per poder sobreviure amb aquesta pensió. Per tant, creiem que s'està tocant allò que em deien, que no tocarien el moll de l'os, doncs creiem que ja estem tocant-os, ja portem un temps tocant-os. Avui es comemora el Dia Internacional de la Gent Gran. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, prop de la meitat de les persones que viuen soles tenen més de 65 anys. Notícies en xarxa
Justa la pusta.
Molt bon dia, et passen 5 minuts de les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui, dimarts 1 d'octubre. Un programa en començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just. Dona Andrea, bueno, aquí ja tenim a punt. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. 1 d'octubre, eh? Ja d'aquí res al Nadal, eh? Home, encara queda prou. Si no, prou.
De moment, avui torna a fer aquest dia de sol, anem encara una mica així com a mania curta, sandàlies, no? Sí, no és en la tarda. Encara no estem exactament dinsets en la tarda. Quan comenci a fer fred, no trobarem a faltar, llavors. Segur que sí. Bé, en tot cas, parlarem de seguida de les notícies de Sant Just, també de l'Actoritat General del Dia a través de la premsa d'avui i del Temps, amb el Carles René di Rius, que ens expliqui justament què ens espera de cara als propers dies.
I cap a tres quarts d'onze, avui també fem un canvi d'horari, parlarem de llibres amb el Diego Marcos de la Lloria Resenya d'Aquí Sant Just. A la segona hora tindrem també el Llorenç Rey, parlarem d'actualitat política municipal amb el portaveu de Convergència i Unió i a més a més també farem tertúlia amb el Jordi Farràs, el Pep Quintana i el Jaume Campreciós cap a dos quarts de dotze.
I a la tercera hora tindrem el Pep Quintana, que ens portarà aquestes curiositats que ens porta cada setmana. Una nova receta de cuina de l'Ateneu, el coaching amb el Francesc Corbella. I avui també tindrem la Rosa Maria Pujador, de la biblioteca... No, Rosa Maria Vallès, Vallès.
que ens vindrà a explicar quines són les activitats previstes per aquest mes d'octubre que avui comencem a la biblioteca per saber què és el que s'hi farà de cara a les properes setmanes. Tot plegat, des d'ara i fins a la una del migdia. Just a la fusta.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. I comencem parlant avui del mil·lenari, Andrea. Sí, perquè des d'avui els usuaris de l'equipament del mil·lenari han de dinar fora de l'espai després que ha deixés de funcionar el servei de bar. L'Ajuntament, però, ofereix un servei de restauració alternatiu a través d'un conveni amb diferents bars i restaurants de Sant Just, que serviran menús amb preus reduïts
per les persones llogateres dels pisos del mil·lenari. Els usuaris podran dinar per 8 euros en 4 restaurants, la Granjeta, Just Cafè, la Pizzeria Genluca i el Bar del Centre Cívic Joan Maragall. I el consistori s'encarregarà d'abonar la diferència. Recordem que l'empresa municipal Promunsa havia gestionat el servei de restauració del mil·lenari des del 2006, però el dèficit del servei ha anat augmentant amb els anys. L'any 2012, per exemple, era de 42.000 euros, 7.000 més que l'any anterior.
I tot i algunes mesures que s'havien pres del consistori, com reduir l'horari del menjador, la reducció del personal, doncs finalment no ha estat possible aguantar o mantenir aquest servei de bar i era precisament el que explicava l'alcalde Josep Perpinyà el mes de juliol.
Aquest servei de restaurant i bar està portant un dèficit molt elevat a Promunça, o a l'Ajuntament, és indiferent. Penseu que a un menú estàvem cobrant 7 euros i mig si eres resident dels pisos del mil·lenari, dels habitatges, i una mica més i és una persona de fora. El cost que teníem això gairebé eren 16 euros. És a dir, estàvem gairebé perdent el doble. Doncs el servei de bar i restaurant fins ara havia tirat endavant amb una aportació complementària de serveis socials, però els recursos d'aquesta àrea
es prioritzen per mantenir els col·lectius més afectats per la crisi o cobrint beques menjador. Davant d'aquesta situació, el juliol, el ple va decidir per unanimitat suprimir el servei de restauració del mil·lenari a partir de l'1 d'octubre. I avui és el primer dia en què ja no funciona aquest servei de barra. Molt bé, doncs aquesta és la primera notícia d'avui. Parlem d'altres qüestions.
Parlem d'una xerrada que tindrà lloc demà dimecres, adreçada al jovent de Sant Just. El cas del de joves organitza aquesta conferència adreçada a joves que estiguin interessats en treballar la temporada d'hivern als Pirineus. Les persones assistents podran informar-se sobre quins són els requisits per treballar en una estació d'esquí, així com conèixer els altres sectors on treballar els Pirineus en temporada d'hivern, ja sigui com a Cambrés, per exemple.
El ponent serà amb Niquel Alcina, que és president de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya, i la xerrada comptarà també amb la presència de Lluís Monfort, regidor d'Educació i Joventut de Sant Just, i de Joan Passaganyes, regidor d'Innovació i Ocupació. La xerrada informativa serà demà dimecres, començarà a les 6, es calcula que s'acabarà cap allà a les 8 de la tarda, i es farà el casal de joves, si esteu interessats.
Molt bé, doncs una proposta interessant també. I acabem parlant del Carrau Blau, que avui comença el curs. Exacte, i per Sant Just al carrer ja faran la primera exposició. Aquest curs les inscripcions han baixat una mica, entre altres coses, per culpa de la crisi, però l'oferta formativa dels tallers d'arts plàstiques per nens i nenes seguirà amb el mateix objectiu, estimulant la percepció dels infants a través de l'educació visual i plàstica. Enguany cal destacar que el Carrau celebra 32 anys.
L'oferta del curs s'adreça a nens i nenes de 2 a 15 anys, amb sessions de pintura, dibuix, gravat, modelat i escultura, experimentació amb materials reciclats, observació i recreació de la natura. Com dèiem, també es faran exposicions, la primera serà al Sant Just al carrer, i s'estudiaran pintors i artistes. Aquest primer trimestre es treballarà al pintor italià Morandi. I a més a més, una novetat que es va posar en marxa l'any passat, però com ha funcionat molt bé, aquest any també es manté,
és el Petit Carrau, que és un espai familiar per a infants de 2 i 3 anys, perquè els nens comencin a observar el seu entorn i a relacionar-se amb l'art. Una bona iniciativa. Molt bé, doncs també l'aplaudim des d'aquí. I així que veiem aquest repàs per les notícies de Sant Just d'avui. De seguida, l'actualitat general. Abans, però, la cançó que escoltem cada dia a aquesta hora, avui també és un descobriment... Sona un home que Antonio Font.
Pot ser al principi, sí. Es diuen... Oh, s'ha aturat, no. Es diuen Death for God i el tema es diu Bloody Leap. I bé, és una mica així com que avui comencem l'octubre, no? La tardor i tot plegat, doncs crec que és bastant... Pot ser bastant...
Una bona opció. Escolta aquest Deb For God. El seu primer àlbum es diu Lift After Defo i sembla que segons Indispot és un d'aquests més destacats del 2013 i que sobretot a nivell de tardor ens agradarà. Actua aquesta setmana, dia 4, divendres, a la sala Bicul. Molt bé.
Bona nit.
Bona nit.
Maybe I don't, maybe I don't Maybe I'm not ready for anything else Maybe you weren't ready before you left me Hold on, swingin' for now While you had me broke
Bona nit.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club T'hi esperem La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat
Per Maria Quintana.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Passen quatre minuts d'un quart d'onze, el moment ara de posar-nos al dia de l'actualitat general. I per això el que fem, com sempre a aquesta hora, és obrir diaris. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat
El qui és que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. I saludem per tant l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Comencem parlant del tema principal d'avui dimarts o d'octubre. I les portades avui destacen els pressupostos de l'Estat, presentats pel ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. El periódico, per exemple, ens diu Espanya empobrida, Catalunya relegada. Pensionistes, aturats i funcionaris seguiran carregant la crisi.
L'ajuda a la dependència, per exemple, perd el 46,7%. Les pensions només pujaran al 0,25%. Els interessos del deute es redueixen al 5,2%. I diu també oxigen per al teatre i càstig per al cine. Com dèiem, Catalunya és relegada, ens diu el periódico, que les inversions baixen el triple que la mitjana de les comunitats. Això és precisament el que destaca el diari ara en portada. Menys 25% d'inversió a Catalunya...
Pel que fa als pressupostos de l'Estat, les pensions pujaran només al mínim per més, que és aquest 0,25. Reducció dràstica del fons de competitivitat amb menys 24,5. La previsió de deute públic frega el 100% del PIB, un 99,8. I diu també que la despesa en funcionaris de l'Estat quasi es manté amb un menys 0,5.
D'altra banda, el punt avui, els números canten. En ple debat sobiranista, la inversió a Catalunya cau un 25,5%, i si ho considera la retallada, un càstig que dificulta el diàleg. En aquest sentit, ens diu creixement el gran sacrificat al pressupost. La pensió només pujarà al mínim legal, un 0,25%. Subsidis, aturi deutes, mengen el 54,6% del total.
Vèiem una fotografia de portada, una imatge de Cristóbal Montoro veient unes muntanyes de monedes. És una manera de l'evolució que han experimentat els pressupostos de l'Estat i bàsicament la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya des de l'any 2009. Déu-n'hi-do la reducció. I per últim, l'avantguàrdia és més...
potser més directa i amb menys dades que les altres portades, ens diu més austeritat. L'Estat invertirà l'any que ve a Catalunya només el 9,6% del total i les pensions pujaran un 0,25%, al mínim que fixar la nova llei. I és una manera més reduïda de tractar aquest tema a la portada de la Vanguardia. Doncs és com ens ho expliquen avui els diaris, almenys aquestes primeres impressions. Passem ara a actualitzar les notícies a través dels digitals que ens parlen d'altres institucions
històries. Almenys, en principi, el 324.at ens parla de Washington, d'aquest tancament parcial del govern dels Estats Units, aquest primer tancament parcial en 17 anys, després d'una llarga nit de votacions al Congrés, republicans i demòcrates no han aconseguit acordar cap ampliació del sostre de dèficit i l'administració nord-americana es troba en situació de paràlisi parcial sense diners per mantenir una bona part dels seus serveis i funcionaris.
També se'ns parla d'un nou sisme de 4,2 graus davant de la costa de Castelló. El més important ha estat de 4,2 graus a l'escala de Richter i ha estat percebut per la població de les Terres de l'Ebre. L'empresa que gestiona el projecte Castor d'Extraccions de Gas s'ha mostrat preocupada per aquests terratrèmols. El rebut de la llum s'ha pujat un 3,1% a partir d'aquest dimarts i, d'altra banda,
La CUP revela que elits catalanes busquen a Madrid una oferta atractiva perquè maneres desdigui de la consulta. És el que ha dit el diputat David Fernández als matins de Catalunya Ràdio.
I a l'Ara.cat també se'ns parla d'aquest encabent parcial del govern dels Estats Units, del terratrèmol de la costa de Castelló i també el vicepresident de Baden-Württemberg, que ha dit que els catalans han de parlar clar i decidir, ha assegurat també que les empreses alemanyes no estan preocupades. Ho ha dit Nils Schmid, com dèiem, a través de l'ACN, l'Agència Catalana de Notícies.
Més coses ara en clau internacional, Andrea, què ens expliques? Comencem parlant d'Itàlia i ens diu La Vanguardia, per exemple, que Berlusconi silencia els crítics. Sembla ser que el Cavalieri insisteix a fer caure el govern i dicta les seves condicions. L'ex primer ministre vol la ràpida adopció de diverses mesures fiscals i en la reunió amb els parlamentaris a Roma només va parlar Berlusconi amb aquesta actitud que té
l'exprimer ministre, tot el que està passant a Roma. I d'altra banda, m'agradaria parlar dels Estats Units perquè sembla ser que metges dels Estats Units han creat una pròtesi que entén les ordres del cervell. És la primera cama bionica, així ho titula el diari,
Un home de 31 anys que va perdre una cama en un accident de moto el 2009, ara pot tornar a caminar i pujar i baixar escales gràcies a una pròtesi bionica que entén les ordres que li arriben del cervell. Veiem aquest home que es diu Zach Botter, que va pujar a la Willis Tower de Chicago amb aquesta pròtesi, el veiem amb una fotografia.
I sembla ser que als 31 anys va tenir aquest accident de moto als Estats Units i 36 hores després de l'accident li van amputar la cama dreta a l'altura del genoll. I ara li han pogut instal·lar aquesta primera cama apiònica. Bons resultats per la ciència i la medicina.
Molt bé, doncs són alguns dels apunts internacionals d'avui. Atenció avui a la mirada que fem enrere. Per exemple, com és 1 d'octubre? Sí, és 1 d'octubre i parlem de pressupostos. Ara fa 20 anys, per exemple, 1 d'octubre del 93, el titular de La Vanguardia, a més m'ha sonat curiós fins i tot en nivell sintàctic o en format titular, perquè diu que en 1994 la despesa pública serà inferior...
a la de 1993. Diu que el ministre d'Economia, que era Pedro Solves, havia presentat aquest projecte sota el signe d'austeritat, solidaritat i reactivació selectiva. Recordem que a aquella època sortia d'una crisi molt més menor que aquesta, però en tot cas es deia que, a veure si tu que tens les dades de la mà i alguna cosa que s'assembli, la despesa pública d'esbordar les previsions amb més d'un 10%, diu que exportacions i augment de la inversió serien les bases de la reactivació al 94%.
congelació salarial dels funcionaris i pujada del 2,5% a les empreses. I pujava el preu del tabac i de l'alcohol per l'increment d'impostos. Curiós. Després se'ns deia també d'altra banda, en una altra ordre dels temes, que CET plantejava traslladar la producció de la zona franca a la seva nova planta de Martorell.
