Son les 10. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Pere Sanz i Oriol Pujador. Caritas fa una crida des de la xarxa de comunicació local a les administracions, demana que incrementin la seva portació a la lluita contra la pobresa. Imputat 7 ex-directius de Caixa a la Ietana, acusats de vendre preferents, un jutjat de Mataró admet a tràmit una querella d'un grup d'afectats contra la cúpula d'aquesta antiga Caixa. Més de la meitat de les escoles públiques de música podrien acabar tancant si no arriba la subvenció del govern, la Generalitat no els garanteix els 230 euros que els dona actualment per alumne.
Esports d'Europa és campió d'hivern de tercera divisió després de superar el Terrassa per 2 a 0. I el Barça se'n va de vacances com a líder de primera després de superar el Getafe per 2 a 5.
L'entitat Càritas ha fet una crida a totes les administracions perquè incrementin la seva portació a la lluita contra la pobresa. El director de l'Organització Barcelona, Jordi Rugla, reclama mesures urgents i alerta que els talls d'electricitat ja són una realitat a les IARs amb menys recursos. Són declaracions a la xarxa de comunicació local. Sí que tinc de dir que...
Entenem que en aquests moments seria important poder disposar de més recursos econòmics per poder fer front a aquestes necessitats, com a mínim les necessitats d'ajudes econòmiques per cobrir les necessitats bàsiques de les persones.
Rucla també ha fet balanç del Servei de Mediació de l'Habitatge i assegura que Càritas ha evitat prop de 500 desnonaments en els darrers dos anys. En l'àmbit judicial, és notícia d'aquest matí, ho hem sabut, s'han imputat set càrrecs de l'antiga Caixa Laietana acusats de vendre participacions preferents. Així ho ha decidit el titular del jutjat d'instrucció número 3 de Mataró, Pere Antonio de Doria, exdirector general de Caixa Laietana, Josep Iber, que el va succeir en el càrrec i després va ser president de l'entitat i cinc exdirectius més
han de compareixer el 22 de gener com a carallats al tribunal per haver amès aquest tipus de participació i haver-les venut a petits estalviadors. Ho ha ordenat el jutjat d'instrucció número 3 de Mataró, on hi havia la seu central de la caixa, que ha admès a tràmit la carella presentada per dues branques d'una família defectats
de Vallgorghina, al Vallès Oriental. En la seva interlocutòria, el jutge estima que hi podria haver un delicte d'estafa almenys pel que fa a la venda de preferents a una família que s'ha carallat contra aquests set exdirectius de Caixa Laietana, una entitat, recordem, ara integrada dins del conglomerat de Banquia. La informació l'ha publicat al diari Ara.
I avic un incendi ha cremat aquesta matinada el falsostre d'una discoteca de la capital d'Osona. El fum ha afectat també dues naus del costat. Segons els bombers de la Generalitat, el foc s'ha declarat poc abans de les 3 de la matinada a la discoteca Born, situada a la cruïlla entre els carrers Mataró i Camí de Tulosa, al polígon industrial al sud de Predals. Les flames s'han calcinat uns 300 metres de falsostre del local que estava tancat i, per tant, no hi ha hagut ferits ni desallotjats.
Comença la segona fase de les obres provisionals del barranc de Berenys a Salou al Tarragonès. Els treballs serviran per ampliar un 30% la capacitat de desguàs de l'allera del Torrent. Les obres es faran al tram de la desembocadora del Torrent al Passeig de Miramar. L'alcalde de Salou, Pere Granados, confia que s'evitin així nous desbordaments mentre no es fa la desviació i canalització definitiva del barranc que ha de finançar, recordem-ho, la Generalitat.
minimitzar els compactes negatius que té quan plou i aquestes inundacions. Esperem que tot això ajudi a no tenir més situacions com va passar fa dos anys, i això també s'ha de dir que és una situació absolutament provisional, perquè la solució definitiva ve per aquesta altra via que hem dit anteriorment, que és desviament i la canavització del Barrac.
Els treballs han d'estar acabats en un termini de tres mesos abans de Setmana Santa.
Més de la meitat de les escoles de música municipals de Catalunya podrien acabar tancant a final d'acord si el govern no els continua donant la subvenció de 230 euros per alumne. L'Associació Catalana d'Escoles de Música ha convocat per avui una assemblea extraordinària per evitar el tancament i garantir que els centres siguin sostenibles. La presidenta de l'associació, Montserrat Faura, ha reconegut, però a la xarxa de comunicació local, que molts centres, entre els que hi ha als de Berga, Sallent i Bacarices, perillen. L'exemple de Berga i Bacarices i tal va sortir una...
a la premsa, però n'hi ha moltes afectades al que és la comarca Lleida o Girona, n'hi ha que sí. La comarca Lleida en parien un trentenà, no?, per exemple. Faura assegurat, però, que encara que la Generalitat els retiri la subvenció, les escoles acabaran el curs tal com tenen previst. Actualment a Catalunya hi ha 180 escoles de música municipals.
Notícies en xarxa.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 23 de desembre.
Un dilluns d'aquests, una mica especials, el dia dos dies abans de Nadal, a més també d'aquests en què els nens ja fan festa a l'escola, per tant el carrer es viu d'una manera una mica diferent i el programa també continuarà com sempre amb moltes coses de Sant Just i amb algunes coses una mica diferents. Començarem parlant de les notícies, això sí que no canvia, amb l'Andrea Bueno, de les notícies de Sant Just i també farem un repà general a l'actualitat del dia.
Farem un cop d'ull, com sempre, en aquestes primeres hores, amb el Carles Hernández de Rius per saber la previsió del temps de càrrec els propers dies, pensant, doncs, també ja en aquestes dates nadalenques.
I a partir de les 11.10 parlarem de política municipal. Avui entrevistarem el portaveu de CiU a l'Ajuntament de Sant Just, el principal partit de l'oposició, a Randalpleca, i va haver dijous, en què es va aprovar el pressupost pel 2014. A dues quarts de dotze, tertúlia, com que dilluns, amb la cara madó el Josep Coderg i el Vicenç Riera.
També tindrem a la Maria Quintana, vicepresidenta del centre d'estudis son Just Tanks. Avui no tindrem a la secció d'economia Manuel Ripoll, però a canvi tindrem, possiblement, dic possiblement perquè encara no ho sabem segur, però confiem que la sort avui vindrà amb les notícies curioses relacionades amb el Nadal. Just a la fusta.
I tindrem també l'Oriol Rigat que avui no el tindrem a través de l'Skype, sinó que vindrà també en directe per parlar-nos d'astronomia cap a dos quarts d'una del migdia. Tot plegat a partir d'ara i fins a la una.
Comencem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bon dia, Carme. Parlem de l'actualitat Sant Just. Després continuem parlant amb Llorenç Rey del ple de l'altre dia. Demà ha passat el Nadal.
Avui parlarem de política i de Nadal, però abans voldria destacar una notícia que vam conèixer ahir, que dissabte va morir Joaquim Gomis al seu domicili de Sant Just als 82 anys.
Ahir de fet es va celebrar la capella Arden al tanatori i aquest matí tindrà lloc el funeral d'aquí molt poc a l'Església del Sant Justipastor a dos quarts d'onze. O sigui, amb 20 minuts de començar aquest funeral de Joaquín Gómez. Gómez era sacerdot i va ser editor de la revista Foc Nou i cofundador i col·laborador d'El Cierbo, que també la van fundar amb els seus germans.
i a més era en el llist habitual de l'actualitat religiosa a Catalunya, i a més a més era considerat un dels millors cronistes de Catalunya de les últimes dècades, perquè fa a l'actualitat religiosa del nostre país. Si doncs el funeral del Parc Joaquim Comis, que començarà amb 20 minuts, a l'Església del Sant Just i Pastor, després de saber doncs que malauradament va morir dissabte als 82 anys. Doncs és la primera notícia que destaquem aquest matí, ja han dit doncs que és el funeral d'avui, justament aquí a l'Església de Sant Just.
I parlem ara d'altres qüestions d'aquest dilluns, Andrea. Bàsicament recordem que dijous es va aprovar el pressupost i avui també en parlarem amb el regidor de l'oposició Llorenç Reial, portaveu de Convergència i Unió. Recordem que el ple va aprovar dijous aquest pressupost per l'any que ve. Els comptes van tirar endavant de forma inicial amb el suport de l'equip de govern, l'abstenció del PP i el vot contrari de Convergència i via democràtica.
El pressupost per l'Ajuntament és de prop de 22 milions d'euros, comptant l'empresa municipal d'aquests 19 i mig corresponen al consistori. La resta promulsa. Segons l'equip de Govern, el pressupost que s'ha elaborat és un pressupost prudent i destinat a atendre les persones amb més necessitats.
Del total, un 44% és per mantenir els serveis públics bàsics, com ara habitatge i urbanisme, seguretat, i també un 27% per l'atenció a les persones, és a dir, serveis socials, ocupació, sanitat, entre d'altres. Com a dades destacades, podríem dir que l'any que ve s'incrementaran les subvencions, es destinaran 10.000 euros en beques i ajuts d'emergència, 14.000 euros d'ajuts per pagar l'IVI i també pujarà
La partida del servei de teleassistència, però d'altra banda, les inversions es redueixen dràsticament i les que es facin, segons ha explicat l'alcalde, seran de petit nivell. A la via pública, per exemple, es destina una partida de 265.000 euros per millores i manteniment i en equipaments 115.000. I a més a més, l'any que ve també es preveu adequar el refugi antiari amb una partida de 20.000 euros.
doncs són els principals reptes, els personats amb el pressupost de cara al 2014. Com dèiem parlarem també a les 11 i 10 amb el portaveu de Convergència i Unió a l'oposició de l'Ajuntament de Sant Just. I encara tenim més coses, Andrea, per destacar. Sí, ara parlem del Nadal perquè entrem als darrers dies de l'any i Sant Just celebra aquestes festes amb actes i misses tradicionals. Demà, per exemple, que és dimarts, dia 24, vigília de Nadal, se celebra la missa del Pullet a les 7 de la tarda
que recordem que s'adrecen nens i nenes i les seves famílies. I a les 12 de la nit tindrà lloc la missa del Gall. Tot plegat serà l'Església del Sant Justipastor i a més allà mateix a l'Església l'Orfeó Enric Moreira oferirà el seu concert de Nadal, el dia de Nadal, dia 25, a les 9 del vespre. És un concert, un recital que comptarà amb els alumnes de l'Escola de Música de l'Orfeó i també del grup de Can Gregoria. I un apunt més per recordar-vos que el Casal de Joves també muntarà un any més el seu Casal de Nadal amb activitats pensades per joves majors de 12 anys.
Per exemple, aquesta tarda, a les 4, hi haurà un espai de joc per joves. El dia 27, a les 11 del matí, es farà una sessió de cupcakes, aquelles madeleines que estan tan de moda, el preu és de dos euros. El dia 27, també, a la tarda, cinema més jove, amb la projecció de la pel·lícula Monstros University. I també, el dia 28, hi haurà un campionat de Mario Kart Wii,
d'aquesta videoconsola a les 5 de la tarda. I l'any que ve, el dia 2 de gener, campionat del videojoc FIFA 2014, que triomfa molt, a les 5 de la tarda al Casal de Joves.
No està malament. Propostes per joves perquè no s'avorreixin gens aquest Nadal. Molt bé, Andrea. Després sentirem més noticis, com sempre, als Gulletins Horaris i a la Una, al Senyors Noticis edició migdia. De seguida repassem més qüestions de l'actualitat més enllà de Sant Just, abans però, com sempre, també la punt musical del dia.
Demà ja parlarem de Nadal o alguna cosa així. Avui parlem de les llistes de millors discos i coses així.
Aquesta cançó es diu Do I Wanna Know és d'Arctic Monkeys i forma part del seu últim disc d'aquest 2013 que es diu A.M. I és el disc entregat des de la pàgina Indispot que alguns cops mirem per saber algunes novetats musicals en aquesta secció que fem, doncs han fet de la llista ja dels millors discos de l'1 al 60 i el que trien millor és aquest. I això que hem sentit ara, aquests primers segons, diu els primers instants d'aquesta cançó del Do I Wanna Know tot queda constatat.
Han transcorregut 20 segons i ja ens imaginem Alex Turner amb el seu tope imperturbable, marcant el ritme de bateria amb el peu i mirant fixament a l'horitzó el son del senzill però implacable riff que sostenta aquesta cançó. Aquests primers segons d'AM
Tota la carrera d'Arctic Monkeys es projecta com si de la fi dels dies es tractés 11 anys, 5 discos, desenes d'himnes i ni un pas en fals. En aquests 20 segons no necessiten ni velocitat, ni explosions, ni grans obertures. Amb una bateria sòbria, un baix de reforç i un riff implacable és suficient. És només el principi d'una cançó que inaugura un disc, però l'hora és la millor declaració d'intencions del món. Som Arctic Monkeys i farem el que vulguem.
I hi ha tota una pàgina d'explicacions de per què trien aquest primer disc. Després tenen també més discos, per exemple podem recordar o comentar, anomenar si més no, quins són els següents. I ens trobem que el segon és el de Vampire Weekend.
Després tenim també entre els altres destacats el Triangulo de Amor Bizarro que el posen en número 6. Hi ha també el de Dark Side, aquest no m'he escoltat mai. Després el Catfire també apareix, el número 4 és el Reflector. El cinquè, James Blake, amb Overground.
El sisè, com dèiem, Triángulo de Morbizarro, el nansatellot i emposat Doctor amb If You Live, el vuitè és The National, per Travel Will Find Me, i el nouè Bill Callahan amb Dream River. El desès per Osleone i Mokragora, i després, així, podríem seguir fins als 60. Us deixem, doncs, amb aquesta cançó del que consideren que és el millor disc de l'any, aquest Do I Wanna Know? Do I Wanna Know? de A.M. d'Arctic Monkeys.
If this feeling flows both ways We'll start to see it go We'll start to hope in that huge day That the nights were mainly made For saying things that you can't say Tomorrow they're crawling back to me Ever heard of calling when you let a feeling
Maybe I'm too busy being one to fall for somebody new. Now I've brought it through, crawling back to you. If this feeling flows both ways, we start to open as you stay. Let the nights remain the same.
So did you do it on your own? So did you do it on your own? So did you do it on your own?
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a Ràdio Desvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit, de 9 a 10, aquí a la ràdio, Juguem a casa. Ara es colpe la Ràdio Desvern
Des del carrer Creu 54, la llibreria ressenya us desitja unes bones festes. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de cap d'any i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el Restaurant El Mirador. El telèfon 93-499-0342. Estem a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal Sant Esteve Cap d'Any i Reis.
Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complement, i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal del Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Celebra el Nadal al restaurant de la Teneu. Al cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93-473-4128 o visiteu el nostre web, cafedelateneu.es. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesber, restaurant Café de l'Ateneu. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut, fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de vac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Argolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi-carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busquem-nos a internet, al web, al camidesanjust.es, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesanjust.
Des del carrer Creu 81, en Antena Produccions, us desitjo unes bones festes.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares va morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has de guanyar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta
Un quart i mig d'ons és moment per parlar d'actualitat amb l'Andrea. Bona nit, Andrea.
Quants anuncis, eh? Realment es nota que estem en campanya nadalenca. Fins molts minuts de publicitat, però ara sí que parlem d'actualitat, fixem-nos en els diaris i quina és la notícia principal del dia, Andrea? Doncs avui veiem un número ben gros, la Grassa de Nadal, i molta gent feliç, amb cava, celebrant aquest repartiment de premis una mica desigual, i que a Catalunya també ha caigut una part, un pessiguet.
A l'avantguàrdia, per exemple, ens diu només un pessic. Els catalans recuperen el 8% del que han jugat, 30 milions de 359. I Leganés, Arrasate i Tenerife van rebre els grans premis. I veiem en fotografia portada una senyora d'una administració de loteria que va repartir un cinquè premi al...
No ho diu aquí on va ser, però m'imagino que és a Catalunya, va dir 5è premi al 55.695 a Premià de Mar. La veiem a ella emportada. Al diari Ara llegim un sorteig que deixa Pesixa a Catalunya. La idea és molt similar a l'avantguàrdia. Al Maresme amb 10 milions i Barcelona amb 6. Són les zones més afortunades.
dels més de 360 milions gastats pels catalans en retornen 30 en grans premis. D'altra banda, sort sota mínims, és el que ens diu el punt avui. Catalunya només rescata 30 dels 359 milions gastats en la loteria de Nadal i pluja de milions a la ganècia resate, molt tocats per la crisi. I per últim, el periòdic ens diu que a Catalunya se'ls cobra 30 milions de la loteria. Ja veus que avui les portades, els titulars van a la mateixa línia.
i és el tema principal a totes les portades dels diaris que tenim avui.
Molt bé, doncs actualitzem ja la informació perquè sembla que hi ha una notícia que suposo que portarà a cua o que si més no serà la principal del matí, que és que s'han imputat 7 exdirectius de Caixa Laietana per la venda de preferents. Un jutjat admet a tràmit una querella presentada per uns particulars contra 7 exdirectius de Caixa Laietana per presumpte estafa en la comercialització de preferents. De fet, el 324 Diu Segons publica aquest dilluns al diari Ara, el jutjat d'instrucció número 3 de Marató, Mataró, perdó,
ha admès a tràmit la carella i ha citat a declarar el 22 de gener l'exdirector de Caixa Laietana, Pere Antoni de Dòria i Josep Ivern, que el va succeir en el càrrec. També ho obre l'Ara.cat, que parla d'aquestes imputacions per les referents de l'expresident i l'exdirector general de Caixa Laietana.
Més qüestions. La possi Rayot Maria a Liogina surt en llibertat per una amnistia o han anunciat els advocats del grup aquest dilluns a primera hora del matí. I la crida de Valenciano a les diputades del PP per que aturin la llei de l'avortament de més notícia, almenys en el 324.cat, i la vice secretària general del PSOE, Elena Valenciano, ha enviat a les diputades del PP una carta oberta publicada al seu compte de Facebook on reclama que s'uneixen els socialistes per paralitzar la reforma de l'avortament.
