Esports en xarxa.
El secretari general de l'Esport demana a la comunitat esportiva unitat per trobar solucions a la problemàtica de les inspeccions de la seguretat social. Ivan Tibau ha explicat a la xarxa de comunicació local que confia que la moratòria aconseguida fins a setembre s'ampliï fins a principis del 2014. El secretari general de l'Esport ha assegurat que Catalunya és la zona d'Espanya on les inspeccions són més severes.
Jo ara fa tres setmanes vaig estar a Montevèdra amb una trobada interterritorial, amb totes les comunitats autònomes, amb els caps d'esport, diguéssim, i en els pregs i preguntes jo vaig trobar el tema de les inspeccions. Ningú en sabia res, eh? El rest de comunitats ningú sabia de què anava això. Llavors jo vaig parlar en social social, una mica emprenyat, diguent, escolta, m'està dir que hi hagi una campanya estatal i parlo amb la resta i ningú sap res, i ells m'acaben demostrant que no, jo ho veig, que hi ha inspeccions amb menor quantitat obertes a València, a Madrid, a Galícia i a Catalunya.
Més qüestions de l'actualitat esportiva. Avui hi ha tres equips catalans de futbol que comencen pretemporada. El Barça, el nou Girona de Ricardo Rodríguez i també el Badalona de Piti Belmonte. Els jugadors blauranes estan citats a aquesta hora a la ciutat esportiva Joan Gamper per fer-se les revisions mèdiques. A partir de demà s'entrenaran tota la setmana a doble sessió matí i tarda. Avui és el primer dia d'aquesta nova temporada on no hi serà Tiago Alcántara que ha fitxat pel Bayern de Múnich. Notícies en xarxa
Fins demà!
Molt bon dia, què tal? Benvinguts a una nova edició d'aquest programa que es diu Just a l'estiu i que us acompanya setmana rere setmana aquest mes de juliol per fer-vos, doncs, pels que estigueu de vacances, les vacances una miqueta més agradables i amb els que no pareu de pensar en aquestes vacances, doncs, també...
introduir-vos una miqueta, la música i l'ambient aquest una mica més estiuenc, ja que l'estiu el tenim a sobre nostre i ens hem d'anar preparant una mica tots plegats per aquest estiu, que a alguns ja els hi ha arribat i a altres està per arribar. No parlem de l'astronòmic, sinó del temps vacacional. Doncs bé, un just a l'estiu, que avui ja enceta a la meitat d'aquest mes de juliol, ens encetem ja el dia 15, tercera setmana que portem amb vosaltres...
des d'aquesta sintonia i el que farem ara és una miqueta de sumari del que podreu escoltar al llarg del dia d'avui a la nostra sintonia. Com és habitual...
el que farem és parlar una miqueta a la primera hora de tot el que és l'actualitat del nostre municipi, de la península ibèrica i també del que diuen les portades dels diaris i les portades de les diaris digitals que podem trobar a internet. Tot això ho farem combinant-ho amb la veu d'Andrea, que estarà amb nosaltres i farà un repàs a tota l'actualitat local i durant tot el dia estarà a sobre d'aquesta actualitat amb diferents bolletins horaris i amb l'edició migdia dels Sanchos Notícies a la una.
I també, doncs, el que dèiem, farem un exhaustiu repàs a les portades dels diaris, les contres també, com no, i el que és actualitat, que sembla ser que el govern d'aquest país que es diu Espanya està que tremola cada cop més per
les mentides que ha arribat a dir dins del món de la política i en altres sectors. Doncs bé, aquest 15 de juliol també ens farà parlar una miqueta del temps, un temps marcat per la calor, és el principal protagonista, i per aquestes tempestes que no arriben a Sant Just, però que realment són molt violentes, molt extenses, i que han fet estranys un altre cop aquest cap de setmana, amb pedregades espectaculars, hem pogut veure imatges per televisió amb pedres de gairebé 3 centímetres de diàmetre, o sigui que
Les tempestes són molt violentes i sembla que aquesta tarda es podrien tornar a repetir a tot el que és la meitat nord de Catalunya, sobretot interior, a la costa més difícil, però a la meitat nord de Catalunya es poden tornar a repetir aquestes tempestes que estan fent malbé molts conreus que són ara de temporada.
També parlarem al llarg de la segona hora i la tercera amb col·laboradors habituals d'aquesta casa. Per exemple, amb la Carme Amador farem una miqueta de cuina i parlarem d'algun plat que ens recomana ella, que ens ho ha fet durant tota la temporada i que ara els traiem així en format resum. També parlarem dels invents aquests que durant la història van arribar
i que ara ens faria difícil viure sense ells. Els invents que ens porta sempre a l'Alea Ardenuí també en parlarem avui amb ella. I d'altra banda també tindrem avui el Diego Marcos, que ens farà una miqueta de recomanacions literàries de cara a un estiu que es presenta pels que poden, perquè sempre això no és per tothom igual, però pels que poden tenen uns moments per poder-se relaxar una miqueta i potser la literatura és una d'aquelles opcions encertades per poder gaudir una miqueta més d'aquest estiu.
I avui també tenim entrevista. Com fem sempre, l'Andrea Bueno avui ens portarà a parlar de l'actualitat d'una entitat molt important al nostre municipi. L'actualitat de la CEAS, la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc. Avui tindrem la seva presidenta, la Romi Porredón, que ens farà una miqueta de repàs d'aquest tancament de temporada amb una activitat important de cara a aquest cap de setmana, el sopar que fan aquest cap de setmana a la CEAS. I també, d'altra banda, la finalització i l'inici de temporada de tots aquests
personatges que formen part de l'Àssea i que van amunt i avall pel Pirineu i altres muntanyes, doncs, gaudint de la natura. En parlarem amb la Romy Porredon. Serà cap a les 11 i 10 minuts, aproximadament. Així, doncs, un programa ben farcit de històries interessants i, d'altra banda, també farcit de bona música, com la que ens porta Carly Wright Jebsen i aquest Tonight, amb Geryn Over You.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig.
Del 25 de juny al 4 d'agost, veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Ràdios de Cern 98.1
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Doncs sí senyor, tot seguit les notícies de Sant Just, aquestes notícies que ens porta sempre i com és habitual l'Andrea. Què tal? Molt bon dia. Com estàs? Hola, bon dia Carles. Com va tot? Bé, bé, bé. De dilluns? Sí, cap de setmana bé? Sí, molt. De dilluns però...
De dilluns, però tot més a prop, no? Una mica? Home, sí. Avui és 15 de juliol, avui és l'Equador del mes de juliol, el més complicat, però bé.
Això ja està fet. Ja ho tenim que allà avall el mes de juliol. I tant. Encara en queden bastantes coses, eh, per fer això. Sí, sí, sí. Tenim una festa major aquí al poble i tenim bastantes activitats. Home, si tot fos això, mare meva. La festa major? Festa major. Clar, està molt bé. Home. Parlaràs de festa major encara o... No, encara no. Falta una miqueta, no? Falta una mica, sí, però mica en mica ja anem tractant cosetes. Ah, sí? Sí, sí, no, només van sabent coses. El que estaríem molt agraïts és que ens arribés la programació.
Ja falten 15 dies, eh? Estaria molt maco poder començar a gaudir, poder informar la població de què és el més destacat, que sens dubte serà el dia blau aquest any, que això és per suposat, però vull dir que d'altra banda que estaria bé que comencéssim a conèixer una miqueta aquestes activitats. Avui farem una mica d'investigació, de teràpia, d'investigació per l'Ajuntament, a veure si ens arriba. A veure. Perquè un ocellet ens va dir que la setmana passada això ja estava imprimint-se, que es diu, estava impremta, i jo crec que aquest dilluns ja és un bon moment, si hem treballat ferm aquest cap de semana i no s'ha anat a la platja, és a la impremta, de tenir la programació de festament. Esperem.
Sí, investigarem, investigarem, això segur. De què ens parles? Quina és l'actualitat d'avui? Doncs avui parlarem de moltes coses, d'activitats... Fins la una, el temps que necessitis. Perfecte. Relaxem-nos. M'he de preparar també l'informatiu. Gràcies, sí. Unes tapetes, també. Començarem parlant d'economia, si et sembla. Economia municipal, tema potser feixuc, però bé, és una cosa destacada que jo crec que cal comentar.
Te'n recordes de tot el que hem parlat a la ràdio sobre l'actualització progressiva del valor cadastral? Sí, que Sant Just està molt baix, que la resta de municipis és molt més alt i que algun dia ens arribarà una castanya que no ens aclarirem. Més o menys, parlant en plata. En principi, per evitar tot això, l'equip de govern el que volia fer era una actualització progressiva d'aquests valors cadastrals. El que passa és que ara han decidit ajornar aquesta actualització progressiva perquè per les últimes decisions del Consell de Ministres
Segons la sessió de divendres passat d'aquest not de l'altre, de l'anterior, els municipis que facin l'actualització progressiva haurien de baixar els tipus impositius. Això vol dir que haurien de pujar els impostos, cosa que contradiu la voluntat del govern de cara a l'actualització, perquè l'Ajuntament va decidir sumar-se a l'actualització progressiva en 10 anys, però no volia pujar els impostos. Ara, era un compromís que havien adquirit des del govern municipal, però el govern central ha dit que això no pot ser, que si es fa l'actualització progressiva...
s'han de pujar els impostos. Per tant, ara el govern municipal el que fa és demanar temps, d'alguna manera, per decidir què faran. Que han rebut un SMS. I han dit amb l'alcalde Perpinyà, o fas això que et diem, o la teva dona anirà a la presó, o alguna cosa així. Complicat, ara comentarem també les portades, que Déu-n'hi-do, eh?
I no sabem bé com ha anat, m'imagino que en un Consell de Ministres no es poden dirigir directament a l'alcalde. No? No crec que no. Són certs superiors, no? Escolta, els polítics, teòricament, són ciutadans normals com qualsevol altre. Sí, s'envien whatsapps. I si deixen de pagar el Guald, els han de cobrar un increment d'un 20% perquè se'ls hauria de pagar una taxa, no?
Tot i que després en parlarem... Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Això del món de la política... Ara començo a entendre per què s'hi dedica més d'un, eh? I és molt agraït amb rebre pals i insults i de tot. Està molt bé. Fas un raconet sempre que vols...
Passes pel món com et surt de la fava. Avui estarem pendents de tot el que passarà en una... Sí, perquè el món ha tornat a revelar coses. Ha tornat a revelar coses, jo suposo. Aviam, avui si ho fa en projector, ho pot fer en pantalla, ho pot fer amb DVD gravat des de casa. Aviam si avui el senyor Rajoy ens busca un sistema. També se'n pot anar a l'estació espaial europea i des d'allà fer unes declaracions.
i amb el retard que es pugui pensar més bé les respostes a una roda de premsa des de la lluna és un tio molt original el que està buscant és innovant el món de la política el que passa és que és un incomprès
Bueno, tampoc no xerrar massa perquè el comprengui. No, no. Escolta'm, estem en política municipal, estem en economia. Sí, ens estem anant al tema. Ara després ja tindrem temps. Llavors, la decisió d'això que m'has dit ara mateix és que de moment es demana temps al govern central per poder fer aquest progressiu. Ah, això mateix. I el temps vol dir, com que sortireu per potes d'aquest govern i entrarà un altre, que truqui el Llamasares directament. Ja està, no? Jo faria això. Agafes, truques el Llamasares, senyor alcalde, i ja pactes amb ell el sistema de poder pagar...
aquest tribut pels enjustencs, i així ens assegurem el tret d'aquí un parell d'any. El que passa és que, de moment, l'alcalde ho ha comentat, li ha dit, al president de l'Associació de Veïns i al portaveu de Siu al Consistori, perquè ells rebutjaven aquesta actualització progressiva, i aquesta decisió de fer-la o no fer-la l'havien de comunicar al govern central el setembre-octubre. El que passa és que ara...
s'ajorna tot plegat, la reunió que hi havia prevista amb la ciutadania per explicar com aniria, que estava prevista pel mes de juliol, doncs també s'ajorna al setembre, i bé, anirem veient com van els fets els propers mesos. Sí, aviam com va, perquè estan en contra, tant el president de l'associació de veïns i el... Per què? Sí, perquè progressiu és menys...
dolorós per una butxaca, perquè aquest impost ha de pagar sí o sí. Aquesta actualització s'haurà de pagar a tarta d'hora. Sí, el que passa és que es volia, parlem ara en condicional perquè no se sap el que passarà, fent aquesta actualització progressiva, mica en mica s'anirien actualitzant els valors, l'Ajuntament no volia pujar impostos, el que passa és que el Ministeri d'Hisenda està treballant en una pàgina web que es posarà en marxa d'aquí un any, dos anys,
mínim, més o menys, on tu podràs, quan es posi en marxa, posar on vius i directament aquesta pàgina web et diu exactament el valor cadastrat del teu pis. O sigui, ja de cop dirà quin és el valor cadastrat del teu pis. Per tant, es pregunten de què serveix fer aquesta actualització progressiva
si d'aquí uns anys o d'aquí un temps hi haurà una pàgina web que li és igual tot i que et dirà el que realment val el teu pis. Clar, perquè tu amb una pàgina web, esperis un moment, parlem-ne. No, no serveix això. No, directament ja et posarà el valor real. I de moment els formularis no tenen la sang freda i la sang calenta. Per exemple, Llorenç Rey diu que la patacada arribarà sí o sí. Per tant, de què serveix aquesta actualització si una pàgina web d'aquí un temps et dirà el teu pis val això i no hi ha res més a dir.
Però és que el pas que anem amb la política espanyola, aquesta pàgina web potser no està acabada mai, perquè potser entra un govern nou i diu que aquesta pàgina web no la volem per res, perquè volem el tracte personalitzat, i això de fer pàgines web no ens interessa. Això mateix. És com la llei d'educació, cada cop que entra un govern diferent es canvia la llei d'educació. Tot diferent, sí. Bueno, és igual, aviam com van les coses, de moment fem un stand-by, ens desconnectem d'aquest tema, ja veurem com evoluciona, però de moment deixem passar més temps, que és el que hem fet fins ara.
Sí, perfecte. I així anem. No, òbviament, tu, mentre no ens toqui pagar, després el pal, bueno, per qui vingui, igual ja no hi som, Andrea, quan s'hagi de pagar això. Qui sap, sí, mira. Igual ja no hi som. Més notícies. Bé, doncs, sí, relaxem ara una mica el cervell. Les tensions econòmiques, vale. Sí, i parlem del documental del mes, és l'últim, té per tot, espera, ara ja està. És l'últim... Com m'has dit que et deies? És que he relaxat tant el cervell. Com?
