també es proveu que hi participin els presidents de les diputacions de Barcelona, Lleida i Girona. L'Ajuntament de Torroella de Montgri, l'Estatut a la costa Brava, denuncia que el govern central incompleix la seva promesa d'assumir el cos de les obres per arrenjar el passeig marítim del Molinet. El govern central i l'Ajuntament havien acordat que si el govern local arreglava una zona de la muntanya, l'executiu central es comprometia a fer el mateix amb el passeig del Molinet.
L'Ajuntament de Torroella de Montgri ha decidit començar les obres que es proveu que s'acabin per setmana santa de l'any vinent, però el govern central no es pronuncia. En declaracions a la xarxa de comunicació local, l'alcalde Jordi Cordó ha lamentat la manca d'inversions del govern central a Catalunya. L'Estat no s'ha posat en contacte amb nosaltres. Però bé, nosaltres tenim molt clar el que sempre hem anat comentant. Vull dir, nosaltres anem fent els deures, tenim un compromís amb la ciutadania, tirarem endavant aquestes obres de la muntanya,
i a partir d'aquí reivindicar una vegada més que les promeses de l'Estat no es compleixen. Precisament per reclamar que el govern central compleixi la seva promesa s'ha elaborat un manifest que signaran tots els grups polítics inclòs al Partit Popular i que es portarà al Congrés. Ahir ingressat a la Verjó un atracador que saltava establiments comercials i hotels a la ciutat de Barcelona, els Mossos li imputen 13 robatoris en violència, hotels, benzineres i també supermercats.
El valor total del diner robat puja 7.500 euros. És un home de 36 anys veí de Badalona. Actuava sempre de la mateixa manera. Entrava als establiments i intimidava verbalment els treballadors, fent-los creure que duia una arma oculta sota la joqueta. Els robatoris els va cometre l'agost al districte de l'Eixample de Barcelona. Notícies en xarxa.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i aquí es farà començar amb el Just a la Fusta d'avui dijous 17 d'octubre.
Comencem el programa ara mateix parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea, què tal? Bon dia, Carme. A més a més, també en aquesta primera hora parlarem de l'actualitat general del dia. Farem un cop d'ull a la previsió del temps amb la Carles Hernández i Rius. I parlarem dels grups d'ajuda mútua que es fan aquí a Sant Just amb la Núria Boquera.
I com que cada dijous també tindrem la Tartúlia amb el Pere Lliber, la Joana Algarra, la Lina Santabarola i la Montse Larrea, tindrem la cuina, aquesta setmana ho estem fent amb la Sandra Chidivas del TAS del Sandro, i tindrem la Maica Dueñas, que ens parlarà de teatre, i l'Strikelstein amb el Mont Dalbí.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia us acompanyem per explicar-vos tot el que passa a Sant Just.
I comencem parlant de les notícies de Sant Just. Avui, Andrea, tornem a parlar del cadastre. Sí, perquè un grup de veïns i veïnes de Sant Just han recollit més de 205 signatures en la campanya que anomenen, diguem-ne, l'augment del cadastre a Sant Just.
És una campanya que va iniciar el passat 8 d'octubre i en poc més d'una setmana ja n'ha aconseguit el suport de més de 200 persones. De fet, si voleu seguir l'evolució d'aquesta campanya, a través del compte de Twitter, ho podeu fer seguint l'usuari cadastrar, guió baix, ST just. Cadastrar, guió baix, ST just.
Alguns veïns del municipi es queixen que amb una pujada del cadastre s'enjust espagarien més que uns altres. Una opinió que comparteix el president de l'Associació de Veïns a la Plana del Soletge, en Joan Llejo, que reclama que no es faci un augment en progressió del cadastre. Si l'homenat va al cadastre alfa lineal, és que feien per dint com sempre som els mateixos, som els de la Plana del Soletge. Ells van pujar un 2,1% lineal entre el poble. Però, clar, la gent...
que està passada la vaga de mercat com en la nostra barri algun altre mes, s'actualitzi la vaga de mercat i els que s'han passat que es pugin, a partir d'aquí, si s'ha de fer un increment d'una vaga d'estal, que es faci.
Vallejo creu que el criteri en què es va fer l'última revisió cadestral l'any 96 està equivocat i prefereix esperar a l'any 2016, quan els valors s'actualitzaran directament a tot l'Estat. I recordem que ara l'equip de govern de Sant Just està estudiant la possibilitat de fer o no l'actualització progressiva del valor cadestral, segons insta el govern espanyol.
Fer-la prou suposaria pujar impostos als ciutadans, cosa que alguns historis de Sant Just vol evitar. La Junta de l'Associació de Veïns es reunirà aquesta setmana amb el veïnat per decidir quines accions tiren endavant i de moment s'han reunit amb l'alcalde i amb representants del principal partit de l'oposició a Convergència i Unió. Paral·lelament, un grup de veïns ja s'ha organitzat per recollir signatures en contra de l'augment del cadastre i, com dèiem, ja n'han rebut més de 200.
Seguirem al cas de tot plegat, demà també en parlarem amb l'alcalde de Sant Just, Josep Urbinyan. Parlem, però, de més qüestions ara de contenidors. Exacte, aquesta setmana acaba la instal·lació d'uns protectors de fusta que tancen una cinquantena de bateries de contenidors de Sant Just. Ja les podeu veure al carrer. Aquestes cinquanta tanques s'assumen a la vintena que ja hi havia.
És una acció que no suposa cap cost per l'Ajuntament perquè és una millora del servei inclosa a l'actual contracte de recollida de residus que es va adjudicar a l'empresa Urbacer el mes de març. La idea és que els protectors millori la senyalització i organització dels contenidors de residus, així com l'estètica i la intenció de l'Ajuntament el gener era instal·lar un centenar de tanques al llarg d'aquest any i del que ve.
Ara s'està acabant aquestes setmanes d'acabar la instal·lació de la cinquantena de tanques als contenidors de Sant Just.
I acabem ara sí parlant d'activitats de festes de Cardo. Tot plegat va començar ahir i hi ha moviment aquests dies, no? Hi ha activitats cada dia. Seguiran les activitats d'allà d'aquesta setmana i de l'acabar. De fet, aquest vespre s'inaugurarà una exposició al celler de Can Ginnestau, una nova mostra, en aquest cas de Teresa Faneca i Maria Engels González, sota el títol Sol i Sorra. La presentació serà avui a quarts de vuit del vespre.
I demà a divendres hi haurà dues conferències. Una d'elles serà a càrrec de Judit Covenya, sobre Daniel Cardona i Civit, en el 70 aniversari de la seva mort, que es farà a les 7 de la tarda a l'estàl·legi d'or cònsult de Can Gynestà. D'altra banda, a l'altra xerrada anirà a càrrec de Lluís Soler, que parlarà de minerals i roques al local de la CES a Lataneu, a les 8 del vespre.
I parlarem del correllengua, farem un breu apunt perquè dissabte, aquest cap de setmana, se celebra les activitats del correllengua. En guanyo el nomenatge al poeta i escriptor Miquel Martí Pol. Recordem que demà divendres hi haurà una conferència amb Josep Maria Tarrí Cabra sota el títol Diguem el nom sense cap por. Això demà a quarts de nou del vespre l'ateneu.
i dissabte la Jornada Gran del Correllengua tindrà activitats a l'esplanada del Casal de Joves, a les dues al dinar per la llengua, que si voleu assistir-hi avui és l'últim dia per comprar els tickets a l'antiga Granja Carbonell per 10 euros. També es llegirà el Manifest del Correllengua, a les 4 de la tarda començarà el Calvern,
concurs de jocs de llengua i cultura entre entitats, a les 6 de la tarda, festa infantil, actuació del rifenyo i dels dimonis, i la festa s'acabarà a la plaça Verdeguen, en aquest cas, a partir de quarts de deu, amb una botifarrada popular, garrotins, closes i corrandes, i un concert amb el grup Every Night a partir de dos quarts de coixa. Molt bé, doncs moltes coses aquests dies, ja ho sabeu, heu d'agafar l'agenda i intentar organitzar-vos, perquè és complicat, segons quins dies, poder arribar tot.
Demà serà molt complicat, hi ha moltes activitats concentrades a la tarda i vespre. Sí, sí, demà sí que és un d'aquests dies en què segurament s'haurà d'acabar triant.
Fem la punt musical d'avui. Tenim algun problema amb internet. Teníem un dubte si parlar de la proposta que fan conjunta d'Ex-Ex i Bon Iver, que seria una bona proposta. Possiblement no ens entrarà bé aquest tema i parlarem de Pauline en la playa. No sé si el coneixes, aquest duo.
Format per dues germanes, Marc i Alicia Álvarez, que porten actiu des del 97, quan va sortir com una mena de projecte paral·lel de la banda de la seva època, i doncs ara, ja fa uns quants anys que tornaven a sonar una mica i tot plegat, i van viure a Madrid durant un temps, després van tornar a la seca d'origen, que és Gijón, i ara presenten el seu cinquè disc en directe, que es diu El Mundo se va acabar, que l'han publicat aquest 2013.
Aquí no les podrem veure aviat perquè toquen a Madrid aquest cap de setmana, per exemple, però en tot cas hem pensat que era una bona ocasió per parlar d'aquest grup, que no n'havien parlat mai, i per parlar del seu últim disc, que es titulava justament El Mundo se va acabar, aquest 2013, i sentirem la cançó que dona el títol, justament el disc, també.
Així, guasa, hoy voy a ponerme guapa. Al son, duelma, sonrían, vivan, patata, que el mundo se va a acabar.
que todo este amor me abra como una flor, me abra hasta el corazón y lo aparto.
Así, hasta el verano ha sido cálido. Al fondo del mar me sienten todo mojado, silencio.
Aunque todo este amor me abra como una flor, me abra hasta el corazón y lo haga de par en par. Y entre todo el calor, igual que el ventrando el sol en el salón,
Aunque todo este amor me abra como una flor, me abra hasta el corazón y lo aparte par en par. Y entre todo el calor, igual que va entrando el sol en el salón,
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern, Fluso. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà. Ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pom, va, un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi, no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Estem escoltant just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esberg, darrere el Mercat.
Passant 5 minuts d'un quart d'onze, saludem a l'Andrea de Nou.
És la mateixa imatge que ha triat l'altre dia.
L'Ara ens diu Aval Europeu a la lluita de la plataforma defectats per la hipoteca. El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ordena la suspensió temporal del desallotjament d'un bloc de pisos, propietat del Cerep, ocupat per famílies desnonades, membres de la plataforma a salt. La vanguardia ha triat una altra imatge molt significativa dels entenats de persones que es van aplegar ahir a les portes de l'immobili
i ens diu la vanguardia que Europa atura el desnonament de salt i demana mesures al govern. De fet, el Tribunal d'Estrasburg dona de màrgia fins al dia 24 al govern perquè digui quines mesures ha pres per garantir el dret a l'habitatge d'aquestes famílies.
on hi ha 21 nens, i en fotografia veiem aquestes persones mobilitzant-se per aturar el desnonament, i també la vanguardia destaca que hi havia fins i tot alguns bombers en aquesta manifestació. Al diari El Punt Avui no em parla, siguen per l'emportada. Estrasburg fa jornal desnonament del bloc ocupat de salt amb un breu, i ens diu que el Tribunal dels Drets Humans vol que l'Estat s'expliqui. És bàsicament com enfoquen aquesta notícia als diaris avui.
Parlem de com actualitzen la informació als digitals.
a l'edició següent. Interior diu que la llei no obliga els nens a tenir entrada, el departament ha assegurat que la llei no recull que els nens hagin de tenir entrada per accedir als recintres esportius, però admet que la mesura pot evitar situacions de risc. Els Estats Units eviten, in extremis, la suspensió de pagaments, i en una altra línia, el Gran dictat i la CN són els premis nacionals de comunicació 2013, entre d'altres.
El jurat també ha reconegut de fer tonic l'AP, és la mitja digital Ara.cat i tres associacions catalanes de premsa gratuïta i digital, per exemple. A l'Ara.cat ens comença a parlar avui del tema que també treuen portada, que és que l'ofici antifraud també investiga la fundació UPACA de Ciutadans, visualitzarà les donacions rebutes per tribuna cívica tot i que l'esteu a Madrid.
I el síndic sobre les entitats de Ciutadans diu que els hem demanat informació per escrit i no ens han contestat res. Jaume Mat explica a RAC1 que ha reclamat els comptes de gares cívites. El Partit de Rivera no ha admès com a pròpia i que informarà al Parlament si troba irregularitats.
Duran assegura no conèixer el memorial de Greuges i es queixa de no haver estat consultat per elaborar-lo en una entrevista a les DSI i a una entrevista espanyola. El líder d'Unió afirma que no llegeix documents de si o a la premsa i lamenta no haver-lo rebut per altres mecanismes.
Més coses d'ara en clau internacional, Andrea. Què tenim? Doncs ens centrem en com tracta el diari ara a la crisi dels Estats Units. Se'ns diu Pols a Washington. Acord d'última hora per esquivar la fallida dels Estats Units. Republicans i demòcrates pacten una pròrroga i negociaran fins al febrer.
La crisi del sostre del deute evidencia l'afectura dins del Partit Republicà i ens explicarà ara que els líders dels dos partits del Senat van anunciar un acord per elevar el sostre del deute públic quan faltaven poques hores perquè el país entrés en fallida. En tancar l'edició del diari, les dues cambres del Congrés tenien previst aprovar el pacte a última hora de la tarda i enviar-lo al president dels Estats Units per acabar amb el perquè el firmés abans de les 12.
Ens diu també que les borses van acollir amb guanys la fi de la paral·legia al Capitoli i, pel que fa al termini, els legisladors es donen temps fins al febrer per negociar un acord estable. És com s'ha resolt provisionalment aquesta crisi als Estats Units. I ens anem ara cap a França. L'Ara també ens diu terratrèmol polític al país per l'expulsió d'un estudiant gitana. Lleonard Adibrani va ser atingut en una excursió escolar. Anava amb els seus companys amb un autocar.
Dimecres passat a visitar una fàbrica de POJ a França i la policia de Fronteres va fer aturar l'autocar en un aparcament de carretera i la va detenir davant dels seus companys. Va ser deportada amb la seva família, els seus pares i cinc germans, la més gran de 17 i la més petita d'un nascut a França i les van deportar cap a Kosovo.
I ens diu l'Ara que fa mesos que el ministre francès de l'interior, Manuel Valls, ha posat en el punt de mira els gitanos, però l'expulsió d'aquest estudiant que va ser atinguda en aquesta excursió doncs ens és de nou la polèmica. Doncs ho llegim avui als diaris, aquests apunts internacionals. Ara ens anem a fixar-nos què passava el 17 d'octubre de fa uns quants anys.
i, per exemple, passem al 93, fa 20 anys l'ONU aprovava el bloqueig naval d'Estats Units a Haití. El líder militar Raúl Cedras es mantenia ferm en el seu desafiament a la comunitat internacional.
I Bebeto, del Deportivo, trencava la imbatibilitat del Barça, que és un tema molt destacat, ocupa la meitat de la portada, igual que això de l'ONU. Hi ha la fotografia i m'ha fet gràcia perquè recordo aquest futbolista. L'any 93, a la imatge també apareix Baquero.
Fa 15 anys, el 98, Pepe i Soe pujaven per la majoria, per qui hi havia més participació. La coalició del PNB amb socialistes i EA era la fórmula de govern preferida i Artzallos figurava entre els dirigents nacionalistes bascos pitjor qualificats. Això pel que feia a les eleccions basques, que són les que s'acostaven.