El 98 encara, fa 15 anys, no tenim pressupostos, se'ns deia que González demanava perdó a Catalunya, Pujol i Maragall. L'expresident del govern lamentava que Catalunya se sentís dolguda per la seva referència als Balcans. Recordem, o no ens ho recordem perquè fa 15 anys, però l'expresident Felipe González s'havia esforçat en arreglar el que havia dit fa uns dies, que va alertar sobre el perill d'actituds excluents dels nacionalistes bascos que podien...
conduir a Euskadi a un procés similar al de Tirana o Sarajevo. Sembla que va demanar perdó i va demanar excuses des de Catalunya. En tot cas, ja se li havia escapat i va intentar arreglar aquesta situació. I el Fons Monetari Internacional advertia que la crisi, estem parlant de l'any 98, podia agreujar-se. Aconsellava als països que baixessin els tipus d'interès i es deia que oficialment preveia que l'economia mundial tocaria fons l'any 98
amb un creixement de només un 2% i que creixeria un 2,5 al 99 a advertir dels riscos que es produís una desacceleració més profunda, àmplia i prolongada.
Parlem ara del 2003. Fa deu anys més pressupostos. Atenar s'acomiadava amb més pressupostos per créixer. Això és una mica diferent. Ens deia que el govern assenyalava que la llei aprofitaria la recuperació del 2004. Montoro, també, afirmava que el projecte tancava l'etapa d'Atenar i obria l'etapa de Rajoy. Pensions, sanitat, habitatge i ocupació sumaven gairebé la meitat de la despesa.
I a imatges, per exemple, creix gairebé tot, o sigui, els ingressos pujaven un 5%, les despeses un 4,3%, inversió un 6,6%, pensions un 7%, sobretot social un 6,6%, bé, en tot cas també se'ns deia que el president s'havia reunit amb els líders de comissions obreres i UGT per parlar-ne. I finalment, fa cinc anys Bush preveia un futur dolorós sense el seu pla, el president llançava un missatge dramàtic,
per corregir el rebuig del Congrés. També se'ns parlava de l'espectacular pujada de Wall Street després del dilluns negre. De Solves, que presentava un pressupost molt petitet, eh? Se li donava un altre tipus d'importància. Un pressupost que preveia, però, això sí, 541.000 aturats més el 2009. I, finalment, Montilla, que receptava esforç i rigor davant de la crisi. El president havia irritat a Convergència i Unió negociant el finançament sense esperar el pacte català.
És el que passava 1 d'octubre d'altres anys. Tornem als diaris d'avui, del 2013, ara, a fixar-nos en les contraportades i comencem a parlar del diari, ara, on llegim preguntes i respostes avui. És l'article setmanal de Salvador Cardús que ens parla de la pregunta, així ho destaca ell, el debat sobre la pregunta que s'hauria de fer
A la consulta sobiranista diu que això ha acabat ocupant un lloc central en el debat polític. La pregunta s'està convertint en un hipotètic lloc de trobada o de ruptura. N'han fet qüestió Esquerra i Convergència Democràtica, que exigeixen una pregunta clara i de resposta binària. Per Durant i Lleida, a l'altra banda, la pregunta també és la pedra de toc per introduir la seva tercera via. I Pere Navarro ha fet de la pregunta el ser o no ser de la posició del PSC. En advertir, diu que a l'entrevista que li feia Antoni Bassas,
que no pensava fer pública la seva proposta fins que fracassés el diàleg entre Mas i Rajoy. I acaba dient que l'objectiu d'una consulta és prendre decisions, no pas generar un estat de confusió ingovernable. Molt bé, doncs és el que tenim avui en aquesta contraportada al diari Ara, a la Vanguardia. Atenció perquè llegim el següent titular. Comandant Che Guevara, ho sento, l'haig de matar. És l'entrevista que a Inma Sanchís li fa a Fèlix Rodríguez Mendigutia, que és ex-agent de la CIA i...
com podem deduir del titular, va participar, entre altres coses, en la cassera del Che Guevara, també va intervenir en la invasió de Baia de Cochinos, i explica ara en un llibre que es diu Amanecer en la Higuera, la mort del Che a través de Rodríguez y Benigno, que va ser lloctinent del Che a Bolívia,
Ell explica les últimes hores del Che Guevara, les seves últimes hores en vida. Diu que quan el vaig veure estava estirat al terra, lligat de peus i mans, i ell li va dir, comandant, vull parlar amb vostè, i diu, amb mi no se m'interroga. Li va contestar el Che, però finalment vam tenir una conversa amigable, el va deslligar, van estar parlant, però a les dues del migdia sembla ser que el volien mort, seguint ordres, i li va haver de dir, comandant, ho sento, són ordres, vol alguna cosa per la seva família...
I el Che Guevara sembla ser que li va dir, digues a Fidel, que aviat veurà una revolució triomfant a Amèrica. I després va afegir, si pots digues a la meva dona que es torni a casar i que provi de ser feliç. I ens van fer una abraçada. Molt bé, doncs és interessant avui, exacte, podem llegir-ho a l'avantguàrdia. Ens n'anem ara al punt avui on tenim que el gospel és la fotografia sonora d'un somriure. Aquest home potser et sona, Moïse Sala.
Sí, t'han parlat alguna vegada, que és injust, eh? És director i fundador de The Gospel View Choir, que va fer un taller aquí amb dones, un taller de gospel, i avui l'entrevista en el Punt Avui, amb declaracions com aquesta, i ens diu que, a més que un projecte musical, és un projecte de vida, assegura aquesta economista de formació que encomana optimisme i ganes de viure. Ara encapçala un nou espectacle, després dels exilits assolits, amb altres obres com The Gospel Experienced,
Doncs ara presenta Nonstop Gospel, que és un pas endavant, diu, en la nostra trajectòria, la del cor, que ja inclou quatre posades en escena ben diferents. Vam apostar per deixar de banda el gospel tradicional i que havíem treballat durant sis anys per oferir un repertori basat en els temes més urbans, amb tocs de funky, hip-hop i més del segle XXI. I acaba dient que en essència són peces desconegudes pel gran públic, però que tenen una gran capacitat per captar emocions.
Molt bé, perfecte. I ens n'anem, ara acabem amb el periòdico, que tenim que els mesobers sempre venien d'algun lloc. Ho diu Dolors Vila, ens diu que la genealogia és la seva passió, les estratègies familiars d'abans, la història petita. Diu que treballa com a secretària comercial en una empresa de Terrassa relacionada amb el sector químic i farmacèutic, però en el seu temps lliure fa genealogia, cognoms, rastreig, investigació, història...
De fet, té al seu despatx en una institució que es diu la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigilografia, Vexilologia i Nobiliària. Diu que es dedica la majoria del seu temps lliure a això, bàsicament perquè m'agrada la història, de fet, soc llicenciada, tot i que no m'hi he pogut dedicar mai.
La genealogia em permet tenir un accés fàcil a la història, als documents a la gent. Diu que buscant els teus avantpassats, per exemple, tens accés a documents del segle XIV o XV que et permeten introduir-te en l'àmbit de la història local. Diu, la genealogia és la història de la gent corrent. Molt bé. Doncs són les Contraportades d'avui dimarts 1 d'octubre.
Passem ara a la notícia curiosa. Atenció, perquè parlem avui de xuletes electròniques, títols i diplomes falsos, també es venen projectes de final de carrera. Sembla que hi ha empreses dedicades als fraus.
relacionades directament amb els títols i diplomas universitaris i que s'han multiplicat l'estat espanyol. Per exemple, pel que fa a xuletes, veig que fas una cara de sorpresa, Andrea. No, em fa molta gràcia el tema de les xuletes. Em sembla que el pinganillo, ara no sabria dir-ho així en català, però és el que més èxit té. També hi ha tintes invisibles, les clàssiques faldilles i camises, però amb doble fons directament, ulleres amb relactors ocults dins de les lents...
Rellotges digitals de pulsera on es poden introduir textos, etcètera, etcètera. Hi ha unes 20 empreses, segons explica el diari Que, que proveeixen d'aquest tipus de gadgets en aquesta època estranya. Si més no, doncs en què sembla que d'octubre, que comença...
augmentar la demanda de tot plegat segons el que diuen. Hi ha una agència que es diu Agència per la Picaresca, per exemple, que diu que a més a més no estan prohibits aquests objectes, simplement que cadascú li dona l'ús que li vol donar. I després a la Xina, copiar a classe es veu que pot suposar, per exemple, l'expulsió de la universitat. Aquí funciona una mica diferent. I després també hi ha, que et comentava, fàbriques de diplomes...
que, sobretot pàgines web, que venen titulacions universitàries per 200 o 300 euros. Ah, que bé, no? Sí, el que passa és que és curiós, no?, perquè és la idea de tenir un diploma, tu l'has ensenyat mai o l'has penjat a l'habitació o alguna cosa així. Encara l'he d'anar a buscar a la universitat. Em sembla molt curiós i no sé on l'ha de tenir, però en tot cas sí que és veritat. De tota manera, jo demanaria més diners, no? 200-300 euros per pagar el títol i has de pagar-ne alguna cosa semblant. No sé demanar, no sé...
Jo no posaré preus ara de titulacions fraudolentes, però em sembla molt poc, 200-300 euros per un títol que et pot donar, per exemple, a un lloc de feina. Doncs exacte, sí. Què he de dir, Andrea? Gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Dos quarts i mig, doncs, és moment de fer un cop d'ull a l'actualitat general del dia, ara aturant-nos a través dels diaris. Comencem avui pel diari Ara, un article que ens parla del freu fiscal, de les diferents modalitats. L'escriu la sociòloga Sara Moreno, el llegim a les pàgines d'opinió, el títol a Messi, Bárcenas, Millet i Urdangarín. I comença dient que què tenen en comú aquests personatges, tots quatre,
són més o menys públics, han estat imputats per presumptes delictes fiscals. La seva imputació estableix un nexe d'unió entre els drets d'imatge, la Caixa B, el desfalc d'una entitat i el tràfic d'influències. Són diferents circumstàncies en què s'hauria fet ús de distins canals per cometre un frau fiscal amb benefici propi i contra la hisenda pública. En els quatre casos, la quantitat del frau superaria la xifra estipulada a partir de la qual es considera un delicte fiscal, un delicte que, a diferència dels fraus de menor quantitat, pot suposar la privació de llibertat més enllà
de la sanció administrativa. Per tant, tots ells estan imputats per càrrecs que, en cas de ser jutjats i considerats culpables, els suposarien a condemna a la presó. Comença partint d'aquest context i llavors ens parla d'aquest anàlisi de determinades actituds. Per exemple, ens parla del somriure estelar de Messi, tots saludant amicablement l'afició que l'espera la seva sortida dels jutjats fins als gestos
Digitals de Bárcenas mancats de respecte cap als periodistes a l'aeroport quan arribava d'esquiar. O, fins i tot, dons Millet, imputat del 2009, que es desperta cada dia a casa seva, o que Orden Garín gaudeix del seu temps d'imputat, excepte quan té compareixença judicial, al costat de la seva família a Ginebra, en un pis que els costa 6.000 euros de lloguer al mes. I continua dient la sociòloga Sara Moreno que, sense entrar a jutjar a cadascun d'aquests casos, tot plegat condueix a preguntar-se per què els delictes fiscals
es poden percebre socialment de distinta manera, si la base del delicte és la mateixa. I diu que hi ha tres premisses. La primera és el descrèdit social que pateix el món polític i institucional en el context català i espanyol, un descrèdit que alimenta l'imaginari de tots els polítics són iguals. Diu que estan preocupant el fet d'idoletrar un argentí de 26 anys que juga molt bé a futbol
com el suport mediàtic que contribueix a contribuir la figura de l'ídola. Això pel que fa a la segona, que és l'empatia extrema que genera el fenomen de la idolatria. I la tercera és la naturalització de determinats fraus fiscals menors en una societat on sovint es pregunta si les factures volen en viva o sense. I acaba dient que no és el fet de ser futbolista, tresorer, mecenes o duc el que ha de determinar les culpes, sinó...
el delicte que suposa defraudar l'eisenda pública, el que és de tots i per tots. I ara saltem al periòdico, ens n'anem a una història molt interessant i força trista alhora, que ens parla a través d'un rostre o d'una història que hem sentit ja altres vegades. Ens parla, en aquest cas, de Benjamín Serra, que té dues carreres i un màster, i neteja vàters en un cafè de Londres.
Són milers, els joves en una situació semblant, que s'identifiquen amb aquesta queixa que fa i la seva frustració. Va fer un tuit fa pocs dies en què deia que tenia dues carreres i un màster i que netejava bàters. Un tuit que va causar commoció a la xarxa. Milers de joves en circumstàncies semblants van sentir-se identificats amb la seva queixa i aquesta frustració. I ahir a la tarda el missatge havia estat reenviat ja 15.000 vegades. I el primer sorprès ha estat ell mateix. És un balància de 25 anys.
que ahir es va passar tot el dia rebent trucades de ràdio i també a televisions. És una persona que va estudiar sempre en Beca, va fer dues carreres amb bones notes, una en llicensitura en periodisme i una altra en publicitat i relacions públiques a València i després va cursar un màster a Barcelona de Community Manager i va començar
a buscar feina, però on no va trobar res, va fer una beca a Leonardo de sis mesos, que el va portar a Londres la tarda passada, va fer pràctiques en un diari llatinoamericà online, i quan la beca es va acabar va preferir quedar-se i seguir buscant per poder viure, però, i per poder pagar-se el pis que comparteix, amb quatre persones més va començar a treballar en una cadena de cafès per l'equivalent a uns 7 euros l'hora. Una història que se'ns explica avui al període que arran d'aquest tuit que ha donat la volta al món...
