càrrecs que preveu la reforma local del govern espanyol consideren que hi ha grans incoherències sobre la limitació de càrrecs, amb dedicació completa, i entre els sous d'alcaldes i regidors. La policia russa deté dues integrants de les Pussy Riot a Sochi, on es fan els Jocs Olímpics d'hivern. La policia al·lega sospites que es disposaven a cometre una acció criminal, segons les activistes.
A brot dels enfrontaments a Kiev, a Ucraïna, amb almenys un ferit greu, milers de manifestants antigovernamentals s'enfronten a la policia en un intent d'arribar al Parlament. Els opositors ocupen la seu del partit de les regions del president Viktor Yanukovych.
El sindicat Comissions Obreres d'Espanya proposa un gran pacte amb la patronal a tres anys per crear ocupació i millorar els salaris, ho ha anunciat el seu secretari general Ignacio Fernández Toixo, que considera que el gran problema actual és la cronificació de l'atur de llarga durada entre la població de baixa qualificació. Catalunya Informació. Ara als esports.
En basquet, el Basconi ha confirmat la incorporació de l'exjugador de la NBA, l'Amaro Dom, pels dos pròxims mesos amb la possibilitat d'ampliar la seva vinculació al Club Basc fins a final de temporada. En futbol avui, Manchester City-Barça, la Lliga de Campions, on el tècnic Laura Natatamartino reconeix que la clau serà la possessió de la pilota. El partit és a tres quarts de nou del vespre.
També a les últimes hores, Jose Mourinho ha dit en una cadena de televisió anglesa que aquest és el pitjor Barça dels últims anys i veu el City amb opcions d'eliminar-lo. I a la Lliga de Campions, avui també es disputa un altre partit, és el Bayern Leverkusen Paris Saint-Germain.
Seguirem tot el dia amb molts núvols i pràcticament sense pluja. Només plugim al Pirineu de Lleida i algunes nevades cap als 1.500 metres. A la tarda i fins al vespre podria ploure feblement a la Costa Brava i a l'Alt Empordà. Dia gris i temperatures una mica més baixes que ahir. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Les escoles de Sant Just es preparen per la preinscripció amb les jornades de portes obertes als pares i mares del municipi. L'escola Canigó ha estat el primer centre en fer una reunió amb els pares allà a la tarda i la següent serà demà al matí. Cada any els centres educatius fan jornades de portes obertes adreçades als pares i mares per tal que triïn l'escola on apuntaran els seus fills i filles. La segona i darrera vegita de l'escola Canigó, com dèiem, serà demà a les 9 del matí.
La segona escola en fer jornada de portes oberta serà Montseny la setmana que ve, el dilluns dia 24 a les 4 de la tarda i dijous 27 de febrer a dos quarts de deu del matí. Ja el març serà el torn de l'escola Montserrat el dia 6 a les 4 i el dia 7 a dos quarts de deu del matí i de l'Institut amb una única visita el dia 6 de març a un quart de set de la tarda.
Més qüestions. El Centre d'Estudis Sant Justenc segueix endavant en la seva tasca de canviar els rètols incorrectes dels carrers i parades d'autobús del municipi. La seva vicepresidenta, Maria Quintana, assegura que hi ha plaques que no diuen el que haurien de dir i per això l'entitat els està recollint a través de fotografies.
L'objectiu és fer arribar la inquietud de l'entitat a l'Ajuntament, de manera que es canviïn aquests ètols o plaques. Els cartells de les parades d'autobús són competència d'altres organismes, com TMB o l'Entitat Metropolitana del Transport, però, segons Quintana, l'Ajuntament de Sant Just pot intensadir-hi per modificar-los.
I acabem amb un apunt d'agenda per aquest cap de setmana, i és que la vagoneta acull diumenge al musical Cantamúsicos. És un espectacle per a tota la família on els nens gaudiran amb les cançons i els personatges. Es faran dos passis. El primer serà a dos quarts d'una del migdia i el segon a les cinc de la tarda. El preu de les entrades és de 10 euros si es compren de forma anticipada a la papereria a l'escrivà o de 12 euros si es compren el mateix dia de la funció. Si compreu l'entrada anticipada, entrareu en el sorteig d'un CD dels Cantamúsics.
Al final de l'acte es podran fer fotos amb els personatges de l'espectacle. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Just a la fusta.
Ara passen 10 minuts de les 12, abans hem anunciat que avui entrevistaria amb Andreu Segura, finalment per un problema tècnic nostre no hem pogut fer aquesta connexió. Mirarem de parlar-hi per això al llarg d'aquesta setmana per parlar d'aquesta xerrada, aquesta tertúlia que organitzen des de l'Ateneu per aquest divendres, la secció de cultura de l'Ateneu per parlar de les conseqüències de les retrades sanitàries.
I lligat amb tot això, avui ha començat una vaga indefinida dels metges residents de la Vall d'Hebron. Protesten contra la limitació dels nombres d'hores de guàrdia que poden fer. Salut no ha aconseguit aturar la mobilització.
És un dels temes del dia d'aquest matí. Es pot seguir també a través d'imatges que justament parlen d'aquestes qüestions. Urgències, si estalvies en la sanitat d'avui, perdràs en la de demà. Són alguns dels lemes que es poden llegir a través d'aquestes imatges.
I atenció a aquesta notícia curiosa que ens arriba des de Berlin, que és que ministres alemanys dormen al despatx per estalviar-se l'allotjament. Segons publica un diari alemany, són quatre dels membres de l'executiu d'Angela Merkel que eviten així pagar-se el lloguer d'un apartament, perquè Alemanya l'estat paga els despassaments i les dietes dels ministres, però en canvi no paga l'allotjament. L'oposició ha criticat aquesta pràctica tenint en compte el seu sou i els ha demanat a menys que declarin els despatxos com a vivienda.
Ha aparegut aquesta controvèrsia, segons ha publicat el diari Der Spiegel, que xifren quatre els membres de l'executiu d'Angela Merkel, els titulars de Justícia, Treball, Família i Defensa.
Sembla que la ministra de Família, per exemple, Manuel Esbésic, té un despatx amb llit, armari, cuina i dutxa, per tant, no té habilitat i, en canvi, la de defensa, que és Úrsula Bader-Leiren, dormiria en un sofallit en una sala adjacent al seu despatx.
I parlem ara de les autofotos, també coneguts ara com selfies, perquè sembla que la cosa va a més i s'està convertint realment en tota una moda.