També se'ns parlava d'un pla per arribar a hotels obsolets a la costa, que l'Ella seria el primer municipi a habitar aquests establiments. La Generalitat i l'Administració Central ajudaria els ajuntaments turístics a arribar als hotels obsolets amb la intenció de millorar la qualitat i la imatge dels alguns municipis de la costa.
I el 2003, l'ONU aprovava el Pla de Buix per estabilitzar l'Irà, que els Estats Units aconseguia una votació onànima després d'hores de dures negociacions. Washington no aconseguia que Rússia, França i Alemanya aportessin tropes i diners, i un sondeig revelava que les tropes americanes estan desmolaritzades.
I finalment, el 17 d'octubre del 2008, queia la cèl·lula que havia ajudat els fugits fugats de l'11M al nucli amb 8 detinguts, 4 d'ells de Santa Coloma, alguns arrestats havien acollit islamistes a Madrid, segons l'interior, i tot plegat se'ns parlava d'una nit en vela a Santa Coloma, l'operació...
Havia començat a les dues de la matinada i s'havia prolongat fins a entrar al matí a Santa Coloma i a la foto i a l'imatge d'un moment d'una detenció al carrer Sant Eduard de Santa Coloma. També es van fer més detencions a Badalona, Cerdanyola i Vilanova. Ibotín rebutjava que l'estat entrés en el capital dels bancs. El president del Sant Ander donava suport als plans de govern però demanava que respectés la competència.
i Obama, que superava l'ofensiva de McCain, era notícia perquè el senador de República millorava, però sense arribar a imposar-se sobre el seu rival. El candidat demòcrata mantenia l'avantatge amb els sondejos.
I ara ens en anem a les contraportades. Comencem avui per la de la Vanguardia, on llegim el següent titular, que ens parla justament d'Obama, que ha expandit ja la legitimitat i la guerra bruta. Això és el que diu Jeremy Scahill, que és reporter de guerra i investigador, amb Blackwater, una novel·la...
d'estapar d'alguna manera la polèmica sobre la legitimitat d'aquest exèrcit privat, i el Congrés dels Estats Units se'l va decidir qüestionar. Ara publica guerres brutes i estrena una pel·lícula documental amb el mateix nom, on explica com actua una de les unitats militars més secretes i poderoses de la història del país dels Estats Units, una guerra sense fi que va començar Bush i que Obama, com deies, ha expandit i legitimat.
També el llibre conté més de 100 pàgines de notes perquè l'actor pugui revisar els fets per si mateix. I ens diu que Obama ha empitjorat tot plegat. Diu perquè la força que ell està investigant, que es Cahill està investigant, que és JSOC, que és Comandament Conjunt d'Operacions Especials, diu que és un altre tipus de bèstia. L'exèrcit oficial dels Estats Units, una força secreta, assassins sofisticats, sobre els que el Congrés no té cap control i que tenen els recursos que necessiten. I a més es financien amb pressupostos
i supostos reservats.
Ho llegim avui a la Vanguardia. Anem al punt avui on tenim que la cuina catalana gaudeix d'un esplèndid estat. Ho diu Pep Palau, gastrònom i sommelier. Amb més de 25 anys d'experiència ha impulsat col·lectius de cuina i associacions de productors, Usama Cuina, Cuina Vallès, entre d'altres, i el Forum Gastronòmic de Girona. Aquest cap de setmana l'entrevisten perquè organitza la Fira de Formatges Artesans del Pirineu a la Seu d'Urgell i té més actes programats també a ciutats com París o Londres.
Diu que una cosa és la tradició i l'altra l'immobilisme, pel que fa al tema gastronòmic a la cuina tradicional. Diu que el conservadurisme s'alimenta de la nostàlgia, mentre que la tradició ben entesa és motor de canvi, d'evolució en fonament. Diu que ens hem delit sovint, contràriament al xovinisme pels seus grans productes, com ara els formatges, i n'hem gaudit i presumit sense complexes. I acaba dient que el cuiner ha sortit a la llum i ha esdevingut un personatge de culte, sovint una celebritat.
Doncs descobrim avui el punt avui a l'Ara. Avui és l'entrevista que fa cada setmana Viviana Vallvé i ens parla de la revolució que ha començat, diu. És la crònica al revés d'aquesta entrevista, que avui parla amb Andrés Reymond, de 36 anys, pianista reconvertit en director general de Bice i Bèria. Va venir a Barcelona per agafar-se un any xabàtic després de treballar a la fabricada d'Oliviero Toscani i un mes més tard va fitxar per Bice.
que diu que és una marca amb llenguatge propi i que s'ha convertit en la veu d'una generació. És com la CNN dels joves, la Time Warner del carrer, la MTV digital i la fórmula que portarà a una revolució. Diu que parla d'ell com si fos un apassionat de la història, obsessionat amb la informació i diu que llegeix tots els diaris i sempre està en mode on. I la Bibiana Abansa, que és una entrevista, la crònica a través d'una entrevista sobre cultura i joventut i sobre una nova manera de treballar
Acabem amb el periódico, la meva generació és filla del felipisme.
El titular d'aquesta entrevista té a veure amb una de les frases que la van marcar quan era petita, que li diguessin que era filla del falepisme, que els nens de la seva generació eren fills del falepisme, perquè teníem totes les coses que no havien tingut els nostres pares o com a mínim els meus, que venen de Conca.
Sembla ser que quan era ella petita van decidir que si volia tenir un bon futur havia d'anar a la universitat i com a història de l'art era l'única cosa que la motivava a l'institut, si més no una de les assignatures que més li agradava, va prendre la decisió d'estudiar aquesta carrera. Diu que des que vaig acabar la carrera van dir que havia d'estudiar un màster si volia treballar, si volia trobar feina com a historiadora.
Diu però des de fa 6 anys que ve en cafè en una botiga del Passeig de Gràcia i diu que al llarg de tot aquest temps que porta treballant des dels 18 anys diu que ha treballat de teleoperadora de Fornera en una llibreria i com dèiem doncs ara fa 6 anys que treballa en aquesta botiga en cafè. Doncs ho descobrim avui també aquests personatges que aquests dies, aquest mes fan 35 anys al periòdico.
I enllaçem ara amb la notícia curiosa del dia, que avui passa per Gales, perquè un galès de 62 anys ha guanyat 150.000 euros, no està gens malament, per apostar l'any 2000, quan el Senat tenia només 18 mesos, que un dia jugaria amb la selecció de futbol de Gales, que això va passar aquest dimarts passat. Harry Wilson va entrar al minut 87 de l'últim partit de les eliminatòries pel Mundial 2014 entre Gales i Bèlgica,
i d'aquesta manera es va convertir en 16 anys en l'internacional més jove de la història del seu país i va permetre alhora que el seu avi s'emportés una bona suma, tot i que el seu equip no anirà al Mundial del Brasil. A principis del segle XXI, aquest 2000, quan l'avi de Harry Wilson es va gastar poc menys de 60 euros,
en una aposta de 2.500 contra 1, i va informar a una casa d'apostes britàniques aquesta setmana. Sí, sí, Wilson juga al Liverpool des que tenia 8 anys, però encara no ha arribat a debutar amb el primer equip, i ho ha fet d'aquesta manera amb la selecció galera. Molt bé, no? Sí, sí, mira, no està malament. Sí, sí, sí, mai en futur. Hi ha molts galeres. Sí, sí, i tant. Gràcies, Andrea, que vagi bé, bon dia. Que vagi bé.
Passant 5 minuts a 3 quarts d'11, és moment ara de fer un cop d'ull als diaris i de tornar-nos en alguns articles destacats. Per exemple, avui comencem pel diari Ara.
que ens parla de transparència i de ciutadans. La sindicatura de comptes investiga una fundació opaca de ciutadans amb seu a Madrid. El Partit de Rivera es nega a facilitar les dades econòmiques a tribuna cívica a l'ens fiscalitzador. Ciutadans té una fundació, tribuna cívica, tot i que es nega que la sindicatura de comptes la controli. Ho justifica dient que té de seu a Madrid, però l'ens fiscalitzador investiga si això l'eximeix de ser transparent.
La tribuna cívica va traslladar-se a Madrid però segueix fent les activitats a Catalunya i el canvi de domicili legal li pot permetre escapolir-se del control d'antifrau. Ens explica avui al Diari Ara un article que signen Roger Tugas.
Avui a la Vanguardia parlem d'un personatge, a la Vanguardia no volíem dir el periòdico, parlem d'una persona que està des de fa un parell, no, des de fa quatre dies, ja és el dia 12 d'octubre, des d'aquest cap de setmana, que està fent vaga de fam al lloc on hi havia hagut les manifestacions del 15M de Madrid.
És un jove enginyer de Birbau que ha començat una vegada a fa amb el santuari madrileny del 15M per denunciar la insostenible situació espanyola. 6 persones, una de 70 anys, també s'uneixen a aquest de juni. És Corker Zuaga que va començar aquesta vaga amb 65 quilos. Les seves raons són la necessitat de fer que es moguin les consciències, que es generi debat, que la gent desperti la letergia d'aquest tema immersos.
Vol que la Puerta del Sol torni a omplir-se de reflexió i diu que la idea irrendà al cap de feia temps, la seva mare treballa a la banca, el seu pare està jubilat i el seu germà gran, Enrique, és periodista a l'atur. Tenen la preocupació lògica de qualsevol pare, però saben que no faré cap bogeria i que posaré fiel de Juni quan els sabers mèdics m'adverteixin que la meva salut corre a risc. Ni soc un màrtir ni ho pretengo.
I avui es fa aquest retrat d'aquest jove enginyer situat ara a la Puerta del Sol. Ens ho explica la Maica Navarro des del perièdicó. I ara ens fixem en un article del Punavui, l'article setmana que assigna Maria Mercè Roca.
que avui el titula un regal i parlar de la mort de la pilot Maria de Villota madrilenya de 33 anys que va morir la setmana passada. Diu que no segueix el món dels cotxes de carreres i reconeix que abans que aquesta noia partés un ull era un accident molt greu i just l'any passat amb breu feines sabia qui era.
Diu que després d'aquest accident s'hi va fixar, que era molt jove i que sonreia molt i que la va sentir en una entrevista a la ràdio i que li va seduir perquè no parlava de la seva desgràcia amb aquell entusiasme que no s'acaba de creure de tantes persones que han passat una malaltia o un trauma greu que asseguren que la desgràcia els ha fet més feliços i els ha fet veure la vida d'una altra manera i enfilen tot d'ofemismes per no dir la veritat.
Ella diu que en canvi parlava del que li havia passat amb una serena acceptació, no pas amb alegria, sinó amb contenció i placidesa. Un delta baix d'aquesta magnitud posa a prova totes les nostres armes, la resistència, la valentia, l'esperança de tragèdies, diu que n'hi ha mil, tot és ple d'històries mal escrites però interpretades per personatges rodons, coratjosos. M'agradava aquesta dona quan explicava amb naturalitat que els metges estaven molt contents perquè li havien salvat la vida.
I també diu que en el temps que van entre l'accident i la mort, Maria es va casar i va escriure un llibre que és a punt de sortir que va titular precisament, la vida és un regal, un regal, deia. Doncs això.
I acabem aquest recull de premsa parlant de l'article que avui publica Sergi Pàmias. La Vanguardia dedica quatre articles a opinadors esportius per parlar de la decisió d'impedir l'accés a l'estadi Nens sense entrada. Sergi Pàmias signa un bon article que titula
Tot el camp és legal, comença dient que per raons de seguretat acceptem donar el nostre número de DNI a qualsevol que el demani i tolerarem que l'aeroport ens acostin vibradors policials a les aixelles o que uns gossos deprevadors ens olorin per certificar que no portem supositoris durant-hi enriquit.
La seguretat ens ha obligat a que una majoria de justos pagui pels pecadors d'una minoria salvatge.
A repetir, com si fos la consigna d'un utilitzador pervers, que els Barça i Madrid són partits del risc pels nostres fills, quan l'únic risc és que els defens rivals ens trenquin les cames.
i acaba concloent, Sergi Pàmies, que ara, en nom de la seguretat i la responsabilitat, la directiva puja al llistó amb una mesura que ens farà la vida més legal, sí, però també més trista, que, a més, el president que prengui la decisió a firmar que ell és el primer a no posar-s'hi ens converteix en pioners de la prevenció surrealista i tragicòmica.
I enllaçem aquest article també amb l'actualitat esportiva, el Mundo Deportivo i l'Esport, però ens parlen d'altres històries. El primer, el Mundo Deportivo, ens parla avui de Maradona. De Deko, ens parla de Deko que el rep a casa seva, Iniesta mereix guanyar una pirata d'or, Rijkaard és l'home més pur que he vist al futbol i també diu que tot és mentida i que els jugadors surten de nit.
I l'esport ens parla de courtoir, diu que té preu, val 24 milions, i finalment el nou esportiu ens diu que no serà un joc de nens, parlant del Barça, que crea una comissió per revalidar aquesta polèmica mesura de limitar l'accés als nens al Camp Nou. Aquests són, doncs, alguns dels apunts d'avui dijous 17 d'octubre.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
En punt, 3.15 del matí aquesta setmana s'ha fet una trobada d'un grup d'ajuda mútua aquí a Sant Just i n'hem volgut parlar avui amb l'educadora social Núria Buquera, molt bon dia. Hola, bon dia. Un grup d'ajuda mútua que alguna altra vegada ja n'hem parlat, què és ben bé?
Un grup d'ajudamoto és un grup de persones que reuneixen periòdicament amb una dificultat o problema comuna per intentar donar-se suport i per intentar compartir i vincular-se de manera que allò que els preocupa sigui menys feixuc i sigui més portable.
I en aquest cas, el que es va fer aquest dimarts, per exemple, aquí a Sant Just, era per familiars de persones amb malalties mentals. Correcte. Que suposo que, com qualsevol altre cas, és un d'aquests motius que fa que potser se sentin soles aquestes famílies si no poden compartir aquesta experiència, m'imagino. Sí, entre les altres coses. Aquest grup d'ajuda mútua, en concret, aquí a Sant Just d'Esbern, ja fa tres anys que funciona. Ens trobem cada tercer dimarts de mes.
de 6 a 7 i mitja de la tarda i la història passa per això, per un grup de familiars entre 15 i 20 persones que totes elles tenen en comú que tenen un familiar amb un trastorn mental sever o greu. Són persones que per aquest tipus de dificultat porten una sobrecàrrega
que si no ho has passat, tenen dificultats per trobar gent que els pugui comprendre, llavors res millor que una persona que està passant pel mateix que tu per poder-te ajudar. Per tant, en aquests grups que ja fa temps que funcionen, tot plegat és més fàcil que quan comença. El moment de començar-se a trobar i començar-se a obrir potser és el més complicat a l'hora de tirar endavant aquest tipus de sessions.
Sí, de fet és el... clar, és la xispa, no? És a dir, el primer moment comença en un moment o en una part molt més psicoeducativa, que la fa directament el doctor Llobet, que és el psiquiatre que porta aquesta mena de teràpia. I el que es veu és que són gent que normalment no es coneixen,
I el que hem vist és que al llarg dels anys s'han creat uns vincles molt forts, ja no només d'ajuda, sinó fins i tot d'amistat. I això aixeca l'autoestima, ajuda a portar molt millor la malaltia del teu familiar i et fa la vida una mica més atable.
Per tant, aquestes sessions que duren una hora i mitja, que es fan cada x temps, l'objectiu és una mica tot això, i com es fa, com es treballa? Quins són els temes que s'intenten tocar? Doncs mira, ja et dic, al principi hi van haver unes sessions més de tipus psicoeducatives, una mica on es parlava de què és el trastorn mental i quin tipus de trastorns hi ha, i després ja comença a actuar el grup en si mateix. És una dinàmica molt...
com molt flexible, no? Sorgeixen temes a partir de les persones mateixes, de les dificultats que es troben amb el dia a dia, i a partir d'aquesta dificultat que qualsevol del grup pot expressar, doncs els altres expressen la seva opinió, doncs a mi em passa el mateix, o no, o intenta fer això, intenta fer allò... És a dir, són molt... són molt volubles, no hi ha una... no estan dirigides, eh? Les malalties mentals encara són un tabú.