No, digui, digui, digui. Que el documental del mes de juliol avui és l'últim del curs abans de marxar de vacances i aprofundirà en la vida d'un poble etíop que és bressol de grans corredors de llarga distància. La major part dels corredors que guanyen mundials i medalles, doncs, curiosament són d'Etiòpia i molts d'ells d'aquest petit poble del que parla el documental del mes avui que es diu Donald Runners. Que hi ha molts? Sí. No? És un...
Els números són bastant impactants i ho demostren. Han guanyat 8 medalles d'or olímpiques, 32 campionats mundials i 10 rècords mundials batuts en els darrers anys. Els habitants d'aquest poble, Bekoji, no és d'Etiòpia, és només d'aquest poble, Bekoji. O sigui que Déu-n'hi-do. I el documental d'avui, que es podrà veure a partir de dos quarts de nou a l'Ateneu, que és Town of Runners, d'on se'ns ha costat la història de 3 adolescents i de les poques sortides professionals que tenen, perquè en aquell poble els joves només es poden dedicar
A l'agricultura de subsistència. O corra. Sí, clar, i aquesta corra és una alternativa per ells i molts s'hi aboquen. El documental del mes es podrà veure avui, com deia, a dos quarts de nou, a l'Ateneu. L'entrada costa 3 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 5 euros pels qui no ho són. Doncs paga la pena moltíssim veure aquest reportatge i veure com nassos s'ho fan per poder treure al món aquestes autèntiques animalades de resultats corrent que aconsegueixen aquests etiopians o etiopis.
Etíops, no? Etíops. Etíops. Etíops. No? Diria que sí. Etiopians. Si no ho he dit malament en la notícia. No, no, que sí, està bé, està bé. Doncs perfecte, el documental del mes, que és avui dilluns, eh? Ho recordem. És una de les activitats importants d'aquesta segona quinzena.
Sí. Perquè n'hi ha ben poquetes, eh? Ens estem reservant tot de cara a la Festa Major, llavors, clar, a mesura que es van apropant els dies de festa, doncs les entitats, dius, frenem, perquè després ens ve el pal de la Festa Major, doncs, llavors, clar, tret dels ciclistes i alguna cosa més, la cosa fluixa bastant. Home, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, sí, encara hi ha cosetes. Aquesta setmana, sí, i per últim, perquè després del programa parlarem, faré un breu apunt, sé que anem una mica justos a temps,
Ah, programa, doncs si és refrescant, musical i és per relaxar serveis, com dius tu. Molt bé. Doncs Calacea es tancarà el seu curs oficialment aquest dissabte amb el seu tradicional sopar de lluna plena. Aquest any es farà aquí a prop a Santa Creu d'olor del restaurant de Can Ribas. I la idea és sortir des de Sant Just a dos quarts de vuit del vespre des de la cadena final del carrer Tilès, des de la cadena del cartilès. Jo faré una recomanació a l'Ajuntament perquè hi ha moltes sortides, moltes arrencades i punts de trobada amb aquesta cadena. Posem-li un nom.
Sí, a vegades... A vegades anem a buscar-li noms a les places, a no sé què i tal, i en aquell punt, que és un punt nostàlgic d'entrada al parc, pel que fa molts enjustencs, no té nom. Doncs li posem el pal de Cap Muniato, i allà, doncs, queden tots, diu, quedem el pal de Cap Muniato, perquè, clar, la cadena. La cadena. La cadena del final del carrer de Tilés, quina cadena, vull dir, sí, aquella que ja està... Bé,
Ara sí que queda més o menys clar, però és que hem de fer referència a un llarg discurs per poder parlar d'aquest punt de trobada, que és on arrenquen moltes de les excursions o moltes de les sortides de cap de setmana de molts enjustencs. La cadena del final del carrer Tilek. El web de les CEAS ja han programat totes les activitats. I tens totes les conferències, dia, hora, conferenciant, tema, a la pàgina web de les CEAS...
Déu-n'hi-do, si tots fossin com les Seas, eh? Sí, sí, sí, en banda de vacances amb la feina feta. Entre el Pep, que s'aixeca ben d'hora, i els de les Seas que fan la programació abans que acabi la temporada per l'any següent, tu, estem ben preparats. Felicitats, tu, per la feina feta. I el curs que ve també serà molt especial per les Seas perquè celebrarà 80 anys del seu naixement. Ja han passat 75 des que van celebrar... Ja han passat 5 anys des del 75è aniversari. Doncs mira, les Seas anirem agafadets de la maneta amb la ràdio.
Uns en fan vuit anys, els en fan trenta. I el curs que ve també serà molt important perquè faran cinquanta des que es va reprendre la seva activitat després d'aquells anys aturada per la dictadura. Foscos, anys foscos. I això de caminar per la muntanya en parlar català no lligava. O vas a hablar del castellano por el monte y me traduces todos los valles y no haces excursiones.
Doncs després d'aquella època fosca, 50 anys. 50 anys. Ah, doncs són unes xifres molt boniques. 80 des que va néixer i els 50 des que va tornar a reprendre l'activitat. Molt bé. O sigui que de tas maques, curs maco que tindrà les seves al curs que ve i de tot plegat parlarem amb la Rumi Porredonda aquí una estona que ens expliqui. Molt rebé. Doncs aquestes són algunes de les notícies d'actualitat del nostre municipi. N'hi ha moltes més, per descomptat. Sí, doncs estaríem aquí fins la una. Oh, i tant.
Al llarg del programa ho anirem esbrinant amb els diferents bolletins horaris i després també amb l'edició migdia del Sant Jus. Notícies cap a la 1 i 10, no és això? 1 i 5. 1 i 6. No, no se me'n va. 1 i 6, perfecte. Doncs puntualitzat està. Andrea, et deixem una estoneta que respiris, ves a mirar diaris, perquè amb el senyor Bárcenas i el senyor Rajoy mirant el terra són gairebé totes les portades. Avui tot és molt globalitzat, o sigui que tampoc no tindrem molts problemes a triar la notícia del dia.
I el que fem més o menys ara és relaxar cervells, com dius tu, que m'agrada molt aquesta frase, escoltant Daft Punk, Farrell Williams, i una història que es diu Get Lucky. Oh, que bé. No sé qui va desitjar aquesta Get Lucky, però... Like the legend of the phoenix
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Doncs aquí teníem la música de Daft Punk amb Ferrell Williams i aquest Get Lucky que ens porta una miqueta més a prop, que ens porta ben bé a superar el punt horari de dos quarts d'onze del matí amb una temperatura de 26 graus ja a Sant Just Esvern. Just a la fusta.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honoracions, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Fins demà!
Doncs teníem unes falques precioses que jo suposo que amb aquesta pèrdua de memòria que ha tingut a l'ordinador, doncs se n'han anat a Norris. Una deia, últimes notícies, últimes notícies, la informació més punyent al qui ho has marcat.
I tot seguit us oferim les notícies més, no sé, gentilesa del mercat, just darrere el mercat, no sé, no me'n recordo com era la xarca. Del quiòs mercat. Del quiòs mercat. L'informació més punyent. L'informació més punyent? No, la trobareu. Això era un gall. Però no era, l'Híctor en feia un altre. És igual, estem parlant d'una falca que hi havia aquí del quiòs mercat que servia per introduir aquesta musiqueta de fons que és monòtona.
darrere el mercat i que estava darrere el mercat aquesta falca i suposo que ens l'hem deixat allà i no l'hem pogut tornar a recuperar però en definitiva el que volem fer ara amb aquesta música és poder parlar dels diaris, d'aquesta premsa escrita que avui els tenim tots sembla que doncs aquells que habitualment ens agafen els diaris per allà a l'Ajuntament avui no tenien ni ganes d'agafar-los perquè és que treuen foc, estan molt calents els diaris perquè realment
La situació a l'estat espanyol amb un partit amb majoria absoluta fa pena. Més d'un fora de la influència hispànica, deu pensar,
com pebrots aquesta colla pot tenir majoria absoluta en un país, si se li pot dir país, i dius... Bé, la política espanyola és així, o sigui, jo no vull tancar-me només amb el PP, perquè n'estem veient de tots colors amb tots els partits, o sigui, el que fa el PP i el que ens hem trobat amb el PP és clamorós, però ens ho estem trobant amb tots els partits, el que passa que això, clar, venint d'un partit que es fa al net, és el que publica les seves declaracions d'hisenda i és el que és transparent...
com la vida misma, no xoca gens que passi això, i més a més, venint dels casos que hi ha hagut a les Illes Balears, dels casos que hi ha hagut al País Valencià, dels casos que hi ha hagut a Castelló, i ara el govern central també surt esquitxat. Ara parlarem del titular del 3-24, però fem una mica de repàs del que diuen avui les portades dels diaris catalans. Ens centrem en la portada del diari ara, bé, tots parlen del que està passant al Partit Popular,
I tots coincideixen en destacar, més o menys, la idea del titular sempre serà als moments baixos del PP. Lara diu, tocat i enfonsat, il·lustren aquesta imatge amb un primer pla de Mariano Rajoy, amb el cap cot i té els ulls tancats, com si estigues reflexionant. O dormint, perquè a vegades la gent diu, t'has dormit? No, no, estava pensant. Bé, podria ser, perquè no es veu si està de peu, si està assegut, no es veu, és només el cap, també podria ser.
diu missatges Rajoy donava suport a Bárcenas tot i saber que tenia diners a Suïssa pel que fa al PSOE Rubalcaba demana la demissió del president i trenca pel PP i l'extresorer del PP pot aportar avui més proves de les acusacions més o menys crec que compareixia a aquesta hora ja veurem el que ens diuen i també ens diu que el president del govern té prevista una compareixença avui amb el seu homòleg polonès a la Moncloa durant la qual haurà de respondre sobre aquests SMS de suport que va intercanviar amb Lluís Bárcenas i amb la seva dona Rosalia Castro el homòleg polà que és el MAS no?
Sí, això mateix. Ah, hem canviat la contra de l'ara avui. Bé, ara m'he fixat. Has fixat ara? Sí, sí, sí. Sí, clar, sí. No en parlarem. Ara en parlem, sí, sí. Més coses. El punt avui ens diu pressió màxima. També veiem una imatge amb el capcot de Mariano Rajoy. Diu, escalada. El PSOE demana la dimissió de Rajoy després d'aquestes últimes revelacions sobre la relació amb Bárcenas que declara avui.
I pel que fa a Catalunya, Más aconsella el president espanyol que s'expliqui, mentre centenars de persones al carrer li exigeixen directament que plegui. El periódico, el PP, a l'avisme, el silenci de Rajoy, davant les noves dades, agreuja les sospites sobre la cúpula del partit i Rubalcaba exigeix la dimissió del president i trenca tota relació amb el govern. Si n'hi havia alguna.
Això, i a l'avantguàrdia, per últim, agafant aquest tema, parlant del Rubalcaba, diu que exigeix a Rajoy que plegui immediatament. La imatge del dia és Rubalcaba en aquesta declaració que va fer ahir. El PSOE reclama que el PP rellevi el president per la connivencia amb Bárcenas. El líder popular i l'acusat van creuar SMS del 2011 al 2013.
i diu Rajoy, has de ser fort, deia el primer. Això diu l'esperança guirre? No, m'imagino que Rajoy ha barreres. I per últim, els missatges proven que el cap de l'executiu no va fer casar les pressions a Sostela Moncloa. I és com enfoquen els diferents diaris aquesta mateixa notícia. Doncs Déu-n'hi-do, el diari ara ja fa referència a un cas que tu comentaves que està a punt de produir-se, que es produïa, i que fa referència...
que avui a dos quarts d'onze Barcenas ja ha entrat a parlar amb el jutge que porta aquest cas, que és en Pablo Ruz. L'extresorer del PP ja ha arribat a l'Audiència Nacional, haurà de confirmar davant del jutge Pablo Ruz si són certes les últimes revelacions a El Mundo, i la situació estava prevista per fa set minuts, o sigui que ja ha començat aquesta trobada d'en Barcenas i en Pablo Ruz, i d'altra banda fan com referència, però tampoc no donar-li molta importància, perquè aquest home...
Doncs això, les rodes de premsa no és que sigui lo seu. I Rajoy compareix avui en roda de premsa aquest migdia, com deies tu, Andrea, amb el seu homòleg polonès. La imatge que tria el diari ara en portada és una imatge del senyor Bárcenas sortint... Ah, però surt d'un cotxe i és una imatge d'arxiu que entra amb el jutjat, entra a l'Audiència Nacional, vaja. L'altre banda, el 324, doncs, a la seva portada encara està fent referència del que avui...
Doncs ens porta al diari El Mundo i és un titular bastant fort que teòricament hauria dit el senyor Rajoy amb el senyor Bárcenas. Si parles, la teva dona anirà a la presó. Si calles, Gallardón caurà. Així va la política d'aquest país.
Tal qual, eh? O sigui, jo us ho llegeixo tal qual i flipareu. Fes el que vol dir, no? Sí, coincidint amb la declaració d'aquest dilluns de Lluís Barzenes, davant del jutge del cas Gürtel, que és el que comentàvem ara, estem al 324.cat, eh? Diu, Pedro J. Ramírez ha assegurat al matí de Catalunya Ràdio que el govern espanyol està pressionant el seu extresorer perquè no parli sobre la suposada comptabilitat amb negre del partit, tal com publica l'edició d'aquest dilluns del Mundo.
El diari explica que el president del govern espanyol hauria ofert a Bárcenas, a canvi del seu silenci, el cap del ministre de Justícia, Alberto Ruiz. Clar, tot són especulacions. Sí. Però és que és molt bèstia tot plegat. És molt fort. Molt. Sí, sí, sí. Pensem que la justícia, teòricament, no ha d'anar agafat de la mà de la política. Gens ni mica. I estem parlant que una persona...
que és el cap visible políticament del món de la justícia, com és el senyor Gallardón, qualsevol mindundi, anomenat president del govern espanyol, pot fotre's pel mig, engegar-lo a fer norris i obligar a la justícia a callar i arxivar per una cosa que els afecta a tots els que són els jefesillos, aquests tants transparents del Partit Popular.
està sortint a la llum, vés a saber el que no ha sortit a la llum i com ens ho hem menjat. Sí, totalment. Els pobres desgraciats que aquí cada dia estem pagant els nostres impostos, que cada dia ens apreten més i que aquest cap de setmana sabíem que la llum serà un 3,5% més cara. O sigui, som una colla de pringats, que ho estem fent tot molt bé i els polítics es dediquen a malgastar. Després et diuen, no, és que mira, saps què passa? Que no els podem donar la paga extra que es forma part del seu sou als funcionaris. Doncs...
