Serà l'estrena a Catalunya de la cinta Rock in my pockets, preseleccionada als Oscars. Es podrà veure a la llotja de Lleida. En aquesta edició, l'Animac posa l'èmfasi en la creació manual de l'animació, combinada amb les tècniques més modernes. Carolina López, directora de la mostra, però ha explicat el moment de crisi que viu l'animació.
Tu quan vas a fer una coproducció a Europa, clar, has de portar una part important d'aquesta producció i en aquests moments això no està passant. I això, clar, és molt greu perquè s'està carregant una indústria que estava molt sòlida, molt ben construïda, molt internacional.
Avui es disputen a les Palmes els primers partits de quart de final de la Copa del Rei de Bàsquet. A les 7, Barça-València, dos quarts de 10, Unicaja-Bilbao. Els Blaugrana van viatjar ahir amb els dubtes de Jackson, Lampe i Navarro. El partit del Barça el transmetrà en directe a Catalunya Ràdio. Demà jugarà el Joventut, també quarts de final, contra l'equip anfitrió Gran Canària. En futbol, avui partits de nada dels setzents de final de l'Europa League.
Destaquen Villarreal contra Salzburg, Sevilla contra Borussia Mönchengladbach i Turí contra Atlètic de Bilbao. Ahir a la Champions Schalke 0, Madrid 2, Basilea 1, Porto 1. D'altra banda, Miguel Álvarez farà el primer entrenament avui com a nou tècnic del Sant Andreu. Ahir es va estrenar Andreu Palop, el nou tècnic de l'Alcoià. En Fórmula 1 avui, primera jornada d'entrenaments de pretemporada a Montmeló. En tenis, a Rio, Albert Montañés juga avui contra Pablo Cuevas.
Fins aquí, les notícies.
Les passions segons Rafel Argullol. L'home són les seves passions. Cada 15 dies a catradio.cat fem una pausa i reflexionem sobre l'imprescindible amb Rafel Argullol en conversa amb Fèlix Riera. Aquesta setmana, la llibertat. La passió per la llibertat, que és de les més fortes de l'ésser humà, és una passió plena de contradiccions. Les passions segons Rafel Argullol. En exclusiva pel nostre web catradio.cat. Amb el suport de Banc Sabadell.
Justa la justa.
Molt ben dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous, 19 de febrer. I arrenquem de seguida parlant de les notícies de Sant Just. Farem també un repàs a l'actualitat general del dia i parlarem també del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius.
A les 11 i 10 parlarem amb Ernesto Pasqual, és el portaveu de Guanyem Sant Just, que ahir van decidir que es presentaran a les eleccions municipals del 24 de maig. Parlarem per saber com va anar l'assemblea d'ahir, en què es va prendre aquesta decisió i què és el que es plantegen ara de cara a les municipals.
Farem també tertúlia d'actualitat a dos quarts de dotze amb l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló.
I a la tercera hora tindrem també l'Aurelia Argemí, que demà farà una conferència organitzada per la Secció de Cultura de l'Ateneu. També parlem de teatre amb la Maica Dueñas i de dret amb la Sílvia Mas Mitjà, com cada dijous.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
I comencem explicant-vos que la Rambla de Sant Just ha tornat a la normalitat després d'una fuita de gas que ha tingut lloc a primera hora d'aquest matí. La companyia de gas ha tallat el subministrament de gas de la Rambla entre els carrers Creu i Major. Ara els operaris investiguen l'origen d'aquesta fuita, ja que encara no se sap si s'ha produït en un habitatge particular o bé a la via pública. Fins a la zona s'hi han desplaçat dues dotacions dels bombers de la Generalitat i dues més de la policia local. Fins pocs minuts abans a les 9 del matí la policia local
regulava el trànsit de la Rambla, però ja ha quedat restablert en tots dos sentits de la marxa.
En clau política us expliquem, com dèiem al principi del programa, que Guanyem Sant Just es presentarà a les eleccions municipals del mes de maig. L'Assemblea ho va decidir ahir en una nova reunió que va tenir lloc a Can Ginestar. La decisió la van prendre les persones involucrades en aquesta plataforma de debat i que no estan vinculades amb cap partit polític.
després de fer una votació. Ara les comissions de treball de Guanyem Sant Just han de començar a treballar per seguir establint les prioritats d'aquesta plataforma ciutadana i també per confeccionar la llista que es presentarà el dia 24 de maig a les eleccions. En parlarem, com dèiem, d'aquí una hora aproximadament amb el portaveu de Guanyem Sant Just, que és Ernesto Pasqual.
I també en clau política, us expliquem que l'equip de govern fa balanç avui dels quatre anys de mandat municipal, l'alcalde i els portadors dels grups de govern, que són PSC, Iniciativa i Junts per Sant Jurs, retrant comptes davant dels ciutadans i ciutadanes a tots els projectes que el Consistori ha tirat endavant en el període 2011-2015.
i dels que no s'han pogut desenvolupar. Durant la sessió els ciutadans podran formular preguntes i plantejar opinions als representants polítics. L'acte d'avui també servirà per presentar un document on es recullen les accions que s'han prioritzat aquest mandat des que es va signar el pacte de govern el juny del 2011. Les prioritats s'han desenvolupat al voltant de les ajudes a les persones més perjudicades per la crisi econòmica.
I a més s'ha apostat per incentivar la formació, l'ocupació i la creació de noves empreses. El document es pot consultar al web santjust.cat i també repartirà totes les llars del municipi els propers dies. La valoració serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Isidore Consol de Can Ginestà.
I acabem parlant de cultura perquè els poetes Joan Margarit i Luis García Montero participen aquest divendres de la celebració dels 50 anys dels serveis bibliotecaris de Sant Just. Aquest 2015 es comemora mig segle des que es va crear la primera biblioteca pública al municipi i els dos poetes formaran part dels actes de celebració de l'Efemèride. Tots dos presentaran els seus últims poemaris de la Biblioteca Joan Margarit, això serà demà divendres.
I aprofitem també per comentar-vos que el poema Primer amor de Joan Margarit és escollit poema de la setmana al diari britànic The Guardian. Cada setmana la reconeguta poetessa Carol Romens, autora de 14 col·leccions de poemes, tria un poema diferent i el comenta al diari. Joan Margarit va escriure aquesta poesia, aquest primer amor, l'any 1993. I tracta de la brutalitat, l'amor i la mort al llarg d'una vida. Comença parlant d'un nen de 7 anys que compra...
Una navalla d'amagat. El poeta veí de Sant Just el va escriure l'any 1993 i el va publicar el llibre Els motius del llop. L'any 2006 va ser traduït per primer cop en anglès.
I acabem aquest repàs, com sempre, posem una mica de música aquest matí de dijous. Música
I parlem de Ramon Mirabet que avui presenta, o de fet acaba de presentar perquè tanca la gira del disc de debut Happy Days d'una manera molt especial, amb un concert a la Sala Polo on es podran sentir totes les cançons que han donat forma a aquesta gira. Ho farà acompanyat de set músics, serà avui a la Sala Polo, obriran portes a partir de les 8 del vespre i les entrades del concert costen entre 10 i 12 euros.
Un disforç eclèctic on té temes com aquest Happy Days amb aquest to o d'altres en una altra línia. Let me tell you one more thing You get all, you get all, you get all wrong I know it's time, I know it's time to see my baby blues
És Ramon Mirabet que, com dèiem, avui presenta aquest disc a la Sala Pol, un disc amb cançons variades. Tancarà, per tant, la gira d'aquest disc que va publicar el 2013. Ara farà dos anys...
I el que fem és marxar fins d'aquí a molt poca estona amb un d'aquests temes, ho fem amb el que sentíem al principi del programa, amb aquest Happy Days, que dona nom també al títol i cobra el seu disc.
Fins demà!
All my songs are handed loose On the road
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara, no és de segon d'esso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Uf!
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Estem escoltant Just a la Fusta.
Un quart i mig, doncs, aquesta hora parlem d'actualitat. Ens fixem, per tant, en què és el que ens diuen avui en primer lloc els diaris. És un d'aquests dies en què el periòdico, per exemple, fa una aposta forta per a un titular concret. Li dedica tota la portada per la dels deures. Diu assignatura pendent, l'OCTE alerta que les tasques escolars perjudiquen les famílies més desfavorides.
Ni el govern central ni la Generalitat han regulat encara la feina de l'escola a casa. Hi ha un reportatge i també un article d'opinió del pedagòg Gregorio Luri. També el periòdico li dedica avui l'editorial.
El tema del dia al diari ara és el degoteig inversor. El conseller Santibí l'anuncia que el Ministeri de Foment obre ara l'aixeta a Catalunya per desencallar grans obres pendents. En Rodalies hi ha 95 milions per licitar els tres desdoblaments a la línia de Vic. Pel que fa carreteres es destinaran 220 milions per el tram entre Olesa i Terrassa de la B40, 60 milions al Port per licitar al març els accessos ferroviaris i 220 milions per iniciar a l'abril el tren llançadora al Prat.
També l'avantguàrdia ens diu que el govern i foment desbloquegen obres aturades, el tren de Vic recupera el projecte de doble via i es reprendran els treballs del Quart Cinturó i la Nacional 2.
Actualitzem ara aquesta informació amb el que ens diuen els digitals i, per exemple, el 324 ens obre parlant d'Obama. Els Estats Units ha dit no estar en guerra contra l'islam, si m'era internacional contra l'extremisme violent amb la mirada posada en estat islàmic. Més a punts internacionals del 324, el govern grec presentarà finalment aquest dijous la petició de l'extensió del crèdit o la marxa silenciosa a Buenos Aires, en recorda el fiscal Nisman.
A Melondres veu el perill imminent que Rússia desestabilitzi els països bàltics.
L'Ara ens diu que Durant diu que Convergència es va desmarcar del vot amb Unió a Madrid per una interferència des de Barcelona. Segura que en una reunió ahir amb Pere Macias, Convergent de Convergència, Josep Sánchez Llibre d'Unió, van estar d'acord que la federació hauria d'haver votat en bloc a favor de la tramitació del pacte antijegaidista com va fer Unió.
Uber torna a Barcelona per oferir menjar a domicili. L'empresa crea Uber Eats que reverteix menjar de diversos restaurants locals. És un altre dels temes del diari Ara i a la Vanguardia ens obren dient que Obama diu que són avorrits els líders de l'Islam en la seva lluita contra l'extremisme. El president dels Estats Units adverteix als musulmans que s'han de centrar en combatre la propaganda a internet.
Fins demà!
L'alcalde de Boston demana que la gent no salti a la neu des de les seves finestres. Els residents de la ciutat passen de les advertències i continuen compartint vídeos a les xarxes socials amb les seves proeses. És un altre dels temes que explica aquest matí la vanguardia. I en clau espanyola diu que el Congrés aprova avui el pacte contra el terrorisme jihadista. Es manté la incògnita decisió o UPyD. Li donaran suport. Izquierda Brural i PNB han dit que no s'hi sumaran.
Fins demà!
Més coses, parlem ara de cultura i ens fixem, per exemple, en el periòdico que avui parla d'ACDC, parla de les seves arrels perquè el grup australià va publicar ara fa 40 anys el seu primer àlbum, High Voltage, amb rió del seu poderós hard rock. El disc va veure llum només al seu país i mostra un grup ple d'energia i amb els fonaments en el blues i el boogie. Al periòdico veiem una imatge dels primers anys d'ACDC amb Malcolm Young, primer per l'esquerra en aquesta fotografia,
ben jove i també d'altres dels protagonistes d'aquest grup, Jordi Bianciotto, dedica per tant aquest article a doble pàgina on explica els orígens d'aquest grup, també explica o parlen del retorn a l'estadi olímpic perquè ICICI reprenen la seva activitat aquest any amb una gira mundial que començarà el maig a Holanda i que els portarà a Barcelona el dia 29 de maig, també la banda actuarà
A l'Estadi Olímpic, plaça que els va acollir ja dues vegades, una al 1991 i després també fa poc, el 2009. Tot i això serà la primera gira justament sense Malcolm Young, apartat a causa de la seva malaltia mental i la seva plaça l'ocuparà un altre membre del clan familiar com és Stevie Young, nebot dels dos guitarristes i fundadors.
Volgueu saber una mica més sobre ACDC, avui teniu l'oportunitat de llegir aquest article a doble pàgina al periòdico. Música Més a Punts Culturals, avui l'Ara ens parla de l'ànima que retomenatja a Carles i Jordi Grangel, col·laboradors d'Esteven Spielberg i Tim Burton. Són, diu aquest reportatge de Xavi Serra, els gasol de l'animació. Música
I explica aquest article que sembla que l'origen de pel·lícules d'animació tan emblemàtiques com La nòvia cadàver, El príncep d'Egipte i Madagascar haurien de ser en algun estudi de Los Angeles o Nova York, però en realitat els personatges d'aquestes pel·lícules van cobrar vida en un apartament de la Rambla de Badal, a Barcelona. Allà hi treballen Carles i Jordi Carangel, que fa 25 anys van fundar un petit estudi independent que rifen les grans productores d'animació. Al llarg d'aquest temps han treballat cols a cols amb Steven Spielberg, Jeffrey Katzennerg,
Peter Lord i Tim Burton s'han forjat un prestigi de ferro en el panorama internacional. És lògic que l'Animac, la mostra internacional de cinema d'animació que arrenca avui a Lleida inauguri amb ells el Premi a la Trajectòria.
Dediquen a cada pel·lícula més o menys un any i mig, però amb la nòvia cadàver de Tim Burton s'hi van estar a prop de tres anys. Burton va connectar amb la sensibilitat artística dels Gran Gel i els va donar llibertat per crear personatges que ni tan sols sortien al guió.
I Pixar i DreamWorks van fer reduccions importants de la plantilla l'any passat. Els Gran Gel ho veuen lògic perquè s'ha aturat també el mercat. A ells, per fortuna, no els ha afectat la crisi. Cada any reben 3 o 4 ofertes per treballar en pel·lícules i n'han de rebutjar alguna perquè només poden treballar en dues produccions a l'hora.
També llegim ara cinc propostes imprescindibles que es poden veure en aquesta mostra de cinema animat que comença avui a Lleida. Són Sets Dominion, és el film de Cluena del festival que barreja animació i imatges reals, explora la vida i obra del genial autor de Cònic VII i la ciutat en miniatura, que fa deu anys se construeix. Després també Omenino Eomundo, el premi més prestigiós de l'animació, que l'any passat se'l vendu un film que observa el món a través d'una mirada fantàstica d'un nen que enyora el seu pare.
Song of the Sea, el director del Secret de Quels, torna amb un relat basat en mites celtes sobre dos nens que viuen en un far a la vora al mar amb un pare vidu, nominat també a l'Òscar, el millor film animat.
L'antologia Piotr Dumala, el polonès és el convidat d'honor de l'Animac, un programa reunirà les seves versions animades d'universos literaris, com són Gogol, Kafka i Dostoevsky, i l'autor oferirà una conferència. I després també diferents curtmetratges que es podran veure aquests dies a Lleida.
