Ara escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la Ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1.
Bon dia Sant Just, són les 10 i 13 minuts. Benvinguts al Just a la Fusta, el programa més matiner de Ràdio Despert.
Avui és dimarts 12 de març del 2019. Com cada dia us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb l'Imanol López i farem un repàs a les portades impreses i digitals de la premsa.
Després sabrem el temps gràcies a la predicció del Carles i tancarem la primera hora del programa amb efemèrides i el Dia Internacional d'avui, 12 de març.
A segona hora entrevistarem a la Laia Flutats en les entrevistes que estem fent de precampanya electoral per conèixer els candidats i candidates de cada partit.
Després tindrem l'espai quinzenal Buenes Vibres de la terapeuta Nicol Colangelo.
És un espai nou en emissió aquí al Just a la Fusta de Ràdio Despert.
Ens parlarà sobre el món de les teràpies naturals, la Nicol.
Tancarem el Just a la Fusta d'avui amb la reemissió del programa d'ahir al vespre a Sant Justenques, conduït pel Sergi Pont.
Tot això serà de seguida. Ara, un tema musical i comencem. No marxeu!
You'll be a smile by now
I wake up and I pinch myself
You're with me, not someone else
And I'm scared, yeah, I'm still scared
That it's all a dream
Cause you still look perfect as days go by
Even the worst ones you make me smile
I'd stop the world if it gave us time
Cause when you love someone
You open up your heart
When you love someone
You make rule
If you love someone
If you love someone
And you're not afraid to lose them
You probably never love someone like I do
You probably never love someone like I do
When you love someone like I do
When you say
When you say
You love the way I make you feel
Everything becomes so real
Don't be scared, no, don't be scared
Cause you're all I need
Cause you're all I need
And you're all I need
And you're all I need
And you still look perfect as days go by
Even the worst ones
Even the worst ones you make me smile
I'd stop the world if it gave us time
Cause when you love someone
You open up your heart
When you love someone
If you love someone
You make rule
If you love someone
And you're not afraid to lose them
You probably never love someone like I do
You probably never love someone like I do
You probably never love someone like I do
All my life
I thought it'd be hard to find the one
Till I found you
And I find it bittersweet
Cause you gave me something to lose
But when you love someone
You open up your heart
When you love someone
You make rule
If you love someone
And you're not afraid to lose them
You probably never love someone like I do
You probably never love someone like I do
You probably never love someone like I do
What im of the table
I go to them
For the 2 that year
The 2 that line
The 1 that says
Són les 10 i 18. Ara començarem a fer les notícies de Sant Just ja de bon matí.
A primera hora el Just a la Fusta amb l'Imanol López. Hola, Imanol, bon dia.
Bon dia, Núria.
Bon dia. Què ens portes d'actualitat informativa, Sant Justenca?
Doncs vinga, va, comencem amb aquests tres titulars.
El primer parla que el proper dijous, 14 de març, es tornarà a obrir el carrer del mercat al pas de vehicles,
tot i que els treballs de construcció de la part posterior del mercat municipal continuaran durant unes setmanes,
els vehicles podran tornar a circular pel carrer del mercat en el sentit habitual, de freixes a Creu.
La reobertura del carrer del mercat implica el restabliment de les restriccions habituals de trànsit
als carrers Bona Vista i Raval de la Creu i la posada en funcionament de les càmeres de videovigilància.
L'accés al pàrquing del mil·lenari es podrà tornar a fer amb normalitat pel carrer del mercat.
Doncs bé, és una gran notícia, no?, per aquells que viuen per la zona o que normalment acostumen a dirigir-s'hi
per la zona del barri centre, que torna a estar obert al carrer mercat.
Sí, molta gent es queixava d'aquestes restriccions en el trànsit i més de les noves restriccions que s'han fet a partir de les restriccions per les obres.
Exacte.
Entenem-nos el canvi de direcció del carrer Raval de la Creu i l'obertura de Bona Vista en sentit contrari per anar cap a aquest Raval de la Creu, com si diguéssim.
Es va proposar des dels propis comerciants, tot i així sembla una mesura que es preveia temporal,
però perquè ningú li acabava de... o semblava que ningú li acabava d'agradar del tot.
Ara, en principi, ja es pot tornar a obrir el trànsit.
Home, les obres ja van... jo almenys ja... gràcies també a les fotos que va penjant la Mireia de la plaça Mireia per veure com van evolucionant aquestes obres.
Clar, ja, la part, com si diguéssim, que els hi queda és més la de...
La placeta.
Clar, la placeta, no?
Sí, però sí que és veritat. És a dir, jo hi vaig passar per allà i jo crec que encara hi ha feina, eh? Fins a obrir...
Sí, perquè el carrer està ple de coses, de balles, de sorres o de...
A més, hi ha un fet molt implantat ja. És a dir, quan tu vens des de freixes, com si diguéssim, han deixat un tros del carrer, diguéssim, on pot circular.
És a dir, hi ha uns, no sé què dir-te, 200 metres, 300 metres, on pot circular mínimament.
Què ha passat? Allà s'han acostumat a aparcar la gent.
Ah, clar.
Per anar, sobretot, al bar del mil·lenari, que està allà al davant.
Clar, no sé com funcionarà quan la gent es comenci a adonar que no es poden deixar els cotxes allà, que encara hi haurà camions al matí, que encara serà un reajustament que hi haurà que tindrà dies, tindrà dies, diguéssim, però vaja.
Molt bé. Anem amb el segon titular, llavors?
Segon titular, perquè Esquerra Republicana va presentar aquest cap de setmana la seva llista per a les properes eleccions municipals, que celebraran el 26 de maig.
Estarà encapçalada, com ja estava anunciat, per Sergi Seguí, actual regidor de l'Ajuntament de Sant Just i primer tinent d'alcalde.
La candidatura intentarà complir el principi de paritat presentant a homes en els números sanats i dones en els parells, de forma que quedin intercalats.
L'equip d'Esquerra Republicana per a les municipals es va presentar en un acte al casal de joves que va incloure una calçotada posterior.
Tot plegat va estar presentat per la periodista Olga Vallejo i va comptar amb la presència de dos diputats al Parlament, Eva Baró i Jordi Albert.
Baró, a més, va oferir prèviament un taller sobre dones i política.
La candidatura d'Esquerra Republicana a Sant Just està formada en les 10 primeres posicions per Sergi Seguí, Montse Molinero, Jordi Porta, Desiré Trilé, Enric Massip, Júlia Viladot, Edu Martínez, Cristina Rubio, Aleix Batalla i Astrid Goldstein.
Molt bé, doncs, home, Déu-n'hi-do, has dit 10, no?, ara, més o menys?
10, sí, sí.
10. No crec que els 10 arribin a estar...
Serien uns molt, molt, molt bons resultats per Esquerra Republicana i, més que molt bons resultats, jo els qualificaria d'històrics per Esquerra Republicana.
Aquí a Sant Just.
Sí, exacte. Bueno, acabarien gairebé l'arc del plenari.
Perquè són 17, no, regidors, els que hi ha a l'Ajuntament?
Són... Hòstia, ara m'enganxes, eh? Així de bones a primeres, sí, els conto ràpid, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, no? Són 15?
Ai, no ho sé, 15 o 17, jo diria que en són 17.
Mira, ara m'enganxes ràpid i jo diria que són 15, però no ho sé.
Molt bé. A mesura que vagin sortint les llistes dels altres partits, també ho anirem fent saber.
Sí, a més, digues, digues.
No, no, ho dic perquè de moment, que jo sàpiga, només sabem la llista amb les posicions, la d'esquerra.
La llista amb les posicions, la d'esquerra, sé de bona mà també, que la resta de partits ja...
Ja està treballant, ja la tenen gairebé configurades, també, perquè aquest divendres, si no m'equivoco, el 15 de març...
Ja és l'últim dia.
Els apoderats tanquen actes, és a dir, que no pots anar més enllà del 15 de març per presentar la teva llista.
És a dir, que aquest divendres haurem de saber les llistes de tots i totes.
Tot i així, no sé quan faran actes de presentació cada un per fer la presentació del seu equip, etcètera, etcètera.
Però vaja, que aquest divendres haurien d'estar totes tancades.
Jo em pensava que era el 10, és a dir, que aquest diumenge ja hauríem d'haver tingut tancades llistes en generals.
Però es veu que en marge d'apoderats és fins al 15, diguéssim.
Així que, clar, tenen fins aquest divendres per acabar de configurar totes aquestes posicions i aquestes llistes.
Molt bé, doncs ara anem-hi per l'últim titular.
Últim titular, perquè avui dimarts 12 de març, Cal Llibreter reprèn les presentacions literàries amb un plat fort.
17 Pianos, la nova obra de Ramon Solsona, una cita que tindrà lloc a dos quarts de vuit a la sala cinquantenari de l'Ateneu.
Solsona és conegut per les seves col·laboracions en diversos mitjans, és articulista a l'avantguàrdia
i condueix l'espai, entre paraules, al matí de Catalunya Ràdio.
Literàriament, no ha parat d'escriure des dels anys 80, publicant diferents novel·les,
reculls de poesia i llibres de relats.
Destaca l'obra Les Hores detingudes, que va escriure el 1993,
amb la que va recollir els premis Crítica Serra d'Or, Prudència i Bertrana i Lletra d'Or.
Entre les activitats destacades del mes en les que hi col·labora Cal Llibreter,
juntament amb altres entitats, trobem el Dia Mundial de la Poesia,
una celebració que tindrà lloc el pròxim 21 de març a les 7 de la tarda a la Taneu
i que inclourà èpica, lírica, sàtira, musicalitat, homenatges i multilingüisme.
Molt bé, doncs ja encara quedaran algunes activitats més, no?
Per això, pel mes de març?
Sí, sí, n'hi ha moltes més.
A més, hi ha una reaparició, diguéssim, d'Anaual.
És a dir, qui és mínimament, anem a dir-hi, friki de la poesia,
hi ha una reaparició estel·lar aquí a Cal Llibreter, d'Anaual,
que ha vingut diverses vegades aquí a Sant Just,
però ha tingut un infant fa mínimament poc, diríem,
i ha estat retirada, òbviament, diguéssim, de recitals i etc.
I és la reaparició, i reapareix aquest mes de març, a més, amb un nou llibre,
o un nou recull de poesia.
O sigui que és com un plat fort, anem a dir-ne dins del març.
Ho esperem. Molt bé, gràcies, Imanol.
De res.
Ara posarem algun tema musical i tornarem per llegir les portades, d'acord?
Fins ara mateix.
Adeu.
I miss you, pushing me close to the edge.
I miss you.
I wish I knew what I had when I left.
I miss you.
You set fire to my world, couldn't handle the heat.
Now I'm sleeping alone and I'm starting to freeze.
Baby, come bring me hell, let it rain over me.
Baby, come back to me.
I want you to rule my life, you to rule my life, you to rule my life, yeah.
I want you to fuck up my nights, yeah, fuck up my nights, yeah, all of my nights, yeah.
I want you to bring it all on, if you make it all wrong, that'll make it all right, yeah.
I want you to rule my life, you to rule my life, you to rule my life.
I want you to rule my life, you to rule my life, you to rule my life, yeah.
I want you to fuck up my nights, yeah, fuck up my nights, yeah, all of my nights, yeah.
I want you to bring it all on, if you make it all wrong, that'll make it all right, yeah.
I want you to rule my life, you to rule my life, you to rule my life.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Correm, correm i correm, fins que deixem de córrer.
L'accés de velocitat és incompatible amb la vida.
No corris, viu més.
Servei Català de Trànsit, Generalitat de Catalunya.
Ràdio Taspers, 98.1.
Em farem el Ràdio Taspers, 98.1.
Passa un minut de dos quarts d'onze del matí.
Seguim el Just a la Fusta d'avui, dimarts 12 de març del 2019.
El que anem a fer ara és a llegir les portades dels principals diaris.
Començarem amb els diaris espanyols, concretament amb El País,
que obre la seva edició dient que Buteflika renuncia a la reelecció
i obre un procés constituent.
Això és el que diu El País.
A veure si s'acaba d'actualitzar aquesta imatge.
També parlen que els pressupostos de Trump,
diu retallades, i gast militar massiu.
És un important gast.
També ara anem, passarem a la portada d'El Mundo,
mentre s'acaba de carregar la del País.
El Mundo obre la seva portada amb una imatge de Zinedine Zidane.
Diu Zinedine Zidane torna al Madrid amb carta blanca
per renovar el vestuari.
Diu Cristiano a Itàlia.
Diu pizza, mate i missa.
També altres notícies.
Diu Junqueras, tornarà a negociar amb Sánchez si vens a Puigdemont.
Diu que Esquerra espera un sorpasso a les pròximes cites electorals
per aconseguir l'expresident.
Els càrrecs purgats del PDeCAT donen per mort a la marca
i preparen un projecte de sobiranisme tranquil.
Més notícies del Mundo.
Diu que Sado promet desclassificar tot el 11M si guanya les eleccions.
Més notícies també del Mundo.
Diu últim àtum de la Junta Electoral a Torra
perquè retiri ja els llaços grocs.
Anem a mirar ara la portada de La Razón.
Diu militants de Ciutadans van denunciar que el putxerazo era possible.
Van advertir de les anomalies a la direcció
que va respondre que el sistema era infal·lible.
El nou recompte va detectar 82 vots nuls,
tots a favor de Clemente, candidata de Rivera.
Diu així va ser el frau, vots massius de matinada des d'una mateixa IP.
Bé, la imatge de La Razón és per bastant primer pla,
la cara de Zidane.
Zidane Zidane diu
Lídol torna al Bernabéu.
Diu el sí quiero immediato de Zidane.
Més notícies de La Razón.
Diu la Junta Electoral dona aire a la propaganda
dels divendres socials del govern.
Dona un ultimàtum de 48 hores a Torre
perquè retiri llaços grocs i estalades dels espais públics.
Altres notícies, per exemple, diu
Canvi en Argèlia.
Boteflika cedeix a la pressió del carrer
i no es presentarà a la reelecció.
Tornem ara a la portada del país.
Ja s'ha carregat.
Hem dit que començaven anunciant
que Boteflika renuncia a la reelecció
i obre un procés constituent.
Això pel que fa a la revolta popular a Argèlia.
També pel que fa a les urnes, diu
Rivera, pateix el primer revés intern
amb la derrota del seu fitxatge estrella.
Més notícies.
Junta Electoral diu
dona 48 hores a Torre
per retirar els llaços grocs i estalades.
Puigdemont només podrà ser escollit eurodiputat
si viatja a Madrid.
Més notícies.
i vols pressupostos de tram,
retalls socials i gas militar massiu.
Les partides sanitàries, ambientals
i contra la pobresa
són les més afectades.
Altres notícies, per exemple, diu Catalunya.
Tres atacs a menors immigrants
en una sola setmana.
Anem a mirar ara
què és el que ens diuen els diaris digitals.