Investiguem una miqueta més amb el finançament dels partits polítics, sobretot els dos grans partits polítics. Esperem que tot això s'acabi, que ja no hi hagi grans partits polítics, que no remenin tot el que és el cotarro o tot el pastís, el tinguin un parell de partits i dins d'aquest parell de partits 4 o 5 persones, que són les que remenen el cotarro a l'estat espanyol,
i que la cosa es dilueixi una miqueta més, que hi hagi més partits, que hi hagi més punts de vista, i que tots hagin de fotre cullerada amb una mateixa cosa. Com a mínim, si hi ha més punts de vista, potser en trobem algun, que segur que n'hi ha, i n'estic seguríssim, de polític, que va amb les mans ben netes i que el que intenta és fer feina pels seus ciutadans. Déu-n'hi-do com està la situació, però realment fot fàstic, la paraula és fàstic, veure aquestes...
Especulacions, aquestes coses que van sortint, i recordem-ho també, que és molt important. Jo no sé si això pot ser una especulació que està realitzant el Diari del Mundo, però el Diari del Mundo és un diari de dretes, que no estem parlant ni del periòdic ni del País. Estem parlant del Mundo, que és un diari de dretes, però suposo que té un altre tarannà, un tarannà més aguirrista, i no parlem de l'entrada de l'espanyol. Llavors, potser...
d'aquesta manera estan buscant que caigui aquest home i que n'entrin uns altres però realment aquest joc l'únic que porta és una mala imatge per l'estat espanyol de cara a Europa s'estan fotent un fart de riure i quan agafen els bitllets els europeus i diuen va anem a dinar bitllets amb aquests d'aquí baix per veure si aixequen el vol i es comencen a recuperar i veuen tota aquesta merda perquè no es pot dir d'una altra manera doncs es deuen fotre un fart de riure agafen els diners i es tornen a fotre la cartera perquè amb aquesta imatge doncs on vols anar on vols anar m'entens?
Això és el que diu el diari El País, encara que hagi fet un editorial... Ai, el diari El País, el 324.catalara també fa referència a aquesta notícia. Altres notícies, doncs, fan referència, doncs, pràcticament la portada del diari Ara en digital fa només referència a aquest cas, perquè hi ha un altre titular de màxima expectació per la declaració de Bárcenas després de la filtració dels SMS de Rajoy, també...
La frase aquesta de si parles la teva dona anirà a la presó, aquesta amenaça d'un emisari del PP a Bárcenas, aquí ja no diu que ha sigut el Rajoy qui li ha dit això, sinó un emisari del PP, que és com els patges reials dels Reis Mags de l'Orient.
Després, d'altra banda, també veiem una imatge amb una cara de pomes agres del senyor Rajoy, que les busquen aquestes imatges. Els missatges de Bárcena es deixen Rajoy nuquejat. També fan referència a una notícia d'ETA, que s'ha sabut, crec, aquest cap de setmana. ETA farà arribar les seves propostes al Fòrum Social per al procés de pau al País Basc.
No escoltarà el Partit Popular. Menorca vol reduir la protecció del territori amb un informe mig plagiat. Tues professores de la Universitat Balear agafen textos de les Canàries per defensar la reforma de l'urbanisme. Ai, ai, ai, que perilla Menorca. I ja sabem per qui està governada. I d'altra banda, doncs, són altres notícies puntuals. Per exemple, la mort...
d'un motorista en sortir de la via en caure per un torrent a Sant Gregori del Gironès. La víctima és un home de 61 anys i veí de Girona. I també fa referència en el món de la societat a la millor temporada d'estiu de la crisi. Les revoltes a Turquia i Egipte propicien una xifra rècord en el sector turístic català. O sigui, deixen d'anar en un lloc del Mediterrani per anar-se'n a un altre i potser trobareu que hi ha menys lloc a la platja aquests dies. Que això és cert, eh? Ahir vaig comprovar-ho, eh? Perquè claven el pal al cap, si poden.
D'altra banda, el diari El 3-24 fa referència a una notícia que es va saber ahir a última hora, tot i que a la tarda sortia la notícia que el màxim responsable, el director esportiu del Bayern, no en sabia res d'antiago Alcántara. Sembla que a les 8 del vespre es va arribar a un acord, no van ser finalment 18, sinó que han estat 25 els milions, que pagarà el Bayern de Munic.
Tiago Alcántara, que era el gran recanvi de Xavi i Iniesta al mig del camp, doncs el deixem marxar per una xifra que fa riure una miqueta per aquesta grandiosa directiva que tenim i que no saben calcular quants partits ha de jugar un jugador quan s'arriba a final de temporada. Tenen altres feines, altres feines, a triar el color dels pantalons de la secció de voleibol, si n'hi ha. I hi ha una altra notícia que té indignada...
La bona part d'Itàlia d'acabar amb aquesta. I és que el vicepresident del Senat italià va comparar una ministra negra amb un orangutà. Això és el vicepresident del Senat italià. Perquè veieu que no només el Senat és inútil a Espanya, sinó que a Itàlia. No és que sigui inútil a Itàlia, però està plen inútils.
Diu, em consolo quan navego per internet i veig fotografies del govern. És conegut que estimo els animals, els ossos i els llops, però quan veig les imatges d'aquell anys no puc deixar de pensar, tot i que no dic que ho sigui en les faccions de l'orangutant, ha afirmat el senyor Roberto Calderoni, que suposo que li caurà la de Dios, com diuen aquells, per aquesta situació. I una última cosa que m'ha sobtat molt. El 324 hi ha una enquesta, diu, el PSOE hauria de presentar una moció de censura a Rajoy pel cas Bárcenas? Mhm.
El 31% diu que sí, i el 69% diu que no. 69% diu que no, que no hi presentin cap moció de censura. Bé, ja... Aquí hi ha molta malaltia. A veure com avança. Va, ens n'anem a les contrasportades. Sé que avui hem tirat molta estona del que és l'actualitat dels diaris, però s'ho mereix, i a més amb editorial pròpia i tot, firmada per un servidor, i el que farem ara és parlar de les contres, que...
O de les portades. Altres titulars de les portades d'avui, va, a part del Barteles. Doncs parlem del punt avui, breument. Tranquil·la, tens tot aquest temps, ja farem el temps després. Sí, clar, l'informatiu es fa sol, no passa res. I tant, tu ho has dit. Al punt avui trobem un apunt polític i ens diu que el PSC fa pinya amb Pere Navarro al Consell Nacional. Tenim la notícia política de la jornada que és aquesta pressió màxima pel PP. També ens parlen del PSC
I ens diu que fa amb pinya, amb en Pere Navarro, el veiem a ell content, saludant el Consell Nacional del PSC i al seu costat, per exemple, aplaudint també l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, la Núria Parlón. A l'avantguàrdia trobem un altre punt, en clau econòmica, i ens diu que el Prat retalla distàncies amb barajas per la crisi d'Iberia. Barcelona guanya 3 milions de viatgers des del 2007 i Madrid en perd 12.
El periòdico, un dels temes del dia avui, passa pel Mundial de Natació, diu Sobri, però brillant. Barcelona acollirà a partir de divendres el seu segon Mundial de Natació en 10 anys. I en fotografia hi ha una imatge molt maca que fa fins i tot por, on veiem un empleat netejant el trampolí principal de la piscina municipal de Montjuïc. I bé, es veu ell fent la seva feina i de fons, doncs, part de la ciutat de Barcelona.
I, per últim, el diari ara ens parla d'esports. Si fa molta calor, sí, podria tirar, no? Sí, però crec que fa una mica de... Home, si no tens vertigen, que jo no podria treballar aquí, ja t'ho dic. No? No, aquí a sobre. En tens? Depèn de quan, sí i no. Si hi ha aigua a sota... O sigui, d'un trampolí no en podria tirar, però puc pujar al Xambala de Portaventura, per exemple.
I per últim, el diari Ara, en clau esportiva, el Barça arrenca en la pretemporada les claus del segon projecte Tito i article d'Antoni Bassas i la notícia també, les notícies esportives, és que Tiago marxa al Bayern per 25 milions. L'Antoni Bassas que ha estat notícia d'aquests dies pel fet que ha fitxat pel diari Ara, o sigui que tots especulaven que podria anar cap a... Has dit l'Antoni Bassas? Sí? Que ha fitxat pel diari Ara? Sí.
I ja estava, el diari ara. Feia petites col·laboracions, ara forma part d'una directiu. S'especulava amb la seva tornada a Catalunya i on a quin mitjà acabaria. També s'especulava el fet que podria passar pels matins de Catalunya Ràdio. De moment, el que se sap és que forma part d'aquest diari i que aquest cap de setmana està en notícia, això. Ens anem cap a les contres, va. Comencem parlant... La que tu vulguis. A veure, són entrevistes... Ara faríem un pito, pito colorito...
Comencem parlant de l'entrevista del diari Ara, que avui ja no fan contraportades articles com les contres que teníem. Avui, per exemple, seria dilluns, tocaria la contra de l'Antoni Bassas, però avui tornem una entrevista a Josep Lluís Martín Berbois, que és historiador, autor del llibre Ignorades però desitjades, i ens diu que els temps han canviat, però les cúpules dels partits polítics segueixen sent masclistes.
Diu que va créixer mirant aquella sèrie d'animació sobre la història de Catalunya que tenia el Draghi com a protagonista i va tenir clar des del primer moment que la història es convertiria en la seva feina. I diu que les dones van ser ignorades mentre no van poder votar però un cop van poder fer-ho es van convertir en desitjades i el títol del llibre es podria haver complementat dient que després de ser desitjades van tornar a ser ignorades perquè n'hi ha que van culpar les dones de propiciar la victòria de la dreta a les eleccions espanyoles de l'any 33.
És la contra que tenim avui al diari Ara, que és ja una entrevista, no és l'àrticla de l'Antoni Bassas. Ens acostem ara a l'experiència de la Gemma Cernuda, que és especialista en màrqueting. Fa 12 anys va fundar la primera agència de comunicació en femení a Espanya i diu que el consum és femení però l'economia no.
Diu que comunicar en femení significa comunicar en valors que tradicionalment s'han atribuït més a la dona, aplicar l'empatia, la complicitat, la transparència, homenitzar el missatge, incloure històries personals. Diu que en realitat és tornar al sentit comú. Diu que tot plegat, aplicat a les marques i al màrqueting. No es fan servir aquests valors, encara que el 70% de les compres al món les efectuen les dones, el 70%. Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí. L'avantguàrdia. Entrevista també punyent. Avui parlen amb Odil Fernández, que és metge de família i supervivent de càncer, i diu, ja em veia morta i em vaig curar amb la dieta anticàncer. Diu que va tenir un càncer d'ovaris, em van extirpar un tumor d'11 centímetres de diàmetre i semblava que m'havia curat, però no. Li van detectar després metàstasi a vagina, pulmó,
i ossos. Diu que era novembre del 2010 i tenia només un 5% de possibilitats de viure més de 5 anys. Història tremenda, però va començar amb els tractaments, amb la quimioteràpia i després d'indagar, diu que vaig descobrir que podia fer més coses, va canviar d'habits dietètics, d'estil de vida, vaig sentir molta alegria i en dos mesos el càncer marxava. Diu que la seva actitud i la dieta van activar els recursos dels organismes i al llarg de tota l'entrevista parla d'aliments que són
més cancerígens que uns altres i també d'aliments oncoprotectors. Diu que poden ser cancerígens o més cancerígens, segons l'Organització Mundial de la Salut, les cans vermelles i processades, si són ingerides en excés, salxitxes de Frankfurt, embotits, llonganisses, salàmica ensalada, entre d'altres, pastisseria industrial i com a oncoprotectors destacant la ceba i l'all, el tomàquet, bolets i tot el que és verd. I diu que...
que només un 10% de càncer són genètics, la resta són mediambientals, dels que descartaràs un 35%, si menges així de bé. I per últim ens acostem... Bueno, no ens ho apuntarem, però... Les indústries càrniques deuen estar contentes amb aquest article. Sí, això segur. No, però hem consumit tot en excés. Clar, si mengem amb mesura no ha de passar això. Això mateix. I per últim, el punt avui, una entrevista a l'Àlex Moliner, que és entrenador d'atracció de gènere, diu la iniciativa...
Entrenador d'atracció de gènere, altrament conegut com a coach d'atracció de gènere. Atracció de gènere. Diu que la iniciativa és dels homes i en part és el problema. A l'hora de lligar, i sobretot ell és autor del llibre Flirting, que és lligant internet, un manual de seducció, on l'autor ha evocat teories de la psicologia i experiències.
Diu que intenta explicar l'atracció heterosexual, com funcionen les regles. Diu que els meus clients són sobretot homes, tot i que estem pensant en obrir una línia per dones perquè també m'ho demanen. Diu que a la nostra cultura ens toca prendre la iniciativa, es refereix als homes, i aquest és en gran part el problema. Diu que molts homes es bloquegen perquè tenen por de l'aproximació. Quan veuen una dona que els sembla atractiva, queden paralitzats, no saben què dir i com actuar. I com a dada... Sí, diu que el clímax del flirteig a internet...
és al setembre i al gener, en contra del que molta gent pugui pensar que és a l'estiu, diu que és quan la gent torna de vacances i no s'han complert les expectatives. Entrevista curiosa avui, al punt avui. Bé, no, no, no, val la pena, eh? Val la pena uns quants d'aquestes contres, valen la pena poder-les llegir més tranquil·lament.
Suposo que us heu fet 5 cèntims una mica de tot el que us hem ofert periodísticament parlant pel que fa al fet del diari periòdic, i d'altra banda també us hem fet una miqueta de repàs de tot el que ens diuen algunes de les portades principals digitals del nostre país pel que fa a les notícies. Seguirem al peu del canó tot el que pugui passar, i també ho farà la xarxa les Hores en Punt. Parlant d'Hores en Punt, ens en falten...