I acabem encara amb un apunt més de cultura. Llegim aquest a La Vanguardia. Parlen de la primera exposició temporal que es pot veure al Hub, disseny per un món menys hostil. El Museu del Disseny reuneix 99 projectes per millorar la vida. Música L'exposició traça una línia vital des de l'etapa prenatal fins a la mort i els projectes neixen de la col·laboració interdisciplinària i l'empatia amb l'usuari. Música
Hi ha alguns exemples, també en imatges, per exemple, hi ha un dron o hi ha un aparell que converteix qualsevol bicicleta en una bicicleta elèctrica, es va desenvolupar el 2009 als Estats Units. També hi ha una rentadora secadora que funciona en pedals sense necessitat d'energia elèctrica, que van dissenyar dos estudiants de Los Angeles. O una bufanda per ciclistes que es converteix en un casco així de seguretat quan perd la posició vertical. Música
Són alguns dels exemples que es podran veure en aquesta exposició temporal que es pot veure al Museu del Disseny de Barcelona inaugurat fa relativament poc.
En clau esportiva us expliquem avui algunes qüestions vinculades amb el món del Barça. Per exemple, la clàusula Champions, és el que diu el Mundial Deportivo.
El Barça té un pla perquè els seus futuribles puguin jugar a la Lliga de Campions de Blaurana. Fins al gener es quedarien en els seus clubs d'origen, on només s'alinearien en Lliga i Copa. Serien Pogba, Mata, Reus, Danilo i Bender. Són alguns dels noms que interessen. També el Mundo Eportivo diu que hi haurà wifi gratis al Camp Nou.
L'esportiu titula res, no està escrit. Parla, en aquest cas, de bàsquet. Avui arrenca a Gran Canària la primera cita rellevant del curs que evoca la possibilitat d'una altra final entre Barça i Madrid. L'única que s'intueix com l'única alternativa als grans i el Fiat Joventut vol fer-se notar.
I a l'esport el protagonista és Messi, destaca declaracions del crac del Barça, ara tenim confiança, actitud i ganes, l'any passat vaig passar per molts problemes tan dins com fora del camp, el desafiament era canviar la imatge que vaig donar la temporada passada i tornar a ser el d'abans. I també l'esport diu que el Madrid guanya però no millora, va quedar 0-2 contra el Schalke i Cristiano va tornar a marcar.
Dedicat a Anxelotti és el que explica el diari AS parlant d'aquesta victòria del Madrid amb un peu a quarts amb gols de Cristiano i Marcelo i a la imatge els futbolistes abraçant-se justament al tècnic. Estava a dir que després de la ratxa a la Lliga estava contenta.
També és el que diu el Marc, que va per vostè. Al Madrid veu la llum, pinya de l'equip amb Anxelotti, i també trien una fotografia dels jugadors abraçant-se al seu entrenador.
Moment per les contraportades. Comencem avui, de tota manera, per una entrevista que no tenim dins la contraportada del diari Ara, és a les pàgines d'opinió. Li fan al periodista Enric Frigola i el titular és He plorat per com han acomiadat periodistes per tenir 50 anys. No li agrada que el qualifiquin d'històric, però s'ho ha guanyat després de ser en llocs de responsabilitat a la ràdio i la televisió durant unes quantes dècades. Entre els premis que té Enric Frigola hi ha l'Ondes, la Creu de Sant Jordi i l'Ofici de Periodista.
Ell parla dels seus orígens en aquesta entrevista, també de Ràdio 4. Diu que a l'hora de pensar en models que inspiressin, no hi havia precedents. Li van dir que fes una llista de col·laboradors i va triar-ne molts, alguns com Néstor Luján i Maria Aurelia Campany, que els pensava que dirien que no, perquè la ràdio naixia en el context de la UCD, el partit areu més directe del franquisme. Però en aquells moments el govern de Madrid interessava que de bé a Catalunya. Hi va haver una certa permissivitat i mai ningú no li va censurar res.
Parla també del seu salt a la televisió, admet que li va fer vertigen, que de seguida va entendre que la televisió no té res a veure amb la ràdio, que ell hi entrava en un moment de crisi màxima a Sant Cugat, per tant, tota la plantilla mirava de prop el que feia o aprenia i assimilava els mètodes de treball de televisió o duraria poc.
I pel que fa a la crisi actual, ell diu que ha plorat per, com dèiem en el titular, per com han acomiadat periodistes pel fet de tenir 50 anys i si la crisi, i ho diu entre moltes cometes, ha tingut alguna cosa positiva, és que ha fet entendre a la gent, tant a les noves generacions com a les que quedaven, que un determinat sistema de treball s'havia acabat i que el que ha de venir no està prou definit, però tothom s'ha d'espavilar.
Saltem d'aquí a la vanguardia. A la contra llegim que plantejar una cessació dona més beneficis que aconseguir-la, és el que diu Eric Maskin, Nobel d'Economia per la seva aportació a la teoria de jocs i negociacions. Parla de Grècia, per exemple, diu que la veritat és que el deute grec no és un joc de suma zero com el del gallina, on només un guanya-ho per tot. Aquesta negociació grega és un joc de cooperació.
Déu i el Diable, diu, estan en els detalls, la cooperació està assegurada perquè l'alternativa és terrible per tothom, però qui entregui més dependrà del tipus de regles triades. Després s'obre la negociació del postureig. Al final, diu, només un grup d'experts sabrà calibrar amb precisió qui ha cedit o guanyat més, però la immensa majoria dels europeus només jutjaran aquest teatre. Per això el postureig anterior i posterior al pacte és tan important com el pacte per si mateix.
Pel que fa a Ucraïna, diu que per entendre el joc de Putin i Occident cal analitzar abans el que el líder Rus juga amb la seva oposició. Rússia era una gran potència, avui relegada. Així que a Putin, líder del Renaixement rus, li interessa tot menys ser clar en els seus plantejaments.
Diu també que Putin no té incentius per tancar aquest conflicte amb claredat i amb promptitud mentre aquest freca-freca amb els grans l'enforteixi a casa i quan en un joc l'oponent amaga els seus objectius l'altre ha d'exhibir-los. Per això Occident sí que deixa molt clar que fa costat a Kiev i que aplica les sancions.
Una entrevista interessant que repassa diferents aspectes del món actual amb Eric Masking, Nobel d'Economia, avui a La Vanguardia.
Canviant de tema, ara va parlar del periòdico que diu que aquest tau serà el sopar per 4, em va dir un pobre. El que fa és entrevistar avui a Papeta Fejaula, que va aprendre a llegir tota sola amb un llibre i una llibreta amb les vaques que va cuidar dels 8 als 25 anys, fins que es va casar. Va ser la petita de 8 germans, dos dels quals van morir de petits. La resta van quedar orfes de mare que va morir als 35 anys.
I recorda que només es dedicaven a treballar a casa. Van néixer tres noies i cinc nois, però dos van morir, com dèiem ara, de petits. Lluís, un germà a 13 anys més gran que jo cuidava les ovelles, la resta i el meu pare treballàvem les terres on teníem blat de moro, patates i horta. Ella diu que amb 8 anys ja s'ocupava de les vaques.
Parla també de la guerra, recorda, diu, hem amagat el vestir al bosc i haver-lo salvat, civils i maquis que els tenien entre l'espai i la paret, els uns i els altres passaven a demanar-nos aliments, en una casa de pagès sempre hi havia alguna cosa, de pobres també en venien, i d'aquí ve aquest titular, en recordo un a qui vam donar un últim que havien posat les nostres gallines i va dir gràcies, amb aquest tau soparem quatre.
Diu també que per la duresa viscut al camp no volia casar-se amb un pagès dels que la pretenien i en un ball en una masia, música de violí, va conèixer un miner d'Ogassa. Durant sis anys es van veure un cop al mes i s'hi feia mal temps, menys. Caminaven dues hores cada un per trobar-se a mig camí. I després, diu, van tenir tres fills. Quan era tard i ell encara no havia arribat, tenia por. La mina no era millor que la vida de pagès.
Una entrevista que podem llegir avui a la contraportada del periòdico.
Acabem amb l'apunt curiós del dia. Parlem de The Bean Back Theory. Atenció, perquè no és The Big, sinó The Bean. Aquest que diguem ara és la campanya que va llançar ahir dimecres els cafeters de Colòmbia perquè joves dels Estats Units prefereixen el seu gra de cafè. Es diu tant purista com els nerds de la popular sèrie televisiva dels Estats Units, que és aquest The Big Bang Theory. Aquesta campanya, The Bean Bang Theory, és la nova estratègia publicitària per xarxes socials a Estats Units i Canadà de la Federació Nacional de Cafeters, que pretén convèncer
els nous consumidors que la confiança que inspira el logo 100% de cafè colombià.
El vídeo promocional de la campanya, publicat en diferents xarxes, un home que condueix un tractor mostra que el cafè al país es recull artesanalment amb els seus processos de qualitat i de qui el cultiva. Tot després d'aclarir amb un toc d'humor que Colòmbia no és l'estat de Colòmbia als Estats Units. L'anàlisi per crear la campanya va incloure entrevistes, estudis quantitatius i van trobar que, entre altres coses, el consumidor actual vol saber més coses del cafè i que entre aquells més involucrats en l'experiència, l'origen és un atribut de gran rellevància.
Segons un estudi recent de l'Associació de Cafè d'Estats Units, citat per aquesta empresa d'exportacions, la FNC, un 85% de la població reconeix Colòmbia com productor del cafè, més que en altres països. 67% reconeix a Brasil, un 59% a Costa Rica o un 33% a Kènia.
I fins aquí l'actualitat del dia, de seguida parlem del temps.
Saludem, per tant, el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, bon dia. Per parlar del temps, avui un altre dia de sol, eh?
Sí, sí, sí, és aquells dies que vam comentar que a partir de dimecres tenim anticicló, tenim una certa tranquil·litat, però clar, la diferència de dies anteriors és que la mínima ha baixat moltíssim. Si a la nit de dimarts a dimecres teníem 9 graus de mínima, avui ens hem aixecat amb una temperatura de 4 graus de mínima. Són 5 graus de diferència, podríem dir que per l'efecte del vent, per l'efecte dels núvols.
Sí, sí, sí, o sigui, ara els dies que són serens i que tenim anticicló hem de vigilar una miqueta a última hora del dia, a primera hora perquè fa fred, o sigui, les temperatures poden baixar, el dia queda serè i tenim aquesta varietat pel que fa a la temperatura. Si tenim el cel tapat, tenim un cel més encapotat, doncs és més difícil que la temperatura pugui baixar. Per exemple, el proper dia, que serà una mica complicat, serà un dia més fred,
doncs probablement sigui dissabte, i com que ja la nit de divendres a dissabte serà força tapada, doncs les temperatures mínimes quedaran més altes. Tornarem a valor de 9 graus, que són 5 graus de diferència gairebé, 7, 8, 9 graus, que són molts graus de diferència, però és per l'efecte d'aquests núvols, si són presents o no. El mes de febrer, quan el cel és serè, doncs apreta i tenim un anticicló, no hi ha masses d'aire que ens estiguin afectant massa...
I aquesta situació d'avui dijous de tranquil·litat potser la compliquen una miqueta de núvols baixos, puntuals, curiosos, a la costa central aquesta tarda, que potser els tenim presents una miqueta i tranyina una mica el cel. Avui la temperatura màxima estarà al voltant d'entre els 14 i els 15 graus, és un valor també força normal per aquesta època de l'any al mes de febrer.
I demà divendres seguirem amb la mateixa situació. Serà un dia molt semblant al d'avui, amb el sol com a protagonista, amb unes temperatures molt semblants també a les d'avui, i aquesta propera nit tornarà a ser freda, tornarem a baixar els 4 graus, o menys fins i tot, perquè la nit serà serena.
De cara al divendres a la tarda ja començaran a augmentar els núvols. Tindrem forces més núvols i la nit quedarà tapat. És el que dèiem abans que la mínima, la nit de divendres i dissabte, serà força més alta perquè se'ns taparà el cel. És un front que arriba força actiu, que ja de bon matí taparà tot el principat, un front que ens portarà molts núvols al matí. Sembla que al principi no hi haurà precipitació, o sigui que durant les primeres hores del matí fins a gairebé al migdia.
doncs si cau alguna cosa serà més avançat el dia, a primera hora no en tindrem, però sí que a partir del migdia s'activa la precipitació i podem recollir entre 5 i 10 litres per metre quadrat. O sigui que a partir de migdia de dissabte, la tarda i probablement al vespre, tenim aquestes possibilitats de ruixats, de precipitació, que en algun moment pot ser fins i tot intensa. Ja diem, entre 5 i 10 litres per metre quadrat és la previsió que tenim ara de cara al dissabte.
Com que serà un dia tapat i un dia plujós en ple mes de febrer, les temperatures màximes es quedaran al voltant dels 10 o 11 graus, i la mínima, en canvi, serà una miqueta més alta, però, bueno, 6-7 graus en pluja, apretarà una mica, farà una miqueta de fred. I diumenge, doncs, aquest front ja serà història, haurà marxat cap al Mediterrani, tindrem una certa entrada...
que serà molt marcada als dos extrems del país, o sigui, la tramuntana i el mestral bufaran amb força. A les comarques centrals, com nosaltres, bueno, a les comarques centrals del litoral central, doncs no ens afecta massa aquest vent del nord, però també el tindrem una mica present, això farà que, tot i la presència del sol al dia, s'aixequi fred, la temperatura serà baixa, potser arribem a una màxima de 12 graus i amb el vent serà un ambient força fred i la nit tornarà a ser freda.
Però tot indica que a partir de dilluns o dimarts les temperatures màximes podrien enfilar-se fins als 15 o 16 graus, o sigui que serà un miratge la baixada de temperatures de diumenge amb aquest vent del nord perquè després un cop hagi marxat aquest vent i que tornem a l'inici de la setmana vinent, doncs sembla que el sol s'imposa, les nits i els matins seran freds perquè és el que toca, però a migdia s'estarà prou bé entre dilluns i dimarts.
Molt bé, perfecte. Doncs, dissabte no, però la resta bé. Sí, en definitiva, porto mitjor a dir això, però sí, és això. No, no, ho dic perquè dissabte és un dia que molesta la gent, però, bueno, és un dia i prou. Sí, sí, és estrany. Bueno, aviam, encara ens queda demà divendres per acabar-ho de confirmar. Però fa molts dies que ho dius, eh? Sí, sí, fa dies que es va confirmar en aquesta situació. No, és un front força actiu que arriba i que, doncs, es vol fer notar tot el país.
Perfecte, doncs plebarem a paraigües per dissabte. Això mateix, si hem de sortir, sí. Gràcies, Carles, que vagi bé. Bon dia. També és veritat que és aquests dies en què ho pots veure des de casa, no? I a vegades ens queixem quan plouem per setmana. Mai estem contents. Si plou, si hagués plogut avui, doncs estaria fotent la gitza per anar amunt i avall, nens a l'escola, anar a treballar, desplaçaments. Dissabte, doncs, mira, si no has de treballar, doncs ja està bé, no? Exacte. Que vagi bé, Carles, i bon dia. Bon dia.
Just a la fusta. 9 minuts i arribem en punt a les 11 de matí. El que fem ara és parlar una mica més de música. Hem parlat d'un concert que es fa aquest vespre, concert de Ramon Miravet avui a la Sala Polo, però hi ha més propostes també per aquesta nit, a banda del que dèiem de Ramon Miravet i els seus happy days. Aquest encara és ell, però tenim, com dèiem, més opcions...