Fins al punt que psicòlegs i psiquiatres darrere del món analitzin el fenomen i debatin si comporten algun risc especialment per adolescents. De fet, en adolescents jo crec que aquesta moda va arribar ja fa més temps i que ara ha superat les grans línies.
Bona nit.
Tot plegat també a través de les xarxes socials com Facebook i Instagram que potencien també aquest lligam entre la fotografia de cadascú. Sembla que l'any passat aquesta xarxa social, Instagram, va publicar que el rànquing del 2013 en què el centre comercial Siam Paragon, que és un temple del consumisme de Bangkok a Tailàndia, havia estat el lloc del món més retratat pels usuaris, fins i tot per davant del Times Square a Nova York. Es tracta
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Va publicar-se la setmana passada al Bangkok Post i han saltat de mitjà en mitjà aquestes conclusions cap a Occident. Aquesta doctora adverteix dels problemes mentals que, segons el seu criteri, pot comportar una implicació exagerada en el fenomen per la frustració que pot generar el fet de no obtenir el reconeixement del públic esperat. Per amb massa atenció a les fotografies publicades, està pendent de qui les mira o de si agraden i si augmenten els likes, serien símptomes que les autofotos estan causant un problema.
També afegeix que així es pot passar a la falta de confiança a un mateix, com que buscar l'aprovació dels altres, especialment de l'entorn proper o generacional, forma part de la naturalesa humana, els joves que es facin selfies i obtinguin una batida de recompensa tornaran a fer-ho, però l'autoxigència...
pot anar creixent mentre l'individu es va fent addicte a aquest reconeixement social i trobar-se que mai tenen prou likes. Així és com es pot anar un camí que, segons aquesta doctora tailandesa, com dèiem, portaria cap a la infelicitat, atenció també, depressió, gelosia i, en casos extrems, la paranoia. Això ho llegim avui al diari Ara.
En canvi, des dels Estats Units, fa uns mesos al Psychology Today, una altra doctora, en aquest cas molt lluny d'aquestes tesis, ha publicat un article en què repassava el paper de l'autoretrat al llarg de la història i mostrava una actitud gens alarmista respecte a aquest nou fenomen, perquè de fet apunta que l'autoretrat és més democràtic que mai perquè les noves tecnologies permeten que tothom hi tingui accés sense cap complicació tècnica. També és segur que hi ha moltes raons per fer-se autofotos i compartir-les sense que sigui senyal de narcisisme,
i moltes de les quals vinculades a la socialització. Molts joves fan fotos en llocs que els agraden o bé fent activitats que volen compartir. Per tant, també tesis per tots els gustos referents a aquesta nova moda, les autofotos.
I de seguida, després de la publicitat, parlem de coaching amb el Francesc Orbella. Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb 9 de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Passen quatre minuts d'un quart d'una del migdia.
Fins demà!
I amb aquesta música de fons, avui som a Francesc Orbella. Molt bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bé, doncs bon dia. Avui aquesta música que jo la sento i ja et vénen ganes de somriure, realment. Sí, oi? És una música molt ben trobada. De la pel·lícula del Rei León. Jo reconec que no l'he vist tantes vegades com tanta altra gent, vull dir que no soc tant d'aquesta pel·lícula, però que la música sí que la tenim tots ben interioritzada. Sí, exacte. De fet, crec que va estar nominada als Oscars i tot per la banda sonora. Pot ser, pot ser.
És una pel·lícula que es va fer a mitjans dels anys 90, una pel·lícula de Disney, les típiques produccions de Disney. Sí. I avui la farem servir una mica com d'anàlisi...
De diferents models de conducta, no? Sí, exacte. Evidentment, és molt freqüent que les pel·lícules i els contes... I més Disney, no? I Disney més, encara. Sobretot a partir dels anys 50, Disney es va caracteritzar per explicar coses a través de les seves pel·lícules i diguéssim que aquesta és una que també explica bastantes coses. Una mica per la gent que no l'ha vista, El rei león és una pel·lícula que està ambientada a la sabana africana
i on, curiosament, tots els animals de la selva, és el típic dels contes dels dibuixos, que parlen i tenen experiències humanes, és a dir, humanifiquen els animals de tal manera que les persones que l'estiguin veient en la pel·lícula es poden identificar amb el que els passa en aquests personatges. I, en aquest sentit, els personatges que apareixen a la pel·lícula de...
Del rei León són uns personatges, en primer lloc hi ha molt poquets, de fet, tot i que aquesta introducció que estem sentint ara, doncs els que hagin vist la pel·lícula recordaran que surten molts animals i sembla que... Sí, no? M'agrada una mica tota la tribu. Exactament, però quan parlem dels protagonistes n'hi ha molt poquets, no? És una pel·lícula que està centrada en el fi del rei Leó,
i la pel·lícula va des que el nadó neix fins que el nadó és pare. Llavors aquesta evolució, que és una evolució molt clàssica dels éssers humans, és el que avui podríem estudiar, perquè a la vida real també ens trobem
que les persones adquirim estils de comportament en funció del nostre moment vital. I psicològicament diríem que identifiquem tres grans etapes. L'etapa de nen, l'etapa d'adult i l'etapa de pare.
Independentment del gènere. Sí, adult i pare seria diferent, no? En aquest cas ho distingiríem. Són tres estils diferents, el d'adult i el de pare, no? Per exemple, a la pel·lícula quin és el que fa aquest rol de pare? Doncs ens trobaríem amb el rei Leon, no? El Mufasa, no? Sí. Que té un paper, diguéssim, de pare crític. Què vol dir pare crític? Doncs és el rei, no? És el rei que és el que li explica al seu fill com s'han de fer les coses...
Com haurà d'actuar ell quan sigui gran, no? Li ensenya tot el seu regne, no? Li diu, tot això serà teu, no? Té el poder, no, d'alguna manera? Exacte. És sobretot el domini, no? Sobre la resta del territori, no? I això està molt ben exemplificat amb la figura del lleó, no? Que sembla que sigui aquesta figura que domina per la resta de les altres, que marca la pauta, que diu com s'han de fer les coses, quines són les normes, no?
De fet, a l'escena hi ha una... Perdó, a la pel·lícula hi ha una escena molt curiosa, que és quan el rei, el Jeopare, li ensenya al seu cadell el territori i li diu, no pots anar, tot això és meu, però en aquella zona d'allà no hi pots anar, no? I li ensenya una zona que és on viuen... Marca els límits, per tant, no? Exacte. Sí, sí, li marca quines són les coses que hi pot fer i quines són les que no. Aquest territori on no hi pot anar, doncs és el territori on estan les hienes i tots aquests animals que a la pel·lícula es pinten com els dolents, no?