Per exemple, el portal eldiario.es
un dels diaris en castellà de referència.
A veure si se'ns actualitza la pàgina.
Mentrestant, esperarem.
Bé, mentre no se'ns actualitza...
Imanol, et sembla començar a llegir
les portades dels diaris...
Catalans.
Catalans, sí.
Impresos, que això no falla.
Si et sembla bé, començo amb aquest ara.
Molt bé.
Que titula els Mossos neguen ingerències polítiques
per l'1 d'octubre.
Diu que confirmen l'intent frustrat
de dissuadir l'executiu de Puigdemont
de celebrar el referèndum
i que rebaixen el relat de la violència
durant la votació
i diuen que es preveia resistència passiva.
La fotografia és de l'entrada
de la Generalitat,
diu 48 hores,
per retirar els llaços grocs.
Diu que la Junta Electoral Central
va estimar ahir els recursos
presentats per Ciutadans
contra la presència de llaços grocs
i va ordenar al president de la Generalitat
la retirada d'aquests imburs
dels edificis de la institució
en un termini de dos dies.
Tot i així, recordem que
aquesta notificació
no fa referència als ajuntaments.
És a dir, que segurament
es retiraran totes referències
de llaços grocs de la Generalitat,
però és que a l'altra banda de la plaça,
a l'Ajuntament de Barcelona,
continuaran penjats els llaços.
Fet una mica paradigmàtic,
sigui com sigui.
Altres titulars de l'Ara,
Alemanya i França
retallen les seves previsions de creixement
i frenen l'economia europea.
També que Rivera admet la topinada
a les primàries de Castella i Lleó
i que Ciutadans es presentarà
amb Partit Popular i UPN a Navarra.
També hi ha una petita fotografia
per la manifestació
ahir a Castelldefels
en contra d'aquestes agressions a menes,
en aquesta casa de colònia
on estaven situats,
i titula de boicot
a l'acte de suport cívic
als menes de Castelldefels.
Diu que els joves agressors
van a la concentració.
De fet, ara mateix,
mentre tu llegies la resta de portades,
he començat a llegir aquesta notícia
i hi ha un fet molt paradigmàtic,
en el fet que diguéssim que
una concentració era una banda de la plaça
i l'altra concentració era l'altra,
i aleshores els veïns i veïnes
s'anaven parlant,
Castelldefels és un lloc
que tampoc és tan gros,
és un municipi que tampoc és tan gros,
i anàvem parlant a veure qui s'anava a quina banda,
estil, hòstia,
però el fill d'aquesta està a aquesta banda,
el fill d'aquella...
O el meu amic, com?
Que tu te'n vols anar a l'altra banda,
enviant un missatge.
És a dir, que va ser realment
una divisió d'ideologia
representat en un espai físic
de forma molt tangible, no?
Que alhora fa...
La veritat,
jo quan he escoltat aquesta notícia aquest matí,
a mi m'impacta molt,
i he seguit per altres temes
casos d'aquests,
i és increïble, eh?
i la violència que mostraven també aquests joves
des d'una banda de la plaça.
Perquè saben ja tot el tema de les agressions,
qui ha estat o qui...
Home, de fet,
érem bastant identificables,
perquè recordem que...
És a dir,
es van presentar dues nits, eh?
En aquest centre que collia a Menes.
La primera nit eren uns 20 joves...
És que clar, 20.
És que vull dir,
no és que sigui un capaç i desapercebut, vull dir...
Clar, 20 joves,
i que ja els van intentar aturar,
i que els...
diguéssim,
els educadors socials
que acompanyen aquests menes del centre
van acabar apallissats,
però perquè es van posar davant
per defensar, no?
És com un acte, diguéssim,
intuïtiu.
Però és que la segona nit
van arribar-hi 80 persones
a atacar el centre.
Sí.
I aleshores, clar,
la directora del centre dient-los
però que són nens,
que no ho veieu,
què hem de fer?
Clar, perquè la primera nit,
diguéssim,
que va ser resultat
que un d'aquests menes,
pel que es veu,
va acabar a Castelldefels,
en la zona on estàvem fent botellón
aquests joves,
i el van seguir.
El van seguir després.
I clar,
eren els mateixos que estaven allà mateix,
doncs van arribar al centre.
El dia següent
van arribar amb reforços
i a partir d'aquí
escorta policial
durant tot el dia,
fins que els han retirat d'allà,
recordem-ho aquesta nit,
aprofitant pesament
aquesta
congregació
o aquesta manifestació
o concentració
a la plaça
del municipi.
Sí, sí,
vull dir que és un...
Sí, sí,
bastant delicat.
És bastant delicat.
A mi m'entristeixen,
aquestes notícies,
ho reconec
bastant obertament,
però vaja.
I l'últim titular de l'ara,
el Madrid recupera Zidane
per sortir del pou.
Recupera aquest entrenador
en un moment
en què el Madrid està...
Sí, sí.
Passo d'aquesta manera
a l'Avantguàrdia
que titula
Puigdemont
va rebutjar la petició
dels Mossos
de parar l'1 d'octubre.
Diu que l'expresident
es va escudar
en el mandat popular
segons el comissari Quevedo
i que Unipost
nega que es distribuïssin
o es cobressin
paperetes de la consulta.
A la imatge,
suposo que és de Venezuela,
si no m'equivoco,
diu
a la recerca d'aigua.
Diu que un grup
de venezolans
desesperats
fan cuó
per recollir aigua
d'un canal d'aigües residuals
del riu Guaira
a Caracas
mentre persisteixen
les apagades d'electricitat
arreu del país.
No he sigut
unes imatges
que han aparegut
aquest matí
quan una central elèctrica
ha...
no és que ha explotat,
ha...
ha fet llums i colors.
A París, dius?
No, a Venezuela.
Ah, Venezuela.
Així que increïble.
És a dir,
increïble.
Jo no he vist mai
explotar una cosa
d'aquesta manera.
No, no, no.
No ho he vist.
Doncs...
Mira, estic recordant...
perquè ha passat això
recentment, no?
Vull dir...
Bueno, aquesta matinada
per ells...
No, doncs no ho he vist.
En canvi, horari,
no sé ben bé
cap on ens toca,
però vaja,
increïble de veure.
Si pots buscar-ho,
de fet,
va dir-te neve.
Sí, sí,
ho estic buscant
perquè, clar,
és interessant.
En fi,
més titulars
des de l'avantguàrdia,
Bouteflika
renuncia a un altre mandat
i ajorna les eleccions.
Diu que el president d'Algèria
cedeix a la pressió del carrer
i substitueix el primer ministre.
També diu l'avantguàrdia
que la Generalitat
té 48 hores
per retirar els llaços grocs
dels seus edificis.
Diu que la Junta Electoral
central considera partidista
el símbol de suport als presos.
També diu que
Afers Socials
accelera el trasllat
dels menors
de Castelldefels.
Diu que la mesura
s'adopta després de l'agressió
de 25 encaputxats.
I també diu
crisi a Ciutadans
arran de la topinada
a Castella i Lleó.
Diu que el partit
anul·la la victòria
de la candidata de Rivera.
Molt bé.
I per últim,
portala del periòdico
que titula
Última Toma Torra
perquè retiri els llaços.
Diu que la Junta Electoral
veta les estelades
i altres símbols partidistes
als edificis públics
i també que els moderats
del PDeCAT
acusen Puigdemont
d'aixafar la democràcia interna.
Altres titulars
la sala als menes
delata les carencies
de la tutela.
Diu que les entitats
critiquen la falta
de plans educatius
i alerten
de l'augment
d'atacs
a nens migrants.
Altres titulars
el tongo
d'un fitxatge
de Rivera
a les primàries
obre una crisi
a Ciutadans.
Diu que
IGEA
denuncia la topinada
i supera
en el segon recompte
la dona
de la direcció.
Altres titulars
Idan torna
al Madrid
per salvar
Florentino.
També que
la presió social
força la retirada
de Buteflica
a Algeria
i que
Escolarza
m'escolta
policial
en un col·legi
de Barcelona.
Molt bé.
Doncs hem de veure
què ens diuen
ara les notícies
digitals
de Nació Digital.
Després
llegiré jo
les dels diaris
digitals
en castellà.
Molt bé.
Doncs aquesta
última hora
del Nació Digital
titula
que Raül Romer
va ser el candidat
d'Esquerra Republicana
al Senat,
que Puigdemont
es compromet
a tornar a Catalunya
si obté
l'acte
d'eurodiputat,
també que
el sindicat
independentista
dels Mossos
obté representació
al Consell
de la Policia,
que troben
un nadó mort
en un contenidor
amb un cadà
i reixac,
que May
i Juncker
pacten un nou acord
per desbloquejar
el Brexit.
Molt bé.
Pel que fa
a les notícies
dels diaris
digitals
en castellà,
per exemple,
avui mirem
alpublico.es,
obre la seva portada
dient
que el PP
de Casado
dona ales
a la teoria
de la conspiració
15 anys
després
del 11M.
En fi,
també diu
l'holocaust
ideològic
de Franco,
296 camps
de concentració
pels que van passar
quasi
un milió
d'espanyols.
Diu aquí
que familiars
de les víctimes
de la Guerra Civil
visiten per primera vegada
les tombes
del Valle
de los Caídos.
Aquí hi ha notícies
d'última hora
o les notícies
més visitades
d'aquest diari.
Per exemple,
diu
el que Casado
i Rivera
deien
sobre l'ajuda
humanitària
a Venezuela
ara està desmentit
per
The New York Times.
també parlant
de Josep Maria
Antentes
diu
una cita seva
diu
la posició
de Podemos
i la de los comuns
sobre el 1
d'octubre
fue
incomprensible.
També
altres
notícies
per exemple
del
diario
puntes
doncs bé
aquest diari
ens comenta
a veure
pugem una mica
més amunt
diu aquí
de
l'achazo
a les
renovables
al
Banco
Malo
les
decisiones
de Rajoy
que
beneficiaron
el
bufete
que ha
fitxado
a
Santa
Maria.
Diu que
Emilio
Quatre
Casas
va evitar
la presó
després
de pactar
amb
el fiscal
i l'advocacia
de l'Estat
que depenia
de
Santa
Maria.
També
parlen aquí
diu que
la incorporació
de Santa
Maria
a quatre
cases
va significar
un sou
secret
i impossibilitat
de litigar
contra
l'Estat.
Pel que fa al tema
de l'Ajuntament
que hem comentat
abans
a veure
quants
quants
redigidors
hi havia
encara s'està carregant
la pàgina
va una mica lent
internet
a veure si ho podem
tenir ja
crec que sí
bueno
no
encara no s'ha carregat
bé
després ja si a cas
ho comentaríem
gràcies
Imanol
per a les notícies
informatives
i els titulars
de res home
demà
més informació
fins demà
adeu
adeu
la cançó
que ara
em parla
de tu
de totes
les històries
que ara
ens han quedat
tan lluny
recordo
com fumaves
mirant
pel balcó
sembla que
passi
un segle
des d'aquella
nit a bord
ens vam jurar
que mai
no seríem
vençuts
portats
per l'arrogància
pròpia
de la joventut
volíem tornar
a escriure
les normes
del joc
el guió
d'una pel·lícula
amb el desenllaç
més dolç
del primer
petó
el primer
final
aprenem
del que
ens fa mal
per ser
millor
són cançons
i sona una cançó
que ara
em parla
de tu
del primer
missatge
d'aquell
23 de juny
bevíem
i parlàvem
a sota
el portal
d'un sopar
romàntic
al xauarma
del Raval
teníem
d'anaprendre
i ens vèiem
els fots
com les nits
de bronca
que acabàvem
fent l'amor
vam veure
la distància
creixent
entre els dos
posant
a la balança
tot el pes
dels nostres cors
del primer
petó
pel primer
final
aprenem
del que
ens fa mal
per ser
millor
eh
eh
eh
som cançons
eh
eh
eh
eh
eh
sóc
que ens ho
som per sempre
som tot el que hem viscut
buscant
el
cel
i ara
i ara ens queden
aquests versos
torçuts
cantats
al
vent
del primer
petó
el primer
final
el primer final
aprenem
del que
ens fa mal
per ser
millor
no
el primer
i
alt
esperïs
i
es
her
min system
Som cançons.
Som cançons.
Trec el cap per la finestra del vagó.
Veig algú que espera l'estació amb un paper que du el meu nom.
Pujo a un cotxe que té més anys que jo.
A la ràdio sona la cançó, take me home.
Country roads.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
I ara el cor em diu que tot anirà bé.
I ara el món en diu que tot anirà bé.
Quan cau el sol, farem una pensió.
Els queda lliure una habitació al costat del menjador.
A mitja nit, de sobte sento un cri.
I algú que riu em fa sortir del llit.
T'esperen, diu, el segon pis.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
I ara el cor em diu que tot anirà bé.
I ara el meu cor em diu que tot anirà bé.
I ara el món en diu que tot anirà bé.
I ara 20 anys després recordo aquell moment
i ens veig a tots tan bé.
Tornaria a agafar el tren,
tornaria a aquell hotel
per trobar-te entre la gent.
i ara el món en diu que tot anirà bé.
i ara el món en diu que tot anirà bé.
i ara el món en diu que tot anirà bé.
i ara el món en diu que tot anirà bé.
Són les 10 i 53, ara mateix el Carles ens farà la predicció del temps per demà i demà passat, els propers dies.
Hola Carles, bon dia.
Molt bon dia, què tal, com estem?
Bé, molt bé, amb aquest temps canviant.
Bé, sí, tenim un temps que ja és normal pel mes de març, és un temps que en aquest mes és complicat,
és complicat que posar-se, perquè els dies que està així una mica nubulada la temperatura tira avall,
encara estem a les acaballes de l'hivern i això provoca que encara els dies puguin ser freds a primera hora, a última hora,
i també va en funció de si tenim un bon sol o tenim alguns núvols, la temperatura es dispara amunt i avall d'una manera bastant marcada,
per exemple, ahir no vam arribar als 16 graus, va ser un dia on sí que vam tenir sol,
però durant el matí vam tenir forces núvols i això va provocar que la temperatura no es pogués enfilar massa
i al migdia, quan el sol va tenir una mica més de protagonisme, ja no va poder pujar massa,
perquè recordem, doncs, que els dies s'estan equilibrant, el dia s'està allargant, s'està equiparant a la nit,
però, clar, el sol també se'ns en va cap a les 7 de la tarda i això provoca que les temperatures puguin tirar avall.
Avui hem tingut una mínima de 9 graus, amb una màxima ahir, com dèiem, de gairebé 16, 15,7,
o sigui que hi ha bastanta diferència entre les màximes i les mínimes,
i avui tornem a tenir una mica la situació d'ahir, ho comentàvem.
Sí, oi? És bastant semblant.
Sí, al matí hem començat potser amb més sol, per això la temperatura ha pogut baixar una miqueta més,
però, després, els núvols aquests baixos a punts de la costa, doncs, han provocat que la temperatura li costi de pujar.