Pels que prefereixin altres estils. Per exemple, solo members.
Hip-hop avui a les Corts. En concret, a la sala biquini, a partir de les 8 del vespre, entrades acabaran entre 18 i 23 euros. Matt Child, Prevail i Rob the Vikings són suelenmembers. Un combo de hip-hop d'udigen canadenc que conserva les seves característiques dosis letals de ràbia i explosions en el seu últim disc, que es diu Brand New Day.
Aquest tema forma part de Blackmagic, la cançó que sentim a continuació sí que és la que dona justament títol a aquest nou disc, Brand New Day.
Això és la sala Bikini, Ramon Miravet a la sala Polo i per altres tipus d'aficionats a la música en altres estils, avui hi ha una altra subgerència, Dulce Pontes i Judith Nerman actuen juntes en el marc del Festival del Mileni. Els que prefereixin, per tant, les músiques del món poden anar avui a l'auditori
I sentia Dulce Pontes, que va començar a forjar-se des que va decidir abandonar les aspiracions pop dels seus inicis, als 90, per abocar-se a les arrels d'Alfado. I serà també la veu de Judith Nederman.
que obrirà el concert. Les entrades costen entre 24 i 54 euros, depenent de l'ubicació, i serà a les 9 de la nit. Ara ja ets allà, no et vaig avisar, et vas oblidar aquell mocadó amb la teva olor. Quan arriba l'anyó, m'obriga dia i nit, és la part de tu que es queda amb mi mentre estàs lluny. Ja sé que la vida és així,
i sé que tothom pel seu camí, també sé que sempre hi ha camí, però a vegades... Aquestes dues veus avui a l'auditori, per als que busquin un estil més vinculat a les músiques del món, i als que prefereixin el rock també tenen una opció avui a Barcelona. A la sala Rock Sam.
situada al carrer Al Mugavars, actuarà Johnny Kaplan en The Lazy Stars. Un artista que té tres discos editats sota el braç que ara presenta el seu quart lliurement és Sparkle and Shine, una col·lecció de peces rock, com podem sentir, que van de l'americana al country i al folk.
Fins demà!
I acabem parlant d'un concert que es fa avui a la Sala Elio Gaval de Barcelona. Són la Rombo, un quartet que sona d'aquesta manera que sentim de fons. Suposta d'Indipop, ara han gravat un disc que es diu igual que el seu nom del grup, Rombo, l'ha gravat i produït David Rodríguez, conegut per Vivi la Bienquerida.
i que té temes com aquest. Actuant avui a l'Helio Gaval a dos quarts de deu, les entrades costen 5 euros, però estan ja exaurides.
Sempre ens hem dissiderats. M'has vingut per trobar. Ens costa resfriar. Agafar les portes, les mans...
Mig minut i arribem a punt a les 11. Connectem tots seguit amb el bollet informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el del Sant Just Notícies i tornem després. Entrevistarem Ernest Tobas, qual de guanyar amb Sant Just i farem tertúlia, com cada dijous. L'esforç de recuperar el Consell, allà està amb la majoria, la majoria està anant al Consell,
i per tant que Tarragona, que Lleida tornin al Consell, tenim molta feina per fer, tenim d'estudiar totes aquestes opcions, estem també treballant, tenint coneixement de primera mà de com a Europa s'estan resolent aquests problemes, a Europa també tenen models mixtes i a Europa també els voluntaris tenen un paper destacat, però si el senyor Alcalá no vol parlar amb mi,
Si el senyor Alcalá i les provoca no volen venir al Consell, tenim un problema. Jo els he agraït molt a Ramon Parés i a Josep Maria Alcalá que tots dos hagin vingut aquí a parlar davant dels micròfons. Per tant, hi deu haver possibilitats de diàleg quan estan tots dos aquí. Els emplaço una propera ocasió a treballar més profundament els passos que segur que faran, perquè segur que es trobaran per solucionar aquest problema. Accepten tots dos de tornar aquí un cop tinguem més avançades les converses, senyor Alcalá?
Sí, i tant. Senyor Parés? Efectivament, però jo m'he quedat amb les ganes que el senyor Alcalan digui el dia, l'hora i el lloc, per poder trobar-nos. Dia i hora i lloc, última oportunitat. Senyor Parés, demà mateix, passat demà mateix, però... No, no, digueu vostè el dia i el lloc. No digui demà passat, perquè fa 15 dies... Demà passat? Senyor Parés, vostè ha fet una afirmació en aquests moments que m'hi ve com obligació de desmentir-la. Tarragona, Terres de l'Ebre, Lleida, Pirineu,
i no estan representats al Conseller de Bombers Voluntaris, els seus membres han dimitit. Vostè va convocar eleccions al mes de desembre, no s'hi han volgut tornar a presentar, no hi volen tornar, i vostè tenia un compromís ferm de crear una nota de treball entre el Gabinet Tècnic de la Conselleria i Esbobo, que no s'ha pogut realitzar.
En quan vostè em digui, nosaltres ens reunim divendres, divendres mateix pot tindre vostè la reunió damunt de la taula. Però pensi que totes les decisions de tancaments de parts, de dimissions de caps de soscaps de Tarragona, de dimissions de caps de soscaps de la regió de Lleida, són decisions personals. Esboboca no hi ha tingut res a veure en velles i esboboca no es forma part de membre del Consell. L'agraïm profundament la seva invitació amb aquest Consell.
Doncs aquest divendres té una reunió damunt la taula, senyor Ramon Parés. Ojalà. Moltes gràcies a tots dos. Tant de bo la propera vegada que ens reunim sigui perquè ja s'han trobat solucions. Gràcies. Bon dia, us informa Neus Bonet.
La Comissió Europea ja té la petició formal de Grècia per aconseguir una pròrroga que els permeti continuar negociant les condicions del rescat. Brussel·les, Jaume Masdeu. Hola, molt bon dia. La petició formal de Grècia d'una pròrroga de sis mesos ja ha arribat. Ho ha confirmat fa només uns minuts el president de l'Eurogrup, Gerard Assemblum. Una confirmació via Twitter i tan breu que només precisa que Atenes ha demanat una extensió de sis mesos sense més detalls.
No precisa, per tant, de què ha demanat la pròrroga, si del conjunt del rescat, com exigeix l'Eurogrup, o només dels crèdits, com pretenia Grècia. Un punt essencial per a l'hora de considerar si és un pas suficient per continuar les negociacions. Amb aquesta petició ja formulada, és molt probable que demà reuneixi l'Eurogrup per decidir.
Jaume Mas Déu, Catalunya Ràdio, Brussel·les. I pendents de Grècia, avui s'ha fet una nova subhasta del tresor públic. Espanya ha col·locat prop de 4.200 milions en bons i obligacions en un context en què la prima de risc està al voltant dels 122 punts. Els bons a 3 anys han fixat la rendibilitat al seu mínim històric, al 0,384%, mentre que les obligacions a 10 anys també han baixat fins a l'1,616%.
Altres notícies, Carme Montero. El govern espanyol treu importància a la pèrdua d'un sumari del cas Bárcenas. Creuen que la documentació sobre l'esborrat dels discos d'ús de l'ordinador de l'extresorer del PP es pot recuperar a Madrid, Albert Calatrava.
Bon dia. El portaveu del govern espanyol, José Luis Ellón, considera que el cas s'ha d'investigar, però trobo importància perquè sosté que tota la informació és recuperable. Hay que volver a buscar esa información para recuperarla y poder seguir con el procedimiento. Alguna explicación se tendrá que dar sobre la misma.
y lo más importante de todo es que, según parece, es recuperarle toda la información que está ahí, por lo tanto, no hay problema. Albert, a la Tarva Catalunya, Ràdio Madrid. La tinent d'alcalde destituïda a l'Ajuntament de Lleida, Marta Camps, creu que l'han cessat perquè feia nos al capdavant de la regidoria d'urbanisme. L'alcalde Àngel Ros referma que la decisió s'ha pres per deslleialtat. Lleida, Noelia Casellas.
Bon dia. Camps assegura que no hi ha cap motiu objectiu per a la seva destitució. Diu que és una represàlia, que s'ha aprofitat un article que la vinculava falsament, segons ella, al cas Gürtel i va encara un pas més enllà, ho ha dit en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Arriba un moment que un pensa que destorba
L'alcalde Àngel Ros referma que l'únic motiu és la falta de confiança i que la gota que ha fet vessar el got és l'advertència de denunciar-lo.
Més de 5.000 especialistes en malaltia de cronicolitis ulcerosa de tot el món es reuneixen avui i demà a Barcelona en un congrés internacional sobre aquestes malalties. Es tracta de patologies molt incapacitants que es manifesten amb multitud de símptomes i que poden afectar tot el tracte digestiu, des de la boca fins a l'anus, però sobretot al budell.
Els ciutadans dels pobles del Moianès decidiran si es constitueixen en comarca en una consulta abans d'acabar el mes de març. Parlament, Carme Clèries. Hola, bon dia. Joana Ortega en feia aquesta defensa avui al Parlament de Catalunya en resposta a una interpel·lació del grup de Convergència i Unió.
Avui, que sobretot la gent ens demana atensar la presa de decisions al màxim possible, vàrem creure convenient de poder fer un procés de participació ciutadana per tal de copsar quina era la voluntat dels ciutadans del Moianès. Que, sens dubte, un procés participatiu que es refrendarà i que encara legitimarà més la decisió que puguem prendre i tirar endavant.
Aquest vespre comença la Copa del Rei de Bàsquet, partits de quarts de final, Barça-València a les 7, transmès per Catalunya Ràdio, Única Jabilbao a dos quarts de 10, demà Real Madrid contra Saragossa i Joventut contra Gran Canària. També aquesta tarda els presidents de les 69 federacions esportives catalanes es reuneixen, han de vehicular les protestes contra la normativa del govern espanyol.
Pretén que els clubs cotitzin per tots els voluntaris que reben algun tipus de compensació, per mínim que sigui. En futbol, avui, llista de viatgers de l'Espanyol pel partit de demà, Getafe. En Baterpola, aquest migdia a les 12, a Barcelona, sorteig de la Copa del Rei. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 7 minuts de les 11, Guanyem Sant Just es presentarà a les eleccions municipals del mes de maig. L'Assemblea ho va decidir ahir en una nova reunió que va tenir lloc a Can Ginestar. La decisió la van prendre les persones involucrades en aquesta plataforma de debat i que no estan vinculades amb cap partit polític després de fer una votació. Ara les comissions de treball de Guanyem Sant Just han de començar a treballar per seguir establint les prioritats d'aquesta plataforma ciutadana i també per confeccionar la llista que es presentarà el 24 de maig a les eleccions.
L'equip de govern farà balança avui dels quatre anys de mandat municipal. L'alcalde i els portaveus dels grups de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, retran comptes davant dels ciutadans i ciutadanes a tots els projectes que el consistori ha tirat endavant en el període 2011-2015, dels que no s'han pogut desenvolupar. Durant la sessió, els ciutadans podran formular preguntes i plantejar opinions
els representants polítics. L'acte d'avui també servirà per presentar un document on es recullen les accions que s'han prioritzat aquest mandat des que es va signar el pacte de govern el juny del 2011. Les prioritats s'han desenvolupat al voltant de les ajudes a les persones més perjudicades per la crisi econòmica. A més, s'ha apostat per incentivar la formació, l'ocupació i la creació de noves empreses. Aquest document es pot consultar al web santjust.cat i també repartirà a totes les llars del municipi els propers dies. La valoració del mandat serà
Avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Isidore Consol de Can Ginasta.
I acabem aquest butlletí explicant-vos que la Rambla de Sant Just ha tornat a la normalitat després d'una fuita de gas que ha tingut lloc a primera hora d'aquest matí. La companyia de gas ha tallat el subministrament de gas de la Rambla, entre els carrers Creu i Major. Ara els operaris investiguen l'origen de la fuita, ja que encara no se sap si s'ha produït en un habitatge particular o a la via pública.
Fins a la zona s'han desplaçat dues dotacions dels bombers de la Generalitat i dues més de la policia local. Fins pocs minuts abans de les 9 del matí, la policia regulava el trànsit de la Rambla, però ja ha quedat establert en tots dos sentits de la marxa. I de moment això és tot. Més informació a partir de la 1, els en just notícies i també el bolletí de les 12.00.
Pensando cada día, cada hora, pensando en ti. Caminando, mi cesta llena de moras son para ti.
Temprano, por la tarde y por la noche, sueño de ti. Comiendo pera,
En Santa María de la Feira Qué placer La gente buena Solo goza, nunca hay pena Pa' qué sufrir Jugando en el mar en la arena
Fins demà!
Ventana blanca. Ay, que venga la mañana. Ay, que venga otra vez. Esperando. Así es como yo paso mi tiempo. Esperando a Inaniel.
Y rezando por su calor, por su aliento sobre mi pie. Te digo, todo aquí va bien conmigo de no dormir. Amigo, te suplico, te lo pido que me ayudes a mí, a mí. Buscando
Con mi ancla en la mania Nadando en ti Yo voy andando
Óyeme, te estoy llamando. Te amo a ti. Por el valle me encontré un río escondido. Me ahogué ahí y me recuerdo
Oh, oh, oh.
Por fin te vi. Por fin te vi. Por fin te vi.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Un minut i arribem a un quart de dotze. Guanyem Sant Just. Es presentarà a les eleccions municipals del mes de maig. L'Assemblea ho va decidir ahir. Ara en parlem amb el seu portaveu Ernesto Pasqual. Molt bon dia. Molt bon dia.
Heu decidit, per tant, vam parlar a principis del mes de gener quan començàveu a constituir-vos com a plataforma ciutadana, no teníeu clar cap on aniríeu en aquest sentit de cara de si més no al mes de maig, i ara finalment ahir es va aprovar que us presentareu a l'alcaldi el 24 de maig. Sí, vam tindre l'assemblea i amb il·lusiós podem dir que hi ha una comunitat de Sant Justens que està disposada a crear una plataforma, una nova força política,
Des del textiu associatiu. S'havia comentat que podia ser que us presentéssiu juntament amb iniciativa perquè hi havia gent a l'assemblea que formava part d'aquest partit. Finalment, però, anireu per separat. Hi ha hagut debat amb aquest tema? No és que anem per separat, sinó que iniciativa ha de tenir la seva assemblea i ha de decidir si va dintre de la plataforma o no. Però, en principi, els que vam decidir que ens presentàvem
era un grup de persones que no militen en cap partit. És a dir, que els que veu votar-hi en assemblea aquesta decisió, veu prendre aquesta decisió, no veniu de cap altre lloc, per entendre'ns. Exacte, però a partir d'aquí nosaltres cridem a tothom, a tothom que senti, no sé, dintre d'un eix social, participatiu, que busqui la transparència, etcètera, etcètera, a...
a unir forces i a integrar-se dins d'aquest projecte. Em deies al principi que l'Iniciativa, evidentment, ha de decidir-ho pel seu compte, però vosaltres estaríeu oberts encara a presentar una candidatura conjunta, per entendre'ns? Sí, el que no desitjaríem és que l'Iniciativa copés la llista, sinó que més aviat seria un procés en el qual
iniciativa es dissol dins de la plataforma, es dissol com a llista, no pas com a partit. Com a partit continuaran fent la seva tasca, però en principi haurien d'estar dintre d'aquesta plataforma a nivell de ciutadans, no? És a dir, que no estaria clar, per tant, per exemple, llavors, que el número 1 fos d'iniciativa, no? Això seria el dissidenting entre tota l'assemblea, en cas que fos així, eh?