Doncs tenim aquesta figura, no?, la del pare, el pare crític, que és el que li diu al fill el que es pot fer i el que no es pot fer. Després tenim una altra figura similar, que és la de la mare. La mare és el que anomenem, diguéssim, el pare protector. Sí. La figura de la mare representa com una persona que tranquil·litza el seu fill, és una mica la que juga amb el fill, que té aquest punt d'animar-lo a fer coses, no?,
i aquest contrapunt entre el pare crític i el pare protector doncs ara aquesta pel·lícula està molt ben representat pel rei i la reina o sigui el lleó i la lleona però no només s'acaba aquí l'entorn del petit cadallet sinó que a més a més té una amiga
l'amiga aquesta petita, que és una trallona petita com ell, i aquesta que es diu Nala, crec. La Nala és una mica una nena com ell, i en la pel·lícula fa aquesta figura, el nen. El que passa és que dintre de la categoria de nen trobem diferents estils. Llavors aquí també veiem les diferències. Per exemple, la Nala seria el que anomenem un nen sumís,
Un nen somís és el que accepta el que el seu pare li diu. I això ens ho trobem a la vida real molt. O sigui, segur que els que tinguin nens petits en edats fins a 10 anys, aquests caràcters estan molt ben definits. Hi ha nens que li dius una cosa i en seguida et fa cas. En canvi, hi ha altres nens que són més rebels, que són més contestataris, són més inconformistes, que sembla que vagin per lliure, que sembla que tu els diguis una cosa...
I que automàticament hagin de fer la contrària, no? Són perfils de nens diferents, no? Llavors, en aquests perfils de nens, doncs ens trobaríem el Simba, que és el protagonista, que entraria en aquest nen rebel, no? Que el seu pare li diu, no vagis allà on estan les llenes, i el dia següent ahir, allà, diguéssim on estan les llenes. Clar, això li porta a una sèrie de problemes,
i li porta, diguéssim, a enfadar-se amb el seu pare, li porta a enfadar-se amb la seva amiga, i li porta alguns problemes en la seva vida real que, diguéssim, això els intenta solucionar en la seva vida adulta. Llavors, aquí és on veiem a la pel·lícula
Recordem que en la pel·lícula el que acaba passant, el punt tràgic de la pel·lícula és quan mor el seu pare en una estampida per allà i llavors el pare es mor i ell se sent culpable d'aquesta mort i fuig. Aquesta fugida del jove lleó
És una fugida molt clàssica en els éssers humans. Ens passa una cosa que ens descol·loca, ens fa perdre allò que entenem com funciona tot el nostre entorn. L'equilibri, no? Exacte, perdem aquest equilibri i no som capaços de sortir-nos. I què fem? Doncs, a la pel·lícula el que fa és fugir.
I en aquesta nova etapa que troba a la fugida, coneix a dos personatges que s'han fet superfamosos, que són el Timón i Pumba. Aquests, no sé exactament quins animals són, però són un port sengla i una altra cosa, que no sé ben bé què és.
En aquests dos personatges, tot i que representa que són animals adults, el seu estil de comportament, diguéssim, són nens. Són nens que el lema és akuna matata, no? Akuna matata és no et preocupis de les coses, el que hagi de passar passarà, no? I per què preocupar-nos, no? És una manera d'afrontar els problemes, d'acord? No preocupar-se.
Sí, és una manera potser no gaire efectiva. Però en el fons continua sent el que ha fet ell, és a dir, ell fuig, no? Sí, ell fuig. I això el permet fugir. Exacte. En aquesta fugida ell troba dues persones que, curiosament, fan el mateix que ell, que és fugir, no? I clar, dos més un és un grupet de tres que és bastant guai, no? Llavors, en aquest grupet de tres, doncs, ell s'hi sent a cust, no? Perquè ell se'n dona compte que allò que és tant la tormenta
que és els remortiments per la mort del seu pare, aquí no els sent, perquè el passat és passat, ja està. Llavors, la pel·lícula transita durant un temps en aquesta forma de viure. Diguéssim que en aquesta etapa d'adult, que ja no és tan un nen, de fet aquesta transició de cadellet a adult a la pel·lícula està molt ben representada a través d'una cançó,
I es veu que aquesta evolució, doncs, tot i que ell físicament evolucioni, la seva manera de veure el món no evoluciona i segueix amb el... No ens preocupem, no? Ja. Però, clar, això, evidentment, com tots entendrem, és una mica la moralina de la pel·lícula, doncs, no s'aguanta. No li dura per sempre, clar. No s'aguanta. A la pel·lícula el que li passa...
És que, curiosament, es troba un dia amb l'antiga amiga de la infància, no? I és l'anala, no? L'anala aquesta, sí. Llavors, clar, ell no sap com... Clar, torna a veure un trencament amb el seu esquema, no? Diu, ostres, jo he fugit del meu regne per oblidar-me de tot això, i ara se'm presenta aquesta noia aquí davant, i com l'hi explico jo que està tot aquest temps fora, no?
I, clar, aquest trencament ell també el sobta, no? I acaba de, diguéssim, acaba de trencar-se amb l'escena aquella del mico que li diu, doncs, el teu pare sí que segueix viu, no?, d'alguna manera. Llavors, aquí és on es produeix el trencament, el que diríem, d'aquesta forma d'entendre el món, no?, d'aquest adult que acaba d'evolucionar del tot. Ja no és un adult de dir les coses passen i no ens preocupem, sinó que s'hi enfronta. Exacte.
Llavors, el que ella es troba és amb aquesta figura del Mico. Aquesta figura del Mico és una figura molt curiosa a la pel·lícula perquè, d'alguna manera, el que fa és li posa enfront al seu pare. Aquest estil de comportament que somia el pare, el rei, diguéssim, el rei-rei, doncs, clar, quan mor ja no hi és i aquest Mico el que fa és que li recorda que hi ha aquesta figura i li fa veure que
D'alguna manera, la seva responsabilitat és ocupar aquest lloc. I la figura està molt ben trobada, la del mono aquest, perquè d'alguna manera no és el pare crític que era el seu pare de dir-li aquests són els fills. No és l'autoritat, no? No és aquesta autoritat, és una mica com un guia.
O sigui, el micro es presenta com un guia que li guia cap on està el seu camí. És una transició molt ben trobada que passa d'aquest adult a, finalment, a aquest pare. Diguéssim que a la pel·lícula, finalment, decideix tornar.
decideix recuperar el seu regne, etc. I l'escena, evidentment la pel·lícula no s'eterna, i acaba quan ell és pare, no? I no sabem exactament quin tipus de pare hauria sigut. Ja passa després, no? Clar, clar. Tu quin patró creus que farà? Repetirà? Canviarà? O això realment deu depèn de les circumstàncies?