Ahir, a aquesta hora, més o menys a les 11, tenien gairebé 15 graus, ja, la temperatura no va pujar massa més,
però avui en tenim només 13, o sigui, són dos graus menys frit d'aquests núvols que a hores d'ara encara tenim amb nosaltres.
Al llarg del dia es poden obrir moltes clarianes, cap al migdia el sol tornarà a tenir el seu protagonisme,
però ràpidament, a la tarda, es començarà a nubular.
Ens arriba un front, és un front, doncs, que és dels més actius, podem dir, dels últims mesos,
i que podria portar precipitacions i nevades al Pirineu.
Aquest front ens ha de visitar entre la matinada i demà al matí.
Els mapes no s'acaben de posar massa d'acord en quan arribaria aquest front, però sí que...
Perdó.
Tranquil.
Sí que ens deixaria un temps força més tapat durant bona part de demà dimecres,
un dia gris que al matí, doncs, fins i tot pot caure alguna precipitació a Sant Jus.
No parlem de grans pluges, potser dos, tres litres per metre quadrat,
però sí que farà que l'ambient, doncs, sigui altre cop d'hivern.
Demà la temperatura màxima amb prou feina superarà els 10 graus.
Clar, si ho comparem amb els 22 de divendres passat o amb els gairebé 20 d'aquest cap de setmana,
10 graus és una diferència molt marcada.
Sí, sí, clar.
Quan aquests dies són tan tapadots i tan grisos, com el que es preveu que tinguem demà,
la temperatura es mou molt poc, o sigui que estarem sempre oscil·lant entre els 9 i els 11 graus.
Serà un dia en què la temperatura variarà molt poc.
Bastant semblant.
Sí, cap a la nit s'obriran algunes clarianes i llavors començarem, canviarem d'etapa, com si diguéssim.
La primera setmana ha estat variable, grisa i fins i tot amb precipitacions.
Demà la segona meitat de la setmana ja canviarà una mica la truita.
La tendència és cada cop ser una miqueta més primaverals
i això ens vol dir el temps que cada dia les temperatures es aniran enfilant una miqueta més.
Dijous ja superarem els 15 graus, amb més solet, amb alguns núvols,
però creiem que el sol ja tindrà el seu protagonisme.
Divendres un dia radiant, de sol, tornarem a arribar gairebé a tocar els 20 graus,
o sigui que contrastarà.
En dos dies passarem d'una màxima de 10 a una altra màxima de superior als 20 graus,
que és el que comentàvem abans.
I bàsicament la resta de la setmana s'ha de mostrar bastant tranquil·la de moment.
Tenim un divendres que aniran pujant les temperatures, dissabte i diumenge,
sobretot dissabte, el sol serà el gran protagonista,
amb valors un altre cop al voltant dels 20 graus, un ambient molt agradable.
I potser diumenge el començarem amb un bon sol,
però a medida que vagi vencant el diumenge es podria anar tapant.
I és que, si els mapes tenen raó, que això passa molt poques vegades,
potser la setmana vinent enganxem uns quants dies de poc sol.
O sigui, la setmana vinent tornaria a abaixar una mica les temperatures,
tampoc és res de l'altre món.
Com l'ho d'avui, però allargant-se uns quants dies, poder?
Sí, dilluns, sobretot un dia, segons els mapes, a partir de la nit de diumenge.
I tot el dilluns, i una part del dimarts, la pluja serà protagonista de Sant Jus.
O sigui, podríem tenir precipitacions destacades,
amb unes temperatures que seran més baixes,
perquè quan el mes de març tenim un dia gris,
com passarà demà, això doncs es complica una miqueta.
I potser durant la setmana, dimarts, dimecres, dijous, dijous,
un altre episodi, una altra tongada de pluges.
O sigui, el tanto perquè ve una setmana bastant divertida,
pel que fa a la metodologia, cosa que això fa molt temps que no dèiem.
Però bé, de moment hem de gaudir d'aquesta variabilitat d'avui,
demà, pluges, i a partir de dijous un temps més primaveral,
que acabarà de rematar-se el cap de setmana en un ambient primaveral l'altre cop.
O sigui que tenim una primera meitat de setmana variable,
la segona meitat serà una mica més tranquil, amb més sol i amb temperatures agradables,
però no guardeu la roba d'hivern perquè de cara a la setmana vinent
tornarien a baixar les temperatures, a més en un ambient fred, amb pluges,
tornaríem a tenir una miqueta...
És això, la primavera?
Sí. Bueno, encara és hivern, però va, la setmana que ve sí,
la setmana que ve arriba la primavera, o sigui que ja tenim una miqueta això.
Fins i tot, de cara al dimecres, dijous, les tempestes de tarda
també aniríem a fer acte de presència, o sigui que ja comencem a odorar la primavera per tot arreu.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Carles, per aquestes prediccions.
A veure si demà podem tornar-hi a...
A fer un cop d'ull.
Sí, i aviam si podem confirmar això de la setmana vinent,
que encara s'ha d'agafar amb pinces, però seria una molt bona notícia
per regar una mica el d'això, si treure una mica de tot aquest polen que tenim en circulació.
Jo veig que l'al·lèrgia va millor, eh, per això?
Sí, sí, ens anem acostumant. Suposo que el cos s'adapta, és llest.
Exacte. Que vagi bé, Carles.
Vinga, bon dia.
Adéu.
Falta un minut per connectar amb Catalunya Ràdio,
dir que avui és el dia mundial del glaucoma.
La glaucoma es celebra avui, és una efemèrida instituïda impulsada des de l'any 2008
per l'Associació Mundial del Glaucoma i l'Associació Mundial de Pacients amb Glaucoma
amb l'objectiu d'informar i sensibilitzar la població sobre la importància de la prevenció
i el diagnòstic precoç conjunt de fins a 60 malalties oculars
que comporten la ceguesa per una degeneració progressiva del nervi òptic.
Què és el glaucoma?
Doncs bé, és una malaltia, efectivament, del nervi òptic,
una neuropatia òptica generalment progressiva que pot portar a la ceguesa
i si no es tracta adequadament pot ser, doncs bé, realment una malaltia molt important,
es redueix la velocitat de progressió i també per conservar la visió dels pacients.
Són les 11, connectem amb Catalunya Ràdio.
Aquest matí, sessió i en pec del judici del procés.
Només ha durat 20 minuts la sessió del matí.
ha declarat una única testimoni d'una empresa d'arts gràfiques
que va imprimir anuncis del referèndum.
Madrid, Tribunal Suprem, Roser Parera, bon dia.
Hola, bon dia.
El primer testimoni, Josep Oriol González,
està investigat en una altra causa al jutjat 13 de Barcelona
i s'ha acollit el dret a no declarar.
En canvi, Rosa Maria Sanz, a través d'impressió d'art i plan,
ha declarat en relació amb l'escorcoll de la Guàrdia Civil
que va requisar milers de cartells publicitaris de l'1 d'octubre.
Ha confirmat que van rebre l'encàrrec de material
i ha dit que no sabia d'on venia, també, que van interrompre l'encàrrec
perquè els va ordenar la Guàrdia Civil.
Responent a preguntes de l'advocada de l'Estat,
ha afirmat que no va facturar res per aquest material
i que Òmnium figurava a la fitxa de contacte del material comissat.
En la fitxa figurava como contacto Òmnium, en la fitxa.
Òmnium es cliente de Artiplan desde hace muchísimos años.
La sessió reprendrà a les 4 de la tarda
amb les declaracions d'Enric Vidal,
coordinador d'acció política d'Esquerra Republicana
i dissenyador gràfic i de webs,
i d'Enric Mari, treballador d'Artiplan.
Rosa Pereira, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
Raül Romeva serà candidat d'Esquerra Republicana
al Senat per Barcelona.
Igual que Mariol Junqueras, cap de llista al Congrés,
el partit republicà ha optat per posar un exconseller pres
al cap davant de la candidatura a la cambra alta.
Barcelona, Núria Oriol.
Bon dia, Fons Esquerra Republicana.
Han confirmat a aquesta emissora que Raül Romeva
serà el cap de llista dels republicans al Senat.
Anunci que arriba pocs dies abans
que els republicans tanquin definitivament les llistes
en un Consell Nacional que tot apunta que serà dijous.
El que segur és que Gabriel Rufián serà cara visible
de la candidatura al Congrés,
però a hores d'ara es manté la incertesa de la seva posició.
La llista, que podria ser el 3, si el 2 l'ocupa una dona,
com volen els republicans, a contra el rellotge.
El partit d'Oriol Junqueras manté negociacions encara
amb Elisenda Alemany, ex-diputada dels Comuns,
i amb Joan Josep Nuet, coordinador general d'Esquerra Unida
i Alternativa, perquè s'acabin incorporant a les llistes d'Esquerra.
Núria Oriol, Catalunya Ràdio Barcelona.
És un jutjat de Lleida el qui ha ordenat el registre
que està fent la Guàrdia Civil des de primera hora d'aquest matí
a l'Ajuntament del Macelles, al Segrià.
Busquen proves de suposades contractacions il·legals.
Unitat mòbil al Macelles, Pere Joan Álvarez, bon dia.
Hola, bon dia.
El cas el porta en concret el jutjat d'instrucció número 3 de Lleida
per una querella de la Fiscalia
per suposades contractacions irregulars.
Al davant de l'Ajuntament hi ha quatre vehicles
de la Guàrdia Civil, dos 4x4 i dues furgonetes.
Hi ha hagut algun veí fins i tot que s'ha tensat fins aquí
amb un pot de fairi, tot i que recordem
l'actuació no té res a veure en principi amb el judici del procés
ni amb l'1 d'octubre.
De moment no ha trascendit res més
perquè el cas està sota secret de sumari.
Pere Joan Álvarez, Catalunya Ràdio Macelles.
L'Algeria crearà una comissió per pilotar la transició,
redactar una nova Constitució i convocar noves eleccions
després de la renúncia d'Abdelaziz Bouteflika
a un cinquè mandat en mig d'àmplies protestes populars.
La comissió la presidirà al veterà diplomàtic algerià
l'Ajdar Brahimi, examviat especial de l'ONU a Síria
i pretén també integrar membres de la societat civil.
El Regne Unit ha activat una alerta sanitària internacional
per un brot de gonorrea molt difícil de tractar.
Diversos pacients britànics que van estar a Eivissa l'estiu passat
i que van practicar sexe sense protecció
amb altres ciutadans del Regne Unit
han desenvolupat una varietat multiresistent de la malaltia
a la qual cosa ha provocat l'alerta.
Tot i això, el govern balear ha assegurat
que no ha detectat cap cas d'aquest tipus de gonorrea a les Illes.
En concret, s'han detectat tots a la Gran Bretanya
quatre infeccions de gonorrea resistent,
tres dels quals havien visitat les balears
i l'altre havia tingut relacions amb una de les dones infectades.
Tots els afectats han aconseguit superar la malaltia,
però en un dels casos va caldre fins a quatre antibiòtics
per vèncer la infecció.
La soca responsable de la infecció té l'origen a l'Àsia
i seria la primera vegada que es transmet
entre diverses persones a Europa.
Codorniu ha presentat a la plantilla
un expedient de regulació d'ocupació
que afecta 79 persones,
que són l'11% dels treballadors.
Gairebé la meitat dels acollidaments previstos
en aquest EIRO es faran a la planta de Sant Sadurní de Noia.
Aquest expedient de regulació d'ocupació
encara no ha entrat oficialment al Departament de Treball.
Vilanova i la Geltrú Montse Gené, bon dia.
Hola, bon dia.
El comitè d'empresa se'n va assabentar ahir al matí
quan la direcció els va citar per explicar-los
que la situació de l'empresa no és bona.
Ens ho ha explicat el president del comitè d'empresa,
Antonio Cruces,
que diu que volen minimitzar els danys dels 79 acomiadaments.
En funció del que l'empresa posi sobre la taula
veurem si això que han dit en el seu comunicat
de ser socialment responsables
i de les proves jubil·lacions és veritat
i si la cosa va per aquí
intentarem fer-ho d'una manera tranquil·la i bé
i ja està.
Si no és així, llavors haurem d'estudiar
quin tipus d'accions emprenem al respecte.
Montse Gené, Catalunya Ràdio,
Sant Sadurní de Noia.
Els esports en veu del Serra.
Aquest vespre es decidiran dues eliminatòries més
dels vuitens de final de la Champions.
A Turí, la Juventus rep l'Atlètic de Madrid
amb un 2-0 pels de Simeone de la Nada.
Per la seva banda, el Manchester City
s'enfronta al Schalke 0-4
després d'haver guanyat el primer partit per 2-3.
El Barça fa aquesta tarda l'últim entrenament
abans de rebre demà l'Olímpic de Lió.
Abans hi haurà roda de premsa
prèvia de Valverde i Artur.
Zinerín Ziran dirigeix ara aquesta hora
al primer entrenament
després que ahir fos nomenat
per segona vegada entrenador del Madrid.
El francès torna al Club Blanc
després d'haver-ne marxat ara fa 9 mesos
i ha firmat fins al juny del 2022.
En tenis, Albert Ramos ha perdut
a la tercera ronda del Masters 1000 d'Indian Wells.
Davant al francès, Gael Monfís
en 2-7, 6-0 i 6-3.
Avui també s'ha de jugar al Sabadell Catania,
tornada dels quarts de final
de l'Eurolliga femenina de Waterpolo,
al Barça-Reial Societat de la Lliga Femenina de Futbol,
l'anada dels vuitens de final de la Yaud League
entre el Barça i el Hertha de Berlín
i el Noi Eliseu, l'Alcoi Reus
i el Vic Barça de la 22a jornada
de l'Hockey Lliga.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Són les 11 i gairebé 7 minuts.
Bon dia.
El proper dijous 14 de març
es tornarà a obrir al carrer del Mercat
el pas de vehicles.
Tot i que els treballs de construcció
de la part posterior del mercat municipal
continuaran durant unes setmanes,
els vehicles podran tornar a circular
pel carrer del Mercat
en el sentit habitual
de freixes a Creu.
La reobertura del carrer del Mercat
implica el restabliment
de les restriccions habituals de trànsit
als carrers Bona Vista i Reval de la Creu
i la posada en funcionament
de les càmeres de videovigilància.
L'accés al pàrquing del Mil·lenari
també es podrà tornar a fer amb normalitat
pel carrer del Mercat.
Avui dimarts 12 de març
Cal Llibreter reprèn
les presentacions literàries
amb un plat fort
17 pianos
la nova obra de Ramon Solsona
una cita que tindrà lloc
a dos quarts de vuit del vespre
a la sala cinquantenari de l'Ateneu.
Solsona és conegut
per les seves col·laboracions
en diversos mitjans
és articulista a la Vanguardia
i condueix l'espai
entre paraules
al matí de Catalunya Ràdio.