I a la vanguardia destaquen el sondeig que fa avui aquest diari en paper i diu que el pessimisme sobre l'economia cau 12 punts en dos mesos.
Són els temes principals d'aquest matí. Ens en anem ara a fixar-nos en altres qüestions que tenim, per exemple. Destaquem les fotografies, Andrea, no sé si passen per aquestes loteries que ens comentaves ara o se'n van cap a altres històries. Van, passen per la Grossa de Nadal, pel sorteig a la Grossa i també per futbol. Totes les fotografies estan... Sí.
Totes les fotografies, d'una banda, destacant una imatge de Pedro, que va ser autor d'un hat-trick al partit contra el Getafe en aquest dos a cinc. I veiem, tant el periódico com el punt avui, Pedro celebrant un d'aquests gols amb els seus companys. I després, al diari Ara i a la Vanguardia, una imatge de Pedro Sol en moments diferents del partit contra el Getafe.
Les altres fotografies que trobem a les portades dels diaris estan relacionades amb la grossa, la vanguardia, veiem la dona que comentàvem abans amb l'ampolla de cava a l'administració de Loteria que va repartir un d'aquests premis al col·legi la sèrie de Premià.
Al diari ara veiem l'administració L'Estel del Poblenou, també que va repartir la grossa, aquest primer premi, el 62.246. Al punt avui veiem alguns dels integrants de l'equip de futbol de la Salle de Premià, del Col·legi la Salle de Premià, un d'aquests premiats. I al periódico, doncs, trobem precisament el Germà Linares, que va repartir el cinquè premi, i l'equip de futbol de la Salle de Premià, doncs, que han rebut una part d'aquest premi de Nadal.
Molt bé, doncs són les imatges del dia. Ens en anem ara a fixar-nos en les pàgines internacionals. I avui ens entrem en l'avantguàrdia. Avui llegim que Jodorowsky diu que renuncia a desafiar el poder de Putin. Recordem que l'ex magnat ha estat alliberat i que es compromet a ajudar els presos polítics a Rússia i ha triat el Museu del Mur de Berlín.
com el lloc per fer la primera conferència de premsa ja en llibertat. L'ex magnat rus va arribar divendres a la capital alemanya indultat pel president Vladimir Putin, després de passar deu anys a presó per frau, blanquets de diners, abasió d'impostos i robatori de petroli. Uns càrrecs rarals quals amagava la voluntat del Kremlin per apartar-lo de la primera fila.
L'home ha acabat de desafiar Putin, diu que no tornarà a la política, però que lluitarà, d'altra banda, pels pressos polítics a Rússia. Sempre ha defensat que el seu va ser un procés polític, però va assegurar que el seu indult no imposava condicions. I en fotografia el veiem amb la seva família, els seus pares, el seu fill Pavel i la seva primera dona, ahir a Berlín, en aquesta conferència que fa els primers dies d'alliberat.
I també ens entrarem en una notícia que trobem a l'avantguàrdia i que ens diu almenys 42 morts més a Alep arran d'un atac aeri. Helicòpters llaials del president Baixar Al-Assad de Síria van bombardejar a Alep-Aïs. Van morir 42 persones, incluent-hi 6 nens, segons un recompte de l'Observatori Síria de Drets Humans. L'aviació fa servir bombes de barril sobre zones comercials i residencials. Són uns barris de petroli plens d'explosius que els helicòpters deixen caure sobre la ciutat sense cap precisió.
Aquest tipus de bombes que provoquen grans massacres en aquest conflicte que estan vivint aquests dies a Síria. Són els temes en clau internacional, alguns dels temes que podem trobar avui a la premsa del dia.
Més qüestions ara mirem enrere, fixem en què passava un altre 23 de desembre d'un altre any, per exemple, el 1993.
i tenim que la portada ens parlava del cas dels habitatges d'UGT que arribava als tribunals i ens estava la fallida de la cooperativa que afectava a més de 15.000 famílies era el tema principal. També se'ns deia que el Tribunal Supreterra i Justícia Catalana
avalava la immersió, però demanava garanties per les dues llengües. Això és una notícia de fa exactament 20 anys. I, d'altra banda, la imatge parlava de la Grossa. La Grossa se'n va anar cap a Alic Alacant, però va deixar un pessic a Terrassa, titulars que repeteixen cada any. La imatge era d'un empleat de l'empresa de Terrassa, el Frissa, que mostrava, doncs, signes de molta alegria.
No, no, no.
23 de desembre de 1998, Catalunya guanya més de 21.000 milions. Era el titular principal de la portada del diari d'ara fa 15 anys. Havia anat millor la Grossa de Nadal d'ara fa exactament 15 anys. I tant la fotografia com el titular principal passaven per destacar-ho. Sabadell havia guanyat 6.000 milions i sort tornava a encertar. També ens deia que una localitat de Villabona, a Guipusco, aconseguia 21.000 milions de pessetes encara en aquell moment.
I després ens deia que Catalunya golejava a Nigèria per 5-0 en un clima de festa popular. També era un dels principals temes. I la imatge era Guardiola abraçant-se a Òscar després del primer dels cinc gols.
amb la samarreta de la selecció catalana. Fa 10 anys, el Dribvertit començava el seu camí. De fet, l'avantguàrdia titulava Inicia su andadura, un titular difícil de traduir en català. Carles Rovira i Saura prenen part d'opossessió, juntament amb la resta dels consellers, la fórmula de promesa ometia la cita de la lleialtat al rei i a la Constitució, i el govern començava a rellevar l'endemà els alts càrrecs.
La imatge era la foto de família d'aquest govern tripartit. És curiós de veure-la 10 anys més tard, però sí que hem sentit una mica més de recordatori d'aquest tripartit, però veiem, evidentment, que la gran majoria ja no estan tant a primera línia, sí que queden, potser, Marina Geli o Anna Simó, que sí que encara són diputades del Parlament, però en primera fila tenim
Joaquim Nadal, Montserrat Tura, Josep Lluís Carles Rovira, Pasqual Maragall, Joan Saur, o també Antoni Gastells i Josep Barogalló. I es destacava quines carteres tenia cadascuna d'aquestes figures que apareixen a la foto amb rostres ben somrients.
Sor repartia una fortuna d'alegrosa per internet. Era el tema principal relacionat amb el tema de la loteria. Se'ns deia que la localitat dels Pirineus havia venut per la xarxa gairebé 137 milions del primer premi.
I el 2008 el titular també passava per tot plegat, per aquest tema de la Grossa, i deia directament l'altre finançament. La loteria deixava 588 milions a Catalunya, que havia invertit 460 a la Rambla i Sanquisa del Vallès a pis centres del premi de la Grossa.
Una d'aquestes de bogeria, en un moment que ja acaba volejant pels caps de la gent, eren a festa en el bar dels 90 milions. Veïns del barri de Can Rull a Sabadell celebraven que la grossa de Nadal hagués recaigut en aquest número. Era el bar Socrates, en la imatge, i que havia repartit res més que 90 milions d'aquell número.
Izabatero explicava ara fa exactament cinc anys el pacte als presidents autonòmics. Aguirre donava suport al model de finançament que impulsava el president i el govern buscava el suport ràpid de la resta de comunitats. I també se'ns anunciava que els peatges que depenien de la Generalitat pujaven un 4,6%.
Més coses, ens fixem en les contraportades dels diaris d'avui. Andrea, comencem pel diari Ara on llegim l'article d'Antoni Bassas que avui el titula Un bon Nadal del Barça. Paradoxalment comença parlant dels últims potser mals dies del Barça, si més no del Rassó, que se n'han fet els mitjans de comunicació.
Parla de l'encreuament de declaracions entre Faus i Messi. Diu que un vicepresident havia anomenat aquest senyor el millor futbolista de la història. Ha fet el plantet. El futbolista contesta que el directiu no en té ni idea de portar un club. El president vol arreglar-ho i precisa que el futbolista sempre té les portes del seu despatx obertes. Diu que el soci observa amb desolació tot això
La mateixa setmana, que ha determinada premsa de fulla esmolada, aconsegueix fer coincidir a la mateixa frase algun home del futbolista i la paraula narcotràfic. En cap moment mencionar Leo Messi, però vaja, s'ha sobrentent. Diu també que finalment els jugadors es desperten del som profund i el fantasma del passat se'n va quan comprova que tot té el pijama de ratlles. Pedro fa de Messi amb una gana i una puntaria de predadores. Iniesta mana, Cesc a fusella i el Barça acaba l'any com el va començar líder.
Molt bé, doncs és l'opinió d'avui d'Antoni Bassas al diari Ara. A l'avantguàrdia, llegim que per fer quatre duros amb el vi t'has de gastar un milió. Ho diu Franco Martinetti, que és elever en botella vins sense ser viticultor. Diu que el meu avi feia vi per la família al celler de casa, em fascinaven les botes, però em van tenir condemnat a la llimonada fins a la primera comunió. Quan vaig convèncer el cambrer que em servissin una copeta de xampany i després una altra i una altra i diu que hi vaig acabar tres dies al llit.
Home, primera comunió és vuit anys, no? Vull dir que és normal que estigui amb una taula llimonada, encara. Una copeta de vi, de cal, una altra, una altra... Mira, tres dies... M'ha fet molta gràcia aquesta anècdota amb què? Comença Martinet i l'entrevista. Diu que el meu pare em portava els millors restaurants d'Itàlia i jo em col·leccionava els menús i cartes de vins. Diu que me les aprenia de memòria. Diu que no va ser per això pas casualitat que la meva primera xicota fos a París. Diu que jo tenia vint anys
i diu que, com que no tenia prou diners per convidar-lo a la meva nòvia, li vaig explicar que estava obligat a sopar amb uns oncles meus avorridíssims que vivien allà a París. Diu que no li arribaven els diners per demanar vins. Diu, i per si fos poc, només en sabia uns quants noms. El Château Latour, el Château Margot, el Lafitte, entre d'altres.
Doncs és el que tenim avui, aquesta entrevista curiosa a l'avantguàrdia. El periòdico, llegim el següent titular, pot relleixir-se a la història a través dels dècims. Parlen de Loteria, no, Andrea? Exactament, una entrevista molt adequada per avui. Avui entrevisten a la Montse i a la Neustena, són germanes i loteròfiles. Són filles d'un pioner del col·leccionisme de Loteria a Espanya i ara, malauradament, tanquen la seva botiga de Serrià a la botiga Iris Mundus, al número 29 del carrer de Manuel de Falla, a baixar la persiana al gener.
El pare de totes dues, Salvador Tena, va deixar la feina com a constructor l'any 65 i es va animar a obrir un petit local al barri de Sarrià per conservar-se la seva passió col·leccionista. Diu el nostre pare, diu la Montse, havia compilat un català com va recollir de manera cronològica tots els sortejos de loteria nacional celebrats des del primer, que va ser el 1812. També va dedicar moltes hores als sortejos benèfics, sobretot a rifes de Barcelona i les Balears,
En aquestes rifes els ciutadans les organitzaven amb el fi de recaptar fons per arreglar l'empedrat als carrers i van tenir tant d'èxit que l'Ajuntament els va copiar la idea. Diu que la Neus explica que el seu pare va començar com a col·leccionista particular amb la numismàtica i la filatèlia i després va mirar de guanyar-s'hi la vida i acaba dient que quan aconsegueixes treballar en el teu hobby ja et quedes atrapat per tota la vida.
Doncs ho tenim avui al periòdico. Al punt avui llegim encara també una altra entrevista. Per millorar l'anglès cal incorporar-lo a la teva vida. Avui entrevistan Alberto Alonso, que és professor d'anglès i coautor juntament amb el Damian Mollà d'un llibre que es diu This book is the milk. Traducció literal i molt patatera d'aquest llibre és la llet.
molt d'aquí, no pas anglesa, i veiem en fotografia l'Alberto Alonso, que va néixer a Nova York de família espanyola italiana i que està treballant des del 2004 en programes d'anglès, i ara presenta amb el Damien Mollà, que és barranques d'El Hormiguero, d'aquest programa del Pablo Motos, tots dos publicant aquest llibre. És un llibre que diuen que estan pensant fer-lo arribar a Ana Botella, després d'aquella meravellosa internació que va fer, també Sergio Ramos, i a tots els que ens estan ajudant molt a vendre el llibre.
A l'estat espanyol el nivell d'anglès és més baix que la resta d'Europa i els polítics se suposa que haurien de dominar tres o quatre idiomes. També parlen d'altres llibres relacionats amb aquesta manera d'apropar l'anglès a la gent. Un llibre que es diu From Lost to the River in Speaking in Silver, de perduts del riu i parlant en plata.
Diu que volem anar més enllà a través de l'humor i les il·lustracions. El llibre té molt contingut perquè hi ha moltes paraules, expressions onomatopeies. Segur que aprens moltes paraules i no te'n oblides i ho fem a partir de la curiositat. Diu que estem envoltats de moltes referències a internet, a la tele, mots en anglès que saps i que no saps que els saps. Perquè aprendre un idioma no és aprendre només quatre paraules, el vocabulari és aprendre en la cultura, com pensen els acudits.
i acabar destacant l'Alberto Alonso que l'anglès és com anar al gimnàs. Cal constància, canvia la rutina i esforç i tindrà resultats. Doncs ho tenim avui al punt avui.
4 minuts i 3 quarts doncs enllaçant de seguida una informació cultural, atenció perquè això podria ser també notícia curiosa, que és que... Atenció a la paraula, eh? USPR, Scratxe i Ere, que serien entre les paraules espanyoles de l'any. La Fundación Fundeu ha triat 12 candidats a convertir-se en paraula del 2013 i també destaca l'ús d'autofoto com a alternativa a selfie.
Sembla que és aquesta fundació fondeu que ha triat unes quantes paraules, i llavors un dels temes és aquest escrache, que l'any passat si ens ho deies d'aquesta època haguessin dit no sé gaire què volia, com apareix la paraula no tenia massa clar. Després també copago i repago, ere, també aquest ja fa anys una mica que sona.
I després també es deia que s'estava parlant molt de mini-job, tot i que el que recomana aquesta fundació és fer servir el terme mini-empleo, per exemple, si parlem en castellà. Després, pel que fa a Selfie, ells diuen que el que cal utilitzar és autofoto, que jo encara sent una mica autofoto, i Selfie és una mica més si utilitzes segons quines etiquetes per relacionar-te amb pàgines més internacionals.
un tema que sí que va créixer amb força, la celebració del funeral de Netsun, Mandela. I pel que fa a la tecnologia, com dèiem, WhatsApp. Sembla que tot plegat ha fet que l'ortografia de la llengua espanyola consideri adaptacions adequades a l'espanyol al substantiu WhatsApp, directament, i el seu verb derivat, que no m'agrada gens, és així, directament, W-A-S-A-P-E-A-R.
El plural de WhatsApp és WhatsApps, sense accent, tot i que acabi amb S. I després també, atenció, la Fundació Fundeo destaca que també poden resultar admissibles les adaptacions WhatsApp amb G.
I WhatsApp Air, també amb G, tot i que es prefereix amb W, però llavors no sé si s'accepta això i crec que es pot acceptar tot. A mi també no m'agrada gens, no m'agrada gens. En fi, són les notícies que trobem a secció de cultura a l'avantguàrdia. Està bé això de fer com un recopilatòria de les paraules de l'any, les paraules que han estat de moda. Sí, home, pensa que es fan resums de l'any de tot, no? Sí, sí. Aquí a l'Espanya també hi ha un resum de l'any...
Sí, en principi ha de quedar molt bé. No hi ha paraules de l'any però pot ser una idea per l'any que ve. Les paraules del 2013 a Sant Just. Mira, va, apuntem-ho. Ens apuntem la idea. Gràcies i que vagi bé. Bon dia.
I ara sí que enllaçem la informació cultural. Ens fixem en alguns titulars culturals, per exemple, que els súpers han d'escaltar la Mildred Sagrastada pel Senyor Pla en una obra que es pot veure per nens i nenes al Teatre Victòria. Parlem també de Van Morrison, perquè 8 anys després de l'últim concert a Barcelona, Van Morrison va fer una classe magistral al Liceu.
El Museu Picasso passant a mans d'una fundació al 2014 per captar capital privat. I la Wikipedia rep el premi francès de Borja Moll per la gran promoció que fa de la cultura catalana dins de l'univers de la cultura lliure. I també en cultura. La fundació Mies van der Rohe exposa 170 maquetes de la millor arquitectura europea al Manac.
I fem també un apunt musical perquè és que s'està estrenant un nou videoclip d'aquesta cançó.
La cançó es diu Llei de frega-fraga i és del Petit de Caleril del seu últim disc, de la figura del 8. Ara ha tret nou videoclip que protagonitza el mateix Joan Pons, el Petit de Caleril mateix. És aquesta versió audiovisual d'una de les cançons d'aquest últim disc. El Petit de Caleril continua el seu any triomfal a més amb nous concerts. El 27 de desembre actuarà al Teatre Calbotet de Vilafranca del Penedès. El 29 de desembre ho farà a la sala Turindolot.
i el 7 de febrer al casino de l'Aliança del Poblenou de Barcelona.
El dissabte es treu la festa a l'individu. I deixa en Manoni en un banc. És l'expert amb el de caps aspirina.
És la forma celtique de Lledes. És la forma celtique de Lledes. És la forma celtique de Lledes.