Les malalties mentals no són un tabú, sinó un estigma. Es parla de malaltia mental perquè la malaltia mental ja està inclosa dintre de la medicina normal i corrent. Quan vas a l'hospital trobes l'apartat de psiquiatria. Abans es feien amb centres apartats, ara està tot molt més integrat però és cert que la persona que pateix un trastorn mental avui en dia encara és una persona estigmatitzada.
I per tant, falta molt camí per recórrer en aquest sentit. Falta molt camí per recórrer, se n'ha recorregut molt, però encara ens queda. Què és el que caldria canviar, sobretot? Cal canviar l'educació, cal canviar la perspectiva i cal canviar la idea que una persona amb una malaltia mental, primer de tot és una persona que té una malaltia. Potser pot tenir una persona que pateix del cor o que pateix una diabetes.
i entendre que les persones amb malaltia mental no són ni agressives, ni dolentes, ni estan així perquè volen. És una disfuncionalitat neuronal, química.
i en la qual l'entorn i la societat hi té un paper molt important. Aquest entorn suposo que és el que també ha de conscienciar-se, que té aquest paper, que de vegades potser no només és estar allà, sinó ser actius. Exactament. I amb això hi juga en un gran paper les associacions. Les associacions que formen els familiars són molt potents, treballen molt en aquest tema.
i escampen una mica la idea que això s'ha de canviar, aquesta mentalitat. I en aquest sentit també val a dir que l'Ajuntament de Sant Just d'Esbern ja fa uns anys va fer una aposta molt important per a aquest tema en crear una figura, que en aquest cas ara soc jo la que ho porta, una figura dins de benestar social,
que se n'encarregués específicament d'aquest tipus de perfil de persones. Hi ha més gent de la que ens pensem que pateix una malaltia mental? Sí. I això en principi ha d'anar més? Sí. Pot ser que hi hagi gent que no sigui conscient que té una malaltia mental, per exemple? Moltíssima, sí. Hi ha molta gent que té un trastorn i que no està diagnosticada.
I per tant suposo que també un cop es digui que tractar-se és important o si més no doncs ser conscient del que es té per tirar endavant. La clau és tenir consciència de malaltia, perquè un cop tens consciència de malaltia saps quina és la dificultat i saps quin és el camí que has de seguir per poder-te en sortir. Suposo que el paper de les famílies a vegades està més delicat perquè possiblement són familiars d'algú que ja és una persona adulta. A vegades sí, a vegades no.
Clar, els familiars ho tenen... És complicat, primera, perquè et toquen primera persona. Segona, perquè és de les coses que no t'esperes mai que et pugui passar. I tercera, perquè quan t'hi enfrontes és un tema tan desconegut que és com cabre en un abismo. Perquè tenim coneixements mèdics de moltes coses, però en tenim molt pocs de trastorn mental. I llavors, el primer que dius és...
que té el meu fill, que té el meu marit, que té... Per tant, aquests grups suposo que van molt bé i la gent m'imagino que ho agraeix, la gent que forma part d'aquests grups d'ajuda mútua. La gent està contenta, sí. Aquí a Sant Just quanta gent hi participa actualment, més o menys? Tenim una vintena de familiars.
Si algú vol apuntar-s'hi, pot fer-ho? Com funciona? Ho hauria de fer ja, ràpidament, trucar a Serveis Socials i demanar per la Núria, en aquest cas... A l'Ajuntament mateix, no? A l'Ajuntament mateix, sí, preguntar per Serveis Socials i el grup del GAM.
que de quan es fan, aquestes trobades? Es fan mensualment, un cop al mes. Doncs avui hem volgut parlar-ne aquí, just a la Fusta. També, més aviat, el cap de setmana passat va ser el Dia Mundial de la Salut Mental. Sempre passa que, com a aquestes dates, de vegades tots hi pensem més, sobretot dels temes que encara falta avançar molt, com seria en aquest cas, i n'hem volgut parlar amb la Núria Boquera. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia a tothom.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Estem escoltant just a la fusta.
5 minuts i les 11. És moment per parlar del temps amb el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Quin dia més lleig? Lletx, sí, clar. Gris... Gris, trist... És més un dia de nevada... Caldorós. Sí, xafogós, una mica.
Però bé, no estem tan inflats com ahir. Ahir amb el sol la cosa es va anar enfilant i cap al migdia, a les 3, les 4 de la tarda, la cosa es posava cap als 25 o gairebé 26 graus. Era un valor molt elevat que creiem que no tornarem a tindre aquesta setmana. No estem dient que el que queda de setmana faci fred, però valor tan accentuadament alt tampoc ho tindrem. I dies tan bonics com el d'ahir serà difícil de trobar, tot i que sembla que diumenge tindrem forces més clarianes,
Tenim aquesta influència de vents al sud, tenim fronts que són importants, que són destacats cap a la zona de Portugal, una miqueta més cap a l'oest, però quan arriben a casa nostra arriben bastant esquifidats, bastant desfets. I el que provoca són molts núvols i poca precipitació. Ja sé que això no t'agrada gens a tu, que si ha d'estar gris ja que plogui ho faci tot, però tenim un dia gris, no fa fred i tampoc no esperem grans precipitacions. Podria caure alguna gota. O sigui, com vam comentar aquesta setmana,
El front d'avui dijous no és bastant més important que el de dimarts, arriba una miqueta més d'entitat i no es descarta que alguna gota pugui caure durant el dia, perquè estem parlant de dècimes de litre, que si arriba a mullar el terra serà una curiositat, però estarà tot el dia amb nosaltres, en poques estones podrem veure el sol. Clar, com que els núvols ja s'hi queden una bona part de tot el dia, això provocar que la mínima avui hagi estat de 18 graus, que és una mínima que pràcticament ni s'ha mogut,
que ahir sí que van baixar les temperatures quan va marxar el sol, però es queden així. Avui podem pujar fins als 22, 23, però si no hi ha sol tampoc no variarà massa. És aquest ambient així estrany i una mica fins i tot xefugós.
Demà divendres, una mica la mateixa situació. Durant bona part del dia sembla que hi ha d'haver núvols. Es pot trencar una estoneta, es pot trobar una mica el nas al sol, però creiem que serà un dia grisot i lleig. Sí? Quin rotllo! I dissabte també gairebé. També? Dissabte? Sí. Dissabte potser hi haurà més clarianes, però no farem net. No serà un cel espadarrament blau sense núvols, sinó que encara tindrem... Provarem el cel almenys.
Sí, dissabte algun estoneta anirà traient el nas. I a mesura que vagi avançant el dissabte, probablement ja es vagin obrint moltes més clarianes. Haurà de passar totalment aquest front i el sol podria treure més el nas. Confirmaríem que el diumenge sí que serà un dia ja més assolellat, o sigui, el sol seria el protagonista. Però dissabte entrarem en aquest procés d'anar marxant als núvols. Però tampoc hi ha la pluja, no? No, no. Pluges no s'emveuen per enlloc. Les previsions... hi ha algunes gotetes cap a l'interior de Catalunya d'aquesta tarda.
però pluja allò que diguis que està plogant... no, no se'n veu per enlloc. O sigui que són núvols, és un front desgastat, que passa, toca passar, però no portarà precipitació. I pel que fa a les temperatures, el que dèiem, les mantindrà bastant a ratlla. Aquests 23-24 els mantindrem tan avui...
com divendres i també dissabte, i potser la nit de dissabte a diumenge, que ja s'obrirà amb moltes clarianes, potser en aquell moment el que tindríem és una miqueta més de temperatures més baixes, sobretot a la nit. O sigui que hem d'anar vigilant tant la nit de dissabte a diumenge com la nit de diumenge a dilluns, perquè seran dos nits on les temperatures mínimes tenen tendència a baixar una mica, a ser força més fresquetes, i aquí notarem una miqueta el canvi, perquè clar, estem en uns quants dies que no...
que no estem tenint les temperatures que toquen per l'època, llavors el que ens pot passar és que un cop ens arribi la fuetada del que és lo normal per l'època, diguem, oh, què passa aquí? Clar, home, ara anem a marina corta, vull dir que no és molt normal. O sigui, que les màximes arribin a 23-24 tampoc dius, bueno, mira, ja pot ser això el mes d'octubre. Però sobretot les mínimes, les mínimes haurien d'estar en 13-14 i estem bastant per sobre d'aquests valors, i això sí que pot provocar aquests encustipats típics del mes d'octubre.
Però això no passaria, ja duiem fins ben bé la nit de dissabte, diumenge, que és quan podríem normalitzar una mica les... Doncs n'estarem pendents. Carles, gràcies. Molt bé. I ho anirem actualitzant tot plegat. Mira, surt el sol per allà darrere. Que vagi molt bé. I bon dia. Connectem tot seguit amb la xarxa. Tornem de seguida amb més coses d'entrevista d'Edgar Tulian. Són les 11.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Els ajuntaments s'anudgen per la possibilitat que el govern no els pagui el deute abans de finals d'any. Segons ha pogut saber la xarxa, la Generalitat comptava amb diners del fons de liquiditat que no arribaran. En marxa la reunió a Barcelona per abordar la possible renúncia a la candidatura als Jocs Olímpics d'hivern del 2022. L'alcalde està reunit amb representants municipals del Pirineu i els presidents de tres de les diputacions.
Jornada de concentracions contra les retallades. En recerca, investigadors i docents reclamen un canvi de polítiques a les administracions. Esports, el Lleida, el Nàstic i el Girona es classifiquen per als senzents de final de la Copa del Rey. Malestar, com dèiem, entre els ajuntaments catalans i davant la possibilitat que el govern català no pagui el deute que té amb els consistoris abans de finals d'any del com s'havia compromès. Segons ha pogut saber la xarxa, la Generalitat comptava amb més diners del fons de liquiditat autonòmica.
Fa un mes, la vicepresidenta Joana Ortega va anunciar que abans de final d'any es liquidarien les factures pendents amb els ajuntaments. De fet, l'executiu ja ha fet un primer pagament de 107 milions d'euros, però encara en queden 500 per pagar. Els alcaldes lamenten que els diners no acabin arribant. Escoltem l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, en declaracions a Canalblau.
Ens desagrada que la Generalitat no ens pugui pagar, però sabem quin és el motiu. Sabem que el motiu és que l'Estat està ofegant la Generalitat amb totes les seves armes. Per tant, el que fem és rebutjar aquesta actitud de l'Estat espanyol. El Congrés, per cert, debat avui la llei de reforma de l'administració local, una norma que entra en contradicció amb la llei de governs locals catalans.
L'Ajuntament de Barcelona continua la reunió. Ha començat fa una hora la reunió de l'acalde Xavier Trias amb més alcaldes del territori i també presidents de les diputacions de Llei de Girona i Barcelona. La trobada es fa per abordar la possible renúncia a la presentació de la candidatura als Jocs Olímpics d'hivern l'any 2022.
Ahir l'alcalde de la capital catalana va assistir a una reunió amb el Comitè Olímpic Internacional a Suïssa. Allà el COI va refredar les expectatives catalanes i Trias ho traslladarà avui previsiblement a la resta de líders polítics implicats en el projecte. Diverses informacions asseguren que la candidatura de Barcelona es podria posposar fins al 2026. El president del Consell Comarcal del Ripollès, Miquel Rovira, ha lamentat en declaracions a la xarxa l'ajornament.
S'ha creu, s'ha creu, perquè a més a més teníem mocions preparades, Sardanya ja n'ha presentat, mocions de suport, evidentment, aquesta candidatura. La veritat és que s'ha creu, però bueno, si no pot ser el 22, si pot ser el 26, bueno, hem d'esperar quatre anys més, no? Segons algunes fonts, el pressupost dels Jocs Olímpics d'hivern seria superior als 2.500 milions d'euros.
L'exalcaldessa de la ciutat de Badalona, Maite Arquer, assegura que a la ciutat no hi ha cap problema d'inseguretat. En declaracions avui a la xarxa de comunicació local, Arquer ha dit que no entén que l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, continuï demanant més presència policial als carrers de la ciutat. La gent, en general, sempre demana més seguretat, no?, perquè sempre... doncs qualsevol situació, inclús aquesta, de vegades crea molta inseguretat, però Badalona...
No hi ha en aquest moment, per la situació, inclús, que estem vivint, inseguretat com perquè l'alcalde vagi dient aquestes coses.
D'altra banda, Maite Arquea ha insistit que no ha rebut cap crítica des de la direcció del partit dels socialistes de Catalunya per haver acceptat presidir el pacte local del dret a decidir i ha afegit que no ha de demanar permís a ningú. Investigadors i docents de Reu de Catalunya han convocat per avui una jornada de protesta en defensa de la recerca pública, reclamant un canvi en les polítiques de les administracions que permeti redreçar una situació que consideren crítica.
A les 12 del migdia, científics i professors faran concentracions de 5 minuts davant les seus dels principals centres de recerca. A Barcelona, l'acte central es farà davant la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona a l'Avinguda Diagonal. Una de les principals alertes és que el talent està fugint del país, al contrari del que havia passat fins ara. N'adverteix a la xarxa de comunicació local el director de l'Institut de Recerca de la Vall de Bron de Barcelona, Joan Comella.
Els científics se concentren en funció d'on existeix aquest talent prèviament. Com més talent hi ha, més atracció hi ha pel nou talent. I aquest talent, lògicament, se concentra en funció de les facilitats que disposa per desenvolupar la seva feina. Si en els darrers anys havíem estat capaços de revertir aquesta situació, de què érem nosaltres capaços de treure talent, en aquestes moments també, per aquest mateix motiu, el flux s'ha invertit. La inversió de l'Estat en recerques ha reduït en més del 40% en 5 anys.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea. Un grup de veïns i veïnes de Sant Just han recollit més de 205 signatures a la campanya Diguem No a l'Aument del Cadastre Sant Just. És una campanya que va iniciar el passat 8 d'octubre i en poc més d'una setmana ja han aconseguit el suport de més de 200 persones.
Alguns veïns del municipi es queixen que, amb una pujada del cadastre, a Sant Just pagarien més que uns altres. El president de l'Associació de Veïns de la Plena Bellsulets, Enjo Vallejo, creu que el criteri en què es va fer l'última revisió cadestral l'any 96 està equivocat i prefereixen esperar l'any 2016 quan els valors s'actuaritzaran directament a tot l'Estat.
Recordem que l'equip de govern està estudiant ara la possibilitat de fer o no fer l'actualització del valor cadastral, segons insta el govern espanyol. Fer-la però suposaria pujar impostos als ciutadans, cosa que el consistori vol evitar.
Parlem ara de les festes de tardor, més concretament del correllengua, perquè aquest cap de setmana tindrà lloc al correllengua de Sant Just organitzat per la CAL. Enguany el correllengua estarà dedicat al poeta i escriptor Miquel Martí Pol. L'edició d'aquest any comptarà amb una ponència a carrer de Jose Maria Tarricabras. Demà, sota el títol, diguem el nom sense cap por. Serà a dos quarts de nou del vespre a l'Ateneu.
I dissabte, a la Jornada Gran del Correllengua, hi haurà moltes activitats a l'esplanada del Casal de Joves, com el Dina per la Llengua, que avui és l'últim dia per comprar els tickets a l'antiga Granja Carbonell. Si voleu assistir-hi, per 10 euros, també es llegirà el manifest i també el Calvern, possiblement el millor joc del món. A les 6 de la tarda, festa infantil i familiar, i la jornada s'acabarà a la nit a la plaça Verdaguer, amb una botifarrada, amb garrotins, gloses i corrandes i amb el concert del grup Every Night.