6, tan sols per arribar a les 11 del matí. Andrea, moltes gràcies. Ens veiem d'aquí uns instants. Molt bé. O ens escoltem, més ben dit, amb el bolletí de les 11. I el que farem tot seguit és escoltar una mica més de música que ens apropi aquest punt horari de les 11 del matí. 26 graus a Sant Jus. Andrea, molta calor. Sí, no? Sí. Home, però aquest cap de setmana n'ha fet més. Sí. Però van un encamí d'això. Sí, bé, que la ràdio és tan fresqueta. Mr. Mr. Broken Wings. Ah, molt bé.
Baby, I don't understand why we can't just belong to each other's hands This time might be the last fear, the last sight
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Des del 1985 escoltàvem la bona música de Richard Page i Steve George, érem més coneguts com Mr. Mister, amb aquest Broken Wings des d'un àlbum que es deia Welcome to the Real World. Aquest estiu torna la Lodoteca d'Aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. La Generalitat defensa que els mitjans i efectius contra els incendis a Catalunya són suficients. Ho he dit en declaracions a la xarxa de comunicació local el director general de Prevenció i Extinció d'Incendis, Ramon Parés, que ha explicat que, per comparació a altres territoris d'Espanya i Europa, Catalunya pot afrontar els incendis de manera habitual.
Davant les crítiques que les retallades no permetrien afrontar un gran foc aquest estiu, com per exemple el de l'Empordà de l'any passat, Parés ha dit que cap país del món està preparat per donar resposta a una situació com aquella. En comparació amb altres territoris d'Espanya i en comparació amb Europa tenim els mitjans necessaris per fer...
per fer front a el que és habitual, és tenir petits incendis forestals. Si tenim un gran incendi forestal, no hi ha a Europa, no hi ha cap servei d'extinció que estigui preparat. Un gran incendi forestal o dos grans incendis forestals, alhora encara li poso més difícils, doncs difícilment cap país té capacitat per donar resposta. Fa tot just 15 dies que va arrencar oficialment la campanya de prevenció d'incendis, de moment sense focs destacats, que compta amb 5.000 bombers i 2.000 voluntaris.
Protecció Civil ha rebaixat a prealerta l'avís del Pla Inuncat. El motiu és que la provisió de tempestes per avui del Servei Meteorològic de Catalunya és de menor intensitat que els darrers dies. Tot i així es preveuen pluges a la meitat nord de Catalunya a partir del migdia i durant la tarda i poden anar acompanyades un altre cop de calamar-se en alguns indrets. S'esperen xàfecs que poden ser localment forts al Pirineu, al Prepirineu, a comarques de la Catalunya Central i del nord de Girona.
Ja s'ha acabat la reunió entre el president de la Diputació de Lleida, Joan Ranyer, i els alcaldes dels municipis afectats per les inundacions de la Vall d'Aran i de finals del mes de juny. La trobada s'ha fet per comprovar l'estat dels desperfectes i l'evolució, sobretot, de les reparacions. A causa d'aquest episodi de pluges, la Vall d'Aran ha vist com es reduïa en un 30% l'ocupació hotelera durant els primers 15 dies de juliol. Ana Diad és consellera de Turisme del Consell General d'Aran en declaracions a la xarxa de comunicació local. Hi ha hagut cancel·lacions. La gent que tenia previst...
Venir els mesos de juliol, fins i tot juliol i agost a la Vall d'Aran, van tenir por que no poden sortir les vacances com ells desitjaven i hi ha hagut algunes cancel·lacions, tot i que nosaltres intentem transmetre la realitat a tothom que ens truca.
Des del Consell General de l'Arana recorda que el 90% del territori d'aquesta comarca no va quedar afectat pel desbordament de rius i esperen poder millorar les xifres d'ocupació de cara al mes d'agost. Un home va morir ahir el vespre a Sant Gregori. El gironès s'ha sabut avui i es va estimar amb la motocicleta que conduïa per un torrent per causes que s'investiguen. Tenia 61 anys i vivia a Girona. Freqüència a Girona. Sonia Tobert, bon dia.
Bon dia. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, l'accident es va produir cap a un quart de nou del vespre a l'inici de la carretera GIB 5313, una via local que uneix Sant Gregori amb Canet d'Adri. Per causes que encara s'estan investigant, una motocicleta va sortir de la via i va caure al torrent del Cagarot. Com a conseqüència del sinistre, el conductor de la motocicleta, un veí de Girona de 61 anys, va resultar mort.
Fins al lloc dels fets, s'hi van desplaçar quatre patrulles de Mossos d'Esquadra, dues dotacions dels bombers de la Generalitat i dues ambulàncies del sistema d'emergències mèdiques, però no van poder fer res per salvar la vida de la víctima. Esports en xarxa Bon dia, us parla Arnau Maimó. El secretari general de l'Esport de la Generalitat, Ivan Tibau, ha anunciat a la xarxa de comunicació local que l'Estat està disposat a acceptar una moratòria en les inspeccions de la Seguretat Social a clubs i entitats esportives fins a principis de 2014.
Ara, per escrit, tenim fins a final de setembre, que això ho vam aconseguir el maig. Aquí ens van dir que fins a final de setembre teníem temps de posar-nos el dia. La resposta nostra va ser que era un temps molt breu, a 20 llocs pel mig, perquè hi ha de venir a la moratòria per intentar, durant aquest temps, poder negociar un nou escenari millor per a aquesta gent. Llavors, ara sembla ser que la moratòria, verbalment ens han dit que fins a final d'any no hi haurà cap problema, ara falta que sigui això que estigui per escrit,
Tibau, que avui es reuneix amb els presidents de les federacions de futbol, bascat i natació, demana unitat a tota la comunitat esportiva per trobar solucions i igualar criteris. El secretari general de l'esport ha assegurat també en declaracions a la xarxa que Catalunya és la zona d'Espanya on les inspeccions són més severes. D'altra banda, Tibau ha denunciat que s'estan creant federacions esportives espanyoles per evitar que les catalanes siguin reconegudes internacionalment. Més qüestions de l'actualitat esportiva. Avui hi ha tres equips catalans de futbol que comencen en pretemporada. Un és el Barça, els jugadors esportistes,
Estan citats a aquesta hora a la ciutat esportiva Joan Gamper per fer-se les revisions mèdiques. A partir de demà s'entrenaran tota la setmana a doble sessió, matí i tarda. Avui també és el primer dia d'una nova temporada del nàstic de Tarragona i del Girona. I finalment explicar-vos que en Baterpolo l'Elètic Barceloneta es va proclamar i campió d'Espanya juvenil de Baterpolo. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Es preveu que en uns dos mesos s'acabi i s'obri el vial que adonim a eslluir amb el nucli urbà de Sant Just. Això depèn de la Junta de Compensació, és a dir, dels promotors privats que fan els carrers.
Segons l'alcalde, Josep Perpinyà, han tingut una actitud negativa i passiva pel que fa a l'urbanització dels carrers. Ara passa el mateix amb l'acabament del vial, però si tot va bé, estarà llest en dos mesos. De fet, sembla ser que el contractista, és a dir, l'empresa que ha fet l'urbanització per ordre dels propietaris dels solars, el banc Santander Grup Altamira, assegura que el vial ja està pràcticament acabat. Només ha de rebre l'ordre d'acabar-lo definitivament. Quan s'acabi el vial i s'obri, podrà arribar per tant al barri Sant Justenc,
el transport públic. L'opció més factible és modificar el recorregut de l'autobús L10 per fer-lo arribar al Mas Lluïc. Canviem de tema i parlem de solidaritat. Sant Just està recollint més de 10.000 euros per la investigació contra el càncer infantil en el marc del projecte de la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer. Només el sopar solidari de dimarts passat a l'hotel Esperia va aconseguir recaptar més de 5.000 euros. Aquests diners es destinaran al projecte d'investigació del càncer infantil a la sang i al moll de l'os
que lideram des de l'Hospital Vall d'Hebron. Al sopar van participar 150 persones i en total es van recollir 5.153 euros. Hi van assistir sobretot persones del sector empresarial i associatiu, autoritats polítiques de Sant Just i els convidats al doctor José Sanchez de Toledo, que és l'oncòleg que lidera el projecte del Vall d'Hebron i català de l'any 2012 i el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver.
I acabem recordant que el documental del mes de juliol aprofundiran la vida d'un poble atíop, bressol de grans corredors de llarga distància. Es tracta del documental Town of Runners, poble de corredors, i es projectarà aquest vespre gràcies a la productora Paral·lel 40. Town of Runners és la història d'un poble d'Etiòpia on han sortit tots els corredors de llarga distància que resen a Mundials i Jocs Olímpics. El documental explica les històries de tres adolescents i les poques sortides professionals que tenen, ja que a Bekoji, el poble on viuen, el camí més comú per als joves és l'agricultura de subsistència.
Town of Runners es podrà veure aquest vespre a dos quarts de nou a l'Ateneu. L'entrada costa 3 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 5 euros pels qui no ho són. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Love was once a part but now it's disappeared She told me that it's all but of the choices that you make And even when you think you're right you have to get to take But there's still tomorrow
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Yeah, we sing if it's not enough.
Fins demà!
Déu-n'hi-do, van forts. Es diuen Lost Prophets i aquest és el Last Train Home, una història que ens punxava la DJ Andrea per posar-nos les piles de cop i volta a 12 minuts ja, que són els que passen de les 11 al matí, i la temperatura que continua el seu recorregut habitual pel termòmetre. 27 graus i mig a Sant Just. La humitat, això sí, és més baixa, no fa tanta xafogor, però Déu-n'hi-do com està apretant el termòmetre aquest dilluns 15 de juliol del 2012.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatis i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Ràdio PC 98.1
La CEA es tanca el curs oficialment aquest cap de setmana, podríem dir-ho així, amb el seu tradicional sopar de lluna plena. Els darrers mesos l'entitat no ha parat d'efectivitats per als seus socis i sòcies i també per al poble. I per parlar-ne avui ens visita la presidenta de l'entitat, Romi Porredón, bon dia. Bon dia. Tanca la CEA aquest cap de setmana, com dèiem, la seva activitat, aquest dissabte, d'alguna manera, amb aquest sopar de lluna plena. Un curs que està marcat, entre moltes altres coses, pel cicle de conferències i excursions temàtiques.
Recordem-ho, el tema d'aquest any era del paleolític a la romanització. Exactament. Hi han participat molts experts, parlen d'aquestes etapes. Com ha anat? Quina valoració en fan? Les conferències han estat excel·lents, de molt alt nivell.
sempre amb una mitjana de 40 o 45 persones, i les sortides, que sempre hi ha dos modalitats, una de curta i una de llarga, doncs la mitjana és entre 50 o més. Vull dir, tothom molt content, a més és que...
pren molt de relleu el cicle perquè són conferències elevades i la gent està molt contenta. El curs ha anat molt bé, com sempre, totes les modalitats que fem, que comencem al setembre amb el sopar de motxilla, aquest any també. Aquest any hi ha la casualitat que s'esdevenen com dos aniversaris, la CEAS va començar l'any 34, per tant serà el 80er aniversari de la CEAS,
Ja hem passat 5 anys des del 75è aniversari. El temps va molt ràpid. Però aquest any volem celebrar més que el 80è, el 50è de la represa. És a dir, amb el Fulgència i Banyos, a més a més la gent que hi ha ara eren els infants i joves d'aquell moment, i n'hi ha molts, no? I llavors donarem més relleu el 50è aniversari d'aquesta represa. I es farà alguna cosa...
en principi el sopar de lluna plena ja es farà alguna mena de commemoració podríem dir aquest dissabte perdó, el sopar de motxilla m'he equivocat el començament del curs es comença amb el sopar de motxilla doncs el sopar de motxilla ja farem algun recordatori d'aquest cinquantè igual durant el curs surten altres suggeriments i llavors anirem celebrant-ho
Doncs bé, com deia, aquest curs hem fet tot el que més o menys acostumàvem a fer, la caminada popular, aquest any, per exemple, serà la trentena, caminada popular. Després hi ha les matinals, el grup veterà, també les sortides de la neu, que ara ja fa dos o tres anys que es fa i ja s'ha agafat com una nova modalitat que...
cap allà al febrer, el pessebre, la marxa de la regularitat, per exemple, i el cicle. Tot ha anat molt bé, la participació de matinals, també a la mitjana és de 30, ja hem parlat del cicle, i tot plegat a molt bon ritme. La marxa, per exemple, aquest any també va superar, es creix la participació de parelles,
i sobretot a destacar aquest any la marxa de la regularitat que hi ha hagut molta més participació de gent més jove, que això li fa molta falta a les CES.
Sí, cada cop hi ha més joves potser que s'estan animant a fer aquestes coses. Sí, i aquest any particularment hi ha hagut més joves o matrimonis amb nens ja, que aquests matrimonis eren fills dels grans, diguéssim, que llavors ja porten els fills que havien vingut en alguna marxa, doncs ara ja estan casats i tenen fills de 8, 10 anys i tal, i que entren, no?
A veure si per aquí s'endegui la renovació tan desitjada i esperada de mitjana d'edat, diguéssim, que som no tan joves. Cal d'alguna manera perseguir la tradició amb els més joves i que vagin creixent dins de les seves. Amb això, aquest nou curs, aquest 13-14,
A banda d'aquestes modalitats que ja s'han anat fent sempre, hi haurà dues noves propostes, dos nous ingeriments, que potser engresquen. Per una banda, aquestes famílies que ja tenen nens de 10-12 anys que ja poden fer excursions i tal, i llavors ja les famílies són més joves i els nens no cal dir-ho, i si ni siguen amb l'amor a la muntanya, l'amor a la natura, i això és el que es pretén,
I s'iniciarà una modalitat, això ara de cara al setembre, que són les excursions en família. Excursions en família. I bé, de moment han programat un primer trimestre, serien els últims diumenges de mes, de cada mes, i llavors els pares joves, podríem dir, amb criatures de 8 a 10, 12 anys, aquesta edat seria la que de moment endegarem l'activitat,
doncs aviam si això engresca i surt bé, no? Si surt bé, anirem fent per trimestres i a veure si queda com...
a la sortida de la neu, o altres que es van endegar fa dos anys, doncs queda com una modalitat més. O sigui, que seria, la CEAS organitzaria directament aquestes excursions perquè la gent, o sigui, perquè les famílies hi vagin amb els nens. Exacte, exacte. D'acord. Aquesta és una novetat. Una novetat. I encara n'hi ha una altra i aquesta seria més per joves, que doncs els agrada més l'emoció i...