I passem ara a un parell d'entrevistes a diferents diaris. Comencem per la que llegim a La Vanguardia, les pàgines de Cultura. Se li fa a Jerome Ferrari, que és escriptor i publica El sermó de la caiguda de Roma. Diu que el bar és un temple, el lloc on Déu posa l'amor.
És el guanyador de l'últim premi Goncourt, que és el gran guardó de les lletres franceses, que va ser una sorpresa considerable. Se'l va emportar un professor de filosofia en un institut francès de Abu Dhabi, amb una obra que passa al bar d'un poblet cors, imposant-se, entre altres, el fenomen del suís Joel Dicker, per exemple. Jérôme Ferreri ofereix al sermo de la caiguda de Roma una novel·la total que aborda grans qüestions de l'existència humana en 175 pàgines,
I prenent com a referència a l'Arenga que al segle V, després de l'ocupació de Roma vals bàrbars, va adreçar Sant Agustí i els seus fidels, que és, t'admires perquè mor al món? Admira't de la bellesa del món. És com un home. Neix, creix, mort. Diu que el bar és un temple, el lloc on Déu posa l'amor, que els textos sagrats expliquen coses profundes, siguis creient o no, i també que tot negi mort i això no ens hauria de sorprendre. Roma, el bar o nosaltres. També diu que les seves novel·les sempre tenen diferents fils narratius,
i una multiplicitat de personatges, potser massa per tan poques pàgines, però és la seva manera de fer-les. Podem llegir avui a La Vanguardia per saber-ne una mica més d'aquest escriptor i d'aquesta novel·la que ha triomfat aquest premi literari francès. I de les lletres franceses passem a les de casa nostra. Avui al Punt Avui publica una entrevista a Joaquim Carbó, prolífic autor amb més de 130 títols publicats
que presenta pantalons curts, un recull de records d'infantesa. Joaquim Carbó diu que fer aquest trajecte cap al passat t'estova. I que l'estímul de doblegat va ser un encàrrec d'Isa Escona Retxa, que és l'editora d'Ara Llibres, a qui ha d'agrair l'oportunitat de poder fixar per escrit coses, persones i fets que el temps difumina amb facilitat.
També se li pregunta que al final del llibre apareix un Joaquim Carbó faldiller o que ho intenta, que pot ser una descoberta pels lectors, i Joaquim Carbó confessa que va ser una sorpresa descobrir que els canvis que experimentaven aquelles noies amb qui havia jugat pel carrer amb naturalitat, uns canvis que ens les van allunyar, ja que van passar a ser objecte de les atencions d'uns canàpies que per elles tenien més atractiu que els seus companys de sempre.
Tot això ja pertany a l'adolescència i no forma part d'aquest llibre. També diu que l'ambient tancat, la misèria ambiental i la pressió de la família no deixaven que els més petits poguessin prendre algunes decisions. Quan els grans deien que no a una petició, no hi havia res a fer. I sobre el que trobarà algun lector a aquests pantalons curts és una pel·lícula de cel·luloide, diu Rancy. Si són de la seva edat, però diria que els ajudarà a recordar moments feliços.
I enllacem ara amb alguns apunts culturals més. Per exemple, us expliquem que l'orquestra i el cor del Liceu es devenen els protagonistes en el tret de sortida de la nova temporada del Liceu. Liceu. Que neix Anímat, un mercat professional pel sector de l'animació.
És un certamen que pretén donar impuls a l'animació catalana i es farà els dies 10 i 11 d'octubre a l'Art Santa Mònica de Barcelona. I la flauta màgica de Mozart obrirà la nova temporada d'òpera al Teatre Cursal de Manresa.
I un apunt més, vinculat també amb l'actualitat musical, que és que el concurs Sona Nou ja té finalistes, són 5 finalistes, i són Morgat Morgat, la senyoreta descalça, Copa Lotus, Llorer i els navegants, que són d'aquí a Malabrot, de Sant Feliu de Llobregat. Ho llegim al 324.cat i ara saltem de seguida l'actualitat esportiva d'avui, avui ja a partit de Champions.
El nou esportiu ens parla de la segona via, directament, és el titular que trien per parlar d'aquesta prèvia del Celtic-Barça. Diu que el Barça torna a la Champions contra el Celtic amb Neymar i Cesc com a pla B per suplir l'absència de Messi, que Martino afirma que no serà cap excusa. I Neymar és també el protagonista de l'esport i del món esportiu. L'esport titula directament que Neymar farà de Messi, el tècnic li dona el lideratge a l'atac, mentre Cesc
ocuparà la posició de Fals 9. I també el Mundo Deportiu a titular líder Neymar. Tot plegat són alguns dels apunts d'avui dimarts d'octubre.
Just a la fusta, el magazín del matí. Ara passant dos minuts o tres quarts d'onze del matí, abans hem anunciat que parlaríem de llibres en aquesta última quarta hora de la primera hora, però finalment...
Ho deixarem per l'horari habitual, que és cap a entre 12 i 1, i ara el que fem serà, abans d'anar cap al temps, sentir un tema musical per acostar-nos a cada cop més aquest punt horari de les 11 del matí. I el que fem és escoltar Kings of Convenience amb aquest tema que es titula Homesick.
Fins demà!
Growing increasingly unclear.
I've traveled far and I've burned all the bridges I believed as soon as I hit land All the other options held before me Rither in the light of my plan
So I'll lose some sales and my boss won't be happy But there's only one thing on my mind Searching boxes underneath the counter On a chance that on a tape I'd find A song for
Someone who needs somewhere To long for Honesale
Fins demà!
Vuit minuts i arribem a les onze. És moment ara de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? T'he enganxat a mig molt els cables. Sí, sí, que estaven a terra i es fan molt bé. Què tal? Bé, no? Un d'octubre? Un d'octubre. Sí, ens endinsem una miqueta més en aquesta tardor, tot i que a Sant Jús les tardors o allò que comença... Podem anar al Pirineu i ja comencem a veure que hi ha una certa evolució, els arbres comencen a dormir, cauen una miqueta les fulles, canvien de color...
I aquí és molt ràpida. La tardor, pel que fa a la imatge, de veure els que són caducifolis, doncs és bastant ràpid i succeeix durant el mes de novembre, pràcticament. O sigui que al mes d'octubre encara veus tot bastant verd i a finals d'octubre es comença a canviar aquell color i caure, caure fulles és ben bé al novembre. O sigui, pràcticament a les portes de l'hivern veiem que la tardor avança. Per què? Doncs perquè habitualment al mes de setembre i al mes d'octubre es mostren bastant suaus, encara no són prou freds com perquè els arbres es comencin a fer aquell...
aquell trànsit que per quedar ben pelat, sobretot els que són el que dèiem, que d'ocifolis, els altres no. Però, clar, la tardor costa. I pel que fa a temperatures, com que a l'aigua del mar li costa tornar a agafar aquella temperatura d'enfreda, que és la típica de l'hivern, a punts del litoral costa molt que parlem d'unes tardors que són bastant càlides i bastant tranquil·les. Ens passa-li en revés, en canvi, quan a la primavera comença a apretar el sol, comencen a tenir temperatures força bones, que a punts del litoral, com que al mar,
doncs va una miqueta més lent a escalfar-se, doncs tenim uns valors una miqueta més fresquets que no pas a l'interior. Va com va, és el clima mediterrani, està muntat així. I estem vivint aquests dies potser un extrem del que és la tardor càlida fruit del mar, perquè no és la influència del mar el fet que tinguem aquestes temperatures tan agradables, sinó que creiem que és més influència d'aquests vents del sud, sud-oest, que porten dominant el panorama meteorològic des de fa bastants dies,
i que està provocant que al migdia o a primera hora de la tarda, cap a les 3-4 de la tarda, parlem de valors de pràcticament 28 graus. Les humitats són baixes quan arribem a aquests valors. Per això ahir comentàvem que no hi ha aquesta sensació de calor extrema, però sí que realment el termòmetre amb 28 graus o punts del litoral que arriben als 30 graus, doncs això no ens recorda per res a la tardor. Fa molt pocs dies els que marca l'estació meteorològica, perquè fa la publicitat...
podíem veure anuncis com les fulles seques, les noies que sortien per allà, per carrers de París, totes abrigades... Bé, això encara costa de veure perquè avui pots passejar per Sant Just tranquil·lament i de brigats n'hi ha ben pocs. Sí que alguns ja comencen a portar una jaqueta a primera hora, que després els hi fa nosa, però bé, costarà una miqueta arribar a aquesta situació de fresqueta. Però ja se li veu, se li veu una miqueta al nas aquest canvi de temps...
que ens hauria de portar cap a aquella previsió que fèiem al primers de setembre, quan començava la tardor, que fèiem previsió a llarg termini, que parlàvem d'un octubre més fred del normal per l'època. Probablement, tant avui dia 1 com demà, si no van massa esgarrats els mapes i de moment el que estem veient a molt llarg termini, probablement siguin els dos dies més càlids d'aquest mes d'octubre. Tant avui com demà. Sí, s'acaben les sandàlies.
Les sandàlies... Podem apurar fins dijous... Podem apurar fins al cap de setmana, si m'ho poses molt així, però el dissabte ja tindràs fred als peus. Sí. Aviam, està canviant una miqueta el temps i el canvi serà radical no pel fet que tornem a la normalitat pel que fa a temperatures, que hauríem de tornar tard o d'hora, sinó perquè seran una miqueta per sota del que és normal. Ens expliquem. Tenim una situació de sud-oest i sembla que de cara al diumenge i al dilluns tindrem ja una situació de nord. Clar, el nord refresca encara més l'ambient...
I això el que provocarà és que passarem de la calidesa a un ambient una miqueta més fred del que és normal per la tardor. I aquest canvi serà bastant radical. O sigui, no hi haurà punt mig. No hi haurà el que seria el normal, no? Sí, després d'aquest procés del vent del nord ja ens tornarem a la normalitat perquè fa temperatures. I això ho viurem a cap de setmana? Això ho viurem entre diumengi i sobretot dilluns. El vent del nord. El que passarà és...
Avui intenta passar un front, i ho direm encara que fa gràcia, avui ens està intentant passar un front que ens hauria de portar uns quants núvolets més de cara aquesta tarda. És un front molt descafeinat que podria deixar algunes precipitacions al Prepirineu. Recordem aquesta imatge, si li donem a la imaginació, vents que arriben del sud-oest que fan tot el recorregut per Catalunya i s'estampen contra el Prepirineu i allà poden provocar alguna precipitació. Això podria passar aquesta tarda. Els núvols a poc a poc aniran en augment. Demà dimecres...
També començarem un dia així, però els núvols ja seran alts, a la tarda es començarà a tapar i creiem que a la tarda nit de dimecres ja quedaria completament tapat, sense precipitació. Les temperatures, avui tornarem una altra cop a jugar amb aquests 27-28 al migdia, tot i la presència d'aquests núvolets que pronostiquem de cara a la tarda. Demà dimecres quedaran una mica més curtes, però no perquè entri aire fred, sinó perquè com que no hi haurà el sol, quedarà una mica més baix, podríem arribar a 25-26 graus, tampoc no serà espectacular la baixada.
I de cara al dijous el que tindríem ja és un procés, o sigui, el matí estaria molt tapat, les temperatures es recuperarien poc, o sigui que al migdia arribaríem als 24, i a partir de la tarda-vespre arriba aquest front que sembla que té més entitat i ens podria aportar una miqueta de tardor de cara al cap de setmana. És un front que ens hauria d'afectar entre la nit de dijous a divendres i divendres al migdia, reactivant-se
la tarda de divendres amb més precipitacions. Avui les mapes ens indiquen que la pluja pot ser alegre i quantiosa a bona part de Catalunya. Fins i tot s'empiparà una miqueta aquesta precipitació cap a última hora del divendres a les zones de l'Empordà. Allà hi ha les precipitacions més destacades. Després aquesta inestabilitat marxa cap a la Catalunya nord i cap a Marsella i se'n va ascendint-se cap al Mediterrani i cap a França.
Llavors ens quedarà a nosaltres un temps una mica variable. Dissabte, amb un ambient net, sense núvols, que podrien créixer algunes núvolades a la tarda, això provocarà que dissabte la temperatura, com pots imaginar, estarà a la màxima entre els 21 i els 22 graus, a més entrarà una miqueta de vent del nord.
diumenge tindrem una certa variabilitat a la costa central. Recorda que a vegades passa, i ho comentem, que quan entren els dos vents, el vent de la tramuntana i el mestral, al centre, al litoral central, es formen alguns núvols que fan fins i tot la guitza. Doncs aquests núvols es podrien formar diumenge, no han de donar precipitació, però faran una miqueta la guitza, i com que l'ambient a la nit haurà estat fresquet i net de núvols,
Potser diumenge ens quedem curts de temperatura tot i la presència del sol amb aquests núvolets... Durant el dia ja, no? Sí, durant el dia de diumenge podríem arribar com a molt a 22 graus, mínimes que estarien al voltant dels 14 o 15. O sigui que ja estem una miqueta per sota del que és la mitjana, hauríem d'estar a 22-23. Dilluns seguirem amb aquesta frescor, dimarts potser arriba un altre front, dimecres tornaríem a la normalitat pel que fa temperatures, però no es veu 27-28 la setmana que ve. O sigui que la cosa es queda amb els valors típics de 23-15, que seria...
la mitjana que tindríem a Sant Jús una setmana normal d'octubre. O sigui que entrem a la normalitat passant per una fuetada de vent del nord. Un avís, no? És un primer avís de dir, no us penseu que... És la primera clatellada. Ja veurem algunes uranetes ja que comencen a encaminar perquè diuen ai, ai, ai. Si no recordo malament, l'any passat, per el cap de setmana, el 12 d'octubre, va fer bastant de fred.