Literàriament no ha parat d'escriure
des dels anys 80
publicant diferents novel·les
reculls de poesia
i llibres de relats.
Destaca l'obra
Les Hores detingudes
que va escriure el 1993
amb la que va recollir
els premis Crítica Serra d'Or
Prudència i Valtrana
i Lletra d'Or.
Des de la Diputació de Barcelona
s'ha engegat una campanya
de prevenció
per tal de minimitzar
els riscos derivats
de la presència de mosquits
i en especial del mosquit tigre
de cara a la proliferació
d'aquest espècimen
a les portes de la primavera.
Sota el títol
El mosquit tigre
ni una gota d'aigua
s'han elaborat
dos materials de suport
que resten a disposició
d'ajuntaments.
Un vídeo
amb una versió llarga
i una curta
i un cartell informatiu.
Tots dos ofereixen detalls
sobre la manera de reproduir-se
d'aquest mosquit,
els seus orígens
i com fer la prevenció
per evitar la posta d'ous
i el creixement de les larves.
L'objectiu és sensibilitzar
la ciutadania
i sobretot els centres escolars
dels riscos
de la proliferació
d'aquests insectes.
La prevenció,
en aquests casos,
és necessària.
Sobretot,
s'ha d'evitar
les acumulacions d'aigua
en petits recipients
que quedin a la nitempèria.
Fins aquí
les notícies
de les 11.
Tornem
amb més informació
a les 12.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.

a les 12.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
polished.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
fiz ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Té i 까!
escola Canigó, no? Sí, els meus pares
ens van escolaritzar a mi i els meus dos germans
al Canigó.
Ets la petita dels tres germans? No, soc la gran.
Ets la gran. O sigui, un paper
de responsabilitat, no?
Ja des de la família. Sí.
Vas estudiar després de gran
ciències empresarials a la Universitat
de Barcelona i la vida
professional t'ha portat a treballar
durant quatre anys en l'administració
i l'atenció al públic en un banc
i des del 2003
fins ara a l'actualitat en la
gerència d'una empresa del sector
de neteja. Sí. Com arriba
el dia on l'oportunitat de començar
amb la política? I va ser des de Sant Just?
Val.
Jo quan vaig acabar 18 anys
al batxillerat,
de fet jo em vaig posar a estudiar
enginyeria de camins, perquè
m'agraden molt les mates i la física
m'apassionen,
m'agraden molt i aleshores em vaig posar a estudiar camins.
El que passa que
també en paral·lel, en aquell mateix moment també
18 anys
em vaig dur al carnet de conduir,
vaig començar a descobrir el món,
per dir-ho d'alguna manera,
i vaig començar a desenvolupar
moltes inquietuds per moltes coses
i entre d'altres la política.
Sempre m'havia agradat, sempre.
Parlar de política,
parlar de com funciona el món,
com podem fer perquè les coses siguin millor,
perquè vagin millor.
recordo tenir molts debats amb els meus amics
a l'adolescència sobre això.
i en 18 anys, el fet d'entrar a la universitat,
el fet d'entrar a l'edat adulta i tenir aquesta llibertat i aquesta autonomia,
em va entrar a unes grans ganes d'explorar tot el món,
d'explorar el món en general.
I aleshores vaig entrar a la delegació d'alumnes de camins,
feia molta feina a nivell de representació d'alumnes,
si el Consell d'Estudiants de l'UPC,
i quan ja portava quatre anys
i només havia aprovat primer
i algunes assignatures de segon,
doncs vaig fer una reflexió
i vaig dir, a veure, Laia, potser...
Encaminem-nos.
Potser el que realment t'agrada
i el que estàs estudiant no és ben bé el mateix.
I aleshores em vaig adonar
que m'agradava més aquesta part
i també molt la part de gestionar,
i aleshores em vaig posar a estudiar empresarials.
En aquell moment també em vaig posar a treballar,
treballar m'agrada molt
i, bueno, aleshores vaig dir
no vull deixar de treballar,
vaig estudiar empresarials
i després, clar,
l'empresa de serveis de neteja
que has comentat abans
és de la meva família,
la va fundar la meva mare.
I aleshores, doncs,
em vaig posar a treballar amb ella
en plan professional,
o sigui, cop acabada la carrera
ja va portant tots els coneixements
que tenia a l'empresa
i encara hi soc.
I la militància,
la part més política,
i aleshores arriba.
Sí.
Aleshores, doncs,
bueno, ja amb 19 anys
vaig decidir que volia entrar en política
a posar-me a militar en un partit
i va ser com una decisió així
super solemne, no?
I que vaig anar a veure el meu pare
i li vaig explicar
perquè quan eren decisions solemnes
li explicava al meu pare,
la meva mare ja la sabia,
però quan li explicava al meu pare
era quan eren ja...
eren més respecte, potser.
Sí, eren com més serioses, no?
I el meu pare m'agradava,
vale, vale.
I aleshores, doncs, bueno...
Bueno, com que el meu pare
sempre m'ha deixat fer el que volia, no?
Diu que tinc les idees molt clares
i que...
O sigui, vas començar a militar
ja des de...
19 anys, sí.
19 anys o així crec que tenia,
no recordo exactament l'edat,
però d'aquella època, al principi.
I vas començar a militar a Convergència.
Convergència, no?
Sí.
Val.
Després...
A Convergència.
Convergència.
Val, perquè abans...
Perquè hi havia dos partits.
Val.
O sigui, abans estaven separats
i després va ser que es van unir.
Sí.
Val.
Bueno, és igual, sí.
Més o menys.
Sí.
Després, llavors, entenc que passes per el PDeCAT
i ara junts per Catalunya.
Veritat?
Molt bé.
Bueno, estem aquí, el grup.
Sí, en general.
Sí.
Enfocant-nos més en la relació que tens amb el poble,
en quin barri vius ara mateix?
El barri centre-sud...
Sí, perquè visc al carrer Tudona.
Ajà.
Un carrer que fa com de pont, no?
Sí.
Entre...
Sí, per sota del Parador,
per sobre del Casal de Joves,
no sé, és aquell punt intermig,
que és barri centre-barri sud...
Bé, aquell tros.
I per què?
Jo vaig viure al Canigó,
després a la carretera.
Ah, val.
quan va néixer la Rita i tot,
bueno, la meva primera filla,
el meu marit,
vam viure a la carretera
i ara vivim allà al carrer Tudona.
Després en parlarem de la teva faceta de mare.
Ah, sí, perfecte.
Per quines zones o quins llocs de Sant Jús
és freqüent veure't?
Per quines parts et mous?
pel barri centre,
perquè, clar, caminant,
o sigui, intento moure'm...
O sigui, vaig pels llocs caminant.
Aleshores, si he d'anar a Maslluí,
vaig amb el cotxe,
perquè no es pot anar caminant,
malauradament,
però bàsicament se'n pot trobar
pel barri centre
i anar a buscar a les meves filles
les activitats extrascolors que fan.
I pel que fa al món de...
Bueno, i al comerç,
o sigui, anar a comprar al mercat,
perquè vaig a comprar al mercat els dissabtes.
Bueno, ara estic estudiant un màster,
però quan acabo...
Estàs estudiant ara un màster?
Sí, que té a veure amb la gestió local.
Ah, molt bé.
I quin pots dir el...
Ah, sí, sí, estic...
Bueno, de fet, l'acabo ja.
Ah, molt bé.
Estic estudiant...
L'any passat ja vaig començar a estudiar un màster
en gestió local.
Ah, molt bé.
En temes d'ajuntament.
Sí, perquè crec que...
Per completar, no?
Sí, sí, perquè a més, sí,
demanes la confiança a la gent,
has d'estar preparat, també.
O al màxim de preparat possible.
Pel que fa a l'associacionisme,
i bé, al món de les entitats aquí de Sant Just,
sabem que ets membre de Dona i Empresa.
Sí.
I també que ets sòcia de l'Ateneu de Sant Just.
Sí.
Això és correcte.
Sí.
En quina de les entitats vas començar
ja des de Benjoveneta, potser?
De Benjoveneta a l'Ateneu.
A l'Ateneu.
I en alguna de les seccions en concret?
Sí.
De fet, dels primers records que tinc de Sant Just,
un d'ells és l'Ateneu.
I li tinc un gran carinyo i un gran amor.
És veritat, eh?
I perquè de ben petita,
o sigui, anava a casa,
vivia a casa, anava a l'escola i a l'Ateneu.
I eren com els meus dos centres de referència.
Llavors l'Ateneu vaig començar fent ballet
i de seguida ens vam apuntar a fer esbart.
i es va implicar el meu pare també,
que va ser el tresorer de l'Esbart durant molts anys,
amb el Sisko Amalià.
I vam estar molts anys, els meus germans i jo,
ballant a l'Esbart.
Ara suposo que saps que s'ha obert de nou des de fa ja un any.
Sí, sí.
Sí que ho sé.
Què et sembla que s'hagi tornat?
Sembla genial.
Sembla genial.
No t'has pensat en tornar-hi...
M'ho he plantejat.
Però, bueno, de moment...
Sí, però m'agradaria fer-ho amb les meves filles, també.
O sigui, que elles també poguessin participar
i fer una activitat juntes.
Tu tens dues filles.
Sí.
Entenc que encara són bastant petites.
Bueno, una té nou anys
i l'altra en té tres i mig a punt de quatre.
Tu ets, crec que ets l'única dona
candidata a un dels grups polítics d'aquí de Sant Just.
Sí.
Creus que això és un tret que et pot jugar al teu favor?
Bueno, és cert que ara mateix
és com si hi hagués una moda
o espero, no sé si dir-ho moda,
però hi ha com una corrent, no?
Que hi hagi més dones encapçalant al capdavant
per la reivindicació o per la falta de referents
i la falta de lideratges femenins
i, per tant, sembla que la societat
premia o vol, demanda
que hi hagi més dones
en llocs de responsabilitat i de lideratge
si poden tenir més exemples femenins, no?
De manera femenina de fer.
Jo no conec ara mateix
tots els partits polítics d'aquí de Sant Just
quins són els seus caps de llista.
No ho sé.
Bé, no, encara no han sortit tots.
Perquè no sé si tots ho han decidit.
Fins al dia 15, crec que tenen temps.
Em sorprendria que al final
només fos jo l'única candidata
perquè aquest és un poble molt emprenedor
i la gent té molta empenta.
Sí.
Però, bueno, no sé.
No sé si això pot jugar a favor o no.
Jo crec que també la ciutadania
quan va votar a part de si ets home o dona
també valora moltes altres coses.
Tu quines coses creus
que la gent pot valorar positivament de tu?
O sigui, característiques de la teva persona?
Coses que tu pots aportar a Sant Just?
Què diries que tens?
Ara és la part difícil, no?
Exacte.
La part d'autoconeixement,
la part de valorar-se.
Sí.
Doncs, bueno, jo,
per poder contestar aquesta pregunta
que en campanya electoral és molt habitual,
m'ho he preparat.
I el que he fet ha sigut...
Està bé.
No, sí, perquè és difícil
i he parlat amb diferent gent del meu entorn
perquè m'expliquessin, no?,
què hi veuen, no?
Què transmets, no?
Sí.
Llavors, bueno, entre altres coses m'han dit
que soc una persona que m'agrada escoltar molt,
que m'agrada la diversitat d'opinions,
tenir crítiques constructives
per poder tirar endavant els projectes,
que m'agrada sobretot això,
que soc sèria, treballadora,
que soc una dona lluitadora,
molt curiosa,
i un apunt que jo també faig
és que soc molt amant de la llibertat.
Molt bé.
O sigui, que aquestes característiques, diries,
que són una mica les que, bueno,
les que els teus trets...
Bé, el que m'han...
Més o menys, sí, el que m'han anat.
Sí, el que la gent t'ha donat de feedback, no?,
quan es preguntarà d'escolta,
tu què destacaries amb mi per...
Sí.
Sí.
I, bueno, m'agrada molt qüestionar-me les coses,
saber el per què,
i em revelen bastant les injustícies
i aleshores, clar, quan algú és injust
o no funciona,
doncs la tendència és a intentar arreglar-ho.
I per poder fer aquest procés d'arreglar
i buscar la millor solució,
és cert que és molt interessant i estimulant
poder escoltar el màxim d'opinions diferents possible,
perquè en la diversitat és on hi ha la riquesa
i l'obtenció de les millors solucions.
Pel que fa el teu temps lliure, Laia,
ets usuària freqüent, veiem, de les xarxes socials,
t'agrada a utilitzar-les, les utilitzes...
Bé, més o menys, les vaig fent servir.
I quines altres aficions, diries, per exemple,
que tens en el món de la cultura,
diries que és alguna cosa que t'atrau?
Sí, ara, de totes maneres,
ara mateix la meva afició són les meves filles.
Sí.
Bueno, també, clar.
Perquè jo treballo a l'empresa,
com he dit abans,
i després dedico hores a la regidoria
i a estar al poble i a atendre els veïns,
sobretot treballar molt al carrer
i a escoltar els veïns i veïnes.
I aleshores, el poc temps que em queda,
per dir-ho d'alguna manera,
estic amb les meves filles.
Diguem que allò,
les típiques aficions més de caràcter personal,
ara mateix no les practico tant.
I què t'agrada fer amb elles?
Amb elles, tot tipus d'activitats
que puguem fer juntes.
Sobretot compartir experiències, aventures
i acompanyar-les a conèixer el món.
O sigui, tot el que sigui això.
I, per exemple, molts actes que es fan al poble,
quan prioritzo moltes vegades
que siguin actes que puguin anar amb les meves filles.
Quan he d'escollir,
moltes vegades prefereixo,
o sigui, prioritzo aquells que jo pugui participar
amb les meves filles.
I quan surts a passejar amb elles, per exemple?
M'agrada passejar caminant,
el que passa que, bueno,
hi ha pujades i baixades en aquest poble,
però també és cert que l'urbanisme
no afavoreix massa la passejada,
a Sant Jús,
que és una cosa que crec que hauríem d'arreglar,
perquè és un poble molt bonic de passejar,
però incòmode.
M'agrada anar...
Ara, últimament, estem anant amb bicicleta.
Aleshores, bueno,
aquí també hi ha un tema d'inseguretat
a l'hora de sortir al carrer,
que fa una mica de por.
Quan vas amb nens petits
i les bicicletes, els cotxes,
fa una mica de por,
però, bueno, ens ho passem molt bé.
M'agrada anar a passejar per l'avall,
molt,
i ara, des que s'ha arreglat el camí,
és més segur anar-hi amb nens,
que abans no hi havia vorera,
havies d'anar pel mig amb els cotxes
i era més perillós,
però ara no,
ara és més segur.
I, bàsicament,
està el poble,
els parcs,
anem als parcs,
elles escolleixen el parc,
a quin parc voleu anar?
I aleshores,
normalment,
sempre volen anar als parcs dels colúmpios.
Consensuat, eh?
Sí.