I, per tant, seria el fet de crear un grup, que de moment en diem ser el training running, que és la modalitat de córrer, que ara està tan de moda, no?, a fer curses per diferents llocs...
no tant per competir, no tant amb l'esperit que ara de vegades es munten arreu del país de competicions i tal, sinó també mirant de fer un córrer però també aprofitant el sentit del que és la natura, el que és gaudir d'un grup dins d'un altre grup que ja és amb solera. Sí, per córrer. Sí.
I llavors també s'iniciarà al setembre. Hi haurà unes conferències prèvies per explicar aquestes dues noves modalitats al setembre. Més adreçada a joves. Sí, més adreçada a joves i a qui li agrada córrer i fer aquest tipus d'activitat.
Déu-n'hi-do, doncs veig que el curs que ve a les seves tindrà molt de moviment, activitats... Sí, a banda de tot és que ja n'hi havia un bon munt, no?, perquè... Però també coincideix amb aquests aniversaris, no?, amb el vuitantè i amb el cinquantè des de la represa de les seves, tot coincideix? Tot coincideix i, doncs, mira, hem pensat, home, ens van fer aquesta proposta del córrer, vam trobar-ho interessant perquè...
és un noi que havia estat de la CEAS, que porta l'editorial Pirineus, que es diu David Buenacassa, que ell té molta experiència i endegarà aquest grup. I després també amb un pare jove que s'ha incorporat a la CEAS, més altra gent, doncs han format una mena de comissió per aquesta altra d'excursions en família. Doncs segurament al setembre en tornarem a parlar,
I ara m'agradaria també destacar el proper curs del cicle, aquest cicle de conferències, excursions, que el curs que ve serà la Mineria Catalunya. Sí, la Mineria Catalunya. Passat, present i futur. Sí, la Mineria Catalunya, a veure, de vegades el cicle és més de natura, més històric, com l'any passat, que va ser com més d'història, del paleolític a la romanització. Aquest any s'ha agafat més l'aspecte geològic,
i s'endegarà que sembla que serà també molt interessant perquè ja a hores d'ara, ja quan tanquem el curs, tanquem la programació pel curs vinent, ho tenim ja tot el calendari fixat i distribuït. Fins al maig o al juny ja hem vist que estan totes les conferències allà.
Tot el cicle està tot ja tancat amb els conferenciants, amb totes les conferències i les excursions i tot. I també les matinals hi ha on seran perquè sempre són per diferents llocs. Sempre hi ha una al Montseny, una altra al Montserrat i arreu del territori pròxim perquè sempre es fa una sortideta
que no hagis de fer molt de cotxe a les matinals de dimenge. Per tant, aquesta primera conferència serà el dia 18 d'octubre amb en Lluís Soler, que parlarà dels minerals i les roques, la gènesi dels jaciments minerals. I el dia 20, l'excursió.
i el dia 20 l'excursió, hi ha el Santuari del Coral i la Menera, que és el Vallespí. I després, així, és un cop al mes, que es fa la conferència, els divendres, a les 8 al local, i després ja es fa la sortida, amb les dues modalitats, d'una més curta, més adaptada, per gent que no camina tant, i l'altra més llarga, i dura tot el diumenge. I com es trien els temes, els cicles?
Doncs, a veure, això el que he guanyat molt les CEES en aquests últims anys és de cada activitat que hi hagi una comissió, perquè és la manera que en petit comitè es decideixin, es parlen, es vegin els pros i els contres i tal. I doncs la matinal té una comissió de matinals, el cicle té una comissió de cicles, la caminada popular té una comissió, el butlletí...
I llavors, bé, allà en comissió es van sortint temes, no? I que no es repeteixin dos d'històries seguits, per exemple, no? I llavors es mira d'anar combinant, no? I l'any passat era història, va sortir la idea dels minerals, la mineralogia, que també és interessant, tot l'aspecte geològic del territori,
i van endegar per aquí. Llavors, bé, la gent, el mateix Lluís o el Jordi, coneixen gent, professors universitaris, perquè sempre el nivell és bastant considerable, i ja està, ja es va lligant, no?, lligant caps amb la gent, i es va fixant, i es fa el calendari per tot l'any, sí, sí. Això serà a partir de l'octubre, la primera conferència serà a l'octubre, hi haurà una cada mes? Sí.
Fins que s'acabi el curs. Exacte. Sí, sí, normalment és el tercer cap de setmana, el divendres i el diumenge. Això pel que fa al cicle. I després, cada mes, es farceix també de sortida de veterans, que hi ha un grup veterà que fa alta muntanya, de matinals, quan toqui el setembre hi haurà el sopar de moixilla i també la caminada popular, no?,
Bé, la caminada sempre és a principis d'octubre, vull dir el primer diumenge d'octubre. I bé, quan caigui el temps de posar el pessebre, que és més cap a finals de novembre, o la marxa, que és cap al maig, la neu, que és el febrer, vull dir que durant tot això el calendari ja està penjat al web de les CES, que també això és interessant, el web ja tot penjat, les excursions, el calendari, tot ben informat.
Per tant, no hi ha cap excusa si els socis o algun Sant Justenc té algun pla. No pot dir, no sé si vindrà a la conferència del maig, ja la té allà penjada. Ja està al calendari i fins i tot ho hem enviat a l'Ajuntament perquè ho incorpori a tot el calendari de l'Ajuntament, que vagi sortint el bolletí per als mesos que surt el bolletí i que es tinguin en compte les activitats perquè també
és bo que ens anem interrelacionant i mirant per no trepitjar activitats. Però això és inevitable perquè s'han just de un i dos les activitats que es van fent entre uns i altres. I abans de començar un nou curs, el que s'ha de fer és acabar l'actual, el vigent, i això serà en principi, el tancament oficial podríem dir-ho aquest dissabte,
amb el sopar de lluna plena. És un nom ja d'entrada curiós. En què consisteix un sopar de lluna plena de les cees? Se surt des d'aquí...
S'assopa a la muntanya o com va? A veure, el sopar de lluna plena just aquest any fa 10 anys, o sigui, és el desè aniversari, també és una data rodona. Justament perquè és aquesta data rodona, els que porten el sopar de lluna plena han pensat de fer-ho per aquí Collserola. I llavors consisteix, aquest any no se surt amb autocarri i tal, perquè altres vegades es podria anar fins a la Mola, per exemple. Sempre es procura...
fer una muntanya on a dalt hi hagi una ermita o així que hi hagi restaurant. Llavors se surt i s'arriba a un lloc per allà a les set de la tarda o així...
i es fa la ruta, que duré màxim dues hores o així, s'arribé a dalt al punt que hem buscat, aquest any és Can Ribes de Collxerola, i aquest any sortirem, clar, sense cotxes ni res, sinó que ens trobarem a la cadena, a la final del carrer Tilés,
i allà endegarem la caminada fins a arribar a Can Ribes. Doncs bé, el sopar de lluna plena va començar això, d'anar amb un pic, que hi hagués una ermita, amb un restaurant, que ara això s'han rehabilitat molts arreu del país, i arribes allà, estàs una estona per allí i sopes,
I a la baixada, doncs clar, com que ja s'ha fet fosc i hi ha la Lluna plena, perquè sempre es miri que sigui, que caigui molt pròxim la Lluna plena, i malgrat això, a vegades la Lluna no és tan plena, però, bueno, s'hi fa a coincidir. I enfrontals, doncs llavors ja de nit, perquè s'ha fet molt de nit, les 12 o més tard, doncs es torna a fer tot el recorregut fins a l'autocar. Aquest any serà, doncs, fins una altra vegada aquí Sant Just, no? D'acord, sí, que a l'autocar sí que...
Hi haurà un autocar esperant a la baixada? No, aquest any no, aquest any no, perquè es fa aquí mateix i es parteix del carrer Tilès, que és com si anessis a la penya del Moro, del final del carrer Tilès. Però els altres anys, normalment, com que t'havies de desplaçar arreu, es posava l'autocar, arribaves en un punt i feies el recorregut fins a tal ermita i tornaves a baixar, que s'ha fet a diferents llocs. Ja dic que aquest any és el desè, el desè aniversari.
I es pretén fer alguna cosa molt especial per ser el desaniversari o el de cada any?
Sí, és a dir, la ruta igual... És una ruta diferent, potser, però... Sí, perquè és més per aquí Collserola, però sí, el sentit és, diguéssim, més cloure una mica tota l'activitat de les Cees, gaudint d'una lluna plena, una trobada de sopar i d'harmonia, sobretot, i molt de caliu, no? I ja està, i fins al curs vinent, no? I es poden fer inscripcions o ja s'estan tancats?
A veure, en principi era el dijous. Era el dia 11 que s'acabava. El dia 11 que s'acabava. Ara no sé si, com que aquest any també és més obert, perquè tampoc no hi ha tant tancament d'autocar, no? Doncs es pot encara inscriure. D'acord, si de cas hi ha alguns telèfons de contacte a la web. Sí, a la web també, sí, sí. Si la gent vol trucar, vol informació, vol dir, escolta, encara em puc apuntar, doncs sempre pot trucar. Sempre pot trucar, sí, i tant i tant. Sí, sí.
Doncs avui hem... Una cosa que us volia dir, perquè aquest any una de les coses que s'han fet és una exposició, perquè el bolletí feia 300 anys,
i 300, perdó, 300 anys, 300 butlletins, i amb motiu d'això es va fer una exposició dels dibuixos, que són una meravella, tots fets amb A i tal, que ja es va fer, i aquesta exposició ara actualment està en el mil·lenari, diguéssim, en una sala d'allà al mil·lenari perquè ens la van demanar. I per les festes de tardor també ens l'han demanada al CIM,
I estarà, doncs, també tot un mes al cim, perquè és una exposició molt... Està rotant ara per Sant Jus, i val la pena. I val la pena perquè està molt ben feta, tot l'equip del Bulletí ja ha esmerçat molt de temps, molt de cura, molt bona tria, i, a més, amb molta qualitat i molt digna, diguéssim.
Doncs hem volgut comentar avui tota l'actualitat de les CES, el que ha estat aquest curs, la valoració que en fan des de l'entitat, el que serà el curs que ve amb la seva presidenta Romy Porredón. També anirem parlant al llarg del curs, de tot el que hi haurà, perquè ara acaba el curs, però bé, el curs que ve hi haurà molta història, sobretot aquest 50 aniversari des de la represa de les CES. En fi, moltíssimes coses que també comentarem a partir del setembre i avui li donem les gràcies per estar aquí amb nosaltres. Gràcies. A vosaltres. Que vagi bé. Bon dia.
Fins demà!
I'm walking on air. I never thought I could feel so free. Flying away on a wing and a prayer. Who could it be? Believe it or not, it's just me.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs abans, fins i tot cançons que formaven part de la sintonia o d'una banda sonora d'una sèrie televisiva arribaven a èxit mundial, com és aquest Believe It or Not, una història que sonava a principis dels 80 aquí al nostre país, a Catalunya, a través d'un serial que es deia El gran heroi americà, American Greatest Hero.
La interpretava Joyce Carburi, la compartíem amb tu des d'aquí, des de la sintonia del just a l'estiu. Passen ja 4 minuts de dos quarts de 12 del matí. Al tanto, amb la temperatura, ara us espantareu, tenim ja 29 graus a Sant Jús, la humitat és d'un 43%. Això vol dir que tenim una temperatura de sensació en aquests moments al nostre municipi de 32 graus. Si esteu a casa, fresquets, a l'ombra, i heu de sortir al carrer, hidrateu-se.
Continuem amb bona música. Ells són els East Young i ens porten això que porta per títol Starting Again.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
I aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar de cuina amb la Carme Amador. Molt bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, què tal? Com estàs? Bé, a punt per ficar-nos cap a la cuina. Mira, l'altre dia aquí en el forn del carrer... Quin és el carrer? Ara no em surt el mercat, el carrer... Com es diu? El carrer del mercat, no. El carrer del mercat, però el carrer... No, quines tonteries? Bé, és igual.
En tot cas, sí. Aquí, davant de la botiga de vins, del celler de Can Mata, com es diu? Al carrer... Al carrer Raval. Al carrer Raval, perdona. Ui, ara se m'ha fet una tonteria aquí. Bé, doncs hi ha un forn que és el Vilaseca, que em va recordar, tenen una cosa que em va recordar que jo ho havia fet bastant, que són els bolabans. Bolabans, saps allò que és d'aquelles coses rodones que són de pasta de full,
I jo jo dic, ostres, quant de temps fa que no he fet això. N'hi ha de petitets i n'hi ha de grans. Molt bé. I amb els grans està molt bé perquè pot, amb tot el que us diré, podeu fer un plat molt simpàtic. A veure. Agafeu un per persona. Sí. O dos, depèn d'entrapador que sigui, no? Feu, agafeu una lleoneta de xampinyons. O xampinyons frescos. Sí. Els escorreu bé, els hi traieu l'aigua. Butxernons.
que es venen també secs o en pot. És que avui en dia hi ha de tot. Sí, sí. Ho escorreu, passeu també tot per la paella que deixi anar aquella miqueta d'aigua. Amb una tasseta poseu una miqueta de llet amb una miqueta de maicena. Barregeu tot això i ho coueu amb una paella. I es n'anirà fent una massa com si fos un relleno de...
Pels canelons o una cosa d'aquesta. Sí, un farcit. Un farcit. Força xampinyons, que es noti, perquè és un plat que tota la base és els xampinyons i els butxernons. I la beixamel aquesta que hem fet. O sigui, la llet amb maicena, sempre dic que la farina està molt bé, però és un problema perquè es fan grumolls. És més difícil. No, sempre... S'ha de tenir una mica més de... Els nostres oients diran que pesada està amb la maicena, però és que és veritat.
i a més la farina s'ha de coure perquè si no se't senta molt malament que alguna vegada també ho he dit, és molt indigesta ara si tens temps per estar mitja hora allà a remenar la beixamel, cap problema ho barregeu tot ho tireu dintre la bol avant poseu una miqueta de formatge ratllat per sobre ho poseu 5 minutets al forn i ja m'ho diràs
És una cosa exquisita. Home, i a més a més és molt atractiu, no?, perquè és una mica diferent. Molt bé, i a les nanos els encanta. I quan ho vaig veure vaig dir, oi, quants anys, perquè jo ho havia fet molt. I ho podem fer de qualsevol cosa, no? Amb peix, amb peix, perquè si vols, en vez de botxar-nos. És a dir, per fer alguns ingredients que costin més. Mira, pots posar el peix així desfet, una miqueta, que l'abolleixes, o una miqueta de bacallà, si vols. Hi ha moltes maneres de rellenar-ho, i sempre amb la beixamel com a cos. Molt bé. Com a cos, que això li dona una... i que surti per fora. Consistència, no? Una consistència i és molt agradable a la vista.