Aquest any també. O sigui, més fred del que seria habitual. Així com algun cop el 12 d'octubre fa més calor del que és habitual, crec que l'any passat va fer fred, perquè va ploure un dia també. Sí, falten molts dies, però aviam la setmana que ve es manté fresqueta i al cap de setmana ve una altra inestabilitat. Pluja? Sí, el dia 12 just. Dissabte. Dissabte, 12, avui hem. Pluja i tempestes, però falta moltíssim. Ja ho veurem. El que sí que queda clar, o sigui, el que hem vist així que ens ha fet més gràcia és el fet aquest, no?, de que
A partir d'aquest cap de setmana i fins ben bé finals, bé, fins que arriben els mapes a finals del mes d'octubre, les temperatures són normals, una mica per sota. Hi ha alguns episodis de pluja, però són les normals, però una mica per sota. O sigui, que aviam què passa. Doncs exacte, estarem al cas. Gràcies, Carles. I gaudim, sobretot, d'aquests dies que queden. Sí, aprofitem. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Connectem amb la xarxa i tornem de seguida. Són les 11.00.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aité Polo i Oriol Pujador. Les exportacions catalanes a la Xina augmenten un 30% en els primers sis mesos de l'any. És el mateix creixement que l'acumulat en cinc anys. L'Associació Catalana de Municipis demana compareixer al Parlament quan es tramiti la llei de governs locals. Ho ha dit a la xarxa el president de l'associació, Miquel Buch. Dos nous terratrèmols s'excegen les terres de l'Ebre. El més fort ha arribat als 4,2 graus a l'escala de Richter i s'atribueixen a la planta de gas Castor.
Avui, a tres quarts de nou del vespre, el Barça visita el Celtic de Glasgow sense el lesionat Leo Messi. Segona jornada de la Champions. Les exportacions de productes catalans de la Xina han augmentat un 30% durant els primers sis mesos d'aquest any. Segons dades del Ministeri d'Economia, l'increment d'aquest primer semestre suposa el mateix creixement d'exportacions...
que es va experimentar entre els anys 2006 i 2011. El gruix de les exportacions continuen sent els automòbils, tot i que cada vegada es diversifica més el producte. Josep Maria Cervera, director d'internacionalització de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha explicat a la xarxa de comunicació local que el mercat xinès és molt atractiu per a qualsevol empresa del país. És un mercat molt atractiu, és la tercera...
economia consumidora del planeta i va a camí de ser la segona. És un mercat que està en aquests moments repuntant, és un mercat molt dinàmic i evidentment atrau a tots els sectors. I això vol dir que aquí a Catalunya, per exemple, tenim una diversificació de sectors importants que en molts casos es fan molt atractius a possibles socis xinesos.
La patronal de la petita i mitjana empresa van jugar l'any passat un programa d'assessorament a les empreses que volen exportar a la Xina i en 12 mesos ha ajudat una vuitantena de companyies. L'Associació Catalana de Municipis demana poder compareixer al Parlament de Catalunya quan es tramiti la llei de governs locals. El president de l'associació, Miquel Buch, ha reconegut que potser no és el millor moment per elaborar una norma d'aquestes magnituds. Tot i així, és optimista i confia poder modular la llei abans de l'aprovació definitiva.
El moment en el qual estem sotmesos a una crisi econòmica i una situació adversa, per entendre'ns, a vegades no és del tot el millor moment per entendre'ns. Lleis d'aquestes magnituds i característiques perquè influencia l'entorn molt. I, per tant, el que podria ser una gran llei, a vegades ve influenciada perquè l'entorn o això o allò altre no acaba de ser el que voldria.
En relació a l'estació de tren de Premià de Mar, l'alcalde d'aquest municipi s'ha donat de termini fins a final d'any per aconseguir que Adif, l'ens estatal, arregli l'estació i, si no ho aconsegueix, l'Ajuntament avançarà els diners.
Hi ha hagut dos nous terratrèmols a les Terres de l'Ebre aquesta matinada. Un dels sismes ha arribat als 4,2 graus de l'escala de Richter i l'epicentre s'ha registrat a la costa de Castelló. Aquests terratrèmols s'assumen als centenars de moviments dels últims dies atribuïts a la planta de gas que hi ha al mar en aquesta zona.
El darrer terratrèmol ha tingut lloc a dos quarts de sis del matí i no ha fet danys, però ha estat percebut per molts ciutadans. L'empresa responsable de la planta assegura que l'activitat està aturada i el Ministeri d'Indústria investiga l'origen de les tremolors. Mariano Marzo, catedràtic de Recursos Energètics de la Universitat de Barcelona, ha explicat fa uns minuts en declaracions a la xarxa que tot fa pensar en una relació directa entre el magatzem de gas i els sismes de la zona.
Suposem que hi ha una relació directa perquè hi ha una coincidència, diguem-ne, temporal amb aquesta activitat de microseismes i també la localització dels epicentres i la localització d'aquest amagatzemament subterrani de gas.
Unes 300 persones es van manifestar ahir a Vineròs per expressar oposició al magatzem Submarí. Al municipi de Torelló, la comarca d'Osona, una concentració ciutadana ha reclamat transparència a l'organisme estatal que s'encarrega de la xarxa ferroviària, Adif, perquè expliqui quines millores està fent en aquesta localitat. Ràdio Ona, Ingrid Franquesa, bon dia. Bon dia. Una quinzena de persones del grup, perquè no ens fotin el tren, van assistir ahir al vespre al ple de Torelló amb pancartes on es podia llegir Adif incompleix, l'Ajuntament a Cata...
L'alcalde Santi Vivet va voler deixar clar que DIF no ha incomplet els acords presos, ja que va advertir de tots els passos que ha fet i que no es va comprometre a avisar abans d'iniciar-los. Va dir que posaria càmeres, va dir que posaria la megafonia automàtica.
Va dir que l'obertura i tancament de l'estació seria automàtic, que va ser el primer pas que va fer. Va dir que deixaria gent a l'estació un temps mentre tot això funcionava i deixaria tot el personal. I va dir que un cop passat aquest temps deixaria personal durant les hores de major afluència de viatgers. Tot això ho ha dit i tot això és el que està fent. Una altra cosa és que cada cop que posa un cargol ens hagin de dir, tu, ara collem una càmera, ara obrim una porta, ara posem no sé què.
Segons Vivet s'està lluitant per aconseguir la tarifa integrada, algun convoi més i també a petició d'algun altre ajuntament de la línia Barcelona a Puigcerdà vetllar pel manteniment de les estacions. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Des d'avui els usuaris del mil·lenari han de dinar fora de l'equipament després que ahir deixés de funcionar el servei de bar. L'Ajuntament, però, ofereix un servei de restauració alternatiu a través d'un conveni amb diferents bars i restaurants a Sant Just que serviran menús amb preus reduïts per les persones llogateres dels pisos del mil·lenari. Els usuaris podran dinar per 8 euros en 4 restaurants, la granjeta, just cafè, la pizzeria Janluca i el bar del centre cívic Joan Maragall. El consistori abonarà la diferència.
L'empresa municipal Promunt s'ha gestionat el servei de restauració del mil·lenari des del 2006, però el dèficit del servei ha anat augmentant amb els anys. L'any 2012 era de 42.000 euros, 7.000 més que l'any anterior. Més qüestions. El casal de joves farà una xerrada demà, adreçada a joves interessats en treballar a la temporada d'hivern als Pirineus. Les persones assistents podran informar-se sobre quins són els requisits per treballar en una estació d'esquí
així com conèixer els altres sectors on treballar els Pirineus en temporada d'hivern. El ponent serà Miquel Alzina, president de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya. La xerrada comptarà també amb la presència de Lluís Monfort, regidor d'Educació i Joventut de Sant Just, i de Joan Bassaganyes, regidor d'Innovació i Ocupació. La xerrada informativa serà demà dimecres de 6 a 8 de la tarda al Casal de Joves.
I un apunt més per recordar-vos que avui s'obre el període d'inscripció a la 18a caminada popular de les Cees per Collserola. La prova se celebra aquest diumenge al matí i començarà i acabarà a la Taneu, passant per Can Candeler, l'àrea de la plaça Mireia, el Coll del Portell, la Cuscollera i el Coll de Can Solanes. La caminada començarà a les 9 del matí aproximadament i s'acabarà 3 hores i quart després.
Les inscripcions s'han de fer des d'avui fins dijous, dia 3, de 8 a 9 del vespre al local de la CEAS, a l'Ateneu, o bé diumenge a mitja hora abans de la sortida. El preu per persona, amb esmorzar inclòs, és de 6 euros pels socis de la CEAS i menors de 12 anys i de 8 euros pels que no ho són.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta hora parlem d'actualitat política en clau municipal i per això saludem el portaveu de Convergència i Unió, l'Ajuntament de Sant Just, Llorenç Rey. Molt bon dia. Bon dia. Aquestes entrevistes que fem després del ple municipal, que va tenir lloc dijous passat,
i parlem després de cada ple, a principis de setmana parlem de tot plegat, una mica del que va donar de si aquesta sessió plenària. Una sessió que es van parlar a diferents punts, ara us la passarem, però una de les qüestions que també va sorgir justament a petició d'un trec o d'una pregunta de Miquel L'Obrador, de Converència i Unió, va ser referent a tot el tema del cadastre, aquesta actualització progressiva del valor cadastral, que els últims mesos
D'abril, maig, s'havia començat a parlar que el govern municipal volia fer una actualització progressiva. Després, el juliol, tot plegat es va aturar i des de Convergència no es va demanar què es faria, finalment. El que passa és que des de l'Ajuntament el que es diu és que, de moment, tot plegat, tot el que s'havia engegat en aquest sentit, si més no, temporalment s'atura. Això és el que ens agradaria a nosaltres que diguessin.
i això molts subterfologis no és el que responen el cert és que estem cansats de fer la mateixa pregunta i ens ofereixen sempre la tercera via que és allò que un diu quan no sap què ha de dir i aleshores es va iniciar com bé comentes o es va fer una sol·licitud davant del Ministeri a Madrid per fer aquesta revisió progressiva aleshores nosaltres no hi estàvem d'acord després se'ns va dir que
si això suposava un increment dels impostos pels ciutadans, això no es faria, que després que no es tiraria endavant, després que ara han anat sortint noves consultes i noves coses que fan que potser sí que es pugui aplicar, perquè això no suposi directament un increment total, que nosaltres el que demanem és que això no es faci i el que se'n respon és que
Això no es farà si això representa un increment per l'any que ve dels impostos pels ciutadans. La qual cosa és un subterfugi per dir-nos que la intenció continua sent la de fer aquesta revisió progressiva cadastral. Perquè, de fet, si no es fa, com que el 2016 en principi ja s'haurà de fer automàticament, pot ser pitjor, potser, o no? Ja no és ni pitjor ni millor. És que el tema està en que nosaltres partim de la base que aquest cadastre està mal fet, d'aquest
ja en el seu moment es va fer d'una forma no curada i amb uns criteris molts cops no tècnics sinó polítics, però el pitjor de tot, com hem comentat moltes vegades, és que el fet que aquestes ponències s'acabessin l'any, se sap que és el 2005, un any amunt, un any avall, totes aquelles edificacions que es van fer en posterioritat en això, no s'han valorat en el seu valor catastral pel
el que deia la ponència del cadastre, sinó que s'han valorat pels preus de mercat. Justament en uns moments on els preus de mercat eren molt més elevats que no pas el que és en aquests moments. Això què vol dir? Que ens trobem que dues persones que tinguin dos habitatges, un al costat de l'altre, un del 2003 es basa en aquests valors catastrals,
Un del 2007 es valdrà en valors de mercat. Aquests dos pisos que estan un al costat de l'altre, l'un tranquil·lament val tres vegades més que el que està al seu costat. Això ja afegim que en aquest primer cadastre hi havia algunes interpretacions que amb els anys s'han anat modificant, com és el fet que un local comercial valia molt més que el pis que hi havia a sobre, quan els anys ens demostren a Sant Just,
i amb la ponència que es va fent el 2005, que no es va arribar a ejecutar, doncs també deia que aquell local comercial, o almenys que el pis que hi ha a sobre, total, que tenim un cadastre que està mal fet o que està, com a mínim, desfassat i anquilosat. Aleshores, si nosaltres anem fent revisions percentuals sobre una cosa que ja està malament, l'únic que fas és agreujar aquestes diferències que ja estan malament. Aleshores, el que diem és que s'hauria de fer
en tot cas una revisió. Si aquestes revisions ja no es duen a terme perquè es diu que d'aquí dos anys ja hi haurà una valoració que dirà exactament el que val cada vivenda, doncs no toquem res i d'aquí dos anys ja tindrem aquestes valoracions. A partir d'una valoració real del que val el municipi de Sant Just, ja buscarem els mitjans per regular la nostra valoració
el nostre recàrrec, de manera que tampoc signifiqui un increment d'impostos, però que sí que sigui en base a una base real i no a una base fictícia o desviada de la realitat. Per tant, des de Convergència i Unió ara serien partidaris de no fer res fins al 2016. De no fer res. A nosaltres ens hem dit que com a màxim, segons ens notifica el govern, que com a màxim el 2016 ja hi haurà aquesta valoració real. Doncs esperem-nos aleshores si la intenció... Aviam, quin sentit té modificar les bases actuals
Sí, la intenció és no apujar els impostos, això ho compartim, però seguim desvirtuant unes bases que estan mal fetes. Doncs seguim sense incrementar els impostos i el 2016 apliquem unes bases imparcials i tècniques i reals del que és el mercat i utilitzem tots els mitjans dels que disposem per rebaixar el tipus impositiu perquè el global de la població continuï pagant el mateix, però acurat a una realitat i no a uns increments...
parcials sobre una cosa que està molt feta. D'acord. Doncs de moment queda clar aquest punt de vista, veurem també com evoluciona tot plegat, referent a aquesta actualització del valor cadastral que es va tractar durant aquest ple municipal. També es van debatre altres punts, en aquest cas ja que formaven part també de l'ordre del dia, com per exemple que Mas Lluí tindrà un equipament esportiu, el que es va fer va ser aprovar el plec de clàusules administratives per poder
per la concessió d'aquest equipament. De fet, tot plegat va tenir un ànima de tots els regidors. No, en aquest punt nosaltres els vam abstindre, no perquè estiguem en contra d'aquest equipament, sinó que un cop més la maquinària municipal tira pel dret i molts cops se n'oblida, intencionadament o no intencionadament, involuntàriament, que hi ha una oposició.