Tres minuts, no, passen tres minuts de tres quarts d'onze, moment per parlar del temps amb el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, molt bé. Què tal? Fa fred, no?, una mica? Sí. No es nota perquè fa sol, allò que ens deies l'altre dia, però s'ha complert bastant el teu pronòstic. Sí. Poca humitat, a més a més, llavis tallats. Sí, ens faig una miqueta més de vent, sí. Ara tenim 9 graus de... 9 com a no, vaja, podríem dir que rodonim a 10,
Però és un valor una mica fresquet. Si tot té la presència del sol, no es cal fa massa. Estem en aquella època de l'any on el sol pot fer menys feina. I fins i tot poder destacar el fet que el sol surt una miqueta més esbiaixat. Les sortides i les postres de sol surten una miqueta més inclinades. No és exacte a l'est i a l'oest, sinó que en aquesta època de l'any el sortit amb baix és més sud-oest.
i això provoca que les postes de sol a vegades, si algú té la possibilitat o l'opció, si viatgem cap a les comarques tarragonines, que són el litoral tarragoní, és el que mirem una miqueta més cap al sud, podríem dir, doncs es poden veure postes de sol al mar. Que això a Catalunya és allò de dir, però què dius? Doncs sí, hi ha èpoques de l'any que el sol a l'horitzó tira tan avall
que en zones de Tarragona pots veure com la posta del sol pràcticament cau a sobre del mar. O sigui, molt, molt en línia de la costa, però sí que cau a sobre del mar. És aquest moment de l'any on la posta de sol està més esviaixada, tret del que és habitual durant gran part de l'any, que surt per l'est i surt per l'oest.
Duit això, el que farem és recordar que ens arriba un canvi destacat i que coincideix amb la nit de Nadal. És un canvi amb un front que arriba bastant actiu, que pot donar precipitacions, ens podria tornar a omplir una miqueta. A més, el mes de desembre havia quedat molt pobre.
que amb les precipitacions de la setmana passada s'ha animat una miqueta, no serà el més penós de tots, ja ho revisarem després quan fem valoració de l'any, i que potser amb les precipitacions de dimarts a la nit, perquè això dels festius a mi em fa anar loco ara, dimarts a la nit, la nit de Nadal, doncs ens podria portar precipitacions, potser ens una miqueta destacades. Tot això anirà acompanyat després d'una entrada a l'aire fred una mica destacada. O sigui que tenim uns dies una mica mogudets coincidint amb el Nadal. Llavors, avui,
dia variable, amb alguns núvols, núvols alts sobretot, són l'avançadeta d'aquest front que ens ha de visitar de cara a demà, i durant el dia d'avui aquesta situació, la temperatura és al migdia, al voltant dels 12-13 graus, que no és res de l'altre món, i les mínimes, que avui han baixat fins als 5 graus, i que tampoc no són extremadament fredes, és normal, per un mes de desembre. Demà, la mateixa situació, però envida que abans i al dia es aniran núvolant, i probablement ja al migdia parlem d'un cel força tapat, i la tarda serà ben tapadot, o sigui que no veurem estels
la nit de Nadal. De cara a la nit ja podria començar a precipitar. Començarà per les comarques de Tarragona, perdó, per les comarques de Ponent, de Tarragona i de Lleida i anirà avançant pel territori. Cota de neu començarà molt amunt perquè realment tenim valors bastant alts. Si parlem de 10 graus de màxim aquí a Sant Just els 0 graus els hauríem d'anar a buscar a 1.700 o 1.800 metres, o sigui que està molt amunt. I la cota de neu en un principi quan comenci a precipitar
per les comarques de Lleida, per les comarques del nord de Lleida, sobretot el Quiscara Nord, ja començarà a precipitar cap als 1.800-1.900 metres, però ràpidament, a mesura que avanci la nit del 24 al 25, aquesta gota de neu baixarà fins als 1.400-1.500 metres. O sigui que hi ha una baixada de temperatures coincidint amb la precipitació. Quan arribi a Sant Just també tindrem aquesta sensació de fred, acompanyada de la humitat,
i això seria durant la nit del 24 al 25. I aquesta precipitació ens pot continuar afectant a Sant Just, que és com aquell front de l'altre dia que vam ser els últims a tenir presència d'aquest front, quan ja molts punts de Catalunya sortia el sol i els comarques del litoral de Barcelona i de Girona encara plovia. Doncs passarà una miqueta el mateix el dia de Nadal, que durant el matí encara hi haurà precipitacions i encara tindrem una certa situació d'inestabilitat al litoral barceloní i gironí.
A mida que vagi avançant el matí de Nadal, la cosa s'anirà arreglant, entrarà l'altra muntana i el mestre dels dos extrems del país. S'encarregaran d'escombrar tota aquesta novolositat i creiem que el migdia del dia de Nadal, això també és fila molt prim i potser demà ho acabem de confirmar, però entre el migdia i la tarda de Nadal es començaria a no obrir clarianes coincidint amb l'aposta de sol. O sigui que serà un dia així variable, amb precipitacions al matí i a poc a poc anar-se arreglant.
El dia Nadal també les temperatures, a mesura que es vagi arreglant el dia, no s'enfilaran massa més, o sigui que serà un dia bastant fredot, perquè ja vindrem d'una nit freda i d'humitat, de precipitació, i quan vagin marxant aquests núvols i entra una miqueta aquest vent del nord, nord-oest, doncs les temperatures encara podrien baixar una miqueta més, o sigui que no serà un dia massa massa cali.
I pel que fa a Sant Esteve, com que ventilem el país, serà un dia solellat amb el sol com a principal protagonista, un temps força estable i un dia fred. És d'aquells dies típics d'hivern on el sol és el protagonista però no escalfa. El Sant Esteve, als dos extrems del país, a Girona i a les comarques del Delta de l'Ebre, serà ventós.
Però la resta del país serà un dia cel, de cel seret, de sol, però fred. Farà fred i, a més, la mínima de la nit de Nadal a Sant Esteve serà força freda, i la de Sant Esteve el 27, doncs també, de dijous a divendres, serà també... Nadal fred, eh, doncs? Força fred. Sí, però més Sant Esteve, eh. O sigui, Sant Esteve sí que tindrem allò de dir estem abrigats, allò que hi ha aquell aire fred que se't queda a la cara, com si estessis en muntanya, doncs igual, perquè realment la sensació serà de molt fred i, a més, hi ajudarà molt el vent.
De cara al dia 27 seguirem amb estabilitat i potser a finals del cap de setmana, això ho acabarem de confirmar demà, es podria tornar a inestabilitzar amb algunes precipitacions de cara al diumenge. Ja ho anirem veient. Com podeu veure, abans d'acabar l'any sembla que hi ha diferents fronts. Ho comentàvem fa un parell de setmanes que quan marxés aquest anticicló s'obria la porta que els fronts poguessin circular amb una certa situïtat i això dia si dia no ens podria anar acompanyant fins a final d'any.
També destacar que el front que ens visita per Nadal és un front realment espectacular. És un front que porta unes pressions tremendament baixes, no a Catalunya, on està situat, que és a les sills britàniques, pressions molt baixes, molt baixes, els Ectopascals estan per terra. Més de cap llavors, no? Sí, en aquella zona del... Allà.
Si allà la pressió és més baixa, a mesura que et vas allunyant del centre de la depressió la pressió va pujant. Però notarem una baixada important amb la pressió i els mals de caps a part del que puguem prendre amb les neules i també acompanyarà una miqueta la pressió. Serà aquells dies que costarà perquè si a sobre portes digestions pesades i t'acompanya la pressió baixa, doncs empipa una miqueta i de cop i volta per Sant Esteve farem una rebifada bastant important.
O sigui, serà un dia difícil, el de Nadal, sobretot cap a la tarda, quan hem fet la païda del dinar, i després per Sant Esteve notarem com el cos diu, ai, mira, se m'ha reactivat la cosa, ja puc tornar-hi a fotre-li per Sant Esteve. Ja ho veurem. O sigui, demà ho acabem de confirmar, però al cap de setmana podria ser una miqueta variable, o anirem dient.
Baixen, com deien molt, per Sant Esteve però després, divendres, dissabte i diumenge, el sol s'encarregarà d'escalfar una miqueta l'ambient i pujaria. En funció de la precipitació que puguem tenir diumenge, tot el que perdem entre Nadal i Sant Esteve ho recuperarem entre divendres i dissabte. Perfecte, Carles. Demà acabem de precisar-ho tot plegat. En tot cas, crec que avui hem fet una bona previsió de cara a Nadal. Que vagi bé. Fins ara, bon dia.
4 minuts i les 11 ens fixem encara en els apunts esportius d'aquest matí, les portades dels diaris, com ens explica aquesta victòria d'ahir al Barça. I el protagonista és Pedro. L'esport titula, de fet, Super Pedro, hat-trick i remuntada. El Mundial Eportivo juga amb aquell Pedro, amb moltes os, que has de fer famós fans, quants anys ja. I el nou esportiu titula Pedro i 10 més. Diu que suma ja al lideratge i que el Barça remunta 1-2-0 i se'n va de vacances com a líder en la Lliga.
També Pedro és la imatge dels diaris generalistes de l'Ara i la Vanguardia. De fet és una imatge d'ell sol, la que apareix per explicar aquesta notícia. Gran remuntada del Barça per tancar l'any líder. És el que destaca el diari Ara. La Vanguardia titula el Barça més líder amb una remuntada de Pedro, pràcticament el mateix. I la imatge és Pedro que es menja la capçalera de la Vanguardia.
I el periódico Pedro abraçant-se els seus companys i mirant a càmera, alçant el braç, diu Pedro ressuscita el Barça a Getafe. I també el bona buitria aquesta imatge de Pedro abraçant-se els seus companys, el Barça remunta i goleja al Getafe.
Ara escoltes, la viu vas bé.
Dos minuts i arribem en punt a les 11 del matí, és el moment, per tant, de tancar aquesta primera hora del Just a la Fusta i ho fem amb música, i música nadalenca, perquè avui parlem d'un disc de She and Him, que tenen molt nadalenca fa un parell d'anys, es titula, justament, Very She and Him Christmas, i té cançons com aquesta, rockin' around the Christmas tree. Rockin' around the Christmas tree at the Christmas party hop.
And it's such a hung where you can't see Every couple times it stops Rockin' around the Christmas tree Like the Christmas spirit brings Let's all have some fun, goodbye And we'll do some caroling
I'm a sad man to be with when you hear it. You're just singing, let's be jolly. 10,000 bells of holly rockin' around the Christmas tree. Have a happy holiday.
Everyone dancing merrily in the new old-fashioned way.
Les onze.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Pere Sant i Oriol Pujador, cari desalerta del perill de cronificació de la pobresa a Catalunya. El director de l'entitat demana a les administracions que segueixin aportant recursos als més necessitats. Tarragona es compromet que les persones afectades pels desnonaments rebin l'any que ve i amb caràcter retroactiu la bonificació de la plusvàlua del 2013. Catalunya ha rebut fins a finals de novembre gairebé 15 milions de turistes amb un increment de més del 7% respecte al mateix període de l'any passat.
En esports, a l'onzena jornada de la Lliga ACB Victòries del Barça i la bruixa d'or i derrota del Juventut de Badalona. I a lo que hi lliga el Barça va superar els reus per dos a set i s'escapa en el liderat.
L'entitat Càritas pronostica que la pobresa no augmentarà molt més durant l'any que ve, durant el 2014. El director d'aquesta entitat alerta, però, de la cronificació de la situació que viuen les persones que actualment ja estan sense recursos. El director de Càritas a Barcelona, Jordi Ruclar, reclama mesures urgents i alerta que els talls d'electricitat ja són una realitat a les llars amb menys recursos. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Jordi Ruclar,
Creu que el 2014, l'any que ve, els índexs de pobresa no augmentaran substancialment, però el problema seran les persones que ara mateix ja han caigut en el risc d'exclusió social.
La tendència és que no creixi tant, el que passa que el deteriorament, la previsió és que el deteriorament sigui encara més gran. Això què vol dir? Vol dir que moltes d'aquestes persones no tornaran a treballar. Si moltes d'aquestes persones no tornen a treballar vol dir que quan arribi l'edat de la jubilació aquestes persones no podran accedir a una pensió de jubilació i per tant el que estem fent, el no poder assistir aquestes persones, estem incrementant la taxa de pobresa estructural a mig termini.
Ruclar també ha fet balanç del servei de mediació de l'habitatge i assegura que Càritas ha evitat prop de 500 desnonaments en els darrers dos anys. L'Ajuntament de Tarragona no ha redactat les bases perquè les persones afectades pels desnonaments revi la bonificació de la plusvàlua corresponent al 2013. El consistori promet que la cobraran al 2014. Reus digital, Josep Cardanyà, bon dia.
Bon dia. L'Ajuntament de Tarragona va aprovar a passar a mes de juny les modificacions per als afectats de desnonaments, una ajuda a moltes famílies per tal de alliberar-se de part del deute hipotecari. La raó és que el cos històric no ha redactat en guanyar les bases perquè les famílies s'hi puguin acollir. És per això que el portaveu del Grup Municipal d'Iniciativa Arga Santís, a nom de la plataforma d'afectats per hipoteca de Tarragona, va preguntar amb l'últim pla de divendres per què no s'havien redactat aquestes bases tenint en compte la situació d'aquestes persones.
Per tant, tenim gent que han estat víctimes d'una execució protetària o que han aconseguit una adhesió en pagament. Un cop l'Ajuntament ja havia aprovat i havia destinat una partida per ajudar-los, que no han pogut accedir a aquests ajuts. Per què no s'han fet les bases? L'alcald de Tarragona, Josep Fèlis-Bellesteros, li ha donat la raó i finalment l'Ajuntament redactarà urgentment les bases perquè les famílies afectades puguin cobrar la subvenció a la plusvala del 2013 amb efectes retroactius del 2014.
Catalunya ha rebut fins a finals del mes de novembre gairebé 15 milions de turistes. Això representa un increment de més del 7% respecte al mateix període de l'any passat. Només el novembre Catalunya ha rebut 836 mil turistes, amb un increment internacional de gairebé el 15%. Els francesos, els asiàtics i els russos han estat els que més han contribuït a aquest important creixement que consolida Catalunya com a la principal destinació turística de l'Estat. Per contra,
La comunitat de Madrid ha tornat a perdre turistes i ja acumula un descens interanual del 7%. El conjunt d'Espanya, l'increment, és del 5% i se supera ja la xifra dels 57 milions de turistes, el que representa un nou rècord històric. En l'àmbit judicial s'han imputat 7 càrrecs de l'antiga Caixa Laietana acusats a vendre participacions preferents.
Es tracta de Pere Antonio Dadoria, exdirector general de Caixa Laietana, Josep Ivern, que el va succeir en el càrrec i després va ser president de l'entitat, i cinc exdirectius més que han de compareixer el 22 de gener als tribunals per haver-hi aquest tipus de participacions i haver-les venut a petits estalviadors.
Ho ha ordenat el jutjat d'instrucció número 3 de Mataró, on hi havia la seu central de la caixa, que ha admès a tràmit la carella presentada per dues branques d'una família d'afectats de Vall d'Urguina, al Vallès Oriental. La informació la publica avui al diari Ara. I un ferit greu i tres d'alleus en el xoc entre quatre vehicles que s'ha produït aquest matí a l'autovia A2 a la comarca del Baix Llobregat. Els quatre afectats han hagut de ser evacuats als hospitals de Bellvitge de Sant Boi.
El sinistre s'ha produït poc abans de dos quarts del matí al quilòmetre 599 a l'A2, a l'encreuament amb la V24, i han sentit lleida quan quatre vehicles s'han topat per causes que encara es desconeixen. Com a conseqüència del xoc, una persona ha quedat ferida de gravetat i ha estat traslladada a l'Hospital de Bellvitge. I tres més lleus i evacuades a l'Hospital de Sant Boi en l'accident i han treballat tres dotacions d'esbombers, efectius d'esbombers dels Mossos d'Esquadra i dues ambulàncies del Servei d'Emergències Mèdiques.
Notícies en xarxa. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. Dissabte va morir Joaquim Gomis al seu domicili de Sant Just als 82 anys. Ahir es va celebrar la Capella Arden al Tanatori i a dos quarts d'onze ha començat el funeral en la seva memòria a l'Església dels Sants Just i Pastor. Gomis va ser sacerdot, secularitzat als anys 90 i va ser editor de la revista Foc Nou i cofundador i col·laborador del Cierbo, juntament amb els seus germans, Joan i Llorenç, i la seva cunyada, Rosebo Fill.
A més va fundar i dirigir durant 20 anys la publicació Missa Dominical amb un gran ressò i influència en la renovació litúrgica postconciliar a Catalunya. Gomis també era l'anàlisi habitual de l'actualitat religiosa a Catalunya i estava considerat un dels millors cronistes de les últimes dècades. A més va ser col·laborador de veus de la parròquia de ràdio d'Es Bern. Des de la ràdio enviem un abraçada a tots els seus familiars i amics.
Més qüestions? Parlem ara del Nadal, perquè el Casal de Joves ofereix un munt d'activitats d'aquest Nadal perquè el jovent gaudeixi encara més de les vacances. Són activitats que s'adrecen bàsicament a joves de més de 12 anys i la major part són gratuïtes. Avui a les 4 hi haurà un espai de joc i divendres a les 11 del matí una sessió de cupcakes. El preu del taller és de 2 euros. També divendres a les 6 de la tarda, amb la col·laboració del cine Club Utopia, es projectarà la pel·lícula Monstros University del director Dan Scanlon.
I aquest dissabte hi haurà una activitat més, un campionat de Mario Kart 8 a les 5 i ja el dia 2 de gener a la mateixa hora a les 5 un altre torneig de videojocs, en aquest cas amb el FIFA 2014.
I acabem recordant-vos que a partir del gener tornarà el jazz a l'ateneu de Sant Just. L'entitat Ionert Jazz Sèries han programat una sèrie de concerts del nivell que es faran un divendres de cada mes. El cicle començarà el dia 10 de gener amb l'Arnau Garrufe Quartet. El dia 7 de febrer serà el torn de Celeste Alías i el Marco Mezquida Duet. I el dia 7 de març, el trio Ljungbart, Rossi i Domènec. El penúltim concert serà amb el David Mangual Slow Quartet el dia 4. I l'últim, el dia 9 de maig amb Whisper Songs, un quintet liderat pel saxofonista Sergi Felipe.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Joseu Notícies d'Edició migdia. Mentrestant, us adrecem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, molt bon dia.
Can't explain all the feelings that you're making me feel. My heart's in overdrive and you're behind the steering wheel. Touching you. Touching me. Touching you. Can't you touch your moon?