Perfecte, doncs mira. És una cosa que vaig recuperar, pot ser amb tonyina.
Segons l'època també, no? Agafes una llauna de tonyina, la desfasso i una amb els butxernons i amb els champinyons. Vull dir, ho omples bé i ho tapes, que porta la tapeta per tant bé, que ho han tallat, saps? I allò que està riquíssim. I quan ho vaig veure vaig dir, mira, això ho recomanaré. Veus que bé? Doncs perfecte, Carme. Bona recepta. I tornem demà més coses. Gràcies, bon dia.
I never meant to be so bad to you One thing I said that I would never do A look from you and I would fall from grace And that would wipe the smile right from my face Do you remember when we used to dance? And incidents arose from circumstance
Bona nit.
The heat of the moment The heat of the moment The heat of the moment Showed in your eyes
How many nights you sit beside the phone What were the things you wanted for yourself Teenage ambitions you remember well It was the heat of the moment Telling you what your heart meant The heat of the moment Showed in your heart
It was the heat of the moment Heat of the moment Heat of the moment Showed in your eyes
Trots de cançó que sonava ara ja fa molts anys, exactament el 1982. Això se li va anomenar Superbanda. Van agafar personal de diferents grups d'actualitat a principis dels 80, com podien ser King Crimson, el grup Yes o Emerson, Lyke & Palmer, i van ajuntar-ho, fins i tot els The Bagels també hi eren presents, van ajuntar diferents personatges de cada grup i van fer aquesta història que es va anomenar Àsia i que va tenir un període realment important entre el 81 i el 86, amb cançons com aquesta, The Heat of the Moment...
Als 98.1 de l'AFM tens tota la informació local amb bolletins horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber què passa a Sant Just. Ràdio d'Esvern. Ens agrades tant tu. Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Ràdio d'Esvern Ens agrada estar amb tu
Bona nit!
Doncs aquí teniu aquest I Love It, una història que s'editava l'any passat, el 9 de maig del 2012, un duet suec amb la col·laboració d'una noia britànica anomenada Charlie XCX.
Editaven aquesta cançó que es deia I Love It i que és el tercer single d'aquest duet femení suec que triomfava l'any passat en el seu país però que aquest 2013 ha arribat amb molta força al nostre país amb aquest I Love It. Only now it's gone I can see the end See for what it was And start another day All the liberty you took
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I feel nothing when you cry. I hear nothing seen on me to reply. I can smile and turn away. Come over here so you can see me walk away and celebrate the end of night.
Aquí teniu el final de la nit. És el segon single que es treu Dido, aquesta cantant anglesa que ho editava aquest passat mes de maig des de l'àlbum d'Estudy Girl Who Got Away.
Una història que ens porta una miqueta més a prop del punt horari de les 12 del matí, aquí, als 9.8.1 de la freqüència modulada.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Uh! Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap d'escuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap boc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Seguim amb tots vosaltres, tan sols 5 minuts i són les 12 del matí, 29 graus de temperatura a Sant Just d'Esvern i la música que continua sent la gran protagonista. Ho fem amb una gran balada de l'any 1985 amb Corey Hart i aquest Never Surrender.
Just a little more time is all we're asking for Cause just a little more time could open closing doors Just a little uncertainty can bring it down
Bona nit.
No one can take away your right to fight and to never surrender.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs amb aquest Never Surrender de Corey Hart nosaltres arribem al punt i final d'aquesta segona hora del Just de l'Estiu. Un programa que us acompanya cada dia de dilluns a divendres i de 10 del matí a 1 de la tarda. Never Surrender des del 1985 i des d'un àlbum que portava per títol Boy in the Box. Són les 12 del matí, moment de connectar amb les notícies de la xarxa. Tornem després de la informació. Fins ara mateix.
Són les dotze Notícies en xarxa
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. 3.000 hectàrees de cultius s'han fet malbé aquest cap de setmana per la tempesta de pedra i vent a les comarques de Lleida. La zona més perjudicada ha estat al Carràs, a la comarca del Segrià. De les 3.000 hectàrees afectades, 2.000 són d'arbres fuiters amb camps en què tota la collita ha quedat pràcticament perduda. La tempesta també ha fet malbé un miler d'actàrees de conreus extensius, sobretot de panís.
El director general d'Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, ha fet balanç aquest matí des de la zona i des d'allà també ha defensat la instal·lació de xarxes antipedre com a únic sistema per protegir els camps de Conreu en ple debat sobre l'ús del llodur de plata.
Nosaltres estem demostrant que el que funciona científicament i diàriament ho estem veient durant aquesta setmana són les arces antipedra. El llodur de plata, doncs bé, no ho sabem científicament si realment funciona o no funciona, perquè hem tingut inclús les... si estàs instal·lant llodur perquè vinguin les tempestes, diguem d'aquí de l'Aragó i te venen d'un post o te venen d'artesa de segre, com a més l'altra vegada, no ens haguessin funcionat.
La Diputació de Lleida vol organitzar per aquesta setmana una reunió entre alcaldes dels municipis d'aquesta zona, pagesos i membres d'organitzacions ecologistes per debatre l'ús de llodur de plata per dissoldre les tempestes de pedra per cerca protecció civil. Ha rebaixat aquest matí a fase de prealerta al Pla i Nuncat, tot i que demana precaució per les tempestes que encara poden caure aquesta tarda al Pirineu i Prepirineu.
El president del grup del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, acusa l'alcalde de la ciutat de submissió absoluta envers el govern de la Generalitat i assegura que aquest és un dels motius pels quals el PP no dona suport als pressupostos d'aquest any. Fernández Díaz assenyala que la Generalitat deu 32 milions d'euros a la ciutat de Barcelona en impostos municipals.
i que la major part d'aquests diners, 28 milions d'euros, corresponen a l'IBI, l'impost de béns immobles que alguns edificis a titularitat pública no paguen, com el de la Conselleria d'Economia. Entre els departaments de la Generalitat que no paguen l'IBI a Barcelona hi figura la pròpia Conselleria d'Economia i Finances. Quin exemple? L'alcalde tria si un barceloní és la seva obligació. D'altra banda, si un barceloní no paga els seus impostos municipals, li embarguen. Si tu no pagues una multa de trànsit, t'embarguen al moment. Ah, però si és la Generalitat,
El senyor Artur Mas té patente de corso, i en aquest cas li permetem que no pagui els seus impostos municipals. Per què? Hi ha una certa exemplaritat, és una absoluta exemplaritat per part d'administracions. I quan interessa sí que hi ha diners.
Alberto Fernández Díaz ha criticat algunes despeses previstes a la ciutat com els 12 milions d'euros que costarà el manteniment anual assegurat del Museu del Disseny Hub de Barcelona. Avui s'acaba el termini perquè les persones que tenen participacions preferents i deute subordinat de bànquia sol·licitin el procés d'arbitratge per recuperar els seus diners. L'arbitratge, que és gratuït, no exclou...
les reclamacions per via judicial. Fins ara ja són gairebé 3.000 els afectats per preferents i deutes subordinats d'aquesta entitat que han pogut recuperar els seus diners. En principi, la data límit per demanar l'arbitratge s'havia fixat en el 30 de juny, però es va ampliar fins aquest dilluns davant la lleu de peticions. Divendres passat es va acabar el termini per als afectats de preferents de candidat.
Catalunya Banc, en aquest cas més de 17.000 persones van presentar reclamació. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home acusat d'una desena de trecaments a entitats bancàries del Vallès Oriental, l'Occidental i el Barcelonès. Segons han fet públic avui, els Mossos el van arrestar la setmana passada. El detingut té 42 anys i és veí de Mollet del Vallès. El presumpte lladre actuava sempre sol i s'emportava quantitats d'entre uns 600 i 1.000 euros.
La investigació va començar a arran de diversos atracaments fets amb arma de foc en bancs i caixes des de finals de maig. L'anàlisi del contingut de les denúncies ha permès als agents determinar que es tractava del mateix home. El jutge l'ha enviat a la presó.
Bon dia, us parla Arnau Maimol, secretari general de l'Esport de la Generalitat, Ivan Tibau, anunciat a la xarxa de comunicació local que l'Estat està disposat a acceptar una moratòria en les inspeccions de la Seguretat Social a clubs i entitats esportives fins a principis de 2014.
Ara, per escrit, tenim fins a final de setembre, que això ho vam aconseguir el maig. Aquí ens van dir que fins a final de setembre teníem temps de ficar-nos al dia. Clar, nosaltres vam... La resposta de la nostra barça era que era un temps molt breu, a 20 i la costa al mig, perquè hi ha de venir a la moratòria per intentar, durant aquest temps, poder negociar un nou escenari millor per a aquesta gent. Llavors, ara sembla ser que a la moratòria, verbalment ens han dit que fins a final d'any no hi ha d'haver cap problema, ara falta que sigui això que estigui per escrit,
Tibau, que avui es reuneix amb els presidents de les federacions de futbol, bàsquet i natació, demana unitat a tota la comunitat esportiva per trobar solucions i igualar criteris. Més qüestions de l'actualitat esportiva. Avui hi ha tres equips catalans de futbol que comencen pretemporada. Són el Barça, el Girona i el Badalona. El Barça ho farà sense Thiago Alcántara, que ha fitxat per el Bayern de Múnich. D'altra banda, l'Espanyol avui marxa cap a la Vall d'Aran per seguir fent la pretemporada. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. S'ajorna l'actualització progressiva del valor cadastral a Sant Just. L'equip de govern ha decidit aturar aquesta idea per les últimes decisions del Consell de Ministres. Segons la sessió de fa dos divendres, els municipis que facin l'actualització progressiva
hauran de baixar els tipus impositius. Això vol dir que haurien de pujar els impostos, cosa que contradiu la voluntat del govern de Sant Just de cara a l'actualització. L'Ajuntament de Sant Just va decidir sumar-se a l'actualització progressiva del valor cadastral en 10 anys, però no volia pujar els impostos. Era un compromís que havien adquirit des de l'equip de govern, però fa dues setmanes el govern central va anunciar que això no podria ser. Per tant, el govern santjustenc demana temps per decidir què farà. També s'ajorna la trobada amb la ciutadania que volia fer l'equip de govern aquest mes per explicar en què consistiria.
Més qüestions, avui és últim dia per apuntar-se al curs per l'obtenció del carnet de conductor de Carretilles, que organitzen demà el Casal de Joves i l'Institut Català d'Ensenyament Industrial Licei. És una sessió que s'impartirà demà dimarts al matí de 8 a 3 al centre de Licei, al carrer Santa Eulàlia 125 de l'Hospitalet. És un curs subvencionat al qual només es poden inscriure persones, residències en just i costa 75 euros. Les places són limitades i, com dèiem, avui és últim dia per inscriure-vos al casal o a través del link que trobareu al Facebook o al web de l'equipament.
I acabem recordant que el sopar de lluna plena de la CEA es tancarà oficialment al curs de l'entitat. Serà aquest dissabte al restaurant Can Ribas de Santa Creu Dolorda. És el desè aniversari d'aquesta activitat. I de cara al curs que ve, l'entitat excursionista prepara també celebracions d'aniversaris i un nou cicle temàtic de conferències i sortides. El curs que ve girarà en torn del cicle La Mineria a Catalunya, passat, present i futur. La primera xerrada serà el 18 d'octubre amb Lluís Soler. I abans de començar un nou curs, s'ha de tancar el vigent i per fer-ho, la CEA es organitza el seu sopar de lluna plena
Aquest dissabte, les persones que hi participin aniran al restaurant Can Ribes de Santa Creu d'Olor de dissabte. El punt de trobada serà la cadena del final del carrer Tilès a dos quarts de vuit del vespre. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jòs Notícies edició migdia. Fins aleshores sempre podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com, per mantenir-vos informats. Que vagi bé. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí teniu una combinació força interessant. D'una banda, Will I Am, dels Blackstreet Boys.
I els scripts, no, no. I ara, l'HP's, perdó, perdó, que ens hem confós, ja ens han mirat malament tota la redacció. I els scripts, amb aquest Hall of Fame, una història que compartíem amb tu des d'aquí, des de la sintonia de Ràdio d'Esvern. Tres minuts i arribem a un quart d'una del migdia. Seguim amb tu, seguim parlant d'històries interessants, si més no. Aquest estiu torna la Ludoteca d'Aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits.
Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses de lloc més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. L'olor de cafè dels matins quan em neu amb tu.
Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar. I penso en tu a cada moment, des que el sol treu el cap pel tagamenent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit. Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa però encara tens temps de
Música Música
I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars
Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu.
La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidians. Em quedaré amb tu per sempre a la vora de la primavera que despleguis generós a cada pas. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu.
Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Doncs aquí els teníeu, els catarres. Jo vull estar amb tu. Amb ells superem el punt d'un quart d'una del migdia. Aquí a la sintonia de Ràdio d'Esvern, els 9.8.1 de la FM.
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit.
Un grup britànic que es formava l'any 1982 i que el 86 arribava al número 5 de les llistes britàniques amb aquest too good to be forgotten, són les Amazulu. Nosaltres continuem, seguim amb tu ara en un espai d'aquests que ja t'hem anunciat al començar el programa, aquests invents que sempre ens porta la Lear Danui.
La màquina del temps. I aquesta sintonia ens indica que cada dijous a aquesta hora el que fem és descobrir algun dels invents que ha marcat la nostra història quotidiana, la nostra vida quotidiana.
I ho fem amb la Lea Ardenoui. Molt bon dia, Lea, què tal? Bon dia, Carme. Avui ens n'anem més a prop. La setmana passada anàvem cap al 1500 i avui, de fet, no recorrem gaires anys, eh? No, no fa ni cent anys. No, què ni cent anys? Fa molt poc, fa 60 anys, de fet. Sí, sí, exacte. Ens n'anem en concret? Doncs fa 60 anys, doncs el 1953. Per parlar de la revista mensual d'entreteniment...
per adults, que conté fotografies de dones nues, articles de moda i d'opinió o productes de consum. Avui parlarem del Playboy. Fem servir la música repetent, eh? Exacte, estem baixos de novetats que vinculin música i tot aquest món. O tirant sempre cap a un cantó. També és veritat.