El que no pots fer és amb una comissió informativa que es fa la setmana anterior del ple, el dimecres, presentar-nos la intenció de fer això, que ja se'ns havia comentat abans de l'estiu, però arribem a la informativa sense tindre les bases d'aquest concurs. Sol·licitem les bases d'aquest concurs, perquè, clar, una cosa és el titular que tu ens acabes de donar i una altra cosa és mirar com es regula tot això. La lletra petita, no? Tota la lletra petita, que són...
No poques pàgines, són moltes pàgines, però que és realment on hi ha les bases d'aquest concurs. I això ens diuen que sí, que ja està, que ja ens ho enviaran, però ja ens ho enviaran es conformen que ens ho arriba el dimecres pel matí amb un correu electrònic. Un dia abans. Aleshores, clar, un amb 18 hores no disposa del temps suficient per poder analitzar això.
Aleshores, ja no parlem de mala fe, sinó senzillament el que diem és que no podem posicionar el nostre vot en una cosa que se'ns ha donat en unes petites hores d'entolació. Aleshores, senzillament ens les tenim sense entrar a valorar tècnicament la bondat o no bondat d'aquest fet. I per què tan tard?
aquesta pregunta no me l'has de fer jo sóc el que sol·licito i sóc el que ho rebo tard a partir d'aquí li tindries que preguntar als responsables que aquesta informació arribi a temps d'acord, doncs així ho farem això era un altre dels punts que es van tractar en aquest ple del mes de setembre i una altra qüestió va ser aquesta moció que es va presentar que va presentar principalment Converència i Unió finalment s'hi van afegir també PSC Iniciativa i Junts per Sant Just una moció perquè el ple de Sant Just s'assumés
al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Finalment has de poder arribar a aquest consenso, cosa que suposo que també...
fa que sigui... Aquesta unanimitat facilita també, doncs, que pugui tirar endavant aquesta emoció. Exacte, bé, estem dins la línia del que hem fet moltes vegades i és que... Aquí és injust. Quan hi ha més punts que toneixen que no pas que divergeixen, no s'ha de ser egoista i s'ha de saber compartir i sempre és més favorable fer aquelles modificacions pertinents en què cadascú renuncia a una part, potser, del que creuria, però buscar el màxim comun múltip
Millor que no pas al mínim com un divisor, que estudiàvem, feien matemàtiques, i senzillament és això. Doncs és una altra de les qüestions que es va tractar en aquest ple municipal del mes de setembre, va ser aquest dijous passat, com dèiem, i el proper, el del mes d'octubre, i és un d'aquests que també és un dels que, en principi, acostumen a ser més intensos perquè ja es debaten...
d'alguna manera les ordenances fiscals i reguladores de tot plegat. També aquests dies hem parlat amb diferents membres de l'equip de govern, hem comentat que ja estan treballant amb aquest pressupost i amb les ordenances fiscals per l'any que ve. No sé si n'han parlat amb Conferència Unió. No, nosaltres de moment encara estem esperant que se'ns digui que el govern
També és norma habitual, ja de la casa, que normalment hi hagi una presentació ciutadana en la que s'expressen aquestes línies i després d'aquesta exposició ciutadana hi hagi una reunió amb els grups de l'oposició per dir-los si volen fer algun sugeriment o... Senzillament, com que ja estan fetes, si ens hi volem sumar perquè hem de fer pinya.
Per tant, abans d'aquest ple no en parlaran. No creuen per altres vegades. La nostra intenció seria que en parléssim i el bo seria que amb el mateix diàleg constructiu que estàvem parlant amb el tema de les mocions, que se'ns presentés un avantprojecte, aquest avantprojecte el poguéssim discutir, es presentés unes prèvies i després d'aquestes prèvies es sometéssim a ciutadania, associacions de veïns, grups polítics i s'arribés a una conclusió definitiva.
Fins ara, la història el que ens diu no és això. La història el que ens diu és que ara no se'ns presenta res perquè s'hi està treballant i es marca un dia en què es farà una presentació pública i aquell dia, unes hores abans, s'acaba d'enllestir més o menys. I sempre ens arriba a nosaltres quan ja està exposat. El marge de negociació i de maniobra és molt més reduït del que seria si en una fase inicial d'estudi
se'ns donés l'oportunitat de poder consultar i poder opinar. De tota manera, si hi ha presentació pública, suposo que serà el desembre, i que, per tant, ara l'octubre és només aquesta primera presentació, aquest primer debat, no?, d'aprovació provisional. Bé, no, en aquest cas, normalment, el que sol presentar públic, a vegades ja són pressupostos. La tònica general és que a octubre-novembre s'aprovessin les ordenances i al desembre s'aprovessin els pressupostos. Mhm.
I per tant, en tots dos casos, diguem que és una mica el mateix mecanisme, entenc. Exacte. Què creu que cal prioritzar en aquest pressupost, des de Convergència i Unió, tenint en compte que no estan governant? Les línees bàsiques del pressupost són d'alguna manera, i amb això les podem compartir molts cops, no cap altre en una situació de crisi com l'actual,
que és la despesa d'inversions, reduir-la al mínim possible, i si és possible incrementar-la en aquelles qüestions més prioritàries, però hem d'entendre que en un moment de recessió les inversions, moltes d'elles, no són prioritàries, s'ha de destinar més partides a totes les vessants socials, ja que són les que en aquests moments de crisi hi ha més gent afectada,
i amb aquelles coses que, en conseqüència de les retallades d'altres administracions, doncs aquells col·lectius més desafavorits o més desatesos, doncs intentar des del món municipal pal·liar aquelles deficiències del govern de la pròpia Generalitat o del govern central que desates ho han deixat en mans de ningú.
Ahir el regidor de la Via Pública deia que el 2014 s'intentarien fer més obres, encara que fos de manteniment, que en principi segur que es faria la plaça Montfalcón i el barri de la Plana Vellsorets, que és una de les millores, segons deia, més pendents o més urgents. Més que pendents és que jo diria que fa tants anys. El que passa és que, sincerament, jo ja és com el del conte del lloc, però a la inversa... No es creu? No, sincerament, el dia que es faci ho celebrarem. El que passa és que, clar, en aquest últim ple...
així d'amagatotis, així que quasi no es veia, vull dir, hi havia unes modificacions de partides i tal, i com que queda englobat en tot de números, no es veu, però hi ha una partida a partida, que no en durava ni molt menys per fer la plaça Montfalcón, però que estava destinada a equipaments públics que s'ha desviat a una millora de l'àrea de...
d'unes petites obres de la planta de baix de l'Ajuntament i tal, perquè com que no s'havien de fer aquelles obres, doncs s'ha fet aquesta reforma de l'Ajuntament. Ja et dic, la partida de Montpalcon és que repetitivament, vull dir, no fa gaire es va aprovar en un altre ple una partida que hi havia per fer aquesta plaça que s'ha destinat a la compra d'uns diners que ens van arribar de la Diputació o a la provisió de fons per una possible indemnització d'un equipament de Promunça. I així és contínuament. Poguer dir aquí a la ràdio
que donarà prioritat a l'obra de la plaça Montfalcone. Si poguéssim fer un retall de premsa de totes les vegades que s'ha dit, ho celebro, però no m'ho crec. Ni jo i, malauradament, ni els veïns de la pròpia plaça. Doncs veurem si finalment es fa o no es fa el 2014. I no ho repto. Si es fa, ho celebrarem i estarem encantats. Està clar.
D'altra banda, això pel que fa a inversions i de cara també a aquesta visió general del curs, fa unes setmanes també l'alcalde es mostrava més o menys optimista, una mica més optimista pel que fa a la situació econòmica i deia que l'activitat estava augmentant d'alguna manera a Sant Just i també a nivell més general. No sé si comparteix aquest punt de vista. No és que ni el comparteixo ni el desmenteixo. Com ho veu, doncs? Com veu la situació econòmica? Aviam...
Entenc la posició de qui disposa d'aquesta informació macroeconòmica o qui disposa d'aquestes dades de gent que pot probablement l'alcalde o algun ministre o algun conseller
que es basen només en dades, en números d'alta, ells poden apreciar una major activitat i no els desqualificaré jo per això. Una altra cosa és el que el ciutadà pot apreciar i això realment el ciutadà de peu no estem apreciant en cap moment cap millora.
Això no vol dir que no existeixi. Ni comparteixo ni desmenteixo. Són dades que jo no tinc i, per tant, no les puc analitzar. Evidentment, si em preguntes si en el carrer es nota una millora, em sembla que la resposta a tu mateixa la podries respondre.
I què creu que, o què li agradaria que l'Ajuntament fes en aquest sentit de cara als propers mesos? O què podria fer? Evitem que l'Ajuntament no té qualsevol resposta per una situació d'aquesta mena, però en el marge que pot tenir l'administració pública com un Ajuntament, què creu que podria fer? En quin sentit, perdona? Per intentar millorar aquesta situació de crisi econòmica o de moment complicat, en aquest sentit. Sant just.
Sí, la veritat és que amb això continuo dient la dinàmica del que sempre hem dit. O sigui, ja fa dos anys que em sents dient aquí, ja ho vaig dir abans de la campanya electoral, ho he dit per als dos anys i continuo que hauria de mantindre's en aquests moments sense desaprovar la línia que s'està fent d'ajuts a determinades empreses amb els pofis que volen contractar gent i ajudar-los a
s'hauria de posar en marxa realment l'oficina d'atenció a tot el comerç i empreses de Sant Just, de tal manera que fos molt més fàcil obrir una activitat, incrementar una activitat i facilitar a tota aquesta gent l'operació.
els tràmits per fer aquesta activitat i donar coneixement de tot el que és possible, ajuts o coses que hi haguessin i donar menys entrebancs i facilitar això. Crec que això és vital. Crec que això tots ho compartim. La diferència és que no s'hi fa res. Això és com la plaça Bonfalcone. Estamos en ello, però estamos en ello des de fa no sé quants anys. El que cal és, de veritat,
obrir una oficina que tingui amb una sola finestreta tota aquella gent que vulgui desenvolupar una nova activitat o incrementar la seva activitat o modificar la seva activitat i en aquests moments l'únic que hi ha són els entrebancs de sempre no del nostre ajuntament sinó de la majoria dels ajuntaments que disposen de 50.000 portes on anar a trucar i on atabalar la gent i fer que la gent es desanimi d'aquesta possible activitat que això seria el que reactivaria creiem realment
l'activitat econòmica a Sant Just i creiem que és l'única part en què l'Ajuntament hi pot fer i no ho fa. Doncs queda clar, avui hem parlat d'actualitat política municipal amb Llorenç Rey, portaveu de la Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia a tothom. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat
Just a la fusta.
Passant dos minuts de dos quarts de dotze, és moment ara de fer tertúlia, com cada dos dimarts amb el Pep Quintana, el Jaume Campreciós i el Jordi Farràs. Molt bon dia a tots tres. Hola, bon dia. Teniu problemes amb els auriculars? Aviam. Els auriculars i el micro, jo en tinc dos. Agafa el verd, millor, Jordi. Aviam, Jaume, parla. És els auriculars que se sent molt baix i tot això, no? Sí, no, és que han fet un canvi d'auriculars.
Clar, sí, sí, això s'està a punt d'arreglar, eh? Ja un vei pas, ja un vei pas. S'està tramitant. A veure, jo el que demanava és que m'agrada vindre, però si potser no hi ha el servei tècnic, eh? Que es veu això per la internet, eh? Sí que es veu, sí, en directe i en directe, eh? No, no, ho dic jo perquè es vegi aquest el ben sabido, eh? Va, escolta, estem aquí al costat, li puja el volum i li baixa. Sí, sí, sí.
Bé, en tot cas, avui, abans d'entrar ara, comentava que justament, com que avui, 1 d'octubre, tot i que ara matisarem la data, en tot cas, en principi, ahir es tancava, o tenia entès que ahir es tancava el bar-restaurant del Milenari, i avui, doncs, comença... Ja no s'hi pot dinar. Ahir tampoc. Ahir tampoc, ens deies, Pepi, deies que dissabte ja havien plegat, no? Sí. I que llavors, doncs, ara ja...
Aquest nou servei per la gent que viviu al mil·lenari, una alternativa suposo que no sé si us acaba de convèncer. Depèn, ja ho veurem. De moment el que sí que és cert és que el servei aquest que hi havia de restaurant i cafeteria s'ha tancat. Segons ens ha explicat l'Ajuntament i la consellera regidora en aquest cas.