I wanna kiss you every minute, every hour, every day. You got me in a spin but everything is A-OK.
Touching you. Touching me. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you. Touching you.
I believe in a thing called love. I believe in a thing called love. I believe in a thing called love.
Estem escoltant just a la fusta. Estem escoltant... Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de cap d'any i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el Restaurant El Mirador. El telèfon 93-499-0342. Estem a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal Sant Esteve Cap d'Any i Reis.
Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal del Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de vac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine ahir i fes-nos la teva consulta. L'Argolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Justa la fusta!
Gràcies per acompanyar-nos.
Un pressupost que és de prop de 22 milions d'euros, de fet comptant també l'empresa municipal d'aquests 19 i mig que ho responen al Consistori, i la resta a promoció i que es va aprovar amb el vot de favor dels partits de l'equip de govern, l'abstenció del Partit Popular i el vot contrari de Via Democràtica i de Convesgència i Unió. Un vot contrari que, de fet, segons es va explicar al ple, va lligat també amb les ordenances. Sí, el nostre vot contrari és
ja no tant per les decisions i les magnituds en què es reparteixen aquest pressupost, que moltes d'elles es podrien compartir. Es fa una petita dotació pel que serien inversions, l'empresa estava platicant a zero, que es tenia una petita dotació,
és normal i coherent i es fan uns grans esforços amb les àrees d'atenció a la persona i els serveis al ciutadà, que és el que pròpiament és necessari en aquests moments. El que passa és que, com deies,
El nostre vot en contra té a veure amb les ordenances, perquè ja considerem que hi ha un punt de partida que es arroni en aquests pressupostos. Qualsevol persona quan fa un pressupost, inclús domèsticament, d'una forma senzilla perquè ens entenguem, a casa cadascú quan fa el pressupost d'aquestes festes.
El normal és que tu dius, disposo de tants diners i decideixes com et gastaràs aquests diners. El que no pots fer és dir, jo necessito tants diners i després ja decidiré d'on els trec. Clar, això és una balança que ha de ser equilibrada i perquè no anem malament,
La despesa té que ser igual els ingressos més el deute que es pugui anar a demanar al banc. Aquest ajuntament té una política que compartim de no anar a buscar diners i no endeutar-nos, o sigui, no fer més despesa d'aquella que pots fer amb els teus ingressos. Aleshores, si ja partim d'uns ingressos,
que s'incrementen per sobre de l'IPC considerant que aquests ingressos empobreixen a la ciutadania de Sant Just i haurien d'estar en aquests moments o congelats o com a màxim pujar amb el valor de l'IPC. En el moment en què no respectem la vessant dels ingressos no podem compartir la vessant de les despeses perquè aquestes sí que en percentualment podríem estar d'acord i en quan
filosofia política dels pressupostos, els podem compartir, podem dir que són bastant encertats, sempre hi ha petites divergències, però que aquestes no serien del calat suficient per votar en contra d'aquests pressupostos. Ho són senzillament els ingressos. No estem d'acord amb les ordenances fiscals que empobreixen el nostre entendre a la ciutadania i aleshores ja no podem estar d'acord amb la segona part del pressupost.
perquè exactament va tot lligat una mica, no? Clar, és que va absolutament lligat. Les ingressos i les despeses tenen que estar lligades. O hi ha deute públic, o ens endeutem i anem als bancs a buscar diners, la qual cosa tampoc ho estem demanant, no seria la intenció, o es redueix una mica la despesa. No em faci la pregunta de quina part trauries, perquè probablement estem parlant d'aquest
per sobre de les despeses que seria doncs probablement un repartiment equitatiu entre totes les partides d'aquest petit percentatge. És la pregunta que tenia a continuació, eh? Si hi havia algun dels metges d'alguna prioritat que consideri allà. Aviam, és que considero que les prioritats han estat ben marcades per l'equip del govern. Serveix i atenció a la persona.
i reduir al mínim la inversió pública, doncs fent aquelles coses de manteniment que sí que són necessàries i doncs no abarcant grans infraestructures que si són necessàries no són imprescindibles. És que era una mica... A vegades la gent tradueix els impostos municipals com si fos una cosa estratosfèrica i fora de...
I després, realment, és exactament el mateix que fem cadascú de nosaltres a casa nostra. Dintre de casa nostra hi ha uns diners que són el prioritari. Tothom tenim unes prioritats que són els nostres fills, la salut, l'ensenyament i el menjar. A partir d'aquí, doncs...
Podem retallar la despesa energètica, podem retallar les vacances, podem tal. Si hi ha diners, s'inverteix i es pot comprar una moto pel nen o un cotxe pel pare, i si no hi ha diners, no es compra el cotxe i s'arregla. Arreglar-la has d'arreglar, perquè pròximament el necessites, a no ser, malauradament, molta gent que arriba a extrems d'uns de que té cap accident del cotxe. A nivell municipal, en grans magnituds, no deixa de ser absolutament el mateix. El que passa, l'única gran diferència quina és?
que al particular els seus ingressos li venen marcats normalment o per l'empresa en treballa o pel desenvolupament de la seva empresa i són els que són i li costa molt d'incrementar-los. A l'Ajuntament els seus ingressos venen donats per les ordenances fiscals, que és el que li cobra,
majoritàriament al seu gros és el que li cobren al ciutadà. I aleshores quan necessita més diners és el que fas demanar-los i més diners. A molts treballadors els agradaria poder anar al seu empresari i dir-li, mira, li he fet el meu pressupost i aquest any necessito un 4% més de diners. Pugi amb el sou vostè un 4%. Sabem la resposta que li donaria probablement l'empresari.
També es va explicar en aquest ple que aquest pressupost l'alcalde va defensar que garantia el funcionament d'una banda dels serveis municipals i també deia que el 2015, quan s'acabés el mandat, els comptes estarien assenejats per aquesta gestió produent de l'equip de govern. No sé si hi està d'acord.
Jo no sé si estaran senejats els comptes o no ho estaran. Però que aquest procediment ajudaria a aquest camí. Però que aquest procediment ajudaria a aquest camí. Però que aquest procediment ajudaria a aquest camí. Però que aquest procediment ajudaria a aquest camí. Però que aquest procediment ajudaria a aquest camí. Però que aquest procediment ajudaria a aquest camí. Però que aquest procediment ajudaria a aquest camí. Però que aquest procediment ajudaria a aquest camí. Però que aquest procediment ajudaria a aquest camí. Però que aquest procediment ajudaria a aquest camí.
És un pressupost que de tota manera podria canviar en algunes qüestions arran d'aquesta llei de governs locals que va aprovar el Congrés la setmana passada, tot i que encara, segons hem anat parlant, encara hi ha moltes incerteses o encara no se sap del tot com s'aplicarà, el que sí que està clar és que els municipis de menys de 20.000 habitants com Sant Just afectarà de ple.
El cert és que cada vegada serà més difícil de poder fer un pressupost municipal. Podríem fer d'amagògia i dir que el fan malament, perquè l'hem de retocar 30 vegades al llarg de l'any, però encara més vegades s'haurà d'educar. I aquí és de recolzar realment l'equip del govern que estem vivint amb una incertesa
El que és important és que hi hagi ingressos.
que una part venen de la ciutadania d'una forma directa, que els pots tirar molt ben mesurats d'alguna manera i tret d'algun petit impagament, majoritàriament es compleixen en un 99%, tenim una altra petita part que ve fruit d'una previsió d'una activitat econòmica, ja sigui impostos i taxes sobre construccions o sigui sobre activitats industrials,
que inclús en aquest cas, doncs sembla ser, ens ho han explicat i ens ho creiem, que s'ha estat prudent i que potser s'ha pressupostat menys del que podria arribar a entrar, però després hi ha una gran part de diners, o una part de diners que ens venen d'entitats supermunicipals i que amb aquestes cada dia hi ha més incertesa. O sigui, avui has dit
que l'Estat et donarà això, que la Diputació et donarà això i que la Generalitat et donarà allò, i després de cop i volta et diuen que allò no et donen, que l'altre tampoc, no sé què, que ara això passa d'estar aquí, estar allà, i fa que tinguis...
una incertesa amb els teus ingressos que et fan que, a més a més, entra la incertesa. I la verbos rea de decrets lleis que continuament van sortint els quals ens diuen no sé què, no sé quantos. Més, la possibilitat que molts serveis que fins ara
Estem prestand com a Ajuntament, doncs diguin que ara amb aquesta nova llei ja no la tenim que fer nosaltres, i per tant, si la fem és perquè som tontos, i aleshores no ens donaran cap solució, però sí que ens deixaran d'entrar els ingressos que ens donaven. Per fer aquestes activitats és un moment difícil de governar i difícil de preveure amb què et trobaràs l'any vinent, per això a dir que hem d'entendre tots i compartir
que per desgràcia els pressupostos s'hauran d'anar allugant al llarg de l'any fruit d'aquesta incertesa que tenim tant legislativa com econòmica. Confia que la llei que prepara o que la reforma que prepara el govern català, la generalitat també relacionada amb els governs locals pugui garantir o si més no, trampejar millor aquesta reforma del govern espanyol?
El govern català la fa perquè la té que fer, la fa perquè la compartim, està feta des del consens, no està feta des de la imposició, es comparteix majoritàriament per la majoria de grups i federacions de municipis i associació de municipis i fa que sigui una llei
D'allà recorregut el que passa és que veient la tònica i el caire que està adquirint el Cobert Central en aquests moments, que és una absoluta apisonadora, retrobada i sense cap tipus de consens amb ningú, som poseïdors de la veritat absoluta i ejecuten, sense cap tipus de consens, normes de gran espectre com pugui ser l'educació, pugui ser una reforma local,
com pugui ser l'altre dia la de l'avortament, s'estan emprenent totes aquelles mesures que el govern creu, no ho entenc, o sigui, mesures que automàticament ja estan dides pels grups de l'oposició que el primer que faran quan entrien seran anul·lar-les. Aleshores, el ciutadà estarà vivint continuament amb una gran incertesa perquè no es vol arribar a cap tipus de consens. O tenen una boleta màgica que els he dit que manaran tota la vida en majoria absoluta i seguiran fent això,
o, sincerament, el país està perdent el temps. Crec que l'important és, i més, amb aquestes coses de gran calat per tota la ciutadania s'haurien de fer amb el màxim de consens possible.
I parlant, tornant ara cap a Sant Just, d'aquest ple de dijous passat en què es van aprovar els pressupostos, que serà l'últim ple d'aquest any, d'aquest 2013, quina valoració fa, així, global, del que fa Sant Just d'aquest 2013? Creu que ha començat a millorar una mica tot plegat?
Els indicadors... Primer de tot hem acabat l'any i més o menys s'han cobert les previsions. La qual cosa vol dir bé, ni hem millorat ni hem pitjat del que estava previst. Sí que sembla ser que si... ja no estem parlant de les dades macroeconòmiques que pugui donar el Fons Internari... Monatari Internacional o que pugui donar organismes europeus,
ni tan sols estatals ni catalans, els indicadors del municipi que podria ser l'activitat.
industrial, veiem que s'han concedit llicències d'obres. Podríem dir que dins d'un mercat de la construcció saturat gran part del territori, aquí hi ha un cert moviment, potser perquè no hi havia una demanda excessiva. No hi havia una oferta excessiva. Serà un dels pocs municipis on no es podien veure blocs sencers de pisos per vendre.
i això fa que hi hagi recorregut per iniciar-se una lleu però efectiva activitat econòmica en el sector de la construcció.
A nivell industrial, sí que és cert que han tancat moltes empreses, però també és cert que està venint gent per interessar-se, per iniciar activitats, s'han iniciat activitats, i el polígon té un petit regressament d'aprofitar la situació geostratègica que tenim al costat de Barcelona per impulsar noves activitats econòmiques.
A nivell comercial és el que potser seria el més flac de Sant Just i és el que estem més amb la tònica de tot arreu. Tenim un Barcelona al costat que ens fagocita comercialment i potser no s'ha fet l'adaient per ajudar el comerç local a ni tancar i obrir-se coses noves.
Aleshores podríem dir que no pinta malament en el sentit que si sembla que hem tocat fons i aquest any el balanç final és...
que no han mort més empreses ni s'han perdut més llocs de treball, que ens hem estabilitzat i que hi ha un petit recreixement, doncs ens hem d'agafar a qualsevol cosa que ens donin per poder-nos alegrar. Si deixem de tenir aquest pessimisme i pensem que potser sí que hem tocat fons, jo crec que tots podem ajudar que la cosa comenci a tirar endavant.
de cara al 2014 s'hauria de treballar cap aquí, no? Sí, evidentment. En aquests moments jo crec que una gran vessant important que s'ha fet i s'està fent és la part d'atenció a les persones, però crec que s'hauria de donar un gran impuls que a vegades no és... és més de voluntat i d'esforç que de sobvesta econòmic per potenciar l'activitat econòmica, perquè...
és que tot va llegant. Si hi ha activitat econòmica hi haurà feina, si hi ha feina la gent té diners i si hi ha diners consumells, si hi ha consumells la roda va girant. Però és que si no creem activitat econòmica, si no es crea lloc de treball, la subsistència és un paliatiu. La subsistència és aquella medicina que et fa que no tinguis dolor, però el dolor el tens. Si no cures la ferida, i la ferida és en aquests moments tindre treball i que la gent tingui feina i que se senti realitzada i que estigui optimista. I això és el meu desig per l'any vinent.
deixar enrere aquest pessimisme, reconèixer que estem en una situació dolenta, reconèixer que hem de treballar, però reconèixer que tenim una medicina que no tan sols ens calmi el mal, sinó que ens doni esperances a superar aquesta malaltia que tenim, que és una crisi estratosfèrica.
Hi ha alguna altra qüestió que cregui que el 2014 s'haurà de treballar des de Sant Just o algun altre àmbit? Jo crec que visiblement ja els dos factors importants seria aquests, seria seguir atenent a tota aquesta gent que està en situacions necessàries de precarietat important.
ajudar la gent a tindre optimisme i crear els mecarismes perquè s'incrementi l'activitat econòmica en el municipi, es creïn llocs de treball i retornem entre tots plegats a la il·lusió que ens té assumits en aquest any.
Si això ja afegim, ja que en dius que el 2014 va oferir el procés de les votacions per la independència o la sobirania nacional del nostre país, doncs potser ens pot aportar un altre element d'il·lusió i d'objectius i de ruta per seguir il·lusionats amb un futur.
Doncs estarem al cas on anirem parlant també al llarg del 2014. Moltes gràcies Llorenc Rey, que vagi molt bé i bones festes. Bones festes a tothom, desitjar-vos per l'any vinent, que com a mínim sigui millor que aquest any. Ja està bé, i aquest desit ja és alguna cosa. Molt bé, que vagi molt bé i ens trobem al gener. Molt bé, moltes gràcies. Adeu, bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegit de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
Celebra el Nadal al restaurant de la Teneu. Al Cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web, Café de la Teneu, punt S. Estem al carrer de la Teneu 3 i 5 de Sant Justesberg, restaurant Café de la Teneu. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remells naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de vac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Argolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesanjust.es, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesanjust.
Des del carrer Creu 81, en antenna produccions, us desitjo unes bones festes.
Passant quatre minuts de dos quarts de dotze, aquesta hora saludem els tertulians dels dilluns. Per tant, el Vicent Riera, la Cabana d'Oll i el Josep Coderc, molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. Avui, a més a més, heu vingut, tot i que és 23 de desembre, que hi ha gent creada, s'ha agafat festa, però heu comprat la paraula. Nosaltres som professionals. Vols dir que no ens ha tocat la grossa?
Això també és veritat. Si no també haguessin vingut igual, perquè no és qüestió de peles. No ho sé, no ho sé. Hauríeu agafat un bitllet d'avió... Estàvem ben pagats. Ahir comentàvem per la red.
que normalment la gent que els toca l'úteria diu que comencen pobres i que la més pobres l'oberen. De fet també deien que normalment surten aquestes imatges típiques de bars i de gent que quan li toca per primer cop però que en canvi la gent que té una mica més de diners
que ho porta molt discretament, per si de cas, per carrer de robatoris. La gent que li toca no són els que surten allà a cridar. Alguns sí, però de totes maneres està demostradíssim que es veu que hi ha estudis que la gent que els ha tocat la grossa a l'any estaven pitjor que abans.
L'únic que passa és que ara estem passant una època... Perquè si no estàs acostumat a controlar... Hi ha molta gent que potser els hi ha molt bé a parlar. Per suposat, tota la vida. Però si no estàs acostumat a treballar amb els diners, és per ells. Tu volies parlar d'una cosa molt interessant aquesta setmana?
De què volies? Em vas dir que parlaríem. Home, parlaríem de l'aborto. Home, però jo en tinc una. En enganxa tu. Ho porteu molts deures avui? El que vulgui, el primer. Tu primer, digues. No, no. Parla, parla. No, se'n recorda de la setmana passada es va parlar d'aquestes zones o torres
que no hi viu ningú, que estan deixades la mà de Déu no té cap culpa, però estan abandonades i s'hi fan selves allà i polcaria, moltes rates i coses d'altres. Però ara, aquesta setmana, ha passat una cosa que ja no es tracta que hi hagi polcaria, es tracta que ha servit perquè poguessin entrar uns senyors a robar dues cases. Aquí és en just? Aquí és en just.
El carrer de la greu, no el carrer de la greu.
El carrer Verge o Pilar hi ha aquesta casa abandonada i està plena d'herba. És molt fàcil d'entrar-hi. Jo trobo que tots tenim dret a la intimitat. Si vius, però si no hi viu ningú, allò hauria d'estar completament net. Podat, no? Podat. Sí, perquè es veies completament el que hi ha a dintre. Perquè entre la valla i l'herba que hi ha a dintre no es veu res.
