Just a l'aposta.
Molt bon dia, passant 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dimarts 9 de desembre. Un programa que comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També vella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa.
i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, segur que ens hem llevat amb el cel clar, amb temperatures fredes i un vent important.
A les 11.10 avui entrevistarem Míriam Mikalev, tècnica del servei de promoció econòmica de Sant Just, per parlar d'una xerrada que es fa demà, una activitat pràctica, de fet, sobre mobilitat internacional, per aprendre a preparar bé una entrevista en anglès o francès.
A dos quarts de dotze farem tertúlia d'actualitat amb Jordi Ferrades, Pep Quintana i Jaume Campraciós. I a la tercera hora del programa tindrem el Pep Quintana amb l'Almanac del Cordill. Avui també entrevistarem Josep Campmany, que aquest divendres fa una xerrada organitzada per les SES a l'Ateneu.
I acabarem parlant d'osteopatia. Avui parlarem de l'utitis i les afectacions de les vies aèries altes i infantils per prevenir i com tractar-ho a través de l'osteopatia. Parlarem avui amb la Patricia Massaki. T'ho he plegat des d'ara i fins a la una del migdia comencem.
I el que fem ara és saludar l'Andrea Bueno. Molt bon dia, Andrea. Què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar de les notícies de Sant Just. Avui comencem. Doncs comencem parlant de Medi Ambient perquè demà dimecres se celebra un nou Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat a Sant Just. Entre altres coses, la sessió servirà per informar del resultat del procés participatiu sobre les propostes a incloure al Pla Espacial de Concerola de Sant Just, unes propostes que es van començar a treballar el mes de juny en el darrer Consell.
També destaquem que l'espai participa del web Santjust.cat, trobareu tota la documentació i propostes per afrontar aquesta sessió demà. D'altra banda, es presentarà el projecte d'ordenança municipal de residus i les accions que han fet els serveis municipals pel que fa a tres àmbits en concret.
D'una banda, la restauració de la riera al tram des del torrent de la beca fins sota de Can Fatjó. D'altra banda, el treball que s'han fet pel que fa a les dades energètiques municipals del primer semestre de 2014 i els objectius de reducció de consum energètic entre l'any 2015 i 2019. I per últim, la campanya de millora de la recollida selectiva de la matèria orgànica a grans generadors.
Després de tractar aquests temes, establerts a l'ordre del dia, s'obrirà un torn de paraula de la gent que existeixi, del públic que existeixi, es tractaran altres informacions i també hi haurà torn de precs i preguntes. El Consell Municipal de Mediambient i Sostenibilitat és obert a tothom i tindrà lloc demà dimecres a les 7 de la tardà a les al·lucinacions de l'Ajuntament de Sant Just.
Doncs és la primera notícia del dia, aquest Consell de Medi Ambient. Tenim prou més coses, Andrea. Sí, i destaquem que des d'avui l'espai de lliure creació Carme Malaret recollirà, recull les fotos que formaran part del projecte Explica amb un conte, recordem que consisteix a il·lustrar amb una fotografia un conte infantil per després fer una exposició. Les fotos que s'hi presenti s'exposeran a l'espai de lliure creació en format de mostra express a partir del dia 18 de desembre
I la mostra també voldrà retroamanatjar el fotògraf Humberto Rivas, que va morir l'any 2009 i que és un dels inspiradors, podríem dir així, d'aquest projecte. L'any 92, una de les impulsores del projecte participatiu Expliquen un conte, Laura Baringo, va proposar a Humberto Rivas tirar endavant aquest projecte, però finalment no es va poder fer realitat. Ara, per tant, la intenció és muntar una exposició amb fotografies que evoquin a un conte infantil, a qualsevol, mentre sigui infantil.
Les fotografies es poden enviar per correu ordinari fins divendres a l'espai de lliure a Creació Carme Malaret al carrer Bonavista 105 08 960 de Sant Just d'Esvern. També es pot lliurar allà mateix cada dia d'aquesta setmana de 7 a 8 del vespre.
i una altra alternativa és enviar-la per correu electrònic a l'adreça carmemalaret.com. Les fotos han de fer 13 part i 8 centímetres. Les imatges es podran adquirir més endavant per 5 euros. Uns beneficis que es destinaran a tirar endavant nous projectes a l'espai de lliure creació. Hi trobareu més informació al blog carmemalaret.blogspot.com.
I acabem ara amb un últim punt, Andrea. I pensem ja en el Nadal, ja quedava molt poquet, i avui arrenca precisament la campanya Cap Infants sense joguines a Sant Just. Quatre establiments del municipi s'han sumat a l'iniciativa que s'allargarà fins a principis de gener. Aquesta campanya vol garantir que tots els nens i nenes del municipi tinguin una joguina nova i adequada a la seva edat aquest Nadal, sobretot,
aquells que formen part de famílies amb dificultats econòmiques. Per això, des d'avui fins al dia 2 de gener es pot comprar un joc a Joguina i donar-la a la llibreria Ressenya al carrer Creu, a Joguina al carrer Letias, a Estallaria Ballart al carrer Bona Vista o a la papereria Escrivà al carrer Salvador Espriu a l'illa Walden. És una campanya que impulsarà l'Ajuntament de Sant Just i aquests quatre establiments santjustents.
Molt bé, doncs són les notícies més destacades d'aquest matí. Recordeu que també teniu més informació. Els bitlletins horaris hi ha algunes, en just notícies, edició migdia. De seguida repassem també més informacions a nivell més general amb el recull de premsa abans, però fem la punt musical d'aquest matí, Andrea.
Aquesta hora s'han posat a l'edent de les entrades pel concert d'Udos, que faran els dies 5 i 6 d'octubre del 2015. És una de les 19 ciutats Barcelona escollides per presentar el disc Songs of Innocents. Aquesta cançó forma part d'aquest disc.
I en principi és això, s'han obert a les 10 el moment de comprar les entrades. En algunes ciutats es van esgotar molt i molt de pressa, per tant si algú t'interessen comprar-les es pot espavilar. El preu és de 65 euros per l'entrada general de pista i de 30, 65, 95 i 170 euros per les entrades de seient reservat. Era Sant Jordi, oi?
Exacte. El Palau Sant Jordi, abans haurà actuat també a Estocolm i a Berlín, i després hi haurà quatre concerts a Londres a finals del mateix mes d'octubre, per tant serà una tardor intensa. De moment no hem vist que s'hagi nascut tant, encara. No sé què passarà d'aquí una hora, però de moment encara sent la que es poden comprar. Molt bé.
I'll be ready to be swept on the sea And stop chasing every breaking wave Every sailor knows that the sea
He's a friend made enemy And every shipwrecked soul knows what it is To live without intimacy I thought I heard the captain's voice But it's hard to listen while you preach Like every broken wing on the shore This is as far as I could reach
I'm going up your line. Are we so... Are we so helpless against the tide? Baby, every dog on this street knows that we're in love with the sea. Are we ready to be swept apart from sea? And stop chasing...
Sí, sí.
I'll be ready to be swept off my feet
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements, i els millors articles per regalar a aquells que més estimes a aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dónes dalt al web xaviervillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 Bis, de Sant Just d'Esver.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Harbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i renells naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de vac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Harbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Celebra el Nadal al restaurant de la Teneu. Al cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de la Teneu.es. Estem al carrer de la Teneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de la Teneu.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara, per parlar d'actualitat a través dels diaris ens asseiem en els temes més destacats de la portada que avui varien en funció del diari, no, Andrea? Sí, el diari Ara, per exemple, han apostat per una qüestió econòmica. Ens diu que Catalunya perd pes industrial a Europa, el país ha perdut un terç del CUP i be industrial en l'última dècada i només França ha patit una erosió manufacturera, com la catalana. És el titular destacat al diari Ara i també vinculat
Com a l'economia, llegim la sortida de la crisi, l'Eurogrup posa en dubte els comptes espanyols i demana més ajustos a Rajoy. És el tema destacat al diari i ara en portada. A l'avantguàrdia, en clau política, llegim que el fiscal exculpa la infanta i per Ardangarín demana 20 anys.
Anticorrupció acusa el doctor Palma i el seu soci de vuit delictes i considera que Cristina podria ser-ne només responsable civil. És el tema destacat avui a la Vanguardia i al periòdico aposten per un tema vinculat amb la violència masclista. Ens diu que marca un dilluns tràgic. El nombre d'assassinades durant el 2014 s'eleva ara a 50.
dues dones assassinades, una altra ferida i tres homes morts a València, Valladolid i Bilbao, i en aquest sentit el PSOE exigeix al govern que reposi els fons que es van retallar del pla contra les agressions. És el tema avui destacat al periódico de Catalunya emportada.
Doncs ens fixem en altres temes d'actualitat a través dels diàries digitals. Per exemple, el 324, la obra dient que Rajoy diu que una de les seves prioritats és fer que el sentit comú arribi a mas. També se'ns diu que els bombers fan una vintena de sortides pel fort vent que afecta avui a Catalunya. I que les acusacions del cas Nosnó presentaran càrrecs contra la infanta Cristina.
L'Arens informa que la neu obliga a circular amb cadenes amb 8 carreteres del Pirineu. Que les escoles catalanes intensifiquen l'hàbit lector dels nens amb piràmides de lectura.
Espanya demanarà 60.000 milions del Pla Juncker i també destacen declaracions de Rajoy des de Mèxic. Espero que al sentit comú arribi a alguns dirigents nacionalistes d'algun lloc d'Espanya. És com ho va dir ahir o aquesta matinada, de fet, per nosaltres, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, des de Mèxic.
És el mateix titular que tria la Vanguardia, que també informa que el rei aposta per la mobilitat d'estudiants científics i empresaris per iberoamèrica. Felip VI ha subratllat la unitat en la diversitat que identifica Amèrica Llatina, com demostra, ha dit, la riquesa de les llengües dels nostres territoris.
i Pablo Iglesias que fuig de les llistes de guanyem per les municipals. La intenció és evitar el risc de resultats esquitxats per possibles falsificacions del projecte que Barcelona lidera a la colau. És la informació que llegim avui a través dels digitals. Tornem ara cap als diaris a fixar-nos en les imatges del dia.
Un tema comú en clau fotogràfica és la jornada de comerços oberts que va tenir lloc ahir a Barcelona, per exemple, començant aquesta campanya de Nadal. La Vanguardia i el Perídico han triat una imatge diferent.
però del mateix lloc de Barcelona, que és el portal de l'Àngel, ple de gent ahir a la tarda. A l'avantguàrdia encara era de dia i al periódico la fotografia ja és de nit. A l'avantguàrdia veiem aquesta imatge del portal ple de vessar, optimisme en Nadalenc. Els comerç comença la campanya de Nadal amb bones perspectives de vendes. Malgrat el caos del calendari d'obertures en dia festiu, els clients van omplir ahir el centre de Barcelona.
i el periódico en aquesta línia diu eufòria comercial al pont. El sector preveu un increment del 4% en la campanya nadalenca. D'altra banda, el diari Ara és la imatge destacada de la jornada. Veiem un carrer de la ciutat d'Alep.
És el tema del dia. Avui al diari llegim l'última esperança al barri rebels de la ciutat on només queden 300.000 habitants vivint en condicions pècimes. Resisteixen contra tot pronòstic els atacs de l'Assad. I ara ho comentarem també en clau internacional. Més qüestions a l'avantguàrdia. Veiem, per exemple, el rei
Saludant Ana Botín a Vera Cruz, estrena de Felip VI a les cimeres de Llatinoamèrica, Rajoy alerta a Mèxic contra les ocurrències i frivolitats en matèria econòmica. També veiem una imatge de Luis de Guindos al costat del titular L'Eurogrup dona el vistiplau als comptes espanyols per al 2015. També veiem un lleó del zoo de Barcelona del recintat dels lleons, ara està d'actualitat, llegim que el zoo millorarà la seguretat del recintat dels lleons.
Una imatge també d'en Natalie Portman amb la seva parella, Benjamin Millepied. Sembla que la Vanguardia fa un reportatge titulat Elles els prefereixen francesos. M'imagino que ha vinculat amb algunes celebrities que opten per tenir parelles franceses. I per últim, i acabem el periódico, veiem alguns dels futbolistes del Barça abans del partit del Barça Espanyol de l'altre dia.
Veiem ara aquí a Titja Busquets i a Piqué amb una samarreta contra la violència al futbol. Diu que futbol sense violència suma més suports. L'insulta més violència és el que ha advertit l'entrenador del Real Madrid.
Doncs és el que tenim avui en imatges als diaris. Tornem ara cap als digitals per fixar-nos en el més llegit. Per exemple, el 324, l'home que ha saltat l'espai dels lleons del zoo de Barcelona en estat crític va ser el més vist encara en aquest digital. Així com que el zoo admet que cal revisar la seguretat de les instal·lacions. I després també que les acusacions del Casnos presentaran càrrecs contra la infanta Cristina.
També a l'Hara.cat el més vist és Gelida i el Sal als Lleons de Jujol Policia Municipal a qui havien retirat l'arma. Després el segon tema més vist és el perill molt alt pel vent i l'estat de la mar per avui i en tercer lloc que tele Madrid vincula Podem amb VETA.
A la Vanguardia el més vist és el viatge de 10.000 quilòmetres per reconfortar un nen amb la mateixa estranya malaltia facial. En segon lloc l'home ha atacat per Lleons, és una explicia que es va fer supervivent, és la història que també explica la Vanguardia i que ha acatar l'interès dels lectors perquè també la tercera, justament, és aquesta informació, el fet que va caure o va irrompre el fossat dels Lleons del zoo de Barcelona.
Gràcies per atendre'ns.
Obrim ara pàgina internacional, Andrea, i cap on anem? Doncs, primer de tot, anem cap a Síria. Ho hem destacat en clau fotogràfica amb portada del diari ara. De fet, és el tema del dia avui al diari. I parlem de la Guerra Civil del Pròxim Orient. Llegim que Alep és l'última esperança de la revolució siriana. Mentre els avions nord-americans bombardeja les posicions de l'estat islamic a Síria, el regim de baixar a l'estat guanya terreny i comença a decantar la balança.
For del focus de l'atenció internacional, a Alep, la segona ciutat del país, les forces sorgides de la revolució del març del 2011 s'enfronten a les tropes lleials a Damascus, que han endurit l'ofensiva les últimes setmanes i amenaçen d'encerclar els barris rebels. Uns 400.000 habitants d'Alep ja han fugit cap a zones més segures i el destí de les 300.000 persones que encara viuen el cas curvà és incert. A més, els segnants bombardejos i el fred de l'hivern s'exposen ara a la fam si les tropes del règim aconsegueixen aïllar-los.
Els rebels, a més, han de dividir-se en dos fronts, un part frenar l'avent del règim pel sud i l'est, i l'altre part lluitar contra l'estat islàmic al nord. Ahir mateix, de fet, l'enviat especial de l'ONU per Síria, Staffan de Mistura, va fer una nova proposta d'alto al foc que permeti fer arribar ajuda humanitària a la ciutat.
i en aquest sentit també llegim al diari Ara que a l'Estat s'ha ofert perdó com a aliat sobre el terreny, a la coalició internacional. Avui ens ofereixen un reportatge molt ampli sobre la guerra civil al Pròxim Orient, de fet, també entrevistant la investigadora del centre Wilson Marina, que diu que la guerra a l'Irak i a Síria és un camí sense sortida per als Estats Units. És una de les qüestions destacades avui en clau internacional, com dèiem la trobem al diari Ara.
I ens quedem també a l'ara i parlem d'una iniciativa política que ha sorgit a Alemanya. La CSU vol obligar els immigrants a parlar alemany a casa. Inignació a Berlín per la proposta del soci Bavarès de Merkel. Diu ara que l'última proposta de la Unió Social Cristiana, la CSU, el Partit Bavarès, ha germanat a escala federal amb la Unió Democrata Cristiana de la cancellera Angela Merkel.
ha provocat a les últimes hores reaccions tant de mofa com d'emprenyament sobretot a les xarxes socials. La idea que ha posat sobre la taula la formació que governa Baviera és que els estrangers parlin obligatoriament alemany també a casa per afavorir una bona integració al país. Una notícia que també ha tingut ressò internacional, per exemple el The New York Times n'ha parlat, la BBC, el Jerusalem Post, i també ens parla de la repercussió que ha tingut a les xarxes socials amb aquesta clau de mofa.