De serveis socials. De serveis socials. Ens ha explicat que la subvenció que feia l'Ajuntament per mitigar el preu del cost, aquest any no es podia suportar pels ingressos ja minços que tenia el propi Ajuntament i que, per tant, no podia seguir d'aquesta manera i havien de tancar perquè no es podia mantenir el sou de les persones que es cuidaven del restaurant i de la cafeteria. Això representava tancar definitivament el que era el restaurant i també el servei de cafeteria, tot i que l'espai és obert
La gent pot anar jugant allà al dòmino o al bingo de les cartes de les senyores grans, perquè és així mateix. No hi ha bingo, per entendre'ns. I llavors el que d'aquesta manera ens van proposar als residents allà, que som els que podríem dir-ne una mica més afectats,
o el costum que teníem de baixar de casa, entrar al menjador, era ideal. Sí, sí, sí. A més, us trobàveu tots, no? Us trobàvem una bona colla, sí. Això comporta que aquest servei no hi és, que nosaltres ens hem d'espavilar i que hem d'anar a altres llocs. Allò se'ns va fer evident en aquell moment que farien tractes amb algun establiment per si volien acceptar que nosaltres paguéssim el que pagàvem en el mil·lenari, que de fet, ara últimament el preu
que ens diu la circular de 8 euros que paguem nosaltres amb un establiment dels adherits i que l'Ajuntament es faria càrrec de la diferència fins al preu que té aquell menú en aquell establiment. Per tant, nosaltres podríem pagar 8 i la diferència l'Ajuntament se'n cuidaria. Llavors ens han dit de 4 llocs que de moment podem anar. No sé si les converses segueixen amb altres establiments. Això ho ignorem perquè això tampoc ens ho han explicat. Però llavors el que tenim 4 llocs per anar és la pizzeria
També tenim a Can Carbonell, a la Granjeta, després el del Raval, que em deia el nom i ara... Just Cafè. Just Cafè, doncs, efectivament. I després la plaça Maragall, també, no? Exacte, el centre cívic. Sí. Per tant, aquests quatre llocs són els que nosaltres disposarem, diguem-ne, d'un talonari, que anar a un d'aquests establiments, el cellaran, i llavors aquest establiment podrà presentar a l'Ajuntament tants menús que els hi abonaran la diferència entre què haurem pagat nosaltres i el que en realitat val el menú. Això és el que hi ha. Esclar,
Tu dius, us trobava i parlava i tenia un ambient. Això sí que suposo que es perd. Això es perd i nosaltres el que intentarem serà d'alguna manera mantenir una part d'aquesta qüestió que era diària. Perquè, doncs, mira, jo farà el dia 20 de novembre, farà set anys que sóc allà. I han passat amb una velocitat extraordinària. Jo sóc set anys més vell i ni me n'havia adonat. I resulta que està clar, fas unes amistats,
fas una relació, etcètera, amb les persones que cada dia ens trobàvem al menjador. Llavors el que intentarem fer és buscar un lloc que ens permeti, per la quantitat que més o menys serem, de reunir-nos, si més no, un parell de vegades a la setmana, o una vegada a la setmana. Home, és una bona idea. I llavors d'aquesta manera tindrem contacte, perquè hi havia persones que només venien al cap de setmana, i llavors també ens deien, home, és llàstima que aquesta taula es trenqui...
per tant, ens hi trobem molt bé, potser és el màxim contacte que tenim amb gent, així en grup, i llavors hem mirat que sigui possible, i mirarem que sigui possible que un parell de dies a la setmana, amb un grup uns, el dimecres i el divendres amb uns altres, ens trobem al màxim de...
de començar els possibles dels que teníem el costum de menjar junts. Això és el que hi ha. Perdó, eh? Si vas ara a la cafeteria i vols jugar al dòmino, pots jugar al dòmino. El que passa és que no pots ni prendre un gat d'aigua. No us van posar ni màquines? Van dir que mirarien si posaven màquines. El que passa és que hem de ser molt clars amb tot plegat. La despesa que hi havia de les persones que van allà és nul·la. És nul·la.
Llavors vol dir que això dependrà de la voluntat i de la prova que facin els que facin màquines, que vegin que allò els dona un cert rendiment, no?
perquè si no les tornen a treure, si les arriben a posar, no? Però, vaja, l'experiència és que la gent que va allà a jugar al dòmino no fa despesa. No fa cap mena de despesa de cafeteria, no? I, per tant, llavors ja veurem els que vinguin que s'arrisquin o no. Aquesta que hi havia discussió de l'Ateneu dels anys 60, que la gent que anava a jugar al dòmino no gastava. Bé, jo crec que quan estava a Sant Jordi, que està tancat, ho sabem, que està tancat fa temps,
Moltes d'aquelles persones han vingut aquí al Miranari i suposo que la mateixa despesa que feien allà a baix la fan aquí. T'explico? És un lloc acollidor, un lloc d'acollida, un lloc que estàs allà calent l'hivern i fresc a l'estiu i que ja ho tens tot. Si la teva afició en aquell moment, doncs aquella temporada, jugar al dòmino amb una sèrie de persones que vas fent també relació i amistat, doncs ja ho tenen complet, no?
Això és així. En això del menjador, el que sigui que... Si sempre vas al mateix lloc, t'acostumes a menjar. Així ara tenim quatre llocs, tindreu quatre variants, tindreu més gustos... Mira, oi que tu estàs molt bé allò on tenim? No, no, a veure... Jo per la feina he menjat gairebé sempre fora de casa. Això també em passa, i com menges fora de casa, sempre tens allò que dius, bueno, aquest bar...
fa molt bona la verdura i aquest fa l'entrec sort jo vaig tenir la gran sort últimament els darrers anys que vaig treballar els últims anys que vaig treballar doncs vaig trobar un punt un lloc familiar maquíssim, les persones maquíssimes i encara tenim una bona amistat de que
quan tu a mitja tarda no tens cap mena de cremó d'estómac, torni l'endemà. Però surt Carme'n ja cada dia fora de casa, eh? Sí, però... Seria pujar a Sant Just a fer-me el dinar i tornar a baixar a Barcelona. Però ara jo, que per feina ho faig, cada cop hi ha més gent que ens la fem a casa, el dinar. Sí, però tu ha anat a èpoques. Fas l'extra de tant en tant. No, a veure, i al final... Jo estava a la zona franca.
També hi ha empreses que faciliten aquesta... Posant tiquets, no? Sí, tiquets, esclar. Sí, però els tiquets et venen a sortir, com deia Josep, a 8 euros, 7,65... Depèn de l'empresa. Hi ha empreses que et donen un tiquet que jo he quedat...
freït. Ja no et donen d'aquests. D'aquests, potser no, però vaig quedar espantat de la quantitat, vull dir, 15 o 20 euros per un tiquet per anar a dinar, eh? Jo crec que, quan deia la Carme, que sí que la gent suporta perquè, bueno, hi ha molts restaurants que han abusat, i quan deia el Josep, ara, les qualitats deixen molt de desitjar, però com ell diu, quan trobes un lloc estàs bé, i al final t'acostumes a Caimano, i
No, no, per mi és com un termòmetre, que us deia abans, si a mitja tarda no tinc cremó d'estómac, ja hi puc tornar, perquè els olis és el pitjor. No, no, és que, vaja, un té la seva experiència, no?, amb els anys i anys que ha treballat i que ha hagut de voltar a molts llocs, no?, i t'adons que hi ha alguns llocs que no hi tornaràs mai més perquè reprofiten els olis de mala manera i no és normal per guanyar-se...
mig euro, et destrossa l'estómac, que no val la pena. I va haver-ne una tabulada que es tirava bastant fora. Bueno, i dèiem molts anys fora de casa, i vingui a portar el dinar. Carmanyola. Carmanyola, sempre amb el dinar de... També perquè vines millor, eh? A vegades també... Calent, acabat de fer... El que tu vols. També és una mica de teràpia, vull dir, no pots estar...
les 12 hores o les 9 hores o 11 hores tancat dins el mateix. Sí, això també. Sortir al carrer, que et toqui l'aire, parlar amb altra gent, veure altres alternatives. Altres alternatives i coses. I això que deies, jo anava a un bar que...
em feia molta gràcia perquè tu arribes allà i estaves durant 3 anys fins que un dia que vaig arribar i havien tancat després de vacances i un moment t'obrí perquè ara ets el client no, érem uns quarts clients però ara ara hi veia estan dies que a un li veiem la carta i quan venia tu te la deien més curta i no ho entenies i al final em dius que això està al dia anterior quan agafes confiança sí, està clar
I aquell a l'altre no passa volant. Com us deia abans, inclús després, quan ja m'he jubilat, he anat unes quantes vegades a dinar i he portat amics perquè fan uns arrossos extraordinaris i quan els truco cal Tete. Tete, hola Pep, què hi ha? Doncs prepara'm un arròs d'aquells de peix sense sal. I sense sal.
i el peix agafa un gust extraordinari i llavors, doncs, hi porto amics i tot a dinar i, vaja, tothom surt contentíssim. L'això és aquest nivell de confiança extrema. Sí, sí, però vull dir que és normal de la casa. Quan vas cada dia durant un any? Sí, sí, clar. I dos, i tres, i quatre. Al final ja fom esparques. De la família, ja heu dit abans, està clar. He vist que creixien els fills, que s'han casat...
que els propietaris són avis, etcètera, oi? Nosaltres sou d'una època que sortiu molt al carrer. Sí, som callageros. Ja fa molts anys que no hi he anat. Hi havia anat, però quan hi havia anat jo, me'n recordo que els menús encara pagaven, en aquelles èpoques, pagava 500 pessetes. Mira, vols que et digui una cosa? Quan jo anava a dinar, fa uns quants anys, he arribat a pagar 25 pessetes per dinar.
i 22. Si era 25 hi havia tall. Si eren 22, no. Què parlem? D'avui o de la història? Això és important. El centre Aragonès, que està a sobre el Teatre Goya Cudorniu, crec que se'n diu ara, he menjat per 33 pessetes. Ara, quan penso que pago 12 euros...
Un menú que... Bueno, perquè tot ha evolucionat, no? Ahir l'altre any els vaig pagar, 12 euros, com a mínim. És clar, i traduït en pessetes, quan jo pagava 22 pessetes... Home, clar, però no podem traduir-ho tot en pessetes. No, no, no, no. Fa molts anys. Evidentment, però vull dir que és espectacular que ara pagui gairebé 2.000 pessetes, dit així. Estem parlant d'un temps molt amb anys. Ara mateix estem parlant de cases i estàs parlant de mils d'euros una casa. Sí, millor. I abans deies, mira, amb 2.000 pessetes compraves una casa. Sí.
Jo no havia portat mai tants diners a sobre. Mira, porto 50... 60 euros. No, no, no passa res. Hola. 60 euros a sobre. Què són, 60 euros? 10.000 pessetes i pessetes d'abans. Jo puc fer bastantes coses amb 60 euros a la butxaca. Sí, però d'aquí una estona... Un cop hagi anat i hagi anat al cop i flash i no sé què s'haurà acabat. Depèn del que hi facis. Jo no havia portat mai 10.000 pessetes a la butxaca.
Bueno, però, a veure... Ja ho sé, ja ho sé, tot això m'ho sé. Però ja està, vull dir, portar diners, a vegades ho penso, i a vegades, o no m'havia portat...
Tampoc, perquè... I sense quartos anava jo pel món. Ja anava i tot, però també t'emportes molt menys, perquè tampoc mai havia fet servir tant la targeta de crèdit com es fa servir ara. Clar, clar. Ja tornarem a trucar, que estem en Mantena. Molt bé, Pep, despenjant el telèfon, encara no ho havíem vist. Digui'm-se l'estudi, en lloc d'apagar-lo. M'entens, vull dir que... Això que no el porto mai.
Bé, en tot cas, us he volgut començar preguntant per tot aquest tema del mil·lenari. Jo t'he explicat de viva veu. Sí, sí, està bé. El important d'això, crec que és important, que és el canvi. I crec que el que tindrà de valorar l'Ajuntament o la ciutadania al seu dia és si això és una perda de qualitat o no és una perda de qualitat, si guanyen o no guanyen. Vull dir...
També sap que la gent que ara ja estan acostumats, si els que entren nou, quin primer agafaran en aquest tema. Sí. Jo puc explicar una cosa, per exemple, explicar, vull dir, comentar, que el mil·lenari, que en aquest moment som uns 130 i escaig de persones, que utilitzéssim el servei de restaurant, màxim eren, crec que 12. Està clar. Si està pensat un servei aquest a dintre d'aquell complex, doncs,
calculant una població de més de 100 persones... És difícil. És que no arribava... Bé, just, just, just... Però volia venir a dinar a altra gent que no fos de... Total, és obert. És una altra de les coses que jo sempre he trobat com a mancança de la publicitat. És un restaurant tan obert aquest com el de la Teneu, com el de la plaça Maragall, com el que vulgueu, de Sant Just. És un restaurant normal, obert a tothom. Sortia el mateix preu. I més barat. Estava al preu normal.
de 9 euros pels que eren de fora, etcètera, etcètera. I llavors què passa? No hi ha hagut una publicitat, per tant la gent ho ha desconegut, molts encara pregunten, i ara avui, si això era només pels residents.
És clar, vull dir això. Un estalpriment no pot funcionar així. De cap manera. No pot funcionar així. A més, a més... Jo també crec que allà al mil·lenari sí que hi ha molta gent, però també hem de mirar qui és el que realment pot. Hi ha molta gent del mil·lenari que està cobrant el sou mínim d'això, llavors no es poden permetre anar cada dia a menjar. No, no, no. Es compren el seu menjar i se'l fan perquè tenen les seves cuines...
i fan la vida a casa però no tothom pot arribar cada dia a gastar-se un preu no, però hi va haver un canvi de preu que també va coincidir potser amb el moment més crític de la crisi que va fer una davallada impressionant la gent del menjador i per una altra banda pel preu i la qualitat la qualitat que es menja allò abans de mitja tarda l'oli
Jo fa set anys, o farà set anys que hi menjava. Ni res, ni el més mínim molèstia. Això vol dir molt. I per tant, la gent que venia tenia per un preu una qualitat extraordinària. I no venien. No venien perquè tampoc ho sabien. El tros també s'ha anat adaptant a les circumstàncies i el temps és molt més dur.