Si haguessis d'escollir
un parell de festes
de Sant Just,
aquesta ja és la darrera pregunta,
l'última va que et faig,
més,
amb mullar-te més,
si haguessis d'escollir
un parell de festes de Sant Just,
amb quines et quedaries?
Festes,
em refereixo,
doncs,
a la festa major,
o que diguis,
mira,
és que el dia de Sant Just al carrer,
o Sant Jordi,
quin parell de festes t'agradaria?
En general,
totes les festes
que són d'estar al carrer
i d'estar amb els veïns i les veïnes,
totes m'agraden.
Puc contestar-te aquesta pregunta
des d'un punt de vista
amb quines últimament
m'ho he passat millor,
i torno una altra vegada,
és a les que puc participar més activament
amb les meves filles,
i ara el record que tinc
de les últimes que hem fet,
que aquest any,
per exemple,
aquest últim any
no hem pogut fer Sant Just al carrer
perquè va ploure,
però, per exemple,
a l'estiu,
vam per festa major,
aquest any, per exemple,
ens ho vam passar molt bé,
molt bé, molt bé,
el dia dels inflables d'aigua,
la festa de l'aigua,
aquell dia ens ho vam passar molt bé,
i a més em fa gràcia
perquè els meus records de petita
de la festa major,
els records que tinc
de passar-m'ho molt bé
també era en aquelles activitats
que estaven relacionades
amb l'aigua,
la festa de l'espuma,
aleshores es feia la festa de l'espuma
a la plaça Bardagué,
i coses així,
i em fa gràcia
perquè veig que
aquestes són les més divertides.
M'agrada Sant Just al carrer
perquè pots estar molt amb la gent,
però, per exemple,
no és una festa
que puguis estar molt
amb les nenes
perquè hi ha molta gent
i pateixes que no es perdin.
Els reis també estan molt bé.
Ah, sí,
bé, clar,
amb els nens també.
Ostres,
és que el fet
que puguin estar
tan a prop dels reis mags
i saludar-los...
És un avantatge
que té Sant Just,
i entrar a la carta personalment
és que només els hi veus els ulls
i la felicitat que tenen
i és impressionant.
Una per què no hem tocat,
que ara me n'he donat,
és, clar,
el teu vincle
amb la política
i amb Sant Just.
Ah,
doncs,
quan jo vaig decidir
entrar en política,
bueno,
posar-me a fer
un activisme polític,
un activisme polític,
doncs,
bueno,
vaig trucar al telèfon d'informació
perquè això era com a l'any 99-2000
i no hi havia Google encara
i aleshores vaig trucar per telèfon
i em van donar el telèfon de Convergència
i vaig trucar a Convergència
i em van dir
ah,
tu has d'anar a Sant Just
i aleshores em van donar el telèfon
de la presidenta local
que en aquell moment era la Isaura
i vaig trucar a la Isaura
i em va dir
vine cap aquí
i que hi ha carrer de Cedet
i aleshores ja vaig començar allà
i quan vaig arribar allà
em van dir
escolta,
existeixen les JOTNC també
i jo,
ah,
molt bé,
és pels joves,
jo,
doncs vinga.
Tot sigui per poder treballar
pel país,
i per Sant Just.
El primer cop que vas trepitjar els peus
a l'Ajuntament de Sant Just
com a regidora?
Sí.
Bé,
uns anys abans,
el 2015,
o sigui,
durant el mandat 2011-2015
jo vaig estar assistint
a bastants plens,
anava de forma regular
cada mes al ple
per veure una mica
com anava tot
perquè...
Qui estava llavors?
Hi havia en Llorenç.
En Llorenç Rey.
Correcte.
Ara és amb tot un equip de gent
treballant molt
i a mi m'interessava molt
el tema de l'Ajuntament,
bueno,
no sé,
tenia molt d'interès
en poder aportar,
poder sumar,
poder ajudar
i enterar-me
de com estava tot.
Això, no?
Perquè després,
quan ens assèiem a les reunions
cada mes,
doncs per poder tractar els temes,
conèixer el poble,
aportar solucions,
transmetre el que ens deien els veïns,
els nostres regidors
i regidores d'aquell moment
i anàvem al ple també
per fer-li suport
i per poder participar
i veure també
què deien els altres.
I aleshores,
la veritat és que vaig començar
a participar als plens
des del públic
i el 2015 ja
quan em van escollir regidora
ja vaig començar
a anar als plens
com a regidora
i estava embarassadíssima.
Sí.
Només recordo
el primer ple
que estava ja
a punt de donar llum
i en aquell moment
vaig passar molta calor.
Ére't cap de llista, no?
Sí, el 2015.
I en el moment aquest,
clar,
en el moment en què
tu decideixes
donar aquest pas també
d'estar capdavant,
encapçalant una llista,
què et va suposar
tu personalment?
O sigui,
sabies que havies
de fer alguns sacrificis
o què et va empènyer?
Em va fer molta il·lusió
perquè quan treballes
amb tot un equip de gent
per intentar,
bueno,
per millorar les coses,
per treballar pel teu poble,
per fer-ho tot
que vagi molt millor, no?
Aportar solucions
i que et diguin
escolta'm,
confiem en tu
perquè estiguis al capdavant,
doncs,
clar,
va ser com
una gran responsabilitat.
Em vaig sentir
molt abrumada, no?
De veure aquesta confiança
que en tenia tothom.
Aleshores,
doncs, clar,
això és un repte
perquè, clar,
dius, ostres,
no vull fer malament,
no vols fallar
a la gent
que t'ha fet confiança,
això és normal.
I després,
estava embarassada
però la veritat és que
el d'estar embarassada
va ser...
No et va suposar
cap limitació.
Com l'última
de les meves preocupacions,
o sigui,
no, a més,
els embarassos
els he tingut bons,
vull dir,
no he tingut molèsties.
En aquest sentit
no em va suposar un problema.
I res,
i per les d'aquests...
I per les d'aquests...
I per les d'aquests...
I per les d'aquests...
I per les d'aquests...
La veritat és que bé.
Les d'aquest 2019,
com ha estat això també?
Ho tenies molt clar,
que et volies tornar a presentar?
La gent et va donar confiança?
Sí.
Jo era conscient
el 2015
quan em van proposar
d'anar de cap de llista,
que era tres mesos abans
de les eleccions,
i el que vaig dir
va ser que el meu compromís
no era per aquelles eleccions,
sinó per aquelles i les següents,
perquè els projectes aquests
són llargs,
no són tan curts
com a vegades
alguns pensen
o els agradaria.
I jo era conscient
que el lideratge
no podia limitar-se
només a unes eleccions,
sinó que jo,
el meu compromís
el tenien per dues eleccions.
Aleshores,
he estat treballant
aquests quatre anys
per poder tornar
a encapçalar la llista
aquest 2019
i guanyar les eleccions.
I això és el que tinc
moltes ganes de fer
i que crec que podem fer,
perquè a més a més
hem estat treballant,
no he estat jo sola,
o sigui,
hi ha hagut un munt
de gent al meu costat
que a més
hem anat ampliant l'equip
i jo crec que estem,
bueno,
que som un gran equip,
la veritat és que sí.
Doncs amb aquest reconeixement
al teu equip,
Laia,
jo crec que ja sabem
una mica més
de qui és la Laia Flotat.
És una mica raro, eh?
Avui no he parlat gaire
de Sant Just.
Ja, no, no.
A mi m'agrada més
parlar de Sant Just.
Clar, no, no,
de fet és que, clar,
i de la gent de Sant Just.
A vegades és més fàcil
parlar una mica
més dels altres,
però d'un mateix,
a vegades també cal fer
un moment d'insospecció
i dir, va, vinga,
anem a mirar
què és el que em lliga a mi
a Sant Just,
jo com a persona
que m'agrada
les meves aficions,
també perquè,
no sé,
la ciutadania,
quan coneix més els candidats
també els sent més propers
i pot empatitzar més coses
també i, no sé,
és una altra manera
també de fer.
Ja hi haurà
més oportunitats
durant la campanya
de parlar de Sant Just
i de la gent.
D'acord, perfecte.
Molt bé, Laia,
doncs moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Per ser aquí avui
i, doncs bé,
tornem d'aquí unes setmanes.
D'acord bé.
Adéu, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona!
Fins demà!
Són tres quarts de dotze, seguim aquí al Just a la Fusta
d'avui dimarts, dotze de març del 2019
i ara ja a la segona hora encarem una nova secció, la secció Buenas Vibras.
És una secció que la porta la Nicole Colangelo.
Hola, buenos días, Nicole.
Hola, buenos días, Núria.
He dit bé tu nom?
Perfecte.
Vale, genial.
Explicamos un poco de què va a ir aquesta secció.
Serà una secció quincenal, que serà a esta hora tots...
Bueno, martes sí, martes no.
Bueno, explica un poco, bueno, pues de ti como terapeuta y a quién es lo que nos vas a explicar.
Vale, bueno, yo soy Nicole, soy terapeuta y sanadora energética.
Me dedico, pues bueno, a las terapias naturales, a poder sanar de forma holística integral.
Entonces, pues practico varias terapias y soy formadora también en estas terapias.
y lo que me gustaría con este programa es poder alcanzar, poder llegar a alcanzar a un público,
poder explicar los beneficios de estas terapias, que son totalmente naturales y sanan de forma integral.
Y sobre todo dejar también muy claro que todo se puede complementar y que también la medicina alopática,
la medicina tradicional, también es importante.
O sea, sanamos con muchas herramientas.
Nunca lo olvidemos.
Yo soy muy flexible y soy una persona que considero que, bueno,
hay ciertas patologías en que las terapias naturales pueden ayudar mucho,
pero no nos olvidemos que hay otras tantas que tienen que ser siempre acompañadas por el médico.
Entonces, todo se puede complementar.
Porque tú, Nicole, ¿qué recorrido personal como terapeuta tienes?
¿Dónde te has formado?
Yo me he formado en varias escuelas de Reiki, ¿vale?
Me he formado en Barcelona, me he formado en Reiki Energía Vital y en Escuela Prana también.
Y luego me he formado también en temas de registros akáshicos.
Entonces, esas son las herramientas que más practico.
También me he formado en Flores de Bach, en el Instituto de Medicina Tradicional en ISMET.
Y, bueno, también me he formado en Péndulo.
Trabajo mucho también con Energía desde el Péndulo.
Y ahora actualmente me estoy formando como Facilitadora de Constelaciones Familiares en el Instituto Integrativo,
que es una escuela dedicada a ese tipo de terapia.
Entonces, tengo unas herramientas y quiero adquirir otras.
Siempre estoy en camino.
¿Y qué es lo que te ha llevado a estudiar esta parte de la medicina más natural?
Bueno, siempre he tenido inquietudes con el tema de las terapias naturales, con la meditación.
Siempre he frecuentado ambiente de templo budista, he meditado mucho.
Siempre he tenido inquietud.
Bueno, fue un episodio bastante desagradable de mi vida.
Lo que me llevó a meterme de pleno en este mundo.
Porque sentía que una terapia convencional no me iba bien y necesitaba algo más.
Y yo misma descubrí cómo poder autosanarme.
Muy bien.
Pero realmente fue un episodio un poco desagradable.
A veces pasan cosas así.
Muy bien.
Y nos has explicado un poco a qué tipo de terapias te dedicas o haces.
Cuéntanos un poco más en profundidad.
Perfecto.
Pues os explico un poquito.
Mi gran pasión es el Reiki.
¿Vale?
Reiki de todos los niveles.
Me gusta mucho hacer terapia, pero lo que más me gusta es impartir cursos.
Uh-huh.
De todos los niveles.
Porque me gusta que las personas encuentren herramientas para poder autosanarse a sí misma.
No depender de un terapeuta, sino yo encontrar la sanación en mí.
Esto ha sido mi recorrido.
Esto es lo que me gustaría que las personas llegaran a poder experimentar en su vida.
Esa es mi misión y mi propósito básico.
Luego, pues también registros akáshicos, que es una terapia de canalización.
Y esto también me gusta mucho, tanto hacer lectura de registros, como también poder formar las personas que puedan hacerse su propia lectura y conectarse con su propio yo superior.
Uh-huh.
Hago flores de Bach, tanto formando con cursos para que las personas también sean independientes y puedan prepararse sus propias esencias, pero bueno, también haciendo consultas personalizadas, preparando esencias florales.
Tengo trabajo con el péndulo y hago sanación holística con el péndulo, sanación energética.
Y también enseño a las personas a podérselo hacer a sí misma y a los demás.
Uh-huh.
Siempre todo está enfocado para mí a poder aprender las herramientas para poder sanarse.
Vale, porque el tema del Reiki, por ejemplo, que creo que es el que más te gusta, ¿no? El que más, bueno, el que más prácticas.
Sí.
¿Dónde lo haces o dónde vas a centros o...?
Sí, yo básicamente voy a centros, ¿vale? Aquí en San Jus, en Barcelona, en Esplugas, donde yo vivo. Y bueno, también a veces voy a casa de alumnos que tengan horarios muy complicados y que no puedan ir a ningún centro en los horarios que yo ofrezco.
Y entonces a veces sí que me desplazo. Y hago terapias también a domicilio.
Y cursos también.
¿Se hace en grupo el Reiki? ¿En qué consiste?
Cuando se hace en terapia siempre es bueno hacerla grupal. Perdón, cuando se hace en formación siempre es bueno hacerla grupal porque se mueven más energías.
Pero también se pueden hacer cursos individualizados. Dependiendo, porque hay personas con horarios muy complicados.
Las terapias siempre son individuales. Es una cosa entre terapeuta y alumno o paciente.
Exactamente. Siempre es más individual. Los cursos cuantas más personas mejor. ¿Por qué? Porque se mueven más energías. Entonces es recomendable.
O sea, el Reiki consiste... ¿Es una práctica en la que se mueven energías?
Sí. Nos conectamos con la energía universal. El terapeuta o bien formador se conecta con la energía universal.
Y entonces es un canal de la energía. Yo personalmente no soy sano, no soy un sanador. Simplemente la energía universal a través de mí sana.
¿Y cómo lo haces? ¿Hablando o...?
No. Simplemente con imposición de manos. En la terapia de Reiki no se habla nunca.
Ah.
Nunca. Cuanto menos se hable, mejor. Se trata de remover emociones.
A veces hay personas que necesitan decir, hablar algo. Bueno, no se puede. Pero no es lo ideal.
Es un recorrido totalmente interior y totalmente emocional. Y a mí, que me gusta muchísimo hablar, ha sido como también aprender a callar y escuchar otras cosas. Y para mí ha sido muy terapéutico.
¿Y qué orígenes tiene el Reiki?
El Reiki es una terapia de origen milenario. O sea, se remonta a los siglos de los siglos. Realmente en Egipto ya la utilizaban. Ya hay una técnica egipcia. El Reiki, que es el Seishem Sekhmet, que no está muy utilizada.