A veure què ens descobreixes la setmana que ve, Lea. La setmana que ve serem més tradicionals. D'acord. Doncs avui, exacte, parlem d'aquesta revista molt famosa. Molt, moltíssim. I que té, doncs, aquest any ja ho celebrarà el 50 aniversari, llavors. 60è. 60è. No és tan especial. Per això l'hem escollit.
Doncs bé, si hem de parlar de Playboy, hem de parlar del seu fundador i editor en cap, en Hugh Hefner. Allà als Estats Units, molt conegut, aquí també moltíssima gent el coneix, però encara hi ha gent que diu Hugh Hefner, què és? Doncs bé, en Hugh va néixer el 9 d'abril del 1926 a Chicago i va ser educat en el sí d'una família estricta, conservadora i molt religiosa. Un fill pròdic, no? Perquè d'una família així et surti un noi que fa el Playboy.
En Hugh, conegut col·loquialment com Hef, tenia un somni, I have a dream, volia crear una revista a la que titularia Stag Party, que en anglès s'utilitza per parlar d'una festa d'homes sols, d'aquestes que van molt ben arreglats, beuen i fumen prunes. Només homes basculins. Sí, clar, festes d'aleshores. El 1953, doncs, quan només tenia 27 anys, en Hugh va aconseguir treure el primer número de la seva revista. Això sí, amb molt d'esforç,
i un préstec monetari dels seus amics. Molt bé. En aquells moments... Micromecenatge, se'n diu ara. Sí, exacte. En aquells moments era el director d'una altra revista anomenada, atenció, Children's Activities. Ah, mira. No s'assembla gaire, eh? No, però suposo que li donaria unes bases. Activitats infantils i després creia el Playboy. Però sí, li va donar la base de com funciona una revista realment. El títol previst per la revista era, com hem dit, Stack Party, però van trobar que ja existia una altra revista anomenada Stack.
Per tant, van haver-lo de canviar, perquè si no seria el mateix, més o menys. En Hefner i Leldon Sellers, que és el cofundador i vicepresident executiu, es van unir i van deliberar sobre un possible nom. En Sellers va ser, precisament, qui va acabar suggerint el nom de Playboy. Atenció al per què.
A veure... Li va venir al cap el nom de la companyia de Chicago on havia treballat la seva mare. Playboy Automobile Company. Què dius? Molt bé. Curiós, perquè a més ara tots associem a Playboy justament a aquesta revista o tot el que implica. Estava encara descontextualitzat segurament a aquella època. Ve de Playboy Automobile Company. Realment ara potser aquella companyia ho ha tancat o ja no es diu així. Però bé, Playboy tenia un to juganer...
però en un context on hi cabien la llibertat d'expressió, el periodisme seriós i la literatura. No són tòpics, era cert en aquella època. Si més no, aquesta va ser la idea inicial del fundador. Ara, a vegades, les coses han anat canviant tot i que realment sé que hi ha articles d'investigació encara. És com l'interviu, no? Sí, exacte. És una idea semblant. Sí, és que interviu veu de Playboy. Amb el Playboy va aparèixer una nova visió sobre com tractar la sexualitat en la vida dels nord-americans
Hefner va ser el veritable precursor de l'erotisme gràfic a principis dels anys 50. Era un moment en què els nus, o la gent despullada, estaven relegats a les revistes marginals i semiclandestines. Ell va reivindicar la sexualitat humana. Normalment de dones, no tot és perfecte, però bé, sí que és veritat que va fer una gran tasca. En Hefner no les tenia totes, per això, i no estava del tot segur que pogués haver-hi una segona edició de la revista.
Per aquest motiu, la primera edició publicada no va tenir data. Però malgrat les inseguretats del director, el llançament va ser tot un èxit. Es va vendre sense problemes en poques setmanes i va tenir una tirada inicial de 53.991 revistes. Déu-n'hi-do, eh? Que per l'època està molt bé. I can't wait.
Doncs amb el Marvin Gaye de fons i aquest sexual healing parlem ara de la imatge corporativa, que també és un dels grans ques de Playboy. Sí, el famós logo d'un conill amb una corbata elegant va ser dissenyat per en Art Paul per la segona edició de la revista, la primera encara no hi apareixia. Des d'aleshores apareix a cada número. En Hedner diu que va voler que fos un conill perquè despertava simpatia
i perquè la imatge es veia jugant, era coqueta i elegant. Tenia tot això, el conill. Playboy va gaudir del triomf immediat, com ja hem dit, principalment perquè en Hefner havia comprat una fotografia per la portada de l'actriu Merlin Monroe, despullada. Clar, la fotografia, que està feta abans del seu èxit a Hollywood, va ser utilitzada com el desplegable de la seva primera edició,
Evidentment, Monroe ja era una estrella en el moment de la publicació, per tant, us podeu imaginar l'èxit que va tenir la revista. L'actriu del moment surt a la porta, al desplegable de la revista, despullada. Un bon ganxo. Tothom volia comprar-la. Aquesta primera edició també va incloure una editorial escrita pel mateix Hefner en què s'exposava la filosofia de la revista. Així doncs, la Merlin va ser la primera playmate.
I a veure, perquè pels que no som entesos, què és una Playmate, Alia? Doncs una Playmate és aquella model que apareix a la revista, assenyalada com a tal, de forma mensual. A l'article sobre la Playmate del mes, perquè és mensual la revista, s'inclouen fotografies de la model despullada i un pòster central conegut com a Centerfall, així com una breu biografia, perdoneu,
i una fulla de dades en què s'inclouen l'alçada, l'aniversari i una breu presentació. Per tant, al final de l'any hi ha 12 Playmates i sempre se n'escoll una, que és la Playmate de l'any. Més de 600 dones en tots aquests anys han estat Playmates des del segon número de la revista. Avui en dia una Playmate cobra al voltant de 25.000 dòlars per l'article. No està malament. Que no està malament, exacte. A més, se li dona un cotxe i, en cas de ser escollida la de l'any,
100.000 dòlars més. Un milió. Un milió, perdó. Oh, no, espera, no ho veig bé. Quants euros hi ha? No, 100.000. 100.000? 100.000 dòlars, sí, em semblava massa un mil. Ah, m'he enganyat. 100.000 dòlars en cas de s'escollida la de l'any. La filosofia, doncs, de la revista és escollir dones que semblin la noia del costat de casa, no? Girl next door. Maques, però no necessàriament glamoroses. Han de ser, doncs, dones de diferents estrats socials, professions, països i antecedents.
La revista, doncs, motiva a les dones que ho vulguin ser enviar fotografies per ser considerades. Ah, sí? Sí, sí. Fins i tot incentiva els lectors a enviar fotos de les seves nòvies o esposes, que dius com siguin un robot. Els fotògrafs de Playboy i en Hugh Hefner, en persona, són qui decideixen qui serà la candidata afortunada cada mes. A més a més, el fundador és qui escull la Playmate de l'any i regala als lectors subscrits una nina que la representa. Marketing, eh? Sí, sí, totalment, totalment.
Per tant, rectifiquem el que dèiem abans. La Merlin Monroe no va ser la primera Playmate. Clar, ella no va ser escollida. No ho va proposar ella. A ella li van comprar unes fotos i les van posar allà. Per tant, la primera Playmate sí que va ser la Margie Harrison, que va ser mig gener 1954.
Per tant, estem encara al principi dels principis, eh? El primer any de tot plegat, l'any 53. L'any 53, la revista va gaudir d'una gran popularitat entre els homes, bàsicament, dels Estats Units, mantenint publicacions mensuals des del gener dels 54...
Fins als nostres dies amb dones boniques, semidespullades o despullades completament, amb posicions elegants i força suggerents. Cal dir, però, que tot i que l'èxit també va tenir un gran nombre de detractors dels grups més conservadors i protectors de la moral ciutadana, com ja deia, perdó, tot i l'èxit també va haver-hi detractors, en aquest sentit, que evidentment als Estats Units la moral conservadora és important. I van acusar, entre altres coses, el fundador d'explotar la bellesa femenina pel seu benefici personal.
Home, doncs, sí, una mica. D'alguna manera és el que vivia, no? Sí. En Hughes es va fer famós, també, quan als anys 60 va dirigir el seu imperi des del gran llit de la mansió Playboy, ubicada a Chicago. Tots coneixem la mansió Playboy. El gran magnat era amo d'una cadena de clubs nocturns atesos per noies disfressades sempre de conilletes, bunnies, les bunnies, i d'altres negocis com casinos i hotels. Va ser justament en aquella època quan es va realitzar Playboy's penthouse,
una sèrie setmanal de televisió on apareixia ell amb un munt d'amics de la revista, com per exemple el còmic Lenny Bruce o Ella Fitzgerald, fins i tot. Que sentim de fons. Sí. Realitzant entrevistes a personatges públics. O sigui, és que realment hi havia l'altre vessant d'opinió, de parlar de política, parlar de temes que potser en altres revistes no es podien tractar. Era la seva manera de rebel·lar-se contra el politanisme i a favor dels plaers de la vida.
Per tant, en Hefner va ser un precursor, un defensor de les llibertats individuals, un activista de la igualtat racial. Simpàtic, no? Cau simpàtic, no? Sí, cau simpàtic. A més, en aquella època, això que et deia ara, als anys 60, en un dels seus clubs del sur dels Estats Units, va actuar un humorista negre davant d'un públic blanc, al qual li van seguir molts altres. Això no era normal. Malauradament, encara hi havia molts problemes racials als Estats Units, i n'hi ha.
Va realitzar també entrevistes i va mostrar el seu arrecolzament a activistes dels drets afroamericans com Martin Luther King o altres pacifistes. Per tant, és cert que tenia uns ideals importants. Tot i el seu imperi, als anys 70 les coses van començar a anar-li malament. La sortida del mercat de revistes com High Society, Penthouse o Hooslet, fundada per Larry Flynn, conegut també, va ser una competència molt dura.
Es van començar a tancar els clubs i els locals i no va ser fins que en Hefner va decedir les regnes de la seva filla Christi que el negoci va tornar a recuperar-se. Amb la direcció, precisament, de la filla, aquesta va estendre la seva línia comercial al món del cinema, al vídeo, a la cibernètica, convertir-se en una sòlida i moderna corporació. Es va adaptar als seus temps, segurament. En Hefner s'havia quedat una mica estancat en el passat.
Evidentment, la seva dedicació i èxit de la revista, en Hefner, va provocar que es divorciés de la seva primera dona, la Mildred Williams, amb qui va tenir precisament la Christy, l'actual presidenta, i en David. I després d'ella va tenir diverses nòvies, totes molt més joves que ell, i totes playmates o conilletes. Quina casualitat. Una d'elles va ser la Kimberly Conrad, amb qui es va casar el 1989. Aquest fet va ser celebrat amb una edició especial per a col·leccionistes de Playboy, on la nòvia apareixia en diverses posicions i nus al llarg de 93 pàgines.
Mare meva, Déu-n'hi-do. Sí, ell tenia 63 anys i ella 25. A cap de 9 anys es van separar, no? I ja va madurar. Tot i que van tenir dos fills, també. Bé, aquesta ha sigut una mica la vida del Hefner al llarg dels anys, no? Intensa. Anar tenint nòvies i totes playmates fins que fa poc, ara, amb 85 anys, fa uns dies, bueno, fa un parell d'anys, crec,
Es va intentar casar amb una playmate també, que al final la va deixar. Ara s'han casat, vaig llegir fa molt poc. I bé, Hefner, a més a més, encara diu que és actiu sexualment i gaudeix amb les nòvies que té i està considerat, diuen, la persona amb més activitat sexual del segle XX. Ah, sí? Sí. Déu-n'hi-do. També es diu que continua escollint ell la playmate del mes amb l'edat que té i continua, és una cosa com molt seva.
I finalment, per acabar, dades curioses, o una dada curiosa, un 40% dels subscriptors de la revista són dones. Ah, home, doncs, sí, sí, això em sorprèn. Sí, sí, sí, que és curiós. I bé, dones que han passat entrevistat o amb el pas dels anys i han entrevistat a personatges com Fidel Castro...
Malcolm X, Bertrand Russell, Salvador Dalí, Martin Luther King, com ja hem dit, George Wallace... Molt variat. Orson Welles... John Lennon, no? Sí, John Lennon, molts, molts. I a ser agafat, no, no? Realment, diguem que és bastant variat. Sí, hi ha hagut aquests personatges i després com a famoses despullades, doncs, des de Drew Barrymore, Charlize Theron, Darlene Hannah, Madonna, Nancy Sinatra... O sigui que han passat per allà, per Playboy, moltíssims...
coneguts, famosos, del món cultural, del món polític, dels Estats Units i d'altres llocs del món. I fins ara, i continua. Doncs mira, avui hem descobert una mica més d'on surt, quin és l'origen de la revista Playboy. Una revista que va originar una mica les que existeixen ara. Va ser la precursora. Exacte, realment. Per això n'hem volgut també parlar.
Aquest any fa 60 anys. Gràcies, Leia, i fins la setmana que ve. Adéu. Que vagi molt bé. Bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Life's a game made for everyone And love is a prize
Fins demà!
Fins demà!
Ell era Avicii amb aquesta història que porta per títol Wake me up! Ràdio d'Esvern Ens agrada estar amb tu
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema. Ràdio Cosset, 98.1.
I aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar de literatura amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. I parlar, doncs, en primer lloc d'un llibre una mica més ampliament, que és avui Todo lo que era sòlido, d'Antonio Muñoz Molina. Antonio Muñoz Molina, sí que és un essaig.
És un assaig directe, una reflexió narrativa i testimonial amb propostes d'acció concretes per avançar des de l'actual deteriorament econòmic, polític i social cap a la realitat que ens agradaria tenir. Partint de documents periodístics i de la tradició literària, escriu amb raó i respecte perquè el coneixement de les coses és l'únic camí pel canvi social.