És molt fàcil d'entrar-hi. Van entrar per allà i a les cinc cases on he vist jo dues d'elles es van buidar. Van entrar però molt netament. I van entrar per aquest jardí, no? És a dir? Van entrar pel jardí de casa precisament, el meu jardí dona en aquesta torre. I és molt fàcil de saltar-hi. I sempre m'ho he mirat que allò s'hauria d'arreglar perquè és molt fàcil.
Home, que suposo que el propietari ha de tenir l'obligació de fotre, no? Si el jardí és més gran del compte... Si hi ha alguna autoritat que té mà amb això... L'Ajuntament... Vull obligar-ho, que m'estés net i es veia si algú hi transita. Però heu fet alguna gestió a l'Ajuntament? Home, no, jo l'altre dia vaig parlar de la porqueria que es feia. No, no, però si us heu queixat a l'Ajuntament... No, ara no ho van fer, però els que els van robar... Doncs un és la Rosa, i l'altre és la meva veïna també.
i van tindre a fer la denúncia, van venir els Mossos i allà les tantes van envoltar per allà amb linterna i coses, però el delta baix que els hi van fer va ser... Mira que les senyores no volien entrar a dormir a casa, no volien.
i els marits que van dir que han de dormir, que no podien tocar res, van dir que no podien dormir. Reteren que facin el justet per entrar al llit i no podien tocar res fins que l'endemà no ve la científica i revisa tot. Van tenir sort que no els van fer gran cosa de robos, però la casa els van desmuntar. I això s'hauria de fer, però almenys obligar a tenir-ho net,
que es vegi del carrer, ja dic, els que s'hi viu... Suposo que ja deu haver-hi... que ha de ser... és a dir, com que és proveta privada, m'imagino que l'Ajuntament no s'ha de poder ficar molt, però que si s'obrepassa, no... o que fa que compliqui la circulació... Però és sanitat, no ho sé, perquè les rates per casa, si passeja, no les ve, eh?
Arran del glacir respiant. Vam per sobre pel filat que fa la valla de casa però vam per sobre pel filat, que miren. Com un allavall per allà. Això sí que... Sanitat, anar a l'Ajuntament? Algú de l'Ajuntament de Sanitat? No conec qui ho ha de fer, o s'hauria de poder vigilar. Obligar-ho a netejar-ho menys, ja que no ho venen. Ja ho sé que no ho vam vendre, però no és temps de vendre.
I mira que és una bona finca, és una finca que és maca. Que és aquella casa que té quatre vents i de cara a mar. Sol la ment al solar. Perquè per dins de deu està molt malament aquella casa.
Jo crec que... Jo crec que es podria rehabilitar. Exactament. Rehabilitar, jo crec que es podria rehabilitar. Per fora es veu bé. El que passa és que s'hauria de vendre solar perquè surti més barat. Allà on tu, a vostres cases, no teniu un president de la comunitat, per exemple, no? Ja està aquesta persona que fa una denúncia de sanitat a l'Ajuntament. És així de fàcil, eh?
Jo tinc un problema molt semblant, espero que no sembli així, que tenim la part de darrere de casa meva, no a l'entrada. Com que ara la casa està plena de gossos, tots van a facallar. Però resulta que no és cap gos dels de... Ah, el meu no és. Perquè el meu és impossible que faci aquests cagarros tan grossos.
Unes coses. Jo vaig anar a l'administrador, van penjar un paper, i ara la segona serà que faré una denúncia a tots els propietaris que tinguin gos.
I em puja un gat i és de fer que en els testos. I després grata. Bueno, però els gats encara són nets. Està volant la terra. Però això Vicenç... No sé quin gat és, ja m'ho penso. Em penso que el gat que és, que és un gat negre, però volta per allà, però puja fins a dalt al segon pis.
Però per canviar una miqueta de tema, tu el que sigui el president de la propietat se'n va aquí a l'Ajuntament, a Sanitat, que hi ha un departament de Sanitat i que no un C. Jo ho dic això en general perquè va sortir un altre cas, que ara no sé quin és, un de vosaltres ho va dir-ho, un cas d'aquest que també estava brut o no sé què, i llavors jo m'hi vaig afegir a dir-ho també. Per això ho dic, en general jo no parlo d'allà solament, si no, en general.
Cadascú pot tenir la seva intimitat, tapar-se com vulgui perquè no ho vegi. Ara, quan no s'hi veu, que sigui ben clar i vist, que es vegi tot el que hi ha per allà dintre.
Ja, ja, però és que no s'hi posin encara uns ocupes eh, com al carrer de la sala. Escolta, una de les coses que hi havia allà tirades, era bona eh, a sobre d'un terrat hi havia un garatge, a sobre d'un terrat hi havia aquestes maletes de sobre del cotxe, aquestes cofres. Hi havia una ben mal collada, ja fa temps que no hi és, ja. Algú que ha dormit allà. Ha desaparegut, home, esclar. No ho sé.
La convivència ideal és no viure en una muntanya. Més temes, l'avortament. M'ha dit per endavant que jo soc contrari a l'avortament.
Ara, crec que el que s'està fent no és correcte. Primerament, que en aquest moment no hi havia una necessitat, o almenys la gent no ho demanava. La gent no ho demanava i, per tant, hi ha coses que més val no maner allò i que ho deixem a consciència de les persones, de cadascú amb la seva consciència. Ja dic jo, no en soc partidari i potser m'hi podria aplicar allò d'idioma.
a vent i, com ja avui en dia, la possibilitat d'anar al preservatiu. Perquè encarregues criatures. No, no... Vull dir, cuidado. Em reponeu una mica. Ara, també és un tema que s'arrastra en realitat, si ho analitzem, des de l'edat mitja. Perquè a l'edat mitja hi havia la gran discussió entre els teòlegs de quan es posava l'ànima
a la persona, si en el moment de la fecundació, si en un moment entremig o si en el moment de néixer. Vull dir, quan era persona aquella? Això, en realitat. I és el que avui en dia s'està discutint. Que hi ha vida humana des del principi, hi ha vida humana. Això és cert. Ara, no podem dir, com jo he llegit algunes vegades, que hi ha persona.
La persona, per mi, és aquella que pot tenir vida independent de la seva mare en el cas de néixer. Per tant, fins que no té almenys sis mesos o cinc o sis mesos de concepció, no podem parlar d'una persona humana, sinó d'un projecte de persona, no fetos.
I esclar, llavors també dius, jo també poso l'exemple de dir, home, dir que és una persona, és el mateix que jo dir que si menjo un pinyó, em menjo un pi. No, mira, perdoni, jo si menjo un pinyó, perquè dintre del pinyó, si no, no sé si ho veieu, que hi ha tot un pinet, hi ha un pi.
És que mira, tot això del gallardó, que ha sortit amb això que s'ha d'espenjar, que és el gallardó. El gallardó, jo suposo que tot l'equip que deu tenir darrere. Però bueno, posem el gallardó però no amb la cara visible. Avui en dia, segle XXI, quan tots els de la meva quinta sabem, la gent que venim, perquè el preservatiu no és que l'hagin inventat ara eh, ja fa pila d'anys eh,
A veure, no ens hem de ser tan hipòcrates com per dir que aquí a Barcelona ens agafem amb paper de fumaca aquestes coses. Aquí a Barcelona les clíniques abortistes així. I jo tinc un amic que ara ja no perquè està jubilat i ha tancat, que l'agència de viatges que funcionava durant molts anys era Barcelona, Londres, Naiturnà, divendres, dissabte i diumenge. I això la gent ni en parla. I aquesta agència només treballava amb això.
te'n recordes molt bé, que les que podien pagar, quan les que podien pagar, avortaven aquí, a clíniques de categoria, i les minundis se n'havien d'anar a Londres, que eren viatges rebentats, al contrari que es pugui pensar la gent. I llavors, escolta,
Jo no sóc pro-abortista, però crec que és un dret de cada persona. Sí, és una qüestió que s'ha de deixar una mica a la consciència. I sobretot que és un tema que si es prohibeix no es deixarà de fer, llavors per tant que hi hagi una regulació. Tu creus que es podia fer legalment en aquells temps?
Ni mai. I aquí a Barcelona hi ha clíniques de categoria. A mi m'ha acabat sorprenent fins i tot. I el pitjor és que poden caure en mans de persones que són completament inexperients i que facin coses i llavors hi hagi hemorragies. I llavors han d'anar a l'hospital perquè els insolucionin la papaleta. A part és que quan, per exemple, hi ha fetos
i es descobreix que sortirà una cosa. I defensant. Això sí que s'ha de fer. Va sortir aquella defensant que encara que... A veure, jo no voldria ofendre absolutament a ningú que té una cosa d'aquestes en la seva vida. Mai a la vida. Però si ja diuen... Un dia va venir a la televisió, a Les Plugues, un programa que fem que ja ho sabeu,
que una senyora que té una associació i tal, que té els dues criatures, així. Jo quan vam estar fora d'antera li vaig dir, escolta, però no van, quan ella ho sabia, als dos mesos que estava embarassada, ostres, quan ja sa que venia amb síndrome de Down, però com una bifida, no sé quantes coses, una bestiesa, perquè síndrome de Down, mira, mira que te vas,
Si m'entens. Aquesta criatura venia amb la espina bífida, no sé quantes coses. Li vaig dir, no et van donar una solució? Diu, sí, però no la vaig voler agafar. Jo vaig pensar, això em sembla d'una irresponsabilitat bestial? Aquesta coseta que mai podrà ser ni...
Jo diria que tu ni siguis. Ni viure ella, ni la família, i com és que quedi sola m'explicaràs. A mi que passa una cosa quan a la criatura ja tens la desgràcia que d'un accident qualsevol cosa, evidentment. Però els dos mesos que et diguin senyora aquí no hi ha res a fer. Ah no, jo endavant.
Aquesta demagogia que ara toquen aquest tema perquè deu tocar ara. Doncs els van tocar en tots. Ho van fer en tots els temes. Mira que tots els de l'extrema dreta, que són els primers que han passat per més de quatre coses. Jo crec que votants del PP, no tots els votants del PP que van votar... Espero que no. No tots estan conformes. La part dura deu apartar molt.
Vull dir que és un diàleg, una conferència hipòcrita i fora, saps?, que ara s'ha de fer perquè ara hem sortit extraterrestres, no s'havia avortat mai a la vida.
Callem del guindo, però si això és una cosa que per desgràcia, si el problema és que avui en dia, això tampoc ho entenc, perquè ens passés a la meva època, era molt més, perquè no anàvem tan preparats com ara, però que avui en dia una criatura, una noia, tingui un embaràs no desitjat, és del gènere idiota, ja em perdonareu. Veus ara és el que la paraula que jo crec. Perquè tenen tots els mitjans del món. Que tampoc es fa re. Tampoc es fa re.
des de les autoritats i de tot el govern, de cara a aquest problema que presenta el fet que hi hagi una criatura no desitjada. Quines normes hi ha perquè aquesta criatura no desitjada pugui arribar al món i
pugui viure. Anem a suposar. A mi hi ha una qüestió que... Escolta, no et mullis d'això. A hospitals de Barcelona hi ha departaments que apareixen senyores, no et dic ni de fora ni d'aquí, que diuen no hi he tingut valor per avortar, però aquí tenen... Ah, exacte. Això existeix a Barcelona. Això existeix. No, no, però és que això s'hauria de regular. Però és que això existeix. Això s'hauria de regular bé. Que sou tan hipòcrites de no voler acceptar aquestes coses. S'hauria de regular bé. És a dir,
Tu no desitges aquesta criatura... Ho fan tan difícil, això ho dius tu. Hi ha unes persones que passen... Legalment ho fan tan difícil que llavors s'ha d'anar a fora, que és el que es fa ara. És el que fa l'adopció, directament. Si no es desitja aquesta criatura, que hi hagi una mena d'adopció diferent
amb la qual les persones que ja estan disposades a agafar aquesta criatura, fer-se càrrec d'aquesta criatura, fins i tot paguin l'assistència mèdica que necessiti la penyada, la pertorienta, fins al seu desenyat.
i aquí ve el més grosut i que en el moment de néixer, ni tan sols la vegi, que ja s'entregui directament en aquests pares adoptius, però que no han de fer un tràmit d'adopció, sinó que facin un tràmit de simple incepció. Això es feia abans. Tinc una amiga que encara treballa al clínic, que està precisament a l'Hospital Clínic de Barcelona.
Abans, però passa que ara ens hem tornat tan legalistes que s'ha de posar... Bueno, perquè si no també s'ha vist que passa el que passa. Bueno, però ara està molt de moda de dir ninyos robados. A mi això tampoc... Han aparegut molts casos que hi ha coses demostrades. Coses demostrades de gent que els ha deixat i que ara els volen recuperar.
No crec que sigui així. Hi ha molts casos que s'han demostrat coses que no és així. Entrem en el tema de l'abord. Entrem en persones que no han tingut el valor o que no han tingut els mitjans han parit. Abans paries la criatura i la podies deixar allà sense nom.
Hi ha unes lleis que fins als 4 o 5 anys els pares poden reclamar.
perquè els 4 o 5 anys apareix la mare i diu ara me'l vull per mi. I per això la gent se'n va fora. A part que és més maco portar un nen xinès que no un d'aquí. Això és una altra història. I ara no, ara els obliguen a posar el nom de la mare
i donar a les persones adoptives, llavors aquestes persones sempre estan en una angoixa de quant se vol dir a ells si poden prendre el crio. Abans això no es feia. Abans es feia, dona que apareix a persones que el volen adoptar i s'ha acabat. No vols la criatura? Doncs no vols la criatura, molt bé, s'encarregaran una altra matrimòdica.
De tota manera que és una altra d'edat de l'avortament. Seria una altra qüestió que no hauria de ser supletòria. Ens hem enrotllat cap a aquest tema. El tema de l'avortament crec que hauria de ser lliure, consciència de cadascú i s'acabar les mandangues.
Bueno, també hi ha la clàusula de la moral del metge, que hi ha grans metges que potser no accepten això. Passa d'estar amb el dret a decidir això, que si el metge no vol té l'enxufada.
Aquest és l'altre problema. Aquest és l'altre problema. Aquest va ser un hospital. Jo amb consciència no... Clar, amb consciència jo no el puc fer. Però s'ha de buscar un sistema. Jo ara crec que era necessari... Tocar aquest tema ara no crec que... Tocar aquest tema no era necessari. La gent no ho reclamava, la gent no ho demanava. Era un problema purament que quedava entre
L'esposa, entre la dona i la seva consciència. La seva consciència, perquè a vegades no hi havia ni parella. Perquè és clar, el problema de l'avortament poden ser diversos.
no purament un capritxo, moltes vegades jo crec que l'avortament té un problema de qüestió social, té un problema de necessitat, o simplement que no vol aquella criatura, o que no vol ser aviat mare.
Per tant, s'ha d'anar amb molta cura. Però és que avui en dia hi ha la pastilla el dia després, que és gratis. Exacte. És que la gent jove avui ho té. Ja no. Com que ja no? No deien que la volien treure també? Ah, no ho sé. Però la pastilla el dia després... Sí, perquè en realitat és abortiva. La pastilla del dia després és abortiva.
Jo vaig a la qüestió de dir que per mi no hi ha persona, sinó que fins al moment que el fetus pugui tenir vida independent de la mare,
Si estigués fora de la mare. És a dir, si naixés. Al cap de 6 mesos, 5 mesos com a màxim, 5-6 mesos. Més enllà, encara més. Però vull dir, no hi ha persona per mi, sinó té vida independent.
Jo crec que hem tocat un tema una miqueta escravorós i molt difícil de... Quan neix i no li falta res d'estar correcte ja pots ser una persona. Quan neix i no li falta res d'estar correcte ja pots ser una persona. Quan neix i no li falta res d'estar correcte ja pots ser una persona. Quan neix sí, però quan està dintre la panxa no.
Però allò que és de 5 o 6 mesos... De 5 o 6 mesos a dintre. A dintre. En el supòsit que aquesta criatura que té 5 o 6 mesos estigués fora, podria tindre vida independent. En el moment que aquesta criatura pogués tindre vida independent, jo considero que sí que ja la podem considerar persona. Abans d'això, és un projecte.
I és un tema molt delicat, el tema de l'avortament és un tema molt delicat que s'ha d'agafar amb pincetes. És perquè és delicat, perquè no es vol entrar en roda. Doncs sí o doncs no. És que té que ser una llibertat individual. Però hi ha els que diuen que no i són que no.
Però si pots, o no t'ho faran per capritxo, no per capritxo, perquè tu no vulguis, és a l'hospital ni a la Seguretat Social. Tu vas allà i dius, escolti, el meu cap ha sigut una relliscada? Fora et diran no, vagi a un metge privat. Si pots pagar-ho t'ho faran, eh. Avui...
No, no, però jo em refereixo a la... Aleshores tot aquest discurs, a mi em sembla banal, em sembla i... Ja es pugui fer la merda que dius tu, sigui com vulguis. Jo dic la llei, la llei. Davant de la llei hi ha uns que diuen que sí, els altres diuen que no. Hi ha clíniques a Barcelona que tothom sap molt bé dels de la nostra quinta i ara també que es fan aquestes coses, el passar per taquilla.
Jo quan la gent diu oh, oh, doncs hem tornat tontos o què? El món és el que hi ha i les persones som les que som. I cada manera de ser cadascú és que som lliures, jo em puc tirar d'un quin pis si vull ara. Se'ns acaba el temps, queden dos minuts, avui hem fet debat intens. Seria capaç de fer mal el que passa per sota.
Bon Nadal a tothom. Avui ens trobarem passat d'Eis, perquè ens enganxa... El 6 és dilluns, és a dir que ens trobarem el 13 ja. Ja estarem a mitjan ja quasi. Ja haurem viscut una mica el 2014. Esperem que tot vagi millor pel 2014. Perdoneu una boqueta que
Potser avui no era un dia de plorar tan seriós, però encara sí. Home, és un tema que se'n parla... I visca el Barça, que va molt bé, però que tinguis compte que l'Atlètic li va darrere. I tindrem un disgust encara. Però val d'abans del Reial. Sí, sí, però... Sempre hi ha una preocupació. A nosaltres se'ns importa el Reial. Que vagi molt bé, bones festes.
i connectem tot seguit amb la xarxa, el bulletí que sentim a les 12, després sentim també el bulletí informatiu dels Sant Just Notícies a les 12 i 5, i tenim encara més coses. Parlarem del centre d'estudi de Sant Just Tengs, de la ballada poètica que es va fer aquest cap de setmana, també d'astronomia, avui l'Oriol Rigat que vindrà en directe, i connectarem també amb l'Street Goldstein del celler de Can Mata per saber quins vins hem de portar aquests dies de festes nadalenques. Tot això, com dèiem, després dels bulletins informatius.