Pero aquí ahora, en Occidente, en Estados Unidos, actualmente se utiliza Reiki Usui japonés. Fui redescubierto por un maestro japonés, que es Mika Usui. Y es el más sencillo en cuanto a técnica. Luego hay muchos más sistemas de Reiki, pero son más complicados.
¿Y qué os ponéis? ¿Una persona delante de la otra? ¿O con la luz apagada?
Normalmente siempre es mejor que el paciente se tumbe en una camilla. La misma camilla que se utiliza, por ejemplo, en los esteticien. Es lo mismo.
Pero si no se dispone de una camilla, también se puede hacer en un sofá, en una cama, incluso en el suelo. El paciente se pueda tumbar completamente.
También se puede hacer sentado, pero no se ofrece el mismo beneficio. Siempre es recomendable tumbarse. Esto es lo que es la terapia. En los cursos está sentado.
¿Y cuánto acostumbran a durar las sesiones?
Las sesiones normalmente duran una hora. Entre hora, hora y cuarto. Dependiendo de cómo está el paciente, de su nivel de energía, de lo que quiere.
Yo a veces lo complemento también con el péndulo. Entonces tarda un poquito más.
¿Y las formaciones?
Y las formaciones duran normalmente dependiendo. El primer nivel, por ejemplo, dura un día.
De ocho horas, con una pausa de dos horas para comer.
O bien también, si no hay muchos alumnos, por ejemplo, uno o dos alumnos, se puede condensar en unas seis horas.
El nivel dos dura, sí, que sí, ocho horas.
Porque hay mucho más símbolos para poder explicar y es más complejo.
El nivel tres también dura unas ocho horas.
Y la maestría dura también entre ocho y diez horas.
¿Y estos son cursos que están avalados por algún instituto o por alguna escuela?
Sí. Hay dos organismos, dos gremios, digamos, de Reiki en España, que son la Alianza Española de Reiki y la Federación de Reiki.
Yo hago parte de la Alianza. No por nada en concreto, sino porque tiene un enfoque más espiritual.
Y a mí me gusta más. Yo me he formado con la Alianza y sigo con ellos.
Entonces, los cursos siempre están avalados por diploma y material oficial, para tener la certidumbre de que se ha sido formado por una persona titulada.
La Federación también es un organismo tan válido como la Alianza, pero tiene un enfoque algo más físico, no tan energético ni tan espiritual.
Entonces, quizás a mí no me resuene especialmente, pero también es un gremio muy válido.
Son los dos gremios en España que, digamos, se dedican a avalar los títulos de Reiki.
Y aquí en el Bais Ljubragat, ¿la gente que te pide sesiones para aprender o para...? ¿Es mucha la gente o...?
Hay bastante personas. Lo que es un público, básicamente, de mujeres.
Es lo que no me gusta demasiado porque me gustaría que los hombres se acercaran más a este mundo.
Y parece ser que siempre son mujeres, más o menos de mediana edad, que son las más interesadas en este tipo de técnicas.
Pero sí que hay demanda porque estamos en una época muy complicada a nivel de todo.
Un poco está el patio un poco removido.
Y la gente está, estamos todos un poco también removido a nivel energético.
Y todos necesitamos encontrar nuestro centro, nuestra paz.
Entonces, normalmente las personas sí que quieren y reciben muy bien la energía.
Están muy contentos con los cursos, con las formaciones y muchos quieren seguir avanzando en los niveles.
Entonces, pues sí, la verdad que sí.
Porque yo me pregunto, ¿hay que tener alguna característica como persona o alguna habilidad para poder dar Reiki?
O sea, ¿hacer alguna terapia?
No. Para poder dar Reiki, o sea, para poder aprender a ser sanador, simplemente hay que tener inquietud y ganas de ayudarse.
A estar mejor y ayudar a los demás.
No se necesita nada más.
Sí que hay personas que tienen más dones psíquicos.
Entonces, quizás, pues le puede parecer más sencillo.
Pero en realidad todos somos sanadores por nacimiento.
Todos nos podemos conectar a la energía.
Todos podemos canalizar.
Todos tenemos estas capacidades.
De hecho, los niños, a partir de los seis años, se pueden formar en Reiki.
Pueden ser sanadores.
Porque los niños son los más cercanos a lo que es el estado de inocencia.
Cuanto más inocentes y más puro, más fácil acercarse a eso.
Pero realmente no se requiere ninguna dote especial.
Y la gente que a lo mejor está dudando entre medicina tradicional, o sea, la medicina...
Alopática.
Sí.
O las terapias naturales, como el Reiki.
¿Tú qué les dirías para convencerles?
Yo les digo que siempre todo suma.
Yo pienso que la medicina tradicional es imprescindible por muchísimas cosas.
Pero sí que es verdad que puede ser complementada muy bien con otro tipo de terapia.
Que nos da un enfoque más holístico.
Y sobre todo nos hace ver como la mayoría de las enfermedades son psicosomáticas.
Todo tiene origen en la mente.
Todo tiene origen en el espíritu, en algún malestar.
Entonces, podemos complementar las dos cosas.
Yo pienso que es lo mejor realmente.
Todo lo que se puede sumar, es bueno sumarlo.
Yo me trato también con medicina alopática.
Entonces, no voy a hablar mal de algo que yo no rechazo en absoluto.
Yo no sé si quieres añadir alguna explicación de lo que es una terapia natural o holística y energética.
O destacar algunos puntos que a lo mejor la gente tiende a no entender.
O que hay algunos tabús o algunos mitos antes de despedirte.
Sí, por supuesto, sí, sí.
Yo creo que las terapias energéticas holísticas, que la palabra viene de holos en griego, que significa el todo, la totalidad.
Son terapias que se basan en lo que es el ser humano como totalidad.
No somos solamente cuerpo ni somos solamente espíritu.
Somos seres espirituales, pero en un cuerpo terrenal.
Estamos aquí ahora en este cuerpo.
Por mucho que querramos negarlo, no puede ser.
Porque sí que somos un cuerpo.
También tenemos algo más.
Entonces, la medicina holística, la medicina integral, se basa en esta unión de mente-cuerpo.
Los mismos latinos decían, men sana en corpore sano.
No hemos descubierto nada.
O sea, una mente sana en un cuerpo sano.
Hay que ejercitar el cuerpo, hay que hacer deporte, hay que moverse, hay que comer sano.
Y hay que cuidar el cuerpo.
Pero también pienso que la mente también y lo espíritu es muy importante cuidar.
Y este tipo de terapias lo que hacen es cuidar nuestra parte interior.
Sobre todo, quitarle el halo de misterio.
Porque mucha gente piensa que es reiki, oh, Dios mío, no sé.
Así que es verdad que hay unos símbolos que son símbolos que se comunican de alumno a maestro.
En principio, no se pueden divulgar.
Son como secretos.
Pero no porque sean ninguna cosa tremenda.
Simplemente son símbolos en kanji.
En japonés antiguo.
Son letras del antiguo japonés.
No son nada de especial.
Y en internet los puedes encontrar.
¿Cómo se llaman?
Kanji.
Kanji.
El alfabeto antiguo japonés se llama kanji.
Y es como un alfabeto sagrado.
Pero no hay nada de trascendente.
Y si te pones en internet los puedes encontrar.
Yo personalmente no soy partidaria de difundirlo ni de divulgarlo.
Yo, pero hay otros maestros que lo hacen y me parece muy bien.
Y de hecho, el tenista Djokovic, el es reikista, y él lleva el símbolo del segundo nivel, lo lleva en su zapatilla de tenis.
Ah, caramba, mira.
Entonces, él lo exterioriza y me parece muy bien.
Yo no soy de llevarlo encima.
Pero de hecho, se puede hacer.
Todo se puede hacer.
O sea, es totalmente libre y personal.
Esta primera sesión, Nicole, nos ha servido para acercarnos más al mundo de las terapias naturales.
para conocerte, para saber qué haces, cómo lo haces, qué es también el reiki.
A partir ya de las siguientes sesiones, supongo que iremos conociendo un poco más al detalle de qué es cada cosa.
No sé si quieres adelantar un poco el argumento de las siguientes sesiones o de qué es lo que vas a tratar.
Mira, en la siguiente sesión, que será dentro de 15 días, el martes 26, pues voy a hablar más profundizamente de lo que es el reiki.
O sea, de un poquito lo que son los varios niveles, lo que tratan, lo que se puede aprender, lo que se puede sanar con cada nivel.
Y un poquito más de historia, digamos, de lo que son las orígenes del reiki.
Muy bien.
La gente, ¿dónde te puede encontrar, Nicole?
Mira, me puede encontrar por, digamos, todas las redes sociales, Instagram, Twitter, Facebook, como Despertar de Luz, en mi página web, que es www.despertardeluz.com.
Me puede localizar por teléfono al 617-8294-08.
Muy bien, pues tiene esas vías para llegar hasta ti y ponerse en contacto.
Muchas gracias, Nicole, por estar este ratito aquí con nosotros en Radio d'Esvern, la radio de San Just.
Un abrazo, que tengas buen día y hasta las próximas semanas.
Muchísimas gracias a ti, Nuria, y a vosotros por acogerme también.
Un abrazo.
Adiós.
Adiós.
Abans, no només de ser escollit, que encara no ho ha estat, sinó de presentar la candidatura.
Aquí a Espanya té la condició jurídico-procesal de rebelde.
I això vol dir que qualsevol ciutadà, no cal ser un agent de policia, qualsevol ciutadà el pot detindre.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
Una cinquantena d'entitats donen suport a la manifestació que han convocat per dissabte al matí a Madrid, a l'ANC i altres associacions.
Serà a les 6 de la tarda, en el matí, i porta el lema, no hi ha democràcia sense dret a decidir.
Madrid, Jordi Prats.
Bon dia, perquè decidir no és delicte amb aquesta idea.
Milers, centadecenes de persones, diuen els organitzadors, sortiran als carrers de Madrid el dissabte que ve.
Manifestants que demanen llibertat als presos polítics i també que es posi fiel, consideren un judici polític.
Elena Martínez és una representant d'Izquerda Castellana.
De un Madrid que defende el derecho a decidir porque entendemos que no hay democracia sin derecho a decidir.
Un Madrid también que no queremos ser cómplices de la represión al hermano pueblo de Cataluña.
Un Madrid que exigimos la libertad de los y las presas políticas y de las personas exiliadas.
L'ANSE de Madrid i diverses entitats de la capital espanyola organitzen aquesta manifestació on diuen que els partits polítics hi tindran una posició secundària.
Diuen que hi haurà gent de tot Espanya, només de Catalunya esperen que arribin almenys els 380 autobusos que ja tenen confirmats.
Jordi Prats, Catalunya, Ràdio Madrid.
El govern estudia què s'ha de fer amb l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat que van rebre ahir.
Per part del govern espanyol, Josep Borrell, ministre d'Afers Estrangers, ha avisat Quim Torra en una entrevista a la Cadena Cerca que l'Estat té instruments per fer complir les decisions judicials.
Pero que cumpla con esta orden y si no, el Estado tiene los instrumentos apropiados para hacer cumplir las disposiciones de las instituciones encargadas de velar por el normal funcionamiento de la democracia.
L'expresident de la Diputació de Lleida, Joan Ranyer, formarà part de la comissió creada per fer seguiment del cas Bòreas, que investiga el mateix Ranyer i una vintena de persones més per suposades irregularitats en l'adjudicació d'obra pública.
Lleida, Alba Barbosa, bon dia.
Hola, bon dia. La comissió es reunirà per primera vegada dilluns que ve i estarà integrada per 15 diputats provincials, un dels quals Joan Ranyer.
Rosa Maria Pelló és la presidenta de la Diputació de Lleida.
Ell va manifestar la seva voluntat de formar-hi part i, per tant, nosaltres com a grup hem decidit que sigui, que sigui, no hi ha cap qüestió que pot agradar més o menys, però en tot cas, hi té el ple dret.
Esquerra Republicana va proposar la creació de la comissió i critica que informi per Ranyer, perquè està sent investigat.
Alba Barbosa, Catalunya Ràdio Lleida.
Els jesuïtes traslladen de residència el capellà Pere Sala, investigat per abusos sexuals a dos alumnes als anys 80.
Des de la congregació han informat que la decisió s'ha pres una setmana després de la denúncia feta per les víctimes.
El religiós de 94 anys ha estat traslladat de la residència davant de l'escola Sant Ignasi de Sarria de Barcelona, on s'haurien comès els abusos,
a una altra residència de la mateixa congregació a Sant Cugat del Vallès.
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona celebrarà a la pròxima temporada la dels 20 anys de la seva reobertura després de l'incendi,
amb l'estrena a l'octubre d'una nova i tecnològica turandot del videocreador Frank Aleu, estret col·laborador de la Fura dels Baus.
També programarà el nou muntatge de Lohengrin, que firma Katrina Wagner, besneta de Richard Wagner,
i amb una nova producció de El Barber de Sevilla.
Són tres dels 11 títols de la nova temporada del Coliseu de la Rambla,
que commemorarà el 20è aniversari de la reobertura amb dos concerts i un recital de tres de les veus més cotitzades ara mateix,
la soprano Anna Netrebbo, els tenors Juan Diego Flores i Javier Camarena.
El Liceu aprofitarà l'aniversari per tenir al setembre totalment rehabilitada la façana de l'edifici.
Els esports amb Montserraia.
Dos equips accediran avui als quarts de final de la Champions de Futbol.
Juventus Atlètic de Madrid amb un 2 a 0 per als de Simeone de la nada
i Manchester City Schalke 04 amb 2 a 3 per als de Guardiola de la nada.
Els dos partits són a les 9 del vespre.
El Barça s'entrena a 3 quarts de 7 del vespre abans de rebre demà l'Olímpic de Lió amb empat a 0 de la nada.
A les 4, roda de premsa de Valverde i Artur.
També avui partit de la Lliga Femenina de Futbol Barça reia el Societat a 2 quarts de 7 a la ciutat esportiva blaugrana
i amb accés lliure amb futbol sala l'ala tanca del Barça.
Jesús Aicardo renova amb el club blaugrana per dues temporades fins al 2021.
Me da una alegría inmensa, muy feliz, muy orgulloso de poder seguir el mejor club del mundo.
Seguir defendiendo este escudo que es mucho y nada, muy contento, mucho antes, feliz y un momento muy especial para mí, para mi familia.
Son 6 años que llevo aquí, más 2, más 6, 9 años, me siento como en casa.
I acabem amb esquí.
Clàudia Galícia queda a quarta a la prova individual del Mundial d'Esquí de Muntanya que es disputa aquests dies a Suïssa.
De nomes, el català més ben classificat, Oriol Cardona, XVI.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Són les 12 i 7 minuts. Bon dia de nou.
El proper dijous 14 de març es tornarà a obrir al carrer del Mercat el trànsit de vehicles.
Tanmateix, les obres no es donaran per acabades.