No, no, jo soc bastant sensible amb el meu estómac. Home, es diu que té cremó d'estómac, segons a quin restaurant va. Sí, tant. I qualsevol de nosaltres, diria, segons a quin restaurant va. Depèn que no te vagis. Sí, cuidado, eh. Si depèn que no comengis a casa, també et passa. Bé, però hi ha més confiança, no? Ah, bueno, sí. A casa ja saps el que et pot provocar. Alguna cosa que et provoca, que a mi no et convé. A fora són circumstàncies alienes de la teva voluntat. Sí, està clar.
Veig que la notícia principal d'aquest matí, el 3.24, ja és que la ministra Banyes, ja dic que traurà del fons de reserva aquests 6.148 milions per pagar les pensions. Ah, menys mal que cobrarem-hi. Ah, Jordi? Jo pensava que... També he dit que pretén introduir el factor de sostenibilitat per adequar les pensions a l'esperança de vida i un nou índex de revalorització. I aquests diners es traguen del fons en els propers 3 mesos.
oi que abans que ens augmentaven el 25% si jo he comentat abans com que he tret el 0 ens posen un 25% ens ha agafat una alegria extraordinària amb els jubilats d'aquí a part del jove jo crec que el fa malament de treure-ho perquè jo tinc de mirar el meu futur
El teu futur no tens futur. El meu futur passaria 4 anys. Crec que hi ha gola guardiola pels que començarem a intentar cobrar d'aquí 4 anys. Guardiola, el pla de pensions, o el que vulguis, que també pagues després pel pla de pensions. Ah, pagues els impostos. Clar, vull dir, i tu fes una guardiola com sigui casa, amb el porquet... Jo crec que si tinguis alguna... Sota la rajola. Amb el porquet, el que sigui. Crec que si has de començar ara, en el poc temps que em queda per arribar-hi, no es passaria molt malgrat. Vaja. Doncs res, que sí que...
Almenys que ens garanteixin. Ara ja ho han descartat de l'IP... Ah, però no et preocupis que el ministre, que és tan simpàtic, que fa tantes inversions a Catalunya... El senyor Montoro?
O el de Guindos, jo no sé qui dels dos. O Montoro, em sembla que és el de l'economia. Un dels dos va dir que en aquest nou sistema el jubilat es curaria el mes. Ho veu, Jordi? Que arribarem al 25%. Que no hi hauria cap programa. Ara, és que a lo millor ara està parlant amb vosaltres que no s'augmentarà el 25%. A lo millor tenim la sort que l'IPC a final d'any ha baixat.
però si hi ha baixat i no va d'acord amb l'IPC no té res a veure si l'IPC baixi és un moment del 0,25% i l'IPC és més poder adquisitiu més poder adquisitiu és que no s'ultimis però aquí la Carme el que ha de fer ara ja és la guardiola aquesta però d'art? ja fa tard ja fa tard i ni amb allò de pla de pensions ui, pla de pensions la meva generació ens ha quedat molt lluny ja
El poses a bànquies, compres preferents i s'ha acabat. Ja ho veurem, ja ho veurem. De moment el Jordi i jo estem contents. No, Jordi? Perquè diu que ens asseguren que ens pagaran a final de mes al menys. De moment. A mi no em paguen a final de mes. El 25? A tu no. Això ho passa només la caixa que adelanta. Com ho has explicat, això? Depèn de l'entitat bancària. Normalment es cobra primers de mes.
El que passa és que la caixa ho adelanta el dia 25. Hi ha moltes caixes que ho adelantan el 25. Jo sempre, sempre, sempre, des que m'he jubilat i va ser, doncs, ja fa nou anys. Nou anys! Imagina't tu, com si estic de renta ja fa nou anys. Em pot donar una cosa? Avui estic en una classe teàrica. Sí, sí, ja ho veuràs. Molt interessant, no? El que prendrà el Jaume avui. T'asseguro de debò que sempre he cobrat el dia 25 de cada mes.
Sí, jo també ho vaig preguntar i em van dir que no. O sigui, el que és l'Estat paga primers de més. Llavors, el que fan, que els bancs, els que siguin el que volen, adelanten aquests cèntims... Doncs ja m'estranyava, jo diria que els tenen abans, però tenen uns redits.
Els bancs. Hi ha bancs que a Guerra els interessa. Tindrem més temps i altres que per idealitzar la clientela els interessa avançar. La meva pensió és de la Seguretat Social. Per tant, és de l'Estat que diu això. I el 25, qualsevol de les caixes que hi he estat jo, des de banc i a la caixa i tal, i unim, i ara BBVA, que sempre...
doncs han estat les entitats, encara que hagin canviat de nom a on he estat, el dia 25 m'han abonat la pensió. Si ho tenen previst així, sí, però ja el dic, jo vaig preguntar-ho i em van dir això. Bé, bé. Tu quan cobras, Jordi? El dia 1? Jo cobro... Bueno, domenament encara estic en números vermells perquè encara vaig... i he cobrat avui. Ah, avui és dia 1 per tu, clar. Encara recordo que hi ha escua, no sé si encara es produeixen fa molts anys, que el dia 1...
per anar a posar la llibreta segur que encara hi ha qui va amb la llibreta perquè li posin el dia els empleats de les caixes temien el dia 1 jo vaig a les de mon pare i ahir vaig anar per cobrar mon pare i em trobo la caixa tancada la caixa a Catalunya que estaven de vaga perquè feien vaga avui i demà i avui i ahir i mon pare volia peles i jo vaig anar al caixa que no hi havia anat mai
Veus? No, no, però és veritat, això hi havia una escua. I ara segur que hi va gent, eh? Segur que hi va gent a pujar la llibreta al dia. Però, suposo que ha baixat moltíssim, que jo tenia pànic de fer qualsevol gestió de l'1 al 5. Clar, perquè et trobo l'escua, eh? Era pànic.
També anava més just. No, és que havien d'assegurar que hi era. No anaven a buscar diners. Havien d'assegurar que els havien ingressat, que les tenien. Que tenien diners. Volien estar al dia. Això encara passa. Al meu pare, amb 92 anys, quan li porto la llibreta, el primer que mira, veiem si està tot. Però això ho fan tots. Hi ha qui va allà a mirar avianciar els seus quartos.
També, també. No, a veure... Per això no dius tu? A veure, la gent d'aquesta desconfiança, i és quan hi havien, a partir d'aquests moments que tots els que teus conèixer social o comencen a dir aquestes notícies, encara més confiants si veus el dia 1 a veure si més he cobrat. Sí, més, sí, esclar. Encara que sigui via...
Com encara mai ha passat, no? Que no hagi arribat quan toca? No. Les empreses sí. Les nòmines pot passar amb algunes. Les nòmines més d'una. És el cas de Pernico, que els van dir que al mes de setembre no cobrareu.
Sí, sí. Déu-n'hi-do, eh? El que són empreses, sí. De moment, les pensions... Depenent de l'empresa, depenent de l'estat. En aquest cas, hi ha més garantia. L'únic que puc dir que amb dos anys que estic jubilat, com a mínim, cobro tu que es pagues aquestes que no les havia cobrat mai.
ah mira, veus per jubilar-te això en el fons les pagues extres també l'altre jo sentia que és la paga que et toca l'únic que està repartida d'aquesta manera exacte Carme, repartir el que t'haurien de donar cada mes cada vegada hi ha més empreses que fan per tots sí, ho pots triar normalment no ho sé si es pot triar jo ja no sé si ho pots triar jo sé que depèn de l'empresa de l'empresa són empreses petites les grans empreses pel conveni
més difícil està més tancat el sistema econòmic a més els casos que jo sé són gent que treballa per hora que fa poques hores al mes pots demanar una pastreta en alguns llocs per avançar-te aquells diners però jo crec que podies ah podies jo crec que era en passat en present i futur crec que això ja no existeix jo parlo del passat evidentment que alguna vegada havies de
de fer alguna despesa especial i podies demanar una vestreta. Després te la descomptaven cada mes, etc. Mira, em fots tant d'això que tinc a compte de la paga de... Que sigui, està clar. Això ha canviat. Què passa? Això de la paga està molt bé perquè és una part que toca cada mes i llavors l'acumulen. Però quan tens una paga extra, per dir-ho d'una manera, també és un incentiu.
perquè, doncs, toques uns dinerons en aquell moment que potser d'una altra manera t'haurien passat desaperceburs. Jo ho trobo més bé, ja que hi ha les pagues, escolta, quan arriba la paga, el dia que tinc la paga podré pagar això. Sí, exacte, és un extra. Una cosa que se t'ho dona cada mes, no. Jo crec que, en el fons, ens hem acostumat
a fer-nos uns estalvis per gastar-nos per les festes de Nadal i per les vacances perquè jo crec que juliol i novembre per anar ara no és juliol juny i novembre jo que treballo a mi i la meva empresa on estic actualment és 30 de juny i 31 de desembre
que després t'ho paguen el 25 o el 24 el juny i novembre és que abans les pagues eren el 18 de juliu
Ara és pel rei. Ara és el rei. Ara és per Sant Joan. Però en el fons, fixa't que tothom pensa això m'ho gastaré de vacances. Està pensant repartit d'aquesta manera. En una mentalitat de fa dos anys. Clar, clar, no és veritat. I per això estava fet el desembre per regals de Nadal, no? Sí, i tant.
i ara encara el millor aniria bé posar-lo el dia 10 de gener i de cada mes el 10 de gener que és quan et cobren la visa a tu clar, depèn de qui si no pots fer servir la visa jo no faig servir la visa
Són costums, no? Jo vaig servir tarja de crèdit per pagar-ho tot. Ah, doncs ja és això. En el sentit d'acumular i que em cobrin aquell dia, no. Jo pago... Al moment, no? No és de crèdit. De dèbit. Tot depèn de la circumstància. Oh, naturalment, cadascú, cada casa és un món. A veure, jo pagant en una de dèbit, no sé si tens les assegurances que tens pagant un avís a un viatge.
Home, si vas a un viatge se canvia. Home, no, esclar, si vas a un viatge que saps que tens 40 milions...
d'assegurança. Exactament. Coi, paga-la amb l'avís, eh? Això sí. Home, per favor. Ja, exacte. Tots estan al mateix lloc. Està sortint per petaneres ara, també. És que el Jaume viatja molt. És això. Jo no... Els que només la fem servir per anar a comprar una mica de fuet o una mica de cosa... No pot ser això, eh? Una mica de... Els que se'n van a New York... I algun pui...
Tens un mig minut per defensar-te, jo. No el deixem de pensar. No en defensaré. Cada un fa el que vol aquesta vida. Jo el que pot. Jo el que pot. He tingut les circumstàncies de poder viatjar aquests dos últims anys. Ben fet que has fet. Va bé als nens.
Doncs moltes gràcies a tots tres, Pep, Jaume i Jordi. Tornem d'aquí 15 dies. Això mateix. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu, bon dia. I nosaltres connectem tot seguit amb la xarxa. Sentirem també el butlletí informatiu dels Enjust Notícies. Després tindrem la recepta de l'Ateneu, també el Pep Quintana, el Diego Marcos amb els llibres de la llibreria Resenya, el Francesc Corbella amb el coaching i la Rosa Maria Vallès de la Biblioteca. Moltes coses en aquesta última hora del Just a la Fusta.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Les exportacions d'empreses catalanes a la Xina s'incrementen un 30%. L'augment és equivalent a l'experimentat entre els anys 2006 i 2011. Dos nous terratrèmols sacsegen les Terres de l'Ebre. Un dels sismes de 4,2 graus a l'escala de Richter ha estat el més fort registrat fins ara a la zona. S'atribueixen a la planta de gas Castor. Mataró engega un procés participatiu per definir el nou contracte de recollida de la brossa. L'objectiu és detectar els punts febles de l'actual i millorar el servei.
Esports avui a tres quarts de nou del vespre, Barça-Cèltic de Glasgow sense lesionat Leo Messi en la segona jornada de la Champions. Com dèiem, les exportacions de productes catalans a la Xina han augmentat un 30% en els primers sis mesos d'aquest any, és a dir, de gener a juny. Segons ades del Ministeri d'Economia, l'increment del primer semestre representa el mateix creixement d'exportacions
que es va produir entre els anys 2006 i 2011. El gruix de les exportacions catalanes continuen sent els automòbils, tot i que cada vegada es diversifica més el producte. Joaquim Ferrer és responsable del Departament Internacional de la Patronal Pimec i n'ha parlat a la xarxa. Comptem amb empreses, diguéssim, de l'Empordà, que fan oli, oli verge d'oliva. Després tenim empreses del sector vinculat al paper, de les comarques de Tarragona.
Després tenim empreses de software que estan basades a Barcelona i de tecnologies de la informació i la comunicació. La patronal de la petita i mitjana empresa, la Pimec, va engegar l'any passat un programa per assessorar empreses que volien exportar a la Xina i en 12 mesos han ajudat una vuitantena de companyies. Dos nous terratrèmols s'han sentit a les Terres de l'Ebre aquesta matinada. Un dels sismes ha arribat als 4,2 graus a l'escala de Richter. S'atribueixen a la planta marina de gas...
del castor que hi ha a la costa de Castelló. La plana ràdio, Teres Giner, bon dia. Bon dia. La costa de Castelló ha estat l'escenari aquest dimarts a la matinada d'un nou terratrèmol, aquesta vegada de 4,2 graus a l'escala de Richter, a la mateixa zona del sismes d'ahir dilluns, i on fins fa pocs dies es portaven a terme els treballs d'injecció de gas a la planta Castorp.
El sisme, que d'acord amb l'Institut Geològic de Catalunya no ha causat danys, es produïa a dos quarts de sis de la matinada i ha estat percebut per la població de les terres de l'Ebre, segons informava Protecció Civil.
Just dues hores abans ha tingut lloc un altre sisme, també a la mateixa zona de 2,9 graus a l'escala de Richter. En aquest cas, però, no ha estat percebut per la població. D'altra banda, precisament ahir dilluns a la nit, més de 300 persones es van concentrar al vespre davant l'Ajuntament de Vinaròs, al Baix Maestrat, per mostrar el seu rebuig al projecte de gas submarí castor arran dels terratrémols que estan afectant la zona durant els darrers dies.
La ciutat de Mataró ha engegat un procés participatiu per definir el nou contracte de la recollida de brossa i de l'enteja viària. L'objectiu és detectar els punts forts i els punts febles del servei actual per millorar-ne l'eficiència i optimitzar els recursos que disposa la capital del Maresme. Mataró Ràdio, Elisabet Solsona, bon dia.
Bon dia. L'Ajuntament de Mataró ha signat un conveni de col·laboració amb l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona per dur a terme aquest procés participatiu i poder conèixer quina és l'opinió dels mataronins respecte als serveis de neteja i recollida de residus urbans. Marta Vila és la responsable d'aquest organisme barceloní. La màxima eficiència en un context de crisi econòmica i que ens ajudi també a implicar a tota la ciutadania, com dèiem, amb aquesta idea, amb aquesta premissa, que el que volem és que Mataró estigui net, no volem haver de
netejar la ciutat, sinó que la ciutat, en el màxim possible, no s'embruti. Fins el 31 d'octubre, qualsevol mataroní pot participar omplint les fitxes que proposen al web mataroneta.cat, participant a les reunions que s'estan celebrant amb les entitats de cada barri o durant els recorreguts a peu que es fan amb diferents associacions.
Un home ha ingressat a la presó acusat de robar en una masia de guardiola de Font Rubí, a la comarca de l'Alpenedès. Té 42 anys, és veí d'aquest municipi, Font Rubí, i l'acusen de robar aparells electrònics, diners i joies, una part dels quals es van poder recuperar. Té dos antecedents policials pels mateixos fets. Havia estat vist per la zona el mateix dia del robatori. I els Mossos també han resoldt 5 robatoris comesos a domicilis del Prat de Llobregat i Arenys de Mar al Maresme.
I han detingut un noi menor d'edat com a presumpt autor dels fets. Entrava als habitatges per les terrasses, que els propietaris deixaven obertes i robava objectes de valor. Amb la col·laboració ciutadana van enxampar-lo infraganti aquest setembre al Prat de Llobregat, justament després d'entrar a dos domicilis. El menor va ser traslladat a la Fiscalia de Menors i entregat després a la Direcció General d'Atenció al Menor. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla l'Andrea Bueno. Des d'avui, els usuaris del mil·lenari han de dinar fora de l'equipament, després que ahir deixés de funcionar el servei de bar.
L'Ajuntament, però, ofereix un servei de restauració alternatiu a través d'un conveni amb diferents bars i restaurants de Sant Just que serviran menús amb preus reduïts per les persones llogateres dels pisos del mil·lenari. Els usuaris podran dinar per 8 euros en 4 restaurants, la granjeta, just cafè, la pizzeria Genluca i el bar del Centre Cívic Joan Maragall. El consistori abonarà la diferència. L'empresa municipal Promunsa ha gestionat el servei de restauració del mil·lenari des del 2006, però el dèficit del servei ha anat augmentant amb els anys.
L'any 2012 era de 42.000 euros, 7.000 més que l'any anterior. Més qüestions en clau econòmica. El portaveu de Convergència i Unió a Sant Jus, Llorenç Rey, és partidari de no fer l'actualització progressiva del valor cadastral. L'Ajuntament està ara en procés de decidir si fer-la o no i des d'estiu creuen que és millor esperar l'any 2016, que és quan, teòricament, una pàgina web equipararà els preus reals dels habitatges a tot l'Estat. Llorenç Rey considera que no té sentit fer l'actualització del valor cadastral ara,
Si d'aquí a tres anys un portal web que s'està fent des del Ministeri ja dirà quins són els preus reals dels pisos. Des de l'Ajuntament, recordem-ho, la idea abans de l'estiu era fer l'actualització sempre i quan no s'apugessin els impostos als ciutadans. Des de Madrid, setmanes després, van assegurar que això no seria possible i per això l'alcalde va anunciar que el consistori ajornava la decisió de sumar-se a l'actualització. Segons va dir Josep Perpinyà la setmana passada, la idea de l'Ajuntament és aguantar un temps abans de prendre la decisió de fer l'actualització o no.
I acabem en clau cultural. La Casa Regional d'Extremadura arrenca aquest cap de setmana la seva Setmana Cultural. Dissabte al vespre tindrà lloc la inauguració a la seu de l'entitat a quarts de nou i entre les activitats més destacades al llarg dels propers dies hi haurà la paella del soci aquest diumenge al migdia davant de la seu de la Casa Regional i el festival folklòric que es farà divendres dia 11 d'octubre a la sala municipal de la Taneu. Les activitats s'allargaran fins diumenge de la setmana que ve dia 13 d'octubre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesverm.com, per continuar informats de tot el que passa a Sant Jus. Molt bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Un moment ara per parlar de cuina. Aquesta setmana ho fem amb el Carlos Rodríguez de l'Ateneu. Bon dia, Carlos. Què tal? Bon dia, muy bien. Ahir vam fer aquest salmo marinat. Avui què prepararem? Hoy prepararemos sopa de ceba. Ah, molt bé. Home, ja aquesta època comença a venir ganes de tornar a menjar sopa, no? Sí, en esta época ya comienza la época de la sopa de cebolla, que gusta muchísimo. Sí. Es uno de los platos que en temporada...
La gent pide més. És difícil? No. És superfàcil. La cocina, en general, és superfàcil. Hi ha plats complicats, però no és cap difícil. Sobretot, els que nosaltres preparem són plats bastant senzills. Molt bé. Doncs a veure, aquesta sopa, què farem? Molt bé. Per la sopa de ceba necessitarem un quilo de cebolla,
150 gramos de mantequilla, sal al gusto, agua y luego necesitaremos unas torraditas con un poquito de parmesano y huevo. El proceso es muy sencillo, cortamos la cebolla a medio aro, que esto lo que hará es
Lo ponemos con la mantequilla caliente muy suavemente que se vaya bollando la cebolla. Vale. Entonces no nos quedará cruda y porque si lo hacemos con el fuego fuerte se nos puede quemar. Sí. Y nos va a quedar adentro cruda y fuera quemada. Entonces es un proceso que lleva una media horita a fuego lento. Cuando vemos que ya la cebolla está lista, que queda transparente...
Le ponemos sal al gusto, un poco de pimienta y lo cubrimos con agua. Cubrirlo con agua significa, sobre todo, poner un poco más de lo... Desde que cubre el agua, un par de dedos más en la olla. Sí. Porque ahí lo tendremos que dejar hervir unos 20 minutos, media hora más, para que el agua vaya cogiendo el gusto que ha dejado la cebolla con la mantequilla. Claro.
Simplemente esto, luego al servirlo ponemos un huevo crudo en el plato con la cebolla, le ponemos una torradita de pan, cualquier torradita, y encima de la torradita queso parmesano. Lo que hace la torradita es que no deja que el parmesano se baje, entonces lo pondremos a gratinar y veremos que el queso se funde y queda gratinadito,
i és un plat super, super bueno i superfàcil de fer. Sí, sí, m'està fent venir gana que has de menjar la sopa ja. Molt bé, Carlos, doncs moltes gràcies per aquesta sopa de ceba. Demà hi tornem. Bon dia. Adéu.
Ara passen 12 minuts de les 12 i és moment de saludar de nou el Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Bon dia, què tal? Per repassar l'almanac del Cordill. Això mateix, l'almanac del Cordill. Avui ho he pres de pressa, eh? Sí, molt bé. D'aquesta setmana. És la memòria. Aquesta setmana... En dues setmanes n'has tingut prou. Exacte, tot i que és un nom complicat, eh? Ah, sí, l'almanac del Cordill, sí, no és normal. No hi estem habituats, exacte.
En tot cas, que repassem les diferents curiositats, no? Sí, curiositats, eh, més que res. I tant, avui dimarts, que és el dia 1 d'octubre, doncs és, per exemple, parlem del centural, no? Els sants Ariel, Remigi i Teresa. Ariel. Ariel, Remigi i Teresa. Molt bé. Demà, Àngels, Sadurní, Calixta i Berenguer.
Ah, mira. Vull dir que... Si algú, doncs... Jo tinc un cosí que es diu Barangé. Doncs mira, veus? Ja el pots començar a felicitar, que si no t'obliràs. El dijous, Sant Francesc de Borja, Sant Gerard i Sant Grau. Molt bé. I divendres, Sant Francesc de Sís, Àurea i Damaris. Ah. No em corregis. Molt modern. I dissabte, doncs mira, Sants Flàvia, Santa Flàvia en aquest cas, Gal·la,
Flora i dàlia. Fixa't tu. Molt bé. Molta D, molta lletra D. Sí, i a més a més molt vegetal. Sí. Flora, dàlia, no? És veritat. Aviam, i diumenge per acabar. És la festa, la festa del Roser a Martorell. Fan una festa, la festa del Roser a Martorell. I després Sant Bru, Emili i Fe.
Per tant, tenim aquests anys. Bru, m'agrada molt com a nom. Bru, sí. Bru de Sala, per exemple. Mira, però és el cognom. Xavier Bru de Sala. Ah, Xavier, esclar. Potser es diu Xavier Bru de Sala. No sé massa quin tema m'agrada d'interrogant. Bé, més coses curioses, per exemple, aquí una curiositat, i jo no havia llegit mai aquest text, que deu ser com un conte cantat o una cosa de l'estil, que és una vegada hi havia un gat. Sí. Recordem que una vegada hi havia un rei, que tenia nas vermell,
Però no, una vegada hi havia un gat i diu, que bé li ha estat el gat l'esquella. Una vegada hi havia un gat, que bé ha estat l'esquella el gat. Fa aquestes rimes, no? Diu, ja s'ha menjat la carn del plat i la minyona l'ha tancat. Ja s'ha escapat per un forat, ja s'ha tirat de cap a mar i un pescador ja l'ha pescat.
Ara a la plaça l'ha portat i la minyona l'ha comprat. Cap a la taula l'ha portat i ara el senyor se l'ha menjat i dins la panxa li ha miolat. Imagina't tu, eh, quines coses. Una cançoneta per nens. Clar, i tant. Només que la posaran una mica de música i llavors ja tindríem una... Jo crec que deu ser una cançoneta que m'agradaria saber la melodia i tot per cantar-la un altre dia.
Molt bé, parlem de vegetació també ara. Els castanyers. Ja comença a ser l'època, no? Són arbres robustos, molt apreciats per la qualitat de la seva fusta i la dolçor dels seus fruits, no cal ni dir-ho, la castanya, no? Sí. Quan els agrada el terreny, aquests arbres, poden créixer un metre i mig cada any. Déu-n'hi-do. Poden arribar a una alçada de 35 metres. Un castanyer de 35 metres ha de fer respecte. Déu-n'hi-do. I aviam...
Un altre, doncs, així més o menys, de vitamines, diu... Coneguda com a vitamina de la joventut, la vitamina E la trobem només als aliments vegetals. En porten les avellanes, les pipes de girassol o l'oli d'oliva. A menor concentració, en porten també les pomes i els espàrrecs. Mira. Aquesta vitamina ajuda a regenerar els teixits corporals. Doncs molt bé, ja sabem, eh? Vitamina E...
Tot pasto. En els espàrrecs i on més? Per ser joves, eh? Aviam, en els espàrrecs i a les pomes. També n'hi ha una mica a les pomes i a les espàrrecs. Què em porta més són els altres. Pipes i girassol, avellanes, l'oli d'oliva... Perfecte, doncs ens apuntem també. Això mateix. Diu, sí, ara un petit refrany. A veure. Si pots tenir una bona hora, no la cerquis dolenta. Ah, home. Certament, no? Què vol dir una bona hora? Si pots tenir una estona bona...
No el compliquis, no compliquis la vida, més o menys. Un refreny molt bàsic, però bé, suposo que en el fons és el que es dedica en els refrenys, també, no? Aviam, i l'última cosa que crec que encara deu ser vigent, perquè el calendari és d'aquest any, eh? Diu, el primer diumenge d'octubre se celebra el concurs internacional de gossos d'atura a Castell Tarsol, amb gossos guanyadors d'altres competicions o concursos.
O sigui, Castell d'Arsol diu que aquest diumenge, el primer diumenge d'octubre, diu que com la passejada de les Cees, que també és el primer diumenge d'octubre de cada any, perquè així el calendari ja no es mou, perquè el primer diumenge és el primer diumenge. És fàcil, exacte. Ja està, eh? Doncs jo crec que, Carme, fins aquí tenim aquestes curiositats de l'almenac del Cordill, que ens distreu una mica cada setmana. I tant. Molt bé, Pep. Doncs gràcies i tornem demà que ve. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia, bona sabana. Igualment, adeu.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.