Just a la fusta, al magazine del matí. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Pere Sánchez i Oriol Pujador, imputats setze ex alcàrrecs de Caixa Laietana, acusats de vendre participacions preferents. El jutge admisa tràmit una querella presentada per una família d'afectats. A Mataró s'ha enfondrat la porta del parc central de la ciutat on no hi ha hagut ferits i ara s'investigen les causes. L'Ajuntament de la Seu d'Orogell neteja la lliure del riu Segre per prevenir futures crescudes. Els treballs acabaran al Mars i són a cos zero per l'administració. En esforç, el Girona tanca l'any situat a posicions de descens després de perdre contra el Mallorca per 2 a 0.
I ara en bol, aquest cap de setmana el Barça ha guanyat la seva novena Copa Sobal. A la final va superar el Granollers per 30. 4-28.
Imputats, com dèiem, 7 ex alts càrrecs de l'entitat Caixa Laietana per un presumpte delicte d'estafa a la comercialització de participacions preferents. Un jutjat de Mataró admet a tràmit la carella d'una família de defectats de Vall Gorgina. Segons els denunciants, els responsables de la sucursal de Caixa Laietana d'aquest municipi del Vallès Oriental van abusar de la confiança que els veïns del poble tenien amb l'entitat.
Els imputats són Pere Antoni de Dòria, exdirector general de Caixa Valletana, Josep Ivern, que el va succeir en el càrrec i després va ser el president de l'entitat, i cinc exdirectius més que hauran de compareixer el 22 de gener als tribunals per haver amès aquest tipus de participacions i haver-les venut a petits estalviadors.
L'actualitat política, el govern aprova avui a la seva reunió de govern la pròrroga dels pressupostos i el decret per evitar que es talli el subministrament a les famílies amb pocs recursos. La pròrroga dels comptes és conseqüència del recurs presentat pel PP al Consell de Garanties Estatutàries contra els 5 milions d'euros destinats a la consulta sobiranista.
Un recurs que endarrereix en un mes l'aprovació dels pressupostos arran d'aquesta nova proga, el govern ha decidit també aprovar un decret llei per evitar que les famílies amb pocs recursos es quedin sense subministrament energètic en els mesos d'hivern en cas d'impagament, una mesura que inclouen els comptes del 2014. A Mataró s'ha esfondrat part de la porta de la façana del Parc Central, també han caigut les columnes que aguanten aquesta porta, no s'han hagut d'alimentar danys personals i ara s'investiga què ha passat. Mataró Ràdio, Cristina Salat, bon dia.
Bon dia. L'Esborang s'ha produït la passada mitjanit sense causar ferits per causes que ara investiguen els tècnics municipals. Com a resultat ha deixat la façana enterrada diversos metres. Segons l'Ajuntament de Mataró, passats dos quarts de dotze de la nit, la gent de la policia local que havia de tancar les portes del Parc Central va notar un desajustament de les portes. Pocs minuts després, aquestes cedien provocant un forat de grans dimensions i l'esfondrament de portes i columnes.
Les primeres informacions indicarien que la causa de l'esborang seria una fuita d'aigua, tot i que aquesta informació no es pot confirmar perquè la investigació està oberta. L'accés principal al parc central està tallat i s'ha establert un perímetre de seguretat.
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell neteja a l'allera de la canalització del riu Segre per prevenir futures crescudes. Els treballs acabaran el mes de març i són a cos zero per l'administració. De fet, aquests treballs són necessaris per resoldre els 7 punts crítics que es van detectar amb l'estudi sobre inundacions que va contractar fa temps el mateix Consistori. L'alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha manifestat l'importància d'aquesta neteja.
I tots aquests treballs estan fets en base a uns estudis, uns estudis ideològics que d'alguna manera expliquen els punts on hem d'intervenir, ja sigui o bé per la tala d'arbres o bé pel moviment de sediments del propi riu, per treure sediments del riu.
La neteja no té cost per l'Ajuntament, ja que l'empresa que fa els treballs s'aprofita el material estret de la lliure. El Departament de Joventut de l'Ajuntament d'Abrera, a la comarca del Baix Llibregat, ofereix diverses propostes de cara a aquestes festes, entre les quals destaca el Parc de Nadal. Avui obrirà portes al Palau Municipal d'Esports, Ràdio Abrera, Anabel Gómez...
Avui de cinc de la tarda a vuit del vespre i demà i divendres d'ons a dues i de cinc a vuit. Els abrerencs més petits podran gaudir de les seves vacances al Pavelló Municipal d'Esports amb el Parc de Nadal, que està adreçat a menors de dotze anys. En parla la tècnica de joventut Sònia González. Podrem comptar amb inflables com cada any, també comptarem amb jocs gegants, amb molts tallers i amb moltes sorpreses. Segur que aquest any els nens ho passaran d'allò més bé. Realment és un espai
que està adreçat als infants, però sobretot al joc en família perquè puguin venir els pares i puguin gaudir d'una estoneta jugant fora de casa. D'altra banda, avui també es posen a la venda de forma anticipada les entrades per a la festa de Cap d'Any, que també acollirà el pavelló el proper 31 de desembre i que està organitzada pel Departament de Juventut de l'Ajuntament de Brira. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Santjust.
Bon dia, són les dotze i cinc, us parla Andrea Bueno. Dissabte va morir Joaquim Gomis al seu domicili de Sant Just, als 82 anys. Ahir es va celebrar la capellà de Natanatori i aquest matí s'ha oficiat el funeral en la seva memòria, a l'Església dels Sants Just i Pastor. Gomis va ser sacerdot secularitzat als anys 90 i va ser editor de la revista Foc Nou i cofundador i col·laborador d'El Cierbo, juntament amb els seus germans Joan i Llorenç i la seva cunyada Roser Bufill.
A més va fundar i dirigir durant 20 anys la publicació en missat dominical amb un gran ressò i influència a la renovació litúrgica postconciliar a Catalunya. A més va ser col·laborador de veus a la parròquia de ràdio d'Esvern.
Més coses al Casal de Joves ofereix un munt d'activitats aquest Nadal perquè el jovent gaudeixi encara més de les vacances. Són activitats que s'adrecen a joves de més de 12 anys i la major part són gratuïtes. Avui a les 4 hi haurà un espai de joc i divendres a les 11 del matí una sessió de cupcakes.
El preu del taller de divendres és de 2 euros. També divendres a les 6 de la tarda, amb la col·laboració de Cine Club Utopia, es projectarà la pel·lícula Monstros University i aquest dissabte hi haurà una activitat més, un campionat de Mario Kart Wii a les 5. Ja el dia 2 de gener, a la mateixa hora, a les 5, hi haurà un altre torneig de videojocs, en aquest cas amb el FIFA 2014.
I acabem recordant-vos que a partir del gener tornarà el jazz a l'ateneu de Sant Just. L'entitat Ioner Jazz Sèries ha programat una sèrie de concerts del nivell que es farà en un divendres de cada mes. El cicle començarà el dia 10 amb l'Arnau Garfè quartet, el dia 7 de febrer serà el torn de Celeste Elias i Marco Mezquira duet i el 7 de març del trio Ljungbart, Rossi i Domènec.
El penúltim concert serà amb el David Mengual Slow Quartet el 4 d'abril i l'últim el 9 de maig amb Whispersongs, un quintet liderat pel saxofonista Sergi Felipe. Els concerts de jazz començaran cada dia a les 10 de la nit i costaran 8 euros pel públic en general i 7 pels socis i sòcies de l'ateneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
We're safe inside
I can lift you up I can show you what you wanna see And take you where you wanna be You could be my luck Even if the sky is falling down I know that we'll be safe and sound
Justa la fusta.
Passen 11 minuts de les 12. Per això sortim a la seva vicepresidenta, Maria Quintana. Bon dia, què tal? Molt bon dia. Hem de parlar avui de la ballada poètica. Com va anar? Molt bé. Mira si ha anat bé que t'he portat una col·laboradora, que és la Palmira.
perquè també disfruti d'aquest moment per explicar això. Bé, va anar molt bé. Nosaltres vam llegir els poemes aquest any, doncs el títol era Poemes per la bona gent, i vam recitar d'en Joan Alcubé, Joan Brillas, Josep Carnes, Salvador Espriu, Miquel Martipol i Josep Maria de Sagarra.
i doncs va anar molt bé, gràcies a Déu. La gent ja està, quasi som professionals per dir-ho així, no, Palmira? Que tothom té el seu amor propi de fer-ho bé. Què hi faltaria per ser-ne? Re, cobrar. Ara. L'únic que hi faltaria seria cobrar. De la resta ja hi és, no? Jo em sento molt ben pagada. Me'n vaig anar a casa amb una...
Un Ponsetia preciós. L'Utseki que el Centre d'Estudis fa per la gentilesa de venir a dir els poemes és que després ens en portem un Ponsetia a casa. I a més vam fer unes rastolines molt completes. Va anar molt bé. I jo penso que també va ser un èxit
perquè el Pere, el president del nostre centre, del Centre d'Estudis Sant Justencs, ja va anunciar que aniria la passejada de la Festa Major. I ja ho podem avançar, perquè com que ja ho va dir públicament, és la Rambla fa 100 anys. I com que fa 100 anys la Rambla, es faran escrits... La Rambla de Sant Justencs. Sí, la nostra. Però són 2014, no?
Els treballs de la passejada seran vivències de persones o de històries que han passat a la Rambla, a les diferents, potser, cases, coses que hagin passat per allà. Va convidar la gent que tingués coses per explicar, que les expliqui,
I anirem treballant ara ja sobre aquest tema perquè ens agradaria entrar en algun jardí de la Rambla per poder fer la lectura a dintre del jardí de la torre. I això ara ja posarem filet a l'agulla i anirem treballant amb això. Home, és una bona iniciativa, m'agrada bastant. Tu tens alguna idea per a mi?
Jo de moment encara no m'hi he posat, però el que sí que penso que més d'una persona sortirà al Sotrax de la Rambla. El Sotrax, sí. Perquè ara no, però hi havia un temps que hi havia un Sotrax que veníem amb l'autobús refiats, que quan giraria de la carretera ens despertaríem pel Sotrax. Pel Sotrax, sí. Sí, sí.
Però a fora de l'anècdota dels sotracs, com a Sant Justenques de Socarrèl, per dir-ho si hi ha, però tenim moltes vivències dels concerts d'estiu a la Rambla, al Senyor Costa, al Javier Madulell. Tenim unes vivències i uns records fantàstics. I d'altres, d'altres que hi pot haver-hi.
Per exemple, jo a la passejada que vam fer l'any passat, aquest estiu, l'altre que vam fer la nevada, vaig explicar que al jardinets del Parador és on el Josep Maria em va demanar per casar-se.
En el meu article sobre això explicava aquesta anècdota. Teníem un jardí de roses que era una preciositat. És preciós però ho era més.
Hauràs de tornar-hi. No ho sé, però hi ha altres vivències també. Aquesta ja la vaig explicar. Però jo me'n recordo d'haver anat a buscar floretes a casa de les tietes Modolell amb un cistell. Jo de vida era 9 anys. Anava sola, travessava, perquè a la carretera també hi passaven 4. I les vivències aquelles sí que em faria il·lusió explicar-les. Serà una bona oportunitat agafar el llapis.
i socar la punteta amb la llengua. Per anar preparant la cara. Això l'agost, no? Sí, sí. Jo l'únic que vull remarcar és que la gent va sortir molt contenta. El públic. Sí, el públic va sortir molt contenta, content, i que també, haig de dir, potser tirant una mica de floretes a casa meva,
és que em van felicitar per la tria dels poemes. Quan et poses en tots els llibres d'aquests poetes davant dius bé, i ara quin faríem? I quin podem dir? I tu penses amb la gent que tens per dir-ho i veus la veu que tenen i intentes que aquella veu jugui i quadri amb el poema.
I quan has d'ajuntar dues persones... També veure que les veus no desentonin gaire, que siguin uns mateixos tons, una mateixa intenció... A mi, i disfruto molt, eh? No és que ho digui ara... No, no, és que disfruto moltíssim. Però em va fer il·lusió que en diessin més d'una persona que ben triats estaven els poemes. I ja no necessito res més.
No necessito res més. Et sents pagada. Totalment, totalment pagada. Primer, per la bona disposició dels que diuen els poemes. I segona, perquè la gent ha sigut receptiva i els ha rebut bé i els ha disfrutat. D'agradar que s'acabés amb el tema de Sagarra, que comentaves l'altre dia. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Va anar molt bé, estem molt contents. Esperem, perquè ara també venim d'un enterrament, no et pensis. Desitjaria, almenys jo penso, que com que no ens veurem fins l'any que ve,
Duarem fins aquí 3 setmanes. Desitjaria que aquest any acabi de passar ja d'una vegada. Esperam il·lusió al 2014 per molts motius. Sobretot per un. El novembre sobretot. Però motius que a veure si acabem d'anar enterraments. A veure si podem acabar d'anar enterraments. Perquè és el mes d'octubre que no hem parat. Està sent una tarda dura en aquest sentit. Molt dura. I hem començat l'hivern també dur.
però esperem continuar treballant pel poble i això ho he dit des del centre d'estudis, la il·lusió no ens falta, ara incorporarem a partir de l'assemblea que tenim el 31 de gener, la Palmira vindrà també amb nosaltres a ajudar-nos. Jo ja estava compromesa, feia temps, però entre jo mateixa, que vaig estar un temps que la meva salut no em permetia veure'm gaire,
I el Jaume que últimament també... No podia deixar-lo gaire. No podia deixar-lo gaire perquè ell anava perdent les seves forces. Per això dic que s'incorporarà de ple dret, per dir-ho així, a treballar. Com que tothom la busca per treballar, oi nena? Per aquí a la ràdio potser també... No ho sé, tu prepara el talonari perquè tots els xecs que et donaran per les eines, a veure tu quin calaix faràs. Això mateix.
Doncs anirem parlant també, perquè no recordava que era el geni l'Assemblea del Centre d'Estudis. Començarem l'any ja... Quan tornem ja ho comentaré. Perfecte. Doncs Carme, que tinguis molt bones festes. Igualment. Un bon Nadal i una bona entrada d'any, que es diu, però que sí, de veritat. A veure. I això és el que desitgem des del Centre d'Estudis, per a tots Sant Just i per a tota la gent que estimem, 5 de Sant Just o no, que si Déu vol, tinguem un any amb més alegries que apenes. Sí pot ser.
Doncs que així sigui, Maria, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon any, adeu pel mirar a tu també. Jo també ho desitjo al mateix. I ens... Unes bones festes i un bon any 14. Doncs ens retrobem aviat. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de cap d'any i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93-499-0342. Estem a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Se n'esteva cap d'any i reis.
Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal del Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Celebra el Nadal al restaurant de la Teneu. Al cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de l'Ateneu Pones. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de l'Ateneu. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Harbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de vac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Argolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions, on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesanjust.est, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just. Ara escoltes del Nil d'Esfer?
Sintonitza l'espàdia d'espera, el ràpid passen junts, plorant el vent per tu.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosaltres de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio d'Es Bern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
5 minuts i dos quarts d'una del migdia, a aquesta hora parlem de vins amb l'Street Goldstein del Cilla de Can Mata ho fem a través del telèfon. Molt bon dia Street, què tal? Bon dia. Són dies de molta feina, no? Déu n'hi do. I bé, primer de tot, recordem que dijous passat estàvem aquí pendents de poder fer la secció i volem saber primer de tot de com estàs, perquè justament no vam poder arribar a fer aquesta secció perquè vas tenir un accident, no?, abans d'arribar a la ràdio. Un petit accident.
Venint cap a la ràdio, per sort, no vaig trencar ni les ampolles, ni les copes, ni res. Un ensurt, un cop és fort, però aquí estic. Estàs al peu del que no em sembla, no? Continues al celler de Can Mata i tot plegat. Amb les croces amunt i avall, però cap problema.
que de fet és on fem aquesta connexió. Són dies intensos de feina i per tant hem volgut saber des del just a la fusta quins vins podríem comprar per sorprendre o potser per no sorprendre. Es pot mantenir una cosa tradicional però fer una mica diferent aquestes festes.
Com que els menús també acostumen a ser bastant els mateixos, primer de tot, què us va semblar el vi que us vaig deixar? Ens va agradar molt. Era un most d'on veure. I per tant, poc grau, no? Sí, sí. Una miqueta, no? Exacte, sense empalagar, com se diguéssim. Doncs mira, seria un bon principi, un bon aperitiu.
I allò era... Serien de la zona del Moscato d'Asti. Somos uns Moscatos d'Asti del nord d'Itàlia. El que passa és que aquest, el Gindra, menys sucre residual, està fora de la denominació d'origen. Llavors, per exemple, com entrant... Si l'any passat us feia la sugerència del Gin Tonic aquest any, vinga va, canviem-ho. El Gin Tonic ja està massa de moda. Un Moscato d'Asti o un bit aquest estil, que seria un fet amb raïm moscat,
Un és no arribar a ser un vi, perquè sigui un vi necessita un mínim de graduació alcohòlica. Aquí ens ha de posar de 5 graus i mig. És un most a mig fermentat. A la que tenim el raïm comença a fermentar, tots els sucres es transformen en alcohol, però hi ha un moment que, a la que arribem a 5 graus i mig, aturem la fermentació baixant la temperatura i ens queda un producte fresc, lleuger, simpàtic,
amb aquest punt de sucre que ens el fem llaminer i fins i tot crec que ens crida molt a veure'n més. I té el punt del carbònic que seria el resultat de la fermentació. Exacte i es pot fer perquè com que tampoc és un bien molt de grau. Exacte, o sigui, podríem començar d'una forma més lleugera. Que pels postres o mitja tarda també queden bé.
Jo crec que també tenen aquest punt de llaminer o fins i tot de postre amb uns torrons o fins i tot per acompanyar un gelat. Però jo crec que l'aperitiu pot quedar força interessant. Doncs mira, pot ser una bona manera d'arriscar una mica. Sí, i com que anem quedant així a mitja, doncs per això dic, recuperem on ens vam quedar. Molt bé. Un altre aperitiu que no pot fallar mai per mi, el cava. Un cava fresc, lleuger.
Comencem molt amb coses lleugeres. El cava estric tampoc és tan lleuger. No, però sí que n'hi ha caves que són una mica de cava joves. A veure, vam tastar un cava jove... Sí, el que va ser com que vam escollir caves, més aviat una mica consistents, però podem buscar això, un cava força jove bastant sec per començar un àpat.
Per què? Perquè té el carbònic. El carbònic és una mica el que ens obre l'estómac. Llavors els menús de Nadal moltes vegades són complicats. Tenim coses així bastant salades i tenim una miqueta de, no sé, uns canapès o una miqueta de peix. El marisc jo crec que cada vegada n'hi ha menys. És veritat. Suposo que els preus aquesta setmana estan...
Si busquem un cava una miqueta més consistent, com per exemple vam tastar el reserva de la finca de Raventosi Blanc, quasi bé podem ja encetar el caldo.
Ens deuen fer més mandra els dies de Nadal, però és el que fa Nadal a la taula. I després un cop de la menja es dirà que ens entra bé a tots també. I la cardolla, és allò que dius, aquí ja juguem això amb un cava, amb un cert temps de criança, vi blanc, per exemple, com el... estic fent una miqueta de memòria, eh? Del que hem tastat, per exemple, el 100% garnatxa blanca de la Terra Alta.
Són aquells vins blancs i amb un cert grau alcohòlic. Per què? Perquè ens convenci també la graça del plat. El caldo de Nadal no té la mateixa consistència que la resta de caldos. Segurament és el que fa amb més cura, amb més temps. Llavors, necessitem un vi també fet això, amb més calma. Que lliure, no? I llavors això, un cala consistent o un vi blanc.
amb cert cos i també amb cert grau. Molt bé, doncs seria una bona manera d'acompanyar aquesta escudilla, no? Aquesta escudilla i aquí tenim ja en el pas de la cardolla que ja podem continuar amb el blanc o pot ser ja aquell plat de transició si és que volem fer negre. El que passa moltes vegades el dia de Nadal és això que pensem amb l'aperitiu, el primer, el segon,
i anem omplint, i a vegades fer moltes barreges és complicat, però com que també és un àpat llarg, agafem-lo amb calma. La carnolla seria la transició. Jo veig que el que li agradi al vinegre, ja poder-lo obrir,
i si ens estem acabant el blanc, perquè clar, pensem que el caldo ja és líquid, o sigui, tampoc ens incita molt a beure. Ja, és veritat això, és el que té. Té consistència, però porta aigua. Llavors clar, no tenim aquella necessitat de beure com hem tingut abans fent l'aperitiu. Tenim la cardolla, per això. Ah, sí, la cardolla sí que podem lligar-ho. Aquí ja ens ve més de gust.
I d'aquí passaríem per tradició. A les postres, no? A la carnada i a l'animal. És veritat, jo no en faig en general. Clar, això ja va al gust de cada família, no? Sí, sí, perquè aquí ja podem trobar diversos animals de corral. Ara que he estat just a Vilafranca fent la fira del gall, que es pugui escapar, que s'escapi, perquè és un bon moment per comprar
La viram, no? I de bona qualitat, també. I clariones també són plats fets al forn, on acostumen a anar acompanyats de patates, de prunes... Ja us acostumeu fins i tot a regar amb algun alcohol. És veritat, és veritat que va anar la manera de fer aquest plat, no? Hi ha justament on està... Aquests dies allò que seria el plat
que ja s'elabora amb vi. Sigui amb birranci, sigui amb cunyac, sigui amb un vi de jerez, amb un whisky, amb o no porto... Aquí entrarien fins i tot a l'hora de cuinar amb una gran varietat de vins per fer-los. Doncs mira, això suposo que ja és una mica... hauria d'anar lligat amb la recepta que es faci, no, Astrid? Aquí estan. Llavors és allò que...
Eh... El que passa que... L'ideal seria cuinar amb el mateix... amb el mateix vi. Ah, sí? Amb el que es pren després? Això normalment... Ostres... De forma normal... De forma normal seria el correcte. No és tan habitual, no, per això? No és tan habitual. Llavors, a Mujeres ens pot costar tot i que n'hi ha molts vins que... que potser per preu o per grau...
o per dolçor no ho fem, no? Però sí que podem buscar llavors, a l'hora d'acompanyar-los, un vi d'un estil similar. Allò, anem a buscar... No ho havia sentit mai, això? Em sembla una bona idea, original. Per exemple, és allò que dius normalment amb un plat amb el que salsegis, acompanya'l. Molt bé. Però és allò que he imaginat de fer, no sé,
un pollastre acompanyat d'una salsa de porto i acompanyar-lo amb un vi de porto són 20 graus. Ja, ja, ja. Jo no es fa feixuc, però sí que podem buscar fins i tot vins que s'arribin a semblar. Clar. Per la varietat i vins així en certa consistència. Molt bé. Doncs mira, m'agrada aquesta idea. Per tant, tindríem ja una mica tot el tema de... bueno, i pels torrons?
Ah, dos torrons. Aquí tenim un munt de dolços. Sí, sí. Hauríem de fer bidols, no, suposo? Sí. És el que millor queda. Tot i que amb cava també els podem fer. Però ja tornem a introduir el carbònic. Que potser en sap una mica més de mandra.
No és gaire digestiu, no? No, perquè molta gent suposo que ja estarà fins i tot esperant el gin tònic. També és veritat. Mira, a vegades si en memòria penses fa 10 anys anàvem tots carregats de xupitos i de coses així i ara anem amb el gin tònic. D'aquí dos anys tornarem a canviar, suposo, no? Doncs mira, podem deixar el gin tònic per mitja tarda. Llavors, pels vins dolços, una malvasia de sitges.
que tant pot ser dolça com seca. Un dolç de la zona de... fins a un garnatge tan blanca com negre, de la zona del Montsant, de la zona de l'Empordà. Aquest moscat odasti, per exemple, també ens pot anar molt bé. Aquí, o sigui, aquí trobaríem un munt... de possibilitats tant en blanc com en negre. Amb el blanc segurament tindrem molt més joc,
Amb el negre jo recomano més. Suposo que s'ha d'anar amb compte. Molts d'aquests vins van amb més de 200g de sucre per litre.
Ah, en tot el que ens hem menjat abans. Ostres, sí, sí, sí, no és poca cosa. Una bomba. I tant. Llavors, això seria una mica combinar-ho de la millor manera possible al 25, i passaríem al 26 Canelons. Al 26, que normalment ja aquí ja anem més faixucs, és el dia típic dels canelons, i podem continuar i més o menys d'un estil igual blancs, consistent, i negres que poden ser des de més lleugers,
anar buscant vins així més. I fins i tot aquell vi que tenim guardat des de fa dos, tres anyets, que igual ens vam comprar o ens l'han regalat. Vins una miqueta més madur, no buscant vins tan joves. És a dir, diferent que el dia abans. És com que ja és l'endemà i tot plegat, no, una mica? I ja deu-n'hi-do el que es baixa el ritme.
Clar, clar. Això seria pel dia dels canelons perquè també estem tots tips i el platge és prou consistent en si mateix, no? Sí, és Déu-n'hi-do. Quasi bé seria potser el dia de Sant Esteve anar a buscar plans amb més peix i més lleugers, no? Sí. No sé si es deu començar a fer també, no? O uns canelons potser més lleugerets també. Jo crec que sí que cada vegada més. I tant de bo encara a moltes cases la gent es faci els seus... Sí.
els seus canelons, no? Però no acostuma l'altre a passar gaire, però sí que és veritat que... Aquelles consistències que feien les àvies... És una altra història. És una altra, no? Però clar, era allò que dius... Tota l'elaboració del plat de Nadal, que a més ja es comprava un bon animal... O sigui, ja estava tot pensat amb després poder-lo... I per Campdany, què hauríem de fer? Ai, el Campdany, el Campdany... Aquí ja entra més la...
A veure, hem passat uns anys així amb molta fantasia i fer coses molt molt elaborades. Anem molt arrossegats una mica per la moda del sushi. Sí, és veritat. Però que està bé, som plants així lleugers. Fins quants anys es portava bastant els canapés. O sigui, potser és un... el cap d'any, si et refereixes al vespre, l'acostumació és lleuger.
perquè la gent, clar, hi ha la llarga, el celebre... I l'endemà per dinar ja és allò que no sé què diuen a la gent de tant tard que es lleva. A més, això ja no hi ha tanta tradició. No vull dir que cada família fa una mica... Si és que reuneix, fa una cosa diferent. Jo crec que avui en dia ja... És més complicat de matisar. Jo crec que a la gent li dona molta més importància ja el vespre.
Sí, sí, sí, el 31 guanya força cap a... Jo crec que sí, Aloia. És allò que com que tot ja va més tard, tothom ja està tip... Moltes vegades, igual, ja la gent ha marxat a passar el dia fora... Clar. I també depèn molt de quant cauen. Això és veritat, també. O sigui... A vegades no hi pensem, no? Però totes les festes que puguin caure en cap de setmana són com més festa. Sí, sí, sí, sí. Fins i tot. I quan et cauen, així, entre setmana o totes les hores, ja vas més com...
És veritat. Doncs en tot cas, crec que ens has donat uns quants bons consells. Ens hem d'espavilar perquè avui estem a 23. Però bé, alguna cosa podem fer. Sí, sempre improvisar alguna cosa... Es pot fer. Es pot fer, sí. Molt bé, Astrid, doncs moltes gràcies. Que vagi molt bé aquestes festes, que et recuperis bé i ens trobem aviat també. El dia dos. Exacte. Tornarem a fer-hi ja. Perfecte, Astrid, que vagi molt bé. Que vagi molt bé i bon Nadal. I bon Nadal. Adéu. Adéu, bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegenda de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de cobla o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
M'ha agradat molt.
3 minuts i 3 quarts d'una del migdia és moment de parlar d'astronòmia, com cada dilluns a aquesta hora, amb l'Oriol Rigat, membre del Grup Astronòmica. A veure el que passa que avui el tenim aquí en directe a la ràdio. Molt bon dia, Oriol. Molt bon dia, què tal? Et sentim bé avui, eh? Ah, que sí. Estem pendents de... Sense interferències. Exacte. Així m'agrada.
Bé, doncs ens agradarem que et tinguem per aquí i avui ens vols parlar d'un parell de coses. Primer de tot ens vols parlar d'una sonda xinesa a la Lluna. Així mateix. És la Chang'e 3. L'obò que té aquesta és que va
va tocar terra, és a dir, va tocar lluna, va allunitzar. Ostres, això la gent dirà, però si això no és extraordinari, doncs diguem-ne que una mica sí. Ah, sí? Sí, perquè és la primera sonda que allunitza, és a dir, que arriba al terra lunar amb suau ment, és a dir, sense tenir cap problema,
dels últims 37 anys. És a dir que són pocs els que podríem haver vist algun en directe, mai més ben dit, perquè es veu que aquesta és la primera sonda que s'ha pogut veure en directe, portava moltes càmeres i el retorn des de la lluna són un segon i mig, és a dir que el lac, l'espai que perdem no és gaire gran, és a dir que el veiem en directe amb un segon de diferència.
I què més té aquesta sonda? És una sonda com la part inferior dels Apollo, és a dir, si algú veu una fotografia, és així dorada, amb aquest material que se li posa perquè el sol no li afecti. Són uns papers que es diuen Mylar, que el que fa és que la radiació no entri i no es faci mal bé l'interior.
i quatre potes. El van enviar el dia 6 de desembre, va quedar en una òrbita estacionària de 100 quilòmetres de diàmetre, amb el temps es va anar reduint en un periluni, és a dir, la part més propera a la Lluna de 15 quilòmetres i la més llunyana de 100, i ja a la primera ocasió va fer servir els seus motors, va frenar, i al frenar el que fèiem és que caiem, en aquest cas, cap a la Lluna.
Va ser tot molt curiós perquè ell anava mirant el terra i quan va arribar a uns 100 metres d'alçada es va parar, va estar a estacionari uns segons perquè buscaven un lloc que fos bastant pla que no hi hagués cap problema de cap cràter. La lluna està plena de cràters amb no tenir cap atmosfera.
Això va fer que anés baixant, va triar el lloc i quan estava a uns 3 o 4 metres d'alçada va parar el motor, va caure amb caiguda lliure, una mica brusca la caiguda de la sonda.
en recordem era grossa, crec que feia dos metres per dos metres i mig, una cosa és a dir bastant grossa el tros de sonda, però això es va fer més que res per una raó perquè les toberes no aixequessin aquests pols de regolit que hi ha a la superfície i per tant no pogués tapar alguns dels instruments tant de la sonda com del robot que porta i segona també que els motors de vegades fan com una reverberació al arribar a terra que pot fer que la sonda pugui caure i volcar.
En aquest cas va acabar arribant a la Lluna, cap problema. Unes hores més tard va fer baixar un rover. En aquest cas, aquest rover es diu U2. Amb Y, que vol dir conill de jade. És un petit rover amb 6 rodes, té un metre i mig d'alçada, amb uns panells solars, té un idò, la patxoca que fa. I això sí que és important, fa 40 anys que no hi ha un rover a la Lluna.
L'últim va ser el Lunahot 2, i el van enviar als russos l'any 1973. 40 anys, 10 nidó, i ja posats a dir totes les coses que passen, la Xina és la primera potència especial que arriba a la Lluna i cau suaument el primer intent.
Val que hi ha hagut... I què ha passat llavors? No, no, no, vull dir que no hi ha hagut cap problema, per exemple, els russos com els americans, els primers intents no van sortir gaire bé... Perquè estan més preparats, no suposo que no s'han arriscat a fer-ho... No tenien tanta pressa. I totes les proves es van fer fa 50 anys, ja, russos i americans, i per tant anaven una mica sobre segur. Però tot s'ha de dir, no he tingut cap accident i per tant ja estem a la Lluna. Doncs mira, tenim una sonda, en principi, la que estarà parada, el que se'n diu el Lander,
Estarà un any en principi, haurà d'anar observant les zones, i després el rover aquest, el YouTube, anirà voltant pels voltants on hi ha la base, diu que no s'allunyarà més de 3 quilòmetres d'on hi ha la base, però tot i que pot recórrer més de 10. En principi la seva emissió és per 3 mesos, és a dir, 3 dies lunars.
Quin problema tenim? Bàsicament no tenim el problema del vent, com hi ha a mar, que se'ns pugui anar tapant els perinsulars, sinó senzillament que tenim un canvi tèrmic molt brusc. És a dir, durant el dia podem estar aquests dies, que aquests petits dies ha passat el migdia de la lluna, podem arribar a més de 100 graus centígrats de temperatura,
i quan arribem a la nit, que seran 15 dies de foscor, pot baixar per sota els 100 graus. Per tant, els instruments poden fallar una mica, tot i que porta uns generadors d'isòtops radioactius, com aquestes sondes que enviem més enllà de Mart, els que van a Júpiter i a Plutó, que farà que quan hi hagi la nit mantingui calent d'alguns els instruments. Suposo que no hi haurà cap problema perquè això s'estengui una mica més.
L'únic problema que tenim és que la Xina no és la NASA, és un país dictatorial, és una missió militar, no és una missió civil, per tant està dintre dels secrets i són poques les imatges i resultats que en tindrem. I per què ho fan d'aquesta manera? És a dir que no vulguin ensenyar-ho?
Bàsicament és estratègic. És una altra guerra freda, no? És una altra guerra freda. I diríem que els americans fan molta exploració científica, segurament també hi ha una d'aquesta investigació científica que és estratègica del país, però els xinesos van directament ja en ús civil o militar, però ells volen tenir un control sobre els recursos que hi ha a la Lluna. En aquest cas, el que seria l'Hidrogen 3.
que és el que aniria molt bé si tinguéssim generadors de fusió nuclear. Bé, ells ja estan avançant, en comptes de nosaltres enviar sondes a Mart, que diguéssim és molt més costós, molt més difícil treure'n algun tipus de recurs, ells van a l'ocegur, ja treure un rendiment de la Lluna, el més proper possible,
Abans de finalitzar la dècada tenen previst enviar sondes que retornin mostres. La primera sonda que van enviar va fer un mapa de tota la Lluna. La segona era la Chang'e 1. La Chang'e 2 va fer mapejats amb més detall de la zona on havia d'anar aquesta tercera sonda. La quarta i la cinquena, en principi, es prepararan per poder enviar mostres a la Terra.
A partir de la dècada dels anys 20, tindrem petits robots que puguin fer recolecció minera a la Lluna. Els xinesos van un pas per endavant. És molt interessant. També en astronomia, no? Sí, amb aquestes coses. Tenim plors recursos a la Terra perquè no s'acabin tan ràpid, però la gent tira endavant.
Posats aquí, ja passaríem a regals de Nadal. Exacte, que és una època, no? Recordo l'any passat que ens has fet unes recomanacions pensant en telescopis. No sé si també anirem per aquí o obrirem aquest mapa. Jo ja no me'n recordo, per tant m'anirà bé.
No, no, més que res ho repetiré perquè és molt important. Els petits gadgets que puguin sortir nous no són tan importants com tenir les coses clares. De totes maneres, abans de començar, i parlant de la Lluna, recomano un llibre, en aquest cas, que es diu... Per cert, hem parlat d'aquest taller, però aquests dies la Lluna està impressionant.