Llegim que l'indignació i l'ironia que ha aixecat la proposta han conduït la CSU a fer-ne una reformulació. Per exemple, el Partit dels Vers, des del seu compte de Twitter, encara es reia ahir de la idea de la formació Bavaresa, sembla ser que deien urgent apareix un nou afegitó a la petició de la CSU sobre la integració a través de la llengua.
Qui vulgui viure de forma duradora aquí ha d'estar més motivat per consumir un cop a la setmana bratzwurst, xucrut i braó de porc, tenir un pastor alemany o un tekel i assistir a banda de cursos alemany a Can Tirolès. És la mofa que es fa des de les xarxes socials arreu d'aquesta iniciativa. Doncs he dedicat avui en clau internacional, ens en anem ara a la informació esportiva.
I parlem del diari esport, que avui he entrevistat el Luis Suárez, que diu que hem de ser primers de grup si he vingut al Barça pels meus gols i no per les assistències. M'han posat l'etiqueta de noi dolent i m'han acusat de racista sense proves. Són declaracions a aquest diari del futbolista Luis Suárez.
Que també diu que el Barça no podrà fitxar per Bergmalen. L'esportiu diu sense barreres i parla de Leo, que diu que fa gols de 3 en 3, amb el que va fer diumenge en el derbi contra l'Espanyol. L'argentí suma 29 hat-tricks vestit de blaurana entre totes les competicions.
I al Mundo Deportivo llegim Champion Suárez. Diu que hem de guanyar el PSG i ser primers de grup per la imatge del club i per la visió de l'equip. Leo és el doble de bo del que m'imaginava. Diu que tenir el millor del món sempre beneficia.
I també el mundo deportivo es fa ressò de Messi, que diu que està enfadat per un doble control antidopatge. Diu que troba estrany aquest anàlisi d'orina i de sang.
Ens en anem ara a les contraportades del dia. Comencem a parlar del Yari Yares, l'article setmanal de Salvador Cardús, que avui es titula Les llistes al final. Diuen que ara no he trobat qui em pugui convèncer que no hi haurà una cosa raonable per fer una convocatòria electoral que ens permeti saber finalment si hi ha o no una majoria de catalans favorables a la independència. I tot i que aquesta darrera setmana s'han posat tots els focus en el desacord entre Esquerra i Ciutat,
Opino que la confrontació franca entre les diverses perspectives dels qui volem la independència no tan sols no és un obstacle, sinó que forma part indescriable del procés. Al cap de vall, els acords són minúsculs al costat de l'acord descomunal a favor de la independència. I encara més, les topades són ínfimes al costat del que serà la confrontació amb l'estat espanyol a mesura que s'acosti la ruptura definitiva. Diu qui s'arronsi per les esguerrinxades d'ara que es comenci a un tat d'hàrnica per quan arribi l'hora final.
Diu també que la sensació de desacord insalvable entre la proposta del president de Catalunya i la del president d'Esquerra és causada pel fet d'haver fixat la mirada en la qüestió de si llista única o llistes diverses. D'aquí també els errors de càlcul sobre quina recollia més vots han confondre la llista única amb una suma de votants de civilesquerra o el resultat de les llistes diverses amb el vot propi d'unes eleccions legislatives i no amb les convocades sota un paraigua comú.
i acabar dient Cardús, i les enquestes no poden dir-ne res, perquè encara no sabem com es configurarien ni una ni les altres, ni qui les lideraria, ni quin paper tindrien els partits i els independents, ni en quin programa i projecte de govern es presentarien per als mesos següents.
I d'aquí saltem cap al periòdic, una entrevista que avui ens presenta un personatge que diu que té cartes des que el restaurant va obrir fins avui. No és poc temps, eh, Andrea? És molt de temps. Són 35 anys que hi treballa. És l'Antoni Salvador i parla del restaurant on treballa com a cambrer, que és la Venta, que està al Tibidabo, a la tocada, a l'entrada del Tibidabo de Barcelona.
La venta és al restaurant, Salvador és al cambrer. Diu que no és la història d'un home i la fidelitat de la seva feina, aquesta és la història de com Salvador es va endur un dia a casa la carta del que em va fer, de com li va agradar la seva idea, de l'hàbit que es va crear i del passetemps que es va lliure. Diu que a les nits al restaurant llençaven totes les cartes i jo, si per exemple hi havia hagut un canvi substancial, me'n quedava una.
Tinc cartes des que el restaurant va obrir fins avui. Diu que els àlbums van venir després, a partir dels 90. Vaig fer àlbums a mida per arxivar les cartes, ja tenia una història del restaurant, però a més en aquella època em vaig aficionar a la fotografia i com que a la muda llavors Paco Bosch estava fent canvis a les terrasses i com que aquells canvis ens feien a poc a poc, jo em vaig dedicar a fer fotos del procés, fotos que després enganxava a la part del darrerat de les cartes.
Després vaig començar a posar-hi publicitat de l'època i postals, després les meves nòmines, que ara les tinc totes des de la primera, i més tard entrevistes, retalls de diari amb entrevistes que els havíem fet a clients habituals, com ara Johan Cruyff. Diu que ningú sabia que feia això des de fa tant de temps, des d'aquests 35 anys, diu que no ho sabia ningú fins que va arribar al nou propietari fa un any.
Aleshores em va preguntar si tenia cartes antigues, fotos velles del local, coses així. Diu que li va dir que tenia uns àlbums i que el seu cap estava al·lucinat. Una història curiosa. Acabem amb la de la Vanguardia, una altra entrevista on llegim que la independència de Catalunya arribarà al 2029.
I ho diu Juli Gutièrez de Ulofeu, que és divulgador de la matemàtica de la història, assegura que la història segueix els seus inexorable cicles matemàtics, diu això ho determina, diu deixis de jonqueres o demà, que ells vulguin, no hi pinta res.
Diu que això ho deia el seu avi, que a la independència de Catalunya arribarà el 2029. Diu, Alexandre de l'Ofeu era el meu avi, farmàcia autic i pensador, filòsof de la història i historiador de la cultura, que va néixer l'any 1903 de l'Armantera, poble de l'Empordà, i es va criar Figueres al carrer Monturiol, just davant de la casa d'Als Dalí. De fet, també ens parla en aquesta entrevistat de la història d'amistat que tenia el seu avi amb Dalí, també amb dues famílies.
De tota manera, aquesta entrevista se centra en les teories del seu avi. Sustenia que tota civilització té un cicle biològic. És com un ésser viu, neix, creix, madura, agonitza i mor. Cada civilització passa per tres cicles de 1.700 anys cadascun, amb dues fases per cicle, una de 650 anys, que és de fragmentació, caos, creativitat i llibertat personal, i una altra de 1.050 anys, que és d'unificació, seguretat i despersonalització individual.
Per tot plegat, el meu avi va constatar que és una llei matemàtica inapel·lable i que els imperis tots tenen la mateixa durada, 550 anys. Diu que sabia per això en quina fase ha estat cada civilització, quina fase vindrà. Diu, per exemple, el 1941, amb l'empenta de l'Alemanya nazi en plena expansió, Déu l'ofeu va predir que Hitler cauria, Alemanya es descompondria i recuperaria la seva hegemonia al segle XXI sense necessitat de guerra.
Per tot plegat, l'any 1450 diu que Catalunya culminava la seva fase de fragmentació i creativitat per iniciar la unificació peninsular. L'imperi espanyol es constituïa l'any 1479, sumi 550 anys, que és el que dura l'imperi, i sabrà quan es desintegrarà a Espanya.
Doncs mira, una entrevista bastant interessant per descobrir si més no aquestes teories.
No pateixis.
Acabem amb la punt curios del dia que avui ens porta a parlar de genètica, Andrea, perquè sembla que l'ésser humà genèticament perfecte és de Puerto Rico. Sembla que una universitat de Berkeley, l'universitat de Berkeley ha determinat, doncs ha fet un estudi, un biòleg d'aquesta universitat, l'ha fet per determinar finalment que els puertorriquells haurien de tenir la millor mescla genètica perquè tenen herència espanyola, africana i taïna.
Aquest científic, que és l'Ior Patcher, diu que no vol dir que la persona de Puerto Rico actual sigui un home o una dona perfectes, perquè cap ésser humà ho és, està bé que ho avisi, però bé, en tot cas, ell diu que va posar en marxa aquesta investigació després de compartir, per casualitat, el 2004, Mesa, amb James Dewey Watson,
i que Watson, premi Nobel de Medicina del 62 pels seus treballs sobre l'estructura de la molécula de l'ADN, es va passar la nit fent comentaris racistes i homòfobs que li van desagradar a aquest científic, a aquest biòleg, i llavors diu que en camí a les seves investigacions, allà ha arribat a la conclusió que un poble mestí, si hi ha una mescla racial tan generalitzada com seria el de Puerto Rico, té les possibilitats més grans d'acollir el més semblant a un humà perfecte.
Ho explica amb codis i qüestions científiques i sembla que en concret seria una dona més a més, de Puerto Rico, la persona més perfecta. En tot cas diu que aquesta és la resposta científica, aquests comentaris del Nobel de Medicina, que ha unit la seva carrera amb la seva obsessió per millorar l'imperfecte en la genètica, segons va recordar l'investigador.
I bé, per exemple, llavors ha recordat alguns casos, per exemple, que hi ha hagut fins a 5.000 univers, que són de Puerto Rico. En canvi, als Estats Units n'ha tingut 8, però diu molt a prop, i les de Venezuela també són 8. Diu que Jennifer Lopez també és nascuda a Nova York, però d'origen de Puerto Rico i Ricky Martin.
que també té l'origen d'aquest país. L'estadi que va posar en marxa aquest científic, davant dels comentaris racistes d'aquest novel·le de medicina, suposen, doncs, tenen versos posats. Evidentment, aquesta àrea científica i un costat més científic, que no és el que ha sortit tant a la premsa, sinó que és el que ell explica en un bloc, etcètera. I bé, en tot cas, una curiositat que ens arriba avui, ens porta cap a Puerto Rico. Molt bé, interessant.
En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, bon dia. Just a la Fusta, Sant Jús en directe.
Tres minuts i tres quarts d'onze fem anar als punts culturals d'aquest matí.
I us expliquem que l'Hermitage, el Museu de l'Hermitage fa 250 anys. Que Peter Jackson ja té la seva estrella al Passeig de la Fama, el director neuzelandès és el responsable de la trilogia del Senyor dels Anells i del Hobbit.
Patrick Modiano, l'escriptor francès que ha guanyat aquest any el Nobel, va afirmar en el discurs prèvi a l'entrega d'aquests premis que es va fer escriptor per reconstruir els episodis confosos de la seva infància a la postguerra europea. Diu que a un nen no hi ha res que el sorprengui.
En la literària també tenim que la propera novel·la de Michel Ulb que es titularà Submission, la seva editorial francesa publica un anunci dient que sortirà a la venda el 7 de gener sense cap indicació sobre el seu contingut. Només aquest títol, Submission.
L'autora d'un best-seller britànic admet que no va escriure el llibre Esguer online que ha venut fins a 78.109 còpies en 7 dies, una xifra que no va aconseguir ni tan sols Harry Potter.
Avui tenim moltes qüestions literàries, els de punts culturals, perquè Incerta Glòria és una de les deu millors novetats de ficció del 2014, segons The Economist. L'impacte de la recent traducció de Peter Bush de la novel·la de Joan Sales continua creixent i el clàssic català fa companyia a les novetats de Richard Flanagan, Marilyn Robinson i My Gear.
i J.K. Rowling publicarà noves històries de Harry Potter per Nadal del 12 del 25 de desembre. L'escriptora farà públic un nou text cada dia sobre el nen mag al web Pottermore. I acabem explicant-vos que 6 sopranos reten homenatge a Montserrat Cavaller demà al Teatre Real. Maria Agresta, Ángeles Blanques, Idina Churilova, Mariela Dévia, Montserrat Martí i Ann Petersen són les que actuaran a Madrid.
Fins aquí el programa.
Passa un minut de tres quarts d'ons obrim diaris ara per fixar-nos en altres qüestions i interessants. Aquest matí, per exemple, avui al Periódico, amb el tema del dia que parlen de la guerra del Patroli, llegim un article signat per Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, que es titula Un altre guerra freda en absolut. L'article diu que la retòrica de Putin en política exterior té un altre objectiu essencial, l'impacte interior en una Rússia amb nostàlgia de gran nació.
Fa temps diu que molts analistes i mitjans de comunicació es pregunten si estem davant una nova guerra freda. En general es refereix a una variada gamma de símptomes amb un paradigma central que seria la Rússia de Putin, a rebuf de la qual van a vegades Venezuela, Nicaragua o Bolivia.
Què tindrien en comú aquests països, o més ben dit, els seus líders, que serien militarment contraris als Estats Units, antiimperialistes per utilitzar paraules d'una altra època? Però no, diu Pere Vilanova, que Putin no aspira a una nova guerra freda i que la raó és senzilla, que és que la guerra freda que va mantenir el món amb l'ai al cor entre el 47 i el 90 consistia en una confrontació entre dues superpotències de models antagònics i incompatibles.
Això diu, per tant, que allunya una mica de la situació actual, diu que per començar, Rússia i els Estats Units poden enfrontar-se per a Ucraïna i seguir col·laborant al voltant de l'Iran o compartint intel·ligència sobre el gigadisme, sense oblidar que durant tots aquests anys Rússia ha donat totes les facilitats perquè l'OTAN operés a l'Afganistan a través de les repúbliques exsoviètiques.
I diu també que Putin està obstinat a reconstruir l'estatus de l'altra superpotència i aquí s'acaba el símil amb la guerra freda per fer-ho, intentar tornar a delimitar una zona d'influència que recordi l'antiga URSS o la Rússia del Sars i intenta construir un entremat d'organitzacions regionals, econòmiques i de seguretat cap a l'Àsia.
Aquí diu també que la retòrica de Putin en política exterior té un altre objectiu essencial que és el seu impacte en política interior, el seu indultable èxit sobre l'opinió pública russa i la seva nostàlgia de gran nació. Un article que trobem avui a les pàgines principals en el tema del dia del periòdico i d'aquí saltem ara cap a l'avantguàrdia.
Ens en anem a les pàgines d'opinió. L'article d'opinió de la vanguardia de Mario Serra, que es titula El cagatió no existeix, diu que un dels desastres habituals, és com comença aquest article, en la recuperació de les tradicions rurals per part de les societats urbanes, és que sovint es fa per aproximació d'oïda. El tió és un exemple espectacular. Després del franquisme, l'escola catalana el va reintroduir a les ciutats i des de llavors el tronc amb cara i barretina és apallissat feliçment per tots els petits energúmens urbans.
I diu també Mario Serra que com més va més caga i aïtal defecació ha vingut acompanyada de la defecció del nom veritable. I en comptes del tió es parla del cagatió. En comptes de fer cagar el tió fan el cagatió. On s'és vist? Es pregunta Mario Serra. Potser per això des de l'Auditori de Barcelona al Museu de la Música i al Centre Robert Gierard han llançat la campanya fem cagar el tió a casa nostra o fem així? Que demana les diverses cançonetes que acompanyen la preceptiva llisada del pobre tronc personificat.
I diu també Mario Serra que hi ha moltes variants genuïnes de fer cagar el tió, la soca, la vaga, la corometa, però cap que en digui el cagatió. Un article a les portes d'en Ladal que signa avui Mario Serra a La Vanguardia. I acabem amb un altre article d'opinió, en aquest cas a les pàgines del diari Ara, signat per la sociòloga Sara Moreno i titulat Per què és important l'Escola Bressol?
On diu que la ineficàcia de les polítiques socials té més a veure amb la distribució dels recursos que amb el volum de la inversió, i que escolaritzar les criatures una vegada finalitzat el permís de maternitat permet a les dones seguir actives en el mercat de treball.
Diu també que mantenir una xarxa pública d'escoles braçoles és pensar en termes d'inversió social en la mesura que permet potenciar el capital humà de tota la ciutadania. En primer lloc beneficia sobretot aquells infants d'entorns socioeconòmics més pobres perquè els permet tenir un millor context de socialització i per tant un millor procés d'aprenentatge futur i en segon lloc la possibilitat d'escolaritzar les criatures una vegada finalitzat el permís de maternitat, permet a moltes dones seguir actives en el mercat de treball i per tant contribueix a la igualtat d'oportunitats.
I encara en tercer lloc, diu que l'escala de Bressol ofereix als pares i mares que estan a l'atur certa disponibilitat de temps per buscar feina. En definitiva, diu Sara Moreno, l'escola de Bressol és garantia d'igualtat d'oportunitats i equitat democràtica. I per això és una bona inversió social pel present i pel futur.
Fins aquí l'actualitat general del dia. De seguida parlem del temps.
I per això se la demana el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, bon dia. Bé, home, després d'uns quants dies de festa, més d'un cap de setmana... Sí, es nota, eh? Es nota moltíssim. És només un dia més, però jo crec que... no sé per què. És que fa tanta il·lusió arribar el diumenge al vespre i dir... carai, que demà també és festa.
No és allò de dir que no t'agradi la feina que fas, ni la vida que portes, no, però... Però el dimarts l'agafes amb més ganes, llavors, no? Fins i tot. Sí, no, no, no. Òbviament, la setmana l'engegues amb moltes més ganes, encara que tinguis previsió de treballar molt o de fer moltes coses i coses noves o coses molt difícils.
Tu agafes amb més ganes, però carai, aquest tercer dia... I, a més, veníem també d'una seqüència bastant important de festius que callen al cap de setmana i que no acabaves de tenir aquell petit descans... De fet, des de l'11 de setembre no teníem un festiu, que també és un... I que és un 11 molt relatiu, entre els actes que teníem tots per fer... Sí, és reivindicatiu tot plegat. O sigui que tampoc podies ser un dia laboral pel país.
I que hi entra a setmana, eh? Vull dir que a més a més. I ara ja agafes aquesta activitat, aquest dia de festa d'aquesta setmana, ja t'agafa una mica de trempera i ja tens a tocar, a les portes, uns festius de Nadal que aquest any cauen molt bé. Realment hem d'estar contents pel Nadal que ens arriba, no pel fet de Nadal, sinó pel fet que els festius estan molt ben col·locats i donen a peu a tenir uns quants dies més llargs de desconnexió, no? Sí.
Duit això. Parlem del temps, que avui tenim un cel molt clar, un dia de sol molt bonic i molt de fred.
Doncs sí, perquè és aquell combinat que sempre és explosiu quan arriba l'hivern o estem a les portes de l'hivern, que és el combinat de tenir temperatures fresquetes i vent molt important. Realment, si passegeu per Can Gynestat i veniu a veure les moreres, deuen quedar molt poques fulles, perquè aquí a sota la ràdio, que estem sota de les moreres de la terrassa de Can Gynestat, del bar, com si diguéssim, les estem recollint totes, les tenim totes a la ràdio, aquestes fulles.
I realment això denota el vent que està fent aquest matí, és un vent important, un vent molt destacat, que si ja ens està bufant a Sant Just amb cops tan importants, imagineu-vos avui estar passejant pel Cap de Creus o està passejant pel Delta de l'Ebre, ha de ser pràcticament impossible. D'altra banda, també tota aquella gent que diu, mira, el pont de la Puríssima ha ajustat molt la neu, ha nevat una miqueta de cara al dilluns, farem uns quants dies més amb la família.
També hi ha la triada, perquè avui el vent que està fent a alta muntanya és molt important. Hi ha el torb, que és aquell vent que s'emporta la neu que acaba de caure del Pirineu. Però també hi ha precipitació, perquè el vent del nord, com sabeu, a tot el que és aquell mini clima atlàntic que tenim cap a la Vall d'Aran, l'Alta Ripagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Josà...
També una part d'Andorra, en aquella zona està nevant, està precipitant, i quan més farà vent, més important és aquesta nevada perquè més acumulen ogles el que és la cara nord d'aquella zona del Pirineu.
A la resta del país, el que dèiem, el vent, i aquest combinant ens porta una temperatura de sensació, ara a Sant Just, de 5 graus. És un ambient molt fred, tenim 9,8 graus, amb aquest vent tan fort. Estem en cops de 20, 25, 30, gairebé algun de 40, i a les 8 i escaig hem arribat a un punt màxim de 66.
Hi ha hagut d'altres. Entre les 6 i les 7 del matí hem tingut dos o tres cops 60 km per hora. Entre les 8 i les 10 del matí algunes de 50, de 40 i molts. És un vent que a vegades té cops bastant potents i que hem d'anar una mica al tanto. Aneu amb un llavall, si sou grans, aneu amb el caminador o aneu amb la moto i enganxeu algun carreró que sabeu que és molt ventós.
Aneu una miqueta al tanto perquè són d'aquells dies que s'ha de vigilar molt bé perquè és important. I el que dèiem, la temperatura amb aquest vent sembla més baixa del que realment marca el termòmetre. 5 graus, en tenim gairebé 10, doncs és molt clar i evident que quan el vent bufa amb molta intensitat la sensació de fred es multiplica moltíssim. Estem gairebé a la meitat del que realment marca el termòmetre.
Què passarà de cara als propers dies? Doncs encetem una situació atlàntica, podríem dir. És una situació que se'ns situarà un anticicló bastant... Una de les notícies, abans de parlar de l'anticicló, una de les notícies és aquella baixa, aquella depressió que ens va fer suspendre la Fira de final de novembre, que ja fa gairebé deu dies. Doncs aquella baixa, aquella inestabilitat que encara aquesta setmana passada la teníem una mica a casa nostra i que
Fins i tot, i ho vam comentar i va acabar passant, el puntet aquell d'inestabilitat que teníem de cara el dissabte a la nit va acabar precipitant a Sant Just. Vam veure alguns llamps i alguns trons durant la nit de dissabte a diumenge i el matí de diumenge van caure algunes gotetes. Els mapes indicaven una certa inestabilitat perquè aquesta baixa, aquesta inestabilitat, aquest aire fred que estava sobre el Mediterrani es va apropar una mica cap a la costa central, va deixar aquestes quatre gotetes i es va tornar a retirar. Ni dècimes de nitre, però va mullar el terra i el diumenge al matí estava el terra mullat.
Doncs bé, aquesta inestabilitat és notícia. Se'n va, la perdem de vista, marxa, però ja no torna. O sigui, que ha estat moltíssims dies des que va arribar aquella situació de llevant, on, recordeu-vos, des de llavors, que es troba l'Atlàntic... Ai, perdó, el Mediterrani, una bossa d'aire fred en alçada, que ha anat jugant per les Balears, pel nord d'Argèlia, cap a Tunísia... O sigui, ha fet el que ha volgut pel Mediterrani, també ens ha tocat a nosaltres amb una llevantada, i ara sembla que marxa cap a Itàlia i després anirà cap a l'Adriàdic. O sigui que es va anirades fent marxant cap a Itàlia i la perdem de vista.
Què tindrem nosaltres? Doncs un anticicló que en el seu centre podrien dir que és de les Asores, perquè pràcticament es col·locarà allà, és un anticicló potent i que la seva influència vindrà a marcar els propers vuit o nou dies ben bons. O sigui, aquest anticicló es col·loca a les Asores, enfront de la costa de Portugal, enviarà normalment vents del nord, però de poc recorregut. No ens arribaran de molt amunt, sinó que ens arribaran del centre de França. O sigui, són vents
que llisquen apuntats per tot el que és el Cantàbric i després giren una miqueta quan arriben al Pirineu i entren en funció de nord, nord-oest, que serà la influència que tindrem. Aquest anticicló també deixarà passar un parell de fronts. Aquesta setmana en passarà un entre dijous i divendres, és molt poca cosa, podria donar alguna precipitació en forma de neu al Pirineu, ennoblar una miqueta més tot el que és el Pirineu i el pre-Pirineu la nit de dijous o divendres, i potser una miqueta el divendres al matí, i tenim un altre front
que aquest arribaria més aviat diumenge que dilluns, i aquest front sí que pot portar alguns núvols més a tot el país, però no és massa important, precipitacions molt febles, o sigui, no estem veient massa cosa, i on sí que podríem tenir alguna coseta més seria cap a la zona del Pirineu, que aquests fronts, que quan són atlàntics i viatgen de nord-oest, quan es troben amb la muntanya, quan es troben al Pirineu, allà deixa una mica de precipitació.
però la resta seran dies bastant estables tots. Pel que fa al fred, que és un altre dels punts importants d'aquesta previsió,
Tenim aquest fred marcat pel vent però té tendència a afluixar o no ser tan intens. I com que no serà tan intens, les temperatures les podríem recuperar una miqueta. Normalitzarem temperatures. Les màximes superaran els 12 o 13 graus de màxima i les mínimes voltant entre els 6 i els 9 graus. O sigui que seran dies bastant estables, bastant tranquils i no tan freds com avui. Podríem dir que dels propers 9 dies avui serà el més fred. Avui el més fred. Doncs ens veurem. Gràcies, Carles, que vagi bé. Bon dia.
Són les onze.
Les acusacions pel cas no es presenten avui al jutge la relació d'acusats i les penes que demanen. Només el sindicat Manos Límpia sol·licita presó per la infanta Cristina. La fiscalia sosté que no hi ha indicis de delicte a la germana del rei, per bé que considera que es va al·locrar dels diners obtinguts pel seu marit, Iñai Gurdangarín.
Espanya vol aconseguir uns 60.000 milions d'euros del Pla Junker per desenvolupar projectes d'infraestructures bàsicament energètiques i també de transport. El projecte que apresenta cada país es comença a estudiar avui al l'Organització de Ministres d'Economia de la Unió Europea. Procurecció civil demana precaució i manté activat el Pla Procicat amb previsió de vent fort en cops que poden superar els 5 km per hora. Des d'ahir a la nit, els bombers han hagut de fer una cinquantena sortides bàsicament a l'ADM topolitana de Barcelona i també a l'Hanoia.
Avui es fa públic als Estats Units una part de l'anomenat informe sobre la tortura que relata les activitats clandestines de l'Agència d'Intel·ligència CIA després dels atemptats de l'11S. La Casa Blanca ha enfortit les mesures de seguretat al voltant dels interessos nord-americans a l'exterior en previsió de possibles atemptats un cop es coneguin aquests informes.
Coincidint a l'entrada en vigor d'una nova treva a l'est d'Ucraïna, el cap de la diplomàcia russa abaticina que les tensions a la zona no resulten a curt termini. Fins ara no hi ha constància d'enfrontaments entre rebels russos i l'exèrcit de Kiev. Catalunya informació. Ara es posen titulars.
Les Champions tancen aquesta setmana la fase de groups. Avui es juga el Madrid Ludo Goretz, els d'Anxelotti ja estan classificats com a primers, també els Juventus Atlètic de Madrid. Els matalassers s'enfronten als italians, que necessiten un punt per continuar a les Champions i no dependre del resultat de l'Olimpiacós Malmú.
El Barça s'entrena aquest matí al migdia a arribar al PSG amb Eslatan Ibrahimovic, que podrà jugar demà. Catalans i francesos es disputaran la primera plaça del grup. Aquest migdia compareixeran el tècnic blaurana Luis Enrique i el porter Ter Stegen. I a la Lliga d'en Bola, avui juguen el Barça i el Granollers. Són els dos primers classificats a la Lliga. S'enfrontaran al Palau Blaurana a partir de dos quarts de nou. En futbol sala, quarts de final de Copa Partit Únic, Marfit Santacolom a Palma.
I l'últim titular, com sempre, per la previsió meteorològica, el vent ja ha sobrat el 100 o 120 quilòmetres per hora punts del Pirineu, l'Ebre i el nord del Cap de Creus, però es preveu que entre el migdia i fins a les 4 o 5 de la tarda es pugui reforçar encara una mica més, bàsicament, el pre Pirineu i també la costa Brava. La nevada ha d'anar per l'intensitat aquesta tarda al Pirineu i per Pirineu sol i vent fred a la resta del país. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Obertes les inscripcions per assistir a una xerrada per saber com supera amb èxit una entrevista laboral en anglès o francès. L'organitza el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just, el que és el de Joves, demà dimecres, dia 10 a la tarda. S'adreça a persones de 16 a 35 anys i per participar-hi és imprescindible enviar un currículum en anglès, francès o català, i és que la intenció és treballar les entrevistes laborals a partir dels casos concrets que es presentin.
Aquesta activitat per prendre les claus per superar amb èxit una entrevista de feina en anglès o francès serà demà, de 6 a 8 del vespre, al Casal de Joves. Per participar-hi heu d'enviar el currículum a l'adreça mobilitatinternacional.cat
Més qüestions el dia 12 de desembre, aquest divendres l'escola de català obrirà el procés d'inscripció per als cursos del segon i tercer trimestre. Per fer-ho, primer farà les proves de col·locació el mateix dia, de 10 del matí a 1 del migdia, i les proves d'inscripció seguiran al gener, el dia 8, de 10 a 1 i de 5 a 8 del vespre.
Per a més informació podeu trucar a l'escola al 93-473-4476 a l'Ajuntament al 93-480-4800 o enviar un correu electrònic a l'adreça català. A partir de divendres, durant una setmana, també es podrà veure a l'escola de català una mostra que repassa els 10 anys del programa voluntariat per la llengua.
I un punt més, Sant Just Mou del Cor és el lema amb el qual el municipi col·laborarà amb la Marató de TV3 dedicada en guanyar les malalties del cor. Recentment s'ha creat l'associació Sant Justenca per la Marató de TV3, que organitzarà un munt d'activitats el proper diumenge, 14 de desembre, a la sala municipal de Lata Neu.
L'entrada de solidària costarà 3 euros i la recaptació anirà íntegrament destinada a la investigació de les malalties del cor. I a banda d'aquestes activitats a l'Ateneu, també col·laboraran les tres llípiques de Sant Just, Poni Club Catalunya, Sol Solet i la granja Can Mèlic amb la col·laboració de Can Pedrosa des del Poni Club Catalunya. En concret, diumenge al matí faran un concurs de salts, voltes amb carro i diferents activitats amb ponis. Això serà a partir de dos quarts de deu del matí.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. Exponiéndote a la gente
presumiendo por ahí. No me quedo indiferente, no me quedo en mi país. Reina de espectros ausentes, sequito de marquís.
En palacios de occidente, con trono en un palco bien. Con alertas oficiales a todos los militares de trabajo en paz.
i tu exercito en el aire. Perquè ara empieza mi ataque y no me importa sufrir.
El tiempo de la gratididad empieza con algo mío.
Ja no respeto tu treva, ni me quedo en la frontera, ni me canso de escribir. Fuego abierto al ojete,
No, no, no.
Just a la fusta.
Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes a aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dónes d'alt al web xaviervillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 bis, de Sant Just des Bern.
Hola, ja soc a casa. Molt bé. I què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincon d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Espriu? Exacte. Fan kebabs molt variats, amb pollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema! El Rincon d'Estanbull també ofereixen amanides i kebabs vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador haima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut? Avui sopem al Rincon d'Estanbull. El carrer Salvador es priu número 5B de Sant Just d'Esvern. Telèfon 692 81 11 32 i també a Facebook. Rincon d'Estanbull.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I aquesta ara parlem d'una xerrada que es fa aquest dimecres a Sant Just per saber com superar amb èxit una entrevista laboral en anglès o francès, l'organitza el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just al cas de Joves. I ara en parlem amb la Miriam Micalef, tècnica de promoció econòmica, molt bon dia. Hola, bon dia, què tal?
Per parlar d'aquesta xerra d'una de les que es fan de tant en tant al municipi vinculat amb algun aspecte sobre la mobilitat internacional, aquest directament amb el tema de l'entrevista en anglès o francès que segurament és un dels requisits que calen quan es busca feina d'estranger i que no sempre és fàcil.
No, la veritat és que és un punt fonamental perquè per del currículum i la carta de presentació, que més o menys tenim assumits que l'hem de fer en un anglès correcte, sovint no anem en compte de les dificultats d'una entrevista en anglès o en francès o en un idioma estranger.
Clar, segurament a l'hora de preparar-s'ho m'imagino que poden existir, és a dir, no es pot preparar perfectament, que de cas és diferent per entendre'ns, però en tot cas sí que hi ha algunes coses, algunes pautes que poden ajudar per preparar-se. Sí, de vegades som molt conscients dels termes més específics de la nostra professió,
però no preparem amb tanta cura termes de les nostres habilitats personals o professionals. Hi ha vocabularia específic, no tant si l'entrevista és amb un professional com nosaltres, que parlem en un llenguatge molt similar,
però si l'entrevista és amb una persona de recursos humans, que tenen un llenguatge específic sobre habilitats o competències personals, caldria preparar específicament. En alguns casos, per exemple, que hi ha un llenguatge més tècnic, com en el cas dels enginyers,
suposo que és el que tens més entrenat, però aquesta altra vessant es descuida una mica més. Exacte, doncs vocabulari per transmetre idees de lideratge, de treball en equip, d'iniciativa, etcètera, etcètera, organització... Llavors aquest és una miqueta més... Si cal improvisar una entrevista és una miqueta més difícil, perquè no ho tenim tant en compte.
i és interessant preparar-lo específicament per cada oferta de feina. És a dir, un cop tu tens una oferta de feina, a partir del tipus de feina que es demani, si és una cosa o altra, també es pot preparar o assajar en entrevista. Exacte. De fet, tot el procés que seria més adient seria, a partir de l'oferta de feina, analitzar el llenguatge que utilitzen o fins i tot fer una cerca d'internet de l'empresa que ofereix la feina,
A partir d'aquest llenguatge que utilitza l'empresa com un llenguatge corporatiu, i també específicament del lloc de treball que s'ofereix, a partir d'ahir treballar el currículum, la carta de presentació i l'entrevista de feina que vindria al final. Seria una part que seria una mica per rematar, per entendre'ns tot aquest procés. I com es farà en aquesta xerrada d'aquest imigre? S'explicaran alguns casos concrets? Es farà una explicació més general? Com serà la xerrada?
En principi, la idea és fer una sessió molt pràctica. En funció de l'assistència, ens agradaria posar molt èmfasi en cada cas en particular. La nostra proposta és fer joc de rol.
i en concret per a cadascú dels participants ens han de fer arribar millor avui que no demà al currículum en anglès o francès, si és en català o en castellà tampoc no passa res, llavors els buscaríem una oferta de feina aproximada pel seu perfil.
La qüestió és intentar desenvolupar una situació que sigui el més propera possible a la realitat. Aquestes persones haurien de preparar una miqueta l'entrevista de feina abans de començar el joc de rol i entre la tècnica de mobilitat internacional i jo mateixa, que faria l'entrevista en anglès, improvisaríem una entrevista de feina.
Si algú té interès en algun cas pràctic és una ocasió perfecta perquè només presentant aquest currículum ja podrà practicar-ho. La idea és aquesta. Una de les persones que s'han apuntat ens ha fet arribar una oferta real a la qual s'ha apuntat. La qüestió és treballar sobre el vocabulari específic i la demanda específica d'aquesta oferta. De moment hi ha gent apuntada.
I la majoria de casos són de feines vinculades amb el tema d'enginyeria que hem parlat algunes vegades cap aquí o és més ampli tot aquest panorama? No necessàriament. Es poden treballar perfils molt generalistes. Hem de tenir en compte també que no només és una qüestió de mobilitat internacional, s'ha fet dins del Servei de Mobilitat Internacional,
però hi ha moltes ofertes de feina per jocs de feina d'aquí a Catalunya, a prop de Barcelona, que és per multinacionals o per treballar en un entorn internacional des d'aquí de Catalunya i per això requereixen l'anglès com a idioma de feina i té sentit començar per una entrevista de feina en anglès.
No només si volem marxar a fora, sinó que en molts llocs serà un requisit important i pot anar bé. Serà en anglès? Per això no serà en francès? No, hi ha la possibilitat de fer-lo en anglès o en francès. L'anglès suposo que és la llengua més habitual. Hi ha una demanda també d'un cas en francès. Ens repartirem la feina entre la Begoña i jo.
La xerrada s'adreça a persones de 16 a 35 anys. És una d'aquestes activitats que s'organitzen des del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just en general. El tipus de gent que participa més a aquest tipus de xerrades o d'activitats s'acosta més als 16 o als 35? Cap on va? Jo diria que l'edat no és un factor important, perquè ens han demanat persones que no estan a dins d'aquest...
a marge d'edat i està obert, evidentment. S'ha presentat d'aquesta manera perquè pensem que és un grup d'edat que s'adreça més a aquestes persones, a aquest target. La qüestió és que hi ha persones de més de 35 anys que pel seu perfil professional se poden estar interessades.
Per tant, són actes que funcionen també amb edats diverses i molt centrades simplement en el fet de marxar a l'estranger. Exacte, sí. O de practicar l'anglès. Si es vol practicar l'entrevista de feina, específicament per una qüestió de mobilitat internacional, entenem que el perfil de la gent que pugui estar interessada pot ser més jove.
Però si l'objectiu és treballar l'entrevista de feina per a llocs multinacionals o amb l'anglès com a idioma de feina, llavors el ventall d'edat potser és més ampli. És la més difícil l'entrevista de qualsevol procés de selecció de feina?
Jo crec que és el moment més crític, però no el més difícil. Tal i com jo recomanaria, el procés és que es detecta una oferta de feina i comences a treballar des d'aquest moment el llenguatge, la teva expressió, etc. No ha de ser la part més difícil, però sí la més crítica. Un dels moments clau en tot el procés. Sí, definitivament.
Doncs serà aquest dimecres aquesta xerrada per saber com superar amb èxit una entrevista laboral en anglès o francès de 6 de la tarda a 8 del vespre al Casal de Joves i ja ho sabeu que per participar-hi és recomanable enviar el currículum en anglès o francès principalment a l'adreça mobilitatinternacional arroba sanjus.cat. Avui n'hem parlat amb la Míriam Micalef, Tècnica de Promoció Econòmica. Moltes gràcies, Míriam. Que vagi bé. Bon dia. Adéu.
1, 2...
Gennie was a poor girl living in a rich world. Gave her baby hope when she was just 14. She was hoping for a better world for this little girl. But the apple doesn't fall too far from the tree. When she gets there can't hope too far gone.
What about the John Wayne? He could have gone the whole way. Tighten up the stage, trying to get a deal. Now he's lighting up the wrong way, something for the pain. Man, you want to see this kid, he was so fucking unreal. When he gets their call, he's too far gone. He gets together to sing one song. They won't hear tonight the words of a lullaby. Together we cry.
Mare's ambition, she wanna be a politician. She's been dreamin' about it since she was a girl. She thought that she'd be the one who could change the world. Always tryin' to pave the way for women in a man's world. The life happenin' house, kids, two cars. Humpin', hits the jar, checks that don't go very far now. Now she ain't makin' changes, she keeps her mind on her wages. The only rattle in the game.
There's so much sad gonna flood the ocean We're all in tears for a world's broken Together we cry
A some point, every rose has to die. It's hard to let your children go, leave home where they go. Who knows, getting drunk, getting stoned all alone. Teach a man to fish if he can never lie. You show your kids the truth, hope they never lie. Instead of reading in a letter that they've gone to something better. Venture, sorry, now I won't be coming home tonight. I sit here looking for those heroes in the sky. They teach us how to fly, together we cry, together we cry.
No, no, no.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Ilobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Dos minuts i dos quarts de dotze. Aquesta hora fem un tertúlia amb en Pep Quintana i en Jordi Ferras. Molt bon dia a tots dos. Què tal? Hola, bon dia. Bon dia a tothom. I bon vent. Per parlar, sí, avui molt vent. Ja s'ha d'estar alerta, s'ha d'anar amb compte, perquè realment des d'aquí es veu, per exemple, com es mou tot plegat. Es veuen les fulles que han caigut, també. Tots es veuen llugues. Es veuen tot serè, una vista molt maca.
Una vista magnífica des de Sant Just que tenim d'aquesta alçada. Es permet veure tota la vall del Llobregat al final i el mar. Esperem que el vent no faci mal, perquè és perillós. Una cosa sí que ha fet, jo he trobat alguna fulla de palmera trencada per terra. Doncs amb compte també amb el que tinguem a les terrasses i balcons. En tot cas, sembla que serà avui aquest dia de vent.
I prou? En principi la tarda està més forta. Sí, avui sí. Jo tinc aquest auricular que tant aviat sento estereo com mono. És fantàstic això. És que està en crisi la ràdio. Tant aviat és estereo com mono. N'hi ha uns altres per si vols canviar-los. No, ja vaig aguantant. És més distret. Perquè allò estàs de bellugar, bellugues el cap i sents estereo i molt bé.
Bé, en tot cas, parlant d'actualitat venint de tres dies festius, és a dir que, d'alguna manera, sí, avui els diaris parlen de temes diversos, també la portada no tots coincideixen, vull dir que no és allò, no hi ha un protagonista concret, això està bé de tant en tant, no tant de respirar. Sí, sí, perquè si, a vegades canvies una mica el cip en algun moment, no?
I una de les dades que apareixen avui als diaris és que sembla que pinta una mica bé el tema comercial de cara a Nadal. Hi ha molt de moviment aquests dies que podria ser que fos un any millor que els últims. Jo crec que com a mínim el moviment de gent hi és.
De moviment n'hi ha a tot arreu, sobretot als carrers de Barcelona, com la Porta de l'Àngel, i al Passeig de Gràcia, que són tradicionals, que és on hi ha els grans comerços. A nivell ja sempre se sap que per Nadal sempre es ven alguna cosa més, perquè la gent tira més.
Passa que jo també conec gent d'aquí Sánchez, per exemple, que diu que se'n va anar a Dinamarca, que té sort de poder viatjar, diu que tot el que hem de comprar per Nadal comprem allà dalt perquè és diferent que allò d'aquí. No seran tots els que se'n van a Dinamarca. No, però me'n refereixo que hi ha gent que pel viatjar ho fa. Però ho fa pels preus a Dinamarca. No, perquè és diferent. Jo crec que al Nadal es viu d'una altra manera. Nosaltres aquí a Catalunya jo crec que el vivim
Més íntimament, tot el que és a Dinamarca, Alemanya, Nova York, els Figs Nòrdics i sobretot a Nova York també ho fan més extensiu, els carrers estan molt més plens, més guarnits, més gent que viu al Nadal. Potser perquè el nostre terrenar és molt diferent, aquí tenim més dies, a Dinamarca és lògic que a la 5 de la tarda ja és fosc. La gent es saca a casa. Si els carrers estan il·luminats, no s'hi fa, hauria d'estar negre tot el dia.
L'alegria que hi ha més de Nadal, que nosaltres hem de ser... Potser sí, hauríem de rumiar una miqueta o discutir-ho més tot això, però si es tracta que és una celebració, i especialment religiosa, perquè el Nadal no deixa de ser això, o bé és una manifestació comercial com una casa de paginets comercials. Ara són les dues coses, no? Sí, però el comerç és el comerç.
I no només hi ha la part religiosa ara, sinó la part familiar. La gent que no és religiosa també celebra el Nadal amb un sentit familiar. És una tradició. És un moment de trobar-se amb la família. Estem a Occident i a la bar de la Mediterrània especialment perquè hi ha aquesta tradició catòlica.
Sí, però s'ha transformat una mica en la tradició, la gent que igualment no va a la missa del gall o no celebra... No, però segueix el que va arrencar a través de la tradició. I després s'ha anat deformant en una qüestió, a més a més aprofitant, perquè siguin festes aquestes familiars, etcètera, amb una part comercial especialment comercial. Sobretot comèstia. Sobretot. Vull dir que ens hem adaptat, hem de comptar amb el meu joc que sàpiga... Hem de celebrar el dinar a Dinamarca. Ai, el Nadal a Dinamarca no té cap sentit.
No té cap sentit, si és aquest del guarniment ni del no sé què. El Carapalai també es pot celebrar de la mateixa manera. Clar, si és pels llums, si és pels comerços. No, és un viatge. No, no, per anar a celebrar aquestes festes que són diferents, com diu el Jordi, a Dinamarca,
Home, jo no volia dir això. Jo me'n refereixo que són països que ho viuen d'una altra manera. Sí, però jo conec gent que... Explica'm aquesta altra manera quina és. Amb altres costums. No em digui el Jordi, sisplau, que és una altra manera. D'acord, d'acord. Ja callo. No, no es tracta que tu callis. I demanava explicacions del que ell deia.
No, jo crec que nosaltres sempre vam celebrar el que és aquí a Catalunya, vam coincidir el que és a Nadal amb el que és la missa del Gai, la tradició típica, que sempre per Sant Ayú s'hi muntava molt pessebre, la missa del Gai, anàvem a la missa del Gai, quan s'acabava la missa del Gai pràcticament celebràvem el Nadal el dia de Nadal.
I les restorines en el cas després de la missa del Gall. Però fèiem la missa del Gall i després el dia de Nadal, reuníem tota la família i és el nostre costum. Però a nivell d'això, a partir del XIII, que ara s'ha avançat més, ja comencem molt abans el Nadal, però sempre tenim a Nova York, a Nova York a l'estiu hi ha magatzems que tenen de pares comercials, que estem parlant de tradicions o comerç. Llavors allà hi ha plantes que estan dedicades només al Nadal, al pla estiu.
Però és comercial, que ens estem agafant els gustos o les tradicions que són foranis, que ens ho agafem tot avui en dia. Perquè abans teníem l'Eisa, ja teníem el pare Noel, el tenim, el tenim tot. I el divendres negre. El tenim tot ara. I ara els comerços han posat això d'ojeu, com es diu en anglès, o jo deia aquest o com se digui.
I també per aconseguir clients. Tot això és de cara comercialment. Ens estem adaptant als costos de gent de migració que ha vingut aquí o de gent que ha vingut d'aquí i nosaltres hi adaptem.
A part del nostre, nosaltres continuem fent el nostre. La gent que ha vingut aquí, res. Perquè els americans que hagin volgut venir aquí no porten les seves tradicions. És el comerç que importa, les tradicions. El comerç és clar. No la gent que ha vingut aquí que ens hem adaptat. No, home, no. Ells s'adapten a la seva manera de ser.
Per exemple, aquí als alemanys, jo me'n recordo que aquí a Advent, pràcticament ningú coneixia l'Iclésia, l'Iclésia és la que feia el Advent. I a Alemanya, les quatre setmanes abans de Nadal, fan la corona d'Advent, a part del calendari tenen una corona, l'encena cada dia, fan una tradició, les mares ensenyen els fills a fer pastissos per Nadal, cosa que nosaltres tot això no hem fet.
Com diu la Carme, comercialment per Nadal és un fort més, uns 15 dies que s'intenta vendre. Sí, en moments més difícils, com els últims anys que costava arrencar nòmica també el tema comercial.
Suposo que cadascú intenta mirar-ho. Jo crec que el comerç per Nadal sempre més o menys... Hi ha hagut un baixó que ha resistit, no? Depèn del comerç del que vulguin fer. Ara per exemple a Barcelona s'estan queixant perquè els comerços de l'Ajuntament hi ha d'aquests dos diumenges que no els deixen obrir. En canvi hi ha altres llocs que els deixaran obrir. El comerç de les grans superfícies o comerços grans, el que volen és que com més ties tinguin obert, millor.
I el tema els llums de Nadal com el veieu? Per exemple aquí a Sant Just us heu fixat ja amb els llums? Aquí a Sant Just, us agrada més? Hi ha una mica més de llum. Ens ha comptat que quan vam començar... Hi ha més guarniments? Això sí que... jo sé com van començar els llums i abans els pagàvem les botigues, la feina que teníem era cobrar. Fins que va arribar un moment que ho vam dir que s'ha acabat o no posem llums o ho fa l'Ajuntament.
i ara s'estan fent l'Ajuntament, es van llançar totes les velles i ja hi portem uns anys que ho part de l'Ajuntament i ho fan amb llums de l'et i així cada any es canvien. Abans sempre tenia governament? Sí, ara sí. Els comerços no? No. Abans havíem fet les Garnaldes i cada Garnalda ens costava, bueno, em sembla que en aquelles èpoques no sé si en 200 o 300 mil pessetes era la Garnalda. Llavors només hi havia uns quants comerços que pagaven, l'Ajuntament ens pagava l'instal·lació de llum
i el de més ho pagàvem nosaltres. Va arribar un moment que jo sé que vaig tenir que agafar moltes vegades i dir posem la llum aquí perquè aquest paga i que no paga, però que no paga no hi posem llum. Llavors això ho havíem de fer i jo crec que això no era correcte. I aquest any m'he fixat que per exemple al carrer de Creu han posat uns pals
han distribuït les llums d'una manera que han hagut de posar uns pals expressament per posar les llums exclusives. Amb això jo crec que va molt bé, vas pels carrers de Sant Just i encara que n'hi hagi poques, però hi ve els llums. Exacte, i almenys hi ha una mica més la sensació de Nadal. Doncs ja hem apartat de l'economia, de totes maneres.
Des que hem començat a parlar només parlem del comerç. Parlem d'una altra cosa, perquè hi havia un tema que sortia d'aquests que no era tant d'actualitat política. No estic dient això, estic dient que tota la conversa ha vingut a real de tot això. Va lligada amb tot el tema comercial.
El tema dels llums de Nadal està clar que va lligat també amb el tema comercial. Normalment estan als carrers on hi ha més botigues. No s'havia fet mai des de fa 20, 30 anys. Quants anys? 30 anys. 30 anys i acabo de dir 30 anys. I abans res, no s'havia fet res perquè després ha sigut això que el comerç ha anat agafant importància, s'ha procurat que les botigues venessin i s'ha anat guarnint el poble. De tota manera,
No s'han just tots els pobles. El tema de llum general m'agrada, també. Ja s'ha quedat amb el tema comercial, però trobo que dona vida. Però dona vida, que és el que dèiem. Però no només per les botigues. Suposo que inconscientment amb Déu General s'han diventat a conjunt. És el que em va referir a les botigues. Però al final agrada que un carrer estigui guarnit. És una altra cosa. Jo vaig a Esplugues mateix i hi havia un drac cap a les llums que posava música.
Sí, és veritat. A mi això no m'agrada tant. O m'agrada més que sigui el dia de Nadal d'aquella setmana, però si estem un mes dintre de Nadal és una mica més pesat. Segons quines Nadales. No, però això és el que em referia quan deia el de Dinamarca i de Nova York, que ja fa temps que les tenen llum si tenen un bon dia. Dona l'ambient de Nadal.
També s'acaba abans perquè aquí ho allarguem fins a Reis i en aquests llocs d'Europa el principal és 24-25. I després ja es torna a l'escola. Depèn del lloc. Per tant és veritat que funciona. No recordo quin país és que celebra molt el 5 de desembre amb el tema de Sant Nicolau. No recordo ara quin país és.
Sí, exacte, que va ser divendres però algun altre d'aquests països europeus que també doncs li donen molta importància. Jo crec que nosaltres hem tingut sort que hem agafat bastantes tradicions i cadascú s'agafa el que els interessa. Jo continuo sent que per mi Nadal és Nadal.
i nosaltres fem la... no vaig a la missa del gall però faig la reunió amb la família i sobretot el dia de Nadal i Sant Esteve ens reunim tota la família és quan el que fem. Ja diu, per Nadal cadascú ve el seu corral i per Sant Esteve cadascú ve el seu. I el tema de Sant Esteve que és molt català i que ens va molt bé, d'alguna manera. Crec que de bo és que no ens el treguin.
que van impulsar el dia de la Constitució. Ens han tret tantes coses que almenys que a Sant Esteve encara no toquin. Abans teníem malucs de corpus, teníem per Sant Joan, teníem el dijous sant, teníem una sèrie de festes... Eren festes nacionals d'Espanya. Algunes, no totes. Corpus i aquestes, sí. Aquí una mica es va treure, si te'n recordes, vam treure la festa de la Constitució, la vam treure,
Catalunya no la tenia com a festa, i ens la van oblidar. Qui la tenia com a festa? Fins que no hi va haver la Constitució no hi va haver un dia de festa. El segon any destins de la Constitució a Catalunya van fer el calendari de festes i el dia 6 no costava com a festa. Ah, això ja no ho sé. I llavors van dir que tenia que ser festa el dia de la Constitució.
Això potser canvia en un d'aquí un temps? Aquest pont de la puríssima? Depèn de nosaltres. Depèn de nosaltres, la Constitució depèn de nosaltres. Però no la farem el dia 6 de desembre, en principi. Si hi ha una nova Constitució, no m'imagino que... Home, home, home, home, ja seria un escàndol, eh? Si la nova Constitució fos el 6 de... Per això que això canviarà, també... I tampoc cal que sigui festa, eh? No, no. Cal que sigui festa. I mira, volien una festa més, per celebrar-ho més, per enganxar més, doncs ja està, un dia de festa. Tothom està content.
Creieu que passarà alguna cosa relativament aviat amb tot el tema Catalunya, que es convertirà en un nou estat, que canviarà la relació, que hi haurà una federació? Això pot ser més endavant, però bastant més endavant.
Primer ha de passar una sèrie de processos com votacions, eleccions, constitució, etc. i abans no es constitueix. Que tingui tot el que és els serveis d'estat, qualsevol president, etc.
Passarà molt temps, s'ha de discutir molt amb l'estat espanyol. Per tant, immediat no. Ara el camí ha de seguir el seu camí, que durarà temps, però ha de seguir. Seguir fent passos. I si aquests passos fan bé, s'arribarà al final. Amb aquests tres anys que s'està lluitant, jo crec que s'aconseguirà més coses del que estàvem fins ara. De moment, desperit, sí, aconseguir, aconseguir, no hi ha res.
Com a mi se'n parla, se'n parla i es fan coses i la gent està de moviment. Era un moviment sí que hi havia però sempre era una cosa molt petita i ara és una cosa que s'ha fet molt estesa.
Quan hi havia més moviment era l'11 de setembre. Fins a l'any 72, que va ser el primer 11 de setembre que ens van deixar, no hi havia ni 11 de setembre, no el deixaven fer res.
i després, bé, ha sigut molt diferent després de les manifestacions de caire nacionalista, de caire independentista, ha sigut més cap aquí i amb força. La primera de Sant Boi ja va ser una cosa que ja va ser molt forta, perquè la gent anava a peu des d'aquí fins allà.
O sigui, va ser una cosa molt forta per ser la primera. La segona ja va ser la del millor de persones i allà de mica en mica s'ha anat fent. Però això vol dir que cada vegada la muntem. Jo crec que espero que la gent que com a mínim s'està treballant amb les manifestacions i amb tot el que fa perquè el que estan fent l'ANC és una cosa del poble.
Crec que la gent aquesta sigui conscient del que anem a fer. La mateixa gent que ho fem, perquè si algun dia hi ha alguna cosa que vagi així amb els dades, ens toquin alguna cosa, pot ser la pensió, pot ser qualsevol cosa,
No paris de pensions. Hem de parlar amb el que poden fer el govern. El govern de moment té la paella, però esperem que la gent sigui conscient i que puguem tirar endavant. La societat civil, més que la política. No, no, els polítics han de fer el que se'ls hi digui. S'està apretant en aquest sentit i si no hi hagués aquesta accelerada final, si no arribés a ser per la societat civil, no hi hauria sigut, de cap manera, no? Hi ha una força al darrere impressionant que obliga a posar-se al dia dels polítics. Això per descomptat.
I de moment, pel que s'està veient, Modí Esquerra té un plantejament fet i està apretant. Que surti bé o no surti bé... Què us sembla aquesta idea de llista única o no llista única? Deia que va a Dijonqueres dimarts passat, les converses com estan anant, com ho veieu? No sé, es pot mirar per molts costats i sempre guanyen per un costat o perds per un altre.
Això és normal. Perquè els indecisos, que sembla que es vulguin buscar en algun lloc altre, és clar, si presenta segons amb quina cicle és o amb algú, que els indecisos no en voldran saber res. I per tant, doncs és difícil en un sentit o en un altre. La gent que està indecisa s'ha d'engrascar a l'últim, no a l'últim moment, però a davant d'un projecte que pugui decidir-los a prendre una decisió, la que sigui, però a prendre una decisió. Perquè si indecis no vol dir votar sí, tampoc.
Vol dir votar ja per començar i en segon lloc també l'opció del sí i del no. Per tant, vull dir que és la participació també la que es demana d'alguna manera, a part que hi hagi més sis, això per descomptat, que es vol que hi hagi el màxim de sis possible, però és el fet que la gent voti.
Si no voten... Home, si són unes eleccions normals, en principi sí que la gent aniria a votar, no? Si són unes eleccions del partit... Cada any hi ha molta abstenció, quan hi ha votacions, quan hi ha eleccions. Per tant, estem de vegades amb els participants...
no és que sigui una meravella de quantitats, perquè l'abstenció és alta. Per tant, amb una cosa tan decisiva com aquesta, que no pot ser-ho més ja, ja no pot ser més decisiu que dir doncs volem ser un estat, volem ser diferents, volem trencar amb aquesta rutina que tenim fins ara d'aquests 300 anys, això és bàsic que la gent voti, en tots sentits.
Jo crec que sí. I la llista única, tal com ho volen muntar, en principi ho volen muntar només per poder aconseguir fer el referèndum de la consulta. Si aconsegueix fer això i la gent són conscients, i anem amb el que està dient el Josep, que sigui una majoria absoluta que anem a votar i que surti que sí, a partir d'aquí són els partits que s'han de mullar.
Evidentment. I formar un nou govern, etcètera. Jo crec que la implicació també, com dèiem abans, de la ciutat civil amb aquestes llistes i tot plegat ha de ser també important, perquè la gent confia i la gent segueix amb aquests que estan al capdavant.
d'aquestes associacions cíviques, òmnium cultural, l'Assemblea Nacional... I és difícil estar al davant. Molt, aquesta gent jo els admiro. Els admiro perquè, sobretot, els admiro amb dos aspectes. Primer, per la voluntat que tenen i haver de vèncer la quantitat de problemes que tenen entre mig i segon, que sigui un grup de dones,
les que hagin liderat tot aquest moviment. Això a mi també em satisfa moltíssim. És diferent, no?, una mica del que estem vivint. Sí, molt, molt. Pensa que en política el que és la paritat entre homes i dones és mínima, no? I, per tant, aquí, precisament el que demostren en penta són un grapat de dones. Des de l'Ada Colau, també amb el seu moviment. Hi ha un canvi, també, tot això. I la mateixa, tres aforcades, amb un altre aspecte ben diferent. I després, doncs...
Les dues capdeventeres d'Òmnium i de l'Assemblea. Això és molt important. Sí, sí, d'alguna manera és com que els últims anys passi el que passi i que s'haurà viscut aquest canvi de manera de fer política. Absoluta, absoluta, perquè hi ha hagut aquesta implicació total de la gent
perquè veient que això no tirava i que hi havia unes persones que feien una sèrie de propostes i que les ha seguit, per tant, encara ha sigut una bola de neu, que ha anat més bé. Què passa? Que la sensació també és una mica que ara ja ha de passar alguna cosa, no? Perquè és a dir, es porta molt de temps parlant de segons què, però ara, o si no hi ha eleccions, en tot cas, que s'aturin una mica segons què, però bé, en principi, la sensació és que també s'han de parlar de més coses. Jo diria una cosa, que com que estem en una societat de presses,
El que ens fa mal són les presses. Fa 300 anys que esperem que arribés el dia d'avui per dir d'alguna manera. I ara veurem que en 15 dies això resolgui. No, doncs llavors potser aparcar una mica aquest tema i parlar d'altres coses, d'altres problemes que hi hagi i que s'hagin de resoldre segurament. Jo crec que s'ha de parlar molt amb el govern espanyol.
Però quan sàpiguem nosaltres el que volem. L'altre dia es va fer aquella consulta de dos milions de persones, però hem de comptar que, segons ells, són sis milions. Llavors, clar, hi ha aquests que fem. S'han d'agafar i a l'hora d'anar a votar que veiem que sigui gent que es mogui anar i que hi hagi una votació. Segurament està molt dividit, també, el país, no?
Està dividit en el sentit aquest de criteri, de voluntat. Pensem que dintre d'aquests 100 milions i mig hi ha una quantitat importantíssima de gent que fa poc, relativament poc, i parlo quan deia abans de 300 anys, amb els d'ara, però pot fer 20, 30 i menys que formen part de Catalunya. I, per tant, tampoc els sentiments no són els mateixos de cap manera.
Per tant, també és un dia a dia, explicant i convencent, o que la gent vagi entenent i es vagi integrant, que és una altra qüestió, però això de l'integració és molt discutible.
Tants caps com barrets, i tampoc és així, de totes maneres. No és que hi hagi 7 milions i escaig de persones que vegin diferent, ni molt menys. Però vull dir que és clar, hi ha tota una sèrie de factors que no... que per això som diferents. I per això votem diferent o pensem diferent. Exacte. I aquí està. Aquí jo vaig dir l'altra tertúlia, que era poc després, precisament dos dies després dels votacions, que estava molt content dels nos.
perquè hi havia gent que deia que no, però que havia votat, però que van a votar i dir que ells no ho volien, i això per mi va ser molt important, perquè no hi van anar els convençuts, també hi van anar els convençuts que això no ho volen, i per tant va ser important per mi que hi haguessin una sèrie de vots que deies que no, això no ens interessa, però tampoc era un no, o sigui, un no de vegades no és un no rotund, pot tenir tants matisos com pràcticament un sí, però a més encara un no.
Tu dius un sí clar i català amb el que es proposava. Un no, hi pot haver molts matisos després. Ara no, pot ser que no, no m'interessa, no ho veig clar, tinc por... Hi ha una sèrie de matisos. Quan dius sí, vas llençat. Quan dius no, no tant.
Jo voldria aprofitar que veig que el temps se'ns tira una mica a sobre amb un parell de coses. Avui, per exemple, ahir vaig llegir en un diari que aquest xicot, Márquez, que ens volia demanar la residència endorrana, el motorista. I em va saber greu, ho haig de dir sincerament, que una persona com ell
que no és ell, diria naturalment, que són els seus familiars i el seu ambient econòmic i econòmic, que li facin fer aquest paper d'embranar aquesta residència. I avui, precisament ara, hi ha una carta molt interessant que el fa reflexionar. Li diu, pensa-t'ho bé, perquè tu fins ara, per exemple, una de les coses que remarca, t'has pogut beneficiar de l'educació, de la sanitat, etcètera, de tu i tota la teva família,
i amb la teva postura el que fas és marmar precisament aquesta possibilitat. Pensa-t'ho, perquè amb 10 milions d'euros que tens de contracte a l'any...
pagant els impostos que siguin, et queda una vida regalada. Una vida regalada. I acaba que diu que no és només per tu. No és només per tu. Potser una bona reflexió per a molta altra gent. I posa una sèrie de companys seus que estan en la mateixa situació. Pedroses, lorenços i companyies.
A mi em va saber greu ahir. M'ha semblat bé que hi hagués aquesta carta avui. Això no vol dir que les reaccions siguin les que siguin. No ens hi posarem tampoc amb la vida privada. Cadascú farà el que li sembli més convenient, no? Però sí que està bé que aparegui, no? Sí, això crec que sí. Perquè mira, fins ara que hem vist, per exemple, a la cavalleria hem fet pagar una multa importantíssima, perquè també està en residència a Andorra. La Sánchez Vicario,
A tota la gent que després d'aquí són catalans universals, són gent admirada. Una de les coses que me sap greu l'altre dia és que després d'aquell homenatge merescudíssim d'aquest noi joveníssim, i que ja madurarà, però que se li va fer al seu poble,
doncs després diu ara vull ser endurrat i no puc... Home, jo crec que aquesta està massa a prop, no? Fins i tot li dius poca vista gairebé. I poca vista per part dels seus assessors, sisplau. Els assessors suposo que són els assessors fiscals que els diuen fes això i lo altre i jo suposo que són coses que quan estàs tu, tu dediques el teu i els altres porten, passa que tu has d'assignar. Tu has d'assignar.
Això ho sap tothom. No fotem. Per més que es dediqui a la seva feina, sap on té els quartos. Però té algú que li fa això? Bé, o ho ha alludat. Tampoc ho sabem. No tots som sants. No, no, no, exacte. Però havíem vist la resta. No és difícil pensar que els assessors... Vostè també, tu també, tu també. Que mentrestant, cobrem els assessors, no ho oblidem.
i com més sigui el tant per cent del que assessorem més guanyem. Com que té la llei aquesta el dia del ministre d'Espanya que pot controlar el que entra a Andorra,
A qui entra a Andorra? Vam controlar que sortia. Ara, la llei que va treure, la va treure el dissabte, em sembla. Ha entrat la llei nova. El diari del dissabte no me'n vaig veure. Ara, com dels tres dies, i parlar d'algú d'això, perquè no m'he entrat gaire. I a més a més, que diuen que poden escoltar les converses quan una persona sospita o no, sense demanar permís.
Bé, una altra qüestió. Vull dir, sí, per això que t'he acabat de treure diners d'Andorra. Sí, sí, veig que ho parlo ben clarament. En cas que no sigui ciutadana d'Andorra, clar. Sí, sí, no, clar, si és d'Andorra. O sigui, si es canvies la nacionalitat, en el cas de Marmarquet, evidentment seria diferent. Vols dir que nosaltres ens escoltaran les converses per si enviem diners d'Andorra, Jordi?
Home, jo no sé el que tens tu, eh? La feina és cobrar la pensió i viure al final tot el mes de la pensió. Però jo sé que a Andorra hi ha molta gent que aquí ho sabem de sempre. Els catalans, que el que deies tu abans, els catalans d'aquí que són molt catalans i que tots tenien, ho tenien tot a Andorra. Naturalment, bueno, és que som molt catalans. Sí, molt catalans, però voldria dir pocs solidaris. Però ara paguem costos, no?
Tens una nòmina i ja estàs fotut. Tens la jubilació i ja estàs fotut, perquè tot ve des del mateix lloc i la nòmina està controladíssima. Tu pots fer una sèrie d'activitats sense haver-les de justificar especialment.
doncs pots treure els quartos a fora, perquè no estan en una nòmina. Però aquí, el més pelat del món, és el més castigat, en el sentit que no es pot escapar ni d'un euro. És així mateix, no? I acabem ja, ens queden només tres minuts, però aquesta matinada, no sé si heu sentit, que Rajoy i l'han entrevistat a Mèxic, en una televisió pública, està de viatger en entrevistat. Sí, han regullat, per cert. I, entre altres coses, ha dit que no és una prioritat reformar la Constitució. La Constitució, bueno, això ja fa el que diu.
I li havien de tornar des de Mèxic. I una de les seves prioritats és fer que el sentit comú arribi a Mas. No ha dit el nom d'Artur Mas, però s'ha entès perfectament. El sentit comú hauria de ser per a molta gent. No del sentit comú, perquè allò que diuen més val rentar la roba de cas i tot allò.
A mi l'únic que m'ha agradat, perquè he vist un moment així de rasquilló. Els he vist sortir en camisa blanca.
Marino Arrocói, Jorge Moragues, tots van amb la camisa blanca. S'haurien de posar barretina. Això m'ha sobtat, quan els he vist tallant camisa blanca. Fa com estiu, no? Suposo que és pel clima. No, jo no crec que sigui pel clima, perquè és una molta casualitat perquè el president de Mèxic anava amb camisa blanca i portava la mateixa.
No, no, és la manera de vestir, no la manera tradicional de vestir. No perquè aquests dies fes calor. Allà també, segurament. Més que aquí, no aniràs tan abrigat. No, però estem a l'altre hemisferi. Per això, que potser no hem de portar l'americana, com estem més acostumats a veure-nos aquí. Però ara no porti la que americana, és que podria portar una altra, però es que dona la casualitat que anaven com el president o es portava una altra.
s'han vestit del país. La tradició és aquesta camisa per sobre els pantalons. És una tradició, per tant, que quan vingui aquí hauria de posar-se la barretina. Una barretina i es faixa. No, esclar. No vinguem a disfressar a fora. Doncs una idea. Disfressem-nos sempre. Clar, ja està. Esperem que vingui aquí, no sé quin dia, perquè ja va a vindre i com si no hi fos, com si no hi hagués hagut... Bon Nadal a tothom.
Bé, en tot cas, ara sí que ens acaba el temps. En menys d'un minut arribem a les 12. Per tant, moltes gràcies a tots dos. Jordi i Pep, que vagi bé. Que vagi bé. I bona setmana. Bona setmana a tothom. Esperem a tots.
Connectem tot seguit amb el bitllet informatiu de Catalunya Informació, ens posem el dia de l'actualitat també amb el dels s'enjust notícies i tornem després, ens queda encara la tercera hora de Just a la Fusta, tindrem l'almenac del cordill amb el Pep Quintana, avui també entrevistarem Josep Campany i aquest divendres fa una conferència organitzada per a les SES i parlarem avui a la secció d'Osteopatia de com prevenir i com tractar l'otitis a partir de l'Osteopatia. Serà tot plegat a l'últim ordre del Just a la Fusta, fins ara.
Catalunya Informació. Són les 12 h.
El fiscal del cas no es demana per Iñaki Urdangarin 19 anys i mig de presó i el pagament d'una multa de 3 milions i mig pel presumpte desviament de 6 milions de fons públics. A la infanta Cristina l'exculpa i li reclama una multa de gairebé 600.000 euros.
El Corredor Mediterrani, la Mat i el Port de Barcelona són tres dels projectes que, segons la Comissió Europea, es podrien beneficiar del Plajunkers. El Consell de Ministres de la Unió Europea estudia avui el llistat de peticions dels estats membres.
Protecció civil demana precaució i manté activat el clàprocicat en previsió de vent fora amb cops que poden superar els 100 km per hora. Des d'ahir a la nit els bombers ja han hagut de fer una cinquantena de sortites, sobretot a l'àrea metropolitana i a l'Helenoia.
Mariano Rajoy reclama a Artur Mas que recuperi, diu, el sentit comú en el procés sobiranista. Pel president espanyol això és una prioritat per a Espanya, així com la recuperació econòmica i la lluita contra la corrupció. 70 detinguts, 60 dels quals a València en la intervenció de coure robat més important feta mai a l'Estat. S'han confiscat 165 tones d'aquest material valorades en més de 150.000 euros.
Recuperen el Pallars Jussau, un dels fòssils de dinosaures més grans que s'han trobat mai a Europa. Es tracta d'un coll sencer que fa 5 metres de llarg i que pesa més de dues tones. Els experts en destaquen el valor científic.
El Barça es prepara per tancar la fase de grups de la Champions. El migdia arriba el PSG Maslatan Ibrahimovic, que podrà jugar demà. Catalans i francesos es disputaran la primera plaça del grup. Aquest migdia compareixerà el tècnic laurana Luis Enrique i el porter Ter Stegen.
Avui es juga el Madrid Ludo Goretz amb els d'Enxelote, ja classificats com a primers. També els joventus atlètics de Madrid. Els matalassers s'enfronten als italians, que necessiten un punt per continuar la Champions, i no dependre del resultat de l'Olimpiacós Malmö. I a la Lliga d'en Bol, avui juguen el Barça i el Gran Ullers, on els dos primers classificats de la Lliga s'enfronten al Palau Blauran, a partir de dos quarts de nou, en futbol sala, a la mateixa hora, quarts de final de Copa, a partit únic, Marfitxandacoloma-Palma.
I al temps el vent ja ha superat els 100 o 120 quilòmetres per hora punts del Pirineu, Ebre i nord del Cap de Creus, però es preveu que entre el migdia i fins a les 4 o les 5 de la tarda es pugui reforçar una mica més, sobretot el pre-Pirineu i la Costa Brava. La nevada anirà fluixant aquesta tarda el Pirineu i pre-Pirineu sol i vent a la resta. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts us parla Andrea Bueno. Demà se celebra un nou Consell de Mediambient i Sostenibilitat de Sant Just. L'assessió informarà del resultat del procés participatiu sobre les propostes, a incloure en el Pla Especial de Collserola, entre altres coses. A l'espai participa del web Santjust.cat trobareu la documentació i les propostes.
A més demà es presentarà el projecte d'ordinança municipal de residus i les accions que han fet els serveis municipals pel que fa a tres àmbits. D'una banda, els treballs de restauració de l'arriera des del torrent de la beca fins a sota de Can Fatjó. D'altra banda, de les dades energètiques del primer semestre de 2014. I per últim, de la campanya de millora de la recollida selectiva de la matèria orgànica, grans generadors. El Consell tindrà lloc demà a les 7 a la sala de sessions de l'Ajuntament.
En aquest sentit parlàvem de la Riera i us expliquem que s'ha netejat el tram de la Riera de Sant Just entre els torrents de la Beca i del Ractó. Treballadors del darrer pla d'ocupació forestal de Sant Just han netejat aquest tram de 3,2 km de Riera per tal de desbrossar-lo i fer-lo apte per passejar. En concret s'han eliminat canyes a través de desbrossades i també s'han esporgat els arbres de l'entorn. A més, la intenció és plantar-hi una quarantena d'arbres properament, com pollancres, freixes i lladoners, per millorar la qualitat ambiental de la Riera i dificultar el rebrot de les canyes.
I acabem destacant que l'associació de mestre Rosa Sensat posa a la venda 20 lotes exclusius de la col·lecció Fragments al complet. Els 15 títols de la col·lecció del Carrà Blau es poden aconseguir ara amb un 35% de descompte a través d'una oferta especial que ha impulsat l'associació. Per 130 euros, amb l'IVA i el cost de l'altre mesa inclòsos, es poden comprar els 15 llibres de Fragments que van dins d'una original capsa de regal decorada a mà pels infants del Carrà Blau. Només, com deia mi, hi ha 20 lotes disponibles.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio.
Wait till you're announced We've not yet lost all our graces The hounds will stay in chains Look upon your greatness as you'll send the call out, send the call out, send the call out, send the call out, send the call out, send the call out, send the call out, send the call out, send the call out, send the call out, send the call out, send
Fins aquí el vídeo.
dance in aerobic lights we talk dance in aerobic eyes we talk even the comatose they don't dance and tell we live in cities you'll never see on screen not very pretty but we sure know how to run things
I'm a footballist within my dreams And you know we're on each other's team I'm kinda over getting told to throw my hands up in the air Still there So all the cups got broke Shots beneath our feet But it wasn't my fault
They won't receive, cause what this palace wants is release. We live in cities you'll never see on the screen. Not very pretty, but we sure know how they run. They live in the ruins of a palace within my dreams. And you know we're on each other's team.
I'm kinda over getting told to throw my hands up in the air. So there. I'm kinda older than I was when I reveled without a care. So there. You'll never see. You'll never see on screen. I feel me pretty but we sure know how to run free.
We're on each other's team We're on each other's team And you know We're on each other's team We're on each other's team And you know, and you know, and you know Wait till you're an owl
1, 2. 1, 2.
Ara, passant 10 minuts de les 12, saludem de nou el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia a tothom. Per parlar ara de l'almenac del Cordill. Això mateix, sí, que ja estem acabant. Exacte. L'última setmana de l'any. Queden un parell de pàgines. Exacte. Perquè s'acabi, això. Doncs, com sempre, si et sembla bé, comencem pel Central, que sempre ens ajuda a fer bambòria d'aquells amics, amigues que celebren la seva nomàstica.
I per tant, doncs, per exemple, és clar que aquesta setmana ahir era la Inmaculada Concepció. Per tant, doncs, és un nom que és prou conegut i que n'hi ha moltes inmaculades, no? I també era Sant Romeric i Sant Ester ahir, sí. Molt bé. I avui tenim Santa Valèria, Santa Leocàdia i Sant Vilfrid.
Hi ha noms d'aquests que en una vida he sentit. No són gaire habituals, eh? Exacte. Sí. Home, Valeria i Leocàdia... Valeria sí, sí. Sí, he sentit, eh? Llavors, per exemple, demà dimecres Santa Loreto, Santa Júlia i Santa Eulàlia. Home, aquest sí. Eulàlia no és el febrer. Sí, sí, però deu ser un altre Eulàlia, perquè el febrer és la coneguda i patrona de Barcelona. El dijous és Santa Ida,
Sant Damas i Sant Serí. Això de ida, dir-se ida... Estrany, no m'agrada gaire aquest. Pobre diu, està ida. No és gaire bonic. Sant Xantal i Sant Guadalupe. Noms aquests que entren una mica com si vinguessin de fora. Quan dic de fora vull dir, per exemple, de Sudamèrica. Xantal, Guadalupe. Guadalupe és mexicà, no?
I dissabte, que és la fira de l'Avet d'Espinelves, però que fa una setmana que està funcionant, però aquí la posen com el dia 13, que és el dia de Santa Llúcia, també és Santa Utília, Orestes i Aubert.
Recordem que és tradició que per Santa Llúcia s'inaugura el mercat de Nadal. Exacte, que ja està en marxa. Abans l'havíem colada i ja s'ha obert. Hi ha un altre mercat també, la Sagrada Família, també destinada a Nadal, hi ha el del mateix Catedral, etcètera.
i perquè tot ho avancem, com els llums. A principis de finals d'octubre ja han inaugurat en alguns llocs els llums. I diumenge és Joan de la Creu i és Santa Udili i és Sant Just, que ens reservarem el nostre just i pastor. És un altre també. N'hi ha uns quants, realment. Durant l'any es van repetint alguns d'aquests noms.
Però bé, nosaltres hem agafat una tradició d'uns concrets i és quan ho celebrem. Però un altre haurà tingut aquest just i avui o diumenge serà la seva nomàstica. Parlem de coses que diu també aquest full del... Diu que la terra sencera és la nostra família. Entre els humans hi ha diferències de tot tipus i hem de viure les diferències amb l'alegria,
i l'orgull de sentir-nos part d'un poble i d'uns costums. Però el que ens cal recordar sempre és que entre els humans és molt més gran tot allò que ens acosta que no pas tot allò que ens separa.
perquè tots sentim el mateix dolor davant la pèrdua i tots aspirem a la mateixa pau i a la mateixa felicitat. Siguem on siguem, sempre que aquestes qüestions ens afecten a tots de la mateixa manera. Una bona reflexió. Comparant acabant l'any també, no? Sí, està molt bé això. Hi ha un munt de feines, que potser no és la casa de Sant Just, però potser algú li tocaria fer-ho, hi ha un munt de feines que es poden fer en els mesos més tranquils de l'hivern.
Reparar tanques, millorar corrals, cuidar el compostatge... Això sí, cuidar el compostatge potser sí, no? El casolà. Sí, el casolà. Com que són coses, vull dir, no es fa només per ser injust, l'homenac del cordill, perquè això de reparar tanques sí que li pot haver d'aguantar, però és una mica difícil, no? Millorar corrals, doncs també és una mica difícil. Molt bé, però vaja, és per tothom.
Diu una cosa per mi important, no convé que la pell de les taronges estigui tractada amb ceres i productes agressius per millorar-ne la presència i allargar la data de consum. Això és el que passa de vegades amb el tema que diuen de la fruita ecològica, que normalment la més lletja és la més bona. Exacte, és que és així mateix. Han de ser collides quan toca i amb la cura que reclamen, cosa gairebé impossible.
Ara jo he descobert en una superfície unes pomes que van envasades, que naturalment són més cares, que diuen pomes ecològiques. Fa servir aquestes, eh? Sí, d'alguna manera. Sí, és un tipus de poma que a mi m'agrada. Exacte.
I diu, entre els mamífers, la balena és la que més anys pot viure. Ah, sí? La viure fins a 90 anys. No sabia això. Fixa't tu, una balena, fins a 90 anys. L'elefant pot viure un 75. I el goril·la, un 50. O sigui, menys que un humà de mitjana. I doncs l'elefant, una mica menys, inclús, perquè ja sabem que les dones sempre viuen més que els homes, però que els homes ja hem superat els 75 anys.
de mitjana de vida. Per tant, doncs l'elefant està aquí, pobra. I la balena és que se'n porta el premi. 90 anys que pot viure una balena, curiosament, eh? D'un idò, d'un idò, 90 anys, eh? És molt, no sabia quin any. Jo tampoc, per això ens diu l'Amanac del Cordill i per això prenem algunes cosetes d'an tant en tant. Diuen alguns pobles, les nenes surten al carrer el dia de Santa Llucia,
13 de desembre, com hem dit abans, per fer una capta són les Llucietes, que recorden el gran predicament que Santa Llucia ha tingut a casa nostra. Curiosament, alguns països nòrdics fan festes similars, en honor de Santa Llucia, patrona de tot allò relacionat amb els ulls.
que Santa Llúcia ens conservi la vista. Acaba dient això, no? Exacte, i tant. Crec que, si no m'equivoco, era la festa dels modistes. Ah, sí? De les modistetes, perquè Santa Llúcia la patrona. Era típic que els grups de modistes sortien al carrer fent la seva festa, i llavors hi havia tant els soldats com els estudiants que els anaven al darrere, etcètera, tota una festa d'aquest tipus casolà i simpàtica, per dir-ho d'una manera o no.
Doncs fins aquí, aquesta setmana, el que ens explica l'homenac del cordill. Molt bé. Ara ens queda el tema de la frase, no? Anirem a la frase, sí. Hi ha un parell de frases, i aviam, allò ara te les poso a consideració. Molt bé, a veure. Què dius, tio? Podem triar avui, eh?, és d'aquestes setmanes que en tenim per triar. Sí, almenys en tenim un parell i... Diu, la por augmenta proporcionalment el poder. Com més sopvits tenen els governants, més nombrosos són els homes de qui tenen por.
Està bé, s'ha de pensar.
Ens ve de lluny, eh? Per tant, la frase que te demana... 50 anys i 120 anys abans de Cristo. Així que estem bé, eh? La por augmenta proporcionalment el poder. Com més súbdits tenen els governants, més nombrosos són els homes de qui tenen por. Ja està bé. I que això encara ho hàgim de dir actualment. I n'hi ha una altra que és més senzilla però que també em fa molta gràcia. Que diu, l'home és un experiment. El temps demostrarà si valia la pena.
L'home és un experiment. El temps demostrarà si valia la pena. Això és de Mark Twain, escriptor nord-americà que va morir al 1910.
Quina et quedes tu, Pep? Jo aquesta segona em fa molta gràcia. Jo també em sembla bé, mira, avui estem d'acord ràpidament. Molt bé, perfecte, altres vegades també. Sí, però altres ens costa una mica més, dubtem i avui hi ha una clàpit, mira. Això mateix. Perfecte, doncs és la frase de la setmana, ara la penjarem també a la redacció. Tornem la setmana que ve. Si no hi ha res de nou. Perfecte, que vagi bé, gràcies, bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Molt mala. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Milobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles, Carrer Montserrat número 2. Ara escolta l'Estat i l'esper.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes a aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dónes dalt al web xaviervillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 Bis, de Sant Just d'Esdari.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i renells naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de vac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i el telèfon 93 371 20 67.
Celebra el Nadal al restaurant de la Teneu. Al cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de l'Ateneu Pones. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesber, restaurant Café de l'Ateneu.
La informació més propera al Just a la Fusta.
6 minuts i arribem a dos quarts d'una de la migdia. Aquesta hora parlem d'una conferència que es fa aquest divendres. L'Organitz de la C es forma part del CICA de Conferències i Excursions de la Guerra de Successió, 1.700.714. I aquest divendres, en concret, es parlarà del posicionament dels catalans en aquesta guerra i les seves conseqüències a partir del cas del Baix Llibregat amb Josep Campanya, que ara tenim el tracandó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia.
D'alguna manera, les primeres xerrades que hem tingut fins ara eren de context, la Catalunya abans del 1700, també la marca europeu del conflicte, i aquesta és la primera en què s'entra, per tant, una mica en matèria, explicant una mica com ho van viure des d'aquí, des de casa nostra, als catalans, aquesta guerra, no? Sí, sí, de fet, aquesta conferència també és el resultat d'una recerca col·lectiva que s'ha portat a terme durant l'últim any,
una recerca col·lectiva impulsada pel centre d'estudi comarcal del Baix Llobregat, i que ha permès aproximar-se molt el dia a dia de les persones que vivien a la comarca al llarg d'aquest conflicte. Clar, per tant, d'alguna manera, és explicar el que va passar al Baix Llobregat, que segurament són moltes coses i potser no ho tenim tant al cap, no? Sí, sobretot la gent com s'hi va involucrar, perquè una cosa és parlar del conflicte
El que és important és que hi hagi un nivell de conflicte internacional.
És a dir, que van passar moltes coses. D'alguna manera tothom va haver d'involucrar-se per força, suposo, no? Home, aquí hi ha dos aspectes. El primer és que el Baix Duregat és la porta d'entrada sud de Barcelona. Per tant, com que el 1714 i el 1713 hi va haver el setge de la capital, doncs per força aquí havien de passar coses perquè era el lloc d'entrada, no? Això geogràficament estem predestinats, diguéssim.
Però, a més a més, el fet que Barcelona resistís no va ser una decisió presa per quatre replegats que es van ajuntar i van dir no, resistirem aquí fins al final, sinó que va ser una decisió presa amb una assemblea on hi van participar representants de les ciutats del territori més propi de Barcelona. Per tant, la gent amb aquesta assemblea va tenir l'oportunitat de dir-ho a la seva i la decisió que es va prendre va ser col·lectiva.
i això es mostra en el compromís d'una bona part de la gent del major regat al favor de la resistència. Si hagués sigut un conflicte que els hagués sigut aliè, que hagués sigut una cosa entre nobles o entre potències internacionals, segurament no s'hi haguessin involucrat o haguessin intentat, d'alguna manera, passar-ho el millor possible, però ignorant o evitar involucrar-se. I, en canvi, el que veiem, en fer aquesta recerca,
és que hi ha una gran involucració a nivell personal de la gent del poble pla. Això només es pot entendre des del punt de vista que la decisió resistiva és una decisió col·lectiva i presa d'acord amb el consens més o menys generalitzat de la població.
que és molt important, per tant, aquest consens que suposo que en un temps com aquest podia ser difícil, a més amb un conflicte com aquest, doncs el fet que fessin pinya als municipis suposo que devia ser... És molt important i a més a més és molt rellevant, perquè també dona una traïda el conflicte, o sigui, sempre es presenta el 1714 com una lluita per la defensa dels drets nacionals, i és cert que ho era, però també, precisament, el protagonisme i l'envolucració de la gent del poble,
És un procés en què les classes populars prenen la paraula.
Són els dos components d'una lluita que alhora ens expliquen per què va durar tant la lluita, perquè en definitiva estem parlant de la resistència d'una ciutat sola contra els dos exèrcits més grans d'aquell moment en el món. I com és que Barcelona va resistir durant més d'un any, durant 14 mesos? Va resistir precisament perquè hi havia tot un poble al darrere que, a més a més, havia pres les regnes desisòries. I això és un aspecte revolucionari,
de la resistència del 1714, que la historiografia ara està descobrint però que fins ara la historiografia més romàntica no hi havia entrat en aquest aspecte. Aquesta part popular, no, també? Exactament, exactament. I que, a més a més, s'estén més enllà de Barcelona, no? Tots coneixem sobretot el setge final de Barcelona, però el vas llibregar també i va tenir molt a dir. El vaig obregar i en general tota la resta del país. He de ser conscient que si el setge de Barcelona va durar tant,
és perquè tot el país està en un progrés amb la resistència. I això és el que es descobreix quan es baixa el nivell d'arxius municipals, arxius parroquials, arxius notarials, que descriuen la vida del dia a dia del poble pla.
Per tant, d'alguna manera, tot el dia a dia d'aquest any, d'aquests 14 mesos, va quedar condicionat per aquesta resistència, es va continuar fent vida normal, per això com va ser tot plegat? Home, vida normal no es podia fer perquè tenies un exèrcit que a més a més entrava als pobles i exigia els impostos desorbitants i per tant tot això canvia profundament. Hem de pensar sobretot a les parròquies més properes a Barcelona, la gent va abandonar les cases, va marxar,
Hi va haver la repressió. L'exèrcit entrava a les cases.
A més a més, això va coincidir també amb unes inundacions molt grosses de Llobregat a finals del 1713. Per tant, la Cullita va ser molt dolenta. Per tant, va ser uns dos anys de guerra que van ser horrorosos. Clar. I aquesta gent que marxava i que se n'anava a les muntanyes, se n'anava més enllà del Baix Llobregat o hi havia algú que també es desplaçava de Barcelona cap aquí? Bueno, de Barcelona van sortir sobretot els nobles. Els nobles que no es van voler comprometre en la defensa.
i aquests van marxar cap a una altra ciutat, que era Mataró, i allà es van quedar esperant a les tropes borbòniques i fent els parabients a les noves autoritats. Però la gent del poble, no, la gent del poble, normalment, quan veien venir l'exèrcit, eren marxant de casa d'unes poques hores o durant un o dos dies el que durés els saquecs, diguéssim. Marxaven cap a les muntanyes, els soldats entraven, saquejaran els pobles, i després, quan n'havien marxat els soldats, tornaven. És a dir, no era un desplaçament de la població, diguéssim,
de llarga d'orada, o d'orada mitjana, sinó que era allò de, ahir que venen les tropes, marxem de casa, que no ens agafin, i després quan hagin marxat els soldats tornem i intentem veure què ens han deixat. Per tant, d'alguna manera, era una qüestió específica d'aquests casos concrets. I després, és a dir, les conseqüències d'aquesta resistència, és evident que a nivell d'història que ens ho sabem una mica més, però clar, per tota aquesta gent que es va implicar tant i que va resistir, m'imagino que devia ser molt dur, no?
Una de les coses bones del 1714 i d'haver resistit tant és que l'11 de setembre es va aconseguir una rendició, però que salvava la vida i les isendes dels civils. I això va ser molt beneficiós per tota la gent que havia participat a la resistència, i que eren això, eren els pagès, els mesobés, els mosos, tots els voluntaris que s'havien apuntat a la resistència, l'exèrcit de calar, tots aquests en general se'ls va respectar.
La gent del poble no va patir directament una repressió.
Va ser perquè amb la pèrdua de totes les lleis que hi havia aleshores, que donaven tota una sèrie de drets subjectius a la població normal i corrent, tots aquests drets es van perdre. I a partir d'aquell moment, la persona que caia malament a les autoritats podia ser empresonada sense judici, cosa que abans no passava. A partir d'aquell moment, el rei va poder posar els impostos que li va donar la gana sense haver-los de negociar. I això es va traduir en una pressió fiscal i impositiva de gairebé 10 vegades més de la que hi havia hagut abans de la guerra.
i això va provocar una postguerra econòmicament molt dura, que va durar dècades, després del 1714. També, per exemple, la gent podia ser obligada a anar a servir l'exèrcit, que abans estava prohibit per les lleis. Aleshores, la repressió va ser una repressió molt col·lectiva i que la va patir tothom, s'hauria involucrat o no s'hauria involucrat en la resistència.
D'alguna manera, durant aquest any ens estem assabentant moltes coses vinculades amb la guerra de successió, amb el final i amb el 1714. En el cas d'Avas Llibregat, la sensació és que en sabien poques coses. No sé si és una qüestió general, una cosa que sabíeu molts historiadors i en sabia poc la gran majoria de gent, o és que realment aquest trisentenari ha ajudat a difondre tot aquest coneixement? Se sabien cosetes de nivell local, perquè sempre els rodills locals havien mirat
i havien tret alguna coseta. Però una investigació en profunditat dels arxius perruquials, municipals i notarials no s'havia fet fins ara. I ara ens hem adonat que realment aquests arxius estan plens d'històries i plens de dades, que nosaltres només hem començat a trecar i a encarbar una petita part. Encara queda molt de camp per córrer. Però és un territori, documentalment, molt verd i inesperat,
i que ens dona una riquesa i unes perspectives noves, com aquesta de la involucració del poble, la resistència i aquest aspecte revolucionari també de la guerra del 1714. Per tant, d'alguna manera suposo que es aniran descobrint més coses, no? Sí, però descomptats. Continuament surten noves fonts i allà on pensaves que ja estava tot dit trobes noves dades que a vegades confirmen, a vegades obren noves dies d'interpretació,
La recerca ha estat una excusa magnífica per començar aquesta recerca.
Doncs aquest divendres es pot descobrir una mica com va ser aquest posicionament dels catalans en aquesta guerra i les seves conseqüències amb el cas de Baix Llobregat. Serà una xerrada que es farà a les vuit del vespre a la Sara Piquet de la Teneu, l'organitza la SES i serà en Jurem Campanya amb qui hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per l'interès. I que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Gràcies, bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles, Carrer Montserrat número 2. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Ara passen vuit minuts de dos quarts d'una del migdia.
Aquesta hora, com cada dimarts, el que fem és parlar d'hostiopaties, aquesta secció que fem en col·laboració amb l'Escola d'Ostiopatia de Barcelona. Cada setmana tractem una qüestió diferent i avui ens centrarem en un tema vinculat també amb la pediatria i és, en concret, l'otitis. Per això saludem l'ostiòpata Patricia Massagué. Bon dia. Bon dia, Carme. Gràcies per convidar-me.
A tu per explicar-nos una mica tot això, perquè realment entrarem avui, és la tercera sessió que fem d'aquest programa, d'aquesta secció sobre osteopatia, i avui entrem en aquest cas directament del món infantil, que és vinculat amb l'otitis, que és una d'aquestes afectacions que és molt habitual també amb els nens, i per tant mirarem d'entendre què s'hi pot fer a través de l'osteopatia.
Parlem ràpidament per introduir una mica l'otitis, que en general tots una mica o altres sabem què és, però bé, en tot cas, expliquem-ho ben bé, perquè sempre ho sabem una mica duïda i en realitat ens parlem coses, possiblement. Sí, molt bé, doncs mira, l'otitis és un procés infecciós-inflammatori que afecta el teixit conjuntiu epitalial de la uida mitja,
i acaba afectant també normalment la trompa d'austàquia i la mastoides. Explico què és la trompa d'austàquia. La trompa d'austàquia és com un conducte que comunica la part aquesta de l'ou i de mitja amb la part posterior del nas i que moltes vegades quan n'hi ha problemes de mucositat nasal o al contrari pot acabar-se taponant i que s'estanqui el moc acabant produint aquesta otitis.
Llavors, ja que parlem de pediatria, el que és important saber en relació a aquesta trompa és que amb els nens petits, el que passa és que aquesta trompa és molt horitzontal, de manera que per gravetat costa molt de poder drenar el moc cap al nas. És més fàcil que amb els nens més petits quedi més acumulada la mocositat en aquest nivell.
a mesura que ja tenen cinc, set anyets o es van fent més grans, aquesta trompa es va verticalitzant i això fa que per gravetat ajudi a que el moc baixi més fàcilment. Llavors ja amb l'edat ajudarem a que no tinguin tantes otitis. Per això és tan habitual que passi més quan es ve bé.
Normalment ja ho valora el pediatre, tenen una primera fase serosa que pot començar a haver-hi una mica de pèrdua auditiva, a vegades també una mica de dolor, després ja s'hi comença a tenir pus i la infecció es fa més forta quan realment n'hi ha molt de dolor, el nen plora, es toca les orelles i pot arribar a aparèixer febre i com més cansant.
Normalment al metge ja donaran antibiòtics, analgèsics, antiinflamatori, el que pugui fer falta en aquell moment. I el normal és que si el timpà acaba perforant-se i tota aquesta mucositat i infecció acaba sortint cap a fora, la clínica acostuma a millorar. El dolor, l'audició, tot acostuma a millorar en aquest moment perquè ja surt tot cap a fora. Però sàpiga que el timpà es torna a cicatrizar, o sigui que es perfori no vol dir que quedi cap foradet aquí ni res. Això cicatritza i després el nen pot fer vida normal i ja està, si no hi ha cap problema.
A nivell mèdic, això es donen les medicines que facin falta i en casos de nens que tinguin otitis de molta repetició a vegades acaben fent uns tubs d'adrenatge que posen com un tub a l'interior del timpà i això fa que ventili l'exterior i l'interior de manera continuada per evitar que s'acumuli mucositat i desinfecció dintre.
Després tenim una miqueta la part osteopàtica, que aquí és on enrotllo a treballar una miqueta. Que és la que potser coneixem menys, no? Sí, per això estem aquí una miqueta, per saber que en aquest sentit alguna cosa també podem fer. Exacte, per mirar una mica també el tema de les causes, no? Sí, sí. Bueno, la primera causa una miqueta en relació, això és el que ja he comentat, l'edat del nen, que com més petitons siguin, més relació de probabilitat que pugui passar, no?
Després, per una altra banda, també hi ha un factor que es desconeix bastant però que influïa molt, que és la part més postural o psicomotriu. És a dir, a mesura que des que el nen neix i van passant les primeres fases psicomotrius, el bolteig, el que es posi a quatre potes, fa un xaval, que vagi a aixecar el caparró,
Tot això el que farà és que la musculatura de la part del coll, cervical i tota la que s'inserti aquí a la part cranial vagi fent contraccions i es vagi enfortint. Això què significa? Que la zona on el múscul s'inserta a l'os farà una atracció i aquestes funcions el que faran és que l'os es vagi moldejant i creixent adaptant-se a tota la vida que anirà fent de moviment aquest nen amb el seu dia a dia.
Què vol dir? Que si n'hi ha nens que per el que sigui tota aquesta part psicomotriula tenen una miqueta més frenada pel que sigui, pot ser sobretot en relació a l'autitis que el hòst temporal quedi més aplanadet. No es formin internament com unes cavitats aèries que són necessàries aquí a la part inferior a les celdes mastoidees que es diuen. I això ens pot també produir que tingui més facilitat a tindre autitis. És a dir que tot el que sigui moviment del nen és bo.
Per tot aquest procés. Suposo que és més difícil detectar, quin dels moviments pot influir en una cosa o una altra. De cara als pares, el més fàcil de tindre present és el que jo dic sempre. El que hem d'intentar és deixar que el nen es vagi desplegant. És una paraula que m'agrada molt, és molt fàcil d'entendre.
i permetre-li el moviment. Que no el tinguem sempre a la maquita o estirat a la cuna o sense deixar-lo que es mogui molt. Perquè llavors és quan hi ha tots aquests retards en tot aquest procés. Deixar-lo que ell vagi fent, que es mogui, que agafi joguines... El seu ritme. El seu ritme, sí. Perquè tot nen té el seu procés i ho acabarà aconseguint en principi.
Molt bé, després també hi ha algun altre tipus de causes, no? Sí, a vegades també podem influir causes més traumàtiques, pot ser que pel que sigui aquest nen amb el seu desenvolupament introuteria hagi patit algun tipus de compressió o que en el mateix moment del part hagin hagut de fer servir forceps ventoses o espàtules per ajudar amb aquest petit moviment de sortida.
Això què passa? Hi ha vegades que en les primeres hores de vida del bebè moltes disfuncions o bloquejos que s'hagin pogut produir s'acaben resolent per si mateixos, però n'hi ha vegades que no. Hi ha vegades que en certs ocells o en certes zones queden tensions que això pot fer que en un futur
El quedar bloquejat no es mobilitzi bé el líquid que passa per dintre. El líquid, mucositat, sang... Em refereixo a tot el que passi a nivell cranial. També tindríem una miqueta aquesta part. Hi ha més casos curiosos. Realment poden afectar moltes coses. Per exemple, una altra coseta que...
Bueno, és important però no és que signifiqui que sí o que no, és el tema dels xumets. A mi sempre em pregunten, tu estàs a favor dels xumets o en contra dels xumets? És veritat, aquí hi ha gent que és molt contrari i gent que en canvi ho defensa. Jo no estic ni a favor ni en contra perquè n'hi haurà coses que a vegades van bé i altres que no tot amb la seva mesura. En aquest sentit, en relació a les otitis i les mucositats, el que hauríem de tenir una miqueta de clar és que cap als 6 mesos de vida del bebè més o menys, que és quan ja comencen a aparèixer les dents,
Seria preferible no usar molt el xumet o deixar-lo d'usar. Per què? Perquè la succió que fa el bebè amb el xumet estimula molt la part anterior del paladar. I el que interessa és que l'estimulació sigui una miqueta més posterior. I que ja comenci a mastegar sòlids, trituradets, el que sigui, però que comenci a usar una miqueta la musculatura masticatòria.
Això facilitarà tot el desenvolupament de la musculatura aquesta de la deglució i de la musculatura que està a la sortida de la trompa d'austàquic que parlàvem abans de l'oïda. Així ens deixarà com la desembocadura oberta perquè no s'acumuli el moc amb aquesta zona. Que pugui funcionar més obertament.
Això és la part del xumet i després n'hi haurien altres temes, com seria per exemple el fred de l'hivern, sempre predisposa a agafar costigats, mucositats, com amb molts nens. A vegades nens que tinguin reflux se gastrosofagi, que això també pot ser que pugi mucositat de la part baixa cap endavant i que acabi tota la part nasala o duauida afectant-se.
També nens, per lo que sigui, que tinguin el sistema immunitari una miqueta alterat, o tinguin, per exemple, amígdales o adenoides molt engrossades, i que això faci que la sortida de la trompa d'austaki també es revi dificultat, la sortida del moc. I el més clàssic amb monotitis és que hi hagi infectors de bacteris o virus, que sigui el que realment acabi produint aquesta infecció. A nivell de nasal, faríngi, per continuïtat de la mocosa s'acaba una miqueta expandint tota la infecció.
Després, lligat amb tot això, també ens volies parlar del moviment respiratori primari. Sí, una miqueta per introduir el gran desconegut de l'ostepatia. Parla una miqueta de la part cranial dintre de l'ostepatia. El moviment respiratori primari és un moviment que s'inicia en principi sobre el quart més de vida intrauterinada en un bebè.
I són com unes contraccions i expansions que van fent les cèl·lules de la neuroglia a nivell del sistema nervió central. És a dir, ens imaginem, per exemple, tota la part del cervell dins del crani. Imaginem com si tinguéssim un globus que es va inflant.
i desinflant amb una amplitud i amb un cert ritme en concret. Això el que fa és que des de l'interior del crani cap a fora mobilitza els ossos. Tenim la idea que els ossos del crani no es mouen des de dins cap a fora.
Per això existeixen les sutures entre cadoucet, que hi ha un micromoviment que s'ha de produir. Això què fa? És com un bombeig que internament ajuda a fer circular la sang, a bombejar les mucositats, la limfa... Tots els fluïts que puguem tenir a l'interior del cranial ajuden a que tot circuli millor.
Què passa? El que comentàvem abans, per exemple, amb causes traumàtiques, que hagi hagut algun tipus de bloqueig amb algun os del crani o hagin fet servir forceps o el nen s'hagi caigut i amb el cop que hagi tingut s'hagi produït aquest bloqueig, en aquesta zona on els ossos no es mouen bé,
pot ser que aquest moviment respiratori primari estigui dificultat, de manera que aquest bombeig intern no sigui efectiu en tot el tema d'adrenatge de mucositats. Llavors, és una cosa que valorem palpatòriament els osteòpates per comprovar que l'estat de vitalitat d'aquell nen o persona sigui correcte.
A partir de l'hostiopatia, tot això que ens has comentat es pot treballar? L'hostiopatia en principi, com ja va comentar l'Òscar, actua en la globalitat del cos d'una persona. Encara que em vingui un nen amb otitis, no l'hi miraré exclusivament a nivell cranial, sinó que valorem sempre tot el cos sencer.
Valorar zones en tot el cos sencer, que no tinguin mobilitat i que ens puguin estar interferint amb el correcte desenvolupament general. Els casos que hem comentat serien això, en funció de cada cas pot ser una cosa o altra. Sobretot amb els casos que hem comentat de titis i tan mocositats així en vies altes.
és a veure, sobretot la part més cranial. A vegades nens que han passat pel canal del parc, depèn de com hagi rotat el cap, hagi quedat la part d'aquesta nasal una miqueta també bloquejada, pot ser que també en tota aquesta part nasal s'acumuli més mucositat en forma de sinusitis, i que siguin nens que sempre estan com costipadets, o que ronquin per la nit, o facin sorollets respiratoris una miqueta estrany.
Això seria una manera de detectar què pot passar per part dels pares. Suposo que en el cas que hi hagi diferents casos d'otitis de manera bastant repetida és quan pot ser recomanable mirar una mica més enllà. Sempre que parlis amb un osteòpa et dirà que el millor és prevenir.
No esperar que n'hi hagi uns casos disrepetits. Perquè a la primera ja... La gent que ja coneix el món de l'estepatia, jo el que et diria és que un cop neix el nen, sobre el tercer quart més de vida, fer com un xequeo general. Igual que tens la seva visita amb el pediatra, doncs poder fer una valoració general per no esperar a tenir problemes en un futur. Fins i tot per prevenir o perquè no hi hagi capotitis. Sí, que després en un futur
Els nens, a mesura que van gatejant, caminant i tot, el normal és que es caiguin i que s'aixequin. Són coses que no ens hem d'obsessionar, que els nens és normal que es caiguin per aprendre a tornar a s'aixecar i a caminar. De tant en tant, fer alguna petita valoració per veure totes aquelles zones que no es moguin bé, tornar-los a donar mobilitat i fer que tot el creixement sigui una miqueta més equilibrat i tot funcioni millor.
Avui hem descobert una mica més un aspecte concret de l'estiopatia, avui relacionat amb la pediatria, en concret amb l'otitis, amb la Patrícia Massager. Tornarem a parlar aviat, el mes de gener ens tornarem a parlar d'alguna qüestió vinculada amb la pediatria. Moltes gràcies, Patrícia. Moltes gràcies a tu, Carme. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
6 minuts i arribem a l'1 del migdia, és el moment de tancar la fusta d'avui, dimarts 9 de desembre, i ho fem agraïn a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Bona als serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, avui hem entrevistat a Míriam i Calèf a cada servei de promoció econòmica per parlar de la xerrada de mobilitat internacional que es fa aquest dimecres.
Hem fet tertúlia amb Jordi Farràs i Pep Quintana i a l'última hora hem tingut la mànec del cordill amb el Pep Quintana. També hem entrevistat Josep Cammany per parlar d'aquesta xerrada de la SES que es fa aquest divendres sobre el posicionament dels catalans davant de la guerra de successió. I hem acabat parlant d'Esteu Batia, avui amb la Patricia Maseguer.
Des de les deu us ha parlat Carme Averdó i tornarem demà amb moltes més coses. Com sempre, de deu a una del migdia. Ara us deixem de seguida amb els sancions notícies. Edició migdia, dita per l'Andrea Bueno. Res més, que vagi bé, que passeu un bon dimarts.
M'ha agradat molt.
I'm the laughter, a job that slowly kills me. Who says that won't kill me? You look so tired.
Bona nit.
I'm too, you'll come around.
SILENCE This is my final farewell My final bellyache with you
Gràcies per atendre'ns.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Demà s'explicarà al Casal de Joves com superar amb èxit una entrevista de voral en anglès o francès. Serà a través d'una activitat pràctica que organitza el Servei de Mobilitat Internacional. Per participar-hi cal enviar un currículum en anglès o francès. S'adreça a persones de 16 a 35 anys. Amb aquesta notícia obrim el Sant Josep Notícies Edició migdia de 8 i març 9 de desembre. En titulars, estaquem altres qüestions de la jornada.
Demà se celebra un nou Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. L'assessió informarà del resultat del procés participatiu sobre les propostes a incloure en el Pla Especial de Collserola a Sant Just, entre altres qüestions. També demà es presentarà el pressupost provisional de 2015 a les entitats veïnals de Sant Just. Seran un acte adreçat a les institucions de veïns per explicar les partides de 2015 al municipi. El 22 de desembre s'aprovaran provisionalment al ple.
Hi ha la venda 20 lotges exclusius de la col·lecció Fragments al complet. Els 15 títols de la col·lecció del Carrà Blau es poden aconseguir ara amb un 35% de descompte per 130 euros. A més, van dins una capsa de regal de Cora d'Ama pels infants del Carrà Blau.
Bon dia, demà s'explicarà al Casal de Joves com superarà amb èxit una entrevista laboral en anglès o francès. Serà a través d'una activitat pràctica que organitza el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. Per participar-hi cal enviar un currículum en anglès o francès, preferiblement a l'adreça mobilitatinternacional.cat. S'adreça a persones de 16 a 35 anys. Sant Just Notícies.
A l'hora d'afrontar una entrevista de feina, en ocasions, s'acostuma a donar més importància a la presentació del currículum o de la carta de presentació. L'entrevista personal amb el Departament de Recursos Humans o amb el cap de la companyia queda en segon pla fins al moment de la conversa. Per això, a banda del llenguatge no verbal, també és molt important treballar el llenguatge verbal i ho cabular-hi. Ho ha explicat Míriam Mikallef, tècnica de promoció econòmica al Just a la Fusta.
Som molt conscients dels termes més específics de la nostra professió, però no preparem amb tanta cura termes, per exemple, de les nostres habilitats personals o professionals. No tant si l'entrevista és amb un professional com nosaltres, que parlem en un llenguatge molt similar, però sí si l'entrevista és amb alguna persona de recursos humans. Transmetre idees de lideratge, de treball en equip, d'iniciativa,
Segons Miquellet, fa l'hora d'afrontar una entrevista laboral en qualsevol idioma, l'ideal seria preparar-la en base a una oferta determinada.
a partir de l'oferta de feina, analitzar el llenguatge que utilitzen o fins i tot fer una cerca d'internet de l'empresa que ofereix la feina i a partir d'aquest llenguatge que utilitza l'empresa com un llenguatge corporatiu i també específicament del lloc de treball que s'ofereix, a partir d'ahir treballar el currículum, la carta de presentació i l'entrevista de feina que vindria al final.
Malgrat tot, això no és sempre possible, per això des del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just i al Servei de Promoció Econòmica programen l'activitat de demà. A través d'un joc de rol, l'objectiu serà crear diferents escenaris d'entrevistes de feina en anglès o francès en base a hipotètiques ofertes laborals. Buscaríem una oferta de feina aproximada pel seu perfil.