logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

de reforma, la reforma de la Diagonal de la Plaça de les Glòries, l'urbanització del calaix de les Vies de Sants i la Rambla de Barcelona. S'ha donat a conèixer aquest matí l'última dada de l'índex de preus al consum, corresponent al mes de febrer. La inflació es manté en el 3,3% a Catalunya després que els preus van a pujar una dècima al mes passat. En el conjunt de l'Estat, l'increment del cost a la vida ha estat una mica més alt, dues dècimes, i la inflació és del 2,8%. Les gasolines i els medicaments són els productes que més se n'ha pujat durant el mes de febrer.
Aquesta ara reuneix al ple del Parlament de Catalunya una sessió on es veurà ampliat el suport al dret a decidir. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. El Parlament aprovarà la proposta pel dret a decidir que ha presentat el partit dels socialistes amb una àmplia majoria. Siu, Esquerra i Iniciativa donaran suport al text mentre que la CUP s'hi abstindrà i el Partit Popular i Ciutadans votaran en contra. La moció que defensaran els socialistes aposta pel diàleg amb el govern de l'Estat i per una consulta dins el marc de la legalitat. És el mateix text.
que sí ho va presentar al Congrés fa unes setmanes i que va provocar el trencament per primer cop de la disciplina de vot dins el grup socialista per part dels socialistes catalans. A banda d'aquesta moció que està previst que es voti a última hora del matí, el Parlament aprovarà dues declaracions institucionals de suport dels treballadors de Power Controls a Sant Vicenç de Castellet, al Bages, i demà un altre de rebuig a l'experient de regulació d'Arcros a Flix. Justament un centenar de treballadors de Power Controls es manifesta en aquesta hora a l'entrada del Parlament.
Notícia d'última hora. Els sindicats majoritaris han decidit desconvocar les vagues que estaven previstes per la setmana que ve a Iberia. Les representants sindicals majoritàries han decidit firmar la proposta d'acord del mediador del conflicte. I pel que fa al trànsit, aquesta hora ja es va normalitzant la situació a la xarxa viària després d'alguns accidents a primera hora del matí. Ràcroge Serra, bon dia.
Hola, bon dia, així és. Ja només queda un pèl de lentitud, aturades puntuals aquí a la ronda litoral de Barcelona, el tram de Montjuïc, Moll de la Fusta, en sentit Besòs, és a dir, anant cap al Nus de la Trinitat. I encara arrosseguem les conseqüències d'un accident que passat ja fastona a l'autopista AP-7 a la sortida de parets. Doncs bé, sembla que encara hi ha lentitud, aturades entre Mollet, parets, en aquest tram de l'autopista AP-7.
Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Roger Castelló. El Barça farà una suau sessió d'entrenament d'aquí a una hora a les 11 després de classificar-se i a la nit per als quarts de final de la Lliga de Campions. El conjunt blaurana va remuntar el 2-0 de l'anada després de golejar el Milan per 4-0, amb dos gols de Leo Messi, un de Villa i un altre de Jordi Alba, amb nou ple a vessar amb 95.000 espectadors.
En Baterpolo avui al migdia, a tres quarts d'una, es disputa el darrer partit de la 18a jornada de la divisió d'honor masculina entre el Mataró i l'Atlètic Barceloneta. El conjunt del Maresme vol recuperar la cinquena plaça a la classificació i el conjunt mariner vol continuar com a líder invicta a la competició. En bàsquet aquest matí a terra a Barcelona anem a Ange Alexandrov, el nou fitxatge del bàsquet manresa per intentar assolir la permanència a la Lliga ACB. El jugador Servi té 25 anys, és a l'epivot i arriba a procés del Pepinster belga per cobrir la baixa per lesió de llarga durada de Charles Ramsdell.
Anambola, el Barça Interesports juga avui un partit avançat de la 22a jornada de la Lliga Sobal. El conjunt blaurà una visita al Ciutat Encantada de Conca a partir de dos quarts de nou del vespre. El partit es juga entre setmana perquè aquest diumenge els Aixell i Pasqual tenen partit a la Lliga de Campions. Hi ha dos quarts de 12 del migdia al Museu Olímpic i de l'Esport acull la presentació de la Marató de Barcelona que es disputa aquest diumenge a la capital catalana. Notícies en xarxa
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Comencem el Just a la Fusta d'avui, dimecres 13 del març.
Un programa avui amb moltes coses. Començarem, com sempre, però parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia. A través de les portades dels diaris, l'enamadons d'aquesta...
Victòria del Barça, que li ha donat el pas als quarts de final, però que ha anat acompanyada de tot aquest èpicat de nit màgica. En parlarem en aquesta primera hora, també en parlarem a dos quarts de dotze d'una tertúlia esportiva. Abans, però també en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles René de Rius, avui que ens hem llevat ja...
amb un cel ben tapat i que ja fa estona també que ha començat a ploure. Més qüestions a partir de les 11.10. Atenció perquè entrevistarem avui Antoni Castells, exconseller d'Economia, aquest dijous serà Sant Just.
per fer l'11è diàleg per la independència. Parlarem d'independència i si és viable econòmicament també una Catalunya independent, de tot plegat serà a partir cap de les 11 i 10. Com dèiem, també la segona hora tindrem temps per parlar de futbol amb l'Emilius Casó, l'Enric Riva i el Carles Hernández i Rius. I a la tercera hora del programa avui parlarem a les 12 i 10 amb Lluís Monfort, regidor d'Educació i quart tinent d'alcalde,
I, a més a més, també parlem d'astronomia amb l'Oriol Rigat, de vins amb l'Stric Goldstein del Seller de Can Mata i, com sempre, també tindrem a la cuina amb la Carme Adó. Just a la posta. Just a la posta.
Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos amb bona música. Avui comencem amb German Dion.
Fins demà!
Bona nit.
No, listen...
Fins demà!
I'm like...
Bona nit.
How long till you can see her? And I'm like, well, the suit on the better. Do you really think she will wear it for you? And I'm like, there's no way to say and there's nothing I can do. There is no way to say and there's nothing I can do. No way to say and there's nothing I can do.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7,
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent ha concès al cinema. Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amenitats, pensaments, curiositats, música, poesia Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més
Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Un minut i un quart d'onze del matí. Salutem aquesta hora l'Andrea. Molt bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca i comencem parlant del casal de joves. Sí, perquè fins al dia 22 de març es poden fer a l'equipament les inscripcions per participar del casal de Setmana Santa que estan preparant. El casal que es farà del 25 al 28 de març a l'equipament i també organitzaran algunes activitats fora de l'equipament i que oferirà una sèrie d'activitats per a joves de Sant Just durant les vacances.
Per exemple, el 25 i 26 de març han programat un curs de mones de Pasqua en horari de matí per 5 euros i també hi haurà ball amb classes de Sensual Dance i de Bollywood. Això serà el dia 26 al vespre per majors de 16 anys i gratuït. De fet, una de les integrants del grup Quitis Cabaret, que balla Sensual Dance, la Violeta Andreu, explicava divendres a la Penya del Morro
que els tallers en què s'apren aquesta dansa acostumen a separar-se per sexes. Per fer un taller o per fer una classe, separar-ho. És important. No és el mateix moviment sexi per una dona que per un home. Nosaltres sempre ens contornegem més, com si fóssim més serps, i a ell els costa molt més. Però tenen uns moviments que a nosaltres ens agraden molt, que són com molt felins.
Doncs aquest talliga es farà un dels dies de Setmana Santa, no? Sí, el dia 26 al vespre, com dèiem, és gratuït. I d'altra banda hi haurà un curs de manualitats per fer un Totoro, que és un personatge de dibuixos animats, vaig estar investigant ahir, i es farà amb guants i mitjons. Això serà el dia 27 de març al matí i també és gratuït. Com deia, també hi haurà més activitats fora de l'equipament, a l'esquatepark Utopia, per exemple, i també es farà una sortida per jugar al desertac, a més dels campionats tradicionals que fan de...
de videojocs, el campionat de Mario Kart, també un campionat de tenis taula i de jocs digitals. Si voleu més informació la trobareu molt ben explicada al Facebook del Casal de Joves, també a casaldejoves.com i al telèfon de l'equipament el 933710252.
Perfecte, doncs això d'una banda, i tenim més qüestions, ara parlem d'una conferència que es farà aquest dijous. Sí, en Toni Castells conduirà el proper Diàleg per la Independència a Sant Just demà a les 8 del vespre. Castells, que és polític, doctor en Economia i va ser conseller d'Economia i Finances de la Generalitat fins al 2010, parlarà, com no podia ser d'una altra manera, d'Economia i País. Aquests Diàlegs per la Independència els organitza la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per la Independència...
I com dèiem, l'acte serà d'ama dijous a l'Ateneu de Sant Jou està a les 8 del vespre. I avui, doncs, podrem conèixer amb més detalls d'aquest nou diàleg per l'independència. Molt bé, doncs això d'una banda, i també divendres hi ha un acte cultural al municipi. Sí, va de la mà de la secció cultural de l'Ateneu i és una passejada per la vida i l'obra de Salvador Espriu aquest divendres al vespre. La professora de l'Institut de Sant Jou, Isabel Pijuan,
conduirà l'activitat que comptarà també amb la presència d'Andreu Segura, portant experiències viscudes amb el poeta. Aquesta activitat se celebra amb motiu de l'any Espriu, que comemora el seu centenari, i Pijoan, de fet, és una de les persones més indicades per parlar-ne, perquè és experta, podríem dir, en Salvador Espriu, va fer la seva tesina i la seva tesi doctoral sobre l'escriptor,
i és l'autora de l'antologia Salvador Espriu, narrativa, teatre i poesia. Aquest recorregut per la vida i obra de Salvador Espriu serà divendres a dos quarts de nou del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. Molt bé, doncs això és el que trobarem aquesta semana, són les activitats més destacades aquí al municipi. Gràcies, Andrea, i fins aquí una estona. Fins ara.
De seguida ens fixem en l'actualitat del dia, ho farem, però després d'escoltar aquest is d'Arenav de l'àlbum Fade de Jo la tengo. The things we did on thinking The joke we left on set Unsure how and when we were misreads
And if that matters, it's the very few. And all that matters for me is you. Is that enough? Oh, is that enough? Well, it's not enough, no.
It isn't clear the way I feel for you I wonder if you're sleeping I wonder how you know
I wonder why I hate to let that show It's so important As far as I can tell But what's important I can't see so well Is that enough? Oh Is that enough? Well
Fins demà!
Bona nit.
No, there's just no way that it's enough Is that enough? Oh, is that enough? Well, it's not enough No, if it's still unclear The way I feel for you It's sad, but not for the truth
What can't come back's what we can't bear to lose
Justa la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, un moment per parlar de l'actualitat general del dia amb l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Avui la notícia del dia que passa per aquesta... Bueno, n'hi ha dues, no?, de notícia, suposo, la remuntada del Barça.
que a més és la més recent, per tant és la gran novetat d'última hora d'ahir a la nit, perquè tot el tema del cònclave, d'alguna manera ja era previsible que ahir seria fumata negra. Sí, sempre acostumaran a ser les fumates negres les primeres dels cònclaves. De tota manera, parlarem de la victòria del Barça, perquè és el que destaquen totes les fotografies de totes les portades avui, és la imatge del dia, podríem dir, més que aquesta fumata fins i tot.
I els quatre diaris que tenim sobre la taula, dos parlen d'aquesta tornada del Barça i els altres dos parlen precisament, fan titulars relacionats també amb el cònclave. Ens expliquem. El punt avui, per exemple, diu Avemus Barça. El Camp Nou vi una gran...
Poc original, això crec. M'agrada més aquest que el del periòdico. A mi al revés. Perquè el de l'Avemus Barça el vaig poder llegir ahir a tot arreu. Avemus Messi, avemus Papa, una foto de Messi. Bé, a Twitter, Facebook. El punt avui, el que dèiem, avemus Barça, ens diu que el Camp Nou viu una gran remuntada contra el Milan, 4-0, i veiem alguns jugadors del Barça fent pinya, abraçant-se, celebrant un dels gols de Messi.
I el periòdico diu fumatar blaugrana. Al Camp Nou viu la màgia d'una altra remuntada històrica i ens diu que Messi lidera el millor Barça que noqueja un Milán desbordat. De fet, és el tema del dia, el periòdico. I veiem això, els jugadors celebrant el primer gol, obra de Leo Messi. I els altres dos diaris, l'avantguàrdia ens diu que torna al Barça després d'aquests partits una mica més perjudicats. Veiem els jugadors del Barça abraçant-se en portada i llegim la remuntada.
Els Blaugrana, molt motivats, recuperen el millor joc i fulmilen el Milan, 4-0, amb gols de Messi, dos, que van fer dos, Villa i Alba. I el diari ara també ens diu que han tornat, i el subtítol diu remuntarà èpica. La imatge, doncs, el mateix. Els jugadors del Barça abraçant-se i destacen també en gran el resultat, 4-0. Doncs mira, justament, un dels diaris italians esportius, que també després parlarem de les portatades esportives d'aquí, que no fan servir cap relació amb el PAP, almenys a les de
De Catalunya, no. Parlen de quina nit i remuntada i qüestions així, però no parlen d'allò. En canvi, sí que des d'Itàlia, que de fet tenen el Vaticà més a prop, un dels diaris esportius titula Fumata negra. És a dir, Fumata negra, parlen de què és el que va ser, però la imatge no parla del Vaticà, sinó justament del partit d'ahir al Vespa del Camp Nou. L'altra cara, el Milan.
Més coses, ens actualitzem ja amb l'actualitat d'aquest matí, tot i que bé, encara tota aquesta remuntada històrica contra el Milan, el diari ara, per exemple, també està força amunt. Això sí, el titular principal és que Mariano Rajoy descarta cap gir i diu que preservarà la seva política econòmica. El president espanyol afirma que l'atur del febrer ha estat almenys dolent en cinc anys i torna a descartar també generalitzar l'adhesió en pagament. El president insisteix que cal conjugar la protecció del deutor i el funcionament del mercat.
Més coses, el dret a decidir i el conflicte amb l'Estat de nou al Parlament. El PSC porta a la cambra la resolució que sí que va presentar al Congrés i que va provocar la ruptura amb Chacón i el PSOE. El text demana al govern que negociï amb l'Estat una consulta pactada. També se'ns avisa de la neu a gotes baixes, xàfex i ben fort, panorama de ple hivern fins divendres. En parlarem en aquesta quina estona amb el Carles.
Hernández i Rius, i finalment el 324.cat, que ens diu que hi ha hagut acord per desconvocar les vagues d'ibèria de la setmana que ve. Els representants dels treballadors majoritaris han decidit firmar la proposta d'acord del mediador del conflicte amb la direcció de la companyia sobre el pla de reestructuració, que redueix fins a 3.141 el nombre d'acomiadaments. També se'ns diu segon dia de conclave per escollir el nou papa. Durant aquestes segones jornades faran quatre escrutonis més al matí a la tarda.
I a les nostres primeres faran dues votacions i dues a la tarda, però amb només dues fumates si no hi ha acord. I finalment també en Lledres més grans se'ns parla de l'operació remuntada i el titular és fumata blaugrana. Parlem de més notícies que trobem als diaris avui, Andrea.
Doncs precisament el diari Ara, la notícia que destaca també més important en portada, és la fumata negra el primer dia de Concleva per elegir el nou papa. De fet, tots els diaris en parlen, però vaja, el diari Ara ens diu també que els 115 cardenals es tornen a reunir avui i faran dues votacions al matí i dues a la tarda, per tant, dia intens. El que no m'ha quedat clar és si es faran quatre fumates al dia.
Em sembla que diu que obliga almenys 3, que n'hi hagi 3, em sembla, però que depèn de si es veu que hi ha acord o no hi ha acord. És el que llegia ara. Sí, diu que obliga que es facin dues votacions a la tarda, però només amb dues fumates si no hi ha acord. Ah, d'acord.
Doncs això és el que s'està coent allà. A l'avantguàrdia llegim que el ministre admet que no sap qui va fer l'informe sobre Mas, aquest fals informe. Jorge Fernández assumeix la impossibilitat de trobar l'autor de l'esborrany entre 71.000 funcionaris i diu M'han volgut fregir, assenyar el president, sobre l'acusació dels comptes a Suïssa. És altre tema que també destacant les portades avui.
El punt avui ens parla del dret a decidir, que diu que pot obtenir avui un suport rècord. El PSC suma amb ciutat Esquerra i Iniciativa, i 104 dels 135 diputats votaran a favor d'una moció similar a la presentada al Congrés. I per últim, el periòdico ens parla a la seva secció Coses de la vida, d'una enquesta de qualitat de vida a Barcelona, i ens diu que els serveis de la ciutat
Són més valorats que abans de la crisi. Els barcelonins donen bona nota a educació i sanitat, malgrat les retallades. Que curiós, he vist també que un 80% dels barcelonins està content de viure a Barcelona i també un 80% està content de viure al seu barri. Vull dir que realment poden estar contents. Les coses van bé aquí, no sembla? Sí, sí, o els responsables de l'Ajuntament, perquè sembla que la gent està contenta. No dic que sigui... Ideal. No és qüestió de l'Ajuntament, tampoc, però que si més no, les sensacions...
són positives, cosa que també hi ha important en temps de crisi. Més qüestions, parlem ara del més llegit als digitals. L'ara.cat passa per la remuntada històrica, el primer tema és aquest, el segon tema és a minut a minut del Barça-Milan, i el tercer, l'ara-nit, és una secció que fan cada nit, en què Mònica Terribas comenta la fumata negra del Vaticà i les explicacions de...
Fernan Refi del Congrés, és a dir, cada nit comenta els temes del dia amb algun dels responsables del diari, i ahir van ser aquests dos temes. D'altra banda, el més llegit del 324.cat és que WhatsApp rectifica i torna a ser gratuït durant un any, continua sent la notícia més llegida. El segon tema, que un cotxe queda dalt d'una rotonda a Mataró. I el tercer, que l'exmoner premi fotogrames al millor actor de televisió pel seu paper a polseres. També es veu que ha interessat molt aquesta notícia.
Més que el Barça, eh, tot això. Més que el Barça, tot això. Encara el 3-24, sí, sí. Barça està en quarta posició. Per aquí fora s'estaven queixant del tema del WhatsApp. Sí? És que és una cosa estranya, no? O sigui, que fa res s'hagi de pagar i que ara de cop, no sé si per les queixes o què, però... A mi no m'han fet pagar, eh? Ja els WhatsApps més antics, jo encara suposo que hauria d'esperar mig any més o així per haver de pagar, però... Si és gratuït, mira. Bé. Doncs ho estàs rient. Exacte. Aquests 86 cèntims. Seran...
Més qüestions, parlem ara de les contraportades. Comencem per la del diari ara, l'article setmanal de Josep Ramoneda, que es titula Misèries, anacronismes i canvis. Avui parla una miqueta de tot, de fet, com fa sempre, els temes d'actualitat. El primer tema és empastifar, es titula empastifar i parla d'Alecia Sánchez Camacho i d'aquesta negativa a ser protegida pels Mossos d'Esquadra.
Diu que no vull que la policia catalana en protegeixi com a manera de posar-la sota sospita. Si la diputada del PP té algun problema amb la policia autonòmica té dos camins. Demana explicacions en seu parlamentària als responsables pertinents si el problema és polític i en el jutjat de guàrdia si hi veu alguna acció delictiva. Diu que la resta és soroll i que a més li agrada exhibir privilegis. Ella pot triar policia, cosa que no poden fer la majoria de ciutadans.
D'altra banda, l'altre tema és faldilles, ens parla del còmclave, diu... També parla el tercer tema de dones, la periodista americana Hannah Rosin,
ha escrit, al final dels homes comença el temps de les dones, i diu que funda el seu argument en tres factors de canvi que s'aprecien en les societats avançades, d'una banda que les dones estan obtenint molts millors resultats que els homes en el món acadèmic, que l'evolució de l'economia sembla anar cap a una pèrdua de pes dels bastions del treball masculí, ens fixem en la construcció i també ens diuen la indústria en general, i que la dona és més flexible i més capaç d'adaptar-se als canvis que l'home. I l'últim tema del que parla en Josep Ramoneda,
Té a veure amb la llibertat i cita Alexis de Toqueville que diu el que cerca en la llibertat altra cosa que ella mateixa està fet per servir. Diu que aquesta sentència talla d'arrel alguns discursos sobre la llibertat amb què s'omple la boca polítics i ideòlegs. Doncs interessant aquest article a la contra de l'ara de Josep Rapuneda, d'aquí passem cap a la vanguardia, on llegim que si tens ambicions vius obligat a seguir un camí.
Ho diu Donna Leon, escriptora de novel·la negra traduïda a 26 idiomes coneguda arreu del món. Diu que va crear el comissari venecià Guido Brunetti als 49 anys i amb la primera novel·la, Mort a la Fanís, va obtenir el prestigiós premi Suntori. Diu que ha publicat 23 novel·les en català, la podem llegir a edicions 62, i ens parla de diferents qüestions relacionades amb l'aristocràcia europea. Diu que es diverteix convidant-la al sopar perquè és famosa.
Diu, a mi de la gent, en canvi, m'importa el que fa i no els tituls ni professions. Diu, en aquest sopar ningú no m'ha preguntat com visc, on, per què, potser els sembla de mala educació, a mi em sembla una glorificació de la falta absoluta d'interès en els altres. I també parla dels seus anys com a professora de literatura anglesa, professors xinesos. Diu que la Xina és un país totalment corrupte, la llibertat de pensament de paraula em sembla un dret humà essencial, però aquesta mateixa mancança la vaig veure a l'Àrabea Saudita.
Diu, millor l'esclavitud, perquè almenys els esclaus podien dir, ser esclau és una merda. Interessant també que s'entrevista el Manaleon avui a la Contra de la Vanguardia i cap al periòdico tenim que els pobles, el director del banc, era com el capellà. Ho diu Fortià Subiracs, exempleat de banca crític, net de banquer, es va estrenar en el seu ofici amb orgull fa 45 anys i es va prejubilar avergonyit. El seu avi va ser el soci fundador de la banca Pujol Subiracs i Sia, de Torelló, que després, l'any 66,
va passar a ser el Banco Popular. Diu que aleshores ser empleat de banca era un orgull, una professió molt digna i als pobles precisament la gent tenia una confiança absoluta en l'entitat i tractaven el director com el capellau, el rector, els equiparaven. I diu que l'any 74 es va començar a trencar la confiança dels clients perquè el Banco Popular va treure un producte que es deia Unió Europea d'Inversiones, que és una inversió en actius financers que cotitzaven en borsa i seguint el ferm interès de la direcció
El van aconsellar els millors clients però la cosa no va anar bé i en un any els clients van perdre una part de la inversió. Diu que la gent es va endeutar animada per una banca capciosa que no la va aconsellar bé. I és aquesta l'entrevista que trobem a la contra del periòdic avui. I finalment al punt avui, la fotografia és la meva eina per superar lictus. El fotògraf Miquel Ruiz avui és l'entrevistat de la contra del punt avui.
Diu que el 7 de setembre del 2011 va tenir un ictus. Tres dies abans havia publicat la seva última foto en aquest diari. 31 anys separen la seva primera foto com a professional del periodisme de l'última. Diu que aquest no és el final, sinó el principi d'una història plasmada per ell en l'exposició Ictus Transformació, que s'inaugura demà a la Fundació Balbi de Girona.
i on explica que la fotografia és l'eina que ella ha utilitzat per superar l'ictus juntament amb Facebook i Twitter. Cada dia es plantejava fer una foto, inventar-se una història, per exemple es posava a buscar fotos de somriures de nens i nenes que havia retratat a l'Àfrica o a Sri Lanka. Diu que quan tens un ictus el teu cervell enballeix 20 anys però pots aconseguir anar a enterrar-hi en el temps. Molt bé, doncs també avui és un d'aquests dies, Andrea, que també de tant en tant, un cop la setmana goxi i dic totes les contres, realment val molt la pena, no? Realment, sí, sí.
Doncs d'aquí ens n'anem a la notícia curiosa del dia. I atenció perquè no sabria si tu ets de dormir poc, t'agrada dormir molt, com funciona? Sóc de dormir molt poc, entre 5 hores... Doncs s'ha fet un gran hermano del somni, que diu que dormir poc engreixa.
Diu que dormir poques hores durant la nit, si més no, fa que es mengi més del que realment es necessita, el que porta a engreixar, segons un estudi,
dirigit per la Universitat de Colorado, Boulder, Estats Units, i que s'ha publicat per una revista, la Proceedings of the National Academies of Science, i s'ha fet d'això, un estudi, a partir d'aquesta mena d'experiència directa. Diu que el simple fet de dormir menys no porta a un augment de pes, que no és això, però sí que quan tens falta de son, menges més del que necessites. Diu que
Durant dues setmanes, per això diuen en Hermano, el que s'ha fet és reunir 16 joves saludables que es van estudiar. Durant l'estudi van medir la quantitat d'energia que feien servir els participants, prenent com a referència la quantitat d'oxigen que inhalaven i la quantitat de diòxid de carboni que exhalaven. I després d'unes pautes comunes per tots, que dormien 9 hores i menjaven un menú amb les calories justes pel seu consum d'energia,
es va dividir els participants en dos grups. Un dels grups va passar cinc dies dormint només cinc hores i l'altre dormint nou hores al dia. A tots dos grups se'ls va oferir menjar semblant i accés durant tot el dia també a entrepans, fruita, iogurt, gelats i patates fregides, entre altres coses. I després d'aquests cinc dies els grups han canviat de dinàmica, cosa que va portar a concloure que els participants que dormien fins a cinc hores per la nit cremaven un 5% més d'energia que els que en dormien nou,
però consumien un 6% més d'energia en línies generals que els va portar a augmentar també el seu pes. També es va descobrir que era un comportament habitual pels que dormien menys, menjar més després de sopar. Cosa que va portar a pensar que menjar en excés durant la nit també
contribueix en augment de pes. Curiós. Sí, aquests estudis que tant en tant apareixen també. Home, jo intento dormir més, però... Amb cinc hores tiro. M'agradaria dormir les vuit hores, però bé, és el que diuen. Si no et fa falta, tampoc és tan dolent, no? I el problema és que hi ha gent que dorm cinc hores i ho té molt complicat l'endemà. Ja. Home, jo de moment vaig tirant bé, eh? I no noto que tingui més gana ni res. No entenc de preocupar. Molt bé, Andrea. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Obrim diaris ara quan falten sis minuts per arribar a tres quarts del matí i repassem altres articles i reportatges que ens trobem avui als diaris.
I comencem parlant del Punt Avui, una informació que trobem a les pàgines de Cultura i que ens ve directament des del País Valencià. Ens titula En la rebotica d'Oltra i ens diu Teres Rodríguez des de València, que Ferran Torrent publica que miraràs entre elefants un retrat íntim sobre la diputada valenciana amb més projecció
de compromís. Mònica diu que és una dona amb caràcter, però no tan manaire com pensava abans de conèixer-la. Coneix el que diu Ferran Torrent de Mònica Oltre. Diu que aquest article diu que el Canalla i la Mònica estan encantats d'haver-se conegut. La seva coneixença era escassa i ocasional, però després de les hores de conversa i trobades en llocs políticament incorrectes, com a la Gran Casina de València, ara formen un tàndem quasi perfecte. Es parla, doncs, de
que el Canalla és l'escriptor Ferran Torrent i la diputada de compromís Mònica Oltra és la Menaire. Tots dos vam presentar ahir aquest llibre a València, aquest Caminaràs entre elefants, un retrat de Mònica Oltra, que és el tercer llibre de no ficció de Ferran Torrent. Doncs és una informació que se'ns explica avui al Punt Avui. D'altra banda, el diari Ares ens presenta
Una informació que arriba des d'Itàlia i en concret, bueno, se situa a Itàlia, però la informació arriba des del New York Times. Aquest conveni que té aquest diari per publicar de tant en tant alguns articles que apareixen en aquest rotatiu nord-americà. Diu, pressions per reformar el Banc del Vaticà. Un dels reptes pel successor de Badenet XVI serà modernitzar les finances de l'Església. Circulen rumors sobre els vincles del Banc del Vaticà.
amb el crim organitzat i ens diu que aquestes pressions perquè el Vaticà fa ser neteja dels comptes del seu banc van continuar fins als últims dies del papat de Benet XVI i encara són una gran preocupació pels cardenals que ara s'apleguen per triar el nou papa. L'espectre de l'escàndol financer serà un desafiament clau pel successor de Benet XVI que haurà de modernitzar les finances de l'Església Catòlica si no vol posar en perill l'accés del Vaticà al sistema bancari mundial cosa que deterioraria l'autoritat moral
i l'estabilitat financera de la seu papal. De tot plegat se'n parla avui en aquest article que també ens diu que hi ha una investigació oberta i que a l'octubre el Vaticà va anomenar o no cap de l'autoritat el nomenament alimentar les esperances dels que desitgen que augmenti la transparència i que s'obri el círculo de l'aparell financer vaticà dominat pels italians. Una informació que podem llegir avui a través del diari Ara. D'aquí ens n'anem cap a un tema totalment diferent i passem cap al periòdico.
De fet, passem cap a la Vanguardia, que ens parla del pa. És un reportatge que dedica a parlar de com es fa el pa, diu. Un segell de luxe per al pa de regès, uns 200 forns artesans dels 1.500 que hi ha a Catalunya, adopten la nova identificació visada per a Europa. Els mestres forners reivindiquen altres exigències de qualitat per tots els productes que surten de les botigues. La qualitat, diuen que es nota, amb la molla tendra i blanca, la crosta gruixuda i cruixent,
A banda de la textura i la necessitat de frescor, 9 hores després de la cocció. S'explica també el pas a pas del pa de pagès, factors com ara la temperatura, el pastat, la fermentació, la cocció i les proporcions. I també se'ns diu que l'ideal és conservar-lo en una bossa de paper millor que de plàstic. Se'ns parla també de com marcar la diferència per salvar la crisi en tot el sector del pa. Avui a La Vanguardia, les pàgines Salmó.
I acabem amb l'article que dedica Martí Pere Arnau avui a analitzar la victòria d'ahir del Barça al periódico.
El títol és Santo Subito i diu en èxtasi i pontifici Messi que hi va posar els gols, busquets, els robatoris i niesta la intel·ligència i al cap nou el crit de Santo Subito. A la Santíssima Trinitat de Wembley, Xavi Andrés Leo, partit àlgid d'aquest Barça, s'hi fegeix busquets amb el seu pas al capdavant per proclamar-se successor de successors, culminant un partit difícil de detallar per la seva aclaparadora riquesa.
Diu també que els mateixos que estaven farts d'aquella pressió malaltíssima, els detalls del Pep, els mateixos ploraven ara desconcertats, desfets. Què ens passa? I passava que era el joc amb tots els seus atributs, l'agressivitat en pilota, la intensitat en les recuperacions, el respecte a la manera de moure's i les posicions d'un joc que no per res es diu posicionar, la intencionalitat en l'abans, la recerca dels espais, l'oblit del que superflui l'atenció a l'exigència majúscula del futbol d'elit, que és córrer, córrer i córrer.
A poc a poc aquest Barça havia anat cedint en cadascuna de les parcel·les, diu que només una mica, petites concessions, però que també el Pep ja no hi era, Tito tampoc, tot valia, són molt bons, però per tot això s'havia arribat fins aquí. Per aquestes raons, el Barça ha hagut de jugar una final històrica en uns vuitens de final, diu Martí Pere Arnau, que potser diran que l'ha jugat des del cor, però hi ha hagut moltíssims seny en una remuntada com aquesta.
En elogi de diferents jugadors del Barça, com comença fent també al principi, acaba dient que el Barça deixa una impressió fantàstica i aclaparadora, però també la reflexió sobre per què es va deixar anar tant en nits menys glamuroses. Torna Tito i es retrobarà amb l'autèntica cara del Barça, la que no ha de perdre més. Ha guanyat una final, però encara no la final.
És el que diu avui Martí, per anar al periòdico d'aquí any, llacem amb les portades esportives d'avui, en aquest cas doncs la dels diaris esportius, perquè hem comentat abans amb l'Andrea, que també és el tema del dia, la victòria del Barça, la remuntada dels diaris generalistes. L'esport títol, però, ja tenim remuntada a Apoteosi, al Camp Nou, al 4-0, també el Mundial Deportiu ens diu Quina nit i ens ensenya la imatge de David Villa,
celebrant amb aquest crit esfereïdor ahir el seu gol, que era el tercer del Barça. El nou esportiu continua amb la línia de jugar amb versos de la nova cançó. Ahir ho feia amb el Segur que tomba i avui el que diu és no son de Xemón per parlar dels jugadors del Barça que il·lustren aquesta portada. Diu que el Barça aconsegueix la remuntada que li faltava en un partit inoblidable.
I també des de Madrid diu remuntada i cap al clàssic somiat, és el que diu Lasca i plantejava remuntada a un final de cicle, i el Marca diu que torna al Barça, també la mateixa idea que llegíem en altres diaris. En Clau Cultural us expliquem que s'estrena el documental Montpetit, el viatge del jove Albert Casals a Nova Zelanda amb cadira de rodes i sense diners...
que Leonardo DiCaprio amb el Gran Gats vi obrirà el Festival de Canes i que Joaquim Molins l'han nomenat president del patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu. També us expliquem que Ferran Adrià inaugurarà el cicle de Conferències Instinct, Teresa Forcades i Restomejido, entre altres, participaran en aquest cicle que es farà a la Sala Barts, l'antiga Arteria Paral·lel i que organitzen Andrea Buenafuente i Albert Tom, aquest projecte que tenen en comú.
I encara un apunt més cultural que va vinculat també amb la notícia musical del dia, que és que neix Bona nit Barcelona, el primer festival de música sostenible. Un certamen que arriba amb la voluntat de treballar amb la música d'una forma sostenible i ecològica amb Noruega com a país conspirat. El menjar ecològic, el material reciclable i les ràtios de mínim consum seran els marc dels concerts com King of Convenience, que sentim de fons, o Dry the River.
Es farà el dia 20 de juliol al poble espanyol de Barcelona. Serà un vespre i nit. Cinc grups pujaran a l'escenari de l'emblemàtica recinto de la ciutat, perfecte per concerts a l'aire lliure. I hi haurà kings of convenience, aquests que sentim de fons, com dèiem, també...
els explosius Katma de Faca, que el sentíem ahir amb el nou videoclip que presentaven, i també els britànics Dry the Deer, de River, a més a més també de dos grups d'aquí, Inspira, que és d'aquí, i també Fanfarla, un altre gran grup, dos, per tant són cinc grans noms que podrem veure el 20 de juliol a Barcelona. És el Bona nit Barcelona. A friend who started me
Fins demà!
How come no one told me all throughout history The loneliest people were the ones who always spoke the truth
Once we made a difference, but we're standing in difference. I guess it's up to me now, should I take that risk or just smile? What do you know? Get up on again.
Estem escoltant Just a la Fusta.
9 minuts i les 11, un moment, per tant, per parlar del temps, com cada dia amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Bé? Molt bé. Un dia d'hivern? Sí, total, eh? Total. Portàvem uns quants dies de primavera, doncs ara toca una miqueta d'hivern. De dilluns, que ja estàvem entrant un altre cop a l'hivern. Ah, sí, però dilluns vam arribar a una màxima de 17 graus, que 17 graus a l'hivern, Carme, doncs, no és una temperatura d'hivern. Doncs que avui és dia 13 de març.
És 13 de març, falta una setmana per la primavera i estem amb un valor més normal de vera. Està bé, està bé. A mi m'agrada com ha comiat. De l'hivern. No, no. Tu ja saps que a mi aquestes coses no fan molt de mal. Ja he vist que... Avui és un dia alegre, content i el temps acompanya amb 7 graus de temperatura, temperatura de sensació de 6 graus, 6 dècimes de litre...
El cert és que aquí a Sant Jús ha plogut poc, però Déu-n'hi-do el que està precipitant i Déu-n'hi-do la baixada de temperatures, perquè si parlem que a Sant Jús tenim ara 7,6 graus, 7 graus i mig... Poquet, eh? Clar, però és que te'n vas a Vic, està plovent i tenen 2 graus només, i això vol dir... Que pot anar a... Doncs que al llarg de les properes hores podria anar a cotes baixes. La cota de neu està al voltant dels 500-600 metres i fins i tot es pot intensificar la precipitació, el que dèiem ahir, entre avui i aquest matí...
Fins a primera hora de la tarda les pluges poden ser destacades. A partir de la tarda entrarem en una petita guerra i serem els últims en què ens marxi la inestabilitat. La guerra és que encara hi haurà molta inestabilitat, hi ha molt aire fred en alçada. Recordem que nosaltres estem a la punteta més feble d'aquesta irrupció d'aire fred, de nevades, molts aeroports de...
d'Europa i van tenir unes quantes hores tancats als seus aeroports, a Frankfurt, a Londres, han tingut problemes per culpa de la neu, la neu ha estat molt important, hi ha hagut nevades destacades. París, no, per exemple? París i tot el que és el nord d'Europa, fins i tot ha arribat a París. I aquesta llengua d'aire fred que va acompanyada d'aquesta inestabilitat, d'aquesta depressió que tenim, que una miqueta més amunt, una miqueta més amunt parlem d'Europa,
doncs és bastant més destacada. Aquest aire fred ens està arribant també a nosaltres i de cara als propers dies s'instal·larà. Sobretot dijous, divendres ja començarà a afluixar el vent i a mesura que anem notant que el vent afluixa les temperatures es podran tornar a recuperar i tornarem a valors normals per aquesta època, que és això el que dius tu, que són 15-16 graus de màxima, que ja és el normal per estar a mitjans de març, i no 7 graus, estem molt per sota del que hauríem d'estar.
El que passa és que amb aquesta irrupció d'aire fred sí que de cara als propers dies podem parlar d'una millora progressivament, sobretot coincidint amb el cap de setmana pel que fa a les temperatures màximes, però les mínimes els hi costarà. Quan et venen fuetades d'aquestes d'aire fred i la ventilació que tinguem demà, a la nit, a primera hora del matí, l'ambient encara serà prou fred i això ho allargarem fins la setmana que ve. O sigui que serà un bon cap de setmana en general, sobretot dissabte, però farà fresca. A primera hora del matí i a última hora farà fresca.
Llavors, aquesta tarda, esperem que aquest migdia s'intensifiquin les precipitacions, anirà fent...
Un clar exemple ha sigut avui a les 9 del matí, arribaven els núvols, miraves cap a Ponent i estava completament fosc i negre, miraves cap a mar i hi havia alguns núvols, però és bé, un cel serè, fins i tot el sol podia fer alguna intentona, però els núvols ja s'han encarregat de tapar-lo. Però veies molt de contrast mirant el cel depenent de la zona on miraves. Hem d'anar mirant durant el dia de cap a Ponent, nord-oest, sobretot a la segona meitat del dia, que això és mirar com si diguéssim cap a Molins de Rei o cap al Garraf,
i és per allà on ens arriba aquesta inestabilitat, aquestes precipitacions. Poden créixer tempestes, o sigui, estem parlant que en algun moment puntual els núvols es desenvolupen amb una certa facilitat perquè hi ha molt l'aire fred en alçada i pot fer créixer...
tempestes i poden ser destacades. Llavors, l'últim lloc, tornaríem un altre cop a aquells dies de la nevada de Sant Jús, que l'últim lloc on hi ha la inestabilitat és justament la costa central, Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, fins i tot Garraf. En aquesta zona serà l'últim lloc on hi haurà precipitació aquesta tarda, podrien créixer tempestes, però després...
El vent guanyarà aquesta guerra amb l'inestabilitat, s'emportarà tot això cap al Mediterrani i tindrem el vent com a gran protagonista. A partir d'aquest vespre nit ja començarà a bufar, amb intensitat als dos extrems del país, la mar al tanto, qui hagi de sortir amb vaixell a passejar, que s'ho repensi perquè tant avui aquesta tarda com demà dijous i fins ben bé divendres al migdia, la cosa no està com per anar a sortir a passejar. Sobretot si viatgeu cap a Menorca, s'ho podríeu estalviar perquè el camí de Barcelona a Menorca pot ser realment accidentat, suposo que ja...
Els que són navegadors en saben més i ja saben quan han de sortir i quan no. El fet és aquest, que el vent guanyarà terreny, el que deies tu abans que em preguntaves, però aquesta nit ja farà vent, dic, aquesta nit començarà a bufar els dos extrems del país amb una certa intensitat i a poc a poc també anirà cobrint tot el país. Probablement demà al matí parlarem de cops de vent superiors als 50 o 60 km per hora que hagin passat durant la matinada. O sigui que aquesta matinada començarà a bufar.
Demà serà un dia ventós, de bona visibilitat, d'algun núvol que passarà a molta velocitat, amb molt vent als dos extrems del país, amb unes temperatures que potser recuperem una mica les màximes, però amb aquest vent la sensació de fred serà marcada i sobretot si no estem al sol i arrasarats del vent tindrem molta sensació de fred, però demà les màximes ja recuperen una miqueta. Aquesta propera nit el vent també mantindrà ratlla a la baixa de les temperatures, però hem d'estar molt atents, i això és una mica fotut a vegades comentar-ho, a la nit de divendres a dissabte.
No aquesta nit, no la propera, sinó la de divendres a dissabte, perquè hi ha una calma pràcticament total del vent.
I les temperatures poden caure en picat. I aquestes temperatures podrien provocar glaçades. És una època de l'any... Ah, sí? Sí. Només és aquell dia. Després ja la cosa es revifa i ja no... Però aquí tenen just també, eh? No, no, no. Com és cap a carreteres de l'interior? No, però vull dir que cap a l'interior... Carreteres, vols dir? No, no, les glaçades és per l'agricultura. No, no, per les carreres és igual. Els carrers, mira, que no surtis i ja està. Però els arbres estan florits i no els hi posis. Escolta'm, guarda't les flors una miqueta. Clar, clar, és aquest moment complicat. Sí, és complicat i...
I sobretot cap a les comarques del Pla de Lleida, les faves sobretot, el Pla de Lleida, la Plana de Vic, en aquestes zones podria glaçar aquesta nit de divendres a dissabte i hem d'estar una miqueta atents i ho anirem seguint perquè realment és problemàtic. Hi ha molts arbres també que estan florits, que la nevada aquella de Sant Just no va arribar a glaçar i vam poder-ho salvar bastant bé. Però la solució és mullar-ho i llavors arribes als zero graus, no queda per sota, no es fa molt bé la fulla i l'únic que s'ha de fer és regar aquella nit. Però anirem seguint això.
I el que dèiem, dijous, divendres, temps estable, temperatures màximes que pugen, seran més agradables, però de nit i matinada el tanto perquè els encostipats poden proliferar perquè farà fresca, el fred s'hi posarà. Llavors, dissabte sol, durant gran part del dia, a la tarda començaran a arribar alguns núvols, seran poc importants, diumenge durant el matí aquests núvols continuarien evolucionant, tindran més estones de sol, però els núvols tindran també el seu protagonisme, i cap a la tarda, a última hora, podrien ja començar a tenir una mica més de petxoca, parlem de Sant Just, eh?
Potser la nit de diumenge i dilluns podrien haver algunes precipitacions. Tornaria una mica d'inestabilitat, però ja no amb tant de fred.
D'acord. Estic veient el radar i déu-n'hi-do la pluja, però el mar, sobretot, no? Sí, sí. El que passa és que veig que el Baix Llobregat, jo com una mena d'illa, ara, aquí sí, però més cap amunt, tot ple de color verd, però hi ha un tros blanc que és tota la zona del Baix Llobregat. Bueno... Es mirarà movent, no? Sí, sí, això és una mica loteria, hi haurà moments de més intensitat, de menys intensitat en funció dels diferents... dels fronts que ens van circulant. Hem tingut un cap a les 9, quarts de 9 del matí, 9...
i n'hi havia un altre que podria arribar cap aquí, doncs, d'aquí mitjana o una cosa així, però tampoc no estem parlant de grans pluges, el primer front que ens ha passat, potser en altres zones sí, però aquí han caigut sis dècimes de litre, que ha servit per mullar el terra una mica, però bé, estem en aquesta situació que en qualsevol moment, i el que recomanem és agafar el paraigua, perquè si et cau una tempesta et deixa d'enxoc. Exacte.
Molt bé, doncs gràcies, Carles. Molt bé. Demà parlem de com es preveu, com evoluciona tot plegat, si es confirma el que ens has explicat i d'aquí una estona parlem de futbol. Sí, eh? Quina sort, eh? Avui tenir tardúria esportiva, perquè depenent del resultat hagués sigut tu. Que vagi molt bé, fins ara. Un minut i arribem a les 11 en punt del matí. Connectem de seguida amb la xarxa per actualitzar-nos i saber què passa arreu del país.
Després també sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornem després, amb la segona hora del Just a la Fusta, entrevistarem Antoni Castells, que aquest dijous impartirà l'11è Diàleg per la Independència aquí al municipi i també, com dèiem fa una estona, després cap a 2, 4 de 12, Tertul i Esportiva. Just a la Fusta
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem d'Idagboza i Maite Polo. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha anunciat avui en una entrevista a la xarxa de comunicació local que la reforma del primer tram de la Diagonal podria començar aquest any. Trias ha reconegut, però, que encara no s'ha definit quina inversió hi farà el consistori. Això sempre comences dient que això seran uns números i després uns altres i, per tant, les coses s'han de fer ben fetes. Però s'apuntava que el primer tram seria aquest de Passeig de Gràcia, Francesc Macià? Encara, bueno...
Això és segur, però d'això en farem un tram, eh? D'això en farem un tram. Amb un calendari ja damunt la taula, alcalde? Seria ganes de començar el 14 i si podem començar...
abans que s'acabi l'any estaria bé de començar les coses. Respecte del problema d'una part dels ciutadans per poder pagar l'habitatge, l'alcalde de Barcelona ha demanat un gran acord entre tots els grups polítics a l'Ajuntament per potenciar els pisos socials de lloguer. Trias ha apostat per un pacte que estigui vigent durant almenys 15 o 20 anys amb independència del partit que estigui al govern municipal per no vendre més sol a la ciutat sinó concessionar-lo i poder oferir lloguers baixos.
Ha arrencat la sessió de control del govern al Parlament de Catalunya. Els consellers en responen preguntes dels grups de l'oposició. Parlament, Albert García, bon dia. Bon dia. La diputada socialista Rocío Martínez Sanpera ha criticat la manca de sensibilitat social del govern pel retard en el pagament de les beques menjador. La consellera d'ensenyament, Irene Rigau, ha replicat que als socialistes els falta sentit d'estat. Els està faltant un sentit d'estat que farà difícil, ja ho veig, que puguem formular acords en aquest àmbit. Sí, senyor.
Sí, senyors. Vostès, tal com estan tractant el tema del tancament o de la modificació de centres, estan demostrant que s'estan situant al marge de l'ALEC. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, acaba de respondre a una pregunta sobre l'acomiadament de 135 treballadors a l'empresa Power Controls de Sant Vicenç de Castellet, al Bages. Puig s'ha declarat sorprès per la decisió de la multinacional i ha garantit que el govern farà tot el necessari per minimitzar l'impacte de l'expedient.
Finalment, no hi haurà vaga a Iberia. La setmana vinent, aquest matí, els sindicats majoritaris de la companyia han decidit signar la proposta d'acord que ha plantejat el mediador en aquest conflicte. Dels 3.800 acomiadaments previstos en el pla de reestructuració que havia elaborat inicialment la direcció de la companyia Iberia, ara, segons aquest acord, la xifra reduiria fins als 3.141, uns 700 menys.
Està previst que la firma signifiqui la desconvocatòria de la vaga i que la firma es faci efectiva aquest migdia. Al Baix Empordà, la població de l'Estatit s'ha trobat amb la sorpresa que el Ministeri de Medi Ambient demana al municipi que pagui part de la reparació del passeig marítim, destrossat per la llevantada, tot i que les actuacions al front litoral són competència estatal. En declaracions a la xarxa de comunicació local, l'alcalde de Torroella de Montgrí i l'Estatit, Jordi Cordon, ha dit que l'Ajuntament no pot assumir el cos de l'obra.
Una sorpresa així de 40-50 mil euros, evidentment, no es podem pas assumir. A veure, la cosa està molt clara, diguéssim, aquest import és per fer tot el passeig dels Griells, doncs, evidentment, no cal reforçar una cosa que no s'ha fet mal més de l'anterior reforma que varen fer, doncs anem part a part. Les obres de la reparació completa del litoral de Torroella i l'Estatí tindrien un cost de 200.000 euros.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça fa una suau sessió d'entrenament en aquests moments després de classificar-se i la nit per als quarts de final de la Lliga de Campions de Futbol. El conjunt blaurana va remuntar el 2-0 de l'anada després de golejar el Milan per 4-0 amb dos gols de Leo Messi, un de David Villa i un altre de Jordi Alba en un Camp Nou ple a vessar amb 95.000 espectadors.
Amb Aterpolo, avui al migdia, a tres quarts d'una, es disputa el darrer partit de la 18a jornada de la divisió d'unor masculina entre el centre de natació Mataró Quadis i l'Atlètic Barceloneta. El conjunt del Maresme vol recuperar la cinquena plaça a la classificació i els mariners volen continuar com a líders invictes de la competició.
Amb bàsquet aquest matí a terra Barcelona ne manja Alexandrou, el nou fitxatge del bàsquet Manresa per intentar assolir la permanència a la Lliga CB. El jugador servi té 25 anys, és a l'epivot i arriba procedent de la Lliga Belga per cobrir la baixa per lesió de llarga durada de Charles Ramsdell.
Anambol, el Barça Interesport, juga avui un partit avançat de la 22a jornada de la Lliga Sobal. El conjunt blaurana visita el Ciutat Encantada d'Òsca a dos quarts de nou. El partit es juga entre setmana, perquè diumenge els de Xaipasqual tenen partit de la Lliga de Campions. I a dos quarts de 12, el Museu Olímpic de l'Esport acull la presentació de la Marató de Barcelona. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Bueno, Antoni Castells conduirà el proper diàleg per la independència a Sant Just, que es farà demà a les 8 del vespre. Castells, que és polític, doctor en Economia i va ser conseller d'Economia i Finances de la Generalitat fins al 2010, parlarà d'Economia i País.
Aquests diàlegs per la independència els organitza la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per la Independència, i com dèiem, l'acte amb Antoni Castell serà demà, al vespre, a les 8 a l'Ateneu de Sant Just. Sis empreses de Sant Just s'han acollit al programa POFI. Es tracta d'un programa engegat per l'Ajuntament, a través del qual el consistori paga durant sis mesos el 50% del sou dels treballadors santjustencs a l'atur que contractin les empreses del municipi. És una idea que va sorgir a l'octubre, juntament amb promoció econòmica,
i que ja compta amb la participació d'aquestes sis empreses. Amb aquesta iniciativa es vol ajudar a trobar feina a les persones aturades de Sant Just en empreses del municipi o que tenen la seva activitat al municipi. El procés per acollir-se al programa POFI encara és obert. Si voleu més informació us podeu adreçar a l'Oficina de Promoció Econòmica de Sant Just al carrer Campadroseta sense número.
I acabem recordant que l'Escola Montseny farà un mercat de segona mà i artesania aquest dissabte al pati del centre. A més, es muntarà una paradeta de pastissos casolans i una altra de reciclatge de llibres de text per l'Institut de Sant Just. Es podran trobar objectes com joguines, roba i DVDs i CDs, entre d'altres, a més dels productes artesans que vulguin aportar les persones que hi assisteixin. Podeu fer les inscripcions al correu electrònic mercatsegonamamontseny arroba gmail.com mercatsegonamamontseny arroba gmail.com
Muntar un estant té un cost de 5 euros que s'hauran de pagar el dia del mercat. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora. També al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la 11 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
Once there was this kid who got into an accident and couldn't come to school but when he finally came back his hair
Fins demà!
Once there was this girl who wouldn't go a change with the girls in the change room. And when they finally made her, they saw earthmarks all over her body.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passen 11 minuts de les 11, ara parlem dels diàlegs per la independència. Aquest dijous la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana
ha preparat un altre diàleg per la independència i Antoni Castells serà qui conduirà aquest acte que es farà demà a les 8 del vespre. A l'Ateneu de Sant Just, Castells és polític, doctor en Economia i va ser conseller d'Economia i Finances de la Generalitat fins al 2010, es parlarà d'Economia i País i ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Què tal? Com estem? Molt bé, per sentir algunes de les qüestions que es tractaran demà en aquest acte, centrat en aquesta viabilitat econòmicament parlant,
de la independència de Catalunya. És viable una Catalunya independent? A veure, el títol de l'acte més ben bé que aquest. Jo amb els amics de la Sembla Nacional Catalana he col·laborat amb altres ocasions i estic molt content de poder-ho fer demà a Sant Just, però el títol és pagar Catalunya i diners, em sembla, fem números o una cosa així. Sí, economia i país fem números, exacte. Va un pas més enllà, no? Jo no m'he pronunciat a favor de la independència, veig amb molta simpatia i entenc perfectament tots aquells que ho fan,
Però crec que estem un pas abans, no? Que encara el gran objectiu de país encara no és la independència, sinó fer el referèndum. Sí que en altres ocasions per això havia dit... De manera que sí que faré algunes reflexions sobre això que vostè em demana, però també saberà altres coses. Per entendre'ns, jo no vaig de massa injust a defensar que la independència és viable econòmicament i que, perquè és així, jo em pronuncio clarament per això, que quedi clar.
D'acord, però un cop queda clarit, sí que en alguna altra ocasió havia comentat que la independència de Catalunya podria ser viable econòmicament. Miri, jo crec que el que no podem fer és simplificar-lo, aquest debat. I em temo que s'està simplificant molt. Jo afirmo que és clar que és possible una Catalunya independent des del punt de vista econòmic. Una Catalunya independent...
políticament és viable econòmicament, jo dic sí que ho és. Escolti'm, si ho són altres països molt més petits i menys potents que nosaltres, com no ho seria Catalunya? En canvi, seria viable una Catalunya independent econòmicament? Dic no, perquè avui dia el que necessitem tots és estar vinculats econòmicament. L'autarquia econòmica sí que no és possible, tancar-nos amb nosaltres mateixos no seria possible. I el que dic és que la dificultat de la...
Catalunya independent no és econòmica, bàsicament, és política, i em sembla que és evident, estem davant d'un gran problema polític, en tot cas d'un gran conflicte polític. Ara, dit això, jo crec que el que no podem fer, per interès propi, és frivolitzar i banalitzar el debat. I jo veig amb molta preocupació com aquest debat s'està donant a terme amb un grau de la mentalitat que no es correspon, que no és el que ha d'haver-hi, perquè em sembla una falta de respecte als ciutadans. Des de Madrid, ja ho veu vostè, tot són amenaces, tot són...
Anuncis de catàstrofes, una Catalunya independent seria impossible per raons comercials, perquè el mercat espanyol, perquè no sé què, perquè fiscalment no ens en sortiríem, o sigui, tot disbarats. Però des d'aquí també tendim a presentar les coses com si tot fossin flors i violes, i no és gens veritat això. Una Catalunya independent tindria unes grans dificultats econòmiques, seria molt dur, molt difícil...
i, sobretot, jo crec que el que no ens podem ni plantejar és una Catalunya independent fora de la Unió Europea i de la zona euroa, perquè això seria simplement inviable, això sí que ho seria. De manera que és un debat que jo demano que el puguem fer amb tot el rigor, amb tota la transparència, donant tota la informació, primer perquè els ciutadans tenen dret a rebre-la, que no se'ls digui des d'un costat tot és blanc i des dalt tot és negre, i perquè puguin prendre la decisió
amb tots els elements de judici sobre la taula i que es puguin plantejar les diferents alternatives, no? Però sabent que si optem per aquesta, que és la de la independència, que això vindria demà passat, demà és el referèndum, demà passat serà la independència, demà avui dia és la batalla pel referèndum, doncs que aleshores es pogués presentar sabent que, escoltim, doncs que sí, que hi haurà uns avantatges, que hi haurà unes coses que ens podran anar millor, que tindrem uns instruments que ara no tenim...
però que tant hauran de passar dificultats i hauran de fer front a unes situacions complexes. Jo crec que és la manera en què s'han de fer les coses quan estem parlant amb ciutadans adults que pensen per ells mateixos i que tenen tot el dret del món a que se'ls expliquin les coses com són.
I llavors què és la més important que s'ha de tenir en compte a l'hora d'intentar reconstruir, si més no, potser ja no tan endavant cap a la independència, sinó tot aquest model de país? El primer de tot jo crec que ara és, vostè està parlant d'un tema diferent, jo crec que ara l'important és el referèndum des del punt de vista polític, i és molt important en política tenir clares les prioritats, els objectius immediats. Perquè quan posem al davant l'objectiu de demà passat abans del de demà ens equivoquem, perquè ens podem trobar amb la sorpresa que no aconseguim el de demà i per tant no arribarem mai al de demà passat.
Per tant, és partidari de fer-lo com més aviat millor. No, d'això per suposat. Em seré partidari d'haver-lo fet, ja, si fos possible. Això no depèn de mi. El que soc partidari, sobretot, és de fer les coses ben fetes per guanyar aquesta batalla, és a dir, per poder-lo fer. D'això soc partidari. I, de vegades, anar molt de pressa no et garanteix la victòria, sinó la derrota. Soc partidari, sobretot, de fer les coses ben fetes, carregar-les de raó, de força, d'arguments, i ser capaços de fer un referèndum, els resultats dels quals siguin vinculants i acceptats.
El model de país que vostè parla és molt important, evidentment. És molt important. Estem passant una crisi molt seriosa, una crisi en la qual, doncs, bona part dels desequilibris s'han produït per l'entrada a l'euro, de manera que hi ha aspectes que repenen del que es pugui fer a Europa. Nosaltres aquí hem detectat influir el màxim possible, però no ha d'estar a les nostres mans. Per exemple, quan es parla del dèficit, jo crec que es vol anar massa de pressa amb la reducció del dèficit i això té efectes negatius amb les polítiques
amb el creixement econòmic, no?, les polítiques de tanta austeritat, ara, escolti, això, la decisió la té Brussel·les, i quan Brussel·les et diu has de fer això, el que no pots fer és dir jo no ho vull fer, tens més remei, no?, però en canvi hi ha altres qüestions que depenen més de nosaltres i que són recuperar la competitivitat i reduir els desequilibris molt grans que s'han anat formant durant aquest temps, no?, alguns ja s'estan reduint, altres costa més, i aquí Catalunya, que té molts problemes, ja ho veiem, no?, una tassa d'atur com la que tenim,
També és veritat que tenim un model d'economia més, com diria, més semblant a l'alemà. Estem molt lluny, eh? De vegades caiem al cofoïsme de dir, ah, som com Baden-Württemberg. No, ja ens agradaria, no? Però sí que és veritat que tenim un model que és aquell que avui fa falta per sortir de la crisi, que és un model industrial i amb una gran capacitat d'exportació. Un dels puntals, però també de tot el sistema econòmic i financer català era tota la tradició del sistema de les caixes,
és un model que finalment ara ha canviat del tot. Tot això també condicionarà, per tant, encara que no sigui parla d'una hipotètica Catalunya independent, sigui quin sigui el model. Home, és clar que influyeix el canvi del sistema financer. Aquí hi ha hagut, sí, perquè és veritat el que vostè diu, la columna vertebral del sistema financer de Catalunya ha estat el model de caixes, bancs n'hem tingut pocs, i desgraciadament quan els hem tingut hi ha hagut sempre algun episodi de crisi molt forta
i que ha portat sempre amb l'ajuda inestimable dels signes del poder polític madrileny a perdre entitats molt importants. Això va passar amb la Banc de Barcelona, va passar amb la Banc de Catalunya, va passar amb l'Hispano Colonial i va passar amb el grup Banc de Catalunya als anys 80. En aquests moments això s'ha transformat. Vol dir, és veritat que el model que teníem aquí de moltes caixes i moltes molt petites ha canviat,
En canvi, i això és dolent, perquè eren entitats molt arrelades a casa nostra que feien una feina molt important, però en canvi també és veritat que ara que la crisi del sistema financer sembla que està encarrilada, anem amb compte perquè encara no s'ha acabat del tot, fins que no s'acabi la recessió no podrem dir que el perill ha passat, però és veritat que el sabor és més agredol, perquè de les quatre grans entitats financers que quedaran a Espanya, o quatre i mitja,
Dos són catalanes, això no havia passat mai, la Caixa i el Banc de Sabadell, que han sortit reforçats d'aquest procés. Altres els hem perdut pel camí, però aquestes han sortit molt reforçades. I això també ens ha de fer valorar aquest aspecte. Mai Catalunya havia tingut un pes tan decisiu amb les primeres entitats fidències espanyoles. Jo recordo quan l'habitual eren aquells set grans espanyols bancs, i cap era català, no?
I ara de les quatre primeres, quatre i mitja, podríem posar també el popular, doncs dos i mitja o dos, perdó, al mig. Vostè que va ser conseller d'Economia durant el moment en què va esclatar la crisi, pràcticament, almenys si més no, doncs el 2008, 2009, 2010, que és aquest moment de tant desencatament de segons quins fets o acceleració de tot aquest procés, des de dintre com es vivia tot plegat? No es podia preveure de cap manera...
Es veia però no es veia que seria tan gros? Jo crec que ningú va preveure la dimensió del que succeiria. De totes maneres, la crisi, jo crec que ja hem de distingir dues etapes molt diferents. Una és la que ve des del moment en què es manifesta tota la seva cruesa, que és la crisi de Lehman Brothers, setembre del 2008. Allà comença explícitament. Un any abans ja havia començat, vam estar un any al cavar de l'agost del 2007 al setembre del 2008,
que les coses no acabaven de... Ja es veia que estàvem canviant de la fase del cicle, però la crisi no havia esclatat. Llavors esclata. I aquí jo crec que hi ha dos períodes molt clars. Un primer és el moment de l'esclat, i la primera reacció, això es viu esclat amb una gran preocupació, perquè ara es veien sobretot l'augment de l'atur, la recessió, amb pitjors noves expectatives econòmiques, tot i que hem de ser conscients que l'any 2020
8 encara es va créixer, no? Va molt menys el que s'havia previst, però encara es va créixer. Ara, l'any 2009, no, hi ha una recessió important que no s'havia previst, que seria tan important, i en aquell moment la política que s'adopta a tot el món és el d'intentar evitar que l'ensorrament de l'economia per a l'activitat privada porti una recessió molt forta i que, per tant, el sector públic ha de compensar i és el moment, recordin, de la política d'estímuls fiscals, no? Tot arreu.
Nosaltres aquí, evidentment, no la podíem fer perquè no tenim els instruments, però tan bé vam ser conscients que el que no podíem fer des del sector públic ni ningú recomanava era retallar i acabar d'empitjorar la situació. Això va portar un dèficit el 2009, un dèficit el 2010 i un dèficit el 2011, que s'han mantenint. I després hi ha un altre moment, que és quan el 2010, maig del 2010 exactament, es tanquen els mercats financers, que és una altra història, que és la crisi de liquiditat.
I totes aquelles emissions que més o menys s'anaven fent i s'anaven col·locant el finançament del dèficit, que finalment el financies amb endeutament, lògicament, que bé o malament s'anava cobrint bé, més dificultats que abans, però s'anava cobrint, de sobte es tanca tot i llavors entrava una crisi de tresoreria. I són dos moments diferents. I encara estem amb les dues. Estem amb la crisi de la recessió, que torna a reaparèixer l'any passat, ja, l'any 2012,
vam estar el 10 i l'11 aguantant una mica però el 12 vam tornar a llegir i la de tresoria segueix més seguda que mai, els mercats totalment tancats per això la Generalitat per finançar el seu dèficit i atendre els venciments del deute ha de recórrer el fons de liquiditat autonòmic i són dues coses diferents Com valora la gestió del conseller d'Economia Andreu Masculell? Sempre resulta molt difícil demanar això a un exconseller perquè hi ha una empatia natural hi ha la comprensió dels problemes i jo crec que ell té uns marges de maniobre molt limitats
Abans li deia el dèficit i quan diuen, no, és que ell ha de dir que en lloc de fer el 0,7 farà el 2. Escolti, però si, és que això no ho diu ell, és que això li diuen al Guard Espanyol que li diu Brussel·les. Al Guard Espanyol després fa una cosa que no li diu Brussel·les, que és dir, del que hem de fer, la part forta la fas tu de retallada i jo en faig menys. I amb això comparteixo el 100% els plantejaments del conseller. De fet, jo ja els vaig exposar a la meva època, no?, perquè ja passava això, no? I aquestes discussions ja les vam tenir, no?
I té tota la raó del dèficit total que ha de tenir Espanya. Aquí hi ha dos temes. Espanya ha de tenir tot aquest dèficit que diuen o hauríem d'anar més a poc a poc? Jo crec que hauríem d'anar més a poc a poc. I segon, del dèficit total que ha de tenir Espanya, les comunitats han de tenir la part que diuen o hauria de tenir més les comunitats i menys l'Estat? Jo també crec que aquí les comunitats no l'hem de tenir més perquè tenen una part de la despesa superior a la que se'ls atribueix de dèficit, no?
De manera que jo crec que, com li diria, per mi resulta molt difícil no posar-me la seva pell i entendre que fa el que pot dins d'uns marges molt limitats, no? I això no vol dir que hi hagi aspectes que diries, home, jo això ho hauria fet d'una manera una mica diferent, no sé, però entengui. Ja m'hagués agradat que el judici que haguessin amès el govern quan va arribar, respecte al govern anterior, hagués tractat de tenir aquest grau de ponderació i no fer el que van fer, que és convertir tot el que s'havien trobat en material d'enderroc, que em sembla...
una política molt dolenta des del punt de vista del, com li diria, del prestigi de la institució. No el conseller massa, ho haig de dir, ell no ho va fer mai això, però altres sí que ho van fer com vostè sap. I ja per acabar, si em volia demanar també tornant cap al dret de decidir, el paper que està tenint el PSC en tot plegat, com ho veu? Home, jo no estic a la direcció, no em pronuncio, no entro en batalles polítiques de partit, no ho vull fer, de manera que no ho vull donar tampoc titulars, critico, deixo de criticar, no, no.
Sempre he dit que creia que el PSC s'havia de pronunciar inequívocament a favor de la celebració del referèndum. De fet, en la campanya ja el programa ho va incloure. En algun moment va semblar que això no es feia en prou convicció. Va haver-hi el resultat, l'episodi de la votació al Parlament, amb els cinc diputats que van trencar la disciplina de vot per estar en la majoria que defensava això.
Però a mi m'ha satisfet molt que després a Madrid el PSC hagi posat les coses al seu lloc i hagi demostrat que quan cal vota diferent del PSOE per defensar allò que s'ha de defensar en l'interès del país, no? I em sembla que això permet replantejar les coses, recomençar-les a Catalunya amb una resolució en la qual hi càpiguen tots aquells que estan a favor de l'associació d'un referèndum. I em sembla que això és enormement positiu i que entre aquests hi haurà el PSC. A mi em sembla que això és molt positiu perquè...
obre les vies, obre la porta a una etapa en què la majoria a Catalunya serà molt gran. De tot plegat, d'economia i país, sobretot i de números, es parlarà demà dijous a les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Just aquest diàleg per la independència amb Antoni Castells. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vostès. Que vagi molt bé, bon dia. Molt bé, gràcies, adéu.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Bona nit.
Fins demà!
Bé, bé, bé, bé, bé.
Fins demà!
We wear our scarves just slightly used We're not just going to turn or sleep And though our parts are slightly used New ones are a slave labor you can keep
Den of Theats Rummaging for answers in the pages Den of Theats And it's contagious And it's contagious And it's contagious And it's contagious
Gràcies.
They made a statue of us. They made a statue of us. The tourists come and stare at us. The smulter's normal sense regards. They made a statue of us. They made a statue of us. Our noses have begun to run.
Fins demà!
Es contagio, es contagio, es contagio, es contagio, es contagio, es contagio, es contagio, es contagio.
Bona nit.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Caravec!
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmult jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club.
I esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Ufff!
Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Bona nit.
Passen 5 minuts, tot és quart de 12, és moment de parlar de futbol, i avui en concret, doncs, del partit d'ahir el vespre d'aquesta remuntada històrica amb l'Emilius Casocchio. Molt bon dia, Emilio, què tal? Hola, bon dia. També tenim a punt el Carles Gerard de Rius, bon dia, Carles. Molt bon dia. I de seguida s'incorporarà a la tertúlia d'Andrés Riva. Ja ve corrents. Està tenint els fichants de comunicació i després ell apareix. Pensant que cada cop que es mou la premsa ho persegueix. Exacte, és llarg tot el camí fins aquí.
Doncs bon dia, Enric. Bon dia, Carme, perdona el retard. Oh, com plou? Plou? Ja ho van dir? És broma, és broma. No, i ho hem repassat fa una estona, clarament avui fa un dia d'aquests d'hivern. I a més, s'ha de dir que el bar, el Carles ho va clavar, perquè inclús va dir que era una futbol, potser podia, però que no plouria, que així com s'havia anunciat que al març hi hauria pluges a principi intenses, ara va fallar amb el tema de la pluja de llàgrimes.
No, va dir que serien llàgrimes en format pluja. No, no, i també del públic. Ah, també ho va dir. Jo vaig fer un combinat que la humitat seria elevada, perquè és que no hi confiava gens ni mica i no em costa... No hi confiàveu? Jo no. Molt poca gent, tot i que ahir a la nit, quan sentia els programes esportius, tothom deia, jo ja ho deia, qui desconfiava d'aquests barça. Aquesta és una de les taques que té l'esport del futbol, és la premsa que l'acompanya. I té el barcelonista, també.
No, no, no, que coi, és que ho fan amb tot arreu Ah, va passar tot arreu Ah, ahir estaven repetint les mans del Jordi Alba el programa del Marc aquest els futboleros aquests, era espectacular Quines mans, bueno, bueno Una pilota que es tira a terra a l'Alba la primera part El Piqué El Piqué, sí, sí, no, jo vas veure un tros del Punto Pelota i era impressionant Sí, què diuen, què diuen? El possible penal a... A Piqué? A Pedro, no, a Pedro No és No és
La Piqué segurament la toca amb les mans. Segurament, perquè no hi ha cap imatge que ho demostri. Però és com ara el Messi, segurament escupa... El segon gol de Messi en fora de joc. Hi ha unes imatges de la televisió britànica on es demostrava que el Messi estava en fora de joc. Segur que els britànics estan buscant raons perquè el Madrid pugui dir... Fixeu-vos que l'Egri, quan acaba el partit, diu... Hem jugat contra el Cancares, el millor equip del món...
ens han passat per sobre, sobretot els primers 30 minuts, i el Barça està en millor punt. Això és el que diu l'entrenador de l'equip rival. També, què més? Ah, sí que Messi no va fer res. A més a més, els dos gols de Messi...
no signifiquen res, no serveixen per res. Escolta una cosa, ara de veritat, és a dir, teòricament aquest programa és un programa estatal, i l'equip estatal que jugava ahir al Barça-Milan no és el Barça? Sí, però l'equip estatal és el de 8. Però també se sap que no són del Barça, no? Tenen personatges que sí que ho són, no se suposa? Sí, bueno, estava el Pedro Carrasco, estava la...
La Carme Barceló... Però el que va ser boníssim és el francès aquest, l'Hermel. Però és un paper, no? És un personatge. Aquest va dir... Bueno, un moment, un moment. Hem de reconèixer que el Barça ha jugat molt bé i que ha sigut un gran equip. I no podem...
dir que el Barça no és bo, perquè si no, no fem bo al Madrid. Ah, vale. Molt bé. És igual. Jo crec que tot això és un espectacle, un xou. Com diu la Carme, són del Madrid però a més a més tenen un públic. A més a més també van apuntar el culer que com l'Emilio per mor-lo s'ho mira a la nit. Home, si no, allò quan guanya el Barça me'l miro. Però ahir quan acabava el partit jo estava a l'Ateneu i tots quan va acabar el partit...
avui què dius? i tenen teca, tio, és al·lucinant perquè avui era per dir, posem una pel·lícula ara que s'acosta Setmana Santa sempre li treuen sempre li treuen és que si haguessin dit el Barça ha jugat millor els personalistes no s'ho mirarien els personalistes ho miraran també per dir és tot un xou jo no li donaria més importància enreu d'Europa ahir el Barça va fer un espot publicitari bestial
és a dir, bestial. Ahir Messi, si arriba a quedar eliminat, o el Barça arriba a quedar eliminat, el Messi es pot oblidar de la pilota d'or, amb el partit que va fer ahir, amb el gol, el primer, per mi sobretot. Els dos. Però el primer, la jugada conjunta, que després ja ve d'una remenada de sis o set passes seguits. I la velocitat en què executa, passa molt xuta, és que és bestial. No, no, no s'entén.
És bestial. No s'entén. Lo normal, aquella pilota, o és fer misto o enviar-ho a la segona graderia, perquè tal com controles, se li mou dos pams la pilota i ja rebenta la pilota a les caires. El porter jo crec que encara està pensant d'on li va venir la pilota. Quan veu la pilota ja està dintre el porter. És un xut sec brutal. Però és que acabé d'un control amb la dreta i és igual. Li podries donar moltes voltes
convido a qualsevol mortal que li passin la pilota, que la pari amb l'esquerra i que després intenti col·locar-la a la dreta amb el mateix control. Jo us diré una cosa, eh? En voltat de quatre tios, de metre 90, que a més a més no són, per dir-ho, és a dir, que no són jugadors... No són com jo. Són trossos de jugador. Ah, clar, clar, no, però vull dir, és que no els hi va donar temps.
O sigui, no és que diuen, què fan aquests que estan aquí mirant-s'ho? No, no, és que tal com rep xuta, i els tios estan allà a dir, però si encara no han donat temps d'entrar-lo. I el segon gol també té molta mala llet. Però el primer gol és clau, és a dir... Home, és al minut 4. I pensem una altra cosa. Exacte, tots els incrèduls que vam anar al camp, malgrat que Piquet ens va dir que ens quedéssim a casa...
I els que ho vau veure per la tele, és a dir, al minut 4 comencem a creure. Home, sí. No, jo quan vaig veure l'eliminatòria... Jo tinc un whatsapp a la mitja part dient 2-1. Jo vaig veure l'eliminatòria guanyada amb el pal del... Ah, sí. Allà, quan va tirar, dic, gol, gol, gol, gol, el pal, dic, ja està. En aquell moment, hi ha el palaquet, després hi ha el contraatac, marca el Messi i és al minut 10 o 11, gairebé 11.
Però és que en aquest minut encara hi ha algun jugador del Milan que no ha tocat bola. Això és molt frustrant. En el primer gol del Barça, el minut 4, hi ha uns quants jugadors del Milan que encara no han tocat la bola. Tu pots col·locar-te molt bé el camp, pots fotre el catenatge, pots muntar l'autocar, pots ser el rotllo italià, no?
Que portis 10 minuts, se't fotin dos gols i encara no hagis tocat bola, és molt futur. Per un jugador, eh? És frustrant. Però és frustrant per un jugador. Cada cop que enganxaven la bola fins al minut, 20-20 i pico... Sí, sí, no, no, clar, pensar, dir, ostres, ja portem 2-0 i encara no he entrat en joc. I a mi m'agradaria dir una cosa de Dani Alves, encara que... És a dir, positiva, eh? Vaig a parlar bé de Dani Alves. Perquè encara que a vegades li agafin l'esquena, el paper que li toca jugar a aquest nano...
És que és una barbaritat, i quan estàs al camp ho veus, aquest tio almenys allà devia fer 20 quilòmetres. S'ha de fer el camp amunt i avall, amunt i avall. No, no, para. No, para. Llavors, hi ha una jugada que li enganxa l'esquena i tenia el tio al costat, és que sempre ens entren per la mateixa banda. Normal podries tenir un tio fixo allà sense... Ja vaig jo a jugar, em quedo allà al mig del camp i quan vinguin ja correré. És a dir, sempre ens enganxa per la mateixa banda. L'estan fent jugar d'extrem. Amb aquest tiu li has de dir que ahir van jugar amb 3 defenses al Barça.
I és impossible. Si tens dos centrals... I l'Albes fa de defensa quan baixa, però clar, va amunt i avall, amunt i avall. És a dir, és com el bàsquet. Albes és un jugador de bàsquet. Està atacant i està defensant. L'Alba es va haver de quedar una mica més enrere per això, perquè, clar, si l'Alba també tira cap amunt, es queden els dos centrals només. Això és impossible. L'Alba hi ha jugades que perd i a l'extrem, adelanta el Pedro, segueix corrents i li troba la bola al tio. Hi ha coses que no les entenc. El partit d'ahir, d'Alba, d'Albes...
de Mascherano. De Messi. De Iniesta. De Iniesta. Després el Busquets. El Busquets també va ser impressionant. Jo l'únic que vaig veure fluix va ser el Pedro. I tant. Tot i que corre, corre i corre, però corre, corre... És a dir, se'l veu mangat de confiança, no ho va intentar entrar... És a dir, no és que no ho aconsegueixis, és que no ho intenta. No sé si era falta o no era falta, tinc els meus dubtes. El penalti era penalti.
No, no, la falta que va fer. La falta la toca amb el genoll i l'altre aixeca els dos braços i doblega les cames cap a terra i aixeca el cap cap a un encantó. L'àrbitre va caure, són moviments molt ràpids, però quan el defensa del Milan toca la bola, amb el Pedro li toca el genoll a aquesta bola quan està entrant.
I després, espaterrat amb les caniques, pica el tio. Però jo no crec que un tio de metro 90, quan li piques amb les caniques, per dir-ho fer, te'n vagis a terra i caiguis a terra i facis dues voltes. Però bueno, són jugades que caus i mira, no passa res.
Amb la targeta que va veure, pensava, dic, bueno, el canviaran. Sí, perquè després hi ha una a la segona part, que també se li escapa un i fa falta, que ara li fotrà la dos i es quedarà en deu, que no ho va passar. No ho va fer perquè també li va perdonar la segona en aquell ros del, no sé si diu, excés o...
Aquell del Milan, que també... És a dir, l'àrbitre aquest no tenia ganes d'espolsar ningú, si no és molt... No, no, però l'àrbitre tampoc no va agafar un protagonista. No, no, no, absolut. El penalti va dir, pot ser-ho i no pot ser-ho, però com que la pilota està volant, això és difícil, i normalment no es pica aquests penals. I és veritat que al Pedro també el toquen sempre i de seguida s'hi posa bé.
Sí. Podem fer altre missatge, no? Els amics de RAC1, un petonet des d'aquí, ens quedem amb les últimes frases del partit que van jugar contra el Depor o el Barça, parlant de l'Alexis, i ahir suposo, no els vaig voler escoltar ja, que suposo que l'Alexis es va mereixer una miqueta de respecte per la persona seva.
perquè el dia del Depor, al final del partit... El van agrellar? Tots? Bueno, no, el tractava com si fos... Va jugar molt bé, el dia del Depor. No, no ho pregunto, dic que el van agrellar tots. Però si va jugar bé, el dia del Depor. I ahir... El dia del Depor jo diria que va fer un dels millors partits des que està al Barça. Però això t'ho estic dient, missatge rac 1, i ahir suposo que van tenir que baixar del burro, perquè el passe que fot amb profunditat...
Sí, sí, no, ahir els pocs minuts que va jugar... I Villa. Que gols, bueno, vale. Ara parlarem de Villa, si vols... A mi em va impressionar molt, de veritat, més allà dels gols, Messi al minut 90 corrent com un boig pressionant. De veritat, us ho dic, és a dir, estem parlant de... Vale, és veritat, és un jugador com qualsevol altre, tot el que tu vulguis, però acostumats a el que estem acostumats a veure, és a dir, que Messi, hi ha una pilota que la tira fora de banda just a acabar el partit, que és d'anar a buscar allò que l'equip ja estava colat...
que el Camp Nou estava en estac d'histèria, abans de marcar el quart, perquè el Camp Nou també som... Sí, patidors, patidors, patidors. És a dir, que ataquen i... Hi ha una jugada que Messi corre, no sé, com si 30 metres enrere...
Per recuperar una bola. Ara va ser xucos, home, porto un mes sense fotre ratlla i li toca córrer algun dia. No, però, i fins i tot amb el quart gol, també un tio que és un gana, amb la pilota, arriba al mig del camp, té dos tios davant, mira, s'espera que l'Alexis entri en profunditat, passa la bola i es fa el quart gol. Estava mort, eh, jo crec. Vale, ja, però vull dir que també... Un gana va a buscar... Bueno, no fa masses partits, el Messi estava a fos i anava a buscar un contra 1.
perquè estava ofuscat jo crec, una mica però si marcava cada partit cada partit aquesta presunta crisi de Messi l'enganxa marcat 17 partits consecutius un dia diran és que va haver una època i diràs no, doncs mira, d'aquella època va estar un mes que no les veia quadrades i estava marcant cada partit però bé, jo suposo que va dormir brutal sort que no està bé, sort vull dir per als equips contraris jo crec, a part del Pedro, ahir també va estar bastant descentradet en el camp, el Piqué eh
Ahir va tenir moltes pilotes que pujava, se la jugava amb el passeig, però la primera part va anar molt accelerat. Suposo que quan ets un jugador que ho portes a dintre i portes més també l'atenció del partit a part del partit... Tens gana, tens gana. Hi va haver una jugada a la primera part en què Niesta estava al còrner i estava buscant camí per entrar. I darrere tenia Piqué. A la zona de còrner...
ni a esta no li va passar. Què carai estàs fent aquí? Ves-te'n endarrere. És a dir, no cal que pugis. I anàvem guanyant unes 0. És a dir, que pugi Piqué al minut 80, si cal fer un gol... Sí, sí, aquest comentari també es va sentir... Es pot fer... És a dir, calma... I surten imatges del...
amb el 2-0 surten imatges de l'entrenador i el Roure dient calma i penseu i sobretot està mirant recte al mig del camp amb les dues línies i està dient el Piqué, però on vas? és a dir, el Barça fa un plantejament extremadament arriscat jugant en tres defets en un moment que, per cert
Parlem de Roura, i no sé si és ell qui pren la decisió, però que també se l'ha criticat, també en un plan positiu, és a dir, li donen una revolcada a l'equip, posen a Villa el centre de la davantera, que jo crec que és clau perquè Messi toqui més pilota, i ara en parlarem.
A Alves, a més a més, en el moment en què el Barça fa el segon, ràpidament li diuen Alves, marca, queda't guardant la marca. És a dir, aquí jo crec que intervé i intervé bé l'entrenador durant tot el partit. Els canvis que fa són correctes. Clar que surt bé, no? Clar, el resultat fa molt. No, però vull dir, en qüestió de la condició física de la persona, li pots dir que estigui jugant al mig i després que s'obri banda. Els dos primers gols del Barça, el Messi ve de banda, és el que deies tu ara. O sigui, el Messi s'obre a banda...
El Meixés no el segueix, queda una mica més lliure. Perquè Villa, fixa davant. Però sense el doble pivot, amb un davanter centre pur i dur d'esquenes. I el Messi, les dues entrades que fa per banda, són dos gols. Amb la jugada, però clar, o sigui... També perquè és Messi, perquè se'l treu de res, el gol, gairebé. Però vull dir que és un tio que està entrant de fora i ja no l'estan seguint. Si ell està al mig d'esquenes. És a dir, si no hi ha ningú més davant, és evident que el seguiran.
clar, tens Villa, que tampoc és un trio coix, ho demostra també a la jugada del gol, que fa un gol, un golarro, que jo dic, estava sol, és veritat, si falla això, però la pica amb moltíssima, i la pica amb molta classe. I el saber posicionar-se per estar sol també té la seva... Sí, el passe de Xavi, però és increïble. Home, clar. És a dir, és increïble, el passe de Xavi és brutal, brutal.
No li queda encara a Thiago per arribar. És un bon jugador, Thiago. Sempre l'he defensat. Sí, però és més creatiu. És un altre estil. És un mininista. És un tio que juga molt bé, juga més bé davant, té un bon chut. El Xavi és una altra història. És un tio que troba els forats per descongestionar partits i després el Busquets, que jo no sé aquest tio d'on t'ha sortit. És una meravella. A part que té una sangfreda espectacular.
És a dir, ahir en alguna jugada dius, què feu? Saps què vol dir? Però per favor, tira-la fora, pim, pim.
el dia que fallen llavors diem per què no l'has tirat fora i després la jugada clau per mi és aquella és a dir, si el noi aquell que tira el per marca jo crec que tot el sufle que hi havia és el punt de sort en una eliminatòria d'aquestes el Barça va tenir mala sort allà i aquí va tenir un punt de sort i això ho desequilibra i ja està jo no dic que el Barça no fos capaç de remuntar
Però és una altra experiència. Però mentalment, clar, i marcar el minut 4, és a dir, el Barça... És a dir, una pregunta que jo volia fer, no? És a dir, què canvia tant de l'altre dia o dels últims partits avui?
Clar, jo també em deia, el dia de la Copa, si marca Messi aquella jugada al minut 3, minut 4, ho hauríem vist dir... Doncs ahir marquem el minut 4. El Barça havia sortit de tope ja, però marquem el minut 4. Recordem que el minut 60-70 el Milán agafa el partit per les regnes quan arriba el 3-0. O sigui, el Barça està fos. Això també... Home. O sigui, si dosifiques fins al 90, doncs és normal que no te la juguis. El Barça comença amb una castanya física... No, va sortir a totes. I el minut 60-70 estava fos. Va sortir a totes. Tot i que es van fer canvis i es van fer descanvis, no? Però, home, es creen les lesió, no?
Sí, sí, alguna cosa. No sé si creu. No, no, no. És lesió, és lesió. És lesió. Al Messi ara no li falta un pa més per ser un defensa central perfecte?
És que no va néixer per fer això. Va perfecte, igual que el Jordi Alba. És que ahir, no sé si us veu, bueno, estava al camp, nosaltres que vam veure les alineacions, llavors feien aquell, amb un esteticam, anaven seguint tots els jugadors, i és bestial, no? Perquè veies tots els altres... Els italians, més que a l'alçada, els hi mires els pentinats, no? Però després, quan arribes al Barça, veies el Piqué, el Valdeix, llavors fotia... I tots són iguals, entre 70.
Però tots! És que és bestial, o sigui, hi ha vuit tius que tenen la mateixa alçada, semblen... Tens Valdés, que és alt, Piqué, que és alt, i ja està, no? I després hi ha una baixada bestial. Bé, Busquets, Busquets també és alt. Sí, són els tres primers que hi ha. Els tres primers i després, pam, fa la baixada. I tens tots els barrufets allà, t'has posat un al costat de l'altre.
Bé, no ho sé... Hi havia un córner, tenim un porter que no surt, i amb la defensa que teníem, i pujaven tots allà, dius, hòstia, cada cop que hi havia córner... Sí, no, els córners són perillós, però no. Els defensem en zona, però ningú sap ben bé com fer-ho, és a dir, defensar en zona un córner és molt complicat.
Bueno, ahir va ser un bon partit, s'havia de recuperar, el rival era el rival que era, es tenia que haver passat aquesta eliminatòria bastant més tranquil·la. Ara una banda, ara una banda, ara una banda. Són tercers de la Lliga italiana, i a més és amb clara ascendència a la millora. Ara, és veritat, que el Barça és molt Barça, i el partit de Nadal va ser una pàjara espectacular. Això, ho agafem al setembre, amb un equip que s'està formant, que de cop i volta té 7 o 8 jugadors nous, i si t'enganxes a quarts, la lògica et diu que el Barça la passarà tranquil·la.
M'entens? Però la patinada del 2-0 allà no se l'esperava a ningú. Però no perdem el Nord, que el Milan és el Milan, i tampoc no és ni cap equip alemany dels que es classificarà, ni és el Bayern, ni és el Madrid, ni és la Juve, m'entens? L'únic equip fluixet que pot quedar ara és el Galatasaray. El Porto i el Màlaga havien qui surt. Bueno, suposant que el Bayern... Podria ser. Podria ser.
No sé si li interessa a la UEFA uns quarts Barça-Madrid. Però una final tampoc li interessa a la UEFA, no?, un Barça-Madrid. Per què no? Home, ja ho han intentat. És molt... A nivell logístic és complicat. Però passa, dos equips anglesos, no?, per exemple, alguna vegada, o dos italians, no?
Bueno, i dos espanyols també, on juguen una final Madrid-València. Una o dos? Sí, una, una. Va guanyar 3-0 el Madrid, crec. Estava pactat. No, home, no ho crec. No ho sé, aviam, tampoc ho sé. Sempre es diu que... Home, tots dos estaven endeutats amb bànquies i vas a buscar relacions. Me'l tenia en comptes conjuntes. Sincerament, jo crec que si no es creuen, la sensació és que el Barça-Madrid està a tocar, no? Bueno, això ho sabran divendres.
El sorteig de divendres ja... Tot el creuament ja. Si continuem amb el mateix sistema, sí. Jo crec que aquest any el Bayern no està a la final. Podria ser, podria ser. És l'opinió, eh? També opinàvem ahir que no passaria a mi i estem aquí tan tranquils. No, no, jo no estic dient que el Barça arribi a la final. Dic que el Bayern està... I sí que està sent una línia bastant... Per què et penses que hi ha anat Guardiola, que no és tonto? És a dir, el Bayern està fent un equip en futur, en present, i un projecte supersòlid.
dels més sòlids que hi ha a Europa en aquests moments. Bé, tot sigui que avui a l'Arsenal li doni la volta al mercador i demà que hem de callar tots, no? Jo, de totes maneres, jugant com va jugar jo el Barça, si manté aquest esperit i aquesta...
Ens ha de preocupar qui sigui el rival. Allò abans és el Milán. Aviam quan vingui algú. Per mi el Milán és gruixut, però potser ja... El nom del Milán és gruixut, però qui coneixes? A l'Egípsi el coneixies de tota la vida? El Serhaui. El Vex és aquest. Tenen baloteli per no jugar. No pot jugar. No, no, no, no. Per cert, Bojan, els minuts que va estar al cap molt bé, eh?
Sí, home, tenia ganes, no suposo de... Bueno, però va jugar, és a dir, va fer una jugada molt bona que ens fa gol ruinyo, si no és per sortir Alba que va sortir, no sé ben bé d'on va sortir, però impressionant. Bé, molt bé, una nit, a més l'ambient al Camp Nou espectacular, com feia, jo diria que anys. Home, 96.000 persones. Però hem estat 96.000 i l'altre dia eren... I no es notava tant. L'altre dia eren 50 al Madrid que animaven més.
no va marxar ningú pel fred no feia fred ahir no va marxar ningú i després de finalitzar el partit els passadissos hi havia una eufòria jo tinc la sensació que ja ho deia jo que molta gent estava allò al marxar vaig dir perdoneu per haver dubtat de vosaltres no ho tornaré a fer no ho tornarà a passar disculpes per haver dubtat de vosaltres un partit espectacular
Maco, d'aquests que recordaran. Sí, exacte. L'any que necessitem una remuntada, una altra vegada ens ensenyaran aquestes imatges. Ara ja tindrem un exemple, no? Perquè és el que es deia, no? Que no havia passat mai, que això li faltava per créixer. És el que li faltava, sí. No havia necessitat mai la remuntada, potser. I si es canvia cada any de papa, doncs millor. Sí, home, a la dada aquesta curiosa... No tenim fumata blanca encara? És l'any 54, el 78. 58 i 78.
Si cada cop que hi ha hagut un cop que se classifica guanyen 4-0. 4-0. Jo només veig un paró en aquest equip. Crec que davant depenem, i és veritat que és difícil, depenem massa de Messi. Jo no sé si depenem massa de Messi. O totalment. Però no sé si és dependència, o és que Messi...
Messi és Messi. Però aviam, hem tingut èpoques. Per exemple, fem Rojo Gaspar. Anem i en fitxem a 3. No vull dir això. No vull dir això. Messi ha de continuar sent Messi. Però l'any que guanyem la Champions a Wembley, Villa fa 15-16 gols en Lliga. Sí. I en temporada 20 i pico. Pedro també en fa uns quants. Ara mateix
Villa sí que jo diria que pel que ha jugat no ens podem queixar. No ens podem queixar malament, eh? No ens podem queixar. Pedro en fa pocs i Alexis... Fals que feia a Itàlia, eh? No el critico. Alexis, quan el van fitxar, no feia més gols a Itàlia. Si algú el va fitxar pensant que faria 20 gols, es va equivocar. Es va equivocar, sí. Però també fan moltes rotacions. Les altres aquí no en fan tantes, eh?
Si anem a mirar els davanters, els homes gols del Barça, no estan jugant els mateixos minuts que els homes gols del Barça. No, no, que al Madrid li està passant una mica el mateix, perquè Iguain i Benzema, que serien els que haurien d'anar a donar suport a Cristiano, tampoc estan fent gols. Tampoc estan fent gols. Ha passat per lesions, també no estan fins... Bueno, són tota una sèrie de coses, però vull dir que el Barça està bé. Jo crec que el Barça necessita algú més a davant. Però és que és un pitjor raro. O sigui, algú més a davant que marqui 25 gols és una bestiesa.
La meva teoria és que amb els anys hem anat perdent els acompanyaments de Messi. Teníem Thierry Henry i Eto'h, que per mi, pel joc del Barça, potser era el millor.
Però Enric quants gols marcava? A la Lliga? 5? No, no, Enric va fer 14 o 15. En tot una Lliga? Sí. No, no, més o menys són els que faravilla si continua jugant. Però tenia Zetó que en fotia 30. Sí que és veritat que potser no van arribar a cohabitar l'explosió de Messi amb Zetó, però jo diria que sí, que el primer any de Guardiola... Potser el Messi es va quedar amb 20 gols i el Ronaldinho més o menys. El primer any de Guardiola, Zetó hi és. I fa...
i Messi ja es pitxitxi i to l'acompanya canviem to per a Ibrahimovic jo crec que pel sistema del Barça perdem una miqueta però continuem tenint un tio que és bestial i que és capaç de fixar on davant té és molt difícil amb el joc del Barça tenir un altre tio ens venem a Ibrahimovic i fitxem Villa però clar, és que hi ha molta bola que passa per allà i el fet d'ensenyar al senyor Messi a dosificar que a vegades molt el critiquem el fet de dosificar Messi quan fa que no es lesiona aquest home? només agafa grips
Clar, o sigui, no pot estar explotant a cada jugada, o sigui, és un tio que dosifica i les càmeres ho està fent a la perfecció. Però, clar, tenir un tio que em marca 60 gols a la Lliga i demanar-ne un altre que t'emmarqui 20 per no perdre la referència, és futur. A més, si no es perd ni un partit. Per què es va alfitxar el Neymar?
Veurem, per això que dic jo, ara veurem si poden ser dos... Sí, exacte. Poden ser dos cracs. Pot ser dos galls en un deliner. Home, un és molt jove. Ho hem tingut, eh? Si el Villa agafa ara força pot fer 15 o 16 gols. I ja és això, eh? Tampoc no demanem més. Aviam si demaneu que el Barça foti 130 gols a la Lliga. I per què no? Acabem així aquesta tàrtula esportiva. Gràcies a tots tres, Emilio, Carles i Enric. I tornem dimecres que ve. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia. Adéu.
I connectem tots seguit amb la xarxa per actualitzar-nos del que passa darrere del país. I tornem de seguida en la tercera rada del Just a la Fusta. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. El president de la Generalitat, Artur Mas, garanteix que els pressupostos per aquest any es debatran al Parlament. D'aquesta manera, el president assegura que els comptes no es prorrogaran, tal com ja va avançar el Consell d'Economia, Andreu Mascolell. Parlament, Albert Garcia, bon dia.
Bon dia, Artur Mas ha garantit que el govern presentarà els pressupostos de la Generalitat de 2013 al Parlament. Ho ha fet en dies després que el conseller d'Economia, Andreu Mascolell, insinués la possibilitat d'una pròrroga pressupostària davant la impossibilitat d'assolir l'objectiu de dèficit del 0,7%. Aquesta està la resposta de Mas en resposta al líder socialista Pere Navarro, que s'ha preguntat si el govern encara té el suport d'Esquerra Republicana. Senyor Navarro, els pressupostos vindran al Parlament com han vingut des que jo soc president.
Es va aprovar el pressupost del 2011, es va aprovar el pressupost del 2012, evidentment sense vostès, perquè vostès que són altíssimament responsables del que està passant en aquest país i de les seves finances públiques, van girar la cara cap a un altre costat. D'altra banda, Mas celebra que el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro estigui disposat a dialogar amb les comunitats autònomes per flexibilitzar l'objectiu de dèficit. Segons Mas, l'objectiu del 0,7% és insuportable i comportaria la destrucció d'aspectes bàsics de l'estat del benestar.
El conclave per escollir nou papa segueix sense trobar el successor de Benet XVI. Ara fa només uns minuts, poc abans de tres quarts de dotze del migdia, la xameneia instal·lada sobre la capella Sextina ha expulsat la segona fumata negra des que s'ha iniciat el conclave. De moment, doncs, els 115 cardenals reunits al Vaticà no aconsegueixen posar-se d'acord per triar el nou pontífex. Aquesta tarda es proveu que continuïn les votacions després de la dimissió el mes passat de Benet XVI,
que l'any 2005 va sortir escollit al cap de dos dies. El Saló de l'Ensenyament ha obert portes aquest matí a Fira de Montjuïc, a la ciutat de Barcelona, ho ha fet amb prop de 200 expositors. Enguany, la Generalitat potencia la formació professional com un dels estudis que garanteix l'accés al món professional. Barcelona, Didac Alcántara, bon dia. Bon dia. De fet, en els últims anys la FP està guanyant adeptes, sobretot la modalitat dual que permet fer les pràctiques a les empreses.
El que fa a la universitat s'hi presenta en prop d'un miler de titulacions. Una de les preocupacions, però, dels futurs alumnes és si trobaran feina un cop acabin els estudis. Una de les novetats destacades d'aquesta edició és la presència d'una quinzena d'universitats de la Xina. El saló tancarà portes aquest diumenge.
D'aquí a mitja hora es coneixerà el resultat de la votació que van fer ahir els farmacèutics de Girona, Barcelona i Tarragona per endegar noves protestes contra els impagaments de la Generalitat. Ja se sap què han decidit els titulars de farmàcia de la demarcació de Lleida. Descarten fer un nou tancament dels establiments com va passar fa uns mesos.
i també han descartat fer cap manifestació. El president del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, Josep Aigua Vella, ha assegurat avui en declaracions a la xarxa de comunicació local que a final d'aquest mes de març ja no quedaran medicaments a moltes farmàcies. Els estocs s'estan destruint. La gent està cremant l'estoc perquè el que no pot fer és comprar ja. I que segurament a final, de cara a final de mes, les farmàcies ja estaran buides, gairebé segur. I si això passés que el 30 el senyor Mas Colella encara prioritzés una altra cosa abans de pagar-nos a nosaltres, aparegui que...
hi hauria un desastre, no? Però és la realitat, no és cap mesura, eh? No és cap mesura. Pensa que nosaltres les mesures les utilitzem fa quatre mesos per fer cigoll i perquè la gent conegués una mica quina era la realitat. Avui en dia això, eh? Se sap. Llavors, el que tampoc farem és prendre mesures, almenys mentre estigui a les nostres mans, per utilitzar el malalt o per fer-li mal, no? El deute de la Generalitat amb les farmàcies puja a 300 milions d'euros.
Bon dia, us parla Joan Barberà. En Baterpolo, avui a tres quarts d'unes, disputa el darrer partit de la 18a jornada de la divisió d'unor masculina entre el Centre Natació Mataroc-Wadis i l'Atlètic Barceloneta. El conjunt del Maresme vol recuperar la cinquena plaça a la classificació i els mariners volen continuar com a líders invictes de la competició.
En bàsquet, aquest matí a terra Barcelona, ne manja Alexandrov, el nou fitxatge del bàsquet manresa per intentar assolir la permanència a la Lliga ACB. El jugador servi té 25 anys, és a l'e-pivot i arriba procedent de la Lliga Belga per cobrir la baixa per lesió de llarga durada de Charles Ramsdell. En futbol, el Barça s'entrena després de classificar-se i la nit...
per als quarts de final de la Lliga de Campions de Futbol. El conjunt blaurana va remuntar al 2-0 de l'anada, després de golejar el Milan per 4, gols a 0. Dos de Messi, un de Villa i un altre de Jordi Alba en un camp nou, en un estadi ple a vessar amb 95.000 espectadors. Tornant a la plana poliesportiva, en embola el Barça Interesport. Juga avui un partit avançat de la 22a jornada de la Lliga. Sobal s'enfronta al Conca a dos quarts de nou.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Una Catalunya independent seria viable des d'un punt de vista econòmic, però no pot ser econòmicament independent.
Així ho creu en Toni Castells, que va ser conseller d'Economia i Finances de la Generalitat i que demà visitarà Sant Just per participar del proper diàleg per la independència. Castells rebutja la idea que Catalunya ha sortit de la Unió Europea i la zona euro en cas de proclamar-se la independència. L'exconseller reivindica que no se simplifiqui el debat de la independència a Catalunya i que els catalans i catalanes han de tenir tota la informació sobre què s'ho posaria pel país, tant els avantatges com els desavantatges. D'altra banda, Castells assegura que cal fer el referèndum, però que s'han de fer les coses ben fetes.
Considera que anar de pressa no garanteix bons resultats, que és precisament el que creu que està passant amb les mesures dràstiques de reducció del dèficit. L'acte de aquest diàleg per la independència amb Antoni Castells tindrà lloc demà a les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Just. Més qüestions. Fins el dia 22 de març es poden fer les preinscripcions pel segon cicle d'educació infantil. Nens i nenes de 3 a 6 anys, educació primària i secundària obligatòria.
ja ha començat el període de preinscripció pel proper curs 2013-2014. Els criteris per resignar la puntuació són els mateixos que els darrers cursos. Tenir germans escolaritzats al centre segueix sent el criteri que més punts atorga a l'hora de fer el barem, un total de 40. I també es manté el requisit de 5 punts si el pare, mare o germans han estat escolaritzats al centre per al qual es presenta la sol·licitud. Tots aquests criteris es poden consultar al web del Departament d'Educació de la Generalitat, www.gencat.cat.
I acabem parlant del casal de joves perquè fins al dia 22 de març també es poden fer les inscripcions pel casal de Setmana Santa de l'equipament que es farà del 25 al 28 de març. El 25 i el 26 s'organitza un curs de mones de Pasqua en horari de matí per 5 euros i també hi haurà ball amb classes de sensual dance i de Bollywood el dia 26 al vespre per majors de 16 anys i gratuït. També hi haurà un curs de manualitats per fer un Totoro que és un personatge de dibuixos japonès amb guants i mitjons. Això serà el dia 27 al matí, també gratuït.
I més activitats a dins i fora de l'equipament seran les que es faran, per exemple, a l'Skate Park Utopia i als jocs de taula i digitals, com campionats de Mario Kart Wii i tenis taula i una sortida per jugar al Laser Tag. Trobareu més informació al Facebook del Casal de Joves, al web casaldejoves.com i al telèfon 933710252. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició Migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca
El web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. No me quedo indiferente, no me quedo en mi país.
Reina de espectros ausentes, sequito de maniquí, en palacios de Occidente, con trono en palco 10.
Bona alertas oficiales a todos los militantes que trabajen para ti. Con tu ejército en el aire porque ahora empieza mi ataque.
Fuego abierto a los objetivos, ya los tengo decididos, nadie lo va a hacer por ti. Empezó la guerra fría, el tiempo de la anarquía,
Bona nit.
Bona nit.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la Ràdio, Just a la Fusta.
Ara passen 12 minuts de les 12 del migdia i aquesta hora parlem amb Lluís Monfort, regidor d'Educació de l'Ajuntament de Sant Just i quartinent d'alcalde. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
I comencem parlant d'educació perquè estem ja en aquest període d'inscripcions, van començar dilluns, de fet el procés de preinscripció encara escolar als centres de Sant Just, a més a més, ja han fet també les seves jornades de portes obertes i han anat apareixent ja algunes de les dades, per exemple, pel que fa als barems, a l'hora de poder accedir a un centre a un altre, es mantenen en principi els dels últims anys, no? Sí, hi ha una continuïtat respecte a l'any passat.
I pel que fa a les línies, hi ha algun canvi? En principi, se sap quantes línies s'oferiran per a escola? Sí, sí, i tant. L'oferta és prèvia a la preinscripció. Sabeu que aquí sempre a Sant Just treballem perquè tothom que demani escola pública a Sant Just tingui escola pública a Sant Just. Per tant, aquest és un criteri que és insalvable i que sempre mantenim. Sí que vam veure que demogràficament havíem baixat una mica...
I allò que vam fer, aquella estratègia que vam fer l'any passat, que va ser oferir una segona línia a Montserrat per si un cas hi havia algun tema de matriculació, aquest any hem vist que no era necessària oferir-la ara en el moment de preinscripció. Pel nombre d'alumnes que hi hauria, o per la previsió, si més no. Exacte, si ens veiéssim desbordats per algun tipus de matriculació massiva que ara no tenim controlada...
Existeixen els mecanismes compensatoris per poder complir l'objectiu que és que tothom que demani escola pública a Sant Just tingui una plaça pública. Clar.
I, de fet, també és una situació contrària, però el que passa a l'Institut és justament que entra molta gent, no?, a primer d'ESO. Sí, sí, realment, si ha hagut de curiositat, a l'apartament d'ensenyament hi ha una sèrie de gràfiques de demografia i, realment, per exemple, aquest any estan fent sisè els que vam haver de doblar aquell curs a Montserrat fa molts i molts anys, per tant, són els que l'any que ve entraran a l'Institut, no?, per tant, vam tenir unes corbes demogràfiques...
que són els nascuts el 2001, aquest any. Exactament, que també tenim ara els que estan fent primer de primària, o que faran primer de primària, també serà un grup que haurem de tenir controlats, però quan arribin a l'institut tenir preparades les línies. Està molt controlat, està molt parametritzat,
Sí que no podem controlar aquests moviments que poden haver-hi entre concertada, privada cap a pública, canvis de residència, coses que van apareixent durant l'any, però el que és la magnitud demogràfica l'anem tenint controlada. I Sant Just es manté...
aquesta oferta pública, perquè també la gent la demana. I la ràtio, en principi, també es manté en 25, en principi. És que, de fet, el decret no va canviar mai. Aquesta era la confusió. Nosaltres vam confondre el decret amb la instrucció. El decret diu que el nombre de places són 25.
La instrucció que va donar l'apartament l'any passat, que si us recordeu va ser posterior al procés de preinscripció, que vaig donar molta confusió, deia que en aquests moments de dificultat, diguéssim que habilitem a tota aquella gent que està gestionant
les prescripcions, les places en els centres, per poder forçar una miqueta la ràtio fins a arribar de manera habitual, còmoda, fins a 27. Nosaltres hem d'estar sempre en contra d'això, perquè realment, quan parles amb els professionals de les escoles, aquestes dues persones de més es noten moltíssim, més en grups en els quals hi ha necessitats educatives especials. Ara, la ratxa que sortim és a 25 i haurem d'estar observant.
Veiem com es distribueixen aquestes ràtios, si es mantenen, si no es mantenen i en quines condicions es mantenen. No és el mateix pujar una miqueta la ràtio amb un grup que no hi ha ningú que requereixi una atenció especial que amb un grup que realment requereixi una atenció especial. Estarem vigilant perquè això vagi bé i les escoles també ens ajudaran.
Hem parlat d'altres vegades, justament l'any passat va ser bastant intens tota aquesta relació entre Generalitat i també el món municipal. No sé si a hores d'ara també aquesta vegada sí que disposeu d'abrir una informació com està tota aquesta relació també.
pel que fa també, doncs, potser al cas de l'escola Bressol. Sí, el cas de l'escola Bressol... Que és més endavant, també, la preinscripció, no és ara, justament. Sí, el cas de l'escola Bressol, ara com ara no tenim cap instrucció diferent de la que teníem fa un temps. De fet, nosaltres continuarem amb la mateixa línia. Sí que hi havia hagut rumors, més enllà de la disminució de protecció de la Generalitat, que això n'hem parlat moltes vegades, hi havia rumors d'augments encara més de ràtio, hi havia rumors de
disminució en les titulacions de les persones que estaven al capdavant, el que passa és que no farem res que alteri el model que tenim ara. És un model que no ens l'hem inventat ara fa dos anys, és un model que fa moltíssims anys que està sent just i que en mica en mica està anar construint. Per tant, nosaltres no tenim previst en cap cas fer un canvi en l'escola Brassol, ni molt menys. De fet, la disminució...
Sí, mantenir el model. De fet, la disminució de la partida, perquè aquest any sí que es va dir l'any passat, en aquest cas no ballava el número, sinó que ja s'havia advertit que seria bastant reduïda la que faria la Generalitat respecte a l'Escola Bressol. Sí, ara el proper ple, veureu que un dels punts de l'ordre dels dies, l'acceptació...
De la subvenció de la Generalitat pel curs que ja hem passat, el 2012-13. I en aquest, el 2012-13... No, que estem ara, doncs. Ara, perdona, 11-12, perdó. En aquest cas són 1.300 euros per plaça, teníem 100 places reconegudes, són 130.000 euros. D'aquí un any estarem parlant que acceptarem la subvenció de la Generalitat, en aquest cas sí que, desgraciadament, serà de 87.500 euros.
D'altra banda, també vinculat d'alguna manera o altra amb l'educació, però una bona notícia que és aquest trasllat al nou equipament de les escoles, que és bastant imminent tot plegat. Quan serà efectiu? Sí, nosaltres hem volgut fer-ho d'una manera tranquil·la, donant prioritat als usuaris per sobre de les inauguracions. El que farem ara és...
és iniciar un procés tranquil, còmoda, que vagin agafant els espais, es vagin detectant aquelles coses que s'han d'ajustar, aquelles coses que pel funcionament diari cal modificar. Perquè ara en principi està tot a punt ja, perquè pugui ser habitat, com es diu. Sí, sí, està tot a punt.
Però sí que falten elements bàsics, com per exemple penjar la pissarra, o penjar un projector, o posar uns prestatges en un armari encastat que hi ha a les aules. Són petites coses que han d'estar a punt per quan la gent hi vagi. Per tant, estem en un procés tranquil. També hi ha un procés en el qual s'han de familiaritzar amb la
Amb coses tan prosaiques com la climatització de l'edifici, que és un edifici que és modern, per tant té una sèrie de coses que s'han de tenir controlades, les wifi, internet, connexions telefòniques, tothom ha d'encarregar la seva connexió telefònica, ha de venir tranquil·lament.
que la gent s'hi vagi acostant, que vagin treballant, i de cara al proper... Tornant de Setmana Santa ens agrairia que tot això comencés ja a funcionar amb normalitat. Per després, tranquil·lament, a finals d'abril, obrir a tothom l'equipament perquè el pugui veure i pugui gaudir-ne en un acte d'inauguració que farem com una festa aprofitant...
també l'entrega als Premis Literaris i cada una de les entitats que hi ha allà estarà donant una mostra del que estan fent. Però en principi, després de Setmana Santa, que seria 1 d'abril, principis d'abril, sí que hi ha aquestes entitats o l'Escola Català ja estaran allà instal·lades. Sí. Ja donaran les classes allà i tot plegat. Si no arribem a temps, retardarem molts dies. Tranquil·litat màxima. Però estem treballant perquè es bonifiqui d'aquesta manera. N'estan contents els que hi han de ser?
Home, jo crec que ells han vist que amb tal com ha quedat l'edifici, i això es fa difícil d'explicar perquè hi ha molta gent que encara no l'ha vist, no? Realment és un prestigi cap a la feina que estan fent des de fa molts anys. Qui hagi pensat en l'escola d'adults i vegi els equipaments que hi ha ara per l'escola d'adults
Qui sàpiga dels cursos de català i sàpiguen com estaran ara a Sant Junts Solidari, als tallers de música, doncs això fa il·lusió, prestigia i dona vidilla. I a més a més estic molt a l'expectativa d'aquelles relacions que poden surgir entre ells, com poden treballar i crear sinergies entre tots aquests actors que estaran allà, que trobo que serà una de les coses maques d'aquest equipament. Potser el segon més utilitzat de Sant Junts després de la bona aigua.
doncs anirem seguint també tot plegat, en principi d'aquí un mes aproximadament sembla que tot plegat ja estarà en marxa. D'altra banda, com que el tenim també aquí avui a Lluís Montfort, també com a banda de regidor d'educació, que són els temes que hem parlat ara, com en condició de quart i nen d'alcalde, també volem parlar d'altres qüestions d'actualitats injustenca, com ara el tema que més preocupa ara per ara és tota la qüestió dels, o almenys els que hi haurien d'anar a viure, dels habitatges del Carreville Taparra, aquesta promoció que en principi
El sorteig que s'havia de fer per adjudicar aquests pisos es va ajornar a l'espera del que pugui passar amb el finançament per construir aquests pisos. Després que Banca no pogués oferir aquest finançament. Com està tota aquesta qüestió? Bé, doncs ara com ara no hi ha gaire més novetat en relació amb el que l'alcalde us està explicant aquí fa uns dies. Estem en períodes de negociació per obtenir aquest crèdit.
Sí que és veritat que des de l'Ajuntament, quan vam veure que aquella opció que estava allà clara i pactada per la qual cosa també vam convocar aquell sorteig, doncs va caure unilateralment per part de la direcció del banc, o sigui, no de l'oficina que ens hauria donat el crèdit, sinó de la direcció del banc obligada per les lleis europees,
Clar, tots tenien dues opcions, o deixem-ho córrer i ja està, o anem treballant per poder obtenir aquest finançament. Estem en aquesta fase, la cosa està madurant, està avançant...
I som moderadament optimistes. El que passa és que ara com ara no us puc dir res perquè és que no ho sabem. No se sap quina data, o sigui, no hi ha un límit tampoc per saber... Estem a l'espera que ens ho comuniquin. Tenim bones sensacions, hem trobat gent que...
que han entès el que els estàvem dient, que hi havia algú a l'altra banda per explicar-los el projecte en visc que no és cap bestiesa. Alguna entitat bancària. Sí, sí, sí. I bé, tant de bo la setmana que avies podem dir alguna cosa. I els adjudicataris o els possibles adjudicataris n'heu parlat alguna vegada més o com estan ells?
De fet, no hi ha adjudicat a ells perquè no es va arribar a fer el sorteig. És veritat, la gent que s'ha apuntat a aquest sorteig, o sigui, cosa que també dona aquest marge justament de tranquil·litat. De màxima transparència, ens hem posat en contacte amb ells de manera directa, de manera indirecta, i han entès, entenc, que les coses no es podien fer de cap altra manera. Per tant, sí que és veritat que...
la seva condició d'apuntat com a possibles adjudicataris i és, la conservarem i quan tinguem realment les garanties i les tirarem endavant. No es pot fer d'altra manera. D'altra banda, també en l'ordre del dia de l'actualitat municipal, el que tenim sobre la taula i que està sonant també en les últimes setmanes d'una manera o altra, és tot aquest avantprojecte que vol fer el govern espanyol vinculat amb les competències dels ajuntaments que afecta especialment
als municipis de menys de 20.000 habitants, que per tant és el cas de Sant Just. Esteu preocupats des de l'Ajuntament? Estem estopefactes més que preocupats, perquè no sabem què és el que hem de pensar.
Hi ha un informe del Ministeri d'Hisenda, que és un document que ha d'informar un esborrany d'un avantprojecte que sembla que està treballat amb algú de la federació espanyola de municipis i províncies i això va apareixent a la premsa amb informacions molt i molt preocupants en relació a això i nosaltres estem aquí quasi com a l'espera que això exactament què vol dir.
Fixa't que el dia 6 de març, el dijous passat, em sembla que era, dimecres passat, va haver-hi una reunió a Madrid de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per intentar respondre una miqueta al que s'estava presentant des de l'esborrany de l'avantprojecte de llei.
Penseu que una de la gent que més bel·ligerància ha presentat són els alcaldables, alcaldes, regidors del Partit Popular, a més en més. O sigui, que és una cosa que tothom està... Només enllà de partits. El que passa és que allà es van intentar fer un esforç de consens, es van demanar unes polítiques de mínims, estan ara negociant i aviam què és el que passa, però, clar, el que m'agradaria també explicar a la gent són les conseqüències de tot això, si fos així, no?
Per una banda, sembla que els regidors, regidores, alcaldes, alcaldesses tinguin la culpa del que està passant amb la crisi, quan és precisament les administracions que han tingut un exercici de rigor pressupostari superior de totes les administracions de l'estat espanyol. Per tant, estan penalitzant una gent que en general, amb algunes excepcions que a tothom li venen al cap, han fet bé la seva feina. Després,
Una altra cosa que ens deixa absolutament parats és que hi ha algú que opina que fer escoles de sol, o fer polítiques d'ocupació, o fer polítiques de joventut, o fer polítiques de benestar social, o fer polítiques de serveis de les persones des de la proximitat, és una cosa que els ajuntaments no hi tenen res a dir. O que és deficitària. Bé, deficitària està clar que és deficitària. Per això, però que llavors, en principi, tot el que sigui deficitari, segons aquesta normativa, encara que tingui una funció...
i que és obvi que potser uns serveis socials han de ser deficitaris en aquest sentit, doncs hagin de desaparèixer. Exactament. És una cosa que no s'entén i això ens ha estat molt greu, no? Per altra banda, sembla ser que els municipis de 20.000 habitants sí que estan perdent absolutament totes les competències. A no ser una clàusula d'aquestes d'escape que t'estan dient que t'ho puguis permetre. Però, clar, com t'ho pots permetre si no et passen la transferència i els diners, no? Per tant, és una cosa que no s'entén, no?
Per altra banda, també és veritat que aquestes competències que Sant Just perdrà en un futur, competències que tothom té en el cap, se n'hi ha en la Diputació, que estaran gestionades...
per uns diputats i diputades que no hauran estat escollits per a l'acció directa, perquè tothom sap que a la Diputació de Barcelona, per exemple, els diputats no s'escollen directament, sinó són escollits entre els regidors i regidores que escollen de manera secundària. Aquí aniràs...
a plantejar el teu projecte o a quin dia has de demanar-li responsabilitats, amb una entitat que està en un segon ordre. És una cosa que no hi ha manera, amb qui retrem comptes. Però en el fons és que no sabem res. No sabem res. I crec que és un error, perquè en aquest país està clar que la democràcia va entrar en un procés constituent, etcètera, però realment la cultura democràtica, la cultura política de proximitat,
Vé de la mà del municipalisme, de presentar projectes, de lluitar per ells, d'interlocutar amb les administracions. L'administració n'ha après molt de la interlocució amb els veïns. Tot això es perdrà. Es perdrà i no sabem per què. Ens sotamem per què, però no sabem per què. I a l'Ajuntament de Sant Just no ha arribat cap comunicació oficial en la qual ens puguin dir ni com a mínim, ei, aneu preparant el terreny. Perquè l'invitarem això i això. Això ho anireu perdent. Què són? Rumors...
Jo cada vegada que surt una cosa aquesta em compro el diari. I és que els del diari no saben res. No saben què dir. En la qual cosa, imagineu-vos com és treballar des d'un ajuntament amb el qual estàs iniciant projectes que no saps si tindran continuïtat...
que t'estan deslegitimant com a regidor, perquè és possible que diguin que tu sobres directament. Sí, perquè es vol reduir el nombre de regidors. I la veritat, tenen tota hora del món. Per gestionar el clavegram, l'enllumenat, el cementiri municipal i el mercat, doncs em sembla que potser no caldria ni dos regidors.
però en canvi es perd els projectes del poble pel poble i la cultura democràtica. Esperem, per tant, que la força que pugui tenir totes aquestes queixes, com dèiem, vinculades amb el Partit Popular, que no és una qüestió que va més enllà de colors polítics, que puguin fer canviar tota aquesta idea general sense aquests matisos, que en funció de com s'hagi gestionat una cosa o altra,
I és evident també que un municipi de 17.000 habitants és diferent que un de 3.000 o un de 5.000, vull dir que hi hauria d'haver, suposo, un marge de maniobra diferent. Sí, sí, i tant. I tant, i tant. Doncs veurem com acaba tot plegat. Avui n'hem parlat amb Lluís Monfort, Regió d'Educació i Quartinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
I aquesta sintonia ens diu que és moment de parlar de cuina, per això saludem i tenim a punt la Carme Madó. Molt bon dia, Carme, què tal? Hola, molt bé, maca i tu? A punt per fer un plat més, per descobrir-nos una nova recepta. Què farem avui? Avui farem, aviam, la recepta original és rodavallo, però ja entenc que és un peix una miqueta car. Sí. Car, bueno, sí, és car. I aleshores això ho podem fer amb gall. M'agrada. El gall, tant com el linguado, ja t'ho dic, eh?
Llavors vas a la peixateria, li dius que te'l tallin, que et facin filets, i això ho fan, eh? Treuen l'espina al costat, la punta, i és facilíssim de fer, eh? Hasta per fer-ho a casa. Però bé, a la peixateria t'ho fan. I de cada gall et fan quatre filets, diguéssim. Bé, doncs ja està, ja tenim els quatre filets, l'espina, si la vols guardar algun dia a congelar-la per fer un suquet de peix, la pots guardar, que no la llencin.
Jo, com que... La clara serveix. Sí, però jo m'acostumo a deixar-la, eh, perquè... I, bueno, llavors agafem el rodavall o que sigui el gall, passem per la paella amb una molt poqueta farina, xac, xac, xac, eh, només, i fes mig mantequilla i mig... I mig oli. Oli.
Però és tocar la paella i treure-la perquè es desfà. Volta i volta. És un plat facilíssim, de veritat, dels molts que he fet. Llavors, en aquest mateix oli hi poseu uns pinyons, unes avellanes, unes sanous, unes pances d'aquestes de Corinto. I les pances són imprescindibles perquè donen un toc dolç. Tireu una miqueta de conyac per sobre, deixeu flamejar,
i ho tireu per sobre del llenguador. Això ja es donaria el plat per acabat. Però llavors, per donar-li una miqueta de vistositat, que és boníssim perquè ho sales, és un peix que és molt agraït perquè no té ni una espina, una miqueta de pebre, això ja queda... I llavors farem una tasseta d'arròs, però per variar una miqueta, comprarem un paquet d'arròs salvatge.
que té la meitat blanc i l'altra meitat que està sense polir. I sempre té un toc així més diferent. I dona un toc alegre, no? I llavors fem aquest arroz que costa una miqueta més de coure. Si el normal costa 12, aquest posa-li a gust teu, a gust de vostès. El proven quan estigui a punt no el treuen, perquè jo això de les dos minuts per coure... Això de les mesures ja sabem que depèn de cada persona. Sí, de cada persona i de cada qualitat. I per donar-li aquesta variació agafeu una miqueta de rúcula o d'amanida que tingueu a casa o escarola,
que ara ja comencen a vindre les caroles. Jo no em pensava que venia més tard, però és que jo amb aquest tema porto un despiste bastant. Home, les caroles són d'hivern, no? Sí, per això, però és que, escolta, ara què? I si anem ja a la primavera? Però bueno, hi ha les caroles, que ho sapigueu.
que és més barata que la rúcula i que totes aquestes coses. Una miqueta agafeu unes fulletes per adornar-lo i l'arròs la serviu amb una miqueta de moll, amb una miqueta de gràcia. És que la cuina a vegades entra més per la manera que està preparada. Això és veritat, eh? Compta molt la presentació. Jo tinc una mica, quan se senta a un restaurant, agafa tot el que li posen i ho aixafa amb una forquilla. I millor, sí...
Llavors també fa el que li posin. És igual, perquè ho barreja tot i ho xafa. No, jo crec que el menjar també és com una postura, no? Sí, sí, s'ha de saber... Hasta els que mengem sols, eh? Sí, sí, això també... No menjar qualsevol cosa, no? No, i de qualsevol manera. Un dia pots menjar-te dret...
un bocata però si pot ser val la pena poder seure és un respecte amb el mateix home, diuen que és un dels trets distintius de la dieta mediterrània a banda de l'alimentació el fet de seure a taula i dedicar-te a uns moments i encara que estiguis veient la tele però almenys dedicar-te a uns moments i és un plat que si el podeu fer amb rodabal o amb el lenguador però és que el gall de veritat i de fet era un peix que era molt barat i ara ja no és tan barat el gall perquè ja han vist el truquillo això passa sempre
Doncs mira, avui hem après aquesta recepta, més a més hem fet peix, per tant, una dieta molt equilibrada. Gràcies, Carme. Adéu. I tornem demà. Bon dia.
Passant quatre minuts de dos quarts del migdia, a aquesta hora parlem amb l'Astrid Austin, del cellà de Can Mata. Molt bon dia, Astrid. Bon dia. I parlem de vins, com que dimecres, a més a més, avui el que farem serà parlar de vins i de formatges. Exacte. Per tant, que la setmana que ve és dimarts que ve? Dimecres. Dimecres que ve hi ha aquesta nova activitat conjuntament al Casal de Joves, en aquest cas, doncs, de tas de vins i formatges. Ja passem als maridatges, eh? Exacte, ja fem una miqueta més. Vam començar amb les cerveses...
Vam passar els vins i ara fem els formatges, bàsicament tastarem uns 6 i 7 formatges i l'acompanyarem amb dos vins i una cervesa. O sigui, farem una mica de recopilació de tot el que vam aprendre. Per què la cervesa? O sigui, és allò que dius, normalment veus, tothom pensa en vins, vins, formatges...
La majoria de països centroeuropeus que no són elaboradors de vins, però sí que són molt elaboradors de formatges, l'acostumen a acompanyar amb cervesa. Clar, és el que de seguida tenen a mà. Exacte, i aquí és el que potser anem una mica mancats, de buscar quines cerveses també són les que poden acompanyar...
els formatges. És millor vi o cervesa? Depèn del formatge. A veure, no hi ha una norma estricta, perquè al final n'hi ha un munt de formatges i un munt de cerveses i un munt de vi. Jo crec que és trobar aquell estil particular, no? No és el mateix, un vi blanc...
Molt suau, molt àcid, però sense cos, que un vi blanc, consistent, fermentat amb barrica i de 15 graus. O sigui, fins i tot amb els mateixos béns són diferents. Amb les cerveses ens passaria el mateix. Hi ha tanta quantitat de tipus de cervesa.
Que també intentarem buscar una que també hi podem jugar. Molt bé. Per tant, doncs, una mica està obert també a poder jugar amb una cosa o altra, no? Exacte. També posarem un vidols blanc. Eh... Mira, si vols t'explico una mica. Eh...
El que pugui vindre, que a més jo crec que veient com han anat els altres dos dies ens ho hem passat molt bé. Segurament hi haurà gent. Doncs sí. Us posaré un plat amb diversos tipus de formatge. Serà difícil que ningú ataquï el formatge abans de començar, però ho intentarem. Formatges tindrem des d'un formatge fresc, un formatge cramos, un formatge de cabra...
Fins a arribar al que seria el més consistent de tots, que seria un tipus Roquefort, un Cabrales, un formatge blau. Per tant, realment molta varietat. La gràcia seria poder tindre 20 varietats de formatge, seria un plaer. Però tenim hora i mitja i tampoc podem estar aquí posant-ne molts. Crec que per començar...
És perfecte. Si set donem un pantall forçable, que siguin de vaca, que siguin d'ovella, que siguin de cabra... N'hi ha tanta variació que intentarem buscar una mica d'exemples. Llavors, els tastarem, o sigui, explicarem com s'elabora cada formatge, els tastarem sols i després els tastarem amb els diversos vins. Jo, en principi, proposo tres vins. Un de blanc, fresc, lleuger, afruitat, una cervesa,
de 8 graus, que aquí seria on potser et donaré una mica... Home, clar, clar, perquè no estem acostumats, no? Exacte, busquem aquelles cerveses lleugeres, fresques, passeure en una terrassa i picar quatre olives. No, aquí anirem a buscar ja una cervesa belga, un punt consistent. I l'altre vi serà un vi blanc dolç.
Molt bé. Perquè també, totalment diferent, molt poc habituats, perquè formatges, per exemple, com això, com un tipus roquefort, formatges salats, formatges que són forts, doncs podem jugar-hi, també. Molt bé. Doncs, home, és...
És curiós, no? Segurament és el que menys... És el que menys s'acostuma. Sí que n'hi ha molt la idea d'un Cabral, és un Estilton Rockford, amb un Oporto, amb uns Soterns, perquè ens sonen aquests noms que són una mica també com més mítics, no? Però en aquest cas busquem un vi blanc dolç del Montsant. O sigui, també vins que sigui el vi blanc...
jove serà d'aquí del Penedès, l'altre del Montsants... Sempre, ja veus, que estic intentant buscar proximitat. En aquest cas, a la Cerveza sí que busco la idea que sigui belga perquè...
per centrar-nos una mica en el que és Europa i el que fan, el que acostumen a fer ells. Fins i tot aquí trobar algun local de formatge i vins és difícil, i algun cop on ho he vist més és fins i tot algun restaurant que és portuguès, que per tant hi és de fora també. Sí, a Portugal té molta tradició de formatges. Aquí estem començant moltíssim amb formatges d'aquests així més casolans catalans, no? Ara veus, encara més trobem a moltes fires.
De productes naturals i fires així, com més antigues, no? En trobem moltíssims, però allò, locals per dir anem a tastar diferents tipus de formatge, aquí encara...
va costant però jo crec que sí tots són modes i tot és posar-s'hi i el que podrem fer per tant dimecres que ve és aquesta mena d'entrar una mica en tot aquest món de combinar exacte de començar a combinar i per després un dia si fas un sop a casa suposo que pots fer servir un dels consells que es poden atendre exacte i fins i tot també parlarem per exemple tenim una amanida amb quin tipus de formatge combinar-la
podem menjar formatge d'aperitiu, de primer plat, de postre o de prepostre. El ressopor, no? Sí, és allò que dius, té tot el seu moment. Veus, parlant també una mica de tradició, a França et trobes a molts restaurants que fins i tot quan acabes el segon plat i fins que no demanes el postre,
et porten una taula de formatges i pots escollir de forma totalment lliure els tipus de formatges. També perquè allà entenen molts i per tant suposo que també és més econòmica. Aquí una taula de formatges de vegades és un preu ja una mica més alt, no? Molt, molt. En canvi, allà en restaurants que fins i tot són relativament econòmics, ho trobes perquè marca molt la tradició i també busquen molt el vi de la zona de producció del formatge. Doncs tot plegat serà dimecres de la setmana que ve. A quina hora? A les set. A les set.
A les 7 de la tarda i cal l'inscripció prèvia. Exacte, mira, aquest cop ens lliurem. I qui vulgui es pot apuntar al casal de joves. Pot trucar o adreçar-se allà directament. Sí, millor fer un temps perquè, clar, podem anar una mica més limitats pel tema de capacitat organitzativa. Sí, sí, és diferent que només un tas de cerveses de dins. Sí, sí, això és allò que, de veritat, que si al casal de joves ja tenen quasi tota la informació del que vulgui anar-hi el dia abans, per mi...
Serà d'agrair per tot el tema de logística. Més que res, que ningú es quedi sense el formatge. Ha anat molt bé, no?, a més a més. Sí, l'experiència ha estat molt positiva i ja estem parlant de cara al proper trimestre i hauríem tancat també fins i tot quasi bé les dates per fer un de formatges artesans catalans.
El casal de joves. El casal de joves, sí. Però només formatges. Formatges també, buscarem el vi. Amb vi. Però hi ha artesans i catalans. Home, doncs una bona proposta. Pinta molt bé. Aquesta, sí, molt interessant. Una altra de nova, foie i vins. També el casal? També el casal. Sí, sí. Ara hi anem a totes. Amb un altre d'aquests tallers, aquest monogràfic de sessions col·laboratives. Sí, tots estem molt acostumats al foie gras, o al paté.
que és també barrejat amb molta carn doncs tastarem el que seria un fa autèntic tant si és d'oca o no diferents tipus de fa i busquen també diversos tipus de vi suposo que pel de dimecres que ve a la gent li sobterà que jo no hagi pensat amb cap vi negre
Bé, també és una provocació. Molt bé, Astrid, doncs tot aquest serà el dimecres que ve, em pararem també per dimecres, tornem a tenir secció, però avui hem volgut avançar una mica. Que tothom vagi ja pensant que el dimecres que ve, si no tenen res a fer. I fer pensar per donar vins i formatges. Exacte. Doncs gràcies, Astrid Costen, del Celler que em mata, com que de dimecres, per aprovar-nos una mica més al món del vi. Molt bé, adeu. Que vagi molt bé, bon dia. Just a la fusta, Sant Just en directe.
La la la.
Fins demà!
This is a happy end Cause you don't understand Everything you have done Why is everything so wrong This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away
I'm a new soul, I came to this strange world Hoping I could learn a bit about how to give and take But since I came here, felt the joy on the field Finding myself making every possible mistake A new soul This strange world
Bona nit.
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
I aquesta hora que va dir que ara es parlem d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Aquí tenim l'altre cantó de l'Skype per parlar de diferents qüestions vinculades amb l'astronomia. Avui ens vols començar viatjant una mica cap al passat, no? Sí, és a dir... D'alguna manera. Sí, sí, sí, però tocava. Fa 42 anys que la Unió Astronòmica Internacional...
doncs no havia correspost com cal a una exploració de l'espai que ara explicarem i realment es mereixia aquest tipus de reconeixement. Estem parlant dels Lunahod. Els Lunahod eren uns carritos, uns cotxes, diguem-ne, bastant grossos, quasi com un petit 600. És a dir, era gros, uns 700 quilos,
i que van caminar per sobre de la Lluna de manera teledirigida. És a dir, des de la Terra podíem anar amb un joystick, com si fos un videojoc, podíem anar conduint aquest carrito. Van ser els primers cotxes, en aquest cas teledirigits o de qualsevol altra manera, que van córrer per sobre de la superfície d'un altre astre que no sigui la Terra. La gent es pensa que això és una cosa molt normal, perquè fins ara estem acostumats que a Mart...
hem tingut a partir d'aquests petitets de l'Opportunity, l'Espirit, ara hi tenim el Curiosity, que és ja un cotxe tot terreny, a tota pastilla que va corrent per allà. Doncs això...
En certa manera, els americans van trigar 25 anys des que els russos ja n'havien enviat un a la Lluna. Això, en certa manera, tampoc no ha quedat molt ben explicat, en certa manera també perquè en aquella època és quan els americans arribaven i trepitjaven la Lluna, per tant, enviar un cotxe teledirigit no era molt espectacular, tot i que amb el temps s'ha vist que aquest tipus d'enginys eren molt innovadors,
i que tot l'esforç que vam fer va ser tapat, no espessament, sinó senzillament, perquè era més espectacular pels viatges americans a la superfície de la Lluna, no? Sí. En aquest cas estem parlant del Lunohot 1, que en van ver-hi 2. En aquest cas va ser el primer que va arribar, el van enviar cap a principis de novembre, el 17 de novembre de 1970, a la regió de Sinusiridum, i allà, doncs,
Va recórrer durant 11 mesos 10 quilòmetres i mig. Com aquell qui diu, fins fa pocs dies aquest rècord encara el tenien fins que no van ser l'opportunitat i l'espírit que van superar la seva distància. Van estar operant durant aquests 11 mesos.
fins al 14 de setembre del 1971, va transmetre unes 25.000 imatges de televisió i unes 210 de la superfície. Què s'ha fet ara després de 42 anys? El que s'ha fet és un petit homenatge a les 10 persones que van estar conduint aquest cotxe durant aquests 11 mesos,
eren dos equips de deu persones i el que s'ha fet és a la zona que més o menys va estar movent-se aquest petit cotxe el Luno Hot va passar pel costat d'uns caràters, caràters molt petits que no es poden veure des de la terra i els han provat el seu nom en principi Albert, Leonida, Colla, Beira han anat posant un bon homenatge i el problema, la petita discussió ha sigut per què han tigat tant temps a fer-ho
L'excusa de la UAI, que és la Unió Astronòmica Internacional, és que ells no sabien la posició exacta d'aquest cotxe i els russos només tenien una posició aproximada, ja que era des de més o menys on venien les transmissions de televisió, des d'on es podia conduir el cotxe.
No va ser fins al 2010 que el Lunar Recognized Orbiter va fer aquestes fotografies tan espectaculars que s'havia vist dels llocs on va aterrar l'Apollo 11, l'Apollo 12, l'Apollo 14, sinó que també ha fet llocs on hi havia sondes i en aquest cas on hi havia aquest Lunar Hot.
A partir d'aquestes fotografies s'ha pogut posar exactament les coordenades d'on es trobava aquest cotxe i a partir d'allà fins i tot es veuen les roderes del cotxe marcades al terra de la Lluna i per tant s'ha pogut veure quin recorregut va fer i quin tipus de cràters va visitar i a partir d'allà s'ha fet el corresponent homenatge. Doncs està bé també aquest reconeixement encara que arribi una mica tard.
Si hagués malentès o no, doncs, bueno, més val que tard que mai. I ara només falta que ens facin el mateix amb el Lunocot 2, que també se sap la seva posició. O sigui que esperem que d'aquí un temps s'ho prenguin en calma, perquè això de posar noms segur que és molt complicat. Doncs ens posin també els noms d'aquests 10. Realment són 11 persones, perquè eren 5 i 5, però hi havia una persona de guàrdia, que era per substituir qualsevol que pogués fallar.
I, doncs, bueno, era per conduir aquest carrito. Hi havia un que portava el cotxe, un que portava la càmera, un que portava l'antena, un que portava... Era el navegador, el que deia passa per aquí, passa per allà. I, en certa manera...
Van ser uns equips de persones que van estar portant aquest cotxet per tota la superfície de la Lluna, el tros que va durar. Anaven amb uns penins sonars. Recordem que no va ser continu com fan fins ara els de Mart, sinó que la Lluna tenim dies i nits de 15 dies. És veritat, funciona diferent.
Per tant, portava com una tapa, una tapa que s'obria com una olla, és que realment tenia forma d'olla amb sis rodes, s'obria, portava uns panells solars que li servia per tenir l'energia, i quan arribàvem els dies, o la nit en aquest cas, tots els 15 dies que estaria fosc, es tancava, aquesta tapa es tancava, i en principi portava un petit generador d'energia nuclear que permetia tenir escalfats els...
els instruments interns i res, quan es va acabar aquest petit combustible, doncs es va acabar ja la vida del...
D'aquest robotet. Clar, clar. Déu-n'hi-do, doncs n'estaria també curiosa. Això ha vingut arran perquè potser la gent n'ha vist. Hi ha un reportatge que es diu Un tanque a la Lluna, que han fet uns francesos, que és sobretot com van anar tots els estudis per fer aquests tipus de robots, que l'han fet a la 2, que ara últimament, si et descuides, els documentals els repeteixen 4 i 5 vegades seguides.
Vull dir que de vegades es fan una mica repetitius, però bueno, si t'enganxa un que t'agrada, doncs te'l pots mirar un parell de cops tranquil·lament. Millor, no? Sí, fins ara en feien uns de l'Homo erectus, que realment sí, jo crec que el vaig veure que el feien tres o quatre vegades seguides.
i ahir vaig veure que feien aquest del Lunocot després he vist això que des del setembre que el porten repetint o sigui que amb una mica de sort si algú el veu recomano que el vegi perquè és interessant veure fins i tot com va acabar aquests tipus de robots es van utilitzar a l'explosió de Xernòbil per intentar fer-lo servir de robot teledirigit i no haver d'enviar gent al terrat que estava molt contaminat i que per tant s'havia de netejar
i portava una petita excavadora i anava tirant les coses cap a baix. Però, bueno, ja es veu, les coses normalment, encara que es facin per l'espai, sempre tenen una utilitat aquí a la Terra. Això està clar. Doncs avui, Oriol, ho hem de deixar aquí. Sé que tenies un apunt més, però, bueno, el deixarem per la setmana que ve. A veure si tenim una mica més de temps. Disculpa'm, eh? No, no, està bé, tot bé. Doncs gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Fins la setmana que ve. A veure.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I d'aquesta manera acabem el Just a la Fusta d'avui dimecres 13 de març. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buen als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. També avui hem entrevistat en Toni Castells, exconseller d'Economia, que demà dijous farà un dels diàlegs per la independència aquí al municipi, organitats per l'Assemblea Nacional Catalana aquí a Sant Just.
I, a més a més, també hem tingut l'Estric Goldstein, que ens ha parat de vins, del celler de Can Mata, ara mateix l'Oriol Ricat d'Astronomia. Hem entrevistat també el regidor d'Educació Lluís Monfort i quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just. I hem fet tertúlia esportiva amb l'Emilius Casóquio i l'Enric Riva, a més del Carles Hernández de Rius. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem demà a partir de les 10 amb més coses i fins a la 1 de migdia, com cada dia, per explicar-vos què és el que passa a Sant Just.
i altres qüestions vinculades amb l'actualitat. Ara es deixem amb el butlletí de la xarxa, tot seguit als Sant Just Notícies, edició migdia. Amb l'Andrea, bueno, hi marxem. Avui amb el Zem Ward i el seu tema Primitiv Girl.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!