De fet, el procés que ara iniciem és un procés en el qual jo també crido a tots aquells que estiguin interessats de Sant Just a fer una llista ciutadana de participació en la qual no és necessari pertany a cap partit polític i el que busquem és el màxim de representació del teixit del poble.
Heu anat fent diverses assemblees en els últims mesos. La resposta que esteu tenint de Sant Just té satisfactòria? Esteu contents amb la gent que ha vingut a les assemblees? Estem molt contents i estem contents perquè vam començar un grup de 10 persones i a l'assemblea última que vam fer abans d'aquesta vam arribar a unes 40-45 persones
O sigui que anem creixent i en aquesta, que era un dimecres, que era més difícil i tal, hi ha hagut una participació d'unes 30 persones. Però sobretot hi ha hagut 5 persones noves, per exemple, que no havien vingut mai i el que estem més contents és que mica en mica els joves s'estan integrant en aquest moviment, que és una cosa molt important perquè tot això passa perquè el poble...
És dels joves, és a dir, ha de ser ells qui planegin com volen viure en el futur a Sant Just, no? I per tant, doncs, heu rebut aquesta resposta que també la reclamàveu des del principi, no?, que hi hagués aquesta involucraci de gent jove. Efectivament, per nosaltres és importantíssim. Penso que la dinàmica que s'ha seguit fins ara són 30 anys més o menys del mateix govern, no?, i que és hora que hi hagi persones noves...
No vol dir que s'hagi fet bé o malament, vol dir que potser és necessària una regeneració com en molts d'altres àmbits de la vida i que hi hagi gent que porti idees noves. I en aquest aspecte els joves per nosaltres som fonamentals.
Queda una mica més de tres mesos per aquestes eleccions municipals. Ara deies que el que voleu ara és fer aquesta crida que gent de diferents entitats s'assumi a guanyar amb Sant Just, però el proper pas serà treballar en definir el programa, serà parlar de qui pot encapçalar aquesta futura llista. Com us organitzeu el calendari ara? Ara mateix és aquesta doble via. I la prioritat per això quina seria?
Per nosaltres la prioritat és el programa. Les persones hauran de defensar el programa que la plataforma vulgui dur a terme. No és el contrari. Al contrari estaríem repetint els esquemes d'allò que no volem. Nosaltres el que volem és que les polítiques que proposem siguin defensades per les persones que vulguin defensar-les. Però per nosaltres l'important són les polítiques. De fet, la discussió d'ahir era bàsicament sobre si continuar com un grup de...
de discussió i de debat i de pressió sobre l'Ajuntament o traslladar aquesta pressió directament per poder fer polítiques entre l'Ajuntament. Per tant, les persones sempre són importants, però en la mida en què defensin realment l'ideal que nosaltres tenim, que és el d'una major participació, una transparència real dins de les polítiques diàries i de les decisions que es prenen,
i un enfoque totalment social de les polítiques, no? És a dir, tornar a la preocupació cidadana, no tant per les institucions, no tant per les empreses municipals, com per al ciutadà, per la persona de Sant Just que té problemes i com les podem solucionar, no?
Justament avui coincideix que també l'equip de govern fa el seu acte de balanç d'aquests quatre anys de mandat, on es repassaran diferents de les accions que s'han prioritzat durant aquest mandat. No sé si vosaltres, perquè ells justament en aquest document diuen que les prioritats s'han desenvolupat al voltant de les ajudes a les persones més perjudicades per la crisi econòmica i amb la incentivació de la formació i l'ocupació i la creació de noves empreses. Vosaltres ja esteu d'acord amb una mica aquesta...
aquest balanç propi que faria el mateix govern o discrepeu? Home, certament s'ha de mirar amb molt cuidat coses que es diuen. Ara, al final, s'estan aprovant lleis que potser volen buscar aquesta preocupació social, però, per exemple, una de les preocupacions dels joves en el grup és la necessitat de vivenda i d'un lloguer sostenible i baix per conviure i tal. Això...
s'acaba d'atacar ara, a tres mesos de les eleccions, no? No s'ha atacat abans, perquè potser ha sorgit aquesta idea de part nostra i com aquest moltes altres coses que pensem que es poden fer i que potser durant molt de temps la dinàmica, no diem que no, que hi hagi preocupació social, però també pensem que s'està preocupat també per altres coses de regiment general, com pot ser
precisament reflutar les empreses municipals, etc. I, sincerament, no veiem el pla de futur al voltant de les persones que estan necessitades o, per exemple, com t'acau de dir, com farem un pla de lloguer per joves si l'Ajuntament no té calés per mantenir això, no? O si les seves preferències no són aquestes.
A l'hora de definir el programa, com ho fareu? També hi ha assemblees com fins ara? Sí, de fet, en aquests tres mesos que portem amb les assemblees ja hi ha hagut uns eixos molt clars. La gent del poble està preocupada per l'urbanisme, està preocupada per l'accés a la vivenda, està preocupada per el transport públic, està preocupada sobretot també per el treball, perquè volem fer-ho en positiu, no volem dir atur, volem dir...
treball, buscar fer que hi hagi treball. En fi, amb la transparència també i amb la participació. I nosaltres proposem, per exemple, en l'est de participació, hem proposat una mena de congrés o d'acenat, si vols dir-ho així, de les diverses associacions en què es pugui parlar i barri a barri i fins i tot descentralitzar els plens i anar que
anar a casa dels veïns per fer els plens, per dir-ho així, perquè puguin participar d'ells. Són, per tant, algunes de les propostes que acabareu de definir, per tant, en aquest programa. L'elecció de la gent que formarà part de la llista, suposo que, com deia, serà un procés paral·lel a tot plegat, però no sé si decidireu fer-ho, no ho sé, un mes abans, si d'aquí un mes ja voldríeu tenir més o menys definida la llista, si us heu marcat alguna fita en aquest sentit.
Evidentment hi ha un deadline que és el 14 d'abril, no? O sigui, s'ha de presentar, i abans d'això s'han de presentar, o la gent que es presentaran a les candidatures, doncs ha de presentar tota la seva documentació per ser acreditat. Bé, és un procés paral·lel i en la mida en què ho tinguem clar, ho farem públic. I de fet no trigarem massa, donat que és evident que en la política municipal les persones són importants i el que nosaltres volem mostrar és...
una regeneració real de la gent que hi vagi a la llista. Us constituireu com a partit polític, us presentareu com a agrupació d'electors, o heu decidit també quin serà? Claríssimament agrupació d'electors, claríssimament. Per nosaltres la política no és més el que per als grecs ho era, és la rest pública i l'honor de servir al poble...
durant un període determinat, però evidentment no és una professió, per això no ens constituïrem com a partit, som una agrupació d'electors. Està clar, per tant, doncs avui hem parlat d'aquesta decisió de guanyar amb Sant Just, que es presentaran a les eleccions municipals del mes de maig, n'hem parlat amb el portaveu Ernesto Pasqual, n'anirem parlant, per tant, de cara als propers mesos. Moltes gràcies, Ernesto. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Fins aviat, adeu.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Fins demà!
En punt dos quarts de dotze, aquesta hora el que fem és obrir la tertúlia dels dijous, saludant avui el Jordi Agulló, la Joana Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots tres. Molt bon dia. Per parlar una mica d'actualitat, abans per això, el que fem és parlar, si bonmateu, Joana i Montse, parlant amb el Jordi del tema de la desgrossada forestal, la tercera, que es fa aquest cap de setmana. Dissabte o diumenge.
Dissabte, el dia 21, a les 11, en el torrent normal, on està Can Carbonell, el Piu, una mica més amunt, el torrent de Can Cortés. Es diu a les 11 mateix allí, jo ja estaré des de les 10 allí, i es tracta fonamentalment d'un treball dur que es traurà al Mercès. Ja n'hi ha un petit bosc allí, que per cert va anar un dia a passejar la...
La Joan, el Juan, com tira el cap avui, va estar un dia a la família i està molt a prop del poble perquè és on acaben el carrer, les cases, i s'està transformant en un petit bosc, un indret maco, els arbres ja n'hi ha alguns que tenen 15 o 17 anys i ja estan alts, de 3 o 4 metres alguns, altres són encara petits, de 1 metre, metre i mig.
i s'està transformant l'indret, però perquè no es mengen els albersels, els arbres es tapen i es creixen en apuros, creixen en els matolls, i tal, fem aquestes desbrossades, que és la tercera, i venen, per sort, els voluntaris de...
coixerola, venen 4 o 5, i jo diria a la gent que s'hi estima la natura i els agrada tenir un interès maco al costat del poble que participen també, perquè van a venir més voluntaris que veig que de gent d'aquí que pugui. A vegades és per falta de coneixement, per això val la pena que ho diguem a la ràdio. Sí, per això ho comuniquem i tal...
Si vulgui participar-hi, Jordi, el que ha de fer simplement és venir a les 11... Teniu eines? Sí, les eines les porten els voluntaris de coixerola. Només s'ha de portar els guants. Pensa que això de les punxes és molt enfarregós i s'ha d'estar molt protegit. Sí, màniga llarga... Botes, màniga llarga, pantalons forts... I que és més o menys un parell d'hores, no? Sí, és de 11 a 1.
Si plou, perquè el Carles ha de dir que potser plouria dissabte, es mantindria? Si plou no es pot mantindre, no es pot trobar. El Carles ha de dir que justament s'haurà de confirmar, però que la previsió encara que sigui plogim és antipàtic. L'anterior vegada ho hem de suspendre perquè no era pluja, era una tormenta escàtola d'aquelles fortíssimes, farà un any, d'aquelles impressionants. I jo vaig pujar un moment a veure si algú es despistava i allò era impossible.
És mala sort perquè normalment els dissabtes últims no havia plogut sinó que havia fet bons dies. Em sembla per això que dissabte... Ara, mira que el Carles Sincena em renyarà perquè anem parlats fa tres quarts d'hora. Però diria que la pluja arribarà potser més de cara a la tarda i que potser el matí és només que estarà grisot. Haurem de confirmar-ho demà i en tot cas ja... Exacte, que la gent ho sàpiga això. Que miri el cel dissabte. Ja ho has dit, que si està plovent en concret, si està anul·lant no passa res. Som un parell d'hora, anem...
I traspassar-ho el dissabte següent. Sí, si plou ho haurem de traspassar, però posteriorment. Està clar que es farà quan hi ha aquesta desbrossada. És que quan més aviat es treu, ara encara està tendre. Però si donem que s'arregli fort, encara és més difícil. Un terç de l'arbre, a més dels alcines i roures, que és el que plantem, és el mos primari, s'han de repelar. I ja han tornat a sortir retrons des d'això.
terra. Sí, sí, s'han de retallar les prostes. I llavors li dóna força a l'arbre. I des que ho fem això, els arbres han pegat una embrancida enorme. I tant, i tant. I des que fem això. Sí, sí, això el meu marit ho acostuma a fer també. Jo m'enfado, però ell ho fa. Això li dóna força a l'arbre. Però que estàs emparrada, que no... Un terç que va baix pelat. I a la banda, tota la força va dalt. Va amunt. Sí, sí, sí. Els altres arbres, que és el que interessa.
Exacte. No ens queda dit, amb l'incivi, si no plou, dissabte a partir de les 11 aquesta desbrossada forestal i, per tant, tothom qui pugui i vulgui col·laborar-hi, doncs sàpia que té les portes obertes, no? Que es necessiten braços. Exacte.
Avui som menys, eh? La tertúlia ens falta. Sí, la Nina no es troba bé. El Pere tenia obligacions dibujantiles i, perdoneu el vocablo. Jo que ja ho havia dit, però m'ha recordat que ho digués, que està ocupat. Sí, sí, m'ho va dir ahir. No, no, no el renyem pas, eh? Ho dic perquè, de tota manera, com que a vegades quan sou cinc es nota... Avui estem més tranquils. No sé si teniu algun tema concret per tractar.
Quin tema escollir? Estava mirant el diari ràpidament a veure què feien i entre nosaltres comentàvem que aquí, curiosament, som un grup, i ho sento per als que no sigui, molt independentista. Que o en el país aconseguim un estat social cooperatiu a través de la independència o aquí rai de solucions, eh?
tots aquests que estan imputats, a base de trampes, i ho deien per el tema que ha desaparegut el dossier del senyor Bártenas. Veurem d'ara en endavant això de goteig passant en tots els jutjats, en totes les bandes, perquè, ho dic, ho dic perquè estic col·laborant amb el racisme i ho veiem cada dijous que fem la reunió.
com hi ha la col·laboració entre els policies que han fet faltes o delictes, i els jutjats per què? Per agrapar millor el vídeo de prova. En aquest vídeo ja queda la víctima enfront del policia, paraula contra paraula, se n'oblen els judicis. I això passa una vegada allà.
Dic que casos d'estos en veurem de partir d'aquí tremendament la tira. Quan hi ha tantes persones importants implicades entre això i entre la demora dels judicis, la prescripció serà un escàndal de goteig en els propers anys. Almenys que hi hagi un revulsiu enorme.
En Espanya hi ha un canvi enorme, ja saben què vol dir. Què vol dir? Que entra Podemos. Et convenc per això que et canviï, Jordi? Perquè aquests dies les tretúries n'hi ha de molt partidaris, n'hi ha de molt d'atractors.
No, a mi personal em convenç que han esgotat el seu temps el PP, evidentment, i el PSOE. Estan tan implicats en les deutes que deuen els bancs...
I el PIB, que és la deute estrangera, si estem absolutament... Que no tenen solució, que no tenen solució. Ho sento, és la meva opinió, estem aquí en Pai Lliure... Un 97 i pico mil de deute estrangera. Escolta'm, això és horrorós. Va pujant, sí. Tota aquesta gent que està involucrada, realment, alguns estan inclús imputats amb problemes que hi han hagut, però en canvi no deixen l'escor.
No, perquè encara no, ahir nit ho van explicar. Però això tots els partits... Estan imputats, parlem dels que vam parlar ahir. Els de Sevilla, els dos. Els dos presidents, no? Grinyan i el de Chávez. Sí, el de Chávez, no? Sí.
resulta que estan imputats, però és d'una manera genèrica. Encara no tenen causa a la qual estan imputats. També és veritat que de vegades ens passem amb el tema de les paraules i els termes. Imputat, en principi, no vol dir que estiguis acusat, sinó que... Però et diuen que pots anar a declarar amb un advocat. Totalment. En principi no estàs declarat culpable. No és un testimoni. Però no estàs declarat culpable.
Clar, per llavors, les representacions envers el seu propi partit polític, vull dir, fan mal, no? Per què no deixen l'escoque? Ah, perquè molt bonic ser un senador i l'altre diputat. Clar, i llavors segueixen cobrant del momio, que es diria, no? Perquè, clar, no treballen, no fan res...
Tots els de Madrid cobren 1.800 euros mensuals per dietes de vivenda. I resulta que tenen 3, 4, 5, 6 apartaments. A Madrid mateix. A Madrid mateix. Que no és el domicili principal, el principal tenen una altra població, per això cobren la dieta, però tenen apartament. I dius, hòstia...
o si van a l'hotel van a la suite i si van amb un hotel tenen que anar a dinar van al millor restaurant la dieta és 1800 euros no el que gasten al mes no, no, tenen que anar a un lloc però
cobrar-lo tenint apartaments aquí això ja és una trampa d'ell és una manera de tenir un sobressol és igual que lo de les targetes ells pensaven que era Caixa Madrid que tenia que pagar el fisco i anar gastant era carta blanca sí, em va fer gràcia perquè ho explicaven ahir diu que l'Arturo Fernández parlava amb un periodista de Madrid ahir em sembla que va ser a la 8TV si no recordo malament
I diu que, oh, i vostè també, que ha gastat tants diners en restaurants, i tenint restaurants, no, no, deixi anar als meus. Diu, però, anar als meus. Ja són més barats. Diu, perquè resulten més barats, o sigui, per partida doble. Té els diners de la tarja i a sobre els seus restaurants.
cobraven no, i és molt llest si el sents parlar és molt simpàtic i molt llest però la cosa no devia anar molt bé perquè li han tret tot això són petites trampes sí, li han tret el càtering del Congrés de la cafeteria del Congrés també tenia carta blanca
Portava a la cafeteria del Congrés, porta a la cafeteria i les coses del Madrid. Sí, alguna cosa havia sentit. Escolta'm, li van treure perquè es veu que era d'una qualitat espantosa. Ja, ja. I bueno, però ell, escolta'm, a més, una persona gran i que no té descendència, eh? Són ells la dona sols. Han portat el país a la ruïna. Mhm.
Entre totes la mataron i ella solia que se morió. Uns i altres hem portat el país a la ruïna. Sí, sí, entre el que té els diners fora i no cotissen. El que pot fer totes les trampes per guanyar cèntims de més a menys. Bueno, això és el nivell de consciència humana. En Gràcia, ara els rius estan evadint el capital. Si no tenen res, el que va deixar el capital, si han deixat el país a la ruïna, si no pagaven impostos.
No, ells no pagaven. Però cada uno va a l'egoisme. Tenien el seu gabinet que els d'això els ensenyava o els hi feia que paguessin el menys possible. Grècia és un país petit, entre cometes, i que a més d'això no tenen tampoc.
No tenen ni agricultura, ni indústria. No, ni indústria. Tenen turisme. L'únic que tenen turisme, però clar, si també del turisme suquen tots, tampoc no arriba. Sí, a més, per entrar, i això, els bancs en aquell moment els va interessar, i a la Unió Europea, per sumar un país més.
Però tots van acceptar que ho sabien de sobres, que els comptes que exigien els països per entrar... No hi arribarien mai. No, no, eren falsos. Però també ho sabien els altres, eh? Tothom ho sabia, però els bancs de França i Alemanya els interessava per oferir-los els... Crèdits. Els crèdits.
Llavors la Unió Europea tenia un país més de força, clar. O sigui, al sud d'alguna manera els va interessar en el seu moment. Però, clar, al sud... Arrel d'això s'ha descobert que Espanya també està... També ha comprat lleute grega i molta no.
Espanya ha augmentat, ara no recordo les dates, des de fa 4 anys ara, ha augmentat, quan sempre presenten l'esforç macroeconòmica que estan sortint de la crisi, no ens diuen que el deute ha augmentat, a una barbaritat. Però que ja passem dels...
El deute vol dir que cada any un 20 o un 30% cada any el que produïm s'ha d'anar a pagar els interessos, no la capital. No, els interessos. Que és la trampa que tenen en Gràcia. La trampa que tenen en Gràcia és que ja són 176% de deute.
És impossible que el que ells produeixen anar menjant i pagant això. I llavors diu que no, que retallen. Si retallen més, hi ha menys gent que cobra. Més precarització, més misèria, poden aportar menys.
és el país que es mossega la cua ha augmentat en els darrers 5 anys o 6 de 100 que estava en deute ara estan 176, és impossible això és impossible de pagar i nosaltres tampoc i nosaltres quan podrem pagar si nosaltres ja cada persona nascuda amb aquest estat
Hi ha deu, sis cents euros, ja, d'entrada. Això és el que es calcula. Sí, hi ha gent en sis cents euros de deute. De deute. Que què els estem deixant? Hem lluitat per fer un país maco per la nostra descendència? Aquest moviment de capital, que és un moviment de capital fictici, perquè, clar, no són diners que es toquen, sinó que són diners... Virtuals. Virtuals, no? Són virtuals. I que, aleshores, vull dir, tots els països estan involucrats.
Hi ha un moviment de capital. Sí, però hi ha aquests que hi tenen com l'Einstein, que escolta'm, és riquíssim per lo petitonet que és. I quanta gent té l'Einstein? Pocs, però a més a més té els quartos de gairebé la meitat d'Europa. Mitja Europa, mitja Europa. Ja, ja.
Ja pot, ja. Parlem també, si us sembla, de Sant Just, perquè la setmana passada just vam comentar que Montserrat Nebrer havia de ser i que renunciava a ser la candidata per Comparació Unió. Sí, va sortir el dilluns a la 8 TV. Sí, dimec. No, no, dic que vam parlar ja també dijous, passant justament a la tertúlia.
De moment també, més a més, Convergència el que ha dit és que l'executiva presenta una candidatura que és la de Laia Flotats i que la setmana que ve s'hauria d'aprovar en assemblea o no. Per tant, veurem què passarà. En tot cas hi ha aquest moviment i avui també n'hem parlat ara amb l'Ernesto Pasqual de Guanyar amb Sant Just però ahir vam decidir en assemblea aquesta plataforma que han nascut fa relativament poc a Sant Just que es presenten a les eleccions municipals. Ho dic perquè ja que parlem també de moviment i vam parlar just la setmana passada ja també...
Aquests... Passen coses també, Sant Just, per entendre'ns, no? Què us sembla el tema de guanyar amb Sant Just? Bé, jo vaig anar... Jo dic, eh, jo votaria la CUP que no assisteix aquí. Si no assisteix, doncs, vale, anem a apoiar el que guanyem.
Vaig anar i és un acte de bona voluntat per part del regidor d'iniciativa de muntar-lo ell. Això ja estructuralment és un error, perquè en Barcelona ha funcionat de baix cal a dalt. L'han muntat les associacions civils i després el partit l'han convidat, s'ha fet un codi ètic, etcètera. Aquí ha sigut ell el que no para de voler l'estimular, cosa que l'admiro i li dona una prou de ment des d'aquí,
però és un error que l'associació, el representant de l'associació, del lloc i tal, no veig que participi. Tenen uns quants de persones de bona voluntat i intenten fer veure que és una plataforma comuna. No sé, les condicions del poble hagués sigut més realistes, hagués sigut més realistes per la política ficció,
que l'actual alcalde, sense haver sortit del PSC, aquesta marca marcada, per mi, per mi, sempre dic per mi, l'altre cop i el que vulguem, d'aquesta marca marcada, haver encabessat una llista pel poble, i en la qual sí que podien estar també els altres, i gent independent. Això pot ser haver sigut el substitut correcte i ideal per guanyar en Sant Just. Així ho veig magre, i em quedo allà.
De tota manera, ara, just quan hem parlat amb ell, ens deia que, en principi, de moment, s'ha decidit que Guanyem Sant Just vol anar pel seu compte i que, en tot cas, si iniciativa s'hi suma, hauria d'integrar-se dins de Guanyem Sant Just. És a dir que... Ah, sí, que seria iniciativa la que s'hauria d'integrar dintre...
de l'altre moviment. Això el que t'ho explicava avui Ernesto Pasqual, no tinc tals de veu perquè l'entrevista ja dic la que vam fer fa relativament poca estona, però en tot cas ells el que diuen és que l'iniciativa també ha de decidir llavors què vol fer, però que no volen ser una sissió per entendre'ns o com un germà petit d'iniciativa, sinó que volen ser una plataforma guanyant-se injust. La meva opinió és que aquesta fragmentació de partits no beneficia a ningú.
És la meva opinió, eh? Cada vegada n'estic més convençuda. Tant fragmentar els partits queda tan repartidet, tan repartidet... No, i que es va... Bueno, aquí fa moltíssims anys, si te'n recordaràs, Jordi, què deia el Lluís? Que funcionem a base de partitocràcia. I si, quan més partits fem, més interessos particulars de partit tindrà cada...
Aquí mateix són just, ara quants partits lliuren? Perquè clar, encara hi ha dos més segurament. Bueno, jo el pensament que tinc, després dels anys d'experiència, que no és el vostre, és una mica bé, no? Té només anys, però... Gràcies. No s'ha dit amablement que som belletes. Sí, molt intens en tal, és que l'esquerra ha de ser plural. L'esquerra ha de ser plural intel·ligent.
I llavors arribar a acords, quan hi ha eleccions, com ha fet el de Barcelona, arribar a acords, però és impossible un partit únic, això de Stalin, de l'altre, i ja estem parts. I de l'enidisme, marxime l'enidisme, i l'Io, i totes esterines, i això no. Ha de ser plural.
I cada una en el seu tal i ser intel·ligent per arribar a acord. En aquesta dualitat està el tema. I tu creus que ho és? Mira, en Barcelona com a alegria ha sortit que a les eleccions, que l'Ada Colau pot sortir els mateixos vots que el tria.
I no és de ningun partit, no és ningú i representa un treball de base molt treballat. Això vol dir situar aquí en el poble el que teníem que veure. A mi m'ha decebut una mica l'Ada Colau perquè realment
ella era la representant, diguéssim, d'aquests moviments ciutadans, independents, que no tenien ideologia política. I ara resulta que sí. No, però ella no és la representant, ella va sortir i està jugant a una altra fase. Sí, sí, clar. Però és aquestes fases que la gent senzilla, com jo, no les entén.
Bueno, no sé, té el dret democràtic d'acabar aquella etapa. Naturalment, però és que tothom li feia la pregunta. I s'ha posat en política. Mira, escolta'm, si tu treballes pel poble, el poble és la polis.
La política és l'art de tractar els temes del poble. I, esclar, si tu... El que estem fent ara, volgués que no, estem fent política. Perquè nosaltres pertanyem a aquesta polis que és el poble. Per tant, no et pots... Ah, jo no vull saber res de política. No pots desblindar-te de la política perquè tu ets un membre d'aquest ente. D'aquest ente.
Aleshores, però, a mi, que no, que no, que ella no. No, no diguis això. Farem el que podrem. Ella volia arribar segurament que en el seu pensament... Clar, era més independent, si no tenia un partit polític per treballar per el que ella treballava, que no ara, que volgues que no, estarà sotmesa a unes regles i a una manera de funcionar que és diferent de la manera que ella feia.
Almenys aquesta és la meva opinió. Sí, però no ha afectat per res a la plataforma perquè la va deixar, ho va dir públicament i tal. Però la plataforma era ella. Ha fet aquesta por. La plataforma s'ha gestionat una força tremenda. Ho ha deixat aquí en Bilbao, en Astúria, en Andalusia. No és una persona. Però necessita un líder. Discrepo tu.
Necessita un líder, sempre. Ara és un col·lectiu. Jo, de les líders, tan relativament, és un funcionament de la... Però tu no pots... Veus com tu i jo no pensem igual, encara que estiguéssim al mateix grup? Que està molt bé. Llavors, hi ha moments que no pots arribar a un acord. Jo, de les líders, ja fa molts anys que no hi crec. Hi ha unes persones que tal, el que crec és que la construcció de col·lectius que siguin capaços.
I per això estic en el CUP. El CUP, ara, el David Fernández, molta gent el voldrien fer un sant i que no el toquen i que es presenti per a la Junta de Barcelona. O molta gent diu que votaria la CUP si no és ell. I ell, no, ell s'anirà a casa, a la directa, a treballar i té una gana enorme, per cert, eh? Perquè faig 16 hores diaris i he fotut. I entrarà un altre que en sap tant com ell. A mi no cau tan en gràcia, però...
L'altre mocito, no? Entrarà un altre i cobrarà 1.600 euros o 1.800 que s'oposen, per tant, ho fan per voluntat i es toca 4 anys que en tenen prou. Sobretot, és que la política, si vols fer-ho bé, has de treballar molt, eh? I les grans directrius les porta l'Assemblea, no les porta el David.
El David hagués presentat candidatura per a les europees i no es va presentar. Va quedar en 49 contra el 51 perquè va guanyar l'assemblea i ja està. I era partidari que sí, si en Malo s'ho va atregar. Llavors, jo crec que és això.
ara tenim un any se'ns presenta un any mogudet se'ns presenta un any que desgraciadament molta gent no anirà a votar en quines eleccions? les municipales ens interessen a tots o sigui, és la part més directa però no tots demoveu així no, ja, ja sí, ens interessen a tots però remouen les figues que remouen són molt comptades, pobres
Sí, perquè és el que tenen... Els ajuntaments tenen moltes obligacions i poc pressupost. Home, és la niña fea de tot el sistema. I aquí tenim el de local, que l'estan criticant a matar el de urbanisme, perquè ha destruït la part de Mar Lluí per fer pistes de pàdel de luxe. Quan hi ha zones industrials a Punta Pala per fer pistes de pàdel, que ja s'hi esteixen en zones industrials, en Sant Feliu, hi ha una que jo he anat, que n'hi ha 15 pistes i està el...
El parc de busos, i molt macos, les pistes. Hi ha moltes zones... Potser és perquè no la deu considerar que és una manera de fer llocs de feina. En el parc d'aquí baix, que estava una empresa que feia enganxines, que abans estava aquí a la Carre Indústria, va tancar també, també està abandonada per fer pistes de pàdel, però la tenen que fer a tocar de coixerola, perquè és de luxe, perquè és una empresa privada i vol fer un pàdel de luxe. Si paga, qui paga mal. I a tocar de...
Acaba la valla i és part natural. Això és una vestida. Aquest dia vaig rebre la revista de la Vall d'Albert. I aleshores aquest edifici monstruós... El monstre del cas de feina. L'altre que volia dir, sí. Jo sempre, com que tinc el dentista en aquesta zona, qui ha permès aquesta edificació? Això...
jo he anat veient dia a dia créixer llavors diu que és un intercanvi amb els altres parcs és un monstre és la senyora Corral que té molt poder tenen molt poder i els ajuntaments haurà pagat a l'ajuntament un funde i els ajuntaments van apurar però no podíem fer una cosa una mica més aviam
No cal aquest monstre. Això és el que estic denunciant. La Vall de Verge ho explica molt bé ara, l'últim número. És el que diu que treu en portada. Però és que jo he anat veient com pujava. Encara no està acabat, no? I aleshores penso...
que realment és un monstre. Em vaig sobtar perquè normalment sempre entro, diguéssim, per entrar al mil·lenari. A més, està molt a prop del que és aquest petit passatge. El mercat, el passatge. No, el passatge l'ho he ofegat. Totalment. A més, ni pel mig està lliure, és tot, és espès. És espès d'una punta a l'altra. Però qui ho ha permès? Això ho trageix l'Ajuntament, l'Urbanisme. L'equip de govern, els que governen ara... La llei deu permetre que sigui.
Va ser una... Com es diu allò? Una permuta. Per utilitzar el poble al parc de Can Freixas. Aquesta és el parc de Can Freixas i un altre parc. Ho hem de parlar, eh? Jo reconec que no sé exactament els altres. Ho he sabut també per la Vall d'Avers, per tant, miraríem de tractar-me. Sí, el divís creix. Jo em vaig portar un susto enorme...
Inimaginable. Em vaig espantar perquè entro per anar al despatx de la gent gran, entro per una porteta que hi ha pel pàrquing, i no se m'ha acudit mai de mirar amunt. I un dia sortia amb cafè i ja molt fred, dic, ui, mare de Déu, quina ventada baixa de la penya del moro. I em vaig quedar amb uns ulls així de grossos. Això què és? Això què és? I llavors vam anar amb el meu marit, però...
Però si està sobrepassat de tot arreu, en un lloc estret. Perquè si tinguessis una avinguda de moltíssims metres... Ja, però no. No, no, però el passatget aquell que queda al costat... No sé fins a quin punt es podia permetre això.
ha estat exposició dos mesos el que passa és que la gent tampoc vols dir que hem d'anar allà i estar al dia intento estar al dia no m'entén ja està ho has vist créixer com un bolet com un bolet ja està diu que donarà vida al barri
Bueno, tenien idea de... És un barri que ja té vida, no? No, tenien idea de densificar més el centre, perquè els únics que donen vida al centre són la gent molt gran ja. Molt gran. O sigui, el barri del centre hem envellit, som tots vells. Com a consumidors és més relatiu, els de gran consumim menys. Ho tenim pel fill i pel nen, i consumim menys, i mengem menys també, i gastem menys roba, i...
i amb la crisi tothom estalvia perquè té obligacions volíem densificar una mica més adquirir una mica més de vida com el centre, com el barri nord vull dir com la zona del Gualde la zona del Gualde va anar creixent no?
Era aïllat, en aquell moment era aïllat. I les dues peces més que s'havien d'haver fet, perquè també era gran, eh? Llavors no s'han fet. S'ha fet més dissimuladament, vull dir que... Però era densíssim, eh? Sí que sé que la part aquesta de Miquel Reverter, que encara està al descampat aquell, està al quioco aquell, allà es volia fer un bloc de cim pieces...
i el Perpinyà ja es va discutir en el d'urbanisme dient-li que ell no volia passar la història com el que ha destruït aquell terreny de moment et sembla que van de trasplante al màxim i a un costat, al costat on està el quiost i deixarà una mica d'espai i no pujarà cinc pis i tant
En fi, doncs, s'està acabant. Meitat de tertúlia de Sant Just, està molt bé això. Ja m'agrada. Acabem així la tertúlia. Ens queda només mig minut per arribar a les 12. Per tant, recordem a les 11 dissabte aquesta desbossada forestal. I tant. I gràcies Jordi, Joana i Montse. Tornem dijous que ve. Més coses. Adéu, bon dia.
Connectem tots seguit amb el bollet informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el de Sant Just Notícies. Tornem després. Entrevisten Aurelia Arjamí, que demà divendres serà a Sant Just amb una tertúlia organitzada per l'Ateneu. Fins una altra. Pendents els empels. Pendents molts temes. Bon dia, us informa David Badia.
El Parlament avala la tramitació de la iniciativa de la Gidea Popular sobre la Lliga Electoral Catalana, una ILP que s'incorpora ara als davalls de la ponència. Parlament, Victoria Vilaplana. Hola, bon dia. El promotor de la ILP, el catedràtic Joan Botella, s'ha dirigit als diputats i diputades per demanar el seu suport en aquests termes.
Des de Convergència i Unió, Joan Coromines ha explicat quina és la frontera per donar suport a la llei. Prou del debat de la major proporcionalitat traient diputats de Tarragona i de Juni posant-los a Barcelona. És un debat fals. Això era, d'alguna manera, és la línia verbena nostra i per això l'he volgut explicar més, perquè tots nosaltres estem oberts. Per tant, el text ha rebut el suport dels diputats de la Cambra.
Convergència i Unió s'abstindrà la votació que avui es farà al Congrés sobre la llei contra el terrorisme jihadista, segons ha sabut Catalunya i ràdio de fons del grup parlamentari. Anem al Congrés, Jordi Prats.
Bon dia. Convençuts que el text es pot millorar al Senat, Convergència i Unió s'abstindrà aquí al Congrés. La portaveu de Convergència i Unió, Jordi Gené, ha reclamat que no es consideri delicte el terrorisme subvertir l'ordre constitucional. Estamos hablando siempre de que hay terrorismo si hay medios violentos y sin esos medios violentos no podemos nunca aceptar que exista un delito de terrorismo.
El text sortirà endavant gràcies sobretot als vots del Partit Popular i Partit Socialista. Jordi Prats, Catalunya, Ràdio Madrid. L'UGT constata que s'ha fet un pas enrere en les negociacions del pacte salarial. Denuncien que la patronal COE posa sobre la taula increments inferiors a l'1%. Merits i feixes. Bon dia. Els agents socials es donen ara aquest mes per intentar acostar unes posicions que, després de la reunió ahir al més alt nivell, estan encara més allunyades. Toni Ferrer, UGT.
La reunión de ayer no produjo ningún avance. Ayer podríamos decir que se ha producido un retroceso. Para la Unión General de Trabajadores, conjuntamente con comisiones obreras, el año 2015 debe de recoger ese dígito que hemos cifrado en el 1,5. Claro, ellos dicen que no llegan ni al 1.
Barça-València i Unicaja-Bilbao, partits de quarts de final de la Copa de Bàsquet avui a les Palmes. El partit del Barça començarà a les 7, el podreu seguir en directe per Catalunya Ràdio. En hockey patins, Manlleu serà seu de la final a 4 de la Copa d'Europa Femenina, segons s'ha anunciat avui. La jugaran les Osunenques, el Benfica portuguès, el Cotrà de França i l'Icerlon d'Alemanya el mes de març.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Ara passen 3 minuts de les 12 de migdia.
L'equip de govern farà balanç avui dels quatre anys de mandat municipal. L'alcalde i els portaveus dels grups de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Jurs, retran comptes davant de la ciutadania de tots els projectes que el consistori ha tirat endavant en el període 2011-2015 i dels que no s'han pogut desenvolupar. Durant la sessió, els ciutadans podran formular preguntes i plantejar opinions als representants polítics. L'acte d'avui...
Servirà també per presentar un document on es recullen les accions que s'han prioritzat a aquest mandat des que es va signar el pacte de govern el juny del 2011. Les prioritats s'han desenvolupat al voltant de les ajudes a les persones més perjudicades per la crisi econòmica, més apostat per incentivar la formació i l'ocupació i la creació de noves empreses. Un document que es pot consultar al web santjust.cat i també repartirà a totes les llars dels municipis els propers dies.
Guanyem Sant Just es presentarà a les eleccions municipals del mes de maig. L'assemblea ho va decidir ahir en una nova reunió que va tenir lloc a Can Ginestar. La decisió la van prendre les persones involucrades en aquesta plataforma de debat i que no estan vinculades amb cap partit polític després de fer una votació. Ara les comissions de treball de Guanyem Sant Just han de començar a treballar per seguir establint les prioritats d'aquesta plataforma ciutadana i també per confeccionar la llista que es presentarà el 24 de maig a les eleccions.
I el poema Primer amor de Joan Margarit és escollit poema de la setmana al diari britànic The Guardian. Cada setmana la reconeguda poetessa Carol Ramens, autora de 14 col·leccions de poemes, tria un poema diferent i el comenta en aquest diari. Joan Margarit va escriure aquesta poesia l'any 1993 on parla de la brutalitat, l'amor i la mort.
Al llarg d'una vida comença parlant de fet d'un nen de 7 anys que compra una navalla d'amagat. El poeta David Sant Just va escriure l'any 1993 i va ser publicat al llibre Els motius del llop. L'any 2006 va ser traduït per primer cop a l'anglès. Carol Ramens, que ha triat primer amor com a poema de la setmana al diari The Guardian, és membre de la Real Societat de Literatura Anglesa, l'organització literària més important del país.
I de moment això és tot. Més informació a la 1 al Sant Just Notícies, edició migdia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Smooth Jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i arribem a un quart d'una del migdia.
Aquest divendres a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu es farà una xerrada sobre els processos d'emancipació nacional a Europa. Passarà amb Aureli Argemí, fundador i president del Centre Internacional Escarrer per les Minories Ètniques i les Nacions, dedicat a l'estudi i la defensa dels drets dels pobles. Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Per parlar una mica o fer un petit tast del que s'explicarà demà, com dèiem, en aquesta conferència, sobre aquest tema, aquests processos d'emancipació nacional a Europa, un tema del que últimament també ens sentim molt a parlar. Sí, la meva conferència se centrarà sobretot en explicar en quin context nosaltres, catalans, o el poble català, es troba. Estem en un context europeu en el qual hi ha dues realitats molt clares. Una part
Hi ha els estats, els estats que tendeixen a consolidar-se, a ser estables, i després hi ha els pobles que tendeixen a desenvolupar-se, a créixer, a reivindicar els seus propis drets. D'alguna manera hi ha una certa contradicció entre l'estabilitat i el desenvolupament. Intentem que realment el nostre poble se situï en aquest context.
És a dir, que no van a l'hora, no? Per tant, una cosa amb l'altra... No van a l'hora. I aleshores, evidentment, això és una afirmació i s'ha d'explicar aquesta afirmació. Què està passant a Europa? Aleshores, divideixo la meva xerrada en diferents nivells. Primer de tot, explico que a Europa, actualment, hi ha uns moviments que tendeixen a la seva pròpia emancipació i que tenen un suport popular molt important i molt palès.
Es poden ser no solament Catalunya, també és Escòcia, és Flandes i d'alguna manera també és Irlanda del Nord. Són pobles que d'alguna manera tendeixen i afirmen i l'opinió pública internacional ho té present. Després hi ha altres pobles que també intenten emancipar-se però estan en una situació...
diguéssim, en un grau de consens popular, jo diria, en un altre nivell. Aquest seria, per exemple, el cas dels bascos o dels gallets. Estan en un procés diferent, per entendre'ns, que aquests altres. Sí, exacte. Però també hi ha en altres països, hi ha, per exemple, el cas d'Itàlia i en els Sars, que tenen el seu propi Parlament, en el qual s'ha demanat
la realització del dret a l'autodeterminació, els corços que han fet el mateix en el seu propi Parlament, etc. Després hi ha un altre nivell, és d'aquells pobles que, degut a les divisions dels Estats, tendeixen a reunir-se. Aquest és el cas, per exemple, dels ingressos que es troben dins de la Romania, que voldrien fer una gran comunitat que superés, precisament, les divisions dels Estats. Hi ha un altre nivell,
és el nivell que aquests dies estem vivint i és d'estats que intenten absorbir altres, entrar en altres estats on hi ha una part de persones que parlen la llengua pròpia de l'estat que els vol annexar. Aquest és el cas, per exemple, d'Ucraïna. Aquests dies ho estem vivint. Però també ha estat el cas de Moldàvia, ha estat el cas de les petites repúbliques d'Ajòcia, que sempre els russos han intentat recuperar
invocant que hi ha un principi. Allà on hi ha un rus, hi ha d'haver-hi Rússia. Però els mateixos russos fan tot el possible per impedir que allà on no hi ha russos es puguin independentitzar. Per exemple, és el cas de Shechenyans. Shechenyans no són russos i, malgrat tot, Rússia fa tot el possible perquè no s'escapin de Rússia. Aquest és una mica el panorama. Després, encara hi ha un altre nivell i altres moviments que hi ha actualment que no tenen com a rels
la pròpia identitat en una llengua, no cultura, etc., sinó que són nascuts per motius socials, per altres motius polítics, com poden ser, per exemple, la Lliga del Nord, la Pedània, el nord d'Itàlia, o bé pot ser, actualment s'estan movent bastant alguns grups dins de l'antiga Venècia. Tot això és un altre fenomen que s'està donant
però que no tenen la importància dels altres fenòmens que hi ha escrit abans. Clar, que té menys força, no? Sí, exacte. Per tant, jo vull contextuar això, que hi ha uns moviments vius entre Europa i nosaltres, al final, això serà la conclusió, ens trobem una mica, en certs aspectes, a l'avantguàrdia, perquè té una base popular que altres pobles, fins i tot Escòcia, no té.
Per tant, la clau és una mica aquesta base popular, perquè tiri endavant una cosa o altra. I, evidentment, això, em donaré proves, em donaré estadístiques que s'han donat últimament. Per exemple, un exemple molt clar és el cas del referèndum d'Escòcia, que té com a base el 48% de l'electorat favorable,
que al final resulten ser 45 només els que van a votar per la independència, per tant, nominen els que no són per la independència. Tot i que també explicaré que les últimes enquestes donen cada vegada més força a la joventut independentista dins d'Escòcia. Per tant, també és una cosa que està en constant evolució, segurament. En constant evolució, exacte. Jo crec que abans farà una fotografia
Però jo diria que és una fotografia no fixa, sinó simplement una fotografia de quin és l'estat de la qüestió demà. Però a partir d'aquí podem anar a veure, podem fer perspectives, podem pensar en el futur, de com aniran les coses. En el cas de Catalunya, per exemple, en els últims cinc anys, per dir una xifra, ha voluc al·lucinat de manera molt ràpida, no? O no ha anat tan ràpid com ens pensem? Sí, molt ràpid. Hi ha moltes coses, per exemple...
Hi ha una cosa, es feia alguna anècdota que jo he viscut personalment, com algunes repúbliques de l'antiga Jugoslàvia s'han indapatitzat perquè van saber veure el tren que passava i va pujar. O sigui que no s'ho esperaven. Per certes circumstàncies van fer que tota aquella federació més o menys que es deia tan forta que era Jugoslàvia es va desfer perquè va haver-hi pobles que es van saber aixecar al moment oportun.
És el que va passar també a l'Unió Soviètica, que molts pobles al moment que es desfà el comunisme s'aixequen i arriben a la seva pròpia independència i emancipació. Per tant, cal també ser conscients del moment concret. És molt important cada vegada veure que aquests moviments són moviments que són ràpids i es donen en circumstàncies històriques especials. I crec que nosaltres estem en aquest punt.
De tota manera, els estats que acaben tenint més força també ho frenen bastant, no? Són bastant capaços de frenar-ho, de moment. Sí, els estats, en principi, tots els estats, no únicament a l'espanyol, tots els estats, i per això faré una introducció, dient que els estats tendeixen a firmar la inviabilitat del seu propi territori, indivisibilitat, unitat, etcètera, perquè s'autodefensen. Per tant, faran tot el possible perquè no hi hagi sessions
Això és una mica dintre la lògica de l'Estat. Però malgrat tot, malgrat tantes afirmacions, també recordaré que si mirem... Aquí hi ha una visió mundial, no és únicament Europa. Si mirem la constitució de nous estats en el cicle passat, entrant un cicle, doncs arribem a la conclusió que fa un cicle tres quartes parts dels estats actuals no existien. Déu-n'hi-do. És molt gros, és molt gros això, no? I tant.
I els estats, aleshores, deien que era indivisible, era unitari i tot això. Però els moviments dels pobles tenen una altra rògica. És un procés canviant, per tant, aquest moviment que és continu.
Doncs, de tot plecat, se'n parlarà demà en aquesta tertúlia a l'Ateneu. A partir de les 8 del vespre, aquest divendres, una xerrada que organitza la secció de cultura de l'Ateneu serà amb Aureli Argemí, fundador i actual president emèrit del Centre Internacional del Carrer per les Minories Ètniques i les Nacions. Avui hem pogut parlar amb ell el Just a la Fusta. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Esperem que sí. Segur que sí. Que vagi bé. Bon dia. Adéu, adéu.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
5 minuts i arribem a un punt, dos quarts d'una del migdia.
Ara parlem de dret amb l'advocada Sílvia Masmitjà. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Amb despatx del carrer i muntanya número 2 d'aquí Sant Just. Cada setmana parlem de diferents qüestions vinculades amb el món jurídic. Avui en què ens centrem, Sílvia? Doncs amb el tema dels accidents que hi ha hagut fa pocs dies. Exacte, n'hi ha hagut un parell de mortals, Déu-n'hi-do, amb 48 hores de diferència...
I a més a més per cotxes que es posaven en contradirecció. Sí, de fet, un ja es veu que s'ha confirmat que era perquè la dona es va despistar, una dona de 73 anys, i l'altre estan investigant. Bé, la primera lectura que jo vaig estreure de la notícia, i que crec que és molt important que tinguem en compte perquè...
la repercussió jurídica és diferent, és tenir en compte si aquest anar a contradirecció és perquè és voluntari. Canvia molt, no?, segurament. Exacte. O és un despiste. I com es pot matisar? Perquè imagino que qui més qui menys voldrà defensar una cosa o altra, no? Doncs, a veure... A no ser que hi hagi, doncs, no sé, que ja es vegi que algú ha begut
Sí, normalment, a veure, això se sap perquè la policia investiga i segons les circumstàncies de l'accident, dels testimonis que hi puguin haver-hi, se sap si una persona s'ha despistat o no, perquè moltes vegades es deixen les marques a la calçada.
I a vegades voler defensar l'indefensible, a vegades per molt que vulguem els advocats perquè ens interessi més portar-ho a un altre terreny, després és complicat. Què passa? Si jo, per exemple, soc una persona, és un kamikaze i es posa a contradirecció voluntàriament i ho fa a propòsit, doncs evidentment aquí hi ha un delicte contra la seguretat del trànsit per una conducció temerària.
D'acord? Vull dir, hi ha un article que parla del delicte de conducció temerària. Evidentment, la temeritat és molt genèrica. Pot ser, evidentment, el cas d'anar a contradirecció, de forma voluntària, pot ser anar amb una velocitat que dobli l'establerta legalment en aquella carretera, i pot ser, per exemple, anar a conduir sota els efectes de veudes alcohòliques... Tot això és conducció temerària.
Què passa? Si hi ha un error, perquè la diferència entre una i l'altra és que en una és un error i en l'altra hi ha dolor. Dolor vol dir la intenció. Jo vull agradir-te i ho faig. I una altra cosa és que jo llenci a l'aire algun objecte i et doni a tu, jo no volia donar-te a tu. Doncs, més o menys perquè ens entenem, funciona així en el tema dels accidents, no? En els casos que hem pogut llegir a la premsa,
Hi ha un que ja està clar que és per error, l'altre s'està investigant. Si són per error, doncs evidentment no hi ha un delicte de temeritat a no ser que després, perquè clar, les persones que conduïen em sembla que en els dos casos els dos han mort.
Per tant, seria diferent, suposo, que si hagués mort justament l'altra persona i aquesta que tés sobrevivís. Sí, la resposta jurídica és diferent. El tema de la temeritat, si després els fan l'autòpsia i van sota els efectes de, evidentment hi haurà una conducció temerària, hi haurà un delicte contra la soledat del trànsit.
Què passa? Si jo, per exemple, he comès un error i he fet o he causat danys o lesions, he lesionat a una altra persona, doncs això, si per exemple ho he fet de forma temerària, hi haurà un delicte de conducció temerària, més...
les lesions que jo hagi causat a aquella persona o els danys a l'altre vehicle. D'acord? Què passa? Que si hi ha un error, no és de forma voluntària, el que tindrem serà un delicte de lesions. Per exemple, i ja posant-nos en el cas extrem, que després aquí també és diferent, però imagina que jo tinc un accident, l'he provocat jo i mor una altra persona, però no mor el conductor que l'ha causat. Llavors, això és un delicte, és un homicidi. Sí.
Però és un homicidi imprudent, perquè jo no he volgut matar aquella persona directament, primer perquè no la conec de res. Vull dir, ha sigut un accident i jo no he anat cap a aquella persona, no hi ha el dolor, no he volgut matar aquella persona amb noms i cognoms, d'acord?
Sí, sí, és diferent, no? Recometes la intenció Exacte, la intenció no hi és però sí que he matat una persona i és un homicidi però és imprudent llavors la resposta penal no té la mateixa magnitud evidentment és fort i no és el mateix les accions que l'homicidi evidentment i en el cas de les persones clar, perquè clar cada situació té una resposta jurídica perquè si et fixes ja pot ser que una persona condueix té un accident i causa la mort d'un altre pot ser que condueix i mor aquella persona com ha passat en aquests casos?
No, pertenir a suicidar-se, per entendre'ns. Per tant, és diferent, no?, la intencionalitat. Sí, però sí que la resposta jurídica, això acabaran uns tribunals, per què? Perquè la persona que ha patit lesions, tot i que l'altra persona que ha sofrut l'accident no s'havia mort, ha tingut unes lesions, qui es fa responsable d'aquestes lesions? Qui paga? Doncs, bueno, es veuran als tribunals després, a la companyia d'assegurances del vehicle,
I els successors. Vull dir, si hi ha hereus, seran les persones... Que s'hauran de fer càrrec. Que s'hauran de fer càrrec si és que... A veure, el normal és que s'ho faci la companyia, però què passa? Que si després se fa una autòpsia i hi ha una determinada tassa d'alcoholèmia en sang, doncs llavors la companyia es renta les mans. I qui ha de respondre? Els hereus. Amb el que hi hagi en aquella herència. Clar, clar.
D'acord? Vull dir, la resposta és diferent, d'acord? Per tant, seria una mica aquest el matís, no? És a dir, que... Déu-n'hi-do, eh, per això, perquè suposo que és veritat que fins que no et passa, Sílvia, tu, perquè veus cada dia, però la resta de la gent, fins que no ens trobem potser en un cas d'aquesta mena, no? Clar, et preguntes, i què passa amb això, i com és, i... Doncs, doncs, bueno... Aquí també entra el joc de les asseguradores, no?
Exacte. Aquí està el tema de les asseguradores. I el negoci.
o alguna d'aquestes clàusules o conduies sota els efectes de l'alcohol o de drogues, llavors les companyies es fan responsables. Però aquella persona que ja ha mort i ha causat l'accident, evidentment, no pot respondre. Llavors, la responsabilitat civil, que és la indemnització per les lesions i els danys que s'han causat, ho fan els hereus. D'acord? El que no passarà mai, perquè el dret penal, també hem de tenir molt clar una cosa, jo responc dels meus actes.
Una cosa és una indemnització i una altra cosa és que la resposta penal de presó, per exemple... Home, no n'hi ha un fill del que ha fet l'accident. Exactament. Però sí que haurà de pagar. Sí, la indemnització, però si, per exemple, aquella persona fos culpable, evidentment no hi haurà una condemna per aquella persona que ja no hi és. Però que sí que hi haurà...
aquesta obligació de respondre en vés a tercers, ja sigui per part de la companyia o de les persones que són els altres. És curiós, perquè al principi no tindria la culpa aquesta persona a l'hora d'haver de pagar aquesta indemnització, no?
No, però algú ha de respondre. I l'asseguradora no pot fer-ho? Si l'asseguradora no pot fer... No se'n pot fer càrrec. A vegades sí, és el que dèiem. Si resulta que no hi ha tassa d'alcoholèmia, tot és correcte, la pollessa ho ha de cobrir. Per això estan les polles, les assegurances. Però si resulta que es fa una autòpsia després i es veu que hi ha substàncies tòxiques, hi ha un grau d'alcohol, llavors el que farà la companyia és rentar-se les mans i no pagar aquesta indemnització. Llavors, qui...
no es pot quedar desemparat. I ara ho estem centrant en aquests casos que hem sentit aquesta setmana, aquests accidents mortals que hi ha hagut per posar-se a contradirecció, però suposo que semblant en un cas que pugui passar enmig d'una ciutat. Algú atropella algú altre i es demostra que la culpa, fins i tot...
que la culpa del que ha comès l'accident és seva, però també mort, també aquesta responsabilitat aniria a parar en aquest altre sentit. Exacte. Després, clar, hem de distingir... Estem parlant de si hi ha dolor, si hi ha intenció, estem parlant de delicte. Estem en l'àmbit penal. Si no hi ha dolor...
i hi ha hagut un accident però no hi ha ni alcoholèmia, no hi ha cap tipus de delicte contra la seguretat del trànsit, llavors ens mouríem amb el que és la via civil i llavors el que es discutiria en aquell judici, o sigui, aquella persona que ha causat l'accident ja no se l'estaria jutjant
com a acusat per un delicte, sinó que s'estaria discutint si és culpable o no per pagar la responsabilitat. Per saber qui és responsable i qui és qui paga les lesions o els danys que ha pogut causar. Déu-n'hi-do. Doncs tot un munt, Sílvia. Cada setmana ens descobreixes una faceta nova o aprofundim en aquestes qüestions que de vegades sentim només de passada. Avui hem volgut parlar dels accidents de trànsit i d'aquestes conseqüències quan hi ha aquests morts que passen. Moltes gràcies, Sílvia. Gràcies a vosaltres. Tornem la setmana que ve amb més coses.
Que vagi bé.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema. Ufff!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tots quasi mig d'una sintonia que ens indica que és moment per saludar la Maica Dueñas. Bon dia, Maica. Hola, bon dia, bona hora. I parlar de teatre. On estem? Molt bé, a punt per conèixer què ens expliques, quines novetats ens presentes. Veig que has desplegat ja tots els diaris i tots els papers. Hi ha molta cosa, no? Hi ha molta cosa avui, a veure si podem parlar de tot. Si no, doncs la setmana que ve continuarem. Perfecte. Començarem per lo primer. Vinga.
Per mi és una bona notícia, no sé si per la resta de la gent també. Quan vam parlar de Maricel, vaig comentar que m'havia agradat moltíssim la part tècnica perquè és fantàstica, és espectacular.
però que el nivell, diguem-ne, actural i cantant... No et va convèncer tant, eh? No et va convèncer. Doncs la notícia és que el Carles Gramage, el primer actor que va fer de Saïd, fa ja no sé quants anys de la primera... Quan hi havia el Carles Sabater, no, també? Sí.
En aquella edició. Doncs el Carles Gramage, que és un històric del Saïd, de les primeres temporades de Maricel, torna a recuperar el seu personatge de Saïd. I això és estrany, no?, per això una mica. No, a veure, és curiós perquè, te'n recordes, no sé si ho vaig comentar aquí quan vaig anar a veure-ho, li vaig comentar al Bozzo que m'havia agradat moltíssim tota la part tècnica, que era fantàstic, que era una meravella...
Però, bueno, li vaig dir això, que recordava, potser la memòria entre ella, però que recordava que la gent que la va estrenar fa més de 20 anys, doncs, que eren fantàstics i tal, no? I, sobretot, els dos protagonistes, no?, que eren el Carles Gramage i l'Àngels Gunyalons i tal. I, bueno, va dir que, bueno, que no havia podut ser i tal i qual.
Doncs bé, la notícia és que el Carles Scramage torna, però torna només els dijous i els divendres. És que anava a dir, si no parla l'altre, que tu també deus ser una mica frustrant, no? Bé, suposo que han arribat a un acord, no? Es podrà veure els dijous i els divendres i el Roger Berruezo, que és el que fa actualment de Saïd, seguirà amb les funcions del cap de setmana. Per tant, tornaré a anar a veure Maricel. A veure si sembla millor, no?
A veure si m'enganxa més. Bé, i ara, si et sembla, comencem per als més joves, perquè avui s'estrena, jo no diria que és infantil, és familiar. Com a mínim per als joves, no per a nens. S'estrena una adaptació de Tirant lo Blanc al Teatre Nacional de Catalunya,
que faran funcions per als col·legis, els dies feiners, diguem-ne, i els cap de setmana podran veure-la tota la família, o sigui, la resta de la gent que vulgui anar-hi. És una adaptació, tirant-lo blanc, dura...
Moltíssim, moltíssim, o sigui, és llarguíssima. Home, jo recordo la del Calixto Vieito encara. La del Calixta, sí. M'agrada molt aquella, eh? Doncs que també estava molt, molt, molt reduïda, clar, perquè si... I era llarga. Exacte, és que era llarga i estava molt reduïda. Doncs el Tirant-lo Blanc, un dels problemes que té, entre d'altres, és això, que és llarguíssim.
Doncs el Planella i un veí nostre, el Roger Cònsul, han fet una adaptació d'aquesta obra de Tirant l'oblant que durarà més o menys una hora i mitja, una hora i tres quarts. Sí.
O sigui, que ja és una cosa més normaleta. Està una mica centrada en la tercera part del Tirant lo Blanc, que parla una mica dels amors i desamors del prota. I la veritat és que comença molt bé perquè ja tenen una mena de gira.
Molt bé, no només passen per Barcelona, sinó que ja fan... S'estrena aquesta nit i ja tenen una mena de gira. Sí, sí, perquè han arribat a un acord amb una associació nova que fa més o menys mig anys que funciona, que és Teatres en Xarxa,
I llavors es podrà veure a Sant Andreu de la Barca, a Barberà del Vallès, a Sant Boi de Llobregat, a Sant Joan d'Espí. Per la comarca, eh? Per la comarca, sí. I a Tordera. O sigui que una cosa que s'estan avui i ja això és un luxe absolut.
Són nou actors i jo penso que pinta superbé. Ja anirem a veure-la i a veure si podem fer una petita entrevista perquè ens parlin una mica els autors d'aquesta dramatúrgia que és molt difícil de fer.
Jo me'n recordaré sempre que vam fer amb el calista Galileu Galilei, una obra que dura quatre hores i mitja, i em va donar el text i em va dir «Maica, tiene que quedar esto como máximo dos horas».
I és superdifícil, vull dir, superdifícil de fer una cosa així. O sigui que felicitats per la feina. I ja té mèrit, no? Sí, sí, té molt de mèrit. Doncs això per als nens, Tirant-lo Blanc, que s'estrena avui, i ja dic, els dies feiners estaran per a col·legis, i el cap de setmana, dissabte i diumenge, estarà per al públic en general.
Però ja que estem en el TNC... Ens hi quedem. Sí, ens hi quedem perquè ara n'hi ha dues coses més que són molt interessants. Un és L'art de la comèdia, d'Eduardo de Filippo, una obra magnífica, magnífica, que està a la Sala Gran. I es va estrenar la setmana passada No feu bromes en la mort, d'Alfred Mosset, que està dirigida per el Lluís Omar. Dirigida i interpretada per el Lluís Omar i un llarg repartiment.
D'això ja en parlarem àmpliament, però volia comentar-ho que si aneu al Nacional, doncs que n'hi ha també més opcions, a part del Tirant lo Blanc que s'estrena avui. I una altra cosa per a nens, que no és ben bé teatre, però que és un espectacle fantàstic, és que s'està fent fins aquest cap de setmana, o sigui que queden ja pocs dies, si no aprofiteu ja no ho podreu veure...
El Disney On Ice, al Palau de Sant Jordi, és 100 anys de màgia, es diu l'espectacle, i és preciós, és magnífic. I això sí que està dedicat als més menuts, vull dir que a partir de 4 anys, més o menys, poden anar i s'ho passaran super, super bé.
Doncs això és per als nens. I ara parlem una mica del que s'estrena. Avui s'estrena una altra cosa, a part del Tirant lo Blanc al Nacional. En aquest cas s'estrena a Vilafranca del Penedès i ho comento perquè és una obra...
que s'està sentint molt. Es diu Vilafranca, és del Jordi Casanovas. Sí, l'he vist bastant amb ell també aquests dies, per als diaris, en revistes. Sí, clar, perquè estava a punt d'estrenar. I és part de la trilogia que va començar fent sobre la identitat catalana.
Va fer una història catalana, no sé si te'n recordes, el Nacional, després va fer Pàtria i ara la tercera, que ja tanca la història, és Vilafranca. I llavors avui s'estrena a Vilafranca del Penedès, al teatre principal.
I és una obra que parla, com les altres també, una mica, de què passen les famílies quan la persona que uneix la família, que aglutina tot l'entremat... El pal de Paller, per entendre'ns. Sí, exacte.
quan falta aquesta persona, no? Perquè la majoria de vegades, aquelles persones que estaven tan unides i que s'estimaven tant, doncs acostumen a barallar-se entre elles i a trencar, no?
I parla una mica d'això. En algun moment et recordo una mica a Chekhov, salvant les distàncies, i està situat l'any 1999, perquè és una reflexió del que realment està passant en la família, i jo crec que serà molt interessant. Avui s'estrena a Vilafranca...
també farà gira i al final, evidentment, la podrem veure aquí a Barcelona. Però si voleu passar el cap de setmana a Vilafranca... Home, és una bona oportunitat, no? És una bona població, també. Els dissabtes fan una fira a Vilafranca fantàstica. O sigui que tu pots passar bé anant de fira perquè hi ha de tot. Bé, això són les estrenes, aquest estrenes especial de Jordi Casanovas a Vilafranca del Penedès.
Molt bé. Després, al Teatre Raval, a part que estan fent la Monyus, el musical, doncs ara, tots els diumenges, a partir de les dos quarts de nou, o sigui, a les vuit i mitja, dos quarts de nou, es podrà veure, jo crec que és molt...
Bé, 50 sombras d'Andreu. Ah, mira, jugant una mica en aquest moment. És una mica morrillo, morrillo. És una paròdia o no? Sí, sí, sí, és un monòleg. És un monòleg i diu, primero fue el libro, després la pel·lícula i ara llega 50 sombras d'Andreu, el monòleg.
I bé, suposo que serà per riure. Per cert, parlant de les 50 obres de Grey, la pel·lícula, no sé si has llegit, que ha ressat en el cap de setmana de la sèrie. I tant, sí, sí, sí, té molt d'èxit. A més a més, havia rebut tan males crítiques que s'han dit gent que ha anat a veure que li ha agradat, l'Andrea Bueno mateix ens en parlàvem dilluns, que deia que no estarà tan malament, justament. Clar, és que han fet unes crítiques tan dolentes, tan dolentes, que a mi m'ha admirat
Perquè ha estat una buxeria la quantitat d'entrades que s'han venut. Jo no sé si vaig llegir 9 milions d'entrades. Una passada més. A més, clar, hi ha hagut estrena mundial, simultània, i tot això suposo que ajuda, també. Increïble. Bé, doncs, qui no vulgui anar a veure les 50 ombres de Grey, doncs pot anar a veure 50 ombres d'Andreu al monòleg, al Teatre del Raval. Ja em fa riure només del títol.
Només està el diumenges, eh? El diumenges fins al 15 de març. Què més? Doncs una altra estrena. El Versus. Cloaca. Cloaca. Cloaca. És una obra de Maria Gos. Sí. Maria Gos és una autora que va néixer el 56, a Breda. Sí.
o sigui que és dels Països Baixos, i ha escrit unes quantes obres de teatre, però aquesta concretament, Cloaca, es veu que és una passada perquè l'han fet a tot arreu. I ara arriba aquí, eh? A tota Europa, ha anat a Amèrica també, als Estats Units, vull dir que...
I, per exemple, va estar, que és una garantia, a l'Old Big Theater de Londres, el que dirigeix el Kevin Spacey, i va tenir un èxit apoteòsic. Aquí la vam veure, en el 2006, una adaptació que es va fer, que no es deia Cloaca, es va dir Baraka, i la va dirigir el Josep Maria Mestres.
Aquesta cloaca arriba al Versus Teatre dirigida per l'Òscar Molina amb un repartiment de gent que porta tota la vida al damunt d'un escenari i és una reflexió sempre en clau d'humor
sobre la societat que ens envolta. Parla una mica de l'amistat, parla una mica de la relació, parla una mica d'un tema interessant, perquè és de com es relaciona l'ésser humà i els amics i els no amics.
La història va que un funcionari públic de l'àrea de cultura porta molts anys en la seva feina, 22, i és un home solitari. I el seu plaer principal és col·leccionar pintures descartades
dels museus. Pinturàs que ja no volen els museus i ell fa col·lecció. I llavors arriba una trucada telefònica
I li informen que aquestes pintures que tenia i que en realitat no valien res o valien molt poca cosa, doncs han adquirit un valor increïble, han pujat de preu, mira, per aquestes coses rares que passen, i les ha de retornar.
Llavors, clar, aquí comença el conflicte d'aquest home, el Peter, que ho fa el Xavi Casans. I té una crisi, evidentment. Llavors, rep la visita d'un amic, del Jan, d'un polític ambiciós... En fi, que a partir d'aquest tema...
Fa una mica de reflexió sobre tot, no? Fa una mica de reflexió sobre tot el que envolta el món de les relacions socials i no socials. Això, el teatre Versus. Molt bé. I s'estrena aquesta nit. Avui també. Doncs déu-n'hi-do, eh? Les coses que s'estrenen aquests dies. Sí, sí. I llavors, el Capitol...
Aquesta setmana també s'ha estrenat? Sí. Fan Animals de Companyia. Ah, molt bé, aquesta obra que es feia per als menjadors de les cases abans, no? Sí, exacte. Animals de Companyia té un repartiment també de luxe, perquè està l'Eduard Buch, el Jacob Torres, que és un magnífic actor, la Marce Martínez, que també és magnífica, a més una veu preciosa, la Miriam Tortosa, la Martina Treserra, l'obra, evidentment, és en català,
I la història va que un grup d'amics es reuneixen per celebrar un sopar de benvinguda a una amiga del grup, evidentment, que torna a casa perquè ha estat ingressada durant dos mesos a un psiquiàtric.
La festa sorpresa es complicarà quan un dels amics confessa una cosa que no havia de confessar i acaben sortint altres grups de tots els personatges i de totes les relacions que hi ha allà entre aquest grup d'amics. És una comèdia realista i...
I també parla una mica d'això, del valor de l'amistat, de la sinceritat que has de tenir, de la gent, de les enveixes, dels egos personals, una mica també. A mi m'agraden molt les obres que parlen de coses d'aquestes, de relacions humanes, perquè penso que no s'acaben mai de les relacions humanes.
Doncs animals de companyia, el Club Capitol de Barcelona, ja sabeu aquell que està a la Rambla, al costat de la plaça Catalunya, amb un repartiment fantàstic i un tema, per mi, un tema superinteressant. I ara parlem una mica d'una cosa que se'n va i que val la pena d'anar-hi, el somni americà.
que s'està fent al Lliure de Gràcia, que vam parlar en el seu dia. És la jove companyia del Lliure, la companyia de les Antonietes, totes dues juntes. Estan dirigides per Oriol Terrasson, que és un home que dirigeix habitualment la companyia de les Antonietes. I ell el que ha fet és agafar tots els autors nord-americans de renom...
i agafar trossos de les seves obres, que més li han agradat, i amb això ha fet una barreja. Sí, exacte. Però que està realment molt bé. I són tot gent molt jove, joveníssima, entre ells el Pont López, que està, per jove que sigui, ja ha fet moltíssimes coses, la Laura Obert, la Paula Blanco, n'hi ha moltíssima gent jove,
i penso que em val la pena d'anar-hi i s'acaba ja. I després, ja que ens dona temps, recordeu que venen unes quantes coses, per mi, molt interessants. A veure, doncs fem un llistat ràpid, un rapat ràpid, Maica. Sí, molt ràpid. Primer, una jornada particular, que la faran a la Biblioteca de Catalunya, la jornada particular és de lectura escola,
La vam veure en pel·lícula per al Mastroian i la Sofia Loren, preciosa. La vam veure per al Flotats, quan va arribar aquí a Barcelona, al Flotats l'analitzaran, eh?
I ara la podrem veure amb la Clara Segura i el Pablo Derqui, que són també una magnífica elecció que ha tingut l'Oriol Broxi. Doncs res, a partir del 10 de març, a la Biblioteca de Catalunya, això que em sembla interessantíssim. Tindrem temps, per tant, de parlar-ne. Sí, ja en parlarem.
Una altra cosa que també ve d'aquí a poc és Petits Monstres, de la Marília Samper. Petits Monstres s'estrena el 4 del mes de març, s'estrena a la Villarroel perquè ja acaben amb el crèdit que ha tingut un èxit increïble i ara se'n van de gira.
No és que hagi acabat, eh? Segur que els va bé, també. Se'n van de gira perquè, clar, són dos actors, vull dir que... Poden fer-ho. Sí, és una mica fàcil de moure-ho, no? Doncs, després del crèdit, a la Villarroel es podrà veure petits monstres de la Marília Samper. Bé, és un espectacle entre dues germanes.
O sigui, dues germanes que comencen a parlar i es veu absolutament que són la nit i el dia. Una és una noia metòdica, organitzada, en fi. Que també, si et fixes, parla de les relacions humanes. En aquest cas, entre dues germanes que són molt i molt diferents. Perfecte.
Això al 4 de març. I després, m'ha sorprès molt, ja en parlarem quan s'estreni, perquè m'ha sorprès molt, perquè a l'11 de març, al Teatre Goya, podrem veure les Amistades Peligroses. I no m'ha sorprès les Amistades Peligroses, però sí m'ha sorprès el prota de les Amistades Peligroses, perquè els protagonistes, la parella, són la Carme Cunesa i l'Edu Soto.
Jo, clar, l'Edu Soto el tinc sempre associat a la part còmica, no? I, de totes maneres, aquestes amistades peligroses és una versió del clàssic de la Clos. Està adaptat per el Dario Facal i és un... Evidentment, és la història d'ells, és un text dramàtic, evidentment, però en cançons...
De rock, de jazz, de heavy... O sigui que no sé què resultarà d'aquest espectacle, però m'ha xocat... El repartiment d'entrada. El repartiment, sí, a l'edus sota, fent el protagonista de les Amistats Pel·ligores. En parlarem, Maica, moltes gràcies. Se'ns acaba el temps, ens queda un minut per entrar en les notícies. Per tant, el que ens quedi per dijous que ve. I tant, adeu. Seguirem fent aquest repàs teatral. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Adéu, adéu, bon dia.
Tanquem part en aquest just a la fusta d'avui, dijous, 19 de febrer. Graïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bueno a la producció del programa, els serveis informatius, el Carles Hernández i Reius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat l'Ernesto Pasqual de Guanyem Sant Just, també l'Aurelia Rajami, que demà farà una conferència a l'Ateneu. Hem fet tertúlia amb la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló. Hem parlat de dret amb la Sílvia Mas Mitjà i de teatre amb la Meica Dueñas.
Des de les 10 us ha parlat Carme Berdó i tornarem demà amb més coses com cada dia de 10 a 1. Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb el Sant Just Notícies a dixia migdia. Que vagi bé, que passeu un molt bon dijous.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert de ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Guanyem, Sant Just es presentarà a les eleccions municipals del mes de maig. L'Assemblea ho va decidir ahir en una nova reunió que va tenir lloc a Can Ginestar. Ara les comissions de treball de la plataforma de debat seguiran establint les seves prioritats i confeccionaran la llista electoral.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Jus Noticiers, edició migdia d'avui dijous, 19 de febrer. Entitulats, destaquem altres qüestions a la jornada.
L'equip de govern farà balanç avui dels quatre anys de mandat municipal. L'alcalde i els portaveus dels grups de govern retran comptes davant dels ciutadans de tots els projectes que el Consistori ha tirat endavant en aquest mandat i dels que no s'han pogut desenvolupar serà a quarts de vuit del vespre a Can Ginestar. El poema Primer Amor de Joan Margarit és el poema de la setmana del diari The Guardian. Cada setmana la poetessa Carol Romens tria un poema diferent i el comenta el diari. Aquesta setmana ha triat aquesta peça de Joan Margarit.
I CEPAL, Nus Ecologistes de Catalunya, organitza dissabte la tercera desbrossada forestal a la vall de Sant Just. Consisteix en una actuació voluntària per fer tasques de manteniment i adequació a les forestacions del torrent de Can Cortés.
Bon dia. Guanyem Sant Just es presentarà a les eleccions municipals al mes de maig. L'assemblea ho va decidir ahir en una nova reunió que va tenir lloc a Can Ginestar. La decisió la van prendre les persones involucrades en aquesta plataforma de debat i que no estan vinculades amb cap partit polític. Sant Just Notícies. La intenció de Guanyem Sant Just és aglutinar totes les persones que vulguin un canvi en la manera de fer política al municipi. El grup vol créixer com una força sorgida del teixit associatiu de Sant Just.
Ara les comissions de treball de Guanyem Sant Just han de començar a treballar per seguir establint les prioritats d'aquesta plataforma ciutadana. La primera és el programa. Ernesto Pasqual és el portaveu de Guanyem Sant Just. Per nosaltres la prioritat és el programa. Les persones hauran de defensar el programa que la plataforma vulgui dur a terme. Al contrari, estaríem repetint...
els esquemes d'allò que no volem. Nosaltres el que volem és que les polítiques que proposem siguin defensades per les persones que vulguin defensar-les, però per nosaltres l'important són les polítiques. De fet, la discussió d'ahir era bàsicament sobre si continuar com un grup de discussió i de debat i de pressió sobre l'Ajuntament o traslladar aquesta pressió directament per poder fer polítiques entre l'Ajuntament.
La llista de Guanyem Sant Just, per tant, haurà d'esperar. Tot i això, la idea de la plataforma és fer una llista ciutadana de participació que representi al màxim el teixit associatiu del poble. La decisió de presentar-se a les eleccions municipals es va prendre a l'Assemblea d'ahir després de fer una votació entre les persones que no estaven vinculades a cap partit polític. Segons Ernesto Pasqual, Guanyem Sant Just no vol ser cap continuació d'altres grups, com ara Iniciativa per Catalunya, partit molt vinculat a Guanyem. Pasqual considera que tothom és benvingut a Guanyem