Testimonis d'una època en la que encara no existien drets que ara estan perillant Ens recorda que res, res és per sempre Hi ha, per exemple, en el llibre un passatge que em ve ara a la memòria que és, ell viu a Nova York està a l'Institut Cervantes de Nova York des de fa molts anys que viu ja als Estats Units i en el llibre diverses vegades fa referència a això
que les vegades que han anat tornant d'Estats Units en viatge han anat veient la degradació d'Espanya. Llavors hi ha un moment en què, al sortir del metro, sempre em trobava amb un imponent edifici d'aquests supermoders on tota la façana es convertia en pantalla, on sortien les xifres de Wall Street i on feien projeccions publicitàries.
era l'edifici de l'Eckman Brothers. I un dia, al sortir del metro, aquell edifici s'havia fos. I mai més ha tornat a lluir. Per això que ell ens recorda que res és per sempre, i que qualsevol dret pot desaparèixer i que pel mateix motiu no hi ha cap destí que estigui escrit. Aquest assaig ens convoca...
que fa falta una serena rebel·lió cívica i ens apremia que hi ha coses que són inaplaçables. Per tant, una bona reflexió, no? Sí, sí, sí, indubtable. Molt des de la raó, des del seny, suposo. Sí, a més, a més, jo havia altres llibres de Muñoz Molina que havia llegit també, que eren, sí, també més aviat era essaig de novel·la, no recordava llegir res d'ell,
I sempre són llibres d'aquests que t'il·luminen, en certa manera, i que et fan... Voldries fer alguna cosa més del que fas realment per solucionar segons quines situacions. Doncs ho trobem en aquest Todo lo que era sòlido, que ha escrit, com dèiem, Antonio Muñoz Molina, és la primera recomanació d'avui. Tenim més qüestions, però més novetats, no?
Sí, ara entrem amb els llibres que encara no hi són a la llibreria, però que hi seran en aquesta setmana. Exacte. Comencem per No maltractis. Sí, del Bernardo Stamateas. Aquest és un autor de llibres d'autoajuda i creixement personal. Ell és llicenciat en psicologia. Sí, com a llibre conegut d'ell hi ha el de gent tòxica i emocions tòxiques.
Són els llibres que més difusió han tingut d'ell. En aquest llibre ens parla del maltractament verbal creixent en tots els àmbits en què ens desenvolupem. I les tècniques descrites són molt conegudes. Com que ens guarim parlant i quan al nostre interior hi ha un veritable desig de relacions...
amb el nostre entorn, és quan realment aconseguim treure una certa acumulació de violència i de més, que és el que moltes vegades no ens deixa tirar endavant. Doncs interessat també aquesta proposta, aquest no maltractis, que, com dèiem, és a punt d'arribar a la llibreria, i també la llegenda del Brouken. Sí, mira, en aquest hi havia una coletilla
a la publicitat, que dèiem pels seguidors de la cançó de Gent i Foc, que el Martin, que és l'autor de Cançó de Gel i Foc, ja dic que s'esperin perquè els llibres trigaran molt a aparèixer, ara Edicions B ens ofereix una novel·la també d'heroïsme mític, on els personatges són
molt paral·lels als de la cançó de Gel i Foc. Trobes que hi ha les forces oposades, les traïcions, el desig de venjança, les lluites de poder, les guerres internes i algun altre membre també deprevat de la realesa.
Sí, que també suposo que, no sé si és casualitat, però si més no, almenys podrà aprofitar la tirada o l'èxit que han tingut els altres llibres. Sí, i això en el món editorial sempre troba sucsoscedanis. Quan et falta un original sempre troba sucsoscedanis. I ara passem a parlar del Crepúsculo de los Sases, una novel·la històrica. Sí, això és una novel·la històrica. L'autor es diu Artur Balderm.
I és una novel·la que ens narra la defensa de Roma per impedir la invasió germànica. A veure, en aquella època Roma havia patit una derrota considerable enfront dels exèrcits germànics. Llavors va guarnir les seves legions i les va enviar a enviar aquestes terres germàniques
i es van trobar que no van poder aconseguir-ho. I llavors és allò quan els pobles germànics els van deixar clar a l'imperi romà que ells volien gaudir de la seva independència i no volien saber res de l'imperi. Doncs també una bona manera d'aproximar-se a la història a través d'aquest crepúsculo de los ases.
Parlem ara de Tòquio Anyo Zero, que no sé si també es tracta d'alguna manera de novel·la històrica. Sí, l'autor és David Page i és posterior als bombardejos que va patir Tòquio a la Segona Guerra Mundial per part dels aliats. Es troben amb un panorama desolat, la població mordegana,
mentre els vencedors ocupen el territori i comencen a aparèixer cadàvers, cadàvers víctimes d'assassinat. I aquí és una novel·la negra, és una novel·la negra i policiaca, més que novel·la històrica. Val, o sigui, aprofita una mica aquest context, aquest panorama. Sí, més que aprofitar és que asseguren que està basat en fets reals, que realment això va succeir, va passar...
i és la investigació policial, diguem, de tots aquests assassinats. Déu-n'hi-do, doncs. I acabem amb un últim llibre, que també ha d'arribar en els propers dies, que es titula Papel Mojado, Mongòlia. Mongòlia? No. Forma part del títol? No. No. Papel Mojado. Papel Mojado. I Mongòlia són els autors. Ah, és un col·lectiu. És una revista que no sé si porta un any encara,
I ara aprofito, és una revista totalment irreverent, però totalment. És una cosa que jo no havia vist mai tan irreverent a la meva vida. Aprofito perquè els que els agradi el tema d'internet, entrin, busquin la pàgina de Mongòlia i mirin la portada de l'última revista. Perquè hi ha gent que diu que segurament és l'últim número que apareixerà de Mongòlia i s'estranyen que encara no hagi estat secretat. Possiblement
Ho ha estat. És mensual, no? És mensual, sí, és mensual. I és això, Mongolia és un nou mitjà periodístic, té un format de diari, un format gran, i el paper també és com si fos paper de diari. Llavors aquest col·lectiu ja va editar un altre llibre que va sortir abans de Sant Jordi, que es deia el Llibre Vermell de Mongolia. Sí. I era un recull una mica de tot...
de tots els deu mesos o alguna cosa així que deuen de portar a publicar-se. I en aquest altre, de papel mojado, és una dura, dura crítica als mitjans d'informació impressos estàndards, no els que estem en la portada, els que estem habituats. En la portada del llibre apareix, em sembla que recordar de memòria ABC, apareix El Mundo... Sí...
apareix La Vanguardia i apareix El País. D'unido, doncs. Sí, reparteixen per tothom, eh? Reparteixen per tothom. I, mira, vaig a descriure't una mica la portada de la revista Mongòlia. Aquesta que no sabem si l'han segrestat o no. Hi ha una foto de l'infant de Cristina. Llavors, el titular és, a dalt de tota la capçadera, Mongòlia. Llavors, el titular és, la hija del rei imputada
Ja parlo d'aquí. Llavors han tallat i han fet lletra gran en hija de i puta. Això és la portada. Déu-n'hi-do, van fort, doncs. I ara, Carme, veuràs que aquí a sota jo em he posat Dan Brown. Sí. Dan Brown, és que tinc un dilema, un dilema, a veure. Se solucionarà en un parell de dies. Jo crec que és que no hi ha hagut allò, un entente, entre l'edició en català i l'edició en castellà
del llibre de Dan Brown. Ah, què ha passat? No, no, que uns em diuen que surt el dia 16 i uns altres em diuen que surt el dia 23. Jo crec que sortirà el dia 16, perquè és... Que sortiran totes dues llengües a l'hora. A l'hora. Sí, perquè em sembla recordar que és allò un llançament mundial. No.
Llavors no crec que... Com va passant amb l'autora de Harry Potter, no? Sí, exacte. No crec que l'edició en català aguanti fins la setmana que ve. Seria estrany. Suposo que el dia 16 estaran les dues edicions a les llibreries. No us puc dir pràcticament res perquè sé que es diu Infern, que està basat en l'Infern de la Divina Comèdia, de Dante Alighieri,
i que el professor de Tord, aquell personatge creat per Dan Brown, es dedicarà a revelar-nos els criptogrames que es vagi trobant durant l'acció. Doncs ja en parlarem, si és que et convenç, i després en parlem àmpliament, i si no, també ho direm, en tot cas. Gràcies, Diego, gràcies per acostar-nos en una setmana més les novetats literàries, i tornem dimarts que ve. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí teniu l'últim senzill d'Emily De Forest. Això es diu Only Teardrops i ens apropa una miqueta més al punt horari de la una de la tarda.
Ens agrada estar amb tu. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool.
A St. Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics i internacionals, el mètode Automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Uh...
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc amb foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Ràdio d'Esvern. Ens agrada estar amb tu. Ràdio d'Esvern.
La-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Doncs aquí teníeu la música de Sam Smith i Naughty Boy, amb això que es diu La La La La. Ho he fet bé, això, del final, perquè té una cantadrella una mica divertida. Una altra d'aquestes novetats estiuenques que compartim amb tu cada dia aquí, al Just a l'Estiu. Ha estat un plaer. Molts hem passat per aquest programa al llarg del matí d'avui.
I us emplacem a tots demà, perquè ja pràcticament és la una de la tarda i nosaltres posem el punt i final a aquest programa. Tornarem al que dèiem, demà a partir de les 10 del matí, amb més just a l'estiu, que vagi bé, és la una. És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. La generació de residus hiperhabitant a Catalunya baixa per cinquè any consecutiu i se situa a nivells de finals dels 90. La crisi amb la disminució del consum explica aquesta baixada que també es produeix en la recollida selectiva, sobretot de paper i cartró. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, així és un descens de més del 22% motivat, segons els responsables de l'Agència de Residus de Catalunya, pels furs que es produeixen sobretot a les grans ciutats. També baixa la recollida de vidre i en menor mesura la de plàstic i matèria orgànica, sobretot pel descens en el consum. El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, alerta del mal que els robatoris fan els ajuntaments. Aquesta ha sigut una caiguda molt important, un 22% respecte al 2011.
Són més de 80.000 tones. Evidentment, aquí hi ha l'impacte de la crisi, però també hem de ser molt conscients que hi ha l'impacte del robatori, de la desaparició de milers de tones dels contenidors, no més de les grans ciutats del país, sinó arreu. Hem constatat la desaparició del paper i cartró com un element de robatori, com sabeu, un element en el qual 17 persones subsisteixen extraient aquest cartró.
La Terra Alta, Osona, la Sagarra, el Priorat i l'Alt Urgell són les comarques que millor fan la recollida selectiva, la Cerdanya, les Garrigues i la Noia, les pitjors. 3.000 hectàrees de cultius s'han fet malbé aquest cap de setmana per la tempesta de vent i pedra que ha caigut a les comarques de Lleida. La zona més perjudicada és la del municipi d'Alcarràs, al Segrià.
De les 3.000 hectàrees afectades, 2.000 són d'arbres fruiters amb camps en què tota la collita ha quedat perduda. La tempesta també ha fet malbé un miler d'hectàrees de conreus extensius, sobretot de penis. El nou episodi de pluges que es preveu que comenci aquesta tarda, tant el Pirineu com el Prepirineu podria durar fins dimecres. Aquesta és la previsió que fa Protecció Civil de la Generalitat per aquest motiu. Demanen precaució en aquestes zones. Les tempestes d'avui es preveuen menys indenses que les del cap de setmana
però i per aquest motiu s'ha activat la fase d'alerta del Pla A i Nuncat ha quedat en fase de prealerta. Els xàfags poden anar localment acompanyats de calamars i de fortes ratxes de vent. A la nit les pluges donaran però una treva.
Gairebé el 95% dels estudiants han superat les proves d'accés a la universitat, la selectivitat. Els més de 24.000 estudiants que han aprovat l'ESPAU han obtingut una nota mitjana de 6,3. D'altra banda, la nota mitjana dels expedients acadèmics del batxillerat ha estat de 7,25. Aquesta nota es calcula en base al 60% corresponent a l'expedient de batxillerat i el 40% restant per la nota de la fase general de l'ESPAU.
S'ha acabat amb èxit, segons els organitzadors, la nova edició del European Balloon Festival, cinc dies en què Igualada, la capital d'Alanoia, s'ha omplert de globus aerostàtics de colors i de milers de visitants. Canal Taronja Noia, Albert Cavaller, bon dia. Bon dia. Un any més, l'espectacle de llums dels cremadors de més d'una trentena de globus aerostàtics, encesos a la nit, ha donat per acabada la 17a edició del Festival European Balloon Festival d'Igualada. Milers de persones han vist aquest tradicional espectacle de llum i foc,
que s'ha fet després de l'entrega de premis, que per segon any consecutiu ha guanyat el pilot igual a dir Carles Figueres. L'alcalde d'Igualada i els organitzadors de l'esdeveniment han valorat molt positivament aquesta edició del festival, que en els seus 17 anys d'història ha aconseguit créixer i consolidar-se amb la participació cada any de més pilots i de llocs més llunyans. La voluntat d'aquesta edició ha estat la de transportar el festival també al centre de la ciutat d'Igualada i per això s'han instal·lat en diversos emplaçaments i glús de vent, unes sales polivalents construïdes amb la tela reciclada de la vela de globus aerostàtics
on s'hi han fet diverses activitats. Els restaurants del centre de la ciutat s'han apuntat també aquest any al festival amb la iniciativa Vol de Tapes, oferint tapes especials durant els dies que ha durat el festival per tal d'aconseguir crear ambient de globus als carrers del centre.
El secretari general de l'Esport de la Generalitat, Ivan Tibau, ha anunciat a la xarxa de comunicació local que l'Estat està disposat a acceptar una moratòria en les inspeccions de la Seguretat Social a clubs i entitats esportives fins a principis del 2014. Ara, per escrit, tenim fins a final de setembre, que això ho vam aconseguir el maig. Aquí ens van dir que fins a final de setembre...
doncs teníem temps de ficar-nos al dia. Clar, nosaltres vam... La resposta nostra va ser que era un temps molt breu, a 20 llocs per mig, perquè hi ha de venir a la moratòria per intentar, durant aquest temps, poder negociar un nou escenari millor per a aquesta gent. Llavors, ara sembla ser que a la moratòria, verbalment ens han dit que fins a final d'any no hi haurà cap problema, ara falta que sigui això que estigui prescrit,
Tibau, que avui es reuneix amb els presidents de les federacions de futbol, de bàsquet i de natació, demana unitat a tota la comunitat esportiva per trobar solucions i igualar criteris. El secretari general de l'esport ha assegurat també a la xarxa que Catalunya és la zona d'Espanya on les inspeccions són més severes. Més qüestions de l'actualitat esportiva. Avui hi ha tres equips catalans de futbol que comencen...