Sí, sí, tenim una lluna plena perfecta. Però fins i tot ara que ja no és plena, és a dir que ja està, però és increïble que es veu a les vuit o nou del vespre, no? Sí, sí, sí, és tenir una... diguéssim, poder observar la lluna sobretot en els quarts creixent fins a lluna plena, diguéssim, va molt bé més que res perquè ho tenim a la vista en una hora que està prou... Clar, clar, clar. A partir de la lluna plena, diguéssim que cada vegada és més tard, i si no, doncs mira, qui matini molt, doncs...
Tindrà la sort que quan es lleve i va a treballar, si també té la sort, podrà veure la lluna. Ara sí, parlem d'aquest llibre, no? Es diu La conspiración lunar, vaya timo. Bueno, això comença bé. Títol provocatiu, no? Sí, sí. És un llibre d'Eugenio Fernández Aguilar. El nom ho diu tot, La conspiración lunar, vaya timo.
Bàsicament és un llibre on ens explica com va funcionar la carrera de la Lluna entre els americans i els soviètics. Bàsicament es dedica a desmuntar 50 conspiracions lunars que podem trobar a internet o a llibres. Diguéssim que els desmunta correctament.
I també ens fa alguna tipus de reflexió. Per exemple, la tipus de reflexió és que fem cas abans a barbaritats, a veritats que són una mica més difícils d'entendre i amb les quals hem de raonar.
Desgraciadament, el diumenge passat, diguéssim, fent zàping vaig anar a parar a Cuarto Milenio, gran programa d'Iker Jiménez, on hi havia un tema que, bueno, a mi, de tots els que m'ha explicat, la veritat, no m'hi vaig ni fixar, deien les notícies ràpides, sense ni solte ni volta, és a dir, treure una fotografia, en aquest cas va ser una fotografia del sol,
deien la primera fotografia solar que s'havia fet des d'un observatori, haurien d'haver matitzat perquè les fotografies solars ja s'havien fet abans, un observatori mexicà, en la qual hi havia una ataca molt rara, personalment tenia tota la silueta d'un petit escarbat, d'un petit llagosta, però ells ho deien com la primera fotografia d'un marciano. Clar, és que arribem a uns extrems realment absurds.
doncs recomano a la gent llegir una mica més, raonar i deixar-nos d'aquestes... bueno, és que jo ho trobo, a part de l'alfabetisme, no es pot, com a periodista, no pots deixar una fotografia, dir el que et sembla, i bueno, hi ha una duda razonable, dic, serà per tu, perquè per altres la cosa és clara. Ja, realment és una evidència de la ignorància, llavors si ho publiques això ja...
Ho fas que sigui visible per a tots, no? No, no, i clar, per exemple, a mi m'agrada molt l'astronomia i m'hauria agradat més que a l'institut s'hagués parlat una mica més, perquè si no arribem al típic 20 i escaig d'agost que la gent m'envia mails dient que veurem Mart més gran que la Lluna. Senyors, si haguéssim estudiat una mica d'astronomia quan tocava, bàsica, és a dir, com els números, multiplicar, sumar i dividir... Com és que no se'n fa d'astronomia? És veritat, hi ha ciències, no? No se'n parla?
Jo recordo que primer, de quan anava jo, que era primer de BUP, se'n va fer, poquet, com que és un tema que passa ràpid, i després ho vaig tornar a tocar a COU quan vaig fer geologia, que eren 8 persones. Per tant, en principi, a tot el poble hi ha 8 persones un any que van fer astronomia. Doncs suposo que no és tan important, però jo crec que dona un sentit crític a moltes coses.
Parlem de coses per Nadal. Bàsicament, abans de comprar cap telescopi, sobretot per nens petits, assegurem-nos de quin tipus de fissió pot tenir el nen i si realment en té molta, comprem-li un telescopi amb una mica de cara i ulls. Que no sigui el típic que venen, diguem, botigues, perquè si no acabarem a l'altre lloc, o a l'avacus o al imaginarium o llocs d'aquests. Si els de joguines no valen. Els de joguines no. Només valen per una cosa, si volem que el nen no observi mai més les estrelles.
Gràcies per atendre'ns.
I llavors per què existeixen? Perquè són fàcils de fer, són fàcils de vendre, la gent ho compra com una cosa científica, però no són... Clar, això deu passar també amb instruments, no? Suposo que una bateria d'un loc d'aquests no servirà perquè un nen acabi tocant la bateria i que és millor que li regalis un timbal. El que té el telescopi normalment no és que l'òptica sigui dolenta, que ho és, perquè normalment costuma ser de plàstic, però el pitjor de tot és la muntura. Nosaltres necessitem una muntura que sigui estable i ens sigui fàcil enfocar la lluna.
Ho dic per experiència perquè una vegada, en unes vacances, un nen va venir amb el seu telescopi i vam tenir feina per poder veure la Lluna, ja no tinc una estrella. Què passa? Que el nen no torna a treure mai més aquell telescopi perquè no veu res. Com a molt, de dia mirarà algun ocell, però això ja no és un telescopi, ja és un telescopi terrestre, però en aquest cas no serveix per a les estrelles. Després, els materials. Són materials que no estan fets per observar, per exemple, el sol, i si algun dia algú troba informació del sol i ho vol fer,
podem tenir algun accident. Per tant, recomanaria que si hi ha molt interès en comprar un telescopi, si potser vagi amb una òptica on se'n pugui assessorar, una que estigui bé, si no per catàleg, sinó gent on tingui una secció d'astronomia, això és fàcil avui en dia buscar-ho per internet, buscar-ho en revistes, a un lloc on ens puguin assessorar.
i un cop n'hi hagi, hi ha telescopis que estan bé de preu, diguem-ne, 150 euros, i és un telescopi que pot durar tota la vida, si està ben cuidat, no hi ha cap problema, i a partir d'allà, tot el que es vulgui, i si no, està correcte, cosa que un de juguets no oferirà mai més. Contrapartida, si 150 euros són massa cars, comprem uns llargavistes, 7x50, també d'una qualitat que estigui raonable, diguem-ne, 50-60 euros, si pot ser millor o millor,
i només que hi hagi un petit adaptador, que és barato, que es posa sobre un trespeus de fotografia, un trípode, i això ens permet també que els llargavistes estiguin fixes. Amb uns llargavistes posats d'aquesta manera podem arribar a veure les llunes de Júpiter. No veurem l'atmosfena perquè no tenim tants augments, però veiem els satèl·lits de Júpiter i si els mirem cada dia veurem com es van movent.
A partir d'aquí podem veure cúmuls oberts d'estrelles com les Pleiades, les Iedes, que tots dos estan en el taura, i a més a més aquests dies aquesta constel·lació la comencem a tenir visible. La nebulosa d'Orió es pot veure amb llargavistes. A partir d'aquí podem veure molta astronomia.
Recomano també alguns llibres, l'editorial normalment és l'Arús, ha tret uns llibres de com observar la lluna, com observar les estrelles, amb petits telescopis, com observar-les amb llarga vista o simple vista, com observar Mart, i són petits llibres que es poden trobar a qualsevol llibreria gran i a bon preu. No són grans llibres, són molt didàctics i estan bé.
N'hi ha alguns altres que són una mica més cars i no porten tantes fotografies. No entren tant per la vista, no? Jo diria, follegeu-los una mica abans i a veure amb què en podem treure, que de vegades... Em sorprenen, no? No només perquè siguin científics, hi ha de tot. N'hi ha alguns que el comprarem i el veurem que és car i no ens ha donat gaire informació. N'hi ha algun que sàpigues, que tinguis el cap que pugui recomanar, algun nom? No.
No, són aquests, tenen aquest nom, és de l'editorial de la Rússia, diuen observar la lluna, observar el cel emprismàtic... O sigui, tots aquests serien, no? Sí, són petitets i llavors trobarem coses més grans. Potser més endavant farem un dia una secció només de llibres interessants. Mira, és una bona idea. Hi ha un, per exemple, que són sempre preguntes d'astronomia, aquest també el podem trobar aquests dies, i són petits dubtes que podem tenir que es n'aniran resolent.
Molt bé Oriol, doncs moltes gràcies per explicar-nos doncs primer aquesta part que hem fet doncs de la Xina i la Lluna i ara aquestes recomanacions nadalenques i també doncs pensant en aquests dies i els regals que ens fem tots plegats i tornem després de festes perquè a més a més ens enganxa que el dia 6 és justament un dilluns
És a dir que, exacte, a partir del 13 tornarem a trobar-nos, però moltes gràcies i sobretot per venir avui aquí a la ràdio fer aquest programa en directe que també en teníem ganes. Que vagi molt bé i bones festes. Igualment, a reveure.
I també ens acomiadem perquè arribem de seguida al punt horari de la 1 del migdia. Per tant, us deixem de seguida amb l'Andrea Bueno, que arribar amb els injusts notícies, edició migdia. Agraïm la gent que ha fet possible aquest just a la fusta d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius de la Provisió del Temps, el Josep Coderc, la Carme Madó, el Vicenç Riera, la Tartúlia d'actualitat, la Maria Quintana, i també amb la Palmira Badell.
per parlar del Centre d'Estudis Sant Justencs. Hem fet també aquest repàs de vins per Nadal amb l'Street Goldstein del Cilla de Can Mata i ara mateix també hem tingut l'astronomia amb l'Oriol Rigat. Us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà encara amb més coses, amb una mica d'una especial Nadalenc demà des de les 10 i fins a la 1 del migdia. Us esperem aquí al Just a la Fusta. Que vagi molt bé i que passeu molt vendilluns.
Cerebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmpia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de l'Ateneu Pones. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de l'Ateneu.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi carts a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xorrascos i graellada, i un ampli assurtiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet, al web, al camidesanjust.est, al telèfon 934-733-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camidesanjust.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
La secció local de CiU no troba coherent el pressupost de l'Ajuntament per l'any que ve. Per això el partit va votar contra l'aprovació inicial dels comptes el darrer ple de l'any, un pressupost que no arriba a 22 milions d'euros i que contempla l'augment de subvencions i la reducció de les inversions. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'Edició migdia d'avui dilluns 23 de desembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Dissabte va morir Joaquim Gomis al seu domicili de Sant Just, als 82 anys. Jaies va celebrar la capella ardent al tanatori i aquest matí s'ha oficiat el funeral amb la seva memòria a l'Església dels Sants Just i Pastors. Els centenys de la Rambla de Sant Just centraran la passejada literària de festa major, la tradicional passejada que organitza el centre d'estudis cada any. Enguany recopilaran moments destacats d'una de les principals vies de Sant Just.
Parlarem del Nadal perquè el Casal de Joves ofereix un munt d'activitats d'aquest Nadal. Són activitats per joves amb més de 12 anys i la major persona gratuïta. Hi haurà jocs, una sessió de cupcakes, cinema i campionats de videojocs.
Bon dia. La secció local de CiU no troba coherent el pressupost de l'Ajuntament per l'any que ve. Per això, el partit va votar contra l'aprovació inicial dels comptes dijous passat, el darrer ple de l'any. El seu portaveu, Llorenç Reí, considera que el consistori no pot augmentar la partida destinada als serveis socials i a l'atenció a les persones i, d'altra banda, a pujar els impostos. Sant Just Notícies.
Llorenz Rey assegura que comparteixen la voluntat del govern de dotar de més recursos les partides d'atenció a les persones i la petita dotació per inversions. Tot i això, creu que el plantejament de les ordenances, un dels punts de partida del pressupost, és erroni. Ho ha dit el just Alafostam. El normal és que tu dius, disposo de tants diners i decideixes
Com et gastaràs aquests diners? El que no pots fer és dir jo necessito tants diners i després ja decidiré d'on els trec. Clar, això és una balança que ha de ser equilibrada i perquè no anem malament la despesa ha de ser igual als ingressos més el deute que es pugui anar a demanar al banc.
Els ingressos d'un ajuntament a més de l'activitat econòmica i de les administracions supramunicipals provenen dels impostos que paguen els ciutadans i ciutadanes. Per tot plegat, el portaveu de CiU creu que s'han d'establir primer els diners que necessitarà el consistori per treballar el 2014 i després determinar els impostos que pagaran els ciutadans. I no al revés, sentim-lo.
El normal és que al particular els seus ingressos li venen marcats o per l'empresa on treballa o pel desenvolupament de la seva empresa. L'Ajuntament els seus ingressos venen donats per les ordenances fiscals, majoritàriament en el seu gros, és el que li cobren al ciutadà. I aleshores quan necessita més diners és el que fas demanar-los i més diners.
l'empresari i dir-li, mira, li he fet el meu pressupost i aquest any necessito un 4% més de diners. Pugi'm el sou, vostè un 4%. Sabem la resposta que li donaria probablement l'empresari.
rei d'altra banda apunta que comparteixen la política de no endeutar-se que té l'Ajuntament i les prioritats que s'ha marcat el Consistori per l'any 2014. Aviam, és que considero que les prioritats han estat ben marcades per l'equip de govern, serveis i atenció a la persona i reduir al mínim la inversió pública, doncs fent aquelles coses de manteniment que sí que són necessàries i no abarcant grans infraestructures, si són necessàries no són imprescindibles.
Tot i valorar que les prioritats estan ben establertes, el grup de Convergència i Unió va decidir votar contra el pressupost de 2014 per l'increment d'impostos. Llorenz Rey, de fet, pronostica que cada cop serà més complicat tancar els comptes d'un ajuntament. Segons el portaveu convergent, els municipis viuen amb incertesa el seu dia a dia i el seu futur, sobretot per lleis com la que va aprovar la setmana passada al govern central de racionalització de l'administració local.
L'Ajuntament de Sant Just, com la resta de municipis de l'estat de menys de 20.000 habitants, perdrà competències a l'hora de gestionar el dia a dia del poble i es delegaran en administracions com la Diputació. Sentim el portaveu adhesiu a l'Ajuntament Llorenz Reí. Entre la incertesa i la verbosrea de decrets lleis que continuament van sortint, els quals ens diuen no sé què, no sé quantos,
Més la possibilitat que molts serveis que fins ara estem prestand com a Ajuntament diguin que ara amb aquesta nova llei ja no la tenim que fer nosaltres i per tant si la fem és perquè som tontos i aleshores no ens donaran cap solució però sí que ens deixaran d'entrar els ingressos que ens donaven. Per fer aquestes activitats és un moment difícil de governar i difícil de preveure amb què trobaràs l'any vinent.
És una opinió que comparteixen la major part de portaveus al Consistori que el 2014 serà un any ple d'incerteses a nivell econòmic i polític assenjust. Tot i això, l'any que tanquem s'han començat a veure senyals de recuperació econòmica. S'han concedit licències d'obres, amb la qual cosa podríem dir que dins d'un mercat de la construcció saturat
a gran part del territori, ara aquí hi ha un cert moviment, potser perquè no hi havia una oferta excessiva. A nivell industrial, sí que és cert que han tancat moltes empreses, però també és cert que està venint gent per interessar-se, per iniciar activitats, s'han iniciat activitats, i el polígon té un petit recreixement.
Per 2014 Llorenç Rey aposta per seguir prioritzant les polítiques socials i atenció a les persones i també potenciant l'activitat econòmica a Sant Just.
Com dèiem, el pressupost per l'any que ve de l'Ajuntament és de prop de 22 milions d'euros, comptant l'empresa municipal. D'aquests, 19 i mig corresponen al consistori i la resta a promonsa. Com dèiem, segons l'equip de govern, el pressupost que s'ha elaborat és un pressupost prudent i destinat a atendre les persones amb més necessitats.
Del total, un 44% és per mantenir els serveis públics bàsics, com ara habitatge i urbanisme, seguretat i mobilitat i medi ambient, i un 27% per l'atenció a les persones, és a dir, serveis socials foment de l'ocupació i sanitat, entre d'altres. La regidora d'Isenda, Ana Torrella, explicava que el pressupost compleix els 6 objectius proposats al pacte de govern.
el donar suport a les persones afectades per la crisi econòmica, el desenvolupar polítiques d'inclusió social, solidaritat, convivència i participació, incrementar el compromís del municipi davant del canvi climàtic i de sostenibilitat, la delimitació definitiva de l'àmbit de creixement urbanístic del municipi, la configuració d'una gestió de l'Ajuntament més austera, eficient i solidària i l'elaboració d'un pla d'inversions basat en les necessitats actuals i en l'aprofitament del patrimoni actual.
L'any que ve s'incrementaran les subvencions, es destinaran 10.000 euros en beques i ajuts d'emergència, 14.000 d'ajuts per pagar l'IVI i també pujarà a la partida del Servei de Teleassistència. D'altra banda, les inversions es redueixen dràsticament i les que es facin seran de petit nivell. A la via pública, per exemple, es destina una partida de 265.000 euros per fer millores i manteniment i en equipaments 115.000. També s'adequarà al refugi antiaèric amb una partida de 20.000 euros. Sant Just Notícies.
L'alcalde de Sant Just, Josep Parpinyà, assegura que aquest pressupost garanteix el funcionament dels serveis municipals i pronostiga que el 2015, quan s'acabi el mandat, els comptes de l'Ajuntament estaran senejats per la gestió prudent de l'equip de govern. És un pressupost que pensa en el 15 i en el 16, no tant en el 14, perquè és un pressupost que torna una vegada més a no demanar crèdit al banc. Això amb detriment d'inversions és cert, però ara estem per aguantar els serveis públics, ara estem per aguantar el dia a dia,
i no grans coses més, perquè si no seria una errada.
De cara a l'any que ve, l'alcalde s'ha mostrat optimista pel que fa a les inversions. Si ve el 2014 baixaran de forma considerable, Perpinyà pronostica que l'activitat econòmica creixerà al municipi i que això farà que també es puguin pressupostar més inversions. Creiem que al llarg de l'any del 2014 hi haurà més activitat econòmica, hi haurà més activitat i més ingressos a l'Ajuntament, i jo estic convençut que aquestes inversions es poden recuperar després de l'estiu. Per tant, aquesta baixada d'inversions és cert