La remodelació de la part posterior del Mercat Municipal continuarà durant algunes setmanes,
ja que s'ha començat a pavimentar la via,
però encara no s'ha iniciat la configuració de la petita plaça que es situarà en aquesta localització.
Sigui com sigui, a partir de dijous, els vehicles podran tornar a circular pel carrer del Mercat
en el sentit habitual de freixes a Creu.
La reobertura del carrer Mercat implica el restabliment de les restriccions habituals de trànsit
als carrers Bona Vista i Reval de la Creu
i la posada en funcionament de les càmeres de videovigilància.
A l'hora, també farà que l'accés al pàrquing del Milenari es pugui tornar a fer amb normalitat pel carrer del Mercat.
Des de la Diputació de Barcelona s'ha engegat una campanya de prevenció
per tal de minimitzar els riscos derivats de la presència de mosquits,
i en especial del mosquit tigre,
de cara a la proliferació d'aquest espècimen a les portes de la primavera.
Sota el títol El mosquit tigre ni una gota d'aigua,
s'han elaborat dos materials de suport que resten a disposició d'ajuntaments.
Un vídeo amb una versió llarga i una curta, i un cartell informatiu.
Tots dos ofereixen detalls sobre la manera de reproduir-se d'aquest mosquit,
els seus orígens i com fer prevenció per evitar la posta d'ous i el creixement de les larves.
L'objectiu és sensibilitzar la ciutadania i, sobretot, els centres escolars
dels riscos de la proliferació d'aquests insectes.
La prevenció, en aquests casos, és necessària.
Sobretot, s'ha d'evitar les acumulacions d'aigua en petits recipients que quedin a la intempèrie.
Ahir al vespre va tenir lloc el sopar de les dones del PSC al Baix Llobregat,
una iniciativa per reunir a totes les militants de la comarca
en un espai per a la reflexió feminista.
La trobada va tenir lloc a la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi
i va agrupar una setantena de dones.
La vetllada va comptar amb les intervencions de Marcela Lagarde,
antropòloga i feminista, Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi,
i Sònia Guerra, secretària d'Igualtat i LGTBI del PSC al Baix Llobregat.
Fins aquí les notícies de les 12.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies, edició migdia, a la una.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
012, la Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012, la Generalitat al teu costat.
Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pont.
Comencem un nou programa de Sant Justenques i avui ho fem parlant amb l'Àngeles Tamora Roda.
Hola, Àngeles, què tal?
Hola.
L'Àngeles Tamora va néixer a Conca, concretament a Minglanilla, la província de Conca, que està més a prop de València que de Conca.
Que de Conca, sí.
Allà és on vas néixer. Què recordes d'aquella etapa en què vas viure a Minglanilla?
Bueno, de jugar molt, jugar molt al carrer i de ser feliç, sí. No recordo molt, perquè la meva vida, com ho veureu, ha canviat molt, però sí, tens molts records del poble, sí.
De fet, ja des de petita tenies un vincle amb Sant Just, perquè la teva avia i els teus tiets hi vivien, oi?
Sí, allà pels anys 50 va venir la meva àvia i cinc dels meus tiets, perquè eren sis germans, i nosaltres, la meva mare ja estava casada i es va quedar al poble.
Jo ja havia nascut i no, la meva germana encara no.
Que la teva avia i els teus tiets portaven negocis aquí a Sant Just?
Bé, la meva àvia va ser la xorrera. Si algú d'aquella època feia xurros i les meves ties, dues ties que tinc, doncs les venien i venia la gent allà del barri nord a comprar.
Més tard, el meu tiet, el més gran, que era cuiner, va obrir el bar, també ara no existeix, lògicament, el bar Los Rodas, ho va obrir ell, i que després va ser el Can Domingo, i ara, que sembla que és la maiola, un dentista, però va ser ell que ho va obrir.
Per tant, abans de venir a viure a Sant Just, tu ja tenies aquest vincle i havies vingut a vegades a Sant Just.
Sí, havia vingut, doncs no sé, veníem a les vacances, o sigui que jo als set anys ja havia estat per aquí.
A l'enterrament de la sardina, no?
Sí, això mateix, sí. Que per mi anar allà a la Font de la Bona Aigua a fer tota una excursió.
I aleshores, més endavant, amb la família vau decidir venir cap aquí, però hi va haver problemes per arribar. Explica'ns aquesta història.
Bé, aquesta història és que el meu pare, clar, en aquella època, doncs no hi havia feina.
No, ell tenia vinyes allà, però no li produïen el suficient, eren cinc de família i no podia ser.
Llavors van venir, decidir venir aquí a Barcelona, amb molta emigració.
Però el meu pare es va quedar allà perquè tenia unes feines que fer.
I va venir la meva mare, els tres germans, i una cosina d'ella.
I recorda que en aquella època, als anys 54 d'Iviancé, no sé quan començaria això,
tot el que venia de fora, que no tenia residència, us agafaven i us enviaven al Palacio de las Naciones,
que era un palau que havien fet el 29 a l'Expo.
però no sé què va passar, un dels meus fiets tenia que venir a buscar-nos a l'estació,
però per horari, o sigui, no hi havia ningú.
I no ens van ficar, no ens van enviar allà.
És a dir, si ningú et venia a recollir, no et deixaven quedar-te a Barcelona,
no et deixaven buscar-te a la vida.
i t'enviaven una altra vegada on vivies.
Aleshores, finalment sí que vau poder sortir.
Sí, sí, de seguida, en telegrames, perquè en aquella època no és com ara,
en telegrames...
Bueno, el meu tio ja vas pensar, quan va arribar i van dir que el tren nostre ja havia arribat,
diuen, home, aquest està en el Montjuït,
perquè ja se sabia que la gent que venia així, total,
que van venir a l'Ajuntament,
li van fer un certificat com el que tenia a casa,
bueno, que tenia família aquí.
I bueno, van estar allà dues nits.
La meva mare, amb la tieta, amb la cosina,
a vegades ploraven, a vegades riurem i nosaltres per allà.
Però jo me'n recordo perfectament d'allò.
I van sortir, li van fer...
Bueno, bueno, i clar, com el meu pare no hi era,
doncs li van dir, el seu marit vindrà.
No, no, no, és que veníem al casament d'un germà.
Bueno, total.
Cosa que no era veritat.
No era veritat, però bueno,
tenia que dir alguna cosa.
No, no, segur que el seu marit no vindrà.
No, no, no, no.
Bueno, la meva mare, sembla que va escriure al meu pare,
dient-li, escolta, quan vinguis avisa,
perquè n'hi ha això.
I ell no s'ho creia.
Total, que va venir, no va avisar,
i ho van ficar també a dintre.
O sigui, la segona vegada va tornar a passar en el test.
Llavors la meva mare va tenir que allà,
i clar, com era, perquè havien passat el millor 15 dies, no?
Vostè no deia que el seu marit no vindria?
Bueno, mire, però ha vingut, és que tenim el casament,
i no què sé, total.
I no, van dir que ens van deixar el meu pare també,
però dient que tenien que sortir.
En aquell moment pagaven la tornada, no?
i ell va dir que no, que encara tenia diners,
i es va enfadar molt.
Com és natural, lògicament.
És a dir, us van fer tornar cap a Comca,
tota la família?
Sí, sí, tota la família van tornar.
I vau tornar?
No.
Van tornar al poble, sí, sí.
Clar, van tornar al poble.
Quants anys vau estar al poble?
No, llavors al poble no sé,
perquè en aquella època el Brasil,
la capital del Brasil era Río de Janeiro,
i l'estaven fent a Brasília, no?,
al centre del Brasil.
I demanaven molta gent, molta emigració.
Igual que ara venen d'allà...
Molts obrers per anar a construir la nova capital.
Això mateix, la nova capital.
I el meu pare va dir,
va conèixer uns que també n'havien estat a l'Argentina,
total, va dir,
doncs bueno, si no me'n vol anar aquí,
doncs me'n vaig.
I se'n va anar.
Va preparar els papers i tot això,
i se'n va anar primer el sol.
Va estar allà dos anys.
Que en aquell moment anar a Brasil era una aventura, no?
Bueno, anava anar amb vaixell.
O sigui, a l'avió suposo que hi hauria avions,
lògicament,
però el més normal era anar amb vaixell,
al Cabo San Roque, encara me'n recordo.
I quan trigava aquest viatge?
Doncs mira, 13 dies.
13 dies?
Sí, sí, 13 dies.
El teu pare hi va anar primer, eh?
Primer, va estar treballant allà,
i me'n recordo que va dir,
diu, no, aquí, mira,
dormirem en una barraca, no sé què,
i què va.
Vas viure en un poblet,
que tinc el record,
vam viure allà dos anys.
Tenia un pis muntat,
uns jardins que havia...
Va ser a Brasília?
No, no, a San Paulo.
El no va arribar a...
No va arribar a Brasília.
No va arribar a Brasília.
No va arribar a Brasília,
perquè allà hi havia feina, també.
O sigui, demanaven gent,
però vaja, tu una vegada allà podies anar on volguessis.
I la veritat és que era un poblet petit,
ens van acollir molt bé,
me'n recordo que jo anava a l'escola,
i les nenes, doncs, ens reien,
perquè, clar, em veien parlar diferent.
No hi havia, com ara,
que hi havia molta gent d'aquí, d'allà,
doncs, era la novedat.
I la professora em feia anar a casa seva,
per ensenyar-me,
bé, vam aprendre sense voler.
Per això, quan la gent aquí diu,
oh, és que el català,
doncs, és català,
si jo vaig aprendre el portuguès sense donar-me,
doncs, els nanos aprenem tot.
Suposo que d'aquesta època Brasil
és quan et sona aquesta cançó.
És una cançó molt coneguda del Brasil.
Samba.
Porta records, no?
Sí que porta records, sí. Molt bé.
Va ser una etapa feliç, la del Brasil.
Molt feliç.
Clar, jo tenia 11-12 anys.
I després, vas tornar, o sigui, vas passar...
L'adolescència.
L'adolescència allà.
Jo anava a l'escola,
després anava a estudiar per la nit,
vas començar a treballar allà,
o sigui que jo estava feliç allà.
Els meus pares són els que volien tornar.
I jo també volia tornar,
perquè sentia, oh, és que allà a Barcelona, a Espanya,
no sé què, em posaven...
I jo també volia tornar, però bueno.
Tenies una visió idealitzada, potser, d'aquí.
Ah, això mateix.
Això mateix.
I ara, mirant cap endarrere, t'hi hauries quedat?
Home.
No, perquè després, quan vaig arribar aquí,
els dos mesos ja estava adaptada.
o sigui que al principi va ser una mica fort,
i la meva germana també.
I aleshores, vas tornar,
vau tornar amb la família cap aquí,
i ja vau anar cap a Sant Just.
Clar, perquè nosaltres, el meu pare allà,
va vendre al camp que tenia, la casa,
o sigui, nosaltres al poble ja no teníem res.
i van venir aquí a Sant Just.
I aquí comença la, la meva, la meva història a Sant Just.
La teva història de Sant Just comença al carrer Badó,
que és on vau viure.
Això mateix.
I quins són els primers records que tens de Sant Just?
Els primers records, vas arribar al carrer Badó
i vivien enfront de la Francisqueta.
Me'n recordo, devia ser, quan feien el corpus,
i ella va dir, escolta nena,
vols ajudar-nos a agafar la ginesta i fer les...
Jo vaig dir, ostres, doncs sí.
O sigui, això va ser la primera cosa que jo vaig fer aquí,
la primera col·laboració.
Les catifes de Sant Just.
Les catifes de Sant Just, sí.
que no sé per què, bueno, són coses que...
Han anat passant i s'han deixat de fer,
però un bon record, suposo.
Jo li vaig dir, sí, sí,
i el dematí vam anar a buscar la ginesta
i després esmicular una mica i vam fer les catifes.
A Brasil treballaves en un despatx.
Després, quan vas anar aquí a Sant Just?
Bueno, portava una setmana i vas començar a treballar
a Instituto Electroquímico,
que estava al costat de la bengeneria tres anys.
Oximetal.
Oximetal.
Ara, primer es deia Instituto Electroquímico,
després va ser Oximetal.
I ara, doncs no sé, sembla que està encara,
però s'ha traslladat.
I va ser...
Va ser una mica dur adaptar-se al principi.
Sí, al principi va ser dur perquè, clar,
jo allà estaven acostumats a una forma de treballar.
Aquí era una altra.
A més a més, havia l'idioma.
En què canviava la forma de treballar?
Doncs no sé, allà són molt bossa senyoria
i molts són molts.
No sé, la forma d'escriure una carta és molt diferent.
i jo no estava acostumada aquí, eh?
I, però vaja, em vaig espavilar
i jo me'n recordo que al principi jo dic, no ho sé com...
Jo baixava al carrer, que la meva va vivir al carrer Nord,
i baixava tot aquell i quasi que anava plorant al dematí,
perquè jo pensava, ai Déu meu, ai Déu meu.
Però no, després el matè, el cap m'ho va dir.
Diu, mira, al cap d'una setmana no em volia.
Diu, i gràcies al cap de personal, va dir,
home, tinc una mica de paciència,
que ha vingut fa una setmana, que ha vingut d'un altre país.
Clar.
I sí, i bueno, vas treballar allà,
fins que em vas casar quatre anys.
Al cap de quatre anys doncs vas casar,
amb el teu marit, com es diu el marit?
Jaume Ruy, aquí també ho coneixen, el bomber.
Treballàvem junts, i mira, els vas conèixer,
i bueno, els vas casar, els 69.
Llavors et vas casar amb el Jaume,
i en aquell moment, doncs les dones,
quan es casaven, se van de treballar i es dedicaven a la família.
Sí, això mateix.
Vau tenir dos fills.
Sí, l'Òscar i la Mònica.
Un fill i una filla.
els primers anys, quan va néixer, doncs et vas dedicar...
A criar els nens.
Estar amb ells.
Però més endavant, ja vas reprendre l'activitat a nivell personal,
vas voler aprendre català?
Sí.
Vaig anar a classes de català, que abans van començar a fer els ajuntaments.
i jo em vaig presentar aquí.
Me'n recordo que havia, me'n recordo del nom de la Núria Jiménez,
que sembla que una filla treballa a l'Ajuntament ara.
I jo li vaig dir que venien a aprendre, no?
Però només es va presentar un senyor i jo, i com eren només dos,
doncs ens van derivar si volien anar a Esplugues.
I vaig anar a Esplugues, allà a la carrer de l'Eglésia, a Can Tinturé,
i vas fer les meves primeres classes de català.
Perquè jo...
D'entrada l'entenies.
Sí, jo l'entenia perfectament, però no m'atrevia allò que no t'atreveixes a parlar-ho.
Clar.
Que ara jo ja sé que el meu català, doncs és més bé anar sent castellà.
Però bueno.
Però és bo.
Però en escriure me'n defenso millor, veus?