Doncs és molt curiós, perquè l'etapa adulta, és a dir, la prèvia al pare, per entendre'ns, és una etapa en la qual les persones ens qüestionem molt el que ens han ensenyat abans. Clar, jo m'imagino que ell, si estiguéssim aquí ara suposant coses, eh?,
Ell, com que ha tingut una experiència que és molt diferent de la que va tenir el seu pare, és a dir, representa que el seu pare és la tradició, representa els ancestres dels reis, aquestes coses, i clar, hi ha viscut una experiència totalment oposada a aquesta, hi ha viscut una experiència...
on ha viscut, diguéssim, l'altra cara de la moneda, la de no et preocupis pels problemes, no? Potser això, quan ell torna i quan és rei, això li dona aquest contrapès, no? De dir, n'hi ha les dues possibilitats i potser l'equilibri entre les dues és la que ell troba o la que ell s'hi troba més còmode, no?
Aquesta és una mica la possibilitat més sana d'afrontar les coses, no? L'altra seria renunciar a una de les dues. Però, clar, no... És massa, no? També? Sí, és molt arriscada. A més, les persones, quan renunciem a una part important de nosaltres, a la llarga ens pas factura, també. És a dir, no ens sentim còmodes del tot, no?
És a dir, una mica el més complicat de quan vivim situacions o moments de la vida molt diferents és aprendre de tots dos i veure quin és el punt intermitge amb el que un se sent còmode. Clar. I possiblement... S'ha d'anar provant, per tant, no? Exacte.
Sí, sempre una mica una de les coses que s'entreu d'aquesta pel·lícula és això, no? Que no són coses incompatibles. Tu pots haver sigut el fill del rei i, a més a més, tenir la teva etapa akunamatata, no? És a dir, i l'important de tot això és què n'aprens, no?, de totes aquestes etapes. I al final, quan acabes de tot aquest aprenentatge, doncs, el que en surti de tu, doncs, que sigui una cosa, doncs, que sigui...
que sigui la part bona de cadascuna de les dues. Clar, clar. Doncs jo crec que ara m'han ficat a tornar a veure la pel·lícula, eh, Francesc, i veure-la des d'aquest punt de vista, no?, amb aquesta mirada analítica, que suposo que es podria fer en moltes altres pel·lícules, no?, d'aquestes en clau infantil, també. Sí, de fet, a Hollywood tenen molt en compte tot això dels tipus i els rols, els tipus de persona, els rols, no?, i sobretot a les sèries, no tant a les pel·lícules, perquè tenen poca estona, són dues hores màxim, no?,
Però a les sèries de televisió, que són moltes hores, el tipus de personatge que... O sigui, tenen molt en compte que cada personatge tingui un caràcter molt ben definit, no? Llavors, sempre analitzar-ho des d'aquest punt de vista psicològic també sempre és... Hi ha uns roles marcats, no? Sí.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Francesc. Avui amb aquest remember també del Rei Leon, que ja deu fer més de 20 anys ja, d'aquesta pel·lícula. De fet, sí. És el 94 o sí? Doncs 20 anys, exacte. Ara fa 20 anys. Gràcies i que vagi bé fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Adéu, bon dia.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
I a aquesta hora servem la Mercè i la Cristina com cada 15 dies. Molt bon dia a totes dues, què tal? Molt bon dia. Per fer tertúlia, una mica de tertúlia d'actualitat. Avui, mira, us he triat jo el tema, d'alguna manera, perquè ahir em va cridar l'atenció que un dels articles o un d'aquests reportatges que apareixia...
al diari Ara i que parlava d'un tema que altres vegades ens sembla que l'hem tocat aquí d'alguna manera, que és el dels sous o la representació, potser més que els sous en aquest cas que hi ha, de les dones en el món de moltes grans empreses, que s'han fet molts avenços, també ho hem dit altres vegades, per la igualtat.
entre dones i homes, però en el món de la direcció d'empreses, possiblement per la conciliació, encara hi ha moltes diferències i hi havia uns gràfics on parlava d'aquestes diferències, per exemple.
Y, además, subraya el artículo que en España, por ejemplo, del 2011 hasta ahora ha subido un 2% los cargos directivos de mujeres, pero en España solo un 1,11%. O sea que, además, vamos a la cola. Ya. La que tampoco sorprende, ¿no?, en aquel sentit, suposo. No, es que no sorprende. O sea, no se dice con una gran sorpresa.
De fet, justament dels països, lligat amb altres qüestions, es parla moltes vegades que a Espanya la conciliació laboral és difícil, no només per les dones, sinó per qualsevol tema familiar, que els horaris tot ho complica i per tant també lligaria. I que, a més, sembla que sigue siendo responsabilidad de la mujer
Que, bueno, el trabajo tiene que... Si tú tienes hijos, te has de organizar y el del hombre puede estar libre al 100%. Es un poco mentalidad aún de la mujer española.
que no puedes estar... Hay muchas mujeres que intentan... Trabajan los hijos, la casa, todo, y hay muchos hombres que son a lo mejor sus parejas y te das cuenta de que son trabajo, trabajo, trabajo, porque el otro ya se ha organizado. Jo crec que això a petita escala sí, almenys l'entorn que jo conec sí que crec que ha canviat i que ja no és així. El que passa és que amb càrrecs grans...
És molt difícil perquè el sacrifici ha de ser molt més gran. No, i que tu imagínate, si en cargos grandes la mujer no llega, como el que tiene el cargo grande és ell, ell no se té que preocupar de lo demás perquè lleva més diner. Llavors, eres tu que a lo mejor tienes que reorganitzar-te. I com tot és qüestió de diner, al final...
Encara tenim una mica la cultura que la dona és la que s'encarrega de la casa i dels fills, i l'home és el que porta els fills. Això crec que sí que canvia, almenys potser per la meva generació. Ho sabes lo que pasa, que para que canviï... Justament, per el que dius, la teva generació comença a canviar, però clar, la teva generació encara no ha arribat a aquests llocs de directivos.
per fer aquest canvi... Per fer el salt, no? Exacte, no? Això trigarà... Clar, això es demana en llocs més de gent de 50 anys, no?, directius... Clar, clar. Que diguéssim, o sigui, que encara portem una mica, vull dir, carregant, vull dir, amb aquesta... Com aquesta motxilla. Exacte, exacte. I en definitiva, o sigui, es veu molt en els...
a les famílies, encara que siguin joves, amb temes com qui porta els nens al metge, qui se'n cuida de tot el que és... La logística. Exacte, la logística.
és un exemple, ja només com a mare no d'escola, és que ja ho veus, qui va anar a buscar els dents a les escoles? Jo crec que això és diferent, no, en aquest cas? No, perquè és un tot. És el mateix, és un tot. Però hi ha molts pares que s'encarreguen justament de... Sí, però si tu et fiques a la porta d'una escola...
Jo ara, perquè els meus fills ja venen sols, ja no haig de fer res, però si de tant en tant els haig d'anar a buscar, allò que et quedes allà esperant, i veus el 80%, si vols, però majoritàriament segueixen sent mares. Sí que hi ha pares, clar que veus pares, però majoritàriament són mares.
I aleshores allò que sents el que parlen, no? Vull dir que elles són les que han muntat les butxilles, elles són les que han organitzat esmorzars, elles són les que s'encarreguen de tota la logística dels fills. O sigui, no sents que, ah, no ho sé, ho porta el meu marit. Això no ho sents.
En canvi, si un home diu, ah, doncs no sé, la meva dona, això sí que ho sents. Clar, o sigui, ja són a petita escala, o sigui, el dia a dia sí que encara, o sigui, veus com els rols encara estan molt marcats. Això no vol dir que ara, evidentment, els homes col·loquin més rentadores, fiquem per cas, no? Més rentadores, vull dir que fa 20 anys enrere. I que si tienen un horario que les permita llevar al niño al colegio, lo lleven. O recogerlo.
però també casos per exemple a l'escola que a vegades fan representacions i coses i convoquen els pares les mares acostumen a estar
I els pares, allò que els veus, que arriben corrents. Aunque trabajen, se lo han organizado. Exacte. És com si la feina d'ells és més important, estan més ocupats. I dius, bueno, en definitiva és el mateix. I en realitat no estan més ocupats. No. Porque cuando entonces, a lo mejor, se tienen que hacer toda esa logística, se atabalan.
Però en el fons l'home encara segueix pensant, o sigui que la seva prioritat és la feina. Sí. Jo crec que en aquest cas sí que pot ser diferent perquè també hi ha moltes dones que crec que aquesta ambició per la feina ara la tenen molt alta, ho dic perquè crec que ara sí que en aquest cas...
D'acord. Sí, ja discreparia. Sí, però una flor no fa primavera. Sí que hi ha casos de dones que en aquest camp es comporten igual que els homes. Però hi ha moltes dones que no. Vamos a ver...
Hay 21.440 hombres directivos y 9.770. Para estas 9.770 o tienen un marido que colabora o tienen una chica de servicio o tienen tres chicas de servicio. Porque si no es imposible que con los horarios que hay hoy en día para los directivos, los viajes...
Es totalmente imposible que sea ella la que lleve la logística de su casa. Imposible. Y para estos hombres lo tienen totalmente asumido, con lo cual su trabajo es llegar a... Pero se da por sentado que toda la logística de su casa y de su vida, porque si no la tienen cubierta ellos no llegan a este puesto.
O igual... Un padre que se tenga que preocupar de todo lo que hemos estado hablando no tiene el tiempo ni para viajar, ni para centrarse en su trabajo, ni para estar en lo que tiene que estar. Eso es así.
Hi ha una cosa molt clara. Ara jo exposaré el meu cas. Quan nosaltres vam decidir tenir fills, el meu marit viatjava i jo viatjava. I no teníem... No podíem comptar ni amb pares, ni amb germans. Exacte. Aleshores vam dir... Otra cosa és madres, abuelas, que esto es otro tema interesante. Com ens ho fem? Volem tenir fills? Com ens ho fem? Al final va ser...
Qui guanya més en aquests moments? Mira, igual que jo. Qui guanya més en aquests moments? I ens ho vam repartir i vam dir, el teu sou és el més alt dels dos? Ell va ser el que s'encarregava de portar el sou i jo de carregar-me dels crios, d'ampliar la família. I no és difícil que el que gane més sigui ell. I us en van a dir-ho?
no perquè també les coses han anat bé però clar, ara tu suposa que en el moment en què jo començo a tenir els bebès perquè clar, són bebès i tu dius, la meva feina ara jo no puc encarregar-me no puc deixar un bebè i ara me voy de viaje tres dies és impossible si en aquell moment hi ha un problema greu dintre del matrimoni hi ha una crisi i hi ha una separació
Literalment, jo em quedo amb el cul de l'aire. Clar, vull dir, és una decisió en la que has de dir, bueno, me l'estic jugant perquè no només, o sigui, és els meus fills, vull dir, sóc jo com a persona. Vull dir, has d'estar molt segur. ¿Cuántos casos conocemos que ha pasado eso? I no me n'arrepenteixo per això. Per el que estic dient, ha anat bé, al cap d'uns anys jo he pogut retornar a la meva feina. Però quantes amigues tuyes no han ido bien?
Unes quantes. El 50%. Però també és un tema, o sigui, que ens vam seure a la taula. No va ser una cosa allò de dir, és que ja es dona per suposat. No, no, vull dir, el vaig seure a la taula i parlem-ne i que quedi clar. ¿Y sabes lo que pasa, además? Que durante todos estos años...
En Catalunya hay lo que se llama, y ahora no me va a salir, el tema de los bienes. La exploración de bienes. Vale. Pero durante todo ese tiempo, entonces, ¿qué pasa? ¿Es de él todo lo que ha hecho? Aquí hay otro problema también. En principio no, ¿no? Hombre, es que eso es un equipo. Supongo que la llei defensa en aquests sentits.
Aquí en Cataluña no.
Sí que tens una compensació, vull dir, si hi ha una separació, vull dir, bueno, després, bueno, el que ja sabem, tot passa per judici, i llavors, vull dir, el millor decideixen, però és una lluita. ¿Cuántas mujeres, entonces, se separan y están a expensas de que les pasen una pensión ridícula? Que no llegue. Clar, clar, que et seria un altre tema. Ridícula. I també hi ha homes que se separan i les tienen que seguir... Claro, estamos hablando de directivos, no estamos hablando de gente que no tiene... Eh?
Sí, sí, exacte. A nivell directivo. Efectivamente. O sea, porque también hay hombres que salen súper perjudicados porque si ellos ganan 1.000 euros y han de pasar 800 a la mujer, no pueden comer. Eso yo no lo toquemos porque es otro tema, pero un directivo que entonces a lo mejor ha tenido una persona al lado que ha renunciado que esto que lo otro y luego si hay una separación, la mujer se queda a dos velas.
Sí, sí, clar, en aquests casos és per això que s'ha d'insistir, no, també, que no es tingui tant en compte o que ja se't pot defensar. Y no es mentalidad de la mujer, no lo creo. Es mentalidad del cargo que te van dando. Bueno, però és que, a part, també hi ha una cosa, és que aquí també tenim una cultura, que ja ho hem parlat altres vegades, que...
que quantes més hores estàs a la feina sembla que siguis més productiu, quan no és veritat. No és veritat. A l'estranger, per exemple, a una hora, a les 5 de la tarda, tothom ha plegat, i a les 6 tothom està sopant a casa seva. O fins i tot els ajuts de la baixa maternal, que a Noruega pots prorogar-te fins a dos anys. I que poden ser los dos. A mi no está mal visto. En canvi aquí te coge de baja maternal un directivo y se monta la de Dios.
És imprescindible i, per tant, queda substituït. És una costa cultural. Exacte. És un tema cultural, però a la vegada, les costums també acompanyen aquesta cultura. És a dir, si els horaris laborals variessin,
també ajudaria que el canvi de mentalitat fos més fàcil es traslladés una mica més a favor de la dona una coherència clar, perquè aleshores sobretot la gent jove que ja ho té molt més clar els seria molt més fàcil poder tenir l'opció d'una o l'altra cosa que ara poca opció també els hi donen les empreses
O sigui, també és un tema, o sigui... De conciencia. Clar, clar, vull dir, és una... No només és una... És que la gent, o sigui, desitgi aquest canvi, o que vulguin fer aquest canvi, sinó amb el que es troben, amb el que es troben, clar, vull dir, quants homes, vull dir...
Els horaris laborals acostumen a ser com molt d'hora, a les 6 o a les 7. A les 6, el que són autònomes i d'allò, acostumen a plegar a les 6, però el que són oficines, encara que l'horari sigui plegar a les 6 o a les 7, és que no hi ha ningú que se'n vagi. Perquè, clar, si tu te'n vas a l'hora marcada, estàs molt mal vist.
Això realment... I més els directius. Com més tard se'n van, o sigui, més, vull dir, es tenen com gent treballadora, gent que... L'últim que marxa, no? El primer que arriba i l'últim que marxa. Exacte, vull dir... En canvi, igual s'haurien de començar a canviar. De fet, ja, un altre dia en parlarem, perquè avui se'ns acaba el temps, però d'aquesta proposta que s'està com començant a treballar, jo la veig interessant però molt difícil, perquè seria per canviar molts hàbits culturals, que és aquesta d'intentar canviar
No sé com es diu el funcionament horari, d'alguna manera, i aconseguir que tot sigui més, que potser les botigues també tanquin abans, evidentment, que la gent plegui abans, i que tot plegat, comencem abans, eh, si cal? Però si tenim l'euro, com en Europa, si tenim... Seria lògic. Si los llamamos europeos, si todo es Europa, però en canvi, para las cosas que se consideran que pueden ser buenas, esto no porque mira las mentalidades, venga, hombre...
Me parece ridículo. Además es que hay artículos llenos de extranjeros que se ríen de nosotros por culpa de esto. Porque dice que es imposible que todas estas horas sean productivas. Con lo cual estás en internet, en el Facebook y tocándote las narices.
A més, hi ha moltes empreses que pleguen a la una i mitja i també no obrir a la cinc. I que vas a volver a les quatre i media, cinc. Exacte. Llavors dius, home, aquest temps és perdut pel propi treballador, perquè també depèn d'on t'estiguin, és que ni tan sols puc anar ni a casa. Suposo que ve d'un temps en què la gent potser tenia la casa més a prop i es podia... No, jo crec que és mentalitat, el que tu has dit, Mercè. Si tu sales de tu casa a les siete i media, ocho, i llegues a les nueve, tu eres treballador.
I encara que al migdia hagi tingut aquest espai. I encara que t'estés leyendo un libro en el cotxe, o encara que estés amb el LinkedIn o el Facebook o les redes sociales, o da igual, tu eres trabajador. El caso es no estar en la familia, con lo cual es imposible.
És un canvi d'aquests que suposo que potser també amb el temps s'han ja fent, perquè si no... Doncs jo no mira... Fixa't que justament, o sigui, agafant un punt que acaba de sortir, és el fet, o sigui, que com... O sigui, el fet que ara els avis estan fent de cangurs. Per què? Perquè pare i mare estan treballant. Sí, esto es cierto. Però si no estan el pare i la mare...
Pero tampoco a lo mejor es el tema de lo de los directivos. Porque contra más estudios y más nivel social y más los abuelos no se quedan con los niños, se quedan con chicas. Entonces, claro, el asunto es que aquí ya las abuelas es clase media para abajo.
que tiras de ellas por un nivel económico. Pero si tú, tu vida la tienes resuelta, claro, las abuelas pues vienen de visita, te pueden ayudar. Pero no sé qué, porque yo conozco gente que le limpian la cara esa. Pero ese es un tema distinto. El de los directivos es, entonces llega un momento que dices, bueno, ¿y tú tienes hijos para que te los críen otros?
Clar, aquest seria ja un altre tema. En parlarem un altre dia, si en cas, perquè avui se'ns acaba el temps. Moltes gràcies, Mercè i Cristina. Tornem aviat d'aquí. Que vagi bé. Bon dia. Molt bé. Bon dia.
7 minuts i la 1 al migdia. És moment de tancar aquest just a la fusta d'avui dimarts 18 de febrer. Agraïm per tant a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono, els serveis informatius, el Carles Hernández de Rius, la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Maria José Guzmán, que és la presidenta de l'Associació de Consumidors Catifa Verda de Mas Lluís.
Hem fet tertúlia amb la Costi Rubio i la Maria Camps i, a més a més, també hem tingut temps de parlar de coaching amb el Francesc Corbella i ara de fer tertúlia amb la Marce i la Cristina. Us ha parlat des de les 10 Carme Berdó i tornarem demà amb més coses, com sempre, des de les 10 i fins a la 1 del migdia. I ara us deixem amb els Sánchez Notícies, edició migdia, càrrec de l'Andrea Bueno.
Per part nostra, res més que passeu un molt bon dimarts i mentre ens acostem al punt horari de la una per sentir les notícies, el que fem era escoltar avui un tema de Roger Mas, titulat La caseta d'enlloc.
Són les set del matí, lluna d'abril, diumenge de Rams, i a la caseta d'enlloc, brossa d'ahir, ja hi hem embarcats. La vella del fons del Pogu, cent mil diumenges que dorm, i amb un esqueix de cançons,
Ensurt el sol. Ensurt el sol.
Estan a punt d'arribar a ligues negres, amics i parents. Petita festa que fem, perquè volem amb les veles el vent. Hi ha l'home aquell del carrer i el vell sorrot bandoler. De mica en mica avui sí.
... ... ... ... ... ...
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
No sé l'estampat d'estrelles, la gran xera s'enfiler. Quan davant aquesta alzina ja l'hegués dins una mió.
Arnes, dragons i gulianes, des dels balcons n'os aguaitem. Per fer es boniacs i cabrotes, cap dins del bosc us atrauen.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
L'ANC instal·la un punt fix de recollida de vots per la independència al Centre Cívic Salvador Espriu. La campanya Signa un vot per la independència té com a objectiu recollir signatures per reivindicar una sèrie d'exigències al Parlament i als càrrecs electes.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jós Notícies edició migdia d'avui dimarts 18 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Òmnium Cultural tindrà secció a Sant Just. La trobada de la setmana passada per parlar de la campanya pel referèndum va donar lloc a la creació de la branca Sant Justenca. La setmana que ve es tornaran a reunir. El centre d'estudi Sant Justenc segueix endavant en la seva idea de canviar els rètols incorrectes dels carrers i parades d'autobús del municipi. Sembla ser que hi ha plaques que no diuen el que haurien de dir. Volen fer arribar la proposta a l'Ajuntament.
I el nucli convoca demà dimecres la primera reunió de festa major. La Comissió de Festes de Sant Just vol començar a preparar la festa gran del municipi i per això convoca tothom qui volia aportar idees a una primera trobada.
Bon dia. L'ANC ha instal·lat un punt fix de recollida de vots per la independència al Centre Cívic Salvador Espriu. Aquest punt és a l'equipament tots els dimarts de 7 a 9 del vespre i el primer i tercer diumenge de cada mes. La campanya Signa un vot per la independència té com a objectiu recollir signatures per reivindicar i demanar una sèrie d'exigències emparades en el dret a petició reconegut a l'Estatut, la Constitució i avalat per la legislació internacional. Sant Just Notícies.
La primera reivindicació s'adreça al Parlament perquè faci tot el possible per aconseguir una consulta vinculant per preguntar als catalans si volem ser o no un estat independent. La segona petició és pels càrrecs electes i demana que en cas que no es pugui celebrar la consulta es consideri aquest document com una papereta de vot pel sí a la independència. Ligia Espejo, secretària de Sant Joc per l'Independència, ha explicat l'objectiu d'aquest punt de vot. A més de fer les paradetes que anem fent, tenir un punt sí,
de referència era bo. Sobretot els diumenges, pensem que ha de ser una mica una espècie trobada, una espècie trobada informal, de debat, fins i tot la plataforma de sortida del proper projecte de l'Assemblea, que estem a punt ja de tirar endavant, que és el país de tots.
A Sant Just ja s'han fet algunes campanyes per recollir vots en el marc d'aquesta campanya. I ara el centre cívic Salvador Espriu serà aquest punt fix on podreu depositar els vostres documents. A més, una altra idea de l'ANC és fer d'aquest punt una plataforma de sortida, com sentíem, del nou projectat de l'Assemblea, El País de Tots. N'ha parlat Lígia Espejo. D'anar a buscar totes aquelles persones que tenen dubtes o que no ens coneixen encara o que tenen un cert recel perquè els manca informació o veuen pros i contres...
poder-ne parlar i poder-ne treure prou explicacions i argumentari, com perquè acabem sent molts, va destinat a ampliar la majoria social a favor de la independència.
segueixen fent campanya pel sí-sí al referèndum del dia 9 de novembre i per això a banda de seguir fent recollides de signatures volen promoure el debat. Per això conviden a tothom qui vulgui acostar-se al punt fix del centre cívic Salvador Espriu els dimarts al vespre i el primer i tercer diumenge de més, ja sigui per explicar els arguments a favor de la independència a les persones indecises o bé per aportar propostes. Segons Lígia Espejo, secretària de la secció local de l'ANC, encara cal aglutinar més gent.
Persones que venen a col·laborar, a donar-nos suport, o que ens aturen pel carrer i ens diuen estem molt contents del que feu, seguiu endavant. Això ens anima molt i ens agrada. Ara bé, hem de ser més. Sabem que hi ha molta gent que està amb nosaltres i no ens venen a veure. I ens encantaria que ens vinguessin a veure, perquè tenen moltes coses a portar, a parlar, a dir propostes.
A banda del punt del Centre Cívic Salvador Espriu, l'ANC seguirà recollint vots per la independència aquest divendres davant del mil·lenari d'11 a dos quarts de dues i dissabte al parc de Joan Maragall. A més, els dies 22 i 23 de març es farà una nova recollida massiva arreu de Catalunya i la secció santjustenca de l'ANC també s'assumirà. Trobareu més informació al blog de la secció local de l'ANC santjustperlaindependència.blogspot.com
Sant Just Notícies. I quan passen 5 minuts de la 1, seguim en clau política. Òmnium Cultural tindrà una secció a Sant Just. La trobada de la setmana passada per parlar de la campanya pel referèndum va donar lloc a la creació de la branca Sant Justenca de l'entitat. La setmana que ve es tornaran a reunir per establir les tasques dels propers mesos. Sant Just és el municipi del Bas Llobregat amb més socis i sòcies a Òmnium Cultural. Sant Just Notícies.
Del nostre municipi, 150 persones pertanyen a Òmnium. Per això, alguns dels seus integrants han decidit crear la branca Sant Justenca per tal de difondre els seus objectius a nivell local. El principal objectiu d'Òmnium Cultural a Sant Just serà treballar per fer campanya pel dret a decidir i també per fomentar el debat al voltant de la consulta, a més de fer arribar el missatge a favor del dret a decidir i de l'estat propi entre els indecisos.
La setmana que ve es farà una nova reunió de la secció local d'Òmnium Cultural. Serà a l'Ateneu, on es faran habitualment les trobades del grup. Encara això sí està per determinar si serà dimecres o dijous al vespre. La reunió establirà les tasques que farà la secció els propers mesos abans del referèndum del 9 de novembre.
I ara parlem d'educació, perquè les escoles de Sant Jus s'estan preparant per la preinscripció amb les jornades a portes obertes als pares i mares del municipi. L'escola Canigó ha estat al primer centre en fer una reunió amb els pares ahir a la tarda i la següent serà demà al matí. La setmana que ve serà el torn de l'escola Montseny. La seguiran Montserrat a l'Institut. Sant Jus Notícies.
Cada any els centres educatius de Sant Just fan jornades a portes obertes adreçades als pares i mares per tal que triïn l'escola on apuntaran els seus fills i filles. Serveixen, per tant, per explicar el projecte educatiu dels centres, a més de les activitats complementàries que s'hi ofereixen. Eloi Sala, director de l'escola Canigó, ha detallat al Just a la Fusta la metodologia del centre.
global de les persones l'objectiu prioritari que com a escola tenim és que tots els nostres alumnes finalitzin aquesta etapa amb les competències bàsiques assolides vol dir que adquireixen tots aquells aprenentatges que han de ser la base de la seva posterior educació
El projecte educatiu de l'escola Canigó es va aprovar l'any 91 i s'ha anat actualitzant i renovant per adaptar-lo als nous temps i a les noves necessitats educatives. L'escola ofereix dues línies AP3, per tant, 50 places, disposa de servei de menjador i activitats extraescolars i a més requereix el compromís dels pares a l'hora d'implicar-se en l'educació dels seus fills. Eloïsa l'ha explicat com són les jornades de portes obertes a l'escola. Primer, si els hi doni ja un dossier informatiu força complet,
Es fa tota la reunió amb una pel·lícula que dura uns 14 minuts, també amb un PowerPoint, amb la intervenció de membres de l'equip directiu i de professors, i al final, evidentment, hi ha un torn de preguntes, però tot i així també els donarem la possibilitat de sol·licitar, si continuem tenint algun dubte, una entrevista personal.
La segona i darrera visita a l'escola Canigó serà demà a les 9 del matí. La segona escola en fer jornada de portes obertes serà a Montseny la setmana que ve, dilluns 24, a les 4 de la tarda i dijous 27 de febrer a dos quarts de 10 del matí. Ja el març serà el torn de l'escola Montserrat el dia 6 a les 4 i el dia 7 a dos quarts de 10 del matí i també de l'Institut amb una única visita el dia 6 de març a un quart de 7 de la tarda. Les jornades de portes obertes a l'escola Brassol Municipal Marrec seran els dies 24 i 29 d'abril.
Sant Just Notícies. Aquestes visites a les escoles serveixen per explicar als pares i mares l'organització del projecte de cada centre i per ensenyar les seves instal·lacions. Tot plegat, com dèiem, de cara al procés de preinscripció del segon cicle d'educació infantil, primària, centres integrats i educació secundària obligatòria que es farà de l'11 al 21 de març.
Totes les reunions a les escoles de Sant Just s'han programat de manera que no s'entorpeixi l'assistència dels pares i mares a les visites d'altres centres. Per a més informació sobre les jornades de portes obertes i sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions, podeu consultar el web de l'Ajuntament, www.santjust.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. La 1 i 9 minuts del migdia. El Centre d'Estudis Sant Justenc segueix endavant en la seva tasca de canviar els rètols incorrectes dels carrers i parades d'autobús del municipi. La seva vicepresidenta, Maria Quintana, assegura que hi ha plaques que no diuen el que haurien de dir i per això l'entitat les està recollint a través de fotografies. Ho ha dit el Just a la Fusta.
Ja hi ha qui se n'ocupa d'anar fent fotos i tot això per portar-ho després a l'Ajuntament, dels grans disbarats i petits disbarats que hi ha a la nomenclatura dels nostres carrers i de les nostres parades d'altoús.
L'objectiu de l'entitat és fer arribar la inquietud del centre d'estudis a l'Ajuntament de Sant Just, de manera que es canviïn aquests ètols o plaques. Els cartells a les parades d'autobús són competència d'altres organismes, com TMB o l'Entitat Metropolitana del Transport, però, segons Quintana, l'Ajuntament de Sant Just pot intercedir-hi per modificar-los.
Ho hem destacat en titulars. El nucli convoca demà dimecres la primera reunió de festa major. La Comissió de Festes de Sant Just vol començar a preparar la festa gran del municipi i per això convoca tothom qui vulgui a aportar idees a una primera trobada. Sant Just Notícies.
El nucli vol que construeixin la festa al major nombre d'entitats i persones possible. Per això la trobada de demà servirà per tenir un primer contacte i per anar proposant idees. Jusfos Salva és un dels integrants del nucli i donava més detalls a la penya del morro. L'any passat ho vam començar a fer, l'any que es va potser començar a fer una mica tard, i aquest any veiem que allò és el que realment ens interessa com a comissió de festes, que la gent participi i que les entitats vinguin i diguin la seva. I bé, esperem que les entitats, sobretot primer, que vinguin.
que vinguin les màximes possibles, tant entitats com associacions, com gent del poble, veïns mateixos. No cal que sigui una entitat exclusivament. La idea és que tota la gent que hi assisteixi proposi idees, activitats i suggeriments per muntar una bona festa major 2014. Per tant, la idea del nucli és convertir-se en un element coordinador d'activitats i entitats, més que no un element organitzador. Ho ha explicat Just for Salva.
Més que en què poden participar és com construïm la festa. O sigui, nosaltres hem enviat una carta dient, ei, la festa major cada cop s'està fent més gran, cada cop les entitats hi volen i hi participen més, i veiem que cada cop nosaltres la nostra feina ha de ser més de coordinació, ja no tant d'organització, sinó de fer que les entitats tinguin un punt en comú, que seran les reunions aquestes, on elles puguin esplazar les seves idees, els seus conceptes, les seves inquietuds, i entre tots trobar-hi una forma i donar-li la forma a la festa major.
Encara queda mitjany perquè se celebri la festa major, però ja s'han de començar a pensar temes, activitats i a contractar els grups de música que tocaran. La trobada de demà servirà per parlar de tot plegat i també per canviar coses que no han funcionat en edicions anteriors de la festa. El tema del llibret, que sí que va ser un èxit en sentit que la gent estava contenta,
Però, per exemple, vam fer un fall a un nivell de disseny del llibret. Les lletres eren petites, la tipografia no era la millor, la gent gran li costava llegir i tal. O sigui, la iniciativa era bona, però, per exemple, aquestes petites correccions s'haurien de fer en el llibret. Per exemple, el concurs de cartells, que ens va agradar molt, la idea sembla que agafa força, i repetirem un altre cop. O el tema del sopar, que, per exemple, volíem fideu a tothom i al final va ser arrossada, trobar una millor manera que no torni a passar el mateix que l'any passat. Demà també sí.