I un últim punt per recordar-vos que aquest vespre tindrà lloc una nova sessió del taller Aprendent plegats a Sant Just. Són unes sessions adreçades a acompanyar les famílies amb fills o filles adolescents en aquesta etapa en què els joves passen de la infantesa a l'edat adulta. És la tercera sessió que es fa a Sant Just amb una bona resposta de les famílies participants. Tindrà lloc avui a les 7 de la tarda a les escoles amb els professors de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma, Xavier Gimeno i Arnau Careta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
M'agrada molt.
I pray that the water will drown out the dead. Not as the water fills my mouth, it couldn't wash the echoes out.
Bona tarda.
L'Estar...
Just a la Fusta, el Magazine del Matí. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Ara passen 12 minuts de les 11 i aquesta ara parlem d'art perquè avui, a dues quarts de vuit del vespre, al celler de Can Ginesta s'inaugura l'expulsió de pintura Sol i sorra de Teresa Faneca i Mari Àngels González, una exposició que es podrà veure fins al dia 24 de novembre i ara parlem amb totes dues que les tenim aquí a l'estudi. Molt bon dia Teresa i Mari Àngels, què tal? Molt bon dia.
A punt suposo d'acabar d'últimar els detalls, no? Per l'exposició que estem justament aquí al costat que en Ginesta i la ràdio, vull dir que m'imagino que aquest matí, si s'inaugura aquest vespre, encara esteu acabant de tocar alguna cosa o ja està tot en ordre?
En principi ja ho tenim gairebé tot acabat, sempre et falta allò, l'últim detallet, de que si la targeta, que si l'etiqueta, que cau, però ha estat tot ja bastant acabat. No, ho tenim tot bastant enllercit. És una exposició que es titula Sol i sorra i que suposo que el títol ja dona pistes de per on anirà tot plegat. Què heu volgut fer amb aquesta exposició? Què heu volgut transmetre amb aquesta mostra?
Teníem moltes ganes de fer una exposició al celler i llavors vam pensar de veure quin tema podíem fer, que ens agradés i que ens agradés a les dugues, perquè, clar, la volíem fer conjunta. I llavors vam pensar en el desert, la seva gent, l'Àfrica, i bueno, a les dugues ens va semblar molt bé i, mira, ho vam tirar endavant.
Per tant, la font d'inspiració és una mica no el Sol i Sorra que treuríem a la costa Brava, sinó... No, és més aviat del desert, del Sàhara. Més inspirador segurament, o més desconegut per aquí. Més desconegut per nosaltres, perquè no hi hem estat.
Però ens agradava el tema perquè jo crec que és vistós. Els colors del desert donen molta llum, molta claror. Sí, era atractiu. Les dues ho vam trobar que ens agradava perquè és difícil també de fer tants quadres i sobre el mateix tema, més o menys. Almenys ha de ser una cosa que t'agradi.
Quants quadres podem veure en aquesta exposició? Més o menys. Hi ha uns 24 quadres, però després a la sala de ponent hi ha tot un muntatge que és en paper japonès, que és molt bonic. I com és aquesta part?
La major part és de la Teresa. És en paper japonès amb anilines amb uns trassos de negre. És un acompanyament de l'altra exposició però és diferent.
Perquè clar, l'exposició que és conjunta, tot i que és d'un mateix tema, hi ha dues artistes, per tant, a l'hora d'organitzar-ho, com ho heu fet? Les heu intercalat, hi ha una part més d'una i més de l'altra, com està organitzat? No, no, hi ha una banda que és d'una i l'altra banda que és de l'altra. Per tant queda clar, no? Sí, sí. No, no, que està bé, perquè suposo que també és la manera de veure-ho més fàcilment, de dir, mira, tots són d'aquell mateix tema i a dos punts de vista diferents, no? Molt diferents, sí, sí.
És que jo crec que és millor perquè si tu poses variat a la gent li agrada saber de qui és aquella obra i aleshores així és més aclaridor. Evites confusions, no? Sí. I hem dit que és de sol i sorra i que és el desert, parlava del color també, per tant suposo que els tipus de colors que hi trobarem són justament tots aquests, els ocres... Colors càlids, colors... Sí, sí. Hi ha moltes diferències en la manera de veure el desert de la Teresa Cadala Mari Àngels?
Jo hi he pintat més aviat al desert, hi ha algunes figures també, i ell ha pintat més cap a baix poder, més àfrica. Per això l'hem fet una mica més àfrica.
per no quedar-nos només amb les dunes i la sorra. Que hi hagi una mica també... Jo també he fet alguna cosa... Bé, no ho sé. Més val qui vingueu a veure. Això és el que sempre dieu, tots els artistes. Sí, sí, ho farem. És a partir d'aquest vespre, a les dues quarts de vuit, quan es fa la inauguració, no sé si hi sereu, es farà alguna cosa especial, com ho teniu previst.
En principi, a dos quarts de vuit s'inaugura, penso que vindrà l'alcalde, el senyor alcalde, i farem una mica d'explicació de l'exposició que s'ha de veure, i després una petita copa i una mica de vernissatge. Això també dona ambient, la gent també llavors es queda, parla, es comenta, i es fa una mica de tertúlia.
Us agrada que la gent, per exemple en el cas d'avui, que hi sereu vosaltres o algun altre dia, potser per festes de tardor sereu a l'exposició, que us pregunti què volíeu expressar amb tal quadre o tal altre, o preferiu que cadascú pugui interpretar-ho una mica i que us ho expliqui justament com ho entén ells? Ho dic perquè a vegades, quan parlem amb pintors, escultors o artistes, sempre hi ha aquest debat, que moltes vegades ens diuen que tampoc no et vull dir exactament el que he volgut transmetre perquè la mirada de l'altre també és important.
Ja m'estaria bé de tindre d'explicar-ho, però sobretot als meus es veu bastant clar el que representa. Diferen un quadre abstracte que llavors has d'explicar més el que has volgut dir, però quan és figuratiu, com més aviat als meus.
De totes maneres, segur que tindré d'explicar. Sempre hi ha alguna cosa. Perquè has triat una cosa o l'altra. Sí que és xocant que el que tu transmet és molt diferent que el que li arriba a la gent.
Veus quan t'explica l'altre, sense que tu li hagis explicat, dius, ostres, potser sí que això és una altra cosa, que també és una cosa a tenir en compte. Forma part del procés, segurament. Tu també ho veus amb els teus ulls.
Ho fas perquè la gent t'humili, però el que l'altre troba amb allò pot ser diferent.
una exposició juntes aquí al cellers o de Sant Just, i fa temps que us dediqueu a la pintura, d'alguna manera suposo que poder exposar a casa sempre va bé, o sempre és un al·licient més. Sí, ens feia molta il·lusió. I a la vegada por. Això també. Perquè això que diuen que mai és profeta a la terra és veritat. Això és cert. Costa molt més, és molt més compromès.
Clar, hi ha moltes més mirades i més crítiques, potser. Més crítiques que et coneixen i sí que fa més por. Fa com una mica d'impressió. Té aquesta doble vessant, no?, la que fa il·lusió perquè és a casa i l'altra de veure què diran, no?, com si diguéssim. I hi havia exposat altres vegades aquí a Sant Just.
Sí, és injust, sí, perquè a part d'això havíem sigut del grup de Firar, que es posava cada diumenge el perador. Va ser una idea que es va començar al darrere del mercat, després es va fer el perador. I es feia cada primer diumenge de mes. Vam estar bastants anys, vull dir que el cada dia m'has posat.
i ara ho hem deixat però es continua fent per les festes de tardor. No ho hem deixat del tot, el que passa és que aquest any nosaltres no hi serem perquè tenim l'exposició. Però hi ha unes companyes que sí que hi seran. Es fa més de tant en tant, no? I jo al celler també hi havia exposat amb alguna col·lectiva i fa alguns anys. Després cada any exposem Artaneu, que és d'allà on nosaltres pintem també Artaneu.
Creu que hi ha moviment artístic aquí al municipi que és injust? Jo crec que sí. Hi ha molta gent que pinta, eh? Sí, sí, hi ha molts artistes i que és injust. I molts bons. I n'hi ha que són molt bons. Sí, sí.
És veritat que cada vegada, el que dèieu abans, no ens fixem tant en el que tenim a casa, però vas veient que es van fent exposicions reient d'aquí, que hi ha moviment, aquestes pires... Sí, molt interessant. Els senyors entre escultores i pintores, gravadores... Jo crec que hi ha molta gent que fa coses molt guapes. I la Vena, per tant, doncs tenir-ho en compte. Creu que hi ha prou suport, que es dona prou suport a l'art?
A veure... O n'hi podria haver més? N'hi podria haver... Bueno, no ho sé. Parla tu. No, jo... Sí, clar que n'hi podria haver-hi més de suport, però bueno... Bueno, nosaltres no hem estat malament, però suposo que sí. Que potser si parles amb més gent et diran que trobes a faltar una mica més... No ho sé.
A vegades potser hi ha molts pintors o menys llocs per exposar, que potser és el que de vegades es reclamen. Per exposar hem hagut d'esperar un any i dintre d'una selecció.
No és fàcil, no? No és fàcil. Havia dit de tenir diverses sales i fer una sala més alternativa perquè tothom pugui exposar la seva obra. Que no calgui ser tan difícil de posar. Que pugui ser una cosa més fluïda, no?
En aquest cas encara falta una mica més de maduresa, no? No, perquè a vegades parlant amb músics o altres tipus d'artistes també és el tema que cada vegada es diu, que hi ha molt moviment però potser falta més tot el tema de... ja no suport institucional sinó llocs on poder fer les coses, que el públic ho pugui conèixer.
Doncs avui pot ser una bona oportunitat en aquesta inauguració d'esquadra 8 d'aquesta exposició de Sol i sorra de Teresa Faneca i Mari Àngels González del celler de Can Genestà. Avui anem a parlar amb elles. Moltes gràcies per venir aquí a la ràdio i que vagi molt bé. Molta sort. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esbern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Estem escoltant just a la fusta. Va arribar el tiet amb la ballada que els avis feien dinar especial.
i estaven bé i eren disretes però era difícil treure's del cap el fer volar. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores que espongessin
Sí, sí.
Van baixar els altres a la venessa, a la venessa com li deuen anar. Menjaren pipes a la rodència i s'enfotien des del bany. Fins que avorrient aquell espectacle, va venir el Xavi i era bé.
Deixeu-m'ho dir, feu-vos enrere, deixeu-m'ho dir, colla de mandats, que això és que n'és, que això el que vol és un bon joc de res. I senyors, tampoc és insistir com saber-se retirar.
Als meus fons no hi haurà mai els detalls. No m'esforçaré i una cosa m'extindré, de renevar, que la inventesa serà divertida, màgica i una begota enceptats.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
En punt dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia, com cada dijous, avui amb la Joan Algarra, la Montse Larrea i la Lina Santa Bàrbara. Molt bon dia a totes tres, què tal? Molt bon dia. I avui... Escussem el Pere. Exacte, li enviem un abraçada. És aquí, que avui no pot ser aquí amb nosaltres. Aquells controls de quan en quan. No ho crec. Aquest home no ho crec. Bueno, perdoneu, eh? Puc dir una cosa, Carme? Sí, i tant. Home, tens mitja hora per dir-les. Potser el Pere no ens pot escoltar, però us dic que des d'Amsterdam en aquest moment ens estan escoltant.
Ah, sí? Ah, molt bé. Sí, molt bé. Hola, Cristina. Una abraçada. Hola. Un besico, un besico muy fuerte. Diu, no, no, diu, és que d'aquí us puc escoltar. A través d'Amsterdam. A través d'internet, no? A través d'internet, no? Res, la gent de la ràdio és important.
El Pere sempre diu que els conviqueros ens escolten. I ens escolten de tot arreu ara mateix. Nosaltres estimem el món. No podem dir verbenitats.
Encara que ho pensem. Vale, no, a més ja tenim una certa edat que... Però escolta, a mi hi ha certes edats que ja ens permeten dir les coses que ens semblin. Clar, és el que penso jo, perquè quan ets més jove, segons què, no pots dir... No queda bé. Però a l'alçada en què estem, més o menys, ens podem permetre dir la veritat o el que pensem, sense que ningú s'ofengui. Clar, si és s'ofèn, doncs no es fein així. Perquè llavors, si no, no es queda temps. Oh, a mi em fa gràcia, em va fer gràcia l'altre dia,
Una persona molt, molt a prop meu que tota la vida tu ja saps que era molt... no callat, però era molt prudent i no parlava per no... i callava i les coses se les empassava i tal i que qual. I l'altre dia diu mira mama, en tal lloc he fet una perorata que he insultat a tothom amb bones paraules
Saps que et dic que ja tinc una edat, que ja puc permetre el luxe de dir el que em doni la gana. Una de les primeres vegades que es va fer un congrés internacional aquí de farmacoquinètics, i va venir un cap de pensant, un dels millors de tot el món, perquè venia de Filadèlfia.
Era el professor Wagner. Diu que la meva esposa ja té 45 anys i ara es permet el luxe de dir el que li doni la gana. Encara em queda una mica. Però sense ofendre ningú.
Sí, sí, en tot cas, abans d'entrar fora d'antena, anàvem parlant d'uns quants temes. Per exemple, algun que és més o menys simpàtic, encara que sigui de política, que és tot aquest dels jocs del 2022, que sembla que finalment no es faran aquí.
Com ho veieu? Creieu que és un bon lloc per fer els Jocs d'Hiver o creieu que... Doncs si hi haguessin les connexions d'enllaç entre els pobles i la ciutat, no seria dolent. Com és per l'any 22, però ara ja no serà el 26. Ara ja diuen que pel 26.
i ens podem trobar amb un fracàs enorme que aquell any no hi hagi de neu.
Això ja li va passar a Granada, amb el Campeonat Mundial. Vale, tot i que Granada també té bastanta... Però té més que nosaltres. Estic d'acord amb que no es faci... No, no, jo parlo de l'assumpte econòmic i tot. És complicat, a part de la part econòmica. Però és que podem tenir un any d'aquells anys que no hi ha neu i ja em diràs tu a mi què fem amb els Jocs Olímpics de Neu.
Suspendre-la, com va passar amb el campionat. Val, doncs aleshores potser val més no... No va llogar-ho, no? No, i a més a més, l'any 22 hi ha dos o tres ciutats que també... Que es proposen que són més fortes. I són de neu, realment. Són més a prop. No tenim gaires opcions. Amb aquest canvi climàtic... Ni aquestes ciutats. O ni aquestes, potser també és veritat. Si jo em sembla porrada al nord...
Em sembla correcte la disposició que ha pres el COI. De totes maneres el senyor Trias crec que ha tingut força, sentit comuns abans de llençar-se a l'aventura. Perquè la idea era bonica. La idea era de l'anterior alcalde i li va semblar bé perquè tot el que va bé a Barcelona a ell li sembla molt bé. Perquè suposo que a Barcelona se l'estima molt.
però també estava disposat a fer un referèndum entre la població per veure si la població estava d'acord. Aquí ha tingut la honradesa de ser una mica humil i dir que primer ho consulto. I després també és una satisfacció el que el president del COI li va dir que era que
que Barcelona potser era una de les ciutats que estava més preparada per organitzar aquests eventos, aquestes coses però que no ho aconsellava. Jo penso que possiblement els gastos sí que després potser generen ganàncies però potser la quantitat d'espès... És el que dèiem de Madrid també, que potser anarà el moment de fer alguna cosa.
Estava més a prop? No, però tenia unes ciutats que no feien... La inversió és forta? Sí, perquè sobretot pensen en l'assumpte de transport públic. I després, per exemple, jo crec que a Madrid van ser massa gosserats i ja no tant, perquè ja feia molt de temps que ja havien fet aquestes... Era el tercer cop que es presentaven. A més a més de tot això, però avui dia és...
amb aquella confiança i la representació que van enviar. Jo crec que si haguessin enviat una altra representació, no estava gaire a l'alçada de jocs, no van saber rebatre, no van saber defensar per saber la candidatura.
Llàstima perquè tenen més de la meitat de la feina feta. Les infraestructures estan fetes. Però tal com està tot el tema econòmic, serà un moment delicat.
Això havia de pesar. De totes maneres han donat el Brasil, ja m'explicaràs quin panorama tenen. Que no us hi vingui el fracàs. No ho sé, perquè és una gent molt emprenedora. Però ara estan passant uns moments molt crítics. Econòmicament estan molt malament. Vosaltres us en recordeu del Lula, no?
Aquest el s'hi va dir des de la finestra, menys samba i més treballar. Jo menys samba i més treballar i ja se'n va anar. La pobra de la Rousseff l'estan prenent el pèl. No, no, però vull dir que aquesta és aquella que ho dic, no? I vosotros qué nada más que estáis haciendo con la samba. Menys samba i més treballar.
Menos amb el nostre lloc. Es mou la lina. Aquesta és la que s'ha separat. No, si sortirà molt bé, perquè el lloc és molt maco i tot el que vulguis. Si sortirà bé, posem un punt interrogant.
Perquè no ho tenen tot preparat. Esperem que hi hagi coses mirant-ho. Els falta molta cosa encara per fer. I fa falta molt diners, molts. I resulta que tota aquella eufòria econòmica que tenien s'ha anat desinflant. La bombolla s'està desinflant també.
No cal que parlem perquè mirem el Brasil, mirem el que passa a casa nostra. La bombolla ja ha esclatat. Econòmicament estem bastant penjats.
Vaig estar al procés constituent i vaig anar a l'acta central. Hi havia molta gent, jo no sé comptar, evidentment. L'esplanada estava plena, les escales de pujada, les de baixada de la font. Ara bé, un petit comentari als parlamentaris, als parlaments que van fer massa llarg.
Això s'ha de començar a canviar una mica. S'han de ser parlaments, tocar escuetament el problema que existeix. 3 hores de parlaments, encara que hi haguessin algunes actuacions, perquè hi havia el Quintana, el Portell Poltrona... Qui va fer els parlaments?
Els parlaments va obrir l'Arcadi Oliveres i va tancar les tres aforcades. Entremig hi van haver polítics, hi van haver-hi economistes, altres personalitats que jo ara no recordaré. Van estar bé perquè el tema es va explicar bé però tres hores de parlaments
Jo amb la Montse, que ja sabeu que m'agrada molt fer crucigrames, diu persona que te llega a cansar los oídos. Les paraules que sortien eren orador o oradora. Va estar molt correcte, molt ben organitzat, la gent molt civilitzada, molt maca, la gent que hi havia.
i van anar anomenant tots els pobles que participaven, que feien els procediments. Totes les assemblis locals. El 16 de novembre se'n farà una que és general i el 30 de novembre una altra. Llavors van anar anomenant els pobles i, perdona, van anomenar Sant Just.
i van demanar que la gent aixequés la mà. Em sembla que era sola. Em sembla que era sola. Jo evidentment no em vaig tombar. No sé els que hi havia endarrere, però sí que els que hi havia endavant.
i pare van anomenar. Però va haver-hi una mà. Exacte, exacte. Només era fer el petit comentari. No està bé, suposo que hi hauria assistit. I la gent, m'imagino que és bastant diferent, no? Sí. Que això està bé, perquè hi ha un públic divers. Sí, hi ha un públic heterogènic, molt barrejat, però molt correcte, tot molt correcte. A més vam posar seients per a molta gent, però clar, evidentment els seients eren
Per la quantitat de gent que hi havia, molt bé, molt correcte, cap esbroncada, molt correcte. Potser això demostra que la gent està una mica cansada
de tot el que ja se sap. Potser busquen aquesta esporna d'esperança de veure si n'hi ha algú que té raó amb el cap. Com que el Parlament l'obria l'Arcadi Oliver es diu que tancava la Teresa, evidentment la gent vam estar fins al final.
tot i que va fer un dia esplèndid i ens vam cremar com si estiguéssim a la platja. Però bueno, això és a part. Afortunadament, perquè hagués emplogut o hagués estat mal dia... Jo hauria demanat a Sant Josep que fes núvol.
Però és igual, va estar molt bé. L'esplanada cau de ple. Va estar bé, va estar bé. No, no, doncs que de dir també val la pena sempre poder explicar aquestes coses i tenir-les en compte i també el comentari aquest que de vegades potser hem de començar a excursar parlaments. Però estic pensant que de ser just també estaria el Jordi.
Evidentment, però clar, de la part que estava sentada jo, endavant, no hi havia ningú més. Endarrere, jo no em vaig tombar, evidentment. Però vull dir que va sortir, que aquí també... És constituent, que és dels pobles que formem part d'aquest... He passat així de passada, a la vall de Vers, i sí, hi ha un cert nombre de persones. Segur que hi havia més gent, no? El que passa que ja he dit jo...
que de la part on estava sentada jo... Que no tenies el tercer ojo per darrere? No, ni tan siquiera em vaig tombar. Sí, vaig a aixecar la mà.
Molt bé, doncs és un altre dels temes que han passat aquest cap de setmana i que vam parlar també la setmana passada. Més temes que us interessi comentar d'aquests dies que heu vist a la premsa? Perdona, Joana, és que ara ho estic veient, que no ni ho pensava comentar, però diu la sindicatura investiga si de tants.
Aquest grup fins ara no ha estat dins d'aquestes investigacions, potser perquè el seu grup jove o un grup recient... Potser no quedava l'atenció i ara... I ara resulta que també s'ha d'investigar... Però sembla que hi ha una delegació a Madrid o alguna cosa així... I aquella cosa del Troiano, que em fa gràcia, que això sabia la Joana o tu...
d'aquesta cosa dels dos dirigents de la Caixa de Televisió. A les hores dius, escolta, és que estem engrenats per una sèrie de... Ho vaig veure a la televisió i aquí ha sortit el Sebastià Alfamora, aquí a l'Ara, ho comentava. Van ser paraules fortes del David Fernández, però a mi em van fer molta gràcia perquè va tenir... Bueno, és molt valent, aquest grup és molt valent. Com és jove, ell té... I minoritari, vull dir, de tant en tant.
La CUP, sí. Deuen tenir ja 40 anys i poden dir el que vulguin. Aquell moment del tema de les declaracions concretes és un bon toc, no? Perquè ells es van assenyar a que l'article, sembla que és el 24 de la Constitució, que diu que un pot negar-se a declarar si és contra ell.
però el tema era punyent, convenia que aclarissin els punts econòmics i resulta que van callar molt, que van callar perquè deia que no es tenia que tirar més llenya al foc.
I va, molt bé, i llavors va saltar el David i les declaracions van ser duríssimes. Al final vam acabar dient, surtin, es compren un mirall, es miren i si es pregunten què és la homertat o la màfia... Perquè molta gent suposa que ignora la paraula homertat. Suposo que...
No està... Sí, però la màfia no. Però la màfia no. La ley del silencio. Aquí tenen vostès una representació. O sigui que els va insultar ben dits. Bueno, que va ser que en el Congrés va demanar uns segons, uns segons de silenci per l'execució, per l'assassinat o l'execució del president.
Varen riure i després varen dir viva Espanya. També va ser el mateix que estava a l'estrada parlant quan va demanar aquest silenci. No va demanar un minut. És bèstia. Jo trobo que és una manca de respecte.
El van executar. Evidentment, això no pot negar-ho ningú. El van assassinar. El van assassinar. I no pot negar ningú. Ni ells, ni ningú. És que no pot negar ningú. És que eren males arts, perquè, escolta, el van fer venir, que estava a l'exili, dient-li que el seu fill... No, bueno, perquè va ser el Hitler que va provocar tota aquesta... El va entregar. El va controlar via montera. França.
Llavors, riure d'una cosa així em sembla una falta d'humanitat. Un demana uns minuts de silenci per un assunto així. No va demanar un minut, va demanar uns segons. Uns segons de silenci de respecte.
A ell va reaccionar molt bé el bosc, va contestar molt bé. Aquí estem, és una lluita estèril. Mentre pugui seguir passant això, és el mateix que amb el cas de la màfia.
Ell li diu, tots l'aplaudien, i m'hi diuen, mira que bé que l'he contestat, però l'altre no contesta, i tranquil·lament... Exacte, deu pensar, sí, sí... Si els tornessin, encara... Clar, llavors, vist aquest panorama, que els pocs diners que entren a les governs, tant si és central com si és autonòmic, es reparteixen entre ells...
Aquesta caixa s'ha hagut d'intervenir perquè no hi arribava i els directius es posen aquestes subvencions extraordinàries. Subvencions extraordinàries. Subvencions perquè es van preparar a la jubilació. Són jubilacions anticipades. No anticipades, no. Les jubilacions de la gent són 800-900 euros les grans. Doncs sí, ells que tenen, cada mes.
Com que no ens ho van explicar, se sap el que deuen tenir. Però el que ve al poble és el que ens estan escanyant. I llavors veiem el rest. Perquè el reparto, els diners que es recauden, és que no arriba per pagar tots aquests personatges. No necessita per pagar el deute. Els interessos del deute. Els interessos del deute. És increïble. Estem en una situació
que no es pot arribar a creure. No es pot arribar a creure. I ens hem com acostumat, no, fins i tot? Sí, suposo que sí. No, no, perquè com cada dia fan una punxadeta més, una punxadeta més, una punxadeta més, ho vas empassant poquet a poquet. Però fixa't bé, perdoneu-s'ho, fixeu-s'ho bé, que dius, bueno, passa aquí a Espanya,
i que ja no te creus a ningú, i menys a la nostra edat, la veritat és que desconfies. Que sigui la voluntat de Déu i s'ha acabat. Ja estàs curado d'espantos. Ja estàs curado d'espantos i no t'assombres. Però busquem uns altres països. Que està passant a Itàlia, a França, a Inglaterra... I a Estats Units. I a Estats Units. O sigui, on són, sempre he fet aquesta mateixa pregunta,
A on són els diners? Què els té? Que són etèrios, no? Van por el éter. No, són com aquelles coses virtuals. Qui té els diners? Resulta que tants milions i aquest ha fet tants milions i aquest es queda tants milions. Seran números perquè no crec que ho tinguin una capseta.
No. Són números amb un compte. El paraïsos fiscal no el controla ningú. Un moment, encara que no controli ningú, jo estic dient materialment. El que no existeix és el diner lític. És el diner virtual. Aleshores, perdona, si és com va dir l'altre dia una neta meva que té 10 anys.
La iaia diu per què per la nit no fan, o per durant el dia, perquè no fan uns quants més, perquè no fabriquen. No sé si no fan els Estats Units. Però també tenen problemes. Qui la té la deuta dels Estats Units? I això, perdona, estem en el primer mundo, el mundo occidental, que som els primers. Anem a Àfrica.
Què passa amb Àfrica? Que dius que aquella senyora té no sé quants millons, que és la presidenta, i l'altra té no sé quants. Les ONF es van portant a menjar i resulta que ho ha acabat l'agència i sovint... Perquè tot el que es dona... Com dèiem ahir, que un dels països, no me'n recordo ara aquí, que vam estar parlant a veus de la parròquia,
I resulta que un d'ells no ha signat el compromís de desfer-se de les armes del gas. I resulta que aquest país, per on té de gas? Això no és barat.
I les ONGs, com a bojos, portant metges sense fronteres, les pobres partorientes que tenen que andar... Però, escolteu, en quin món vivim? Jo crec, això és molt particular, jo crec que tota l'ajuda que el rest del món donen a aquests països subdesenvolupats no arriba mai a on ha d'arribar. S'enriqueixen els governants.
Els quatre caciques o els quatre... Per què volen els diners per comprar armes? Però al poble no els arriba res. Del que es dona, amb diners o amb menjar, és que no els hi arriba. Perquè algunes vegades el menjar que arriba, allà on t'arriba, perquè tampoc el poden distribuir, se'l queden i el rebenen. I el rebenen. Ja? Arribats aquí?
No, inclús molts en el campament siri, aquest de la gent refugiada del siri, que dintre del campament molts que anaven a buscar menjar, per poder menjar, després se'l venien amb els mateixos de per allà. Menjaria no sé què. Fixa-se, aquests per una banda i després tenim per una altra aquí. Aquí la joventut que ha estudiat, que està molt preparada i tot això,
No té un porvenir excessivament brillant. No gaire. Resulta que aquestes persones se'n van a uns altres països d'Europa, que sigui per veure si ho millora, que tampoc no millora gaire. No, ara ja no. La Florinata d'aquí se'n va.
En els països de tots aquests pobres que venen amb les pateres, la gent que s'hi fica, part de les dones embarassades o les criatures, són xicots, joves, que podrien ser els que després podrien lluitar amb el poble o lluitar, ser capdavanters i que podrien portar bé. I queden esfonçats.
Què estem fent amb aquesta joventut? Un advertiment d'aquests nois que venen, que dius tu, tan macos i tant, molts, han estudiat i tenen carrera. Però a la seva país tampoc tenen sortida. Però és que són sants, perquè per prendre una d'aquestes decisions... És el desconegut, no? És la por del desconegut, el fet que fas cridar tantes vegades. No, però vull dir que els que s'atreveixen a creuar
No són gent dèbil. Són gent que són sants, que tenen empenta, que tenen ganes de millorar. La crítica fàcil moltes vegades ve perquè és la por al desconegut i a pensar. Una vegada l'encontra un noi d'aquest, era la quarta vegada, sempre l'havien tornat a repartir.
I ho havia intentat, i era un noi que havia estudiat a París o a Madrid. Ara me'n repetiria, em diu, però jo ho tornaré a intentar un altre cop. I moltes vegades, ara no, perquè ara la cosa està així, però moltes vegades d'aquests països, sobretot africans, quan van a París o venen a Espanya, tenen la seva carrera, és clar, no tornen.
Haurien de tornar per estar al servei del poble Tor. Es queden aquí perquè la seva vida va... Això és com si diguéssim un panorama que conxeix. Parlem d'una altra cosa. Avui fa el dia molt núvol i perquè si no és una espècie de...
D'angoixa que tots anem a tancar. No és alegre. El tema del Barça i els nens. El Barça si verdaderament tenen por de que sigui... Fins ara ho han pensat.
Potser perquè ara està el Barça en aquestes condicions i és un país de risc. És de risc. Un risc de... Un maig. És que l'altre dia... Però ja fa temps que no s'havia parlat gens. El que passa és que aquesta vegada...
El partit important, entre cometes, és el Barça-Madrid. I aquest Barça es juga a les 6 de la tarda. Ells calculen que hi poden anar uns 10.000 nens. L'altre dia amb el Getafe van arribar, no es van poder comptar tots, però gairebé uns 15.000.
Ara deien 40.000, em sembla massa, però sigui el que sigui. I les paraules del Rossell, més m'estimo que no els deixi entrar. Si és així, potser sí.
Es tracta realment d'una qüestió de fórum, d'una qüestió de quantitats de persones, o es tracta senzillament que volen fer-los socis i volen cobrar? No, no, no, necessàriament. Però llavors també és estrany que surti Rossell i digui que ell no hi està d'acord, no? No, no, no. Això és un error també de comunicació. Com que no havia anat al Barça ja fa temps. Perquè fins ara no se n'havia parlat. Vale, però l'altre dia va ser molt... Evident. Sí.
Sí, perquè van ser famílies senceres, era una bona hora, i el camp es va omplir de criatures. Però les vegades que he anat al Barça, com entren fins als 12 anys sense vagar, sense carnet, els crius voltaven per allà i allà on trobaven un seient, quan venia l'ambo del seient marxava, tota aquesta mainada incontrolada, potser anava sense els seus pares,
No, no, no crec. Que entrin sols no ho crec. Entren amb els seus pares. El que passa és que busquen un seient... Són menors de 7 anys, vull dir que... Els de 7 anys, però és que arribaven fins als 12, ja eren mobitos. Nosaltres vam anar una vegada, que ens van deixar uns carnets, i t'estic parlant de no fa gaire, deu fer com 3 anys, i vam tenir problemes d'entrar al meu net, que tenia aleshores, en té 12, aleshores en tenia 9.
Vam tenir problemes per entrar perquè no ens ho deixaven entrar perquè consideraven que ja era adult. Al final ens vam fer anar a donar la volta perquè portàvem uns carnets que era l'entrada per dalt a la diagonal i no per baix a la travessera. Al meu fill li vam fer donar la volta. Tota sèrie d'inconvenients al final va entrar
però acabem de tenir problemes. Ara la Joana diu que els nens vindran amb els pares però volten per allà. Això ho fan a tots els llocs. Els nens van amb els pares i els pares no diuen res. Quan estan mitja hora assentats estan cansats.
Va anar una vegada amb el meu nen i el Xavier, que són el meu marit i el meu fill, i també va ser... i això que el nen té carnet, eh? El nen d'ençà que va néixer el Xavier li va fer... Molts tenen carnet, perquè són socis, però va, socis des que van néixer. No tenen seient.
però els va costar molt de mantenir-lo subjecte. Diguéssim que és una cosa que s'ha d'arreglar però potser precisament ho han tocat ara que venia el Barça Madrid. El que passa és que potser ho han posat en pràctica sense haver-lo estructurat.
S'ha d'estructurar. Al Madrid no es deixen entrar els nanos. Potser se n'havia parlat abans ja, perquè han esperat massa. Diu que sí, que s'està estructurant, però com arriba el Barça a Madrid... Aquí venia el problema gros. I sobretot l'horari.
A les 9 de la nit ja no baixa. A les 9 de la nit ja no baixa. A les 9 de la nit ja no baixa. A les 9 de la nit ja no baixa. A les 9 de la nit ja no baixa.
i ara s'han adonat que aquí tenen un problema gruixut. Podria haver-hi un problema. I amb una estampida d'aquestes, adiós. No, no, mai se sap. Per tant, la prudència de vegades no se sap. Val més posar-se vermell una vegada que groc 40. Doncs amb aquest últim apunt acabem aquesta tertúlia d'avui dijous. Gràcies a totes tres, Montse, Joana i Lina. Per deixar-nos parlar. I tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia.
Connectem de seguida amb la xarxa, ens actualitzem, sabem què passa també a Sant Just, i tornem després amb la cuina, avui amb la recepta d'Altas del Sandro, també la Macaduña amb el teatre i les Tricolstein amb els vins. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta. La xarxa.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Aite, Polo i Oriol Pujador. Malestar els ajuntaments davant la possibilitat que el govern no els faci el deute abans de finals d'any. La Generalitat comptava amb uns diners del fons de liquiditat que no arribaran. Continua la reunió Barcelona per abordar la possible renúncia a la candidatura als Jocs Olímpics d'hivern del 2022. L'alcalde ho explica a representants municipals del Pirineu i de tres diputacions catalanes.
I acords sobre l'ero a l'empresa Sati de la Garriga. Segons el sindicat UGT, 155 treballadors seran acomiadats. La resta de la plantilla, 92, conservarà la feina. Esports ambàsquet. Avui el Barça debuta a l'Euroliga. A partir de les 9 de la nit, reben la visita del partisan de Belgrat.
Continuen les reaccions dels alcaldes de Catalunya al possible ajornament en el pagament del deute que la Generalitat té amb els consistoris. La vicepresidenta, Joana Ortega, es va comprometre a pagar aquests diners abans de final d'any, però si finalment no arriben els ingressos previstos del fons de liquiditat autonòmica, l'executiu no podrà fer aquests pagaments. L'alcaldeixa de Conit, al Baix Penedès, ha fet aquesta valoració. Ràdio Conit, Xavier Martínez, bon dia.
Bon dia, l'alcaldessa de Cuní, Montserrat Carreras, explica que a Cuní és una quantitat menor la que deu la Generalitat d'uns 65.000 euros comparat amb la situació d'altres municipis. No sé si directament seran els ajuntaments que cobraran més tard, però clar, si no són els ajuntaments seran uns altres. L'alcaldessa diu que no se sent malament perquè les institucions hagin privilegiat Cuní en els pagaments pel seu estat econòmic.
El que és una pena és la situació en què estava l'Ajuntament de Comit quan vam entrar-hi. I amb la pena, doncs, m'he d'aconseguir que donin un tracte millor a Comit o que ens posin per davant d'uns altres, ho faré. Carreres a volgometitzar que si la Generalitat no paga és perquè no pot.
L'Ajuntament de Barcelona continua encara a aquesta hora la reunió d'una trentena d'alcaldes, presidents de diputacions, consells comarcals i per abordar el més que probable ajornament de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics de l'any 2022. Xavier Trias va visitar ahir la seu del Comitè Olímpic Internacional a Suïssa. Els responsables del COI varen refredar les expectatives de la candidatura catalana i avui l'alcalde de Barcelona ho trasllada a la resta de dirigents polítics.
La reunió ha començat un quart d'onze del matí i encara no s'ha acabat perquè les més de 30 persones que hi participen valoren la situació. Els alcaldes del Pirineu no comparteixen l'opinió de Xavier Trias de Jornalprojecta. Ramon Moliner és alcalde d'Alp, en declaracions a la xarxa. Des del Pirineu estem preparats, estem a punt per poder afrontar això i entenem que seria un bon moment. Una manera d'afrontar la crisi és a través d'un joc.
amb tota la il·lusió que això genera, amb tota la dinàmica que engegarien, per tot plegat ens sembla que és el moment oportun per poder-ho fer. Trias podria proposar presentar la candidatura per l'any 2026.
S'ha arribat a un acord sobre l'ero de l'empresa tèxtil Sati a la Garriga, al Vallès Oriental. Així ho assegura el sindicat UGT a través d'un comunicat fet públic aquest matí.
però passarà a treballar per les dues empreses a qui el jutjar ha adjudicat SATI. Són una companyia francesa que es queda amb l'àrea de teixits tècnics i l'empresa del director general de SATI, que es queda amb l'àrea de teixits de decoració. L'acord ha estat ratificat per l'Assemblea de Treballadors per 127 vots a favor, 7 en contra i 5 abstencions.
Un incendi s'ha declarat al municipi de Gandesa, la comarca de la Terra Alta. És en una zona de vegetació agrícola. Quatre dotacions dels bombers hi treballen en aquests moments per controlar les flames. I quatre dotacions més s'han activat per si hi han d'intervenir. Els bombers han rebut l'avís de l'inici de les flames a dos quarts d'onze del matí, però han assegurat a la xarxa que no hi ha ni persones ni cases en perill.
El Govern Central ha decidit prorrogar les ajudes del Pla Pibe per a la compra d'automòbils nous. Ho ha anunciat aquest matí el ministre Dizenda, Cristóbal Montoro. L'executiu hi dedicarà 70 milions d'euros, la mateixa quantitat que la que va destinar a l'última formada d'ajudes, que es va nascutar fa uns dies. Fins ara s'han beneficiat 220.000 propietaris d'automòbils amb una ajuda de mil euros per vehicle. I més balanços, en aquest cas al port de Barcelona, augmenten els creueristes.
Al port de la capital catalana ha rebut aquest any 2.800.000 viatgers i la majoria, 2 milions, han estat viatgers de Creuer. Això significa un augment d'un 8% entre gener i setembre si ho comparem amb el mateix període de l'any passat. La resta de passatgers, prop de 900.000, han passat pel port de Barcelona a bord de ferris de línia regular. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea. Un grup de veïns i veïnes de Sant Just han recollit més de 205 signatures en la campanya, diguem-ne, a l'augment del cadastre a Sant Just. És una campanya que va iniciar el passat 8 d'octubre i en poc més d'una setmana ja n'ha aconseguit el suport de més de 200 persones. Alguns veïns del municipi es queixen que amb una pujada del cadastre a Sant Just pagarien més que uns altres.
El president de l'Associació de Veïns de la Plana de Bellxolets, en Jovollejo, per exemple, creu que el criteri en què es va fer l'última revisió cadestral l'any 96 està equivocat i prefereixen esperar el 2016 quan els valors s'actualitzaran directament a tot l'Estat. Recordem que l'equip de govern està estudiant ara la possibilitat de fer o no l'actualització del valor cadestral, segons insta el govern espanyol. Fer-la pròs suposaria pujar impostos als ciutadans, cosa que el consistori vol evitar.
Més qüestions? Aquest vespre tindrà enlloc una nova sessió del taller Aprendent plegats a Sant Just. Són unes sessions adreçades a acompanyar les famílies amb fills o filles adolescents en aquesta etapa en què els joves passen de la infantesa a l'edat adulta. És la tercera sessió que es fa a Sant Just amb una bona resposta de les famílies participants. Les dues primeres sessions van tenir lloc abans de l'estiu. Segons un dels seus dinamitzadors, Xavi Jimeno, estan tenint molt bona acollida entre els pares i mares i els adolescents que assisteixen a les classes, ja que són grups tancats.
La sessió d'avui es farà a les 7 de la tarda a les escoles.
I acabem recordant-vos que l'escola d'escriptura de la Teneu obre un nou taller d'escriptura creativa per a joves. El curs s'adreça a joves fins a 18 anys i seran grups reduïts. Seran un total de 9 sessions que s'impartiran a les escoles a partir de dilluns i a diferents horaris, els dilluns des de les 4 fins a dos quarts de 6 o els dimarts de 6 a dos quarts de 8 del vespre. Les inscripcions es tanquen demà i s'han de fer a la secretaria de la Teneu de 5 a 9 del vespre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia, a partir de la una. I us recordem que també podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I've seen the world, done it all Had my cake now Diamonds brilliant and bellin' now Had summer nights, mid-July
Crazy days, city lights The way you'd play with me like a child Will you still love me when I'm no longer young and beautiful? Will you still love me when I've got nothing but my aching soul? I know you will, I know you will I know that you will
As my stage now Channeling angels in the new age now
I got summer days rock and roll The way you play for me at your show And all the ways I got to know Your pretty face and electric soul Will you still love me?
M'agrada molt.
You can't hold that grace, hold that body, hold that face Makes me wanna party, he's my son He makes me shine like diamonds
I know you will.
While I'm young and beautiful
I aquesta hora parlem de cuina, per això saludem a la Sandra Chirivas, d'Altas del Sandro. Bon dia, Sandra. Bon dia. Aquesta demana ens està explicant diferents receptes. Anem ja acabant la setmana, avui és dijous. I avui què ens has portat? Avui farem merlous a la basca. Molt bé.
Fa molta por, però és molt fàcil de treure. Els noms que ja porten aquest nom, que són a tradició, normalment de vegades pensem que seran difícils, segur, no? El peix, li he posat un nom per posar-li un nom, perquè és el típic. El plat és el nom aquest que té, però li pots utilitzar el peix que tu vulguis. Realment, que el peix sigui blanc,
Hi ha gent que el fa en rap, hi ha gent que el fa... jo què sé, és que peixos hi ha molts i a cada persona li agrada el peix d'una manera. Realment, jo l'únic que no recomano és un peix molt fort, com seria el bacallà, però realment dintre dels peixos blancs, que són més o menys tots d'un sabor similar, hi pots posar el que vulguis. I és molt molt fàcil de fer. Ingredients.
La seva per fer el fons, el peix que t'agradi, el mejitas, gallegas, cloises, berberechos... Hi ha molta varietat. I després una llauna d'espàrrecs blancs. La típica espàrrec que mengem amb maionesa.
que aquí també. No fa falta que compris l'espàrrec més gordo que hi ha al mercat. Ara venen unes puntetes que són perfectes per això i surten molt bé de preu. I després has de tenir julivert. És l'acabat del plat. Agafes una paella o una cassola o el que tu vulguis, normalment baixeta perquè sempre és més còmode de treballar, poses oli, fiques la ceba
Quan la seva comença a agafar color, li poses una mica de farina. A veure, la farina és per espessar la salsa. Aquesta salsa és una salsa que ha d'estar espesseta, perquè realment ha d'estar una mica espesa perquè després, quan li posem la cloixa, que la cloixa s'obri i tirarà a aigua,
Sempre es pot ratificar. Jo parlo de la farina. La farina està cuinada perquè no tingui sabor a farina. No pot ser la farina directament posada i no passar-la per la paella perquè si no sap a farina el plat. I la maicena, hi ha molta gent que l'utilitza per espassar, però la maicena no es posa directament a la salsa. S'ha de posar amb un got, una mica d'aigua freda,
una culleradeta de farina, desfer-la amb el got i aleshores tirar-la a la salsa. Perquè tant la farina com la maïcena si no estan prepreparades, el sabor te'l destrossen. Perfecte, doncs queda dit aquest consell. Una vegada la farina ha començat a agafar color com la seva, obres la llauna d'espàrrecs i l'aigua d'aquests espàrrecs la tires a la farina.
O sigui, és important, perquè realment la... I dona un toc. És que en la merluza de la basca, una de les coses importants, a part del peix, és a l'espàrrec blanc. Aleshores, aquesta aigua és el que conté el sabor realment de l'espàrrec. L'hi poses allà i comença a fer el xup-xup. El deixes allà i, aleshores, una vegada això està començant a baixar, que ja tenim la salseta espeseta, l'hi poses a l'espàrrec.
L'espàrrec, com que ja està tovet, no ha d'estar gaire. Quan l'espàrrec vegi que està agobent, s'ha d'agafar tot, perquè l'espàrrec ve molt blanc, però de seguida es comença a posar color bainilla, perquè ja comença a fer-se, i tires la cloixa, sobretot la paella tapada, perquè si no la cloixa no s'obre.
Si alguna es queda tancada, l'hem de treure, senyors, perquè hi ha molta gent que li fica les ungletes per obrir-la i una cloixa que no... No serveix per menjar. No es pot menjar. O sigui, realment, si no s'ha obert és perquè no s'havia d'obrir, no s'ha de menjar. La retires, que et quedarà millor el plat. I aquí ja tens feta la salsa. I amb el mateix, el mateix. El peix l'has de posar en un moment de servir. Vale, en un moment. Perquè el peix en 10 minuts està fet. I el mateix, és que si no està fet en un moment, s'ha de secar.
És veritat que un fill sec perd tot el bo que té i desapareix d'aquesta manera. Una vegada que t'has fet la salseta, com que ja la cloixa està oberta, només has de ficar el peix, deixar-lo de 8 a 10 minuts i ja està fet. I aleshores a l'hora de servir-lo amb el plat li poses el julivert per sobre.
El julivert és el toc de color i el toc final. Hi ha gent que li posa la salsa perquè si no s'estova, ni tens sabor ni tens res, i d'aquesta manera, en el moment que serveixes, et puja l'olor del julivert. No sembla tan difícil. No, realment no és tan difícil.
S'ha de tenir paciència. Efectivament. Això sí que és important. No t'has d'aposar. Exacte. Doncs moltes gràcies, Sandra Chirivas, al TAS del Sandra, i tornem demà. Molt bé, gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Això és el espectacle.
Passant dos minuts d'un quart d'una del migdia i ara és moment de parlar de teatre. Per això saludem la Maica Duéñez. Bon dia, Maica. Què tal? Bon dia. Tenim molta cosa avui, Carme. Veig que tens molts diaris, molts papers. Per tant, doncs, sense més preàmbuls, comencem directament a veure què ens expliques avui. Per on vols començar? Podríem començar... Ja saps que la Fundació Romea fa...
espectacles als dilluns, a vegades són lectures dramatitzades, a vegades són espectacles de petit format, i en aquest cas, el proper dilluns, el dia 21 d'octubre, a les 8 de la nit, faran 6 Don Juanes i una dama.
Això ho fan evidentment perquè ja s'acosta la data del 31 d'octubre, que ja saps que sempre es feia Don Juan de Norio, que era un costum que s'ha perdut relativament. I llavors aquest 6 Don Juanes i una dama és molt curiós perquè
és un Don Juan Tenorio de diferents autors. Es pot veure el Tenorio del Lord Byron, de Pushkins, de Mozart, de Tirso de Molina, de Molier i de Zorrilla. Són sis escriptors, tots ells ja veus, primeríssimes figures, que han parlat i han escrit sobre el Mita,
I hi haurà també una dama, perquè si no no té sentit. Aquesta lectura dramatitzada es podrà veure amb Miguel Ángel Jener, Toni Sevilla, Jordi Brau, Gonzalo Abril...
Roger Pere, Santi Llorenç i la dama és la Mar Urdemolins. O sigui, magnífic sector. I tant, un bon repartiment, no? Sí, sí, un repartiment de luxe diria jo. I ja dic, i només es pot veure el dilluns a les vuit de la tarda al Romea.
Això sempre m'agrada quan hi ha coses interessants que fa la Fundació Romea, sempre m'agrada dir-ho perquè es fa només un dia i llavors és complicat. Tu has de preparar una mica. Doncs queda dit, és la primera recomanació. Tenim més coses també. Després, si vols, parlem d'estrenes. Després parlarem de coses que realment hem vist i que estan molt bé. Mira, aquesta tarda s'estrena el Teatre Nacional de Catalunya a la sala petita.
Terra de ningú. Terra de ningú ve avalada per noms molt, molt importants. Terra de ningú és de Harold Pinter, el Nobel. És curiós perquè no s'ha vist mai a Barcelona, aquesta obra, és a dir, que estrena absoluta, no l'havien fet abans. La traducció és del Joan Sallent, que això ja és una garantia de ser una traducció magnífica.
La direcció és del Xavier Albertí, l'actual director del Teatre Nacional de Catalunya, i està interpretada per dos magnífics actors que són el Lluís Omar i el Lluís Maria Pou. Ja saps que Pinter és un home que parla molt sense paraules, amb silencis, amb mirades,
I en aquesta ocasió són dos personatges que es troben i comencen a veure a la casa d'un d'ells.
i que a partir que estan bevent i bevent van començant a explicar coses que potser no haurien d'explicar. Aquest repartiment de luxe amb el Lluís Homà i el Josep Maria Pou està més a més recolzat per David Selvas i Ramon Pujol que són concretament el secretari i el servant del literat que és el que realment està a casa seva.
Jo, sobre el paper, penso que és una obra que s'ha d'haver... Promet, no? Jo crec que sí. És el mateix que quan parlàvem del Crèdit, abans de veure-la, que clar, són tan bons actors, actor fantàstic, director fantàstic, doncs també a vegades passa que les moltes expectatives queden una mica... També és veritat, s'ha d'anar en compte, no? Sí, però baixa.
Crec que en aquesta ocasió... Ara, també et dic una cosa. Pinter és un dramaturge que parla de tot però que és dramàtic. Els fons de les seves obres sempre són dramàtiques. O sigui que veurien un drama, per entendre'ns. Bé, després s'estrena... Bé, s'estrena relativament, perquè és la segona temporada, s'estrena La Família Irreal. És veritat.
Ahir vam fer un show espectacular al Paral·lel. Vam posar una carroça amb cavalls i vam fer tota la parafernàlia que estem acostumats a de gol de gom perquè no oblidem que és una producció de de gol de gom i de gol de gom sempre fa les coses molt espectaculars. Tornen, ells tenen la idea d'estar
novament tota la temporada al Teatre Victòria, i Minuria Absoluta i de Goyldagom estaven supercontents tots, perquè la temporada passada van tenir molt d'èxit, va anar molt bé la taquilla, i el Joan Lluís Botso estava encantadíssim de que tornin a tenir aquest espectacle al Teatre Victòria. I suposo que també va pel camí, no? Vull dir que, possiblement, també tindrà èxit aquesta temporada.
M'imagino. Home, Barcelona té molt... és molt gran, no? I Catalunya. Encara hi ha gent per veure-la, exacte. Jo crec que sí. Tot i que també recordem, recordem aquí que la família irreal...
és una producció de minoria absoluta que és la que fa els programes de TV3 de paròdies i no deixa de ser un seguit de paròdia sobre el rei, sobre la princesa Letícia, sobre la reina, en fi, sobre tota la família real, que en aquest cas és irreal. I una altra cosa que s'estrena
I a més a més amb un regús una mica trist, diria jo, és l'últim que fa tricicle. Es diu Beats. És l'últim definitiu? Digue'm. És l'últim definitivament, doncs? Sí, perquè van dir a la roda de premsa que aquest serà l'últim espectacle personalment, físicament, fet per ells.
perquè diu que estan ja molt llaios i que ja no tenen el cos com tenien. I clar, no hem d'oblidar, evidentment estan fantàstics, eh? Fantàstics. Però clar, no hem d'oblidar que els espectacles de tricicle són molt físics. I és veritat que quan et vas fer gran, vam fer broma, doncs que abans feien tres saltos molt mortals,
i que ara no poden ni fer una tombarella i coses d'aquestes. De totes maneres és una deu relatiu perquè continuaran darrere de l'escenari produint coses, dirigint coses, ja saps que el Pacomir ha dirigit moltes coses fora de la tricicla i que a més a més escriu. Potser per això també tenen ganes d'aparcar una mica aquesta etapa i centrar-se en l'Alfa.
Sí, una mica sí, perquè la veritat és que tricicle és molt bo, és una icona. Tenen molta xispa, i bé, però clar, van començar els anys 80, a principis dels 80, i ja porten molts anys fent tombarelles, com deien ells, i salts muntant. Doncs això, el tricicle el podrem veure al Teatre Poliorama,
No té data de sortida a l'espectacle, vull dir que si la gent el recolza, si el públic recolza l'espectacle, Beats estarà tota la temporada, i a lo millor, a lo millor, es repeteixen la temporada venent. Però bé, que estàvem bastant segurs que aquest seria l'últim espectacle en què ells físicament estaven a l'escenari.
I això serien, diguem-ne, les estrenes d'avui. Després recordar que n'hi ha dos espectacles, tres espectacles, que val la pena anar a veure-ho. Un d'ells és la Marquesa de Sade, que acaba aquest diumenge. És de Júquio Mishima.
Està dirigida per l'Emilia Carilla, és una versió del Conrad Sendrich i és la història de sis dones que es passen pràcticament tota la vida esperant a un home i quan l'home arriba ja és massa tard.
Està molt ben interpretada, les sis dones són l'Àngels Bassas, l'Andrea Montero, l'Enka Alonso, la Montse Alcañiz, l'Agnes Romeu i la Laura Fite. I de veritat és que val la pena anar a veure-la perquè estan totes molt bé i la història és molt maca.
Això es fa al Teatre Acadèmia. On està? On està el Teatre Acadèmia? No me'n recordo mai. Sí, doncs està al Carrer Buenos Aires, que és el que està darrere del Cort Inglés. Sempre parlem d'aquest teatre, tens raó. A Can Tornada, Can Tornada, Villarroel. Ens cau bastant a prop, per tant. O sigui, diguem que està davant del Cort Inglés de Francesc Macià, però per al lateral.
Una altra cosa que ja hem parlat aquí que val la pena anar a veure-ho és el Crèdit. El Crèdit es fan a la Villarroel. Si voleu riure, aneu a veure-ho, perquè és un bon espectacle que et fa riure, però no té un humor gruixut, sinó un humor fi d'aquests que a mi m'agraden.
El Crèdit és del Jordi Garceran, està dirigit per al Sergi Belvell, i els dos personatges que es poden veure en aquesta obra estan interpretats per al Jordi Boixaderas i al Jordi Bosch. Anem de dos en dos. El Crèdit, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, la que s'estrena avui de terra de ningú al nacional,
El Josep Maria Pou i el Lluís Somar, els grans, sempre tenen feina. I després una altra obra que està bé, són riure's i tu passaràs bé, és la que estan fent al Teatre Romea, que ja vam parlar en el seu dia, que és un aire de família.
També val la pena no oblidar-la, no? Sí, està dirigida per al Pau Durà i el repartiment està molt bé i la història també. La Cristina Genevat, Jacob Torres, Francesc Orella, Maifer Gil, Ramon Madaula i Agata Roca. I va d'una família que es reuneix cada divendres i que aquest divendres és especial perquè és l'aniversari d'una dona de la família i passen coses que no haurien de passar.
I com a novetat, novetat relativa, es pot veure al Teatre Lliure de Montjuïc a la Ville de Barcelona. És novetat relativa perquè a la Ville de Barcelona es va estrenar en el grec de l'any passat. O sigui, no l'últim, l'anterior. No, el del 2012, sí. Va passar, em penso que va estar tres dies o quatre, una cosa molt molt curteta.
I llavors ara el Lluís Pasqual l'ha volgut recuperar. És una obra que està dirigida per al Joan Oller, que treballa una mica. El Joan Oller, com molts directors, no voldria dir que és el sol, treballa gairebé sempre amb els mateixos actors. O sigui, té com una mena de companyia, que és la seva, i gairebé sempre treballa amb els mateixos.
I l'obra es diu A la Vil de Barcelona recordant aquella frase famosa que es va sentir el 86 quan Joan Antoni Samarany va dir A la Vil de Barcelona per dir que teníem els Jocs Olímpics del 92. És la història de Barcelona.
I surten des dels romans fins a Colón, passant per quan vam estar invadits pels francesos. És a dir, una història en plan còmic i musical, perquè és un musical aquest de la Ville de Barcelona, on el Joan Oller s'ha posat tot al seu sentit de l'humor, que té molt.
i que gairebé no ho fa servir mai quan es llegeix una obra de teatre. Vull dir, això podria ser una excepció. Per tant, val la pena, no? Sí, perquè l'Ollet té molt d'humor, si llegeixes habitualment el que escriu, doncs ja ho veus, perquè participa en programes de ràdio i tal.
però el teatre sempre agafa espectacles com molt feixuts, com molt seriosos, però en aquest cas no, aquest és un musical i pretén explicar la història de Barcelona d'una forma, d'una manera divertida.
No hem parlat de Barcelona, que també torna. Tinc ganes de veure-la.
El repartiment sembla que és el mateix que estava al Nacional, per tant, l'únic que es reduirà serà l'escenografia, perquè la sala gran del Nacional, que té un escenari increïble de gran a l'escenari del Teatre Goya, que és on anirà, doncs hi ha una diferència. Però no, potser que quedi inclús millor. Ja en parlarem.
la setmana que ve de Barcelona. Molt bé, perfecte, Maica, doncs moltes gràcies. Hem fet un bon repàs de tot el que podem veure, que no és poc, que és la temporada que es dona per ben inaugurada. I hi ha moltes coses que es queden al calaix. Hi ha molta producció.
L'altre dia vaig estar a l'homenatge de l'Hermann Bonin, que li van fer a l'Institut del Teatre, i em vaig trobar, evidentment, amb moltíssima gent de la professió, perquè estava tothom, i tothom està... no està ensopit, saps?, està tothom amb ganes de lluitar, amb ganes de fer alguna cosa, encara que no cobrin, o encara que hi hagi problemes per muntar-ho, i que s'hagin de posar diners,
Suposo que aquests mesos de darrere estaven una mica ensupits, i ara estan en un punt que volen anar cap endavant, en comptes de quedar-se a casa plorant. Doncs una bona notícia, ens alegrem també, i anirem parlant aquí cada dijous de teatre amb la Maica Dueñas. Moltes gràcies, Maica, i fins la setmana que ve. Bon dia a tothom.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Jóves a Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Dins d'un reig de sol, cent vuitanta tres partícules de pols fan l'amor al mateix compàs del soroll que des del llit mig abregat fa el teu nas.
Sota el cor de nit se'n devinen dels teus pits, mentre l'altre mira ferm cap al nord. Just on hi ha la porta l'aquest avall escolta i somia, devia tornar-se un instant en aire.
Jogant-hi com l'aire, fent petons a l'ira. Dòcil però no greira, reseguint-te el cor.
Des de l'esperçó de centes, quinze gotes ballen els acords d'aquell so que, desafinat, va lliscant des dels teus llavis barrejant amb sabó.
Unes calces de neguets lleuen xopes apuntant cap al sud. Just al divendres d'aquest babau s'entén tan s'espia de dia i tornar-se'n i estar en aigua transparent
fent petons a aigua tèrbia però no gaire reseguint el cos reseguint el cos reseguint el cos
La informació més propera al Just a la Fusta.
Dos quarts i mig d'una del migdia, és dijous i, com cada dijous a aquesta hora, és moment de parlar de vins, per això soludem l'Street Goldstein. Bon dia. Hola, molt bon dia. Que cada dijous ve del celler de Can Mata i ens porta, aquesta temporada, alguna cosa per tastar. Avui, a més a més, també s'ha de fer un cop a punt, per si l'Andrea pot afegir-se a fer aquest tast en directe. Avui, a més a més, abans d'entrar, m'has dit que faria un tast emocional. Emocional, exacte. És allò que... Què vol dir, tu plegat?
Per canviar una mica, a veure, tornem a fer repàs, hem tastat raïm, hem tastat most aquest any, hem tastat cava, un cava jove, hem tastat la setmana passada un vi negre de la zona de la Riveira Sacra, ben contundent, i avui esporto.
Crec que un vi perquè ens deixem anar una mica. És un vi d'aquí del Penedès, el Miranius, de l'any 2012. El Falça y el Credo, que és allò que tots hi diuen, no en sona, però Cava Recaredo, jo crec que sí. Una mica més, no? Una mica molt més pel Cava. Doncs, des de l'any 90, també la buen amb vins blancs. Molt bé.
La base, la idea, bàsicament, és treballar amb xarel·lo. Però aquest porta xarel·lo, una miqueta de macabeu i un toc de xardonè. Ara et toca fer memòria d'aquell primer dia que vam estar tantes als Reins, com eren de diferents cada un. És un vi d'onze graus, que sempre em dieu això és molt fort, això és molt fort. Aquest és suave. Jo diria que us porto quasi bé una insinuació.
No arriba a ser... ...contundent. És allò que dius, aquells 13 graus que normalment us porto. Mira, news del Celler Credo. Certificat ecològic i biodinàmic. Cada cop n'hi ha més, a més d'aquest estil. Amb la certificació de mèter. Us en recordeu de l'any passat que vam estar parlant? Sí, sí, sí, però últimament he sentit molts llocs que m'han dit aquest vi és ecològic, aquest vi tàldic, mira, doncs sembla que...
Tenia una mica de memòria, parlàvem sobretot d'equilibri a la vinya, que fèiem preparats homeopàtics. Bàsicament era el mínim tractament, que visqui el que ha de viure la vinya. Sempre és l'equilibri, si hi ha alguna malaltia es combat de forma natural.
I tap ecològic, ampolla lleugera, aquí ho cuiden tot. Tot, tot, tot. Perquè una cosa també comporta l'altra. I es diu Miranius. I es diu Miranius i hi ha una petita guineu aquí al costat. Ja la veig, a la tiqueta. Perquè també formen part de la vinya.
Si tenim en compte que a la vinya hem de tenir sobretot el raïm en perfectes condicions, doncs ha d'haver-hi vida i la vida animal també forma part d'aquest equilibri.
Doncs aquí tenim bàsicament xarel·lo, top de macabeu i una petita part de xardonnay. El color ja ens dona aquesta sensació d'equipció.
Així també hem deixat que almenys durant cinc minuts se'ns escalfi una mica perquè ens doni més aromes, perquè el vi venia de la nevera i estava... Clar, l'olor no s'hauria dit gaire, no el veig gens afruitat, que és així... Aniria més cap a punta blanca, cap a poma... Exacte, més una cosa d'aquestes, no el veus així al set de primers... No trobeu fruita tropical, ni focs artífics, no, és allò que dius, és com molt suau, molt suau...
i molt profund. És allò que no et surten grans aromes, però el que hi ha està molt ben fet, molt pulit, molt net. Testem-lo. A veure, doncs.
Té una entrada fàcil, és agradable, és fresc. És curiosa com torna, és diferent que alguns vins blancs dels que estem més acostumats. Així gran públic, jo parlo en nom dels que no veuen tan sovint. La potència que els notes calis aquí, la calidesa, estem parlant de l'Alpenedès. Però no és un vi que...
És molt fresca aquesta cidesa, jo la trobo, crec que és el que em va sobretot enamorar d'aquest vi. I aquesta profunditat que té. Llavors...
Quan acabes recredo decideix... És bo, és molt bo. Ja aniries bevent. Sí, sí, exacte. Adquirida. Per això et deia, avui deixant-ho. Quan acabes recredo decideix formar el seu llet credo, don tota la part...
bàsicament tècnica a la vinya amb el Joan Rubió. He tingut el plaer de conèixer-lo fa una estona per telèfon i és allò que, mira, sense conèixer-lo et diria molt que és com aquest vi, no? És allò que dius, és la senzillesa, però alhora és com una persona amb molta ànima. O sigui que ha sabut transmetre el seu caràcter. Exacte, el seu caràcter, la seva forma de ser, d'entendre el que és la vinya, el vi i una mica el que són les relacions
amb altres. I quan vaig tastar aquest vi...
vaig estar d'altres d'aquest celler, i tots eren més contundents, més complexes, era realment com per aturar-se. Però aquest justament, aquesta claretat, és allò que dius, és franc, és directe, és fresc, sobretot això, la sensació de fresco, va ser el que més em va enamorar, perquè moltes vegades, a l'hora d'anar a buscar un vi, estem buscant tot el contrari. Almenys més. I moltes vegades, almenys, és molt.
Què et sembla tu? I és això, és el que et deia ara. No és un vi potser dels que estem més acostumats a beure de vi blanc, que seria aquest més afruitat, una mica més dulce, no el trobo dolç. Però alhora... T'estem molts vins, molts vins, com molt manipulats, molt buscant un públic.
que busquen ja aquest gust, segurament. Utilitzem uns llavats que després a nosaltres quan bevem el vi ens provoquin, ens provoquin amb els gustos, amb els aromes. Aquí els llavats són completament naturals. I llavors això què fa? És molt la reflexa del que és cada raïm.
I que els llevats siguin naturals, què implica a l'hora de notar-ho amb el gust avui? Implica la pureza, sobretot. La no manipulació. Per això no estan dolts? És un vi completament sec. Són 11 graus. No he preguntat quan el va encollir, però és allò que dius, no queda res de sucre residual aquí.
nivells de sulfurós no crec que siguin gaire alts. És allò que recordes que també vam parlar bastant dels sulfurós i de tots els problemes que hi ha a comportar. Aquí els nivells també són baixos. I per això jo el veig molt com la senzillesa però la pureza a l'hora. A més és això que és un vica. Com dèiem no és dolç que de tota manera t'entra molt suaument. Vull dir que ve molt de gust anar repetint. Exacte. Això és perillós, potser de vegades però...
Sí, i moltes vegades t'estan fent vins que et donen molt molt molt, que estaries olorant-lo durant molta estona i després a l'hora de veure, et costa. I aquest és quasi el contrari, et provoca per veure més. És veritat, és aquesta sensació curiosa que per tant no sé si serien d'aquests vins que et recomanaries veure directament sense res, tipus aperitius, si s'hauria de combinar amb alguna cosa.
Jo crec que és perfecte allò que dius anem ja a la una del migdia.
Podem començar ja a obrir l'ampolla si volem i al llarg de tot el dia anar consumint, no? Sí, amb tot el dia, no? Anar bevent. El podem veure sol, el podem acompanyar amb una manida, amb uns formatges. Jo crec que té més joc del que pugui fins i tot semblar, no? Sí. Perquè és allò que dius, ostres, un vi que el pots veure sol, penses, reduïm. Cuinar mediterrània, o sigui... És això, no? No, molt, molt...
Coses molt senzilles, molt pures també. Anirem a buscar peixos molt salsejats. Clar, una cosa més de formatge, no? Si de cas potser una torradeta així... o formatge suau, perquè si no també passaria el mateix. Formatge suau, és allò que dius, aquí no ens mataria el gust. Intentarem no ser gaire agressius, fins i tot amb...
Perquè no amb unes verdures, amb unes vergínies. A mi m'agrada molt, per exemple, fer-les així a la planxa, llaminades. És allò que dius buscant molt el gust de l'esvergínia. I amb peix, igual, allò buscar peix que puguin semblar també senzills, però que no ho són tant.
Mira ara si l'olor... Ha canviat l'olor? Canvia l'olor el que et dóna estona? Jo crec que sí. Guanyar força, no? Guanyar, exacte. I sobre, no? És allò que... Seguint una mica les bases de la biodinàmica, també ara ens sembla que demà és lluna plena.
Tot el que sigui, m'agrada molt estar dins un quart creixent, perquè sembla que expressin molt més.
expressa el que expressa, però sí que n'hi ha uns dies que expressen molt més que d'altres. És curiós, doncs jo també, no? Perquè moltes vegades, a tots ens ha passat, no? Conec aquest bil, he tastat moltes vegades, però avui no està igual.
I sempre diem, pot ser aquella ampolla, pot ser aquella ampolla. Potser també és el dia. Si avui demà hi ha d'haver lluna plena, potser tenim gust diferent que si fos d'aquí dues setmanes. És allò que dius, això no seria una base gent científica, però realment conservant i a base d'anar tastant, sí que la conducta, i fins i tot potser la conducta personal també, no?
És allò que quan hi ha lluna plena tots tendim a exterioritzar-nos molt més i quan la lluna s'amaga nosaltres també. Seria una mica aquest procediment. Llavors observem-ho també. No, molt curiós. Què més podríem dir d'aquest mira-nius?
L'hem olorat, l'hem tastat... Un toxanitzats que van sortir ara que és allò que dius és aquella complexitat que semblava que no hi era però que hi és, no? Doncs què podríem dir més d'aquest vi? El fet de portar avui aquest vi ve una mica la història que el diumenge vaig tindre el plaer d'anar
A la vinya d'en Turó de Mota, de Cava Recaredo, seria el Cava... El Penedès, no? Sí, a les Aforres de Sant Sadorní. El Turó de Mota seria el Cava... Com en diria jo? Per no dir top, que aquestes paraules a vegades molesten una mica, no? Com el Cava, una mica...
Més en presa de consciència. És una vinya concreta plantada al 1940 i d'allà surt un cava amb més de 100 mesos de criança. Ara la venda l'any ha anat 2002. Estem parlant de fa 11 anys.
Imagina't un cava que sempre tots ens diem que sigui jove, que no el guardem. No, tot al contrari. Llavors, vaig anar al plaer conjuntament amb altres persones d'anar a fer l'aposta de sol, la sortida de la lluna, enmig de la vinya, tastant l'anyada del 99-2001-2002.
Va ser un moment molt especial, els ocells anaven cantant, era tot molt harmònic, una cosa molt natural i vam intentar que no fos una cosa provocada. Quan estàs dins d'uns grans caves,
El lloc on ho fas també és important. I a mi m'agrada molt intentar fer-ho sempre a la vinya. És com si ara no ho seguessis molt més. Anar cap a les arrels, no? Exacte. Llavors, clar, vam sortir d'aquest tast amb tan bones vibracions i amb aquella sensació d'haver tingut una experiència molt única que com que m'ha durat tota la setmana dic
doncs vaig amb el Miranus, que seria una mica el reflex del que és la base. Jo crec que ens ha convençut bastant, a més a més. Vull dir que ens ha agradat, és un vi, com dèiem, una mica, potser, sorprenent. Que pot semblar molt senzill, molt humil, però que és, deixa'l, no? I aquesta profunditat que té. Sòbri, no? Potser seria un objectiu d'aquest clínic. Per això, quan he fet l'últim tuit, parlarem de vins amb ànima, no? Jo crec que
Sembla que els vins tenen ànima o no. Realment es nota molt quan un vi forma part de milions d'ampolles i quan no. I aquest seria un dels casos com molts d'altres.
No, no, és aquest mira-nius, no? A més a més, indica que té 11 graus, vull dir que és bastant... És tornar una mica, també, enrere, no? Després de tants anys amb vida amb tant de grau... Seria, clar, una bona opció, per tant, doncs, per algú que vulgui un vi lleugeret o que algú que vulgui un vi, doncs, per convidar una copa de vi a casa abans de sopar, no? Per sopar abans d'algú altre que porti un vi... Sí, crec que és això, pot semblar senzill, però n'hi ha molt més.
Doncs mira, és una bona idea, aquest miraneus, aquest vi del Penedès, a més a més. Ens ha agradat, i també estigueu al cas d'aquest últim punt que has fet a Street, que té a veure amb com ens bevem els vins en funció de la lluna, això m'ha agradat. És allò que dius, m'agrada observar-ho. No, no, no, és veritat, t'entén.
i moltes altres coses també sempre es parla, és a dir que alguna cosa o altra hi deu haver darrere. Clar, la Terra té la seva atracció, la Lluna, el Sol, o sigui, estem envoltats del planeta i moltes vegades ens pensem que estem sols. És veritat. És com compartir un vi i buscar una altra persona. Tots busquem que s'hi ve una altra persona per compartir un vi. Sí, és més estrany veure-se al sol.
Doncs avui l'hem descobert, aquest Miraneus, en aquesta secció que fem cada dijous per parlar del món del bim, les trigons dins del celler de Can Mata. Moltes gràcies, Astrid. A vosaltres. I tornem dijous que ve. Tornem dijous que ve amb un nou tast a la fresca. Dijous que ve a les 7? A les 7 en punt. Un tast vertical, o sigui, tastarem anyada 2005-2006-2007.
8 i 9 d'un vi una altra vegada del priorat. Molt bé, doncs una bona proposta. Que vagi molt bé a Street i tornem la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Adéu, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
amb la Núria Boquera dels grups d'ajuda mútua a familiars de persones amb malalties mentals d'aquí Sant Just. Hem fet també l'entrevista a les artistes que avui inauguren l'exposició Sol i sorra de pintura al celler de Can Genestat, per tant hem parlat amb la Teresa Faneca i la Maria Àngels González, i hem fet tertúlia amb la Joan Algarra, la Lina Santabárbara i la Montse Larrea.
I en aquesta última hora hem parlat de cuina amb la Sandra Chirivas del TAS del Sandro, també hem fet teatre una mica d'oïnes i acabem de parlar de vins amb l'Streak Goldstein del Celler de Can Mata.
Us he parlat i tornarem demà a partir de les 10 amb moltes més coses. A més, també us recordem que, com sempre, podeu recuperar qualsevol dels continguts d'avui a través del podcast del Justa la Fosta, que el trobareu al web de la ràdio, i tornarem demà a les 10. Ara us deixem amb els s'enjust notícies, edició migdia, amb l'Andrea Bueno, mentre ens hi acostem.
Escoltarem Stan Steele i una cançó que forma part del seu últim album, titulat Dintre de la Luz. La cançó es diu Me gusta tanto i sona així.
Me gusta tanto ir de tu mano. Me gusta tanto
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia, amb Andrea Bueno. Una vintena de persones de Sant Just participen del grup d'ajudo a mútua per a familiars de persones amb malalties mentals. Es convoca un cop al mes des de fa tres anys amb la bona resposta per per als assistents. El passat 10 d'octubre es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia, de 8 dijous 17 d'octubre. En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
Un grup de Sant Justencs recull més de 200 signatures en una setmana amb la campanya diguem no a l'augment del cadastre a Sant Just. Demanen que no s'apugia el cadastrà i recorden que el 2016 ja s'actualitzarà arreu de l'Estat. Acaba la instal·lació de protectors de fusta que tancen una cinquantena de bateries de contenidors a Sant Just, aquests assumen la vintena que ja hi havia. L'actuació no suposa cap cost per a l'Ajuntament.
I en clau cultural, la inauguració d'una exposició avui al celler de Can Ginestà és l'acte més destacat de la jornada en el programa de festes de tardor. Es tracta de la mostra Sol i sorra, de les artistes Enjustencas, Teresa Faneca i Mari Àngels González.
Bon dia, una vintena de persones de Sant Just participen del grup d'ajuda mútua per familiars de persones amb malalties mentals, que es convoca un cop al mes des de fa tres anys. El passat 10 d'octubre es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental i l'educadora social de l'Ajuntament, Núria Boquera, creu que les malalties mentals ja no són un tabú, però sí que segueixen sent un estigma. Sant Just Notícies.
Núria Buquera creu que cal més consciència i educació a la societat per normalitzar la situació de les persones que pateixen una malaltia mental i la dels seus familiars. De fet, considera que ja se n'ha aconseguit molts avenços en aquest àmbit, però que encara queda molta feina a fer. Ho ha dit aquest matí al Just a la Fusta.
ara està tot molt més integrat, però sí que és cert que la persona que pateix un trastorn mental avui en dia encara és una persona estigmatitzada. Cal canviar l'educació, cal canviar la perspectiva i cal canviar la idea que una persona amb una malaltia mental, primer de tot és una persona que té una malaltia, pot tenir una persona que pateix del cor o que pateix una diabetes, i entendre que les persones amb una malaltia mental no són ni agressives, ni estan així perquè volen,
Quan una persona és diagnosticada amb una malaltia mental, els familiars i persones més properes acostumen a desconeixre el que s'hauran d'enfrontar. Els familiars ho tenen... És complicat, primera, perquè et toquen primera persona. Segona, perquè és de les coses que no t'esperes mai que et pugui passar. I tercera, perquè quan t'hi enfrontes és un tema tan desconegut que és com cabre en un abismo.
Tenim coneixements mèdics de moltes coses però en tenim molt pocs de trastorn mental i llavors el primer que dius és què té el meu fill, què té el meu marit, què té...
Per ajudar a afrontar la malaltia, els familiars a Sant Just existeix el grup d'ajuda mútua des de fa tres anys. Una vintena de persones es reuneixen el tercer dimarts de mes al centre cívic Salvador Espriu per compartir experiències i dubtes. Les sessions les condueix el doctor Llobet, psiquiatra, i es van desenvolupant arrel dels testimonis dels familiars. No hi ha cap programa a seguir. L'educadora social de l'Ajuntament, Núria Buquera, ha explicat que ara les famílies han fet uns vincles molt estrets.
Són gent que normalment no es coneixen, i el que hem vist és que al llarg dels anys s'han creat uns vincles molt forts, i no només d'ajudo, sinó fins i tot d'amistat. I això aixecar l'autoestima, ajudar a portar molt millor la malaltia del teu familiar,