Perquè a vegades el meu marit, clar, com ell d'aquí, ell va aprendre castellà,
tot en castellà, ell no va anar a classes de català.
Jo sí vaig anar, encara que era més gran, era gran.
Que vas aprendre a escriure en català.
Vaig aprendre a escriure.
Fals errors, lògicament, perquè el català no n'hi do.
Sobretot en els pronoms més febles té la marinera.
Però bueno, me'n defenso millor que parlar-lo, no?
Però bueno.
Aquesta etapa doncs vas fer a l'escola de català i l'any 78
és quan vas començar a treballar a l'escola Núria, a l'AMPA de l'escola Núria.
Sí, sense voler.
Bueno, no, a l'AMPA no, a l'escola Núria.
Nosaltres érem de l'AMPA.
Perdó, eres de l'AMPA i després vas començar a treballar a l'escola Núria.
Va ser per casualitat, pràcticament, no?
Sí, sí.
Resulta que estàvem en una reunió i la directora va dir,
tenim un problema, la secretària, la senyora Domínguez,
si algú l'escolta la coneixerà,
a la senyora Domínguez li han de fer una intervenció
i necessitem algú.
I jo la vaig mirar i vaig dir,
home, si voleu, tu, sou una mamà,
però jo he treballat sempre en un despatx
i jo vaig pensar, això per mi no és res.
I vaig dir, bueno, doncs d'acord.
I vas començar a treballar tot el dia,
que al principi va ser una mica,
perquè clar, jo tenia els nanos,
que encara eren petits,
però bueno, jo vaig pensar,
és només uns dies, no n'haurà problema.
Vas haver de compaginar al principi la feina amb la vida familiar.
La feina amb la vida familiar.
Que en aquell moment requeia molt sobre la dona, no?
Sí.
Molt més cara, segurament.
Sí.
Total, que vas com...
Però resulta que va tenir problemes la intervenció
que li van fer o li van trobar alguna cosa.
Total, que va estar dos mesos de baixa.
I jo, clar, la vas haver de substituir.
De coses de comptabilitat no vas fer res,
portava la compta, diguem, el de diari, no?
Perquè abans venien les mares a pagar el rebut allà.
i justament un d'aquells en aquell mes ho van fer pel banc.
Sí.
I això ho vaig aprendre jo.
O sigui, van deixar de venir les mares...
I ho van domiciliar.
I ho van domiciliar.
Eh?
I això ho vaig tenir,
que jo me'n recordo que vaig anar a la caixa del Penedès,
llavors, perquè me diguessin com ho havia de fer.
Clar, al passar els dos mesos,
quan va tornar la senyora Domínguez,
doncs va dir que ella no podia amb tanta feina.
A més a més, en aquella època,
hi havia molts alumnes.
Les classes eren de 35 i a vegades de 40.
i, clar, hi havia molta feina.
O sigui, va canviar el volum de feina va augmentar
i quan va tornar la senyora Domínguez...
Clar, ella tenia molta feina...
No es va veure en cor.
i no va ben en cor.
Total, que dius, bueno, què faig?
Bueno, jo...
Bueno, bueno, me van dir que si volia quedar-me,
al dematí.
O sigui, ella estava tot el dia
i jo estava de nou, de nou a una,
que és el que feia en les classes.
I, bueno...
I al final, vint anys.
Vint anys, sí.
I al Col·legi Núria, doncs, he fet de tot.
Va començar com una substitució i al final va acabar.
Sí, mira, a vegades, per això t'he de dir,
que a vegades has de ser, doncs no sé, obert a tot,
i després mira.
A finals dels anys 90 és quan es va acabar aquesta feina.
Sí, perquè l'escola...
Bueno, la senyora Domínguez es va jubilar
i jo vaig estar al paro,
vaig estar dos anys al paro.
Perquè, clar, l'escola, llavors, ja no hi va bé.
Ja no hi havia més.
Era quan començava una mica la crisi de l'escola.
Sí.
I ella es va jubilar.
I quan ella es va jubilar,
doncs van gritar a mi a veure si volia.
Els últims anys de l'escola
jo vaig estar tot el dia treballant.
I llavors vas tancar l'escola també.
Entretant, també vas començar a treballar a l'Ubic.
No, abans d'això,
vaig quedar en paro.
Quan vaig tancar l'escola,
em van gridar, com tenia el paro,
em van gridar de l'oficina del paro,
si volia treballar en l'institut de Sant Jús.
De Sant Jús.
De Sant Jús, sí.
I vas dir, bueno, pues vinga.
Això va ser del 98 al 2003.
Aquests són els anys que vas estar treballant a l'institut.
Vaig estar treballant a l'institut en el menjador.
I quin record tens d'aquesta etapa?
Doncs és molt bé.
5 anys, oi?
Sí, molt bé.
Va ser al menjador, jo era la coordinadora,
perquè clar, allà d'on hi estic,
d'on hi ha papers, jo estic fent coses.
Vaig fer un curset també, de monitora.
La empresa ens va pagar un curset,
perquè més o menys.
Encara que jo li vaig dir que a l'institut
em deien coses per entretenir els nanos,
però a l'institut la veritat que no.
Però bueno, em va servir per alguna cosa.
I aleshores sí que vas fer secretària de l'Oubic.
Això.
Després a l'Oubic, no sé per on,
qui em va dir, escolta,
que tenim un munt de rebús de papers,
que podies venir.
Bueno, doncs ja vindré.
i vas començant a l'Oubic.
I a l'Oubic també he fet de tot.
Allí he estat 18 anys,
fins que va tancar,
més o menys.
No, abans.
Fins l'any 2010?
El 2010, sí.
Quan vas acabar a l'Oubic.
Vas venir per arreglar uns rebús i papers,
i he fet campanyes de Nadal,
Fira,
Patge real,
el Patge real que estava allà a la porta del mercat.
Sí.
Quasi sempre.
Els últims ja...
S'ho organitzaves.
Jo els organitzava.
Jo què sé el que he fet allà.
i la Júlia Durant també,
que era la presidenta,
m'ajudava molt també,
entre totes dues.
Per tant,
era una feina que al principi
havia de ser més aviat administrativa,
al final vas haver de remengar
i fer moltes altres coses.
Va ser molt enriquidora també,
perquè jo de coses del comerç
no sabia res
i he après un munt de coses.
I anava a visitar un,
i anava a visitar l'altre,
i la veritat que sí.
Per tant,
l'Àngel és tamora,
com hem vist,
una persona molt implicada
en diverses entitats de Sant Just,
però també a nivell de col·laboració,
no?
Amb l'associació de veïns,
per exemple.
Sí, sí.
Encara estava en la Unió de Botiquers
i ja col·laborava
amb l'associació de veïns també.
Sí.
L'associació de veïns
i després també
i comissió de festes
que estic fins ara.
Del barri nord.
Del barri nord, sí.
L'associació de veïns,
l'associació de veïns de Sant Just
i el barri nord també era.
Sí.
L'associació de veïns
és que abans
la comissió de festes
era com un,
com un afegit, no?
Sí.
O sigui,
però després,
al cap de quatre anys,
ells rebien una quantitat
de subvenció de l'Ajuntament,
no es tenia que passar a nosaltres,
total,
que van dir,
bueno,
i per què no podem ser una entitat?
Sí.
I me'n recordo
que vas venir aquí
i van dir,
sí, sí, naturalment,
i llavors van ser una entitat.
O sigui,
estic a l'associació de veïns
i la comissió de festes
del barri nord.
a la comissió de festes del barri nord,
un munt d'activitats
que ha organitzat, oi?
Sí, sí.
Quines recordes?
Bueno, no,
de l'associació de veïns,
primer,
he fet,
doncs no sé,
la junta,
la feina principal,
he sigut sempre,
portar el despatx,
i atendre els socis.
Ara,
estic tot el dijous
al centre civils,
Joan Maragall,
i he col·laborat
en les activitats
de moviment
de les associacions,
campanya,
la més principal
va ser la campanya d'aigua,
que venien,
la gent,
o sigui,
va haver un,
de les associacions,
considerades,
i va haver un moviment,
que la gent deia
que els impostos
no se tenien que pagar,
total,
solament pagaven
el que era l'aigua,
fins que no l'arreglessin,
no?
I venien tots allà,
tenien que fer-li un altre rebut,
tenien que pagar,
bueno,
era una història,
o sigui,
solament tenien que pagar l'aigua,
i va durar molts anys,
i aquesta,
jo me'n recordo...
i la gent no voler pagar els impostos,
que venien amb l'aigua.
Això mateix,
sí,
i aquesta vegada,
els havia de trucar,
escolta,
que teníeu que portar el rebut,
i bueno...
I quin paper feia l'associació de veïns,
en aquest sentit?
Els ajudava amb el pagament?
No.
Els veïns?
No, no,
tenien que fer un paper
perquè fossin a pagar el banc,
i solament tenien que pagar
el que era aigua,
els impostos no.
D'acord,
i això ho feia l'associació de veïns,
aquests papers.
I aquest ho feia,
ho feia jo, vaja,
que era la que estava la secretara.
Sí.
En representació de l'associació de veïns.
En representació de l'associació de veïns.
I amb la comissió de festes,
doncs moltes altres activitats,
també.
Sí, sí, sí.
En la comissió de festes,
la rebel·la,
la rebel·la primera,
que es va fer,
i jo vaig fer la rebel·la,
saps per què?
Perquè el meu marit,
en aquella època,
no era bomber encara,
perquè ha sigut bomber,
i després ha sigut el bomber,
ell tenia el bomber dintre d'ell,
no?
Sí.
I de jovenet ja,
i al final ho va aconseguir.
al principi anava de voluntari.
I després va ser,
per això ha sigut el bomber més antic de tota Espanya,
perquè ha portat molts anys,
sí, sí.
Perquè clar,
si tenia 15 anys i ja estava allà amb els bombers,
llavors ell no treballava amb bombers encara,
però clar,
se n'anava molt.
I el dia de la rebel·la,
doncs jo em quedava sola,
perquè ell se n'anava a bombers,
perquè clar,
els bombers el dia de la rebel·la
tenen molta feina.
Tenen molta feina.
I jo veia que tothom estava allà,
diu,
d'una manera a posar-me dintre.
I em vaig posar,
doncs,
a la comissió de festes que feien la rebel·la.
I feien la rebel·la al carrer Creu,
entre carrer nord i muntanya.
Doncs allà l'Ajuntament posava un doldado
i allà feien la rebel·la.
Després, anys després,
quan ja feien la plaça,
se va traslladar a la plaça Maragall.
i heu col·laborat amb moltes altres festes,
també del poble,
amb xocolatades,
amb botifarrades...
Botifarrades, xocolatada...
Vas fer una vegada,
fins a la Mercè Castelví...
Escolta, us atreveu a fer macarrons?
Va venir un senyor,
que no sé si venia de França,
o no sé què,
que va portar uns...
uns pols,
o no sé què.
Unes paperines, no?
Un condiment.
Un condiment van fer macarrons amb paparrina.
Un condiment van fer macarrons amb paparrina.
Doncs va estar bé, també.
I bueno,
a Can Ginestà van fer botifarrades,
bueno, feien de tot.
Van fer moltes, moltes coses, la veritat.
També carnestoltes.
I carnestoltes,
la primera carnestoltes,
que sembla que va ser el 19...
El 2006.
Sí.
Doncs llavors,
aquí a Sant Just feien,
solament feien els nens,
feien la rua, no?
De les escoles.
I aquest any va ser el primer.
I ens van dir a nosaltres,
si volíem fer una xocolatada.
Bueno,
ara me'n vaig a un altre lloc.
La xocolatada va sortir,
la primera que se'n va fer,
va ser a la Festa Major.
I va ser l'Ajuntament,
que els va dir,
escolta,
us atreveu a fer una xocolata
per la Festa Major?
I nosaltres vam dir,
bueno.
I des de llavors,
o sigui,
van ser ells que al principi,
tenim fotografies
que està l'alcalde donant la xocolata.
Sí.
I arraig d'això,
doncs ja hem fet.
I aquesta primera,
carnestoltes,
la van fer a la Porta del Mercat.
Eh?
I van fer la xocolata.
Que jo me'n recordo,
que dic, bueno,
aquí no es disfrassem.
I vam fer un gorro de paper
i vam posar xocolata.
que bona.
Sí.
I va ser la primera
que es va fer.
Allà es va fer tres o quatre anys
i després es va passar allà a baixar al barri Sur.
I ara fa quatre o cinc anys
que es fa a la plaça Maragall.
I el carnestoltes deies que fins al 2016
només eren les escoles.
A partir del 2016 va començar a ser un carnestoltes obert
als adults, també?
Sí, el 2006.
El 2006.
Sí,
i des de llavors cada any nosaltres fem la xocolata.
I l'any 2008 va guanyar un premi, també?
Sí, sí.
Ens van disfressar de les Simpson.
Sí.
O sigui, ens disfressaven també,
perquè feien la xocolata
i després donaven la xocolata disfressada.
Però aquell any,
doncs mira,
totes iguales
i ens van donar un premi.
Un premi que va ser com un berenar
perquè hi havia pernil,
xoriços i coses d'aquestes.
I va ser molt maco allò
perquè van disfrutar molt fent-lo les disfresses
perquè les vam fer nosaltres.
Després anar a la rua
i després al berenar.
O sigui que va ser complet.
L'Àngeles Tamora,
mitja vida de participació a Sant Just i de col·laboració.
Però això, si t'haguessis quedat al Brasil,
no ho hauries.
No, no.
No ho hauries pogut fer.
Però sembla ser que el meu destí era tornar aquí.
Sí.
No sé si queda alguna cosa més que vulguis destacar
abans d'acabar l'entrevista.
Ah, bastant bé també.
L'any 2000,
l'Ajuntament va fer el porta a porta,
perquè veieu que és que no parava, eh?
Per informar la ciutadania
per reciclar l'orgànica.
I també vas col·laborar.
I també vas col·laborar.
I també vas col·laborar.
I va ser molt una experiència enrequidora.
I des de llavors jo separo tot.
Sí.
Ets una ciutadana exemplar.
Sí, inclusive si jo t'he portat unes fotografies
que una vegada en una xocolatada,
clar,
ara ja tenim les culleretes
que ja són orgàniques.
Sí.
Però llavors no hi havia.
Eren de plàstic.
I els gos no.
Eren de paper.
Llavors jo tinc
i vam posar culleretes aquí
i gots allà.
perquè la gent posés cada cosa al seu lloc.
Estaves ben conscienciada.
Sí, conscienciada.
I és ara que ja tenint els gos
són reciclables,
no, orgànics.
I les culleretes també.
però sí.
Doncs amb aquesta anècdota acabem l'entrevista amb l'Àngeles Tamora.
Moltes gràcies per haver vingut, Àngeles, al programa.
I acabarem amb una altra cançó
que també segurament et recordarà la teva època a Brasil,
que és la Garota d'Ipanema.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit